Secretaria General
COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA
Sessió de 17 de juny de 2020
ACTA
A la sala virtual, amb pantalla central de control de la Sala Lluís Companys de la Casa
Consistorial de la casa de la ciutat de Barcelona, el 17 de juny de 2020, s’hi reuneix la
COMISSIÓ D'ECONOMIA I HISENDA en sessió ordinària, sota la presidència de l'Im. Sr.
Regidor Jordi Castellana Gamisans. Hi concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.:
Montserrat Ballarín Espuña, Jordi Martí Grau, Jaume Collboni Cuadrado, Francesc
Xavier Marcé Carol, Ernest Maragall i Mira, Miquel Puig i Raposo, Montserrat Benedí i
Altés, Elsa Artadi Vila, Ferran Mascarell i Canalda, María Luz Guilarte Sánchez, Josep
Bou i Vila i Eva Parera Escrichs, assistits per l'assessora jurídica, la Sra. Míriam Cabruja
Escobedo, que actua per delegació del secretari general i que certifica.
També  hi  són  presents  la  Ima  Sra.  Gemma  Sendra  i  Planas,  l’Im  Sr.  Franscisco  Sierra
López,  la  Sra.  Raquel  Gil  Eiroà,  Comissionada  de  promoció  de  l’ocupació  i  polítiques
contra la precarietat, el Sr. Fèlix Ortega Sanz, Director General de Barcelona Activa i el
Sr. Antonio Muñoz Juncosa, Interventor General.
Excusen la seva absència els Ims. Srs.: Marc Serra Solé, Jordi Rabassa Massons i Joan
Subirats Humet.
La sessió no presencial va ser convocada i es celebra en virtut del que disposa l’article
46.3  de  la  Llei  7/1985,  de  2  d’abril,  reguladora  de  les  Bases  del  Règim Local,  segons
redacció donada pel Reial Decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten
mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per fer front a la
COVID-19.
La  Secretària  delegada  constata  l’efectiva  connexió  per  via  telemàtica  de  tots  els
assistents a la sessió mitjançant el sistema de videoconferència gestionat des de la
referida sala virtual i acredita la seva identitat, així com l’existència de quòrum legal.
S'obre la sessió a les 16.08 h.
El PRESIDENT informa que el Govern havia proposat una alteració de l’ordre del dia i els grups
n’havien estat informats, però a darrera hora el Govern mateix ha considerat que no calia fer
aquesta  alteració,  de  manera  que  els  punts  es  tractaran  en  l’ordre  que  s’havia  previst
inicialment.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
Es  dona  per  llegida  l’acta  de  la  sessió  anterior,  sessió  ordinària  celebrada  el  20  de
maig  de  2020,  l’esborrany  de  la  qual  ha  estat  tramès  a  tots  els  membres  de  la
Comissió; i S’APROVA.
CCM 6/20 Economia 1/58
 
II) Part Informativa
a) Despatx d'ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal,  es comuniquen les
resolucions següents:
1. – (1013/18) Del gerent de l'Àrea d'Economia Recursos i Promoció Econòmica, de 25 de
maig de 2020, que prorroga el contracte relatiu a l'actualització i el manteniment de
webs de l'Ajuntament de Barcelona, adjudicat a l'empresa Quin Team, SLU, per un
període comprès des de l'11.06.2020 fins el 10.06.2021, i per un import de 37.933,50
euros (IVA inclòs).
2. – (1013/18) Del gerent de l'Àrea d'Economia Recursos i Promoció Econòmica, de 25 de
maig de 2020, que prorroga el període del contracte relatiu a l'assessorament en
continguts online i offline de la Direcció de Comerç, adjudicat a l'empresa l'Apostrof,
SCCL, per un període comprès des de l'11.06.2020 fins el 10.06.2021, i per un import
de 81.221,25 euros (IVA inclòs).
3. – (20001549) Del gerent de l'Àrea d'Economia Recursos i Promoció Econòmica, de 27
de maig de 2020, que adjudica a Nordia Digital, Sociedad Limitada, el contracte relatiu
als serveis d'assistència tècnica per a la coordinació, gestió i redacció de continguts i
manteniment dels canals de comunicació digitals de la Direcció de Promoció de
Ciutat, per als exercicis 2020-2021, i per un import de 16.819,00 euros (IVA inclòs).
4. – (20001607) Del gerent de l'Àrea d'Economia Recursos i Promoció Econòmica, de 27
de maig de 2020, que adjudica a Itinerarium Local. Multim. I.X.S., SL, el contracte
relatiu als serveis d'assistència tècnica per al manteniment tècnic del web de
Barcelona International Welcome i dels possibles evolutius relacionats:
desenvolupament, programació i càrrega de nous continguts, per als exercicis 2020-
2021, i per un import de 15.548,50 euros (IVA inclòs).
Acords de la Comissió de Govern de 28 de maig de 2020
5. – (20001211) INICIAR l'expedient per a la contractació que té per objecte el servei de
disseny i lloguer (excepte lot 4 i 7), transport, instal·lació, manteniment i
desmuntatge de la decoració lumínica nadalenca a determinades vies i o mercats
municipals de la ciutat de Barcelona, amb núm. de contracte 20001211, mitjançant
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost
base de licitació de 762.891,13 euros (IVA inclòs) i un valor estimat d'1.169.778,31
euros, distribuït en els següents lots: LOT núm. 01, plaça Catalunya, per un import de
42.350,00 euros IVA inclòs; LOT núm. 02, carrer Aragó i Gran Via de les Corts
Catalanes, per un import de 108.900,00 euros IVA inclòs; LOT núm. 03, Via Laietana,
plaça Urquinaona i avinguda Paral.lel, per un import de 75.020,00 euros IVA inclòs;
LOT núm. 04, carrer Balmes, per un import de 37.510,00 euros IVA inclòs; LOT núm.
05, Obres de llarga durada, per un import de 47.190,00 euros IVA inclòs; LOT núm. 06,
CCM 6/20 Economia 2/58
 
Zones projecte Pla de Barris i treballs al Barri, per un import de 89.540,00 euros IVA
inclòs; LOT núm. 07, Projecte de recuperació de 6 punts de llums A, per un import de
15.730,00 euros IVA inclòs; LOT núm. 08, Sant Martí, Sant Andreu, Horta-Guinardó, i
Gràcia, per un import de 84.299,69 euros IVA inclòs; LOT núm. 09, Eixample, per un
import de 66.122,69 euros IVA inclòs; LOT núm. 10, Ciutat Vella, per un import de
82.918,02 euros IVA inclòs; LOT núm. 11, Mercats municipals de Barcelona, per un
import de 100.000,73 euros IVA inclòs; LOT núm. 12, Coordinació de funcionament,
per un import de 13.310,00 euros IVA inclòs; APROVAR les actuacions preparatòries
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions
tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació;
AUTORITZAR l'esmentada quantitat, amb pressupost net 630.488,31 euros i import
de l'IVA de 132.402,82 euros; i amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el
desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 3.327,50 euros a l'exercici
pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un
import (IVA inclòs) de 9.982,50 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2020 i a
l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 25.000,11
euros a l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació pressupostària
D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 75.000,62 euros a l'exercici
pressupostari de l'any 2020 i a l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un
import (IVA inclòs) de 20.729,50 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a
l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 62.188,52
euros a l'exercici pressupostari de l'any 2020 i a l'aplicació pressupostària
D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 16.530,67 euros a l'exercici
pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un
import (IVA inclòs) de 49.592,02 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2020 i a
l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 21.074,92
euros a l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació pressupostària
D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 63.224,77 euros a l'exercici
pressupostari de l'any 2020 i a l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un
import (IVA inclòs) de 3.932,50 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a
l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 11.797,50
euros a l'exercici pressupostari de l'any 2020 i a l'aplicació pressupostària
D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 22.385,00 euros a l'exercici
pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un
import (IVA inclòs) de 67.155,00 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2020 i a
l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 11.797,50
euros a l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació pressupostària
D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 35.392,50 euros a l'exercici
pressupostari de l'any 2020 i a l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un
import (IVA inclòs) de 14.822,50 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a
l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 22.687,50
euros a l'exercici pressupostari de l'any 2020 i a l'aplicació pressupostària
D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 18.755,00 euros a l'exercici
pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un
import (IVA inclòs) de 56.265,00 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2020 i a
l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 27.225,00
euros a l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a l'aplicació pressupostària
CCM 6/20 Economia 3/58
 
D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 81.675,00 euros a l'exercici
pressupostari de l'any 2020 i a l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un
import (IVA inclòs) de 10.587,50 euros a l'exercici pressupostari de l'any 2021 i a
l'aplicació pressupostària D/22703/43141 0700, un import (IVA inclòs) de 31.762,50
euros a l'exercici pressupostari de l'any 2020 i a l'aplicació pressupostària
D/22703/43141 0700; condicionada a l'existència de crèdit adequat i suficient en el/s
pressupost/os posterior/s a l'actual. DONAR COMPTE d'aquesta resolució a la
Comissió d’Economia i Hisenda.
6. – (DP-2020-27828) APROVAR, amb efectes 1 de juny de 2020, el contracte
d’arrendament  de  l’immoble  situat  al  carrer  València  núm.344-346,  al  districte  de
l’Eixample,  amb la  mercantil  JOSEL,S.L.U.  (CIF  B-08236127),  per  un termini  de 3 anys
prorrogable  fins  2  anys  més  amb  una  renda  mensual  de  85.500,00  euros,  més  l’IVA;
mes  les  despeses  corresponents,  més  l’IVA,  per  poder  ubicar-hi  dependències
municipals  i  amb  subjecció  a  les  normes  de  la  Llei  d’Arrendaments  Urbans  i  les
modificacions introduïdes per la Llei 4/2013, de mesures de flexibilització i foment del
mercat  de  lloguer,  tot  entenent  que  l’Ajuntament  està  EXEMPT  de  l’obligació  de
constituir fiança d’acord amb el que disposa l’article 36.6 de la Llei 29/1994, de 24 de
novembre,  d’arrendaments  urbans;  AUTORITZAR  I  DISPOSAR  la  despesa  per  import
de 4.040.001,95 euros, IVA inclòs, de la partida 0701 20200 93311, amb el següent
desglossament:  per  l’exercici  2020,  763.688,15  euros,  IVA  inclòs;  per  l’exercici  2021,
1.335.363,28  euros,  IVA  inclòs;  per  l’exercici  2022,  1.362.070,54  euros,  IVA  inclòs;  i
per  l’exercici  2023,  578.879,98  euros,  IVA  inclòs;  condicionat  a  l’existència  de  crèdit
adequat i suficient en els exercicis corresponents; ABONAR trimestralment la renda
acordada  mitjançant  la  presentació  de  la  factura  electrònica  corresponent  d’acord
amb el que preveu la Llei 25/2013, de 27 de desembre; FORMALITZAR el contracte
d’arrendament,  segons  el  redactat  annex,  que  s’aprova,  i  DONAR  compte  d’aquest
acord a la propera Comissió d’Economia i Hisenda que es celebri.
7. – (3-045/2020)  APROVAR  l’expedient  núm.  3-045/2020  de  modificacions  de  crèdit,
consistent en generació de crèdit per majors ingressos del Pressupost General de
l’Ajuntament de Barcelona de l’exercici 2020, d’acord amb el reconeixement d’Ingrés
de la Fundació La Caixa, segons Conveni signat amb data 21 de gener de 2019, per
atendre despeses del programa Pla Barcelona Ciència 2020, per un import total de
199.990,00 euros, de conformitat amb la documentació i amb la distribució
d’aplicacions  pressupostàries  que  consta  a  l’expedient,  referència  comptable
20051495; i PUBLICAR aquest acord a la Gaseta Municipal. DONAR COMPTE d’aquest
acord a la Comissió d’Economia i Hisenda.
Acords de la Comissió de Govern de 4 de juny de 2020
8. – (221/20) APROVAR el  conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i  L’Olivera SCCL,  amb
la  finalitat  de  fixar  els  termes  de  col·laboració  entre  l’Ajuntament  de  Barcelona  i
Olivera SCCL per a la divulgació del projecte agrosocial de Can Calopa de Dalt i el seu
vincle amb un model alimentari més sa, just i sostenible, i la producció del vi de la DO
"Vinyes de Barcelona" mitjançant la inserció sociolaboral de persones amb situació de
vulnerabilitat,  que  instrumenta  l’atorgament  de  la  subvenció  de  concessió  directa
CCM 6/20 Economia 4/58
 
amb  caràcter  nominatiu,  per  l’execució  del  projecte  "Vinyes  compartides  i
compromeses" a la finca de Can Calopa de Dat, per un import de 612.000,00 euros,
equivalent 13,41% del cost total del projecte que ascendeix a la quantitat total de
3.542.738,60 euros i una durada fins al 31.12.2023, de conformitat amb els articles
22.2.a) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 6.1.a) i
6.3.de la normativa general reguladora de les subvencions, aprovada pel Consell
Plenari el 17 de desembre de 2010. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública
per  raons  d’interès  públic  justificades  en  els  informes  que  consten  en  l’expedient.
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 612.000,00 euros, dels quals
108.000,00 euros amb càrrec a l'/les aplicació/ns pressupostària/es
0700/48729/43351 del pressupost de l'any 2023, i 138.000,00 euros amb càrrec a
l'/les aplicació/ns pressupostària/es 0700/48729/43351 del pressupost de l'any 2022,
i 168.000,00 euros amb càrrec a l'/les aplicació/ns pressupostària/es
0700/48729/43351 del pressupost de l'any 2021, i 198.000,00 euros amb càrrec a
l'/les aplicació/ns pressupostària/es 0700/48729/43351 del pressupost de l'any 2020,
condicionat a l'existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost posterior a
l'actual i següents. REQUERIR l'entitat beneficiària per tal que presenti la justificació
de l'aplicació dels fons rebuts, en data màxima de 31 de març de l'any següent de la
subvenció anual atorgada de cadascun dels quatre anys subvencionats, de
conformitat com s'estableix a la clàusula catorzena del conveni. FACULTAR el Sr.
Álvaro  Porro  Gonzalez,  en  qualitat  de  Comissionat  d’Economia  Social,
Desenvolupament Local i Política Alimentària de l'Ajuntament de Barcelona, per a la
signatura de l'esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se'n
derivin. DONAR-NE compte a la Comissió d'Economia i Hisenda.
Acords de la Comissió de Govern d’11 de juny de 2020
9. – (20xc0093) APROVAR el conveni marc de col·laboració entre l’Àrea Metropolitana de
Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, per tal d’articular la
col·laboració i la participació de les parts en el desplegament de polítiques i objectius
comuns de promoció econòmica i desenvolupament socioeconòmic local atenent de
manera prioritària i coordinada a criteris socials, econòmics i ambientals. FACULTAR
el  Primer  Tinent  d’Alcaldia,  Im.  Sr.  Jaume  Collboni  Cuadrado,  per  a  la  signatura  del
conveni. DONAR COMPTE d'aquesta resolució a la Comissió d'Economia i Hisenda.
b) Mesures de govern
c) Informes
1. – Plans de promoció turística del Consorci de Turisme.
El Sr. MARCÉ recorda que a la sessió anterior el Grup de Barcelona pel Canvi va
proposar l’elaboració de diversos plans de promoció turística i ell mateix va assegurar
que el Govern ja hi estava treballant. Entén, però, que la seguretat davant de la
pandèmia és una qüestió prèvia i fonamental. Així, el Govern municipal ha elaborat
una estratègia per garantir que Barcelona globalment sigui una ciutat segura. En
aquest sentit, juntament amb KPMG, han dissenyat una pàgina web,
barcelona.cat/safety, que serà operativa a final de juny i que recollirà el conjunt de
CCM 6/20 Economia 5/58
 
normes i certificacions que han adoptat els diferents sectors de la ciutat en matèria
de seguretat, amb el benentès que l’ajuntament no certifica, sinó que verifica. Aquest
repositori, afegeix, que en molts àmbits ja és operatiu, afectarà sectors com
l’allotjament, la restauració, el comerç, l’espai públic com parcs, jardins o platges, les
activitats culturals i els centres esportius, entre altres.
En  segon  lloc,  manifesta  que  aquesta  pàgina  web  també  té  l’objectiu  d’informar  les
empreses de la ciutat que tinguin dubtes sobre els  protocols que han d’adoptar i  les
normes  que  han  de  seguir.  En  aquest  sentit,  recorda  que  l’economia  circular  del
visitant no afecta solament els grans hotels, sinó també els petits allotjaments i
botigues de barri o àrees comercials, que poden tenir informació de primera mà.
En tercer lloc, comenta que aquesta pàgina web també ha de permetre que cada un
dels sectors pugui donar la informació necessària als usuaris sobre el nivell de
seguretat dels llocs que vulguin visitar.
A continuació, assenyala que en aquesta mesura hi han treballat conjuntament el
Consorci Turisme de Barcelona, diverses àrees de l’ajuntament, com Cultura, Esports,
Ecologia  i  Seguretat  i  Protecció,  en  connexió  amb la  Fira  de  Barcelona  i  l’Agència  de
Salut Pública.
Pel que fa a les campanyes promocionals,  el  Govern ha mirat d’adaptar-se als ritmes
del desconfinament i si es confirma que el dilluns següent, dia 22 de juny, Barcelona
entra en la fase 3, llançaran una campanya de comunicació i promoció turística
estable  fins  a  final  de  gener,  en  tres  fases.  Una  primera  fase,  que  ja  s’ha  iniciat,
consisteix a promoure el turisme local per tal que els barcelonins redescobreixin la
ciutat mitjançant un mercat web per difondre informació sobre els principals
incentius de Barcelona, com ara els de caràcter cultural o els restaurants oberts, entre
d’altres. A aquesta primera fase se superposarà una segona, que començarà a final de
juny, adreçada al turisme més pròxim, català, espanyol, italià i del sud de França.
Finalment,  una tercera fase, que es preveu llançar el  mes de setembre, s’adreçarà al
turisme global, però dependrà de la situació de cada país. En aquest sentit, indica que
no és igual la situació a Europa, on hi ha un marc d’actuació més o menys comú, que
els Estats Units o l’Àsia, que també són mercats turístics importants per a Barcelona.
Tot seguit,  apunta que l’impuls d’aquesta campanya s’està fent en col·laboració amb
tots els agents implicats, amb la indústria cultural i els serveis de Barcelona per a la
primera fase; Renfe, la xarxa de ciutats AVE, Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya o el RACC per a la segona, i operadors globals com Expedia, Booking, Trip
Advisor, Vueling o ACAVE per a la tercera.
Per acabar, comenta que a partir del mes de setembre se celebraran a Barcelona tres
trobades firals o congressuals d’importància estratègica rellevant.
El  Sr.  PUIG  agraeix  la  presentació  d’aquest  informe  i  celebra  que  el  Govern  elabori
aquests  plans  perquè  en  aquest  moment  s’ha  de  dona  suport  al  sector  turístic.  Així,
doncs, ofereix el suport del Grup d’ERC al Govern i  al  Consorci Turisme de Barcelona
perquè  la  ciutat  passa  per  un  moment  molt  difícil  i  opina  que  tots  l’han  d’ajudar  a
recuperar la normalitat.
A continuació, constata que aquestes mesures es limiten a difondre el missatge que
Barcelona és una ciutat segura. Malgrat que ho considera positiu, remarca que les
imatges de la sanitat a Espanya, especialment sobre el col·lapse d’alguns hospitals de
Madrid,  que  s’han  difós  per  Europa  han  estat  enormement  perjudicials.  Així  doncs,
CCM 6/20 Economia 6/58
 
opina  que  s’ha  de  lluitar  contra  aquesta  imatge  perquè  sovint  les  imatges  són  més
importants que les paraules i creu que en aquest moment la marca Espanya
s’identifica  amb  el  col·lapse  sanitari.  Com  a  exemple,  esmenta  les  imatges  del
personal sanitari que es protegia amb bosses d’escombraries a l’inici de la pandèmia.
Afegeix que en aquest moment les imatges de la saturació de les platges de Barcelona
no ajuden a transmetre la sensació que Barcelona és una ciutat segura.
Tot seguit, remarca que el pla del Govern emfasitza molt la seguretat en espais
privats, com restaurants, discoteques o sales de festes, però no contempla els espais
públics,  que  precisament  són  responsabilitat  de  l’ajuntament.  Reclama,  doncs,  el
compromís que algunes zones de Barcelona, especialment Ciutat Vella, no tornin a
ser espais d’aglomeració turística, que és una queixa permanent dels veïns i dels guies
turístics. Creu que aquest és un bon moment per prendre mesures en aquest sentit.
La  Sra.  ARTADI  celebra  que  finalment  el  Govern  municipal  s’hagi  decidit  a  fer
campanyes útils de comunicació i de promoció de la ciutat. Per aquesta raó, felicita el
regidor Marcé perquè ha abandonat la línia de campanyes de propaganda, que titlla
d’infantils, com “Barcelona té poder”. El Grup de JxCat celebra que es posi l’èmfasi en
la seguretat perquè és important recuperar la confiança. En aquest sentit, i més enllà
de les imatges que s’han pogut veure, recorda que l’Estat espanyol és el tercer país en
nombre de morts d’Europa, dada que també malmet la reputació de Barcelona.
A  continuació,  mostra  la  preocupació  del  seu  grup  pel  retard  amb  què  s’ha  pres
aquesta mesura perquè la pàgina web que ha esmentat el Sr. Marcé no serà operativa
fins  a  final  de  juny  però  ja  s’estan  fent  reserves  als  hotels  i  a  les  Balears  ja  han
començat a arribar turistes. A més a més, indica que les especificacions per a àmbits
nuclears del sector turístic,  com ara el lloguer de vehicles, l’oci nocturn o les platges,
no es definiran fins a més endavant.
D’altra  banda,  si  bé  l’informe  és  molt  clar  i  exhaustiu  quant  a  la  normativa  existent,
critica  que  no  aclareixi  com  s’ha  avançat  en  l’aplicació  d’aquesta  normativa.  Així,
pregunta quin percentatge d’establiments té certificats.  Tampoc no entén per què la
campanya adreçada al turisme estranger es planteja per al mes de setembre quan les
fronteres  s’obriran  el  21  de  juny.  A  més  a  més,  constata  que  en  les  diferents  fases
d’aquesta campanya de promoció es detallen molt bé els aspectes de seguretat però
no  s’entra  en  altres  qüestions,  com  ara  impulsar  noves  idees  de  negoci,  aconseguir
una major despesa malgrat que disminueixi el nombre de visitants o augmentar els
nivells de satisfacció per les estades a la ciutat.
Tot seguit, subratlla que l’informe se centra en la generació de demanda, aspecte que
considera  essencial,  però  lamenta  que  no  faci  referència  a  l’oferta.  En  aquest  sentit,
apunta que no es parla d’un pla de recuperació, no saben què passarà amb els ERTO
ni quins ajuts s’oferiran al sector.
Finalment, tot i que celebra que el discurs del Sr. Marcé sigui diferent del que feia
l’anterior  responsable  del  Govern,  la  Sra.  Gala  Pin,  denuncia  que  es  continuen
menystenint  oportunitats  com  el  museu  de  l’Hermitage  i  que  el  Govern  interpreti
alguns informes d’una manera que el seu grup no comparteix.
El  Sr.  SIERRA  agraeix  la  presentació  de  l’informe,  si  bé  assenyala  que  la  mesura  que
planteja consta de quatre fases i no pas de tres, com ha exposat el Sr. Marcé.
Pel que fa al desconfinament, assenyala que sectors com la restauració o el comerç,
CCM 6/20 Economia 7/58
 
