ELS ORÍGENS DEL DISTRICTE Ruta pel barri de les Corts El tarannà d’un barri E l districte de les Corts està format masies més importants es van construir al pels barris de Pedralbes, de la Mater- peu dels camins que anaven cap a Barce-nitat i Sant Ramon i de les Corts, que lona i a la vora dels torrents d’aigua: can és el que li dona nom. El barri de les Corts Calona, can Grau, can Sòl, entre d’altres. està limitat a l’oest per la gran via de Carles Tot aquest conjunt de grans masies i ter- III; al sud per l’avinguda de Madrid, el car- renys es coneix com les Corts Velles i actu- rer Berlín i l’avinguda de Josep Tarradellas, i alment no en queda cap vestigi material. al nord per l’avinguda Diagonal i l’avinguda de Sarrià. Té una població de 45.976 habi- L’octubre del 1836 les Corts aconsegueix tants i una superfície de 141 hectàrees. l’autonomia municipal i inicia un ràpid procés de desenvolupament urbanístic. La primera menció escrita de les Corts es A partir del 1845 es veu la necessitat de remunta al 1066, al cartulari de Sant Cu- reordenar el territori i dotar-lo d’espais i Amb el nou pla de l’Eixample d’Ildefons gat del Vallès. Sembla ser que l’origen del equipaments públics, com ara un ajunta- Cerdà i el creixement desbordant de Bar- nom prové del llatí cohors, és a dir, ‘ter- ment, una església o escoles. És per aquest La població va passar celona, l’any 1897 les Corts s’annexiona a renys i cases rústiques’, la qual cosa posa motiu que algunes famílies de terratinents dels 360 habitants de l’any 1846 la ciutat i comença una evolució urbanís- de manifest la importància que hi tenien de les Corts cedeixen terrenys i inicien la als 2.250 del 1877 tica que ens porta a la realitat que trobem les explotacions agrícoles ja a l’època ro- construcció de les edificacions necessàries avui en dia. mana, una rellevància que es mantindria entorn de l’eix de les places de Comas, durant l’edat mitjana. de la Concòrdia i de Rosés, que conformen les quals destacaven les bòbiles, que apro- Amb aquesta ruta volem posar en relleu la zona que es coneix com les Corts No- fitaven els grans espais disponibles i el fàcil els orígens del barri de les Corts i la seva En l’època medieval, la població dispersa ves. Aquest procés donarà lloc a una gran accés a l’aigua. S’hi han arribat a compta- trajectòria històrica, destacar-ne aquells en masies s’agrupava entorn de les parrò- explosió demogràfica: de 360 habitants el bilitzar unes 250 fàbriques, especialment a episodis que han impactat més en el seu quies. En el cas de les Corts, la població 1846 es va passar a 2.250 l’any 1877. les àrees del Camp de la Creu i de Can Batlló, curs i connectar, així, el present amb el depenia de la parròquia de Sant Vicenç de que aleshores formaven part de les Corts. relat passat. Com a antic municipi inde- Sarrià, malgrat que gaudia d’alguns pri- A finals del segle xix i amb l’arribada de la Durant aquesta època també s’hi van cons- pendent, encara conserva el seu tarannà vilegis des del segle ix, com ara el dret a industrialització, van ser moltes les fàbri- truir les vil·les i les grans cases d’estiueig diferenciat i passejar pels seus carrers és un batlle local propi nomenat pel rei. Les ques que es van instal·lar a la zona, entre de les famílies burgeses. passejar, també, per la nostra història. 2 3 La plaça de la Concòrdia és un dels centres neuràlgics del barri. © Quim Roser 1 Plaça de Comas Adreça: plaça de Comas Data d’introducció al nomenclàtor: 1881-1884, aproximadament Espai totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda, tret de l’àrea de jocs infantils L’escultura es pot tocar La seu del districte és un edifici totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda (escales, rampes, ascensors, senyalística i retolació) i amb discapacitat visual (encaminaments, senyalística i retolació) Espai públic L a plaça rep el nom de Josep Comas i imita les antigues construccions gregues. És una masia situada a la vora de la plaça de Masferrer, fill de Dolors Masferrer, Juntament amb les places de d’estil neoclàssic i s’organitza al voltant d’un Comas. Sembla ser que l’escultura original propietària dels terrenys on es troba. pati central cobert per una claraboia. L’any era de ceràmica i estava situada a l’entrada Som a principis del segle xix, quan es va de- la Concòrdia i de Can Rosés, la 1897 les Corts perd la seva independència, de l’antic mas. L’any 1989 va ser instal·lada cidir començar a crear les