Pla Director Integral de Sanejament de la ciutat de Barcelona (PDISBA) BC Diagnosi Xarxa Desembre de 2019 N Document 3.- Diagnosi ÍNDEX 1 ANTECEDENTS HISTÒRICS DE LA XARXA DE CLAVEGUERAM DE BARCELONA ................... 1 1.1 ANTECEDENTS HISTÒRIC GENERALS .................................................................................... 1 1.1.1 Introducció ......................................................................................................... 1 1.1.2 Els inicis ............................................................................................................. 1 1.1.3 L’higienisme ....................................................................................................... 2 1.1.4 El radicalisme ..................................................................................................... 4 1.1.5 La protecció del medi ambient............................................................................ 5 1.1.6 Protecció civil ..................................................................................................... 7 1.2 HISTÒRIA DEL CLAVEGUERAM DE BARCELONA....................................................................... 9 1.3 EL PLA DE SANEJAMENT DE 1891 .................................................................................... 12 1.3.1 Introducció ....................................................................................................... 12 1.3.2 Barcelona a la segona meitat del S. XIX ............................................................ 13 1.3.3 El projecte ........................................................................................................ 15 1.4 EL PLA DE SANEJAMENT DE BARCELONA DE 1952 I LA SEVA ZONA D’INFLUÈNCIA I EL PLA GENERAL DE SANEJAMENT I CLAVEGUERAM DE 1954 .................................................................................. 18 1.4.1 Introducció ....................................................................................................... 18 1.4.2 Objecte d'ambdós plans ................................................................................... 18 1.4.3 Contingut del Pla General de Sanejament i Clavegueram de Barcelona de 195419 1.4.4 Problemàtica de la xarxa de Barcelona ............................................................. 19 1.4.5 Proposta de Pla General de Sanejament i Clavegueram de Barcelona ............... 20 1.4.6 Finançament de les obres ................................................................................. 23 1.4.7 Comentaris sobre el Pla General de Sanejament i Clavegueram ........................ 23 1.4.8 Contingut del Pla de Sanejament de Barcelona i la seva àrea d'influència ........ 24 1.5 EL PLA DE SANEJAMENT DE 1969 .................................................................................... 26 1.5.1 Introducció ....................................................................................................... 26 1.5.2 Objectiu del projecte ........................................................................................ 26 1.5.3 Desenvolupament dels temes ........................................................................... 27 1.5.4 Pressupost ....................................................................................................... 29 1.5.5 Base de càlcul .................................................................................................. 30 1.5.6 Descripció de la xarxa en el Projecte ................................................................. 32 1.6 EL PLA ESPECIAL DE SANEJAMENT METROPOLITÀ DE 1981 ................................................... 40 1.6.1 Introduccions i treballs previs ........................................................................... 40 1.6.2 Objectius del Pla............................................................................................... 42 1.6.3 Anàlisi dels diferents municipis ......................................................................... 43 1.6.4 Criteris de càlcul adoptats ................................................................................ 44 1.6.5 Planificació proposada de col·lectors ................................................................ 44 1.7 EL PLA ESPECIAL DE CLAVEGUERAM DE 1988 (PECB).......................................................... 45 Document 3.- Diagnosi 1.7.1 Objecte del Pla Especial .................................................................................... 45 1.7.2 Oportunitat de la redacció del Pla .................................................................... 45 1.7.3 Descripció de la situació al 1988 ....................................................................... 46 1.7.4 Condicionants i criteris adoptats pel desenvolupament del PECB ...................... 48 1.7.5 Metodologia .................................................................................................... 49 1.7.6 Conclusions: actuacions proposades ................................................................. 54 1.7.7 Estudi econòmic financer.................................................................................. 55 1.8 EL DESENVOLUPAMENT DEL PECB DE 1988 A 1996 ........................................................... 56 1.9 EL PLA ESPECIAL DE CLAVEGUERAM DE BARCELONA (PECLAB’97) ......................................... 63 1.9.1 Objecte del Pla Especial .................................................................................... 63 1.9.2 Condicionants i Criteris Adoptats ...................................................................... 63 1.9.3 Descripció de la situació al 1997 ....................................................................... 66 1.9.4 Metodologia .................................................................................................... 69 1.9.5 Actuacions proposades..................................................................................... 71 1.9.6 Pressupost ....................................................................................................... 74 1.10 REVISIÓ DEL PECLAB 97 A L’ANY 2000 (PECLAB’00) ........................................................ 75 1.11 PLA INTEGRAL DEL CLAVEGUERAM DE BARCELONA (PICBA’06) ............................................. 76 1.11.1 Antecedents i objectius del PICBA’06 ................................................................ 76 1.11.2 Condicionants i criteris adoptats per al desenvolupament del Pla ..................... 78 1.11.3 Metodologia .................................................................................................... 79 1.11.4 Diagnosis del funcionament de l’estat de la xarxa ............................................ 80 1.11.5 Actuacions proposades..................................................................................... 82 1.11.6 Resum del pressupost ....................................................................................... 94 2 MARC NORMATIU .......................................................................................................... 95 2.1 LEGISLACIÓ COMUNITÀRIA ............................................................................................. 96 2.2 LEGISLACIÓ ESTATAL ..................................................................................................... 98 2.3 LEGISLACIÓ CATALANA ................................................................................................ 101 3 INFORMACIÓ DE BASE RECOPILADA ............................................................................. 103 3.1 CARTOGRAFIA ........................................................................................................... 103 3.1.1 Introducció ..................................................................................................... 103 3.1.2 Cartografia de base ........................................................................................ 104 3.1.3 Ortofotografia de base ................................................................................... 106 3.1.4 Dades LiDAR................................................................................................... 106 3.1.5 Cartografia cadastral ..................................................................................... 107 3.1.6 Cartografia de la xarxa real ............................................................................ 109 3.1.7 Cartografia de les obres ................................................................................. 110 3.1.8 Cartografia dels projectes .............................................................................. 111 3.1.9 Cartografia del dèficit local ............................................................................ 111 Document 3.- Diagnosi 3.1.10 Cartografia de les actuacions planificades ...................................................... 111 3.2 PLUVIOMETRIA .......................................................................................................... 111 3.2.1 Introducció ..................................................................................................... 111 3.2.2 Dades utilitzades ............................................................................................ 112 3.3 HIDROLOGIA ............................................................................................................. 114 3.3.1 Introducció ..................................................................................................... 114 3.3.2 Dades utilitzades ............................................................................................ 114 3.4 BATIMETRIA DE COSTA ................................................................................................ 114 3.4.1 Introducció ..................................................................................................... 114 3.4.2 Dades utilitzades ............................................................................................ 115 3.5 DADES DE CONTAMINACIÓ BACTERIOLÒGICA .................................................................... 115 3.5.1 Introducció ..................................................................................................... 115 3.5.2 Dades utilitzades ............................................................................................ 115 3.6 DADES ATMOSFÈRIQUES .............................................................................................. 115 3.6.1 Introducció ..................................................................................................... 115 3.6.2 Dades utilitzades ............................................................................................ 116 4 METODOLOGIA DE SIMULACIÓ..................................................................................... 117 4.1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................... 117 4.2 CREACIÓ DELS MODELS DE SIMULACIÓ ............................................................................ 118 4.2.1 Model de clavegueram ................................................................................... 118 4.2.2 Model de l’impacte a les zones de bany .......................................................... 134 4.3 CALIBRATGE I VALIDACIÓ DELS MODELS ........................................................................... 137 4.3.1 Model de drenatge urbà................................................................................. 137 4.3.2 Model marítim ............................................................................................... 147 4.4 ESCENARIS D’AVALUACIÓ DE LA DIAGNOSI ....................................................................... 151 4.4.1 Aigües residuals ............................................................................................. 151 4.4.2 Escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions ........................ 151 4.4.3 Escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS ........................................... 157 5 EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC SOBRE LA PLUVIOMETRIA A LA CIUTAT DE BARCELONA 159 5.1 INTRODUCCIÓ I ANTECEDENTS ....................................................................................... 159 5.2 EL PLA CLIMA ........................................................................................................... 161 5.3 EL PROJECTE RESCCUE............................................................................................... 162 5.3.1 Implementació dels resultats de canvi climàtic al PDISBA en relació als escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions ....................................................... 169 5.3.2 Implementació dels resultats de canvi climàtic al PDISBA en relació als escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS .......................................................................... 171 6 RESUM DE RESULTATS DE LA SIMULACIÓ ..................................................................... 174 Document 3.- Diagnosi 6.1 AIGÜES RESIDUALS ..................................................................................................... 175 6.2 ESCENARIS HIDROLÒGICS EXTRAORDINARIS PER ANÀLISI D’INUNDACIONS ................................ 178 6.2.1 Sense canvi climàtic ....................................................................................... 178 6.2.2 Amb canvi climàtic ......................................................................................... 179 6.2.3 Identificació de punts crítics ........................................................................... 180 6.3 ESCENARIS HIDROLÒGICS ORDINARIS PER ANÀLISI DE DSS ................................................... 196 6.3.1 Volums de DSS abocats al medi receptor ........................................................ 198 6.3.2 Model de contaminació per estimació de càrregues abocades als medis ........ 199 6.3.3 Model de contaminació bacteriològica a les zones de bany ............................ 200 7 METODOLOGIES D’AVALUACIÓ D’IMPACTES ................................................................ 201 7.1 INTRODUCCIÓ A L’AVALUACIÓ D’IMPACTES ...................................................................... 201 7.2 IMPACTES ASSOCIATS A FUITES D’AIGÜES RESIDUALS .......................................................... 202 7.2.1 Introducció ..................................................................................................... 202 7.2.2 Rehabilitació segons model o inspeccions ....................................................... 206 7.2.3 Dades de camp preses a l’actualitat ............................................................... 207 7.3 IMPACTES ASSOCIATS A ESCENARIS EXTRAORDINARIS PER ANÀLISI D’INUNDACIONS ................... 210 7.3.1 Introducció ..................................................................................................... 210 7.3.2 Identificació dels danys per inundacions ......................................................... 212 7.3.3 Identificació de les causes de les inundacions ................................................. 212 7.3.4 Danys intangibles associats a inundacions...................................................... 214 7.3.5 Danys tangibles associats a inundacions ........................................................ 224 7.4 IMPACTES ASSOCIATS A ESCENARIS HIDROLÒGICS ORDINARIS PER ANÀLISI DE DSS ..................... 253 7.4.1 Introducció ..................................................................................................... 253 7.4.2 Identificació dels danys .................................................................................. 255 7.4.3 Identificació de les causes de les DSUs ............................................................ 255 7.4.4 Impactes intangibles directes de les DSU a la ciutat de Barcelona (seguretat dels banyistes) ...................................................................................................................... 257 7.4.5 Impactes intangibles indirectes de les DSU a la ciutat de Barcelona (danys d’imatge) 258 7.4.6 Impactes tangibles de les DSU a la ciutat de Barcelona (danys ambientals) .... 259 7.4.7 Impactes tangibles de les DSU a la ciutat de Barcelona (danys per pèrdues de negoci) 261 8 RESULTATS D’AVALUACIÓ D’IMPACTES ........................................................................ 266 8.1 AVALUACIÓ DELS IMPACTES PRODUÏTS PER FUITES D’AIGÜES RESIDUALS AL MEDI ...................... 266 8.2 AVALUACIÓ DELS IMPACTES PRODUÏTS PER ESCENARIS HIDROLÒGIC EXTRAORDINARIS PER A L’ANÀLISI D’INUNDACIONS .................................................................................................................... 268 8.2.1 Resultats danys intangibles ............................................................................ 268 8.2.2 Resultats danys tangibles ............................................................................... 279 Document 3.- Diagnosi 8.3 AVALUACIÓ DELS IMPACTES PRODUÏTS PER ESCENARIS HIDROLÒGIC ORDINARIS PER A L’ANÀLISI DE DSU 286 8.3.1 Resultats danys intangibles ............................................................................ 286 8.3.2 Resultats danys tangibles ............................................................................... 295 9 CONCLUSIONS DE LA DIAGNOSI.................................................................................... 295 9.1 CREACIÓ I CALIBRACIÓ DELS MODELS .............................................................................. 296 9.2 RESULTATS DELS MODELS ............................................................................................. 298 9.3 RESULTATS DE L’AVALUACIÓ D’IMPACTES ........................................................................ 304 10 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 312 ANNEX1.- GRÀFICS DE RESULTATS DE CALIBRATGE I VALIDACIÓ Document 3.- Diagnosi ÍNDEX DE FIGURES Figura 1: Zones inundables al 1988. ........................................................................... 46 Figura 2: Conques i col·lectors existents el 1988. ....................................................... 48 Figura 3: Metodologia del PECB. ................................................................................ 51 Figura 4: Actuacions proposades al PECB. ................................................................ 55 Figura 5: Inversions a la xarxa de clavegueram al període 68-96. .............................. 58 Figura 6: Obres de clavegueram executades 89-92. ................................................... 59 Figura 7: Zones amb major risc d’inundabilitat de Barcelona i el seu àmbit hidrològic. 69 Figura 8: Metodologia de la planificació. ..................................................................... 70 Figura 9: Metodologia de la planificació en el PICBA’06. ............................................ 80 Figura 10: Proposta de períodes de retorn per al dimensionament de clavegueram de la EN 752...................................................................................................................... 101 Figura 11: Xarxa de pluviòmetres d’intensitat al àmbit hidrològic del PDISBA. .......... 113 Figura 12.- Diagrama esquemàtic d'un sistema de clavegueram unitari (CLABSA, 2006). ................................................................................................................................. 118 Figura 13: Secció T302. ............................................................................................ 121 Figura 14: Secció T302 importada en el model. ........................................................ 121 Figura 15.- Vista general i de detall de la xarxa importada al model ICM. ................. 122 Figura 16.- Exemple de les subconques del model associades a cada node del model mitjançant polígons de Thyssen. ............................................................................... 123 Figura 17: Conques urbanes i conques peri-urbanes de capçalera en el PDISBA. ... 123 Figura 18: Paràmetres de configuració de les superfícies impermeables que s’apliquen a teulades i vials. ...................................................................................................... 125 Figura 19: Paràmetres de configuració de les superfícies permeables que s’apliquen a zones verdes. ........................................................................................................... 125 Figura 20.- Evolució del consum domèstic d’aigua a Barcelona en litres /habitant/dia (Font: BCASA) .......................................................................................................... 127 Figura 21: Perfil genèric de variació de cabals de residuals aplicat al model. ........... 128 Figura 22.- Exemple de la malla creada per la representació del flux superficial. ...... 128 Figura 23: Parametrització de l'estació de bombament del port de Ginebra en el model. ................................................................................................................................. 129 Document 3.- Diagnosi Figura 24: Exemple de modelització del dipòsits al PDISBA. A l'esquerra hi ha el dipòsit Zona Universitària (105500 m3) amb 3 compartiments. A la dreta hi ha el dipòsit de detenció Bori Fontestà amb dos compartiments (71000 m3). .................................... 131 Figura 25.- Simulació de qualitat marítima després d’un episodi de DSU (Des de Vermell=alta fins a Blau=Baixa concentració d’ E.Coli). ........................................... 135 Figura 26.- Nova batimetria per al model marítim de Barcelona. ............................... 135 Figura 27.- Els 3 nivells de malles aniuades implementades en el model marítim de Barcelona. ................................................................................................................ 137 Figura 28.- Exemple d’abocament en temps sec a Colon detectat i corregit. ............ 138 Figura 29.- Resultats de calibratge i validació per al limnímetre CL205 al Paral·lel. .. 141 Figura 30.- Resultats de calibratge i validació per al limnímetre CL9 a Diagonal – Pg. Sant Joan. ................................................................................................................ 142 Figura 31.- Resultats de calibratge i validació per al limnímetre CL39 a Urgell – París. ................................................................................................................................. 143 Figura 32.- Calats d’aigua al Paral·lel per l’episodi del 31/7/2011. ............................ 144 Figura 33.- Calats a la Rambla del Raval per l’episodi del 31/7/2011. ....................... 145 Figura 34.- Calats al Carrer Sant Pau per l’episodi del 31/7/2011 ............................. 146 Figura 35.- Carrer Sant Pau amb el mur que evita que bona part de l’aigua inundi els jardins de l’església................................................................................................... 147 Figura 36.- Exemple de les dades mesurades a les platges de Barcelona utilitzades per la calibració del model marítim. ................................................................................. 148 Figura 37.- Resultats de calibratge i validació de concentracions dE.Coli E. Coli durant 3 episodis de DSU a diferents platges de Barcelona................................................. 149 Document 3.- Diagnosi 3 E. Coli 2.75 2.5 2.25 Duration of a sea water pollution event 2 13/10/2015. Cristall, Pescadors, Coco, Mora. 6 mm rain 1.75 18/06/2016. Cristall, Pescadors, Coco, Mora. 18 mm rain 30/08/2016. Cristall, Pescadors, Coco, Mora. 8 mm rain 1.5 13/09/2016. Pont Petroli. 25 mm of rain 1.25 12/10/2016. Pont Petroli. 121 mm of rain 04/02/2018. Pont Petroli. 26 mm of rain 1 26/01/2018. Pont Petroli. 61 mm of rain 0.75 12/02/2018. Pont Petroli. 21 mm of rain 0.5 0.25 0 <2 2≤x<8 8≤x<16 ≥16 Rainfall volume [mm] Figura 38.- Correlació entre la duració d’un episodi de contaminació per E.Coli a les platges i la pluviometria d’un episodi de pluja. (Russo, Martínez, Locatelli, Martínez, & Villanueva, 2019). ..................................................................................................... 150 Figura 39: Pluges de disseny de la ciutat de Barcelona sense canvi climàtic. ........... 153 Figura 40: Pluges de disseny de la ciutat de Barcelona segons l’escenari de canvi climàtic (Russo, 2019). ............................................................................................. 153 Figura 41: Període de retorn associat als diferents blocs de la pluja Plub2010. ........ 155 Figura 42: Comparativa de les diferents pluges de disseny per T=10 anys a Barcelona. ................................................................................................................................. 155 Figura 43: Sèrie pluviomètrica continua de any mig 2009. ........................................ 157 Figura 44: Canvi a la precipitació mitjana (Diferencia entre els períodes de 1986-2058 i 2081-2100) (AEMET, 2013). ..................................................................................... 160 Figura 45: Comparació entre la pluja de disseny Plubarna2010 i la Plubarna2050 A1B. ................................................................................................................................. 161 Figura 46: Projeccions de pluja acumulada del projecte RESCCUE per la ciutat de Barcelona. ................................................................................................................ 164 Figura 47: Resum del procés de validació de simulacions climàtiques a llarg termini reduïdes per a les tres ciutats del RESCCUE. .......................................................... 165 Figura 48: Índexs extrems de precipitació segons esdeveniments diaris amb quantitats de precipitació majors de 50 mm a Barcelona: Nombre d'esdeveniments (a dalt a Duration of a sea water pollution event [days] Document 3.- Diagnosi l'esquerra), durada (a dalt a la dreta), n-índex (a baix a l'esquerra) i intensitat de referència (inferior- dret). .......................................................................................... 166 Figura 49: Les corbes IDF projectades per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física) segons valors absoluts (panells de l'esquerra) i el factor de canvi (panells de la dreta) per a tres períodes temporals futurs: 2011-2040 (a, b), 2041-2070 ( c, d) i 2071- 2100 (e, f). ................................................................................................................ 168 Figura 50: Les corbes IDF projectades per a la ciutat de Barcelona (Fabra) segons valors absoluts (panells de l'esquerra) i el factor de canvi (panells de la dreta) per a tres períodes temporals futurs: 2011-2040 (a, b), 2041-2070 ( c, d) i 2071-2100 (e, f). .... 169 Figura 51: Factors de canvi climàtic per al període 2071-2100, diferents períodes de retorn i duracions fins a 60 minuts per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física). ...................................................................................................................... 170 Figura 52: Volum anual de precipitacions simulades i nombre anual d'episodis de pluja tant per al període històric com per al futur. .............................................................. 172 Figura 53: Pluja característica d’un any mig a Barcelona amb canvi climàtic. ........... 174 Figura 54.- Plànol de funcionalitat per temps sec. El color verd indica que els col·lectors van en làmina lliure i el gruix indica els col·lectors amb cabals majors. ..................... 176 Figura 55.- Funcionament de l’interceptor de costa entre la sortida de Ginebra i la del Bogatell. S’aprecia com el calat en el màxim diari arriba a 1/3 del sostre del col·lector. ................................................................................................................................. 176 Figura 56.- Funcionament de l’interceptor de costa entre la sortida del Bogatell i la de Prim. S’aprecia com el calat en el màxim diari arriba com a molt a 1/3 del sostre del col·lector. .................................................................................................................. 177 Figura 57.- Funcionament de l’interceptor de Llobregat entre Colon i Montjuïc. ........ 177 Figura 58.- Funcionament de l’interceptor de Llobregat en el seu tram final del carrer A de la Zona Franca. .................................................................................................... 178 Figura 59.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn. ..................................................................................... 179 Figura 60.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn amb canvi climàtic. ....................................................... 180 Figura 61.- Llegenda de funcionament de la xarxa i d’inundació superficial de les figures que es mostren a continuació en aquest apartat. ...................................................... 181 Figura 62.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Diagonal – Francesc Macià ......................................................................... 182 Figura 63.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de d’Urgell – Casanova - Av. Roma ................................................................. 183 Document 3.- Diagnosi Figura 64.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític Ronda Sant Pau – Paral·lel. ............................................................................. 184 Figura 65.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de carrer Sant Pau i Rambla del Raval. ............................................................ 185 Figura 66.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Diagonal entre Bruc i Roger de Flor............................................................. 186 Figura 67.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T=10 anys al punt crític de Clot - Navas. ............................................................................................... 187 Figura 68.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Via Augusta – Príncep d’Asturies – Rambla del Prat. .................................. 188 Figura 69.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Sants estació. .............................................................................................. 189 Figura 70.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític dels voltants de Prim. ....................................................................................... 190 Figura 71.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de la plaça Llucmajor........................................................................................ 191 Figura 72.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt de Tajo - Cartellà ...................................................................................................... 192 Figura 73.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític del carrer Parcerissa. ....................................................................................... 193 Figura 74.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític del carrer Parcerissa. ....................................................................................... 194 Figura 75.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític del canal de la Seat .......................................................................................... 195 Figura 76.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític del canal de la Seat .......................................................................................... 196 Figura 77.- Punts de DSS al riu Besòs. ..................................................................... 197 Figura 78.- Punts de DSS al litoral de Barcelona. ..................................................... 198 Figura 79.- Punts de DSS al port de Barcelona. ........................................................ 198 Figura 80.- Volum anual de DSS per cada una de les sortides ................................. 199 Figura 81: Xarxa de la ciutat de Barcelona on en l'actualitat es desenvolupa el model de rehabilitació............................................................................................................... 203 Figura 82: Xarxa de la ciutat de Barcelona amb el gruix indicant el cabal de residuals que hi circula............................................................................................................. 204 Document 3.- Diagnosi Figura 83: Relació potencial entre les fuites i la antiguitat de la xarxa ....................... 205 Figura 84: Mapa de incidències de cubetes trencades detectats en les neteges. ..... 206 Figura 85: Mapa d'olors i gasos de les visites de camp. ............................................ 207 Figura 86: Detall del mapa d'olors de les feines de camp de neteges. ...................... 208 Figura 87: Mapa de incidències de les inspeccions estructurals. .............................. 209 Figura 88.- Cost total de les indemnitzacions degudes a risc actuals. Sèrie 1987-2015 (Font CCA)................................................................................................................ 210 Figura 89.- Exemples de diferents tipologies d’inundacions. ..................................... 211 Figura 90.- Episodis d'inundacions llampecs: a l'esquerra el Riu Ésera en el seu pas per Benasque (Pirineu Aragonès) el 2013 i, a la dreta, L'Avinguda del Parallel de Barcelona després de les fortes pluges del 17 d'agost del 2017. ............................................... 211 Figura 91: Inundació a Barcelona (30 de juliol de 2011). Font: https://www.20minutos.es/noticia/1124029/0/inundaciones/barcelona/emergencias/.214 Figura 92: Definició del concepte de risc i conjunts de dades necessaris en cada etapa (Font: Deliverable 3.4, RESCCUE project (Evans, 2019). ......................................... 215 Figura 93: Criteris de perillositat per vianants (esquerra) i vehicles (dreta) exposats a fenòmens de inundacions. ........................................................................................ 217 Figura 94.- Criteri de vulnerabilitat per vianants exposats a inundacions. ................. 219 Figura 95: Infraestructures vulnerables a la ciutat de Barcelona (Evans, 2019). ....... 220 Figura 96: Mapa de vulnerabilitat per vianants a la ciutat de Barcelona (Evans, 2019). ................................................................................................................................. 221 Figura 97: Criteris de vulnerabilitat vehicles exposats a inundacions. ....................... 222 Figura 98: Mapa de vulnerabilitat per vehicles (Evans, 2019). .................................. 222 Figura 99: Matriu de risc per vianants i vehicles utilitzada en el PDISBA para a la avaluació dels impactes intangibles per inundacions a la ciutat de Barcelona (Evans, 2019). ....................................................................................................................... 223 Figura 100: Inundació del 15 de novembre de 2018 a la ciutat de Barcelona (Font: https://www.telecinco.es/informativos/sociedad/temporal-lluvia-barcelona- inundaciones-aguacero-tormenta.html). .................................................................... 225 Figura 101: Model d’avaluació de danys per a propietats: un mètode pas a pas (Evans, 2019). ....................................................................................................................... 227 Figura 102: Model d’avaluació de danys per a vehicles: un mètode pas a pas (Evans, 2019). ....................................................................................................................... 227 Document 3.- Diagnosi Figura 103: 14 usos del sòl proposats al projecte RESCCUE per a la ciutat de Barcelona (Evans, 2019). .......................................................................................................... 229 Figura 104: Exemple de calats d'aigua fora i dins de la propietat (Evans, 2019). ...... 230 Figura 105: Corbes de estanquitat (Evans, 2019). .................................................... 231 Figura 106: Corbes de dany basades en els calats d’inundació dins dels edificis (Evans, 2019). ....................................................................................................................... 232 Figura 107: Exemple de falta d’esglaó en una entrada de la botiga (ús generalitzat del sòl comercial) (Evans, 2019). .................................................................................... 232 Figura 108: Model proposat per al procés d’avaluació dels danys directes i tangibles en propietats (Evans, 2019). .......................................................................................... 233 Figura 109: Transformació de les corbes USACE a una única corba de dany ponderada per a Barcelona (Evans, 2019).................................................................................. 236 Figura 110: Patrons d’ocupació dels vehicles per a la ciutat de Barcelona (Evans, 2019). ................................................................................................................................. 238 Figura 111: Àrea de ocupació vehicular per cada cel·la (Evans, 2019). .................... 239 Figura 112: Compensació econòmica i nombre de reclamacions per als esdeveniments més perjudicials a Barcelona per propietats (Evans, 2019). ...................................... 240 Figura 113: Compensació econòmica i nombre de reclamacions per als esdeveniments més perjudicials a Barcelona per als vehicles (Evans, 2019). ................................... 240 Figura 114: La compensació econòmica, segons el tipus d'immobles proposats pel CCS, i el nombre de reclamacions per al cas d'inundació es va produir el 30 de juliol de 2011 a Barcelona (Evans, 2019). ....................................................................................... 242 Figura 115: Validació del model de danys a propietats per a la inundació del 30 de juliol de 2011 a Barcelona (Evans, 2019). ......................................................................... 243 Figura 116: Validació del model de danys a vehicles per a la inundació del 30 de juliol de 2011 a Barcelona (Evans, 2019). ......................................................................... 244 Figura 117: Compensació econòmica històrica per danys causats per inundacions a les propietats (de 1996 a 2016) a Barcelona agrupades segons els tipus d'immobles proposats per la Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS). ........................ 245 Figura 118: Gràfica del dany anual esperat (Meyer, Haase, & Scheuer, 2009) ......... 246 Figura 119: Procés de metodologia per a l'avaluació de danys indirectes (Evans, 2019) ................................................................................................................................. 248 Figura 120: Taula I-O per a Catalunya (Evans, 2019). .............................................. 250 Document 3.- Diagnosi Figura 121.- Exemple de alguns impactes visibles dels sobreeiximents a les aigües del mar. .......................................................................................................................... 254 Figura 122: Histograma de les edats de les canonades. ........................................... 266 Figura 123: Histograma d’incidències en funció de la edat. ....................................... 267 Figura 124: Relació entre edat i fuites de cubeta. ..................................................... 268 Figura 125: Mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per a vianants (escenari de pluja actual). ...................................................................................................................... 269 Figura 126: Mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per a vianants (escenari de canvi climàtic). ................................................................................................................... 270 Figura 127: Àrees d'alt risc per districtes per a vianants: a) Escenari pluja actual, b) Escenari pluja amb canvi climàtic, c) Increment d'àrea de risc previst pel canvi climàtic. ................................................................................................................................. 271 Figura 128: Mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per a vehicles (escenari de pluja actual). ...................................................................................................................... 272 Figura 129: Mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per a vehicles (escenari de canvi climàtic). ................................................................................................................... 273 Figura 130: Àrees d'alt risc per vehicles per a vianants: a) Escenari pluja actual, b) Escenari pluja amb canvi climàtic, c) Increment d'àrea de risc previst pel canvi climàtic. ................................................................................................................................. 274 Figura 131: Afeccions a la xarxa de carreteres (Període de retorn T10, Escenari actual) ................................................................................................................................. 275 Figura 132: Afeccions a la xarxa de carreteres (Període de retorn T500, Escenari actual) ................................................................................................................................. 276 Figura 133: Afeccions a la xarxa de carreteres (Període de retorn T10, Escenari de canvi climàtic) .................................................................................................................... 276 Figura 134: Afeccions a la xarxa de carreteres (Període de retorn 500, Escenari de canvi climàtic) (Evans, 2019). ............................................................................................ 277 Figura 135: Resum dels increments d’afeccions a la xarxa de carreteres en funció del període de retorn escenari diagnosi 1 (sense canvi climàtic o baseline) ................... 278 Figura 136: Resum dels increments d’afeccions a la xarxa de carreteres en funció del període de retorn escenari diagnosi 2 (amb canvi climàtic o business as usual, BAU) ................................................................................................................................. 279 Figura 137: Mapes de danys a propietats segons les condicions actuals (escenari de diagnosis d’inundació 1 sense canvi climàtic) i futures (escenari de diagnosis d’inundació 2 amb canvi climàtic). ............................................................................................... 281 Document 3.- Diagnosi Figura 138: Mapes de danys a vehicles segons les condicions actuals (escenari de diagnosis d’inundació 1 sense canvi climàtic) i futures (escenari de diagnosis d’inundació 2 amb canvi climàtic). ............................................................................................... 282 Figura 139.- Percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica marcats per la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany. ... 287 Figura 140.- Activitats dutes a terme pels usuaris de la platja. .................................. 288 Figura 141.- Maneres d’informar-se sobre l’estat de l’aigua de les platges. .............. 289 Figura 142.- Percepció dels enquestats sobre els possibles motius de bandera vermella a les platges.............................................................................................................. 290 Figura 143.- Coneixement dels enquestats i experiència seva sobre banderes vermelles causades per DSU. ................................................................................................... 291 Figura 144.- Percepció dels enquestats sobre la responsabilitat dels DSU. .............. 292 Figura 145.- Grau de satisfacció dels enquestats amb la qualitat de l’aigua de les platges ................................................................................................................................. 293 Figura 146.- Nivell d’acord o desacord amb el tancament de les platges després d’un episodi de DSU. ........................................................................................................ 293 Figura 147.- Comportament dels enquestats quan saben que hi ha bandera vermella abans d’anar a la platja ............................................................................................. 294 Figura 148.- Exemple de resultats de validació per al model 1D (limnímetre CL205 al Paral·lel) ................................................................................................................... 297 Figura 149.- Exemple de resultats de validació per al model 2D (calats al Carrer Sant Pau) p ....................................................................................................................... 298 Figura 150.- Plànol de funcionalitat per temps sec. El color verd indica que els col·lectors van en làmina lliure i el gruix indica els col·lectors amb cabals majors. ..................... 299 Figura 151.- Exemple de Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Diagonal – Francesc Macià. .................................................... 301 Figura 152.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn sense canvi climàtic. ................................................ 302 Figura 153.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn amb canvi climàtic. .................................................. 302 Figura 154.- percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica marcats per la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany. ... 304 Figura 155: Mapa de perillositat per als vianants a la ciutat de Barcelona per diferents períodes de retorn..................................................................................................... 306 Document 3.- Diagnosi Figura 156: Mapa de vulnerabilitat per als vianants a la ciutat de Barcelona segon indicadors de susceptibilitat i exposició. .................................................................... 307 Figura 157: Mapa de vulnerabilitat per als vehicles a la ciutat de Barcelona segon indicadors de exposició (intensitat del flux diari de vehicles). .................................... 307 Figura 158: Zones d’alt risc per vianants segon el període de retorn de l’esdeveniment de pluja i el escenari considerat. ............................................................................... 308 Figura 159: Variació de la zona de risc alt per vianants a Barcelona per efecte del canvi climátic. ..................................................................................................................... 309 Figura 160: DAV per danys directes d’inundació a Barcelona per als escenaris actual i futur. ......................................................................................................................... 310 Document 3.- Diagnosi ÍNDEX DE TAULES Taula 1: Actuacions de la primera etapa del Pla General de Sanejament i Clavegueram de Barcelona............................................................................................................... 22 Taula 2: Longitud de clavegueram construït................................................................ 57 Taula 3: Clavegueram nou 89 – 92. ............................................................................ 59 Taula 4: Evolució de les zones de major risc d’inundabilitat de Barcelona i el seu àmbit hidrològic 1988 – 1996. ............................................................................................... 61 Taula 5: Distribució segons grandària del clavegueram de Barcelona. ....................... 67 Taula 6: Característiques de les conques vessants. ................................................... 68 Taula 7: Actuacions previstes al PECLAB’97 classificades segons la seva ubicació. .. 72 Taula 8: Actuacions previstes al sistema de sanejament de Barcelona classificades segons la seva categoria. ........................................................................................... 73 Taula 9: Característiques dels dipòsits d’ús mixt. ........................................................ 74 Taula 10: Resum pressupost actuacions proposades. ................................................ 75 Taula 11: Actuacions genèriques aplicables a priori al sistema de sanejament de Barcelona classificades segons la seva ubicació. ....................................................... 84 Taula 12: Actuacions més importants des del punt de vista pressupostari. ................. 85 Taula 13: Característiques dels dipòsits existents d’ús mixt. ....................................... 86 Taula 14: Característiques i pressupost dels dipòsits previstos d’ús mixt. ................... 87 Taula 15: Característiques i pressupost dels dipòsits enterrats d’ús exclusiu anti- inundacions................................................................................................................. 88 Taula 16: Característiques i pressupost dels dipòsits per avingudes extraordinàries (T>10 anys). ............................................................................................................... 88 Taula 17: Dèficit d’embornals per districte. ................................................................. 90 Taula 18: Pressupost d’ampliació d’explotació centralitzada. ...................................... 91 Taula 19: Característiques i pressupost dels dipòsits previstos d’ús anti–DSU. .......... 92 Taula 20: Resum de la xarxa local al termini municipal de Barcelona. ........................ 93 Taula 21: Resum PCA de les actuacions proposades. ................................................ 95 Taula 22: Pluviòmetres de la xarxa urbana de Barcelona. ........................................ 113 Taula 23.- Correlació entre els elements del GIS i els elements del software de modelització ICM. ..................................................................................................... 119 Taula 24: Elements del model PDISBA. .................................................................... 122 Document 3.- Diagnosi Taula 25.- Efecte atenuador del dipòsit de Taulat (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 2014). ......................................................................................... 133 Taula 26.- Valors de contaminació obtinguts en l’estudi del PROMEDSU i comparativa amb diferents rangs obtinguts a la bibliografia (Gómez, 2006). ................................. 134 Taula 27.- Episodis seleccionats per el calibratge i la validació del model. ............... 139 Taula 28.- Codi i nom dels pluviòmetres seleccionats per el calibratge i la validació del model. ....................................................................................................................... 140 Taula 29.- Codi i nom dels limnímetres seleccionats per el calibratge i la validació del model. ....................................................................................................................... 140 Taula 30.- Correlacions entre duració de l’episodi i precipitació ................................ 151 Taula 31: Intensitat màxima i volum dels diferents episodis de pluja de T10 que es comparen, ................................................................................................................. 156 Taula 32: Principals característiques de les pluges registrades l’any 2009 considerat com un any de pluviometria mitja per l’anàlisi de DSS. ..................................................... 157 Taula 33: Nous escenaris RCPs. .............................................................................. 162 Taula 34: Models climàtics CMIP5 disponibles. La taula mostra el nom del model, la institució responsable, les referències del model, la seva resolució espacial per a l'AGCM, el codi d'execució utilitzat en aquest estudi, els RCP disponibles i el període de projecció. .................................................................................................................. 163 Taula 35: Factors de canvi climàtic per al període 2071-2100, diferents períodes de retorn i duracions fins a 60 minuts per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física). ...................................................................................................................... 170 Taula 36: Valors mitjans històrics de precipitacions simulades i observades. ........... 173 Taula 37: Volum anual de precipitació històrica i futura (el nombre anual d'esdeveniments es manté sense canvis). ................................................................ 173 Taula 38.- Llistat de plànols amb els resultats de les simulacions de diagnosi sense canvi climàtic...................................................................................................................... 178 Taula 39.- Llistat de plànols amb els resultats de les simulacions de diagnosi sense canvi climàtic...................................................................................................................... 179 Taula 40.- Contaminació anual de DSS abocada al medi per la diagnosi ................. 200 Taula 41.- Categories de danys per inundació segons (Messner, et al., 2007) i (Jonkman, Vrijling, & Vrouwenvelder, 2008), complementat amb altres de elaboració pròpia..... 212 Taula 42: Paràmetres per determinar els efectes de les profunditats d'inundació en la velocitat del trànsit (Evans, 2019). ............................................................................ 224 Document 3.- Diagnosi Taula 43: Característiques mitjanes dels diferents tipus de vehicles considerats (Evans, 2019). ....................................................................................................................... 235 Taula 44: Resultats dels coeficients de regressió, errors estàndard (entre parèntesis) i nivell de significació Importància estadística en un 1% (***), un 5% (**), un 10% (*) i un nivell de significació més baix sense estrella (Evans, 2019). .................................... 252 Taula 45.- Classificació dels impactes de les DSU’s (elaboració pròpia) ................... 255 Taula 46: Mapa de la zona costanera de Barcelona, destacant els districtes afectats per DSU. ......................................................................................................................... 263 Taula 47: Llista de sectors econòmics presents a la zona costanera de Barcelona i del seu valor afegit anual directe. Es considera que els sectors destacats es veuen afectats pels vessaments de DSU. Font: Ajuntament de Barcelona, 2018 (Evans, 2019)....... 263 Taula 48: DAV estimat per a àrees i sectors rellevants. ............................................ 265 Taula 49: Dany anual esperat (DAE) per a propietats i vehicles segons els escenaris actual (Diagnosis 1 sense canvi climàtic) i futur (Diagnosis 2 amb canvi climàtic)..... 283 Taula 50: Valors desagregats de danys directes per a propietats i vehicles segons els escenaris actual (Diagnosis 1 sense canvi climàtic) i futur (Diagnosis 2 amb canvi climàtic). ................................................................................................................... 284 Taula 51: Valors desagregats de danys directes per a propietats i vehicles i danys indirectes segons els escenaris actual (Diagnosis 1 sense canvi climàtic) i futur (Diagnosis 2 amb canvi climàtic). .............................................................................. 285 Taula 52.- Temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany .................................................. 286 Taula 53.- Càlcul dels danys ambientals causats per les DSU d’un any mig ............. 295 Taula 54.- Volum i contaminació anual de DSS abocada al medi. ............................ 303 Taula 55.- Temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany .................................................. 311 Document 3.- Diagnosi 1 1 ANTECEDENTS HISTÒRICS DE LA XARXA DE CLAVEGUERAM DE BARCELONA 1.1 Antecedents històric generals 1.1.1 Introducció Es pretén realitzar en aquesta secció un compendi històric de la informació de que es disposa sobre el clavegueram de Barcelona, així com sobre el procés que ha portat a la redacció d’aquest nou Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona: PDISBA. 1.1.2 Els inicis Les obres de drenatge no han constituït, en sí mateix, un factor d’urbanització observat des del poder, com a necessari en el desenvolupament infrastructural urbà. El seu desenvolupament ha sorgit, gairebé sempre, com a producte marginal d’un altre tipus de realitzacions o com a proposta a unes altres motivacions i poques vegades l’administració urbana ha considerat la xarxa de drenatge com a infraestructura condicionant i encara menys com a dominant durant el transcurs de la vida de les ciutats. Així mateix, les clavegueres construïdes a Agrigento sota la direcció de l’arquitecte “Phéax” pels presoners de guerra que “Gelon” va fer entre les hosts del derrotat “Amílcar” (segons el relat de “Diodoro de Sicilia”), semblen respondre més a un gest d’eufòria militar que a una necessitat meditada; els romans, pares de l’obra pública sembla ser que sí van considerar la xarxa de drenatge com a infraestructura necessària en el procés d’urbanització. La Claveguera Màxima de Roma, començada per “Tarquino el Viejo” i acabada per “Tarquino el Soberbio”, responia a uns condicionants de qualitat urbana. Claveguera és el terme llatí que designa el conducte de drenatge urbà i prové, segons Plinio, de l'expressió cluere, que equivalia a purgare (cluere enim antiqui purgare dicebant), a diferència de claveguera, terme espanyol derivat de l'àrab al cantara (el pont). És a dir, claveguera va més lligat al concepte de drenar, a diferència de claveguera, que etimològicament està lligat al concepte de punt de pas sobre una depressió del terreny. Signe evident del caràcter d’element urbà de servei públic de les clavegueres a Roma, és el fet de que existeixi un impost dedicat al manteniment de les mateixes: el cloacarium, i uns funcionaris dedicats a la seva inspecció: els curatores cloacarum. El llarg parèntesi històric de l’Edat Mitjana suposa, com és d'esperar, un vuit a la història del drenatge urbà; la mística monacal, les profecies del mil·leni i els senyors feudals, no eren compatibles en frenar els designis del cel, en quant a les inundacions, o amb purgar miasmes, en quant a les aigües de desfet. Document 3.- Diagnosi 2 La França medieval, segons Violet-le-Duc, no disposa a les seves ciutats de sistemes de drenatge fins a arribar al segle XII, quan es comencen a construir clavegueres de paredat de volta. Un segle més tard comença a la Barcelona Medieval el llarg i inconclús procés de construcció del drenatge urbà. No obstant això, les obres de drenatge urbà no s’afronten d’una manera racional, amb una clara consciència de la seva necessitat com a element d’urbanització, fins a la segona meitat del segle XIX, on per Europa s'estén el corrent higienista que s’ocupa, entre d’altres coses, en la seva vessant d’higiene urbana, de garantir mitjançant actuacions urbanístiques la salut dels ciutadans. Cal destacar que, mentre que en el món occidental les referències que tenim s’esgoten pràcticament en les dades anteriorment citades, a l’Orient Mitjà existeixen testimonis d’infraestructures de drenatge urbà. Així, als palaus de Nemrod i Koyunjik a Babilònia es van descobrir, a finals del segle XIX, xarxes de drenatge subterrani, sent la del palau de Korsabad la millor conservada. Sembla ser, que no era ignorada pels constructors caldeus la importància de la infraestructura de drenatge. En la comunicació de Layard a la Societat d’Arquitectura a Londres, al 1848, es descriu amb tot detall la xarxa de clavegueres a Korsabad. A Ninive s’han trobat vestigis de construccions similars. Es refereixen en el Pla de Sanejament del Subsòl de Barcelona redactat per l’enginyer de Camins En Pere Garcia Faria a finals del passat segle (Pla que més endavant comentarem) altres llocs on van existir xarxes de clavegueram com a Jerusalem, Càrtago, Constantina i diversos enclavaments a l'Egipte, i Pèrsia. L’admiració que professa Garcia Faria per l’antiguitat i els seus constructors, fa que ens prenguem amb cautela aquests exemples, per que sense dubte el concepte de xarxa de clavegueram que avui dia tenim no ha de coincidir amb el de l’existència d’algunes obres aïllades d’evacuació d’aigües pluvials i fecals; obres a les que ell, probablement, hi fa referència. 