ONOGRÀFICM S EDUCADORES CIUTAT 2020NAL DE INTERNACIOASSOCIACIÓ
le sense 
que la 
erà mai s
ostenib
ita i oper
ativa. 
 ciutat no
 s
 sigui exp
líc ió 
“Una ió cultura
l  dimens
imens la cultura
 en una
seva d r egint
 el 
ransform
a
anes, pro
t
És urgen
t t
es polítiq
ues urb tivitat, 
lau de l t suport 
a la crea
c an  e
l 
imoni, do
n
at i garan
tint que
patr ”
vent la d
iversit
ssible a t
othom.
promo igui acce ,
coneixem
ent s to
Catarina 
Vaz Pin
ment de 
Lisboa
e l’Ajunta
 de Cultu
ra d
Regidora
CIUTAT, 
CULTURA
 
IÓ
I EDUCAC
7
CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ · 2020
Col·lecció de monogràfics
Ciutat, Convivència i Ciutat, Inclusió  
Educació Social i Educació
Nº6 Nº5
Ciutat, Medi Ambient Ciutat, Joventut i 
i Educació Educació
Nº4 Nº3
Ciutat, Esport i Ciutat, Urbanisme i 
Educació Educació
Nº2 Nº1
CIUTAT, 
CULTURA I 
EDUCACIÓ
 
Índex
ACIÓ
CIUTAT, CULTUR
A I EDUC
 MONOGRÀFIC
4 Pròleg
Joan Subirats
6 Editorial
Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units i Associació Internacional de 
Ciutats Educadores
8 Carta al personal polític i tècnic municipal sobre ciutat, cultura i educació
Carlos Giménez Romero
16 L’expressió artística i la cultura en l’educació. A la recerca de nous camps de col·laboració
Michael Wimmer
24 Les institucions culturals com a plataformes d’educació permanent, creativitat i diàleg intercultural
Jenny Siung
32 Vincular l’educació i la cultura per a construir ciutats sostenibles
Jordi Baltà Portolés
Catarina Leonardo Michel Ernst 
Vaz Pinto Garzón Vallée Wagner
38 46 54 62
71 Gunsan: una ciutat de patrimoni cultural modern i formació permanent
Yang Keonseung i Yungjae Jang, Ajuntament de Gunsan
75 Oodi, la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki: una oda a la cultura urbana i a l’aprenentatge
Tuula Haavisto, Ajuntament d’Hèlsinki
80 EN RESiDÈNCiA. Creadors als instituts de Barcelona. “Aquí hem trobat un espai per pensar”
Carles Giner i Camprubí, Institut de Cultura de Barcelona
85 La música com a motor del desenvolupament sostenible
Dagmara Szastak, Centre de Cultura City of Gardens, Katowice
89 Escola Lliure d’Arts Arena de Cultura. Accessibilitat, protagonisme ciutadà i formació
Bárbara Bof, Ajuntament de Belo Horizonte
Experiències Entrevistes Articles
Pròleg
© Thomas Vilhelm
TAT, CULTURA I 
EDUCACIÓ
CIU
 MONOGRÀFIC
Aquest monogràfic busca posar de manifest que les de la Presidència de l’Associació Internacional de ciutats són en si mateixes agents educadors i que Ciutats Educadores i la Comissió de Cultura de CGLU 
aquest entorn educatiu i culturalment divers incideix en estem convençuts que aquestes desigualtats podrien 
el desenvolupament personal i col·lectiu de la ciutadania. abordar-se millor si les institucions educatives i culturals 
L’accés i la participació activa en la vida cultural forma compartissin estratègies i llenguatges, se’ls donés un 
part, així mateix, del procés d’aprenentatge de cada enfocament global i, al mateix temps, es fomentessin les 
persona, i té a les ciutats i els territoris locals un escenari pràctiques comunitàries.
privilegiat. En aquest monogràfic es recullen diversos articles de 
A les nostres ciutats conviuen nombrosos agents que fons, entrevistes i una selecció d’experiències diverses que 
són actius en l’àrea de l’educació i en la de la cultura posen en relleu el valor de l’acció cultural i educativa. Amb 
que desenvolupen experiències significatives en els seus això es vol introduir un canvi de mirada i una col·laboració 
respectius àmbits. Comparteixen valors i objectius, però més gran entre els agents educatius i culturals per tal 
sovint es tracta de dos mons segmentats, amb poques que les institucions educatives es converteixin en centres 
interseccions i connexions en la pràctica. Les perspectives de creació, participació i producció cultural; és a dir, es 
i experiències recollides en aquest monogràfic serveixen pretén que s’integrin en el sistema cultural de la ciutat 
per a mostrar que existeixen, això no obstant, nombroses al costat dels centres i programes culturals (de museus, 
reflexions i projectes realitzats en col·laboració o que centres d’art, centres comunitaris, espais de creació, 
incideixen simultàniament en tots dos espais. teatres, cinemes, auditoris, festivals, etc.). Aquest canvi de 
Les problemàtiques que avui afronten les ciutats són mirada també comporta que els centres culturals impulsin 
complexes i sovint tenen el seu origen en les desigualtats el seu rol com a espais educadors i siguin reconeguts 
que hi ha entre persones, grups o barris. Algunes com a tals, desenvolupant una funció pedagògica no 
d’aquestes desigualtats es concreten en l’àmbit de les només dirigida a nens, nenes i joves en edat escolar, sinó 
oportunitats formatives, però també estan relacionades a la població en general, independentment de l’edat i al 
amb la pràctica cultural i artística i el gaudi de la vida llarg de tota la vida. Més enllà de promoure actuacions 
cultural de la ciutat. En aquest context, els entorns puntuals, el que aquí es proposa és engegar processos 
familiars i territorials són determinants pel que fa a de col·laboració sostenibles, basats en aportacions 
aquestes oportunitats, per la qual cosa el paper dels recíproques entre institucions culturals i educatives. 
governs locals és crucial per a garantir la igualtat Aquesta col·laboració permetrà afrontar amb una 
d’oportunitats en l’accés a l’educació i a la cultura al eficàcia més gran el repte d’arribar a aquells col·lectius 
llarg de la vida. D’altra banda, quan parlem de cultura que tradicionalment han quedat exclosos d’aquestes 
no ens referim exclusivament al seu accés com a oportunitats.
espectadors passius, sinó també a la possibilitat de totes Desitjo que aquesta publicació sigui del vostre interès 
les persones de desenvolupar el seu potencial i contribuir i que provoqui una reflexió interna a les vostres ciutats 
a la vida cultural de la ciutat. Sentir-se partícips del sobre la praxi i les metodologies de treball, i generi noves 
desenvolupament cultural de la ciutat fomenta també la idees per a promoure aliances entre els agents educatius i 
cohesió social i la bona convivència. culturals de les vostres ciutats.
No hi ha un model únic d’intervenció a l’hora de 
dissenyar o implementar aquests programes, atès que les Joan Subirats
característiques i necessitats de l’entorn o les comunitats Tinent d’Alcaldia de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i 
amb les quals es treballa varien. Això no obstant, des Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona
© Thomas Vilhelm
Editorial
L’educació i la cultura són dos àmbits d’interès públic òptica de drets humans, la plena dignitat de les persones que comparteixen molts objectius i valors, però la requereix que es garanteixi la capacitat d’exercir el dret 
seva implementació es canalitza generalment a través a l’educació i el dret a participar en la vida cultural, i 
d’institucions i mecanismes diferents. Les connexions que s’explori la seva interdependència. Això comporta 
existents s’han posat de manifest en documents treballar tant en l’educació formal com en la no formal, 
internacionals com l’Agenda 2030 de les Nacions Unides com també en els entorns propis de les arts i la cultura, i 
per al Desenvolupament Sostenible, que encoratja, en el integrar la comprensió de la importància de la creativitat, la 
seu objectiu 4.7, a promoure una educació que valori la diversitat, la memòria i el patrimoni com a elements clau de 
diversitat cultural i reconegui la contribució de la cultura l’aprenentatge i la construcció de la persona.
al desenvolupament sostenible. La importància d’abordar D’aquesta manera, l’aposta per impulsar aquest 
aquesta relació en el context local queda reflectida també monogràfic sobre la relació entre ciutat, cultura i educació 
en el Full de Ruta per a l’Educació Artística, adoptat per neix de la convicció de l’AICE i CGLU que la vida a les ciutats 
la UNESCO el 2006, que destaca la necessitat d’adequar serà millor si les polítiques i programes en matèria de 
l’educació a les característiques de l’entorn i de promoure cultura i educació van a l’hora. De fet, ja hi ha nombroses 
estratègies educatives que potenciïn les iniciatives locals i iniciatives que ho demostren i molt coneixement acumulat 
treballin en xarxa amb les organitzacions culturals. a partir de la reflexió, la recerca i la pràctica que ofereix 
Des dels seus respectius terrenys d’incidència, l’Associació orientacions per a continuar impulsant aquesta integració. 
Internacional de Ciutats Educadores (AICE) i la Comissió Així, i amb la mateixa estructura que els anteriors números 
de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) de la col·lecció, aquest monogràfic reuneix articles de 
també promouen una visió integrada de l’educació i la fons, entrevistes i experiències, i combina aportacions 
cultura. Cal recordar que la Carta de Ciutats Educadores acadèmiques, institucionals i d’organitzacions culturals i 
(1990, actualitzada el 2004) estableix que la ciutat educatives de diferents països i regions.
educadora promourà l’educació en la diversitat per El bloc d’articles que obre la publicació busca situar 
combatre qualsevol forma de discriminació, acollirà tant algunes de les qüestions de fons de la relació entre ciutat, 
les iniciatives d’avantguarda com les de cultura popular, cultura i educació, i aprofundir en els seus diferents 
independentment del seu origen, i contribuirà així mateix vessants i en els aspectes més sensibles. El catedràtic 
a corregir les desigualtats en la promoció cultural. D’altra de la Universitat Autònoma de Madrid Carlos Giménez 
banda, la necessitat de generar instàncies de coordinació Romero ho fa mitjançant una “carta al personal polític 
entre les polítiques culturals i educatives, impulsant la i tècnic municipal” que busca afavorir el diàleg i que 
creativitat i la sensibilitat, està present en l’Agenda 21 de centra la seva atenció en qüestions com la centralitat 
la cultura (2004), document rector de CGLU en matèria del procés comunitari i participatiu, el foment de la 
cultural, i també en la guia Cultura 21 Accions (2015), convivència, la mediació i la cultura de pau en entorns 
complementària d’aquella, que dedica un capítol específic marcats per la diversitat, i els vincles entre l’acció local i 
a la relació entre cultura i educació, en el qual recorda el les agendes internacionals. A continuació, Michael Wimmer, 
paper de l’educació, l’aprenentatge i la formació continuada president del centre austríac EDUCULT, analitza diferents 
per a l’exercici dels drets culturals. aproximacions a la inclusió de les arts i la cultura en 
Per aprofundir en la relació entre cultura i educació a les les estratègies educatives i repassa diverses iniciatives 
ciutats cal, entre altres coses, afavorir espais d’interlocució internacionals i projectes locals i nacionals en aquest 
i treball més flexibles i normatives que afavoreixin les àmbit, fins a arribar als reptes del present, com l’auge 
col·laboracions; diversificar els programes d’educació del populisme i la transició climàtica, context en el qual 
cultural, tenint en compte diferents grups d’edat, entorns, remarca la importància de l’acció pública. El paper educatiu 
estètiques i llenguatges; assegurar la comprensió per d’institucions com ara museus, galeries o biblioteques és 
part dels agents culturals del seu paper educatiu i la seva l’argument central de l’article de Jenny Siung, responsable 
capacitat real de desplegar-lo, oferint recursos de formació d’educació en la Chester Beatty Library de Dublín, que 
i acompanyament quan sigui necessari; abordar els es basa en nombrosos estudis i projectes per a remarcar 
obstacles a l’accés tant a l’educació com a la cultura, entre el potencial existent en matèria d’educació permanent, 
ells els que afecten sectors desafavorits i grups minoritaris; foment de la creativitat i diàleg intercultural, assenyala 
i desenvolupar polítiques i estratègies que conjuminin també els reptes existents i ofereix recomanacions per 
llenguatges, objectius i mecanismes d’intervenció. En una a la millora. Aquest apartat es tanca amb una aportació 
DUCACIÓ
CIUTAT, CULTUR
A I E
 MONOGRÀFIC
de Jordi Baltà Portolés, expert de la Comissió de Cultura continuïtat i cohesió social, en el marc dels processos de 
de CGLU, que analitza les dificultats per a una millor transformació urbana i del model econòmic. Una de les 
integració de l’educació i la cultura a les ciutats. Presenta iniciatives més innovadores dels últims temps és la nova 
una breu tipologia de models i suggereix alguns elements Biblioteca Central Oodi d’Hèlsinki, un centre que renova la 
transversals per a afavorir la qualitat, com la diversitat de tradicional integració d’educació i cultura a les biblioteques 
continguts i expressions, la pluralitat d’agents o l’atenció a reforçant els seus vincles amb la promoció de la ciutadania 
l’accessibilitat i la inclusió. activa, la cohesió social i l’alfabetització digital, i actua al 
En l’apartat d’entrevistes, Catarina Vaz Pinto, regidora de seu torn com a node central d’una xarxa de biblioteques 
Cultura de Lisboa i copresidenta de la Comissió de Cultura molt més àmplia. Un altre projecte reconegut i exemplar 
de CGLU, remarca la importància d’enfortir l’atenció que és EN RESIDÈNCiA, una iniciativa de Barcelona que porta 
s’atorga a la cultura per a contribuir a la construcció de artistes professionals a instituts d’educació secundària per 
ciutats sostenibles, i exposa el progressiu desenvolupament a acompanyar processos creatius duradors, que afavoreixen 
a Lisboa d’un “ecosistema” de relacions formals i informals l’aprenentatge, l’experimentació, la col·laboració entre 
entre els agents educatius i culturals. L’experiència joves i entre centres educatius i organitzacions culturals, 
desenvolupada en aquest àmbit a Bogotà es reflecteix en i la difusió pública d’un ventall divers d’estils i estètiques. 
l’entrevista a Leonardo Garzón Ortiz, coordinador entre La ciutat de Katowice, que ha apostat des de fa anys per 
2015 i 2019 del programa Crea de l’Institut Districtual de la música com a factor d’identitat i de desenvolupament, 
les Arts (Idartes), una àmplia iniciativa dirigida a nenes i es va incorporar a la Xarxa de Ciutats Creatives d’UNESCO 
nens, joves i persones adultes, a qui ofereix oportunitats el 2015; les polítiques que duu a terme en aquest 
per a desenvolupar la sensibilitat, l’expressió simbòlica àmbit incorporen també un vessant educatiu, que es 
i artística i el pensament creatiu, amb la implicació reflecteix, entre altres aspectes, en iniciatives d’accés 
d’artistes professionals en tasques educatives. Un altre a l’educació musical, en el foment de la formació i en el 
cas exemplar és el del municipi quebequès de Vaudreuil- desenvolupament professional de les bandes musicals i 
Dorion, reconegut el 2016 amb el Premi Internacional l’exploració de les interseccions amb altres dimensions 
CGLU – Ciutat de Mèxic –  Cultura 21 pel seu excel·lent del desenvolupament local. Finalment, l’Escola Lliure 
treball en matèria d’educació, cultura i cohesió social en un d’Arts - Arena de Cultura és un reeixit programa de Belo 
entorn caracteritzat per la diversitat d’orígens i edats. El Horizonte que també ha estat reconegut el 2014 amb el 
responsable del departament de Cultura d’aquest municipi, Premi Internacional CGLU – Ciutat de Mèxic – Cultura 21 per 
Michel Vallée, exposa en la seva entrevista els objectius, la haver desenvolupat una àmplia oferta d’educació artística 
metodologia i els resultats d’un procés consolidat al llarg a l’abast del conjunt de la població, basada en els principis 
dels anys. Per la seva banda, Ernst Wagner, responsable de i els objectius dels drets humans, la inclusió social, la 
la Càtedra UNESCO sobre les Arts i la Cultura en l’Educació, diversitat cultural, l’educació permanent i la transformació 
de la Universitat Erlangen-Nuremberg (Alemanya), analitza, de la ciutat.
a partir de diversos estudis internacionals, diferents Mitjançant aquesta publicació i l’àmplia col·lecció de 
aproximacions i estratègies pel que fa a la relació entre perspectives i experiències aplegades, l’AICE i la Comissió 
educació i cultura, i destaca el potencial d’incidir en les de Cultura de CGLU confiem contribuir a una  millor 
formes de vida, l’abordatge de la diversitat i els vincles amb comprensió de  les múltiples interseccions entre educació 
els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), entre i cultura i de les fórmules concretes en què aquestes 
altres aspectes. es poden reflectir en la pràctica. Per bé que impulsar 
Les experiències incloses en l’últim apartat de la la col·laboració entre àmbits institucionals i sectors 
publicació responen també a diferents aproximacions i professionals no sempre és fàcil, aquest monogràfic 
realitats. La regeneració del barri antic de Gunsan (Corea demostra el sentit que té fer-ho i aporta casos il·lustratius 
del Sud), iniciativa guardonada amb el Premi Ciutats que esperem que inspirin moltes iniciatives noves.
Educadores 2018, serveix per a remarcar la importància 
de les polítiques d’educació permanent i el paper de la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units i
conservació del patrimoni cultural, com a element de Associació Internacional de Ciutats Educadores
8 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
l polític i tècn
ic 
Carta al perso
na
al sobre ciuta
t, cultura i 
municip
educació 
 (UAM)
los Giménez R
omero utònoma de Madridiversitat ACar lència
 
ologia Social i
 Aplicada, Un  Pau i No Vio
ràtic d’Antrop , Democràcia i
 Cultura de la
Cated de Drets Huma
ns
titut 
Director de l’In
s
(DEMOSPAZ)
Parc de la Amistad, Montevideo
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 9
ARTICLE
En aquest text s’aborden –mitjançant el procediment d’una carta 
oberta i pública– els reptes municipals i locals relatius als creixents 
processos de diversificació sociocultural i la seva connexió amb les 
accions educatives. La reflexió es fa, després de la formulació prèvia 
d’interrogants, en cinc passos: enfocament conceptual, polític i ètic; 
aprofundiment en el triangle ciutat/cultura/educació; exploració de 
les connexions entre aquests tres elements; algunes respostes als 
interrogants i, finalment, suggeriments i propostes.  
Introducció quina manera hi contribueix l’educació?; i quin és el paper 
Quan amablement em van convidar a participar en aquest específic dels governs locals? Abans de contestar a la 
monogràfic em van indicar que “seria especialment qüestió central i als interrogants, us suggereixo que fem 
rellevant si pogués aportar elements de reflexió sobre el rol tres passos previs. 
dels governs locals com a agents d’intervenció, d’inclusió 1. Comencem, com a primer pas, per explicitar de quina 
i educació en la promoció de tots el seus habitants”. Com mirada, de quin enfocament partim respecte a les 
que, a més, no volia fer un escrit teòric i ple de referències, realitats urbanes, culturals i educatives que abordem 
vaig decidir escriure un text en forma de carta, una missiva en aquest monogràfic. Us proposo de fer-ho des de 
als governs locals i, més concretament, als càrrecs i tres categories entrellaçades: convivència, ciutadania i 
representants públics i als i les professionals, funcionaris i interculturalitat. 
funcionàries o persones contractades, que duen a terme la Convindrem que la convivència és clarament un punt 
seva tasca als ajuntaments. El fet de no utilitzar el format central per a la nostra temàtica i ho és des de molts punts 
d’article “clàssic” m’ha ajudat a fer servir una forma més de vista. Per això em permetreu que us indiqui que és 
propera i dialogada. Encara que tingui aquest format, absolutament necessari que els càrrecs, funcionaris i 
també pot ser que interessi a les persones que des de la funcionàries i el personal municipal disposin d’una noció 
societat civil local impulsen projectes comunitaris. tan exigent com operativa de convivència. Des de fa molts 
anys, i en diferents projectes aplicats, d’una manera 
Benvolguts, benvolgudes representants polítics i especial des del Projecte d’Intervenció Comunitària 
tècnics municipals, Intercultural1, suggerim i desenvolupem un model teòric 
Us correspon fer front, partint de les competències i i pràctic de tres modalitats de sociabilitat: convivència, 
recursos locals, als reptes molt diversos del municipi i la coexistència i hostilitat. 
vida local. Som conscients del lloc estratègic que l’àmbit Si no el coneixeu, us animo a consultar les referències 
local ocupa en la generació, promoció i ampliació de la sobre aquest tema2. Aquí només puc indicar que aquest 
convivència i la cohesió social. Coneixeu bé i de primera marc us pot orientar sobre dues coses importants: és 
mà la vostra localitat i les seves particularitats, com prioritari superar les hostilitats de tota mena que sens 
també l’entramat complex de l’administració local. Per dubte hi ha a l’urbs (marginació, guetos, violència directa, 
descomptat, molt millor que no pas qui signa aquesta estructural i ideològica…) i, en segon terme, no és suficient 
carta. Això no obstant, m’atreveixo a escriure-us aprofitant la mera coexistència a la ciutat (cadascú viu al seu propi 
la invitació a participar en aquest nou monogràfic de món, per bé que pràcticament no hi ha agressió, per 
l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, coordinat simplificar-ho), perquè la coexistència, encara que és 
per la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals positiva (si més no, és millor que l’hostilitat), no és en 
Units (CGLU). I ho faig per dos motius: d’una banda, per la absolut suficient. Com he dit altres vegades, la coexistència 
rellevància de la matèria que s’aborda en aquest volum; és pa per a avui i fam per a demà. O també: si la 
i, de l’altra, perquè em sento compromès i motivat per a coexistència és com un prat sec i, per tant, fàcil d’incendiar 
compartir estudis i experiències després d’anys de treballar per piròmans polítics o mediàtics, la convivència, per contra, 
aquests temes juntament amb els actors locals. és un hort fèrtil i humit que és molt més difícil de cremar. 
Si us sembla bé, situem primer la reflexió que segueix 
a continuació. Ens interessa centrar-nos en el què fer i, 
també, en el com sistematitzar, avaluar i millorar el que 
1. Impulsat des del 2010 per Obra Social la Caixa, amb la participació de més 
fem. Tenint en compte l’espai limitat de què disposem, d’una trentena de municipis i entitats.
suggereixo que abordem tres interrogants: com tractar 2. A. D. (2015) Juntos por la Convivencia. Claves del Proyecto de Intervención 
adequadament la diversitat a les ciutats i municipis?; de Comunitaria Intercultural. Obra Social La Caixa/Universitat Autònoma de 
Madrid. 
Parc de la Amistad, Montevideo
10 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
Buntkicktgut. Lliga intercultural de futbol de carrer, Munic 
El terme, la categoria i l’ideal de la ciutadania és clau persones d’origen forà, sinó com a veïnes i veïns  
per a la societat democràtica en el seu conjunt; adquireix, nous. 
a més, trets propis quan la relacionem amb la ciutat i Ara bé, garantir els drets i exigir de manera pública 
l’element urbà. Com que aquesta carta ha de ser breu, i democràtica les responsabilitats requereix, i aquest 
passaré directament a parlar de la seva aplicació en és el tercer vector de la qüestió ciutadana, institucions 
l’àmbit urbà3. Ciutadania fa referència a quatre aspectes públiques, legítimes i legitimades. I aquí, en la 
interrelacionats que us comento des de l’òptica de la ciutat institucionalitat democràtica, el paper de la corporació 
i el municipi. Primer fa referència, com sabeu prou bé, a municipal i dels funcionaris, funcionàries i servidors 
titularitat de drets i obligacions. Corol·laris pràctics per a i servidores públiques és absolutament crucial. Per 
l’acció institucional són potenciar l’enfocament de drets descomptat, ho hem de fer al costat de les altres 
i plantejar les polítiques i programes municipals des de administracions, però, tal com comentàvem al principi, 
l’ètica de corresponsabilitat de tots els actors de la ciutat. atesa la seva proximitat i la seva ubicació estratègica 
La primera cosa es pot fer situant tota l’acció municipal respecte a la quotidianitat i la cohesió social, la institució 
sota la perspectiva i el compromís dels drets humans4, i municipal té un paper decisiu –per a bé i/o per a mal– en la 
també donant tota la seva rellevància al veïnatge com a seva proximitat, honestedat, transparència i eficàcia. 
ciutadania social, cívica o de residència. Finalment, com a quart element, la noció, l’ideal i la praxi 
Ciutadania –i aposta ciutadanista– implica també de la ciutadania democràtica comporta com a conditio 
pertinença, ser membres de la comunitat sociopolítica sine qua non la participació. Cenyint-nos al tema que ens 
on s’exerceixen aquests drets i es compleixen aquestes ocupa, això suposa, d’una banda, la participació real en la 
obligacions. Això ens porta a emfasitzar la pertinença i vida municipal i local de totes les expressions etnoculturals 
la identificació amb el que és local, amb el que és comú; i del lloc, és a dir, de les minories autòctones (poble gitano…) 
també a tractar amb hospitalitat les persones immigrants o al·lòctones (persones i grups d’origen forà), de les 
establertes a la localitat com a conveïns i conveïnes, comunitats etnoreligioses i de les subcultures de gènere, 
donant-los suport perquè no es presentin només com a edat, diversitat funcional, etc. I suposa, d’altra banda, 
portar a les escoles del municipi experiències educatives en 
metodologies de participació, i no solament cap a dins de 
3. Es pot consultar J. Buades i C. Giménez (dir.) (2013) Hagamos de nuestro l’escola, sinó també cap al seu entorn. 
barrio un lugar habitable. Manual de intervención comunitaria en barrios. La convivència requereix per tant ciutadanisme, però 
València, CEIMIGRA/IMEDES/ Generalitat Valenciana també un bon plantejament intercultural. No n’hi prou, 
4. És el que es va fer al municipi de Madrid durant el mandat de l’alcaldessa 
Manuela Carmena (Pla Estratègic, Oficina Municipal i Fòrum participatiu de en absolut, de fer declaracions per dir que la diversitat 
Drets Humans…). enriqueix, d’organitzar festes interculturals, de tenir un 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 11
Hotel Pasteur, Rennes
respecte passiu davant els que són vistos com a diferents, etc. Des de l’antropologia social distingirem la cultura de 
etc. Tot això és molt benvingut, però cal anar cap a les cultures; és a dir, d’una banda hi ha aquest dispositiu 
un plantejament interculturalista profund, sociopolític adaptatiu i canviant –present en totes les societats de totes 
i ètic, lligant-lo municipalment a la democràcia local les èpoques i llocs, i que ens singularitza entre les espècies– 
i participativa i als valors comuns d’igualtat, dignitat i, de l’altra, cada cultura en concret, tenint en compte el fet 
i no discriminació. Es tracta de fer un enfocament que en el gènere humà hi ha diversos milers d’expressions 
interculturalista que no solament respecti la diversitat local, de les maneres de pensar, sentir i actuar, i, per tant, 
sinó que la posi en valor i l’aprofiti per a potenciar i millorar l’enorme diversitat sociocultural de l’espècie humana.  
els plans, programes i projectes municipals, col·lectius Lévi-Strauss ho va sintetitzar en el “caràcter dual de 
i per a tots i totes. I per a això cal emfasitzar el que és l’espècie humana”: una de sola i amb múltiples expressions; 
comú: desenvolupament humà, qualitat de vida, drets, en definitiva, unitat i diversitat. 
democràcia…  Si les ciutats són territoris, espais i llocs multifuncionals, 
2. A partir d’aquest marc conceptual, polític i ètic, entrem i les cultures, bagatges diferenciats de maneres de pensar, 
al nucli d’aquest volum monogràfic i, com a segon pas, fem sentir i actuar, l’educació és, entre moltes altres coses, un 
la definició de les categories, si més no d’una manera àmbit i una institució de la vida social, i també una via, 
concisa. Ciutats/cultura/educació, un triangle altament potser la més rellevant, per a l’enculturació i la socialització 
significatiu tant pel que fa a cadascun dels seus termes de les persones i per a la vida respectuosa en comú. I 
com a les seves interrelacions. Les ciutats són llocs habitats això és així tant en el cas de l’educació formal com de la 
fa temps, que concentren una gran quantitat d’activitats, informal, i, també, per cert, de modalitats de pedagogia 
espais, processos, funcions i serveis, i que diferenciem dels molt diferents.
pobles, i això ho fem en el marc d’aquest binomi urbà/rural 3. Si us sembla bé, com a tercer pas previ a la qüestió 
tan crucial com indefinit. Quan les qualifiquem de llocs principal del què fer i del com millorar, us convido a pensar 
assumim –en contraposició als “no-llocs” (Marc Augé)– que o repensar, encara que sigui sumàriament, les relacions 
són àmbits amb història, identitat i relacions. entre aquestes tres realitats per a tractar d’identificar 
Pel que fa a la cultura hem de diferenciar dues grans alguns desafiaments i algunes possibles praxis. 
accepcions: la que podem anomenar institucional i Pel que fa a ciutat i cultura podríem centrar-nos en el que 
l’antropològica. La primera fa referència al ministeri, les segueix a continuació. Per la seva pròpia naturalesa i com a 
conselleries i les entitats culturals; és a dir, a les polítiques espai que s’ha desenvolupat amb una determinada història, 
i institucions culturals, i, per tant, a tot aquest àmbit tan tota ciutat és producte de migracions successives. I això 
crucial per als municipis i la vida local com és el patrimoni comporta ja, necessàriament, la diversitat sociocultural i les 
històric i cultural, les arts i els autors locals, els museus, distincions entre els nascuts a la ciutat i els de fora, entre 
12 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
els que hi són de “tota la vida” i els que s’hi han acabat barri i les subcultures de classe, gènere, edat o diversitat 
d’instal·lar, entre la generació immigrada i les seves filles funcional.  
i fills ja nascuts i criats en l’ambient del municipi i el lloc, Fins ara hem analitzat la connexió ciutat/cultura des 
entre les persones migrants “internes” i les internacionals, de la diversitat cultural, però aquest aspecte s’ha de 
etc. Aquí apareix, com indicàvem, la rellevància de treballar completar amb la cultura pública comuna. La connexió 
sobre la pertinença comuna a la ciutat. entre ciutat i cultura no fa referència només a diversitat, 
Ara bé, abans de continuar us suggereixo que penseu que sinó també a unitat, a similituds i convergències, al 
aquest no és l’únic factor de diversificació sociocultural de que compartim. L’element històric, tradicions, símbols, 
la vostra ciutat. Hi ha un altre factor de diversificació tan festivals, costums comuns, etc. En efecte, els habitants 
complex i variat com l’anterior: em refereixo a la generació, s’identifiquen amb la ciutat, i ho fan, per descomptat, 
en el mateix procés de vida i trajectòria dinàmica de l’urbs, amb més o menys intensitat i d’una manera o d’una altra; 
d’estils de vida i subcultures de classes, de barris, de se senten que pertanyen a la ciutat o al districte o al 
gènere, d’edat, etc. D’aquí ja n’inferirem un altre corol·lari barri. Ja no parlem de cultura en el sentit ètnic o de les 
pràctic important: com a representants polítics i tècnics, subcultures esmentades més amunt: fem referència al que 
us suggereixo que abordeu –en cas que no ho hagueu fet es comparteix, sigui amb tot l’àmbit social –pertinença 
ja– tota la diversitat. És a dir, no reduïu la diversitat a i estima a la ciutat en la qual s’ha nascut i/o es viu–, 
una qüestió relativa als i les immigrants internacionals, sigui amb una part –aquest barri proper on es circula, es 
incloeu-hi també la que aporten les migracions nacionals comença el dia i es dorm, es compra, s’exerceix, s’és usuari, 
o “domèstiques”. I fins i tot amb això tampoc n’hi ha prou! es porta els fills i filles a l’escola, etc. En aquest cas es 
Contempleu també, en l’acció de govern i les polítiques comparteix una cultura comuna, de barri, expressada en 
locals, la diversitat endògena, l’etnogènesi esdevinguda una història, un ambient, unes festes i rituals… 
a causa de la pròpia creativitat i trajectòria de la vostra La connexió ciutat/cultura ens ha portat tota la diversitat 
ciutat, des de la història compartida –les seves llegendes i la cultura pública compartida. Tot seguit passaré a 
i els seus mites inclosos– fins a les cultures i identitats de parlar de la relació entre ciutat i educació i seré encara 
Parc de la Amistad, Montevideo
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 13
més breu, perquè que la Xarxa de Ciutats Educadores fa 
dècades que l’aborda i ho fa de manera admirable. Per això, 
no em referiré al punt central que vosaltres treballeu a 
l’Associació Internacional en el sentit que cadascuna de les 
nostres ciutats, amb les seves polítiques i activitats, pot i 
ha de tenir una funció educadora. Això és crucial i magnífic, 
però en aquesta carta que us dirigeixo m’agradaria portar 
a col·lació dos punts complementaris relacionats amb la 
manera com cal abordar els reptes presents. 
El primer té a veure amb l’educació cívica, entesa a partir, 
almenys, de dos grans aspectes. D’una banda, el civisme, 
és a dir l’educació cívica vista com un element del qual 
es disposa o no. En aquest sentit, posarem l’èmfasi en la 
manera com les persones es comporten a la seva ciutat o el 
seu barri, i en fins a quin grau són tolerants amb els altres, 
acurades amb els espais i respectuoses amb les normes 
urbanes i amb les institucions públiques. Això no impedeix, 
sinó que reclama, una actitud exigent, crítica i, quan 
escaigui, de reivindicació i protesta pacífica o no violenta. 
D’altra banda, educació cívica entesa com una altra via 
i modalitat d’educació, complementària d’altres línies 
pedagògiques que s’han desenvolupat, com ara l’educació 
per a la pau, per al desenvolupament o per a la justícia 
social. Es tracta, en aquest segon aspecte, de l’educació 
del ciutadà i la ciutadana, del veí i la veïna com a tal, 
és a dir com a subjecte actiu, conscient dels seus drets 
i obligacions com a membre d’aquesta “comunitat de 
comunitats” que és, hauria de ser o podria ser la vostra 
ciutat. I estarem d’acord que aquesta educació ciutadana 
requereix que es comparteixin determinats valors ètics El Obrador, taller d’emprenedoria cultural, Rosario (foto superior)
–pluralisme, respecte, hospitalitat, coratge cívic–, els quals Ciudadanos como Vos, Medellín (foto inferior)
tornen a remetre a la connexió de cada ciutat amb l’estat 
de dret i la democràcia.  
Al costat de l’educació cívica, voldria esmentar un altre 
punt essencial en la connexió entre ciutat i educació: em 
refereixo a l’educació escolar. L’escola pot i ha de ser 4. Si us sembla bé, una vegada comentat l’enfocament, 
tant un espai de convivència com un agent clau de la definits els termes i establertes les connexions entre 
convivència en el seu entorn urbà i territorial. Certament, ells, fem un quart pas, que consisteix a tornar als tres 
els municipis no tenen pas sempre les competències en interrogants que us proposava al principi. 
educació formal. No obstant això, vosaltres sabeu que Primer ens demanàvem de quina manera havíem 
amb les competències municipals, i sempre fent un treball d’abordar adequadament la diversitat a les ciutats i 
cooperatiu amb les altres administracions i les entitats municipis. Vosaltres i les vostres ciutats i els seus residents 
socials, es pot fer força feina en les dues línies que afronteu aquest repte com les altres ciutats i pobles del 
suggeria. món. Aquest “adequadament” podem concretar-lo en la 
“Cap endins”, potenciant cada escola com a espai de necessitat i l’objectiu que sigui una gestió democràtica, 
convivència –i no pas de mera coexistència–, creant espais participativa, pacífica i eficaç. D’acord amb el que s’ha 
de relació i diàleg entre pares i mares d’orígens diferents, comentat, això requereix, d’una banda, impulsar polítiques 
fomentant la mediació escolar i entre iguals… I “cap locals d’igualtat i justícia social, que facin front a la 
enfora”, tenint un paper actiu en la cohesió de l’entorn, polarització socioeconòmica, perquè quan hi ha aquesta 
incorporant-se als processos comunitaris i participatius polarització no hi ha cohesió; i, d’altra banda, cal valorar 
del barri o entorn, establint taules de col·laboració entre la diversitat existent, però sense exagerar les diferències, 
tots els centres escolars, duent a terme “comunitats generant projectes col·lectius i centrant-se en els rols 
d’aprenentatge i servei” que vinculin els i les estudiants comuns de residents, veïns i veïnes, ciutadans i ciutadanes, 
amb altres instàncies del territori, etc.    mares i pares, pacients, etc. 
14 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
Una altra qüestió plantejada al principi era de quina 
manera pot contribuir a aquesta agenda l’educació. 
Això no sembla pas que sigui possible sense una aposta 
totalment decidida, “trencadora”, per l’educació, la qual 
cosa exigeix, com sabeu bé, acord i cooperació amb altres 
nivells de govern, com també programes i recursos. Tant 
l’educació formal com la informal, la de persones adultes 
com la d’escolars, poden proveir la població local dels 
coneixements, habilitats, actituds i valors implicats en 
convivència ciutadana intercultural. 
