EN CLAU DE GÈNERE Ruta feminista de les Corts El paper de la dona: un reconeixement necessari P assejant per la ciutat, llegint-ne Des de l’arribada de nova població al que les plaques i els cartells i mirant Conèixer —i reconèixer— avui coneixem com a districte de les Corts, Revisarem les esferes del les escultures i les imatges que hi el paper de les dones amb, per exemple, la fundació del monestir trobem, sovint podríem pensar que les do- de Pedralbes al segle xiv i la feina incan- coneixement des d’un nou punt nes no han existit, que no han fet coses im- és una condició essencial per sable a les fàbriques, com la Benet i Cam- de vista que serveixi per donar portants o que no han contribuït de manera a qualsevol societat que vulgui pabadal al segle xx, les dones han estat veu i espai a les dones destacable a millorar el món en què vivim. dir-se justa una part essencial de la vida del territori en cadascun dels episodis de la història. Base principal de qualsevol economia, tre- Així, ens aproparem al passat de les Corts balladores en tots els espais, encarregades des d’una perspectiva diferent. Tot passe- Valorar la contribució de les dones en el de les cures i de les tasques de reproducció Aquesta és una ruta que sorgeix a proposta jant per espais on les dones han tingut un passat és indispensable per construir un i educació en les seves llars, grans pensa- de la Taula de les Dones de les Corts i de paper preponderant i per carrers amb present més just i igualitari. En paraules de dores i científiques, artistes i polítiques, les la celebració de la seva feina creant rutes un nomenclàtor que posa de relleu la feina l’escriptora i periodista Nuria Varela: dones no només han existit des de sempre, feministes en motiu de la diada del 8 de de grans figures femenines del passat, ho- sinó que han estat una part indispensable març, el Dia internacional de la dona. Es menatjarem totes aquelles dones oblidades “Si són els ulls de les dones els que miren la del nostre passat, de la mateixa manera tracta d’un recorregut que pretén visibi- pels llibres d’història i posarem en valor les història, aquesta no s’assembla a l’oficial. que ho són del nostre present. Conèixer —i litzar el paper de les dones en l’esdevenir seves aportacions. Mirarem, en definitiva, Si són les dones les protagonistes, el món, reconèixer— el seu paper és una condició històric i en la vida social, cultural i políti- de revisar les esferes del coneixement des el nostre món, el que creiem conèixer, és essencial per a qualsevol societat que vul- ca dels seus temps respectius, especialment d’un nou punt de vista que serveixi per do- un altre. La història és selectiva perquè no gui dir-se justa. pel que fa al districte de les Corts. nar veu i espai a les dones. tothom ha tingut la paraula”. 2 3 Homenatge a les mares. Recinte de la Maternitat. © Quim Roser 1 Monestir Planta baixa i primera planta del claustre de Pedralbes accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Cadires de rodes disponibles per a Any de construcció: 1327 les persones que en necessitin Estil arquitectònic: edifici gòtic, Senyalística i retolació amb claustre i tres plantes d’alt, accessibles en relleu la superior de les quals és renaixentista Senyalística i retolació Adreça: baixada del Monestir, 9 accessibles en Braille Maquetes 3D tàctils del monestir i la tomba de la reina Serveis accessibles per a persones amb mobilitat reduïda Per a més informació, consulteu: https:// monestirpedralbes. barcelona/ca/visita/ Entrada de pagament accessibilitat-serveis E l monestir va ser promogut per la Rei- tirs actuaven com a centres importants de na Elisenda de Montcada, que va finan- la vida política i econòmica del seu entorn. REINA ELISENDA (1292-1364)çar les obres amb les seves rendes. La Artísticament, en destaca Reina consort de la Corona d’Aragó, dona de Jau- seva feina, però, no va acabar aquí: malgrat no Les dones al monacat la recentment restaurada me II el Just, rei d’Aragó. Va pertànyer a una de les prendre mai els hàbits de monja, sí que va par- Des que es va construir, el monestir ha per- capella de Sant Miquel, famílies més poderoses de Catalunya, el llinatge ticipar en les decisions importants entorn del tangut a l’orde de religioses de Santa Clara, dels Montcada, i va participar activament en la del segle xiv, i el claustre monestir des de la seva fundació i va treballar format exclusivament per dones. A l’edat vida política i cultural de l’època. El seu