1.1.3 L’higienisme En realitat l’higienisme surt d’Hipòcrates, que va establir el concepte de katastasis al llibre Tratado de los aires, las aguas y los lugares, com a concepte representatiu d’una sèrie de factors lligats a qualsevol lloc de la superfície terràquia, com poden ser el tipus de sòl, el règim de vents o el règim de pluges, els quals influirien sobre la salut dels seus pobladors. Thomas Sydenham (1624-1689), metge anglès, renova la idea hipocràtica i defineix la constitució epidèmica, com a conjunt de paràmetres naturals propis d'un lloc que afavoreix l'aparició de malalties agudes. Aquesta idea condueix a l'aparició de les topografies mèdiques, que són anàlisis dels llocs salubres i insalubres en funció de les seves variables meteorològiques i edafològiques. Es pot dir, que és un intent d'explicació ecològica de la salut pública. Al llarg dels segles XVIII i XIX surten diferents teories explicatives com a base al citat enfocament ecològic, com la doctrina tel·lúrica de Pettenkofer, la qual atribuïa la Document 3.- Diagnosi 3 morbiditat de la població a la propagació dels agents patògens per sòls i aigües subterrànies, les doctrines miasmàtiques (Lancisi, Janin, Guyton de Morveau) que basen la morbiditat en l'acció de determinats efluvis volàtils traslladats pel vent, o emanacions malignes dels cossos dels malalts, que quedaven flotant a l'atmosfera i, per últim, les teories socials que explicaven les malalties en base a les condicions de vida i treball del proletariat, a l'amuntegament i misèria dels barris obrers. En el segle XIX, durant el qual tenen auge les explicacions socials, s'arriba a la formulació general de l'espai social que, lligat a l'espai físic natural, determinaren la morbiditat de la població. La importància de les topografies mèdiques és tal que a Espanya la Reial Acadèmia Mèdica de Madrid assenyala com a primer objectiu de la institució, el 1796, la redacció d'una Geografia Mèdica estatal. Urteaga, en una lloable tasca investigadora, localitza 212 topografies mèdiques a Espanya, durant el període de 1800-1940, de les quals el 41% es van redactar a les tres dècades finals del S. XIX. A partir de 1880 els descobriments bacteriològics (Hansen: lepra, Laverau: malària, Koch: tuberculosi i còlera) produeixen un canvi de mentalitat als joves investigadors que, en lloc d'acceptar el paradigma de la topografia mèdica, s'adscriuen al paradigma bacteriològic i les consideracions etiopatològiques. La higiene tradicional descrivia patologies i buscava teràpies en un marc supraindividual i la nova higiene ho feia agafant com a objecte a l'individu. L'higienisme mobilitza l'atenció a l'espai urbà, ja que mentre a l'espai rural les dades climàtiques o geològiques es consideren inamovibles, a la ciutat és possible definir uns principis generals de planificació urbanística atenent a unes estratègies de prevenció. Així mateix, l'eradicació de focus infecciosos com pantans, escorxadors fermaters, i l'evitar la seva aparició mitjançant obres de clavegueram (purga), suposen un impuls a les obres de sanejament. Així, els enginyers com Belgrand a París, o Garcia Faria a Barcelona, són els tècnics artífex d'aquests plans de sanejament en resposta als requisits higiènics establerts des de la "medicatura". Es pot veure d'una forma clara la incidència dels condicionants higiènics en la tècnica de planificació urbanística a Fonssagrives (Higiene i Sanejament, 1873) el qual defineix el carrer com a unitat higiènica de la població, i aconsella per a les ciutats mediterrànies unes amplàries no superiors als 12 m, per evitar els inconvenients de l'excessiu sòl i de la pols; i inclús limita l'altura, considerant, en cita de Juvenal, els quarts pisos com a llocs destinats a que posin ous els coloms. L'abandonament de la mentalitat higienista suposa una recessió de la planificació urbana basada en criteris de salut pública. Paral·lelament els plans de sanejament redactats a la llum de les topografies mèdiques, que constituïen el grossor de la memòria (com pot observar-se al projecte de sanejament de Bilbao de l'enginyer Recaredo de Uhagon, el de Sevilla de José Ochoa, el de Barcelona Garcia Faria i un llarg etcètera) experimenten un decreixement. Document 3.- Diagnosi 4 Malgrat això, és fàcil establir la hipòtesi que no és estrictament l'aparició de la mentalitat etiopatològica, la causant del declivi dels plans de sanejament. 1.1.4 El radicalisme És tradicional en els professionals dedicats al sanejament urbà, cert esperit cataclísmic que es trasllueix, a través dels seus escrits, en un llenguatge carregat de denúncies a l'administració per no posar remei al previsible desastre final. Fonssagrives, professor d'Higiene a la Facultat de Medicina de Montpellier els últims anys del S.XIX, escriu: les poblacions pensen en emprar els seus diners a blanquejar la sepultura, en fer despeses de luxe i d'aparell, que a proporcionar-se un bon sistema de canalització subterrània. I és també il·lustratiu esmentar a Àngel Pulido Fernández, Director General de Sanitat, qui el 1902 va escriure: levantárese el sòl de Sevilla com es fa amb el apòsit que cobreix una regió malalta del cos humà, i es produirà una impressió de repugnància i d'horror semblant a la que desperta una superfície esfacelada i pultàcia on els teixits es desprenen a trossos. En 1901, el 26 d'Octubre, el Ministre de Guerra Valeriano Weyler comunica al de Governació la necessitat de millorar el clavegueram de Saragossa per a disminuir la mortalitat de les tropes. Es converteix el clavegueram en tema de seguretat de l'Estat. L'Administració no ha estat insensible a les diatribes dels funcionaris encarregats del sanejament i dels higienistes; sempre ha existit una voluntat legislativa i de plantejament. Queden per explicar els motius pel qual aquesta voluntat no ha progressat. La Llei d'Aigües de 1879 ja fou sotmesa, abans de la seva recent substitució, a intents de canvi. En concret, en base als conceptes higienistes, una Reial Ordenança de 10 de Març de 1902 ordenava a la Direcció General de Sanitat la redacció d'una Llei sobre abastament d'aigües, evacuació de residuals i protecció dels corrents, segons indicacions del Reial Consell de Sanitat del Regne (sent Director General l'esmentat Àngel Pulido Fernández). Els plans de sanejament significaven obres que comportaven despeses impossibles pels Ajuntaments aclaparats, sempre, per deutes de gran magnitud. Cadis, per exemple, disposava en 1900 de 3 projectes de clavegueram irrealitzables. El pla de sanejament de Barcelona, de Garcia Faria (1891), no es va dur a terme en la seva totalitat. J. Gustà i Bondía, a l'anuari per a 1924 de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, explica que una vegada aprovat amb elogis per part del Consistori el pla de Garcia Faria, va començar a crear-se al voltant del projecte una atmosfera de desprestigi sota dos motius: la rebatibilitat de les teories higienistes (aspecte que hem comentat amb ocasió de l'aparició de la mentalitat etiopatològica) i l'elevat pressupost de les obres de la xarxa projectada. Garcia Faria, a la seva obra Anarquía i caciquismo, subministra informació valuosa sobre el segon pretext. L'enginyer de camins Ramon Vázquez ha rebut testimoni directe dels descendents de Garcia Faria, que evoquen les odalies a les que fou sotmès i la seva lluita contra els interessos del capital que orientaven les actuacions Document 3.- Diagnosi 5 urbanístiques d'aquella època. La secció facultativa de clavegueram, a càrrec de Garcia Faria que va ser l'encarregat de dur a terme les obres de sanejament, fou suprimida, declarant excedent la major part del personal i agregant la resta a d'altres seccions facultatives. Després d'aquesta supressió va seguir, sense una pauta clara respecte al sanejament, la urbanització de l'Eixample de Barcelona; en comptes de col·lectors de servei general, el sanejament es reduïa a petits trossos de clavegueres derivats d'estudis sectorials desarticulats, portats a terme per la bona intenció d'alguns pocs funcionaris. És fàcil intuir l'interès d'aquesta situació pensant en quina mida repercutia en els costos d'urbanització un pla general de sanejament comparant-lo amb els costos repercutits per una actuació tòpica a base de claveguerons. El 1902 es va constituir l'Ajuntament presidit per Jaume Amat on figuraven entre d'altres Cambó i Puig i Cadafalch (d'aquest últim es coneix la seva afecció a immolar l'obra de Cerdà). Es torna a crear la secció de clavegueram posant al capdavant a Gustà i Bondía, i sota el mateix lema, que esmentat per Cerdà fou rebatut salus populi, és a dir, el retorn a les idees higienistes quan el pas del temps les havia posat cada vegada més en entredit, s'escomet un nou projecte de clavegueram de Barcelona, però aquesta vegada amb una visió integradora amb les ciutats circumdants. La desaparició total de les topografies mèdiques té lloc, segons Urteaga, el 1940; això significa l'abandonament total de les idees higienistes. 1.1.5 La protecció del medi ambient La dialèctica sobre protecció i conservació de la naturalesa no és una moda dels últims temps. Al llarg del segle XVIII europeu trobem dos corrents diferents de pensament: una visió metafísica que neix d'idees pitagòriques, platòniques i de la tradició teològica medieval, i una visió economicista del medi ambient. La visió metafísica presenta una dicotomia: el corrent antropocèntric que concedeix tots els poders al gènere humà per a explotar el medi que l'envolta segons les seves necessitats (veure El Orden Divino de Suessmilch, 1765), on la Providència ha assegurat a l'home tot allò que es pugui necessitar, i el corrent apocalíptic (Burnet, 1684, o el mateix pare Sarmiento, 1757) que carrega contra el gènere humà com a portador de la llavor del mal, única espècie desequilibradora de l'harmonia de la Naturalesa, i predestinada al suïcidi col·lectiu. La visió economicista era producte específic de la Il·lustració dieciochesca, i partint de càlculs racionalistes sobre els recursos disponibles, arribava a dues postures diferents: una optimista que porta a un domini major del planeta per l'home, excedint els obstacles que presenta la Naturalesa (Jovellanos), i una postura pessimista que s'inclina per la protecció del medi i la necessitat d'una legislació per a la preservació dels recursos en Document 3.- Diagnosi 6 virtut d'uns càlculs molt pessimistes: així els recursos pesquers (Sañez Reguart, 1791) i els recursos forestals espanyols (Cavanilles, 1801); (Bowles, 1782). En quant als sistemes urbans, l'antropocentrisme els considera cims de la creació humana i el corrent apocalíptic els considera llocs insans, focus de vici i pecat; l'economicisme els considera llocs idonis per al progrés econòmic, des del punt de vista optimista, i com a llocs excessivament complexes per al desenvolupament i el progrés des del punt de vista pessimista. Es pot dir, que l'higienisme agafa com a eix apodíctic l'enfocament economicista- optimista, com a armes disuassòries, l'enfocament apocalíptic o escatològic, i com a justificació moral, l'enfocament antropocèntric, per a desenvolupar una metodologia que, tenint en compte les limitacions de l'economicisme-pessimisme, asseguri la pervivència del sistema urbà en equilibri amb la Naturalesa circumdant. L'essència de la màxima higienista Ruralizad lo urbano, urbanizad lo rural, preconitzada per Cerdà, és una proposta d'integració del medi urbà al medi preexistent sense desequilibris. En 1970, el zoòleg alemany Haeckel utilitza per primer cop el terme ecologia, significant ciència de l'hàbitat. L'objectiu de l'ecologia és definir les interaccions que es produeixen entre animals, vegetals i el medi que habiten. La progressiva consolidació de l'ecologia com a ciència, ha tornat a suscitar, als últims lustres la discussió entre explotació i conservació de la Naturalesa a la llum de l'estudi dels ecosistemes i les seves alteracions per l'acció de l'home; han tornat a sorgir, d'una manera molt semblant, les interpretacions que es van donar al segle XVIII. Com a fruit de la discussió, van proliferar el moviments ecologistes, (en 1920 es crea greenpeace i progressivament diferents grups denominats verds) propugnadors d'una trobada de l'Arcadia i detractors, per principi, del sistema urbà, quan ja els higienistes del S. XIX havien posat en ridícul les idees del bon salvatge de Rousseau, considerant-les especulacions filosòfiques guiades per un càndid lirisme (veure Fonssagrives o Brouardel entre d'altres). Però, tot això ha suposat una concienciació de l'home actual sobre la preservació del medi i, en concret, des de la nostra òptica del drenatge urbà, sobre la necessitat de vehiculació i depuració de les aigües residuals per sistemes específics abans de tornar-les al medi aquós natural. La Llei 29-1985 del 2 d'Agost, d'aigües, que va començar l'1 de Gener de 1986, protegeix el domini hidràulic públic i la qualitat de les aigües continentals (arts. 84 a 103). És d'esperar que això suposi la formulació de plans de sanejament urbà, així com la seva realització, a efectes d'assegurar el compliment de la Llei. Queda un aspecte de les xarxes de drenatge urbà que no s'ha tractat encara: el de protecció davant les inundacions. Document 3.- Diagnosi 7 1.1.6 Protecció civil Tornant sobre les nostres passes als comentaris dels higienistes de final de segle, com Pulido, esmentem un paràgraf de la seva obra Saneamiento de poblaciones españolas: Sevilla, referint-se a aquesta ciutat: el bosc de pins i castanyers que tenia, va ser tallat per a substituir-lo amb plantacions de vinyes i oliveres, el qual, unit a la nuesa de Serra Morena, ha disminuït les pluges traient frescor a la conca del Guadalquivir, afavorint les avingudes L'evolució demogràfica de les ciutats, la seva progressiva impermeabilització, l'increment d'energia metabòlica exosomàtica per habitant, les exigències del màxim aprofitament de l'espai urbà, són factors que, des d'un enfocament ecològic urbà, han suposat fortes mutacions en aquest segle. La progressiva impermeabilització ha suposat majors cabals d'escorriment, i l'ocupació de les vies i el seu subsòl per multitud de serveis, dificultats per trobar vies de drenatge dels grans cabals de pluvials. El desenvolupament urbà ha tingut lloc, freqüentment, al voltant d'un nucli antic consolidat, on s'han anat connectant dendríticament les extensions de les xarxes de serveis. Pel que fa al clavegueram, ha suposat la sistemàtica insuficiència del sistema de drenatge del nucli antic, on progressivament anaven concentrant-se cabals majors. L'augment de superfícies per connexió, l'increment dels coeficients d'escorriment per impermeabilització i la disminució del temps de resposta als sistemes drenants a causa de la seva canalització, han conduït a un increment de sinistralitat per insuficiència de les xarxes de drenatge. Aquest efecte s'ha provocat a les àrees de major interès històric o de major densitat de bens per unitat de superfície. Emmarcant breument el tema de nou en l'àmbit ecològic, podem dir que, el procés d'urbanització comporta una agressió de doble signe: una del medi sobre el grup humà, que consistiria en successos de tipus catastròfic (l'agressió de tipus convencional com el fred i la pluja es suposa aturada en el sistema urbà més rudimentari), com inundacions, terratrèmols, huracans, erupcions volcàniques; i l'altre del grup humà sobre el medi, com l'alteració de l'equilibri de l'ecosistema preexistent a la instal·lació urbana, la pol·lució del medi aquós, la pol·lució atmosfèrica o l'alteració de la geometria del terreny. Fins que l'home es converteix en sedentari i s'agrupa en poblats, l'agressió era només en un sentit, del medi sobre l'home, a mesura que la instal·lació urbana s'ha escampat s'ha fet cada vegada més patent l'agressió en sentit contrari. Centrant-nos en l'agressió del medi sobre l'home i atenent a la tipologia establerta per Burton i Kates, els riscos naturals es poden agrupar en dos grans conjunts: els d'origen geofísic (entre els que es distingeixen els de caràcter meteorològic i els de caràcter geomorfològic) i els d'origen biològic (entre els que es poden distingir els de caràcter fitològic i els de caràcter faunístic). Els riscos d'origen biològic han estat pràcticament eradicats en societats mínimament evolucionades; recordem el declivi de l'higienisme Document 3.- Diagnosi 8 amb l'avanç de la bacteriologia. Els riscos de tipus geofísic segueixen sent imprevisibles i difícils de minorar. Francisco Garcia Calvo-Tornel, en la seva publicació La geografía de los riesgos, fa una puntualització senzilla i important : Iniciativa i accions humanes són components essencials del perill: si no hi ha població, les inundacions no són riscos. Més pròpiament s'hauria d’estendre el concepte població al més ampli d'activitat humana, doncs hi poden haver explotacions agrícoles o indústries manejades per molt escassa població, però de vital importància econòmica. La població mundial augmenta de mica en mica, sent cada vegada més urbana i per tant més concentrada i depenent d’infraestructures cada vegada més sofisticades i vulnerables. Kates i altres detecta pressions tendents a l'ocupació progressiva d'àrees on el risc és elevat, com a Mèxic o Managua, fet que constata igualment Calvo Garcia-Tornel a La Vega Baja del Segura tras el sismo de 1829. És interessant l'estudi portat a terme a London, (Canadà-Ontario) per Hewitt i Burton, sobre la disposició de la població davant les polítiques de protecció; es van destacar dos personalitats diferents: la dels individus responsables dels seus èxits o fracàs i la d'individus que creuen en forces sobrehumanes responsables de les seves vides. En funció de la localització d'aquests grups de personalitats al territori, es tindria una geografia de riscos distinta. White, Burton i Kates van establir sis hipòtesis per l'anàlisi de la postura de la població davant el risc en diferents àrees geogràfiques del món : 1. L'ocupació humana persistent en àrees d'alt risc constant es justifica, segons els seus ocupants, per manca d'alternatives, les altes oportunitats econòmiques que ofereixen, la contemplació del futur a curt termini i l'alta proporció existent entre les reserves i les pèrdues potencials. 2. Davant el risc, les diferents societats humanes tenen tres tipus de reacció : a) "Popular" o preindustrial, que inclou una gamma de matisacions més en el comportament en relació a la naturalesa que en aquesta. Són adaptacions que busquen certa harmonia amb el medi, flexibles i fàcilment abandonables, que demanden escàs capital per posar-les en pràctica i l'esforç de grups humans reduïts. b) Tecnològicament moderna o industrial, que inclou un número determinat d'actuacions tecnològiques que augmenten el control sobre el medi, molt difícils de canviar, poc flexibles, cares, que exigeixen una organització social i que són uniformes. Serien els clàssics sistemes d'embassament i canals de derivació per lluitar contra el risc d'inundacions. Document 3.- Diagnosi 9 c) Globals o postindustrials, que combinen els riscos de les dues anteriors, amb la finalitat d'incorporar el major número de modificacions i ser més flexibles en tots els aspectes, inclòs l'econòmic. 3. Les variacions en la previsió i estimació del risc, estan en funció d'una combinació de la magnitud i freqüència del perill, de la proximitat i freqüents que hagin estat les seves manifestacions més recents, de la importància que pugui representar per als interessos econòmics del grup, i de factors de la personalitat dels individus. 4. La selecció de modificacions que pugui estimar un individu per a tractar de defensar- se de determinat risc està en funció de la previsió d'aquest, del coneixement de les varietats possibles d'adaptació, de la tecnologia de que es disposa, del cost de les diverses alternatives i de la seva percepció de la possibilitat de posar-se d'acord amb d'altres persones. 5. El procés d'estimació de la rentabilitat econòmica per part dels individus està en relació amb l’horitzó temporal percebut, la proporció entre reserves i pèrdues probables, i amb el grau de risc amb que es pretén actuar. 6. Per a grups humans, l'elecció d'adaptacions al risc és funció de la percepció d'aquest, de les possibilitats d'elecció, i de la rentabilitat econòmica d'aquestes eleccions, aspecte aquest últim que està també relacionat amb el tipus d'organització política del grup. No existeixen al nostre país estudis de percepció ambiental, i tampoc una política clara de protecció civil davant riscos d'inundacions en sistemes urbans. Les observacions descrites poden donar idea del nivell fins on s'ha d'arribar per afrontar el tema de la infraestructura del drenatge urbà, en el seu vèrtex d’infrastructural de protecció davant els riscos. 1.2 Història del clavegueram de Barcelona La imaginació d'alguns vol veure l'origen de Barcelona en una aventura mítica : es va trobar Hércules al vell mig d'una tempestat i de les nou barques que portava una va desaparèixer. Arrossegat fins la costa francesa, va començar la recerca de la barca extraviada, trobant-la en les nostres platges. Commemorant la felicitat que va sentir al trobar la novena barca, va fundar una ciutat amb el nom de "Barkinona" (barca novena) d'on deriva l'actual nom de Barcelona. Científicament sembla clar que l'origen de Barcelona és, o bé el Mont Tàber, o bé Montjuïc; tots dos punts apareixen trets d'assentaments primitius. El Mont Táber és el Document 3.- Diagnosi 10 promontori on s'assenta el barri gòtic de la ciutat, sent el punt més alt el Pati dels Tarongers dins del palau de la Generalitat. Antigament, fa molts segles, el Mont Táber va ser un cap que s'endinsava al mar. Entre el Mont Táber i Montjuïc es formava una ansa que envaïa els terrenys on avui existeix el Paral·lel, els c/ San Pau i Nou de la Rambla i les pròpies Rambles. A llevant del Mont Táber es formava una baia que ocupaven els actuals terrenys del Clot, Sant Martí de Provençals, la Llacuna i el Poble Nou, arribant la platja fins l'actual c/ Comerç (badia de les Falsies). A aquestes badies desguassaven les aigües que portaven canalitzades per solcs que havien assenyalat la xarxa hidrogràfica del plànol de Barcelona, que és el pla que s'estén des del riu Llobregat al Besòs fins la serralada de Collserola, on el seu punt més alt és el Tibidabo, i on destaquen Montjuïc i el Táber, a la part més baixa, i una sèrie de turons a la part alta. A ponent del Táber desguassaven els torrents naturals de Valldonzella, Magoria, Bargalló i Collserola. A llevant, els de l'Olla, el Pecat, Milans, Bogatell i Horta, entre d'altres. L'arrossegament de terres i la sedimentació de les mateixes al desguassar en les platges va fer avançar la línia de costa fins al mar, convertint-se en principi en terrenys pantanosos que, dessecats posteriorment per l'evaporació i farcit per la mà de l'home, van donar marge per posteriorment ser cultivats i poblats. Per a subministrar aigua a la Barcino, assentada en el Mont Táber (recordem que hi ha referències d'un altre "Barcino" a Montjuïc), es van aprofitar els torrents que portaven aigua des del turó de la Rovira, o la serralada de Collserola; aquest va ser cas del torrent Merdançar que inclòs va ser aprofitat per fer anar al segle XI quatre rodes de molí al lloc que avui està la confluència del c/ Junqueras i la Pl. Urquinaona. El Comte Mir al segle X va refer l'aqüeducte que havien construït els romans per portar aigües del Besòs, i es va conèixer posteriorment com Rec Comtal. Lògicament amb l'augment de l'ús d'aigua van fer la seva aparició els problemes subseqüents, com el de l'eliminació de l'aigua emprada als tallers, o la de l'ús domèstic. Les tempestats que es presentaven a començament de la tardor i que solien ocasionar inundacions van començar a ser un problema greu, per que les zones inundables ja no eren terrenys sinó fonts de riquesa. Es va començar el procés de rectificació del curs baix dels torrents per tal d'evitar catàstrofes en períodes de tempesta, com és el cas del torrent de l'Olla que anava a estavellar-se les seves aigües contra les portes del Portal de l'Àngel, una de les entrades al recinte emmurallat de la vella Barcelona. Dintre del recinte emmurallat la urbanització ja contava amb clavegueres des de temps romans, com la trobada al c/ Palma de St. Just quan es realitzaven les obres d'una Document 3.- Diagnosi 11 canalització subterrània, tot i que opinions de caire fantasiós han volgut veure en les velles clavegueres romanes catacumbes o sortides secretes. La generació coetània del rei Jaume I va convertir en claveguera la riera del Merdançar, riera que passava en línia recta per la zona on es troba avui dia el c/ Mirallers, fins arribar al Pla de Sta. Maria, al peu de Sta. Maria del Mar. El creixement urbà d'aquella zona va obligar, en el segle XII, a desviar el Merdançar pel c/ Boquer i Assaonadors fins trobar el Rech Comtal (antiga sèquia) en la confluència actual d'Assaonadors i Princesa. En la primera meitat del segle XIII es procedeix a cobrir aquesta riera enfront la propietat de Pere Boquer (avui c/ Boquer) i posteriorment altres trams fins a completar la transformació de la riera en claveguera. Un altre carrer que va gaudir de clavegueram va ser la coneguda avui com Mestres Casals i Martorell, carrer que antigament es deia c/ Claveguera. La gran Claveguera del Merdançar es va dir Claveguera Major. El fet de tenir tan bona sortida les aigües va fer que els voltants de la Claveguera Major establiren les seves indústries blanquers i assaonadors com ho demostren encara els carrers que així s'anomenen. És manifest, per tant, ja en els segles XIV i XV la utilització del Rech Comtal com a col·lector al seu pas per la ciutat, desguassaven pels voltants de l'actual fàbrica de Catalana de Gas després de creuar l'estació de França. El mateix que es va fer amb el torrent del Merdançar, es va fer amb la riera de Cagalell (les actuals Rambles) la qual es va obrir transformant-la en claveguera des del Portal de la Boqueria fins a prop del mar, a la zona de les actuals Atarazanas on van discórrer de nou a l'aire lliure. Aquesta claveguera de les Rambles de grans dimensions es va tenir durant molt de temps per romana, degut a la serva magnitud, que va ser acabada realment en el 1366. L'Ajuntament del segle XVIII exigia els permisos d'obertura de vies la construcció del clavegueram i la pavimentació, carregant als propietaris aquestes despeses, però després s'ocupava el Municipi del manteniment. Les clavegueres solien ser de parets rectes que es cobrien amb lloses, però a finals del segle XVIII, degut a que es trencaven amb molta freqüència, el Consorci va acordar amb data de 20 de Desembre de 1796 que al futur les clavegueres serien en forma de volta. Aquestes clavegueres van ser l'obsessió d'alguns Ajuntaments, com el de Gràcia, per la dificultat de portar-les fins al mar, ja que l'Ajuntament de Barcelona no consentia l'entroncament a la seva xarxa. En 1884, quan Barcelona abandona el seu pla de desguassar la riera de Malla en el Llobregat com un canal obert i decideix fer un gran col·lector que hi vagi des de Tusset fins a Marina per la Diagonal, necessita la col·laboració de l'Ajuntament de Gràcia, el qual, a canvi, aconsegueix connectar les seves clavegueres al col·lector. Document 3.- Diagnosi 12 El Municipi de S. Joan d'Horta, població agrícola que es caracteritzava, a mitjans del segle XIX, per la proliferació de bugaderies on es netejava la roba dels barcelonins, tenia continus conflictes degut a la manca de clavegueres on desguassar les piles. Hem mencionat la data de 1884 : en aquest any es forma una Comissió tècnica a l'Ajuntament de Barcelona per a l'estudi de la reforma general del clavegueram. El projecte fou presentat per l'Enginyer de Camins En Pere Garcia Faria. S'esmenten els problemes bàsics de Barcelona pel que fa al drenatge : el petit desnivell d'una gran part de la ciutat, la disposició obstaculitzadora de la muntanya de Montjuïc, la necessitat de portar el desguàs fora del port allunyant-los de la població i suprimir els existents que hi ha a prop de les platges de la Barceloneta, per poder aprofitar-la pels banys públics. En aquell temps la longitud total del clavegueram era de 31,4 km i amb el projecte s'ampliaria a 212 km. Es plantejava l'aprofitament del pla del Llobregat com a zona agrícola on es portarien les aigües fecals mitjançant estacions de bombament. Es lamenta Garcia Faria de les dificultats per desguassar al mar donats els petits pendents que existien i la difícil solució d'elevar el nivell d'alguns carrers per així permetre el pas de les grans clavegueres. Preveia la descàrrega periòdica d'aigua de forma automàtica per vehicular les aigües residuals domèstiques que haguessin sedimentat en les clavegueres donat el reduït dels cabals i la manca de pendents. Es proposa suprimir sifons als baixants de pluvials, per que amb ells s'impedeix l'accés d'aire que és el principal element de ventilació de la xarxa, i això ens fa pensar en millores higièniques i en una reducció de l'agressió dels gasos. Fou massa utòpic Garcia Faria al pretendre utilitzar la xarxa de clavegueram com a galeries per les quals conduir, així mateix, vagonetes que carregarien les escombraries, les quals es dipositarien mitjançant trapes en les voreres. 1.3 El Pla de Sanejament de 1891 1.3.1 Introducció Pere Garcia Faria (1858-1927), enginyer de camins i arquitecte, Cap de la Secció de Clavegueram i Sanejament de l'Ajuntament de Barcelona i President de la Secció de Ciències Exactes i Naturals de l'Ateneu de la ciutat, fou un d'aquells homes de finals del segle XIX que amb els seus coneixements desbordaven el marc dels estudiats en dos o tres carreres universitàries i, que van lluitar per a modernitzar el país i treure-li del retard on estava sotmès. A menys de 30 anys d'aprovat el Pla Cerdà, la seva amplia visió de futur el porta a afirmar que han sorgit d'improvís multitud d'edificacions que es pot dir que ocupen, Document 3.- Diagnosi 13 disseminades i en agrupacions més o menys compactes, sempre dins de les vies traçades pel seu autor, la major part del Terme Municipal de Barcelona, envoltat per un número considerable de suburbis amb municipi independent es confonia en els seus límits les construccions, fent això preveure que en un temps no molt llunyà, el dret i la llei sancionaran el reconeixement d'un fet, això és, Barcelona formant amb els pobles afrontats a aquesta només un Municipi, una Metròpoli edificada fins on permeten els seus límits naturals. Fervent admirador d'Ildefons Cerdà, cosa poc corrent en l'època, fou el continuador de la seva obra. Si Cerdà urbanitzava el pla de Barcelona, Pere Garcia Faria va fer el mateix amb el subsòl, amb un encert i previsió en els seus plantejaments que tot i la posterior especulació i degradació del Pla Urbanístic, on s'han vist desbordades totes les cotes de densitat fins ara inimaginables, les xarxes de sanejament de la ciutat i el seu reglament d'ús tenen avui plena vigència. Totes les propostes de Garcia Faria troben un suport genèric en la profundització i particularització de la dramàtica realitat higiènica de Barcelona, estudis que havia iniciat anys enrere el mateix Ildefons Cerdà. 1.3.2 Barcelona a la segona meitat del S. XIX Fins al 1854, quan s'autoritza l'enderroc de les muralles, Barcelona tancava un dels assentaments humans més densos de l'època: 160.000 habitants en 2.026.546 m2, que representava una densitat de 790 habitants/hectàrea. L'aprovació del Pla Cerdà en 1859, suposava l'ordenació d'un ampli espai per a acollir la nova població de la ciutat industrial, venia, en un principi, a agreujar la crítica situació higiènica de Barcelona pel que fa a la insignificant xarxa existent a la ciutat antiga; s'havia d'incloure ara els dèficits de l'Eixample i els problemes que el seu mateix traçat portava a l'antiga trama d'evacuació. En efecte, la topografia del pla s'havia modificat sensiblement per a ajustar-se a les previsions del Pla Cerdà, fins a tal mesura que els dos grans torrents que antigament s'introduïen en el casc emmurallat (la Riera de Malla, que baixava per les Rambles i rebia les del Pino i Valldoncella; i el Torrent de l'Olla, que entrava pel c/ Junquera, i la Riera de Sant Joan que arribava fins la sèquia Condal) no existien ja com a torrents; ara apareixien nous punts baixos als c/Urgell i Nàpols. Les noves edificacions precisaven d'una urbanització, que si en superfície no plantejava problemes, al trobar-se perfectament definits els rasants i existir ja una àmplia xarxa de 40 plaques d'anivellament de precisió i 100 mollons que la completaven, si podia plantejar-los en el clavegueram de no analitzar-se d'una forma global. Mentre tant, a l'antic recinte emmurallat, la xarxa de clavegueram era molt antiga, de petites dimensions, i en precàries condicions, amb soleres planes formades amb maons o el propi terreny natural i molt poc pendent; capcers de paredat, secs en moltes ocasions, i voltes de maó, o tancaments plans, lloses de pedra (lamentablement bona Document 3.- Diagnosi 14 part d'aquesta zona no va arribar la tasca renovadora de Garcia Faria i segueix gairebé igual, excepte recents actuacions en algun sector). La xarxa de la Barceloneta encara estava pitjor, tot i que els principals problemes que existien a la xarxa eren per causa de l'escàs cabal circulant i la gran brutedat acumulada. L'exhaustiu estudi realitzat per Garcia Faria per al període 1880-89 sobre les condicions higièniques de Barcelona, i la seva comparació amb d'altres centres urbans del món, serà el punt de suport fonamental per a acabar de convèncer als polítics que, ja estaven disposats a impulsar un salt qualitatiu de la ciutat amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Les xifres de l'estudi són esgarrifoses. Segons Garcia Faria, en el període esmentat la natalitat mitjana Barcelona era del 30 per mil, metre que l'índex de mortalitat superava el 33 per mil amb tendència a créixer. Les taxes de mortalitat en diverses capitals - Londres 17.4, Manchester 26.7, París 25, Amsterdam 22.4, Zurich 16.5, Bombay 25.1 i Calcuta 31.2 per mil- eren inferiors a la de Barcelona i en algunes d'aquestes ciutats la construcció de la xarxa de clavegueram havia rebaixat en més de 10 punts aquest índex de mortalitat, mentre que a Barcelona la taxa s'havia duplicat als últims 50 anys, arribant ara, en alguns carrers, a superar el 70 per mil. L'autor va publicar una relació exhaustiva de les malalties causants de la mort, que tenien relació amb l'estat de les aigües, amb dades concretes sobre el número de defuncions per aquestes ocasionades a la dècada 1880-1889 (tifus 4680, meningitis 3739, xarampió 3088, diftèria 2881, verola 2454, còlera 1684, hepatitis 1367). Al mateix temps es va demostrar que a Barcelona el 43% de les defuncions es produïen en edats inferiors als 5 anys. Amb aquestes conclusions Pere Garcia Faria no va dubtar en proposar un projecte de gran abast que contemplava una longitud de clavegueram de 212 km (inclòs els 31,4 km existents en aquell moment). En la introducció d'aquest Projecte de Sanejament de Barcelona, i a mode de justificació podem llegir: No hi ha cap dubte de que el problema de caire material més important, de tots els que exigeix la situació present de Barcelona, és de reforma sanitària, que ha de tornar a la nostra estimada capital el conjunt de condicions que anteriorment tingués i complementés el deliciós conjunt que per lo demés ofereix. Aquesta reforma, ha de realitzar-se principalment en el subsòl, en les vivendes insalubres dels barris amuntegats i en els recòndits llocs de que s'ha ensenyorit la insalubritat, no és atractiva ni afalagadora, sent pel contrari en ocasions repulsiva i sempre poca a propòsit per a ser apreciada per no ser ostensibles i aparatoses les formes que revesteix; però la seva bona acció no ha de tardar en produir-se els seus excel·lents fruits i cada víctima arrencada a la morta i cada malaltia evitada a un dels habitants de la ciutat, constituiran a la referida reforma, que ha de produir sense cap dubte, sota aquest concepte, la regeneració de Barcelona. Document 3.- Diagnosi 15 1.3.3 El projecte Al 1884 es crea una Comissió Tècnica Especial sota la presidència del propi Alcalde (el que dona una idea de la importància que es donava al tema del Sanejament) per a impulsar el projecte de reforma general de clavegueram. El Juliol de 1885 s'estableixen uns bases per a la redacció del projecte de les que el propi Garcia Faria es ponent tècnic. L'Ajuntament, el dia 7 de Desembre de 1886, aprova aquestes bases (21 en total) que avui dia tenen plena validesa. Entre d'altres destaquem : a) El sistema de funcionament previst per a la xarxa era el de gravetat contínua amb velocitat mínima de 70 cm/s, sent les dimensions mínimes de la secció 80 cm d'ample per 170 d'alt, i de forma ovalada, amb l'objecte de que fou visitable. b) En les zones de menor cabal i velocitat es preveia la disposició de cambres de descàrrega, havent abocar l'Ajuntament 80 litres per habitant i dia, amb l'objecte d'assegurar la continuïtat del flux. Per altre banda seria obligatori per a cada habitacle el consum mínim de 60 litres per dia i habitant. La resta de la dotació fins 200 litres per persona i dia seria destinat a d'altres serveis públics. c) Es faria efectiu la inhabitabilitat dels soterranis i el cegament dels pous, excepte aquells destinats a l'ús industrial, que no suposessin perill per a la salut pública. Igualment s'anul·larien les fosses existents, de tot tipus, al realitzar el clavegueram. d) Les habitacions haurien de quedar incomunicades amb les galeries, obligant-se als propietaris a col·locar sifons hidràulics obturadors, sense impedir per aquests la ventilació dels tubs de baixant quan aquests desguassessin per damunt del nivell de les cobertes. e) La ventilació de les clavegueres es realitzaria naturalment a través dels embornals i els tubs de baixada de les aigües pluvials dels edificis (seguint aquesta idea, l'Art. 12 B de les vigents ordenances sobre l'ús de clavegueram obliga a establir una ventilació des del sifó d'entrada fins 2 m per damunt de l'últim pla accessible de l'edifici. L'incompliment d'aquest precepte és causa freqüent de males olors, sobretot en la capçalera dels ramals). f) Per admetre en la claveguera aigües industrials haurien de complir amb una sèrie de prescripcions tècniques. g) Es crearien unes brigades municipals destinades exclusivament a la conservació, vigilància i neteja del clavegueram. h) S'hauria de preveure la "depuració" de les aigües, utilitzant-les com a reg. Document 3.- Diagnosi 16 El 16 de Juny de 1891 l'Ajuntament de Barcelona aprovava el Projecte de Sanejament del Subsòl de Barcelona (Clavegueram, Drenatge i Residus Urbans). No seria correcte deixar de reconèixer el gran mèrit que correspon a l'Alcalde Coll i Pujol, veritable impulsor del projecte, i en general a tot el Consistori, que probablement van tenir que sacrificar actuacions més espectaculars per a realitzar aquestes obres. Aquest projecte va estar realitzat amb una sòlida base de dades, és tècnicament perfecte i fou tractat amb gran rigor i detall, inclòs en aspectes secundaris (només s'ha de senyalar que a la planta amb escala 1:10.000 de la xarxa, estan graf iats tots els edificis existents amb el seu perímetre exterior i pati de llum perfectament definits, així com la numeració de cada carrer on correspon; als edificis oficials figura a més a més la secció de la planta baixa). Inclou una voluminosa memòria amb un estudi comparat de les solucions adoptades per a resoldre el sanejament en 22 grans ciutats, així com una descripció dels elements i funcionament d'una xarxa de clavegueram i la seva relació amb la higiene i salut pública. També presenta una complexa exposició dels criteris de dimensionat, i es pot afirmar que més que una memòria és una veritable tractat de sanejament. L'exposició de les dades utilitzades per a la redacció del projecte és igualment molt extensa i alguns d'ells tenen un gran valor històric. Tot i que únicament contemplava el clavegueram del Terme Municipal de Barcelona, podria ampliar-se la xarxa fàcilment fins als municipis contigus. El projecte va incloure també el drenatge del subsòl per a rebaixar el nivell freàtic i assenyalava la necessitat de procedir a una neteja i desinfecció dels trams de la xarxa existent que es volguessin aprofitar. Les parts del projecte que s'han executat han complert plenament els objectius i, amb tota seguretat, podem afirmar que la posada en marxa del mateix va contribuir, no només a reduir les taxes de mortalitat, sinó també a millorar les condicions de vida dels barcelonins. D'altra banda, s'ha de senyalar que, encara avui, segueixen sent vàlids molts dels criteris d'aquell projecte que continuen utilitzant-se en els traçats de les noves clavegueres. Existeixen altres aspectes, previstos llavors, que no han arribat a ser una realitat en el temps, però sense l'enumeració dels quals el lector no podria tenir una visió de conjunt de tota l'aportació de Pere Garcia Faria. Un d'ells fou la proposta d'utilització de les aigües residuals per al rec de 1.576 ha d'hortes al delta del Llobregat, on les pensava portar per impulsió al llarg de la Gran Via de Les Corts amb l'objecte d'allunyar-les de les platges de Barcelona i així poder utilitzar aquestes per als banys (lloable desig que fins un segle després no s'ha aconseguit). És curiós observar que en els plànols figura el projecte de canalitzar el Llobregat desviant- lo al sud a partir de Sant Boi. Qui fou realment el primer en pensar en el desviament del Document 3.- Diagnosi 17 Llobregat? Probablement fou el propi Garcia Faria l'autor d'un projecte de "Rectificació, Sanejament i Rec del Llobregat", que no hem aconseguit localitzar encara. També, llavors, Garcia Faria va intentar racionalitzar la distribució dels Serveis Públics al subsòl per a evitar la continua obertura de rases ubicant-los a l'interior de la claveguera, a la part superior, però no sembla que donés resultat, però sí és cert que van desaparèixer gairebé totes les canonades d'aigua potable i gas que creuaven les clavegueres, algunes incloses a nivell de solera. Una idea de Garcia Faria, que va ser discutida per la pròpia Subcomissió, creada per a informar el projecte i que únicament fou acceptada experimentalment, fou la de retirar les escombraries per l'interior de la xarxa d'evacuació. Per mitjà d'unes trapes situades en les voreres es llançaven les escombraries a l'interior de la claveguera, sent posteriorment recollides per les brigades i conduïdes en vagonetes fins l'emissari de Sants (Passeig de la Zona Franca). A aquest efecte es disposaven 2 carrils a les voreres de la cubeta, amb l'objecte, i ho segueix sent encara avui, de milers de conjectures entre les persones que treballaven en les clavegueres. El projecte dividia el terme municipal de Barcelona en 3 grans conques, que a la seva vegada es subdividien en 23. La conca corresponent a la part superior de l'eixampla desguassava per gravetat cap el col·lector de la part muntanya de la Gran Via de Les Corts, per on es dirigien les aigües cap a l'emissari de Sants. A la conca corresponent a la Barceloneta circulava, mitjançant una impulsió a través del c/ Ginebra, un cabal màxim de 0,5 m/s fins al col·lector del pg. Colom, que actuava d'alleujament dels restants cabals que anaven fins al mar. El col·lector del passeig de Colom era el que recollia major volum del Casc Antic i la part baixa de l'Eixample, i que junt als procedents del vessant de Montjuïc es bombaven cap a la Gran Via mitjançant una impulsió de 2 m/s. Aquesta conducció de 1,85 m de diàmetre constava d'un tram forçat de 1.538,39 m i un altre en conducció lliure de 719,20 m. Els cabals sobrant s'alleujaven fora del Port. Tots els cabals resultants de Barcelona, es portaven mitjançant una conducció forçada de 10.625,81 m a un dipòsit situat en el delta del Llobregat, en la cota 8,170, des d'on es repartien les aigües per al rec. L'emissari de Sants actuava igualment com a vessador dels cabals superiors a 2 m3/s. El projecte, en el seu conjunt, busca l'equilibri entre les despeses de primer establiment i els de conservació, on certament és un plantejament molt avançat. Normalitza els tipus establint 29, del qual la seva amplada varia de 0,90 a 5 m i l'altura de 1,60 a 3,50. Per aquests s'estableix un preu per metre lineal al que sumant-li el preu de l'excavació variable en cada cas, s'obté el preu resultant. Document 3.- Diagnosi 18 Els pendents estan sempre compresos entre l'1 i el 5%, sent sempre la velocitat superior a 1 m/s. Els acords horitzontals els realitza mitjançant radis superiors a 10 m. Pel que fa a les cambres de descàrrega projectades, haurien d'abocar un mínim de 1.333 m3 diaris, sent el cabal de càlcul 22.400 m3 dia (equivalents a 80 l/hab.). En total es projecten 23 grans col·lectors a més a més de l'Emissari d'impulsió des de la prolongació del Passeig de Colom amb les corresponents estacions de bombament, perfectament estudiades. 1.4 El Pla de Sanejament de Barcelona de 1952 i la seva zona d’influència i el Pla General de Sanejament i Clavegueram de 1954 1.4.1 Introducció Des del Pla de Garcia Faria fins al 1952 no existeix una referència clara sobre actuacions de planificació del clavegueram excepte els treballs citats de Gustà i Bondía, que lamentablement no han estat encara estudiats en profunditat. 1.4.2 Objecte d'ambdós plans En el marc dels treballs de redacció del Pla d'Ordenació Urbana de Barcelona i la seva comarca, aprovat per Llei el 3 de Desembre de 1953 (B.O.E. No. 339 del 5 Desembre), es va redactar, per l'Enginyer Cap del Servei d'Urbanització En Fernando Josa i Castells, un Pla de Sanejament de Barcelona i la serva zona d'influència, on les seves previsions van ser recollides en el Pla d'Ordenació que li dedica el capítol V de la segona part de la memòria (Exàmen general de necessitats i precisions). Aquest Pla d'Ordenació fou redactat per la Comissió d'Ordenació Provincial de Barcelona creada el 25 de Maig de 1947, amb la missió primordial de preparar i formular el Pla d'Ordenació de la província de Barcelona amb les bases i normes complementàries que han d'orientar i regular les línies generals d'urbanització dels nuclis de població i de les zones rurals, així com l'enllaç d'uns i d'altres amb un sentit orgànic dels interessos de la província. En l'article 18 del Reglament de la Comissió es facultava a l'Ajuntament de Barcelona per a efectuar l'estudi i preparació del Pla d'Ordenació Urbana corresponent a la capital i a la seva zona circumdant, abraçant els termes municipals de : Castelldefels, Gavà, Viladecans, San Clemente del Llobregat, Prat del Llobregat, San Baudilio del Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, San Vicens dels Horts, Pallejà, Hospitalet, Cornellà, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu del Llobregat, Molins de Rei, Papiol, Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet, Montcada, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Tiana i Mongat. És a dir, l'àmbit de la C.M.B. (Sant Adrià del Besòs no havia estat creat encara) amb una extensió de 47.870 km2. Document 3.- Diagnosi 19 Per a desenvolupar aquest Pla es va crear, en l’Ajuntament, una Oficina d'estudis que va comptar amb la col·laboració de les diferents Agrupacions. Segons allò disposat en el decret del Ministeri d'Obres Públiques de l'1 de febrer de 1952 i la Llei 11 de setembre de 1953, es va obrir la possibilitat de comptar amb el suport de l'Estat per a finançar obres de sanejament, per lo qual es va preparar un document que recollia els treballs del Pla en relació a les ciutat de Barcelona i l’Hospitalet i que es va redactar conjuntament i es va denominar "Pla General de Sanejament i Clavegueram de Barcelona". La redacció d'aquest Pla va estar a càrrec de l'Agrupació de Vialitat de la que era Enginyer Cap En Luis Jara Urbano, sent Cap del Servei d'Estudis i Projectes En Manuel Conde Cabeza. 1.4.3 Contingut del Pla General de Sanejament i Clavegueram de Barcelona de 1954 El Pla contempla l'extracció, conducció i tractament de les immundícies líquides com són excrements, latrines i aigües residuals de tota mena i de totes les procedències, on té un decisiu paper el clavegueram, amb relació al qual Luis Jara afirma que tot i l'existència d'una xarxa de clavegueram perfectament concebuda i desenvolupada és la clau del perfecte sanejament d'una ciutat. Barcelona, fins a la data no s'ha dut a terme la xarxa de clavegueram que la ciutat necessita i exigeix. Barcelona no és una ciutat on el seu sanejament estigui resolt. Com a causa, apunta la insuficiència dels proposats, havent-se aprovat a principis de 1936, com a excepció, un Pressupost Especial Extraordinari d'Urbanització i Sanejament que lògicament no va poder desenvolupar-se. Durant 30 anys, afirma Luis Jara, en matèria de clavegueram únicament es va aconseguir augmentar l'extensió de la xarxa de clavegueram però sense corregir els defectes ni dotar-la de les instal·lacions sanitàries de les que manca. Aquest Pla profunditza el contingut del Pla de Sanejament de Barcelona de 1952 pel que fa a la xarxa de col·lectors de la ciutat de Barcelona i es va redactar el Maig de 1954. També Jara critica el Pla de Garcia Faria jutjant-lo de petit i insuficient. Petit, sota el punt de vista de capacitat del clavegueram i deficient sota el punt de vista higiènic del mateix, principalment a causa d'una imperfecta visió de la Barcelona futura, per lo que a l’extensió i a l'engrandiment respecta, ja que no contemplava la recollida de les antigues "ciutats i barriades de Sants i Hostafranchs, Les Corts, Sarrià o Pedralbes, Sant Martí de Provençals", etc. el que va fer multiplicar per 6 la superfície de la ciutat. 1.4.4 Problemàtica de la xarxa de Barcelona A més a més de la manca de capacitat de la xarxa s'assenyalen com problemes la concentració del desguàs al mar en pocs punts, la necessitat de realitzar un canal o un col·lector que, discorrent pel límit de la zona urbanitzada, desviés les aigües de la zona Document 3.- Diagnosi 20 muntanyosa fins als canals dels rius Besòs i Llobregat, i la necessitat de completar la xarxa local, ja que no tots els edificis disposaven de sistema d'evacuació. Un altre problema que es denuncia és el de l'escàs pendent de les clavegueres en la zona baixa, agreujat per l'escàs cabal circumdant, el que fa que s'acumulin els sediments. En les zones altes amb pendent suficient també es produeixen sediments per ser molt escàs el cabal; finalment l'existència de pous morts és un altre factor preocupant des del punt de vista higiènic. Pel que fa al desguàs al mar, s'assenyala la seva incapacitat, la necessitat de protegir- los davant els temporals i la manca de prèvia depuració abans de l'abocament. En aquells moments únicament hi havien 3 grans conques : Emissari de Sants, Bogatell i Riera d'Horta, trobant-se el 1er i el 3er totalment infrautilitzats. 1.4.5 Proposta de Pla General de Sanejament i Clavegueram de Barcelona Com s'ha indicat, el mencionat Pla estava inclòs en el de major amplitud que es va redactar per l'Oficina Tècnica de la Comissió Provincial de l'Ordenació Urbana de Barcelona i la seva zona d'influència fitxada en el Pla d'Ordenació urbana, i només contemplava el clavegueram de Barcelona i Hospitalet ja que el sistema de clavegueram d'aquestes ciutats a l'igual que en explanacions constitueix un conjunt que és necessari tractar unificadorament. Per això el Pla contempla 4 tipus d'actuacions : a) Terminació i correcció de la xarxa de col·lectors. b) Pla de desguàs de la zona baixa. c) Col·lectores de Rieres per a la desviació de les aigües de muntanya. d) Depuració i abocament de les aigües residuals. Amb relació a cadascuna d'elles s'ha d'assenyalar : a) Terminació i connexió de la xarxa de col·lectors.  Es proposava portar fins l'emissari de Sants part de les aigües que confluïen en excés al Bogatell realitzant un col·lector per la Gran Via que recolliria les aigües que baixaven pel c/ Tarragona i ctra. de Sarrià fins al c/ Ganduxer.  Es proposava la cobertura de la Riera d'Horta que discorria en rasa i la posta a punt de la Riera Blanca ampliant el sifó sota els Ferrocarrils Catalans al c/ Parcerisas (Riera d'Escuder).  Un altre col·lector sense canalitzar era el del Torrent Estadella que recollia les aigües de Sant Andreu utilitzant les aigües residuals al llarg del riu Besòs. Document 3.- Diagnosi 21  Entre les prolongacions de col·lectors i cobertures s'esmenten les de l'Escorxador i Pomaret fins la col·lectora de Ganduxer, el del c/ Farigola i Torrent del Remei fins la nova de Vallcarca (Hospital Militar), el del Torrent Carabasa i el c/ Llobregós fins la riera d'Horta i la de la sèquia Madriguera.  Pel que feia a la Riera d'Horta, que únicament estava canalitzada entre els c/ Virgili i Jerez i que a partir del c/ de la Sagrera es desviava fins al Bogatell, es proposa restituir el seu canal natural.  Com a eix de nova creació es proposava la construcció d'un nou col·lector al llarg dels c/ de Felipe II i Bach de Roda a partir de la pl. de Virrey Amat, el que suposava millorar el drenatge de la zona baixa de Poble Nou i alleujar canals del Bogatell.  Finalment, per a pal·liar la insuficiència del sifó de Marina, es proposava reforçar el col·lector de la Diagonal a partir del seu encreuament amb el pg. Sant Joan baixant-lo pel c/ Alava per a evitar el sifó de Marina. Amb tot això es solucionarien igualment les inundacions dels c/ Pamplona i Sancho de Avila motivades pel desbordament del col·lector del c/ Enamorats. b) Desguàs de les zones baixes.  Es distingien dues zones a esquerra i dreta del Paral·lel.  Pel que fa a la primera es proposava una estació elevadora de residuals que portaria les aigües fins un dipòsit de regulació situat en la Garbella, des d'on, per gravetat, les aigües arribarien fins l'estació depuradora projectada al costat del Llobregat, on es portarien igualment les aigües de l'Emissari de Sants, interceptades a l'alçada del c/ Motors, aleshores en projecte.  Pel que fa a la segona, es projectava un interceptor de la costa i dues estacions depuradores, una junt al Bogatell i l'altre al c/ Prim a la desembocadura de la Riera d'Hora, com una sèrie d'estacions de bombament intermedi. Col·lectores de Rieres Es proposava evitar que les aigües de pluja procedents de la zona muntanyosa arribessin al casc urbà. Per això es proposaven una sèrie d'actuacions : o Cobertura de la Riera Blanca (que desguassava en l'Emissari de Sant, on avui està la Plaça Cerdà) i la seva prolongació fins al c/ General Vives entre Angí i Sarrià. o Construcció d'un col·lector al Passeig de la Vall d'Hebron i al Camí de Sant Genis fins la Riera d'Horta. Document 3.- Diagnosi 22 o Canalització i cobertura dels torrents de la part alta de Sant Andreu (piqué, Dragó, Tissó, Campañà i Miño). c) Depuració i abocament de les aigües residuals A més a més de la solució als problemes de manca de capacitat i de resistència davant a l'acció del mar i als aterraments que s'assenyala com a prioritàries s'esmenta la necessitat de la depuració de les aigües, tot i que de moment el poder autodepurador del mar s'apuntava com a suficient, recomanant-se, únicament, la cloració. En total es van preveure 5 desguassos (Bogatell, Riera d'Horta, Emissari de Sants, Besòs i Llobregat) En conjunt el Pla va preveure la construcció de : 15.000 m d'emissaris generals 30.000 m de col·lectors generals de conca 10.000 m de col·lectors secundaris 5 ud. d'estacions elevadores 5 ud. d'estacions elevadores amb depuradora 5 ud. d'obres de defensa de les formes de desguàs suposant una inversió de l'ordre de 400 milions de ptes. per al que es va establir un Pla d'etapes on el Pla detalla únicament la primera, que comprenia les actuacions de la següent taula. Taula 1: Actuacions de la primera etapa del Pla General de Sanejament i Clavegueram de Barcelona. A) Desviació de la col·lectora del c/Tarragona fins l'Emissari de Sants per sota del Metro Transversal i els Ferrocarrils Catalans a la pl. d'Espanya 5.000.000.- ptes. B) Construcció d'un desguàs bifurcat sobre pilotatge de formigó armat i les obres de 25.000.000.- ptes. defensa corresponents en el Bogatell C) Reconstrucció de la col·lectora destruïda i obres de defensa del desguàs de l'Emissari 15.000.000.- ptes. de Sant a la Zona Franca D) Terminació de la col·lectora de la Riera d'Horta (ctra. de Ribas-mar) i construcció del 15.000.000.- ptes. desguàs al Camp de la Bota  Import Total 60.000.000.- ptes. Document 3.- Diagnosi 23 Es destaca la importància de les actuacions destinades a la conservació de les instal·lacions existents i en l'eliminació de les barres de sorra que es formaven al mar en la desembocadura del Bogatell i els altres eixos importants. Igualment es recomana iniciar els treball de la planta depuradora del Bogatell que en una 1a. fase consistien en una clarificació de les aigües per abocar a continuació les aigües al mar a certa distància. Es nombre la xifra de 40 milions amb pressupost orientador de l'estació depuradora del Bogatell. 1.4.6 Finançament de les obres El Pla reconeix la insuficiència dels pressuposts municipals per abordar les obres objectes del Pla, per lo que proposa recórrer a les subvencions de l'Estat (Decret de 10 de Febrer de 1952 i Llei de l'11 de Setembre de 1953). Per a la realització de les obres es proposen tres etapes :  1955 28.000.000.- ptes.  1956 41.000.000.- ptes.  1957 31.000.000.- ptes. 100.000.000.- ptes. deixant per l'última anualitat les obres de defensa de les sortides al mar, en espera d'establir un acord entre l'Ajuntament i el Ministeri d'Obres Públiques que siguin incloses en un Pla General d'Obres de defensa i regeneració de les platges de la zona oriental de Barcelona per a la futura urbanització del Passeig Marítim. 1.4.7 Comentaris sobre el Pla General de Sanejament i Clavegueram El denominat Pla General, de fet no és més que una memòria descriptiva que recull quasi literalment la previsió del Pla General de Sanejament de Barcelona i la seva zona d'influència de 1952 en lo que es refereix al sistema I. Malgrat això, ampliar la xarxa de col·lectors a construir i introduir algunes modificacions, sent les més significatives la de la previsió del desdoblament de la Riera d'Horta per Prim-Bach de Roda, en comptes de l'interceptor que Josa projectava a la prolongació d'Aragó al pont d'Espronceda fins al riu Besòs. Igualment és una proposta nova la de la prolongació del col·lector de la Diagonal pel c/ Àlava així com la d'alleujar el Bogatell des de Ganduxer, per l’av. de Sarrià-Infanta Carlota, fins l'Emissari de Sants. No obstant això, no s'inclou cap tipus de càlculs responent les propostes probablement a l'experiència i intuïció dels projectistes. Document 3.- Diagnosi 24 Per altre banda el Pla sembla obeir a un document purament administratiu redactat per a poder acollir-se a les subvencions que les disposicions estatals que s'acabaven d'aprovar per a la redacció d'obres d'abastament i sanejament. 