Coneixement compartit i públic de la història de la 
ciutat, el seu patrimoni de pau, els drets ciutadans, les 
responsabilitats de cadascú. Endoformació per a aprofundir 
i practicar habilitats cíviques i competències interculturals 
d’escolta, diàleg, negociació, presa de decisions, formulació 
fonamentada de propostes. I, sobretot, espais educatius 
per a la superació de recels, pors i prejudicis, amb el 
desplegament d’actituds i valors d’inclusió, respecte, 
interès per l’altre i hospitalitat.  
Finalment, abordem el nostre tercer interrogant, el que es 
refereix al paper específic dels governs locals. Suggeriria 
que giréssim dos components essencials d’aquest rol propi 
en la governabilitat local. D’una banda, caldria situar la 
convivència en el cor de l’agenda local, no només com 
una part de la política social, i encara menys reduint-la 
a “un assumpte de serveis socials” (per més importants 
que siguin), sinó com a finalitat i objectiu últim de la 
vida econòmica, social i institucional i democràtica de la 
ciutat. Ni més ni menys. I, en segon lloc, caldria assumir 
la centralitat del procés comunitari, participatiu, 
mitjançant el qual els actors locals (responsables públics, 
entitats socials, professionals i personal tècnic, empresaris 
i empresàries i comerciants, mitjans de comunicació) es Buntkicktgut. Lliga intercultural de futbol de carrer, Munic © Samir Sakkal
corresponsabilitzen del seu lloc i del fet que en aquest 
territori, socialment i ecològicament responsable, imperi el 
bé comú i, si m’ho permeteu,  els béns comuns. municipals, no tindran bons resultats sense la participació 
5. Amb aquests “ingredients” –convivència en el centre de dels seus protagonistes i destinataris. I com s’ha de fer? 
l’agenda municipal; ciutadania i interculturalisme com a Incorporant al cicle d’aquestes polítiques la societat civil, 
“fonament”; assumpció tant de tota la diversitat existent la ciutadania organitzada i en general; i fer-ho tant en 
a la ciutat com de la cultura pública comuna; connexió el moment de la seva identificació i ubicació en l’agenda 
entre civisme, educació ciutadana i escola oberta…– us municipal com en el del seu disseny, execució, seguiment 
suggereixo a continuació algunes propostes dirigides a i avaluació. Si això és un principi de validesa general, sens 
la qüestió del què fer. Tant de bo us siguin útils per a la dubte és tot un imperatiu quan es treballa i coopera en el 
reflexió i el debat, per a inspirar línies d’acció o a l’hora de marc urbà i sobre cultura i educació.  
sistematitzar  i avaluar el que ja dueu a terme. • Per a dotar de sentit i significació cada acció municipal 
• Anant una altra vegada des de l’àmbit més general al més en aquesta matèria, i també el treball i esforç de 
particular, un primer suggeriment per a la reflexió i l’acció responsables i professionals municipals, hauríem de 
consistiria a situar i potenciar les polítiques municipals vincular el que es fa en l’àmbit municipal i local amb 
de cultura i educació en el marc, i des del marc, d’un l’agenda internacional. A més dels treballs que ja hi 
govern obert i d’administració compartida. Ara no ha engegats a les Nacions Unides i que van dirigits cap 
puc aturar-me a desenvolupar mínimament aquestes a la declaració del dret a la ciutat de tots i totes, són 
tendències del nou municipalisme democràtic i operatiu. especialment rellevants en aquest sentit l’Agenda 2030 
Només indicaré que cal socialitzar les polítiques i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Tots són 
públiques locals, les quals, en ser competències inspiradors a l’hora de donar sentit a les polítiques i 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 15
Buntkicktgut. Lliga intercultural de futbol de carrer, Munic © Samir Sakkal
accions locals, però sobretot ressaltaria l’ODS 11 (ciutats escaigui); la mediació escolar (o entre iguals) i la 
inclusives, segures, etc.), el 16 (societats pacífiques, accés mediació institucional o organitzacional (per a abordar 
a la justícia i institucions eficaces, etc.) i el 17 (necessitat tensions intraadministratives o entre corporació i 
de noves aliances). Ja els coneixeu bé: ara només destaco entitats).
la seva utilitat per a dotar de sentit i il·lusió al que es fa Espero aquesta carta us hagi interessat. En qualsevol 
cada dia i, a més, donar-hi un abast internacional. cas, moltíssimes gràcies per la vostra lectura i atenció, 
• Atès que els treballs per a connectar adequadament i disculpeu si per limitacions d’espai no he aprofundit 
la ciutat, les cultures i les accions educatives no prou en alguna cosa i no m’he referit més a experiències 
estan exempts de dificultats, bloquejos, tensions i concretes. Us asseguro que us escric tenint en compte 
conflictes, convé donar tota la rellevància a la mediació aquestes experiències i també la copiosa bibliografia que hi 
i la cultura de pau en les declaracions, polítiques, ha sobre aquest tema. Deixo als editors la meva adreça per 
programes, protocols i recursos del municipi; per fer-ho si volguéssiu fer-me arribar comentaris o continuar aquest 
cal  fomentar, entre d’altres, tres modalitats d’acció epistolari. I, abans de res i sobretot, vull desitjar-vos molta 
i metodologia mediadora: la mediació comunitària sort i molt èxit en la vostra tasca de responsabilitat i de 
(amb enfocament d’interculturalitat o de gènere quan gestió municipal, que és tan important. 
16 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
a i la cultura stic
L’expressió ar
tí
 la recerca de
 
 A
en l’educació.
ous camps de
 col·laboració
n
al, Viena, Àust
ria
mer a i Gestió Cult
ur
Michael Wim stitut de P
olític
er, president d
’EDUCULT, In
Michael Wimm
Worksounds: EDUCULT-Projecte amb estudiants d’escoles de 
formació professional que creen la seva pròpia música.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 17
ARTICLE
Des d’un punt de vista històric, és evident que l’art sempre ha exercit 
una enorme influència en la vida social: ja sigui el romànic, el gòtic, 
el Renaixement o el Romanticisme, tots els períodes de la història 
depenen d’evolucions artístiques més que d’altres esdeveniments 
socials. Fins i tot al nostre temps, la “modernitat” i la seva oposició 
“postmoderna” al·ludeixen a les últimes formes d’expressió artística. 
Des d’aquest punt de vista, seria lògic de pensar que, fet i fet, el món 
només pot ser interpretat pels artefactes, encara que no en siguem 
conscients en la vida quotidiana.
Les i els directors de les escoles de qualitat ho saben. S’ha parlat molt dels actuals processos de transformació La idea que tenim sobre què és una bona escola inclou global de les societats europees i podríem concloure 
l’oferta d’activitats artístiques, ja sigui música, pintura, que l’era industrial està arribant a la seva fi. De resultes 
escultura, literatura, teatre o dansa. El desenvolupament d’aquest fet ha sorgit un nou i ampli sector cultural i 
integral del jovent no és possible sense l’expressió artística, artístic, especialment en ciutats que exploten el seu perfil 
a més de l’educació física. Una política educativa de singular i, en definitiva, el seu atractiu. Hi ha dades fiables 
qualitat ha de tenir en compte el fet que les arts, com que que demostren que avui dia aproximadament un 4% de 
tenen una forta presència en la societat, també han d’estar la força laboral europea troba una forma de realització 
presents en el centre del currículum escolar. professional en aquest sector, una xifra que supera la de les 
Tanmateix, a moltes escoles l’expressió artística no hi indústries automobilística o química. Els sistemes educatius 
té un paper rellevant. Encara més, a Europa hi continua nacionals, no obstant això, encara no han aconseguit trobar 
havent molts ciutadans i ciutadanes que ignoren la una resposta adequada a aquests desafiaments i, si no són 
importància té, es declaren personalment profans en capaços de tenir en compte aquestes noves circumstàncies, 
la matèria i ni es plantegen de canviar d’actitud. Per a les possibilitats i el potencial del jovent de trobar el seu lloc 
aquestes persones, l’art estaria reservat a uns quants en les societats productives i més desenvolupades d’Europa 
privilegiats que en podrien gaudir al seu temps lliure, i no quedaran afectades.
tindria res a veure amb els problemes que ha d’afrontar Tot està en mans de polítics que, com l’expresident 
diàriament la gent corrent en un temps cada vegada més alemany Richard von Weizäcker, han après la lliçó i 
convuls. defensen que “les arts i la cultura no són un luxe que 
D’altra banda, els codis estètics han impregnat puguem permetre’ns o descartar, sinó el terreny espiritual 
tots els racons de les nostres vides i, òbviament, hi que garanteix la nostra veritable supervivència interior”. 
ha una considerable discrepància entre la influència En el present article, per tant, debatrem les possibilitats 
objectiva de l’expressió artística en les societats i la i limitacions de la col·laboració entre els sectors cultural 
poca sensibilització que hi ha sobre aquest tema en i educatiu en una nova era per a la qual encara no hem 
la majoria de països d’Europa. Aquesta divergència encunyat el terme artístic apropiat.
es pot interpretar com la conseqüència tardana d’un Afortunadament, en aquest terreny no partim del no-
règim industrial basat en unes competències i aptituds res. A Europa hi ha una llarga tradició relacionada amb la 
específiques. A causa d’aquesta imposició global, les introducció de l’expressió artística i cultural en l’educació, 
escoles es limitaven a oferir un corpus objectiu de per a facilitar l’accés a la cultura i incentivar la creativitat 
coneixements, mentre que les arts, interpretades com del jovent i d’altres col·lectius que fins ara en quedaven 
l’expressió d’emocions subjectives, es reservaven –si exclosos. No obstant això, moltes vegades encara es veu 
s’esqueia– per a la vida privada de l’alumnat, fora de com un tema secundari que només es debat quan “els afers 
l’àmbit escolar. Aquest concepte blindat sobre el que és o realment importants” ja s’han tractat.
hauria de ser l’escola es va mantenir indestructible fins al Les persones que advoquen per fer de les arts una part 
segle XIX. Malgrat que els moviments pedagògics a favor imprescindible de l’educació poden recórrer a diversos 
d’una “educació progressista” han intentat durant més de documents internacionals, com ara la Convenció sobre els 
cent anys incloure les disciplines artístiques com un tema Drets de l’Infant,  de 19891, que estableix clarament el dret 
central del currículum escolar, els partidaris de conservar 
els sistemes escolars nacionals han trobat les estratègies 
institucionals per a impedir-ho. 1. http://artsineducation.ie/wp-content/uploads/Childrens-Right-to-Culture.pdf
18 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
de la infància a tenir accés a totes les formes d’expressió D’altra banda, l’impacte social també és considerable 
artística, per la qual cosa les escoles tenen l’obligació de pel fet que hi ha estudiants de famílies acomodades que 
fomentar el desenvolupament de “l’art i altres matèries poden assistir a escoles on s’imparteixen assignatures 
culturals”. A més, el Full de Ruta per a l’Educació Artística artístiques i tenen, per tant, més oportunitats de contacte 
de 20062 i l’Agenda de Seül 20103 de la UNESCO són una amb les arts que no pas l’alumnat que prové d’entorns 
clara invitació a fer ús de l’expressió artística com “un socialment més desafavorits i que van a escoles en 
element bàsic i sostenible per a la renovació qualitativa de què aquestes matèries amb prou feines són presents, 
l’educació”. Fins i tot la Unió Europea, amb el seu caràcter la qual cosa limita, per tant, les seves possibilitats de 
marcadament econòmic, ha inclòs la “sensibilització i desenvolupament professional. La persistent desigualtat 
expressió culturals” com una de les competències clau social també es reflecteix en el públic que utilitza les 
en la Recomanació del Consell sobre l’aprenentatge institucions culturals, malgrat tots els esforços de les 
permanent de 20064. polítiques culturals (“Cultura per a tots”) duts a terme els 
cinquanta darrers anys.
Experiències nacionals Ara com ara hi ha, almenys, dues línies d’actuació per a 
Encara que els documents consensuats internacionalment millorar l’estatus de l’educació artística a les escoles. La 
de vegades no troben les vies adequades per a la seva línia més tradicional accepta la divisió del món acadèmic 
implementació en els àmbits nacional, regional i local, en diferents disciplines i proposa que s’augmenti el 
hi ha, no obstant això, una arrelada infraestructura nombre d’assignatures relacionades amb les arts, la 
per a l’educació artística i cultural tant en el sistema qual cosa implica incrementar la competència entre 
educatiu formal com en altres contextos d’educació no matèries: més hores de música, de plàstica o de teatre, 
formal i informal. N’és un exemple la Xarxa ACE5, on els sense tenir en compte el que pugui passar amb la resta 
responsables de l’educació i del sector cultural nacionals d’assignatures. Com que la política educativa europea 
comparteixen regularment les seves experiències (fet que no té prou capacitat per a actuar d’àrbitre en aquest joc 
generalment permet que “tots dos bàndols” es coneguin d’interessos per les diferents matèries, la resposta oficial 
per primera vegada). La Xarxa Europea d’Observatoris de més fàcil ha estat donar “autonomia” a cada país. No cal 
les arts i l’educació cultural, ENO6, és una altra plataforma tenir gaire imaginació per a pronosticar que les matèries 
que té per objectiu facilitar l’intercanvi de pràctiques relacionades amb les arts no són les grans triomfadores 
innovadores i estimular noves recerques en educació d’aquest joc.
artística i cultural que ajudin al desenvolupament de L’altra línia d’actuació és una mica més justa, perquè 
polítiques pertinents en aquests àmbits. els seus defensors estan en contra del currículum 
educatiu clàssic, que estableix una divisió estricta de les 
L’educació artística i cultural en el context  matèries, i suggereixen, en canvi, un enfocament més 
escolar interdisciplinari. D’aquesta manera, l’educació artística 
Si aprofundim en el tipus i l’abast de l’educació artística ja no seria un apèndix molest d’altres assignatures 
present en els sistemes educatius europeus, observem escolars més valorades, sinó que podria trobar el seu lloc 
que l’oferta es redueix a la música i a les arts visuals, i en col·laboració amb altres àrees d’estudi. Les persones 
que la majoria de disciplines artístiques s’esllangueixen al que defensen aquest enfocament poden aprendre dels 
marge dels currículums escolars7. En comparació amb les esforços d’una educació progressista, que durant més 
anomenades “assignatures dures”, tenen una valoració de cent anys ha posat en dubte que la divisió estricta 
més baixa i, si es tracta d’obtenir un títol, fins i tot podrien de l’aprenentatge en deu o dotze matèries sigui la més 
ser dispensables. apropiada per a adaptar-se a la complexitat del món 
actual. El sistema educatiu finlandès, considerat un 
dels millors del món, recentment ha eliminat l’esquema 
basat en matèries aïllades i ha optat pels projectes 
2. http://www.unesco.org/new/fileadmin/MULTIMEDIA/HQ/CLT/CLT/pdf/ interdisciplinaris8.
Arts_Edu_RoadMap_es.pdf En aquesta mateixa línia, en algunes regions alemanyes 
3. http://www.unesco.org/new/fileadmin/MULTIMEDIA/HQ/CLT/CLT/pdf/
9
Seoul_Agenda_ES.pdf s’han engegat les anomenades “Kulturschulen”  (escoles 
4. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32018H amb un perfil cultural). Per a complir amb la reivindicació 
0604(01)&rid=7 
5. http://www.aceneteurope.net/ 
6. https://www.eno-net.eu/
7. Hi ha diverses publicacions de la UE en el marc del programa Eurydice 
“Educació Artística i Cultural en el context escolar a Europa”, darrera 8. https://www.independent.co.uk/news/world/europe/finland-schools-
edició: 2012. Vegeu https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/ subjects-are-out-and-topics-are-in-as-country-reforms-its-education-
publication/4cc49f74-205e-4785-89e4-6490fb589d62/language-es/format- system-10123911.html
PDF. 9. https://kultur.bildung.hessen.de/kulturelle_praxis/kulturschule_hessen/
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 19
d’una “escola de qualitat”, les arts no han de quedar 
limitades a ser assignatures marginals, sinó que han 
d’ocupar el seu lloc com a disciplines que permeten 
interconnectar enfocaments temàtics complexos que 
s’han d’ensenyar i aprendre. Així, doncs, els projectes 
temàtics estructuren la rutina de la vida escolar, 
substituint les lliçons i superant un règim estricte de 
temps que sembla que cada vegada és menys adequat.
Les arts, com a tals, esdevindran la força major del 
desenvolupament educatiu actual. En aquest nou 
model, l’educació artística difereix considerablement 
dels enfocaments basats en la divisió de matèries, 
fet que representa una qüestió central en l’educació 
contemporània en termes de col·laboració. Col·laboració 
dins de les escoles, fent que el professorat actuï com un 
jugador més de l’equip, i col·laboració externa pel fet que 
les escoles, com a centres d’aprenentatge oberts, no sols 
utilitzen els seus recursos interns, sinó tots els que les 
institucions i iniciatives del veïnat els poden oferir. En 
l’actualitat hi ha nombrosos exemples de bones pràctiques 
de col·laboració entre professionals de l’educació i artistes 
i entre escoles i institucions culturals que ofereixen a 
l’alumnat noves àrees d’experimentació.
Algunes iniciatives han posat de manifest que aquests 
nous enfocaments de l’educació i de l’aprenentatge 
susciten certes reserves entre el professorat (que ha estat 
explícitament format per a actuar de solista en la seva 
àrea d’especialització), com també entre l’alumnat i les 
seves famílies. “Quan tornarem a estudiar de debò?” va 
ser una de les preguntes que un estudiant va fer després 
de participar en un projecte artístic cooperatiu entre 
l’escola i un teatre, la qual cosa és un clar indicador que 
l’educació basada en les arts es podria interpretar com 
la fi de la preuada idea d’“aprenentatge” que durant molt 
de temps s’ha associat amb controls, exàmens i, sovint, Aktionstag Sonnwendviertel: Projecte artístic comunitari en un  
amb l’avorriment. No obstant això, aquest exemple centrat espai urbà de Viena que va comptar amb la participació de joves i 
en la infantesa demostra que les i els estudiants, en un artistes.
entorn d’aprenentatge artísticament ric descobreixen 
noves oportunitats per a desplegar tots els seus 
potencials que, contràriament, no haurien sortit a la llum d’art, biblioteques i altres iniciatives de teatre i dansa. 
en una escola tradicional. Apareix així un nou alumnat A la majoria de països europeus, aquestes institucions i 
que està preparat tant per a incorporar coneixements que iniciatives tenen un rol important en el manteniment de 
no estan prefixats com per a aprendre voluntàriament la vida cultural i l’accés a les arts i la cultura, i sovint s’ha 
i aplicar les competències apreses en el seu dia a dia: infravalorat que van ser creades en oposició al sistema 
la confiança en un mateix i la curiositat, com a bases educatiu formal. Així, les i els representants dels sectors 
essencials per a pensar i actuar creativament. no formals, en contra d’un sistema escolar rígid amb 
limitacions (que suposadament frenava la creativitat), 
L’educació artística i cultural en els contextos no van intentar crear una variant positiva que permetés una 
formal i informal aproximació voluntària a les disciplines artístiques sense 
A més de l’oferta tradicional i en risc d’extinció de necessitat d’exàmens continus.
l’educació artística en el sistema educatiu formal, també D’altra banda, moltes d’aquestes institucions no formals 
hi ha una infraestructura d’activitats artístiques dins van tractar d’abordar les desigualtats socials centrant-
d’un context no formal integrat pels conservatoris de se en el jovent més desafavorit, els orígens culturals del 
música públics i privats, corals i bandes amateurs, escoles qual no s’havien tingut en compte en el sistema educatiu 
20 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
formal. En aquest sentit, el nombre cada vegada més alt la identitat cultural de la població nacional, i com a 
de persones migrants que han arribat a Europa els últims tals no tenien dificultats per a atreure i mantenir les 
anys han desenvolupat la seva pròpia infraestructura seves audiències. Mentre el públic assistent pertanyia 
cultural no formal, que no apareix reflectida en la política principalment a les classes socials més acomodades i 
educativa ni tampoc en la política cultural. cultes, no calia conceptualitzar i implementar estratègies 
Respecte al debat actual sobre política educativa, el de captació d’audiència gaire sofisticades. La posició 
sector no formal afronta dos grans reptes. D’una banda, privilegiada d’aquestes institucions s’ha relativitzat, si 
la creixent ampliació del sector formal; “l’escolarització més no, durant els últims anys. Encara que l’afluència 
en jornada completa”, començant per l’ensenyament de turistes està assegurada, per a la major part de la 
preescolar obligatori, com a resposta universal a la població local els programes que ofereixen aquestes 
diversificació ètnica i social de les societats europees, institucions, malgrat que tenen reconeixement 
redueix el temps lliure de què disposen els qui busquen internacional, no tenen prou rellevància. La reacció més 
poder accedir al sector no formal. En aquest cas, la repetida per part d’aquestes institucions ha estat reclamar 
resposta més plausible és, una vegada més, la col·laboració a les escoles una preparació millor del seu alumnat, que 
entre les institucions de tots dos sectors. Per a moltes constituirà “l’audiència del futur”, sense tenir en compte 
escoles continua sent un tresor amagat, perquè no saben que la majoria d’escoles tenen altres prioritats com són 
que el sector no formal també té una experiència i un ara la creativitat i l’expressió personal. En conseqüència, 
saber fer educatius amplis que podrien donar lloc a altres les institucions culturals, fins i tot les petites iniciatives, 
escenaris de formació i aprenentatge més atractius. han elaborat els seus propis programes educatius i de 
D’altra banda, les escoles poden garantir l’accés als mediació cultural, per a poder comunicar-se millor amb 
sectors no formals al jovent, que d’una altra manera no una audiència que no és el seu públic habitual. A més, 
podria participar en aquests programes. La pràctica diària els responsables de les polítiques culturals s’enfronten, 
demostra que per a organitzar projectes de col·laboració de vegades incitats per la retòrica política populista, a 
mútua cal superar nombrosos obstacles, a banda de unes dades preocupants que indiquen que cada vegada 
les barreres institucionals. Òbviament, les respectives menys persones es beneficien de les institucions culturals 
restriccions institucionals marcades per les diferents mantingudes amb fons públics. Així, el sector cultural 
normes relatives al llenguatge, objectius, qualificacions, públic en general s’ha vist obligat a redefinir el seu rol 
procediments, estàndards de qualitat i criteris d’avaluació, en la societat, i també la seva relació amb les comunitats 
fan necessari preparar tots els escenaris de col·laboració locals.
molt meticulosament. A Àustria, per exemple, les L’experiència demostra que aquest nou plantejament 
anomenades “escoles-campus” propicien les relacions comporta un procés de transformació institucional 
de col·laboració de qualitat en un marc arquitectònic que profund. No es tracta de fer uns quants ajustos de 
acosta i reuneix les diferents institucions de tal manera màrqueting, sinó de dur a terme importants canvis 
que permet a les persones que hi participen canviar institucionals que afecten la gestió, la programació, la 
un entorn d’aprenentatge per un altre sense notar les qualificació, la comunicació i la cooperació. Els reptes són 
diferències de caràcter institucional. cada vegada més grans perquè el públic potencial és cada 
L’espectacular creixement del sector informal en els vegada menys homogeni i més divers des d’un punt de 
últims anys és un altre dels grans reptes. El sector de la vista ètnic, religiós, social i generacional, fet que implica 
indústria cultural, sumat a l’omnipresència de les xarxes un replantejament complet de l’oferta de les institucions 
socials, ha provocat una transformació de gran abast culturals tant des de la seva posició de guardianes de l’art 
pel que fa a l’accés a l’art i a la cultura, com també a la com des del punt de vista de l’usuari (potencial).
cohesió social de les societats de l’aprenentatge en un La necessitat de col·laborar internament i externa 
futur pròxim. Cada vegada més joves rebutgen l’oferta persisteix fins i tot amb el relleu d’una nova generació 
del sector no formal perquè poden participar de la cultura d’educadors i mediadors qualificats. Durant molt de 
directament des de casa seva amb l’ordinador. Si aquesta temps les institucions culturals han tendit a seguir un 
tendència continua, l’única esperança del sector no formal enfocament conservador i han assumit que amb la simple 
tradicional rau en la seva capacitat per a reunir físicament existència d’un departament d’educació n’hi havia prou 
les persones i oferir-los la possibilitat d’experimentar la i que tota la resta funcionaria de la manera tradicional, 
importància de les pràctiques artístiques compartides. centrant-se en l’art. Tanmateix, cada vegada és més 
evident que la col·laboració intrainstitucional entre 
L’educació artística i cultural en les institucions educadors i mediadors i la resta de departaments és 
culturals la clau per a renovar les institucions culturals. Només 
A la majoria de països d’Europa es van construir grans amb un enfocament transversal que combini i conjumini 
institucions culturals que constituïen els pilars de forces, serà viable organitzar nous escenaris com els 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 21
Textilmòbil: Iniciativa d’artistes de la Universitat d’Arts Aplicades de Viena per a fer projectes de disseny creatiu amb alumnat de la ciutat.
que alberguen els “programes divulgatius”. Es pot dir les institucions culturals depèn de la dinàmica de la 
el mateix dels programes de col·laboració externa en transformació urbana. Fa només trenta anys, les ciutats 
què les escoles i altres iniciatives de la societat civil europees eren molt diferents de com són ara, la qual 
són considerades com els agents col·laboradors més cosa demostra que els processos de transformació global 
importants, capaços de decidir sobre l’èxit o rebuig d’un de la nostra època també remouran els fonaments de 
projecte en un terreny de competència creixent. A molts les àrees d’educació, cultura i art. L’expressió artística 
països europeus s’han implementat molts projectes s’ha entès des de sempre com una força avantguardista 
públics amb la intenció d’incentivar la col·laboració entre transgressora, mentre que l’educació i la cultura se situen 
les escoles i les institucions culturals, des dels programes més en la línia dels sectors que defensen les condicions 
d’artistes en residència fins a institucions culturals que existents.
gestionen la seva pròpia escola i escoles amfitriones En el marc de la política cultural dels darrers anys, 
d’institucions culturals10. el terme “creativitat” ha tingut molt de ressò, però en 
canvi és aconsellable conservar la prudència. Certament, 
La importància de l’educació artística i cultural a l’adquisició de les competències tradicionals ja no 
les ciutats garanteix que es trobi una sortida professional en 
L’èxit dels processos de transformació que s’observen un sector productiu en disminució. Per tant, és força 
a les escoles, les institucions d’educació no formal i comprensible que la “creativitat”, com la nova paraula 
màgica de l’era postindustrial que promet aconseguir 
més prosperitat econòmica i social, tingui una popularitat 
10. https://www.kammerphilharmonie.com/zukunft-gestalten/zukunftslabor/ considerable entre els responsables polítics i altres agents 
22 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
socials11. Tanmateix, davant tanta eufòria sovint no es 
té en compte que la “creativitat” també respon a un 
augment de competència. A l’ombra d’aquest nou camp de 
batalla hi ha cada vegada més creatius en circumstàncies 
precàries12, per no parlar dels qui, sense tenir un destacat 
caràcter creatiu personal, tenen altres qualitats valuoses 
com la moderació, la resistència i l’empatia. En uns 
temps marcats per una insidiosa disminució de l’estat 
de benestar, aquestes persones, encara que tinguin un 
alt nivell de formació, corren el risc de perdre les seves 
perspectives de futur.
És important assenyalar que, concretament en 
estructures urbanes altament complexes, una estratègia 
política unidimensional per a incentivar la “creativitat” Aktionstag Sonnwendviertel: Projecte artístic comunitari en un espai 
en l’educació o en la cultura no assolirà els resultats urbà de Viena que va comptar amb la participació de joves i artistes.
esperats. És imprescindible augmentar la col·laboració 
interna i externa, personalment i institucionalment, i 
també en el terreny polític. Mentre persisteixi un model 
institucional estrictament dividit, present en la majoria escala comparativa i, seguint el criteri de dades exactes 
de ciutats d’Europa, no es podran resoldre els problemes transferibles, les arts, la cultura i també l’educació 
actuals. A més, és inviable assumir que els sectors més artística, com a esferes que s’estenen més enllà dels 
febles comparativament, com l’educació i la cultura, principis dominants d’utilitat immediata, tendeixen a ser 
puguin compensar els errors en altres àmbits. pràcticament irrellevants.
Abans de res, cal superar les barreres tant mentals En aquest context, encara és més sorprenent que el 
com físiques fent servir el recurs de la “curiositat” per a populisme radical de dretes hagi col·locat “la cultura” 
buscar nous terrenys que encara no s’han explotat. Això en l’agenda política fent servir les reserves emocionals 
comportarà l’aplicació de la “creativitat” en tots els camps d’una ciutadania enutjada per a dividir ètnicament 
de competència municipal. Així, per exemple, la política i socialment la població urbana entre unes elits 
mediambiental actual aconseguirà tenir èxit quan tingui cosmopolites i liberals adscrites a l’art i la gent corrent 
en compte les seves implicacions estètiques13. que anhela una llar cultural homogènia. Amb l’aparició 
d’aquesta nova onada de forces liberals i autoritàries, 
El rol de les autoritats públiques la “cultura” en si no aporta res de bo, sinó que depèn 
Per acabar aquest article i amb relació a l’entorn canviant del marc polític que l’acompanya. Com passa amb la 
en què les autoritats públiques actuen per a intentar guiar tecnologia i la comunicació, la cultura també té possibles 
l’accés a l’art i a la cultura, a la participació cultural i a contraindicacions, segons l’ús particular i social que se’n 
l’educació artística i cultural de la seva ciutadania, hem faci.
de tenir present que molts dels seus representants es El continu augment de la desigualtat social és tant 
van formar d’acord amb les pautes de l’industrialisme. o més perillós que la promesa política original que 
Per tant, és molt comprensible que les maneres d’actuar l’educació de la postguerra conduiria a un augment del 
i de pensar basades en acords comercials, exigències del benestar social, promesa que ha sigut falsa. Comparat 
mercat laboral i adquisició de la capacitació corresponent, amb l’optimisme dels primers dies, el mateix concepte 
encara siguin molt presents en les ments dels agents original de l’educació, vista com el trampolí més efectiu 
responsables com una, o l’única, prioritat política. El per a aconseguir l’èxit, ha resultat ser ambivalent. En 
punt de vista industrial dominant dona peu a una única l’actualitat, moltes persones ja no pensen que l’educació, 
amb l’educació artística o sense, permeti aconseguir una 
vida millor, sinó que hi ha altres factors, com els orígens 
culturals i familiars, que han anat adquirint més i més 
11. Vegeu les rèpliques de Richard Florida sobre la nova classe creativa. importància.
12. Els ingressos mitjans d’un artista a Àustria són d’uns 5.000€ l’any. És clar, Aquesta espècie de desconfiança genera cada vegada 
doncs, que els artistes no són un exemple atractiu de producció de riquesa. 
Per contra, el sector cultural és un mirall de la desigualtat social, perquè més frustració entre la població urbana i, en realitat, 
cada cop hi ha més artistes que subsisteixen, en contrast amb un reduït grup confirma que només els enfocaments transversals que 
de famosos rics. combinen les competències en els àmbits de la cultura i 
13. Hi ha alguns conceptes prometedors com “ciutadania artística” (vegeu 
Elliott D. J.; Silverman, M. et. al. (2016): Artistic Citizenship – Artistry, Social l’educació amb altres temes com l’habitatge, el transport, 
Responsibility and Ethical Praxis. Oxford University Press). la tecnologia, el medi ambient, l’ecologia i la seguretat 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 23
Living Sounds: Projecte artístic de col·laboració amb l’artista Peter Spindler en què es fan servir màscares en espais públics per a sensibilitzar la 
ciutadania sobre temes relacionats amb la diversitat © Petra Rautenstrauch
social, permetran mantenir i desenvolupar la cohesió més, a traslladar aquesta experiència als escenaris 
social i la prosperitat. A Viena, per exemple, més del 25% contemporanis de la participació cultural i educativa. 
de la població local no pot participar políticament, per la Tanmateix, el passat també revela que fins avui el 
qual cosa, per més mesures que s’adoptin per a millorar potencial de les arts, tant en educació com en altres 
l’accés a l’art i a la cultura, no s’aconseguirà una millora àmbits socials, no s’ha utilitzat de manera adequada, i 
significativa de les condicions laborals i de vida d’una tenint en compte els pronòstics polítics reals a Europa, tot 
població que està exclosa estructuralment. és possible i hi podria arribar a haver un rebuig col·lectiu. 
Amb una mirada a la història n’hi ha prou per a Depèn de nosaltres, que hem assumit la responsabilitat 
confirmar l’extraordinària importància de les arts com de gestionar el desenvolupament urbà, triar quin camí 
a pedra angular de societats obertes, empàtiques hem de prendre. I hem de ser valents per endinsar-nos en 
i col·laboratives, fet que ens convida, una vegada terrenys inexplorats. 
l futuro, redefi
niciones 
Crisis de
 ciudadanía y 
formas de 
de la a juventud
participación 
cultural de l
Carmen Lecca
rdi
d de Milán-Bic
occa
a Universida
Profesora de l
als com a 
Les institucion
s cultur
es d’educació p
ermanent, 
plataform
leg intercultur
al
creativitat i di
à
atty, Dublín, Ir
landa
ung r B
e
Jenny Si ió, Museu Bibliote
ca Cheste
ducac
nny Siung, res
ponsable d’E
Je
Museomix de Tolosa de Llenguadoc, Museu Saint Raymond 2016 © Jenny Siung
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 25
ARTICLE
Les ciutats necessiten abastar múltiples enfocaments i fer una 
valoració dels seus resultats i reptes des de diferents òptiques, a 
més de respondre a una ciutadania caracteritzada per la diversitat. 
Hi ha diversos indicadors que defineixen les ciutats des d’un punt 
de vista cultural i educatiu i que contribueixen a la qualitat de vida 
i a la inclusió. Tanmateix, el gran desafiament per a moltes ciutats 
és generar sinergies entre les comunitats i les institucions culturals 
i fomentar alhora la ciutadania activa. Els museus, biblioteques i 
institucions culturals ofereixen inestimables oportunitats per a 
incentivar l’aprenentatge i la participació a través de l’educació al llarg 
de la vida, la creativitat i el diàleg intercultural.
Introducció antics temples grecs eren un punt focal central on la gent 
Què és una ciutat educadora i com es construeix? Els es reunia per a adorar i venerar objectes sagrats i fer-hi 
espais públics, com els museus, exerceixen un paper ofrenes.  Servien de punt de connexió per a relacionar-
molt important en la vida de les ciutats al servei de la se i reunir la ciutadania al voltant del temple, en espais 
seva ciutadania. Aquestes institucions, no obstant això, públics, per a compartir idees i debatre sobre política, 
s’enfronten a una enorme competència i no poden actuar negociar i, en definitiva, participar en la vida pública. 
de manera aïllada si volen conservar les audiències i És precisament aquest model de punt focal central 
atreure públic nou. Històricament, els museus es van el que permet als museus, biblioteques i institucions 
fundar a Europa durant els segles XVIII i XIX com a culturals ampliar el seu camp d’acció als àmbits del 
gabinets de curiositats, i han anat evolucionant fins coneixement, la indústria i el treball col·laboratiu4. Pel 
a convertir-se en centres d’aprenentatge, una funció que fa al coneixement, aquests espais s’assemblen 
que, per efecte vessament (spillover effect), també han a centres neuràlgics d’incubació d’idees, innovació i 
adquirit les biblioteques i altres institucions culturals. El desenvolupament de projectes creatius per part d’artistes 
2012, la Comissió Europea reconeixia la importància de i empreses creatives. L’àmbit de la indústria fa referència 
l’efecte vessament de l’expressió artística, la cultura i les a un entorn dinàmic amb un gran potencial perquè 
indústries creatives1. “S’entén per efecte vessament el les indústries creatives, empreses, artistes i entitats 
procés pel qual una activitat en una àrea concreta té un artístiques organitzadores d’esdeveniments puguin 
impacte més ampli i s’estén a altres camps, a la societat interactuar. El treball col·laboratiu reflecteix l’efecte 
o a l’economia a través del desbordament de conceptes, vessament en una àrea de concentració d’activitats com 
idees, capacitats, coneixement i altres tipus de capital.2” són ara els districtes culturals.5
L’efecte vessament de museus, biblioteques i Els districtes culturals
institucions culturals a les ciutats Aquests espais on l’efecte vessament és tan evident han 
Els museus, les biblioteques i les institucions culturals proliferat internacionalment com a projectes de petita, 
tenen un rol essencial en l’efecte vessament a les ciutats. mitjana i gran escala. Els ajuntaments de Dublín i Waterford 
En primer lloc, la majoria d’aquestes institucions són al treballen en el desenvolupament de sengles centres 
centre de la ciutat i no pas isolades en zones perifèriques. neuràlgics. Tots dos coincideixen a considerar, d’una 
La paraula “museu” deriva de la paraula grega “museion”, banda, la participació ciutadana, la interculturalitat i la 
un lloc sagrat per a protegir les arts i les ciències3. Els integració de la població migrant com a factors coadjuvants 
d’aquestes àrees i, de l’altra, l’educació al llarg de la vida i 
les activitats creatives com a mitjans per a dinamitzar la 
vida econòmica, cívica i cultural de totes dues ciutats6.
