Secretaria General 
 
Ref: 6/20 
 
A la Sala Carles Pi i Sunyer de la Casa de la Ciutat de Barcelona, amb pantalla central de 
control, el 26 de juny de 2020, s’hi reuneix de forma no presencial el Plenari del Consell 
Municipal en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excma. Sra. Ada Colau Ballano. Hi 
concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Joan Subirats Humet, Janet Sanz Cid, Laura 
Pérez Castaño, Jordi Martí Grau, Lucía Martín González, Eloi Badia Casas, Marc Serra 
Solé, Gemma Tarafa Orpinell, Jaume Collboni Cuadrado, Laia Bonet Rull, Albert Batlle 
Bastardas, Montserrat Ballarín Espuña, David Escudé Rodríguez, Francesc Xavier Marcé 
Carol, Maria Rosa Alarcón Montañés, Joan Ramon Riera Alemany, Ernest Maragall i 
Mira, Elisenda Alamany i Gutiérrez, Miquel Puig i Raposo, Montserrat Benedí i Altés, 
Jordi Coronas i Martorell, Eva Baró i Ramos, Gemma Sendra i Planas, Max Zañartu i 
Plaza, Maria Buhigas i San José, Jordi Castellana i Gamisans, Elsa Artadi Vila, Neus 
Munté Fernández, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Martí Galbis, Francina Vila i Valls, 
Maria Luz Guilarte Sánchez, Francisco Sierra López, María Magdalena Barceló Verea, 
Celestino Corbacho Chaves, José Bou Vila, Oscar Ramírez Lara, Manuel Valls Galfetti i 
Eva Parera Escrichs, assistits pel secretari general, el Sr. Jordi Cases Pallarès, que 
certifica. 
 
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa. 
Excusa la seva absència l’Im. Sr. Jordi Rabassa Massons. 
La sessió no presencial va ser convocada i se celebra en virtut del que disposa l’article 
46.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, segons 
redacció donada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten 
mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la covid-
19. 
 
El SECRETARI constata l’efectiva connexió per via telemàtica de tots els assistents a la 
sessió mitjançant el sistema de videoconferència gestionat des de la referida sala 
virtual i n’acredita la identitat, així com l’existència de quòrum legal. 
 
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i 
deu minuts. 
 
El Sr. MARTÍ GALBIS demana la paraula per comentar una qüestió d’ordre: a l’ordre del 
dia definitiu es preveuen intervencions dels grups al punt 9, quan a la reunió de la Junta 
de Portaveus ordinària no es va establir aquest torn d’intervencions. Afegeix que ho 
han comentat amb altres grups i tots coincideixen que la previsió no era aquesta. 
 
El SECRETARI dona la raó al regidor, però explica que després de la reunió de la Junta 
de Portaveus un grup va sol·licitar aquesta assignació de temps i ahir la Secretaria ho va 
 CP 6/20 1/96 
comunicar formalment a tots els grups municipals: es va informar tots els portaveus i 
portaveus adjunts que s’havien assignat 2 minuts més al punt de la rambla de Prat i 2 
minuts i 1 a un altre punt en què inicialment no hi havia temps. 
Observa que aquesta és una pràctica habitual quan un grup sol·licita que hi hagi temps 
d’intervenció en un punt de l’ordre del dia en què inicialment no n’hi havia. 
 
La Sra. PARERA puntualitza que, després que la Junta de Portaveus acordés que no hi 
hauria intervencions en aquest punt, el que van rebre els grups va ser un ordre del dia 
que incloïa aquesta decisió unilateral, presa sense haver consultat els portaveus, sense 
que aquests haguessin dit si hi estaven d’acord i sense haver demanat l’opinió de la 
resta de grups. 
 
El Sr. MARTÍ GRAU comenta que, teòricament, haurien de poder parlar en tots els 
punts, i és una pràctica molt habitual assignar temps d’intervenció quan després de la 
reunió de la Junta de Portaveus algú ho demana. Entén que això no hauria de generar 
cap problema, i que seria diferent si la situació fos la contrària, si de sobte es decidís 
que en un punt no es pot parlar. 
D’altra banda, indica que qui va fer la sol·licitud va ser un grup del Govern, atès que 
considerava interessant explicar-se en relació amb un acord important que, a més, 
tenia un acord molt majoritari per part dels grups. 
Tanmateix, demana disculpes per no haver trucat a cada grup per informar-los del 
canvi (no ho va fer perquè no va pensar que fos necessari). 
 
La Sra. ALCALDESSA diu que, en qualsevol cas, es recull l’observació i per a properes 
ocasions es verificarà que el canvi s’ha comunicat a tothom. 
 
A) Aprovació de l’acta de la sessió de 29 de maig de 2020 
 
Es dona per llegida l’acta de la sessió ordinària de 29 de maig de 2020 del Plenari del 
Consell Municipal, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del 
consistori; i S’APROVA. 
 
B) Part informativa 
 
S’incorporen a la sessió la Sra. Montserrat Morera Isern, presidenta del Consell 
d’Associacions de Barcelona, i el Sr. Luís Fernández Sánchez, vicepresident del Consell 
de la Joventut de Barcelona. 
 
Memòria del Consell de Ciutat 2019. 
 
La Sra. ALCALDESSA observa que aquest punt comença a ser tradició al Plenari després 
de la modificació que es va fer el mandat passat del Reglament de participació, i indica 
que per al Govern és un plaer que hi pugui haver participació directa de la ciutadania a 
través del Consell de Ciutat, que un cop l’any en presenta la memòria corresponent, en 
aquest cas, a través de Montserrat Morera i Luis Fernández, membres del Consell. 
 CP 6/20 2/96 
 
La Sra. MORERA agraeix que es doni al Consell de Ciutat l’oportunitat d’intervenir en el 
Plenari i exposa que el Consell va enviar la memòria completa al març/maig i ahir la 
Secretaria Tècnica en va enviar un resum amb els aspectes més importants per facilitar-
ne el seguiment. 
Agraeix també la gran feina que fan l’equip tècnic i la Secretaria del Consell de Ciutat, 
dirigida per Andreu Parera, ja que la feina de tantes hores de voluntariat (milers, si se 
sumen les de totes les persones que hi participen) no seria possible sense aquest suport 
tècnic. 
Dit això, posa de manifest que, dels dictàmens elaborats pel Consell el 2019, que 
consten a la Memòria, només n’han tingut retorn de dos (el referent a cooperació 
publicoprivada i el referent als pressupostos del 2020) i en tots dos casos vol donar les 
gràcies al Sr. Jordi Ayala i al seu equip, que els van ajudar a perfilar més les conclusions 
dels dictàmens. Respecte al dels pressupostos, explica que cal esperar a veure com 
queden finalment, ja que s’estan refent per adaptar-los a les noves necessitats, sorgides 
de la problemàtica que s’està vivint els darrers mesos. Sobre aquesta problemàtica, 
subratlla que ha estat gràcies a les xarxes de suport, l’associacionisme i les entitats que 
han estat a prop del carrer que s’ha pogut fer molta feina per intentar cobrir alguns dels 
grans dèficits que han tingut moltes persones de la ciutat. 
A continuació, destaca els avenços fets en relació amb la visibilitat i la comunicació del 
Consell gràcies a la feina del grup de treball responsable d’aquest àmbit i a la cobertura 
que Betevé ha començat a fer dels plenaris i de l’activitat del Consell, i destaca també 
la cooperació entre els diferents consells municipals (molts dels dictàmens s’han fet en 
col·laboració amb el consell municipal implicat en cada cas). 
Exposa que durant el 2019 es va dissoldre el CEMAB i el Consell d’Associacions de 
Barcelona (CAB) ha assumit les tasques de relació entre entitats i, sobretot, entre el 
teixit associatiu de la ciutat. A parer seu, estan tenint un paper molt actiu en el Pacte 
per Barcelona, i lamenten que hi faltin entitats importants que s’afegeixin a la FAVB, el 
Consell de Joventut de Barcelona o Lafede.cat, que ja en formen part. Explica que, tal 
com ja han comentat, consideren que un pacte per Barcelona s’ha de fer des del Consell 
de Ciutat i afegint-hi les entitats o les organitzacions que es cregui convenient, ja que, si 
el Consell de Ciutat realment és l’òrgan de màxima participació de la ciutat, ha de tenir 
aquest paper rellevant, tal com reivindica el món associatiu. 
Assenyala que la participació en el Consell de Ciutat és considerable, però voldrien 
augmentar-la. Concreta que la mitjana de participació és d’unes nou persones en els 
grups, però de vegades les mateixes persones coincideixen en els diferents grups, 
probablement per relacions amb les seves entitats, i un dels objectius pendents per a 
aquest any és millorar encara més la participació. 
Tot seguit, indica que una altra qüestió pendent de resoldre és la del gènere, que s’ha 
posat molt de manifest en l’última reunió del Consell Assessor de Betevé, on tots els 
candidats eren homes, i demana que es faci retorn del treball que es va fer l’any passat 
amb relació a aquest consell (el 2019 van adreçar una carta a l’alcaldessa per demanar 
que el retorn es fes efectiu en els terminis establerts però en alguns temes encara no 
s’ha fet realitat). 
Per acabar, abans de donar pas al Sr. Luis Fernández, posa en relleu la participació 
heterogènia que hi ha al Consell de Ciutat, una riquesa molt important per a la ciutat. 
 CP 6/20 3/96 
 
El Sr. FERNÁNDEZ agraeix l’atenció dels regidors, les regidores i l’alcaldessa, si bé entén 
que vuit minuts per al que teòricament és el principal òrgan de participació de la 
ciutadania de Barcelona potser són pocs, i informa que ell, després que la Sra. Morera 
hagi parlat de la feina que es va dur a terme durant l’any passat, esmentarà algunes 
recomanacions que han anat emanant del Consell de Ciutat, així com algunes reflexions 
personals. 
En primer lloc, diu que per a ell, una persona relativament nova al Consell, aquest és 
com una gran locomotora antiga: una cosa gran, complexa, pesada, que costa que 
arrenqui i que agafi velocitat, però que, un cop que ho fa, es converteix en una 
màquina imparable. Observa que durant el 2019 el Consell ha agafat velocitat i 
manifesta el desig que la inèrcia sobrevisqui a la pandèmia del 2020. 
En segon lloc, explica que les recomanacions parlen de suport econòmic a les entitats, 
però, sobretot, de cuidar-les, ja que, com s’ha demostrat moltes vegades, especialment 
en aquesta època de pandèmia, el teixit social és el principal actiu de la ciutat. 
En tercer lloc, indica que les entitats que formen el Consell no només miren per elles 
mateixes i, per això, també plantegen recomanacions que, a parer seu, reflecteixen les 
preocupacions de la ciutadania. Així, parlen de medi ambient (aquest planeta és el 
primer, l’últim i l’únic que tenim i la ciutadania i el Consell que la representa tenen molt 
clar que volen apostar per una ciutat verda), de transport i mobilitat sostenible (hi ha 
una T-Mobilitat que per una cosa o per una altra mai no acaba d’arribar), d’energies 
renovables, de gestió de residus o d’habitatge. En definitiva, parlen de vida, de la vida 
d’unes persones que cada cop es veuen més ofegades pels preus de l’habitatge davant 
d’una acció decidida però insuficient per part de l’Administració. Afegeix que 
recentment s’han implementat mesures ambicioses en relació amb la mobilitat 
sostenible i anima l’alcaldessa i les regidores a ser valentes, mantenir els talls de carrers 
i continuar recuperant espais que durant dècades els cotxes han robat a les persones. 
Dit això, dona les gràcies a totes les persones que formen part de l’Ajuntament, tant els 
membres del Govern com els de l’oposició i, especialment, a tots els treballadors i les 
treballadores de la ciutat, que han hagut de fer un esforç indescriptible per combatre la 
pandèmia i les situacions d’injustícia derivades. A parer seu, amb encerts i errors 
l’Ajuntament ha demostrat amb la seva actuació que té la determinació de no deixar 
ningú enrere, com s’ha vist en múltiples mesures destinades als col·lectius més 
vulnerables, especialment en el cas de la infància, un col·lectiu habitualment oblidat. 
Com a persona provinent del món del lleure i membre del Consell de Joventut, agraeix 
profundament aquesta part, i aprofita per demanar que, igual que es té en compte la 
infància i molts col·lectius vulnerables, no es torni a deixar enrere la joventut, com ha 
passat en crisis anteriors. 
 
La Sra. MORERA torna a agafar la paraula per manifestar el desig que ben aviat puguin 
tornar a ser efectives les Normes de participació ciutadana. 
 
La Sra. ALAMANY posa de manifest que el Consell de Ciutat, màxim òrgan consultiu i de 
participació de l’Ajuntament, és un espai plural i divers, de corresponsabilitat i de 
compromís, així com de rendició de comptes de la ciutat, i dona les gràcies a totes les 
persones que hi participen i a l’equip tècnic per totes les hores de voluntariat i treball 
que hi dediquen. 
Tot seguit, observa que el Consell de Ciutat només s’ha presentat, segons l’informe, al 
 CP 6/20 4/96 
Consell de Districte de Sant Andreu, a consells de barri de Sarrià - Sant Gervasi, al 
Consell d’Habitatge Social de Barcelona i al Consell Municipal d’Immigració, i caldria 
fer-ho a altres districtes, barris i òrgans de participació amb els quals es podrien establir 
vincles o sinergies que complementessin la feina de cada organisme. A parer del Grup 
d’ERC, és tan important el desplegament del Consell de Ciutat arreu com que les seves 
opinions siguin tingudes en compte. 
En aquest sentit, pregunta si els dictàmens que emet el Consell de Ciutat realment 
s’incorporen a l’acció política del Govern, i esmenta la recomanació que va fer el grup 
de treball de cooperació publicoprivada de prioritzar la concertació amb les entitats 
petites especialitzades d’economia social i solidària o de voluntariat sense ànim de 
lucre com a model preferent en la prestació de serveis de cures i d’atenció a les 
persones. Subratlla que, en aquest cas, s’ha continuat amb la política d’adjudicar 
contractes de serveis d’atenció a les persones a empreses de serveis que no tenen cap 
interès en les persones, sinó que prioritzen el benefici que en trauran, i pregunta on 
queda la radicalitat democràtica. 
Lamenta que el Consell de Ciutat continuï sent un espai on s’informa i es debat però 
que no té poder de decisió i influència real —així ho considera més de la meitat dels 
membres del Consell—, i lamenta l’actuació del Govern respecte a les recomanacions 
que fa el Consell, així com respecte a algunes resolucions que aproven el Plenari o les 
comissions. Vol pensar que no actua com ho fa perquè no li agradi haver de retre 
comptes o ser fiscalitzat pels grups polítics, però remarca que el retorn i el rendiment 
de comptes del Govern amb el Consell de Ciutat és deficient, i manifesta el desig que el 
compromís de l’alcaldessa de respondre als dictàmens dins de terminis raonables es 
compleixi. 
Lamenta, per tant, que el Govern torni a suspendre en participació, amb processos de 
saturació d’informació i passivitat i unes expectatives cada cop més allunyades de la 
realitat. 
A continuació, demana al Govern que deixi de pensar que ell sol ho pot tot, perquè cap 
govern actualment ho pot: especialment després de la pandèmia hem après que calen 
formes de governança més complexes i dinàmiques, com ho són la ciutat i el món en 
què vivim, i cal una política que miri al voltant per saber amb qui i amb què pot comptar 
per articular les xarxes necessàries amb actors socials, científics, econòmics, etc. 
Comenta que, a parer seu, la política és donar resposta als problemes col·lectius i, per 
sort, no és una cosa que acabi a les institucions, i, si això no s’assumeix, el resultat són 
actuacions que fracassen abans de néixer (el concert dels balcons que es volia fer en 
plena pandèmia), actuacions que es retiren poc després de néixer (fer per a vianants 
alguns carrers) o actuacions que no acaben d’arrelar (Barcelona Energia, que només 
arriba al 8% dels clientes previstos fa un any). 
Conclou que Barcelona té molts reptes socials, ambientals, econòmics, de seguretat i de 
mobilitat per permetre’s el luxe d’un govern aïllat, no només per una qüestió de 
qualitat democràtica, sinó també per una qüestió de bon govern i de resultats, i els 
partits polítics i totes les administracions públiques han d’entendre que cal col·laborar, 
escoltar i treballar en xarxa. Per descomptat, el Consell de Ciutat és la perfecta àgora 
per fer-ho. 
 
El Sr. SERRA agraeix al Sr. Fernández i a la Sra. Morera la bona feina que estan fent en 
el marc del Consell de Ciutat, i estén l’agraïment a tots els membres del Consell. Dona 
les gràcies també a l’equip anterior de Participació, a la regidora Gala Pin i a Tati 
 CP 6/20 5/96 
Pindado, ja que la meitat de la memòria que avui es presenta correspon al seu govern. 
A continuació, destaca que el Consell, per tercer any consecutiu, tingui veu en el 
Plenari, fet que, a parer seu, és un pas més cap a l’aprofundiment democràtic, 
especialment necessari en un context de crisi com l’actual, en què cal reforçar el paper 
de la ciutadania i la participació ciutadana, i assenyala que la Memòria recull molta 
feina feta amb rigor i qualitat, buscant consensos difícils entre actors molt diferents. 
Posa de manifest que, tal com reflecteixen les actes de la Memòria, a partir del 2017 hi 
va haver un punt d’inflexió en el Consell: des d’aleshores es presenten moltes més 
propostes i dictàmens i ha anat més enllà del que és preceptiu, de manera que, encara 
que quedi molta feina per fer, en molts temes de ciutat s’ha avançat. 
Destaca dos grans debats de ciutat que ha abordat el Consell. D’una banda, el de 
l’emergència habitacional, un tema estratègic atès l’encariment del preu del lloguer, 
que la FAVB ha posat sobre la taula i entorn del qual el Consell ha pogut establir ponts 
de diàleg entre col·lectius, entitats, associacions i actors econòmics, amb perspectives 
molt diferents, però que han permès avançar en grans consensos de ciutat. D’altra 
banda, el de la col·laboració publicoprivada, un tema també estratègic que ha permès 
acostar els posicionaments del món econòmic i del món associatiu, que de vegades 
difereixen en aquest àmbit. 
Respecte a les qüestions pendents, comenta que cal millorar el retorn per part del 
Govern (l’alcaldessa així ho va demanar i es treballa en aquesta direcció), com també la 
representació de les dones al Consell i la diversitat d’origen. 
Per acabar, subratlla que, en un context de forta crisi com l’actual, és més important 
que mai que aquests grans òrgans de participació funcionin i ajudin a avançar en 
consensos de ciutat que atenguin els serveis públics, que preservin els béns comuns i 
que permetin posar en marxa noves formes de cooperació entre institucions i 
ciutadania: cal que la locomotora que esmentava el Sr. Fernández continuï treballant a 
tota màquina. 
 
La Sra. BONET dona les gràcies a la Sra. Morera, al Sr. Fernández, a tots els membres del 
Consell de Ciutat i a totes les persones que formen part d’aquest entorn, ja que hi ha 
una tasca importantíssima de participació complementada per les persones que 
n’integren el Plenari, la Comissió Permanent i els grups de treball, així com per personal 
municipal que s’encarrega de la secretaria i la coordinació. D’altra banda, valora que es 
presenti la tasca del Consell de Ciutat al Plenari, gràcies al reglament de participació 
ciutadana aprovat fa tres anys. 
Tot seguit, destaca tres reptes que recull l’informe per al futur immediat: 
- Renovació del Consell. El reglament indica que el Consell s’ha de renovar durant el 
primer any després de les eleccions municipals, de manera que ara és el moment de 
fer-ho. Comenta que caldria incentivar que cada vegada més entitats se sentissin 
cridades a participar en aquest procés d’elecció per tal que altres entitats i altres  
 CP 6/20 6/96 
 
persones integressin el Consell, i afegeix que tota organització, en renovar-se, necessita 
combinar en un grau adequat la continuïtat de membres amb més experiència i el canvi 
necessari. Està convençuda que en aquest procés de renovació s’aconseguirà un bon 
equilibri entre totes dues coses. D’altra banda, observa que l’edat mitjana dels 
membres del Consell és de 60 anys, i el procés de renovació hauria d’intentar 
incorporar-hi noves veus, tant de les generacions més joves —que avui presenti aquest 
punt el Sr. Fernández és un bon missatge en aquest sentit—, com de persones d’entre 
30 i 45 anys, generacions sovint infrarepresentades en termes de participació. També 
considera que cal una presència més gran de dones (avui, el 40%), sobretot entre les 15 
persones de renom ciutadà que integren el Consell, però també entre les institucions 
més significatives de la ciutat i les entitats, que haurien de tenir en compte el criteri de 
la paritat a l’hora de triar representants. 
- Augment de la representativitat territorial. A parer seu, la millor forma per 
aconseguir-ho és reactivar i dinamitzar els consells ciutadans de districte i la 
participació activa dels seus representants en el Consell de Ciutat, que podria liderar la 
dinamització dels consells ciutadans de districte fent-los partícips dels seus debats i 
dictàmens, tant en la seva elaboració com en el moment de la difusió de les 
conclusions. Entén que aquesta podria ser una manera de vincular les associacions de 
veïns dels barris, que són les més actives, al Consell de Ciutat, el principal òrgan de 
participació de la ciutat. Per això, proposa parlar-ne en el marc de la Comissió 
Permanent per fer-ho possible (entén que tothom coincideix que cal dinamisme 
associatiu als barris de Barcelona, com es posa de manifest en tots els consells de barri, 
i que això tingui ressò també en el Consell de Ciutat). 
- Seguiment del procés participatiu del PAM 2019 que ha tingut lloc a través de la 
plataforma Decidim. Opina que val la pena avaluar els resultats d’aquesta participació 
en línia perquè quan s’hagi d’utilitzar pugui ser una eina perfectament vàlida per a la 
participació de la ciutadania i de les entitats. 
Clou la intervenció tornant a agrair la bona feina del Consell, que està convençuda que 
continuarà. 
 
El Sr. MASCARELL agraeix les explicacions de la Sra. Morera i el Sr. Fernández i agraeix 
especialment la feina dels membres de la Comissió Permanent per l’esforç, la convicció 
i la dedicació, i indica que el Grup de JxCat fa un balanç positiu de l’activitat del Consell. 
No valora positivament, en canvi, el retorn que el Govern sol fer dels dictàmens i les 
recomanacions del Consell: a parer seu, després de cinc anys ha quedat prou clar que el 
Govern massa sovint entén la participació més com una prèdica que no pas com una 
pràctica de transformació a partir de la bondat de la participació, de la bondat de la 
presència i de les propostes de la ciutadania, especialment d’aquella ciutadania no 
alineada ideològicament amb els seus postulats. Subratlla que escoltar i fer retorn són 
dues premisses fonamentals per a una bona participació. 
Remarca que, tal com diu la Memòria, és urgent desplegar un bon sistema d’indicadors, 
fiable i transparent per avaluar el conjunt de l’activitat municipal i l’aplicació o no de les 
mesures proposades pel Consell i altres organismes de participació. El seu grup està 
convençut que la gestió municipal exigeix una reforma radical que posi fi al dèficit 
d’indicadors i a l’excés de burocràcia i multipliqui la transparència davant la ciutadania, 
i fa seves gairebé totes les recomanacions que va 
 CP 6/20 7/96 
 
fer el Consell el 2019, tant les que afecten la dinàmica interna del Consell com les que 
afecten les polítiques municipals. 
De les recomanacions fetes, en destaca especialment la referida a la iniciativa privada i 
associativa. Subratlla que el Govern de la ciutat ha de fer una lectura atenta de 
l’exigència de cooperació entre el món públic i el món privat, i comenta que les 
reflexions del Consell són especialment oportunes en la fase de covid actual: només 
una col·laboració sincera i lliure de prejudicis entre el món privat i el món públic 
permetrà afrontar amb garanties d’èxit la situació actual. 
El Grup de JxCat també comparteix les reflexions del Consell sobre l’emergència 
habitacional, un tema de gran abast que requereix una solució d’ampli consens 
fonamentada en la col·laboració entre institucions públiques i iniciatives privades, així 
com la idea de canviar de dalt a baix les funcions del Consell com a consell consultiu i 
assessor de Betevé, ja que, per exemple, si es fa cas de la proposta rebuda recentment, 
el Consell d’Administració de Betevé serà íntegrament masculí, cosa que no sembla 
acceptable. 
També fa seva la recomanació del Consell que l’Ajuntament lideri fins i tot 
competències que no són seves però que poden beneficiar la ciutat, com pot ser el 
finançament de la crisi o de les infraestructures estatals, així com de moltes altres coses 
a les quals no es para prou atenció, normalment per motius partidistes. 
D’altra banda, està d’acord que el Govern de la ciutat hauria de complir els terminis de 
resposta davant les reclamacions i recomanacions del Consell. 
Respecte del mateix Consell, està d’acord a millorar-ne la composició i incrementar, 
almenys fins a la paritat, el nombre de dones que el componen, així com rejovenir-lo i 
millorar-ne la representació territorial. 
En darrer lloc, reitera l’agraïment per la feina feta i la gran estima per la ciutat que 
tenen totes les persones que formen el Consell de Ciutat, i manifesta el desig que el 
Govern de Barcelona tingui més en compte les recomanacions que li arriben d’aquest i 
realment entengui la participació com una pràctica política transformadora que es basa 
a escoltar la veu de la gent. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de la Memòria als portaveus del Consell de 
Ciutat, la Sra. Morera i el Sr. Fernández, i dona les gràcies també a totes les entitats que 
hi treballen, tant les que formen part del Plenari com les que formen part de la 
Permanent, i els diferents grups de treball. Els agraeix molt especialment tota la feina 
feta durant la pandèmia, durant la qual s’han hagut de fer les reunions de manera 
telemàtica. 
Tot seguit, fa alguns comentaris sobre alguns dels grups de treball del Consell: 
- Grup de cooperació publicoprivada (ja acabat). Tal com s’ha expressat en diverses 
ocasions a la Permanent del Consell de Ciutat, la col·laboració publicoprivada és molt 
important per afrontar els grans reptes que té Barcelona. Tanmateix, el Govern 
municipal de vegades rebutja aquesta col·laboració. D’altra banda, hi ha pendent la 
concertació amb les entitats del tercer sector social de Catalunya, el sector cultural i 
entitats petites o de voluntariat sense ànim de lucre. 
- Grup de desigualtats i vulnerabilitats (ja acabat). Caldria reactivar-lo, ja que, si abans 
de la pandèmia a la ciutat hi havia un 22-24% de persones en risc de pobresa o 
 CP 6/20 8/96 
 
exclusió social, arran de la pandèmia cal treballar molt més per garantir la igualtat 
d’oportunitats en tot el territori. 
- Grup de pressupost i ordenances municipals (ja acabat). El Grup de Cs agraeix haver 
tingut l’oportunitat d’explicar el seu model econòmic, que pensa que és útil per a la 
ciutat de Barcelona. 
- Grup d’emergència habitacional (obert i pendent de dictamen). És un grup clau, 
sobretot en la situació actual, amb més de 500 famílies a Barcelona amb un habitatge 
adjudicat però que no el reben perquè no n’hi ha. 
- Grup de Normes de participació, grup del Consell Consultiu i Assessor de Betevé i grup 
de visibilitat i comunicació (convocats puntualment arran de necessitats detectades). 
Agraeix la feina que està fent la Secretaria Tècnica del Consell de Ciutat, encapçalada 
pel Sr. Andreu Parera, en relació amb la visibilitat i la comunicació, ja que el Consell està 
lluny de la ciutadania i la seva feina ha de ser molt més visible a tots els districtes. 
A continuació, posa de manifest que el seu grup ha discrepat en alguns dictàmens de la 
Permanent del Consell, com ara el referent a l’adhesió sobre la sentència del procés, 
que la criticava. El Grup de Cs, tal com va dir aleshores, opina que cal respectar les 
decisions judicials i el Consell de Ciutat n’hauria de ser un exemple. 
Sí que està d’acord amb el Consell que cal continuar treballant en qüestions com ara la 
manca de quòrum (de vegades hi ha hagut molts problemes per començar les reunions 
de la Comissió Permanent) i que ha de millorar el retorn del Govern municipal respecte 
als dictàmens del Consell, que es pot fer de manera escrita, però convindria que fos 
presencial perquè hi pogués haver un debat, ja que són les entitats les que plantegen 
temes importants i solucions per afrontar els grans reptes de la ciutat. 
D’altra banda, celebra que el Consell s’hagi modernitzat una mica més amb les noves 
tecnologies. Per exemple, a l’última sessió del Plenari es va fer la votació a través d’una 
aplicació que, malgrat els dubtes inicials, va funcionar bé. 
Per acabar, agraeix la feina que fan tots els grups i entitats que formen part del Consell 
de Ciutat i expressa la convicció del Grup Municipal de Cs que si hi ha una cosa que fa 
gran Barcelona és el teixit associatiu, cultural, social i empresarial, i ara més que mai és 
molt important treballar conjuntament amb tothom per afrontar els grans reptes que 
hi ha després de la pandèmia. 
 
El Sr. RAMÍREZ dona les gràcies a la Sra. Morera i al Sr. Fernández per la presentació de 
la Memòria d’activitat del Consell de Ciutat del 2019, i estén l’agraïment a tots els 
membres del Consell i de la Permanent. El Grup del PP celebra la presentació d’aquest 
document, que recull els projectes duts a terme pel Consell durant el 2019 i totes les 
seves conclusions, que valora molt positivament. 
Observa que el mateix reglament del Consell de Ciutat estableix que aquest és el 
màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, en el qual 
representants de la ciutadania i de l’Ajuntament debaten els afers principals i més 
importants de la ciutat. Per tant, és un espai de representació cívica de la ciutat que 
recull aquest compromís i aquesta tradició participativa de tants anys de Barcelona, i el 
Grup del PP sempre ha defensat aquest valor amb un doble vessant de participació que 
té un paper molt rellevant. Afegeix que, si bé les prioritats de la ciutat les marca el 
 CP 6/20 9/96 
 
Govern municipal, també s’han de marcar des d’aquest àmbit de participació, el Consell 
de Ciutat, amb les prioritats ciutadanes i de les entitats que es considerin cabdals i, per 
tant, puguin dictaminar sobre projectes importants per a la ciutat. 
El seu grup valora positivament tots els grups de treball que s’han creat, tant els que 
estan tancats com els que romanen oberts i els que s’han creat ad hoc a partir de 
projectes interessants per a Barcelona i propostes d’entitats compromeses, i entén que, 
ara més que mai, després de la crisi de la covid-19 que tant ha afectat Barcelona, cal 
rellançar la ciutat amb lideratge i tenint un projecte molt clar per al futur. Per això, 
entén que cal emprendre una acció ràpida, potent i coordinada amb tots els agents 
socials per afrontar els problemes i aconseguir que Barcelona impulsi un nou projecte 
econòmic i social que permeti que la ciutat encapçali la recuperació econòmica i social i 
tingui aquesta projecció internacional tan necessària. 
Assenyala que les conclusions dels grups de treball posen de manifest la tasca 
desenvolupada per part del Consell en àmbits com la col·laboració publicoprivada, 
l’elaboració dels pressupostos i les ordenances fiscals o les desigualtats i vulnerabilitats 
a la ciutat, i el Grup del PP comparteix les conclusions del dictamen del Consell sobre 
desigualtats i vulnerabilitats a Barcelona: considera fonamental situar les persones al 
centre de l’atenció amb la prestació de tots els serveis de manera transversal. 
D’altra banda, comparteix majoritàriament les línies estratègiques de l’acord de ciutat 
per una ciutat inclusiva, i considera que l’acord d’elaboració d’aquesta estratègia 
d’inclusió i reducció de desigualtats socials 2017-2027 marca el punt de partida en 
matèria de polítiques socials, en què cal afegir esforços atesa la nova situació creada 
per la crisi. 
Subratlla que cal continuar treballant per millorar el retorn de les mesures proposades i 
perquè les recomanacions que recull la Memòria esdevinguin polítiques públiques i, per 
tant, serveixin per transformar la realitat, per millorar Barcelona, la qualitat de vida dels 
barcelonins i els serveis públics que es presten. En aquest sentit, el seu grup comparteix 
la necessitat que les recomanacions derivades del Consell es concretin i que se’n faci un 
seguiment per tal de tenir un retorn més ràpid per part de l’Administració. Remarca 
que Barcelona és una ciutat que es construeix entre tots: ciutadania, Administració 
municipal i entitats. 
Clou la intervenció reiterant l’agraïment a tots els membres del Consell de Ciutat per la 
feina que fan i manifesta el desig que la locomotora del Consell de Ciutat continuï el 
seu llarg trajecte després d’aquesta crisi. Envia molts ànims a tothom per seguir 
treballant en els molts reptes de futur que hi ha per liderar i per millorar la ciutat de 
Barcelona. 
 
La Sra. PARERA dona les gràcies als dos representants del Consell de Ciutat per la 
presentació de l’informe, prou extens, i agraeix també la tasca que fan totes les 
persones que hi participen, persones molt actives que hi treballen intensament i 
realment es creuen la tasca d’aquest òrgan de participació. 
Tot seguit, afirma que, en moments de desconnexió i de crítica per part de la ciutadania 
envers la política i els polítics, és important impulsar la implicació ciutadana en la 
política, ja que l’aportació d’idees per part de la ciutadania permet a les 
administracions, sobretot en el cas de les administracions de proximitat com els 
ajuntaments, entendre el que sent la gent. Afegeix, però, que també és necessari que 
 CP 6/20 10/96 
 
l’Administració faci un retorn d’aquestes propostes, ja que, en cas contrari, es genera 
frustració en la ciutadania i la desconnexió augmenta, i observa que la manca de retorn 
per part de l’Administració respecte als informes, les recomanacions i les conclusions 
del Consell és una queixa reiterada en les seves reunions, una qüestió que han de 
millorar entre tots els membres de l’Ajuntament. 
Respecte al repte, esmentat a l’informe, d’enfortir les relacions amb altres consells 
sectorials, opina que és una bona iniciativa, però sempre que sigui per fer un treball 
conjunt i s’evitin les duplicitats de tasques, que fan perdre el temps a tothom, a gent 
que treballa amb il·lusió, i no tenen cap sentit. A més, considera que convindria 
incloure-hi la sinergia amb la síndica, que també fa recomanacions interessants. 
A continuació, manifesta l’opinió que caldria millorar el coneixement del Consell entre 
la ciutadania, ja que, com més coneguin els ciutadans les tasques que fa, més 
pluralisme tindrà, i cal treballar perquè el Consell sigui plural, perquè, si no, només 
representaria una part de la ciutat, cosa que el Consell no es pot permetre i 
l’Ajuntament no ha de consentir. 
D’altra banda, expressa el parer del Grup de BxCanvi que és important que el Consell 
s’allunyi de posicionaments polítics: en una democràcia representativa, són els 
representants polítics els que fan els posicionaments polítics, i si el Consell de Ciutat 
assumeix aquesta tasca, perd la seva essència, i les seves opinions, demandes i 
recomanacions perden credibilitat. Per tant, demana al Consell que deixi els 
posicionaments polítics per als partits polítics. 
Clou la intervenció tornant a agrair la tasca feta i encoratjant el Consell a seguir 
treballant per fer recomanacions i informes que realment són profitosos per a tots els 
grups. 
 
La Sra. MORERA agraeix el reconeixement de la tasca que fan tots els membres del 
Consell de Ciutat, que admet que, com consta a la memòria, hi ha coses per millorar, i 
explica que una de les propostes que s’han plantejat per a aquest any és revisar no 
només el dictamen de desigualtat i vulnerabilitat, sinó també un dictamen que es va fer 
el 2013 sobre emergència alimentària i, a partir d’aquí, elaborar una sèrie de propostes 
que siguin realment concretes i properes per solucionar tots els problemes que han 
tingut molts ciutadans al llarg d’aquests mesos, i poder garantir que es cobreixen els 
seus drets bàsics. 
 
El Sr. FERNÁNDEZ s’afegeix a l’agraïment de la Sra. Morera als grups polítics pels seus 
comentaris i les seves recomanacions, que són realment enriquidores i tenen contingut 
(demostren que, en general, saben de què parlen, és un tema que els interessa i n’han 
fet seguiment), i fa un comentari sobre la petició del Grup de BxCanvi de reservar la 
política als polítics i als partits polítics: qui ve de l’associacionisme o del Consell de 
Ciutat entén que la política que no es fa a través de les institucions és igual de vàlida. 
Dit això, reitera l’agraïment pels comentaris de totes les regidores i afirma que el 
Consell els incorporarà. 
 
La Sra. ALCALDESSA agraeix la feina del Consell de Ciutat, així com la seva intervenció 
al Plenari, i expressa el compromís de l’Ajuntament d’esforçar-se perquè 
 CP 6/20 11/96 
 
l’excepcionalitat que genera aquesta pandèmia global de la covid-19 no signifiqui 
retrocessos en general en drets i llibertats ni en participació ciutadana. 
Entén que la distància física d’aquests mesos sí que ha suposat abaixar molt el contacte 
i això podria ser una amenaça per a la participació ciutadana si s’instal·lés com una 
inèrcia o un nou costum. Per això, considera que tothom s’ha de comprometre aquí 
públicament perquè això no ocorri i per aprofitar tot el potencial telemàtic i reinventar 
la manera de fer trobades, també presencials, guardant les distàncies físiques per 
garantir la seguretat sanitària, però sense renunciar en cap cas al contacte proper i 
directe amb la ciutadania, que l’Administració pública necessita més que mai —també 
la ciutadania necessita més que mai tenir l’Administració municipal a prop—, ateses les 
dificultats no només sanitàries, sinó també socials i econòmiques. 
Entén que tots els membres del Plenari estan compromesos amb aquests grans reptes i 
convida tothom a buscar les maneres d’aconseguir que, efectivament, l’excepcionalitat 
generada per la covid-19 no signifiqui ni un allunyament de la ciutadania ni un retrocés 
en els mecanismes de participació. 
Clou la intervenció acomiadant els dos representants del Consell de Ciutat, a qui torna 
a donar les gràcies. 
 
a) Despatx d’ofici 
 
En compliment de l’article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les 
resolucions següents: 
 
DECRETS relacionats amb la situació d’emergència sanitària ocasionada per la covid-19 
 
1.- Decret d’Alcaldia, de 25 de maig de 2020, que primer: delega en la persona titular de la 
Gerència de Persones i Desenvolupament Organitzatiu la decisió motivada sobre la 
continuació dels procediments corresponents als processos de selecció i de provisió de 
llocs de treball que es refereixin a situacions vinculades estretament a la lluita contra la 
covid-19, o que siguin indispensables per a la protecció de l’interès general o per al 
funcionament bàsic dels serveis, d’acord amb l’apartat 4 de la disposició addicional 
tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, i el Decret d’Alcaldia de 14 de març 
de 2020; i segon: disposa que la decisió esmentada en l’apartat primer comporta 
també l’aixecament de la suspensió dels terminis per a la formulació de reclamacions o 
la interposició de recursos administratius contra les actuacions derivades d’aquells 
processos. 
 
2.- Decret d’Alcaldia, de 18 de juny de 2020, que acorda la restricció de l’accés de la 
ciutadania a les platges de Barcelona i als espais públics d’influència que consten 
detallats a l’annex que s’acompanya, entre les .00 hores del dia 23 de juny i les .00 
hores del dia 24 de juny de 2020. 
 
DECRETS de gestió ordinària 
 
3.- Credencial expedida per la Junta Electoral Central expressiva de la designació de l’Im. 
 CP 6/20 12/96 
 
Sr. Juan Ramon Riera Alemany com a regidor d’aquest Ajuntament en substitució, per 
renúncia, de la Ima. Sra. Margarita Mari Klose; i acta de la presa de possessió que 
tingué lloc el dia 11 de juny de 2020. 
 
4.- Decret d’Alcaldia, de 28 de maig de 2020, que primer, nomena la Ima. Sra. Maria 
Buhigas i San José regidora adscrita al Districte de Sarrià - Sant Gervasi, en substitució 
de l’Im. Sr. Jordi Castellana i Gamisans; i segon, nomena l’Im. Sr. Jordi Castellana i 
Gamisans regidor adscrit al Districte de Sants-Montjuïc, en substitució de la Ima. Sra. 
Maria Buhigas i San José. 
 