estructures neces- plaça de Comas constitueix l’eix s’annexiona a la ciutat de Barcelona, i l’edi- en el seu emplaçament actual. L’escultura és sàries del nou municipi de les Corts, indepen- que va vertebrar les Corts Noves fici passa a funcionar com a seu de les ofi- de bronze i és obra de l’escultor Nicolau Or- ditzat de Sarrià des del 1836, per aconseguir cines del Districte de les Corts. L’any 1915 es tiz, que va reproduir-ne l’original. Vol ser un convertir l’antic conjunt de masos dissemi- converteix en caserna de la Guàrdia Civil i record del passat rural i de pagès del barri. nats en un nucli urbà homogeni. Per fer-ho, la Concòrdia i la de Can Rosés, forma part de no és fins al 1949 que torna a funcionar com calien alguns equipaments bàsics: seu per a l’eix que va vertebrar les Corts Noves. a seu administrativa. Actualment hi trobem Finalment, hi destaca l’escola Ausiàs March. l’ajuntament, l’església o el cementiri, i diver- també l’Oficina d’Atenció Ciutadana, l’Arxiu Va ser una petició expressa de Dolors Masfer- sos terratinents de les Corts van cedir o ven- A la plaça de Comas podem trobar tres Municipal de les Corts i un espai expositiu rer, que volia que a la nova plaça de Comas dre terrenys per iniciar-ne la construcció i la elements que retraten diferents trets carac- on es fan mostres artístiques i històriques. hi hagués una escola per satisfer les neces- urbanització de la zona. En aquests terrenys terístics del barri: sitats educatives del barri. El primer edifici, de la propietària de Can Sòl de Dalt es co- Just davant de la seu del districte hi ha l’es- de l’any 1893, era d’estil neoclàssic, però les mença a construir, el 1881, la coneguda com La seu del districte, inaugurada el 1884 com tàtua de Pau Farinetes, un pagès amb un got obres del metro van malmetre’n l’estructura a Casa Consistorial (l’actual seu del distric- a ajuntament del poble de les Corts. Obra a la mà i la vestimenta típica del segle xix. i es va haver d’enderrocar i construir de nou. te) i, a partir de l’edifici, s’urbanitza la resta d’Antoni Rovira i Rabassa, destaca pel co- Se l’ha relacionat amb Pau Riera i Piera nou. A partir del curs 2020/2021 es converti- de la plaça que, juntament amb la plaça de ronament superior en forma de frontó, que (1850-1921), propietari de Can Farinetes, rà en un institut escola. 4 5 © Quim Roser © Quim Roser 2 a Plaça de la Can Deu Concòrdia Any de construcció: 1897 Adreça: plaça de la Concòrdia, 13 Adreça: plaça de la Concòrdia Data d’introducció al nomenclàtor: 1846-1849, aproximadament Equipament parcialment accessible per a persones amb mobilitat reduïda. A l’exterior hi ha una plaça d’aparcament reservada senyalitzada Sala d’actes amb anell magnètic fix i ascensor amb senyal visual Ascensor amb senyal acústic i amb botonera El punt d’interès permet l’accés complet El puenxtt edr’iionrt eernè sr eplelerum ie Bt rla’ailclceés complet EEl dpiufincti tdo’itnatlemreèns te asc pcoets tsoibclaer en la seva totalitat El puSnetr vde’iinst pearèrcs ieaslm peont t oacacre sesni blale sse va totalitat per a persones amb mobilitat reduïda per a persones amb mobilitat reduïda Espai públic Espai públic Amb la mateixa dinàmica d’urbanit- a família cortsenca i burgesa dels L’estil és neogòtic i en destaca el treball en zació de la plaça de Comas, la plaça Deu tenia un pròsper negoci de des- ferro de les peces forjades, els vitralls po-de la Concòrdia es va concebre com Aquí es reunia el veïnat quan L til·lació d’alcohols des del 1874 a les licromats que donen al pati posterior i la la plaça de l’església, i s’hi va ubicar la parrò- calia resoldre algun conflicte; Corts. Hi feien uns licors tan famosos que torreta amb balcó de la façana principal. Al quia de Santa Maria del Remei a partir de les per això es va batejar com la s’exportaven a Amèrica, i diuen que són jardí, on actualment hi ha la cafeteria del donacions de terrenys. La construcció de plaça de la Concòrdia l’origen de la dita “armar-se la de Cal Deu”, centre cívic, trobem un conjunt de llorers, les places va contribuir a la urbanització dels en referència a l’enrenou que hi havia al palmeres i xiprers, i una petita glorieta amb voltants, amb els importants carrers de Do- barri quan els carros venien a carregar bo- un pou d’aigua. lors Masferrer i Bosch i del Remei, que comu- carrers segueixen un traçat ortogonal. En tes per dur-les al port. nicaven l’església amb l’ajuntament, els dos aquesta zona es va instal·lar