que han estat molt afectats per la manca de turistes, haurien agraït que el Govern
municipal  hagués  defensat  l’avançament  de  les  fases  perquè  en  aquest  procés  de
desconfinament es permeten activitats que són compatibles amb el comerç i la
restauració, especialment quan el Govern municipal ha reconegut que zones de
Catalunya que estaven en pitjors condicions que Barcelona han entrat abans a la fase
3.
En qualsevol cas, el Grup de Cs comparteix els tres eixos de què consta el pla que es
presenta i  estan d’acord que la  seguretat  sigui  un dels  aspectes principals  durant els
propers anys. Tot i així, matisa que la seguretat no s’ha de contemplar únicament des
del punt de vista sociosanitari, sinó també de l’ordre públic. Així, remarca que durant
el  darrer  mandat  Barcelona  s’ha  convertit  en  la  ciutat  més  insegura  d’Espanya.  En
aquest  sentit,  replica  al  Sr.  Puig  que  la  imatge  d’una  ciutat  segura  no  s’aconsegueix
amb  els  aldarulls  que  es  varen  veure  el  mes  d’octubre  anterior,  amb  cremes  de
contenidors als carrers i llançament de pedres contra la policia, imatges que varen
donar la volta al món. Indica, doncs, que si es vol atraure el turisme nacional cal
deixar d’insultar, tenir seny i recuperar els valors que havia tingut Barcelona.
Seguidament,  el  seu  grup  està  d’acord  en  la  importància  de  la  col·laboració
publicoprivada,  tal  com  s’assenyala  a  l’informe,  perquè  aquest  és  un  factor
fonamental. També reclama que el Govern municipal abandoni les actituds
turismofòbiques i prengui consciència de la importància que té el turisme. En aquest
sentit, comenta que durant la crisi anterior que va patir Barcelona la ciutat tenia
dades macroeconòmiques molt més positives que la resta de Catalunya i que la resta
d’Espanya, precisament gràcies al turisme de qualitat que hi havia en aquell moment.
Per acabar, celebra els propers esdeveniments que s’han organitzat a Barcelona i que
permetran rellançar la ciutat com una destinació de qualitat i continuar diversificant
l’economia,  de  manera  que es  pugui  ajudar  el  sector.  Indica  que  en  aquest  moment
l’alcaldessa Colau ja té la ciutat que somiava, sense turisme i sense cotxes, i no sap si
durant els propers mesos prendrà consciència de la importància i la repercussió que
ha tingut aquest sector per a l’economia de la ciutat.
El Sr. BOU agraeix la presentació de l’informe. També dona les gracies als hotels que
han posat les seves instal·lacions a disposició de la ciutat per acollir malalts de la
covid-19 i al personal sanitari. Considera que aquests han estat exemples del
compromís de la societat civil. Mostra el seu suport personal i el del Grup del PP als
empresaris i treballadors del sector turístic, que passen per un moment molt difícil.
Creu  que  l’Ajuntament  de  Barcelona  ha  d’enviar  un  missatge  inequívoc  de  suport  a
aquest sector i per aquesta raó valora positivament el fet que el Govern municipal i el
Govern de la Generalitat finalment hagin donat la raó a aquells que des de feia
setmanes demanaven la suspensió de la implementació del recàrrec municipal sobre
l’impost turístic. Opina que aquesta és una decisió justa per al sector.
Pel  que  fa  a  l’informe,  valora  positivament  el  projecte  “Barcelona  Safe  City”  perquè
creu que contribuirà a incrementar la percepció de seguretat, que és un dels esculls
principals  per  a  l’arribada de turistes.  Tanmateix,  al  seu grup li  agradaria  que aquest
projecte inclogués ajuts a empreses petites i mitjanes perquè puguin aplicar els
protocols de seguretat necessaris i complir, així, amb les mesures establertes.
Pel  que fa  a  la  segona fase del  pla  de promoció turística,  en l’àmbit  dels  mercats  de
proximitat  creu  que  s’ha  d’incrementar  la  col·laboració  amb els  principals  operadors
CCM 6/20 Economia 8/58
 
ferroviaris i incloure-hi el transport aeri perquè el 62 % del turisme procedent de
França, per exemple, arriba amb aquest mitjà. També creu que cal dur a terme una
campanya de promoció més ambiciosa, amb mitjans tradicionals i fent ús de les
xarxes socials.
Finalment, en aquest conjunt de mesures troba a faltar un pla per potenciar
Barcelona com a ciutat nadalenca i que esdevingui un referent internacional en
aquest àmbit, mesura que considera absolutament necessària per ajudar el sector
comercial de la ciutat.
La Sra. PARERA recorda que a la darrera sessió de la comissió Barcelona pel Canvi va
ser  un  dels  grups  que  va  plantejar  la  necessitat  que  s’elaborés  aquest  informe.  Per
tant, agraeix al Govern municipal que hagi complert els terminis i hagi fet aquesta
tasca. Remarca la importància de tenir dades clares i de forma periòdica, amb
actualitzacions setmanals si és possible, perquè solament coneixent aquestes dades
seran capaços d’adoptar mesures realment efectives.
A continuació, indica que és important conèixer quines campanyes estan duent a
terme altres ciutats europees, aspecte que troba a faltar en aquest informe. En
aquest sentit, manifesta que la xarxa Eurocities és un marc ideal on Barcelona podria
liderar  una  estratègia  conjunta  enfocada  al  turisme  i  que  permetés  l’intercanvi
d’informació  i  de  mesures  amb  altres  ciutats  turístiques,  de  manera  que  totes  se’n
puguin beneficiar. Subratlla que els governs de molts països han injectat fons per
promoure el turisme intern de manera que moltes famílies, que a més a més faran
una contenció de la despesa, no viatjaran a altres països. Per aquesta raó, insisteix
que és important saber quines mesures estan adoptant altres ciutats i de quins fons
disposen per saber contra què competeix Barcelona. En tot cas, opina que aquesta
competició es podria reconvertir en un treball conjunt.
Tot  seguit,  constata  que  l’informe  dona  un  pes  molt  important  a  la  seguretat,
estratègia que valora positivament perquè en aquest moment el que cal fer no és
posar èmfasi en els atractius de la ciutat, perquè Barcelona ja és considerada una
ciutat atractiva, sinó que cal promoure-la com a ciutat segura. Creu que la primera
ciutat que aconsegueixi transmetre aquesta sensació de seguretat en sortirà
beneficiada.
D’altra banda, reclama que l’ajuntament sigui molt flexible amb el sector turístic, que
se l’ajudi  econòmicament per reactivar-lo i  que mostri  flexibilitat  en aspectes com la
burocràcia o les possibles sancions. Demana, doncs, que el Govern municipal sigui
comprensiu  amb el  sector  perquè si  s’atrauen turistes  però  en  arribar  ho  troben tot
tancat els visitants se’n duran una mala imatge de la ciutat.
Finalment,  creu  que  és  important  no  deixar  de  treballar  en  l’àmbit  internacional.
Entén que les fases de què consta el pla de promoció siguin difuses perquè en aquest
moment  és  difícil  tenir  una  visió  global  per  saber  com  s’han  d’enfocar  les  possibles
mesures  fins  a  final  d’any,  però  opina  que  la  campanya  internacional  s’ha  de
mantenir, encara que no sigui el focus principal, per tal de preservar la marca
Barcelona.
El Sr. MARCÉ agraeix les intervencions dels portaveus. Puntualitza que el Govern
treballa en moltes altres qüestions, que ja explicaran oportunament, però amb
aquest informe s’han limitat a respondre a la petició que va fer el Grup de Barcelona
CCM 6/20 Economia 9/58
 
pel Canvi en la sessió anterior.
ES DÓNA PER TRACTAT
d) Compareixences Govern municipal
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
2. – (02  OOFF2020)  RECTIFICAR  a  l'empara  de  l'article  109.2  de  la  Llei  39/2015,  d’1
d’octubre,  del  Procediment  Administratiu  Comú  de  les  Administracions  Públiques,
l’error  material  apreciat en  el  text  de l'annex  1.  Quadre  de  tarifes, de  la  modificació
per  a  l'exercici  de  2020  i  successius  de  l’Ordenança  fiscal  núm.  3.17  Taxes  per  la
utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local de les instal·lacions
de  transport  d’energia  elèctrica,  gas,  aigua,  i  hidrocarburs,  aprovada  definitivament
pel plenari del Consell Municipal per acord de 20 de desembre de 2019 i publicada en
el BOPB de 30 de desembre de 2019, en el sentit que on es regula el Grup I.II
Electricitat. Línies soterrades i diu: “Tipus A2,Un metre de línia soterrada d'alta tensió.
Tensió U≥400 Kv.”, ha de dir: “Tipus A2, Un metre de línia soterrada d'alta tensió 220
kV≤U < 400 kV.”; PUBLICAR aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.
La  Sra.  BALLARÍN  exposa  que  en  el  text  de  l’Ordenança  fiscal  3.17  hi  havia  un  error
menor en la denominació d’un dels trams de la tarifa d’aquesta taxa. Indica que una
companyia va interposar un recurs contra aquesta ordenança i el TSJC va emetre
sentència favorable al demandant, de manera que posteriorment es va aprovar una
modificació  de  l’ordenança.  Finalment,  quan  la  Gerència  d’Ecologia  Urbana  va
començar  a  aplicar  la  taxa  es  va  comprovar  que  contenia  l’error  que  ha  esmentat  i
amb  aquest  tràmit  se’n  fa  la  rectificació  oportuna.  Apunta  que  els  grups  municipals
han  estat  informats  d’aquesta  mesura  i,  tot  i  que  des  del  punt  de  vista  de  política
fiscal sigui una qüestió irrellevant, des del punt de vista legal cal fer aquesta
modificació.
El  Sr.  CASTELLANA  intervé  com  a  portaveu  del  Grup  d’ERC.  Anuncia  el  vot  favorable
del  seu  grup  a  la  proposta  perquè,  tot  i  que  l’error  material  del  text  sigui  menor,
aquest en podria impedir l’aplicació correcta.
El Sr. MASCARELL recorda que el Grup de JxCat va votar favorablement en l’aprovació
de la taxa l’any 2018 i, per tant, també són favorables a esmenar aquest error. Apunta
que amb aquesta taxa l’ajuntament preveu ingressar al voltant de 4 milions d’euros i
espera que es pugui començar a recaptar aviat. Tot i així, li sorprèn que durant
gairebé  tres  anys  no  s’hagi  detectat  aquest  error,  però  suposa  que  hi  deu  haver
alguna explicació.
El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Cs perquè per poder aplicar la taxa
cal corregir aquesta errada. Irònicament, diu que espera que es depurin
CCM 6/20 Economia 10/58
 
responsabilitats  i  que  tot  el  pes  de  la  llei  caigui  sobre  el  responsable  d’aquesta
situació.
El Sr. BOU apunta que aquest error material pot causar un perjudici a determinats
operadors, raó per la qual anuncia el vot favorable del Grup del PP.
La Sra. PARERA anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi.
La Sra. BALLARÍN agraeix als grups municipals que ajudin el Govern a esmenar els
errors.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels
Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans,
Partit Popular i Barcelona pel canvi.
IV) Part decisòria / Executiva
a) Ratificacions
b) Propostes d'acord
3. – (DP-2019-27722) APROVAR inicialment el Plec de clàusules reguladores de la
concessió d’ús privatiu d’una part de la finca situada al carrer d’Eugeni d’Ors núm. 2-
12  a  favor  de  l’Associació  Cultural  pel  Desenvolupament  d’Activitats  Coreogràfiques
per a dur a terme el Projecte de Fàbrica de Creació La Caldera, per un termini de deu
anys prorrogable, amb efectes des del 23 de juny de 2020; SOTMETRE’L a informació
pública  durant  el  termini  de  trenta  dies  i,  si  no  s’hi  formulen  reclamacions  o
al·legacions,  TENIR  per  elevat  automàticament  aquest  acord  d’aprovació  inicial  a
definitiva;  ADJUDICAR  la  concessió  directament  a  l’Associació  Cultural  pel
Desenvolupament  d’Activitats  Coreogràfiques;  FORMALITZAR  la  concessió;  i
FACULTAR l'Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a
concretar, clarificar i executar el present acord.
El Sr. MARTÍ GRAU comenta que la finca a què fa referència aquest expedient havia
estat  ocupada  pels  antics  Cinemes  Renoir,  que  varen  tancar  l’any  2014  enmig  de  la
crisi dels cinemes de barri. Aquest local és de propietat municipal i en aquell moment
es va prendre la decisió de cedir-lo al centre de creació de dansa i arts escèniques La
Caldera, decisió que considera positiva. Aquest centre havia ocupat uns locals al barri
de Gràcia però n’havien hagut de marxar perquè l’edifici  era destinat a habitatge i  al
propietari privat li va interessar fer la transformació. Afegeix que la concessió que es
va fer en aquell moment finalitza i amb aquesta mesura es proposa tornar a atorgar la
concessió a aquesta associació per deu anys més. Destaca que la feina que fa aquest
centre de creació és molt reconeguda en el món artístic, particularment en l’àmbit de
la dansa. Així, doncs, amb aquesta proposta es consolida l’estratègia de l’Ajuntament
de Barcelona per impulsar les fàbriques de creació com a equipaments de suport a la
creació artística a la ciutat.
El  Sr.  CASTELLANA  intervé  com  a  portaveu  del  Grup  d’ERC.  Com  a  veí  de  les  Corts
CCM 6/20 Economia 11/58
 
constata la bona feina que fa La Caldera en l’àmbit de la dansa professional, i per tant
de  la  cultura  de  qualitat,  i  destaca  l’impacte  comunitari  d’aquest  centre,  amb
activitats i projectes en residències, escoles, instituts o entitats de persones amb
discapacitat, que difonen el vessant inclusiu de la dansa. Entre altres projectes,
esmenta la col·laboració amb els col·lectius de dones de les Corts, concretament pel
que fa al monument que commemora la presó de dones que hi havia hagut a l’espai
que ara ocupa El Corte Inglés. Tots aquests projectes, conclou, palesen la
conveniència que aquesta associació pugui continuar ocupant aquest espai municipal.
Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord.
El Sr. MASCARELL anuncia el vot favorable del Grup de JxCat. Recorda que aquesta
iniciativa es va impulsar durant el  mandat de l’alcalde Trias i  del regidor Ciurana, i  el
seu grup està molt satisfet amb els resultats obtinguts. Manifesta que La Caldera té
una trajectòria de vint-i-cinc anys i ha tingut un impacte extraordinari en la dansa de
Catalunya. A més a més, indica que quan hi ha confiança entre el sector associatiu i el
món públic s’obtenen bons resultats, tal com palesa aquest cas.
El Sr SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Cs. Apunta que per a ell, com a
president del Districte de les Corts, aquesta mesura representa una satisfacció
especial, si bé creu que la concessió es podria allargar fins als quinze anys, perquè
permet  la  consolidació  d’aquest  centre  de  creació,  dona  seguretat  al  projecte  i
significa també un reconeixement a la tasca artística i professional que fa La Caldera.
Considera que ja va ser una bona decisió destinar un espai cultural, fins aquell
moment ocupat per un cinema, a un altre projecte cultural. En conclusió, opina que
és  positiu  que  l’ajuntament  doni  suport  la  creació  i  la  realitat  artística  a  Barcelona  i
particularment a les Corts.
El Sr. BOU anuncia el vot favorable del Grup del PP perquè creu que és una
oportunitat per tal que aquest centre de creació artística continuï duent a terme una
bona tasca al districte de les Corts.
La Sra. PARERA anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi, atès que
quan una cosa funciona s’ha de preservar.
El Sr. MARTÍ GRAU agraeix el vot favorable de tots els grups perquè amb aquest
capteniment expressen el suport a un projecte artístic i cultural que al llarg de molts
anys ha demostrat que és positiu per a Barcelona.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
canvi. APROVADA
4. – (3-053/2020) APROVAR inicialment la modificació de crèdits pressupostaris del
Pressupost  General  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  de  l’exercici  2020,  consistent  en
transferències de crèdit per import de 90.000.000,00 d’euros, per fer front a despeses
derivades  de  la  Covid-19  mitjançant  la  dotació  d’un primer  fons  de  contingència  per
despeses socials de 35.000.000,00€, d’un segon fons de contingència per despeses de
CCM 6/20 Economia 12/58
 
reactivació  econòmica  per  import  de  30.000.000,00€,  d’un  tercer  fons  de
contingència  per  despeses  en  espai  públic  i  mobilitat  de  15.000.000,00€  i  un  quart
fons de contingència per a despeses de suport a la cultura per import de
10.000.000,00€,  de  conformitat  amb  la  documentació  i  amb  la  distribució
d’aplicacions  pressupostàries  que  consta  a  l’expedient,  referència  comptable  núm.
20060990. APROVAR que la distribució dels esmentats fons s'efectuarà d'acord amb
el que preveu la Base Quaranta-tresena d'Execució del Pressupost 2020. EXPOSAR-LO
al públic durant un termini de quinze dies hàbils per tal que es puguin formular les
reclamacions que es considerin oportunes.
El Sr.  MARTÍ GRAU recorda que setmanes després d’esclatar la crisi  de la covid-19 el
Govern va encetar una sèrie de reunions amb els grups municipals per abordar
conjuntament una modificació del pressupost de 2020. En primer lloc, es pretenia
establir un fons per afrontar la crisi generada per la pandèmia i, en segon lloc, enviar
un missatge de confiança als sectors econòmics i a la societat en general sobre la
capacitat de la ciutat de Barcelona per superar la situació, malgrat les dificultats
existents.
Pel  que  fa  al  fons,  exposa  que  s’hi  destinen  90  milions  d’euros.  Puntualitza  que,  en
plena  caiguda  d’ingressos,  ha  estat  possible  establir  aquesta  mesura  analitzant
partida  per  partida  del  pressupost,  detectar  quines  d’elles  no  es  podien  executar  a
causa  de  l’aturada  provocada  per  la  crisi  i,  per  tant,  determinar  quin  romanent  de
tresoreria  se’n  derivava,  quines  són  les  disponibilitats  econòmiques  generals  i  les
reserves de ciutat.
En aquest context, el Govern proposa aquesta modificació de crèdits aprofitant
partides  que  no  es  podran  executar  durant  l’exercici  present.  Així,  es  destinaran  35
milions  a  fer  front  a  l’emergència  social,  quantitat  que  s’afegeix  al  pressupost  en
despesa social de l’Ajuntament de Barcelona, que qualifica d’enorme; 30 milions per a
la reactivació econòmica, que s’afegeixen al pressupost ordinari de Barcelona Activa i
tota l’Àrea de Promoció Econòmica; 15 milions per fer front als canvis necessaris en el
model urbà i garantir distàncies de seguretat i la mobilitat sostenible, i 10 milions
destinats al rescat del sector cultural, recerca, ciència i, en part, educació.
Per  acabar,  dona  les  gràcies  als  grups  que  varen  donar  suport  a  l’aprovació  del
pressupost, amb els quals han treballat amb tota confiança, i també als altres tres
grups per les llargues reunions que han mantingut i que els han permès trobar un
espai on tothom es pot sentir més o menys còmode. Així, doncs, vol pensar que
aquesta modificació del pressupost és de tots els grups i que amb aquesta mesura
l’ajuntament  envia  un  senyal  positiu,  en  un  moment  de  represa  progressiva  de  la
normalitat,  als  sectors  econòmics  i  socials  que  estan  patint  més  a  causa  d’aquesta
crisi, en particular el sector de la cultura.
El  Sr.  MARAGALL  destaca  la  importància  d’aquesta  modificació  pressupostària,  si  bé
creu que no és comparable amb la mesura que tractaran en el punt següent de
l’ordre  del  dia,  relatiu  al  sector  cultural,  en  la  qual  es  defineixen  objectius  i  noves
eines,  després  d’un  treball  efectiu  de  diàleg  i  acord,  amb  concreció  de  conceptes  i
d’estratègies,  feina  que  considera  molt  positiva.  En  tot  cas,  manifesta  que  el  Grup
d’ERC no pot votar en contra de la creació d’un fons d’emergència, està d’acord amb
els grans conceptes que ha exposat el Sr. Martí i espera que al Plenari podran votar-hi
CCM 6/20 Economia 13/58
 
favorablement.  Tanmateix,  assenyala  que  els  90  milions  d’aquest  fons  surten  d’un
marc financer que dona per suposada una baixa execució del total pressupostat que
es va aprovar el mes de gener. En definitiva, aquesta mesura implica reconèixer
implícitament que hi haurà retallades. Així, doncs, entén que hi ha raons que
justifiquen l’abstenció del seu grup en aquest tràmit i  espera que fins a la celebració
del Plenari del mes de juliol aquesta circumstància pugui canviar.
Dit  això,  assegura que el  seu grup vol  facilitar  la  tramitació d’aquesta modificació de
crèdits, però també vol treballar perquè aquesta mesura sigui efectivament una
modificació  i  no  pas  l’anticipació  d’una  retallada  inevitable,  que  és  el  que  creu  que
acabarà passant si no hi ha cap altre compromís del Govern, perquè la manca
d’ingressos  provocarà  el  tancament  d’algunes  partides.  D’altra  banda,  en  aquest
moment  el  seu  grup  no  vol  fer  un  judici  d’intencions  ni  donar  per  bona  la  previsió
actual. En tot cas, atès que fins a la celebració del Plenari del mes de juliol tenen un
mes llarg de marge, volen continuar treballant en les mesures econòmiques i
polítiques que permetin executar el total del pressupost municipal aprovat el mes de
gener, pel bé dels ciutadans i de la ciutat.
La Sra. ARTADI anuncia el vot favorable del Grup de JxCat. Entén que aquesta qüestió
és molt  senzilla,  les mesures de confinament i  l’aturada de l’activitat  consegüent fan
que hi hagi 90 milions d’euros del pressupost que no es podran executar, de manera
que amb aquests recursos es crea un fons de contingència amb un conjunt de
partides  en  les  quals  tots  els  grups  estan  d’acord.  Indica  que  aquest  només  és  el
tràmit  inicial  i  que  la  mesura  s’haurà  d’aprovar  definitivament  al  Plenari  del  24  de
juliol,  i  tots  saben  que  en  aquell  moment  aquesta  proposta  s’aprovarà,  malgrat  les
crítiques que es puguin fer al Govern per la manera com ha conduït aquesta qüestió.
En definitiva, afegeix, es tracta d’assegurar que els recursos disponibles serveixin per
reactivar l’economia i aplicar les mesures socials necessàries, que en resum és el que
diu el decret.
Tot  seguit,  puntualitza  que els  diferents  grups  municipals  i  el  Govern no s’han posat
d’acord en quines són les prioritats econòmiques, socials o de mobilitat de Barcelona.
Tal com han manifestat des de bon començament, al seu grup li hauria agradat que el
Govern municipal hagués plantejat la seva proposta i que hagués escoltat les
propostes dels diferents grups, fer un debat conjunt i global sobre les prioritats i
arribar a un acord, tal com s’ha fet en altres ajuntaments. Lamenta que aquest debat
no  s’hagi  pogut  fer  i  que,  per  tant,  no  hagin  assolit  aquest  acord,  de  manera  que  a
cada reunió han de lluitar per defensar les mesures que proposa cada grup. Considera
que  aquesta  situació  els  impedeix  aprofitar  el  marge  d’eficiència  que  els  donaria
poder disposar en tot  moment d’una visió de conjunt.  Es  plany que s’hagi  arribat  en
aquest punt, malgrat que al Govern li permeti fer anuncis i nombroses rodes de
premsa, fins a vuitanta en aquest moment.
D’altra  banda,  matisa  que  aquesta  proposta  d’acord  tampoc  no  assegura  que  es
podrà  disposar  dels  90  milions  d’euros  anunciats,  perquè  això  dependrà  del  fons  de
contingència, que pràcticament duplica el fons que es proposa en aquesta mesura i
que  hauria  de  cobrir  gran  part  de  la  disminució  d’ingressos  que  provocarà  la  crisi
actual.  Apunta, doncs, que fins que no s’hagi assegurat que es podrà fer servir tot el
romanent de tresoreria, i que es podrà fer servir enguany, tindran aquesta incertesa.
En tot cas, troba peculiar que aquesta qüestió encara no s’hagi aclarit.
CCM 6/20 Economia 14/58
 
