Ju La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Ajuntament de Barcelona Juliol de 2020 Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps. Gerència Municipal Equip de treball: Antonio López Gay i Joan Sales Favà. Centre d’Estudis Demogràfics Suport: Anna Ortiz Guitart. Departament de Geografia UAB 1 Índex 1. Introducció i justificació ............................................................................................................ 2 1.1. Introducció ........................................................................................................................... 2 1.2. Antecedents teòrics ............................................................................................................. 3 1.3. Objectius de l’estudi ............................................................................................................ 4 1.4. Context ................................................................................................................................. 4 1.5. Metodologia i fonts .............................................................................................................. 6 1.5.1. Fonts de dades ............................................................................................................. 6 1.5.2. Indicadors i glossari de conceptes ............................................................................... 8 1.5.3. Mirar la ciutat amb les ulleres de la gentrificació: l’indicador de gentrificació ........... 9 2. Territori i relació de sexes. On viuen més dones que homes a la ciutat? .............................. 11 3. Com ha evolucionat la població segons el sexe, l’edat i l’origen en un context de gentrificació? ....................................................................................................................... 17 4. Anàlisi dels fluxos immigratoris i residencials d’entrada als barris gentrificats des d’una perspectiva de gènere .............................................................................................. 23 5. Anàlisi dels fluxos emigratoris i residencials de sortida dels barris gentrificats des d’una perspectiva de gènere .............................................................................................. 30 6. Evolució de les llars unipersonals i monoparentals als barris gentrificats ............................. 37 7. L’esforç econòmic per pagar l’habitatge: una aproximació territorial i de gènere ................ 41 8. Conclusions ............................................................................................................................. 45 9. Referències ............................................................................................................................. 49 1 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 01 1. Introducció i justificació 1.1. Introducció La literatura acadèmica internacional més recent apunta que ens trobem en un context en què els diferents grups socials es poden estar allunyant els uns dels altres al territori. Aquesta polarització social pot ser la conseqüència de dos processos principals: d’una banda, una ràpida expansió dels espais centrals més exclusius i excloents, juntament amb una immigració cada vegada més qualificada i un context de ressorgiment dels espais centrals vinculats a la localització de noves activitats productives i a la concentració d’enclavaments culturals, creatius i d’innovació; de l’altra, un desplaçament progressiu de la població amb menys recursos cap a àmbits perifèrics, amb pitjor accés a tot tipus de serveis. La gentrificació és l’exemple més local de la transformació social i urbana a les ciutats occidentals, i està directament vinculada amb els dos processos que acabem d’esmentar. De totes les definicions que s’han proporcionat des de les diferents perspectives que s’han aproximat a aquest fenomen des de fa més de cinquanta anys, la que resulta més útil per a aquest informe és la que posa el focus en els processos de substitució sociodemogràfica de la població. Aquesta substitució està lligada a l’arribada de població que pertany a grups socials amb un alt nivell de capital econòmic, social i cultural que provoca l’expulsió i el desplaçament de la població més vulnerable, amb nivells d’ingressos més baixos. Al llarg de la dècada del 2010, la ciutat de Barcelona en general, i alguns barris en particular, han experimentat profundes transformacions en la seva composició sociodemogràfica. L’increment del preu de l’habitatge, imparable des del 2013 (al voltant d’un 50% fins al 2018, segons un informe del Banc Central Espanyol1), ha potenciat un enfortiment dels mecanismes de selecció sociodemogràfica de les persones que arriben a la ciutat o canvien d’habitatge. Com a 1 Evolución reciente del mercado de alquiler de vivienda en España, Banco de España. [Consulta: 7 d’octubre de 2019] 2 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa conseqüència, per als grups de població més vulnerables han empitjorat les condicions d’accés a l’habitatge. En aquest sentit, la perspectiva de gènere és necessària quan ens volem apropar a analitzar qui integra aquest col·lectiu més vulnerable. En aquest estudi volem aprofundir en les repercussions dels processos recents de transformació urbana i social a Barcelona en la població femenina i identificar possibles comportaments diferencials respecte a la població masculina. 1.2. Antecedents teòrics La relació entre gènere i gentrificació ha estat una de les línies d’interès per a les geògrafes feministes des de principis dels anys noranta (Bondi, 1991, 1994, 1999). La gentrificació en espais urbans és un procés de transformació urbana i de la població, i amb relació a aquesta darrera s’entén com una substitució sociodemogràfica com a conseqüència de l’arribada a un territori de població de classe mitjana-alta, la qual contribueix a l’expulsió de la població resident prèvia, normalment amb menys recursos (Glass, 1964; Gale, 1985). Aquest canvi en la composició de la població va acompanyat de canvis estructurals de la morfologia física o simbòlica dels barris. La gentrificació implica la inversió de capital, la transformació del paisatge, el desplaçament dels usos, les persones i els elements simbòlics d’una determinada àrea de la ciutat i la suplantació per uns usos que generen un rendiment econòmic més gran (Leeset al., 2008). Ara bé, l’aproximació als processos de gentrificació des d’una perspectiva de gènere està subrepresentada en la literatura acadèmica sobre el tema. DeSena (2018) reivindica la necessitat d’avançar en la recerca en aquest àmbit. L’augment de la participació de les dones en l’activitat laboral i les canviants estructures familiars són dos factors inherents en el procés de gentrificació. A més a més, les dones de classe mitjana i alta poden exercir d’agent gentrificador. Aquestes dones s’han beneficiat de l’accés a unes àrees de la ciutat percebudes com a més segures i d’una localització central que les han afavorit respecte a l’ocupació, al desplaçament al lloc de treball i a la conciliació familiar (Bondi, 1994). No obstant això, no totes les dones es beneficien d’aquests canvis urbans i, de fet, poden ser-ne les principals víctimes, ja que les dones estan sobrerepresentades en els sectors més vulnerables de la població (Ye i Vojnovic, 2018). Les persones amb ingressos més baixos es veuen obligades a marxar dels barris quan no troben habitatges de lloguer a preus assequibles i quan el cost de viure-hi s’incrementa i la reproducció social es va encarint. Un altre col·lectiu que apareix com a vulnerable són les dones grans. Atkinson (2000) justifica amb dos arguments la debilitat de les persones grans enfront dels processos de gentrificació. En primer lloc, la fragilitat física i mental complica la capacitat de resistència d’aquest col·lectiu contra les persones propietàries i altres agents urbans. En segon lloc, aquest grup està més afectat per la destrucció de les xarxes socials que genera la gentrificació. És per això que la gent gran és més fàcilment desposseïda i té menys capacitat de resiliència. Les geògrafes feministes han explorat no només els efectes diferencials de gènere en la gentrificació, sinó també com el gènere mateix és una lògica organitzativa darrere dels processos de gentrificació. Marguerite van der Berg (2012, 2013, 2018) usa el terme genderification per descriure la producció de l’espai segons les diferents relacions de gènere. Identifica la manera com les dones i les seves famílies fan el paper de pioneres per produir un espai que la família veu com un lloc amigable i així es promociona una regeneració urbana. La presència de dones en barris gentrificats, percebuts com a barris segurs i amigables, pot servir de senyal que la revitalització ha estat un èxit (Kern, 2013). Aquestes autores, juntament amb Cahill (2006) i Wright (2006), assenyalen la importància de tenir en compte la interseccionalitat a l’hora 3 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa d’entendre l’experiència de les dones en els canvis urbans neoliberals i mostren com les experiències de la gentrificació estan relacionades amb els privilegis de classe, d’origen ètnic i d’edat. Mentre que les dones amb un alt poder adquisitiu tenen accés a una ciutat “segura” (incloent-hi llocs de treball, espais públics de qualitat i habitatges dignes), aquests espais s’han creat per l’expulsió de les dones més vulnerables. El paper de la diferència i la intersecció de les identitats socials, les relacions de poder que formen les dinàmiques socials a l’espai, les pràctiques i l’activisme social que desafien les desigualtats i les relacions desiguals que privilegien determinats grups respecte a d’altres són alguns dels aspectes que esdevenen imprescindibles per definir les actuals geografies feministes. Les diferències de gènere es produeixen per mitjà de processos culturals, i alhora altres aspectes de la nostra identitat (ètnia, classe, sexualitat i edat) es creen, es desafien i es negocien simultàniament en tots els espais. 1.3. Objectius de l’estudi L’objectiu principal d’aquest treball és explorar, des d’una perspectiva de gènere, les implicacions que els processos de gentrificació experimentats a Barcelona durant el període 2011-2018 han tingut en les dinàmiques sociodemogràfiques de la població. La metodologia d’anàlisi és purament quantitativa i incorpora altres variables, més enllà del sexe, que són necessàries per entendre com s’han desenvolupat els processos de gentrificació a Barcelona. Aquestes variables són l’edat, l’origen (incorporat a través del lloc de naixement) i el nivell d’estudis. Aquestes quatre dimensions (sexe, edat, origen i nivell d’estudis) estan presents al llarg de tot l’estudi. L’informe s’estructura en sis apartats, que pretenen proporcionar evidència empírica respecte a les preguntes següents: 1. Quina és la relació entre sexes (sex ratio) a la ciutat? On viuen més dones que homes a la ciutat? 2. Com ha evolucionat la població segons el sexe, l’edat i l’origen? Identifiquem una substitució socioeconòmica de la població? 3. Quins són els perfils de la població que ha arribat als barris gentrificats? Com ha evolucionat al llarg de la dècada? 4. Amb quina intensitat i cap a quins àmbits canvia d’habitatge la població dels barris gentrificats? Com es manifesta la selecció socioeconòmica dels fluxos de sortida del barri? Hi ha diferències entre la població femenina i la masculina? 5. Com han evolucionat les llars on no hi ha una presència conjunta de dones i homes? 6. Quin és l’esforç de les llars per pagar les despeses directament relacionades amb l’habitatge? 1.4. Context La gentrificació té diferents causes i conseqüències en funció de l’àmbit territorial en què s’ha produït. Les ciutats tenen uns condicionants específics, relacionats amb el mercat de l’habitatge, el sistema residencial, el marc regulador o el context socioeconòmic. Tots aquests elements ajuden a entendre el desenvolupament dels processos de gentrificació. En el cas de Barcelona volem remarcar els següents: 4 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa La conservació del centre històric. La ciutat de Barcelona manté un centre històric considerablement gran i petits nuclis urbans dels antics municipis del pla. Les edificacions presents en aquestes àrees, l’entramat urbà que formen i l’oferta cultural i de serveis han estat, en les darreres dècades, espais molt atractius per a l’arribada d’un perfil de població que potencia les dinàmiques gentrificadores. El pes del lloguer: Barcelona és una rara avis en el context urbà espanyol. La ciutat de Barcelona és la capital provincial amb més presència relativa d’habitatges de lloguer. Ara bé, en comparació amb altres ciutats del centre i del nord d’Europa, la presència de lloguer és baixa. Segons dades de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona, el 38% de la població viu de lloguer (Ajuntament de Barcelona, 2017). La inseguretat residencial de les persones llogateres és més gran que la de les propietàries (Módenes, 2019). Les primeres estan molt més exposades a les oscil·lacions del mercat i a condicions abusives en els contractes. A més, els barris de Barcelona presenten divergències territorials en la presència del mercat de lloguer. L’augment del preu de l’habitatge. Barcelona va anticipar i ha liderat l’augment del preu a les ciutats espanyoles (figura 1.1). Segons les dades de les fiances de lloguer dipositades a l’Incasòl, el preu del lloguer ha augmentat més d’un 30% entre el 2014 i el 2018 (un increment inferior al publicat pel Banc Central Espanyol). Les dinàmiques especulatives entorn del mercat de l’habitatge, i del sòl en general, han alimentat aquest increment, així com l’entrada en vigor de diferents lleis, com la Llei d’arrendaments urbans, del 2013, i l’aparició de nous agents (socimis, golden visa), que faciliten l’activitat especulativa amb l’habitatge com un actiu econòmic. Figura 1.1. Evolució del preu del lloguer (€/m2) als conglomerats de barris de la ciutat de Barcelona, 2013-2018 16 € 15 € 14 € 13 € 12 € 11 € 10 € 9 € 8 € 2014 2015 2016 2017 2018 Gentrificats – Consolidats Gentrificats – Emergents Lleugera gentrificació – Ingressos alts Lleugera gentrificació – Ingressos baixos Sense gentrificació – Ingressos alts Sense gentrificació – Ingressos baixos Barcelona Font: Elaboració pròpia a partir de dades de les fiances de lloguer dipositades a l’Incasòl (Generalitat de Catalunya, Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori). La marca Barcelona. El model de plantejament urbanístic que hi ha hagut des de finals dels anys vuitanta ha afavorit la col·laboració entre agents privats i públics per a la promoció de macroprojectes amb escassa sensibilitat envers l’entorn social, històric i urbanístic. Algunes d’aquestes operacions han desplaçat població, la qual cosa ha contribuït al desenvolupament de processos de gentrificació (Delgado, 2007). 5 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Euros/m² mes L’activitat turística. Per entendre el desenvolupament dels processos de gentrificació cal tenir en compte l’impacte de l’activitat turística en el canvi dels usos d’edificis residencials, en el teixit comercial, en l’ocupació de l’espai públic i en la saturació del transport públic (Cocola-Gant, 2016; Sales, 2019). La població flotant. Algunes dinàmiques del mercat de l’habitatge només es poden entendre amb la consolidació de Barcelona com un espai atractiu per a un flux internacional de població. Hi ha un col·lectiu poblacional nascut a l’estranger o en altres àrees de l’Estat, amb una gran capacitat econòmica i un alt nivell cultural, i que té uns itineraris i unes expectatives migratòries molt diverses. Aquest col·lectiu inclou tant persones que resideixen a Barcelona durant unes setmanes com d’altres que s’estableixen a la ciutat (López-Gay, 2016). 1.5. Metodologia i fonts 1.5.1. Fonts de dades Aquest treball s’alimenta de les tres grans fonts de dades que es detallen a continuació. i) Lectura del padró d’habitants La lectura del padró d’habitants es fa l’1 de gener de cada any i ens proporciona una mirada transversal de la població. És a dir, ens mostra una imatge instantània de com era la població en aquella data concreta. Les variables individuals que ens proporcionen les xifres oficials del padró d’habitants són: edat, sexe, lloc de naixement, nacionalitat i lloc de residència (hem utilitzat les unitats d’àrea estadística bàsica [AEB] i de barri). A partir d’aquestes dades hem calculat la relació de sexes i hem reconstruït l’evolució dels efectius generacionals de residents; a més, també han servit de base com a denominadors del càlcul de taxes. Addicionalment, el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona ens ha facilitat dades sobre l’estructura dels domicilis en data 1 de gener de cada any, les quals han alimentat l’anàlisi de l’evolució de les llars a la ciutat. ii) Fluxos del padró d’habitants Per fluxos del registre del padró d’habitants entenem les entrades (moviments immigratoris procedents d’altres municipis espanyols o de l’estranger), sortides (moviments emigratoris amb destinació a altres municipis espanyols o a altres països) i canvis de domicili (canvis d’habitatge a l’interior del municipi) que s’han registrat amb origen o destí al municipi de Barcelona. A més de ser la base de dades que ens informa del perfil de població que entra, surt i canvia d’habitatge a l’interior de cada barri, és una base de dades especialment útil per mesurar els processos de gentrificació, ja que inclou una variable socioeconòmica com el nivell d’estudis de la persona que protagonitza el moviment. En tenir en compte la variable del nivell educatiu només per als fluxos de població, superem la limitació clàssica de la utilització d’aquesta variable per a tota la població resident, que està relacionada amb la manca d’actualització sistemàtica del nivell d’estudis entre la població més sedentària. Nosaltres tenim en compte el nivell educatiu només per als fluxos; en aquest cas, les persones que han fet un moviment declaren el seu nivell d’estudis en el moment de registrar el canvi d’habitatge. 