el primer forn La família va liquidar el negoci de l’alcohol centres de poder polític i social de l’època. i el primer apotecari, i és l’àrea urbana més L’any 1897 es va construir un palauet a la l’any 1929. Durant la Guerra Civil, l’edifici També hi destacava l’escola, que ja hem vist antiga que es conserva de les Corts. plaça. L’edifici és obra de l’arquitecte Edu- va ser la seu dels comitès locals del PSUC que era a la plaça de Comas, i el desaparegut ard Mercader i Sacanella i respon a l’es- i de la FAI. L’Ajuntament el va comprar Casino Cortsenc, situat al carrer del Remei. Els habitatges de la plaça i dels carrers ad- tructura típica de casa de l’alta burgesia de l’any 1984 amb la idea de convertir-lo en jacents corresponen a l’arquitectura típica l’època: la planta baixa com a zona pública un centre cívic. Dos anys més tard es va La plaça segueix una estètica típicament de les classes populars del segle xix: edi- per a les visites, el primer pis (planta noble) inaugurar el centre cívic Can Deu, que ac- vuitcentista i encara avui és un espai tran- fici de dues plantes d’obra de totxo massís, per a la família, i les golfes com a habitatge tualment centra la seva activitat en el medi quil que conserva tot l’encant de l’antic nu- grans portals amb llindars semicirculars, per al servei. Rere la casa hi tenien el ma- ambient, el suport a la creació i la promo- cli de les Corts. Al voltant de la plaça, els ús de la forja, etcètera. gatzem del negoci familiar i la destil·leria. ció cultural. 6 7 © Quim Roser © Quim Roser b c Parròquia Farmàcia de Santa Maria Antiga del Remei de les Corts Any de construcció: 1846 Any de construcció: 1860 Adreça: plaça de la Concòrdia, 1 Adreça: plaça de la Concòrdia, 3 Espai totalment accessible per a persones Local totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda amb mobilitat reduïda Espai públic Establiment privat amb horaris d’obertura L’ església es va edificar en ter- rià. La construcció va propiciar la urba- L a plaça de la Concòrdia aviat es va renys que eren propietat prin- nització de tota la plaça i la creació d’un caracteritzar per la vida comercial i cipalment de les famílies Ge- nou eix de comunicació cap a la nova per ser punt de trobada de la ciuta- Forma part del catàleg labert-Rosés i Closas, però una part carretera de Sarrià a Barcelona, el car- dania de les Corts. La farmàcia Antiga Oller d’establiments emblemàtics pertanyia a la família Comas, que va ser rer d’Anglesola. Durant la Guerra Civil, és un dels establiments més antics que s’ha de Barcelona la que posteriorment va pagar la cons- l’església va quedar pràcticament destru- mantingut obert des d’aleshores. Va obrir trucció del campanar o torre del rellot- ïda per un incendi i va ser reconstruïda les seves portes l’any 1860, en un edifici ai- ge. Es va començar a construir el 1846 durant els primers anys de la postguerra xecat l’any 1854, i des d’aleshores ha estat alguns elements de la història del món de la i és obra de Josep Oriol Mestres i Esplu- per Josep Rodríguez i Lloberas. regentada per la família Oller. És coneguda farmàcia dels darrers cinquanta anys. gas, que també va signar l’ampliació de la com la Farmàcia Antiga de les Corts. Forma Casa Provincial de la Maternitat. L’Ajun- L’església es va construir en ple període part del catàleg del patrimoni arquitectò- Com a centre neuràlgic de la vida comer- tament de Barcelona va cedir les pedres historicista i és per això que té elements nic, historicoartístic i paisatgístic dels esta- cial, a la plaça de la Concòrdia hi destaca- de l’abandonat convent dels franciscans d’estils molt diferents: la rosassa, de l’art bliments emblemàtics de Barcelona. L’any ven altres petits negocis que actualment per bastir-ne els fonaments. Per manca gòtic; els arcs de mig punt, del romàntic 2001 es va reformar en profunditat, però ja no hi són, com la pastisseria Boages, de fons, les obres es van allargar fins al català, i el frontó, del neoclàssic. El cam- conservant els elements característics de oberta a la dècada dels quaranta, o la Flo- 1850, l’any en què es va consagrar el tem- panar, de quaranta metres d’alçària, és la farmàcia original: el gran taulell de fus- risteria de la Plaça, dels anys cinquanta. ple. Es tracta de la primera parròquia obra d’Antoni Rovira i Rabassa, el mateix ta, amb vitrina i marbre blanc de vendes i El petit comerç ha estat clau en l’evolu- de les Corts, que fins aleshores depenia arquitecte de la seu del districte, i fa de atenció al públic, l’emmarcat de fusta i la ció i la vida del barri des dels seus orígens eclesiàsticament de Sant Vicenç de Sar- torre del rellotge. retolació exterior. Hi podem trobar també fins a l’actualitat. 