Espai educatiu Trinitat Nova Millores a l’espai públic Projecte fotogràfic Activació comercial del barri TriniTubers Trinitú Fest Canal barri Entrevista a Elies Martínez ¿Solos en la Trini? Orientació laboral El Pla de Barris en xifres Memòries a la contra LA TRINITAT NOVA Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m! Sumari Editorial 1 Un barri són els nens i les nenes jugant a la plaça, la conversa Portada a la cua del forn amb la veïna que fa dies que no veus, els avis fent la partida de petanca sota un arbre, el grup de mares de 2 l’AMPA preparant el Carnestoltes i milions de petits moments Editorial en què la ciutat es fa comunitat. El barri és també la memòria 3 enganxada a les pedres de les cases i a l’asfalt dels carrers: Dia a dia, les lluites per aconseguir barris dignes, les assemblees a l’as- barri a barri sociació de veïns, cada desnonament aturat posant-hi el cos 4/5 per evitar vides trencades, les manifestacions demanant una Accions biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo- ments en què els veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, 6/7 resoldre o construir respostes a les necessitats socials de la Projecte comunitat. I els barris també són la llavor de futur, allà on el fotogràfic Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el 8 Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la Canal barri plaça, van donant forma a la Barcelona que ja és aquí. El Pla de Barris és només un instrument per ajudar a enfor- 9 El Pla de Barris tir la vida a la ciutat i per combatre la soledat i l’individualisme, en xifres que amenacen el que és més indispensable per als éssers hu- mans: viure en comunitat. El Pla de Barris és una taula parada 10 per seure-hi, discutir i posar-se a treballar amb tots els qui es- La crònica timen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars 11 de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes L’entrevista de música i plans d’ocupació, s’han rehabilitat edificis i s’han fet programes per a la gent gran, però el més important no és 12 res de tot això. El que és fonamental és haver millorat una mica Memòries la vida de barri, la que ens fa sentir acompanyats, la que ens a la contra fa aixecar la persiana i llevar-nos amb un somriure i ganes de sortir al carrer. Sense barris no hi ha ciutat, però el barri no són només els edificis i els carrers; un barri és una comunitat de ciutadans que se’l fan seu, que el viuen i el pateixen i, sobretot, que es comprometen amb el seu futur. Gràcies a tots els que cada dia ajudeu a fer del vostre barri un lloc millor per viure-hi. Ada Colau Ballano L’Alcaldessa de Barcelona Edita Ajuntament de Barcelona Cap editorial Mar Padilla Consell redactor Equip del Pla de Barris Redacció Joan B. Roselló Lorena Montón Mar Padilla Esperança Sierra Serra Direcció d’art i disseny Agitació Gràfica Mot Impressió Rotimpres © Textos: els autors © Il·lustracions: els autors © Fotografies: els autors Aquest diari ha estat confeccionat amb paper reciclat i imprès localment. Març de 2020 2 — Editorial DIARI DEL PLA DE BARRIS Dia a dia, barri a barri Trinitubers Vídeos a YouTube Un projecte com a eina educativa i de creació educatiu més enllà d’identitat de barri Una de les iniciatives amb més èxit ha estat la de l’estrictament dels TriniTubers. Es tracta d’una activitat audi-ovisual on els alumnes fan servir el llenguatge dels youtubers per fer vídeos relacionats amb el veïnat. La manera de posar-ho en pràctica acadèmic és ben senzilla: es fan petites formacions on tots els nens i les nenes aprenen a executar les diverses parts necessàries per fer un ví- deo. D’aquesta manera, un porta la càmera, un altre s’encarrega del so, un altre del micrò- fon... “Els estudiants són com periodistes”, comenta el director del centre. “Per exemple, els nois i les noies de segon de primària estan L’Institut Escola / Espai Educatiu fent un seguiment de les obres que s’estan fent Trinitat Nova no té res a veure a l’edifici”, afegeix. Però els alumnes ja han pogut posar en pràctica aquesta activitat amb la resta de centres amb la cobertura, per exemple, de la rua de educatius de Barcelona. És un carnaval. Una de les activitats més recents ha projecte que planteja treballar estat un rap que han creat els nens i les ne- nes de sisè de primària i que pocs dies després de forma global, integrant de pujar-lo a la xarxa sumava més de 2.000 vi- diversos agents de la Trinitat sites. TriniTubers dona la possibilitat que els infants coneguin el barri i els seus companys i, Nova per promoure la cohesió sobretot, se’ls dona una força d’identitat molt social i la construcció d’una positiva que esdevé imprescindible en la seva formació com a persones. identitat de barri de la qual els estudiants se sentin orgullosos. REDACCIÓ — De fet, el seu nom ja ho indica. I és que no estem parlant d’un col·legi o d’un institut que funciona de 02 forma tradicional, sinó d’una proposta educativa 01 Parc de l’Amistat. Projecte artístic de l’Institut Escola Trinitat Nova. completament diferent. “L’objectiu és establir un mirall del que es fa al barri, una escola enriquida 02 Infants de l’Institut Escola, gaudint de l’hora del pati. perquè les persones se’n sentin orgulloses”, expli- ca Joan Artigal, el director del centre. L’institut escola està dividit en tres edificis, al objectius comuns. “Quan tot va cap a una matei- centre dels quals hi haurà uns equipaments pú- xa direcció, l’acció educativa que realitzem sobre 01 blics d’ús comunitari: la biblioteca i el gimnàs. “La aquella comunitat tindrà èxit”, comenta el docent. biblioteca és comunitària i és on treballem tot el Una de les maneres d’aconseguir-ho és in- tema d’audiovisuals. Pel que fa al gimnàs, encara tegrant les dues llars d’infants que hi ha al barri, en construcció, estarà equipat de manera que s’hi l’Escola Bressol Municipal Trinitat Nova i la Llar entri pel carrer i que també pugui ser un espai es- d’Infants Airet, amb els cursos de P3. Aquest pro- cènic”, comenta Artigal. jecte propicia que els nens i les nenes, les famílies Però què és el que fa que l’Institut Escola / Es- i els equips educatius es barregin i comparteixin pai Educatiu Trinitat Nova sigui diferent? “El tipus espai per tal de donar una continuïtat al projecte de projecte. No és escolar, sinó global”, afirma el educatiu. “Hem alterat els cicles de l’escola perquè director del centre, i afegeix que “l’objectiu és re- es pugui donar aquesta continuïtat, que facilita la cuperar la confiança i l’acció socioeducativa del millora de l’educació i que s’hi estableixin vincles barri en aquest nivell, fer-lo un centre enriquit”. de confiança. També fem l’acompanyament de I és que les millores educatives passen per fer l’alumne quan canvia d’etapa, mantenint alguns 02 que l’entorn de l’infant estigui mobilitzat, amb uns professors del cicle anterior. Així, l’infant se sent 01 Club de vídeo de l’Institut Escola. segur i fort, fet que l’ajuda que tingui èxit en l’àmbit 02 Notícia al canal TriniTubers. educatiu”, ens explica. Un altre punt a destacar d’aquest sistema és el seguiment de tutories individuals amb cada alum- ne, amb les quals es pot tenir un control acurat de la seva evolució. En aquest procés també hi partici- pen les famílies, per tal que la cohesió sigui plena. Però si hi ha una cosa que caracteritza l’Institut Escola / Espai Educatiu Trinitat Nova és el desen- volupament d’activitats relacionades amb el món audiovisual. “Fem propostes perquè tothom se senti competent i són obertes a tots els nois i les noies del barri, tant si estudien aquí com si són de fora”, comenta el director. Encara queden aspectes per implementar, però, tal com diu Joan Artigal, “es respira que ens sentim més orgullosos de ser de la Trinitat Nova”. Es tracta d’una feina educativa i social que parteix de l’esco- la, on els professionals treballen perquè els seus estudiants treguin el millor de si mateixos. — 01 Dia a dia, barri a barri — 3 La Trinitat Nova Accions Lleure educatiu Baobab ha Els joves de la Trinitat Nova ajudat que posen en marxa el seu els joves del barri uneixin REDACCIÓ — propi cau esforços El Pla de Barris de la Trinitat Nova és una per crear realitat de més de 40 accions en marxa, Dins les propostes de lleure educatiu, una de les més signifi-catives ha estat la del Baobab. D’una banda, s’ha creat un cau un espai de però és, sobretot, una immensa trama que està sent el caldo de cultiu del jovent del barri, integrants lleure propi de persones amb un motor comú: la i impulsors d’aquest esplai. L’impacte d’aquest projecte és lluita contra les desigualtats. Aquesta molt positiu i està ajudant els joves del barri a crear una xarxa per interaccionar i portar a terme accions col·lectives. El de trama demostra com podem canviar les la Trinitat Nova es va crear a l’octubre del 2018 i va adherir-se 01 L’agrupament escolta Trinitat Nova va guanyar el premi d’Educació en coses gràcies a les reflexions, el treball a la Federació d’Escoltes Catalans, amb les unitats de les di- el Lleure de la Fundació Carulla. verses franges d’edat i un grup de joves del barri que integren i l’empenta d’un munt de persones: les l’equip de caps. D’aquesta manera s’amplia l’oferta de lleure, 02 Grup de Crossfit de la Trinitat Nova. que arriba fins als campaments urbans de l’estiu, on les famí- 03 Obres a l’illa d’habitatges entre els que conformen els grups impulsors de lies amb menys recursos econòmics tindran la possibilitat de carrers d’Aiguablava i Portlligat. cada pla —formats per veïnes i veïns de deixar-hi els seus fills i filles perquè juguin, es relacionin i par- 04 La bicicleta recorre la Trinitat Nova per atendre persones interessades cada barri—, les que formen part dels ticipin en el lleure i l’oci del barri. Baobab està ajudant a crear en rebre orientació laboral.aliances entre els joves i les joves de la Trinitat Nova per tal equips municipals del districte de Nou 05 Trinitú Fest.que les dinàmiques del territori canviïn i s’acabi convertint en Barris i els membres de desenes d’en- un barri amb poder d’atracció. 