Secretaria General
COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS
Sessió de 16 de juny de 2020
ACTA
A la sala virtual, amb pantalla central de control de la Sala Lluís Companys de la Casa
Consistorial de la casa de la ciutat de Barcelona, el 16 de juny de 2020, s’hi reuneix la
COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS en sessió ordinària, sota la
presidència de l’Im. Sr. Regidor Joan Subirats Humet. Hi concorren les Imes. Sres. i els
Ims. Srs.: David Escudé Rodríguez, Lucia Martín González, Francesc Xavier Marcé
Carol, Montserrat Benedí i Altés, Eva Baró i Ramos, Elisenda Alamany i Gutiérrez,
Gemma Sendra i Planas, Neus Munté i Fernández, Ferran Mascarell i Canalda, Maria
Magdalena Barceló Verea, Oscar Ramírez Lara, Eva Parera Escrichs i Juan Ramon Riera
Alemany,  assistits  per  l’assessora  jurídica,  la  Sra.  Teresa  Ordóñez  Rivero,  que  actua
per delegació del secretari general i que certifica.
També hi assisteixen els Ims. Srs. Max Zañartu Plaza i Jordi Coronas i Martorell; la
Ima.  Sra.  Francina  Vila  i  Valls;  el  Sr.  Ricard  Fernández  Ontiveros,  gerent  de  l’Àrea  de
Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, i la Sra. Sonia Fuertes Ledesma,
comissionada d’Acció Social.
Excusa la seva absència la Ima. Sra. Gemma Tarafa Orpinell.
La sessió no presencial va ser convocada i es celebra en virtut del que disposa l’article
46.3  de  la  Llei  7/1985,  de  2  d’abril,  reguladora  de  les  bases  del  règim  local,  segons
redacció  donada  pel  Reial  decret  llei  11/2020,  de  31  de  març,  pel  qual  s’adopten
mesures  urgents  complementàries  en  l’àmbit  social  i  econòmic  per  fer  front  a  la
COVID-19.
La secretària constata l’efectiva connexió per via telemàtica de tots els assistents a la
sessió mitjançant el sistema de videoconferència gestionat des de la referida sala
virtual i acredita la seva identitat, així com l’existència de quòrum legal.
S’obre la sessió a les 09.38 h.
El Sr. SUBIRATS dona la benvinguda al Sr. Riera, que avui participa a la sessió per
primer cop com a regidor. Recorda que fa uns dies va substituir la Sra. Marí-Klose i és
el nou regidor de l’Ajuntament, alhora que el responsable del Districte de les Corts.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
Es  dona  per  llegida  l’acta  de  la  sessió  anterior,  sessió  ordinària  celebrada  el  19  de
maig  de  2020,  l’esborrany  de  la  qual  ha  estat  tramès  a  tots  els  membres  de  la
Comissió; i S’APROVA.
CCM 6/20 DSocials 1/69
 
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal,  es comuniquen les
resolucions següents:
1. – (2020-0027)  De  la  gerent  municipal,  d’11  de  maig  de  2020,  que  inicia  expedient,
aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu als serveis per a
la producció d’adaptacions visuals de campanyes i d’accions de comunicació, amb un
import de 155.999,25 euros (IVA inclòs) i pels exercicis 2020-2021.
2. – (0553/19)  Del  gerent  de  l’Àrea  de  Drets  Socials,  Justícia  Global,  Feminismes  i  LGTBI,
de 13 de maig de 2020, que prorroga el termini de vigència del contracte relatiu a la
contractació del servei de vigilància i seguretat de les dependències del servei
d’Atenció  a  Immigrants,  Emigrans  i  Refugiats  durant  el  període  comprès  des  del
02.09.2020  fins  l’01.09.2021,  adjudicat  a  IB2  Seguretat  Catalunya,  SL,  per  un  import
de 92.843,13 euros (IVA inclòs).
3. – (20150503)  Del  gerent  de l’Àrea de Drets  Socials,  Justícia  Social,  Feminismes i  LGTBI,
de 15 de maig de 2020, que cancel·lar i/o retorna a Everis BPO, S.L. la garantia
definitiva de 7.907,33 euros.
4. – (2019508)  Del  gerent  de  l’Àrea  de  Drets  Socials,  Justícia  Global,  Feminismes  i  LGTIB,
de 22 de maig de 2020, que adjudica a AKN Capital, SL el contracte relatiu als serveis
de gestió  dels  processos  d’homologació,  preinscripcions  i  avaluació  de les  activitats  i
de suport en la tramitació de sol·licituds d’ajuts de la Campanya de Vacances d’Estiu,
per a l’exercici 2020, i per un import de 82.079,14 euros (IVA inclòs).
5. – (2043/2020) De la gerent municipal, de 21 de maig de 2020, que inicia expedient,
aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al servei de
dinamització esportiva de les pistes poliesportives municipal del Parc de la Pegaso,
per als exercicis 2020-2021, i per un import de 53.364,44 euros (IVA inclòs).
6. – (20200094) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i  LGTBI,
de 27 de maig de 2020, que inicia expedient, aprova el plec de clàusules i autoritza la
despesa del  contracte relatiu al  servei  per  a  l’elaboració de les  propostes d’informes
d’adequació  d’habitatges  necessaris  pel  reagrupament  familiar  i  necessaris  per  a  la
renovació de les autoritzacions de residencia en virtut del reagrupament familiar, per
als exercicis 2020-2021, i per un import de 271.972,79 euros (IVA inclòs).
7. – (200508) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, de
2 de juny de 2020, que prorroga el període des del 14.08.2020 fins el 13.11.2020 del
contracte relatiu al servei d’assessorament i representació jurídics especialitzats de la
Unitat  Municipal  contra  el  Tràfic  d’Éssers  Humans,  adjudicat  a  Fundació  Surt.
Fundació de Dones, F, per un import de 24.837,93 euros exempt d’IVA.
CCM 6/20 DSocials 2/69
 
8. – (0304/19)  Del  gerent  de  l’Àrea  de  Drets  Socials,  Justícia  Global,  Feminismes  i  LGTBI,
de 2 de juny de 2020, que prorroga el període des del 20.06.2020 fins el 19.12.2020 el
contracte relatiu  al  servei  d’assessorament i  tractament psicològic  especialitzat  de la
Unitat  Municipal  contra  el  Tràfic  d’Éssers  Humans,  adjudicat  a  Fundació  Surt.
Fundació de Dones F,,, per un import de 31.252,38 euros (IVA inclòs)
Acords de la Comissió de Govern de 21 de maig de 2020
9. – (20190362) ADJUDICAR el contracte núm. 19003732, que té per objecte el
subministrament de mobiliari de reposició i nova instal·lació per als equipaments
dependents de la Gerència de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de
l’Ajuntament  de  Barcelona  a  INAD-HOC  HABITAT,  SL  amb  NIF  B66579392  de
conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació i  d’acord amb la proposició
que ha  presentat  en  ser  considerada  l’oferta  més  avantatjosa,  per  un  import  màxim
de  590.566,60  euros  IVA  inclòs,  d’acord  amb  els  preus  unitaris  ofertats,  amb  una
baixa del 35,83%, dels quals 488.071,57 euros corresponen al preu net i 102.495,03
euros a l’IVA. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada quantitat amb
el  desglossament  següent:  un  import  (IVA  inclòs)  de  590.566,60  euros  a  l’exercici
pressupostari  de  l’any  2020  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/63501/92011  0200.
CONDICIONAR  la  seva  realització  a  l’existència  de  crèdit  adequat  i  suficient  en  els
pressupostos  posteriors  a  l’actual.  FIXAR  l’import  de  la  garantia  definitiva  en
24.403,58 euros. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a
comptar  del  següent  al  de  la  recepció  per  part  de  l’empresa  adjudicatària  del
requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils
des  de  la  tramesa  de  la  notificació  de  l’adjudicació  i  no  s’hagi  interposat  recurs
especial  de  contractació  que  impliqui  la  suspensió  de  la  formalització  o  s’hagués
acordat  l’aixecament  de  la  suspensió.  DESIGNAR  com  a  responsable  del  contracte  al
Sr. Oscar Marín Fraile, cap del departament d’Infraestructures i Equipaments. DONAR
COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
Acords de la Comissió de Govern de 28 de maig de 2020
10. – (20202001) ESTABLIR la suspensió del contracte núm. 19002228 que té per objecte el
servei  de  Gestió  i  dinamització  d’espais  esportius  (pistes  de  centres  escolars  i  pistes
esportives) del Districte de Ciutat Vella, des del dia 14 de març inclòs i fins la
finalització  de  l’estat  d’alarma.  La  finalització  de  la  suspensió  del  contracte  es
notificarà al contractista tan bon punt cessin les circumstàncies que han donat lloc a
la  suspensió  del  contracte.  RECONÈIXER,  de  conformitat  amb  l’informe  tècnic  emès
l’11  de  maig  de  2020  l’import  d’indemnització  parcial  a  favor  d’Associació  Esportiva
Ciutat Vella amb NIF G08941494 per la quantitat de 17.308,64 euros pel període
comprés  entre  el  dia  14  de  març  de  2020  i  el  dia  30  d’abril  de  2020.  AUTORITZAR,
DISPOSAR  i  RECONÈIXER  L’OBLIGACIÓ  per  l’import  indicat,  a  càrrec  de  de  la  partida
D/22611/34112  0601  de  l’exercici  2020.  ESTABLIR  que  per  a  la  resta
d’indemnitzacions  parcials  que  s’hagin  d’efectuar  durant  el  període  de  suspensió,  el
contractista haurà de presentar mensualment una declaració responsable on
s’especificarà,  si  s’escau,  la  variació o no dels  imports i  despeses indemnitzables que
s’hagin  produït  en  el  darrer  període  de  suspensió,  per  tal  de  procedir  al  seu
CCM 6/20 DSocials 3/69
 
reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent resolució. NOTIFICAR la
present resolució al contractista. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials,
Cultura i Esports.
11. – (20200181) APROVAR Memoràndum d’Entesa entre els Ajuntaments de Barcelona i a
Tunis per a posar en funcionament un programa de cooperació entre l’Ajuntament de
Barcelona i l’Ajuntament de Tunis per a fomentar el desenvolupament institucional, la
modernització de l’administració i la millora de la gestió de serveis bàsics, reforçant la
governança democràtica, així com col·laborar en el desenvolupament tecnològic que
ajudi  a  incrementar  el  benestar  dels  ciutadans  d’ambdues  ciutats.  DONAR-NE
COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
12. – (20189202) APROVAR la modificació, consistent en la substitució parcial de les
prestacions del contractista previstes a l’objecte del contracte les quals passen de ser
presencials a ser realitzades per mitjans electrònics en els termes que consten en
l’expedient,  del  contracte  núm.  18000171  que  té  per  objecte  la  Gestió  del  servei
públic dels casals de gent gran i del programa de promoció i dinamització de gent
gran  del  districte  de  Sants-Montjuïc,  amb  objectius  d’eficiència  social,  pel  període
comprès entre el 14 de març de 2020 i el 9 de setembre de 2020, adjudicat a
l’empresa  ESPORT3  SERVEIS  ALTERNATIUS  SL,  amb  NIF  B62068713,  d’acord  amb
l’article 205.2.b) de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic,
(LCSP) i  l’article 4.2 del Decret d’Alcaldia de 23 de març de 2020 –ampliat pel Decret
d’Alcaldia  de  8  d’abril-,  pel  qual  s’estableixen  mesures  i  criteris  addicionals  en  la
contractació del sector públic municipal amb ocasió de l’impacte econòmic i social per
la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, que estableix que puguin haver-
hi contractes que, tot i no ser considerats essencials, es puguin continuar
desenvolupant total o parcialment, com és el cas, on es continuen realitzant
prestacions  d’anàloga  naturalesa  de  forma  no  presencial;  i  DONAR  COMPTE  a  la
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
13. – (20189201) APROVAR la modificació, consistent en la substitució parcial de les
prestacions del contractista previstes a l’objecte del contracte les quals passen de ser
presencials a ser realitzades per mitjans electrònics en els termes que consten en
l’expedient,  del  contracte  núm.  17004900  que  té  per  objecte  la  Gestió  dels  serveis
d’infància-Ludoteques  del  Districte  Sants-Montjuïc  pel  període  comprès  entre  el  14
de març de 2020 i el 7 de juliol de 2020, adjudicat a la Fundació Pere Tarrés, amb NIF
R5800395E,  d’acord amb l’article  107.1.c  del  Reial  decret  legislatiu  3/2011,  de 14 de
novembre,  pel  qual  s’aprova el  text  refós  de la  Llei  de contractes  del  sector  públic,  i
l’article 4.2 del Decret d’Alcaldia de 23 de març de 2020 –ampliat pel Decret d’Alcaldia
de 8 d’abril-, pel qual s’estableixen mesures i criteris addicionals en la contractació del
sector  públic  municipal  amb  ocasió  de  l’impacte  econòmic  i  social  per  la  situació  de
crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, que estableix que puguin haver-hi contractes
que, tot i no ser considerats essencials, es puguin continuar desenvolupant total o
parcialment,  com  és  el  cas,  on  es  continuen  realitzant  prestacions  d’anàloga
naturalesa de forma no presencial; i DONAR COMPTE a la Comissió de Drets Socials,
Cultura i Esport.
CCM 6/20 DSocials 4/69
 
14. – (20189205) APROVAR la modificació, consistent en la substitució parcial de les
prestacions del contractista previstes a l’objecte del contracte les quals passen de ser
presencials a ser realitzades per mitjans electrònics en el termes que consten en
l’expedient, del contracte núm. 18004461 que té per objecte la "Gestió i Dinamització
de  l’Espai  per  Adolescents  La  Clau,  Espai  per  Adolescents  12@16  i  Projecte  “Tarda
Jove al Poble-sec" pel període comprès entre el 14 de març de 2020 i el 31 d’agost de
2020,  adjudicat  a  l’empresa  TASCA  SERVEIS  D  ANIMACIO,SL,  amb  NIF  B59533190,
d’acord amb l’article 205.2.b) de la Llei  9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de
Sector  Públic,  (LCSP)  i  l’article  4.2  del  Decret  d’Alcaldia  de  23  de  març  de  2020
–ampliat  pel  Decret  d’Alcaldia  de  8  d’abril-,  pel  qual  s’estableixen  mesures  i  criteris
addicionals  en  la  contractació  del  sector  públic  municipal  amb  ocasió  de  l’impacte
econòmic i social per la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, que
estableix que puguin haver-hi contractes que, tot i no ser considerats essencials, es
puguin continuar desenvolupant total o parcialment, com és el cas, on es continuen
realitzant prestacions d’anàloga naturalesa de forma no presencial i  DONAR COMPTE
a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
15. – (20179203) APROVAR la modificació, consistent en la substitució parcial de les
prestacions del contractista previstes a l’objecte del contracte les quals passen de ser
presencials a ser realitzades per mitjans electrònics en els termes que consten en
l’expedient, del contracte núm. 16005733 que té per objecte la Gestió i  dinamització
de l’Equipament municipal Espai Musical La Bàscula (Espai Jove) del Districte de Sants-
Montjuïc pel període comprès entre el 14 de març de 2020 i el 2 de febrer de 2021,
adjudicat a l’empresa Tasca Serveis d’Animació, SL, amb NIF B59533190, d’acord amb
l’article  107.1.c  del  Reial  decret  legislatiu  3/2011,  de  14  de  novembre,  pel  qual
s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, i l’article 4.2 del Decret
d’Alcaldia de 23 de març de 2020 –ampliat pel Decret d’Alcaldia de 8 d’abril-, pel qual
s’estableixen  mesures  i  criteris  addicionals  en  la  contractació  del  sector  públic
municipal  amb ocasió  de  l’impacte  econòmic  i  social  per  la  situació  de  crisi  sanitària
ocasionada pel COVID-19, que estableix que puguin haver-hi contractes que, tot i no
ser considerats essencials, es puguin continuar desenvolupant total o parcialment,
com és  el  cas,  on  es  continuen  realitzant  prestacions  d’anàloga  naturalesa  de  forma
no presencial; i DONAR COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport.
16. – (20181013) ESTABLIR la suspensió total del contracte núm. 18001022-002 que té per
objecte la gestió i dinamització dels casals de gent gran del districte de Sant Martí,
des del dia 14 de març inclòs i fins la finalització de l’estat d’alarma. La finalització de
la suspensió del contracte es notificarà al contractista tan bon punt cessin les
circumstàncies que han donat lloc a la suspensió del contracte; RECONÈIXER, de
conformitat  amb  l’informe  tècnic  emès  el  13  de  maig  de  2020  l’import
d’indemnització parcial a favor d’Incoop SCCL amb NIF F60137411 per la quantitat de
27.555,99 euros pel període comprés entre el dia 14.03.2020 i el dia 19.04.2020;
AUTORITZAR,  DISPOSAR  i  RECONÈIXER  L’OBLIGACIÓ  per  l’import  indicat,  a  càrrec  de
de  la  partida  D/22611/92011  0610  de  l’exercici  2020;  ESTABLIR  que  per  a  la  resta
d’indemnitzacions  parcials  que  s’hagin  d’efectuar  durant  el  període  de  suspensió,  el
contractista haurà de presentar mensualment una declaració responsable on
s’especificarà,  si  s’escau,  la  variació o no dels  imports i  despeses indemnitzables que
CCM 6/20 DSocials 5/69
 
s’hagin  produït  en  el  darrer  període  de  suspensió,  per  tal  de  procedir  al  seu
reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent resolució; i NOTIFICAR la
present resolució al contractista. DONAR-NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials,
Cultura i Esports.
17. – (2020-0015)  INICIAR  l’expedient  per  a  la  aprovació  del  Contracte  Marc  que  té  per
objecte la contractació dels Serveis de suport a processos comunitaris: Lot 1:
Producció de coneixement, estudis i diagnòstics, amb un import de 197.835,00 euros
(IVA inclòs), Lot 2: Suport, dinamització i acompanyament a projectes comunitari,
amb un import de 209.088,00 euros( IVA inclòs); amb núm. de contracte 20000945, i
amb un pressupost global base de licitació de 406.923,00 euros (IVA inclòs) i un valor
estimat  d’1.008.900,00  euros.  APROVAR  les  actuacions  preparatòries  efectuades,  el
plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques
reguladors del contracte Marc amb mesures de contractació pública sostenible
esmentat. CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació, mitjançant tramitació
ordinària,  amb  la  utilització  del  procediment  obert,  a  l’empara  de  l’article  219  i
següents de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP).
DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
18. – (20209201) APROVAR la modificació, consistent en la substitució parcial de les
prestacions del contractista previstes a l’objecte del contracte les quals passen de ser
presencials a ser realitzades per mitjans electrònics en els termes que consten en
l’expedient,  del  contracte  núm.  19005024  que  té  per  objecte  el  Servei  de
dinamització de l’equipament i  prestació de serveis socioculturals del Centre Cultural
Albareda, pel període comprès entre el 14 de març de 2020 i el 10 de març de 2021,
adjudicat a l’empresa Calaix de Cultura, SL, amb NIF B63033740, d’acord amb l’article
205.2.b) de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic, (LCSP) i
l’article 4.2 del Decret d’Alcaldia de 23 de març de 2020 –ampliat pel Decret d’Alcaldia
de 8 d’abril-, pel qual s’estableixen mesures i criteris addicionals en la contractació del
sector  públic  municipal  amb  ocasió  de  l’impacte  econòmic  i  social  per  la  situació  de
crisi sanitària ocasionada pel COVID-19, que estableix que puguin haver-hi contractes
que, tot i no ser considerats essencials, es puguin continuar desenvolupant total o
parcialment,  com  és  el  cas,  on  es  continuen  realitzant  prestacions  d’anàloga
naturalesa de forma no presencial; i DONAR COMPTE a la Comissió de Drets Socials,
Cultura i Esports.
19. – (19010011/19003537-001) ESTABLIR la suspensió parcial del contracte núm.
19003537-001 que té per objecte la gestió del Centre Cívic Can Verdaguer, amb
mesures de contractació pública sostenible, a conseqüència de la situació de fet
creada pel COVID-19, des del dia 14 de març de 2020 inclòs i fins la finalització de
l’estat d’alarma, adjudicat a Club Lleuresport, amb NIF G60320132 . La finalització de
la suspensió del contracte es notificarà al contractista tan bon punt cessin les
circumstàncies que han donat lloc a la suspensió del contracte. RECONÈIXER, de
conformitat  amb  l’informe  tècnic  emès  el  12  de  maig  de  2020  l’import
d’indemnització parcial a favor de l’empresa Club Lleuresport, amb NIF G60320132, la
quantitat de 5.241,94 euros pel període comprés entre el dia 14 de març de 2020 i el
dia  30  d’abril  de  2020.  AUTORITZAR,  DISPOSAR  i  RECONEIXER  L’OBLIGACIÓ  per
CCM 6/20 DSocials 6/69
 
l’import  indicat,  a  càrrec  de  de  la  partida  226.11  337.11  0608  de  l’exercici  2020.
ESTABLIR que per a la  resta d’indemnitzacions parcials  que s’hagin d’efectuar durant
el període de suspensió, el contractista haurà de presentar mensualment una
declaració  responsable  on  s’especificarà,  si  s’escau,  la  variació  o  no  dels  imports  i
despeses  indemnitzables  que  s’hagin  produït  en  el  darrer  període  de  suspensió,  per
tal de procedir al seu reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent
resolució.  NOTIFICAR  la  present  resolució  al  contractista.  DONAR  COMPTE  d’aquest
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
Acords de la Comissió de Govern de 4 de juny de 2020
20. – (17005715) ESTABLIR la suspensió del contracte núm. 17005715 que té per objecte la
gestió dels  equipaments d’infància del  districte de Sant Martí,  lot  2 (ludoteques)  des
del  dia  14 de març  inclòs  i  fins  la  finalització  de l’estat  d’alarma.  La  finalització  de la
suspensió del contracte es notificarà al contractista tan bon punt cessin les
circumstàncies que han donat lloc a la suspensió del contracte. RECONÈIXER, de
conformitat  amb  l’informe  tècnic  emès  en  data13  de  maig  de  2020l’import
d’indemnització  a  favor  de  SPORT  PARTNERSHIP  CET  10  SL  amb  NIF  B60704939  la
quantitat de 8.232,69 euros pel període comprés entre el dia 14 de març de 2020 i el
dia  31  de  març  de  2020.  AUTORITZAR,  DISPOSAR  I  RECONEIXER  l’obligació  per
l’import  indicat,  a  càrrec  de  la  partida  26.11920.11  de  l’exercici  2020.  ESTABLIR  que
per  a  la  resta  d’indemnitzacions parcials  que s’hagin d’efectuar  durant  el  període de
suspensió, el contractista haurà de presentar mensualment una declaració
responsable  on  s’especificarà,  si  s’escau,  la  variació  o  no  dels  imports  i  despeses
indemnitzables  que  s’hagin  produït  en  el  darrer  període  de  suspensió,  per  tal  de
procedir al seu reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent resolució.
NOTIFICAR la present resolució al contractista. DONAR-NE compte a la Comissió de
Drets Socials, Cultura i Esports.
21. – (2183/2019)  INICIAR  l’expedient  per  a  la  contractació  de  Servei  de  promoció  de  la
convivència  en  l’Espai  Públic  i  les  comunitats  veïnals  del  Districte  de  Sant  Andreu  a
l’Ajuntament  de  Barcelona,  amb  mesures  de  contractació  pública  sostenible,  amb
núm. de contracte 19005634, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del
procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 350.476,69 euros (IVA
inclòs) i un valor estimat de 660.653,55 euros; APROVAR les actuacions preparatòries
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions
tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació;
AUTORITZAR  l’esmentada  quantitat,  amb  pressupost  net  318.615,17  euros  i  import
de  l’IVA  de  31.861,52  euros;  i  amb  càrrec  a  les  partides  i  als  pressupostos  amb  el
desglossament  següent:  un  import  (IVA  inclòs)  de  95.710,55  euros  a  l’exercici
pressupostari  de  l’any  2022  i  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/15343  0609,  un
import  (IVA  inclòs)  de  191.421,11  euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2021  i  a
l’aplicació  pressupostària  D/22719/15343  0609,  un  import  (IVA  inclòs)  de  63.345,03
euros  a  l’exercici  pressupostari  de  l’any  2020  i  a  l’aplicació  pressupostària
D/22719/15343 0609; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s
pressupost/os corresponent/s. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets
Socials, Cultura i Esports.
CCM 6/20 DSocials 7/69
 
Acords de la Comissió de Govern d’11 de juny de 2020
22. – (18010057/18002097L02-002) ESTABLIR la suspensió parcial del contracte núm.
18002097L02-002,  que  té  per  objecte  la  gestió  d’equipaments  municipals  de  lleure
infantil del Districte de Nou Barris (Lot 2: Ludoteca la Guineu, Casal Infantil Roquetes,
Casal Infantil Canyelles i pati escola Prosperitat), a conseqüència de la situació de fet
creada  pel  COVID-19,  des  del  dia  14  de  març  de  2020  inclòs  i  fins  que  s’acordi
l’aixecament de la  mateixa,  adjudicat  a  Calaix  de Cultura,  SL  amb NIF B63033740.  La
finalització de la suspensió del contracte es notificarà al contractista tan bon punt
cessin les circumstàncies que han donat lloc a la suspensió del contracte.
RECONÈIXER,  de  conformitat  amb  l’informe  tècnic  emès  el  18  de  maig  de  2020,
l’import  d’indemnització  parcial  a  favor  de  l’empresa  Calaix  de  Cultura,  SL,  amb  NIF
B63033740, la quantitat de 1.443,69 euros, pel període comprés entre el dia 14 de
març de 2020 i el dia 30 d’abril de 2020, en el benentès que l’empresa no ha utilitzat
els mitjans personals per a unes altres finalitats durant el període de suspensió del
contracte.  AUTORITZAR,  DISPOSAR  i  RECONEIXER  l’obligació  per  l’import  indicat,  a
càrrec de la partida 226.11 232.12 0608 de l’exercici 2020. ESTABLIR que per a la resta
d’indemnitzacions  parcials  que  s’hagin  d’efectuar  durant  el  període  de  suspensió,  el
contractista haurà de presentar mensualment una declaració responsable on
s’especificarà,  si  s’escau,  la  variació o no dels  imports i  despeses indemnitzables que
s’hagin  produït  en  el  darrer  període  de  suspensió,  per  tal  de  procedir  al  seu
reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent resolució. NOTIFICAR la
present  resolució  al  contractista.  DONAR  COMPTE  d’aquest  acord  a  la  Comissió  de
Drets Socials, Cultura i Esports.
23. – (18010209/18005895-002) ESTABLIR la suspensió parcial del contracte núm.
18005895-002 que té per objecte el Programa de Gent Gran del Districte de Nou
Barris, amb mesures de contractació pública sostenible, a conseqüència de la situació
de  fet  creada  pel  COVID-19,  des  del  dia  14  de  març  inclòs  i  fins  que  s’acordi
l’aixecament  de  la  mateixa,  adjudicat  a  Asoc  Esport  3,  amb  NIF  G08880577.  La
finalització de la suspensió del contracte es notificarà al contractista tan bon punt
cessin les circumstàncies que han donat lloc a la suspensió del contracte.
RECONÈIXER, de conformitat amb els informes tècnics emesos en dates 19 i 23 de
maig  de  2020,  l’import  d’indemnització  parcial  a  favor  de  l’empresa  Asoc  Esport  3,
amb NIF G08880577, la quantitat de 10.560,29 euros pel període comprés entre el dia
14  de  març  de  2020  i  el  30  d’abril  de  2020,  en  el  benentès  que  l’empresa  no  ha
utilitzat els mitjans personals per a unes altres finalitats durant el període de
suspensió  del  contracte.  AUTORITZAR,  DISPOSAR  i  RECONÈIXER  l’obligació  per
l’import  indicat,  a  càrrec  de  de  la  partida  226.11  232.31  06.08  de  l’exercici  2020.
ESTABLIR que per a la  resta d’indemnitzacions parcials  que s’hagin d’efectuar durant
el període de suspensió, el contractista haurà de presentar mensualment una
declaració  responsable  on  s’especificarà,  si  s’escau,  la  variació  o  no  dels  imports  i
despeses  indemnitzables  que  s’hagin  produït  en  el  darrer  període  de  suspensió,  per
tal de procedir al seu reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent
resolució.  NOTIFICAR  la  present  resolució  al  contractista.  DONAR  COMPTE  d’aquest
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
CCM 6/20 DSocials 8/69
 
24. – (2200/2018) PRORROGAR per un període comprès des del 01.06.2020 fins el
30.04.2022, el contracte 18000516-002 que té per objecte Gestió dels serveis per a
joves i adolescents Espai Jove Garcilaso, amb mesures de contractació pública
sostenible, adjudicat a l’empresa Iniciatives i Programes, SL, amb NIF B59545913, per
un  import  total  de  706.469,57  euros  (IVA  inclòs),  d’acord  amb  els  informes  i
documentació  que  consta  en  l’expedient.  AUTORITZAR  i  DISPOSAR  la  despesa  de
l’esmentat  contracte  per  un  import  de  122.864,27  euros,  IVA  inclòs,  amb  càrrec  a
l’exercici  2022  i  amb càrrec  a  la  partida  i  pressupost  amb el  desglossament  següent:
un import net de 111.694,79 euros i import IVA d’11.169,48 amb tipus impositiu 10%
a l’aplicació  pressupostària  D/22719/23222 0609,  condicionat  a  l’existència  de crèdit
adequat i suficient del pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de
l’esmentat  contracte  per  un  import  de  368.592,82  euros,  IVA  inclòs,  amb  càrrec  a
l’exercici  2021  i  amb càrrec  a  la  partida  i  pressupost  amb el  desglossament  següent:
un import net de 335.084,38 euros i import IVA de 33.508,44 amb tipus impositiu
10%  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/23222  0609,  condicionat  a  l’existència  de
crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de
l’esmentat  contracte  per  un  import  de  215.012,48  euros,  IVA  inclòs,  amb  càrrec  a
l’exercici  2020  i  amb càrrec  a  la  partida  i  pressupost  amb el  desglossament  següent:
un import net de 195.465,89 euros i import IVA de 19.546,59 amb tipus impositiu
10% a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/23222 0609.  REQUERIR  a  l’adjudicatari  per
tal que formalitzi la pròrroga del present contracte en el termini de 15 dies hàbils, a
comptar  des  de  la  recepció  de  la  notificació.  DONAR  COMPTE  d’aquest  acord  a  la
Comissió . de Drets Socials, Cultura i Esports.
25. – (18010198/18005175-002) ESTABLIR la suspensió parcial del contracte núm.
18005175-002 que té per objecte la gestió i dinamització de serveis del Centre Cívic
Torre Llobeta, 2019-2021, amb mesures de contractació pública sostenible, a
conseqüència de la situació de fet creada pel COVID-19, des del dia 14 de març inclòs
i fins que s’acordi l’aixecament de la mateixa, adjudicat a Esport 3 Serveis Alternatius,
SL, amb NIF B62068713 . La finalització de la suspensió del contracte es notificarà al
contractista tan bon punt cessin les circumstàncies que han donat lloc a la suspensió
del contracte. RECONÈIXER, de conformitat amb els informes tècnics emesos en 19 i
23  de  maig  de  2020,  l’import  d’indemnització  parcial  a  favor  de  l’empresa  Esport  3
Serveis Alternatius, SL, amb NIF B62068713, la quantitat de 3.225,83 euros pel
període comprés entre el 14 de març de 2020 i el 30 d’abril  de 2020, en el benentès
que l’empresa no ha utilitzat els mitjans personals per a unes altres finalitats durant el
període de suspensió del contracte. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació
per l’import indicat,  a càrrec de de la partida 226.11 337.11 06.08 de l’exercici  2020.
ESTABLIR que per a la  resta d’indemnitzacions parcials  que s’hagin d’efectuar durant
el període de suspensió, el contractista haurà de presentar mensualment una
declaració  responsable  on  s’especificarà,  si  s’escau,  la  variació  o  no  dels  imports  i
despeses  indemnitzables  que  s’hagin  produït  en  el  darrer  període  de  suspensió,  per
tal de procedir al seu reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent
resolució.  NOTIFICAR  la  present  resolució  al  contractista.  DONAR  COMPTE  d’aquest
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
CCM 6/20 DSocials 9/69
 
