Millores al passadís de la Trini Millores a l’Escola Ramón y Cajal Projecte fotogràfic Natura i esport al camí de Ronda Activitats físiques per a gent gran Convivència i espai públic Canal barri Entrevista a Samantha de Gala Tallers per a dones Igualtat i art urbà El Pla de Barris en xifres Memòries a la contra LA TRINITAT VELLA Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m! Sumari Editorial 1 Un barri són els nens i les nenes jugant a la plaça, la conversa Portada a la cua del forn amb la veïna que fa dies que no veus, els avis fent la partida de petanca sota un arbre, el grup de mares de 2 l’AMPA preparant el Carnestoltes i milions de petits moments Editorial en què la ciutat es fa comunitat. El barri és també la memòria 3 enganxada a les pedres de les cases i a l’asfalt dels carrers: Dia a dia, les lluites per aconseguir barris dignes, les assemblees a l’as- barri a barri sociació de veïns, cada desnonament aturat posant-hi el cos 4/5 per evitar vides trencades, les manifestacions demanant una Accions biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo- ments en què els veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, 6/7 resoldre o construir respostes a les necessitats socials de la Projecte comunitat. I els barris també són la llavor de futur, allà on el fotogràfic Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el 8 Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la Canal barri plaça, van donant forma a la Barcelona que ja és aquí. El Pla de Barris és només un instrument per ajudar a enfor- 9 tir la vida a la ciutat i per combatre la soledat i l’individualisme, El Pla de Barris en xifres que amenacen el que és més indispensable per als éssers hu- mans: viure en comunitat. El Pla de Barris és una taula parada 10 per seure-hi, discutir i posar-se a treballar amb tots els qui es- La crònica timen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes 11 de música i plans d’ocupació, s’han rehabilitat edificis i s’han L’entrevista fet programes per a la gent gran, però el més important no és 12 res de tot això. El que és fonamental és haver millorat una mica Memòries la vida de barri, la que ens fa sentir acompanyats, la que ens a la contra fa aixecar la persiana i llevar-nos amb un somriure i ganes de sortir al carrer. Sense barris no hi ha ciutat, però el barri no són només els edificis i els carrers; un barri és una comunitat de ciutadans que se’l fan seu, que el viuen i el pateixen i, sobretot, que es comprometen amb el seu futur. Gràcies a tots els que cada dia ajudeu a fer del vostre barri un lloc millor per viure-hi. Ada Colau Ballano L’Alcaldessa de Barcelona Edita Ajuntament de Barcelona Cap editorial Mar Padilla Consell redactor Equip del Pla de Barris Redacció Joan B. Roselló Lorena Montón Mar Padilla Esperança Sierra Serra Direcció d’art i disseny Agitació Gràfica Mot Impressió Rotimpres © Textos: els autors © Il·lustracions: els autors © Fotografies: els autors Aquest diari ha estat confeccionat amb paper reciclat i imprès localment. Març de 2020 2 — Editorial DIARI DEL PLA DE BARRIS Dia a dia, barri a barri El punt de trobada de les associacions Millores per del barri per treballar i viure visibilitzar en comunitat El passadís de la Trini constitueix molt més el passadís que un espai físic on hi conviuen diferents en·titats. El moviment associatiu del barri, molt intens i amb molta força, té com a punt neu· ràlgic aquesta zona, on veïns i veïnes de diver· de la Trini sos perfils i amb interessos variats tenen un objectiu en comú: dinamitzar l’acció cultural al seu barri, a la Trinitat Vella. El passadís de la Trini és una zona que ha estat molt descuidada fins ara, però que, tot i això, compta amb vida pròpia. Les persones que desenvolupen tasques a les associacions i entitats que s’hi apleguen ho fan amb una il· Si hi ha un punt de trobada lusió i un compromís que acaba traspassant emblemàtic que aglutina el teixit les parets dels seus locals i impregnant el mi·croclima d’aquest punt del barri. “Aquí sempre associatiu del barri de la Trinitat hi ha gent”, comenta Inma Castro. Vella, és sens dubte el que es El projecte de millora de les instal·lacions coneix com a passadís de la ha estat rebut amb entusiasme per part del veïnat, ja que, d’una forma indirecta, s’ajuda a Trini. Aquest passadís uneix reconèixer i a donar visibilitat a tota la tasca so· la plaça de la Trinitat Vella amb cial i educativa que des de fa anys s’hi realitza. El passadís de la Trini actua com a nexe comu· la Via Barcino i gràcies a l’impuls nitari des d’on es treballa per fer un barri millor, dels veïns s’ha convertit en molt involucrant·hi els veïns i apostant per la cultura com a motor per créixer i anar endavant. més que una drecera. REDACCIÓ — El passadís de la Trini reuneix entitats associatives de la zona i representa un pas de persones con· tinu que treballen cada dia per dinamitzar el barri 02 amb activitats de tot tipus. La seva importància és 01 Al passadís hi conviuen diversitat d'entitats culturals i un annex del Centre Cívic. inqüestionable, i per aquest motiu s’ha començat a treballar en la millora de les instal·lacions que 02 L'Espai Barcino, annex del Centre Cívic, es troba també al passadís de la Trini. envolten els locals, tant a la zona d’escales com a l’espai de la galeria. “El passadís està molt deteriorat pel pas dels anys perquè és molt antic. Una de les millores que Pandora, Los Triniteiros, El Perro de Paterna, Los 01 ja s’ha fet té a veure amb la impermeabilització dels Crestis, El Mundo al Revés, Érase una Vez, els ge· sostres, ja que hi havia goteres i s’hi filtrava l’aigua”, gants i els capgrossos de la Trini, l’Escamot Trabu· explica Inma Castro, dinamitzadora de l’espai Via caire de la Santíssima Trinitat, el CEIT La Tortuga, Barcino. L’Inma treballa a l’annex del Centre Cívic, etc. És evident la seva importància com a punt des tot just al costat del passadís de la Trini. Per tant, és d’on dinamitzar les accions culturals de la Trini· testimoni del constant moviment de persones que tat Vella i també com a escenari per crear vincles hi ha en aquest punt. Tenint en compte la quantitat entre els veïns del barri. Erica Galera, presidenta d’associacions que s’hi apleguen, les millores i ade· de l’associació flamenca El Perro de Paterna, una quacions estructurals són molt esperades pels ve· entitat amb 45 anys de vida on es fan classes de ïns. “El projecte té previst visibilitzar millor els locals, flamenc i hip-hop, així ho destaca: “Treballo amb perquè aquesta és una zona molt fosca. Es volen nenes de totes les edats, i el fet de reunir·nos aquí, posar vidres perquè els locals es vegin”, afegeix. a través del ball, els dona un espai on conèixer gent I és que aquest passadís urbà allotja la comis· i compartir coneixements i vivències. Aquestes 02 sió de festes i també agrupacions com La Caja de trobades faciliten la interacció entre persones de 01 El passadís, ple de material que s'utilitzarà durant el carnestoltes de la Trinitat Vella. diverses edats i orígens.” Les feines de millora del passadís de la Trini ja 02 El passadís connecta el carrer de la Mare de Déu de Lorda i la Via de Barcino. han començat, però encara queda molt per fer. La il·luminació, per exemple, és un dels punts que cal treballar. El projecte de remodelació proposa la in· corporació de panells de llum alimentats per leds a tota la zona de la galeria. També es vol aprofitar el parament i els pilars lineals de la porxada per incorporar·hi els valors i les activitats de les dife· rents associacions que s’hi encabeixen. Pel que fa als accessos, es proposa obrir·ne un cap al Centre Cívic, de manera que hi hauria tres vies per accedir a la zona de locals. Les millores dissenyades per al passadís de la Trini inclouen una remodelació de les zones de pas i la incorporació de senyalit· zacions per fer visibles les activitats que s’hi fan. D’aquesta manera es vol fer explícit el seu ús pú· blic i ajudar que el seu caràcter associatiu quedi ben representat. — 01 Dia a dia, barri a barri — 3 La Trinitat Vella Accions Baixem al carrer Les persones Accions per millorar milloren la qualitat de vida de no només físicament, REDACCIÓ — la gent gran sinó també en El Pla de Barris de la Trinitat Vella és una l’estat d’ànim realitat de més de 60 accions en marxa, Un dels punts on el Pla de Barris ha focalitzat la seva atenció ha estat en el col·lectiu de la tercera edat. Per tal de promoure i les relacions però és, sobretot, una immensa trama l’activitat física i les relacions socials s’ha posat en marxa el socials de persones amb un motor comú: la projecte “Movem·nos”, una iniciativa que millora la salut física lluita contra les desigualtats. Aquesta i mental dels participants, i en la qual col·laboren el CEM, l’am·bulatori i els serveis socials. Es tracta d’una acció que combi· trama demostra com podem canviar les na tant exercicis físics com caminades pel barri i està desti· 01 Esport per a la gent gran. coses gràcies a les reflexions, el treball nada a persones majors de 65 anys. Entre el 2018 i el 2019 se Hi participen el CEM, el CAP i els serveis socials. n’han beneficiat 50 persones. Una altra proposta dirigida tam· i l’empenta d’un munt de persones: les bé a la gent gran del barri és “Baixem al carrer”, per a persones 02 Dones del grup de costura treballen en la proposta de vestuari que conformen els grups impulsors de que per problemes de mobilitat o per dificultats plantejades per a la cavalcada de Reis per barreres arquitectòniques es troben socialment aïllades. de la Trinitat Vella. cada pla —formats per veïnes i veïns de En aquest sentit, s’han centrat esforços per afavorir els veïns 03 Les obres a la Ramón y Cajal han cada barri—, les que formen part dels que no surten de casa des de fa sis mesos o més. A banda millorat i condicionat l'equipament dels voluntaris que ho fan possible, es compta amb el suport educatiu. equips municipals del districte de Sant tècnic necessari per a cada cas. — 04 Les intervencions s'han realitzat Andreu i els membres de desenes d’en· al Parc de la Trinitat i a unes escales del carrer de Pere Manjón. titats, associacions i cooperatives de 05 La campanya de neteja ha estat cada barri. A continuació us expliquem possible gràcies a les entitats de la Trinitat Vella. algunes d’aquestes 66 accions. 