Finalment, considera que aquesta mesura no és ambiciosa. Tal com han dit cada
vegada que s’han reunit amb el Govern, manifesta que destinar 90 milions d’euros a
la reactivació econòmica i per abordar les noves necessitats és positiu, però opina
que aquesta quantitat hauria pogut ser superior i  que s’hauria pogut fer més per fer
front al xoc enorme que ha patit l’activitat econòmica i impulsar mesures socials, però
també per evitar tancament de negocis i mantenir els llocs de treball. Creu que
s’hauria d’haver intentat la via de l’endeutament,  però la manca de determinació de
l’Ajuntament  de  Barcelona  i  del  Govern  estatal  ho  han  impedit.  En  aquest  sentit,
comenta que la diputada de JxCat al Congrés dels Diputats ha preguntat a la ministra
Darias sobre la LRSAL i aquesta no ha volgut o no ha pogut donar un calendari per a la
reforma d’aquesta llei ni cap explicació de què pensa fer, i s’ha limitat a dir que fa dos
anys que estan treballant en aquesta reforma.
En conclusió, pensa que la proposta d’acord és positiva però caldrà que es materialitzi
en polítiques concretes, si bé admet que hi continuen treballant i arribant a acords en
les diverses reunions que mantenen amb el Govern i també a les comissions i al
Plenari.  Espera  que  l’any  vinent  l’ajuntament  tingui  prou  recursos  per  fer  el  màxim
esforç per afrontar aquesta situació.
La Sra. GUILARTE manifesta que és imprescindible activar urgentment totes les eines i
recursos de què disposa l’ajuntament per donar una resposta immediata a l’alçada de
la crisi actual, que és molt profunda. Per aquesta raó, des del 16 de març el Grup de
Cs ha proposat una sèrie de plans i de mesures de xoc. Amb aquesta tramitació el
Govern  municipal  proposa  l’aprovació  inicial  d’un  fons  de  90  milions,  però  remarca
que la proposta que va fer el seu grup associava aquest fons a plans i mesures
concretes,  útils  i  eficaces  per  prioritzar  la  destinació  d’aquests  recursos.  Reclama,
doncs,  que el  Govern reculli  aquesta  proposta,  que té  l’objectiu  d’ampliar  fins  a  116
milions  d’euros  aquest  fons  d’emergència.  Insisteix  que  s’han  d’elaborar  plans  i
prendre mesures concretes per donar suport als sectors i col·lectius més afectats per
la crisi i més vulnerables.
En primer lloc, doncs, el seu grup proposa que es destinin 3 milions d’euros a ampliar
les ajudes per fill a les famílies en situació de vulnerabilitat; que es faci un pla d’ajuts
per  a  autònoms  i  pimes,  amb  una  dotació  de  6  milions  d’euros,  per  garantir-ne  la
liquiditat i  els llocs de treball;  que es destinin 4 milions d’euros a impulsar el comerç
de la ciutat, especialment per reforçar la campanya de Nadal, en la qual moltes
empreses es juguen la supervivència; que es desenvolupi un pla d’ocupació municipal,
amb  una  dotació  de  10  milions  d’euros,  i  un  increment  de  la  dotació  de  4  milions
d’euros per a la recuperació del sector cultural. En definitiva, proposa que el fons que
planteja  el  Govern  s’ampliï  en  27  milions  d’euros  i  que  es  complementin  algunes
partides pressupostàries per cobrir els plans que ha exposat.
En  segon  lloc,  proposa  que  s’adoptin  diverses  mesures  d’alleujament  fiscal,  com  la
reducció del 75 % de la taxa de terrasses en el sector de la restauració, la reducció del
50  %  del  preu  públic  de  recollida  de  residus  per  als  comerços  o  l’ajornament  del
recàrrec municipal de la taxa turística.
En  tercer  lloc,  el  seu  grup  reclama  la  creació  d’un  espai  de  treball  que  permeti
continuar impulsant mesures de suport a diferents sectors econòmics clau per a la
ciutat, com ara el turisme. En aquest sentit, manifesta que com a mínim durant els
pròxims tres anys s’hauran de prendre mesures i donar suport financer i econòmic als
CCM 6/20 Economia 15/58
 
diferents sectors perquè aquesta crisi serà llarga. En aquest espai de treball, afegeix,
s’hauran  d’estudiar  mesures  fiscals  per  assegurar  la  liquiditat  de  les  empreses,
especialment  d’autònoms  i  pimes,  i  analitzar  quines  són  les  vies  millors  per  assolir
aquest objectiu.
Finalment,  indica  que  s’haurà  de  treballar  en  la  participació  dels  recursos
extraordinaris  provinents  d’altres  administracions  i  exigir  al  Govern de la  Generalitat
el pagament dels 20 milions d’euros dels fons FEDER que pertanyen a Barcelona però
que continuen retinguts. També reclama un compromís per abordar un pla per al
pagament del deute de 300 milions que la Generalitat té amb la ciutat de Barcelona.
Mentre la Generalitat es finança a costa de Barcelona, continua, el fet que el Sr.
Maragall  demani  que  s’incrementin  els  impostos  i  l’endeutament  considera  que  és
una insolidaritat ofensiva.
En  conclusió,  manifesta  que  tenen  fins  al  24  de  juliol,  quan  es  farà  l’aprovació
definitiva  d’aquesta  proposta  d’acord,  per  assolir  un  compromís  real.  Espera,  doncs,
que el Govern municipal reculli les propostes del seu grup, que només tenen
l’objectiu de sumar esforços. Creu que aquesta és la millor manera de fer política útil i
de  donar  resposta  a  l’esforç  que  fan  els  ciutadans  i  a  les  necessitats  de  Barcelona.
Com  a  oposició  exigent  i  responsable,  espera  que  en  l’aprovació  definitiva  de  la
mesura aquestes propostes quedin reflectides.
El Sr. BOU exposa que aquesta és una crisi sense precedents, que té conseqüències
socials i econòmiques greus, més importants fins i tot que les provocades per la crisi
de  2008.  Davant  d’aquesta  crisi  excepcional,  manifesta  que  cal  donar  una  resposta
també  excepcional.  En  primer  lloc,  han  de  ser  conscients  que  s’hauran  de  prendre
mesures importants i dràstiques, i per tant difícils. En segon lloc, apunta que la
resposta haurà de ser unitària perquè sigui el màxim d’eficaç, condició que requereix
un esforç sincer de tots els agents involucrats, però especialment del Govern
municipal,  el  qual  ha d’estar  disposat  a  cedir  i  a  entendre’s  amb aquells  que pensen
fins i tot d’una manera completament diferent
A continuació, afirma que el Grup del PP sempre ha estat disposat a arribar a aquests
acords  i  per  aquesta  raó  s’han  esforçat  a  proposar  solucions  útils.  Reconeix  que  el
Govern municipal ha adoptat parcialment algunes de les mesures que el seu grup va
plantejar al començament de la pandèmia. Entre aquestes mesures, destaca
d’exempció  de  la  taxa  de  terrasses  durant  l’estat  d’alarma  i  la  bonificació  del  75  %
durant la resta de 2020, la bonificació del 75 % de les taxes de barets o guinguetes (
chiringuitos),  el  retard  de  l’entrada  en  vigor  del  recàrrec  municipal  sobre  l’impost
turístic, l’ajuda als lloguers de locals comercials o l’ajuda de 300 euros als autònoms.
Pel que fa a moltes altres mesures, lamenta que el Govern no les hagi adoptades,
com ara  estendre  l’ajut  a  autònoms que,  tot  i  no  estar  empadronats  a  Barcelona,  hi
tenen el domicili fiscal. En aquest sentit, recorda que aquest prec que varen fer a la
sessió  anterior  va  ser  acceptat  pel  primer  tinent  d’Alcaldia,  si  bé  en  va  condicionar
l’acceptació  a  l’aprovació  de  la  modificació  de  crèdit.  Tanmateix,  no  veuen  que
aquesta mesura sigui inclosa en la proposta que presenta el Govern.
Quant a les actuacions incloses en el fons covid, indica que el seu grup no està
d’acord  en  algunes  i  d’altres  no  tenen  prou  concreció,  com  ara  les  partides  de  18,7
milions  en  subvencions  i  finançament,  d’1,4  milions  en  promoció  i  comunicació
inclosa en el  fons  de reactivació  econòmica,  de 15 milions  per  afrontar  l’emergència
CCM 6/20 Economia 16/58
 
habitacional, de 13,8 milions per a cobertura de drets bàsics, de 2,1 milions per a
premis  i  ajuts  a  creadors  artístics.  Apunta  que  la  paraula  “premis”  no  és  la  més
adequada en aquest context. Per aquestes raons, diu que el seu grup presentarà les
esmenes i al·legacions oportunes en el tràmit d’exposició pública d’aquesta mesura.
Finalment, assenyala que aquesta tramitació ha de poder prosseguir per poder
arribar al Plenari del mes de juliol amb un acord i, per tant, anuncia el vot favorable
del seu grup.
La Sra. PARERA exposa que afronten una crisi econòmica molt dura des d’un molt mal
punt de partida, com eren uns mals pressupostos. El Grup de Barcelona pel Canvi
sempre havia dit que no compartia aquests pressupostos perquè considerava que no
s’ajustaven  a  la  realitat  econòmica  que  vivia  la  ciutat.  Així,  afirma  que  els
pressupostos eren inflats i no es corresponien amb una visió real de la situació
econòmica.  Però  la  caiguda  d’ingressos  que  provocarà  la  crisi  serà  molt  més
important  de  la  que  podria  haver  estat  si  s’haguessin  fet  uns  pressupostos  més
ajustats a la realitat i amb unes ordenances fiscals més ajustades a les necessitats de
la ciutat.
Tot seguit, manifesta que al seu grup no li agrada el sistema adoptat, que consisteix
en la modificació de crèdit. Opina que és un sistema que limita els moviments entre
partides,  condiciona  molt  l’aprovació  dels  pressupostos  de  2021  i  impossibilita  la
inclusió de moltes de les propostes dels grups de l’oposició. Creu, en definitiva, que és
més fàcil incloure aquestes propostes en uns nous pressupostos que en una
modificació de crèdit. Constata, doncs, que aquesta mesura no contempla totes les
demandes del seu grup.
A  continuació,  indica  que  90  milions  d’euros  d’un  pressupost  de  3.000  és  una
quantitat  insuficient  i,  per  tant,  reclama  que  l’ajuntament  faci  més.  Admet  que
l’Administració  local  tota  sola  no  pot  abordar  aquesta  crisi  i  que  altres
administracions  públiques  hi  han  d’ajudar,  però  insisteix  que  aquesta  mesura  és
clarament insuficient i que l’ajuntament hi pot fer molt més.
No obstant aquestes consideracions, assenyala que el seu grup sempre ha enfocat les
votacions des de la responsabilitat i per aquesta raó anuncia el vot favorable del seu
grup a la modificació de crèdit, perquè és necessària. Així, doncs, el fet que trobin que
aquesta mesura és insuficient i que no reculli tot allò que proposa el seu grup no
significa  que  l’hagin  de  vetar.  Per  tant,  amb  el  seu  vot  ajudaran  que  la  tramitació
continuï el seu curs però adverteix que continuaran lluitant perquè finalment la
mesura inclogui tot allò que hi manca.
Per acabar, reclama que s’afronti immediatament el debat sobre els pressupostos de
2021  i  que  el  Govern  parli  amb  tots  els  grups  de  l’oposició  i  no  solament  amb  una
part, tal com va fer per negociar els de 2020. Assenyala que els pressupostos de la
Generalitat  ja  han  estat  aprovats  i,  per  tant,  no  han  de  condicionar  l’aprovació  dels
pressupostos municipals. En tot cas, constata que el Govern municipal, en qüestions
pressupostàries, divideix l’oposició en dos grups, ERC i JxCat d’una banda i la resta per
l’altra,  capteniment  que  critica  perquè  considera  que  tots  els  grups  han  de  treballar
per assolir un consens en matèria pressupostària. Ja avança que el seu grup considera
que  s’han  de  revisar  les  ordenances  fiscals  perquè  les  mesures  que  ha  pres  fins  ara
l’ajuntament només han servit per tapar forats i, tot i que opina que en alguns casos
han estat positives,  com ara en el  cas de l’ordenança de terrasses,  no pot ser que el
CCM 6/20 Economia 17/58
 
mes de gener es reprodueixi el mateix problema i que es retorni a unes ordenances
que en el context actual són el triple de perjudicials per als ciutadans. Manifesta que
aquesta qüestió no pot ser una línia vermella per al Govern municipal i, per tant,
aquest debat s’ha d’afrontar bé.
En resum, demana que es comenci a pensar en els pressupostos de 2021, que es
donin tots  els  ajuts  possibles  i  si  pot  ser  que s’ampliïn,  i  que el  Govern triï  millor  els
socis  per  aprovar  els  pressupostos  perquè  en  aquest  debat  s’ha  constatat  quins  són
els grups que deixen el Govern en fals.
La Sra. BALLARÍN exposa que amb aquest tràmit es permet l’aprovació provisional de
la  modificació  de  crèdit  extraordinària  que  el  Govern  articula  davant  d’una  situació
també extraordinària causada per la crisi sanitària, després de la qual es produeix una
crisi econòmica i social.
A continuació, destaca que aquest debat es produeix després de moltes reunions
bilaterals amb tots els grups de l’oposició. Agraeix la responsabilitat que han mostrat
tots els grups del consistori, el to i la predisposició per parlar en positiu i poder
aprovar  aquesta  mesura,  capteniment  que  demostra  l’estimació  de  totes  les
formacions  polítiques  per  la  ciutat.  Insisteix  que  l’aprovació  definitiva  de  la
modificació pressupostària es farà el proper 24 de juliol. Confia en la generositat i la
responsabilitat de tots els grups municipals. Així, indica que de la mateixa manera que
els grups de Cs, del PP i de Barcelona pel Canvi no varen votar a favor dels
pressupostos de 2020 però ara donen suport a la modificació pressupostària que
proposa el Govern, durant els darrers mesos els grups del Govern i  d’ERC, que varen
donar  suport  a  l’ordenança  de  terrasses,  al  preu  públic  de  recollida  de  residus  o  al
recàrrec sobre l’impost turístic, per exemple, també han fet un esforç i han demostrat
generositat  per  aprovar  la  rebaixa  d’aquestes  taxes.  Creu  que  la  ciutat  en  aquest
moment  demana  que  els  grups  del  consistori  siguin  capaços  de  posar-se  d’acord  i
d’ajustar  els  pressupostos  i  els  comptes  públics  al  moment  actual,  i  que  continuïn
treballant plegats.
Seguidament, palesa que en molts casos l’oposició demana que hi hagi més despesa i
menys  ingressos,  reclamació  que en molts  casos  és  impossible  d’atendre.  En  tot  cas,
assegura que el Govern treballarà perquè les demandes de tots els grups estiguin
reflectides al màxim en aquesta modificació pressupostària, perquè insisteix que això
és el que en aquests moments reclama la ciutat.
Finalment,  agraeix  a  tots  els  grups  l’esforç  que  han  fet  i  que  està  segura  que
continuaran fent durant el mes i escaig que resta per poder continuar parlant
d’aquest tema.
El Sr. MARAGALL exposa que el seu grup no en té prou a tapar forats, que és el que fa
aquesta mesura, malgrat que altres grups i en certa manera també el Govern pensin
que és suficient. Així, doncs, anuncia que al Plenari del mes de juny el seu grup
presentarà una proposició per explicitar i concretar quina feina addicional cal fer per
modificar el marc actual i poder implementar sense riscos aquesta modificació
pressupostària. En aquest sentit, assenyala que sense modificar el marc normatiu
vigent la proposta d’acord que debaten en aquest punt no serà efectiva, com tampoc
l’execució  real  del  pressupost,  qüestió  encara  més  important  perquè  ja  no  es  tracta
de  90  milions  d’euros,  sinó  de  3.030  milions,  recursos  que  són necessaris  en  la  seva
CCM 6/20 Economia 18/58
 
totalitat. A més a més, apunta que Barcelona necessita aquests diners en aquest
moment i no pas en el futur. Així, doncs, diu que ara és el moment de derogar la Llei
d’estabilitat pressupostària i canviar les normes per permetre que Barcelona exerceixi
els seus drets i cobreixi les seves necessitats. Altrament, afegeix, estarien contradient
el treball que fan a la taula de ciutat, on estan definint objectius i arribant a
conclusions  que  reclamaran  recursos.  Indica  que  aquesta  proposta  d’acord  implica
indirectament acceptar que aquests recursos no hi seran si no es contemplen altres
mesures que el seu grup considera imprescindibles.
Finalment, reitera que estan disposats a continuar treballant amb el Govern fins a la
celebració del Plenari del 24 de juliol. Està convençut que aconseguiran arribar a un
acord treballant conjuntament i amb complicitat amb el Govern de la Generalitat.
També apunta que s’ha d’actuar a les cambres legislatives espanyoles, que és on s’ha
d’abordar la  modificació de les normatives que en aquest moment estan limitant els
drets de la ciutat de Barcelona.
La Sra. ARTADI insisteix que el Govern ha de continuar col·laborant amb els grups de
l’oposició  i  els  ha  de  mantenir  informats  perquè  no  es  generi  confusió.  També
reclama que es creïn marcs estables per al seguiment de les mesures acordades. Creu
que al  Plenari  del  mes  de  juliol  aquesta  proposta  s’aprovarà  però  adverteix  que  allò
important serà veure com s’apliquen les mesures en què estan treballant tots plegats.
La Sra. GUILARTE espera que el Govern compleixi els compromisos que ha adquirit i
també els punts que ha proposat el seu grup, que creu que definitivament donen
resposta a la crisi. Afegeix que aquesta mesura representa un primer pla de xoc
davant de la situació actual, però apunta que els dos anys propers caldrà continuar
fent aquest esforç i implementant mesures de manera progressiva. Reitera que des
del mes de gener el seu grup ha anat fet propostes en diferents àmbits on cal insistir
per poder sortir de la crisi tan aviat com sigui possible. En tot cas, el mes de gener ja
deien que el pressupost actual no dona les respostes que Barcelona ha de menester.
Espera, doncs, que aquesta modificació permeti que el pla de xoc es pugui elaborar
amb el màxim consens possible. També reclama transparència i que el govern apliqui
les mesures i els acords que s’adoptin. En definitiva, demana que el Govern municipal
assumeixi aquests compromisos, els quals espera que siguin visibles en la proposta
que s’aprovi en el Plenari del mes de juliol.
Per acabar, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposta d’acord.
El Sr. BOU vol deixar clar que el fons covid és positiu i necessari en aquests moments
perquè destina una sèrie de recursos a satisfer una necessitat immediata. Dit això,
reclama  més  concreció  en  les  partides  i  que  aquests  recursos  s’inverteixin  allà  on
s’han de menester realment per afrontar la situació d’emergència actual.
La Sra. PARERA apunta que aquest és un repte per a tots i,  per tant, l’han d’afrontar
conjuntament.
El Sr. MARTÍ GRAU dona les gràcies a tots els grups perquè, malgrat que pugui
semblar que aquesta modificació pressupostària és petita, tots els grups municipals hi
han dedicat moltes hores. Així, doncs, considera que aquest és un acord important i
CCM 6/20 Economia 19/58
 
una reacció positiva davant d’una de les  pitjors  crisis  que ha patit  Barcelona,  que ha
generat una emergència social i la necessitat de reactivar econòmicament la ciutat.
A continuació, considera molt positiu que s’hagi imposat el discurs que hi ha un sector
públic  potent.  Ara  saben  que  en  moments  de  dificultats  la  gent  s’adreça  als  seus
ajuntaments,  a  la  sanitat  pública,  a  l’escola  pública  i  en  definitiva  als  serveis  públics.
Apunta  que  el  fet  que  tot  l’arc  polític  de  l’ajuntament  comparteixi  aquesta  visió  és
important i permet establir una base sobre la qual es poden establir acords. Malgrat
que alguns grups opinin que aquest és un acord petit, creu que val més fer passos
curts per anar avançant que no pas quedar-se aturats defensant grans utopies.
Pel  que  fa  al  marc  financer,  el  Govern  ha  cregut  que  s’havia  d’explicar  de  forma
transparent. Amb aquesta modificació de crèdit el que fan és enviar els diners que
estaven assignats a unes partides que no es podran gastar a uns fons per abordar
mesures urgents. Assegura que aquestes mesures s’aplicaran. El marc financer actual,
doncs, és de caiguda important d’ingressos, però es mantindrà la fiscalitat, tal com va
demanar  el  Grup  d’ERC.  Així,  malgrat  que  altres  grups  hagin  demanat  modificar
aquestes ordenances, el que ha fet el Govern és introduir-hi ajustos puntuals en tres
àmbits,  pactats  amb  ERC:  impost  sobre  l’activitat  turística,  taxa  de  terrasses  i  preu
públic de residus. Aquesta darrera mesura, puntualitza, es va acordar amb tots els
grups.  Així,  doncs,  manifesta  que  han  mantingut  l’esperit  bàsic  del  pressupost  de
2020, que considera que era un bon pressupost. De fet, assenyala que gràcies a aquell
pressupost  expansiu en aquest  moment l’ajuntament té la  capacitat  de poder gastar
90 milions d’euros de manera urgent per fer front a la crisi.
Tot  seguit,  respon al  Sr.  Bou que la  part  més important  d’aquest  fons es  destinarà a
habitatge i ajuts socials, també a compra de llibres, terrasses, autònoms, comerç,
campanya de Nadal,  ajuts al  lloguer,  plans d’ocupació o ajuts als  creadors,  perquè el
sector de la cultura és un dels sectors que més està patint en aquest moment.
Finalment, tot i admetre les diferències entre els grups municipals, creu que amb un
diàleg intens poden aconseguir aprovar el pressupost de 2021, que sense cap mena
de dubte haurà de contemplar un deute per poder mantenir el nivell pressupostari de
2020,  que  és  de  més  de  3.000  milions  d’euros.  Indica  que  el  Govern  ha  explicat
reiteradament aquestes consideracions i es compromet a fer tot el possible per
afrontar la crisi, però reclama la col·laboració de tots els grups i principalment dels
governs  de  la  Generalitat  i  de  l’Estat,  amb  els  quals  ja  han  començat  a  parlar.
Comenta que amb el Govern de Catalunya han establert un grup de treball i espera i
desitja que el Grup d’ERC els ajudi per recuperar el cent per cent del fons FEDER, que
pot significar l’obtenció de 25 milions d’euros addicionals en aquest mateix any 2020.
També  espera  que  es  podrà  rebre  la  primera  part  del  fons  de  300  milions  d’euros
habilitat  per  l’Estat,  una  part  del  qual  és  per  a  competències  municipals.  Està  segur
que si continuen treballant conjuntament aconseguiran el millor per a Barcelona i fer
un pressupost encara més expansiu que l’actual.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts
per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi i l'abstenció
d'Esquerra Republicana. APROVADA
CCM 6/20 Economia 20/58
 
c) Proposicions
V) Part d'impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
5. – (M1923/948) A fi de recolzar la consolidació i el desenvolupament de les empreses
que conformen el teixit de l’economia cultural i  creativa de la ciutat i  de contribuir a
la generació d’ocupació en els diferents sectors de la cultura, la Comissió d’Economia i
Hisenda acorda instar el Govern municipal a: PRIMER.- Crear, en coordinació amb el
conjunt de polítiques de l’Ajuntament dirigides als sectors culturals i creatius, un nou
recurs específic dins de Barcelona Activa que contribueixi a aconseguir una major
sostenibilitat dels projectes, enfortint la seva vessant empresarial i econòmica i
facilitant  l’accés  a  noves  formes  de  finançament  adequades  al  nivell  de  risc,
progressivitat  i  oportunitats  d’escalabilitat  dels  projectes  culturals  i  creatius.  Aquest
recurs  ha  d’oferir  un  acompanyament  als  professionals  i  emprenedors  d’aquests
sectors en totes les etapes de desenvolupament dels seus projectes, obrint els
múltiples canals de col·laboració que van des de la formació i assessoria, les
incubadores,  les  residències  o  el  cofinançament  a  l’accés  a  fons  d’inversió  que
afavoreixin el desenvolupament de les seves màximes capacitats de creixement i
sostenibilitat. SEGON.- Acordar conjuntament amb Barcelona Activa i el Departament
d’Afers  Socials,  Treball  i  Famílies  de  la  Generalitat  de  Catalunya  la  creació  d’una
Oficina del SOC especialitzada en ocupació dels sectors creatius, que permeti
acompanyar  als  professionals  d’aquests  sectors  en  la  cerca  de  noves  sortides
professionals, concentrar el coneixement sobre múltiples variants i derivades
professionals dels sectors creatius en els diferents àmbits, i coordinar i compartir
estratègies d’ocupació en els sectors creatius dins de l’àmbit europeu.
Es presenta el text transaccionat següent:
(M1923/948) A fi de recolzar la consolidació i el desenvolupament de les
empreses que conformen el  teixit  de l’economia cultural  i  creativa de la ciutat i
de  contribuir  a  la  generació  d’ocupació  en els  diferents  sectors  de la  cultura,  la
Comissió  d’Economia  i  Hisenda  acorda  instar  el  Govern  municipal  a:  PRIMER.-
Crear, en coordinació amb el conjunt de polítiques de l’Ajuntament dirigides als
sectors culturals i creatius, un programa específic dins de Barcelona Activa que
contribueixi a aconseguir una major sostenibilitat dels projectes, enfortint la
seva  vessant  empresarial  i  econòmica  i  facilitant  l’accés  a  noves  formes  de
finançament adequades al nivell de risc, progressivitat i oportunitats
d’escalabilitat dels projectes culturals i  creatius. Aquest programa ha d’oferir un
acompanyament  als  professionals  i  emprenedors  d’aquests  sectors  en  totes  les
etapes de desenvolupament dels seus projectes, obrint els múltiples canals de
col·laboració que van des de la formació i assessoria, les incubadores, les
residències  o  el  cofinançament  a  l’accés  a  fons  d’inversió  que  afavoreixin  el
desenvolupament de les seves màximes capacitats de creixement i sostenibilitat.
CCM 6/20 Economia 21/58
 
