La nova ruta esportiva Ciutat jugable Projecte fotogràfic Popularri, una xarxa bestial Millores a Via Trajana Casal de Gent Gran Canal barri Entrevista a Patricia del Hoyo Tastet d’Automoció Marxa Exploratòria El Pla de Barris en xifres Memòries a la contra LA VERNEDA I LA PAU Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m! Sumari Editorial 1 Un barri són els nens i les nenes jugant a la plaça, la conversa Portada a la cua del forn amb la veïna que fa dies que no veus, els avis fent la partida de petanca sota un arbre, el grup de mares de 2 l’AMPA preparant el Carnestoltes i milions de petits moments Editorial en què la ciutat es fa comunitat. El barri és també la memòria 3 enganxada a les pedres de les cases i a l’asfalt dels carrers: Dia a dia, les lluites per aconseguir barris dignes, les assemblees a l’as- barri a barri sociació de veïns, cada desnonament aturat posant-hi el cos 4/5 per evitar vides trencades, les manifestacions demanant una Accions biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo- ments en què els veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, 6/7 resoldre o construir respostes a les necessitats socials de la Projecte comunitat. I els barris també són la llavor de futur, allà on el fotogràfic Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el 8 Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la Canal barri plaça, van donant forma a la Barcelona que ja és aquí. El Pla de Barris és només un instrument per ajudar a enfor- 9 tir la vida a la ciutat i per combatre la soledat i l’individualisme, El Pla de Barris en xifres que amenacen el que és més indispensable per als éssers hu- mans: viure en comunitat. El Pla de Barris és una taula parada 10 per seure-hi, discutir i posar-se a treballar amb tots els qui es- La crònica timen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes 11 de música i plans d’ocupació, s’han rehabilitat edificis i s’han L’entrevista fet programes per a la gent gran, però el més important no és 12 res de tot això. El que és fonamental és haver millorat una mica Memòries la vida de barri, la que ens fa sentir acompanyats, la que ens a la contra fa aixecar la persiana i llevar-nos amb un somriure i ganes de sortir al carrer. Sense barris no hi ha ciutat, però el barri no són només els edificis i els carrers; un barri és una comunitat de ciutadans que se’l fan seu, que el viuen i el pateixen i, sobretot, que es comprometen amb el seu futur. Gràcies a tots els que cada dia ajudeu a fer del vostre barri un lloc millor per viure-hi. Ada Colau Ballano L’Alcaldessa de Barcelona Edita Ajuntament de Barcelona Cap editorial Mar Padilla Consell redactor Equip del Pla de Barris Redacció Joan B. Roselló Lorena Montón Mar Padilla Esperança Sierra Serra Direcció d’art i disseny Agitació Gràfica Mot Impressió Rotimpres © Textos: els autors © Il·lustracions: els autors © Fotografies: els autors Aquest diari ha estat confeccionat amb paper reciclat i imprès localment. Març de 2020 2 — Editorial DIARI DEL PLA DE BARRIS Dia a dia, barri a barri Via Trajana Es millora l’espai En marxa la nova públic d’un dels barris més aïllats ruta esportiva de la ciutat Via Trajana és una de les zones de la Verne- de la Verneda da i la Pau que viu més aïllada de la resta del barri. Això és degut a la gran quantitat d’infra-estructures que travessen l’espai, com són els polígons i les vies fèrries. Ara, tot això està i la Pau canviant: el Pla de Barris de la Verneda i la Pau planteja una intervenció integral en aquest en-torn per connectar-lo amb la resta del veïnat i generar-hi un nou espai més amable i social. Amb l’objectiu de fer una diagnosi participada amb el veïnat de Via Trajana, al llarg dels anys 2017 i 2018 s’han dut a terme diverses sessi- ons participatives per tractar la remodelació Des del districte de Sant Martí, de la zona. el Pla de Barris conjuntament El nou projecte de Via Trajana inclou la transformació de l’espai en un eix cívic, la cre- amb el veïnat han decidit millorar ació de nous usos socials i comunitaris —com i renovar els espais esportius ara espais socioeducatius de petanca i horts del barri i, alhora, posar en marxa urbans—, l’ordenació del transport públic i el privat, bicicleta, vianants, l’optimització de un nova ruta esportiva de cinc l’accessibilitat i l’eliminació de barreres arqui- quilòmetres que connecta i uneix tectòniques, així com la implantació d’un carril de serveis. També s’ampliarà l’espai públic i les quatre barriades: la Verneda, el verd urbà, i es milloraran l’enllumenat de la la Via Trajana, la Palmera i la Pau. vorera Besòs i els elements de mobiliari urbà. REDACCIÓ — Aquest ambiciós projecte que canviarà la fisono- mia del barri s’ha treballat a fons abans de posar-lo en marxa. “Per començar, es va fer un llistat ex- haustiu d’entitats i espais on es practica l’esport. 02 S’han estudiat els que funcionen bé i els que són 01 Plànol de la Verneda i la Pau amb els principals punts del recorregut de la ruta esportiva. millorables. I, sobretot, s’ha parlat amb el veïnat per saber de primera mà quin tipus d’esport es practi- 02 Nova taula de ping-pong a la rambla de Guipúscoa. ca, a on, què necessiten i què podem millorar en aquest àmbit”, explica Montse Redón, cap de pro- jecte del Pla de Barris de la Verneda i la Pau. Durant que el futbol és el rei i no deixa espai per a gaire 01 mesos es va parlar amb diferents associacions de més. Amb tot, cada cop més triomfen les activi- veïns, entitats del barri com el Casal de Gent Gran tats esportives sobre rodes i, per tant, s’haurien de la Verneda, instituts i escoles bressol. de potenciar els espais que afavoreixin la pràctica Així, Cristina Mancha, Mónica García i Juni Leo comunitària de la bicicleta, els patinets i els patins. Jiménez, veïnes de Via Trajana, van explicar que la I per als veïns d’edat més avançada, segons Anna pista esportiva del seu barri té molta història: “Les González, del Casal de Gent Gran de la Verneda, les pistes les hem anat arreglant entre els mateixos caminades ajuden a millorar la salut física i incenti- veïns. Les hem pintat i hem cosit les porteries.” ven les relacions socials. D’una altra banda, Paquita López i Salvador Maño- sas subratllen que al barri de la Palmera, com tam- L’esport és una de les eines amb més èxit bé a Via Trajana, hi ha molta tradició de petanca, per a la dinamització de les comunitats. però que tenen pocs espais esportius. A la Ver- Les tècniques Carme Herrero i Helena Sarasa re- neda Alta, Gloria Maestre i Anabel Fernández re- flexionen sobre una dada important: “Els espais 02 corden com als anys 80 es practicava patinatge al esportius del barri son massa masculins, i les mi- 01 Via Trajana acull gran quantitat d’infraestructures. darrere de la plaça. A La Pau, Chus Berlán lamenta llores de les instal·lacions i l’oferta esportiva han 02 El nou projecte inclou la transformació de l’espai de passar per ser inclusives també per a les do- en un nou eix cívic. nes.” En aquest sentit, Maria Casala i Fran Ortiz, de l’anterior equip d’educadors socials del barri, i Lau- ra Majó, directora del centre de Serveis Socials de Sant Martí, saben que la pràctica de l’esport és una de les millors eines per a la integració de les perso- nes i la dinamització de les comunitats. L’objectiu Cooperativa és crear una ruta que tingui la capacitat d’acollir Santa Fe Pista Pistes a Plaça Via Trajana tot el veïnat —d’edats i interessos esportius dife- la Verneda rents—, potenciar la salut i els espais de convivèn- cia, i reforçar la identitat de la Verneda i la Pau. Un cop acordades les millores, s’inicien les obres: comença la intervenció de la pista Trajana i la pista Menorca, on es practiquen els esports ma- Pistes Menorca joritaris (futbol i bàsquet). Pel que fa a la resta del Pista barri, als punts i a les places més rellevants s’hi ins- patinatge La Carpa tal·laran diferents tipus de mobiliari esportiu, com Plaça de la cultura taules de ping pong, màquines de fitnes i pistes de bàdminton, de vòlei i de patinatge. Espais lliures Tot a punt, doncs, per posar en circulació aques- a Gran via ta nova ruta saludable per als veïns de la Verneda i la Pau, i per a la resta d’esportistes. — 01 Dia a dia, barri a barri — 3 La Verneda i la Pau Accions Tastet d’Automoció L’activació S’activa l’ocupació econòmica amb noves alternatives del barri és un dels REDACCIÓ — professionals eixos més El Pla de Barris de la Verneda i la Pau importants és una realitat de més de 60 accions en L’activació econòmica del barri és un dels eixos més impor-tants del Pla de Barris de la Verneda i la Pau. Un dels progra- del Pla de marxa, però és, sobretot, una immensa mes que ha funcionat prou bé i amb un alt grau de satisfac- Barris de trama de persones amb un motor comú: ció per part dels alumnes ha estat el Tastet d’Automoció. Es la lluita contra les desigualtats. Aquesta tracta d’un programa organitzat conjuntament amb Barcelona la Verneda Activa que ofereix noves alternatives professionals a tot tipus i la Pau trama demostra com podem canviar les de públic. S’ofereixen una sèrie de tallers de formació gratuïta coses gràcies a les reflexions, el treball teòrica i pràctica d’electromecànica i carrosseria de vehicles per a persones interessades en l’automoció. L’objectiu és que i l’empenta d’un munt de persones: les les persones que fan aquest tastet s’introdueixin al món de 01 Alumnes i professor durant la classe l’automoció i coneguin quines són les principals tasques que teòrica del taller d’automoció. que conformen els grups impulsors de es desenvolupen en aquestes dues especialitats, de manera 02 Un grup de joves i futurs cada pla —formats per veïnes i veïns que els alumnes aprenen les qüestions bàsiques i indispen- monitors de lleure i esport assisteix a les formacions del pla. de cada barri—, les que formen part sables que qualsevol professional del sector de l’automoció ha de conèixer. Posteriorment, si els alumnes completen els 03 Una nena juga en un parc infantil dels equips municipals del districte de de la ciutat.tastets de manera positiva, es deriven als CP de nivell 1 de Sant Martí i els membres de desenes les mateixes especialitats. Després, si els alumnes completen 04 El nou Casal de Gent Gran potenciarà la prevenció els tastets de manera positiva i volen orientar-se cap a aquest d’entitats, associacions i cooperatives i la promoció de la salut.sector, es busquen itineraris de continuïtat i especialització. 