6 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa El nivell educatiu és l’única variable disponible al padró amb informació socioeconòmica. En absència de cap altra font de dades que permeti aprofundir en les característiques socioeconòmiques associades als canvis d’habitatge amb un nivell de detall geogràfic com el que necessitem en aquest treball, és necessari utilitzar aquesta variable. Tot i que amb l’expansió educativa experimentada durant les darreres dècades la relació entre nivell d’estudis i estrat socioeconòmic s’ha debilitat, la correlació entre totes dues variables és encara molt forta (taula 1.1). A més, la bibliografia sobre gentrificació es basa en altres dimensions, com ara capital social o capital cultural, que van més enllà del capital econòmic i que tenen una forta correlació amb el nivell d’estudis Taula 1.1. Ingressos laborals mitjans segons sexe, nivell de formació i anys d’experiència laboral, 2016 De 0 a 9 anys De 10 a 19 anys De 20 a 29 anys De 30 a 39 anys Ambdós Ambdós Ambdós Ambdós Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones sexes sexes sexes sexes Estudis inferiors a 4.948 5.794 4.327 7.588 8.413 6.667 9.555 10.553 8.144 9.141 9.699 7.828 secundària de 1a etapa Estudis secundaris de 1a 6.017 6.655 5.371 9.487 10.529 8.308 11.782 13.195 9.380 13.826 14.645 11.782 etapa Estudis secundaris de 2a 6.611 7.301 5.937 12.388 14.416 10.244 15.018 16.829 12.792 17.734 19.511 14.631 etapa Estudis superiors no 8.746 10.465 6.904 14.383 17.388 11.536 17.435 20.007 14.012 21.181 23.294 15.440 universitaris Diplomatura o grau 12.019 12.282 11.870 19.457 21.897 17.883 23.420 25.292 21.815 21.979 23.438 20.630 universitari Llicenciatura universitària 14.714 15.535 14.192 22.320 25.227 20.480 27.822 30.361 25.364 29.467 30.444 27.715 Font: INEE (2019).Sistema Estatal de Indicadores de la Educación. Síntesis (a partir de dades de l’Enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística) El Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona ens ha facilitat la sèrie completa de tots els anys compresos en el període 2011-2018, però per qüestions comparatives hem utilitzat els tres primers anys de la sèrie (2011-2013, en què els preus de l’habitatge eren els més baixos de la sèrie) i els tres últims (2016-2018, amb els preus més elevats). iii) Enquesta sociodemogràfica de Barcelona L’any 2017, l’Ajuntament de Barcelona va fer una enquesta a 4.517 llars, que representen 10.415 persones. L’enquesta inclou més de cent variables amb informació sobre les característiques individuals, de la llar i de l’habitatge. Mitjançant aquesta font hem calculat l’esforç de les llars barcelonines per pagar despeses directament relacionades amb l’habitatge (només considerem pagament de lloguer o hipoteca). Abans de tot, hem seleccionat tots els casos de llars amb despeses actives d’habitatge. Per tant, hem descartat les llars de persones que són propietàries de l’habitatge en què viuen i no tenen pagaments pendents o bé que viuen en un habitatge cedit gratuïtament. Hem utilitzat dos tipus de variables: les despeses i els ingressos; en tots dos casos només s’ofereix informació respecte a la llar, no individual. D’una banda, hi ha les despeses segons si paguen un lloguer (variables L6 o L6B) o una hipoteca (variables L5 o L5b). De l’altra, hi ha els ingressos conjunts de la llar segons la variable L12_E_CAL. Aquesta variable és una estimació dels ingressos nets de la llar mitjançant diferents variables de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESB) que proporcionen la informació dels ingressos declarats per la persona entrevistada (L12 o L13), 7 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa i que posteriorment s’han sotmès a un calibratge a partir de les dades d’ingressos de l’Enquesta de condicions de vida de l’any 2016. Amb aquestes dues variables, és a dir, les despeses (L6, L6B, L5 o L5B) i els ingressos (L12_E_CAL), calculem el percentatge que dedica cada llar a satisfer les despeses de l’habitatge. Abans de mostrar les dades agrupades per categories de barris o per tipus de llars, filtrem el 4% dels casos amb els valors més extrems. És a dir, el 2% de les llars que destinen el percentatge més alt a pagar despeses relacionades amb l’habitatge i el 2% que hi destinen el percentatge més baix. 1.5.2. Indicadors i glossari de conceptes En aquest informe utilitzem un seguit d’indicadors i conceptes per entendre el context i les dinàmiques sociodemogràfiques de la ciutat. A continuació n’enumerem les formulacions i definicions: Llar. Utilitzem la definició de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) inclosa als censos de població i habitatge: “Una llar és un grup de persones residents al mateix habitatge familiar. Les diferències entre llar i família són: (a) La llar pot ser unipersonal, mentre que la família ha de constar, almenys, de dos membres. (b) Els membres d’una llar amb diverses persones no tenen necessàriament que estar emparentats, mentre que els membres d’una família sí.” És important subratllar que les estructures que nosaltres definim com a llar provenen de la informació sobre les estructures dels domicilis que ens ha proporcionat el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Moviments residencials intrabarrials, interbarrials i intermunicipals. Considerem que són moviments intrabarrials aquells canvis d’habitatge que tenen origen i destinació al mateix barri. Els moviments interbarrials són canvis d’habitatge que tenen origen i destinació en barris diferents del municipi de Barcelona i poden ser de dos tipus: (a) ascendent o de millora (↑), quan la renda mitjana per persona (segons l’Atles de distribució de renda de les llars de l’INE) de l’àrea estadística bàsica (AEB) de destinació és més alta que la renda de l’AEB d’origen, o (b) descendent o d’empitjorament (↓), quan la renda mitjana per persona a l’AEB de destinació és més baixa. Els moviments residencials intermunicipals són els que travessen la frontera municipal però romanen a l’interior de la província de Barcelona. Relació de sexes. És el quocient entre el nombre de dones i el nombre d’homes. És l’indicador invers a la relació de masculinitat. Valors més petits que 1 indiquen més població masculina que femenina; valors més grans que 1 indiquen més dones que homes, i el valor exacte 1 implica equilibri entre la població femenina i la masculina. Països segons el nivell d’índex de desenvolupament humà. Per facilitar la interpretació i presentació dels resultats, sovint ens basem en una classificació dels països segons l’índex de desenvolupament humà (IDH) del 2018. Agrupem, d’una banda, els països amb un IDH alt, per sobre de 0,825 (IDH+), que són tots els països de la Unió Europea, excepte Bulgària i Romania, els de l’Associació Europea de Lliure Comerç (Islàndia, Noruega; Suïssa i Liechtenstein), Andorra, el Canadà, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Singapur, Hong Kong, el Japó, Corea del Sud, Israel, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Brunei, Bahrain, l’Aràbia Saudita, Xile i l’Argentina. La resta de països els agrupem sota l’etiqueta de països amb IDH baix. 8 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Taxa de mobilitat residencial. Calculem la intensitat amb què la població canvia d’habitatge mitjançant la taxa de mobilitat. Dividim el nombre anual mitjà de canvis d’habitatge que no travessen la frontera de la província de Barcelona per la població mitjana d’aquell període. El resultat es presenta en tant per mil (‰) i ens indica el nombre de persones per cada mil habitants que canvia d’habitatge anualment. Hem calculat la taxa de mobilitat residencial per als diferents tipus de moviments (vegeu-los a la definició de moviments residencials, més amunt). 1.5.3. Mirar la ciutat amb les ulleres de la gentrificació: l’indicador de gentrificació Una de les claus de l’anàlisi és comparar les dinàmiques poblacionals (relacionades sobretot amb l’atracció, permanència o expulsió de població) protagonitzades per les dones i els homes que viuen a barris que han experimentat processos de gentrificació amb les dinàmiques dels que no estan gentrificats. En aquest sentit, aquest informe parteix de la base d’un indicador ja calculat (que és part de l’article científic de López-Gay et al., 2019) que permet agrupar els barris en funció de la intensitat de les transformacions experimentades entre el 2011 i el 2017. Aquest aspecte és clau per poder identificar diferències en funció del grau de gentrificació del barri. L’indicador inclou set dimensions teòriques associades a diferents eixos de transformació socioeconòmica de barri: (1) rejoveniment de la població; (2) canvis en l’origen de la població, entesos com l’augment de la població procedent dels països amb un índex de desenvolupament humà més alt; (3) canvis en les estructures de les llars/valors, associats al creixement de les llars unipersonals d’adults; (4) atracció de població amb estudis universitaris; (5) substitució de la població, entesa com la pèrdua de població sense estudis universitaris per efecte de la migració i els canvis de residència; (6) velocitat de canvi, que introdueix la capacitat transformadora dels fluxos migratoris i residencials d’alterar la composició de la població, i (7) transformacions en el mercat de l’habitatge, mesurat mitjançant l’augment del preu. Una de les innovacions d’aquest indicador és que s’utilitzen fonts de naturalesa diversa, ja que preveu la utilització de fonts demogràfiques d’estoc (el padró continu) i de fluxos (els registres d’altes i baixes del padró, acompanyats d’una variable socioeconòmica com el nivell d’estudis), així com característiques de les llars i del mercat de l’habitatge. El mapa 1.1 mostra Barcelona dividida en sis conglomerats diferents segons el grau de desenvolupament dels processos de gentrificació en un període de temps específic, el transcorregut entre el 2011 i el 2017. Hem classificat els barris segons dues característiques. La primera és la intensitat del procés, amb les categories de gentrificats —amb una doble categorització en funció de la trajectòria del barri—, lleugera tendència a la gentrificació i sense dinàmiques gentrificadores. La segona és l’estatus socioeconòmic, amb dues categories: els barris amb una renda familiar disponible alta i aquells amb una renda baixa.2 2 Hem calculat la mitjana de les rendes familiars disponibles (RFD) del 2011 al 2017 (ambdós inclosos). Posteriorment, hem considerat RFD alta els valors superiors a 85 i RFD baixa els valors inferiors a 85. Els valors de la RFD entre el 2011 i el 2017 es poden consultar a Ajuntament de Barcelona (2019a). 9 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Mapa 1.1. Conglomerats dels barris de Barcelona segons l’indicador de gentrificació de López-Gay et al. 2019 Font: Elaboració pròpia segons la proposta de López-Gay et al. (2019) 10 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 02 2. Territori i relació de sexes. On viuen més dones que homes a la ciutat? Comencem l’anàlisi dels processos de gentrificació des d’una perspectiva de gènere examinant la relació de sexes des d’una mirada territorial i evolutiva, és a dir, observem en quins sectors resideixen més dones que homes i quina ha estat l’evolució al llarg del període estudiat. Ens centrem principalment en el grup de població adulta que té entre 25 i 49 anys perquè és el grup d’edat en què la migració i la mobilitat residencial selectiva tenen més efecte. En edats més avançades, l’efecte de la mortalitat diferencial (a favor de les dones) introdueix un biaix notable a les observacions. Si no acotéssim un grup d’edat, podríem estar atribuint diferències que són l’efecte d’una estructura diferent segons l’edat, i no d’una mobilitat diferencial. En aquest apartat volem saber si els barris gentrificats afavoreixen o desfavoreixen l’assentament de població femenina, si aquesta relació és comuna a tots els barris gentrificats i si a mesura que s’ha enfortit aquest procés la relació de sexes ha variat. Per respondre aquestes preguntes, introduïm la variable de lloc de naixement, perquè partim de la hipòtesi d’un comportament diferencial segons l’origen de la població. Si observem el conjunt de la població, a la ciutat de Barcelona resideixen més dones que homes. L’1 de gener de 2018 hi residien 854.381 dones i 765.962 homes. L’esperança de vida més elevada de les primeres explica, en gran mesura, aquesta situació. Quan analitzem de manera aïllada un col·lectiu en què la mortalitat té una incidència menor, podem veure que el nombre de dones i homes està més equilibrat. En aquesta mateixa data hi havia gairebé 101,4 dones de 25 a 49 anys per cada 100 homes (mapa 2.1). Els mapes mostren la relació a cadascuna de les AEB de la ciutat. Els valors inferiors a 1 indiquen les àrees on resideixen més homes que dones, i els valors superiors a 1 les àrees amb més població femenina. Com a estàndard d’una relació de sexes resultant de la mateixa estructura de la població sense migració selectiva podem utilitzar la població que resideix a Catalunya i que ha nascut al mateix territori: l’any 2018, en el grup de 25 a 49 anys, la relació era de 95,6 dones per cada 100 homes (recordem que neixen 105 nens per cada 100 nenes). Per tant, podem pensar que una relació de sexes que s’allunyi d’aquesta xifra és conseqüència d’una migració o mobilitat residencial selectiva. 11 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Quan examinem el conjunt de la població, independentment del lloc de naixement, observem que a grans trets la relació de sexes divideix Barcelona en dos sectors principals (mapa 2.1.a): d’una banda, l’eix Diagonal, on les dones són majoria (especialment a Gràcia, Sarrià - Sant Gervasi, les Corts i el sector de l’Eixample a tocar de la Diagonal), i, de l’altra, Ciutat Vella i la zona Besòs, on el nombre d’homes és, en general, superior al nombre de dones. La resta de sectors es mouen en valors menys allunyats als de la mitjana de la ciutat, tot i que a gran part de les unitats hi ha més presència de població femenina. Si introduïm la variable del tipus de barri (taules 2.1 i 2.2) i situem el focus en els barris que han experimentat processos de gentrificació durant la dècada, observem que, mentre que al conjunt de barris amb una gentrificació més consolidada la relació de sexes és favorable a les dones, als barris amb una gentrificació emergent la diferència és intensament favorable als homes: hi resideixen 90 dones de 25 a 49 anys per cada 100 homes de la mateixa edat. Per barris, ens trobem una forta heterogeneïtat. Sant Gervasi - Galvany i la Vila de Gràcia són els barris amb més presència de dones respecte als homes. A la Sagrada Família, la Nova i l’Antiga Esquerra de l’Eixample, Sants-Badal, Can Baró, el Camp de l’Arpa del Clot i el Poblenou el nombre de dones també és superior al d’homes. En canvi, a tots els barris de Ciutat Vella, així com a Sant Antoni i el Poble-sec, la relació és favorable als homes. El Raval i el Gòtic són els àmbits amb menys presència de dones: 75 per cada 100. Com veurem a continuació, la relació de sexes segons el lloc de naixement explica bona part d’aquesta intensa diferència. És necessari introduir el lloc de naixement de la població per entendre la distribució desigual de dones i homes a Barcelona. En el conjunt de la ciutat, la població nascuda a altres províncies d’Espanya i a països amb un índex de desenvolupament humà baix presenta relacions fortament favorables a les dones (110 dones per cada 100 homes). En el primer cas, en els darrers anys la relació favorable a les dones s’ha debilitat, fruit d’uns fluxos migratoris interns més favorables als homes, mentre que en el segon cas s’ha enfortit, com a conseqüència d’un canvi en la composició dels fluxos internacionals, més feminitzats. Pel que fa a la resta d’àmbits de naixement, es registren lleugerament més homes que dones: unes 97 dones per cada 100 homes, uns valors propers als que resultarien de la mateixa estructura de la població sense una migració selectiva. En el cas de la població nascuda a països amb un IDH alt, la relació s’acosta cada cop més a la igualtat, mentre que el conjunt de la població nascuda a la província de Barcelona s’ha masculinitzat al llarg de la dècada. Pel que fa a la població de 25 a 49 anys nascuda a la mateixa ciutat de Barcelona, la relació de sexes l’any 2018 es troba als nivells que podríem considerar com els resultants de la mateixa estructura de la població: unes 96,3 dones per cada 100 homes. Durant la dècada, la població adulta nascuda a Barcelona s’ha masculinitzat lleugerament, de 98,3 a 96,3, un descens més intens que al conjunt de Catalunya amb els nascuts a Catalunya, que ha passat de 96,2 a 95,6; així doncs, el comportament de la migració i de la mobilitat residencial no ha beneficiat la població femenina nascuda a la mateixa ciutat durant la darrera dècada. Els barris gentrificats més consolidats han experimentat una dinàmica similar a la del conjunt de la ciutat. Hi resideixen poques dones més que homes (101,3 per cada 100) i la relació ha augmentat durant la dècada. Aquest augment és conseqüència exclusivament d’una feminització més gran de la població nascuda a l’estranger. En canvi, la relació de sexes s’ha reduït entre la població nascuda al terme municipal (la reducció ha estat lleugerament més ràpida que al conjunt de Barcelona), entre la nascuda a la resta de la província (a l’inici de la dècada les dones eren majoria) i entre la nascuda a altres províncies d’Espanya (la relació encara és clarament favorable a les dones, perquè n’hi ha 112 per cada 100 homes, tot i que a l’inici de la dècada n’eren 115,6). Als barris