26. – (2011/2018) PRORROGAR per un període comprès des del 01.06.2020 fins el
30.04.2022, el contracte 18000643-002 que té per objecte el Servei de dinamització i
suport del Centre Cívic de Sant Andreu, adjudicat a l’empresa Iniciatives i  Programes,
SL, amb NIF B59545913, per un import total de 379.805,71 euros (IVA inclòs), d’acord
amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR
la despesa de l’esmentat contracte per un import de 66.053,17 euros, IVA inclòs, amb
càrrec  a  l’exercici  2022  i  amb càrrec  a  la  partida  i  pressupost  amb el  desglossament
següent: un import net de 54.589,40 euros i import IVA de 11.463,77 amb tipus
impositiu  21%  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/33411  0609,  condicionat  a
l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR
la  despesa  de  l’esmentat  contracte  per  un  import  de  198.159,50  euros,  IVA  inclòs,
amb  càrrec  a  l’exercici  2021  i  amb  càrrec  a  la  partida  i  pressupost  amb  el
desglossament següent: un import net de 163.768,18 euros i import IVA de 34.391,32
amb  tipus  impositiu  21%  a  l’aplicació  pressupostària  D/22719/33411  0609,
condicionat  a  l’existència  de  crèdit  adequat  i  suficient  del  pressupost  2021.
AUTORITZAR  i  DISPOSAR  la  despesa  de  l’esmentat  contracte  per  un  import  de
115.593,04 euros,  IVA inclòs,  amb càrrec  a  l’exercici  2020 i  amb càrrec  a  la  partida  i
pressupost amb el desglossament següent: un import net de 95.531,44 euros i import
IVA  de  20.061,60  amb  tipus  impositiu  21%  a  l’aplicació  pressupostària
D/22719/33411 0609. REQUERIR a l’adjudicatari per tal que formalitzi el contracte en
el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR
COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
27. – (2062/2018) ESTABLIR la suspensió parcial del contracte núm. 18003066 que té per
objecte el servei de gestió del centre Cívic Bon Pastor des del dia 14 de març inclòs i
fins a la finalització de l’estat d’alarma. La finalització de la suspensió del contracte es
notificarà al contractista tan bon punt cessin les circumstàncies que han donat lloc a
la suspensió del contracte. RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic emès el
8  de  maig  de  2020  l’import  d’indemnització  parcial  a  favor  del  contractista  la
quantitat de 2.403,53 euros pel període comprés entre el dia 14 de març de 2020 i el
dia 31 de març de 2020. Aquesta indemnització inclou les despeses salarials, de
manteniment de la garantia, així com les derivades de les pòlisses d´assegurances
previstes.  AUTORITZAR,  DISPOSAR  i  RECONÈIXER  l’obligació  per  l’import  indicat,  a
càrrec de la partida pressupostària D/22611/33711 0609 de l’exercici 2020. ESTABLIR
que per a la resta d’indemnitzacions parcials que s’hagin d’efectuar durant el període
de suspensió, el contractista haurà de presentar mensualment una declaració
responsable  on  s’especificarà,  si  s´escau,  la  variació  o  no  dels  imports  i  despeses
indemnitzables  que  s’hagin  produït  en  el  darrer  període  de  suspensió,  per  tal  de
procedir al seu reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent resolució.
NOTIFICAR  la  present  resolució  al  contractista.  DONAR  COMPTE  d’aquest  acord  a  la
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
b) Mesures de govern
CCM 6/20 DSocials 10/69
 
c) Informes
1. – Persones amb Discapacitat i la crisi del SARS-CoV2. Reflexions, actuacions realitzades i
actuacions  previstes  per  fer  front  a  l’emergència  sanitària,  social  i  laboral  durant  la
crisi sanitària de la Covid19.
El Sr. RIERA comença la intervenció enviant una forta abraçada i un agraïment a la
Sra. Marí-Klose, a qui desitja que es recuperi aviat.
Tot seguit, observa que no tot el que forma part de la política forma part de l’esgrima
política i que de les responsabilitats que ara se li han encarregat hi ha moltes coses
que es poden treballar a partir del consens i el diàleg. Per això, les properes setmanes
voldria  fer  trobades  amb  les  persones  encarregades  dels  temes  d’infància,  persones
amb discapacitat i persones grans de cada grup per intercanviar impressions.
Posa de manifest que ell personalment ha viscut l’emergència de la COVID-19 des de
l’àmbit  de  la  seguretat  i  la  prevenció,  i  agraeix  l’informe  que  avui  es  presenta  als
tècnics i  professionals de la casa, a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
(IMPD) i a les entitats de persones amb discapacitat, que han fet una gran feina.
Comenta que la dita «no news, good news» és especialment certa en  el  cas  d’una
emergència, ja que tota l’organització es bolca en els focus de l’emergència, i demana
disculpes a les persones amb discapacitat si  en algun moment d’aquesta emergència
han viscut una petita apagada informativa o comunicativa. Reconeix, ell que ha viscut
l’emergència  molt  des  del  Centre  de  Coordinació  (CECOR),  que  al  principi  de
l’emergència es va treballar molt seriosament per donar solucions,  però, una vegada
implementades les solucions i en funcionament, potser hi va haver cert relaxament.
A continuació, felicita els professionals, el gerent i totes les entitats, i afirma que el
Govern no presenta aquest informe per cofoisme de cap mena, i voldria que aquest
fos  una  aportació  a  un  debat  més  ampli  sobre  el  model  residencial  i  d’atenció  a  les
persones vulnerables i a les persones grans, sobre el fet que les coses es poden fer
d’una  manera  diferent  —entén  que  hi  ha  hagut  una  bona  experiència  en  aquest
sentit—, un punt de partida per a una reflexió que, a parer seu, l’han de fer tant els
grups del Govern com els grups de l’oposició i tota la societat catalana.
Dit això, assenyala que de 1.026 persones ateses en centres residencials i llars de
residències  es  van patir  189 contagis  i  15  defuncions  (taxa de mortalitat  de l’1,46%),
una dada en principi bona, però que no satisfà gens el Govern perquè darrere de
qualsevol defunció hi ha un drama humà i personal i  l’ambició sempre ha de ser que
no mori ningú.
Per  acabar,  destaca  la  filosofia  de  l’informe:  ser  proactius,  atendre  amb  celeritat,
romandre al costat de qui ho necessita i minimitzar els efectes de la COVID en les
persones amb discapacitat.
La Sra. BENEDÍ envia una salutació a la Sra. Marí-Klose, una persona que, durant l’any
que  han  compartit,  sempre  ha  tingut  voluntat  d’entesa  i  ha  facilitat  les  coses  amb
tothom i de la qual només es pot dir que ha estat un plaer treballar amb ella.
Tot  seguit,  subratlla  que,  davant  d’una  emergència  humanitària  sobtada  com  la  que
estem  vivint,  l’anàlisi  dels  efectes  de  les  accions  empreses  i  dels  resultats  és
fonamental  per  poder  encarar  tant  les  conseqüències  que  se  n’han  desprès  com
qualsevol possible situació semblant en el futur. Per això, el seu grup entén que
CCM 6/20 DSocials 11/69
 
informes com el que es presenten avui són molt necessaris i els agraeix, com agraeix
també l’esforç d’autocrítica que hi  fa el  Govern. El  Grup d’ERC té la convicció que és
des de la reflexió conjunta des d’on es poden construir millores.
Remarca que avaluar els efectes de l’actual crisi humanitària provocada per la COVID-
19 en el col·lectiu de persones amb discapacitat i diversitat funcional i pensar les
mesures necessàries per pal·liar aquests efectes és un deure que no es podia ajornar,
i  el  seu  grup  n’és  tan  conscient  que  durant  els  primers  dies  del  confinament  es  va
posar  en  contacte  amb  la  Gerència  de  l’Institut  Municipal  de  Persones  amb
Discapacitat per fer-li arribar la necessitat que totes les comunicacions,
recomanacions,  rodes  de  premsa,  etc.  que  procedissin  de  l’Ajuntament  fossin
accessibles,  un  àmbit  que  va  ser  una  de  les  seves  condicions  a  l’aprovació  dels
pressupostos i que ocupa una part del document que han elaborat i presentat les
darreres setmanes per impulsar  l’endemà del  coronavirus a  Barcelona.  Celebren que
l’informe  que  ara  es  presenta  reculli  totes  aquestes  propostes  que  han  fet  a  l’hora
d’aprovar  els  pressupostos,  així  com  moltes  altres  que  han  anat  presentant  a
diferents  comissions  o  al  Plenari,  referides,  entre  altres  coses,  a  l’accessibilitat
comunicativa i  cognitiva,  a  la  inversió en inserció laboral  o a  l’increment de recursos
per als CDIAP de Nou Barris i de Ciutat Vella.
Posa de manifest que el col·lectiu de persones amb discapacitat i diversitat funcional
ha estat un dels grups més vulnerables davant d’aquesta pandèmia, com ho és també
davant d’altres situacions,  i  observa que l’Organització Mundial  de la Salut afirma en
l’informe publicat a finals de març que no serà igual davant de qualsevol nova situació
futura semblant.
Conclou  que  l’aprenentatge  assolit  ha  de  servir  perquè  no  torni  a  passar  el  mateix  i
que per això és tan necessari afrontar de forma decidida i compromesa tots i
cadascun dels  reptes de futur  que apunta l’informe,  al  qual  el  seu grup demana que
s’afegeixi  un  punt  per  elaborar  un  protocol  d’emergència  per  a  possibles  noves
situacions futures.
La Sra. MUNTÉ dona la  benvinguda al  nou regidor  i  valora l’honestedat  de l’informe,
ja que és del tot cert que a totes les administracions els ha mancat posar el focus en
les  persones amb discapacitat,  segurament perquè l’emergència ha estat  molt  gran i
ha superat a tothom. Consegüentment, les persones amb discapacitat han trobat a
faltar estar al centre dels debats, i consideren que han estat les grans oblidades, i
invisibilitzades, durant el desconfinament, cosa que ha de fer reflexionar tothom.
A continuació, observa que, per poder treballar entre tots el model residencial, tal
com  planteja  l’informe,  no  només  per  a  les  persones  amb  discapacitat,  sinó  també
per a les persones grans i les persones amb problemes de salut mental, entre d’altres,
cal molta més informació sobre protocols i sobre les mancances o necessitats que hi
ha hagut, i expressa la satisfacció del seu grup per la molt bona feina que fa l’Institut
Municipal de Persones amb Discapacitat des de fa molt de temps en relació amb
l’accessibilitat en la comunicació.
Sobre habitatge, un tema que també preocupa el seu grup, indica que aquest està
d’acord amb l’informe que calen més pisos per a persones amb discapacitat,  i  entén
que cal veure què es proposa respecte d’això i com es pot fer. Pel que fa als assistents
personals,  assenyala  que  convindria  saber  quantes  persones  estan  en  llista  d’espera
per accedir a aquest projecte pilot (ara mateix hi ha 52 persones amb assistent
CCM 6/20 DSocials 12/69
 
personal). Sobre la inserció laboral de les persones amb discapacitat, explicita que és
especialment preocupant en aquest període, i sobre l’oci, indica que en parlaran més
tard en una proposició del seu grup.
Tot  seguit,  posa  de  manifest  algunes  de  les  coses  que  s’han  denunciat  com  a  greus
mancances: l’ingrés mínim vital exclou les persones amb discapacitat, s’han paralitzat
els  tràmits  d’acceptació  de  tuteles  i  no  s’ha  treballat  de  forma  més  específica  la
reobertura  dels  centres  d’educació  especial.  Entén  que  són  qüestions  que  no
depenen  de  les  competències  de  l’Ajuntament  (les  dues  primeres  són  clarament
d’àmbit estatal i la tercera depèn del Govern de la Generalitat), però considera que és
imprescindible treballar-hi per millorar-les.
Per  acabar,  explica  que  el  seu  grup  opina  que  l’informe  és  un  punt  de  partida  molt
interessant,  però  caldria  preguntar-se  «i  ara  què?»,  com  s’aprèn  de  tot  el  que  s’ha
viscut i de les peticions, les queixes, els suggeriments i les propostes que fan les
entitats  de  persones  amb  discapacitat  per  encarar  el  futur  —tant  de  bo  no  una
segona crisi  com la de la COVID-19— de totes aquestes persones que han patit  molt
durant el confinament i que continuen patint també durant el desconfinament, la
qual cosa és inacceptable.
La Sra. BARCELÓ dona la benvinguda al Sr. Joan Ramon Riera i agraeix la feina feta per
la Sra. Marga Marí-Klose, amb la qual el diàleg era una constant.
Agraeix també la presentació de l’informe per part  del  Govern municipal  i  es mostra
d’acord  amb  la  importància  de  donar  més  visibilitat  al  col·lectiu  de  persones  amb
discapacitat, que durant aquesta pandèmia han estat massa invisibles. Observa que
també caldria donar visibilitat al col·lectiu de treballadors familiars que han estat
treballant amb aquestes persones, tant a les residències com a les llars, sovint sense
material de protecció davant el virus.
Qualifica  de  preocupants  les  dades  que  recull  l’informe  sobre  inserció  laboral,  gap
salarial (27%), exclusió del mercat ordinari i pèrdua de feina a causa de la pandèmia, i
observa que, si bé la pandèmia ha tingut conseqüències negatives per a molts
col·lectius, la situació de partida ja era dolenta, i, si el Govern municipal hagués pres
les mesures pertinents abans de la pandèmia, potser avui la situació seria diferent.
Sobre la inserció laboral de les persones amb algun problema de salut mental,
comenta que, si bé l’informe diu que moltes vegades tenen més facilitat, també tenen
moltíssimes dificultats per accedir al mercat laboral, sobretot en alguns casos, en
funció del problema mental que tinguin.
El seu grup coincideix que cal revisar els equipaments per a persones amb diversitat
funcional, per exemple, cal revisar les ràtios i tenir un pla de contingència per si hi ha
un  altre  repunt  o  una  altra  emergència  sanitària.  D’altra  banda,  opina  que  és  molt
important fer programes de prevenció per detectar les persones que necessiten més
ajuda domiciliària, així com garantir que les persones amb diversitat funcional,
sobretot si tenen algun problema de salut mental, siguin sempre ateses pel mateix
cuidador, pel mateix treballador familiar, ja que per a elles és clau mantenir aquest
vincle.
Conclou que ara més que mai cal fer els canvis que s’haurien d’haver fet molt abans i
que caldria complementar aquest informe amb una mesura que inclogués calendari i
pressupost. Subratlla que cal continuar treballant perquè hi continua havent molta
CCM 6/20 DSocials 13/69
 
feina pendent, com es torna a posar en evidència, i expressa la disposició del seu grup
per arribar a acords en aquesta matèria.
El Sr. RAMÍREZ dona la benvinguda al regidor Joan Ramon Riera i agraeix la
presentació  de  l’informe,  un  document  que  trasllada  les  preocupacions  i  les
consideracions  de  l’Institut  de  Persones  amb  Discapacitat  i  el  Consorci  de  Serveis
Socials de Barcelona, entre altres. El seu grup felicita tots els professionals per la tasca
feta durant aquesta crisi sanitària, que ha estat molt important.
Lamenta, però, que sovint el debat sobre els drets de les persones amb discapacitat
caigui  en  l’oblit,  i  que  en  una  situació  de  crisi  sanitària,  en  què  hi  ha  una  sèrie  de
prioritats, de vegades la seva autonomia i vida independent no es visualitzi com
s’hauria de visualitzar, com molt bé deia el regidor en la presentació de l’informe.
El Grup del PP està d’acord amb el document que cal dotar les llars de mecanismes de
millora i disposar de millors models comunitaris per donar aquest servei, així com
disposar  de  més  espais  i  nous  models  d’atenció,  per  exemple,  amb  l’adequació  dels
nous espais de Ciutat Vella i de Nou Barris, dos dels districtes més fortament colpejats
per la pandèmia i per la crisi sanitària que ha patit la ciutat.
Observa que la pandèmia ha posat en evidència les mancances del model, tot el que
s’anava arrossegant i que no s’havia solucionat per tal d’actuar davant d’una situació
tan complicada com la que hi ha hagut aquests dies. A parer seu, per afavorir els drets
de les persones amb discapacitat, en primer lloc cal un bon pla d’accessibilitat per a la
ciutat de Barcelona, ja que l’anterior va finalitzar el 2006 i el Parlament de Catalunya
va aprovar per la llei de 2014 el Pla d’accessibilitat, però encara no s’ha aprovat el nou
codi que ha de desenvolupar aquesta llei i donar-hi compliment. Assenyala que el
Govern d’Ada Colau s’ha limitat a presentar una mesura de govern per a la realització
d’un diagnòstic dels problemes d’accessibilitat dels diferents àmbits de la ciutat, quan
el que cal és adequar els espais públics verds, les platges, etc. per facilitar totes les
activitats d’oci i de lleure també per a les persones amb discapacitat.
D’altra  banda,  el  seu  grup  entén  que  és  molt  important  eliminar  les  barreres
arquitectòniques  que  encara  existeixen  al  transport,  l’espai  públic,  l’educació,  la
cultura,  l’oci  i  el  món  laboral.  El  diagnòstic  esmentat  indica,  entre  altres  coses,  que
encara  hi  ha  14  estacions  de  metro  pendents  d’adaptar  i  2.028  parades  d’autobús
sense  pantalla  d’informació  acústica,  i  el  40%  d’aquestes  parades  no  tenen
encaminaments  per  a  invidents.  A  més,  encara  hi  ha  vuit  centres  d’atenció  primària
que no compleixen la normativa vigent. Tot plegat demostra que encara queda molta
feina  per  fer  per  garantir  l’accessibilitat  integral  i  universal  en  tots  els  àmbits  de  la
societat i de la ciutat.
En  darrer  lloc,  subratlla  que  cal  donar  compliment  ferm  al  conveni  d’equipaments
socials subscrit els anys 2005-2007 amb la Generalitat de Catalunya, no només per
iniciar la construcció de les residències pendents, sinó també per a models d’atenció a
la llar i a la comunitat, tal com demana el sector afectat, i observa que la crisi sanitària
ofereix una oportunitat per tenir la diagnosi i assolir els reptes de futur.
La Sra. PARERA dona  la  benvinguda  al  regidor,  el  Sr.  Riera,  i  manifesta  l’opinió  que
tothom ha de ser molt crític amb si mateix pel que fa a aquesta qüestió, perquè
durant aquesta crisi sanitària no s’ha sabut estar a l’altura per vetllar pels drets de les
persones amb discapacitat, i moltes persones cegues o sordes han patit un doble
CCM 6/20 DSocials 14/69
 
aïllament a les seves llars durant el confinament, una situació molt dura i difícil,
també en el cas de les famílies amb algun membre amb trastorns de conducta o
malalties progressives que han estat confinades a casa sense rebre les teràpies
corresponents. Qualifica de sagnant el cas dels nens amb autisme, que han hagut de
sortir  marcats  amb  un  braçalet  blau  perquè  no  se’ls  increpés  i  no  se’ls  assenyalés,  i
demana que es reflexioni sobre què diu de la nostra societat aquest fet.
Agraeix, però, la gran tasca feta per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat,
que ha treballat de valent i bé, tot i que cal fer front a uns problemes i uns reptes
heretats abans de l’estat d’alarma i que el confinament ha posat en evidència.
Tot seguit, especifica alguns d’aquests reptes:
-  Reobrir  els  dos  centres  de  desenvolupament  infantil  i  d’atenció  precoç  amb  unes
condicions òptimes i les garanties sanitàries necessàries.
- Garantir la connexió telemàtica de les persones més vulnerables, element bàsic si
ens haguéssim de tornar a confinar a casa.
-  Repensar  el  model  residencial,  que,  com  ja  s’ha  comentat  en  diferents  espais,  és
indignant.
- Repensar el model de cures tant a casa com fora de casa.
- Trobar solucions per a una millor accessibilitat física que eviti que les persones
tornin a patir un aïllament com el que han patit, també, i sobretot, als espais públics
(es presenten diverses iniciatives en aquest sentit).
- Dotar de més recursos els centres de desenvolupament infantil per a les famílies
amb infants amb discapacitat.
Conclou que cal treballar davant d’un possible rebrot —tothom avisa que és possible
que  es  produeixi  a  l’octubre—  i  que,  si  davant  d’aquest  rebrot  no  estan  preparats,
aleshores sí que ja serà culpa seva.
El Sr. RIERA agraeix les bones paraules dels grups, que fan valoracions similars;
observa que tots tenen a l’agenda temes per tirar endavant, i recupera la pregunta de
la regidora Munté («i ara què?») per dir que comparteixen que cal desenvolupar un
protocol  d’emergències  per  a  possibles  situacions  futures,  no  només  derivades  de
la COVID-19, i fer un plantejament integral per al sector social en el marc del pla bàsic
d’emergències.
Reconeix que hi ha hagut disfuncions en el tractament dels nens autistes a la via
pública, una de les qüestions que caldrà abordar en el marc del protocol esmentat.
Per  acabar,  assenyala  que,  tal  com  diu  l’informe,  un  35%  dels  treballadors  amb
discapacitat  són  en  aquests  moments  objecte  d’un  ERTO,  la  qual  cosa  també  ha  de
ser una de les prioritats les properes setmanes.
La Sra. BENEDÍ aclareix que el protocol que proposava el seu grup, evidentment, no és
només per a la COVID, sinó que ha de ser transversal per poder ser útil davant
qualsevol situació futura que pugui aparèixer, i subratlla que quan parlen de posar les
persones al centre es refereixen a totes les persones, sense deixar-se’n cap (en aquest
cas, totes han patit potser una mica aquesta mancança).
ES DONA PER TRACTAT
CCM 6/20 DSocials 15/69
 
2. – Efectes de la crisi de la Covid-19 des de la perspectiva de gènere.
La Sra. MARTÍN comenta que, pel que sembla, els pitjors moments de la crisi sanitària
han passat, i posa de manifest que els efectes no han estat ni seran iguals per a
tothom, i que la crisi de la COVID-19 ha visibilitzat problemes estructurals, econòmics
i socials que ja venien d’abans.
Subratlla  que,  tenint  present  l’experiència  de  la  crisi  del  2008,  és  evident  que,  si  no
s’incorpora  una  perspectiva  feminista  a  les  respostes  que  es  donen,  s’estaran
consolidant  les  desigualtats  ja  existents,  i  afegeix  que,  tal  com  mostra  l’informe,  les
dones  han  patit  més  que  els  homes  l’emergència  sanitària  i  social,  i  també afronten
amb una posició més difícil la postemergència.
Assenyala que el Govern municipal des del mandat anterior ha prioritzat les polítiques
feministes i la lluita contra les desigualtats socials, que ha convertit en un dels seus
eixos principals i transversals, amb múltiples actuacions. Per exemple, ha augmentat
els recursos per a Feminismes, ja que sense compromisos pressupostaris importants
no hi ha polítiques feministes; per primera vegada hi ha paritat en els càrrecs
directius, i hi ha un reglament d’equitat capdavanter, així com uns pressupostos amb
perspectiva  de  gènere.  Així  mateix,  s’ha  incorporat  la  perspectiva  feminista  a  l’hora
d’abordar  l’emergència,  i  avui  es  presenta aquest  informe que recopila  les  principals
iniciatives que s’han impulsat aquests mesos, així com dades que diuen que les dones
han estat més afectades per la malaltia, com també han estat sobrerepresentades
(65-85%) en la majoria de les feines essencials durant el confinament: alimentació,
neteja,  personal  sanitari  o cura de la gent gran. Subratlla que ha hagut d’arribar una
pandèmia perquè es fes evident a ulls de tothom i de manera incontestable que són
les dones i les feines que fan, remunerades o no, les que sostenen la societat.
D’altra banda, observa que el confinament ha retornat la cura a les famílies, que s’han
hagut d’organitzar per assumir aquestes tasques i,  en molts casos, combinar-les amb
la feina, i això no ha donat lloc a més coresponsabilitat entre homes i dones, sinó que
la feina de cures d’infants i  persones dependents, així com les tasques de la llar, han
recaigut desproporcionadament en les espatlles de les dones, amb el consegüent
desgast en la seva salut, també mental i emocional.
Indica que la situació ha estat especialment crítica en les famílies monoparentals
femenines i ha posat en relleu les mancances que té la societat a l’hora d’abordar les
cures: sectors bàsics com la neteja, la cura de persones grans, els serveis socials i
l’alimentació  han  resultat  clau  malgrat  el  poc  reconeixement  tant  social  com
econòmic que, en general, se’ls ha atorgat fins ara.
Subratlla que posar fi a aquesta situació és feina de totes i que les administracions
públiques, com ha quedat demostrat, tenen molt a millorar en àmbits com la
dependència,  les  residències  —caldria  un  punt  sencer  per  parlar  d’un  model  que  ha
esclatat  durant  aquests  mesos—,  les  polítiques  d’atenció  a  la  infància  —qüestió  que
de vegades també ha quedat massa a la cua— o la universalitat de les escoles bressol.
Remarca també que, si les dones estan patint amb especial duresa la crisi social
provocada per la pandèmia, que podria allargar-se mesos o anys, és precisament
perquè  abans  d’aquesta  crisi  ja  patien  nivells  de  precarietat  elevadíssims,  amb  més
CCM 6/20 DSocials 16/69
 
feines a temps parcial, una bretxa salarial que a Barcelona supera el 20% i pitjors
pensions, entre altres coses.
Pel que fa a les violències masclistes, assenyala que, tant a Barcelona com en altres
municipis, mentre les demandes de noves atencions han disminuït durant aquests
mesos,  la  proactivitat  dels  serveis  a  l’hora  de  fer  acompanyament  i  seguiment  ha
multiplicat les atencions en casos ja coneguts, i sembla que ara s’estan recuperant els
indicadors habituals.
Conclou que la crisi actual, que no té precedents, amenaça amb eixamplar les
diferències  que  tants  esforços  s’han  fet  per  reduir  durant  anys,  i  és  tasca  de  totes
treballar per evitar-ho. Assegura que l’Ajuntament es compromet a continuar-ho fent.
La Sra. ALAMANY subratlla que l’informe posa de manifest que les dones representen
més del 65% de les feines que han estat a la primera línia de la resposta a la crisi i que
la jornada de les dones ha augmentat un 30%, cosa que ha de fer pensar i posar en
dubte les virtuts del teletreball tal com es planteja, i assenyala que les dones tenen
més risc de perdre la feina i de caure en episodis de salut mental. Afegeix que hi ha
hagut 462 trucades per episodis de violència masclista, unes 300 trucades més que en
el mateix període del 2019.
Remarca que han estat setmanes i mesos de molt home expert però poca dona
opinant, malgrat que el sector sanitari és altament feminitzat, cosa que demostra que
hi ha un biaix de gènere de referents i discursos públics més que evident.
Comenta que les mesures que la institució ha de tirar endavant han de ser ambicioses
i no es poden permetre caure en els mateixos errors que en la crisi de 2008, uns
errors que van deixar una societat més desigual en tots els sentits. Per això, el mes
passat el seu grup va proposar un pla postCOVID amb perspectiva de gènere —va ser
aprovat per la Comissió—, que preveia l’aplicació de mesures concretes i immediates.
Un mes després,  però,  no tenen constància de cap avenç en la direcció d’algunes de
les mesures plantejades, motiu pel qual avui demanen seguiment, en el punt 21 de
l’ordre del dia, d’aquella proposició.
Consideren que segurament  l’incompliment  més  flagrant  és  el  de  la  mesura  referida
al permís remunerat —els treballadors i  les treballadores diuen que no se’ls ha ofert
aquesta  opció—,  que  havia  d’afavorir  la  conciliació  per  fer  front  a  la  doble/triple
jornada, que massa sovint recau en les dones, sobretot en situacions tan complexes
com l’actual. Afegeix que ella mateixa va plantejar aquesta qüestió a la darrera reunió
de la Junta de Portaveus i, per la resposta que s’hi va donar, sembla que el Govern no
té  previst  tirar-la  endavant,  malgrat  la  necessitat  recollida  a  l’informe  i  malgrat
l’aprovació per part de la Comissió.
Pregunta al Govern per què no va votar en contra de la mesura si no la volia aplicar, i
li  pregunta  també  si  pensa  facilitar  als  treballadors  i  les  treballadores  l’opció  de  la
reducció remunerada de fins al 50% de la jornada laboral per tenir cura de menors de
16  anys  o  persones  a  càrrec  fins  que  obrin  centres  escolars  i  centres  d’atenció  a  la
gent gran i dependent.
D’altra banda, indica que, com que la mesura del permís, més enllà dels treballadors
municipals,  excedeix  les  competències  de  l’Ajuntament,  la  proposició  també
demanava  que  l’Ajuntament  instés  el  Govern  espanyol  a  posar  en  marxa  mesures
estables que permetessin reduir la jornada laboral de manera remunerada, però
tampoc no ha arribat cap proposta de permís remunerat per part del Govern de
CCM 6/20 DSocials 17/69
 
l’Estat.  Assenyala  que  ERC  ho  ha  demanat  també  al  Congrés,  però  no  ha  estat
possible, i observa que els partits que formen el Govern de Barcelona també
governen a Madrid, de manera que seuen al Consell de Ministres, que és on es
prenen les decisions.
El seu grup vol saber si s’han complert alguns dels acords aprovats en aquell pla, com
ara sufragar les despeses bàsiques de la llar a les famílies més necessitades i oferir
nous ajuts per pagar el lloguer i per a despeses de subministraments dels serveis
bàsics o incrementar-ne el pressupost. Subratlla que la demanda sí que ha augmentat
i cal saber si s’està arribant a tothom que ho necessita.
A continuació,  pregunta si  amb l’equipament per  a  dones sense llar  —una altra  cara
de la  feminització de la  pobresa— que s’ha posat en marxa,  tal  com recull  l’informe,
es  podran  cobrir  les  necessitats  reals  que  hi  ha  ara  a  Barcelona,  i  manifesta  l’opinió
del seu grup que ha faltat col·laboració amb algunes entitats, com ara Lola no estás
sola, i que el Govern ha reaccionat tard, ja que ha deixat obrir el local després que es
presentés un manifest de queixes i demandes per poder treballar i atendre les
usuàries.
Quant a la precària situació de les treballadores del sector informal de cures i de la
llar sense regularitzar, recorda que el pla demanava una línia d’ajuts, ja que durant el
confinament  s’han  quedat  sense  cap  ingrés,  i  observa  que  el  Pla  de  suport  a  les
treballadores de la llar que s’esmenta a la pàgina 11 de l’informe és només un suport
informatiu  i  d’assessorament,  però  no econòmic  —o no els  consta.  D’altra  banda,  el
Govern  espanyol  va  anunciar  una  línia  d’ajuts  per  a  treballadores  de  la  llar,  però  és
només per a persones que cotitzaven a la Seguretat Social, per tant, en deixen al
marge les que no estaven contractades. Pregunta si es té pensat elevar aquesta
petició  a  l’Estat  i  promoure’n  la  regularització  —de  les  paraules  del  ministre  Escrivá
dedueixen que no—, com ja han fet Itàlia i Portugal.
Subratlla que si la ciutat ha pogut tirar endavant aquests mesos ha estat també
gràcies  a  les  entitats  que  s’han  arromangat,  i  recorda  que,  en  relació  amb  això,  el
Grup d’ERC demanava que es mantinguessin les subvencions, convenis i contractes en
curs a les entitats feministes, que, per culpa del confinament, en una situació molt
precària, també pateixen conseqüències econòmiques i laborals.
Esmenta el cas de TAMAIA, que ha hagut de tancar després de vint-i-nou anys
d’activitat —una notícia lamentable— i que en el comunicat deia: «No volem sostenir
allò que és responsabilitat de les institucions públiques». Subratlla que tothom ha de
fer els deures i comenta que TAMAIA demanava a tots els grups polítics que, si us
plau, facilitessin que la burocratització afavorís el funcionament de les entitats.
Conclou  que,  davant  d’una  pandèmia  que  ha  impactat  amb  força  a  la  ciutat,  no  es
poden permetre el luxe de caure en els mateixos errors, i cal passar de les bones
intencions a les respostes efectives, que, malauradament, de moment en alguns
casos no s’estan produint malgrat els acords presos.
La Sra. VILA lamenta que, un cop més, el Govern municipal es limiti a llegir un
manifest, però no plantegi mesures concretes ni propostes que resolguin els
problemes, en aquest cas, de les barcelonines.
Subratlla  que  davant  l’informe,  que  qualifica  de  demolidor,  el  Govern  no  hauria
d’explicar  tot  el  que  ha  fet  els  darrers  anys,  sinó  el  que  ha  fet  durant  la  crisi  i  com
pensa abordar el futur i totes les necessitats que tenen les dones de la ciutat.
CCM 6/20 DSocials 18/69
 