1. Fleming, Tom, Cultural and Creative Spillover in Europe: Report on a 
Preliminary evidence review, octubre del 2015, Consell de les Arts de la 
Gran Bretanya, Consell de les Arts d’Irlanda, Creative England -Regne Unit, 
Centre Europeu d’Economia Creativa- Alemanya, Fundació Cultural Europea- 
Holanda, Xarxa Europea d’Empreses Creatives, p. 4 i 14-15 4. Ob. cit # 2, p. 8
2. Ibid p. 8 5. Ibíd p. 8
3. Rambukwella, Chulani, “Museums and National Identity: Representation 6. Vegeu A Cultural Quarter for Waterford, Outline Rationale, Priorities 
of Nation in National Museums”; Building Identity, The Making of National and Building Blocks, setembre de 2017, Ajuntament de Waterford. Vegeu 
Museums and Identity Politics, Museu Nacional d’Història, Taiwan, 2011, p. 35 parnellsquare.ie: Districte cultural de Parnell Square, Dublín.
26 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
La cultura té un rol important a l’hora de donar 
resposta a les crisis d’identitat, les desigualtats entre la 
ciutadania, la sostenibilitat i l’absència d’objectius. La 
cultura, a parer d’aquesta autora, és i durant molt de 
temps ha estat la solució d’aquestes crisis, des de l’era 
industrial fins als nostres dies. Les institucions culturals, 
a més de conservar, protegir i exhibir el patrimoni 
cultural, contribueixen a connectar la ciutadania amb 
la ciutat7. D’altra banda, el Consell d’Europa descriu 
el rol del patrimoni cultural i la seva aportació en la 
construcció d’una societat democràtica pacífica, en 
el desenvolupament sostenible i en la promoció de la 
diversitat cultural8. Animant les comunitats a involucrar-
se i a participar en aquests espais, la ciutadania demostra 
que pot organitzar la seva cultura d’una manera 
innovadora9.
El paper dels museus, les biblioteques i les 
institucions culturals en la promoció de l’educació 
permanent, les activitats creatives i el diàleg 
intercultural
Aquest enfocament innovador ha arribat a les institucions 
més tradicionals com els museus. Des de finals del segle 
XX fins a l’actualitat, els museus han sortit de les seves 
quatre parets per a fomentar les relacions de col·laboració Instal·lació de la projecció mapping, Museu Chester Beatty, Creadors en 
amb altres sectors i disciplines no museístiques. Per residència, 2016 © Jenny Siung
a alguns, els museus tendeixen a establir relacions 
unidireccionals amb la comunitat; d’altres opinen que 
ofereixen activament els seus espais i conviden les culturals nacionals es reuneixen per a intercanviar bones 
comunitats a crear, interpretar i desenvolupar exposicions pràctiques i elaborar guies i recursos perquè siguin 
participatives, la qual cosa suposa un canvi radical: passar difosos per tot Europa. Del seu treball es dedueix que les 
del model del tipus mausoleu al model obert de l’època institucions culturals són els agents clau per a fomentar 
actual. El 2017, l’Aliança Americana de Museus va dirigir l’entesa, la interculturalitat i la diversitat cultural, com 
una mirada cap al futur per a projectar com serien els també per a la transmissió de la cultura entre generacions11. 
museus el 2040 i va pronosticar que molts canviarien d’un Per a entendre com es tradueix tot el que s’ha dit 
model d’organització basat en la col·lecció estàtica a un anteriorment en l’oferta actual d’educació al llarg de la 
altre de més fluid, dinàmic i centrat en la comunitat10. vida, activitats creatives i diàleg intercultural, hi ha una 
Tornant un altre cop al concepte dels valors que sèrie d’aspectes fonamentals que analitzarem tot seguit.
projectaran els museus en el futur, idealment, la ubicació 
dels museus, biblioteques i institucions culturals beneficia Educació al llarg de la vida
i contribueix en gran manera a aquest efecte impulsor de Segons el Manual europeu sobre l’educació permanent als 
la planificació urbana dels districtes culturals. El Mètode museus, l’aprenentatge al museu pot ser informal, casual 
Obert de Coordinació és un grup de treball de la Unió i, fins i tot de vegades, accidental12. L’oferta educativa de 
Europea en què els ministeris de Cultura i les institucions les institucions culturals sol ser diferent de la del sector 
formal i la programació pot variar de visites guiades i 
tallers pràctics a actuacions musicals, xerrades, espectacles 
familiars i exposicions. L’oferta depèn dels recursos i la 
7. El patrimoni cultural inclou l’entorn i els artificis naturals i construïts.
8. Conveni Marc del Consell d’Europa sobre el valor del patrimoni cultural 
per a la societat, Sèrie de Tractats del Consell d’Europa núm. 199, Faro, 
27/X/2005, p.2 11. Report on the Role of the Public Arts and Cultural Institutions in the 
9. Visser, Jasper, ‘The Role of Culture and Community in the Development of Promotion of Cultural Diversity and Intercultural Dialogue, Mètode Obert de 
Smarter Cities’, Museums of the Future, entrada al blog, 9 de gener de 2019 Coordinació (OMC) Grup de treball, membres experts de la UE, pla de treball 
10. Rozan, Adam, ‘Hello and Welcome to the Future’, Museum 2040, edició de 2011-2014, Gener 2014, Unió Europea, Brussel·les, p. 5
novembre-desembre, volum 96, núm. 6, 2017, Aliança Americana de Museus, 12. Gibbs, Kirsten, Sani, Margherita, Thompson, Jane (ed.), Lifelong Learning 
p. 17 in Museums: A European Handbook, EDISAI srl- Ferrara, 2007, p. 13
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 27
En la revista Museu 2040, l’aleshores directora de 
l’Aliança Americana de Museus (AAM), que també és 
psiquiatra, assenyalava que la salut mental és una de les 
àrees de desenvolupament dels museus. En aquest sentit, 
les experiències digitals interactives amb objectes, relats 
i diàlegs degudament presentats ajuden a reduir l’estrès i 
l’ansietat i afavoreixen la interacció de les persones que hi 
participen, amb la qual cosa generen inclusió en comptes 
d’isolament14. Per a conservar la seva rellevància, les 
institucions culturals s’han de replantejar contínuament 
quin és el rol que exerceixen en la comunitat, tenint en 
compte que poden tenir un impacte molt positiu en la 
ciutadania, especialment ara que les persones viuen més 
anys i tenen més temps. Algunes d’aquestes institucions 
ja ofereixen programes de benestar i salut, com les visites 
organitzades per a grups de pacients amb alguna mena de 
demència.
Les visites guiades per a grups de persones que 
tenen algun tipus de demència
El treball en xarxa és una part essencial del procés, 
com també la capacitat d’anar més enllà de les 
organitzacions culturals i descobrir quina és la millor 
manera de col·laborar i fomentar el diàleg per a entendre’s 
mútuament. El Museu Biblioteca Chester Beatty de 
Dublín organitza visites guiades per a col·lectius que 
tenen algun tipus de demència. Una persona de l’equip 
educatiu del museu va participar en unes sessions de 
motivació de cada organització. Per a algunes, l’educació formació organitzades per la xarxa Azure15, un projecte 
és l’essència de l’organització, mentre que per a d’altres de col·laboració entre un centre d’atenció a les persones 
es tracta només d’un element més de la seva programació grans i altres entitats del sector cultural i artístic d’Irlanda. 
anual. Els museus, les biblioteques i les institucions S’oferia formació i suport sobre com planificar i dur a 
culturals constitueixen un “tercer espai” diferent de terme les visites guiades per a pacients amb alguna mena 
l’aula formal que ofereix innombrables oportunitats de demència i els seus cuidadors i cuidadores. L’any 2017 
d’aprenentatge. Les persones que visiten aquests es va poder engegar el programa de manera progressiva, 
equipaments tenen orígens, interessos i coneixements fent servir estratègies de pensament visual16. Abans 
molt diferents, i frisen per descobrir experiències noves de començar la visita al museu i accedir a l’exposició, 
en aquests espais. L’última recessió econòmica mundial ha s’ofereix un petit refrigeri a les i els participants, perquè 
afectat la joventut que ha hagut d’abandonar l’educació la persona mediadora pugui interaccionar amb totes i tots 
formal, com també la població adulta que s’ha hagut de els visitants i els seus cuidadors i cuidadores i mantenir 
reciclar perquè ha perdut la feina. Les tecnologies digitals el contacte amb el grup, al qual convida a participar, però 
sovint sobrepassen els guardians tradicionals del saber, ja sense exercir cap mena de pressió. Contemplar l’exposició, 
que tothom té accés al coneixement sense necessitat de descobrir un altre entorn i conèixer gent nova ofereix una 
visitar aquestes institucions. En conseqüència, han hagut gran quantitat d’oportunitats a les persones amb demència 
de ressituar-se i reflexionar sobre com afrontar aquests i als seus cuidadors i cuidadores. Aquests programes volen 
nous reptes, i crear nous entorns d’aprenentatge més molt temps de preparació i avaluació continuada, però 
dinàmics en els quals tant el personal com les persones són un exemple de com les institucions culturals poden 
que els visiten tinguin accés a la informació de manera adaptar la seva oferta als contextos canviants de la ciutat i 
col·lectiva, a més de pensar i presentar les col·leccions la seva ciutadania.
d’una forma nova i més creativa13.
14. Ob. cit #11, p.5
13. Vegeu www.creative-museum.net/c/creative-museum/ com a exemple de 15. Vegeu www.ageandopportunity.ie/what-we-do/education-training/azure.
models educatius innovadors per als museus. 16. Vegeu www.vtshome.org.
28 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
canviants respecte a la manera de treballar i col·laborar 
dels museus han propiciat que tant aquestes institucions 
com el món que les envolta es percebin com a espais 
potencials per a la creativitat. Tots dos projectes han 
brindat l’oportunitat d’experimentar, crear prototips i 
incorporar noves pràctiques20. El més important és que la 
creativitat no és fixa, sinó que sempre canvia i evoluciona 
depenent de l’entorn i del moment. Igualment, aquests 
programes han esperonat els professionals dels museus 
a ser més proactius i a experimentar idees noves tant en 
els programes de formació com en les seves respectives 
organitzacions.
Grup del Museu Creatiu en el Museomix de Tolosa de Llenguadoc 2016 
© Jenny Siung Reinventant el Museu (Museomix)
Els nous enfocaments, idees i pràctiques creatives s’han 
explorat, a través de diferents iniciatives de formació, 
Activitats creatives en ciutats creatives en els programes Museomix i Creadors en residència. 
Tal com es posa de manifest en el present article, els Museomix té els seus orígens a França i es tracta d’un 
museus, les biblioteques i les institucions culturals han anat col·lectiu de creadors integrat per dissenyadors, creadors 
adoptant enfocaments educatius innovadors per a les seves de videojocs, programadors, artistes, escriptors, científics 
audiències, com a resposta a uns contextos canviants. i professionals dels museus que es reuneixen i interactuen 
Moltes d’aquestes institucions han tingut retallades en les instal·lacions d’un museu. Durant tres dies, prenent 
pressupostàries i de plantilla a conseqüència de la crisi com a font d’inspiració les col·leccions del museu amfitrió, 
econòmica mundial del 2008. Els anys posteriors a la crisi treballen en equip i busquen idees que els serviran per a 
han forçat un replantejament profund de les audiències, la inventar, dissenyar i equipar les instal·lacions del museu 
participació i el desenvolupament professional per a poder amb tecnologia innovadora. L’últim dia es convida les 
afrontar l’impacte a llarg termini de la recessió econòmica. persones que visiten el museu a experimentar amb els 
En aquest sentit, i tenint com a objectiu principal poder prototips creats pels equips. Als museus participants, 
sobreviure a les retallades, s’han desenvolupat iniciatives Museomix els brinda l’oportunitat de provar i adaptar 
secundades per la Unió Europea, com el Museu Creatiu aquestes noves tecnologies en les seves respectives 
(2014-2017) i la seva continuació, el projecte Fent Museu, de organitzacions i compartir-les amb les seves xarxes 
dos anys de durada (2017-2019). Tot això ha desencadenat locals21. El més bonic d’aquest projecte col·laboratiu és la 
un desplegament de coneixement, empresa, treball voluntat d’obrir-se als altres i compartir idees, assumir els 
col·laboratiu i creativitat que ha donat lloc a l’aparició riscos de desenvolupar prototips, superar les dificultats 
de relacions inusuals entre museus i centres científics, i difondre’n els resultats. Es tracta, en definitiva, de 
empreses de disseny i creadors17. La creativitat o pràctica creativitat col·laborativa i treball en codi obert (compartir 
creativa en els museus és la capacitat de transcendir la idees obertament, sense patents, com per exemple el codi 
manera tradicional de fer les coses per a crear noves idees de programació d’un joc). És un mètode molt semblant 
i relacions a través de la imaginació i l’originalitat18. Els al que fan servir generalment les startups (empreses 
agents participants en el programa han tingut l’oportunitat emergents de base tecnològica) en desenvolupar idees 
d’explorar, respondre i reflectir aquestes tendències, a per a negocis nous.
més de millorar professionalment i formar-se en noves 
maneres d’interpretar les col·leccions dels museus. En Per què treballar amb creadors?
el document “Anàlisi de bones pràctiques d’Europa”, la Els creadors són innovadors i generalment treballen en 
plataforma Museu Creatiu reflexiona sobre les connexions espais de creació situats a les ciutats on es reuneixen 
entre les organitzacions culturals i presenta els museus per a crear o donar visibilitat a les seves idees en 
com a entorns d’aprenentatge dinàmic19. Els contextos les fires que se celebren anualment. Les institucions 
culturals tenen l’oportunitat de contactar i conèixer la 
feina creativa d’aquest col·lectiu i intercanviar idees 
17. Un creador és aquella persona que dissenya i construeix coses pel seu 
compte, fent servir tècniques de bricolatge o DIY.
18. Què entenem per creativitat? Vegeu www.creative-museum.net. 20. Siung, Jenny (introducción), Toolkit, ‘Strategies for Success’, The 
19. Sunderland-Bowe, Jo Anne (autora), Siung, Jenny (ed.), Analysis of Best Creative Museum, Cap Sciences, 2017, p.6
Practices from Across Europe, The Creative Museum, Cap Sciences, 2016, p.7 21. Vegeu www.museomix.org.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 29
amb vista a desenvolupar programes de participació 
pública. El programa Creadors en residència ofereix als 
creadors la possibilitat de fer una estada de dotze dies 
en els programes de la iniciativa Museu Creatiu i Creador 
en un dels països participants. El programa tradicional 
d’artistes en residència consisteix a adjudicar un espai 
a l’artista per a desenvolupar noves mirades sobre una 
col·lecció determinada i/o crear el seu propi treball amb 
el suport d’una organització. El programa Creadors en 
residència, en canvi, ofereix als artistes la possibilitat 
de crear de manera participativa i col·laborar amb les 
col·leccions dels museus. S’ha triat precisament aquest 
col·lectiu en reconeixement a la seva preparació i al seu 
talent, perquè saben aprofitar la creativitat sense por 
del “fracàs” utilitzant el mètode d’assaig i error i, a més, 
són experts a innovar amb pocs recursos econòmics. La 
llibertat d’experimentar és una manera fresca i estimulant 
d’aportar noves interpretacions a les col·leccions 
museístiques. La cocreativitat entre museus i creadors 
ha comportat un intercanvi de coneixements i l’accés a 
les col·leccions, a més de posar fi a la visió tradicional 
de “museu tancat” que tenien molts creatius externs i el Experimentant amb prototips, Museomix de Tolosa de Llenguadoc, 
públic assistent. 2016 © Jenny Siung
Com crear un programa de creadors en residència llogar-lo a Berlín costava 1.000€. Finalment, es va 
L’autora d’aquest article va tenir l’oportunitat de codirigir aconseguir un projector en préstec d’una organització 
amb un creador la primera projecció de vídeo mapping veïna per un preu molt més econòmic. És important 
en un museu irlandès. Prenent com a model la projecció entendre els contextos en què treballen els museus i els 
d’imatges d’animals en perill d’extinció que es va fer creadors, ja que són molt diferents i les expectatives i 
sobre la façana de la basílica de Sant Pere del Vaticà, es experiències no sempre coincideixen. Per tant, el diàleg 
va convidar un tècnic/creador especialista en tecnologia obert, la confiança i l’entesa mútues, com també la 
digital a interpretar la col·lecció de llibres i manuscrits voluntat d’aprendre, provar i experimentar coses noves, 
inèdits de l’Islam, l’Àsia de l’est i Europa22. Al principi, són els ingredients principals d’aquestes col·laboracions. 
la idea de fer aquest tipus de projecció no va tenir Aquesta organització ha continuat acollint altres 
gaire acceptació entre el personal del museu, però una programes de creadors en residència, amb els quals ha 
vegada vistos els resultats de l’espectacle del Vaticà introduït la cultura creativa entre el seu públic i, per 
es va aconseguir que el projecte fos més ben entès i consegüent, en els seus programes educatius24.
acceptat. D’altra banda, el creador va treballar amb una 
eina informàtica de disseny propi i de baix cost (menys El diàleg intercultural a les ciutats inclusives
de 40€), coneguda per Raspberry Pi, i va tenir accés a La participació del públic és fonamental per al bon 
la col·lecció digital del museu per a poder crear un mapa funcionament dels museus, biblioteques i institucions 
d’imatges en rotació i projectar-les sobre els murs del culturals, i és obvi que cal una implicació més gran. Com 
museu. Les persones implicades en el projecte van poder queda recollit en l’article 27 de la Declaració Universal 
compartir els seus coneixements amb el públic local, tant dels Drets Humans, tota persona té dret a participar 
adults com adolescents, i altres creadors de la localitat. A en la vida cultural de la comunitat25. L’augment de les 
més, el projecte de residència va ajudar el museu a arribar migracions i la mobilitat a través de la Unió Europea 
a un públic difícil de captar23. La part econòmicament més ha desencadenat diverses crisis; el cas més recent es 
costosa del programa era el projector, el preu de compra el desplaçament de persones refugiades i migrants de 
del qual a Irlanda pujava a 100.000€, mentre que  
24. Per a més informació sobre com esdevenir un museu creatiu vegeu 
22. Vegeu www.news.nationalgeographic.com/2015/12/151208-vatican-photo- els recursos ‘Strategies for Success’, ‘Spaces for Yes’ i ‘Connecting to 
ark-wildlife-photos-cop21. Communities’ a  www.creative-museum.net.
23. Vegeu www.creative-museum.net/c/makers-in-residence. 25. Vegeu www.unesco.org
30 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
interculturalitat a través de les dades que es desprenen 
del sistema educatiu, barris residencials, serveis públics, 
empreses i mercat laboral, cultura i espais públics, 
mediació i resolució de conflictes, idioma, relacions amb 
els mitjans de comunicació locals, una mirada oberta i 
internacional, intel·ligència i competència interculturals, 
acolliment als nouvinguts, governança, lideratge i 
ciutadania. El 2012 Dublín va rebre el distintiu de Ciutat 
Intercultural, i l’Oficina per a la Integració de l’Ajuntament 
de Dublín va crear un comitè assessor format per 
ciutadanes i ciutadans d’orígens culturals diversos27. Les 
polítiques inclusives apoderen les comunitats migrants 
establertes i les noves, i fomenten la cohesió social a les 
ciutats28. El pla estratègic municipal de l’Ajuntament de 
Dublín (2016-2020) reconeix la migració i la diversitat 
cultural, i descriu Dublín com una ciutat cohesionada 
constituïda per diferents veïnats sostenibles que 
afavoreixen la inclusió social i la integració de totes les 
comunitats ètniques29. Per a traslladar aquest enfocament 
a l’àmbit cultural, les ciutats de Dublín i Waterford estan 
en ple procés de creació dels seus districtes culturals, que 
inclouen, al seu torn, centres interculturals com a espais 
segurs i d’acolliment de l’expressió cultural30.
Les Reines del Carnaval - City Fusion © Declan Hayden, Departament Com elaborar un programa intercultural per als 
per a la Integració 2007-2015, Ajuntament de Dublín museus, biblioteques i institucions culturals
Hi ha molts recursos i eines d’ajuda per a fomentar el 
diàleg intercultural en aquestes organitzacions, com les 
guies Els Museus com a espais per al diàleg intercultural 
l’Orient Mitjà a Europa a través de la mar Mediterrània i El rol de les institucions culturals i artístiques públiques 
(des del 2013 fins avui). En aquest context, la cultura no en la promoció de la diversitat i el diàleg interculturals31. 
solament té a veure amb l’educació al llarg de la vida i la Què és el diàleg intercultural i com desenvolupen les 
pràctica creativa, sinó que, a més, ofereix espais segurs competències interculturals els museus, les biblioteques 
que permeten un coneixement i una comprensió més i les institucions culturals?32 A més del programa Ciutats 
profunds de les diferents cultures en uns entorns oberts interculturals del Consell d’Europa, hi ha entitats i 
i compartits com són els museus, les biblioteques i les persones que representen les diverses comunitats 
institucions culturals26. Aquestes organitzacions han culturals als ajuntaments locals. La formació dels 
hagut d’analitzar, adaptar-se i respondre a uns contextos professionals, una programació adequada i la voluntat 
canviants per a poder sobreviure i mantenir la fidelitat del 
seu públic actual i del nou.
Com gestionen les ciutats i les seves institucions 
culturals aquests nous reptes? El programa Ciutats 27. Jenny Siung fou membre del comitè assessor els anys 2012-2014 
interculturals del Consell d’Europa és un bon exemple en representació de les institucions culturals nacionals irlandeses, en 
reconeixement a la seva tasca a favor del diàleg intercultural i l’aprenentatge 
de com les ciutats es poden autoavaluar, i proporciona, als museus.
a més, un índex intercultural. El programa ofereix una 28. Vegeu https://www.coe.int/en/web/interculturalcities/dublin.
estratègia de ciutat intercultural, una sèrie de principis 29. Ajuntament de Dublín, Integration Strategy 2016-2020, Departament per 
al Desenvolupament Social i Comunitari, Ajuntament de Dublín, p. 10
i una filosofia. A més, inclou nombrosos indicadors que 30. Ob. cit #6
serveixen per a valorar fins a quin punt una ciutat és 31. Vegeu https://www.ne-mo.org/fileadmin/Dateien/public/service/
inclusiva respecte a la seva ciutadania. Aquests indicadors Handbook_MAPforID_EN.pdf i Ob. cit # 11. 
32. El diàleg intercultural és un procés que comporta un intercanvi o una 
reflecteixen el compromís dels ajuntaments amb la interacció oberta i respectuosa entre persones, grups i organitzacions de 
procedències culturals diverses i amb interpretacions del món diferents. 
Els seus objectius són, entre d’altres, desenvolupar un coneixement més 
profund de diferents perspectives i pràctiques, augmentar la participació i 
la llibertat i capacitat de prendre decisions, fomentar la igualtat i posar en 
26. Ob. cit. #11, p.5 valor els processos creatius.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 31
Estiu a Dublín © Declan Hayden, Departament per a la Integració 2007-2015, Ajuntament de Dublín
d’arribar a un públic nou i de crear espais per a la trobada, De tot el que s’ha dit es desprenen les recomanacions 
són requisits bàsics per a incentivar el diàleg intercultural. següents:
Recentment, en el Museu Biblioteca Chester Beatty • És important fer una revisió contínua dels programes i 
de Dublín va tenir lloc la primera sessió de narració iniciatives.
de contes bilingüe per a famílies que parlen més d’un • El que fa deu anys va funcionar ara pot haver quedat 
idioma, en col·laboració amb una organització local obsolet.
anomenada Llengües Maternes33. Moltes biblioteques • El respecte i l’entesa mutus són essencials.
públiques ofereixen activitats d’aprenentatge de l’idioma • Cal disposar d’espais de cocreació i col·laboració oberts 
i intercanvis lingüístics, amb l’expedició del corresponent per a arribar a un públic difícil de captar.
diploma acreditatiu del curs. El Museu Britànic ofereix • Moltes ciutats tenen espais de creació i comunitats de 
visites guiades en anglès per a parlants d’altres llengües professionals creatius.
(ESOL), prenent com a punt de partida les col·leccions Històricament, molts museus, biblioteques i institucions 
del museu34. L’èxit d’aquestes iniciatives s’avalua a culturals han servit a la nació per a reflectir la identitat 
través d’indicadors com l’oferta d’espais segurs per a única d’un país, la seva gent i la seva religió:
l’aprenentatge i la promoció de les interaccions i l’entesa • És important reconèixer la diversificació dels països i la 
mútues. complexitat que comporta.
• Les identitats culturals i nacionals no són fixes, sinó que 
Conclusió i recomanacions canvien contínuament.
Hi ha el perill que les iniciatives dels museus, biblioteques • La diversitat cultural és un valor afegit i no una amenaça 
i institucions culturals com les que s’han descrit en per a les ciutats.
el present article es puguin convertir en estratègies • La comprensió i el coneixement profunds de les diferents 
d’inclusió merament simbòliques o irrellevants. És cultures és enriquidor.
important que els ajuntaments ofereixin oportunitats • Els museus, biblioteques i institucions culturals ofereixen 
de participar i donin veu a la ciutadania a través d’una espais segurs per a les trobades culturals i l’expressió 
planificació i comunicació coherents i meditades de creativa.
tot el sector. En convidar les comunitats a participar Els museus, biblioteques i institucions culturals ja no són 
i involucrar-se en aquests espais, les ciutadanes i els els guardians del coneixement:
ciutadans tenen l’oportunitat de demostrar que poden • Les ciutats acullen una ciutadania apoderada que ges-
organitzar la seva cultura d’una manera innovadora35. tiona els seus propis processos d’aprenentatge i té accés 
als coneixements a través de les tecnologies digitals.
• Aquestes organitzacions poden aprendre i incentivar el 
diàleg obert amb les seves audiències.
33. Vegeu http://www.mothertongues.ie. • El públic té diferents necessitats, estils i expectatives 
34. Vegeu http://www.britishmuseum.org/learning/adults_and_students/
esol_programmes.aspx. d’aprenentatge. 
35. Ob. cit #9
 l’educació i la
 cultura  
Vincular iutats sosteni
bles
er a construir
 c
p
altà Portolésrdi B s i Governs Lo
cals Units
Jo tat
 Comissió de C
ultura de Ciu
Expert de la
Centre Cultural Municipal de Jbeil Biblos. © Ajuntament de Jbeil Biblos
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 33
ARTICLE
Hi ha un vincle clau entre l’educació i el desenvolupament de capacitats 
culturals i l’exercici dels drets culturals. A la Comissió de Cultura de 
Ciutats i Governs Locals Units entenem la cultura com un bé comú 
que amplia la capacitat de cada persona per a crear el seu futur i 
com un procés que permet entendre, interpretar i transformar la 
realitat, posant l’accent en el fet que els drets culturals són una part 
integral dels drets humans. En aquest sentit, en la mesura en què 
l’educació és un procés de desenvolupament de capacitats que té 
lloc en el decurs de la vida i en nombrosos contextos, cal entendre i 
explorar els múltiples escenaris en què els ecosistemes de l’educació 
i la cultura s’entrecreuen: educació formal i no formal, institucions i 
organitzacions culturals, espai públic, entorns virtuals, etc.
Introducció procés que permet entendre, interpretar i transformar 
La Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals la realitat, alhora que posa l’accent en el fet que els 
Units (CGLU) treballa, al costat de governs locals drets culturals són una part integral dels drets humans. 
de tot el món, en la promoció d’una aproximació al En aquest sentit, en la mesura en què l’educació és un 
desenvolupament sostenible en la qual la cultura sigui procés de desenvolupament de capacitats que té lloc 
una dimensió clau. Considerar la cultura com el “quart en el decurs de la vida i en nombrosos contextos, cal 
pilar” del desenvolupament sostenible, al costat dels entendre i explorar els múltiples escenaris en els quals 
components econòmic, social i mediambiental (Hawkes, els ecosistemes de l’educació i la cultura s’entrecreuen: 
2001, CGLU, 2010), suposa entendre, d’una banda, que la educació formal i no formal, institucions i organitzacions 
cultura és una finalitat per ella mateixa en les societats culturals, espai públic, entorns virtuals, etc. De la mateixa 
que vulguin garantir plenament els drets i les llibertats manera que parlem d’una ciutat educadora, també 
de totes les persones, perquè tenir oportunitats per a podem parlar d’una ciutat que reconeix i promou les 
expressar-se creativament, accedir, conservar i donar seves múltiples realitats culturals, que explora la manera 
vida al patrimoni, i mantenir i conèixer diverses identitats com les experiències educatives poden contribuir al 
i expressions culturals forma part d’una vida digna. desenvolupament de capacitats culturals i a l’exercici 
D’altra banda, implica reconèixer que, especialment en dels drets culturals, i que promou el paper dels agents 
l’àmbit local, es produeixen innombrables interseccions culturals en la generació de processos d’aprenentatge.
entre els fets cultural, social, econòmic, polític, Això implica tant treballar sobre les experiències 
mediambiental i educatiu: participar en la vida cultural pot concretes com dur a terme accions de sensibilització i 
contribuir a la cohesió social; tenir accés a la diversitat campanyes per a promoure una comprensió més elevada 
lingüística i cultural i a les arts enriqueix els processos del paper de la cultura en el desenvolupament sostenible 
d’aprenentatge; els esdeveniments i institucions culturals i la seva translació a les estratègies internacionals, 
poden contribuir a la creació d’ocupació i a la generació regionals, nacionals i locals en aquest àmbit. Un dels 
de riquesa, etc. El repte és fomentar polítiques que marcs en què s’ha centrat l’atenció en els últims anys és 
responguin a les aspiracions de la ciutadania en aquests l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible (ONU, 
àmbits i que, al seu torn, abordin la complexitat derivada 2015) i els Objectius de Desenvolupament Sostenible 
d’aquestes interseccions. (ODS) que la componen. L’Agenda 2030 no és tan explícita 
La relació entre l’educació i la cultura és, d’aquesta pel que fa a la dimensió cultural del desenvolupament 
manera, un element central de la feina de la Comissió sostenible com hauria estat desitjable. No obstant 
de Cultura, tal com reflecteixen els seus documents això, CGLU considera que els objectius marcats per la 
fundacionals, l’Agenda 21 de la cultura (CGLU, 2004) i comunitat internacional en matèria de desenvolupament 
Cultura 21 Accions (CGLU, 2015). La idea central és que hi sostenible no s’aconseguiran si no es reconeixen els 
ha un vincle clau entre l’educació i el desenvolupament aspectes culturals que, de manera implícita o explícita, 
de capacitats culturals i l’exercici dels drets culturals. es vinculen a moltes de les metes establertes en els 
Entenem la cultura com un bé comú que amplia la ODS. Això comporta abordar, entre d’altres, la meta 
capacitat de cada persona de crear el seu futur i com un 4.7, que estableix la voluntat d’assegurar una educació 
Centre Cultural Municipal de Jbeil Biblos. © Ajuntament de Jbeil Biblos
34 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
que fomenti l’adquisició dels coneixements teòrics i institucionals solen estar poc oberts a la col·laboració 
pràctics necessaris per a promoure el desenvolupament transversal més enllà de projectes puntuals. La freqüent 
sostenible, mitjançant, entre altres aspectes, la valoració rigidesa dels programes educatius, especialment 
de la diversitat cultural i la contribució de la cultura al en l’educació formal, i la falta de temps, recursos i 
desenvolupament sostenible. Així mateix, cal remarcar coneixement mutu entre responsables i personal tècnic 
els vincles entre la cultura i tots els ODS, i la importància de tots dos sectors tampoc ho faciliten.
d’explorar-los a escala local i de recollir alhora nombrosos Malgrat aquestes dificultats, l’observació també 
exemples de les formes com, en la pràctica, les ciutats i evidencia l’existència de nombroses experiències que en 
els governs locals ja treballen en aquesta direcció (CGLU, la pràctica demostren el potencial de vincular educació 
2018). i cultura en l’aposta per ciutats més sostenibles. En 
Aquest article busca reflexionar des d’aquest doble pla, particular, es poden identificar els eixos d’acció rellevants 
el de l’acompanyament de pràctiques concretes i el de següents:
la incidència per a millorar les estratègies polítiques, i a) Accés i participació en la vida cultural des de 
exposa reptes, aproximacions útils i algunes orientacions l’educació formal i no formal. El desenvolupament de 
de futur a l’entorn de la relació entre cultura i educació capacitats culturals té en els espais educatius un entorn 
des de l’òptica de ciutats sostenibles. privilegiat. En línia amb la comprensió de l’aprenentatge 
com un procés continuat, que té lloc al llarg de la vida i que 
Reptes i eixos d’acció es duu a terme tant en centres d’educació formal com en 
Els programes d’aprenentatge entre iguals de la Comissió altres tipus d’espais, també són múltiples les metodologies 
de Cultura de CGLU comprenen exercicis d’autoavaluació educatives pertinents i han de ser diverses les expressions 
que permeten detectar dificultats per a reforçar la culturals que es vegin reflectides en l’educació. El dret a 
dimensió cultural en l’aproximació al desenvolupament participar en la vida cultural es tradueix, en el seu vessant 
sostenible. En concret, en el cas de la relació entre educatiu, en l’existència d’oportunitats inclusives per al 
educació i cultura els principals reptes que hem identificat desenvolupament de la sensibilitat per les expressions 
en diferents ciutats en els últims anys són els següents: artístiques i culturals més variades, l’aprenentatge i 
• La centralització de les competències en matèria l’estima del patrimoni tangible i intangible, la diversitat 
educativa a molts països, que pot impedir l’adaptació lingüística, el desenvolupament de la creativitat individual 
dels programes de l’educació formal a les realitats i col·lectiva, i el foment de valors relacionats amb la 
culturals locals i, sovint, també dificulta la col·laboració diversitat i la curiositat, entre d’altres. D’una manera més 
amb organitzacions i agents culturals de l’entorn més concreta, hi ha ciutats que ho reflecteixen en mesures com 
proper. les següents:
• La poca atenció a les arts i la cultura en els • Programes de foment d’aptituds artístiques entre 
programes de l’educació formal, encara que amb infants, joves i gent gran, com el programa Crea de 
variacions segons el país i el moment. Si entenem l’accés Bogotà (abans es coneixia per Clan1), el programa EN 
a l’educació artística i cultural com un dret cultural i com RESiDÈNCiA de Barcelona o l’Escola Lliure d’Arts – Arena 
la base per a un accés ple a la cultura al llarg de la vida, de Cultura de Belo Horizonte, projectes que també 
l’absència d’oportunitats adequades tant en les primeres es presenten en aquest monogràfic, o bé els serveis 
edats com en altres marcs educatius i formatius educatius del Centre Cultural municipal de Jbeil-Biblos, 
representa un obstacle clau. que ofereixen un espai de trobada i diàleg amb activitats 
• La desatenció dels programes educatius per part educatives i artístiques variades per a diferents públics.
d’algunes institucions culturals, encara que en aquest • Iniciatives d’acostament al patrimoni i als 
cas també s’observa una gran diversitat i, en general, coneixements tradicionals, com en l’acció Benvinguts 
hi està havent un progressiu reconeixement de la al camp, de Gabrovo, que afavoreix l’acostament dels 
necessitat tant d’incloure l’educació i la formació entre joves a persones grans que tenen sabers vinculats al 
les activitats centrals de moltes organitzacions culturals, camp i la seva implicació en activitats del patrimoni 
com d’innovar en les metodologies. En qualsevol cas, local, o el Festival del Bescanvi de Llavors de Seferihisar, 
moltes institucions i entitats culturals (teatres, museus, que duu a terme accions als centres educatius amb la 
associacions de patrimoni, etc.) encara presten una voluntat de preservar i donar a conèixer les varietats de 
atenció limitada a aquestes qüestions, en alguns casos llavors nadiues i les pràctiques agrícoles tradicionals. 
per falta de recursos econòmics o humans per afrontar-
les amb condicions.