5.- Decret d’Alcaldia, de 4 de juny de 2020, que designa membre del Consell Rector de 
l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, en representació de les 
organitzacions sindicals, el Sr. Miquel Rubio i Domínguez, en substitució de la Sra. 
Esperanza Borrull i Bori. 
 
6.- Decret d’Alcaldia, de 4 de juny de 2020, que designa la Ima. Sra. Laia Bonet Rull 
membre del Consell General del Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo 
Barcelona – Centre Ernest Lluch en substitució de l’Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado. 
 
7.- Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que assigna, de conformitat amb el que 
disposa l’article 75.5 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases del règim local, i l’article 
11.2 ROM, a l’Im. Sr. Joan Ramon Riera Alemany el règim de dedicació exclusiva, amb 
les retribucions establertes a l’acord del Plenari del Consell Municipal de 16 de juliol de 
2019 per als regidors/ores de Govern i efectes des de l’11 de juny de 2020. 
 
8.- Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que modifica el Decret d’Alcaldia de 10 de juliol 
de 2019 (S1/D/2019-01487) en l’únic sentit d’atribuir la delegació en matèria 
d’Infància, Joventut i Persones Grans, continguda a l’apartat Tercer, lletra B), núm. 12, a 
l’Im. Sr. Joan Ramon Riera Alemany, regidor d’Infància, Joventut i Persones Grans. 
 
9.- Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que designa l’Im. Sr. Francesc Xavier Marce 
Carol regidor del Districte de Nou Barris, en substitució de la Sra. Margarita Mari Klose; 
i designa l’Im. Sr. Joan Ramon Riera Alemany regidor del Districte de les Corts, en 
substitució de l’Im. Sr. Francesc Xavier Marce Carol. 
 
10.- Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que nomena l’Im. Sr. Joan Ramon Riera 
Alemany membre de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona. 
 
11.- Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que nomena representant de l’Ajuntament 
de Barcelona als instituts que es relacionen, la persona següent: 
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 
President del Consell Rector: Im. Sr. Joan Ramon Riera Alemany, en substitució de l’Im. 
Sr. David Escudé Rodríguez. 
 CP 6/20 13/96 
 
 
Institut Municipal de Serveis Socials 
 
Vicepresident del Consell Rector: Im. Sr. Joan Ramon Riera Alemany, en substitució de 
la Sra. Margarita Marí-Klose. 
 
 
 
Institut Municipal d’Educació de Barcelona 
 
Vicepresident del Consell Rector: Im. Sr. Joan Ramon Riera Alemany, en substitució de 
la Sra. Margarita Marí-Klose. 
 
Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona 
 
Vicepresident del Consell d’Administració: Im. Sr. Joan Ramon Riera Alemany, en 
substitució de la Sra. Margarita Mari Klose. 
 
12.- Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que designa l’Im. Sr. Joan Ramon Riera 
Alemany membre del Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona, en 
substitució de la Sra. Margarita Mari Klose. 
 
13.- Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que delega en l’Im. Sr. Joan Ramon Riera 
Alemany la presidència del Consell Assessor de la Gent Gran, en substitució de la Sra. 
Margarita Mari Klose. 
 
14.- Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que nomena membres del Patronat de la 
Fundació Barcelona Formació Professional les persones següents: 
 
- Im. Sr. Joan Subirats i Humet, en substitució del Sr. Miquel Àngel Essomba i 
Gelabert. 
- Im. Sr. Jaume Collboni i Cuadrado, en substitució del Sr. Gerardo Pisarello Prados. 
- Sr. Felix Ortega Sanz, en substitució de la Sra. Emília Andreu i Almécija. 
- Sra. Montserrat Soler i Prat. 
 
15.- Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que delega temporalment, per tot el temps que 
la Ima. Sra. Regidora Janet Sanz Cid substitueixi el regidor de Ciutat Vella, Im. Sr. Jordi 
Rabassa Massons, en l’exercici del càrrec i les funcions d’aquest (Decret de substitució 
S1/D/2020-483, de data 12 de maig de 2020, publicat al BOPB en data 25 de maig de 
2020 i a la Gaseta Municipal de 18 de maig de 2020), la resolució dels recursos 
administratius en matèria d’urbanisme, règim d’intervenció en les activitats 
(ambientals, espectacles i activitats recreatives, prostitució, habitatges d’ús turístic, 
centres de culte i altres activitats sotmeses a algun règim d’intervenció) i mobilitat, la 
resolució dels quals està atribuïda a la Segona Tinència d’Alcaldia (Decret de delegació 
de competències S1/D/2019-1939, de 12 de setembre de 2020), contra actes dictats 
per l’esmentada regidora en substitució del regidor de Ciutat Vella, en l’Im. Sr. Regidor 
 CP 6/20 14/96 
 
Eloi Badia Casas. 
 
16.- Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que desconcentra en el gerent d’Economia, 
Recursos i Promoció Econòmica, i en el regidor/a i el gerent del Districte de Sant Martí 
diverses atribucions en l’àmbit de la gestió directa del Port Olímpic de Barcelona, 
delegada en virtut del conveni de 3 de febrer de 2020 entre la Generalitat de Catalunya 
i l’Ajuntament de Barcelona. 
 
17.- Decret d’Alcaldia, de 18 de juny de 2020, que nomena el Sr. Gerard Capo Fuentes com a 
personal d’alta direcció en el càrrec de gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge i 
Rehabilitació de Barcelona. 
 
18.- Decret d’Alcaldia, de 18 de juny de 2020, que designa la Sra. Margarita Tossas Marqués 
com a membre suplent del Consell Rector del Consorci Parc de Recerca Biomèdica de 
Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, i en substitució de la Sra. 
Carolina Recio Cáceres. 
 
19.- Decret d’Alcaldia, de 18 de juny de 2020, que nomena la Sra. Ariadna Rectoret i Jordi, 
directora del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, com a membre del Patronat de la 
Fundació Barcelona Formació Professional. 
 
20.- Decret d’Alcaldia, de 18 de juny de 2020, que designa la Ima. Sra. Laura Pérez Castaño 
vocal del Comitè d’Ajut Humanitari d’Emergència, i com a substitut el Sr. David Llistar 
Bosch. 
 
21.- Decret d’Alcaldia, de 18 de juny de 2020, que designa la Sra. Pilar Roca Viola vocal del 
Consell d’Edicions i Publicacions en substitució del Sr. Albert Dalmau Miranda. 
 
a) Informes 
 
1. – Estat de la ciutat 2019 
 
La Sra. ALCALDESSA posa de manifest que, si bé habitualment l’estat de la ciutat es 
tracta al principi de l’any, l’excepcionalitat que ha generat la pandèmia ha retardat la 
presentació d’aquest informe, que serà diferent d’altres anys atesa la situació 
provocada per la crisi. 
Explica que a principis d’any hi havia motius per a l’optimisme moderat: hi havia un 
important creixement econòmic, una creació de llocs de treball constant, durant molts 
anys seguits havien disminuït les xifres d’atur, havien començat a disminuir les 
desigualtats socials —encara un gran repte a la ciutat, però ja s’havia invertit la 
tendència del creixement—, i just abans d’aquesta crisi es van aprovar uns 
pressupostos municipals amb una majoria històrica i amb un increment històric 
d’ingressos i de despeses, de manera que hi havia reptes importants, com l’emergència 
climàtica o el dret a l’habitatge, però hi havia solvència i capacitat per seguir oferint 
dinamisme econòmic i mecanismes per donar resposta a les desigualtats socials. 
 CP 6/20 15/96 
 
Assenyala que tot això va quedar aturat de sobte i les dades que recull l’informe 
—felicita l’Oficina Municipal de Dades per la gran feina que fa en general i que ha fet 
també durant aquests mesos— mostren la profunditat del cop que ha sofert la ciutat 
amb la pandèmia, començant per les aproximadament 3.400 persones que han mort 
—aviat es convocarà un acte de dol de la ciutat, que no oblidarà totes aquestes 
persones— i les 15.000 persones diagnosticades. Afegeix que ara el que més s’està 
notant és l’aturada del creixement econòmic i la pèrdua de 50.000 llocs de treball, que 
encara hauria estat molt pitjor si no fos pels ERTO, als quals s’han acollit més de 
210.000 persones a la ciutat i que ahir es va acordar allargar tres mesos més, cosa que 
celebra. 
A continuació, exposa que un 86% de la ciutadania diu que ha estat molt o bastant 
preocupada per la situació, però subratlla que aquesta ciutat es fa forta davant les 
dificultats i, en aquest cas, s’ha unit i ha tret el millor de si mateixa. 
Destaca el comportament excepcional dels professionals sanitaris, les persones 
treballadores de la llar, de les cures, de la neteja, de mercats i de supermercats, 
Bombers i Guàrdia Urbana, entre molts altres, així com el comportament en general de 
la ciutadania responsable, que ha seguit les indicacions en moments de molta dificultat, 
i la capacitat dels serveis municipals, que han donat una resposta excel·lent, i en pocs 
dies van ser capaços de generar allotjaments per a persones sense llar o extensions dels 
hospitals amb els pavellons Salut, entre altres coses increïbles que van passar en un 
espai de temps molt breu. 
Observa que, en general, ha estat un aprenentatge vital per a tothom i un aprenentatge 
accelerat sobre gestió de crisis per part de l’Administració, en la qual segur que hi ha 
hagut errors —sempre n’hi ha—, però que té més d’un 58% d’aprovació de veïns i 
veïnes, que valoren positivament la feina feta per l’Ajuntament de Barcelona, i només 
un 16% hi té posicions crítiques. Afegeix que, de fet, l’Ajuntament ha estat durant tots 
aquests mesos l’Administració més ben valorada per la ciutadania. No obstant això, 
l’Ajuntament no s’atura aquí, sinó que mira cap endavant i afronta els grans reptes que 
té, alguns dels quals ja hi eren abans de la crisi i alguns dels quals s’han aguditzat, com 
ara l’impacte econòmic i social que queda a la ciutat un cop passat el pic d’emergència 
sanitària. 
Afirma que Barcelona té molt clar que no pot deixar de ser ambiciosa, socialment justa 
i ecològicament sostenible, i que cal impulsar la recuperació econòmica i social des del 
compromís col·lectiu, i l’Ajuntament serà una peça clau en la sortida de la crisi i 
facilitarà tots els debats que calgui al Plenari per tal de construir conjuntament aquesta 
sortida. 
Remarca que el Govern municipal aposta pel consens, la corresponsabilitat, el diàleg i la 
suma, i agraeix molt l’actitud dels grups municipals durant aquests mesos de tanta 
dificultat, que en general ha estat constructiva, i entre tots han estat capaços 
d’impulsar el Pacte per Barcelona com a espai conjunt amb els diferents actors de 
ciutat. A parer seu, aquest ha de ser el mètode que cal seguir els propers mesos, que 
continuaran sent excepcionalment difícils. 
Per acabar, indica que es mantenen grans reptes com ara l’habitatge i la rehabilitació, 
l’emergència climàtica, la lluita contra la contaminació o la reindustrialització —el 
conflicte de Nissan agreuja encara més la situació de crisi econòmica, però també posa 
deures sobre la necessària reindustrialització—, i manifesta la convicció que totes les 
 CP 6/20 16/96 
 
administracions (Ajuntament, Generalitat i Govern de l’Estat) han de treballar plegades 
i que Barcelona té prou capacitats per impulsar les grans transformacions i els grans 
reptes necessaris. 
 
El Sr. COLLBONI expressa l’opinió que la frase de la pancarta que hi ha penjada al balcó 
de l’Ajuntament (“Ens en sortirem”) sintetitza molt bé el que senten i volen els 
barcelonins i les barcelonines després de la situació que han viscut la ciutat i el país, 
extremadament dura i complicada, i mai vista per cap de les generacions actuals. 
Subratlla que durant aquests mesos de pandèmia la millor Barcelona s’ha expressat 
amb ambició, mirada llarga i optimisme, sense perdre allò que la caracteritza com a 
ciutat. Així, s’han vist exemples realment increïbles de treball comunitari als barris més 
vulnerables; treballadors públics, servidors públics, que posaven en risc la seva pròpia 
salut per complir la seva funció; entitats privades, com ara hotels, que cedien 
gratuïtament els seus establiments per organitzar hospitals, o construcció d’hospitals 
per part de l’Ajuntament —cosa que mai no havia fet— com a resposta a aquesta 
emergència sociosanitària mai vista. 
Assenyala que l’agenda de les prioritats de la ciutat ha estat l’agenda del Govern 
municipal des de fa un any (seguretat, llocs de treball i lluita contra les desigualtats i 
contra el canvi climàtic), però la covid les ha modificat d’alguna manera, ja que el virus 
ha atacat el més essencial de les grans ciutats (la densitat i la interconnectivitat) i ha 
posat i posa en risc el model de vida. Davant d’aquesta amenaça, però, l’Ajuntament 
treballa també per evitar que el virus suposi un pas enrere en el progrés econòmic, la 
prosperitat i la igualtat que s’havia començat a recuperar els darrers mesos i anys. 
Remarca que el virus no canviarà l’ADN de la ciutat, el que és i el que vol ser, una ciutat 
ambiciosa, oberta i dialogant. A parer seu, la ciutat ha demostrat durant aquesta crisi el 
que entén que tots els grups municipals han replicat, i creu humilment que ha estat a 
l’altura del que la gent demanava. 
Tot seguit, observa que, si bé fa uns mesos la prioritat era la inseguretat i es van 
prendre mesures decidides per reforçar el sistema públic de seguretat, per exemple 
reforçant en nombre la plantilla de la Guàrdia Urbana, ara, en un context 
econòmicament molt difícil, la prioritat seran els llocs de treball, ja que aquests (“jobs, 
jobs, jobs”) són la millor manera de combatre les desigualtats i garantir la prosperitat. 
D’altra banda, posa èmfasi en la importància del diàleg, i en aquest sentit agraeix, com 
ha fet l’alcaldessa, l’actitud que estan tenint els grups per adaptar el pressupost públic 
a les noves prioritats —esmenta el fons Covid, de 90 milions d’euros—, així com en el 
marc del Pacte per Barcelona, on es posa de manifest la capacitat de més de 250 
entitats de la ciutat i de tots els grups polítics de posar-se d’acord en relació amb els 
reptes comuns compartits mínims per al proper any i mig i per establir les bases d’un 
nou futur. 
 
El Sr. MARAGALL observa que l’informe és sobretot un gran inventari de dades 
—felicita l’Oficina Municipal de Dades— que massa sovint es basa, el juny del 2020, en 
dades del 2018 o del 2017, cosa que fa encara més feixuga o poc rellevant l’anàlisi que 
se’n pot extreure. A més, és l’inventari d’una Barcelona que ha canviat, i encara no es 
pot afirmar, ni de bon tros, que s’hagin superat, ni tan sols inicialment, les 
 CP 6/20 17/96 
 
immenses seqüeles socials i econòmiques de la crisi. No obstant això, agraeix l’annex 
de dades de juny del 2020 facilitat ahir, que d’alguna manera permet confirmar les 
conclusions a les quals permetria arribar l’informe. 
Tot seguit, explica que no comparteix els comentaris del Govern que demostren cert 
cofoisme, ja que hi continua havent un escenari de desigualtats profundes en alguns 
àmbits, i esmenta com a dades negatives la manca de mobilitat sostenible, 
l’envelliment de la població, la forta dependència del turisme, la precarietat laboral, 
l’elevadíssim preu de l’habitatge i les rendes salarials, inferiors en termes reals a les de 
fa deu anys, unes dades negatives que ja existien molt abans de la pandèmia però que 
aquesta ha agreujat i ha convertit en terribles. D’altra banda, menciona el dèficit, que 
qualifica de clamorós, en les escoles bressol (no s’aconsegueix anar més enllà del 56% 
de la demanda); la incongruència de tenir un 30% de la població en edat de treballar 
d’origen estranger, però que aquesta només representi un 1% de la plantilla municipal, 
i la bretxa salarial de gènere, que continua sent insuportable. 
A continuació, pregunta a l’alcaldessa i al tinent d’alcalde si se sap quanta gent viu avui 
a Barcelona sense viure, malvivint, sense treball legal o il·legal, sense reconeixement 
ciutadà, sense regularització, sense cap ingrés, sense ERTO, sense atur, etc., i comenta 
que la ciutadania depèn de la solidaritat, també pública, però sobretot privada, per 
subsistir. 
Remarca que, des de molt abans de la pandèmia, tant Barcelona com Catalunya tenen 
un problema de model socioeconòmic, i el paper de Barcelona és liderar el país —en 
concentra els principals actius—, la qual cosa significa que ha de créixer i ajudar a 
créixer, ja que un líder no és qui més s’emporta, sinó qui més aporta. 
Comenta que de vegades sembla que el Govern municipal vulgui fer un exercici 
d’autoreferència, com el que es va veure fa pocs dies quan parlava de la Barcelona dels 
cinc milions. Diu a l’alcaldessa que els estudis i els plans són benvinguts, però 
Barcelona, l’àrea metropolitana i Catalunya necessiten una agenda d’estratègies actives 
i transformadores de present, no d’un futur indeterminat. 
Per acabar, subratlla que Barcelona està en condicions d’exercir de capital dels 7,5 
milions d’habitants del país i de fer-ho corresponsablement i generosament, i ha de 
tenir capacitat també de recuperar la idea de l’euroregió de 20 milions d’habitants, avui 
més important i més urgent que mai. 
 
La Sra. MUNTÉ comença la intervenció enviant un record a l’amic i company Joaquim 
Forn, que en condicions normals hauria de ser aquí com a regidor i cap del Grup 
Municipal de JxCat, tal com volien els ciutadans que el van escollir democràticament. 
Tot seguit, afirma que no hi ha gaires diferències entre el primer semestre del 2019, 
quan a Barcelona governava BC, i el segon semestre, amb BC i el PSC (amb el suport de 
Manuel Valls): totes dues èpoques es caracteritzen per un excés d’anuncis i 
d’autobombo, poques concrecions, encara menys solucions per a les preocupacions 
dels barcelonins, cap ambició, i generació de crisi i de problemes allà on no n’hi havia. 
Cita Sèneca per dir a l’alcaldessa que “no hi ha vent favorable per a qui no sap on va” i 
que ni tan sols quan les coses anaven millor sabia on volia portar Barcelona, fet que es 
va patir durant tot el mandat anterior i que la ciutadania va percebre —per això va 
perdre les eleccions—, i en aquest nou mandat es pot afirmar que la formació d’un nou 
govern de més ampli espectre no ha servit per canviar aquesta realitat. 
 CP 6/20 18/96 
 
Subratlla que, tres mesos després del decret de l’estat d’alarma, encara no se sap quin 
és el pla del Govern per treure Barcelona de la greu crisi provocada per la pandèmia, i 
tothom té propostes menys ell: associacions, entitats i grups municipals de l’oposició 
han fet moltes aportacions i propostes a les taules del Pacte per Barcelona (el web 
recull fins a 83 documents i més de mil propostes, i tothom s’hi ha manifestat excepte 
el Govern). 
A continuació, felicita l’equip de persones que han treballat l’informe, molt correcte 
des del punt de vista teòric, però observa que darrere les dades hi ha polítiques 
públiques, que és el que han de valorar. En aquest sentit, esmenta algunes dades que el 
seu grup considera molt preocupants, com ara que l’economia de Barcelona segueix 
creant ocupació, però amb una de les taxes de variació més feble de les registrades des 
dels inicis de la recuperació, i es mantenen a la ciutat fortes desigualtats territorials, 
una situació de desocupació que es cronifica per a moltes persones i un atur estructural 
que incideix sobretot en les persones de més de 50 anys. 
Posa de manifest que creix la demanda de serveis socials de la ciutat i el nombre de 
persones ateses, així com el sensellarisme, que creix any rere any, com diuen no només 
les dades, sinó també Arrels i la síndica, que en un informe recent adverteix de 
l’existència d’un sensellarisme de llarga durada i proposa, encertadament, allò que el 
Grup de JxCat demana des de fa molt de temps, una aposta ferma pel housing first i per 
equipaments o espais de molt baixa exigència. 
Subratlla que el Govern no està donant resposta al greu problema de l’habitatge i 
critica que a l’informe es digui eufemísticament que “tot sembla indicar que ens 
trobem davant de certs desajustos entre els preus d’oferta i la capacitat econòmica 
dels llogaters”, quan el problema no es limita a desajustos, sinó que, tal com 
reflecteixen l’Enquesta de serveis municipals i el Baròmetre de desembre del 2019 
—pregunta quan es facilitarà el relatiu al primer semestre del 2020—, és un greu 
problema social i personal. 
Remarca que el seu grup continua donant suport a totes les mesures en matèria 
d’habitatge que considera positives per a Barcelona, i lamenta la manca de projecte i 
d’iniciatives tant en polítiques d’habitatge com en polítiques socials. 
Per acabar, comenta que l’informe recull dades preocupants en relació amb àmbits 
com ara la seguretat —se situa com el principal problema de la ciutat amb el valor més 
alt des de 2011—, la mobilitat o la neteja. 
 
La Sra. GUILARTE esmenta les persones que han perdut la vida durant la pandèmia i les 
seves famílies, i fa un reconeixement de totes les persones que han treballat i lluitat 
—i ho continuen fent— per superar-la al més aviat possible. 
Dit això, retreu al Govern que hagi relegat el debat necessari a un mer punt de l’ordre 
del dia d’un ple ordinari, la qual cosa és un menyspreu a tots els barcelonins i a la 
situació que estan vivint, i lamenta que ni el PSC, ni BC, ni ERC ni JxCat hagin donat 
suport a la sol·licitud de ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat que va registrar ahir 
el seu grup. Subratlla que això demostra, un cop més, la seva manca de respecte, de 
transparència i de voluntat de retre comptes, i afirma que el Govern ha malgastat molts 
milions de diners públics per fer publicitat d’un govern social quan la realitat és molt 
diferent, ja que el risc de pobresa i exclusió social va passar del 15% el 2015 al 22% 
abans de la covid-19; el preu de les escoles bressol ha passat de 289 euros a 395; 
 CP 6/20 19/96 
 
el nombre de persones sense llar ha augmentat un 72% (ja hi ha més de 1.240 persones 
que viuen al carrer), i la inseguretat, el principal problema per als barcelonins, ha 
augmentat (es produeixen 200.000 delictes a l’any, una mitjana de 550 cada dia, i la 
xifra continua augmentant). 
Posa de manifest que des del setembre tant l’alcaldessa com el Sr. Batlle tenen sobre la 
taula el pla de seguretat integral del Grup de Cs, però, com de costum, ni tan sols han 
confirmat que l’hagin rebut. Subratlla que aquesta és la seva manera de governar i que 
el problema no és només que no donin resposta als grups municipals, sinó també que 
no siguin capaços de donar-la als barcelonins. 
Afegeix que ara la principal preocupació del Sr. Batlle, que no ha estat capaç 
d’aconseguir resultats en un any, tal com prometia, és abandonar les seves 
responsabilitats, a diferència dels membres del Grup Municipal de Cs, que tenen clar 
que es deuen als barcelonins i han de treballar exclusivament per a ells, per resoldre els 
seus problemes. A continuació, comenta que el segon problema que més preocupa els 
barcelonins és l’accés a l’habitatge. Indica que l’alcaldessa el 2015 prometia 8.000 
habitatges, dels quals només se n’han entregat uns 700, i ara en promet 6.000 fins al 
2023, i subratlla que l’únic que ha demostrat la seva arbitrària política d’habitatge és 
que és un fracàs absolut, i que, per un cop que l’alcaldessa fa col·laboració 
publicoprivada és perquè el seu multimilionari amic Roures obri una nova línia de 
negoci a costa dels diners públics. Respecte a l’economia, assenyala que avui els 
barcelonins paguen més impostos pels mateixos serveis que tenien abans; ha 
augmentat la desigualtat entre districtes; l’alcaldessa es dedica a espantar les empreses 
i després intentar fer veure que li importen els llocs de treball que es perden, i el 
Govern mai no ha estat al costat de qui genera riquesa i llocs de treball, sinó que ha 
buscat conflicte amb tots els sectors econòmics de la ciutat. No obstant això, gràcies a 
l’acció política de Cs i a l’esforç dels sectors econòmics i socials, almenys s’ha 
aconseguit que el Govern veiés la realitat i es rebaixessin alguns impostos abusius, com 
ara la taxa de terrasses o la de residus al comerç. D’altra banda, Cs ha estès la mà al 
Govern per acordar les modificacions i els plans necessaris per superar la crisi. 
Lamenta que el Govern municipal criminalitzi el turisme, que representa el 12% del PIB 
de la ciutat, i promogui la turismofòbia, i esmenta la moratòria hotelera, que continua 
vigent, la tèbia defensa d’esdeveniments com el Mobile World Congress, i el rebuig 
sectari a projectes imprescindibles per a la ciutat com l’Hermitage. 
Per acabar, subratlla que l’estat de Barcelona s’ha agreujat per la crisi, una crisi que ha 
demostrat que qui veritablement està a l’altura de la situació són els ciutadans, a 
diferència del Govern municipal. 
 
El Sr. BOU comenta que respecte als primers sis mesos del 2019 hauria de parlar com a 
empresari i contribuent, i respecte al segon semestre, com a regidor, i dona les gràcies 
als equips que han treballat en la preparació de l’informe de l’estat de la ciutat el 2019, 
així com en l’avenç extraordinari de l’informe del 2020 a conseqüència dels efectes de 
la pandèmia de la covid-19. 
Observa, però, que hi ha moltes coses importants que l’informe no recull. N’esmenta 
algunes: 
- Sobre habitatge, el segon problema de la ciutat, l’informe indica que el 2019 hi va 
haver 2.000 sol·licituds més d’habitatges de protecció oficial que el 2018, però no 
 CP 6/20 20/96 
 
inclou que l’Ajuntament faci tot allò necessari amb els cent solars municipals per 
construir o cedir, i gairebé 5.000 habitatges de protecció, mentre que la imposició de 
destinar un 30% de les promocions a habitatge social ha provocat l’efecte contrari al 
desitjat: la reducció de l’oferta. Afegeix que durant els tres primers mesos del 2019 el 
nombre d’habitatges iniciats va disminuir un 55,3%. 
- Sobre els serveis socials, observa que l’informe no fa cap menció de les persones 
grans que es troben en llista d’espera (més de 5.000 per a residències de gent gran i 
més de 300 per a centres de dia) i encara hi ha pendents de construir 6 residències i 
centres de dia del conveni d’equipaments socials 2005-2007. Afegeix que des del 2015 
hi ha hagut un augment del 12% en el nombre de persones que dormen al carrer 
(1.300) i del 21% en el cas de les persones sense llar (3.700), i el 2019 no es van crear 
més places de primer habitatge, de manera que es va incomplir un prec que va 
presentar el Grup del PP a la Comissió de Drets Socials el setembre del 2016. 
- Sobre educació, assenyala que l’informe omet la negativa a donar resposta a més de 
3.000 famílies que no han aconseguit plaça d’escola bressol, i el Pla d’escoles bressol 
2016-2020 ha quedat insuficient. Respecte d’aquesta qüestió, recorda que la 
Generalitat no aporta ni un euro a les escoles bressol des del 2012 i acumula un deute 
de 41,8 milions d’euros. D’altra banda, l’informe tampoc no parla dels barracons ni del 
dèficit d’equipaments educatius. 
- Sobre seguretat i convivència, assenyala que la ciutat va registrar 552 delictes diaris 
els dos primers trimestres del 2019, i els darrers anys han augmentat els robatoris amb 
violència, les agressions sexuals i els homicidis, i els esforços del Sr. Batlle no han estat 
suficients per fer front al principal problema dels barcelonins. A més, algunes accions 
contra els narcopisos han traslladat el problema però no l’han tallat d’arrel, i no s’ha 
aconseguit posar fi als conflictes en determinats barris. 
- Sobre activitat econòmica, critica que es mantingui una política negativa contra 
alguns sectors productius de la ciutat, i posa de manifest que les amenaces al sector de 
l’automoció generen alarma en el món empresarial; els obstacles que travessa el sector 
de la restauració i l’hostaleria han donat lloc a una crisi o no han contribuït a resoldre’n 
la que hi ha, i les pimes i els autònoms estan preocupats per les restriccions de les 
terrasses i l’augment de les taxes. 
Per acabar, en relació amb la covid-19, subratlla que hi ha un deute amb els funcionaris 
públics, amb les residències de gent gran, els centres de salut i els ciutadans dels barris 
més colpejats pels efectes de la pandèmia, que són els del districte de Nou Barris, on 
els serveis públics són insuficients i els serveis socials estan al límit. 
 
El Sr. VALLS comença la intervenció dient a l’alcaldessa que, després del que va passar a 
l’última sessió del Plenari, està content de no ser a la sala, ja que s’hi va viure un 
moment d’hipocresia i de nivell polític molt baix. 
Dit això, qualifica el 2019 com un any d’eleccions i de clarobscurs: d’una banda, 
Barcelona es consolidava com un node de primer nivell de l’economia digital amb grans 
operadors i un ecosistema atractiu per a les petites empreses tecnològiques, però les 
perspectives de futur que reflecteixen les enquestes de clima empresarial de l’àrea 
metropolitana de Barcelona del quart trimestre del 2019 eren les menys favorables dels 
darrers cinc anys; d’altra banda, malgrat el rècord de prop de 8,5 
 CP 6/20 21/96 
 
milions de visitants allotjats als hotels de la ciutat i el rècord històric a l’aeroport del 
Prat, amb més de 52,6 milions de passatgers, que incloïa una forta empenta dels vols 
intercontinentals, l’economia de Barcelona va alentir el ritme de l’activitat econòmica i 
la generació d’ocupació, més feble que els anys precedents. 
A continuació, assenyala que el 2019 les rendes mensuals del lloguer d’habitatge es van 
situar en els 970 euros de mitjana, amb un augment del 5,3% respecte de l’any 
anterior, i la demanda d’habitatge de protecció oficial per part de les unitats familiars 
es va enfilar fins a les 41.735 sol·licituds. 
D’altra banda, indica que, si bé la taxa de graduació en ESO havia augmentat 
lleugerament els cursos anteriors fins a assolir el 91,8%, les diferències entre els dos 
districtes de resultat extrem es van eixamplar, com també ho van fer les diferències 
entre districtes pel que fa a l’esperança de vida. 
Respecte a la inseguretat, el principal problema de la ciutat, negat durant molts anys 
—celebra l’acció del Sr. Batlle—, comenta que Barcelona venia més d’obscuritat que de 
claredat, però en aquests moments no té gaire sentit analitzar l’estat de la ciutat de 
l’any passat, ateses les circumstàncies dels darrers mesos. 
Posa de manifest que la crisi va sorprendre la ciutat, que hauria d’haver estat més ben 
preparada, en un moment baix, i la declaració de l’estat d’alarma va comportar una 
aturada de l’activitat econòmica del 3,8% el primer trimestre, que s’ha traduït en una 
reducció del ritme de creixement del PIB i, consegüentment, en menys ocupació i més 
atur (decreixement). Afirma que el que alguns, amb responsabilitats però 
irresponsablement, volien i feien el possible per aconseguir, ja ho tenen; pregunta què 
passarà ara, i indica que, segons tots els estudis, la caiguda del PIB serà encara més 
intensa durant el segon trimestre. D’altra banda, la caiguda en la construcció el primer 
trimestre és especialment intensa (prop d’un 8%). Pregunta si es reaccionarà davant de 
tot això, i afegeix que la desigualtat territorial que patia Barcelona s’ha posat de 
manifest de la pitjor manera possible tant en la crisi sanitària, que ha tingut un impacte 
significativament més gran en barris amb un nivell socioeconòmic baix, com en la crisi 
econòmica (els assalariats dels districtes de Nou Barris o de Ciutat Vella són els qui més 
han vist perjudicada la seva situació laboral). Subratlla que tots els indicadors fan por i 
són conseqüència de les crisis sanitària, econòmica i social. 
Conclou que als problemes que ja hi havia abans, per exemple de neteja —continua 
sent un problema, com demostra el que ha passat aquest matí a Horta—, de seguretat 
o d’habitatge —si no es canvia la regla del 30%, no es podrà construir a la ciutat—, s’hi 
afegeixen els generats per la crisi, i subratlla que la gravetat de la situació exigeix 
unitat, consens i intel·ligència. 
 
La Sra. ALCALDESSA remarca que el Govern no vol tornar a la normalitat d’abans de la 
crisi, si s’entén per normalitat milers de desnonaments, precarietat econòmica, 
desigualtat o contaminació. Per això, ha gestionat la crisi sanitària sense deixar 
d’atendre els grans reptes. Per exemple, ha impulsat encara amb més força una 
transformació de l’espai públic que ja estava en marxa per aconseguir una ciutat més 
verda, més saludable i més amable, i seguirà en aquest camí, i ha impulsat la capital de 
l’alimentació sostenible per al 2021 i la candidatura per ser seu de l’Agència Europea de 
Predicció Meteorològica. D’altra banda, ha presentat el Pla estratègic 2030 amb 
 CP 6/20 22/96 
 
municipis de la regió metropolitana, amb la convicció que cal ser més ambiciosos i més 
valents que mai i que cal fer-ho conjuntament amb la ciutadania. 
Per acabar, demana a tots els grups municipals unió en aquests moments de dificultat 
per defensar l’autonomia local i la qüestió estratègica de les ciutats com a motor de la 
recuperació econòmica, ja que enmig de la crisi hi ha una temptació recentralitzadora 
per part de totes les administracions supramunicipals, i cal defensar més que mai la 
flexibilitat financera i les competències municipals per fer front a la crisi. 
 
El Sr. MARAGALL afirma que aquest debat demostra que el camí que s’estava seguint 
no era l’encertat i, consegüentment, ara no hi ha la preparació necessària per fer front 
als reptes gegantins que hi ha al davant, i diu al Sr. Collboni que el lema “jobs, jobs, 
jobs” ha estat la resposta del president Trump al virus i que “jobs and growth” és el que 
fa anys que diuen al Parlament Europeu els profetes de l’austeritat i fabricants de 
desigualtat. Li demana que reflexioni en aquest sentit. 
Tot seguit, comenta que Barcelona creixia amb peus de fang i ara només en queda el 
fang, de manera que cal treballar-hi amb més seriositat, rigor i autoexigència, i posa de 
manifest que el govern “més progressista de la història” no vol perdre ni un metre de 
domini del front marítim, ni un euro de negoci, i l’ha de seguir explotant en contra de 
l’interès de la ciutat. 
A continuació, indica que el problema de Barcelona no és el turisme, sinó la manca d’un 
creixement similar o superior d’activitats amb contingut, coneixement i valor afegit, 
sobre les quals hi ha molt més a dir, a fer, a debatre i, si pot ser, a consensuar. 
Per acabar, subratlla que el creixement, abans ja necessari, ara és imprescindible i ha 
de ser immediat, en clau metropolitana, i no amb presentacions de PowerPoint ni amb 
dibuixos animats. 
 
La Sra. MUNTÉ es mostra d’acord amb el primer tinent d’alcaldia que Barcelona té molt 
potencial, i observa que el té la seva xarxa econòmica i associativa, social, cultural i 
esportiva, sobretot si hi ha davant un bon lideratge i un treball cooperatiu ben 
coordinat. 
A continuació, demana al Govern municipal que posi el poder que té a Madrid al servei 
de Barcelona i del municipalisme, ja que, entre altres coses, és molt necessari que els 
ajuntaments puguin disposar de la màxima flexibilitat amb els seus romanents, i encara 
no han aconseguit que es deroguin les lleis que limiten aquesta autonomia des d’un 
punt de vista financer. 
Subratlla que, per sortir d’aquesta crisi, cal treballar plegats, com està fent el Grup de 
JxCat, que ha participat en acords importants com el que havia de permetre l’ampliació 
de terrasses del sector de la restauració o l’acord de modificació del crèdit per poder 
mobilitzar 90 milions d’euros, i ha presentat moltes propostes que han estat aprovades 
—ho celebra— i que cal complir, com ara el Pla de xoc per al sector cultural i esportiu, 
el Pla d’estímul per al comerç de proximitat, els ajuts a les famílies, el Pla de lleure 
infantil o el Pla d’aparcaments. 
Conclou que l’oposició del seu grup és ferma però constructiva i espera que la valoració 
que facin de l’estat de la ciutat d’aquí a un any sigui molt més positiva que la d’ara. 
 CP 6/20 23/96 
 
La Sra. GUILARTE convida el Grup de JxCat a signar la petició de Cs de celebrar un ple 
extraordinari per fer el debat que mereix la ciutat i dir-hi tot allò que ha de dir, i 
comenta que, si bé el seu grup no està sorprès per l’actitud de la Sra. Colau, ja que, com 
sempre, es limita a les paraules i a les pancartes però els fets demostren que no fa 
gaires coses eficients, sí que està sorprès de veure el Sr. Collboni i el PSC de comparsa: 
són a l’Ajuntament però no hi són res, fins ara no hi han aportat res i ara combreguen 
amb allò que criticaven ferotgement quan estaven a l’oposició. Subratlla que, davant 
d’aquesta lamentable situació, Cs continuarà exercint una oposició responsable. 
Posa de manifest que el seu grup ha presentat fins a vuit plans de xoc —molts d’ells, fa 
mesos— per a tots els àmbits en què cal actuar a la ciutat, però el Govern ha continuat 
actuant sense planificació ni estratègia i ha aconseguit que Barcelona sigui una ciutat 
sense il·lusió. Demana a l’alcaldessa que faci un tomb per la ciutat —a peu, no en el seu 
cotxe flamant i contaminant— perquè vegi com de trista és la situació, amb molts 
comerços tancats, inseguretat al carrer, deixadesa i el caos que ha provocat amb la 
mobilitat implantada. 
Per acabar, subratlla que s’ha de governar per a tots els barcelonins i lamenta que 
encara quedin tres anys de legislatura, ja que això significa que els ciutadans han de 
continuar patint aquest govern fins al 2023. 
 
El Sr. BOU fa seves les paraules del primer tinent d’alcaldia: el millor que es pot fer per 
ajudar socialment les persones és donar feina i evitar que se’n perdi, i l’Ajuntament s’hi 
ha d’implicar donant-hi la màxima prioritat, sense deixar de banda els problemes de 
mobilitat i de contaminació. 
 
b) Mesures de govern 
 
1. – Pla Barcelona Ciència 2020-2023. 
 