gentrificats emergents la dinàmica observada durant la dècada és molt similar als més consolidats, amb la diferència, però, d’una relació de sexes notablement favorable a la població 12 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa masculina (90,5 dones per cada 100 homes). La presència de dones només és més elevada que la d’homes entre la població nascuda a Espanya fora de la província de Barcelona. La dels homes és molt més nombrosa entre la població nascuda a països amb IDH baix. També és significativament baix el nombre de dones nascudes al mateix municipi de Barcelona respecte del nombre d’homes, una diferència cada vegada més intensa, així com el de dones nascudes a països amb IDH alt (com a la resta del municipi, s’hi sumen més dones que homes al llarg de la dècada, però en aquests barris a un ritme més lent). Per barris, la població femenina nascuda a Barcelona està fortament subrepresentada a tots els barris de Ciutat Vella (al voltant de 84 dones per cada 100 homes). L’evolució de la relació de sexes ha estat especialment desfavorable per a les dones, amb una davallada més intensa que la mitjana de la ciutat, a la Barceloneta i a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, on a l’inici de la dècada hi havia més de 90 dones per cada 100 homes. En canvi, si mirem la població nascuda a països amb IDH alt, a la Barceloneta resideixen més dones que homes. A Sant Antoni i a Hostafrancs també es registra una relació de sexes de la població nascuda a Barcelona inferior a 90 dones per cada 100 homes, mentre que a la Nova Esquerra de l’Eixample, al Poble-sec, al Camp de l’Arpa del Clot i al Parc i la Llacuna del Poblenou hi resideixen entre 90 i 95 dones per cada 100 homes. La població femenina nascuda a la ciutat està sobrerepresentada respecte als homes a Sant Gervasi - Galvany i a la Vila de Gràcia; i al Poblenou, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Sagrada Família i Can Baró presenten uns nivells lleugerament superiors als que els tocarien si no hi hagués un comportament diferencial en termes residencials entre ambdós sexes. A la gran majoria de barris —tretze de disset—, s’hi ha experimentat un descens de la relació de sexes, i en deu dels tretze barris el decreixement ha estat més intens que al conjunt de la ciutat. Pel que fa a altres àmbits de naixement, la relació de sexes de la població nascuda a la resta de la província de Barcelona i a altres províncies espanyoles ha experimentat un descens a la gran majoria de barris. Les dades, però, mostren que la Vila de Gràcia és una destinació preferent per a les dones nascudes en aquests àmbits: per cada 100 homes hi resideixen 135 dones. Allà la relació de sexes de la població nascuda fora del municipi de Barcelona s’ha mantingut estable en el temps. Com a contrast, els barris de Ciutat Vella també presenten una subrepresentació de les dones d’aquest col·lectiu, amb l’única excepció de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera respecte a la població nascuda en altres províncies. Finalment, les dones nascudes a països amb IDH alt estan sobrerepresentades respecte als homes, i la relació de sexes està creixent intensament a barris com ara la Barceloneta, la Sagrada Família, el Poble-sec o la Vila de Gràcia. En canvi, estan notablement subrepresentades als barris del Raval, Nova Esquerra de l’Eixample, Can Baró, el Camp de l’Arpa del Clot i el Parc i la Llacuna del Poblenou. Les dones nascudes a països amb IDH baix presenten una relació molt heterogènia, que està directament relacionada amb la diversitat d’orígens presents a la ciutat. En general, allà on predomina la població nascuda a l’Àfrica o a l’Àsia s’observa més presència d’homes, mentre que allà on predomina la nascuda a Amèrica hi ha més dones que homes. 13 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Mapa 2.1. Relació entre sexes (població femenina / població masculina) segons el lloc de naixement, grup d’edat de 25 a 49 anys, 233 àrees estadístiques bàsiques (1 de gener de 2018) (b) Població nascuda al municipi (a) Tota la població de Barcelona (c) Població nascuda a la (d) Població nascuda a la província de Barcelona resta d’Espanya (e) Població nascuda a (f) Població nascuda a l’estranger l’estranger (països amb IDH baix) (països amb IDH alt) Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró municipal, 2018 (INE). La categoria central inclou les unitats amb una relació de sexes al voltant del 3% de l’esperada sense una migració selectiva. Les extremes són les que superen el 15% 14 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Taula 2.1. Evolució de la relació de sexes segons el lloc de naixement i el tipus de barri (detall de barris gentrificats), població de 25 a 49 anys, anys 2011, 2015 i 2018 Total de població Població nascuda al Població nascuda a la Població nascuda a Població nascuda a Població nascuda a municipi de Barcelona província de Barcelona altres províncies l’estranger (països l’estranger (països d’Espanya amb IDH alt) amb IDH baix) 2011 2015 2018 2011 2015 2018 2011 2015 2018 2011 2015 2018 2011 2015 2018 2011 2015 2018 Gentrificats consolidats 0,999 1,007 1,013 0,989 0,974 0,964 1,082 0,978 0,969 1,156 1,161 1,120 0,920 0,947 0,968 0,983 1,046 1,081 Gentrificats emergents 0,882 0,880 0,905 0,952 0,930 0,926 0,983 0,964 0,963 1,097 1,023 1,011 0,904 0,932 0,925 0,759 0,788 0,856 Lleugera gentrificació, ingressos alts 1,015 1,049 1,060 1,008 0,982 0,981 1,088 1,043 1,034 1,228 1,191 1,150 0,942 0,955 0,979 0,950 1,205 1,250 Lleugera gentrificació, ingressos baixos 1,004 1,012 1,012 0,975 0,962 0,948 0,916 0,917 0,915 1,093 1,064 1,052 0,863 0,921 0,907 1,103 1,162 1,183 Sense gentrificació, ingressos alts 1,083 1,070 1,080 1,002 0,997 0,988 1,087 1,081 1,039 1,294 1,172 1,195 0,964 0,978 1,016 1,386 1,385 1,413 Sense gentrificació, ingressos baixos 0,957 1,003 1,016 0,971 0,962 0,958 0,962 0,945 0,939 1,097 1,067 1,041 0,928 0,963 0,976 0,889 1,091 1,133 Total de Barcelona 0,983 1,003 1,014 0,983 0,969 0,963 1,026 0,985 0,975 1,156 1,124 1,100 0,924 0,949 0,965 0,931 1,048 1,097 1. El Raval 0,712 0,705 0,740 0,892 0,844 0,866 0,895 0,908 0,900 0,918 0,878 0,858 0,894 0,918 0,874 0,594 0,598 0,660 2. El Gòtic 0,710 0,790 0,762 0,821 0,846 0,836 0,976 0,748 0,811 0,825 0,948 0,926 0,897 0,875 0,924 0,502 0,646 0,602 3. La Barceloneta 0,868 0,853 0,867 0,917 0,935 0,843 0,966 0,779 0,687 0,929 0,884 0,887 0,928 0,960 1,014 0,742 0,695 0,778 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 0,919 0,927 0,964 0,941 0,879 0,846 0,983 1,032 0,890 1,023 1,059 1,120 0,966 0,968 0,947 0,812 0,862 1,018 6. La Sagrada Família 1,059 1,047 1,064 1,019 0,964 0,967 1,051 0,899 0,882 1,243 1,224 1,152 0,864 0,947 1,021 1,160 1,198 1,220 8. L’Antiga Esquerra de l’Eixample 1,034 1,031 1,021 1,000 0,996 0,986 0,984 0,993 0,983 1,180 1,142 1,029 0,860 0,882 0,946 1,180 1,172 1,130 9. La Nova Esquerra de l’Eixample 1,032 1,011 1,015 0,949 0,941 0,946 0,981 0,835 0,824 1,183 1,127 1,084 0,926 0,924 0,862 1,212 1,170 1,219 10. Sant Antoni 0,997 0,950 0,948 0,987 0,936 0,889 0,988 0,892 0,869 1,070 1,031 0,965 0,923 0,891 0,904 1,026 0,979 1,057 11. El Poble-sec - AEI Parc Montjuïc 0,910 0,914 0,950 0,977 0,938 0,937 0,957 0,945 0,905 1,106 1,069 1,030 0,943 0,972 1,029 0,793 0,833 0,908 15. Hostafrancs 0,959 0,984 0,995 0,940 0,952 0,898 1,038 1,107 1,074 1,192 1,062 1,077 0,839 0,826 0,931 0,933 1,045 1,096 17. Sants-Badal 1,021 1,018 1,042 0,985 0,947 0,956 1,139 1,008 1,025 1,185 1,079 1,021 0,870 0,928 0,899 1,040 1,131 1,211 26. Sant Gervasi - Galvany 1,149 1,166 1,157 1,020 1,049 1,041 1,244 1,160 1,158 1,368 1,433 1,261 0,946 0,977 0,978 1,894 1,689 1,794 31. La Vila de Gràcia 1,044 1,111 1,124 1,026 1,016 1,016 1,414 1,216 1,305 1,321 1,382 1,348 0,994 1,090 1,113 0,891 1,152 1,157 34. Can Baró 1,015 1,022 1,021 0,964 0,978 0,965 1,000 0,903 0,904 1,285 1,128 1,149 0,919 1,038 0,847 1,109 1,123 1,240 64. El Camp de l’Arpa del Clot 1,010 0,999 1,003 0,949 0,940 0,929 0,949 0,946 0,990 1,225 1,096 1,126 0,903 0,924 0,890 1,122 1,119 1,136 66. El Parc i la Llacuna del Poblenou 1,018 0,956 0,951 1,031 0,936 0,926 1,049 0,947 0,909 1,195 1,094 1,110 0,884 0,849 0,837 0,983 1,006 1,013 68. El Poblenou 0,954 0,983 1,026 0,987 0,992 0,989 0,992 0,964 0,932 1,062 1,051 1,130 0,864 0,923 0,993 0,851 0,975 1,122 Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal (INE). Els colors verds identifiquen els barris on l’evolució de la relació de sexes ha estat favorable a les dones, i els vermells, als homes 15 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Taula 2.2. Creixement anual de la relació de sexes, en percentatge, segons el lloc de naixement i el tipus de barri (detall de barris gentrificats), població de 25 a 49 anys Total de població Població nascuda al Població nascuda a la Població nascuda a la Població nascuda a Població nascuda a municipi de Barcelona província de Barcelona resta de províncies l’estranger (països l’estranger (països d’Espanya amb IDH alt) amb IDH baix) 2011- 2015- 2011- 2011- 2015- 2011- 2011- 2015- 2011- 2011- 2015- 2011- 2011- 2015- 2011- 2011- 2015- 2011- 2015 2018 2018 2015 2018 2018 2015 2018 2018 2015 2018 2018 2015 2018 2018 2015 2018 2018 Gentrificats consolidats 0,20 0,19 0,20 -0,37 -0,35 -0,36 -2,40 -0,30 -1,49 0,10 -1,18 -0,45 0,71 0,75 0,74 0,20 0,19 0,20 Gentrificats emergents -0,06 0,97 0,38 -0,58 -0,17 -0,40 -0,49 -0,04 -0,29 -1,69 -0,41 -1,13 0,76 -0,25 0,32 -0,06 0,97 0,38 Lleugera gentrificació, ingressos alts 0,84 0,35 0,64 -0,63 -0,04 -0,38 -1,02 -0,30 -0,71 -0,75 -1,13 -0,90 0,35 0,83 0,56 0,84 0,35 0,64 Lleugera gentrificació, ingressos baixos 0,19 0,02 0,12 -0,35 -0,47 -0,40 0,03 -0,04 0,00 -0,66 -0,35 -0,53 1,67 -0,49 0,73 0,19 0,02 0,12 Sense gentrificació, ingressos alts -0,29 0,32 -0,03 -0,13 -0,30 -0,20 -0,14 -1,30 -0,63 -2,36 0,64 -1,10 0,35 1,31 0,77 -0,29 0,32 -0,03 Sense gentrificació, ingressos baixos 1,21 0,41 0,87 -0,23 -0,11 -0,18 -0,44 -0,20 -0,34 -0,68 -0,81 -0,73 0,93 0,44 0,72 1,21 0,41 0,87 Total de Barcelona 0,49 0,37 0,44 -0,36 -0,21 -0,29 -1,00 -0,34 -0,71 -0,69 -0,73 -0,70 0,67 0,54 0,62 0,49 0,37 0,44 1. El Raval -0,25 1,69 0,57 -1,33 0,86 -0,41 0,34 -0,26 0,08 -1,09 -0,74 -0,93 0,67 -1,61 -0,32 -0,25 1,69 0,57 2. El Gòtic 2,80 -1,18 1,04 0,77 -0,39 0,27 -5,84 2,77 -2,43 3,72 -0,76 1,75 -0,62 1,87 0,43 2,80 -1,18 1,04 3. La Barceloneta -0,44 0,54 -0,02 0,50 -3,29 -1,15 -4,84 -3,94 -4,13 -1,22 0,13 -0,64 0,84 1,89 1,32 -0,44 0,54 -0,02 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 0,23 1,33 0,71 -1,64 -1,27 -1,45 1,24 -4,57 -1,35 0,88 1,94 1,36 0,04 -0,71 -0,28 0,23 1,33 0,71 6. La Sagrada Família -0,30 0,56 0,07 -1,35 0,12 -0,73 -3,61 -0,64 -2,29 -0,38 -1,95 -1,04 2,38 2,61 2,58 -0,30 0,56 0,07 8. L’Antiga Esquerra de l’Eixample -0,09 -0,33 -0,19 -0,12 -0,31 -0,20 0,22 -0,33 -0,02 -0,81 -3,31 -1,83 0,64 2,43 1,44 -0,09 -0,33 -0,19 9. La Nova Esquerra de l’Eixample -0,51 0,11 -0,25 -0,22 0,16 -0,06 -3,72 -0,45 -2,29 -1,17 -1,30 -1,20 -0,05 -2,23 -0,98 -0,51 0,11 -0,25 10. Sant Antoni -1,18 -0,08 -0,71 -1,30 -1,67 -1,42 -2,43 -0,85 -1,72 -0,91 -2,13 -1,40 -0,85 0,48 -0,29 -1,18 -0,08 -0,71 11. El Poble-sec - AEI Parc Montjuïc 0,09 1,31 0,62 -0,99 -0,06 -0,59 -0,33 -1,39 -0,78 -0,83 -1,21 -0,98 0,76 1,97 1,30 0,09 1,31 0,62 15. Hostafrancs 0,66 0,36 0,53 0,30 -1,89 -0,65 1,67 -1,00 0,50 -2,72 0,47 -1,38 -0,40 4,24 1,56 0,66 0,36 0,53 17. Sants-Badal -0,07 0,77 0,29 -0,97 0,32 -0,42 -2,87 0,57 -1,43 -2,24 -1,79 -1,98 1,67 -1,04 0,48 -0,07 0,77 0,29 26. Sant Gervasi - Galvany 0,37 -0,23 0,11 0,73 -0,26 0,30 -1,70 -0,05 -0,99 1,20 -4,02 -1,12 0,83 0,04 0,49 0,37 -0,23 0,11 31. La Vila de Gràcia 1,61 0,38 1,09 -0,23 0,00 -0,13 -3,51 2,46 -1,10 1,15 -0,81 0,29 2,42 0,71 1,71 1,61 0,38 1,09 34. Can Baró 0,18 -0,02 0,09 0,34 -0,42 0,01 -2,42 0,03 -1,37 -3,06 0,63 -1,51 3,25 -6,16 -1,13 0,18 -0,02 0,09 64. El Camp de l’Arpa del Clot -0,27 0,11 -0,11 -0,23 -0,42 -0,31 -0,10 1,58 0,62 -2,64 0,91 -1,16 0,59 -1,23 -0,21 -0,27 0,11 -0,11 66. El Parc i la Llacuna del Poblenou -1,52 -0,19 -0,95 -2,30 -0,35 -1,45 -2,42 -1,35 -1,90 -2,11 0,50 -1,01 -1,00 -0,44 -0,75 -1,52 -0,19 -0,95 68. El Poblenou 0,75 1,47 1,08 0,13 -0,09 0,04 -0,71 -1,10 -0,87 -0,25 2,51 0,92 1,71 2,51 2,13 0,75 1,47 1,08 Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal (INE) 16 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 03 3. Com ha evolucionat la població segons el sexe, l’edat i l’origen en un context de gentrificació? Davant d’una estabilitat aparent del nombre de residents, dones i homes, als barris de Barcelona entre el 2011 i el 2018 (taula 3.1), es poden estar amagant processos de substitució de la població. Aquest és, precisament, l’objectiu d’aquest apartat: disseccionar els processos de substitució de la població femenina i masculina, segons l’edat i el lloc de naixement. Per aconseguir-ho, resseguirem els efectius generacionals al llarg del temps. D’aquesta manera, podem comparar els guanys i les pèrdues que les diferents generacions han experimentat al llarg de la dècada. Amb l’excepció del conglomerat de barris sense gentrificació i amb ingressos alts, la resta de tipus de barris gairebé no han experimentat canvis en el total de residents (taula 3.1). Tampoc no s’aprecien diferències significatives entre la població femenina i la masculina, més enllà d’un increment lleugerament superior de la població femenina, com a conseqüència sobretot, i com veurem posteriorment, d’una dinàmica favorable a les dones de la població nascuda als països amb un IDH baix. Cal examinar amb més detall les dinàmiques a l’interior de cada conglomerat per observar que, al contrari del que les dades macro ens poden fer pensar, sí que hi ha hagut canvis destacables als barris de la ciutat. 17 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Taula 3.1. Evolució de la població segons el sexe i el tipus de barri, 2011-2018 1 de gener de 2011 1 de gener de 2018 Creixement anual mitjà (%) Població Població Població Població Població Població Total Total Total femenina masculina femenina masculina femenina masculina Gentrificats consolidats 206.004 182.312 388.316 206.625 183.344 389.969 0,04 0,08 0,06 Gentrificats emergents 88.529 86.820 175.349 88.020 85.475 173.495 -0,08 -0,22 -0,15 Lleugera gentrificació, 153.411 134.636 288.047 152.939 132.469 285.408 -0,04 -0,23 -0,13 ingressos alts Lleugera gentrificació, 75.912 68.214 144.126 76.232 68.227 144.459 0,06 0,00 0,03 ingressos baixos Sense gentrificació, 86.597 76.125 162.722 90.247 80.018 170.265 0,60 0,73 0,66 ingressos alts Sense gentrificació, 237.080 219.808 456.888 240.318 216.429 456.747 0,20 -0,22 0,00 ingressos baixos Total de Barcelona 847.533 767.915 1.615.448 854.381 765.962 1.620.343 0,12 -0,04 0,04 Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal (INE) En primer lloc, s’ha registrat un fort rejoveniment de la població a tots els barris de la ciutat en detriment de la població adulta d’edat més avançada i de la població de més de 65 anys (figura 3.1). Les generacions que el 2018 tenien entre 20 i 34 anys han incrementat els efectius en un 20% en només set anys. En aquestes edats, la població femenina ha incorporat més efectius que la masculina. Als barris gentrificats, tant als més consolidats com als emergents, la substitució per edats de la població ha estat més intensa que a la resta de barris, sempre a favor d’una població adulta especialment jove, generacions que el 2018 tenien menys de 35 anys. Hi ha una dada per subratllar el paper que tenen els barris gentrificats en els guanys totals de població adulta jove de la ciutat: l’increment d’aquest grup als barris gentrificats ha contribuït gairebé a dues terceres parts de l’augment total de la població d’aquestes generacions al conjunt de Barcelona, quan aquests barris només representen una tercera part de la població del municipi. De la mateixa manera que l’increment és més intens en aquest grup, també és més pronunciada la pèrdua de població adulta a partir dels 35 anys. No obstant això, no tots els orígens de la població han contribuït a l’augment de la població d’edat adulta jove. La migració internacional ha estat una peça clau en aquest increment: la població que ha nascut a països amb un IDH alt ha alimentat el rejoveniment dels barris gentrificats, mentre que la que ha nascut a països amb un IDH baix també ha contribuït en aquest mateix sentit a la major part de tipus de barris, excepte als més benestants, és a dir, els barris sense gentrificar amb ingressos alts. En general, els guanys de població nascuda a l’estranger han estat més elevats en la població femenina. En canvi, les pèrdues en edats adultes més avançades han estat més importants entre la població masculina; en aquest cas, ens trobem davant moviments a altres municipis metropolitans, reemigració a altres països o migració de retorn. Els grups d’edat d’adults joves de la població nascuda a altres províncies d’Espanya també han sumat població durant la darrera dècada, amb un comportament molt similar de dones i homes, i sobretot en els barris gentrificats o els que presenten una lleugera tendència cap a la gentrificació i que tenen ingressos alts. En aquest repàs de l’evolució de la població segons el seu origen, cal subratllar la pèrdua de població local, nascuda a l’interior de la província de Barcelona, a gairebé tots els tipus de barri i en totes les edats. Els barris sense gentrificar i amb ingressos alts són l’única excepció, ja que hi augmenten els efectius de persones nascudes a la província de Barcelona i que el 2018 tenien edats adultes centrals, de 35 a 49 anys. Per aprofundir en el comportament de la població local, 18 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa també des d’una perspectiva de gènere, hem calculat els guanys o pèrdues relatives de cada generació al llarg del temps (figura 3.2). Les pèrdues relatives de població local als barris gentrificats són elevades, sobretot als barris on la gentrificació és més recent. Cap altre tipus de barri no perd població local amb tanta intensitat en edats adultes centrals, sobretot la que el 2018 tenia entre 35 i 49 anys. En aquests barris, la generació que el 2018 tenia entre 35 i 39 anys ha perdut gairebé un 20% dels efectius que tenia tan sols set anys abans. Per sexes, el decreixement de la població femenina als barris gentrificats ha estat lleugerament més intens que el de la masculina en les edats adultes centrals, una diferència que no s’observa en cap altre tipus de barri. Aquesta dada confirma una dinàmica que apuntàvem a l’apartat anterior: la relació de sexes havia evolucionat desfavorablement per a les dones locals d’una manera lleugerament més intensa que per a la mitjana de la ciutat. En edats adultes més avançades, les pèrdues relatives de població local als barris gentrificatscontinuen sent superiors als de la mitjana de Barcelona, però en aquest cas decreixen de manera més intensa els efectius en els homes que en les dones. Finalment, també és important subratllar la pèrdua més ràpida de població de més de 65 anys d’ambdós sexes als barris gentrificats, sobretot als emergents: mentre que del 2011 al 2018 al conjunt de Barcelona s’ha perdut un 10% de les dones que el 2018 tenien de 75 a 79 anys, als barris gentrificats emergents se n’ha perdut el 15%. Aquestes dinàmiques que acabem de descriure es tradueixen en una intensificació del pes de la població adulta jove i nascuda a l’estranger als barris gentrificats i en una pèrdua de la població nascuda al municipi. A la figura 3.3 presentem les piràmides de població en data 1 de gener de 2018 de tots els conglomerats analitzats. Als barris amb una gentrificació més recent, menys d’una de cada quatre dones de 25 a 34 anys ha nascut a Barcelona (el 23,8%), mentre que als barris amb una gentrificació més consolidada hi han nascut el 27,9%. En canvi, no hi ha cap conglomerat de barris a la ciutat on menys del 40% de les dones hagin nascut a Barcelona. Aquesta proporció assoleix nivells molt baixos als barris de Ciutat Vella: a la Barceloneta representen el 15,6%; a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, l’11,3%; al Raval, el 10,1%, i al Gòtic, el 9,1%. En altres barris gentrificats la proporció és més elevada: a Sant Gervasi - Galvany representen el 51,2%; a Can Baró, el 42,9%, i al Poblenou, el 35%. 