06 Entrevista al canal TriniTubers. 07 Formació gratuïta d’activitats titats, associacions i cooperatives de de carnisseria. cada barri. A continuació us expliquem algunes d’aquestes 42 accions. 01 ¿Solos en la Trini? Millores a l’espai públic Enfortiment de les Accés universal als carrers relacions comunitàries d’Aiguablava i Portlligat El projecte “¿Solos en la Trini?” neix amb vocació d’enfortir La millora del espais entre blocs dels carrers d’Aiguablava i la vida social i comunitària del barri. Arrencà al juliol de 2017 Portlligat ha estat una de les demandes històriques del veï- amb una presentació i fòrum participatiu al casal del barri, on nat de la Trinitat Nova. Situada a la zona nord del barri, a tocar tots els assistents hi van poder intervenir. “¿Solos en la Trini?” de l’Ateneu, aquesta illa d’habitatges es regeix per una anti- es va fer en col·laboració amb el Departament de Psicologia ga configuració del territori que no havia tingut en compte la Social de la Universitat de Barcelona. El resultat del treball va possibilitat d’un accés universal. Les necessitats del barri han donar peu a una segona intervenció comunitària al barri, que canviat i per aquest motiu s’han començat a dur a terme les ha estat latent al territori durant tot el 2019: les organitzado- obres que hauran d’eliminar les barreres arquitectòniques exis- res comunitàries. Aquestes han fet aflorar interessos compar- tents. La instal·lació d’un ascensor entre l’entrada del metro i tits al barri, com la pràctica de la marxa nòrdica d’un grup de la zona d’habitatges esmentats farà que el desnivell del carrer 03 dones i el crossfit que realitza setmanalment un grup de joves Aiguablava quedi neutralitzat. Aquesta mesura, juntament amb La instal·lació entre 20 i 40 anys. D’aquesta manera s’ha contribuït a la crea- el disseny d’un sistema de plataformes, garantiran tant la mo- ció de nova xarxa social i comunitària a la Trinitat Nova. bilitat com l’accessibilitat dels residents. La redacció del pro- d’un ascensor jecte de remodelació va iniciar-se al mes de febrer del 2017 i i d’un sistema va preveure la renovació de tota la zona d’arbrat que, amb les arrels, aixeca el paviment i dificulta la circulació. D’aquesta ma- de platafor- nera s’aconseguirà millorar el pas dels vianants. L’execució de mes garantirà la nova urbanització d’aquest espai públic es divideix en quatre l’accés i la fases, que han inclòs un procés participatiu per part dels veïns i les veïnes, que han pogut fer les seves propostes, participar en mobilitat els dissenys i recollir algunes de les necessitats del territori. El diagnòstic elaborat té en compte millores que afectin la pobla- ció sènior, amb una zona d’aparells per fer exercici, un equipa- ment que poden fer servir tots els veïns i veïnes del barri. A més a més, el projecte pretén dur a terme aquestes millores amb una perspectiva de gènere i treballant en l’àmbit de la segure- tat en aquests carrers. També es vol garantir més presència de verd, un accés millor als equipaments del barri i una adequa- ció dels interiors d’illa. 02 4 — Accions DIARI DEL PLA DE BARRIS Trinitú Fest El món de YouTube i l’audiovisual com a eines de cohesió entre els joves YouTube és un dels escenaris on es mou el jovent d’avui dia. Per això, des de la Trinitat Nova s’ha apostat per la creació del Trinitú Fest, un festival on els joves del barri poden exposar les seves creacions audiovisuals relacionades amb diversos temes que afecten el nostre barri. El festival s’ha dut a terme en tres sessions espaiades durant l’abril del 2019. En tot mo- ment, aquest projecte ha perseguit la reflexió sobre els con- tinguts i usos de les xarxes socials. La iniciativa va sorgir per part d’un noi que patia assetjament a través de les xarxes i que es va interessar per obrir un canal on poder expressar-se. A partir d’aquí es va crear un grup de joves que, amb reunions setmanals, tallers i l’ajuda de professionals en audiovisuals, han anat coneixent diversos aspectes del món youtuber, des de la ideació del contingut fins al disseny, passant per conèi- xer els diversos formats existents i saber com enfocar qües- tions de gènere. A més a més, també s’ha dedicat un espai de 04 reflexió a deconstruir la figura de youtuber com a professió Orientació laboral S’ajuda a de futur, aportant una visió crítica d’aquest món tan idealitzat. El grup de joves que hi participa tenen entre 12 i 16 anys, i Tuc Tuc, el servei itinerant accedir al un dels objectius que persegueixen amb el Trinitú Fest és do- mercat laboral nar a conèixer el barri i situar la Trinitat Nova al mapa per tal que ens ajuda a trobar feina que hi arribin joves d’altres zones. Aquest projecte basat en quan hi ha el disseny i la producció de vídeos per a YouTube busca que El 2019 es va posar en marxa el Tuc Tuc, el servei d’orienta- impediments, aprenguin i que sentin orgull de formar part d’aquesta comu- ció laboral itinerant que recorre la Trinitat Nova per informar com la nitat de veïns. sobre noves oportunitats de formació i feina. Consisteix en una bicicleta amb remolc conduïda per una tècnica especi- convalidació alitzada en orientació laboral. Ella és la responsable d’ajudar de títols el veïnat amb aquest servei adreçat a persones a l’atur o en situació de precarietat laboral. Si algú vol canviar de feina o obtinguts tenir coneixement de les opcions formatives de les quals dis- a l’estranger, posa per millorar a la seva feina actual o per optar-ne a una de millor, el servei d’orientació laboral itinerant és el seu recurs posant a ideal. De fet, aquesta iniciativa va més enllà de la delimitació l’abast tots de la Trinitat Nova, perquè ofereix informació i recursos no només del barri, sinó del districte i de tota la ciutat. D’altra els recursos banda, i segons la demanda, s’organitzen sessions grupals formatius als equipaments del barri, tot i que també hi tenen cabuda les tutories individuals. D’aquesta manera, la persona que vulgui i laborals dels una atenció més personalitzada pot reunir-se amb la tècnica quals disposa del Tuc Tuc i exposar-li les seves necessitats. En casos més puntuals, també es poden atendre demandes particulars per Barcelona sol·licitar formacions que encara no s’estiguin oferint de for- 05 ma gratuïta a la ciutat de Barcelona. Fins i tot, es té l’opció de comptar amb el suport d’empreses o entitats per organitzar formacions especialitzades amb un determinat grup. 06 Foment de l’ocupació Formacions en oficis de mercat i automoció per accedir al mercat laboral Amb la intenció de fomentar l’accés al mercat laboral al veïnat de la Trinitat Nova, s’han dissenyat diversos projectes encarats a l’aprenentatge d’oficis de mercat i del sector de l’automoció, un dels quals té més demanda laboral. D’aquesta manera, professions més tradicionals, però que continuen sent necessàries, s’incorporen a l’oferta formativa. La iniciativa se suma a tallers i for- macions que ja s’han ofert a la ciutat de Barcelona, però que no han tingut repercussió a la zona de la Trinitat Nova. En el cas dels oficis, l’aprenentatge se centra en ocupacions relacionades amb la carnisseria, la xarcuteria i la peixateria. Pel que fa als oficis de l’automoció, es treballa conjun- tament amb l’Escola Monlau per tal de facilitar-hi l’accés a les persones interessades. Els cursos estan finançats en un 100 % pel Pla de Barris i presenten una bona perspectiva d’inserció laboral. Estan plantejats perquè siguin de mitja jornada per permetre la conciliació familiar. La beca finan- ça totalment el transport per arribar al punt de la ciutat on s’imparteixi la formació, i les persones que vulguin beneficiar-se’n no cal que tinguin l’ESO. 07 Accions — 5 La Trinitat Nova Xavier Ribas — La Trinitat Nova 6 — Projecte fotogràfic DIARI DEL PLA DE BARRIS Aquesta fotografia forma part de la col·lecció “Setze barris. Mil ciutats: Fotografies per a altres relats de Barcelona”, exposada des del 16 de febrer fins al 31 de març del 2019 a l’edifici del Borsí (plaça de la Verònica, al barri Gòtic). Projecte