1.4.8 Contingut del Pla de Sanejament de Barcelona i la seva àrea d'influència Lògicament es desenvolupa a un nivell de definició menys detallat que el Pla General de Sanejament i Clavegueram de Barcelona, del qual les seves línies bàsiques coincideixen tot i que es tracta d'un treball científicament més sòlid. El Pla contempla 15 sistemes o grups de municipis que solucionen l'evacuació i el tractament de les aigües residuals conjuntament. Aquests sistemes són: Sistema I - Barcelona - Hospitalet Sistema II - Tiana - Mongat Sistema III - Badalona - Sant Adrià - Sta. Coloma Sistema IV - Cerdanyola - Ripollet - Montcada i Reixach Sistema V - Sant Cugat Sistema VI - Valldoreix Sistema VII - Papiol Sistema VIII - Pallejà Sistema IX - Molins de Rei Sistema X - Sant Vicens dels Horts Sistema XI - Sant Feliu - Sant Just Desvern - Sant Joan Despí - Esplugues i Cornellà Sistema XII - Sant Baldiri Sistema XIII - Castelldefels Sistema XIV - Gavà - Viladecans Sistema XV - Prat del Llobregat En la memòria, Fernando Josa, autor del Pla, ja apunta que tot i que es pugui aconseguir la depuració de la totalitat d'aigües residuals de l'àmbit del Pla (que pràcticament coincideix amb l'àmbit de la posteriorment creada Corporació Metropolitana de Barcelona) subsistiran problemes de contaminació als cabals del Llobregat, Besòs i Ripoll (aquest últim especialment a causa de les aigües de Sabadell). En el cas del Llobregat es destaca la negativa incidència de les sals procedents de la zona minera de Súria i Cardona, del qual el seu desviament s'hauria igualment d'incloure en el Pla. Apunta la necessitat d'un organisme director idoni i únic per a explotar la xarxa Sanitària, i ressalta la manca de dades concrets sobre els nivells de contaminació dels cabals, Document 3.- Diagnosi 25 sobre els corrents marins, etc., esmentant que les úniques anàlisis de les aigües residuals de Barcelona es van realitzar en 1930 amb ocasió d'un concurs d'estacions depuradores convocat per l'Ajuntament de Barcelona, (del que, en aquest moment, no tenim dades), anàlisis reversibles en el moment de la redacció del Pla per haver canviat substancialment la composició de les aigües. El nivell de desconeixement arribava fins als 14 sistemes restants a extrems d'ignorar-se el volum dels cabals d'aigües a desguassar o depurar. Per a reparar la manca de dades proposa una presa sistemàtica de dades que, en línies generals, es centraria en els següents extrems : 1. Presa de les necessàries dades topogràfiques. 2. Mida de cabals d'aigües negres 3. Anàlisi de les aigües a tractar 4. Presa de mostres i anàlisi de les aigües del mar al port, i a la costa en les zones pròximes a la desembocadura dels emissaris actuals. 5. Instal·lació d'una estació pilot en els terrenys de l'Ajuntament de Barcelona a la desembocadura del Bogatell, on es podrien centralitzar tots els treballs previs, però que principalment tindria la missió d'assajar els procediments de depuració a escala natural. En relació a cadascun dels 15 sistemes, donat l'objecte de la memòria que era el de la seva inclusió en el Pla d'Ordenació, només es donen línies i orientacions generals. Pel que fa concretament al sistema 5 Barcelona - Hospitalet considera 3 apartats : a) Finalització i correcció de la xarxa de col·lectors b) Pla de desguàs de les zones baixes c) Depuració i abocament de les aigües residuals tot i que l'anàlisi és el que s'incorpora pràcticament de forma literal en el Pla General de Clavegueram de Barcelona. De les 3 conques existents planteja la necessitat de potenciar la Riera Blanca - Emissari de Sants i la Riera d'Horta per a descarregar el Bogatell. En relació al Pla d'abocament de les zones baixes es distingeix a la zona dreta del Paral·lel 3 subzones (Bogatell, Riera d'Horta i marge dret del Besòs). Pel que fa a la depuració i abocament destaca la necessitat de les 3 plantes (Llobregat, Bogatell i Riera d'Horta). Del sistema III destaca la insuficiència de les clavegueres de Sant Adrià i Badalona i preveu una planta depuradora al marge esquerre del Besòs entre la platja i la línia fèrria. Document 3.- Diagnosi 26 Per a aquesta planta considerava suficient l'extracció de sòlids i una posterior sedimentació. Sobre Esplugues, inclosa en el sistema XI, destaca la manca de clavegueram aprofitable i la no existència de problemes de drenatge, donada la cota de la seva ubicació. 1.5 El Pla de Sanejament de 1969 1.5.1 Introducció Durant l'any 1967, sent Cap del Servei de Clavegueram l'Enginyer de Camins En Alberto Vilalta González, es va redactar un "Estudi General del Pla de Sanejament i Clavegueram" on es recopilaven tots els treballs que el Servei estava realitzant en matèria de sanejament i clavegueram. La informació de que es disposa actualment en la Unitat de Sanejament revela que es van realitzar diversos estudis que s'encobrien o repetien i que tenen l'aparença de respondre a una voluntat del Servei de Clavegueram de generar un al·luvió d'estudis i propostes que anirien a parar als òrgans municipals de decisió a efectes d'aconseguir via lliure a una inversió definitiva en col·lectors i instal·lacions de sanejament a Barcelona. Amb data 22 de Maig de 1969, per acord del Consell Ple, s'encarrega al Servei de Clavegueram la redacció d'un "Projecte de Sanejament d'Aigües Residuals de la Ciutat", als efectes de la convocatòria d'un concurs "com a conseqüència de la petició d'una empresa : Constructora Internacional, S. A." (sic). A la memòria s'esmenta que el Projecte es redacta, basant-se en el citat estudi general, de manera que "definint en línies generals el Projecte, permeti els graus de llibertat necessaris i suficients als possibles concursants". Tot i que l'interès primordial de la convocatòria radicava en les futures estacions depuradores i les seves concessions, el projecte afronta la problemàtica completa de pluvials i residuals. Aquest Pla fou redactat pel Servei de Clavegueram en el qual van col·laborar els enginyers adjunts N’Enric Mas Bassa i En Juan de Dios Trillo, el llicenciat en Ciències Químiques En Francisco Puig Marí i els ajudants d'Obres Públiques N’Àngel Sicília i de Mines En Julián de la Cruz. 1.5.2 Objectiu del projecte A la memòria del Projecte es descriuen els seus objectius primordials : a) La definició dels cabals residuals i pluvials que discorrien per la xarxa de col·lectors de la ciutat i dels problemes que es produeixen. Document 3.- Diagnosi 27 b) La remodelació i definició de les obres necessàries a la xarxa de col·lectors per a que fossin aptes per a transportar els cabals de pluja que veritablement es presentaven amb període de retorn de 10 anys, amb els càlculs corresponents. c) Els càlculs dels cabals d'aigües residuals que es produirien a la ciutat en diverses etapes del seu creixement fins l'any 2000. (Població equivalent a 2.500.000 habitants). d) Estudi de les característiques físico-químiques de les aigües residuals urbanes i industrials i resultats de les proves pràctiques de depuració efectuades de les que es dedueix la possibilitat de la seva posterior utilització. e) Estudi de les necessitats hídriques de la comarca i constatació del dèficit que es planteja i que en grans números és de : 40 hm3/any - Barcelona - Besòs 60 hm3/any - Barcelona - Llobregat 142 hm3/any - Prat - Sant Baldiri 45 hm3/any - Maresme 30 hm3/any - Vallès Central i plantejava la cobertura del dèficit mitjançant la reutilització de les aigües residuals. f) Definició de característiques i ubicació de les Estacions Depuradores necessàries a Barcelona per a fer front a aquest dèficit de la comarca, i conseqüentment remodelació de la xarxa de desguàs per aconseguir que les Estacions Depuradores per a reutilització, rebessin el màxim percentatge d'aigües d'origen urbà, separant les aigües d'origen industrial en altre tipus de depuració i abocament. g) Comentaris sobre el finançament d'aquestes obres i constatació de que el mètode de finançament utilitzat a la major part dels països estrangers és el cànon per m3 d'aigua potable consumida. h) Pla d'Etapes i Pla d'Urgència per a la realització de les obres. i) Desaparició total de desguàs d'aigües residuals al mar des del Port al Besòs i la conseqüent rehabilitació de les platges. 1.5.3 Desenvolupament dels temes S'inclou un resum a la memòria de com es desenvolupen els temes, que transcrivim literalment. Document 3.- Diagnosi 28 Per raons de simplicitat i de volum dels toms, el desenvolupament dels temes que comprèn el present Estudi General del Projecte, s'efectuarà en annexos a la Memòria. A l'Annex núm. 1. "BASES", s'estableixen les bases de càlcul on es recolzen els estudis posteriors. És per això que s'estudia per a les diverses etapes de desenvolupament fins l'any 2000, la zonificació urbanística, la població, els consums d'aigua potable, l'escorriment, la pluviometria, la xarxa de clavegueram actual i les Bases generals de càlcul. En els Annexos núm. 2 i 3 "AIGÜES PLUVIALS", es calculen els cabals d'aigües pluvials en el moment actual, i prèvia comparació de la capacitat real de la xarxa de col·lectors existents, es defineixen aquelles obres necessàries per a l'adequada evacuació de les aigües pluvials i les que es produiran en una etapa final futura, on els seus cabals així mateix es calculen. S'acaba amb la definició d'un Pla General de Col·lectors d'aigües pluvials. A l'annex núm. 4 “AIGÜES RESIDUALS", s'efectua el càlcul dels cabals d'aigües residuals en diverses punts de la xarxa de la ciutat per a les etapes any 1968, any 1975 i etapa en que Barcelona arribi als 2.500.000 d'habitants, distingint-se entre cabals procedents de zones en que urbanísticament es permeten indústries (cabals industrials) i als restants (cabals urbans). En el propi annex núm. 4 es comproven amb aforament algun dels abocaments per a contrastar els cabals de càlcul i finalment s'acompanyen anàlisis físico-químiques de les aigües residuals en diverses punts de la xarxa, portats a terme pel Servei de Clavegueram de l'Ajuntament de Barcelona. L'Annex núm. 5 "ESQUEMA DE PLA", és en el que raonadament s'elaboren les conclusions i esquema de Pla de Sanejament. En el citat annex s'exposen els resultats de les proves inicials de depuració, dels que es treu la possibilitat d'aquesta depuració i inclòs d'una ulterior reutilització, que es justifica com de probable adopció amb un estudi de Balanç i Dèficit Hídric de la Comarca de Barcelona. -L'ulterior ús incideix sobre el tipus de solució adoptada en quan al sanejament, sobre la ubicació i característiques de les instal·lacions i sobre la remodelació que ha de portar-se a terme en la xarxa existent.- Amb tot això es forma l'Esquema final del Pla de Sanejament i s'estudien les possibilitats de finançament. Es considera com a solució favorable per al finançament, la d'adopció d'un cànon o taxa que incideixi sobre el consum d'aigua, analògicament a com s'efectua en altres països europeus i americans. Finalment en el propi Annex núm. 5 s'estableixen uns plans d'urgència per a les primeres etapes a desenvolupar. Document 3.- Diagnosi 29 L'Annex núm. 6 estableix les possibles ubicacions de les Instal·lacions de Depuració, d'acord amb el Projecte, si bé poden considerar-se així mateix altres emplaçaments, i finalment en l'Annex núm. 7 s'estableix el càlcul de TARIFES que donaria lloc la construcció de les Estacions de Depuració en el cas de que s'establís un règim de concessió, amb retribució per m3 d'aigua depurada. Les tarifes calculades en el cas de concessió a 50 anys estimen una xifra de 2,54 ptes./m3 que comparativament al que costaria per gestió municipal amb crèdits a 30 anys, correspon a una diferència de 0,61 ptes./m3. La tarifa o retribució en la hipòtesi d'una sola fase és de 2,52 en el cas de concessió i 1,88 en gestió municipal. 1.5.4 Pressupost El pressupost corresponia al conjunt de les grans obres de sanejament objecte del Pla i que ja al seu dia van ser establertes per a la redacció d'estudis de Programació Municipal. El resum del Pressupost redactat fou el següent : PRESSUPOST TOTAL COL·LECTORS GENERALS 762,9 Mptes. CLAVEGUERES INTERCEPTORES AIGÜES RESIDUALS 548,8 Mptes. ESTACIONS BOMBAMENT SANEJAMENT 250'- Mptes. ESTACIONS DEPURADORES 1.976'- Mptes. EMISSARIS SUBMARINS 269,3 Mptes. TOTAL 3.787,0 Mptes. Com es pot veure, el 52% del pressupost corresponia a la inversió en estacions depuradores. La inversió estricta en infrastructura de drenatge de pluvials representava només un 20% del pressupost. Això demostra en certa mesura la importància relativa que es donava en el Pla al tema quantitat i al tema qualitat. Document 3.- Diagnosi 30 1.5.5 Base de càlcul 1.5.5.1 Introducció En base a la zonificació urbanística prevista en el Pla d'Ordenació vigent (pla de 1954) es va desenvolupar un càlcul d'aigües pluvials i aigües residuals. La subunitat de Sanejament i Clavegueram, que així s'anomenava al departament a càrrec de Vilalta, es va trobar amb un problema greu: no es posseïen dades de la xarxa de clavegueram, excepte una planta a escala 1:10.000, incompleta i errònia. Això va obligar a realitzar la urgent tasca de l'aixecament planimètric i altimètric en cadascun dels pous existents a la xarxa, amb una exhaustiva catalogació de les diferents seccions existents. D'una publicació del Servei Meteorològic Nacional de Vidal-Potau, es van deduir unes corbes IDF que van servir de base per als càlculs subseqüents. El mètode utilitzat per al càlcul de pluvials fou el racional, adoptant-se un període de retorn de 10 anys. Pel que fa al càlcul hidràulic de conductes es va utilitzar la formula de Bazin amb un coeficient de rugositat de 0,16. El sistema es va reafirmar com a unitari i de funcionament per gravetat. Es transcriuen a continuació les bases de càlcul explicitades en el Projecte. 1.5.5.2 Mètode de càlcul de pluvials A l'annex es relacionen els diverses mètodes de càlcul de cabals pluvials més coneguts en aquells moments, tots ells aproximats, senyalant la difícil valoració d'un conjunt de complexos factors que afecten a aquests càlculs. Concretament es mencionen els següents : a- Mètode Racional b- Mètode de Chicago c- Mètode de Caquot d- Mètode Italià e- Mètode Supino f- Mètode Pupini, etc., etc. Sense contar el primer, els demés tenen en compte la capacitat de retenció que representa el ple de la xarxa, però el primer d'ells té en conte també indirectament el ple a través d'altres factors com poden ser el temps de concentració. Com assenyalava Vilalta el mètode racional, adoptat a partir de 1889 reconeix la relació directa que existeix entre l'escorriment i la pluja i l'experiència en la seva aplicació ha proporcionat resultats satisfactoris si ha estat correctament aplicat, ressaltant haver-lo Document 3.- Diagnosi 31 comprovat a Barcelona i Sabadell i assenyalant que per a adonar-se de la importància i bondat de tal mètode, s'ha de citar que segons una enquesta, realitzada a través d'organismes públics i consultings privats en els Estats Units per l'American Society of Civil Engineers, un 90% de les respostes utilitzaven el Mètode Racional. Per totes les anteriors raons i per tenir ja càlculs de diversos trams de la xarxa amb aquest mètode, adopta en l'estudi el denominat "Mètode Racional". La base del mètode Racional al Pla es descriu de la forma següent : Es divideix la zona d'estudi en conques i subconques afluents parcials que corresponen a les diverses aportacions que rep la trama de la xarxa. El cabal Qp en un punt d'una conca afluent és: Qp  CmxAxIt,T en que Cm és el coeficient d'escorriment mitjà d'una conca d'aportació, corresponent a CjxAj Cm  A sent Cj i Aj els coeficients d'escorriment i Àrees respectivament, de cadascuna de les zones corresponents a la conca afluent i A, l’Àrea total de la conca. El valor it,j,T és la intensitat de pluja en l/s i Hectàrea corresponent a la duració de ruixat t, per a la pluja corresponent a un període de retorn de T anys. La duració de ruixat t correspon al temps màxim que tarda la gota d'aigua més allunyada del punt de càlcul, en abastar a través de la conca el citat punt del cabal que es busca. El temps t a la seva vegada consta de dos sumands el temps de concentració, etc., és a dir el temps que tarda la gota en abastar un conducte de la xarxa i el temps de recorregut, tr, que correspon al temps que tarda la gota en abastar el punt de càlcul i que a la seva vegada està en relació amb les característiques de traçat de la xarxa, la secció, la velocitat i longitud de recorregut. Per al càlcul de coeficients d'escorriment han estat assegudes les bases amb anterioritat i el mateix pot dir-se per a la intensitat de pluja i període de retorn. Pel que fa al temps recorregut, el projectista ha adoptat aquells que pel coneixement de la xarxa i característiques del sòl ha considerat més oportunes no obstant tot i que amb cert pessimisme ha tingut en compte les Recomanacions de la Water Pollution Control Federation: o Temps entre 5 i 30 minuts. o En districtes poblats i ben dotats de clavegueram i pendents suaus, de 10 a 15 minuts. Document 3.- Diagnosi 32 o En districtes plans, residencials (americans) amb boques d'embornals espaiades, de 20 a 30 minuts. o En zones molt denses, on els claveguerons aboquen directament les aigües pluvials dels edificis a les clavegueres, 5 minuts. o En zones residencials, amb boques d'embornals espaiades i pendents forts, 10 minuts. Pel que fa als temps de recorregut s'han adoptat unes velocitats variables entre 3 i 5 m/s segons les zones i tipus de col·lectors. 1.5.5.3 Mètode de comprovació de seccions Per a la comprovació de seccions als col·lectors actuals s'utilitza la fórmula de Bazin.  1/ 287R j Q  R  g 1/ 2 on R és el radi hidràulic i j el pendent. Amb valor de g = 0,16 que correspon a la definició de rugositat següent, d'acord amb el tipus de xarxa de Barcelona : Canals de ciment, revocats, però no completament allisats, i amb petits sortints a les juntes. Canals de paredat regular amb pedres en escaire. S'indica igualment que la fórmula de Bazin és una mica pessimista respecte a d'altres fórmules en ús però, no obstant això, proporciona un coeficient de seguretat necessari. 1.5.6 Descripció de la xarxa en el Projecte 1.5.6.1 Ressenya històrica El Pla assenyala que la primera xarxa de sanejament del subsòl de Barcelona data de l'època romana, destacant la soberbia claveguera col·lectora existent fins a finals del passat segle que des de la Plaça de les Junqueras (actualment Junqueras - Via Laietana) discorria per Riera de Sant Joan i Boria. La seva construcció és del tems dels Escipiones. Posteriorment des del període bàrbar i del total oblit corresponent a l'Edat Mitjana, es coneixen xarxes de clavegueram i col·lectors que daten dels segles XIV, XV, XVI. Part dels quals estan actualment en servei al Casc Antic, entre aquests s'ha d'esmentar els de les Rambles i Rech Condal tot i haver-hi sofert lleugeres modificacions a través del temps. La xarxa de clavegueram de Barcelona agafa la seva actual fisonomia al portar-se a terme el projecte de l'Enginyer de Camins, Ildefons Cerdà. El Pla de Sanejament i la Document 3.- Diagnosi 33 seva posada en marxa, fou portat a terme per el també Enginyer de Camins, Pere Garcia Faria, amb "Projecte de Sanejament del subsòl de Barcelona", fou aprovat per l'Ajuntament el 16 de juny de 1891. El projecte comprenia naturalment només el terme municipal de Barcelona d'aquella època. Les poblacions limítrofes que amb el pla de l'Eixample van quedar englobades a la Barcelona actual, van construir la xarxa de clavegueram d'acord amb les línies generals de Cerdà i amb les normes adoptades pel terme municipal de Barcelona. Aquestes normes i característiques generals són mantingudes encara en gran part en les obres i ampliacions de la xarxa de clavegueram de la ciutat. En resum, es conclou en que la xarxa actual de Barcelona no difereix de la projectada fa tres quarts de segle. Naturalment això porta amb ell en l'actualitat greus problemes de carència de col·lectors, perquè, si bé la xarxa fou perfectament dimensionada per la Barcelona d'aquell temps i la seva Eixample, paulatinament fins als nostres dies han anant sofrint la natural sobrecàrrega per l'ampliació del casc urbà, sobrepassant els límits màxims que havien previst Cerdà i Garcia Faria. 1.5.6.2 Dades característiques El Pla destaca els següents aspectes de la xarxa : La xarxa de tipus unitari, (conjuntament per a aigües residuals i pluvials) i el seu funcionament és totalment per gravetat, (Suficient pendent fins al desguàs) i la seva trama és la que es pot veure en qualsevol dels plànols de l'Estudi. La dimensió mínima de les galeries en l'Eixample, dins de la secció oval és de 1,65 m d'alçada i 0,90 m de màxima dimensió transversal. Amb banquetes laterals i cubeta semicircular central. A partir d'aquesta secció existeix una àmplia gamma de galeries de majors dimensions, arribant algunes a 4 m d'alçada per 6 m d'amplària, i les profunditats són variables entre 1,00 i 20,00 m. En alguns punts existeixen xarxes de menors dimensions conservades a través dels segles, en part degut a l’estretesa dels seus carrers, i en part a l'escassa cota de desguàs. En algunes zones suburbials existeixen curtes xarxes que permeten un abaratiment de la xarxa. Els accessos a les galeries s'efectuen a través de pous de registre de 0,70 x 0,70 m, protegits amb marc i tapa de fosa de ferro, proveïts de graons i situats normalment sobre les galeries. En l'actualitat es tendeix a canviar el tipus de tapa quadrada per la circular amb la finalitat d'evitar que al saltar les tapes per posada en càrrega dels conductes s'introdueixi la tapa a l'interior del pou amb els conseqüents riscs per a vehicles i vianants. Document 3.- Diagnosi 34 La recollida de les aigües de pluja es fa mitjançant boques d'embornals a la vorada, pou de caiguda vertical i galeria de desguàs a la xarxa d'un metre per 0,60 d'ample, amb capcers verticals i de volta, que permet la neteja dels pous de caiguda des de la claveguera. A les boques d'embornals es col·loquen en l'actualitat reixes per a evitar la sortida de múrids i la introducció de paquets d'escombraries, raó aquesta última que ha permès abaratir el cost de neteja de la xarxa. El desguàs dels habitatges són ovals, de formigó de 0,27 x 0,36 m. El tipus de fàbrica de les distintes galeries varia amb l'època en que es van construir. Existeixen alguns col·lectors de paredat. La major part dels antics, són de fàbrica de maó, conservats en bones condicions. Moderadament, es construeixen de formigó. El destí directe de la major part de les aigües residuals és el mar. Una petita part aboca al riu Besòs. Previ abocat al mar o al riu, les aigües residuals i pluvials no tenen cap tractament . Les aigües pluvials procedents dels torrents de les muntanyes, són recollides normalment en la xarxa. En els punts d'entroncament existeixen les corresponents foses areneres. La població servida és de 1.800.000 habitants i el cabal conjunt de tots els col·lectors en dia màxim arriba fins els 9 m3/s, tenint en compte les aigües industrials procedents del subsòl. Els cabals industrials poden arribar i encara sobrepassar els 250.000 m3 diaris. Creen greus problemes de conservació i neteja per carència d'una Ordenança d'abocaments adequada que actualment està en període de promulgació. Els metratges en desembre de 1.957, dels diverses elements de la xarxa són els següents : 36.672 m de Grans col·lectors. 43.869 m de Col·lectors mitjans. 527.640 m de Clavegueres normals visitables. 60.279 m de Clavegueres semivisitables i no visitables. 42.150 Boques d'embornal. 367.020 m de galeries de recollit d'aigües pluvials. 22.821 Pous de registre. 1.345.150 m de connexions de particulars a la xarxa de clavegueram. Document 3.- Diagnosi 35 1.5.6.3 Succinta descripció de la xarxa Segons els punts de desguàs, d'oest a est de la Ciutat, es descriuen les següents conques principals : 1. Zona Franca 2. Anteport 3. Barceloneta 4. Rec Condal 5. Bogatell 6. La Llacuna i Poble Nou 7. Torrent Estadella Zona Franca.- El col·lector de desguàs, passa pel pg. Zona Franca aigües amunt fins la pl. Ildefons Cerdà. Recull aquí el col·lector de l’av. José Antonio - Plaça d'Espanya i el del c/ Parcerisas que creua la línia dels FFCC Catalanes en Sifó. En el col·lector de l’av. de Jose Antonio, desguassa una conca considerable de Sans a través del col·lector secundari del c/ Moyanés. El col·lector del c/ Parcerisas, passa per Sans i les Corts, fins l’av. Generalíssim Franco. Al c/ Constitució recull les aigües del col·lector de la Riera Blanca on s'aboca tota la conca confronta amb l'Hospitalet fins Pedralbes. La present conca està definitivament servida pels col·lectors existents. Una part de la conca que hauria de correspondre'l és subsidiària de la del Bogatell. Es tracta d'una conca deficitària de clavegueram a la seva part superior i inferior per correspondre a zones urbanitzades en els últims trenta anys. En el nou Pla de Col·lectors es dóna especial importància a aquesta conca. Es preveuen nous col·lectors i es restitueixen cabals a les seves conques hidrogràfiques pròpies. Aeroport.- El seu col·lector de desguàs passa paral·lelament al Port i recull les aigües de la conca situada entre la muntanya de Montjuïc, l’av. José Antonio, Via Laietana i el Port. És la conca més antiga per correspondre a la primitiva extensió de Barcelona, que abans desguassava al mar a través de les Rambles. Successivament el desguàs ha sigut desviat fora del Port a mesura que aquest s'ampliava. Actualment amb motiu de l'última ampliació està construint-se una desviació per bombament. Document 3.- Diagnosi 36 El col·lector de l'Aeroport està format per tres seccions de gran superfície per a recollir els col·lectors de Vilà - Vilà, Carreres i Passeig de Colom - Porta de la Pau. En aquests col·lectors aboquen a més a més els següents : Vilà - Vilà : Marqués del Duero i Ronda de Sant Pau - Urgell (fins a l’av. José Antoni). Carreres : Marqués del Duero - Rondes (fins pl. Universitat) i Santa Madrona - Rambles (fins pl. Catalunya). Passeig de Colom - Porta de la Pau : Rambles, c/ Ample i Porta de la Pau - pl. d'Antoni López. Aquesta conca està perfectament servida pel que fa a col·lectors, però pateix de manca de sobreeixidors d'aigües pluvials al Port. També està perfectament servida pel que fa a la xarxa de clavegueres. Últimament els col·lectors d'aquesta conca han sigut notablement danyats per la construcció de la Xarxa de Metros a la zona. Barceloneta.- Comprèn aquesta conca la major part del barri del mateix nom. Perfectament dotada de clavegueres i amb desguàs directe al mar en un punt de la platja molt concorregut de banyistes. Sent superfície la seva xarxa, existeixen problemes de desguàs els dies de temporal, a conseqüència dels minsos pendents i l'escassetat de cotes respecte al nivell del mar. Rec Comtal.- Aquesta conca comprèn la part del Casc Antic, entre la Via Laietana i el Parc de la Ciutadella, la zona oest d'aquest parc i un sector de la Barceloneta. El col·lector de desguàs és un dels més antic de la Ciutat, on abocava al mar les aigües sobrants de l'Acèquia Condal. La xarxa de clavegueram corresponent, tot i que està molt proveïda, pel seu desgast ha de ser renovada al Casc Antic. Els problemes de desguàs són anàlegs als de la Barceloneta en dies de temporal. Actualment es troba en etapa de proves una estació de bombament per a desviar les aigües residuals de la zona platja més normalment concorreguda. Bogatell.- Sense cap mena de dubte, és la conca més important de la ciutat. En un principi el col·lector del Bogatell fou creat com a interceptor de totes les aigües per tal de que no incidissin sobre el Casc Antic, perquè era l'únic col·lector capaç de desguassar tota la zona de l'Eixample. A mesura que aquest anava creixent van desguassar d'altres conques hidrogràfiques que no eren pròpies i per les que no havia estat dimensionat. Document 3.- Diagnosi 37 El col·lector del Bogatell en el seu tram inferior abans del seu desguàs al mar passa per l'avinguda del mateix nom. Compost per tres grans seccions, pot arribar a desguassar prop dels 150 m3/s. Al llarg de tot el seu recorregut recull tres grans col·lectors tributaris que són els següents: Pamplona, amb aigües procedents de la pl. Glòries i de l’av. Mediriana, a la que arriben aigües de l’av. Verge de Montserrat. També aboquen al col·lector del c/ Pamplona les aigües del Clot i a la seva vegada totes les procedents d'Horta que corresponen pel seu origen a la conca hidrogràfica de la Riera d'Horta. Marina - Diagonal, que a través d'un sifó que estrangula el col·lector per sota de l'estació del Nord, recull totes les aigües de la part de muntanya de l'av. del Generalíssim Franco i del c/ Enamorats. Són afluents importants els col·lectors que passen pels carrers verticals de Ganduxer, Muntaner, Balmes, Riera de Sant Miguel, Major de Gràcia, Menéndez Pelai, Bailén, Passeig del General Mola i Roger de Flor. La seva conca afluent és extraordinària i els problemes generats per les pluges de mitjana intensitat són considerables. Es produeixen inundacions en totes les zones baixes dificultant el moviment de trens i les estacions de França i del Nord. Es posa en càrrega el col·lector de l'av. del Generalíssim Franco, començant a saltar les tapes dels pous de registre a partir del c/ Roger de Flor, i encara a l'alçada de ctra. Sarrià. La xarxa de clavegueres d'aquesta conca està contemplada en totes les zones baixes ja urbanitzades des de fa temps, però amb gran dèficit a les zones altes urbanitzades en els últims decennis. La Llacuna.- Una gran part considerable de les aigües de la zona industrial i urbana del Poble Nou són recollides pel col·lector de La Llacuna. Els seus minsos pendents com les seves cotes respecte al mar i els abusius abocaments industrials són la causa de greus problemes de conservació i desguàs que no permeten abocar en aquest col·lector les restants aigües del Poble Nou, tot i que la manca de xarxa de clavegueres és notòria. Torrent d'Estadella.- Recull gran part de les aigües de la popular i industrial zona de Sant Andreu. El col·lector del Torrent d'Estadella, passa a cel obert en els seus últims dos quilòmetres anteriors a la desembocadura al riu Besòs. El seu recorregut per zones que estan poblant-se amb inusitada rapidesa crea una sèrie de problemes i inundacions. Està actualment en construcció, un col·lector en el seu tram final. A les zones altes d'aquesta conca, poblades molt densament als últims anys, la xarxa de clavegueram és en extrem deficient. Document 3.- Diagnosi 38 1.5.6.4 Afeccions de la xarxa El Pla destaca com a un dels problemes més importants que es presenten a la xarxa de clavegueram de Barcelona, les afeccions a la xarxa de clavegueram, unes vegades per reducció de secció, altres vegades per variants poc hidràuliques i altres finalment per deteriorament de les obres de fàbrica causades per abocaments industrials, problemes que ja havien estat denunciats en la seva època per Pere Garcia Faria. La solució a aquests problemes es pretenia aconseguir amb l’aplicació de l’Ordenança d’Abocaments en fase d’aplicació. Senyalant que: Els serveis d’aigua-gas-electricitat i telèfons son prestats a la ciutat per Companyies Municipals. Durant molts anys, aquestes companyies de serveis públics a causa del subministrament elèctric de les seves pròpies xarxes han interferit amb la xarxa municipal de clavegueram. Són nombroses les canonades, cables, caixetins, etc., que travessen la xarxa de clavegueram, reduint algunes vegades el 20% de la secció de pas d’aigües en la claveguera. Un altre cas molt normal, ha estat el d’obturar les boques d’embornal a causa de la línia elèctrica d’una canonada o cable impedint que les aigües de superfície s’incorporin a la xarxa de clavegueram. Naturalment les reduccions són a causa de la insuficiència de la xarxa i no poques vegades es produeixen inundacions d’aigües amunt per aquestes raons. En l’actualitat el servei de clavegueram té una secció dedicada especialment a controlar les noves línies elèctriques de serveis per a evitar les afeccions. No obstant això, queden les existents que de mica en mica es van reduint. L’escassa profunditat de la xarxa de clavegueram de Barcelona, la qual és deguda als extensos plans litorals i al sistema de circulació de la xarxa per gravetat, és causa de que contínuament existeixen interferències amb les obres de construcció “Metros”, i autopistes pel Ministeri d’Obres Públiques o bé d’Aparcament Subterranis, passos inferiors, etc. Els abocaments procedents d’alguns tipus d’indústria tenen unes característiques físico- químiques altament nocives. Aquests abocaments apart d’ocasionar un serio perill pel personal de neteja, produeixen afeccions greus a la xarxa de clavegueram, causant la major part de les vegades la ruïna total de les obres de fàbrica i produint-se aparatoses caves en superfície. 1.5.6.5 Neteja i conservació de la xarxa En relació a la neteja i conservació de la xarxa el Pla ressalta que: Document 3.- Diagnosi 39 Els treballs de neteja i conservació de la xarxa, van ser adjudicats l’any 1.950 a l’empresa Fomento de Obras y Construcciones, S. A., per un període de 20 anys. La Contracta està obligada a la neteja del conjunt de la xarxa de clavegueram, i a l’abonament pel servei prestat que s’efectuarà segons uns costos per metre lineal i més i amb discriminació entre tres tipus segons les seves dimensions transversals. El sistema de neteja tradicional, ha estat modernitzat amb estalvi de personal i major productivitat en la neteja. Tant la neteja com la conservació està dirigida personalment i controlada per personal municipal. Els problemes de conservació són molt greus perquè la xarxa està en estat crític, amb gran part de cubetes erosionades i caves potencials que poc a poc van reparant-se. 1.5.6.6 Dèficit de la xarxa Prenent com a unitat cada secció i entenent per tant que un col·lector doble té doble longitud d’una sola secció, es conclou a partir de dades publicades en l’Estudi del Dèficit, que falta construir els següents metratges de col·lectors: Dèficit de col·lectors grans .................. 49.260 m Dèficit de col·lectors mitjans ............... 38.510 m Senyalant, que no obstant es considerava que aquests números hauran de ser augmentats com a resultat d’aquest Estudi. També segons l’Estudi del Dèficit el metratge total de les clavegueres per construir era el següent: Dèficit de clavegueres normals ................... 500.430 m Dèficit de clavegueres semivisitables ............. 28.845 m Dèficit de clavegueres no visitables ................ 21.740 m Segons l’Estudi del Dèficit, ja esmentat, i comprès el valor del dèficit en col·lectors, clavegueres, estacions de bombament, de depuració, emissaris submarins, etc., el valor total estimat del dèficit de sanejament i clavegueram era de més de sis mil milions distribuïts de la següent forma: Xarxa de col·lectors .................. 1.710 milions de ptes. Xarxa de clavegueres ............... 2.475 milions de ptes. Tractament i bombaments ........ 1.990 milions de ptes. TOTAL PRESSUPOST .............. 6.715 milions de ptes. Document 3.- Diagnosi 40 1.6 El Pla Especial de Sanejament Metropolità de 1981 1.6.1 Introduccions i treballs previs En la memòria del Pla es fa constar que l’extraordinària expansió de la comarca de Barcelona en els anys 60 i començament de la dècada dels 70, (que va portar als planificadors a suposar un desenvolupament humà de Barcelona i el seu cinturó de més de set milions d’habitants per l’any 2000) i les múltiples relacions que s’anaven establint entre els diversos municipis, va posar de manifest la necessitat no solament de planificar urbanísticament la zona i els equipaments necessaris, sinó a fer-ho des d’un punt de vista de conjunt i no individualment per municipis, com de forma tradicional s’havia estat realitzant. La necessitat de l’estudi en conjunt es va manifestar important en allò referent a l’abastament d’aigua i sanejament, tant en la planificació de les infraestructures necessàries com en la reserva d’espai per la futura realització de les obres, la implantació de la qual en el teixit urbà de la comarca seria cada vegada més difícil. Fruit d’aquesta necessitat es va desenvolupar al 1974 El Estudio de la Infrastructura del Abastecimiento y Saneamiento del Área Metropolitana de Barcelona (1ª fase) (E.I.A.S.), que va ser promogut d’una banda per l’Administració de l’Estat a través de la Comissaria d’Aigües i la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental de la Direcció General d’Obres Hidràuliques del Ministeri d’Obres Públiques i per altra banda per la Corporació Metropolitana de Barcelona (C.M.B.), sent aprovat pel Ple de la Corporació Metropolitana de Barcelona, celebrat l’1 de Desembre de 1976, el qual agrupava als 27 municipis en 15 sistemes territorials de sanejament, servint de base per a que en el P.G.M. es reservessin els terrenys precisos per la futura ubicació de les plantes, qualificant com 4 (serveis tècnics) les superfícies necessàries en els emplaçaments més idonis. El cost de la implantació de la totalitat de les plantes depuradores previstes en l’àmbit de la C.M.B. amb la seva xarxa de col·lectors concentrats arribava el 1974 a la quantitat de 6.976 Milions de pessetes, sense incloure els sistemes de Barcelona - Besòs, Bogatell i Barcelona - Llobregat. L’estudi preveia igualment el sistema de gestió més aconsellable, en aquell moment, per la construcció i explotació dels sistemes de depuració, i l’establiment d’un conveni entre el Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme i l’Administració Local: la Corporació Metropolitana de Barcelona, per l’altra. L’àmbit territorial de E.I.A.S. venia a coincidir amb els municipis inclosos dins de l’antiga Àrea Metropolitana de Barcelona, a excepció de Barcelona que quedava fora i del Penedès que s’incloïa, abastant en total 95 municipis. Per una altra banda, la Corporació Metropolitana de Barcelona creada per Decret-Llei 5/1974 de 24 d’agost en virtut de allò establert per l’esmentat Decret, és un òrgan específic per l’impuls, coordinació, gestió, vigilància i execució del plantejament urbanístic i de la prestació d’aquells serveis d’interès rellevant pel conjunt de la zona Document 3.- Diagnosi 41 metropolitana (Art. primer) i que segons l’Art. quart-sèptim és competència del Consell Metropolità, l’aprovar un pla coordinat d’establiment i prestació de serveis públics d’interès metropolità i gestionar-lo quan procedeixi i que igualment en l’Art. novè - un s’indica que el Consell Metropolità podrà sol·licitar, dels diferents departaments ministerials amb competències urbanístiques concurrents, la formació d’un programa d’actuacions, obres i serveis que es proposin a realitzar en l’àmbit del plantejament metropolità. En aquests programes podrà fer-se referència a aquells serveis i obres que amb la seva prestació o execució puguin, pel seu interès metropolità, ser objecte de delegació a favor de l'entitat municipal metropolitana explicitant-se a l'Art. deu-primer que als efectes del Pla coordinat d'establiment i prestació de serveis públics que ha d'aprovar el Consell, s'entendrà que son serveis d'interès metropolità els que s'estenen, amb unitat d'explotació o de destí, a diversos Municipis compresos a l'àmbit de planejament metropolità, tot i que les instal·lacions estiguin en un terme municipal; metre que a l'apartat segon es concreta que en especial es consideren serveis públics d'interès metropolità quan concorrin les circumstàncies assenyalades al paràgraf anterior els següents : a) Transports b) Abastament d'Aigües c) Evacuació i tractament d'aigües residuals d) Subministrament d'energia elèctrica i gas e) Foment de l'estatge f) Destrucció i tractament d'escombraries g) Serveis funeraris amb inclusió de cementiris h) Extinció d'incendis i) Escorxadors i mercats centrals j) Qualssevol altres anàlegs o complementaris i finalment a l'apartat tres e) s'indica que Assumir l'establiment i prestació del servei prèvia audiència durant un mes de les Corporacions municipals afectades. L'acord de la Corporació podrà ser recorregut pels Ajuntaments davant el Ministeri de la Governació, és una de les facultats en relació amb l'establiment dels serveis d'interès metropolità. En base a tot això i a la vista de la problemàtica existent en relació a l'evacuació i tractament de les aigües, el Consell Ple Metropolità va acordar el 25-XI-77: Assumir el servei d'evacuació i tractament de les aigües residuals, en l'àmbit de competència d'aquesta Corporació una vegada emplenat el tràmit d'audiència concedida als Municipis que estableix l'Art. 27-2 del Decret 3276/1974, de 28 de Document 3.- Diagnosi 42 novembre, i a tal efecte aprovar el document pel que l'assumpció s'estableix amb inclusió de les correccions reflectides al plànol adjunt. Tot això basat en les següents consideracions:  Els abocaments generats per un municipi afecten primerament als situats aigües avall als canals fluvials i al total de la col·lectivitat metropolitana pel seu abocament al mar, donat l'ús balneari del litoral.  Els sistemes de depuració, inclòs el manteniment de les estacions depuradores, el seu dimensionament, així com la seva ubicació i l'ordenació d'abocaments, etc. exigeixen una planificació per conques o àrees, independents i normalment de major extensió que la determinació per termes municipals, per raons d'operativitat i economia d'escala.  La possibilitat de reciclatge dels afluents de les plantes de tractament a efectes de recarregar aqüífers, recs, usos industrials, exigeix, dintre d'un programa metropolità de distribució de recursos hídrics, un tractament de la depuració a nivell comarcal.  La degradació ambiental produïda pels abocaments sense tractament afecta de manera general a l'àmbit metropolità i en conseqüència a la mateixa escala han de solucionar-se els problemes.  En gran part del territori de la C.M.B. les aigües d'escorriment travessen diversos municipis pel que els problemes de la seva evacuació són supramunicipals. La tradicional manca de recursos municipals, ha arribat a crear un greu dèficit d’infraestructura de sanejament i evacuació de grans cabals d'aigües pluvials, el que requereix una acció dirigida, enèrgica i específica per a pal·liar aquell dèficit. 1.6.2 Objectius del Pla La Corporació Metropolitana de Barcelona a la vista de la problemàtica en el tractament i l'evacuació de les aigües residuals i de la importància de les greus inundacions que de manera periòdica s'originaven a l'àmbit de la Corporació Metropolitana a causa de les seves especials característiques geogràfiques, climàtiques i demogràfiques, va decidir a l'emparament del disposat a l'Article 221.2 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metropolità, i en desenvolupament del mateix, redactar un Pla Especial de Sanejament Metropolità. La direcció dels treballs fou encomanada als Directors de Serveis Metropolitans i d'Obres Públiques En Joan Parpal i Marfá i En Jaume Sabater i Albafull, sent el Document 3.- Diagnosi 43 departament encarregat de la serva redacció la Unitat Operativa d'Obres Públiques de la que fou enginyer Cap En Antonio Sala i Pericàs, i sent els enginyers encarregats de la seva redacció En Francisco Gutiérrez i Fernández i En Ramón Arandes i Renú. El Pla va ser aprovat definitivament pel Consell Ple de la C.M.B. el 21 de desembre de 1981 comprenia els 27 municipis de l'àmbit metropolità i Les Botigues de Sitges. Tenia per objecte reduir la contaminació de platges i canals i solucionar el problema d'evacuació de les aigües a zones urbanes. En aquest s'establia un pla d'estacions depuradores pel tractament d'aigües residuals i un pla de col·lectors per la recollida i evacuació dels afluents. A més a més es contemplava la conservació en una primera fase de la xarxa de col·lectors concentradors d'abocaments (xarxa metropolitana en alçada de sanejament) i l'explotació de les plantes depuradores, deixant per una segona fase l'estudi de la conveniència d'incloure la conservació d'aquells altres col·lectors que desenvolupin una decisiva funció al sanejament metropolità. Per pal·liar el problema principal des del punt de vista tècnic en l'estudi de xarxes, que és el desconeixement de les seves dades estructurals, el Pla anava inclòs d'un estudi econòmic-financer per la realització de l'aixecament topogràfic de les xarxes de clavegueram dels diferents Ajuntaments que encara no disposessin d'ell. 1.6.3 Anàlisi dels diferents municipis En l'anàlisi dels diferents municipis de la comarca, es resumia la situació de la següent manera, pel que fa a l'àmbit del present PICBA: - A Barcelona, les aigües residuals es depuraven al 70% mitjançant les plantes del Besòs, Bogatell i Vallvidrera-Les Planes, abocant el 30% restant al mar. Pel que fa referència als col·lectors, es declarava la insuficiència del de Riera Blanca, Riera d'Horta i de la sortida a Bogatell. - A Esplugues del Llobregat no existia depuració, i el desguàs es realitzava a d'altres municipis; no es mencionava al resum cap problema d'inundacions. - A l'Hospitalet de Llobregat tampoc existia depuració, i es mencionava que l'evacuació es realitzés mitjançant cinc col·lectors: Vall del Poble, Riera de la Creu, Torrent Gornal, Amadeu Torner i Riera Blanca. No es fa referència en aquest resum a problemes d'inundacions o d’incapacitat de col·lectors en aquest municipi. - Pel que fa a Sant Adrià del Besòs, s'indicava que l'abocament d'aigües es faria directament al riu Besòs, manifestant la necessitat d'executar el "col·lector de Llevant", encarregat de portar les aigües residuals a la planta Besòs. Document 3.- Diagnosi 44 1.6.4 Criteris de càlcul adoptats Els criteris de càlcul adoptats essencialment eren els següents: a) Densitat demogràfica de càlcul: aproximadament 100 hab/ha a l'àrea metropolitana. b) Dotació de 350l/hab/dia domèstica i 202 l/hab/dia l'equivalent industrial. c) Dilució d'abocament 2,4, absorbint punta i dilució d'alleujament. d) Col·lectors de càlcul estandarditzats, amb n = 0,16 segons la fórmula de Bazin. e) Càlcul de pluvials segons el mètode racional. f) Període de retorn: s'establia com a 10 anys per a conques netament urbanes i entre 15 i 100 anys per a d'altres conques, depenent de quina hipòtesi de desenvolupament urbà s'acceptava. g) S'establien tres coeficients d'escorriment: 0,15 sòls no urbanitzats 0,70 sòl urbà intensiu i semi-intensiu 0,40 habitatges unifamiliars h) Pluja tipus: s'adoptaven les desenvolupades a les recomanacions per la redacció de projectes de sanejament de la comarca, que eren les calculades per Vilalta a l'Ajuntament de Barcelona. 1.6.5 Planificació proposada de col·lectors Pel que fa a l'àmbit d'estudi, els col·lectors proposats eren els següents: A l'Hospitalet es recollia la pràctica totalitat de la xarxa de grans col·lectors que figuraven en el pla de dèficit mantenint-se les seccions previstes pels tècnics municipals. Consistien en el Torrent Rigalt, Torrent Gornal, Torrent del Lloro, Amadeu Torner, Riera Blanca, Interceptor de Rieres i canal del marge esquerre del Llobregat. Pujava la proposta a la quantitat de 1.197 Milions de ptes. A Esplugues es planificava el canal de Torrent Rigalt, Torrent Can Cervera, Torrent Gornal, i l'Interceptor de Rieres, pujant a 287 Milions les obres propostes. A Barcelona, es recollia la proposta de l'Interceptor de Rieres el doblegament de la Riera Blanca, la remodelació del desguàs del Bogatell, el sifó de Calàbria, la prolongació del tram oriental de l'Interceptor de Rieres i els col·lectors de la Zona Franca, pujant la inversió a 2.082 Milions de ptes. Les inversions a l'àmbit d'estudi del Pla, per tant, pujaven a 3.566 Milions de ptes., corresponents a gairebé 32 km de grans col·lectors planificats. Document 3.- Diagnosi 45 Les inversions totals a l'àmbit de l'àrea metropolitana pujaven a 18.000 Milions per a plantes depuradores i una mica mes de 13.800 Milions en col·lectors, que suposava un global superior a 31.000 Milions de ptes. 1.7 El Pla Especial de Clavegueram de 1988 (PECB) 1.7.1 Objecte del Pla Especial El Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (PECB), és un document urbanístic, elaborat el 1988, que persegueix essencialment l'eliminació de les inundacions, que en aquest any encara afectaven a Barcelona Està format per dos estudis principals: per una banda una anàlisi del funcionament de la xarxa, i per l'altra, en funció dels resultats, una proposta d'actuacions, per a solucionar els problemes d'inundacions existents, considerant sempre un període de retorn de 10 anys. L'anàlisi de la xarxa s'abordà globalment, incloent a més de la xarxa de Barcelona, la dels municipis metropolitans veïns que formen part del seu àmbit hidrològic (Hospitalet, Esplugues i part de Sant Adrià). Això va permetre optimitzar les propostes de solucions tant del punt de vista tècnic, com econòmic. Convé precisar, que el Pla gairebé no va incloure cap estudi de les aigües residuals, ja que la seva recollida i tractament ja va ser analitzada dins del Pla Especial de Sanejament Metropolità de 1981. Únicament es va incloure un reestudi dels cabals afluents als interceptors del front marítim i del marge dret del riu Besòs, que quedaven encara per construir. 1.7.2 Oportunitat de la redacció del Pla La redacció del nou Pla estava plenament justificada pels següents motius: o Havien passat ja 20 anys des de l'últim Pla de Clavegueram, i en aquest període s'havien originat importants canvis urbanístics a la ciutat, tant a nivell normatiu (aprovació del Pla General Metropolità al 1976), com a nivell de desenvolupament urbà de Barcelona i el seu entorn, especialment a les corones perifèriques. o Barcelona i la seva àrea metropolitana estaven iniciant una remodelació i modernització històrica de les seves infraestructures, lligada als Jocs Olímpics de l'any 1992. Document 3.- Diagnosi 46 o la tecnologia i els medis informàtics disponibles per al disseny i anàlisi de xarxes de clavegueram, en el marc de la ciència de la Hidrologia Urbana, havien experimentat un notable avenç en els últims anys. Tot això va impulsar en definitiva la redacció d'un nou Pla que permetés el desenvolupament del clavegueram, al nivell de qualitat que una ciutat moderna i pionera en molts aspectes urbanístics exigia. En virtut d'un conveni entre Ajuntament de Barcelona, Corporació Metropolitana de Barcelona i Societat General d'Aigües de Barcelona, l'enginyeria ADASA, filial d'aquesta última, va realitzar els treballs de redacció del PECB. El Pla va ésser dirigit per part de l’Ajuntament per En Ramon Arandes, essent En Pere Malgrat l’encarregat de la supervisió dels treballs de l’enginyeria ADASA, que va tenir a en Ramon Vázquez com a Cap de Projecte. 1.7.3 Descripció de la situació al 1988 Barcelona i el seu entorn metropolità presenta una sèrie de característiques que fan especialment difícil resoldre l'evacuació de les aigües de pluja tal i com s'ha descrit anteriorment. Figura 1: Zones inundables al 1988. L'orohidrografia natural de la zona, constituïda per rieres que baixen travessant la ciutat fins al casc antic i el mar, es troba radicalment modificada per la intercepció que suposen els col·lectors de la Diagonal i de Diputació - Gran Via - Ronda de Sant Pere, que Document 3.- Diagnosi 47 constitueixen ramals del Bogatell. La gran concentració de cabal que això suposa, feia que aquests dos col·lectors no tinguessin suficient capacitat per a acceptar tot l'aigua que els arribava. L'aigua en excés els sobrepassava per superfície, dirigint-se aigües avall a les conques del casc antic. La problemàtica del casc antic era greu, ja que no solament presentava punts baixos en els que s'acumulava l'aigua, sinó que el seu drenatge és molt difícil degut a la seva estructura urbana, a la proximitat del nivell del mar, i a la presència d'altres serveis com el Metro que tanca completament la sortida subterrània de la Línia III limitada pel Paral·lel i les Rambles. Altres conques com la Riera Blanca presentaven el problema invers, és a dir, que l'existència de punts negres o embuts, com el pas deprimit de la Gran Via per la Plaça Cerdà provocava inundacions aigües amunt, a la zona del c/ Constitució. A la Conca de la Riera d'Horta la incapacitat dels col·lectors del c/ Prim venia motivada per la inclinació natural d'aquesta conca a desguassar al riu Besòs. L'estructura existent al 1988 feia que els cabals generats tinguessin una gran tirada fins al mar, amb molt poc desnivell, provocant el col·lapse hidràulic dels col·lectors existents a Prim. Les conques que es van considerar en el PECB són bàsicament les reflectides en la Figura 2, on veiem que la pràctica totalitat dels cabals drenen cap a la línia de costa. Document 3.- Diagnosi 48 Figura 2: Conques i col·lectors existents el 1988. 1.7.4 Condicionants i criteris adoptats pel desenvolupament del PECB El PECB es va desenvolupar atenent als condicionants urbanístics imposats per: o La urbanització consolidada en l'àmbit d'estudi o La planificació definida en el P.G.M. o Els projectes existents, ja aprovats, en l'àmbit d'estudi, així com la ordenació d'espais urbans previstos per a la Barcelona del 92. o Les previsions del Pla de Sanejament Metropolità en relació a la xarxa de col·lectors, tant de residuals com unitaris. Això va portar a que les solucions plantejades sempre discorressin per espais urbans concebuts com vials o bé com espais dedicats a Serveis Tècnics. En algun cas es va fer ús del subsòl i d'espais previstos com a zones verdes o parcs, sempre de manera que l'ús del sòl fos compatible amb la utilització de la zona per l'oci o l'esbarjo, o simplement com a zona verda amb ocupació subterrània. Respecte als criteris adoptats per la redacció del Pla, es va establir com a cobertura front a sinistres per inundació el termini de 10 anys, és a dir, les obres d'infraestructura drenant es planifiquen per a un període de retorn de 10 anys. Els sistemes de concentració de residuals es van plantejar de forma que el nivell de dilució mínima per al seu abocament al mar o als rius fos de 3. Altres criteris van ser els d'establir, com hipòtesi pel càlcul, una distribució espacial i temporal de la Document 3.- Diagnosi 49 pluja, deduïdes de les dades obtingudes d'observacions directes i del seu contrast amb l'experiència d'experts d'altres països. Un altre criteri és que el sistema de col·lectors han de treballar en làmina lliure, és a dir, sense entrar a pressió. Respecte a les característiques hidrològiques de les conques, es va admetre que la impermeabilitat de l'àmbit d'estudi pot créixer fins als límits corresponents a la urbanització definida en el P.G.M. Pel que fa a l'evolució del nivell del mar, amb excepció de la seva variació deguda a la marea astronòmica i a la meteorològica, s'assumeix la seva estabilitat a llarg termini, desestimant la hipòtesis d'elevació per efecte hivernacle. Es va considerar aventurat acceptar aquesta hipòtesis davant l'evidència d'efectes contraposats. Quant a l'evolució de les pluges s'assumeix també l'estabilitat a llarg termini de les mitjanes de precipitació. Realitzats els tests de tendència adequats, analitzant la quantitat de pluja en els últims 100 anys (prova de Spearman) no es va detectar cap tendència significativa. L'horitzó del Pla es va fixar en 25 anys. No obstant això, l'amortització tècnica del sistema drenant planificat es va fixar en 100 anys des del moment de la instal·lació. Pel que fa a tècniques de control, malgrat haver comprovat la seva viabilitat, no van influir en el disseny de la infraestructura passiva. Es va estimar la seva aplicabilitat posterior, especialment en els dipòsits de retenció i en els sobreeixidors del sistema. Un fort condicionant en la redacció del Pla va ser el nivell de preliminarietat d'algunes actuacions urbanístiques que encara estaven sotmeses a un equilibri de decisions entre diferents instàncies governatives locals, autonòmiques o estatals. 1.7.5 Metodologia La base de partida de la planificació realitzada en el PECB va ser proveir la infraestructura de drenatge d'una capacitat que proporcionés una cobertura decennal (període de retorn de 10 anys), independentment d'altres consideracions. Des d'aquest punt de vista, l'estricta anàlisi econòmica no seria decisiva al dissenyar l'ampliació de la infraestructura. No obstant això, era aconsellable disposar d'aquesta anàlisi. En lloc d'una anàlisi estrictament econòmica es va intentar, en aquest apartat del PECB, perfilar les característiques de les inundacions en l'àmbit de l'estudi. Així mateix, es va intentar tenir una referència sobre la magnitud de la incapacitat del sistema en diferents àrees, referència qualitativa que ha estat la única eina de calibratge dels models de simulació utilitzats. En el transcurs de l'estudi, es va realitzar un treball d'informació que podem resumir en els següents punts: 1. Identificació de les zones en les que es van produir inundacions en els últims anys, en base als informes de sortides dels bombers i actuacions del servei d'emergències de la Unitat d'Aigües i Sanejament de l'Ajuntament de Barcelona. Document 3.- Diagnosi 50 2. Recopilació d'informació disponible sobre la localització de la zona inundada i antecedents sobre llocs afectats. 3. Registre de dades obtingudes in situ a través d'enquestes, per la seva posterior consulta i comparació. 4. Anàlisi del fet i circumstàncies que van comportar les inundacions a partir de les converses mantingudes amb els veïns de la zona, així com observacions de camp que apuntaven a possibles causes. 5. Documentació gràfica que plasmava les característiques de la zona i elaboració de perfils longitudinals dels carrers més afectats que donaven una idea d'on es recollia l'aigua, alçada que assolia i una visió de la topografia de la zona i les característiques del clavegueram existent. 6. Elaboració d'un resum i composició dels fets deduïts de la informació obtinguda que permetés obtenir una idea global de cada zona afectada. S'hauria de sumar a les pèrdues materials, pèrdues d'una altre tipus com són el manteniment de serveis d'emergències, les sortides del servei de bombers, així com els riscs de contaminacions i contagis possibles que puguin ocasionar bacteris i virus transportats per l'aigua. Amb aquestes idees bàsiques es van elaborar unes fitxes descriptives. Degut a l'extrema dificultat per a poder avaluar i extrapolar les pèrdues econòmiques segons diferents períodes de retorn i segons sectors, es va optar per a recollir informació relativa al sector comerços i serveis, recopilant-se la informació més significativa per a la seva consulta. Document 3.- Diagnosi 51 Figura 3: Metodologia del PECB. Pel que fa a Indústries, Serveis Públics i Transports, es va sol·licitar informació de les incidències originades durant els últims anys. A la vista de la informació recopilada, es van extreure les següents conclusions: a) Existeixen bastants llocs en els quals es produeixen inundacions amb freqüència anual. b) Els llocs de sinistralitat estan ben localitzats. c) Les causes de sinistre no tenen sempre el mateix origen ni el mateix tipus d'efecte. d) La valoració de danys exigeix una enquesta rigorosa, utilitzant tècniques de sondeig que permetin una mínima fiabilitat en l'estimació. e) En molts casos és el disseny de superfície el causant de mals que podrien ser menors amb una adequat projecte de rasants, tant de calçades com de voreres. f) La ubicació de reixes és asistemàtica, sense seguir un clar procés racional ni en Document 3.