8 9 © Quim Roser © Quim Roser 3 Cristalleries Planell Any de construcció: 1913 Adreça: carrer del Doctor Ibáñez, 38 Equipament totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda Ascensor amb senyal acústic i botonera exterior en relleu i braille Ascensor amb senyal lluminós Serveis accessibles per a persones amb mobilitat reduïda Espai públic amb horaris d’obertura L es Cristalleries Planell van ser una Cristalleries Planell. Altres elements im- però actualment se’n conserva el cos prin-fàbrica de vidre artístic constru- portants eren el terrat pla amb claraboies, cipal, de 1.600 m2. El gener del 2017 es ïda l’any 1913 i que va funcionar que permetien l’entrada de llum als tallers S’hi va iniciar la vaga d’infants va inaugurar com a equipament munici- fins al 1957. Fou una de les més importants i els grans finestrals de la façana. La ubi- del 1925, que reclamaven cobrar pal, amb les seus de l’Aula de Formació d’aquest sector a tot Europa pel que fa a la cació al carrer d’Anglesola era estratègica: les hores extres d’Adults i del Centre de Normalització Lin- fabricació de llums de vidre, copes o jocs de era la via amb millor connexió a la nova güística, el primer Espai d’Entitats del dis- tocador. L’empresa va ser fundada per Leo- xarxa elèctrica i comunicava el centre de tricte i el servei de Barcelona Activa a les poldo Planell i Porqueras i era un dels con- les Corts Noves amb la carretera de Sarrià fàbrica va ser col·lectivitzada durant la Corts, incorporat a finals de 2019. La re- junts fabrils més importants de les Corts a a Barcelona; de fet, des del 1879, el recor- Guerra Civil, però el règim franquista la modelació, que va respectar els elements principis del segle xx. regut del primer tramvia de les Corts s’ini- va tornar a mans de Leopold Planell. Als patrimonials de la façana, va introduir ciava aquí. anys quaranta va viure la seva màxima millores per aconseguir una alta eficiència L’edifici, obra de l’arquitecte Josep Gra- esplendor, amb una plantilla d’unes qua- energètica pel que fa a la llum, la ventila- ner i Prat, tenia dues plantes i s’hi dife- L’any 1925 els infants que hi treballaven, tre-centes persones, i se’n va fer una gran ció i la climatització. Així, l’aire exterior renciava la part del taller, una botiga i encapçalats per Francesc Pedra, van de- ampliació. L’any 1957, quatre anys després hi entra per unes xemeneies i passa per un les oficines d’administració, avui desapa- clarar l’anomenada “vaga dels nens”, a la de la mort de Planell, la fàbrica va tancar subterrani a temperatura estable des d’on regudes. L’entrada principal, pel carrer qual més tard se sumarien moltes altres les portes. es distribueix a tot l’edifici. El terra radi- d’Anglesola, destaca per la reixa de ferro fàbriques de tota la província de Barcelo- ant s’escalfa gràcies a una bomba de calor forjat amb formes vegetals i pel rètol de na. Denunciaven l’explotació que patien i Amb l’obertura del carrer d’Europa, una geotèrmica. També es recull l’aigua de la trencadís de ceràmica que anunciava les reivindicaven cobrar les hores extres. La part de la construcció va desaparèixer, pluja, que es fa servir per regar i netejar. 10 11 © Quim Roser © Quim Roser 4 5 Masia de Can Rosés Jardins de Magalí Visible des d’un espai totalment accessible Any de construcció: 1716 Espai parcialment accessible per a persones per a persones amb mobilitat reduïda Any de construcció: 1934 amb mobilitat reduïda Adreça: plaça de Can Rosés No visitable Adreça: carrer de Vallespir, 194 Espai públic Data d’introducció al nomenclàtor: 2019 L a masia de Can Rosés era un dels Als anys vuitanta, quan els Gelabert es van E ls jardins de Magalí ocupen uns sonatges com la Girafa Ona, de Roser Cap-molts masos que hi havia a les Corts vendre una part dels terrenys per a la cons- 6.800 m2. La seva història es re- devila, la il·lustradora de Les Tres Bessones. i actualment és una de les tres ma- trucció del centre comercial de L’illa Dia- munta al segle xix, quan el terreny També s’hi poden practicar esports com la sies que es conserven d’aquest passat ru- gonal, es va arribar a l’acord de conservar formava part dels jardins de la finca de can petanca, el ping-pong i el bàsquet. ral. Construïda