somni era fundar un monestir de religioses de Santa Clara perquè no es quedés mai sense finançament ni mitjana, per a les dones, la vida religiosa a prop de Barcelona. Es va triar l’emplaçament protecció. Gràcies a això el monestir va quedar i el monacat eren les úniques alternatives de Pedralbes per la presència de terres fèrtils i lligat a la protecció directa de Barcelona i el possibles al matrimoni dins del sistema so- La vida al monestir estava molt pautada: aigua, així com per la proximitat a una pedrera. Consell de Cent i va passar a ser un centre reli- cial i polític de l’època. Tot i la duresa de la des de la seva creació a Itàlia, l’orde de les Les obres van començar el 1326 i un any més tard giós rellevant per a la Corona d’Aragó. vida al monestir i l’obediència que li devien clarisses va seguir les normes de Sant Fran- l’estructura bàsica, el claustre, l’església i les de- a l’abadessa i als alts càrrecs eclesiàstics, les cesc, però a partir del 1215 van passar a pendències ja funcionaven. Aquell mateix any, la El perímetre del monestir estava envoltat monges tenien la possibilitat de tenir una seguir les regles de Sant Benet. Finalment, Reina Elisenda va quedar vídua i es va allotjar al per una muralla de la qual es conserven identitat pròpia i una vida més lliure dins l’any 1253 Santa Clara va redactar una ver- palau que va fer construir al costat del monestir, dues torres i dues portes. A l’interior de les dels cànons cristians, on es podien dedicar a sió pròpia de les normes. Aquesta és l’única on viuria fins a la seva mort, als setanta-quatre muralles hi havia també una fleca, la carnis- l’estudi i a la resta de tasques pròpies d’un regla d’un orde religiós escrita per una dona anys. En el seu testament va deixar totes les se- seria, el conventet, dependències del ser- monestir (pregària, cura dels malalts, músi- a l’edat mitjana i és la que van seguir des de ves possessions a la comunitat de monges i va demanar que s’enderroqués el seu palau. vei... Tot plegat ens ensenya que els mones- ca, hort medicinal...). l’inici les monges del monestir de Pedralbes. 4 5 © Quim Roser © Quim Roser 2 Plaça de la Reina Maria Cristina Espai totalment accessible Adreça: plaça de la Reina Maria Cristina per a persones amb mobilitat reduïda Data d’introducció al nomenclàtor: 1939 Espai públic El punt d’interès permet l’accés complet El punt d’interès permet l’accés complet El punt d’interès es pot tocar en la seva totalitat El punt d’interès es pot tocar en la seva totalitat estaments alts. Amb aquests recursos eco- l paper de la dona en la monarquia nòmics, el monestir va arribar a ser un gran en l’època moderna i els inicis de la MARIA CRISTINA D’HABSBURG-LORENA Elisenda de Montcada està centre cultural i polític, on les dones de l’aris- E contemporània estava marcat per (1858-1929) enterrada en un sepulcre doble: tocràcia podien exercir el seu poder i portar la mateixa mena d’estructura i concepcions Reina consort d’Espanya del 1879 al 1885 pel seu una banda dona a l’església on una vida més autònoma. Actualment al mo- patriarcals que determinaven la vida de la matrimoni amb el rei Alfons XII, va exercir com a reina regent a partir d’aleshores i fins que el seu ella apareix vestida com a reina nestir hi resideixen set monges clarisses. resta de dones de la societat d’aquella època. fill Alfons XIII va assolir la majoria d’edat, l’any i l’altra, al claustre, on va vestida 1902. Podem veure, doncs, com per la seva con- Gran part de la història de la comunitat la Per això, la major part de reines en l’època com una monja dició de dona estava obligada a tenir un paper coneixem gràcies a sor Eulàlia Anzizu, que moderna no ho van ser a títol individual secundari i només podia ostentar el poder en va publicar la crònica Fulles històriques del sinó com a consorts o com a regents, és a absència d’un home. D’acord amb la regla, les abadesses exercien real monestir de Santa Maria de Pedralbes dir, sempre com a esposes o mares de reis. El seu regnat es va caracteritzar per ser un l’autoritat sobre les monges i sobre els domi- l’any 1897. Aquesta religiosa, poeta, música Malgrat això, el seu paper era indispensable període d’estabilitat institucional promoguda nis del monestir com a veritables senyores i historiadora es va quedar òrfena de molt per a la perpetuació de l’estructura de pel sistema bipartidista dels dos partits monàr- feudals. L’abadessa tenia la facultat de no- petita i l’any 1890 va ingressar