06 “Jo sí que soc de la Trini” ha estat el lema de la campanya de neteja. 07 S'han realitzat dos cursos de monitoratge amb 30 participants. 01 Tallers per a dones Millores a l’Escola Costura i arts escèniques Ramón y Cajal com a expressió Renovació de l’equipament i suport professional Un dels focus d’acció del Pla de Barris està adreçat al col·lec· tiu de dones del barri, les quals han pogut formar part del taller de costura i arts escèniques posat en marxa al setembre del L’Escola Ramón y Cajal ha estat un dels punts on s’han des· 2018. Aquesta iniciativa ha ofert una experiència socioprofes· tinat esforços tant per millorar l'equipament com per ampliar sional amb l’objectiu que les veïnes interessades desenvolu· el perfil de professionals que atenen els infants dins l’escola. pessin una activitat relacionada amb l’àmbit de la confecció El projecte ha suposat l’adequació del paviment de les aules de vestuari per a espectacles. Per posar en pràctica el que de P3, P4 i P5, així com la creació d’un nou espai per als pro· han après, s’ha vinculat aquesta iniciativa a la cavalcada de fessors, amb la instal·lació d'una paret plegable que ha per· Reis de la Trinitat Vella. Un total de 12 dones han participat en mès dividir l’antic menjador en dos per guanyar, així, una sala tot el procés creatiu, des del disseny i la conceptualització fins per als docents. Altres de les implementacions passen per 03 a la confecció del vesturari, els complements i els elements la millora dels banys, els treballs de pintura que s’han dut a Les decoratius que es lluiran en la cavalcada. Aquesta ha estat terme a tot l’edifici i les feines realitzades als sostres per tal una proposta comunitària i creativa en què s’ha fet servir la d’eliminar les humitats que hi havia. Els tancaments d’alumini instal·lacions costura com a forma d’expressió i on les veïnes han après tant per a les finestres i el plafó ornamental de mitja paret de co· del centre tècniques professionals de disseny com a treballar en equip. lors dins el centre són altres de les millores que cal destacar. L’associació Grup de Dones de la Trinitat Vella ha col·laborat El Pla de Barris també ofereix suport per al desenvolupament escolar han cedint espai i màquines per al seu local. — de les dinàmiques del centre amb la incorporació de quatre millorat tant professionals. D’una banda, la integradora social i l’educadora en el vessant social han pogut fer·se càrrec de tasques que no són estricta· ment acadèmiques, però que són de gran importància per ga· estructural rantir el benestar social dels infants i les seves famílies, com com de l’orientació als serveis socials i als recursos de què disposa o l’enfortiment de les relacions entre famílies, escola i barri. funcionalitat L’educadora emocional, d’altra banda, pren gran importància perquè ha ajudat els alumnes i tots els integrants de l’escola en la gestió de les emocions amb l’acompanyament emocio· nal, de manera que s’ha creat una cohesió de grup molt positi· va. Per últim, trobem l’especialista en audició i llenguatge, que ha estat treballant amb els més petits, els de parvulari, i que ha ajudat a detectar i preveure possibles problemes de logopè· dia. A més a més, també ha assessorat els docents d’aquests cursos quant a idees i noves metodologies d’ensenyament. — 02 4 — Accions DIARI DEL PLA DE BARRIS Convivència i espai públic Campanya de comunicació per a la gestió de residus al barri A qualsevol barri, la bona convivència passa per una correcta gestió de residus i de neteja dels espais públics. Com a fruit de la demanda feta per l’Associació de Veïns de la Trinitat Vella i de diverses entitats compromeses del barri, l'any passat es va engegar una campanya de sensibilització per tal que tot· hom fos conscient de les escombraries que genera. L’objectiu era millorar els hàbits de neteja i generar una voluntat de canvi que faci que les persones tinguin cura de reciclar i de llençar els residus on toca. Es va voler fomentar el bon ús de con· tenidors i papereres, i que aquests canvis es mantinguessin en el temps. Una de les estratègies per aconseguir·ho va ser apel·lar al sentiment de pertinença al barri. Amb un conjunt de cartellera i elements exteriors col·locats als contenidors, no només es va informar de com reciclar o tractar els residus, sinó que es pretenia que les conductes incíviques d’una mino· ria desapareguessin per tal de garantir la netedat dels espais 04 públics de la Trinitat Vella. D’altra banda, la campanya també Igualtat El Dia Mundial incloïa la presentació d’una guia informativa de punts de reco· llida, horaris i ús correcte del reciclatge. Aquesta guia estava Art urbà com a Contra la en diversos idiomes i adaptada al barri, i la distribució incor· porava la figura d’informadors per aclarir tot tipus de dubtes. expressió de les dones Violència També s'han dut a terme tallers a les escoles, xerrades a les Masclista es de la Trinitat Vella entitats i equipaments del barri, i la celebració de la festa “Soc va decorar de la Trini, cuidem la Trinitat”, que va incloure la primera jorna· el mur de da de neteja comunitària a la via pública. — La figura de la dona en l’àmbit artístic ha estat tradicionalment passiva. Amb intenció de lluitar contra aquesta desigualtat de la zona de gènere i fer visible la creació femenina, Womart ha dut a terme barbacoes diverses iniciatives per empoderar les dones com a creadores artístiques en les arts pictòriques i el món del grafiti. Una de del parc de la les accions ha buscat la participació de les veïnes per tal que Trinitat Vella. contribuïssin al disseny i la creació dels murs de la zona de barbacoes del parc de la Trinitat Vella, una àrea que estava en L’activitat molt mal estat. Un grup de dones de diverses edats, amb l’aju· va ser tot da de les artistes Perrine Honoré i Anaïs Loison, han estat les encarregades de retornar·lo a la vida amb les seves creaci· un èxit de ons. L’obra mural representa una cadena humana formada per participació un grup de dones heterogeni que inclou una àmplia gamma de colors vius i alegres. El fons s’ha pintat de violeta, la tonalitat que representa la lluita femenina per aconseguir la igualtat de drets. La segona fase de Womart segueix reivindicant el paper de les dones artistes, sobretot en l’àmbit urbà. S'ha treballat al carrer Pare Manjón per dissenyar un mural col·lectiu amb la 05 intenció que la via deixi de ser un indret on les dones de la Tri· nitat Vella se sentin vulnerables. Amb les Marxes Exploratòries realitzades per les veïnes es va detectar que aquesta via era un punt d’inseguretat i perill. Aquesta acció ha suposat una millora de les escales amb més enllumenat, la millora de les parts enjardinades i petites millores de manteniment de les es· cales, baranes, etc. Des de la perspectiva de l’art, s’uniran esforços per convertir·lo en un espai inclusiu i de circulació lliure per a tothom gràcies a les pintures que s’hi faran. — 06 Fem lleure a la Trini Cursos de monitors i monitores per promoure l’oci saludable entre els joves i les joves del barri “Fem lleure a la Trini” és un projecte en col·laboració amb el Servei de Dinamització Juvenil, la Sala Jove i l’Agència de Salut Pública que sorgeix de la taula d’entitats i que ofereix cursos de monitoratge a la joventut perquè adquireixin formació i experiència professional en el lleure educatiu. Per mitjà d’unes pràctiques, i en coordinació amb accions amb els equipaments i serveis de joves del territori, entre d’altres, queden vinculats a projectes que són del barri i busquen promoure l’oci saludable. Es tracta d’un projecte transversal en què ha participat el Districte, el Pla de Barris i la Xarxa Jove. Aquesta for· mació és un bon al·licient per als nois i noies que, després d'aquesta experiència formativa, vulguin dur a la practica allò que han après, oferint de forma voluntària el seu temps i coneixement a la creació de nous esplais o caus en el seu barri. El projecte BAOBAB està atent a aquestes iniciatives i dona suport a les propostes de lleure de cap de semana i durant els casals