- Diagnosi 52 quant a la disposició correcta per nivells, ni en quant a la seva capacitat, cosa declarada pels enquestats. g) Sorprenentment pels enquestadors, els ciutadans barcelonesos estan bastant ben informats sobre el clavegueram, la seva missió, la magnitud de les inversions que comporten, així com la possessió de força intuïció sobre les solucions possibles. Segurament la impressió ve esbiaixada pel fet de que han estat enquestats aquells que coneixen el problema precisament, ja que el pateixen. h) Existeix amb bastant freqüència l'adopció de mesures individuals de protecció contra les inundacions, com sistemes de bombament automatitzats, "batiports" o comportes de fustes lliscades per riells, etc. i) Una part significativa de la mostra denota cert conformisme amb el fet de les inundacions, assumint la seva ocurrència com un designi sobrehumà. j) Els danys ocasionats a serveis no semblen tan alarmants com podria pensar-se. k) Molts dels llocs en els que es presenten danys per inundació, estan tremendament infradotats urbanísticament, de manera que el problema no és solament d'inundacions sinó d'insuficiència genèrica de serveis. l) Es pot avançar la idea de que, a falta de més dades en l'àmbit d'estudi seria arriscat el justificar les inversions en clavegueram per un estricte anàlisi cost-benefici. Si que sembla fàcil justificar-les per motius de qualitat de vida. El procés de modelització de la xarxa de sanejament va començar per la definició de la xarxa principal, o xarxa en la que es considera la propagació hidràulica dels cabals. La resta de la xarxa, anomenada secundària, no es considera com a tal, sinó que la seva presència i influència queda globalitzada en els paràmetres de les subconques en estudi. Com a pluja de càlcul es pren una pluja sintètica (artificial) del tipus Keifer-Chu o Chicago, que simula la descàrrega d'una cèl·lula convectiva de precipitació. Aquesta pluja sintètica té unes característiques derivades dels estudis estadístics realitzats sobre les pluges reals que la fan congruent amb aquestes. A més, a l'esmentada pluja se li va donar una variació espaial (abatiment), per atansar-se al fet real de que quan plou no plou igual per tot el territori. Per la simulació de l'escorriment i la propagació pels col·lectors, es va utilitzar el model Otthymo, que és una adaptació feta per la Universitat de Ottawa del model Hymo a les condicions urbanes. El model Hymo va ser desenvolupat pel Servei d'Investigacions Agronòmiques del Departament d'Agricultura dels Estats Units. Document 3.- Diagnosi 53 Dels resultats de cada simulació es va extreure el cabal punta obtingut en els dos extrems de cada un dels trams de col·lector de la xarxa primària. En el cas d'existir diverses hipòtesis de posició de la pluja i amb la filosofia de determinar la sol·licitació pèssima, es va prendre per a cada període de retorn el major dels cabals obtinguts. No obstant això, donat que no podien simular-se tantes hipòtesis de posició de l'epicentre com subconques hi ha en l'àmbit d'estudi (procediment poc pràctic i ineficaç), en alguns dels col·lectors de menor jerarquia en l'arbre de la xarxa no s'havien obtingut els cabals pèssims. Per això hauria d'haver-se situat l'epicentre de la pluja sobre de tots i cada un d'ells, procediment que es va substituir per la inclusió, també per a les grans conques d’una simulació amb precipitació uniformement distribuïda per a cada un dels tres períodes de retorn. Als col·lectors de menor jerarquia se'ls hi va assignar el cabal obtingut d'aquesta simulació, mentre que en el resta es va mantenir el cabal de la hipòtesi de posició pèssima de l'epicentre de pluja. Determinats els cabals per a cada període de retorn, es va procedir a comparar-los amb les respectives capacitats dels trams, estimades com el cabal màxim vehiculable en règim uniforme a través la fórmula de Manning. Així, els trams en els que la capacitat era menor que el cabal obtingut es van assenyalar com insuficients. A fi de quantificar d'alguna forma la magnitud d'aquesta incapacitat, es va procedir a distingir aquests trams com: 1. Incapaços per a vehicular el cabal de període de retorn 10 anys. 2. Incapaços per a vehicular el cabal de període de retorn 5 anys. 3. Incapaços per a vehicular el cabal de període de retorn 1 any. Per suposat, el tercer grup engloba el segon, i el segon engloba el primer. Aquesta distribució es va representar gràficament sobre els plànols de la xarxa, de forma que les definicions i zones conflictives de la xarxa primària es pugessin detectar amb facilitat. No obstant això, en aquest primer procés de diagnosi es va detectar un excés de sinistralitat, obtenint-se punts d'incapacitat anual en punts mai detectats com problemàtics per la Unitat d'Aigües i Sanejament durant molts anys de gestió. En aquest sentit, cal recordar, que davant la carència de dades correlacionades de precipitació i cabal, era impossible en aquell temps portar a terme el calibratge precisa del model. El calibratge realitzada es va haver de reduir a comprovar la coherència entre diagnosi de la xarxa en base als resultats del model i a les dades de sinistralitat recollides per vàries fonts. Detectades aquestes discrepàncies, es va procedir al replantejament de la parametrització del model, centrant l'atenció en el submodel d'escorriment de Otthymo, anomenat URBHYD. Després del reestudi de la parametrització utilitzada es va estimar necessari incrementar el coeficient d'emmagatzematge K del submodel URBHYD per a Document 3.- Diagnosi 54 tenir en compte l'especial capacitat d'emmagatzematge de les terrasses de Barcelona, per la qual cosa es va actuar sobre els paràmetres de rugositat superficial. Així, els paràmetres de rugositat superficial definitivament utilitzats van ser 0,20 i 0,40 per les zones impermeable i permeable respectivament. Cal destacar que la diagnosi portada a terme en aquest Pla no és, per suposat, detallada i s'ha d'interpretar des del punt de vista de la planificació. Per exemple, es donaven casos en els que la insuficiència diagnosticada d'algun col·lector no era estrictament real, degut a que la presència de col·lectors realment incapaços aigües amunt d'ell impedien que li arribés tot el cabal que seria necessari si les dimensions d'aquests fossin les apropiades. No obstant això, des del punt de vista de la posterior planificació, es va creure més interessant que la diagnosi informés des del principi que, encara redimensionant certs col·lectors tornaria a aparèixer un coll d'ampolla aigües avall, que no que es descobrís aquesta successió de punts negres conforme s'avancés en la resolució dels primers. D'aquí que la qualificació d'incapacitat d'un col·lector es fes des de la hipòtesi de que tota la xarxa aigües amunt és capaç de conduir fins a ell, tot el cabal generat. 1.7.6 Conclusions: actuacions proposades En base a la diagnosi del sistema de drenatge realitzada amb el model Otthymo, i una vegada detectades les insuficiències de la xarxa (que es produïen en la pràctica totalitat de les conques), es van estudiar les actuacions necessàries per a solucionar-les. Com a propostes més importants destaquen: o El col·lector Interceptor del II Cinturó - Diagonal fins al Llobregat (cabal de disseny Q = 203 m3/s). o La necessitat d'obrir un eix drenant pels carrers Calàbria, Blai i Blesa fins al port per a solucionar, entre altres, el problema de les inundacions en el Casc Antic i a l'eix Urgell - Paral·lel (Q = 110 m3/s). o La utilització de l'antic canal del Llobregat (una vegada desviat) per a canalitzar les aigües de la zona baixa d'Hospitalet i la Zona Franca (Q = 70 m3/s). o La necessitat d'una àmplia remodelació de la xarxa de clavegueram del front marítim (amb una longitud superior a 6 km) a La Barceloneta, Bogatell i Poblenou (Q = 234 m3/s). o La necessitat de realitzar un segon interceptor oriental remodelant la conca del Torrent Estadella i interceptant part de la conca de la riera d'Horta (Q = 66 m3/s). o La realització d'un sobreeixidor de la Riera d'Horta pels carrers Via Trajana i Santander fins al riu Besòs (Q = 48 m3/s). Document 3.- Diagnosi 55  La construcció de quatre dipòsits de retenció (amb volums de 46.000, 40.000, 31.000 i 3.100 m3). Figura 4: Actuacions proposades al PECB. El Pla contemplava la realització a la xarxa principal de col·lectors d'un total de 336 obres de diversa magnitud amb una longitud total de 100 km. D'elles, 272 en el T.M. de Barcelona i 64 a la resta de l'àmbit estudiat. A més de les actuacions anteriors s'establiren 3 conclusions addicionals del pla: a) Semblava convenient i viable l'aplicació de tècniques de control en temps real per a optimitzar les obres a realitzar i reduir problemes d'inundacions. b) Es veia necessària una gestió centralitzada del desenvolupament del Pla, que coordinés les actuacions de diferents Administracions. c) El planejament urbanístic i del disseny urbà és molt important en el drenatge. 1.7.7 Estudi econòmic financer A l'elaboració del pressupost total d'aquest Pla, es van distingir dos grups fonamentals d'actuacions: el dèficit infrastructural primari i el dèficit infrastructural secundari (aquest últim únicament de la ciutat de Barcelona). El primer recollia el conjunt d'actuacions sobre la xarxa principal de col·lectors, mentre que el segon incloïa tota la sèrie de petites obres indispensables per a proveir de la necessària infraestructura de drenatge a totes aquelles zones de Barcelona deficitàries urbanísticament de clavegueram. El pressupost dels 100 km de xarxa principal de col·lectors (comentada anteriorment), pujava 36.017 milions de pessetes en diners de 1988. D'aquests 20.704 milions corresponien a la ciutat de Barcelona, i 15.313 milions a col·lectors de la resta de l'àmbit Document 3.- Diagnosi 56 estudiat. Els col·lectors interceptors d'aigües residuals estaven ja inclosos en la seva totalitat en el Pla Especial de Sanejament Metropolità, i suposaven un total de 3.253 milions de pessetes. En els casos en que fos necessari, es preveia un augment d'un 6% per a incloure les despeses de projecte i direcció d'obra, i un 2% en concepte de treballs previs (assaigs geotècnics i aixecaments topogràfics) i control d'obra. El pressupost del dèficit infrastructural secundari o local de Barcelona es va desglossar per Districtes, i contemplava, no solament les obres instal·lació de clavegueram de nova creació, sinó també les de renovació o substitució de trams obsolets o ruïnosos en zones d'infraestructura existent. En total, suposava l'execució de 610 obres amb una longitud de 136 km i un pressupost de 9.160 milions de pessetes. Per tant, el pressupost total del Pla en el cas més desfavorable (suposant un 8% d'increment en el pressupost del dèficit infrastructural primari) va ser el següent: Dèficit xarxa primària 32.764,317.920 Dèficit concentració residuals 3.253,000.000 Total xarxa primària 36.017,317.920 Despeses complementàries (8%) 2.881,381.434 Total pressupost xarxa primària 38.898,703.354 Dèficit xarxa secundària a Barcelona 9.160,101.673 PRESSUPOST TOTAL 48.058,805.027 pta A més, es va incloure un pressupost complementari de 1.000 milions de pessetes per a la implantació d'un sistema de control en temps real, de forma que finalment el pressupost total del PECB en pessetes de 1988 va ser de 49.058 milions. 1.8 El desenvolupament del PECB de 1988 a 1996 Un cop acabat el PECB, la conjuntura dels Jocs Olímpics va implicar un enorme desenvolupament infrastructural a la ciutat, que va portar associat un desenvolupament espectacular de la seva xarxa de clavegueram. Com il·lustració s'inclouen al Quadre 2.1.5 i la Figura 2.1.6 les dades de l'evolució de la longitud del clavegueram de la ciutat de Barcelona existent des d'un any abans a l'anterior Pla de Clavegueram del 1969 fins a l'actualitat. Així mateix s'adjunten a la Taula 2 i la Figura 5, les dades de l'evolució de les inversions en clavegueram des del 1968 fins a l'actualitat. Els dos gràfics palesen l'impuls gegantesc donat a les obres de clavegueram des de la finalització del PECB fins 1996, especialment al període "olímpic" 88-92. Document 3.- Diagnosi 57 Taula 2: Longitud de clavegueram construït. ANY KILÓMETRES LINEALS DE CLAVEGUERES CONSTRUÏDES 1969 20 1970 28 1971 1972 31 1973 1974 37 1975 30 1976 1977 10 1978 16 1979 1980 23 1981 1982 15 1983 35 1984 1985 47 1986 1987 22 1988 6 1989 1990 12 1991 1992 2 1993 3 1994 1995 2 6 7 1 15 43 75 77 5 8 15 3 Document 3.- Diagnosi 58 Figura 5: Inversions a la xarxa de clavegueram al període 68-96. De fet les obres de clavegueram executades a l'etapa 88-92, amb motiu de l'expansió urbanística experimentada per la ciutat amb la conjuntura dels Jocs Olímpics, van suposar unes xifres tant en longitud com en pressupost, inimaginables probablement a priori pels propis planificadors olímpics: es van invertir al voltant de 36.000 milions de pessetes (en pta. de 1996), en 220 km de nous col·lectors i clavegueres (veure Figura 6 i Taula 3). Aquesta inversió, que no dubtaríem de qualificar d'històrica per a la ciutat, es va repartir entre els següents organismes: o Ajuntament de Barcelona: com a tal, a través de les seves Unitats d'Aigües i Sanejament, de Projectes d'Infraestructura o de Projectes i Elements Urbans; o bé a través de la seva participació (en un 49%) a Barcelona Holding Olímpic, S. A. (HOLSA) que integrava a les empreses VOSA, IMPUSA i AOMSA, encarregades de l'execució de les obres olímpiques, o de la seva participació a TABASA (10,15%). o Empresa Metropolitana de Sanejament, S. A. (EMSSA), les inversions de la qual procedeixen del cànon de sanejament recaptat per la Junta de Sanejament de la Generalitat de Catalunya. o Generalitat de Catalunya: a través de la seva Direcció General de Carreteres, de la seva Junta de Sanejament o de la seva participació a TABASA (65%). o Estat Espanyol, a través del seu Ministeri d'Obres Públiques i Transports (MOPT) o a través de la seva participació a HOLSA (51%). Document 3.- Diagnosi 59 o Altres: encara que en percentatge minoritari, també han finançat col·lectors la resta d'entitats accionistes de TABASA, o fins i tot empreses privades. El balanç final del període 88-96 ha estat francament positiu: s'han invertit 38.503 milions de pessetes (en pta de 1996) en noves clavegueres i col·lectors, que suposen l'execució d'una tercera part de les obres previstes en el PECB (34% del pressupost global), a més de l'execució de les obres d'infraestructura de drenatge de la Ronda de Dalt i Ronda Litoral, no contemplades en el pressupost del PECB. El 34% d'obres del PECB executades va permetre passar, d'una situació el 1988 en la que existien 44 zones inundables a Barcelona i 7 en el seu àmbit hidrològic amb una extensió aproximada de 995 ha (un 7,8% de l’extensió de l’àmbit del Pla), a una altre al 1996 on es van eliminar 21 zones inundables a Barcelona i 2 en el seu àmbit hidrològic (veure Taula 4), quedant, doncs, 23 zones a Barcelona i 5 en el seu àmbit hidrològic, que ocupen 467 ha (uns 3,66% de l’extensió de l’àmbit del Pla). Figura 6: Obres de clavegueram executades 89-92. Taula 3: Clavegueram nou 89 – 92. ORGANISME OBRA PROJECTE TUBULA VISITAB COL.LECT TOTAL TOTA PRESSU PRESSU PRESS R LE OR L P. P. PER UP. PER PARCI PARCIA OBRES ORGANI (m) (T-130 o (m) AL (m) L (Mpta) (Mpta) S. similar) (Mpta) (m) (m) 1- UOAS 833 1.245 1.155 3.233 3.233 1.087.7 1.087.7 1.087.7 2- VOSA GRANS COL·LECTORS 5.763 3.357 27.501 36.621 20.379.5 20.379.5 XARXA LOCAL 8.599 8.599 839.7 839.7 21.219. 2 P. MARÍTIM POBLENOU 1.539 1.539 P. MARIT. 790 230 1.020 47.77 BARCELONETA 9 3- AOMSA 3.905 715 4.620 4.620 586.2 586.2 586.2 4- RONDA DE DALT TRAM 1- DIAGONAL-PEARSON 6.336 1.956 225 8.517 234.2 GENERALITAT C ATALUNYA TRAM 2- PEARSON-CA’N 1.522 1.656 3.178 108.1 CARALLEU Document 3.- Diagnosi 60 TRAM 3- CA’N CARALLEU-IRADIER 1.450 926 2.376 120.1 TRAM 5- IRADIER-COLLSEROLA 4.706 1.088 481 6.275 246.8 TRAM 6- COLLSEROLA-JORDA 3.846 1.245 5.091 160.8 TRAM 9- VALLDAURA-VIA JULIA 3.235 10 3.245 84.2 TRAM 10- VIA JULIA-MERIDIANA 2.678 359 630 3.667 32.34 320.4 1.274.8 1.274.8 9 5- MOPT RONDA LITORAL TRAM 0- ENLLAÇ RDA. LITORAL- 3.420 3.420 355.9 C/FF.CC. CATALANS TRAM 1- MORROT 2.025 2.025 26.7 TRAM 2- COLOM 1.159 1.159 33.0 TRAM 3- MOLL DE LA FUSTA 829 829 TRAM 4- PLA DE PALAU 1.916 1.916 25.1 TRAM 5- VILA OLÍMPICA 2.485 2.767 5.252 246.8 TRAM 6- POBLENOU 9.121 1.555 10.676 TRAM 7- BILBAO-SANT RAIMON DE 11.268 11.268 341.6 PENYAFORT TRAM 8- SANT RAIMON DE PENYA- 6.554 499 922 7.975 787.1 FORT-ESTADELLA TRAM 9- SANT ANDREU 4.313 177 4.490 49.01 749.8 2.566.4 2.566.4 0 6- MOPT- NUS DE LA TRINITAT 5.801 32 1.715 7.548 7.548 753.1 753.1 753.1 GENER 7- IMPUSA AREA OLIM. VALL 6.975 1.549 600 9.124 9.124 588.6 588.6 HEBRO AREA OLIM. DIAGONAL 1.895 1.340 575 3.810 3.810 116.9 116.9 C/ PRIM 7.915 7.915 7.915 132.5 132.5 ESTACIÓ DEL NORD 367 1.054 182 1.603 1.603 176.6 176.6 ESTEVE TERRADES 994 994 994 51.8 51.8 CA’N MORA 604 604 604 14.4 14.4 PLAÇA DE LES GLÒRIES 772 772 772 164.9 164.9 RONDA DE SANT MARTÍ 760 760 760 11.5 11.5 ARAGÓ-GUIPUSCOA 2.676 2.676 2.676 66.9 66.9 1.324.3 8- TABASA 310 1.008 860 2.178 2.178 172.6 172.6 172.6 9- EMSSA INTERCEP. DE COSTA 3.844 3.844 1.813.3 1.813.3 INTERCEP. DEL BESÒS 7.476 7.476 1.692.6 1.692.6 E. B. BARCELONETA 173.1 173.1 E. B. BAC DE RODA 393.6 393.6 E. B. NORD, SUD I ZONA 11.32 550 550 4.622.5 FRANCA 0 10- PROJECTES 10.575 3.525 14.100 1.068.1 1.068.1 1.068.1 I ELEM. URBANS 11- PROJECTES 9.940 3.843 13.783 688.9 688.9 688.9 D’INFRASTRUC T. 12- INICIATIVA C/ TARRAGONA 1.071 732 1.803 1.803 404.1 404.1 404.1 PRIVADA Document 3.- Diagnosi 61 13- ALTRES 2.003 2.003 29.88 170.5 170.5 170.5 ORGANISMES 6 TOTAL 132.351 39.290 46.343 217.98 217.9 35.939 35.939 35.939 4 84 Aquestes dades són de fet una lliçó pels planificadors urbans, pel que fa a la gran importància que té el clavegueram en el desenvolupament urbanístic d’una ciutat, ja que per exemple pocs s’imaginarien a l’iniciar les obres olímpiques que la inversió en clavegueram seria comparable a la de la Ronda de Dalt o a la de la Ronda Litoral. Taula 4: Evolució de les zones de major risc d’inundabilitat de Barcelona i el seu àmbit hidrològic 1988 – 1996. ZONES EXISTENTS AL 1996 ZONES ELIMINADES AL PERÍODE 1998-1996 Nú Denominació Municipi Nú Denominació Municipi m. m. 1 Voltants Seat (Zona Franca) Barcelona 1.e Plaça Cerdà Barcelona 2 Camp del Barça-Palau de Pedralbes Barcelona 2.e c/ Radi - Ctra. Del Prat Barcelona 3 c/ Riera Blanca (Renfe) Barcelona 3.e c/ Hacer - Eduard Aunòs Barcelona 4 Ronda del Mig - c/ Constitució Barcelona 4.e c/ Mineria - Passeig Zona Franca Nord Barcelona 5 c/ Parcerisas Barcelona 5.e Cementiri Sud-Oest - c/ Ferrocarrils Barcelona Catalans 6 Riera de les Monges Barcelona 6.e Puiggarí Barcelona 7 Voltants Estació de Sants Barcelona 7.e Pg. Josep Carner Barcelona 8 Diagonal - Pça. Francesc Macià Barcelona 8.e Av. Drassanes Barcelona 9 c/ Urgell, c/ Casanova - Av. Roma Barcelona 9.e Moll de la Fusta - Pg. Colom Barcelona 10 Rda. Sant Pau - Av. Paral·lel Barcelona 10.e c/ Princesa - c/ Rec Barcelona 11 Voltants c/ Sant Pau Barcelona 11.e Hospital de Sant Pau Barcelona 12 Av. Príncep d’Astúries - Rambla del Barcelona 12.e Av. Diagonal (c/ Roger de Flor - c/ Barcelona Prat Marina) 13 Diagonal (c/ Bruc - c/ Roger de Flor) Barcelona 13.e c/ Marina - Av. Meridiana Barcelona 14 c/ Aragó - c/ Enamorats Barcelona 14.e Plaça les Glòries Barcelona 15 Clot – Navas Barcelona 15.e Vila Olímpica Barcelona 16 c/ Marià Aguiló - c/ Joncar - c/ Taulat Barcelona 16.e c/ Pamplona - c/ Àlaba (sobre c/ Pere Barcelona IV) 17 Voltants Rambla de Prim Barcelona 17.e c/ Pamplona- c/ Badajoz (sota c/ Pere Barcelona IV) 18 c/ Tajo - c/ Cartellà Barcelona 18.e c/ Sant Joan de Malta Barcelona 19 Pça. Llucmajor Barcelona 19.e c/ Prim Barcelona 20 Seu Districte Sant Andreu - c/ Joan Barcelona 20.e Baró de Viver Barcelona Torras 21 Bon Pastor Barcelona 21.e Vallbona Barcelona 22 Via Barcino Barcelona A.e Travessia Industrial - c/ Feixa Llarga L’Hospital et 23 Torrent Tapioles Barcelona B.e Final c/ Amadeu Torner L’Hospital et A Riera dels Frares L’Hospital et B Av. Carrilet - c/ Rosalía de Castro L’Hospital et C Rotonda Rambla Marina - Gran Via L’Hospital et D La Catalana Sant Adrià E Polígon Ca’n Cuyàs Montcada i Reixac Document 3.- Diagnosi 62 D’entre les obres executades en el període 88 - 96 destacarem els següents col·lectors: 1. Desguàs d’Amadeu Torner 2. Ampliació del desguàs de la Riera Blanca 3. Desguàs del Cementiri del Sud-Oest 4. C/ Puiggarí 5. Nou pas sota l’estació de Sants 6. Gran part del col·lector del C/ Tarragona 7. Sobreeixidor de Vilà - Vilà 8. Sobreeixidor de Colom 9. Sobreeixidor de Via Laietana 10. Col·lector de Princesa 11. Col·lector de Barceloneta - Ciutat Vella 12. Gran eix drenant Passeig de San Joan - Ciutadella 13. Actuacions a l’entorn de l’Hospital de Sant Pau 14. C/ Enamorats 15. Desguàs de l’Estació del Nord - Teatre Nacional 16. Sifó del Salt del Moltó 17. C/ Escultors Claperós 18. Glòries - Alaba 19. Grans col·lectors sector Vila Olímpica (L Bogatell, L petita Bogatell, Descàrrega Bogatell - mar, etc) 20. Descàrrega c/ Badajoz 21. Descàrrega Bac de Roda, i altres grans col·lectors a Poblenou 22. c/ Prim (col·lector intermig i ampliació desguàs) 23. c/ Guipúscoa 24. Nous col·lectors sector Baró de Viver - Bon Pastor 25. Desguàs interceptor Estadella 26. Col·lectors Àrea Olímpica - Vall d’Hebró 27. Drenatge Ronda Litoral 28. Drenatge Ronda de Dalt, i creuaments de les rieres de Collserola 29. Torrent Tapioles Document 3.- Diagnosi 63 30. Interceptor de residuals a les platges 31. Interceptor de residuals del marge dret del Besòs 32. 5 noves estacions de bombament d’aigües residuals al front litoral 1.9 El Pla Especial de Clavegueram de Barcelona (PECLAB’97) 1.9.1 Objecte del Pla Especial Al 1997 l’Ajuntament de Barcelona va elaborar mitjançant la seva empresa mixta CLABSA el 5è. Pla Especial de Barcelona (PECLAB’97), realitzat sota les premisses de la Gestió Avançada del Drenatge Urbà (GADU), amb dos objectius essencials: d’una banda analitzar les deficiències funcionals i/o estructurals del clavegueram de Barcelona i el seu àmbit hidrològic, i d’altra banda proposar les actuacions conseqüents per a solucionar els problemes detectats. En el propi Pla s’insistia en la necessitat de tenir sempre un Pla actualitzat, i adaptat a la conjuntura urbanística, social, mediambiental i legislativa que s’anés produint durant el desenvolupament i execució del Pla. El Pla es va realitzar tenint en compte aspectes com la regulació hidràulica, les tècniques compensatòries d’infiltració-retenció, l’explotació avançada de la xarxa de clavegueram i les tècniques de control en temps real entre altres. Aquest Pla, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona al 1998, permet configurar el clavegueram de la Barcelona del futur, de manera que eviti totalment problemes d’inundacions a Barcelona i redueixi l’important impacte mediambiental negatiu que produeix actualment el clavegueram als medis receptors en temps de tempesta. El PECLAB aborda de fet no tan sols l’estudi del terme municipal de Barcelona, sinó també del seu àmbit hidrològic, ja que existeixen diverses conques que tot i que travessen en el seu tram final la ciutat de Barcelona, recullen també aigües de L’Hospitalet, Esplugues i Sant Adrià. 1.9.2 Condicionants i Criteris Adoptats El Pla es va desenvolupar atenent als condicionants urbanístics que imposen els següents aspectes: o La urbanització consolidada de l’àmbit d’estudi. o La planificació definida pel Pla General Metropolità (PGM). o Els projectes de desenvolupament urbanístic existents i ja aprovats, en l’àmbit d’estudi, així com de nous espais urbans previstos al proper decenni. o Les previsions del Pla Especial de Sanejament Metropolità en relació als interceptors d’aigües residuals i les depuradores. Document 3.- Diagnosi 64 Això comporta que les solucions de nous col·lectors discorrin sempre en general per vials. En el cas dels dipòsits de retenció es fa servir en general part del subsòl de zones verdes o parcs, actuals o previstos, sempre que el seu ús sigui compatible amb la utilització de la zona per al lleure, al ser la seva ocupació subterrània. Les actuacions es van planificar emmarcant-les en el sistema integral de sanejament: drenatge pluvial i clavegueram–depuradora–medi receptor, donada la interacció entre tots aquests subsistemes. Això vol dir no tan sols actuar a la xarxa de clavegueram, sinó també als medis receptors o a les superfícies viàries per exemple. Quant als criteris adoptats per a la redacció del PECLAB, es va establir en general com a cobertura davant els sinistres produïts per inundacions el termini de 10 anys, és a dir, les obres d’infraestructura drenant es planifiquen per drenar aiguats amb un període de retorn de 10 anys (es repeteixen com a mitjana un cop cada 10 anys); això només té alguna excepció puntual que es justifica en el capítol corresponent. Pel que fa a la problemàtica de l’impacte ambiental del clavegueram en els medis receptors, es plantegen les actuacions necessàries per reduir el nombre de les DSU, o abocaments en temps de pluja, actuals a una tercera part. El sistemes interceptors d’aigües residuals es planifiquen de forma que els nivells de dilució mínims per a desguassar als medis receptors siguin de 3, en relació al cabal mig d’aigües residuals. Cal destacar que les ampliacions de la xarxa sempre s’han plantejat seguint el sistema unitari actualment existent, descartant el sistema separatiu, ja que: o Les aigües pluvials tenen una contaminació important, que pot arribar a ser comparable a l’abocada per les aigües residuals sense depurar, pel que fa a certs indicadors de contaminació, especialment els metalls pesants. Això exigeix una decantació prèvia a l’abocament al medi receptor és a dir, en un hipotètic sistema separatiu les aigües pluvials no són pas “netes”, i cal tractar- les per a reduir la seva càrrega contaminant. o El grau de consolidació urbanística i d’implantació del clavegueram de Barcelona i de les xarxes de serveis i transports públics al subsòl, impossibilita de fet la creació d’un sistema separatiu independent del sistema unitari actual. o En qualsevol cas la possibilitat de realitzar un veritable sistema separatiu a una zona ja construïda és molt difícil, molt car i amb resultats rarament eficients, ja que existeixen nombroses terrasses i patis interiors d’habitatges, on si es pretengués aconseguir un sistema realment separatiu es requeriria actuar als interiors dels habitatges, el que molt cops resulta inabordable. Altres criteris han estat els d’establir, com a hipòtesi de càlcul, les distribucions (espacial i temporal) de pluja deduïdes de les dades obtingudes per la xarxa pluviomètrica del Document 3.- Diagnosi 65 Sistema de Telecontrol de CLABSA (que és una de les més denses del món a nivell urbà). Pel que fa a l’evolució de les pluges, s’assumeix l’estacionarietat a llarg termini de les mitjanes de precipitació. Realitzats tests de tendència, analitzant la quantia de precipitació en els últims cent anys (prova de Spearman), no s’ha detectat cap tendència. Un altre criteri adoptat és que, sempre que sigui possible, els col·lectors treballin en làmina lliure. No obstant, quan la despesa econòmica necessària és excessiva, s’ha optat per aprofitar les característiques de la xarxa, permetent el seu funcionament amb una lleugera pressió. Quant a les característiques hidrològiques de les conques, s’ha admès que la impermeabilitat de l’àmbit d’estudi pugui créixer fins els nivells corresponents a la urbanització definida en el PGM i modificacions posteriors. Com a nivell mitjà del mar es pren 0,5 m (sobre el zero d’Alacant), que és suficientment conservador. Tot i això es comprova el funcionament de la xarxa futura en una situació extrema de màxima marea astronòmica i meteorològica, superposada a la millor estimació que es disposa actualment d’ascens del nivell del mar, degut a l’efecte hivernacle (0,18 m a l’any 2030), agafant un nivell total de 0,95 m. Com a condició de contorn en els rius Besòs i Llobregat es considera la superposició de la pluja de 10 anys de període de retorn (T) a la ciutat, amb avingudes de T=10 anys als rius. Això és suficientment conservador donada la notable diferència de la grandària de les conques vessants urbanes respecte a les conques dels rius esmentats. Tot i això, es comprova a més a més el comportament del clavegueram de la ciutat per pluges més petites (T=1 any) tenint com a condició de contorn als rius avingudes extraordinàries de T=500 anys. L’horitzó del Pla es fixa en 25 anys; malgrat això, la previsió d’amortització del sistema drenant planificat es fixa en 75 anys des del moment de la seva execució. Lògicament, les solucions proposades s’han plantejat intentant aprofitar al màxim la xarxa existent, optimitzant el funcionament de cada tram. Així mateix, s’ha procurat minimitzar l’impacte de les obres planificades sobre el tràfic i la vida ciutadana en general. S’han plantejat en molts casos solucions basades en dipòsits de retenció per a solucionar problemes d’insuficiències de la xarxa, enlloc de la tradicional construcció de nous col·lectors, ja que els dipòsits presenten diversos avantatges: * D’una banda cada dipòsit que es fa, és útil en sí mateix, ja que suposa un emmagatzematge d’aigua i per tant una retallada dels cabals afluents aigües avall. Document 3.- Diagnosi 66 * Es canvia afecció longitudinal per afecció puntual, de molt menys impacte, en general, sobre la vida ciutadana. * Tenen un cost menor, si l’alternativa de construir un col·lector és longitudinalment important (diversos km). * Tenen una finalitat descontaminant (anti–DSU), emmagatzemant els cabals produïts per les pluges (íntegrament o en part)i retenint-ne bona part de la seva matèria en suspensió. * Es regula i lamina el cabal afluent a la depuradora, minimitzant les sobrecàrregues hidràuliques i de contaminació que rep en temps de pluja, la qual cosa li produeix disfuncions més o menys importants i de diversa durada. Cal destacar que en el futur, les dues grans estacions depuradores de Barcelona: l’existent a Sant Adrià del Besòs i la prevista al Prat, seran de fangs activats, sistema especialment sensible a aquestes sobrecàrregues. * Possibiliten la construcció d’infraestructures compartides d’ús públic (pàrquings, camps d’esport, jardins, etc.). Així mateix s’han plantejat bastants comportes dins la xarxa, essencialment per derivar les aigües per camins alternatius (optimitzant el funcionament de la xarxa), o per gestionar les entrades i sortides dels dipòsits de retenció, o emmagatzemar certs cabals a la xarxa per a reduir l’impacte ambiental dels abocaments en temps de pluja o DSU al medi receptor. S’han utilitzat tècniques de control en temps real, especialment en el disseny dels dipòsits de retenció i en el plantejament de les comportes de derivació o d’altres tipus, que exigiran un control, aigües amunt i aigües avall dels corresponents hidrogrames. Un altre aspecte que s’ha tingut en compte és l’existència d’un sistema d’intercepció de les aigües residuals en funcionament, i que només necessita ser perllongat en la part de la Zona Franca, fins a la nova depuradora del Llobregat, ambdues instal·lacions amb projecte pràcticament acabat. Finalment s’ha tingut en compte que és imprescindible realitzar tota una sèrie d’actuacions de manteniment per a mantenir la correcta funcionalitat dels sistemes clavegueram–depuradora–medi receptor. 1.9.3 Descripció de la situació al 1997 El sistema de drenatge en l’àmbit d’estudi era de tipus unitari i la longitud de la xarxa era de 1.455 km en el terme municipal de Barcelona, 280 km en el terme de L’Hospitalet, 48 km en el terme d’Esplugues i 16 km en el terme de Sant Adrià, és a dir, 1.799 km en total, dels quals 411 km (un 23%) es van considerar xarxa principal. Document 3.- Diagnosi 67 Pel que fa a Barcelona, la distribució de grandàries de col·lectors en la xarxa és pot veure a la següent taula. Taula 5: Distribució segons grandària del clavegueram de Barcelona. SECCIÓ (S) LONGITUD % (Km) Clavegueres no visitables (S1m2) 534 37 Clavegueres visitables (14m2) 160 11 La grandària mitjana dels col·lectors era força gran, si es compara amb altres ciutats homologables a Barcelona; amb seccions que presenten un àrea transversal mitjana de 1,8 m2 que s’obté dividint el volum global d’emmagatzematge (2.634.124 m3) per la longitud de la xarxa, i existint 1.316 seccions diferents. La seva dimensió és unes tres vegades superior a les dimensions mitjanes d’altres ciutats. Aquesta xarxa es distribueix a efectes hidrològics en 31 conques vessants, que ocupen una extensió de 12.326 ha, que no inclou les 438 ha de petites subconques locals que drenen al mar, bé sigui a la zona portuària, bé sigui a les platges. A l’hora aquestes conques es subdivideixen a efectes del seu anàlisi en 1.292 subconques en total (un 41% més que al PECB’88), que donen una mitjana de 9,5 ha per cada subconca. En la Taula 6 es reflecteixen les característiques generals de les 31 conques vessants considerades, agrupades segons el seu punt de desguàs. Les zones on el clavegueram era insuficient es van analitzar a través d’anàlisis de dades de sinistralitat per inundació, les quals es van confrontar amb els resultats obtinguts a partir del model de simulació utilitzat en el PECLAB. Aquestes dades de sinistralitat per inundació es van elaborar: o D’una banda, segons els informes d’emergències de la Unitat d’Aigües i Sanejament de l’Ajuntament de Barcelona, i els d’actuacions de la guàrdia urbana i els bombers de Barcelona i L’Hospitalet. o D’altra, segons les conclusions d’una enquesta realitzada a comerços i indústries de les zones presumiblement afectades. Tot això va permetre delimitar les zones amb major risc d’inundabilitat de Barcelona i el seu àmbit hidrològic que es poden veure a la Figura 7. Document 3.- Diagnosi 68 Taula 6: Característiques de les conques vessants. PUNT DE DESGUÀS NOM CONCA CO ÀREA (ha) LONGITUD XARXA DI PRINCIPAL (m) 1. Vall del Poble VP 881.4 18.761 2. Far 3. Riera dels Frares FA 48.0 3.435 4. Amadeu Torner 5. Riera Blanca RF 948.3 28.761 6. Zona Franca AT 493.2 12.738 7. Can Tunis 8. Cementiri RB 950.3 33.249 Montjuïc MAR PORT ZF 658.5 32.388 9. Port Vell MEDITER -RÀNIA 1 0. Ribera CRTI 20417..36 10.388308 11. Diagonal– Barceloneta D B 1.632. 73.312 12. Bogatell CM 102.1 6 3.696 13. Cementiri Poblenou BPOV 497.1 4.620,1 4257..875241 161.720 14. Bac de Roda 704.4 PLATGES 15. Diagonal Mar 16. Riera d’Horta CP 10.005 17. Depuradora 169.4 BR 4.746 18. La Catalana LC 16540..98 201 19. Guipúscoa DM 4.611 20. Alarcón GU 20472..92 1.031 21. Torrent RH 39.537 Estadella AL 1.1262.5. 190 DE 4.236.5 0 188.312 22. Bon Pastor 6 TE 275.0 10.947 23. Interceptor de 36.9 Rieres BP 167.4 4.664 24. Trinitat 25. Torre Baró RIU BESÓS 26. Torrent Tapioles IR 766.6 18.028 27. Vallbona 28. Vallvidrera VTRV 1.2703.1. 14.470806 29. S. Feliu 7 30. Sta. Creu STBF 37.7 1.157004 d’Olorda 121.3 RIU LLOBREGAT 31. Molins de Rei T T 554.1 8.015 SVCB 9.4 1.939.6 16958 44.634 TOTAL 4 5.6 12 326 410.941 M R 1.529.8 80 16.275 89.2 Document 3.- Diagnosi 69 Figura 7: Zones amb major risc d’inundabilitat de Barcelona i el seu àmbit hidrològic. A la vista de la informació recopilada, es poden extreure les següents conclusions: a) Existeixen diversos llocs on es produeixen inundacions amb freqüència anual. b) Els llocs de sinistralitat estan ben localitzats. c) Les causes de sinistre no tenen sempre el mateix origen ni el mateix tipus d’efecte. d) En molts casos és el disseny de superfície el causant de mals que podrien ser molt menors amb un adequat projecte de rasants, tant de les calçades com de les voreres. e) La ubicació de reixes d’embornal és asistemàtica, sense seguir un procés racional ni pel que fa a la disposició correcte per nivells, ni pel que fa a la seva capacitat, cosa declarada pels enquestats. f) Existeix amb molta freqüència l’adopció de mesures individuals de protecció contra les inundacions, com ara sistemes de bombament automatitzats, “batiports” o comportes de fustes que llisquen per riells, “clapetes” al clavegueró particular, etc. 1.9.4 Metodologia A la Figura 8 es pot veure la metodologia seguida en el PECLAB. Existeix en el cas més general, un gran ventall de dades estructurals i fenomenològiques necessàries per a la planificació, tal com es veurà amb més detall al capítol següent. Les dades fenomenològiques més importants són les pluviomètriques, i també les de nivells, cabals i pol·lutogrames a la zona. Les sol·licitacions del sistema són les pluges i per definir-les és important tenir sèries històriques suficientment llargues i de qualitat. En aquest apartat de dades fenomenològiques s’inclou també les referències de problemes enregistrats a la xarxa o al medi receptor per a diverses pluges. Document 3.- Diagnosi 70 Figura 8: Metodologia de la planificació. Les dades estructurals consisteixen, entre altres, en el traçat en planta dels diferents col·lectors, les dades d’altimetria de la xarxa (cota de les tapes dels pous de registre i la seva profunditat), les corresponents seccions transversals, així com qualsevol altre element que formi part de l’estructura de xarxa de clavegueram, de la depuradora i del medi receptor. Aquestes dades estan disponibles en el cas de Barcelona en el Sistema d’Informació Territorial (SITE) dissenyat i implementat per CLABSA. En general, sobre la cartografia disponible es realitza la definició de les subconques vessants i la determinació de la xarxa a analitzar. De cada subconca vessant es determinen els seus paràmetres característics: àrea, impermeabilitat, longitud, pendent, etc. Pel que fa a la modelització matemàtica, tot i que existeixen molts models de simulació de xarxes de clavegueram, tant comercials com acadèmics, el nombre es redueix quan s’exigeix que hagin estat utilitzats en situacions semblants a les que es pretén abordar. A més, el model de simulació ha de permetre modelar l’escorriment i la propagació dels cabals resultants per la xarxa, solucionant en el millor dels casos les equacions de Saint Venant completes, de manera que es puguin estudiar xarxes mallades, punts singulars, sobreeixidors, fluxos en pressió, etc. En ciutats mitjanes o grans com Barcelona, que acostumen a tenir xarxes complexes, s’escull en general models matemàtics dels anomenats de nivell III (màxima precisió) com el model MOUSE, del Danish Hydraulic Institute (DHI). Aquest model és un dels millors existents a l’actualitat i permet representar els processos de transformació de pluja–escorriment i de propagació d’aigua en règim gradualment variable a l’interior d’un conducte. Una fase essencial a la metodologia és la diagnosi, la qual ha de permetre un coneixement del funcionament i de l’estat de les instal·lacions en el seu conjunt: xarxa primària, xarxa secundària, elements auxiliars, equipaments de regulació, estacions depuradores, impacte dels abocaments, sistemes d’informació i control, etc. A més, ha de contemplar tant les insuficiències hidràuliques com les deficiències estructurals, els efectes contaminants Document 3.- Diagnosi 71 en els medis receptors, els defectes de gestió, les carències de tot tipus, etc. Per ajustar i contrastar la diagnosi és necessari realitzar una tasca de calibratge del model ajustant els seus paràmetres de manera que els resultats que proporcioni el model es corresponguin a la realitat. En molts casos les úniques dades de que es disposa són les d’incidències per inundació (salts de tapes, etc.) rebudes de diverses fonts; al cas de Barcelona però, es disposa de dades de nivells assolits al clavegueram per a diverses pluges (enregistrats pel Sistema de Telecontrol del Clavegueram - SITCO - de CLABSA), que han permès afinar molt més els calibratges i per tant els resultats del model. Posteriorment, cal endegar la fase de prognosi, on fruit de la diagnosi completa es pot deduir amb més facilitat tota la sèrie d’actuacions necessàries, degudament justificades i pressupostades, que s’hauran d’adaptar a tota una sèrie de condicionants urbanístics, orohidrogràfics, socials i econòmics. En aquesta fase de prognosi es comprovarà mitjançant el model de simulació el bon funcionament de les actuacions previstes. La diagnosi i la prognosi constitueixen el nucli fonamental de la planificació, el resultat final de la qual és el Pla Especial de Clavegueram. 1.9.5 Actuacions proposades Les actuacions resultants del PECLAB’97 es resumeixen a la taules següents. Document 3.- Diagnosi 72 Taula 7: Actuacions previstes al PECLAB’97 classificades segons la seva ubicació. LLOC DESCRIPCIÓ TIPUS OBJECTIU 1. Neteja preventiva rieres de Collserola  Reducció impacte DSU no endegades Manteniment AIGÜES 2. Neteja preventiva especial espais  Millora evacuació aigües públics ubicats a l'entorn de zones pluvials AMUNT DE LA sensibles, especialment a finals de Manteniment XARXA l'estiu i a la tardor 3. Tècniques compensatòries  Reducció quantitat i d'infiltració-retenció a Sagrera - Sant Experimental pol·lució aigua pluvial Andreu i altres zones aportada al clavegueram 4. Embornals  Millora evacuació aigües ENTRADES A Primària pluvials i reducció LA XARXA inundacions locals 5. Canonada ventilació claveguerons  Reducció problemes olors Secundària 6. Nous col·lectors primaris  Eliminació d’inundacions Primària 7. Perllongament interceptor d’aigües  Reducció impacte residuals de la Zona Franca. ambiental 8. Connexió xarxa particular Port de Primària  Reducció impacte Barcelona a l'interceptor d'aigües Primària ambiental residuals 9. Xarxa local previsible  Millora de l’evacuació de Secundària les aigües pluvials i residuals 10. Rehabilitació del clavegueram  Garantir funcionalitat i Primària estat estructural XARXA 11. Neteja i conservació de la xarxa  Augment protecció front Manteniment inundacions i reducció impacte ambiental 12. Dipòsits de retenció enterrats d’ús  Eliminació d’inundacions i mixt Primària reducció de l’impacte DSU 13. Dipòsits de retenció enterrats anti -  Reducció impacte DSU DSU Secundària 14. Decantador compacte in-line a la  Reducció impacte DSU conca de Bac de Roda Experimental 15. Comportes de derivació  Eliminació d’inundacions Primària 16. Comportes de contenció per  Reducció impacte DSU emmagatzematge a la xarxa Secundària 17. Desbast al sobreeixidor al medi  Retenció flotants receptor de la conca Cementiri Poble Experimental Nou 18. Ampliació de l'explotació  Gestió òptima de les centralitzada en temps real Primària actuacions 19. Nova depuradora del Prat.  Reducció impacte ESTACIÓ Primària ambiental DEPURADORA 20. Gestió coordinada clavegueram - depuradores, especialment en temps de pluja  Reducció impacte DSU Primària 21. Neteja del fons marí dels espigons i  Reducció olors i el seu entorn. Manteniment contaminació abocada a les platges MEDI  22. Dragat molls i dàrsenes Port  Millora qualitat aigües Manteniment RECEPTOR interiors portuàries 23. Neteja preventiva rius Llobregat i  Augment protecció front Besòs. inundacions i reducció Manteniment impacte ambiental en el mar AIGÜES 24. Barrera flotant antipol.lució a l’espigó  Retenció flotants AMUNT del Bogatell. Experimental 25. Xarxa interceptora vertical  Retenció flotants DE LA XARXA antiflotants a la platja de la Nova Experimental 26. IVcaàirxiae.ll tipus “Pelican”  Eliminació flotants Manteniment XARXA Document 3.- Diagnosi 73 Taula 8: Actuacions previstes al sistema de sanejament de Barcelona classificades segons la seva categoria. CATEGORIA DESCRIPCIÓ Obra nova a la Nous col·lectors primaris 1. ACTUACIONS xarxa unitària Dipòsits de retenció enterrats d’ús mixt PRIMÀRIES Comportes de derivació Perllongament de l’interceptor d’aigües residuals Obra nova a la de la Zona Franca fins a la nova depuradora xarxa de residuals Connexió de la xarxa particular del Port de Barcelona a l’interceptor d’aigües residuals Nova depuradora del Prat Altres obres Rehabilitació del clavegueram Nous embornals Explotació Ampliació de l’explotació integral i centralitzada centralitzada en temps real Actuacions anti- Dipòsits de retenció enterrats anti–DSU 2. ACTUACIONS DSU o reductores de l’impacte Comportes per emmagatzematge a la xarxa SECUNDÀRIES ambiental Actuacions locals Xarxa local previsible associades a nous projectes d’urbanització Actuacions Canonada ventilació claveguerons particulars anti– olors 3. ACTUACIONS DE MANTENIMENT Neteja preventiva rieres de Collserola no endegades Neteja preventiva especial espais públics ubicats a l’entorn de zones de major risc d’inundabilitat Neteja i conservació de la xarxa Neteja del fons marí dels espigons i el seu entorn Dragat molls i dàrsenes port Neteja preventiva rius Llobregat i Besòs Vaixell Pelican 4. ACTUACIONS EXPERIMENTALS Tècniques compensatòries d’infiltració - retenció al Pla Sagrera o altres zones. Decantador compacte in-line a la conca de Bac de Roda Desbast al sobreeixidor (ADSU) de la conca de Cementiri Poblenou Barrera flotant antipol·lució a l’espigó del Bogatell Xarxa interceptora vertical antiflotants a la platja de la nova Icària Document 3.- Diagnosi 74 Respecte a les actuacions primàries, es planifiquen 213 obres de col·lectors, amb una longitud global de 56.785 m, i es proposen també un total de 78 obres especials: envans, connexions, pous de caiguda, etc; i dipòsits de retenció que s’indiquen a la taula següent. Taula 9: Característiques dels dipòsits d’ús mixt. Codi Denominació Capacitat Conca d’obra RB08 Dipòsit de Zona Universitària 107 500 m3 Riera Blanca RB11 Dipòsit de Carles III 36 000 m3 Riera Blanca ZF01a Dipòsit de l’Escorxador 40 000 m3 Zona Franca DB04 Dipòsit de Bori i Fontestà 80 000 m3 Diagonal Barceloneta DB09 Dipòsit d’av. Hospital Militar 23 500 m3 Diagonal Barceloneta DB34 Dipòsit de Viladomat 25 500 m3 Diagonal Barceloneta DB36 Dipòsit de Mallorca - Urgell 9 200 m3 Diagonal Barceloneta BO04 Dipòsit de Navas de Tolosa 17 000 m3 Bogatell RH01 Dipòsit d’av. Estatut de Catalunya 28 000 m3 Riera d’Horta RH03 Dipòsit de Vilalba dels Arcs 15 000 m3 Riera d’Horta RH07 Dipòsit del Parc de la Guineueta 12 000 m3 Riera d’Horta RH09 Dipòsit de Llobregós 25 000 m3 Riera d’Horta IR02 Dipòsit d’av. Jordà 20 000 m3 Interceptor de Rieres TOTAL 438.700 m3 Com veiem es tracta de 13 dipòsits, amb un volum total de 438.700 m3, que suposen un increment d’un 16,65% de la capacitat d’emmagatzematge de la xarxa. 1.9.6 Pressupost En la Taula 10 que figura a continuació es resumeix el pressupost de les actuacions proposades en el PECLAB’97. A la taula es diferencia entre les obres requerides únicament per la xarxa del TM de Barcelona, per una banda, i les requerides totalment o en part, per la xarxa de la resta de l’àmbit hidrològic. Document 3.- Diagnosi 75 Taula 10: Resum pressupost actuacions proposades. CONCEPTE BARCELONA RESTA ÀMBIT ACTUACIONS PRIMÀRIES 30.703.212.401 16.388.322.898 OBRA NOVA A LA XARXA UNITÀRIA 25.131.536.080 15.472.418.094 Col·lectors primaris 13.445.598.368 15.472.418.094 Dipòsits d'ús mixt 11.493.802.370 0 Comportes de derivació 192.135.342 0 OBRA NOVA A LA XARXA DE RESIDUALS --- --- Depuradora de El Prat i interceptor # # Connexió port a interceptor --- --- ALTRES OBRES 2.877.166.164 --- Rehabilitació del clavegueram 1.800.000.000 --- Nous embornals 1.077.166.164 --- AMPLIACIÓ EXPLOTACIÓ CENTRALITZADA 1.495.958.939 285.584.693 DESPESES COMPLEMENTÀRIES (*) 1.198.551.227 630.320.111 ACTUACIONS SECUNDÀRIES ANTI-DSU 9.605.407.779 3.678.309.064 OBRES 9.235.969.018 3.536.835.638 Dipòsits anti-dsu 7.689.748.544 2.937.725.654 Comportes d'emmagatzematge 1.546.220.474 599.109.984 DESPESES COMPLEMENTÀRIES (*) 369.438.761 141.473.426 1.10 Revisió del PECLAB 97 a l’any 2000 (PECLAB’00) Durant l’any 2000 l’Ajuntament de Barcelona a través de CLABSA va realitzar una actualització revisada del PECLAB’97 coordinadament amb els grans canvis urbanístics que es produirien lligats al Pla Delta, Fòrum 2004, tren d’alta velocitat, etc. Per tal d’articular aquesta actualització l’Ajuntament de Barcelona va crear una Comissió de suport per a la revisió – actualització del PECLAB (CR-PECLAB), on es considerava important conjuminar l’aportació del coneixement i experiència del Sector de Manteniment i Serveis de l’Ajuntament de Barcelona i de la seva empresa mixta CLABSA en el camp de la planificació i gestió avançada del drenatge (clavegueram) urbà; del Sector d’Urbanisme i de Barcelona Regional com a principal actors responsables de la planificació i desenvolupaments urbanístics de la ciutat de Barcelona i el seu àmbit hidrològic, que va permetre una millor coordinació de l’actualització 2000 del PECLAB’97 amb els desenvolupaments urbanístics previstos en els 3 quadriennis següents, i del Departament d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ja va col·laborar amb CLABSA en alguns treballs del PECLAB’97, com especialistes en el camp científic i acadèmic del drenatge urbà avançat a nivell nacional i internacional. Document 3.- Diagnosi 76 Els condicionants, criteris i objectius de protecció són els emprats al PECLAB’97, a l’igual que els objectius de protecció, criteris de disseny i condicionants urbanístics. Com a resultats d’aquesta actualització, s’incrementa fins on sigui raonable el període de retorn (T) de protecció dels túnels urbans i punts baixos o passos deprimits ubicats en vies bàsiques crítiques pel trànsit, passant de T=10 a T=50 en el millor dels casos; s’incideix en la importància de plantejar actuacions locals que puguin suposar una apreciable millora del funcionament de les zones de major risc d’inundabilitat (embornals, neteja selectiva dels vials i del clavegueram); es destaquen les 7 àrees inundables principals de Barcelona i les 12 principals actuacions previstes per a solucionar-les, i es fa una programació per a executar aquestes 12 actuacions principals en 8 anys (2000-2007), eliminant totes les àrees inundables principals. La revisió del PECLAB, aborda una sèrie d’actuacions primàries pendents d’executar a Barcelona, que suposen una inversió de 9.000 Mpta. en 4 anys, fita sens dubte històrica. Es tracta de: 1. Dipòsit Doctors Dolsa 2. Dipòsit Parc de L’Escorxador 3. Col·lectors Enamorats – Aragó 4. Dipòsit av. Estatut 5. Dipòsit de Vilalva dels Arcs 6. Col·lector al c/ Palomar – Coronel Monasterio 7. Col·lector Ciutat d’asunció – Rbla. Sant Adrià (“L” Maquinista) 1.11 Pla Integral del Clavegueram de Barcelona (PICBA’06) 1.11.1 Antecedents i objectius del PICBA’06 Des de la data de la finalització del PECLAB’97, es va impulsar l’execució de aquest pla tant pel que fa a l’execució de les obres que preveia, com en la implementació i millora de noves tecnologies tendents a millorar la gestió del sistema de sanejament. Ara bé, malgrat això encara quedaven una sèrie de factors que van justificar l’elaboració d’un nou Pla Integral del Clavegueram de Barcelona anomenat PICBA’06 per part de la empresa mixta Clavegueram de Barcelona S. A. (CLABSA) que en aquelles temps gestionava el sistema de drenatge urbà de la ciutat : 1. Hi va haver una millora significativa en el coneixement hidràulic del comportament de la xarxa, a partir de l’extensa xarxa de sensors instal·lada els darrers 10 anys al clavegueram de la ciutat. Document 3.- Diagnosi 77 2. En els darrers anys s’havien produït importants canvis urbanístics a la ciutat, així com millores significatives a la xarxa de clavegueram que calia incorporar a la planificació. A més a més, en els següents anys es preveien importants remodelacions infraestructurals (AVE, metro L9, etc.) i urbanístiques (Sagrera, Marina-Zona Franca, 22@, etc.). 3. En els darrers anys s’havia produït també l’aprovació de diverses Directives europees que incidien de forma significativa en la protecció ambiental dels medis receptors. 4. Hi va haver finalment un altre aspecte, que per la seva enorme transcendència s’ha d’esmentar igualment, i va ser la constatació científica de la realitat del canvi climàtic a escala mundial, tot i que la estimació dels seus efectes era encara incerta. En aquest context, els objectius bàsics del nou Pla van ser, similarment a l’any 1997: o Analitzar les deficiències funcionals i/o estructurals del clavegueram de Barcelona i el seu àmbit hidrològic, deficiències que en el pitjor dels casos arribaven a produir inundacions, impacte ambiental negatiu en els medis receptors, i enfonsaments a la via pública. o Proposar les actuacions conseqüents per solucionar els problemes detectats, coordinadament amb els grans canvis urbanístics que es produirien a Barcelona i el seu entorn en un futur proper, de manera que es garantia el correcte funcionament de la xarxa per pluges de 10 anys de període de retorn, alhora que es reduïa l’impacte contaminant de les descàrregues del clavegueram en el medi receptor. o Eliminar la pressió sobre les masses d’aigua costaneres, deguda a abocaments del sistema de sanejament i/o per descàrregues directes superficials en episodis forts de pluja, protegint de manera adient les zones de bany. En el PICBA’06, l’anàlisi de la xarxa s’aborda globalment i inclou a més de la xarxa de Barcelona, l’àrea dels municipis metropolitans adjacents que formen part del seu àmbit hidrològic (sobretot L’Hospitalet, Esplugues, Sant Adrià, i Montcada i Reixac), la qual cosa permet optimitzar tècnica i econòmicament les solucions plantejades. L’àmbit d’estudi del PICA’06 comprèn totes les conques vessants dels termes municipals de Barcelona i L’Hospitalet, així com part de les d’Esplugues i Sant Adrià (marge dret del Besòs). També estan incloses petites zones dels termes municipals de Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac, degut a la necessària coherència amb l’estructuració de l’estudi hidrològic del Document 3.- Diagnosi 78 Pla per conques vessants, tot i que en aquestes petites zones no hi ha cap actuació prevista en el pla, i per tant no els afecta de fet en res. La superfície estudiada, en termes d’extensió, suposa una àrea de 12.764 ha (128 km2), sobre la qual s’assenta una població d’1.875.000 habitants. El sistema de drenatge en l’àmbit d’estudi és de tipus unitari i la longitud de la xarxa és de 1.697 km en el terme municipal de Barcelona, 200 km en el terme de L’Hospitalet, 48 km en el terme d’Esplugues i 87 km en el terme de Sant Adrià, és a dir, 2.032 km en total, dels quals 514,43 km (un 25,32%) es consideren xarxa principal. La grandària mitjana dels col·lectors és força gran, si es compara amb altres ciutats homologables a Barcelona; amb seccions que presenten un àrea transversal mitjana de 1,8 m2 que s’obté dividint el volum global d’emmagatzematge (3.038.622 m3) per la longitud de la xarxa, i existint 1.845 seccions diferents. La seva dimensió és unes tres vegades superior a les dimensions mitjanes d’altres ciutats. Aquesta xarxa es distribueix a efectes hidrològics en 31 conques vessants, que ocupen una extensió de 12.282 ha, que no inclou les 438 ha de petites subconques locals que drenen al mar, bé sigui a la zona portuària, bé sigui a les platges. A l’hora aquestes conques es subdivideixen a efectes del seu anàlisi en 1.380 subconques en total (un 7% més que al PECLAB’97), que donen una mitjana de 8,9 ha per cada subconca. Per analitzar la xarxa, s’han modelitzat els 514,43 km de xarxa principal existents, que suposen com s’ha dit un 25,32% dels 2.032 km totals. 1.11.2 Condicionants i criteris adoptats per al desenvolupament del Pla El PICBA’06 es desenvolupa atenent els següents aspectes: o La urbanització consolidada de l’àmbit d’estudi. o La planificació definida pel Pla General Metropolità (PGM). o Els projectes de desenvolupament urbanístic existents i ja aprovats o Compliment de les Directives que incideixen de forma significativa en la protecció ambiental dels medis receptors. Els criteris de protecció adoptats són, en general com a cobertura davant els sinistres produïts per inundacions, un període de retorn T de 10 anys, i de forma específica, en túnels urbans, punts baixos i passos deprimits ubicats en vies bàsiques crítiques pel trànsit, s’incrementa aquest període arribant en el millor dels casos a T = 50 anys. Pel que fa a la problemàtica de l’impacte ambiental del clavegueram en els medis receptors, es plantegen les actuacions necessàries per assolir uns objectius que varien en funció del medi receptor i de l’ús que es fa d’aquest medi. Document 3.- Diagnosi 79 Quant a les característiques hidrològiques de les conques, s’ha admès que la impermeabilitat de l’àmbit d’estudi pugui créixer fins els nivells corresponents a la urbanització definida en el PGM i modificacions posteriors. Com a nivell mitjà del mar es pren 0,5 m (sobre el zero d’Alacant). Com a condició de contorn en els rius, es considera la superposició de la pluja de 10 anys a la ciutat, amb avingudes de 10 anys als rius. Es van utilitzar tècniques de control en temps real, especialment en la planificació dels dipòsits de retenció. Es fa imprescindible la realització de la explotació centralitzada de les diverses instal·lacions, especialment dels dipòsits de retenció d’aigües pluvials. Finalment es va tenir en compte que era imprescindible realitzar tota una sèrie d’actuacions de manteniment per a mantenir la correcta funcionalitat dels sistemes clavegueram–depuradora–medi receptor. 1.11.3 Metodologia A la Figura 9 es pot veure la metodologia seguida en el PICBA’06. Existeix en el cas més general, un gran ventall de dades estructurals i fenomenològiques necessàries per a la planificació. Les dades fenomenològiques més importants són les pluviomètriques, i també les de nivells, cabals i pol·lutogrames a la zona. Les sol·licitacions del sistema són les pluges i per definir-les és important tenir sèries històriques suficientment llargues i de qualitat. En aquest apartat de dades fenomenològiques s’inclou també les referències de problemes enregistrats a la xarxa o al medi receptor per a diverses pluges Document 3.- Diagnosi 80 Figura 9: Metodologia de la planificació en el PICBA’06. 1.11.4 Diagnosis del funcionament de l’estat de la xarxa La diagnosi del funcionament de la xarxa primària durant les avingudes s’ha realitzat sotmès en general a una pluja sintètica de 10 anys de període de retorn amb dues excepcions: la conca del Torrent Tapioles, que està només semiurbanitzada, a la qual s’hi ha assignat un aportació de 100 anys de període de retorn a la part rural i 10 anys a la part urbanitzada, i les conques de Vallvidrera, que són pràcticament rurals, i on s’ha considerat una pluja de 500 anys de període de retorn. 1.11.4.1 Anàlisi de la xarxa local En el PICBA’06 es va considerar xarxa local el conjunt de trams de claveguera destinats a evacuar les aigües pluvials i residuals generades en àrees de petites dimensions. A la ciutat de Barcelona existeixen varis carrers distribuïts per tot el territori que no tenen clavegueram públic de recollida d’aigües pluvials. D’aquests carrers n’hi ha que tenen claveguerons (conduccions) longitudinals de particulars de 25 ó 30 cm de diàmetre que recullen les aigües residuals i les condueixen a la claveguera més pròxima, i n’hi ha d’altres carrers que no tenen cap tipus de xarxa. Per a resoldre aquest tipus de deficiència, el PICBA’06 va preveure unes actuacions que s’anomenen de xarxa local i que no són en general urgents ni prioritàries, i que s’havien d’executar en paral·lel a la urbanització o reurbanització dels carrers. Document 3.- Diagnosi 81 1.11.4.2 Anàlisi d’embornals existents Dins del PICBA’06, es va realitzar un estudi detallat del dèficit d’embornals, aprofitant les noves eines de què CLABSA es dotava en aquell temps. Aquest estudi es va realitzar per a calcular el nombre d’embornals que havia de tenir la xarxa de drenatge dels carrers, per a que l’escorriment generat per una pluja de període de retorn de 10 anys, compleixi uns condicionants imposats, i entri efectivament a la xarxa de drenatge. En definitiva, s’intenta aconseguir que aquest escorriment es reculli abans de que s’arribi a cabals circulants que provoquin valors d’alçada i velocitat del flux perillosos o molestos per a la circulació de vianants i de vehicles. Aquests valors, per a la ciutat de Barcelona, van ser una alçada de 6 cm i velocitat d’1,5 m/seg. 1.11.4.3 Impacte contaminant del clavegueram sobre els medis receptors La xarxa de clavegueram de Barcelona és unitària, és a dir, transporta les aigües pluvials i residuals pel mateix conducte. Just abans d’arribar als medis receptors (mar Mediterrani, i rius Besòs i Llobregat), existeixen uns col·lectors interceptors que recullen les aigües residuals i una petita part de les pluvials i les transporten a: o La Depuradora del Besòs (52,62% de l’àrea hidrològica). o La Depuradora de les Planes (6,48% de l’àrea hidrològica). o La Depuradora del Llobregat, (40,90% de l’àrea hidrològica). Ara bé, quan plou es produeix moltes vegades un abocament al medi receptor o DSU (Descàrrega del Sistema Unitari) pels sobreeixidors, donat que els interceptors d’aigües residuals estan dissenyats per un cabal igual a 3 cops el cabal mitjà d’aigües residuals, mentre que pels col·lectors hi poden arribar a baixar fins a 60 a 100 cops l’esmentat cabal mitjà. La “Directiva Marco del Agua en las cuencas internas de Cataluña” indica una pressió significativa sobre les aigües costaneres de Barcelona deguda als abocaments del sistema unitari i/o per descàrregues directes superficials en forts episodis de pluja. Això, afegit al fet de la Directiva europea 2006/7/CE relativa a la qualitat de les aigües de bany, considera les zones de bany com zones protegides, va implicar que l’eliminació d’aquesta pressió fos prioritària pel PICBA’06 degut a que el clavegueram de Barcelona produeix un impacte sobre els seus medis receptors a través de l’abocament de dos tipus d’efluents: o Aigües residuals tractades per les depuradores. o Aigües pluvials i residuals diluïdes, abocades al medi durant els episodis de pluja (DSU). Document 3.