Afirma que, tal com han denunciat les entitats feministes, les entitats del Consell de
Dones de la ciutat, el Govern no ha atès amb perspectiva de gènere ni la crisi de la
COVID  ni  la  crisi  social  i  econòmica.  Per  exemple,  la  gestió  en  l’operatiu  de  les
persones sense llar s’ha fet sense aquesta perspectiva i deixant les dones sense poder
acudir als seus serveis de referència, i tampoc no han acudit al servei municipal
d’emergència.  Afegeix que el  Consell  de Dones va dirigir  una carta a l’alcaldessa —el
seu grup no sap si l’ha contestat—, i que el Govern municipal no ha tingut en compte
el teixit associatiu de la ciutat.
Observa que, si bé el document presentat recull algunes de les mesures que va
proposar el Consell, encara en falten, i pregunta què passa amb els ajuts als
subministraments essencials a les famílies i els ajuts a les entitats que atenen la
violència masclista.
Tot  seguit,  comenta  que  s’ha  esmentat  el  lamentable  tancament  al  qual  es  veu
abocada l’entitat TAMAIA, però també hi ha molta feblesa en l’organització interna de
l’Ajuntament: alguns treballadors i treballadores de serveis no essencials amb menors
a càrrec han estat obligats a reincorporar-se a la feina en fase 1. Pregunta què n’ha de
dir el Govern municipal, tan progressista i tan feminista, i com pot ser que persones,
famílies, dones amb criatures a càrrec s’hagin vist obligades, sense tenir escoles ni cap
alternativa, a incorporar-se als seus llocs de treball en plena fase 1, quan, a més, el
teletreball era un compromís del Govern en el Pla d’igualtat 2020-2023.
Tampoc no entén per què totes les treballadores de les escoles bressol, un sector
altament  o  completament  feminitzat,  s’han  hagut  d’incorporar  sense  tenir  grups
assignats.  Insisteix  que,  davant  de  tots  els  problemes  que  esmenta  l’informe,  hi  ha
molta diagnosi, molt discurs i molt titular, però poques mesures concretes. Per
exemple, no es parla de les famílies monoparentals (48.000 a la ciutat de Barcelona).
Pregunta  què  passarà  amb  l’IBI  que  han  d’assumir  aquestes  famílies,  amb  el
cobrament dels ERTO i amb el permís retribuït. En aquest sentit, recorda que el Grup
Municipal de JxCat va presentar una declaració institucional per exigir al Govern de
l’Estat  el  pagament  immediat  dels  ERTO  perquè  s’impulsés  el  permís  retribuït,  i  el
Govern municipal no va introduir ni una esmena en aquest document, no va voler
abordar aquest debat. Entenen que en aquest àmbit el Govern municipal tampoc no
ha fet els deures ni ha donat garanties —el fet que les famílies poguessin acollir-se a
aquest permís sí que seria conciliació— i està massa subrogat i massa dependent del
Govern central i no ofereix cap resposta.
La Sra. BARCELÓ agraeix l’informe, però explica que el seu grup hauria preferit que el
Govern, que fa cinc anys que governa, hagués presentat mesures per pal·liar el que ja
se sabia que existia, com ara la desigualtat entre homes i dones, la bretxa salarial i la
necessitat  d’implementar  mesures  per  conciliar  la  vida  laboral  i  familiar,  qüestions
que la pandèmia ha agreujat: les dones han tingut més pes, sobretot en les cures, que
han recaigut més en elles,  quan s’ha assumit més la feina familiar i  les tasques de la
llar.
Pregunta al Govern què pensa fer per lluitar contra la bretxa salarial entre
treballadors i treballadores, que fa anys que és del 13%, així com per pal·liar les
dificultats que tenen moltes treballadores de l’Ajuntament per conciliar la vida laboral
i familiar, i subratlla que, a banda de demanar a les altres administracions, cal assumir
les responsabilitats pròpies.
CCM 6/20 DSocials 19/69
 
Tot  seguit,  diu  al  Govern  que  es  contradiu,  ja  que  d’una  banda  parla  sobre  la
feminització  de  la  pobresa,  una  tema  molt  preocupant,  però  d’altra  banda  vota  en
contra de mesures com l’establiment de programes de suport a les mares lactants i a
les mares gestants que afronten soles l’embaràs o la criança dels seus fills,  i  posa de
manifest que durant la pandèmia fins i  tot l’Ajuntament de Barcelona es va posar en
contacte amb alguna entitat privada que no rep cap subvenció i els mateixos Serveis
Socials deien que a aquestes dones se les podria ajudar de manera puntual si era
algun tema d’alimentació,  però no de manera continuada,  difícilment  en la  seva llar,
en higiene, en roba i productes per als seus fills. Subratlla que el Govern ha de passar
dels titulars a les mesures i deixar de contradir-se, i li pregunta si pensa donar suport
a programes que ajudin les mares lactants i gestants que no tenen recursos.
D’altra  banda,  esmenta  una  dada  important  i  greu  de  la  pandèmia:  537  dones  han
estat ateses a la setmana a la ciutat per violència masclista, una xacra de la societat, i
qualifica  de  sorprenent  que  els  PIAD  hagin  estat  tancats  i  l’atenció  s’hagi  fet
telefònicament i telemàticament. Recorda que el seu grup durant la pandèmia va
demanar  al  Govern  municipal  l’obertura  d’aquests  centres,  ja  que  moltes  dones
podien  aprofitar  el  moment  d’anar  a  fer  la  compra  per  apropar-s’hi,  així  com
l’ampliació  dels  horaris,  cosa  que  ja  va  demanar  durant  la  legislatura  anterior  i  que
continuarà demanant.
El  Sr.  RAMÍREZ  agraeix  la  presentació  de  l’informe,  que,  a  parer  del  seu  grup,  no  és
més que una continuïtat del Pla de contingència contra la violència de gènere per a la
crisi sanitària per la COVID-19, que va ser objecte de debat al març i que
posteriorment es va reforçar amb el Pla per la incorporació de la perspectiva de
gènere a les polítiques municipals per la nova normalitat COVID-19 de l’abril.
Tot seguit, observa que, si bé els estudis sobre la prevalença i la taxa de mortalitat del
coronavirus indiquen que aquesta és superior en els homes que en les dones, la
balança  canvia  quan s’analitzen  els  efectes  socials  i  econòmics  de  la  pandèmia,  amb
un cost especialment alt per a les dones, que, com ha exposat la regidora Martín,
estan en primera línia com a suport fonamental del sosteniment de la vida i tenen
una  alta  presència  en  els  sectors  que  han  estat  fonamentals  davant  d’aquesta  crisi.
Concreta  que,  per  exemple,  les  dones  suposen  el  85%  del  personal  d’infermeria  i
ocupacions relacionades, el 70% del personal de farmàcia, el 90% del personal de
neteja a empreses, hotels i empleades domèstiques, i prop del 85% de les caixeres en
supermercats. Subratlla que les dones han estat en primera línia en aquesta
pandèmia i en aquesta crisi sanitària. Per això, el seu grup dona suport a les mesures
que s’han  dut  a  terme per  reduir  l’impacte  de  gènere  negatiu,  tot  i  que  queda molt
camí per fer de cara a properes situacions.
D’altra banda, en el  cas de les violències masclistes,  el  Grup del PP entén que cal  un
programa específic per a les víctimes, cosa que ja ha demanat. Entén que haurien
estat efectives, per exemple, mesures com la realització de tests específics en els
centres  d’atenció  a  les  víctimes  de  violència,  que  permetria  garantir-ne  un  major
àmbit  d’autonomia,  o  la  introducció  dins  el  Pla  d’habitatge  d’un  programa  específic
d’ajuda  a  les  víctimes  de  violència  de  gènere  —també  ho  havia  demanat  ja—  per
minimitzar  l’impacte  social  en  la  crisi  del  coronavirus,  atenent  que la  mesura  que es
va incorporar arran del reial decret 12/2020 recollia únicament els establiments
turístics i que aquest efecte podia usar-se durant una o dues setmanes. El seu grup
CCM 6/20 DSocials 20/69
 
demanava una solució de major permanència en el temps per donar una solució
efectiva.
A continuació, subratlla que la coordinació entre administracions és molt important i
que aquesta ha de ser real i efectiva, i afirma que, en qualsevol cas, el Grup del PP
dona suport als reptes de futur postconfinament proposats i se suma a la
responsabilitat i a les implicacions que han de tenir les administracions per avançar
en el desenvolupament de mesures que afecten la perspectiva de gènere, entre les
quals hi ha el Pla de justícia de gènere de l’Ajuntament, que serà reelaborat el 2021.
Conclou que cal continuar treballant per assolir la igualtat efectiva, les mateixes
oportunitats  per  a  homes  i  dones,  l’accés  igualitari  al  mercat  laboral,  la  reducció  de
l’escletxa salarial  o  la  conciliació laboral  i  familiar,  així  com fer  front  al  teletreball  i  a
l’adaptació a l’entorn virtual, que també pot generar una escletxa digital en les dones.
La Sra. PARERA subratlla que, si bé és evident que existeix un biaix de gènere, cal ser
molt  curosos  per  evitar  portar-lo  cap  a  l’altre  extrem:  hi  ha  d’haver  molta
temperància en els debats sobre aquestes qüestions i, si no es vol deixar ningú
enrere, sobretot després d’aquesta crisi, cal tenir no només la perspectiva de gènere,
sinó també la perspectiva de la discapacitat,  de l’edat i  social,  entre d’altres,  i  no fer
compartiments estancs quan es parla de temes de gènere.
A continuació, posa de manifest que, tal com diu l’informe, el paper de la dona durant
el confinament ha estat molt important, com també la seva implicació en àmbits com
la gestió de la crisi, l’entorn laboral, la llar, les cures, la família i les tasques educatives
dels fills. D’altra banda, cal revisar el model de cures, i ocupacionalment les dones es
concentren en els treballs més precaris, en les capes més baixes i més mal pagades
del mercat laboral (treballadores de la llar, tasques de cures, etc.), de manera que és
fonamental que totes les iniciatives o mesures generalistes que impulsin les
administracions busquin també tenir un impacte de gènere positiu.
Tot seguit, expressa l’opinió que si les dones han estat més afectades per la COVID ha
estat precisament per aquestes tasques que assumeixen, que han fet que hagin tingut
més contacte directe amb vectors de contagi, i també perquè a Barcelona hi ha més
dones grans que homes grans, i el col·lectiu de persones grans ha estat el gran afectat
per aquesta crisi sanitària pel que fa a la mortalitat.
Respecte a la violència masclista, un tema que ha preocupat molt durant la crisi i que
ha de continuar preocupant, comenta que cal estar molt alerta a les dades perquè,
malauradament, és molt probable que quan acabi el confinament hi hagi un rebrot de
demandes d’atenció a víctimes.
En darrer  lloc,  es  mostra  d’acord amb l’informe que hi  ha  hagut  una manca de relat
sobre  la  infància  i  poca  visibilitat  de  l’atenció  primària  i  la  salut,  i  observa  que  hi  ha
molta preocupació per reduir la jornada laboral i molt poca per obrir els centres
educatius, cosa que la preocupa.
La Sra. MARTÍN agraeix les aportacions de tots els grups i afirma que durant els mesos
de  l’estat  d’alarma  el  Govern,  evidentment  preocupat  per  la  manera  de  combatre
l’impacte  de  gènere  que  s’ha  pogut  diagnosticar  gràcies  a  l’informe  però  que  ja  se
sabia que existia, ja ha desenvolupat mesures per reduir-lo de manera més
immediata,  mesures  que  es  troben  detallades  a  l’informe  i  que  enumera:  augment
molt important dels ajuts socials, que en un 73% dels casos han arribat a dones, nous
CCM 6/20 DSocials 21/69
 
ajuts a persones autònomes, gratuïtat dels equipaments municipals, suspensió del
pagament dels lloguers dels habitatges públics, aportació extraordinària de
2,5 milions d’euros en ajuts  al  lloguer,  suport  a  les  treballadores de la  llar  i  obertura
d’un equipament específic per a dones sense llar.
Entén que la resposta de l’Ajuntament a la problemàtica de les persones sense llar ha
estat  molt  elevada  i  que  caldria  preguntar-se  per  què  la  resta  d’administracions  no
fan el mateix si realment es creu que és un problema de país, i manifesta el desig que,
més enllà del moment actual d’emergència, els propers mesos i anys puguin comptar
amb el suport de la resta de grups i espais polítics per impulsar els canvis estructurals
necessaris. Subratlla que no es pot viure en la fantasia que la resposta a aquesta
problemàtica l’ha de donar únicament l’Ajuntament. En aquest sentit,  assenyala que,
per exemple, cal que la Generalitat contribueixi a finançar la part dels allotjaments de
violència que li correspon (60%), cosa que actualment no fa.
Remarca que cal desenvolupar de veritat la renda garantida de ciutadania i que
estigui  en  coordinació  amb  l’ingrés  mínim  vital,  abordar  la  reconstrucció  econòmica
amb perspectiva de gènere per treure les dones de la pobresa i que accedeixin a
feines dignes, garantir per fi els drets de les treballadores de la llar i regularitzar les
persones migrants, revisar el model de residències i de cura de la gent gran i impulsar
un pacte d’Estat pel dret a l’habitatge que posi fi a dècades de polítiques nefastes. El
Govern espera comptar amb el suport de tothom per impulsar aquestes mesures.
Respecte a l’organització interna, destaca que els darrers dies han reobert les escoles
bressol,  amb  tot  el  que  això  significa,  i  el  decret  d’alcaldia  de  24  d’abril  preveu
solucions de flexibilitat per a treballadores que tinguin persones al seu càrrec. Explica
que,  a  través  de  més  de  500  comandaments  intermedis  de  l’Ajuntament,  es  valora
individualitzadament la situació de treballadors i treballadores amb relació a les
dificultats per tornar a la feina presencial, i es busca equilibrar les necessitats de
conciliació del personal amb la garantia del restabliment progressiu dels serveis, que
entén que totes coincideixen que és necessari i urgent.
En darrer lloc, admet que el tancament de TAMAIA, colpidor, ha posat de manifest
que hi ha el repte de millorar el suport que les institucions donen a les entitats i
col·lectius feministes que fa molts anys que es deixen la pell en aquest tema, entitats
molt importants i referents. Afegeix que, tot i que es va agilitzar amb una instrucció
específica el procés de subvencions municipals, és evident que hi ha marge de
millora, i el Govern es compromet a replantejar internament els procediments i
mecanismes de suport actuals, però considera necessari construir un sistema de
suport estable a les entitats feministes a escala de país. Per això, es compromet
també a impulsar tant a la Generalitat com a l’Estat els canvis necessaris que ho facin
possible.
La Sra. ALAMANY assenyala que la instrucció de la gerent municipal del 15 de maig
deixa  la  porta  oberta  a  la  subjectivitat  de  qui  ha  d’atorgar  o  no  la  flexibilitat  als
treballadores i les treballadores, i això no és el que va aprovar la Comissió.
ES DONA PER TRACTAT
d) Compareixences Govern municipal
CCM 6/20 DSocials 22/69
 
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
3. – (20200205 GerHab) DONAR CONFORMITAT al Plec de condicions per a la selecció
d’un  soci  privat  per  transformar  Habitatge  Metròpolis  Barcelona,  SA  (HMB)  en  una
societat  d’economia  mixta  (Plec  de  condicions)  així  com  també  als  seus  annexos.
FACULTAR Habitatge Metròpolis Barcelona, SA (HMB) per procedir a la licitació i
adjudicació, pel procediment negociat amb publicitat, del contracte per a la selecció
de soci privat d’acord amb el Plec de condicions, i donar compte al Plenari del Consell
Municipal del resultat de la licitació. DONAR CONFORMITAT a la modificació dels
estatuts d’Habitatge Metròpolis Barcelona, SA (HMB), que figura com annex a aquest
acord,  que  haurà  d’aprovar  la  Junta  d’accionistes  d’HMB,  i  que  té  com  objecte  les
ampliacions  de  capital  i  les  altres  adaptacions  necessàries  per  a  la  incorporació  d’un
soci privat, com a conseqüència del procés de selecció definit al Plec de condicions, i
FACULTAR,  així  mateix,  la  Junta  d’Accionistes  d’HMB,  per  esmenar  qualsevol  defecte
no substancial, especialment els que es puguin suscitar en la tramitació de la
inscripció de la modificació en el Registre Mercantil. RATIFICAR LA CONFORMITAT a
l’ampliació  del  capital  d’Habitatge  Metròpolis  Barcelona,  SA  (HMB),  acordada  pel
Plenari del Consell Municipal en sessió de 21 de desembre de 2018, que no ha estat
encara  formalitzada,  i  que  haurà  d’aprovar  la  Junta  d’accionistes  d’HMB,  per  un
import màxim de 23.940.000,00 euros, segons preveu el Plec de condicions,
corresponent  a  la  primera  fase  de  l’operació.  AUTORITZAR  i  DISPOSAR  la  despesa  a
favor  d’Habitatge  Metròpolis  Barcelona,  SA  (HMB),  amb  núm.  de  NIF  A67187609,
amb  càrrec  al  pressupost  i  a  l’aplicació  pressupostària  indicats  en  el  document  que
consta a l’expedient dels imports següents: a) 5.970.000,00 euros per a l’exercici 2021
(corresponents  a  la  primera  fase);  b)  12.709.089,95  euros  per  a  l’exercici  2022
(corresponents  a  la  segona  fase);  c)  21.181.816,58  euros  per  a  l’exercici  2023
(corresponents  a  la  tercera  fase);  d)  21.181.816,58  euros  per  a  l’exercici  2024
corresponents a la  quarta fase).  Aquests  imports  estan condicionats a l’existència de
crèdit adequat i suficient per a la subscripció i desemborsament de les accions de la
classe  A  representatives  de  la  part  que  li  correspondrà  a  l’Ajuntament  de  Barcelona
en les successives ampliacions de capital que ha de portar a terme Habitatge
Metròpolis  Barcelona,  SA  (HMB)  d’acord  amb  el  Plec  de  condicions  i  el  resultat  de
l’adjudicació  de  la  licitació.  FACULTAR  a  la  Comissió  de  Govern  per  aprovar  els
ajustaments dels imports esmentats corresponents a les successives ampliacions de
capital  i  les  anualitats  en  què  s’han  de  fer  efectives,  corresponents  a  les  diferents
fases,  d’acord  amb  l’operativa  de  la  societat  que  preveu  el  Plec  de  condicions  i  el
resultat  de  l’adjudicació  de  la  licitació.  FACULTAR  el  primer  tinent  d’alcaldia  per
adoptar les resolucions necessàries i subscriure els documents procedents per a una
concreció més adequada i una millor execució del present acord. NOTIFICAR aquest
acord  a  l’Àrea  Metropolitana  de  Barcelona  i  a  Habitatge  Metròpolis  Barcelona,  SA
(HMB).
CCM 6/20 DSocials 23/69
 
El Sr. SUBIRATS explicita que aquest punt és una proposta d’acord que la Comissió pot
dictaminar  per  passar  després al  Plenari,  que és  qui  l’ha d’aprovar,  i  recorda que els
grups  poden  posicionar  el  vot  aquí  o  bé  fer  reserva  de  vot.  D’altra  banda,  comenta
que si hi ha la voluntat de fer algun debat, es pot fer.
La Sra. PARERA pren la paraula per dir que el seu grup, tal com va comunicar ahir per
escrit,  en  veure  que  aquest  punt  s’incorporava  a  l’ordre  del  dia  va  decidir  retirar  un
prec  en  què  precisament  demanava  que  es  portés  a  concurs  l’objecte  d’aquesta
proposta, que es fes una nova licitació.
La Sra. MARTÍN posa de manifest que el projecte a què fa referència aquest expedient
és conegut i diversos grups han reclamat últimament que es portés aquesta licitació,
que  busca  la  formació  d’una  empresa  mixta  amb  un  soci  privat  per  generar  en  els
propers  anys  a  Barcelona  i  a  l’àrea  metropolitana  4.500  habitatges  de  lloguer
assequible de qualificació indefinida per donar resposta a 11.000-12.000 persones.
Afegeix que el projecte, pioner a l’Estat, s’emmiralla en allò que ha funcionat en altres
països europeus, una col·laboració publicoprivada que per al Govern és de futur i que
busca generar habitatge de lloguer a preus assequibles, de manera que no es perd sòl
públic i es deixen enrere receptes velles que s’han demostrat fracassades.
Observa que aquesta col·laboració publicoprivada ha de fer emergir un sector privat
que en altres llocs existeix però que aquí encara és reduït i és necessari, ja que, si bé
és evident que cal lideratge públic per generar habitatge públic i habitatge de lloguer
assequible, si realment es vol fer un salt d’escala cal la col·laboració i la implicació del
sector privat, no només per donar resposta a les necessitats de la ciutadania, sinó
també per exercir un paper de palanca i de reactivació econòmica, sobretot en un
moment com l’actual.
Subratlla que el Govern continuarà treballant per aconseguir que els elements que
dificulten  projectes  com  aquest  i  que  s’escapen  de  l’àmbit  municipal  canviïn,  per
exemple,  modificacions  que  han  de  venir  de  l’Estat  i  de  la  Generalitat,  i  afirma  que
l’Ajuntament,  en  la  mesura  de  les  seves  possibilitats,  ha  modificat  el  plec  per  fer-lo
més atractiu que mai perquè la inversió privada pugui participar en el projecte, tot
seguint un procediment negociat amb publicitat previst a la Llei de contractes del
sector públic.
Per acabar, manifesta el desig que tot funcioni i que aviat es pugui donar per tancada
la licitació.
El Sr. CORONAS recorda que el mandat passat hi va haver molta controvèrsia pel
fracàs reiterat de cada plec que havia de sortir per buscar aquest soci privat, i afirma
que  ERC  no  dubta  de  la  idoneïtat  d’un  operador  publicoprivat  per  fer  polítiques
metropolitanes  d’habitatge,  però  l’ha  sobtat  que  aquest  plec  es  porti  a  votació  a  la
Comissió de Drets Socials quan en l’àmbit d’Àrea Metropolitana només ha passat per
la comissió executiva, que no és més que un òrgan de debat dels membres del
Govern, però no ha estat validat ni per la Junta de Govern de l’Àrea Metropolitana, ni
per la Junta de Portaveus ni pel Consell Metropolità. A parer del seu grup, convindria
que  primer  es  fes  l’aprovació  a  l’òrgan  mare  d’aquest  operador  metropolità,  que  és
l’Àrea Metropolitana de Barcelona,  entre altres motius,  perquè considera que fer-ho
al revés és un menysteniment a la resta de municipis de l’àrea metropolitana.
CCM 6/20 DSocials 24/69
 
Explica que el seu grup, si aquest punt es manté i no es retira tenint en compte el que
acaba d’exposar sobre la necessitat de fer el debat i la votació on correspon, avui farà
una reserva de vot.
La Sra. MUNTÉ expressa el vot favorable del seu grup, que està convençut que la
participació  privada  és  imprescindible  i  que  la  ciutat  ha  d’avançar  en  matèria
d’habitatge,  i  que també va  donar  suport  al  Pla  de l’habitatge,  que incloïa  la  creació
d’aquest operador mixt.
Tot seguit, manifesta preocupació pel fet que estigui costant tant trobar aquest soci
privat  i  per  la  percepció  que  això  sigui  conseqüència  d’una  certa  desconfiança  del
sector privat cap al Govern municipal, una desconfiança que pot venir, per exemple,
del fet que hi hagi llicències sense tramitar des de fa mesos, o del fet que un dia al
matí el Govern en una roda de premsa culpi el sector privat de l’habitatge de tots els
mals  que  assolen  la  ciutat  i  el  mateix  dia  a  la  tarda  li  demani  que  s’incorpori  a  un
projecte compartit. El seu grup entén que cal treballar per recuperar la confiança del
sector i assolir aquest operador.
La Sra. BARCELÓ indica que el seu grup fa una reserva de vot i es posicionarà al
Plenari.
Dit això, explica que per al seu grup és important que hi hagi un plec de condicions
que permeti una adjudicació, que eviti que quedi deserta una licitació en un àmbit tan
important com l’habitatge, i està d’acord amb el Sr. Coronas que aquest debat també
s’ha de produir a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
A continuació, diu a la Sra. Martín, que avui ha parlat de la necessitat de la
col·laboració publicoprivada, que el Govern ha de passar dels titulars als fets i no
posar tantes traves a la inversió privada i a aquesta col·laboració en habitatge.
El Sr. RAMÍREZ explica  que  el  seu  grup  no  qüestiona  la  creació  d’aquesta  empresa
mixta de col·laboració publicoprivada com a instrument per contribuir a desenvolupar
la política d’habitatge i de lloguer assequible a la ciutat i a altres municipis de l’àmbit
metropolità, i  està d’acord que cal establir les bases per evitar que la licitació, que ja
té certa història i que va tenir cert fracàs en el passat, torni a ser declarada deserta.
Tanmateix,  fa  reserva  de  vot  perquè  aquest  plec  no  s’ha  debatut  a  l’Àrea
Metropolitana  i  perquè,  tot  i  que  en  aquesta  segona  licitació  l’informe  jurídic  és
favorable, l’informe econòmic fa moltes reserves respecte al Pla econòmic financer, la
Llei  de  bases  de  règim  local  i  l’existència  o  no  de  crèdit  suficient  per  part  de
l’Ajuntament  de  Barcelona  per  posar  en  marxa  aquest  instrument  de  col·laboració,
d’empresa mixta, i  vol estudiar més detalladament l’expedient abans de la votació al
Plenari.
La Sra. PARERA celebra que el Govern parli de la necessària participació del sector
privat  en  matèria  d’habitatge  —potser  és  el  primer  cop  que  ho  fa  d’una  forma  tan
explícita—, un bon primer pas per intentar recuperar la confiança perduda —el fracàs
previ d’aquest plec de condicions és una clara mostra de la desconfiança del sector—,
confiança necessària perquè això sigui un èxit.
Dit  això,  indica  que  el  seu  grup,  que  està  d’acord  amb  el  projecte  i  comparteix  la
necessitat de fer aquest plec de condicions, fa una reserva de vot perquè vol analitzar
CCM 6/20 DSocials 25/69
 
l’expedient  amb calma,  ja  que no es  pot  permetre  un altre  fracàs:  aquest  cop ha de
sortir i ha de sortir bé.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels
Socialistes  de  Catalunya  i  Junts  per  Catalunya  i  la  reserva  d’Esquerra  Republicana,
Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi.
4. – (20200200  IMSS)  APROVAR  l’expedient  20200200  de  reconeixement  de  crèdit  per
enriquiment  injust  a  favor  de  l’empresa  Avoris  Retail  Divison,  SL,  (BCD  Travel),  amb
NIF B07012107, de despeses per import de 674.387,66 euros, IVA inclòs,
corresponent  a  serveis  efectivament  prestats  durant  l’exercici  2019  i  no  reconeguts
en  l’exercici  corresponent  en  relació  al  contracte  19000193  derivat  de  l’Acord  marc
(contracte  19001266  i  número  d’expedient  0380/19)  que  té  per  objecte  la
contractació  dels  serveis  de  gestió  de  l’allotjament  temporal  i  manutenció  de
persones i famílies en hostals, pensions i pisos. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER
l’obligació de la despesa per un import de 674.387,66 euros, IVA inclòs, amb càrrec a
la partida 0100 22615 23142 del pressupost de l’IMSS de 2020, i a favor de l’empresa
Avoris Retail Divison, SL, (BCD Travel), amb NIF B07012107. NOTIFICAR el present
acord als interessats.
El Sr. FERNÁNDEZ comenta, en relació amb aquest punt i amb el següent, que
l’Ajuntament  fa  molts  anys  que  treballa  amb  empreses  a  través  de  concursos
l’allotjament  en  pensions,  hostals,  hotels  apartament,  etc.  de  persones  que  perden
l’habitatge o que han de sortir de l’habitatge on són, ja sigui per desnonaments o per
qüestions  de  violència  masclista,  de  sensellarisme  o  d’immigració  i  vida  al  carrer,
entre  d’altres,  i  l’Ajuntament  cada  any  hi  gasta  més  diners  perquè  el  problema  va
creixent.
Pel que fa específicament a aquest punt, explica que es tracta d’un reconeixement de
crèdit  de  676.000  euros  perquè  a  finals  d’any  l’empresa  adjudicatària  va  presentar
unes  facturacions  amb  les  quals  els  Serveis  Tècnics  de  l’Ajuntament  no  van  estar
d’acord,  tot  i  que  no  per  quantitats  gaire  importants.  Posteriorment,  al  gener,  es  va
acordar  definitivament  l’import  de  les  factures  i  cal  reconèixer  la  feina  d’aquesta
empresa,  les  nits  que  va  gestionar  l’any  passat  per  aquesta  quantitat,  amb  el
pressupost d’enguany.
La Sra. BENEDÍ expressa la reserva de vot del Grup d’ERC.
La Sra. MUNTÉ expressa l’abstenció del Grup de JxCat.
La Sra. BARCELÓ, el Sr. RAMÍREZ i la Sra. PARERA expressen la reserva de vot del Grup
de Cs, el PP i BxCanvi, respectivament.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú i Partit dels
Socialistes  de  Catalunya,  l’abstenció  de  Junts  per  Catalunya  i  la  reserva  d’Esquerra
Republicana, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi.
IV) Part decisòria / Executiva
CCM 6/20 DSocials 26/69
 