l’any 1716, estava situada al la masia. Gasparó, propietat de la família Cuiàs. L’any camí que comunicava les Corts amb Sarrià, 1934 l’Ajuntament va comprar la masia i hi L’estadi del Barça va estar situat a la traves- sobre les ruïnes de l’antic mas Vinyals. L’any 1992 es va decidir adaptar-la com a va instal·lar l’escola pública Duran i Bas, a sera de les Corts, a la vora d’aquest espai, en- equipament públic i es va convertir en la més d’uns jardins públics que van ser ba- tre els anys 1922 i 1957. De fet, el malnom de A finals del segle xix, els Gelabert, propie- biblioteca Can Rosés, nascuda a partir de tejats amb el nom de Magalí. L’any 1939 culers prové del disseny d’aquest estadi: les taris de la masia, van ser una de les famílies la Biblioteca Popular de les Corts. Al cos- se’ls va canviar el nom pel de jardins de les grades no eren tancades i des del carrer es que van cedir terrenys per urbanitzar tota tat es van construir les noves escoles Ítaca Infantes, però l’any 2019 la Ponència del podia veure els espectadors d’esquena. la zona de les Corts Noves. L’any 1900, Jo- i Santa Teresa de Lisieux. L’any 2017, la bi- Nomenclàtor de Barcelona va aprovar-ne, a aquim Gelabert va decidir reformar la ma- blioteca va tancar les portes i va traspas- proposta del ple de les Corts, recuperar el A prop hi podem trobar el Pi de les Corts, que sia per donar-li un aspecte més residencial sar la totalitat del seus fons a la biblioteca nom original durant la Segona República. forma part d’un conjunt de pins plantats el i urbà. Hi va fer un jardí, va esgrafiar-ne la Montserrat Abelló, i va obrir de nou, i de 1836 a l’actual travessera de les Corts, i que era façana amb motius vegetals i geomètrics forma provisional, com a Escola Angleso- La major part de l’arbrat actual formava part el lloc de trobada dels aficionats del Barça quan i amb dos rellotges de sol, i hi va instal·lar la mentre durin les obres de construcció de l’antic jardí particular; hi trobem cedres de anaven al camp. Una reurbanització posterior aigua corrent. Té dues entrades a la façana d’una nova escola que se situarà al carrer l’Himàlaia, plàtans, pins blancs o palmeres va fer que se n’arrenquessin la majoria, però la principal amb llindes de pedra i dos balcons. de Numància. de ventall. A l’àrea de jocs infantils hi ha per- pressió veïnal va aconseguir conservar aquest. 12 13 © Quim Roser © Quim Roser 6 7 Passatge Biblioteca Montserrat Abelló de Tubella i Ateneu de Fabricació de les Corts (Antiga fàbrica Benet i Campabadal) Adreça: passatge de Tubella Equipament totalment accessible per a perso- Any de construcció: 1924 nes amb mobilitat reduïda Data d’introducció al nomenclàtor: 1926 Any d’inauguració: 2018 La biblioteca disposa d’un fons de llibres amb lletra gran i audiollibres, lupes de mà i de taula, i d’un programari informàtic accessible per a Adreça: carrer dels Comtes de Bell-lloc, 192-200 persones amb discapacitat visual Serveis accessibles per a persones amb mobilitat reduïda L’Ateneu de Fabricació ofereix acompanya- ment per idear i prototipar projectes de fabri- cació digital inclusius i accessibles. Per a més informació, consulteu: https://ajun- tament.barcelona.cat/biblioteques/bibmont- Espai totalment accessible serratabello i https://ajuntament.barcelona.cat/ per a persones amb mobilitat reduïda ateneusdefabricacio/ca/ateneu-de-fabrica- cio-les-corts/ Espai públic Espai públic amb horaris d’obertura E n l’època d’esplendor de les indús- construcció dels habitatges i per minimitzar onstruïda l’any 1924, la fàbrica tries de les Corts, com la de Benet el cost de les obres. Les cases dels extrems C Benet i Campabadal produïa teixits i Campabadal, es va fer necessària tenen escrit a la façana la data de construc- de seda. Aviat va destacar per la La remodelació de l’edifici per l’edificació de tota mena d’habitatges des- ció del passatge: 1925. qualitat dels seus productes i va participar, convertir-lo en equipament tinats als treballadors. L’any 1925, Joan l’any 1929, en l’Exposició Internacional de va guanyar el premi Bonaplata Tubella va comprar uns terrenys per se- El passatge es va mantenir inalterable fins Barcelona. L’any 1936, amb la Guerra Civil, de rehabilitació l’any 2018 gregar-los en diferents parcel·les per cons- als anys setanta, quan es van començar a la fàbrica va ser col·lectivitzada i va pas- truir-hi i vendre-les després a terminis. Li vendre algunes cases per construir-hi blocs sar