Condicions i trajectòries laborals de 
la població jove a Barcelona  
 
 
 
Àrea de Drets Socials, Justícia Global,  
Feminismes i LGTBI 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Desembre 2019 
 
 
 
 
 
 
1 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquest estudi ha estat encarregat per la Direcció d’Innovació Social de l’Àrea de Drets 
Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona a l’Institut 
d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB): 
 
 
Equip investigador: 
Fernando Antón-Alonso i Sergio Porcel 
 
Equip estadístic: 
Irene Cruz 
 
2 
 
NDEX 
 
 
INTRODUCCIÓ: PRECARITZACIÓ LABORAL CREIXENT ........................................ 4 
El present informe ......................................................................................................... 6 
 
1. LA RELACIÓ AMB L’ACTIVITAT ECONÒMICA I LES CONDICIONS 
LABORALS DE LA POBLACIÓ JOVE BARCELONINA ............................................. 9 
1.1. Apunts sobre l’evolució a Catalunya a mode de context .................................. 9 
1.2. La relació amb l’activitat de la població jove de Barcelona ............................ 10 
1.3. Les condicions laborals de la població jove de Barcelona ............................. 13 
 
2. LES TRAJECTÒRIES LABORALS DE LA POBLACIÓ JOVE DE BARCELONA ..  
  ............................................................................................................................ 19 
2.1. Apunts metodològics de l’anàlisi de seqüències ............................................ 20 
2.2. Les trajectòries laborals de la població jove de Barcelona ............................ 21 
2.3. Una tipologia de trajectòries laborals juvenils ................................................ 29 
2.4. Els joves actuals tenen trajectòries més precàries que els seus predecessors? 
Una breu aproximació generacional .............................................................. 32 
 
CONCLUSIONS ......................................................................................................... 42 
 
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ........................................................................ 45 
 
 
  
3 
 
INTRODUCCIÓ: PRECARITZACIÓ LABORAL CREIXENT 
La joventut és una etapa de la vida marcada per la transició a l’edat adulta, que es 
concreta amb les transicions formativa, laboral i residencial. La inestabilitat, per tant, 
constitueix un tret característic de la joventut, un estadi del curs vital marcat per la 
transformació, per l’aspiració de canvi. A més, a aquesta inestabilitat cal afegir la 
vulnerabilitat com una altra característica que ajuda a definir la joventut (Iacovou i 
Aassve, 2007; Moreno et al., 2012; Porcel i Gumà, 2014, Serracant, 2014). 
Vulnerabilitat entesa com la fragilitat del jovent davant la necessitat d’haver d’afrontar 
canvis. Uns canvis (transicions) dels quals dependrà en gran part el seu posicionament 
social durant l’adultesa. Aquesta fragilitat, per tant, pot fer que en la transició a la vida 
adulta, tinguin una especial incidència determinats factors estructurals com la 
precarietat laboral i/o residencial.  
Durant les darreres dècades, a més, aquest procés de transició a l’adultesa ha 
guanyat complexitat. Si bé en dècades pretèrites el jovent feia transicions força lineals 
resseguint trajectòries de finalització de l’etapa formativa, incorporació al mercat 
laboral, formació de parella i emancipació residencial, actualment aquestes trajectòries 
no responen a un esquema tan lineal, sinó que incorporen elements de ruptura de la 
trajectòria tipus, els quals els fan aturar-se o retrocedir més habitualment en les 
transicions (Casal, 1996).  
El procés d’individualització viscut per les societats occidentals desenvolupades ha 
incidit en aquest sentit (Serracant, 2014), així com d’altres processos de caire 
estructural com ara la globalització, les transformacions dels mercats laborals i dels 
Estats de benestar (als quals es podria afegir també d’altres processos que han afectat 
darrerament al sistema residencial1). Tot plegat, ha configurat un nou escenari on ha 
augmentat la incertesa, la inestabilitat i els riscos entre la població jove (Blossfeld et 
al., 2005; Marí-Klose i Marí-Klose, 2006; Politikon, 2017; Serracant, 2014).  
En aquest context, les relacions laborals han experimentat un procés de transformació 
que s’ha prolongat durant les tres últimes dècades, evolucionant des de l’estabilitat i 
seguretat que proporcionava el contracte social fordista a plantejaments més flexibles 
associats a una major vulnerabilitat social (Boltanski i Chiapello, 2002; Sennet, 2006). 
A Espanya i a Catalunya, la reforma laboral de 1984, dissenyada en aquell moment 
per contrarestar l’elevada desocupació, marca l’inici del procés de flexibilització de les 
                                                          
1
 A l’informe sobre Condicions de vida de la població jove a Barcelona: aspectes socioeconòmics i la qüestió de 
l’habitatge, 2016-17 (Antón-Alonso i Porcel, 2018) que precedeix el present es dedica un espai a presentar breument 
els canvis dels sistemes residencials actuals. 
4 
 
relacions laborals. Des de llavors, la precarització progressiva del mercat laboral ha 
estat incessant, tant des del punt de vista de la qualitat de l’ocupació (major 
temporalitat, subocupació i baixos salaris, fonamentalment) com pel que fa a la 
protecció laboral (reducció de les indemnitzacions per acomiadament i de les 
prestacions socials) (Laparra, 2006; Prieto et al., 2009). Aquest procés de precarització 
de les condicions laborals, que habitualment afecta amb més intensitat als darrers que 
es van incorporant al mercat de treball, ha generat, alhora, una dualització dels 
treballadors (insiders i outsiders) amb la temporalitat com a eix vertebrador: aquells 
treballadors que ja en formen part i tenen certa continuïtat en les seves trajectòries 
laborals i aquells altres que tenen un contracte temporal i veuen fluctuar la seva 
participació dins de la precarietat (Laparra, 2006; Marí-Klose i Marí-Klose, 2006, 
Polavieja, 2003). La dualització s’afegeix al més ampli procés de segmentació plantejat 
per Piore (1969, citat per Serracant, 2014) que classifica a grans trets els treballadors 
en dos tipus: ocupats qualificats amb estabilitat contractual, elevades remuneracions i 
protecció social, vinculats als processos de terciarització; ocupats de baixa qualificació 
amb contractes inestables, baixos salaris, escassa protecció social i associats a 
l’economia submergida. 
Són les poblacions més vulnerables les que integren aquest segment de treballadors 
precaris. I entre ells, la població jove, que s’ha vist perjudicada especialment per 
aquestes transformacions en ser subjectes prioritaris de les contractacions precàries 
quan inicien la incorporació al mercat laboral formal i de la manca de cobertura social 
en cas de pèrdua o manca de feina. Marí-Klose i Marí-Klose (2006) parlen d’un clar 
efecte diferencial sobre la població jove, fins i tot d’un component generacional. Els 
més joves s’incorporen a un mercat laboral on el marc de contractació s’ha flexibilitzat i 
precaritzat. Standing (2011) va situar la població jove en el nucli central del precariat, 
nova condició social definida fonamentalment per una manca multidimensional de 
seguretat laboral. 
Les transformacions dels Estats de benestar també contribueixen a la creixent 
vulnerabilitat del jovent. En qüestions relacionades amb la inserció en el mercat 
laboral, a la flexibilització de les relacions laborals que han provocat una progressiva 
minva de la protecció social als desocupats (Laparra, 2006) s’ha d’afegir un escàs pes 
de la despesa pública destinada preferentment a la població jove, com ara les 
polítiques actives d’ocupació (Marí-Klose i Marí-Klose, 2006). El procés d’envelliment, 
així com la poca capacitat del col·lectiu jove per influir en les polítiques públiques 
estarien darrere del seu menysteniment (Marí-Klose i Marí-Klose, 2006). 
5 
 
Però, malgrat tot, no es pot entendre la població jove com un col·lectiu homogeni en 
relació al grau de vulnerabilitat social (Politikon, 2017; Porcel i Gumà, 2014; Serracant i 
Fabra, 2013). Entre els joves també hi ha diferències internes en quant als riscos 
socials que varien en funció del sexe, de l’edat, del nivell formatiu o de l’origen social o 
geogràfic, la qual cosa també condiciona de manera diferenciada les transicions a 
l’etapa adulta. 
El present informe 
El greu impacte que ha tingut la crisi sobre la població jove va impulsar anàlisis 
específiques sobre la relació del jovent amb el mercat laboral i, específicament, sobre 
les trajectòries laborals seguides per aquest col·lectiu. Prèviament, a escala estatal, 
Toharia et al. (2001) van fer una aproximació a les trajectòries laborals de tota la 
població activa a partir de dades retrospectives recollides en una enquesta de caràcter 
transversal. Posteriorment, Marí-Klose i Marí-Klose (2006), a partir de fonts similars, 
van centrar les seves anàlisis en els itineraris de inserció laboral dels joves espanyols. 
A una escala inferior, cal destacar les recerques desenvolupades al País Basc 
(Santamaría, 2012) i, sobretot a Catalunya a partir de diferents metodologies. En el 
cas de Catalunya, hi ha hagut dues aproximacions a partir de dues de les fonts 
disponibles, la Enquesta a la Joventut de Catalunya (Castelló et al., 2013; Miret et al., 
2008; Serracant, 2011 i 2015) i el Panel de Desigualtats Socials a Catalunya de la 
Fundació Jaume Bofill (Verd i López-Andreu, 2012 i 2016), en el primer cas a partir de 
dades retrospectives i no exclusivament per a joves procedents d’enquestes de 
caràcter estàtic, i en el segon a partir de dades longitudinals. Aquestes anàlisis 
mostren l’existència de trajectòries laborals heterogènies amb una evolució 
condicionada per la crisi econòmica iniciada l’any 2007. La diversificació dels itineraris 
inclouen trajectòries lineals juntament amb d’altres discontinues, a les que s’afegeixen 
les instal·lades en la precarietat o la temporalitat. A més, les trajectòries tipus definides 
estan associades de manera diferencial amb perfils socials específics. En aquest 
sentit, les anàlisis de Verd i López-Andreu (2016) mostren que l’edat, el sexe, el nivell 
d’estudis i el sector d’activitat estan associats a les trajectòries més precàries. 
També hi ha algunes recerques que han ofert llum sobre aquesta qüestió a una escala 
local, essent d’especial rellevància per aquest informe els que ha impulsat el propi 
Ajuntament de Barcelona a partir de l’Enquesta de Joves de la Ciutat de Barcelona  
(Ajuntament de Barcelona, 1992, 1997, 2015; Boada i Isach, 2003), així com els 
encarregats per la Diputació de Barcelona realitzats a partir de l’Enquesta de 
condicions vida i hàbits de la població (ECVHP) (Porcel et al., 2009, Ramon i Sintes, 
6 
 