SEGON.-  Instar  al  SOC  la  creació  d’una  unitat  especialitzada  en  l’ocupació  dels
professionals  dels  sectors culturals  i  creatius per tal  d’afavorir,  entre d’altres,  la
inserció laboral dels emprenedors formats en els diversos programes de
formació, promoció, tecnificació i acceleració empresarial desenvolupats per
Barcelona Activa. Generar, a tals efectes, les complicitats necessàries entre el
SOC  i  Barcelona  Activa  per  crear  i  consolidar  estratègies  d’inserció  laboral  en
l’àmbit de les indústries creatives a escala local, nacional i europea.
La Sra. SENDRA exposa que la crisi provocada per la covid-19 ha tingut un gran
impacte en la cultura i tothom coneix la gran resposta del sector durant el
confinament.  Assenyala  que  tant  la  Generalitat  de  Catalunya  com  l’Ajuntament  de
Barcelona han fet un gran esforç per alliberar recursos i crear ajuts i subvencions en
aquest àmbit. Això no obstant, apunta que els instruments de què disposa
l’ajuntament no són suficients per abordar la crisi.
En  aquest  context,  el  Grup  d’ERC  demana  que  Barcelona  Activa  també  tingui  com  a
prioritat la cultura, la creativitat i el coneixement, i que reforci les polítiques que duu
a terme des de l’any 2012 amb una aposta decidida per aquest sector per dotar-lo de
més sostenibilitat, per enfortir-ne la capacitat empresarial i econòmica, i per
diversificar els fons d’ajut, d’inversió i de cofinançament. Entén que s’ha d’apostar pel
risc però també per la progressivitat. En definitiva, demana un compromís valent per
dotar  Barcelona  Activa  d’un  programa  específic  per  als  sectors  culturals  i  creatius,  i
crear una unitat en el SOC per afavorir una major ocupabilitat en aquests sectors.
A continuació, indica que cal que les persones que en aquest moment es troben a
l’atur es puguin reincorporar ràpidament en diversos projectes, que puguin superar la
crisi i tenir segones oportunitats. En aquest sentit, constata que la gent del circ o de la
dansa en fer els quaranta anys han de menester reciclar-se. A més a més, assenyala
que s’ha de fer visible la transversalitat de l’ocupació en aquest àmbit i celebraria que
tots els sectors productius i la indústria tinguessin la innovació i la creativitat com a
elements bàsics de creixement.
D’altra  banda,  manifesta  que la  cultura  és  transversal  i  universal,  de manera que cal
construir  un  marc  europeu  de  suport  a  l’ocupació  en  aquest  sector.  Així,  suggereix
que es podrien fer borses de treball europees molt més transparents i fàcils de seguir
per estructurar millor el mercat europeu.
Seguidament, destaca la importància econòmica que té la cultura, que aporta 4.000
milions  d’euros  al  valor  afegit  brut  de  Catalunya,  el  56  %  a  Barcelona,  dades  que
palesen  la  importància  de  l’impacte  econòmic  que  aquest  sector.  Afegeix  que
Catalunya té el 21 % de les empreses i de l’ocupació de l’Estat, amb un total de 21.604
empreses i 145.000 treballadors, segons les darreres dades facilitades pel ministeri.
Recorda que la crisi de 2008 va tenir un impacte molt important sobre la cultura i en
quatre anys es  va perdre el  35 % de l’aportació que el  sector  cultural  feia  al  VAB de
Catalunya. Voldria, doncs, que en aquest moment no es repetís aquesta
circumstància, però indica que per evitar-ho cal cercar instruments nous.
Segons les dades que es coneixen, apunta que en aquest moment ja s’han cancel·lat
681  representacions  només  en  el  sector  de  les  arts  escèniques,  s’han  paralitzat  50
rodatges  a  Barcelona  i  s’han  ajornat  11  festivals.  A  més  a  més,  el  50  %  dels
treballadors  de  les  arts  escèniques  s’han  acollit  a  un  ERTO i  l’afiliació  del  sector  a  la
Seguretat Social ha caigut un 14,2 %, més del triple que qualsevol altre sector
CCM 6/20 Economia 22/58
 
econòmic.
Per acabar, comenta que gairebé el 60 % dels treballadors del sector són autònoms,
el 28 % de les empreses tenen d’1 a 5 treballadors, el 6 % en tenen de 6 a 49 i el 0,6 %
en  tenen  més  de  50.  Aquestes  dades,  puntualitza,  es  refereixen  a  l’Estat  espanyol,
però  a  Catalunya  són  similars.  En  aquest  context,  opina  que  l’Ajuntament  de
Barcelona hauria de liderar la responsabilitat que tenen les administracions de dotar
el  sector  d’instruments  que  l’ajudin  a  créixer  empresarialment,  financerament  i
professionalment, a fer-lo més escalable i a enfortir-ne la configuració.
El Sr. MASCARELL anuncia el vot favorable del Grup de JxCat a la proposició. Creu que
està ben plantejada i respon als problemes que té el sector. Indica que, més enllà dels
valors artístic, científic o humanístic, la cultura també aporta un gran valor econòmic,
de  manera  que  troba  positiu  que  es  tingui  en  compte  aquest  sector  a  l’hora  de
potenciar  l’economia  del  país.  Apunta  que  durant  molt  de  temps  hi  ha  hagut
prejudicis sobre aquest aspecte i aquest capteniment ha tingut conseqüències
negatives.
A  continuació,  manifesta  que  en  aquest  moment  ja  coneixen  bé  l’efecte  que  la
pandèmia està tenint sobre els sectors culturals i també com es ressent l’economia si
la  cultura  no  pot  treballar  d’una  manera  correcta.  Indica  que  hi  ha  més  de  20.000
empreses culturals i gairebé 150.000 professionals, i l’aportació que fan al conjunt de
l’economia és espectacular.
Tot seguit, considera que Barcelona Activa actua correctament per fer front a les
dificultats que la pandèmia ha ocasionat en els diferents sectors econòmics i, per
tant, opina que és positiu que tingui també una especificitat de caràcter cultural.
També troba bé que el SOC habiliti una oficina especialitzada en aquest àmbit.
Per acabar, al seu grup li preocupa de manera especial que, amb la voluntat de donar
valor  econòmic  a  la  cultura,  s’estan  trossejant  encara  més  les  polítiques  culturals.
Indica que en aquest moment aquestes polítiques estan distribuïdes en dues
regidories i tenen la impressió que això és un error estratègic important. Si bé
considera que les mesures que es proposen en aquesta proposició són positives, creu
que seria més positiu que el conjunt de les polítiques culturals municipals tinguessin
una estratègia compartida, i té la impressió que en aquest moment no és així. Per
tant, adverteix que el seu grup vetllarà perquè es recuperi aquesta voluntat
estratègica, tal com ja varen proposar mesos enrere amb el desplegament del Pacte
per la cultura a la ciutat de Barcelona, i hi continuaran insistint per tal que aquest
sector pugui impulsar tant els aspectes culturals com els econòmics.
El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Cs a la proposició pel bé del sector
cultural de Barcelona, que ha estat un dels sectors més afectats per la crisi
sociosanitària i també patirà de manera molt important les conseqüències de la crisi
econòmica provocada per la pandèmia. Tal com ha manifestat en el debat d’un punt
anterior  de  l’ordre  del  dia  referit  al  turisme,  reitera  que ha  estat  un  error  estratègic
del Govern la manera com ha conduït les fases del desconfinament, de manera que
s’haurà  passat  de  la  fase  2  a  la  fase  de  represa  pràcticament  sense  solució  de
continuïtat, i fins al 26 de juny no s’obriran determinats espais culturals, i encara amb
l’aforament limitat.
Seguidament, apunta que Barcelona Activa ja té una concepció empresarial per a
CCM 6/20 Economia 23/58
 
desenvolupar projectes, oferir assessorament i formació, i cercar fonts de
finançament, de manera que valora positivament aquesta iniciativa. Tanmateix, no
acaba d’entendre que aquestes mateixes mesures no s’apliquin a la resta de sectors,
perquè  des  de  Barcelona  Activa  s’ha  d’aconseguir  crear  ocupació  i  ajudar  els
empresaris i els autònoms. Concretament, opina que no és idoni que Barcelona Activa
interfereixi amb el SOC. En aquest sentit, recorda que en diverses ocasions han
proposat que Barcelona Activa posi en contacte empresaris amb aturats per crear
ocupació, però reclama que aquest organisme, que depèn de la Generalitat, sigui
capaç  d’apostar  directament  pel  sector  cultural,  amb  programes  similars  als  de
Barcelona Activa. Assenyala que el SOC gestiona 400 milions d’euros i, per tant, insta
els partits que governen a la Generalitat a ser valents i a apostar per la cultura i per la
ciutat de Barcelona.
En definitiva, assegura que el seu grup sempre donarà suport al sector de la cultura,
el qual preveu que passarà moltes dificultats.
El Sr. BOU exposa que el sector cultural, i especialment les activitats amb públic, ha
estat  un dels  sectors  més afectats  per  l’estat  d’alarma i  per  la  crisi  actual.  També és
un dels sectors que hauran de fer un esforç més important per incrementar la
seguretat percebuda, que serà l’escull principal per a l’afluència d’espectadors.
A continuació, recorda que el Grup del PP ha presentat diverses iniciatives per donar
suport a aquest sector durant la negociació del Pacte per Barcelona, entre les quals
destaca, en primer lloc, la reclamació que Barcelona exerceixi el seu paper de
cocapital  cultural  i  programar  el  calendari  d’aportacions  dels  25  milions  d’euros
compromesos  pel  Govern  d’Espanya;  en  segon  lloc,  un  seguit  de  beneficis  fiscals
mitjançant subvencions de l’IBI i l’IAE per als locals destinats a l’activitat cultural, com
ara cinemes,  teatres  o  sales  d’exposicions,  entre  d’altres,  a  més de la  reducció  de la
renda de lloguer i la prolongació de contractes amb condicions similars, i, en tercer
lloc, la compra d’entrades a espectacles públics, d’acord amb artistes i promotors, per
tal que els col·lectius més desafavorits puguin gaudir de les diferents programacions
culturals i garantir, així, que els ciutadans tinguin accés a la cultura, alhora que amb
aquesta mesura s’ajudaria el sector a tenir ingressos.
En conclusió, atesa la importància del sector cultural, el seu grup valora positivament
les dues mesures incloses en la proposició, tant pel que fa a la creació d’un nou recurs
dins  de  Barcelona  Activa  com  pel  que  fa  a  la  creació  d’una  nova  oficina  del  SOC
especialitzada en el sector cultural. Demana, però, que aquests dos instruments
siguin recursos útils, que no es limitin a expressar bones intencions i que no
esdevinguin una nova capa burocràtica.
Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició.
La Sra. PARERA anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi a la
proposició  perquè  comparteixen  l’objectiu  d’aconseguir  que  el  sector  cultural  sigui
més sostenible i que la seva subsistència no depengui tant de les subvencions. Creu
que caldria fer un estudi sobre la situació actual del sector i les seves necessitats.
D’altra  banda,  opina  que  l’expressió  “sectors  creatius”  és  una  mica  limitada  i
suggereix  que  es  podria  parlar  d’indústries  creatives  i  culturals,  perquè  tot  el  sector
pateix de manca de recursos per poder ser autosostenible i, per tant, pensa que
valdria la pena ampliar aquest ventall.
CCM 6/20 Economia 24/58
 
Pel  que fa  a  la  creació  d’una oficina  especialitzada del  SOC,  és  una mesura  que crea
dubtes  al  seu  grup.  Tot  i  que  està  d’acord  amb  la  mesura,  pensa  que  no  hauria  de
comportar més recursos de personal ni despeses econòmiques addicionals perquè en
la  situació actual  és  difícil  d’aconseguir.  Així,  doncs,  suggereix  que aquesta oficina es
doti amb personal i recursos ja existents.
El Sr. MARCÉ constata que aquest punt ha suscitat debats diferents, però es vol
centrar en la literalitat de la proposició. En primer lloc, anuncia el vot favorable dels
grups del Govern.
A continuació, destaca el valor que té la indústria creativa no tant pel que fa a la
capacitat  de  crear  continguts,  que  s’expliquen  per  si  mateixos,  sinó  sobretot  pel
vessant  transformador  sobre  l’economia  tradicional.  Per  tant,  considera  que  els
creadors, independentment del seu origen, són persones molt útils per aportar
elements de canvi en tots els sectors. Assegura que Barcelona Activa està treballant
intensament en aquest àmbit, si bé reconeix que sempre es pot fer més. Així,
esmenta els programes Creamedia, Chebec o Smath. També destaca que a Catalunya
hi ha 146.000 persones que treballen en el sector cultural, 79.500 dels quals no
treballen a les indústries tradicionals, que són els que aporten més valor afegit i a
vegades també són els que tenen més dificultats per a la reinserció laboral.
Pel  que  fa  a  l’oficina  del  SOC  el  Govern  ha  insistit  molt  al  grup  proposant  que  la
iniciativa havia de ser curosa, de manera que en el redactat final que han acordat
s’insta  el  SOC  a  posar  en  marxa  una  unitat  dedicada  a  la  inserció  laboral  dels
professionals de les indústries creatives i de la cultura, en coordinació amb Barcelona
Activa però sense perdre de vista que aquest organisme és responsabilitat de la
Generalitat de Catalunya. Celebra, doncs, que sigui ERC qui faci aquesta proposta
perquè forma part del Govern de Catalunya i, per tant, està convençut que treballarà
en aquesta direcció.
Finalment,  assenyala  que  aquestes  actuacions  s’han  de  dur  a  terme  a  escala  local,
nacional i internacional. En aquest sentit, comenta que hi ha un concurs europeu
molt  important  de  suport  a  la  indústria  cultural  i  creativa,  en  el  qual  l’ajuntament
participa  mitjançant  l’ICUB  i  Barcelona  Activa.  Confia  que  Barcelona  pot  guanyar
aquest concurs perquè aleshores la ciutat tindria una capacitat extraordinària per
desenvolupar de manera exponencial durant els propers anys la feina que ja es fa en
aquest moment en aquest àmbit.
La Sra. SENDRA està d’acord amb el Sr. Mascarell en el sentit que no s’han de diluir les
dues àrees relacionades amb la cultura i per aquesta raó demanen que aquesta
mesura s’impulsi en coordinació amb el conjunt d’actors de la política cultural.
A  continuació,  puntualitza  a  la  Sra.  Parera  que  l’objectiu  de  la  proposició  no  és
exactament aconseguir la sostenibilitat del sector, sinó que assoleixi el màxim nivell
possible de sostenibilitat.
Pel que fa a la intervenció del Sr. Sierra, assegura que la seva intenció no és que
Barcelona Activa i el SOC dupliquin feines i, per tant, ja han parlat tant amb el SOC
com amb el Govern de la Generalitat i han arribat a un acord.
El  Sr.  MASCARELL  aclareix  que  no  ha  suggerit  en  cap  moment  que  l’objectiu  de  la
proposició sigui fragmentar encara més aquestes àrees, simplement ha constatat que
CCM 6/20 Economia 25/58
 
en aquest moment hi ha dues regidories i quatre o cinc organismes relacionats amb
aquest àmbit. Per tant, opina que sense direcció estratègica aquest conjunt de peces
no funcionarà correctament, entre altres raons perquè quan algú ha de fer una gestió
no sap a qui s’ha d’adreçar.
La Sra. PARERA està d’acord amb la darrera observació que li ha fet la Sra. Sendra.
El Sr. MARCÉ replica al Sr. Mascarell que tant al Departament de Cultura de la
Generalitat com al Ministeri de Cultura no es pot parlar sobre disseny, moda o molts
altres aspectes, i creu que seria positiu que tots aquests àmbits fossin integrats en
una mateixa àrea política i en una mateixa divisió operativa, per tant és un repte
pendent  a  tot  l’Estat.  En  tot  cas,  constata  que  aquesta  no  és  una  competència  de
l’Ajuntament de Barcelona.
D’altra banda, si bé l’ajuntament té capacitat per fer programes d’impuls a la creació,
apunta que té una dificultat evident per afavorir la inserció laboral. Per tant,
considera que resoldre aquesta qüestió implica modernitzar els organismes
especialitzats i entendre què significa la nova economia, i si són capaços de resoldre-
ho faran un gran favor al sector creatiu i al país.
En conclusió,  considera  que la  iniciativa  és  positiva  i  confia  que s’hagi  pactat  amb el
SOC perquè treballi en aquesta direcció. En tot cas, assegura que el Govern municipal
així ho farà.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
canvi.
APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
6. – (M1923/977)  La  Comissió  d’Economia  i  Hisenda  acorda  instar  al  govern  municipal  a
posar en marxa un paquet de mesures de dinamització del teixit econòmic i comercial
de la ciutat, que inclogui: a. Bonificar l’IAE o rebaixar l’IBI per aquells negocis que han
vist afectada severament la seva activitat econòmica arran de la pandèmia. b.
Aprovar un pla de xoc de llicències, dotant-lo dels recursos necessaris per agilitzar la
tramitació  de  llicències  i  facilitar  l’activitat  econòmica.  c.  Ampliar  les  mesures  de
suport al pagament de lloguers incloent-hi ajuts adreçats directament al llogater. . d.
Avaluar  i,  si  s’escau,  modificar,  conjuntament  amb  el  teixit  comercial  de  la  zona
afectada aquells talls de carrers que actualment tenen una afectació negativa al
comerç i mercats municipals pel que fa a la distribució de mercaderies i comandes així
com  l’arribada  de  clients  i  treballadors,  especialment  en  dissabtes.  e.  Treballar,  en
coordinació amb les associacions comercials, professionals i gremis afectats, per
impulsar la implantació d'un segell oficial que acrediti la condició de "comerç segur"
contra la Covid i que permeti recuperar la confiança dels consumidors en els
establiments comercials.
Es presenta el text transaccionat següent:
CCM 6/20 Economia 26/58
 
(M1923/977) La  Comissió  d’Economia  i  Hisenda  acorda  instar  al  govern
municipal a posar en marxa un paquet de mesures de dinamització del teixit
econòmic i comercial de la ciutat, que inclogui: 1.- Presentar un pla de reactivar
l’activitat  econòmica  que  prioritzi  les  mesures  dirigides  a  aquells  negocis  que
han vist afectada severament la seva activitat econòmica arran de la pandèmia.
2.- Aprovar un pla de xoc de llicències, dotant-lo dels recursos necessaris per
agilitzar la tramitació de llicències i  facilitar l’activitat econòmica. 3.- Difondre al
màxim les mesures aprovades per fomentar la rebaixa del lloguer dels locals
comercials i de restauració, avaluar-ne conjuntament amb el sector la seva
eficàcia  i,  si  s’escau,  introduir-ne  de  noves.  4.-  Avaluar  i,  si  s’escau,  modificar,
conjuntament amb el teixit comercial de la zona afectada aquells talls de carrers
que actualment tenen una afectació negativa al comerç i mercats municipals pel
que fa a la distribució de mercaderies i comandes així com l’arribada de clients i
treballadors, especialment en dissabtes. 5.- Treballar, en coordinació amb les
associacions comercials, professionals i gremis afectats, per impulsar la
implantació d'un segell oficial que acrediti la condició de "comerç segur" contra
la Covid i que permeti recuperar la confiança dels consumidors en els
establiments comercials.
La Sra. ARTADI recorda que a la sessió anterior de la comissió el Grup de JxCat va
presentar una iniciativa sobre comerç, que fou aprovada i en un punt posterior de
l’ordre del dia en faran el seguiment. En aquesta sessió les iniciatives que presenta el
seu grup insisteixen en aquest àmbit per reconèixer la importància que té el sector a
la ciutat de Barcelona i l’impacte que està produint-hi la pandèmia.
A continuació, informa que han arribat a una transacció amb el Govern i, si bé el text
acordat  és  menys  ambiciós,  han  prioritzat  que  les  mesures  s’aprovin  i  s’apliquin.
Agraeix, doncs, a la Sra. Ballarín la feina que han pogut fer conjuntament per arribar a
aquest acord. Al text transaccionat s’elimina la petició de bonificar l’IAE i rebaixar l’IBI.
Tanmateix,  tot  i  que  comprèn  les  consideracions  jurídiques  que  s’han  fet,  voldria
entendre per quina raó hi ha hagut diversos ajuntaments, com el de Madrid, que han
pogut  implementar  mesures  d’aquest  estil,  que  també  són  demanades  per  les
patronals. També han arribat a un acord transaccional pel que fa a les ajudes als
lloguers.  El  seu  grup  tenia  la  sensació,  després  d’haver  parlat  amb  alguns  eixos
comercials de la ciutat, que els incentius que es proposaven eren massa baixos tenint
en compte que la rebaixa de lloguers com a mínim és de sis mesos. Diversos membres
del Govern municipal trobaven una mica catastrofista la previsió que feia el seu grup
quant a l’impacte de la crisi  sobre el  comerç i,  per tant,  consideraven que la mesura
que es proposava era prematura. Per tant, troba que és positiu avaluar conjuntament
amb el sector l’eficiència de les mesures i,  si  escau, implementar-ne d’altres, tal com
es recull en el text transaccionat.
Seguidament,  defensa  la  necessitat  d’implementar  un  pla  de  xoc  en  l’àmbit  de  les
llicències  municipals.  Assenyala  que  l'Administració  ha  de  facilitar  l’activitat
econòmica, ha de ser àgil i ha de reduir la burocràcia. Per tant, suggereix que
s’impulsin  les  declaracions  responsables  i  que  es  revisin  els  procediments
administratius actuals per eliminar tràmits innecessaris per tal que l’ajuntament deixi
de ser una trava per a l’activitat econòmica,  especialment en aquest moment que hi
CCM 6/20 Economia 27/58
 
ha moltes empreses en situació molt difícil. Espera que no s’hagi de fer un pla de xoc
de  terrasses,  perquè  fins  aquest  moment  s’han  registrat  més  de  2.500  sol·licituds
però  no  saben  quantes  se  n’han  autoritzades.  En  tot  cas,  el  seu  grup  entén  que
aquesta és una línia de treball important.
Un altre aspecte que destaca és el que fa referència als talls de carrers. Molta gent té
la sensació que, a causa de la necessitat de mantenir distàncies de seguretat entre les
persones  per  prevenir  la  covid-19,  s’han  pres  mesures  sense  consens  i  el  seu  grup
creu  que  s’ha  de  poder  compatibilitzar  l’increment  d’espai  per  als  vianants,  de  la
seguretat i de la sostenibilitat amb la recuperació de l’activitat econòmica. En aquest
sentit,  apunta  que  hi  ha  hagut  moltes  zones  que  s’han  reconvertit  en  espais  per  a
vianants i aquesta mesura ha estat positiva i que el sector comercial demanava, per
tant no en fan una esmena a la totalitat. Tanmateix, assenyala que hi ha moltes
queixes  en  determinats  indrets  per  l’afectació  que  aquesta  mesura  té  sobre  el
comerç, com ara a la Via Laietana, al barri Gòtic, a Sant Pere, a Santa Caterina, a la
Ribera, al passeig de Fabra i Puig o a la rambla Onze de Setembre, a Sant Andreu.
Comenta que durant les converses sobre el Pacte per la mobilitat havien discutit molt
sobre aquesta qüestió amb la regidora Alarcón però entén que no hi ha hagut prou
interlocució, especialment pel que fa a la mobilitat durant els dissabtes, tal com bé
sap  la  Sra.  Ballarín  perquè  també  era  al  grup  d’economia  de  la  taula  del  Pacte  per
Barcelona, on el sector del comerç va ser unànime en aquesta qüestió. Demana,
doncs, que aquest tema es revisi i s’acordi conjuntament amb el sector.
Finalment, destaca la importància de la confiança de la gent en la seguretat de les
botigues perquè hi tornin. Apunta que les darreres notícies sobre diversos rebrots de
la pandèmia dificultaran aquesta afluència de clients. Malgrat les recomanacions
generals que es fan sobre l’ús de mascaretes i  la limitació de l’aforament, indica que
no hi ha un protocol ben establert. En aquest context, s’ha reclamat des de diferents
àmbits que s’implementi un segell que acrediti la seguretat dels establiments, mesura
que potser es podria incloure dins del programa “Barcelona safe city”.
El  Sr.  CASTELLANA intervé com a portaveu del  Grup d’ERC. Agraeix la presentació de
la proposició i explica que el seu grup també hi va fer una esmena transaccional, la
qual entén que queda recollida en el text que es porta a votació, si més no en
l’esperit. Per tant, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició.
A  continuació,  manifesta  que  el  seu  grup  va  començar  a  treballar  en  l’àmbit  de
comerç des de l’inici  de la pandèmia i  ha fet diverses propostes al  Govern municipal.
Així,  el  mes  d’abril  varen  proposar  iniciatives  per  instal·lar  terrasses  a  la  calçada  i
permetre, així, guanyar espai públic, mesura que es va aprovar en el darrer Plenari.
També varen proposar la reducció de la taxa de terrasses, que es va aprovar, la
reducció de l’IBI, incentius per reduir el lloguer dels locals comercials i altres relatives
a la mediació. Remarca que allò important és l’efecte multiplicador dels ajuts públics.
Tot  seguit,  es  mostra  d’acord  amb  les  reflexions  que  ha  fet  la  Sra.  Artadi  sobre  la
digitalització i de les llicències, aspecte que es tornarà a debatre en un punt posterior
de l’ordre del dia.
Pel que fa a la mobilitat, indica que s’ha de garantir i opina que aquesta qüestió s’ha
gestionat incorrectament. En termes generals, però, assenyala que afavorir les
passejades  beneficia  el  comerç.  Per  tant,  creu  que  s’ha  de  guanyar  espai  públic,
també per al cotxe, i fer una ciutat més amable. En aquest sentit, opina que la
CCM 6/20 Economia 28/58
 
pacificació  dels  nuclis  històrics  del  pla  de  Barcelona  és  un  bon  exemple  d’aquesta
filosofia perquè en la majoria d’ells el comerç és dinàmic i potent.
Seguidament,  remarca  la  importància  de  la  confiança,  tal  com  s’ha  expressat
anteriorment. A més a més, considera que és rellevant la celeritat en la
implementació de les mesures.
Finalment, apunta que el sector del comerç electrònic no ha tancat durant la
pandèmia.  En  aquest  àmbit,  indica  que  l’ajuntament  ha  de  garantir  que  la
competència amb el comerç de proximitat sigui lleial.
El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Cs a la proposició perquè donen
suport al comerç de la ciutat de Barcelona i perquè aquesta iniciativa és un reflex del
darrer prec que va presentar el seu grup, que el Govern municipal no va acceptar.
Tot seguit, diu que el comerç de la ciutat sap qui li dona suport i qui no ho fa. Apunta
que  la  queixa  sobre  la  manca  d’interlocució  del  Govern  amb  els  eixos  comercials
principals  i  amb  els  representants  del  sector  s’ha  produït  reiteradament  des  del
darrer mandat.
Pel que fa als impostos, recorda que el seu grup va permetre aprovar en aquesta
mateixa  comissió  l’exempció  de  la  taxa  de  residus  per  als  comerços  i  també  va
aconseguir  de  rebaixar  el  75  % de  la  taxa  de  terrasses  fins  a  final  d’any,  a  la  qual  ja
s’havien  oposat  abans  que  el  Govern  aprovés  el  que  qualifica  d’impuestazo amb el
suport del Grup d’ERC i el consentiment del Grup de JxCat.
A continuació, exposa que els comerços han estat tancats durant tres mesos, han
hagut de mantenir moltes despeses i han fet un esforç sobrehumà. Per tant, constata
que els incentius i les campanyes de promoció són urgents perquè, a més a més,
molts comerços estan tancant. Reclama, doncs, que el Govern municipal sigui valent i
anunciï mesures per donar tranquil·litat al sector, com ara una campanya de Nadal
exemplar que fomenti Barcelona com a ciutat turística de compres i de qualitat.
Pel que fa a la mobilitat, comenta que a les taules sectorials del Pacte per Barcelona
hi ha una queixa generalitzada perquè el Govern municipal està aprofitant la
pandèmia per imposar un model ideològic en contra del vehicle privat, mesures que
qualifica  de  barbaritat.  Replica  al  Sr.  Castellana  que  la  mobilitat  impulsa  l’activitat
comercial i augura que quan els comerços de Barcelona obrin i s’hi pugui accedir des
de la resta de l’àrea metropolitana, de la resta de províncies de Catalunya i de la resta
d’Espanya,  la  gent  hi  arribarà  amb  el  seu  vehicle  privat  i  s’hauran  de  poder  moure
amb llibertat per la ciutat. Com a exemple, diu que no es pot deixar el carrer del
Consell de Cent amb un sol carril per a la circulació.
El Sr. BOU manifesta que el Grup del PP està d’acord amb els cinc punts que conté la
proposició, perquè tret de la darrera són mesures que el seu grup ha presentat
reiteradament tant en aquesta comissió com en el Plenari i en els debats del Pacte
per Barcelona.
Pel  que  fa  a  la  bonificació  de  l’IAE  i  la  rebaixa  de  l’IBI  als  negocis  que  han  patit  una
afectació  severa  en  l’activitat  econòmica,  recorda  que  és  una  mesura  que  ja  varen
presentar  a  la  comissió  conjunta  que  es  va  celebrar  el  mes  d’abril,  tot  i  que
demanaven el cent per cent de bonificació mentre durés l’estat d’alarma. Sobre el pla
de  xoc  per  agilitzar  la  tramitació  de  llicències  i  facilitar  l’activitat  econòmica,  el  seu
grup  ha  proposat  aquesta  mesura  des  de  l’inici  del  mandat.  Aquesta  proposició,
CCM 6/20 Economia 29/58
 