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
5. – (0380/19 IMSS) APROVAR, per motiu d’interès públic,  a l’empara de l’article 205.2.a)
de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (en endavant
LCSP),  la  modificació  de  l’acord  marc  amb  número  19001266  que  té  per  objecte  els
serveis  de  gestió  de  l’allotjament  temporal  i  manutenció  de  persones  i  famílies  en
hostals,  pensions  i  pisos  d’estada  temporal  a  Barcelona  i  a  part  de  la  seva  Àrea
Metropolitana, de conformitat amb les motivacions de l’informe emès conjuntament
la  Direcció  de  Feminismes  i  LGTBI,  la  Direcció  de  Serveis  d’Immigració  i  Refugi  i
l’Institut  Municipal  de  Serveis  Socials,  en  data  25  de  maig  de  2020,  en  el  sentit
d’incrementar  el  seu  import  en  5.594.366,39  euros,  IVA  inclòs  (5.039.969,72  euros,
pressupost net, i 554.396,67 euros en concepte d’impost sobre el Valor Afegit al tipus
del 10% i el 21%), del pressupost de 2020, degut a la necessitat d’afegir nous serveis
addicionals als inicialment contractats, com a conseqüència de les noves i imprevistes
necessitats que cal incorporar al contracte. REQUERIR a Avoris Retail Division, SL, amb
NIF núm. B-07012107, per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la
recepció  de la  notificació  del  contracte  derivat  reajusti  la  garantia  definitiva,  d’acord
amb l’article  109  de  la  LCSP.  PRORROGAR,  de  mutu  acord,  el  termini  de  vigència  de
l’acord marc  amb número 19001266,  durant  el  termini  comprès entre el  19 de juliol
de 2020 fins a 18 de desembre de 2020, d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del
plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista,
d’acord amb el que estableix l’article 29.2 de la LCSP, per un import de 6.797.706,85
euros IVA inclòs (6.124.060,22 euros, pressupost net, i 673.646,62 euros en concepte
d’impost  sobre  el  Valor  Afegit  al  tipus  del  10%  i  el  21%),  del  pressupost  de  2020.
FORMALITZAR la modificació i la pròrroga de l’Acord Marc en el termini màxim de 15
dies hàbils següents a la recepció de la seva notificació.
El Sr. FERNÁNDEZ es remet a la introducció que ha fet en el punt anterior, que, com
ha dit, servia també per a aquest, atès que tots dos fan referència al mateix contracte
i a la mateixa empresa adjudicatària, i explica que, en aquest cas, el problema és que
durant  aquests  mesos  —els  propers  mesos  passarà  el  mateix—  ha  disminuït  molt  la
rotació en aquestes pensions, hostals i hotels apartament que serveixen com a
mecanisme de pas, ja sigui cap a un habitatge social, si hi ha una valoració de la Mesa
d’Emergència,  o  cap  a  altres  solucions,  en  el  cas  dels  programes  d’immigració  o  de
feminismes, o les solucions que troba la gent amb l’ajut dels Serveis Socials i  d’altres
serveis de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, de la qual ell és
gerent,  i  l’Ajuntament,  òbviament,  no  ha  instat  a  desallotjar  aquests  recursos,  de
manera que ha augmentat una despesa que ja de per si és molt important. Concreta
que  l’Ajuntament  gasta  més  de  15  milions  d’euros  anuals  en  aquests  serveis,  i  les
circumstàncies  esmentades  obliguen,  d’una  banda,  a  la  modificació  fins  al  límit  legal
(el 50% del valor estimat), i, d’altra banda, a la pròrroga, perquè el contracte acaba al
juliol  (ara  s’està  tramitant  el  nou  contracte,  que  començaria  a  partir  del  desembre).
Per tant, el  que es proposa és el reconeixement de la necessitat d’aquesta ampliació
de despesa i la pròrroga corresponent mentre es tramita el nou contracte.
CCM 6/20 DSocials 27/69
 
Per acabar, diu que tant de bo els propers mesos augmenti la rotació, però que el
Govern no forçarà la sortida d’aquestes persones d’aquests recursos habitacionals.
La Sra. BENEDÍ expressa  l’opinió  del  seu  grup  que  l’allotjament  en  habitacions  de
pensions  no  és  el  millor  model  i  cal  un  parc  d’habitatge  públic  de  lloguer  accessible
que sigui per a totes les persones que en necessiten. Consegüentment, entén aquesta
solució com una opció puntual d’urgència.
D’altra banda,  subratlla  que,  davant l’emergència humanitària  derivada de la  COVID-
19  i  l’augment  de  persones  que  es  veuen  en  situacions  de  precarietat  econòmica  i
habitacional,  l’Ajuntament  té  l’obligació  d’estar  preparat  per  garantir  una  resposta
ràpida quan es necessita.
Per acabar, explica que el seu grup està d’acord amb els habitatges d’emergència per
fer front a aquesta crisi, però voldria estudiar el contracte amb més detall, de manera
que s’absté en aquest punt.
La Sra. MUNTÉ subratlla que aquest expedient demostra clarament que estem davant
d’una gravíssima situació  social  amb persones  i  famílies  en una situació  de  cada cop
més vulnerabilitat i sense alternativa habitacional, sense un allotjament digne, una
situació que el confinament ha agreujat.
A continuació, indica que el seu grup, que està d’acord que cal dotar de més recursos
aquest  servei,  voldria  saber  si  durant  el  confinament  l’Ajuntament  ha  fet  seguiment
de  la  situació  d’aquestes  famílies  allotjades  temporalment,  i,  sobretot,  de  l’estat  de
les pensions i la resta d’allotjaments, així com si es rendeixen comptes amb l’empresa
que desenvolupa el servei (les queixes sobre aquestes instal·lacions són recurrents).
També voldria saber si s’ha valorat fer un contracte nou, atès que el que es presenta
és una ampliació pràcticament exacta del 50%, que és el límit per fer-ne un de nou, i
té por que per estalviar en tràmits, la resposta es quedi curta.
Atesos els dubtes exposats, el seu grup s’absté en aquest punt.
La Sra. BARCELÓ comenta que, evidentment, hi ha hagut manca de previsió perquè
ningú  no  s’esperava  aquesta  pandèmia,  i  es  mostra  d’acord  que  aquest  tipus
d’allotjaments  han  de  ser  una  solució  temporal,  i  calen  respostes  i  habitatges  en
bones condicions per a les famílies que ho necessitin.
En aquest sentit, el seu grup demana al Govern que, quan es negociï el proper marc
que haurà de licitar  l’Ajuntament de Barcelona per al  nou contracte,  realment tingui
present quina és la previsió i quines són les necessitats, i que el model de pensions no
sigui l’única opció davant d’una emergència.
Per  acabar,  expressa  l’abstenció  del  seu  grup,  que  entén  que  cal  prorrogar  el
contracte per donar una sortida a l’emergència habitacional, però opina que aquesta
no és l’única manera de treballar i que cal fer-ho amb més previsió.
El Sr. RAMÍREZ expressa  l’abstenció  del  seu  grup,  que  entén  que,  si  bé  la  solució
d’allotjaments  temporals  no  és  el  model  més  ideal  i  cal  apostar  per  les  polítiques
d’habitatge  social,  davant  d’aquesta  situació  d’emergència  i  atenent  un  criteri  de
responsabilitat, és necessari prorrogar aquest contracte durant sis mesos.
CCM 6/20 DSocials 28/69
 
Dit això, demana començar a treballar de seguida per evitar que hi torni a haver
manca de previsió, per evitar una altra pròrroga al desembre i que s’hagi de treballar
en un altre contracte.
La Sra. PARERA expressa  l’abstenció  del  seu  grup,  que  se  suma  als arguments de la
resta.
Votació favorable de Barcelona en Comú i Partit dels Socialistes de Catalunya i
l’abstenció d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit  Popular i
Barcelona pel Canvi. APROVADA
c) Proposicions
V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
6. – (M1923/905) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal
a:  1.  Reconèixer  l’existència  de  la  problemàtica  de  l’infrahabitatge  i  de  la
sobreocupació a la ciutat de Barcelona, una problemàtica que segons tots els indicis
s’està agreujant arran de la situació actual de crisis social associada a la pandèmia de
la Covid19. I que, conseqüentment, fixi la lluita contra aquestes situacions com una
de les seves prioritats pel que resta de mandat en matèria habitacional. 2. Que es doti
dels recursos humans, materials i econòmics suficients per tal de poder detectar
l’abast  real  d’aquesta  problemàtica  a  la  nostra  ciutat  i  la  dimensionar  correctament.
3. Que es doti dels recursos humans, materials i econòmics suficients per tal de donar
una solució habitacional digne a les persones afectades.
La Sra. BARÓ posa de manifest que milers de ciutadans de Barcelona malviuen en
infrahabitatges o en situacions de sobreocupació d’habitatges per causes associades a
dificultats  econòmiques,  d’accés  a  un  habitatge  digne  o  per  raó  d’origen,  un  fet
especialment greu des del punt de vista de la salut i de la vida d’aquestes persones, ja
que  aquestes  situacions  d’infrahabitatge  no  garanteixen  la  salubritat,  l’accessibilitat,
la ventilació ni els serveis mínims, entre altres coses, que ha de tenir una llar.
Explica que, tanmateix,  l’infrahabitatge i  la  sobreocupació sovint són el  darrer recurs
que tenen els ciutadans i les famílies més vulnerables i més invisibles de la societat
per  no  trobar-se  al  carrer  davant  dels  abusos,  l’assetjament  que  pateixen  i  les
condicions de vida que es veuen obligats a acceptar.
Comenta que les casuístiques són molt variades, de vegades fruit de la falta de
recursos  i  de  vegades  fruit  de  la  manca  d’escrúpols  de  propietaris  que  aprofiten
algunes situacions de vulnerabilitat extrema.
Observa que oficines, magatzems, locals en planta baixa, trasters i naus són
allotjaments  que  no  tenen  ni  tindran  mai  la  cèdula  d’habitabilitat  perquè  no  poden
reunir  les  condicions  mínimes  imprescindibles,  i  que,  d’altra  banda,  hi  ha  espais  que
en condicions normals haurien de ser habitatges però que estan en tan mal estat que
CCM 6/20 DSocials 29/69
 
difícilment  poden  ser  objecte  d’una  rehabilitació  integral  per  aconseguir-la  (per
exemple, en el cas de propietaris sense recursos, sovint gent gran que viu a casa seva
però que no pot tramitar aquesta cèdula, o llogaters que pateixen assetjament i als
quals no arreglen la llar per forçar que marxin).
Esmenta  també  el  cas  dels  immobles  de  l’Ajuntament  que  necessiten  grans
rehabilitacions perquè es troben en un estat molt deteriorat, proper a
l’infrahabitatge,  amb persones  vivint-hi  perquè no han estat  reallotjades,  com ara  al
número 116 del carrer Hospital, als números 7, 9 i 11 de Lancaster, a Can Seixanta o al
número 33 de Robadors (aquest últim el va poder constatar en primera persona la
setmana  passada  el  portaveu  del  Grup  d’ERC,  el  regidor  Coronas);  el  cas  de
propietaris o llogaters que relloguen habitacions o llits sense contractes de
sotsarrendament i sense unes condicions mínimes, i el cas de famílies que necessiten
compartir  l’habitatge,  de  manera  que el  sobreocupen sense  que s’hi  puguin  garantir
unes condicions mínimes.
Comenta que no hi  ha dades oficials  —o no les  han sabut  trobar— sobre el  nombre
de persones que es troben en aquesta situació a Barcelona. Per exemple, en l’informe
anual del Pla de l’habitatge de 2018 no hi havia cap dada respecte d’aquesta qüestió i
en un informe posterior que va facilitar el Govern municipal al setembre de 2019 hi
havia algunes xifres relacionades amb els expedients sancionadors, però eren xifres
molt anecdòtiques, ja que es referien a 17 expedients de tot el mandat 2016-2019. En
canvi, fonts de Càritas estimen en més de 6.100 els infrahabitatges a Barcelona el
2017 i en més de 10.000 el 2019 (llars ateses per Càritas que estarien en una situació
relativament equiparable als infrahabitatges o als sensesostre, que són categories i
situacions diferents).
Subratlla que fa tres anys i mig ERC ja insistia en aquest tema: el gener de 2017, la
regidora Montserrat Benedí, en el marc del debat per a l’aprovació del Pla pel dret a
l’habitatge,  va  presentar  una  proposició  en  què  es  demanava  explícitament  que
s’implementés  un  pla  de  xoc  específic  contra  l’infrahabitatge  en  un  termini  de  sis
mesos que permetés detectar i sancionar i, sobretot, ajudar les famílies que es troben
en aquesta situació. La proposició es va aprovar, però el pla de xoc no s’ha presentat,
i  la  situació,  segons  tots  els  indicis,  tres  anys  i  mig  després  d’aquesta  proposició  i
després  de  cinc  anys  de  mandat  del  Govern  municipal,  s’ha  agreujat,  especialment
després de la pandèmia, que ha agafat totes les administracions de sorpresa i ha
agafat Barcelona, un cop més, sense estar preparada, sense la feina feta, sense cap
pla de prevenció implementat i, fins i tot, sense saber quants ciutadans es troben en
aquesta situació.
En aquest context, el seu grup presenta aquesta proposició, que és bàsicament un crit
d’alarma i un toc d’atenció i pretén que aquest tema es posi a l’agenda política i social
del  Govern municipal,  que aquest reconegui l’existència de la problemàtica i  que,  en
conseqüència, estableixi la lluita contra aquestes situacions com una de les seves
prioritats per al que resta de mandat en matèria habitacional,  tant a l’hora de poder
detectar l’abast real de la problemàtica com a l’hora de poder anar donant solucions
habitacionals dignes en la mesura que els recursos i la situació ho permetin.
La Sra. MUNTÉ comenta que l’anterior crisi econòmica va fer aflorar uns drets que no
estaven  garantits,  com  el  dret  a  l’habitatge  i  els  drets  energètics,  però  també  va
mostrar hipoteques, lloguers i normatives injusts, el rescat bancari sense
CCM 6/20 DSocials 30/69
 
contrapartides  en  habitatge  o  l’absència  de  protocols  socials  davant  dels
desnonaments  (no  va  ser  fins  al  2013,  durant  l’etapa  de  l’alcalde  Trias,  que  es  va
elaborar aquest protocol).
Assenyala que també hi va haver avenços normatius, com ara la Llei catalana 24/2015
o,  en  l’àmbit  estatal,  la  reforma  de  la  LAU,  i  en  l’àmbit  municipal  es  va  arribar  a
consensos  importants  a  favor  de  l’habitatge  assequible  atesa  la  necessitat  de  fer
polítiques a llarg termini a partir d’uns acords el màxim de transversals possible.
A partir d’aquests consensos, el Grup de JxCat aprofita l’ocasió per reclamar al Govern
municipal dues coses: que convoqui la taula de seguiment de la reserva del 30% i que
es  plantegi  reactivar  la  comissió  d’estudi  sobre  la  regulació  dels  preus  de  lloguer,
interrompuda, lògicament, per la crisi de la COVID-19.
Posa de manifest que a l’inici de l’actual crisi sanitària, el conseller Calvet i l’alcaldessa
Colau  van  escriure  una  carta  dirigida  al  Govern  de  l’Estat  on  demanaven  que
s’aprovés una moratòria per tal d’aturar els desnonaments, una moratòria vigent fins
a l’octubre que potser —tant de bo— s’aconsegueix que arribi molt més enllà, i es va
aturar el cobrament de lloguers amb una moratòria dels més de 23.000 habitatges
gestionats per la Generalitat de Catalunya.
D’altra banda, comenta que la crisi de la COVID-19 ha fet aflorar una altra realitat que
ja  existia,  però  absolutament  invisibilitzada:  l’infrahabitatge,  habitacions  rellogades,
desnonaments invisibles, etc., situacions que impacten especialment en la població
més fràgil, com ara les famílies monoparentals femenines, les famílies migrades i els
infants.  Davant  d’això,  tots  els  governs  s’han  d’arremangar  per  intentar  posar  fi  a
aquesta situació, objectiu que ha de ser una prioritat, s’ha de dotar de recursos i s’ha
de portar a terme amb els canvis normatius que siguin necessaris per guanyar
definitivament  parc  d’habitatge  que  doni  resposta  a  aquest  fenomen  i  aconsegueixi
eradicar-lo.
Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició.
La Sra. BARCELÓ explicita que la proposició parla d’una realitat que existeix a la ciutat
de  Barcelona  i  a  l’àrea  metropolitana  (l’infrahabitatge  i  la  sobreocupació),  que  posa
en evidència la necessitat de disposar d’un parc d’habitatge públic: al febrer —són les
últimes  dades  disponibles  abans  de  la  pandèmia— hi  havia  més  de  550 famílies  que
tenien adjudicat un habitatge i no el rebien perquè no n’hi havia.
Comenta  que  hi  ha  habitatges  sobreocupats  en  què  l’espai  mínim  per  persona  no
arriba ni als 15 m², i demana que es reflexioni sobre el que pot ser patir una
pandèmia i un confinament en aquestes condicions.
Observa que en aquests pisos normalment viuen persones nouvingudes, famílies
monoparentals, joves i jubilats, que amb els ingressos que tenen veuen impossible
pagar un lloguer, i subratlla que no es garanteixen les condicions que ha de tenir un
habitatge digne,  i  que l’informe que ha fet  Càritas durant aquests  dies posa sobre la
taula els grans problemes que tenen els habitatges a la ciutat de Barcelona, amb
aquest infrahabitatge que és una realitat.
Remarca  també  que  l’Administració  pública  hi  ha  d’actuar;  recorda  que  la  Llei  de
l’habitatge 17/2007 ja parla d’aquests infrahabitatges,  i  demana que no s’obviï  el  fet
que,  paral·lelament  a  aquest  tipus  d’habitatges  i  a  aquestes  condicions  tan  greus,
també hi ha moltes persones que ni tan sols viuen en infrahabitatges, sinó que viuen
en assentaments irregulars, on sovint hi ha famílies amb menors.
CCM 6/20 DSocials 31/69
 
Indica que el Grup de Cs està d’acord que és important disposar d’una diagnosi de la
situació, una diagnosi que ja hauria d’estar feta, tenint en compte que el Govern, que
sempre ha presumit de defensar un habitatge digne, fa cinc anys que governa, i cal
oferir alternatives als infrahabitatges i els pisos sobreocupats.
Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició, si bé és conscient que
el punt 3, dotar dels recursos humans, materials i econòmics suficients per tal de
donar una solució habitacional, és molt difícil actualment per la manca de mitjans.
D’altra  banda,  manifesta  l’opinió  del  seu  grup  que  els  problemes  d’habitatge  s’han
d’afrontar  també  dins  l’àrea  metropolitana  i  amb  una  col·laboració  publicoprivada.
Pregunta al Govern si n’és conscient.
El Sr. RAMÍREZ assenyala que alguns dels estudis de referència pel que fa a
infrahabitatge, un problema signe de desigualtat social present a Barcelona,
distingeixen  entre  les  situacions  d’infrahabitatge  (construccions,  zones  o  barris  amb
un  deteriorament  d’origen  en  què  la  situació  es  perpetua)  i  els  processos
d’infrahabitatge  (situacions  sobrevingudes  que  tenen  en  comú  el  deteriorament
progressiu del parc d’habitatge, ja sigui per abandonament, manca de rehabilitació o
ús per sobre de les previsions de la cèdula d’habitabilitat).
Tot  seguit,  posa  de  manifest  que  l’ordenament  jurídic  defineix  l’infrahabitatge  com
l´ús de l’habitatge sense que hi hagi cèdula d’habitabilitat o per sobre del que aquesta
preveu,  i  ja  la  Llei  d’habitatge  de  2007  recollia  i  regulava  aquestes  situacions,  i
n’establia  la  prohibició,  el  control  i  la  sanció  atorgant  potestats  i  competències  molt
àmplies als ajuntaments i les corporacions locals sota la coordinació del departament
corresponent de la Generalitat.
Indica  que  el  Grup  Municipal  del  PP  està  d’acord  amb  la  lluita  contra  aquesta
problemàtica i  amb l’adopció de mesures clares i  determinants per posar fi  a  aquest
fenomen, de manera que vota a favor de la proposició, si bé entén que ni la
Generalitat  ni  l’Ajuntament  han  afrontat  com  calia  el  problema  de  l’infrahabitatge,
com demostra el fet que avui estiguin debatent que es faci una diagnosi sobre
l’existència d’un problema que fa molts anys que existeix.
D’altra  banda,  observa  que  sovint  ERC  presenta  aquí  iniciatives  en  què  les
competències depenen en gran part de la Generalitat, del govern de la qual forma
part. Per això, demana a aquest grup que desenvolupi aquestes competències.
Per acabar, diu al Govern municipal que aquest problema no se solucionarà mentre
es  fomentin  mesures  que  clarament  afavoreixen  les  situacions  d’infrahabitatge,  com
ara  els  empadronaments  indiscriminats  que  s’estan  fent.  Demana  que  s’adoptin
mesures clares contra l’infrahabitatge i que es faci autocrítica.
La Sra. PARERA explica  que  ahir  va  tenir  l’ocasió  de  comentar  breument  amb  la
regidora Baró aquesta proposició i li va transmetre que li semblava poc concreta, molt
oberta, cosa que continua pensant, ja que no estableix mesures prou detallades. No
obstant això, la intervenció que ha fet avui defensant la proposició li ha aclarit una
mica més què persegueix, de manera que el Grup de BxCanvi hi votarà a favor, si bé
entén que l’infrahabitatge i la sobreocupació són dues problemàtiques que cal tractar
de forma diferenciada, perquè requereixen solucions totalment diferents. Sí que està
d’acord que és  bàsic  dimensionar  correctament  el  problema,  ja  que,  sense una base
CCM 6/20 DSocials 32/69
 
de dades real, sense conèixer realment la problemàtica és molt difícil adoptar
mesures efectives.
Per  acabar,  comenta  que,  si  bé  l’últim  punt,  respecte  a  la  dotació  de  recursos
humans, materials i econòmics suficients per buscar una solució habitacional, queda
molt  obert,  entén  que  aquests  punts  s’aniran  concretant  en  els  nombrosos  debats
que es faran sobre habitatge a l’Ajuntament.
La Sra. MARTÍN confirma que, igual que en moltes ciutats de Catalunya i de la resta de
l’Estat,  Barcelona  pateix  una  manca  molt  gran  d’habitatge  de  lloguer  assequible,
heretada  d’anys  de  polítiques  d’habitatge  deficients  que  han  facilitat  l’especulació  i,
consegüentment, situacions d’infrahabitatge i de sobreocupació.
Tot  seguit,  diu  que  entén  que  és  ajustat  a  la  realitat  dir  —amb  tota  la  humilitat,
perquè un ajuntament en solitari no pot donar resposta a aquestes
problemàtiques—que aquest ha estat el primer govern de la ciutat que ha afrontat de
forma  integral  i  seriosa  les  múltiples  vulneracions  del  dret  a  l’habitatge,  amb  un
desplegament molt ampli i variat de mesures i instruments que no només pretenen
donar resposta als problemes actuals, sinó també assentar les bases de canvis
estructurals que han de servir per posar fi a la situació i canviar-la a mitjà i a llarg
termini.
Exposa que, per lluitar contra l’infrahabitatge i la sobreocupació, s’està impulsant més
que mai  la  promoció  de  l’habitatge  assequible  en  totes  les  seves  fórmules,  innovant
en  qüestions  com  l’habitatge  industrialitzat,  impulsant  la  rehabilitació  amb  fortes
inversions econòmiques, fent actuacions específiques adreçades a persones en
situació  de  vulnerabilitat  i  adquirint  centenars  d’habitatges  per  aturar  cicles
especulatius i evitar que veïns i veïnes siguin expulsades de casa seva. Malgrat totes
aquestes actuacions,  però,  el  Govern municipal  s’autoexigeix  més,  perquè la  situació
després d’aquesta crisi encara serà més complicada del que ja ho era.
Lamenta que el grup proposant no hagi acceptat les esmenes del Govern, referides al
fet que per afrontar amb garanties aquestes problemàtiques és imprescindible la
implicació de totes les administracions públiques, així com del sector privat, i no es
pot pretendre viure fora de la realitat i pensar que un ajuntament ha de poder donar
una resposta adequada a aquesta problemàtica sense la complicitat i sense les
aportacions de la resta d’administracions i dels privats. Per exemple, en relació amb la
consecució  ràpida  d’habitatge  assequible,  fa  dies  que  s’insisteix  a  diferents
plataformes de pisos turístics per arribar a un acord per tal de llogar aquests
habitatges a preus moderats per destinar-los a residències habituals de persones en
situació  d’emergència,  però  fins  ara  la  resposta  no  ha  esta  positiva  —sembla  que
prefereixen tenir els pisos buits a l’espera de turistes,  o llogar-los amb contractes de
temporada que sovint sembla que apunten a ser fraudulents. En aquest sentit,
l’Ajuntament ja  ha dit  a  la  Generalitat  que ha de modificar  la  llei  per  facilitar  que es
puguin inspeccionar i sancionar aquests contractes de temporada. Creuen que hi han
trobat complicitat amb el Departament de Territori i esperen poder-ho fer aviat, però
també consideren que la Generalitat, com a administració competent en la matèria,
podria  actuar  de  manera  molt  més  ràpida  que  l’Ajuntament  condicionant  i  anul·lant
algunes d’aquestes llicències d’habitatges turístics.
Subratlla que a Catalunya hi ha més de 80.000 habitatges turístics i a la ciutat, 9.500, i
la majoria fa tres mesos que estan buits, i aquest és només un exemple de molts de la
CCM 6/20 DSocials 33/69
 
necessitat evident de treball conjunt i coordinat entre les administracions, un treball
que, a parer del Govern, la proposició obvia.
D’altra  banda,  assenyala  que  la  Llei  catalana  pel  dret  a  l’habitatge  de  2007  recull
aquest  tipus  d’abusos  (articles  118  i  123),  i  qualifica  com  a  infraccions  molt  greus  i
sancionables  situacions  de  sobreocupació  i  d’infrahabitatge.  Indica  que  la  Unitat
d’Antiassetjament  de  Disciplina  de  la  Regidoria  d’Habitatge,  creada  en  el  mandat
anterior, treballa en aquesta direcció amb un pla de treball intern destinat a la
detecció d’infrahabitatges, i ha actuat en més de 40 habitatges donant resposta a les
persones residents i millorant-ne les condicions.
Afegeix que, a més de les sancions, han volgut ser proactives i han reformulat els
ajuts a la rehabilitació per destinar-los a les situacions més vulnerables, amb el
programa  de  finques  d’alta  complexitat,  amb  l’interior  d’habitatges,  que  ha  suposat
una inversió anual d’aproximadament 26 milions d’euros de mitjana, molt important,
i tampoc aquí s’han trobat acompanyades per altres administracions.
Conclou que, si de veritat es vol posar fi a la situació actual i evitar que empitjori, no
es pot obviar que la resta d’administracions (Generalitat i Estat) també han d’aportar
recursos. Per això, lamenta que el grup proposant no hagi acceptat les esmenes, cosa
que fa que no puguin votar a favor de la proposició.
La Sra. BARÓ agraeix el suport dels grups de l’oposició, així com la seva sensibilitat i la
comprensió de l’esperit del que pretén la proposició, i recull el suggeriment del Grup
de JxCat de reimpulsar la comissió de regulació dels preus dels lloguers de l’habitatge,
en què el seu grup ja treballa.
Respecte al tercer punt de la proposició, explica que és obert perquè no volen
demanar impossibles amb exigències de calendaris o mesures concretes, sinó posar
de nou el tema sobre la taula: són conscients de les dificultats que han esmentat tant
el Govern com els grups de l’oposició i no consideraven tan rellevant insistir en xifres
o terminis com fer un clam per mirar de redreçar la situació.
Reconeix  —en  cap  moment  no  ho  ha  negat—  que  en  aquest  tema,  com  en  molts
d’altres,  hi  ha  implicats  la  Generalitat  i  l’Estat  —sempre  s’obliden  de  l’Administració
de  l’Estat,  on  governen  els  mateixos  partits  que  a  Barcelona—  i  aquestes
administracions podrien treballar amb més èmfasi, més empenta i més capacitat de
lideratge per alinear voluntats polítiques, però el Grup Municipal d’ERC forma part de
l’oposició  de  la  Comissió  de  Drets  Socials  de  l’Ajuntament  de  Barcelona,  de  manera
que la seva feina és demanar al Govern municipal que reti comptes i exigir-li que doni
resposta a les polítiques en les quals també té responsabilitat.
Conclou que el  primer  que s’ha  de  fer  és  assumir  la  responsabilitat  de  l’Ajuntament,
sense negar  —insisteix  que no ho neguen pas,  sinó que ho afirmem— que també hi
ha  altres  administracions  implicades.  Subratlla  que  sempre  s’acaben  repartint  les
responsabilitats arreu i que primer cal parlar de les d’aquí i després de les d’allà.
La Sra. PARERA manifesta preocupació per la resposta del Govern a aquesta
proposició, ja que entén que el fet que sigui oberta li hauria de permetre acceptar-la
per tal de consolidar-la, treballar-la i concretar-la. Especifica que considera molt
preocupant  que,  amb  relació  a  la  problemàtica  de  l’habitatge  social,  s’ataqui
l’habitatge privat, l’habitatge turístic, etc.,  i  es barregin conceptes amb el que és una
obligació de l’Ajuntament de Barcelona.
CCM 6/20 DSocials 34/69
 