urbans dels mes d’agost perquè la canalla pugui gaudir d’un espai de lleure educatiu i comunitari. En les dues edicions dels cursos de mo· nitoratge se n’han beneficiat 30 joves, mentre que en el curs de direcció de lleure hi ha hagut 8 joves. — 07 Accions — 5 La Trinitat Vella Tanit Plana — La Trinitat Vella La autopista lo cortó todo, 2018 6 — Projecte fotogràfic DIARI DEL PLA DE BARRIS Aquestes fotografies formen part de la col·lecció “Setze barris. Mil ciutats: Fotografies per a altres relats de Barcelona”, exposada des del 16 de febrer fins al 31 de març del 2019 a l’edifici del Borsí (plaça de la Verònica, al barri Gòtic). Projecte fotogràfic — 7 La Trinitat Vella EL SUPLEMENT DIARI DEL PLA DE BARRIS A BARCELONA REVERTIM LES DESIGUALTATS ENTRE ELS BARRIS DE LA CIUTAT El Besòs i el Maresme La Verneda i la Pau El Bon Pastor i Baró de Viver La Trinitat Nova Zona Nord La Trinitat Vella Les Roquetes Sant Genís dels Agudells i la Teixonera La Marina El Raval sud i el Gòtic sud Editorial Mapa de les obres Accions del Pla Entrevista a la contra: L’educació als barris del Pla de Barris de Barris Oriol Nel·lo Barris d’oficis Pàg. 2-3 Pàg. 4-5 Pàg. 6-7 Pàg. 8 L’educació als barris, una arma carregada de futur 01 02 REDACCIÓ — En la lluita contra les desigualtats, “No hem de deixar mai els professors sols”, diu Integrasons (orquestes de percussió) i EducArtS el Joan Artigal, el director del nou institut Trinitat (música, circ, teatre i dansa) permeten que fora el Pla de Barris, conjuntament amb Nova, al barri del mateix nom. El Joan creu que la de l’horari escolar els nens i les nenes puguin se- l’Institut Municipal d’Educació de veritable arma educativa és la suma d’una comu- guir gaudint de la cultura si així ho desitgen.nitat formada per l’escola, la familia, el barri i les No hem d’oblidar la importància de l’educació Barcelona, el Consorci d’Educació administracions, amb objectius comuns. Aques- en el lleure, on també diversos informes ens aler- i l’Institut de Cultura de Barcelona, ta escola, amb una proposta educativa global i la ten de les desigualtats existents en l’oferta entre seva remodelació integral, va pel camí de ser un uns barris i altres de la ciutat. Per aquest motiu el desenvolupa un centenar nou pol educatiu de referència a Barcelona. Un Pla de Barris, juntament amb l’Institut Municipal d’actuacions —quantitaves dels pilars d’aquest projecte és oferir una educa- d’Educació de Barcelona, impulsa el projecte Ba- i qualitatives— per millorar ció de llarg alè, un camí que comença en l’escola obab (creació de nous espais i caus, i suport als bressol i acaba al batxillerat. La segona idea és existents) i el projecte Temps de Joc (espai de l’educació en els barris més que l’escola ha de ser un espai obert a tot el ve- trobada els dissabtes al matí on l’esport s’utilitza vulnerables. L’Ajuntament de ïnat, una nova biblioteca-mediateca i el gimnàs, com a eina educativa). —uns espais que es vol que siguin oberts al barri Barcelona ha invertit 29 milions per a ús de tots els veïns i veïnes, dins i fora de d’euros en posar en marxa l’horari escolar. El tercer pilar d’aquest centre és que inclou la comunicació audiovisual com a eix obres de millora d’estructura, transversal per a totes les edats. implementar tecnologies de Com a la Trinitat Nova, la cultura i la seva ex-pressió en les diverses disciplines artístiques la informació i la comunicació, (música, circ, teatre, dansa, audiovisuals, plàstica, i reforçar els equips pedagògics poesia…) ha entrat a totes les escoles i instituts amb el programa Pla de Barris, amb el convenci- amb la incorporació de perfils ment que l’art ajuda a crear un entorn més atrac- socials als centres escolars. tiu, i permet treballar competències relacionals i valors com el compromís, el treball en grup, la Aquestes millores han arribat a convivència, l’esforç, entre altres, a la vegada que escoles bressol, centres d’infantil ofereix experiències artístiques a nenes i nens que, sovint, no tenen l’oportunitat d’experimentar. i primària, i instituts dels 16 barris La Caixa d’Eines (catàleg de propostes artístiques del Pla de Barris, com per exemple que ajuden les escoles a triar el projecte que més s’adeqüi a les seves necessitats), EducArtS (pro- l’institut escola Trinitat Nova, posta artística a les escoles de Zona Nord de Nou el Til·ler, l’institut Rambla Prim Barris) i la proposta d’audiovisual o música com a eix vertebrador de tot el projecte educatiu de l’Ie o l’escola Bàrkeno. Trinitat Nova o el Til·ler de Bon Pastor són exem- 01 Participants del programa EducArTS ples que expliquen aquesta voluntat. a la rua de Carnestoltes. Les propostes de Vozes (ensenyaments musi- 02 Un alumne aprèn circ amb el programa cals, especialment instruments de corda i corals), Caixa d’Eines. 2 — Reportatge EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS Barris d’Oficis: A diferents una oportunitat necessitats, diferents real d’aprendre respostes treballant L’ocupació com a prioritat per combatre les desigualtats 03 04 05 REDACCIÓ — REDACCIÓ — Un grup d’alumnes rep clases per aprendre a cui- pagar les factures mensuals. El Mariano és cons- Una de les causes més importants que defineix dar persones dependents. Entre tots fan un mu- cient que aquest programa és un tren que no pot la desigualtat és el nivell d’atur i la precarietat la- ral: s’han dibuixat ells mateixos cuidant uns avis deixar escapar: “Em donen un bon titol, em pa- boral. Per tant, ja des dels inicis del Pla de Barris, en un espai luminós, a l’aire lliure. En una canto- guen i m’ajuden a buscar feina.” I creu en el seu l’activació econòmica dels barris ha estat un ob- nada del mural s’hi llegeix: “Un moment nou, di- nou futur com a cuidador: “D’alguna manera, és jectiu bàsic del programa. Amb un pressupost de ferent i millor.” Parlen dels avis i d’ells mateixos. una feina que ja he fet, m’agrada la gent i tinc faci- més de 10 milions d’euros, s’han posat en marxa Molts d’aquests alumnes tenen més de 50 anys litat per relacionar-me, la veritat”, diu convençut. més de 70 projectes i programes per reduir l’atur i i fins fa poc vivien en l’atur o encadenant treballs Una tarda d’hivern, a les clases del programa millorar les oportunitats laborals des de diferents precaris. Amb el programa Barris d’Oficis, la seva Barris d’Oficis, el Mariano, amb 29 companys i fronts, amb respostes més adequades a neces- sort ha canviat. El Mariano, conegut per tothom companyes més, rep les indicacions de la Ma- sitats diferents, sumant esforços amb Barcelona com el Marian a Sant Genís dels Agudells, treba- carena, la professora que ensenya les primeres Activa, amb els equips de districte i amb la xar- llava els matins cuidant un home de 89 anys amb nocions sobre la percepció de les cures i el tre- xa d’entitats de cada territori. El programa Barris demència senil, als migdies en un magatzem i ball entre persones. Toca parlar sobre el respec- d’Oficis treballa en l’àrea de la formació i el foment a les tardes a un bar. “Tot per una miseria”, diu. te al temps i a la paraula dels altres, aprendre a de l’ocupació i sempre amb perspectiva de gène- Ara, el Mariano té probabilitats reals que millori escoltar i a teixir de forma metafòrica —i també re, i n’hi ha molts altres. Per a les empreses ubica- les seva situació laboral i, amb ella, el seu futur. real, amb un joc de corda— una xarxa de con- des als polígons industrials s’ha posat en marxa Des del 2019 el Mariano és una de les 75 perso- fiança i suport. Al llarg dels pròxims mesos, els un pla de dinamització que ofereix serveis d’es- nes que cursa el Barris d’Oficis, un programa de alumnes rebran també formació de pautes d’hi- tratègia de vendes o d’acompanyament i treball treball i formació que inclou un contracte laboral giene, alimentació, mobilitat o acompanyament de networking en fires de la ciutat. També s’han d’un any, a jornada completa i amb unes condici- social per millorar la qualitat de vida de les per- engegat a tots els barris una sèrie d’accions d’im- ons salarials dignes. D’aquesta manera, els alum- sones que cuidaran. puls de l’economia social i solidària, com el cas de nes seleccionats poden dedicar tot el seu temps La Mireia Donés és coordinadora de Barris Las Magas a la Trinitat Vella, un projecte per for- i la seva energia a aprendre un ofici sense inter- d’Oficis a la Fundació Sant Joan de Déu, una mar-se en l’elaboració de vestuari d’espectacles. rupcions, ja que reben un sou i, per tant, tenen la de les entitats que desenvolupa el programa. Li Una altra de les línies de treball és la dinamització seguretat que al llarg de tot aquest temps podran brillen els ulls quan parla del repte que suposa: econòmica en el mateix barri, que ajuda a finançar “Les persones que fan el curs són molt hetero- iniciatives posades en marxa pel mateix veïnat, gènies, i han viscut situacions vitals diferents i moltes vegades com a resposta a la brutal crisi complexes.” econòmica dels últims anys. — El programa Barris d’Oficis, adreçat a perso- nes residents als barris on l’Ajuntament de Bar- celona desplega el Pla de Barris, ofereix aquesta L’àmbit d’activació formació d’atenció sociosanitària a persones en situació de dependencia, però també d’altres econòmica del feines, com auxiliar sociosanitari, cura de perso- Pla de Barris ha posat nes en situació de dependència, neteja industrial 03 Una tarda en una classe del programa i gestió de residus, i manteniment i reparació. — en marxa més Barris d’Oficis. 