- Diagnosi 82 1.11.4.4 Anàlisi de l’estat de la xarxa En el PICBA’06 es va comprovar que prop del 60% de la xarxa es trobava per sobre dels 40 anys, el que per sí mateix semblava una edat raonable de cara al seu estat de conservació. No obstant, es va observar que un 12% de la longitud de la xarxa tenia com a mínim 94 anys, el qual resultava ser una dada més inquietant respecte al possible estat de conservació d’aquesta part centenària de la infraestructura de la ciutat. Dels 1.697 km. de xarxa de Barcelona, hi havia més de 250 kms de la xarxa inspeccionada amb defectes greus, el que suposava un 15% de la xarxa de clavegueram. Si es defineixen els defectes molt greus com aquells que poden comprometre l’estabilitat de la claveguera, uns 41 km de la xarxa es trobava en un estat molt greu, és a dir un 2.4% de la xarxa de clavegueram presentava un estat de conservació crític. Aquestes dades mostraven que l’estat de la xarxa de clavegueram no era en general crític, si bé una longitud significativa de la xarxa (aquests 41 km) havia arribat al f inal de la seva vida útil i hauria de ser rehabilitada de forma urgent. Per això, es va preveure un pla de xoc, identificant les clavegueres amb un estat més crític, i assignant-les la catalogació d’obres primàries. Respecte als defectes més comuns en la xarxa de clavegueram es va a destacar: 1. Soleres en mal estat. 2. Zones esquerdades en voltes, costers i soleres, amb diferents graus de trencament. 3. Zones puntuals i molt localitzades d’enfonsaments de voltes o soleres, que es fan grans si no hi ha una actuació continuada. 4. Escrostonaments en costers i voltes. 5. Estructures de formigó armat, que degut a l’ambient agressiu de l’interior de la xarxa, es deteriora el formigó, el ferro s’oxida i trenca el recobriment entre el formigó i l’armadura, deteriorant-se l’estructura de la claveguera. 6. Falta d’alguns elements de seguretat (baranes, barres d’avís en pous i salt). 7. Graons dels pous de registre que es deterioren amb el pas del temps. 8. Afeccions de companyies de serveis públics. 1.11.5 Actuacions proposades Davant les disfuncions del sistema de sanejament de Barcelona, traduïdes essencialment en inundacions i impacte ambiental negatiu dels seus abocaments en temps de pluja als medis receptors, el PICBA’06 va plantejar tota una bateria d’actuacions (Taula 11) ordenades segons la seva ubicació dins de l’esquema de xarxa, Document 3.- Diagnosi 83 seguint un ordre pràctic des d’aigües amunt de la xarxa fins al medi receptor. Aquestes actuacions es van tipificar a més dintre de 4 categories: primàries, secundàries, de manteniment i experimentals. Als capítols següents es presentaran les taules concretes de les diferents actuacions, agrupades per tipologies, amb les seves característiques principals i la seva valoració econòmica. En tot els documents, els pressupostos corresponen sempre al del coneixement per l’administració (PCA, IVA inclòs), és a dir, porten implícit els conceptes de partides de projecte, direcció d’obra, seguretat i salut i control de qualitat. Document 3.- Diagnosi 84 Taula 11: Actuacions genèriques aplicables a priori al sistema de sanejament de Barcelona classificades segons la seva ubicació. LLOC DESCRIPCIÓ TIPUS OBJECTIU Neteja preventiva rieres de Collserola no Manteniment Reducció impacte DSU endegades Neteja preventiva especial espais públics Millora evacuació aigües pluvials ubicats a l'entorn de zones sensibles, AIGÜES especialment a finals de l'estiu i a la tardor Manteniment AMUNT DE Tècniques de drenatge urbà sostenible Experimental Reducció quantitat i pol.lució LA XARXA aigua pluvial aportada al clavegueram ENTRADES A Construcció de nous embornals i millores als Primària Millora evacuació aigües pluvials existents i reducció inundacions locals LA XARXA Canonada ventilació claveguerons Secundària Reducció problemes olors Nous col·lectors primaris Primària Eliminació d’inundacions Construcció de xarxa local Secun dària Millora de l’evacuació de les aigües pluvials i residuals Rehabilitació del clavegueram Garantir funcionalitat i estat - Actuacions trams crítics estructural - Conservació ordinària Primària Manteniment Neteja del clavegueram Augment protecció front - Actuacions reductores punts negres inundacions i reducció impacte XARXA - Neteja ordinària Primària ambiental Manteniment Dipòsits de retenció enterrats d’ús mixt Primària Eliminació d’inundacions i reducció de l’impacte DSU Dipòsits de retenció d’avingudes Primària Eliminació d’inundacions extraordinàries (T>10 anys) Dipòsits de retenció enterrats anti – DSU Secundària Reducció impacte DSU Decantador compacte in-line a la conca de Bac Experimental Reducció impacte DSU de Roda Comportes de derivació Primària Eliminació d’inundacions Comportes de contenció per emmagatzematge Secundària Reducció impacte DSU a la xarxa Desbast al sobreeixidor al medi receptor de la Experimental Retenció flotants conca Cementiri Poble Nou Ampliació de l'explotació centralitzada en Primària Gestió òptima de les actuacions temps real ESTACIÓ Gestió coordinada clavegueram - depuradores, especialment en temps de pluja DEPURADORA Primària Reducció impacte DSU Neteja del fons marí dels espigons i el seu Manteniment Reducció olors i contaminació entorn. a bocada a les platges MEDI Dragat molls i dàrsenes Port Manteniment Millora qualitat aigües interiors RECEPTOR portuàries Neteja preventiva rius Llobregat i Besòs. Augment protecció front inundacions i reducció impacte Manteniment ambiental en el mar Barrera flotant antipol.lució a l’espigó del Experimental Retenció flotants Bogatell. AIGÜES Vaixell tipus “Pelican” per neteja del mar Manteniment Eliminació flotants AMUNT DE LA XARXA 1 .11.5.1 Nous col·lectors primaris XARXA Document 3.- Diagnosi 85 El PICBA’06 proposa la realització a la xarxa principal d’un total de 167 obres de col·lectors, amb una longitud global de 33.727,47 m (més 4.949 m de col·lectors associats a obres de dipòsits). Es proposen també un total de 29 obres especials: envans, connexions, pous de caiguda, etc. El pressupost de totes aquestes obres en el termini municipal de Barcelona pujava a la quantitat de 78,11 milions d’euros, i 23,28 milions d’euros a la resta de l’àmbit hidrològic. La Taula 12 mostra les actuacions més importants d’aquest tipus des del punt de vista pressupostari. Taula 12: Actuacions més importants des del punt de vista pressupostari. Nom de l’actuació Conca PCA (€) IVA inclòs BCN Fora BCN Desdoblament Diagonal Diagonal-Barceloneta 18.948.214,00 Col·lector Blai Blesa Port Vell 9.588.345,56 Col·lector Pere IV Cementiri-Poble Nou 4.216.101,91 Col·lector Torrent Estadella Torrent Estadella 4.134.897,09 Col·lector carrer 2 Zona Franca Amadeu Torner 4.046.264,46 entre vies Renfe i carrer A Col·lectors c. Bailén Diagonal-Barceloneta 2.952.100,98 Col·lector Pinar del Río Riera d’Horta 2.687.303,54 1.11.5.2 Dipòsits de retenció enterrats d’ús mixt Dins de l’àmbit hidrològic del PICBA,’06 existien a Barcelona 6 dipòsits mixtos que sumaven un volum útil de retenció de 323.000 m3, més un altre a Cornellà de 17.000 m3 (Figura 20). Document 3.- Diagnosi 86 Taula 13: Característiques dels dipòsits existents d’ús mixt. Nom del dipòsit Conca Tipus de Volum útil (m3)* Data dipòsit inici Barcelona Fora de operació Barcelona Zona Universitària Riera Blanca Enterrat 105.500 Feb’00 (145.000) Bori i Fontestà Diagonal- Enterrat 71.000 Feb’00 Barceloneta (93.000) Parc Joan Miró Zona Franca Enterrat 55.000 Set’03 (70.000) Doctors Dolsa Riera Blanca Enterrat 50.500 Feb’03 (61.500) Escola Industrial Diagonal- Enterrat 27.000 Feb’99 Barceloneta (35.000) Parc Central Nou Riera d’Horta Enterrat 14.000 Mar’03 Barris (18.000) Dipòsit del Camp de Camp de Enterrat 17.000 Pendent l’Empedrat l’Empedrat (17.000) (Cornellà) Túnel Gran Via Sud Amadeu Enterrat 5.000 Pendent Torner Fira M2 Amadeu Enterrat 1.600 Pendent Torner *Entre parèntesi el volum total d’obra civil (volum d’aire) El PICBA’06 proposa la construcció de 10 altres dipòsits enterrats d’ús mixt (anti- inundacions i anti-DSU). D’aquests, 7 dipòsits a Barcelona, amb un volum útil de 303.600 m3, i 3 fora de Barcelona (a L’Hospitalet) amb un volum de 160.000 m3. Tot plegat els 10 dipòsits sumaven un volum útil de 466.116 m3. A continuació es presenta un quadre resum amb els volums individuals i el cost de cadascun dels nous dipòsits considerant-hi inclosos els nous col·lectors d’entrada i sortida associats (uns 4,95 Km). Document 3.- Diagnosi 87 Taula 14: Característiques i pressupost dels dipòsits previstos d’ús mixt. Nom del Conca Tipus Volum útil (m3) PCA (€) dipòsit de Barcelon Fora Barcelona Fora dipòs a Barcelon Barcelona it a Dipòsit d’av. Diagonal- Enterr 27 000 m3 12.374.901,46 Hospital Militar Barcelonet at a Diagonal- Dipòsit de Enterr 16 000 m3 7.035.410,85 Barcelonet Mallorca – at a Urgell Dipòsit de Bogatell Enterr 17 000 m3 6.779.264,01 Navas de at Tolosa 23.693.194,04 Dipòsit del Riera Enterr 106 500 Carmel –Clota d’Horta at m3 Dipòsit Riera Enterr 12 100 m3 5.070.929,60 d’Artesania d’Horta at Dipòsit de La Riera Enterr 90 000 m3 34.496.215,79 Sagrera d’Horta at Dipòsit de les Interceptor Enterr 35 000 m3 11.041.313, Planes ZF-GV at 60 Dipòsit de Can Interceptor Enterr 65 000 m3 24.654.858, Boixeres ZF-GV at 35 Dipòsit de la Riera Enterr 60 000 m3 42.010.063, Ciutat Judicial Blanca at 27 Dipòsit de Can Riera Enterr 35 000 m3 13.863.688,36 Batlló Blanca at TOTAL 303.600 160.000 103.313.604,1 77.706.235, m3 m3 1 22 463.600 m3 181.019.839,33 € 1.11.5.3 Dipòsits de retenció per avingudes extraordinàries (T>10 anys) A l’àmbit del PICBA existien altres dipòsits de retenció amb la funció d’acumular escorrentiu pluvial per evitar inundacions més enllà dels 10 anys de període de retorn: 3 a Barcelona i 1 a l’Hospitalet així com queda reflectit a la Taula 15. El Pla proposa la construcció addicional de 1 bassa a cel obert, amb els volums i costos presentats a la Taula 16. De fet, no es tracta veritablement d’un dipòsit en el seu sentit clàssic, sinó de zona d’inundació preferent i controlada per evitar mals majors a les àrees colindants. Document 3.- Diagnosi 88 Taula 15: Característiques i pressupost dels dipòsits enterrats d’ús exclusiu anti-inundacions. Nom del dipòsit Conca Tipus de Volum útil (m3) Data dipòsit inici Barcelona Fora de operació Barcelona Enterrat 1.600 - Fira M2 Zona Franca Enterrat 4.400 - Túnel Gran Via Amadeu Torner Sud A cel obert 17.500 Feb’03 Diagonal Mar Diagonal Mar A cel obert 1.400 Feb’92 Parc del Bac de Roda Poblenou Taula 16: Característiques i pressupost dels dipòsits per avingudes extraordinàries (T>10 anys). Nom del Conca Tipus de Volum útil (m3) PCA (€) dipòsit dipòsit Barcelona Fora de Barcelona Fora de Barcelona Barcelona Ronda Riera A cel obert 7.000 100.000 Litoral-Sant d’Horta Adria 1.11.5.4 Comportes de derivació Al temps de la presentació del PICBA’06, hi havia a Barcelona 5 comportes de derivació no directament associades a dipòsits. Aquestes comportes eren les de Diagonal-Roger de Flor, Almogàvers-Passeig Sant Joan, Prat de la Riba, i antigament les dues del c/ Tarragona, que van ser incorporades al funcionament del dipòsit del Parc de Joan Miró. El PICBA’06 encara en preveu una altra: la d’Almogàvers-Roger de Flor (conca de Diagonal-Barceloneta) amb un P.C.A. de 553.805,29 €. Evidentment, hi havia altres comportes de derivació previstes, però en tots els casos anaven associades a la construcció de dipòsits (mixtos o anti-DSU), i en particular a les seves obres d’entrada i/o bypass, i per tant, es van valorar i inclòs dintre d’aquells. Document 3.- Diagnosi 89 1.11.5.5 Actuacions de rehabilitació de trams crítics i de reducció de punts negres de neteja En el marc del Pla, es plantegen algunes actuacions planificades que constitueixen d’alguna manera un “pla de xoc“ destinat a eliminar determinades zones crítiques, i que tenen un pressupost de 12,20 milions d’euros (PCA).En general, les actuacions de rehabilitació tendeixen a restablir el correcte estat estructural d’un tram de col·lector o claveguera, on diferents circumstàncies li hagin produït diverses patologies (solera descarnada, esquerdes a la volta o als costers, etc.). Dintre de les actuacions més comuns de rehabilitació, es plantegen: o Reparació de solera i banqueta i reconstrucció de la cubeta amb peces prefabricades de gres. o Arrebossat i lliscat en costers i voltes. o Injecció de beurada de morter a costers i volta a clavegueres amb esquerdes. o Reposició d’elements auxiliars (tapes, reixes, graons, baranes, etc.). o Substitució total de la claveguera, quan està molt deteriorada. 1.11.5.6 Construcció de nous embornals i millora dels existents El pla contempla la construcció a Barcelona de nous embornals en tots aquells carrers on existeix xarxa de clavegueram, però amb un nombre insuficient d’elements de captació, resulten així 51.441 nous embornals (dels que 2.195 queden exclosos del pressuposat del Pla, ja que es troben a l’àmbit del Consorci de la Zona Franca), amb un pressupost de 31,89 milions d’euros (contats a 620 € la unitat). Aquest número d’embornals correspon a les unitats que no queden incloses a les noves actuacions de col·lectors a realitzar, ja que el dèficit real d’embornals total a la ciutat de Barcelona és de 60.444. El resum per districtes és presenta en la Taula 17. Document 3.- Diagnosi 90 Taula 17: Dèficit d’embornals per districte. Districte Nombre d’embornals Ciutat Vella 1.968 Eixample 7.570 Gràcia 3.263 Horta-Guinardó 6.717 Les Corts 4.974 Nou Barris 5.920 Sant Andreu 5.979 Sant Martí 9.508 Sants-Monjuïc 5.629 Sarrià-Sant Gervasi 6.721 Consorci Zona Franca 2.195 TOTAL 60.444 Aquests càlculs són estimatius i s’han realitzat en base a unes densitats d’embornals (expressats en termes d’àrea drenada per unitat d’embornal), variables en funció del pendent del carrer (que influeix en la seva eficiència de captació), i resultants d’unes condicions limitatives de l’alçada i la velocitat d’aigua (6 cm i 1,5 m/seg respectivament). D’altra banda el Pla també converteix tots els embornals existents de tipus bústia en embornals mixtos, afegint-hi una reixa plana de fosa dúctil i remodelant la caixa de l’embornal. Això els hi dóna molta més eficiència de captació, especialment en carrers de pendents alts, o bé en aquells on s’ha recrescut el paviment reiteradament i queda poc “plinto”. Hi ha 3.633 embornals en aquesta situació, que comptats a 350 € la unitat, dóna una xifra total de 1.271.550 € 1.11.5.7 Ampliació de l’explotació centralitzada en temps real En línies generals es proposa ampliar el sistema existent d’explotació dinàmica centralitzada i en temps real de la xarxa d’acord amb el desenvolupament de les obres previstes, de manera que es possibiliti el control de totes les noves actuacions del pla que ho requereixin: bàsicament els dipòsits de retenció d’ús mixt o anti-DSU, les comportes de derivació i les estacions de bombament. El cost d’aquesta ampliació es xifra en 16,28 milions d’euros pel que fa al TM de Barcelona, i 4,73 milions d’euros per la resta de l’àmbit hidrològic. Document 3.- Diagnosi 91 Taula 18: Pressupost d’ampliació d’explotació centralitzada. Nombre Descripció dels elements PCA (€) PCA (€) TM Resta de 28 Estació limnimètrica (o cabalímetre) 987.700 € 269.000 € Barcelona l’àmbit 22 Estació de control de qualitat 1.914.100 € 295.000 € 2 Estació pluviomètrica 19.700 € - 1 Estació mareogràfica 49.300 € - 2 Boia de control bacteriològica 102.000 € - 2 Correntímetre 60.000 € - 3 Telesupervisió d'estacions de 85.400 € 170.800 € bombament 3 Telecontrol de comportes de derivació 78.800 € - 10 Telecontrol dels dipòsits mixtos 5.650.200 € 2.365.000 € 15 Telecontrol dels dipòsits anti–DSU 6.579.000 € 1.631.000 € 1 Ampliació del Centre de control 749.000 € - TOTAL 16.275.200 € 4.730.800 € 1.11.5.8 Dipòsits de retenció enterrats anti-DSU Pretenen reduir la contaminació induïda pels abocaments en temps de pluja (descàrregues de sistemes unitaris o DSU) als medis receptors. En el moment de elaboració del PICBA’06, hi havia un dipòsit anti-DSU en explotació, situat al carrer Taulat amb un volum útil de 57.000 m3 (80.000 m3 de volum d’aire), més un petit dipòsit de 800 m3 (1.00 m3 de volum d’aire) a la plaça Forum per evitar abocament d’escorrenties directes al mar. El Pla preveia nous dipòsits enterrats anti-DSU, i a la Taula 19 es presenta un resum de les capacitats i cost d’aquests dipòsits. Document 3.- Diagnosi 92 Taula 19: Característiques i pressupost dels dipòsits previstos d’ús anti–DSU. Nom del Conca Tipus de Volum útil (m3) PCA (€) dipòsit dipòsit Barcelon Fora Barcelona Fora a Barcelon Barcelona a Bac de Bac de Enterrat 80.000 m3 23.343.306,23 Roda Roda Bogatell Bogatell Enterrat 80.000 m3 28.809.144,92 Ciutadella- Ribera Enterrat 50.000 m3 19.175.830,15 Barcelonet a Port Vell – Port Vell Enterrat 15.000 m3 8.933.064,91 Colon Port Vell- Port Vell Enterrat 7.500 m3 5.818.181,11 Passeig Montjuic Cementiri Cementiri Enterrat 5.000 m3 4.776.581,02 Montjuic Montjuic Motors Zona Enterrat 72.000 m3 26.954.753,79 Franca Amadeu Amadeu Enterrat 22.000 m3 10.779.142,4 Torner Torner 5 Seat Seat Enterrat 16.000 m3 10.449.311,4 1 ZAL Carrer 6 Enterrat 32.000 m3 17.519.756,0 1 Vallbona Vallbona Enterrat 2.000 m3 3.106.982,07 Torrent Torrent Enterrat 30.000 m3 10.996.820,71 Tapioles- Tapioles- Torre Baró Torre Baró Interceptor Interceptor Enterrat 23.000 m3 8.873.840,34 Estadella Estadella Torrent Torrent Enterrat 41.000 m3 16.800.505,15 Estadella- Estadella- Bon Pastor Bon Pastor Guipúscoa- Guipúscoa Enterrat 10.000 m3 6.853.021,75 Alarcón -Alarcón TOTAL 405.500 80.000 m3 157.589.010,4 45.601.231,6 m3 0 2 485.500 m3 203.190.242,02 € 1.11.5.9 Construcció xarxa local Les obres de xarxa local planificades per el PÌCBA’06 van ser proposades a partir de les següents consideracions: que tinguessin capacitat suficient per a desguassar i que el diàmetre mínim sigues de 60 cm.. El pressupost de la xarxa local de Barcelona es presenta en el per districtes. Aquest pressupost contempla les obres d’instal·lació del clavegueram de nova creació, i en Document 3.- Diagnosi 93 algun cas, la renovació o substitució de trams obsolets o ruïnosos d’infraestructura existent. Taula 20: Resum de la xarxa local al termini municipal de Barcelona. Nombre Districte Longitud (m) PCA (€) d’obres Ciutat Vella (1) 23 1.886,21 2.087.088,00 Eixample (2) 22 2.373,39 4.310.698,00 Sants-Montjuïc (3) 100 14.132,07 18.521.258,00 Les Corts (4) 60 9.144,61 24.665.653,00 Sarrià-Sant Gervasi (5) 180 24.475,93 54.566.541,00 Gràcia (6) 90 12.041,49 11.980.707,00 Horta-Guinardó (7) 116 15.774,88 17.303.508,00 Nou Barris (8) 71 11.257,06 12.290.623,00 St. Andreu (9) 102 13.005,43 22.240.742,00 St. Martí (10) 110 12.865,01 15.831.640,00 TOTAL 874 116.956,08 183.798.458,00 1.11.5.10 Actuacions de manteniment Tot i que no constitueixen actuacions infraestructurals incloses i valorades en aquest Pla, és planteja i remarca, en el PICA’06, la necessitat de realitzar un correcte manteniment de les infraestructures existents i futures per tal d’impedir un deteriorament de la seva funcionalitat prevista: protecció front inundacions i reducció impacte ambiental. Això implica actuar periòdicament des del principi al final del sistema de sanejament: o Neteja preventiva a les rieres de Collserola no endegades. o Neteja preventiva especial d’espais públics ubicats a l'entorn de zones de major risc d’inundabilitat, especialment a finals de l'estiu i a la tardor. o Neteja i rehabilitació ordinàries del clavegueram. o Neteja preventiva del fons marí dels espigons i el seu entorn. o Dragat dels molls i les dàrsenes dels ports. o Neteja preventiva de les lleres dels rius Llobregat i Besòs. o Retirada de flotants de la superfície de l’aigua que llinda amb les platges i el port, amb vaixell Pelikan i altres embarcacions més petites. Document 3.- Diagnosi 94 Aquestes actuacions de manteniment d’infraestructures, s'hauran de complementar amb les de manteniment dels actuadors i els sistemes informàtics i de telecomunicacions existents i futurs. Cal destacar que algunes d'aquestes funcions no es realitzen pràcticament mai, en concret la neteja preventiva del riu Llobregat i de les rieres de Collserola no endegades, així com del fons marí dels espigons i el seu entorn. Així mateix, la neteja i conservació dels col·lectors que recullen aigües de diversos municipis, és manifestament millorable, especialment pel que fa a l'entorn del Delta del Llobregat. De fet desgraciadament en diversos casos no hi ha ni tant sols un responsable oficial d'aquesta neteja i conservació. 1.11.5.11 Actuacions experimentals S’inclouen en aquest capítol conceptes molt diversos classificats com a experimentals, en el sentit que es tracta d’actuacions més o menys innovadores a la ciutat, i sobre les quals es disposa de poca experiència. En particular aquestes actuacions són. - Introducció més o menys sistemàtica de les TEDUS (Tècniques de Drenatge Urbà Sostenible), que permeten un millor control del procés d’escorriment en base a principis d’emmagatzematge, infiltració i reducció de la impermeabilització, així com també poden estar a l’origen de la reutilització d’aigües de pluja (per reg de parcs, reinfiltració al subsòl, etc), en la línia proposada al recent “Plan Nacional de Calidad de las aguas: Saneamiento y Depuración - Mesures d’eliminació de flotants abocats a la platja i que es concreten en: o Una barrera flotant antipol·lució a la sortida de l’espigó del Bogatell. o Una xarxa interceptora vertical a la mateixa sortida. o Una reixa de desbast al sobreeixidor de la conca del cementiri del Poblenou. o Un decantador compacte on-line a la conca de Bac de Roda. Aquestes actuacions experimentals no tenen un pressupost associat al PICBA. 1.11.6 Resum del pressupost En la Taula 21 que figura a continuació es resumeix el pressupost de les actuacions proposades en el PICBA’06. A la taula es diferencia entre les obres ubicades al termini municipal de Barcelona, i les que se situen a la resta de l’àmbit hidrològic, total o parcialment. Document 3.- Diagnosi 95 Taula 21: Resum PCA de les actuacions proposades. CONCEPTE BARCELONA RESTA ÀMBIT TOTAL Import % Import % Import % Dipòsits d'ús 103.313.604 17,69 77.706.235 51,32 181.019.839 24,61 mixt Dipòsits Dipòsits d’ús --- 100.000 0,07 100.000 0,01 anti- antiinundacions inundacions exclusivament o T>>10 Col·lectors Col·lectors 77.668.313 13,30 23.263.680 15,36 100.931.993 13,72 primaris i Comportes 553.805 0,09 --- 553.805 0,08 obres associades Obres especials 439.563 0,08 14.622 0,01 448.724 0,06 Dipòsits anti-DSU 157.589.010 26,98 45.601.232 30,12 203.190.242 27,63 Obres xarxa local 183.798.458 31,50 --- 183.798.458 25,01 Rehabilitació de trams 12.200.000 2,09 --- 12.200.000 1,66 crítics i reducció de punts negres de neteja Construcció de nous 32.020.570 5,48 --- 32.020.570 4,35 embornals i millora dels existents Ampliació explotació 16.275.200 2,79 4.730.800 3,12 21.006.000 2,86 centralitzada TOTAL 583.868.303 100 151.416.569 100 735.284.872 100 2 MARC NORMATIU En els darrers anys, a la preocupació per la protecció física de les persones i els seus béns i propietats, s’ha afegit la sensibilitat social per a la millora i conservació del medi ambient s’ha traduït en una actualització de la legislació vigent que promou la seva defensa. Aquesta nova legislació té uns objectius comuns que es poden resumir en:  Evitar l’empitjorament de la qualitat dels medis receptors i promoure’n la seva recuperació.  Impulsar una visió i gestió integrada del cicle hídric de l’aigua, implicant a tots els organismes que hi intervenen (públics i privats) i incrementant la seva participació en la presa de decisions.  Assolir una major transparència en la gestió, informant en tot moment al públic sobre la qualitat dels medis receptors i en especial de la qualitat de les aigües de bany per la seva incidència en la salut de la població. La normativa que incideix en la elaboració de aquest pla, pertany a tres àmbits: el comunitari europeu, l’estatal espanyol de transposició i l’autonòmic català de Document 3.- Diagnosi 96 desplegament i, si s’escau, de protecció addicional. En els següents subapartats es fa un breu resum d’aquesta legislació per àmbit i per ordre cronològic. 2.1 Legislació comunitària Diverses directives comunitàries fan referència de forma directa o indirecta a la gestió de les descàrregues dels sistemes de sanejament. Les principals són:  Directiva 91/271/CEE del Consell, del 21 de maig del 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes. Deixa als estat membres la iniciativa en la limitació de la contaminació de les aigües residuals urbanes en temps de pluja, indicant: “Donat que a la pràctica no és possible construir els sistemes col·lectors i les instal·lacions de tractament de manera que es puguin sotmetre a tractament la totalitat de les aigües residuals en circumstàncies tals com pluges torrencials inusuals, els Estats membres decidiran mesures per a limitar la contaminació per sobreeiximent d’aigües de tempesta. Tals mesures podrien basar-se en coeficients de dilució, capacitat en relació amb el cabal en època seca o podran especificar un determinat nombre acceptable de sobreeiximents a l’any.”  Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües; també coneguda com a Directiva Marc de l’Aigua. Té com a objectiu protegir o recuperar el bon estat ecològic de les masses d’aigua i desenvolupar una política comunitària integrada d’aigües. No conté referències explícites als sistemes de drenatge urbà, ja que és un text més pensat “des de i pel medi aquàtic” i no té caràcter instrumental. Així, la DMA remet a la Directiva 91/271/CEE quan en l’article 10 “plantejament combinat respecte a les fonts puntuals i difuses” diu que els estats membre vetllaran per l’establiment i/o aplicació dels controls dels impactes establerts en la norma.  Directiva 2006/7/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de febrer de 2006, relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany. Aquesta continua la línia de la Directiva Marc de l’Aigua i persegueix una gestió integrada de la qualitat de les aigües, incloent una racionalització dels paràmetres i dels controls per caracteritzar l’aigua informar al públic i preveure les mesures de gestió necessàries per tal de reduir els riscos per la salut dels banyistes. En concret, els episodis de DSS entrarien dins la definició de la Directiva de “contaminació de curta durada” i en aquests casos s’exigeix adoptar mesures per evitar l’exposició de banyistes a la contaminació (sistemes de vigilància i alerta ràpida) i mesures per prevenir i reduir / eliminar les causes de la contaminació. Document 3.- Diagnosi 97  Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de octubre de 2007 de “Avaluació i gestió dels riscos d’Inundacions”. Aquesta Directiva deixa a criteri del estat membres la gestió de les inundacions produïdes per dèficits de xarxa de clavegueram ja que, sorprenentment, en el seu article segon, de definicions, cita textualment: «inundación»: anegamiento temporal de terrenos que no están normalmente cubiertos por agua. Incluye las inundaciones ocasionadas por ríos, torrentes de montaña, corrientes de agua intermitentes del Mediterráneo y las inundaciones causadas por el mar en las zonas costeras, y puede excluir las inundaciones de las redes de alcantarillado Queda clar que la seva orientació va dirigida a les inundacions fluvials. Hi ha tot un seguit d’altres directives que fan referència a la qualitat dels medis receptors, de manera que tot i no fer esment als sistemes de sanejament, obligaran a actuar-hi en aquells casos on els incompliments d’aquestes normatives siguin deguts a la contaminació abocada per les DSS. Entre aquests textos legals, els més importants són:  Directiva 2006/11/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de febrer de 2006, relativa a la contaminació causada per determinades substàncies perilloses abocades al medi aquàtic de la Comunitat.  Directiva 2008/1/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de gener de 2008, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC); versió codificada de la Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de desembre de 1996.  Directiva 98/83/CEE del Parlament Europeu i del Consell, de 3 de novembre de 1998, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà.  Directiva 2006/44/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 6 de setembre de 2006, relativa a la qualitat de les aigües continentals que requereixen protecció o millora per ser aptes per la vida dels peixos.  Directiva 2008/105/CE, de 16 de desembre de 2008, relativa a les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües i per la que es modifica la Directiva 2000/60/CE, en la que la Comissió estableix normes de qualitat ambiental en aigües superficials de la UE per limitar la quantitat d’algunes substàncies químiques que presentin riscos importants pel medi ambient o la salut.  EN 752-2017 “Drain and sewer systems outside buildings - Sewer system management” del European Committee for Standardization del 27 de febrer del 2017. Aquesta norma europea especifica els objectius dels sistemes de drenatge i clavegueram fora dels edificis. Especifica els requisits funcionals per assolir Document 3.- Diagnosi 98 aquests objectius i els principis de les activitats estratègiques i polítiques relacionades amb la planificació, disseny, instal·lació, operació, manteniment i rehabilitació. És aplicable als sistemes de drenatge i clavegueram des del punt on les aigües residuals surten d'un edifici, un sistema de drenatge de la coberta o una àrea pavimentada, fins al punt on es descarrega en una planta de tractament d'aigües residuals o en un medi receptor. S'inclouen desguassos i clavegueres sota els edificis sempre que no formin part del sistema de drenatge de l’edifici. 2.2 Legislació estatal Les principals normatives estatals sobre la gestió de les inundacions i les descarregues de Sistemes de Sanejament (DSS) són:  Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de desembre, transposició a l’ordenament intern de la directiva 91/271/CEE. En ell s’esmenta que “s’imposa a determinades aglomeracions urbanes l’obligació de disposar de sistemes col·lectors per la recollida i conducció d’aigües residuals, i d’aplicar a aquestes diferents tractaments abans del seu abocament a les aigües continentals o marítimes”. A la definició d’aigües residuals urbanes hi inclou l’aigua d’escorriment pluvial. Aquesta llei encomana a les CCAA que fixin l’ens públic representatiu dels municipis que siguin responsables de les obligacions establertes a la llei, fent palès el caràcter supramunicipal d’aquesta gestió.  Real Decreto Ley 509/1996 de 15 de març, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. Aquest decret va molt més enllà de les exigències de la directiva, ja que parla de com cal dissenyar els col·lectors “utilitzant tècniques adequades que garantissin l’estanqueïtat dels sistemes i impedeixin la contaminació de les aigües receptores pel desbordament de les aigües procedents de la pluja”, premissa impracticable i que està plantejant alguns problemes legals a organismes gestors del sanejament.  Real Decreto 60/2011 de 21 de gener, sobre les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües. S’hi estableix les normes de qualitat ambiental per les substàncies prioritàries i per altres contaminants amb l’objectiu d’aconseguir el bon estat químic de les aigües. També es defineixen les normes per aconseguir el bon estat ecològic de les aigües superficials i un bon potencial ecològic d’aquestes aigües, per les substàncies preferents.  Instrucción para el proyecto de conducciones de vertidos desde tierra al mar. Tot i que el seu objectiu final és regular els abocaments a mar a través dels emissaris submarins, fixa també uns criteris a complir per tots els sobreeixidors de sistemes unitaris situats aigües amunt dels emissaris. A la pràctica aquesta Document 3.- Diagnosi 99 instrucció no s’aplica pel disseny de sobreeixidors, doncs els criteris que demana són de difícil interpretació, en especial quan demana que “con caudales de lluvia correspondientes al período de retorno de 10 años, el aliviadero funcione menos de 450 horas al año, en el caso general, y menos del 3% de las horas de la temporada de baño...”  Ordre MAM/1873/2004, per la que s’aproven els models oficials per la declaració d’abocament i es desenvolupen determinats aspectes relatius a l’autorització d’abocament i liquidació del cànon de control d’abocaments. Aquesta norma estableix la necessitat de controlar els abocaments de les xarxes separatives de pluvials i els abocaments des de sobreeixidors.  Código Técnico de la Edificación, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març, on s’insta a separar les aigües dins dels edificis.  Transposició de la DMA en el Text Refós de la Llei d’Aigües i les posteriors publicacions relacionades entre les que cal destacar: o Real decreto 907/2007 pel que s’aprova el Reglamento de la Planificación Hidrológica. o Ordre ARM/2656/2008 del 10 de setembre per la que s’aprova la Instrucción de Planificación Hidrológica. o Ley 42/2007, Patrimonio Natural y de la Biodiversidad. o Guía tècnica para la caracterización de medidas on hi ha un apartat específic pel disseny de tancs de tempesta per evitar DSS.  Real Decreto 1341/2007 de 11 de octubre sobre la gestión de la calidad de las aguas de baño. Aquest Real Decret és la transposició de la Directiva Europea d’Aigües de Bany al dret estatal. Es defineix l’àmbit competencial de les diferents administracions, definint-se les responsabilitats associades a les Autoritats Sanitàries i l’Òrgan Ambiental de cada Comunitat Autònoma, l’Autoritat Autonòmica i les Administracions Locals. En concret fixa unes obligacions a les zones de bany que estiguin afectades per abocaments de curta durada, entre els quals estarien definides les DSS, i que s’han descrit a l’apartat de legislació comunitària.  Plan Nacional de Calidad de las Aguas: Saneamiento y depuración 2007-2015. Es fa una primera previsió d’actuacions anti-DSS en les CCAA que així ho plantegen (entre elles, Catalunya).  Real Decreto 1290/2012: Gran part de les modificacions introduïdes en el Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH) per aquest decret se centren en caracteritzar millor i controlar els DSS mitjançant un primer marc d'actuació que permet limitar la contaminació produïda pels DSS en temps de pluja. Així s'indica Document 3.- Diagnosi 100 que les autoritzacions d'abocament de sistemes de sanejament en zones urbanes han de complir una sèrie de criteris (per exemple, justificar la conveniència de xarxes separatives o unitàries en zones de nous desenvolupaments, no incorporar aigües pluvials de zones exteriors a l'aglomeració urbana, o limitar l'abocament de sòlids gruixuts i flotants entre d'altres). Aquesta modificació permet resoldre els buits legals provocats pel Real Decreto Ley 509/1996.  Orden AAA/2056/2014 de 27 de octubre, por la que se aprueban los modelos oficiales de solicitud de autorización y de declaración de vertido” d’aplicació a conques intercomunitàries reforça dos conceptes importants: que tota aigua d’escorriment susceptible de contaminar les aigües continentals ha de comptar amb autorització administrativa i la considera a tots els efectes com un abocament d’aigües residuals; i recull la modificació del RDPH del RD1290/2012 orientada a limitar la contaminació produïda pels DSS en episodi de pluja citant literalment “habida cuenta de que en la práctica no es posible construir los sistemas colectores y las instalaciones de tratamiento suficientes que permitan someter a tratamiento la totalidad de las aguas residuales en circunstancias tales como lluvias torrenciales inusuales”. D’aquesta ordre és especialmente interessant el “Formulario 5’” orientat a obtenir informació relacionada amb els desbordaments dels sistemes de sanejament en episodis de pluja (descripció de la xarxa de sanejament, així com les mesures, actuacions i instal·lacions previstes per limitar la contaminació per desbordaments dels sistemes de sanejament en episodis de pluja)  Norma UNE-EN752:2018 “Sistemas de desagües y de alcantarillado exteriores en edificios”. Es tracta de la última versió de la normativa europea EN-752 que s’ha trasposat a nivell nacional en la UNE-EN 752:2018. No ha esdevingut un reglament obligatori, segons el marc legal actual, per tant es de compliment voluntari En la part 4, “Càlculo hidráulico y consideraciones mediambientales”, la norma planteja el sanejament com un sistema integral, incloent els col·lectors, els sistemes de tractament, el control d’abocaments i el medi receptor. Es destaca l’apartat dedicat als sobreeixidors on s’apunten els factors a considerar en el seu disseny i els mètodes més utilitzats per fer-ho, però no fixa un criteri clar a seguir. En relació al tema de les inundacions, la norma: o Estableix amb claredat els períodes de retorn de referencia. o Fa una distinció en funció de la vulnerabilitat. o Distingeix entre període de retorn de la tempesta de disseny i període de retorn de la inundació. Document 3.- Diagnosi 101 Aquest últim element és important, perquè clarifica la distinció entre el període de disseny del clavegueram i el període de retorn de la inundació. Es parteix del supòsit de que el disseny hidràulic es fa per a garantir el funcionament en làmina lliure de la claveguera, però en condicions d’inundació la xarxa va en pressió traient més profit de la capacitat màxima de la xarxa. Els valors recomanats es presenten a la Figura 10. Design storm frequency Location Design flooding EN 752-2 (1 in “n” years) frequency EN 752-2 (1 in “n” years) 1 in 1 Rural areas 1 in 10 1 in 2 Residential areas 1 in 20 City centers, industrial / commercial areas  With flooding check 1 in 2 1 in 30 1 in 5  Without flooding check - 1 in 10 Underground railway / underpasses 1 in 50 Figura 10: Proposta de períodes de retorn per al dimensionament de clavegueram de la EN 752.  Actualment està en procés de tramitació les “Normas Técnicas en las que se especifican y desarrollan los procedimientos de diseño de las medidas, obras e instalaciones para la gestión de los desbordamientos de sistemas de saneamiento y la escorrentía pluvial contaminada” que han de donar compliment al que disposa el RD1290/2012 en el seu article 259 ter. 2.3 Legislació catalana La legislació catalana que cal destacar en referència a la gestió de les DSS és:  Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol. L’Article 117 regula les competències de la Generalitat en matèria d’aigües i d’obres hidràuliques que és essencialment d’ordenació i planificació, sent competència exclusivament seva l’organització de l’administració hidràulica de Catalunya.  Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre (TRLAC). En l’apartat b) de l’article 5 es Document 3.- Diagnosi 102 defineix que és dels ens locals la competència del clavegueram i del tractament de les aigües residuals. Per extensió, la gestió de les DSS quedaria compresa dins d’aquestes.  Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, aprovat pel Decret 130/2003, de 23 de maig on es determina la cessió o transmissió a les ELA de la propietat de les instal·lacions de sanejament, i es fixa les normes bàsiques de gestió i els límits d’abocaments. Inclou les definicions de sanejament en alta i en baixa però no fa referència a la gestió de les DSS.  Pla de Sanejament de Catalunya, 1995, on es defineixen els programes a desenvolupar per assolir els objectius de qualitat de les masses d’aigua. En referència a la gestió de les DSS, proposa un cert sobredimensionament dels sistemes de transport i depuració, a fi de garantir que els sobreeiximents durant les pluges es trobin diluïts en uns determinats coeficients.  Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes, PSARU 2005, té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús domèstic de l’aigua, que permetin l’assoliment dels objectius de qualitat de l’aigua. S’emmarca entre la Directiva 91/271/CEE i la Directiva 2000/60/CE. Aquest document planteja la necessitat de desenvolupar un Programa anti-DSU.  Documents que desenvolupen la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Entre aquests són de destacar: o Document IMPRESS 2006 (Implantació de la Directiva marc de l’aigua a Catalunya. Anàlisi de pressions i impactes), que integra la caracterització i la definició de les masses d’aigua, i el risc d’incompliment dels objectius de la DMA. Analitza quines masses d’aigua podrien estar en risc d’incompliment a causa dels sobreeiximents en temps de pluja. o El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC) és l’instrument de planificació de l'aigua en l'àmbit territorial de competència de la Generalitat de Catalunya i és l’eina que determina les accions i les mesures necessàries per desenvolupar els objectius de la planificació hidrològica i tenen un apartat específic que fa referència a les DSS. Aquests plans s’han de revisar cada 6 anys de manera que el primer cicle de planificació corresponia al període 2009-2015 i ara està vigent el segon corresponent al període 2016-2021. o El Programa de mesures del PGDCFC és l'instrument de planificació hidrològica que ha de preveure les mesures bàsiques o complementàries necessàries per assolir els objectius ambientals en les masses d'aigua i els objectius de la DMA. A més s’estableixen mesures concretes per Document 3.- Diagnosi 103 estudiar l’impacte de les DSS i les actuacions necessàries per minimitzar aquest impacte. Altres textos legals que tenen una implicació més indirecta per la gestió de les DSS són:  MAH/285/2007 on es fixen els criteris en relació amb la vigilància i el control de la qualitat de les aigües marines litorals i els paràmetres i límits dels abocaments de terra a mar.  Decret 21/2006 d’ecoeficiència en edificis on s’estableix com exigència obligatòria per qualsevol edifici la “separació de les aigües pluvials de les grises i negres en l’interior de l’edifici”.  CAMCAT, pla especial d’emergències per contaminació accidental de les aigües marines de Catalunya. 3 INFORMACIÓ DE BASE RECOPILADA 3.1 Cartografia 3.1.1 Introducció Per l'elaboració del PDISBA s’ha necessitat disposar d’una informació geoespacial completa i actual, a més d’estructurada i integrada, que ha fet possible, en primer lloc, afrontar la modelització de la xarxa i la diagnosi del funcionament actual i posteriorment ha permès elaborar propostes d’actuació coherents amb el territori sobre el qual s’han de dur a terme. Finalment, ha possibilitat representar-les gràficament amb el rigor necessari adequat. El tractament actual de les dades geoespacials es realitza mitjançant sistemes informàtics anomenats SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) que contenen les localitzacions, els grafismes, les dades i les interrelacions de tots els elements geoespacials constituents. Els SIG tenen el seu nucli en bases de dades especialitzades en integrar, emmagatzemar, analitzar i subministrar informacions territorials. El SIG de BCASA, en funcionament des de 1992 i constantment actualitzat, ha estat la font de tota la informació geoespacial necessària per a la redacció del PDISBA. A continuació i amb l’objectiu de clarificar l’exposició de les informacions geoespacials que han estat necessàries, es descriuen de forma separada una sèrie de “famílies” d’elements geoespacials:  Cartografia de base  Ortofotografia de base Document 3.- Diagnosi 104  Dades LiDAR  Cartografia cadastral  Cartografia de la xarxa real  Cartografia de les obres recents i en curs  Cartografia dels projectes  Cartografia del dèficit local  Cartografia de les actuacions proposades en aquest Pla Tant per la forma en que estan emmagatzemades en el SIG com per l’ús que se n’ha fet en elaborar la revisió del Pla, cal considerar les esmentades “famílies” totalment integrades les unes amb les altres. 3.1.2 Cartografia de base S’entén per cartografia de base la informació territorial d’inventari, que reflecteix les edificacions, parcel·lari, illes urbanes, vials, voreres, mobiliari urbà, límits administratius, rius, llacunes, línia de costa, etc. Són informacions bàsicament gràfiques que permeten assentar sobre elles les cartografies més pròpies del que ens ocupa, en el nostre cas, del clavegueram de la ciutat de Barcelona. La cartografia de base no és de producció pròpia sinó que s’ha obtingut d'organismes externs al clavegueram. Per al PDISBA s’han utilitzat dos col·leccions, prèviament integrades en el SIG, en el sistema de referència EPSG25831(Esferoide GRS80 / Dàtum ETRS89 / Projecció UTM - Fus 31 Nord / Factor d'escala 0,9996 / Unitats mètriques):  Cartografia de base de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: o Àmbit : Tota l’àrea metropolitana o Provinent de l’actualització continuada del vol de 1992 o Deformada localment per assolir un plànol continu o Precisió mitjana (Escala 1:25.000) o Vàlida per representacions generals de l'àmbit hidrològic  Col·lecció de cartografies de més precisió: o Cartografia de base de l’Ajuntament de Barcelona  Àmbit: Municipi de Barcelona  Provinent de l’actualització continuada del vol de 1992  Precisió alta Document 3.- Diagnosi 105  Vàlida per representacions de més detall o Cartografia de base de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat  Àmbit: Municipi de L’Hospitalet de Llobregat  Provinent de l’actualització continuada del vol de 1992  Precisió alta  Vàlida per representacions de més detall o Cartografia de base dels municipis de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià del Besos cedida per AGBAR  Àmbit: cada un dels municipis  Provinent de l’actualització continuada del vol de 1994  Precisió alta  Vàlida per representacions de més detall S’enumeren a continuació els elements cartogràfics que s’han emprat de cada col·lecció:  Cartografia de base de l'Àrea Metropolitana o Termes municipals o Illes urbanes o Xarxa viària o Elements hidrogràfics  Cartografia de base de l’Ajuntament de Barcelona i de la resta de l'Àmbit Hidrològic de Barcelona o Districtes i barris o Illes urbanes o Voreres i vorals o Mobiliari urbà o Xarxa viària o Parcel·lari i edificis singulars o Front marítim i port Document 3.- Diagnosi 106 3.1.3 Ortofotografia de base S’entén per ortofotografia de base la informació territorial constituïda en una imatge aèria vertical que ha estat rectificada de tal manera que es manté una escala uniforme a tota la seva extensió, establint una representació geomètrica a escala de la superfície terrestre. L’ortofoto en color aporta informació de la zona visible de l’espectre electromagnètic, mostra la combinació de bandes RGB (de l’anglès Red, Green i Blue) que es corresponen als canals Vermell, Verd i Blau, combinació que s’anomena “color natural”. L’ortofotografia de base no és de producció pròpia sinó que s’ha obtingut d'organismes externs al clavegueram. Per al PDISBA s’han utilitzat dos col·leccions, prèviament integrades en el SIG, en el sistema de referència EPSG25831(Esferoide GRS80 / Dàtum ETRS89 / Projecció UTM - Fus 31 Nord / Factor d'escala 0,9996 / Unitats mètriques):  Ortofotografia de base de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: o Àmbit : Tota l’àrea metropolitana o Provinent de la rectificació d’un vol de l'any 2018 o 50 cm de resolució obtinguda per generalització d’una ortofoto de més resolució, mitjançant tècniques d'agregació de píxel o Precisió mitjana (Escala 1:50.000 ) o Vàlida per representacions generals de l'àmbit hidrològic  Ortofotografia de més precisió: o Àmbit : Municipal o Provinent de la rectificació d’un vol de l'any 2018 o 25 cm de resolució generada a partir d’imatges amb una resolució de píxel variable segons les zones o Precisió alta (Escala 1:5.000 ) o Vàlida per representacions de més detall 3.1.4 Dades LiDAR S’entén per dades LiDAR (de l’anglès Light Detection and Ranging) la informació territorial constituïda en un núvol de punts, mitjançant una tecnologia òptica de teledetecció que mesura la distància des d'un punt emissor a qualsevol superfície a partir de l'ús d'un làser polsat (el funcionament polsat permet obtenir potències molt més elevades que el funcionament continu), la distància a la superfície en qüestió es calcula mesurant el retard en temps des de l'emissió del feix de llum del làser fins a la seva Document 3.- Diagnosi 107 reflexió. El núvol de punts es pren per mètode d'escombratge de làser escàner aerotransportat, per realitzar-lo, es combinen dos moviments, un longitudinal donat per la trajectòria del sensor aerotransportat i un altre transversal mitjançant un mirall mòbil que desvia el feix de llum del làser emès per l'escàner. Per conèixer la geolocalització del núvol de punts es necessita la posició del sensor aerotransportat i l'angle del mirall mòbil en cada moment, per això el sistema es recolza en un sistema de navegació per satèl·lit (GNSS) i un sensor inercial de navegació (INS). Un cop es coneixen aquestes dades, s'aconsegueix la geolocalització del núvol de punts. Les dades LiDAR no són de producció pròpia sinó que s’han obtingut d'organismes externs al clavegueram. Per al PDISBA s’han utilitzat dos col·leccions a diferent resolució, fruit d'aquestes dades esmentades, el MDT (Model Digital del Terreny) i el MDS (Model Digital de Superfície), prèviament integrades en el SIG, en el sistema de referència EPSG25831(Esferoide GRS80 / Dàtum ETRS89 / Projecció UTM - Fus 31 Nord / Factor d'escala 0,9996 / Unitats mètriques):  MDT i MDS de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: o Àmbit : Tota l’àrea metropolitana o Provinent d’un vol de l'any 2017 o 5 m de resolució o Precisió mitjana (Escala 1:50.000 ) o Vàlida per representacions generals de l'àmbit hidrològic  MDT i MDS de més precisió: o Àmbit : Municipal o Provinent d’un vol de l'any 2017 o 1 m de resolució o Precisió alta (Escala 1:1.000 ) o Vàlida per representacions de més detall 3.1.5 Cartografia cadastral S’entén per cartografia cadastral la informació parcel·lària territorial, que reflecteix les masses, parcel·les, subparcel·les, construccions, etc. Són informacions gràfiques i alfanumèriques que permeten assentar sobre elles la cartografia parcel·lària territorial més pròpia del que ens ocupa, en el nostre cas, del clavegueram de la ciutat de Barcelona. Document 3.- Diagnosi 108 La cartografia cadastral no és de producció pròpia sinó que s’ha obtingut d'organismes externs al clavegueram. Per al PDISBA s’han utilitzat dos col·leccions, prèviament integrades en el SIG, en el sistema de referència EPSG25831(Esferoide GRS80 / Dàtum ETRS89 / Projecció UTM - Fus 31 Nord / Factor d'escala 0,9996 / Unitats mètriques):  Cartografia cadastral de l'Àrea Metropolitana de Barcelona: o Àmbit : Tota l’àrea metropolitana o Provinent de l’actualització continuada del vol de 1990 o Deformada localment per assolir un plànol continu o Precisió mitjana (Escala 1:10.000) o Vàlida per representacions generals de l'àmbit hidrològic  Cartografia cadastral de més precisió: o Àmbit: cada un dels municipis o Provinent de l’actualització continuada del vol de 1990 o Precisió alta (Escala 1:1.000) o Vàlida per representacions de més detall S’enumeren a continuació els elements cadastrals que s’han emprat de cada col·lecció:  Cartografia cadastral de l'Àrea Metropolitana o Termes municipals o Masses (agrupacions de parcel·les) o Xarxa viària  Cartografia cadastral de l’Ajuntament de Barcelona i de la resta de l'Àmbit Hidrològic de Barcelona o Parcel·les cadastrals o Subparcel·les cadastrals o Construccions (volums edificats, sobre rasant i sota rasant, dins d'una parcel·la): terrassa, porxo, pati, piscina, estany, dipòsit, jardí, ruïnes, basses, etc. Document 3.- Diagnosi 109 3.1.6 Cartografia de la xarxa real La cartografia de la xarxa real està constituïda pel conjunt d’informació de característiques físiques, de geolocalització i de conservació de la xarxa de clavegueres i col·lectors, a més de totes les seves estructures annexes. Constitueix la informació cartogràfica principal tant pel seu volum, com pel seu valor intrínsec, i està constituïda tant per informació gràfica com alfanumèrica i relacional. Els elements constituents de la cartografia de la xarxa real són els següents:  Trams de claveguera o col·lector  Trams d’enllaç amb pous situats a petita distància de la claveguera  Pous de registre  Entroncaments de trams de col·lector  Punts de canvi de secció  Tanques situades en l’interior de la claveguera  Sifons  Salts  Ràpids  Inicis de claveguera  Sobreeixidors  Comportes  Bombaments  Punts de descàrrega al medi receptor, mar o riu.  Envans  Punts singulars per l’estat o per encreuament d’altres serveis  Punts de disseny constructiu especialment destacat  Embornals i reixes De tots els elements, es disposa d’informació de tres tipus :  Altimètrica detallada, tant de mesures de superfície de carrer, quan s’escau, com de mesures interiors de la claveguera. Les més destacades són les cotes Document 3.- Diagnosi 110 de carrer i de solera dels pous, les sondes de connexió de cada tram, els pendents i les cotes interiors dels salts, ràpids, sifons, envans i sobreeixidors.  De localització. Tant en forma de coordenades (x,y,z) dels traçats i punts d’implantació de tots els elements com en forma de descripció en termes de adreces postals sota de les quals es troben.  Característiques físiques i estat de conservació. En aquest apartat s’inclouen les diferents seccions de claveguera i les tipologies d’alguns dels elements. També es disposa de l'estat de conservació de totes les parts dels conductes de clavegueram: banqueta, cubeta, laterals i volta; i dels accessos a ella: pous, escales, graons metàl·lics, etc. Finalment s’inclou informació d’obstruccions, sediments, peculiaritats i fotografia opcionals. La metodologia d’obtenció inicial, millora i distribució de totes les dades cartogràfiques de la xarxa de clavegueram es basa en un treball de camp continuat de recol·lecció i una anterior preparació del treball i posterior estructuració de dades en gabinet. Els treballs de camp són realitzats per brigades especialitzades. A cada una d’elles se li assigna una zona de la ciutat de la qual disposa d’un plànol E1:2.000 de referència. Disposen addicionalment, d'una fitxa de cada element de xarxa real, en la que hi figuren les dades que actualment es coneixen d’ell i un petit plànol de detall centrat en l’element. La brigada reflecteix sobre la fitxa, el treball de recollida i inspecció, i enceta noves fitxes quan la realitat del clavegueram no concorda amb la informació actualment disponible. Els treballs de recollida i inspecció són complementats amb aixecaments topogràfics tant d’anivellament com de taquimetria en les zones en que és necessari. Són de destacar les campanyes especials enfocades a obtenir dades molt especifiques d’àmplies zones geogràfiques, com ara la campanya d'ubicació de les tapes de pous en superfície de tot Barcelona, la de localització d'embornals i reixes o la de recollida de mesures constructives i cotes altimètriques de salts, ràpids, envans, sifons i sobreeixidors. Posteriorment, aquesta informació recollida a camp és estructurada i introduïda al SIG, on després d’un procés de validació està disponible per a la consulta, l’anàlisi, l’extracció i el traçat de forma tant particularitzada com calgui. 3.1.7 Cartografia de les obres La cartografia de les obres està formada per les informacions de localització de les zones afectades per les obres, tant acabades com en curs, i per dades econòmiques i relatives a l’avenç de l’obra. Document 3.- Diagnosi 111 3.1.8 Cartografia dels projectes La cartografia dels projectes està constituïda per les informacions de localització dels nous traçats que proposa el projecte i de l'estat del projecte pel que fa a proximitat d’execució, així com d’informacions sobre l’autoria, l’adjudicació i el pressupost. 3.1.9 Cartografia del dèficit local La cartografia del dèficit local està constituïda per les informacions de localització del traçat de les futures propostes de petites actuacions locals que milloren el clavegueram dels trams de carrer que actualment tenen deficiències. La seva localització es complementa amb unes primeres valoracions orientadores del cost d’execució. 3.1.10 Cartografia de les actuacions planificades Per últim, la cartografia de les actuacions primàries planificades en altres plans directors fets amb anterioritat també està disponible i ha estat, és clar, no una cartografia de suport sinó un producte del Pla. Consta de les localitzacions dels col·lectors, dipòsits, comportes i connexions amb el clavegueram actual així com les cotes altimètriques i seccions principals, longituds, pendents, capacitats i pressupostos orientadors. 3.2 Pluviometria 3.2.1 Introducció Barcelona és una ciutat típicament mediterrània amb un règim de precipitacions que correspon a la zona a la que pertany. Durant l’any existeixen dos períodes més plujosos, l’un a la primavera i l’altre a finals d’estiu i principi de la tardor. La quantitat anual de pluja varia considerablement segons la zona, entre 540 i 600 mm, amb una variabilitat molt gran ja que alguns anys es poden superar els 1.000 mm, o, per l’extrem inferior, no superar els 400 mm. Una característica força típica del clima mediterrani és que, tot i que el nombre de dies plujosos es situa entre 80 i 100, gran part de la precipitació anual s’acumula en unes poques pluges de gran intensitat que es produeixen entre els mesos de juliol i novembre. A més, aquest tipus de pluges de naturalesa tempestuosa produeixen greus inundacions a la ciutat, i apareixen generalment per la formació de grans cèl·lules convectives. Aquestes es formen principalment per l’entrada d’aire força calent i humit del Mediterrani quan aquest mar encara està prou calent (estiu i tardor), i les muntanyes de la Serra de Collserola el desvien cap a les capes altes de l’atmosfera, que en estar més fredes fan Document 3.- Diagnosi 112 que l’aigua condensi i produeixi la precipitació. En aquesta època de l’any, com l’aigua del mar sol estar molt calenta, qualsevol entrada d’aire fred a les capes altes combinada amb el corrent d’aire calent i humit provinent del mar, produeix unes tempestes d’alta intensitat que poden produir problemes al drenatge de la ciutat. Una altra característica a tenir en compte, quant al tipus de pluja intensa a que ens referim, és que en ser de caire més aviat tempestuós i local, té una variabilitat espacial molt gran, la qual cosa ens fa pensar que per caracteritzar aquest tipus de pluges i arribar a mesurar-les no val amb un sol pluviòmetre, sinó que a més de detectar la seva intensitat en cada instant de temps hem de conèixer-la en diferents punts i quants més millor. 