Admet que calen recursos de totes les administracions i que la proposició podria
haver incorporat aquest element, però remarca que el Govern municipal té l’obligació
de construir un habitatge que no està construint per culpa d’unes males polítiques en
habitatge des de fa cinc anys. Demana que s’assumeixin les responsabilitats pròpies i
que es rectifiqui en allò que no s’ha fet bé.
La Sra. MARTÍN diu a la regidora Baró que la seva intervenció ha estat específica i
també ha parlat de la responsabilitat de l’Estat.
Votació  favorable  d’Esquerra  Republicana,  Junts  per  Catalunya,  Ciutadans,  Partit
Popular  i  Barcelona  pel  Canvi  i  l’abstenció  de  Barcelona  en  Comú  i  Partit  dels
Socialistes de Catalunya.
APROVADA
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
7. – (M1923/917) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el govern a: Que el
govern municipal garanteixi de forma immediata i amb les mesures de protecció
necessàries el servei de bany assistit per a les persones amb discapacitat a les platges
de  Barcelona  i,  per  tant,  la  disponibilitat  de  cadires  amfíbies  i  l’assistència  del
personal necessari per al bany amb suport, tant per a persones adultes com per a
infants.
La Sra. MUNTÉ posa de manifest que l’Ajuntament de Barcelona al llarg dels anys ha
elaborat mesures de govern i ha fet accions específiques amb la clara voluntat
d’assolir la inclusió real de les persones amb discapacitat i fer de Barcelona una ciutat
inclusiva  per  a  tothom,  i  l’Institut  Municipal  de  Persones  amb  Discapacitat  treballa
amb vocació de transversalitat per fer que totes les regidories i totes les àrees de
l’Ajuntament incorporin la inclusió, l’accessibilitat i  la igualtat d’oportunitats en totes
les seves actuacions, i ha rebut diferents reconeixements internacionals per les seves
bones  pràctiques.  D’altra  banda,  el  col·lectiu  de  persones  amb  discapacitat  i  les
entitats que el representen tenen una participació molt activa i es caracteritzen per
ser molt propositius. Subratlla que tot plegat és un actiu incalculable que el Grup de
JxCat valora molt positivament.
Per això, li costa entendre que avui hagi d’estar reclamant el bany assistit amb suport
a les platges de Barcelona, on la majoria de les persones poden anar, fer-ne ús i
banyar-se des que la ciutat va passar a la fase 2, però que, malauradament i
incomprensiblement, no compten encara amb el servei de bany adaptat (personal
necessari i cadires amfíbies per fer accessible el bany per a les persones amb
mobilitat reduïda).
Recorda que en l’informe presentat pel regidor tothom ha coincidit que les persones
amb discapacitat han patit especialment durant el període de confinament, i qualifica
d’inacceptable que se les ignori també quan comença el desconfinament.
Indica que dissabte un nombrós grup de persones va manifestar-se a les platges de la
ciutat (Llevant, Barceloneta, Nova Icària i la zona de banys del Fòrum) amb aquesta
CCM 6/20 DSocials 35/69
 
reclamació i la resposta del Govern va ser que el bany assistit amb suport serà
possible en fase 3. Per al Grup de JxCat, s’està actuant molt tard.
Explica que la normativa d’ús defineix el servei de bany assistit com un suport al bany
que  s’adreça  a  persones  amb  mobilitat  reduïda  que  no  poden  accedir  a  l’aigua  de
manera autònoma, un suport que es materialitza amb personal que ajuda a entrar i
sortir i que, si escau, acompanya aquestes persones també en el moment del bany
fent  ús  d’elements  de  suport  adaptats  a  l’entorn  i  a  l’activitat,  i  exposa  que  a  partir
d’un  prec  que  va  presentar  el  seu  grup  el  2018,  es  van  incorporar  també  cadires
adaptades per als infants —aquest no és el primer cop que JxCat presenta iniciatives
per millorar l’accessibilitat a les platges de la ciutat.
Subratlla que, si s’ha decidit obrir les platges, aquestes des del primer moment han de
ser accessibles per a tothom, sense discriminacions, sense diferències per a ningú, i
abans  d’obrir-les  caldria  haver  treballat  amb  les  empreses  que  gestionen  aquests
serveis per tal que, amb les mesures de protecció necessàries, es poguessin prestar.
En darrer lloc, demana al Sr. Riera que, si bé aquesta decisió i la seva gestió no
depenen de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ni de la seva regidoria,
sinó d’una regidoria que té encomanada la gestió de les platges i del cicle de l’aigua i
que correspon al regidor Eloi Badia, faci sentir la seva demanda que es pugui
continuar aplicant el principi de plena inclusió i d’accessibilitat a totes les àrees sense
excepció, ja que no fer-ho és anar clarament enrere i ni les persones amb discapacitat
ni cap veí o veïna de la ciutat de Barcelona s’ho mereixen.
La Sra. BENEDÍ insisteix  que,  com  ja  s’ha  dit  a  l’informe  i  com  va  afirmar  l’OMS,  el
col·lectiu de persones amb discapacitat i diversitat funcional ha estat un dels grups
més  vulnerables  davant  d’aquesta  pandèmia,  com  ho  és  davant  de  qualsevol
pandèmia, tant pel major risc de contagi com per la major dificultat amb la qual es
poden trobar per fer front a la nova normalitat, una nova normalitat forçosa i que es
va establint a mesura que es va coneixent la realitat que està deixant la crisi, però que
ha de garantir els mateixos drets i oportunitats per a tothom, especialment per a les
persones amb discapacitat i diversitat funcional, que han patit de forma desigual els
durs efectes del confinament.
Observa que un d’aquests drets és l’accessibilitat per a tothom a totes les zones de la
ciutat, incloses les platges, així com el dret al lleure i al gaudi en elles, especialment
important en el cas de les persones amb discapacitat i diversitat funcional, que veuen
reduïdes les seves alternatives d’oci i lleure. Per això, entén que el servei de suport al
bany a les platges s’hauria d’haver posat en funcionament tan bon punt s’ha tornat a
autoritzar el bany a les platges, amb l’entrada a la fase 2 del desconfinament, perquè,
sense aquest servei imprescindible, s’està menystenint aquestes persones i se les està
fent patir un greuge que no es pot permetre.
El Grup d’ERC, que dijous va entrar un prec per demanar que s’obrissin les platges i el
bany accessible per a persones amb discapacitat i diversitat funcional, vota a favor de
la  proposició,  i  lamenta  el  retard  en  l’actuació  i  que,  un  cop  més,  s’hagi  deixat
l’accessibilitat de les persones amb discapacitat i diversitat funcional en segon terme.
Per acabar,  comenta que,  si  bé la  responsabilitat  potser no és de l’Institut  Municipal
de  Persones  amb  Discapacitat,  aquest  forma  part  de  l’Ajuntament  i  aquestes
polítiques han de ser transversals, i el responsable ha de fer el que correspon perquè
les persones amb diversitat funcional puguin gaudir de tots els seus drets.
CCM 6/20 DSocials 36/69
 
La Sra. BARCELÓ subratlla que Barcelona ha de ser un exemple de ciutat inclusiva i,
ara per ara, amb aquest desconfinament, no ho és, com demostren les dificultats que
han tingut les persones que tenen una discapacitat per afrontar la pandèmia i el fet
que,  quan s’han obert  les  platges  durant  el  desconfinament,  les  persones que tenen
diversitat funcional o mobilitat reduïda no hi han pogut accedir, de manera que han
patit  una  discriminació  i  una  manca  d’igualtat  d’oportunitats.  Remarca  que  una
administració pública com l’Ajuntament de Barcelona ha de garantir aquesta igualtat.
Subratlla  que el  conjunt de les platges de la ciutat  han de garantir  l’accessibilitat,  de
manera que cal garantir tant els recursos materials necessaris (com ara les cadires
amfíbies, que són diferents si són per a persones adultes o per a menors) com els
recursos humans (monitors de suport), i observa que aquest no és el primer error de
l’Ajuntament de Barcelona en aquest àmbit: l’any passat, en les activitats de «T’estiu
molt», hi va haver menors amb necessitats educatives específiques que van fer menys
hores d’activitats que la resta per una manca de pressupost per garantir els monitors
de suport. Remarca que això no pot tornar a passar i que, ara més que mai, el
col·lectiu de persones amb diversitat funcional necessita recursos per adaptar-se a la
nova normalitat.
Manifesta la convicció del seu grup que cal garantir aquest accés, no únicament a les
platges, i continuar treballant perquè Barcelona sigui una ciutat inclusiva, i comenta
que Barcelona ha estat un exemple en aquest àmbit però fa cinc anys que viu de
renda i no ha desenvolupat les mesures necessàries. Per això, demana una rectificació
per part del Govern, i subratlla que la ciutat serà accessible quan les persones que
tenen mobilitat  reduïda no s’hagin  de plantejar  si  poden anar  a  una platja  o  no i  no
hagin de fer una previsió que la resta de persones no han de fer abans de sortir al
carrer, i tots els grups municipals han de treballar conjuntament per garantir aquesta
accessibilitat.
Pels motius exposats, el Grup de Cs vota a favor de la proposició.
El Sr. RAMÍREZ indica  que,  com  han  comentat  en  el  punt  de  l’informe  sobre  les
persones amb discapacitat i la crisi de la COVID, aquest ha estat un col·lectiu que no
poques vegades ha estat invisible durant la crisi sanitària i ha viscut un confinament
especialment dur, i ha de poder gaudir de tots els espais de la ciutat —en aquest cas,
les platges— amb seguretat i accessibilitat.
El  Grup  del  PP  entén  que  el  joc,  l’esport  i  el  lleure  són  àmbits  de  la  vida
particularment importants per a les persones i que per assolir un bon grau d’actuació
i d’inserció social l’Ajuntament ha d’actuar dins d’aquests àmbits. A més, les activitats
esportives tenen efectes normalitzadors sobre les persones amb discapacitat i
incideixen d’una manera molt clara en la seva qualitat de vida.
Per això, les platges de Barcelona han de facilitar tots aquests serveis i tots aquests
recursos materials per a les persones amb discapacitat (casetes vestidor, cadires
amfíbies, grues, elevadors, armilles salvavides i para-sols), així com el personal tècnic i
els recursos humans especialitzats necessaris per oferir suport a aquestes persones
amb mobilitat reduïda per entrar i sortir del mar i poder gaudir-ne.
Posa de manifest que fa uns dies es va obrir la temporada de platges a la ciutat de
Barcelona per a les persones amb mobilitat reduïda i recentment la portaveu del
col·lectiu va posar de manifest que no hi havia ni els mòduls, ni els tècnics ni les
CCM 6/20 DSocials 37/69
 
cadires amfíbies, i que les quatre platges no estaven preparades perquè aquestes
persones  poguessin  banyar-se  i  gaudir  de  la  platja,  quan,  després  d’haver  estat  un
dels col·lectius més greument perjudicats pel tancament obligat pel coronavirus,
hauria de poder gaudir, com qualsevol persona de la ciutat, de les condicions de
normalitat de les activitats d’aigua, fonamentals d’aquesta part de l’oci i el lleure.
Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició, convençut que
l’Ajuntament ha de donar resposta a la necessitat d’inclusió real i  de benestar de les
persones amb discapacitat, i aprofita per reiterar la necessitat, com ha fet a l’informe,
de  disposar  d’un  pla  d’accessibilitat  a  la  ciutat  i  d’una  diagnosi  per  part  de
l’Ajuntament dels espais que encara no compleixen la normativa.
La Sra. PARERA llegeix  del  web  de  l’Ajuntament:  «A  Barcelona  totes  les  platges  són
accessibles i estan pensades per a l’accés i gaudi de tots els usuaris i usuàries, també
d’aquells  que  tenen  alguna  limitació  en  la  seva  mobilitat.  A  més,  algunes  platges
compten també amb un servei de suport al bany adreçat a aquelles persones que
tenen mobilitat reduïda i necessiten ajuda personal i tècnica per poder accedir a
l’aigua».  Subratlla  que  això  no  és  cert  i  que  no  es  pot  anunciar  l’obertura  de  la
temporada de platges per a tothom i deixar-ne fora un col·lectiu, ja que això és
discriminatori i, per tant, inacceptable.
Remarca  que  són  nombrosos  els  incompliments  pel  que  fa  a  accessibilitat  —per
exemple,  als  parcs  infantils—  i  que  això  és  inadmissible:  cal  tenir  una  sensibilitat
especial amb un col·lectiu de persones que la necessiten més que els altres i més que
mai, que necessiten el suport de l’Administració pública per tal de fer-los la vida molt
més senzilla en lloc de complicar-los-la.
Per això, el Grup de BxCanvi dona suport a la proposició, que entén que és molt
necessària.
El Sr. RIERA expressa el vot favorable del Govern, fortament compromès amb la
igualtat; s’adreça a les persones amb discapacitat que es van manifestar dissabte a la
platja per dir-los que tenien tota la raó, i observa que, en gestió de l’emergència, tot
el que no està escrit és subjecte de ser improvisat, i la improvisació vol dir risc.
Dit això, informa que es treballa perquè el proper cap de setmana ja hi hagi el servei
de bany assistit com hagués correspost al cap de setmana passat, i explica que si no
es va obrir va ser perquè no es trobava ajustat a la nova normalitat i calia corregir
protocols.
Observa  que,  de  la  mateixa  manera  que  a  la  part  informativa  d’aquesta  sessió  han
felicitat els tècnics, els professionals i les entitats, en aquest cas els han de donar un
marge  de  temps  per  treballar  i  desenvolupar  aquest  protocol.  Afegeix  que  l’IMPD ja
ha fet arribar un protocol per poder garantir el bany assistit amb total seguretat a
l’empresa  BCASA  i  a  l’Agència  de  Salut  Pública;  aquesta  ja  l’ha  validat  i  ara  l’està
treballant el  servei de Riscos Laborals de l’empresa que presta el  servei,  que s’obrirà
quan hi hagi aquesta darrera validació.
Per  acabar,  subratlla  que  l’obertura  del  servei  no  és  només  una  qüestió  de  voluntat
política, sinó també de seguretat i de no improvisació, ja que tothom té dret al bany
recreatiu, però cal garantir-ne les condicions de seguretat necessàries. Amb tot,
reconeix  que  hi  ha  hagut  un  retard,  que  s’està  intentant  corregir  i,  i  si  tot  va  bé,  el
servei estarà en funcionament dissabte.
CCM 6/20 DSocials 38/69
 
La Sra. MUNTÉ agraeix el suport de tots els grups, també del Govern, i explicita que
estan parlant de garantir un dret, una garantia que, forçosament, ha de passar per
davant  de  qualsevol  problemàtica  d’ordre  tècnic  que  es  pugui  suscitar.  El  seu  grup
entén  que  hi  ha  l’expertesa  suficient  perquè  sigui  així  i  aquest  bany  amb  suport  es
pugui dur a terme de la manera més immediata possible, així com la voluntat política
d’acord, una voluntat política que hauria d’existir  en totes les àrees de l’Ajuntament,
com també la sensibilitat necessària.
Celebra que hi hagi el protocol que ha esmentat el Sr. Riera i agraeix la feina que
s’hagi  fet  respecte  d’aquesta  qüestió,  que  espera  que  es  pugui  implementar  de
seguida, però observa que aquest retard i el fet que les persones amb discapacitat
hagin sentit que se les deixava de banda i eren discriminades posen de manifest que a
la  ciutat  encara  hi  ha  assignatures  pendents  pel  que  fa  a  accessibilitat  en  l’oci  i  el
lleure, no només en relació amb els infants —no tots els parcs infantils són plenament
accessibles—,  sinó  també  amb  les  persones  adultes,  de  manera  que  tothom  s’hi  ha
d’esforçar més.
La Sra. BENEDÍ pregunta per què BCASA, institució municipal responsable de les
platges,  les  va  obrir  quan les  havia  d’obrir  però obviant  el  dret  de les  persones  amb
discapacitat a l’ús i gaudi d’aquestes —quan es parla de transversalitat es parla d’això.
Subratlla  que  el  seu  grup  agraeix  tota  la  feina  del  personal  tècnic  de  l’Institut
Municipal de Persones amb Discapacitat i el protocol que estan posant en
funcionament,  però  vol  deixar  palès  que,  una  vegada  més,  s’ha  oblidat  que  les
persones amb discapacitat i diversitat funcional tenen dret a gaudir de les platges i
del lleure.
La Sra. BARCELÓ comenta que el regidor del Govern ha parlat d’improvisació i potser
caldria parlar de falta de previsió per fer el desconfinament. Afegeix que no calen
excuses i que això ha estat un exemple de la poca visibilització i la poca presència que
han tingut les necessitats específiques del col·lectiu de persones amb discapacitat.
Observa  que,  si  bé  no  es  pot  tornar  enrere,  sí  que  es  poden  construir  des  d’aquest
moment  totes  aquelles  pautes  i  mesures  necessàries  per  garantir  l’accessibilitat,  no
únicament a la platja, sinó al conjunt de la ciutat, i treballar per evitar la improvisació,
garantir  l’accessibilitat  i  donar  visibilitat  a  un  col·lectiu  que  té  uns  drets  que  cal
defensar sempre.
Conclou que no es pot permetre que torni a passar el que ha succeït aquests dies a les
platges de Barcelona, a les quals un col·lectiu no ha pogut accedir com la resta.
El Sr. RAMÍREZ comenta  que  no  es  pot  parlar  d’improvisació  quan  l’inici  de  la
temporada de banys i de platges cada any és el mateix i enguany hi havia com a data
el 13 de juny. Per això, entén que el que hi ha hagut és una mala gestió per garantir
l’accés de les persones amb discapacitat i  amb problemes de mobilitat a les platges i
als banys de la ciutat, però no es pot dir que el desconfinament i les fases de
desescalada hagin estat el motiu de la mala gestió i de la manca de coordinació amb
BCASA i en diferents àmbits i àrees de la ciutat i de l’Ajuntament.
CCM 6/20 DSocials 39/69
 
Dit això, demana que no torni a passar i assenyala que és un tema recurrent: sovint hi
ha  incidències  relacionades  amb  l’accés  amb  garanties  de  les  persones  amb
discapacitat al bany i a les platges de la ciutat.
El Sr. RIERA subratlla  que  la  campanya  de  bany  d’enguany  no  es  pot  assimilar  a  la
d’altres  anys,  ja  que hi  ha hagut  dos esdeveniments  que han marcat  molt  clarament
l’acció a les platges: la pandèmia de la COVID-19 i el temporal Gloria, que sembla una
cosa llunyana però que es va endur al mar tota la infraestructura de platges, i en el
marc del CECOR es va haver de reparar a corre-cuita la megafonia de les platges, que
s’havia endut el temporal, i avui encara queda alguna passarel·la per reparar.
A continuació, explica que precisament per no improvisar hi ha hagut el retard que hi
ha hagut, i nega que hagi mancat coordinació, al contrari: els quatre operadors
(IMPD, BCASA, Agència de Salut Pública i Riscos Laborals) han treballat i treballen
perquè aquest cap de setmana estigui tot operatiu (els tècnics de Riscos Laborals han
d’acabar  de  validar  el  protocol).  Afegeix  que  de  la  infraestructura  s’espera  tenir  a
punt dos dels quatre punts, però preocupa sobretot la part operacional, de
transferència d’una cadira a una altra, que implica contacte físic, i això és el que s’ha
d’acabar de treballar i s’està validant (esperen tenir-ho resolt les properes hores).
Per acabar, repeteix que el Govern vota a favor de la proposició.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
Canvi.
APROVADA
Del Grup Municipal Ciutadans:
8. – (M1923/900) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern
Municipal, que forma part del Consorci Sanitari de Barcelona i del Parc Salut Mar, a
recuperar el 5% que es va retallar al 2010 del sous dels professionals sanitaris i a la
formació d’un grup de treball amb els mateixos per a establir quines millores s’han de
dur a terme en les seves condicions laborals. Un cop establerts aquests acords, els
instem a que siguin traslladats a la Generalitat de Catalunya.
La Sra. BENEDÍ demana la paraula per fer una esmena in voce, que consisteix a
incloure a la proposició «Instar el Govern de l’Estat a dotar del finançament necessari
la Generalitat per garantir el finançament que necessita el sistema sanitari català».
La Sra. BARCELÓ agraeix l’esmena, que el seu grup accepta, atès que entén que tot el
que impliqui les diferents administracions públiques és important, i agraeix també el
diàleg amb el Govern municipal i l’esmena feta per aquest.
Es presenta el text transaccionat següent:
(M1923/900) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar al
Govern  Municipal,  a  promoure  en  el  si  dels  òrgans  de  govern  d’institucions
CCM 6/20 DSocials 40/69
 
sanitàries en els que participa, com el Consorci Sanitari de Barcelona i del Parc
Salut Mar, la recuperació del 5% que es va retallar al 2010 dels sous dels
professionals sanitaris i a la formació d’un grup de treball amb els mateixos per a
establir  quines  millores  s’han  de  dur  a  terme  en  les  seves  condicions  laborals,
instant els representants de la Generalitat de Catalunya, majoritaris en els
mateixos òrgans, a que recolzin aquests acords i que es dotin del finançament
adequat.  Instar  al  govern  de  l’Estat  a  dotar  del  finançament  necessari  a  la
Generalitat per garantir el finançament que necessita el sistema sanitari català.
La Sra. BARCELÓ entén que tothom coincideix a agrair la feina de tots els
professionals sanitaris durant la pandèmia i que tothom és conscient que sovint han
hagut de treballar sense les condicions de protecció davant del virus necessàries, fins
i tot posant en perill la seva vida. Malgrat el perill, però, han continuat lluitant contra
el virus i són un col·lectiu que pateix retallades des del 2010, unes retallades que
consten a la seva nòmina i que van fer les administracions públiques, que van retallar
els recursos que necessita la ciutat.
Comenta que ningú no hauria volgut veure mai hospitals saturats, pacients als
passadissos,  manca  de  material,  de  respiradors,  de  protecció,  d’EPI,  de  mascaretes,
de bates, de guants i de tests, que encara continuen sense arribar a molts llocs, i
ningú  no  s’hauria  imaginat  mai  veure  que  els  professionals  sanitaris  no  tindrien
guants o mascaretes, imatges fruit de la manca de prevenció i de no disposar d’un pla
de contingència.
Per això, com que tornar al passat és impossible, el que cal fer en el present és
treballar per garantir aquests recursos per si en el futur hi ha un repunt o una altra
emergència sanitària.
Subratlla que, si bé els aplaudiments que la ciutadania ha dedicat cada dia a les vuit
del  vespre als  professionals  de la  sanitat  com a mostra  d’agraïment  i  reconeixement
són un bonic gest simbòlic, els professionals sanitaris necessiten més que això, i és
lamentable que aquest col·lectiu hagi hagut de treballar fins i tot posant en risc la
seva vida i patint la retallada del 5% a la nòmina que pateix des del 2010. Afegeix que
també estan pendents de cobrar la paga extra del 2014 i el 60% de la del 2013.
Davant  d’aquesta  situació,  el  seu  grup  presenta  aquesta  proposició  —torna  a  agrair
les esmenes i, per tant, la voluntat d’acord en un tema tan important—, que enuncia i
espera que rebi el suport de tots els grups de l’oposició i del Govern.
Subratlla que totes les administracions públiques han de ser responsables i remar
plegades  per  tornar  a  aquest  col·lectiu  el  que  se  li  va  retallar  —els  sanitaris,  davant
d’aquesta crisi  tan greu,  han hagut de fer  front a una situació de retallades tant a la
nòmina  com  en  els  recursos  materials—,  així  com  per  garantir  unes  condicions
laborals adequades i dignes.
La Sra. BENEDÍ entén que tots els grups coincideixen en el reconeixement i agraïment
a totes i tots els professionals sanitaris que ens han atès, protegit i cuidat
desenvolupant una tasca extraordinària durant la pandèmia, com han fet sempre, i
entén també que tots són conscients de les retallades que han patit els seus sous des
del 2010, any en què el Govern Zapatero, després de negar reiteradament que l’Estat
estigués en crisi i de dur a terme el Plan E d’inversió pública sense cap tipus de criteri
CCM 6/20 DSocials 41/69
 
estratègic, va decidir retallar un 5% el sou per reial decret llei a tots els treballadores i
treballadores públiques, entre elles, els professionals i les professionals sanitàries.
Observa  que  des  d’aleshores  cap  dels  governs  de  l’Estat,  tampoc  l’actual,  no  ha
derogat aquest reial decret llei, de manera que la rebaixa del 5% que imposava
continua vigent, i diu als grups que formen el Govern municipal, que també governen
a  l’Estat,  que  podrien  aprofitar  aquest  lligam  per  fer  aquesta  reclamació,  ja  que  és
l’Estat qui va instaurar aquesta retallada i és l’Estat qui l’ha de retirar.
A continuació, exposa que, pel que fa als professionals del sistema de salut de
Catalunya, entre els anys 2016 i 2020 la Generalitat ha anat aplicant una política de
recuperació de salaris que, a partir d’increments progressius, ha fet que avui el salari
base se situï per sobre del que percebien abans de la retallada del 5%: la Generalitat
de Catalunya s’ha vist obligada, doncs, a compensar aquest mal tracte estatal cap als i
les professionals sanitàries i cap a tot el sistema sanitari català, infrafinançat des del
Govern espanyol i que el ministre Fernández Díaz es vantava d’haver destrossat.
Afegeix que els nous pressupostos de la Generalitat recuperen la despesa meritada
prèvia a les retallades en salut, que és la partida més gran i hi dedica més de
900 milions  d’euros  que  serviran  per  millorar  les  condicions  laborals  dels
professionals sanitaris i compensar el compromís amb aquests.
Subratlla que el reconeixement del Govern català és palès i cal que totes les
administracions  n’estiguin  a  l’altura,  ja  que  el  sistema  de  salut  de  Catalunya  s’ha  de
reforçar en tots els sectors, i, en la línia del que planteja la proposició, la consellera ja
està treballant amb els i les professionals per lluitar plegats per una sanitat més forta,
robusta, propera a la ciutadania i que disposi de tots els recursos.
Per  acabar,  expressa  el  vot  favorable  del  Grup d’ERC a  la  proposició  i  agraeix  que el
Grup  de  Cs  hagi  acceptat  la  seva  esmena  per  instar  el  Govern  de  l’Estat  a  dotar  el
sistema de salut de Catalunya del finançament necessari per posar fi a
l’infrafinançament endèmic que pateix.
La Sra. VILA assenyala que la crisi sanitària ha posat de manifest moltes mançanes del
sistema de salut, alhora que ha demostrat la professionalitat i el compromís de les
persones que hi treballen, que el Grup de JxCat reconeix.
Dit això, observa que el que es planteja avui respecte a les retribucions té diferents
solucions:  d’una  banda,  corregir  el  dèficit  fiscal  de  16.000  milions  d’euros  que  té
l’Estat  envers  Catalunya;  d’altra  banda,  com  apuntava  el  president  del  Col·legi  de
Metges  de  Barcelona,  aportar  25.000  milions  d’euros  per  posar  al  dia  les  condicions
laborals, els recursos humans, els equipaments i les tecnologies del sistema de salut
espanyol; d’altra banda, la que recull aquesta proposició de derogar el decret estatal
del PSOE impulsat per Zapatero, que el 2010 va suposar la retallada del 5% del salari
dels  funcionaris  públics,  i,  d’altra  banda,  derogar  el  decret  aprovat  pel  tripartit  que
retallava també els salaris del personal no funcionari però que treballava en la xarxa
pública, com són els treballadors de l’Hospital del Mar.
Subratlla que, a parer del seu grup, si es vol reconèixer els sanitaris, cal un gran pacte
de país que inclogui grans acords sobre quines han de ser les condicions i els recursos
de la sanitat catalana, que durant moltes dècades ha estat pionera i referent mundial,
i que s’articuli una exigència al Govern de l’Estat per exigir el finançament necessari.
El seu grup entén que Cs, que les últimes setmanes ha expressat la voluntat de donar
suport  al  pressupost  del  Govern  central,  està  disposat  a  fer  també  d’interlocutor  en
CCM 6/20 DSocials 42/69
 
aquest sentit i a treballar perquè hi hagi un finançament just per a la sanitat i, per
tant, que hi hagi la dotació necessària i la derogació dels decrets esmentats.
Explica  que,  si  bé  l’Ajuntament  de  Barcelona  no  és  el  marc  per  impulsar  totes
aquestes  iniciatives,  si  s’entén  que  aquest  ha  de  ser  un  espai  per  trobar  aquest
consens i fer aquest gran pacte de país des de la capital, des de Barcelona, i si el Grup
de JxCat veu que la voluntat de Cs és treballar en aquesta línia, votaria a favor de la
proposició.
El Sr. RAMÍREZ posa de manifest que, si bé aquesta crisi sanitària ha colpejat tota la
població amb major o menor intensitat, si hi ha un col·lectiu que coneix el valor de
l’esforç  durant  aquests  tres  mesos  és  el  sanitari,  que  ha  treballat  incansablement,
amb jornades esgotadores, amb plantilles molt curtes, amb molt pocs recursos i amb
un  virus  d’unes  dimensions  mai  conegudes  a  la  història  més  recent.  Malgrat  tot,  el
seu compliment del deure ha estat exemplar, se’ls ha homenatjat públicament i, fins i
tot, acaben de ser proposats per al Premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia.
Observa  que  això  no  es  correspon  amb  les  condicions  econòmiques  d’aquest
col·lectiu, al qual es va aplicar la retallada del 5% des de 2010, i a Catalunya, tot i que
s’han  aplicat  increments  durant  els  darrers  tres  anys,  encara  tenen  pendent  el
cobrament de la paga del 2014 i el 60% de la del 2013.
Indica  que  la  Generalitat  va  anunciar  el  10  de  juny  que  a  través  d’un  decret  llei
s’abonaria  una  paga  extra  d’entre  350  i  1.350  euros  al  personal  sanitari  (metges,
infermeres, zeladors, tècnics, personal administratiu i de residències i de centres de
discapacitat), i que aquesta remuneració dependria de la categoria professional i de
l’exposició al virus, tot i que per a les residències s’establia un import fix de 900 euros.
D’altra banda, es va anunciar un total de 80 milions d’euros per a canvis en el sistema
sanitari, que tant han demanat alguns sectors, com ara el de l’atenció primària, i que
requereix un conjunt important de canvis estructurals per a la millora del sistema i
per fer front a un possible rebrot a la tornada de l’estiu.
Per acabar, expressa el vot favorable del Grup del PP, que opina que amb les esmenes
s’enriqueix i es millora la proposició, ja que, a parer seu, la mesura no s’havia d’aplicar
només i de forma aïllada al Consorci Sanitari de Barcelona i al Parc Salut Mar, sinó
que havia de ser una iniciativa que prengués la Generalitat de Catalunya i que afectés
la totalitat dels professionals sanitaris, un col·lectiu que ha estat molt exposat a
aquesta crisi i que mereix una millora de les condicions econòmiques, actualment
molt millorables.
La Sra. PARERA expressa el reconeixement del seu grup a la feina feta per tots els
professionals del sector sanitari, que han deixat tothom bocabadat perquè han
treballat en unes condicions molt complicades, moltes hores, i estan realment
esgotats, i observa que aquesta crisi ha posat de manifest sobretot l’infrafinançament
d’aquest  sector  i  les  retallades  pressupostàries  en  sanitat  en  el  conjunt  de  l’Estat  i
particularment a Catalunya, que van arrencar amb el tripartit, on es va reduir un 5%
el sou del personal sanitari i després es van intensificar les retallades amb el Govern
d’Artur  Mas:  entre  altres  coses,  es  van  tancar  plantes  i  quiròfans  i  es  van  reduir
horaris  de  centres  d’atenció  primària.  Subratlla  que  tot  plegat  ha  donat  lloc  a  una
situació molt insostenible i que el personal sanitari està cobrant el mateix des del
2008, una xifra esfereïdora.
CCM 6/20 DSocials 43/69
 