04 Una veïna de la Marina promociona de 89 programes el programa La Marina Dona Empenta. per millorar les 05 Participants al projecte Las Magas, a la Trinitat Vella. oportunitats laborals La crònica — 3 Sense barris no hi ha Barcelona Mapa d’obres del Pla de Barris El Raval sud i el Gòtic sud 01. Reurbanització i millores dels jardins de les Voltes d’en Cirés per potenciar l’ús i la programació d’activitats per al veïnat als equipaments del voltant dels jardins. 02. Reurbanització i millores de la rambla del Raval, plaça de Salvador Seguí i plaça de Vázquez Montalbán per dinamitzar els espais, potenciar-hi els usos veïnals, afavorir la convivència i connectar els tres espais. 03. Millores als Jardins de Sant Pau del Camp. 04. Millores de la façana del Centre Cívic Drassanes. 05. Millores dels espais d’entrada de les escoles Drassanes, Rubén Darío, i Collaso i Gil. 06. Remodelació de la plaça de Sant Miquel: nou espai sense cotxes i ampliació de la zona de jocs. La Marina 07. Nou espai per a joves i entitats del barri de la Marina. 08. Millores dels entorns de l’espai públic de l’antiga colònia Santiveri. 09. Renovació i millora dels Jardins de la Mediterrània. 10. Instal·lació de nous ascensors verticals a la zona del Polvorí. 11. Nova pista de bàsquet als Jardins Can Farrero. 12. Reurbanització i millores de la zona verda del carrer de la Química. 13. Construcció d’un skate park a la plaça del Moviment Obrer. 14. Millores a l’Escola Enric Granados. 15. Millores a la sala de teatre de l’Escola Bàrkeno. Sant Genís dels Agudells i la Teixonera 16. Millores a la plaça de Matías Guiu. 17. Instal·lació d’escales mecàniques al carrer de la Mare de Déu dels Àngels. 18. Instal·lació d’escales mecàniques entre el carrer de Samaniego i el carrer d’Arenys. 19. Reurbanització i millores de l’entorn de la masia Can Soler. 20. Reurbanització del carrer d’Olvan. 21. Reurbanització dels entorns del Casal de Gent Gran de Sant Genís dels Agudells. 22. Reurbanització dels jardins del carrer de Tir. 23. Reurbanització i millores del carrer de Nínive. 24. Reurbanització i millores de l’espai esportiu de La Campa. 25. Millores a la plaça de la Font del Roure. 26. Millores a la plaça de la Teixonera. 27. Millores a la plaça de la Vall d’Hebron. 12 28. Millores a la plaça dels Garrofers. 7 29. Millores a la plaça d’Isop. 10 30. Creació d’un nou parc urbà i mirador La Marina El Raval sud al carrer de Santa Rosalia. 9 i el Gòtic sud 31. Instal·lació d’escales per a vianants 11 al carrer de Sant Crispí. 14 2 32. Millores a la Casa Taxonera. 413 615 3 1 La Trinitat Nova 5 33. Reurbanització dels espais interiors entre 8 els carrers de Portlligat, d’Aiguablava, de Maria Zambrano i de Nou Barris. 34. Arranjament de les connexions subterrànies de la Casa de l’Aigua. 35. Remodelació total de l’Institut Sant Jordi i creació d’un nou centre: Institut Escola Trinitat Nova. 36. Millores a l’antiga Escola Sant Josep Oriol per convertir-la en l’Institut Tecnològic de Barcelona 37. Millores puntuals a l’espai públic a l’entorn dels carrers de la Pedrosa i d’Aiguablava. Les Roquetes 38. Reurbanització i millores del carrer de Mina de la Ciutat. 39. Reurbanització de la plaça de Fornells. 40. Millores del pati i la sala d’actes de l’Institut Escola Turó de les Roquetes. 4 — Mapa d’obres EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS Les obres del Pla de Barris, així com les més de 600 accions que conformen el pla, tenen com a objectiu rebaixar les desigualtats socials que pateixen els barris. Per això, s’han prioritzat les intervencions que afavoreixen la vida comunitària, milloren l’accessibilitat dels barris i contribueixen a reduir les desigualtats educatives. Les intervencions es reparteixen en: – 10 transformacions integrals o millores en centres educatius – 40 obres de millora de l’espai públic, la connectivitat i l’accessibilitat – 14 obres de millora o creació d’equipaments comunitaris – 9 obres de millora o creació d’espais esportius a l’aire lliure La inversió total d’aquestes 73 obres és de 87 milions d’euros. Zona Nord 41. Reurbanització i instal·lació d’escales mecàniques a l’entorn de l’avinguda Sant Genís de Rasos de Peguera. dels Agudells 42. Adequació dels vestidors del camp i la Teixonera de futbol de Ciutat Meridiana. 44 42 43. Cobertura i millora de la pista 25 20 41 del Campillo de la Virgen. 44. Reurbanització i millores de l’antiga Zona Nord 46 zona esportiva de Ciutat Meridiana. 43 45 45. Millores de la senyalística al barri 19 23 47 de Torre Baró. 21 46. Construcció d’una Oficina de l’Habitatge, 22 Les Roquetes 58 OAC i Punt d’Assessorament Energètic 38 a la Zona Nord. 27 24 40 3918 47. Millores d’accessibilitat per al transport 16 17 26 29 28 33 34 36 públic a Torre Baró. 31 30 32 37 35 59 60 El Bon Pastor i Baró de Viver La Trinitat 56 55 48. Reurbanització i remodelació Nova 57 del carrer de Caracas. La Trinitat 49. Reurbanització i millores a la plaça Vella de Mossèn Cortinas. 50. Renovació del clavegueram dels carrers 53 50 de Clariana i Campins. 51 51. Construcció d’un nou camp de futbol a Baró de Viver. 48 52. Nou Casal de Gent Gran del Bon Pastor. 53. Remodelació i millores de l’espai esportiu El Bon Pastor Club de Lluita. i Baró de Viver 54. Transformació de l’antic Institut Cristòfol 52 54 Colom en el nou Institut de Formació Professional Rubió i Tudurí. 49 La Trinitat Vella 55. Reurbanització i millores al carrer de la Foradada i nova plaça dels Drets dels Infants. 73 67 56. Nou Casal de Gent Gran de la Trinitat Vella. 71 68 69 72 57. Remodelació, adequació i millores del La Verneda passatge de la Trinitat i de l’Espai Barcino. i la Pau 70 58. Creació d’una cal·listènia esportiva i millora dels camins i l’enllumenat dels entorns del Camí de Ronda. 59. Remodelació i millores de l’Escola 65 Ramón y Cajal. El Besòs 63 62 60. Millores puntuals de l’espai públic i el Maresme 61 a l’entorn de la presó de la Trinitat Vella. 64 66 El Besòs i el Maresme 61. Reurbanització i millores al carrer d’Alfons el Magnànim. 62. Enderroc de l’antic cinema Pere IV per a la futura construcció d’un nou equipament. 63. Millores a l’Institut Rambla Prim. 64. Millores a la sala d’actes de l’Institut Barri Besòs. 65. Millores puntuals al Mercat del Besòs. 66. Remodelació i millores del menjador social i cooperativa Gregal. La Verneda i la Pau 67. Reurbanització i millores a l’espai públic de Via Trajana. 68. Reurbanització i millores de l’entorn del carrer de Camp Arriassa. 69. Nou circuit esportiu: millora dels espais esportius a l’aire lliure de la Verneda i la Pau. 70. Millores a l’Institut Bernat Metge. 71. Millores a la sala de teatre de l’Escola La Pau. 72. Millores dels jocs infantils als espais públics de la plaça de l’Escola La Pau. 73. Millora del Casal de Gent Gran Verneda Alta. Mapa d’obres — 5 Sense barris no hi ha Barcelona El Pla de Barris, present a 16 dels barris més desfavorits de la ciutat, Nous lideratges ha posat en marxa més A la recerca de nous de 600 accions per reduir les lideratges als barris desigualtats socials en aquests territoris. En aquest espai Els barris de Barcelona són ens vius. Es reno- n’expliquem algunes. ven i creixen. Però no tothom té temps, espai o coneixements per participar activament en les decisions que conformen el present i el fu- tur del barri. Per això es va posar en marxa el programa Nous Lideratges, que ja ha celebrat la seva tercera edició. Aquest projecte, impul- sat pel Pla de Barris, la Fundació Jaume Bofill i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, és una formació vivencial adreçada a joves dels 01 barris més desfavorits de la ciutat. El projec- te promou el procés d’empoderament de les persones participants i, alhora, dona formació sobre aspectes de desenvolupament comuni- tari per contribuir millor a construir o reforçar el teixit social i ser promotors de propostes col·lectives. Al llarg del programa, una quinzena de joves de les àrees de Barcelona on actua el La salut als barris Pla de Barris s’han conegut, s’han apropat a la L’impuls de la vida tasca d’entitats socials i culturals de diferents àmbits, han entrevistat diversos dirigents polí- en comú, un hàbit tics i han après a construir un projecte social.Jessica Sala, periodista en una publicació saludable del barri de la Marina i una de les participants, afirma que el programa l’ha ajudat a empode- rar-se i tirar endavant projectes de la seva as- L’Agència de Salut Pública, en el seu últim in- sociació. “Ara sé que puc fer més coses, que forme, alerta del creixement de les desigual- no m’he de posar límits i que puc anar més tats en l’àmbit de la salut, desigualtats que 02 lluny”, diu. acaben generant que l’esperança de vida entre Programes com aquests son importants, en un ciutadà d’un barri de rendes altes pugui arri- aquests barris, ja que als territoris més vulne- bar a ser 8 anys superior que la d’algú d’un