fotogràfic — 7 La Trinitat Nova EL SUPLEMENT DIARI DEL PLA DE BARRIS A BARCELONA REVERTIM LES DESIGUALTATS ENTRE ELS BARRIS DE LA CIUTAT El Besòs i el Maresme La Verneda i la Pau El Bon Pastor i Baró de Viver La Trinitat Nova Zona Nord La Trinitat Vella Les Roquetes Sant Genís dels Agudells i la Teixonera La Marina El Raval sud i el Gòtic sud Editorial Mapa de les obres Accions del Pla Entrevista a la contra: L’educació als barris del Pla de Barris de Barris Oriol Nel·lo Barris d’oficis Pàg. 2-3 Pàg. 4-5 Pàg. 6-7 Pàg. 8 L’educació als barris, una arma carregada de futur 01 02 REDACCIÓ — En la lluita contra les desigualtats, “No hem de deixar mai els professors sols”, diu Integrasons (orquestes de percussió) i EducArtS el Joan Artigal, el director del nou institut Trinitat (música, circ, teatre i dansa) permeten que fora el Pla de Barris, conjuntament amb Nova, al barri del mateix nom. El Joan creu que la de l’horari escolar els nens i les nenes puguin se- l’Institut Municipal d’Educació de veritable arma educativa és la suma d’una comu- guir gaudint de la cultura si així ho desitgen.nitat formada per l’escola, la familia, el barri i les No hem d’oblidar la importància de l’educació Barcelona, el Consorci d’Educació administracions, amb objectius comuns. Aques- en el lleure, on també diversos informes ens aler- i l’Institut de Cultura de Barcelona, ta escola, amb una proposta educativa global i la ten de les desigualtats existents en l’oferta entre seva remodelació integral, va pel camí de ser un uns barris i altres de la ciutat. Per aquest motiu el desenvolupa un centenar nou pol educatiu de referència a Barcelona. Un Pla de Barris, juntament amb l’Institut Municipal d’actuacions —quantitaves dels pilars d’aquest projecte és oferir una educa- d’Educació de Barcelona, impulsa el projecte Ba- i qualitatives— per millorar ció de llarg alè, un camí que comença en l’escola obab (creació de nous espais i caus, i suport als bressol i acaba al batxillerat. La segona idea és existents) i el projecte Temps de Joc (espai de l’educació en els barris més que l’escola ha de ser un espai obert a tot el ve- trobada els dissabtes al matí on l’esport s’utilitza vulnerables. L’Ajuntament de ïnat, una nova biblioteca-mediateca i el gimnàs, com a eina educativa). —uns espais que es vol que siguin oberts al barri Barcelona ha invertit 29 milions per a ús de tots els veïns i veïnes, dins i fora de d’euros en posar en marxa l’horari escolar. El tercer pilar d’aquest centre és que inclou la comunicació audiovisual com a eix obres de millora d’estructura, transversal per a totes les edats. implementar tecnologies de Com a la Trinitat Nova, la cultura i la seva ex-pressió en les diverses disciplines artístiques la informació i la comunicació, (música, circ, teatre, dansa, audiovisuals, plàstica, i reforçar els equips pedagògics poesia…) ha entrat a totes les escoles i instituts amb el programa Pla de Barris, amb el convenci- amb la incorporació de perfils ment que l’art ajuda a crear un entorn més atrac- socials als centres escolars. tiu, i permet treballar competències relacionals i valors com el compromís, el treball en grup, la Aquestes millores han arribat a convivència, l’esforç, entre altres, a la vegada que escoles bressol, centres d’infantil ofereix experiències artístiques a nenes i nens que, sovint, no tenen l’oportunitat d’experimentar. i primària, i instituts dels 16 barris La Caixa d’Eines (catàleg de propostes artístiques del Pla de Barris, com per exemple que ajuden les escoles a triar el projecte que més s’adeqüi a les seves necessitats), EducArtS (pro- l’institut escola Trinitat Nova, posta artística a les escoles de Zona Nord de Nou el Til·ler, l’institut Rambla Prim Barris) i la proposta d’audiovisual o música com a eix vertebrador de tot el projecte educatiu de l’Ie o l’escola Bàrkeno. Trinitat Nova o el Til·ler de Bon Pastor són exem- 01 Participants del programa EducArTS ples que expliquen aquesta voluntat. a la rua de Carnestoltes. Les propostes de Vozes (ensenyaments musi- 02 Un alumne aprèn circ amb el programa cals, especialment instruments de corda i corals), Caixa d’Eines. 2 — Reportatge EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS Barris d’Oficis: A diferents una oportunitat necessitats, diferents real d’aprendre respostes treballant L’ocupació com a prioritat per combatre les desigualtats 03 04 05 REDACCIÓ — REDACCIÓ — Un grup d’alumnes rep clases per aprendre a cui- pagar les factures mensuals. El Mariano és cons- Una de les causes més importants que defineix dar persones dependents. Entre tots fan un mu- cient que aquest programa és un tren que no pot la desigualtat és el nivell d’atur i la precarietat la- ral: s’han dibuixat ells mateixos cuidant uns avis deixar escapar: “Em donen un bon titol, em pa- boral. Per tant, ja des dels inicis del Pla de Barris, en un espai luminós, a l’aire lliure. En una canto- guen i m’ajuden a buscar feina.” I creu en el seu l’activació econòmica dels barris ha estat un ob- nada del mural s’hi llegeix: “Un moment nou, di- nou futur com a cuidador: “D’alguna manera, és jectiu bàsic del programa. Amb un pressupost de ferent i millor.” Parlen dels avis i d’ells mateixos. una feina que ja he fet, m’agrada la gent i tinc faci- més de 10 milions d’euros, s’han posat en marxa Molts d’aquests alumnes tenen més de 50 anys litat per relacionar-me, la veritat”, diu convençut. més de 70 projectes i programes per reduir l’atur i i fins fa poc vivien en l’atur o encadenant treballs Una tarda d’hivern, a les clases del programa millorar les oportunitats laborals des de diferents precaris. Amb el programa Barris d’Oficis, la seva Barris d’Oficis, el Mariano, amb 29 companys i fronts, amb respostes més adequades a neces- sort ha canviat. El Mariano, conegut per tothom companyes més, rep les indicacions de la Ma- sitats diferents, sumant esforços amb Barcelona com el Marian a Sant Genís dels Agudells, treba- carena, la professora que ensenya les primeres Activa, amb els equips de districte i amb la xar- llava els matins cuidant un home de 89 anys amb nocions sobre la percepció de les cures i el tre- xa d’entitats de cada territori. El programa Barris demència senil, als migdies en un magatzem i ball entre persones. Toca parlar sobre el respec- d’Oficis treballa en l’àrea de la formació i el foment a les tardes a un bar. “Tot per una miseria”, diu. te al temps i a la paraula dels altres, aprendre a de l’ocupació i sempre amb perspectiva de gène- Ara, el Mariano té probabilitats reals que millori escoltar i a teixir de forma metafòrica —i també re, i n’hi ha molts altres. Per a les empreses ubica- les seva situació laboral i, amb ella, el seu futur. real, amb un joc de corda— una xarxa de con- des als polígons industrials s’ha posat en marxa Des del 2019 el Mariano és una de les 75 perso- fiança i suport. Al llarg dels pròxims mesos, els un pla de dinamització que ofereix serveis d’es- nes que cursa el Barris d’Oficis, un programa de alumnes rebran també formació de pautes d’hi- tratègia de vendes o d’acompanyament i treball treball i formació que inclou un contracte laboral giene, alimentació, mobilitat o acompanyament de networking en fires de la ciutat. També s’han d’un any, a jornada completa i amb unes condici- social per millorar la qualitat de vida de les per- engegat a tots els barris una sèrie d’accions d’im- ons salarials dignes. D’aquesta manera, els alum- sones que cuidaran. puls de l’economia social i solidària, com el cas de nes seleccionats poden dedicar tot el seu temps La Mireia Donés és coordinadora de Barris Las Magas a la Trinitat Vella, un projecte per for- i la seva energia a aprendre un ofici sense inter- d’Oficis a la Fundació Sant Joan de Déu, una mar-se en l’elaboració de vestuari d’espectacles. rupcions, ja que reben un sou i, per tant, tenen la de les entitats que desenvolupa el programa. Li Una altra de les línies de treball és la dinamització seguretat que al llarg de tot aquest temps podran brillen els ulls quan parla del repte que suposa: econòmica en el mateix barri, que ajuda a finançar “Les persones que fan el curs són molt hetero- iniciatives posades en marxa pel mateix veïnat, gènies, i han viscut situacions vitals diferents i moltes vegades com a resposta a la brutal crisi complexes.” econòmica dels últims anys. — El programa Barris d’Oficis, adreçat a perso- nes residents als barris on l’Ajuntament de Bar- celona desplega el Pla de Barris, ofereix aquesta L’àmbit d’activació formació d’atenció sociosanitària a persones en situació de dependencia, però també d’altres econòmica del feines, com auxiliar sociosanitari, cura de perso- Pla de Barris ha posat nes en situació de dependència, neteja industrial 03 Una tarda en una classe del programa i gestió de residus, i manteniment i reparació. — en marxa més Barris d’Oficis. 