Nous pols educatius de cultura Obres al carrer Caracas Projecte fotogràfic Els polígons, una aposta de futur El Til·ler Musical Casal de Gent Gran Canal barri Entrevista a Josep Presas Camp de futbol Club de Lluita Baró de Viver El Pla de Barris en xifres Memòries a la contra EL BON PASTOR I BARÓ DE VIVER Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m! Sumari Editorial 1 Un barri són els nens i les nenes jugant a la plaça, la conversa Portada a la cua del forn amb la veïna que fa dies que no veus, els avis fent la partida de petanca sota un arbre, el grup de mares de 2 l’AMPA preparant el Carnestoltes i milions de petits moments Editorial en què la ciutat es fa comunitat. El barri és també la memòria 3 enganxada a les pedres de les cases i a l’asfalt dels carrers: Dia a dia, les lluites per aconseguir barris dignes, les assemblees a l’as- barri a barri sociació de veïns, cada desnonament aturat posant-hi el cos 4/5 per evitar vides trencades, les manifestacions demanant una Accions biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo- ments en què els veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, 6/7 resoldre o construir respostes a les necessitats socials de la Projecte comunitat. I els barris també són la llavor de futur, allà on el fotogràfic Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el 8 Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la Canal barri plaça, van donant forma a la Barcelona que ja és aquí. El Pla de Barris és només un instrument per ajudar a enfor- 9 El Pla de Barris tir la vida a la ciutat i per combatre la soledat i l’individualisme, en xifres que amenacen el que és més indispensable per als éssers hu- mans: viure en comunitat. El Pla de Barris és una taula parada 10 per seure-hi, discutir i posar-se a treballar amb tots els qui es- La crònica timen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars 11 de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes L’entrevista de música i plans d’ocupació, s’han rehabilitat edificis i s’han fet programes per a la gent gran, però el més important no és 12 res de tot això. El que és fonamental és haver millorat una mica Memòries la vida de barri, la que ens fa sentir acompanyats, la que ens a la contra fa aixecar la persiana i llevar-nos amb un somriure i ganes de sortir al carrer. Sense barris no hi ha ciutat, però el barri no són només els edificis i els carrers; un barri és una comunitat de ciutadans que se’l fan seu, que el viuen i el pateixen i, sobretot, que es comprometen amb el seu futur. Gràcies a tots els que cada dia ajudeu a fer del vostre barri un lloc millor per viure-hi. Ada Colau Ballano L’Alcaldessa de Barcelona Edita Ajuntament de Barcelona Cap editorial Mar Padilla Consell redactor Equip del Pla de Barris Redacció Joan B. Roselló Lorena Montón Mar Padilla Esperança Sierra Serra Direcció d’art i disseny Agitació Gràfica Mot Impressió Rotimpres © Textos: els autors © Il·lustracions: els autors © Fotografies: els autors Aquest diari ha estat confeccionat amb paper reciclat i imprès localment. Març de 2020 2 — Editorial DIARI DEL PLA DE BARRIS Dia a dia, barri a barri Til·ler Musical, la millor manera Cultura d’apropar la música als infants i educació: i el jovent del Bon Pastor aprendre Oferir activitats per als infants i el jovent re-lacionades amb la música és una manera no només de sensibilitzar-los en el terreny cul- més i millor tural, sinó d’ajudar-los a expressar les seves emocions. A l’Institut Escola El Til·ler en són conscients, amb la proposta d’El Til·ler Mu- sical incideixen en aquest aspecte. En el seu cas, aposten per una educació transversal on la música sempre hi sigui present. “A primària fan música tota l’aula i a secundària es divi- deixen els alumnes segons els instruments A les escoles i els instituts dels que toquen. El projecte musical s’integra en barris del Bon Pastor i Baró de altres àrees, com ara la llengua, on es treballa com escriure una cançó”, detalla Domi Viñas, Viver ja fa uns quants anys que directora de l’institut. De fet, la incorporació s’ha apostat per nous mètodes de la formació musical a l’entorn escolar ja educatius on es dona gran comença al parvulari, amb els més petits. “Els nens de P3 tenen el racó musical i l’altre dia importància al ball, la música van estar tocant l’ukelele. És una manera d’in- i la lectura. Es tracta de noves troduir la música als infants”, explica, i hi afe-geix: “Els estudiants de secundària fan grups estratègies formatives que ja musicals de tres o quatre membres per tocar han donat els seus fruits i que cançons, on cadascú toca un instrument: el baix, el teclat, la bateria...”. Tal com es pot veu- demostren que una altra manera re, aquest centre aposta per crear una cultura d’aprendre és possible. musical d’una manera molt intuïtiva, no amb mètodes clàssics. REDACCIÓ — Treballar la integració de la cultura en l’àmbit edu- catiu de les escoles del Bon Pastor i Baró de Viver 02 és un dels objectius que, amb l’ajuda del Pla de 01 Alumnes participen al Quatre Cordes, un projecte de pràctica musical a l’Escola Baró de Viver. Barris, s’ha convertit en realitat. A l’Escola Baró de Viver ja fa uns quants anys que han incorporat 02 Un taller per crear hàbits de lectura. l’aprenentatge musical al seu pla d’estudis amb el programa Quatre Cordes, en què es focalitza l’atenció perquè els alumnes aprenguin a tocar el terme a l’escola amb la cooperació del Centre Cívic violoncel o el violí. “Es tracta d’instruments asso- Baró de Viver. “Consisteix a fer que els nens i les ciats a un món més elitista que, a priori, cap dels nenes coneguin millor el seu cos per mitjà del mo- nostres nens es plantejaria tocar”, explica Tomás viment i de coreografies molt lliures on se’ls propo- Arroyo, abans cap d’estudis del centre. “Nosaltres sa, per exemple, que s’expressin com si el seu cos 01 fem que aprenguin d’una forma progressiva, natu- fos líquid, de metall o de pedra”, explica el Tomás. ral. A tercer curs comencen fent pizzicato i quan El resultat és que els infants gaudeixen ballant i tre- arriben a sisè ja comencen a treballar amb l’arc”, ballen la seva creativitat amb el cos i la dansa. afegeix. Aquesta iniciativa es duu a terme gràcies D’altra banda, la lectura també és una de les a la col·laboració de dues professionals de la co- eines més fortes per potenciar la imaginació de operativa Musicoop que s’encarreguen d’aquesta petis i joves. Les dinàmiques que es porten a terme formació musical. des de la Biblioteca Bon Pastor no només treba- Però les millores educatives amb accions cul- llen el foment, sinó també la compressió lectora. turals no només passen per la música. L’expressió Til·lectors i Joc de Llibres són dues apostes pròpi- corporal també motiva la creativitat dels infants es que la seva directora, Virgínia Cierco, explica: “El mitjançant un conjunt d’activitats que es duen a primer consisteix a fer tallers i activitats per poten- ciar les habilitats de lectoescriptura. A cada grup d’edat se li dona un projecte sobre el qual treballar, 02 de manera que vegin que la biblioteca és un espai 01 L’Institut Escola El Til·ler aposta per un projecte singular de música, El Til·ler Musical. agradable i, amb el temps, vinguin perquè s’hi sen- ten bé”, comenta. Un dels avantatges és que tre- 02 Una classe de petits d’El Til·ler aprèn jugant. ballen en consonància amb les escoles, tal com es veu reflectit a Joc de Llibres. “Està adreçat a nens i nenes de tercer de primària de cinc escoles del territori i combina el foment de la lectura, les habi- litats de lectura i escriptura, i la cohesió social. Ells s’emporten els llibres a l’escola amb el compromís que allà tindran uns espais de temps destinats a interaccionar-hi”, explica la Virgínia. Per últim, hi ha Menjallibres, una activitat que es porta a terme a diverses biblioteques de Barcelona on un monitor o monitora explica contes a grups de nens que necessiten treballar hàbits de lectura i que venen derivats pel mateix professorat del seu centre. El trasllat des de l’escola a la biblioteca el fan uns monitors i monitores, fet que facilita que els petits hi participin. — 01 Dia a dia, barri a barri — 3 El Bon Pastor i Baró de Viver Accions Obres a la plaça Mossèn S’han retirat Joan Cortinas barreres Un nou espai més arquitectòni- ques, com REDACCIÓ — accessible per a tothom ara escales El Pla de Barris del Bon Pastor i desnivells, i i Baró de Viver és una realitat de més Un any després de la finalització de les obres a la plaça Mos-sèn Joan Cortinas, els veïns compten amb un espai públic ha quedat una de 80 accions en marxa, però és, so- molt més accessible i amb equipaments destinats tant a la plataforma bretot, una immensa trama de persones gent gran com als infants. La inauguració, que es va fer el 2019 amb un motor comú: la lluita contra les amb la presència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va única presentar un nou espai de 8.000 metres quadrats que té dues desigualtats. Aquesta trama demostra zones diferenciades, una de passeig i una altra d’estada i per com podem canviar les coses gràcies a jugar-hi. La remodelació s’ha fet tenint en compte un procés 01 Infants i famílies gaudeixen de la participatiu del qual van formar part al voltant de 300 veïns, nova plaça de Mossèn Cortinas. les reflexions, el treball i l’empenta d’un alguns dels quals eren alumnes de l’Escola Bon Pastor i de 02 El nou camp de futbol tindrà munt de persones: les que conformen l’Institut El Til·ler. I és que la plaça Mossèn Joan Cortinas in- capacitat per a 300 persones assegudes a les graderies. clou algunes propostes del pla Barcelona Ciutat Jugable, que els grups impulsors de cada pla vol impulsar una nova visió de l’espai públic com a zona de joc. 03 S’ha renovat el paviment de les voreres i s’han eixamplat les —formats per veïnes i veïns de cada D’aquesta manera, l’àrea lúdica infantil compta amb més de cantonades i encreuaments per 150 metres quadrats delimitats amb una barana. La resta dels facilitar el trànsit dels vianants. barri—, les que formen part dels equips 120 metres quadrats d’espai contenen una pista de bàsquet, 04 La reforma inclou la reordenació municipals del districte de Sant Andreu i una zona per jugar a petanca, una tirolina i un vaixell per als de la zona de vestidors, nens i les nenes més grans. — la renovació de tancaments, els membres de desenes d’entitats, as- lluminària, electricitat i maquinària, sociacions i cooperatives de cada barri. i la incorporació d’escalfadors amb plaques solars tèrmiques. A continuació us expliquem algunes 05 Trobada al nou Casal de Gent Gran d’aquestes 85 accions. del Bon Pastor.06 El nou equipament per a gent gran duplica l’espai de l’anterior. 