2002; Salvadó, 1998). Malgrat aquests intents, les enquestes esmentades no 
permeten construir indicadors estandarditzats als proporcionats a partir de l’Enquesta 
de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística. En aquest sentit, 
l’Ajuntament de Barcelona fa un seguiment d’alguns dels principals indicadors de 
relació amb l’activitat econòmica i de condicions laborals mitjançant una submostra 
representativa per al municipi de Barcelona. Això no obstant, aquesta informació 
disponible al web del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona2 ofereix 
informació per a un grup de joves molt reduït, de 16 a 24 anys, el que l’allunya de la 
definició general que es fa a la Llei de Polítiques de Joventut de la Generalitat de 
Catalunya (Llei 33/2010, de l’1 d’octubre, de polítiques de joventut). A més, no permet 
saber d’alguns indicadors també rellevants per seguir l’evolució de la inserció laboral 
de la població jove, com ara l’ocupació a temps parcial involuntari o la proporció de 
joves que no treballen, no estudien ni s’estan formant. 
Per altra banda, cap d’aquests estudis realitzats per conèixer la realitat de la inserció 
laboral dels joves barcelonins n’ha posat el focus en les trajectòries laborals. Aquí cal 
destacar la tesi doctoral de Yepes (2018), treball únic sobre les trajectòries laborals de 
joves de 20 a 34 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona a partir d’una enquesta 
realitzada als municipis de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de 
Gramenet i Sant Feliu de Llobregat.  
El present informe pretén ampliar el coneixement sobre els processos d’integració 
laboral de la població jove en el municipi de Barcelona. La recerca es planteja des de 
dues perspectives, una de transversal i una altra de longitudinal, analitzant la situació 
laboral del jovent de la ciutat a partir de dades estandarditzades, així com quines han 
estat les seves trajectòries laborals durant les últimes dècades. Les dificultats d’accés i 
manteniment de la feina, però també els processos de precarització creixent que viu la 
població jove.  
L’informe tracta de donar resposta a les següents preguntes: Com han evolucionat les 
condicions de treball juvenils durant els darrers anys? La recuperació econòmica s’ha 
traduït també en una recuperació dels nivells d’integració laboral de la població jove 
tant en la relació amb el mercat de treball com en una millora de les seves condicions 
laborals? Quines han estat les trajectòries laborals que han seguit els i les joves de 
Barcelona durant les últimes dècades? Hi ha perfils de població jove més associats a 
determinats tipus de trajectòries? Hi ha diferències entre els itineraris laborals dels 
joves de començaments de segle i d’anteriors generacions? 
                                                          
2
 Es pot consultar a l’enllaç següent:_https://www.bcn.cat/estadistica/castella/index.htm. 
7 
 
L’informe s’estructura de la següent manera: en un primer apartat s’estudia la 
integració de la població jove en el mercat laboral a la ciutat de Barcelona, tot atenent 
a l’evolució durant la crisi i el període de reactivació econòmica. El segon apartat està 
destinat a analitzar les trajectòries laborals de la població jove de Barcelona, mirant de 
constatar l’heterogeneïtat dels processos d’integració laboral que es produeixen entre 
els mateixos joves i també les diferències que s’identifiquen respecte a generacions 
anteriors. Finalment, es dedica una secció a presentar les principals conclusions que 
s’extreuen dels resultats presentats.  
Les anàlisis es desenvolupen principalment a partir de dues fonts de dades. El primer 
apartat destinat a estudiar la integració en el mercat laboral de la població jove 
barcelonina, se sustenta sobre la explotació de l’Enquesta de Població Activa (2006-
2018) per al municipi de Barcelona. Aquesta font permet obtenir dades dels principals 
indicadors d’integració laboral per al municipi de Barcelona. La segona secció de 
l’informe centrada en les trajectòries laborals es treballa a partir de la Mostra Contínua 
de Vides Laborals 2016 (MCVL 2016), font estadística de naturalesa longitudinal del 
Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. A partir d’una mostra aleatòria dels 
afiliats o pensionistes de la Seguretat Social durant l’any de referència, aquesta font 
permet conèixer la relació amb la Seguretat Social durant aquest any, així com saber 
de la seva trajectòria laboral a partir dels registres existents.   
8 
 
 
1. LA RELACIÓ AMB L’ACTIVITAT ECONÒMICA I LES CONDICIONS 
LABORALS DE LA POBLACIÓ JOVE BARCELONINA 
La present secció té per objectiu oferir una diagnosi sintètica de la situació laboral de 
la població jove de Barcelona. En un primer subapartat es presenten algunes dades 
relatives a Catalunya amb la finalitat de servir de context per a les dades relatives als 
principals indicadors d’inserció laboral del jovent barceloní que es presentaran en el 
segon subapartat d’aquesta secció. 
1.1. Apunts sobre l’evolució a Catalunya a mode de context 
L’evolució dels principals indicadors de relació dels joves amb el mercat de treball i de 
les seves condicions laborals per a Catalunya indiquen un empitjorament des de l’inici 
de la crisi econòmica fins a la situació actual de post-crisi. Això està en línia amb 
alguns estudis realitzats per a Espanya, que apunten un efecte devastador de la crisi 
econòmica sobre la població jove en termes d’ocupació (Gentile, 2013; Politikon, 
2017). L’Observatori Català de la Joventut (2019) ofereix al seu informe sobre la 
situació laboral dels joves catalans en el tercer trimestre de 2019 una panoràmica 
impactant. A partir de dades de l’EPA, es mostra una caiguda sostinguda de la taxa 
d’activitat de la població jove (16-29 anys) de 6 punts percentuals (des del 73,3% de 
l’any 2007 fins el 67,4% de l’any 2013). Aquesta situació no ha estat revertida durant el 
període post-crisi per la recuperació de l’activitat econòmica mantenint-se en 
l’actualitat en el 62,8%. El retard de l’entrada en el mercat laboral formal i 
l’abandonament de la cerca de feina davant la dificultat de trobar-ne mantenen la 
davallada de les taxes d’activitat. La demanda formativa ha augmentat per part d’un 
jovent que veu les dificultats per trobar feina. Els alts costos d’oportunitat associats a la 
formació en relació a l’ocupació que existien en temps de bonança econòmica s’han 
reduït significativament arran de la crisi econòmica (Merino et al., 2018). 
Durant la crisi, la destrucció d’ocupació entre el jovent va ser massiva, amb la reducció 
de la taxa d’ocupació des del 66% del tercer trimestre de 2007 fins al 43,2% del mateix 
període de 2014 (punt de més baixa ocupació). D’ençà, la recuperació econòmica ha 
fet créixer l’ocupació en gairebé 8 punts, fins als 50,9% del tercer trimestre de 2019. El 
canvi de tendència, però, no ha recuperat la gran pèrdua d’ocupació generada per la 
crisi econòmica (gairebé 23 punts percentuals menys entre 2007 i 2013). Reflex de la 
destrucció d’ocupació durant la crisi i de l’escassa incidència que està tenint la 
recuperació de l’activitat econòmica entre el jovent és l’elevada taxa d’atur d’aquest 
grup de població. Des del mínim assolit per sota del 10% al segon trimestre de l’any 
9 
 
 
2007 es va passar a un màxim proper al 40% al primer trimestre de 2013. En el 
període post-crisi les taxes d’atur s’han reduït per aquesta població fins al 19%, però 
restant encara a molta distància de les dades amb les que va començar la crisi. A una 
escala superior i amb dades anuals, la taxa d’atur ascendia al 18,1% l’any 2007 fins 
afectar a més de la meitat dels joves de 16 a 29 anys el 2013 (55,5%), començant 
aleshores un descens fins un terç dels joves actius el 2008 (34,3%). 
A banda del lent impacte que està tenint la recuperació econòmica en la incorporació 
de la població jove al mercat laboral formal, s’ha d’afegir la precarietat dominant en les 
feines aconseguides i mantingudes pel jovent. Dades actualitzades del tercer trimestre 
de 2019 mostren que la meitat de la població jove de Catalunya (51,2%) està 
contractada temporalment, el que els diferencia notablement de la resta dels 
treballadors assalariats catalans (16,5%). La tendència en aquesta dimensió de la 
precarietat laboral es creixent. Després d’una reducció inicial de la taxa de temporalitat 
entre la població jove com a resultat de l’ajust econòmic i la rescissió de molts 
contractes temporals d’aquesta població (l’any 2009 la taxa de temporalitat es va situar 
en el 35%), la contractació temporal ha anat guanyant pes ininterrompudament des 
d’aleshores fins afectar a un de cada dos joves en l’actualitat. 
1.2. La relació amb l’activitat de la població jove de Barcelona 
Quin és el panorama que ha deixat la crisi econòmica entre la població jove de 
Barcelona? A grans trets, es pot dir que l’evolució dels principals indicadors 
d’integració en el mercat laboral deixen els i les joves barcelonins en millor situació 
que els del conjunt de Catalunya, però en pitjor situació que abans de la crisi 
econòmica.  
La població jove de Barcelona presenta taxes d’activitat clarament inferiors a la de la 
resta de la població potencialment activa. Arran la crisi econòmica, la població jove ha 
reduït la participació activa en el mercat laboral, la qual cosa ha suposat 
l’eixamplament de la separació ja existent entre aquest grup i la resta de la població 
potencialment activa (gràfic 1). La davallada de l’activitat ha estat continuada i ha 
suposat una pèrdua de més de 10 punts entre 2007 i 2018.  
  
10 
 
 
Gràfic 1. Taxes d’activitat segons grups d’edat. Població de 16 a 64 anys. Barcelona, 
2006-2018 
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
De 16 a 29 anys De 30 a 64 anys Total 16 a 64 anys
 
Font: INE, Enquesta de població activa, 2006-2018. 
A diferència de la caiguda sostinguda de la participació del jovent en el mercat laboral, 
l’ocupació ha respost positivament a la recuperació econòmica. Després d’una caiguda 
continuada de les taxes d’ocupació des de 2007, l’any 2013 s’inicia un període alcista 
que, no obstant, s’atura el 2016 i el segueix una nova davallada (gràfic 2).  
Gràfic 2. Taxes d’ocupació segons grups d’edat. Població de 16 a 64 anys. Barcelona, 
2006-2018 
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
De 16 a 29 anys De 30 a 64 anys Total 16 a 64 anys
 
Font: INE, Enquesta de població activa, 2006-2018. 
11 
 
% %
 
Quant a l’evolució negativa de la desocupació durant la crisi econòmica, els joves 
barcelonins no han estat aliens a les dinàmiques recessives que han afectat altres 
territoris com s’ha pogut veure en la seva relació amb l’ocupació. Aquests han estat els 
principals damnificats de l’aturada de l’activitat econòmica, eixamplant les diferències 
respecte la resta de la població activa. Des de 2007, any d’inici de la crisi, la taxa 
d’atur va pujar des d’un 8,4% fins afectar a gairebé un terç del jovent barceloní l’any 
2013 (gràfic 3). D’ençà fins el 2018 es va iniciar una davallada continuada de l’atur 
què, no obstant, no s’ha pogut reduir fins als nivells assolits previs a l’esclat de la crisi. 
Fins i tot, actualment la tendència decreixent sembla haver arribat a un estancament 
des de 2016 que el situa entorn el 18%, qüestió especialment preocupant si es té en 
compte que l’atur es continua reduint de manera clara per a la resta de la població 
activa en línia amb la recuperació econòmica. 
Gràfic 3. Taxes d’atur segons grups d’edat. Població activa de 16 a 64 anys. Barcelona, 
2006-2018 
35
30
25
20
15
10
5
0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
De 16 a 29 anys De 30 a 64 anys Total 16 a 64 anys
 
Font: INE, Enquesta de població activa, 2006-2018. 
La crisi econòmica va canviar la relació amb el mercat laboral del jovent barceloní. Les 
possibilitats laborals existents durant el període de creixement econòmic previ a la 
Gran Recessió, el qual va estar marcat pel boom immobiliari, va incrementar el nombre 
de joves que va abandonar els estudis per treballar i obtenir ingressos a partir de 
feines que requerien d’escassa qualificació vinculades als sectors de la construcció i 
dels serveis (Valls et al., 2006). Però, la crisi econòmica va expulsar del mercat de 
treball a una part molt important d’aquest jovent. Això explica l’augment espectacular 
(de més de 8 punts) dels joves sense ocupació, sense cursar estudis o fora de plans 
12 
 
%
 
formatius entre 2006 i 2010 (gràfic 4). Vuit anys després, la població jove desocupada i 
fora de l’àmbit educatiu s’ha reduït progressivament fins assolir els nivells de 2007 
(11,8%).  
Gràfic 4. Població que no està ocupada, ni cursant estudis ni rebent formació. Població 
de 16 a 24 anys. Barcelona, 2006-2018 
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
 
Font: INE, Enquesta de població activa, 2006-2018. 
 