El Sr. SUBIRATS explica que el Pla Barcelona Ciència 2020-2023 es va compartir fa un 
temps amb els grups municipals i el teixit científic i acadèmic de la ciutat i es va 
presentar al Saló de Cent el 10 de març, en l’últim acte organitzat per l’Ajuntament 
abans de la declaració de l’estat d’alarma, i agraeix la feina del Consell Assessor 
Científic de Barcelona, presidit pel doctor Lluís Ferrer, que ha ajudat a definir i elaborar 
el pla; les aportacions del Consell Assessor Municipal d’Universitats (CAMU), que també 
hi ha estat present i segueix orientant la definició de polítiques d’universitats, i la feina 
de l’equip encapçalat per Júlia Miralles en aquest camp. 
Tot seguit, observa que la implementació del pla s’ha d’adaptar als escenaris generats 
per la pandèmia de la covid-19, que posen encara més en relleu la necessitat de 
reforçar els vincles entre les polítiques municipals i la ciència, la recerca i el 
coneixement, tan importants a Barcelona. 
Comenta que qui treballa actualment en aquest àmbit segueix la petjada de persones 
com Vladimir de Semir, que va escriure al suplement de ciència de La Vanguardia, va 
ser regidor de Ciutat del Coneixement (1999-2003) i comissionat per a la difusió i la 
promoció de la cultura científica (2003-2008) sota la direcció del regidor Ferran 
Mascarell, i exposa que la creació del CAMU per part del Govern Trias va ser un pas 
 CP 6/20 24/96 
 
més en l’acostament i el reforçament dels vincles entre ciutat i ciència que avui es 
volen continuar reforçant. Afegeix que, en els darrers temps, la creació del premi 
Hipàtia, la convocatòria d’ajuts a la recerca, juntament amb la Fundació “la Caixa”, han 
estat els reptes urbans més importants, que, amb esdeveniments com la Biennal Ciutat 
i Ciència, celebrada el febrer del 2019, apuntaven a dotar de consistència i estructura 
aquest conjunt d’iniciatives. 
El Govern opina que el Pla Barcelona Ciència és un pas més en la consolidació de la 
política científica local que necessita la ciutat, que va en la mateixa direcció que altres 
grans ciutats europees: cal més coneixement, més recerca i més ciència per encarar la 
complexitat del moment actual, i cal obrir més la ciència a la ciutadania, garantint 
l’accés al coneixement en condicions d’equitat, amb esforços que apleguin tots els 
actors i reforçant la col·laboració i els projectes compartits. 
Subratlla que, com més se socialitzin les evidències científiques i els debats sobre la 
manera d’avançar en els canvis necessaris, més es podrà compensar el funcionament 
d’un sistema democràtic que té tendència a fer prevaler el curt termini que marquen 
les conteses electorals, i observa que, si bé la ciència no dona respostes unívoques 
sobre els problemes que té plantejats la humanitat, sense evidències el debat 
democràtic pot caure fàcilment en polèmiques demagògiques on l’opinió pública és 
més fàcilment manipulable. Per això, els científics busquen sempre les millors 
evidències possibles mentre que els polítics treballen més aviat en la configuració dels 
consensos més amplis possibles per tirar endavant les seves propostes, cada col·lectiu 
amb els seus llenguatges, les seves formes de comunicar i les seves exigències 
temporals. 
Remarca que és important que els científics no només busquin socialitzar els seus 
debats i els seus descobriments en els espais socials i en l’esfera pública on la 
ciutadania busca respostes als seus dilemes, sinó que també es preocupin de com 
influir en el procés de configuració de les polítiques públiques. Per això, cal conèixer el 
procés i saber quines són les variables més importants per poder-hi incidir. 
Assenyala que, durant aquestes setmanes, la ciutat ha desenvolupat una sèrie de 
polítiques en àmbits com salut, treball, habitatge, accés a l’educació, cultura i 
coneixement, en què la ciència ha tingut un paper clau i s’ha demostrat bàsica per 
afrontar grans reptes de ciutat que s’han viscut i que es viuran, com ara el 
desenvolupament científic, especialment mèdic, solucions per a l’ús de l’espai públic, 
preparació per a noves crisis causades per altres epidèmies o pel canvi climàtic, i noves 
tecnologies com a eina central per a la democratització necessària, la privacitat i els 
criteris ètics. 
Per acabar, indica que ja s’han posat en marxa diversos projectes fruit del diàleg 
constant amb els sectors científics i acadèmics per concretar els reenfocaments 
necessaris dels projectes i la redefinició de prioritats, també pel que fa al Pla Barcelona 
Ciència. Per exemple, el 17 de juny diverses ciutats europees amb Barcelona al 
capdavant van enviar la Carta de ciutats i ciència a la Unió Europea, i el Pla Barcelona 
Ciència, estructurat en 4 grans eixos, 15 objectius i 51 accions que ja han començat a 
caminar, és un projecte estratègic de ciutat per crear un model propi de 
desenvolupament econòmic basat en la potència científica i de recerca de Barcelona. 
 CP 6/20 25/96 
 
El Sr. PUIG explica que, si bé el Grup d’ERC està completament d’acord que la ciència és 
important per a Barcelona, que sempre ha volgut estar al capdavant de la innovació i 
aquesta sempre ha estat molt vinculada a la ciència, potser avui més que mai. Per això, 
troba molt bé la música del pla, perquè els elements simbòlics són importants i el pla 
reconeix el valor de l’esforç científic —esmenta el premi Hipàtia, la Biennal Ciutat i 
Ciència, les convocatòries de suport a la ciència o la carta enviada a la Unió Europea 
encapçalada per l’Ajuntament de Barcelona—, però la lletra del pla els inquieta una 
mica més. 
Explica que el pla transmet la sensació que manquen prioritats: s’ha parlat amb molta 
gent, s’han pres moltes notes sobre coses molt importants, però no s’ha prioritzat, un 
error habitual del Govern municipal, que acostuma a prestar més atenció a la façana, a 
l’anunci i a l’estètica que a l’edifici, a les accions i a l’ètica. Comenta que avui és un dia 
especialment lamentable tenint en compte el que està passant al front marítim de la 
Barceloneta. 
A continuació, esmenta dues qüestions en què l’Ajuntament té un paper cabdal i que el 
seu grup troba a faltar en el pla: la gestió dels espais i la demanda de solucions 
tecnològicament avançades. Pel que fa a la gestió dels espais, comenta que a Barcelona 
hi ha projectes molt ambiciosos que necessiten espai, una cosa molt escassa a la ciutat, 
i l’Ajuntament no hauria de limitar-se a donar la llicència, sinó que també hauria 
d’acompanyar. Pel que fa a la demanda de solucions tecnològicament avançades, 
comenta que l’Ajuntament hauria de ser molt exigent i els científics de Barcelona 
haurien de percebre aquesta exigència. 
 
El Sr. MASCARELL subratlla que aquest és un assumpte de notable transcendència i cal 
acollir-lo com un projecte que mereix moltíssima atenció, ja que és decisiu per al futur 
de la ciutat, que té un ecosistema científic prou important, i observa que amb aquest 
projecte la ciutat s’hi juga molt pel que fa al futur del teixit industrial, la qualitat del 
treball o la capacitat d’atreure inversió professional. 
Tot seguit, observa que el pla és una compilació de coses que en gran mesura ja 
existeixen, però hi manquen compromisos, prioritats i ambició —aquests projectes no 
es poden plantejar per a un sol mandat—, i en alguns punts sobra una mica 
d’autocomplaença. 
Troba encertat que s’incloguin iniciatives que han promogut altes administracions, però 
assenyala que, en termes pràctics, s’anuncia una oficina, un equip i una inversió de 12 
milions d’euros (un més que el 2019), amb un 0,25% del pressupost municipal, que es 
diu que dedicarà un 0,06% a recerca i innovació. El seu grup espera que això sigui una 
declaració d’intencions d’una manera de començar, no pas una declaració d’intencions 
definitiva. 
Subratlla que, atès que aquest és un assumpte estratègic, cal un programa més 
ambiciós, de més durada —hauria d’anar més enllà d’un mandat— i un pacte 
col·laboratiu amb les altres administracions. Afegeix que, en aquest sentit, la 
reassignació dels fons europeus de desenvolupament regional (FEDER) dedicats a R+D a 
la ciutat no seria una bona notícia si es concretés, i el seu grup col·laborarà per 
defensar que es conservin. 
A continuació, diu que mantenir una Generalitat mal finançada com ara es troba no és 
una bona notícia —l’aportació del Govern central en els plantejaments que s’estan 
 CP 6/20 26/96 
 
fent en aquesta situació no és bona— i cal no defugir els assumptes menys complaents: 
hi ha molta feina precària, les universitats estan mal finançades, les polítiques estatals 
són discriminatòries i l’autonomia està mal finançada. 
Conclou que cal aprofundir el pla, la visió de futur i el finançament adequat, i que el 
Grup d’ERC treballarà en aquesta direcció, imprescindible per a la ciutat. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació del pla, que, com ha dit el Sr. Subirats, es va 
presentar pocs dies abans del decret de l’estat d’alarma, i comenta que el maig del 
2019 Barcelona va ser designada Ciutat de la Ciència i aquesta mesura ha de ser un pla 
d’acció d’aquesta designació. 
Dit això, explica que el Grup de Cs pot coincidir amb els objectius i els eixos del pla 
(Barcelona ha de ser una ciutat líder i millorar el creixement basat en el coneixement i 
la innovació, de manera que calen més recursos i fomentar el paper internacional de la 
ciència, tal com es demana contínuament al pacte de ciutat quan es parla de ciència), 
però està preocupat pel costum del Govern de presentar moltes mesures i molts plans 
però no portar-los a terme. Esperen que en aquest cas no passi el mateix. 
Retreu al Govern que en algunes ocasions no hagi apostat per la ciència. Per exemple, 
el novembre del 2017 va lluitar molt poc perquè Barcelona fos la seu europea de 
l’Agència del Medicament, que implicava 890 treballadors, 35.000 visitants i una gran 
oportunitat científica i econòmica per a la ciutat. Espera que no torni a cometre el 
mateix error. 
Quant a inversió en R+D+I, subratlla que cal una col·laboració i consens de tots els 
agents socials i econòmics, tant públics com privats, i el Govern ha de superar aquesta 
“al·lèrgia” que té a la col·laboració publicoprivada, imprescindible per posar en marxa 
projectes globals que ara mateix necessita la ciutat. 
A continuació, remarca que, perquè el pla tiri endavant, cal configurar una estructura 
que doni cabuda a l’impuls, la gestió, l’operativitat i el suport tècnic. Per això, pregunta 
com s’adaptarà al pla l’Oficina de Ciència Ciutadana, creada el 2012, i subratlla que el 
pressupost hauria de ser molt més gran. 
Tot seguit, agraeix en nom de Cs el treball de totes les persones que es dediquen a la 
recerca, moltes de les quals han hagut de marxar del país o han de combinar la feina de 
recerca amb una altra per poder arribar a final de mes. Subratlla que totes les 
administracions públiques han de garantir que la gent es pugui dedicar a la recerca amb 
unes bones condicions laborals, i agraeix la feina que estan fent tots els científics per 
trobar el medicament efectiu i la vacuna per lluitar contra la covid-19. 
Conclou que els eixos i els objectius del pla són encertats, però perquè sigui operatiu 
cal molta més concreció, i insisteix que aquest no pot ser un altre pla que es quedi en 
un calaix. 
 
El Sr. RAMÍREZ agraeix la presentació del pla, una mesura que el Grup del PP valora 
positivament, si bé entén que li manca ambició, ja que, davant d’un repte tan gran com 
replantejar la relació de la ciutat amb la ciència, la mesura que es presenta és limitada 
en tots els sentits. D’altra banda, si bé està d’acord amb la majoria dels punts que 
planteja la mesura, entén que no és un pla de ciència, sinó de difusió cultural de la 
ciència. 
 CP 6/20 27/96 
 
Subratlla que no és el mateix voler estendre el coneixement de la ciència entre la 
ciutadania, objectiu molt lloable i que el seu grup comparteix, que voler abordar un 
debat profund sobre l’excessiva dependència de Barcelona del sector serveis, que s’ha 
tornat a posar de manifest amb la crisi de la covid-19, i la necessitat d’ampliar les 
indústries vinculades amb la ciència, la tecnologia i la recerca per aconseguir una nova 
economia amb un elevat component tecnològic i un valor afegit molt alt, és a dir, 
canviar l’estructura productiva de la ciutat afavorint els components científics i 
tecnològics de què disposa. 
Assenyala que caldria analitzar de quina manera pot contribuir el pla a aquest objectiu 
de canviar l’estructura productiva de la ciutat, i entendre que Barcelona pot necessitar 
ajuda en aquesta empresa. Per això, considera sorprenent que el pla no esmenti la 
Generalitat ni el Govern de l’Estat, administracions amb què es podrien produir 
sinergies i col·laboracions molt importants, i ni tan sols esmenti el Pla de capitalitat, que 
menciona expressament els fons de cocapitalitat per a ciència. 
Per tot plegat, el Grup del PP considera el text molt genèric i excessivament ambigu, 
quan el Govern municipal hauria de fixar objectius clars, tangibles i reals i determinar 
quins àmbits vol capitanejar (ciències de la salut, biomedicina, genètica, sostenibilitat, 
ciències del mar, components tecnològics...). 
En darrer lloc, comenta que la mesura és molt complaent quan pretén tractar el tema 
del pressupost en dues línies limitant-se a dir que es fa una ampliació d’un milió 
d’euros respecte al pressupost inicial d’onze milions, i expressa la disposició del seu 
grup per treballar en la concreció i el desplegament del pla. 
 
La Sra. PARERA indica que per al Grup de BxCanvi el pla és interessant però té moltes 
mancances i és més una declaració d’intencions que una mesura de govern, i comenta 
que, si bé és molt important mirar a Europa —el pla parla de Barcelona Ciutat de 
Ciència a Europa i de més col·laboració entre ciutats europees—, també cal dirigir la 
mirada dins del mateix territori. En aquest sentit, recorda que al febrer es va signar un 
acord de col·laboració entre el Govern d’Espanya i l’Ajuntament de Barcelona per 
recuperar el conveni de cocapitalitat cultural i científica de Barcelona, en el qual 
s’establia una dotació econòmica important per a un sector que, malauradament, ha 
patit moltes retallades. Subratlla que l’Ajuntament no pot permetre que això es quedi 
només en un acte de propaganda després de la investidura de Pedro Sánchez, sinó que 
ha d’aconseguir que esdevingui una cosa real i efectiva i que es compleixi el que es va 
acordar. D’altra banda, opina que també caldria estendre la col·laboració amb el 
Govern de la Generalitat, ja que és important treballar conjuntament amb totes les 
administracions per dotar el pla dels recursos necessaris. 
A continuació, indica que el seu grup troba a faltar l’impuls d’una llei de mecenatge de 
projectes d’àmbit cultural, de la ciència i de la innovació, que altres comunitats 
autònomes sí que tenen (València va aprovar una llei de mecenatge el 2004 que 
s’aplica a l’àmbit cultural, científic i esportiu no professional i les Illes Balears en va 
aprovar una el 2015 sobre mecenatge cultural, científic i de desenvolupament 
tecnològic). Remarca que el pla parla de moltes línies de subvencions, de diàleg i de 
participació, però no de l’impuls de la llei de mecenatge per a projectes científics i 
culturals, que podria donar una resposta clara a la necessitat de finançament de 
 CP 6/20 28/96 
 
projectes, de participació de la societat civil i d’impuls de la innovació, la cultura i la 
ciència a la ciutat. 
D’altra banda, entén que la mesura sobre habitatge assequible per a investigadors és 
molt insuficient i caldria estendre-la a comunitat universitària, treballadors, científics i 
emprenedors. Subratlla que parlar de l’adjudicació, durant el 2020-2023, d’entre cinc i 
deu places d’habitatge social de mitjana durada (d’un a dos anys) i de la creació, en el 
mateix període, de deu places d’habitatge de curta durada (d’un a sis mesos) és molt 
poc si es vol captar talent, i cal aportar els instruments necessaris per fer-ho. 
Per acabar, manifesta l’opinió que caldria treballar perquè no es vinculés ciències 
únicament a carreres tècniques: és important no excloure’n, per exemple, l’economia i 
les ciències socials, que també aporten en l’àmbit de la ciència. 
 
El Sr. SUBIRATS agraeix els comentaris, que en general opina que demostren interès i 
voluntat de col·laboració en un tema que tothom ha destacat com a tema important 
per a la ciutat, i observa que potser algunes de les crítiques plantejades no han tingut 
en compte ben bé l’àmbit competencial de les polítiques municipals i el fet de la 
novetat que implica que una ciutat es plantegi tenir una política local de ciència, quan 
no té competències específiques en aquest terreny. 
Subratlla que el que bàsicament posa en relleu el pla és una voluntat d’ocupar-se d’un 
tema tot i no tenir-hi competències, anant més enllà del que normalment la ciutat ha 
plantejat sempre en aquests temes, i qualifica de reduccionista que es parli de difusió 
de la ciència per parlar de ciència ciutadana després del que ha passat en relació amb la 
covid, que ha demostrat la importància que té la relació entre ciència i ciutadania. 
En darrer lloc, remarca que, tal com s’ha comentat, convé que tots treballin plegats, i 
manifesta el compromís d’implicar tots els grups per aconseguir que moltes de les 
coses que aquests reclamen es puguin fer en relació amb altres administracions que en 
tenen les competències i que posen en perill els FEDER. 
 
2. – Pla de xoc i mesures post-covid-19 per a comerç, mercats i restauració de Barcelona. 
 
La Sra. BALLARÍN posa de manifest que el comerç i la restauració han estat dos dels 
sectors més afectats per la crisi de la covid-19: de 210.000 persones objecte d’un ERTO 
que hi ha hagut a Barcelona, 52.000 pertanyen al sector de l’hostaleria, i més de 
35.000, al comerç a l’engròs i al detall, i alguns comerços han hagut de tancar. Expressa 
la solidaritat del Govern amb aquests comerços i aquests treballadors i treballadores, 
així com el seu agraïment a totes les persones que han treballat als mercats municipals i 
al comerç alimentari com a servei essencial durant el període d’alarma. 
Tot seguit, assenyala que, segons els indicis, la recuperació econòmica ja ha començat, 
però pot ser lenta i dependrà molt de l’actitud de tothom per ajudar el comerç i la 
restauració a sortir d’on es troben, i indica que durant els mesos de confinament el 
Govern va treballar amb intensitat per donar resposta immediata als problemes que 
van sorgir i, sobretot, per anar preparant les mesures que facilitessin la recuperació 
econòmica i evitar que ningú es quedés enrere. 
 CP 6/20 29/96 
 
Explica que, per definir les mesures que integren el pla, s’ha treballat transversalment 
dins l’Ajuntament, dins del grup del Centre de Coordinació de Resposta Econòmica 
(CECORE), i amb els sectors econòmics, i agraeix als grups de l’oposició totes les 
aportacions que han anat fent al llarg d’aquests mesos. 
A continuació, esmenta l’anàlisi DAFO que es va elaborar, que consta al pla i que entre 
les debilitats i les amenaces inclou la poca presència en línia del comerç i la restauració, 
la dependència del turisme i el poc múscul financer de les empreses, i, entre les 
oportunitats, les que deriven de la digitalització, la venda en línia i el teletreball, així 
com la bona valoració de Barcelona, i observa que molts dels canvis provocats per la 
covid esdevindran permanents i cal tenir-los molt en compte per aconseguir fer un salt 
endavant. 
Tot seguit, enumera algunes de les 46 mesures que recull el pla: 
- Mesures dirigides a garantir la liquiditat i mantenir vius el major nombre possible de 
negocis: ajornament d’impostos, reducció de taxes de terrasses o del preu públic de 
recollida de residus comercials, subvencions de 300 euros als autònoms, 
assessoraments per a serveis financers, sobretot pels crèdits ICO, incentiu a la baixa 
dels lloguers comercials a través de la mediació i de subvencions als propietaris que 
facin rebaixes significatives i agilització en el pagament de les subvencions. 
- Mesures dirigides a garantir la seguretat dels establiments comercials: informació 
sobre seguretat o fer de l’espai públic un espai segur i que serveixi per reactivar 
l’activitat econòmica amb l’ampliació de l’espai per a terrasses o el foment del comerç 
al carrer. 
- Mesures per fer una promoció adaptada al moment actual, amb més clients locals i 
menys turistes: preparació de la campanya de Nadal, que ha de ser una fita molt 
important a la ciutat, i campanya “Compra a prop. Som comerç. Fem Barcelona”, que ja 
es pot veure al carrer i que posa l’accent en la importància de consumir en el comerç 
local per reactivar l’economia i promoure valors com la seguretat, la convivència o la 
sostenibilitat. 
- Mesures dirigides a fomentar la innovació, la professionalització i el treball conjunt: 
Pla de digitalització, marketplace, suport a les persones que treballen en dinamització 
comercial, a més de les APEU. 
Per acabar, comenta que en el document hi ha el calendari d’implementació de les 
mesures; subratlla que és un pla viu, atès que cal anar-lo adequant a una realitat que 
canvia constantment; dona les gràcies a tothom que l’ha fet possible, i manifesta el 
desig que ben aviat es pugui superar aquesta crisi i en sortim reforçats. 
 
El Sr. CASTELLANA agraeix la presentació de la mesura de govern i la feina dels 
comerciants que han estat en primera línia exercint serveis essencials, tant els que han 
lluitat per mantenir el seu establiment obert i no podran com els que continuen 
lluitant, i subratlla que totes les dades deixen clar que calen actuacions decidides en 
l’àmbit del comerç. 
Assenyala que Barcelona és, entre altres coses, una ciutat comercial amb un model i un 
teixit comercial gairebé únic i un model de mercats municipals tant alimentaris com no 
alimentaris que és una joia que cal garantir que continuï amb el vigor actual. Per això, 
cal impedir que es materialitzin les estimacions que diuen que un 20% o un 30% del 
comerç de la ciutat està en greu risc de tancament. 
 CP 6/20 30/96 
 
Recorda que el Grup d’ERC, per combatre aquesta situació, ja el dia en què se signava el 
primer decret d’estat d’alarma, el 14 de març, va fer arribar un conjunt de propostes en 
l’àmbit del comerç, tot fent una oposició com la que l’ha caracteritzat durant tot el 
mandat: propositiva, d’impuls i d’exercir la responsabilitat que té envers els 
barcelonins. Concreta que va presentar propostes en relació amb la liquiditat, la 
reducció i l’exoneració de tributs per la situació excepcional, la digitalització i la garantia 
de la feina que pot assumir l’Ajuntament des de la proximitat, que consisteix a establir 
els canals perquè totes les ajudes que dissenyen altres administracions arribin de 
manera efectiva a la ciutadania, les pimes i els autònoms. 
Indica que a l’abril va presentar un segon grup de propostes, com ara la reducció de la 
taxa de terrasses o mesures d’ajuda al pagament dels lloguers, amb incentius a 
propietaris per abaixar els lloguers i amb mediació, però les propostes municipals no 
van arribar fins a mitjan maig, quan ja havia passat un mes i mig del tancament de 
molts establiments, molts dels quals no van tenir opció d’acollir-s’hi. 
Afegeix que també han fet moltes propostes en l’àmbit de mercats no alimentaris, que 
han tingut problemes per obrir —s’hi ha actuat molt tard—, i del comerç al carrer amb 
artesans —encara hi ha comerços que no poden obrir—, i pregunta quantes llicències 
d’ampliació de terrasses s’han resolt i per què les mesures de lloguer no van arribar fins 
a mitjan maig. 
A continuació, assenyala que el Govern espanyol va permetre que grans operadores de 
comerç en línia continuessin operant i, per tant, que exercissin, a parer del seu grup, 
una competència totalment deslleial respecte al comerç de proximitat, que sí que va 
haver de tancar. Subratlla que, per combatre això, cal posar en marxa urgentment la 
taxa d’ocupació de l’espai públic proposada pel seu grup al setembre, que es va aprovar 
i que ha estat demanada en moltes ocasions, així com la digitalització i tots els reptes 
darrere d’aquesta, per exemple logístics. 
Per acabar, remarca que cal començar a treballar per generar la confiança necessària. 
 
La Sra. MUNTÉ expressa l’opinió del Grup de JxCat que aquest pla de comerç arriba 
molt tard: la situació derivada de la crisi sanitària requeria una proactivitat i una 
celeritat que el Govern municipal no ha tingut. 
Dit això, subratlla que cal garantir la liquiditat i dinamitzar l’activitat dels comerços, dels 
mercats i de la restauració, però les mesures del pla, que es presenta vuit setmanes 
després de l’obertura dels comerços, són molt genèriques i susciten algunes preguntes, 
com ara com s’està garantint la liquiditat de les activitats econòmiques; quines ajudes a 
fons perdut s’han donat més enllà dels 300 euros per a autònoms; quin import es 
dedicarà a cada mesura; com es podrà fer el seguiment i l’avaluació de la 
implementació de cada mesura, i quina estratègia es planteja davant la previsió que un 
30% dels comerços no resisteixin i hagin de tancar, dada que preocupa molt el sector. 
Respecte d’això, indica que el Govern de la Generalitat està fent molts esforços i està 
reclamant una partida important per al sector del comerç al Govern de l’Estat, i 
pregunta si el Govern municipal també dona suport a aquesta reivindicació al Govern 
de l’Estat. 
A continuació, assenyala que el Grup de JxCat ha estat en contacte permanent amb tot 
el sector i ha presentat diferents iniciatives que han estat aprovades tant en comissió 
com en el Plenari. Demana que es portin a terme i n’esmenta algunes: finançament de 
 CP 6/20 31/96 
 
llums de Nadal per als eixos que enguany no puguin pagar, compromís de bonificar els 
cànons dels mercats no alimentaris, campanya de promoció del comerç de proximitat 
—es va demanar a la Comissió d’Economia al maig i fins a aquesta setmana no s’ha 
presentat—, campanya de difusió i promoció del comerç de la ciutat —les associacions 
de comerciants hi han hagut d’insistir perquè s’impulsés—, creació d’un marketplace 
per al comerç local, habilitació d’una línia de subvencions per a l’adquisició d’EPI i altres 
productes de seguretat i d’higiene, o estudi dels talls de carrers que tenen una 
important afectació sobre el comerç, com ara el de via Laietana. 
Tot seguit, expressa el reconeixement, l’agraïment i el suport al conjunt del comerç de 
la ciutat, als mercats municipals i a la restauració del seu grup, que sempre intenta 
escoltar-los i treballar en línia amb ells, atesa la seva importància en termes d’activitat 
econòmica i d’ocupació, així com de cohesió de vida als barris i d’identitat de la ciutat. 
Conclou que el Pla arriba tard i no és tan contundent i potent com voldria el Grup de 
JxCat i com entén que voldria el sector. 
 
El Sr. SIERRA expressa el reconeixement del Grup de Cs al comerç, la restauració i els 
mercats de la ciutat per la feina feta durant la pandèmia i el compromís amb la ciutat i 
els més necessitats, i fa una menció especial de Mercabarna, que ha rebut el 
reconeixement de la FAO per la creació d’una aplicació solidària (Barcelona Solidària) i 
d’un banc d’aliments propi que ha proveït d’aliment fresc moltes famílies necessitades 
de la ciutat. 
A continuació, subratlla que el Govern municipal ha de prendre consciència de la 
importància del turisme, del comerç i de la restauració per a la ciutat —l’alcaldessa no 
ha esmentat aquests sectors en el punt referit a l’estat de la ciutat— i del que 
representen en el PIB i en l’ocupació. 
Remarca que dels 210.000 barcelonins que han estat objecte d’un ERTO, gairebé 
90.000 pertanyen al sector del comerç o de la restauració, que tenen més d’un 25% 
d’aturats des que es va produir la pandèmia, i diu a la Sra. Ballarín que, en aquest 
context, són els peons al servei d’una reina que de vegades es mou en diagonal i, de 
vegades, cap enrere, i, consegüentment, malgrat les bones intencions dels grups i de 
part del Govern municipal, depenen d’un model ideològic completament oposat a 
l’empresa, al petit i mitjà empresari i a l’autònom (i, per tant, al comerç i a la 
restauració de la ciutat). 
No obstant això, el Grup de Cs dona suport a aquesta mesura de govern, que entén que 
hauria d’anar més enllà del 2021, ja que els efectes de la crisi s’allargaran molt més, i 
celebra que ERC, que es va oposar a la reducció d’impostos que va proposar el seu 
grup, ara hi doni suport —se’n vol posar la medalla—, per exemple en el cas de la 
reducció del 75% de la taxa de terrasses, la reducció del 50% de la taxa de residus al 
comerç o l’ajornament de la taxa turística fins al 2021. 
Per acabar, subratlla que cal salvar comerços i restaurants immediatament, ja que, si 
no, serà tard i continuarem tenint una minva en els serveis socials. 
 
El Sr. BOU agraeix la presentació de l’informe i expressa el reconeixement del seu grup 
als comerciants i restauradors que han fet mans i mànigues per mantenir el seu negoci 
durant aquests mesos. 
 CP 6/20 32/96 
 
Posa de manifest que des del primer moment el Grup Municipal del PP ha presentat 
diverses mesures en benefici dels comerços i els restauradors de Barcelona que tenien 
com a objectiu millorar les condicions de liquiditat en un moment en què els ingressos 
eren nuls o molt baixos, i ajudar qui pitjor ho ha passat (comerços amb terrasses, petits 
comerços, autònoms i emprenedors), i esmenta algunes de les mesures que han estat 
acceptades pel Govern municipal després de la forta pressió exercida per l’oposició i pel 
sector: excepcions de la taxa de terrasses durant l’estat d’alarma i bonificació d’un 75% 
durant la resta de l’any, bonificació d’un 75% de les taxes de guingueta, ajornament de 
l’entrada en vigor del recàrrec municipal sobre l’impost turístic, ajudes al lloguer de 
locals comercials i ajudes de 300 euros a autònoms. Comenta que moltes d’aquestes 
mesures consten a l’informe, però n’hi ha d’altres que encara no han estat acceptades 
o implementades i caldria recollir també: augment de les rebaixes impositives (a zero 
ingressos, zero impostos), bonificacions de l’IBI a locals comercials que no han pogut 
obrir per l’estat d’alarma i extensió de l’ajut de 300 euros als autònoms que, tot i no 
estar empadronats a Barcelona, hi tenen el domicili fiscal o hi desenvolupen gran part 
de l’activitat empresarial, mesura acceptada a la Comissió d’Economia al maig però que 
encara no ha estat incorporada. D’altra banda, esmenta algunes mesures que el Grup 
del PP considera cabdals i que s’inclouen a l’informe però encara no han estat 
implementades ni se n’han donat gaires detalls: marketplace del comerç, posada en 
marxa dels microcrèdits i implementació de les àrees de promoció econòmica urbana 
(APEU), aquesta pendent des de fa temps. 
Conclou que fins ara s’han pres mesures necessàries però insuficients i demana al 
Govern municipal que s’afanyi per ajudar el sector comercial de la ciutat per evitar 
arribar tard també a la crisi econòmica, com es va arribar tard a la sanitària. 
 
El Sr. VALLS remarca que les dades, implacables, demostren que no hi ha temps a 
perdre: el PIB espanyol caurà prop del 13% el 2020, segons l’FMI, gairebé el 50% de les 
persones amb ERTO a Barcelona treballaven a l’hostaleria i el comerç (unes 
87.000 persones) i la contractació assalariada ha caigut un 71%, mentre que l’atur ha 
augmentat un 26%. Davant d’aquesta situació, el Grup de BxCanvi entén que les 46 
mesures que inclou el pla de xoc, tot i que la majoria no s’han començat a implementar 
encara, recullen part de les idees i els suggeriments aportats per altres grups 
municipals o pels gremis, posen de manifest els principals problemes del sector i van en 
la bona direcció. En destaca especialment la bona gestió que s’ha fet dels mercats, 
l’esforç municipal en oferir assessorament als potencials perceptors d’ajuts, tal com se 
li havia demanat, i la implantació de l’ajut Autòno+, que reforça amb 300 euros la 
prestació extraordinària per als autònoms, una part fonamental de l’economia 
barcelonina. D’altra banda, comenta que a mitjà i a llarg termini serà clau veure quin és 
el funcionament de la proposta de microcrèdits i les seves condicions. A parer del seu 
grup, cal utilitzar-los per mantenir llocs de feina i oferir-los a tipus zero sempre que es 
garanteixi l’ocupació. 
Tanmateix, hi ha elements que conviden a la desconfiança. Per exemple, moltes 
propostes que es començaran a implantar la segona meitat de l’any ja haurien d’estar 
disponibles i encara no hi són, i no es pot ajornar més la reducció de la càrrega 
burocràtica i facilitar la vida als empresaris: els microcrèdits, els ajuts per a la venda en 
 CP 6/20 33/96 
 
línia o el futur marketplace s’han d’implementar ràpidament, no pas com està passant, 
per exemple, amb l’ampliació de les terrasses. 
El Grup de BxCanvi entén, en definitiva, que el camí marcat és la digitalització 
progressiva del comerç i la concentració de la venda i la distribució, i l’Ajuntament ha 
d’aplicar una política molt radical per estimular un sector vital per a la creació 
d’ocupació i per a l’economia de la ciutat, que cal continuar ajudant, per exemple, amb 
flexibilització d’horaris, una qüestió que l’informe no recull. 
 
La Sra. BALLARÍN agraeix les intervencions i el to d’aquestes, però manifesta 
discrepància amb l’afirmació que s’està actuant tard, ja que es va començar a treballar 
des del primer moment de la pandèmia i 20 de les 46 mesures ja estan posades en 
funcionament, com consta al cronograma. Afegeix que, si bé segurament hi podria 
haver més mesures, el pla és molt contundent. 
Tot seguit, recorda que totes les mesures estan quantificades, encara que no apareguin 
al pla perquè algunes només afecten parcialment el sector del comerç o la restauració 
(per exemple, els 5 milions d’ajuts per a autònoms no seran íntegrament per al comerç 
i la restauració o els mercats, però hi són), però entre les que tenen una afectació total 
en el comerç i les que hi tenen una afectació parcial sumen gairebé 22 milions d’euros. 
Per acabar, subratlla que continuaran treballant, ja que Barcelona no s’atura. 
 
La Sra. MUNTÉ insisteix en la necessitat de ser més proactius amb la definició 
d’aquestes mesures; celebra que s’hi continuï treballant, i comenta que el Grup de 
JxCat continuarà donant suport al teixit comercial, als mercats i a la restauració de la 
ciutat. 
 
El Sr. BOU es mostra totalment d’acord amb les paraules de la primera intervenció de la 
Sra. Ballarín que el pla és viu. Subratlla que no ha de ser estàtic, sinó dinàmic, i s’ha de 
poder modificar per adaptar-lo a les circumstàncies, que són complicades. D’altra 
banda, manifesta el convenciment que el pla també s’haurà d’implementar el 2021. 
 
C) Part decisòria/executiva 
 
a) Ratificacions 
b) Propostes d’acord 
 
COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS 
 
2. – (20200205 GerHab) DONAR CONFORMITAT al Plec de condicions per a la selecció d’un 
soci privat per transformar Habitatge Metròpolis Barcelona, SA (HMB), en una societat 
d’economia mixta (Plec de condicions), així com també als seus annexos. FACULTAR 
Habitatge Metròpolis Barcelona, SA (HMB), per procedir a la licitació i adjudicació, pel 
procediment negociat amb publicitat, del contracte per a la selecció de soci privat 
d’acord amb el Plec de condicions, i donar compte al Plenari del Consell Municipal del 
resultat de la licitació. DONAR CONFORMITAT a la modificació dels estatuts d’Habitatge 
Metròpolis Barcelona, SA (HMB), que figura com a annex a aquest acord, 
 CP 6/20 34/96 
 
que haurà d’aprovar la Junta d’Accionistes d’HMB, i que té com a objecte les 
ampliacions de capital i les altres adaptacions necessàries per a la incorporació d’un 
soci privat, com a conseqüència del procés de selecció definit al Plec de condicions, i 
FACULTAR, així mateix, la Junta d’Accionistes d’HMB, per esmenar qualsevol defecte no 
substancial, especialment els que es puguin suscitar en la tramitació de la inscripció de 
la modificació en el Registre Mercantil. RATIFICAR LA CONFORMITAT a l’ampliació del 
capital d’Habitatge Metròpolis Barcelona, SA (HMB), acordada pel Plenari del Consell 
Municipal en sessió de 21 de desembre de 2018, que no ha estat encara formalitzada, i 
que haurà d’aprovar la Junta d’accionistes d’HMB, per un import màxim de 
23.940.000,00 euros, segons preveu el Plec de condicions, corresponent a la primera 
fase de l’operació. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa a favor d’Habitatge Metròpolis 
Barcelona, SA (HMB), amb núm. de NIF A67187609, amb càrrec al pressupost i a 
l’aplicació pressupostària indicats en el document que consta a l’expedient dels imports 
següents: a) 5.970.000,00 euros per a l’exercici 2021 (corresponents a la primera fase); 
b) 12.709.089,95 euros per a l’exercici 2022 (corresponents a la segona fase); c) 
21.181.816, 58 euros per a l’exercici 2023 (corresponents a la tercera fase); d) 
21.181.816, 58 euros per a l’exercici 2024 corresponents a la quarta fase). Aquests 
imports estan condicionats a l’existència de crèdit adequat i suficient per a la 
subscripció i desemborsament de les accions de la classe A representatives de la part 
que li correspondrà a l’Ajuntament de Barcelona en les successives ampliacions de 
capital que ha de portar a terme Habitatge Metròpolis Barcelona, SA (HMB) d’acord 
amb el Plec de condicions i el resultat de l’adjudicació de la licitació. FACULTAR la 
Comissió de Govern per aprovar els ajustaments dels imports esmentats corresponents 
a les successives ampliacions de capital i les anualitats en què s’han de fer efectives, 
corresponents a les diferents fases, d’acord amb l’operativa de la societat que preveu el 
Plec de condicions i el resultat de l’adjudicació de la licitació. FACULTAR el primer tinent 
d’alcaldia per adoptar les resolucions necessàries i subscriure els documents 
procedents per a una concreció més adequada i una millor execució del present acord. 
NOTIFICAR aquest acord a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a Habitatge Metròpolis 
Barcelona, SA (HMB). 
 
La Sra. MARTÍN indica que avui es fa un pas endavant per impulsar el parc metropolità 
d’habitatge amb un projecte compartit amb l’Àrea Metropolitana que vol impulsar la 
construcció de 4.500 habitatges de lloguer assequible i qualificació indefinida a l’AMB i 
a la ciutat els propers anys, a partir d’una nova fórmula de col·laboració publicoprivada 
que deixa de banda models especulatius que han estat un absurd a l’hora de garantir el 
dret a l’habitatge. 
Remarca que, com totes saben, és un projecte inèdit a Catalunya i a tot l’Estat, una 
experiència innovadora que obre el camí del que han de ser les polítiques d’habitatge 
del futur, unes polítiques que es troben en altres ciutats europees, com ara Viena, 
Amsterdam, París, Berlín o Estocolm, que han implementat un model en el qual 
s’emmiralla Barcelona, un lideratge públic fort per impulsar la creació i la gestió d’un 
parc d’habitatge públic de lloguer combinat amb una intensa col·laboració 
publicoprivada, publicocomunitària i publicosocial, que és el que potencia l’Ajuntament 
de Barcelona. 
 CP 6/20 35/96 
 
Observa que, tenint en compte les dificultats que impliquen els marcs normatius, 
administratius i fiscals vigents, l’Ajuntament ha fet un esforç màxim per actuar sobre 
allò que té a l’abast per tal de fer més atractiva la proposta i facilitar l’entrada del soci 
privat que busca, i considera que ara és el moment que el sector faci també un pas 
endavant i aposti de manera decidida per concretar aquest nou model de construcció 
d’habitatge assequible en el qual no es perd sòl públic i el 100% serà habitatge de 
lloguer de qualificació indefinida. Afegeix que, amb aquest nou tipus de col·laboració 
amb les administracions, els privats poden treure un benefici raonable, alhora que 
contribueixen a treballar per garantir el dret a l’habitatge de tota la ciutadania. 
Per acabar, manifesta el desig que tots els grups donin suport al projecte, que entén 
que totes coincideixen —o la majoria— que en aquests moments és més necessari que 
mai. 
 
El Sr. CORONAS observa que avui es vota aquest plec per segon cop, després del fracàs 
del primer intent, en el qual no va aparèixer cap soci interessat i que complís les 
condicions, motiu pel qual s’ha flexibilitzat encara més. 
Dit això, manifesta l’opinió del Grup d’ERC que aquest operador és un bon instrument 
per a molts municipis de l’àrea metropolitana però no per a tots. Per exemple, podria 
no ser bo per a Barcelona, d’una banda, perquè el plec diu que es preveu destinar els 
habitatges principalment al lloguer, però sens perjudici de la venda, i si s’ha de produir 
un equilibri financer, els habitatges es destinaran a la venda; d’altra banda, perquè no 
resol el problema de falta de sòl a Barcelona, sinó que, en tot cas, Barcelona aporta sòl i 
en unes condicions que podrien posar-lo en risc, ja que no queda clar quines 
penalitzacions s’aplicaran al soci privat i, consegüentment, l’operador podria prioritzar 
el nombre d’habitatges construïts en lloc de la qualitat, que és l’objectiu que caldria 
perseguir, sobretot en el cas de Barcelona. 
Tanmateix, el Grup d’ERC no hi vota en contra, sinó que s’hi absté, tot pensant en els 
municipis metropolitans que sí que necessiten un operador. 
 
La Sra. MUNTÉ recorda que el Grup de JxCat ja va avançar el seu vot favorable a 
l’operador metropolità, que neix del Pla de l’habitatge, al qual també va donar suport, 
convençut que la participació privada és del tot necessària per tirar endavant. 
Tot seguit, posa de manifest la preocupació del seu grup per les dificultats que hi ha 
hagut i per la percepció que el món privat pot tenir respecte a l’Ajuntament, ja que 
passar mesos sense tramitar llicències o criminalitzar en algun cas el sector privat de la 
construcció no ajuda a generar el clima de confiança que és totalment necessari tenir. 
D’altra banda, subratlla que cal actuar immediatament per tirar endavant aquest 
instrument. 
 