Observa que, malauradament, és molt probable que a la tardor hi hagi un altre
rebrot, i el personal sanitari es troba sota mínims, amb els professionals esgotats i
molts contagiats per haver estat en primera línia contra el virus. Per això, calen més
professionals (les ràtios d’atenció primària de metge per habitant són les més baixes
d’Europa  i  les  llistes  d’espera  són  inassumibles  i  inadmissibles)  i  urgeix  enfortir  el
sistema de salut i dotar-lo financerament.
Pels motius exposats, el Grup de BxCanvi vota a favor de la proposició.
El Sr. SUBIRATS dona la paraula al Sr. Ricard Fernández, membre del Consell Rector
del Parc Salut Mar.
El Sr. FERNÁNDEZ explica  que  té  l’encàrrec  de  la  regidora  Gemma  Tarafa  de
representar-la i de mostrar l’acord amb la proposició, amb les esmenes que incorpora
de  diversos  grups,  així  com l’agraïment  per  la  seva  presentació,  ja  que  és  un  primer
enllaç necessari entre la fase dels homenatges i la fase dels reconeixements que
ajuda a recordar que les condicions laborals dels professionals del món sanitari han
de millorar dins i fora de fases com la de la crisi sanitària actual.
Coincideix que el sistema de salut pública a Catalunya és bo però continua
infrafinançat:  la  despesa  sobre  el  PIB  és  d’aproximadament  el  5%,  mentre  que  la
mitjana  europea  és  d’un  7,5%,  un  50%  més  elevada.  Observa  que,  amb  aquests
números, les costures del sistema salten contínuament, no només en fases com la
d’aquesta pandèmia, i comenta que ja està anunciat per part de la Unió Europea, tot i
que no confirmat, que bona part dels ajuts, tant dels que són senzillament
transferències  com  dels  que  són  préstecs,  hauran  d’anar  a  millorar  els  sistemes  de
salut de tots els països que en formen part. Afegeix que si això se suma a l’esforç dels
pressupostos de la Generalitat per reforçar el sistema de salut —enguany es preveien
900  milions  més,  al  marge  del  problema  de  la  COVID—,  es  pot  veure  la  voluntat  de
millorar el sistema, però comenta que, a parer seu, aquest esforç únicament serà
complet si comporta el reconeixement no només del 5% esmentat, sinó també
d’altres  necessitats  de  millora  en  el  nombre  de  recursos  i  de  les  condicions  laborals
d’aquestes persones.
Per  acabar,  comenta  que  d’aquí  a  tres  hores  es  reuneix  el  Consell  Rector  del  Parc
Salut Mar, del qual ell forma part amb altres companys i companyes de l’Ajuntament,
i es reuniran amb el director del Servei Català de Salut, el Sr. Adrià Comella, de
manera que tindran una primera oportunitat per manifestar aquest interès i
transmetre aquest acord que espera que la Comissió prengui d’aquí a una estona.
La Sra. BARCELÓ agraeix les aportacions que han fet tots els grups, però diu a la
Sra. Vila que no sap quina és la seva font per afirmar que Cs aprovarà els
pressupostos del Govern PSOE-Podemos, cosa que aquest grup no ha dit en cap
moment.  S’ofereix  a  facilitar-li  l’enllaç  de  la  roda  de  premsa  d’ahir  de  la  seva
companya Melisa Rodríguez perquè ho comprovi.
Dit això, subratlla que Cs, tant en política municipal com en política autonòmica i
estatal, sempre donarà suport a totes les propostes que siguin útils per als ciutadans.
Per això, en aquest cas dona suport a les mesures adreçades a tornar als professionals
sanitaris, que durant la pandèmia han treballat sense comptar amb els recursos
CCM 6/20 DSocials 44/69
 
basics per fer front a un virus tan perillós, el 5% que se’ls va retallar, i es reunirà amb
ells i treballarà per garantir les condicions laborals que necessiten.
A continuació, observa que tots tenen responsabilitats. Per exemple, la Generalitat,
que  demana  responsabilitat  al  Govern  de  l’Estat,  té  l’obligació  d’adaptar  els
pressupostos a la situació de pandèmia.
En darrer lloc, agraeix les paraules del Sr. Fernández i manifesta el desig que avui, en
el marc del Consorci  del Parc Salut Mar, sigui l’inici  d’un acord per a un finançament
adequat i perquè els sanitaris recuperin el 5% que mai se’ls hauria d’haver retallat.
La Sra. BENEDÍ insisteix que els grups que formen el Govern municipal també són al
Govern  de  Madrid  i  han  d’exigir  que  es  posi  fi  a  l’infrafinaçament  que  ha  patit  el
sistema sanitari català, exigència que han de traslladar també a la reunió que tindrà
lloc avui amb el Parc Salut Mar i amb el director general dels CAP, el Sr. Adrià Comella.
D’altra  banda,  comenta  que  és  cert  que  tothom  té  responsabilitats,  però  diu  que  el
Govern  de  l’Estat  també  ha  de  fer  el  que  li  correspon:  dotar  de  finançament  la
comunitat autònoma, perquè Catalunya està infrafinançada amb un 11%.
La Sra. VILA expressa el  vot  favorable  del  seu grup,  que està  d’acord a  trobar  espais
de consens per corregir la situació del sistema de salut pública del país i la situació del
personal sanitari de Catalunya.
El Sr. FERNÁNDEZ comenta que també aniran al Consorci de Salut de Barcelona i que
la  pandèmia  ha  estat  una  bona  ocasió  per  treballar  conjuntament  en  l’àmbit  de  les
polítiques de salut, i manifesta el convenciment que els propers mesos hi haurà
l’oportunitat  en  aquesta  comissió  i  en  altres  àmbits  de  parlar  dels  reconeixements  a
altres persones que han estat en primera línia (sector social, de la seguretat, sanitari,
econòmic,  etc.).  Remarca  que  hi  ha  moltes  ocasions  per  a  l’homenatge  primer  i  el
reconeixement després.
Per  acabar,  agraeix  en  nom  de  la  Sra. Tarafa  i  de  l’equip  del  Govern  que  es  pugui
aprovar aquesta proposició.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
Canvi.
APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT
Del Grup Municipal Partit Popular:
9. – (M1923/918) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el govern
municipal a recuperar el Pla Barcino dotant-lo, en el termini de tres mesos, de nous
continguts, objectius i estratègies, amb una nova calendarització i un nou pressupost.
El Sr. RAMÍREZ explicita que la proposició pretén recuperar i impulsar el Pla Bàrcino,
que es va aprovar el juny de 2012 a través d’una mesura de govern, va rebre el suport
de tots els grups i era un projecte innovador dins la cultura per a la ciutat de
Barcelona.
CCM 6/20 DSocials 45/69
 
Exposa que el Pla, plurianual i  amb una aportació inicial de més de 2 milions d’euros
però que va acabar superant els 3 milions, pretenia posar en valor el llegat oblidat
que  havia  deixat  en  tots  els  àmbits  l’antiga  Roma  a  la  ciutat,  un  llegat  del  qual
Barcelona també és deutora.
Comenta que tothom sap en què ha consistit aquest llegat i què ha fet el Govern
municipal respecte del Pla des que Ada Colau és alcaldessa de la ciutat (s’ha limitat a
dur  a  terme algunes  actuacions  tècniques  per  part  de  l’ICUB des  del  2012,  que eren
necessàries però han estat de molt poc calat), i indica que el Pla se centra en la
intervenció en vuit espais de la ciutat: la Muralla Romana, el Domus Avinyó, l’aigua de
la  ciutat  romana,  el  Fòrum,  el  Temple  d’August  i  el  Conjunt  Episcopal  (Aula  i
Baptisteri), la vil·la romana de la Sagrera i les excavacions programades a Sant Just i
Pastor.  D’altra  banda,  assenyala  que  el  Pla  s’articulava  en  tres  projectes:  Bàrcino
Accessible, SmartBarcino i la Carta arqueològica.
Insisteix que el Pla es va deixar en un calaix el 2015 i des d’aleshores únicament s’han
dut a terme les intervencions per part de l’ICUB que ha esmentat (molt tècniques i en
molts casos per necessitat de catalogació del mateix llegat, manteniment de les peces
arqueològiques  i  de  la  mateixa  Carta  arqueològica  de  Barcelona),  però  no  s’ha
adoptat cap mesura rellevant.
Explica que el Grup del PP no vol parlar de les incomprensibles raons que hi ha
darrere  la  manca  d’activitat  i  d’impuls  al  Pla,  sinó  que  vol  ser  positiu  i  propositiu,
motiu pel qual demana que es recuperi i s’impulsi el Pla, que s’hi continuï treballant i
es millori  en allò que sigui possible, i  que es recuperi l’esperit del projecte inicial  per
convertir  el  que  queda  en  el  pla  material,  cultural  i  històric  de  l’antiga  Roma  en  un
nou  imaginari  cultural  i  turístic  de  la  ciutat  (una  adequada  projecció  d’aquest
fenomen cultural pot proporcionar un important al·licient turístic de qualitat, que el
Govern tant diu que busca).
Concreta que el seu grup vol que continuïn les tasques de recuperació i manteniment
de les restes materials que hi ha a la ciutat, que es creï un gran centre d’interpretació
que incorpori les últimes explicacions científiques i compti amb els darrers avenços
tecnològics al servei de la recerca, la difusió i  la recreació històrica d’aquella època a
la ciutat. Vol també que es museïtzin les restes romanes del subsol del Mercat de
Sant  Antoni  (museïtzació  que  ja  fa  temps  que  s’hauria  d’haver  dut  a  terme),  que  es
repensin les restes trobades a la Sagrera, que s’obri la Domus Avinyó al gran públic en
funció de les seves necessitats de preservació (fins ara ha tingut uns horaris molt
limitats  i  unes  condicions  estrictes),  que  s’estrenyin  llaços  i  es  creïn  sinergies  amb
altres  municipis  de l’àrea metropolitana que també tinguin vestigis  romans,  com ara
Badalona o Sant Boi, i que es potenciï una sucursal de Tarraco Viva a Barcelona.
Comenta que amb aquestes mesures es podria transformar la idea que tenen de
Barcelona els turistes quan visiten la ciutat, que associen excessivament a Gaudí, i
augmentar, gràcies a les interrelacions amb altres ajuntaments, el control dels fluxos
de turistes, que de vegades tendeixen a concentrar les visites en una zona
relativament petita de la ciutat, cosa que dona lloc a saturació turística.
A continuació, assenyala que per al Grup del PP la col·laboració publicoprivada és
molt  necessària  i  és  l’única  manera  perquè  aquest  projecte  sigui  reeixit,  ja  que,  si
realment Barcelona vol situar-se entre les grans ciutats culturals d’Europa i del món, a
més de valorar i reconèixer el patrimoni propi, cal involucrar els diferents sectors
CCM 6/20 DSocials 46/69
 
afectats, entre els quals hi ha el sector cultural, el de l’hostaleria, els guies turístics o
els grans operadors turístics.
Pels motius exposats, el seu grup presenta aquesta proposició, que enuncia.
La Sra. SENDRA explica que ERC no pot estar en contra de recuperar la Barcelona
romana,  que  forma  part  del  patrimoni  de  la  ciutat  i  d’una  ruta  que  uneix  diferents
territoris i  municipis i  ajuda a descentralitzar l’interès cultural,  pedagògic i  turístic de
la  ciutat,  i  manifesta  l’opinió  que  el  Pla  Bàrcino,  iniciat  el  2012,  s’ha  continuat
desenvolupant en més o menys mesura.
Observa que aquest és un moment complicat en l’àmbit econòmic en què la crisi de la
COVID obliga tothom a replantejar quines són les prioritats i les iniciatives que cal dur
a terme de manera immediata i a curt termini. Tanmateix, considera adequat
reorientar  el  Pla  i  fer  una  mica  d’estratègia  a  mitjà  termini  sobre  quina  nova
embranzida  s’hi  dona com a  espai  de  descentralització,  de  democratització  cultural  i
territorial,  d’unió  de  territoris,  de  posar  tecnologia  a  la  cultura  i  d’incorporar  nous
programes pedagògics. En definitiva, opina que és un projecte que convé tornar a
reprendre amb impuls com a mínim en el futur.
Per això, el seu grup dona suport a la proposició, entenent que ha de formar part
d’una proposta d’estratègia a mitjà termini,  que estaria molt  bé que fos liderada pel
MUHBA i que el programa impulsés nova ocupació i nous projectes de divulgació
cultural de la ciutat.
El Sr. MASCARELL expressa el vot favorable del Grup de JxCat i assenyala que el Pla
Bàrcino  va  ser  una  mesura  de  govern  de  juny  de  2012 del  Govern  Trias,  de  l’alcalde
Trias  i  del  regidor  Ciurana,  i  van posar  molt  l’accent  en la  recuperació  i  la  difusió  de
tot aquest passat romà de la ciutat per donar-li valor, fer-lo accessible i donar-li
importància tant des del punt de vista turístic com, sobretot, des del punt de vista de
la  identitat  de  la  mateixa  ciutat,  una  ciutat  que  al  llarg  de  2.000  anys  d’història  ha
expressat una diversitat que encara avui és un element a reivindicar: talent, diversitat
i obertura són senyals d’identitat de Barcelona i el passat romà ho posa en relleu.
A continuació, comenta que recuperar aquesta iniciativa és una lliçó del que no
hauria de ser una pràctica habitual, el fet que quan hi ha un canvi de govern s’anul·lin
iniciatives anteriors pel sol fet que venen del passat, cosa que, malauradament,
succeeix  sovint  i  en  l’àmbit  de  la  política  s’hauria  d’intentar  evitar,  i  exposa  que  el
pressupost  del  projecte quan va néixer  s’apropava als  3 milions d’euros,  mentre que
ara és d’uns 200.000 euros, una quantitat insuficient ateses les necessitats.
Tot seguit, subratlla que el passat no ha de molestar, ja que és un element
fonamental i qui entén la importància que té per a una ciutat la recuperació del seu
passat entén la importància que té la vida creativa en el present. A parer seu, quan
una ciutat sap mirar el seu passat, està mirant la creativitat antiga i valorant la
creativitat del present, mentre que qui ignora el passat ignora la cultura, de manera
que convindria canviar de criteri.
Indica que en el Pacte per Barcelona van proposar que es tinguessin en compte tots
aquests  elements  perquè  entén  que,  si  s’aconsegueix  relligar-ho  tot,  s’aconseguirà
realment el projecte cultural que Barcelona necessita, i des del punt de vista de la
Barcelona romana, de Bàrcino, és evident que hi ha un gran patrimoni.
CCM 6/20 DSocials 47/69
 
Dona  les  gràcies  als  professionals  del  Servei  d’Arqueologia,  que  segueixen  fent  una
feina  extraordinària  tot  i  que  sempre  se’ls  ha  prestat  una  atenció  política
pràcticament  nul·la,  i  demana que es  recuperi  el  Pla  Bàrcino,  que s’hi  dediqui  esforç
econòmic en la mesura del possible i, essencialment, esforç polític, que és el que
finalment farà possible que això es vagi desplegant.
Per acabar, subratlla que cal donar valor al magnífic patrimoni que té la ciutat
—tothom hi guanyaria— i que el Pla Bàrcino és una bona eina que cal actualitzar.
La Sra. BARCELÓ manifesta l’acord del Grup de Cs que és important potenciar el llegat
romà i observa que és una sort tenir-lo a la ciutat de Barcelona i que, a més, estigui
molt vinculat a l’arqueologia.
També considera molt important potenciar i promocionar la recerca i que aquesta
sigui d’accés als ciutadans, que aquests puguin accedir a la història de la ciutat, i està
d’acord  amb  el  Sr. Mascarell  que  també  és  molt  important  conèixer  el  passat  i
aprendre’n  per  no  ser  ignorant  i  saber  tot  el  que  es  feia  en  unes  circumstàncies
totalment diferents.
Comenta que, com han dit els companys que l’han precedit, el Pla, que s’ha adaptat al
confinament (per exemple, s’ha pogut fer la visita virtual «Viure a Bàrcino a través de
les pantalles obertes»), es va presentar com a mesura de govern el juny de 2012 i el
2015 va quedar una mica més aturat, i pregunta al govern en quin punt es troben els
tres projectes que inclou (Bàrcino Accessible, SmartBarcino i la Carta arqueològica de
Barcelona).
A continuació, mostra el reconeixement del seu grup per la feina dels arqueòlegs, que
sovint no obtenen fàcilment els recursos econòmics necessaris per continuar les
seves excavacions.
En darrer lloc, expressa el vot favorable del seu grup, que està d’acord que es faci una
campanya de promoció del Pla Bàrcino a la ciutat, ja que entén que és important
donar a conèixer allò que hi ha —sovint cal més comunicació i donar més visibilitat—
tant perquè arribi als veïns de la ciutat com perquè sigui atractiu per al turisme.
La Sra. PARERA comenta que la proposició, tot i ser molt oberta i, per tant, requerir
un gran treball posterior, és una bona proposta, a part de pels arguments exposats
pels companys, perquè permet tenir nous focus de turisme, nous punts a la ciutat per
distribuir-lo.
D’altra banda, posa de manifest que, malauradament,  aquest estiu no hi  haurà gaire
turisme —manifesta el desig de recuperar-lo—, i explica que, a parer seu, tot allò que
sigui obrir el turisme a nous espais, ampliar la cultura i fer-la arribar a molta més gent
és una bona proposta.
Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup i observa que seria interessant tenir
una  radiografia  del  que  s’ha  fet  des  del  2012  per  saber  com  enfocar  els  treballs
posteriors per dotar de contingut la proposició.
El Sr. SUBIRATS saluda la Sra. Carme Miró, del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament i
responsable del Pla Bàrcino, que està seguint aquest debat per internet, i indica que,
tal  com  ja  s’ha  anat  assenyalant,  el  Pla  Bàrcino  va  néixer  amb  l’objectiu  de  donar  a
conèixer el passat romà de Barcelona a tots els àmbits (científic, públic familiar,
escoles, visitants, etc.), es va posar en marxa el 2012 i continua plenament vigent
CCM 6/20 DSocials 48/69
 
amb tres grans objectius: il·lusionar la ciutat amb un ambiciós projecte de recerca
arqueològica que sigui capaç de generar un vincle emocional entre la ciutadania
actual i la Bàrcino romana; facilitar al públic general el gaudi i el coneixement de la
Bàrcino romana, i valorar i fer accessible a la ciutadania tot aquest patrimoni.
Exposa que des del 2012 s’han dut a terme un conjunt d’actuacions que fàcilment es
poden resseguir i, a partir del 2017, es va incorporar un nou projecte que
complementa i aporta noves dades a aquestes actuacions, anomenat Paleo Bàrcino,
que té com a objectiu la reconstrucció del paisatge i del territori des de la prehistòria
fins a l’època actual incidint especialment en el front marítim i el vessant marítim de
Barcelona. Afegeix que actualment s’està en un procés de publicació, recerca i difusió
de  molts  dels  resultats.  Per  exemple,  hi  ha  una  publicació  que  s’està  fent  sobre
aquest tema, l’arquitectura romana, els paviments decorats; s’està fent recerca sobre
la Via Augusta i la xarxa de camins a la plaça Sant Miquel, al Borsí, amb un nou tram
de muralla urbana, i s’està redactant un conjunt de memòries pendents. A més, hi ha
projectes de futur, alguns dels quals han estat esmentats pel mateix representant del
PP, que són el conjunt de projectes que estan pendents.
Per acabar, observa que estan pendents del canvi en els pressupostos i explica que,
per al Govern, el plantejament tan obert de la proposició i el fet que en la situació
actual  demani  que  en  tres  mesos  es  disposi  d’una  nova  calendarització  per  tirar
endavant  aquest  conjunt  de  projectes  és  absolutament  temerari,  motiu  pel  qual  s’hi
absté.
El Sr. RAMÍREZ agraeix els vots favorables i l’abstenció del Govern i indica que el Grup
del  PP  està  obert  a  treballar  més  enllà  d’aquests  tres  mesos,  ja  que  aquesta
proposició és només un punt de partida i, com ha dit en la intervenció anterior, vol
ser positiva i propositiva per recuperar un pla que sovint ha quedat una mica oblidat i
cal reimpulsar.
D’altra  banda,  reconeix  i  agraeix  la  feina  que  estan  fent  Carme Miró  i  tot  l’equip  de
professionals del Servei d’Arqueologia de Barcelona i del MUHBA per a la divulgació i
la concreció del Pla Bàrcino.
A  continuació,  mostra  l’acord  total  del  seu  grup  amb  l’afirmació  que  cal  tenir  en
compte el context complicat en què ens trobem com a conseqüència de la crisi de
COVID i establir prioritats, però entén també que, dintre d’aquestes prioritats, cal una
estratègia i impulsar el Pla Bàrcino per recuperar aquest llegat romà de la ciutat, un
patrimoni cultural molt important que pot ajudar a millorar tant l’oferta cultural com
l’oferta turística.
Per acabar, torna a agrair els suports i manifesta el desig que els propers mesos es
vegi l’impuls del Pla.
La Sra. SENDRA puntualitza que quan parlava de prioritats es referia justament a
aquests tres mesos que marcava la proposta, que coincideix que és un termini una
mica ajustat si realment es vol fer un pla seriós. Entén que, si el PP està disposat a
obrir aquest espai, és una oportunitat per no abandonar el Pla i per tirar-lo endavant
amb el màxim consens. A més, considera que, sobretot, és una oportunitat per unir
tres  coses:  d’una  banda,  un  treball  d’arqueologia  —com  han  dit  tots  els  grups,  en
aquest àmbit es fa una feina ingent a la ciutat— que canvia un territori i construeix un
nou paisatge; d’altra banda, la recerca i experimentació amb la nova tecnologia —en
CCM 6/20 DSocials 49/69
 
aquests moments la tecnologia aplicada a la història i als projectes arqueològics
ofereix nous formats que poden tenir gran impacte—, i, en tercer lloc, la comunicació,
la pedagogia, la divulgació, el turisme, etc.
Conclou  que  la  incorporació  d’aquests  plans  que  parteixen  d’una  iniciativa  de
recuperació  d’un  patrimoni  molt  propi  de  la  ciutat  per  fer-hi  recerca  amb  nous
formats i noves professions per canviar paisatges i obrir noves línies pedagògiques és
una  línia  de  treball  futura  —per  això  posaria  entre  parèntesis  el  termini  de  tres
mesos— que espera que el Govern estigui disposat a explorar.
El Sr. MASCARELL qualifica de molt interessant que vagin sorgint tantes proposicions
en l’àmbit de la cultura i comenta que seria bo que aconseguissin anar donant ritme a
la materialització de tot això per dissenyar un bon programa conjunt, un bon pla
estratègic, que permeti sumar les moltes ganes que entén que hi ha per part de
tothom perquè Barcelona recuperi un pols cultural tan sòlid com sigui possible.
La Sra. BARCELÓ manifesta sorpresa davant l’abstenció del Govern, a qui pregunta si
no té clar que és importantíssim potenciar els plans que funcionen i que necessiten
aquest impuls, i subratlla que fa cinc anys que esperen el projecte cultural per a la
ciutat de Barcelona.
D’altra banda, remarca que si el Govern s’absté en aquesta proposició perquè encara
no té clar que cal fomentar els plans que ja existeixen, que el Pla Bàrcino és important
per  tot  el  treball  arqueològic  que  s’està  fent  a  la  ciutat  de  Barcelona  i  que  cal
potenciar-lo, la deixen preocupada, un cop més, en relació amb la seva gestió en
l’àmbit cultural.
El  Sr.  SUBIRATS  agraeix  totes  les  referències  que  s’han  fet  i  la  preocupació  de  la
regidora de Cs amb relació al pla cultural, i observa que tots estan participant en la
proposta que van plantejar ERC i JxCat per elaborar un pla conjunt de ciutat, que
entén que serà una bona ocasió per intentar articular-ho tot.
Tot  seguit,  observa  que,  quan  es  parla,  en  aquest  marc  general,  d’arqueologia,  de
passat,  d’història o de Pla Bàrcino,  cal  situar-ho també amb relació a la  innovació,  la
creativitat, l’educació i la ciència, ja que amb aquestes proposicions en què es posa el
focus en un punt, de vegades es perd el conjunt del sistema i es troben les
incoherències  que  s’han  produït  en  una  part  específica,  però  quan  es  parla  del
conjunt  sovint  aquests  elements  més  de  detall  acaben  difuminant-se  i  no  se’ls  dona
importància. Afegeix que, si es treballa de manera sectorialitzada, sorgiran més
problemes que si es treballa de manera connectada i es connecten més els elements
d’arqueologia  amb  els  d’educació,  de  ciència  i  de  visitants  i  se  saben  trobar  aquest
tipus d’elements no de manera segmentada, sinó de manera integral.
En darrer  lloc,  explica  que l’abstenció  del  Govern es  deu a  la  preocupació  perquè es
facin intervencions molt puntuals sobre temes específics en tres mesos en un
moment tan complicat com aquest, ja que entén que cal situar-ho en un marc una
mica més general.
Votació  favorable  d’Esquerra  Republicana,  Junts  per  Catalunya,  Ciutadans,  Partit
Popular  i  Barcelona  pel  Canvi  i  l’abstenció  de  Barcelona  en  Comú  i  Partit  dels
Socialistes de Catalunya.
CCM 6/20 DSocials 50/69
 
APROVADA
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
10. – (M1923/925) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar el govern
municipal  a  posar  en  marxa  el  programa  “BCN,  el  millor  Agost”  mobilitzant  els
recursos  de  les  instàncies  municipals  amb  responsabilitats  en  l’àmbit  de  la  cultura,
l’esport, l’entreteniment, la mobilitat i  el medi ambient perquè que adoptin totes les
mesures al seu abast perquè els barcelonins i els visitants que passin el mes d’Agost a
Barcelona tinguin les màximes possibilitats per gaudir de la ciutat.
La Sra. PARERA explica que aquesta proposició vol ajudar a fer front a un mes d’agost
que no serà com els anteriors: els 20 milions de turistes estrangers que van visitar
Catalunya  l’any  passat  no  vindran,  i  l’esperança  de  turisme  nacional  per  a  l’estiu
tampoc no és gaire elevada: a les darreres enquestes nacionals, només entre un 35% i
un 38% de les persones enquestades van contestar que farien turisme per Espanya.
Tot seguit, comenta que, si bé la Generalitat està treballant en una campanya per
atraure turisme interior, darrerament Catalunya no ha generat gaires simpaties amb
la resta d’Espanya, i això pot complicar una mica més les coses.
Assenyala que a Catalunya el sector turístic perdrà una quarta part dels llocs de
treball  per la  COVID-19;  es calcula que la  caiguda de la  facturació el  2020 serà d’uns
15.000 milions  d’euros;  Barcelona,  on  el  sector  turístic  representa  el  12%  del
producte interior brut i el 9% de l’ocupació, tindrà un estiu gairebé sense turistes, i les
pernoctacions hoteleres cauran de mitjana un 60%. Observa que, en aquest context,
tots els sectors associats se’n ressentiran i, per tant, l’economia se’n ressentirà.
Indica que, paral·lelament, moltes famílies barcelonines no marxaran de vacances, bé
perquè no poden perquè estan afectades per la crisi econòmica, o bé perquè
prefereixen no fer-ho i estalviar en previsió d’una futura crisi econòmica.
Davant  d’aquesta  situació,  el  seu  grup  presenta  aquesta  proposició  com  una
oportunitat perquè els barcelonins es retrobin en espais públics i culturals de la ciutat
que fins ara no tenien com el seu dia a dia, així com per recuperar sectors de la ciutat
amb un consum intern: la proposició planteja que els barcelonins facin turisme dintre
de Barcelona fent atractius els espais amb preus assequibles i propostes familiars
interessants, sobretot per a les famílies afectades per la crisi econòmica, i que
permetin  l’esbarjo  de  les  famílies,  que  el  necessiten,  la  reactivació  econòmica  i  la
vinculació  del  món  cultural,  museus,  etc.  amb  els  mateixos  barcelonins  —sovint
aquestes activitats només les fa el turisme.
Per  acabar,  comenta  que  l’Ajuntament  està  treballant  amb  el  segell  Save  Tourism
Certified per a llocs turístics per facilitar que el turisme hi vagi amb certa seguretat, i
el Grup de BxCanvi proposa que, paral·lelament, es treballi amb una proposta
d’activitats  a  l’agost  perquè  els  barcelonins  que  es  quedin  a  Barcelona  puguin  fer
vacances dintre de la seva ciutat.
El Sr. ZAÑARTU comenta que, com ja ha explicat la regidora Eva Parera, aquest serà
un  estiu  diferent  per  a  molta  gent,  i  recorda  que  el  Grup  d’ERC  recentment  va
presentar un prec sobre el cas concret de l’educació en el lleure i fa relativament poc
CCM 6/20 DSocials 51/69
 
el Govern municipal va presentar, en relació amb aquest tema, la mesura de govern
«T’estiu moltíssim».
A continuació, vota a favor de la proposició, si bé preferiria que no es fes tant èmfasi
en la necessitat de substituir el turisme que ve de fora per turisme intern, sinó que
tingués una perspectiva una mica més global —entén que pel que fa a aquest aspecte
és una mica ambigua—, i posa en relleu que, amb el confinament, molta gent ha estat
molt  conscient  de  l’entorn  més  immediat  d’on  viu  (botigues,  restaurants  i  oferta
general).  A  parer  seu,  si  es  destinen  recursos  a  pal·liar  determinats  efectes  d’aquest
procés tan atípic, cal ser conscient que qui més en patirà les conseqüències són els
més petits, que probablement no són els grans museus, el Telefèric de Montjuïc o les
grans atraccions turístiques, sinó les sales culturals més petites, que tenen més
problemes per adaptar-se, les botigues més petites, etc. Per això, el seu grup voldria
que es pensés més en l’entorn més proper al lloc de residència, en els barris, i no tant
en el centre de la ciutat i les grans atraccions municipals i metropolitanes.
Per  acabar,  demana  que  es  reflexioni  sobre  si,  quan  torni  el  turisme,  l’estiu  dels
barcelonins seguirà sent el millor estiu.
El Sr. MASCARELL expressa l’opinió del seu grup que, davant d’un estiu que és evident
que serà diferent (segurament amb menys visitants de fora i amb molta gent de
Barcelona o de l’entorn metropolità), és encertat pensar en les persones que hi haurà
a la ciutat i en la manera de plantejar una programació de proximitat i de reencontre
entre els espais de la ciutat i la ciutadania, una bona oportunitat perquè molta gent
de Barcelona es trobi amb el món creatiu de la ciutat, que no només té a veure amb
els grans festivals i esdeveniments, sinó també amb espais molt propers i de petit
format.  Considera,  per  tant,  que  si  la  proposta  consisteix  a  donar  l’oportunitat  a  la
ciutadania  de  redescobrir  la  ciutat  i  donar  l’oportunitat  a  molts  creadors  i  intèrprets
de tenir feina i expressar la seva creativitat, és un bon projecte.
A continuació, comenta que, com ja ha manifestat el seu grup en diverses iniciatives
vinculades al lleure que ha presentat, el més interessant seria no tant fer un agost
especial, sinó endreçar tot el període estiuenc, des de Sant Joan fins a la Mercè, una
acció que històricament ja s’ha intentat però mai no ha acabat de resultar. Entén que
ara hi ha una oportunitat de fer-ho, plantejar una sola programació de juliol, agost i
setembre a espais oberts a tota la ciutat, amb museus i centres culturals, amb músics,
poetes i tots els elements que componen la rica creativitat de la ciutat. Assenyala que
en algun moment va semblar que el Grec volia fer això però finalment no ha acabat
de ser, i manifesta el desig que els petits problemes tècnics i de poca correspondència
entre oferta i demanda s’acabin resolent.
Conclou que caldria aprofitar les circumstàncies per desplegar iniciatives per fer de
tot  aquest  període  un  període  d’encontre  entre  Barcelona,  els  seus  creadors  i  els
racons de tots els districtes i àmbits de la ciutat, i vota a favor de la proposició.
La Sra. BARCELÓ comenta que, tal com ha dit la Sra. Parera, el context ha canviat,
estem adquirint hàbits totalment nous davant del virus, hi ha famílies que es
quedaran  a  Barcelona  sense  poder  fer  vacances  —l’emergència  sanitària  té
repercussions  en  els  àmbits  social  i  econòmic—,  i  aquest  serà  un  estiu  diferent.  Per
això, Barcelona, ara més que mai, ha d’estar al servei dels ciutadans, dels que hi viuen
i dels que venen com a turistes.
CCM 6/20 DSocials 52/69
 