05 Moment d’assaig del taller de cada barri. A continuació us expli- de ball de bastons. quem algunes d’aquestes 63 accions. 06 Cartell de les Marxes Exploratòries. 01 Programa JO+VE Ciutat jugable Els joves fan pinya La Verneda i la Pau, per dinamitzar el barri el primer barri amb els nous jocs infantils Una quinzena de joves han rebut el certificat de participació al programa formatiu i prelaboral del JO+VE. Aquest programa juvenil, del Pla de Barris i l’Agència de Salut Pública, i gestio- L’Ajuntament de Barcelona  vol promoure una nova visió del nat per l’Associació Sant Martí Esport (ASME), té l’objectiu de joc infantil a l’espai públic de tota la ciutat, més enllà de les promoure alternatives d’oci saludable i la formació prelaboral àrees lúdiques específiques i tancades. La mesura estratègi- per a monitors esportius (CIATE) i monitors de menjador. Al ca de govern, que concep per primera vegada que tota la ciu- llarg del 2018 aquests joves van fer trobades setmanals per tat sigui jugable, se sustenta en quatre grans pilars: la cocrea- formar-se i aprendre dinàmiques que els serviran per treba- ció d’espais amb la ciutadania, la promoció de l’activitat física llar de monitors de lleure i d’esport. Això ho han fet de manera i el contacte amb la natura, l’impuls dels jocs inclusius que conjunta i en un ambient de treball molt amè. Aquesta sèrie de fomentin la creativitat i la interacció, i la potenciació de la tro- 03 trobades han estat una oportunitat per conèixer-se entre ells i bada i els vincles socials als espais de joc. Es treballa elles i pensar a posar en marxa projectes en comú relacionats Aquest nou enfocament, que vol contribuir a generar una amb el barri i la gent jove. Gilmar Mostorino, de 19 anys, creu ciutat accessible a tothom, sostenible i pel creixement salu- de la mà del que aquesta experiència li servirà per tenir més eines per tre- dable dels infants, inicia una de les proves pilot al barri de la teixit social ballar de monitor en un cau: “De petit hi havia anat i ara m’agra- Verneda i la Pau. Concretament s’ha treballat per convertir la daria viure-ho des d’aquest vessant”, ha explicat. plaça de la sortida de l’escola La Pau en un entorn escolar i les entitats jugable, amable i acollidor, que generi noves oportunitats de vinculades trobada en un espai cohesionador i lúdic. En el desenvolu- amb l’espai pament d’aquesta proposta hi han participat activament tant l’equip directiu de l’escola com les families. A tota la ciutat, al públic i el joc, llarg del passat mandat, ja es van renovar més d’un centenar un dret humà d’àrees de joc i se’n van crear 69 de noves, cinc dels quals de singulars, com les que ja s’han implementat en països de reconegut referència del joc a l’espai públic com Alemanya, Anglaterra, per als infants Croàcia, Dinamarca, França i Suècia. Els espais lúdics oferei- xen també possibilitats lúdiques a l’entorn i els accessos, ja sigui en parcs i jardins, places o carrers per a vianants. I, pel que fa al concepte de ciutat jugable, l’aspecte més innovador del pla, vol incorporar tot l’entorn urbà al joc fortuït, l’esport i l’estimulació del joc. Per concretar la nova estratègia s’han mobilitzat de manera transversal diverses àrees de l’Ajunta- ment, i es treballa de la mà del teixit social i les entitats vincu- lades amb l’espai públic i el joc, un dret humà reconegut per 02 als infants. 4 — Accions DIARI DEL PLA DE BARRIS Caixa d’Eines Un programa educatiu i cultural per a tots els instituts i les escoles del barri La cultura és una eina transformadora i socialitzadora de pri- mera magnitud. Per tant, les disciplines artístiques (música, teatre, circ, dansa, audiovisual) treballades en l’àmbit de les escoles són una eina primordial per aprendre altres compe- tències, treballar valors socials i comunitaris, i reforçar les vir- tuts personals. Així neix Caixa d’Eines, un programa educatiu i cultural que vol afavorir, a partir de tallers d’aquestes dife- rents disciplines, el treball amb l’alumnat de competències so- cioculturals, afectives, relacionals i comunicatives, i la trans- missió de valors positius, com la cooperació, la solidaritat i el compromís amb la comunitat i el seu entorn. A més, aquests tallers de la Caixa d’Eines ajuden a detectar noies i nois amb un interès especial per les arts i ajudar-los a potenciar aquest vessant artístic. 04 A les escoles i els instituts de la Verneda i la Pau el profes- Casal de Gent Gran El Casal de sorat i l’alumnat han escollit treballar les disciplines de pro- ducció d’audiovisuals, circ, imatgeria festiva i cultura popular. de la Verneda Gent Gran I funciona. Eva Navas, mestra de l’institut Bernat Metge, està de la Verneda convençuda que aquest tipus d’activitats en horari lectiu aju- Un nou espai de trobada per den l’alumnat a aprendre altres competències que no aporten és un dels a les àvies i els avis del barri les assignatures més clàssiques i motiven l’alumnat d’una ma- tres nous nera especial. “Aprenen a tenir continuïtat, treballen la memo- espais de la rització, la concentració i la disciplina”, afirma. La xarxa d’espais de salut comunitària als barris pren forma amb la posada en marxa de tres nous equipaments, un d’ells xarxa de salut al barri de la Verneda i la Pau. L’objectiu és potenciar els pro- comunitària grames de prevenció i promoció de la salut a la ciutat per mi- llorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes. El Casal de Gent de la ciutat, Gran de la Verneda, al barri de la Verneda i la Pau, està en fase format, des d’obres de millora tant internes com externes i se’n preveu la reobertura a finals de febrer de 2020. Aquest equipament, ubi- del 2014, per cat al carrer Binèfar, 16-20, tindrà una nova redistribució dels l’Espai Social espais d’interior, de manera que a la planta baixa hi hagi els espais oberts, de relació, i a la primera planta s’hi ubiquin les i de Salut de aules i els espais de tallers. També s’hi fan obres de millora per la Guineueta afavorir la mobilitat per tots els espais i s’hi potencia la il·lumi- nació natural. La intervenció exterior consisteix en la creació d’una nova rampa i l’ampliació de l’espai relacional a l’exterior, la substitució de totes les fusteries exteriors existents per unes de noves i la reparació del paviment. Aquest equipament, en funcionament des de fa més de 25 anys, és un dels nuclis de trobada més importants del barri, i la seva agenda d’activitats sempre ofereix iniciatives interes- sants, com la sortida al Museu Egipci de Barcelona que van fer el grup de dones del Casal. La visita a la col·lecció permanent del Museu es va fer amb una guia, que va explicar amb detall les diferents peces que vam trobar a les sales del Museu. Se- gons les dades de l’Enquesta de Salut del 2001 i el 2011, als barris amb més acció comunitària s’hi ha detectat una millora en la salut de la ciutadania, especialment entre les dones. El programa Barcelona Salut als Barris ja arriba a 25 barris i unes 390.000 persones, i per potenciar-lo es triplicaran els recur- sos entre el 2015 i el 2019, amb un pressupost d’1,4 milions d’euros per a l’any vinent. Aquest programa és una estratègia de treball en xarxa en què participen, entre d’altres, escoles, equips d’atenció primària, entitats socials, centres esportius, serveis socials, el Consorci Sanitari de Barcelona i el veïnat. 05 Marxa Exploratòria Les dones fan una ruta per les places i els carrers i hi diuen la seva per millorar el barri Zones massa fosques, llocs pels quals no es pot transitar amb els cotxets o falta de jardins i parcs infantils. Són alguns dels problemes amb els quals es troben les veïnes de la ciutat quan passegen pels seus barris i que fan que moltes d’elles tinguin una sensació d’inseguretat permanent. Per tal de revertir aquesta situació, el Pla de Barris ha iniciat unes sortides a tots els barris de la ciutat per explorar el territori des d’una perspectiva de gènere. D’aquesta manera, les dones poden obser- var in situ elements que podrien millorar la seva vida quotidiana en matèria de seguretat i ús de l’espai urbà. En el torn de les veïnes de la Verneda i la Pau, el procés va començar amb una reunió per establir els problemes i proposar el recorregut pel barri. Un cop feta la Marxa Exploratòria, el grup de dones que hi van participar van treballar les conclusions finals, on es va destacar que cal- realitzar millores d’enlluernat, dignificar l’espai públic, millorar la mobilitat i reordenar l’aparcament d’algunes zones, com és el cas de Camp Arriassa. Hi poden participar totes les dones que visquin o treballin dintre del territori que s’analitza. 