1.3. Les condicions laborals de la població jove de Barcelona 
El fet diferencial del jovent també existeix en matèria de condicions laborals. De la 
mateixa manera que l’atur està més estès entre la població jove del municipi, aquests 
també pateixen en major mesura la precarietat que la resta de la població activa. Les 
diferències en temporalitat són obvies, separats actualment gairebé per 30 punts 
(gràfic 5). Amb una evolució relativament estable, hi ha hagut dinàmiques d’expulsió 
massives del mercat laboral formal patides precisament per la població jove en una 
situació de més vulnerabilitat laboral, aquella que tenia contractes temporals. Això va 
provocar que la temporalitat juvenil es reduís en més de 7 punts en tan sols dos anys 
(entre 2007 i 2009). Aquesta mateixa reducció va ser de poc més d’1 punt per a la 
resta de la població activa. Això, però, var ser un miratge, no significava que es reduís 
la precarietat laboral entre la població, sinó que només les ocupacions juvenils de més 
qualitat van sobreviure la recessió econòmica. De fet, amb la reactivació econòmica, la 
taxa de temporalitat s’ha anat recuperant fins situar-se al mateix nivell que a les 
primeries de la crisi.  
13 
 
%
 
  
14 
 
 
Gràfic 5. Taxes de temporalitat segons grups d’edat. Població ocupada assalariada de 16 
a 64 anys. Barcelona, 2006-2018 
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
De 16 a 29 anys De 30 a 64 anys Total 16 a 64 anys
 
Font: INE, Enquesta de població activa, 2006-2018. 
Però, el greuge de la precarietat laboral entre el jovent barceloní no sols es manifesta 
en contractes de curta durada. També es fa palès a l’analitzar el tipus de jornades que 
realitzen, i sobretot, a l’observar si aquestes són desitjades o no. La contractació a 
temps parcial, és i ha estat majoritària entre la població jove de Barcelona durant el 
període considerat (gràfic 6). Habitualment, la incorporació progressiva al mercat 
laboral es combina amb d’altres activitats de tipus formatiu principalment. Això no 
obstant, l’evolució de la jornada parcial ha seguit una tendència a l’alça, la qual ha 
estat especialment acusada entre el jovent de Barcelona. 7,5 punts més de parcialitat 
juvenil deu anys després de l’inici de la crisi, mentre que la variació entre la resta de 
població ocupada no ha arribat als 2 punts (gràfic 6). La recuperació econòmica ha 
reduït la parcialitat entre la població jove, però és insuficient ara per ara per recuperar 
el nivell previ a l’esclat de la crisi. Tot plegat, ha implicat que la parcialitat tingui 
actualment un perfil sobretot juvenil, encara més que abans de la crisi. 
  
15 
 
%
 
 
Gràfic 6. Taxes d’ocupació a temps parcial segons grups d’edat. Població ocupada 
assalariada de 16 a 64 anys. Barcelona, 2006-2018 
35
30
25
20
15
10
5
0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
De 16 a 29 anys De 30 a 64 anys Total 16 a 64 anys
  
Font: INE, Enquesta de població activa, 2006-2018. 
Però més important encara que la jornada parcial és saber si aquest tipus de jornada 
és desitjat per la població assalariada3. La jornada a temps parcial pot ser una opció 
escollida per una part de la població jove degut a la necessitat de compatibilitzar l’inici 
de la transició laboral amb la consecució del període formatiu. Possiblement aquest fet 
sigui el que marca més diferències en l’evolució de la parcialitat no desitjada entre la 
població jove i la resta de la població potencialment activa. Amb la crisi econòmica 
s’inicia un augment generalitzat i molt acusat de la població ocupada involuntàriament 
a temps parcial, el qual toca sostre l’any 2012 amb més de la meitat dels ocupats a 
temps parcial, sent-lo de manera involuntària. Posteriorment, les tendències que 
registren la població jove i la de 30 a 64 anys divergeixen. Mentre que la població de 
30 a 64 anys continua amb xifres clarament superiors al 50% fins el 2017, la població 
jove se situa al voltant d’aquest percentatge fins el 2018, any en què els joves que 
treballen a temps parcial perquè no troben una feina a temps complet baixa més de 10 
punts. Tanmateix, la parcialitat no desitjada encara es manté entre la població jove 
gairebé 20 punts per sobre dels registres previs a la crisi econòmica. 
                                                          
3
 Les dades d’Eurostat a escala estatal permeten veure la rellevància d’aquest matís. L’any 2018, la població jove 
espanyola de 15 a 29 anys, malgrat presentar un nivell de parcialitat per sobre de la del conjunt de la UE28 (26% i 
23,4%, respectivament), hi ha d’altres estats amb nivells molt superiors, com ara els Països Baixos (63,8%), Dinamarca 
(48,7%) o Noruega (43,4%). En canvi, si es mira quanta d’aquesta població està contractada parcialment per no poder 
trobar una feina a temps complet el greuge juvenil en qüestió de parcialitat canvia de latitud. A Espanya, més de la 
meitat dels contractats parcialment (58%) ho són en contra de la seva voluntat, mentre que als Països Baixos ho són el 
8,4%, a Dinamarca el 9,5% i a Noruega el 14,9% (amb dades de 2012). 
16 
 
%
 
Gràfic 7. Taxes d’ocupació a temps parcial involuntari segons grups d’edat. Població 
ocupada assalariada a temps parcial de 16 a 64 anys. Barcelona, 2006-2018 
70
60
50
40
30
20
10
0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
De 16 a 29 anys De 30 a 64 anys Total 16 a 64 anys
 
Font: INE, Enquesta de població activa, 2006-2018. 
A mode de conclusió, d’aquest primer apartat es poden extreure algunes idees clau. 
En primer lloc, la crisi econòmica ha suposat un empitjorament de la relació dels joves 
amb l’activitat laboral, així com unes pitjors condicions laborals, empitjorament que ha 
estat més greu que per a la resta de la població potencialment activa. En segon lloc, 
també es pot concloure que la reactivació econòmica que va començar a deixar 
empremta entre el jovent a partir de 2013 no ha estat suficient per revertir els efectes 
de la crisi en matèria laboral. Les taxes d’activitat i ocupació romanen per sota dels 
registres previs a la crisi; la taxa d’atur encara està significativament per sobre, així 
com també és superior el percentatge de joves no integrats en el mercat laboral ni 
participant en l’esfera formativa; i respecte les condicions laborals, únicament la 
temporalitat se situa en xifres semblants a 2007, però com s’ha explicat, a nivells molt 
elevats i resultat del estès caràcter precari de la nova ocupació creada durant aquests 
darrers anys.  
Des de l’Ajuntament de Barcelona s’han impulsat programes encaminats a lluitar 
contra els efectes específics que la crisi econòmica va tenir sobre la població jove. El 
Pla de Xoc Contra l’Atur Juvenil 2013-2015 i l’actual Pla per al Foment de l’Ocupació 
Juvenil de Qualitat 2016-2020 han estat dos instruments adreçats a millorar 
l’ocupabilitat a través dels processos formatius i la capacitació professional, així com el 
foment de l’ocupació, la inserció laboral i la millora de l’ocupació. Malgrat aquest 
estímul institucional i la millora registrada en la inserció laboral, encara resta camí per 
17 
 
%
 
recórrer per recuperar el terreny perdut durant la crisi econòmica en matèria 
d’integració laboral del jovent barceloní. Cal tenir en consideració altres factors externs 
a les dinàmiques pròpiament municipals que superen els límits de la ciutat de 
Barcelona, fins i tot d’escala metropolitana o superior que també influeixen en 
l’evolució de l’ocupació juvenil. Entre ells, el marc de relacions laborals que estableix la 
legislació laboral, tendent en les últimes dècades a flexibilitzar-les i precaritzar-les. 
 
 
  
18 
 
 
2. LES TRAJECTÒRIES LABORALS DE LA POBLACIÓ JOVE DE 
BARCELONA 
En aquesta segona part de l’informe s’analitza la integració laboral de la població jove 
de Barcelona des d’una perspectiva longitudinal. Tal com s’ha apuntat a la introducció, 
aquest enfocament és inèdit per al municipi de Barcelona. Aquí es proposa superar 
aquesta mancança a partir de l’anàlisi de trajectòries laborals mitjançant l’anàlisi de 
seqüències, una metodologia amb escàs recorregut en les recerques socials, en els 
itineraris de transició a l’adultesa i específicament en l’anàlisi de trajectòries laborals 
de la població jove.  
La majoria dels estudis sobre trajectòries laborals juvenils que s’han portat a terme han 
optat per utilitzar l’anàlisi de conglomerats per classificar les trajectòries tipus i definir 
els perfils de població més proclius a seguir-les (Castelló et al., 2013; Serracant, 2012 i 
2015; Verd i López-Andreu, 2012 i 2016). Això no obstant, hi ha hagut recerques que 
s’han aproximat a aquest fenomen i a d’altres transicions a la adultesa a partir de 
l’anàlisi de seqüències, mètode utilitzat originàriament en la recerca genètica i que 
progressivament s’està aplicant en recerques socials. Aquests estudis han fet servir 
aquesta innovadora metodologia per estudiar les transicions de convivència, els 
itineraris formatius o les trajectòries laborals, en els tres casos a partir d’enquestes 
amb informació retrospectiva (Marí-Klose et al., 2013; Merino et al., 2018; Yepes, 
2018). Les anàlisis aquí realitzades se situen en aquesta línia, fent servir una font 
d’informació longitudinal no contemplada en anteriors anàlisis com és la MCVL 2016. 
L’anàlisi s’articula des de tres enfocaments diferents. La primera anàlisi presenta de 
manera descriptiva els itineraris laborals seguits per la població jove de 16 a 29 anys 
des del 2003, any en què la població que té 29 anys el 2016 (any de la font de dades), 
tenia 16 anys. La segona anàlisi adopta una mirada vinculada amb la perspectiva 
biogràfica (Casal, 1996), la qual s’orienta a destacar la diversitat de trajectòries 
laborals que es donen entre el jovent. En aquest sentit, s’ofereix una classificació del 
tipus de trajectòries seguides, per finalitzar caracteritzant les trajectòries tipus a partir 
d’algunes variables sociodemogràfiques bàsiques. Finalment, a la tercera anàlisi 
s’introdueix una perspectiva generacional. L’objectiu d’aquesta estratègia analítica és 
comparar si la població jove barcelonina contemporània presenta pautes d’inserció 
laboral diferents a les de generacions prèvies. En aquest cas, s’analitzen els itineraris 
laborals de la generació nascuda entre 1987 i l’any 2000 (els joves actuals), amb la 
nascuda entre 1973 i 1986 (població d’entre 30 i 43 anys l’any 2016, any de la font de 
dades).  
19 
 