07 La millora del clavegueram evita l’acumulació de les aigües pluvials en episodis intensos de pluja. 01 Camp de futbol Obres al carrer Baró de Viver recupera de Caracas l’equipament esportiu Millores que connectaran el Bon Pastor Després de tres dècades de reivindicacions, els veïns de Baró de Viver recuperaran el seu anhelat camp de futbol. Ara bé, amb Baró de Viver no es construirà al mateix lloc on hi havia l’anterior, sinó que estarà ubicat a la confluència dels carrers Ciutat d’Asunción i Tucumán. En aquest espai, un terreny no urbanitzat on hi ha- La proposta de renovar la configuració del carrer Caracas via un dipòsit de vehicles de BSM, s’hi està aixecant un equi- és una realitat des del novembre de 2019. La remodelació pament esportiu que inclourà un camp de futbol, que es pot d’aquesta via, de 822 metres de llargada, té com a objectiu dividir i transformar en dos o bé es pot dedicar a altres pràcti- convertir-la en un eix cívic on convisquin les activitats indus- ques esportives. També comptarà amb espais complementa- trials que s’hi desenvolupen amb el pas de vianants. Les obres ris, com vestidors, dutxes, despatxos, infermeria, magatzems, del carrer Caracas no només garantiran una millora de la qua- 03 vestidor per a l’àrbitre i espais tècnics, entre d’altres, i tindrà litat urbana, sinó que, a més a més, serviran per connectar Al llarg del una capacitat de 300 espectadors. L’enderrocament de l’an- els barris del Bon Pastor i Baró de Viver. Amb una inversió de terior camp de futbol, com a conseqüència de la construcció 3,43 milions d’euros, la remodelació sorgeix tenint en compte carrer s’hi de nous blocs de pisos, va deixar el barri orfe d’aquest equi- les propostes que el veïnat i els treballadors i treballadores de han col·locat pament municipal, que ara, 34 anys després, es torna a edifi- la zona han fet durant diverses sessions des de l’any 2016, car. Les obres de construcció han començat al mes de maig i atenent d’aquesta manera a les necessitats plantejades pels bancs, compten amb una inversió de més de dos milions d’euros. — qui coneixen la realitat del terreny. Un dels aspectes que s’hi papereres, han millorat és el que té a veure amb els passos per a vianants. zones d’estar Amb la configuració anterior, el carrer Caracas només comp- tava amb un pas que estava situat a l’altura del carrer Potosí. més amples Amb el nou plantejament s’hi han afegit quatre nous passos, i nous amb els semàfors corresponents, de manera que travessar el carrer sigui més fàcil i segur. Aquests passos de vianants parterres s’han construït a l’altura dels carrers Maracaibo i Cuzco, da- verds vant de l’Escola Monlau i a la zona de punt verd. Un altre dels canvis és el mobiliari urbà que s’ha col·locat a la via. La il·lu- minació d’aquest tram també ha millorat per tal de garantir la visibilitat i la seguretat dels vianants. Pel que fa a la zona d’aparcament, i tenint en compte que l’espai continuarà sent industrial, s’ha mantingut la configuració anterior per apar- car els vehicles en bateria. En el cas de les motocicletes ha crescut el nombre de places d’aparcament, sobretot al voltant dels encreuaments.  — 02 4 — Accions DIARI DEL PLA DE BARRIS Casal de Gent Gran El doble de superfície, més activitats i més bona accessibilitat A finals de 2018 el barri del Bon Pastor va poder estrenar un nou casal per a la gent gran. L’espai, que compta amb 923 metres quadrats, s’ubica als números que van del 30 al 38 del carrer Alfarràs, ocupa la planta baixa d’un edifici de nova construcció i té més del doble de superfície que el casal anterior. El nou equi- pament, destinat a l’ús per part de gent gran, ofereix sales de reunió, una aula d’informàtica, una altra de cuina, un bar amb una sala molt àmplia i un espai polivalent que es podrà fer servir per a activitats independents del casal. Amb aquest nou equi- pament, que ha comptat amb una inversió d’1,5 milions d’euros, els usuaris no només guanyen en espai, sinó que tenen l’opor- tunitat de fer-hi moltes més activitats i tallers que abans. Un altre dels punts que cal destacar d’aquest casal és que es vetlla per l’alimentació adequada de les persones grans. Amb el programa Àpats de Companyia es vol centrar el focus en aquells casos de població amb situacions de fragilitat i po- 04 tenciar-ne les millors condicions possibles en l’envelliment. Club de Lluita El Club de Per tal d’aconseguir-ho, el programa proposa una sèrie d’ac- tivitats de la vida quotidiana amb les quals la persona estigui Baró de Viver Lluita Baró activa de forma saludable. A banda de l’alimentació, també es de Viver fomenten els vincles d’amistat amb altres usuaris del casal, Remodelació i millores així com la connexió de la persona amb l’entorn que l’envolta. és un espai de l’equipament esportiu Una altra de les millores significatives que s’han aconseguit d’ambient amb el trasllat del casal ha estat l’accessibilitat per als usua- familiar que ris amb mobilitat reduïda.  — El Club de Lluita Baró de Viver és una de les entitats més anti- gues del barri i segueix una trajectòria d’èxits en la formació funciona de grans esportistes en les disciplines de la lluita olímpica i sense ànim grecoromana. Ocupa un equipament creat en motiu dels Jocs Olímpics arran de la cobertura de la ronda Litoral a l’altura de de lucre i és Baró de Viver. Des de la seva creació, als anys noranta, la ins- reconegut tal·lació no havia patit cap modificació ni millora substantiva en aquest temps. L’estat d’aquesta havia quedat força dete- no només riorat amb el pas dels anys. a Catalunya, Ara el Club estrena una nova etapa i unes noves instal·la- cions. La intervenció, de prop de 350 mil euros, ha consis- sinó arreu tit en una reforma gairebé integral. S’ha reordenat la distri- del món bució creant dues grans zones diferenciades (d’una banda, una zona on es concentren els vestidors i, de l’altra, una àrea d’administració, gestió i magatzem), s’ha dotat la instal·lació d’una protecció tèrmica global (amb renovació de l’aire, cli- matització, millora del clima interior creant una zona mata- vents a l’accés principal, aïllament del terra, renovació de la 05 fusteria exterior i interior), i s’hi han instal·lat plaques solars per a la producció d’ACS i aparells acumuladors per a l’ús eficient d’aquestes. A més, s’ha renovat tota la lluminària, la connexió a la xarxa de sanejament i a la xarxa elèctrica; i s’ha comprat nova maquinària d’entrenament i mobiliari d’oficina, i s’ha renovat el vestuari. — 06 Millores al clavegueram de Baró de Viver El final dels problemes amb les aigües pluvials i residuals Les obres de millora del clavegueram de Baró de Viver són una de les reivindicacions històriques del barri que, dins el marc d’actuacions urbanístiques de Pla de Barris, per fi s’ha fet realitat. La xarxa de clavegueres del barri, d’antiga construcció, ha patit embussaments constants per la for- mació de grans bassals d’aigua en episodis de pluja, com passava als carrers Campins i Clariana abans de les obres. Per aquest motiu, ha estat una de les accions d’actuació prioritàries a la zona. Gràcies a les feines de millora del clavegueram, els veïns del carrer Campins ja no hauran de patir més problemes de desguàs de les aigües pluvials i residuals. Les tasques s’han centrat en el sec- tor delimitat per aquests dos carrers, Tiana i Ciutat d’Asunción. En aquest espai s’hi han implantat nous col·lectors i s’han construït noves connexions d’embornals i també de claveguerons. Així mateix, s’ha intervingut en la millora del drenatge de la part de sorra de la plaça Baró de Viver, que presentava grans basses d’aigua, que ja s’han solucionat. Amb aquestes actuacions no només s’evitaran els problemes anteriorment esmentats, sinó que ja no s’hauran de patir pudors com les que es produïen quan el clavegueram no podia assumir més aigua de la que portava. — 07 Accions — 5 El Bon Pastor i Baró de Viver Julia Montilla — El Bon Pastor