al mones- poder mitjançant la línia sanguínia del quics, i també perquè a Barcelona es van viure menar càrrecs, atorgar beneficis, realitzar les tir, on va viure durant vint-i-sis anys. Va llinatge reial, i és per això que sovint eren grans esdeveniments, com ara l’Exposició Uni- visites canòniques i imposar penes i càstigs. ocupar-hi gairebé tots els càrrecs possibles respectades i podien participar activament versal del 1888. Ens trobem en el començament d’una època profundament marcada per una Per entrar com a monja al monestir de Pe- (procuradora, arxivera, secretària, mes- de la política del seu temps. El seu paper sèrie de lluites socials i laborals que veurem dralbes calia aportar un dot, de manera que tra...), i és per la seva obra literària que en principal era el de donar hereus a la corona més endavant. era una situació reservada a les dones dels coneixem la història amb molt de detall. i ser exemple de virtut i saber estar. 6 7 © Quim Roser © Quim Roser 3 Jardins de Clara Campoamor Any de construcció: 1994 Adreça: avinguda Diagonal, 609 Data d’introducció al nomenclàtor: 1994 Espai totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda Espai públic E l sufragisme és el moviment feminis- l’Estat, durant la celebració de la qual es van ta que ha lluitat, i encara lluita, per CLARA CAMPOAMOR RODRÍGUEZ repartir manifestos a favor del vot femení. la consecució del vot per a les dones. (1888-1972) El sufragi femení es va aprovar Aquest moviment va néixer a Anglaterra a Política, advocada i escriptora, l’any 1931 va ser A Catalunya destaquen figures com ara Fran- l’1 d’octubre del 1931 amb 161 finals del segle xix, i en destaca la figura de escollida diputada al Congrés dels Diputats amb cesca Bonnemaison, Carme Karr, Àngela Car- vots a favor i 121 en contra l’activista Emmeline Pankhurst, fundadora el Partit Republicà Radical. Gran defensora dels dona o Dolors Monserdà. L’any 1931, amb la drets de la dona —va introduir la Llei de Drets del de la Women Social and Political Union. El Nen i la del Divorci— va aconseguir, després d’una Segona República, es va arribar a una situa- primer lloc del món on es va aconseguir el su- gran lluita mediàtica i política que la va enfrontar ció paradoxal: les dones podien ser diputa- carrers, en les eleccions generals del 1933 les fragi femení sense restriccions va ser a Nova fins i tot al seu propi partit, la igualtat de drets des però no podien votar. Alguns sectors dels dones van poder votar per primer cop a l’Es- Zelanda l’any 1893; des d’aleshores, el movi- electorals a Espanya amb el sufragi universal. partits conservadors no volien acceptar-ho tat espanyol. El sufragi femení es va aprovar ment sufragista s’ha expandit per tot arreu. Amb l’esclat de la Guerra Civil es va exiliar pri- perquè consideraven que la dona era inferior dos anys abans, l’1 d’octubre del 1931, amb 161 mer a París i després a Buenos Aires, per acabar intel·lectualment, mentre que algunes facci- vots a favor i 121 en contra. El partit de Clara A Catalunya i la resta de l’Estat el sufragis- a Lausana, on va morir als vuitanta-quatre anys. ons dels partits d’esquerra temien que una Campoamor en va ser contrari, però hi dona- me va arribar a principis del segle xx, i va suposada influència religiosa sobre les dones ren suport el Partit Socialista Obrer Espanyol, ser la base de la fundació d’organitzacions destacar l’Asociación Nacional de Mujeres acabés afavorint les dretes. Esquerra Republicana de Catalunya, una part que no només lluitaven per aquest dret sinó Españolas (ANME), fundada l’any 1918, que de la dreta i altres diputats a títol individual. que, a més, reivindicaven la igualtat de la va ser la més nombrosa i la que va tenir una Gràcies a la lluita constant de figures com les Amb l’arribada del règim franquista aquests dona en els àmbits laboral, social, cultural trajectòria més llarga. L’any 1921 es va con- de Clara Campoamor o Carmen de Burgos, i altres drets van ser derogats, però la lluita i jurídic. Entre aquestes entitats, podem vocar la primera manifestació feminista de però també de milers de dones anònimes als feminista ha arribat fins als nostres dies. 8 9 © Quim Roser © Quim Roser 4 Presó de dones de les Corts Any de construcció: 1936 Adreça: carrer d’Europa, 13 Espai totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda L’escultura es pot tocar Espai públic L a Presó provincial de dones de Barce- La funció de les presons per a dones durant bolitzar