bar- rables és on hi ha més dificultats per identificar ri de rendes baixes. Amb la voluntat d’ajudar a nous actius comunitaris i fer emergir iniciatives reduir aquestes diferències, el Pla de Barris ha impulsades per la mateixa població. — treballat amb les àrees, departaments i distric- tes per tal de donar un impuls en aquells as- pectes que es consideren importants a l’hora de potenciar hàbits saludables, que s’acaben traduint en una millora del benestar físic i emo- cional de tots els veïns i veïnes. Es per aquest Més de quaranta joves motiu que tots els plans de barri compten amb s’han apropat a la tasca projectes que, d’una manera o d’una altra, te- 03 nen el mateix objectiu, encara que la forma 01 Gent gran de Sant Genís dels Agudells d’entitats socials a la piscina de l’Hospital de Sant Rafael. d’apropar-s’hi sigui a través de l’esport, de l’ali- i culturals de diferents 02 Jessica Sala participa al programa mentació, de potenciar les relacions socials i Nous Lideratges als Barris. àmbits evitar l’aïllament, de l’aprenentatge d’habilitats 03 Participants a una sessió del programa parentals, entre altres. Nous Lideratges als Barris. Per exemple, per al veïnat de més edat dels 04 Joves de Sant Genís dels Agudells barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera a la nova Sala Jove. Formació s’han posat en marxa programes com Fem Sa- 05 Festa comunitària de la Pinya (les Roquetes). lut a la Piscina, on persones grans en situació a entitats d’aïllament i vulnerabilitat desenvolupen acti- vitats lúdiques i terapèutiques a la piscina de Una eina clau l’Hospital de Sant Rafael. Un altre projecte que per reforçar inclou l’esport —en aquest cas, el criquet— per obrir i reforçar l’acció comunitària és Les Dúnia, els moviments als barris del Besòs i el Maresme, i la Trinitat comunitaris Vella. És un programa adreçat específicament a noies de famílies nouvingudes, per ajudar-les a teixir noves xarxes de sociabilitat. D’aquesta Barcelona és una ciutat rica en esperit associ- manera, a través de l’equip de criquet femení es atiu i reivindicatiu. A molts barris el veïnat amb treballen aspectes com la inclusió social i la vi- inquietuds socials i ganes de canviar les co- sibilització del col·lectiu. Un altre exemple és la ses es troba, comparteix experiències i pensa Xarxa Sense Gravetat, un programa que ofereix com millorar el futur junts. Per mantenir obert un catàleg de tallers oberts a joves (16-25 anys) 04 aquest camí, les entitats del barri —agents provinents tant de la xarxa de serveis de salut clau al territori de potenciació de la xarxa co- mental com de la comunitat, en col·laboració munitària— han d’estar vives i en moviment. El amb els serveis i equipaments del territori. Pla de Barris vol reforçar els moviments comu- Moltes altres activitats del Pla de Barris en nitaris i, per això, al llarg dels dos últims anys, l’àmbit de la salut posen també l’accent en els conjuntament amb Torre Jussana, un centre aprenentatges en la cura de la primera infància de servei per a les associacions de la ciutat, en barris com el Bon Pastor i Baró de Viver, la ha posat en marxa un programa d’acompanya- Trinitat Vella o les Roquetes. — ment i formació de l’acció veïnal als 16 barris del Pla de Barris. Un total de 34 entitats han rebut formació en els quatre àmbits clau per al seu bon funcionament: la intenció, la participa- ció, l’acció i la gestió. — 05 6 — Accions EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS 06 Rehabilitació de finques, Barris jugables Rehabilitació al barri de Baró de Viver.07 La nova plaça Dolors Canals, Jardins, places i de finques al barri del Besòs i el Maresme. 08 Una nena juga en un parc infantil carrers més jugables Un programa d’ajuts de la ciutat.09 Infografia de la metodologia per als més petits específics per de les Marxes Exploratòries. garantir el dret “El descans, el joc i el temps lliure són tan im- a l’habitatge digne portants per al desenvolupament de l’infant com la nutrició, l’habitatge, l’atenció a la salut i l’educació”, diuen les Nacions Unides. Barcelo- Molts barcelonins i barcelonines saben que na ha decidit ser una ciutat més amable amb els l’Ajuntament ofereix subvencions per rehabili- nens i les nenes, i el que més volen —i neces- tar interiors d’edificis i façanes o per instal·lar siten— és jugar. Amb aquesta idea, i emmarcat ascensors. Però què passa si ho desconeixes, dins la mesura de govern “Barcelona dona molt o si no saps com demanar-los, o no tens cap de joc”, s’ha posat en marxa un pla per impulsar administrador de finques per fer les totes les una nova visió del joc a l’espai públic, afavorint gestions necessàries per posar-ho en marxa, i reconeixent la seva importància social i millo- o si al teu edifici no hi ha establerta cap comu- rant la vida comunitària. El Pla de Barris parti- nitat de veïns per posar-te d’acord i demanar cipa de ple en aquest projecte amb més d’una aquests ajuts? desena d’accions en marxa, reforçant nous es- El Programa de Rehabilitació de Finques, del pais que inclouen una àrea de joc o afavorint el Pla de Barris i el Consorci d’Habitatge de Bar- joc espontani en parcs i jardins, places i carrers. celona, va néixer per donar resposta a aques- 06 Alguns d’aquests projectes són la renovació tes situacions. L’Ajuntament de Barcelona va dels espais de joc als jardins de la Mediterrània, constatar que certes finques, degut sobretot al barri de la Marina, i a la plaça Mossèn Corti- a la seva complexitat social i econòmica, no nas, al Bon Pastor, així com la nova plaça que es aconsegueixen beneficiar-se de les polítiques farà als voltants de l’Escola La Pau, al barri de la de rehabilitació municipals i, per tant, queden Verneda i la Pau. “Ara és una plaça buida, on les al marge de processos de rehabilitació i de les famílies venen a buscar els infants i marxen. No convocatòries d’ajudes públiques. hi ha vida. Això canviarà molt en poc temps: les Aquest fet va empènyer a crear un progra- famílies de l’escola van participar en la propos- ma d’ajudes amb un finançament específic i ta per fer aquesta nova plaça i, d’aquí a poc, en uns criteris d’accés que clarament busquen aquest nou espai hi jugaran les nenes i els nens millorar finques degradades i amb una alta vul- i xerraran les famílies”, explica Sònia Burgués, nerabilitat social, per tal de facilitar-ne la reha- directora de l’escola. — bilitació. Els objectius del programa són: − Fer més accessibles les ajudes (que po- den arribar a ser del 100 % segons les condi- cions socials dels beneficiaris), incorporant un Marxes acompanyament tècnic, jurídic i social en tot el Exploratòries procés de rehabilitació.− Preservar les condicions de vida dels ac- Les dones canvien tuals veïns i veïnes, i evitar els possibles movi-ments d’expulsió. l’espai públic − Contribuir a la incorporació al mercat de 07 nou habitatge de lloguer social. − Contribuir a la cohesió social gestionant Qui decideix l’urbanisme de l’espai públic? Car- conflictes i propiciant la regulació de les comu- rers i places massa foscos, zones on no es pot nitats de propietaris. transitar amb un cotxet de bebè, falta de jardins A partir d’una potent diagnosi feta a tota la i parcs infantils... L’espai públic és de tothom, ciutat de Barcelona (UPC, 2017) i identificades però aquests són només alguns dels proble- les finques amb uns indicadors més crítics (so- mes que, amb ulls de dona, detecten les veïnes cials i de conservació), es va fer un treball de quan caminen pels barris. Per tal de revertir camp proactiu apropant-se a les comunitats aquesta sensació i millorar l’espai públic per detectades i oferint-los l’acompanyament en el a tothom, el  Pla de Barris, conjuntament amb procés de rehabilitació i la tramitació d’ajudes. l’àrea de transversalitat de gènere, va iniciar fa El treball de camp de l’equip tècnic ha mesos uns recorreguts a peu amb perspectiva permès detectar i acompanyar un total de de gènere, amb les veïnes, per trobar solucions 135 comunitats de propietaris de finques po- conjuntes que facin la vida més fàcil, agradable tencialment vulnerables i iniciar un total de i segura a tot el veïnat. D’aquesta manera, les 104 expedients (1.582 famílies beneficiàries) dones van observar in situ elements que difi- que acabaran rehabilitant la seva finca gràcies culten la vida quotidiana i que, si els canviem, al suport econòmic i social d’aquest programa. la milloren. Aquestes passejades, treballades Actualment, 38 finques ja han iniciat les obres i 08 prèviament en una sessió de preparació, s’han la resta preveuen fer-ho durant aquest 2020. — dut a terme als barris de la Marina, la Verneda i la Pau, la Trinitat Vella, el Bon Pastor, la Trinitat Nova, el Besòs i el Maresme i, recentment, al barri de les Roquetes. A principis del 2019, el veïnat de la colònia Santiveri i de tot el barri de la Marina —espe- cialment, les veïnes, és clar— han celebrat la El projecte, dotat amb reurbanització dels entorns, renovats a partir 15 milions d’euros, de les demandes que van sorgir en la Marxa Exploratòria amb perspectiva de gènere que beneficia al voltant es va fer a la mateixa zona fa dos anys. Se n’ha de 1.582 famílies millorat la