 
2.1. Apunts metodològics de l’anàlisi de seqüències 
L’anàlisi de trajectòries laborals de la població jove de 16 a 29 anys de la ciutat de 
Barcelona es fa mitjançant una anàlisi de seqüències utilitzant el paquet TraMine d’R 
(R Core Team, 2017). Es treballa amb una submostra de la població de 16 a 29 anys 
de la MCVL del municipi de Barcelona per a la qual hi ha 5.883 casos. Per a l’anàlisi 
longitudinal es precisa de la definició de l’interval temporal per al qual es vol fer el 
seguiment de les trajectòries, podent ser des de mesos fins anys. Per als objectius del 
present informe s’ha considerat adient treballar amb una temporalitat fixada en mesos. 
En la mesura que la incorporació laboral dels joves té un fort component d’inestabilitat i 
discontinuïtat, fins i tot d’estacionalitat en molts casos concretada en mesos d’activitat i 
d’altres d’inactivitat en un mateix any, s’entén que els mesos poden copsar millor les 
trajectòries laborals que no pas els anys.  
A més de la selecció de la unitat temporal, l’anàlisi longitudinal de la inserció laboral 
precisa de la definició dels diversos estats possibles pels quals els individus poden 
transitar o romandre. Una segona qüestió a resoldre, per tant, és la definició d’aquests 
estats. En el cas del present informe, s’ha optat per estudiar la inserció laboral tenint 
en compte tant la relació amb l’activitat (ocupats, aturats, autònoms, contracte en 
pràctiques) com les condicions laborals (temps del contracte i tipus de jornada). En 
total s’han considerat vuit estats possibles: jornada completa contracte fix (JCCF); 
jornada completa contracte temporal (JCCT); jornada parcial contracte fix (JPCF), 
jornada parcial contracte temporal (JPCT), contracte en pràctiques (PR), autònom 
(AUT), atur (ATR) i relació laboral desconeguda (desc)4. Juntament amb aquests vuit 
estats n’hi ha un altre relatiu a la manca d ‘afiliació a la Seguretat Social, per la 
inexistència de relació laboral o amb el sistema (aturats sense prestació) o a 
l’existència d’una relació laboral assalariada o d’autoocupació no formal. Aquestes 
situacions, sobretot les primeres, poden ser força habituals en el cas dels joves, 
sobretot en les fases inicials de la seva incorporació al mercat de treball, però encara 
amb pes abans d’assolir els 30 anys. Aquest estat tindrà l’identificador “NA” (no 
disponible, en català) i amb l’objectiu de sintetitzar el seu significat se’n referirà en el 
text d’ara en endavant com situació sense relació laboral o sense relació laboral 
formal. 
                                                          
4
 Per relació laboral desconeguda s’entén aquí casos per als quals existeix una relació laboral, però el codi assignat en 
la matriu de dades no fa referència a cap dels codis enregistrats a la taula de codis, el que pot suposar un error o 
modificacions en les codificacions en els registres. S’ha considerat pertinent mantenir aquesta situació indefinida ja que 
informa de la existència d’una situació laboral enregistrada, tot i que no es pugui saber la seva naturalesa, a diferència 
el que passa amb la manca de relació formal en els registres de la Seguretat Social. 
20 
 
 
2.2. Les trajectòries laborals de la població jove de Barcelona 
Al gràfic 8 es pot observar la distribució agregada de les trajectòries laborals de la 
població jove de Barcelona. A l’eix horitzontal es representen els mesos transcorreguts 
i a l’eix vertical el pes dels estats en termes proporcionals de 0 a 1. A l’inici del període, 
l’any 2003, en el que la població de més edat al 2016 tenia 16 anys, no hi havia joves 
amb relacions laborals o les situacions laborals eren de caràcter informal, sense 
enregistrament en la Seguretat Social. Aquesta situació va minvant a mesura que van 
passant els mesos i la incorporació al mercat laboral formal es va incrementant entre el 
jovent. Inicialment es fa majoritàriament mitjançant insercions temporals, així com 
jornades parcials per, posteriorment i de manera progressiva, augmentar el pes de la 
població amb una inserció estable en el temps i completa en la jornada. Durant tot el 
període es pot observar també l’estacionalitat de l’ocupació de molts joves associada 
als mesos d’estiu durant els quals disminueix el pes de les situacions fora del sistema i 
augmenta el pes dels contractats temporals a temps complet i parcial. 
A la fi del període, un cop una part important dels joves de la mostra han arribat als 29 
anys, el pes dels ocupats fixos a jornada completa, inserció assalariada que 
s’anomenarà “plena”, per diferenciar-la d’altres formes amb un més alt grau de 
precarietat o atípiques, representa l’estat majoritari amb un 24% en aquesta situació. 
Juntament amb altres formes d’inserció assalariada, apleguen dos terços de la 
població jove al 2016. Això no obstant, un de cada quatre joves encara no formen part 
del mercat laboral formal el mateix any. 
Convé destacar, però, l’evolució d’altres situacions laborals que posen de relleu la 
conjuntura econòmica. A partir de 2008 les situacions d’atur comencen a aparèixer de 
forma clara en el gràfic. De la mateixa manera, el treball autònom guanya entitat arran 
de la crisi, però no simultàniament al creixement de l’atur, sinó transcorreguts alguns 
anys, des de 2011, segurament com a resposta a la insuficient oferta d’ocupació 
assalariada. 
  
21 
 
 
Gràfic 8. Trajectòries laborals segons cronologia. Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 
2003-2016 
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
El nombre de mesos sobre els quals se succeeixen les situacions laborals del jovent 
barceloní és de 168, corresponent als 14 anys estudiats (taula 1). Com cabria esperar 
d’una població que combina transicions educatives i laborals, amb una part important 
del temps dedicat a la formació, la major part del temps no han participat del mercat 
laboral o ho han fet de manera informal (131 mesos, el que representa el 78%). En un 
primer moment, s’observa la rellevància de la plena inserció laboral assalariada 
representada per la jornada completa i el contracte fix, essent la situació majoritària 
quan s’exclouen les situacions d’inactivitat o les situacions laborals no declarades. La 
segueixen les contractacions temporals amb jornada completa o parcial, entorn a una 
quarta part del temps per als dos casos sense diferències significatives. Les situacions 
d’inestabilitat contractual definides per les contractacions temporal i en pràctiques 
representen el 43% del temps, tenint un pes similar a les estables (42,7%). Ara bé, si 
s’apleguen en un mateix grup aquelles situacions allunyades de la inserció plena, 
situacions amb un divers grau d’intensitat en el contínuum de la precarietat, des de les 
vinculacions amb jornada completa i contracte temporal, fins a les situacions d’atur i 
sense considerar el temps transcorregut com autònoms, les situacions de precarietat 
són clarament majoritàries, representant gairebé dos terços dels mesos. 
 
22 
 
 
Taula 1. Durada mitjana i freqüències de les situacions laborals (nombre de mesos i pes 
relatiu). Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 2003-2016 
Pes relatiu del nombre Pes relatiu del nombre 
Mitjana del nombre de 
Situació laboral de mesos sobre el total de mesos sobre el total 
mesos 
amb "No disponible" sense "No disponible" 
Jornada completa amb contracte fix 9,8 5,9 26,6 
Jornada completa amb contracte temporal 7,3 4,3 19,7 
Jornada parcial amb contracte fix 5,9 3,5 16,1 
Jornada parcial amb contracte temporal 7,4 4,4 20,1 
Pràctiques 1,2 0,7 3,3 
Autònom 1,7 1,0 4,7 
Atur 2,1 1,3 5,8 
Desconeguda 1,4 0,8 3,8 
No disponible 131,1 78,0 — 
Total sense “No disponible” 36,9 — — 
Total 168,0 100 — 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
Una anàlisi complementària de les trajectòries es pot realitzar a partir de l’observació 
de les transicions entre situacions laborals, mitjançant una taula que reculli els canvis 
entre elles. La taula 2 proporciona aquesta informació de manera sintètica. A primera 
vista, es pot observar que les situacions laborals són relativament estables entre la 
població jove, especialment entre els que tenen contractacions fixes, entre els 
autònoms i sorprenentment entre els contractats en pràctiques. Per altra banda, com 
cabria esperar, les vinculacions temporals i, en menor mesura, les situacions d’atur 
són més volàtils i canviants. Però cap on tendeixen a evolucionar aquestes situacions 
de major inestabilitat: cap a una major inestabilitat o cap a fora del mercat laboral?  
Segons els resultats obtinguts, es pot afirmar que la tendència majoritària és cap a la 
sortida del mercat laboral formal. Si es para l’atenció sobre la jornada parcial amb 
contracte temporal, situació de marcada precarietat, que presenta un 78,4% de 
persistència, es pot observar com hi ha una taxa molt alta de transició cap a l’absència 
de relació laboral o situacions informals no registrades. Un 13,6% dels que tenien una 
vinculació d’aquest tipus van desaparèixer dels registres oficials. Això no obstant, un 
percentatge també considerable, però gairebé la meitat que els anteriors van millorar 
la seva situació laboral en termes de temporalitat i/o durada de la jornada, aconseguint 
un contracte fix (2%) i/o una ampliació de jornada (4%). En el cas dels que tenien una 
relació temporal, però amb jornada completa, una de les posicions menys precàries i 
per als quals la taxa de persistència és del 79%, les seves transicions tendeixen a 
empitjorar reduint la durada de la jornada (4,4%), anant a l’atur (2%) o de manera més 
clara desapareixent dels registres (13%).  
23 
 
 
En el cas dels aturats, amb una taxa de persistència superior a les anteriors situacions, 
les transicions més probables suposen incorporar-se al mercat laboral des de la 
temporalitat (8,2%). A més, també són importants les sortides del mercat laboral formal 
(7%). 
L’elevat pes de les transicions cap a la desaparició dels registres des de posicions 
precàries del mercat laboral tenen de rerefons la destrucció massiva d’ocupació durant 
la recessió econòmica i la feblesa de la recuperació de l’activitat per al jovent 
barceloní.  
Taula 2. Transicions entre situacions laborals. Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 2003-
2016 
No 
Situació laboral JCCF JCCT JPCF JPCT Pràctiques Autònom Atur Desconeguda 
disponible 
JCCF 96,8 0,4 0,1 0,3 0,0 0,1 0,4 0,0 1,9 
JCCT 1,2 79,0 0,6 3,8 0,2 0,2 1,9 0,2 12,9 
JPCF 0,3 0,8 93,9 1,3 0,0 0,1 0,5 0,1 3,0 
JPCT 0,7 4,0 1,4 78,4 0,2 0,2 1,3 0,3 13,6 
Pràctiques 0,9 1,1 0,2 0,8 91,4 0,0 0,9 0,1 4,6 
Autònom 0,3 0,9 0,2 0,6 0,0 94,5 0,1 0,1 3,3 
Atur 1,2 4,7 0,8 3,5 0,2 0,4 82,0 0,1 7,1 
Desconeguda 1,4 1,8 0,4 1,2 0,5 0,1 0,1 85,5 9,0 
No disponible 0,2 0,9 0,2 1,0 0,1 0,1 0,0 0,2 97,5 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
Si bé l’anàlisi des d’una perspectiva cronològica és adient per veure l’evolució de la 
inserció laboral dels joves durant el període considerat, hi ha la possibilitat de veure de 
manera transversal com aquesta inserció es realitza tenint en compte l’edat. D’aquesta 
manera, es pot visualitzar i analitzar quina ha estat la situació laboral de la població 
jove en cada moment de la seva trajectòria etària des dels 16 fins a finalitzar els 29 
anys. 
La relació laboral assalariada plena amb contracte fix i jornada completa representa en 
el conjunt del període el 27,4% del temps, el 43,5% si s’afegeixen les jornades 
parcials. Formes més inestables de contractació, com ara les temporals i les 
pràctiques suposen el 42,4% del temps. En termes més generals, el pes de les 
situacions inestables i parcials sense considerar l’autoocupació afecta al 64% de la 
població jove barcelonina. 
Excloent la població sense relació laboral enregistrada a les bases de la Seguretat 
Social, al gràfic 9 es pot observar com les primeres etapes de la inserció laboral estan 
definides per la inestabilitat i les formes atípiques d’inserció. Si no es consideren els 16 
anys per als quals pràcticament no hi ha casos en cap mes, les primeres participacions 
24 
 