19 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Figura 3.1. Evolució de les generacions segons el sexe, el lloc de naixement i el tipus de barri, 2011-2018, per grup d’edat al final del període Total 15.000 Naixement a la provínc11ia02 d..e05 00BC00N Naixement a altres províncies espanyoles Naixement a països amb IDH alt Naixement a països amb IDH Baix 57. 10.000 2.500 .0500000 8.000 -2.500 --75..500000 6.000 5.000 5.000 5.000 5.000 4.000 4.000 4.000 4.000 4.000 3.000 2.000 3.000 3.000 3.000 2.000 2.000 2.000 2.000 0 1.000 1.000 1.000 1.000 -2.000 0 0 0 0 -4.000 -1.000 -1.000 -1.000 -1.000 -2.000 -2.000 -2.000 -2.000 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 115 102 .0 ..5000 000 7. 0 52..0 50000 4.000 500 Població masculina Població femenina - 0 3.000 -2.500 -75..500000 2.000 2.500 2.500 2.500 2.500 2.000 2.000 2.000 2.000 1.000 1.500 1.500 1.500 1.500 0 1.000 1.000 1.000 1.000 500 500 500 500 -1.000 0 0 0 0 -2.000 -500 -500 -500 -500 -1.000 -1.000 -1.000 -1.000 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 15.000 112 70 ...0 50000 5.000 5.050000 Població masculina Població femenina 2.500 4.000 -2.5000 3.000 --75..500000 3.000 3.000 3.000 3.000 2.000 1.000 2.000 2.000 2.000 2.000 0 1.000 1.000 1.000 1.000 -1.000 0 0 0 0 -2.000 -1.000 -1.000 -1.000 -1.000 -3.000 -2.000 -2.000 -2.000 -2.000 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 1152.000 170..05000 . 0 5.050000 2.000 2.5000 Població masculina Població femenina 1.500 --52..0500-7.5000 0 1.000 1.500 1.500 1.500 1.500 500 1.000 1.000 1.000 1.000 0 500 500 500 500 -500 0 0 0 0 -1.000 -500 -500 -500 -500 -1.500 -1.000 -1.000 -1.000 -1.000 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 115. 102..05 00000 7 00 5..52.500000 1.000 000 Població masculina Població femenina -2.500 750 --75..500000 500 1.000 1.000 1.000 1.000 250 750 750 750 750 0 500 500 500 500 -250 250 250 250 250 0 0 0 0 -500 -250 -250 -250 -250 -750 -500 -500 -500 -500 -1.000 -750 -750 -750 -750 -1.000 -1.000 -1.000 -1.000 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 15 112.000 70..500000 5.500 2..050000 Població masculina Població femenina 4.000 0 3.000 --25. -7..50 5000 2.000 000 1.000 3.000 3.000 3.000 3.000 0 2.000 2.000 2.000 2.000 -1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 -2.000 0 0 0 0 -3.000 -1.000 -1.000 -1.000 -1.000 -4.000 -2.000 -2.000 -2.000 -2.000 -5.000 -3.000 -3.000 -3.000 -3.000 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 25.000 Població masculina Població femenina 20.000 15.000 15.000 15.000 15.000 15.000 10.000 12.500 12.500 12.500 12.500 10.000 10.000 5.000 10.000 10.000 7.500 7.500 7.500 7.500 0 5.000 5.000 5.000 5.000 -5.000 2.500 2.500 2.500 2.500 0 0 0 0 -10.000 -2.500 -2.500 -2.500 -2.500 -15.000 -5.000 -5.000 -5.000 -5.000 -7.500 -7.500 -7.500 -7.500 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal (INE) 20 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Lleugera Lleugera Conjunt de Sense gentrificació, Sense gentrificació, Gentrificats Gentrificats gentrificació, gentrificació, Barcelona ingressos baixos ingressos alts emergents consolidats ingressos baixos ingressos alts 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 80-84 80-84 10-14 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 85-89 85-89 85-89 10-14 85-89 10-14 85-89 10-14 10-1485-89 85-89 10-14 15-19 10-14 10-14 15-19 15-1910-14 15-19 10-14 15-19 10-14 10-14 10-14 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 15-19 20-24 15-19 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 30-34 30-34 30-34 25-29 30-34 25-29 30-34 30-34 30-34 25-29 35-39 35-39 30-34 35-39 35-39 35-39 30-34 35-39 30-34 35-39 40-44 40-44 40-44 30-34 40-44 30-34 30-3440-44 40-44 40-44 45-49 45-49 35-39 45-49 35-39 45-49 35-39 45-49 35-39 45-49 35-39 45-49 35-39 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 55-59 55-59 40-44 55-59 40-44 55-59 40-44 55-59 40-44 55-59 40-44 55-59 40-44 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 65-69 65-69 45-49 65-69 45-49 65-69 45-49 65-69 45-49 65-69 45-49 65-69 45-49 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 75-79 75-79 50-54 75-79 50-54 75-79 50-54 75-79 50-54 75-79 50-54 75-79 50-54 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 85-89 85-89 55-59 85-89 55-59 85-89 55-59 85-89 55-59 85-89 55-59 85-89 55-59 10-14 10-14 60-64 10-14 10-14 10-14 60-64 10-14 60-64 10-14 60-64 15-19 60-64 60-6415-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 20-24 20-24 65-69 20-24 65-69 20-24 65-69 20-24 65-69 20-24 65-69 20-24 65-69 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 30-34 30-34 70-74 30-34 70-74 30-34 70-74 30-34 70-74 30-34 70-74 30-34 70-74 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 40-44 40-44 75-79 40-44 75-79 40-44 75-79 40-44 75-79 40-44 75-79 40-44 75-79 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 50-54 50-54 80-84 50-54 80-84 50-54 80-84 50-54 80-84 50-54 80-84 50-54 80-84 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 60-64 60-64 85-89 60-64 85-89 60-64 85-89 60-64 85-89 60-64 85-89 60-64 85-89 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 Figura 3.2. Evolució relativa (en %) de les generacions segons el sexe i el tipus de barri de la població nascuda a la província de Barcelona, 2011-2018, per grup d’edat al final del període Total de població Gentrificats consolidats Gentrificats emergents 10% 10% 10% 5% 5% 5% 0% 0% 0% -5% -5% -5% -10% -10% -10% -15% -15% -15% -20% -20% -20% -25% -25% -25% -30% -30% -30% -35% -35% -35% -40% -40% -40% Edat al 2018 Edat al 2018 Edat al 2018 Lleugera gentrificació, ingressos alts Lleugera gentrificació, ingressos baixos 10% 10% 5% 5% 0% 0% -5% -5% -10% -10% -15% -15% 15.000 1120..500000 -20% -20% 57..050000 -25% -25% 2.500 -30% -30% --25..5000 -7.500000 -35% -35% -40% -40% Edat al 2018 Edat al 2018 Sense gentrificació, ingressos alts Sense gentrificació, ingressos baixos 10% 10% 5% 5% 0% 0% Població masculina Població femenina -5% -5% -10% -10% -15% -15% -20% -20% -25% -25% -30% -30% -35% -35% -40% -40% Edat al 2018 Edat al 2018 Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal (INE) 21 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 10-14 15-19 10-14 20-24 15-19 25-29 20-24 30-34 25-29 35-39 30-34 40-44 35-39 45-49 40-44 50-54 45-49 55-59 50-54 60-64 55-59 60-64 65-69 65-69 70-74 70-74 75-79 75-79 80-84 80-84 85-89 10-14 10-14 10-14 15-19 15-19 15-19 20-24 20-24 20-24 25-29 25-29 25-29 30-34 30-34 30-34 35-39 35-39 35-39 40-44 40-44 40-44 45-49 45-49 45-49 50-54 50-54 50-54 55-59 55-59 55-59 60-64 60-64 60-64 65-69 65-69 65-69 70-74 70-74 70-74 75-79 75-79 75-79 80-84 80-84 80-84 10-14 10-14 10-14 15-19 15-19 15-19 20-24 20-24 20-24 25-29 25-29 25-29 30-34 30-34 30-34 35-39 35-39 35-39 40-44 40-44 40-44 45-49 45-49 45-49 50-54 50-54 50-54 55-59 55-59 55-59 60-64 60-64 60-64 65-69 65-69 65-69 70-74 70-74 70-74 75-79 75-79 75-79 80-84 80-84 80-84 Figura 3.3. Estructura per sexe i edat de la població, segons el lloc de naixement, tipus de barris i barris gentrificats 1 de gener de 2018 Barcelona: 1.620.343 Gentrificats consolidats: 389.969 Gentrificats emergents: 173.495 Lleugera gentrificació, ingressos alts: 285.408 Lleugera gentrificació, ingressos baixos: 144.459 Sense gentrificació, ingressos alts: 170.265 90+ 90+ 90+ 90+ 90+ 90+ 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 75-79 70-74 Homes Dones 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 5-9 5-9 5-9 5-9 5-9 5-9 0-4 0-4 0-4 0-4 0-4 0-4 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% Sense gentrificació, ingressos baixos: 456.747 El Raval: 46.948 El Gòtic: 16.731 La Barceloneta: 14.739 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera: 22.296 La Sagrada Família: 51.335 90+ 90+ 90+ 90+ 90+ 90+ 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 5-9 5-9 5-9 5-9 5-9 5-9 0-4 0-4 0-4 0-4 0-4 0-4 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% L’Antiga Esquerra de l’Eixample: 42.189 La Nova Esquerra de l’Eixample: 57.889 Sant Antoni: 38.090 El Poble-sec - Montjuïc: 39.520 Hostafrancs: 15.885 Sants-Badal: 23.921 90+ 90+ 90+ 90+ 90+ 90+ 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 55-59 55-59 8 90+ 55-59 55-59 55-59 55-59 50-54 50-54 45-49 45-49 778055---887949 50-54 50-54 50-54 50-54 605--6749 45-49 45-49 45-49 45-49 40-44 40-44 60-64 40-44 40-44 40-44 40-44 35-39 35-39 554505---554949 35-39 35-39 35-39 35-39 30-34 30-34 40-44 30-34 30-34 30-34 30-34 25-29 25-29 3305--3394 25-29 25-29 25-29 25-29 20-24 20-24 2205--2294 20-24 20-24 20-24 20-24 15-19 15-19 11055--11-994 15-19 15-19 15-19 15-19 10-14 10-14 0-4 10-14 10-14 10-14 10-14 5-9 5-9 5-9 5-9 5-9 5-9 0-4 0-4 0-4 0-4 0-4 0-4 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% Sant Gervasi - Galvany: 47.594 La Vila de Gràcia: 50.008 Can Baró: 9.045 El Camp de l’Arpa del Clot: 38.176 El Parc i la Llacuna del Poblenou: 15.254 El Poblenou: 33.844 90+ 90+ 90+ 90+ 90+ 90+ 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 85-89 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 80-84 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 75-79 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 70-74 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 65-69 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 60-64 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 55-59 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 50-54 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 45-49 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 40-44 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 35-39 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 30-34 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 25-29 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 20-24 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 15-19 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 10-14 5-9 5-9 5-9 5-9 5-9 5-9 0-4 0-4 0-4 0-4 0-4 0-4 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% 8% 6% 4% 2% 0% 2% 4% 6% 8% Municipi BCN Província BCN Altres províncies Estranger IDH+ Estranger IDH- Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal (INE). Al costat del nom de cada barri apareix el nombre total d’habitants 22 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 04 4. Anàlisi dels fluxos immigratoris i residencials d’entrada als barris gentrificats des d’una perspectiva de gènere Iniciem l’anàlisi dels fluxos residencials i migratoris centrant l’atenció en el perfil de la població que ha arribat a cada tipus de barri i en com ha canviat aquest perfil al llarg del període estudiat. L’objectiu d’aquest apartat és identificar canvis des d’una perspectiva de gènere en la selecció sociodemogràfica dels fluxos d’entrada en un context residencial cada vegada més excloent. Per aconseguir-ho, comparem el perfil de les entrades del trienni 2011-2013 amb les del 2016-2018. Ens centrem en el grup d’edat de 25 a 49 anys, ja que concentren més del 60% de les entrades i és el grup en què podrem identificar comportaments diferencials entre homes i dones. Analitzem el perfil a partir de tres variables: el sexe, el lloc de naixement i el nivell d’estudis. La suma d’entrades als barris de Barcelona s’ha reduït lleugerament durant la dècada: un 3%. El descens ha estat conseqüència d’una reducció intensa, d’un 27%, en les arribades procedents d’altres barris de la ciutat. Aquesta xifra contrasta amb l’increment notable d’arribades procedents d’altres municipis i d’altres països (un 13%), que, per tant, han augmentat el seu pes en el total d’entrades: com a mitjana, el 60% de les entrades als barris de la ciutat procedeixen directament de fora del municipi, mentre que en el període 2011-2013 representaven el 50%. En el moment en què introduïm una variable de naturalesa —el lloc de naixement—, i una de socioeconòmica —el nivell d’estudis—, observem un dels canvis més importants en la dinàmica demogràfica recent de la ciutat: la selecció socioeconòmica de la població nouvinguda s’ha reforçat a favor dels estrats més alts (figures 4.1 i 4.2). El descens absolut dels fluxos amb estudis no universitaris s’acosta al 30% (figura 4.2). En canvi, l’arribada de població més formada s’ha incrementat de manera intensa, sobretot la nascuda a l’estranger. Aquest tipus de flux ha augmentat en un 40% entre el trienni 2011-2013 i 2016-2018. Les entrades de població nascuda 23 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa a Espanya amb estudis universitaris també han augmentat, però de manera menys intensa, entorn del 10%. En el període estudiat, doncs, hi ha hagut una internacionalització i elitització del perfil socioeconòmic de la població que arriba a Barcelona. Com s’han viscut aquests canvis en els diferents tipus de barris de la ciutat? Com apunta la bibliografia, els barris gentrificats lideren la caiguda dels fluxos d’entrada de persones sense estudis universitaris, sobretot en els sectors on el procés de gentrificació és més incipient. En aquests barris el descens dels fluxos de persones menys formades s’ha acostat al 40% (figura 4.2). La població que arriba a aquests barris està cada vegada més formada, però aquest increment es registra sobretot en la població nascuda a l’estranger. Als barris on la gentrificació està més consolidada, les entrades de població amb estudis universitaris nascuda a Espanya s’han mantingut estables, mentre que les de persones nascudes a l’estranger amb estudis universitaris s’han incrementat en un 40%. En aquests sectors, les entrades d’estrangers amb estudis universitaris ja representen el 45% del total (figura 4.1). L’augment de la selecció sociodemogràfica als barris gentrificats, per tant, està afavorint l’entrada de població d’estrats socioeconòmics més alts, tal com apunta la literatura. No obstant això, identifiquem que aquesta selecció afavoreix la població nascuda a l’estranger. Finalment, què observem quan introduïm la perspectiva de gènere? El primer que constatem per al conjunt de barris de la ciutat és que les arribades de població més formada nascuda a l’estranger s’han incrementat de manera similar (i molt intensament) en dones i homes, mentre que respecte a la població nascuda a Espanya l’increment ha estat notablement superior en els homes, amb un increment del 15% respecte al 5% de les dones (figura 4.2). De la mateixa manera, els fluxos de dones amb menys formació han decrescut de manera lleugerament més intensa en les nascudes a Espanya, però no en les nascudes a l’estranger; en aquest últim cas, han registrat un decreixement menys intens que els homes. Per tant, en l’àmbit de ciutat, els fluxos d’entrada als barris de dones nascudes a Espanya han minvat més que els d’homes. Ara bé, observem diferències remarcables entre l’atracció de població amb estudis universitaris segons els tipus de barris. Els gentrificats consolidats són els únics on hi ha un decreixement del nombre d’entrades de dones nascudes a Espanya, mentre que el d’homes creix lleugerament. L’increment del flux també és molt petit als altres barris amb ingressos alts de la ciutat. Als barris gentrificats més recents, el flux de població femenina més qualificada ha augmentat, però en menor mesura que en el cas de la població masculina. En canvi, la població femenina estrangera qualificada fins i tot incrementa el seu flux de manera lleugerament més intensa que la masculina. Als barris gentrificats més consolidats, les dones estrangeres amb estudis universitaris protagonitzen el 25% dels fluxos d’entrada, mentre que els homes en protagonitzen un 20% (figura 4.1). En les menys formades, el descens als barris gentrificats és més fort que el dels homes si han nascut a Espanya, però aquest patró l’observem a tots els tipus de barris. Als barris gentrificats, les dones nascudes a l’estranger poc formades experimenten un descens similar o menys intens que els homes, en la mateixa tendència que es registra a la resta de la ciutat. L’anàlisi per barris específics (figures 4.3 i 4.4) ens permet veure que a tots els àmbits de Ciutat Vella el flux d’entrada de dones nascudes a Espanya amb estudis universitaris ha registrat un descens en el transcurs de la dècada, mentre que en els homes només n’hi ha hagut un descens significatiu al Gòtic (figura 4.4). El Raval i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera són els dos barris amb una diferència més gran entre homes i dones espanyols qualificats. En canvi, a tots els barris de Ciutat Vella els fluxos d’entrada de dones qualificades estrangeres han crescut tant com els dels homes. Als barris de l’Eixample el patró és molt similar, mentre que Hostafrancs, Sants- 24 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Badal, Can Baró i el Camp de l’Arpa del Clot són els únics barris on l’increment del flux d’entrada de dones universitàries nascudes a Espanya és similar al registrat pels homes. El fort decreixement dels fluxos de dones sense estudis universitaris també ha estat lleugerament més alt a tots els barris gentrificats de Ciutat Vella, l’Eixample i Sants-Montjuïc, especialment pel que fa a dones nascudes a Espanya. 