Poligoneros, Montserrat Martínez Fernández, Bar Restaurant Fray 83, 2018 6 — Projecte fotogràfic DIARI DEL PLA DE BARRIS Julia Montilla — Baró de Viver Aquestes fotografies formen part de la col·lecció “Setze barris. Mil ciutats: Fotografies per a altres relats de Barcelona”, Poligoneros, Jordi Tur i Guasch, Ferreteria Besòs, 2018 exposada des del 16 de febrer fins al 31 de març del 2019 a l’edifici del Borsí (plaça de la Verònica, al barri Gòtic). Projecte fotogràfic — 7 El Bon Pastor i Baró de Viver EL SUPLEMENT DIARI DEL PLA DE BARRIS A BARCELONA REVERTIM LES DESIGUALTATS ENTRE ELS BARRIS DE LA CIUTAT El Besòs i el Maresme La Verneda i la Pau El Bon Pastor i Baró de Viver La Trinitat Nova Zona Nord La Trinitat Vella Les Roquetes Sant Genís dels Agudells i la Teixonera La Marina El Raval sud i el Gòtic sud Editorial Mapa de les obres Accions del Pla Entrevista a la contra: L’educació als barris del Pla de Barris de Barris Oriol Nel·lo Barris d’oficis Pàg. 2-3 Pàg. 4-5 Pàg. 6-7 Pàg. 8 L’educació als barris, una arma carregada de futur 01 02 REDACCIÓ — En la lluita contra les desigualtats, “No hem de deixar mai els professors sols”, diu Integrasons (orquestes de percussió) i EducArtS el Joan Artigal, el director del nou institut Trinitat (música, circ, teatre i dansa) permeten que fora el Pla de Barris, conjuntament amb Nova, al barri del mateix nom. El Joan creu que la de l’horari escolar els nens i les nenes puguin se- l’Institut Municipal d’Educació de veritable arma educativa és la suma d’una comu- guir gaudint de la cultura si així ho desitgen.nitat formada per l’escola, la familia, el barri i les No hem d’oblidar la importància de l’educació Barcelona, el Consorci d’Educació administracions, amb objectius comuns. Aques- en el lleure, on també diversos informes ens aler- i l’Institut de Cultura de Barcelona, ta escola, amb una proposta educativa global i la ten de les desigualtats existents en l’oferta entre seva remodelació integral, va pel camí de ser un uns barris i altres de la ciutat. Per aquest motiu el desenvolupa un centenar nou pol educatiu de referència a Barcelona. Un Pla de Barris, juntament amb l’Institut Municipal d’actuacions —quantitaves dels pilars d’aquest projecte és oferir una educa- d’Educació de Barcelona, impulsa el projecte Ba- i qualitatives— per millorar ció de llarg alè, un camí que comença en l’escola obab (creació de nous espais i caus, i suport als bressol i acaba al batxillerat. La segona idea és existents) i el projecte Temps de Joc (espai de l’educació en els barris més que l’escola ha de ser un espai obert a tot el ve- trobada els dissabtes al matí on l’esport s’utilitza vulnerables. L’Ajuntament de ïnat, una nova biblioteca-mediateca i el gimnàs, com a eina educativa). —uns espais que es vol que siguin oberts al barri Barcelona ha invertit 29 milions per a ús de tots els veïns i veïnes, dins i fora de d’euros en posar en marxa l’horari escolar. El tercer pilar d’aquest centre és que inclou la comunicació audiovisual com a eix obres de millora d’estructura, transversal per a totes les edats. implementar tecnologies de Com a la Trinitat Nova, la cultura i la seva ex-pressió en les diverses disciplines artístiques la informació i la comunicació, (música, circ, teatre, dansa, audiovisuals, plàstica, i reforçar els equips pedagògics poesia…) ha entrat a totes les escoles i instituts amb el programa Pla de Barris, amb el convenci- amb la incorporació de perfils ment que l’art ajuda a crear un entorn més atrac- socials als centres escolars. tiu, i permet treballar competències relacionals i valors com el compromís, el treball en grup, la Aquestes millores han arribat a convivència, l’esforç, entre altres, a la vegada que escoles bressol, centres d’infantil ofereix experiències artístiques a nenes i nens que, sovint, no tenen l’oportunitat d’experimentar. i primària, i instituts dels 16 barris La Caixa d’Eines (catàleg de propostes artístiques del Pla de Barris, com per exemple que ajuden les escoles a triar el projecte que més s’adeqüi a les seves necessitats), EducArtS (pro- l’institut escola Trinitat Nova, posta artística a les escoles de Zona Nord de Nou el Til·ler, l’institut Rambla Prim Barris) i la proposta d’audiovisual o música com a eix vertebrador de tot el projecte educatiu de l’Ie o l’escola Bàrkeno. Trinitat Nova o el Til·ler de Bon Pastor són exem- 01 Participants del programa EducArTS ples que expliquen aquesta voluntat. a la rua de Carnestoltes. Les propostes de Vozes (ensenyaments musi- 02 Un alumne aprèn circ amb el programa cals, especialment instruments de corda i corals), Caixa d’Eines. 2 — Reportatge EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS Barris d’Oficis: A diferents una oportunitat necessitats, diferents real d’aprendre respostes treballant L’ocupació com a prioritat per combatre les desigualtats 03 04 05 REDACCIÓ — REDACCIÓ — Un grup d’alumnes rep clases per aprendre a cui- pagar les factures mensuals. El Mariano és cons- Una de les causes més importants que defineix dar persones dependents. Entre tots fan un mu- cient que aquest programa és un tren que no pot la desigualtat és el nivell d’atur i la precarietat la- ral: s’han dibuixat ells mateixos cuidant uns avis deixar escapar: “Em donen un bon titol, em pa- boral. Per tant, ja des dels inicis del Pla de Barris, en un espai luminós, a l’aire lliure. En una canto- guen i m’ajuden a buscar feina.” I creu en el seu l’activació econòmica dels barris ha estat un ob- nada del mural s’hi llegeix: “Un moment nou, di- nou futur com a cuidador: “D’alguna manera, és jectiu bàsic del programa. Amb un pressupost de ferent i millor.” Parlen dels avis i d’ells mateixos. una feina que ja he fet, m’agrada la gent i tinc faci- més de 10 milions d’euros, s’han posat en marxa Molts d’aquests alumnes tenen més de 50 anys litat per relacionar-me, la veritat”, diu convençut. més de 70 projectes i programes per reduir l’atur i i fins fa poc vivien en l’atur o encadenant treballs Una tarda d’hivern, a les clases del programa millorar les oportunitats laborals des de diferents precaris. Amb el programa Barris d’Oficis, la seva Barris d’Oficis, el Mariano, amb 29 companys i fronts, amb respostes més adequades a neces- sort ha canviat. El Mariano, conegut per tothom companyes més, rep les indicacions de la Ma- sitats diferents, sumant esforços amb Barcelona com el Marian a Sant Genís dels Agudells, treba- carena, la professora que ensenya les primeres Activa, amb els equips de districte i amb la xar- llava els matins cuidant un home de 89 anys amb nocions sobre la percepció de les cures i el tre- xa d’entitats de cada territori. El programa Barris demència senil, als migdies en un magatzem i ball entre persones. Toca parlar sobre el respec- d’Oficis treballa en l’àrea de la formació i el foment a les tardes a un bar. “Tot per una miseria”, diu. te al temps i a la paraula dels altres, aprendre a de l’ocupació i sempre amb perspectiva de gène- Ara, el Mariano té probabilitats reals que millori escoltar i a teixir de forma metafòrica —i també re, i n’hi ha molts altres. Per a les empreses ubica- les seva situació laboral i, amb ella, el seu futur. real, amb un joc de corda— una xarxa de con- des als polígons industrials s’ha posat en marxa Des del 2019 el Mariano és una de les 75 perso- fiança i suport. Al llarg dels pròxims mesos, els un pla de dinamització que ofereix serveis d’es- nes que cursa el Barris d’Oficis, un programa de alumnes rebran també formació de pautes d’hi- tratègia de vendes o d’acompanyament i treball treball i formació que inclou un contracte laboral giene, alimentació, mobilitat o acompanyament de networking en fires de la ciutat. També s’han d’un any, a jornada completa i amb unes condici- social per millorar la qualitat de vida de les per- engegat a tots els barris una sèrie d’accions d’im- ons salarials dignes. D’aquesta manera, els alum- sones que cuidaran. puls de l’economia social i solidària, com el cas de nes seleccionats poden dedicar tot el seu temps La Mireia Donés és coordinadora de Barris Las Magas a la Trinitat Vella, un projecte per for- i la seva energia a aprendre un ofici sense inter- d’Oficis a la Fundació Sant Joan de Déu, una mar-se en l’elaboració de vestuari d’espectacles. rupcions, ja que reben un sou i, per tant, tenen la de les entitats que desenvolupa el programa. Li Una altra de les línies de treball és la dinamització seguretat que al llarg de tot aquest temps podran brillen els ulls quan parla del repte que suposa: econòmica en el mateix barri, que ajuda a finançar “Les persones que fan el curs són molt hetero- iniciatives posades en marxa pel mateix veïnat, gènies, i han viscut situacions vitals diferents i moltes vegades com a resposta a la brutal crisi complexes.” econòmica dels últims anys. — El programa Barris d’Oficis, adreçat a perso- nes residents als barris on l’Ajuntament de Bar- celona desplega el Pla de Barris, ofereix aquesta L’àmbit d’activació formació d’atenció sociosanitària a persones en situació de dependencia, però també d’altres econòmica del feines, com auxiliar sociosanitari, cura de perso- Pla de Barris ha posat nes en situació de dependència, neteja industrial 03 Una tarda en una classe del programa i gestió de residus, i manteniment i reparació. — en marxa més Barris d’Oficis. 