A continuació, assenyala que el turisme és necessari i ha de ser benvingut a
Barcelona, encara que a una part del Govern municipal no li agradi, i manifesta
l’acord  del  seu  grup  amb  la  proposta  de  la  campanya  «BCN,  el  millor  agost»,  una
proposta  oberta  que  implica  la  col·laboració  entre  el  sector  públic  i  el  privat  —en
aquests moments la inversió privada és molt important a la ciutat—, una col·laboració
per la qual el Grup de Cs aposta.
Observa  que  la  proposició  vol  garantir  la  igualtat  d’oportunitats  a  tots  els  barris  i
districtes de la ciutat, i recorda que fa uns dies en el grup de treball de cultura del
pacte de ciutat els sectors i les entitats culturals parlaven d’una cosa molt important,
de potenciar i reforçar el que ja es té: val la pena posar l’èmfasi a potenciar molt més
tots els recursos ja existents i posar-los a disposició dels veïns de la ciutat, alhora que
són atractius per als visitants que tant de bo la visitin.
Pels motius exposats, el Grup de Cs vota a favor de la proposició.
El Sr. RAMÍREZ expressa l’acord del Grup del PP amb tot el que ha exposat la regidora
Parera en la presentació de la proposició. Concreta que, a parer seu, cal aprofitar al
màxim les oportunitats per gaudir de la ciutat en un estiu que serà molt diferent dels
habituals, i el programa «BCN, el millor agost» és una mesura molt encertada, de
manera que vota a favor de la proposició, que vol potenciar els espais públics que
ofereix  la  ciutat  a  través  d’un  ventall  d’activitats  esportives,  culturals  i  educatives  i
donar les màximes facilitats a l’hora de fer-ne ús.
A continuació,  recorda que a la  comissió conjunta que es  va celebrar  a  l’abril,  el  seu
grup  va  presentar  un  prec  per  demanar  que  l’Ajuntament  de  Barcelona  ampliés  les
activitats extraescolars, els casals d’estiu i els programes formatius de tots els àmbits
per  als  escolars  de  la  ciutat  durant  el  mes  d’agost,  i  indica  que  avui  en  presenta  un
perquè el Govern municipal insti el Consorci del Parc Natural de Collserola a posar en
marxa i mantenir els equipaments del Parc de Collserola, la carretera de les Aigües i
totes  les  àrees  de  lleure  per  tal  d’habilitar,  mantenir  i  garantir  l’esport,  amb  fonts,
senyalització d’itineraris i altres equipaments per a tots els ciutadans de Barcelona.
Tot seguit, comenta que, si bé el Grup del PP donarà suport a totes les iniciatives que
vagin encaminades a millorar la vida dels barcelonins després de la pandèmia, cal
actuar amb control i cautela, sense abaixar la guàrdia, ja que encara hi ha risc de
contagi  —el  virus  encara  hi  és—, de manera que en la  realització  d’activitats  a  l’aire
lliure també cal garantir la seguretat i la distància sanitària. Afegeix que cal evitar que
es repeteixin escenes com les que es van veure fa uns dies a les platges de Nova
Icària, Bogatell, Llevant i la Mar Bella, que van haver de tancar perquè havien assolit
més del 80% del límit de la capacitat.
D’altra banda, observa que, en un moment en què les circumstàncies de la pandèmia
fan  variar  els  itineraris  d’estiu  de  bona  part  dels  barcelonins  i  en  què  la  corba  del
coronavirus és sostinguda i es troba en fase de reducció, convé potenciar el turisme
nacional i el turisme de proximitat i no massificat com una de les millors alternatives.
Conclou que cal aprofitar els recursos que té la ciutat i posar-los a disposició de tots
els ciutadans perquè en gaudeixin tant com sigui possible.
El Sr. SUBIRATS expressa  l’opinió  que  la  proposició  està  molt  ben  encaminada,  però
manifesta  sorpresa  perquè  entén  que,  d’alguna  manera,  ignora  el  conjunt
d’actuacions  que  ja  ha  posat  en  marxa  l’Ajuntament  amb  relació  a  aquest  estiu,
CCM 6/20 DSocials 53/69
 
moltes de les quals ja recullen l’esperit de la proposició, tant en el cas d’activitats amb
perspectiva molt petita i molt de barri com en el cas d’activitats amb perspectiva més
àmplia, com ara festivals, i no només a l’agost, sinó també al juliol.
Comenta  que  la  mesura  que  es  va  presentar  de  «T’estiu  moltíssim»  és  una
demostració  d’un  esforç  molt  notable  que  s’ha  fet  en  aquest  sentit,  i  fins  i  tot  la
Fundació Bofill, tradicionalment crítica amb alguns dels aspectes vinculats a
l’educació  360,  va  posar  en  relleu  la  gran  significació  que  tenia  aquesta  campanya
perquè anava molt més enllà del que era habitual.
Esmenta el Festival de Pedralbes, el Festival Cruïlla i la Sala Barcelona, d’una banda, i
les activitats que es fan a Can Caralleu, al Precampus Olímpia, a l’institut del barri del
Besòs, al centre d’adolescents del Raval o al col·legi Pare Damián, d’una altra, així com
els casalets de les escoles bressol: ahir van obrir les 101 escoles bressol amb 1.535
nens i, quan a partir de dijous Barcelona passi a fase 3, la presència d’infants de 0 a 3
anys a les escoles bressol es podrà duplicar, si així ho volen les famílies.
Conclou  que  l’esperit  de  la  proposició  ja  està  recollit  en  l’actuació  del  Govern  i  que
donar-hi suport seria ser redundant, motiu pel qual el Govern s’hi absté.
La Sra. PARERA agraeix  el  suport  dels  grups  de  l’oposició  a  la  proposició,  que
considera prou àmplia perquè tothom es pugui sentir còmode votant-hi a favor, i diu
que no entén quin problema hi ha amb ser redundant, ja que si el Govern la considera
redundant és perquè va en la línia del que aquest pensa que s’ha de fer i, per tant, hi
podria votar a favor. Lamenta no haver-lo pogut convèncer perquè hi donés suport.
Dit  això,  observa  que  el  programa  «T’estiu  moltíssim»  és  un  projecte  pensat  per  a
nens i adolescents, mentre que aquesta proposició pensa també en els adults, i el
Govern  actua  només  amb  l’òptica  de  la  part  pública  i  no  de  la  part  privada.  D’altra
banda,  assenyala  que  hi  ha  molt  a  dir  sobre  com  s’ha  tractat  el  tema  de  l’escola
bressol per part d’Ensenyament i de l’educació —en parlaran en un altre moment— i
que, si bé s’han destinat molts esforços a fer casals d’estiu, sembla que el mes d’agost
queda una mica oblidat.
Comenta que el que planteja la proposició és fer Barcelona atractiva tant per als
barcelonins, que ja la troben atractiva però sovint no van a determinats llocs perquè
els  consideren  més  turístics  que  de  consum  propi,  com  per  a  residents  d’altres
municipis de Catalunya. Observa que atreure aquestes persones amb una oferta
cultural és un reclam perquè consumeixin a Barcelona (en restaurants, bars, botigues
de proximitat, etc.) i passegin pels seus barris, entre altres coses, i subratlla que cal
intentar  ajudar  tots  els  sectors  econòmics  de  Barcelona  perquè  l’agost  no  sigui  un
retorn enrere del poc que hagin pogut recuperar al juliol.
Per acabar, afirma que posar barreres al turisme és tancar-se i empetitir-se, cosa que
una  capital  com  Barcelona  no  pot  fer.  A  parer  seu,  una  cosa  positiva  d’aquest  mes
d’agost  serà  que  tothom  es  conscienciarà  per  fi  de  quant  necessita  Barcelona  el
turisme.
Votació  favorable  d’Esquerra  Republicana,  Junts  per  Catalunya,  Ciutadans,  Partit
Popular  i  Barcelona  pel  Canvi  i  l’abstenció  de  Barcelona  en  Comú  i  Partit  dels
Socialistes de Catalunya.
APROVADA
CCM 6/20 DSocials 54/69
 
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional
c) Precs
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
11. – (M1923/906)  Què  l’Ajuntament  de  Barcelona  incrementi  els  esforços  en  treball
comunitari reforçant la coordinació entre els centres de Serveis Socials i les entitats,
des de la proximitat del territori i per tal d’optimitzar-ne la seva tasca.
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que el que va començar sent una crisi sanitària ha
derivat en una crisi humanitària amb efectes socials i econòmics devastadors per a
molts  veïns  i  veïnes  de  la  ciutat  i,  arran  d’aquesta  situació  sobrevinguda,  ha
augmentat en gran mesura el nombre de persones que requereixen i requeriran
acompanyament i que acudeixen i acudiran als centres de serveis socials municipals,
que abans de la crisi ja estaven sobrecarregats.
Comenta que algunes d’aquestes persones i famílies necessitaran un acompanyament
més puntual i moltes altres, un seguiment de més temps, i l’objectiu ha de ser facilitar
l’assoliment de l’autonomia personal a totes elles. Per aconseguir-lo, cal la implicació
de tothom, invertir els esforços i recursos necessaris i aprofitar les eines i xarxes de
les quals disposen els barris i la ciutat.
D’altra  banda,  afirma  que  el  treball  i  l’acció  comunitària  són  una  estratègia  clau  per
assolir  aquest  objectiu  i,  tal  com  demostren  experiències  d’èxit  com  el  programa
Radars, Barcelona gaudeix d’un bagatge i d’una gran tradició d’acció comunitària, que
ara  cal  incrementar  reforçant  la  coordinació  entre  Serveis  Socials  i  l’entramat
d’entitats  i  xarxes  socials  que  treballen  en  aquest  àmbit  des  de  la  proximitat  del
territori, des de cada districte —si cal, des de cada barri— per optimitzar, a partir del
coneixement i la proximitat, la feina de tots els que treballen posant al centre les
persones.  Així,  s’encarrilarà  el  camí  cap  a  la  recuperació  de  l’economia  personal  i
l’apoderament.
La Sra. FUERTES explica que el Govern comparteix plenament l’orientació del prec pel
que fa al valor de l’acció comunitària, la necessitat de treballar al costat de les entitats
i, especialment, tot el que té a veure amb la proximitat i el valor del territori. En
aquest sentit, subratlla que els centres de Serveis Socials, amb una àmplia trajectòria i
compromís en aquesta línia, al llarg del 2019 van dur a terme 215 projectes d’atenció
grupal i  76 d’acció comunitària, a més de participar activament en el treball en xarxa
amb  districtes.  D’altra  banda,  assenyala  que  l’Institut  Municipal  de  Serveis  Socials
(IMSS)  disposa d’un pla  de treball  que té  com a objectiu  posar  tot  el  que té  a  veure
amb la perspectiva comunitària al centre de les actuacions de l’Ajuntament.
Confirma que actualment, arran de la crisi generada per la COVID-19, els centres
s’han  vist  abocats  a  un  increment  de  demanda  d’atenció  i  han  hagut  de  donar
resposta a la cobertura de necessitats bàsiques a moltes persones que fins ara no
havien  requerit  aquests  serveis,  sense  deixar  de  banda  la  col·laboració  que  s’estava
duent a terme amb el treball en xarxa.
Subratlla  que  les  entitats  i  xarxes  d’ajuda  mútua  han  tingut  un  paper  cabdal  en  la
resolució d’aquesta crisi, ja que han desplegat tot el que té a veure amb la solidaritat
CCM 6/20 DSocials 55/69
 
familiar i comunitària i han contribuït al desenvolupament de diverses formes de
benestar  social,  i  explica  que,  per  al  Govern,  tot  allò  relacionat  amb  l’acció
comunitària i les xarxes dona peu a una política social que posa al centre la generació
de vincle col·lectiu i l’assoliment dels drets de ciutadania.
Afegeix que, en aquests moments, el Govern treballa per continuar aprofundint en
aquesta relació i vetllant per un model que vagi molt més enllà de la cobertura de
necessitats bàsiques, i és conscient que només ho pot fer amb un sentit molt ampli de
governança i amb la participació de tots els agents, molt especialment dels agents de
territori.
Per acabar, agraeix, com ha fet el Govern en diverses ocasions al llarg d’aquesta crisi,
totes les formes de solidaritat que hi ha hagut, molt especialment per part de les
entitats d’acció social i les xarxes de suport mutu, i accepta el prec.
La Sra. BENEDÍ agraeix l’acceptació del prec i es mostra d’acord que les entitats socials
i les xarxes de suport mutu han tingut un paper cabdal durant aquesta crisi
humanitària, que va començar sent una crisi sanitària, un paper que cal valorar.
D’altra  banda,  observa  que  l’acció  comunitària  i  la  coordinació  no  només  amb  els
Serveis Socials, sinó també amb altres agents del territori, com ara escoles o CAP,
enforteixen  molt  més  l’acompanyament  a  les  persones  que  necessiten  un  suport
puntual o al llarg del temps i permeten que acabin assolint l’autonomia personal, que
és l’objectiu en l’assoliment de tots els drets de ciutadania.
ACCEPTAT
12. – (M1923/907) 1.  Que desplegui un Pla de polítiques digitals -  prioritzant l’àmbit
educatiu-  que asseguri  la  competència  digital  ciutadana,  l’accés  lliure  i  universal  a  la
infraestructura, equipaments i continguts, desplegant programes de formació i accés
gratuït, construint punts Òmnia i equipaments de CityLabs, sobretot en aquells barris
amb  una  bretxa  digital  evident  .  2.  Que  l’Ajuntament  de  Barcelona  asseguri  l’accés
universal a la xarxa i doti dels equipaments necessaris a totes les llars de la ciutat amb
infants, i adolescents en etapa educativa dotant la inversió i accions necessàries per
fer-ne front amb el fons COVID, de manera que es garanteixi accés de qualitat a la
xarxa, el maquinari indispensable i adequat, la formació necessària pel personal
docent i la comunitat educativa i els materials pedagògics adequats. 3. Que es vetlli
per protegir la privacitat i la seguretat a la xarxa, sobretot en entorns educatius,
adherint-se  a  l’acord  signat  entre  la  Generalitat  i  X-net  amb  l’objectiu  d’aconseguir
l’excel·lència  en  la  privacitat  i  la  digitalització  democràtica  dels  centres  educatius  4.
Que insti a les institucions internacionals que tenen seu a la ciutat -i especialment a la
Fundació de la MWC- que, més enllà del seu programa e-skool actual, desenvolupi un
projecte de desplegament digital i un programa de competències digitals ciutadanes,
especialment educatives i amb criteris d’equitat, que constitueixi el llegat de la MWC
a la ciutat.
La Sra. SENDRA assenyala que la pandèmia ha obligat a modificar la vida de la ciutat
en molts  àmbits  i  ha tingut  un impacte molt  gran en l’educació:  el  tancament de les
escoles va suposar una fractura abrupta de tot el sistema educatiu i, malgrat els
esforços que han estat fent els mestres i tot el col·lectiu educatiu adaptant,
CCM 6/20 DSocials 56/69
 
acompanyant, creant material, donant suport social i, fins i tot, aprenent nous
formats tecnològics  i  noves maneres de difondre els  cicles formatius,  s’ha evidenciat
que a la ciutat hi ha greus mancances, tant del mateix sistema educatiu com del
model de ciutat educadora i digital, que hauria de ser una de les prioritats (ara
mateix,  la  xarxa  no  arriba  a  tothom  i  no  totes  les  llars  tenen  l’equipament  adequat,
cosa que incrementa les desigualtats).
Exposa que, segons dades del mateix Ajuntament, a Barcelona hi havia 1.821 famílies
sense mòbil i 10.148 sense dispositius digitals, a banda de les que no tenien
connectivitat  a  internet  —demà  el  GESOP  farà  públic  un  estudi  amb  què  se  sabrà  si
aquestes  dades  es  confirmen  o  s’han  d’adequar—,  i  subratlla  que  donar  accés  a  la
formació i a l’educació a tothom per igual és cabdal i, per tant, requereix l’atenció per
part de l’Ajuntament, motiu pel qual el seu grup presenta aquest prec, que enuncia.
El Sr. SUBIRATS indica que el Govern accepta el prec, amb el qual coincideix tant pel
que expressa des del punt de vista específicament educatiu com pel que planteja des
del  punt  de  vista  més  general  de  l’àmbit  digital,  i  entén  que  la  Quarta  Tinença  i  el
comissionat d’Innovació Digital  hi  poden tenir un paper molt important.  De fet,  ja es
treballa  de  manera  conjunta  tant  amb  ells  com  amb  el  director  d’Innovació
Democràtica, que forma part de la Tinença, i amb la comissionada d’Educació, i hi ha
molta implicació en aquest procés.
Exposa  que,  fruit  d’aquesta  implicació  i  d’aquesta  feina,  s’han  tirat  endavant  moltes
iniciatives en la línia del que planteja el prec, tant des del punt de vista del Consorci
d’Educació  com  des  del  punt  de  vista  de  Biblioteques  i  la  Xarxa  d’Ateneus  de
Fabricació Digital: el Consorci ha adquirit 3.000 tauletes per als infants de sisè de
primària i  primer d’ESO, així  com 2.200 dispositius especials,  que s’han lliurat amb la
mateixa lògica, i esperen que, si finalment s’aprova el Pla COVID especial de recursos,
la modificació del pressupost amb aquest Pla COVID, fins i tot es puguin incrementar
aquestes ajudes també en l’àmbit específicament digital, tant des del punt de vista de
Biblioteques com des del punt de vista de l’àmbit educatiu.
Per acabar, manifesta el desig que entre tots contribueixin a superar aquesta
assignatura pendent que la crisi de la COVID ha evidenciat més.
ACCEPTAT
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
13. – (M1923/915) Que es presenti, abans del plenari del mes de juny, una relació
detallada  dels  ajuts  facilitats  al  sector  de  la  cultura  de  la  ciutat,  entre  l’inici  de  la
pandèmia  i  avui  (16  de  juny  2020).  Hauria  d’incloure  el  nombre  de
persones/empreses beneficiades (relació respecte el total), i el capital mobilitzat: Què
s’ha  negociat  i  acordat/tancat  amb  les  altres  administracions?  Per  al  sector  llibreter
cinemes, teatres, música en viu, museus, equipaments de capitalitat: quins ajuts han
rebut ja, tan per subsistir com per tornar a obrir? Qui els ha rebut? En quina forma?
Suport facilitat per al manteniment de les estructures de personal a totes les
empreses culturals. Suport mobilitzat i entregat per als autònoms en el camp de la
cultura. Suport per al retorn d’entrades als qui ofereixen espectacles en viu. Estat de
la  recepció  dels  25M  pactats  amb  Sánchez  (8  febrer).  Quants  caixets  s’han  avançat?
CCM 6/20 DSocials 57/69
 
Quants  rodatges  s’han  beneficiat  del  100%  de  descompte  de  taxes?  Quantes
campanyes de comunicació estan planificades, per quins sectors, i per quan?
El Sr. MASCARELL demana al regidor que expliqui de la manera més detallada possible
com s’han anat materialitzant les propostes de mobilització de recursos a favor de la
cultura que s’han fet fins ara.
Assenyala que es va fer una primera explicació sobre una despesa de 3,4 milions
d’euros,  algunes  de  les  partides  de  la  qual  no  es  començaran  a  mobilitzar  fins  a
l’octubre o el novembre pels concursos que cal fer, entre altres coses, i, d’altra banda,
hi ha el pressupost ordinari que cal desplegar.
Explica  que  l’objectiu  d’aquest  prec  és  que  es  faci  tot  el  possible  perquè  el  sistema
administratiu  s’adapti  a  l’emergència  cultural  i,  per  tant,  a  les  necessitats  del  sector
(no al  revés),  i  que  s’accelerin  els  processos  de  manera  excepcional,  com s’està  fent
en  altres  àmbits,  en  què  l’emergència  ha  fet  modificar  i  accelerar  processos
administratius.
El Sr. SUBIRATS posa de manifest que, com bé sap el Sr. Mascarell, sovint la necessitat
d’anar  ràpid  topa  amb  les  dificultats  que  poden  generar  els  plantejaments  de
concurrència, de publicitat, etc. en el funcionament de les administracions, que són
garantia per a moltes coses però alhora poden provocar fenòmens com el que estan
comentant.
Dit això, indica que ja s’han posat en marxa algunes mesures extraordinàries, com ara
la convocatòria, ahir, del milió d’euros especial dedicat a donar resposta a la situació,
i comenta que en altres casos ja s’ha iniciat tot el procés.
Per acabar, informa que el Govern accepta el prec i aquesta setmana facilitarà per
escrit la resposta a totes les preguntes que inclou, molt específiques, que no pot
contestar ara per manca de temps.
El Sr. MASCARELL explica que el Grup de JxCat fa aquest prec perquè considera
urgent  que  totes  les  iniciatives  que  s’estan  desplegant  arribin  finalment  a  qui  han
d’arribar,  ja  siguin  autònoms  o  empreses  privades  de  gran  o  de  petit  format,  i
subratlla que el sector cultural està patint enormement les conseqüències de la crisi
provocada per aquesta pandèmia, de manera que escurçar els terminis per fer que les
coses arribin a la gent al més aviat possible és imprescindible (hi ha moltes persones
que no tenen prou múscul financer per aguantar la situació en què es troben).
Tot seguit, demana al Sr. Subirats que es prengui la llista de peticions del seu grup
com una llista que només pretén que el Govern faci un esforç perquè totes les
subvencions i els suports específics que s’han desplegat arribin a la gent al més aviat
possible.
El Sr. SUBIRATS respon  que  el  Govern  n’és  conscient  i  que  les  properes  setmanes
espera que entre tots aconsegueixin més recursos per a la cultura amb un format que
en faciliti al màxim la recepció directa i no compliqui tant el procés.
D’altra banda, assenyala que ja s’estan posant en marxa tots aquests processos i,  en
alguns  casos,  pel  que  fa  a  la  convocatòria  de  subvencions,  fins  i  tot  s’ha  avançat  el
pagament  (s’estan  pagant  abans  del  que  correspondria  les  aportacions  als  grans
equipaments), i recorda que en molts casos les persones del sector cultural són
CCM 6/20 DSocials 58/69
 
autònomes,  de  manera  que  també  tenen  accés  a  ajudes  que  s’estan  plantejant  en
altres  àmbits.  En  aquest  context,  l’Oficina  Ciutadana  de  la  Cultura  que  s’ha  instal·lat
als  baixos  de  Virreina  pretén ajudar  que cadascú  trobi  l’ajut  més  adequat  per  al  seu
cas.
ACCEPTAT
14. – (M1923/913) Que el govern municipal impulsi, amb caràcter immediat i de la mà dels
gestors  d’equipaments,  públics  i  privats,  clubs  i  entitats  esportives  de  la  ciutat  un
conjunt  de  circuits  esportius  a  l’aire  lliure  que  siguin  segurs  i  per  a  tots  els  barris.
Aquests circuits cal que estiguin elaborats i consensuats conjuntament amb els
gestors  d’equipaments  i  amb  el  teixit  esportiu  de  la  ciutat  on  s’executi  aquesta
iniciativa. A més, aquests circuits haurien de comptar amb aparells gimnàstics,
instruccions  pel  correcte  ús  del  circuit  i  recomanacions  d’ús  visibles  (codis  QR,
senyalística que garanteixi l’accessibilitat i per escrit), així com mostrar els itineraris o
rutines  recomanades en funció  del  tipus  de perfil  de l’usuari  i  doni  informació sobre
les  entitats  esportives  de  l’entorn.  De  manera  que  aquesta  iniciativa  serveixi  també
per promocionar els actors de l’activitat física que hi ha a tots els districtes i pugui ser
l’espai a l’aire lliure de referència i  per a ús d’aquests com una extensió de la pròpia
instal·lació.
Es presenta la modificació de redactat següent:
(M1923/913) Que el govern municipal impulsi, de la mà dels gestors
d’equipaments,  públics  i  privats,  clubs  i  entitats  esportives  de  la  ciutat,  un
conjunt  de  circuits  esportius  a  l’aire  lliure  que  siguin  segurs,  accessibles,  per  a
diferents  tipus  d’usuaris  i  a  tots  els  districtes.  Aquests  circuits  cal  que  estiguin
elaborats  i  consensuats  conjuntament  amb  els  gestors  d’equipaments  i  amb  el
teixit  esportiu  de  la  ciutat  on  s’executi  aquesta  iniciativa,  donant  informació
sobre  les  entitats  esportives  de  l’entorn.  De  manera  que  aquesta  iniciativa
serveixi també per promocionar els actors de l’activitat física que hi ha a tots els
districtes i  pugui  ser l’espai  a l’aire lliure de referència i  per a ús d’aquests com
una extensió de la pròpia instal·lació.
La Sra. VILA agraeix la transacció del Govern i la seva predisposició per aconseguir un
text consensuat en una iniciativa que vol ser un pas més dels que s’han anat fent per
donar suport al sector esportiu: primer van exigir un pla de xoc per al sector; després,
una  línia  d’ajuts  per  condicionar  les  instal·lacions  i  adaptar-les  a  la  reobertura,  i  ara
volen posar sobre la taula l’oportunitat d’augmentar la pràctica esportiva a l’aire lliure
(el prec vol ajudar el sector i, alhora, acompanyar la ciutadania que ha decidit
començar a practicar o continuar practicant esport a l’aire lliure per ajudar-los a fer-
ho amb condicions de seguretat).
Explicita que el prec demana que hi hagi circuits accessibles, segurs i adaptats a les
diferents condicions físiques a tots els districtes, i que el sector esportiu que hi ha a
cadascun dels barris participi en la seva definició, i observa que les tecnologies poden
ajudar a promocionar aquests actors esportius que hi ha als districtes.
CCM 6/20 DSocials 59/69
 
D’altra banda, comenta que l’espai públic no és només una oportunitat per ajudar el
sector de la restauració a sortir de la crisi, sinó que els carrers, les places, els parcs i
els jardins també poden ser una oportunitat per ajudar a sortir de la crisi el teixit
esportiu de la ciutat.
El Sr. ESCUDÉ agraeix el prec, que el Govern accepta i desenvoluparà incloent-hi la
visió  de  gènere,  i  agraeix  també la  voluntat  d’arribar  a  un  acord  en  relació  amb allò
que el Govern ja tenia intenció de treballar abans de la pandèmia: el mapa de les
instal·lacions esportives municipals,  que van estar  d’acord a potenciar  l’espai  natural
com un escenari magnífic per expandir la pràctica esportiva.
Dit això, afirma que per al Govern continua sent una urgència màxima treballar al
costat  d’entitats,  clubs  i  la  xarxa  d’equipaments  municipals,  però  entén  que  aquest
treball ha de ser i és estratègic. Per això, divendres va recomanar a tots els municipis
de  la  província  de  Barcelona  com  a  diputat  d’Esports  que  incorporessin  com  a
estratègic també l’espai públic com un annex de la instal·lació municipal.
La Sra. VILA agraeix  d’acceptació  del  prec  i,  per  tant,  que es  comenci  a  treballar  per
definir aquesta estratègia que consideren important, i subratlla que es pot fer front a
una mala situació i convertir-la en una oportunitat per a les entitats esportives de la
ciutat i per acompanyar la ciutadania en aquesta activitat.
D’altra  banda,  observa  que  s’hi  han  de  destinar  recursos  —el  seu  grup  n’estarà
pendent—  i,  sobretot,  hi  ha  d’haver  voluntat  política  de  teixir  una  aliança  amb  els
actors esportius de la ciutat i fer-ho consensuadament i plegats perquè totes les
entitats esportives públiques o privades, més grans o més petites, de cadascun dels
barris  ho  vegin  com  una  oportunitat  per  a  elles  d’ampliar  l’espai  de  les  seves
instal·lacions, donar-se més a conèixer i, per tant, arribar a molta més gent.
ACCEPTAT AMB MODIFICACIONS
Del Grup Municipal Ciutadans:
15. – (M1923/898)  La  realització  d’una  campanya  de  sensibilització  orientada  als
adolescents i a les persones de referència (família, monitors i professors) amb la
finalitat  de  prevenir  el  consum  d’alcohol  entre  els  menors.  Aquesta  campanya  ha
d’incloure  la  formació  d’un  equip  de  joves  que  actuïn  de  manera  preventiva  amb
d’altres joves en les zones de consum d’alcohol, utilitzant d’aquesta manera un model
piramidal de prevenció.
Es presenta la modificació de redactat següent:
(M1923/898) Instar al govern municipal a que dins les campanyes de prevenció
que s’estan portant a terme, es realitzin campanyes de sensibilització orientada
als adolescents i a persones de referència (família, monitors, professors) amb la
finalitat  de prevenir  el  consum d’alcohol  entre els  menors.  Aquesta campanyes,
han d’incloure formació de joves que actuïn de manera preventiva amb els altres
joves  en  les  zones  de  consum  d’alcohol  utilitzant  d’aquesta  manera  un  model
piramidal de prevenció.
CCM 6/20 DSocials 60/69
 