3.2.2 Dades utilitzades En un pla director de drenatge urbà, les dades pluviomètriques són les dades fenomenològics més importants i solen ser utilitzats com a inputs dels models numèrics per simular la resposta de la xarxa de clavegueram de la ciutat i les seves superfícies urbanes davant de un esdeveniment extrem de pluja. En particular les dades de pluja s'introdueixen en el model per a la seva calibració i validació. En aquest cas és important disposar de dades espacialment distribuïts per tenir en compte la variabilitat espacial dels esdeveniments (això vol dir disposar d'una àmplia xarxa de sensors), a més de tenir pluviòmetres molt precisos que puguin registrar intensitats en durades de temps molt curtes. D’altra banda, les dades de pluja s’utilitzen per la creació de la plu ja de disseny (generalment sintètica) amb un determinat període de retorn que es fa servir per el dimensionament de la xarxa y la comprovació de la seva resposta hidràulica per pluges amb períodes de retorn més alt. L’àmbit del PDISBA disposa d’una xarxa densa d’una vintena de pluviòmetres d’intensitat de tipus balancí, gestionada per Barcelona Cicle de l'Aigua S.A. (BCASA), que va començar a ser instal·lada al 1983. Les dades d’aquesta xarxa de sensors s’ha fet servir per la calibració i la validació del model hidrològic e hidrodinàmic de drenatge de la ciutat i el modelo de contaminació del medi marí. D’altra banda, les dades d’aquests pluviòmetres relatives a esdeveniments extrems han sigut utilitzat per BCASA per a la creació de noves corbes Intensitat Duració Freqüència i noves pluges sintètiques de diferent períodes de retorn. Document 3.- Diagnosi 113 Figura 11: Xarxa de pluviòmetres d’intensitat al àmbit hidrològic del PDISBA. Taula 22: Pluviòmetres de la xarxa urbana de Barcelona. Document 3.- Diagnosi 114 3.3 Hidrologia 3.3.1 Introducció En el cicle hidrològic, després del fenomen de la precipitació trobem el processos de pèrdues hidrològiques i de transformació pluja-escorriment. El excés de precipitació, també conegut com pluja neta, que cau sobre la superfície terrestre i teulades, terrats, carrers, parcs, muntanyes, etc., comença a circular i es va concentrant cap a un sèrie d’indrets com poden ser cursos naturals (rieres, torrents, rius, etc.) o bé cap a embornals connectats a la xarxa de clavegueram. En aquests processos complexes hi ha un gran incertesa, i tot i que hi ha un gran nombre de mètodes de càlcul, al final sempre cal contrastar o calibrar els resultats obtinguts amb dades mesurades pel que fa la escorrentia superficial i el flux a la xarxa de clavegueram ajustant paràmetres relacionats a las pèrdues hidrològiques o a la hidràulica del flux en superfície o en la mateixa xarxa. 3.3.2 Dades utilitzades L’ús d’un model acoblat 1D/2D de gran detall com el que s’ha fet servir per el PDISBA requereix una discretització del territori en micro-conques de poques hectàrees amb conseqüent re-definició, respecte al PICBA’06, dels paràmetres hidrològics que es necessiten per la modelització de les pèrdues i de la transformació pluja-escorriment. Per a l’estudi hidrològic del PDISBA s’han agafat noves dades d’estudis i projectes anteriors com els del projectes europeus CORFU i RESCCUE on s’ha fet una calibració de detalls dels paràmetres hidrològics més habituals en funció dels models de pèrdues i transformació pluja escorriment triats. L’estimació dels nous paràmetres (longitud característica i amplada de les micro- conques) per el càlcul del temps de concentració s’ha fet sobre la base de la informació cartogràfica actualitzada (apartat 3.1) i emprada en el PDISBA. Per la calibració del flux en la xarxa de clavegueram, s’han fet serví les series de calats registrats per els més de 100 limnímetres dels que disposa BCASA i que cobreixen molts col·lectors principals, punts singulars, dipòsits i les seves entrades i sortides. 3.4 Batimetria de costa 3.4.1 Introducció Un dels objectius principals del PDISBA és l’estimació de la contaminació bacteriològica al medi produïda por Descarregues del Sistema de Sanejament al medi receptor (platges, riu Besós, Port de Barcelona i rieres) i la avaluació de les mesures per reduir- les en funció d’anàlisi cost benefici. Els impactes al medi s’han estudiat amb la integració d’un model hidrodinàmic amb un model marí tridimensional capaç de fer una avaluació espacial i temporal de la contaminació bacteriològica en les platges de la ciutat. Document 3.- Diagnosi 115 Respecte al PICBA’06, el model marí s’ha actualitzat en relació a la batimetria de la costa amb dades del projecte Europeu RESCCUE. 3.4.2 Dades utilitzades El nou model marí utilitzat en el PDISBA inclou una nova malla 3D computacional obtinguda a partir de noves dades de batimetria realitzades el 2016. Les noves dades de batimetria han estat proporcionades per Barcelona Regional que va fer-les servir en el marc del Pla Clima de la ciutat de Barcelona i es van fer serví també dins del projecte europeu RESCCUE. 3.5 Dades de contaminació bacteriològica 3.5.1 Introducció La contaminació bacteriològica en el medi marí produïda por DSS depèn de les condicions atmosfèriques durant y després del esdeveniment de pluja així com de la concentració bacteriològica als abocaments de les mateixes DSS. El model integrat per a la avaluació de la contaminació bacteriològica en les aigües de bany que s’ha fet servir per al PDISBA, necessita unes concentracions inicials dels abocaments per la seva parametrització, així com dades dins del medi per la seva calibració espacial i temporal. 3.5.2 Dades utilitzades Les dades de contaminació bacteriològica (concentració de E.coli) en el medi receptor per cadascuna de les platges de la ciutat de Barcelona i per tots els esdeveniments històrics utilitzats per la calibració del model marí van ser proporcionades per BCASA i l’Agencia Catalana de l’Aigua. D’altra banda les concentracions de E.coli associades als cabals dels sobreeixidors que també es requereixen per a la parametrització del model s’han considerat com fixes i els seus valors mitjans s’han agafat d’un estudi fet en el marc d’un projecte europeu (Projecte BINGO) que ha tingut la ciutat de Badalona com cas d’estudi amb condicions morfològiques, climàtiques i físiques molt semblants a Barcelona (aus der Beek, 2018). 3.6 Dades atmosfèriques 3.6.1 Introducció El model marí necessita també algunes dades atmosfèriques com inputs per les simulacions de calibració i de diagnosis i prognosis. Les dades més importants que s’han fet servir per les simulacions del PDISBA han estat dades de temperatura i dades de vent. Document 3.- Diagnosi 116 3.6.2 Dades utilitzades Les dades atmosfèriques de temperatura i vent que s’han fet servir per els esdeveniments de DSS utilitzats per la calibració i la validació del model marí s’han obtingut de la pagina web de Puertos del Estado (www.puertos.es). Les dades de pluja, com s’ha esmentat anteriorment, s’han obtingut de la xarxa de pluviòmetres de BCASA. D’altra banda, per les simulacions continues de diagnosis i de prognosis, s’han fet servir les dades de precipitació, vent i temperatura de la estació meteorològica de Fabra. Document 3.- Diagnosi 117 4 METODOLOGIA DE SIMULACIÓ 4.1 Introducció Un model és una representació matemàtica de fenòmens o processos que es produeixen a la realitat amb la finalitat d’analitzar-los, descriure i explicar el seu comportament actual i així poder predir el seu comportament futur sota uns altres condicionants. En el cas dels sistemes de sanejament, l’estructura del model es construeix al voltant de tres sistemes bàsics:  Sistema de drenatge (Xarxes de clavegueram, conques, sistema de drenatge superficial, etc.).  Estació depuradora.  Medi receptor. Aquests tres sistemes estan completament interrelacionats de manera que cal estudiar i gestionar-los de forma conjunta. Pel que fa a la xarxa de clavegueram cal tenir en compte la totalitat de la xarxa independentment de l’òrgan o l’Administració encarregada de la seva gestió. A la Figura 12 s’esquematitzen els elements físics d’un sistema de sanejament. En l’àmbit del PDISBA, la depuradora queda analitzada de forma simplificada com el cabal que hi és transportat a través del col·lector interceptor, però no s’entra en el detall de modelitzar els diferents processos de tractament de l’EDAR ni el possible impacte de les seves aigües tractades en el medi receptor en general, o en la zona de platges en particular. Com que les aigües depurades son enviades al medi a través d’emissaris submarins, en altres estudis ja ha quedat demostrat que el seu impacte és insignificant. Així doncs en el PDISBA s’analitza la xarxa de clavegueram i també l’impacte que els seus desbordaments, desbordaments del sistema de sanejament (DSS) en general, o desbordaments dels sistemes unitaris (DSU) pel cas de xarxes unitàries com la de Barcelona, tenen al medi receptor de les platges. Document 3.- Diagnosi 118 Figura 12.- Diagrama esquemàtic d'un sistema de clavegueram unitari (CLABSA, 2006). 4.2 Creació dels models de simulació 4.2.1 Model de clavegueram En els següents subapartats es descriuen les tasques principals realitzades per la construcció del model de clavegueram en l’ordre cronològic en el que s’han fet, malgrat que, aquest és un procés iteratiu de manera que en molts casos, s’ha repetit alguns dels passos per millorar-ne els resultats. Aquestes tasques han estat:  Importació de la informació de la xarxa de clavegueram del GIS al ICM  Creació de les conques pluvials  Modelització de l’escorriment  Modelització de la propagació hidràulica en la xarxa de clavegueram Document 3.- Diagnosi 119  Resolució d’errors, d’inestabilitats i calibració inicial  Creació de les conques de residuals i construcció del model de residuals  Caracterització dels elements singulars del model  Creació del model 2D de superfície  Calibratge i validació del model mitjançant simulacions de episodis històrics  Simulacions de episodis sintètics de diagnosis 4.2.1.1 Importació de la informació de la xarxa de clavegueram del GIS al model ICM En aquesta tasca s’importa tota la xarxa de clavegueram emmagatzemada en format GIS al software ICM de modelització. Les tasques que s’han seguit són:  Definició de l’àmbit del model (aquest és tot el terme municipal de Barcelona, així com part dels termes municipals veïns que aporten aigües a la xarxa de Barcelona, principalment Hospitalet i Sant Adrià).  Definició de la informació del GIS a importar i la metodologia per fer-ho.  La informació del GIS de BCASA és molt rica en detall, però per ser utilitzada en el model no hi ha necessitat de totes les dades i s'han de fer algunes hipòtesis per tal de relacionar-la amb la informació requerida en el model. La següent taula presenta aquesta correlació. Taula 23.- Correlació entre els elements del GIS i els elements del software de modelització ICM. Elements importats del GIS Elements corresponents en el ICM Claveguera Link Pou Node Connexions Node Canvis de secció Node Canvi de direcció de flux Node Inici de claveguera Node Envà Weir Sobreeixidor Weir Salts Node DSU Node Ràpids Link Sifó Link Tram fictici Link Càmeres Node Estacions de bombament Node Comportes Node Dipòsits Node  Aplicació de processos automàtics per importar dades al ICM. Document 3.- Diagnosi 120  Les dades de SIG disponibles s'emmagatzemen en un format específic i, sovint, cal incloure alguns càlculs i processos addicionals per proporcionar al software ICM les dades i el format necessaris per modelar la xarxa correctament. Aquí es presenten les dades bàsiques requerides: o Nodes: identificador, nivell de terra, nivell de sòl, nivell de sostre de la cambra. o Connexions: identificador i punt de connexió del node aigües amunt, identificador i punt de connexió del node aigües avall, identificador de secció transversal, amplada i alçada. o Sobreeixidors: identificador de node aigües amunt i avall, cota de coronació del llavi, ample, i alçada del sostre de desbordament.  Importació dels elements al model ICM i resolució d'errors detectats.  Els errors principals detectats estan relacionats amb les cotes i es poden classificar en 3 tipus: o Falta informació de cotes: tots els nodes del model necessiten cotes. Aquests s'han obtingut a dels camps de cotes mesurades del GIS, però en alguns nodes (canvis de secció, inici de clavegueram, cruïlles, sifons, etc.) aquests nivells no s’han pogut mesurar a camp i, per tant, s'han de fer hipòtesis diferents per obtenir-les. o Nivells de SIG calculats incorrectament interpolats. A partir de cotes mesurades a camp, es passen diferents processos automàtics per interpolar nivells a altres elements del GIS. Aquesta interpolació no és senzilla i, en alguns casos, s'han calculat incorrectament. o Els nivells es mesuren, però per uns pocs centímetres, aquests no són consistents amb els nivells d'elements adjacents. L'exemple més clar és el nivell de solera d'una claveguera que és més baix que el nivell de solera del pou al que està connectat.  Un problema molt recurrent i significatiu és el relatiu a la importació de certes seccions amb una geometria complexa que no pot ser simulada directament per l’Infoworks ICM, com seria el cas, per exemple, de la secció T302 (Figura 13), la qual es va importar erròniament per la secció de la Figura 14, amb una capacitat hidràulica molt menor. La solució, a la majora d’aquests casos, ha passat per simular aquestes seccions amb unes de rectangulars de dimensions similars. Les seccions amb les que s’ha fet aquesta operació son molt poques si comparades amb el nombre total de seccions a Barcelona (al voltant de 1800) i les seccions T301, T302, NT683, NT1186, NT210A, NT2303, NT2432, NT584, NT720, NT89A, NT912A, T770A, C6, NT793, NT1100A, NT454. Document 3.- Diagnosi 121 Figura 13: Secció T302. Figura 14: Secció T302 importada en el model. Al final d'aquesta tasca, la xarxa de clavegueram completa i totes les dades necessàries per utilitzar-se al model van ser importats al programari ICM amb una definició clara dels trams principals i secundaris i es van resoldre tots els errors trobats. La xarxa importada es presenta a la Figura 15 i el seu resum es mostra a la Taula 24. Document 3.- Diagnosi 122 Figura 15.- Vista general i de detall de la xarxa importada al model ICM. Taula 24: Elements del model PDISBA. Tipus de elements del model Nombre d’elements Nodes (pous, embornals, etc.) 85834 Nodes de dipòsits 285 Nodes de punts de desguàs 619 Trams 89466 Bombes 75 Comportes 44 Sobreeixidors 980 4.2.1.2 Creació de les conques pluvials El següent pas és la creació de les conques vessants i de les seves característiques hidrològiques. Aquestes s’obtenen a partir de plànols topogràfics de la zona d’estudi i permeten obtenir les condicions de contorn, definint quines àrees aporten cabals a la xarxa de sanejament i quines no. Sobre la configuració de les conques hidrològiques, s’han de crear les diferents subconques vessants, tenint en compte l‘orografia del terreny, els torrents que creuen la zona urbana i l’estructura de la xarxa de sanejament. Les subconques urbanes es creen pel mètode dels polígons de Thyssen en que a cada node del model se li associa una conca amb l’àrea més propera al node. Per una trama completament urbana aquesta aproximació és perfectament vàlida (Figura 16). Document 3.- Diagnosi 123 Figura 16.- Exemple de les subconques del model associades a cada node del model mitjançant polígons de Thyssen. D’altra banda, per zones rurals de capçalera, la delimitació s’ha fet mitjançant processos convencional de GIS en base al flux superficial i la posició dels elements d’entrada a la xarxa de clavegueram (Figura 17). Figura 17: Conques urbanes i conques peri-urbanes de capçalera en el PDISBA. 4.2.1.3 Modelització de l’escorriment La modelització de l’escorriment es divideix en dues parts, la modelització de les pèrdues hidrològiques i la modelització de la transformació de la pluja a escorriment. En els dos casos, el software Infoworks ICM presenta diferents mètodes i formulacions matemàtiques per fer aquests càlculs i és el modelitzador el que escull la formulació que Document 3.- Diagnosi 124 millor pot representar la realitat a modelitzar. A continuació es presenten només les formulacions utilitzades en el PDISBA. Pèrdues hidrològiques El model de pèrdues hidrològiques és el que s’encarrega de transformar la pluja bruta (es a dir registrada pels pluviòmetres) en pluja neta, que correspon a la pluja que realment s’escorre per la superfície de la conca un cop s’eliminen les diferents pèrdues que es donen a la realitat (infiltracions, humectacions, etc.). En el PDISBA s’utilitzen formulacions diferents en funció del tipus d’usos del sòl i paràmetres que s’han establert després del procés de calibratge del model:  Per teulades i vials s’utilitza la formulació de Infoworks ICM de Fixed en el que el model defineix un percentatge fixe de la pluja que es converteix en pluja neta després d’aplicar unes pèrdues inicials d’humectacions i pèrdues de emmagatzematge de volums de pluja en depressions del terreny. Aquesta quantitat (D en mm) es pot introduir en el model en valor absolut o com una funció del pendent de la superfície (S en %) segon la formulació: D  0.71·S 0.48 Dins del motor de simulació, InfoWorks ICM imposa un valor mínim de pendent de 0,002. Això impedeix tenir errors quan es divideix per zero errors i evita tenir valors de pèrdues d’humectacions massa petits. El valor del coeficient d’escorriment utilitzat per aquestes superfícies ha sigut de 1.  Per zones verdes urbanes i conques rurals es va fer servir una pèrdua inicial de 0.28 mm per estimar el efecte d’humectacions i pèrdues de emmagatzematge de volums de pluja en micro-depressions del terreny i després el mètode de Horton que considera 4 paràmetres per definir la simulació del procés de pèrdua hidrològica per efecte del fenomen d’infiltració: o Taxa d’infiltració inicial: 76 mm/h o Taxa d’infiltració final: 13 mm/h o Constant de decaïment: 4.14 (1/h) o Constant de recuperació 0.036 (1/h) Model de transformació de pluja – escorriment Un cop calculada la pluja neta (és a dir la part de la pluja que escorre per la superfície) s’ha de calcular com és transportada aquesta aigua fins al punt d’entrada a la xarxa. En el model del PDISBA s’ha utilitzat el model de SWMM. El model d'escorriment SWMM utilitza un dipòsit no lineal i l'equació de la ona cinemàtica per dirigir els cabals al pous d’entrada a la xarxa de clavegueram. Per la simulació de la propagació SWMM necessita Document 3.- Diagnosi 125 l’amplada mitjana de les subconques (calculada com l’àrea de la conca dividida per la longitud del seu curs d’aigua més llarg) i els coeficients de rugositats de Manning de les seves superfícies. Per les superfícies urbanes (teulades i vials) el coeficient de rugositat de Manning utilitzat ha sigut de 0.013 s/m1/3, mentre per les superfícies permeables aquest coeficient ha sigut de 0.2 s/m1/3. També en aquest cas, els paràmetres de simulació s’han establert després del procés de calibratge del model. La Figura 18 i la Figura 19 resumeixen els valors de la parametrització que s’ha establert per el model de pèrdues hidrològiques i de transformació pluja – escorriment al PDISBA. Figura 18: Paràmetres de configuració de les superfícies impermeables que s’apliquen a teulades i vials. Figura 19: Paràmetres de configuració de les superfícies permeables que s’apliquen a zones verdes. 4.2.1.4 Modelització de la propagació hidràulica en la xarxa de clavegueram La propagació del flux en l'espai i en el temps dins una xarxa de clavegueram és un fenomen molt complex. Sota la hipòtesi de flux unidimensional, conductes de poc pendent, fluid incompressible i pressió hidrostàtica, el fenomen de la propagació es pot descriure mitjançant les equacions de Saint-Venant. Document 3.- Diagnosi 126 Infoworks ICM resol les equacions completes de Saint-Venant i d'aquesta manera, té en compte l'efecte de rabeig de l'aigua. A més a més, permet la simulació de règim a pressió (sobrecàrregues), mitjançant la coneguda tècnica del Slot de Priessman, i la diagnosi d'inundacions localitzades. Com a dades d'entrada al model, a més de les característiques topològiques de la xarxa, s’utilitza l’hidrograma generat pel model d'escorriment. 4.2.1.5 Resolució d’errors, d’inestabilitats i calibratges previs Al final d’aquest procés ja es disposa d’un model de la xarxa i les seves conques pluvials perfectament vàlid, de manera que es fan unes comprovacions mínimes per garantir que el model en aquell estat intermig no tingui errors, no generi inestabilitats de càlcul i doni uns resultats coherents. Les comprovacions són:  Resolució d’errors de la xarxa i de les conques: Aquests errors poden ser deguts a manca de dades inicials o per errors a l’hora d’obtenir aquestes dades i introduir-les en el model. Alguns dels errors habituals a resoldre són els problemes de cotes en nodes o trams. En ambdós casos es resolen interpolant cotes dels trams més pròxims en que si es tenen bones dades.  Resolució d’inestabilitats. Aquests problemes ja són més complexes i aquí cobra gran importància l’experiència del modelitzador i el suport que proporciona l’empresa subministradora del software de modelització doncs, en molts casos, l’error que proporciona el software és difícil d’interpretar.  Calibratges inicials: Un cop es considera que els models són estables es passa a fer un calibratge inicial o preliminar consistent en comparar els resultats del model de l’antic Pla Director (el PICBA’06 que en el seu moment es va considerar calibrat i a partir dels quals es van fer propostes d’actuacions) amb els resultats del model del PDISBA que es objecte d’aquest pla. 4.2.1.6 Creació de les conques de residuals i construcció del model de residuals La informació de partida per crear el model de residuals són:  Dades de població i densitats per àrea censal del municipi de Barcelona (font: IDESCAT any 2014).  Dades de cabal de residuals tractades per les depuradores del Besòs i del Llobregat.  Dades de l’evolució del consum domèstic d’aigua (Figura 20). Document 3.- Diagnosi 127 Figura 20.- Evolució del consum domèstic d’aigua a Barcelona en litres /habitant/dia (Font: BCASA) A partir de la dada de consum domèstic d’aigua es calcula una dotació d’aigua residual que finalment arriba a la depuradora (litres / habitant / dia) fent diferents hipòtesis per tal d’incloure altres aportacions d’aigua com són:  Consum públic (regs, edificis públics i administracions, etc.)  Fuites a la xarxa d’aigua potable.  Infiltracions o exfiltracions.  Consums no facturats. Saber amb la suficient precisió cada un dels valors d’aquestes aportacions és gairebé impossible, per contra el que s’acostuma a fer és estimar un factor que multiplicat per aquests consums privats doni el cabal mig a la EDAR i posteriorment s’aplica aquest factor per calcular la dotació total a partir de la dotació de consum privat. A partir de les dades dels cabals diaris a la entrada de planta subministrats per Aigües de Barcelona s’obté el cabal mig diari que es tracta sent 313.000 m3/dia i per tant el factor de correlació entre aquest i el total del consum privat és de 1.33. Amb aquesta metodologia s’obté una dotació total d’aigües residuals de 150 l/hab/dia. Per traspassar aquests cabals de residuals al model s’ha d’obtenir un cabal per cada una de les subconques de pluvials generades. Aquest es calcula com la dotació total de residuals (150 l/hab/dia) multiplicat per la densitat de població del municipi i per l’àrea de la subconca. Finalment cal aplicar un perfil de variació diària dels cabals de residuals calculats . En aquesta fase es va aplicar un perfil genèric habitual (Figura 21). Document 3.- Diagnosi 128 Figura 21: Perfil genèric de variació de cabals de residuals aplicat al model. 4.2.1.7 Creació del model 2D de la superfície dels carrers  Per la creació d’un model acoblat es parteix d’un model digital del terreny (MDT) de l’Institut Cartogràfic de Catalunya de malla 2x2 m i precisió altimètrica de 15 cm, i es crea una malla irregular (no estructurada) de la superfície dels carrers (és a dir de tota la superfície de la ciutat, eliminant els edificis pels quals l’aigua no hi pot circular) amb les següents característiques i obtenint un domini 2D amb 1361324 triangles (cel·les):  Àrea màxima dels triangles de la malla: 100 m2  Àrea mínima dels triangles de la malla: 25 m2  Coeficient de rugositat de Manning: 0.0125 s/m1/3 Figura 22.- Exemple de la malla creada per la representació del flux superficial. A continuació s’han de definir els punts d’unió i de traspàs de cabals entre el model 1D de la xarxa de clavegueram i els model 2D de la superfície dels carrers de la ciutat. Aquest traspàs de cabals es fa en els dos sentits:  Flux des del model 1D fins a la 2D: Això només passa quan la clavegueram es troba en condicions de sobrecàrrega i el flux surt a través dels nodes provocant inundacions. Document 3.- Diagnosi 129  Flux des del model 2D fins al 1D: El flux que prèviament ha sortit del model 1D discorre per la superfície de la malla 2D (amb resolució de les equacions complertes de les Saint Venant) fins que troba un node connectat a una claveguera i en aquest punt es traspassa l’aigua de nou cap al model 1D. Això es fa definint tots els nodes del model que cauen sobre la malla com a node 2D de manera que aquest intercanvi de cabals entre models es fa mitjançant l’aplicació de l’equació de sobreeixidor agafant-se l’amplada del llavi com la circumferència del pou o node i aplicant un coeficient de descàrrega de 0.5. 4.2.1.8 Caracterització dels elements singulars del model El següent pas és caracteritzar els elements singulars de la xarxa perquè es comportin en el model de manera similar a com es comporten a la realitat. Aquests elements singulars són:  Bombaments. El model conté 75 bombes, algunes de poca importància però altres situades en l’interceptor i que tenen una influència directa en el cabal que arriba a l’EDAR i, en conseqüència, també en el cabal que és abocat als medis receptors sense tractar a través dels punts de DSU. Per això les dades a introduir al model per cada una d’aquestes estacions de bombament s’han de configurar amb els seus volums i alçades correctes dels pous de bombament i a partir de quina cota es produeix sobreeiximent, així com els cabals bombats de cada una de les bombes i a partir de quina cota s’activa i es para cada una d’elles. Figura 23: Parametrització de l'estació de bombament del port de Ginebra en el model.  Dipòsits de retenció i comportes associades. En el model creat, es distingeixen dues tipologies de dipòsits, els que per la seva situació (més propera a interceptor) o per la seva gestió (funcionen com a dipòsit anti-DSU més que com a dipòsits anti-inundacions o mixtes) tenen un impacte directe i important sobre els cabals que arriben a l’interceptor i a la EDAR, i els que no. En el primer grup trobem el dipòsit de Taulat, mentre que en el segon, la Document 3.- Diagnosi 130 resta de dipòsits de Barcelona (Escola Industrial, Bori Fontestà, Parc Central de Nou Barris, Joan Miró, Urgell, i Carmel-Clota). Tots ells es modelitzen amb la seva estructura i elements reals (volums, comportes, sobreeixidors, bombaments, etc.). La diferència entre els dos grups és que en el primer tota l’aigua que li arriba entra al dipòsit i s’hi emmagatzema mentre té suficient capacitat, mentre que en el segon grup també es deixa que tota l’aigua entri lliurement als dipòsits i es buidi de forma controlada amb un cabal de bombament constant o posició de comportes de sortida fixa. Per garantir el buidat dels dipòsits en la simulació de pluges continues, s’han modelitzat també: o Obres de “by-pass” a les entrades dels dipòsits quan aquestes no existissin. o Comportes de sortida per poder buidar els dipòsits de forma lenta laminant els cabals d’arribada. La obertura d’aquestes comportes de sortida es simular de forma fixa entre 0.1 i 0.6 m segons el dipòsit. o Bombaments de buidat en els dipòsits que tenen cossos de bombament. Com cabals de bombament s’han posat els valors del model del PICBA06 i, en el cas de falta d’informació, s’ha suposat ’un cabal de 1 m3/s. o Vàlvules anti-retorn en els dipòsits amb cos de gravetat i de bombament que comuniquen els dos cossos i que permeten buidar el cos de bombament per gravetat fins a la cota de solera del cos de gravetat. Aquests canvis s’han aplicat als tots els dipòsits existents: o Zona Universitària o Doctors Dolsa o Escola Industrial o Bori Fontestà o Urgell o Joan Miró o Parc Central de Nou Barris o Carmel – Clota o Taulat A nivell d’exemple, a la Figura 24 es mostren els canvis aplicats al dipòsit de Zona Universitària amb la introducció del “by-pass” a l’entrada del dipòsit i de la comporta de sortida. Document 3.- Diagnosi 131 Figura 24: Exemple de modelització del dipòsits al PDISBA. A l'esquerra hi ha el dipòsit Zona Universitària (105500 m3) amb 3 compartiments. A la dreta hi ha el dipòsit de detenció Bori Fontestà amb dos compartiments (71000 m3).  Sobreeixidors de DSU cap als medis receptors. Degut a la seva importància de cara als resultats del model, tots aquests sobreeixidors han estat revisats i implementats a mà. 4.2.1.9 Adaptació del model de clavegueram per al càlcul de DSU El model 1D-2D descrit en els apartats anteriors té un nivell de detall molt bo sobretot per analitzar els problemes d’insuficiències i inundacions que es donen a la ciutat. Per contra el temps computacions per cada simulació és molt elevat. Per al càlcul dels volums d’abocament de DSU el nivell de detall que dóna el model integrat 1D-2D no és necessari de manera que s’ha optat per eliminar la part del 2D per amb l’objectiu de reduir els temps de càlcul doncs la sèrie temporal a simular serà un any de pluviometria mitja (veure apartat 4.4.3) de manera que faria inviable simular-ho amb el model 2D. També s’ha incorporat de forma simplificada la modelització del riu Besòs amb l’objectiu de traslladar els abocaments de la xarxa de clavegueram al riu cap al seu punt de desembocadura i així tenir-los en compte en l’anàlisi de l’impacte d’aquests a les zones de bany de la ciutat. Cal dir que aquesta és una simplificació del que realment passa doncs no es tenen en compte els abocaments que es donen al riu provinents d’altres municipis (Sant Adrià, Santa Coloma, Montcada i Reixac, etc.). En qualsevol cas, aquest nivell d’estudi és similar al que es va fer en el PICBA’06 i ampliar-lo per considerar els abocaments dels altres municipis s’escapa de l’àmbit del PDISBA i hauria de fer-se dins d’un pla supramunicipal que inclogués el clavegueram de la resta dels municipis. 4.2.1.10 Model de contaminació del clavegueram El model de contaminació del clavegueram és necessari per tal d’avaluar la contaminació abocada en el medi pels punts de DSU i per estudiar l’impacte d’aquesta contaminació a les zones de bany a través del model marítim que s’explica en l’apartat 4.2.2. Document 3.- Diagnosi 132 El software de modelització ICM disposa d’un mòdul de qualitat que permet simular l’evolució de la contaminació de diferents paràmetres en qualsevol tram i node del model. De totes maneres, pels objectius que es persegueixen, que és la obtenció d’uns valors mitjos de contaminació abocada al medi en un any mig, no s’ha cregut que l’aplicació del software fos necessari o útil, sobretot perquè la concentració de la contaminació en les DSU varia àmpliament a cada episodi de manera que no és possible calibrar el model amb uns pocs episodis individuals. Per tant, de forma similar a la que ja es va aplicar en el PICBA06, s’ha optat per aplicar unes concentracions mitges de contaminació microbiològica en els punts de DSU en base a dades reals de monitorització del projecte obtingudes en el marc d’un projecte europeu (Projecte BINGO) que ha tingut la ciutat de Badalona com a cas d’estudi amb condicions morfològiques, climàtiques i físiques molt semblants a Barcelona (aus der Beek, 2018) i aplicar aquestes concentracions als hidrogrames de DSU proporcionats per el model hidràulic. Finalment, com s’explica en el capítol del model marítim, es proposa el ús de una concentració mitjana de E.coli de 1·106 UFC/100 ml. D’altra banda, per altres contaminants, s’han utilitzat les següents fonts d’informació bàsiques:  Consulta bibliogràfica  Anàlisi de mostres del PROMEDSU (Ministerio de Medio Ambiente, 2001)  Manual Nacional de recomendaciones para el diseño de tanques de tormenta (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 2014) Els valors mitjos de les altres paràmetres de qualitat de l’aigua són els següents:  Sòlids en suspensió (SS): 324 mg/l  DBO5: 196 mg/l  Amoni (NH4+): 9 mg/l Aquests valors (SS, DBO5, NH4+) s’obtenen de les campanyes realitzades en l’estudi del Manual Nacional de recomendaciones para el diseño de tanques de tormenta (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 2014) per la conca de Taulat en que es van fer campanyes tant en temps sec com en temps de pluja a l’entrada del dipòsit i a la sortida del dipòsit en el moment en que es produïa la DSU, fet que va permetre calcular l’efecte atenuador del dipòsit. Això permetrà en fase de prognosi, quan es dissenyin, aplicar unes concentracions diferents a les anteriors per calcular l’efecte reductor de la contaminació, de manera que un dipòsit anti-DSU redueix la contaminació abocada al medi per un doble motiu:  Reté un volum d’aigua (amb la seva contaminació associada) que és enviat a l’EDAR i per tant no és abocada directament a medi Document 3.- Diagnosi 133  El volum d’aigua que no pot ser retingut al dipòsit i que per tant igualment és enviat al medi, ho fa amb unes concentracions molt inferiors a les inicials. Aquest efecte s’ha comprovat per tots els dipòsits anti-DSU i depèn dels paràmetres de contaminació que s’avaluï com es mostra en la taula a continuació (Taula 25). Taula 25.- Efecte atenuador del dipòsit de Taulat (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 2014). Paràmetre Concentracions a Concentracions a Efecte entrada de dipòsit sortida de dipòsit atenuador SS 324 mg/l 121 mg/l 63% DBO5 196 mg/l 78 mg/l 60% NH4+ 9 mg/l 5.1 mg/l 43% EColi 5.9·106UFC/100 ml 5.7·106UFC/100 ml 3% De la taula anterior, es pot deduir que la reducció de concentració de E.coli mitjançant l’ús de dipòsit anti-DSU no es significatiu. Finalment, es pot observar que tots els valors escollits es troben dins dels intervals proposats per la majoria de les fonts bibliogràfiques consultades i per les campanyes realitzades en el PROMEDSU (Ministerio de Medio Ambiente, 2001). Document 3.- Diagnosi 134 Taula 26.- Valors de contaminació obtinguts en l’estudi del PROMEDSU i comparativa amb diferents rangs obtinguts a la bibliografia (Gómez, 2006). 4.2.2 Model de l’impacte a les zones de bany 4.2.2.1 Objectius i característiques principals del model El model marítim té com a objectiu avaluar els impactes dels DSU en la qualitat de les aigües de bany de les platges de Barcelona. Els impactes de les DSU sobre la qualitat de l'aigua s'avaluen en termes de concentracions simulades d'E.Coli a l'aigua del mar, ja que aquest és un dels dos paràmetres obligatoris de la directiva d'aigües de bany (2006/7/CE), l'altra és IE (Intestinal Enterococci), però no hi ha tantes dades històriques sobre aquest paràmetre disponibles. Així, el model marí s'utilitza per simular la distribució espacial i temporal de l'aigua de mar E.Coli durant i després dels esdeveniments de DSU. Es fan servir dades mesurades de concentració d'E.Coli (subministrades per l’ACA i pròpies de BCASA) per validar el model. El model s'utilitza per simular mapes de risc per a les persones que es banyen al mar i per estimar els temps d’incompliment per alta contaminació bacteriològica del medi després d’un esdeveniment de DSU. Cada estiu, es produeixen diversos episodis (generalment menys de 10) de DSU i la qualitat de l'aigua marina pot no complir amb els estàndards de qualitat de l'aigua de bany fins uns dies després de l’episodi. La mala qualitat de l'aigua afecta les persones que es banyen, a les activitats turístiques, esportives i d'oci properes a les platges. Barcelona té aproximadament 5 km de platges i, durant els episodis de pluja de certa intensitat, es produeixen DSU a través de diverses estructures de sobreeiximent entre les quals cal destacar les de Ginebra, Bogatell, Bac de Roda i Prim. La Figura 25 mostra un exemple de simulació de la qualitat de l'aigua marina després d'un esdeveniment de DSU. Document 3.- Diagnosi 135 Figura 25.- Simulació de qualitat marítima després d’un episodi de DSU (Des de Vermell=alta fins a Blau=Baixa concentració d’ E.Coli). 4.2.2.2 Creació del model El model de qualitat de l'aigua del mar es va desenvolupar amb el programari MOHID Studio de Bentley Systems. El model pretén simular la concentració d'aigua de mar Escherichia Coli després d'esdeveniments de DSU. El model es va desenvolupar originalment dins del projecte COWAMA (Coastal Water Management) (Sunyer D., Malgrat P., Gutiérrez E., Clochard B., 2007) (Sunyer D., Malgrat P., Leitão P., Clochard B., 2008) que va proporcionar un model computacional que funciona des de 2007 per a simulacions en temps real de la qualitat de les aigües de bany de les platges de Barcelona. El nou model marí utilitzat en el PDISBA inclou una nova malla computacional 3D obtinguda a partir de noves dades de batimetria realitzada el 2016 i un nou procés de calibratge i validació amb dades de concentracions d’E.Coli mesurades en el període 2014-2107. Figura 26.- Nova batimetria per al model marítim de Barcelona. El model de qualitat de l'aigua del mar simula tant la hidrodinàmica del mar a la regió costanera com el transport de contaminants resultant de les DSU. La simulació de la qualitat de l'aigua a la prop de la línia de costa requereix escales de discretització espaial de l'ordre de desenes de metres, mentre que els processos hidrodinàmics costaners poden produir-se a escales de centenars de quilòmetres. Per tant, 3 dominis aniuats s'utilitzen per simular processos hidrodinàmics des de la gran escala regional fins a l'escala local a prop de la costa de Barcelona. La Figura 27 mostra els tres nivells del model d’amidament: Document 3.- Diagnosi 136  El nivell 1 cobreix una àrea d'aproximadament 20.000 km2 amb cel·les quadrades d'aproximadament 1x1 km2. En aquest àmbit, els processos hidrodinàmics de les marees astronòmiques i els corrents induïts pel vent es simulen en mode 2D (baròtrops) i les sortides s'utilitzen com a condicions límit d'entrada per al nivell 2.  El nivell 2 té una superfície d'aproximadament 1000 km2 amb cel·les rectangulars de costats des de 500 m a 200 m (cel·les més petites prop de la línia de costa). En aquest àmbit, els processos hidrodinàmics que es produeixen a la plataforma continental associats a l'acció del vent, les ones generades pel vent i les circulacions impulsades per la densitat induïdes per les plomes de riu d'aigua dolça es simulen en mode 3D i les sortides s'utilitzen com a condicions límit del nivell 3.  El nivell 3 cobreix un àrea d'aproximadament 50 km2 amb cèl·lules rectangulars de costats de 100 m a 20 m (cel·les més petites prop de la línia de costa). En aquest àmbit es simulen la transmissió d'hidrodinàmica i el transport de contaminants dels episodis de DSU. Els processos simulats inclouen els efectes de les variacions de densitat, temperatura i salinitat; corrents de la línia de costa generades per les descàrregues de les DSU; efectes de la radiació solar sobre la mortalitat d'E. Coli; advecció i difusió d'E. Coli. El nivell 3 es simula en mode 3D i proporciona una sèrie de sèries temporals de concentracions E.Coli que es comparen amb les dades mesurades. La malla computacional de Nivell 3 s’obté a partir de la nova batimetria realitzada el 2016. Les simulacions del model marí es configuren perquè s’iniciïn aproximadament 24 hores abans de l'inici de les DSU (hotstart) i així assegurar que la hidrodinàmica costanera està correctament simulada en el moment en que es produeix l’episodi de DSU. Les dades d’entrada al model marí són:  Les sèries temporals de descàrrega d'aigua de les DSU per a cada punt de sobreeiximent de Barcelona i del riu Besòs obtinguda mitjançant el model de drenatge urbà 1D/2D descrit anteriorment  Velocitat i direcció del vent obtinguda de models de circulació a escala nacional (Puertos del Estado)  Temperatura de l'aire i l'aigua i la radiació solar en funció de les mesures de l'estació local.  Concentració mitja d'E. Coli a les descàrregues d'aigua de DSU (fixada a 106 cfu / 100 ml basades en mesures de camp (aus der Beek, 2018)). Document 3.- Diagnosi 137 Level 1 Level 2 Level 3 Catalonia Figura 27.- Els 3 nivells de malles aniuades implementades en el model marítim de Barcelona. 4.3 Calibratge i validació dels models 4.3.1 Model de drenatge urbà 4.3.1.1 Paràmetres calibrats al model Els paràmetres que es fan servir per calibrar el model de drenatge urbà es descriuen a continuació. Per el calibratge del model de temps sec:  La dotació Per el calibratge del model 1D de clavegueram:  Les pèrdues hidrològiques inicials de les conques  La impermeabilitat de les conques  La rugositat de les superfícies de les conques  La rugositats i les pèrdues locals als col·lectors Per el calibratge del model 2D:  Mida de les cel·les del model 2D  Rugositat de la superfície 2D 4.3.1.2 Calibratge en temps sec A partir de la dada de consum domèstic d’aigua es calcula una dotació d’aigua residual que finalment arriba a la depuradora (litres/habitant/dia) fent diferents hipòtesis per tal d’incloure altres aportacions d’aigua com són el consum públic (regs, edificis públics i administracions, etc.), fuites a la xarxa d’aigua potable, infiltracions o exfiltracions i consums no facturats. Com s’explica en el apartat 4.2.1.6, no és possible saber els valors d’aquestes aportacions, per tant es fa servir la dotació per ajustar el cabal mig que arriba a la EDAR. Document 3.- Diagnosi 138 Amb aquesta metodologia s’obté una dotació total d’aigües residuals de 150 l/hab/dia. 4.3.1.3 Validació en temps sec En temps sec no han d’existir descàrregues al medi i per tant totes les aigües residuals generades són transportades fins a les depuradores per al seu tractament. Així doncs la validació en temps sec ha consistit bàsicament en comprovar que això es compleix i quan no ha estat així (en cinc casos) es resolen en general aplicant una cota de llavi de sobreeixidor més alta. Aquest ha estat el cas per exemple de l’abocament detectat a la sortida de Colon de la Figura 28. Figura 28.- Exemple d’abocament en temps sec a Colon detectat i corregit. 4.3.1.4 Calibratge en temps de pluja El calibratge consisteix en ajustar els resultats del model a les mesures realitzades a la realitat (valors de limnímetres) per uns episodis de pluja seleccionats. El procés de calibratge es fa mitjançant un ajust dels paràmetres prèviament descrits per un procés de prova i error. Els passos principals seguits es poden resumir en: 1. Ajust de paràmetres del model afectant globalment a totes les subconques. Els paràmetres ajustats són les pèrdues hidrològiques i els coeficients de rugositat superficial. 2. Ajustos de paràmetres específics de les conques. Els paràmetres considerats aquí són els pendents geomètrics, l’amplada i els coeficients impermeables de les subconques. 3. Detecció de possibles fenòmens locals que afecten les mesures dels limnímetres. La presència de salts, canvis en la direcció del flux, confluències de flux, etc. Que no es pot representar adequadament pel model. En aquests casos, la presència d'aquests fenòmens podria ser simulada per talls locals, amb l'ajuda dels mesuraments de flux reals registrats per limnímetres. Document 3.- Diagnosi 139 4.3.1.5 Validació en temps de pluja En general, el procés de validació d’un model consisteix en comprovar que el bon ajust aconseguit en els episodis de calibratge entre les mesures efectuades en els punts de control i els valors simulats, també s’assoleix en els episodis de validació. Per tant és obvi que els episodis utilitzats per el calibratge i els utilitzats en la validació han de ser diferents. 4.3.1.6 Resultats del procés de calibratge i validació en temps de pluja Es bona pràctica utilitzar al menys 3 episodis per la fase de calibratge i 1 episodi per el procés de validació i que aquests esdeveniments siguin comparables en entitat (DHI, 2002). Per el que fa el PDISBA, es van utilitzar 4 episodis de pluja del 2011 que son els mateixos que s’havien fet servir per el primer model acoblat 1D/2D desenvolupat per a la ciutat de Barcelona dins del marc del projecte CORFU (Russo, Sunyer, Velasco, & Djordjevic, 2015). A la Taula 27 es presenten les dades principals màximes registrades per els pluviòmetres de la xarxa de BCASA dels episodis de calibratge (15/03/2011, 07/06/2011, 19/07/2011) i de validació (30/07/2011) seleccionats. A la mateixa taula s’indiquen també els períodes de retorn corresponents a les intensitat registrades i la duració corresponent. Taula 27.- Episodis seleccionats per el calibratge i la validació del model. Data de l’episodi 15/03/2011 07/06/2011 19/07/2011 30/07/2011 Pluja acumulada (mm) 54.1 26.8 45.9 30.4 Intensitat màxima 20 minutal 69.6 (T=1) 24.3 (T=0.2) 95.1 (T=5) 105.9 (T=8) (mm/h) Intensitat màxima 5 minutal 98.4 (T=0.5) 49.2 (T=0.2) 135.6 (T=2) 140.4 (T=2) (mm/h) De tota la xarxa de pluviòmetres de la que disposa BCASA, se’n van seleccionar 11 per definir la distribució espaial de la pluja i les dades d’aquests es van importar en el model ICM per simular la seva resposta als esdeveniments de pluja seleccionats (Taula 28 i plànols 2.1, 2.2, 2.3 i2.4). De forma similar, de tota la xarxa de limnímetres se’n van seleccionar 17 per fer la validació del model 1D i a més es van utilitzar fotografies i vídeos de les inundacions per validar el model en superfície 2D (Taula 29). Document 3.- Diagnosi 140 Taula 28.- Codi i nom dels pluviòmetres seleccionats per el calibratge i la validació del model. Codi Nom del pluviòmetre CL4 Ajuntament, UOAS CL5 Edifici Novíssim Ajuntament CL15 Centre Cívic Sagrera CL16 Cotxeres de Sants CL17 Escola Nabi CL19 Ajuntament Sarrià – Sant Gervasi CL20 Casa Elizalde CL21 AGBAR – Turó de la Rovira CL23 Dipòsit Escola Industrial CL24 Dipòsit Joan Miró CL25 Observatori Fabra Taula 29.- Codi i nom dels limnímetres seleccionats per el calibratge i la validació del model. Codi Nom del limnímetre CL204 Paral·lel – Margarit CL205 Paral·lel – Ronda Sant Pau CL2 Pça. Francesc Macià CL9 Diagonal- Pg. Sant Joan CL208 Balmes – Diagonal CL8 Gran Via – Aribau CL20 Bogatell – Álaba aigües avall CL26 Ganduxer – Modolell CL27 Urgell – Tamarit CL31 Hospital Militar CL32 Balmes - travessera de Gràcia CL39 Urgell – París CL58 Dr. Fleming – Sta. Fe de Nou Mèxic CL70 Ganduxer – Bori Fontestà CL72 Diagonal – Villarroel CL184 Ginebra – Ciutadella (Pg. Picasso) CL185 Ginebra – Ciutadella (pg. Lluís Companys) Així els resultats del calibratge i la validació s’obtenen per les dues capes de drenatge del model acoblat 1D/2D:  Per al model 1D de la xarxa de clavegueram: Gràfics del nivell d’aigua en els col·lectors on es situen els limnímetres comparats amb les mesures reals dels sensors.  Per al model 2D de flux per la superfície de la ciutat: Vídeos i fotos de les inundacions es comparen amb els nivell d’aigua en superfície obtinguts en el model. Document 3.- Diagnosi 141 A les següents figures es presenten alguns resultats del calibratge i la validació (tots els gràfics de calibratge i validació es poden consultar en l’annex 1) i d’acord amb aquests, es pot concloure que el model està correctament calibrat. Figura 29.- Resultats de calibratge i validació per al limnímetre CL205 al Paral·lel. Document 3.- Diagnosi 142 Figura 30.- Resultats de calibratge i validació per al limnímetre CL9 a Diagonal – Pg. Sant Joan. Document 3.- Diagnosi 143 Figura 31.- Resultats de calibratge i validació per al limnímetre CL39 a Urgell – París. Document 3.- Diagnosi 144 Figura 32.- Calats d’aigua al Paral·lel per l’episodi del 31/7/2011. Document 3.- Diagnosi 145 Figura 33.- Calats a la Rambla del Raval per l’episodi del 31/7/2011. Document 3.- Diagnosi 146 Figura 34.- Calats al Carrer Sant Pau per l’episodi del 31/7/2011 Tal com es pot observar en els gràfics anteriors, el model presenta correlacions molt bones entre les mesures reals i els resultats modelats, però de vegades, a nivell local, les correlacions no són tan bones. Per exemple, per l’episodi del 31/7/2011 s’observa com hi ha inundacions importants al carrer Sant Pau com es mostra a la Figura 34. Però els resultats del model encara estan per sota la realitat. El motiu és que el model digital del terreny i la cartografia de l'edifici no són prou detallats per considerar la tanca de pedra al voltant del jardí de l'església. Aquesta tanca de 50 cm evita que la major part de l'aigua s'estengui i inundi el jardí de l'església, però com que en el model aquest mur no està detallat, l’aigua inunda els voltants de l’església provocant que els nivells d’aigua Document 3.- Diagnosi 147 al carrer Sant Pau i a la Rambla del Raval siguin menors que els que s’observen a les imatges reals. Figura 35.- Carrer Sant Pau amb el mur que evita que bona part de l’aigua inundi els jardins de l’església. Aquest refinaments es poden implementar en fase de projecte amb eines d’Infoworks ICM que permet incorporar detalls com barreres o murs amb gran precisió millorant els resultats de simulacions. 4.3.2 Model marítim Les dades de camp són essencials per calibrar i validar un model de qualitat com el model marítim que s’ha desenvolupat en el PDISBA. La Figura 36 mostra un exemple de les dades de qualitat de l'aigua marina recollides a 10 platges diferents de Barcelona. Les concentracions bacterianes es mesuren aproximadament una vegada a la setmana i hora de mostreig sol ser entre les 9:00 i les 15:00. Document 3.- Diagnosi 148 Figura 36.- Exemple de les dades mesurades a les platges de Barcelona utilitzades per la calibració del model marítim. Tal i com s’ha dit, el model marítim original (Sunyer D., Malgrat P., Gutiérrez E., Clochard B., 2007) (Sunyer D., Malgrat P., Leitão P., Clochard B., 2008) es va desenvolupar el 2007. Ara es modifica el model original introduint una nova malla 3D basada en dades de batimetria feta el 2016 i aquest model es calibra i es valida a partir de les dades de mesures de concentracions bacteriològiques dels últims anys. El procés de calibratge es fa per la metodologia de prova i error. Tres episodis diferents amb dades de qualitat de l'aigua de mar disponibles després de abocaments de DSU es van simular per calibrar i validar el model:  Del 28/07/2014 al 31/07/2014 (episodi de calibratge).  Del 15/09/2014 al 18/09/2014 (episodi de calibratge).  Del 15/06/2014 al 15/06/2014 (episodi de validació). Els paràmetres de calibratge del model han estat:  El coeficient d’arrossegament del vent (wind drag coeficient)  La taxa de mortalitat de EColi (T90) T90 depèn de la temperatura de l’aigua, la salinitat i la radiació solar (Chapra S., 1997). De totes maneres, estudis similars en el mar adriàtic van assumir valors constants de T90 = 2.3 dies (De Marchis M., Freni G., Napoli E., 2013) (Scroccaro I., De Pascalis, F. Mattassi G.,, 2010). En aquest estudi es va obtenir una T90 variable horària calibrada amb valors de nit més baix de 4 dies i valors de dia més alts d'1.2 dies. Per tant, s'obtenen diferents sortides del model segons si el DSU es produeix durant la nit o durant el dia. El coeficient d'arrossegament del vent controla els corrents costaners generats pel vent i el valor calibrat va ser de 0.0008. Aquest valor és inferior al valor predeterminat típic d'aproximadament 0.00114, tot i que es troba dins dels valors observats (de 0,0005 a 0.0015) presentats per Large (Large W. G., Pond S., 1981). Un arrossegament més alt produeix altes tensions de cisallament i, per tant, majors velocitats de l'aigua marina i, Document 3.- Diagnosi 149 en conseqüència, una major advecció i dispersió de la ploma de contaminants. Sokolova et al. (Sokolova E., Pettersson T. J. R., Bergstedt O., Hermansson M., 2013) van utilitzar un valor fixe de 0.0012. La Figura 37 mostra la comparació de les concentracions simulades d'E. Coli amb les concentracions observades en aproximadament 10 llocs diferents a les platges de Barcelona. En general, el model pot reproduir tant l'ordre de magnitud com els patrons de les concentracions observades d'E. Coli amb algunes subestimacions de l'esdeveniment que es va produir el 17 de setembre de 2018. Dos esdeveniments de precipitació diferents que es van produir els dies 15 i 17 de setembre de 2014 van causar dos diferents episodis de DSU produint augments de la concentració d'E. coli en l'aigua de mar. Concretament, l'esdeveniment de pluges del 15 de setembre de 2014 va tenir pocs mm de pluviometria en alguns pluviòmetres i zero en altres, fet que fa suposar que es tractava d'un esdeveniment de pluja petit i molt variable espaialment. Aquests esdeveniments són difícils de simular i és de preveure una elevada incertesa sobre les descàrregues de DSU simulades obtingudes del model de clavegueram (que són les entrades al model marí). En aquest cas, és probable que la DSU s'hagi subestimat ja que el model marí mostra concentracions molt més baixes en comparació amb les observacions del 17 de setembre de 2017. CSO event: 28Jul2014 CSO event: 15Sep2014 CSO event: 15Jun2014 1E+06 San Sebastià. Simulated 1E+06 1E+06 Sant Miquel. Simulated 1E+05 Barceloneta. Simulated 1E+05 1E+05 San Sebastià. Measured San Miquel. Measured 1E+04 Barceloneta. Measured 1E+04 1E+04 1E+03 1E+03 1E+03 1E+02 1E+02 1E+02 1E+01 1E+01 1E+01 1E+00 1E+001E+00 28 jul.2014 29 jul.2014 30 jul.2014 31 jul.2014 14 jun.2014 15 jun.2014 16 jun.2014 17 jun.201414 sep.2014 15 sep.2014 16 sep.2014 17 sep.2014 18 sep.2014 Somorrostro. Simulated Nova Icària. Simulated 1E+06 1E+06 1E+06 Bogatell. Simulated Mar Bella. Simulated 1E+05 1E+05Somorrostro. Measured 1E+05 Nova Icària. Measured 1E+04 Bogatell. Measured 1E+04 1E+04 Mar Bella. Measured 1E+03 1E+03 1E+03 1E+02 1E+02 1E+02 1E+01 1E+01 1E+01 1E+00 1E+00 1E+00 28 jul.2014 29 jul.2014 30 jul.2014 31 jul.2014 14 jun.2014 15 jun.2014 16 jun.2014 17 jun.201414 sep.2014 15 sep.2014 16 sep.2014 17 sep.2014 18 sep.2014 1E+06 Nova Marbella. Simulated 1E+06 1E+06 Llevant. Simulated Banys del Fòrum. Simulated 1E+05 Nova Marbella. Measured 1E+05 1E+05 Llevant. Measured 1E+04 Banys del Fòrum. Measured 1E+04 1E+04 1E+03 1E+03 1E+03 1E+02 1E+021E+02 1E+01 1E+01 1E+01 1E+00 1E+00 1E+00 14 jun.2014 15 jun.2014 16 jun.2014 17 jun.2014 28 jul.2014 29 jul.2014 30 jul.2014 31 jul.2014 14 sep.2014 15 sep.2014 16 sep.2014 17 sep.2014 18 sep.2014 Figura 37.- Resultats de calibratge i validació de concentracions dE.Coli E. Coli durant 3 episodis de DSU a diferents platges de Barcelona. Una altra font important d'incertesa és la concentració d'E. Coli a les descàrregues de DSU que es va suposar com fixa i amb un valor mitja de 1·106 ufc / 100 ml. La concentració d'E. coli varia en l'espai i el temps principalment en funció de la dilució entre aigua de pluja i aigua de clavegueram. Les observacions de camp d'un estudi E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] Document 3.- Diagnosi 150 similar a Badalona (projecte BINGO) van mostrar concentracions d'E. Coli en DSU de 2.1·105 - 3.4 · 106 ufc / 100 ml (aus der Beek, 2018). Estudis previs a Barcelona (Sunyer D., Malgrat P., Gutiérrez E., Clochard B., 2007) van utilitzar concentracions d'1 · 107 ufc / 100 ml. El 1 · 107 ufc / 100 ml es considera la pitjor concentració, ja que és la concentració típica en el flux d'aigües residuals sense diluir-se amb escorrentia d'aigua de pluja. En general, la concentració fixa d'1 · 106 ufc / 100 ml sembla ser una estimació acceptable. A més, l'anàlisi de sensibilitat del model i el calibratge realitzats al projecte BINGO van mostrar que 1 · 106 ufc / 100 ml proporcionen una bona coincidència entre les concentracions observades i simulades d'E. Coli. Dels resultats del model marítim utilitzat en el projecte BINGO s’han pogut trobar també unes correlacions molt bones entre la pluviometria total d’un episodi i la duració d’un episodi de contaminació per E.Coli (temps en que els valors de concentració d’E.Coli superen els estàndards marcats per la Directiva d’Aigües de Bany) a les platges de Badalona (Russo, Martínez, Locatelli, Martínez, & Villanueva, 2019). 3 E. Coli 2.75 2.5 2.25 Duration of a sea water pollution event 2 13/10/2015. Cristall, Pescadors, Coco, Mora. 6 mm rain 1.75 18/06/2016. Cristall, Pescadors, Coco, Mora. 18 mm rain 30/08/2016. Cristall, Pescadors, Coco, Mora. 8 mm rain 1.5 13/09/2016. Pont Petroli. 25 mm of rain 1.25 12/10/2016. Pont Petroli. 121 mm of rain 04/02/2018. Pont Petroli. 26 mm of rain 1 26/01/2018. Pont Petroli. 61 mm of rain 0.75 12/02/2018. Pont Petroli. 21 mm of rain 0.5 0.25 0 <2 2≤x<8 8≤x<16 ≥16 Rainfall volume [mm] Figura 38.- Correlació entre la duració d’un episodi de contaminació per E.Coli a les platges i la pluviometria d’un episodi de pluja. (Russo, Martínez, Locatelli, Martínez, & Villanueva, 2019). Duration of a sea water pollution event [days] Document 3.- Diagnosi 151 Taula 30.- Correlacions entre duració de l’episodi i precipitació Precipitació de l’episodi (mm) Duració de l’episodi de contaminació d’E. Coli a les platges (dies) Ptotal < 2 mm 0.3 2 mm ≤ Ptotal < 8 mm 0.9 8 mm ≤Ptotal < 16 mm 1.5 Ptotal ≥16 mm 2.7 4.4 Escenaris d’avaluació de la diagnosi 4.4.1 Aigües residuals Un dels capítols mes importants d’un pla director és la previsió en les tasques de rehabilitació de la xarxa. Aquestes permeten el correcte funcionament del sistema segons la previsions projectades. La rehabilitació s’entén com una resposta a dues situacions, la primera és un estat límit relacionat amb la fallada estructural de la claveguera, fallada que desencadena un problema sobre elements com la calçada o els edificis del veïnat. La segona situació és un estat límit de servei on la claveguera deixa de desenvolupar correctament la seva funció de transport d’aigües residuals o pluvials. Una deficiència en una cubeta de les canonades principals significa una pèrdua important de cabals residuals i una contaminació important de les aigües subterrànies. Com escenari de diagnosi d’aquest Pla, s’estimen les fuites al medi i els impactes ambientals per a la situació actual de la xarxa de clavegueram. 4.4.2 Escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions Per l’anàlisi de les inundacions es configura el model per córrer diferents episodis de pluja sintètics que representen pluges de diferents períodes de retorn per la situació actual i per un escenari de canvi climàtic amb l’horitzó del 2100 proposat dins del marc del projecte RESCCUE (Russo, 2019). En concret els períodes de retorn simulats, per als dos escenaris (actual i amb canvi climàtic) són:  T=1 any  T=10 anys Document 3.- Diagnosi 152  T=50 anys  T=100 anys  T=500 anys Document 3.- Diagnosi 153 Pluges de disseny sense canvi climàtic 350.00 300.00 250.00 200.00 150.00 100.00 50.00 0.00 T1 T10 T50 T100 T500 Figura 39: Pluges de disseny de la ciutat de Barcelona sense canvi climàtic. Pluges de disseny amb canvi climàtic 350 300 250 200 150 100 50 0 T1 T10 T50 T100 T500 Figura 40: Pluges de disseny de la ciutat de Barcelona segons l’escenari de canvi climàtic (Russo, 2019). Intensitat (mm/h) Intensitat (mm/h) Document 3.- Diagnosi 154 4.4.2.1 Consideracions sobre les pluges simulades En aquest apartat es fan diferents consideracions sobre l’evolució de les pluges de disseny a Barcelona en els últims anys i que tenen les seves repercussions en els resultats del model. En particular, es comparen les següents pluges de disseny de 10 anys de període de retorn i que es poden veure a la Figura 42.  Plub2000: És la pluja de disseny aplicada en l´últim pla Director (PICBA 2006). Per construir-la es van obtenir les corbes IDF a partir de les dades de 3437 episodis de pluja registrats a l’observatori Fabra entre els anys 1927 i 1993. Amb les corbes IDF es va construir la pluja de disseny d’una hora de duració mitjançant el mètode de blocs alternats però variant el període de retorn de cada bloc del hietograma, al considerar que una pluja de disseny clàssica del tipus Chicago és massa conservadora per tenir cada bloc associat al període de retorn de disseny.  