• La falta de diàleg entre responsables de les polítiques 
educatives i culturals. Malgrat la creixent consciència 1. Las bones pràctiques recollides en aquest article es poden consultar a 
dels vincles existents entre tots dos sectors, els marcs http://obs.agenda21culture.net/es/home-grid.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 35
Lió © Escola Nacional Superior de Belles Arts de Lió
En tots dos casos, coneixements vinculats a la natura i • Accions d’acostament al coneixement per part 
objectius educatius i culturals s’alien per a contribuir a d’institucions culturals, com la biblioteca de nova 
un desenvolupament més sostenible, que aprofita el que generació ARhus de Roeselare, definida com un centre 
s’ha heretat del passat i hi dona nous significats en el obert de coneixement, les activitats d’escriptura creativa 
present i el futur. per a persones refugiades i sol·licitants d’asil del Centre 
b) Acció educativa, formativa i de mediació per part dels Dylan Thomas de Swansea, els programes educatius 
agents culturals. De manera creixent, els professionals i del Museu de Congonhas o les accions educatives del 
les organitzacions de la cultura (associacions, col·lectius museu i altres agents del patrimoni cultural de Conche. 
artístics, museus, companyies de teatre, biblioteques, En conjunt, aquest tipus d’iniciatives serveixen per a 
orquestres, auditoris, etc.) assumeixen funcions educatives remarcar el paper del coneixement i la participació 
que poden tenir múltiples traduccions: la divulgació del cultural com a vector d’inclusió i cohesió.
patrimoni i la creativitat, el foment d’accions d’estima • Iniciatives formatives per al desenvolupament de 
de la diversitat, l’organització de tallers i altres activitats competències en cultura i l’ampliació d’oportunitats 
participatives o l’establiment d’aliances amb agents professionals, com en el cas del Centre de Músiques del 
educatius i socials per a la realització d’activitats amb un Món d’Aarhus o dels programes d’educació digital del 
component educatiu, i tant es poden dur a terme en els centre Shadok d’Estrasburg. En aquests casos, es tracta 
equipaments culturals tradicionals com en l’espai públic i de veure en les activitats pròpies de les arts i la cultura 
en altres entorns accessibles. Entre les mesures que podem un àmbit de possible desenvolupament professional, 
observar en aquest sentit es troben les següents: al costat dels seus valors intrínsecs d’expressió i 
• Programes de foment de la creativitat en col·lectiu que coneixement i els seus efectes de cohesió social.
tenen incidència en l’apropiació de l’espai públic, com el c) Innovació en la governança de l’educació i la cultura. 
programa JO SOC… de Vaudreuil-Dorion (també exposat Entendre que l’educació i la cultura han d’explorar les 
en aquest monogràfic) o l’Escola dels Comuns de Dakar, seves interseccions per a contribuir a l’exercici dels 
que promou activitats artístiques i culturals orientades al drets humans i al desenvolupament sostenible a les 
debat ciutadà i a la preservació dels béns comuns al barri. ciutats, hauria de conduir a una revisió de les maneres de 
Aquestes accions serveixen per a repensar l’espai públic, dissenyar, implementar i avaluar polítiques. La innovació 
sovint enriquint-lo amb noves expressions artístiques, en la governança d’aquest àmbit exigeix, en primer 
afavorir la interacció i enfortir el sentiment de pertinença lloc, fomentar estratègies integrades entre polítiques 
i vinculació a l’entorn humà i físic. educatives i culturals, acompanyades de mecanismes de 
36 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
Pol Cultural Totatoga, Busan. © Ajuntament de Busan Projecte Fabricar, Inventar, Compartir, Estrasburg. © Ajuntament 
d’Estrasburg
col·laboració i coordinació i d’accions de formació interna Elements transversals i criteris de qualitat
perquè els professionals de cada àmbit entenguin millor Entendre el desenvolupament sostenible com una aposta 
les particularitats de l’altre. En segon lloc, i amb una lògica estructural i continuada, que exigeix observació i reflexió 
semblant, és important generar espais d’interlocució i permanents, comporta també parar esment a aquells 
col·laboració amb els agents de la societat civil rellevants: aspectes crítics sobre els quals es pot construir un model 
associacions representatives de professionals de l’educació més sòlid a llarg termini. Hi ha diversos elements que 
i la cultura, famílies, ONG que incideixen en educació i creuen de manera transversal els eixos d’acció esmentats 
cultura, etc. Finalment, és desitjable buscar fórmules de i que caldria integrar a totes les accions per a garantir 
col·laboració entre els diferents nivells de l’administració la qualitat dels processos i el seu impacte estructural. Es 
que puguin permetre una adequació de les polítiques poden esmentar en particular els aspectes següents:
educatives –que en molts casos depenen de l’Administració • La diversitat de continguts, expressions i 
central– a les realitats culturals locals, i altres formes de coneixements que s’inclouen en els programes i accions 
coordinació entre els nivells competents en cada sector. d’educació cultural: diversitat de disciplines artístiques, 
En aquest àmbit, podem destacar experiències com les diversitat de patrimonis i memòries en les seves 
següents: dimensions material i immaterial, equilibri entre tradició 
• Estratègies i programes culturals que integren i contemporaneïtat, competències tecnològiques, etc.
l’educació i la inclusió social com a elements • La pluralitat d’agents i el disseny de marcs adequats 
transversals, com el marc de sostenibilitat cultural de col·laboració, amb la participació de governs locals 
de Galway o el Pol Cultural Totatoga de Busan. i altres administracions públiques, organitzacions de 
Aquestes iniciatives reflecteixen una visió àmplia la societat civil, artistes, ciutadania, etc., idealment en 
de les polítiques culturals, que es vincula amb altres marcs permanents i eficaços de diàleg i cooperació.
dimensions de la visió de ciutat des d’una perspectiva • L’atenció a l’accessibilitat i la inclusió social, amb 
de desenvolupament sostenible, amb una incidència una sensibilitat especial cap a les oportunitats per 
especial en l’àmbit educatiu i el social. a persones en risc d’exclusió i a la seva capacitat 
• Generació de xarxes i marcs de col·laboració entre tant d’accedir com de participar activament en les 
agents de l’educació i la cultura, com les iniciatives accions d’educació i cultura, l’existència de canals 
de cooperació dissenyades sota el paraigua de la Carta adequats d’informació sobre les oportunitats existents, 
de Cooperació Cultural de Lió, que posa en relació una i els mecanismes d’anàlisis i avaluació de les pautes 
àmplia xarxa d’agents culturals, educatius i socials per de participació i els seus resultats (amb dades 
a fomentar accions descentralitzades, participatives i desagregades per gènere, edat, diversitat funcional, etc., 
inclusives, i cercar la igualtat del conjunt de la ciutadania en cas que sigui rellevant).
en l’accés a la cultura, o la xarxa kültürLab d’agents Els eixos d’acció i els criteris de qualitat exposats en 
d’educació i cultura promoguda per Esmirna en el marc aquest article són línies sobre les quals la Comissió 
de la seva participació en el programa Ciutats Pilot, de Cultura de CGLU preveu continuar treballant en 
impulsat per la Comissió de Cultura de CGLU i Culture els pròxims anys. En aquest treball es remarcarà 
Action Europe, que ha servit per a desenvolupar noves especialment la necessitat d’apostar pels vincles entre 
iniciatives d’educació i cultura davant la constatació que educació i cultura perquè agendes com els ODS i les seves 
hi havia mancances en aquest àmbit. translacions als àmbits nacionals i locals tinguin l’abast 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 37
Museu de Congonhas. © Ajuntament de Congonhas Escola dels Comuns de Dakar. © Kër Thiossane i Ajuntament de Dakar
adequat. Es tracta d’un procés que requereix col·laboració Bibliografia
amb múltiples agents, i la Comissió està oberta a explorar • CGLU 2004. Agenda 21 de la cultura. Un compromís de les ciutats i 
els governs locals per al desenvolupament cultural. Barcelona: CGLU. 
aliances tant amb governs locals com amb qualsevol altra Disponible en línia a: http://agenda21culture.net/sites/default/files/
organització que hi estigui interessada. En particular, files/documents/multi/ag21c_ct.pdf
volem aprofundir la col·laboració amb les ciutats • CGLU 2010. La cultura és el quart pilar del desenvolupament 
sostenible. Document d’orientació política de CGLU. Barcelona: 
educadores, amb la finalitat de conèixer més les seves CGLU.
aproximacions al vincle entre educació i cultura, i poder • CGLU 2015. Cultura 21: Accions. Compromisos sobre el paper de la 
treballar conjuntament per a afavorir l’exercici dels drets cultura a les ciutats sostenibles. Barcelona: CGLU. Disponible en línia 
a: http://agenda21culture.net/sites/default/files/files/documents/
de totes les persones i coconstruir ciutats sostenibles. multi/c21_2015web_spa.pdf
• CGLU 2018. La cultura en els Objectius de Desenvolupament 
Sostenible: Guia pràctica per a l’acció local, Barcelona, CGLU.
• HAWKES, J. 2001. The Fourth Pillar of Sustainability: Culture’s 
essential role in public planning, Melbourne, Cultural Development 
Network (Vic) / Common Ground Publishing.
• IFACCA, CGLU, FICDC & EUROPE, C. A. 2013. Un Objectiu “Cultura” en 
l’Agenda de Desenvolupament Post-2015.
• ONU 2015. Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al 
Desenvolupament Sostenible. Nova York: Assemblea General de les 
Nacions Unides. Disponible a: https://www.un.org/ga/search/view_
doc.asp?symbol=a/70/l.1&lang=s
38 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
a Vaz Pin
to
Catarin galt de Lisboa, Portuen
ltura de l’
Ajuntam
gidora de
 Cu
Re
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 39
ENTREVISTA
Catarina Vaz Pinto és llicenciada en Dret per la Universitat Catòlica 
Portuguesa (UCP), de Lisboa, i postgraduada en Estudis Europeus pel 
Col·legi d’Europa, de Bruixes. Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lisboa 
des del novembre de 2009. Gestora cultural. Consultora independent en 
l’àrea de polítiques i desenvolupament cultural, formació cultural i artística. 
Coordinadora executiva del Programa Gulbenkian Criatividade e Criação 
Artística, Fundació Calouste Gulbenkian (2003-2007). Consultora de la 
Quaternaire Portugal S. A., en l’àrea de projectes i polítiques culturals 
(2001-2005). Directora executiva i docent del postgrau en Gestió Cultural 
a les Ciutats de l’Institut per al Desenvolupament de la Gestió Empresarial–
INDEG/ISCTE (2001-2004). Secretària d’Estat de Cultura (1997-2000). 
Adjunta del ministre de Cultura (1995-1997). Cofundadora de l’Associació 
Cultural Fórum Dança, de la qual va ser directora executiva (1991-1995).
Una de les qüestions que ens interessa abordar Una agenda comuna ha d’incidir en la creació de 
en aquesta publicació és la complementarietat i competències, principalment en les àrees identificades 
coherència entre les polítiques educatives i les com a essencials: llenguatges i textos; informació i 
polítiques culturals municipals. Sobre quins aspectes comunicació; raonament i resolució de problemes; 
creu que es pot definir una agenda comuna entre pensament crític i pensament creatiu; relacions 
educació i cultura? interpersonals; autonomia i desenvolupament personal; 
Definir una agenda comuna entre educació i cultura benestar i salut; sensibilitat estètica i artística; 
és fonamental per a la formació d’una ciutadania coneixement tècnic i tecnologies; i consciència i domini 
capaç d’afrontar una vida de canvis constants i ràpids, del cos.
preparada per a la necessitat d’adaptació que la societat 
contemporània exigeix. Com a copresidenta de la Comissió de Cultura de 
A Portugal, l’escassa inversió en educació durant més de CGLU, ha expressat el seu compromís amb la dimensió 
40 anys de dictadura ha condicionat l’avenç de l’educació cultural dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 
a tot el país. En els últims anys, el Conservatori Nacional (ODS) de l’Agenda 2030. En aquest sentit, com creu 
ha ampliat l’educació artística integrada a altres escoles que les ciutats, mitjançant l’acció cultural, poden 
del país. No obstant això, l’educació artística universal en contribuir a la magnitud dels ODS, l’Objectiu 4 inclòs, 
el sistema públic escolar és, avui dia, inexistent. relatiu a una educació inclusiva, equitativa i de 
En l’àmbit municipal, les competències en l’àrea qualitat?
d’educació estan limitades al primer cicle i no inclouen Estic convençuda que una ciutat no serà mai sostenible 
el disseny del currículum, establert a escala nacional. sense que la seva dimensió cultural sigui explícita i 
Tanmateix, per mitjà dels equipaments culturals operativa. És urgent transformar la cultura en una 
municipals hem aconseguit arribar a un gran nombre dimensió clau de les polítiques urbanes, protegint el 
d’estudiants amb iniciatives adaptades als diferents nivells patrimoni, donant suport a la creativitat, promovent la 
to educatius i alineades a les competències clau del Perfil de diversitat i garantint que el coneixement sigui accessible Pin l’Alumnat per al segle XXI. a tothom.az D’altra banda, els sistemes educatius han experimentat A Lisboa hi ha molts projectes educatius permanents a V un canvi: han passat d’uns paradigmes centrats fonamentats en la col·laboració entre equipaments rin exclusivament en el coneixement a uns altres paradigmes culturals (museus, monuments, teatres, biblioteques, ata que s’enfoquen en el desenvolupament de noves galeries, arxius, etc.) i escoles que promouen la C competències, mobilitzadores de coneixements, de informació, el debat i l’acció i que tenen com a objectius capacitats i d’aptituds. Aquesta evolució, juntament amb l’educació inclusiva, de qualitat i equitativa i la promoció el nou Perfil de l’Alumnat, enforteix i promou oportunitats de ciutats obertes, multiculturals i sostenibles. Són una 
de treball conjunt amb Cultura, i anima també els aposta pel poder transformador de la cultura i pel seu 
mediadors culturals a comprometre’s amb aquest referent paper estratègic i transversal en els ODS. Amb relació 
educatiu perquè el Perfil de l’Alumnat es transformi en a aquests projectes permanents, hem associat escoles 
pràctica. amb població vulnerable (famílies desestructurades 
40MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
amb escassos ingressos, nivells d’escolaritat baixos, 
gran diversitat ètnica) a equipaments culturals, i ho hem 
fet incorporant els agents clau d’aquests equipaments, 
mediadors i professorat a projectes acompanyats per 
un artista convidat, i tenint com a base de treball temes 
polèmics i urgents sobre els quals cal reflexionar, debatre i 
generar consciència.
Temes com el racisme, els drets humans, la democràcia, 
identitat i fronteres són punts de partida per al 
desenvolupament d’aquests projectes, que després tenen 
visibilitat davant la comunitat més àmplia de la família 
i de la mateixa escola a través de la presentació pública 
de treballs elaborats pel mateix alumnat. De manera 
intencional, aquests projectes tenen una base territorial, Programa DESCOLA © José Frade
de manera que es beneficien de condicions de proximitat 
geogràfica que faciliten la mobilitat entre l’escola, 
l’espai públic, l’equipament cultural col·laborador i altres D’aquesta manera, fora de l’escola, les seccions 
punts d’interès identificats a la zona. Són projectes amb educatives dels equipaments culturals de l’Ajuntament 
potencial d’expansió, perquè poden atreure més socis de Lisboa es constitueixen com una plusvàlua per 
col·laboradors de les mateixes àrees i d’altres. Aquesta a involucrar l’alumnat i el professorat en processos 
manera de treballar correspon també a una dinàmica pedagògics creatius, articulats amb les matèries del 
d’articulació d’esforços d’una multiplicitat d’actors que els currículum escolar, i fan emergir maneres de pensar, 
ODS subscriuen i recomanen. de sentir i actuar en l’àmbit de les competències 
recomanades en el Perfil de l’Alumnat del segle XXI.
Ho podria il·lustrar amb alguns exemples específics de Per al públic no escolar, el treball es duu a terme 
Lisboa? principalment a través de les biblioteques municipals amb 
A la ciutat de Lisboa, la programació educativa dels nombroses accions formatives en les àrees més diverses 
arxius, biblioteques, museus, teatres, monuments, entre (salut i benestar, informàtica, artesania, literatura, etc.) o 
altres equipaments i projectes culturals, té efectivament projectes més complexos com Vides i Memòries de Barri, 
una expressió rellevant i significativa en l’oferta educativa que recull i registra juntament amb la població més gran 
no formal i informal de la ciutat. També en aquest camp, la les memòries i els documents d’un altre temps. Un altre 
recerca en educació ha permès constatar el potencial que exemple és Arqueologia de Barri, que posa la població en 
l’oferta educativa de la ciutat pot aportar als processos contacte directe amb els vestigis arqueològics descoberts 
d’escolarització, fet que permet enriquir el treball a la seva zona de residència, i en revela informació; o fins i 
pedagògic i curricular, com també ampliar les oportunitats tot Lata65, un projecte d’art de carrer per a persones més 
de gaudi i relació amb la ciutat. grans de 65 anys.
El programa DESCOLA –activitats creatives per a És la perspectiva d’un ecosistema d’aprenentatge que 
alumnat i professorat–, creat recentment, és un programa pressuposa la transversalitat d’espais, temps i continguts, 
d’activitats creatives que es duen a terme en els principals inherents a l’aprenentatge al llarg de la vida, en el sentit 
espais culturals municipals i que està basat en l’estreta d’afrontar els desafiaments del món contemporani i la 
col·laboració entre mediadors, artistes i professorat. construcció de la societat del futur.
Integra més de vint agents culturals municipals: museus, 
teatres, arxius i biblioteques. Ens podria explicar què ha significat l’Agenda 21 de la 
Ha estat concebut com un pla d’acció conjunt de cultura per a Lisboa?
l’Ajuntament de Lisboa, a través de les seccions Lisboa va subscriure els compromisos de l’Agenda 21 de 
educatives de la Direcció Municipal de Cultura i de l’EGEAC la cultura des d’un bon començament. L’emergència que 
(Empresa municipal de Gestió d’Equipaments i Animació hi ha d’encarar la cultura com una dimensió fonamental 
Cultural) en col·laboració amb la UIED–Unitat de Recerca del desenvolupament sostenible i de tenir una visió 
en Educació i Desenvolupament de la Universitat Nova de transversal troba una resposta pràctica en els principis 
Lisboa. És el resultat d’un treball de prospecció local dels i programes promoguts per la Comissió de Cultura de 
diversos equipaments culturals, de la seva ponderació CGLU.
en un context més ampli de limitacions i oportunitats L’Agenda 21 de la Cultura va ser integrada en les 
a escala global, i té com a àmbit l’oferta educativa dels polítiques culturals de la ciutat i, en aquest moment, 
equipaments culturals de l’Ajuntament de Lisboa. s’està acabant el programa Ciutat-Pilot: Cultura en ciutats 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 41
DESCOLA
El programa DESCOLA és una provocació per a tots aquells El projecte va néixer el 2012 sota el guiatge de Lara Seixo 
que conceben l’educació com un acte de llibertat. És el Rodrigues, que després de treballar durant deu anys en 
resultat d’un treball conjunt i de l’aposta continuada de arquitectura va decidir canviar d’àmbit i es va dedicar a l’art 
l’Ajuntament de Lisboa per la dimensió educativa del patrimoni urbà amb el festival WOOL. Va ser aleshores quan es va adonar 
cultural i artístic de la ciutat. Aquest programa d’activitats que les persones grans eren les qui tenien més curiositat pels 
reflecteix la voluntat de fer-lo arribar a tothom, al llarg de grafitis i la feina dels artistes. Això, afegit a la consciència 
la vida, com a font d’inspiració i sentit de pertinença. Dirigit sobre la solitud i la tristesa que pateix la població més gran, va 
específicament al públic escolar, DESCOLA representa un repte ser la flama que va permetre engegar el projecte Lata 65.
assumit pels equips educatius municipals, de l’EGEAC i de la Els tallers d’art urbà per a persones grans es duen a terme 
Direcció Municipal de Cultura, en el sentit que es desenvolupa en dues sessions: la primera és teòrica i gira a l’entorn de la 
un programa d’activitats creatives sostingut en l’estreta història de l’art urbà, el context històric del grafiti i de les 
col·laboració amb mediadors, artistes i professorat. seves tècniques, com el tag i l’stencil; la segona és pràctica 
Les activitats proposades per DESCOLA –alineades, i es dirigeix a la construcció de stencils que els participants 
repensades i creades de nou–, tenen sempre el Perfil de pintaran posteriorment, juntament amb diversos tags i grafitis, 
l’Alumnat del segle XXI com a referència i el patrimoni cultural en una paret reservada a aquesta finalitat.
i artístic de Lisboa com a camp de recerca, de qüestionament i Als grafiters se’ls estimula a pintar i dibuixar el que vulguin 
de creativitat. –flors, noms, cares– amb l’objectiu de familiaritzar-los amb l’art 
En el programa DESCOLA participen més de vint agents urbà i mostrar-los que són capaços de sortir de la seva zona de 
culturals municipals –museus, teatres, arxius i biblioteques– confort i fer coses noves i inusuals per a la seva edat.
que creuen en la força educativa de les arts i de la cultura i Els tallers organitzats per Lata 65 van ser tan ben rebuts 
volen participar, amb el professorat i alumnat, en la construcció que el projecte, a més de les diverses edicions que s’han fet 
d’escoles que s’afirmin com a comunitats d’aprenentatge, a Portugal i les illes portugueses, també s’ha estès a l’àmbit 
obertes i participatives. internacional, per exemple a São Paulo i Texas.
Un dels projectes més recents del col·lectiu Lata 65 es va fer 
Moixaines i llibres a mà per a sembrar en col·laboració amb la revista National Geographic, per a crear 
És un projecte que sensibilitza les famílies sobre la importància el Genius: Picasso’s Street sota el lema #GénioNãoTemIdade  
dels contes, rodolins, rimes i cançons de bressol en el (l’enginy no té edat), una iniciativa que va convidar prop de vint-
desenvolupament cognitiu i psicomotor de nens i nenes fins als i-cinc persones grans de diverses institucions amb l’objectiu 
36 mesos. de mostrar que no és mai tard per a continuar creant, en una 
Les mares, els pares i els cuidadors saben bé com d’especials clara inspiració d’aquell que va ser considerat un dels artistes 
i únics són els seus fills. Amb aquest projecte pretenem més importants del segle XX i que fins a 91 anys d’edat va crear 
ajudar-los a entendre més bé aquestes especificitats i el obres d’art que són reconegudes arreu del món.
desenvolupament de cada infant en les diferents etapes de 
creixement i aprenentatge.
Més que explicar contes, aquest projecte ofereix eines per a la Museo Bordalo Pinheiro
lectura compartida. No és pas mai massa aviat per a compartir Les activitats del museu abasten tot tipus de públics a través 
un conte, encara que al començament els bebès no escolten de visites informals i temàtiques, tallers, cursos, tertúlies, 
atentament la veu de qui el narra i es concentren en la cara, presentacions, espectacles. Es convida a la interpretació del 
però al cap de pocs mesos ja és possible estimular-los perquè significat històric i artístic de l’obra bordaliana i a la comprensió 
identifiquin imatges i balbotegin paraules. dels valors subjacents: la ciutadania conscient i el pensament 
El nostre projecte en 4 eixos: crític, sempre amb l’humor com a teló de fons.
1. A ccions de sensibilització a la lectura: són deu sessions Aquests valors, fonamentals en l’obra de Bordalo són un  
dirigides a bebès de 9 a 36 mesos acompanyats per una dels reptes més seriosos proposats per l’educació 
persona adulta. Es fan un dissabte cada quinze dies. contemporània. Per a les escoles, i en articulació amb els 
2.  Club girant els llibres: té com a objectiu sensibilitzar en objectius curriculars vigents, hi ha un subconjunt d’activitats 
pràctiques artístiques i culturals, com la música, la dansa, el que aposta per la interdisciplinarietat amb les arts visuals, 
teatre, etc. la literatura, la música, el medi ambient, la filosofia, l’ètica, 
3. L legir en família: aquest programa posa a disposició dels l’humor, l’etnografia.
participants maletes temàtiques amb llibres de diversos Les visites, els tallers i les accions formatives per al públic 
gèneres i suports. Cada maleta conté quatre llibres i una escolar apunten a crear ponts i estrènyer relacions amb el 
recepta medicoliterària. museu, i estimulen l’adquisició de competències personals que 
4. P onts de lectura: un lloc web que conté vídeos amb contes, posin en valor la creativitat, l’autonomia, el pensament crític i 
suggeriments de lectures i idees d’activitats per a fer a casa. la llibertat d’expressió. Al final, tot forma part d’aquest lloc ple 
d’originalitat i talent que és l’univers de Bordalo.
Lata 65 El museu disposa d’una oferta permanent de tallers, cursos, 
Aquest projecte té com a objectiu acostar les persones grans visites i xerrades que, partint de l’obra de Bordalo Pinheiro 
a una forma d’expressió artística que està associada als més promouen la creativitat i conviden a la participació d’infants, 
joves: l’art urbà. Un dels objectius principals de Lata 65 és joves, persones adultes i famílies. És el cas, per exemple, dels 
també combatre els estereotips i prejudicis envers la tercera tallers de botànica i zoologia (il·lustració científica), de pintura 
edat, tant si aquests procedeixen de “nosaltres” o “d’ells”. de taulells o de dibuix i diari gràfic.
42 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
sostenibles1. Així, la definició de les Estratègies per a la educatives de la programació cultural de la ciutat a  
Cultura a la Ciutat de Lisboa 2017 va estar explícitament través dels equipaments i serveis culturals ja existents 
emmarcada en l’Agenda 21 de la cultura. (museus, teatres, arxius, biblioteques, etc.). És a dir, es 
Incorporar aquest document en l’acció del Departament tracta de posar els seus serveis educatius en relació 
de Cultura a Lisboa va ser un procés natural, ja que amb cadascun dels seus públics i el públic escolar en 
vam constatar que ja desenvolupàvem projectes que particular.
complien els compromisos permanents de l’Agenda 21 
de la cultura. La compilació d’aquests projectes sota un Com s’ha abordat la governança de l’educació i la 
discurs estructurat realça la seva importància i els seus cultura, des de la perspectiva del diàleg i la coordinació 
resultats com a conjunt estratègic. També vam constatar entre diferents àmbits del govern local?
que l’Agenda 21 de la cultura és un important instrument El reconeixement de la importància de l’oferta educativa 
de consens entre ciutats a escala global, fet que permet dels equipaments culturals per a la promoció de la 
establir uns marcs mínims i atenuar la discontinuïtat història de la ciutat de Lisboa, l’afirmació del sentiment 
característica dels cicles polítics a escala local. de pertinença a una comunitat de cultures diferents, la 
comprensió i valoració de la presència de la ciutat en 
Quin paper té la dimensió educativa en aquesta nova el món i per a l’expressió afectiva per Lisboa, van posar 
estratègia? de manifest la necessitat de fer una feina continuada 
Dins de les responsabilitats i competències del de reflexió i de requalificació d’aquesta àrea d’execució 
Departament de Cultura i de les línies d’acció i recursos professional.
establerts (la Direcció Municipal de Cultura i l’Empresa Aquest treball pioner, iniciat a l’abril de 2014 i que 
Municipal de Gestió d’Equipaments i Animació Cultural va donar origen al projecte DESCOLA en el si de la 
(EGEAC)), l’estratègia per a aquesta àrea és, dit de Direcció Municipal de Cultura, va tenir com a resultat 
manera  resumida, la d’explorar les potencialitats el desenvolupament de programes educatius nous i 
reinventats i la constitució d’una comunitat informal 
de reflexió formada pels professionals que conceben i 
posen en pràctica la programació municipal esmentada, 
1. Aquest programa, engegat per la Comissió de Cultura de CGLU, permet a com també equips educatius d’institucions culturals de 
les ciutats participants esdevenir ciutats pilot de l’Agenda 21 de la cultura referència de la ciutat de Lisboa.
i participar en un procés d’aprenentatge, de construcció de capacitats Aquesta comunitat informal ha treballat en la  
i d’enfortiment de la seva connectivitat a partir dels principis i accions 
inclosos en Cultura 21 Accions. creació de nous públics, noves pràctiques de treball 
Projecte Lata 65 © H. Cardoso Dia de portes obertes, Museu d’Aljube © José Frade
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 43
integrat, relacional i en xarxa, la qual cosa ha permès • El focus excessiu en els camps de responsabilitat 
un aprenentatge i una actualització contínua dels seus respectius i en la intervenció dels agents educatius de 
professionals, amb amplis beneficis per als públics amb cada àrea; el professorat excessivament focalitzat en el 
qui interactuen i per als quals l’oportunitat de participació currículum; els mediadors excessivament centrats en la 
es veu reforçada. seva narrativa institucional. Per tot plegat, fomentem els 
El públic escolar és una preocupació per a molts dels espais de diàleg i de col·laboració entre el professorat 
equipaments, i els serveis educatius busquen despertar i els mediadors culturals per a apostar per continguts 
el plaer de pensar de manera crítica i creativa, i estimular d’interès comú i promoure trobades i accions de 
la capacitat de gaudi de les diferents realitats culturals formació que estimulin nous posicionaments, valors i 
de forma informada, fent-ho en articulació amb els actituds en les pràctiques pedagògiques en contextos 
programes curriculars de l’educació formal. formals i no formals.
• La falta de temps, de recursos humans i financers 
Quins reptes o dificultats s’observen en aquest  per a traslladar els joves de l’escola als equipaments 
sentit? culturals; és per això que s’inverteix a posar a disposició 
En general, la dificultat més gran és aconseguir el vehicles –bitllet escolar– per al trasllat de l’alumnat fins 
reconeixement del valor i la contribució de la cultura per als 9/10 anys i s’implementa el bitllet estudiantil gratuït 
part de la resta d’àrees d’intervenció municipal. Aquest per a estimular la realització d’activitats extraescolars 
és el nostre paper: sensibilitzar a través de resultats que facilitant l’ús del transports públics.
reflecteixin de manera objectiva i subjectiva els beneficis • La falta d’informació organitzada de manera clara i 
d’una acció en què la dimensió cultural es tingui en eficaç perquè el professorat pugui triar el que li interessa 
compte. Això és més rellevant en una àrea com educació, i ho pugui fer a partir d’una base àmplia i interessant 
en què els objectius són tan coincidents i complementaris d’opcions possibles. Per això, s’inverteix en una millor 
amb els de la cultura. sistematització i accessibilitat de la informació, i també 
en suports digitals.
Com s’ha de fer per a fomentar una agenda comuna i uns Pel que fa al públic no escolar, la dificultat més gran 
procediments de treball que vinculin el conjunt d’agents és la d’arribar a aquelles persones que, per raons 
que intervenen en l’educació i la cultura? economicosocials diverses, no tenen hàbits de consum 
No és fàcil, però és possible i es fa una gran inversió en cultural o de freqüentar espais físics culturals. Aquesta 
aquesta matèria. Els obstacles per al desenvolupament condició és una barrera perquè el potencial públic objectiu 
d’una agenda comuna són: no està obert a rebre informació, viure experiències 
Sensibilització a la lectura Dia de portes obertes, Museu d’Aljube © José Frade
44MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
Dia de portes obertes
noves, descobrir altres equipaments. A Lisboa tenim una formal, sinó també en termes de desenvolupament 
perspectiva de treball proactiu en aquest camp: anem a de competències diverses des d’una perspectiva 
trobar el públic. No obstant això, en la pràctica aquesta d’aprenentatge al llarg de la vida.
tasca és difícil i, en conseqüència, els usuaris d’activitats 
culturals, principalment de l’oferta educativa, tenen Hi ha cap consell o “lliçó apresa” a partir de la seva 
tendència a mantenir-se. experiència que vulgui compartir amb altres ciutats 
D’altra banda, cal destacar que en relació amb els agents que pretenguin treballar en una línia similar?
responsables de les polítiques culturals i educatives es Una de les principals dificultats que hem de superar és la 
fa un esforç important d’articulació intersectorial amb tendència a considerar les activitats culturals proposades 
l’objectiu d’evitar superposicions i redundàncies, i integrar per les entitats, institucions, municipis... només com a 
projectes deslligats i aïllats en estratègies comunes en pro activitats lúdiques i de temps lliure. Aquest equívoc és, 
de la coherència i la consistència. moltes vegades, reforçat pel caràcter casuístic i parcial 
d’algunes de les propostes culturals no integrades en 
Quins aspectes creu que seran clau en la dimensió plans estratègics consistents. Superar aquesta situació 
educativa i cultural de Lisboa en els anys vinents? comporta aprofundir en la comprensió de l’impacte que 
A parer meu seran els següents: té la implicació cultural de les persones, a través d’una 
• Promoure una major relació entre els equipaments recerca sòlida i un abordatge estratègic, orientat per 
culturals i potenciar el triangle “cultura-educació- objectius i centrat en les competències específiques 
aprenentatge” a través de projectes transformadors que que han de desenvolupar els participants des del 
tinguin un impacte a llarg termini en les persones, en les punt de vista de la recerca-reflexió-acció educativa. 
comunitats i en la societat en el seu conjunt. El desenvolupament d’aquesta mena d’abordatges 
• Concebre programes pedagògics eficaços que potenciïn s’emmarca en el reconeixement que la interrelació entre 
el coneixement i el vincle afectiu amb la ciutat, com contextos educatius formals, no formals i informals és un 
per exemple Lisboa Islàmica i Lisboa Romana, i, amb desafiament fonamental en l’actualitat.
la perspectiva de promoure una ciutadania conscient Una altra dificultat que cal superar és l’escassa 
i informada davant els problemes ambientals actuals, participació de públics de determinades franges d’edat i 
treballar a partir de la cultura les qüestions mediambientals provinents de contextos socioculturals més distants de la 
–Lisboa, Capital Verda 2020– entre d’altres. considerada alta cultura. L’absència de públics diversos 
• Estimular el gust per les experiències culturals en la només es reverteix realment transformant les institucions 
vida de les persones, no solament des de l’educació culturals en llocs on s’inventi una “experiència del que 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 45
Programa DESCOLA © José Frade
és comú” (de concepció i creació), en comptes de la seva Pel que fa a l’oferta cultural per al públic escolar, 
funció tradicional de “llocs de transmissió”. En relació l’oportunitat de reforçar la relació entre el treball educatiu 
amb aquesta segona dificultat, i pel que fa sobretot als dut a terme pels serveis municipals i l’àmbit de les escoles 
més joves, la tecnologia pot potenciar noves maneres d’educació primària i secundària implica la realització 
d’interactuar amb la cultura, d’una manera més activa i de processos formatius del professorat i dels mediadors 
participativa. culturals. 
46 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
arzón 
Leonardo
 G
rtiz r del program
a 
O do , Bogotà i coordina  2015 i el 2019llharmònica de  Bogotà, entre e
’Orquestr
a Fi s de
sor de l d
e les Art
Asses nstitut Di
strictual 
CREA, de
 l’I
Colòmbia
.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 47
ENTREVISTA
Llicenciat en Pedagogia Musical i màster de Docència Universitària 
per la Universitat Pedagògica Nacional. La seva activitat musical s’ha 
desenvolupat fonamentalment a l’entorn de la música andina colombiana, 
i ha destacat com a intèrpret de la bandola andina i com a director i 
arranjador. 
Va ser coordinador del programa de música de la facultat d’arts de 
la Universitat Districtual Francisco José de Caldas, coordinador del 
component de formació del Pla Nacional de Música per a la Convivència 
del Ministeri de Cultura, gerent de Música de Bogotà entre els anys 2008 
i 2012 i assessor per a l’Educació Artística de la Secretaria d’Educació 
Districtual de Bogotà i del Ministeri de Cultura. Va ser coordinador del 
Programa CREA d’Idartes entre el 2015 i el 2019. 
Actualment és assessor de l’Orquestra Filharmònica de Bogotà i és el 
responsable del programa escolar de formació musical a les escoles 
districtuals.  
Bogotà ha impulsat, des de fa anys i d’una manera molt Jóvenes Tejedores va deixar d’existir. Addicionalment, 
significativa, una oferta variada i molt extensa d’accés el 2005 l’IDCT va eliminar la subdirecció acadèmica, 
i participació activa a la cultura des de l’educació en la qual es desenvolupaven els programes d’educació 
formal i no formal. Ens podria explicar quins aspectes superior en música, arts plàstiques, teatre i dansa, i es 
del context de la ciutat van portar a impulsar aquest van traspassar a la Universitat Districtual, que va crear la 
tipus de polítiques? facultat d’arts. Els anys següents no es van dur a terme 
Efectivament, des dels anys 50, l’alcaldia de Bogotà ha programes de formació en arts.
tingut programes de formació en arts. Entre els anys L’any 2012 va començar el tercer govern d’esquerres 
1950 i 1960, la Secretaria d’Educació del Districte va a Bogotà, amb l’alcalde Gustavo Petro al capdavant, 
crear diverses escoles d’educació informal dedicades a desmobilitzat des del 1990 del grup guerriller M19. 
fer formació en música tradicional colombiana, teatre, Petro va proposar l’inici d’una transformació de fons 
arts plàstiques i dansa, les quals van ser assumides per 
l’Institut Districtual de Cultura i Turisme (IDCT), creat el 
1978. Aquestes escoles es van convertir en programes Exposició del programa Crea, desembre del 2018, Biblioteca Virgilio Barco
d’educació superior que, entre el 1992 i el 2005, van 
funcionar en conveni entre l’IDCT i la Universitat 
do Garzó
n Districtual. Un altre antecedent significatiu va ser el programa Jóvenes Tejedores de Sociedad, que va ser vigent 
ar entre el 1998 i el 2001, i que convocava el jovent per a eon desenvolupar processos de qualificació tècnica en els L diferents llenguatges de l’art. Aquest programa va néixer en el marc d’algunes polítiques de democratització de les pràctiques culturals que feien progressos considerables, 
iz com els festivals al parc, nascuts el 1995. Es buscava que Ort el jovent de la ciutat, especialment el de menys recursos, pogués accedir a una formació tècnica en algunes disciplines artístiques i que, a partir d’aquí, identifiqués possibles projectes professionals. 
A partir del 2001, amb el canvi d’Administració i en 
consonància amb les polítiques nacionals, les entitats 
del sector cultural es van apartar de les accions de 
formació artística, perquè es va afermar la idea que 
era responsabilitat del sector de l’educació i, per tant, 
48MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
de les polítiques per a l’educació pública de la ciutat, a 
partir de dues estratègies: (1) l’ampliació de la jornada 
escolar a vuit hores diàries i, en conseqüència, l’inici 
d’un trànsit vers un model de jornada única; i (2) la 
inclusió de tres continguts obligatoris: l’art, l’esport i la 
formació en ciutadania. Es va assignar una part d’aquesta 
responsabilitat a les entitats del sector cultural: l’art 
va ser a càrrec de l’Idartes1 i l’Orquestra Filharmònica; 
l’esport, a càrrec de l’Institut Districtual de Recreació i 
Esport; i d’una part de ciutadania, se’n va ocupar l’Institut 
Districtual de Patrimoni Cultural.