35% 30% Figura 4.1. Distribució de les altes al 2p5%adró de cada període d’anàlisi 20% (2011-2013 i 2016-18) segons el sexe15 10, % % el lloc de naixement, el nivell 5% d’estudis i el tipus de barri, població d0e% 25 a 49 anys (les altes de cada No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. període sumen el 100%) Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Homes Dones Gentrificats consolidats Gentrificats emergents Altes: 2011-2013: 83.145. 2016-2018: 84.473 Altes: 2011-2013: 46.539. 2016-2018: 41.107 35% Les altes de cada període sumen el 100% 35% 30% 30% 2011-13 2016-18 25% 25% 20% 20% 15% 15% 10% 35% 10% 30% 5% 25% 5% 20% 15% 0% 10% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. 5U%niv. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. 0% Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr No univ. Univ.NaiNxo. Eusnpiv. UnivN. aixN. oE ustnriv. UnNiv.aix.N Eos upniv. UnNiva.ix. Estr Homes Dones Naix. Esp NaiHx. oEmsters Naix. Esp NDaixo.n Eesstr Homes Dones Lleugera gentrificació, ingressos alts Lleugera gentrificació, ingressos baixos Altes: 2011-2013: 49.539. 2016-2018: 48.894 Altes: 2011-2013: 22.436. 2016-2018: 22.231 35% 35% 30% 30% 2011-13 2016-18 25% 25% 20% 20% 15% 15% 10% 35% 10% 30% 5% 25% 5% 20% 0% 15% 0% 10% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. 5U%niv. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. 0% Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Homes Dones Homes Dones Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Homes Dones Sense gentrificació, ingressos alts Sense gentrificació, ingressos baixos Altes: 2011-2013: 23.877. 2016-2018: 22.786 Altes: 2011-2013: 65.985. 2016-2018: 63.097 35% 35% 30% 30% 2011-13 2016-18 25% 25% 20% 20% 15% 15% 10% 10% 5% 5% 0% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Homes Dones Homes Dones Font: Elaboració pròpia a partir del registre d’altes per immigració i canvis de domicili de l’Ajuntament de Barcelona. Nota: Es consideren totes les entrades al barri (procedents d’altres barris, d’altres municipis espanyols i d’altres països) 25 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Figura 4.2. Creixement relatiu de les altes al padró entre el període 2011-2013 i el 2016-2018 segons el sexe, el lloc de naixement, el nivell d’estudis i el tipus de barri, població de 25 a 49 anys 50% 50% 40% 30% 40% 20% 10% 0% Gentrificats – Consolidats 30% -10% -20% 20% -30% Gentrificats – Emergents -40% -50% 10% No Univ. No Univ. No Univ. No Univ. Lleugera gentrificació – Ingressos alts 0% univ. univ. univ. univ. Lleugera gentrificació – Ingressos baixos -10% Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Sense gentrificació – Ingressos alts -20% Homes Dones -30% Sense gentrificació – Ingressos baixos -40% Total Barcelona -50% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Homes Dones Font: Elaboració pròpia a partir del registre d’altes per immigració i canvis de domicili de l’Ajuntament de Barcelona. Nota: Es consideren totes les entrades al barri (procedents d’altres barris, d’altres municipis espanyols i d’altres països) 35% 30% 25% Figura 4.3. Distribució de les altes a20l %padró de cada període d’anàlisi (2011-2013 i 2016-2018) segons el s1e5%xe, el lloc de naixement, el nivell 10% d’estudis i barri (gentrificats), pobla5c%ió de 25 a 49 anys (les altes de 0% cada període sumen el 100%) No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 1. El Raval 2. EHl oGmòetsic Dones Altes: 2011-2013: 17.615. 2016-2018: 14.875 Altes: 2011-2013: 6.003. 2016-2018: 8.024 45% 35% 40% 30% 2011-13 2016-2018 35% 25% 30% 25% 20% 20% 35% 15% 15% 30% 25% 10% 10% 20% 5% 5% 15% 0% 10% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. 5% Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp 0N%aix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Homes Dones No univ. Univ. No univ. UHonmive.s No univ. Univ. No unDivo.neUs niv. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 3. La Barceloneta 4. SHaonmte Ps ere, Santa Caterina i laD Roinbees ra Altes: 2011-2013: 4.256. 2016-2018: 4.891 Altes: 2011-2013: 7.484. 2016-2018: 7.573 35% 35% 30% 30% 2011-13 2016-2018 25% 25% 20% 20% 15% 15% 10% 10% 5% 5% 0% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Homes Dones Homes Dones 26 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 6. La Sagrada Família 8. LH’Aomnetsiga Esquerra de l’EixampDloen es Altes: 2011-2013: 10.579. 2016-2018: 10.280 Altes: 2011-2013: 9.177. 2016-2018: 9.484 35% 35% 2011-13 2016-2018 30% 30% 25% 25% 20% 20% 15% 35% 15% 10% 30% 10% 25% 5% 20% 5% 0% 15% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. N10o %univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. 5% Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 0% Homes Dones No univ. Univ. No univ. UHnoimve. s No univ. Univ. No uniDvo. neUs niv. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 9. La Nova Esquerra de l’Eixample 10. Sant Antoni Homes Dones Altes: 2011-2013: 11.001. 2016-2018: 11.270 Altes: 2011-2013: 8.477. 2016-2018: 7.799 35% 35% 30% 30% 2011-13 2016-2018 25% 25% 20% 20% 15% 35% 15% 10% 30% 10% 25% 5% 20% 5% 0% 15% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. N1o0 %univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. 5% Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 0% Homes Dones No univ. Univ. No univ. UHnomive.s No univ. Univ. No uniDvo.neUs niv. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 11. El Poble-sec - AEI Parc Montjuïc 15. Hostafrancs Homes Dones Altes: 2011-2013: 11.334. 2016-2018: 9.416 Altes: 2011-2013: 4.153. 2016-2018: 3.718 35% 35% 30% 30% 2011-13 2016-2018 25% 25% 20% 20% 15% 35% 15% 10% 30% 10% 25% 5% 20% 5% 0% 15% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. N1o0 %univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. 5% Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 0% Homes Dones No univ. Univ. No univ. UHnomive.s No univ. Univ. No uniDvo.neUs niv. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 17. Sants-Badal 26. Sant Gervasi - Galvany Homes Dones Altes: 2011-2013: 4.946. 2016-2018: 4.268 Altes: 2011-2013: 5.893. 2016-2018: 6.124 35% 35% 30% 30% 2011-13 2016-2018 25% 25% 20% 20% 15% 15% 10% 10% 5% 5% 0% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Homes Dones Homes Dones 27 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 31. La Vila de Gràcia 34. Can Baró Homes Dones Altes: 2011-2013: 11.113. 2016-2018: 10.692 Altes: 2011-2013: 1.410. 2016-2018: 1.674 35% 35% 30% 30% 2011-13 2016-2018 25% 25% 20% 20% 15% 35% 15% 10% 30% 10% 25% 5% 5% 20% 0% 15% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. N10o %univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. 5% Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 0% Homes Dones No univ. Univ. No univ. UHnoimv.es No univ. Univ. No uniDv.oneUsniv. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 64. El Camp de l’Arpa del Clot 66. El Parc i la Llacuna del Poblenou Homes Dones Altes: 2011-2013: 7.081. 2016-2018: 7.156 Altes: 2011-2013: 3.237. 2016-2018: 2.854 35% 35% 30% 30% 2011-13 2016-2018 25% 25% 20% 20% 35% 15% 15% 30% 10% 10% 25% 20% 5% 5% 15% 0% 0% 10% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. 5% 0% Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr No univ. Univ. No univ. HUonmive.s No univ. Univ. No unDivo.nesUniv. Homes Dones Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 68. EHlo Pmoesblenou Done s Altes: 2011-2013: 5.925. 2016-2018: 5.482 35% 30% 2011-13 2016-2018 25% 20% 15% 10% 5% 0% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Homes Dones Font: Elaboració pròpia a partir del registre d’altes per immigració i canvis de domicili de l’Ajuntament de Barcelona. Nota: Es consideren totes les entrades al barri (procedents d’altres barris, d’altres municipis espanyols i d’altres països) 28 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Figura 4.4. Creixement relatiu de les altes al padró entre el període 2011-2013 i el 2016-2018 segons el sexe, el lloc de naixement, el nivell d’estudis i el barri, població de 25 a 49 anys 75% 75% 50% 50% 25% 25% 0% 0% -25% -25% -50% -50% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Homes Dones Homes Dones 1. el Raval 2. el Barri Gòtic 6. la Sagrada Família 8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 3. la Barceloneta 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 9. la Nova Esquerra de l'Eixample 10. Sant Antoni 75% 75% 50% 50% 25% 25% 0% 0% -25% -25% -50% -50% No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. No univ. Univ. Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr Homes Dones Homes Dones 31. la Vila de Gràcia 34. Can Baró 11. el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 15. Hostafrancs 64. el Camp de l'Arpa del Clot 66. el Parc i la Llacuna del Poblenou 17. Sants - Badal 26. Sant Gervasi - Galvany 68. el Poblenou Font: Elaboració pròpia a partir del registre d’altes per immigració i canvis de domicili de l’Ajuntament de Barcelona. Nota: Es consideren totes les entrades al barri (procedents d’altres barris, d’altres municipis espanyols i d’altres països) 29 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 05 5. Anàlisi dels fluxos emigratoris i residencials de sortida dels barris gentrificats des d’una perspectiva de gènere Un cop analitzats els fluxos d’arribada als barris de la ciutat ens preguntem per la intensitat i la destinació dels canvis d’habitatge que es generen als barris que han experimentat processos de gentrificació durant els darrers anys. És en aquest apartat on podem adreçar les preguntes relacionades amb la incidència d’un mercat de l’habitatge més restrictiu i un entorn canviant en les pautes de mobilitat residencial de la població. Ha augmentat la freqüència amb què la població canvia d’habitatge en aquests barris? S’han modificat les destinacions residencials de la població de Barcelona? Hi ha un comportament diferencial segons sexe, edat i origen? Comencem per l’anàlisi de la intensitat de la mobilitat residencial al llarg de la dècada. En aquesta aproximació no podem introduir encara el nivell educatiu, perquè només disposem d’un bon registre de les dades del nivell d’estudis de la població que canvia d’habitatge, no de tota la població exposada a canviar d’habitatge; per tant, no disposaríem dels denominadors de les taxes. Les figures 5.1 i 5.2 mostren les taxes (és a dir, quantes persones han experimentat el fenomen de cada mil) dels residents de cadascun dels tipus de barri analitzats. La primera conclusió que podem extreure és que la població de Barcelona ha canviat menys freqüentment d’habitatge (tots els moviments a l’interior de la província de Barcelona) en el període 2016-2018 respecte al 2011-2013. El descens ha estat especialment intens per a la població nascuda a l’estranger, en què s’ha reduït un 30%, ja que ha passat d’una taxa del 210‰ al 145‰; és una tendència esperada, ja que estem davant d’un col·lectiu que ha guanyat en estabilitat residencial a mesura que ha augmentat la durada mitjana de la seva residència a la ciutat. La població nascuda a Espanya ha reduït la taxa de mobilitat en un 4,5%, i en el període 2016-2018 era del 50‰, cosa que significa que 5 persones de cada 100 canvien d’habitatge en un any. 30 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa En la població nascuda a Espanya, el descens de la mobilitat residencial s’ha produït sobretot en les edats adultes més joves i en els moviments de permanència al mateix barri (mobilitat intrabarrial). Els entorns gentrificats són els que han experimentat un descens més intens de la mobilitat intrabarrial de tota la ciutat, sobretot els que han experimentat un procés més recent (figura 5.1). Els residents d’aquests barris de 25 a 39 anys i nascuts a Espanya han reduït la mobilitat intrabarrial un 25% entre els dos moments analitzats, mentre que la reducció mitjana de la ciutat ha estat del 14%. El descens de la mobilitat intrabarrial de la població femenina d’aquesta edat ha estat lleugerament més elevat que el dels homes en els dos tipus de barris gentrificats, una situació que només es repeteix als barris amb lleugera gentrificació i ingressos baixos. Així doncs, tot i que les probabilitats de fer un canvi d’habitatge dins del mateix barri encara són lleugerament més altes per a les dones de 25 a 39, també són les que han decrescut més intensament. En edats adultes més avançades no s’aprecien diferències significatives entre els dos sexes als barris gentrificats, ni en la intensitat de la mobilitat ni en el descens durant la dècada. El tipus de moviment que més ha decrescut a la ciutat després dels intrabarrials són els que romanen a la ciutat però que tenen com a destinació un sector amb una renda mitjana superior a la d’origen, és a dir, els moviments intramunicipals de millora. Davant d’un mercat de l’habitatge més restrictiu, els resultats són els esperats: decreixen els moviments intrabarrials i els intramunicipals de millora. En aquest cas, el descens més fort es torna a produir als espais gentrificats, i la reducció és sensiblement superior per a les dones adultes joves dels espais gentrificats més recents. En canvi, en edats adultes més avançades, aquest tipus de moviment ha esdevingut més intens, especialment per a les dones. Els moviments intramunicipals d’empitjorament, és a dir, els que tenen com a destinació zones amb rendes mitjanes inferiors a les d’origen, s’han reduït amb menys intensitat, i fins i tot creixen en la franja de 40 a 64 anys. Finalment, en aquest context de decreixement de la mobilitat residencial intramunicipal, cal subratllar l’increment dels moviments amb destinació a altres municipis de la província de Barcelona. En aquest cas, a l’interior dels barris gentrificats, és la població masculina la que ha experimentat un augment més intens de la freqüència d’aquest tipus de moviments. Fins ara no hem parlat de la intensitat amb què la gent gran canvia de residència a la ciutat. De mitjana, al municipi les dones tenen el triple de probabilitats que els homes de canviar d’habitatge, una situació que s’explica per l’esperança de vida més llarga de les dones i les probabilitats més elevades de viure soles a la llar. A tota la ciutat, les dones grans que viuen als barris gentrificats són les que tenen més probabilitats d’experimentar un canvi d’habitatge: un 7% més que la resta. Caldria explorar si aquest canvi està motivat per les condicions de l’habitatge —viuen més de lloguer i sovint en pisos amb pitjors serveis que la mitjana de la ciutat— o de l’entorn. En la majoria de casos (vuit de cada deu), tenen com a destinació un altre barri o un altre municipi de la província, una dinàmica que és similar a tots els barris de la ciutat. Pel que fa a la mobilitat residencial de la població nascuda a l’estranger, el comportament és molt heterogeni i està fortament condicionat per l’origen divers d’aquest grup (figura 5.2). La mobilitat és especialment elevada allà on hi ha una forta presència de població nascuda a l’Àsia, el col·lectiu que actualment presenta les taxes de mobilitat residencial més elevades. Pel que fa al patró territorial, els moviments de permanència al barri s’han reduït de manera molt considerable a tota la ciutat, també als barris gentrificats, sobretot als de gentrificació més recent. En aquest cas, els homes nascuts a l’estranger han vist decréixer més que les dones les probabilitats de fer un moviment intrabarrial. En la població nascuda a l’estranger, la sortida del municipi també és un tipus de moviment que ha guanyat pes al llarg de la dècada. 