El Sr. CORBACHO comenta que aquest projecte s’ha presentat com una gran innovació i 
una gran iniciativa, però, a parer seu, s’ha obviat una qüestió fonamental: que ve d’un 
fracàs, ja que en el mandat passat el concurs, que tenia el mateix objectiu que té ara, va 
quedar desert. 
Dit això, indica que el Grup de Cs està d’acord amb l’objectiu, amb l’instrument i amb la 
cerca d’acords amb la iniciativa privada, fonamentalment pel que fa al mercat de 
l’habitatge on predomini més l’habitatge de lloguer, i subratlla que, després de 
 CP 6/20 36/96 
 
quaranta anys en què totes les administracions públiques han fet molt habitatge per fer 
propietaris, ara cal fer habitatge per fer llogaters. 
Per acabar, manifesta el desig que el concurs no torni a quedar desert i expressa 
l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. RAMÍREZ posa de manifest que el Grup Municipal del PP comparteix l’objectiu 
d’aquesta eina de col·laboració publicoprivada constituïda per contribuir a 
desenvolupar la política d’habitatge de lloguer assequible a la ciutat i altres municipis 
de l’àrea metropolitana, però el preocupa que la licitació torni a quedar deserta, ja que 
l’informe econòmic, tot i ser favorable, fa diverses reserves respecte a les limitacions 
del Pla econòmic financer, i això pot fer que hi torni a haver els problemes que hi va 
haver en la primera licitació. 
Per això, i perquè entén que aquesta proposta no soluciona el problema de l’habitatge 
de la ciutat, el seu grup s’hi absté. 
 
La Sra. PARERA diu al Govern municipal que, si creu que treballa i col·labora amb el 
sector privat, té un problema de percepció molt greu, ja que el primer concurs va 
quedar desert per una manca de confiança del sector en ell. 
Tot seguit, subratlla que és important que aquest operador surti endavant, però s’ha de 
fer bé i no s’està fent bé: l’informe d’Intervenció és preocupant, ja que mostra unes 
mancances importants que poden comportar la nul·litat de l’acord que adopti el 
Plenari. Per exemple, no hi ha un document comptable que acrediti l’existència de 
crèdit suficient per atendre la despesa, com tampoc l’informe del Departament 
d’Economia i Finances ni l’informe tècnic municipal que valori les repercussions del 
contracte en el compliment de l’estabilitat pressupostària, documents necessaris. Per 
això, el Grup de BxCanvi demana al Govern que rectifiqui els errors de base d’aquesta 
licitació per evitar que el concurs torni a quedar desert i que l’Ajuntament torni a fer el 
ridícul. 
Dit això, manifesta l’abstenció del seu grup. 
 
La Sra. MARTÍN agraeix el vot favorable de JxCat i manifesta el desig que la resta de 
grups, que consideren que el projecte és interessant per a la ciutat, col·laborin en la 
mesura del possible per fer-lo realitat. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. i les Sres. Maragall, Alamany, 
Puig, Benedí, Coronas, Baró, Sendra, Zañartu, Buhigas i Castellana, dels Srs. i les Sres. 
Guilarte, Sierra, Barceló i Corbacho, dels Srs. Bou i Ramírez, i també del Sr. Valls i de la 
Sra. Parera. 
 
3. – (20200200 IMSS) APROVAR l’expedient 20200200 de reconeixement de crèdit per 
enriquiment injust a favor de l’empresa Avoris Retail Divison, SL (BCD Travel), amb NIF 
B07012107, de despeses per import de 674.387,66 euros, IVA inclòs, corresponent a 
serveis efectivament prestats durant l’exercici 2019 i no reconeguts en l’exercici 
corresponent en relació amb el contracte 19000193 derivat de l’Acord marc (contracte 
19001266 i número d’expedient 0380/19) que té per objecte la contractació dels 
serveis de gestió de l’allotjament temporal i manutenció de persones i famílies en 
 CP 6/20 37/96 
 
hostals, pensions i pisos. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació de la 
despesa per un import de 674.387,66 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida 0100 
22615 23142 del pressupost de l’IMSS de 2020, i a favor de l’empresa Avoris Retail 
Divison, SL (BCD Travel), amb NIF B07012107. NOTIFICAR el present acord als 
interessats. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. i les Sres. Maragall, 
Alamany, Puig, Benedí, Coronas, Baró, Sendra, Zañartu, Buhigas i Castellana, dels Srs. i 
les Sres. Artadi, Munté, Vila, Mascarell i Martí Galbis, dels Srs. i les Sres. Guilarte, Sierra, 
Barceló i Corbacho, i també dels Srs. Bou i Ramírez. 
 
COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA 
 
4. – (02 OOFF2020) RECTIFICAR, a l’empara de l’article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 
d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, 
l’error material apreciat en el text de l’annex 1. Quadre de tarifes, de la modificació per 
a l’exercici del 2020 i successius de l’Ordenança fiscal núm. 3.17 Taxes per la utilització 
privativa o aprofitament especial del domini públic local de les instal·lacions de 
transport d’energia elèctrica, gas, aigua, i hidrocarburs, aprovada definitivament pel 
Plenari del Consell Municipal per acord de 20 de desembre de 2019 i publicada en el 
BOPB de 30 de desembre de 2019, en el sentit que on es regula el Grup I.II Electricitat. 
Línies soterrades i diu: “Tipus A2, Un metre de línia soterrada d’alta tensió U ≥ 400 kV”, 
hi ha de dir: “Tipus A2, Un metre de línia soterrada d’alta tensió 220 kV≤U < kV.”; 
PUBLICAR aquest acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. 
 
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent. 
 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I 
PREVENCIÓ 
 
5. – RATIFICAR el Decret d’Alcaldia, d’11 de juny de 2020, que designa l’Im. Sr. Joan Ramon 
Riera Alemany vicepresident de la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports, en 
substitució de l’Im. Sr. David Escudé Rodríguez, que restarà com a membre de la 
comissió esmentada. 
 
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent. 
 
6. – ADOPTAR en l’exercici de les competències reservades a l’Ajuntament com a soci únic 
de la Societat Privada Municipal, Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, l’acord següent: 1.- 
DESIGNAR membre del Consell d’Administració de la societat privada municipal 
Barcelona Cicle de l’Aigua, SA, l’Im. Sr. Joan Ramon Riera Alemany, en substitució de la 
Sra. Margarita Marí-Klose. 2.- ESTABLIR que el termini de designació del conseller que 
es nomena serà l’establert en els respectius estatuts, sens perjudici de la renovació que 
fos procedent en el canvi de mandat consistorial. 3.- FACULTAR indistintament el/la 
president/a i el/la secretari/ària del Consell d’Administració per comparèixer davant 
notari i elevar a escriptura pública el nomenament anterior, com també per 
 CP 6/20 38/96 
 
complir els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil i també 
la correcció d’errors materials en cas necessari. 
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent. 
Tot seguit, es dona per aprovada amb els mateixos vots aquesta acta en la part que 
estrictament fa referència a l’adopció de l’acord precedent. 
 
7. – CESSAMENT i NOMENAMENT de càrrecs del Consell d’Administració d’Informació i 
Comunicació de Barcelona, SA, SPM. 
ES RETIRA. 
8. – (222/2020) MODIFICAR l’annex 2 de l’acord del Consell Plenari del 21 de desembre de 
2018 sobre l’aprovació de la relació inicial de llocs de treball, tal com es detalla als 
annexos. PUBLICAR aquest acord i els seus annexos a la Gaseta Municipal i al web 
municipal. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. i les Sres. Maragall, 
Alamany, Puig, Benedí, Coronas, Baró, Sendra, Zañartu, Buhigas i Castellana, dels Srs. i 
les Sres. Guilarte, Sierra, Barceló i Corbacho, i també del Sr. Valls i de la Sra. Parera. 
 
COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME, INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT 
 
9. – (18PL16565) APROVAR definitivament de manera parcial, de conformitat amb l’article 
68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a la implantació 
d’instal·lacions de subministrament per a vehicles de motor a la ciutat de Barcelona; 
d’iniciativa municipal; amb les modificacions respecte del document aprovat 
inicialment, a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament; 
informe que consta a l’expedient i a efectes de motivació s’incorpora en aquest acord. 
MANTENIR la suspensió de l’atorgament de llicències per a la implantació o l’ampliació 
de les instal·lacions de subministrament elèctric per a vehicles (epígraf 12.20/3) fins al 
seu exhauriment. 
 
La Sra. SANZ recorda que fa un any van aprovar inicialment el Pla especial per a la 
implantació d’instal·lacions de subministrament de carburant, i posa de manifest que 
les benzineres —a Barcelona n’hi ha més d’un centenar— poden causar molèsties quan 
s’ubiquen a prop d’habitatges o de determinats equipaments. 
Tot seguit, esmenta els dos grans moviments veïnals que hi va haver el mandat passat 
contra la implantació de dues noves benzineres, a Sant Martí i a Sarrià, i indica que 
aquesta proposta sorgeix de la necessitat d’avançar en la implantació d’una normativa 
del sector que tingui en compte els canvis profunds que s’estan produint en mobilitat, 
la feina que s’està fent a favor del canvi climàtic, l’aposta per l’electrificació del parc 
mòbil de la ciutat i moltes actuacions, com ara la implantació de la zona de baixes 
emissions o la transició energètica. 
 CP 6/20 39/96 
 
A continuació, assenyala que el pla determina que les noves instal·lacions només es 
poden ubicar a les àrees industrials, al port de Barcelona i a l’entorn de les vies 
estructurals de xarxa bàsica, les rondes o el nus de la Trinitat, de manera que no es 
podran ubicar mai en el nucli antic, zones de conservació, zones unifamiliars o parcs 
com Montjuïc o Collserola, on fins ara sí que estaven permeses. D’altra banda, també 
determina unes condicions generals per tal que no s’admetin mai en carrers de menys 
de 20 metres i que hagin de complir unes distàncies de més de 100 metres de separació 
amb centres educatius, sanitaris i residències. 
Per acabar, afirma que aquesta és una proposta acurada tenint en compte que a la 
ciutat hi ha una oferta suficient i ara el que cal és un pla concret per potenciar que la 
distribució elèctrica sigui una realitat implantada de manera uniforme a tot el territori. 
 
La Sra. BUHIGAS expressa el vot favorable del Grup d’ERC i demana que l’electrificació 
que ha d’impulsar l’Ajuntament, que, a més, contribuiria d’alguna manera a reactivar 
l’economia de la ciutat, sigui aviat una realitat. 
 
La Sra. VILA manifesta el vot favorable del Grup de JxCat, que està preocupat, però, per 
la manca de lideratge del Govern municipal en la transició elèctrica, perquè Barcelona 
sigui referent en aquest àmbit i es pugui debatre sobre la creació de punts de recàrrega 
elèctrica ràpida i lenta a tota la ciutat. A parer seu, s’hi està actuant tard i caldria 
abordar un nou pla que reforcés totes aquestes polítiques. 
 
El Sr. CORBACHO expressa l’abstenció del Grup de Cs, que troba a faltar en el pla 
l’explicació sobre com evolucionarà quantitativament i qualitativament el 
subministrament de l’electrificació. 
 
El Sr. RAMÍREZ manifesta l’abstenció del Grup del PP, que considera que hauria estat 
positiu tractar conjuntament el tema de les benzineres tradicionals i el de les noves 
electrolineres, ja que, durant uns anys i fins que acabi la transició, han de conviure 
totes dues formes. A parer seu, el Govern no ha fet una planificació real respecte a com 
ha de fer Barcelona la transició cap al vehicle elèctric, sinó que, un cop més i com és 
habitual, persegueix el vehicle privat. 
Demana al Govern lideratge, que destini més recursos a un pla d’electrificació a 
Barcelona i que garanteixi que hi hagi punts de recàrrega perquè la transició efectiva 
cap al vehicle elèctric esdevingui una realitat. 
 
El Sr. VALLS subratlla que l’electrificació de la mobilitat és una mesura de futur per a 
una millor mobilitat, i afirma que el Govern municipal arriba tard i malament en aquest 
àmbit, en bona part per la seva reticència a col·laborar amb el sector privat. 
Lamenta que la mobilitat privada, encara que sigui sostenible, sempre es miri amb recel 
per part del Govern. El Grup de BxCanvi espera que canviï d’actitud pel benefici de la 
mobilitat de tots, i que, per tant, un cop acabada aquesta proposta, doni a la ciutat 
l’impuls que necessita pel que fa a mobilitat elèctrica. 
 
S’APROVA el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. i les Sres. Guilarte, Sierra, 
Barceló i Corbacho, i també dels Srs. Bou i Ramírez. 
 CP 6/20 40/96 
 
 
Districte de Gràcia 
 
10. – (14PL16179) RATIFICAR el Decret d’Alcaldia, de 28 de novembre de 2018, pel qual es va 
resoldre sotmetre al tràmit d’exposició pública per un termini de quinze dies hàbils el 
document de la modificació del Pla general metropolità en l’àmbit afectat per la 
prolongació de la rambla de Prat a la Vila de Gràcia, a Barcelona. APROVAR 
provisionalment, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta municipal de Barcelona, 
la modificació del Pla general metropolità en l’àmbit afectat per la prolongació de la 
rambla de Prat a la Vila de Gràcia, a Barcelona, d’iniciativa municipal, amb les 
modificacions a què fa referència l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament, 
que consta a l’expedient i, a l’efecte de motivació, s’incorpora a aquest acord; 
RESOLDRE les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública, de 
conformitat amb els informes de la Direcció de Serveis de Planejament esmentada, de 
valoració de les al·legacions, que consten a l’expedient i, a l’efecte de motivació, 
s’incorporen a aquest acord, i TRAMETRE l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme de 
Barcelona per a la seva aprovació definitiva. 
 
La Sra. SANZ indica que aquesta modificació de planejament, com d’altres que s’han fet 
en altres barris de la ciutat, és històrica i necessària, i corregeix qüestions que 
incorporava el PGM, que sobrerepresentava les vies a la ciutat i plantejava un 
urbanisme d’una altra època, amb grans avingudes que travessaven els barris, com ara 
la via O, que pretenia destrossar tot el teixit antic de la vila de Gràcia per creuar des de 
la plaça de Lesseps fins al passeig de Sant Joan. 
El Govern considera que la protecció de la rambla de Prat des de Gran de Gràcia fins a 
Torrent de l’Olla és una qüestió prioritària per complir amb una exigència veïnal i donar 
resposta a les necessitats de mobilitat de la vila de Gràcia, on, afortunadament, els 
últims deu anys la mobilitat ha canviat molt i majoritàriament es fa de manera 
sostenible. 
Assenyala que la proposta, que s’ha acordat també gràcies a les aportacions del Grup 
d’ERC i que aposta pel dret a l’habitatge, incorpora alguns elements que el Govern 
considera fonamentals: el manteniment de l’estructura urbana actual preservant el 
teixit i fent una acció clara de protecció de l’habitatge, i l’impuls d’habitatge protegit. 
Concreta que es desafecten els 91 habitatges que hi ha a la zona i que el PGM preveia 
afectar per fer-hi passar un vial, i en totes les parcel·les on no hi ha habitatges es podrà 
fer habitatge protegit i equipament, de manera que a l’entorn hi haurà més de 150 
habitatges, uns de regularitzats i uns altres de nous. 
Pel que fa a la reformulació de la plaça d’Anna Frank, comenta que és important 
treballar-la d’una altra manera perquè sigui un espai més habitable, més ampli i amb 
façanes que li permetin tenir una consideració més de plaça. 
Per acabar, esmenta la incorporació i la protecció de patrimoni amb l’edifici del Taller 
Vallmitjana i l’obertura al carrer de l’Àngel, una proposta del Grup d’ERC per protegir el 
patrimoni d’aquest territori, i subratlla que la proposta és necessària i és de justícia fer-
la. 
 CP 6/20 41/96 
 
El Sr. ZAÑARTU posa en relleu que avui és un dia important per a la vila de Gràcia, ja 
que diu adeu —gràcies a l’impuls, entre altres, d’ERC— a la llarga ombra de la via O, un 
projecte fill del desenvolupisme que incloïa tirar a terra un gran nombre d’edificis de la 
vila. 
Subratlla que avui no només es desafecta un centenar de finques, sinó que també 
s’obre un cul-de-sac, el carrer de l’Àngel, no fins al número 4 del carrer d’Astúries, sinó 
a través d’un passatge inferior, en planta baixa, que l’enllaça amb una via tan important 
avui com el carrer d’Astúries, que s’ha transformat al llarg dels anys. 
A continuació, cita Jacobs, que deia que un urbanisme segur és aquell que posa ulls al 
carrer i elimina punts cecs, i manifesta l’opinió que eliminar culs-de-sac posant ulls al 
carrer és una de les coses més importants que es poden fer avui en urbanisme contra el 
model de desenvolupisme dels anys cinquanta. 
D’altra banda, subratlla que no només s’obre el carrer de l’Àngel i es protegeix el 
número 4 del carrer d’Astúries, sinó que, a més, se salva un interior d’illa, i Parcs i 
Jardins assegura que el projecte d’habitatge social que s’hi farà no implica cap risc per 
al plataner. 
Expressa l’opinió d’ERC que la conservació del patrimoni natural, social i cultural de la 
vila no va contra la creació d’habitatge públic. De fet, és indispensable que a la zona 
construïda de la vila de Gràcia, a la zona més antiga, hi hagi habitatge públic, ja que 
milers de joves de la vila no poden emancipar-se o han de fer-ho en altres barris per 
culpa dels preus desorbitats de lloguer a la zona. 
Pels motius exposats, el Grup d’ERC dona suport a la proposta, que entén que és un 
pas endavant, i espera veure aquests pisos socials aviat. 
 
El Sr. MARTÍ GALBIS comenta que les discrepàncies del Grup de JxCat respecte 
d’aquesta operació urbanística són conegudes, i a la Comissió d’Ecologia i Urbanisme 
va fer reserva de vot amb l’esperança —més aviat, el desig— que el Govern i ERC, junts 
en aquest projecte, dialoguessin amb els veïns afectats i amb la plataforma Protegim 
l’Interior d’Illa, que fa una feina admirable per protegir el barri i el seu entorn. 
Malauradament, però, no hi ha hagut cap acord transaccional per evitar la trencadissa. 
Subratlla que JxCat dona suport als veïns i a la plataforma Protegim l’Interior d’Illa, 
amb qui comparteix el rebuig a les formes utilitzades per presentar l’acord per part del 
Govern i d’ERC, en ple confinament per la pandèmia, amb els veïns sense poder-se 
reunir ni negociar. Hi comparteixen també la lluita i els anhels, contraris a l’operació 
urbanística —tot i que defensen la construcció d’habitatge social—, ja que destruiria 
parcialment el patrimoni de Can Vallmitjana, no preservaria la totalitat de l’arbre i és 
una amenaça per al corredor ecològic de l’interior d’illa. 
Per aquestes raons, vota en contra d’aquesta proposta que presenten BC, el PSC i ERC, 
una edició singular del tripartit que està menystenint bona part dels veïns de la vila de 
Gràcia i la plataforma Protegim l’Interior d’Illa, i tanca la porta a l’alternativa proposada 
per la plataforma aquesta última setmana, una solució millor. 
Clou la intervenció subratllant que, com diu la plataforma Protegim l’Interior d’Illa, per 
tenir habitatge social no cal destruir verd ni patrimoni ni densificar més del compte. 
 
El Sr. CORBACHO es mostra d’acord amb la Sra. Sanz que el Pla general metropolità, del 
1976, és un instrument urbanístic absolutament desfasat, ja que la societat actual és 
 CP 6/20 42/96 
 
totalment diferent de la d’aleshores. Observa, però, que és responsabilitat del Govern 
de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, presidida per 
l’alcaldessa, aconseguir que hi hagi un instrument nou que en modifiqui l’anterior. 
Pel que fa a la modificació que es planteja avui, assenyala que no ha generat el consens 
entre els veïns afectats, tal com es pretenia, malgrat tot el temps que ha passat des que 
se’n va començar a parlar. Per aquest motiu, el Grup de Cs s’hi absté. 
Dit això, insisteix que l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana tenen la 
responsabilitat de modificar els instruments urbanístics existents i de dotar-se’n de 
nous per donar resposta a les necessitats actuals. 
 
El Sr. RAMÍREZ explica que el Grup Municipal del PP comparteix la necessitat de no dur 
a terme l’ampliació prevista de la rambla de Prat, ja que actualment no té cap lògica i la 
trama urbana de la vila de Gràcia es troba ja molt consolidada, i de desafectar aquests 
15 edificis, que suposen 91 habitatges i 15 locals, per dotar de seguretat legal els 
propietaris. També considera positiu que es dugui a terme l’ampliació projectada a la 
plaça d’Anna Frank i la construcció dels pisos previstos a la travessia de Sant Antoni 
amb el carrer de Jaén, així com que s’elimini el cul-de-sac del carrer de l’Àngel, amb un 
projecte que es queda a mig camí entre el que preveia el PGM i la proposta dels veïns, 
que demanaven que l’edifici es mantingués tal com està i s’abandonés l’obertura del 
vial. Especifica que el projecte ni suposa obrir el vial, tal com hauria de ser i deia el 
PGM, ni aconsegueix salvar íntegrament el Taller Vallmitjana. 
Aclareix que el PP no considera dolent el projecte, però li preocupa la manca de 
consideració que hi ha hagut cap a una part dels veïns i cap a la plataforma Protegim 
l’Interior d’Illa, a la qual es va assegurar que es comptaria amb la seva opinió abans de 
presentar qualsevol modificació o qualsevol pla, cosa que no s’ha fet. Consegüentment, 
el projecte, pactat amb ERC, no disposa del consens veïnal que hauria de tenir una 
modificació d’aquesta envergadura, de manera que el seu grup entén que la decisió 
s’ha pres d’esquena als veïns i, per això, s’hi absté. 
 
La Sra. PARERA explica que, si bé la construcció d’habitatge protegit és necessària, en 
aquest cas hi ha nou habitatges que generen un conflicte absolutament innecessari i el 
Govern no ha sabut trobar l’equilibri entre habitatge, preservació del patrimoni i 
sostenibilitat. 
Celebra que el Govern iniciés un diàleg amb el veïns, però lamenta que en prescindís 
amb l’arribada del confinament i que es limités a informar els veïns i els grups de 
l’oposició de l’acord a què havia arribat amb ERC. Ara, el Grup de BxCanvi li demana 
que reprengui el diàleg amb els veïns i l’oposició per consensuar com es protegeix el 
patrimoni de Vallmitjana, quin ús es dona a l’equipament i què passa amb el plataner, 
un arbre centenari que podria quedar afectat per l’operació. Aquest grup està 
convençut que és possible arribar a un consens. 
Per acabar, expressa l’abstenció del seu grup. 
 
El Sr. BADIA, regidor de Gràcia, agraeix els vots favorables i les abstencions i subratlla 
que s’ha intentat trobar un equilibri entre molts elements d’espai públic, verd i 
habitatge públic, en un procés de divuit mesos en què s’ha treballat en aquesta 
 CP 6/20 43/96 
 
modificació del PGM, un procés molt complex, com demostra el fet que cap grup 
s’hagi animat a presentar cap proposta, només ERC, a qui agraeix tota la feina feta. 
D’altra banda, lamenta el vot contrari de JxCat, l’únic que ha votat en contra d’aquest 
plantejament, i observa que és el segon cop que vota en contra d’habitatge públic al 
districte de Gràcia —també ho va fer en la modificació del PGM de dotacionals—, i 
s’apropa a les veus dels veïns i les veïnes que deien que no hi havia cap problema en el 
fet que Gràcia perdés veïns, que se’n podien anar a viure a l’àrea metropolitana, i que 
fer habitatge públic no era una política d’esquerres i no era necessària a la vila. 
Subratlla que el Govern considera molt preocupant aquest vot contrari, i que no és 
coherent parlar de preocupació per l’emergència habitacional en el Consell de Ciutat i 
quan es fa el balanç de l’any a la ciutat, i, després, en la primera proposta de 
planejament, votar contra l’espai públic, la memòria històrica i l’habitatge protegit. 
 
S’APROVA el dictamen en debat amb el vot contrari dels Srs. i les Sres. Artadi, Munté, 
Vila, Mascarell i Martí Galbis i l’abstenció dels Srs. i les Sres. Guilarte, Sierra, Barceló i 
Corbacho, dels Srs. Bou i Ramírez, i també del Sr. Valls i de la Sra. Parera. 
 
Districte de Sant Andreu 
 
11. – (19PL16722) APROVAR definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta 
municipal de Barcelona, el Pla especial urbanístic per a l’ordenació de l’equipament 
situat al carrer de Berenguer de Palou, 68-80, al districte de Sant Andreu; d’iniciativa 
municipal a proposta del Consorci d’Educació de Barcelona; amb les modificacions 
respecte al document aprovat inicialment, a que fa referència l’informe de la Direcció 
de Serveis de Planejament; informe que consta a l’expedient i a efectes de motivació 
s’incorpora en aquest acord. 
 
S’APROVA per unanimitat el dictamen precedent. 
 
c) Proposicions 
 
D) Part d’impuls i control 
 
a) Proposicions/declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal de Junts per Catalunya: 
 
1. – (M1923/988) El Plenari del Consell Municipal acorda que el Govern municipal ha de 
presentar, en el període de dos mesos naturals, un pla impulsat des de l’àmbit de 
Promoció Econòmica amb l’objectiu de facilitar i potenciar l’activitat empresarial, 
emprenedora i econòmica de la ciutat, amb l’objectiu d’assolir que Barcelona sigui un 
referent com a ciutat atractiva per a la creació d’activitat econòmica i generació 
d’ocupació de qualitat. El pla haurà de preveure, com a mínim, l’anàlisi de tots els 
processos de tràmits amb l’Ajuntament i propostes concretes (aplicables a curt, mitjà i 
llarg termini) per simplificar la burocràcia, agilitzar la tramitació i oferir suport i 
formació homogenis. El pla haurà d’incloure, entre d’altres, les mesures següents: 1. 
 CP 6/20 44/96 
 
Implantar la Finestreta Única Empresarial (FUE). 2. Atorgar les llicències aprovades i que 
van quedar pendents per la declaració de l’estat d’alarma. 3. Impulsar un pla de xoc per 
resoldre les llicències que estaven pendents abans del decret d’estat d’alarma i que 
s’han anat acumulant durant els mesos de suspensió de les tramitacions. 4. Facilitar la 
concessió de llicències d’ocupació de via pública a fires de comerç al carrer i a mercats 
de marxants i fires, ampliant la superfície de desenvolupament de la seva activitat per 
garantir la distància de seguretat. 5. Aprovar les modificacions normatives que siguin 
necessàries per reduir la burocràcia. 6. Tarifa plana fiscal per al 2021. 7. Revisions d’ofici 
per garantir que els proveïdors municipals paguen a les empreses subcontractes al 
termini legal de 30 dies. 8. Avançar en la divisió de contractes en lots, per tal d’afavorir 
que les pimes tinguin més possibilitats d’accedir a la contractació municipal. 9. 
Ampliació dels equips municipals que tramiten llicències d’obra i d’activitat. 10. Crear 
una oficina específica de tramitació de llicències d’obres de rehabilitació. 11. Possibilitar 
que es puguin sol·licitar i concedir totes les llicències d’obra (edificació, grua, gual, 
ocupació de via pública, etc.) amb expedient de tramitació i aprovació únics, així com la 
possibilitat d’atorgar les llicències en fases successives de l’obra. 12. Establir 
col·laboració amb els col·legis professionals per delegar-los el tràmit de la idoneïtat en 
els expedients de concessió de llicències. 13. Avaluar en quins casos es pot establir 
declaració responsable, inspecció ex post i el silenci administratiu positiu. 14. 
Informatitzar el procés de comprovació de la normativa urbanística amb un assistent 
virtual, per informar els ciutadans de l’estat en el qual es troben els seus expedients i de 
l’històric de les seves llicències i declaracions responsables. 15. Estudiar la creació 
d’instruments mixtos públics-privats de gestió i tramitació de projectes per abordar 
processos de renovació urbana. En la seva presentació, el pla ha d’incorporar 
l’avaluació de la situació actual i els principals esculls que cal resoldre (incloent-hi una 
descripció per districtes), el calendari d’aplicació de les mesures que proposi, així com 
indicadors objectius que permetin fer-ne el seguiment trimestralment. Aquesta 
avaluació trimestral es compartirà amb els agents econòmics i els grups municipals. 
 
La Sra. ARTADI explica que l’objectiu de la proposició és que hi hagi un pla específic per 
millorar el paper de l’Ajuntament com a agent facilitador de l’activitat econòmica i de 
l’ocupació de qualitat, i observa que, amb la pandèmia, ha crescut el tap que genera la 
burocràcia i s’ha fet encara més difícil la represa de l’activitat econòmica, però el 
problema no ha nascut amb la covid. 
Assenyala que la proposició vol fer èmfasi sobretot en tres elements: 
1. Que el pla que s’elabori incorpori una avaluació detallada dels principals esculls que 
provoca l’Administració municipal per a la generació de riquesa i com varien aquests 
arreu dels districtes, atès que hi ha disparitat de criteris, per entendre què hi ha darrere 
de les queixes constants i intenses dels sectors, un tema que fa molt de temps que 
preocupa el seu grup, que al novembre va entrar una pregunta a la Comissió 
d’Economia per saber quants dies es tarda de mitjana a Barcelona per obrir un negoci 
(sis mesos després, encara no n’han rebut resposta). 
2. Que es concretin les mesures i el calendari per facilitar-ne el seguiment i evitar que 
quedin en res, ja que sovint, en diferents comissions i plenaris, s’aproven mesures però 
els grups no saben en què s’acaben traduint malgrat la seva voluntat de fer-ne 
 CP 6/20 45/96 
 
seguiment. En aquest cas, les mesures estan inspirades per les entitats, els col·legis i les 
associacions econòmiques, així com per les recomanacions internacionals, i fan 
referència al paper clau de les administracions en el suport a la dinamització i l’activitat 
econòmica. 
3. Que hi hagi una rendició de comptes, per a la qual cosa el pla ha d’incorporar 
indicadors objectius i transparents que es comparteixin amb els agents econòmics i els 
grups municipals, en facilitin el seguiment i evitin que el pla es quedi en una foto o un 
titular bonic: el pla ha de servir realment per millorar la facilitat de fer negoci a 
Barcelona, objectiu que entén que tothom comparteix. Entén també que tothom vol 
poder valorar si s’està facilitant l’activitat econòmica, si les mesures estan funcionant o 
si encara cal millorar coses pel bé de la ciutat. 
Subratlla que, a parer del Grup de JxCat, aquest pla és imprescindible, sobretot en una 
ciutat com Barcelona, on un 99% de les empreses són pimes, que no competeixen en 
les mateixes condicions que les grans: per cada euro per empleat que dedica una 
empresa gran a donar compliment als requisits normatius, una empresa mitjana n’ha 
de dedicar quatre, i una pime, fins a deu. Remarca que això ataca directament la 
competència justa i lleial i és una obligació de l’Administració anivellar el terreny de joc. 
Afegeix que el pla hauria d’incorporar el principi, defensat des de fa molts anys a la 
Comissió Europea, de pensar primer a petita escala, objectiu que perseguia la 
proposició que JxCat va presentar al febrer a la Comissió d’Economia i Hisenda sobre la 
necessitat de calcular amb temps les càrregues, també en termes de diners, del que 
suposa la normativa municipal i l’impacte que aquesta està tenint en les microempreses 
i les pimes pel que fa a competitivitat. Ara, voldria que l’esperit d’aquella proposició 
que es va aprovar per unanimitat impregnés aquest pla que ha de facilitar l’activitat, 
per això inclou mesures que van directament adreçades a les pimes, en termes de 
morositat o de contractació pública, si bé totes les mesures haurien de beneficiar 
desproporcionalment les empreses que ho tenen més difícil, com són les pimes. 
A continuació, observa que a les comissions i als plenaris sovint es parla del greu 
problema de les llicències, que cal revisar de dalt a baix. Concreta que hi ha problemes 
de procediments, de burocràcia, de circuits doblats i de manca de recursos humans i 
d’eines tècniques i informàtiques, així com d’heterogeneïtat o dispersió de normes i 
protocols entre districtes. Per això, el gruix de les mesures que es plantegen en aquest 
pla vol afrontar directament tot això, tant des de l’Ajuntament com en col·laboració 
amb col·legis i experts i amb el suport de noves eines informàtiques. 
Conclou que és necessari identificar bé els problemes, comprometre’s amb les 
solucions i amb un calendari clar i fer-ne un seguiment útil per estalviar-se 
endarreriments que són solucionables i costos que són innecessaris i que fan més difícil 
l’activitat econòmica, actualment en perill. 
 
El Sr. CASTELLANA expressa el vot favorable del Grup Municipal d’ERC, que comparteix 
l’essència de la proposició, ja que està d’acord a potenciar i facilitar l’activitat 
emprenedora i econòmica de la ciutat, motiu pel qual des dels inicis de la pandèmia ha 
fet èmfasi, entre altres coses, en el paper facilitador de l’Administració local. Observa 
que sovint altres nivells d’administració queden massa allunyats de la ciutadania, i un 
paper especial que pot exercir l’Administració local és el d’apropar els ajuts d’aquestes 
 CP 6/20 46/96 
 
administracions i garantir que arriben als destinataris potencials. Per això, el seu grup 
sempre ha defensat i continuarà defensant qualsevol iniciativa en aquest sentit. 
Explica que, respecte a la relació publicoprivada, el Grup d’ERC defensa la 
corresponsabilitat i entén que el paper del sector públic no ha de ser cedir 
competències a altres agents, sinó exercir-les amb la màxima eficiència possible, i 
subratlla que en aquest àmbit hi ha un marge de millora immens, com demostren els 
exemples de les darreres setmanes, i una ciutat que és capital mundial del mòbil i líder 
en innovació i digitalització en molts àmbits ha d’aplicar aquests conceptes en el camp 
de l’administració per guanyar eficiència en la relació amb la ciutadania i evitar la 
desigualtat que implica aquesta relació del sector públic amb empreses de mides 
diferents, una desigualtat que perjudica més les pimes, les micropimes i les persones 
autònomes. 
Per acabar, remarca que cal continuar treballant perquè tot això sigui realitat al més 
aviat possible. 
 
El Sr. SIERRA diu a la Sra. Artadi que el Grup de Cs “li hauria de cobrar drets d’autor”, ja 
que fa només deu dies va presentar una proposició a la Comissió d’Urbanisme que 
també feia referència a la simplificació de tràmits, l’agilització de llicències i la 
implantació de la finestreta única, una proposició que es va aprovar per unanimitat. 
Respecte a la sol·licitud del Grup de JxCat d’una tarifa plana, critica aquest grup per 
haver estat còmplice del Govern municipal en la guerra contra els autònoms i les 
empreses, tant petites i mitjanes com grans, que va implementar un “impostàs” als 
autònoms, al comerç i a les empreses de la ciutat en les ordenances fiscals quan ja es 
preveia una recessió de l’economia. 
D’altra banda, subratlla que el grup proposant està demanant una cosa que podria 
haver fet amb l’alcalde Trias, amb qui per muntar una empresa es tardava més o menys 
el mateix que ara amb l’alcaldessa Colau, i no es va fer res per simplificar 
l’Administració i perquè aquesta fos una ajuda per a l’empresari i no un impediment 
més. 
No obstant això, el seu grup vota a favor de la proposició, ja que entén que 
l’Administració ha de ser un facilitador per a l’empresari, l’autònom i el teixit productiu 
de la ciutat, i, per tant, troba molt encertades les mesures plantejades, que demana a 
la Sra. Colau i al Sr. Collboni que posin en marxa. Remarca que, si s’aproven iniciatives 
però el Govern no té la voluntat política de dur-les a terme, els grups continuaran 
demanant el mateix una vegada i una altra i les empreses i els autònoms seguiran 
tenint els mateixos obstacles. 
 
El Sr. BOU posa de manifest que el problema amb les traves administratives i 
normatives a Barcelona ve de lluny i, lamentablement, amb aquest Govern la situació 
ha millorat poc, com demostra la seva afició a les moratòries o el problema recentment 
provocat amb el retard de permisos d’ampliació dels espais de terrassa. 
Subratlla que posar fi a aquest problema ha estat una de les reiterades reclamacions 
del sector econòmic de la ciutat i del món empresarial en general, com ha quedat palès 
en les intervencions de diversos membres del Pacte per Barcelona durant les 
discussions en el si del grup de treball, i el PP no vol que la burocràcia i la rigidesa 
normativa esdevinguin un impost afegit a l’activitat econòmica de Barcelona o un fre a 
 CP 6/20 47/96 
 
la seva competitivitat. Per això, ha reclamat reiteradament una reforma de 
l’Administració per garantir-ne la sostenibilitat, així com una simplificació dels tràmits i 
de les ordenances municipals per facilitar l’activitat. 
Posa èmfasi en la importància de simplificar i agilitzar tràmits per facilitar el naixement 
de les empreses, que a l’Ajuntament no hi han de trobar obstacles, sinó ajut, i indica 
que, durant la campanya municipal, el seu grup va proposar un pla de burocràcia zero i 
es va comprometre a fer efectiva la finestreta única empresarial telemàtica, i, la 
setmana passada, a les comissions de Presidència i d’Economia, va presentar 
proposicions per optimitzar l’Administració. Concreta que, en el cas de la Comissió 
d’Economia, es va aprovar la seva proposta de crear un grup de treball que en el 
termini màxim de sis mesos presentés una diagnosi de les principals traves 
administratives i normatives que dificulten l’activitat econòmica a la ciutat i un pla de 
millora que adrecés els canvis necessaris per reduir o, en el millor dels casos, eliminar 
aquestes traves. 
Consegüentment, vota a favor de la proposició de JxCat, que va en la línia de la 
proposició del seu grup aprovada la setmana passada, encara que no comparteixi 
plenament alguns dels punts o que n’hi hagi alguns que consideri insuficients. 
 
La Sra. PARERA posa de manifest que la burocràcia ja era un problema abans de l’estat 
d’alarma i la situació viscuda l’ha agreujat encara més i ha intensificat la crisi econòmica 
i les necessitats que tenen les empreses per recuperar-se econòmicament, de manera 
que cal molta més rapidesa i agilitat per reactivar l’economia, una qüestió que s’ha 
debatut en diverses comissions i sobre la qual tots els grups han presentat propostes. 
Afegeix que, com ja s’ha comentat, algunes d’aquestes propostes es recullen en 
aquesta proposició (celebra que els grups recullin propostes útils d’altres grups). 
A continuació, subratlla que ara cal garantir que aquestes propostes, que han tingut 
una bona acollida per part del Govern, no es queden en una mera declaració de bona 
voluntat, sinó que realment es materialitzen en una millora del funcionament de 
l’Administració pública. 
Remarca també que és important empatitzar amb el ciutadà i transmetre-li confiança 
—ara la necessita més que mai—, sobretot sent una Administració de proximitat, que 
ha d’estar al costat de la gent i no frenar la seva voluntat d’ajudar a reactivar 
l’economia. 
D’altra banda, esmenta la importància de la col·laboració publicoprivada, que el seu 
grup sempre ha defensat, ja que agilitza i complementa la tasca de l’Administració 
pública, i el sector privat és un gran aliat per poder dur a terme polítiques necessàries. 
Pels motius exposats, el seu grup vota a favor de la proposició i espera que 
l’Ajuntament de Barcelona comenci a marcar un camí a les administracions superiors 
sobre com han de ser els processos i com es poden agilitzar els tràmits i fer-los molt 
més útils per als ciutadans. 
 