La  Sra.  BARCELÓ  enuncia  el  prec  —agraeix  l’esmena  plantejada  pel  Govern  per
acceptar-lo—,  motivat  per  la  proliferació  de  botellons durant les fases de
desconfinament a la ciutat, que poden ser una via de contagi del virus, a més de les
conseqüències negatives que pot tenir un consum excessiu d’alcohol.
El Sr. RIERA comenta que a  l’hora d’abordar  la  qüestió  del  consum d’alcohol,  per  tal
de fer efectives les campanyes, cal adreçar-se als joves en el seu registre i el seu
llenguatge, i a les famílies, els monitors i els professors en els seus.
Dit  això,  subratlla  que  no  s’ha  de  confondre  el  mer  ús  de  l’espai  públic  amb  un
botellón, cosa que comenta perquè hi va haver una foto aèria que va circular molt de
la plaça del Sol durant la fase 1 o al principi de la fase 2 en què es veien tot de grups
asseguts i,  si  s’analitzava la fotografia, es veia que tot eren grups de vuit o deu joves
que guardaven la distància. Demana que no es menystingui la capacitat
d’autoorganització que té la ciutadania a l’hora de fer ús de l’espai públic.
Per  acabar,  diu  a  la  Sra. Barceló  que  és  cert  que  a  l’hora  d’abordar  el  nou  Pla  de
drogues, que ha d’incloure l’àmbit de l’alcohol, cal adreçar-se a uns públics concrets, i
subratlla que cal situar la paraula «joventut» en el vessant de la solució i no del
problema.
La Sra. BARCELÓ agraeix  l’acceptació  del  prec  i  explica  que  el  seu  grup  parla  de  la
importància  d’un sistema de prevenció piramidal  perquè aprofita  la  proximitat  entre
els  joves per facilitar  l’orientació,  el  seguiment i  l’acompanyament davant el  consum
d’alcohol.
Tot seguit, agraeix la feina dels professionals de la salut mental que treballen fent
tasques de prevenció, i  subratlla que és clau que l’Ajuntament de Barcelona potenciï
aquesta prevenció, així com desenvolupar i potenciar tots els factors protectors, com
ara l’autoestima, les habilitats socials, la tolerància a la frustració o l’acceptació de la
diversitat, que fan els joves menys vulnerables davant les conductes de risc.
A continuació, observa que sovint les administracions públiques fan una prevenció a
curt termini però no en fan seguiment, i remarca que és molt important apostar per
una prevenció a curt, mitjà i llarg termini pel que fa a salut mental i consum de
substàncies.
Per acabar, anuncia que el Grup de Cs continuarà potenciant i presentant propostes
per fer més programes de prevenció davant les conductes de risc, sobretot entre la
població menor de la ciutat, i convida tothom a fer el mateix.
ACCEPTAT AMB MODIFICACIONS
16. – (M1923/899) Instem al Govern Municipal en concret als responsables culturals, a
impulsar els tràmits necessaris per desbloquejar i perquè pugui tirar endavant el
projecte de l’Hermitage a la Nova Bocana del Port de Barcelona.
La Sra. BARCELÓ formula el prec i esmenta uns informes partidistes emesos pel
Govern municipal per bloquejar el projecte del museu Hermitage a Barcelona, que ha
de tirar endavant.
CCM 6/20 DSocials 61/69
 
El Sr. SUBIRATS indica que el Govern no accepta el prec i diu a la Sra. Barceló que
segurament no té tota la informació necessària sobre el projecte. Concreta que, com
sí  que sap,  perquè aquest  es  pugui  tirar  endavant,  hi  ha d’haver un conveni  entre el
Port  i  l’Ajuntament,  i  els  informes  que  va  presentar  l’Ajuntament  incloïen  diverses
consideracions urbanístiques, econòmiques, de mobilitat i culturals i desaconsellaven
la instal·lació de l’Hermitage. En aquests moments, el  Port està fent arribar les seves
al·legacions  a  l’Ajuntament,  que  les  estudiarà  per  comprovar  si  són  jurídicament
sòlides  i,  a  partir  d’aquí,  decidir  si  es  fa  o  no el  conveni  que seria  necessari,  tal  com
consta en el pla especial, perquè això tirés endavant.
La Sra. BARCELÓ respon al Sr. Subirats que la informació de què sí que disposa és que
al  Govern  municipal  no  li  agrada  l’Hermitage  i  no  el  vol  a  Barcelona,  quan  dir  no  a
l’Hermitage  significa  dir  no  a  una  inversió  de  50  milions  d’euros,  a  aproximadament
400 llocs de treball i a una inversió privada que implica un projecte cultural important
també per atraure turisme de qualitat. Pregunta si Barcelona es pot permetre dir no a
tot això i subratlla que si el Govern digués sí a l’Hermitage estaria donant una mostra
que vol recuperar la inversió i el talent a la ciutat, sobretot en aquests moments de
crisi econòmica. Lamenta que, en lloc d’això, continuï buscant excuses, com fa des de
fa cinc anys, perquè el projecte no tiri endavant, i es negui a signar el tràmit que falta,
el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Port.
Tot seguit, indica que al portal urbanístic del Port es pot comprovar que la
modificació  de  la  Nova  Bocana  es  va  fer  perquè  hi  hagués  l’Hermitage,  i  retreu  al
Govern que faci perdre el temps als inversors. Remarca que les al·legacions tenen
conseqüències jurídiques i  que,  a més,  s’està donant una imatge molt  negativa de la
ciutat.
A  continuació,  subratlla  que  l’Hermitage,  com  ja  ha  dit  moltes  vegades,  té  projecte
museogràfic i cultural, i insisteix que la ciutat de Barcelona no pot perdre aquesta
inversió econòmica.
Per acabar, comenta que mai no ha entès la postura de BC en aquest tema, com
tampoc no entén la del PSC, que quan estava a l’oposició donava suport a l’Hermitage
i ara no. Entén que ara és impossible justificar que es continuïn posant traves al
projecte, i demana que es reflexioni i es rectifiqui per dir sí a l’Hermitage a Barcelona
i, per tant, dir sí a una inversió econòmica, a un projecte cultural i a 400 llocs de
treball a la ciutat.
El Sr. SUBIRATS diu a la Sra. Barceló que agraeix les informacions que facilita, l’interès
per la ciutat i que ella «sàpiga millor que ell quina és la posició del Govern sobre
aquesta qüestió», però afegeix que també li agrairia que s’informés millor a l’hora de
veure quines són les raons que desaconsellen o no determinats projectes.
Concreta que, en aquest cas, els quatre informes parlaven de mala ubicació
urbanística, de problemes de mobilitat, de cul-de-sac, de la inexistència d’un projecte
cultural i de la situació temerària que aquest projecte privat podia implicar amb una
previsió de 800.000 visitants el primer any.
Explica que a partir d’aquestes consideracions es va prendre una decisió i  ara encara
s’està  discutint  sobre  aquestes  qüestions,  i,  a  part,  hi  ha  un  problema  urbanístic  i
jurídic que cal resoldre.
CCM 6/20 DSocials 62/69
 
Per acabar, explica que, si bé el Govern no està en contra que hi hagi projectes privats
que es puguin instal·lar a la ciutat, en aquest cas la ubicació presenta problemes i
s’està  discutint,  però  estaria  perfectament  disposat  a  estudiar  altres  emplaçaments
perquè el projecte pogués tirar endavant. Ara per ara, malauradament, cal esperar a
que es resolguin els interrogants que hi ha plantejats.
NO ACCEPTAT
Del Grup Municipal Partit Popular:
17. – (M1923/919) Que el Govern municipal insti al Consorci del Parc Natural de Collserola
per  tal  què,  conjuntament  amb l’Institut  Barcelona Esports  es  desenvolupi  un pla  de
millora i de manteniment de les àrees de lleure i estada, així com de les zones
habilitades per tal de fer activitat esportiva i saludable, incorporant més senyalització
d’itineraris, papereres i fonts disponibles.
El Sr. RAMÍREZ observa que en aquesta sessió s’ha parlat àmpliament sobre esport a
l’aire  lliure,  ja  que  des  del  8  de  juny  tots  els  municipis  de  la  xarxa  de  parcs  naturals
han assolit la fase 2 de desconfinament i això implica que ja es pot passejar i fer
esport a tota la regió sanitària encara que no siguis esportista federat o professional.
D’altra  banda,  posa  de  manifest  que,  mentre  que  els  equipaments  dels  parcs  van
reobrint  a  poc  a  poc,  els  equipaments  municipals  d’esport,  els  centres  municipals
esportius o els gimnasos, estan tancats o tenen limitacions d’ocupació fruit de l’estat
d’alarma i dels canvis exigits per la situació i això provoca que la gent faci més esport
a l’aire lliure i faci servir el que té al seu abast. En aquest context, el Parc Natural de
Collserola, amb més de 8 hectàrees com a pulmó natural, dona servei als municipis
que l’envolten.
Comenta  que  l’ús  d’aquest  espai  natural  per  part  de  la  ciutadania  per  fer  esport  és
totalment compatible amb els seus valors naturals i culturals i amb un ús sostenible.
Per això, el Grup del PP demana que, aprofitant aquest potencial i aquestes
externalitats  positives  de  l’espai  natural  de  Collserola  per  fer  esport  i  activitats  de
lleure  a  l’aire  lliure,  es  presenti  un  pla  de  millora  i  de  manteniment  de  les  àrees  de
lleure  i  estada  que  inclogui  la  senyalització  d’itineraris,  les  fonts  disponibles  i  les
papereres,  entre  altres  elements,  perquè  l’activitat  esportiva  i  saludable  sigui  més
agradable i es pugui garantir a tots els usuaris.
El Sr. ESCUDÉ explica que la prioritat del Govern és obrir el dia 22 tota la xarxa de
centres esportius municipals als veïns i les veïnes de la ciutat, però això és
perfectament compatible amb el que demana el prec, que agraeix. Entén que són
dues  actuacions  complementàries  i  que  és  recomanable  combinar  l’activitat  física  a
l’aire lliure amb activitats dirigides en un equipament esportiu.
Afegeix  que,  a  parer  seu,  el  Parc  de Collserola,  amb parts  massificades i  d’altres  que
no  ho  estan,  ofereix  múltiples  possibilitats  si  es  treballa  amb  seny,  i  l’Institut
Barcelona  Esports  pot  ajudar  a  definir  els  usos  de  la  muntanya  i  fer  que  l’afluència,
que de vegades sembla que estigui descontrolada, flueixi per tota la muntanya i que
s’eviti la massificació de gent en el mateix punt amb la bicicleta, corrent o caminant.
Pels motius exposats, el Govern accepta el prec.
CCM 6/20 DSocials 63/69
 
El Sr. RAMÍREZ agraeix l’acceptació del prec i  explica que, precisament perquè el seu
grup està  d’acord que és  recomanable  fer  activitat  esportiva  a  l’aire  lliure  aprofitant
l’entorn  del  parc  natural  i  evitant  les  aglomeracions  i  massificacions  per  garantir
l’equilibri amb l’entorn natural, proposava que s’instés el Consorci del Parc Natural de
Collserola a desenvolupar, juntament amb l’Institut Barcelona Esports, una estratègia
conjunta per definir quin ha de ser el control del flux de les persones que gaudeixen
del parc per evitar la massificació.
Dit això, es posa a disposició del regidor per col·laborar en aquesta mesura.
El Sr. ESCUDÉ agraeix  l’oferiment del  Sr. Ramírez,  que sap que és un bon coneixedor
del parc, i anuncia que hi continuaran treballant.
ACCEPTAT
18. – (M1923/920)  Instar  al  govern  municipal,  mitjançant  l’ICUB,  a  fer  en  el  termini  de  sis
mesos,  una  proposta  d’ús,  que  incorpori  una  calendarització  del  Teatre  Arnau  de
Barcelona.
El Sr. RAMÍREZ formula el prec, fruit de la preocupació del Grup del PP, expressada en
reiterades ocasions, tant a la Comissió com per escrit, pel Teatre Arnau, i posa de
manifest  que fa dos mandats que ressegueixen el  futur  ús d’aquest  equipament que
es  va  construir  el  1894  i,  després  d’una  aturada  temporal  el  1994,  va  tancar
definitivament l’any 2000, amb més d’un segle d’activitat al darrere.
A continuació, exposa que en la passada legislatura es va conèixer un informe tècnic
encarregat  per  l’ICUB  on  es  dictaminava  que  l’edifici  presentava  deficiències
estructurals,  d’estabilitat  d’estructura,  i  suposava  un  risc  per  a  la  seguretat  de
persones i béns, de manera que probablement hauria de ser enderrocat. El Consistori
va  reparar  les  humitats  i  les  goteres  que  l’amenaçaven  amb  la  runa  del  local  tancat
des del 2004, però no hi ha notícies de quin ha de ser el futur d’aquest espai.
El Sr. SUBIRATS accepta el prec i informa que ja es va fer un concurs per al projecte
del nou Arnau, que es va presentar en públic, i ara el principal problema que hi ha és
d’inversió. Afegeix que tothom és conscient dels dèficits que ha generat la crisi  de la
COVID i de la necessitat de replantejar el conjunt del pressupost municipal, i comenta
que  quan  es  replantegi  el  Pla  d’inversions  municipals  es  veurà  una  mica  en  quina
situació queda el Teatre Arnau.
D’altra banda, indica que l’activitat d’arts escèniques del Teatre Arnau s’ha mantingut
després del tancament a través del Teatre Arnau Itinerant, i manifesta el desig que
aviat es pugui generar una esperança per acabar de portar a terme aquest projecte.
El Sr. RAMÍREZ agraeix l’acceptació del prec, que bàsicament vol que es protegeixi, es
preservi i es recuperi el Teatre Arnau com a espai cultural associat a les arts
escèniques i a la història del Paral·lel i que no es permeti que es perdi, ni quant al seu
manteniment ni quant al seu estat de conservació. El seu grup espera que dintre
d’aquest context, prou complicat per a tots des del punt de vista pressupostari com a
conseqüència de la crisi, es pugui trobar un petit espai per mantenir aquest teatre.
CCM 6/20 DSocials 64/69
 
El Sr. SUBIRATS comenta que els membres del Govern són molt conscients de la
significació que té aquest espai, que articula el barri de Sant Antoni amb el barri del
Poble-sec, el Raval i la tradició del Paral·lel, i tenen el mateix interès que el grup que
presenta el prec a tirar endavant aquest projecte al més aviat possible.
ACCEPTAT
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
19. – (M1923/928)  Que  l’Ajuntament  de  Barcelona  acceleri  els  tràmits  de  revisió  i
modificació  del  plec  de  condicions  de  l’Operador  Metropolità  per  l’Habitatge  per  la
construcció  d’habitatge  públic,  i  que  es  comprometi  a  presentar  el  nou  plec  de
condicions en un termini irrevocable de 3 mesos.
RETIRAT
20. – (M1923/932) Instem l’Ajuntament de Barcelona a demanar i a facilitar, per la via que
consideri més convenient i àgil, un ajut econòmic directe i immediat a les escoles
bressol,  quantificat  en  6.000€/centre,  que  s’aplicaria  per  afrontar  les  despeses,
prèviament  acreditades,  pròpies  de  l’activitat  generades  durant  el  període  de
suspensió.
La Sra. PARERA exposa que a Barcelona hi ha una xarxa de 209 centres de 0 a 3 anys
que atenen prop de 9.000 infants i donen feina a 1.500 treballadors, i les llars
d’infants privades han estat absolutament abandonades durant aquesta crisi sanitària
per  part  de  les  administracions  públiques.  Consegüentment,  han  hagut  d’obrir  les
portes assumint un alt cost econòmic i han posat en risc la viabilitat del centre a mitjà
termini (moltes, malauradament, fins i tot han hagut de tancar definitivament).
Assenyala que, per mantenir la viabilitat dels centres i poder iniciar el curs 2020-2021,
les patronals han demanat una injecció de liquiditat directa que han quantificat en
6.000 euros per centre per fer front a les despeses i, sobretot, a la caiguda d’ingressos
que han tingut durant aquest període.
Davant  d’això,  que  no  és  un  caprici,  sinó  una  petició  d’auxili,  el  seu  grup  presenta
aquest prec, que enuncia.
El Sr. SUBIRATS posa de manifest que, segons les entitats que agrupen les llars
d’infants  privades, cap altre ajuntament de Catalunya participa en el finançament
d’aquestes, i informa que l’Ajuntament de Barcelona ja ha començat a donar resposta
a la qüestió que planteja el prec, molt important.
Explica que el 2 de juny es van reunir amb els representants de les tres associacions
que  agrupen  les  llars  d’infants  privades  de  Catalunya  i  amb  la  Direcció  General  de
Centres Concertats i Centres Privats de la Generalitat, i els representants del sector,
amb una capacitat econòmica i financera molt limitada, van explicar la difícil situació
econòmica  que  tenien  arran  de  la  pèrdua  sobtada  d’ingressos  i  la  reducció  del
nombre  màxim  d’infants  per  grup,  així  com  totes  les  incerteses  en  relació  amb  el
confinament.
CCM 6/20 DSocials 65/69
 
A continuació, comenta que no els consta que hi hagi gaires llars que hagin hagut de
tancar definitivament, però sí moltes que tenen problemes de liquiditat a curt termini
i podrien decidir tancar els propers mesos, cosa que preocupa, ja que la xarxa
d’escoles bressol públiques no és capaç ara per ara de donar resposta a la demanda.
Pels motius exposats, el Govern accepta el prec.
La Sra. PARERA agraeix  l’acceptació  del  prec,  que  espera  que  es  materialitzi  al  més
aviat possible, i subratlla que el finançament per a aquests centres és clarament
insuficient,  i  Catalunya és  de les  pitjors  dotades de l’Estat  en comparació  amb altres
comunitats autònomes, de manera que és indispensable treballar amb polítiques que
permetin conservar la xarxa actual i evitin tancaments, que no només deixarien molts
infants desatesos, sinó que, a més, suposarien tancaments de negocis familiars i, per
tant, perjudicarien l’economia de moltes famílies.
Dit això, mostra la disposició del Grup de BxCanvi per ajudar en el que calgui per
dotar aquests centres dels recursos que necessiten.
El Sr. SUBIRATS comenta que la Generalitat ja va manifestar en la reunió esmentada
la  intenció  d’incloure  un  ajut  a  fons  perdut  al  pla  de  rescat  postCOVID  que  s’està
elaborant, tot i que el pla no està aprovat i encara és incert amb quins fons comptarà,
ja que també depèn de fons europeus i de l’Estat. D’altra banda, indica que Barcelona
Activa també estava present en la reunió i està estudiant la viabilitat d’oferir una nova
línia  d’actuació  per  ajudar  aquestes  llars  d’infants  —fins  i  tot  els  6.000  euros  dels
quals  parla  la  Sra. Parera  podrien  ser  insuficients—,  i  l’Ajuntament  seguirà  molt
atentament l’evolució d’aquesta situació en la qual està totalment implicat.
ACCEPTAT
d) Preguntes
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
21. – (M1923/908) Que s’informi de l’estat d’execució de la Proposició atesa a la Comissió
de Drets Socials, Cultura i Esports, en data 19 de maig de 2020 amb el següent
contingut: (M1923/773) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar
a  l’Ajuntament  de  Barcelona  a  abordar  la  crisi  derivada  de  la  pandèmia  i  el
confinament de forma global i amb perspectiva de gènere, i duent a terme les
següents  mesures:  1.  Obtenir,  gestionar  i  analitzar  les  dades  d’aquesta  emergència
sanitària i les seves repercussions a nivell municipal amb indicadors que aportin dades
desagregades per sexe i origen, per no perdre de vista la perspectiva de gènere i
poder  analitzar  l’existència  de  desigualtats  i  discriminacions  per  raó  de  sexe  i  de
procedència.  Serien  les  dades  relatives  a  l’àmbit  sanitari,  econòmic,  laboral,  del
treball no remunerat de cures, de violència masclista, entre altres. 2. Pal·liar les
situacions econòmiques extremes i l’endeutament de les famílies, sufragant despeses
bàsiques de la llar (hipoteques/lloguers, subministraments dels habitatges, etc.), per
reduir el risc de pobresa femenina. Cal informar i difondre bé els ajuts disponibles
perquè  les  persones  que  ho  necessiten  se’n  puguin  beneficiar.  3.  Per  poder
CCM 6/20 DSocials 66/69
 
compaginar  el  teletreball  i  les  cures  durant  el  període de  confinament,  oferir  l’opció
d’una  reducció  remunerada  de  fins  al  50%  de  la  jornada  laboral  a  mares  o  pares
treballadores  de  l’Ajuntament  i  empreses  públiques  municipals  per  tenir  cura  de
menors de 16 anys o persones a càrrec fins que obrin centres escolars i centres
d’atenció  a  la  gent  gran  i  dependent,  amb  especial  atenció  a  les  famílies
monoparentals. Aquestes famílies monoparentals tindran preferència quan entrin en
funcionament  els  serveis  municipals  mínims:  llars  d’infants,  centres  oberts,  obertura
parcial dels centres educatius, etc. Per aquells treballadors i treballadores de serveis
essencials municipals que tenen persones a càrrec, flexibilitzar-los la jornada laboral
per poder compatibilitzar feina i tasques de cures. I per tal que les mesures de
conciliació puguin fer-se extensives a tota la població, instar el govern espanyol a
posar en marxa mesures laborals estables que permetin reduir la jornada laboral dels
progenitors per tenir cura dels menors, mitjançant un permís remunerat que no
disminueixi el poder adquisitiu de les famílies. 4. Injectar prestacions socials
transitòries per combatre la desigualtat laboral en el mercat de treball, especialment
per a les treballadores del sector informal de cures i de la llar sense regularitzar, que
durant el confinament s’han quedat sense cap ingrés. En aquest sentit, i en el marc de
l’estat  d’alarma,  instar  el  govern  espanyol  a  garantir  els  drets  de  tota  la  ciutadania
amb permís de treball, i regularitzar les persones que estan en situació administrativa
irregular, sense requeriment d’un contracte de treball. 5. Reforçar i ampliar els equips
d’atenció a la violència masclista per minimitzar el risc d’exposició de moltes dones a
la violència masclista i  evitar llistes d’espera, en previsió d’un probable increment de
casos durant el desconfinament. Alhora, mantenir les subvencions, convenis i
contractes a les entitats feministes que treballen amb dones víctimes de violència
masclista, per evitar que morin els projectes, la vida de les entitats i els objectius
d’igualtat de gènere i de lluita contra la violència masclista.
Punt tractat juntament amb el punt 2 (informe sobre els efectes de la crisi de la COVID-
19 des de la perspectiva de gènere).
ES DONA PER TRACTAT
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
22. – (M1923/916)  Que  el  govern  municipal  informi  sobre  l’estat  d’execució  del  prec
acceptat a la comissió del 19 de maig del 2020 de Drets Socials, Cultura i esports amb
el  següent  contingut:Activar  una  taula  de  treball  amb  el  sector  de  les  llars  d’infants
privades,  conjuntament  amb  el  Departament  d’Educació  de  la  Generalitat  de
Catalunya, per estudiar suports a les llars d’infants privades de la ciutat de Barcelona
amb mesures concretes i que es presentin, com a molt tard, a la propera comissió de
drets socials, cultura i esports del mes de juny.
La Sra. MUNTÉ observa  que  el  prec  de  BxCanvi  d’alguna  manera  se  suma  al  que  va
presentar JxCat a la sessió anterior, del qual ara demana seguiment, que demanava
que  s’activés  una  taula  de  treball  que  inclogués  el  sector  de  les  llars  d’infants
privades, el Departament d’Educació i  l’Ajuntament per presentar mesures concretes
per ajudar el sector i que aquestes es presentessin com a màxim a la sessió d’avui.
CCM 6/20 DSocials 67/69
 
Subratlla que la situació ja era preocupant i  urgent aleshores —la regidora Parera ha
exposat  dades  sobre  centres,  treballadors,  places,  etc.—,  i  ho  continua  sent:  urgeix
trobar fórmules compartides entre les diferents administracions per ajudar unes llars
d’infants  privades  que  fa  mesos  que  no  tenen  ingressos  (les  quotes  que  paguen  les
famílies  són  la  seva  font  principal  de  finançament  o  l’única)  i  que  en  alguns  casos
estan tenint enormes dificultats per reobrir, de manera que hi haurà famílies que
hauran de buscar un altre centre i treballadores que hauran de buscar una altra feina.
Dit això, comenta que el seu grup sap que la taula es va reunir i que s’està treballant
amb  Barcelona  Activa  —ho  explicava  el  Sr.  Subirats  fa  un  moment—,  però  no  sap
quines mesures es preveuen.
Per acabar, insisteix que aquestes llars d’infants necessiten solucions urgentment.
El Sr. SUBIRATS respon que cal veure quina capacitat té la Generalitat de Catalunya no
només per avançar la convocatòria de subvencions ordinàries, sinó també per
incloure un ajut a fons perdut en els fons COVID que abans ha esmentat, i explica que
el que va proposar Barcelona Activa és assistència en mediació amb els propietaris
del local amb relació als preus i els terminis de lloguer, i subvencions als propietaris
que rebaixin el lloguer dels petits propietaris; el reforçament del servei de
finançament  empresarial;  l’assessorament  que es  fa  sempre a  la  petita  economia  de
Barcelona,  i  subvencions  i  assessorament  específic  en  el  cas  de  llars  d’infants  que
siguin cooperatives (aquí tindrien cabuda totes les ajudes que estan previstes en
l’àmbit de l’economia social).
D’altra  banda,  indica que l’Ajuntament pot  oferir  acords per  ajornar  i/o fraccionar el
pagament de qualsevol tribut sense interessos fins a finals d’any, així  com eximir del
pagament de preu públic de recollida de residus comercials la part corresponent al
període d’alarma.
En  darrer  lloc,  manifesta  el  desig  d’aconseguir,  entre  tots,  ajudar  les  llars  d’infants
privades, que tenen una important funció educativa i de conciliació, a continuar tirant
endavant.
La Sra. MUNTÉ agraeix  la  informació  i  qualifica  d’interessants  les  mesures
esmentades, que són, a més, necessàries, i anima a avançar en la seva concreció
perquè  realment  serveixin  perquè  totes  aquestes  llars  d’infants  privades  puguin
continuar oferint un servei tant educatiu com des del punt de vista de la conciliació i
el manteniment de llocs de treball.
ES DONA PER TRACTAT
VI) Mocions
VII) Declaracions Institucionals
1. – La  Comissió  de  Drets  Socials,  Cultura  i  Esports  de  l’Ajuntament  de  Barcelona acorda:
PRIMER.-  Instar  el  Govern  espanyol  a  impulsar  amb  la  màxima  celeritat  l’aprovació
per  part  del  Congrés  dels  Diputats  de  l’Estatut  de  l’Artista,  un  nou  marc  legal  que
d’haver  estat  ja  aprovat  hagués  protegit  adequadament  els  treballadors  i
treballadores de la cultura, en assegurar les condicions laborals, contractuals, fiscals...
CCM 6/20 DSocials 68/69
 
necessàries per al desenvolupament de les seves activitats. SEGON.- Requerir al
Govern municipal, al Govern espanyol i al Govern de la Generalitat per tal que facin
arribar  el  més  aviat  possible  els  ajuts  anunciats  a  tots  els  integrants  de  l’ecosistema
cultural,  i  dotar  els  serveis  municipals  de  la  màxima  eficàcia  i  flexibilitat  a  l’hora  de
tramitar  i  facilitar  ràpidament  els  recursos  previstos  per  l’Ajuntament  als  agents
d’aquest  ecosistema  a  la  ciutat,  amb  l’objectiu  d’evitar  el  col·lapse  econòmic
d’empreses, entitats i professionals dels sectors creatius i culturals. TERCER.- Instar el
Govern municipal i  el  Govern espanyol a fer efectiu ràpidament l’acord de capitalitat
cultural i científica que varen signar el proppassat 7 de febrer. QUART.-
Comprometre,  a  mig  i  llarg  termini,  fórmules  d’ajut  per  a  recuperar  la  sostenibilitat
d’aquells  projectes  i  equipaments  culturals  fins  ara  viables  gràcies  a  la  seva  elevada
taxa d’autofinançament, però que, paradoxalment, han estat els més afectats per les
mesures de confinament imprescindibles per a fer front a la crisi sanitària. CINQUÈ.-
Crear i impulsar una plataforma digital que garanteixi la difusió tecnològica a totes les
produccions culturals i artístiques, mantingui obert un canal permanent amb el seu
públic i  garanteixi  la retribució dels drets d’autor al  sector.  SISÈ.-  Posar a l’abast dels
agents culturals de la ciutat tots els mitjans de comunicació que té al seu abast
l’Ajuntament, per tal  de proporcionar-los el  suport municipal a l’hora d’aconseguir la
màxima difusió dels esdeveniments en aquest moment de reobertura de la
temporada cultural a la ciutat. SETÈ.- Dur a terme, des de finals del mes de juny i fins
a la superació dels efectes de la crisi provocada per la pandèmia, una campanya de
comunicació integral multicanal, amb l’objectiu de fomentar el consum cultural entre
els  barcelonins  i  les  barcelonines,  amb  la  implicació  de  l’ICUB,  de  Betevé  i  de  tots
aquells ens i organismes municipals que es consideri necessari. VUITÈ.- Fer arribar la
present declaració al Govern espanyol, al Govern de la Generalitat, a les associacions
professionals de la cultura i a les institucions i entitats de referència dels sectors
creatius i culturals de la nostra ciutat.
La Sra. SENDRA llegeix la declaració, que incorpora una transacció de JxCat i que té el
suport de tots els grups, als quals dona les gràcies.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
Canvi. APROVADA
El Sr. SUBIRATS dona les gràcies a tothom per la feina feta i manifesta el desig que
aviat es puguin tornar a trobar tots presencialment.
Diverses persones donen les gràcies a la resta i s’acomiaden.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.35 h.
CCM 6/20 DSocials 69/69