els territoris d’on eren originàries lona va ser un espai penitenciari actiu el franquisme era doble: castigar aquelles do- principalment les preses: Barcelona, Madrid, entre els anys 1936 i 1955. El perí- L’any 1939 van arribar a viure-hi nes considerades criminals pel règim i servir Almeria, Lleida, Múrcia i Segòvia. metre del recinte anava de l’actual plaça de un total de 1.763 recluses d’advertiment per a la resta de dones de la la Reina Maria Cristina al carrer de Joaquim i 43 infants societat perquè complissin allò que el fran- MARIA SALVO IBORRA (1920) Molins i del carrer de les Corts als jardins de quisme esperava d’elles: que fossin mestres- Activista antifranquista nascuda a Sabadell, va viure Clara Campoamor. Antigament, havia estat L’edifici, que no havia estat dissenyat com a ses de casa i bones catòliques. tota la seva infantesa i joventut a les Corts. Va ingres- un asil per a la instrucció de noies joves. Du- presó i patia d’un gran deteriorament causat sar als setze anys a les Joventuts Socialistes Unifica- rant la Guerra Civil, el govern de la Genera- per la guerra, va arribar a allotjar durant al- Els primers anys de franquisme van ser afu- des de Catalunya (JSUC); amb la victòria franquista, es litat republicana va convertir-lo en presó, i guns períodes gairebé dues mil recluses i qua- sellades dotze dones d’aquesta presó. Final- va exiliar a França i, després, va tornar a Madrid. L’any va internar-hi recluses polítiques d’ideologia ranta infants —tenia capacitat per a un cen- ment, l’octubre del 1955 es va tancar el centre, 1941, va ser descoberta fent d’enllaç per a la resistèn- dretana, marxista i anarcosindicalista. tenar de persones— en situació infrahumana. i les 263 recluses i els dinou infants van ser cia antifranquista i va ser interrogada i torturada fins Els testimonis d’algunes preses han permès traslladats a la presó Model, que era d’homes. al punt de causar-li seqüeles que li van impedir tenir Amb l’inici de la dictadura franquista, l’any reconstruir la vida i els espais a la presó: les fills. Va ser jutjada i condemnada a trenta anys de pre- 1939, la presó va passar a estar governada i cel·les, la biblioteca, la capella, la cuina, l’eco- A finals de l’any 2019, s’hi va inaugurar un só, dos dels quals els va passar a la presó de dones de administrada per l’orde religiós de les Filles nomat, l’escola, la infermeria, les garites de memorial impulsat pel Grup Promotor de les Corts. Li van perdonar la condemna l’any 1957 i des d’aleshores fins avui ha lluitat pel reconeixement i la de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i es va vigilància... A les nefastes condicions per a l’Antiga Presó de Dones de les Corts. És un memòria de l’antifranquisme. Va ser promotora de la convertir en un centre penitenciari per a les la vida cal afegir treballs forçats a l’hort, la espai format per cinc tòtems informatius i fundació de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics. represaliades polítiques del franquisme. granja i el taller de costura. sis grans pedres vingudes d’arreu per sim- 10 11 © Quim Roser 5 6 Centre Cívic Tomasa Cuevas – Les Corts Carrer Dolors Masferrer i Bosch Espai totalment accessible Any d’inauguració: 1997 Adreça: carrer de Dolors Masferrer i Bosch per a persones amb mobilitat reduïda Adreça: carrer de Dolors Masferrer i Bosch, 33-35 Data d’introducció al nomenclàtor: 2002 Espai públic Equipament totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda Senyalística i retolació accessibles en relleu Senyalística i retolació accessibles en braille Serveis accessibles per a persones amb mobilitat reduïda Programació d’espectacles accessibles (audiodescripció, subtitulació en pantalla, anell magnètic, interpretació en llengua de signes, visita anticipativa i tàctil). Per a més informació, consulteu: https://ajuntament.barcelona.cat/ ccivics/tomasacuevas Espai públic amb horaris d’obertura T omasa Cuevas era una destacada llui- E l nou sistema econòmic basat en la indus- Malgrat l’intent de relegar-les a l’àmbit fa-tadora antifranquista que va reco- TOMASA CUEVAS GUTIÉRREZ (1917-2007) trialització, que va començar a forjar-se miliar, les dones benestants participaven en pilar i narrar la memòria de moltes Militant comunista espanyola des dels quinze al segle xix, va establir una nova classe el seu context social i formaven part de mo- dones empresonades i torturades durant la anys, va néixer a Castella-la Manxa. En començar social: la