04 Una veïna de la Marina promociona de 89 programes el programa La Marina Dona Empenta. per millorar les 05 Participants al projecte Las Magas, a la Trinitat Vella. oportunitats laborals La crònica — 3 Sense barris no hi ha Barcelona Mapa d’obres del Pla de Barris El Raval sud i el Gòtic sud 01. Reurbanització i millores dels jardins de les Voltes d’en Cirés per potenciar l’ús i la programació d’activitats per al veïnat als equipaments del voltant dels jardins. 02. Reurbanització i millores de la rambla del Raval, plaça de Salvador Seguí i plaça de Vázquez Montalbán per dinamitzar els espais, potenciar-hi els usos veïnals, afavorir la convivència i connectar els tres espais. 03. Millores als Jardins de Sant Pau del Camp. 04. Millores de la façana del Centre Cívic Drassanes. 05. Millores dels espais d’entrada de les escoles Drassanes, Rubén Darío, i Collaso i Gil. 06. Remodelació de la plaça de Sant Miquel: nou espai sense cotxes i ampliació de la zona de jocs. La Marina 07. Nou espai per a joves i entitats del barri de la Marina. 08. Millores dels entorns de l’espai públic de l’antiga colònia Santiveri. 09. Renovació i millora dels Jardins de la Mediterrània. 10. Instal·lació de nous ascensors verticals a la zona del Polvorí. 11. Nova pista de bàsquet als Jardins Can Farrero. 12. Reurbanització i millores de la zona verda del carrer de la Química. 13. Construcció d’un skate park a la plaça del Moviment Obrer. 14. Millores a l’Escola Enric Granados. 15. Millores a la sala de teatre de l’Escola Bàrkeno. Sant Genís dels Agudells i la Teixonera 16. Millores a la plaça de Matías Guiu. 17. Instal·lació d’escales mecàniques al carrer de la Mare de Déu dels Àngels. 18. Instal·lació d’escales mecàniques entre el carrer de Samaniego i el carrer d’Arenys. 19. Reurbanització i millores de l’entorn de la masia Can Soler. 20. Reurbanització del carrer d’Olvan. 21. Reurbanització dels entorns del Casal de Gent Gran de Sant Genís dels Agudells. 22. Reurbanització dels jardins del carrer de Tir. 23. Reurbanització i millores del carrer de Nínive. 24. Reurbanització i millores de l’espai esportiu de La Campa. 25. Millores a la plaça de la Font del Roure. 26. Millores a la plaça de la Teixonera. 27. Millores a la plaça de la Vall d’Hebron. 12 28. Millores a la plaça dels Garrofers. 7 29. Millores a la plaça d’Isop. 10 30. Creació d’un nou parc urbà i mirador La Marina El Raval sud al carrer de Santa Rosalia. 9 i el Gòtic sud 31. Instal·lació d’escales per a vianants 11 al carrer de Sant Crispí. 14 2 32. Millores a la Casa Taxonera. 413 615 3 1 La Trinitat Nova 5 33. Reurbanització dels espais interiors entre 8 els carrers de Portlligat, d’Aiguablava, de Maria Zambrano i de Nou Barris. 34. Arranjament de les connexions subterrànies de la Casa de l’Aigua. 35. Remodelació total de l’Institut Sant Jordi i creació d’un nou centre: Institut Escola Trinitat Nova. 36. Millores a l’antiga Escola Sant Josep Oriol per convertir-la en l’Institut Tecnològic de Barcelona 37. Millores puntuals a l’espai públic a l’entorn dels carrers de la Pedrosa i d’Aiguablava. Les Roquetes 38. Reurbanització i millores del carrer de Mina de la Ciutat. 39. Reurbanització de la plaça de Fornells. 40. Millores del pati i la sala d’actes de l’Institut Escola Turó de les Roquetes. 4 — Mapa d’obres EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS Les obres del Pla de Barris, així com les més de 600 accions que conformen el pla, tenen com a objectiu rebaixar les desigualtats socials que pateixen els barris. Per això, s’han prioritzat les intervencions que afavoreixen la vida comunitària, milloren l’accessibilitat dels barris i contribueixen a reduir les desigualtats educatives. Les intervencions es reparteixen en: – 10 transformacions integrals o millores en centres educatius – 40 obres de millora de l’espai públic, la connectivitat i l’accessibilitat – 14 obres de millora o creació d’equipaments comunitaris – 9 obres de millora o creació d’espais esportius a l’aire lliure La inversió total d’aquestes 73 obres és de 87 milions d’euros. Zona Nord 41. Reurbanització i instal·lació d’escales mecàniques a l’entorn de l’avinguda Sant Genís de Rasos de Peguera. dels Agudells 42. Adequació dels vestidors del camp i la Teixonera de futbol de Ciutat Meridiana. 44 42 43. Cobertura i millora de la pista 25 20 41 del Campillo de la Virgen. 44. Reurbanització i millores de l’antiga Zona Nord 46 zona esportiva de Ciutat Meridiana. 43 45 45. Millores de la senyalística al barri 19 23 47 de Torre Baró. 21 46. Construcció d’una Oficina de l’Habitatge, 22 Les Roquetes 58 OAC i Punt d’Assessorament Energètic 38 a la Zona Nord. 27 24 40 3918 47. Millores d’accessibilitat per al transport 16 17 26 29 28 33 34 36 públic a Torre Baró. 31 30 32 37 35 59 60 El Bon Pastor i Baró de Viver La Trinitat 56 55 48. Reurbanització i remodelació Nova 57 del carrer de Caracas. La Trinitat 49. Reurbanització i millores a la plaça Vella de Mossèn Cortinas. 50. Renovació del clavegueram dels carrers 53 50 de Clariana i Campins. 51 51. Construcció d’un nou camp de futbol a Baró de Viver. 48 52. Nou Casal de Gent Gran del Bon Pastor. 53. Remodelació i millores de l’espai esportiu El Bon Pastor Club de Lluita. i Baró de Viver 54. Transformació de l’antic Institut Cristòfol 52 54 Colom en el nou Institut de Formació Professional Rubió i Tudurí. 49 La Trinitat Vella 55. Reurbanització i millores al carrer de la Foradada i nova plaça dels Drets dels Infants. 73 67 56. Nou Casal de Gent Gran de la Trinitat Vella. 71 68 69 72 57. Remodelació, adequació i millores del La Verneda passatge de la Trinitat i de l’Espai Barcino. i la Pau 70 58. Creació d’una cal·listènia esportiva i millora dels camins i l’enllumenat dels entorns del Camí de Ronda. 59. Remodelació i millores de l’Escola 65 Ramón y Cajal. El Besòs 63 62 60. Millores puntuals de l’espai públic i el Maresme 61 a l’entorn de la presó de la Trinitat Vella. 64 66 El Besòs i el Maresme 61. Reurbanització i millores al carrer d’Alfons el Magnànim. 62. Enderroc de l’antic cinema Pere IV per a la futura construcció d’un nou equipament. 63. Millores a l’Institut Rambla Prim. 64. Millores a la sala d’actes de l’Institut Barri Besòs. 65. Millores puntuals al Mercat del Besòs. 66. Remodelació i millores del menjador social i cooperativa Gregal. La Verneda i la Pau 67. Reurbanització i millores a l’espai públic de Via Trajana. 68. Reurbanització i millores de l’entorn del carrer de Camp Arriassa. 69. Nou circuit esportiu: millora dels espais esportius a l’aire lliure de la Verneda i la Pau. 70. Millores a l’Institut Bernat Metge. 71. Millores a la sala de teatre de l’Escola La Pau. 72. Millores dels jocs infantils als espais públics de la plaça de l’Escola La Pau. 73. Millora del Casal de Gent Gran Verneda Alta. Mapa d’obres — 5 Sense barris no hi ha Barcelona El Pla de Barris, present a 16 dels barris més desfavorits de la ciutat, Nous lideratges ha posat en marxa més A la recerca de nous de 600 accions per reduir les lideratges als barris desigualtats socials en aquests territoris. En aquest espai Els barris de Barcelona són ens vius. Es reno- n’expliquem algunes. ven i creixen. Però no tothom té temps, espai o coneixements per participar activament en les decisions que conformen el present i el fu- tur del barri. Per això es va posar en marxa el programa Nous Lideratges, que ja ha celebrat la seva tercera edició. Aquest projecte, impul- sat pel Pla de Barris, la Fundació Jaume Bofill i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, és una formació vivencial adreçada a joves dels 01 barris més desfavorits de la ciutat. El projec- te promou el procés d’empoderament de les persones participants i, alhora, dona formació sobre aspectes de desenvolupament comuni- tari per contribuir millor a construir o reforçar el teixit social i ser promotors de propostes col·lectives. Al llarg del programa, una quinzena de joves de les àrees de Barcelona on actua el La salut als barris Pla de Barris s’han conegut, s’han apropat a la L’impuls de la vida tasca d’entitats socials i culturals de diferents àmbits, han entrevistat diversos dirigents polí- en comú, un hàbit tics i han après a construir un projecte social.Jessica Sala, periodista en una publicació saludable del barri de la Marina i una de les participants, afirma que el programa l’ha ajudat a empode- rar-se i tirar endavant projectes de la seva as- L’Agència de Salut Pública, en el seu últim in- sociació. “Ara sé que puc fer més coses, que forme, alerta del creixement de les desigual- no m’he de posar límits i que puc anar més tats en l’àmbit de la salut, desigualtats que 02 lluny”, diu. acaben generant que l’esperança de vida entre Programes com aquests son importants, en un ciutadà d’un barri de rendes altes pugui arri- aquests barris, ja que als territoris més vulne- bar a ser 8 anys superior que la d’algú d’un bar- rables és on hi ha més dificultats per identificar ri de rendes baixes. Amb la voluntat d’ajudar a nous actius comunitaris i fer emergir iniciatives reduir aquestes diferències, el Pla de Barris ha impulsades per la mateixa població. — treballat amb les àrees, departaments i distric- tes per tal de donar un impuls en aquells as- pectes que es consideren