04 Una veïna de la Marina promociona de 89 programes el programa La Marina Dona Empenta. per millorar les 05 Participants al projecte Las Magas, a la Trinitat Vella. oportunitats laborals La crònica — 3 Sense barris no hi ha Barcelona Mapa d’obres del Pla de Barris El Raval sud i el Gòtic sud 01. Reurbanització i millores dels jardins de les Voltes d’en Cirés per potenciar l’ús i la programació d’activitats per al veïnat als equipaments del voltant dels jardins. 02. Reurbanització i millores de la rambla del Raval, plaça de Salvador Seguí i plaça de Vázquez Montalbán per dinamitzar els espais, potenciar-hi els usos veïnals, afavorir la convivència i connectar els tres espais. 03. Millores als Jardins de Sant Pau del Camp. 04. Millores de la façana del Centre Cívic Drassanes. 05. Millores dels espais d’entrada de les escoles Drassanes, Rubén Darío, i Collaso i Gil. 06. Remodelació de la plaça de Sant Miquel: nou espai sense cotxes i ampliació de la zona de jocs. La Marina 07. Nou espai per a joves i entitats del barri de la Marina. 08. Millores dels entorns de l’espai públic de l’antiga colònia Santiveri. 09. Renovació i millora dels Jardins de la Mediterrània. 10. Instal·lació de nous ascensors verticals a la zona del Polvorí. 11. Nova pista de bàsquet als Jardins Can Farrero. 12. Reurbanització i millores de la zona verda del carrer de la Química. 13. Construcció d’un skate park a la plaça del Moviment Obrer. 14. Millores a l’Escola Enric Granados. 15. Millores a la sala de teatre de l’Escola Bàrkeno. Sant Genís dels Agudells i la Teixonera 16. Millores a la plaça de Matías Guiu. 17. Instal·lació d’escales mecàniques al carrer de la Mare de Déu dels Àngels. 18. Instal·lació d’escales mecàniques entre el carrer de Samaniego i el carrer d’Arenys. 19. Reurbanització i millores de l’entorn de la masia Can Soler. 20. Reurbanització del carrer d’Olvan. 21. Reurbanització dels entorns del Casal de Gent Gran de Sant Genís dels Agudells. 22. Reurbanització dels jardins del carrer de Tir. 23. Reurbanització i millores del carrer de Nínive. 24. Reurbanització i millores de l’espai esportiu de La Campa. 25. Millores a la plaça de la Font del Roure. 26. Millores a la plaça de la Teixonera. 27. Millores a la plaça de la Vall d’Hebron. 12 28. Millores a la plaça dels Garrofers. 7 29. Millores a la plaça d’Isop. 10 30. Creació d’un nou parc urbà i mirador La Marina El Raval sud al carrer de Santa Rosalia. 9 i el Gòtic sud 31. Instal·lació d’escales per a vianants 11 al carrer de Sant Crispí. 14 2 32. Millores a la Casa Taxonera. 413 615 3 1 La Trinitat Nova 5 33. Reurbanització dels espais interiors entre 8 els carrers de Portlligat, d’Aiguablava, de Maria Zambrano i de Nou Barris. 34. Arranjament de les connexions subterrànies de la Casa de l’Aigua. 35. Remodelació total de l’Institut Sant Jordi i creació d’un nou centre: Institut Escola Trinitat Nova. 36. Millores a l’antiga Escola Sant Josep Oriol per convertir-la en l’Institut Tecnològic de Barcelona 37. Millores puntuals a l’espai públic a l’entorn dels carrers de la Pedrosa i d’Aiguablava. Les Roquetes 38. Reurbanització i millores del carrer de Mina de la Ciutat. 39. Reurbanització de la plaça de Fornells. 40. Millores del pati i la sala d’actes de l’Institut Escola Turó de les Roquetes. 4 — Mapa d’obres EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS Les obres del Pla de Barris, així com les més de 600 accions que conformen el pla, tenen com a objectiu rebaixar les desigualtats socials que pateixen els barris. Per això, s’han prioritzat les intervencions que afavoreixen la vida comunitària, milloren l’accessibilitat dels barris i contribueixen a reduir les desigualtats educatives. Les intervencions es reparteixen en: – 10 transformacions integrals o millores en centres educatius – 40 obres de millora de l’espai públic, la connectivitat i l’accessibilitat – 14 obres de millora o creació d’equipaments comunitaris – 9 obres de millora o creació d’espais esportius a l’aire lliure La inversió total d’aquestes 73 obres és de 87 milions d’euros. Zona Nord 41. Reurbanització i instal·lació d’escales mecàniques a l’entorn de l’avinguda Sant Genís de Rasos de Peguera. dels Agudells 42. Adequació dels vestidors del camp i la Teixonera de futbol de Ciutat Meridiana. 44 42 43. Cobertura i millora de la pista 25 20 41 del Campillo de la Virgen. 44. Reurbanització i millores de l’antiga Zona Nord 46 zona esportiva de Ciutat Meridiana. 43 45 45. Millores de la senyalística al barri 19 23 47 de Torre Baró. 21 46. Construcció d’una Oficina de l’Habitatge, 22 Les Roquetes 58 OAC i Punt d’Assessorament Energètic 38 a la Zona Nord. 27 24 40 3918 47. Millores d’accessibilitat per al transport 16 17 26 29 28 33 34 36 públic a Torre Baró. 31 30 32 37 35 59 60 El Bon Pastor i Baró de Viver La Trinitat 56 55 48. Reurbanització i remodelació Nova 57 del carrer de Caracas. La Trinitat 49. Reurbanització i millores a la plaça Vella de Mossèn Cortinas. 50. Renovació del clavegueram dels carrers 53 50 de Clariana i Campins. 51 51. Construcció d’un nou camp de futbol a Baró de Viver. 48 52. Nou Casal de Gent Gran del Bon Pastor. 53. Remodelació i millores de l’espai esportiu El Bon Pastor Club de Lluita. i Baró de Viver 54. Transformació de l’antic Institut Cristòfol 52 54 Colom en el nou Institut de Formació Professional Rubió i Tudurí. 49 La Trinitat Vella 55. Reurbanització i millores al carrer de la Foradada i nova plaça dels Drets dels Infants. 73 67 56. Nou Casal de Gent Gran de la Trinitat Vella. 71 68 69 72 57. Remodelació, adequació i millores del La Verneda passatge de la Trinitat i de l’Espai Barcino. i la Pau 70 58. Creació d’una cal·listènia esportiva i millora dels camins i l’enllumenat dels entorns del Camí de Ronda. 59. Remodelació i millores de l’Escola 65 Ramón y Cajal. El Besòs 63 62 60. Millores puntuals de l’espai públic i el Maresme 61 a l’entorn de la presó de la Trinitat Vella. 64 66 El Besòs i el Maresme 61. Reurbanització i millores al carrer d’Alfons el Magnànim. 62. Enderroc de l’antic cinema Pere IV per a la futura construcció d’un nou equipament. 63. Millores a l’Institut Rambla Prim. 64. Millores a la sala d’actes de l’Institut Barri Besòs. 65. Millores puntuals al Mercat del Besòs. 66. Remodelació i millores del menjador social i cooperativa Gregal. La Verneda i la Pau 67. Reurbanització i millores a l’espai públic de Via Trajana. 68. Reurbanització i millores de l’entorn del carrer de Camp Arriassa. 69. Nou circuit esportiu: millora dels espais esportius a l’aire lliure de la Verneda i la Pau. 70. Millores a l’Institut Bernat Metge. 71. Millores a la sala de teatre de l’Escola La Pau. 72. Millores dels jocs infantils als espais públics de la plaça de l’Escola La Pau. 73. Millora del Casal de Gent Gran Verneda Alta. Mapa d’obres — 5 Sense barris no hi ha Barcelona El Pla de Barris, present a 16 dels barris més desfavorits de la ciutat, Nous lideratges ha posat en marxa més A la recerca de nous de 600 accions per reduir les lideratges als barris desigualtats socials en aquests territoris. En aquest espai Els barris de Barcelona són ens vius. Es reno- n’expliquem algunes. ven i creixen. Però no tothom té temps, espai o coneixements per participar activament en les decisions que conformen el present i el fu- tur del barri. Per això es va posar en marxa el programa Nous Lideratges, que ja ha celebrat la seva tercera edició. Aquest projecte, impul- sat pel Pla de Barris, la Fundació Jaume Bofill i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, és una formació vivencial adreçada a joves dels 01 barris més desfavorits de la ciutat. El projec- te promou el procés d’empoderament de les persones participants i, alhora, dona formació sobre aspectes de desenvolupament comuni- tari per contribuir millor a construir o reforçar el teixit social i ser promotors de propostes col·lectives. Al llarg del programa, una quinzena de joves de les àrees de Barcelona on actua el La salut als barris Pla de Barris s’han conegut, s’han apropat a la L’impuls de la vida tasca d’entitats socials i culturals de diferents àmbits, han entrevistat diversos dirigents polí- en comú, un hàbit tics i han après a construir un projecte social.Jessica Sala, periodista en una publicació saludable del barri de la Marina i una de les participants, afirma que el programa l’ha ajudat a empode- rar-se i tirar endavant projectes de la seva as- L’Agència de Salut Pública, en el seu últim in- sociació. “Ara sé que puc fer més coses, que forme, alerta del creixement de les desigual- no m’he de posar límits i que puc anar més tats en l’àmbit de la salut, desigualtats que 02 lluny”, diu. acaben generant que l’esperança de vida entre Programes com aquests son importants, en un ciutadà d’un barri de rendes altes pugui arri- aquests barris, ja que als territoris més vulne- bar a ser 8 anys superior que la d’algú d’un bar- rables és on hi ha més dificultats per identificar ri de rendes baixes. Amb la voluntat d’ajudar a nous actius comunitaris i fer emergir iniciatives reduir aquestes diferències, el Pla de Barris ha impulsades per la mateixa població. — treballat amb les àrees, departaments i distric- tes per tal de donar un impuls en aquells as- pectes que es consideren importants a l’hora de potenciar hàbits saludables, que s’acaben traduint en una millora del benestar