El Sr. COLLBONI agraeix la proposició, referent a un problema que entén que genera un 
gran consens, i manifesta l’opinió que cal ser molt clar a l’hora de dir que aquest és un 
punt feble que té Barcelona com a ciutat que ha de ser competitiva també des del punt 
de vista de facilitar l’activitat econòmica. 
 CP 6/20 48/96 
 
Tot seguit, comenta que la necessitat a què ha fet referència en el punt sobre l’estat de 
la ciutat de donar prioritat als llocs de treball (“jobs, jobs, jobs”) en aquesta nova etapa 
també implica la necessitat d’afavorir i alleugerir les relacions administratives amb el 
sector econòmic, una necessitat que l’Ajuntament ha intentat cobrir històricament. Per 
exemple, en el període del Sr. Trias es va intentar posar en marxa el projecte Friendly 
for Business, tot i que no va reeixir. 
Posa de manifest que una de les preocupacions del Govern en l’àmbit de l’urbanisme 
són les llicències, i que, en la gestió d’aquesta crisi de la pandèmia, en què ha calgut 
tirar endavant iniciatives que no s’havien fet mai a la ciutat des del punt de vista de la 
seva magnitud, com ara l’ajut als autònoms o la tramitació de les llicències de terrasses, 
s’han posat en evidència diverses mancances: en primer lloc, una diagnosi acurada de la 
situació actual —entén que les properes setmanes es podrà disposar d’una diagnosi 
feta externament per una auditora i que es compartirà amb els grups— per saber quins 
són els processos de millora que hauria d’implementar l’Ajuntament; en segon lloc, la 
capacitat de fer un calendari concret, des de les àrees d’Urbanisme i d’Economia, per 
assumir aquesta qüestió; en tercer lloc, tenint en compte quants recursos econòmics 
costarà això, un projecte molt car des del punt de vista econòmic i molt feixuc, atès que 
cal canviar processos i digitalitzar l’Ajuntament, la mancança d’inversió durant els 
darrers anys en processos de digitalització, que és el que hauria de permetre fer 
processos més ràpids i més senzills a favor de la dinamització econòmica. 
En darrer lloc, afirma que la mà del Govern en aquest sentit està estesa, i celebra que 
els grups comparteixin una diagnosi i una sensibilitat en relació amb una de les coses 
que l’Ajuntament pot fer de manera molt directa per afavorir la creació de llocs de 
treball i l’activitat econòmica a la ciutat. 
 
La Sra. SANZ recorda que a la darrera sessió de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i 
Mobilitat es va acordar amb el Grup de JxCat l’impuls d’una oficina tècnica per facilitar 
la tramitació de la rehabilitació a la ciutat, una qüestió fonamental. 
Tot seguit, explicita que el Govern està d’acord amb aquesta proposició i agraeix que 
s’hi hagin incorporat les seves esmenes, que recullen la feina feta durant aquests 
mesos i les diagnosis que ja s’han anat treballant, i es mostra d’acord també que cal fer 
compatible dues qüestions que considera bàsiques: l’agilitat i la seguretat i les 
garanties jurídiques. Subratlla que cal evitar que la seguretat i les garanties jurídiques 
vagin vinculades només a burocràcia, lentitud i retard, i l’Administració ha de vetllar 
perquè a la ciutat es facin coses de manera correcta amb el màxim de garanties i de 
seguretat jurídica, alhora que amb tràmits àgils. Per això, s’ha començat a treballar 
amb elements on alguns dels processos dels expedients puguin ser telemàtics. 
Comenta que qui coneix bé l’Ajuntament perquè hi ha governat és conscient de 
l’enorme repte que té pel que fa a tramitació digital (tramitació de fases successives 
d’una mateixa obra, consultes informàtiques prèvies a tota la presentació de 
l’expedient, aconseguir una col·laboració fàcil amb els col·legis professionals perquè 
s’encarreguin d’una part de la tramitació, etc.) i de la lentitud amb què s’avança. 
Insisteix que ja s’hi ha començat a treballar, i afegeix que s’està impulsant un pla 
d’agilització de la tramitació de les llicències que incorpora encara més elements en 
aquest sentit. 
 CP 6/20 49/96 
 
D’altra banda, indica que s’està treballant amb la Generalitat, fent tota una anàlisi, 
perquè no es tracta només de tramitació, sinó també de normativa, ja que, quan es 
parla de seguretat i de garanties jurídiques també es fa referència a les qüestions a què 
obliga la llei, per exemple, respecte als terminis de resposta i de facilitació d’informació. 
En aquest sentit, s’ha creat un espai amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de 
la Generalitat per aprofitar aquest moment per començar a prioritzar, concretar i 
simplificar alguns tràmits. 
Conclou que el consens que s’expressa en aquest Plenari ha de permetre tenir clar 
també a la resta d’administracions que avui tota aquesta actuació millora l’activitat 
econòmica, genera ocupació i facilita que a la ciutat se segueixin fent coses importants 
per a la vida dels veïns. 
 
La Sra. ARTADI agraeix el suport dels grups i del Govern municipal, així com la seva 
voluntat i consciència respecte d’aquest problema, i manifesta el desig que d’aquí a tres 
mesos es pugui presentar un pla amb prou detall, amb un calendari adient i, sobretot, 
amb indicadors que demostrin que tot l’esforç i els recursos dedicats serveixen per a 
alguna cosa. 
Tot seguit, diu al Sr. Sierra que JxCat almenys ha tingut l’honestedat de dir que això és 
una feina conjunta de tota l’oposició i dels sectors econòmics de la ciutat, i no s’ha 
volgut apropiar dels drets d’autor de ningú, a diferència de Cs, que presenta propostes 
de l’APCE, del Gremi de Constructors i dels col·legis professionals que són públiques 
perquè consten en el repositori del Pacte per Barcelona. 
 
El Sr. CASTELLANA puntualitza, pels comentaris d’alguns grups amb una aproximació 
ideològica a la realitat bastant oposada a la d’ERC, que Administració més àgil no vol dir 
menys Administració: repensar el funcionament dels processos, l’organització i els 
recursos humans no significa menys presència de l’Administració, que és qui garanteix 
que hi hagi cohesió i que les coses es facin bé. 
 
El Sr. SIERRA celebra la preocupació de la Sra. Sanz per la seguretat jurídica —comenta 
que, sent una tinenta d’alcaldia de la Sra. Colau, és una garantia—, i li diu que “sí que es 
pot” comptabilitzar agilitat amb seguretat jurídica. 
D’altra banda, diu a la Sra. Artadi que el Grup de Cs, efectivament, és la veu dels 
ciutadans, dels gremis i de les empreses, i per això presenta propostes, però no les 
copia d’altres grups. 
 
El Sr. BOU manifesta l’opinió que si tots repeteixen constantment el mateix és perquè 
hi estan d’acord, i diu al Govern que si no es duen a terme aquestes iniciatives és 
responsabilitat seva. Demana que es comenci a treballar en una feina que serà molt 
positiva per a Barcelona. 
 
La Sra. PARERA manifesta preocupació per la intervenció del Sr. Collboni i pel risc de, 
amb l’objectiu d’eliminar burocràcia, generar més burocràcia, donar lloc a 
procediments molt feixucs i burocràtics que retardin una decisió que cal prendre 
urgentment. Aclareix que està d’acord que cal garantir la seguretat jurídica, però sense 
 CP 6/20 50/96 
 
que això impliqui, per exemple, la creació de comissions per abordar una cosa que cal 
abordar de manera eficaç i que s’ha de posar en funcionament al més aviat possible. 
 
La Sra. ARTADI diu que, precisament perquè tots els grups estan d’acord en aquest 
tema, JxCat ha presentat aquesta iniciativa, per assegurar que això es trasllada a un pla 
real concret, amb mesures, calendari, pressupost i seguiment, perquè la voluntat 
unànime que expressa avui el Plenari es faci realitat. 
 
S’APROVA per unanimitat aquesta Proposició / Declaració de Grup amb el text 
transaccionat següent: 
 
El Plenari del Consell Municipal acorda que el Govern municipal ha de presentar, en el 
període de tres mesos naturals, un pla impulsat des de l’àmbit de Promoció Econòmica 
amb l’objectiu de facilitar i potenciar l’activitat empresarial, emprenedora i econòmica 
de la ciutat, amb l’objectiu d’assolir que Barcelona sigui un referent com a ciutat 
atractiva per a la creació d’activitat econòmica i generació d’ocupació de qualitat. El pla 
haurà de preveure, com a mínim, l’anàlisi de tots els processos de tràmits amb 
l’Ajuntament i propostes concretes (aplicables a curt, mitjà i llarg termini) per 
simplificar la burocràcia, agilitzar la tramitació i oferir suport i formació homogenis. El 
pla haurà d’incloure, entre d’altres, les mesures següents: 
1. Implantar la Finestreta Única Empresarial (FUE). 
2. Tramitar les llicències aprovades i que van quedar pendents per la declaració 
de l’estat d’alarma. 
3. Impulsar un pla de xoc per resoldre les llicències que estaven pendents abans 
del decret d’estat d’alarma i que s’han anat acumulant durant els mesos de 
suspensió de les tramitacions. 
4. Facilitar la concessió de llicències d’ocupació de via pública a fires de comerç al 
carrer, ampliant la superfície de desenvolupament de la seva activitat per 
garantir la distància de seguretat. 
5. Impulsar les modificacions normatives que siguin necessàries per facilitar 
l’activitat econòmica a la ciutat . 
6. Crear un grup de treball amb l’objectiu de validar la proposta d’una tarifa plana 
fiscal per al 2021 que presenti una proposta d’implementació en temps i forma 
per ser incorporada en l’expedient d’aprovació de les ordenances fiscals per a 
l’any 2021. 
7. Revisions d’ofici per garantir que els proveïdors municipals paguen a les 
empreses subcontractades dins el termini legal de 30 dies. 
8. Avançar en la divisió de contractes en lots, per tal d’afavorir que les pimes 
tinguin més possibilitats d’accedir a la contractació municipal. 
9. En relació amb la tramitació de llicències, s’elaborarà una anàlisi del conjunt 
dels procediments i tràmits, i el dimensionament dels equips municipals 
destinats a aquesta finalitat, així com el conjunt d’accions normatives 
encaminades a facilitar l’activitat econòmica a la ciutat. I es valorarà el següent: 
-Crear una oficina específica de tramitació de llicències d’obres de rehabilitació. 
-Possibilitar que es puguin sol·licitar i concedir totes les llicències d’obra 
(edificació, grua, gual, ocupació de via pública, etc.) amb expedient de 
tramitació i aprovació únics, 
 CP 6/20 51/96 
9. 
així com la possibilitat d’atorgar les llicències en fases successives de l’obra -Establir 
col·laboració amb els col·legis professionals per delegar-los el tràmit de la 
idoneïtat en els expedients de concessió de llicències. -Avaluar en quins casos 
es pot establir declaració responsable, inspecció ex post i el silenci administratiu 
positiu. 
10. Informatitzar el procés de comprovació de la normativa urbanística, introduint 
noves eines tecnològiques, per informar els ciutadans de l’estat en el qual es 
troben els seus expedients i de l’historial de les seves llicències i declaracions 
responsables. 
11. Estudiar la creació d’instruments de gestió i tramitació de projectes per abordar 
processos de renovació urbana. En la seva presentació, el pla ha d’incorporar 
l’avaluació de la situació actual i els principals esculls que cal resoldre (incloent-
hi una descripció per districtes), el calendari d’aplicació de les mesures que 
proposi, així com indicadors objectius que permetin fer-ne el seguiment 
trimestralment. Aquesta avaluació trimestral es compartirà amb els agents 
econòmics i els grups municipals. 
 
Del Grup Municipal de Ciutadans: 
 
2. – (M1923/1002) El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: 
Primer.- La posada a disposició de l’oposició del consistori dels informes tècnics i de 
mobilitat, així com la seva còpia, que ha sustentat la realització d’aquestes 
modificacions viàries, així com el cost d’aquestes i un informe sobre la sinistralitat 
abans i després de la seva implementació. Segon.- La paralització de l’execució del pla 
de substitució de carrils de vehicles per carrils d’altre tipus i la seva reversió a la situació 
inicial en aquells punts on s’ha detectat una especial perillositat, s’ha incrementat el 
nombre de sinistres o s’ha produït un perjudici al comerç de la zona, amb la finalitat de 
garantir una correcta seguretat viària i no perjudicar l’activitat econòmica. Tercer.- La 
convocatòria dels agents socials i econòmics, així com dels sectors implicats, amb 
l’objectiu de consensuar i acordar un pla, de manera racional i amb caràcter temporal, 
que respongui a les necessitats reals de la ciutat, trobant l’equilibri entre el 
manteniment de l’aconsellable distància de seguretat, el foment del transport 
sostenible i la no penalització de l’ús del vehicle privat, per no danyar l’activitat 
econòmica i garantint, en tot moment, la seguretat viària dels usuaris. A la vegada, la 
seva confecció haurà d’anar acompanyada de l’adaptació del pla de seguretat viària, del 
seguiment tècnic de totes les modificacions realitzades i del control de la sinistralitat. 
 
Es presenta el text transaccionat següent: 
 
El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda: Primer.- La 
posada a disposició de l’oposició del consistori dels informes tècnics i de mobilitat, així 
com la seva còpia, que ha sustentat la realització d’aquestes modificacions viàries, així 
com el cost d’aquestes i un informe sobre la sinistralitat abans i després de la seva 
implementació. Segon.- L’avaluació de l’execució del pla de substitució de carrils de 
vehicles per carrils d’altre tipus i la seva reversió a la situació inicial en aquells punts on 
s’ha detectat una especial perillositat, s’ha incrementat el nombre de sinistres o s’ha 
 CP 6/20 52/96 
 
produït un perjudici al comerç de la zona, amb la finalitat de garantir una correcta 
seguretat viària i no perjudicar l’activitat econòmica. Tercer.- La convocatòria dels 
agents socials i econòmics, així com dels sectors implicats, amb l’objectiu de consensuar 
i acordar un pla, de manera racional i amb caràcter temporal, que respongui a les 
necessitats reals de la ciutat, trobant l’equilibri entre el manteniment de l’aconsellable 
distància de seguretat, el foment del transport sostenible i la no penalització de l’ús del 
vehicle privat, per no danyar l’activitat econòmica i garantint, en tot moment, la 
seguretat viària dels usuaris. A la vegada, la seva confecció haurà d’anar acompanyada 
de l’adaptació del pla de seguretat viària, del seguiment tècnic de totes les 
modificacions realitzades i del control de la sinistralitat. 
 
La Sra. GUILARTE posa de manifest que les darreres setmanes el Govern municipal ha 
aprofitat la desescalada per imposar el model programàtic de mobilitat de BC amb 
l’excusa de l’adaptació a la nova normalitat i ha creat una mena de totum revolutum de 
carrils amb supressions, barreges, trasllats, etc. que no tenen cap base tècnica i sense 
presentar cap informe de seguretat viària ni tenir en compte la majoria dels col·lectius 
afectats, com ara els autònoms, els transportistes, els repartidors, els comerciants, els 
gremis del motor, els veïns i els treballadors que cada dia s’han de desplaçar per 
Barcelona per anar a la feina. Afegeix que el Govern ni tan sols ha tingut en compte 
l’autèntica situació mediambiental de la ciutat, sinó que ha decidit que tot se soluciona 
eliminant el vehicle privat, en lloc de presentar un pla per incentivar el vehicle elèctric, 
ara més necessari que mai, ja que actualment el transport públic no és l’opció que més 
confiança i seguretat genera. D’altra banda, subratlla que, per part del Govern, en 
mobilitat només hi ha anuncis, però cap fet, cap lideratge i cap estratègia 
metropolitana. 
Subratlla que la nova mobilitat del Govern, improvisada i ideològica, s’ha convertit en 
inseguretat i perill, així com en una font més d’enfrontament entre el Govern i els 
sectors econòmics de la ciutat, com també entre el Govern i gran part dels usuaris del 
transport i la mobilitat, que es troben, entre altres coses, carrils bici sense separació de 
seguretat i zones on es barregen vianants i cotxes (mostra imatges del que està 
descrivint). 
Remarca que les persones que van amb bici per Barcelona estan fartes de córrer el risc 
que suposa compartir carril amb autobusos i taxis i que no hi hagi separació entre el 
carril per a la bici i el carril per al cotxe. A més, per als vianants és perillós travessar el 
carrer en alguns punts; hi ha zones on els vehicles haurien de poder estacionar i no 
poden o on les motos, els transportistes i els repartidors no poden transitar amb 
seguretat, i s’han eliminat moltes zones de càrrega i descàrrega, de manera que ni tan 
sols tenen la possibilitat d’aparcar per dur a terme les seves tasques diàries. 
Afirma que la situació en alguns casos arriba a extrems kafkians, per exemple amb 
indicacions pintades al terra que semblen un jeroglífic infantil fet amb molt mala idea o 
sense cap sentit comú (en mostra un exemple), i assegura que la nova mobilitat del 
Govern no soluciona els problemes, sinó que els agreuja, ja que fa augmentar la 
perillositat i complica la vida a tothom. 
El Grup de Cs considera urgent que el Govern adopti un seguit de mesures, amb criteris 
tècnics realistes, per reconduir la situació cap a una mobilitat veritablement sostenible i 
eficient: en primer lloc, ha de facilitar els informes que teòricament 
 CP 6/20 53/96 
 
justifiquen el despropòsit que ha provocat, amb el cost i les dades sobre sinistralitat; en 
segon lloc, ha de valorar la paralització de l’execució del seu pla a les zones on s’ha 
detectat una perillositat especial; en tercer lloc, abans de continuar executant un pla 
d’aquesta envergadura, que no es pot implementar de manera unilateral, ha de parlar 
amb el sector del motor, els ciutadans, l’oposició i el comerç, és a dir, molts agents i 
treballadors que sempre que el Govern ha d’aplicar la seva ideologia, deixa fora. 
Posa èmfasi en el fet que el Govern està dificultant la feina de moltíssimes persones, 
així com l’accés als seus llocs de treball, en un moment en què a Barcelona hi ha el risc 
d’arribar al 20% d’atur, i li demana més pragmatisme i sentit comú per evitar un 
col·lapse absolut de l’àrea metropolitana a mesura que avanci la desescalada. 
Per acabar, insisteix que el Govern ha de parlar amb els agents socials i econòmics 
implicats, així com amb l’oposició, per aconseguir entre tots una mobilitat adaptada, 
eficient i equilibrada, que requerirà l’adaptació de la seguretat viària, i li demana que 
deixi estar la guerra ideològica contra el cotxe i la moto, que ofereixen opcions eficients 
per a Barcelona, en molts casos totalment adaptades a les necessitats de la majoria dels 
ciutadans. 
 
La Sra. BUHIGAS explica que, si bé el Grup d’ERC està d’acord que conèixer els efectes 
de qualsevol política pública en general i de les intervencions en l’espai públic en 
particular sempre és desitjable i necessari per poder millorar-les i ajustar-les, hi ha dues 
consideracions que porta implícites aquesta proposició que no comparteix. Concreta 
que, d’una banda, no està d’acord que reduir carrils de circulació a favor del vianant o 
de la bicicleta, és a dir, pacificar carrers, vagi en detriment de l’activitat econòmica en 
general i del comerç en particular; d’altra banda, no està d’acord que reduir carrils de 
circulació augmenti la sinistralitat, ja que la pacificació hauria d’ajudar a reduir el volum 
de trànsit i a restringir la velocitat de circulació dels vehicles. 
No obstant això, i malgrat que el vell debat sobre l’impacte de la pacificació de carrers 
s’hagi superat amb evidències, tant a Barcelona com a altres ciutats d’arreu del món, el 
seu grup sí que coincideix que els talls de carrers han de garantir l’accés als veïns i les 
veïnes, als aparcaments de rotació i a les mercaderies, de manera que cal ser molt 
crítics en la manera en què es despleguen els talls de cap de setmana en alguns eixos 
comercials de la ciutat. Per exemple, el seu grup és crític amb el desplegament de 
mesures de pacificació a l’espai públic que està duent a terme el Govern de 
l’Ajuntament, que considera poc ambicioses i confuses, com va manifestar a la sessió 
anterior del Ple mitjançant una proposició per a un nou marc de convivència a l’espai 
públic. 
Subratlla que la qüestió de l’espai públic és de convivència entre usuaris i, per tant, 
entre modes de transport, amb especial atenció, en aquest cas, al vianant, ja que és el 
principal mode de transport a la ciutat, encara que molts s’entossudeixin a negar-ho, i 
assenyala que la ciutadania reclama una nova distribució de l’espai públic, que és finit. 
El seu grup entén que cal trobar aquesta nova distribució treballant i negociant, però 
considera que no és necessari crear més taules de treball, atès que els agents implicats 
ja són a la taula de ciutat. Així, entén que, com a mínim, cal deixar que aquesta taula 
acabi la seva feina. D’altra banda, demana que no es barregin tots els debats al mateix 
temps. 
 CP 6/20 54/96 
 
Afirma que, encara que molts no ho vulguin, la mobilitat variarà, ja que els 
comportaments de la gent estan canviant i les noves generacions ja no es comporten 
com les anteriors, i observa que és un tema de convivència, de manera que no 
necessàriament uns han de manar o s’han de prioritzar sobre els altres. 
En darrer lloc, vota en contra de la proposició i diu a la Sra. Guilarte que comparteix la 
seva crítica respecte al llenguatge amb el qual possiblement s’han desplegat les 
mesures a l’espai públic fins ara, però també considera perillós que no s’entengui que 
cal avançar en un nou marc de convivència que posi el vianant al centre. 
 
La Sra. VILA indica que JxCat sempre ha defensat el rigor i el consens com a valors en 
l’àmbit de la mobilitat, i subratlla que per aconseguir un consens cal tenir una visió 
global de les polítiques i conciliar interessos per fer avançar la ciutat, per construir-la 
conjuntament amb la societat civil i per consolidar grans models pactats. 
Observa que Barcelona sempre s’havia caracteritzat per aquesta manera de fer i per la 
voluntat de ser una ciutat que aprofita i impulsa la iniciativa de l’emprenedoria de la 
seva ciutadania i del seu teixit econòmic i comercial, però el Govern actual ha trencat 
aquesta tradició en aplicar un conjunt de mesures en l’àmbit de la mobilitat i de l’espai 
públic que han encès crítiques i queixes perquè no tenen en compte la realitat de la 
ciutat i les necessitats de moltes persones, de molts emprenedors i comerciants, com 
ara els de la via Laietana o els paradistes de Santa Caterina, l’Abaceria o el Mercat de 
l’Estrella. 
Subratlla que, en moments de dificultats econòmiques i de reempresa com l’actual, 
l’Ajuntament ha de ser un facilitador perquè els autònoms i la petita i mitjana empresa 
se’n puguin sortir. Per això, demana al Govern que rectifiqui i escolti el clam de molts 
col·lectius que se senten menystinguts per la seva manca de diàleg: el Govern està 
desplegant polítiques poc ajustades a la ciutat amb una aproximació excessivament 
dogmàtica i poc flexible. 
D’altra banda, assenyala que, per implementar polítiques amb rigor, cal solidesa 
tècnica, sobretot en mobilitat i espai públic, però el Govern continua sense facilitar, tot 
i que se li ha demanat en moltes ocasions, una estimació de la demanda per modes de 
transport a la ciutat que permeti definir amb més rigor les polítiques de mobilitat. 
A continuació, posa de manifest que la covid ha canviat hàbits socials, de consum i de 
mobilitat, i el Govern encara no ha explicat l’estudi ni les dades que justifiquin les 
mesures de mobilitat implantades, que han tenyit la ciutat de groc, han omplert l’espai 
públic d’elements “d’urbanisme tàctic”, han provocat estralls —per exemple, en moltes 
activitats econòmiques de la ciutat, que ja tenen una situació prou complicada— i han 
donat lloc a nombroses queixes. 
Davant d’aquesta situació, el Grup de JxCat demana al Govern que avaluï les mesures 
de mobilitat aplicades i que, tal com ha proposat, creï un grup de treball de mobilitat i 
comerç per parlar amb els comerciants que en discrepen, analitzar-ne l’impacte i, si no 
funcionen, tenir la valentia d’eliminar-les. Entén que la proposició de Cs, que incorpora 
esmenes del seu grup, va en aquesta línia i d’alguna manera recull l’esperit de la seva 
intervenció, de manera que hi vota a favor. 
 CP 6/20 55/96 
 
El Sr. RAMÍREZ vota a favor de la proposició, que demana el mateix que un prec que va 
presentar el seu grup a la sessió de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat del 
mes passat. Concretament, demanava que es facilitessin els informes tècnics i de 
mobilitat en què es basaven les mesures aplicades pel Govern municipal relatives a 
l’ampliació de l’espai per a vianants i ciclistes i als talls i reduccions de carrils de 
circulació per a vehicles a diverses vies de la ciutat. 
A continuació, indica que el Grup del PP està d’acord que cal adequar la via pública a 
les necessitats sorgides amb la nova situació per garantir uns itineraris segurs, però 
entén que aquestes adequacions han de ser temporals, fins a tornar a la normalitat, i 
han de comptar amb el màxim consens entre els actors afectats, com demana la 
proposició de Cs. Considera increïble que contínuament hagin d’estar demanant 
informació o explicacions sobre decisions unilaterals a un govern que sempre 
presumeix de transparència i de diàleg, però menysté els col·lectius que no 
coincideixen amb els seus postulats o amb la seva visió de ciutat. 
Acusa el Govern d’haver pres les primeres mesures de manera unilateral i amb 
l’objectiu clar d’aprofitar la crisi sanitària per imposar el seu model de ciutat i recuperar 
la seva persecució contra el vehicle privat, concretament, contra el cotxe i la 
motocicleta. Observa, però, que la resposta ciutadana ha estat ràpida. Per exemple, el 
dissabte passat una vintena d’associacions i entitats, juntament amb veïns de Ciutat 
Vella i els entorns, van protestar per la conversió en zona de vianants de la via Laietana 
els caps de setmana, una mesura que els ha deixat completament aïllats de la resta de 
la ciutat i ha repercutit molt negativament en l’activitat econòmica i el comerç de la 
zona. 
A continuació, recorda unes paraules de la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, que 
durant l’anunci de l’augment de places d’àrea verda va dir que la mobilitat dels 
vehicles afavoreix el comerç i l’activitat econòmica, i comenta que el fet que després 
de la manifestació del dissabte passat s’anunciés que alguns talls de carrer 
s’eliminarien i es revisarien posa en evidència la improvisació i la falta de consens en la 
presa de decisions amb els col·lectius afectats, com poden ser els veïns i els comerços. 
En darrer lloc, esmenta una mesura implementada recentment, la del carril bus-taxi- 
bici al barri de Sants, on el Grup del PP sempre ha demanat la implantació del bus-taxi-
moto, però hi havia informes tècnics que rebutjaven aquesta opció amb l’argument 
que anava contra la velocitat comercial de la xarxa d’autobusos i no garantia la 
seguretat dels usuaris. No entén que ara sí que sigui possible aquesta mesura i, a més, 
amb bicicletes, que circulen més lentament que les motos, de manera que la reducció 
de la velocitat comercial serà encara molt més elevada. 
 
El Sr. VALLS expressa el vot favorable del Grup de BxCanvi, que coincideix que el 
Govern ha tirat pel dret aprofitant la situació de crisi sanitària i econòmica per imposar 
la seva mobilitat, que no ha estat consensuada ni amb els grups polítics, ni amb la 
societat civil, ni amb autònoms, empreses i pimes. Entén que el Govern ha de ser 
transparent i facilitar els informes tècnics que motiven les decisions preses, així com les 
dades sobre com estan afectant a la mobilitat aquestes mesures anomenades 
tàctiques, el seu cost i la sinistralitat provocada pels canvis. 
 CP 6/20 56/96 
 
També està d’acord que es paralitzi la substitució de carrils de vehicles fins a tenir tota 
la informació, fins que es puguin analitzar tots els riscos que comporten els canvis que 
s’han aplicat sense el tan reclamat debat o consulta. 
Subratlla que la nova mobilitat ha de ser fruit del diàleg i el consens entre tots els grups 
polítics i amb els agents socials, i no pot demonitzar el vehicle privat, en particular el 
d’autònoms i pimes que fan càrrega i descàrrega per als comerços i la restauració, com 
tampoc no pot demonitzar la motocicleta, peça important de la mobilitat de la ciutat 
que el Govern menysté. 
Per acabar, remarca que un millor transport públic no ha de perjudicar altres modes de 
mobilitat, ja que el que cal fer, encara que el Govern municipal ho oblidi sovint, és 
donar opcions, equilibrar interessos i respectar la llibertat del ciutadà —això també és 
liderar una ciutat—, no pas imposar-los un model de mobilitat únic limitat. 
 
La Sra. ALARCÓN diu a la Sra. Guilarte que el Govern, que té la responsabilitat de 
governar, durant la pandèmia ha hagut de prendre decisions ràpides i importants per 
als ciutadans i les ciutadanes: en un moment en què no hi havia mobilitat, calia ampliar 
per força l’espai per al vianant, i així ho va fer ràpidament, com requeria la situació. 
Afegeix que ja fa tres setmanes que van passar de mesures tàctiques obligades per la 
pandèmia a pactar i a reunir-se en el marc del Pacte per la mobilitat, on s’estan 
facilitant totes les informacions que s’estan demanant: en totes les sessions 
—els grups no formen part de la Comissió Permanent però hi han estat convidats— 
s’han facilitat informes i dades i s’han assolit pactes i acords, i la setmana que ve, tal 
com es va aprovar a la darrera sessió de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, 
Infraestructures i Mobilitat, es reuniran amb els comerciants, de manera que aquesta 
proposició arriba tard. 
D’altra banda, afirma que les mesures implantades s’estan avaluant, es continuaran 
avaluant i les que no funcionin no continuaran, i nega que s’hagi actuat amb 
improvisació: des del primer moment en què es van presentar les mesures es va dir que 
algunes es mantindrien i d’altres, no, en funció de la seva avaluació. 
Per acabar, subratlla que posar la mobilitat en el si del debat públic és important si es fa 
des de l’acord. En aquest sentit, dona les gràcies a tots els grups polítics que participen 
en la Comissió de Mobilitat, que durant aquest mandat ha aprovat pràcticament totes 
les proposicions per unanimitat, i diu a la Sra. Guilarte que, malauradament, amb 
aquesta proposició ha trencat el pacte sobre la mobilitat que hi havia a la ciutat. 
 
La Sra. SANZ manifesta sorpresa pel fet que un partit tan nou presenti propostes tan 
antigues, pel fet que avui una força política plantegi propostes dels anys setanta, una 
època en què potser algú tenia dubtes sobre si la contaminació produïa els efectes que 
avui se sap que produeix: la contaminació mata. Subratlla que només amb una visió 
molt antiga, d’una altra època, es poden presentar avui propostes on la contaminació 
ni s’esmenta i es pot dir que les millores que s’estan impulsant per als vianants, per a 
les bicicletes i perquè les persones visquin i convisquin en l’espai públic no milloren ni 
beneficien el comerç. 
Afirma que si estiguéssim als anys vuitanta, el Grup de Cs s’oposaria a la conversió en 
zones de vianants del Portal de l’Àngel o del Born, i també votaria en contra que els 
 CP 6/20 57/96 
 
cotxes marxessin de les places de la vila de Gràcia. Assegura que qui fa un totum 
revolutum és el grup proposant, que parla d’alguns sectors de la població però no en té 
en compte una part importantíssima, la de les famílies que volen respirar aire net a la 
ciutat. Pregunta a la Sra. Guilarte si se’n recorda d’Eixample Respira i de tantes i tantes 
famílies que es manifesten per demanar que es garanteixi que a les escoles es pot 
respirar aire net. 
Subratlla que no es pot afirmar que s’està en contra de la contaminació i, alhora, voler 
aturar o eliminar qualsevol mesura que es faci per combatre-la, i posa èmfasi en la 
necessitat de prendre mesures que funcionin, com estan fent ciutats com París, Berlín, 
Londres o Nova York. Pregunta a la Sra. Guilarte si considera que totes les ciutats que 
estan implantant aquestes mesures, ciutats de colors polítics molt diferents, estan 
improvisant, i remarca que l’única guerra que tenen avui les ciutats del món és contra 
la contaminació, una cosa que un partit que pretengui governar la ciutat de Barcelona 
hauria de tenir clara. Entén que aquesta hauria de ser una línia vermella de 
l’Ajuntament de Barcelona on tothom estigués d’acord. 
Dit això, assegura que s’actuarà, com ja s’està fent, amb flexibilitat, amb adaptabilitat, 
treballant amb tothom i amb consens, però no amb propostes que no tenen cap sentit, 
perquè no entenen que hi ha un problema de salut pública. 
Pregunta a la Sra. Guilarte què considera que cal fer amb l’informe de Salut Pública de 
l’Agència que diu que cada any moren 450 persones de manera prematura per culpa de 
la contaminació, i si el Grup de Cs té alguna proposta per combatre-la, però observa 
que durant el mandat passat no en va presentar cap i aquest mandat l’únic que 
demana és que es paralitzi tot allò que es fa per aturar-la. 
Per acabar, explicita que el Govern vota en contra de la proposició. 
 
La Sra. GUILARTE diu a la Sra. Alarcón que sovint fer les coses ràpid és fer-les malament, 
i això és el que ha passat en aquest cas, en què les actuacions del Govern no agraden a 
ningú. D’altra banda, observa que, encara que algunes mesures es retirin, en aquests 
moments estan perjudicant els ciutadans, i nega que ella hagi trencat res, ja que s’ha 
limitat a demanar que les coses es facin amb sentit comú, coherència i transparència i 
sense criminalitzar ningú. 
A continuació, pregunta a la Sra. Sanz si creu que el que s’ha fet té cap sentit i si ho 
considera modern. A parer seu, és un retrocés, quan hauria de ser un disseny senzill i 
equilibrat que protegís el vianant, el ciclista i qualsevol que circulés per la ciutat, 
independentment del mitjà. Afegeix que la situació actual és conseqüència de donar el 
comandament a algú que no sap tenir-lo, i subratlla que els membres del Govern ni són 
moderns ni tenen ni idea de gestió, i, a més, són populistes. 
Tot seguit, comenta que, si bé la contaminació mata, la inseguretat també ho fa —no 
sap quines són les dades de defuncions per accident de trànsit i per contaminació—, i 
subratlla que, per assolir els objectius del 2030, que tothom comparteix, cal treballar 
dia a dia durant molt de temps i incentivar l’ús del vehicle elèctric, no pas imposant, 
multant i contraposant vehicle privat i contaminació, ja que la mobilitat cada cop és 
més sostenible, com ja han entès les empreses. Remarca que qui no ho ha entès és el 
Govern municipal, al qual demana que comenci a aplicar el sentit comú i la lògica. 
 CP 6/20 58/96 
 
El Sr. VALLS diu que tothom està d’acord que cal actuar urgentment contra la 
contaminació —el canvi climàtic era la segona prioritat del seu programa electoral, 
després de la seguretat—, però no es pot deixar de banda el debat sobre la forma, la 
democràcia local i el debat, i, en aquest cas, a la taula del Pacte per Barcelona s’està 
parlant sobre mobilitat, però el Govern ja ha pres una decisió. 
Subratlla que hi ha un debat sobre el fons i un altre sobre la forma i que, si es vol un 
pacte sobre tots aquests temes tan importants, cal fer l’esforç de tenir-los en compte 
tots dos, en lloc de limitar-se a acusar els altres de ser antics perquè discrepen. 
Remarca que la forma d’actuar sí que ha estat molt antiga i molt d’una altra època. 
 
La Sra. ALARCÓN diu a la Sra. Guilarte que la segona prioritat del Govern, després de la 
contaminació, és l’economia, i assenyala que els últims informes sobre congestió a 
Barcelona i a Madrid diuen que per culpa de la congestió es perd un 2% del PIB. 
Consegüentment, la congestió és el pitjor per a l’economia i desincentivar l’ús del cotxe 
no essencial és fonamental per tirar endavant. 
 
ES REBUTJA aquesta Proposició / Declaració de Grup amb vint-i-set vots en contra 
—emesos pels Srs. i les Sres. Colau, Subirats, Sanz, Pérez, Martí Grau, Badia, Martín, 
Serra i Tarafa, els Srs. i les Sres. Collboni, Bonet, Batlle, Ballarín, Escudé, Marcè, Alarcón 
i Alemany, i també pels Srs. i les Sres. Maragall, Alamany, Puig, Benedí, Coronas, Baró, 
Sendra, Zañartu, Buhigas i Castellana—, i tretze vots a favor de la resta de membres del 
Consistori. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular: 
 
3. – (M1923/997) El Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona acorda 
instar el Govern municipal a dotar el col·lectiu dels agents cívics d’un estatut jurídic 
integral que estableixi les formes d’accés, la formació o les funcions i potestats, entre 
d’altres, tot dotant-los de seguretat jurídica i personal en el desenvolupament de les 
seves funcions. 
 
El Sr. BOU explica que aquesta proposició pretén ajudar el cos d’agents cívics, una 
unitat que va néixer el 2015 amb 33 efectius i que es va desplegar a dos districtes de 
Barcelona amb l’objectiu de promoure el civisme, ajudar a prevenir els conflictes als 
espais públics i vetllar per la bona convivència, sobretot en els llocs d’afluència 
turística. Recentment, se’ls ha encomanat a les zones de platja el compliment de les 
mesures de distanciament social derivades de la situació de la covid-19. 
Assenyala que el cos depèn orgànicament de la Guàrdia Urbana de Barcelona; s’hi 
accedeix mitjançant un procediment obert i públic, especialment en els portals de feina 
a internet, amb BSM com a encarregada de la selecció, i actualment, segons les dades 
que facilita l’Ajuntament, la plantilla està integrada per 79 agents, amb un 33% de 
dones i un 67% d’homes. D’altra banda, segons la informació facilitada per BSM, al llarg 
d’aquests anys han dut a terme aproximadament 470.000 actuacions relacionades amb 
comportaments incívics. 
A continuació, observa que no només ha augmentat el nombre d’efectius del cos 
—com ha dit, s’ha passat de 33 efectius el 2015 a 79 actualment—, sinó que també se 
 CP 6/20 59/96 
 
n’han ampliat les funcions i els àmbits d’actuació, tot i que amb potestats i 
prerrogatives limitades, atès que no són autoritat. 
Dit això, explica que la proposició inicial demanava una regulació integral del cos, però 
ha estat transaccionada amb el Govern, de manera que no demana el que vol el Grup 
del PP, però és un primer pas en la mateixa direcció. Concreta que el Govern haurà de 
fer un esforç per definir la figura dels agents cívics i ampliar-ne els àmbits d’actuació, 
alhora que s’espremen al màxim les seves atribucions, sempre partint d’una diferència 
legal i d’autoritat amb la Guàrdia Urbana, que en cap cas pot ser suplantada (els agents 
cívics no són guàrdies). 
Manifesta l’opinió del seu grup que avançar en l’aclariment de les funcions d’aquest 
cos dotarà de seguretat laboral i jurídica els treballadors, que han de conèixer amb 
claredat en quins límits legals actuen, quines són les seves atribucions i el paper en el 
manteniment del civisme a la ciutat. Per això, cal tenir clara la seva formació i de quina 
manera ha d’interactuar amb la Guàrdia Urbana, veritable garant de l’ordre i la 
seguretat a Barcelona. 
Tot seguit, comenta que la presència dels agents cívics a peu de carrer els fa més 
valuosos en la detecció de determinades situacions, més enllà dels actes incívics, que 
d’altra manera poden resultar desconeguts, i la informació que recullen hauria de ser 
aprofitada i canalitzada. Per això, el seu grup opina que aquest cos hauria de dependre 
de la Guàrdia Urbana i del govern de cada districte. Observa que aquesta seria una 
bona manera de començar la descentralització en els districtes, una mesura de la qual 
tothom parla, però que mai no es concreta en res. 
D’altra banda, assenyala que, quan els agents cívics tenen més visibilitat social i la 
ciutadania els coneix millor, es creen relacions entre els veïns i els agents que poden 
resultar molt beneficioses per millorar la governança de la ciutat. 
Conclou que, per les seves especificitats, aquest cos necessita un estatut jurídic, i 
aquesta iniciativa en seria un primer pas. 
 