importants a l’hora de potenciar hàbits saludables, que s’acaben traduint en una millora del benestar físic i emo- cional de tots els veïns i veïnes. Es per aquest Més de quaranta joves motiu que tots els plans de barri compten amb s’han apropat a la tasca projectes que, d’una manera o d’una altra, te- 03 nen el mateix objectiu, encara que la forma 01 Gent gran de Sant Genís dels Agudells d’entitats socials a la piscina de l’Hospital de Sant Rafael. d’apropar-s’hi sigui a través de l’esport, de l’ali- i culturals de diferents 02 Jessica Sala participa al programa mentació, de potenciar les relacions socials i Nous Lideratges als Barris. àmbits evitar l’aïllament, de l’aprenentatge d’habilitats 03 Participants a una sessió del programa parentals, entre altres. Nous Lideratges als Barris. Per exemple, per al veïnat de més edat dels 04 Joves de Sant Genís dels Agudells barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera a la nova Sala Jove. Formació s’han posat en marxa programes com Fem Sa- 05 Festa comunitària de la Pinya (les Roquetes). lut a la Piscina, on persones grans en situació a entitats d’aïllament i vulnerabilitat desenvolupen acti- vitats lúdiques i terapèutiques a la piscina de Una eina clau l’Hospital de Sant Rafael. Un altre projecte que per reforçar inclou l’esport —en aquest cas, el criquet— per obrir i reforçar l’acció comunitària és Les Dúnia, els moviments als barris del Besòs i el Maresme, i la Trinitat comunitaris Vella. És un programa adreçat específicament a noies de famílies nouvingudes, per ajudar-les a teixir noves xarxes de sociabilitat. D’aquesta Barcelona és una ciutat rica en esperit associ- manera, a través de l’equip de criquet femení es atiu i reivindicatiu. A molts barris el veïnat amb treballen aspectes com la inclusió social i la vi- inquietuds socials i ganes de canviar les co- sibilització del col·lectiu. Un altre exemple és la ses es troba, comparteix experiències i pensa Xarxa Sense Gravetat, un programa que ofereix com millorar el futur junts. Per mantenir obert un catàleg de tallers oberts a joves (16-25 anys) 04 aquest camí, les entitats del barri —agents provinents tant de la xarxa de serveis de salut clau al territori de potenciació de la xarxa co- mental com de la comunitat, en col·laboració munitària— han d’estar vives i en moviment. El amb els serveis i equipaments del territori. Pla de Barris vol reforçar els moviments comu- Moltes altres activitats del Pla de Barris en nitaris i, per això, al llarg dels dos últims anys, l’àmbit de la salut posen també l’accent en els conjuntament amb Torre Jussana, un centre aprenentatges en la cura de la primera infància de servei per a les associacions de la ciutat, en barris com el Bon Pastor i Baró de Viver, la ha posat en marxa un programa d’acompanya- Trinitat Vella o les Roquetes. — ment i formació de l’acció veïnal als 16 barris del Pla de Barris. Un total de 34 entitats han rebut formació en els quatre àmbits clau per al seu bon funcionament: la intenció, la participa- ció, l’acció i la gestió. — 05 6 — Accions EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS 06 Rehabilitació de finques, Barris jugables Rehabilitació al barri de Baró de Viver.07 La nova plaça Dolors Canals, Jardins, places i de finques al barri del Besòs i el Maresme. 08 Una nena juga en un parc infantil carrers més jugables Un programa d’ajuts de la ciutat.09 Infografia de la metodologia per als més petits específics per de les Marxes Exploratòries. garantir el dret “El descans, el joc i el temps lliure són tan im- a l’habitatge digne portants per al desenvolupament de l’infant com la nutrició, l’habitatge, l’atenció a la salut i l’educació”, diuen les Nacions Unides. Barcelo- Molts barcelonins i barcelonines saben que na ha decidit ser una ciutat més amable amb els l’Ajuntament ofereix subvencions per rehabili- nens i les nenes, i el que més volen —i neces- tar interiors d’edificis i façanes o per instal·lar siten— és jugar. Amb aquesta idea, i emmarcat ascensors. Però què passa si ho desconeixes, dins la mesura de govern “Barcelona dona molt o si no saps com demanar-los, o no tens cap de joc”, s’ha posat en marxa un pla per impulsar administrador de finques per fer les totes les una nova visió del joc a l’espai públic, afavorint gestions necessàries per posar-ho en marxa, i reconeixent la seva importància social i millo- o si al teu edifici no hi ha establerta cap comu- rant la vida comunitària. El Pla de Barris parti- nitat de veïns per posar-te d’acord i demanar cipa de ple en aquest projecte amb més d’una aquests ajuts? desena d’accions en marxa, reforçant nous es- El Programa de Rehabilitació de Finques, del pais que inclouen una àrea de joc o afavorint el Pla de Barris i el Consorci d’Habitatge de Bar- joc espontani en parcs i jardins, places i carrers. celona, va néixer per donar resposta a aques- 06 Alguns d’aquests projectes són la renovació tes situacions. L’Ajuntament de Barcelona va dels espais de joc als jardins de la Mediterrània, constatar que certes finques, degut sobretot al barri de la Marina, i a la plaça Mossèn Corti- a la seva complexitat social i econòmica, no nas, al Bon Pastor, així com la nova plaça que es aconsegueixen beneficiar-se de les polítiques farà als voltants de l’Escola La Pau, al barri de la de rehabilitació municipals i, per tant, queden Verneda i la Pau. “Ara és una plaça buida, on les al marge de processos de rehabilitació i de les famílies venen a buscar els infants i marxen. No convocatòries d’ajudes públiques. hi ha vida. Això canviarà molt en poc temps: les Aquest fet va empènyer a crear un progra- famílies de l’escola van participar en la propos- ma d’ajudes amb un finançament específic i ta per fer aquesta nova plaça i, d’aquí a poc, en uns criteris d’accés que clarament busquen aquest nou espai hi jugaran les nenes i els nens millorar finques degradades i amb una alta vul- i xerraran les famílies”, explica Sònia Burgués, nerabilitat social, per tal de facilitar-ne la reha- directora de l’escola. — bilitació. Els objectius del programa són: − Fer més accessibles les ajudes (que po- den arribar a ser del 100 % segons les condi- cions socials dels beneficiaris), incorporant un Marxes acompanyament tècnic, jurídic i social en tot el Exploratòries procés de rehabilitació.− Preservar les condicions de vida dels ac- Les dones canvien tuals veïns i veïnes, i evitar els possibles movi-ments d’expulsió. l’espai públic − Contribuir a la incorporació al mercat de 07 nou habitatge de lloguer social. − Contribuir a la cohesió social gestionant Qui decideix l’urbanisme de l’espai públic? Car- conflictes i propiciant la regulació de les comu- rers i places massa foscos, zones on no es pot nitats de propietaris. transitar amb un cotxet de bebè, falta de jardins A partir d’una potent diagnosi feta a tota la i parcs infantils... L’espai públic és de tothom, ciutat de Barcelona (UPC, 2017) i identificades però aquests són només alguns dels proble- les finques amb uns indicadors més crítics (so- mes que, amb ulls de dona, detecten les veïnes cials i de conservació), es va fer un treball de quan caminen pels barris. Per tal de revertir camp proactiu apropant-se a les comunitats aquesta sensació i millorar l’espai públic per detectades i oferint-los l’acompanyament en el a tothom, el  Pla de Barris, conjuntament amb procés de rehabilitació i la tramitació d’ajudes. l’àrea de transversalitat de gènere, va iniciar fa El treball de camp de l’equip tècnic ha mesos uns recorreguts a peu amb perspectiva permès detectar i acompanyar un total de de gènere, amb les veïnes, per trobar solucions 135 comunitats de propietaris de finques po- conjuntes que facin la vida més fàcil, agradable tencialment vulnerables i iniciar un total de i segura a tot el veïnat. D’aquesta manera, les 104 expedients (1.582 famílies beneficiàries) dones van observar in situ elements que difi- que acabaran rehabilitant la seva finca gràcies culten la vida quotidiana i que, si els canviem, al suport econòmic i social d’aquest programa. la milloren. Aquestes passejades, treballades Actualment, 38 finques ja han iniciat les obres i 08 prèviament en una sessió de preparació, s’han la resta preveuen fer-ho durant aquest 2020. — dut a terme als barris de la Marina, la Verneda i la Pau, la Trinitat Vella, el Bon Pastor, la Trinitat Nova, el Besòs i el Maresme i, recentment, al barri de les Roquetes. A principis del 2019, el veïnat de la colònia Santiveri i de tot el barri de la Marina —espe- cialment, les veïnes, és clar— han celebrat la El projecte, dotat amb reurbanització dels entorns, renovats a partir 15 milions d’euros, de les demandes que van sorgir en la Marxa Exploratòria amb perspectiva de gènere que beneficia al voltant es va fer a la mateixa zona fa dos anys. Se n’ha de 1.582 famílies millorat la il·luminació, la visibilitat, la vegetació 09 i l’amplada de les voreres, i s’ha renovat el cla- vegueram, el mobiliari urbà, tot el paviment i les àrees enjardinades. Ara, els carrers s’han tornat més accessibles, agradables