31 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Per poder introduir la dimensió socioeconòmica a l’anàlisi, abordada en aquest cas mitjançant la variable educativa, hem calculat la distribució dels moviments residencials de la població de 25 a 49 anys durant el període 2016-2018 (figura 5.3). El component de classe és clar a tots els conglomerats: tant les dones com els homes amb els nivells d’estudis més alts tenen una probabilitat més baixa de marxar del municipi central una vegada fan un canvi d’habitatge i, per tant, tenen una probabilitat més elevada de romandre al municipi central. Aquesta afirmació és vàlida per a la població nascuda a Espanya i a l’estranger de tots els conglomerats analitzats. La diferència és especialment elevada als barris gentrificats. Als més consolidats, gairebé un de cada tres moviments residencials encetats per una persona amb estudis no universitaris abandona el municipi, mentre que entre la població amb estudis universitaris ho fa una de cada cinc. La probabilitat de romandre al barri o de marxar cap a un sector amb una renda més alta també està fortament associada al nivell educatiu, especialment als barris gentrificats: la probabilitat que el canvi d’habitatge acabi al mateix barri o en un altre amb millor renda és un 20% més alta per a la població amb estudis universitaris. No s’observen diferències remarcables entre sexes a l’hora d’analitzar la destinació dels canvis d’habitatge, ni al conjunt de la ciutat ni als barris gentrificats. En la població espanyola, les dones tenen una probabilitat lleugerament més alta que els homes que el canvi d’habitatge finalitzi a dins del mateix barri si no tenen estudis universitaris, i una probabilitat més baixa de marxar fora del municipi; d’altra banda, en la població més formada les diferències són gairebé inexistents. En la població estrangera són les dones les que tenen més probabilitats que el canvi d’habitatge tingui com a destinació altres municipis de la província quan el nivell d’estudis és baix. El darrer càlcul que proposem mesura els canvis en la distribució de la destinació dels canvis d’habitatge entre els períodes 2016-2018 i 2011-2013 (figura 5.4). En aquestes figures podem veure que els increments del preu de l’habitatge han coincidit amb un descens de la probabilitat que els canvis d’habitatge siguin per romandre al mateix barri en els dos sexes, els dos orígens i els dos nivells educatius. S’observa, però, que és la població menys formada la qui ha vist decréixer més intensament la probabilitat de romandre al barri i ha vist incrementar més intensament la probabilitat de marxar a altres municipis de la regió metropolitana. El descens dels moviments intrabarrials als barris gentrificats és el més alt a tota la ciutat. Pel que fa a la diferència entre sexes, les dades continuen sense mostrar unes diferències de la magnitud de les observades quan incorporem la classe social. En aquests barris gentrificats, però, les dones més educades nascudes a Espanya han vist decréixer la probabilitat de romandre al barri una mica més que els homes, mentre que en els homes han augmentat més les probabilitats que el canvi d’habitatge tingui com a destinació un sector amb una renda mitjana més alta. Pel que fa a la població nascuda a l’estranger, el descens de la mobilitat intrabarrial és molt intens per a la població sense estudis universitaris, sobretot als barris amb una gentrificació més recent. Aquest descens s’ha produït juntament amb un increment del pes dels moviments cap a altres municipis de la província, un creixement especialment remarcable en la població femenina. 32 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Figura 5.1. Taxes de mobilitat residencial segons el sexe, l’edat, la destinació i el tipus de barri d’origen, població nascuda a Espanya de més de 25 anys, període 2011-2013 enfront de 2016- 2018 Municipi de Barcelona Gentrificats consolidats Gentrificats emergents Lleugera gentrificació, ingressos alts Lleugera gentrificació, ingressos baixos Sense gentrificació, ingressos alts Sense gentrificació, ingressos baixos 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 55‰ 55‰ 55‰ 55‰ 55‰ 55‰ 55‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 45‰ 45‰ 45‰ 45‰ 45‰ 45‰ 45‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 55‰ 55‰ 55‰ 55‰ 55‰ 55‰ 55‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 45‰ 45‰ 45‰ 45‰ 45‰ 45‰ 45‰ 40‰ 40‰ 35%40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 30‰ 30‰ 30%30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 20‰ 20‰ 25%20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 10‰ 10‰ 20%10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 0‰ 0‰ 15%0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ D H D H D H D H D H D 1H0% D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 5% 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 40‰ 40‰ 0%40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 35‰ 30‰ 30‰ 30‰ No univ. Univ. No uni3v0‰. Univ. No univ. Univ.30‰No univ. Univ. 30‰ 30‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 20‰ 20‰ 20‰ Naix. Esp Na2i0x‰. Estr Naix. Esp 20‰ Naix. Estr 20‰ 20‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 15‰ 10‰ 10‰ 10‰ Homes 10‰ D1o0n‰es 10‰ 10‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 5‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 2011-13 2016-2018 Font: Elaboració pròpia a partir del registre de baixes per emigració i canvis de domicili de l’Ajuntament de Barcelona 33 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Moviments cap a la Moviments Moviments Moviments resta de la província interbarrials↑ interbarrials↓ intrabarrials Figura 5.2. Taxes de mobilitat residencial segons el sexe, l’edat, la destinació i el tipus de barri d’origen, població nascuda a l’estranger, període 2011-13 enfront de 2016-2018 Municipi de Barcelona Gentrificats consolidats Gentrificats emergents Lleugera gentrificació, ingressos alts Lleugera gentrificació, ingressos baixos Sense gentrificació, ingressos alts Sense gentrificació, ingressos baixos 150‰ 150‰ 150‰ 150‰ 150‰ 150‰ 150‰ 125‰ 125‰ 125‰ 125‰ 125‰ 125‰ 125‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 75‰ 75‰ 75‰ 75‰ 75‰ 75‰ 75‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 50‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 25‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 120‰ 120‰ 120‰ 120‰ 120‰ 120‰ 120‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 80‰ 80‰ 80‰ 80‰ 80‰ 80‰ 80‰ 60‰ 60‰ 60‰ 60‰ 60‰ 60‰ 60‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 120‰ 120‰ 120‰ 120‰ 120‰ 120‰ 120‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 100‰ 80‰ 80‰ 35%80‰ 80‰ 80‰ 80‰ 80‰ 60‰ 60‰ 30%60‰ 60‰ 60‰ 60‰ 60‰ 40‰ 40‰ 25%40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 20‰ 20‰ 20%20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 0‰ 0‰ 15%0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ D H D H D H D H D H D 1H0% D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 5% 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 70‰ 70‰ 0%70‰ 70‰ 70‰ 70‰ 70‰ 60‰ 60‰ 60‰ 60‰ 60‰ 60‰ 60‰ 50‰ 50‰ 50‰ No univ. Univ. No uni5v0.‰ Univ. No univ. Univ. 50N‰o univ. Univ. 50‰ 50‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ 40‰ Naix. Esp Naix. Estr Naix. Esp Naix. Estr 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 30‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ 20‰ Homes Dones 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 10‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ 0‰ D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H D H 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 25-39 40-64 65+ 2011-13 2016-2018 Font: Elaboració pròpia a partir del registre de baixes per emigració i canvis de domicili de l’Ajuntament de Barcelona 34 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Moviments cap a la Moviments resta de la província Moviments Moviments interbarrials↑ interbarrials↓ intrabarrials Figura 5.3. Distribució dels canvis d’habitatge segons el sexe, la destinació i el nivell d’estudis, població de 25 a 49 anys, 2016-2018 (els moviments de cada sexe, origen i nivell educatiu sumen el 100%) Gentrificats consolidats Gentrificats emergents 50% Sumen el 100% 50% 40% 40% 30% 30% 20% 20% 10% 10% 0% 0% Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Lleugera gentrificació, ingressos alts Lleugera gentrificació, ingressos baixos 50% 50% 40% 40% 30% 30% 20% 20% 10% 10% 0% 0% Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Sense gentrificació, ingressos alts Sense gentrificació, ingressos baixos 50% 50% 40% 50% 40% 40% 30% 30% 30% 20% 20% 10% 20% 0% 10% 10% 0% 0% Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no Eustnudiivs .no univ. EsEtsutuddiiss u nuivn.iv. Estudis nEo suntuivd. is noE sutundiis vun.iv. Estudis univ. Naixement a Espanya Naixement a l'estranger NaixemNeanixte ma eEnt sa pEaspnanyyaa Naixement aN l'eastriaxnegemr ent a l'e stranger Municipi de Barcelona 50% 40% 30% 20% Població femenina Població masculina 10% 0% Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Font: Elaboració pròpia a partir del registre de baixes per emigració i canvis de domicili de l’Ajuntament de Barcelona. Nota: Es consideren els moviments que s’originen des del barri. Les destinacions s’agrupen en quatre categories: els moviments intrabarri, que són aquells amb destinació al mateix barri (“Intrab.”), els interbarri ascendents, que són aquells amb destinació a un altre barri de millor renda (“Interb.↑”), els interbarri amb destinació a un altre barri de pitjor renda (“Interb. ↓) o els que tenen com a destinació un altre municipi de la província (“Prov.”) 35 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Intrab. Intrab. Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. Prov. Prov. Prov. Intrab. Intrab. Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. Prov. Prov. Prov. Intrab. Intrab. Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. Prov. Prov. Prov. Intrab. Intrab. Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. ProIvn. trab. Prov. Prov. Interb. ↓ InItnratbe.rb. ↑ Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Prov. Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. Prov. Prov. Intrab. Intrab. Intrab. Intrab. InteIrnb.t e↓rb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. Prov. Prov. Intrab.Prov. Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Intrab. Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ IPnrotve.rb. ↓ Prov. Prov. Intrab. Intrab. Intrab. Interb. ↑ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑Prov. Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. Prov. Prov. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↑ Prov. Figura 5.4. Diferència, en punts percentuals, en la distribució dels canvis d’habitatge en els període 2016-2018 i 2011-2013 segons el sexe, la destinació i el nivell d’estudis, població de 25 a 49 anys Gentrificats consolidats Gentrificats emergents 8 8 6 6 4 4 2 2 0 0 -2 -2 -4 -4 -6 -6 -8 -8 Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Lleugera gentrificació, ingressos alts Lleugera gentrificació, ingressos baixos 8 8 6 6 4 4 2 2 0 0 -2 -2 -4 -4 -6 -6 -8 -8 Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Sense gentrificació, ingressos alts Sense gentrificació, ingressos baixos 8 8 6 6 4 4 2 50% 2 0 40% 30% 0 -2 20% -2 -4 10% -4 -6 0% -6 -8 -8 Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Naixement a Espanya Naixement a l'est ranger Municipi de Barcelona 8 6 4 2 0 -2 -4 Població femenina Població masculina -6 -8 Estudis no univ. Estudis univ. Estudis no univ. Estudis univ. Naixement a Espanya Naixement a l'estranger Font: Elaboració pròpia a partir del registre de baixes per emigració i canvis de domicili de l’Ajuntament de Barcelona. Nota: Es consideren els moviments que s’originen des del barri, és a dir, els moviments intrabarri o amb destinació al mateix barri (“Intrab.”), els interbarri o amb destinació a un altre barri (“Interb.”) o els que tenen com a destinació un altre municipi de la província (“Prov.”) 36 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Intrab. Intrab. Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. Prov. Prov. Prov. Intrab. Intrab. Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. Prov. Prov. Prov. Intrab. Intrab. Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. Prov. Prov. Prov. Intrab. Intrab. Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Intrab. Prov. Prov. Prov. Prov. Interb. ↓ InItnetrrabb.. ↑ Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Prov. Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ IPnrtorva. b. Prov. Prov. Intrab. Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ IInntteerbr.b ↑. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Prov. Prov. Prov. Prov. Intrab. Intrab. Intrab. IntIenrbt. r↓ab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↓ Prov. Prov. Prov. InItnetrrabb.. ↑ Intrab. Intrab. Interb. ↓ Interb. ↓ Interb. ↓ Prov. Interb. ↑ Interb. ↑ Interb. ↑ IPnrtorva. b. Prov. Prov. Interb. ↓ Interb. ↑ Prov. 06 6. Evolució de les llars unipersonals i monoparentals als barris gentrificats Fins ara només hem pogut introduir la perspectiva de gènere mitjançant les variables d’edat, origen i nivell d’estudis. Les dades que hem utilitzat fins al moment, les lectures del padró en forma d’estoc o els canvis d’habitatge, no ens permeten aprofundir en l’estructura de la llar, una altra variable clau per entendre els moviments residencials i migratoris de la població al territori. D’aquesta manera, molts moviments que hem analitzat podien respondre a un moviment conjunt de la llar, en el qual participaven dones i homes a la vegada. Aprofundint en la dimensió de la llar, podem aïllar els arranjaments en què la població femenina i masculina manifesten un comportament residencial de manera independent. Específicament, en aquest apartat analitzem l’evolució durant aquesta dècada de les llars unipersonals de gent adulta i de gent gran, així com de les monoparentals. Són les dones que viuen en aquests tipus de llars les que la bibliografia acostuma a citar com les més vulnerables en el moment en què es desenvolupen processos de gentrificació. Per fer l’anàlisi, seguim la mateixa estructura que hem utilitzat fins ara: comparem la tendència observada als barris més gentrificats amb la resta de conglomerats de la ciutat, i disseccionem la situació a cadascun dels barris gentrificats. Analitzem el pes dels diversos tipus de llar a cada àrea de la ciutat i calculem la seva evolució en el transcurs del període analitzat. Hem calculat la mitjana de les lectures amb data 1 de gener dels anys 2011 i 2012, d’una banda, i 2018 i 2019, de l’altra, per aportar més robustesa a la sèrie de dades. Cal fer constar que la definició de llar que utilitzem en aquest capítol és equivalent a la formulació de domicili de les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Segons l’explotació municipal del padró, en els anys 2018-2019 la mitjana de llars registrades a Barcelona era de 661.802. En el període analitzat (2011-2019) el nombre de llars s’ha mantingut força estable, al voltant dels 660.000 domicilis, amb un petit creixement del 0,5% en tot el període. En línies generals, a escala de ciutat, cal destacar tres dinàmiques en l’evolució de les diferents estructures de llar durant la dècada amb relació als tipus de llar analitzades en aquest apartat: 37 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa (i) Pèrdua de llars unipersonals adultes de dones, que no té correspondència en la població masculina (-1,8% en el cas de les dones en comparació amb el creixement del 0,6% de la població masculina). (ii) Fort increment de les llars unipersonals de persones grans d’homes (11,3%), que no té la mateixa magnitud entre la població femenina (1,1%). Aquest fenomen pot estar relacionat amb l’arribada progressiva a edats més avançades de moltes generacions en què les unions s’han dissolt molt més que en els seus predecessors. (iii) Increment notable de les llars monoparentals de dones. Un cop feta l’anàlisi general a la ciutat de l’evolució dels diferents tipus de llars examinades en aquest apartat, ens centrem en l’anàlisi territorial d’aquestes llars des d’una perspectiva de gènere. Les dades es presenten a la taula 6.1. Llars unipersonals de població adulta (de 16 a 64 anys). Les llars unipersonals de persones adultes són més presents als barris gentrificats. No és pas una sorpresa, ja que la literatura bibliografia sol vincular els espais gentrificats amb més presència de llars unipersonals de població adulta, molt sovint professional amb elevada formació (Buzaret al., 2005). Al conjunt de barris gentrificats, el 21% de les llars estan formades per una persona adulta que viu sola, mentre que als barris que no registren processos afins a la gentrificació la proporció baixa fins al 14,3%. Dones i homes tenen una probabilitat de viure sols molt similar a la ciutat de Barcelona, ja que un 11,8% dels homes de 20 a 64 anys viuen sols, mentre que en el cas de les dones són un 11,4%. La presència de llars unipersonals de dones és lleugerament més elevada que la d’homes als barris gentrificats i als que registren una lleugera gentrificació i tenen ingressos alts, i la situació és la inversa als barris gentrificats més recents i als de lleugera gentrificació amb ingressos baixos. Si mirem a escala de barri, observem que les llars unipersonals són molt freqüents als barris de Ciutat Vella; per exemple, a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera gairebé una de cada tres llars és unipersonal adulta. Per sexes, als barris de Ciutat Vella hi resideixen notablement més llars unipersonals adultes d’homes que de dones (al Raval hi ha un 40% més de llars unipersonals d’homes que de dones), mentre que a la Vila de Gràcia la diferència és molt favorable a les dones (gairebé un 30% més d’unifamiliars adultes de dones que d’homes). Com han evolucionat aquest tipus de llars durant la darrera dècada? Com hem comentat anteriorment, les unipersonals de dones s’han reduït al conjunt de la ciutat un 1,8%, mentre que les d’homes han augmentat un 0,6%. Aquests valors tan baixos, o fins i tot negatius, són raonables en la mesura que Barcelona, des del punt de vista residencial, és un espai enormement competitiu i restringit, especialment quan considerem —com veurem posteriorment— la càrrega econòmica que representen les despeses relacionades amb l’habitatge. Als barris gentrificats, el nombre de llars unipersonals de dones s’ha mantingut gairebé estable, amb un lleuger decreixement als gentrificats de llarga trajectòria i un lleuger increment als de curta; en el cas dels homes, però, s’han incrementat per sobre del 2,3% i 3,6%, respectivament. Observem