a dedicar-se al proveïment de material va encarregar a l’arquitecte Antoni Pons i d’edificis, en plena època d’especulació bèl·lic. Amb el franquisme es va tornar al Després d’una important rehabilitació per Domínguez el disseny d’un seguit d’habitat- urbanística, amb l’alcalde Porcioles. Final- tèxtil i als anys cinquanta va viure l’època posar en valor l’antiga construcció i asso- ges d’una certa qualitat per a treballadors ment, es va considerar que el conjunt era de màxima esplendor. Els treballadors i, es- lir alts nivells de sostenibilitat energètica, qualificats i comerciants. un bé cultural d’interès local i avui dia gau- pecialment, les treballadores, tenien unes l’any 2018 es va inaugurar com a bibliote- deix de protecció; està prohibit, per exem- condicions laborals dures i, per evitar con- ca. A proposta de la Taula de Dones de les El passatge estava conformat per un total ple, fer-hi grans modificacions a l’exterior. flictes, el propietari, Gabriel Benet, promo- Corts, el Districte li va donar el nom de de vint-i-dues cases iguals, de dues plantes i Als dos extrems del carreró hi ha una tanca via activitats socials i festives. Després de la l’escriptora Montserrat Abelló i Soler. És amb estètica modernista, i tenia, gràcies als per barrar el pas a la nit, però normalment seva mort, el 1984, la fàbrica tanca i l’edifici també la seu de l’Ateneu de Fabricació jardinets davanters, un aire d’urbanització el veïnat prefereix deixar-la oberta, ja que el passa a mans de l’Ajuntament, que li dona de les Corts, un espai de creació i forma- anglesa. Es va voler que totes fossin iguals passatge uneix els importants carrers diferents usos, des del de magatzem fins al ció vinculat a la tecnologia i a la fabricació amb un doble objectiu: per accelerar la d’Evarist Arnús i de Novell. de seu de la Fundació Centre del Vidre. digital en 3D. 14 15 © Quim Roser © Quim Roser 8 9 El Camp Colònia Castells de la Creu Espai totalment accessible per a persones Data de construcció antiga colònia: amb mobilitat reduïda al voltant dels anys vint Espai públic Adreça: plaça del Carme Adreça: carrers d’Entença, Montnegre, Equador i Taquígraf Serra Espai totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda Espai públic L’ antic barri del Camp de la Creu l’entorn del Camp de la Creu es es va aixecar sobre l’antiga par- va instal·lar, l’any 1874, la fàbrica tida medieval de la Magòria i es El Camp de la Creu rep el nom de A d’hules i vernissos Castells. Als anys El febrer del 2018 es va iniciar un va començar a urbanitzar l’any 1880 amb l’antiga creu de terme medieval vint començà una etapa de gran creixement procés participatiu per proposar una configuració plenament industrial. ubicada a la zona, coneguda com industrial i demogràfic de tota la zona i el el futur urbanístic de la zona Era un dels quatre districtes en què es di- la Creu de la Magòria 1923 es va iniciar la construcció del que es vidia l’antic municipi de les Corts. En pocs coneixerà com la Colònia Castells, una colò- anys, s’hi va obrir un seguit de fàbriques, com nia industrial que, a diferència de les cases aplegar una població d’unes vuit-centes la de botons de Josep Valentínez i Guasch a la zona, fet que comporta l’edificació de del passatge de Tubella, estava formada per persones. A finals del segle xx es comen- i la d’hules i vernissos Castells el 1874. noves cases. Hi podem destacar, per exem- habitatges destinats a les famílies obreres: ça a fragmentar amb l’obertura del carrer ple, les escultures incrustades d’un cap de l’indret va ser pioner pel que fa a les anome- d’Entença i la urbanització de la zona. L’any Així, es va anar modificant el traçat urba- boc i d’un altre de cavall en una façana del nades “cases barates”, construïdes en temps 2002 es va aprovar el nou pla urbanístic i nístic i es van obrir els carrers de Morales carrer de Morales, en al·lusió a l’antiga ca- rècord per allotjar, a preus baixos, la classe la colònia va quedar encerclada per blocs i de Jordà (avui del Montnegre) i l’actual vallerissa per als animals de tracció. D’altra obrera. Es tractava de cinc petits carrers amb d’edificis. Posteriorment, s’han anat der- plaça del Carme (primer anomenada de la banda, l’urbanisme i l’arquitectura de tota cases d’una única planta de 30 m2 on vivien ruint les antigues cases per construir-hi Llibertat), el centre neuràlgic de la zona. la zona del Camp de la Creu és similar a la una mitjana de cinc o sis persones. zones verdes i equipaments. El febrer del Tot i que les primeres construccions són del del passatge de Tubella, ja que també van 2018 es va iniciar un procés participatiu per 1880, no és fins a principis del segle xx que venir a instal·lar-s’hi obrers qualificats de Amb els anys, una dinàmica d’autocons- proposar com ha de ser la futura zona verda s’inicia un gran moviment de població cap les fàbriques de l’entorn. trucció va fer que el conjunt arribés a pública de més de 8.000 m2. 