Plub2010: Aquesta pluja es va dissenyar en el projecte CORFU l’any 2010 seguint la mateixa metodologia de la Plub2000 amb una hora de duració, però actualitzant-la amb les dades del pluviòmetre de físiques fins l’any 2010. Document 3.- Diagnosi 155 Durada (mins) T (anys) 5 3.9 10 6.2 15 8.5 20 9.6 25 9.6 30 10.0 35 9.8 40 9.5 45 9.1 50 8.9 55 8.4 60 7.8 65 7.5 70 7.0 75 6.5 80 6.0 85 5.6 90 5.3 95 5.0 100 4.8 105 4.6 110 4.4 115 4.2 120 4.1 Figura 41: Període de retorn associat als diferents blocs de la pluja Plub2010.  Pluja actual T10: Aquesta pluja s’obté a partir de l’anàlisi de les IDF actualitzades amb dades fins l’any 2018 incloent diferents episodis de forta intensitat del 2018 que pugen de forma important el pic de la pluja sintètica. La pluja ha estat calculada per BCASA aplicant el mètode de blocs alternats i allargant la duració de l’episodi fins les dues hores i mitja. A més a més, es van estudiar 3 pluges sintètiques variant l’instant del pic de la pluja i finalment es va seleccionar la més desfavorable (la que provocava majors inundacions) que fou la que tenia el pic al final de l’episodi.  Pluja actual T10 amb canvi climàtic: A la pluja anterior, s’apliquen els coeficients de canvi climàtic obtinguts en el projecte RESCCUE (Russo, 2019) i es fa servir per dissenyar les actuacions anti-inundacions del PDISBA. Figura 42: Comparativa de les diferents pluges de disseny per T=10 anys a Barcelona. Les pluges del PDISBA presenten un augment important tant en la intensitat màxima com en el volum de precipitació (Taula 31) i això implica repercussions en els Document 3.- Diagnosi 156 resultats de la diagnosi amb l’increment dels punts de la xarxa que tenen problemes de capacitat, així que caldrà dissenyar en prognosi més actuacions i de més capacitat / volum per resoldre aquests problemes. Comparativa pluges de disseny T10 250.00 200.00 150.00 100.00 50.00 0.00 Plub2000 Plub2010 T10-Desembre T10 Sense CC T10 amb CC sense CC Taula 31: Intensitat màxima i volum dels diferents episodis de pluja de T10 que es comparen, T Plub2000 Plub2010 T10 sense CC T10 amb CC Imax (mm/h) 183.22 169 177.17 196.66 V (mm) 53.04 52.91 83.71 88.35 Com escenaris hidrològics extraordinaris (escenaris d’inundacions) per a la fase de diagnosis es proposen dos escenari diferents, en un cas (Diagnosi 1), amb la pluja actual com input hidrològic més important del model i en un segon cas (Diagnosi 2), amb la pluja que considera els efectes de canvi climàtic sobre les intensitat màximes tal com s’ha estudiat dins del projecte RESCCUE. Per tant, els escenaris de diagnosi son:  Diagnosi inundació 1 sense canvi climàtic (o sigui amb pluja de disseny actual)  Diagnosi inundació 2 amb una actualització de la pluja de disseny amb els coeficients de canvi climàtic proposats dins del projecte RESCCUE (Russo, 2019) i que constitueix la pluja de disseny sobre la que es dissenyen les mesures Document 3.- Diagnosi 157 de prognosi. En el capítol 5 s’expliquen com s’obté aquesta pluja de canvi climàtic. 4.4.3 Escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS Per l’anàlisi de les descàrregues del sistema de sanejament (DSS), es seleccionen les pluges de l’any 2009 en el que es van produir 60 episodis de DSU amb una pluviometria total de 520 mm. A la Figura 43 i la Taula 32 es poden observar les principals característiques d’aquests episodis de pluja. Pluja any mig actual (pluja real del 2009) 120 100 80 60 40 20 0 Figura 43: Sèrie pluviomètrica continua de any mig 2009. Taula 32: Principals característiques de les pluges registrades l’any 2009 considerat com un any de pluviometria mitja per l’anàlisi de DSS. Nº Inici episodi Final episodi Duració Ptotal I max I mitja (h) (mm) (mm/h) (mm/h) Episodi_1 06/01/2009 12:00 07/01/2009 3:10 15.17 22.50 9.60 1.48 Episodi_2 09/01/2009 10:21 09/01/2009 23:46 13.42 8.10 15.60 0.60 Episodi_3 22/01/2009 19:27 22/01/2009 19:37 0.17 0.10 1.20 0.40 Episodi_4 31/01/2009 6:21 02/02/2009 5:01 46.67 34.10 9.60 2.24 Episodi_5 02/02/2009 20:27 03/02/2009 9:47 13.33 19.60 25.20 1.46 Episodi_6 00/01/1900 0:00 00/01/1900 0:00 0.00 0.00 0.00 0.00 Episodi_7 06/02/2009 2:46 06/02/2009 3:06 0.33 0.20 1.20 0.48 Episodi_8 06/02/2009 17:45 06/02/2009 17:45 0.00 0.10 1.20 1.20 Episodi_9 03/03/2009 0:01 03/03/2009 1:06 1.08 0.30 1.20 0.26 Episodi_10 03/03/2009 21:06 03/03/2009 21:11 0.08 1.10 6.00 1.65 Episodi_11 04/03/2009 13:28 04/03/2009 17:38 4.17 3.00 3.60 0.71 Episodi_12 10/03/2009 1:35 10/03/2009 1:40 0.08 0.20 1.20 1.20 Episodi_13 28/03/2009 4:06 29/03/2009 8:31 28.42 19.70 6.00 0.69 Episodi_14 30/03/2009 19:25 30/03/2009 21:10 1.75 0.50 2.40 0.27 Episodi_15 31/03/2009 7:48 01/04/2009 7:48 24.00 30.20 4.80 1.25 Episodi_16 01/04/2009 23:19 02/04/2009 16:19 17.00 10.20 8.40 0.60 Episodi_17 07/04/2009 2:32 08/04/2009 4:02 25.50 26.40 7.20 1.03 mm/h Document 3.- Diagnosi 158 Nº Inici episodi Final episodi Duració Ptotal I max I mitja (h) (mm) (mm/h) (mm/h) Episodi_18 08/04/2009 18:41 08/04/2009 19:06 0.42 0.30 1.20 0.60 Episodi_19 10/04/2009 10:24 10/04/2009 13:19 2.92 2.40 15.60 0.80 Episodi_20 10/04/2009 22:42 11/04/2009 5:32 6.83 8.00 34.80 1.16 Episodi_21 11/04/2009 16:51 12/04/2009 0:41 7.83 16.50 9.60 2.08 Episodi_22 12/04/2009 13:28 13/04/2009 3:38 14.17 6.00 3.60 0.05 Episodi_23 16/04/2009 10:49 16/04/2009 12:44 1.92 5.00 30.00 1.25 Episodi_24 17/04/2009 14:24 17/04/2009 14:49 0.42 1.40 4.80 2.80 Episodi_25 21/04/2009 13:41 21/04/2009 13:41 0.00 0.30 3.60 3.60 Episodi_26 26/04/2009 5:34 27/04/2009 1:54 20.33 14.60 37.20 0.77 Episodi_27 30/04/2009 18:12 01/05/2009 9:02 14.83 12.20 7.20 0.82 Episodi_28 13/05/2009 7:37 13/05/2009 7:47 0.17 0.30 1.20 1.20 Episodi_29 14/05/2009 12:49 14/05/2009 18:04 5.25 13.20 60.00 2.48 Episodi_30 05/06/2009 13:05 05/06/2009 21:15 8.17 1.30 8.40 0.16 Episodi_31 06/06/2009 22:40 07/06/2009 0:05 1.42 2.90 4.80 1.93 Episodi_32 20/06/2009 4:59 20/06/2009 8:24 3.42 0.80 3.60 0.23 Episodi_33 09/07/2009 8:13 09/07/2009 13:58 5.75 46.20 49.20 7.92 Episodi_34 22/07/2009 4:02 22/07/2009 4:27 0.42 0.40 2.40 0.80 Episodi_35 25/08/2009 17:33 25/08/2009 17:33 0.00 0.10 1.20 1.20 Episodi_36 14/09/2009 11:28 14/09/2009 23:38 12.17 35.10 60.00 2.87 Episodi_37 15/09/2009 12:34 15/09/2009 12:59 0.42 0.10 1.20 0.20 Episodi_38 17/09/2009 12:22 17/09/2009 12:27 0.08 0.20 1.20 1.20 Episodi_39 17/09/2009 22:05 17/09/2009 22:45 0.67 4.50 19.20 6.00 Episodi_40 18/09/2009 8:31 18/09/2009 9:36 1.08 1.90 14.40 1.63 Episodi_41 19/09/2009 3:46 19/09/2009 4:11 0.42 0.30 1.20 0.60 Episodi_42 20/09/2009 16:52 20/09/2009 21:12 4.33 34.50 67.20 7.81 Episodi_43 21/09/2009 21:26 21/09/2009 21:36 0.17 0.30 2.40 1.20 Episodi_44 01/10/2009 17:39 01/10/2009 18:24 0.75 1.90 3.60 2.28 Episodi_45 09/10/2009 5:41 09/10/2009 6:26 0.75 1.90 9.60 2.28 Episodi_46 15/10/2009 15:27 15/10/2009 15:37 0.17 0.80 3.60 3.20 Episodi_47 20/10/2009 1:47 20/10/2009 2:32 0.75 2.20 7.20 2.64 Episodi_48 21/10/2009 4:38 21/10/2009 10:28 5.83 18.80 34.80 3.18 Episodi_49 22/10/2009 7:42 22/10/2009 17:02 9.33 66.80 99.60 7.09 Episodi_50 22/11/2009 7:59 22/11/2009 8:14 0.25 0.30 1.20 0.90 Episodi_51 29/11/2009 15:30 29/11/2009 16:45 1.25 4.00 14.40 3.00 Episodi_52 14/12/2009 16:26 15/12/2009 5:16 12.83 10.50 3.60 0.81 Episodi_53 21/12/2009 7:18 21/12/2009 17:58 10.67 5.90 2.40 0.55 Episodi_54 22/12/2009 10:44 22/12/2009 16:34 5.83 4.50 2.40 0.76 Episodi_55 23/12/2009 11:17 23/12/2009 14:47 3.50 5.70 21.60 1.59 Episodi_56 24/12/2009 2:28 24/12/2009 13:03 10.58 6.80 3.60 0.64 Episodi_57 26/12/2009 0:23 26/12/2009 8:23 8.00 0.50 1.20 0.06 Episodi_58 26/12/2009 18:29 26/12/2009 23:24 4.92 2.80 1.20 0.56 Episodi_59 28/12/2009 5:34 28/12/2009 6:19 0.75 1.00 3.60 1.20 Document 3.- Diagnosi 159 Nº Inici episodi Final episodi Duració Ptotal I max I mitja (h) (mm) (mm/h) (mm/h) Episodi_60 29/12/2009 17:05 29/12/2009 19:00 1.92 0.50 1.20 0.25 TOTAL 382.83 520.00 99.60 1.36 A l’apartat 5.3.2 es justifica que l’efecte del canvi climàtic per episodis de pluviometria mitja que afecten als impactes de les DSU no les farà augmentar i per tant per ser conservador, s’ha escollit la pluja actual per fer l’anàlisi de volums i impacte de les DSU. 5 EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC SOBRE LA PLUVIOMETRIA A LA CIUTAT DE BARCELONA 5.1 Introducció i antecedents Els efectes del canvi climàtic en el cicle hidrològic degut a una possible futura intensificació del episodis extrems de pluja han de ser considerats per tal de prevenir problemes futurs en els sistemes de drenatge urbà. Les corbes d'intensitat-durada- freqüència (IDF), una eina molt important que s'utilitza en el disseny i construcció de diferents estructures hidrològiques en la gestió de l'aigua, podrien ser alterades a causa d'un presumpte augment de les pluges intenses causat pel canvi climàtic (Casas- Castillo, Rodríguez Solà, & Redaño, 2018). Una visió global d’aquesta situació va ser presentada per Willems et al. (Willems, Karsten, Olsson, & Nguyen, 2012). Contràriament al que passa a les regions de latitud alta o mitjana del món, en les quals s’ha reportat un increment en la precipitació total, diversos estudis mostren una tendència decreixent dominant durant les últimes dècades en l'àrea mediterrània. D'aquesta manera, l'informe d'avaluació regional de canvi climàtic elaborat per investigadors de la xarxa CLIVAR-Espanya (Pérez, Boscolo, & (Eds.), 2010) arriba a la conclusió que la precipitació anual a la Península Ibèrica en les últimes tres dècades ha disminuït significativament en comparació amb els anys 1960 i 1970, essent al final de l’hivern la disminució més important observada. Malgrat aquesta disminució en la precipitació total, en canvi, s’ha observat un augment de les precipitacions extremes. Les simulacions per al segle XXI (AEMET, 2013) que utilitzen models climàtics pronostiquen també descensos importants en la precipitació total en l'àrea mediterrània (AEMET, 2018), mentre que algunes projeccions dels models regionals mostren un possible augment de les pluges torrencials (Christensen & Hesselbjerg, 2004) amb episodis de precipitació més curts i més intensos (AEMET, 2013). Document 3.- Diagnosi 160 Figura 44: Canvi a la precipitació mitjana (Diferencia entre els períodes de 1986-2058 i 2081-2100) (AEMET, 2013). Segons el V informe sobre el canvi climàtic del Institut Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC) conegut com AR5 per les seves sigles en anglès, en algunes àrees augmentarà la freqüència, intensitat i / o quantitat de precipitacions fortes però a causa de l'alta incertesa es requereixen estudis de detalls localitzats (Lehner, Petra, Alcamo, Henrics, & Kaspar, 2006), (AEMET, 2013). L'avaluació de la possible influència del canvi climàtic en la intensitat de les pluges extremes és molt interessant a l'àrea mediterrània, especialment en zones urbanes densament poblades amb complexos sistemes de clavegueram, generalment vulnerables a les pluges torrencials. (Rodríguez, et al., 2013) van obtenir i analitzar sèries futures de precipitació diària per al període 2000-2099, per a sis estacions pluviomètriques situades a l'àrea metropolitana de Barcelona, sota quatre escenaris de canvi climàtic: A1B , A2, B1 i B2. A partir d’aquestes sèries es van calcular els canvis futurs a esperar en les actuals corbes IDF de Barcelona, per a cada escenari climàtic considerat. Per obtenir-ho es van utilitzar dos mètodes de reducció d'escala (o downscaling) temporal diferent: en el primer es suposa que les variacions relatives de precipitacions entre el present i el futur són les mateixes per a qualsevol durada inferior a 24 hores; mentre que el segon, que es basa en les propietats d'escala de la precipitació, estima aquestes variacions depenent de la durada. Un altre estudi recent, amb els nous models i escenaris RCPs (Representative Concentration Pathway) (RCP2.6, RCP4.5, RCP6, and RCP8.5 ) del V informe va estimar els efectes del canvi climàtic a la ciutat de Madrid amb resultat que també senyalen un augment de la freqüència d'episodis extrems (Lastra, González, Russo, Redaño, & Ribalaygua, 2013). En particular, en aquests estudis (Rodríguez, et al., 2013) (Lastra, González, Russo, Redaño, & Ribalaygua, 2013), es van definir els factors de canvi climàtic cf per intensitat horària per diferents horitzons temporals definint aquests factors com el quocient entre la intensitat de pluja de període de retorn T i durada t corresponent a un escenari de clima futur, 𝐼(𝑡, 𝑇)futur i la intensitat de pluja equivalent en el clima present, 𝐼(𝑡, 𝑇)present (Arnbjerg-Nielsen, 2008), o sigui: 𝐼(𝑡,𝑇) 𝑐 = futur𝑓 𝐼(𝑡,𝑇)present Document 3.- Diagnosi 161 Aquest valors s’apliquen directament a les intensitats de el hietograma de disseny obtenint una nova pluja per a escenaris futurs que contemplin efectes de canvi climàtic sobre les intensitats extremes (Figura 45). En aquest dos casos, la tècnica de downscaling temporal, basada en les propietats fractals de la pluja, va ser aplicada fins a durades d'1 hora, però els factors de canvi climàtic es van aplicar a les intensitats 5-minutals com a millor aproximació disponible a la data de l'estudi. Figura 45: Comparació entre la pluja de disseny Plubarna2010 i la Plubarna2050 A1B. 5.2 El Pla Clima A Barcelona, en el Pla Clima i, específicament, en el capítol III sobre inundacions urbanes, s'ha realitzat una simulació de la xarxa de clavegueram per a la situació actual i per dos escenaris de canvi climàtic i, finalment, s'han comparat els resultats . Els escenaris de canvi climàtic analitzats van ser l'escenari "compromès", en què es redueixen les emissions globals d'acord amb l'Acord de París (A1B) i l'escenari "passiu" en què continuarien els patrons d'emissió actuals (A2). Els coeficients de canvi climàtic utilitzats han sigut els que es van proposar en el estudi de (Rodríguez, et al., 2013) per el període 2033-2065. Per a les situacions actuals, la conclusió és que per a les precipitacions amb un període de retorn de 10 anys (T10), el sistema de drenatge pot funcionar correctament (tot i que funciona sota pressió en algunes seccions), però els dos escenaris futurs analitzats preveuen inundacions en alguns ubicacions (Barcelona Regional, 2018). Els resultats dels estudis presentats al Pla clima de Barcelona es basen en el SRES (Informe especial sobre escenaris d'emissió) publicat per l'IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic) (Nakicenovic, et al., 2000), que presenta diversos escenaris d'emissions per a futures condicions. Hi ha 40 escenaris SRES agrupats en quatre famílies (A1, B1, A2, B2) basades en narracions de desenvolupament demogràfic, social, econòmic, tecnològic i ambiental. Més recentment, aquest escenaris s’han substituït amb els Representative Concentration Pathways (RCPs). Els RCPs són un nou conjunt d'escenaris desenvolupats per l'IPCC per al cinquè informe d'avaluació (AR5) (IPCC, 2007) (IPCC, 2013). Els RCPs descriuen quatre futurs climàtics possibles basats en escenaris de forçament radiatiu en lloc d'emissions. El forçament radiatiu es defineix en (IPCC, 2013) com la diferència entre l’energia radiant rebuda i l’energia irradiada de nou a l’espai per la Terra. Document 3.- Diagnosi 162 Taula 33: Nous escenaris RCPs. 5.3 El projecte RESCCUE RESCCUE és un projecte de la Unió Europea en curs (2016-2020) que té com a objectiu proporcionar models i eines pràctiques i innovadores per combatre els desafiaments que suposa el canvi climàtic i construir ciutats més resilients. Té una durada de 48 mesos i es desenvolupa a l’entorn de tres casos d’estudi: Barcelona, Bristol i Lisboa. El projecte està coordinat per Aquatec – Suez Water Advanced Solutions i està co-finançat pel programa d’investigació i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea. RESCCUE compta amb 18 socis entre els quals estan l’Ajuntament de Barcelona i BCASA (Velasco, et al., 2018). Una de les tasques inicials del projecte ha sigut el desenvolupament de les projeccions climàtiques més importants (temperatura, precipitació, pujada del nivell del mar, onada de calor, sequera, etc.) per la definició dels impactes climàtics que poden afectar els serveis i els ciutadans de les ciutats (Monjo, et al., 2017). Una vegada identificades totes les variables climàtiques, es va realitzar la recollida de dades per a les tres ciutats. Es van considerar les dades observades tant per a les variables atmosfèriques com a les oceàniques. Per a les variables observades, la base de dades està formada per dades de temperatura, precipitació, humitat relativa, vent, pressió, alçada de l'ona i el nivell del mar. Es va aplicar un conjunt de proves a totes les sèries temporals: consistència general, valors més baixos i homogeneïtats. Els resultats de les proves van mostrar una qualitat acceptable per a la majoria dels conjunts de dades. Pel cas de Barcelona i la variable de precipitació, es van fer servir las series històriques de la xarxa de pluviòmetres de BCASA amb una resolució de 5 minuts. També es van recollir les variables climàtiques estudiades a partir de la re-anàlisi ERA-Interim i els models CMIP5 climàtic (Taula 34) del V informe del ICPP (Monjo, et al., 2017). A diferència de la sortida directa dels models, la re-anàlisi intenta reproduir la variabilitat meteorològica dia a dia. No obstant això, ambdós tipus de simulacions mostren errors importants en les seves distribucions de probabilitat a causa de diversos factors. Les limitacions físiques de la baixa resolució espacial i de les equacions o paràmetres usades produeixen simulacions poc realistes de valors extrems. Per tant, es requereix aplicar algun tipus de mètode de downscaling o correcció per simular adequadament la variabilitat climàtica a escala local. Document 3.- Diagnosi 163 Taula 34: Models climàtics CMIP5 disponibles. La taula mostra el nom del model, la institució responsable, les referències del model, la seva resolució espacial per a l'AGCM, el codi d'execució utilitzat en aquest estudi, els RCP disponibles i el període de projecció. AGCM RCP Projection Model Institution Reference resolution Run period (Lon×Lat) 2.6 4.5 6.0 8.5 ACCESS1-0 CSIRO, BOM Bi et al. (2013) 1.87°×1.25° r1i1p1 X X 2005-2100 BCC-CSM1-1 BCC Xiao-Ge et al. (2013) 2.8°×2.8° r1i1p1 X X X X 2005-2100 CanESM2 CC-CMA Chylek et al. (2011) 2.8°×2.8° r2i1p1 X X X 2005-2100 CNRM- CNRM-CM5 Voldoire et al. (2013) 1.4°×1.4° r1i1p1 X X X 2005-2100 CERFACS GFDL-ESM2M GFDL Dunne et al. (2012) 2°×2.5° r1i1p1 X X X X 2005-2100 HADGEM2-CC MOHC Collins et al. (2008) 1.87°×1.25° r1i1p1 X X 2005-2099 MIROC-ESM- JAMSTEC, Watanabe et al. (2011) 2.8°×2.8° r1i1p1 X X X X 2005-2100 CHEM AORI, NIES MPI-ESM-MR MPI-M Marsland et al. (2003) 1.8°×1.8° r1i1p1 X X X 2005-2100 MRI-CGCM3 MRI Yukimoto et al. (2011) 1.2°×1.2° r1i1p1 X X X X 2005-2100 Bentsen et al. (2012), NorESM1-M NCC 2.5°×1.9° r1i1p1 X X X X 2005-2100 Iversen et al. (2012) Acronyms: AORI: Atmosphere and Ocean Research Institute (Japan) BCC: Beijing Climate Center, China Meteorological Administration (China) BOM Bureau of Meteorology (Australia) CC-CMA: Canadian Centre for Climate Modelling and Analysis (Canada) CERFACS: Centre Europeen de Rechercheet Formation Avancees en CalculScientifique (France) COLA: Center for Ocean-Land-Atmosphere Studies (US) Document 3.- Diagnosi 164 CMCC: Centro Euro-Mediterraneo sui Cambiamenti Climatici (Italy) CNRM: Centre National de RecherchesMeteorologiques (France) CSIRO Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation (Australia) IPSL: Institut Pierre-Simon Laplace (France) JAMSTEC: Japan Agency for Marine-Earth Science and Technology (Japan) GFDL: Geophysical Fluid Dynamics Laboratory (USA) MOHC: Met Office Hadley Centre (UK) NIES: National Institute for Environmental Studies (Japan) MPI-M: Max Planck Institute for Meteorology (Germany) MRI: Meteorological Research Institute (Japan) NCC: Norwegian Climate Centre (Norway) NCEP: National Centers for Environmental Prediction (USA) En el cas del projecte RESCCUE, es va optar per tècniques de downscaling estadístic i, en particular, per la precipitació, es va fe servir el mètode del anàlogues de la Fundación de Investigación del Clima que ha sigut àmpliament contrastat en diferent estudies (Ribalaygua, et al., 2013). Segons els resultats del projecte RESCCUE, per les precipitacions acumulades segons els escenaris RCP8.5 i RCP 4.5, totes les projeccions climàtiques no mostren canvis significatius però amb un alt nivell d'incertesa (Monjo, et al., 2017). Les variacions de precipitació es projecten en el rang entre -20% i 20% a finals del segle respecte al període 1976-2005 (Figura 46). Les projeccions climàtiques són bastant similars per a totes les estacions i per al sistema de Barcelona i Ter- Llobregat (Monjo, et al., 2017). Figura 46: Projeccions de pluja acumulada del projecte RESCCUE per la ciutat de Barcelona. Document 3.- Diagnosi 165 Pel que fa l’anàlisi de extrems, tots els models de downscaling s’han validats per cadascuna de les variables analitzades i diferents períodes de retorn. Com es pot veure en la Figura 47, la majoria dels models “escalats” per Barcelona van superar les proves de validació (Monjo, et al., 2018). Figura 47: Resum del procés de validació de simulacions climàtiques a llarg termini reduïdes per a les tres ciutats del RESCCUE. Pel que fa als esdeveniments de pluja extrems (amb quantitats superiors a 50 mm), la seva freqüència (1 episodi per 1,3 ± 0,2 anys) i la durada (3,8 ± 0,1 hores) es mantindrien Document 3.- Diagnosi 166 estables durant tot el segle per el escenari RCP4.5, però la seva freqüència podria disminuir un 25% pe l’escenari RCP8 .5. La intensitat i la concentració de aquests tipus d’esdeveniments presenten tendències creixents en ambdós escenaris. Aquests resultats posen de relleu que el nombre d'episodis de precipitació extrema podria reduir- se a Barcelona sota el RCP8.5 i romandre constant d'acord amb RCP4.5. Tanmateix, la intensitat de pluges podria augmentar en els dos cas, la qual cosa significa que hi haurà episodis que impliquin precipitacions més extremes i potencialment perilloses (Monjo, et al., 2018). Figura 48: Índexs extrems de precipitació segons esdeveniments diaris amb quantitats de precipitació majors de 50 mm a Barcelona: Nombre d'esdeveniments (a dalt a l'esquerra), durada (a dalt a la dreta), n- índex (a baix a l'esquerra) i intensitat de referència (inferior- dret). Les corbes de intensitat-durada-freqüència (IDF) desenvolupades i projectades al llarg del segle per les estacions de Fabra i la Facultat de Física mostren un probable augment de la intensitat de la pluja a Barcelona pels períodes 2011-2040, 2041-2070 i 2071-2100 per, pràcticament, tots els períodes de retorn. Concretament, pel període 2071-2100 que correspon a la finalització de la vida útil de les noves infraestructures i mesures de adaptació al canvi climàtic, les tendències del factor de canvi estan, aproximadament, entre 1.1 i 1.2 per a totes les durades respecte al període de referència del període 1976- 2005 (Figura 49 i Figura 50). Les gràfiques de les mostren els valors mitjans i les bandes Document 3.- Diagnosi 167 de incertesa produïdes per la combinació dels 10 models climàtics i els 2 escenaris RCPs. Document 3.- Diagnosi 168 Figura 49: Les corbes IDF projectades per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física) segons valors absoluts (panells de l'esquerra) i el factor de canvi (panells de la dreta) per a tres períodes temporals futurs: 2011-2040 (a, b), 2041-2070 ( c, d) i 2071-2100 (e, f). Document 3.- Diagnosi 169 Figura 50: Les corbes IDF projectades per a la ciutat de Barcelona (Fabra) segons valors absoluts (panells de l'esquerra) i el factor de canvi (panells de la dreta) per a tres períodes temporals futurs: 2011- 2040 (a, b), 2041-2070 ( c, d) i 2071-2100 (e, f). 5.3.1 Implementació dels resultats de canvi climàtic al PDISBA en relació als escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions Els resultats del projecte RESCCUE, en termes de coeficients de canvi climàtic obtinguts per a cada horitzó temporal i els períodes de retorn de T2, T5, T10, T25, T100 i T500 segon la metodologia anteriorment esmentada, s’apliquen directament als hietogrames Document 3.- Diagnosi 170 de projectes utilitzats en el PDISBA per tenir en compte els efectes de canvi climàtic en el drenatge de la ciutat i els impactes potencialment generats a nivell social i econòmic així com els efectes sobre altres serveis i proposar les corresponents mesures d'adaptació. Pel PDISBA s’han utilitzat el coeficient de canvi climàtic pel període 2071-2100 que, com s’ha dit anteriorment, correspon a la finalització de la vida útil de les noves infraestructures de formigó que representen les més costoses de les mesures de adaptació proposades en el Pla. Per aquest període, les tendències del factor de canvi climàtic estan, aproximadament, entre 1.1 i 1.2 per a totes les durades respecte al període de referència del període 1976-2005 (Figura 51 i Taula 35). Coeficients de canvi climàtic 2071-2100 1.5 1.4 1.3 1.2 1.1 1.0 0.9 0.8 0.7 0.6 0.5 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 2y 5y 10y 25y 100y 500y Figura 51: Factors de canvi climàtic per al període 2071-2100, diferents períodes de retorn i duracions fins a 60 minuts per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física). Taula 35: Factors de canvi climàtic per al període 2071-2100, diferents períodes de retorn i duracions fins a 60 minuts per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física). Període de Duració retorn 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 2y 1.15 1.18 1.17 1.14 1.13 1.11 1.10 1.09 1.09 1.10 1.10 1.11 5y 1.13 1.17 1.16 1.15 1.12 1.09 1.10 1.10 1.12 1.11 1.11 1.10 10y 1.11 1.19 1.19 1.17 1.14 1.10 1.11 1.11 1.12 1.11 1.11 1.12 25y 1.09 1.18 1.21 1.19 1.16 1.12 1.12 1.11 1.13 1.11 1.11 1.13 100y 1.07 1.18 1.24 1.21 1.17 1.13 1.14 1.12 1.13 1.12 1.12 1.14 500y 1.07 1.17 1.26 1.22 1.18 1.14 1.15 1.13 1.14 1.13 1.13 1.15 Document 3.- Diagnosi 171 5.3.2 Implementació dels resultats de canvi climàtic al PDISBA en relació als escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS 5.3.2.1 Metodologia i resultats Els models de drenatge urbà i de qualitat de l'aigua marina que es desenvolupen per analitzar els impactes de DSS en la qualitat de l'aigua marina requereixen una resolució temporal molt fina. Així dins del marc del projecte RESCCUE, es produeixen series de dades de canvi climàtic de tots els models climàtics (10) i els dos escenaris RCPs 4.5 i 8.5 amb resolució de 5 minuts obtenint un total de 20 series temporals amb simulacions històriques (1976-2005) i futures (2071-2100). Per avaluar la incertesa dels diferents models i escenaris es calculen els percentils 5, 50 i 95 associats a la pluviometria total acumulada i del nombre de dies de pluja anuals per totes les 20 series històriques i futures. La Figura 52 mostra els resultats futurs i històrics (tant el volum de precipitació anual com el nombre anual d'esdeveniments de pluges). El esdeveniment de pluja es defineix amb 2 criteris: un període sec d'almenys 6 hores entre esdeveniments consecutius i una precipitació acumulada mínima de 0,2 mm per esdeveniment (sense aquest criteri es podria augmentar el nombre d'esdeveniments per any d’un 5%). Document 3.- Diagnosi 172 PERÍODE HISTÒRIC (1976-2005) PERÍODE FUTUR (2071-2100) 5th percentile 800 RCP 4.5 and RCP 8.5 50th percentile 1000 95th percentile 600 800 600 400 400 200 200 0 0 1975 1985 1995 2005 2070 2080 2090 2100 100 RCP 4.5 and RCP 8.5 100 80 80 60 60 40 40 5th percentile 20 20 50th percentile 95th percentile 0 0 2070 2080 2090 2100 1975 1985 1995 2005 Figura 52: Volum anual de precipitacions simulades i nombre anual d'episodis de pluja tant per al període històric com per al futur. Els resultats de la Figura 52 mostren que les futures sèries temporals són més incertes. A més, els volums de precipitacions anuals futurs i passats són similars (com demostra l'anàlisi de pluja diària anteriorment esmentat), mentre que el nombre d'esdeveniments anuals disminueix en el futur. La Taula 36 mostra el volum anual mitjà de precipitació i el nombre d'esdeveniments per els períodes passats (1997-2005). El període anterior correspon al període amb les dades disponibles de l’indicador de pluja FISI. El volum anual simulat del període històric 1997-2005 (383 mm) i el nombre d'esdeveniments anuals (58) són similars als valors mitjans observats de l'indicador de pluja FISI (420 mm i 57 esdeveniments). El volum anual observat és un 10% més alt i la quantitat d'esdeveniments és similar. Els futurs volums anuals de precipitació simulada i el nombre anual d'esdeveniments disminueixen lleugerament en comparació amb el període històric de simulació. NOMBRE D’EPISODIS VOLUM Annual number of events Annual rainfall [mm] Annual number of events Annual rainfall [mm] Document 3.- Diagnosi 173 Taula 36: Valors mitjans històrics de precipitacions simulades i observades. Període Volum anual de Nombre anual precipitació [mm] d’episodis Mitja simulada 1997-2005 383 58 2071-2100 368 48 Mitja observada al pluviòmetre 1997-2005 420 (+10%*) 57 (-2%*) FISI * Comparat amb el període 1997-2005 corresponent. Les sèries de temps de precipitació simulades necessiten ser corregides per a coincidir amb els valors observats. Les sèries temporals simulades de precipitacions es van generar amb l'objectiu de reproduir intensitats de pluges locals, per tant, els volums de precipitació inclouen l'error del 10% que es mostra a la Taula 36. Atès que el nombre d'esdeveniments anuals és molt similar (-2% tal com es mostra a la mateixa taula) només s'aplica la correcció del volum de precipitació. D'aquesta manera s'obtenen els valors corregits i es mostren a la Taula 37. Taula 37: Volum anual de precipitació històrica i futura (el nombre anual d'esdeveniments es manté sense canvis). Període Volum anual de precipitació [mm] Mitja simulada 1997-2005 420 2071-2100 403 Amb aquests resultats, es pot concloure que els escenaris de precipitacions futurs desenvolupats dins del projecte RESCCUE per a l'anàlisi dels impactes de les DSS a Barcelona probablement no suposen un empitjorament respecte a la situació actual. 5.3.2.2 Nou any de pluviometria mitja considerant el canvi climàtic Malgrat que en l’apartat anterior i amb les dades actuals es conclou que en els escenaris futurs la pluviometria mitja que afecta als impactes de les DSU probablement no augmentarà, es crea un nou any de pluviometria mitja considerant el canvi climàtic. Així en aquest apartat s’explica com es crea aquesta sèrie de temps de precipitació futura amb canvi climàtic: Els passos seguits són: Document 3.- Diagnosi 174  En primer lloc, l'any futur representatiu es selecciona entre els 10 models diferents basats en RCP8.5 i RCP4.5. Aquest any és el que té el volum anual mitjà de precipitació més similar i el nombre d'esdeveniments segons els valors mitjans simulats per al període 2071-2100 (368 mm i 48 esdeveniments). L'any representatiu és el 2093 del RCP 4.5 basat en el model "NorESM1" (1 dels 10 models climàtics utilitzats) que té una precipitació anual de 359 mm i 49 esdeveniments.  Cal augmentar el volum de precipitació anual per tal de coincidir amb la precipitació mitjana anual del futur simulat 2071-2100 (368 mm) més un augment del 10%, que dóna lloc a precipitacions anuals de 405 mm. Atès que els extrems ja es van corregir, s’aplica un augment del volum del 23,2% només als passos del temps amb una intensitat de precipitació <10 mm/h. D'aquesta manera obtenim una sèrie temporal d'un any de precipitació amb un volum anual de 405 mm i 48 episodis. Pluja any mig 2009 amb canvi climàtic 120 100 80 60 40 20 0 Figura 53: Pluja característica d’un any mig a Barcelona amb canvi climàtic. 6 RESUM DE RESULTATS DE LA SIMULACIÓ Els resultats de les simulacions de diagnosi es poden consultar en els plànols corresponents:  Aigües residuals  Escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions  Escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS 06-01-2009 at 12:00 06-01-2009 at 23:10 09-01-2009 at 17:26 31-01-2009 at 10:51 31-01-2009 at 22:01 01-02-2009 at 09:11 01-02-2009 at 20:21 02-02-2009 at 22:52 05-02-2009 at 14:19 28-03-2009 at 07:01 28-03-2009 at 18:11 29-03-2009 at 05:21 31-03-2009 at 13:53 01-04-2009 at 01:03 02-04-2009 at 03:39 02-04-2009 at 14:49 07-04-2009 at 12:07 07-04-2009 at 23:17 11-04-2009 at 01:32 11-04-2009 at 23:56 12-04-2009 at 23:48 26-04-2009 at 10:14 26-04-2009 at 21:24 01-05-2009 at 00:47 14-05-2009 at 15:24 06-06-2009 at 22:50 25-08-2009 at 17:33 14-09-2009 at 22:33 20-10-2009 at 02:07 22-10-2009 at 12:27 14-12-2009 at 21:16 21-12-2009 at 10:23 22-12-2009 at 14:14 24-12-2009 at 07:38 26-12-2009 at 06:03 Document 3.- Diagnosi 175 6.1 Aigües residuals Els resultats per la simulació de diagnosi d’aigües residuals es poden consultar en els plànols 6.1. D’aquests resultats cal destacar:  En temps sec lògicament no hi ha cap abocament als medis receptors.  Al tractar-se d’una xarxa unitària en la que tant les aigües pluvials com les residuals van pels mateixos col·lectors, aquests tenen una capacitat molt superior a la dels cabals de residuals i per tant, cap col·lector funciona en càrrega, tal i com es pot observar en els plànols de funcionalitat (6.1.3 i 6.1.4).  L’interceptor de costa funciona aproximadament a 1 terç de la seva capacitat en qualsevol punt dels seus dos trams principals Figura 55 i Figura 56).  De forma anàloga, el funcionament de l’interceptor de Llobregat encara funciona millor amb un calat màxim inferior a un 20% respecte el sostre del col·lector tal i com es veu a la Figura 57 i Figura 58. Document 3.- Diagnosi 176 Figura 54.- Plànol de funcionalitat per temps sec. El color verd indica que els col·lectors van en làmina lliure i el gruix indica els col·lectors amb cabals majors. Figura 55.- Funcionament de l’interceptor de costa entre la sortida de Ginebra i la del Bogatell. S’aprecia com el calat en el màxim diari arriba a 1/3 del sostre del col·lector. Document 3.- Diagnosi 177 Figura 56.- Funcionament de l’interceptor de costa entre la sortida del Bogatell i la de Prim. S’aprecia com el calat en el màxim diari arriba com a molt a 1/3 del sostre del col·lector. Figura 57.- Funcionament de l’interceptor de Llobregat entre Colon i Montjuïc. Document 3.- Diagnosi 178 Figura 58.- Funcionament de l’interceptor de Llobregat en el seu tram final del carrer A de la Zona Franca. 6.2 Escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions Com s’ha comentat en l’apartat 4.4.2 l’escenari hidrològic extraordinari per l’anàlisi d’inundacions s’aplica tant per les pluges actuals sense canvi climàtic com per les pluges amb canvi climàtic. Els resultats es resumeixen a continuació. 6.2.1 Sense canvi climàtic Els resultats per les diferents simulacions de diagnosi per escenaris hidrològics extraordinaris sense canvi climàtic es poden consultar als següents plànols: Taula 38.- Llistat de plànols amb els resultats de les simulacions de diagnosi sense canvi climàtic Simulacions Resultats T = 1 any Plànols 6.2 T = 10 anys Plànols 6.3 T = 50 anys Plànols 6.4 T = 100 anys Plànols 6.5 T = 500 anys Plànols 6.6 Document 3.- Diagnosi 179 A continuació es presenta una taula i un gràfic resum dels resultats de les diferents simulacions segons els metres de xarxa i el seu estat de funcionament. Lògicament a mesura que augmenta el període de retorn hi ha menys trams de col·lectors en làmina lliure i cada vegada estan més sol·licitats. Diagnosi sense canvi climàtic 2,000,000.00 1,800,000.00 1,600,000.00 1,400,000.00 1,200,000.00 1,000,000.00 800,000.00 600,000.00 400,000.00 200,000.00 - Diag T01 Diag T10 Diag T50 Diag T100 Diag T500 4-Sobre terreny 45,981.61 445,802.80 628,083.05 708,228.79 889,558.13 3-0.5 m sota terreny 10,003.62 63,930.68 66,397.91 67,714.30 66,163.59 2-Pressió 201,259.83 618,323.64 614,316.46 604,015.41 551,313.99 1-Làmina lliure 1,628,413.28 757,601.22 576,860.93 505,699.84 378,622.63 1-Làmina lliure 2-Pressió 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 59.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn. 6.2.2 Amb canvi climàtic Els resultats per les diferents simulacions de diagnosi per escenaris hidrològics extraordinaris amb canvi climàtic es poden consultar als següents plànols: Taula 39.- Llistat de plànols amb els resultats de les simulacions de diagnosi sense canvi climàtic Simulacions Resultats T = 1 any Plànols 7.1 T = 10 anys Plànols 7.2 T = 50 anys Plànols 7.3 T = 100 anys Plànols 7.4 T = 500 anys Plànols 7.5 Document 3.- Diagnosi 180 A continuació es presenta una taula i un gràfic resum dels resultats de les diferents simulacions segons els metres de xarxa i el seu estat de funcionament per la diagnosi amb canvi climàtic. Diagnosi amb canvi climàtic 2,000,000.00 1,800,000.00 1,600,000.00 1,400,000.00 1,200,000.00 1,000,000.00 800,000.00 600,000.00 400,000.00 200,000.00 - Diag T01 Diag T10 Diag T50 Diag T100 Diag T500 4-Sobre terreny 56,764.21 523,364.89 730,773.22 824,029.03 1,002,790.29 3-0.5 m sota terreny 13,058.94 65,936.03 67,512.66 66,865.36 66,269.96 2-Pressio 241,311.79 623,618.43 599,783.27 579,728.84 499,243.44 1-Làmina lliure 1,574,523.39 672,738.99 487,589.18 415,035.11 317,354.65 1-Làmina lliure 2-Pressio 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 60.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn amb canvi climàtic. 6.2.3 Identificació de punts crítics Per la identificació dels punts crítics de la xarxa, s’analitzen les zones d’inundacions històriques del PICBA’06 i es comparen amb els resultats de les simulacions de T= 1 i T= 10 anys de període de retorn sense canvi climàtic. En aquest apartat es presenten figures amb llegendes similars a les dels plànols de funcionament de la xarxa i d’inundació superficial que es mostren a la Figura 61. A més les etiquetes de les figures corresponen als cabals màxims dels trams. Document 3.- Diagnosi 181 Figura 61.- Llegenda de funcionament de la xarxa i d’inundació superficial de les figures que es mostren a continuació en aquest apartat. 6.2.3.1 Riera de les Monges A l’anterior PICBA aquest era un dels punts crítics identificats i que ara ja està resolt amb la construcció d’un col·lector de secció NT283A. 6.2.3.2 Diagonal – Plaça Francesc Macià Aquest punt, en particular i tota la Diagonal en general és un dels punts problemàtics de la ciutat. Ja fa anys es va construir el Dipòsit de Bori Fontestà que va millorar molt el funcionament d’aquest eix, però continua sent un punt problemàtic degut a la falta de capacitat del col·lector existent, si bé per T= 1 any funciona correctament, per T=10 anys hi ha salts de tapes i els cabals que en surten circulen en superfície pels carrers Villarroel, Casanova i Urgell provocant inundacions i problemes a altres punts de la ciutat que s’analitzaran posteriorment. Document 3.- Diagnosi 182 Figura 62.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Diagonal – Francesc Macià 6.2.3.3 Urgell / Casanova / Av. Roma Amb la construcció del dipòsit d’Escola Industrial i més recentment amb el d’Urgell, aquest punt ha millorat considerablement, però malgrat això, per T= 10 anys continua presentant problemes de salts de tapa i d’escorriment superficial. Aquests són deguts principalment a que les vies de tren de Sants que passen per sota de l’av. Roma van tallar el desguàs natural dels col·lectors dels diferents eixos de muntanya a mar, deixant només un pas de secció insuficient en el carrer Urgell, el que provoca inundacions i salts de tapa al costat muntanya de l’avinguda Roma com es pot veure en la Figura 63. Això es veu agreujat per l’arribada d’aigües en superfície del punt crític de Diagonal – Francesc Macià. Document 3.- Diagnosi 183 Figura 63.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de d’Urgell – Casanova - Av. Roma 6.2.3.4 Ronda Sant Pau – Av. Paral·lel A l’igual que passa amb els dos punts crítics anteriors, en aquest cas també per la pluja de T= 1 any la xarxa funciona correctament, però per la pluja de T=10 anys hi ha problemes de salts de tapa i inundacions superficials com es veu a la següent figura. En aquest cas la construcció de la fase 1 del col·lector de Vilà i Vilà millora parcialment la situació en aquest punt però queda pendent encara la construcció de les altres fases del projecte, de manera que la xarxa en la seva situació actual no té capacitat suficient per desguassar totes les aigües que li arriben tant de la part de l’Eixample com de la falda de Montjuïc a la zona del Poble Sec. De nou aquesta situació es veu agreujada per l’arribada de les aigües superficials procedents dels punts crítics anteriors. Document 3.- Diagnosi 184 Figura 64.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític Ronda Sant Pau – Paral·lel. 6.2.3.5 Voltants del carrer Sant Pau Aquest és un dels punts més problemàtics i que històricament ha patit més problemes de la ciutat. El problema principalment li ve no tant per la falta de capacitat dels col·lectors de dels carrers del seu voltant, que són suficients per desguassar les aigües dels propis carrers, com perquè bona part del flux circulant en superfície del punt crític de Ronda Sant – Pau i Paral·lel, corren pel carrer Sant Pau acumulant-se entre al voltant de la part baixa de la Rambla del Raval. Les aigües circulants en superfície del punt crític anterior. Les fotografies de la Figura 33 i Figura 34 fetes servir per validar el model corresponen a aquest punt. Document 3.- Diagnosi 185 Figura 65.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de carrer Sant Pau i Rambla del Raval. 6.2.3.6 Diagonal (C/ Bruc – c/ Roger de Flor) Aquest punt crític està lligat al del Diagonal – Francesc Macià i es refereix a la falta de capacitat general de tot el col·lector de la Diagonal. En aquest punt es veu agreujat també per la falta de capacitat del col·lector de Pg. Sant Joan i Bailèn per sobre de la Diagonal que fa que superficialment ja hi arribin aigües que després ja no pot drenar el col·lector de Diagonal. Document 3.- Diagnosi 186 Figura 66.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Diagonal entre Bruc i Roger de Flor. 6.2.3.7 Clot – Navas Aquest és un altre dels punts d’inundacions històriques de la ciutat, i és degut a un punt baix superficial que es genera aquí degut a les vies de tren, mentre que els col·lectors per desguassar l’aigua d’aquest punt un T116 del carrer Navas i un T464 del carrer Clot, no tenen capacitat suficient per evitar aquestes inundacions. Document 3.- Diagnosi 187 Figura 67.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T=10 anys al punt crític de Clot - Navas. 6.2.3.8 Via Augusta - Príncep d’Asturies - Rambla del Prat La presència dels túnels dels ferrocarrils de la Generalitat per sota del Via Augusta fa que els col·lectors que drenen les aigües de la part alta de Via Augusta i de l’avinguda Príncep d’Asturies no puguin continuar el seu traçat natural per Via Augusta fins a la Diagonal de manera que per sobre de la plaça Gala Placídia s’han de desviar els carrers Rambla del Prat i carrer Sant Marcos. Aquests col·lectors per la pluja de T= 10 anys no tenen prou capacitat i produeixen problemes de salts de tapes i sortida de flux als carrers com es veu a la Figura 68. Document 3.- Diagnosi 188 Figura 68.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Via Augusta – Príncep d’Asturies – Rambla del Prat. 6.2.3.9 Voltants de l’estació de Sants A les esplanades i aparcaments al voltant de l’estació de Sants ha estat sempre un punt tradicional de problemes. Aquests no obstant no són tan degut a salts de tapa dels col·lectors (perquè l’entrada i sortida de vies soterrades de l’estació fan que no hi hagi col·lectors en aquesta zona) com a problemes de manca d’embornals i de manca d’elements suficients de captació en tota aquesta gran superfície. Però amb el model que s’ha construït, aquests problemes no es poden detectar doncs l’aigua entra directament als col·lectors i només circula per la superfície dels carrers quan aquests no tenen prou capacitat. En aquesta zona es detecten problemes al carrer Vallespir i Santa Caterina amb Passeig de Sant Antoni on es queda acumulada aigua per ser un punt baix, i problemes locals dels tubs D400 que no tenen prou capacitat per la pluja de 10 anys. Un altre problema es veu a la cantonada Numància amb Av. Josep Tarradellas però és aigua superficial Document 3.- Diagnosi 189 provocada per la falta de capacitat dels col·lectors més aigües amunt a l’Av. Tarradellas amb Nicaragua. Figura 69.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Sants estació. 6.2.3.10 Voltants de la Rambla Prim En aquesta part, el terreny dels voltants de la Rambla Prim queda a cota més baixa que la Rambla Prim i per tant quan els col·lectors de Prim van molt plens, els col·lectors que drenen els carrers del seu voltant tenen problemes per desguassar-hi i es produeixen inundacions i salts de tapa. Aquests problemes són més greus al costat Besòs com es pot veure a la Document 3.- Diagnosi 190 Figura 70.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític dels voltants de Prim. 6.2.3.11 Plaça Llucmajor De nou, un punt tradicionalment problemàtic doncs segueix el curs de l’antiga riera de Sant Andreu i a l’alçada de la plaça Llucmajor el col·lector no té prou capacitat donant- se salts de tapa i sortida d’aigua superficial que segueix el traçat de l’antiga riera pel carrer Garrofers. Document 3.- Diagnosi 191 Figura 71.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de la plaça Llucmajor 6.2.3.12 Tajo – Cartellà El col·lector principal del carrer Tajo i Pg. Maragall presenta un punt baix topogràfic aigües avall de la pl. Eivissa, entre la Baixada de la Plana i el c/ Santa Amàlia. En aquest tram el col·lector desborda degut a l'embús que suposa el canvi de la secció T859 a la T558 i l'entrada en pressió del col·lector de pg. Maragall. Posteriorment, l'eix del c/ Cartellà, que drena la franja compresa entre la rda. de Dalt i la vessant sud del Turó de la Peira, no té capacitat per transportar en làmina lliure les aigües generades i desborda des del c/ Tajo fins al punt de connexió amb el col·lector de Riera d'Horta. Document 3.- Diagnosi 192 Figura 72.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt de Tajo - Cartellà 6.2.3.13 Carrer Parcerisas L’eix del carrer Parcerissa a l’alçada del carrer Constitució manté els problemes de capacitat que ja estaven detectats en el PICBA’06 i en el PECLAB’97. Les seves insuficiències pròpies (com la dels altres dos eixos principals de la conca, Ronda del Mig i Riera Blanca) es veuen agreujats per la dificultat de pas que troben les aigües en arribar a la pl. Cerdà. Document 3.- Diagnosi 193 Figura 73.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític del carrer Parcerissa. 6.2.3.14 Carrer Riera Blanca (Renfe) El col·lector del carrer Riera Blanca presenta problemes per la pluja de 10 anys des del carrer Munné just per sota del carrer de Santsperò s'agreugen a l’alçada del carrer Bacardí on el col·lector passa a tenir menys capacitat i menys pendent per salvar el pas del carrer per sota de les vies. Això provoca insuficiències fins a l’alçada de l’av. Carrilet. Document 3.- Diagnosi 194 Figura 74.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític del carrer Parcerissa. 6.2.3.15 Voltants de la Seat (Zona Franca) A la xarxa situada als voltants de la SEAT hi ha un canal a cel obert d’uns 350 m de llargària que recull aigües de l’eix de Riera de la Creu i les integra a l’eix de Torrent Gornal. Aquest canal presenta molt poca capacitat amb un tram contra pendent que remunta 50 cm, i la major part del canal no està formigonat i als costers hi ha força vegetació, i la connexió amb l’eix de Torrent Gornal està resolta amb un angle recte com es veu a la següent figura. Document 3.- Diagnosi 195 Figura 75.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític del canal de la Seat 6.2.3.16 Torrent Tapioles L’eix de Torrent Tapioles té nombrosos trams a cel obert i és clarament insuficient sobretot en el seu tram final on les aigües desborden i s’acaben acumulant en uns caps de cultiu existents tal i com es veu a la següent figura. Document 3.- Diagnosi 196 Figura 76.- Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític del canal de la Seat 6.3 Escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS A les següents figures obtingudes del plànol 10.1 es mostra el codi del punt d’abocament que es fa servir a les taules d’aquest apartat per mostrar els volums de DSS abocats per cada punt de sobreeiximent. Document 3.- Diagnosi 197 Figura 77.- Punts de DSS al riu Besòs. Document 3.- Diagnosi 198 Figura 78.- Punts de DSS al litoral de Barcelona. Figura 79.- Punts de DSS al port de Barcelona. 6.3.1 Volums de DSS abocats al medi receptor Els resultats de simular els 60 episodis de DSS de l’any mig i calcular els volums de DSS abocats al medi per cada sortida es presenten a la següent taula: Volum abocat al medi (m3) Sobreeixidor Diagnosi BCN_Besos_1 6751 BCN_Besos_10 4995 BCN_Besos_11 260879 BCN_Besos_12 10964 BCN_Besos_13 12179 BCN_Besos_14 37854 BCN_Besos_15 19914 BCN_Besos_16 3810 BCN_Besos_17 3597 BCN_Besos_18 8264 BCN_Besos_19 1078 BCN_Besos_2 10687 BCN_Besos_20 156557 BCN_Besos_21 26088 BCN_Besos_22 17196 Document 3.- Diagnosi 199 BCN_Besos_23 8822 BCN_Besos_3 10192 BCN_Besos_4 6165 BCN_Besos_5 4672 BCN_Besos_6 428058 BCN_Besos_7 525 BCN_Besos_8 225394 BCN_Besos_9 82483 BCN_Litoral_10(RI-DB) 1137852 BCN_Litoral_6(DM-RH) 3004129 BCN_Litoral_7(BR) 233459 BCN_Litoral_8 15219 BCN_Litoral_9(BO-CP) 4620531 BCN_Litoral_PF 4062 BCN_Port_(PV) 902253 BCN_Port_(RI) 48957 BCN_Port_A 21746 BCN_Port_CP1 232763 BCN_Port_CP1(CM) 325097 BCN_Port_CP3 11490 BCN_Port_CP3(RB-ZF) 2486602 BCN_Port_CP3(SE-AT) 1570600 BCN_Port_CP3(ZF) 94245 BCN_Port_CP4 85698 BCN_Port_F 144308 BCN_Port_LG 409644 BCN_Port_LG(FA) 620055 BCN_Port_P 119558 BCN_Port_PV 282936 BCN_Port_SG1 584962 BCN_Port_SG2 147134 BCN_Port_ZAL 69835 BCN_Port_ZAL(C4) 419258 BCN_Port_ZAL(C6-PR) 10508 Total general 18950029 Figura 80.- Volum anual de DSS per cada una de les sortides 6.3.2 Model de contaminació per estimació de càrregues abocades als medis D’aplicar el model de contaminació descrit a l’apartat 4.2.1.9 s’obtenen els següents valors de contaminació abocada al medi. Document 3.- Diagnosi 200 Taula 40.- Contaminació anual de DSS abocada al medi per la diagnosi Escenari Zona V (m3/any) SS (kg/any) BOD5 NH4+ d'abocament (kg/any) (kg/any) Diagnosi Port 8587651 2782399 1683180 77289 Platges 9015253 2920942 1766989 81137 Riu Besos 1347125 436469 264037 12124 TOTAL 18950029 6139809 3714206 170550 6.3.3 Model de contaminació bacteriològica a les zones de bany Aplicant el model marítim descrit a l’apartat 4.2.2 i considerant que la temporada de bany va del 25 de maig al 15 de setembre s’obtenen les series temporals dels valors de contaminació d’E.coli en les cel·les del model marí 3D desenvolupat per aquest pla. Aquestes series variables en el espai i en el temps, s’han fet servir per la avaluació dels temps de d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany per la temporada de bany considerada com referencia (2009) a cada platja de Barcelona. Document 3.- Diagnosi 201 7 METODOLOGIES D’AVALUACIÓ D’IMPACTES En aquest apartat es presenta la metodologia utilitzada per l’avaluació de danys i costos que s’ha fet servir en el PDISBA. Aquesta metodologia es basa en la gestió dels riscos de manera que aquells riscos que tenen uns majors danys i una major probabilitat d’ocurrència, es prioritzen sobre aquells que tenen menys danys i menys probabilitat d’ocurrència. D’acord amb la teoria de gestió de riscos, els principals processos són:  La identificació dels riscos (risk identification en anglès).  L’anàlisi dels riscos (risk analysis en anglès).  L’avaluació dels riscos (o risk assessment en anglès). En els següents subapartats s’expliquen i s’apliquen aquests processos a la gestió de les aigües residuals, dels escenaris hidrològics extraordinaris que provoquen les inundacions, i als escenaris hidrològics ordinaris que provoquen els desbordaments dels sistemes de sanejament (DSS) i el seu impacte en la qualitat dels medis receptors. 7.1 Introducció a l’avaluació d’impactes A la literatura hi ha un ampli consens sobre la classificació dels danys (o pèrdues) associats a fenòmens climàtics com les inundacions. La primera distinció que es fa normalment és diferenciar entre danys tangibles i intangibles:  Danys tangibles són danys que es poden avaluar en termes monetaris (Smith & Ward, 1998). Una definició similar però lleugerament diferent és donada per (Messner, et al., 2007), els quals defineixen un dany tangible com un que pot ser "fàcilment especificat en termes monetaris". D'altra banda,  Danys intangibles són aquells que no poden ser tan fàcilment especificats. El dany tangible inclou tant el cost del dany físic associat a la propietat, com a la pèrdua de negocis a causa d’interrupcions en l'activitat econòmica durant i després d'un esdeveniment. El dany intangible pot incloure la pèrdua de vides humanes o una afecció psicològica derivada d'un trauma associat a un esdeveniment. Hi ha hagut alguns intents en la literatura de "monetitzar" danys intangibles a través de conceptes com ara el "Willingness to Pay" (WTP), o sigui "disponibilitat a pagar", la idoneïtat està en dubte per la qual cosa, avui dia, alguns autors han proporcionat una definició lleugerament diferent, descrivint el dany tangible com aquell que pot tenir un preu, mentre que el dany intangible no pot tenir un preu, i on no hi ha mercat (Jonkman, Vrijling, & Vrouwenvelder, 2008). Finalment (Parker, 2000) fa una subtil distinció en descriure les pèrdues Document 3.- Diagnosi 202 intangibles com aquelles on les estimacions monetàries es consideren indesitjables o inacceptables. La segona distinció en la classificació de danys diferència entre danys directes i indirectes:  Danys directes es defineixen com qualsevol pèrdua causada pel contacte físic immediat de l’esdeveniment amb els éssers humans, béns i propietats, infraestructures i medi ambient.  Danys indirectes són els induïts pels impactes directes i poden ocórrer, en l'espai o en el temps, fora de l'esdeveniment. (Messner, et al., 2007) afirmen que el dany directe es mesura generalment com estoc de danys, mentre que un dany indirecte es relaciona amb interrupcions d'activitats econòmiques. En els següents subapartats s’identifiquen els diferents danys causats per les aigües residuals, les inundacions i els DSS i es classifiquen segons aquestes definicions. 7.2 Impactes associats a fuites d’aigües residuals 7.2.1 Introducció Un dels capítols mes importants d’un pla director és la previsió en les tasques de rehabilitació de la xarxa, aquestes permeten el correcte funcionament del sistema segons les previsions projectades. En aquest capítol es fa una introducció al concepte i es fa també una descripció metodològica. En l’actualitat, de manera paral·lela a la redacció del PDISBA, es desenvolupen a BCASA una sèrie d’eines orientades a la planificació de la rehabilitació. Document 3.- Diagnosi 203 Figura 81: Xarxa de la ciutat de Barcelona on en l'actualitat es desenvolupa el model de rehabilitació. La Figura 81 mostra la xarxa gestionada per BCASA, on es desenvolupen les tasques de rehabilitació i reposició de xarxa. La rehabilitació s’entén com una resposta a dues situacions:  La primera és un estat límit relacionat amb la fallada estructural de la claveguera, fallada que desencadena un problema sobre elements com la calçada o els edificis del veïnat.  La segona situació és un estat límit de servei on la claveguera deixa de desenvolupar correctament la seva funció de transport d’aigües residuals o pluvials. La Figura 82 mostra un plànol de la xarxa amb el gruix de la línia incrementat per indicar el cabal d’aigües residuals que hi circula. Document 3.- Diagnosi 204 Figura 82: Xarxa de la ciutat de Barcelona amb el gruix indicant el cabal de residuals que hi circula. Una deficiència en una cubeta de les canonades principals significa una pèrdua important de cabals residuals i una contaminació important de les aigües subterrànies. Las condicions geològiques i geotècniques de Barcelona fan que moltes clavegueres, tot i patir una fallada estructural significativa, no donin lloc a incidències greus sobre edificis o carrers. El propi terreny té un bon sosteniment., és per això que la fallada funcional és el cas més habitual i de forma excepcional apareixen esfondraments. Aquesta fallada es pot donar per causes naturals d’envelliment o per algun succés puntual que ha malmès la claveguera. La major part formen part del primer grup. L’envelliment en les infraestructures està relacionat amb el cicle de vida del producte, cal esperar que superats uns llindars vagin apareixen incidències i aquestes incidències acaben significant la fallada funcional. La claveguera acostuma a estar sotmesa a condicions ambientals adverses, principalment humitats, gasos i àcids. Tots aquests elements combinats solen escurçar la vida de la claveguera, especialment element com el formigó. Per tant resulta important relacionar la antiguitat amb l’estat. Document 3.- Diagnosi 205 La dada principal en la rehabilitació és la “taxa de reposició”, que és el percentatge o numero de trams que es substitueixen cada any per qüestions de rehabilitació. En el cas de Barcelona la taxa de reposició actual se situa en 167 trams per any. El número total de tubs està al voltant de 50.000, per tant es dona una volta a tota la ciutat cada 300 anys. Quan una població es renova cada 300 anys vol dir que la edat mitjana del seus individus és de 150 anys, la meitat del temps de volta complerta. Aquesta situació es dona quan s’arriba a l’equilibri, però per arribar-hi ha d’haver passat més d’un cicle complert, per tant més de 300 anys des de la finalització de la infraestructura. Edad media Perdidas 160 140 120 100 80 60 40 20 0 Figura 83: Relació potencial entre les fuites i la antiguitat de la xarxa En el cas de Barcelona hi ha molts trams que es van construir en els últims 50 anys, per tant encara no estan en equilibri. La Figura 83 tracta de recollir aquesta situació. Les abscisses marquen el pas dels anys i les ordenades la edat mitjana de la xarxa. A molt llarg termini s’arriba als 150 any d’edat mitjana, però el transitori és molt llarg. Això significa que Barcelona està en un camí de potencial degradació del servei per envelliment de la xarxa. Si la taxa de pèrdues actualment es situa en un 11% del cabal d’aigües residuals, en el camí cap a l’equilibri i l’edat mitjana de 150 anys es pot arribar a nivells de pèrdues molt més elevats. No existeix una corba contrastada de vida útil que determina la probabilitat de fallada en funció de la edat, però els fets semblen indicar que estem en fase d’envelliment progressiu i per tant cal esperar un empitjorament de les condicions de funcionament. La línia de fuites que apareix a la figura reflecteix el percentatge de canonades que experimenten algun problema estructural, una fallida que dona lloc a fuites d’aigua. La figura expressa una relació clara entre l’envelliment i la fallida, però no està contrastada sinó que a la figura apareix com una hipòtesi, més endavant en aquest apartat s’aporten dades de suport a la proposta. 1 26 51 76 101 126 151 176 201 226 251 276 301 326 351 376 401 426 451 476 Document 3.- Diagnosi 206 7.2.2 Rehabilitació segons model o inspeccions Existeixen dos paradigmes de com s’ha de dur a terme la rehabilitació. En el primer hi ha una planificació ja feta que es segueix, especificant cada any el que s’ha de canviar i seguint una taxa de reposició consensuada i acceptable. En el segon paradigma la programació no existeix sinó que es va construint a mesura que es detecten els problemes. Aquesta segona opció es fonamenta en las visites i inspeccions, es detecten problemes y automàticament es generen partes de treball, aquestes inspeccions es fan de forma programada i exhaustiva per a garantir el recorregut de la ciutat complerta. Figura 84: Mapa de incidències de cubetes trencades detectats en les neteges. En cas de que no hi hagin inspeccions la planificació es fonamenta només en models de cicle de vida que s’apliquen sobre la xarxa de clavegueram a partir de les dades d’inventari, com poden ser condicions de funcionament, any de construcció, tipus de material. BCASA disposa d’una sèrie de dades de camp que es volen explotar per a fer un model de cicle de vida adaptat a la realitat de Barcelona, de manera que les inspeccions s’interpreten en clau de dades per a desenvolupar i calibrar un model, que és el que es fa a l’actualitat. Document 3.