burgesia. En l’àmbit social, la burgesia viments polítics com el sufragisme, dirigien dictadura per visibilitzar-ne la lluita. Aquest la Guerra Civil, es va involucrar activament en la es va construir sobre la idea de la divisió d’espais negocis familiars, administraven propietats centre cívic és tot un referent de les arts escè- defensa de la República, i és per aquest motiu que entre classes i gèneres i entre allò privat i allò o promovien millores socials a la ciutat, niques, especialment pel que fa a disciplines va ser empresonada l’any 1939, tot i que va ser públic. La dona burgesa quedava relegada a l’es- com és el cas de Dolors Masferrer i Bosch. posada en llibertat cinc anys més tard. Ja a Barce- com ara el circ, la dansa urbana o el teatre per pai domèstic, obligada a ser, primer, bona filla i, lona, es va incorporar al PSUC. Detinguda de nou, a adults, que, a més, dona suport a iniciatives va ser torturada a la prefectura de Via Laietana i després, bona esposa i bona mare. DOLORS MASFERRER I BOSCH (1857-1905) socials i veïnals i a la creació cultural. L’any va ingressar a la presó de dones de les Corts. Personalitat destacada de la burgesia i de la vida 2015 va ser batejat amb el nom de Tomasa Les dones de la burgesia, però, tenien accés social de les Corts. Hereva de Can Sol de Dalt per Cuevas i a la seva entrada podeu trobar un Després d’aconseguir un altre cop la llibertat a la cultura i als estudis, especialment en part materna, va cedir els terrenys per construir espai memorial amb la seva història. condicional, va seguir lluitant contra el règim en camps artístics. També podien accedir les primeres escoles municipals de les Corts, va la clandestinitat i finalment es va exiliar a França. regalar les campanes de la torre del rellotge de a feines com ara la d’infermera en cas de Lluitadora incansable, amb l’arribada de la de- la Parròquia de Santa Maria del Remei i va cedir necessitat. La ciència de l’època afirmava Tomasa Cuevas va recopilar la mocràcia va escriure sobre la vida a les presons a l’Ajuntament un espai per a la urbanització de que la dona era inferior biològicament i femenines durant el franquisme i sobre el paper la plaça de Comas. El seu marit va ser Josep Co-memòria de dones empresonades que estava dominada totalment per les de la dona en la lluita antifranquista. L’any 2004 mas i Masferrer, industrial i cacic local, que va durant el franquisme va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi. emocions; se la considerava propensa a la arribar a ser president de la Diputació. histèria i totalment supeditada de l’home. 12 13 © Quim Roser 7 Recinte de la Maternitat Any de construcció: 1883-1957 Adreça: diverses entrades, una d’elles és a travessera de les Corts, 159 Espai totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda Serveis accessibles per a persones amb mobilitat reduïda Espai públic amb horaris d’obertura L a Casa Provincial de Maternitat i Ex- la Misericòrdia del carrer de les Ramelleres sovint de forma secreta, si eren descobertes cinte és propietat de la Diputació de Barcelona pòsits de Barcelona és un antic con- i que, finalment, es traslladà als terrenys del s’arriscaven a quedar marcades i ser margi- i acull diferents equipaments i institucions.junt d’edificis hospitalaris. La seva Mas Cavaller, a les Corts, amb edificacions nades pel seu entorn. construcció neix de la necessitat d’adaptar racionals que seguien les noves idees cien- ELISABETH EIDENBENZ (1913-2011) el teixit assistencial i mèdic de la ciutat als tífiques de finals del segle xix. El canvi va L’any 1936, encara en època de la Segona Re- Mestra suïssa, va arribar a Madrid durant la Guer- nous temps. Des del segle xvi, els infants permetre disminuir la mortalitat i augmen- pública, Àurea Cuadrado va ser-ne nomena- ra Civil com a voluntària per ajudar les mares i els orfes eren acollits a l’Hospital de la San- tar el temps d’estada dels infants fins als nou da directora, i va impulsar millores com la infants. Amb la victòria del règim franquista, es va ta Creu, situat al barri del Raval, on l’índex anys, millorant-ne l’educació i basant-la en creació de tallers de maternitat conscient i traslladar al Rosselló amb els exiliats per dedi- de mortalitat infantil era de més del 70%. la posterior integració a la societat. la difusió de mitjans per prevenir embaras- car-se a buscar embarassades als camps d’inter- Al segle xix, amb la industrialització i el sos no desitjats. Sota la seva