16 17 © Quim Roser © Quim Roser 10. Mercat de les Corts Nou paradigma urbanístic i comercial 12 Equipament accessible per a persones amb mobilitat reduïda Serveis accessibles per a persones 10 11 amb mobilitat reduïda Repartiment a domicili amb la col·laboració de l’Associació Les Corts per a la Inserció Laboral (Alcil). Per a més informació, consulteu: www.mercatdelescorts.cat/cat/el-mercat/serveis 11. Torres Trade Visible des d’un espai totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda 13 12. Roca Barcelona Gallery Espai totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda Serveis accessibles per a persones amb mobilitat reduïda 13. L’Illa Diagonal Espai totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda. Cadires de rodes disponibles per a les persones que en necessitin Serveis accessibles per a persones amb mobilitat reduïda A mb l’annexió de les Corts a Barce- les III, que va suposar, però, l’aixecament 11. Torres Trade. Construïdes entre els anys hi exposicions, conferències i tallers. La lona l’any 1897 s’inicia una època d’una frontera dins del barri històric. La 1966 i 1968 als terrenys de les masies de les façana de vidre permet l’entrada de llum, de canvis urbanístics a la zona. lluita veïnal va aconseguir que, a partir del Corts Velles de can Grau i can Calopa, aques- però no que se’n vegi l’interior des del car- En destaca l’obertura de l’avinguda Diago- 1994, s’iniciés el cobriment de la ronda del tes quatre torres d’oficines són obra de l’ar- rer. Es tracta d’un edifici intel·ligent amb nal, iniciada ja l’any 1860 i amb un procés mig per obtenir un espai integrat que ser- quitecte Josep Antoni Coderch i estan molt control domòtic de llums i espais. d’urbanització que es va allargar fins al se- vís per relacionar les dues bandes de la via. influenciades per l’estil dels gratacels de Nova gle xx; la construcció del Palau Reial o la De tot aquest procés cal destacar alguns edi- York. El conjunt està format per un únic cos 13. L’illa Diagonal. Ocupa el terreny del mas celebració d’esdeveniments, com el Congrés ficis per la seva importància arquitectònica de dues plantes d’on neixen les torres, amb de can Rosés, el convent de les carmelites i Eucarístic del 1952, la van convertir en una o social: una planta de creu lobulada que fa que la fa- l’antic hospital de Sant Joan de Déu. Se’n va de les zones de preferència per instal·lar-hi çana sigui ondulada. La singularitat de l’edifi- fer un concurs internacional d’idees, ja que seus de grans empreses o institucions i cen- 10. Mercat de les Corts. L’any 1961, amb el ci va permetre que se superés l’alçària màxi- el projecte havia de combinar les necessitats tres comercials, de negocis i universitaris creixement demogràfic de l’àrea, es va ma permesa per les ordenances municipals. municipals, els espais públics del barri i la destacats. Als seixanta, amb Porcioles d’al- fer necessari construir un mercat en una creació d’espais privats. Finalment, el 1990 calde, s’hi produeix un boom urbanístic antiga zona de camps al costat del nucli 12. Roca Barcelona Gallery. Inaugurat l’any van començar les obres de la mà de Rafael que transforma el paisatge encara poblat de les Corts. El 1993 es va ampliar per 2009, és una de les darreres mostres d’ar- Moreno i Manuel de Solà-Morales. El con- de masies en un de nou, amb predomi- l’augment de botigues i de clientela i l’any quitectura contemporània a les Corts. El junt consta d’un hotel, un centre de conven- nança de gratacels. L’última fita històrica 2007 se’n va millorar l’accessibilitat i es Roca Barcelona Gallery, obra de l’estudi cions, una sala de festes, un centre comercial d’aquest procés va ser l’obertura, entre els va transformar la façana, que ara queda Office of Architecture in Barcelona, és un i oficines. Va comportar l’obertura de nous anys 1968 i 1973, de la gran via de Car- oberta a la travessera de les Corts. espai corporatiu de l’empresa Roca per fer- carrers i d’un pas soterrat per la Diagonal. 