 
actives al mercat laboral són temporals incloent-hi les contractacions en règim de 
pràctiques. Als 17 anys suposen de mitjana gairebé tres quartes parts de les relacions 
laborals dels joves barcelonins (entre el 86 i el 72%). De fet aquestes relacions 
laborals assalariades inestables i atípiques son majoritàries fins als 21 anys, edat a la 
qual encara representen el 50% de les situacions. No és, però, fins als 24 anys que 
relacions assalariades més estables superen en pes a les situacions temporals i 
atípiques, moment en el que la població jove amb contracte fix iguala i supera a la 
contractada temporalment i en règim de pràctiques (ambdues amb percentatges 
durant l’any entorn el 40 i el 43%). La inserció laboral plena esdevé majoritària en 
finalitzar els 23 anys. 
En arribar als 29 anys, els joves amb contracte temporal i jornada completa que 
representen entorn el 30% a l’inici del període passen, com a resultat d’un descens 
progressiu, a suposar el 17% de la població jove. Un descens similar experimenten els 
joves que afegeixen a la temporalitat la parcialitat de les jornades, passant 
d’aproximadament el 35% al 10%. En sentit invers, la inserció laboral fixa i a jornada 
completa creix de manera continuada fins a representar-ne més de dues cinquenes 
parts. A això s’ha d’afegir que als 29 anys, el 55% de la població jove amb relacions 
laborals formals té una vinculació assalariada estable. 
Gràfic 9. Trajectòries laborals segons edat. Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 2003-
2016 
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
25 
 
 
 
 
 
26 
 
 
Box 2.1. Les joves tenen itineraris laborals més precaris que els joves 
Els homes passen més temps en relacions laborals assalariades amb contractes 
estables i jornades completes (gràfic 10). Les dones són clarament majoritàries en 
les jornades parcials, i sobretot si a aquestes s’afegeix una contractació temporal. 
Gràfic 10. Pes de les situacions laborals segons durada mitjana (nombre de mesos), 
edat i sexe. Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 2003-2016 
35
29,4
30
25,3
25
22,2
19,5
20 18,9
17,4 17,3
15,0
15
10
6,1
5,0 5,7
5 3,8 3,2 3,7 3,8 3,8
0
JCCF JCCT JPCF JPCT Pràctiques Autònom Atur Desconegut
Homes Dones
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
Els gràfics de seqüències mostren que les diferències s’inicien en l’entrada al 
mercat laboral formal (gràfic 11). Els homes ho fan abans que les dones. Hi ha més 
homes amb relacions laborals que dones durant els primers dos anys abans 
d’arribar a la majoria d’edat. Després, el tipus de relacions laborals estan definides 
per una major precarietat. Durant gran part de la joventut, la jornada parcial amb 
contracte temporal és la situació laboral majoritària per a les dones, una de les més 
precàries. Cap als 25 anys la temporalitat i la parcialitat són superades per 
insercions assalariades plenes amb més estabilitat i jornades completes. Entre els 
homes, en canvi, malgrat la temporalitat és també majoritària inicialment, existeix 
un major equilibri entre la jornada completa i la jornada parcial fins als 25 anys. 
Això no obstant, així com en el cas de les dones la inserció plena comença a 
predominar a aquesta edat, en el cas dels homes s’avança als 23 anys. En arribar 
a la trentena, gairebé la meitat dels homes (46,6%) gaudeixen d’una inserció 
laboral plena, mentre que entre les dones 
 
 
 27 
 
 
%
 
aquesta situació representa el 40,4%. En arribar a la trentena, el tret diferencial 
entre dones i homes és la parcialitat. El 26,3% de les dones tenen una vinculació 
laboral a jornada parcial, 10 punts per sobre que entre els homes. La temporalitat 
(29% de les dones per 25,8% dels homes) i el atur (5,7 per 4,5%) també són 
marcadament femenins. 
La clara incidència de la temporalitat i la jornada parcial entre les dones joves 
caldria relacionar-lo, si bé no exclusivament, amb una creixent presència de les 
dones en l’educació superior. Segons Eurostat, durant la passada dècada les 
dones amb un títol superior han superat els homes amb aquest nivell d’estudis a 
Catalunya*. La participació en el mercat laboral formal de les dones que estudien 
es realitza en molts casos condicionada per la necessitat de compaginar-la amb els 
estudis, bé durant el curs escolar, el qual requereix de menor dedicació diària, o bé 
quan aquest s’acaba durant períodes de vacances hivernals o estivals. 
Gràfic 11. Trajectòries laborals segons edat i sexe. Població de 16 a 29 anys. 
Barcelona, 2003-2016 
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
* El 2004 a Catalunya, el 29% dels homes i de les dones havien aconseguit algun títol d’estudis superior. Aquesta 
xifra ha crescut tant entre homes i dones, però més entre les últimes arribant el 2016 al 42%, mentre que els 
homes amb estudis superiors representen el 35%. 
 
28 
 
 
 
2.3. Una tipologia de trajectòries laborals juvenils 
Per continuar aprofundint en l’estudi de les trajectòries laborals juvenils a Barcelona, 
en aquest apartat s’ha realitzat una anàlisi de conglomerats jeràrquic a partir del càlcul 
de la matriu de distàncies de les seqüències (pairwise optimal matching). L’objectiu és 
identificar trajectòries tipus que permetin aplegar els individus en funció de la 
seqüència de situacions laborals experimentades des dels 16 fins als 29 anys. 
 
L’agrupament de les seqüències ofereix tres tipus de trajectòries (gràfics 12 i 13). El 
primer grup aplega el 72,3% dels joves constituint la trajectòria tipus modal. Està 
definit per un elevat pes de situacions inestables i atípiques al llarg de l’etapa juvenil. 
El joves amb trajectòries inestables han tingut durant el 70% del temps relacions 
laborals combinades de temporalitat i parcialitat (afegint els contractes en pràctiques) 
(gràfic 12). A aquestes situacions cal afegir el notable temps com autònoms i en 
situacions desconegudes, però amb vinculació amb la Seguretat Social, molt per sobre 
en ambdós casos que per als joves en els altres dos clústers, així com una part molt 
important del temps fora dels registres (84% respecte el total de mesos) Les dues 
situacions dominants són les dues modalitats bàsiques de contractació temporal, tant a 
temps complet com parcial, que representen la meitat del temps.  
En les etapes inicials de la inserció laboral hi ha una elevada presència de 
contractacions temporals i parcials i un molt baix pes de les situacions d’inserció 
laboral plena. De manera progressiva aquestes variants van donant pas a altres 
modalitats d’inserció, com l’autoocupació i la contractació fixa a temps complet. A la 
trentena, ambdues situacions tenen un pes similar entorn el 17% la primera i el 19% la 
segona. La reducció de la precarietat assalariada ve determinada fonamentalment per 
la progressiva disminució dels joves amb contractes temporals i a jornada parcial. Això 
no obstant, en finalitzar els 29 anys, la situació majoritària per aquest clúster és la 
contractació temporal a jornada completa, que tenen entorn una quarta part dels joves 
amb relació amb la Seguretat Social. 
  
29 
 
 
Gràfic 12. Pes de les situacions laborals segons durada mitjana (nombre de mesos), edat 
i tipus de trajectòria (clúster). Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 2003-2016 
80
70 67,7 
60
50
40 37,3 
30 26,9 
23,4 23,0 
20,7 
20
14,5 
9,8 10,4 8,5 9,3 
10 6,7 7,9 5,3 5,2 6,5 
3,5 4,2 
1,62 ,5 1,1 1,2 2,00 ,7 
0
JCCF JCCT JPCF JPCT Pràctiques Autònom Atur Desconegut
Trajectòries inestables Trajectòries cap a l'estabilitat Trajectòries precàries
 
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
El segon clúster aplega el 17,7% dels joves. Representa trajectòries d’inserció plena 
progressiva en les que els estats inicials de precarietat es redueixen progressivament 
en favor de les contractacions estables i a temps complet que representen més del 
80% de les situacions de la població jove de Barcelona quan arriba a la trentena (gràfic 
13). Els joves amb trajectòries tendents cap a l’estabilitat han passat més de dues 
terceres parts del temps en aquesta situació laboral. Cal destacar també l’escassa 
presència de temps en el que aquests joves no han estat vinculats a la Seguretat 
Social (56% respecte el temps total). 
Per últim, el tercer clúster aplega trajectòries precàries, conformat pel 10% dels joves, 
més similar al primer que al segon, també es caracteritza com el primer per un alt pes 
de temps de situacions de precarietat laboral, amb algunes diferències importants. En 
primer lloc, en aquest cas les situacions de temporalitat, parcialitat i pràctiques són 
més habituals (83,5% del temps), entre les que destaca el contracte estable a jornada 
parcial (gràfic 12). A més, la desocupació està més present en aquesta trajectòria tipus 
i, per contra, l’ocupació assalariada plena es més escassa que entre els joves amb 
trajectòries inestables.  
Pel que fa a l’itinerari tipus seguit, aquest grup amb trajectòries precàries manté un alt 
pes de les situacions inestables i parcials durant tota l’etapa juvenil (gràfic 13). Als 19 
anys, la contractació temporal i a temps parcial és la situació majoritària, amb un pes 
30 
 
% 
 
del 36%. Aquest tipus de vinculació variarà cap a una de menor inestabilitat, però 
igualment limitada en la jornada, el contracte fix a jornada parcial, que s’estén durant 
gran part de la joventut, assolint el pes més important entre els 20 i els 25 anys (al 
voltant del 45%). En arribar als trenta, aquesta encara roman com a situació 
majoritària, representant el 27%. Una mica inferior és el pes del contracte temporal 
amb jornada completa (un de cada quatre joves). Pel que fa a la inserció assalariada 
plena, malgrat l’augment progressiu durant la joventut, aquesta és de menor 
importància que entre els joves amb trajectòries inestables acabant en arribar la 
trentena al 17%.  
Gràfic 13. Trajectòries laborals tipus segons edat. Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 
2003-2016 
Trajectòries inestables Trajectòries cap a l’estabilitat
Trajectòries precàries
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
Vista l’existència de trajectòries tipus, es pot plantejar la hipòtesi de perfils específics 
més proclius a desenvolupar determinats itineraris laborals, tal com es va veure en 
segmentar l’anàlisi de trajectòries en funció del sexe, el nivell educatiu o la nacionalitat. 
En el clúster de joves amb trajectòries inestables, el que aplega la major part dels 
joves barcelonins i està definit a partir de situacions de temporalitat, parcialitat, 
pràctiques i autoocupació, es pot distingir un major pes dels joves amb estudis 
secundaris i població de nacionalitat estrangera, tant d’estats de la UE15 com de la 
resta del món. Entre els joves amb trajectòries progressivament estables la inserció en 
31 
 