En aquest context va néixer el programa CREA, que en 
un primer moment es va anomenar Clan, com a resposta 
de l’Idartes a aquest mandat del Pla de Desenvolupament 
Districtual,2 que assumia la tasca d’oferir formació Festival Crea, octubre del 2018, Parc Simón Bolívar
artística a infants de les escoles públiques de la ciutat, les 
quals entraven en la política de la jornada única. Va ser 
la primera vegada que es donaven les condicions per a 
concretar l’anhel de molts artistes i organitzacions que la l’espai de l’art en la noció de la formació integral i en una 
formació entrés en l’àmbit de la formalitat de l’escola. El concepció del desenvolupament humà. L’estratègia es 
programa Clan va entrar com una oferta molt oportuna basa a articular l’espai d’art amb els currículums escolars 
per a les escoles, ja que, a més d’oferir una formació i els seus plans d’estudi. El procés formatiu d’Art a 
artística d’alt nivell, amb més intensitat horària i sota l’Escola es duu a terme en les set àrees artístiques; cada 
el guiatge d’artistes professionals, es va centrar en la escola determina el nombre d’infants que assisteixen a 
tasca de crear infraestructures per a aquesta oferta. Es la formació, el lloc on rebran la formació (un 60% són 
van crear els Centres Locals d’Arts per a la Infantesa i la atesos a les escoles i un 40%, als centres CREA) i les 
Joventut (Clan) i es va iniciar l’atenció dels infants de les àrees artístiques de què es beneficiaran. Es compta amb 
escoles públiques. gestors pedagògics i territorials, contractats per CREA, 
El programa s’ha implementat de manera ininterrompuda per fer el diàleg específic amb cada escola i coordinar 
des del segon semestre de l’any 2013. El 2016 hi va haver les accions pedagògiques d’articulació amb el Projecte 
un canvi d’Administració i el programa es va ajustar a Pedagògic i els detalls de l’operació. L’acord amb la 
tres línies estratègiques: Art a l’Escola, Emprèn CREA i Secretaria d’Educació preveu que el programa formi 
Laboratori CREA, amb el propòsit d’ampliar les poblacions infants de 1r a 9è grau, és a dir, en edats que oscil·len 
ateses amb programes de formació artística i, en entre els 6 i els 17 anys. La gran majoria d’aquests 
conseqüència, diversificar els enfocaments de la formació. beneficiaris pertanyen als estrats socioeconòmics 1, 2 
Addicionalment, es va canviar el nom a CREA. i 3.3 En algunes escoles s’ha aconseguit formar grups 
mitjanament estables durant diversos anys, la qual cosa 
Quins són els principals eixos i àmbits de la intervenció ha permès que els primers cursos es garanteixi una 
del programa CREA? rotació per diferents llenguatges artístics, i cap al cinquè 
Avui el programa treballa amb set llenguatges artístics: o sisè any, els estudiants trien el llenguatge que els és 
art dramàtic, arts electròniques, arts plàstiques, més afí. El 2018 es van atendre 92 escoles i una població 
audiovisuals, dansa, literatura i música. Desenvolupa tres de 46.000 beneficiaris.
línies estratègiques: • Emprèn CREA. Aquesta línia convoca infants i, 
• Art a l’Escola. A través d’aquesta línia es dona servei especialment, joves dels barris de la ciutat a vincular-se 
a infants d’escoles públiques. El propòsit és recuperar a una pràctica artística, amb la finalitat de  
considerar-la com una oportunitat per al seu projecte 
de vida. Desenvolupa un enfocament pedagògic centrat 
1. Idartes és l’Institut Districtual de les Arts de Bogotà, creat mitjançant 
l’Acord 440, del 24 de juny de 2010, del Consell de Bogotà, com a entitat 
pública del sector cultura, recreació i esport. Vegeu: https://www.
alcaldiabogota.gov.co/sisjur/normas/norma1.jsp?i=39887. 
2. Quan es parla de districte en el context de Bogotà, es fa referència a 3. El govern colombià fa servir un criteri d’estratificació dels habitatges 
la ciutat completa, no pas a una part de la ciutat; per tant, les polítiques, urbans i rurals com a indicador de qualitat de vida, i serveix com a indicador 
accions o entitats districtuals abasten la ciutat. Segons el darrer cens, per a l’aplicació de diferents polítiques socials. Vegeu: https://www.dane.gov.
Bogotà tenia el 2018 una població de 8.081.000 habitants. co/files/geoestadistica/preguntas_frecuentes_estratificacion.pdf.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 49
Mostra Crea, agost del 2018, Biblioteca Virgilio Barco Mostra Crea, novembre del 2018, Biblioteca Virgilio Barco
en els projectes artístics, que inclouen una formació penal, víctimes del conflicte armat, entre d’altres. El 
tècnica d’alt nivell, una exposició permanent a les propòsit d’aquesta línia és donar suport a processos de 
accions de circulació i a la gestió que això implica, i la reparació simbòlica individual i col·lectiva, possibilitar la 
vinculació de les seves famílies. L’accés dels beneficiaris restitució de drets per a aquestes poblacions vulnerades 
és totalment lliure, només cal que l’infant i el/la jove o vulnerables i proporcionar eines per a l’afirmació, la 
expressi el seu desig i que es disposi del contingent visibilitat o el benestar de poblacions amb necessitats 
en l’àrea triada perquè pugui iniciar la formació. Hi ha especials, a partir de la pràctica artística, particularment 
una àmplia flexibilitat per a acceptar infants i joves la pràctica creativa. El 2018 es van atendre 2.370 
en grups més o menys constituïts i que s’integrin en persones en aquesta línia.
els processos de creació. Dins de la línia hi ha tres 
modalitats. Una és Manos a la Obra, a la qual ingressen Com s’insereix el programa en els objectius de la ciutat 
majoritàriament nens i nenes que no tenen gaire clar en matèria d’educació i cultura?
quina és la pràctica artística que els agrada més; també Els objectius del sector cultural estan alineats entre la 
hi ingressen joves i fins i tot adults, i s’hi desenvolupen Secretaria, l’Idartes i el programa CREA, i a més a més, 
projectes creatius en temps curts, de manera que els a través de la seva implementació, s’aporta la garantia 
beneficiaris puguin provar diferents llenguatges. La dels drets culturals d’una població molt significativa 
intensitat és d’una mitjana de sis hores setmanals. per la seva quantitat (gairebé 60.000 a l’any els tres 
Súbete a la Escena és on ingressen beneficiaris que darrers anys) i per les seves pròpies característiques: 
tenen clar a quina àrea artística volen anar i hi arriben nens i nenes per als quals no és freqüent aquest tipus 
formant part de col·lectius artístics actius. La intensitat d’atenció per part de l’Estat, joves que estan en procés de 
és de vuit hores a la setmana. Grupos metropolitanos és construir els seus projectes de vida i població vulnerable, 
la selecció dels infants i joves amb més desenvolupament especialment adults, que responen a prioritats no només 
artístic i compromís, d’una àrea artística, que provenen del sector de la cultura, sinó també de les polítiques 
dels diferents centres de formació, i es concentren socials de la ciutat. 
en la creació i la producció de muntatges d’alt nivell Respecte a les polítiques d’educació, el programa 
professional i artístic; són les puntes de llança del CREA s’emmarca dins la prioritat nacional i districtual 
programa. En l’actualitat hi ha grups metropolitans en d’implementar el model de jornada única i a la proposta 
dansa, teatre i audiovisuals. El 2018 es van atendre pedagògica de la Secretaria d’Educació del Districte, 
8.000 joves de la ciutat en aquesta línia. la qual es fonamenta en sis tipus de sabers, al seu torn 
• Laboratori CREA. Atén població principalment adulta, associats a diferents camps de coneixement: saber crear 
amb característiques poblacionals particulars —persones (art i cultura), saber experimentar (ciència i tecnologia), 
sense llar, persones privades de la llibertat, adults grans, saber comunicar-se (oralitat, lectura, escriptura i segona 
persones amb discapacitat, infants i joves amb capacitats llengua), saber cuidar-se (esport i recreació), saber viure i 
diverses, grups de població afrodescendent, grups compartir en comunitat (ciutadania i convivència) i saber 
indígenes, grups LGBTI, dones en sistemes de protecció comprendre (competències bàsiques), els quals són tots 
especial, adolescents del sistema de responsabilitat línies interdisciplinàries per a l’aprenentatge.
50 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
Segons el seu parer, què és allò que aporten artistes i Des del punt de vista de la governança, i tenint en 
creadors als processos educatius? compte que el programa aborda aspectes culturals, 
Tenint en compte que l’Idartes és una entitat que educatius i socials, entre d’altres, com s’ha estructurat 
implementa polítiques i accions de foment de les arts per la relació entre diferents secretaries de l’Administració 
a la ciutat, i no pas una institució educativa, els programes districtual? Quins han estat els reptes principals?
de formació que s’hi desenvolupen es formulen tenint Tenint en compte el propòsit inicial del programa, l’aliada 
en compte aquesta missió. Per aquesta raó, s’ha decidit més important és la Secretaria d’Educació Districtual. 
denominar els agents formatius artistes formadors. Es L’aliança té dos escenaris: un en què totes dues entitats 
busca que siguin artistes actius, amb formació superior compartim metes del pla de desenvolupament, i un altre 
en l’àrea artística corresponent (la majoria disposen en què cadascuna, amb els seus propis recursos, executa 
de títol professional) i amb experiència certificada en les accions concertades per complir aquestes metes. 
processos creatius i en processos de formació. Malgrat les Addicionalment, es van subscriure convenis entre les 
diferències d’enfocament de cadascuna de les línies (Art dues entitats els anys 2013 i 2017, a través dels quals la 
a l’Escola, Emprèn CREA i Laboratori CREA), es busca que Secretaria d’Educació va aportar recursos addicionals per 
es garanteixin experiències de creació en els diferents augmentar els àmbits que cobreix l’Idartes. En els dos 
grups, models, nivells i enfocaments. escenaris, es duu a terme una gestió intensa i permanent 
Per dur a terme aquesta intervenció, l’acció formativa es per a concertar els continguts, els enfocaments de la 
fonamenta en els àmbits epistemològics de l’art següents: formació i la inserció de les arts en els projectes educatius 
• La sensibilitat estètica, entesa com un desenvolupament de cada escola. S’ha aconseguit transformar de manera 
de la percepció i una comprensió dels elements significativa els imaginaris tradicionals de les arts en 
emocionals que la relació immediata amb el món extern el context escolar associats a l’entreteniment, de tal 
ofereix com a experiència sensorial. En reconèixer manera que ara són enteses com un camp de coneixement 
aquests elements (les sensacions i les emocions), essencial en el desenvolupament dels infants per les 
s’evidencia la capacitat de sentir-se a si mateix. empremtes que deixen  al cervell i en la construcció 
• L’expressió simbòlica, que fa referència a la capacitat emocional, i per les seves aportacions a la construcció de 
de convertir el contingut emocional i sensorial en un ciutadanies.
procés creatiu, a partir dels llenguatges de l’art: el so, el S’ha establert un vincle amb la Secretaria d’Integració 
moviment, l’expressió visual, el color, el personatge, el Social, que és la responsable de la formulació i la 
text i la imatge. implementació de polítiques públiques poblacionals 
• El coneixement de les arts en els seus elements  orientades a l’exercici de drets, la inclusió social i la 
teòrics i els seus contextos. La pràctica artística ha  millora en la qualitat de vida de la població en més 
de poder connectar els elements pràctics de la condicions de vulnerabilitat. Amb aquesta entitat s’atenen:
creació amb els elements teòrics que expliquen les • infants en condicions de vulnerabilitat pertanyents als 
construccions conceptuals de cada pràctica i els  centres Amar i als centres Crecer,
sentits socials i culturals que té. En aquest àmbit • joves beneficiaris de les cases de joventut, amb 
s’expliquen les connexions de cadascuna de les obres programes de formació i creació artística en perspectiva 
amb el patrimoni i el sentit que tenen les diferents d’emprenedoria juvenil,
expressions amb la construcció de subjectivitats • adults grans dels seus centres d’atenció i 
individuals i col·lectives. • persones sense llar a les llars de pas disposades per a 
• El desenvolupament d’habilitats i destreses. La pràctica aquesta població.
artística s’entén com una experiència que genera El 2018 es va subscriure un conveni amb la Secretaria 
transformacions en la forma com el cos es relaciona amb de Seguretat, Convivència i Justícia, que té al seu càrrec 
els elements expressius de l’art. la presó districtual i diversos centres de reclusió per 
• El desenvolupament del pensament creatiu, entès com a adolescents del Sistema de Responsabilitat Penal 
a capacitat de generar respostes inusuals, imprevistes Adolescent (SRPA). S’han atès aquestes dues poblacions 
i noves a situacions particulars de la vida quotidiana, desenvolupant processos de formació i creació enfocats a 
la qual cosa possibilita pensar fora del que és comú i la reorientació de projectes de vida per als beneficiaris. 
comporta noves maneres d’apropiació del saber. En els dos darrers casos, integració social i seguretat 
Aquest enfocament pedagògic pretén que l’aproximació i convivència, les aliances han inclòs l’aportació de 
a la pràctica artística modifiqui de manera substancial recursos al programa CREA per a la contractació d’artistes 
les formes de construcció de coneixement i aporti a formadors addicionals i amb perfils específics per a les 
les poblacions beneficiàries nocions de si mateixes seves poblacions particulars, i han permès la construcció 
que produeixin expressions de ciutadania centrades en de propostes pedagògiques molt enfocades a cada 
l’autonomia, el pensament crític i la llibertat. població i la missió de les entitats sòcies.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 51
Quant a la relació amb col·lectius ciutadans, curriculitzats, més endavant es va veure pertinent 
organitzacions culturals independents, artistes, atendre una altra mena de beneficiaris que reclamen 
etcètera, hi ha aspectes que hagin estat claus per a oportunitats i exercici de drets a l’entorn de la creació 
afavorir l’èxit del programa? artística. Aquestes dues línies, Emprèn i Laboratori, són 
El programa ha establert convenis amb entitats privades totalment autònomes de l’Idartes, la qual cosa dona 
sense ànim de lucre que contribueixen a la implementació possibilitats interessants de creixement i de creació 
de la formació –particularment per a Art a l’Escola–,  d’una política que doni sostenibilitat al programa. 
en la qual es desenvolupa la proposta pedagògica del • Model de gestió molt propi del programa. Actualment, 
programa CREA amb l’aportació pedagògica de cada aquest model s’estructura en sis components: 
organització. – Desenvolupament pedagògic 
Per a les activitats de circulació (festivals, mostres i – Gestió territorial 
publicacions, entre d’altres) i recerca, es fan aliances amb – Circulació 
aquest mateix tipus d’organitzacions, que s’associen amb – Infraestructura 
l’entitat, aporten recursos propis, capacitat de gestió i la – Desenvolupament tecnològic  
seva experiència en aquesta mena d’activitats. – Administració 
Aquest model és el resultat de reflexions i ajusts 
Ens podria explicar com ha evolucionat el programa al permanents sobre la gestió, els resultats i la projecció 
llarg dels anys? del programa.
Les adaptacions del programa han estat, principalment, • Arts electròniques i projectes interdisciplinaris. Es va 
les següents: crear una àrea de coneixement que dona cabuda a 
• Línies d’atenció a poblacions diferents dels infants de processos creatius entre l’art, la ciència i la tecnologia, i 
les escoles públiques. Tot i que l’inici del programa es mira de generar interseccions creatives i estètiques amb 
va caracteritzar per atendre les escoles amb programes altres camps de coneixement. 
Mostra Crea, agost del 2018, Biblioteca Virgilio Barco
52 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
• Flexibilització dels models pedagògics. El programa va la mateixa manera, la noció d’una atenció diferencial no 
començar amb un model que es basava en l’apropiació solament és aplicable a la línia de laboratori, sinó que 
d’elements tècnics en cada llenguatge i la creació de s’ha d’aplicar també en l’àmbit de l’escola i en diferents 
certs continguts amb aquests elements. A poc a poc, projectes comunitaris.
el programa ha aprofundit en la reflexió pedagògica, Avui hi ha vint centres de formació situats en onze de les 
i tracta de respondre de manera adequada a les vint localitats4 de la ciutat. Divuit d’aquests equipaments 
particularitats de cada línia, de cada àrea artística i de són edificis, col·legis privats en desús o magatzems llogats 
cada context. on s’ha fet una intervenció d’adequació i manteniment. 
De cara al futur, quins objectius es planteja Bogotà Els dos altres són predis que pertanyen a altres entitats 
per a treballar en aquesta línia? Es preveuen canvis públiques i es tenen mitjançant comodats, que no generen 
substancials? costos addicionals a l’adequació i el manteniment. En 
Hi va haver un canvi de mandat a l’Administració de la l’actualitat es construeixen dos projectes que donaran al 
ciutat el 31 de desembre de 2019, i la inversió del Pla programa CREA els primers predis propis, dissenyats per a 
finalitza el 30 de juny de 2020. El 2016 es van plantejar la formació i la creació artística. Es pretén que el nou pla 
unes metes que es compleixen satisfactòriament i que de desenvolupament continuï fent accions que permetin 
lliuraran a la ciutat un programa molt enfortit, amb una a l’Idartes disposar d’infraestructures de propietat per al 
enorme apropiació per part de la ciutadania i amb millors desenvolupament del programa.
condicions en l’àmbit institucional. És el cas de la creació 
de la Subdirecció de Formació Artística dins de l’Idartes, Hi ha cap consell o “lliçó apresa” a partir de la seva 
que aconsegueix que el programa i d’altres accions experiència que cregui convenient de compartir amb 
de formació artística en l’àmbit institucional siguin altres ciutats que pretenen treballar en una línia 
sostenibles. similar?
S’han reformulat les línies estratègiques del programa El programa CREA ha estat, per a l’Idartes, un gran 
perquè la nova Administració i el seu corresponent pla repte de gestió i de política. Dins els aprenentatges més 
de desenvolupament donin continuïtat al programa i destacables, val la pena remarcar els següents:
aquest continuï responent de la millor manera possible 
a les necessitats de la ciutat. Aquest canvi pretén que 
les nocions d’emprenedoria i atenció diferencial a grups 
poblacionals es converteixin en enfocaments transversals, 4. El terme localitat, en el context de Bogotà, fa referència a la divisió 
atès que la necessitat de concretar projectes productius política i administrativa de la ciutat. En l’actualitat, Bogotà té vint localitats. 
Vegeu: http://www.bogota.gov.co/localidades/mapa. El programa CREA té 
transcendeix la intenció dels joves i s’ha convertit en vint centres de formació que estan situats en onze de les vint localitats. 
una expectativa per als grups poblacionals d’adults. De Vegeu: https://sif.idartes.gov.co/sif/public/.
Festival de teatre Festicreadores, setembre del 2018 Concert final, novembre del 2018, Biblioteca Virgilio Barco
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 53
• La implementació d’un programa d’aquestes molt decidides que han donat els resultats que es 
característiques ha requerit una voluntat i una decisió pretenien. Les persones beneficiàries del programa 
polítiques que han possibilitat superar les barreres de (infants, joves i persones adultes) desenvolupen un 
diàleg interinstitucional, les quals, d’una altra manera, alt nivell d’afecte pel programa, pels seus artistes, 
s’hauria trigat molt més temps a superar-les. pels espais i, fonamentalment, per l’oportunitat de 
• Ha estat molt important tenir la visió d’expandir el vincular l’art amb les seves vides. Per a les famílies ha 
programa cap a diferents tipus de població i buscar estat una experiència molt satisfactòria, perquè han 
l’articulació amb diferents projectes de política de pogut comprovar l’enorme poder que té l’art per elevar 
la ciutat: l’educació, la integració social, la salut i la l’autoestima dels seus fills, filles o familiars, per donar 
seguretat, entre d’altres. valor a la creació i per convocar els integrants de les 
• Un dels factors d’èxit del programa ha estat proposar famílies a l’entorn d’aquesta mena d’activitats. 
una solució amb infraestructures pròpies. Tot i que, 
tal com s’ha explicat, les actuals no són de titularitat Quin impacte ha tingut el projecte en els diferents 
de l’Idartes, donen autonomia per a la convocatòria, la col·lectius beneficiaris: infants a les escoles, joves i 
implementació, el maneig dels temps i els espais, entre col·lectius en situació de vulnerabilitat?
d’altres. El programa va impulsar una investigació per a 
• La flexibilitat dels enfocaments de formació ha estat identificar l’impacte dels processos pedagògics en els 
un gran repte per als equips pedagògics del programa, beneficiaris, l’any 2017, amb l’objectiu de fer palesos 
perquè ha comportat adaptar i crear possibilitats a la els desenvolupaments, els impactes i les aportacions 
mida de les poblacions ateses i de les entitats amb les del programa CREA en el camp artístic (de pràctiques 
quals ens associem. No obstant això, haver aconseguit artístiques), el camp educatiu (de pràctiques educatives) i 
models diferenciats ha estat un dels factors més ben el camp social (de pràctiques de ciutadania i convivència), 
valorats per part d’altres entitats de govern districtual i tenint en compte els diferents actors involucrats, des 
nacional. d’una perspectiva crítica.5
• Un projecte d’aquestes característiques requereix un Malgrat que els resultats, en la majoria dels indicadors, 
esforç permanent per a documentar les accions. En són positius, és a dir, mostren que les accions del 
aquest sentit, s’han aconseguit avenços importants en programa CREA generen transformacions en els seus 
la sistematització dels procediments administratius, beneficiaris, el més significatiu és disposar d’una línia de 
pedagògics i de gestió. A partir d’aquests procediments, base que, amb criteri estadístic, permeti fer mesuraments 
s’han generat anàlisis cada vegada més acurades que posteriors per evidenciar aquests impactes de manera 
justifiquen la presència territorial, les característiques longitudinal.
sociodemogràfiques dels beneficiaris, els detalls El programa ha estat consolidant un sistema 
financers de la inversió i de l’impacte, la qual cosa d’informació amb més d’onze milions de dades, però 
és de gran rellevància per a l’alcalde, els directius només amb aquesta investigació es comencen a tenir 
de les entitats i els interlocutors de l’àmbit polític. dades analitzades rellevants per a la política i la presa de 
Cal assenyalar que, a més de disposar d’un sistema decisions. 
d’informació molt robust i de confiança, s’han engegat Pròximament es replicarà la recerca en un altre equip 
dos projectes de recerca que han permès crear línies de d’investigadors i se’n conservaran la metodologia i les 
base per evidenciar els impactes del programa tant en categories principals, de manera que els resultats siguin 
els beneficiaris com en els artistes formadors. comparables als del 2017. 
• Aconseguir la sostenibilitat d’un programa d’aquestes 
característiques requereix que les comunitats 
beneficiàries, les seves famílies i els seus entorns 
se’l facin seu d’una manera molt convençuda. Amb 5. El document final complet de la investigació es publicarà a  
aquesta finalitat, el programa ha tirat endavant accions www.crea.gov.co. 
54 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
ichel Val
lée
M n
t de  
tura de l’A
juntame
 de Lleure
 i Cul
 del Depa
rtament
Director on, Canad
à
Vaudreui
l-Dori
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 55
ENTREVISTA
Director del Departament de Lleure i Cultura de l’Ajuntament de Vaudreuil-
Dorion des de l’any 2009, Michel Vallée té més de vint anys d’experiència en els 
sectors de museologia i gestió cultural municipal. L’abast dels seus projectes 
l’ha dut a pronunciar conferències al Canadà, l’Amèrica del Sud, Europa i l’Àsia.
D’entre les seves iniciatives, el projecte JO SOC… (JE SUIS…), engegat el 2010, 
ha permès a l’Ajuntament de Vaudreuil-Dorion oferir a la població un programa 
inèdit de desenvolupament comunitari a través de la cultura. Actualment, la 
ciutat té el reconeixement d’importants organitzacions francocanadenques, 
com també de la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units com 
una de les ciutats líders a escala mundial de l’Agenda 21 de la cultura, i va rebre 
el Premi Internacional CGLU–Ciutat de Mèxic–Cultura 21 l’octubre del 2016.
Michel Vallée és membre de diversos consells d’administració regionals i 
nacionals relacionats amb la cultura i els governs municipals, i també del Grup 
de recerca sobre mediació cultural de la Universitat de Quebec a Mont-real. Així 
mateix, ha participat en l’elaboració del nou programa educatiu de mediació 
cultural del Cégep Saint-Laurent (centre d’ensenyament preuniversitari general 
i tècnic) i és membre de la Comissió de Ciutadania Cultural de Cultura Mont-
real. En els últims anys ha assessorat nombrosos municipis i regions sobre 
temes relacionats amb la cultura participativa aplicada al desenvolupament 
comunitari.
Des de fa anys, l’Ajuntament de Vaudreuil-Dorion Des del 2009, la voluntat dels representants polítics 
treballa en un projecte educatiu, cultural i de ha estat dur a terme accions concretes per a prevenir 
participació ciutadana amb la intenció de fomentar la els problemes socials associats a aquesta ràpida 
inclusió i la cohesió social. Ens podria explicar, en primer transformació i evitar l’aparició d’agrupacions naturals 
lloc, en quin context s’ha desenvolupat aquest projecte? de certes comunitats en determinats barris i la possible 
Els últims vint anys, Vaudreuil-Dorion s’ha caracteritzat, formació de guetos. Potser el terme “gueto” no és el més 
entre altres coses, per una gran explosió demogràfica que adequat, però quan molts membres d’una determinada 
ha provocat, inevitablement, una profunda transformació comunitat cultural comencen a comprar una quarantena 
social. En menys de quinze anys, la població de la ciutat ha d’habitatges al mateix barri, podem témer que es 
augmentat més d’un 118%, principalment a conseqüència doni l’acte-segregació d’aquest grup de la resta de la 
de l’arribada massiva de famílies joves procedents d’altres comunitat.
regions del Quebec, però també d’arreu del món. Aquesta Davant aquestes noves realitats s’obren molts 
nova realitat ha fet que, des de fa uns quants anys, el interrogants:
municipi figuri en els primers llocs de la llista de ciutats • Com transmetre els sentiments d’orgull i arrelament a 
del Quebec amb la taxa de natalitat més alta, i n’ocupés la tota la ciutadania?
primera posició els anys 2010 i el 2011. • Com provocar trobades perquè persones diferents es 
Durant els dos últims anys, a més, aquesta gran coneguin, es respectin i deixin de témer la presència de 
transformació ha anat acompanyada d’un nou fenomen: l’altre?
l’arribada d’un gran nombre de persones grans atretes • Com aglutinar i convertir aquestes diferències, culturals i 
per la proximitat dels serveis. La construcció de centres intergeneracionals, entre d’altres, en una fortalesa?
especialitzats, sumats a molts altres serveis dirigits a 
la població jubilada, ha transformat novament el perfil Quins són actualment els principals reptes culturals del 
demogràfic de la ciutat. D’altra banda, una comunitat que seu govern i de quina manera s’articulen a l’entorn dels 
en el passat era majoritàriament francòfona, actualment objectius de l’Agenda 21 de la cultura?
ha passat a tenir un 40% de ciutadans i ciutadanes de Des del punt de vista del desenvolupament sostenible i, 
parla no francesa. concretament, de l’Agenda 21 de la cultura, l’Ajuntament 
El perfil social de la ciutat s’ha transformat i es ha decidit dur a terme diferents accions en què els 
transforma dia a dia al ritme de la diversitat generacional, ciutadans i ciutadanes siguin actors importants del 
les cultures i les històries personals de la seva ciutadania. desenvolupament comunitari i, alhora, vectors d’educació 
56 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
i de cultura. Els anys 2019 i 2020 es caracteritzaran 
per una important tasca de l’Ajuntament al costat 
dels seus col·laboradors pel que fa a la programació 
cultural del territori i a la implicació del sector econòmic 
en aquest terreny. La nostra intenció és brindar les 
millors condicions perquè la programació cultural del 
territori incideixi positivament en la qualitat de vida de 
la ciutadania, la qual cosa implica aprendre de manera 
constant el fet de saber “viure junts” i de respectar tant 
de la història dels llocs com de les diferències que hi ha en 
la comunitat.
Quins són els objectius i la dimensió educativa de 
l’acció cultural a la ciutat?
L’enfocament que l’Ajuntament de Vaudreuil-Dorion 
ha adoptat en matèria d’acció cultural comporta 
implícitament la dimensió educativa. El nostre objectiu? 
Portar el respecte de les diferències i la convivència 
a un nivell superior. Com? Creant les condicions que 
afavoreixin la trobada. L’aposta? La trobada condueix a la 
comprensió de l’altre i les seves diferències i, per tant, al 
respecte mutu. Presentació del projecte JO SOC..., 2011 © Stéphane Labrie
Així, doncs, per a l’Ajuntament de Vaudreuil-Dorion, la 
trobada ha esdevingut el nostre programa educatiu i la 
participació ciutadana, el nostre diploma més concloent. d’art i les escoles populars d’arts, com El Faro (Fàbrica 
Dit d’una altra manera, hem apostat per fomentar les d’Arts i Oficis d’Orient) de la ciutat de Mèxic, l’Escola 
trobades per a millorar la comprensió de l’altre i les seves Lliure d’Arts de Belo Horizonte (Brasil) o el programa 
diferències, siguin quines siguin aquestes diferències. CREA de Bogotà (Colòmbia). Vaudreuil-Dorion simplement 
Partim, doncs, de la premissa que l’origen, l’edat, el ha creat el seu propi model d’acció cultural; un model 
gènere o l’orientació sexual de les persones no són en el qual la trobada amb l’altre es converteix en acte 
motius de divisió, sinó valors que sumen i que propicien educatiu, un model construït a partir de les seves realitats 
avinenteses per a aprendre i conèixer-nos els uns als i les seves diferències.
altres.
Una treballadora social molt activa de la nostra Ens podria explicar a grans trets en què 
comunitat, Marie-Julie McNeil, em comentava: “Michel, consisteix el programa JO SOC...? Quan es va 
si volem obtenir resultats diferents, hem de fer servir engegar? Està inspirat en altres iniciatives 
una altra mena de recursos”. Després d’haver estudiat internacionals?
altres maneres d’actuar a tot el món, hem optat, per més JO SOC… és una filosofia d’intervenció els principis de 
estrany que sembli, per oferir un programa educatiu sense la qual es basen en la participació ciutadana, l’educació, 
esmentar-lo. Per què? Perquè la trobada amb l’altre passa els drets culturals i la implicació de tots els sectors de la 
a ser un dels objectius prioritaris. societat.
Educar sense dir-ho. Introduir la cultura en el dia a dia Des que es va engegar, a l’agost del 2010, la mediació 
dels ciutadans i ciutadanes sense pretendre-ho. Apostar cultural ha esdevingut la pedra angular d’aquest gran 
per la trobada, reunint les condicions propícies per a projecte. D’aleshores ençà, han anat sorgint diferents 
l’educació, tenint en compte l’entorn. En definitiva, sortir projectes de mediació cultural que, a través de tallers 
del marc establert per a donar resposta a una situació participatius dinamitzats per artistes, altres agents 
excepcional. culturals i educadors, han permès a les ciutadanes i 
L’educació forma part de la vida diària de les nostres ciutadans de diferents horitzons poder conèixer-se, 
ciutats, i encara que determinats mètodes, potser més compartir experiències i descobrir-se els uns als altres.
clàssics, en matèria de sensibilització no han funcionat, Aquests són, entre d’altres, alguns dels reptes que hem 
hi ha magnífics exemples a tot el món que ens conviden assumit:
a reinventar-la. L’educació adopta formes diferents, de • Aprofitar l’esperit comunitari present en determinats 
l’escola tradicional als cursos universitaris per a persones sectors i grups de la ciutadania i prendre’l com a model 
grans impartits en centres comunitaris, els conservatoris per a estendre’l a tot el territori.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 57
Mediació cultural © Ajuntament de Vaudreuil-Dorion
E n aquest sentit, proposem tallers culturals participatius la mediació cultural. L’any 2009, després d’analitzar 
dinamitzats per artistes i altres agents culturals en els detingudament les experiències de Lió i Grenoble, a 
quals la creació es converteix en l’eina a través de la qual França, vaig tenir l’oportunitat de comprovar in situ 
els membres de la comunitat es coneixen i intercanvien la importància que pot arribar a tenir la cultura en el 
experiències entre ells. La interacció en els tallers de desenvolupament personal i comunitari. El projecte JO 
ciutadans i ciutadanes de diferents horitzons permet que SOC…, per tant, s’inspira en l’energia d’aquestes dues 
es faci màgia: l’actor cultural es converteix en educador ciutats franceses. Com solc dir de broma moltes vegades, 
o, més ben dit, en un dels educadors, perquè totes les Lió i Grenoble són, de fet, els meus segons pares biològics.
persones que hi participen transmeten, sense adonar-
se’n, els seus valors, la seva cultura i la seva història. Quin impacte ha tingut el projecte JO SOC... des 
E s tracta de crear una comunitat cohesionada els del punt de vista de la mobilització dels diferents 
membres de la qual es coneguin, es respectin, se sentin col·lectius? Quins agents socials participen en el 
orgullosos de les diferències que tenen entre ells, projecte?
s’ajudin mútuament, participin i construeixin junts el seu Amb els agents col·laboradors s’han dut a terme, de 
futur. mitjana, unes cinquanta activitats anuals que han 
• Integrar el projecte JO SOC… transversalment:      permès oferir vuit-cents tallers a l’any amb la finalitat de 
1. E n el conjunt de l’administració municipal (política, consolidar la participació ciutadana i els drets culturals 
direcció general, comunicació, obres públiques, com un reflex, un acte natural, una acció educativa. Cada 
serveis tècnics, recursos humans, etc.) i no solament any, gràcies als nostres aproximadament cent vint-i-cinc 
en el departament de cultura. col·laboradors dels diferents àmbits, el programa JO 
2. E n tots els àmbits de la nostra comunitat (salut, SOC… ha aconseguit arribar a més de vint mil participants.
política, empresa, educació, medi ambient, serveis Algunes de les iniciatives dutes a terme en diferents 
comunitaris, cultura, etc.), perquè tots esdevinguin àmbits són:
vectors del canvi. Sector educatiu
Des del 2004, ja abans de la meva arribada a Dins d’aquest col·lectiu col·laborador, els educadors 
l’Ajuntament de Vaudreuil-Dorion, m’he dedicat a i directors d’escoles, com també l’equip de la 
organitzar projectes culturals en què la cultura i l’educació comissió escolar de la nostra província (organisme 
estan íntimament vinculats. Va ser quan vaig entrar paragovernamental que gestiona les escoles del Quebec) 
en contacte amb l’organisme del Quebec Cultura per a han exercit, des de sempre, un rol molt important. Moltes 
tots que vaig descobrir que el que feia tenia un nom: iniciatives han estat elaborades per mestres, en connexió 
58 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
amb els plans d’estudis vigents, amb la finalitat de  El resultat de l’experiència: una obra d’art i unes 
treballar objectius relacionats amb la cohesió social i el trobades que els marcaran per sempre. Relacions que 
foment del sentiment de pertinença a la comunitat local. s’han mantingut i que han derivat en visites regulars 
• Descobrint Félix Leclerc del nen/nena i de les seves famílies a “la nova amiga”. 
 Com a persones adultes, sempre ens hem sentit En definitiva, s’ha produït un acte educatiu real sobre la 
responsables dels nostres fills i filles. Imagini’s que presència i les històries de l’altre.
vostè i la seva família han d’abandonar el seu país • El projecte Les Mentardises (concurs de monòlegs)
d’origen i anar a qualsevol altre lloc del món amb  Concebuda en col·laboració amb un narrador 
l’únic objectiu d’oferir-los una vida millor. Allà tot és professional, i amb educadors i un monitor de lleure 
diferent: la cultura, la llengua, la manera de relacionar- d’un institut, aquesta activitat de mediació cultural, que 
se. Sovint ens esperen la solitud i l’aïllament. Gràcies ha tingut una durada de més de 3 mesos, consistia a 
a diversos col·laboradors, diferents grups de persones convidar uns tres-cents joves de 14 a 16 anys provinents 
que assisteixen a classes de francès per a adults han de diferents comunitats culturals a participar en un 
pogut estudiar l’obra del gran cantautor quebequès concurs d’escriptura de monòlegs que més endavant 
Félix Leclerc, mort el 1988 i considerat un dels pares havien de representar, primer davant del grup-classe i 
de la cultura quebequesa. Les trobades entre ciutadans posteriorment al teatre, en una gran gala final. Un dels 
i ciutadanes quebequesos autòctons i immigrants resultats més remarcables d’aquesta aventura és, sens 
a l’entorn de la poesia i la música han contribuït a dubte, l’emotiva història d’un jove participant en la 
millorar considerablement els resultats dels programes gran final que havia abandonat els estudis però que va 
d’aprenentatge de la llengua francesa. tornar a reincorporar-s’hi només per a poder concursar i 
• Amb els ulls d’ahir i d’avui expressar-se.