18 19 Mercat de les Corts. © Quim Roser Torres Trade. © Quim Roser L’illa Diagonal. © Quim Roser Roca Barcelona Gallery. © Quim Roser Barri viu 16 19 L es Corts és un barri viu amb uns car-rers que mostren tota la història vis- El pas a la modernitat ha portat cuda per la seva població. A través d’aquesta ruta hem viatjat des del vestigi i innovació i nova població al el record de les primeres masies de les Corts barri, però no n’ha modificat Velles, avui desaparegudes, fins als edificis l’essència més moderns i sofisticats a prop de la Dia- gonal, passant per les construccions de les Corts Noves, que ens recorden temps llu- travessa creant salts; el jardí vertical (18) del nyans però que estan plenament adaptades carrer de Berlín cantonada amb el del Marquès al segle xxi gràcies a l’aplicació de criteris de Sentmenat, i que funciona com a pulmó verd 20 de sostenibilitat i accessibilitat, com l’edifi- del barri i refugi per a ocells i espècies vegetals; ci de les Cristalleries Planell o la biblioteca la plaça del Sòl de Baix (19), on actualment hi Montserrat Abelló. ha una zona verda que havia estat un antic complex poliesportiu del Barça fins al 1932, El pas a la modernitat ha portat innovació, quan l’Asociación Hípico Galguera Deportiva moviment i nova població al barri, però no de Cataluña hi va construir un canòdrom i una n’ha modificat l’essència ni el tarannà, i ha hípica, o els jardins dels Doctors Dolsa (20), conservat l’estructura urbanística embrionà- inaugurats l’any 2003, on l’aigua té un paper ria al voltant de les places de Comas, la Con- fonamental. còrdia i Rosés, eixos emblemàtics del barri. ● Itineraris. Les Corts. Des de l’època medie- Les Corts, però, no s’acaba aquí, i aquesta ruta val fins al segle xx, de Lluís Bou. Ajunta- ha estat només un petit tast del que s’hi pot veu- ment de Barcelona, 2005. re. Us convidem a visitar-ne molts altres espais ● Itineraris. Les Corts 2. El pas a la moderni- singulars i destacats: carrers amb construcci- tat, de Lluís Bou. Ajuntament de Barce- ons típiques industrials per a famílies obreres, lona, 2005. com les del carrer de l’Aviació (14) o de la zona ● Les Corts. Memòria del passat industrial, de del Prat d’en Rull (15); la torre Atalaya (16), Mercè Tatjer, Antoni Vilanova, Yolanda construïda l’any 1971 amb una façana irregular Insa. Ajuntament de Barcelona, 2005. de setanta-un metres d’alçària, característica ● Masies de les Corts, d’Imma Navarro. de l’anomenada Escola de Barcelona; la plaça Ajuntament de Barcelona, Districte de de les Corts (17), amb el canal d’aigua que la les Corts, 1993. 20 21 Torre Atalaya. © Quim Roser Jardins dels Doctors Dolsa. © Quim Roser Plaça del Sòl de Baix. © Quim Roser ELS ORÍGENS DEL DISTRICTE Barri de les Corts Distància: 2 km (entre els punts 1 i 9) Mi tre Temps estimat: 1 h rale Ge n on da R 1. Plaça de Comas ona el Gir 2. Plaça de la Concòrdia anu 16 . de M A 3. Cristalleries Planell Pg v. de Sarrià (carrer del Doctor Ibáñez, 38) gona l ia 4. Masia de Can Rosés Av. D (plaça de Can Rosés) Pl. de la Reina 13 5. 15Jardins de Magalí (carrer de Vallespir, 194) Maria Cristina 8 6. Passatge de Tubella 7. Biblioteca Montserrat Abelló 12 i Ateneu de Fabricació de les Corts Pl. de M 3 4 9 (Antiga fàbrica Benet i Campabadal) Pius XII Maria 14(carrer dels Comtes de Bell-lloc, 192-200) Jardins Cristina 2 s 8. El Camp de la Creu (plaça del Carme) de Pedralbes rt Co 9. Colònia Castells (carrPearsr cd ’dEent ença, Ce M 11 le s 17 Montnegre, Equador i Travqaunígtreasf Serra) 1 de Palau Reial ra 10. Mercat de les Corts Pl. de sse s de Sentmenat 18 (travessera de les Corts, 215) Comas eav C. del Mar què Tr 11. Torres Trade 5M (gran via de Carles III, 86-94) M Zona 6 12. Roca Barcelona Gallery Les CortsUniversitària Jardins (carrer de Joan Güell, 211, 213) 10de la 7 13. L’Illa Diagonal Maternitat (avinguda Diagonal, 557) 19 erlín . de B 14. Carrer de l’Aviació C 15. Zona del Prat d’en Rull M (carrer del Prat d’en Rull) 20 Plaça 16. Torre Atalaya del Centre (avinguda de Sarrià, 71) Camp Nou M 17. Plaça de les Corts Sants Estació 18. Jardí Vertical (carrer del Marquès de Sentmenat, 96) 19. Plaça del Sòl de Baix 20. Jardins dels Doctors Dolsa (carrer de Fígols amb carrer de la Pobla de Lillet) Estació de Sants Av. de Josep Tarradellas cia a àn nç m En te Nu ’ e C.d C. d spir de V alle C. lileu C. de Ga ll oan Güe J C. de rles III Ca Gran V ia de anqu ès r Mar tí i F es C. de ra lb Pe d . d e Av