 
precari només té un pes destacat a l’inici de l’itinerari per deixar pas a una majoria 
aclaparadora d’assalariats a jornada completa i estables, els homes i el jovent amb 
estudis superiors destaquen. Per últim, el tercer clúster, el de menor pes i situacions 
de precarietat assalariada i atur més nombroses, es caracteritza per una presència 
significativament elevada de dones, juntament amb població jove amb un nivell 
educatiu baix i de nacionalitat espanyola. 
Taula 3. Característiques sociodemogràfiques de les trajectòries laborals tipus segons 
edat. Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 2003-2016 
Trajectòries inestables Trajectòries cap a l’estabilitat Trajectòries precàries 
 Sexe    
Home 49,5 52,4 45,8 
Dona 50,5 47,6 54,2 
Nivell educatiu    
Primaris o inferiors 34,2 30,3 37,7 
Secundaris 36,0 25,0 29,5 
Superiors 29,7 44,7 32,8 
Nacionalitat    
Espanyola 67,2 76,2 86,4 
UE15 15,4 8,7 1,4 
Resta del món 17,4 15,2 12,3 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
L’anàlisi longitudinal ha permès corroborar la importància de la precarietat laboral entre 
el jovent barceloní, qüestió sobre la que les dades transversals en la primera secció de 
l’informe ja ens havien informat. Però aquesta situació difereix o és similar a la que han 
experimentat altres generacions durant la joventut? És cert que els joves actuals són 
més vulnerables en l’àmbit laboral que generacions prèvies? Si això és cert, què 
distingeix els itineraris laborals dels joves que s’han incorporat al mercat laboral a 
començaments del mil·lenni i aquells que ho van fer anys enrere? La següent secció 
pretén donar resposta a aquestes preguntes. 
2.4. Els joves actuals tenen trajectòries més precàries que els seus 
predecessors? Una breu aproximació generacional 
En aquest apartat final abans de les conclusions s’ha treballat la hipòtesi de 
l’existència d’uns itineraris laborals més precaris entre els joves actuals en 
comparança amb cohorts prèvies. Per fer-ho es proposa analitzar les trajectòries 
laborals de la població que té l’any 2016 entre 30 i 43 anys. Es tracta d’un grup 
poblacional també de catorze anys com l’estudiat fins ara, però d’una cohort diferent, 
en aquest cas nascuts entre 1973 i 1986 i que tenien de 16 a 29 anys entre 1989 i 
32 
 
 
2002. En el cas estudiat fins ara, els joves havien nascut entre 1987 i el 2000 i eren 
potencialment actius entre 2003 i 20165.  
Una primera aproximació als itineraris de les dues cohorts es pot fer a partir del temps 
mitjà en cadascuna de les situacions laborals. La cohort nascuda entre 1973 i 1986 va 
dedicar durant la joventut més temps a la participació activa en el mercat laboral que 
els joves nascuts entre 1987 i 2000. Així ho indica el fet que la mitjana de temps en 
alguna de les situacions laborals formals enregistrades. La cohort més vella va dedicar 
de mitjana 44,3 mesos a alguna d’aquestes situacions, mentre que per a la més jove 
han estat 41,5 mesos.  
Analitzant en detall el tipus de vinculació laboral, destaca el major pes que té en el 
còmput global de mesos les relacions laborals estables i a temps complet de la cohort 
més vella (gràfic 14). Mentre que dues cinquenes parts d’aquesta cohort han gaudit 
d’una inserció assalariada plena, poc més d’una quarta part dels components de la 
cohort més jove ho ha fet. En correspondència amb aquestes dades, si s’observa la 
situació directament oposada entre els assalariats, això és, el pes de la combinació 
d’inestabilitat i parcialitat en les jornades que els posiciona en una situació de molt 
elevada precarietat laboral, és la cohort més jove la que ha passat més temps en 
aquest tipus de situacions, gairebé una cinquena part, representant tan sols entorn el 
12% per als individus de la cohort més vella. Si s’apleguen les situacions de 
temporalitat (excloent les pràctiques), la cohort més vella ha passat un 36,2% del 
temps en aquest tipus de relacions assalariades, mentre que per a la més jove puja al 
39%. Si s’afegeixen les pràctiques, la relació no difereix: 38,8 entre els més vells i per 
42,4% entre els més joves. Quan al tipus de jornades, la precarietat ha estat molt més 
acusada entre la cohort més jove, amb un 36% del temps en relacions assalariades a 
jornada parcial, catorze punts inferiors entre la cohort més vella (21,7%). 
  
                                                          
5
 Cal indicar que les mostres són numèricament força diferents, essent els nascuts entre 1973 i 1986 12.479 individus, 
mentre que per a la cohort més jove hi ha els 5.883 esmentats. Aquesta diferència és el resultat d’unes cohorts més 
velles amb més efectius degut a taxes de natalitat i fecunditat més elevades. La població que l’any 2016 tenia entre 30 i 
43 anys, la cohort més vella, eren 367.453 a la ciutat de Barcelona, essent 232.398 els individus entre 16 i 29 anys, no 
arribant a dues terceres parts dels primers. 
33 
 
 
 
Gràfic 14. Pes de les situacions laborals segons durada mitjana (nombre de mesos) i 
cohort de població. Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 1989-2002 i 2003-2016 
45
39,3
40
35
30 27,4
23,9
25
19,2 19,7
20
16,2
15 12,3
9,4
10 8,2
4,9 5,4
5 3,5
3,9 3,8
2,6
0,4
0
JCCF JCCT JPCF JPCT Pràctiques Autònom Atur Desconegut
Cohort 1973-1986 Cohort 1987-2000
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
 
Els gràfics de seqüències permeten visualitzar en detall com s’han desenvolupat els 
itineraris de les dues cohorts entre els 16 i 29 anys (gràfic 15). Algunes diferències 
s’albiren a primer cop d’ull. Per una banda, el major pes de la inserció assalariada 
plena entre els integrants de la cohort més vella al llarg de tota la trajectòria. També 
per aquesta cohort una més elevada rellevància al llarg de la etapa juvenil del 
contracte temporal a jornada completa. Amb més detall, per aquesta cohort representa 
la principal situació laboral fins a l’inici dels 23 anys, quan és ultrapassada pels 
contractes estables i a temps complet. En canvi, en el cas de la cohort més jove, les 
primeres insercions es realitzen des d’una major precarietat, essent el contracte 
temporal a temps parcial la forma dominant fins que és superada per la inserció fixa a 
temps complet, en finalitzar els 23 anys.  
 
Es considera també rellevant destinar alguns comentaris a la major incidència de l’atur 
entre els integrants de la cohort més vella. Tres punts de diferència en el temps que 
passaren els joves aturats nascuts entre 1973 i 1986. L’explicació a aquesta 
divergència es pot trobar en el fet que hi havia més joves de la generació més vella 
que formaven part del registres de la Seguretat Social. Això pot ser el resultat, entre 
d’altres motius, d’una major participació en el mercat de treball formal i d’una menor 
incidència de l’atur de llarga durada, el qual fa desaparèixer del registres els individus 
34 
 
 
que les pateixen. Com es veurà més endavant, el context econòmic representa un 
factor diferencial a l’hora d’explicar les trajectòries d’incorporació al mercat laboral de 
les dues generacions.  
 
Gràfic 15. Trajectòries laborals segons edat i cohort de població. Població de 16 a 29 
anys. Barcelona, 1989-2002 i 2003-2016 
Cohort 1973-1986 Cohort 1987-2000
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
 
Per continuar indagant en les diferències en les trajectòries d’inserció entre 
generacions s’estudia quina és l’evolució de les insercions assalariades temporals i a 
temps parcial per separat durant la joventut. Pel que fa a la inestabilitat, el nivell de 
temporalitat experimentat per la població jove a les diferents edats i per les dues 
cohorts disminueix de manera continuada i en paral·lel, gairebé a l’uníson, des 
d’aproximadament el 60% als 18 anys fins al 27,5% en arribar a la trentena (gràfic 16). 
Aquí no hi ha pràcticament diferències entre les dues cohorts. Aquestes dades 
mostren la instal·lació de la temporalitat com una pauta d’inserció comuna durant la 
joventut per a diferents cohorts de població, tant les que entraren en l’edat activa entre 
1989 i 2002 com les que ho han fet durant les dues primeres dècades del nou 
mil·lenni. I això és així des dels anys 1980, quan la reforma laboral de 1984 facilità 
l’expansió de la contractació temporal amb l’objectiu de minvar l’alt nivell de 
desocupació (Laparra, 2006). Des d’aleshores la contractació temporal es dispara i 
assoleix cotes que posteriors reformes que intentaven incentivar la contractació 
estable (com la de 1997), períodes de bonança econòmica (com el viscut entre 1997 i 
2007) o crisis econòmiques (com la dels inicis dels anys 1990 o la iniciada el 2007), no 
han reduït de manera significativa o ho han fet per la via de l’expulsió dels ocupats no 
fixos.   
  
35 
 
 
Gràfic 16. Pes de situacions laborals assalariades temporals segons edat i cohort de 
població. Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 1989-2002 i 2003-2016 
70
60
50
40
30
20
10
0
Cohort 1973-1986 Cohort 1987-2000
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
 
Però si bé els itineraris laborals no han experimentat canvis per als joves durant les 
últimes tres dècades pel que fa a la temporalitat, el tipus de jornada sí representa un 
element diferenciador per a les dues cohorts. Els nivells de parcialitat entre els joves 
de les dues cohorts són significativament desiguals (gràfic 17). Els joves que s’han 
incorporat al mercat laboral durant les dues primeres dècades del nou segle ho han fet 
amb un nivell de parcialitat molt més elevat que els joves que ho van fer en entre 1989 
i 2002. En el primer cas, entorn el 35% dels joves tenien un contracte a temps parcial 
als 18 anys, mentre que per a la cohort més jove entorn la meitat dels individus 
presentaven aquesta situació. Per a les dues cohorts la parcialitat va en descens des 
dels 20 anys, mantenint-se la desigualtat fins arribar a la trentena, però amb una 
reducció progressiva d’aquesta que passa dels 24 punts de diferència als 18 anys als 
6 punts als 30 anys. 
  
36 
 
%
18.01
18.05
18.09
19.01
19.05
19.09
20.01
20.05
20.09
21.01
21.05
21.09
22.01
22.05
22.09
23.01
23.05
23.09
24.01
24.05
24.09
25.01
25.05
25.09
26.01
26.05
26.09
27.01
27.05
27.09
28.01
28.05
28.09
29.01
29.05
29.09
 
 
Gràfic 17. Pes de situacions laborals assalariades a temps parcial segons edat i cohort 
de població. Població de 16 a 29 anys. Barcelona, 1989-2002 i 2003-2016 
60
50
40
30
20
10
0
Cohort 1973-1986 Cohort 1987-2000
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
Una més elevada incidència de la inserció en precari dels joves actuals es pot 
constatar posant en relació els contractats estables a jornada completa amb la 
contractació temporal i a temps parcial, dues cares oposades de la transició cap a la 
adultesa en la dimensió laboral. La incidència de l’ocupació assalariada precària ha 
estat molt més elevada per a la cohort més jove durant tota l’etapa juvenil (gràfic 18). A 
l’inici dels 18 anys, el 30% dels joves amb alguna situació enregistrada tenien un 
contracte inestable i a temps parcial, situació en la que es trobava el 25% dels joves 
de la cohort més vella. En el cas dels primers, a més, la inserció assalariada plena 
comença a ser majoritària més tard que entre els joves de la cohort més vella, i amb 
un pes inferior sobre el conjunt de situacions. Per a la cohort més jove, aquesta 
inserció esdevé majoritària cap a la fi dels 23 anys, representant el 21,5% de les 
situacions, mentre que per a la cohort més vella succeeix dos anys abans, a la fi dels 
21 anys, i suposant el 23% de les situacions. En aproximar-se a la trentena, les 
distàncies tendeixen a reduir-se, tot i que no desapareixen. La inserció en precari ha 
estat més habitual entre els membres de la cohort més jove que entre els de la cohort 
més vella (10,3% i 7,5%, respectivament).  
  