06 Accions — 5 La Verneda i la Pau Mònica Roselló — La Verneda i la Pau La sirena de les 12, plaça de la Pau, 2018 6 — Projecte fotogràfic DIARI DEL PLA DE BARRIS Aquesta fotografia forma part de la col·lecció “Setze barris. Mil ciutats: Fotografies per a altres relats de Barcelona”, exposada des del 16 de febrer fins al 31 de març del 2019 a l’edifici del Borsí (plaça de la Verònica, al barri Gòtic). Projecte fotogràfic — 7 La Verneda i la Pau EL SUPLEMENT DIARI DEL PLA DE BARRIS A BARCELONA REVERTIM LES DESIGUALTATS ENTRE ELS BARRIS DE LA CIUTAT El Besòs i el Maresme La Verneda i la Pau El Bon Pastor i Baró de Viver La Trinitat Nova Zona Nord La Trinitat Vella Les Roquetes Sant Genís dels Agudells i la Teixonera La Marina El Raval sud i el Gòtic sud Editorial Mapa de les obres Accions del Pla Entrevista a la contra: L’educació als barris del Pla de Barris de Barris Oriol Nel·lo Barris d’oficis Pàg. 2-3 Pàg. 4-5 Pàg. 6-7 Pàg. 8 L’educació als barris, una arma carregada de futur 01 02 REDACCIÓ — En la lluita contra les desigualtats, “No hem de deixar mai els professors sols”, diu Integrasons (orquestes de percussió) i EducArtS el Joan Artigal, el director del nou institut Trinitat (música, circ, teatre i dansa) permeten que fora el Pla de Barris, conjuntament amb Nova, al barri del mateix nom. El Joan creu que la de l’horari escolar els nens i les nenes puguin se- l’Institut Municipal d’Educació de veritable arma educativa és la suma d’una comu- guir gaudint de la cultura si així ho desitgen.nitat formada per l’escola, la familia, el barri i les No hem d’oblidar la importància de l’educació Barcelona, el Consorci d’Educació administracions, amb objectius comuns. Aques- en el lleure, on també diversos informes ens aler- i l’Institut de Cultura de Barcelona, ta escola, amb una proposta educativa global i la ten de les desigualtats existents en l’oferta entre seva remodelació integral, va pel camí de ser un uns barris i altres de la ciutat. Per aquest motiu el desenvolupa un centenar nou pol educatiu de referència a Barcelona. Un Pla de Barris, juntament amb l’Institut Municipal d’actuacions —quantitaves dels pilars d’aquest projecte és oferir una educa- d’Educació de Barcelona, impulsa el projecte Ba- i qualitatives— per millorar ció de llarg alè, un camí que comença en l’escola obab (creació de nous espais i caus, i suport als bressol i acaba al batxillerat. La segona idea és existents) i el projecte Temps de Joc (espai de l’educació en els barris més que l’escola ha de ser un espai obert a tot el ve- trobada els dissabtes al matí on l’esport s’utilitza vulnerables. L’Ajuntament de ïnat, una nova biblioteca-mediateca i el gimnàs, com a eina educativa). —uns espais que es vol que siguin oberts al barri Barcelona ha invertit 29 milions per a ús de tots els veïns i veïnes, dins i fora de d’euros en posar en marxa l’horari escolar. El tercer pilar d’aquest centre és que inclou la comunicació audiovisual com a eix obres de millora d’estructura, transversal per a totes les edats. implementar tecnologies de Com a la Trinitat Nova, la cultura i la seva ex-pressió en les diverses disciplines artístiques la informació i la comunicació, (música, circ, teatre, dansa, audiovisuals, plàstica, i reforçar els equips pedagògics poesia…) ha entrat a totes les escoles i instituts amb el programa Pla de Barris, amb el convenci- amb la incorporació de perfils ment que l’art ajuda a crear un entorn més atrac- socials als centres escolars. tiu, i permet treballar competències relacionals i valors com el compromís, el treball en grup, la Aquestes millores han arribat a convivència, l’esforç, entre altres, a la vegada que escoles bressol, centres d’infantil ofereix experiències artístiques a nenes i nens que, sovint, no tenen l’oportunitat d’experimentar. i primària, i instituts dels 16 barris La Caixa d’Eines (catàleg de propostes artístiques del Pla de Barris, com per exemple que ajuden les escoles a triar el projecte que més s’adeqüi a les seves necessitats), EducArtS (pro- l’institut escola Trinitat Nova, posta artística a les escoles de Zona Nord de Nou el Til·ler, l’institut Rambla Prim Barris) i la proposta d’audiovisual o música com a eix vertebrador de tot el projecte educatiu de l’Ie o l’escola Bàrkeno. Trinitat Nova o el Til·ler de Bon Pastor són exem- 01 Participants del programa EducArTS ples que expliquen aquesta voluntat. a la rua de Carnestoltes. Les propostes de Vozes (ensenyaments musi- 02 Un alumne aprèn circ amb el programa cals, especialment instruments de corda i corals), Caixa d’Eines. 2 — Reportatge EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS Barris d’Oficis: A diferents una oportunitat necessitats, diferents real d’aprendre respostes treballant L’ocupació com a prioritat per combatre les desigualtats 03 04 05 REDACCIÓ — REDACCIÓ — Un grup d’alumnes rep clases per aprendre a cui- pagar les factures mensuals. El Mariano és cons- Una de les causes més importants que defineix dar persones dependents. Entre tots fan un mu- cient que aquest programa és un tren que no pot la desigualtat és el nivell d’atur i la precarietat la- ral: s’han dibuixat ells mateixos cuidant uns avis deixar escapar: “Em donen un bon titol, em pa- boral. Per tant, ja des dels inicis del Pla de Barris, en un espai luminós, a l’aire lliure. En una canto- guen i m’ajuden a buscar feina.” I creu en el seu l’activació econòmica dels barris ha estat un ob- nada del mural s’hi llegeix: “Un moment nou, di- nou futur com a cuidador: “D’alguna manera, és jectiu bàsic del programa. Amb un pressupost de ferent i millor.” Parlen dels avis i d’ells mateixos. una feina que ja he fet, m’agrada la gent i tinc faci- més de 10 milions d’euros, s’han posat en marxa Molts d’aquests alumnes tenen més de 50 anys litat per relacionar-me, la veritat”, diu convençut. més de 70 projectes i programes per reduir l’atur i i fins fa poc vivien en l’atur o encadenant treballs Una tarda d’hivern, a les clases del programa millorar les oportunitats laborals des de diferents precaris. Amb el programa Barris d’Oficis, la seva Barris d’Oficis, el Mariano, amb 29 companys i fronts, amb respostes més adequades a neces- sort ha canviat. El Mariano, conegut per tothom companyes més, rep les indicacions de la Ma- sitats diferents, sumant esforços amb Barcelona com el Marian a Sant Genís dels Agudells, treba- carena, la professora que ensenya les primeres Activa, amb els equips de districte i amb la xar- llava els matins cuidant un home de 89 anys amb nocions sobre la percepció de les cures i el tre- xa d’entitats de cada territori. El programa Barris demència senil, als migdies en un magatzem i ball entre persones. Toca parlar sobre el respec- d’Oficis treballa en l’àrea de la formació i el foment a les tardes a un bar. “Tot per una miseria”, diu. te al temps i a la paraula dels altres, aprendre a de l’ocupació i sempre amb perspectiva de gène- Ara, el Mariano té probabilitats reals que millori escoltar i a teixir de forma metafòrica —i també re, i n’hi ha molts altres. Per a les empreses ubica- les seva situació laboral i, amb ella, el seu futur. real, amb un joc de corda— una xarxa de con- des als polígons industrials s’ha posat en marxa Des del 2019 el Mariano és una de les 75 perso- fiança i suport. Al llarg dels pròxims mesos, els un pla de dinamització que ofereix serveis d’es- nes que cursa el Barris d’Oficis, un programa de alumnes rebran també formació de pautes d’hi- tratègia de vendes o d’acompanyament i treball treball i formació que inclou un contracte laboral giene, alimentació, mobilitat o acompanyament de networking en fires de la ciutat. També s’han d’un any, a jornada completa i amb unes condici- social per millorar la qualitat de vida de les per- engegat a tots els barris una sèrie d’accions d’im- ons salarials dignes. D’aquesta manera, els alum- sones que cuidaran. puls de l’economia social i solidària, com el cas de nes seleccionats poden dedicar tot el seu temps La Mireia Donés és coordinadora de Barris Las Magas a la Trinitat Vella, un projecte per for- i la seva energia a aprendre un ofici sense inter- d’Oficis a la Fundació Sant Joan de Déu, una mar-se en l’elaboració de vestuari d’espectacles. rupcions, ja que reben un sou i, per tant, tenen la de les entitats que desenvolupa el programa. Li Una altra de les línies de treball és la dinamització seguretat que al llarg de tot aquest temps podran brillen els ulls quan parla del repte que suposa: econòmica en el mateix barri, que ajuda a finançar “Les persones que fan el curs són molt hetero- iniciatives posades en marxa pel mateix veïnat, gènies, i han viscut situacions vitals diferents i moltes vegades com a resposta a la brutal crisi complexes.” econòmica dels últims anys. — El programa Barris d’Oficis, adreçat a perso- nes residents als barris on l’Ajuntament de Bar- celona desplega el Pla de Barris, ofereix aquesta L’àmbit d’activació formació d’atenció sociosanitària a persones en situació de dependencia, però també d’altres econòmica del feines, com auxiliar sociosanitari, cura de perso- Pla de Barris ha posat nes en situació de dependència, neteja industrial 03 Una tarda en una classe del programa i gestió de residus, i manteniment i reparació. — en marxa més Barris d’Oficis. 