diferències similars entre la població femenina i masculina als barris amb lleugera tendència a la gentrificació (les dones decreixen més que els homes), mentre que les diferències en el creixement gairebé desapareixen al conjunt de barris no gentrificats: les llars unipersonals d’adults decreixen amb la mateixa intensitat entre dones i homes als barris no gentrificats de renda alta, i creixen lleugerament als barris de renda més alta. Centrant la mirada als barris, cal destacar un creixement més gran de les llars unipersonals de dones que d’homes a la Barceloneta (tot i que encara hi viuen menys dones), al Poblenou i a Hostafrancs. A la Vila de Gràcia, el nombre de llars unipersonals de dones es manté estable, mentre que la d’homes cau lleugerament. Pel 38 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa que fa a les llars unipersonals d’homes, creixen més que les de dones a la majoria dels altres barris. Les diferències són molt notables als barris de l’Eixample (per exemple a Sant Antoni, on les llars unipersonals d’homes s’incrementen un 4,5%, mentre que les de dones es redueixen un 4%), a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i a Can Baró. Llars unipersonals de població gran (65 anys i més). Les llars unipersonals de dones grans tenen una presència notable a la ciutat de Barcelona. Al conjunt del municipi, en una de cada deu llars viu una dona sola de 65 anys o més. En el cas dels homes la proporció és lleugerament superior al 3%. Ara bé, com hem assenyalat, la tendència recent apunta a una reducció sensible de les diferències, ja que el creixement de llars unipersonals de dones grans ha estat molt petit comparat amb el creixement de les llars unipersonals d’homes grans. Quan analitzem aquest creixement en els diferents conglomerats podem observar que els barris més gentrificats són els únics que han experimentat un decreixement de llars unipersonals de dones grans, sobretot els que tenen una trajectòria gentrificadora més recent. En aquests barris el nombre de llars unipersonals de dones grans s’ha reduït un 7,1%, mentre que a la resta de conglomerats de la ciutat el nombre d’aquestes llars s’ha incrementat en més d’un 4%. Si mirem l’edat mitjana de la població gran, descartem que pugui haver-hi un efecte notable de l’estructura per edats de la població gran (més presència de dones molt grans i, per tant, amb més risc de morir) en aquestes diferències territorials, ja que les estructures són molt similars. Les llars unipersonals d’homes grans creixen en aquests barris, però a un ritme més baix que a la resta de la ciutat. Llars monoparentals. Les llars monomarentals, és a dir, les encapçalades per dones, han crescut al conjunt de la ciutat un 7,2% en el període analitzat, i representen un 2,1% de totes les llars de la ciutat. Les monoparentals masculines encapçalades per homes, en canvi, s’han mantingut estables i representen només un 0,4% de totes les llars. El creixement de les primeres ha manifestat, però, fortes divergències territorials. Els barris menys gentrificats, sobretot els de renda familiar més baixa, són els que en concentren els augments més accentuats. En canvi, als barris més gentrificats el creixement de les llars monoparentals femenines és considerablement més petit, sobretot en aquells barris amb una gentrificació més consolidada. Més detalladament, al Gòtic, la Barceloneta i Sant Antoni s’ha registrat un descens considerable d’aquest tipus de llar, mentre que el Poblenou, Hostafrancs, el Parc i la Llacuna del Poblenou i Can Baró són barris que han experimentat un fort increment. 39 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Taula 6.1. Pes i evolució de les estructures de llar segons el sexe i el tipus de barri (detall de barris gentrificats), 2011-2019 Creixement (%) de cada estructura de la llar, 2018-2019 Pes (%) de cada estructura en el total de llars, 2018-2019 enfront del 2011-2012 Unipersonal Unipersonal Unipersonal gran Monoparental Altres Unipersonal gran Monoparental Altres adulta adulta Dones Homes Dones Homes Dones Homes Total Dones Homes Dones Homes Dones Homes Total Gentrificats consolidats 10,78 10,31 10,42 3,22 2,00 0,47 62,82 -0,21 2,35 -4,64 6,58 1,71 0,00 0,18 Gentrificats emergents 9,90 10,64 9,07 3,34 1,74 0,31 64,99 0,34 3,62 -7,11 1,28 7,86 -2,44 -0,91 Lleugera gentrificació, ingressos alts 9,38 8,36 11,02 3,29 2,00 0,47 65,49 -5,91 -3,02 4,00 12,46 1,17 -3,48 -0,05 Lleugera gentrificació, ingressos baixos 7,59 7,96 10,54 3,18 2,06 0,37 68,30 -2,01 2,22 4,74 17,43 6,93 0,00 -0,05 Sense gentrificació, ingressos alts 7,68 7,79 9,42 3,06 2,65 0,69 68,70 -6,09 -6,45 7,51 19,80 5,05 -5,30 2,74 Sense gentrificació, ingressos baixos 6,80 7,19 10,72 3,27 2,15 0,34 69,53 0,52 2,06 4,41 14,82 18,06 4,45 -0,72 Total de Barcelona 8,75 8,68 10,38 3,24 2,08 0,43 66,44 -1,81 0,64 1,03 11,27 7,25 -0,84 -0,01 1. El Raval 10,44 14,65 6,70 3,55 1,54 0,30 62,81 1,07 5,42 -21,12 -7,61 9,92 -11,11 -0,14 2. El Gòtic 13,28 16,13 6,59 3,50 1,46 0,28 58,76 4,72 -4,62 -12,68 -4,95 -23,41 -53,75 -5,46 3. La Barceloneta 13,22 14,51 9,08 3,26 1,67 0,30 57,96 16,21 3,60 -18,60 -10,12 -17,14 -8,89 -3,65 4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 14,55 16,13 7,54 3,32 2,05 0,32 56,10 9,11 15,39 -17,36 -1,59 12,30 -15,38 -0,54 6. La Sagrada Família 9,82 8,49 11,55 3,09 1,74 0,39 64,91 -7,00 -0,69 -1,49 0,67 2,13 21,83 -1,10 8. L’Antiga Esquerra de l’Eixample 10,87 10,31 10,99 3,38 1,97 0,43 62,05 -3,71 5,31 -5,64 11,28 2,85 -22,00 0,98 9. La Nova Esquerra de l’Eixample 9,34 8,89 11,44 3,33 1,76 0,42 64,81 -5,59 1,85 2,61 13,40 -3,43 -3,67 0,45 10. Sant Antoni 9,20 9,78 11,71 3,44 1,67 0,31 63,89 -3,90 4,48 -8,83 9,32 -7,16 -13,68 -0,60 11. El Poble-sec - AEI Parc Montjuïc 10,71 10,65 9,07 3,33 1,91 0,32 64,01 6,22 2,01 -12,35 -1,39 10,09 0,00 -3,52 15. Hostafrancs 11,00 9,77 8,56 3,08 1,87 0,32 65,40 8,66 2,92 -6,39 -4,64 19,62 4,88 0,03 17. Sants-Badal 8,98 8,24 9,80 3,14 1,67 0,33 67,85 -6,42 2,17 2,62 7,00 -1,77 8,33 -1,12 26. Sant Gervasi - Galvany 8,51 7,44 12,29 3,22 2,36 0,85 65,33 -2,98 -0,50 2,67 9,03 -1,34 13,57 1,66 31. La Vila de Gràcia 14,32 11,18 9,85 3,13 2,30 0,47 58,75 -0,09 -2,20 -11,01 7,13 5,12 6,97 -1,46 34. Can Baró 8,05 9,59 10,62 2,92 2,29 0,29 66,25 -1,74 18,59 -1,44 0,00 14,19 -15,38 1,07 64. El Camp de l’Arpa del Clot 9,12 8,48 10,96 3,44 1,64 0,32 66,05 -5,50 0,22 2,66 15,83 3,26 -0,95 0,16 66. El Parc i la Llacuna del Poblenou 9,30 9,75 9,29 3,31 2,25 0,66 65,44 2,62 8,44 22,78 25,90 15,92 61,54 8,57 68. El Poblenou 9,26 9,83 8,02 2,58 2,52 0,58 67,21 12,83 1,28 -7,95 6,32 23,57 8,11 3,38 Font: Elaboració pròpia a partir del padró municipal (INE) 40 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 07 7. L’esforç econòmic per pagar l’habitatge: una aproximació territorial i de gènere Arribem al darrer apartat analític de l’informe, on introduïm, per primera vegada, indicadors sobre el mercat de l’habitatge. Utilitzem l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona (ESB) per calcular l’esforç que fan les llars de la ciutat per pagar les despeses directes de l’habitatge. És important subratllar que per despeses directes de l’habitatge entenem només les despeses relacionades amb el pagament de l’habitatge, no d’altres tipus, com les de l’aigua, la llum o el gas, que no estan incloses a l’ESB. Volem conèixer l’esforç que fan les dones i els homes per pagar l’habitatge i, com en els altres capítols, volem aprofundir en la situació als diferents tipus de barris. Abans, però, apuntem quatre notes metodològiques breus: i) Com al capítol anterior, només analitzem els tipus de llars on podem identificar dones i homes vivint per separat. Les dades d’ingressos i despeses de l’ESB estan registrades per llar; per tant, quan analitzem les llars amb dones i homes no podem identificar els ingressos de cada individu. ii) per raons de significació estadística, hem unit els dos tipus de barris gentrificats en una sola categoria, i els quatre conglomerats de barris restants els hem dividit entre els que tenen ingressos alts i els que tenen ingressos baixos. Totes les dades que mostrem a les taules 7.1 i 7.2 són el resultat d’almenys 30 observacions. Per tant, ara tenim tres categories de barris: els gentrificats, els no gentrificats d’ingressos alts i els no gentrificats d’ingressos baixos. iii) Només mesurem l’esforç econòmic en el pagament directe de l’habitatge en aquelles llars que viuen de lloguer o que tenen pagaments d’hipoteca pendents. En el conjunt de la ciutat, aquestes llars representen el 58,1%; ara bé, als barris gentrificats representen dues terceres parts de les llars. A les llars unipersonals de població adulta són un 72%, una proporció que s’apropa al 80% en el cas de les dones que viuen a barris gentrificats. 41 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa (iv) Els resultats de la taula 7.2 mostren el valor de la mediana, no de la mitjana. Com que tenim una mostra amb pocs casos i variables amb una forta dispersió, com els ingressos, considerem que la mediana és un indicador més robust. Taula 7.1. Proporció de llars (%) que tenen despeses per al pagament de l’habitatge segons el tipus de llar i el barri, Barcelona, 2017 Unipersonal adulta Unipersonal gran Monoparental Altres Total Dones Homes Dones Homes Dones Homes Total Total Barris gentrificats 79,8 75,7 37,8 36,6 74,4 64,8 64,8 Resta de barris, ingressos alts 72,5 75,7 21,6 35,0 52,1 56,1 54,8 Resta de barris, ingressos baixos 57,2 56,9 27,4 20,5 66,9 54,8 52,5 Total de Barcelona 72,6 70,9 29,5 31,0 65,6 59,7 59,0 58,1 Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona, 2017 (Ajuntament de Barcelona). Explotació realitzada a partir de les variables de llar L3 i L4 (règim de tinença i pagament d’hipoteca Tant el nivell d’ingressos com el cost de l’habitatge presenten diferències remarcables entre les diverses àrees de la ciutat (taula 7.2). Segons dades de l’Enquesta sociodemogràfica, el conglomerat on l’habitatge és un bé més car és el que agrupa els barris no gentrificats més benestants (els d’ingressos alts). En aquests barris el valor de la mediana és de gairebé 700 €, és a dir, més de la meitat de les llars destinen més de 700 € mensuals a despeses directament relacionades amb el pagament de l’habitatge. A l’altre costat de la balança, als barris no gentrificats d’ingressos baixos la mediana és de 526 €, mentre que als gentrificats el valor és de 645 €. Les diferències en el cost de l’habitatge són, doncs, considerables, així com també les registrades en els ingressos anuals nets calibrats, que pel que fa al valor de la mediana oscil·len dels 33.300 € al conjunt de llars dels barris de renda alta als 25.900 € als de renda baixa. Entremig hi ha el valor de la mediana dels ingressos anuals a les llars dels barris gentrificats, que se situen entorn dels 28.700 €. La meitat de les llars barcelonines amb despeses d’habitatge destinen més d’un 22,6% dels seus ingressos a pagaments relacionats directament amb l’habitatge. Aquest esforç no mostra grans diferències en els tres tipus de barris analitzats, tot i que als barris gentrificats l’esforç és lleugerament més elevat, amb una mediana del 24,3%. El valor de la mediana de l’esforç de la població que viu de lloguer se situa per sobre del 27%, i les llars que resideixen a barris gentrificats tornen a presentar valors per sobre de la mitjana barcelonina. Aquesta similitud relativa en l’esforç als diferents tipus de barris amaga fortes divergències en el moment en què introduïm els diversos tipus de llars. Aquí analitzem les llars on viuen poques persones adultes amb ingressos, que són les que afronten un esforç més gran per pagar l’habitatge. Aquesta situació és especialment crítica per a les llars unipersonals de població adulta: al conjunt de la ciutat més de la meitat d’aquestes llars destinen més del 35% dels ingressos al pagament de l’habitatge. Les persones adultes que viuen soles i de lloguer encara han de fer un esforç més elevat, ja que presenten un valor de la mediana proper al 40%. A continuació analitzem un per un els diversos tipus examinats per identificar possibles diferències entre la població femenina i la masculina. 42 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Llars unipersonals adultes. Com acabem d’esmentar, aquest és el tipus de llar que dedica una part més gran dels ingressos a pagar l’habitatge. Al conjunt de la ciutat, l’esforç de la població femenina és més gran que el de la masculina (un valor de la mediana de 37% en el cas de les dones enfront del 33,7% dels homes), i la diferència es manté quan només considerem la població que viu de lloguer (40,4% en comparació amb el 37,8%, respectivament). Al conglomerat de barris gentrificats l’esforç d’aquestes llars no només és el més elevat de la ciutat, sinó que, a més, les diferències entre sexes s’amplien d’una manera considerable. El valor de la mediana de l’esforç de les dones que viuen a barris gentrificats se situa en un 39,3% i, si viuen de lloguer, arriba al 41,6%, mentre que el dels homes és d’un 32,5% i puja a un 37,7% si són llogaters. Les diferències en els ingressos entre les dones i els homes que viuen en aquest tipus de llar expliquen aquestes diferències. A més, cal recordar que les dones que viuen soles als barris gentrificats han de fer front més sovint a despeses directes d’habitatge (un 79,8% de dones enfront d’un 75,7% d’homes) (taula 7.1). A la resta de tipus de barri, les diferències entre sexes s’escurcen, i als barris d’ingressos alts són els homes els qui destinen més ingressos al pagament de l’habitatge. Cal subratllar que és en aquest tipus de llar on detectem una diferència més gran entre l’esforç de la població que viu de lloguer i la resta de població que viu sola. Llars unipersonals de gent gran (65 anys i més). A prop d’un 70% de llars unipersonals de persones grans, és a dir, la major part, no hi ha despeses relacionades directament amb l’habitatge, però als barris gentrificats aquest percentatge es redueix al 63%. La proporció dels ingressos que la població gran que viu sola dedica a pagar l’habitatge registra un valor de la mediana a l’entorn del 25%; aquest valor és inferior al de les llars unipersonals de persones adultes, que és del 35%, però superior a la mediana de la ciutat, que és del 23%. Novament, però, l’esforç de les dones que viuen soles en barris gentrificats és més gran que a la resta de conglomerats, amb un valor de la mediana del 33,4%. Per qüestions de representativitat estadística de la mostra no hem pogut calcular els indicadors de cadascun dels tipus de barri per a la població masculina, tot i que l’esforç al conjunt de la ciutat és lleugerament inferior que el de les dones. Llars monoparentals. Les llars monoparentals han d’atendre el pagament de l’habitatge en una proporció més elevada que el conjunt de llars: un 63,9%, mentre que la mitjana de les llars barcelonines és del 58,1%. Les llars monoparentals encapçalades per una dona atenen despeses d’habitatge en una proporció superior a les encapçalades per un home (65,5% enfront del 59,7%). D’aquestes llars, les encapçalades per dones i situades en barris gentrificats són les que han de satisfer el pagament de l’habitatge en una proporció més elevada: en un 74,4% dels casos, mentre que al conjunt de la ciutat la proporció d’aquest tipus de llar és del 65,6%. Pel que fa a l’esforç que fan per pagar l’habitatge, les llars monoparentals destinen una proporció dels ingressos superior a la mitjana de la ciutat (el valor de la mediana és gairebé del 30%, mentre que al conjunt de la ciutat és del 22,6%). En aquest cas, les llars monoparentals encapçalades per homes i dones fan un esforç econòmic similar, tot i que el valor de la mediana és lleugerament més elevat en la població masculina. L’esforç de les llars monomarentals que viuen als barris gentrificats és similar al del conjunt de la ciutat. Les dades no ens permeten aprofundir en l’evolució de les llars compartides, un tipus d’estructura que ha augmentat notablement des del 2011 i que es concentra als barris gentrificats. Considerem que en el futur podria ser molt rellevant aprofundir en aquesta línia, també des d’una perspectiva de gènere. 