El Sr. CORONAS explica que la proposta inicial del PP agradava molt al Grup d’ERC, que 
ha presentat moltes iniciatives perquè els agents cívics es coordinin amb la Gerència de 
Prevenció i Seguretat. 
Assenyala que aquest cos podria tenir un paper important a l’hora de donar suport i 
treballar per la ciutadania, per a la qual cosa caldria que els agents cívics 
esdevinguessin prioritaris, precisament per desenvolupar aquestes tasques i que 
formessin part del teixit de prevenció de la ciutat. 
D’altra banda, manifesta l’opinió del seu grup que la ciutat milloraria en qüestions de 
seguretat i prevenció si les polítiques de seguretat fossin més preventives i no tan 
reactives, i aquí és on entren en joc els diferents cossos dels quals disposa 
l’Ajuntament, com ara els agents cívics, els educadors de carrer o els equips de 
mediació veïnal, actualment infrautilitzats. 
Insisteix que el Grup d’ERC trobava molt encertada la proposició inicial, encara que 
amb matisos, i diu al Sr. Bou que el que ha fet el Govern no és transaccionar-la, sinó 
eliminar-la, ja que ha desaparegut tot el que s’hi plantejava respecte a formació, 
criteris d’accés, seguretat jurídica, etc. Subratlla que la proposició ja no parla de què 
han de ser els agents cívics, sinó que es limita a demanar al Govern que publiqui al web 
les seves funcions i la memòria d’activitats anual. 
 CP 6/20 60/96 
 
A continuació, afirma que el Govern no creu que els agents puguin ser un cos molt útil i 
que podria assumir moltes més funcions, sinó que vol tenir un cos de “nois i noies per a 
tot”, que estiguin a la Sagrada Família dient als turistes per on han de creuar quan 
tornin i que vagin a revisar bancs al parc de Montjuïc. 
Per acabar, diu al Sr. Bou que el Grup d’ERC votarà a favor de la proposició si es torna 
al text original, i en contra en cas contrari (observa que en aquest cas estaria votant en 
contra de la proposta del Govern municipal, no pas de la del PP). 
 
El Sr. MARTÍ GALBIS comenta que al Grup de JxCat també l’ha sorprès la transacció, 
però vota a favor de la proposició perquè és un grup propositiu i entén que aquest pot 
ser un primer pas per a altres coses, si bé és un primer pas minúscul, i continuarà 
actuant a partir de la informació que faciliti el Govern. 
Posa de manifest que actualment a Barcelona hi ha una situació alarmant d’incivisme 
galopant —caldrà veure com evoluciona tot plegat després de la covid-19—, i indica 
que, a parer del seu grup, els agents cívics no han de dependre orgànicament de la 
Guàrdia Urbana, ja que són cossos diferents. Concreta que els agents cívics són un cos 
que no és autoritat, i JxCat està en contra que cossos auxiliars adquireixin la condició 
d’autoritat “per la porta del darrere”. D’altra banda, considera que la prevenció i la 
seguretat que exerceix la Guàrdia Urbana estan avalades per la legislació, tant estatal 
com del Parlament de Catalunya, i no es poden barrejar cossos ni conceptes. Aclareix 
que sí que està d’acord que els agents cívics han de fer —i fan— una feina de prevenció 
importantíssima, d’acompanyament a la Guàrdia Urbana i a la resta d’agents, però no 
se’ls pot donar aquesta aurèola d’autoritat. 
A continuació, assenyala que al seu grup li hauria agradat que hi hagués hagut un 
compromís per part del Govern pel que fa a la determinació de com s’ha d’accedir al 
cos i quines són les seves condicions laborals i les seves competències, i recorda que 
recentment hi va haver un conflicte laboral amb els vigilants de BSM de l’àrea blava i 
l’àrea verda, d’aparcament regulat, perquè els van fer dur a terme una sèrie de tasques 
de vigilància dels apartaments turístics il·legals i després van quedar en camp de ningú 
i van quedar foragitats d’aquestes funcions. 
Conclou que, com ha dit, el seu grup vota a favor de la proposició, però decebut per la 
poca ambició i la poca capacitat política de fer un pas endavant per part del Govern 
municipal. 
 
El Sr. SIERRA diu al Sr. Bou que la transacció del Govern “ha tret el sucre de la 
proposició i no l’ha substituït ni per sacarina ni per res”, i observa que la proposició 
inicial anava molt en la línia d’una que va presentar el Grup de Cs a principis de 
l’anterior mandat en veure que el cos d’agents cívics podia col·laborar en moltes de les 
tasques que duu a terme la Guàrdia Urbana, que té una manca d’efectius alarmant, 
com han reconegut el Sr. Batlle i tots els grups municipals. 
Subratlla que actualment hi ha un cos que depèn de BSM —en aquesta proposició no 
intervindrà el responsable de Seguretat, sinó el president de BSM— i que no 
contribueix realment a la seguretat de la ciutat quan podria fer-ho, i remarca que la 
inseguretat generada pel Govern de la Sra. Colau ja era el principal problema dels 
barcelonins des d’abans de la crisi sociosanitària. 
 CP 6/20 61/96 
 
Dit això, vota a favor de la proposició, encara que s’hagi buidat de contingut, perquè el 
seu grup entén que és millor poc que res, i manifesta el desig que l’aprovació de la 
proposició serveixi per a alguna cosa. Observa que sovint s’aproven proposicions que 
després el Govern municipal no tira endavant, i esmenta el cas del reglament de les 
Medalles, en què el Govern està fent una barbaritat, d’esquena als grups i sense cap 
criteri ni consens. 
D’altra banda, comenta que els agents cívics podrien haver tingut un paper molt 
important en els talls de carrers als espais de covid que l’alcaldessa “s’ha tret de la 
màniga” i ha concedit a l’empresa Brothers Control, amb una sèrie de treballadors que 
no són capaços de discernir bé si els estàs parlant en català o en castellà, i tampoc no 
són capaços d’informar bé la ciutadania sobre per on pot passar i per quins motius no 
pot passar per alguns llocs. Subratlla que aquesta feina la podrien fer els agents cívics o 
la Guàrdia Urbana, i no l’hauria de fer una empresa dels “amics satèl·lits” de 
l’alcaldessa. 
 
La Sra. PARERA comenta que el Grup de BxCanvi, al qual també ha sorprès la 
transacció, entén que la proposició inicial plantejava una cosa molt necessària, ja que 
estan parlant d’un cos que treballa de cara al públic, amb unes tasques importants com 
són les de promoure el civisme, ajudar a prevenir conflictes a l’espai públic o vetllar pel 
compliment d’una normativa de convivència, i caldria que tant els ciutadans com els 
mateixos agents sabessin quines són les seves atribucions. 
Observa que, a més, durant el confinament el paper dels agents cívics ha adquirit més 
rellevància i ha estat realment important per ajudar la Guàrdia Urbana amb tasques de 
control a l’espai públic, i és un cos important que cal protegir, ajudar i guiar, un cos que 
cal tractar com el servei essencial que és. 
Dit això, vota a favor de la proposició, ja que entén que de vegades és preferible 
transaccionar les proposicions per, com a mínim, iniciar un camí cap a l’objectiu 
desitjat, i anima el grup proposant a continuar perseguint l’objectiu de la seva 
proposició inicial, que molts grups comparteixen. 
 
El Sr. COLLBONI agraeix l’acceptació de la transacció, que permet iniciar un debat —és 
millor fer un pas en ferm que no pas quatre en fals—, i assegura que s’aportarà llum i 
transparència sobre la figura de l’agent cívic, entorn de la qual hi ha molta confusió. 
Tot seguit, posa en relleu, en nom del Govern municipal, la gran feina que han dut a 
terme els 60 agents cívics durant el confinament i la tasca que fan sempre a tots els 
districtes, i subratlla que els agents cívics són actors clau per a la cohesió de la ciutat 
que donen servei al conjunt dels barris, regulen les conductes incíviques i tenen 
presència a molts espais clau des del punt de vista de la convivència. Afegeix que no 
són un cos de prevenció i esmenta les seves tasques, que estan regulades en el 
memoràndum per a la gestió i la coordinació de l’equip d’agents cívics per afavorir l’ús 
dels espais públics, coordinar i gestionar la densitat, afavorir la mobilitat i l’ús cívic dels 
espais públics i buscar la conscienciació i les actituds cíviques entre la ciutadania: 
informar, requerir i advertir les persones amb relació als aspectes que afavoreixen la 
mobilitat dels espais públics i les conductes d’ús de les vies i espais comuns respecte a 
les persones i els béns públics; informar els usuaris dels espais de serveis públics dels 
seus drets i obligacions, en particular els usos que poden comprometre la mobilitat, i 
 CP 6/20 62/96 
 
comunicar les conseqüències i els beneficis que el compliment o incompliment de 
l’ordenament poden comportar; informar la ciutadania i els usuaris del servei sobre 
funcions pròpies dels agents cívics, i desenvolupar tasques d’acompanyament i 
protecció escolar i aquelles altres d’auxili material o operatiu per informar de l’ús de 
les vies i per implementar les mesures d’ordenació de la circulació, tot d’acord amb la 
prèvia planificació municipal i les ordres destinades a l’ordenació dictades prèviament 
per la Guàrdia Urbana. 
Insisteix que els agents cívics han dut a terme una feina clau durant el confinament, 
amb una coordinació important amb el cos de la Guàrdia Urbana, amb el qual en tot 
moment han mantingut la coordinació i les instruccions oportunes, atès que van ser 
declarats serveis essencials, i han ajudat a fer complir les mesures en un moment crític 
per a la ciutat amb pedagogia i d’una manera propera, sobretot als barris més 
vulnerables. Respecte d’això, assenyala que a zones com Horta, el Carmel, Nou Barris o 
la franja del Besòs hi va haver problemes singulars a l’hora de fer el confinament i el 
paper dels agents cívics des del punt de vista de la pedagogia a la ciutadania va ser clau. 
Especifica que, durant el confinament, els agents cívics tenien la funció d’evitar 
desplaçaments no indispensables de la ciutadania, fer complir les distàncies de 
seguretat, fer els advertiments corresponents sobre els desplaçaments amb més d’una 
persona, controlar cues i donar servei a l’entorn dels establiments d’alimentació i de 
les farmàcies, sobretot en la primera fase de la pandèmia. Afegeix que durant les fases 
de desescalada també han tingut un paper molt important, i comenta que, a parer seu, 
després d’aquesta etapa de confinament i de pandèmia, s’ha vist més que mai la 
important funció que té aquest cos a la ciutat. 
Per acabar, subratlla que el Govern vol fer un reconeixement públic als agents cívics 
per la seva tasca de reforçament de la convivència a la ciutat i de promoció del civisme, 
i anuncia que, tal com demana la proposició, les activitats i funcions d’aquest cos es 
faran públiques al web de Barcelona de Serveis Municipals, l’empresa de la qual depèn, 
i també es publicarà on correspongui la memòria d’activitats anual, per tal d’analitzar i 
valorar els serveis prestats per aquest col·lectiu. 
 
El Sr. BOU dona les gràcies a tots els grups que han votat a favor de la proposició i diu 
que entén l’explicació d’ERC, però li agradaria que també donés suport a la proposició. 
Tot seguit, comenta que si d’alguna manera han contribuït a aclarir i a ordenar 
—entén que sí, i que s’hi ha fet un petit pas i ara caldrà veure com evoluciona 
l’assumpte—, ja se sent satisfet, i s’afegeix al reconeixement al cos d’agents per la 
feina feta, tan específica i essencial, durant el confinament. Dona les gràcies en nom 
del PP a totes les persones que han format part d’aquest servei exercint una tasca al 
carrer que no ha estat fàcil. 
 
El Sr. CORONAS explica que el Grup d’ERC vota en contra de la proposició perquè 
considera que publicar alguna cosa al web no és fer cap pas, ja que això no canviarà res 
del servei, i diu al Govern que, quan els sent parlar de la importància dels agents cívics, 
recorda que també donaven molta importància al cos dels visualitzadors de pisos 
turístics il·legals i l’han eliminat. Afegeix que el seu grup voldria veure que el 
 CP 6/20 63/96 
 
Govern realment confia en els agents cívics —pregunta si considera que 60 agents són 
suficients—, i assegura que ERC sí que aposta per aquest cos. 
 
El Sr. BOU torna a donar les gràcies; repeteix que aquesta iniciativa és una llavor que 
caldrà veure com evoluciona —pensa que pot tenir bons resultats—, i subratlla que 
aquestes persones poden fer una feina important, que, evidentment, no serà mai la de 
la Guàrdia Urbana. 
 
S’APROVA aquesta Proposició / Declaració de Grup amb deu vots en contra —emesos 
pels Srs. i les Sres. Maragall, Alamany, Puig, Benedí, Coronas, Baró, Sendra, Zañartu, 
Buhigas i Castellana—, i trenta vots a favor de la resta de membres del consistori, amb 
el text transaccionat següent: 
 
El Consell Plenari acorda: Instar el Govern municipal a detallar les funcions del cos 
d’agents cívics i que aquestes es publicitin a la pàgina web de BSM. Així mateix, també 
s’insta a publicar anualment una memòria d’activitats d’aquest cos, en què es detallin 
els serveis prestats. 
 
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 
 
4. – (M1923/995) El Plenari del Consell Municipal, com a òrgan de màxima representació 
política dels ciutadans en el govern de la ciutat i l’únic que pot valorar en última 
instància l’interès general, expressa la conformitat de l’Ajuntament de Barcelona al 
projecte de l’Hermitage Barcelona i insta el Govern municipal a negociar com més aviat 
millor amb el Port de Barcelona i amb Museu Hermitage de Barcelona, SL, l’esmentat 
conveni per sotmetre’l a la ratificació d’aquest Consell Municipal a la sessió del Plenari 
de juliol. 
 
El Sr. VALLS assenyala que el Consell Municipal, com a òrgan de màxima representació 
política dels ciutadans en el govern de la ciutat, és l’únic que pot valorar en última 
instància l’interès general, i demana als grups que, en les seves intervencions, diguin si 
estan d’acord amb aquesta afirmació. 
Tot seguit, posa de manifest que la tercera modificació puntual del Pla especial de la 
nova bocana del port de Barcelona, a través de la qual queda emparada la ubicació en 
l’Edifici Central d’un projecte cultural, és un acord adoptat pel Plenari el 27 d’abril de 
2018, en virtut de les competències que li atribueix la Carta municipal de Barcelona, i a 
l’expedient d’aquest acord es parla concretament del museu de l’Hermitage. 
Tanmateix, un document oficial de l’Ajuntament titulat “Informe per analitzar la 
viabilitat de la proposta d’implantació del museu de l’Hermitage a l’Edifici Central de la 
nova bocana del port de Barcelona”, del 6 de març de 2020 i integrat a l’expedient 
oficial número 19/SD/187, conclou que el projecte Hermitage Barcelona no té un 
interès públic suficient. Posa èmfasi en el fet que això no ho ha decidit el Consell 
Plenari, sinó que ho diu només un document signat per dotze càrrecs de confiança del 
Govern que, a més, anuncia que serà la Comissió de Govern l’òrgan que adoptarà la 
resolució denegatòria del conveni Port-Ajuntament previst a l’acord del Consell 
Municipal per detallar les condicions urbanístiques del projecte Hermitage. 
 CP 6/20 64/96 
 
Afirma que el pas que han fet aquests dotze càrrecs de confiança és un veritable salt al 
buit sense xarxa, ja que no consta que l’informe es fonamenti en cap informe jurídic 
previ del titular de l’òrgan competent o d’una persona legitimada per emetre’l, ni 
aquest consta a l’expedient, quan l’informe jurídic és el document preceptiu que ha de 
donar compte de la legalitat tant de la decisió material proposada com del procediment 
seguit en la tramitació de l’expedient. 
Comenta que si la Comissió de Govern denega el conveni estarà vetant un projecte 
que, a parer seu, encaixa perfectament en el marc adoptat pel Consell Municipal fa dos 
anys i, per tant, desvirtuarà una decisió d’aquest i la deixarà sense efecte, i ho farà 
basant-se en la suposada manca d’interès públic d’un projecte que implicaria 400 llocs 
de treball i una inversió directa inicial de 50 milions d’euros i beneficiaria, avui encara 
més, la imatge de Barcelona. 
Subratlla que no es pot acceptar que aquest projecte se’n vagi a una altra ciutat, ja que 
seria un error monumental i històric, un autèntic desastre. Per això, abans que sigui 
massa tard i Barcelona perdi l’Hermitage, el Grup de BxCanvi proposa al Consell Plenari, 
l’òrgan de màxima representació política dels ciutadans en el govern de la ciutat, que 
assumeixi la seva responsabilitat i expressi la conformitat de l’Ajuntament de Barcelona 
amb un projecte tècnicament impecable i bo per a la ciutat, i que insti el Govern 
municipal a negociar amb el Port de Barcelona i el Museu Hermitage Barcelona, SL, el 
conveni corresponent per sotmetre’l a la ratificació del Consell Municipal a la sessió del 
juliol. 
 
La Sra. SENDRA manifesta la sensació del Grup d’ERC que, quan parlen d’aquest tema, 
és com si estiguessin en una sala d’exposicions amb tots els quadres desenfocats, i la 
proposició que avui presenta BxCanvi tampoc no hi acaba de posar llum. 
Assenyala que, segons Secretaria de l’Ajuntament, l’aprovació del conveni a què fa 
referència la proposició correspon a la Comissió de Govern i no al Plenari. Puntualitza, 
però, que això no significa que el conveni no pogués ser ratificat pel Plenari, com ha 
passat amb convenis com ara el del Macba. 
Pel que fa a la gestió del Govern, observa que en vuit anys no ha estat capaç ni de 
proposar ni de negociar, i, consegüentment, hi ha el risc d’agreujar la imatge 
d’inseguretat jurídica a Barcelona, així com el risc de caure en processos judicials que 
comportin responsabilitats i indemnitzacions i el risc de descrèdit internacional, 
d’arbitrarietat davant d’una realitat publicoprivada, ja habitual en el sector cultural, 
com també riscos molt més grans de prevaricació, entre d’altres. 
Comenta que el Govern s’ha limitat a presentar quatre informes —cap de jurídic, una 
mancança important— que es basen en una premissa equivocada, la de parlar del 
projecte de l’Hermitage com si fos un projecte dintre d’un ecosistema públic. D’altra 
banda, indica que la relació entre Port i Ajuntament és molt confusa i actualment no hi 
ha cap informe que validi si l’Ajuntament ha complert el procediment i els terminis 
marcats pel Port o bé hi ha hagut algun incompliment, ja sigui per negligència, per 
omissió o per interpretació atès que, si és així, l’Ajuntament tindria un problema, però 
si en canvi ha procedit en temps i en forma, el problema el tindria el Port. 
Expressa l’opinió del seu grup que els polítics, com a representants de la ciutat, tenen 
el dret i el deure de saber quina és la formalitat en temps i forma del procediment 
jurídic i administratiu, i insisteix que la manca d’un informe jurídic és una mancança 
 CP 6/20 65/96 
 
important, sobretot quan el Pla especial, al punt 6.1, afegeix l’ús cultural a altres usos 
(comercial, de restauració, esportiu, formatiu, etc.). D’altra banda, esmenta un altre 
punt que també contribueix a desenfocar-ho tot, que és l’Hermitage com a projecte 
mateix: l’expedient de l’Hermitage diu que és un projecte cultural privat, un espai 
expositiu combinat amb activitats de restauració i de comerç, no pas un museu, i això 
també crea confusió. 
A continuació, indica que no hi ha responsabilitats patrimonials respecte al patrimoni 
que arriba a Catalunya o a Barcelona i que ha de ser considerat com a tal i, si és així, el 
conveni s’hauria de centrar bàsicament a salvaguardar les responsabilitats patrimonials 
i assegurar que no hi ha cap aportació per part de l’erari públic. 
Per acabar, expressa l’abstenció del seu grup, que demana que l’Ajuntament, després 
de tant de temps, presenti un informe jurídic sobre com ha procedit, quina és la 
situació actual i quins riscos està assumint. 
 
El Sr. MASCARELL explica que el Grup de JxCat entén la intenció de la proposició, si bé la 
considera una mica enrevessada, i opina que el primer que demana, decidir sobre 
l’interès general de la instal·lació de l’Hermitage de Barcelona, és molt fàcil perquè ja 
s’ha fet (la proposta sí que pot ser considerada d’interès general), mentre que la segona 
cosa que planteja, donar suport avui aquí al projecte concret de l’Hermitage, és més 
difícil perquè, malauradament, ningú no coneix formalment el projecte definitiu, que 
han de presentar el Port de Barcelona i la societat promotora (quan el presentin, els 
grups el podran analitzar i, si escau, aprovar). 
Puntualitza que sí que es coneix la proposta de la societat promotora, una proposta 
que el seu grup considera rigorosa quant a detall d’inversió, llocs de feina, projecte 
arquitectònic, espai, etc., i cal esperar que hi hagi un projecte fet, rigorós, amb els 
promotors, per analitzar tots aquests elements, que permetran definir definitivament 
el paper del Consell Plenari. 
Tot seguit, indica que el seu grup està d’acord que cal instar el Govern municipal a 
negociar un projecte que ha convertit en un projecte embolicat des de tots els punts de 
vista (civil, polític, etc.). Li demana que abandoni aquesta tònica de perjudici a la ciutat 
amb aquest projecte, aquesta posició que ha mantingut durant cinc anys i que molts 
consideren incomprensible —alguns, fins i tot, la qualifiquen de prevaricadora—, 
davant d’un projecte plantejat amb bona intenció —n’estan convençuts— per al 
desplegament de la vida cultural de la ciutat. 
Subratlla que paralitzar un projecte durant tant de temps perjudica la ciutat, i qualifica 
d’inadmissible que es continuï adoptant una mena d’acarnissament amb els promotors 
privats. D’altra banda, considera grotesc haver d’especular amb notícies com 
l’apareguda recentment on s’afirma que el Govern prefereix que a la nova bocana 
s’instal·li un outlet o una cosa similar, i troba inacceptable que fins ara el Govern no 
s’hagi interessat per les col·leccions que podrien venir. 
El Grup de JxCat opina que de vegades el Govern converteix en problemes coses que 
haurien de sumar pel bé de la ciutat i, en aquest cas, no ha actuat amb la mentalitat 
adient i hauria de rectificar. 
Per acabar, expressa el vot favorable del seu grup, que es posa a la disposició del 
Govern per participar en un debat clar, honest i sincer per buscar la millor solució. 
 CP 6/20 66/96 
 
La Sra. BARCELÓ afirma que, sens dubte, Barcelona necessita l’Hermitage i no pot 
perdre una inversió cultural privada, i manifesta una gran sorpresa davant el canvi de 
criteri del PSC, que el novembre del 2018, estant a l’oposició, va dir que el Govern 
municipal estava posant més traves que facilitats als inversors d’aquest projecte. No la 
sorprèn, en canvi, el posicionament de BC, ja que a l’inici de la legislatura anterior el Sr. 
Asens, responsable de Cultura, va descriure l’Hermitage a Barcelona com un 
“McDonald’s cultural”. 
Pregunta al Sr. Collboni a què es deu el canvi de criteri del seu grup, i subratlla que 
sense aquest projecte, una inversió privada i una inversió cultural amb un projecte 
museogràfic que no es pot deixar escapar, s’estarien perdent 400 llocs de treball 
(recorda que el Sr. Collboni, en la intervenció sobre l’estat de la ciutat, ha fet èmfasi en 
el fet que Barcelona necessita “feina, feina i feina”). 
Per acabar, pregunta al Govern si és conscient de les conseqüències jurídiques que 
podria tenir i les indemnitzacions que podria haver d’assumir si no signa el conveni amb 
el Port de Barcelona. 
 
El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del Grup del PP, que lamenta la posició política 
del Govern respecte a un projecte cultural tan important per a la ciutat com 
l’Hermitage, una posició caracteritzada per la manca de concreció i d’interès. Subratlla 
que, des que la Sra. Colau va arribar a l’alcaldia de Barcelona, el Govern, que no té les 
idees clares, sistemàticament rebutja aquestes iniciatives que volen millorar l’oferta 
cultural de la ciutat, i no té ambició per acollir projectes que prestigiarien la ciutat, 
augmentarien l’oferta cultural i generarien ocupació. 
Qualifica de greu error tornar a dir “no” a l’Hermitage, un projecte d’inversió privada 
que fa més de set anys que espera per qüestions ideològiques, i remarca que no 
apostar per aquest tipus de projectes no afavoreix gens la imatge de Barcelona, 
sobretot quan el projecte no costaria ni un euro a la ciutat. 
El Grup del PP opina que darrere el rebuig del Govern al projecte hi ha un problema de 
fons, el fet que apliqui la ideologia en tot i actuï, com en altres temes que afecten la 
ciutat, amb desinterès, desídia, proactivitat nul·la i una política cultural dubitativa que 
sovint transita entre les necessitats de la ciutat i la turismofòbia que el caracteritza. 
A parer seu, l’Hermitage és una atracció turística i cultural de qualitat que podria situar 
Barcelona com a referent dins les rutes museístiques internacionals i ajudaria a 
potenciar la imatge de Barcelona en una situació molt complicada per la crisi de la 
covid. 
Esmenta la notícia apareguda recentment que deia que es proposava fer un outlet a 
l’espai on hauria d’anar l’Hermitage, i demana al Govern —de moment, no ha 
desmentit la notícia— que digui si prefereix un centre comercial o un centre cultural 
com l’Hermitage. 
Tot seguit, explica que, davant la indefinició del Govern, el seu grup considera 
important la proposició del Grup de BxCanvi, que demana que sigui el Ple qui signi el 
conveni i no la Comissió de Govern, i pregunta al Govern si és conscient del possible 
conflicte legal al qual s’hauria d’enfrontar, amb responsabilitat jurídica i patrimonial, ja 
que el projecte compleix tots els requisits normatius, urbanístics i administratius, i 
s’està donant una imatge d’inseguretat jurídica. Remarca que la seguretat jurídica és 
molt important per atreure inversors, però, en aquest cas, aquests s’estan trobant un 
 CP 6/20 67/96 
 
govern incapaç, que no és seriós, que des del primer moment ha transgredit la bona fe 
contractual des de l’aprovació del Pla especial de la nova bocana, i que pot generar un 
conflicte jurídic molt important per culpa d’una decisió política arbitrària basada 
únicament en raons ideològiques. 
En darrer lloc, afirma rotundament que Barcelona necessita l’Hermitage. 
 
La Sra. SANZ diu al Sr. Valls que coneix perfectament la posició del Govern municipal 
respecte a aquesta qüestió, ja que s’ha tractat tant al Plenari com a la Comissió 
d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, i pregunta si tothom és conscient que aquest és un 
projecte que es vol fer en sòl públic, de manera que és indispensable que l’Ajuntament, 
la ciutat, hi pugui dir alguna cosa. 
Tot seguit, assenyala que el Pla especial de la nova bocana incorporava molts elements i 
determinava molts usos per a moltes parcel·les, i en un cas afegia un ús específic nou, el 
cultural, a allò que ja existia, amb l’acord que si el projecte que es desenvolupava en 
aquella parcel·la era de l’àmbit cultural, s’havia d’acordar amb l’Ajuntament de 
Barcelona. 
D’altra banda, subratlla que l’òrgan competent per aprovar els plans especials és el 
Consell Plenari, i, en aquest cas, també el va validar el Consell d’Administració del Port 
(era d’iniciativa seva), i és el Govern municipal, a través de la Comissió de Govern, qui 
ha de fer el conveni urbanístic, ja que és una competència de l’alcaldessa delegada en 
la Comissió de Govern. Indica que això consta en un informe que s’ha enviat a tots els 
grups municipals i que han elaborat els Serveis Jurídics de l’Ajuntament. 
Observa que no són els regidors del Plenari els qui decideixen si volen votar aquí una 
cosa o una altra, sinó que ho estableix la Carta municipal, que determina qui és 
competent en cada moment del procediment administratiu, i explica que, en aquest 
cas, l’Ajuntament, quan va acordar el pla especial, va fer ús de les seves potestats 
discrecionals, d’acord amb els criteris d’oportunitat degudament justificats, i va 
determinar l’impacte eventual del projecte en l’entorn pel que fa a mobilitat, paisatge, 
ús de l’espai públic i sostenibilitat ambiental, entre altres qüestions. A partir d’aquí, va 
fer un informe intern previ per prendre una decisió rigorosa i ajustada a dret, avalada 
per experts i per equips tècnics. 
Comenta que de les paraules del Sr. Valls es podria deduir que l’informe el signa 
qualsevol veí o veïna, quan l’han signat més de dotze càrrecs de l’Ajuntament, que no 
són de confiança, sinó persones que ocupen gerències i direccions, algunes de les quals 
fa més de quinze anys que ocupen el mateix càrrec i, per tant, que fan la seva feina en 
aquesta ciutat i en aquest Ajuntament. 
A continuació, observa que, si bé és legítim que un fons d’inversió, sigui d’on sigui, 
vulgui obrir una franquícia a Barcelona, el projecte s’ha d’adaptar a la ciutat, i això és el 
que es va acordar amb un pla especial i el que ha executat la ciutat, amb molta claredat 
i demanant tot allò que permetés prendre la decisió. 
Posa èmfasi en el fet que la ciutat no s’adaptarà al projecte, perquè cal aconseguir que 
els projectes s’adaptin a la ciutat, i entre tots i totes buscar les millors solucions perquè 
els projectes es puguin desenvolupar, i remarca que, quan hi ha una decisió concreta 
que determina que en un espai no hi cap un projecte, perquè genera externalitats que 
la ciutat no pot assumir ni ha d’assumir, cal ser clars, i per això hi ha els informes, que 
ho són. 
 CP 6/20 68/96 
 
 
El Sr. VALLS dona les gràcies als grups que donen suport al projecte, i manifesta 
sorpresa per la posició d’ERC, que sap que el projecte és bo i sòlid i, sobretot, que 
compleix tots els requisits. 
Tot seguit, comenta que, si bé entén part dels arguments que acaba de presentar la 
Sra. Sanz, cal tenir en compte que fa molt de temps que es va començar a tramitar 
aquest projecte, i observa que un museu públic també pot incloure activitats 
comercials i restaurants: avui un museu públic funciona amb part del privat, i els grans 
museus del món, com ara el Prado o el Louvre, aposten per una part molt important 
d’inversió privada. 
D’altra banda, diu que encara no ha entès la posició del Govern respecte a si Barcelona 
vol aquest projecte o no, i subratlla que, com ha manifestat la regidora de Cs, avui 
Barcelona necessita aquest tipus de projectes més que mai. 
Per acabar, remarca que l’alternativa a l’Hermitage és un centre comercial, un projecte 
que no té res a veure amb el que necessita Barcelona i en el qual l’Ajuntament no hi 
tindria res a dir. 
 
La Sra. BARCELÓ lamenta que, un cop més, el Grup del PSC calli i sigui còmplice dels 
obstacles a una inversió que la ciutat necessita, i diu a la Sra. Sanz que el Govern es va 
gastar 42.000 euros en informes totalment esbiaixats i al servei de la seva ideologia. 
Tot seguit, diu al Sr. Valls que el Govern no vol l’Hermitage a Barcelona, i per això 
contínuament busca excuses perquè el projecte no tiri endavant, i diu a la Sra. Sanz que 
si mira el portal urbanístic del Port veurà que les modificacions s’han fet perquè s’hi 
pugui ubicar l’Hermitage. 
A continuació, comenta que, quan es governa, es pot optar per facilitar oportunitats a 
la inversió privada o bé per posar-hi traves, i el Govern ha triat la segona opció, cosa 
que no entén, especialment ara, quan és impossible justificar que es posin traves a 
aquest projecte d’inversió privada que implica 400 llocs de treball. 
Per acabar, afirma que si el Govern municipal, format per BC i el PSC, no canvia, passarà 
a la història com el govern de les oportunitats perdudes. Li demana que hi reflexioni i 
que rectifiqui, perquè la ciutat ho necessita. 
 
La Sra. SANZ explicita que el Govern vota en contra de la proposició. 
 
ES REBUTJA aquesta Proposició / Declaració de Grup amb disset vots en contra 
—emesos pels Srs. i les Sres. Colau, Subirats, Sanz, Pérez, Martí Grau, Badia, Martín, 
Serra i Tarafa, i també pels Srs. i les Sres. Collboni, Bonet, Batlle, Ballarín, Escudé, 
Marcè, Alarcón i Alemany—, deu abstencions —emeses pels Srs. i les Sres. Maragall, 
Alamany, Puig, Benedí, Coronas, Baró, Sendra, Zañartu, Buhigas i Castellana—, i tretze 
vots a favor de la resta de membres del consistori. 
 
b) Proposicions amb contingut de declaració institucional 
 
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya: 
 
1. – (M1923/991) El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: 1) Instar el Govern 
municipal a 
 CP 6/20 69/96 
 
treballar, conjuntament amb el Govern de Catalunya, com a autoritat responsable de la 
tutela financera de l’Administració local a Catalunya, per promoure i adoptar els canvis 
legislatius i acords que es detallen en els punts següents: 1.1.- La modificació urgent de 
la Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, per tal de 
permetre que els ajuntaments puguin generar dèficit en exercicis pressupostaris en què 
s’hagin donat situacions que ho justifiquin i que la seva solvència financera ho permeti. 
1.2.- Eliminació de l’aplicació de la regla de la despesa als ajuntaments, així com 
eliminar l’obligació de destinar els superàvits a reduir deute. 1.3.- Modificació de la Llei 
reguladora de les hisendes locals per tal que els ajuntaments puguin fer ús de la seva 
capacitat d’endeutament per finançar dèficits corrents en situacions puntuals de 
desequilibri, sempre que es trobin dintre dels límits d’endeutament vigents. 1.4- La 
participació de Barcelona i de la resta d’ajuntaments en els fons europeus de 
reconstrucció en la mateixa proporció que el seu pes sobre el conjunt de la despesa 
pública. 2) Instar, en el mateix sentit, els grups parlamentaris amb presència al Congrés 
dels Diputats i al Senat, la presentació, tramitació i suport de les iniciatives legislatives 
més adequades per assolir els recursos que permetin l’aplicació efectiva de la previsió 
pressupostaria vigent per a l’exercici actual. 3) Garantir, així que tinguin lloc les 
anteriors modificacions legislatives, la total execució del pressupost aprovat el gener 
del 2020 i un pressupost igualment expansiu per a l’exercici 2021 i següents, per 
contribuir així a la recuperació econòmica i social de la nostra ciutat. 
4) Informar d’aquest acord el Govern de l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya, 
el Parlament de Catalunya i les entitats municipalistes. 
 
El Sr. MARAGALL explica que aquesta proposició, amb la qual es vol fer front a la 
dificultat objectiva que estem patint, parteix de la pregunta de si hi ha, tenint en 
compte la molt significativa reducció d’ingressos que patim, alternatives que permetin 
pensar en el fet de no haver d’aplicar retallades en els pressupostos, molt especialment 
el d’enguany i el proper. 
Subratlla que els ajuntaments han de donar resposta als ciutadans i no es poden 
quedar contemplant el panorama dels desastres o la presa o no de decisions d’altres 
administracions, i diu a l’alcaldessa que el millor lideratge polític que es pot exercir avui 
—entén que hi estarà d’acord— és actuar com a motor econòmic, molt especialment 
en el cas de l’Ajuntament de Barcelona i encara més del que ja es deia al gener, quan es 
defensava aquest mateix criteri en el marc de l’aprovació del pressupost del 2020. 
Explica que aquesta proposició convida a treballar conjuntament amb una altra manera 
de fer acció política, ben clara i ben definida, i planteja quatre coses molt concretes: 
modificar la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, de manera que 
permeti la generació de dèficits en els ajuntaments que estiguin en condicions de fer-
ho, com és el cas de Barcelona; eliminar la regla de despesa dels ajuntaments i, per 
tant, l’obligació de destinar els superàvits a reduir el deute; modificar la Llei reguladora 
d’hisendes locals i, per tant, permetre l’endeutament amb claredat des de la solvència, i 
que Barcelona i la resta d’ajuntaments puguin participar directament en els fons 
europeus i en les eventuals transferències directes que el Govern central en pugui 
deduir. 
 CP 6/20 70/96 
 
Remarca que és hora de canviar l’itinerari d’horror austericida que s’ha seguit fins ara, 
amb la modificació de l’article 135 de la Constitució, l’aprovació de la Llei orgànica 
d’estabilitat financera o l’aprovació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de 
l’Administració local (LRSAL), un canvi d’itinerari que no pot esperar: és ara quan cal 
treballar, actuar i obtenir aquest resultat del Govern central. 
A continuació, es mostra d’acord amb el Sr. Collboni que cal crear feina, i subratlla que 
aquesta feina ha de ser digna, no pas precària, i que institucions amb la capacitat i la 
potència de l’Ajuntament de Barcelona han de ser líders en el procés de creació 
d’ocupació i d’estímul econòmic, per a la qual cosa necessiten tots els recursos i, per 
tant, no poden acceptar ni la més mínima retallada a la seva capacitat de despesa i 
d’inversió. 
En darrer lloc, assenyala que la Unió Europea ja ha esmenat el seu error en relació amb 
el seu propi pacte d’estabilitat, i ara són els estats membres els que han d’ajudar les 
ciutats a fer front a la pandèmia. Espera que el govern progressista de l’Estat espanyol 
exerceixi la seva responsabilitat, acompanyi Barcelona i hi treballi en aquesta direcció 
pel que fa a una qüestió que, com ha dit, no pot esperar. 
 
La Sra. ARTADI vota a favor de la proposició, que va en la línia de les reclamacions que 
s’han anat fent conjuntament des de l’inici de la pandèmia, i pregunta quantes vegades 
haurà d’insistir l’Ajuntament de Barcelona perquè li donin les eines que necessita per 
fer la feina que vol fer per atendre la ciutadania. Subratlla que, mentre els polítics 
reclamen i van i tornen, mentre es promet però no es fa res, continua havent-hi cues 
davant les entitats que reparteixen àpats i els comerços continuen tancant, i això 
també té a veure amb la poca capacitat que es permet tenir a l’Ajuntament de 
Barcelona. 
Assenyala que, 105 dies després que es decretés l’estat d’alarma, l’Ajuntament 
continua sense eines, sense recursos i sense autonomia, i la Comissió Europea, quatre 
dies després del confinament, va aplicar la clàusula que alliberava dels objectius de 
dèficit, un Banc Central Europeu que s’ha comportat al més pur estil Draghi, amb 
750.000 milions de liquiditat al març, i afegint-hi 600.000 milions al juny. 
Posa de manifest que la setmana passada la Comissió d’Economia va aprovar moure 
partides que no es podran executar per realment poder fer el fons de 90 milions del 
fons Covid, tant per a Economia com per a Serveis Socials, però, si l’Ajuntament no pot 
fer servir el seu romanent de tresoreria, aquest fons serà fals i haurà generat 
expectatives falses. 
D’altra banda, indica que, mentre entitats com la FEMP, l’ACM o la Federació de 
Municipis de Catalunya continuen insistint en la necessitat d’eines, abans-d’ahir, 24 de 
juny, es va publicar al BOE que el 7% del romanent ha d’anar a vehicles elèctrics, un 
nou pedaç, una nova política parcial que no fa front a la realitat. 
Demana que hi hagi una ambició real i canvis legislatius certs perquè el fons Covid sigui 
una realitat i perquè l’endeutament de l’any vinent, que el Ple va aprovar a la sessió 
anterior, també pugui ser una realitat i es puguin evitar unes retallades que l’any que 
ve serien molt dràstiques, i demana al Govern municipal que si dona suport a aquesta 
iniciativa d’ERC, actuï amb aquesta ambició a Madrid, governat pels mateixos partits 
que l’Ajuntament de Barcelona. 
 CP 6/20 71/96 
 
Per acabar, comenta que l’altre dia els regidors del seu grup feien broma dient que el 
ministre Montoro semblava el nou Cid Campeador, ja que, després de dos anys d’haver 
deixat de ser ministre, segueix imposant la seva normativa, malgrat els dos anys de 
presidència de Pedro Sánchez i, ara, del govern més progressista de la història 
d’Espanya. 
 