direcció, es van nament i intentar millorar-ne les condicions de vida. Amb aquest objectiu va fundar la Maternitat creixement de la població, va augmentar L’altra tasca de la institució era ajudar les poder practicar avortaments. d’Elna, una institució dedicada a donar suport a l’índex d’abandonament d’infants, fet que va dones al part. Amb les noves millores tècni- les dones exiliades de la Guerra Civil. L’any 2018 es provocar que la Santa Creu quedés col·lapsat. ques i els nous espais, van passar de poder Al franquisme, es van depurar totes les perso- va rebatejar el carrer de la Maternitat amb el nom fer trenta parts anuals a fer-ne dos-cents, re- nes amb càrrecs de la institució i es va prohibir d’Elisabeth Eidenbenz per homenatjar aquesta Per tot plegat, i a partir dels nous corrents de duint, a més, la taxa de mortalitat. Malgrat l’ús del català i de moltes millores mèdiques. suïssa que va salvar la vida de gairebé sis-cents pensament polític i social nascuts de la revo- les millores, la maternitat fora del matrimo- Amb la Transició es va impulsar una nova infants, fills i filles de refugiades espanyoles de la lució liberal, es va decidir crear una institu- ni va seguir sent un tema tabú fins a finals xarxa de serveis socials i mèdics i la Casa Pro- Segona República i de dones joves durant la Sego- ció per tenir cura de la maternitat i la infàn- del segle xx: les dones solteres embarassa- vincial de Maternitat, ja en unes condicions na Guerra Mundial. cia, que primer es va instal·lar a la Casa de des que arribaven a la Maternitat ho feien pès simes, va ser clausurada. Actualment el re- 14 15 © Quim Roser Pavelló Rosa. © Quim Roser Pavelló blau. © Quim Roser Pavelló de la lactància. © Quim Roser 8 9 Carrer de Conxita Supervia Carrer Adreça: carrer de Conxita Supervia Espai totalment accessible de Can Bruixaper a persones amb mobilitat reduïda Data d’introducció al nomenclàtor: 1953 Espai públic Adreça: carrer de Can Bruixa Data d’introducció al nomenclàtor: 1943 Espai totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda Espai públic C om en altres camps del coneixement, istòricament, les Corts destaca- casa. La família es dedicava a adquirir animals la contribució de les dones a la música va per ser una gran extensió de en mal estat de salut, curar-los i revendre’ls ha estat desconeguda fins fa ben poc. Les interpretacions musicals H camps i masies gràcies a la fer- per un preu superior; aquestes habilitats eren La història de la música clàssica està plena de de Conxita Supervia van ser tilitat de la terra i a la generosa presència considerades bruixeria pels seus contempora- noms de grans compositors, tots homes. Tam- remasteritzades i reeditades d’aigua. El carrer de Can Bruixa conserva el nis, i sembla que per aquest motiu va quedar bé la interpretació estava reservada gairebé en l’any 2009 nom de la masia construïda al segle xviii aquest nom en la memòria col·lectiva. exclusivitat als homes, i fins no fa gaire les do- per la família Piera. La masia va estar en nes només podien dedicar-se al cant o tocar en funcionament i hi van viure generacions de La dona a la pagesia petits concerts. Malgrat això, moltes dones han pagesos fins als anys quaranta del segle xx, El treball agrícola i amb el bestiar va ser la desafiat el seu temps i s’han dedicat a la música. CONXITA SUPERVIA I PASCUAL (1895-1936) quan l’Ajuntament va projectar allargar la base principal de l’economia abans de l’ar- Reconeguda mezzosoprano lírica catalana, nascu- travessera vella de Barcelona (l’actual car- ribada de la industrialització, al segle xix. Al segle xix, amb l’arribada de la burgesia, da a Barcelona. Després d’estudiar al Conservatori rer del Marquès de Sentmenat) i la família Malgrat el rígid context social i cultural de la música es converteix en una activitat d’oci Superior de Música del Liceu, de seguida va guanyar propietària va cedir-ne els terrenys amb la l’època moderna i la consideració de la dona apta per a les joves benestants. Al segle xx fama amb les seves interpretacions al Liceu i al Pa- condició de conservar-ne el nom. com a ésser inferior, el món rural sovint això es normalitza, però que una noia es dedi- lau de la Música d’obres com ara Los amantes de va oferir més llibertat i igualtat: la feina al Teruel, Samson et Dalila i Carmen. El seu paper més qués al món de l’espectacle continuava estant destacat, però, va ser el de Rosina a El barber de Se- Sembla ser que el nom de Can Bruixa prové