43 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Taula 7.2. Ingressos de la llar, despeses en habitatge i esforç en les despeses de l’habitatge segons el tipus de llar i barri. Valors de la mediana, llars amb despeses directes en habitatge, Barcelona, 2017 Unipersonal Unipersonal gran Monoparental Altres Total adulta Dones Homes Dones Homes Dones Homes Total Total Ingressos de la llar (ingressos anuals nets calibrats, en €) Barris gentrificats 17.884 18.702 11.604 19.589 38.033 28.744 Resta de barris, ingressos alts 18.687 21.620 44.431 33.293 Resta de barris, ingressos 13.922 15.108 10.138 19.467 32.890 25.910 baixos Total de Barcelona 18.029 18.617 11.537 14.265 20.455 25.773 36.736 28.766 Despeses de l’habitatge (€) Barris gentrificats 605 613 311 553 649 645 Resta de barris, ingressos alts 532 652 742 692 Resta de barris, ingressos 474 494 215 545 546 526 baixos Total de Barcelona 558 592 258 388 578 642 645 599 Esforç per pagar l’habitatge (%) Barris gentrificats 39,3 32,5 33,4 28,9 19,8 24,3 Resta de barris, ingressos alts 33,5 36,9 19,8 22,4 Resta de barris, ingressos 37,0 36,1 21,6 30,5 19,7 21,4 baixos Total de Barcelona 37,0 33,7 26,5 25,4 29,5 30,1 19,8 22,6 Esforç per pagar l’habitatge: lloguer (%) Barris gentrificats 41,6 37,7 32,9 21,8 27,8 Resta de barris, ingressos alts 34,1 36,5 22,3 28,1 Resta de barris, ingressos 42,0 39,5 21,1 21,7 24,0 baixos Total de Barcelona 40,4 37,8 23,8 28,8 28,9 22,0 27,2 Font: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona, 2017 (Ajuntament de Barcelona). Només es mostren els creuaments amb un mínim de 30 observacions 44 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 08 8. Conclusions Diversos treballs han constatat que la gentrificació, entesa com un procés de transformació urbana i de substitució de la població a favor dels estrats socioeconòmics més benestants, s’ha manifestat amb força durant els darrers anys a la ciutat de Barcelona (Antón-Alonso et al., 2018; Arias-Sans, 2018; Nel·lo, 2018). Durant la dècada del 2010 s’han expandit els espais exclusius i excloents, i els processos de gentrificació ja no només afecten algunes àrees restringides de la ciutat (López-Gay, 2018). L’increment generalitzat del preu de l’habitatge ha estat un dels factors determinants per explicar l’expansió d’aquest procés a àmplies zones de la ciutat. L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema greu (Donat, 2018) i la inseguretat residencial guanya terreny en bona part de la població (Módenes, 2019). Tot i que l’estudi dels processos de gentrificació ha augmentat de manera molt notable durant els darrers anys a tot el món, són poques les contribucions que s’han centrat en les seves implicacions des d’una perspectiva de gènere. Aquestes subratllen l’impacte diferencial de gènere de les transformacions urbanes. Defensen que les dones són especialment vulnerables a determinades dinàmiques dels espais gentrificats. Cal subratllar que fins al moment no disposem de cap treball que hagi abordat la gentrificació a les ciutats espanyoles des d’una perspectiva de gènere. Per entendre els processos de gentrificació a Barcelona des d’aquesta perspectiva cal assumir la seva complexitat; una complexitat reflectida en la mateixa composició de la població femenina: diferents estrats socials, edats, orígens, amb diversos itineraris migratoris i amb diferents aspiracions, constriccions, preferències i estratègies residencials. La bibliografia internacional existent subratlla que la població femenina, tal com passa amb la població en el seu conjunt, pot ser a la vegada potenciadora i víctima dels processos de gentrificació. Tampoc no podem considerar els espais que han experimentat processos de gentrificació com una única unitat homogènia. Els barris gentrificats presenten una forta diversitat, i els resultats així ens ho així ens ho demostren, tal com recollim a continuació: ▪ No totes les àrees gentrificades tenen una relació de sexes similar. En aquests sectors identifiquem alguns barris que semblen més atractius, o menys excloents, per a la població 45 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa femenina que d’altres. En general, als barris amb un procés de gentrificació més consolidat constatem més presència de dones que als barris on aquest procés s’ha encetat més tard. Al primer conjunt trobem la Vila de Gràcia, Sant Gervasi - Galvany i els sectors de l’Eixample més propers a l’avinguda Diagonal. Al segon grup hi ha els barris de Ciutat Vella, sobretot, el Raval. Resta per explorar els motius que hi ha d’aquesta diversitat d’estratègies i preferències residencials de la població femenina en barris que han experimentat processos de gentrificació. Quins factors contextuals fan que la Vila de Gràcia, per exemple, sigui un espai preferent d’assentament i no els barris de Ciutat Vella? Per què les diferències en la relació de sexes són més altes en les dones locals que en les nascudes a l’estranger, a països amb un IDH alt? ▪ La composició de la població migrant té un paper important a l’hora d’explicar la presència heterogènia de dones a la ciutat. La migració interna, procedent d’altres punts d’Espanya, ha contribuït a una feminització dels barris gentrificats. El seu impacte, però, és decreixent, en la mesura que en els darrers anys s’ha guanyat més població masculina que femenina d’aquests orígens als barris gentrificats. Passa tot el contrari amb els fluxos internacionals, que tradicionalment han estat formats per més homes que dones, i que al llarg de la dècada han evolucionat cap a l’equilibri entre sexes. ▪ El període en què més s’ha tensat el mercat de l’habitatge i més s’ha complicat l’accés a l’habitatge no sembla coincidir amb una pèrdua del pes relatiu de la població femenina a la ciutat, més aviat al contrari: s’observa una lleugera feminització en edats adultes. No obstant això, el conglomerat de barris amb una gentrificació emergent continuen tenint menys atractiu per a la població femenina en comparació amb la resta de barris de la ciutat. ▪ L’estabilitat que hem observat al llarg de la dècada en el nombre de dones que resideixen als barris gentrificats no pot amagar la substitució que s’hi està produint a l’interior: guanyen pes les dones més joves i les nascudes a països amb un IDH alt a costa de la població gran i l’adulta d’edat més avançada i nascuda a la província de Barcelona. Les dones estrangeres més qualificades, per tant, no només resisteixen la gentrificació, sinó que en surten reforçades i el seu pes augmenta de manera considerable. En canvi, als barris gentrificats, i en edats adultes centrals, el decreixement de la població femenina nascuda a la mateixa ciutat ha estat lleugerament més intens que el de la masculina. ▪ Aquesta substitució està determinada en gran manera per la composició dels fluxos residencials i migratoris. En aquest estudi hem repassat àmpliament els moviments d’arribada als barris gentrificats i els canvis d’habitatge generats en aquests entorns: • Tal com ens diu la bibliografia acadèmica, el mecanisme de selecció socioeconòmica dels barris gentrificats permet l’arribada d’una població cada vegada més qualificada. En el cas de Barcelona, cal afegir també una dimensió d’origen, i és que s’ha registrat un increment notablement superior d’arribades de persones amb estudis superiors nascudes a l’estranger que de nascudes a Espanya. Les dades constaten que el pes de les dones amb estudis superiors nascudes a Espanya ha minvat respecte al dels homes en les arribades als barris gentrificats. En canvi, el flux de la població femenina estrangera qualificada s’incrementa de manera fins i tot lleugerament més intensa que la masculina. • Pel que fa als canvis d’habitatge generats als barris gentrificats, en un context d’augment de preus com l’experimentat al llarg de la dècada, no s’observa un augment de la freqüència amb què la població ha fet canvis residencials. En les edats adultes més joves es registra una reducció important de canvis residencials, mentre que en les adultes més 46 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa avançades hi ha un lleuger increment. Un mercat de l’habitatge més selectiu pot generar comportaments residencials de signe contrari: d’una banda, s’espera observar un increment del nombre de moviments relacionats, per exemple, amb renovacions a l’alça dels contractes de lloguer, però, de l’altra, podem pensar en possibles efectes inhibidors de la mobilitat residencial, com la postergació de moviments d’emancipació familiar o la reducció dels moviments de reajustament residencial vinculades a les dificultats creixents en l’accés a l’habitatge. Ara bé, sí que s’observa molt nítidament una reducció dels moviments dins dels mateixos barris a favor dels canvis d’habitatge cap a barris amb una renda mitjana més baixa o cap a altres municipis de la província. Aquesta dinàmica s’ha produït amb força als barris gentrificats i entre la població menys formada. De la mateixa manera que s’observa amb claredat la dimensió socioeconòmica als barris gentrificats, les dades proporcionen uns resultats més borrosos pel que fa a l’anàlisi per sexes. Sembla que suggereixin, un altre cop, que la població femenina més formada nascuda a Espanya ha vist minvar, més que no pas la masculina, la probabilitat de fer canvis d’habitatge intrabarrials durant la dècada. Tot i això, aquest tipus de moviment és tan freqüent per a les dones com per als homes. Cal subratllar, a més, l’augment del pes dels moviments cap a altres municipis de les dones nascudes a l’estranger amb menys formació, que és superior al dels homes. ▪ A diferència de l’anàlisi de la població femenina com a conjunt, en el moment en què separem els tipus de llars potencialment més vulnerables observem diferències més nítides respecte al comportament de la població masculina. S’ha de tenir en compte que una part important de la mobilitat residencial de dones i d’homes es produeix conjuntament, en el marc d’una llar familiar. Quan situem el focus en la població més gran, en les llars unipersonals i en les monoparentals, apareixen comportaments diferencials entre la població femenina i la masculina. ▪ Les dones adultes que viuen en llars unipersonals en barris gentrificats presenten un doble greuge respecte a la població masculina dels mateixos barris i a les seves veïnes de la resta de la ciutat. D’una banda, han d’atendre pagaments de l’habitatge en una proporció més elevada que la resta de tipus de llars i que a cap altre barri. De l’altra, no hi ha cap grup que destini una part superior dels seus ingressos, més baixos que els dels homes, a pagar despeses de l’habitatge, sobretot si viuen de lloguer. En aquest darrer cas, la meitat de la població femenina adulta que viu sola destina més del 41% dels seus ingressos al pagament directe de l’habitatge, mentre que en el cas de la població masculina el valor de la mediana és del 37%. ▪ La forta càrrega que representa per a les llars unipersonals adultes les despeses en habitatge pot explicar la reducció d’aquest tipus de llar al conjunt de la ciutat, un descens que s’explica únicament per la pèrdua de llars unipersonals de dones. ▪ Tot i el sobreesforç que han de fer les persones adultes que viuen soles per atendre les despeses en habitatge, els barris gentrificats són els espais preferents per a l’assentament d’aquest tipus de llar, és a dir, és en aquests barris on el pes d’aquest col·lectiu és més nombrós. Tot i que als barris gentrificats les llars unipersonals de dones adultes no han experimentat el decreixement que sí que s’observa a la resta de la ciutat, aquestes llars augmenten notablement menys que les llars unipersonals d’homes, sobretot als barris on ja fa anys que es va iniciar el procés de gentrificació. Sembla que, tot i que aquests barris són espais especialment atractius per a les dones, per a la població femenina instal·lar-s’hi en llars unipersonals és més complicat que per a la masculina, una hipòtesi que es reforça amb el sobreesforç que han de fer per atendre les despeses d’habitatge. 47 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa ▪ En edats avançades ens trobem amb un col·lectiu fortament feminitzat i vulnerable, amb una probabilitat més elevada de viure soles. Els barris més gentrificats són els únics que han experimentat un decreixement en el nombre de llars unipersonals de dones grans, sobretot aquells que tenen una trajectòria gentrificadora més recent. Aquest decreixement està alimentat per una intensitat de la mobilitat residencial de sortida del barri més elevada que a la resta de la ciutat. Les dones grans dels barris gentrificats també han d’atendre despeses d’habitatge en una proporció superior a la de les dones grans d’altres barris de la ciutat. A més, la proporció d’ingressos que destinen al seu pagament és notablement més alta. ▪ El nombre de llars monoparentals encapçalades per dones s’incrementa a tota la ciutat, però als barris gentrificats creix per sota de la mitjana municipal. L’increment és més baix als barris de gentrificació consolidada. Estem davant d’una forma familiar especialment vulnerable. En primer lloc, perquè tres de cada quatre llars monomarentals que viuen a barris gentrificats han d’atendre despeses directes de l’habitatge, mentre que la mitjana de llars de la ciutat se situa en el 58%. En segon lloc, perquè l’esforç d’aquestes llars per pagar l’habitatge és superior al de la mitjana de llars de la ciutat: la meitat de les llars monoparentals barcelonines han de destinar més del 30% dels ingressos a pagaments de l’habitatge, mentre que el valor de la mediana de la resta de llars barcelonines, excloent-hi les unipersonals i les monoparentals, és del 19%. ▪ Per limitació de les fonts de dades, no hem pogut aprofundir en el paper que tenen els pisos compartits als espais gentrificats ni en el seu significat des d’una perspectiva de gènere. Sí que sabem, però, que són un tipus de llar en expansió com a conseqüència de les dificultats creixents en l’accés a l’habitatge, que es localitzen majoritàriament als barris gentrificats i que normalment són una alternativa a altres formes d’arranjaments, com les llars unipersonals. 48 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa 09 9. Referències Ajuntament de Barcelona (2018). Enquesta sociodemogràfica de Barcelona. Presentació de resultats. Direcció de Planificació i Innovació, Gerència de Drets Socials, Oficina Municipal de Dades, Gerència Municipal. Accessible a: https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp- content/uploads/2018/04/r17045_ESDB__Resum_Premsa.pdf Antón-Alonso, F.; López, S. P.; Cruz, I. (2018). “Factors contextuals associats als processos de gentrificació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: territori, estratègies, planejament, núm. 60, pàg. 64-79. Arias-Sans, A. (2018). “Turisme i gentrificació. Apunts des de Barcelona”. Papers: Barcelona: planejament, núm. 60, pàg. 130-139. Atkinson, R. (2000). “The Hidden Costs of Gentrification: Displacement in Central London.” Journal of Housing and the BuiltEnvironment, núm. 15(4), pàg. 307-326. Bondi, L. (1991). “Gender Divisions and Gentrification: a Critique”, Transactions of the Institute of British Geographers, núm. 16, pàg. 190-198. Bondi, L. (1994). “Gentrification, Work and Gender Identity”. A: Kobayashi, A. L. (ed.), Women, Work and Place. Quebec: McGill-Queen’s University Press. Bondi, L. (1999). “Gender, Class, and Gentrification: Enriching the Debate”. Environment and Planning D: Society and Space, núm. 17(3), pàg. 261-282. Bondi, L.; Rose, D. (2003). “Constructing Gender, Constructing the Urban: a Review of Anglo- American Feminist Urban Geography”, Gender, Place & Culture, núm. 10(3), pàg. 229-245. Buzar, S.; Ogden, P. E.; Hall, R. (2005). “Households Matter: the Quiet Demography of Urban Transformation”. Progress in Human Geography, núm. 29(4), pàg. 413-436. Cahill, C. (2006). “At Risk? The Fed up Honeys Re-present the Gentrification of the Lower East 49 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Side”, Women’s Studies Quartely, núm. 34(1/2), pàg. 334-363. Cocola-Gant, A. (2016). “Alojamiento turístico y desplazamiento de población”. Contested-Cities, working paper núm. 3-504. Delgado, M. (2007). La Ciudad mentirosa: fraude y miseria del “modelo Barcelona”. Barcelona: Catarata. DeSena, J. N. (2018). “Women and Gentrification: A Call for Further Research”. Urbanities - Journal of UrbanEthnography, núm. 8(2), pàg. 62-68. Donat, C. (2018). La gentrificació i el problema de l'habitatge a Barcelona. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: Territori, estratègies, planejament, (60), 114-129. Gale, D. (1985). “Demographic Research on Gentrification and Displacement”. Journal of Planning Literature, núm. 1, pàg. 14-29. Glass, R. (1964). “Introduction: Aspects of Change”. A: Centre for Urban Studies, London:Aspects of Change. Londres: MacGibbon and Kee. Kern, L. (2013). “All Aboard? WomenWorking the Spaces of Gentrification in Toronto’s Junction”, Gender, Place and Culture, núm. 20 (4), pàg. 510-527. Lees, L.; Slater, T.; Wyly, E. (2008). Gentrification. Londres: Routledge. Lees, L.; Phillips, M. (ed.) (2018). Handbook of Gentrification Studies. Cheltenham i Northampton: Edward Elgar Publishing. López-Gay, A. (2018). “Cambio en la composición social y gentrificación en Barcelona: una mirada a través de los flujos migratorios y residenciales”. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: territori, estratègies, planejament, núm. 60, pàg. 80-93. López-Gay, A.; Sales, J.; Solana, M.; Fernández, A.; Peralta, A. (2019). “Midiendo los procesos de gentrificación en Barcelona y Madrid: una propuesta metodológica”. A: Libro de proceedings, CTV 2019: XIII Congreso Internacional Ciudad y Territorio Virtual: “Retos y paradigmas de la Ciudad contemporánea”, UPC, Barcelona, octubre de 2019. Barcelona: CPSV, 2019. Ministerio de Educación y Formación Profesional (2019): Sistema estatal de indicadores de la educación 2019. Ministerio de Educación y Formación Profesional, Secretaría General Técnica. Módenes, J. A. (2019). “El insostenible aumento de la inseguridad residencial en España”. Perspectives Demogràfiques, núm. 13, pàg. 1-4. Nel·lo, O. (2018). “Segregació residencial, gentrificació urbana i dret a la ciutat: una lectura des de Barcelona”. Papers: Regió Metropolitana de Barcelona: territori, estratègies, planejament, núm. 60, pàg. 48-61. Sales Favà, J. (2019). Especialització turística, gentrificació i dinàmiques residencials en un entorn urbà madur. El cas de Barcelona. Tesi doctoral presentada al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Van der Berg, M. (2012). “Femininity as a City Marketing Strategy: Gender Bending Rotterdam”, 50 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa Urban Studies, núm. 49(1), pàg. 153-168. Van der Berg, M. (2013). “City Children and Genderfied Neighbourhoods: the New Generation as Urban Regeneration Strategy”, International Journal of Urban and Regional Research, núm. 37(2), pàg. 523-536. Van der Berg, M. (2018). “The Discursive Uses of Jane Jacobs for the Genderfying city: Understanding the Productions of Space for Post-Fordist Gender Notions”, Urban Studies, pàg. 55(4), núm. 751-766. Wright, M. W. (2006). “The Gender, Place & Culture Jan Monk Distinguished Annual Lecture: Gentrification, Assassination and Forgetting in Mexico: A Feminist Marxist Tale”, Gender, Place & Culture, núm. 21(1), pàg. 1-16. Ye, M.; Vojnovic, I. (2018). “The Diverse Role of Women in Shaping Hong Kong’s Landscape of Gentrification”, Urban Affairs Review, núm. 56(2), pàg. 368-414. 51 La gentrificació a la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva de gènere: aproximació quantitativa