 L’Arxiu Municipal de Vaudreuil-Soulanges, en col·laboració Salut i Serveis Socials
amb alguns centres d’atenció a persones grans, escoles El programa JO SOC… és ple d’exemples d’intervencions 
i un centre de joves artistes, ha creat un concepte en aquests àmbits, amb col·lectius vulnerables que viuen 
d’exposició gens habitual. A partir de fotografies de situacions molt difícils, experimenten l’exclusió o tenen 
l’arxiu, les persones grans han compartit els seus records problemes de salut mental. Citarem dues iniciatives 
amb grups d’infants i adolescents d’orígens molt diversos. concretes:
Inspirats en aquestes trobades, els nens i nenes han fet • Tocant el cel
dibuixos sobre aquests records i els i les adolescents han  El 4 de maig de 2011 es va celebrar una vetllada fora del 
fotografiat els edificis o llocs esmentats tal com són avui. temps convencional. Va ser un moment de pausa per a 
Aquesta exposició o, més ben dit, l’acció educativa en el narrar l’inenarrable: la pèrdua d’un fill.
seu conjunt, ha rebut el Premi d’Història del Governador  L’Ajuntament, en col·laboració amb altres serveis, entre 
General del Canadà. És una bonica manera de crear ells el Centre de Salut i Serveis Socials del territori 
trobades improbables entre diferents generacions i, (CSSS), va aconseguir reunir la comunitat a l’entorn del 
alhora, donar a conèixer la història que s’amaga darrere dolor, però, sobretot, a l’entorn de l’esperança. Durant 
dels paisatges urbans actuals. gairebé quatre mesos, vint-i-quatre famílies afligides pel 
• El circ de les generacions dol prenatal i perinatal, van treballar amb tres artistes 
 Un grup de nenes i nens que setmanalment practiquen per a canviar del tot les convencions i posar fi als tabús.
arts circenses com a activitat extraescolar s’ha E l periodista Patrick Richard va recopilar totes les 
agermanat amb un altre grup de persones grans que cartes escrites pels pares i mares als seus fills/es morts/
viuen soles en residències per a la tercera edat. Durant es per a fusionar-les en un sol text que posteriorment 
setmanes es cartegen tenint com a tema de base el circ es faria públic amb l’objectiu de suscitar emocions: 
d’ahir i d’avui. Aquest tema no és més que el pretext cridar, commoure, murmurar. El director teatral Patrick 
per a l’escriptura, l’intercanvi, la trobada. Finalment, Rozon va fer pujar a l’escenari els progenitors, que amb 
una tarda assolellada de primavera del 2018 es va gran emoció van llegir el text de què eren els autors. 
acompanyar les nenes i els nens a la residència per Finalment, l’artista Madeleine Turgeon, amb l’ajuda de 
a conèixer, per primera vegada, les seves respectives les persones participants, va crear una escultura en 
parelles de correspondència i treballar, junts, en mosaic inspirada en un gest d’un pare que allarga les 
una obra escultòrica. Nervis, riures, plors, sinceritat, mans cap al cel en actitud d’espera del fill que no havia 
quanta sinceritat! D’entre totes les parelles, Hubert i arribat. L’obra, un arbre que acull dins seu un infant 
Jeannette (11 i 72 anys) s’han conegut gràcies a l’artista en estat de gestació, continua emocionant els qui la 
John McRae i a la iniciativa de la directora de l’escola contemplen.
Harwood, decidida a dur a terme aquesta activitat E l pare d’una de les participants ens va confessar que 
d’intercanvi de cartes i de trobades improbables. la seva família havia quedat dividida després de la 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 59
Projecte Les Mentardises © Ajuntament de Vaudreuil-Dorion Tocant el cel © Ajuntament de Vaudreuil-Dorion
tràgica pèrdua i el tema s’havia convertit en tabú. No altres iniciatives creades pel professorat i la direcció 
aconseguia entendre per què la seva filla i el seu gendre d’escoles que han situat els infants que tenen sota la seva 
no giraven full, però aquesta iniciativa va tornar a unir la responsabilitat al centre de la comunitat, amb tots els 
família i els va ajudar a comprendre. reptes que això implica.
E ls participants, amb la seva intervenció han esdevingut, D’altra banda, els professionals educatius de les 
en aquesta ocasió, agents de canvi, educadors i institucions museístiques que, en un primer moment, es 
portadors de llum que amb orgull contribueixen a van mostrar cautelosos a l’hora de conèixer l’enfocament 
canviar les mentalitats. que prenia l’Ajuntament, s’han convertit en pocs mesos en 
• Artistes de la felicitat els grans artífexs d’aquest projecte, proposant trobades 
 Un grup de persones adultes amb discapacitat ciutadanes tan improbables com valuoses. En definitiva, 
intel·lectual es reuneix setmanalment per a treballar en la teoria no podrà superar mai l’acció sobre el terreny. És 
un projecte artístic amb artistes professionals i altres només així que els agents col·laboradors dels diferents 
persones que s’hi afegeixen depenent del projecte. Les àmbits fan seu el projecte.
reunions es fan en un edifici històric situat en un parc 
del centre de la ciutat, i aquelles persones a qui abans Quins són els elements clau per a garantir una 
s’evitava la mirada esdevenen les mentores que ens participació duradora i reeixida de tots els agents 
indiquen què hem de fer. El model de Vaudreuil-Dorion és implicats?
alguna cosa més que un taller d’art per a persones amb El projecte JO SOC… no ha funcionat per art de màgia. Ha 
discapacitat intel·lectual, perquè projecta els Artistes de calgut aconseguir que els organismes i agents socials de 
la felicitat al cor de la comunitat i canvia el concepte que la comunitat es comprometessin a fer les coses d’una altra 
es té sobre aquest col·lectiu. L’educació informal, una manera i, sobretot, que acceptessin que els seus grups 
vegada més, marca per sempre. habituals es relacionessin amb altres grups, que a primera 
vista estan separats per una gran distància. La veritat és 
Quin tipus de dificultats o reptes comporta el que, des de les primeres trobades, els resultats salten a la 
compromís i la col·laboració entre agents educatius i vista i tothom frisa per formar part del projecte.
agents culturals?
Evidentment, no tot ha estat fàcil. Ha calgut convèncer a Tenint en compte aquestes experiències, què aporta 
través d’accions concretes que aquesta manera diferent la participació cultural als processos d’empoderament 
de veure les coses podia ser un complement d’altres de la ciutadania? Podria donar-nos algun exemple 
formes d’educació més tradicionals. En aquest sentit, concret?
si bé un projecte tan meravellós com el del concurs de El procés d’empoderament dels ciutadans i ciutadanes 
monòlegs s’ha acabat a causa de la desmobilització s’agilitza i s’amplia quan es fa servir la cultura com a 
d’alguns/es professors/es perquè han hagut de concentrar principal vector de transmissió. La cultura fa referència 
les energies en altres projectes, també hi ha hagut a un esquema no competitiu en el qual les aportacions 
60 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
tenen com a punt de partida els somnis, els valors i les la intenció d’educar a través de la cultura d’una manera 
històries personals. Dit en primera persona: transversal, amb l’objectiu d’arribar cada vegada a un 
• Comparteixo qui soc. nombre més alt de persones i d’agents socials de la 
• En explicar qui soc, els meus costums i alguns dels comunitat.
meus trets característics, en prenc consciència, els • Fa pocs mesos es va crear una xarxa cultural global 
assumeixo i me’n sento orgullós. Estic orgullós dels trets anomenada Mosaic amb l’objectiu d’impulsar la 
que transmeto i que m’identifiquen, i també de poder utilització d’espais culturals per part de la població 
compartir-los i fer que els altres els descobreixin. i fomentar una implicació més gran de les persones 
 En la pràctica, gràcies a la mediació cultural, a la interessades a transmetre els seus coneixements. En 
participació ciutadana i a les aportacions dels agents aquest sentit, en el lloc web de Mosaic destaca en primer 
culturals que fan viable aquesta mediació, les persones pla un diari cultural en format digital escrit per persones 
que participen en aquests programes actuen tant que participen en el projecte, en el qual, una altra 
d’educadors com d’educands. Els nous coneixements vegada, els educands esdevenen educadors.
adquirits també seran motiu d’un gran orgull. Sempre • Un enorme mural realitzat pel col·lectiu d’artistes 
recordaré el cas d’un ciutadà, que aleshores era fotògraf ASHOP, resultat d’un llarg procés de consulta i de 
amateur, a qui li feia molt de respecte acostar-se a les coproducció ciutadana, penja d’una torre d’aigua i 
persones amb discapacitat intel·lectual que participaven marcarà el paisatge durant setmanes, amb al·lusions 
en el programa Artistes de la felicitat. Al principi es al passat, present i futur de la ciutat, al centre d’un 
mantenia apartat i sentia cert pudor quan els feia fotos, barri antic en ple procés de transformació. Aquest gran 
fins que un dia en Joël, un dels Artistes de la felicitat, se projecte forma part d’una sèrie d’obres d’art realitzades 
li va acostar i el va abraçar i cridar d’alegria. La màgia en aquest barri a través de la mediació cultural, amb 
va fe efecte, perquè va arribar més enllà de les paraules. un gran nombre de participants (Alimentant els seus 
Hauríeu d’haver vist la seva mirada d’orgull i amb quina somnis, L’aire de la meva comunitat i Unitat en la 
satisfacció explicava en veu alta tot el que feia referència diversitat).
a aquest projecte únic. Les fotografies que va fer a partir Aquestes iniciatives demostren, sens dubte, que la 
de llavors són el viu reflex de l’amor que sent pels seus mediació cultural enfocada des de la convivència i 
nous amics i amigues: els Artistes de la felicitat. l’educació no formal és una part integrant del futur de 
la nostra ciutat. Un futur construït des de l’arrelament, 
Quins són els principals objectius educatius i culturals el respecte i l’orgull de les diferències, i de viure en 
del Govern de Vaudreuil-Dorion amb vista al futur? una comunitat on la cultura i l’educació són presents 
En paraules de l’alcalde de Vaudreuil-Dorion, Guy Pilon: intrínsecament.
“La cultura i el projecte JO SOC… d’ara endavant formen A Vaudreuil-Dorion, els actors culturals i els diferents 
part de l’ADN de la nostra ciutat”. En el futur, el Govern té sectors de la comunitat implicats (afers socials, salut, 
Artistes de la felicitat © Ajuntament de Vaudreuil-Dorion Artistes de la felicitat © Daniel Bouguerra
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 61
urbanisme, representants polítics, etc.) es converteixen 3.  No deixar de fer-se preguntes mai. En realitat, no hi 
en transmissors, en educadors a través dels quals es ha cap manual d’instruccions, sinó una llarga llista 
produeix l’intercanvi dels primers somriures, i la localitat d’interrogants, com, per exemple: a quina constatació 
es vesteix amb les seves millors gales teixides d’orgull i social respon la nostra intervenció? A quins grups 
d’arrelament. Les obres, testimoniatge fidel d’un programa volem reunir? Amb qui podem treballar per a arribar-
educatiu gens comú, marquen el ritme de la regió i del dia hi? Quines iniciatives podem dur a terme per a motivar 
a dia de la ciutadania de Vaudreuil-Dorion. les persones d’aquests grups i fer-les sortir de la 
JO SOC… és un gran projecte educatiu, fins fa poc seva zona de confort? On es pot dur a terme l’acció 
desconegut. Si moltes vegades són les paraules les que per a aconseguir que sigui un lloc alhora inspirador i 
ens permeten comprendre i acceptar, en determinades coherent? Quin artista té el perfil idoni perquè la màgia 
circumstàncies és l’acció la que aconsegueix mobilitzar la faci efecte? Etc.
ciutadania a participar. Són precisament aquests moments 4.  Deixar rastre de les trobades perquè quedin en 
els que es converteixen en una infinitat d’oportunitats per el record, siguin font d’inspiració i un motiu per a 
a la trobada i per a fer brillar el futur de tot un col·lectiu continuar avançant.
que intervé tant com a educand com a educador d’una Així, doncs, el meu primer consell seria escoltar 
comunitat única: la seva. la societat i triar bé a quina constatació social o 
situació viscuda en la comunitat es vol donar resposta. 
Quins consells donaria a altres ciutats que estiguin Una vegada definit el marc d’intervenció, els altres 
pensant a engegar un projecte semblant al que es duu interrogants sorgiran espontàniament: qui?, amb qui?, 
a terme a la seva ciutat? com?, on?
La motivació no s’aconsegueix replicant un model idèntic En segon lloc, aconseguir implicar els responsables  
al que s’ha fet en un altre lloc. Si fins ara hem tingut del govern, no pas com a polítics, sinó en la seva faceta 
l’honor de ser la font d’inspiració per a altres comunitats, més humana. Els sentiments humans són el millor motor 
és perquè el model JO SOC… recolza sobre quatre de transformació. En aquest sentit, m’agradaria destacar 
elements molt concrets: que si els responsables polítics de Vaudreuil-Dorion  
1. P roposar trobades que porten a la comprensió de han apostat pel projecte JO SOC…, ha estat 
l’altre i de les seves diferències, i a respectar-les. Crear exclusivament amb la intenció de millorar la qualitat  
ocasions de trobades improbables entre grups diferents de vida i les relacions entre tota la ciutadania. Ho han  
de la comunitat. fet pensant en TOTES i CADASCUNA de les persones  
2. R eunir agents socials i fer-los participar d’aquesta que viuen a la ciutat. El risc polític era elevat, perquè 
experiència amb altres agents d’horitzons molt diferents confiar en la cultura per a educar i promoure el 
perquè junts puguin crear altres ocasions de trobada desenvolupament d’una comunitat exigeix tenir una  
amb les persones amb qui estan en contacte directe. gran visió de futur. 
El circ de les generacions © Ajuntament de Vaudreuil-Dorion El circ de les generacions © Ajuntament de Vaudreuil-Dorion
62 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
er
Ernst Wa
gn
r de la Cà
tedra 
, 
unic i coo
rdinado en-Nurem
berg
lang
e Belles A
rts de M niversitat
 d’Er
Acadèmia
 d  U
r de l’ duca
ció de la
Professo ’Art i Cult
ura en l’E
UNESCO 
d
Alemanya
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 63
ENTREVISTA
Ernst Wagner va estudiar Arts Visuals a l’Acadèmia de Belles Arts de Munic, 
Alemanya, i es va doctorar en Història de l’Art per la Universitat de Munic. 
Ha treballat de professor d’educació secundària, al Ministeri d’Educació i 
Cultura bavarès i a l’Institut Estatal de Munic per a la Qualitat de l’Educació 
Escolar i la Recerca en Educació. L’any 2008 va començar a col·laborar 
amb la Càtedra UNESCO d’Art i Cultura en l’Educació de la Universitat 
d’Erlangen-Nuremberg, i des del 2014 és professor de l’Acadèmia de Belles 
Arts de Munic. També és professor honorari de l’Institut d’Educació de Hong 
Kong.
Ernst Wagner és membre del Consell de Cultura de la Comissió Alemanya 
per a la UNESCO. En l’àmbit europeu, presideix la Societat Internacional 
per a l’Educació a través de l’Art (InSEA) i ha impulsat la Xarxa Europea 
d’Observatoris en el camp de l’Educació Artística (ENO) i la Xarxa 
Internacional per a la Recerca en Educació Artística (INRAE), una xarxa 
global de càtedres i observatoris UNESCO que recentment ha passat a 
formar part de les xarxes UNITWIN, també d’aquesta organització. Dins de la 
xarxa, és el responsable del Projecte MONAES (Monitoring Arts Education). 
Així mateix, ha publicat més de 250 articles i llibres, que han estat traduïts 
a deu idiomes.
Aquest monogràfic té per objectiu analitzar les (en les assignatures d’art, música, teatre, ball…), en les 
diferents sinergies que es donen entre educació i institucions culturals, en els centres d’oci juvenil, en 
cultura en l’àmbit local i com poden ser traslladades espais de formació grupal com les bandes de música, 
al terreny de les polítiques públiques. Basant-se en la grups de break-dance, o simplement quan una mare 
seva àmplia trajectòria com a investigador en aquest canta amb els seus fills i filles. En aquest últim cas, la 
camp, ens podria explicar quin és rol que exerceixen intenció d’aquesta mare pot ser assajar amb el seu fill o 
l’art i la cultura en l’educació i els processos filla perquè arribi a ser cantant professional, completar la 
d’aprenentatge? seva formació com a persona, o bé ensenyar-li uns valors 
No és una pregunta fàcil, perquè no hi ha una única i habilitats socials a través de la música.
resposta. En primer lloc, l’art i la cultura poden exercir Naturalment, també cal fer esment del contingut, és a 
tres funcions diferents en el procés educatiu; és a dir, dir, de tots els temes relacionats amb l’educació artística. 
la relació entre art i educació es pot enfocar de tres L’educació cultural pot animar les persones a aprendre 
maneres depenent del rol que adopta l’expressió artística aspectes del seu patrimoni cultural i a interessar-se per 
en cadascuna: les diferents formes d’art contemporani i tradicional 
1. E ducació per a l’art, vist des de la perspectiva de la (l’educació artística en un sentit estricte) i pot, també, 
formació professional i la promoció del talent jove, que tematizar la cultura quotidiana (educació cultural en 
constituirà les generacions d’artistes del futur. el sentit més ampli) com a font i recurs per al present i 
2. E ducació en art, enfocat des de l’òptica d’animar totes futur.
les persones a fer servir les seves aptituds artístiques La pregunta, per tant, té moltes respostes. Per a 
per a expressar-se a través de l’art o per a apreciar-lo. visualitzar-ho d’una manera més clara i en el cas d’haver 
3.  Educació a través de l’art, és a dir, utilitzar l’art per de prendre una decisió, la taula següent pot ajudar a 
a altres finalitats, com, per exemple, provar diferents situar una activitat concreta en un determinat àmbit i 
estils d’aprenentatge o ser creatiu en altres camps no veure quins agents n’han quedat fora.
relacionats directament amb l’art. Finalment, m’agradaria afegir, si m’ho permeten, un 
Els tres enfocaments són igual de legítims i, a més, petit matís a la pregunta. Es parla de sinergies entre 
tots poden tenir lloc en contextos formals, no formals i dos camps, però la pregunta només planteja el rol que 
informals a escala local, regional i nacional. L’educació exerceix un dels camps sobre l’altre i no viceversa. És 
“per a”, “en” i “a través de” l’art és present a les escoles interessant perquè, en general, tendim a pensar de 
64 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
ENFOCAMENT
ÀMBIT
PER A L’ART EN L’ART A TRAVÉS DE L’ART
NI
Formal A
RA
R
MP
O
TU E
CU
L NT
 O
No formal - CT L-
AR NA
CI
O
DI
Informal RAT
Taula dissenyada per l’autor
manera unidireccional i probablement per aquesta nivell normatiu, des del punt de vista ètic o religiós; un 
raó el paper que té l’educació en l’art ni tan sols es nivell instrumental, pragmàtic i tècnic, des del punt de 
planteja. Tanmateix, això ens permetria descobrir noves vista polític; i fi nalment, i no pas menys important, des 
pràctiques artístiques innovadores que s’adaptessin al d’un nivell simbòlic, a través de l’art. De vegades, o amb 
context social i polític del moment. relativa freqüència, hi ha discrepàncies entre aquests 
nivells, però no podem ometre’n cap i hem de cercar 
Quina importància té l’educació artística en les solucions als confl ictes.
agendes internacionals i, en concret, en els Objectius 
de Desenvolupament Sostenible? Com contribueix l’educació artística a promoure valors 
Tots els agents implicats en aquest camp, a escala com la convivència, la inclusió, la participació i el 
mundial, són conscients de l’important i indispensable rol compromís cívic en el context local?
de l’educació en general (no de l’educació artística) per Avui dia, qualsevol persona podria contestar a la pregunta 
a la implementació dels Objectius de Desenvolupament amb innombrables experiències personals. Tothom coneix 
Sostenible. En aquest sentit, la UNESCO està algun exemple de bona pràctica a la seva ciutat, poble o 
acabant de matisar el concepte EDS (Educació per al localitat. Per tant, jo em referiré solament a un tema en 
Desenvolupament Sostenible) amb un suport i esforç concret: l’estil de vida. A parer meu és molt convincent, 
enormes. S’inverteixen molts recursos locals, regionals, perquè aborda aspectes col·lectius i individuals d’una 
nacionals i internacionals en aquest camp que és crucial manera molt interessant. Es pot parlar de l’estil de vida 
per al nostre futur. d’una persona, d’una comunitat, d’una societat o d’un 
Curiosament, pel que fa a l’educació artística, sempre període històric, de diferents sistemes econòmics i polítics 
hi ha hagut una bretxa bidireccional entre els camps de o de subcultures; tots i cadascun d’aquests elements 
desenvolupament sostenible i les arts. D’una banda, el generen un estil de vida concret. Precisament, aquesta 
professorat d’educació artística té por que s’abusi de diversitat ens ensenya que l’estil de vida es pot configurar 
l’art i de la seva funcionalitat amb fi nalitats persuasives, de maneres molt diferents. Ser conscients de la nostra 
comercials o propagandístiques. Aquesta sensibilitat pròpia relativitat és sempre un bon punt de partida.
davant de l’adoctrinament està molt estesa, fi ns i tot Per al professorat d’educació artística és essencial 
quan és per una bona causa i és èticament acceptable. tenir en compte que l’estil de vida sempre es crea i es 
D’altra banda, els qui estan a favor de l’Educació per al regeix bàsicament per uns principis estètics que cada 
Desenvolupament Sostenible (EDS) adopten generalment persona tria i combina a la seva manera per a modelar 
uns enfocaments “més seriosos”: desconfi en de l’art, que un estil personal que, en certa manera, pensa que és 
consideren un luxe, un extra que en realitat no aporta res atractiu. L’estil de vida és un projecte estètic i, per tant, 
d’essencial a l’EDS. és un tema molt interessant des del punt de vista de 
Des del meu punt de vista, tenint en compte que l’educació visual i plàstica, perquè inclou des de disseny 
ens referim a alguna cosa que els éssers humans fan de moda, disseny de productes alimentaris, interiorisme, 
o coneixen com a “cultura” i considerant, a més, que arquitectura i planifi cació urbana, fi ns a la manera de 
l’art és un camp específi c de la cultura que els éssers moure’ns, de comportar-nos, la nostra aparença, el 
humans han desenvolupat a través del temps com pentinat, etc.
una narrativa, un símbol i un refl ex de l’exploració El més destacable de l’estil de vida és el seu 
experimental, és evident que hi ha una clara connexió extraordinari poder d’identifi cació: es tracta sempre “del 
amb el Desenvolupament Sostenible. Com a éssers meu” o  “del nostre” estil de vida i es contempla amb ulls 
humans, abordem el futur des de diferents nivells: un “crítics” l’aparença “dels altres”.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 65
Reprenent el fil de l’aspecte individual-col·lectiu, es 
podria pensar en un projecte educatiu on nens i nenes, 
joves i persones adultes debaten sobre quin hauria de 
ser “l’estil” o “la imatge” de la seva comunitat (ja sigui 
d’una gran ciutat o d’una població petita). Desenvolupar 
i modelar un estil col·lectiu exigeix creativitat, estar 
obert a noves alternatives i prendre en consideració, 
inesperadament, unes maneres de pensar totalment Projecte d’educació artística que ha ajudat a frenar la migració de la 
diferents; exigeix, també, transparència, justificació població, Corea del Sud
raonable, tolerància davant d’altres punts de vista, etc. 
En definitiva, necessitem pensament artístic. Un projecte 
així permet, d’altra banda, promoure la participació d’una 
manera lúdica. És ben sabut que la participació en aquest 
context és un dels grans reptes que afronten totes les 
comunitats.
Quins criteris de qualitat han de complir els projectes  
i programes d’educació artística? Hi ha grans 
diferències entre l’educació formal i no formal en 
aquest aspecte?
Pel que fa a l’escepticisme de l’educació artística envers 
l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS), hi ha 
tres criteris de qualitat que són decisius:
1.  Prohibit mostrar intransigència (no adoctrinar) en 
considerar posicions diferents i controvertides. En 
presentar el projecte en el context d’altres temes 
controvertits relacionats amb les ciències, la cultura i 
la política, les opinions es relativitzen i el jovent ha de 
poder desenvolupar el seu propi punt de vista. Gueto Classics és un projecte que ofereix experiències musicals al 
2.  Permetre al jovent generar les seves pròpies reflexions jovent de l’assentament informal de Korogocho, un barri perifèric de 
sobre les situacions polítiques. Nairobi. Les activitats consisteixen a ensenyar als infants i joves a tocar 
instruments musicals clàssics, i també a llegir i interpretar partitures de 
3.  Promoure les dimensions lúdica, creativa i oberta que Beethoven i Mozart, entre altres compositors.
marquen el caràcter del projecte.
L’estil de vida és un exemple que palesa clarament com 
aquests criteris de qualitat es poden dur a la pràctica, 
sobretot quan es tracta d’objectius com aconseguir una 
societat pacífica, inclusiva i participativa.
Pel que fa a la segona pregunta, no hi ha cap diferència 
entre educació formal i no formal en aquest aspecte. 
Les diferències estan en els tres enfocaments que s’han 
esmentat al principi. L’educació per a l’art se centra 
principalment en els resultats; és el cas, per exemple, de 
la “interpretació” o les produccions dels talents joves 
en el seu camí cap a esdevenir artistes professionals. 
Els processos (i no pas els resultats) són essencials 
en l’educació en art, i això passa tant en els entorns 
formals com en els no formals. L’educació formal (a 
les escoles) prioritza la consecució d’uns objectius 
educatius generals, encara que aquest enfocament 
no es limita exclusivament a aquest àmbit. Per la seva L’artista Abd Elmohsin va iniciar un projecte en una comunitat  
part, l’educació a través de l’art aborda competències del llac Burullus, un llac d’aigua salobre del delta del Nil, a Egipte.  
transferibles. Els grans objectius (“per a”, “en” i “a través Es va convidar diferents artistes a fer obres pictòriques als espais 
de”) són els que defineixen la importància dels criteris, públics comunitaris, als murs, portes i vaixells de pesca. Al cap de 
molt poc, els infants i les dones també van començar a pintar les 
no pas els àmbits en què es desenvolupen. seves cases.
66 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
Vostè també ha fet treballs de recerca sobre la inclusió 
de la perspectiva de la diversitat cultural en l’educació 
artística; què implica això en la pràctica?
Hem recollit exemples“d’educació artística des de la 
diversitat” arreu del món, i en una segona fase, a Europa, 
concretament. Actualment, tenim una idea clara del que 
significa aquest concepte i, en conseqüència, podem 
afirmar que ja no es pot parlar només d’interculturalitat, 
perquè hi ha altres aspectes transculturals i multiculturals 
que també han de ser tinguts en compte.“L’educació des Art + clima = Canvi, festival a favor d’un compromís social per a un 
de la diversitat” es pot fraccionar en unes dimensions canvi d’actituds que aplega artistes i investigadors i especialistes en 
específiques, que ens han permès crear un patró per a medi ambient i clima, organitzat per CLIMARTE
poder analitzar i entendre la pràctica. La taula següent 
serveix per a il·lustrar breument com es desenvolupa 
l’anàlisi a través de les diferents dimensions:
De l’anàlisi es desprèn que els conceptes varien molt Tenint en compte els treballs de recerca que ha dut a 
en les diferents regions del món, pel fet que els reptes terme a Europa i a escala internacional, quins trets 
també són molt diferents. Un model com l’exposat destacaria de la relació entre les polítiques educativa i 
no sols ens permet entendre aquestes diferències, cultural?
sinó comentar-les amb companys i companyes de Avui dia a molts països s’observa la tendència a polititzar 
feina d’arreu del món utilitzant un llenguatge comú. cada vegada més l’educació artística. Després del final 
Trobar un llenguatge comú de comunicació a les de la Guerra Freda, tot apuntava cap a la convergència. 
xarxes internacionals suposa, des de sempre, un gran No obstant això, les tensions i conflictes han anat 
desafiament. augmentant a escala mundial, tant dins d’un mateix país 
Hi ha una actitud de reconeixement i respecte per 
“l’altre” i es considera “l’altre” d’igual a igual?
(Reconeixement de “l’altre”)
SÍ NO
TRANSCULTURALITAT INTERCULTURALITAT
SÍ Aprendre els uns dels “altres” Ser conscient de “l’altre” i  
La cultura local tenir-lo en compte
Participació
s’ha d’enriquir Ciutadania global Sensibilització
amb la interacció 
cultural?
MULTICULTURALITAT CULTURA DOMINANT
(Obertura als 
altres) Fer alguna cosa pels altres,  Connectar i assimilar “l’altre”  NO ajudar-los en la cultura local
Empoderament Prevenció
Assimilació
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 67
SUSTAIN IT! (Allarga’l!) Un laboratori artístic de Berlín va engegar el En una acció conjunta i creativa, els antics veïns d’una desapareguda 
projecte ART TO STAY (Art de quedar-se), que girava a l’entorn de la favela de Belo Horizonte, demolida a causa d’un boom immobiliari, van 
moda del “cafè per a emportar-se”. Estudiants i artistes van investigar reconstruir els seus espais perduts (i la seva forma de vida) en forma 
sobre aquesta tendència i van concloure que es tractava d’una manera d’una maqueta a gran escala.
d’estar a l’última, ser actiu, jove i no perdre el temps. El treball va 
consistir a capgirar-la, promovent els hàbits de prolongar i gaudir del 
cafè. Del “per a emportar-se” a “l’art de quedar-se”.
com entre països, la qual cosa implicarà nous reptes. L’educació artística, com ja s’ha definit, és una disciplina 
Hem parlat únicament de la diversitat cultural, però el transversal que afecta sempre diferents ministeris i això 
canvi climàtic i els nous moviments migratoris apunten a exigeix un replantejament de les polítiques.
convertir-se en els principals reptes que desencadenaran Més enllà de les recomanacions habituals, seria 
nous conflictes polítics. d’allò més útil poder conèixer els camps amb els 
L’educació artística i cultural no pot escapar a quals, encara que no s’hi treballi directament, hi ha 
aquesta evolució mundial. Amb vista al futur, sembla una relació de col·laboració. La persona responsable 
que “l’educació a través de l’art” adquirirà molt més d’assumptes socials hauria de treballar durant un mes 
protagonisme, vist des d’un angle polític. Molts països en el departament de cultura. D’altra banda, la persona 
reconeixen el potencial de l’educació artística per a responsable de cultura hauria de treballar en planificació 
afrontar els nous reptes i, en conseqüència, les polítiques urbanística, i així en tots els àmbits. Només tenint una 
que apunten cap a la cohesió social la promouen cada idea clara de com es treballa en les altres àrees es podrà 
vegada més. Les polítiques socials, nacionals, educatives aconseguir una col·laboració eficient. Per a aquesta 
i culturals han d’anar de bracet, i hi ha molts exemples mena d’educació permanent (com jo en diria) calen 
de bones pràctiques que ho demostren en el camp de programes de suport, i també moderadors/formadors.
l’educació intercultural i de la participació de la joventut. En l’àmbit internacional, el tema és més complex: des 
Tanmateix, el que sobretot ha faltat fins ara és la de l’obtenció de visats dels artistes del sud per a poder 
integració de l’educació artística en la política exterior o viatjar a Europa o Amèrica del Nord, fins a la necessitat 
transnacional. En aquest sentit, ens podríem remuntar d’un llenguatge comú que faciliti la comunicació i la 
a vells costums i fer referència, per exemple, a les col·laboració. En aquest sentit, cal destacar l’informe 
col·laboracions internacionals entre ciutats, programes L’educació artística al món: anàlisi comparativa vuit anys 
d’intercanvi culturals, trobades de joves, etc. En després de l’Agenda de Seül1, en el qual, per primera 
l’actualitat, tots aquests conceptes necessiten un vegada en el món, es recullen i s’interrelacionen resultats 
replantejament. Els nous reptes exigeixen nous formats sobre aquest tema. 
i per a això és necessari comptar amb el suport polític. 
Desafortunadament, les temptatives en aquest terreny Pel que fa concretament al paper de les ciutats, com 
encara són molt poc sòlides. poden contribuir els governs locals a una agenda 
artística, cultural i educativa?
Quins són els principals reptes que planteja una En els últims anys hem estat a Belo Horizonte (Brasil), 
integració més gran de les polítiques en aquestes a Yaoundé (Camerun), al petit municipi italià de Poggio, 
àrees? a Singapur i a Riga (Letònia), col·laborant amb agents 
És important establir una diferenciació entre els àmbits 
internacional i nacional. A escala nacional, el principal 
problema a pràcticament tots els països continua essent, 
1. Publicat al volum 5 d’International Yearbook for Research in Arts 
probablement, la separació de la cultura i l’educació Education (anuari internacional de recerca en educació artística), Waxman 
en diferents departaments o àrees de responsabilitat. Verlag, 2018.
68 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
EDUCACIÓ ARTÍSTICA I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Dimensió Dimensió Dimensió Dimensió
mediambiental Social Cultural Econòmica
Ex. Ex. Ex. Ex.
12 Consum i 10.2; 16 Inclusió 4 Educació 8.6 Feina
producció 5 Igualtat (de 4.7 Aportació de la 8.9 Turisme
11.1/3/7 gènere) cultura (llegat) 9.5 Innovació
Assentaments 16 Pau 4.7/12.8 Estil de 
vida
11.4. Patrimoni
locals i, a partir d’aquestes experiències internacionals, acció transversal en la qual els departaments d’educació, 
hem pogut identifi car quines són les necessitats en cultura, assumptes socials i planifi cació urbanística han 
aquest àmbit. Abans de res és fonamental desenvolupar de treballar conjuntament.
un model sòlid que s’adapti perfectament a la situació 
local i que estigui elaborat conjuntament amb els agents Podria citar-nos algun exemple pràctic?
locals. Sembla molt fàcil, però no és ho és gens. Per a Tots coneixem exemples de bones pràctiques a les 
elaborar aquests models partim de la base dels diagrames nostres ciutats enfocades a connectar cultura, educació i 
relacionals. En un projecte de recerca internacional desenvolupament social. No obstant això, aquesta vegada 
l’objectiu de la qual era establir ponts entre l’educació ens avançarem i explicarem una experiència de Bogotà de 
artística i cultural i els Objectius de Desenvolupament l’any 2015. L’Ajuntament de Bogotà va implementar dos 
Sostenible (ODS), vam elaborar un model que ha servit projectes en dos barris que aleshores eren molt pobres: 
de document de referència. Pot semblar confús, però en El Nido i CLAN. En tots dos projectes es van dissenyar 
realitat és força senzill. espais protegits i no violents a través d’activitats 
En l’educació artística podem destacar quatre relacionades amb l’educació artística. Es tracta d’un dels 
dimensions relacionades amb la sostenibilitat: molts exemples de bones pràctiques de desenvolupament 
mediambiental, social, cultural i econòmica, les quals es comunitari a través de la cultura i l’educació.
poden relacionar amb els Objectius de Desenvolupament En aquest cas, a més, hi ha un factor afegit. Es va 
Sostenible (representats per les icones) i els subobjetius celebrar un gran congrés sobre aquests projectes 
especifi cats en els requadres. que va comptar amb l’assistència de més de vuit-
En funció de la situació concreta en cada ciutat, cents participants de Bogotà i de diversos experts 
s’estableixen les prioritats i es trien els àmbits que internacionals que van ser convidats com a observadors 
necessiten més atenció: turisme, patrimoni cultural, per a avaluar aquests programes in situ. Per qüestions 
diversitat en l’educació, pau, consum, etc. Els dirigents de temps, una anàlisi exhaustiva era inviable i, per tant, 
polítics i els agents col·laboradors han d’establir les no es podia fer la típica valoració del pla estratègic en 
prioritats d’acord amb els respectius contextos locals. A funció d’aportacions, processos i resultats, sinó que 
partir d’aquest plantejament de base es desenvoluparan es va optar per una fórmula diferent i innovadora de 
la política d’educació artística i altres mesures retroalimentació que va funcionar a manera d’avaluació 
específi ques. És important assumir que es tracta d’una formativa. Leonardo Garzón Ortiz, un company que viu a 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 69
Bogotà, Larry O’Farrell, del Canadà, i jo vam aconseguir A Nairobi, Kenya, un altre projecte s’ha centrat en 
crear el perfil dels projectes de Bogotà a través d’un la formació vocacional. En aquest cas, en una escola 
model de categories molt similar al que s’ha exposat de música d’una barriada pobra, el jovent ha tingut 
més amunt, basat en les quatre dimensions. Vam tenir l’oportunitat de desenvolupar les seves competències 
l’oportunitat de compartir i discutir junts les nostres i actituds a través de la música, i això els ha ajudat, 
valoracions i tots coincidirem que el projecte CLAN també, a l’hora de trobar feina. Hi ha dos altres exemples 
prioritzava la dimensió cultural, seguida molt de prop per d’Alemanya i Nova Zelanda que adopten un enfocament 
la dimensió social, i atorgava molta menys rellevància a diferent, relacionat amb un canvi d’actituds davant la 
la dimensió econòmica2. destrucció mediambiental des d’una aproximació lúdica. 