04 Una veïna de la Marina promociona de 89 programes el programa La Marina Dona Empenta. per millorar les 05 Participants al projecte Las Magas, a la Trinitat Vella. oportunitats laborals La crònica — 3 Sense barris no hi ha Barcelona Mapa d’obres del Pla de Barris El Raval sud i el Gòtic sud 01. Reurbanització i millores dels jardins de les Voltes d’en Cirés per potenciar l’ús i la programació d’activitats per al veïnat als equipaments del voltant dels jardins. 02. Reurbanització i millores de la rambla del Raval, plaça de Salvador Seguí i plaça de Vázquez Montalbán per dinamitzar els espais, potenciar-hi els usos veïnals, afavorir la convivència i connectar els tres espais. 03. Millores als Jardins de Sant Pau del Camp. 04. Millores de la façana del Centre Cívic Drassanes. 05. Millores dels espais d’entrada de les escoles Drassanes, Rubén Darío, i Collaso i Gil. 06. Remodelació de la plaça de Sant Miquel: nou espai sense cotxes i ampliació de la zona de jocs. La Marina 07. Nou espai per a joves i entitats del barri de la Marina. 08. Millores dels entorns de l’espai públic de l’antiga colònia Santiveri. 09. Renovació i millora dels Jardins de la Mediterrània. 10. Instal·lació de nous ascensors verticals a la zona del Polvorí. 11. Nova pista de bàsquet als Jardins Can Farrero. 12. Reurbanització i millores de la zona verda del carrer de la Química. 13. Construcció d’un skate park a la plaça del Moviment Obrer. 14. Millores a l’Escola Enric Granados. 15. Millores a la sala de teatre de l’Escola Bàrkeno. Sant Genís dels Agudells i la Teixonera 16. Millores a la plaça de Matías Guiu. 17. Instal·lació d’escales mecàniques al carrer de la Mare de Déu dels Àngels. 18. Instal·lació d’escales mecàniques entre el carrer de Samaniego i el carrer d’Arenys. 19. Reurbanització i millores de l’entorn de la masia Can Soler. 20. Reurbanització del carrer d’Olvan. 21. Reurbanització dels entorns del Casal de Gent Gran de Sant Genís dels Agudells. 22. Reurbanització dels jardins del carrer de Tir. 23. Reurbanització i millores del carrer de Nínive. 24. Reurbanització i millores de l’espai esportiu de La Campa. 25. Millores a la plaça de la Font del Roure. 26. Millores a la plaça de la Teixonera. 27. Millores a la plaça de la Vall d’Hebron. 12 28. Millores a la plaça dels Garrofers. 7 29. Millores a la plaça d’Isop. 10 30. Creació d’un nou parc urbà i mirador La Marina El Raval sud al carrer de Santa Rosalia. 9 i el Gòtic sud 31. Instal·lació d’escales per a vianants 11 al carrer de Sant Crispí. 14 2 32. Millores a la Casa Taxonera. 413 615 3 1 La Trinitat Nova 5 33. Reurbanització dels espais interiors entre 8 els carrers de Portlligat, d’Aiguablava, de Maria Zambrano i de Nou Barris. 34. Arranjament de les connexions subterrànies de la Casa de l’Aigua. 35. Remodelació total de l’Institut Sant Jordi i creació d’un nou centre: Institut Escola Trinitat Nova. 36. Millores a l’antiga Escola Sant Josep Oriol per convertir-la en l’Institut Tecnològic de Barcelona 37. Millores puntuals a l’espai públic a l’entorn dels carrers de la Pedrosa i d’Aiguablava. Les Roquetes 38. Reurbanització i millores del carrer de Mina de la Ciutat. 39. Reurbanització de la plaça de Fornells. 40. Millores del pati i la sala d’actes de l’Institut Escola Turó de les Roquetes. 4 — Mapa d’obres EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS Les obres del Pla de Barris, així com les més de 600 accions que conformen el pla, tenen com a objectiu rebaixar les desigualtats socials que pateixen els barris. Per això, s’han prioritzat les intervencions que afavoreixen la vida comunitària, milloren l’accessibilitat dels barris i contribueixen a reduir les desigualtats educatives. Les intervencions es reparteixen en: – 10 transformacions integrals o millores en centres educatius – 40 obres de millora de l’espai públic, la connectivitat i l’accessibilitat – 14 obres de millora o creació d’equipaments comunitaris – 9 obres de millora o creació d’espais esportius a l’aire lliure La inversió total d’aquestes 73 obres és de 87 milions d’euros. Zona Nord 41. Reurbanització i instal·lació d’escales mecàniques a l’entorn de l’avinguda Sant Genís de Rasos de Peguera. dels Agudells 42. Adequació dels vestidors del camp i la Teixonera de futbol de Ciutat Meridiana. 44 42 43. Cobertura i millora de la pista 25 20 41 del Campillo de la Virgen. 44. Reurbanització i millores de l’antiga Zona Nord 46 zona esportiva de Ciutat Meridiana. 43 45 45. Millores de la senyalística al barri 19 23 47 de Torre Baró. 21 46. Construcció d’una Oficina de l’Habitatge, 22 Les Roquetes 58 OAC i Punt d’Assessorament Energètic 38 a la Zona Nord. 27 24 40 3918 47. Millores d’accessibilitat per al transport 16 17 26 29 28 33 34 36 públic a Torre Baró. 31 30 32 37 35 59 60 El Bon Pastor i Baró de Viver La Trinitat 56 55 48. Reurbanització i remodelació Nova 57 del carrer de Caracas. La Trinitat 49. Reurbanització i millores a la plaça Vella de Mossèn Cortinas. 50. Renovació del clavegueram dels carrers 53 50 de Clariana i Campins. 51 51. Construcció d’un nou camp de futbol a Baró de Viver. 48 52. Nou Casal de Gent Gran del Bon Pastor. 53. Remodelació i millores de l’espai esportiu El Bon Pastor Club de Lluita. i Baró de Viver 54. Transformació de l’antic Institut Cristòfol 52 54 Colom en el nou Institut de Formació Professional Rubió i Tudurí. 49 La Trinitat Vella 55. Reurbanització i millores al carrer de la Foradada i nova plaça dels Drets dels Infants. 73 67 56. Nou Casal de Gent Gran de la Trinitat Vella. 71 68 69 72 57. Remodelació, adequació i millores del La Verneda passatge de la Trinitat i de l’Espai Barcino. i la Pau 70 58. Creació d’una cal·listènia esportiva i millora dels camins i l’enllumenat dels entorns del Camí de Ronda. 59. Remodelació i millores de l’Escola 65 Ramón y Cajal. El Besòs 63 62 60. Millores puntuals de l’espai públic i el Maresme 61 a l’entorn de la presó de la Trinitat Vella. 64 66 El Besòs i el Maresme 61. Reurbanització i millores al carrer d’Alfons el Magnànim. 62. Enderroc de l’antic cinema Pere IV per a la futura construcció d’un nou equipament. 63. Millores a l’Institut Rambla Prim. 64. Millores a la sala d’actes de l’Institut Barri Besòs. 65. Millores puntuals al Mercat del Besòs. 66. Remodelació i millores del menjador social i cooperativa Gregal. La Verneda i la Pau 67. Reurbanització i millores a l’espai públic de Via Trajana. 68. Reurbanització i millores de l’entorn del carrer de Camp Arriassa. 69. Nou circuit esportiu: millora dels espais esportius a l’aire lliure de la Verneda i la Pau. 70. Millores a l’Institut Bernat Metge. 71. Millores a la sala de teatre de l’Escola La Pau. 72. Millores dels jocs infantils als espais públics de la plaça de l’Escola La Pau. 73. Millora del Casal de Gent Gran Verneda Alta. Mapa d’obres — 5 Sense barris no hi ha Barcelona El Pla de Barris, present a 16 dels barris més desfavorits de la ciutat, Nous lideratges ha posat en marxa més A la recerca de nous de 600 accions per reduir les lideratges als barris desigualtats socials en aquests territoris. En aquest espai Els barris de Barcelona són ens vius. Es reno- n’expliquem algunes. ven i creixen. Però no tothom té temps, espai o coneixements per participar activament en les decisions que conformen el present i el fu- tur del barri. Per això es va posar en marxa el programa Nous Lideratges, que ja ha celebrat la seva tercera edició. Aquest projecte, impul- sat pel Pla de Barris, la Fundació Jaume Bofill i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, és una formació vivencial adreçada a joves dels 01 barris més desfavorits de la ciutat. El projec- te promou el procés d’empoderament de les persones participants i, alhora, dona formació sobre aspectes de desenvolupament comuni- tari per contribuir millor a construir o reforçar el teixit social i ser promotors de propostes col·lectives. Al llarg del programa, una quinzena de joves de les àrees de Barcelona on actua el La salut als barris Pla de Barris s’han conegut, s’han apropat a la L’impuls de la vida tasca d’entitats socials i culturals de diferents àmbits, han entrevistat diversos dirigents polí- en comú, un hàbit tics i han après a construir un projecte social.Jessica Sala, periodista en una publicació saludable del barri de la Marina i una de les participants, afirma que el programa l’ha ajudat a empode- rar-se i tirar endavant projectes de la seva as- L’Agència de Salut Pública, en el seu últim in- sociació. “Ara sé que puc fer més coses, que forme, alerta del creixement de les desigual- no m’he de posar límits i que puc anar més tats en l’àmbit de la salut, desigualtats que 02 lluny”, diu. acaben generant que l’esperança de vida entre Programes com aquests son importants, en un ciutadà d’un barri de rendes altes pugui arri- aquests barris, ja que als territoris més vulne- bar a ser 8 anys superior que la d’algú d’un bar- rables és on hi ha més dificultats per identificar ri de rendes baixes. Amb la voluntat d’ajudar a nous actius comunitaris i fer emergir iniciatives reduir aquestes diferències, el Pla de Barris ha impulsades per la mateixa població. — treballat amb les àrees, departaments i distric- tes per tal de donar un impuls en aquells as- pectes que es