37 
 
%
18.01
18.05
18.09
19.01
19.05
19.09
20.01
20.05
20.09
21.01
21.05
21.09
22.01
22.05
22.09
23.01
23.05
23.09
24.01
24.05
24.09
25.01
25.05
25.09
26.01
26.05
26.09
27.01
27.05
27.09
28.01
28.05
28.09
29.01
29.05
29.09
 
Gràfic 18. Pes de l’ocupació assalariada a jornada completa i contracte fix (JCCF) i a 
jornada parcial i contracte temporal (JPCT) segons edat i cohort de població. Població de 
16 a 29 anys. Barcelona, 1989-2002 i 2003-2016 
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Cohort 1973-1986 JCCF Cohort 1973-1986 JPCT
Cohort 1987-2000 JCCF Cohort 1987-2000 JPCT
 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
Les diferències en els tipus d’itineraris laborals de les dues cohorts estudiades s’han 
de buscar en diversos factors, entre els quals cal considerar els marcs de relacions 
laborals i els contextos econòmics. Per una banda, mentre que la reforma legislativa 
de 1984 resultà el punt d’inflexió per a l’augment de la contractació temporal i una de 
les formes prioritàries d’inserció del jovent, la jornada a temps parcial ha crescut de 
manera incessant des dels anys 1980 6  com a conseqüència dels incentius 
governamentals per la via de les successives reformes legislatives i recomanacions 
europees (Laparra, 2006). Per altra banda, cal considerar els diferents contextos 
econòmics amb els que han hagut de conviure les dues cohorts. La més vella va fer la 
transició cap a la inserció laboral amb la crisi econòmica dels anys 1990, de 1992 a 
1994. Posteriorment, però, va ser partícip d’un moment de forta expansió econòmica i 
creixement de l’ocupació que supera l’any 2002, última data d’incorporació per aquesta 
cohort. Això implica vuit anys d’intensa activitat econòmica, als quals s’han de sumar 
els tres anys previs a l’esclat de la crisi del 1992. 
En canvi, per a la cohort més jove, el context econòmic pot definir-se de diametralment 
oposat. Aquesta inicia la seva inserció en el mercat laboral el 2003 i finalitza el 2016. 
Per aquesta cohort implica la convivència amb vuit anys de profunda davallada de 
                                                          
6
 Dades d’Eurostat per al conjunt d’Espanya i els joves de 16 a 24 anys mostren l’alça constant de l’ocupació a temps 
parcial entre aquest segment de població. L’any 1987, any que marca l’inici de la sèrie, el 8,1% de la població ocupada 
de 16 a 24 anys treballava a temps parcial, incrementant-se fins al 38,7% l’any 2016. 
38 
 
%
18.01
18.05
18.09
19.01
19.05
19.09
20.01
20.05
20.09
21.01
21.05
21.09
22.01
22.05
22.09
23.01
23.05
23.09
24.01
24.05
24.09
25.01
25.05
25.09
26.01
26.05
26.09
27.01
27.05
27.09
28.01
28.05
28.09
29.01
29.05
29.09
 
l’activitat econòmica, de 2007 a 2013. A més, tal com s’ha vist en la primera secció del 
present informe, la recuperació econòmica vista des de 2013 manté nivells de 
precarietat laboral excepcionalment alts per als joves en relació a la resta de la 
població activa, així com no aconsegueix revertir la situació generada per la recessió 
econòmica. La intensitat i durada de la crisi ha provocat una reconfiguració de la 
transició a la adultesa per a molts joves respecte a la cohort anterior. Alguns van ésser 
expulsats un cop van iniciar la seva participació abans de la recessió, havent de 
reprendre els estudis davant la incapacitat del mercat laboral de proporcionar-los 
ocupació i la necessitat d’ampliar la seva formació per competir per un bé escàs com 
és la feina en temps de crisi. S’ha d’afegir també la sortida dels registres degut a les 
situacions d’atur que es perllongaven molt en el temps. Per altra banda, la població 
jove en edat activa, que vol incorporar-se per primera vegada al mercat laboral ho té 
més complicat. Per aquests, ha disminuït el cost d’oportunitat associat a 
l’abandonament o no continuïtat de la formació reglada per la incorporació a un mercat 
laboral on la oferta de feina ara és escassa, a diferència del que passava durant els 
primers anys de segle (Merino et al., 2018). En conseqüència, hi ha hagut un augment 
de la demanda formativa respecte a la generació prèvia que no sols radica en els 
costos d’oportunitat, sinó en altres factors institucionals com ara els canvis en el 
sistema educatiu (Merino et al., 2018), però també en un corrent de fons de més llarg 
recorregut que supera la conjuntura econòmica a curt termini. Durant les últimes 
dècades, s’està produint un allargament de les transicions educatives en un context de 
terciarització econòmica, globalització i elevada competitivitat dels mercats laborals 
fonamentada en la mà d’obra qualificada que impulsa la demanda de formació 
postobligatòria i superior. La major demanda formativa suposa, per tant, el retard en la 
incorporació plena al mercat laboral i la convivència dels períodes formatius amb 
formes més o menys precàries d’ocupació a fi de compatibilitzar ambdues transicions. 
Per tant, per avaluar la situació de la cohort més jove en relació a la més vella no es 
pot mirar exclusivament a les dades registrades, sinó també a aquella informació que 
no es veu, que no queda plasmada en els registres. En aquest sentit, la més jove té 
més població fora del sistema que dintre, tal com s’ha explicat a l’inici de la secció, la 
qual cosa també és indicativa de les dificultats que té per accedir al mercat laboral i 
per realitzar les transicions a l’adultesa. En arribar a la trentena només una cinquena 
part de la cohort jove apareix en els registres de la Seguretat Social, mentre que prop 
del 60% de la cohort més vella té algun tipus de relació amb el sistema. 
39 
 
 
Juntament amb aquesta xifra, força reveladora de la situació diferencial entre ambdues 
cohorts, estan el tipus de relacions. Els joves dels anys setanta i vuitanta arribaven en 
major proporció als trenta amb una inserció assalariada plena i més treball a jornada 
completa (taula 4). En canvi, els nivells d’atur eren molt més elevats que per als joves 
nascuts abans d’acabar el segle. D’aquests, una proporció més elevada que els de la 
cohort vella inicia els trenta amb jornades parcials, en pràctiques i essent autònoms. 
Taula 4. Pes de les situacions laborals en arribar als 30 anys segons cohorts. Barcelona, 
1989-2002 i 2003-2016 
JCCF JCCT JPCF JPCT PR AUT ATR desc. 
 
Cohort 1973-1986 46,2 20,1 7,6 7,5 1,4 5,4 11,3 0,6 
Cohort 1987-2000 43,6 17,1 10,9 10,3 2 9,1 5,1 2 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
Tot plegat informa de les dificultats dels i de les joves de començament de segle per 
fer front a la transició a la adultesa. Un marc de regulació laboral i un context econòmic 
desfavorables han contribuït a situar al jovent actual en una posició de major 
vulnerabilitat laboral respecte als joves de la generació anterior. La major precarietat 
contractual i la manca d’oferta de feina manté a molts d’ells en una situació 
d’inseguretat i d’incertesa que es trasllada necessàriament a d’altres àmbits com és la 
transició residencial cap a la independència dels progenitors, on també juga en contra 
l’evolució dels preus de l’habitatge, tal com s’ha vist en anteriors informes (Antón-
Alonso i Porcel, 2018). 
40 
 
 
Box 2.2. El trànsit a l’adultesa de les joves actuals ve marcat per una doble 
desigualtat 
Les diferències entre homes i dones en les trajectòries laborals de les dues 
generacions són importants. Per a cada generació, les dones arriben a la trentena 
en menor proporció a la inserció assalariada plena, menys treball a jornada 
completa i més atur. L’anàlisi entre generacions permet veure com aquestes 
diferències s’han eixamplat. Per exemple, pel que fa a la inserció assalariada 
plena, entre els homes joves s’ha reduït mínimament la proporció dels que arriben 
a la trentena en aquesta situació. En canvi, entre les dones, la reducció ha sigut 
considerable (6 punts), la qual cosa ha provocat el distanciament entre dones i 
homes per aquesta generació. El mateix succeït amb la temporalitat i la parcialitat. 
En el primer cas, d’una temporalitat equiparada en la trentena per a homes i dones 
joves de la generació més dels setanta i vuitanta, les dones de la generació més 
jove augmenten en situacions de temporalitat, mentre que els homes d’aquesta 
generació arriben a la trentena en menor proporció que els homes joves de la 
generació anterior. Pel que fa a la parcialitat, l’augment d’aquesta situació es 
produeix indistintament per homes i dones, però de manera dràstica per a les 
dones. Entre els homes l’alça és de 3 punts, essent de 10 per a les dones. 
Per tant, les dades indiquen una pitjor situació de les dones de la generació més 
jove, no només respecte els homes de la seva generació, sinó també respecte les 
dones de la generació anterior. 
Taula 5. Pes de les situacions laborals en arribar als 30 anys segons cohorts i sexe. 
Barcelona, 1989-2002 i 2003-2016 
Sexe JCCF JCCT JPCF JPCT PR AUT ATR desc. 
 Home 47,8 21,2 6,6 6,8 1,4 5,8 9,8 0,7 
Cohort 1973-1986 Dona 44,6 18,9 8,6 8,2 1,4 5,0 12,8 0,5 
Raó home/dona 1,07 1,12 0,76 0,83 0,98 1,16 0,77 1,42 
Home 46,6 18,1 8,8 7,7 2,3 10,1 4,5 1,8 
Cohort 1987-2000 Dona 40,4 15,9 13,1 13,2 1,6 7,9 5,7 2,1 
Raó home/dona 1,15 1,14 0,67 0,58 1,44 1,28 0,79 0,86 
Font: Mostra Continua de Vides Laborals, 2016. 
 