físic i emo- cional de tots els veïns i veïnes. Es per aquest Més de quaranta joves motiu que tots els plans de barri compten amb s’han apropat a la tasca projectes que, d’una manera o d’una altra, te- 03 nen el mateix objectiu, encara que la forma 01 Gent gran de Sant Genís dels Agudells d’entitats socials a la piscina de l’Hospital de Sant Rafael. d’apropar-s’hi sigui a través de l’esport, de l’ali- i culturals de diferents 02 Jessica Sala participa al programa mentació, de potenciar les relacions socials i Nous Lideratges als Barris. àmbits evitar l’aïllament, de l’aprenentatge d’habilitats 03 Participants a una sessió del programa parentals, entre altres. Nous Lideratges als Barris. Per exemple, per al veïnat de més edat dels 04 Joves de Sant Genís dels Agudells barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera a la nova Sala Jove. Formació s’han posat en marxa programes com Fem Sa- 05 Festa comunitària de la Pinya (les Roquetes). lut a la Piscina, on persones grans en situació a entitats d’aïllament i vulnerabilitat desenvolupen acti- vitats lúdiques i terapèutiques a la piscina de Una eina clau l’Hospital de Sant Rafael. Un altre projecte que per reforçar inclou l’esport —en aquest cas, el criquet— per obrir i reforçar l’acció comunitària és Les Dúnia, els moviments als barris del Besòs i el Maresme, i la Trinitat comunitaris Vella. És un programa adreçat específicament a noies de famílies nouvingudes, per ajudar-les a teixir noves xarxes de sociabilitat. D’aquesta Barcelona és una ciutat rica en esperit associ- manera, a través de l’equip de criquet femení es atiu i reivindicatiu. A molts barris el veïnat amb treballen aspectes com la inclusió social i la vi- inquietuds socials i ganes de canviar les co- sibilització del col·lectiu. Un altre exemple és la ses es troba, comparteix experiències i pensa Xarxa Sense Gravetat, un programa que ofereix com millorar el futur junts. Per mantenir obert un catàleg de tallers oberts a joves (16-25 anys) 04 aquest camí, les entitats del barri —agents provinents tant de la xarxa de serveis de salut clau al territori de potenciació de la xarxa co- mental com de la comunitat, en col·laboració munitària— han d’estar vives i en moviment. El amb els serveis i equipaments del territori. Pla de Barris vol reforçar els moviments comu- Moltes altres activitats del Pla de Barris en nitaris i, per això, al llarg dels dos últims anys, l’àmbit de la salut posen també l’accent en els conjuntament amb Torre Jussana, un centre aprenentatges en la cura de la primera infància de servei per a les associacions de la ciutat, en barris com el Bon Pastor i Baró de Viver, la ha posat en marxa un programa d’acompanya- Trinitat Vella o les Roquetes. — ment i formació de l’acció veïnal als 16 barris del Pla de Barris. Un total de 34 entitats han rebut formació en els quatre àmbits clau per al seu bon funcionament: la intenció, la participa- ció, l’acció i la gestió. — 05 6 — Accions EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS 06 Rehabilitació de finques, Barris jugables Rehabilitació al barri de Baró de Viver.07 La nova plaça Dolors Canals, Jardins, places i de finques al barri del Besòs i el Maresme. 08 Una nena juga en un parc infantil carrers més jugables Un programa d’ajuts de la ciutat.09 Infografia de la metodologia per als més petits específics per de les Marxes Exploratòries. garantir el dret “El descans, el joc i el temps lliure són tan im- a l’habitatge digne portants per al desenvolupament de l’infant com la nutrició, l’habitatge, l’atenció a la salut i l’educació”, diuen les Nacions Unides. Barcelo- Molts barcelonins i barcelonines saben que na ha decidit ser una ciutat més amable amb els l’Ajuntament ofereix subvencions per rehabili- nens i les nenes, i el que més volen —i neces- tar interiors d’edificis i façanes o per instal·lar siten— és jugar. Amb aquesta idea, i emmarcat ascensors. Però què passa si ho desconeixes, dins la mesura de govern “Barcelona dona molt o si no saps com demanar-los, o no tens cap de joc”, s’ha posat en marxa un pla per impulsar administrador de finques per fer les totes les una nova visió del joc a l’espai públic, afavorint gestions necessàries per posar-ho en marxa, i reconeixent la seva importància social i millo- o si al teu edifici no hi ha establerta cap comu- rant la vida comunitària. El Pla de Barris parti- nitat de veïns per posar-te d’acord i demanar cipa de ple en aquest projecte amb més d’una aquests ajuts? desena d’accions en marxa, reforçant nous es- El Programa de Rehabilitació de Finques, del pais que inclouen una àrea de joc o afavorint el Pla de Barris i el Consorci d’Habitatge de Bar- joc espontani en parcs i jardins, places i carrers. celona, va néixer per donar resposta a aques- 06 Alguns d’aquests projectes són la renovació tes situacions. L’Ajuntament de Barcelona va dels espais de joc als jardins de la Mediterrània, constatar que certes finques, degut sobretot al barri de la Marina, i a la plaça Mossèn Corti- a la seva complexitat social i econòmica, no nas, al Bon Pastor, així com la nova plaça que es aconsegueixen beneficiar-se de les polítiques farà als voltants de l’Escola La Pau, al barri de la de rehabilitació municipals i, per tant, queden Verneda i la Pau. “Ara és una plaça buida, on les al marge de processos de rehabilitació i de les famílies venen a buscar els infants i marxen. No convocatòries d’ajudes públiques. hi ha vida. Això canviarà molt en poc temps: les Aquest fet va empènyer a crear un progra- famílies de l’escola van participar en la propos- ma d’ajudes amb un finançament específic i ta per fer aquesta nova plaça i, d’aquí a poc, en uns criteris d’accés que clarament busquen aquest nou espai hi jugaran les nenes i els nens millorar finques degradades i amb una alta vul- i xerraran les famílies”, explica Sònia Burgués, nerabilitat social, per tal de facilitar-ne la reha- directora de l’escola. — bilitació. Els objectius del programa són: − Fer més accessibles les ajudes (que po- den arribar a ser del 100 % segons les condi- cions socials dels beneficiaris), incorporant un Marxes acompanyament tècnic, jurídic i social en tot el Exploratòries procés de rehabilitació.− Preservar les condicions de vida dels ac- Les dones canvien tuals veïns i veïnes, i evitar els possibles movi-ments d’expulsió. l’espai públic − Contribuir a la incorporació al mercat de 07 nou habitatge de lloguer social. − Contribuir a la cohesió social gestionant Qui decideix l’urbanisme de l’espai públic? Car- conflictes i propiciant la regulació de les comu- rers i places massa foscos, zones on no es pot nitats de propietaris. transitar amb un cotxet de bebè, falta de jardins A partir d’una potent diagnosi feta a tota la i parcs infantils... L’espai públic és de tothom, ciutat de Barcelona (UPC, 2017) i identificades però aquests són només alguns dels proble- les finques amb uns indicadors més crítics (so- mes que, amb ulls de dona, detecten les veïnes cials i de conservació), es va fer un treball de quan caminen pels barris. Per tal de revertir camp proactiu apropant-se a les comunitats aquesta sensació i millorar l’espai públic per detectades i oferint-los l’acompanyament en el a tothom, el  Pla de Barris, conjuntament amb procés de rehabilitació i la tramitació d’ajudes. l’àrea de transversalitat de gènere, va iniciar fa El treball de camp de l’equip tècnic ha mesos uns recorreguts a peu amb perspectiva permès detectar i acompanyar un total de de gènere, amb les veïnes, per trobar solucions 135 comunitats de propietaris de finques po- conjuntes que facin la vida més fàcil, agradable tencialment vulnerables i iniciar un total de i segura a tot el veïnat. D’aquesta manera, les 104 expedients (1.582 famílies beneficiàries) dones van observar in situ elements que difi- que acabaran rehabilitant la seva finca gràcies culten la vida quotidiana i que, si els canviem, al suport econòmic i social d’aquest programa. la milloren. Aquestes passejades, treballades Actualment, 38 finques ja han iniciat les obres i 08 prèviament en una sessió de preparació, s’han la resta preveuen fer-ho durant aquest 2020. — dut a terme als barris de la Marina, la Verneda i la Pau, la Trinitat Vella, el Bon Pastor, la Trinitat Nova, el Besòs i el Maresme i, recentment, al barri de les Roquetes. A principis del 2019, el veïnat de la colònia Santiveri i de tot el barri de la Marina —espe- cialment, les veïnes, és clar— han celebrat la El projecte, dotat amb reurbanització dels entorns, renovats a partir 15 milions d’euros, de les demandes que van sorgir en la Marxa Exploratòria amb perspectiva de gènere que beneficia al voltant es va fer a la mateixa zona fa dos anys. Se n’ha de 1.582 famílies millorat la il·luminació, la visibilitat, la vegetació 09 i l’amplada de les voreres, i s’ha renovat el cla- vegueram, el mobiliari urbà, tot el paviment i les àrees enjardinades. Ara, els carrers s’han tornat més accessibles, agradables i també segurs, per a les dones i per a tothom. — Accions — 7 Sense barris no hi ha Barcelona “Hem d’enfortir el teixit L’ENTREVISTA A LA CONTRA veïnal i les polítiques públiques per plantar cara a les desigualtats” Oriol Nel·lo, president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona REDACCIÓ — Per què el Pla de Barris dona tanta Davant la desigualtat i la