consideren importants a l’hora de potenciar hàbits saludables, que s’acaben traduint en una millora del benestar físic i emo- cional de tots els veïns i veïnes. Es per aquest Més de quaranta joves motiu que tots els plans de barri compten amb s’han apropat a la tasca projectes que, d’una manera o d’una altra, te- 03 nen el mateix objectiu, encara que la forma 01 Gent gran de Sant Genís dels Agudells d’entitats socials a la piscina de l’Hospital de Sant Rafael. d’apropar-s’hi sigui a través de l’esport, de l’ali- i culturals de diferents 02 Jessica Sala participa al programa mentació, de potenciar les relacions socials i Nous Lideratges als Barris. àmbits evitar l’aïllament, de l’aprenentatge d’habilitats 03 Participants a una sessió del programa parentals, entre altres. Nous Lideratges als Barris. Per exemple, per al veïnat de més edat dels 04 Joves de Sant Genís dels Agudells barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera a la nova Sala Jove. Formació s’han posat en marxa programes com Fem Sa- 05 Festa comunitària de la Pinya (les Roquetes). lut a la Piscina, on persones grans en situació a entitats d’aïllament i vulnerabilitat desenvolupen acti- vitats lúdiques i terapèutiques a la piscina de Una eina clau l’Hospital de Sant Rafael. Un altre projecte que per reforçar inclou l’esport —en aquest cas, el criquet— per obrir i reforçar l’acció comunitària és Les Dúnia, els moviments als barris del Besòs i el Maresme, i la Trinitat comunitaris Vella. És un programa adreçat específicament a noies de famílies nouvingudes, per ajudar-les a teixir noves xarxes de sociabilitat. D’aquesta Barcelona és una ciutat rica en esperit associ- manera, a través de l’equip de criquet femení es atiu i reivindicatiu. A molts barris el veïnat amb treballen aspectes com la inclusió social i la vi- inquietuds socials i ganes de canviar les co- sibilització del col·lectiu. Un altre exemple és la ses es troba, comparteix experiències i pensa Xarxa Sense Gravetat, un programa que ofereix com millorar el futur junts. Per mantenir obert un catàleg de tallers oberts a joves (16-25 anys) 04 aquest camí, les entitats del barri —agents provinents tant de la xarxa de serveis de salut clau al territori de potenciació de la xarxa co- mental com de la comunitat, en col·laboració munitària— han d’estar vives i en moviment. El amb els serveis i equipaments del territori. Pla de Barris vol reforçar els moviments comu- Moltes altres activitats del Pla de Barris en nitaris i, per això, al llarg dels dos últims anys, l’àmbit de la salut posen també l’accent en els conjuntament amb Torre Jussana, un centre aprenentatges en la cura de la primera infància de servei per a les associacions de la ciutat, en barris com el Bon Pastor i Baró de Viver, la ha posat en marxa un programa d’acompanya- Trinitat Vella o les Roquetes. — ment i formació de l’acció veïnal als 16 barris del Pla de Barris. Un total de 34 entitats han rebut formació en els quatre àmbits clau per al seu bon funcionament: la intenció, la participa- ció, l’acció i la gestió. — 05 6 — Accions EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS 06 Rehabilitació de finques, Barris jugables Rehabilitació al barri de Baró de Viver.07 La nova plaça Dolors Canals, Jardins, places i de finques al barri del Besòs i el Maresme. 08 Una nena juga en un parc infantil carrers més jugables Un programa d’ajuts de la ciutat.09 Infografia de la metodologia per als més petits específics per de les Marxes Exploratòries. garantir el dret “El descans, el joc i el temps lliure són tan im- a l’habitatge digne portants per al desenvolupament de l’infant com la nutrició, l’habitatge, l’atenció a la salut i l’educació”, diuen les Nacions Unides. Barcelo- Molts barcelonins i barcelonines saben que na ha decidit ser una ciutat més amable amb els l’Ajuntament ofereix subvencions per rehabili- nens i les nenes, i el que més volen —i neces- tar interiors d’edificis i façanes o per instal·lar siten— és jugar. Amb aquesta idea, i emmarcat ascensors. Però què passa si ho desconeixes, dins la mesura de govern “Barcelona dona molt o si no saps com demanar-los, o no tens cap de joc”, s’ha posat en marxa un pla per impulsar administrador de finques per fer les totes les una nova visió del joc a l’espai públic, afavorint gestions necessàries per posar-ho en marxa, i reconeixent la seva importància social i millo- o si al teu edifici no hi ha establerta cap comu- rant la vida comunitària. El Pla de Barris parti- nitat de veïns per posar-te d’acord i demanar cipa de ple en aquest projecte amb més d’una aquests ajuts? desena d’accions en marxa, reforçant nous es- El Programa de Rehabilitació de Finques, del pais que inclouen una àrea de joc o afavorint el Pla de Barris i el Consorci d’Habitatge de Bar- joc espontani en parcs i jardins, places i carrers. celona, va néixer per donar resposta a aques- 06 Alguns d’aquests projectes són la renovació tes situacions. L’Ajuntament de Barcelona va dels espais de joc als jardins de la Mediterrània, constatar que certes finques, degut sobretot al barri de la Marina, i a la plaça Mossèn Corti- a la seva complexitat social i econòmica, no nas, al Bon Pastor, així com la nova plaça que es aconsegueixen beneficiar-se de les polítiques farà als voltants de l’Escola La Pau, al barri de la de rehabilitació municipals i, per tant, queden Verneda i la Pau. “Ara és una plaça buida, on les al marge de processos de rehabilitació i de les famílies venen a buscar els infants i marxen. No convocatòries d’ajudes públiques. hi ha vida. Això canviarà molt en poc temps: les Aquest fet va empènyer a crear un progra- famílies de l’escola van participar en la propos- ma d’ajudes amb un finançament específic i ta per fer aquesta nova plaça i, d’aquí a poc, en uns criteris d’accés que clarament busquen aquest nou espai hi jugaran les nenes i els nens millorar finques degradades i amb una alta vul- i xerraran les famílies”, explica Sònia Burgués, nerabilitat social, per tal de facilitar-ne la reha- directora de l’escola. — bilitació. Els objectius del programa són: − Fer més accessibles les ajudes (que po- den arribar a ser del 100 % segons les condi- cions socials dels beneficiaris), incorporant un Marxes acompanyament tècnic, jurídic i social en tot el Exploratòries procés de rehabilitació.− Preservar les condicions de vida dels ac- Les dones canvien tuals veïns i veïnes, i evitar els possibles movi-ments d’expulsió. l’espai públic − Contribuir a la incorporació al mercat de 07 nou habitatge de lloguer social. − Contribuir a la cohesió social gestionant Qui decideix l’urbanisme de l’espai públic? Car- conflictes i propiciant la regulació de les comu- rers i places massa foscos, zones on no es pot nitats de propietaris. transitar amb un cotxet de bebè, falta de jardins A partir d’una potent diagnosi feta a tota la i parcs infantils... L’espai públic és de tothom, ciutat de Barcelona (UPC, 2017) i identificades però aquests són només alguns dels proble- les finques amb uns indicadors més crítics (so- mes que, amb ulls de dona, detecten les veïnes cials i de conservació), es va fer un treball de quan caminen pels barris. Per tal de revertir camp proactiu apropant-se a les comunitats aquesta sensació i millorar l’espai públic per detectades i oferint-los l’acompanyament en el a tothom, el  Pla de Barris, conjuntament amb procés de rehabilitació i la tramitació d’ajudes. l’àrea de transversalitat de gènere, va iniciar fa El treball de camp de l’equip tècnic ha mesos uns recorreguts a peu amb perspectiva permès detectar i acompanyar un total de de gènere, amb les veïnes, per trobar solucions 135 comunitats de propietaris de finques po- conjuntes que facin la vida més fàcil, agradable tencialment vulnerables i iniciar un total de i segura a tot el veïnat. D’aquesta manera, les 104 expedients (1.582 famílies beneficiàries) dones van observar in situ elements que difi- que acabaran rehabilitant la seva finca gràcies culten la vida quotidiana i que, si els canviem, al suport econòmic i social d’aquest programa. la milloren. Aquestes passejades, treballades Actualment, 38 finques ja han iniciat les obres i 08 prèviament en una sessió de preparació, s’han la resta preveuen fer-ho durant aquest 2020. — dut a terme als barris de la Marina, la Verneda i la Pau, la Trinitat Vella, el Bon Pastor, la Trinitat Nova, el Besòs i el Maresme i, recentment, al barri de les Roquetes. A principis del 2019, el veïnat de la colònia Santiveri i de tot el barri de la Marina —espe- cialment, les veïnes, és clar— han celebrat la El projecte, dotat amb reurbanització dels entorns, renovats a partir 15 milions d’euros, de les demandes que van sorgir en la Marxa Exploratòria amb perspectiva de gènere que beneficia al voltant es va fer a la mateixa zona fa dos anys. Se n’ha de 1.582 famílies millorat la il·luminació, la visibilitat, la vegetació 09 i l’amplada de les voreres, i s’ha renovat el cla- vegueram, el mobiliari urbà, tot el paviment i les àrees enjardinades. Ara, els carrers s’han tornat més accessibles, agradables i també segurs, per a les dones i per a tothom. — Accions — 7 Sense barris no hi ha Barcelona “Hem d’enfortir el teixit L’ENTREVISTA A LA CONTRA veïnal i les polítiques públiques per plantar cara a les desigualtats” Oriol Nel·lo, president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona REDACCIÓ — Per què el Pla de