i també segurs, per a les dones i per a tothom. — Accions — 7 Sense barris no hi ha Barcelona “Hem d’enfortir el teixit L’ENTREVISTA A LA CONTRA veïnal i les polítiques públiques per plantar cara a les desigualtats” Oriol Nel·lo, president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona REDACCIÓ — Per què el Pla de Barris dona tanta Davant la desigualtat i la importància a l’educació? segregació, necessitem cons- L’escola incideix de manera extraordinària en el progrés o el retrocés d’un barri. Les truir més ciutat i més societat. desigualtats es generen a través de meca- L’Oriol Nel·lo (Barcelona, nismes econòmics, però es reprodueixen a través d’altres mecanismes, i un d’aquests 1957), doctor en Geografia, és l’escola. La reducció de les desigualtats treballa, des de la universi- passa per mesures de caràcter econòmic. Però per evitar que la desigualtat es con- tat, des de l’escriptura i des solidi i creixi cal tenir un sistema escolar de la política per reduir les capaç d’oferir igualtat d’oportunitats a tots els nois i noies independenment del nivell desigualtats socials entre de renda de les seves famílies. les persones. Ho va fer des En aquests temps de globalització i polítiques transnacionals, ressurgeix de la Generalitat, al front de la reivinidicació de les polítiques lo- la Llei de barris (2004), i ara cals i de barri. Per què? D’on surgeix la idea del Pla de Barris? Travessem un període en què s’estan po- ho fa des del Pla de Barris de L’increment preocupant de les desigual- sant en dubte drets que nosaltres conside- l’Ajuntament de Barcelona. tats, agreujat sobretot a partir de la crisi, ràvem irreversibles: les pensions, la salut, L’Oriol està convençut que la fa que aquelles persones que tenen més l’educació. Cal defensar i refermar les po-necessitats de serveis i menor capacitat lítiques socials. I per fer-ho cal territorialit- complexitat de la desigualtat adquisitiva es vegin empesos a viure en els zar-les, és a dir, cal partir dels problemes urbana exigeix una interven- barris amb més dèficits urbanístics, educa- de cada lloc concret i projectar polítiques tius, de serveis… Això suposa un problema, adaptades a cada lloc. ció coral entre les iniciatives però, a la vegada, dona l’oportunitat de rei- Per què funcionen més les polítiques ciutadanes i unes polítiques vindicar, amb tota justícia, més serveis per socials si es territorialitzen?a aquests barris, per assegurar els drets Primer, perquè son més eficaces; segon, públiques robustes i innova- dels que hi viuen. Aquest és l’objectiu del perquè permeten implicar el teixit ciuta- dores. En aquesta entrevista, Pla de Barris: impulsar polítiques públiques dà, i tercer, perquè d’aquesta manera la específiques per lluitar contra els efectes ciutadania se les fa més seves. A més de l’Oriol subratlla que els drets de la desigualtat en aquells barris que més ser pensades en cada territori han de tenir socials s’han de defensar la pateixen, polítiques que permetin inter- l’ambició de cobrir tots els aspectes de la venir-hi de forma integral i transversal per vida del barri: de l’educació al comerç, de cada dia i que els barris orga- millorar les condicions de vida. l’habitatge a l’espai públic, de l’accessibili- nitzats són els que millor fan Què creus que s’està aconseguint tat als serveis. Ara bé, les institucions d’àm-amb el Pla? bit superior també tenen responsabilitats. front a les crisis. Una de les poques coses bones que ha sor- No és correcte pensar que les necessitats tit de la crisis tan profunda i brutal que hem dels barris s’han de tractar únicament amb patit és una florida molt important d’inici- recursos locals. L’Ajuntament de Barcelona atives ciutadanes, de formes alternatives pot tirar endavant el Pla de Barris perquè té d’organització, com els bancs de temps, la grandària que té, però els petits ajunta- els menjadors populars, etc. La peculiari- ments no ho poden fer, és impossible. O hi tat del Pla de Barris és que l’Ajuntament de ha una transferència de recursos des de la Barcelona el va concebre no de forma uni- Generalitat i des de l’Estat cap als ajunta- lateral, com a institució, sinó proposant als ment o no hi ha manera de millorar els bar- veïns dels barris de fer un pla junts, a partir ris vulnerables. d’allò que les entitats i associacions veï- Què podem aprendre d’un programa nals ja estaven fent o volien fer als barris. com el Pla de Barris? D’aquesta manera s’han aconseguit millo- Crec que aquest Pla confirma tres coses. res d’estructures i de serveis, així com mi- Una és la necessitat de coneixement, per llores organitzatives i de cohesió entre els mesurar i canviar la ciutat. L’altra és la ne- veïns. Aquest és un resultat que potser no cessitat de la intervenció des dels poders veus quan passes pels carrers, però és es- públics, per no deixar la ciutat en mans sencial: si tenim un teixit veïnal fort, tenim d’impulsos del mercat que generen desi- una major capacitat per plantar cara a l’ad- gualtat. I la tercera és que només es pot versitat, establir mecanismes de solidaritat tenir èxit si el veïnat s’organitza i fa seves que funcionen i, també, millorar la capacitat aquestes conquestes. — de reivindicar els drets socials. SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA www.pladebarris.barcelona Canal barri “La nostra “Amb els ulls “És molt feina va tancats ho interessant de caçar tornaria a fer” que tinguin oportunitats” Nerea Caballero – Participant en compte la en la formació Nous Lideratges Mireia Valls – Cap de projecte nostra opinió” del Pla de Barris a la Trinitat Nova Aquesta formació surt del Pla de Encarna Martínez – Veïna Barris i de l’Institut de Polítiques Pú- i participant de les Marxes El Pla de Barris de Trinitat Nova apos- bliques. Em van trucar per oferir-me Exploratòries ta per posar en valor la identitat del participar en aquest aprenentatge, barri i el seu orgull. A través d’un oci que no té res a veure amb el mètode divers i un nou equipament educa- tradicional. El plantejament semblava Vam ser un grup d’unes 15 dones de tiu, cultural i comunitari obert a tot el una bogeria, perquè havíem de tenir totes les edats que vam poder dir el veïnat, es fomenta un barri atractor i disponibilitat per passar nits fora de que creiem que es pot millorar o can- generador d’activitat. En els darrers casa. M’hi vaig engrescar i ha estat viar al nostre barri. Vam sortir quan ja tres anys s’han creat quatre noves una experiència increïble. Tres caps era fosc per detectar algunes man- entitats que poc a poc es van conso- de setmana molt intensos, sense pa- cances, com ara llocs que neces- lidant: una entitat de lleure educatiu, rar de viure experiències i conèixer sitaven més llum, sobretot per a la una AFA, una entitat cultural i una as- gent d’altres àmbits, d’altres barris seguretat de les dones. Però amb la sociació esportiva. Totes elles realit- i d’altres cultures, tots amb alguna Marxa Exploratòria també vaig des- zen activitats al nou espai educatiu cosa per oferir-nos. L’objectiu és cobrir indrets que no coneixia i que de la Trinitat Nova i van incorporant aplicar tot el que vam aprendre, sen- no sé si algú fa servir, com ara una dinàmiques i accions al barri que van tir i viure en el nostre dia a dia i en les espècie d’amfiteatre petit al qual es fent fort el teixit veïnal i millorant la nostres tasques tant professionals podria donar ús per fer-hi activitats. qualitat de vida de les persones. Cre- com de voluntariat. També ha ajudat En acabar el recorregut, ens vam reu- ar i sacsejar dinàmiques per generar a posar-nos en contacte amb perso- nir davant del Pla de Barris i vam po- impacte social: la nostra feina va de nes amb un mateix perfil i interès pels sar en comú el que havíem detectat. caçar oportunitats, connectar-les, moviments associatius. Hem tingut N’estic molt satisfeta, perquè poder generar-les… Teixim xarxes i alian- molta sort de trobar-nos i d’aprendre dir-hi la nostra és molt important. ces per tal que aquestes oportuni- tant. Amb els ulls tancats ho tornaria Som un barri molt adormit, però tats segueixin vives i puguin millorar a fer, sense cap mena de dubte. — sembla que comencem a desper- la vida de les persones. — tar. Per a mi és molt interessant que tinguin en compte l’opinió de les veï- nes, perquè no estem acostumades que se’ns pregunti, i nosaltres som, al cap i a la fi, les que som aquí. — “La veritat és “La veritat és “En el terreny que n’estic que tinc més personal encantada“ ritme del que i professional, Cati Villanueva – Participant em pensava“ aporta molt“ del programa Barri d’Oficis María José Lafuente – Participant Jordi Vergés – Tècnic de barri Al mes de gener vaig començar a fer del taller de percussió el curs sociosanitari. El primer mòdul Treballo a la Direcció de Serveis a les va ser de sanitat, el segon de psico- Al gener vaig entrar a formar part del Persones i al Territori, i la meva tasca logia, el tercer de nutrició i ara amb taller de percussió amb l’entitat de és la coordinació permanent per se- el quart estem fent