importància a l’educació? segregació, necessitem cons- L’escola incideix de manera extraordinària en el progrés o el retrocés d’un barri. Les truir més ciutat i més societat. desigualtats es generen a través de meca- L’Oriol Nel·lo (Barcelona, nismes econòmics, però es reprodueixen a través d’altres mecanismes, i un d’aquests 1957), doctor en Geografia, és l’escola. La reducció de les desigualtats treballa, des de la universi- passa per mesures de caràcter econòmic. Però per evitar que la desigualtat es con- tat, des de l’escriptura i des solidi i creixi cal tenir un sistema escolar de la política per reduir les capaç d’oferir igualtat d’oportunitats a tots els nois i noies independenment del nivell desigualtats socials entre de renda de les seves famílies. les persones. Ho va fer des En aquests temps de globalització i polítiques transnacionals, ressurgeix de la Generalitat, al front de la reivinidicació de les polítiques lo- la Llei de barris (2004), i ara cals i de barri. Per què? D’on surgeix la idea del Pla de Barris? Travessem un període en què s’estan po- ho fa des del Pla de Barris de L’increment preocupant de les desigual- sant en dubte drets que nosaltres conside- l’Ajuntament de Barcelona. tats, agreujat sobretot a partir de la crisi, ràvem irreversibles: les pensions, la salut, L’Oriol està convençut que la fa que aquelles persones que tenen més l’educació. Cal defensar i refermar les po-necessitats de serveis i menor capacitat lítiques socials. I per fer-ho cal territorialit- complexitat de la desigualtat adquisitiva es vegin empesos a viure en els zar-les, és a dir, cal partir dels problemes urbana exigeix una interven- barris amb més dèficits urbanístics, educa- de cada lloc concret i projectar polítiques tius, de serveis… Això suposa un problema, adaptades a cada lloc. ció coral entre les iniciatives però, a la vegada, dona l’oportunitat de rei- Per què funcionen més les polítiques ciutadanes i unes polítiques vindicar, amb tota justícia, més serveis per socials si es territorialitzen?a aquests barris, per assegurar els drets Primer, perquè son més eficaces; segon, públiques robustes i innova- dels que hi viuen. Aquest és l’objectiu del perquè permeten implicar el teixit ciuta- dores. En aquesta entrevista, Pla de Barris: impulsar polítiques públiques dà, i tercer, perquè d’aquesta manera la específiques per lluitar contra els efectes ciutadania se les fa més seves. A més de l’Oriol subratlla que els drets de la desigualtat en aquells barris que més ser pensades en cada territori han de tenir socials s’han de defensar la pateixen, polítiques que permetin inter- l’ambició de cobrir tots els aspectes de la venir-hi de forma integral i transversal per vida del barri: de l’educació al comerç, de cada dia i que els barris orga- millorar les condicions de vida. l’habitatge a l’espai públic, de l’accessibili- nitzats són els que millor fan Què creus que s’està aconseguint tat als serveis. Ara bé, les institucions d’àm-amb el Pla? bit superior també tenen responsabilitats. front a les crisis. Una de les poques coses bones que ha sor- No és correcte pensar que les necessitats tit de la crisis tan profunda i brutal que hem dels barris s’han de tractar únicament amb patit és una florida molt important d’inici- recursos locals. L’Ajuntament de Barcelona atives ciutadanes, de formes alternatives pot tirar endavant el Pla de Barris perquè té d’organització, com els bancs de temps, la grandària que té, però els petits ajunta- els menjadors populars, etc. La peculiari- ments no ho poden fer, és impossible. O hi tat del Pla de Barris és que l’Ajuntament de ha una transferència de recursos des de la Barcelona el va concebre no de forma uni- Generalitat i des de l’Estat cap als ajunta- lateral, com a institució, sinó proposant als ment o no hi ha manera de millorar els bar- veïns dels barris de fer un pla junts, a partir ris vulnerables. d’allò que les entitats i associacions veï- Què podem aprendre d’un programa nals ja estaven fent o volien fer als barris. com el Pla de Barris? D’aquesta manera s’han aconseguit millo- Crec que aquest Pla confirma tres coses. res d’estructures i de serveis, així com mi- Una és la necessitat de coneixement, per llores organitzatives i de cohesió entre els mesurar i canviar la ciutat. L’altra és la ne- veïns. Aquest és un resultat que potser no cessitat de la intervenció des dels poders veus quan passes pels carrers, però és es- públics, per no deixar la ciutat en mans sencial: si tenim un teixit veïnal fort, tenim d’impulsos del mercat que generen desi- una major capacitat per plantar cara a l’ad- gualtat. I la tercera és que només es pot versitat, establir mecanismes de solidaritat tenir èxit si el veïnat s’organitza i fa seves que funcionen i, també, millorar la capacitat aquestes conquestes. — de reivindicar els drets socials. SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA www.pladebarris.barcelona Canal barri “Em sento “Per a mi és “Els nanos s’ho molt plena una tasca molt agafen amb i orgullosa“ enriquidora“ molta il·lusió“ Lola Altozano – Presidenta Rita Camps – Educadora de l’Espai Josep M. Romero – Vicepresident del club de skateboard Familiar Bon Pastor de l’Associació de Veïns i Veïnes Facta Non Verba del Bon Pastor i coordinador del “Compartint coneixences” és un pro- Rebost Solidari Fa 15 anys que patino i la meva tasca grama que està adreçat a famílies com a dinamitzadora dels espais de amb criatures petites, des de mesos Endavanta’l Júnior és un projec- skate és oferir classes de patinatge, fins als quatre anys. Amb l’ajuda de te per sensibilitzar la gent jove i els on ensenyem tant tècnica esportiva tres professionals (una educadora escolars sobre la importància d’una com associacionisme, així com orga- social, algú dels serveis socials i una alimentació equilibrada, i ho fem a nització d’esdeveniments, autocons- persona d’Espai Familiar) els acom- través de la cuina, amb receptes sa- trucció (de rampes, per exemple) i panyem en el seu procés de criança ludables. Amb els nens de cinquè de convivència en un mateix espai. Són per enfortir les seves debilitats pa- primària fem un concurs, una espè- tallers oberts a tothom, però el perfil rentals i ajudar-los que guanyin se- cie de MasterChef, on han de prepa- més habitual que tenim és el de gent guretat i confiança. Els infants venen rar entrepans amb ingredients que jove i famílies amb criatures. En prin- un cop a la setmana amb un adult i aportin els nutrients necessaris per cipi ho treballem tot amb skate, però facilitem tant que els petits puguin a les activitats que han de fer durant qui vulgui pot venir amb patins o pa- jugar com que es facin activitats en el dia. Per exemple, si saben que te- tinets. En general, tothom comença grup. És un espai obert per plan- nen educació física se’ls explicarà amb molta por, per la inestabilitat que tejar inquietuds relacionades amb que el més convenient és un entrepà comporta l’skate, però al cap de poc la criança i, de forma comunitària, de tonyina, perquè té omega-3, etc. de practicar ja patinen de forma au- trobar-hi solucions compartint ex- Això s’acompanya de xerrades di- tònoma i se senten segurs sobre ro- periències. Cada sessió la finalitzem dàctiques de la mà d’una nutricionis- des. Fem tres sessions a la setmana, llegint un conte entre tots, tant amb ta i una farmacèutica del barri (que tant a la pista de Baró de Viver com els adults com amb els infants. Les també és cuinera), i en col·laboració al parc de la Trinitat (on hi ha terra llis, famílies es mostren encantades i amb l’Agència de Salut Pública i el per poder patinar bé). Personalment, gairebé totes han demanat repetir un Rebost Solidari. Els nens i les nenes em sento molt plena i orgullosa de cop s’ha acabat el programa. Per a mi s’ho agafen amb molta il·lusió. L’ex- participar en una iniciativa així, per- és una tasca molt enriquidora. — periència ja s’ha fet a les cinc esco- què jo també aprenc d’ells. — les dels dos barris; i aquest curs es voldrà repetir i anar un pas més enllà amb una trobada interescolar. — “Treballem “Es tracta de “Volem crear perquè fer passejades un espai per a tothom per la llera joves, com un tingui més del riu amb esplai“ oportunitats“ gossos” Pablo Ramos – Promotor de lleure educatiu a Baró de Viver Miquel Àngel Lozano – Llanos Roldán – Membre i responsable del programa Cap de projecte de Pla de Barris de l’Agència de Salut Pública per a la Franja Besòs del Bon Pastor i Baró de Viver de Barcelona Soc el coordinador del programa Un dels punts sobre els quals més in- El projecte “Mou-te, sis potes millor Baobab, una proposta amb la qual cidim és a connectar els dos barris, que dues” consisteix a fer passejades volem crear un espai per a joves, que, per si mateixos, ja estan força per la llera del riu Besòs amb gossos. una espècie d’esplai del barri o cau allunyats de la resta de la ciutat. A És un projecte comunitari que vol on els infants siguin els usuaris i els més a més, hem treballat la part veï- enfortir les caminades, perquè s’ha nois i les noies més joves, d’entre 17 nal d’acompanyament als dos barris, vist que si es fan amb un gos s’acon- i 20 anys, facin de monitors i moni- d’una banda, amb el reallotjament segueix que la gent es mogui més. tores. Nosaltres donem tot el suport de les cases barates i, de l’altra, amb