il·luminació, la visibilitat, la vegetació 09 i l’amplada de les voreres, i s’ha renovat el cla- vegueram, el mobiliari urbà, tot el paviment i les àrees enjardinades. Ara, els carrers s’han tornat més accessibles, agradables i també segurs, per a les dones i per a tothom. — Accions — 7 Sense barris no hi ha Barcelona “Hem d’enfortir el teixit L’ENTREVISTA A LA CONTRA veïnal i les polítiques públiques per plantar cara a les desigualtats” Oriol Nel·lo, president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona REDACCIÓ — Per què el Pla de Barris dona tanta Davant la desigualtat i la importància a l’educació? segregació, necessitem cons- L’escola incideix de manera extraordinària en el progrés o el retrocés d’un barri. Les truir més ciutat i més societat. desigualtats es generen a través de meca- L’Oriol Nel·lo (Barcelona, nismes econòmics, però es reprodueixen a través d’altres mecanismes, i un d’aquests 1957), doctor en Geografia, és l’escola. La reducció de les desigualtats treballa, des de la universi- passa per mesures de caràcter econòmic. Però per evitar que la desigualtat es con- tat, des de l’escriptura i des solidi i creixi cal tenir un sistema escolar de la política per reduir les capaç d’oferir igualtat d’oportunitats a tots els nois i noies independenment del nivell desigualtats socials entre de renda de les seves famílies. les persones. Ho va fer des En aquests temps de globalització i polítiques transnacionals, ressurgeix de la Generalitat, al front de la reivinidicació de les polítiques lo- la Llei de barris (2004), i ara cals i de barri. Per què? D’on surgeix la idea del Pla de Barris? Travessem un període en què s’estan po- ho fa des del Pla de Barris de L’increment preocupant de les desigual- sant en dubte drets que nosaltres conside- l’Ajuntament de Barcelona. tats, agreujat sobretot a partir de la crisi, ràvem irreversibles: les pensions, la salut, L’Oriol està convençut que la fa que aquelles persones que tenen més l’educació. Cal defensar i refermar les po-necessitats de serveis i menor capacitat lítiques socials. I per fer-ho cal territorialit- complexitat de la desigualtat adquisitiva es vegin empesos a viure en els zar-les, és a dir, cal partir dels problemes urbana exigeix una interven- barris amb més dèficits urbanístics, educa- de cada lloc concret i projectar polítiques tius, de serveis… Això suposa un problema, adaptades a cada lloc. ció coral entre les iniciatives però, a la vegada, dona l’oportunitat de rei- Per què funcionen més les polítiques ciutadanes i unes polítiques vindicar, amb tota justícia, més serveis per socials si es territorialitzen?a aquests barris, per assegurar els drets Primer, perquè son més eficaces; segon, públiques robustes i innova- dels que hi viuen. Aquest és l’objectiu del perquè permeten implicar el teixit ciuta- dores. En aquesta entrevista, Pla de Barris: impulsar polítiques públiques dà, i tercer, perquè d’aquesta manera la específiques per lluitar contra els efectes ciutadania se les fa més seves. A més de l’Oriol subratlla que els drets de la desigualtat en aquells barris que més ser pensades en cada territori han de tenir socials s’han de defensar la pateixen, polítiques que permetin inter- l’ambició de cobrir tots els aspectes de la venir-hi de forma integral i transversal per vida del barri: de l’educació al comerç, de cada dia i que els barris orga- millorar les condicions de vida. l’habitatge a l’espai públic, de l’accessibili- nitzats són els que millor fan Què creus que s’està aconseguint tat als serveis. Ara bé, les institucions d’àm-amb el Pla? bit superior també tenen responsabilitats. front a les crisis. Una de les poques coses bones que ha sor- No és correcte pensar que les necessitats tit de la crisis tan profunda i brutal que hem dels barris s’han de tractar únicament amb patit és una florida molt important d’inici- recursos locals. L’Ajuntament de Barcelona atives ciutadanes, de formes alternatives pot tirar endavant el Pla de Barris perquè té d’organització, com els bancs de temps, la grandària que té, però els petits ajunta- els menjadors populars, etc. La peculiari- ments no ho poden fer, és impossible. O hi tat del Pla de Barris és que l’Ajuntament de ha una transferència de recursos des de la Barcelona el va concebre no de forma uni- Generalitat i des de l’Estat cap als ajunta- lateral, com a institució, sinó proposant als ment o no hi ha manera de millorar els bar- veïns dels barris de fer un pla junts, a partir ris vulnerables. d’allò que les entitats i associacions veï- Què podem aprendre d’un programa nals ja estaven fent o volien fer als barris. com el Pla de Barris? D’aquesta manera s’han aconseguit millo- Crec que aquest Pla confirma tres coses. res d’estructures i de serveis, així com mi- Una és la necessitat de coneixement, per llores organitzatives i de cohesió entre els mesurar i canviar la ciutat. L’altra és la ne- veïns. Aquest és un resultat que potser no cessitat de la intervenció des dels poders veus quan passes pels carrers, però és es- públics, per no deixar la ciutat en mans sencial: si tenim un teixit veïnal fort, tenim d’impulsos del mercat que generen desi- una major capacitat per plantar cara a l’ad- gualtat. I la tercera és que només es pot versitat, establir mecanismes de solidaritat tenir èxit si el veïnat s’organitza i fa seves que funcionen i, també, millorar la capacitat aquestes conquestes. — de reivindicar els drets socials. SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA www.pladebarris.barcelona Canal barri “Tenen un “Tenen molt “Va guanyar tobogan nou clar el que la carrossa que és el volen i no tradicional doble de llarg“ paren fins a amb els trons“ Angel Sevilla – Membre de l’AFA aconseguir-ho“ Ruben Arjona – Membre de l’Escola Ramon Berenguer III de la comissió de festes Xavi Camino – Cap de projecte del Pla de Barris a la Trinitat Vella Els jocs que hi havia al pati de l’esco· Formo part de tots els actes de cai· la estaven molt deteriorats i necessi· re festiu que es fan a la Trinitat Vella. taven un canvi. Amb l’arribada del Pla La Trinitat Vella es un barri amb mol· Aquest any hem comptat amb unes de Barris vam fer la sol·licitud i se’ns ta cohesió i molt reivindicatiu. Tenen carrosses noves per a la cavalcada va donar el pressupost per poder fer molt clar el que volen i no paren fins de Reis. Les que teníem eren molt la renovació. Els nens i les nenes ara a aconseguir·ho. Per això ha estat tot antigues i estaven deteriorades. Vam tenen un tobogan nou que és el do· un repte per a mi ser el cap de pro· fer una taula de treball on es van ble de llarg que el que hi havia abans. jecte del Pla de Barris. El teixit asso· presentar tres dissenys: un de molt A més a més, té dos nivells, amb ciatiu que hi ha aquí és molt fort, i en innovador d’estil futurista, un altre unes plataformes cobertes amb un un principi hi havia una actitud una d’inspirat en l’Atlàntida i un tercer de petit sostre perquè puguin estar·s’hi mica escèptica cap a la nostra tasca. més clàssic. Es va fer una votació sense que els molesti el sol. També A poc a poc hem anat fent un recor· entre veïns i va guanyar la carrossa compten amb un nou balancí i una regut i aconseguint coses, tot i que tradicional, amb els trons al damunt. altra novetat: un espai de peces de encara n’hi ha moltes altres per fer. Vam trigar sis mesos a construir·les. boulder. És una zona on poden fer De les accions en destacaria l’es· Les plataformes són de ferro i tota una petita escalada i va ser una pro· pai de criança “Juguem junts”, una la decoració, de fusta. Es tracta de posta que va néixer de la professo· activitat que ha posat en contacte tres carrosses diferents treballades ra d’educació física. Una altra de les les tres escoles del barri. A més de per José Menchero, tot un artista millores que hem tingut ha estat el donar un espai de trobada entre les que les ha deixat supermaques. La canvi de les tanques. Les d’abans famílies i les escoles, ha generat veritat és que estem encantats amb acabaven en punxa i tenien espais més col·laboració entre els centres el resultat. Pel que fa a les carrosses on els petits hi podien encaixar el educatius i altres serveis. També és antigues, s’han conservat per fer·les cap. Ara ja no. Els nens i les nenes molt interessant la iniciativa “Fem servir en altres activitats, com per estan molt contents amb aquestes lleure”, un programa formatiu per a exemple per a la rua del Pare Noel noves joguines i les mares i els pa· joves que es vulguin dedicar al lleu· que vam fer. — res, també. — re educatiu i que promou el teixit associatiu juvenil. — “Els nens “És una gran “És un procés abans oportunitat al d’empodera- feien coses costat de casa ment que diferents“ nostra“ m’omple molt“ Xavi Valarezo – Participant de la Dani Ruiz – Participant del Txus Pedrosa – Coordinadora intervenció artística de la plaça programa “Fem lleure a la Trini” del projecte Les Dúnia dels Drets dels Infants L’any passat vaig començar a fer És un projecte comunitari adreçat a El curs passat, quan feia tercer, vaig aquest curs de dos mesos a l’espai dones joves immigrants on es tre· formar part de la plaça dels Drets Via Barcino, un curs intensiu