afegeix, es limita a demanar la creació d’un grup de treball per detectar quins són els
tràmits  que  dificulten  l’activitat  econòmica  i  resoldre  aquesta  qüestió.  Quant  a
l’ampliació  de  les  mesures  de  suport  per  al  pagament  de  lloguers  i  incloure-hi  ajuts
adreçats directament al llogater, el seu grup ja va proposar una mesura similar a la
comissió  conjunta  del  mes  d’abril  per  a  aquells  comerços  que  haguessin  patit  una
reducció de les vendes superior al 30 %. Sobre el quart punt, que demana avaluar
l’impacte  dels  talls  de  carrers  conjuntament  amb  el  teixit  comercial  de  les  zones
afectades i, si escau, modificar-los, recorda que el seu grup va presentar una iniciativa
gairebé idèntica a la darrera sessió de la comissió, que va ser aprovada.
Pel  que  fa  al  darrer  punt,  sobre  la  implantació  d’un  segell  oficial  que  acrediti  la
condició de comerç segur contra la covid-19, que és l’única mesura que el seu grup no
havia proposat anteriorment, també hi estan d’acord perquè considera que ajudarà a
augmentar  la  seguretat  percebuda,  que  pot  ser  l’escull  principal  per  a  l’afluència  de
clients a les botigues.
Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició.
La Sra. PARERA anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi perquè estan
d’acord  en  tots  els  punts  que  es  proposa.  Pel  que  fa  al  segell  acreditatiu  de  comerç
segur, entén que és una mesura essencial perquè en aquest moment transmetre la
sensació de seguretat és més necessari que mai. Tanmateix, apunta que l’ajuntament
no es pot limitar a donar aquest segell i  deixar que els establiments n’assumeixin tot
sols els costos, sinó que els ha de donar suport per tal que aquest segell de qualitat
no impliqui un cost afegit per als comerços.
Pel  que  fa  als  talls  de  carrers,  té  la  impressió  que  tota  la  política  de  mobilitat  s’està
fent  solament  tenint  en  compte  l’aspecte  mediambiental  i  reclama  que  es  miri  com
aquestes mesures afecten els veïns, els comerços i la ciutat en general. A més a més,
creu que aquestes actuacions es fan sense consensuar-les amb les parts afectades.
Quant a facilitar els tràmits per obtenir llicències, diu que és una mesura òbvia i
bàsica perquè en aquest moment cal que l'Administració sigui molt àgil. Lamenta que
això no sigui així, com es demostra amb els tràmits per a la reobertura de terrasses,
que duen molt de retard malgrat que el Govern havia garantit que es faria amb
celeritat, situació que considera un mal símptoma.
Finalment, en relació amb el primer punt de la proposició, tot i que entén que el grup
proposant hagi acceptat la transacció perquè es puguin aprovar els cinc punts que
conté la iniciativa, lamenta que se n’hagi eliminat la bonificació de l’IAE i la rebaixa de
l’IBI.  Aquest punt,  afegeix,  ha quedat molt  obert i  poc concret,  que no compromet a
res i es limita a expressar bones intencions. Assenyala que l’experiència demostra que
les bones intencions no solen arribar a bon port. En tot cas, continuaran parlant
d’aquesta  qüestió  en  els  debats  preparatoris  dels  pressupostos  de  2021.  Tot  i  així,
demana que el Govern faci alguna cosa en aquest àmbit abans de final d’any.
La Sra. BALLARÍN agraeix la presentació d’aquesta proposició perquè creu que té una
voluntat clara d’ajudar els sectors del comerç i de la restauració, dos dels sectors clau
per  a  l’economia,  l’ocupació  i  la  cohesió  social  de  Barcelona,  i  que  han  patit  molt
durant els tres mesos darrers, tal com ho constaten les dades sobre els ERTO.
En  segon  lloc,  agraeix  l’acceptació  de  les  dues  esmenes  transaccionals  que  ha
proposat el Govern. No sap si aquesta transacció ha arribat a tots els grups perquè li
CCM 6/20 Economia 30/58
 
ha semblat que el Sr. Bou s’ha referit al text original de la proposició.
A continuació, manifesta que el Govern municipal comparteix la preocupació pel
comerç  i  la  restauració,  raó  per  la  qual  des  de  l’inici  de  la  crisi  ha  activat  diverses
mesures per ajudar aquests sectors. Algunes de les iniciatives, afegeix, han estat
proposades  pels  sectors  mateixos,  d’altres  pels  grups  polítics  i  d’altres  s’han  discutit
en el si del Centre de Coordinació de la Resposta Econòmica, Cecore. Així, el Govern
ha treballat per afavorir la liquiditat i la seguretat de les empreses, per fer una
promoció adequada al moment actual i avançar en professionalització i innovació.
Pel que fa a la liquiditat dels negocis i afavorir que en continuï obert el major nombre
possible,  s’ha  dissenyat  un  nou  calendari  fiscal  amb  ajornament  del  pagament
d’impostos i cànons; s’ha rebaixat la taxa de terrasses i el preu públic de recollida de
residus  comercials  fins  al  75  % durant  l’estat  d’alarma;  s’ha  donat  una  subvenció  de
300  euros  als  autònoms;  s’ha  activat  un  nou  servei  d’assessorament  financer,
demanda  del  sector  del  comerç,  que  ha  tingut  problemes  amb  els  crèdits  ICO;  s’ha
incentivat la rebaixa del lloguer de locals comercials amb l’establiment d’un fons d’un
milió  d’euros  per  a  aquells  propietaris  que  facin  rebaixes  significatives  i  també  d’un
servei de mediació entre propietaris i llogaters, conjuntament amb el Col·legi
d’Advocats, i han agilitzat el pagament de subvencions.
En l’àmbit de la seguretat, el Govern ha garantit que l’espai públic sigui segur per tal
que  es  pugui  reprendre  l’activitat  econòmica.  En  aquesta  línia,  han  fet  el  decret  de
terrasses  i  han  possibilitat  que  el  comerç  surti  al  carrer.  A  més  a  més,  l’ajuntament
participa  en  el  projecte  “BCN  safe  city,  BCN  safe  visit”  i  treballa  perquè  bars  i
restaurants tinguin aquest segell.
Quant a la promoció econòmica adequada a la nova realitat, el Govern ha presentat
al sector comercial una campanya per incentivar la compra de proximitat perquè
Barcelona no tindrà turistes durant un temps.  També s’ha incrementat el  pressupost
de  la  campanya  de  Nadal  i  l’enllumenat;  es  treballa  per  obtenir  la  capitalitat  de
l’alimentació sostenible; s’ha presentat un pla per a la digitalització amb un increment
del 60 % de les subvencions i l’establiment de cursos de formació per al comerç, i en
tot moment han tingut en compte les àrees de promoció econòmica urbana. El
Govern considera que tot aquest seguit de mesures va en la línia d’ajudar qui més ho
necessita.
En  relació  amb  la  tramitació  de  llicències  d’activitat,  admet  que  aquest  és  un  repte
que s’ha d’abordar. El Govern ja estava treballant en un pla, que amb la crisi actual és
més necessari que mai, per facilitar aquestes tramitacions. Es compromet, doncs, a
continuar  treballant-hi  conjuntament  amb  els  grups  de  l’oposició  i  amb  els  actors
implicats.
Sobre  els  talls  de  carrers,  reconeix  que  hi  ha  hagut  diversitat  d’opinions  entre  els
comerciants. En tot cas, subratlla que tot el sector del comerç té una mateixa posició
sobre els  talls  de l’avinguda de la Meridiana i  retreu a alguns grups que quan parlen
de mobilitat no esmenten aquest problema. El Govern és conscient que en alguns
casos el diàleg podria haver estat més directe, però recorda que en el termini de
quinze dies hi ha previst convocar un grup de treball, en el si del Pacte per la mobilitat
de Barcelona, per avaluar l’impacte de les mesures que s’han implementat fins aquest
moment,  analitzar-ne  les  afectacions  i,  en  els  casos  que  l’avaluació  sigui  negativa,
revertir la situació.
Per acabar, insisteix que en aquest moment és molt important per al comerç
CCM 6/20 Economia 31/58
 
implementar el segell de qualitat “Barcelona safe city” per garantir la seguretat.
La Sra. ARTADI agraeix el suport de tots els grups i del Govern a la proposició i les
diverses aportacions i reflexions.
Dit això, insisteix en la importància de la celeritat per aplicar els acords presos en
comissions o en Plenari, però també per revisar mesures que ha pres el Govern
municipal i que es demostra que no han estat efectives. Lamenta, doncs, que els
grups de l’oposició hagin d’insistir tant perquè s’adoptin aquestes mesures.
Quant  a  la  mobilitat,  admet  que  hi  ha  diversitat  d’opinions  però  constata  que  la
posició del sector depèn de les zones.
D’altra  banda,  coincideix  amb  la  Sra.  Parera  que  la  certificació  d’establiment  segur
s’ha d’acompanyar d’ajuts per a les inversions que hagin de fer.
Finalment, assegura que malgrat l’acceptació de la transacció el seu grup no renuncia
a  introduir  millores  en  l’IAE  i  l’IBI,  i  es  posa  a  disposició  de  la  resta  de  grups  de
l’oposició per veure si treballant conjuntament en aquesta qüestió tenen més èxit.
El  Sr.  BOU  aclareix  que  el  text  transaccionat  no  li  havia  arribat  o  no  l’havia  vista
perquè  n’hi  ha  hagut  d’altres  en  diversos  punts  de  l’ordre  del  dia.  Si  ha  estat  així,
demana disculpes. En tot cas, manté el sentit del vot del seu grup.
Pel que fa a la mobilitat, especialment a la Via Laietana, demana que el Govern tingui
en compte l’opinió dels barcelonins. Comenta que el dissabte anterior al capvespre hi
va anar i va constatar que no hi havia cap vianant. Reclama, doncs, que aquest carrer
s’obri al trànsit perquè, en cas contrari, els ciutadans s’enfadaran molt.
La Sra. BALLARÍN assegura que durant els darrers mesos el Govern i tot el personal de
l’ajuntament  han  treballat  intensament  en  la  qüestió  de  la  celeritat  en  els  tràmits.
Apunta que ho han fet en condicions complicades perquè es varen haver de confinar i
varen haver de treballar telemàticament. En tot cas, atesa la situació, creu que
s’estan donant respostes ràpides, si bé comprèn les necessitats del sector privat.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
canvi.
APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT
Del Grup Municipal Ciutadans:
7. – (M1923/975) La Comissió d'Economia i Hisenda insta el Govern municipal a ajornar
l'aplicació de la taxa pel servei de recollida de residus municipals generats en els
domicilis particulars fins l'any 2021, com a mínim, atès el perjudici que causa als
ciutadans en un moment en que ha augmentat de forma significativa el consum
d'aigua a les llars per les restriccions de mobilitat; així com a trobar una formula més
equitativa per a l'aplicació d'aquesta, deslligant-la del consum d'aigua i tenint en
compte la capacitat econòmica i l'esforç de separació de residus que realitzen els
ciutadans.
CCM 6/20 Economia 32/58
 
RETIRADA
Del Grup Municipal Partit Popular:
8. – (M1923/971) La Comissió d'Economia i Hisenda acorda instar al Govern Municipal a
crear un grup de treball format per tècnics municipals, experts en la matèria i
representants dels grups polítics perquè, en el termini màxim de sis mesos, presenti:
1) Una diagnosi de les principals traves administratives i normatives que dificulten
l’activitat econòmica a la ciutat.  2)  Un pla de millora que adreci  els  canvis necessaris
per reduir o, en el millor dels casos, eliminar aquestes traves.
El Sr. BOU exposa que el creixement econòmic a la llarga dona benestar social, opinió
que  creu  que  és  compartida  per  tothom,  si  bé  reconeix  que  les  plusvàlues  s’han  de
repartir correctament. Amb aquest esperit, doncs, el Grup del PP presenta aquesta
proposició per facilitar que els emprenedors puguin obrir negocis a Barcelona, perquè
d’aquesta manera hi haurà inversions i tothom se’n podrà beneficiar.
Tot seguit, recorda que el seu grup ha demanat reiteradament, especialment des de
l’inici  del  mandat,  una  reforma  de  l'Administració  municipal  per  garantir-ne  la
sostenibilitat reduint o eliminant despeses supèrflues, i una simplificació dels tràmits i
de  les  ordenances  municipals  per  facilitar  l’activitat  econòmica.  Així,  comenta  que
durant la campanya electoral ja varen proposar un pla per desburocratitzar
l'Administració i es varen comprometre a crear una finestreta empresarial telemàtica
única per centralitzar els tràmits de les administracions local, autonòmica i central
necessaris per iniciar o ampliar una activitat econòmica. Apunta que actualment la
finestreta única empresarial és present al 97 % dels municipis de Catalunya i lamenta
que Barcelona es trobi entre el 3 % restant.
D’altra  banda,  critica  l’afició  del  Govern  municipal  per  les  moratòries,  com  les  que
afecten  els  hotels,  el  22@,  el  Pla  d’usos  o  les  benzineres.  Considera,  doncs,  que  el
Govern abusa d’aquesta eina. Afegeix que el decret per ampliar l’espai de terrasses és
el darrer exemple d’excés de burocràcia, que estableix un termini de quinze dies per
resoldre les peticions presentades pels restauradors. El seu grup ja va advertir que
aquest termini no era realista, atesa la multitud de peticions previstes, i per aquesta
raó  va  demanar  que  s’establís  un  període  de  vint-i-quatre  hores  i,  si  no  hi  havia
resposta  negativa  de  l’ajuntament,  es  permetés  l’ampliació  de  la  terrassa,  sense
perjudici  de posteriors inspeccions i  de l’aplicació de mesures correctores pertinents,
si  calguessin,  tal  com  s’ha  fet  en  altres  municipis.  Assenyala  que  el  Gremi  de
Restauradors també ha criticat aquesta mesura, el qual opina que hauria estat més
positiu utilitzar el règim de comunicació prèvia en aquests casos.
En  definitiva,  apunta  que  el  seu  grup  no  és  l’únic  a  denunciar  que  l’Ajuntament  de
Barcelona  té  un  problema  de  traves  administratives  i  normatives,  tal  com  s’ha
constatat en les reunions del Pacte per Barcelona. Així, recorda que fins i tot El
Periódico, mitjà que no pot ser titllat de liberal conservador, el mes de setembre
anterior  va  publicar  un  editorial  titulat  “Burocràcia  contra  Barcelona”,  en  el  qual
advertia que la burocràcia i les ordenances municipals estrictes podrien arribar a ser
contraproduents per als interessos de la ciutat. Per evitar, doncs, que la burocràcia i
la  rigidesa  normativa  esdevinguin  un  impost  afegit  a  l’activitat  econòmica  de
Barcelona i un fre a la competitivitat, el seu grup ha presentat una iniciativa a la
CCM 6/20 Economia 33/58
 
Comissió de Presidència i aquesta que defensa en aquest moment.
Per acabar, llegeix el text de la proposició. Argumenta que els punts que proposa són
fàcils  d’implementar  i  que  l’ajuntament  ha  de  facilitar  els  tràmits  modificant  aquells
aspectes  necessaris  per  tal  d’ajudar  els  emprenedors  que  volen  crear,  ampliar  o
consolidar  una  empresa.  Com  a  empresari,  ell  mateix  sap  que  molta  gent  s’espanta
davant  les  traves  burocràtiques  i  normatives,  i  reclama  que  l’ajuntament  ajudi
aquelles persones que estan disposades a hipotecar-se o a invertir els estalvis per
crear  un  negoci.  Sap  per  experiència  que  hi  ha  casos  en  què  els  tràmits  s’eternitzen
mentre  l’emprenedor  està  pagant  lloguers  i  personal,  situació  que  qualifica  de
catastròfica. Per tant, està segur que tothom agrairà que l’ajuntament canviï aquesta
dinàmica.
El Sr.  CASTELLANA intervé com a portaveu del  Grup d’ERC. Agraeix la presentació de
la proposició i està pràcticament d’acord amb l’exposició que n’ha fet el Sr. Bou, si bé
amb matisos. Apunta que el seu grup sempre ha defensat que els tràmits
administratius  han  d’afavorir  l’activitat  econòmica  i  subratlla  l’exigència  de
responsabilitat, tant del sector públic com del privat, per assolir aquest objectiu.
També coincideix en el fet que durant les darreres setmanes l'Administració no ha
estat prou àgil.
A continuació, apunta que el Grup del PP sempre insisteix en la simplificació de
l'Administració, que en molts casos significa fer-la més petita, i el model ideològic
d’ambdós grups són totalment diferents en aquesta qüestió. Per tant, en aquest punt
no  es  poden  posar  d’acord,  però  no  pas  a  causa  de  despeses  supèrflues,  com  s’ha
argumentat,  que  també  estan  d’acord  a  eliminar-les,  sinó  perquè,  tal  com  defensen
molts economistes, i especialment dones, com Ana Mazzucato, l'Administració ha de
tenir prou múscul per desenvolupar el seu paper com a agent econòmic i garantir un
just repartiment dels beneficis del creixement, de manera que contribueixi a la
cohesió social.
Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició.
El Sr. MASCARELL anuncia el vot favorable del Grup de JxCat a la proposició perquè
eliminar  les  traves  administratives,  polítiques  o  normatives  que  dificultin  l’activitat
econòmica és positiu. Recorda que el seu grup també ha presentat diverses iniciatives
per  convertir  l’ajuntament  en  una  administració  més  àgil  i  eficaç,  com  ara  la  tarifa
plana fiscal, la reducció dels terminis per obrir una empresa a Barcelona, la finestreta
única empresarial, la lluita contra la morositat de les empreses subcontractistes,
l’ampliació dels  equips  que tramiten llicències  d’obres d’activitat  o,  més recentment,
una  oficina  específica  per  a  tramitació  de  llicències  d’obres  de  rehabilitació.  També
han  demanat  que  s’agilitzin  les  subvencions  covid,  que  tot  i  que  es  varen  anunciar
sorollosament no es començaran a adjudicar fins a la tardor o a final  d’any.  A més a
més, no saben com s’estan gestionant les més de 2.500 peticions que s’han rebut del
sector de la restauració per ampliar terrasses, la majoria de les quals continuen sense
tenir resposta. Critica també la falta de solucions per a les famílies nombroses i
monoparentals, que han d’esperar que s’aprovin les modificacions de l’IBI. I pel que fa
als autònoms que tenen ajuts concedits, apunta que han patit nous processos
burocràtics  perquè  els  departaments  de  l’ajuntament  no  estan  connectats  amb  la
hisenda municipal.
CCM 6/20 Economia 34/58
 
El seu grup, doncs, ha plantejat totes aquestes qüestions perquè estan convençuts
que l’ajuntament ha de fer un procés clar i rotund per simplificar els tràmits, eliminar
traves i posar-se al servei dels ciutadans amb més claredat. Volen un ajuntament
lliure de mentalitat burocràtica perquè no es poden vantar de tenir una ciutat
supertech i supersmart si l’ajuntament treballa com al segle XIX i inverteix solament
un 0,006 % del pressupost en innovació. En definitiva, volen un ajuntament que confiï
en els ciutadans, que sigui innovador en els processos i que tingui bons sistemes de
control a posteriori.
El Sr. SIERRA comenta que a la sessió celebrada al matí de la Comissió de Presidència
han estat testimonis que moltes de les iniciatives de diversos grups eren adreçades a
aquesta mateixa qüestió. El Grup de Cs constata, doncs, que cal simplificar
l'Administració,  s’ha de combatre la bretxa digital  perquè pimes i  autònoms disposin
de  la  tecnologia  adequada  per  relacionar-se  amb  l'Administració,  s’ha  d’enfortir  la
xarxa de fibra òptica i les estacions base de la ciutat per aprofitar les oportunitats que
ofereix  la  tecnologia  5G,  i  també  s’ha  de  digitalitzar  l'Administració  local  i  obrir,
finalment, la finestreta única empresarial. Recorda que des que pertany a Cs, fa més
de  deu  anys,  ha  sentit  a  parlar  d’aquesta  finestreta  única  i  aquest  retard  perjudica
especialment  els  autònoms  i  les  empreses  petites  i  mitjanes,  que  han  d’invertir
recursos a relacionar-se amb l'Administració per comptes de destinar-los a fer créixer
el seu negoci. Concretament pel que fa a les llicències de terrasses, malgrat el
compromís de la regidora Sanz de simplificar-ne els tràmits, apunta que s’ha d’aportar
un projecte tècnic signat per un arquitecte.
Per aquestes raons, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició.
La Sra. PARERA anuncia el vot favorable del Grup de Barcelona pel Canvi. Remarca
que fa temps que tots els grups fan aquesta reclamació, especialment en aquest
moment  en  què  l’adopció  de  mesures  per  afavorir  la  recuperació  econòmica  és
urgent.  Recorda  un  informe  de  l’any  anterior  del  Banc  Mundial  bastant  dur  amb  la
situació a Espanya perquè la mitjana per obrir un negoci és de dotze dies mentre que
a Nova Zelanda és de dotze hores i al Canadà un dia i mig. Atribueix aquest retard als
tràmits burocràtics. Afegeix que aquests retards afecten clarament la dinàmica de
l’activitat econòmica i posar-hi remei facilitaria el creixement d’aquesta activitat.
A  continuació,  indica  que  allò  que  realment  retarda  l’inici  d’una  activitat  econòmica
són  els  tràmits  d’obertura  d’un  local,  aspecte  en  el  qual  l'Administració  local  pot
intervenir,  si  bé  és  molt  complicat  fer-ho  únicament  des  de  l’àmbit  municipal.  Així,
doncs, caldria que totes les administracions col·laboressin per tal que no hi hagi
duplicitats. En aquest sentit, esmenta que temps enrere CEPYME va elaborar un
informe molt interessant que contenia un seguit de mesures per simplificar els
tràmits burocràtics i afavorir la reactivació econòmica, si bé s’enfocava principalment
a les pimes. Creu que aquest seria un bon punt de partida per al grup de treball que
es proposa en aquesta iniciativa.
La Sra. BALLARÍN anuncia el vot favorable dels grups del Govern. Assenyala que a
Barcelona es pot constituir una empresa en 48 hores de mitjana però l’obtenció de la
llicència  d’activitat  triga  més  temps.  Així,  doncs,  el  Govern  està  d’acord  que  es  pot
avançar en un ventall ampli de qüestions perquè Barcelona sigui una ciutat més
CCM 6/20 Economia 35/58
 