Els participants poden venir amb el possible i, de fet, ja s’ha començat el programa de rehabilitació de fin- seu animal, si volen, però nosaltres a treballar amb dos grups motors a ques, que ha permès la rehabilitació hi incorporem un grup de gossos cadascun dels barris que estan re- d’edificis i la instal·lació d’ascensors de teràpia assistida que participen forçant la seva formació com a mo- a Baró de Viver. També hem enfortit a les activitats posteriors al passeig, nitors de lleure. A la vegada, aquests les dues escoles públiques a través uns jocs divertits per passar-ho bé. grups de joves s’estan implicant de projectes de música i afegint-hi El punt de partida és el CAP del Bon cada cop més en els teixits dels bar- les figures de professionals a les au- Pastor i des d’allà comencem la ca- ris i han començat a realitzar algunes les. I pel que fa a la gent de la tercera minada fins a la llera del riu Besòs. A activitats de cap de setmana, però edat, hem construït un nou casal al banda de potenciar que es faci acti- encara ens queda camí per recór- Bon Pastor perquè puguin reunir-se vitat física, aquest projecte ajuda que rer. Són joves amb molta motivació, i fer activitats de tot tipus, tant lúdi- els participants estableixin vincles i però han de combinar aquesta acti- ques com físiques. La gent està molt facin relacions socials. A la gent que vitat associativa amb la vida laboral, contenta amb les actuacions que hi participa li agrada molt, i el que ha la qual cosa resulta difícil. L’objec- hem fet, tot i que és una feina a llarg valorat més un cop hem acabat es tiu per a aquest any és consolidar termini. Els resultats reals es veuran que han pogut fer amistats. Per això internament els grups, augmentar d’aquí a un temps, en què esperem tothom que hi participa vol repetir! — la formació del jovent i començar a haver ajudat en l’accés al món la- desenvolupar activitats al carrer de boral, a proporcionar equipaments forma més o menys regular. — dignes i que tothom pugui rebre una bona formació. — 8 — Canal barri DIARI DEL PLA DE BARRIS El Pla de Barris en xifres Amb més de 600 accions impulsades Educació durant els últims tres anys a Barcelona, aquests són alguns dels resultats més tangibles del Pla de Barris. 155 76 NENS I NENES HORES QUE PARTICIPEN DE LECTURA A L’ANY EN NOUS PER ALS NENS ESPAIS DE LLEURE I NENES DEL BARRI EDUCATIU Dotació pressupostària Activitat econòmica 150.000.000 € DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA TOTAL A TOT EL PLA DE BARRIS 6 +100% AUGMENT DE PROGRAMES DE FORMACIÓ OCUPACIONAL MUNICIPAL AL BARRI 3 2016 2018 49 % 17 % 11 % 23 % 57 Ecologia Drets Activitat Educació EMPRESES DEL BON PASTOR urbana socials econòmica I BARÓ DE VIVER QUE HAN REBUT ASSESSORAMENT 23.070.490 € Drets socials DOTACIÓ PRESSUPOSTÀRIA TOTAL AL BON PASTOR I BARÓ DE VIVER 11.734 +18 %    AUGMENT DE PARTICIPANTS 9.961 EN PROGRAMES DE SALUT COMUNITÀRIA A LA CIUTAT 2016 2017 56 % 12 % 7 % 25 % Ecologia Drets Activitat Educació urbana socials econòmica 230    HABITATGES DEL BON PASTOR I BARÓ DE VIVER Població beneficiada QUE REBEN AJUDES PER A LA REHABILITACIÓ DELS EDIFICIS ON VIUEN Ecologia urbana Població de Barcelona 203.342 12,5% PERSONES QUE S’HAN BENEFICIAT A Barcelona hi viuen DEL PLA DE BARRIS 1.620.343 persones, segons dades de l’Idescat. A TOT BARCELONA — +12.631  m2 Als barris del Bon Pastor i Baró de Viver AUGMENT D’ESPAIS D’ESTADA 12.758 persones s’han beneficiat del Pla de Barris. I PARCS INFANTILS Equival aproximadament a 1,5 camps de futbol. Extracció de dades: 2019 El Pla de Barris en xifres — 9 El Bon Pastor i Baró de Viver La crònica 01 02 “Un catàleg ofereix serveis de màrqueting, eficiència energètica i formació en àrees de gestió empresarial” Els polígons, una aposta segura de futur REDACCIÓ — Als polígons del Bon Pastor i els de Torrent d’Es- ria. A Freanel van veure que necessitaven posar-se tadella hi ha més de 700 empreses. El 94 % tenen al dia per donar-se a conèixer més i millor, i poder Barcelona és moltes coses. menys de 50 treballadors i són d’una gran diver- diversificar clients. Es va fer un estudi per conèixer També és una ciutat industri- sitat sectorial: hi ha industries metal·lúrgiques, de bé l’empresa, un diagnòstic i un pla de treball: s’ha plàstics, d’arts gràfiques, químiques, electròni- posat en marxa una pàgina web i una campanya al. Quan enfilem el passatge ques, de fusta, mobles o suro, així com magatzems de màrqueting per Google Ads, per generar més Lima, al barri del Bon Pastor, de comerç a l’engròs. N’hi ha que són empreses trànsit i més visibilitat, i per atreure més usuaris i un dia a les 10 del matí, ja joves, però d’altres són presents en aquest terri- nous clients potencials. Amb aquesta primera fase tori des de fa més de 50 anys. Són empreses amb en marxa s’ha aconseguit augmentar un 200 % el sabem que hi ha plena activi- pocs llocs de treball i moltes donen feina a gent trànsit i reben unes 500 visites a la setmana. Ara tat. Hi ha soroll de màquines, del mateix barri o de barris veïns. En un món tan es comprarà una base de dades del sector i es competitiu on les tecnologies canvien tan ràpid, posarà en marxa una campanya de màrqueting a veus de treballadors i alguna sempre va bé un cop de mà per posar-se al dia en través de correu electrònic. “La veritat és que es- cançó xiulada. Quan arribem aspectes de l’empresa complementaris a la pro- tem molt contents, amb aquest servei. Jo ja havia ducció. Des del Pla de Barris del Bon Pastor i Baró pensat a fer una cosa semblant, però no sabia per a l’altura de l’empresa Fre- de Viver, conjuntament amb Barcelona Activa, s’ha on començar”, explica Esther Camacho, que porta anel, les set injectores de decidit dinamitzar aquest sector i oferir un catàleg l’empresa conjuntament amb el seu germà Fernan-de serveis de suport a les empreses ubicades al do. A la conversa hi assisteix el pare, que també es plàstic treballen a tota mà- polígon, especialment les més petites i familiars. A diu Fernando: té 72 anys i ell encara ve cada matí quina. El polígon és una font partir de la figura del dinamitzador s’han anant fent a Freanel, tot i que “per distreure’m”, explica rient. visites —el servei ja en porta més d’un centenar— Recorda que ell ja treballava amb 14 anys, fent un d’ocupació per al barri i a la per oferir el catàleg de serveis a les empreses. Per horari de 8 del matí a 9 de la nit. “Ara la gent està ciutat, una font d’innovació i exemple, s’ofereixen serveis de màrqueting digi- més acomodada, i a vegades sembla que l’empen- una aposta de futur. Per això tal, d’eficiència energètica i de formació en els di- ta i les ganes de treballar han baixat.”ferents àmbits de la gestió empresarial. El servei A banda d’aquesta cartera de serveis als polí- s’han posat en marxa una també dona suport per fer el salt internacional, aju- gons —extensibles també als dels barris de la Ver- sèrie d’accions que estan da en la recerca de diferents perfils professionals neda i la Pau i la Marina—, des del Pla de Barris i (soldadors/ores, fresadors/ores, injectors/ores de Barcelona Activa s’estan impulsant una sèrie de impulsant encara més la seva plàstics...), per demanar finançament, per fer trà- mesures per promocionar la incorporació de dones activitat econòmica. mits municipals, per preparar activitats en fires del en ocupacions d’empreses localitzades al polígon. sector o per posar en contacte diferents empreses D’altra banda, s’han posat en marxa mesures que moltes vegades comparteixen territori i àmbit per sensibilitzar i formar les empreses per fer més de treball sense saber-ho. sostenibles els processos de producció, transport “És un sector que a la ciutat s’ha de cuidar. i consum energètic, entre d’altres. També es treba- 01/02 Gairebé 60 empreses han participat en el programa de dinamització industrial i més de 39 empreses del polígon Aquest polígon, per exemple, està molt ben comu- lla per afavorir l’economia circular, de manera que han rebut assessorament individualitzat. nicat, a cop de metro, i aquesta proximitat és un es potenciïn nexes entre les empreses que ge- bon incentiu per a l’atracció de talent”, explica Moi- neren molts residus i les que els poden aprofitar. sès Jordi Pinatella, el tècnic dinamitzador industri- Es tracta de tancar els cercles, de no llençar res, al d’aquests polígons. “Estem donant molt de su- de reaprofitar tots els productes possibles. “Per port en temes d’eficiència energètica i ara mateix exemple, una empresa de plàstic pot cedir les res- treballem amb una dotzena d’empreses de l’àmbit tes d’aquest material a una empresa que treballa del màrqueting digital”, informa. amb aquest tipus de residus, que els reutilitzarà Una d’aquestes empreses és Freanel, especi- i generarà un altre tipus de producte”, explica el alitzada en injecció de plàstics de tipus alimentari Moisès, el dinamitzador. Aliances que ajuden a po- o mèdic. És una empresa familiar, amb gairebé una sar en marxa noves relacions i noves idees per als desena de llocs de treball i quasi 50 anys d’histò- polígons del segle xxi. — 10 — La crònica DIARI DEL PLA DE BARRIS L’entrevista “El barri Baró de Viver és el millor que hi ha” Josep Presas Membre de la comissió d’urbanisme de l’Associació de Veïns de Baró de Viver REDACCIÓ — Josep Presas té 72 anys i ha vis- se