amb balla l’acompanyament i l’empode· dels Infants, un projecte treballat bastants joves per treure’ns el car· rament personal i comunitari. Ens amb Paisatge Urbà i el Districte. Van net de monitor o monitora de lleure. convertim en un espai de trobada ser diverses jornades durant les Vam aconseguir una bona cohesió per fer diverses dinàmiques, amb quals ens van explicar com jugaven de grup i fer un bon equip, i ara estem una metodologia que fa passar per els nens i les nenes abans a la Trinitat treballant pel barri, que és la idea del sentiments i reflexions sobre temes Vella. El barri ha canviat molt, i les cri· programa. Aquesta formació és un que són fonamentals per a l’exercici atures abans feien coses diferents. valor afegit tant per a nosaltres com dels seus drets. Tenint en compte els Vam dibuixar el joc que més ens va per al teixit associatiu de la Trini. Ara seus codis culturals i la seva manera agradar i jo vaig triar la baldufa, per· mateix estic treballant al centre cí· d’entendre la participació, mirem de què m’agrada molt. Aquests dibuixos vic, i ja he fet les pràctiques del curs potenciar·les en les seves compe· els vam fer en una goma que formarà de monitor de lleure a l’Escola de tències perquè es puguin desenvo· part de la paret vertical que hi hau· l’Esperança, al menjador. La veritat lupar, créixer i aportar el millor de si rà a la plaça dels Drets dels Infants i és que m’agrada molt treballar a les mateixes a la seva família i a la seva que estarà feta amb els dibuixos dels activitats de lleure, sobretot a les re· comunitat. També mirem de refor· nens i les nenes de totes les esco· lacionades amb la cultura. Aquest çar·les en els estudis, i per això po· les que hi van participar. M’ho vaig programa de formació de monitors i den venir un cop a la setmana a fer passar molt bé i m’agradaria repetir, monitores ha estat molt positiu, per· deures i estudiar. Em sento molt feliç perquè vaig aprendre moltes coses. què no hi havia ofertes semblants de veure com fan aportacions, de No només es pot jugar a futbol o i que a més a més fossin gratuïtes. conèixer les seves inquietuds. És un bàsquet, sinó que també es poden Això ens ha ajudat a molts joves a procés d’empoderament que m’om· fer jocs del passat, com el de tocar participar·hi. Sincerament, és una ple molt. — i parar. Ara, amb els meus amics, ju· gran oportunitat al costat de casa guem a aquestes coses al pati i ens nostra. — entretenim d’una manera diferent. — 8 — Canal barri DIARI DEL PLA DE BARRIS El Pla de Barris en xifres Amb més de 600 accions impulsades Educació durant els últims tres anys a Barcelona, aquests són alguns dels resultats més tangibles del Pla de Barris. 80 76 41% NENS I NENES HORES DE FAMÍLIES QUE PARTICIPEN LECTURA DELS CENTRES A L’ANY EN NOUS PER ALS NENS I EDUCATIUS DEL ESPAIS DE LLEURE NENES DEL BARRI BARRI QUE HAN EDUCATIU REBUT SUPORT EN EL MARC DEL PROGRAMA 0-3 Dotació pressupostària Activitat econòmica 150.000.000 € DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA TOTAL A TOT EL PLA DE BARRIS 6 HEM DOBLAT ELS PROGRAMES DE FORMACIÓ OCUPACIONAL MUNICIPAL AL BARRI 3 2016 2018 49 % 17 % 11 % 23 % Ecologia Drets Activitat Educació Drets socials urbana socials econòmica 7.450.312 € DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA TOTAL A LA TRINITAT VELLA +18% 11.734   AUGMENT DE PARTICIPANTS 9.961 EN PROGRAMES DE SALUT COMUNITÀRIA A LA CIUTAT 2016 2017 31 % 28 % 14 % 27 % 97    Ecologia Drets Activitat Educació HABITATGES DE LA TRINITAT VELLA urbana socials econòmica QUE REBEN AJUDES PER A LA REHABILITACIÓ DELS EDIFICIS ON VIUEN Població beneficiada Ecologia urbana Població de Barcelona 203.342 +627  m2 12,5% PERSONES AUGMENT D’ESPAIS D’ESTADA QUE S’HAN BENEFICIAT I PARCS INFANTILS A Barcelona hi viuen DEL PLA DE BARRIS 1.620.343 persones, A TOT BARCELONA segons dades de l’Idescat. — Al barri de la Trinitat Vella 10.210 persones s’han beneficiat del Pla de Barris. Extracció de dades: 2019 El Pla de Barris en xifres — 9 La Trinitat Vella La crònica 01 02 “Un camí verd des de la Trinitat Vella fins a la Casa de les Aigües amb instal·lacions lúdiques i esportives” Natura i esport conflueixen al camí de Ronda REDACCIÓ — Parlem d’un gran espai lliure però perifèric que va de disseny del que ha de ser un dels punts més del nus de la Trinitat fins a la Meridiana tot vorejant destacats de la Trinitat Vella hi han participat molt Gaudir d’un espai verd enmig la ronda, on, enmig d’espai verd, s’hi situen equi· activament els veïns de la zona. En un principi es de la ciutat és un dels privi· paments com la Casa de l’Aigua, pistes esportives van dur a terme diverses sessions obertes perquè d’ús lliure o una zona d’aparcament. La idea del poguessin opinar i ajudar a definir el què i el com legis amb el qual no tots els projecte és cosir aquest espai a través d’un pas· en la remodelació d’aquest corredor verd. “Hi ha barris compten. La Trinitat seig lúdic i esportiu millorant els equipaments es· hagut reunions més informatives i d’altres de més Vella, sí. Es tracta del gran portius existents. “Hem volgut redibuixar aquest participatives, on la gent d’associacions i entitats gran espai públic des de l’òptica d’usos lúdics i es· del barri ha participat tant fent propostes com fins i corredor verd que el separa portius, amb una forma d’entendre aquests espais tot dibuixant allò que hi volien incloure”, especifica de la ronda de Dalt, conegut com a àrees molt obertes, amb espais esportius l’arquitecte. a l’aire lliure. S’hi podran practicar jocs amb pilota En aquest sentit, els veïns de la Trinitat Vella com a camí de Ronda, que ara i també inclourà elements d’exercici per a la gent estan molt satisfets d’haver format part del pro· serà un dels punts de trobada gran”, explica David Juárez, arquitecte de l’estudi jecte tan activament, especialment els joves, que Straddle3, encarregat de dissenyar el projecte. La demanaven des de fa temps un espai així. “La idea per a tothom. Les accions de proposta general, però, parteix d’un procés parti· de fer un equipament esportiu a l’aire lliure per a millora, que parteixen d’un cipatiu amb el veïnat que ha donat lloc a un avant· joves es va impulsar des de l’Associació de Veïns”, projecte del qual ja se n’ha executat una primera comenta Manoli Martínez, presidenta de l’Associ· procés participatiu on el ve· fase, la cal·listènia. L’enllumenat de la zona, un dels ació de Veïns de la Trinitat Vella. “Els nois i les no· ïnat hi ha tingut molt a dir, es aspectes destacats que s’havia de millorar, ja s’ha ies no tenien cap espai on poder reunir·se o anar instal·lat i això ha afavorit que el camí estigui molt a passar la tarda d’un diumenge, per exemple. Vam troben en la primera fase. Ja més transitat. Un altre dels punts forts en el qual pensar que els calia un lloc on poder ocialitzar i, si s’ha millorat l’enllumenat de la ja es treballa és la pavimentació del camí del Rec, també donava opció que poguessin fer·hi esport, zona, s’hi ha construït una cal· que inclou també un canvi de vegetació i una línia millor”, detalla. de gramínies que recordarà l’ambient de la ribera. El procés participatiu per configurar aquesta listènia per fer esport i s’està Un dels equipaments més esperats al veïnat ha àrea ha estat inclusiu amb tota la gent del barri. treballant en la construcció estat la cal·listènia, una sèrie d’estructures fixes per “Hem anat a buscar col·lectius de persones im·fer exercicis musculars jugant amb el pes del ma· migrants que potser, per una diferència cultural dels camins per passejar per teix cos. “Aquesta zona de work out s’ha posat molt o idiomàtica, no hi haurien participat”, comenta aquest entorn natural. de moda. A Barcelona ja hi ha algunes estructures David Juárez. d’aquest tipus, com la de la Barceloneta, davant de A més a més, la remodelació del camí de Ronda la platja”, comenta David Juárez. Es tracta d’un es· també busca que persones d’altres barris de Bar· pai que ajuda a establir relacions entre els usuaris: celona s’hi desplacin per conèixer un dels tresors “Aquest és el seu potencial. Les persones que el naturals de la nostra ciutat. — 01 Joves de la Trinitat Vella van participar a la construcció dels aparells esportius que hi ha al camí de Ronda. fan servir es veuen unides per la mateixa passió: l’esport. Hi havia moltes ganes de poder comptar 02 El procés participatiu va determinar que el camí de Ronda havia de ser un espai verd, d'esbarjo i per a la pràctica amb una cal·listènia aquí al barri.” De fet, s’ha fet de l’esport. un taller on els joves han participat activament en el disseny i la construcció d’algunes de les parts. La configuració del nou camí de Ronda, que es troba a la fase inicial d’execució, ha estat tot un repte, perquè, tal com explica Juárez, “era un pas molt estigmatitzat per les activitats que s’hi duien a terme en el passat. Hem hagut de revertir el re· lat de tota aquesta zona per donar·hi una nova vi· sió i esborrar·ne el mal record”. En aquest procés 10 — La crònica DIARI DEL PLA DE BARRIS L’entrevista “L’educació és l’arma més poderosa de la societat” Samantha de Gala Espai de Criança, escola bressol El Tren REDACCIÓ — La Samantha de Gala és