S’ha esmentat anteriorment la necessitat de cercar un Espero que molt aviat puguem publicar els resultats 
llenguatge comú en la col·laboració internacional, i en d’aquestes iniciatives. De moment només puc dir que 
aquest sentit aquesta experiència va ser tot un èxit: es funcionen!
va aconseguir un llenguatge comú de comunicació per 
a establir el diàleg entre els observadors externs i els Vostè col·labora amb diferents xarxes internacionals. 
agents locals. Aquests processos necessiten el suport Tenint en compte que les competències i tendències 
de les polítiques locals interessades a avançar en el educatives i culturals són, en general, molt diferents 
desenvolupament dels seus programes. a tots els països, per què creu que és tan important 
fomentar la col·laboració internacional en aquest 
Ens podria explicar altres exemples de bones àmbit?
pràctiques en l’àmbit de l’educació a través de l’art? La pràctica diària demostra que els avenços importants 
El projecte de recerca a escala mundial que va desembocar en els àmbits polític i econòmic sempre tenen lloc sobre 
en el model mostrat anteriorment –les quatre dimensions el terreny, però sorgeixen en contextos transnacionals i hi 
en relació amb els Objectius de Desenvolupament estan molt influïts. Això és així en tots els àmbits, també 
Sostenible– ha proporcionat pràctiques molt interessants. en la cultura, l’art i l’educació. Pensem, per exemple, en la 
A Corea del Sud, per exemple, les activitats relacionades gran influència que l’estudi internacional PISA, de l’OCDE, 
amb l’educació artística dutes a terme en una regió ha tingut sobre els sistemes educatius de tot el món, o 
molt amagada han contribuït a frenar la migració de la en la influència de les biennals en el desenvolupament 
població. A Egipte, les activitats artístiques han ajudat els de les arts visuals. Així, doncs, moltes coses tenen lloc 
habitants d’una petita comunitat pesquera a identificar-se simultàniament en espais locals i globals.
amb el seu municipi. De la mateixa manera, al Brasil, una Passa el mateix en el procés de desenvolupament 
acadèmia d’art ha obert noves perspectives als habitants de les persones. És interessant d’observar, també en 
desplaçats d’una favela. En els tres exemples citats, el aquest terreny, l’oscil·lació constant que es produeix 
principal focus d’interès és el desenvolupament de la entre la diferenciació i les acotacions, d’una banda, i les 
comunitat, la ciutat i la zona rural. tendències i absorcions, de l’altra.
Les xarxes internacionals són plataformes on té 
lloc l’intercanvi d’idees d’una manera col·laborativa i 
pacífica, la qual cosa fa que l’oscil·lació esmentada sigui 
útil i efectiva. Aquestes plataformes faciliten l’estudi 
2. Larry O’Farrell, Leonardo Garzón Ortiz i Ernst Wagner, ‘The Bogotá dels desenvolupaments generals i la reflexió conjunta, 
Experience: Pre-testing Proposed Dimensions for the Evaluation of Arts 
Education’. Dins de: International Yearbook for Research in Arts Education - i per aquest motiu és tan necessària la col·laboració 
Vol. 4/2016, Munic/Nova York (Waxmann), p. 41-51 internacional. 
Experiències
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 71
EXPERIÈNCIA
Gunsan: una ciutat de  
patrimoni cultural modern
i formació permanent
Yang Keonseung i Yungjae Jang
Divisió d’Educació i Recursos Humans de l’Ajuntament de Gunsan
Malgrat la seva riquesa patrimonial, la ciutat de Gunsan, que va obrir 
el seu port el 1899, va tenir una forta recessió econòmica a causa 
de la desafecció ciutadana provocada per la degradació de les zones 
residencials. No obstant això, la ciutat ha renascut i s’ha convertit en 
una atractiva destinació turística coreana en combinar la preservació 
del seu patrimoni cultural modern amb l’activitat turística, i ho 
ha aconseguit a través de la participació ciutadana i la formació 
permanent.
Gunsan: una ciutat on coexisteixen passat, 
present i futur
Des de l’obertura del seu port, el 1899, Gunsan ha 
esdevingut l’epicentre de la història i la cultura modernes 
de Corea. Destaca pel seu port comercial internacional i 
la presència d’indústries capdavanteres dels sectors de 
la construcció naval i de l’automoció, té una població de 
272.645 habitants i ocupa una àrea de 681,15 km2 i un 
total de 63 illes petites i grans.
Gunsan és la ciutat central del Projecte Saemangeum, un 
pla nacional de recuperació de terres que ha comportat 
la construcció del dic més llarg del món, de 33,9 km de 
longitud, com també la posada en marxa d’un projecte 
d’edificació a gran escala que inclou la construcció 
d’un aeroport, ports i complexos industrials sobre una 
superfície de 409 km2 de terreny guanyats a la mar.
L’àrea de Gunsan comprèn zones industrials i comercials, 
àrees agrícoles i pesqueres, l’antic centre històric i el nou 
centre urbà, i constitueix un peculiar model de metròpolis 
on passat, present i futur coexisteixen en harmonia.
El dolorós passat de Gunsan
El 1899, Gunsan es va veure forçada pel Japó a obrir el 
seu port a altres països, fet que va precedir i anunciar 
el dolorós període d’ocupació japonesa (1910-1945) i 
d’explotació dels seus recursos naturals, especialment 
aliments (arròs). Després de l’alliberament, el 1945, els 
llocs que constituïen el llegat cultural d’aquella època 
van quedar abandonats i seriosament deteriorats, i 
72 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
Es mereix ser 
Patrimoni històric i preservat per a 
cultural modern generacions Preservació 
futures (recursos 
històrics)
Economia local  Migració 
en recessió de la població 
Una ciutat  
dinàmica i històrica 
de turisme  
cultural
Degradació de les  Exigeix treballs 
zones residencials de millora
Renovació zones
Interès de la  Participació residencials
ciutadania per la  voluntària
formació permanent de la ciutadania
molts joves van decidir abandonar la ciutat a causa de la En el centre d’aquest projecte es troba el principi de 
degradació de l’entorn. la ciutat educadora: “La ciutat pertany a les persones”, 
Amb la construcció del centre urbà nou, els antics i en aquest sentit el projecte destaca pel fet de ser 
districtes de negocis també van anar quedant abandonats una iniciativa de participació ciutadana, en la qual la 
i es va repetir, d’aquesta manera, el cercle viciós. ciutadania, experts, grups d’artistes i l’administració 
local treballen junts amb l’objectiu de millorar l’entorn 
Antecedents del Pla de preservació del patrimoni residencial i la qualitat de vida del municipi.
cultural modern
A l’àrea de Gunsan hi ha 172 llocs històrics que formen Característiques del Pla municipal de preservació 
part del patrimoni cultural modern i reflecteixen la del patrimoni cultural modern
història de l’explotació colonial i el patiment de la població El Pla de preservació del patrimoni es pot resumir en els 
durant el període d’ocupació japonesa. punts següents:
Durant aquest període, l’àrea residencial japonesa va • L’Ajuntament de Gunsan cataloga 172 edificis que 
concentrar tota l’activitat comercial i va esdevenir el conformen el patrimoni cultural i històric modern de 
centre neuràlgic de la ciutat. Després de l’alliberament, la ciutat i, en comptes de desmantellar-los, opta per 
el 1945, la zona es va convertir en un important districte rehabilitar-los per a fer-los servir com a espais educatius 
administratiu, comercial i financer. No obstant això, la per a les generacions futures.
zona d’activitat empresarial aviat va entrar en declivi a • El Centre de Suport a la Regeneració Urbana, gestionat 
causa de l’èxode de la població que va provocar la falta principalment pel Consell de Veïns/es, promou la 
d’infraestructures i la construcció d’un centre urbà nou. participació ciutadana en el projecte.
El 1993, el Govern de la República de Corea era partidari • Durant el procés de disseny del Pla de preservació del 
d’eliminar el patrimoni cultural històric i erradicar els patrimoni, l’Ajuntament de Gunsan recull les opinions de 
vestigis del colonialisme japonès. L’Ajuntament de la ciutadania i fa les gestions pertinents per a facilitar la 
Gunsan, tanmateix, després de llargues deliberacions participació ciutadana en la gestió municipal.
va optar per la via contrària, és a dir, preservar els llocs • De manera paral·lela i a fi de dinamitzar l’economia 
històrics i utilitzar-los com a centres de memòria històrica local, l’Ajuntament dona suport a la creació d’empreses 
i espais educatius per a les futures generacions. L’any innovadores i de cooperatives, ofereix serveis de 
2009 s’inicia una enèrgica campanya per a promoure la consultoria per part d’experts i reorganitza els mercats 
rehabilitació de l’antic i deteriorat centre històric. A més, tradicionals.
amb vista a impulsar el sector turístic, es creen noves • Des que va entrar a formar part de l’Associació 
infraestructures, com el Museu d’Història Moderna de Internacional de Ciutats Educadores (AICE), l’any  
Gunsan. 2007, l’Ajuntament de Gunsan ha impulsat altres 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 73
Participació ciutadana en la creació d’elements artístics
polítiques de suport, com el Festival d’Aprenentatge de l’entorn en connexió amb els espais del patrimoni 
Permanent i el Programa de formació permanent. cultural modern.
L’empoderament de la ciutadania s’assoleix a través • Divisió d’educació: la seva missió és incentivar la 
de la formació, i es crea un efecte sinèrgic amb la seva participació ciutadana a través de programes de 
participació en el Pla de preservació del patrimoni formació permanent, com Delivery Lecture (programa 
cultural modern. de conferències especialitzades sota demanda) i Happy 
Learning Center (centre de formació permanent) i, 
Convivència harmònica de l’economia local amb alhora, promoure la formació de formadors d’aquests 
l’art tradicional programes.
Amb el Pla de preservació del patrimoni històric i cultural 
a través de la formació permanent, l’Ajuntament de D’altra banda, la ciutat de Gunsan ha estat triada com 
Gunsan també es proposa dinamitzar l’economia local a escenari per al rodatge de moltes pel·lícules, fet que 
combinant l’art tradicional amb el sector turístic. Es creen palesa que té les portes obertes del seu patrimoni cultural 
diferents departaments amb l’objectiu de potenciar la modern a la indústria cinematogràfica.
col·laboració i les sinergies:
• Divisió d’economia: responsable de dinamitzar les zones Conservació del patrimoni històric modern
comercials i els mercats tradicionals, basant-se en dades L’Ajuntament de Gunsan ha rehabilitat 172 edificis 
estadístiques. històrics del centre urbà antic (bancs, duanes,  
• Divisió d’art i cultura: encarregada de fomentar la temples, habitatges d’estil japonès, etc.) que formen  
revitalització de la cultura tradicional de la regió, part del dolorós període d’ocupació japonesa, i els ha 
establint sistemes de gestió del patrimoni cultural convertit en espais educatius per a les generacions 
tangible i no tangible i constituint grups artístics formats futures.
per ciutadanes i ciutadans voluntaris. Del 2009 al 2014, el Govern local va engegar i aplicar 
• Divisió per a la promoció turística: té com a objectiu el Pla de creació de la ciutat cultural moderna, per a 
activar el sector turístic a través de l’organització de catalogar els edificis de construcció moderna, i l’any 2015 
diferents esdeveniments relacionats amb el patrimoni es va establir un pla municipal de gestió i preservació del 
cultural modern i tradicional, com Nit Cultural (Yahaeng patrimoni cultural, en col·laboració amb experts de l’àmbit 
Night) i el Festival Viatge en el Temps de Gunsan (Gunsan de la cultura tradicional.
Time Travel Festival). El llegat de l’època colonial japonesa també s’ha utilitzat 
• Divisió per a la regeneració urbana: es crea el Centre per a impulsar projectes relacionats amb el turisme 
de Suport a la Regeneració Urbana per a facilitar la cultural que han millorat les infraestructures tant per als 
participació ciutadana i promoure polítiques de millora turistes com per als habitants de la regió.
74 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
Festival Viatge en el Temps Programa de formació cultural
L’Ajuntament de Gunsan ha donat visibilitat al seu efectes de la gentrificació, que obliguen el veïnat de la 
patrimoni cultural a través de diferents iniciatives, com zona a anar-se’n.
els cursos de formació sobre història moderna i patrimoni Actualment, l’Ajuntament de Gunsan afronta una època 
cultural, concerts celebrats en espais històrics i diferents de grans reptes a causa del tancament de les drassanes 
activitats culturals i artístiques dirigides a l’alumnat i fàbriques d’automòbils, que fins ara eren la base de 
d’educació primària, que és la base del projecte d’educació l’economia de la ciutat. A fi de revitalitzar l’economia 
al llarg de la vida. local i evitar el trasllat del capital a altres províncies, el 
A més, l’administració ha engegat un projecte educatiu Govern local ha emès i posat en circulació una moneda 
sobre el patrimoni cultural que consisteix en un recorregut local per un valor total d’aproximadament 55 milions 
guiat per 29 llocs i monuments històrics situats a prop d’euros. Aquesta mesura ha estat molt ben rebuda per 
de Gunsan, amb la col·laboració de guies que ofereixen la ciutadania, que ja n’ha adquirit un 92%. L’Ajuntament 
explicacions sobre el valor històric dels llocs visitats. planeja emetre 150 milions d’euros més d’aquesta moneda 
i habilitar un sistema de pagament a través del telèfon 
Festivals sobre història i cultura modernes mòbil.
• Festival Viatge en el Temps de Gunsan (Marca comercial: D’altra banda, s’ha posat en marxa una iniciativa 
Viatge als anys 30) anomenada Cafè Cultural (Visiting Village Culture Cafè 
A quest festival se celebra des del 2013 cada any, durant Project) amb la finalitat d’empoderar la ciutadania, 
el mes de setembre, i consisteix a reproduir escenaris reactivar l’economia local i generar feina. El pla consisteix 
culturals i dels carrers de Gunsan que recreen el període que un professor o professora es desplaça a un petit 
de colonització japonesa dels anys 30. Aquests escenaris comerç on un grup de cinc o més persones podran gaudir 
són utilitzats com a espais educatius de les generacions d’un curs de formació i d’altres activitats culturals, amb el 
joves. El festival atreu cada any uns 500.000 turistes1. suport de l’administració local. Fins ara s’han dut a terme 
• Nit Cultural (Yahaeng) 250 sessions en 568 petits comerços i hi han participat 
 Des del 2016 es duen a terme diferents activitats 2.500 persones.
(mercats, espectacles, concerts, etc.) cada tarda i nit dels 
caps de setmana d’estiu, amb la participació de més de Conclusió
300.000 turistes que gaudeixen de l’oferta cultural que La preservació i gestió del patrimoni cultural modern és 
brinda el patrimoni històric de la ciutat2. un projecte de participació ciutadana de l’Ajuntament 
de Gunsan que està en curs i es duu a terme recollint les 
Els reptes que afronta Gunsan opinions de la ciutadania a través d’enquestes i reunions 
Malgrat tots els avenços que s’han assolit fins avui, el públiques.
Pla de preservació del patrimoni cultural modern i el Els membres del Govern de Gunsan creuen fermament 
creixement del sector turístic comporten alguns riscos, que una ciutat educadora és aquella que pertany a la 
com la pèrdua d’independència a causa de les inversions seva ciutadania i que la participació ciutadana és la font 
de capital estranger en la base de l’economia local i els d’energia que alimenta tota la ciutat. 
1. http://festival.gunsan.go.kr
2. https://culture-nightgunsan.kr
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 75
EXPERIÈNCIA
Oodi, la nova Biblioteca Central 
d’Hèlsinki: una oda a la cultura 
urbana i a l’aprenentatge
Tuula Haavisto
Directora emèrita dels Serveis Bibliotecaris i del Departament de Cultura de l’Ajuntament 
d’Hèlsinki
Amb la inauguració de la nova Biblioteca Central Oodi, l’Ajuntament 
d’Hèlsinki ha apostat per un nou concepte de biblioteca pública que 
s’estén a tota la xarxa de biblioteques de la ciutat. El rol tradicional 
de les biblioteques com a promotores del coneixement, la lectura i l’ús 
de la informació, s’ha ampliat per a incloure noves formes de treball 
col·laboratiu, ciutadania activa, suport a l’aprenentatge i alfabetització 
digital. Usuaris i visitants demostren la seva satisfacció fent servir 
aquests serveis cada vegada més activament.
La nova Biblioteca Central Oodi d’Hèlsinki, inaugurada Corea del Sud i Rússia, i també a diaris com The Guardian, al desembre de 2018, ha despertat un gran interès a The New York Times i The Washington Post. El col·lectiu 
tot el país, a més d’obtenir una gran visibilitat en l’àmbit més important, les usuàries i els usuaris de les biblioteques 
internacional, on ha aparegut als principals mitjans de d’Hèlsinki, també ha rebut aquest impressionant espai 
comunicació d’Itàlia, Portugal, Espanya, el Brasil, Malàisia, nou amb els braços oberts. Rares vegades un projecte 
Biblioteca Central Oodi © Maarit Hohteri
76 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
Al centre de la ciutat d’Hèlsinki hi faltaven espais per a les famílies. Des La biblioteca Oodi disposa de sales de videojocs i sales multimèdia 
de l’obertura de la nova Biblioteca Central Oodi, el desembre de 2018, © Jonna Pennanen
les famílies són un dels grups d’usuaris més entusiastes. © Risto Rimppi
de construcció d’un edifici públic nou que ha tingut 
un pressupost molt elevat ha estat aprovat amb tanta Durant els sis primers mesos de 
unanimitat. funcionament es van expedir 13.000 nous 
Visitants i habitants d’Hèlsinki donen fe de l’èxit d’aquest carnets de la biblioteca Oodi i un total de 
espai nou amb les seves visites: durant el mes de desembre 24.000 a tota la xarxa de biblioteques 
del 2018 van passar per la biblioteca 286.000 persones i el d’Hèlsinki, la qual cosa representa un 
15 d’agost s’enregistrava el visitant número dos milions de 
espectacular creixement d’un 64% respecte 
l’any 2019.
La biblioteca Oodi és el màxim exponent del nou rol de a l’any anterior. Les visites a les biblioteques 
les biblioteques públiques d’Hèlsinki i, segons les reaccions públiques d’Hèlsinki entre el gener i el 
de nombrosos convidats internacionals, el model que juny del 2019 van créixer un 42%: algunes 
planteja també pot ser transferible als seus contextos. Oodi biblioteques van rebre més visitants, d’altres 
és la resposta llargament esperada a moltes de les noves es van mantenir en les mateixes xifres i 
necessitats de la ciutadania actual1. molt poques van tenir un descens de visites 
A la ciutadania li agrada disposar d’un lloc de trobada, un respecte a l’any anterior. D’altra banda, el 
espai on pugui treballar i passar l’estona, adquirir noves servei de préstec va créixer un 6% (200.000 
competències i, per descomptat, llegir, encara que aquesta llibres).
activitat sembla que va de baixa. Identificar aquestes 
necessitats va ser un factor clau en el llarg debat polític 
previ a la decisió final de construir la biblioteca al gener 
del 2015, com també ho va ser la voluntat expressa de les Partint d’aquestes idees i necessitats, la nova biblioteca 
autoritats locals de promoure la inclusió i participació de s’ha ideat per a ser:
la ciutadania en tot el procés de planificació i de presa de • un espai públic obert i no comercial,
decisions del projecte des del començament. • una plataforma d’informació i capacitació amb vista a 
En dissenyar la nova biblioteca central, els responsables aconseguir una societat més funcional,
de la Xarxa de Serveis Bibliotecaris d’Hèlsinki van adoptar • una iniciativa cívica enriquidora, pensada per la ciutadania 
un nou enfocament: ampliar el rol històricament assignat a i per a la ciutadania,
les biblioteques públiques com a promotores de la lectura i • una casa de lectura del districte cultural de Töölönlahti,
l’alfabetització: “La biblioteca és un espai creatiu generador • un espai intel·ligent equipat amb tecnologia punta: tallers 
d’idees i de pensaments on, en compartir coneixements, de fabricació (fab lab), serveis virtuals, robots…
experiències i vivències, creem junts una nova societat • i una biblioteca per a experimentar amb els cinc sentits, 
cívica.” amb un programa nou cada dia.
1. El sistema de biblioteques públiques de Finlàndia en conjunt respon a 2. Al districte cultural de Töölönlahti es concentren diverses institucions 
diferents necessitats: pràcticament la meitat de la població, o fins i tot culturals situades en un  parc que s’estén a la vora de la badia del centre 
més de la meitat a la ciutat d’Hèlsinki, fa ús de manera regular de les de la ciutat. Entre aquestes institucions hi ha l’Òpera i Ballet Nacionals de 
biblioteques, ja sigui de manera presencial o a través dels diferents serveis Finlàndia, el Museu Nacional, la Sala Finlàndia, l’Auditori, el Teatre Municipal 
que s’ofereixen via internet. i una filial del Museu Municipal d’Hèlsinki.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 77
Serveis i Instal·lacions de la Biblioteca Oodi
El “Cel” de Llibres Una àmplia selecció de llibres i revistes en més de vint idiomes per a llegir a les 
instal·lacions o per a agafar en préstec.
La col·lecció té més de cent mil títols, incloent-hi música, videojocs, pel·lícules, etc.
Tallers i espais per a “crear” Espais equipats amb diferents eines professionals, des d'una estació de soldadura 
(markerspaces) fins a talladores làser, impressores 3D, sense oblidar les eines per als treballs manuals 
clàssics i les màquines de cosir.
Els espais de treball i les eines es poden fer servir lliurement o amb l’assistència del 
personal de la biblioteca. De manera regular s’organitzen tallers pràctics oberts al 
públic de totes les franges d’edats.
Sales d’estudi i de reunions Oodi ofereix un horari extensiu, i també espais oberts i agradables que es poden fer 
servir tant per a la feina individual com per a estudiar o per a fer classes grupals 
amb reserva prèvia de sales de diferents dimensions. Les instal·lacions disposen 
d'ordinadors, impressores, fotocopiadores escàner i connexió wifi.
Estudis de música Crear música des del principi fins al final (assaigs, enregistrament i producció) és 
possible en els diversos estudis i sales d'enregistrament que es poden reservar i que 
estan equipats amb taula de mescles, amplificadors i altres equips específics. Tant els 
equips com els instruments musicals es poden llogar amb el carnet de la biblioteca. 
També es poden fer concerts.
Sales de joc Oodi disposa de sales específicament adaptades i equipades per a gaudir de videojocs, 
disponibles amb reserva. També hi ha espais reservats als jocs de taula.
Esdeveniments, tallers i Els usuaris d'Oodi poden participar en una àmplia gamma d'esdeveniments i tallers, 
conferències assistir a conferències i inspirar-se amb les exposicions de videoart que s’hi fan 
periòdicament.
Serveis per als infants i les Oodi ofereix un espai per a relaxar-se i gaudir d’activitats en família.
famílies Els infants són benvinguts a tots els espais de l’edifici, que disposa d’una entrada 
accessible per a cotxets i cadiretes. A més, s’organitzen activitats gratuïtes com 
ara sessions de rondalles i cançons infantils, concerts i dies temàtics. La majoria 
d’aquestes activitats s’organitzen en col·laboració amb organitzacions i professionals 
de l’àmbit de la cultura infantil.
Cinema, punts d’informació La biblioteca també disposa d'un cinema (un auditori de 250 butaques), punts 
i zona d’esbarjo d'informació i atenció ciutadana, un espai de participació municipal i una zona 
d'esbarjo que consisteix en un espai obert de trobada per a les famílies amb infants on 
s'ofereixen activitats específiques.
Restaurants i cafeteries A Oodi hi ha dos restaurants i cafeteries situats al seu espai interior.
Aquests objectius no van ser elaborats només pel per exemple, van aportar idees pràctiques, com la creació 
personal bibliotecari i de l’administració pública, sinó que “d’àrees d’aparcament” en l’edifici per a poder-hi deixar les 
la participació ciutadana va ser un dels elements principals cadiretes i els cotxets dels nadons.
des del primer moment. Es van dur a terme unes vint L’èxit del procés participatiu ha despertat un profund 
iniciatives amb la finalitat d’implicar la ciutadania i futurs sentiment de pertinença i ha fet que la ciutadania 
col·laboradors en el procés de planificació. En una primera d’Hèlsinki se senti la propietària de la seva biblioteca.
etapa, durant els anys 2012-2013, es van recollir un total de Des de la seva obertura, la participació ciutadana continua 
2.300 somnis/visions de ciutadanes i ciutadans que feien sent la base del model de treball continuat d’Oodi.
referència a com imaginaven o volien que fos la futura 
biblioteca de la ciutat. Una vegada recopilat i analitzat, La nova Llei de biblioteques
aquest material va servir de base per a l’elaboració de vuit La biblioteca Oodi és el vaixell insígnia de la nova Llei 
informes temàtics que més tard van passar a formar part finlandesa sobre biblioteques (2016), els objectius de la qual 
del document oficial del projecte. Després d’haver recollit són promoure l’accés igualitari a l’educació i la cultura, l’ús i 
els “somnis” d’una manera molt general, les consultes disponibilitat de la informació, la lectura i l’alfabetització, la 
ciutadanes es van començar a centrar en temes més formació permanent, el desenvolupament de competències, 
concrets. Les famílies usuàries dels serveis bibliotecaris, i també la ciutadania activa, la democràcia i la llibertat 
78 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
d’expressió. Segons la nova llei, les funcions a exercir per Els serveis bibliotecaris municipals d’Hèlsinki: una 
les biblioteques públiques són les següents: xarxa dinàmica
• Proporcionar accés a materials, informació i continguts La xarxa de serveis bibliotecaris de la ciutat d’Hèlsinki està 
culturals. integrada per 37 biblioteques, dues biblioteques mòbils i 
• Conservar col·leccions versàtils i actualitzades. serveis per a hospitals i a domicili3. L’obertura d’un espai 
• Incentivar la lectura i la literatura. de les dimensions d’Oodi podria fàcilment haver anat 
• Oferir serveis d’informació, seguiment i suport en en detriment d’altres biblioteques; tanmateix el 2015 els 
l’adquisició i ús de la informació, com també altres responsables polítics van apostar per salvaguardar tota la 
capacitats versàtils. xarxa de biblioteques públiques, ja que és un dels serveis 
• Oferir espais per a l’aprenentatge, les activitats de lleure, més ben valorats per la ciutadania.
la feina i altres activitats cíviques. Oodi és una mena de laboratori d’experimentació  
• Promoure el diàleg social i cultural. de la xarxa. Els responsables de la xarxa municipal  
La nova llei també amplia l’àmbit d’actuació de les de biblioteques s’encarreguen que les experiències 
biblioteques de la lectura i l’alfabetització cap a la positives d’Oodi s’estenguin i apliquin a tota la xarxa. 
formació i la comunicació social. L’espai físic que ocupa la En aquest sentit, a Oodi s’ha establert un sistema de 
biblioteca és considerat un servei en si mateix, i les seves mobilitat laboral obert a qualsevol membre del personal 
instal·lacions ja no estan monopolitzades per prestatgeries que hi estigui interessat i els mètodes de participació 
i taules de lectura. ciutadana també s’apliquen a tota la xarxa de biblioteques 
Dues iniciatives finlandeses, Metso Live Music i públiques.
Novellikoukku, són dos bons exemples d’aquesta La ciutadania no ha deixat de freqüentar les altres 
nova manera de treballar, en línia amb la nova Llei de biblioteques d’Hèlsinki, perquè, igual que Oodi, continuen 
biblioteques. Metso Live Music és una iniciativa organitzada conservant la seva importància com a punts de trobada de 
pel Departament de Música de la Biblioteca Central cada barri: espais públics no comercials, oberts set dies a 
Metso de Tampere que consisteix a convidar i entrevistar la setmana amb una àmplia cobertura horària per a tota 
músics de prestigi reconegut. Les i els artistes convidats la ciutadania. Els usuaris aprecien el fet de ser rebuts a 
generalment estan de gira a Tampere, la qual cosa implica la biblioteca en qualitat de persones, en comptes de ser 
la col·laboració de la biblioteca amb altres esdeveniments etiquetats en un grup determinat com a “sèniors”, “joves”, 
culturals locals. Aquestes activitats són gratuïtes i “immigrants”, etc.
molt populars i per aquest motiu els músics que tenen 
programades actuacions a Tampere frisen per participar 
en el Metso Live Music. D’altra banda, Novellikoukku 
(“aficionats a les novel·les curtes”) és una proposta de la 3. Les biblioteques mòbils són els bibliobusos, un dels quals ha estat equipat 
Xarxa de Biblioteques d’Hèlsinki que consisteix en sessions especialment per al públic infantil. Els serveis bibliotecaris hospitalaris 
de dues hores de durada en les quals una persona llegeix proporcionen llibres de lectura als pacients i al personal d’aquests centres. 
Actualment, molts d’aquests serveis s’ubiquen en centres d’atenció a la gent 
relats curts prèviament seleccionats mentre d’altres fan gran. Els serveis a domicili acosten els llibres a totes aquelles persones que 
punt o ganxet i després comenten entre tots la lectura. per diverses raons no poden sortir de les seves llars.
Durant la primavera del 2019, les biblioteques d’Hèlsinki van organitzar 
Festival Metso de Música en directe, a la Biblioteca Municipal Central de catorze “cafès lingüístics” de periodicitat setmanal, en els quals 
Tampere. La jove artista Lisa, en contacte directe amb el seu públic.  van participar centenars de persones nouvingudes amb l’objectiu 
© Juhani Koivisto d’aprendre finès. © Satu Haavisto
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 79
Les biblioteques de la xarxa d’Hèlsinki ofereixen molts D’altra banda, les biblioteques públiques també 
programes destinats a la infància, i nenes i nens de consideren l’educació digital com a part de la seva funció, 
primària (a Finlàndia, a partir dels 7 anys d’edat) se solen especialment en el cas d’aquells col·lectius que no tenen 
quedar a la biblioteca que hi ha més a prop de la seva una connexió directa amb els continguts digitals a través de 
escola a la tarda, mentre els seus familiars encara treballen. l’educació, la formació o la feina. La xarxa de biblioteques 
També són l’escenari per a la celebració de debats públics, municipals d’Hèlsinki col·labora, en aquest sentit, amb 
perquè són considerades com un terreny neutral on es pot una associació anomenada Entre Ry, que ofereix formació 
debatre sobre els temes més polèmics. Els grups de lectura i assessorament en tecnologies de la informació i de la 
i els “cafès” de conversa en finès (perquè la població comunicació (TIC) per a persones adultes.
nouvinguda hi pugui practicar l’idioma) tenen sempre molta El Pla Estratègic del Govern Municipal d’Hèlsinki 
demanda i, d’altra banda, moltes biblioteques disposen (2017) estableix que “una de les principals funcions de 
d’espai per a exposicions que poden usar els artistes l’administració local és oferir uns serveis públics de qualitat 
amateurs, col·leccionistes i entusiastes i aficionats de la i crear les condicions necessàries per a poder gaudir 
història local. d’una vida agradable i estimulant”, i per a aconseguir-ho, 
Les biblioteques finlandeses són fidels al model totes les estratègies s’han de construir sobre la base dels 
tradicional de biblioteques públiques, el rol de les quals principis d’igualtat, no discriminació, cohesió social i unes 
és, des de sempre, promoure la lectura i l’alfabetització. formes d’actuació obertes i inclusives. El Pla d’Acció dels 
La competència pel temps lliure de les persones és molt Serveis Bibliotecaris Municipals adopta aquesta estratègia 
dura a causa de les temptadores ofertes d’internet i juntament amb la Llei de biblioteques per a servir la 
altres activitats digitals. En una era de múltiples canals ciutadania de la millor manera possible.  
de comunicació social, les biblioteques remarquen la 
importància de llegir narrativa i textos analítics. Una Referències
comprensió profunda del món exigeix altes dosis de • Llei de Biblioteques de Finlàndia (2016): https://www.finlex.fi/en/laki/
kaannokset/2016/en20161492
concentració que no s’aconsegueixen sense llegir • Els serveis bibliotecaris municipals d’Hèlsinki: https://www.hel.fi/
llibres sencers i articles o publicacions ben plantejats i kulttuurin-ja-vapaa-ajan-toimiala/en/services/libraries/
argumentats. El flux constant d’imatges visuals d’avui dia té • La Biblioteca Central Oodi d’Hèlsinki: https://www.oodihelsinki.fi/en/
• Pla Estratègic Municipal d’Hèlsinki 2017-21: https://www.hel.fi/helsinki/
avantatges, però no proporciona la mateixa base d’anàlisi en/administration/strategy/strategy/
que ofereix un bon text. A més, la lectura i la literatura • Ministeri d’Educació i Cultura (2016): Finlàndia és un país amb 
potencien infinitament la creativitat. un dels millors serveis bibliotecaris del món: https://minedu.fi/
documents/1410845/4150031/library+services/65df0ce2-685f-4c3c-
9686-53c108641a5c/Library+services.pdf
Les biblioteques d’Hèlsinki són accessibles a tota la ciutadania  
© Jonna Pennanen Espais equipats amb diferents eines professionals © Jonna Pennanen
80MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
EXPERIÈNCIA
EN RESiDÈNCiA. Creadors als 
instituts de Barcelona 
“Aquí hem trobat un espai  
per pensar”
Carles Giner i Camprubí
director d’EN RESiDÈNCiA, Institut de Cultura de Barcelona
Des del 2009, Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona proposa 
un espai de treball compartit entre artistes, alumnes i docents de centres 
públics d’educació secundària. Al llarg de tot un curs i dins l’horari lectiu, 
creadors i creadores de disciplines i generacions molt diverses desenvolupen 
un projecte artístic juntament amb un grup de joves, des de la ideació fins a 
la presentació pública.
Vincular cultura i educació a partir de processos realitzat un total de cent una residències en quaranta-dos 
de creació contemporània instituts de Barcelona (dues terceres parts dels centres 
EN RESiDÈNCiA va ser ideat i posat en marxa a partir públics d’educació secundària obligatòria de la ciutat). Els 
de la cooperació entre tres agents: el principal agent instituts són seleccionats per mitjà d’una convocatòria 
públic en l’àmbit cultural (l’Institut de Cultura de pública anual i els creadors són convidats pels equips 
l’Ajuntament de Barcelona–ICUB), el principal agent de mediació (comissariat i coordinació), els quals fan 
públic en l’àmbit educatiu (el Consorci d’Educació de funcions d’acompanyament dels processos de creació 
Barcelona–CEB, integrat pel govern local i pel govern al llarg de tot el curs. EN RESiDÈNCiA ha implicat una 
autonòmic) i l’associació A Bao A Qu, entitat situada en comunitat molt àmplia de creadors (115), docents (133), 
les interseccions entre cultura, creació i educació. EN adolescents de 12 a 16 anys (1.770) i d’equips de mediació 
RESiDÈNCiA va ser concebut des de l’acció conjunta, (13 equips, 30 persones).1
superant la tradicional separació entre el sistema cultural 
i el sistema educatiu, i posant en qüestió el model habitual Ideat i desenvolupat posant en valor les funcions 
de relacions entre ambdós sistemes: EN RESiDÈNCiA de mediació cultural i educativa
s’ha construït a partir d’una visió conjunta i compartida. EN RESiDÈNCiA s’ha concebut des de la convicció que 
Aquest “construir junts” ha atorgat una gran fortalesa al era necessària la implicació d’agents experts en el 
programa, que en pocs anys ha esdevingut un programa desenvolupament i acompanyament de processos de 
de ciutat. creació en un context educatiu formal, els denominats 
Té com a finalitat enfortir el capital cultural dels “equips de mediació”.
adolescents a partir de la sensibilització sobre el sentit i Des del primer moment, vam imaginar que deu mesos de 
la diversitat de les pràctiques de creació contemporània: procés de creació requerien la concurrència d’un agent 
arts visuals, poesia, arts en viu, música, disseny, circ, que exercís funcions de comissariat i de coordinació, 
dansa contemporània, creació dramatúrgica. En un vetllant per l’equilibri entre la dimensió artística i la 
sentit més ampli, EN RESiDÈNCiA contribueix a crear dimensió educativa del programa; acompanyant els 
les condicions per a un accés més igualitari i equitatiu 
a la cultura i a propiciar la construcció de relacions més 
horitzontals entre el sistema cultural i l’educatiu.
Al llarg de les seves deu primeres edicions, s’han 1. Tots els processos de creació estan recollits a www.enresidencia.org.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 81
Desalumnologia: Luis Bisbe EN RESiDÈNCIA a l’Institut Doctor Puigvert (2012-2013)
creadors, els docents i, també, els adolescents, al llarg residència concreta amb equipaments culturals (de ciutat 
de tot el procés. Amb aquest convenciment, l’ICUB i o de proximitat), entitats, col·lectius o altres agents que, 
el CEB vam proposar a l’Associació A Bao A Qu que a partir de l’intercanvi amb els alumnes i els creadors, 
s’incorporés al procés de definició d’EN RESiDÈNCiA. provoquen tota mena d’interaccions. 