facilitadora  de  l’activitat  econòmica  i  en  aquest  sentit,  tal  com  ja  han  manifestat  en
altres ocasions, creu que la relació entre els ciutadans i el teixit econòmic amb
l'Administració pública és un element clau. Tanmateix, puntualitza que el Govern és
favorable a simplificar els tràmits quan sigui possible, però precisament pel que fa a
les  terrasses,  que  s’ha  posat  com  a  exemple,  no  és  possible  obrir-ne  solament  amb
una declaració responsable, tal com va proposar el Gremi de Restauració, perquè hi
ha  un  decret  estatal  que  estableix  que  si  ha  d’envair  la  calçada  hi  ha  d’intervenir
l'Administració.
A continuació, assegura que la voluntat del Govern és oferir tota la informació
relacionada  amb  l’activitat  econòmica  mitjançant  un  únic  espai  en  línia,  que  seria  la
finestreta única que s’ha esmentat,  mesura que simplificaria  l’accés a  la  informació i
permetria eliminar totes les traves a la dinamització de l’economia de la ciutat. Admet
que  fa  molt  de  temps  que  s’està  treballant  en  aquesta  qüestió,  però  en  el  context
actual postcovid ha esdevingut un element central de l’estratègia del Govern per a la
reactivació econòmica.
Seguidament, informa que el Govern està treballant en la definició i posada en marxa
d’un  pla  per  facilitar  l’activitat  econòmica,  en  la  mateixa  línia  que  es  proposa  en
aquesta  iniciativa,  i  s’ha  fet  una  diagnosi  del  sistema  actual,  tenint  en  compte  les
dades objectives però també la percepció dels usuaris. També estan definint el pla de
millores corresponent, que contindrà mesures a curt i mitjà termini, i estan creant un
grup intramunicipal per implementar aquest pla. Fruit de la diagnosi que esmentava,
s’han identificat diferents punts de millora, com ara l’atenció en anglès a les OAC, que
en  aquest  moment  no  és  l’adequada;  la  unificació  i  simplificació  dels  criteris  dels
plans d’usos dels districtes; l’agilització dels tràmits per obtenir la llicència d’activitat.
A més a més, estan estudiant la simplificació de la normativa municipal, camp en el
qual tenen molt camí per recórrer. Espera que el trimestre proper podran veure els
resultats  d’aquests  treballs,  compartir-los  amb els  agents  econòmics  i  amb els  grups
polítics,  i  sobretot  posar  en  funcionament  aquest  pla  per  reactivar  l’economia  de  la
ciutat de la manera més ràpida possible.
El Sr. BOU agraeix al Govern i  a l’oposició el suport a la proposta. Puntualitza que ell
sempre ha volgut un ajuntament fort i ben gestionat, però que no sigui excessiu ni
invasiu.  Opina,  doncs,  que  es  poden  posar  d’acord  amb  el  Grup  d’ERC,  malgrat
l’escepticisme que ha mostrat  el  Sr.  Castellana en la  seva intervenció.  Apunta que la
sanitat  i  l’educació  públiques  són  sagrades,  si  bé  hi  ha  d’haver  mútues  i  escoles
concertades.
El Sr. MASCARELL agraeix la intervenció de la Sra. Ballarín però puntualitza que la
percepció dels ciutadans sobre els ritmes municipals és negativa en general. Creu,
doncs, que la manera de millorar aquesta percepció és aconseguir que els tràmits
siguin més ràpids.
La Sra. BALLARÍN reitera que el Govern vol aplicar les idees que s’han exposat perquè
volen  que  l’ajuntament  sigui  una  administració  al  servei  de  la  ciutat,  amb  una
economia productiva al servei de tothom. Confirma que el primer llibre de
l’economista Mariana Mazzucato era sobre l’estat emprenedor, però indica que en un
altre  llibre,  que  ha  tingut  més  impacte  internacional,  parla  sobre  l’economia  que
CCM 6/20 Economia 36/58
 
produeix  valor  i  l’economia  que  xucla  el  valor  produït.  En  aquest  sentit,  vol  que
Barcelona tingui una economia productiva i forta, de manera que el pla que ha
esmentat no es refereix a l’economia especulativa.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya,
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
canvi.
APROVADA
Del Grup Municipal Barcelona pel canvi:
9. – (M1923/968) La Comissió d'Economia i Hisenda insta el govern municipal a elaborar
un pla de flexibilització del calendari i dels horaris comercials a tota la ciutat, fent
viable per als negocis recuperar part de les hores perdudes per raons de prevenció
sanitària  en  el  decurs  de  l’any  vigent  i  amb  l’ànim  de  fomentar  la  facturació  en  el
context del comerç de proximitat.
Es presenta el text transaccionat següent:
(M1923/968) La Comissió d'Economia i Hisenda insta el govern municipal a
elaborar conjuntament amb el sector del comerç un pla de flexibilització del
calendari i dels horaris comercials a tota la ciutat, fent viable per als negocis
recuperar part de les hores perdudes per raons de prevenció sanitària en el
decurs  de  l’any  vigent  i  amb  l’ànim  de  fomentar  la  facturació  en  el  context  del
comerç de proximitat.
La Sra. PARERA espera que aquesta proposició també sigui aprovada per unanimitat.
Amb aquesta  iniciativa,  el  Grup de  Barcelona  pel  Canvi  proposa  que  s’elabori  un  pla
de  flexibilització  d’horaris  comercials,  consensuat  amb  el  sector.  Exposa  que  en
aquest moment s’han de donar totes les facilitats possibles als comerços, tal com s’ha
fet amb el sector de la restauració, per tornar a obrir els establiments i que es vagin
recuperant econòmicament. Creu que és important oferir aquesta flexibilització
perquè les botigues puguin recuperar les hores perdudes pel tancament obligat per
l’estat d’alarma. Assenyala que els comerços s’han d’obrir amb determinades mesures
de seguretat que provoquen cues als carrers, i en aquest moment que molta gent
torna  a  treballar  és  previsible  que  l’afluència  als  comerços  els  caps  de  setmana
s’incrementi.  Per  aquesta  raó,  creu  que  és  convenient  que  aquests  establiments
puguin obrir dissabtes i diumenges perquè els clients no es concentrin en un sol dia i,
així, poder complir les normes de seguretat. Afegeix que aquesta mesura també els
ajudaria a eliminar l’estoc d’una forma més ràpida. Creu, doncs, que s’hauria de donar
llibertat als comerços per decidir si es volen acollir o no a aquesta possibilitat.
D’altra  banda,  apunta  que  la  possibilitat  d’obrir  els  diumenges  facilitaria  la
contractació de personal, un aspecte important en un moment que hi ha molta gent
sense feina o en situació d'ERTO. A més a més, en els casos que no hi hagués noves
contractacions, els treballadors podrien cobrar un complement del salari, de manera
que aquesta major disponibilitat de recursos incentivaria el consum i ajudaria a
CCM 6/20 Economia 37/58
 
rellançar l’activitat econòmica.
El  Sr.  CASTELLANA  intervé  com  a  portaveu  del  Grup  d’ERC.  Tot  i  que  entén  que  la
intenció  d’aquesta  iniciativa  és  ajudar  el  comerç  de  proximitat  i  el  teixit  productiu
tradicional,  però  creu  que  augmentar  el  nombre  d’hores  d’obertura  no  implica
forçosament més facturació. Assenyala que l’experiència no ofereix dades concloents
sobre aquesta qüestió, però sí que s’ha demostrat que els costos augmenten. D’altra
banda,  apunta  que  un  factor  que  fa  augmentar  la  facturació  és  l’obertura  de  nous
canals de venda. Considera, doncs, que cal apostar per la digitalització i per la
complementarietat entre la botiga física, amb els horaris comercials vigents, i la
botiga digital, oberta les vint-i-quatre hores del dia.
D’altra  banda,  indica  que  la  liberalització  d’horaris  comercials  afavoreix  les  grans
empreses, que tenen més marge d’inici i la capacitat d’assumir majors costos, mentre
que el comerç petit i de barri es mou amb uns marges més justos. Insisteix que la
flexibilització  dels  horaris  produeix  clarament  un  augment  de  costos  però  no  s’ha
demostrat que impliqui un augment de la facturació. A més a més, apunta que els
comerços petits han estat els més afectats per la crisi precisament a causa de la
manca de marges financers.
A continuació, recorda que les associacions del comerç tradicional històricament ha
reivindicat que els horaris comercials es mantinguin, també per altres factors
importants com la conciliació de la vida laboral i familiar. Remarca que la digitalització
i la venda en línia fan compatibles aquests factors.
Per aquestes raons, anuncia el vot contrari del seu grup a la proposició.
El Sr. MASCARELL anuncia el vot favorable del Grup de JxCat a la proposició atès que
l’esmena transaccional  que  han presentat  ha  estat  acceptada,  amb la  qual  reclamen
que sigui quina sigui la decisió que es prengui sigui consensuada amb el sector.
Tanmateix, creu que en aquest moment allò que preocupa més al comerç de
Barcelona no és la qüestió dels horaris, sinó la recuperació dels clients i de la
facturació, la promoció, la seguretat sanitària i policial. Per tant, entén que cal molta
flexibilitat municipal per encarar problemes nous, agilitat en la tramitació dels ajuts i
nous  canals  de  venda.  D’altra  banda,  allò  que  el  sector  no  vol  és  improvisació  ni
pugnes entre administracions, reclama principis consensuats i sobretot que no s’obrin
debats que ja estan resolts. Apunta que el seu grup no defensa la liberalització
d’horaris i creu que el sector, en termes generals, tampoc.
En  definitiva,  reitera  que  no  aprovaran  res  que  no  sigui  el  resultat  d’un  consens
inequívoc amb els sectors interessats, amb la finalitat que els comerços recuperin el
nivell  d’ingressos tan aviat com sigui possible.  Tal  com han expressat en el  debat del
punt  anterior,  l’ajuntament  ha  de  ser  una  administració  moderna,  emprenedora  i
sobretot col·laborativa.
El Sr. SIERRA anuncia el vot favorable del Grup de Cs a la proposició, que entenen com
una extensió del prec que varen presentar en la sessió anterior, en el qual
demanaven que s’apliquessin mesures de flexibilització d’horaris per adaptar-los a les
noves circumstàncies, en coordinació amb la resta d’administracions i amb el consens
del sector.
A continuació, considera que aquesta flexibilització és necessària, en primer lloc,
CCM 6/20 Economia 38/58
 
perquè els establiments han estat tancats durant tres mesos i quan han tingut
l’oportunitat  d’obrir  molts  ja  no  ho  han  pogut  fer.  Molts  altres  tampoc  no  podran
subsistir a causa de la disminució alarmant del turisme. Per tant, opina que hi ha
d’haver  una  interlocució  directa  amb  Barcelona  Oberta,  amb  la  Fundació  Barcelona
Comerç i amb els representants de centenars de comerços per analitzar si aquesta
flexibilització pot ser positiva i factible.
Seguidament, apunta que molts barcelonins encara tenen por de sortir al carrer i
d’entrar  als  comerços.  Per  tant,  cal  prendre  mesures  perquè  els  establiments  siguin
segurs i oferir confiança als ciutadans. Considera que la flexibilització horària ajudaria
a afrontar les diverses restriccions, com ara la de l’aforament.
D’altra  banda,  entén  que  l’ampliació  dels  horaris  d’obertura  no  per  força  ha  de
perjudicar les condicions laborals dels treballadors, que estan recollides en el conveni
del sector, i fins i tot els podria permetre un repartiment millor de l’horari i facilitar la
conciliació laboral i familiar.
Finalment,  considera  que  aquesta  mesura  és  compatible  amb  l’impuls  de  la
digitalització del comerç de Barcelona, qüestió que també han tractat a la Comissió
de Presidència.
El Sr. BOU exposa que un dels sectors econòmics més afectat per la crisi és el comerç.
Assenyala  que  un  estudi  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  estimava  que  la  caiguda  de
l’activitat comercial podia arribar a ser del 15,4 %, en el pitjor dels escenaris. El Grup
del  PP creu,  doncs,  que l’ajuntament  ha de tenir  en compte i  ha  d’avaluar  qualsevol
iniciativa provinent del sector per impulsar l’activitat econòmica.
A  continuació,  argumenta  que  estan  parlant  d’horaris  comercials  i,  per  tant,  de
llibertat. Afegeix que aquest és un debat històric a Barcelona, que no s’ha resolt i  no
sap si es resoldrà mai perquè hi ha interessos contraposats entre les grans superfícies
i les botigues de proximitat. Així, a una família que duu una botiga la perjudiquen
molt si li prenen el dia de descans, mentre que les grans superfícies poden fer torns
de personal i tenen molts altres recursos. A més a més, replica al Sr. Sierra que els
treballadors que fan feina dissabtes i diumenges han de fer festa un dia entre
setmana,  de  manera  que  la  flexibilització  horària  també  els  afecta.  D’altra  banda,
subratlla que hi ha carrers que no formen part dels grans eixos comercials i els
diumenges no hi passa ningú, de manera que no poden obrir.
Finalment, anuncia el vot favorable del seu grup a la proposició, però adverteix que
ho fa amb la condició que la mesura s’ha d’acordar amb el  sector,  no solament amb
les grans associacions com Barcelona Oberta i Barcelona Comerç, sinó també amb els
gremis, associacions més petites i plataformes de grans superfícies. Comenta que ha
intentat parlar amb ells sobre aquest tema i ha estat a punt de sortir-ne escaldat
perquè aquesta qüestió és molt complicada.
La  Sra.  BALLARÍN  agraeix  la  presentació  d’aquesta  proposició,  que  pretén  ajudar  el
comerç de la ciutat. Tanmateix, anuncia el vot desfavorable dels grups del Govern per
un seguit de raons. En primer lloc, manifesta que el Govern municipal és conscient del
patiment  d’aquest  sector  durant  l’estat  d’alarma,  especialment  dels  establiments  no
alimentaris i els que no formaven part dels serveis essencials, que han hagut de
tancar.  Tot  i  així,  remarca  que  Barcelona  s’ha  adonat  del  tresor  que  té  en  el  seu
comerç i els veïns han donat grans mostres de solidaritat, tal com els mateixos
CCM 6/20 Economia 39/58
 
comerciants reconeixen. Ja veuran com evoluciona la situació, però indica que,
després de tres mesos tancats a casa, els ciutadans surten al carrer i donen suport al
comerç de proximitat.
A continuació, apunta que entre juny i setembre els comerços poden obrir entre les
set del matí i les deu del vespre, de manera que l’horari és molt ampli. A més a més,
enguany  s’ha  autoritzat  l’obertura  d’establiments  en  diferents  dies  festius  i  ja  tenen
enllestit  el  calendari  d’obertura  per  a  2021.  A  més  a  més,  indica  que  a  les  zones
turístiques  el  calendari  d’obertura  és  més  ampli  i  es  poden  donar  autoritzacions
excepcionals per modificar la franja horària a causa d’esdeveniments lúdics, culturals
o  festius  puntuals,  mitjançant  una  sol·licitud  motivada  a  l’ajuntament  i  prèvia
autorització de la Direcció General de Comerç de la Generalitat, que és qui ha de
permetre i autoritzar aquesta modificació d’horaris.
D’altra  banda,  assenyala  que  la  proposició  demana  que  es  prenguin  mesures  per
compensar  els  establiments  pel  temps  que  han  hagut  d’estar  tancats.  En  aquesta
mateixa  línia,  el  Govern  ha  autoritzat  l’ampliació  de  terrasses  i  quan  es  va  tractar
aquesta  qüestió  l’ampliació  d’horaris  no  es  va  plantejar.  També  s’han  elaborat
itineraris  segurs,  s’ha  facilitat  al  comerç  la  venda  al  carrer  i  s’han  implementat
mesures  per  afavorir  la  digitalització,  la  qual  permet  l’obertura  contínua  i  competir
amb les grans distribuïdores.
Seguidament,  recorda  que  va  costar  molt  aconseguir  l’acord  actual  sobre  horaris
comercials, que té vigència fins a 2021. Considera que aquest és el gran tema del
comerç de Barcelona perquè hi ha diferents ànimes i és molt delicat intentar
modificar-lo. Tanmateix, assegura que el Govern treballarà per arribar a un acord a
partir  de  l’estiu  de  2021,  tot  i  que  reconeix  que  no  és  fàcil.  Així,  comenta  que  la
Federació d’Eixos Comercials de Barcelona es va escindir justament per la qüestió dels
horaris. També diu que la setmana anterior un diari va publicar un reportatge i es va
produir un enrenou tan important que es va passar tot el dia rebent trucades
d’associacions  que  desmentien  allò  que  deia  el  reportatge.  En  tot  cas,  insisteix  que
treballaran per trobar una solució consensuada, però adverteix que això no es pot fer
precipitadament, especialment en aquest moment tan delicat, i pronostica que ningú
quedarà content.
La Sra. PARERA lamenta que la proposició no es pugui aprovar i creu que el Govern té
molta  por  d’abordar  qüestions  en  les  quals  el  debat  és  difícil,  però  indica  que
governar implica abordar debats difícils, especialment en contextos com el de la crisi
actual. Opina que la proposta que fa el seu grup és molt fàcil d’acceptar i insisteix que
no es pot prendre cap mesura en aquest àmbit sense el consens del sector. En
definitiva,  demana  que  l’ajuntament  es  reuneixi  amb  el  sector,  que  n’escolti  les
demandes i les necessitats, i si s’arriba a la conclusió que la flexibilització d’horaris és
una necessitat començar a treballar-hi conjuntament. Per tant, no entén com es pot
votar en contra de parlar amb el sector del comerç sobre els horaris. Creu que el
Govern té la mateixa mentalitat que tenia prèviament a l’estat d’alarma. Aclareix que
la mesura que proposen és complementària a totes les altres que s’han adoptat, que
és  puntual  i  que  no  estan  proposant  de  revisar  tot  l’acord  vigent  sobre  els  horaris
comercials.
Pel que fa a la digitalització del comerç, recorda que el seu grup va ser el primer que
va proposar una iniciativa en aquest àmbit en els plens de districte i es va aprovar per
CCM 6/20 Economia 40/58
 
unanimitat  a  tots  ells.  Considera,  doncs,  que  és  evident  que  s’ha  d’actuar  en  aquest
àmbit i també donar ajudes i subvencions per al lloguer i per als impostos. Insisteix,
doncs, que la flexibilització d’horaris és una mesura més.
D’altra banda, discrepa totalment de l’argument que la qüestió dels horaris confronti
grans superfícies amb el petit comerç, perquè la mesura és voluntària i s’hi pot acollir
qui vulgui. Indica que hi ha moltes famílies que viuen del comerç de proximitat i en
aquest moment els podria interessar obrir els diumenges i obtenir uns ingressos
extraordinaris, si més no durant un temps. En aquest sentit, reitera que aquesta
mesura és provisional i el termini de vigència l’hauria de fixar el sector. A més a més,
comenta  que  ella  personalment  n’ha  parlat  amb  els  representats  del  comerç  i
pregunta si el Govern també ho ha fet.
En definitiva, creu que han de ser prou oberts i flexibles per debatre aquesta qüestió.
Si la majoria del sector considerés que aquesta mesura no és positiva, no passaria res,
simplement no s’aplicaria.  Insisteix que allò que demana no és que es flexibilitzin els
horaris comercials, sinó que se’n parli amb el sector i que es consensuï.
El Sr. MASCARELL manifesta que en aquest moment aquest no és un tema prioritari
per al sector però, en canvi, hi ha moltes altres qüestions en les quals es poden posar
d’acord,  com  la  captació  de  clients,  l’augment  de  la  facturació,  la  promoció  o  la
seguretat, i que han d’estar en el centre del debat.
El Sr. BOU diu que aquesta qüestió es redueix a liberalitzar els horaris, mesura que
seria negativa perquè no és cert que tothom pugui fer lliurement el que vulgui, sinó
que si un obre el del costat es veurà obligat a obrir també i finalment totes les
botigues  hauran  d’obrir  set  dies  la  setmana,  de  manera  que  vendran  el  mateix  que
vendrien en sis dies però tindran set dies de despeses, tal com argumenten des del
sector. Insisteix, doncs, que aquesta qüestió no és senzilla. En tot cas, entén que es
tracta d’una mesura temporal i que s’hauria de consensuar amb el sector, de manera
que reitera el sentit favorable del vot.
La Sra. BALLARÍN replica que aquesta qüestió no es redueix a seure i negociar.
Recorda que durant el període de l’estat d’alarma es reunia diàriament amb el sector
alimentari i va constatar que els interessos dels mercats municipals i els dels
supermercats eren totalment contradictoris. Així, mentre uns demanaven que
l’ajuntament  fes  gestions  amb  el  Govern  de  l’Estat  per  ampliar  horaris  els  altres
demanaven poder tancar.
En tot cas, admet que una part del sector hagi transmès a la Sra. Parera que tenen
aquesta necessitat de flexibilitzar els horaris comercials i que en aquest moment per
a ells sigui una prioritat, però li assegura que quan parli amb tot el sector trobarà
altres opinions.
Votació favorable de Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel
canvi i desfavorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya i
Esquerra Republicana.
REBUTJADA
CCM 6/20 Economia 41/58
 
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional
c) Precs
El  PRESIDENT  comenta  que  s’ha  sol·licitat  tractar  conjuntament  els  punts  16  i  19  de
l’ordre del  dia,  dues  preguntes  relatives  a  l’àmbit  de terrasses.  Atès  que ningú no hi
expressa cap inconvenient, acorda que aquests punts es tractin conjuntament.
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
10. – (M1923/947) Que el Govern municipal es comprometi a acordar amb els paradistes
un protocol d'obertura del mercat Dominical de Sant Antoni que garanteixi l'obertura
simultània del conjunt de les parades sota les marquesines, les condicions de
seguretat i distància física que siguin necessàries (tal i com s'han aplicat a la resta dels
mercats no alimentaris) així com una reducció significativa del cànon municipal 2020 i
l’endarreriment del pagament de juliol a setembre.
El Sr. CASTELLANA intervé com a portaveu del Grup d’ERC. Entén que en el context de
la  desescalada,  i  tenint  en  compte  que  s’ha  confirmat  que  aquesta  mateixa  nit
Barcelona entrarà en la fase 3, circumstància que és motiu d’alegria per a tothom, no
hi ha cap raó per limitar el nombre de paradistes del mercat dominical de Sant
Antoni.  Exposa  que  aquest  mercat  es  fa  a  l’aire  lliure  i  hi  ha  prou  espai  per  poder
garantir les distàncies de seguretat. Considera que el Govern podria haver estat més
àgil  en  el  cas  d’altres  mercats  no  alimentaris,  però  en  aquest  moment  ja  poden
operar amb les mesures de seguretat pertinents. Així, doncs, creu que en primer lloc
s’hauria  d’arribar  a  un  acord  amb  els  paradistes  per  obrir  aquest  mercat  dominical
amb la major celeritat possible i com a mercat unitari. En segon lloc, proposa una
reducció del cànon municipal i que els paradistes puguin endarrerir-ne els pagaments,
atesa les circumstàncies que han hagut de patir.
La  Sra.  BALLARÍN  accepta  el  prec.  Destaca  que  l’IMM  ha  treballat  des  del  primer
moment amb els mercats alimentaris perquè poguessin funcionar amb la màxima
normalitat possible. Pel que fa als mercats no alimentaris, indica que hi ha una gran
diversitat  però  en  el  cas  del  mercat  dominical  de  Sant  Antoni  s’ha  treballat  en
propostes diferents en funció de les fases del confinament. El Govern voldria que hi
pugui haver el màxim possible de paradistes però en les condicions actuals no és
possible  que  hi  siguin  tots,  tal  com  demanen.  S’han  fet  diverses  propostes,  com  ara
obrir  de  manera  esglaonada  o  que  alguns  s’instal·lin  al  fossar,  propostes  que  han
rebutjat, però des de l’IMM no desisteixen i confia que hi podran trobar una solució.
Pel que fa als cànons, indica que també estan negociant amb els paradistes per trobar
un acord.
El  Sr.  CASTELLANA  agraeix  les  explicacions  i  l’acceptació  del  prec.  Tanmateix,
assenyala que en la justificació del prec es diu que es tracta de garantir que es pugui
celebrar  un  mercat  unitari  en  l’espai  públic  de  superfície  i  amb  les  mesures  de
seguretat necessàries, perquè la salut és la qüestió central. En altres àmbits, com en
el de terrasses, s’ha permès que es puguin instal·lar en l’espai públic. Creu, doncs, que
en el cas d’aquest mercat municipal també es poden prendre mesures per garantir la
CCM 6/20 Economia 42/58
 
configuració d’un mercat lineal.
Finalment, espera veure com es concreta la qüestió del cànon.
La Sra.  BALLARÍN puntualitza que totes les mesures que s’han pres eren adreçades a
garantir la seguretat. Això no obstant, insisteix que en aquest mercat és difícil poder
mantenir tots els paradistes en el mateix espai. Reitera que les propostes en què han
estat treballant no han estat exitoses però confia que finalment arribaran a un acord.
Sigui com sigui, assegura que des de l’IMM es continuarà garantint la seguretat.
ACCEPTAT
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
11. – (M1923/958) Que el govern municipal es responsabilitzi de la totalitat del cost de la
Campanya de Nadal 2020 (enllumenat de carrers i equipaments, activitats de
dinamització, promoció i publicitat, etc.), directament assumint-ne la despesa o bé
finançant-la a través de sponsors.
Es presenta la modificació de redactat següent:
(M1923/958) Que el govern municipal augmenti significativament els recursos
públics destinats a la Campanya de Nadal 2020, i excepcionalment garanteixi el
cobriment de la despesa (via pressupost públic o sponsors) d'aquells eixos i
entitats comercials que no hi puguin fer front aquest any com a conseqüència de
la crisi del Covid.
La Sra. ARTADI indica que aquesta iniciativa, malgrat que la presentin en forma de
prec, tracta sobre una qüestió molt important. Comenta que, en plena campanya
d’estiu, hi ha limitacions d’aforament i incertesa sobre l’evolució de l’economia, si bé
reconeix que la gent ha sortit de casa amb ganes de recuperar part del consum i
donar suport al comerç local, però mostra preocupació pel que pot passar a la tardor.
Per aquesta raó, el sector reclama que la campanya de Nadal sigui especial, no
solament  per  la  magnitud,  i  que  serveixi  de  punt  d’inflexió  per  deixar  enrere  les
circumstàncies  difícils  que  s’han  viscut  durant  l’any  2020.  Amb  aquest  prec,  que  ha
estat  transaccionat,  demana  que  l’ajuntament  tingui  una  major  implicació  en  la
campanya de Nadal. Recorda que fa temps que argumenten que aquestes campanyes
són molt millorables.
D’altra  banda,  assenyala  que  els  eixos  comercials  i  les  associacions  estan  fent  un
esforç molt important i no cobren les quotes als associats perquè han tingut els
establiments tancats i ara els comencen a obrir amb horaris reduïts i amb pocs
visitants,  de  manera  que  l’impacte  sobre  el  manteniment  de  l’activitat  i  de
l’estructura  ha  estat  greu.  Per  tant,  també  demana  que  de  manera  extraordinària
l’ajuntament garanteixi  que es puguin cobrir  les despeses d’aquells establiments que
no les poden assumir, directament des del pressupost municipal o mitjançant
patrocinadors, opció que el Grup de JxCat considera adequada. Remarca que el cost
d’aquesta mesura, que el seu grup considera fonamental, és assumible si es compara
amb d’altres que s’estan prenent.
CCM 6/20 Economia 43/58
 