La Sra. GUILARTE diu que en aquest debat s’estan barrejant, expressament, temes i 
intencions diferents. Per exemple, d’una banda es parla de modificacions legislatives i 
cooperació entre administracions necessàries per poder emprar tots els recursos —el 
Grup de Cs ja ho havia demanat molt abans, i hi havia hagut aprovacions en aquest 
sentit—, però, d’altra banda, es pretén que la Generalitat faci de tutora, 
d’intermediària o de missatgera amb el Govern d’Espanya, quan els grups que el 
formen són els mateixos que els que formen el Govern municipal. Així, a parer seu, 
simplement caldria que la Sra. Colau i el Sr. Collboni tinguessin la voluntat de fer les 
modificacions necessàries, però no s’hi estan esforçant prou. 
D’altra banda, el seu grup no entén que s’insisteixi en un pressupost aprovat al gener 
que en la situació de crisi actual no és útil per a la ciutat —ja quan es va aprovar van 
avisar que les previsions no serien realistes ni equilibrades—, com tampoc no entén 
que el grup proposant s’abstingués la setmana passada en la votació de la creació d’un 
fons Covid, que és una prioritat per a la ciutadania de Barcelona, ja que permetria 
implementar les mesures urgents que necessiten els barcelonins (famílies, pimes, 
autònoms...). 
Subratlla que la proposició implica que els barcelonins, que estan patint una crisi, 
continuïn pagant el pressupost amb una altra pujada d’impostos (ja se’ls en va aplicar 
una al gener), i que el que falti es compensi endeutant més la ciutat, i pretén amagar 
que la Generalitat, el major deutor de l’Ajuntament i on hi ha el grup proposant, no vol 
pagar, no vol contribuir a la sortida de Barcelona de la crisi. 
Pregunta on són els 20 milions del FEDER que reté la Generalitat i que ja s’ha aprovat 
que han de tornar a Barcelona o els 300 milions que deixa d’aportar als convenis que té 
amb l’Ajuntament, i esmenta també el Fons de cooperació local, del qual corresponen 
una mitjana de 4 euros per habitant però la Generalitat només en transfereix a 
Barcelona 0,94 per habitant. Remarca que, si la Generalitat complís, l’Ajuntament 
tindria 5 milions més per al pressupost i no s’hauria d’endeutar per 80 milions, com 
pretenen. 
Tot seguit, subratlla que s’està presumint d’un pressupost expansiu sense tenir en 
compte que, si no s’adapta a les noves circumstàncies, probablement serà el 
pressupost més perjudicial per a la ciutat de la història, i es vol validar un model de 
pujada d’impostos i més deute sense un pla de reactivació que el justifiqui. El Grup de 
Cs, en canvi, ha aconseguit una fiscalitat més equilibrada gràcies a la reducció de la taxa 
de terrasses i la de residus al comerç, l’ajornament de la taxa turística, la reorientació 
de prioritats, l’activació de fonts i fons de finançament alternatius i la reclamació a la 
Generalitat del que deu als barcelonins, així com una gestió pressupostària molt més 
ajustada a la realitat. 
Conclou que, mentre que el Grup d’ERC treballa per al Sr. Aragonès, el Grup de Cs 
treballa per a tots els barcelonins. 
 CP 6/20 72/96 
 
El Sr. BOU posa de manifest que el Grup d’ERC presenta un seguit de mesures 
legislatives destinades a millorar la capacitat pressupostària de l’Ajuntament de 
Barcelona per fer front a les conseqüències de la crisi econòmica causada per la covid-
19, i el Grup del PP coincideix en la necessitat que l’Ajuntament pugui fer ús del 
superàvit del 2019 i dels romanents de tresoreria. També està d’acord que, davant la 
situació de greu crisi econòmica actual, cal incrementar la capacitat d’endeutament, 
cosa que l’Ajuntament pot fer perquè ha estat ben administrat; que Barcelona participi 
dels fons europeus de reconstrucció, i que el pressupost del 2021 tingui com a prioritat 
la recuperació econòmica i social de la ciutat. No està d’acord, en canvi, que sigui un 
ajuntament —encara que sigui el de Barcelona, que per ell és el més important 
d’Espanya— qui debati la reforma de la Llei de racionalització i sostenibilitat de 
l’Administració local i la Llei d’estabilitat pressupostària, un debat que és necessari, 
però que s’ha de dur a terme en el Congrés dels Diputats, on hi ha representats tots els 
espanyols i on s’han de discutir les normes que afecten tots els ajuntaments. Subratlla 
que Barcelona no pot imposar una mateixa solució per a tothom, sinó que cal trobar 
una sortida que permeti fer front a la diversitat de condicions financeres en què es 
troben els ajuntaments espanyols. 
A continuació, explica que li va saber molt greu que el seu grup hagués de votar en 
contra del pressupost municipal del 2020, perquè aquest grup entén que el pressupost 
és una eina molt important i vol que hi hagi un pressupost, però entén que aquest ha 
d’encaixar amb el que ells consideren adient, i no hauria de ser tan expansiu. Per això, 
no estan d’acord amb l’execució íntegra d’aquest pressupost i entenen que cal 
reprogramar-lo per prioritzar la inversió i la despesa més urgents i redirigir els recursos 
restants a fer front a les necessitats causades per la covid-19. 
En darrer lloc, assenyala que tampoc no estan d’acord a condicionar la negociació del 
pressupost del 2021 i següents, i indica que, atesos els punts de la proposició que no 
comparteixen, malauradament hi voten en contra. 
 
La Sra. PARERA observa que el grup proposant, que s’ha desmarcat de l’acord al qual 
han arribat tots els grups per modificar els pressupostos del 2020, presenta una 
proposta que s’ha de debatre en el Congrés i en el Senat, a les Corts Generals, i proposa 
que, en plena crisi econòmica, es derogui una norma que va néixer per afrontar una 
crisi econòmica, i que un moment d’excepcionalitat es converteixi en una regla. 
Puntualitza que el Grup de BxCanvi està d’acord que cal flexibilitzar la norma i poder 
utilitzar el superàvit, però amb un criteri de temporalitat. Entén que aquest debat s’ha 
de fer un cop superada aquesta crisi. Pregunta al Grup d’ERC per què no el van 
plantejar abans, després de la crisi del 2008, i remarca que cal poder utilitzar aquests 
diners no per incórrer en més dèficit, sinó temporalment per fer front als efectes de la 
covid (això és el que s’ha de demanar). 
A continuació, assenyala que ara cal preocupar-se de fer una contenció en la despesa, 
que la poca despesa que es pugui fer sigui una despesa útil, que les inversions que es 
facin siguin inversions sensates, tot tenint en compte els diners que es tenen, alhora 
que se’n reclamen més on correspongui, i subratlla que, amb la caiguda d’ingressos que 
hi ha hagut, és impossible garantir la total execució del pressupost del 2020, com 
demana el grup proposant, al qual recomana que parli amb tothom. Afegeix que tots 
 CP 6/20 73/96 
 
són crítics amb la modificació pressupostària, tots hi han fet aportacions que no s’han 
tingut en compte i tots hi han fet un vot favorable crític, i s’han de centrar en les 
competències pròpies, que inclouen donar suport a una modificació de pressupostos 
que és necessària, i afrontar amb rigor l’elaboració del pressupost del 2021, i no pas 
proposar un debat aquí perquè no es pot fer en el Congrés dels Diputats perquè qui el 
proposa hi ha perdut la seva capacitat d’influència, atès que altres partits han 
recuperat una visió d’Estat. 
Conclou que cal ser més rigorosos i seriosos en allò de què es parla, ja que de la 
despesa de l’Ajuntament i de com gasti aquests diners en dependrà l’efectiva 
recuperació de la ciutat. 
 
El Sr. MARTÍ GRAU expressa el vot favorable del Govern i diu que no dedicarà aquesta 
intervenció a criticar decisions que es van prendre en el passat, començant per la 
reforma constitucional exprés de l’article 135 i la Llei d’estabilitat pressupostària 
posterior, amb què el deute bancari es posava per davant de les necessitats de 
centenars de milers de ciutadans afectats per la crisi del 2008 —alguns grups sembla 
que hagin oblidat que hi van donar suport—, i se suprimia bona part de l’autonomia 
local dels ajuntaments de l’Estat espanyol, que no podien tenir dèficit mai, en cap 
circumstància no podien gastar una mica més del que ingressaven. Observa que hi ha 
moments excepcionals en què una administració, igual que una empresa, ha de poder 
gastar una mica més, ja sigui per afrontar grans paquets d’inversions de transformació 
o per fer front a una gran crisi com l’actual, sempre que es donin dues circumstàncies: 
que tingui reserves, estalvis, que utilitzarà per finançar allò que la caiguda d’ingressos 
no li permetria, i que, si la seva capacitat financera ho permet, s’endeuti, sobretot per 
fer inversions, per poder fer polítiques contracícliques i respondre en moments de 
necessitat. 
Subratlla que això és el que planteja la proposició d’ERC, i comenta que, si bé és cert 
que el Plenari no és competent per fer-ho, una modificació de la Llei d’estabilitat 
pressupostària incumbeix l’esdevenir de la ciutat i de l’Ajuntament, de manera que és 
lògic que el Plenari es posi d’acord en allò que després haurà de demanar als grups 
polítics corresponents a les Corts Espanyoles. 
D’altra banda, remarca que, al marge que l’Ajuntament podria aconseguir més diners, 
amb una modificació de la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera 
aconseguiria recuperar l’autonomia local, que és bàsica, de manera que el Govern 
tornaria a ser govern en el ple sentit del terme, i es podria complir el principi de 
subsidiarietat que impulsa Europa, que diu que allò que pugui fer un govern que està 
més a prop del ciutadà ho faci aquest i no el següent. Afegeix que, per sortir d’una crisi, 
és indispensable que els ajuntaments també actuïn en la recuperació econòmica i fent 
d’escut social, però aquesta llei els impedeix desplegar tot el seu potencial. Per tant, és 
lògic exigir que es canviï una norma que és una cotilla per a les possibilitats i el 
potencial del municipi. 
A continuació, diu al Sr. Maragall que el principi de subsidiarietat no només s’ha 
d’aplicar des de l’Estat espanyol cap avall, sinó també des de la Generalitat cap als 
ajuntaments, de manera que, si bé troba encertat que la proposició demani que es 
treballi conjuntament amb la Generalitat, entén que també cal ser exigents amb ella, 
concretament perquè traspassi tots els diners del FEDER, perquè se signi per fi el 
 CP 6/20 74/96 
 
conveni de les bressol, que aportaria a l’Ajuntament molts diners indispensables avui, i 
perquè la seva tutela financera, que té per llei, permeti a l’Ajuntament trobar solucions 
que avui de moment no s’estan proposant. 
Per acabar, assegura que el Govern municipal sempre estarà disposat a anar a reclamar 
a qualsevol govern modificacions legals que millorin la vida dels barcelonins, i pregunta 
al Grup d’ERC si també està disposat a anar a exigir al Govern de la Generalitat més 
capacitat i més govern local a Catalunya. 
 
El Sr. MARAGALL diu que sap perfectament quin és el valor dels acords presos pel 
Plenari a la part d’impuls i control, de manera que no estan exercint competències que 
no li corresponen, substituint res o obligant cap altra institució, però també està 
convençut del valor polític que té un compromís exprés i ferm de la institució de 
representació de la ciutat de Barcelona: la decisió política de l’Ajuntament de 
Barcelona té pes i pot generar efectes i canvis immediats. Entén que els grups de dreta 
hagin manifestat que accepten les retallades i que no es pot fer més del que ja s’està 
fent, però el sorprèn una mica la negació de la política, que es digui que no es pot 
canviar res perquè hi ha unes lleis, com si les lleis no es poguessin canviar. 
A continuació, posa de manifest que avui mateix ERC presenta una proposició no de llei 
al Congrés dels Diputats per encetar la modificació de la Llei d’estabilitat pressupostària 
i de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local; demana suport a 
aquestes iniciatives al Congrés, i pregunta als grups si estaran a favor de Barcelona o bé 
a favor de la llei que impedeix a la ciutat tenir els recursos que necessita i que els 
ciutadans esperen, argumentant que l’únic que es pot fer en aquests moments són 
retallades. 
Subratlla que l’objectiu és aconseguir que l’acord de modificació pressupostària, el fons 
Covid, no sigui paper mullat, per a la qual cosa calen aquestes modificacions 
legislatives, l’Ajuntament necessita els romanents, més capacitat d’endeutament, 
transferència directa i tutela financera. 
Tot seguit, diu al Sr. Martí que no n’hi ha prou a acompanyar fent de pigall, sinó que cal 
que exerceixi les seves competències. D’altra banda, li diu que està d’acord que han de 
ser exigents també amb la Generalitat, però entén que han de començar per treballar 
junts i demostrar que estan en condicions d’anar junts al Govern central i obtenir un 
resultat efectiu a través d’aquesta proposició. 
Per acabar, subratlla que és urgent aconseguir recursos, ja que és ara quan es 
necessiten, de manera que haurien de treballar junts i aplicar el mateix ritme frenètic 
que va aplicar la Unió Europea quan va obligar tothom a l’austeritat i a l’equilibri 
pressupostari absolut modificant l’article 135 de la Constitució en 24 hores. 
 
La Sra. ARTADI diu al Sr. Martí que parla com si els grups que governen a Barcelona no 
fossin els mateixos que governen a Madrid, i afegeix que el proper dimarts al Consell de 
Ministres podrien aprovar un reial decret llei que l’endemà estigués aprovat, en vigor i 
en actiu. No entén per què BC insisteix a queixar-se sobre el que feien el Sr. Montoro o 
el Sr. Duran, amb el qual no la vincula res, però no fa res per canviar les coses, malgrat 
ser al Govern. Subratlla que si han format un govern amb el grup socialista han de 
governar i prendre decisions. 
 CP 6/20 75/96 
 
El Sr. BOU subratlla que si es va suprimir bona part de l’autonomia local dels 
ajuntaments va ser perquè n’hi havia alguns molt endeutats i d’altres en fallida —no 
era el cas de Barcelona—, i aquest és el gran problema. 
 
La Sra. PARERA comenta que, evidentment, hi pot haver excepcions a la llei, però 
sempre de manera excepcional i temporal; observa que si molts ajuntaments tenen 
superàvit per gastar és gràcies al fet que en el seu moment hi havia limitacions en la 
despesa; demana cura en les afirmacions, i explicita que el Grup de BxCanvi vota en 
contra de la proposició. 
 
El Sr. MARTÍ GRAU diu que entén que tothom és conscient de la salut financera 
municipal, que es manté tot i haver passat una crisi molt greu, i afirma que el fons 
Covid es gastarà íntegrament tant si s’aprova la modificació de la llei —com s’espera— 
com si no, perquè s’ha fet una modificació pressupostària que es pot fer. 
Tot seguit, observa que l’Ajuntament probablement entrarà en dèficit, gràcies a haver 
aprovat un pressupost que avui és molt útil, ja que permet aquest any estirar una mica 
més el braç que la màniga i després finançar-ho amb romanent, independentment del 
que diguin avui les lleis. Admet, en canvi, que això el 2021 seria impossible. 
A continuació, diu a la Sra. Artadi que al Sr. Duran no la vincula res però al Sr. Mas sí 
—en són hereus directes—, i és ell qui va contribuir d’una manera decidida a les 
retallades en un moment determinat, i va ser un dels més actius defensors de la Llei 
d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. 
Comenta que no es pot esborrar el passat de ningú, i que ell no té cap problema a 
reconèixer els errors que ha comès, que en són molts, per exemple, el de no haver alçat 
la veu en moments en què el Sr. Maragall i ell compartien el mateix partit polític que va 
aprovar la modificació exprés de la Constitució. 
En darrer lloc, subratlla que és necessari que tots caminin junts en aquesta aventura, ja 
que hi ha en joc la capacitat de l’Ajuntament, no d’un govern o d’un altre ni d’un 
pressupost o d’un altre: si aconsegueixen modificar aquesta llei, estaran enfortint la 
institució, i això hauria de ser positiu per a qualsevol regidor. 
 
S’APROVA aquesta Proposició / Declaració de Grup amb quatre abstencions —emeses 
pels Srs. i les Sres. Guilarte, Sierra, Barceló i Corbacho— 4 vots en contra —emesos pels 
Srs. Bou i Ramírez, i també pel Sr. Valls i la Sra. Parera— i trenta-dos vots a favor de la 
resta de membres del consistori. 
 
c) Precs 
 
Del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya: 
 
1. – (M1923/993) Que l’Ajuntament de Barcelona denunciï el racisme institucional que 
impregna la política en matèria migratòria del Ministeri de l’Interior del Govern 
espanyol, impedeixi la reobertura del CIE de la Zona Franca prevista pel govern PSOE-
Podemos, un lloc on es vulneren sistemàticament els drets humans i recuperi la 
iniciativa política per tancar-lo definitivament. 
 CP 6/20 76/96 
 
La Sra. BARÓ assenyala que, a hores d’ara, ningú no posa en dubte que el CIE de 
Barcelona és un forat negre on sistemàticament s’han vulnerat els drets humans de 
persones en situació d’absoluta indefensió, com acrediten multitud d’informes, 
denúncies i organismes independents. Afegeix que el Govern d’Espanya ni tan sols s’ha 
molestat mai a desmentir-ho i que, independentment de qui governés a Madrid, 
sempre han pogut actuar amb absoluta impunitat. 
Exposa que la setmana passada es va impedir l’accés a les instal·lacions al president del 
Parlament i al síndic de Greuges en la seva condició d’autoritat catalana de prevenció 
de la tortura, i afirma que Barcelona, que proclama orgullosament que segueix 
l’enfocament basat en els drets humans, encara dista molt de ser una sanctuary city, ja 
que, per ser-ho, s’han de defensar els drets de les persones immigrades davant les 
administracions que els vulguin vulnerar, i cal defensar-los amb fets, no amb paraules, 
titulars i proclames. 
Tot seguit, pregunta a l’alcaldessa com de ferm és el seu compromís en aquest 
assumpte i on ha anat a parar tota la bel·ligerància anti-CIE que exhibia quan governava 
el PP, i insisteix que cal defensar amb fets els drets dels immigrants, també davant del 
Govern PSOE-Podemos —exactament amb els mateixos colors polítics que el Govern de 
Barcelona—, que té la intenció de reobrir el CIE. 
Davant de la situació actual, el Grup d’ERC demana que l’Ajuntament denunciï el 
racisme institucional que impregna el Ministeri de l’Interior, que impedeixi la 
reobertura del CIE i que el tanqui definitivament. 
 
La Sra. ALCALDESSA respon que el Govern està absolutament d’acord que cal tancar el 
CIE —de fet, tots els grups del Plenari excepte el PP i Cs han votat sempre a favor 
d’aquest tancament, també al Parlament—, i informa que molt recentment ha enviat 
al Ministeri de l’Interior una carta conjunta amb l’alcalde de València en aquest sentit. 
D’altra banda, manifesta sorpresa pel fet que es demani que es denunciï únicament el 
racisme del Ministeri de l’Interior. A parer seu, cal evitar els jocs partidistes en aquest 
assumpte —això generaria un gran rebuig social— i denunciar el racisme que, 
malauradament, impregna el conjunt de la societat i de les institucions. 
Conclou que hi ha racisme a l’Ajuntament, a la Generalitat, a l’Estat i a Europa, tant a la 
societat com a les institucions, i entre tots han de fer el màxim possible per posar fi a la 
discriminació i al racisme i per tancar els CIE, que, efectivament, són un forat dels drets 
humans. 
 
La Sra. BARÓ demana a l’alcaldessa que no esquivi responsabilitats i li diu que governar 
implica capacitat resolutiva, i observa que el seu grup governa a les dues úniques 
administracions implicades en aquest assumpte: a l’Estat, que és qui practica la 
vulneració de drets humans, i a la ciutat de Barcelona, que és on es produeixen 
aquestes vulneracions. Afegeix que, si en aquestes circumstàncies no tenen la força, la 
capacitat i la determinació suficients per donar compliment a aquest prec, potser 
caldria preguntar-se per què, i demana que, si fins ara la via jurídica no ha funcionat, es 
lluiti per la via de la negociació política i l’exigència política, tant a Barcelona com a 
l’Estat. 
 CP 6/20 77/96 
 
Dit això, demana que no es facin jocs de paraules ni equilibris estranys i pregunta a la 
Sra. Colau si accepta o no accepta el prec i, sobretot, si farà que el prec esdevingui un 
fet concret i objectiu. 
 
La Sra. ALCALDESSA respon que, si el prec demana al Govern que es comprometi a fer 
el màxim possible per tancar el CIE, ja ho està fent: els darrers cinc anys l’Ajuntament 
de Barcelona és de les institucions que més iniciatives concretes, no només 
declaratives, ha fet per intentar tancar-lo, ha seguit tota una via administrativa i judicial 
que no han seguit altres administracions, a més de signar convenis de col·laboració 
amb ONG per assessorar totes les persones que estan dins del CIE perquè en puguin 
sortir, i ha avançat en el padró universal sense domicili fix per ajudar les persones a 
tenir un mínim de documentació i de garantia de drets. Subratlla que l’Ajuntament 
continuarà fent totes les iniciatives administratives i polítiques possibles per tancar el 
CIE. 
Comenta, però, que seria lleig que l’objectiu del prec fos aconseguir un desgast polític 
mitjançant aquest tema, i diu a la Sra. Baró que és com si ella li preguntés —no ho 
farà— si ella, que és membre d’ERC, assumeix el cent per cent de la gestió de les 
residències que el seu partit ha fet a la Generalitat, si n’és responsable o per què no ha 
fet res per canviar aquesta gestió. 
Subratlla que ella, com a alcaldessa de Barcelona, exigeix a l’Estat que tanqui el CIE, i 
repeteix que tot just ha dut a terme una iniciativa política insòlita amb l’alcalde de 
València per demanar que no el reobrin ni a València ni a Barcelona, i continuarà 
desenvolupant totes les iniciatives possibles i fent tot el que estigui a les seves mans, ja 
que és una barbaritat que es tanquin persones que no han comès cap delicte en un 
forat dels drets humans com són els CIE. 
Respecte a la pregunta de si el prec s’accepta o no, respon que depèn del que estigui 
demanant: el Govern està totalment d’acord que cal tancar el CIE i combatre el racisme, 
però el redactat del prec és absolutament partidista, perquè vol situar el tema en una 
qüestió de partits polítics, de manera que no en pot acceptar el redactat, però sí 
l’objectiu de tancar el CIE, que, com ha dit, faran tot el possible per complir. 
 
ES DONA PER TRACTAT 
 
2. – (M1923/992) Que el govern municipal presenti, en el termini màxim d’un mes, una 
bateria de mesures de curt i mitjà termini pel tal d’ajudar a pal·liar les conseqüències 
sobre el mercat laboral dels i les joves de Barcelona provocades per la crisi de la covid- 
19. Aquestes mesures han de ser desenvolupades conjuntament amb els agents socials 
juvenils i el moviment associatiu juvenil de la ciutat, i implicar-hi serveis prestats tant 
per Barcelona Activa com pels punts Infojove. Aquest paquet de mesures no ha de 
plantejar-se en detriment del nou Pla de foment de l’ocupació juvenil i de qualitat per 
als propers 4 anys. 
 
El Sr. ZAÑARTU recupera les paraules pronunciades durant el debat del punt dedicat a 
l’estat de la ciutat pel Sr. Maragall, que ha dit que Barcelona creixia amb peus de fang i 
ara només en quedava el fang, per dir que si aquest estiu té algun significat per als i les 
 CP 6/20 78/96 
 
joves de la ciutat serà el de la crisi, ja que, al fet d’haver de treballar tots els estius en 
feines de molt baixa qualificació i temporals, s’hi afegirà que enguany molts llocs de 
treball ni tan sols es crearan. 
A continuació, observa que, en matèria laboral, els joves són els primers a arribar i, 
consegüentment, els primers a sortir del mercat, i posa de manifest que el 2018 el salari 
d’un jove d’entre 25 i 29 anys era aproximadament un 34% inferior al salari mitjà; el 
dels joves de menys de 25 anys era un 66% inferior, i la crisi del 2008 va donar lloc a un 
atur juvenil d’un 50%. Afegeix que el jovent surt d’una crisi per entrar en una altra. 
Tot seguit, indica que, del febrer al març, segons l’Agència de Joventut de Catalunya, 
quatre de cada deu persones que van perdre la feina eren joves, i, segons el Ministeri, 
en el cas dels joves només s’ha recuperat un 15% de l’ocupació precovid (en el cas de la 
resta de població, el percentatge és del 70%). D’altra banda, només un de cada deu 
joves a l’atur té accés a la prestació, i l’Estat ha fet una retallada del 50% en matèria de 
polítiques actives d’ocupació. 
Per acabar, comenta que més endavant poden parlar del Pla d’ocupació juvenil i de 
qualitat per als propers quatre anys, però ara els joves de la ciutat no necessiten més 
plans, sinó accions immediates que evitin un estiu negre en matèria d’ocupació. 
 
El Sr. COLLBONI agraeix el prec, que el Govern accepta, i insisteix que, com ha dit a 
l’inici de la sessió, en aquesta nova fase a la ciutat la seva màxima serà “feina, feina, 
feina” (“jobs, jobs, jobs”), incloent-hi d’una manera molt especial els joves i les joves, 
que ja van ser víctimes de la primera gran crisi financera del 2008, que amenaça de 
repetir-se, ateses les condicions de precarietat que sovint té aquest col·lectiu. 
Confirma les dades facilitades pel Sr. Zañartu, a les quals afegeix que la taxa d’atur a la 
ciutat és aproximadament del 10%, mentre que en el cas dels menors de 29 anys és del 
25%, més del doble, i assenyala que, durant aquesta crisi, el Govern ha intensificat, des 
de Barcelona Activa, les polítiques actives amb espais de joves, casals de joves, serveis 
per a adolescents i famílies, els serveis Infojove i el Centre de Recursos d’Associacions 
Juvenils, i ha fet 4.000 atencions d’informació, 132 suports a joves en la preinscripció 
per a estudis postobligatoris i 1.400 atencions especialitzades en assessorament 
laboral, entre d’altres. 
Per acabar, comenta que, si bé els serveis de Barcelona Activa han estat al dos-cents 
per cent, és cert que cal reblar el clau; per això, ja estan treballant en un paquet de 
mesures específiques que aniran a l’entorn de l’Estratègia per a l’ocupació de 
Barcelona de manera concertada amb agents socials i econòmics i amb les entitats 
juvenils. 
 
El Sr. ZAÑARTU agraeix la resposta i posa en relleu la feina de Barcelona Activa, que 
està començant a agafar força embranzida en matèria online. A parer seu, la situació de 
desconfinament permanent que viurem per culpa de possibles rebrots farà que la feina 
en línia sigui importantíssima, sobretot en matèria de polítiques actives d’ocupació. Per 
tant, el Grup d’ERC demana al Govern que vagi més enllà, perquè serà molt necessari 
per evitar que molts joves de la ciutat es quedin sense cap ingrés. 
 
S’ACCEPTA 
 CP 6/20 79/96 
 
 
Del Grup Municipal de Junts per Catalunya: 
 
3. – (M1923/986) Que l’Ajuntament de Barcelona iniciï els tràmits per retirar la Medalla 
d’Or de Barcelona a Felipe González Márquez i la Medalla d’Honor Barcelona 1992 a 
Rafael Vera i Fernández-Huidobro per les seves implicacions en la creació dels Grups 
Antiterroristes d’Alliberament (Grupos Antiterroristas de Liberación - GAL). 
 
La Sra. ARTADI explica que el prec demana que, en aplicació de l’article 6.2 del 
Reglament d’honors, iniciï la tramitació prèvia del corresponent expedient 
administratiu per poder retirar la Medalla d’Or a Felipe González i la Medalla d’Honor a 
Rafael Vera, i expressa el convenciment de JxCat que Barcelona no pot honorar qui ha 
estat al darrere, activament o passivament, de segrestos, tortures i assassinats. 
 
La Sra. ALCALDESSA manifesta el rebuig absolut a qualsevol forma de violència i de 
terrorisme, especialment quan procedeix de l’Estat o de qualsevol institució 
democràtica, que han de vetllar pel compliment dels drets humans. Manifesta, per 
tant, el rebuig absolut als GAL i el suport a la creació de les comissions d’investigació 
que siguin necessàries per esclarir totes les responsabilitats, incloses les polítiques. 
Observa, però, que les medalles no es resolen amb precs, sinó que són iniciatives que 
voten els grups municipals del Plenari, també en el cas de les revocacions, i expressa el 
parer que caldria proposar criteris per retirar medalles, perquè l’actuació no depengui 
d’una qüestió puntual d’actualitat. 
Dit això, exposa que en el mandat passat es van retirar medalles franquistes —era una 
vergonya atorgar una distinció a qui ha format part d’una dictadura— i se n’ha retirat 
alguna —o han estat entregades— per casos de corrupció. 
Per acabar, pregunta a la Sra. Artadi si considera que caldria establir uns criteris per 
retirar les medalles —per exemple, que hi hagi una sentència condemnatòria, com en 
el cas del Sr. Vera— per plantejar-los al Plenari per a debat dels grups. 
 
La Sra. ARTADI subratlla que si el Sr. Felipe González no ha estat ni condemnat ni 
exculpat és perquè a ningú no li ha interessat arribar fins al final en quina és la seva 
responsabilitat, ja que la Llei de secrets oficials, antidemocràtica i franquista, protegeix 
les clavegueres de l’Estat, la seva guerra bruta, i ha donat lloc a censures, pressions, 
amenaces a periodistes i molts silencis mediàtics. 
A continuació, manifesta l’opinió del seu grup que, perquè Barcelona es pronunciï, no 
cal una sentència, igual que no en va caldre en el cas del president Pujol, de la infanta 
Cristina el 2016 o dels càrrecs del franquisme el 2019. No entén per què ara, quan ara 
estan parlant de fets molt greus que van més enllà de sospites —no repetirà les 
paraules del Sr. Pablo Iglesias sobre la calç viva—, no serveix el que sí que servia el 2016 
o el 2019 i s’ha de posar un llistó més alt per al Sr. Felipe González. Pregunta si en el cas 
de segrestos, tortures, extorsions i 27 assassinats s’ha de posar el llistó més alt que en 
el cas de corrupció o de pertinença al franquisme, i remarca que els GAL continuen 
tenint impunitat: dels 27 assassinats, només se n’han investigat i jutjat 5, i de les 
sentències emeses, només se n’ha complert un 10%. 
 CP 6/20 80/96 
 
El Grup de JxCat considera peculiar que un govern que havia de canviar-ho tot i 
defensar tots els drets no s’atreveixi ni tan sols a iniciar el tràmit per retirar aquests 
honors, encara que després s’hagi de votar al Plenari. 
Conclou que els honors no són un dret; demana la màxima exigència per concedir-los o 
mantenir-los, i manifesta l’opinió que Barcelona no hauria de permetre que es 
mantinguessin uns honors quan l’honorabilitat no hi és, com en el cas del Sr. Felipe 
González i el Sr. Rafael Vera. 
 
La Sra. ALCALDESSA insisteix que rebutja totalment el tema dels GAL, que cal investigar 
i no es pot donar per tancat, i es mostra d’acord que cal reformar la Llei de secrets 
oficials, cosa que ha de fer el Congrés. 
Pel que fa a les medalles, proposa que es faci un debat seriós i amb profunditat, i 
indica que, en documentar-se per a aquest prec, ha sabut que el Sr. Vera tenia medalla 
perquè amb motiu dels Jocs Olímpics se’n van donar en massa, centenars, i hi ha 
persones amb condemna que en tenen, com ara Josep Lluís Núñez, Luis Roldán o Sixte 
Cambra (aquest no té una condemna però va ser detingut i està en una causa oberta). 
Posa èmfasi en la necessitat de fer un debat amb tots els grups per determinar en 
quins casos s’ha de retirar la medalla immediatament —per exemple, és evident, a 
parer seu, que quan hi ha una condemna, com en el cas del Sr. Vera, s’ha de fer—, si 
cal esperar que hi hagi una sentència, etc., i revisar totes les medalles per retirar totes 
les que calgui. 
 
ES DONA PER TRACTAT 
 
4. – (M1923/987) Que l’Ajuntament de Barcelona, en el marc del pla Barcelona Ciutat 
Segura, en col·laboració amb les altres administracions, impulsi les estratègies i 
aconsegueixi els recursos adients per trobar solucions a la triple crisi social, de 
seguretat i incivisme. 
 
El Sr. MARTÍ GALBIS posa de manifest que a Barcelona hi ha uns nivells d’incivisme i 
d’inseguretat, tan real com percebuda, preocupants, i expressa el desig que el Govern 
presenti aviat el Baròmetre municipal corresponent al primer semestre del 2020, per 
comprovar si la inseguretat continua sent la primera preocupació dels barcelonins. 
A continuació, recorda que a la darrera sessió de la Comissió de Presidència, fa pocs 
dies, el Sr. Batlle va dir que els portaveus de Seguretat i Prevenció reconeixen que hi ha 
situacions no greus sinó molt greus en alguns carrers, territoris i barris de la ciutat. 
Davant d’aquesta situació, el Grup de JxCat continuarà donant suport al Govern, com ha 
fet fins ara, en la lluita contra la delinqüència i la inseguretat. Per això, demana noves 
estratègies i, sobretot, un nou impuls polític en aquesta lluita, en el marc del pla 
general que hi ha en col·laboració amb la Generalitat, el pla Barcelona Ciutat Segura, 
molt útil com a paraigua per intentar fer un pas endavant en aquesta lluita tan 
important. 
D’altra banda, assenyala que ben aviat hi haurà una disminució dels agents de la 
Guàrdia Urbana de Barcelona amb motiu dels torns de vacances d’estiu i les 
prejubilacions anticipades, i indica que encara no s’han resolt els problemes de la 
multireincidència o dels narcopisos, tot i que s’ataquen molt frontalment. 
 CP 6/20 81/96 
 
Conclou que calen noves estratègies, nous recursos i, sobretot, intensificar la 
col·laboració amb la resta d’administracions per lluitar contra la xacra de la inseguretat 
a Barcelona. 
 
El Sr. BATLLE indica que el Govern accepta el prec en els termes generals en què està 
plantejat —el tema es va tractar amb molt deteniment a la darrera sessió de la 
Comissió de Presidència i es pot continuar tractant quan convingui—, i subratlla que la 
col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya és més 
fonamental que mai per encarar els reptes de seguretat i de convivència i que, tant per 
fer l’abordatge integral que requereix la situació com per seguir avançant en la 
dimensió policial, calen més recursos i reforçar la coordinació institucional i policial. 
Exposa que avui Barcelona té 500 agents més dels que tenia fa un any, quan el Govern 
va prendre possessió, entre altres motius, perquè hi ha hagut un desplegament 
important del cos de Mossos d’Esquadra. 
Explica que aquesta és la línia també del text transaccional que el Govern va proposar a 
JxCat, que va ser acceptat i posteriorment la resta de grups de la Comissió de 
Presidència hi van donar suport com a proposició. Recorda que en aquest text es deia 
que el treball de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra és fonamental i cal exigir 
el manteniment dels compromisos presos per l’Ajuntament i per la Conselleria 
d’Interior en les juntes locals de seguretat i en el pla Barcelona Ciutat Segura, i també 
calen més efectius, més suport i més i millor coordinació. Per tant, aquestes demandes 
seran tractades en el pla esmentat, concretament, en l’espai de seguiment que aquest 
defineix: la Comissió Barcelona Ciutat Segura, que esperen que es convoqui 
properament —entén que la situació de crisi sanitària n’ha ajornat els terminis de 
convocatòria—. 
A continuació, observa que, si bé l’Ajuntament posarà èmfasi en aquests temes, cal que 
la demanda sigui compartida amb el Govern de la Generalitat, amb la Conselleria 
d’Interior, que és qui tenia el compromís de desenvolupar i posar en marxa el pla. Diu 
al Sr. Martí que cal la col·laboració del seu partit, que governa a la Generalitat i té tant 
de compromís i implicació amb el tema com el Govern de Barcelona. Per això, li 
demana que també pressioni en aquest sentit. 
D’altra banda, recorda que hi ha altres espais per impulsar estratègies i definir 
prioritats i recursos: a finals de juliol es reunirà la Junta Local de Seguretat, que 
analitzarà les estadístiques de gener a juny i constatarà quin és l’estat de la seguretat 
en aquests moments a la ciutat, com es farà en reunions de l’Ajuntament amb altres 
institucions. 
Conclou que cal sumar recursos, que la col·laboració entre l’Ajuntament i el 
Departament d’Interior és fonamental, i que tothom ha de treballar, cadascú des de les 
seves competències, per la seguretat i la convivència a Barcelona, que incumbeix a tots. 
 
El Sr. MARTÍ GALBIS agraeix l’acceptació del prec, que va en la línia del que es va parlar 
i aprovar a la Comissió de Presidència, i assegura que es treballarà amb el Departament 
d’Interior per aquests objectius comuns. 
 CP 6/20 82/96 
 
D’altra banda, assenyala que han aparegut algunes notícies sobre els objectius polítics 
del Sr. Batlle, a qui demana que dediqui els màxims esforços a la seguretat i la 
prevenció a la ciutat, més enllà del districte del qual és regidor executiu. 
 
El Sr. BATLLE assegura que Barcelona serà sempre la seva prioritat. 
 
S’ACCEPTA 
 
Del Grup Municipal de Ciutadans: 
 
5. – (M1923/1003) Instem el Govern municipal a explorar totes les formes legals possibles 
per procedir a l’ampliació de la plantilla de professionals dels serveis socials de la 
nostra ciutat per evitar-ne el col·lapse i garantir l’atenció immediata a les persones que 
ho necessitin. 
 
La Sra. BARCELÓ agraeix l’esmena presentada pel Govern i el diàleg mantingut amb ell, 
que demostra que coincideixen que, ara més que mai, és important reforçar els serveis 
socials de la ciutat, i posa de manifest que abans de la pandèmia a Barcelona hi havia 
una llista d’espera de més de 20 dies per accedir a una primera visita, i les mesures 
implementades pel Govern municipal durant els darrers cinc anys no han posat fi a 
aquestes llistes d’espera. A més, hi ha un risc de pobresa i d’exclusió social d’entre un 
22 i un 24%, i el 2019 els serveis socials van atendre aproximadament 
90.000 persones. Subratlla que darrere d’aquestes dades hi ha persones que pateixen, i 
observa que durant la pandèmia s’han vist imatges greus, com ara les cues per recollir 
aliments, una necessitat bàsica. 
Davant d’aquesta situació, el seu grup presenta el prec següent: 
“Instem el Govern municipal a negociar el redimensionament de la plantilla de 
professionals dels serveis socials amb la Generalitat de Catalunya en el marc del 
contracte programa i explorar altres fórmules per enfortir l’acció comunitària que 
aquests porten a terme amb un objectiu, que és evitar el col·lapse dels serveis socials i 
garantir l’atenció immediata a les persones que ho necessitin.” 
 
La Sra. TARAFA posa en relleu la tasca dels serveis socials bàsics, una peça elemental a 
la ciutat per al benestar de la població i, sobretot, la peça clau del sistema social, un ens 
que sempre treballa des de la proximitat i amb vincle amb la comunitat, no pas 
desconnectat de la societat, i subratlla que durant la pandèmia de la covid els serveis 
socials han treballat d’una manera extraordinària per fer front a una situació 
extraordinària, sovint en col·laboració amb entitats i xarxes socials amb molta història a 
la ciutat, per exemple per activar projectes d’alimentació o equipaments per a 
persones sense llar. 
Posa de manifest que durant aquests dos mesos s’ha atès un terç de la població que 
s’atén durant tot un any, i s’han pogut anar abordant els primers passos d’aquesta crisi 
social. A més, s’han facilitat 9.290 ajuts i 4 milions d’euros per acompanyar totes les 
persones que ja tenien una emergència social abans de la crisi i que la continuen tenint. 
 CP 6/20 83/96 
 
Dit això, indica que el Govern accepta el prec, i remarca que la situació postcovid obliga 
a intentar acompanyar encara millor i reforçar encara més els serveis socials, sobretot 
per poder anticipar situacions futures i oferir la qualitat d’acompanyament desitjat. En 
aquest sentit, és important avaluar, entre altres coses, possibles augments del nombre 
de treballadores als centres, uns augments que només són possibles si es pacten 
pressupostàriament en el contracte programa que s’està començant a negociar amb la 
Generalitat, responsabilitat del Departament de Treball, Afers Socials i Família, amb el 
qual ja s’han fet diverses reunions (avui se n’ha fet una de negociació i aquest és un 
dels temes que s’han posat sobre la taula). 
 