Aquesta cooperació va contribuir de forma decisiva al Els adolescents, creadors i docents són acollits pel 
disseny inicial del programa i a la realització de les tres sistema cultural i artístic a partir d’aquestes connexions. 
primeres edicions (les edicions “pilot”), en les quals es va Les residències creixen en intensitat i en complexitat 
donar forma al programa. A partir de la quarta edició del a mesura que es visiten exposicions, museus, tallers 
programa (2012-2013) s’han anat incorporant més equips d’artistes, espais de creació, auditoris, espais escènics i a 
de mediació, fins a un total de tretze equips diferents. mesura que els joves són rebuts en aquests espais com a 
Els equips de mediació d’EN RESiDÈNCiA conformen subjectes actius, no pas com a visitants passius. Sovint, 
un univers singular, que inclou entitats específicament aquestes connexions acaben provocant relacions de llarga 
orientades a les interseccions entre educació i cultura durada entre els centres educatius i els centres culturals, 
(A Bao A Qu, L’Afluent, Experimentem amb l’Art, Escola que perduren molt temps després de la finalització de 
Bloom), equips educatius de museus (Fundació Joan Miró les residències. Centres cívics, biblioteques, galeries, 
de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, MACBA– centres d’art, sales de música en viu, teatres, etc. acullen 
Museu d’Art Contemporani de Barcelona) i equipaments les presentacions públiques, les mostres, les exposicions, 
culturals (Mercat de les Flors, Teatre Lliure); i equips les performances que resulten dels processos de creació. 
de fàbriques de creació (Graner, Sala Beckett–Obrador Aquesta connexió de cada residència amb el sistema 
Internacional de Dramatúrgia, La Central del Circ, La artístic de la ciutat multiplica l’impacte transformador 
Caldera–Les Corts) i espais independents (Antic Teatre, de les residències en totes aquelles persones que hi 
La Poderosa). Es tracta, per tant, d’agents (associatius, participen. 
privats, públics, etc.) que formen part de la vida cultural 
de la ciutat. El seu paper és clau a l’hora de construir Ruptura amb el caràcter escolar, però incrustació 
connexions de les residències amb el seu entorn. en el marc lectiu. El cicle d’EN RESiDÈNCiA al 
Els equips de mediació conjuguen la condició territorial llarg de 10 mesos 
i de proximitat amb la visió global de ciutat, i amb la seva EN RESiDÈNCiA es desenvolupa al llarg d’un mínim de 
acció contribueixen de forma decisiva a la singularització tres hores cada setmana, incloent-hi una sessió de dues 
de cada residència i, alhora, a la constant construcció hores seguides amb participació dels creadors. Aquest 
d’una cultura comuna en relació amb les mediacions entre requeriment ajuda a trencar la rigidesa de la  relació 
cultura i educació, pròpia d’EN RESiDÈNCiA. Efectivament, espai-temps habitual als instituts, creant un temps propi, 
a mesura que cada residència va definint el seu univers que supera el format “assignatura”. Els processos de 
(temàtic, territorial, artístic, etc.), els equips de mediació, creació no són assignatures i no es realitzen en sessions 
l’ICUB i el Consorci d’Educació, d’acord amb els artistes de cinquanta minuts. Són un altre moment i necessiten 
i els docents, connectem la residència amb la vida un altre tipus de clima. Aquesta mesura, aparentment 
cultural de la ciutat. I això es fa posant en contacte cada tan simple, ha contribuït de forma decisiva a mantenir 
82 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
el caràcter real i veritable dels processos de creació: EN van aclarint quins són els eixos (temàtics, artístics, 
RESiDÈNCiA no són classes d’art contemporani ni es tracta conceptuals, materials) del seu procés de creació. I, 
d’una assignatura de tallers. A EN RESiDÈNCiA es realitzen per tant, és el moment idoni per a ampliar el seu radi 
processos de creació contemporània, que es formalitzen d’acció més enllà del grup més immediat de participants: 
en “obra”. Es convida els artistes a desenvolupar obra les contaminacions es duen a terme durant els mesos 
pròpia, amb la mateixa importància que aquelles obres de gener i febrer i consisteixen en accions (en viu, en 
que creen en el seu context habitual. forma de presentacions, de sessions o de reunions) on 
Al llarg de les deu edicions dutes a terme, EN els creadors, els alumnes i els docents comparteixen 
RESiDÈNCiA ha anat formalitzant algunes “fases” la residència amb la resta de docents de cada institut. 
característiques dels processos de creació. Sense perdre D’aquesta manera, es pretén que el centre (començant 
el caràcter experimental i, alhora, únic i irrepetible de pel professorat i equips directius) conegui quin tipus de 
cada residència, el programa ha anat consolidant unes situacions i d’horitzons projecta cada residència. I no 
etapes pròpies, “llocs comuns” de cada procés de creació: tenen un caràcter merament informatiu, sinó que les 
una fase que hem denominat d’aterratge, durant la contaminacions pretenen activar la residència com a 
qual s’estimula el coneixement entre els participants, la possibilitat de “connexions” i aliances internes a cada 
descoberta (redescoberta) de l’institut, del seu entorn, centre: allò que passa a la residència pot ser compartit 
del barri; un aterratge que posa en valor la recerca, amb altres alumnes, amb altres matèries, amb altres 
la investigació, la documentació, el registre, l’arxiu, temes que es treballen en paral·lel al mateix institut. 
l’experimentació... En síntesi, la fase de contaminacions pretén crear 
Al final de l’aterratge (dos, tres o quatre mesos després complicitats a l’interior del centre, vinculant els processos 
de l’inici de la residència, en funció de cada procés), de creació amb el projecte educatiu i amb altres contextos 
s’inicia la fase de “contaminacions”: les residències de l’institut. 
Josep Maria Balanyà  EN RESiDÈNCIA a l’Institut Joan Brossa (2010-2011)
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 83
Després de les sessions de contaminació, el ritme i l’avaluació, que no deixa de ser una part més del cicle de 
la velocitat de les residències creixen, els processos cada residència. Una avaluació que també és formal. 
s’orienten a la seva presentació pública: EN RESiDÈNCiA Efectivament, EN RESiDÈNCiA forma part de tot allò 
entén que els processos de creació i les seves obres (o que és obligatori (tot i tenir caràcter optatiu i, per tant, 
documents) resultants s’han de compartir amb la màxima de participació voluntària) que facin els alumnes i, per 
amplitud. La dimensió social de la creació artística exigeix tant, és avaluat com la resta de matèries. Una avaluació 
la creació d’espais de presentació pública, on les obres diferent, absolutament connectada als aprenentatges 
i processos es puguin presentar i exhibir, i on joves, de caràcter competencial. Tot allò que posa en joc EN 
artistes i docents puguin mostrar el sentit de les peces RESiDÈNCiA (la recerca, l’experimentació, el treball en 
i la seva creació. Les presentacions públiques tenen lloc equip, les competències comunicatives, el diàleg, la 
en els espais més coherents amb el procés realitzat, ja documentació, l’arxiu, l’elaboració de relats i narratives, 
sigui a centres culturals, ja sigui als mateixos instituts. l’escriptura, la interpretació...) és avaluat pels docents, 
EN RESiDÈNCiA s’ha fet un lloc en la vida cultural de que tenen una posició clau en el desenvolupament de 
Barcelona i les seves presentacions públiques tenen lloc la residència: acullen els creadors al centre i tenen 
en el circuit d’exhibició artística de la ciutat. cura de la vinculació dels processos de creació a la vida 
La residència no finalitza amb la seva presentació i de l’institut, al projecte educatiu i als aprenentatges 
exhibició, sinó que la seva cloenda té lloc posteriorment, que han de protagonitzar els alumnes. El diàleg entre 
quan es produeixen les sessions de tancament. Després alumnes, docents i creadors és clau a totes les fases de la 
de les presentacions, artistes, docents, joves alumnes residència. 
i mediadors duen a terme sessions de retrobada, EN RESiDÈNCiA posa en valor la dimensió cultural dels 
d’avaluació, de valoració, de processament de tot allò instituts d’educació secundària, que també han de ser 
que ha passat. Aquest “tancament” va molt més enllà de definits com a centres de producció cultural i artística, de 
Playground Scene: Laia Estruch EN RESiDÈNCIA a l’Institut Juan Manuel Zafra (2016-2017)
84MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
manera que s’abandona la tradicional visió reduccionista, 
que els qualifica com a centres de reproducció cultural. 
En espera de les polítiques públiques de cultura i 
educació 
EN RESiDÈNCiA forma part de les iniciatives que posen 
de manifest la necessitat de formular i desenvolupar 
polítiques reals de vinculació d’educació i cultura. 
Polítiques públiques de llarg recorregut, que s’haurien de 
basar en la transformació del model tradicional de relació 
entre ambdós sistemes. Habitualment, aquestes s’han 
basat de forma exclusiva en una condició instrumental, 
basada en el consum: els centres culturals aporten 
activitats als instituts (que consumeixen oferta tancada 
i delimitada d’activitats) i els instituts hi aporten el 
públic (visitants, espectadors, audiències, ocupació 
de butaques...). Un intercanvi desigual i jeràrquic que 
Adolescència programada: Los Corderos EN RESiDÈNCIA a l’Institut condemna els uns i els altres a la condició d’usuaris o de 
Milà  i Fontanals (2013-2014) programadors. Correspon, en canvi, als governs locals 
promoure ciutadania activa, subjectivitat, participació en 
tots els processos relacionats amb la cultura. En definitiva, 
es tracta de deixar de ser mers receptors per a passar 
a ser agents, ciutadans que tenen alguna cosa a dir i a 
expressar. 
Està comprovat que EN RESiDÈNCiA transforma totes 
aquelles persones que hi participen: transforma la mirada 
sobre la creació contemporània, transforma les maneres 
de fer (a l’institut, a l’aula, als museus...), posant en valor 
la dimensió educadora dels centres culturals i posant 
l’accent en la dimensió cultural dels centres educatius. 
Transforma les persones (les residències no deixen 
indiferent ningú), qüestiona els sistemes, contribueix a 
redescobrir la ciutat i els seus veïns, fa posar el cos en joc, 
obliga a la introspecció, a la memòria i a la formulació de 
veus i paraules. Tal com resumeix el nom de l’exposició 
La cabana LAMBEGBPAOLTJRI: Pep Vidal EN RESiDÈNCIA a l’Institut 
Escola Costa i Llobera (2015-2016) relativa als 10 anys d’EN RESiDÈNCiA: “Aquí hem construït 
un espai per pensar”2. 
Veïns, cases, carrers i places: Domènec EN RESiDÈNCIA a l’Institut 2. Exposició presentada al Centre d’Art Contemporani de Barcelona–Fabra i 
Josep Serrat i Bonastre (2015-2016) Coats del 12 d’abril al 30 de juny de 2019.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 85
EXPERIÈNCIA
La música com a motor del 
desenvolupament sostenible
Dagmara Szastak
Especialista independent del programa cultural del Centre de Cultura City of Gardens, 
Katowice
Katowice és una ciutat en ple procés de desenvolupament i 
transformació: ha passat de ser un centre postindustrial a una 
metròpolis d’indústries creatives. Aquests canvis han atorgat a la 
ciutat un reconeixement més alt com a centre científic i cultural, en 
el qual el coneixement i la creativitat s’han convertit en els pilars del 
desenvolupament. D’altra banda, el fet de formar part de la Xarxa de 
Ciutats Creatives de la UNESCO no solament situa Katowice en l’àmbit 
internacional, sinó que, abans de res, contribueix al seu desenvolupament 
en moltes àrees en què l’educació té un rol essencial.
Katowice és una ciutat que ha viscut una transformació d’aquesta institució és posar en valor les activitats multidimensional, amb un desenvolupament dinàmic artístiques i educatives desenvolupades en l’àmbit de la 
que va començar fa vint anys. Durant aquest temps, el cultura musical entesa en un sentit molt ampli, amb la 
paisatge urbà ha canviat i el municipi ha esdevingut un finalitat d’aconseguir de manera més efectiva objectius 
referent científic i cultural. socials, com ara augmentar la cohesió social i lluitar 
La intensitat i diversitat del potencial musical, a més de contra l’exclusió, en consonància amb els Objectius de 
la rica història i tradició musicals de Katowice, van avalar Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU. 
la seva candidatura i posterior inclusió, al desembre Alguns exemples de bones pràctiques dutes a terme per 
de 2015, a la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO. aquesta institució són, entre d’altres, els següents:
Formar part de la Xarxa ha augmentat la visibilitat 
de la ciutat a escala internacional, però sobretot ha Musicòdrom (Music Hub)
incidit en el seu desenvolupament en moltes àrees en Aquest projecte té com a objectiu principal fer costat 
què l’educació és un factor clau. D’aquesta manera ha als diferents nivells que integren el sector musical de 
confirmat la seva progressiva transformació de nucli Katowice: des d’artistes locals (a través del projecte El 
postindustrial a metròpolis d’indústries creatives. El Barri Sona Bé) fins a projectes relacionats amb la música 
procés de canvi indica clarament el camí que la ciutat ha en general (Muzykogranty), trobades de la indústria 
decidit prendre, un camí que fa de la indústria basada en musical i tallers de perfeccionament professional (Radar 
el coneixement i la creativitat la pedra angular del seu Musical de Katowice).
desenvolupament. A banda de fer costat al sector, el Musicòdrom ofereix 
Com a ciutat membre de la Xarxa de Ciutats Creatives, un espai multifuncional per a la creació musical, dirigit 
l’Ajuntament de Katowice ha emprès diferents accions, a un ampli grup d’entitats que representen les diferents 
com ara fer costat a joves talents, oferir suport econòmic branques de la indústria creativa musical, centrant-se 
a projectes musicals procedents de la societat civil, especialment en el col·lectiu de músics professionals 
organitzar concerts per a la població resident, promoure i amateurs. L’espai disposa d’estudis professionals 
projectes artístics innovadors i oferir educació musical per d’enregistrament i postproducció i una unitat mòbil 
a grups d’edats diferents. completa, sales d’assaig (amb equips de música i so i 
El Centre de Cultura Krystyna Bochenek–City of amplificadors), zones d’emmagatzemament dels equips 
Gardens de l’Ajuntament de Katowice gestiona el projecte i instruments, estudis d’edició i postproducció, a més 
Ciutat Creativa de la Música de la UNESCO. L’objectiu d’espais per a la realització de tallers.
86 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
© Radoslaw Kaźmierczak
El Musicòdrom és la resposta a la demanda creixent especialistes en relacions públiques, publicitat i drets 
d’un mercat musical emergent i ofereix a les i els artistes d’autor i altres drets afins. Es tracta, també, d’una 
locals l’oportunitat de desenvolupar les seves aptituds en plataforma de debat per a totes i tots els agents 
un entorn totalment professional. En definitiva, aquesta responsables de construir conjuntament l’espai dedicat 
iniciativa proporciona un conjunt ric i molt complet d’eines a la música del municipi i de tota la regió. A més, es 
per a crear, difondre i popularitzar la música, alhora que realitzen cicles de conferències i tallers oberts al públic 
promou el desenvolupament de l’economia local. en general (Katowici Radar Muzyczny-Rozmowy) i debats 
La incubadora musical de Katowice se situa en dues moderats per l’Acadèmia de Gestors Musicals (Akademia 
de les plantes de la seu del Centre de Cultura City of Menedzerów Muzycznych), en els quals participen 
Gardens i inclou sales d’assaig, espais per a l’organització artistes, productors musicals, promotors, periodistes, 
de tallers i estudis d’enregistrament (amb la possibilitat compositors, entrenadors de veu, lletristes, organitzadors 
de gravar a la sala de concerts), com també un estudi de festivals i esdeveniments relacionats amb la indústria 
d’enregistrament mòbil que es pot fer servir tant dins de musical, i professorat universitari nacional i internacional. 
les instal·lacions com fora. Aquests cicles van dirigits als representants de la 
El mateix espai l’utilitza també un grup de persones comunitat musical de la regió i a totes aquelles persones 
aficionades a la cultura hip-hop que es reuneixen interessades en el desenvolupament del sector a 
regularment en el marc del projecte Rapsztaty. Dins Katowice, i l’educació és el seu principal objectiu.
d’aquest projecte també es realitzen tallers i se celebren 
trobades de l’Associació Silesiana de Freestyle (Śla‘ska El Barri Sona Bé (Dzielnica Brzmi Dobrze) – 
Liga Wolnostylowa), en els quals les persones que hi formació de grups musicals
participen poden perfeccionar la capacitat d’improvisació El Barri Sona Bé és una iniciativa dirigida als 
rapera. Les reunions temàtiques tracten sobre diferents grups musicals emergents de Katowice, basada en 
aspectes, com la improvisació, lletres i rimes, tècniques de l’acompanyament artístic de talents musicals joves 
perfeccionament, el ritme, els vídeos musicals, les xarxes arrelats a la ciutat, que s’hi identifiquen i representen els 
socials i la gestió empresarial. En els tallers del Rapsztaty barris on viuen. El projecte es va engegar el 2016 en el 
solen participar artistes famosos i de prestigi reconegut. marc del Musicòdrom (la incubadora musical de Katowice) 
Inclosa en la programació del Musicòdrom, se celebra i pretén impulsar la carrera musical de bandes joves 
mensualment una trobada de la indústria musical que, malgrat el seu enorme potencial, afronten moltes 
amb el nom de Radar Musical de Katowice (Katowicki dificultats que els impedeixen ser presents en l’escena 
Radar Muzyczny), durant la qual els representants de musical de Katowice (i no només d’aquesta ciutat). Es 
la comunitat musical de Katowice tenen l’oportunitat tracta, doncs, d’identificar aquestes dificultats i ajudar a 
de participar en conferències, tallers i reunions amb resoldre-les a través d’una formació completa, que inclou 
representants del sector nacionals i internacionals, el fet de saber captar i mantenir l’atenció del públic.
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 87
© Eric Van Nieuwland
Cada any se selecciona mitjançant un concurs els grups imatge de grup (en col·laboració amb Kayax). També s’han 
participants (grups d’un màxim de cinc integrants), que organitzat tallers de percussió i classes magistrals de 
reben el patrocini de l’Ajuntament de Katowice com a guitarra.
Ciutat Creativa de la Música de la UNESCO i dos anys de A més, els grups participants enriqueixen l’oferta 
suport del Centre de Cultura City of Gardens, que posa a musical de la ciutat i d’altres localitats amb la seva 
la disposició del projecte infinitat de recursos motivadors, participació en els esdeveniments organitzats a sales de 
com ara tallers, concerts, estudis d’enregistrament, concerts i a l’aire lliure. En quatre anys, El Barri Sona Bé 
sessions audiovisuals, vídeos musicals, etc. Tot això es fa ha celebrat més de dos-cents concerts i ha participat en 
amb la finalitat de promoure el desenvolupament d’una diferents projectes de cocreació. D’altra banda, durant 
carrera musical que des dels diferents barris de la ciutat el temps que dura el programa, els participants poden 
s’estengui a tot el país i, en última instància, arreu del accedir lliurement a una sala d’assaig totalment equipada 
món. amb amplificadors, instruments i sistema de so, situada 
Durant la preselecció, d’entre totes les sol·licituds al Centre de Cultura City of Gardens, que, a més, disposa 
(aproximadament unes 50-60 cada any), es trien 20-30 d’un estudi d’enregistrament.
grups que posteriorment es presentaran a una audició 
davant un jurat a l’auditori del City of Gardens de Participació en el programa URBACT – 
Katowice. Els últims quatre anys s’han rebut més de 200 Implementació del projecte On Stage. Escoles de 
sol·licituds, de les quals, després de la preselecció, unes Música per al Canvi Social
cent han estat acceptades i han passat a la posterior fase URBACT és el Programa de Cooperació Territorial 
d’audicions. Europea per a la Promoció del Desenvolupament Urbà 
Fins ara, l’Ajuntament de Katowice ha patrocinat més Sostenible, que subratlla el paper clau que tenen les 
de vint grups, s’han enregistrat deu CDs, la majoria dels ciutats davant els canvis socials cada vegada més 
quals s’enviaran al taller d’impressió. Les portades dels complexos. La participació en el programa comporta 
àlbums han estat dissenyades per alumnat de l’escola de treballar conjuntament amb altres ciutats europees que 
disseny especialitzat en identitat visual, en col·laboració comparteixen les mateixes preocupacions sobre diferents 
amb Facultat de Belles Arts. També s’han fet nou sessions temes relacionats amb el desenvolupament urbà, i 
de vídeo en 360 graus filmades als barris d’on venen els buscar solucions efectives i sostenibles que combinin 
grups, i també cinc vídeos musicals, i està previst que ben les dimensions social, econòmica i mediambiental. Dins 
aviat s’acabarà la producció de cinc vídeos més. d’aquest programa, el projecte “On Stage. Escoles de 
Els grups musicals tenen l’oportunitat de participar en Música per al Canvi Social” fomenta la cohesió social a 
tallers de música que tracten d’aspectes molt variats, com través de l’educació musical. A més de Katowice, integren 
ara aptituds vocals (quatre edicions), producció musical aquesta xarxa d’intercanvi i adaptació de bones pràctiques 
(Ableton), mescla i masterització, relacions públiques i els municipis de l’Hospitalet de Llobregat (Espanya)  
88MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
–líder del projecte i transmissor de “bones pràctiques”–, seu territori. És com una comunitat en miniatura: a la 
Valongo (Portugal), Adelfia (Itàlia), Aarhus (Dinamarca), banda es creen relacions intergeneracionals, es teixeixen 
Brno (República Txeca) i Grygny (França). relacions interpersonals positives i es transmeten uns 
El treball de Katowice consisteix a adaptar una bona valors i coneixements que són essencials per a les petites 
pràctica del municipi líder de la xarxa a les circumstàncies comunitats. La banda facilita la comunicació dins de la 
específiques locals, identificant els problemes que afronta comunitat i prepara els seus futurs líders. L’aportació de 
la comunitat i buscant solucions a través de l’educació l’educació musical a la cultura i la forma en què la música 
musical. Treballar l’essència del projecte comporta facilita l’adquisició de coneixements en altres camps, 
una considerable inversió econòmica per part dels com per exemple les matemàtiques, són altres aspectes 
ajuntaments per a poder portar a la pràctica les idees importants a tenir en compte en aquest context.
desenvolupades. Participar en el programa URBACT és, A part del seu valor educatiu, la implementació de la 
a més, una oportunitat real per a elaborar un document bona pràctica URBACT, el resultat final de la qual és 
estratègic que contribueixi a augmentar el nivell de la formació de bandes musicals infantils a les escoles 
l’educació musical al municipi. municipals de primària, també contribueix a evitar 
El concepte de les bandes de música tradicionals i l’exclusió social a través d’una cohesió més forta de les 
l’herència musical local han estat la clau de les  comunitats locals.
estratègies de desenvolupament i adaptació del programa Per acabar, cal ressaltar que la transformació dinàmica 
al context específic de Katowice, on el Centre de Cultura de la ciutat, principalment a l’entorn de la cultura, exigeix 
City of Gardens ha posat en pràctica la iniciativa Kultura la implicació del sector empresarial i de tota la comunitat 
De‘ta (Cultura popular). Es tracta d’un projecte de diversos local. Katowice treballa per a millorar les seves polítiques 
anys construït a l’entorn del concepte de les bandes per a atreure inversors i promoure, alhora, la implicació 
musicals en els contextos artístic, cultural, social i ciutadana en els assumptes públics, la participació en 
educatiu. el marc dels pressupostos participatius i l’activació 
La banda de música que es pren com a model ideal del pròsper sector de les ONG. Són nous reptes que 
és la que té els seus orígens en la comunitat local i la obren noves oportunitats per al municipi i tota la seva 
serveix en el seu dia a dia, i també la representa fora del ciutadania. 
© Radoslaw Kaźmierczak
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 89
EXPERIÈNCIA
Escola Lliure d’Arts Arena  
de Cultura. 
Accessibilitat, protagonisme 
ciutadà i formació
Bárbara Bof
Directora de Promoció de Drets Culturals, Ajuntament de Belo Horizonte
La política de formació artística i cultural de l’Ajuntament de Belo 
Horizonte s’ha reforçat gràcies a la feina, des de fa més de 20 anys, de 
l’Escola Lliure d’Arts Arena de Cultura.
Reconeguda com un projecte estratègic de El diàleg i la participació social, com també les accions l’Ajuntament de Belo Horizonte, l’Escola Lliure d’Arts intersectorials i la implicació d’un públic intergeneracional, 
Arena de Cultura (ELA-Arena), vinculada a la Direcció són els trets més destacables del projecte Arena de 
de Promoció de Drets Culturals, la Fundació Municipal Cultura, des de la seva implementació, el 1998, fins a la 
de Cultura i la Secretaria Municipal de Cultura, ofereix creació de l’ELA-Arena, el 2014. Així, aquesta política 
formació artística i cultural gratuïta a totes les regions d’educació artística i cultural que ha aconseguit expandir-
de la ciutat, i té com a objectius prioritaris la seva se i consolidar-se, es fonamenta en uns principis que s’han 
democratització i el seu accés universal. mantingut invariables durant més de dues dècades.
L’ELA-Arena té com a projectes estructurals Arena 
de Cultura i Integrar-te, els quals aborden diferents Els fòrums de debat com a base de diàleg i de 
disciplines, com les arts visuals, teatre, circ, dansa, participació
disseny popular, música i patrimoni cultural, a través de Des de la seva posada en marxa, el projecte Arena 
cursos, tallers, trobades i espais d’experimentació, a més de Cultura pretén establir les bases d’una política 
d’espectacles, fòrums de debat i activitats de difusió. descentralitzada en matèria d’educació, promoció i 
Actualment, els cursos i tallers brinden servei a la creació artística i cultural, fruit de la col·laboració entre 
població en vint-i-dos centres culturals distribuïts per l’administració pública i la ciutadania de Belo Horizonte.
les nou regions administratives de Belo Horizonte. Cada En el moment de la seva implementació, en la dècada 
any, l’oferta de quatre mil places facilita l’accés de la dels 90, s’imposava la pràctica dels grups de debat 
ciutadania a formació artística de qualitat. A través del horitzontals entre els diferents agents socials, amb la 
Nucli Pedagògic i de reunions setmanals, l’Escola pretén creació dels Fòrums Regionals, responsables de generar 
millorar la metodologia artisticopedagògica basada en la el diàleg i promoure la participació ciutadana. Aquests 
participació, tenint en compte la gran diversitat d’alumnat espais de debat públic han anat evolucionant, però 
i les seves aportacions a l’aprenentatge, com també la continuen constituint la base d’un mètode de treball que 
contribució de les arts i la cultura al desenvolupament de es planteja com un exercici de participació democràtica en 
les persones. el qual saber escoltar és essencial.
Aquesta política pública té com a objectiu garantir el Per a l’Escola, els grups de debat reflecteixen les 
dret a la formació artística i cultural a tota la ciutadania, a relacions de col·laboració horitzontals entre tots els 
través d’un enfocament propi construït a partir d’un procés actors participants i, a més, la denominació d’”Arena” és 
dialògic amb la ciutat i des d’una actualització metodològica també una metàfora per a designar aquest espai obert on 
i organitzativa permanent per a adaptar-se a les necessitats caben la diversitat de pensament, la confrontació d’idees i 
específiques de cadascun dels barris de Belo Horizonte. la construcció del bé comú a partir de les diferències.
90 MONOGRÀFIC CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ  2020
Classes de dansa © Ricardo Laf Classes de guitarra © LAVA
A aquest caràcter col·laboratiu s’hi afegeix la capacitat i s’estructura en vuit mòduls integrats i transversals 
d’Arena de Cultura i de la seva comunitat d’adaptar-se als relacionats amb les set disciplines artístiques que es 
canvis, principalment pressupostaris, que interfereixen en treballen a l’ELA-Arena. Els continguts teòrics i pràctics 
l’agenda pública i en totes les seves instàncies. Malgrat es desenvolupen al llarg de tot el curs, amb una càrrega 
les adversitats, l’ELA-Arena resisteix, mantenint els seus lectiva de 180 hores destinades a l’elaboració i/o 
principis i propostes metodològiques basats en un procés execució de projectes individuals o de creació col·lectiva. 
que reafirma la garantia dels drets culturals. Dissenyats sota la supervisió del professorat del curs, 
Més enllà del funcionament diari de l’Escola, també els projectes han d’estar relacionats amb els contextos 
s’organitzen regularment seminaris, fòrums i reunions escolars de les persones participants, amb la intenció 
obertes al públic en general, amb la finalitat d’obrir-se a d’involucrar-hi tota la comunitat escolar.
la ciutadania. D’altra banda, l’ELA-Arena també s’ha anat El projecte Integrar-te i les accions que són fruit de la 
construint en altres fòrums de participació popular com col·laboració entre les Secretaries de Cultura i Educació 
el Consell Municipal de Política Cultural de Belo Horizonte van culminar amb la signatura d’un programa conjunt, el 
(COMUC) i les Conferències Municipals de Cultura. juliol del 2019, el qual, a banda d’assegurar la continuïtat 
del projecte, estableix quatre polítiques estratègiques 
Acció Intersectorial més, relacionades amb les àrees de literatura, 
El projecte Integrar-te es configura com una acció audiovisuals, organització d’esdeveniments i patrimoni 
intersectorial de gran transcendència, i redimensiona les cultural.
perspectives de l’Escola gràcies al caràcter transversal 
de la iniciativa, que aplega les set disciplines artístiques Intercanvi d’experiències
a l’entorn d’un objectiu comú: establir relacions entre les L’Escola pretén promocionar l’accés de tota la població 
maneres de fer i pensar en els camps artístic i educatiu de Belo Horizonte als béns, productes i serveis culturals. 
a través de la capacitació del professorat vinculat a la Es dirigeix a un públic ampli, d’edats molt variades, 
Secretaria Municipal d’Educació (SMED). amb interessos i circumstàncies diverses, i també amb 
Engegat l’any 2016, el projecte Integrar-te promou cursos experiències molt diferents en el terreny artístic. Aquest 
de formació artística i cultural dirigits al professorat de les enfocament inclusiu facilita la trobada intergeneracional 
escoles públiques municipals, amb la finalitat de reforçar i, en conseqüència, l’intercanvi i la posada en valor de 
les accions pedagògiques que es desenvolupen diàriament sabers.
amb l’alumnat. Anualment, participen de manera directa En aquest sentit, les Fires de Jocs i Joguines, vinculades 
en el programa 250 educadors, i indirectament ho fan més a l’àrea artística de Patrimoni Cultural, mobilitzen públic 
de 10.000 estudiants de la xarxa pública municipal. de totes les edats. La gran demanda d’aquestes activitats 
La iniciativa Integrar-te acosta el cos docent de l’Escola a tots els centres culturals, com també al Centre de 
Lliure d’Arts a la realitat del professorat de les escoles Recuperació de la Cultura Popular i Tradicional Laguna 
públiques i als reptes que es presenten diàriament a les de Nado (CRCP), confirmen la importància de les accions 
aules. Des de la perspectiva metodològica, el programa centrades en la cultura infantil, que compten també amb 
pretén provocar reflexions i generar coneixement en els la participació de persones adultes i grans.
camps artístic i cultural, relacionant-los amb diferents El procés de democratització de l’accés a la cultura 
contextos educatius, i alhora capacita i reconeix el rol suposa, així mateix, arribar a les capes de població 
multiplicador del professorat del sistema educatiu públic. que des d’un punt de vista social i econòmic són més 
Integrar-te ofereix a les persones que participen en vulnerables o estan privades de l’exercici dels seus 
el programa elements artístics, culturals i pedagògics, drets culturals a causa d’unes condicions històricament 
2020  CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ MONOGRÀFIC 91
Disseny popular, mostra ELA-Arena 2019 © LAVA Arts visuals
adverses. Reconeixent les diferències individuals camp de la literatura. La BELA disposarà d’una col·lecció 
i lluitant contra l’individualisme, les pràctiques bibliogràfica especialitzada en diverses disciplines 
artisticopedagògiques que es duen a terme a l’Escola artístiques. Una altra demanda important plantejada per 
Lliure d’Arts-Arena de Cultura inciten a valorar les la ciutadania de Belo Horizonte és la realització d’accions 
diferències com un recurs fonamental per a promoure continuades en l’àmbit de la comunicació audiovisual. 
la subjectivitat, però sense perdre de vista la dimensió En aquest sentit, el 2019 l’Escola va començar a fer 
cooperativa. els primers passos cap a la implementació del Nucli de 
Producció Digital (NPD).
Assoliments i avenços Aquest nucli ofereix tallers de capacitació i 
L’ampliació, el 2018, del pressupost de l’ELA-Arena i el sensibilització audiovisual sobre anàlisi i crítica 
seu manteniment per als anys 2019 i 2020 ha fet possible cinematogràfiques, elaboració de guions, fotografia, 
reprendre la inversió que hi havia el 2014, abans de formació d’actors i actrius de cinema, postproducció, 
la retallada pressupostària. S’ha incrementat l’oferta edició, etc. Els tallers es fan en col·laboració amb l’ELA-
d’activitats descentralitzades amb la realització de Arena, i representen un pas important cap a la formació 
noves accions en els Centres Culturals i els Centres de en el camp audiovisual a tot el municipi.
Recuperació de la Cultura Popular (CRCP) i també a la L’alumnat dels cicles formatius impartits per l’Escola 
regió central. És important assenyalar que l’Escola, pel fet en les set àrees d’actuació, ha expressat la necessitat de 
d’estar descentralitzada i estretament relacionada amb la relacionar els seus aprenentatges amb el mercat cultural. 
xarxa d’unitats culturals municipals, no sols és present a Aquesta demanda, reiterada en el Seminari de Formació 
totes les regions del territori, sinó que en forma part. en Focus del 2018, va donar els seus fruits el 2019 amb 
Durant el 2019, l’Escola Lliure d’Arts-Arena de Cultura la celebració de tallers per a introduir al públic interessat 
va materialitzar avenços importants relacionats amb la i als grups artístics i culturals en el món de la gestió i 
seva història i memòria, i va emprendre accions per a la producció culturals i altres aspectes que tenen lloc entre 
incorporació de dues noves àrees artístiques i programes bastidors, com ara escenografia, vestuari, so, tècniques 
de capacitació, tenint en compte les demandes de la expositives, curaduria artística, il·luminació i tècniques 
ciutadania identificades a través de les instàncies de d’imatge i so. Per a fer aquests tallers es va comprar 
participació. material i equips que es faran servir a les nou regions 
El programa político-artístico-pedagògic de l’ELA-Arena, municipals.
que es publicarà durant aquest any 2020, recull les L’ELA-Arena aferma, amb les seves accions, la cultura 
directrius, el context històric, l’estructura organitzativa com un bé públic i un dret sense restriccions, i defensa 
i el pla metodològic de l’Escola. A més, està en fase de que en la confluència entre educació i cultura tots dos 
producció un documental que abordarà els vint anys àmbits adquireixen un significat més profund. Propiciar 
de trajectòria del Projecte Arena de Cultura, per a fer les condicions necessàries per a aconseguir un ampli 
difusió dels objectius, reptes i avenços de l’Escola a través accés a la formació artística, descentralitzar les accions 
d’una col·lecció d’imatges, entrevistes, testimoniatges, i les maneres de pensar i actuar en el món, reconèixer 
documents i diferents registres efectuats durant aquestes el dret a l’existència de la diversitat i posar en valor les 
dues dècades. expressions simbòliques i d’identitat, són els principis que 
La creació de la Biblioteca de l’Escola Lliure d’Arts alimenten i acompanyen l’activitat diària de l’Escola Lliure 
(BELA) s’inclou dins de les accions que s’emmarquen en el d’Arts-Arena de Cultura des de fa més de 20 anys. 
Associació Internacional de © de l’edició: Maquetació: 
Ciutats Educadores (AICE) AICE Cristina Vidal, Direcció de 
C/Avinyó, 15, 4a planta Serveis Editorials, Ajuntament 
08002 Barcelona © de les entrevistes i de Barcelona
articles: 
Coordinació:  Els autors Data de publicació: 
Jordi Pascual i Jordi Baltà, Juny de 2020
Comissió de Cultura de Ciutats © de les fotografies:
i Governs Locals Units Especificat a cada imatge Dipòsit legal:  
Marina Canals i Mª Ángeles B-18.018-2009
Cabeza, Secretariat de l’AICE Fotografia de portada: 
Ajuntament de Katowice ISSN:
Traduccions: 2013-4037
Jordi Torra Fotografia de l’interior de 
portada i contraportada: 
Revisió d’estil i correccions: Ajuntament de Gunsan
Eva López i MªÁngeles Cabeza, 
Secretariat de l’AICE
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada
Col·lecció de monogràfics
Ciutat, Convivència i Ciutat, Inclusió  
Educació Social i Educació
Nº6 Nº5
Ciutat, Medi Ambient Ciutat, Joventut i 
i Educació Educació
Nº4 Nº3
Ciutat, Esport i Ciutat, Urbanisme i 
Educació Educació
Nº2 Nº1
ONOGRÀFICM S EDUCADORES CIUTAT 2020NAL DE INTERNACIOASSOCIACIÓ
le sense 
que la 
erà mai s
ostenib
ita i oper
ativa. 
 ciutat no
 s
 sigui exp
líc ió 
“Una ió cultura
l  dimens
imens la cultura
 en una
seva d r egint
 el 
ransform
a
anes, pro
t
És urgen
t t
es polítiq
ues urb tivitat, 
lau de l t suport 
a la crea
c an  e
l 
imoni, do
n
at i garan
tint que
patr ”
vent la d
iversit
ssible a t
othom.
promo igui acce ,
coneixem
ent s to
Catarina 
Vaz Pin
ment de 
Lisboa
e l’Ajunta
 de Cultu
ra d
Regidora
CIUTAT, 
CULTURA
 
IÓ
I EDUCAC
7
CIUTAT, CULTURA I EDUCACIÓ · 2020