Barris dona tanta Davant la desigualtat i la importància a l’educació? segregació, necessitem cons- L’escola incideix de manera extraordinària en el progrés o el retrocés d’un barri. Les truir més ciutat i més societat. desigualtats es generen a través de meca- L’Oriol Nel·lo (Barcelona, nismes econòmics, però es reprodueixen a través d’altres mecanismes, i un d’aquests 1957), doctor en Geografia, és l’escola. La reducció de les desigualtats treballa, des de la universi- passa per mesures de caràcter econòmic. Però per evitar que la desigualtat es con- tat, des de l’escriptura i des solidi i creixi cal tenir un sistema escolar de la política per reduir les capaç d’oferir igualtat d’oportunitats a tots els nois i noies independenment del nivell desigualtats socials entre de renda de les seves famílies. les persones. Ho va fer des En aquests temps de globalització i polítiques transnacionals, ressurgeix de la Generalitat, al front de la reivinidicació de les polítiques lo- la Llei de barris (2004), i ara cals i de barri. Per què? D’on surgeix la idea del Pla de Barris? Travessem un període en què s’estan po- ho fa des del Pla de Barris de L’increment preocupant de les desigual- sant en dubte drets que nosaltres conside- l’Ajuntament de Barcelona. tats, agreujat sobretot a partir de la crisi, ràvem irreversibles: les pensions, la salut, L’Oriol està convençut que la fa que aquelles persones que tenen més l’educació. Cal defensar i refermar les po-necessitats de serveis i menor capacitat lítiques socials. I per fer-ho cal territorialit- complexitat de la desigualtat adquisitiva es vegin empesos a viure en els zar-les, és a dir, cal partir dels problemes urbana exigeix una interven- barris amb més dèficits urbanístics, educa- de cada lloc concret i projectar polítiques tius, de serveis… Això suposa un problema, adaptades a cada lloc. ció coral entre les iniciatives però, a la vegada, dona l’oportunitat de rei- Per què funcionen més les polítiques ciutadanes i unes polítiques vindicar, amb tota justícia, més serveis per socials si es territorialitzen?a aquests barris, per assegurar els drets Primer, perquè son més eficaces; segon, públiques robustes i innova- dels que hi viuen. Aquest és l’objectiu del perquè permeten implicar el teixit ciuta- dores. En aquesta entrevista, Pla de Barris: impulsar polítiques públiques dà, i tercer, perquè d’aquesta manera la específiques per lluitar contra els efectes ciutadania se les fa més seves. A més de l’Oriol subratlla que els drets de la desigualtat en aquells barris que més ser pensades en cada territori han de tenir socials s’han de defensar la pateixen, polítiques que permetin inter- l’ambició de cobrir tots els aspectes de la venir-hi de forma integral i transversal per vida del barri: de l’educació al comerç, de cada dia i que els barris orga- millorar les condicions de vida. l’habitatge a l’espai públic, de l’accessibili- nitzats són els que millor fan Què creus que s’està aconseguint tat als serveis. Ara bé, les institucions d’àm-amb el Pla? bit superior també tenen responsabilitats. front a les crisis. Una de les poques coses bones que ha sor- No és correcte pensar que les necessitats tit de la crisis tan profunda i brutal que hem dels barris s’han de tractar únicament amb patit és una florida molt important d’inici- recursos locals. L’Ajuntament de Barcelona atives ciutadanes, de formes alternatives pot tirar endavant el Pla de Barris perquè té d’organització, com els bancs de temps, la grandària que té, però els petits ajunta- els menjadors populars, etc. La peculiari- ments no ho poden fer, és impossible. O hi tat del Pla de Barris és que l’Ajuntament de ha una transferència de recursos des de la Barcelona el va concebre no de forma uni- Generalitat i des de l’Estat cap als ajunta- lateral, com a institució, sinó proposant als ment o no hi ha manera de millorar els bar- veïns dels barris de fer un pla junts, a partir ris vulnerables. d’allò que les entitats i associacions veï- Què podem aprendre d’un programa nals ja estaven fent o volien fer als barris. com el Pla de Barris? D’aquesta manera s’han aconseguit millo- Crec que aquest Pla confirma tres coses. res d’estructures i de serveis, així com mi- Una és la necessitat de coneixement, per llores organitzatives i de cohesió entre els mesurar i canviar la ciutat. L’altra és la ne- veïns. Aquest és un resultat que potser no cessitat de la intervenció des dels poders veus quan passes pels carrers, però és es- públics, per no deixar la ciutat en mans sencial: si tenim un teixit veïnal fort, tenim d’impulsos del mercat que generen desi- una major capacitat per plantar cara a l’ad- gualtat. I la tercera és que només es pot versitat, establir mecanismes de solidaritat tenir èxit si el veïnat s’organitza i fa seves que funcionen i, també, millorar la capacitat aquestes conquestes. — de reivindicar els drets socials. SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA www.pladebarris.barcelona Canal barri “El barri “Trasllado les “Organitzem necessita més necessitats activitats per moviment de les famílies“ a nenes i nens“ associatiu“ Sebas Tabaruela – Empresari Alba Sánchez – Monitora Raúl Franco – Informàtic Soc membre de l’AMPA de l’escola Formo part del grup JO+VE, una Els Horts i representant de la vocalia associació de joves del barri de la Vaig conèixer el programa Baobab de famílies. La meva feina és traslla- Verneda i la Pau, sobretot, encara gràcies a una reunió. Allà, em vaig dar les necessitats i propostes que que també hi ha gent de Via Trajana. trobar la Marina, una noia del progra- tenen les famílies en relació amb El que fem és organitzar i coordinar ma a qui vaig explicar que m’agrada- l’educació de les seves criatures, activitats per a nenes i nens al barri: ria que hi hagués més esplais, més veure si són factibles i si hi ha possi- les creem, les dinamitzem, ens en- caus i més moviment associatiu a bilitats de dur-les a terme. En aquest carreguem del material i en fem les la Verneda, perquè no hi havia gai- sentit, el Pla de Barris ens ha donat normes. Som monitors que oferim res iniciatives o les que hi havia no molta energia, amb això. Per exem- el nostre temps i el nostre servei de s’acabaven d’engegar. I el programa ple, volíem crear una colla de batu- forma gratuïta per a totes aquelles Baobab el que busca és precisament cada i, gràcies a les reunions del Pla persones que vulguin i els sigui pos- això, crear teixit associatiu. Des dels de Barris i altres associacions, hem sible fer una activitat de lleure, però cincs anys vaig anar a un esplai i pogut fer un grupet de persones i as- sempre promovent la salut i l’esport. després vaig ser-ne monitor, i ja en el sagem cada divendres. El més posi- Els que participem al JO+VE tenim seu dia m’hauria agradat que l’esplai tiu del Pla és que ens han posat cara de 16 a 20 anys, i és un espai on fos del meu barri i no haver de mar- a totes les associacions, cosa que podem dir-hi i fer-hi la nostra. Com xar fora. Amb l’ajuda del programa ens permet exposar les nostres ne- a joves, molts cops tenim la sen- Baobab, vam buscar gent amb ga- cessitats i que sorgeixin solucions, sació que la gent més gran no para nes de crear aquest projecte. A l’inici col·laboracions i sinergies. En defi- prou atenció a les coses que volem érem dues persones, i ara mateix en nitiva, el Pla de Barris ha fet que ens i diem, i en aquest grup podem ex- som deu que ja treballem en unes coneguéssim i ha creat una xarxa pressar-nos i sentir-nos escoltats. línies i un esbós del que volem que de totes les entitats i associacions Per participar-hi vaig fer una forma- sigui aquest esplai. Jo, per l’edat que del barri. Com a AMPA hem treballat ció d’un any i ara fa uns vuit mesos tinc, ara no em veig fent de monitor, amb el Pla pel Popularri, i amb els na- que hi col·laboro. Les activitats que així que hi soc més com a organitza- nos de l’escola hem creat una cuca- realitzem van destinades a nenes i dor i persona de suport amb moltes fera i elements d’imaginari festiu per nens de 5 a 13 anys. — ganes que al barri s’hi generin noves al Popularri de la Verneda. — dinàmiques. — “M’encanta “Parlar amb “He conegut la idea gent de la moltes de conduir PAH o amb persones autobusos“ persones compromeses Anna Márquez – Paramèdica com David amb la millora i futura conductora d’autobusos Fernàndez del seu barri“ Mentre estava estudiant micropig- va ser una Montse Redón – Cap de projecte mentació paramèdica oncològica, experiència“ del Pla de Barris de la Verneda els del programa Làbora, on estava i la Pau apuntada, em van escollir per par- ticipar a la formació Recondueix el Adri Clemente – Aparellador Teu Perfil, del Pla de Barris. Van ser Quan vaig saber que treballaria al uns cinc dies on ens van ensenyar Em van trucar per participar al pro- Pla de Barris vaig sentir que seria a preparar correctament un currí- grama Nous Lideratges, una forma- un gran repte i una gran responsa- culum i a presentar-nos davant una ció per a joves més representativa bilitat. Des de l’inici s’han posat les empresa, o sigui, una petita formació de cada barri. Haig de confessar persones al centre, i això m’ha donat per afrontar reptes laborals. Però rà- que en un primer moment el nom no l’oportunitat de treballar conjunta- pidament em va sortir l’oportunitat m’acabava de fer el pes, ja que no ment amb els veïns i les veïnes i amb