les pràctiques. Bruixes i Bruixots. La idea és fer un guir els projectes en curs, sobretot La veritat és que n’estic encantada, reforç al taller infantil i, de fet, assa- pel que fa a educació, cultura i movi- tot i que em pensava que em cos- gem els mateixos tocs i tons que fan ments associatius. La feina conjunta taria una mica. Ara mateix soc en un els nens i les nenes per així acom- amb el Pla de Barris ha suposat una centre on hi ha gent gran amb molts panyar-los quan actuïn pel barri a la energia addicional tant a grups com problemes tant de mobilitat com psi- festa major, al casal del barri, etc. És a entitats que treballen en aquests cològics. Són persones que necessi- el primer cop que m’atreveixo amb el àmbits. La Trinitat Nova no és un ten molta ajuda. Jo tinc 64 anys i, si tambor i la veritat és que tinc més barri amb un teixit associatiu impor- soc sincera, haig de dir que aquesta ritme del que em pensava. M’agrada tant, però amb el suport que donem tasca m’ha donat la vida. Per a mi és molt l’ambient que es crea, perquè és es facilita aquest impuls per enfortir un repte personal i tinc moltes ganes un moment en què totes les mares i i tirar endavant els projectes. El cert de treure’m el títol. De fet, ja he dit els pares ens reunim i podem parlar és que encara segueix costant, però que, quan hi hagi ofertes de feina, jo de les nostres inquietuds, compartir amb la feina conjunta s’està con- vull ser la primera a optar-hi. I, si me’n experiències… És el nostre moment. tribuint al canvi. Pel que fa a la part quedo sense, hi aniré de voluntària. La meva filla hi participava l’any pas- educativa del projecte, m’ha servit M’encanta el que faig. A més a més, a sat, però aquest any no ha pogut. Diu per compartir una manera diferent banda de ser un títol amb moltes sor- que no ho faig malament i que l’any de fer les coses i veure com els di- tides, hem de pensar que cada cop hi vinent s’hi apuntarà amb mi. Aquesta versos equips de l’Institut Escola Tri- haurà més gent gran i que és neces- experiència per a mi està sent genial, nitat Nova ho viuen amb entusiasme sari atendre aquestes persones. — perquè, a banda de divertir-me, venir i il·lusió. S’estan generant coses molt a tocar el tambor és com una espè- bones. En el terreny personal i pro- cie de desfogament. De fet, no he fessional, aporta molt. — faltat a cap assaig dels divendres. — 8 — Canal barri DIARI DEL PLA DE BARRIS El Pla de Barris en xifres Amb més de 600 accions impulsades Educació durant els últims tres anys a Barcelona, aquests són alguns dels resultats més tangibles del Pla de Barris. 53 NENS I NENES QUE PARTICIPEN A L’ANY EN NOUS ESPAIS DE LLEURE EDUCATIU Dotació pressupostària Activitat econòmica 150.000.000 € DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA TOTAL A TOT EL PLA DE BARRIS 5 +5 NOUS PROGRAMES DE FORMACIÓ OCUPACIONAL MUNICIPAL AL BARRI 0 2016 2018 49 % 17 % 11 % 23 % Ecologia Drets Activitat Educació urbana socials econòmica Drets socials 15.489.781 € DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA TOTAL A LA TRINITAT NOVA 11.734 +18  %    AUGMENT DE PARTICIPANTS 9.961 EN PROGRAMES DE SALUT COMUNITÀRIA ALS BARRIS 2016 2017 DEL PLA DE BARRIS 40    42 % 6 % 8 % 44 % HABITATGES DE LA TRINITAT NOVA Ecologia Drets Activitat Educació QUE REBEN AJUDES PER A LA urbana socials econòmica REHABILITACIÓ DELS EDIFICIS ON VIUEN Població beneficiada Ecologia urbana Població de Barcelona 203.342 +12.108  m2 12,5% PERSONES AUGMENT D’ESPAIS D’ESTADA QUE S’HAN BENEFICIAT I PARCS INFANTILS A Barcelona hi viuen DEL PLA DE BARRIS 1.620.343 persones, segons Equival aproximadament a 1,5 camps de futbol. dades de l’Idescat. A TOT BARCELONA — Al barri de la Trinitat Nova 7.462 persones s’han beneficiat del Pla de Barris. Extracció de dades: 2019 El Pla de Barris en xifres — 9 La Trinitat Nova La crònica 01 02 “S’han donat subvencions del 90  % per millorar els locals en l’àmbit energètic i fer-los més accessibles” Una empenta per a l’activació comercial del barri REDACCIÓ — Perquè comptar amb poc més de 30 comerços presenten problemes de mobilitat. En aquest sen- en un barri és poc. A banda del mercat, els veïns tit, la configuració arquitectònica del barri no els Parlar de zona comercial a i les veïnes no disposen de més oferta que farmà- facilita l’accés a tot arreu, i per això s’ha impulsat la Trinitat Nova és molt difícil. cies, forns i alguna petita botiga amb productes una altra iniciativa amb intenció de millorar les de primera necessitat. “Si volen comprar unes sa- condicions dels locals. A banda de les deficiènci- La configuració inicial del bates o necessiten una serralleria, han d’anar fora es d’accessibilitat en els establiments, també s’ha territori no ha permès que per trobar-ho”, comenta Santi Ruiz, dinamitzador treballat per aportar solucions energètiques que s’hi creï un teixit de botigues comercial de l’associació de comerciants i de les siguin sostenibles tant econòmicament com pel empreses de la Trinitat Nova. Una de les primeres que fa a la normativa municipal vigent. En aquesta i comerços equiparables als mesures que s’han dut a terme ha estat un estudi proposta, que ha comptat amb la participació de que hi ha en altres zones de de camp per detectar els locals buits que hi ha a diversos ens de l’Ajuntament, s’han focalitzat els la zona i les condicions en què es troben. Com esforços a garantir l’eficiència energètica i l’ac- la ciutat. A banda del mercat a resultat s’han trobat 10 espais que, amb diverses cessibilitat (eliminant esglaons i col·locant-hi ram- municipal, no hi ha gaires reparacions, podrien ser condicionats per conver- pes, per exemple) i millorar la imatge exterior de tir-los en establiments comercials. El document les façanes. Un total d’onze comerços s’han ad- opcions perquè el veïnat del cens que s’ha fet incorpora les característiques herit a aquesta proposta, per a la qual han comp- pugui adquirir els productes de cada local (titularitat, superfície, plànols, etc.) i tat amb una subvenció del 90 % de les despeses, una estimació econòmica del que en suposaria a més de facilitats per fer front als pagaments del que necessita prop de casa. la rehabilitació. “Aquesta iniciativa ha estat molt 10 % restant. Per tal de canviar aquesta bona. Hem pogut fer un inventari i posar damunt la Les obres van finalitzar al gener del 2019 i l’as- taula les mancances que hi ha i les condicions dels sociació de comerciants ha tingut un paper molt realitat s’han impulsat diver- locals”, reflexiona. destacat en la divulgació i l’execució del projecte. ses iniciatives que tenen Ara bé, cal tenir en compte que la reactivació Aquest ha estat un exercici transversal per com a objectiu detectar quins d’aquests locals buits no serà cosa d’un dia. “Hi ha part de l’Administració que tot just comença a do-diversos factors que han fet que hagin quedat de- nar fruits, però que encara té camí per recórrer. són els locals buits de la zona socupats. D’una banda, hi ha el fet que no formin “Hem de picar pedra. Totes les accions han estat i donar una empenta a la part d’un espai comercial amb altres establiments molt positives, però la transformació de la realitat propers. Més aviat estaven arraconats, un fet que actual serà més lenta. Cal promocionar i fer una xarxa comercial. dificulta que hi hagi activitat comercial. D’altra ban- bona publicitat de les possibilitats que ofereix el da, el preu dels lloguers tampoc hi ha ajudat. Si barri en aquest sentit i, a poc a poc, ajudar a acti- tens un comerç i gairebé no vens, i a més a més var l’activitat comercial a la Trinitat Nova”, conclou has de pagar un lloguer que no és barat, precisa- Santi Ruiz. — ment…, és normal que al final acabis tancant”, co- 01 El barri compta amb poc més de 30 comerços. menta el Santi. Per tal de canviar aquesta dinàmica 02 El mercat de la Trinitat, al carrer de la Fosca. s’ha creat la subvenció Impulsem el que Fas, de Barcelona Activa. Amb aquestes ajudes econò- miquess’ha volgut fer una crida a la instal·lació de negocis i projectes en aquests espais, de manera que els participants puguin assolir el pagament del lloguer. “Els esforços ara se centren a trobar per- sones que vulguin engegar els seus projectes aquí per ajudar a construir un teixit comercial que, tot i no haver existit de forma tradicional, és molt ne- cessari al barri”, afegeix. I és que gran part del veïnat de la Trinitat Nova són persones grans que, per causa de la seva edat, 10 — La crònica DIARI DEL PLA DE BARRIS L’entrevista “El circ té una gran capacitat per enganxar persones de totes les edats” Elies Martínez Coordinador de l’àrea de formació i circ social de l’Ateneu REDACCIÓ — L’Ateneu Popular 9 Barris no on es treballa el circ perquè diversos grups s’entén sense una de les expres- de població puguin accedir a l’aprenentatge de les diverses tècniques. Disposem d’un sions artístiques amb més histò- gimnàs obert que és intergeneracional i que ria que representa el fonament constitueix un espai lliure on cadascú hi fa de les activitats que s’hi de- la