camp no distingia entre sexes. Val a dir, però, mal vist. De ben segur Conxita Supervia va ha- villa: Supervia va voler revolucionar la interpretació de l’estranya bona sort amb els animals que que la dona pagesa també es veia obligada a ver d’afrontar molts prejudicis pel seu estil de d’aquest personatge per tornar-lo als tons originals. tenien les diferents generacions de la família fer una doble jornada laboral, ja que treba- vida itinerant i el seu tarannà decidit. Piera Llopart, especialment les dones de la llava al camp i, a més, tenia cura de la casa. 16 17 © Quim Roser © Quim Roser Font: Arxiu Municipal de Barcelona 10 Biblioteca Montserrat Abelló Any de construcció: 2018 Adreça: carrer dels Comtes de Bell-lloc, 192-200 Equipament totalment accessible per a persones amb mobilitat reduïda Disposa d’un fons de llibres amb lletra gran i audiollibres, lupes de mà i de taula, i d’un programari informàtic accessible per a persones amb discapacitat visual Serveis accessibles per a persones amb mobilitat reduïda Per a més informació, consulteu: https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ bibmontserratabello Espai públic amb horaris d’obertura L a Biblioteca Montserrat Abelló és un treball, la dona es va incorporar al mercat la- Les dones obreres es van organitzar per defensar equipament cultural situat a l’antic boral industrial. Val a dir que prèviament a la els seus drets i van tenir un paper destacat en edifici de la fàbrica Benet i Campaba- Les dones van tenir un paper industrialització, les dones ja treballaven fora lluites com les bullangues barcelonines, la Set- dal. A proposta de la Taula de Dones de les essencial en la revolució de casa: participaven activament en totes les mana Tràgica i les vagues generals del segle xx. Corts, l’Ajuntament del districte va batejar la industrial a Catalunya tasques relacionades amb el camp, als tallers i biblioteca amb el nom de l’escriptora Mont- a les botigues gremials familiars. MONTSERRAT ABELLÓ I SOLER (1918-2014) serrat Abelló i Soler per commemorar-ne el Poeta, escriptora i traductora catalana, és conside- centenari del naixement. Actualment la biblioteca acull una exposició En la indústria, la dona tenia salaris més rada una autora fonamental de la nostra literatura. permanent dedicada a la memòria històrica baixos i pitjors condicions laborals, i patia la Entre les seves obres podem destacar els reculls La Benet Campabadal va ser una fàbrica de de la fàbrica que posa un èmfasi especial en doble jornada laboral: al treball assalariat se de poesia Foc a les mans i Memòria de tu i de mi, cintes de seda per a merceria i confecció activa el paper que van tenir les seves antigues tre- sumaven les tasques domèstiques no remu- així com les traduccions de poetes feministes del 1915 als anys vuitanta. Era una de les fàbri- balladores. A més, disposa d’un espai centrat nerades. El salari de la dona era entès com a anglosaxones, com Sylvia Plath, i les traducc ions ques més importants instal·lades en el que ac- en la figura i l’obra de Montserrat Abelló. complementari al del marit, la qual cosa justi- a l’anglès de clàssics catalans, com ara Mercè tualment coneixem com a districte de les Corts ficava la diferència salarial entre l’un i l’altra. Rodoreda o Maria-Mercè Marçal. Entre molts i donava feina a moltes dones de la zona. En La dona obrera Ideològicament, la paradoxa era que la dona d’altres, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres la indústria tèxtil treballaven fonamentalment Les dones van tenir un paper essencial en la de classe baixa havia de quedar-se a casa se- Catalanes i el Premi Nacional de Cultura. Durant la dones i infants; en el cas de la Benet Campaba- revolució industrial que es va produir a Cata- guint el model de la dona burgesa, però la si- dictadura franquista va viure exiliada a França i el Regne Unit, on es va dedicar a ajudar els refugiats dal, en el seu període de màxima producció, hi lunya al llarg del segle xix. Amb la introduc- tuació de necessitat l’obligava a treballar a les de la guerra. Posteriorment, va viure a Xile. van treballar més de dues-centes dones. ció de la màquina de vapor als nous llocs de fàbriques a canvi d’uns sous mísers. 