de ser conductora d’autobusos. I la em considero un líder i tot el que he la xarxa associativa de la Verneda vaig aprofitar immediatament, em fet ha estat sempre en col·laboració i la Pau. Primer, definint plegats les van escollir i vaig anar a l’autoesco- amb altres persones. Jo soc repre- necessitats i, després, impulsant la per treure’m la llicència d’autobús. sentant del MIJAC de la Verneda i la projectes i propostes col·lectives de De fet, conduir m’encanta i ja tinc el Pau i, a part, membre de La Guarida, millora per al barri. Després de tres carnet d’ambulàncies, perquè també un col·lectiu de joves que busca im- anys hem començat a fer camí. Un he col·laborat amb la Creu Roja. Així pulsar l’associacionisme a través exemple, el Popularri, una festa po- que vaig dir que sí, i des d’aleshores d’activitats. El que em va atreure van pular en què participen les escoles, ja m’he tret la teòrica a la primera i en ser les activitats que hi havia pro- els instituts, les famílies, les entitats i breu tinc l’examen final, el de mani- gramades: xerrades de la PAH, de els veïns i les veïnes, i que se celebra obres, així que, si tot va bé, al febrer David Fernàndez o d’Ada Colau, per al maig. També he pogut acompa- podré conduir un autobús. I si po- exemple. Personalment, em va obrir nyar diferents processos, com el de gués combinar les dues feines, la de la ment i vaig poder descobrir inici- les dones del barri que s’organitzen paramèdica i la de conductora, seria atives molt interessants. A més, amb en una xarxa cooperadora, els grups perfecte. — els altres membres de la formació d’AMPAS que volen treballar en l’al- ens vam cohesionar molt, especial- fabetització digital i els joves orga- ment amb la gent del Besòs. De fet, nitzats en assemblea que generen ja programàvem i pensàvem coses nous espais de relació. He conegut mentre es feia la formació, com per moltes persones compromeses amb exemple organitzar una recollida de la millora del seu barri. Gràcies per joguines i de roba per als nens i les aquesta oportunitat. — persones del barri. — 8 — Canal barri DIARI DEL PLA DE BARRIS El Pla de Barris en xifres Amb més de 600 accions impulsades Educació durant els últims tres anys a Barcelona, aquests són alguns dels resultats més tangibles del Pla de Barris. 104 +257 +68 NENS I NENES NOUS JOVES NOVES FAMÍLIES QUE PARTICIPEN QUE PARTICIPEN QUE PARTICIPEN A L’ANY EN NOUS ACTIVAMENT EN PROJECTES ESPAIS DE LLEURE EN PROJECTES EDUCATIUS EDUCATIU DEL BARRI PER ENFORTIR LA COMUNITAT EDUCATIVA Dotació pressupostària Activitat econòmica 150.000.000 € DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA TOTAL A TOT EL PLA DE BARRIS 11 +11 NOUS PROGRAMES DE FORMACIÓ OCUPACIONAL MUNICIPAL AL BARRI 0 2016 2018 49 % 17 % 11 % 23 % 21 Ecologia Drets Activitat Educació EMPRESES DE LA VERNEDA urbana socials econòmica I LA PAU ASSESSORADES PEL DINAMITZADOR DEL POLÍGON 12.712.977 € Drets socials DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA TOTAL A LA VERNEDA I LA PAU 11.734 +18  %    AUGMENT DE PARTICIPANTS 9.961 EN PROGRAMES DE SALUT 58 % 9 % 13 % 20 % COMUNITÀRIA A LA CIUTAT 2016 2017 Ecologia Drets Activitat Educació urbana socials econòmica 642    HABITATGES DE LA VERNEDA I LA PAU QUE REBEN AJUDES Població beneficiada PER A LA REHABILITACIÓ DELS EDIFICIS ON VIUEN Ecologia urbana Població de Barcelona 203.342 12,5% PERSONES QUE S’HAN BENEFICIAT A Barcelona hi viuen DEL PLA DE BARRIS 1.620.343 persones, segons dades de l’Idescat. A TOT BARCELONA +9.465  m2 — AUGMENT D’ESPAIS D’ESTADA Als barris de la Verneda i la Pau 28.678 I PARCS INFANTILS persones s’han beneficiat del Pla de Barris. Equival aproximadament a 1,15 camps de futbol. Extracció de dades: 2019 El Pla de Barris en xifres — 9 La Verneda i la Pau La crònica 01 02 “Aquestes imatges de la cultura popular representen la força del veïnat de totes les edats i totes les zones del barri” Popularri, una xarxa bestial REDACCIÓ — Aquestes bèsties flamants són el resultat d’hores és especialment interessant perquè “gràcies als de trobades, converses i esforços de centenars tallers estem arribant a persones a les quals nor- Un gegant, una cucafera, un de nenes i nens, mares i pares, mestres i membres malment no arribaríem, i la construcció de la cuca espiadimonis, un drac i cap- d’associacions i entitats del barri. Fetes amb les aconsegueix que es facin més seva l’escola”. Men-mans, el cap, el cor i el ritme de totes i tots, aques- trestant, un centenar de metres més enllà, la Bès- grossos, sumats a la gresca tes criatures són les protagonistes del Popularri, la tia de les Guspires de Sant Martí i els Diables de de les batucades, els balls de nova festa anual de cultura popular de la Verneda i la Verneda, un espiadimonis d’ulls enormes, s’ha bastons i els números de circ la Pau, celebrada per primera vegada el 27 de maig convertit en una de les noves figures més repre-del 2018. sentatives del barri. són una companyia més que Oihane Espuñez, tècnica de cultura, i Mont- Però, si l’espiadimonis de la Verneda és una grata per passejar pels car- se Redón, cap de projecte del Pla de Barris de la bèstia nova al barri, el drac de Via Trajana n’és una Verneda i la Pau, han viscut, potenciat i elaborat de les velles, que ara, amb el Popularri en marxa, rers i els espais a l’aire lliure aquesta trama veïnal des d’un bon principi: “Quan torna a veure la llum. “El drac el van crear els pares de la Verneda i la Pau, un barri vam començar a treballar les activitats de cultu- i les mares de molts dels nens i nenes que venen ra popular vam veure que es donava una cohesió al casal”, explica Núria Borràs, del casal infantil de verd, ampli i obert. Però que especial i que seria una bona idea fer una mostra Via Trajana. la llum i el soroll de la festa no d’aquestes experiències als carrers del barri”, diu En tot cas, tota bèstia, vingui d’on vingui, ne-l’Oihane. “Tot és fruit del treball comunitari”, argu- cessita ritme per desplegar els seus encants i la ens enteli els ulls: aquestes menta la Montse; “fins i tot el nom de Popularri arri- seva dansa hipnòtica. El taller de batucada Tutuka, figures d’imatgeria festiva ba a partir de la participació dels grups de treball”. de l’Escola La Palmera, és tot soroll i cares de con- L’Oihane, la Montse, els equips de districte de centració, encara que sempre s’escapa alguna ri- són el resultat d’una trama Sant Martí i, sobretot, el veïnat, tenen molt clar que alla. Al principi van començar només deu famílies, tan subtil com indestructible, un barri és una suma coral de persones d’edats, però va creixent. “L’objectiu és fer la batucada per ja que representen la força interessos, gustos i procedències diferents. Així, obrir-nos a les activitats que es poden fer al barri, a l’hora de fer aterrar el Pla de Barris a la Verneda per integrar una mica la vida de l’escola a la vida del de les veïnes i veïns de totes i la Pau es va decidir, conjuntament amb el veïnat, barri”, explica Rafa Tajuelo, de l’AMPA de l’Escola les edats i de totes les zones que uns dels objectius bàsics del Pla havia de ser La Palmera.potenciar i enfortir aquesta trama veïnal. Es va fer A l’Institut Bernat Metge també hi treballen el del barri. un grup de treball conjunt entre escoles, famílies, ritme, en aquest cas, el dels bastons. Han après els nenes i nens, joves i associacions de les barria- balls tradicionals i, a partir d’aquí, amb músiques des, i es va decidir que la cultura popular era una modernes estan creant les seves pròpies core- temàtica comuna perfecta per teixir xarxa al barri. ografies. A banda dels bastons, al Bernat Metge Roger Torrell, president de la coordinadora també s’hi treballen activitats de circ. Asier Gar- 01 Últims retocs a una de les bestioles del Popularri. d’entitats VERN, entén que “la cultura popular és natxo, professor de circ, és contundent i convenç 02 Gegants i bèsties celebren la festa popular del barri. essencial per als barris i per a les persones. Ens a tothom: “El que fem és posar en marxa accions enriqueix, ens ensenya a conviure. És, a més, un fàcils, que potenciïn l’autoestima, i exercicis més àmbit important per al barri; ens explica d’on venim, complexos, per aprendre a ser constants.” qui som. I també és important en l’àmbit social: són Popularri, en resum, és un excel·lent nom que accions comunitàries que fomenten la cohesió agrupa bèsties, ritmes i persones de totes les social i ens ajuden a conèixer-nos més i millor. Tot edats i condicions que, d’alguna manera, ja són això fa que el barri, al final, tingui més força”. les mans, el cap i el cor del barri de la Verneda i Al llarg del curs 2017-2018 els alumnes de la Pau. — l’Escola Horta, a la rambla Prim, i de l’Escola La Pau, al carrer Extremadura, van confeccionar dues cucaferes de roba de colors vius. Àlex Serrano, in- tegrador social del centre, explica que el projecte 10 — La crònica DIARI DEL PLA DE BARRIS L’entrevista “Ajuda molt fer formació d’ocupació directament al barri” Patricia del Hoyo Veïna del barri i, durant anys, treballadora al polígon de la Verneda REDACCIÓ — Persones com la Patricia ens treballar el tema d’hostaleria i restauració, ajuden a entendre, de cop, que posant l’accent en el turisme. Vam fer formacions d’auxiliar de cuina i cambrers, sempre hi ha esperança, que i vam aconseguir un 40 % d’inserció laboral. tenim molt per fer i que entre to- I l’altre projecte és el