psicò· Vosaltres parleu de cultura d’infància. loga, com la seva mare. Sempre Què vol dir? Vol dir que l’escola és un espai comunitari va pensar que treballaria en on els infants i els adults ens trobem i ens recursos humans, un àmbit que acompanyem. La infància és un dels mo· l’entusiasmava. Però va acabar ments més sensibles del desenvolupament humà, i les criatures són dependents, no són enamorada del món de l’edu· autònomes. Per tant, han d’estar protegides. cació, tot i que confessa que La cultura de la infància és saber això: que els anys d’infantesa són la base d’un adult no li va agradar gens el sistema competent, emocionalment parlant. En els educatiu que ella va viure de primers tres anys de vida, el poder i la influ·ència d’una mare és bàsic; per això és molt petita, un sistema purament me· important cuidar·les també a elles. I aquí, a morístic. La seva percepció va l’Espai de Criança, ho fem. És a dir, que a l’Espai de Criança treba- canviar completament quan va lleu sobretot amb els adults. començar a treballar amb infants És que com vius la teva infància determina la teva vida adulta. Per tant, quan comen· amb necessitats educatives ces a reflexionar en tot això, el tracte amb especials. Va ser llavors quan va els infants serà diferent. Això de l’espai de començar a interessar·s’hi, a in· criança és com una capsa de Pandora: és un Com va començar aquest projecte? espai comú per mostrar les nostres pors i vestigar i a entendre que hi havia Vam començar ara ja fa una mica de temps, parlar·ne, els nostres judicis i prejudicis; per molts enfocaments educatius quan un grup de professionals relacionats veure i valorar la nostra pròpia autoestima. amb el món de l’educació vam decidir que I tothom comparteix aquesta mirada? diferents. Va acceptar aquest el projecte d’escola tingués un impacte real, El que busca l’Espai de Criança és aconseguir nou camí que no tenia previst quotidià i, a la vegada, perdurable en les parlar tranquil·lament de l’experiència de la famílies, al barri i en la societat. Vam decidir criança, de l’acompanyament emocional. Es i ara treballa en un projecte edu· posicionar·nos davant la infància. És un tema tracta de travessar junts aquesta experiència. catiu innovador a l’escola bressol de respecte i de responsabilitat social, d’ado· Alguns pares i algunes mares diuen que en·nar·nos que tot està connectat i que entre cara no entenen la idea de l’Espai de Criança, El Tren, al barri de la Trinitat Vella: nosaltres també estem connectats. Com diu i d’altres diuen que la vida no funciona així, l’Espai de Criança. el Francesco Luchi: “Els nens tenen drets i els que el que s’ha de treballar són les compe· adults, deures.” tències tècniques. Nosaltres estem conven· Què vol dir Espai de Criança? çudes que el més important és la base. Seran L’Espai de Criança no és un espai tècnic on, infants que sabran dir no, ser crítics i consci· per dir·ho d’alguna manera, s’aprèn a donar la ents a partir del respecte. A l’espai es crea un llet o on t’expliquen quina és la millor fórmu· vincle entre educadores o orientadores i ma· la a l’hora de posar a dormir als nadons a res i pares. A l’equip de l’escola bressol fem casa. És un espai per compartir, per canviar una mica com una tribu. Això ho hem après la mirada sobre l’infant, com vivim aquesta de les mares africanes. Consisteix a saber etapa. El que fem és potenciar el respecte, que estàs mentalment acompanyat, que tens la llibertat i l’autoconeixement, i entendre la teva gent, que t’entén, t’escolta i t’ajuda. què significa acompanyar un ésser humà tan Què creus que és important aprendre petit. Aquí tenim famílies de Mongòlia, de la en un espai així? Xina, sud·americanes, africanes, de Rússia… Sempre intentem recordar que, com deia Aquí tothom aprèn de tothom. Per exemple, Nelson Mandela, l’educació és l’arma més s’aprèn a deixar de jutjar i a caminar junts, a poderosa de la societat. I a l’equip també ens acompanyar·se. Això és molt important i molt interessa molt que mares i pares entenguin enriquidor en un barri com la Trinitat Vella, la importància del joc. No solament han de amb un índex de diversitat alt. jugar els infants. Entre els adults és molt Hem de pensar que a les escoles de important també saber fer bromes, saber primària la mainada aprèn a buscar els seus com acompanyar·nos. I ajudem a pensar com talents i que en una escola bressol els més podem millorar les coses, posar les idees en petits comencen a situar·se a la vida: això és marxa i veure com es van obrint camins. — el que nosaltres volem impulsar a l’Espai de Criança. L’entrevista — 11 La Trinitat Vella Memòries a la contra Amador Expósito “Som un barri petit però molt lluitador” Vicenta Manau Capistrós i Pepita Castelló Villaplana al carrer de Galícia, l’any 1948. El futur serà el que nosaltres vulguem i treballem. A aconseguir mobilitzant·se, reclamant, demanant. És l’úni· la Trinitat Vella ho tenen clar. Gràcies al seu exercici ca manera.” democràtic i tenaç de demanar totes les coses a les quals tenien dret, al llarg de les últimes dècades del “El barri neix a partir de la idea de la colònia·jardí Trinitat, segle passat el veïnat de la Trini va anar aconseguint que era un projecte d’urbanització de segona residència l’escola, l’institut, el metro i el CAP. D’aquesta mena, per a gent de classe mitjana, per passar·hi l’estiu. Es va fer perseverant i lluitador, és també Amador Expósito, una casa pilot, però la urbanització va fracassar estrepito· president de l’Associació d’Investigació i Divulgació de sament. Tot i això, a poc a poc, va anar venint gent a ins· la Memòria Històrica de la Trinitat Vella. tal·lar·se per aquests indrets. Per exemple, el forner Jordà, que era al Brasil, va agafar tots els guanys que tenia, i va “Vaig començar a interessar·me per la història popular del venir aquí al barri i va muntar el forn a la plaça, que ja fa més barri ara fa 10 anys, però sempre m’ha agradat saber de de 90 anys que hi és. En aquells anys va venir també molta la Trini. Sempre hi he estat molt vinculat. Vaig començar gent per treballar a l’Asland, la fàbrica de ciment.” de petit, anant a l’esplai de la parròquia, i quan em vaig fer gran m’hi vaig quedar com a monitor. De fet, allà vaig co· “Aquí va créixer el moviment anarquista; la plaça principal nèixer la meva dona. Vam estar fent colònies durant més va arribar a dir·se de la CNT. Un veí, Joan Esteve, explica· d’una dècada i després vam muntar un grup de diables i va que, a l’època de la Guerra Civil, la Trinitat Vella era una de gralles. El que va passar és que, arran de la investigació zona molt anarquista. Va haver·hi molta organització entre de la historiadora María José Durán sobre el Rec Comtal, la gent, també van cremar l’església, malauradament, i lla· vaig interessar·me pel passat del meu barri. Va ser llavors vors un dia hi va acudir un comitè procedent de Santa Co· quan vaig començar a preguntar, a buscar plànols dels loma buscant feixistes. Aleshores van sortir els de la CNT carrers, a demanar fotos als veïns i les veïnes, anant de d’aquí i van plantar cara als de Santa Coloma dient que «a casa en casa.” la Trinitat Vella no hi ha feixistes: només hi ha veïns».” “Molta gent no ho sap, però l’expressió «anar a la quinta “L’onada forta de migració es dona als anys 50 i, sobre· forca» neix a partir de la forca que hi havia aquí. Aquesta tot, als 60. Hi ha fotos de l’any 1958 on encara hi ha molt cinquena forca, del segle xiv o xv, era on ara hi ha la pre· poques cases al barri, s'hi veuen els camps i les vinyes. só. Eren tres pedres verticals amb dos pals: així es podien Arriben per treballar a la Smoking, la fàbrica de paper, i a penjar fins a quatre o sis persones a la vegada. Quan ve· altres fàbriques. La gent venia sobretot d’Andalusia. Hi ha· nies a Barcelona per la carretera de Ribes, l’accés de l’antic via l’efecte crida entre famílies i veïns. Venien de Cadis, de camí romà, venint de Granollers, el que veies a l’entrada de Còrdova, de Sevilla. Quan arribaves a l’Estació de França, la ciutat eren la forca i els penjats. Hi va ser fins al final del a Barcelona, havies de tenir domicili de referència; si no, et segle xix.” feien tornar per on havies vingut.” “Al barri abans tot eren vinyes, moltes vinyes. I també “El present és una torre de Babel. La integració al barri horts. Per aquí passava el Rec Comtal, com dèiem abans, ve de la mà de les dones: s’apunten a les piscines, a les i envoltava l’orografia del barri. Per això, gairebé totes les escoles d’adults. I el futur me l’imagino no gaire bé. No hi cases al principi eren a la part baixa del barri, al voltant de ha tanta vida comunitària com abans. Si deixem d’interes· l’aigua. Som un barri petit però molt lluitador. Aquí no hi ha· sar·nos pel barri, anirà a pitjor. A vegades se’ns omple la via res. La gent es va fer les cases, i van ser les veïnes i els boca dient «som de la Trini», però ens hi hem d’implicar per veïns els qui van aconseguir tot el que té el barri. Ho van cuidar·lo.” — SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA Per a més informació sobre altres accions municipals, consulteu el web de l’Ajuntament www.pladebarris.barcelona www.barcelona.cat