 
 
 
   
 
 41 
 
 
 
CONCLUSIONS 
El present informe analitza la relació amb el mercat de treball i les condicions laborals 
de la població jove de la ciutat de Barcelona. Per fer-ho, s’ha recorregut a fonts fins ara 
no utilitzades o amb un ús parcial, així com enfocaments i metodologies innovadores 
en la matèria. A partir d’una explotació de l’EPA s’ha analitzat l’evolució de les 
relacions amb l’activitat econòmica i les condicions laborals del jovent barceloní entre 
16 i 29 anys. L’Ajuntament de Barcelona publica informació al respecte, però ho fa per 
als joves entre 16 i 24 anys, el que representa una franja etària que comprèn 
únicament les primeres fases de la transició a l’etapa adulta, amb molts joves encara 
immersos en processos formatius que els ocupa una gran part del seu temps quotidià. 
Per altra banda, per complementar la visió transversal que ofereix l’EPA, s’ha volgut 
estudiar el procés d’inserció laboral de la població jove des d’una perspectiva 
longitudinal, a partir de les trajectòries seguides en el mercat mitjançant la MCVL2016, 
font adient i no utilitzada a escala local.  
Anàlisis prèvies per altres escales territorials han mostrat el procés de precarització 
creixent de les condicions laborals per a la població jove i com la crisi econòmica 
només ha tendit a aprofundir encara més aquesta situació. Les anàlisis transversals 
realitzades en la primera secció de l’informe han permès constatar aquest impacte 
sobre el jovent barceloní en línia amb el que succeeix a Catalunya. La crisi econòmica 
ha colpejat de manera negativa i clarament diferencial al jovent barceloní. Reducció de 
l’activitat i l’ocupació, augment de l’atur, més jornades parcials, també aquelles que no 
són desitjades, totes elles representen un empitjorament de la relació del jovent amb 
l’activitat econòmica i de les seves condicions laborals. S’ha d’afegir, a més, un procés 
de recuperació econòmica a dues velocitats, una per a la població jove i altra per a la 
resta de la població potencialment activa. L’inici de recuperació de l’activitat econòmica 
a partir del 2013 s’ha mostrat clarament insuficient per revertir els efectes que la 
recessió ha tingut sobre el jovent en matèria laboral. Tots els indicadors treballats 
donen mostra d’aquesta insuficiència de la recuperació per als joves barcelonins. 
L’anàlisi longitudinal realitzat a la segona part de l’informe ha permès constatar també 
la importància de la inserció en precari durant una part important de la joventut. La 
transició a l’adultesa en matèria laboral s’inicia en situacions d’elevada precarietat per 
millorar progressivament així els joves es fan grans. Això no obstant, en arribar a la 
trentena encara resten molts joves que conviuen amb situacions laborals precàries, 
sense aconseguir un contracte fix a temps complet.  
42 
 
 
S’ha constatat també l’heterogeneïtat de les trajectòries laborals juvenils. La trajectòria 
tipus dominant està definida per situacions inestables i atípiques, i dues de les 
trajectòries estan caracteritzades per aquestes situacions i d’altres precàries, amb 
escàs pes de la contractació estable a temps complet durant la joventut. Una reduïda 
representació de joves tenen trajectòries amb creixent pes de la inserció assalariada 
plena durant la joventut fins a representar una aclaparadora majoria en arribar a la 
trentena. Entre aquests destaquen els homes i la població amb estudis superiors, 
mentre que en els clústers amb trajectòries inestables i precàries estan 
sobrerepresentades les dones, la població amb un nivell educatiu baix i de nacionalitat 
estrangera. Posteriors anàlisis, però, podrien complementar aquests resultats incloent-
hi d’altres variables, com ara grups de cotització o ingressos. 
Les anàlisis transversals i longitudinals centrades en la població jove actual posen de 
relleu el rol del cicle vital en la vulnerabilitat del jovent barceloní. La joventut i la 
transició a l’adultesa està plagada de dificultats entre les quals està l’accés al mercat 
laboral en precari, condicions que van canviant així s’avança en el cicle vital. Ara bé, 
aquesta vulnerabilitat pròpia de la joventut és especialment acusada entre la actual 
població jove de Barcelona. Un altre dels objectius del present informe sobre el que es 
volia obtenir evidència empírica era, precisament, comparar els processos d’inserció 
laboral entre els joves actuals i els de generacions pretèrites per contrastar la hipòtesi 
d’una major precarietat en les trajectòries laborals entre els primers. Les anàlisis han 
mostrat trajectòries diferents. En línia amb el que plantegen alguns autors que 
destaquen la major vulnerabilitat del jovent contemporani (Marí-Klose i Marí-Klose, 
2006; Politikon, 2017; Serracant, 2014), la inserció en precari durant la joventut està 
més estesa en els itineraris dels joves actuals que en els dels joves nascuts en les 
dècades dels setanta i vuitanta. Els marcs de regulació laboral i els contextos 
econòmics són dos factors que s’apunten com bàsics per entendre les diferències 
entre les dues generacions. Mentre que la generació prèvia accedí al mercat laboral en 
un context de dominant prosperitat econòmica, en el cas del jovent actual, la seva 
entrada a l’edat activa s’ha hagut de fer en un context oposat, de profunda recessió 
econòmica. A més, aquesta cohort s’ha incorporat a l’edat activa en un marc de 
regulació laboral resultat de reformes laborals que han anant flexibilitzant i precaritzant 
progressivament les relacions laborals, diferents a les dels joves de la cohort més 
vella. 
A la llum de les anàlisis queda clar que el cicle vital i el component generacional són 
dos elements complementaris en l’explicació de la vulnerabilitat de la població jove de 
43 
 
 
principis de segle. També que els processos d’inserció laboral no són homogenis entre 
el jovent, havent perfils especialment vulnerables davant la precarietat i proclius a la 
precarització de les seves trajectòries laborals durant la joventut, el que té negatives 
implicacions per a l’adultesa. Això no obstant, les anàlisis realitzades no esgoten la 
línia de recerca sobre els processos d’inserció laboral del jovent de la ciutat de 
Barcelona. Contrastar les anàlisis obtingudes amb d’altres relatives a una cohort 
poblacional més àmplia, que arribi fins als 34 anys per tal de veure si la precarització 
tendeix a desaparèixer avançada la trentena. O estudiar les diferencies generacionals 
considerant cohorts poblacionals més velles encara, aquelles que s’incorporaren al 
mercat laboral durant les dècades dels setanta i vuitanta o fins i tot abans, quan el 
contracte social fordista encara estava present. També investigar sobre el rol del 
sistema productiu i les seves transformacions durant les últimes dècades per veure la 
incidència que ha tingut en el procés de precarització laboral creixent, així com 
considerar d’altres variables en el anàlisis d’aquests processos com ara les categories 
ocupacionals o grups de cotització en el cas de la MCVL, o el nivell salarial. 
Davant el panorama dibuixat per aquest informe, cal afegir que l’Ajuntament de 
Barcelona ha desenvolupat mesures com El Pla de Xoc Contra l’Atur Juvenil 2013-
2015 i l’actual Pla per al Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat 2016-2020, aquest 
últim encara vigent, per contrarestar els efectes particularment negatius que ha tingut 
la crisi i la incapacitat de la recuperació econòmica per revertir la situació creada arran 
d’ella. Aquestes mesures, però, es confronten amb factors de caràcter macro que 
juguen en contra. Entre ells, com ja s’ha dit, les dinàmiques econòmiques i el marc de 
relacions laborals superen els límits administratius del municipi. És especialment 
rellevant aquest segon aspecte, el qual ha afavorit durant les darreres dècades 
l’augment de la precarització laboral i sobre el qual els ens locals no tenen 
competències. No obstant, l’Ajuntament de Barcelona sí que té marge per continuar 
treballant en el desplegament de plans que permetin reduir la precarietat laboral entre 
el jovent barceloní, al mateix temps que pot contribuir a generar un sistema productiu 
que afavoreixi, en general, la qualitat de l’ocupació a la ciutat.   
 
  
44 
 
 
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 
Ajuntament de Barcelona (1992). Els joves de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de 
Barcelona. 
Ajuntament de Barcelona (1997). Joves de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de 
Barcelona. 
Ajuntament de Barcelona (2015). Enquesta de Joves de Barcelona 2015. Barcelona: 
Ajuntament de Barcelona, Àrea de Drets Socials. 
Antón-Alonso, F. i Porcel, S. (2018). Condicions de vida de la població jove a 
Barcelona: aspectes socioeconòmics i la qüestió de l’habitatge, 2016-17. 
Barcelona. Àrea de Drets Socials, Ajuntament de Barcelona. 
Blossfeld, H.P., Klizing, E., Mills, M. i Kurz, K. (eds.) (2005). Globalization, Uncertainty 
and Youth in Society. Oxon: Routledge.  
Boada, M. i Isach, M. (2003). Informe sobre la realitat de la joventut a la ciutat de 
Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 
Boltanski, L., i Chiapello, È. (2002). El nuevo espíritu del capitalismo. Madrid: Akal. 
Casal, J. (1996). Modos emergentes de transición a la vida adulta en el umbral del 
siglo XXI: Aproximación sucesiva, precariedad y desestructuración. Revista 
Española de Investigaciones Sociológicas, 75, 295–316. 
Gentile, A. (2013). Emancipación juvenil en tiempos de crisis. Un diagnóstico para 
impulsar la inserción laboral y la transición residencial. Madrid: Fundación 
Alternativas. 
Iacovou, M., i Aassve, A. (2007). Youth poverty in Europe. York: Joseph Rowntree 
Foundation. 
Laparra, M. (2006). La construcción del empleo precario. Madrid: Fundación FOESSA. 
Marí-Klose, P. i Marí-Klose, M. (2006). Edad del cambio. Jóvenes en los circuitos de 
solidaridad intergeneracional. Madrid: Siglo XXI/Centro de Investigaciones 
Sociológicas. 
Merino, R., García, M. i Valls, O. (2018). Educació. Itineraris i transicions escolars: 
canvis i inèrcies en un context de crisi. En P. Serracant (coord.) Enquesta a la 
joventut de Catalunya 2017. Barcelona: Generalitat de Catalunya. 
Moreno, A., López, A., i Segado, S. (2012). La transició dels joves a la vida adulta. 
Barcelona: Obra Social “La Caixa.” 
Observatori Català de la Joventut. (2019). Situació laboral de les persones joves a 
Catalunya. 3er trimestre de 2019. Barcelona: Observatori Català de la Joventut. 
Polavieja, J. G. (2003). Estables y precarios. Desregulación laboral y estratificación 
social en España. Madrid: Siglo XXI/Centro de Investigaciones Sociológicas. 
Politikon. (2017). El muro invisible. Barcelona: Debate. 
Porcel, S., Gumà, J., Clapés, J. (2009). Condicions de vida i hàbits de la població jove 
de la província de Barcelona. Barcelona: Diputació de Barcelona. 
Porcel, S., i Gumà, J. (2014). L’estructura social juvenil a Catalunya: una anàlisi de la 
diversitat de la vulnerabilitat social entre els joves catalans. Revista Catalana de 
Sociologia, 29, 23–34. 
45 
 
 
Prieto, C., Arnal, M., Caprile, M., i Potrony, J. (2009). La calidad del empleo en 
España: una aproximación teórica y empírica. Madrid: Ministerio de Trabajo e 
Inmigración. 
Ramon, A. i Sintes, E. (2002). Condicions de vida dels joves de la província de 
Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.  
R Core Team (2017). R: A language and environment for statistical computing. Vienna: 
R Foundation for Statistical Computing. Disponible a : https://www.r-project.org/  
Salvador, A. (1998). Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1995. 
Condicions de vida dels joves de la regió metropolitana de Barcelona. Barcelona: 
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. 
Sennet, R. (2006). La corrosión del carácter: Las consecuencias personales del trabajo 
en el nuevo capitalismo. Barcelona: Anagrama.  
Serracant, P. (2014). Canvis i continuïtats en les trajectòries de transició de la joventut 
catalana. Universitat Autònoma de Barcelona. 
Serracant, P. i Fabra, S. (2013). La joventut en temps de crisi: una mirada global a 
l’evolució de les trajectòries juvenils a Serracant, P. (coord.) Enquesta a la 
joventut de Catalunya 2012: Les diferents vivències de la joventut (vol. 2), 383–
411. Barcelona: Departament de Benestar Social i Familia, Generalitat de 
Catalunya. 
Standing, G. (2013). El precariado. Barcelona: Pasado y Presente. 
Valls, N., Vidal, P., Verd, J.M., López, P. (coord.) (2006). La realitat juvenil a 
Catalunya. Barcelona: Secretaria General de Joventut, Generalitat de Catalunya. 
Yepes, L. (2018).Trayectorias laborales y redes personales.Un análisis longitudinal en 
la población joven. Universitat Autònoma de Barcelona. 
 
   
46