La Sra. BALLARÍN comenta que durant els darrers dies ha parlat a bastament amb la
Sra. Artadi sobre aquest prec i li ha explicat molt clarament que el Govern està
d’acord  que  enguany  la  campanya  de  Nadal  ha  de  ser  excepcional.  A  més  a  més,
recorda que des del dia 8 de gener hi estan treballant, amb la idea que tota la
campanya tingui un relat únic i que integri les activitats comercials, de restauració i
culturals per tal que tothom la senti com a seva.
Pel  que  fa  a  l’enllumenat,  que  és  un  element  molt  central  en  aquesta  campanya,  ja
han  explicat  que  el  volien  millorar.  Recorda  que  s’ha  fet  un  contracte  internacional
per poder comptar amb les millors ofertes creatives.
D’altra banda, comenta en aquest moment alguns eixos han plantejat la incertesa de
poder  fer  front  al  50 % del  cost  de l’enllumenat.  Atès  que l’ajuntament subvenciona
l’altre  50 %,  a  les  bases  de les  subvencions que la  Comissió  de Govern va aprovar  la
setmana  passada  hi  han  introduït  un  punt  que  estableix  que  si  s’aconsegueixen
patrocinadors els recursos així obtinguts es destinaran a la part privada, de manera
que el percentatge que hauran de pagar els eixos comercials disminuirà. També indica
que  estan  treballant  conjuntament  amb  Barcelona  Oberta,  i  volen  que  s’hi  afegeixin
els eixos, per cercar aquest patrocini i garantir que cap eix es quedi sense
l’enllumenat o la campanya de Nadal per manca de recursos.
La Sra. ARTADI agraeix l’acceptació del prec. Insisteix en l’excepcionalitat de la mesura
perquè el seu grup també ha parlat amb el sector i els han transmès la preocupació
perquè aquestes mesures extraordinàries es consolidin. Agraeix, doncs, que el Govern
municipal garanteixi a aquells eixos que no hi puguin fer front, perquè no han pogut
cobrar les quotes dels associats, que aquesta despesa es podrà cobrir. Creu que és
una notícia molt positiva per al comerç de Barcelona i està segura que el sector ho
agrairà molt.
ACCEPTAT AMB MODIFICACIONS
12. – (M1923/959)  Que  el  govern  municipal  apliqui  fins  a  final  d’any  una  bonificació
significativa als cànons dels concessionaris del mercats Encants-Fira de Bellcaire,
Encants de Sant Antoni i Dominical de Sant Antoni, i que els ajorni el pagament de
cànons previst per principis de juliol.
La Sra. ARTADI recorda que el mes de maig anterior el seu grup va presentar un prec
per demanar que aquests mercats no alimentaris poguessin obrir. No entén, doncs,
perquè  aquesta  obertura  s’està  ajornant  tant.  Saben  que  hi  ha  propostes  i
contrapropostes, però reclama una solució urgent perquè no pot ser que continuïn
passant les setmanes i que aquests mercats no obrin. Creu que aquests encants
podien haver obert abans si la interpretació de la normativa que ha fet el Govern
municipal hagués estat més flexible. En aquest moment, doncs, opina que cal ajudar
aquests mercats perquè ja s’ha destinat una quantitat important de recursos públics a
implementar altres mesures, com les referides a terrasses o a residus comercials, i si
bé aquests mercats no alimentaris no tenen tanta capacitat de mobilització com el
Gremi de Restauració, apunta que l’impacte pressupostari també seria menor.
Tot seguit, exposa que aquests mercats, que tot just acaben d’obrir i un d’ells encara
CCM 6/20 Economia 44/58
 
no ho ha fet, entre el 22 de juny i el 3 de juliol han de pagar el primer trimestre dels
cànons i comptaven fer-ho amb els ingressos del segon trimestre, però durant aquest
període han estat tancats. Per tant, la primera petició que fa el seu grup és que
s’endarrereixi  el  cobrament  d’aquests  cànons.  A  més  a  més,  també  demanen  que
aquest  cànon es  bonifiqui  fins  a  final  d’any,  en  correspondència  amb altres  mesures
que s’han pres en altres àmbits.
La Sra. BALLARÍN accepta el prec. Aclareix que l’IMM i el Govern municipal han fet tot
el que han pogut per interpretar la normativa estatal de manera que aquests mercats
poguessin obrir tan aviat com fos possible. Així, comenta que han treballat
conjuntament  amb  Protecció  Civil  i  amb  l’Agència  de  Salut  Pública,  aquestes
qüestions es tractaven en el Procicat i finalment era la Generalitat de Catalunya qui
decidia  quan  es  podia  obrir.  D’aquesta  manera,  afegeix,  varen  aconseguir  que  el
mercat de Bellcaire pogués obrir, però això mateix no va ser possible en el cas dels
encants de Sant Antoni.
Tot  seguit,  informa  que  els  encants  de  les  Glòries  estan  funcionant  bé  i  no  s’hi
produeixen cues, els encants de Sant Antoni varen obrir el 8 de juny amb limitacions
d’aforament  i  pel  que  fa  al  mercat  dominical  del  llibre  ja  ha  explicat  que  estan
treballant perquè pugui obrir tan aviat com sigui possible, que preveu que pugui ser
el 28 de juny.
Pel  que  fa  al  cànon,  remarca  que s’ha  eliminat  mentre  duri  la  limitació  d’aforament,
de la mateixa manera que s’ha fet amb les terrasses. Tanmateix, assenyala que en el
cas  de  les  terrasses  l’ajuntament  pot  decidir  cobrar  aquesta  taxa  per  utilització  del
domini públic o no cobrar-la, però el cànon dels mercats conté altres conceptes, com
la recollida d’escombraries, el subministrament d’aigua i llum, els serveis de seguretat
i de vigilància, i d’altres que han continuat funcionant. De manera que en el moment
que es deixa de cobrar  aquest  cànon,  aquestes despeses les  han d’assumir  els  altres
mercats  i  aquests  no ho fan.  En  aquest  sentit,  recorda que no es  tracta  d’un impost
municipal,  sinó d’uns cànons el  cobrament dels quals es reparteix entre els diferents
mercats.
La Sra. ARTADI sap que mentre els mercats han estat tancats aquests cànons no s’han
cobrat.  Amb aquest  prec demanen que el  cànon es  bonifiqui  fins  a  final  d’any i  creu
que la Sra. Ballarín, que és experta en aquest àmbit, podrà trobar una fórmula
adequada.  Creu  que  no  és  just  excusar-se  en  el  fet  que  si  els  paradistes  d’aquests
mercats no paguen el cànon l’hauran de pagar els altres mercats. Demana, doncs, que
el Govern trobi la fórmula per fer possible aquesta mesura. Recorda, per exemple,
que el Govern està incentivant la reducció del lloguer privat i, per tant, creu que
podria fer aquest esforç.
D’altra  banda,  el  seu  grup  ha  demanat  que  s’ajorni  el  pagament  previst  per  a
començament de juliol i pregunta si els poden informar sobre com està aquesta
qüestió.
ACCEPTAT
CCM 6/20 Economia 45/58
 
Del Grup Municipal Ciutadans:
13. – (M1923/974) Que el Govern Municipal mantingui la gratuïtat del servei telefònic
d’atenció  a  autònoms  i  empreses  que  ofereix  Barcelona  Activa  fins,  al  menys,  la
finalització  de  l’any  2021 per  a  facilitar  les  gestions  i  consultes  durant  tot  el  període
de recuperació.
El Sr. SIERRA exposa que, entre les mesures que es varen implementar amb l’entrada
en  vigor  de  l’estat  d’alarma  i  després  de  la  paralització  de  l’economia,  des  de
Barcelona Activa es va crear un servei d’atenció telefònica a autònoms i empreses per
oferir-los assessorament sobre mesures sanitàries, subvencions, ajornament del
pagament de tributs i altres ajuts que donen les diferents administracions. El seu grup
creu que és important mantenir aquest servei com a mínim fins a final de 2021 i per
aquesta raó formula aquest prec.
El Sr. ORTEGA informa que dies enrere al Consell d’Administració de Barcelona Activa
varen parlar sobre aquesta qüestió. Indica que aquest servei ha funcionat bé i ha
donat suport a molts col·lectius que tenien dubtes sobre ajuts i recursos. Es tracta
d’un  telèfon  900  que,  a  més  a  més,  ha  servit  per  canalitzar  l’atenció  i  derivar-la
directament a Barcelona Activa. Aclareix que fins aquest moment no existia un únic
telèfon per accedir a tots els serveis d’aquest organisme i considera que l’experiència
ha  estat  molt  positiva.  Per  tant,  s’han  plantejat  la  possible  continuació  d’aquest
servei, amb el format que sigui més convenient. Tanmateix, tal com varen explicar al
consell  d’administració,  entre el  23 de març al  31 de maig el  cost  d’aquest  servei  ha
estat de 24.923 euros i, per tant, preveuen que durant els propers sis mesos el
manteniment  d’aquest  telèfon  pot  costar  al  voltant  de  100.000  euros.  Per  aquesta
raó, des de Barcelona Activa estan estudiant els diversos supòsits que poden
permetre mantenir aquest servei, ja sigui amb aquest telèfon o amb un altre sistema,
i  no  solament  fins  a  final  d’any  sinó  durant  l’any  2021  o  més  enllà.  Indica  que  hi  ha
opcions diverses, com ara els telèfons 900, els 901, que comparteixen costos amb
l’usuari, o utilitzar directament un 93. En aquest moment estan valorant el cost de les
diverses alternatives.
Per  tant,  atès  que  és  molt  complicat  preveure  l’escenari  pressupostari,  tot  i  que
creuen que no serà exuberant, no es poden comprometre a acceptar el prec, tot i que
insisteix que estan estudiant aquesta mesura. Tanmateix, sí que hi ha el compromís
d’allargar aquest servei com a mínim durant tot l’any 2020.
El Sr. SIERRA pregunta a la Sra. Ballarín si el Govern accepta el prec o no.
La Sra. BALLARÍN demana disculpes perquè després de moltes intervencions seguides
no estava pendent d’aquest punt.
El Sr. ORTEGA reitera que no rebutja el prec categòricament però que en aquest
moment no s’hi poden comprometre a causa del cost que pot tenir aquesta mesura i
preveient que els pressupostos de 2021 poden ser complexos. Per tant, en aquest
moment no poden acceptar el prec.
CCM 6/20 Economia 46/58
 
El Sr. SIERRA agraeix la resposta del Sr. Ortega. De tota manera, entén que és
competència del regidor del Govern acceptar o rebutjar els precs. En tot cas, lamenta
que no s’accepti perquè per una vegada que el Govern fa correctament una cosa creu
que l’hauria  de mantenir.  És  conscient  dels  rigors  pressupostaris,  però indica que en
un  punt  de  l’ordre  del  dia,  no  recorda  si  d’aquesta  comissió  o  de  la  de  Presidència,
s’ha explicat la gran quantitat de diners que ha costat la campanya “Barcelona té molt
poder”,  que  el  seu  grup  troba  que  no  té  gaire  sentit.  Per  tant  demana  seriositat  al
Govern i que potenciï les coses que funcionen. Així, mostra el reconeixement del seu
grup als professionals de Barcelona Activa i a aquest servei, que és fonamental per a
les empreses per obtenir informació i que en aquests temps d’incertesa tinguin eines
per desenvolupar la seva activitat. A més a més, entén que aquest servei hauria de
ser  gratuït,  atès  el  volum  de  recursos  de  què  disposa  l’ajuntament  i  el  pressupost
mateix de Barcelona Activa.
Per aquestes raons, demana que el Govern reconsideri l’acceptació d’aquest prec.
La Sra. BALLARÍN ratifica que en principi el Govern no pot acceptar el prec però es
compromet a analitzar si és possible assumir-ne el cost i continuar donant el servei.
Per tant, insisteix que la negativa no és categòrica.
NO ACCEPTAT
Del Grup Municipal Partit Popular:
14. – (M1923/972)  Que  el  Govern  Municipal  habiliti  una  línia  extraordinària  d’ajudes  a
petites i mitjanes empreses de la ciutat per a la realització de proves de detecció de la
COVID-19 entre els seus treballadors.
El Sr. BOU exposa que una de les característiques principals del virus que causa la
covid-19 és un alt nivell de contagi. Per aquesta raó, molts científics han expressat la
necessitat de fer tests entre la població per detectar i aïllar les persones infectades
per aquesta malaltia, especialment les persones asimptomàtiques. Subratlla que els
països que han seguit aquesta estratègia són els que han tingut menys morts per
nombre d’habitants, tal com va dir clarament el director de l’OMS durant l’esclat de la
pandèmia.
Tot seguit, assenyala que moltes empreses petites i mitjanes volen fer aquests tests
als seus treballadors per garantir-ne la seguretat i també la dels seus clients. Lamenta,
però, que aquestes proves són cares i en les condicions de crisi econòmica greu com
l’actual per a moltes empreses petites i mitjanes aquesta despesa no és assumible.
Per acabar, llegeix el text del prec.
La Sra. GIL diu que ella mateixa anunciarà el sentit del vot però que, tal com reclama
sempre el Sr. Sierra, la regidora Ballarín el ratificarà. Afirma que el Govern és molt
conscient  de  les  dificultats  que  pateixen  tots  els  sectors  a  causa  d’aquesta  crisi  i
també  de  la  necessitat  d’establir  una  política  coherent  pel  que  fa  a  les  proves  PCR.
Tanmateix,  entén  que  aquesta  política  s’hauria  de  fer  de  manera  coordinada  amb
totes  les  administracions  que  tenen  les  competències  en  l’àmbit  de  salut  per  poder
garantir que hi ha uns criteris generals i que les proves siguin realment efectives.
CCM 6/20 Economia 47/58
 
Entén, doncs, que en aquest cas és la Generalitat, i concretament el Departament de
Salut juntament amb el Departament de Treball, qui en té la responsabilitat.
Tanmateix, també apunta que fer les proves de forma rigorosa i amb la periodicitat
necessària generaria un cost  excessiu si  l’hagués de sufragar l’ajuntament tot  sol.  En
tot  cas,  el  Govern  municipal  no  s’ha  desentès  de  la  protecció  sanitària  dels
treballadors de la ciutat.  Així,  en l’àmbit del  comerç,  que tal  com ha quedat palès és
un  dels  sectors  més  afectats,  s’han  signat  convenis  entre  l’ajuntament  i  les  entitats
representatives del sector que han permès posar a la seva disposició més de 40.000
mascaretes,  i  també  se’ls  ha  ajudat  en  l’adquisició  d’EPI  i  altres  materials  necessaris
per  a  la  prestació  correcta  dels  serveis  que  ofereix  el  comerç.  També  s’han  pres
mesures de protecció per al personal municipal i de les empreses que treballen per a
l’ajuntament.
Per aquestes raons, anuncia que el Govern no pot acceptar el prec i suggereix que
aquesta qüestió es plantegi a l'Administració competent en matèria de salut laboral.
El Sr. BOU diu que en té prou amb la resposta de la comissionada. Replica que la
Generalitat ja té prou feina amb les seves responsabilitats i, per tant, creu que és
difícil que prioritzi aquesta qüestió. Admet que la mesura pot tenir un cost important
si s’encara com cal, tot i que ho desconeix. De tota manera, agraeix la resposta.
La Sra. BALLARIN ratifica, per tal que quedi recollit formalment a l’acta, que el Govern
no pot acceptar aquest prec.
NO ACCEPTAT
Del Grup Municipal Barcelona pel canvi:
15. – (M1923/969)  Que  l’Ajuntament  busqui,  en  col·laboració  amb  el  Consorci  de  la  Zona
Franca,  un  nou  aliat  industrial  del  sector  automobilístic  per  a  l’espai  que  deixarà
Nissan a la Zona Franca amb criteris sostenibles i tecnològicament avançats basats en
la propulsió per hidrogen i la conducció autònoma.
La Sra. PARERA exposa que el vehicle privat no és incompatible amb les polítiques
mediambientals, malgrat que determinades manifestacions del Govern municipal ho
puguin fer creure així. Per tant, considera que és més beneficiós per a tothom ajudar
aquest sector a reconvertir-se que no pas atacar-lo. El prec que presenta el Grup de
Barcelona pel Canvi va en aquesta línia i tot seguit en llegeix el text. Apunta que es
parla poc d’aquest tema, malgrat que el  seu grup intenta introduir-lo en les diverses
reunions i taules en què participa perquè entén que aquesta qüestió és interessant de
cara al futur. En tot cas, plantegen aquest prec perquè creuen que cal aprofitar l’espai
que deixa lliure l’empresa Nissan a la Zona Franca per generar els llocs de treball que
s’han perdut. Espera, doncs, que el Govern accepti el prec.
La Sra. GIL anuncia que el Govern acceptarà aquest prec. Puntualitza que el prec parla
de la marxa de l’empresa Nissan i de la pèrdua consegüent de llocs de treball com un
fet consumat. Lamenta que aquesta sigui una possibilitat molt real, però assenyala
que el grup proposant ha presentat diverses iniciatives en els dos darrers plenaris per
CCM 6/20 Economia 48/58
 
donar  suport  a  la  lluita  que  mantenen  els  treballadors  d’aquesta  empresa  i  a  les
negociacions per trobar una alternativa al tancament, si més no en els termes en què
s’ha presentat.  Així,  doncs,  el  Govern creu que és  important  que en aquest  moment
tothom continuï difonent el mateix missatge, acordat amb la Generalitat, el Govern
de l’Estat i els sindicats, per intentar que Nissan no arribi a marxar de Barcelona.
En tot cas, accepten el prec perquè abans que es conegués aquest anunci ja s’havien
fet  propostes  des  de  l’Àrea  Metropolitana  i  des  del  Consorci  de  la  Zona  Franca  per
apostar pel vehicle sostenible. En aquest sentit, apunta que també hi ha un acord
amb altres empreses automobilístiques per promoure tot allò relacionat amb el
vehicle elèctric i amb tecnologies diverses que poden assegurar el futur i la viabilitat
d’aquest  sector  tan  important  per  a  la  ciutat  i  per  a  l’entorn.  Afegeix  que  aquest
sector genera molta ocupació de qualitat, de manera que a Catalunya hi ha bons
professionals en aquest sector, bones infraestructures, el Consorci de la Zona Franca
està en una situació immillorable i hi ha algunes empreses d’aquest sector que opina
que són viables. En tot cas, si finalment es materialitza la decisió de Nissan de marxar
de Barcelona, tal com alguns dels seus directius han manifestat, no serà perquè
Barcelona no estigui en una bona situació, sinó per una decisió purament empresarial
relacionada amb el mercat global i amb les empreses d’aquest grup.
En definitiva, insisteix que tots han de treballar en aquesta línia, en la potenciació de
la  indústria  4.0  i  han  de  tenir  el  sector  de  l’automòbil  com  a  prioritat.  Si  finalment
l’espai que ocupa Nissan al polígon de la Zona Franca queda lliure, hauran d’intentar
que hi hagi alternatives que garanteixin la viabilitat del sector, tant des del punt de
vista empresarial com mediambiental.
La  Sra.  PARERA  agraeix  l’acceptació  del  prec.  Tanmateix,  creu  que  el  Govern  ha
començat a abordar aquesta qüestió en el darrer moment. Troba que és molt difícil
convèncer Nissan perquè es quedi a Barcelona quan tan sols vint-i-quatre hores
enrere  s’estava  amenaçant  l’empresa.  En  aquest  sentit,  apunta  que  la  millor  política
social  és fomentar l’ocupació, però amenaçar les empreses, tal  com es va fer en una
manifestació  en  la  qual  va  participar  l’alcaldessa  Colau,  posa  en  perill  les  polítiques
socials  i  l’ocupació.  Considera  que  els  empresaris  no  se’ls  ha  d’amenaçar  sinó
convèncer. En tot cas, creu que aquesta decisió ja està presa. Afegeix que no hi ha cap
empresa que vulgui tancar una planta per gust, sinó que ho fan per motius
econòmics.  Lamenta  que  l’Ajuntament  de  Barcelona,  doncs,  no  hagi  donat  suport  a
aquesta empresa i  ara s’estan buscant solucions alternatives i  plans B.  Espera que el
Govern tingui èxit i que aconsegueixi que Nissan no tanqui la planta de la Zona
Franca, però està segura que no serà possible. Creu que el Govern ha de fer una
reflexió profunda sobre la gestió que ha fet d’aquest tema, perquè no sap com es pot
seure a negociar amb l’empresa després d’haver-la amenaçada.
Finalment agraeix que el Govern vulgui treballar en una alternativa si finalment
Nissan se’n va de Barcelona, però insisteix que hauria de reflexionar sobre la manera
com ha gestionat aquest tema.
La Sra. BALLARÍN ratifica que el Govern accepta el prec perquè quedi formalment
recollit a l’acta.
ACCEPTAT
CCM 6/20 Economia 49/58
 
d) Preguntes
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
16. – (M1923/949) Quants negocis del sector de la restauració s'han vist beneficiats de les
mesures per al foment de l'activitat econòmica i l'ampliació de l'aforament a dia
d'avui?
El  Sr.  CASTELLANA  intervé  com  a  portaveu  del  Grup  d’ERC.  Llegeix  el  text  de  la
pregunta. Exposa que el sector de la restauració ha quedat molt afectat per la crisi
econòmica provocada per la covid-19 i subratlla que aquest és un sector molt
important per a la ciutat i que té una capil·laritat molt gran.
Tot seguit, apunta que després d’un debat massa llarg, que va implicar que els decrets
se signessin massa tard, es va aprovar la rebaixa de la taxa de terrasses. Pregunta
quin impacte està tenint aquesta mesura. En segon lloc, comenta que el Govern
municipal va establir un termini de quinze dies per concedir les llicències per a
l’ampliació  de  l’aforament,  tot  i  que  en  l’ampliació  no  s’especifica  si  són  naturals  o
hàbils i per tant lamenta que se sobreentén que han de ser hàbils. Aquest termini
finalitza el divendres proper i els consellers de districte del seu grup, als quals agraeix
la feina feta, han fet un treball de camp per estudiar la situació. Segons alguns agents
del sector, s’han presentat devers 2.000 sol·licituds, se n’han resolt 15 i d’aquestes 9
han  estat  rebutjades,  dades  sorprenents.  D’altra  banda,  han  pogut  parlar  amb  191
responsables de locals, dels quals 144 han demanat ampliació de terrassa i solament
9 han obtingut resposta. Atès que aquestes mesures són important per garantir la
viabilitat de molts establiments, vol que el Govern comenti aquestes dades i  l’insta a
actuar amb la celeritat que requereix el moment actual. De fet, recorda que aquestes
sol·licituds es varen presentar quan Barcelona es trobava a la fase 1 del
desconfinament i la major part es resoldran quan la ciutat es trobi en fase 3, quan la
situació ja serà radicalment diferent. Espera que no sigui així, però tem que en aquest
temps molts negocis hauran hagut de tancar definitivament.
La Sra. PARERA exposa que el que pretenen tots, tal com es va dir també el dia
anterior en comissió, és que el Govern reti comptes sobre com a funcionat la
modificació  de  l’ordenança  de  terrasses,  perquè  és  una  qüestió  important.  El  dia
anterior va poder comprovar que aquest retiment de comptes era bastant decebedor
perquè només es va informar que hi havia hagut 2.500 peticions. No entén que el
Govern justifiqui el retard a resoldre aquestes peticions amb la saturació, perquè si hi
ha un equip de setanta persones dedicades a aquesta qüestió els corresponen trenta-
cinc sol·licituds a cada una, i no considera que això es pugui qualificar de saturació. En
definitiva,  vol  saber  quin  ha  estat  l’impacte  pressupostari  d’aquesta  mesura,  tant  en
ingressos per la taxa com per sancions, quina política sancionadora està duent a
terme el Govern municipal i quin és el percentatge de negocis que s’han acollit o que
es preveu que s’acullin a aquesta mesura per ampliar les terrasses.
La Sra. BALLARÍN confirma que una de les mesures que el Govern va creure útils per
garantir la continuïtat dels negocis va ser l’ampliació de l’espai de terrasses. Remarca
CCM 6/20 Economia 50/58
 