18 19 © Quim Roser © Quim Roser La memòria de les dones E n aquest itinerari per les Corts hem només amb el seu cognom, fet que feia im- conegudes internacionalment; al passatge d’Agnès Rotger. Institut Català de les pogut veure un petit retall de la rea- possible reconèixer-ne el paper que van te- de Rosa Leveroni (15) (1910-1985), la vida Dones, 2017.litat, amb el qual s’ha demostrat que nir-hi. de la poeta i la seva lluita per preservar la ● Els carrers de Barcelona: les Corts, de Jesús les dones van tenir un paper actiu i decisiu cultura i llengua catalanes durant el fran- Portavella. Ajuntament de Barcelona, en el passat, malgrat la invisibilització a la Per sort, ja són molts els carrers de les Corts quisme... Són moltes les vides de dones 2000. qual han estat sotmeses. on podem aturar-nos a rememorar les fites amb nom i cognoms que podem recordar i ● La veu de les dones de la presó de dones. de grans dones; de fet, són tants que no hi homenatjar, però encara en són moltes més Entrevista a María Salvo, realitzada pel La perspectiva de gènere mostra com els re- cabrien en una ruta: al carrer de Constan- totes aquelles dones anònimes que van con- Grup Promotor al Futur Monument a la ferents femenins en tota mena d’àmbits són ça (11) (1274-1302) parlaríem del regnat tribuir decisivament a aconseguir els drets Presó de Dones de les Corts. indispensables per tal que les generacions de Constança de Sicília com a reina de Ca- que avui tenim. ● Moments històrics de les dones a Catalu- actuals comprenguin que la igualtat efecti- talunya, Aragó i Sicília i que va intervenir nya, de Núria Jornet, María-Milagros va entre homes i dones és indispensable, i activament en la política de l’època; als jar- Aquesta ruta és només una pinzellada de Rivera i M. Elisa Varela. Institut Català és per això que treballar per redescobrir la dins d’Àurea Cuadrado (12) (1894-1969) tot el que podem descobrir sobre la histò- de les Dones, 2010. història de les dones és tan important. po dríem recordar la directora de la Casa de ria de les dones a les Corts. Us convidem a la Maternitat durant la Guerra Civil, que va seguir cercant informació a les biblioteques Són les dones anònimes les que dia rere dia Cada vegada són més les iniciatives que lluitar activament per millorar la situació i arxius i a compartir-la. Per començar, re- han teixit aliances per sobreviure, per fer- busquen posar en valor aquestes dones. Cal de les dones i que va ser pionera en la realit- comanem els següents recursos: nos arribar coneixements i lluites que enca- recordar que tot allò que no té nom no exis- zació d’avortaments durant el conflicte; al ra perduren. La feina, però, no acaba aquí: teix, i per això és molt important prendre carrer d’Aurora Bertrana (13) (1892-1974) o ● Dones de les Corts. Itineraris històrics, encara calen espais de participació i reivin- mesures al respecte, com la feminització de Maria Barrientos (14) (1883-1946) reme- d’Isabel Segura Soriano. Ajuntament de dicació que lluitin dia a dia per retornar a dels nomenclàtors, on històricament les moraríem les apassionants vides de l’escrip- Barcelona, 2010. les dones l’espai que es mereixen a la histò- dones eren gairebé inexistents o apareixien tora, a més de violoncel·lista, i de la soprano ● Elles! 65 dones oblidades de la història, ria. És una tasca de tothom fer-ho possible. 20 21 © Quim Roser EN CLAU DE GÈNERE Les Corts Monestir 1 de Pedralbes itre al M er Distància: 5 km (entre els punts 1 i 10) nl Ge de Temps estimat: 2 h da Ro n ona el Gir Av. de . de M anu 15 Sarrià Pg onal Av. D iag Pl. de la Reina Maria Cristina 11 1. Monestir de Pedralbes 2 3 (baixada del Monestir, 9 ) Pl. de M 2. Plaça de la Reina Maria Cristina Jardins Pius XII Maria 4 rts 3. Jardins de Clara Campoamor de Pedralbes Cristina s C o (avinguda Diagonal, 609) e de l 4. Antiga presó de dones Parc de M Plaça era (carrer d’Europa, 13) Cervantes Palau Reial de Comas es s v 5. Centre Cívic Tomasa Cuevas - Les Corts lgona 5 6 Tra (carrer de Dolors Masferrer i Bosch, 33-35) Av. D ia 6. Carrer de Dolors Masferrer i Bosch M 9 7. Jardins de la Maternitat Zona M (entrada per travessera de les Corts, 159) Universitària Jardins Les Corts 10 8. Carrer de Conxita Supervia de la Maternitat 9. Carrer de Can Bruixa 10. Biblioteca Montserrat Abelló (carrer Comtes de Bell-lloc, 192-200) 7 M 11. Carrer de Constança 12. Jardins d’Àurea Cuadrado Plaça del Centre (entrada pel carrer General Batet, 1-7) 14Camp Nou 13. Carrer d’Aurora Bertrana 14. Carrer de Maria Barrientos 15. Passatge de Rosa Leveroni 14 8 113312 12 ça nte n d’E C. ia àn c m e N u d C. n Gü ell Joa C. de rles III Ca Gran v ia de enz enbid eth E ’Eli sab C. d anqu ès Mart í i Fr C. de es alb ed r e P v. d A