moure’s. En aquests moments, els ascen- cut tota la vida a Baró de Viver, sors són el més necessari. Quina solució s’ha començat a aplicar “el barri”, com en diu ell. Casat, en aquest sentit? amb fills i nets, ha vist com el S’han començat a instal·lar ascensors a les territori ha anat evolucionant des finques on fan falta. Després d’uns 23 anys reclamant, per fi ho hem aconseguit. que era la zona de les cases ba- Ja n’hi ha 4 d’instal·lats, 1 el 2017 i 3 més rates fins al que és a dia d’avui. el 2019, acabats de fer. És poc, però almenys és alguna cosa. El Josep, que va dedicar-se tota No obstant això, s’ha de mirar tot amb la vida a fer de mecànic, ha estat molta cura, oi?Sí, perquè hi ha finques amb ascensors que involucrat en diverses entitats no arriben al replà d’entrada. Per accedir a veïnals des que tenia 23 anys. l’ascensor hi ha uns esglaons que, per pocs que siguin, ja són una barrera. Imagina’t la Ha alçat la veu per exigir les mi- persona que va en cadira de rodes, com s’ho llores que calen a la seva zona i ha de fer? Directament no pot baixar al carrer perquè no té manera de travessar el tram ha lluitat per fer de Baró de Viver d’escales que hi hagi. un barri equiparable a qualsevol Sents que la gent gran està poc valorada? altre de Barcelona. Les finques Sí, no se’ns té en compte, i no pot ser. Em Tu has estat sempre molt involucrat a tot frustra i em fa sentir impotència, i encara més vulnerables són un dels el que té a veure amb el barri. Per què? més sent d’aquest barri, on gairebé tots som punts que cal treballar en aquesta El meu barri, Baró de Viver, és el que més jubilats, perquè la gent jove ha marxat. Ens m’estimo (després de la meva família, és clar). queden tres bars i una tenda, i això no pot ser. zona i la instal·lació d’ascensors Jo vaig néixer aquí, igual que els meus pares Quines altres mancances trobes és un dels reclams que es per- i els meus avis. Aquest barri és la meva vida i al vostre barri?per això sempre he volgut que deixés de con- Per exemple, no tenim cap caixer automàtic, segueix des de fa molt anys. Ara, siderar-se un barri d’extraradi i que tingués així que qui vol treure diners l’hi ha de dema- però, sembla que ja comencen a les mateixes condicions que les zones més nar a algun familiar o ha d’anar a Sant Andreu. cèntriques de Barcelona. No tots els jubilats poden agafar el metro fins arribar. De fet, hi has dedicat part de la teva allà, i això és un problema. Aquesta setmana vida... ja han entrat a robar a dos pisos per endur-se Sí. Jo era mecànic i em llevava molt d’hora els calés. Com que saben que la gent gran per anar a treballar. Arribava a casa, estava treu la pensió i la guarda a casa perquè no té una estona amb la dona i els nens, i després facilitat per anar al banc... marxava a les reunions, on se’ns podia fer Quines millores heu notat molt tard. Però estàvem tots molt involucrats a Baró de Viver des que hi ha l’acció per aconseguir el que mereixem els veïns de del Pla de Barris? Baró de Viver i encara seguim amb aquest Una de les coses que destaco és la renovació esperit. A la comissió de festes, a la comissió del clavegueram. Feia dues dècades que ens esportiva, a l’associació de veïns... He estat a queixàvem que era un sistema vell i que cons- tot arreu. El barri és el millor que hi ha. tantment s’embussava i calia que vinguessin Quin és el problema amb els ascensors les cisternes per buidar-lo. L’Ajuntament a les cases de Baró de Viver? també ens han construït el casal per a gent Aquí hi ha 22 finques, és a dir, uns 160 habi- gran, que, tot i que no és el centre de dia que tatges que tenen una altura de més de quatre volíem, és un espai on molts dels veïns venen pisos i no tenen ascensor. Per tant, hi ha gent a passar l’estona en companyia. que no pot baixar al carrer perquè no pot ni Què destacaries, doncs, del Pla pujar ni baixar tantes escales. de Barris? Per què són especialment necessaris al El més positiu és la gent que forma part de teu barri? l’equip. Miquel Àngel Lozano, cap de projecte Doncs perquè aquí el 80 % dels veïns són del Pla de Barris al Bon Pastor i Baró de Viver, gent gran. Ja em diràs tu com s’ho han de fer! ha estat el millor que li ha pogut passar al Hi ha gent, com la meva tieta, que va estar barri. Ha estat aquí i sap tot el que ens fa falta, durant set anys tancada a casa sense sortir més que ningú. Li hem de donar molt les grà- a l’exterior. Quan va morir pesava 150 quilos cies per com ha treballat pel nostre barri. Ens com a resultat del temps que havia estat sen- caldrien més Miquels Àngels a tot arreu. — L’entrevista — 11 El Bon Pastor i Baró de Viver Memòries a la contra Amparo Asensio Mena De la vida en horitzontal a la vida en vertical Les cases barates del barri de Bon Pastor als anys 30. Autor: Josep Domínguez Martí. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Tot canvia. Constantment. Per exemple, l’Amparo té Ara, caminant amb l’Amparo pels carrers de les cases ba- 72 anys i la seva vida va donar un tomb fa uns quants rates, passem per un munt de portes i finestres tapiades. mesos. Va viure pràcticament sempre en una de les Però els records fan que tot torni a viure. Pel voltant de la cases barates del barri del Bon Pastor (“la casa pe- seva casa petita ens ensenya unes fotos enganxades a la tita”, en diu ella), on va ser nena i va jugar als carrers, paret: en una hi surt ella d’adolescent; en una altra hi surten on va criar després els seus fills i alguna de les seves els seus pares, joves i forts, amb tota la vida per viure-la netes. Però ara viu en un pis d’un edifici nou del carrer encara, i en una altra s’hi veu tota la seva família al voltant Biosca. De la vida en horitzontal a la vida en vertical, d’una taula, dinant. tot ha canviat. Les cases barates del Bon Pastor, com les de Baró de Vi- La història de l’Amparo és també la història del Bon Pas- ver, d’Eduard Aunós (al barri de la Marina), o les del Turó de tor. Quan ella va néixer, el barri era un espai obert que la Peira (al districte del Guinardó), es van construir cap al donava al riu Besòs, aïllat de la ciutat, format per més de 1929, quan l’arribada de l’Exposició Universal a la ciutat va 700 cases unifamiliars de 40 metres quadrats cadascu- expulsar part de la població immigrant que vivia en barra- na. “La vida es feia al carrer. Les nits d’estiu tothom treia ques a la muntanya de Montjuïc i a altres indrets. Aquest la taula a la porta de casa i es compartia tot. El sopar, la fet va transformar la ciutat de Barcelona, de la mateixa ma- música. Ens quedàvem conversant fins a la matinada”, re- nera que la desaparició d’aquests habitatges horitzontals corda l’Amparo. Però no tot era de color de rosa. També i l’edificació dels nous pisos ha canviat completament la explica que en aquestes cases “a l’estiu et mories de calor fisonomia del barri del Bon Pastor. En aquest cas, la me- i a l’hivern et pelaves de fred. A vegades hi vivíem més de mòria popular no serà del tot fantasmal: s’està posant en 10 persones, com podíem”. marxa la museïtzació d’una illa d’habitatges antics, un pro- jecte fruit de la col·laboració entre el Museu d’Història de Ara tot això s’ha acabat. Quasi totes aquestes cases estan Barcelona (MUHBA), l’Associació de Veïns del Bon Pastor, tancades. El 2003 es va signar l’acord entre l’Ajuntament, l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona, el Districte la Generalitat i l’Associació de Veïns per a la remodelació de Sant Andreu i el Pla de Barris. S’ha acordat que algunes del Bon Pastor i es va procedir a construir, al costat mateix, d’aquestes cases es transformaran en un espai museístic edificis de pisos per al veïnat. L’Amparo viu en un d’aquest per explicar l’evolució de l’habitatge obrer des de 1929. pisos. “Ara la relació amb els veïns és molt diferent. Tothom Al parer de l’Amparo, que la seva llar d’abans sigui una ca- està més a casa seva, et saludes a l’escala si et trobes i no sa-museu li fa molta il·lusió: “És una casa que queda viva! gaire més”, diu l’Amparo. En el seu cas concret, però, ella té Les parets quedaran dretes. És un record que podré mirar sort per partida doble: la casa de la seva infantesa i la majo- tota la vida. Les meves netes poden veure, ara i quan siguin ria de la seva vida adulta, al carrer Bellmunt, 5, no serà der- més grans, on van viure la seva àvia i la seva besàvia.” ruïda i des del balcó del seu nou pis al carrer Biosca la vista li arriba per veure la façana de la petita casa de la seva vida. D’altra banda, part d’aquests antics habitatges es trans- formaran en equipaments per al barri del Bon Pastor. El “A vegades passo pel davant i em cauen les llàgrimes. Tinc Pla de Barris també ha participat en el programa d’acom- molt records d’allà, però què hi farem. Però soc conscient panyament al reallotjament de les cases barates, donant que on visc ara és un tros de pis, eh? Està molt bé. És com suport a la creació de les noves comunitats derivades de si m’hagués tocat la loteria, la veritat”, diu l’Amparo. la remodelació de la zona i oferint assessorament en qües- tions legals i recursos per promoure la convivència, tant a les escales com al barri. — SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA Per a més informació sobre altres accions municipals, consulteu el web de l’Ajuntament www.pladebarris.barcelona www.barcelona.cat