JO+VE, amb l’Agència tes i tots estem canviant moltes de Salut (ASPB), en què el jovent feia forma-ció de monitoratge de temps de lleure i oci. coses al nostre entorn. La Patri- Van poder fer pràctiques en empreses asso- cia té 29 anys, és pedagoga, i la ciades i finalment alguns van ser contractats. Tot suma quan hi ha xarxa! seva passió és acompanyar i aju- Per què creus que és tan important fer dar a trobar feina a persones en aquesta xarxa, aquesta trama comuni-tària entre el veïnat? situació de precarietat. Va treba- Crec que és bàsic: les persones han d’apren- llar tres anys a Nicaragua com a dre a demanar una mica d’ajuda i tenir clarque moltes vegades l’atur és una situació cooperant i va formar part d’una puntual. El que passa és que si no tens aques- de les empreses del polígon de ta xarxa tot es torna molt més vulnerable. És la diferència entre caure i saber que tens una Via Trajana. És de la Verneda, viu xarxa a sota o caure i saber que no n’hi tens a la rambla Prim i és membre del cap: és molt diferent estar a punt de caure i grup impulsor del Pla de Barris que algú t’agafi i et digui “no cauràs” que estar Vas voler començar a treballar en te- sol i caure. En situació de necessitat, s’ha de de la Verneda i la Pau, on el ves- mes d’ocupació al teu barri de forma demanar ajuda. Quan ho fas, s’activen moltes sant d’activació econòmica és conscient? persones: la coordinadora, l’orientadora, as-Al principi jo ho veia complicat, però quan sociacions, grups, tota una entitat al darrere. molt important. Afirma categòri- vaig tenir una oportunitat al meu barri vaig La part més màgica és sentir que tens un ca que gran part de la seva ener- pensar que era el lloc on jo havia de ser. suport al darrere, per a tu i per al teu entorn, Quan em van avisar per fer l’entrevista em per a tota la teva família. Que no estàs sol. gia, perseverança i capacitat de van dir que els va cridar molt l’atenció la Ara també treballes en temes d’empre- treball li ve de la seva àvia Pepi. meva insistència i perseverança. [Riu.] He nedoria i ocupació? estat gairebé tres anys treballant-hi. Sí, segueixo treballant en aquests temes, és Què feies a la feina? el que més m’agrada i la meva passió. Per Era orientadora laboral, coordinava projec- exemple, ara estic fent reinserció de perso- tes, feia tasques d’atenció directa amb les nes que surten de la presó amb Acció contra persones i pensava noves solucions, nous la Fam. projectes o noves possibilitats. I què diries a les persones que estan en I de tot això que vas fer, què en desta- situació d’atur? caries? Els diria que parin de buscar feina un Que vam aconseguir una connexió real amb dia i que es dediquin a pensar què és el el barri, sens dubte. Érem al polígon, però que els agradaria fer, en què els agradaria estàvem com desconnectats, no acabàvem formar-se o en quina feina es poden reciclar. de treballar aquí mateix, a la Verneda i la Pau. Entre altres coses, així surts de la roda dels Vaig veure que hi havia moltes persones dies dolents: envies currículums i tens un no, amb necessitats: en situació vulnerable, un altre no, un altre no o no tens resposta... amb problemes de feina, en situació d’atur Llavors penses que tot serà no. A vegades es de llarga durada molt significatiu, dones atu- pensa que formar-se, reciclar-se o estudiar rades... I vam pensar de treballar molt més com fer una entrevista és perdre el temps, al barri. Llavors va aparèixer el Pla de Barris però no: és molt important, és una altra ma- i vam començar a treballar conjuntament. nera d’activar-se. I activar-se ho és tot. Estar Abans venia gent de molts llocs, no ho sé, aturat no vol dir estar quiet. T’has d’activar i la d’Olesa de Montserrat, però, en canvi, a la feina, al final, arriba. — Verneda no érem coneguts. I hi ajuda molt fer formació d’ocupació directament al barri. Gràcies al Pla de Barris, aquí s’han fet molts programes en l’àmbit de l’orienta- ció laboral. Ens n’expliques dos? Doncs n’hi ha un parell d’especialment ma- cos. Un va ser el projecte FuturJob, on vam L’entrevista — 11 La Verneda i la Pau Memòries a la contra José Ángel Borlán “Del barri en recordo des dels inicis la força del seu associacionisme” Conjunt d’habitatges del barri la Verneda i la Pau ubicats entre la rambla de Guipúscoa i la Gran Via de les Corts Catalanes. Autors: Julio Maspons Casades i Oriol Ubiña. Data:1969 José Ángel Borlán viu a la Verneda des de l’any 1965, però 1995 vam escriure un article que es deia “La Verneda - Pa- va néixer a l’estació de tren de Sant Andreu Comtal, a rís: cinco horas en tren”, on explicàvem que, en breu, podrí- la casa dels treballadors: el seu pare era un dels caps em aixecar-nos i anar a dinar a París. [Riu.] Estava previst de l’estació. El José Ángel és professor i periodista. que les obres acabessin l’any 1999 o 2000. Encara estem Ho sap tot, del barri, i per això és una de les peces fo- esperant poder agafar un dia el tren, al costat de casa, i namentals de l’equip del Pla de Barris de la Verneda anar a París!.» i la Pau que treballa la memòria popular per donar a conèixer al veïnat jove els orígens del barri. «En positiu, del barri en recordo, des dels inicis, la força del seu associacionisme. Cada vegada que hi havia una lluita «Fa temps, els terrenys del que ara coneixem com la Verne- per una escola o el que fos, s’hi apuntava tothom. Tots a da i la Pau eren camps plens d’horts i alguns masos. Des- l’una. Les primeres agrupacions que tolerava el règim de prés, a partir de mitjan segle xix, comencen a venir fàbri- Franco eren les denominades Asociaciones de Cabezas ques. La Verneda és el nom d’un bosc de verns, de alisos de Familia, conegudes popularment com els Cabezones. en castellà. I el nom de la Pau ve perquè hi ha un polígon Després van venir les associacions de veïns, però no van que es deia així, que es va inaugurar el 1965, quan va venir ser legals fins al 1978. Al barri hi havia, i encara hi són, el dictador Franco. El nom era per commemorar els supo- un munt d’associacions: de futbol, de bàsquet, d’escacs sats vint-i-cinc años de paz, després de la Guerra Civil.» —una de les primeres de la ciutat—, de cultura popular, de teatre, educatives, de pares i mares d’escola...» «Les primeres passes de la Verneda i la Pau són als anys 50, quan l’emigració arriba del camp a la ciutat i la gent viu en «En negatiu, l’any 1982 —exactament un mes abans de barraques. Un segon estadi del barri va ser la construcció les eleccions del 28 d’octubre, que va guanyar Felipe Gon- dels polígons del Besòs, o el de la Pau: la gent ja té feina i ja zález— va haver-hi una sèrie de manifestacions contra la ha sortit de la barraca. I després arriba el tercer estadi: quan població gitana que vivia a la Perona, el barri de barraques la gent ja té una feina més o menys fixa, té aquí a tota la fa- més gran de la ciutat. Al barri hi havia delinqüència, contra- mília i es comencen a comprar el pis, sigui de cooperatives ban..., i hi havia gent que, sense cap tipus de prova, culpa- d’habitatge, d’empreses com Gallina Blanca, de la Guàrdia va el veïnat de la Perona de tot això. Un dia va haver-hi un Civil o de la Guàrdia Urbana. Al barri hi ha pisos considerats robatori i rumors d’una violació, i el barri es va encendre. lliures, però la majoria són d’ajuts públics o cooperatives.» Durant una setmana cada nit hi havia talls de trànsit, fo- gueres... Molt passat de voltes. Després d’això, d’aquest «Durant els primers 20 anys la Verneda i la Pau era un barri esclat, el barri mai més va viure una cosa així: crec que la dormitori, en el sentit sociològic del terme: era un lloc on gent va aprendre el perill d’aquest tipus de manifestacions no hi havia ni escoles, ni centres de salut. Un lloc on tornes socials tan enceses, d’aquest tipus de rebuig tan bèstia, per dormir després de treballar i on t’aixeques per tornar a que no aporta res de bo.» treballar la matinada següent. Tots hem vist quan s’hi van fer les clavegueres, quan s’hi van posar els primers fanals. «Abans hem parlat dels tres estadis del nostre barri. El futur Nosaltres demanàvem signatures pel carrer, per reclamar és el quart estadi, que passa per l’acabament de l’estació que posessin els primers semàfors a cruïlles molt perillo- de l’AVE de la Sagrera i el perill de gentrificació que pot pa- ses, com al carrer Cantàbria amb Menorca. El barri el va fer tir la Verneda i la Pau. Al voltant de l’estació s’hi preveu la el veïnat. Després, amb les primeres eleccions democràti- construcció de 3.500 nous habitatges, més 500 habitatges ques municipals del 1979, els primers governs de la ciutat que es faran al terreny on abans hi havia la fàbrica de Co- el que van fer va ser acabar el barri. Van posar-hi les esco- ca-cola i 200 més que s’estan fent al límit del barri... Això les, els instituts, i van a donar més qualitat de vida al barri.» vol dir que hi arribaran nous habitants d’un nivell adquisitiu diferent, la qual cosa repercutirá en els lloguers i els preus «Ara la Verneda i la Pau és un barri pràcticament acabat. del barri en general. No ens estem preparant per al que ens Llevat de l’estació de l’AVE, és clar. Recordo que a l’any vindrà i tot això s’ha de explicar al veïnat.» — SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA Per a més informació sobre altres accions municipals, consulteu el web de l’Ajuntament: www.pladebarris.barcelona www.barcelona.cat