seva. Per què heu centrat l’atenció en el circ? senvolupen: el circ. L’any 1977 Primer, per la historia pròpia de l’Ateneu. neix aquest centre sociocultural Quan s’ocupa a finals dels 70, els col·lectius que hi arriben de fora són del circ. El circ té a públic després que uns veïns veure molt amb la perifèria, que és on estem ocupessin l’edifici que havia situats, i aquesta va ser l’expressió artística que hi va néixer. D’altra banda, hi ha el fet que estat una planta asfàltica situada les infraestructures de l’espai permeten prac- entre les Roquetes i la Trinitat ticar molt bé els aeris, els malabars… De fet, és com una simbiosi. Una cosa va començar Nova. Amb la gestió comunitària a retroalimentar l’altra. Els artistes de circ que que s’ha fet de l’espai, l’Ateneu s’hi van incorporant aporten el seu saber i el seu bagatge, que ha servit per construir és una peça indispensable dins la nostra programació. l’engranatge que treballa per a Què aporta a qui en practica? la la transformació social al barri. Hi ha una part física molt important per a la Com defineixes el projecte de l’Ateneu? disciplina i també té una part molt d’habilitat. Elies Martínez, el coordinador Som un equipament cultural públic però de El circ ens permet treballar la psicomotricitat de l’àrea de formació i circ social gestió comunitària. Funcionem de manera a la vegada que la consciència del propi cos, horitzontal i per comissions, i hi participa un àmbit que fa més referència a postures de l’Ateneu, que també fa equili- gent a títol activista, que són el múscul del i gestos. Amb cada grup d’edat es treballa bris com a amateur, ho diu molt projecte, ja que defineixen el que es fa, els amb una intensitat i d’una manera diferent. objectius, etc. I després hi ha circ i artistes Però els beneficis van més enllà clar: “Aquí no formem artistes, que treballen de forma remunerada per als de l’àmbit físic... formem persones.” projectes, a més de voluntaris. Sí. D’una banda hi ha el treball en xarxa que Quins són els fonaments de la iniciativa? es fa als espais heterogenis i que desenvo- Tenim quatre potes fonamentals. La primera lupa molt la part relacional. D’altra banda es és l’espai de convivència, representat pel bar requereix molta concentració, perquè hi ha que hi ha al centre. Aquí la gent ve a dinar, a activitats que impliquen risc. Hem d’aprendre berenar; els pares i les mares hi deixen els a lluitar contra la frustració perquè hi ha parts nens i les nenes… És l’espai de convivència que són perilloses. S’ha de parar molta aten- màxima. Com a segon pilar tenim la progra- ció a l’escalfament, per exemple. En aquest mació cultural, on el circ és molt important. sentit ens cuidem els uns als altres, fent un També hi ha teatre, titelles, dansa, música, acompanyament perquè quan algú faci una debats, jornades, espais de reflexió i àgores activitat de risc ho faci de forma segura. per debatre temes d’actualitat, entre d’altres. Tampoc hem d’oblidar com influeix en l’au- La tercera pota és la creació artística, que toestima i en l’autoconcepte. Veure com faig fem a partir de l’acompanyament amb el circ un espectacle de circ amb un número que he d’hivern. Es crea un espectacle en temps treballat molt, on m’he equivocat i que ara rep rècord que es fa durant un mes a l’Ateneu i un aplaudiment, té un impacte molt potent en després té continuïtat en altres circuits. I, per la persona. últim, el quart fonament és la formació, on Com podem conèixer de forma més distingim entre la formal, la que entra dins el directa el que feu a l’Ateneu? currículum escolar i la no formal, que corres- Jo convido tothom que vingui a veure un pon a les activitats extraescolars. dels espectacles que fem al carrer i que són En què es caracteritzen aquestes vies gratuïts. Són una forma molt interessant de de formació? conèixer el projecte i les persones que el fan Tenim l’escola de circ de l’Ateneu infantil per possible, de veure les dinàmiques i també la a nens i nenes de 6 a 13 anys, i la juvenil, nostra essència. — adreçada a joves d’entre 14 i 18 anys. També hi ha grups per a gent gran. De fet, tenim un grup de 65 anys en amunt. A més a més, fem projectes en clau comunitària per al barri L’entrevista — 11 La Trinitat Nova Memòries a la contra Jaime González “Al principi la Trinitat Nova era una mica com l’oest americà” El Pont dels Tres Ulls, tot un símbol a la Trinitat Nova, formava part d’una monumental obra hidràulica iniciada el 1893 i que mai es va acabar: l’aqüeducte alt de Montcada. Fons: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. La Trinitat Nova no existia fa 70 anys. És un barri que vienda. En total, eren 3.500 habitatges de construcció es- el van fer les veïnes i els veïns, pràcticament, amb les tatal. Això és una característica que defineix totalment el seves mans. Els habitatges, d’una qualitat molt des- barri. Els habitatges del Patronato eren una porqueria, molt igual, els van fer tres promotores públiques en temps mal fets. I els de l’Instituto Nacional eren per a funcionaris, del franquisme (el Patronato Municipal de la Vivienda, militars, policies, etc. El porter mateix era llavors un espieta el Sindicato Vertical i el Instituto Nacional de la Vivien- que registrava qui pujava i qui baixava de cada pis, quanta da), però van ser les persones que l’habitaven els que estona s’hi quedava la gent, etc. Una de les lluites més im- van conformar l’ànima del barri. Jaime González ens portants aquí al barri ha estat sempre pels pisos: alguns ho explica. estaven molt mal fets, de molt mala qualitat. El formigó es desfeia a les mans! Es tornava sorra. Era una barbaritat.” “Els meus pares vivien al grup de barraques que hi havia a l’avinguda Diagonal, a l’entrada de la ciutat. Les van en- “La lluita pel tema de les rondes també va ser molt impor- derrocar quan es va decidir que a Barcelona se celebraria tant aquí a la Trinitat Nova. Amb el tema de la Meridiana i el Congrés Eucarístic Internacional l’any 1952. El dictador les rondes teníem por de quedar molt aïllats aquí dalt. De Franco va dir que això no podia ser, que les barraques no fet, va ser el problema de l’habitatge de mala qualitat i la es podien veure durant el Congrés, i es va decidir nete- qüestió de les rondes el que va impulsar la primera asso- jar les barriades de barraques. Jo, justament, vaig néixer ciació de veïns. Encara no existia el districte de Nou Barris, aquell mateix 1952.” és clar.” “El barri de la Trinitat Nova el vam fer veïnes i veïns. El vam “Ara vivim al barri unes 7.000 persones, però n’havíem arri- fer nosaltres. Aquí hi hem participat molts per arreglar el bat a ser 17.000. Abans venia una família de set membres, barri. No va ser fàcil. Ho vam barallar molt. Amb manifes- d’Andalusia, d’Extremadura, de Galicia. Ara únicament tacions, amb aturades. A vegades a les manifestacions hi queda la iaia! Els fills i nets marxen del barri, encara que havia més policia que veïns! És que al barri no hi havia res! marxen quan ja ho tenen tot ben lligat: estudis acabats i Van fer els habitatges, sí, però ja està. No es van fer ni plan- feina més o menys estable. I els joves que viuen aquí no tes baixes per posar-hi comerços. Es va pensar després, participen gaire en els temes del barri. Veiem que l’asso- quan els edificis ja estaven fets. No hi havia on comprar ciació no s’acaba de renovar. Seguim sent els mateixos i pa. No hi havia escoles. La primera escola es va muntar en n’hi ha alguns que ja han deixat de lluitar. Crec que ara, en barracons de fusta, i eren uns barracons que havien sobrat comparació amb el passat, falta un cert esperit de germa- d’obres que s’havien fet. La veritat és que el barri el vam nor, de compartir. És una mica frustrant. Però no crec que poder millorar, però ho vam haver de barallar molt.” passi únicament aquí. Crec que és extensiu a altres barris de la ciutat.” “Aquí no hi havia ni carrers. Tothom recorda que el barri era ple de fang. Fang per tot arreu. Moltes cases posaven un “Nosaltres no ho tenim tot resolt. Demanem més equipa- ferro en forma de U, una espècie de ferradura, a la porta ments, com per exemple un nou casal d’avis. Però acon- per netejar el fang de les sabates i les botes. Al principi, seguir coses per al barri representa un mínim de 30 anys... la Trinitat Nova era una mica com l’oest americà! Algunes Això sí, el que ens fa molta il·lusió i considerem molt im- cases encara conserven aquest ferro, eh? Aquí a la Trinitat portant per al barri és el nou Institut Escola Trinitat Nova. Nova es van entregar els primers habitatges l’any 1953. És fantàstic. Nosaltres ja hem entregat al Joan Artigal, el Les constructores eren el Patronato Municipal de la Vivi- director de l’institut, molts documents i fotos, de manera enda, el Sindicato Vertical i el Instituto Nacional de la Vi- que sigui l’escola la dipositària de la memòria del barri.” — SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA Per a més informació sobre altres accions municipals, consulteu el web de l’Ajuntament www.pladebarris.barcelona www.barcelona.cat