La Sra. BARCELÓ remarca que ara és el moment de portar a terme la reforma dels 
serveis socials que Cs sempre ha demanat, una reforma que, entre altres coses, 
requereix l’ampliació de la plantilla. 
Tot seguit, explica que, tal com li va dir ahir a la comissionada Sonia Fuertes, desconfia 
de la Generalitat, ja que fa deu anys que no actualitza la cartera de serveis socials. Per 
això, el seu grup opina que és important implicar-la en aquest contracte programa i que 
es pugui ampliar la plantilla, però també és molt important buscar altres alternatives, 
com ha fet el Govern de l’Ajuntament de Madrid, del qual forma part Cs i que ha 
anunciat un pla de treball temporal de sis mesos prorrogables a tres anys per 
incrementar la plantilla de serveis socials amb 179 treballadors. 
Conclou que no es pot desfer el que ja està fet, però ara més que mai cal ser 
responsables i posar en marxa les mesures necessàries per fer front a les necessitats 
urgents. 
 
La Sra. TARAFA insisteix que els serveis socials han fet una labor extraordinària durant 
una situació extraordinària, i explica que el Govern no accepta del prec el fet de 
reformar en genèric els serveis socials, sinó l’abordatge dins el programa marc amb la 
Generalitat per poder replantejar, si cal, l’augment del nombre de professionals dels 
centres atesa la situació i per anticipar-se als mesos que vindran de crisi social. 
 
S’ACCEPTA amb la redacció següent: 
 
“Instem el Govern municipal a negociar el redimensionament de la plantilla de 
professionals dels serveis socials amb la Generalitat de Catalunya en el marc del 
contracte programa i explorar altres fórmules per enfortir l’acció comunitària que 
aquests porten a terme amb un objectiu, que és evitar el col·lapse dels serveis socials i 
garantir l’atenció immediata a les persones que ho necessitin”. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular: 
 
6. – (M1923/998) Que es presenti en el termini de tres mesos un informe fiscalitzador sobre 
la realitat de la situació econòmica i financera de la cooperativa Alencop, les eventuals 
implicacions financeres o jurídiques de l’Ajuntament de Barcelona enfront dels deutes 
de la cooperativa, així com les subvencions directes o indirectes o de qualsevol altre 
tipus que hagi pogut rebre la Cooperativa Alencop des de la seva fundació desglossat 
per anys. 
 CP 6/20 84/96 
 
 
El Sr. BOU explica que Alencop és un projecte cooperatiu que va néixer com a iniciativa 
del Govern Trias per donar sortida a immigrants que es dedicaven majoritàriament a la 
venda il·legal al carrer i a la recollida de ferralla i es va materialitzar amb el primer 
Govern de la Sra. Colau, que ha subvencionat quantiosament la cooperativa mitjançant 
subvencions directes i nominals. Afegeix que, malauradament, el temps ha acabat 
donant la raó al PP, que ja havia denunciat el monumental malbaratament relacionat 
amb aquesta cooperativa. Ara, en plena quarantena i entre la voràgine de notícies 
relacionades amb el coronavirus, s’ha filtrat a la premsa que, davant la inviabilitat del 
projecte i les discrepàncies entre tècnics i treballadors, l’Ajuntament no la continuarà 
subvencionant. Davant d’aquests fets, el Grup del PP demana un informe fiscalitzador 
sobre les possibles repercussions jurídiques o econòmiques que tot això pugui tenir per 
al Govern municipal, així com la fiscalització de totes les subvencions que s’han atorgat 
al projecte i els informes que es van fer perquè durant tots aquests anys l’Ajuntament 
subvencionés més del 60% de l’activitat. 
 
La Sra. BALLARÍN agraeix el prec, que el Govern accepta. Es compromet, per tant, a 
presentar un informe sobre la realitat econòmica i financera d’Alencop. 
Indica que, com ha dit el Sr. Bou, la relació de l’Ajuntament amb aquesta cooperativa 
va començar amb el Govern de l’alcalde Trias, que és qui va impulsar tot el projecte, i el 
2015 es va signar un conveni per a l’impuls i la consolidació de l’activitat econòmica i 
cobertura de les necessitats bàsiques i d’habitatge que s’ha traduït en aportacions que 
s’han fet durant cinc anys. 
Fa èmfasi en el fet que Alencop és una cooperativa independent de l’Ajuntament, amb 
autonomia en la presa de decisions, i que, malgrat els esforços i certs progressos, 
l’activitat econòmica no ha evolucionat de la manera esperada i ha provocat que durant 
els darrers anys hi hagi hagut una dependència important de l’Ajuntament, que ha 
assumit entre el 57% i el 77% del pressupost de la cooperativa. 
D’altra banda, subratlla que el projecte ha donat resposta a una part dels seus 
objectius: 30 persones hi han treballat i s’hi han format, 27 d’elles han regularitzat la 
seva situació administrativa gràcies a aquest procés i han normalitzat les seves 
condicions de vida, habitatge, alimentació, salut, etc., i, d’aquestes, 10 s’han inserit en 
altres empreses durant aquest temps gràcies a l’acompanyament que se’ls ha brindat. 
Ara, d’acord amb diverses avaluacions tècniques i l’estudi de consultors externs, que 
coincideixen pel que fa a perspectives i viabilitat de futur, s’ha decidit no crear un nou 
conveni i centrar els esforços en el pla de transició dels socis i sòcies de la cooperativa, 
amb qui s’està en contacte permanent per ajudar-los a trobar sortides adequades per 
diferents vies. 
 
El Sr. BOU celebra els èxits d’aquestes 27 persones, agraeix l’acceptació del prec, i 
assenyala que queda en espera de rebre l’informe sol·licitat. 
 
La Sra. BALLARÍN confirma que el Govern farà aquest informe i manifesta el parer de 
l’Ajuntament que és molt important donar suport a l’emprenedoria cooperativa com un 
instrument innovador de les polítiques públiques per afavorir la inserció sociolaboral de 
persones en risc d’exclusió social, com és aquest cas. D’altra banda, 
 CP 6/20 85/96 
 
indica que el Govern es compromet a continuar treballant proactivament i buscant 
formes d’economia innovadores que aportin valor econòmic i social a la 
ciutat. S’ACCEPTA 
 
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 
 
7. – (M1923/996) Que l’Ajuntament de Barcelona prengui les mesures següents: - Incentivar 
polítiques d’accés a l’habitatge orientades a les famílies nombroses. - Revisar el Pla de 
l’habitatge 2016-2025 de l’Ajuntament de Barcelona per considerar les famílies 
nombroses com un col·lectiu amb necessitats especials i potencialment vulnerable, i 
incorporar-hi mesures per facilitar-ne l’accés a l’habitatge. - Promoure i reservar 
habitatges de protecció oficial adaptats per a famílies nombroses, que tinguin en 
compte les necessitats actuals i futures de les famílies quant a superfície, espais, usos, 
etc. - Que una part de la reserva dels habitatges de lloguer assequible i dret a 
superfície, que es destina a joves menors de 35 anys, dones i famílies monoparentals 
femenines, es reservi també a famílies nombroses. - Que s’ampliïn les ajudes al 
pagament del lloguer, actualment de 900 euros. - Traslladar aquesta petició al Govern 
d’Espanya i al Govern de la Generalitat de Catalunya. 
 
La Sra. PARERA posa de manifest que a Barcelona hi ha 24.000 famílies nombroses 
registrades oficialment, la qual cosa implica un col·lectiu de 120.000 persones que 
resideixen a la ciutat amb unes necessitats específiques, i, segons un informe de l’any 
passat de la Fundació FOESSA de Càritas, les famílies nombroses són un col·lectiu 
vulnerable, amb un 32% de risc de patir exclusió social (superior al de les famílies 
monoparentals, que és del 28%). Afegeix que la crisi sanitària ha estat especialment 
dura també per a aquest col·lectiu, que és sempre el gran oblidat, i el seu grup 
considera important que l’Administració impulsi mesures a favor de les famílies i de la 
natalitat, motiu pel qual presenta aquest prec, que enuncia. 
 
La Sra. MARTÍN confirma que, si bé el Pla d’habitatge municipal preveu reserves 
d’habitatge per a col·lectius que estan en situació de més vulnerabilitat (un 10% per a 
famílies monoparentals i un 30% per a joves), i el Govern ha recuperat les promocions 
específiques per a joves, que feia anys que no es feien a la ciutat, el pla no inclou 
mesures específiques per a famílies nombroses. El Govern considera que val la pena 
implementar-les, de manera que accepta el prec, que agraeix. 
Observa, però, que cal tenir clar que per resoldre els problemes d’habitatge, sobretot 
els de les persones que estan en situacions més complicades, és imprescindible 
l’aplicació de mesures que vagin molt més enllà del Pla d’habitatge municipal i cal la 
implicació de la resta d’administracions. Entén que cada vegada més grups de 
l’Ajuntament de Barcelona en són conscients, i que el prec també apunta en aquesta 
direcció. 
Posa de manifest que l’Ajuntament, conscient que les quantitats destinades a ajudes al 
lloguer són insuficients, va afegir 2,5 milions d’euros a les ajudes estatals, però remarca 
que la solució no es pot limitar a augmentar les ajudes al lloguer: seria un desastre 
posar-se a buscar pressupost sense que, alhora, es canviessin unes regles del joc que se 
sap que no funcionen. Calen, doncs, canvis estructurals que posin les 
 CP 6/20 86/96 
 
polítiques d’habitatge al servei de la ciutadania. Per això, l’Ajuntament demana a l’Estat 
que augmenti la inversió en habitatge, que rebaixi l’IVA dels habitatges de lloguer 
protegit i els de les cooperatives en cessió d’ús, que modifiqui les lleis per agilitzar la 
promoció d’habitatge públic, que reguli els preus dels lloguers i que estableixi noves 
regles del joc perquè els privats puguin contribuir a generar lloguer assequible. D’altra 
banda, demana a la Generalitat que s’impliqui en la construcció d’habitatges i 
d’allotjaments industrialitzats per garantir el reallotjament de les persones, que 
modifiqui la llei per permetre a l’Ajuntament sancionar lloguers de temporada 
fraudulents i que augmenti la partida pressupostària per a habitatge i rehabilitació, 
entre moltes altres coses. 
Conclou que el Govern accepta el prec però anima el grup que el presenta a demanar 
canvis estructurals, que vagin més enllà d’augmentar les ajudes. 
 
La Sra. PARERA agraeix l’acceptació del prec i es mostra totalment d’acord que cal la 
implicació de totes les administracions, com reflecteix l’últim punt del prec, que 
demana que això també es traslladi a la Generalitat i al Govern de l’Estat, ja que ha de 
ser una política conjunta de totes les administracions. 
D’altra banda, subratlla que els habitatges de protecció oficial tenen una grandària 
estandarditzada que no satisfà les necessitats de les famílies nombroses i sovint 
s’estableixen unes condicions per accedir-hi que fan que durant uns anys les famílies no 
puguin vendre el pis o no puguin marxar, de manera que no es té en compte que les 
famílies poden créixer i necessitar pisos més grans. Remarca que aquests habitatges no 
han de ser un impediment a l’hora d’ampliar la família. 
Per acabar, demana el treball conjunt i seriós de tothom, i demana als grups amb 
incidència en altres administracions que se sumin a aquesta petició. 
 
S’ACCEPTA 
 
d) Preguntes 
 
Del Grup Municipal de Ciutadans: 
 
1. – (M1923/1001) En quina data està prevista l’obertura de la convocatòria d’ajudes a la 
rehabilitació 2020 del Consorci de l’Habitatge de Barcelona i quina serà la dotació 
econòmica aportada per l’Ajuntament i la Generalitat a aquesta campanya, amb el fi 
d’incentivar l’activitat econòmica i d’ocupació al sector de la construcció i en l’àmbit de 
la rehabilitació d’habitatges i dels elements comuns d’edificis residencials, així com per 
millorar la seva eficiència energètica? 
 
El Sr. CORBACHO subratlla que la millor política de rehabilitació d’habitatges —tothom 
parla diàriament de la necessitat d’impulsar-la— és la que es fa, no pas aquella de la 
qual simplement es parla. Per això, el Grup de Cs vol saber quan té previst l’Ajuntament 
aprovar el calendari per a les subvencions a la rehabilitació d’habitatges per a l’exercici 
2020, i, atès que l’Ajuntament i la Generalitat cada any apliquen per a aquest concepte 
quantitats econòmiques diferents —i, a parer seu, insuficients— i 
 CP 6/20 87/96 
 
quina quantitat econòmica té previst destinar-hi l’Ajuntament per al 2020 i quina 
quantitat creu que hi destinarà la Generalitat. 
 
La Sra. ALCALDESSA agraeix la pregunta, referida a un tema central i estratègic per a la 
ciutat ja des d’abans de la crisi, atès que la rehabilitació dels habitatges en general i la 
rehabilitació energètica en particular són cabdals per garantir el dret a un habitatge 
digne i adequat. A més, el canvi climàtic i les qüestions relacionades amb l’eficiència 
energètica fan que la rehabilitació sigui una urgència, i la crisi econòmica derivada de 
l’emergència sanitària fa que sigui una oportunitat per generar milers de llocs de treball 
qualificats en un sector estratègic i de futur. 
Assenyala que l’Ajuntament de Barcelona en anys anteriors ja aportava a aquest àmbit 
més del que li corresponia, i considera que ara és una qüestió encara més estratègica, 
que, malauradament, coincideix amb un moment de màxima dificultat econòmica. 
Especifica que, si bé en el marc del Consorci de l’Habitatge la Generalitat, també amb 
les aportacions que rep de l’Estat, hauria d’ocupar-se del 60% de l’import destinat a 
polítiques d’habitatge i rehabilitació i l’Ajuntament, del 40%, els darrers anys 
l’Ajuntament ha aportat el 80% d’aquest finançament, cosa que no és sostenible, ja que 
la Generalitat i l’Estat tenen més competències i molts més recursos que l’Ajuntament, 
de manera que no té sentit que sistemàticament aquest aporti molts més fons a una 
política que ha de ser estructural i que, per tant, requereix molt finançament. 
Dit això, informa que l’aportació prevista per al Consorci de l’Habitatge sumant el que 
procedeix de l’Estat i el que aporta la Generalitat és de 5,2 milions d’euros, una 
quantitat ridícula per fer política de rehabilitació a la ciutat de Barcelona. Observa que 
si l’Ajuntament hi aportés només el 40% del total en proporció als 5,2 milions que hi 
aporta la Generalitat amb fons de l’Estat, hi hauria d’aportar 3,4 milions, una quantitat 
molt inferior a l’aportada els darrers anys i totalment insuficient, de manera que hauria 
de poder aportar més. Per això, demana a tots els membres del Plenari que siguin 
exigents amb la Generalitat i amb l’Estat perquè hi aportin molts més recursos. 
Per acabar, afirma que l’Ajuntament, per poc que pugui, malgrat la situació financera i 
que està pendent de si li autoritzen els superàvits i els romanents que també haurien 
de servir per a aquestes polítiques, aportarà molt més del 40% que li correspon per llei, 
i espera que els fons europeus s’utilitzin en gran part per a polítiques de rehabilitació. 
 
El Sr. CORBACHO observa que la quantitat que s’ha dedicat a rehabilitació els darrers 
quatre exercicis està lleugerament per sobre dels 9 milions i, si enguany s’apliqués el 
criteri esmentat per l’alcaldessa, la quantitat seria fins i tot inferior. 
Entén que tothom coincideix que la rehabilitació necessita un impuls i, per tant, que 
l’Ajuntament ha de fer un sobreesforç, malgrat la situació econòmica, per incrementar 
la quantitat per a rehabilitació en l’exercici 2020, alhora que demana a la Generalitat 
que el seu compromís vagi compassat amb allò que li correspon, un compromís que 
també ha de complir l’Estat. 
Espera que, al més aviat possible, es passi de les paraules a l’acció pel que fa a la 
política de rehabilitació, que ha d’esdevenir una realitat certa, ja que té molts efectes 
positius sobre l’ocupabilitat, l’eficiència energètica i, sobretot, els habitatges que 
 CP 6/20 88/96 
 
necessiten una intervenció. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular: 
 
2. – (M1923/999) Quina és l’opinió de l’alcaldessa sobre l’estàtua de Colom i a què es 
refereix quan diu que és part de la “memòria crítica” de Barcelona? 
 
El Sr. RAMÍREZ posa de manifest que, uns dies enrere, representants del partit de la 
Sra. Colau al Parlament van defensar que es retirés l’estàtua de Colom perquè, segons 
ells, és un reconeixement a una figura que va fer possible la colonització en relació amb 
un presumpte genocidi indígena, i van manifestar que, consegüentment, el 12 
d’octubre no hi ha res a celebrar. Posteriorment, l’alcaldessa va defensar que l’estàtua 
es mantingués però amb una explicació crítica sobre el personatge històric. 
Pregunta què significa això, ja que cada cop que hi ha memòria crítica, es retiren 
estàtues o noms de carrers, i indica que l’estàtua de Colom, un monument que es va 
construir amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, ràpidament va 
esdevenir una de les icones més característiques de la ciutat. A més, és una obra 
inscrita com a bé cultural d’interès local. 
Davant les preocupants declaracions a què ha fet referència, el seu grup vol saber què 
opina l’alcaldessa sobre l’estàtua de Colom i a què es refereix quan diu que és part de 
la “memòria crítica” de Barcelona. 
 
La Sra. ALCALDESSA respon que, si bé és indiscutible que l’estàtua de Colom és una de 
les icones de la ciutat, entén que el que representa aquesta icona es pot ampliar, ja que 
la història, no només a Barcelona, sinó arreu, habitualment l’escriuen els vencedors, i 
això sovint genera grans invisibilitats. Per exemple, s’invisibilitzen realitats d’espoli, de 
polítiques colonialistes i de fortunes que s’han fet gràcies al tràfic de persones i a 
l’esclavitud, i és necessari explicar tota la història, també en el cas de Colom, del passat 
colonial de Catalunya, Espanya i Europa, i de l’origen d’algunes fortunes que es van fer 
gràcies a això. 
Assenyala que Barcelona ha estat pionera en aquest àmbit: el mandat passat va retirar, 
tal com demanaven moltes entitats antiracistes de la ciutat, l’estàtua d’Antonio López, 
que va fer fortuna amb el tràfic de persones i l’esclavatge. 
Tot seguit, indica que una de les propostes que s’estan estudiant és organitzar una 
exposició al voltant de l’estàtua de Colom per explicar tota la història i fer una mica de 
veritat, de justícia i de reparació amb les víctimes, així com ajudar a conscienciar sobre 
l’origen de molt del racisme que encara avui impregna les societats barcelonina, 
catalana, espanyola, europea i mundial. 
Entén que el debat que tants col·lectius antiracistes estan plantejant contribuiria a fer 
de Barcelona una ciutat més democràtica i més compromesa amb els drets humans, i 
és un debat que cal fer amb serenor i escoltant les entitats antiracistes i els experts en 
memòria històrica. 
Per acabar, comenta que la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de 
Barcelona ja fa temps que treballa en un estudi de l’art públic present a tots els carrers 
i places de la ciutat. 
 CP 6/20 89/96 
 
El Sr. RAMÍREZ explica que, a parer del seu grup, jutjar la història amb paràmetres 
socials i culturals del present, sense tenir en compte el context social, cultural i ètic de 
l’època, és un error, ja que fer-ho porta a la manipulació històrica i a retorçar la 
història. 
Dit això, subratlla que l’aportació d’Espanya a Amèrica és innegable per tot el llegat 
cultural, social, lingüístic, institucional i, fins i tot, demogràfic, que va generar a 
ambdues bandes de l’Atlàntic. Per això, el Grup del PP exigeix que s’expliqui la veritat 
sobre la història d’Espanya i sobre la contribució de molts dels seus avantpassats al 
continent americà, així com que es posi fi al revisionisme històric per evitar estupideses 
com ara associar grans figures al racisme, com es fa amb celebritats espanyoles que van 
fer molt per la història del país. 
A continuació, indica que el seu grup condemna tant qualsevol atemptat contra els 
drets humans i la dignitat de les persones com la manipulació de la història, la 
hispanofòbia i que no es defensin la història i la cultura d’Espanya tant dins com fora 
del país, coses que últimament estan passant amb molta freqüència. 
En darrer lloc, diu al Govern que sigui coherent i apliqui la memòria crítica —que, en el 
seu cas, és selectiva i ideològica— també en casos com el del carrer de Sabino Arana, 
reconegut masclista, racista i xenòfob, o en el de la manipulació de la placa d’un carrer 
del barri de Gràcia per fer apologia del terrorisme d’ETA. 
 
La Sra. ALCALDESSA insisteix que Barcelona està fent un treball de fons necessari per 
ser una ciutat realment democràtica i compromesa amb els drets humans, un 
compromís que també cal tenir com a país, i subratlla que hi ha molt a revisar i a 
explicar. 
Posa de manifest que l’esclavitud i l’espoli són objectivament dolents i contraris als 
drets humans, de manera que cal denunciar-los i explicar que en l’origen de moltes de 
les fortunes de Catalunya i d’Espanya hi ha aquest espoli i, fins i tot, l’assassinat de 
pobles o l’esclavitud i el tràfic de persones. Remarca que explicar aquestes coses és 
també una forma de reparació amb les víctimes d’aquestes polítiques colonials. 
 
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 
 
3. – (M1923/994) Quines mesures ha adoptat l’Ajuntament davant dels reiterats talls de 
l’avinguda Meridiana a càrrec dels anomenats CDR? Aquestes accions, tenen 
autorització de la Generalitat de Catalunya? Quina ha estat la posició de l’Ajuntament 
en la tramitació? 
 
La Sra. PARERA posa de manifest que els talls de l’avinguda Meridiana començats fa 
mesos i que van tornar el 22 de maig generen problemes d’ordre públic, problemes per 
a la mobilitat i un problema molt greu per al comerç de la zona, i pregunta què pensa 
fer davant d’aquesta situació l’Ajuntament, que abans del confinament va enviar uns 
informes a Interior per demanar que no s’autoritzés aquesta suposada manifestació, 
una petició que no va tenir gaire èxit. 
 
La Sra. ALCALDESSA respon que el Govern, convençut que l’exercici del dret a la 
manifestació i a la llibertat d’expressió, que en cap cas s’ha de reprimir, ha de ser 
 CP 6/20 90/96 
 
compatible amb l’exercici d’altres drets, en el cas d’aquestes manifestacions, que han 
generat moltes queixes tant de comerciants com de veïns i veïnes, aposta per oferir 
solucions que permetin l’exercici de tots els drets. 
Per això, i com que la competència pel que fa als permisos per a les manifestacions 
depèn del Departament d’Interior, la Guàrdia Urbana s’ha ofert per plantejar llocs 
alternatius per a les manifestacions i per fer mediació entre els col·lectius afectats. 
 
La Sra. PARERA assenyala que l’Ajuntament, durant moltes setmanes, va ser molt 
permissiu amb uns talls continuats que no estaven autoritzats per Interior, de manera 
que no eren una manifestació lícita, i subratlla que fa temps que aquests talls van 
superar de llarg el concepte de manifestació. Ara, per solucionar aquesta qüestió, 
urgeix una negociació per part de l’Ajuntament amb Interior. 
Remarca que l’Ajuntament ha de protegir les persones que no alteren constantment 
l’ordre públic, que sembla que són les grans oblidades en aquesta situació, i la seva 
paciència està arribant a un límit, com també la paciència de tots, ja que aquests fets 
afecten la imatge que es dona com a ciutat. 
Conclou que l’Ajuntament s’ha de reunir urgentment amb Interior i solucionar un 
problema que no es pot mantenir ni un dia més. 
 
La Sra. ALCALDESSA coincideix que cal buscar una solució i que no es pot eternitzar una 
situació que perjudica gran part del veïnat, i insisteix que cal garantir tant el dret a la 
manifestació i a la llibertat d’expressió com el dret dels veïns i les veïnes de la zona a 
accedir amb normalitat als seus habitatges i que els comerços puguin dur a terme la 
seva activitat. Per això, com ha dit, l’Ajuntament s’ha ofert a mediar i continua 
demanant al Departament d’Interior, com ha fet durant tots aquests mesos, que 
assumeixi la seva responsabilitat i modifiqui el permís perquè les manifestacions es 
facin en un altre lloc. 
Per acabar, remarca que l’Ajuntament continuarà oferint la seva ajuda i mediació des 
de Guàrdia Urbana amb lleialtat institucional, com ha fet durant tots aquests mesos, i 
escoltant i recollint les demandes dels veïns i les veïnes afectades. 
 
e) Seguiment de proposicions/declaracions de grup 
 
Del Grup Municipal de Junts per Catalunya: 
 
1. – (M1923/989) Que se’ns informi sobre l’estat de compliment de la proposició: 
(M1923/100) El Plenari del Consell Municipal insta el Govern de la ciutat a impulsar un 
grup de treball amb les associacions de motociclistes en el qual estiguin també 
representats els grups polítics municipals, per tal d’acordar mesures urgents que 
permetin facilitar la transició elèctrica de les 125.000 motocicletes de la ciutat, 
afectades per l’entrada en vigor de la zona de baixes emissions. 
 
La Sra. VILA enuncia la proposició de la qual el seu grup demana seguiment. 
 
La Sra. ALARCÓN recorda que, quan es va acceptar aquesta proposició, es va reactivar 
el grup de la moto del Pacte per la mobilitat, que es va reunir poc després, al 
 CP 6/20 91/96 
 
novembre, i es va començar a treballar en una diagnosi que es va presentar al febrer en 
una reunió compartida amb el sector —la Sra. Vila hi era—, a la qual van assistir 
ANESDOR i el RACC, a més d’altres grups interessats en el tema de la moto i altres 
actors de la mobilitat de la ciutat. 
Afegeix que, un cop feta la diagnosi, calia continuar amb mesures, però la pandèmia va 
aturar l’activitat d’aquest grup de treball, que es convocarà els propers dies per 
continuar treballant. 
D’altra banda, indica que el grup s’ha centrat en la sinistralitat, l’aparcament i 
l’electrificació, i s’ha avançat pel que fa al repartiment de llicències de moto sharing per 
a motos elèctriques (actualment hi ha 283 serveis de recàrrega per a motos a la ciutat). 
A més, enguany es farà la segona edició del Pla MOVES, i es continuarà impulsant la 
moto elèctrica a la ciutat. 
 
La Sra. VILA posa de manifest que a Barcelona hi ha 300.000 motos, i subratlla que cal 
trobar solucions específiques per a aquest mode de transport que, a parer del seu grup, 
és una solució per a la mobilitat de la ciutat. Tanmateix, la percepció és que el Govern 
municipal posa traves a les motos, per exemple, dificultant-ne l’aparcament, i JxCat ha 
fet propostes constructives en aquest sentit. 
Assenyala que no s’ha facilitat cap informació sobre quines polítiques es faran per 
afavorir l’electrificació de moltes d’aquestes motos que estan afectades per la zona de 
baixes emissions, i demana que el grup es convoqui amb una agenda clara de cap on es 
vol portar la moto a la ciutat de Barcelona. 
Insisteix que el Govern no està afavorint que els barcelonins i les barcelonines es 
desplacin amb moto i que aquest mode de transport continuï sent la solució a la 
mobilitat de Barcelona. 
En darrer lloc, remarca que Barcelona és una ciutat referent de la moto i ara té 
l’oportunitat de fer una transició cap a l’electrificació i contribuir d’aquesta manera a la 
millora de la qualitat de l’aire i a l’assoliment dels objectius marcats. 
 
La Sra. ALARCÓN diu a la Sra. Vila que el Govern defensa l’electrificació dels vehicles 
privats que siguin mobilitat essencial i continua treballant per fer compatibles tots els 
modes a la ciutat, tot donant prioritat al vianant. Afegeix que cal treballar per intentar 
arribar al consens, i que es treballa amb l’electrificació de la moto i amb el sector de la 
moto per tirar endavant la millor mobilitat essencial d’aquest vehicle. 
 
Del Grup Municipal del Partit Popular: 
 
2. – (M1923/1000) Que se’ns informi de l’estat de compliment de la proposició aprovada al 
Plenari del Consell Municipal de 31 de gener de 2020 amb el contingut següent: 
(M1923/537) El Plenari del Consell Municipal acorda instar el Govern municipal a fer 
que en el termini de dos mesos es posicioni de manera clara i definitiva respecte al 
desenvolupament del projecte de l’Hermitage a la nostra ciutat, adoptant, si escau, les 
mesures adients. 
 CP 6/20 92/96 
 
El Sr. RAMÍREZ enuncia la proposició de la qual el seu grup demana seguiment, atès 
que, cinc mesos després de la seva aprovació, el Govern encara no ha adoptat una 
decisió definitiva sobre l’Hermitage. 
 
La Sra. SANZ recorda que la mateixa setmana que el Grup del PP va presentar aquesta 
proposició, tant el tinent d’alcaldia Joan Subirats com ella mateixa havien comunicat 
públicament l’opinió del Govern sobre l’Hermitage, i el Sr. Ramírez li va dir a ella a la 
reunió de la Junta de Portaveus que entenia que votaria a favor de la proposició perquè 
ja s’havien manifestat de manera clara i precisa respecte a aquesta qüestió. Per tant, el 
Govern ja donava aquesta proposició per complerta. 
D’altra banda, posa de manifest que el 6 de març es va signar i concretar al port 
l’informe previ —està a disposició de tothom—, que analitza la viabilitat del projecte a 
partir dels informes d’experts i expertes que han contribuït a donar llum sobre els 
aspectes relacionats amb la mobilitat i l’urbanisme, com ja s’ha explicat. 
Conclou que la proposició està complerta, atès que la posició del Govern municipal és 
clara i s’ha traslladat al Port de Barcelona, que és l’administració competent en aquest 
cas, juntament amb l’Ajuntament. 
 
El Sr. RAMÍREZ diu que de la indefinició del Govern entén que rebutja la ubicació del 
museu de l’Hermitage a la nova bocana del port de Barcelona, i pregunta si són 
conscients de les conseqüències que provocarà aquest rebuig. 
Tot seguit, subratlla que fa set anys que tenen paralitzat un projecte que compleix tots 
els requisits normatius, urbanístics i administratius, i es pot generar un conflicte legal 
considerable, amb responsabilitats jurídiques i patrimonials molt importants per a 
l’Ajuntament. 
D’altra banda, entén que el Port sí que estava disposat a allotjar l’Hermitage però ha 
topat amb un govern incapaç, no seriós, que ha bloquejat el conveni i ha transgredit 
des del començament la bona fe contractual, la qual cosa ha donat lloc a un conflicte 
jurídic molt important amb una decisió política arbitrària motivada per raons 
ideològiques. 
Davant d’aquesta situació, demana al Govern que es replantegi la seva posició, ja que 
rebutjar la ubicació de l’Hermitage a la nova bocana del port de Barcelona pot generar 
greus conseqüències jurídiques, legals i patrimonials que pagarien tots els barcelonins. 
Li demana també que aclareixi quin és el seu projecte (pregunta si la seva alternativa a 
l’Hermitage és un outlet). 
En darrer lloc, subratlla que Barcelona no es pot permetre perdre un projecte cultural 
com l’Hermitage, que donaria una projecció molt important a la ciutat. 
 
La Sra. SANZ insisteix que la posició del Govern és clara, i subratlla que l’Ajuntament 
treballa des de fa molt de temps en nombrosos projectes per a una zona que la ciutat 
ha de recuperar, que ha de ser ciutat, no pas una zona aïllada, i ha de tenir projectes 
que encaixin bé en el model de ciutat que s’està construint. Espera que el PP s’afegeixi 
a la recerca d’aquests projectes que milloren la vida dels veïns i les veïnes i que 
permeten, com va passar amb el trencaones i altres projectes de transformació urbana 
a la nova bocana, recuperar els espais per a totes i tots. 
 CP 6/20 93/96 
 
La Sra. ALCALDESSA, abans de donar pas a l’apartat de declaracions institucionals, posa 
de manifest que, malgrat els esforços tècnics de l’Ajuntament, les sessions 
telemàtiques amb seu central en aquesta sala, amb unes condicions sonores no del tot 
senzilles, no acaben de funcionar. L’Ajuntament intentarà millorar la situació, però 
també ha comprovat que alguns dels problemes es troben a la connexió dels llocs des 
d’on es connecten els diferents membres. 
El Govern considera important que es pugui garantir la qualitat de les intervencions i 
que tothom pugui ser escoltat bé i participar en les mateixes condicions. Per això, 
proposa que, mentre s’hagi de mantenir la distància física per complir les mesures de 
prevenció de la covid-19, aquestes sessions se celebrin de manera excepcional al Saló 
de Cent, que permetria mantenir les distàncies de seguretat fins i tot amb tothom 
present físicament. Proposa valorar aquesta opció en una reunió de la Junta de 
Portaveus. 
 
E) Mocions 
 
F) Declaracions institucionals 
 
1. - PRIMER.- El Ple de l’Ajuntament de Barcelona referma la seva declaració com a municipi 
defensor de la diversitat afectiva i de gènere i s’adhereix a la commemoració que les 
entitats i institucions del nostre país celebraran el 28 de juny, amb motiu del dia per 
l’alliberament o l’orgull de lesbianes, gais, bisexuals, persones trans i intersexuals, i 
anima a fer que, malgrat les restriccions generades per la covid-19, enguany participem 
igual en els diferents actes virtuals i presencials organitzats per les entitats i col·lectius 
LGTBI de Barcelona. SEGON.- El Ple municipal acorda posar en un lloc visible la bandera 
o penó amb els colors de l’arc de Sant Martí com a gest de reconeixement envers el 
col·lectiu de persones LGTBI+. TERCER.- El consistori treballarà per seguir posicionant 
Barcelona com una ciutat LGTBI friendly de referent internacional. QUART.- El consistori 
expressa el reconeixement del dret que tenen totes les persones de viure en igualtat de 
drets i en la diversitat sexual i d’identitat sexual i de gènere, i es compromet a treballar 
en la normalització social del col·lectiu de persones LGTBI+. CINQUÈ.- El Ple reitera el 
suport i la col·laboració a la tasca que les entitats del col·lectiu LGTBI+ estan fent a la 
ciutat. SISÈ.- El consistori insta les administracions i tots els grups polítics amb 
representació parlamentària a seguir impulsant lleis que protegeixin i garanteixin els 
drets de les persones LGTBI+, contra les discriminacions de tot tipus i per avançar en la 
despatologització, i el reconeixement del dret a l’autodeterminació de la pròpia 
identitat de gènere. SETÈ.- El Ple condemna tota agressió envers les persones del 
col·lectiu LGTBI+ i reitera el compromís de l’Ajuntament per poder lluitar contra les 
agressions a persones del col·lectiu LGTBI+, augmentant la vigilància a l’espai públic i a 
la sortida dels locals d’oci nocturn i incidint en programes educatius, a l’educació formal 
i no formal. VUITÈ.- El consistori es compromet a lluitar contra l’LGTBI-fòbia; a atendre 
la defensa i protecció integral de les persones LGTBI+, especialment en la infància, 
joventut i persones grans; i a desplegar i aplicar la Llei 11/2014 per garantir els drets de 
lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la 
bifòbia i la transfòbia al nostre municipi. NOVÈ.- El consistori es compromet a fer que 
tota la seva actuació — desplegament de 
 CP 6/20 94/96 
 
polítiques, tràmits i comunicacions— garanteixi els drets de les persones i la diversitat 
familiar LGTBI+. DESÈ.- Donar trasllat d’aquests acords al Govern de la Generalitat, al 
Parlament de Catalunya, als grups polítics amb representació al Congrés dels Diputats, 
a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de 
Catalunya, així com a les entitats LGTBI+ de Barcelona. 
 
S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida per les Sres. Alamany i 
Artadi, amb el posicionament favorable dels grups municipals d’ERC, Barcelona en 
Comú, PSC, Junts per Catalunya i Ciutadans. 
 
2. - El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: 1. Posicionar l’Ajuntament de 
Barcelona a favor de l’humanisme tecnològic com a enfocament per donar resposta als 
nous reptes tecnològics i promoure la digitalització com a eina per al progrés social, 
basada en principis ètics i fonamentada en els drets i les llibertats personals. Aquest 
posicionament implica dissenyar polítiques públiques amb el compromís d’utilitzar la 
tecnologia per millorar el benestar de la ciutadania, treballant per assolir l’equitat 
tecnològica posant l’accent en l’accés a la connectivitat i la capacitació digital. Aquest 
compromís es farà respectant les llibertats adquirides, generant nous drets digitals i en 
cooperació amb les institucions europees. 2. Comprometre’s a facilitar l’avenç científic i 
preservar el lideratge tecnològic de la ciutat garantint que les tecnologies emergents 
estaran al servei de la ciutadania. L’Ajuntament promourà la regulació i la inversió 
necessàries per abordar els riscos vinculats a determinats usos de la intel·ligència 
artificial, com ara mitigar els biaixos dels algorismes i de les dades que utilitzen, i 
garantirà la supervisió humana en la presa de decisions automatitzades quan afecti les 
persones. 3. Vetllar perquè les dades que alimentin i que generin els sistemes 
intel·ligents siguin obertes i públiques en la mesura del possible, per tal d’assegurar un 
benefici recíproc Administració-ciutadania. Per això, el consistori habilitarà mecanismes 
perquè la ciutadania pugui fer un millor ús de la transparència, rendició de comptes i 
control a l’Administració sobre el desplegament de sistemes autònoms i intel·ligents. 4. 
Assumir el compromís que qualsevol tecnologia que s’apliqui ha de sostenir-se en tres 
principis bàsics, que han d’actuar de manera simultània: - Ha de ser lícita, garantint el 
respecte a totes les lleis i reglaments aplicables. - Ha de ser ètica, assegurant el 
compliment dels principis i valors ètics per disseny. - Ha de ser robusta, tant des del 
punt de vista tècnic com també social. 5. Aprovar en els mesos vinents una Estratègia 
d’algorismes i dades, que explicitarà tots els principis i valors que guiaran l’ús de les 
tecnologies en els serveis públics de l’Ajuntament de Barcelona, així com els drets de la 
ciutadania que caldrà garantir. 
 
S’APROVA aquesta declaració institucional, que ha estat llegida per la Sra. Bonet, amb 
el posicionament favorable dels grups municipals d’ERC, Barcelona en Comú, PSC, Junts 
per Catalunya, Ciutadans i Partit Popular. 
 
3. - El Plenari del Consell Municipal acorda el següent: Primer.- L’Ajuntament de Barcelona 
es compromet a destinar els recursos necessaris per a la creació d’un fons per activar el 
comerç i l’emprenedoria en la ciutat, amb iniciatives de promoció i generació de 
sinergies de les pimes i comerços locals que ajudin a l’activació econòmica de 
 CP 6/20 95/96 
 
 
Barcelona. Segon.- L’Ajuntament de Barcelona es compromet a invertir en projectes 
smart city i serveis telemàtics i donar suport a projectes de digitalització d’empreses, 
comerços i mercats municipals. Tercer.- L’Ajuntament de Barcelona es compromet a 
recollir en les ordenances fiscals per a l’any 2021 l’estudi per a la reducció de tributs, 
tant en noves llicències com en IBI, ICIO i IVTM per a les petites i mitjanes empreses de 
la ciutat, així com per als autònoms locals, amb la finalitat d’incentivar la creació de 
noves empreses i reactivar l’activitat de les ja existents. Quart.- L’Ajuntament de 
Barcelona es compromet a simplificar els tràmits administratius per a llicències 
d’activitat i permisos amb la finalitat d’incentivar l’alta de nous emprenedors. Cinquè.- 
L’Ajuntament de Barcelona es compromet a realitzar les compres per al proveïment 
dels edificis públics, sempre que sigui possible i la Llei de contractes del sector públic ho 
permeti, en comerços i empreses del municipi. 
 
S’APROVA per unanimitat aquesta declaració institucional, que ha estat llegida per la 
Sra. Guilarte. 
 
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les setze 
hores i quinze minuts. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Signat electrònicament per 
:CPISR-1 C Anna Martori 
Salichs 
Data: 2020.07.17 13:00:51 
CEST 
Raó: Aixecament de 
l’acta Lloc: Barcelona 
 CP 6/20 96/96