que aquesta mesura es va consensuar amb tots els grups polítics i amb el Gremi de
Restauració. El Govern va aprovar un decret que establia que la taxa per ocupació de
domini  públic  durant  l’estat  d’alarma no es  cobraria  i  finalitzat  aquest  es  reduiria  un
75 %.  A més a més,  el  cobrament d’aquesta taxa es va ajornar fins  al  mes d’octubre
per tal  de poder fer  adequadament els  càlculs  perquè a causa d’aquesta modificació
el procediment de quantificació canviava totalment.
Tot seguit, informa que aquesta mesura representarà una reducció de 8,3 milions
d’euros  sobre  els  ingressos  previstos,  la  bonificació  que  se’n  va  fer  pel  tancament
obligat  per  l’estat  d’alarma  haurà  significat  una  pèrdua  d’ingressos  per  valor  de  2,5
milions d’euros, mentre que la bonificació del 75 % de la taxa implicarà una reducció
d’ingressos de 5,2 milions d’euros. A aquestes xifres cal afegir cap a 700.000 euros per
la  baixa  d’alguns  contribuents  respecte  dels  que  hi  havia  l’any  anterior,  tot  i  que
aquesta dada no es pot confirmar.
Pel  que  fa  a  l’activitat  sancionadora,  indica  que  no  es  pot  comptabilitzar  perquè  té
una finalitat dissuasiva i no pas recaptadora. En tot cas, comenta que les sancions en
aquest  moment  només  s’apliquen  de  manera  excepcional  davant  d’incompliments
manifestos.
Quant  a  les  sol·licituds  d’ampliació  de  terrasses,  en  aquest  moment  no  pot  aportar
dades noves, més enllà de les que han comentat els portaveus dels grups proposants.
Comenta,  però,  que  durant  aquesta  setmana  s’està  enllestint  aquesta  tramitació  i
aleshores  podran  detallar  el  nombre  d’entrades  i  el  nombre  de  respostes  positives  i
negatives.
A  continuació,  assenyala  que  hi  ha  9.500  beneficiaris  potencials  d’aquesta  mesura,
que és el total de locals de restauració que hi ha a Barcelona, dels quals 5.500 ja
tenien llicència de terrasses, els quals la poden ampliar, mentre que els altres poden
tenir dret a habilitar un espai fora del local per donar servei als clients. Recorda que el
termini per respondre a les sol·licituds és de quinze dies hàbils, el qual finalitza
aquesta mateixa setmana, i assegura que tothom tindrà una resposta, malgrat que
trigui alguns dies més. Remarca que aquesta mesura permet baixar les terrasses a la
calçada, que és un espai públic especialment delicat i que pot arribar a ser perillós, de
manera que a la resposta que es donarà a les sol·licituds es delimitarà perfectament
quin serà l’espai que es pot ocupar i en quines condicions es podrà fer.
Finalment, confirma que hi ha un equip de setanta persones que treballen en aquesta
tramitació  i  s’ha  posat  en  servei  una  aplicació  nova,  mesura  que  demana  un  cert
temps perquè sigui operativa, però un cop ha entrat en servei funciona amb tota
normalitat, de manera que els retards produïts durant les dues primeres setmanes no
són significatius.
El Sr. CASTELLANA constata que el Govern no ofereix dades sobre les resolucions dels
expedients, que és l’aspecte que més importa als afectats. En tot cas, insisteix que el
Govern ha actuat amb retard i les sancions imposades demostren confusió, en un
àmbit en què la regulació hauria d’haver estat clara des del primer dia.
La Sra. PARERA esperarà que finalitzin els quinze dies de termini per respondre a les
sol·licituds, que si no està equivocada es compleixen aquest mateix dia, per poder
tenir aquestes dades. Suggereix que el Govern les podria compartir amb els grups de
l’oposició a mesura que es vagin sabent per tal que no hagin d’esperar un mes, fins a
CCM 6/20 Economia 51/58
 
la celebració d’una comissió o d’un Plenari. També recorda que l’ordenança estableix
un termini però en la negociació varen acordar que aquest termini seria menor. Creu
que és important mantenir el compromís, encara que no sigui fàcil, per escurçar
aquests terminis.
La Sra.  BALLARÍN insisteix  que la  posada en funcionament  d’un servei  no és  fàcil.  En
aquest cas, es va establir un període màxim de quinze dies per donar una resposta a
les sol·licituds i està convençuda que a mesura que es normalitzi el funcionament
d’aquest  servei  el  temps  de  resposta  s’anirà  reduint  progressivament.  Remarca  que
no hi ha cap altre servei de l’ajuntament al qual s’hagi dedicat tant d’esforç per posar-
lo en funcionament, tant humà com tecnològic.
Pel que fa als retards, diu que tots els fets es desenvolupen amb una velocitat molt
elevada i de manera disruptiva. Per tant, assegura que el Govern hi fa tot el que pot.
ES DÓNA PER TRACTADA
Del Grup Municipal Ciutadans:
17. – (M1923/976)  Quins  fons  s’han  posat  a  disposició  de  l’Ajuntament  de  Barcelona  per
part de les administracions autonòmica, nacional i europea per a afrontar la
recuperació social i econòmica derivada del Covid19 i quines són les previsions de
recursos que es rebran per part d’aquestes administracions tant per aquest any 2020
com per 2021?
El Sr. SIERRA llegeix el text de la pregunta.
El Sr. MARTÍ GRAU respon que de moment no hi ha fons adreçats directament a
l’ajuntament,  tot  i  que  sí  que  n’hi  ha  d’adreçats  a  la  ciutat  perquè  les  mesures  que
han pres les institucions europees, espanyoles i catalanes han afectat els ciutadans de
Barcelona. En aquest sentit, esmenta els ERTO, la despesa en sanitat i els fons que
s’han anunciat, especialment les primeres partides que el Govern de l’Estat ha facilitat
a les comunitats autònomes. Tanmateix, insisteix que no hi ha hagut cap fons adreçat
particularment a donar suport al finançament dels ajuntaments. En aquest moment el
Govern municipal està negociant i reclamant la participació en els fons europeus i
espanyols  en  els  trams  que  afectin  competències  que  exerceix  l’Ajuntament  de
Barcelona. També demanen poder utilitzar els romanents acumulats i subratlla que la
solvència  financera de l’ajuntament permetria  incrementar  el  nivell  de deute per  fer
front a inversions i obtenir recursos útils per sortir més de pressa de la crisi provocada
per la covid.
El Sr. SIERRA diu que el Govern municipal té l’obligació de ser molt més exigent, tant
amb  el  Govern  d’Espanya,  que  té  el  mateix  color  polític  que  el  Govern  de  la  ciutat,
com amb el Govern de la Generalitat, amb els quals negocien hàbilment els
pressupostos d’ambdues institucions,  i  també en relació amb els  fons europeus,  que
ascendeixen  a  141.000  milions  d’euros.  Reclama,  doncs,  que  el  Govern  municipal
plantegi  aquestes  exigències  immediatament  perquè  l’emergència  de  les  empreses  i
del teixit econòmic de la ciutat s’està produint en aquest moment i no poden esperar
CCM 6/20 Economia 52/58
 
fins al 2021. En aquest sentit, apunta que molts negocis no han pogut obrir després
de concloses les fases de la desescalada. Per tant, creu que el Govern municipal ha de
ser exigent amb la Generalitat de Catalunya, que no solament ha de retornar els fons
FEDER que tenen retinguts i que en el decurs de la sessió han sabut que són 25
milions  d’euros,  sinó  també  el  deute  comptable  que  té  amb  la  ciutat  de  Barcelona.
Critica que alguns grups presumeixen que Barcelona és la capital de Catalunya però
utilitzen la ciutat per fer de banc de la Generalitat.
D’altra  banda,  demana  que  les  mesures  urgents  s’apliquin  durant  l’any  2020  perquè
l’emergència s’està produint en aquest moment. Admet que algunes inversions no es
podran fer amb tanta rapidesa, però hi ha moltes iniciatives i mesures per donar
suport al comerç i empresaris petits i mitjans de la ciutat que sí que es poden dur a
terme  amb  celeritat,  com  ara  la  campanya  de  Nadal,  l’ampliació  de  l’ajut  de  cent
euros a famílies vulnerables amb fills a càrrec, plans d’ocupació, ajudes als autònoms
o campanyes de promoció del comerç.
El Sr. MARTÍ GRAU recomana al Sr. Sierra que llegeixi els documents que ha aprovat la
Federació Espanyola de Municipis, en què el Govern de Barcelona ha participat
activament, i podria comprovar que l’exigència ha estat màxima, que a més a més ha
estat compartida per totes les formacions polítiques que governen en ajuntaments
diferents. Per tant, assegura que el Govern municipal serà exigent.
Pel que fa als fons europeus, que són els més importants, indica que la Unió Europea
ha anunciat un fons de 750.000 milions d’euros, dels quals arribaran a l’Estat espanyol
més  de  140.000  milions.  Però  encara  se  n’estan  discutint  els  criteris  al  Parlament
Europeu. Per tant, convida a tots els grups del consistori que mitjançant els seus
eurodiputats reclamin que els criteris per a la distribució d’aquests fons es tinguin en
compte els Governs locals, perquè si no es tenen en compte en les decisions que es
prenen a Europa difícilment els podran reclamar a Espanya i a Catalunya.
A  continuació,  insisteix  que  seran  exigents  amb  el  Govern  d’Espanya,  especialment
per poder utilitzar tota la solvència financera municipal. I pel que fa a la Generalitat,
diu que ja han exigit els fons FEDER que corresponen a Barcelona. També comenta
que a Catalunya li  han correspost 45 milions d’euros del primer fons que Espanya ha
posat a disposició de l'Administració autonòmica, i el Govern municipal ha començat
a negociar que l’ajuntament pugui gestionar la part que correspon a les competències
municipals establertes en el decret de creació del fons.
ES DÓNA PER TRACTADA
Del Grup Municipal Partit Popular:
18. – (M1923/973) Creu el Govern Municipal que les esmentades declaracions de
l’Alcaldessa  Ada  Colau  ajuden  a  crear  un  clima  propens  per  al  manteniment  de  la
fàbrica de Nissan a Barcelona així com l’arribada d’altres empreses multinacionals a la
nostra ciutat?
El Sr. BOU recorda que el 28 de maig proppassat Nissan va anunciar el tancament de
les fàbriques de Montcada i Sant Andreu de la Barca. El Grup del PP vol transmetre el
seu  suport  als  treballadors  de  Nissan,  demana  a  l’empresa  que  reconsideri  aquesta
CCM 6/20 Economia 53/58
 
decisió i que treballi conjuntament amb les administracions per trobar una sortida
alternativa al tancament que en garanteixi la viabilitat. Entén que les institucions
públiques i els seus representants han d’actuar de manera responsable per afavorir el
millor  clima  d’enteniment  possible  amb  Nissan.  En  aquest  sentit,  recorda  que  la
setmana anterior  l’alcaldessa  Colau,  en  una manifestació  dels  treballadors  d’aquesta
empresa,  va  dir  textualment  que  si  Nissan  tanca  s’acabarà  la  bona  relació  amb
aquesta empresa i tindrà problemes seriosos. El seu grup creu que aquestes
amenaces perjudiquen qualsevol possibilitat que Nissan replantegi la decisió de
tancar  i  representen  un  avís  greu  per  a  qualsevol  empresa  que  s’estigui  plantejant
instal·lar una fàbrica a Barcelona.
Per aquesta raó, demana al Govern municipal que faci examen de consciència i
respongui a la pregunta que formulen, el text de la qual llegeix tot seguit.
El  Sr.  MARTÍ  GRAU  explica  que  l’alcaldessa  i  la  resta  de  l’equip  de  govern  fa  molts
anys que treballen conjuntament amb el Consorci de la Zona Franca per mirar de
salvar aquesta empresa, perquè aquesta qüestió ja feia temps que es plantejava.
Durant molt de temps, a més a més, aquesta feina es va fer d’acord amb el Sr. Cornet,
membre del PP, mentre va ser delegat especial per al Consorci de la Zona Franca.
Durant tot aquest període es varen fer moltes reunions amb Nissan i es va fer un
esforç per satisfer les demandes d’aquesta empresa respecte als lloguers que encara
ocupa a la Zona Franca. Aquesta actuació era complicada perquè es podria haver
interpretat com un ajut i la Unió Europea en aquest moment ho prohibeix. En
aquestes negociacions, afegeix,  l’alcaldessa s’hi  va implicar personalment i  quan algú
fa  esforços  i  fa  tot  el  possible  per  revertir  aquesta  situació,  a  favor  d’una  mobilitat
sostenible,  a  favor  de  la  transformació  de  la  indústria  de  l’automòbil,  que  és  clau  i
essencial  per  a  l’economia  del  país,  i  Nissan  comunica  la  decisió  uns  minuts  abans
d’anunciar-la  públicament,  considera  que  és  normal  que  es  produeixi  una  reacció
d’irritació i contundent. Si finalment Nissan fa efectiva la seva decisió, espera que tots
els grups municipals estiguin d’acord que aquesta actitud no li pot sortir de franc.
En definitiva, troba que no és correcte destacar una frase treta de context, sense
llegir tot el que aquell dia va dir l’alcaldessa i sense tenir en compte totes les gestions
que s’han fet amb Nissan.
El Sr. BOU reconeix que el Sr. Martí és capaç de sortir-se’n de qualsevol situació, com
ha comprovat durant el darrer any, però en aquest cas esperava una altra resposta.
Afirma que en aquesta ocasió l’alcaldessa es va equivocar i no passa res per admetre-
ho. D’altra banda, sap que el Sr. Cornet, que és amic seu, tenia una bona relació amb
l’alcaldessa perquè quan ell  mateix era president d’Empresaris de Catalunya es veien
sovint.  Puntualitza  que  no  té  res  en  contra  de  l’alcaldessa,  però  pensa  que  hauria
d’anar més amb compte i si s’equivoca ho hauria d’admetre. Assegura que ell sempre
està disposat a admetre un error quan el comet i demana disculpes. En aquest cas,
subratlla que una persona pública no pot proferir determinades expressions, per molt
que pugui estar enfadada.
El Sr. MARTÍ GRAU afirma que qui s’ha equivocat en aquest procés, de manera radical
i contundent, ha estat Nissan, perquè no hi ha cap emplaçament millor per a una
empresa que vulgui ser simbòlicament important en el món de la mobilitat sostenible
CCM 6/20 Economia 54/58
 
que la planta de la Zona Franca. Per tant, opina que en comptes de discutir sobre
determinades manifestacions haurien de fer un front comú per aconseguir que Nissan
reverteixi aquesta decisió, que mantingui les instal·lacions que té a Barcelona i que la
ciutat  continuï  essent  important  en  l’àmbit  de  la  nova  industria  sostenible  de
l’automoció.
ES DÓNA PER TRACTADA
Del Grup Municipal Barcelona pel canvi:
19. – (M1923/981) - Quin serà l’impacte pressupostari  per a l’Ajuntament de la bonificació
aplicada a la taxa per utilització privativa de la via pública (taxa de terrasses), del
descompte  que  s’aplicarà  pel  temps  en  què  els  establiments  hagin  hagut  d’estar
tancats  i  la  previsió  d’ingressos  per  l’activitat  sancionadora?  En  aquest  sentit,  i  per
saber  l’impacte  econòmic  inicial  de  la  Covid-19  sobre  el  teixit  productiu,  amb  les
dades disponibles de les sol·licituds per ampliar les terrasses, quants locals amb
aquesta possibilitat han obert i quin percentatge dels negocis encara no han realitzat
l’obertura?
Tractada conjuntament amb el punt 16 de l’ordre del dia.
ES DÓNA PER TRACTADA
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
20. – (M1923/946)  Que  s’informi  de  l’estat  d’execució  de  la  Proposició  atès  a  la  Comissió
d’Economia i  Hisenda en data 17 de setembre de 2019 amb el  següent  contingut: La
Comissió  d’Economia  i  Hisenda  acorda  instar  al  Govern  municipal  a  constituir,  en  el
termini  d’un  mes,  un  grup  de  treball  format  pels  grups  municipals  i  els  agents
implicats  per  elaborar  una  proposta  de  taxa  municipal  d’ús  del  domini  públic  a  les
plataformes de comerç electrònic en un termini aproximat de 6 mesos. La totalitat de
la seva recaptació es destinarà a polítiques de foment del comerç de proximitat.
El  Sr.  CASTELLANA  intervé  com  a  portaveu  del  Grup  d’ERC.  Recorda  que  aquesta
proposició es va aprovar a la primera sessió de la comissió del mandat, celebrada el
mes de setembre de 2019, i instava el Govern a constituir un grup de treball per
elaborar  una  taxa  municipal  d’ús  del  domini  públic  per  a  plataformes  de  comerç
electrònic en un termini aproximat de sis mesos. Tot i que durant els darrers mesos
han patit la pandèmia, indica que ja són al mes de juny i la nova situació planteja
diverses  qüestions.  En  primer  lloc,  esmenta  l’impacte  fiscal  sobre  els  ingressos  de
l’ajuntament de Barcelona que aquesta mesura podria tenir en un marc pressupostari
complex. Aquesta és, doncs, una oportunitat per generar nous ingressos i, a més a
més, són uns recursos que provindrien de les úniques empreses de l’àmbit del comerç
no alimentari que han continuat operant durant tota la pandèmia. En segon lloc,
entén que és una qüestió de justícia tributària perquè fins ara aquestes empreses
CCM 6/20 Economia 55/58
 
només  paguen  l’IBI  allà  on  tenen  els  magatzems  però  no  paguen  cap  tribut  allà  on
realitzen les vendes, malgrat que és un model de negoci que genera congestió i
contaminació perquè fan un ús molt intensiu de l’espai públic. Tal com ha manifestat
reiterades vegades,  al  seu grup li  sembla bé que es faci  activitat  econòmica a l’espai
públic però aquesta activitat ha de contribuir a pagar les despeses de manteniment
de la ciutat.
La Sra. BALLARÍN diu que el Govern comparteix el plantejament que es fa en aquesta
proposició i hi varen votar favorablement de manera entusiasta. Informa que varen
crear un grup de treball intern, amb la participació de les àrees de Mobilitat, Comerç,
Serveis Jurídics, Secretaria, Tresoreria, Intervenció, i Política Fiscal i Hisenda, per
pilotar aquesta proposta. També varen cercar juristes externs amb experiència en
aquesta qüestió i varen contactar amb una persona idònia, però quan el contracte ja
era a punt li va sortir una oferta laboral que era incompatible amb qualsevol altra
feina, de manera que en varen haver de cercar una altra. Era previst que aquest
expert extern elaborés una proposta teòrica, que s’havia d’avaluar en el si del grup de
treball. Destaca que l’elaboració d’aquesta proposta teòrica és una tasca difícil perquè
es  tracta  de  gravar  l’ús  de  domini  públic  a  empreses  que  tenen  la  seu  fora  de
Barcelona.  D’altra  banda,  el  Govern  no  vol  perjudicar  les  persones  que  fan  la
distribució a la ciutat, que seria una manera més senzilla de gravar aquesta activitat.
En  definitiva,  apunta  que  hi  ha  moltes  dificultats  tècniques  que  s’han  d’estudiar  des
del punt de vista teòric i després contrastar les conclusions amb el sector de la
mobilitat per veure com funciona a la pràctica.
La idea del Govern era avaluar aquestes propostes teòriques en el si del grup de
treball intern i posteriorment obrir aquest grup a la participació dels grups de
l’oposició  i  al  sector  per  treballar  les  propostes  amb  més  profunditat.  Explica  que
l’estat  d’alarma  va  interrompre  aquest  procés.  En  tot  cas,  està  d’acord  que  durant
aquest temps hi ha hagut empreses que no han tancat i, per tant, en aquest moment
és especialment important continuar treballant en aquesta qüestió. Diu que ella
personalment  ha  parlat  un  parell  de  cops  amb  l’expert  extern  i  just  mentre  està
parlant ha rebut un missatge sobre aquesta qüestió, que espera que sigui positiu.
El Sr.  CASTELLANA considera que el Govern s’ha de posar a treballar immediatament
en aquesta qüestió pels arguments que ha exposat en la primera intervenció, perquè
en les circumstàncies actuals no poden permetre aquesta competència deslleial que
entenen que algunes empreses han exercit durant les darreres setmanes.
ES DÓNA PER TRACTAT
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
21. – (M1923/960)  Que  el  govern  municipal  informi  sobre  l’estat  d’execució  de  la
proposició aprovada a la Comissió d’Economia i Hisenda del 20 de maig de 2020, amb
el següent contingut: (M1923/823) La Comissió d’Economia i Hisenda acorda instar al
govern  municipal  a  impulsar  de  forma  immediata  un  Pla  d’Acció  destinat  al  comerç
local i de proximitat per tal d’estimular el consum, que inclogui els següents ítems: 1.-
Apel·lar al retrobament de les barcelonines i els barcelonins amb la seva ciutat i en la
CCM 6/20 Economia 56/58
 
necessitat de donar suport, en aquests moments, al comerç local en front de les grans
plataformes  digitals  a  través  d’una  campanya  que  posi  en  valor  la  necessitat  de
preservar el comerç de proximitat, els avantatges pel client que té (qualitat, varietat,
tracte personalitzat, etc.) i alhora que doni visibilitat a la seva diversitat que fa de
Barcelona  una  ciutat  on  s’hi  pot  trobar  de  tot.  2.-  Donar  suport  a  les  iniciatives  dels
eixos i associacions comercials de la ciutat que estan desenvolupant eines de
Marketplace per digitalitzar el sector i competir amb els grans proveïdors que
provoquen el tancament dels negocis de proximitat. 3.- Aprovar una línia de
subvencions  o  consensuar  amb  el  sector  altres  mecanismes  d’ajuts  directes  o
indirectes,  per  ajudar  a  la  compra  d’EPIs  i  la  instal·lació  de  mesures  de  seguretat  i
higiene. 4.- Implantar, de comú acord entre els departaments i empreses municipals
necessaris (Comerç, ICUB, B:SM, etc.) i els eixos i associacions comercials de la ciutat,
un sistema que permeti bescanviar compres en el comerç de proximitat associat per
entrades a equipaments culturals públics (i fins i tot privats que s’hi vulguin afegir) i a
instal·lacions  municipals  dedicades  al  lleure,  per  tal  d’activar  la  demanda  comercial,
cultural i de lleure de la ciutat.
La Sra. ARTADI recorda que aquesta proposició es va aprovar per unanimitat a la
sessió del mes de maig proppassat. En el debat d’un punt anterior ja han parlat sobre
la necessitat  que l’ajuntament sigui  àgil,  perquè la  celeritat  és  la  clau de l’èxit  de les
mesures i les decisions que es prenen. Per aquesta raó, durant les darreres sessions
de les diverses comissions han plantejat el seguiment de les iniciatives aprovades per
assegurar que aquestes mesures s’estan aplicant.
Pel que fa a aquesta proposició, indica que conté quatre blocs de mesures i voldria
obtenir respostes concretes sobre quan es farà la campanya de promoció del comerç i
quin pressupost té. També han observat que s’han establert ajuts individuals per a la
digitalització dels establiments, però volen saber quan estarà disponible el mercat
web, que al capdavall és el que ha de fer compatible la venda presencial i la digital del
petit comerç. Saben que el Govern ha treballat en la provisió de mascaretes i altre
material de protecció, però en la proposició es demanava inversió en mesures de
seguretat i d’higiene perquè els establiments puguin obrir al públic, i volen saber què
s’ha  fet  en  aquest  àmbit.  Finalment,  es  proposava  una  campanya  per  bescanviar
compres en el comerç de proximitat amb entrades en instal·lacions municipals o
privades dels àmbits cultural i del lleure, amb l’objectiu de dinamitzar la part física del
comerç, del lleure i de la cultura de la ciutat.
La  Sra.  BALLARÍN  informa  que  la  campanya  de  foment  del  comerç  local,  que  s’ha
denominat “Compra a prop. Som comerç. Fem Barcelona.”, es posarà en marxa entre
aquest mateix dia i l’endemà.
Pel que fa a les iniciatives dels eixos comercials i la digitalització, el Govern està
treballant en un mercat web, que preveuen posar en marxa el mes de novembre.
També han llançat una campanya per afavorir la digitalització dels establiments, amb
700.000 euros de pressupost, 500.000 en subvencions i 200.000 en campanyes,
cursos i plans individualitzats de formació. Subratlla que aquesta formació és
important perquè quan es posi en marxa el mercat web, que serà un agregador de
diferents operadors, els comerços estiguin preparats per entrar-hi amb totes les
garanties i tinguin un nivell de maduresa digital suficient per fer-lo servir.
CCM 6/20 Economia 57/58
 
Quant  a  les  subvencions  per  a  compra  d’EPI,  informa  que  l’ajuntament  ha  signat  un
conveni  que  ha  permès  distribuir  gratuïtament  mascaretes  i  s’ha  creat  una  comissió
de seguiment sobre els aspectes de seguretat.
Finalment, sobre el bescanvi entre compres en el comerç de proximitat i entrades en
equipaments culturals, encara no hi ha resultats concrets. Han iniciat contactes amb
representants  d’ambdós  sectors  per  estudiar  possibles  col·laboracions,  han  mostrat
un interès mutu per tirar endavant aquesta iniciativa, però en aquest moment encara
no s’ha pogut implementar perquè els ritmes i els processos d’obertura són diferents
per a cada sector, i els protocols de desconfinament també són diferents.
ES DÓNA PER TRACTAT
VI) Mocions
VII) Declaracions Institucionals
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 20,08h.
CCM 6/20 Economia 58/58
El document original ha estat signat electrònicament per:
 Miriam Cabruja Escobedo el dia 13/07/2020 a les 11:55, que fa autorització documental.