- Diagnosi 207 7.2.3 Dades de camp preses a l’actualitat Les dades de camp que es prenen actualment provenen de les inspeccions de les neteges de la xarxa, a través del mòdul de BCASA anomenat SEWERNET. Es tracta de dades molt simples sobre l’estat de la cubeta, si està trencada o senzillament ha desaparegut. A banda d’aquestes específiques de l’estat estructural se’n prenen moltes altres relatives a nivell a l’estat de neteja de la xarxa. Figura 85: Mapa d'olors i gasos de les visites de camp. La Figura 84 mostra els resultats dels primers anys de feina, el color és relatiu al número de vegades que es reporta una cubeta trencada en un mateix tram. Es disposa de moltes dades però la qualitat no és òptima, perquè l’eina i els protocols de presa de dades no es van plantejar ni licitar orientats a les inspeccions estructurals, tot i que és un indicador de patologies. Una cubeta en mal estat i amb pèrdues de fluid indica la fallada estructural de la infraestructura. A les mateixes visites, s’acostuma a informar de la presència de gasos si n’hi ha. Per tant de nou hi ha moltes dades però amb un fiabilitat mitja. La presència de gasos no és en si mateixa un indicador d’estat estructural però si que ho és de les condicions de treball, per tant en el model de cicle de vida ha de tenir un rol important. Document 3.- Diagnosi 208 El color de la figura indica el número de vegades que s’han identificat gasos en cada tram. La reiteració d’aquests gasos pot se un indicador quantitatiu de la pressió sobre el material. Figura 86: Detall del mapa d'olors de les feines de camp de neteges. En la figura anterior es pot veure com en el barri de la Barceloneta apareixen múltiples problemes. Aquest barri és conegut per tenir dèficit en el drenatge i velocitats molt baixes. Els olors, especialment si són de sulfhídric, son percussors de corrosius i formen part del que pot arribar a ser una àcid sulfúric que malmet la canonada, especialment si és de formigó. Les dos dades comentades anteriorment tenen una interpretació molt diferent, la cubeta trencada és un marcador que indica la necessitat de la rehabilitació. El gasos indiquen llocs on possiblement es requereixi una inspecció més freqüent o on la taxa de reposició ha de ser més elevada. Tot i que en aquest document no es mostren dades, la presència de sorres també pot escurçar la vida útil d’un material per efecte de la abrasió. Per tant estaríem parlant de que els gasos poden ser un indicador de corrosió i les sorres d’abrasió, que clarament són elements que escurcen el cicle de vida. Document 3.- Diagnosi 209 A banda d’aquestes inspeccions orientades a neteges, durant una època a BCASA es varen fer inspeccions explícitament estructurals on les dades són molt detallades per a la rehabilitació i molt homogènies, per tant fiables. El personal va ser adientment format per a poder fer la tasca de la presa de dades amb qualitat i garantia. Figura 87: Mapa de incidències de les inspeccions estructurals. La Figura 87 mostra un mapa de Barcelona recollint el número d’incidències estructurals inventariades a Barcelona. Estan superposades en color negre a les incidències recollides en les neteges, en una gama de verds i taronges. Es pot veure com l’àmbit on s’han fet aquestes inspeccions és molt menor al conjunt de la ciutat, aquest és el principal problema d’aquesta campanya antiga. Les noves dades són més exhaustives però per raons de base són menys fiables com a dades d’estat d’infraestructura. En general en nombre d’incidències recollides en aquesta campanya era singularment alt, per tant hi ha zones on tots els carrers d’algunes confluències tenen incidències. La quantitat de dades obliga a fer una priorització de cara a convertir-les en una aplicació que determini la necessitat i urgència d’efectual la rehabilitació. Document 3.- Diagnosi 210 7.3 Impactes associats a escenaris extraordinaris per anàlisi d’inundacions 7.3.1 Introducció Les inundacions representen l'amenaça natural amb major impacte socioeconòmic en el món (IPCC , 2012) i les mateixes són responsables del major nombre de defuncions i pèrdues econòmiques causades per perills naturals també a Espanya i a Catalunya (Manrique, et al., 2017). Segons dades del Consorci de Compensació d'Assegurances (a continuació CCA), a Espanya, les inundacions representen gairebé el 70% del cost total de les indemnitzacions degudes a riscos extraordinaris (Figura 88). En particular, en els últims 20 anys, a Espanya, les inundacions (enteses en sentit ampli: fluvials i pluvials) han causat la mort de 312 persones i danys materials per valor d'uns 800 milions d'euros a l'any. A més, d'acord amb els mapes de perillositat i risc elaborats pels organismes de conca en el marc de la Directiva d'Inundacions 2007/60 / EC (EC, 2007), s'estima que al voltant de 3 milions d'espanyols viuen en zones d'alt risc d'inundació (Manrique, et al., 2017). Figura 88.- Cost total de les indemnitzacions degudes a risc actuals. Sèrie 1987-2015 (Font CCA). Les inundacions naturals són bàsicament de dos tipus: continentals, en què aigües dolces aneguen el territori, i costaneres, en les quals les responsables de la inundació són les aigües marines. Les primeres poden ser generades pel desbordament de corrents d'aigües (rius, rierols i torrents) en les anomenades planes d'inundació (inundacions fluvials), o per la precipitació in situ quan la capacitat de drenatge del territori (urbanitzat o no) resulta insuficient per infiltrar o desaiguar adequadament els excessos de vessament (inundacions pluvials). Menys freqüents, almenys a Espanya i a Catalunya, són les inundacions produïdes per la pujada del nivell del freàtic. D'altra banda, les inundacions costaneres es deuen a la pujada del nivell del mar o fenòmens extrems d'onatge. Document 3.- Diagnosi 211 Figura 89.- Exemples de diferents tipologies d’inundacions. Aspectes hidrològics adversos com una pluviometria caracteritzada per fenòmens extrems de curta durada però d’elevada intensitat i morfologies de conques que presentin pendents elevats seguides per zones planes o endorreiques poden, encara més, exacerbar els efectes de les inundacions que, en aquest cas, es presenten d'una forma sobtada (flash floods en literatura) disminuint considerablement la capacitat de reacció d'una comunitat enfront d'un episodi extrem d'aquest tipus. Aquestes "inundacions llampec" poden tenir caràcter fluvial o pluvial i són característiques del litoral mediterrani on, d'una banda, és bastant freqüent la formació de precipitacions convectives d'alta intensitat i, de l'altra, abunden els exemples de conques amb orografies complexes i alt grau d'impermeabilització amb conseqüent disminució de la capacitat d'infiltració del terreny i augment de la velocitat de l'escorrentia superficial. Figura 90.- Episodis d'inundacions llampecs: a l'esquerra el Riu Ésera en el seu pas per Benasque (Pirineu Aragonès) el 2013 i, a la dreta, L'Avinguda del Parallel de Barcelona després de les fortes pluges del 17 d'agost del 2017. Si portem el focus d'anàlisi en un horitzó a curt i mig termini, segons recents estudis, algunes regions d'Europa i d'Espanya, poden veure exacerbada aquesta problemàtica per efecte de l'acceleració del cicle hidrològic i altres efectes de canvi climàtic que podrien augmentar la freqüència d'episodis extrems (inundacions i sequeres) (Lehner, Petra, Alcamo, Henrics, & Kaspar, 2006), (Rodríguez, et al., 2013), (Lastra, González, Russo, Redaño, & Ribalaygua, 2013). Document 3.- Diagnosi 212 En aquest context, és evident la importància de tenir eines i metodologies fiables per poder estimar els danys potencials enfront d'inundacions futures i, sobre aquesta base, determinar les mesures correctores més eficients des d'un punt de vista econòmic (reducció de les pèrdues econòmiques), social (reducció del risc per a persones), ambiental (reducció de danys al medi) i cultural (reducció del risc per al patrimoni històric). 7.3.2 Identificació dels danys per inundacions Els danys produïts per les inundacions es poden classificar en danys tangibles i intangibles, i en danys directes i indirectes d’acord amb les definicions efectuades anteriorment. A la següent taula es presenten els danys per inundacions identificats. Taula 41.- Categories de danys per inundació segons (Messner, et al., 2007) i (Jonkman, Vrijling, & Vrouwenvelder, 2008), complementat amb altres de elaboració pròpia. Tangibles Intangibles Directes Danys físics a: Defuncions i lesions  Edificis malalties  Contingut Pèrdues històriques i culturals  Infraestructures Pèrdues de béns ecològics i ambientals  Sòl agrícola Molèsties Costos de prevenció, evacuació i operacions de rescat Costos de neteja i restitució Costos de buidatge d'aigua en espais inundats Reclamacions patrimonials contra l'Ajuntament Indirectes Impacte sobre la mobilitat (Interrupció del Impactes de reputació: trànsit, del transport públic ...) • Pèrdua de confiança en autoritats públiques Pèrdues de producció industrial i / o • Imatge de la ciutat davant de tercers turística (turisme, inversors, ...) Evacuació temporal d'edificis Traumes psicològics 7.3.3 Identificació de les causes de les inundacions Els problemes de inundació poden tenir diferents causes com:  Causes naturals o Orografia adversa o Règim pluviomètric advers Document 3.- Diagnosi 213  Problemes urbanístics o Desenvolupament urbanístic desmesurat o Ocupació de conques naturals o Barreres subterrànies  Deficiències en la xarxa o en el sistema de drenatge o Insuficiències en col·lectors o Sistema de captació superficial insuficient o Materials de baixa qualitat o deteriorats que provoquen problemes estructurals o Inflexibilitat de la xarxa o Inexistència d’elements de regulació  Deficiències de gestió o Manteniment insuficient amb possibles obstrucció de col·lectors amb reducció de capacitat de la xarxa per sedimentació o Manteniment insuficient amb possibles obturacions del sistema de captació superficial  Altres o Afectacions d’altres serveis mal resoltes o Trencaments de canonades d’aigua potable amb afectacions locals o Punts baixos superficials mal resolts o Condicions de contorn de desguàs adverses (per exemple nivells alts al riu o onatge al front marítim) o Mal funcionament en actuadors (comportes, bombaments, etc.) Només algunes d’aquestes causes (les naturals) són inevitables, mentre altres són evitables o, com a mínim, es pot actuar sobre elles i finalment, unes altres són absolutament aleatòries. També és possible que una inundació sigui provocada per la combinació, pràcticament il·limitada, d’aquestes causes. Per exemple, un problema de sedimentació i obstrucció de la xarxa pot agreujar els impactes d’una inundació, així com el mal funcionament d’una comporta pot reduir l’eficiència del sistema de control en temps real d’una xarxa. Un altre exemple, la mateixa pluja podria tenir efecte diferents si les condicions de contorn de desguàs son adverses (per exemple nivells alts al riu o onatge al front marítim). Document 3.- Diagnosi 214 Està clar que, la combinació d’aquestes causes, podria empitjorar molt les conseqüències d’una pluja però, d’altra banda, la gran concentració de bens, edificis i persones justifica el fet que es facin simulacions d’escenari d’esdeveniments extrems per preparar millor la ciutat de Barcelona i fer-la més resilient davant d’aquestes possibilitats. Els models numèrics de drenatge urbà com els desenvolupats en el PDISBA es poden fer servir per estudiar la combinació de causes d’inundacions. Al document 3 de prognosi en l’apartat d’anàlisi de la resiliència es fa alguna reflexió i aplicació pràctica. 7.3.4 Danys intangibles associats a inundacions Els danys intangibles derivats de les inundacions urbanes pluvials es centren en la seguretat de les persones mitjançant la realització d'una avaluació de riscos basada en criteris d'estabilitat per a vianants i vehicles quan aquests estan exposats als fluxos d'aigua. Figura 91: Inundació a Barcelona (30 de juliol de 2011). Font: https://www.20minutos.es/noticia/1124029/0/inundaciones/barcelona/emergencias/. 7.3.4.1 Impactes directes per a persones Les poblacions en entorns urbans són notablement mòbils durant el dia. Tenint en compte aquesta mobilitat per a vianants, la seguretat es converteix en un tema de gran interès en casos de precipitacions extremes. A més, moltes activitats es duen a terme mitjançant viatges de vehicles i, per tant, es pot trobar un gran nombre de vehicles circulant o aparcats als carrers. Quan un vehicle està exposat a inundacions pot arribar a ser arrossegat per als fluxos d’aigua, provocant possibles lesions i víctimes mortals. L'estabilitat i la seguretat dels vianants que circulen en una corrent d'aigua són temes essencials que s'han d’analitzar per una correcta identificació de la perillositat i el risc associats a persones exposades a esdeveniments de pluja extraordinaris. A més, l’anàlisi de l’estabilitat dels vehicles exposats a les inundacions és important per prendre decisions per reduir els danys i perills per a les persones. En aquesta secció es presenta la metodologia seguida en el PDISBA per avaluar els riscos de les persones. Document 3.- Diagnosi 215 El concepte de risc emprat en el PDISBA es basa en la combinació de perillositats i vulnerabilitats. Per tant, els conjunts de dades d’entrada s’han de distingir entre etapes tal com es mostra a la Figura 92. Figura 92: Definició del concepte de risc i conjunts de dades necessaris en cada etapa (Font: Deliverable 3.4, RESCCUE project (Evans, 2019). A continuació, es presenten les metodologies per avaluar la perillositat, el risc i la vulnerabilitat. En particular, en aquesta secció es descriu el procés per avaluar els riscos per a l'estabilitat dels vianants i els vehicles, segons la definició de risc exposada anteriorment. Per tant, primer es presenta el procés d'avaluació de la perillositat, seguit de l'avaluació de la vulnerabilitat i, finalment, el procediment per obtenir els mapes de risc de la ciutat de Barcelona. 7.3.4.1.1 Metodologia per a l’avaluació de la perillositat per a vianants i vehicles Diversos autors en l'àmbit del drenatge urbà i de la gestió de les inundacions han considerat el risc per als vianants i els vehicles exposats a esdeveniments hidrològics Document 3.- Diagnosi 216 extrems, tenint en compte dos paràmetres de flux: profunditat i velocitat de l'aigua (Abt, Wittler, Taylor, & Love, 1989), (Reiter, 2000); (Shand, Cox, Blacka, & Smith, 2011). Pel que fa a l'estabilitat dels vianants, experiments com el realitzat per (Russo, 2009) (Russo, Gómez, & Macchione, 2013) i (Martínez E. , Inundaciones Urbanas: Criterios de Peligrosidad y Evaluación del Riesgo para Peatones y Vehículos, 2016) (Martínez, Gómez, & Russo, 2016), han reproduït a través d’un model físic a escala real els fluxos més habituals durant els esdeveniments de tempesta urbana, amb poca profunditat de flux i altes velocitats. Aquests experiments van proposar establir nivells de perillositat generals (baixos, mitjans o alts) per als vianants que vulguin creuar un carrer sota diverses combinacions de profunditat d’aigua i velocitat. Aquesta classificació de perillositat es basa en uns llindars dels paràmetres del flux. A la darrera campanya experimental realitzada per (Martínez, Gómez, & Russo, 2016), s’han fet proves experimentals amb 26 subjectes estudiant diverses condicions d'exposició (és a dir, tipus de sabates, mans ocupades o lliures, i condicions de visibilitat). El llindar de funció més baix per a tots els punts d’inestabilitat avaluats es dóna pel producte (v·y) = 0,22 m2·s-1. Aquest estudi ofereix un llindar d’estabilitat revisat i actualitzat per el drenatge urbà, que es centra en condicions de baixa profunditat de calat d’aigua i alta velocitat (les condicions més comunes als carrers inundats durant els esdeveniments de tempesta en una ciutat). Els límits proposats per a la definició de la perillositat son:  Perillositat baixa per sota del producte (v·y) = 0,16 m2·s-1 (on v és la velocitat de l’aigua i y és la profunditat d’aigua).  Perillositat mitjana per als valors (v·y) entre 0,16 m2·s-1 i 0,22 m2·s-1.  Perillositat elevada per sobre de de (v·y) = 0,22 m2·s-1. A més, s'ha considerat que quan la profunditat de l'aigua supera els 0,15 m, la perillositat també és elevada, independentment del producte de la velocitat i de la profunditat d’aigua. Per tant, les condicions hidràuliques de risc baix i mitjà es troben a sota d’una profunditat d’aigua de 0,15 m. La velocitat màxima que garanteix les condicions d’estabilitat dels vianants, independentment de la profunditat de l’aigua, es va establir com a 1,88 m · s- 1. Els criteris de perillositat per als vianants es representa gràficament a la Figura 93 (esquerra). D'altra banda, quan un vehicle està exposat a les inundacions, pot perdre la seva estabilitat, i això pot també suposar un risc significatiu intangible. En la investigació de (Martínez E. , Inundaciones Urbanas: Criterios de Peligrosidad y Evaluación del Riesgo para Peatones y Vehículos, 2016), a partir de la campanya experimental que incloïa una gamma de dotze models de cotxes, es va desenvolupar Document 3.- Diagnosi 217 una nova metodologia per obtenir el llindar d'estabilitat per a qualsevol vehicle real exposat a les inundacions. Els experiments es van dur a terme amb tres escales de models diferents (1:14, 1:18 i 1:24) i van consistir en anàlisi tant dels efectes de arrossegament com de flotabilitat. Aquesta metodologia permet definir una àrea estable en el domini de velocitat i calat del flux amb precisió suficient per a qualsevol vehicle real. A partir d’aquest treball de recerca, i dins del marc de aquest pla, s’ha considerat un Seat Ibiza (un dels vehicles més venuts a Espanya segons un article publicat a La Vanguardia el 3 de setembre de 2015) per determinar el seu llindar d’estabilitat i proposar un criteri de perillositat presentat a la Figura 93 (dreta) (Martínez, Gómez, & Russo, 2017). Amb els criteris esmentat anteriorment i els resultats proporcionats pel model hidrodinàmic s’han elaborat mapes de perillositat per als diferents períodes de retorn. Low Hazard Medium hazard High hazard Figura 93: Criteris de perillositat per vianants (esquerra) i vehicles (dreta) exposats a fenòmens de inundacions. 7.3.4.1.2 Metodologia per a l’avaluació de la vulnerabilitat per a vianants i vehicles L’Institut Nacional d’Estadística (Institut Nacional d’Estadística, INE) va proporcionar les dades estadístiques de la població actual per districtes censals de Barcelona per emprar en aquesta avaluació de la vulnerabilitat. Per tant, es van fixar llindars de les variables estadístiques proposades (és a dir, indicadors) per a cada districte censal. Finalment, aquests districtes es poden classificar segons el seu nivell de vulnerabilitat. Es proposen dos llindars per a cada indicador considerat i es concedeix una puntuació de vulnerabilitat (és a dir, 1-baixa, 2-mitjana i 3-alta, depenent del valor de l’indicador del districte censal, respectant els llindars proposats. Els indicadors considerats per definir la vulnerabilitat de cada districte censal són: Document 3.- Diagnosi 218  La densitat general de la població.  El percentatge d’àrea, respecte a l’àmbit total del districte censal, relacionat amb infraestructures vulnerables.  El percentatge de persones amb edats critiques.  El percentatge de persones estrangeres. Aquests indicadors de vulnerabilitat poden afectar l'exposició o la susceptibilitat (o característiques intrínseques) del subjecte de risc. Els indicadors de l’exposició s’han establert com la densitat de població general i les unitats d’infraestructures vulnerables. Els llindars de la densitat de població general es van establir utilitzant la densitat mitjana de la zona estudiada de Barcelona (15.747 h/km2) i la definició de l’Institut Nacional d’Estadística d’àrea urbana definida com a grup de mínim 10 cases a una distància inferior a 200 m (equivalents a 384,62 habitants per km2 a Barcelona). En aquest context, una infraestructura vulnerable s’entén com un edifici o un lloc específic dins dels límits de Barcelona, on es pot esperar una concentració massiva de persones o es preveu que hi hagi grups vulnerables específics a l’edifici o al seu entorn immediat (Figura 95). En el cas que no es trobi cap infraestructura vulnerable dins del districte censal analitzat, la puntuació de vulnerabilitat més baixa (1, baixa) estarà relacionada amb aquest districte censal. En funció de la importància de la presència d'infraestructures vulnerables dins d'un districte censal específic, es concedeix una certa puntuació de vulnerabilitat: (2, mitjà) per a un districte censal ocupat per menys del 5% de les zones vulnerables i (3, alt) de valors superiors al 5%. S’han proposat dos indicadors més dins del factor susceptibilitat (percentatge de ciutadans amb edat crítica i percentatge de persones estrangeres. Una edat crítica es defineix com a menys de 15 anys i més de 65 anys i s'han establert els llindars tan baixos com el 25% per a una puntuació de baixa vulnerabilitat i superior al 33% per a una puntuació més alta. Els valors intermedis es consideraran amb puntuació mitjana. La introducció del nombre de persones estrangeres es justifica pel fet que aquestes persones es trobin amb una certa situació vulnerable per no conèixer els perills locals i potencialment no entendre avisos durant situacions d’emergència. Quan aquest percentatge dins del districte sigui inferior al 10%, es puntua amb el valor de vulnerabilitat més baix i, en cas que el percentatge excedeixi del 25% de la població del districte, es puntua amb el valor més alt. Document 3.- Diagnosi 219 Per tant, el nivell de vulnerabilitat final es va definir com la puntuació mitjana entre els quatre indicadors explicats anteriorment considerant que la densitat de població té un pes del 50%, mentre que la resta d’indicadors té l’altre 50% del pes, tots per a la resta ponderats per igual (és a dir, aporten un 16,66% cada un de la resta d’indicadors). En cas que la puntuació total sigui inferior a 2,00, s’ha establert un nivell de vulnerabilitat baix per al districte censal, un nivell alt si la puntuació mitjana és superior a 2,25 i el nivell mitjà de la resta (Figura 94). Aquests rangs de classificació van donen lloc al mapa de vulnerabilitat presentat a la Figura 96. VULNERABILITY FOR PEDESTRIANS IN CENSAL AREAS FOR BARCELONA CITY B. A. C. % areas of D. Population density % of people with Vulnerability infrastructures % of foreign people (person/km2) critical age index / score vulnerability 1 (low) ≤ 384,62 0% ≤ 25% ≤ 10% 2 (medium) 384,62 15,747 > 15% > 33% > 25% Figura 94.- Criteri de vulnerabilitat per vianants exposats a inundacions. Document 3.- Diagnosi 220 Figura 95: Infraestructures vulnerables a la ciutat de Barcelona (Evans, 2019). Document 3.- Diagnosi 221 Figura 96: Mapa de vulnerabilitat per vianants a la ciutat de Barcelona (Evans, 2019). Per avaluar la vulnerabilitat dels vehicles, s’han proposat també tres nivells basats únicament en un indicador de vulnerabilitat: la intensitat del flux vehicular de les diferents zones amb trànsit per carretera. Aquest indicador s'ha relacionat amb l’exposició, que és l’únic factor de vulnerabilitat que es té en compte en aquest cas. A la Figura 97 es presenten els tres nivells de vulnerabilitat i els llindars considerats per a vehicles. El mapa de vulnerabilitat final es mostra a la Figura 98 (Evans, 2019). Document 3.- Diagnosi 222 VULNERABILITY FOR VEHICLES Vehicular flow intensity (VFI) Vulnerability index / score (veh/day) 1 (low) < 5,000 2 (medium) 5,000 ≤ X ≤ 10,000 3 (high) > 10,000 Figura 97: Criteris de vulnerabilitat vehicles exposats a inundacions. Figura 98: Mapa de vulnerabilitat per vehicles (Evans, 2019). Document 3.- Diagnosi 223 7.3.4.1.3 Metodologia per a l’avaluació del risc per a vianants i vehicles Seguint les metodologies presentades anteriorment, es desenvolupes mapes de perillositat i vulnerabilitat, tant per a vianants com per a vehicles, i creuant la informació de perillositat i vulnerabilitat, es poden elaborar mapes de riscos. Els mètodes per a la determinació del risc poden ser qualitatius o quantitatius, ambdues amb limitacions. Si definim el risc com la probabilitat o l'amenaça per a un perill en una zona vulnerable, el risc d'inundació es pot avaluar amb un mapa de riscos per un escenari determinat i un període de retorn mitjançant la combinació de mapes de perillositat i vulnerabilitat. En aquest cas, els mapes de perillositat i vulnerabilitat generalment s’elaboren a través de criteris i índexs específics, de manera que es crearan mapes de risc multiplicant l’índex de vulnerabilitat (1, 2 o 3, corresponent a baixa, mitjana i alta vulnerabilitat) per l’índex de perillositat (1, 2 o 3, que corresponen a risc baix, mitjà i alt). Finalment, el risc total varia d’1 a 9, on els nivells més alts indiquen un risc més alt. Aquest enfocament es pot resumir en la següent matriu de risc que es mostra a la Figura 99. La variació de les zones d'alt risc entre els diferents períodes de retorn i els escenaris de referència del PDISBA representa una informació bàsica per entendre la situació actual del drenatge de la ciutat de Barcelona i a l’hora de analitzar els efectes de les mesures proposades en la fase de prognosis del pla. Hazard Low Medium High Low Low Low Medium Medium Low Medium High High Medium High High Figura 99: Matriu de risc per vianants i vehicles utilitzada en el PDISBA para a la avaluació dels impactes intangibles per inundacions a la ciutat de Barcelona (Evans, 2019). 7.3.4.2 Impactes directes sobre el tràfic de vehicles Com a part de l’avaluació dels impactes de les inundacions sobre el tràfic de vehicles, s’han proporcionat mapes de calats per a la ciutat de Barcelona i s’ha analitzat espaialment la xarxa de carreteres per obtenir informació de quines poden tenir impactes en funció del període de retorn de la pluja sintètica considerada. Vulnerability Document 3.- Diagnosi 224 L’estudi de Pyatkova et al., (Pyatkova, et al., 2015) va analitzar com es redueixen les velocitats de viatge admissibles en una xarxa viaria en relació amb la profunditat d'aigua als carrers. La premissa aquí és que si hi ha aigua a la carretera per sobre d’un nivell determinat però per sota d’un cert llindar, els vehicles encara poden circular per la carretera, però a velocitats reduïdes i si el calat d’aigua està per sobre del valor llindar, els vehicles no serien capaç de circular pel tram de la carretera. Pel PDISBA, aquesta metodologia que s’ha fet servir també dins del projecte RESCCUE, s´ha utilitzat per localitzar els trams del carrers de la ciutat més crítics. Per aquesta avaluació s’ha realitzat una anàlisi espaial de SIG segons el qual es descriuen les regles aplicades en relació amb les reduccions de velocitat del trànsit a la Taula 42. Aquesta avaluació s´ha fet amb períodes de retorn de T1, T10, T25, T50 i T500 anys considerant els valors de calats màxims proporcionats per a les simulacions del model de drenatge 1D/2D (Evans, 2019). Taula 42: Paràmetres per determinar els efectes de les profunditats d'inundació en la velocitat del trànsit (Evans, 2019). Alçada d’inundació (cm) Velocitat màxima permesa (km/h) 0 – 10 La de la carrer 10 – 30 20 Major de 30 (tram de carrer tancat ) 7.3.5 Danys tangibles associats a inundacions Mentre que els impactes sobre el sector social a causa de les inundacions urbanes pluvials es van centrar en la seguretat de les persones, les del sector econòmic estan relacionades amb termes monetaris (danys tangibles). Els danys que es tracten en aquesta secció, a banda de les condicions tangibles (és a dir, els termes monetaris), es classifiquen com a directes i indirectes. El segon tipus de dany pot considerar-se com un efecte en cascada dels danys directes, ja que intenten avaluar com els danys directes influeixen entre els agents econòmics més propers. Els danys directes es valoren per als actius urbans que, amb major freqüència, es troben danyats quan es produeix una inundació pluvial urbana: propietats i vehicles. Document 3.- Diagnosi 225 Figura 100: Inundació del 15 de novembre de 2018 a la ciutat de Barcelona (Font: https://www.telecinco.es/informativos/sociedad/temporal-lluvia-barcelona-inundaciones-aguacero- tormenta.html). 7.3.5.1 Metodologia per a l’avaluació de danys directes a propietats i vehicles L'avaluació dels danys directes per inundacions és una de les principals preocupacions després que es produeixi una inundació, sobretot quan es tracta d'inundacions que afecten les zones urbanes. Normalment, la majoria dels estudis que realitzen aquesta avaluació se centren en els danys a les propietats i l'eina bàsica per dur a terme aquesta tasca són les anomenades funcions de danys per inundació. En els estudis sobre els riscos d'inundació, especialment a les zones urbanes, normalment es realitzen avaluacions directes i tangibles (és a dir, en termes monetaris) basats en models hidrodinàmics mitjançant la utilització de pluges de disseny d’entrada de períodes de retorn. Els danys directes i tangibles en les propietats varien segons el tipus de propietat, el seu valor econòmic i els costos de restitució a l'estat inicial (Grigg & Helweg, 1975). A part dels tipus de propietats o de l’ús del sòl, depenent del nivell d’escala de l’enfocament de l’anàlisi (Messner & Meyer, 2006), el grau de dany potencial a una estructura o ús del sòl es pot mesurar mitjançant corbes de danys, que mesuren els danys depenent del calat d’inundació. Aquestes corbes poden mesurar els percentatges de danys, segons la profunditat d’aigua al voltant de les propietats, per a diferents successos d’inundacions, o poden estar representats a partir d’unitats monetàries sobre la unitat de superfície, format més útil per a mapes. Diverses propostes de corbes de danys a les inundacions es poden trobar a tot el món, com a Austràlia amb les directrius del govern de Queensland (NR&M, 2002), als EUA amb les directrius proposades per l'Agència Federal de Gestió d'Emergències dels Estats Units (FEMA, 2009), a Espanya (València) amb el criteri proposat en el projecte UE CRUE (Francés, et al., 2008), a Itàlia amb un desenvolupament particular proposat per l'Institut de Recerca per a la Protecció Geo-hidrològica de Torí (Itàlia) per a les inundacions de riu Boesio (Luino, et al., 2009) al Regne Unit amb el criteri proposat al Document 3.- Diagnosi 226 Multicolor Manual (Penning-Rowsell, y otros, 2005). Més recentment, es van realitzar noves corbes de danys, centrades en les inundacions pluvials urbanes, al districte del Raval (Barcelona) en el marc del projecte UE CORFU (Velasco, Cabello, & Russo, 2015). Per tant, en cas d’avaluar els danys per inundacions d’una àrea urbana i, si està disponible la informació sobre el tipus de propietats georeferenciades i les corbes de danys relacionades, mitjançant l’ús d’eines SIG, es pot realitzar l’avaluació directa dels danys per a les propietats. D'altra banda, a les zones urbanes, i Barcelona no és una excepció, els humans realitzen una gran diversitat d'activitats i alguns d'ells requereixen l'ús de vehicles. Les inundacions, especialment a les zones urbanes, poden generar danys significatius directe i tangibles en els propis vehicles i en els elements urbans en cas de pèrdua d’estabilitat i de col·lisió, que no es pot descartar. L’avaluació de danys per a vehicles inundats no s’ha estudiat molt a nivell mundial, però s’han realitzat alguns estudis per proporcionar corbes de danys específiques per a diferents tipus de vehicles (USACE, 2009). En aquest pla, s'han proposat dues metodologies diferents per avaluar els danys directes per a propietats i vehicles, però, els mapes d’inundacions resultants del model hidrodinàmic 1D/2D són un conjunt de dades d’entrada comunes. A més, tot i que dins de la literatura es reconeix l'efecte perjudicial de la velocitat de les aigües inundables i altres variables com la presència de residus, només s'han tingut en compte les profunditats de l'aigua per avaluar els danys tant de les propietats com dels vehicles. Així doncs, la relació entre les profunditats d’aigua i els danys són les funcions de danys que, en cas d’avaluació de danys a propietats, s’han desenvolupat específicament per a la ciutat de Barcelona, i en el cas d’avaluació de danys a vehicles s’han considerat les existents anteriorment esmentades (USACE, 2009) Un altre conjunt de dades d’entrada important quan es tracta d’avaluar els danys de les propietats és un mapa d’ús del sòl segons les funcions de dany disponibles, i també un concepte nou de corbes de estanquitat, proposat en aquest pla director, amb el qual es pot convertir una profunditat d’aigua a l’exterior de l’edifici a una profunditat d’aigua dins l’edifici. La metodologia proposada per a l'avaluació de danys a vehicles requereix també una fotografia aèria amb alta resolució per desenvolupar un mapa de patrons en què s'espera que es trobin diferents densitats de vehicles. Ambdues metodologies s’han implementat pensant que les eines SIG recentment desenvolupades permeten dur a terme el procés de manera més eficient i ràpida. A la Figura 101 i a la Figura 102 es mostren els passos i conjunts de dades necessaris per als dos models de danys (Evans, 2019). Document 3.- Diagnosi 227 Figura 101: Model d’avaluació de danys per a propietats: un mètode pas a pas (Evans, 2019). Figura 102: Model d’avaluació de danys per a vehicles: un mètode pas a pas (Evans, 2019). Per tant com s’ha comentat anteriorment, l’avaluació dels danys directes per les propietats requereix tres tipus de dades diferents:  Mapes d’inundacions. Recopilen informació sobre variables hidràuliques, és a dir, les profunditats i velocitats de l’aigua. Document 3.- Diagnosi 228  Informació d’ús del sòl. Inclou el tipus, la morfologia i l’ús de les propietats a l’àmbit d’estudi.  Funcions de danys en relació amb el calat d’inundació. Són funcions que relacionen el tipus de propietat i les seves característiques amb el calat d’inundació. Els mapes d’inundacions (calat a cada cel·la del model) s’obtenen del model hidrodinàmic 1D/2D per a diferents pluges de disseny relacionades amb els períodes de retorn de 1, 10, 50, 100 i 500 anys. La informació d’ús del sòl (és a dir, la caracterització de les propietats a les parcel·les) s’obté mitjançant la descàrrega d’un fitxer shape (és a dir, format de fitxer SIG) des del portal web de la Direcció General del Cadastre espanyol. Aquest fitxer de base de dades georeferenciada emmagatzema la informació necessària per a l’estudi (el tipus d’ús, la dimensió dels edificis i la ubicació dins de l’àmbit del cas d’estudi) per a tot el municipi i es pot descarregar gratuïtament. A causa de la importància de les corbes de danys en aquesta metodologia, en el marc del projecte RESCCUE (Evans, 2019) s'han desenvolupat models a partir d’un treball de camp i una anàlisi de reclamacions per a inundacions a Barcelona i altres ciutats espanyoles. Aquest treball s’ha dut a terme amb la col·laboració d’un perit de danys col·laborador del Consorci de Compensació d’Assegurances. S'han tingut en compte catorze tipus diferents de propietats Figura 103 per realitzar les corbes de danys corresponents. Document 3.- Diagnosi 229 Figura 103: 14 usos del sòl proposats al projecte RESCCUE per a la ciutat de Barcelona (Evans, 2019). Els calats d'aigua proporcionades pels resultats del model hidrodinàmic 1D/2D difereixen de les que es poden tenir a l'interior de les propietats, que de fet causen un dany real a les zones urbanes quan es produeix una inundació pluvial. Per aquest motiu, com a primer pas per avaluar els danys a les propietats, s'associa a cada parcel·la una profunditat mitjana de l'aigua, calculada amb els valors de calats que la envolten. Després d'això, es proposa una transferència de calat des de el exterior i el l’interior (YGF/Yo) en base a un “Coeficient d’estanquitat” (Sc) determinat sobre la base de dades de camp (Figura 104). Document 3.- Diagnosi 230 Figura 104: Exemple de calats d'aigua fora i dins de la propietat (Evans, 2019). Es suposa que, generalment, durant un episodi d'inundació, el temps de residència dels cabals d’inundació no és suficient perquè l’aigua es pugui filtrar fins que els nivells d’aigua a l’exterior es facin iguals. Tanmateix, com més gran és la profunditat d’aigua a l’exterior, més gran és el Coeficient de estanquitat (Sc). És a dir, quan la profunditat de l'aigua a l'exterior és prou alta, s'espera que la profunditat de l'aigua dins de l'edifici sigui la mateixa que l'exterior. Per tant, el coeficient de estanquitat és una funció de la profunditat de l'aigua fora i també de l'ús del sòl (és a dir, el tipus de propietat). Aquestes funcions s'han desenvolupat per als 14 usos del sòl considerats tenint en compte diferents tipus de sistemes de tancament (és a dir, tipus de portes i finestres) per a cada tipus de propietat (és a dir, per cada ús del sòl). Document 3.- Diagnosi 231 1 0.8 0.6 0.4 0.2 0 0.0 0.5 1.0 1.5 2.0 Depth outside the building [m] Warehouses Car parks; Sports; Industries Restaurants General trading; Dwellings Homeowners associations; Workshops Education Hotels Offices Health Churches and singular buildings Figura 105: Corbes de estanquitat (Evans, 2019). Un cop obtinguda la profunditat d’aigua dins de l’edifici (és a dir, la profunditat d’aigua procedent del model hidrodinàmic 1D/2D multiplicat pel corresponent coeficient d’estanquitat), s’hauran d’aplicar les funcions de dany relacionant el calat d’aigua dins de l’edifici i el tipus de propietat (és a dir, l’ús del sòl) que es veu afectada. Dins del marc del projecte RESCCUE, s'han desenvolupat corbes de danys per a la ciutat de Barcelona, a partir d’un estudi semi-empíric, que inclou un estudi estadístic de 502 propietats danyades observades realment a diferents ciutats espanyoles i la profunda experiència d’un perit d’assegurances especialitzat en reclamació d’esdeveniments naturals extrems. Les dades observades presenten danys agrupats en edificis i continguts i, en conseqüència, es van desenvolupar dos tipus de funcions de dany per cada tipus de propietat que ofereixen conjuntament una sola corba de dany per cada un dels 14 tipus de propietats considerades (Figura 106) (Evans, 2019). Sealing Coefficient [-] Document 3.- Diagnosi 232 2,500 2,000 1,500 1,000 500 0 0.0 1.0 2.0 3.0 Depth inside the building [m] Warehouses Car parks Restaurants General trading Dwellings Homeowners associations Sports Education Hotels Industries Offices Health Workshops Churches and singular buildings Figura 106: Corbes de dany basades en els calats d’inundació dins dels edificis (Evans, 2019). A més, s'ha dut a terme un treball de camp a l'àrea urbana de Barcelona per identificar els valors mitjans dels graons existents per accedir a les propietats i estimar el calat d’aigua real en contacte amb la façana de l'edifici mentre es produeixen inundacions. Per exemple, els edificis comercials, en general, no presenten cap esglaó per entrar a la propietat per tal de facilitar l'entrada dels clients tal com il·lustra la Figura 107. Per tant, s'ha obtingut una alçada mitjana de graons per cada tipus de propietat. Figura 107: Exemple de falta d’esglaó en una entrada de la botiga (ús generalitzat del sòl comercial) (Evans, 2019). El model d’avaluació de danys proposat en el PDISBA també considera l’existència de soterranis i la seva afectació (i per tant els seus danys) per les inundacions que es donen Damage [€/m2] Document 3.- Diagnosi 233 a la planta baixa o planta del nivell del carrer. La Figura 108 (Evans, 2019) mostra esquemàticament la metodologia utilitzada en aquests casos. En cas d’existència de soterrani, un o dos nivells, s’han definit dues profunditats d’aigua de referència: el calat màxim i el calat residual. El primer indica que no es preveu que aquest nivell d’aigua sigui superior a causa d’un flux d’aigua constant des de la planta baixa fins al soterrani, i per tant del primer soterrani al segon. Pot haver-hi diverses connexions per deixar que l'aigua surtin d'un pis a l'altre, però es suposa que les portes de les escales són les principals. Per tant, el dany màxim en un pis amb un nivell inferior estarà relacionat amb la profunditat màxima d’aigua. D'altra banda, s'ha definit un nivell d’aigua residual que determina el volum d’aigua que s’emmagatzemarà en aquest nivell i, per tant, no afectarà el nivell inferior. Es poden observar diferències en el model quan l’ús del sòl és un aparcament. En aquests casos, la transferència de volums d’aigua es produirà des d’un pis a un altre, però també del carrer, a causa de la porta d’entrada al pàrquing que està en contacte amb la profunditat d’aigua fora de l’edifici. Figura 108: Model proposat per al procés d’avaluació dels danys directes i tangibles en propietats (Evans, 2019). També s'ha tingut en compte la presència de graons frontals per a cada edifici a l’àrea urbana estudiada, relacionant l’altura mitjana anteriorment esmentada dels graons amb cada ús del sòl. (d'aquesta manera, la profunditat d’aigua en contacte amb la façana de l’edifici es reduirà segons l’altura dels graons). Mentre que la profunditat d’aigua a la Document 3.- Diagnosi 234 planta baixa serà inferior a la exterior, els soterranis actuen com a tancs d’emmagatzematge d’aigua i fins i tot els calats d’aigua podrien arribar a ser més elevades que les presents als carrers. Aquest model s’implementa a través d’unes eines SIG per establir una profunditat d’aigua dins dels edificis i calcular el dany corresponent, basat en les regles presentades anteriorment. Pel que fa al model d’avaluació de danys per a vehicles, el primer pas és adaptar les corbes de danys proposades anteriorment (USACE, 2009) (Figura 109) al cas de Barcelona. Aquesta adaptació al cas de Barcelona es fa passant el percentatge de danys a euros / m2 per cada tipologia de cotxe (Figura 109) a partir de la següent informació:  El percentatge de vehicles de cada tipologia existents a Barcelona. Aquesta informació s’obté d’estudis realitzats per l’Ajuntament de Barcelona segons els quals el 82% dels vehicles que circulen per les carreteres del municipi són d'estil Sedan.  Valors mitjans de les àrees en planta de cada tipologia de vehicles. S’obtenen a partir d’una mostra de 50 dels vehicles espanyols més típics.  Preus dels vehicles de cada tipologia. S’obtenen a partir de la mateixa mostra de 50 vehicles. Addicionalment es considera la depreciació dels preus mitjans basant-se tant en l’edat mitjana dels vehicles de Barcelona com en els valors regulats dels vehicles d’amortització per part del Ministeri d’Economia i Finances (España, 2016). Per tant, l’amortització percentual aplicada per a cada tipus de vehicle depèn de l’edat mitjana de cada tipus, informació que s’obté de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) La següent taula mostra aquesta informació: Document 3.- Diagnosi 235 Taula 43: Característiques mitjanes dels diferents tipus de vehicles considerats (Evans, 2019). Type of Average Average Average Depreciation Depreciated % in Vehicle plan area price (€) Age (%) average price Barcelona 2 (m ) (years) (€) Sedan 7.31 18,253 10.60 19 3,468 81.85 Pickup 7.54 17,599 11.10 17 2,992 8.36 Truck SUV 8.80 58,337 10.60 19 11,084 1.06 Sports Car 8.80 103,949 10.60 19 19,750 0.35 Minivan 9.35 29,961 11.10 17 5,093 8.36 Document 3.- Diagnosi 236 Figura 109: Transformació de les corbes USACE a una única corba de dany ponderada per a Barcelona (Evans, 2019). A partir de les característiques mitjanes de cada grup de vehicles, s'estableix un vehicle mitjà per a cada tipus de vehicle. Per tant, es pot realitzar una corba per a cada tipus de vehicle, basada tant en les corbes USACE com en els vehicles mitjans. En aquest sentit, una sola corba de dany pot ser prou representativa si es ponderen segons el tipus de distribució de vehicles a Barcelona tal com es formula a la següent equació i es representa a la Figura 109. 𝐷𝑤 = 0.8185 ∙ 𝐷𝑆 + 0.0836 ∙ (𝐷𝑃𝑇 + 𝐷𝑀𝑉) + 0.0106 ∙ 𝐷𝑆𝑈𝑉 + 0.0035 ∙ 𝐷𝑆𝐶 Document 3.- Diagnosi 237 on Dw és el dany ponderat, DS és el dany al vehicle tipus Sedan, DPT és el dany a les camionetes, DMV és el dany a la minivan, DSUV és el dany al tipus SUV i DSC és el dany als cotxes esportius. A partir de fotografies aèries de resolució de 25 cm (Figura 110), obtingudes de l’Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya (ICGC), s’ha realitzat una valoració de la presència dels vehicles. La resolució de fotografies permet distingir la presència d'un vehicle, tot i que no permet definir clarament el tipus de vehicle. La incertesa dels tipus de vehicles s’inclou a través de la ponderació de la corba de danys, basada en l’assumpció dels percentatges dels diferents tipus de vehicles considerats a Barcelona. Per avaluar l’ocupació vehicular a Barcelona, s’han considerat set zones d’anàlisi, totes elles representatives dels patrons urbans existents a la ciutat. Són zones en què s’estima el nombre de vehicle dins dels seus límits. Totes les zones d’anàlisi s’han col·locat de manera distribuïda per tot el municipi de Barcelona. Aquesta distribució permet estudiar l’ocupació vehicular en llocs suficients per observar la diversitat de presència de vehicles al municipi. Per a cada zona d’anàlisi es calcula el percentatge d’àrea de vehicles respecte a l’àrea útil (és a dir, on es pot trobar un vehicle, carreteres, aparcaments, etc.). L’ocupació vehicular de cada patró s’ha estès a una zona més gran de característiques similars (Figura 110). Per tant, es considera que cada zona és representativa de tot el patró i es defineix una distribució heterogènia de la presència de vehicles per a tot el municipi. Cada cèl·lula dels resultats del model hidrodinàmic 1D/2D està relacionada amb un patró; en conseqüència, cada cèl·lula té la seva pròpia ocupació vehicular (%) (figura 41) i la profunditat de l'aigua. Aquest enfocament descarta la ubicació real d’un vehicle, tot i que aquest fet és substituït per la definició de patrons d’ocupació vehicular. A més, la ubicació no és de gran importància quan es considera que aquesta és només una situació temporal en relació amb els vehicles. Mitjançant l’aproximació de l’avaluació proposada, s’aplica la corba de dany ponderat per a cada cèl·la, obtenint així un cost econòmic a cada cèl·la. Per tant, l’agregat d’aquests serà el dany total a l’àrea d’estudi per l’esdeveniment corresponent (és a dir, per als períodes de retorn de 1, 10, 100 i 500 anys) (Martínez E. , Gómez, Russo, Sánchez, & Montes, 2018). Aquest model s'ha implementat mitjançant una eina SIG que permet dur a terme aquest procés d'una manera eficaç i automàtica. Document 3.- Diagnosi 238 Figura 110: Patrons d’ocupació dels vehicles per a la ciutat de Barcelona (Evans, 2019). Document 3.- Diagnosi 239 Figura 111: Àrea de ocupació vehicular per cada cel·la (Evans, 2019). Pel que fa als danys a les propietats, abans de realitzar l'avaluació de diferents pluges de disseny per als diferents escenaris, s'ha considerat un esdeveniment real per validar el model desenvolupat. Les indemnitzacions del Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS) des de 1996 fins al 2016, han estat estudiades pel que fa a propietats inundades i vehicles a Barcelona (Figura 112 i Figura 113). S'ha seleccionat un dels esdeveniments més perjudicials dels últims 20 anys, ja que com més elevats són els danys, més exactes s'espera que siguin els resultats (Martínez E. , Gómez, Russo, Sánchez, & Montes, 2018). Document 3.- Diagnosi 240 7000 1400 6000 1212 1200 5000 1000 4000 800 3000 600 2000 444 400 1000 191 225 20057 0 12 0 Claim File Damage (€) # Claims Figura 112: Compensació econòmica i nombre de reclamacions per als esdeveniments més perjudicials a Barcelona per propietats (Evans, 2019). 500 300 450 268 250 400 350 200 300 250 147 150 200 100 150 75 100 50 50 33 24 24 0 0 Claim File Damage (€) # Claims Figura 113: Compensació econòmica i nombre de reclamacions per als esdeveniments més perjudicials a Barcelona per als vehicles (Evans, 2019). El 30 de juliol de 2011 es va produir una intensa pluja que va provocar una important inundació a Barcelona. Les precipitacions acumulades van ser de 30,4 mm en una hora, la intensitat màxima de precipitació en 20 minuts va arribar fins a 105,9 mm/h (corresponent a un període de retorn de 8 anys aproximadament) i la intensitat màxima de precipitació en 5 minuts registrada a la ciutat va ser de 140,4 mm/h (corresponent a Damage (€) Damage (€) Thousands Thousands 1/1/1999 1/1/2000 1/1/2001 1/1/2002 1/1/2003 1/1/2004 1/1/2005 1/1/2006 1/1/2007 1/1/2008 1/1/2009 1/1/2010 1/1/2011 1/1/2012 # Claims # Claims Document 3.- Diagnosi 241 un període de retorn de 2 anys aproximadament). Prop de 2 milions d’euros es van compensar per al Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS), per danys directes a propietats i més de 90.000 euros relacionats amb danys a vehicles. Segons els tipus d’edificis considerats per el CSS, més del 80% de la compensació econòmica es va destinar a edificis comercials, magatzems i altres (Figura 114). A la Figura 115 i la Figura 116 es presenten els mapes de danys relacionats amb les propietats i els vehicles i es presenten xifres tant per als danys compensats per el CCS com pels danys calculats. S'observa una bona exactitud del model de dany per a les propietats (+ 31% de diferència) i uns resultats menys precís per als vehicles (diferència del 64%). Tot i que el resultat del model de danys dels vehicles pot semblar poc precís, s’ha de tenir en compte la gran dificultat d’estimar els danys d’objectes mòbils, especialment, quan la quantitat total de danys és tan baixa. Pel que fa als danys a l'avaluació de propietats, hi ha diverses raons que poden explicar la diferència entre els danys reals i computats (Velasco, Cabello, & Russo, 2015), com ara la consideració que alguns dels propietaris de les propietats afectades no hagin comunicat els seus danys al CCS degut a que els mateixos danys eren poc significatius o perquè la propietat no estava assegurada o no sabien que podrien ser compensats. Una altra justificació que pot ajudar a explicar aquestes diferències és que en el model no s’han considerats mesures de protecció com l’ús de batiports que molts veïns de la ciutat utilitzen per a pal·liar les conseqüències d’aquests tipus d’esdeveniments. D’altra banda, cal destacar que les cobertures d’assegurances de tercers per a vehicles no van incloure la cobertura per a esdeveniments extraordinaris, com ara inundacions, que el CSS va començar a proporcionar des del 2016. Document 3.- Diagnosi 242 Damages per Land Use (CCS description) 30 July2011 Rainfall 2,000 € 100% 1,600 € 80% 1,200 € 60% 800 € 40% 400 € 20% 0 € 0% Commercial, Industrial Offices Residential warehouses and others Real Compensated Damages (€) Real Compensated Damages (%) Figura 114: La compensació econòmica, segons el tipus d'immobles proposats pel CCS, i el nombre de reclamacions per al cas d'inundació es va produir el 30 de juliol de 2011 a Barcelona (Evans, 2019). Finalment, els danys simulats per a la inundació de 2011 s'han agrupat per tipus d’edifici considerats pel CCS, a efectes de comparació amb les reclamacions acceptades. En aquest sentit, a la Figura 117, les observacions mostren com la distribució de danys per part dels usos del sòl de CCS s'ajusta de manera precisa. Thousands Document 3.- Diagnosi 243 Figura 115: Validació del model de danys a propietats per a la inundació del 30 de juliol de 2011 a Barcelona (Evans, 2019). Document 3.- Diagnosi 244 Figura 116: Validació del model de danys a vehicles per a la inundació del 30 de juliol de 2011 a Barcelona (Evans, 2019). Document 3.- Diagnosi 245 4,800 € 100% 4,400 € 4,000 € 80% 3,600 € 3,200 € 2,800 € 60% 2,400 € 2,000 € 40% 1,600 € 1,200 € 800 € 20% 400 € 0 € 0% Commercial, warehouses Industrial Offices Residential and others Damage 2006 Damage 2005 Damage 2002 Damage 1999 Damage 2011 Computed Damage 2011 (€) 2006% 2005% 2002% 1999% 2011% Computed Damage 2011 (%) Figura 117: Compensació econòmica històrica per danys causats per inundacions a les propietats (de 1996 a 2016) a Barcelona agrupades segons els tipus d'immobles proposats per la Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS). Un cop validats els models de propietats i vehicles, aquest danys es poden incloure dins del càlcul del anomenat Expected Annual Damage (EAD), o sigui Dany Anual Esperat. L’EAD es pot calcular integrant l’àrea sota la corba (Figura 118) després d’estimar la probabilitat del dany i el valor monetari del dany segons la següent equació (Meyer, Priest, & Kuhlice, 2011). 𝑘 𝐸𝐴𝐷 = ∑ 𝐷[𝑖] 𝑥 ∆𝑃𝑖 𝑖=1 On: 𝐸𝐴𝐷 es el Dany Anual Esperat 𝐷(𝑃𝑖−1)+𝐷(𝑃 )𝐷[𝑖] = 𝑖 𝐷[𝑖] = mitjana anual de dos esdeveniments 𝐷(𝑃𝑖−1) y 𝐷(𝑃) 2 ∆𝑃𝑖 = |𝑃𝑖 − 𝑃𝑖−1| ∆𝑃𝑖 = Interval de probabilitat entre probabilitats d'excés de tots dos esdeveniments Thousands Document 3.- Diagnosi 246 Figura 118: Gràfica del dany anual esperat (Meyer, Haase, & Scheuer, 2009) Per tant, el DAE es calcula amb la integració de l'àrea sota la corba que es forma al graficar la probabilitat d'ocurrència del dany respecte de la quantitat econòmica de danys. Aquest valor és d'extraordinària importància a l'hora de determinar un diagnòstic del risc d'inundació econòmic en aportar una avaluació mitjana anual sobre la base d'una anàlisi estadística que abasta des d'esdeveniments més o menys habituals (períodes de retorn T = 1-2 anys) a esdeveniments extrems (T = 100-500 anys). A més, constitueix la referència sobre la qual plantejar escenaris d'actuacions per a la reducció del risc econòmic l'eficàcia es pot valorar també en funció de reducció del DAE. L’estimació d’EAD s’ha realitzat a partir de tots els esdeveniments sintètics considerats (és a dir, el període de retorn de 1, 10, 50, 100 i 500 anys) incloent els danys a edificis, vehicles i també danys indirectes. 7.3.5.2 Metodologia per a l’avaluació de danys indirectes Les polítiques eficients de reducció de riscos derivats de fenòmens meteorològics extrems requereixen una valoració integral de l'impacte econòmic total (Balbi, Giupponi, Olschewsky, & Mojtahed, 2013). Això inclou la valoració dels costos indirectes, que normalment representen un percentatge significatiu de les pèrdues directes (Carrera, Standardi, Bosello, & Mysiak, 2015). Mentre que els danys directes a les inundacions es produeixen a causa del contacte físic d'objectes amb l'aigua de la inundació, els danys indirectes són induïts per inundacions, però es produeix –en espai o temps– fora de l'esdeveniment real (Thieken, et al., 2008). Hi ha diverses metodologies existents per avaluar els costos indirectes. Alguns són molt complexes i necessiten moltes dades i recursos, mentre que altres són poc precisos. Després d'una exhaustiva revisió dels mètodes actuals per avaluar els danys indirectes, Document 3.- Diagnosi 247 es va considerar una metodologia combinada necessària per assolir els objectius del PDISBA d’avaluar els danys indirectes deguts a inundacions pluvials, que es coneix com a model economètric d'entrada i sortida (input-output). El mètode segueix un enfocament en dos passos:  En primer lloc, es calculen els danys indirectes ex post a través del mètode input- output, utilitzant la base de dades de reclamacions d'assegurances dels esdeveniments de les inundacions anteriors com a indicador de danys directes (Barredo, Saurí, & Llasat, 2008).  En segon lloc, utilitzant els resultats anteriors, es fa una regressió economètrica per estimar la relació entre els danys indirectes i els danys directes i es proporcionen coeficients que són estimadors aplicables als futurs danys directes obtinguts per inundacions associades a esdeveniments sintètics per als períodes de retorn seleccionats (T2, T10, T100 i T500). Per concloure, el dany anual previst (EAD) es calcula també utilitzant els danys indirectes estimats amb aquesta metodologia (Figura 119). En el PDISBA, aquesta avaluació es centra en les pèrdues econòmiques derivades de les interrupcions empresarials relacionades específicament amb els negocis inundats, que s'han definit com a pèrdues indirectes principals. Els danys històrics s’obtenen a partir de compensacions per danys per inundacions pagades pel Consorci espanyol de Compensació d'Assegurances (CCS). El CCS compensa els danys causats a les persones i els béns per a inundacions i altres fenòmens meteorològics adversos coberts per una pòlissa d'assegurança. La base de dades inclou registres de reclamacions pagades relacionades amb el període 1996- 2016 a Catalunya a nivell del municipi de Barcelona. S'han obtingut taules d’ocupació i input-output de l’Institut estadístic de Catalunya (Idescat). Totes les dades econòmiques es van ajustar als preus actuals utilitzant el mètode de l’índex de preus de consum proporcionat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Per tal de comparar i homogeneïtzar les dades, es van agregar totes les variables a nivell de comarca: el Barcelonès, que és el denominador comú més baix a nivell geogràfic. Document 3.- Diagnosi 248 Figura 119: Procés de metodologia per a l'avaluació de danys indirectes (Evans, 2019) La primera part consisteix en el desenvolupament del mètode Input-output per avaluar els efectes econòmics indirectes de les inundacions registrades en el passat a Barcelona. Des d’una perspectiva econòmica, proporciona una visió de la cadena d’impacte a través de la qual els xocs exògens (com les inundacions) afecten l’economia. La metodologia proposada s’utilitza comunament per estimar els impactes a llarg termini (Balbi, Giupponi, Olschewsky, & Mojtahed, 2013) ja que és relativament poc complexa en comparació amb els models d’equilibri general. D'altra banda, presenten diverses hipòtesis restrictives. No obstant això, tenint en compte la disponibilitat de dades i la incertesa, el mètode Input-Output ofereix la solució més eficaç per assolir l’objectiu d’estimació de danys indirectes. L’eina Input-Output (I-O) desenvolupada per Julia (Kowalewski, 2009) és especialment rellevant per al cas de Barcelona, ja que es va desenvolupar específicament per avaluar els danys econòmics indirectes derivats d’inundacions a escala regional, com a part del projecte europeu CORFU (http://www.corfu7.eu/). Per tant, es va prendre com a model de referència per al primer pas. Com a novetat, la metodologia desenvolupada en el marc del projecte RESCCUE i aplicada al PDISBA considera les taules I-O de Catalunya com a línia de base, reduint el nivell a nivell de comarca - el Barcelonès - en comparació amb el treball anterior, que utilitza taules nacionals com a referència i amb escala regional (Evans, 2019). La taula I-O és una matriu que registra l’ús de factors de producció per cada sector econòmic en la producció dels béns i serveis d’una determinada economia. Document 3.- Diagnosi 249 CONSUMS INTERMEDIS PER BRANQUES D'ACTIVITAT CONSUM FINAL FORMACIÓ BRUTA DE CAPITAL EXPORTACIONS BRANQUES (CCAE) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 Cod A B, C, D, E F G, H, I J K L M, N O, P, Q R, S, T, U i Agricultura, Indústria, Construcció Comerç, Informació i Activitats Activitats Activitats Administració Activitats Total Despesa en Despesa en Total Formació Variació Formació Exportacions Exportacions Total Total Total usos a ramaderia, aigua i transport i comunicacions financeres i immobiliàries professionals, pública, artístiques, demanda consum final consum final de despesa en bruta de d'existències bruta de a la resta a la resta del exportacion demand preus bàsics silvicultura i sanejament hostaleria d'assegurances científiques, educació i d'entreteniment i intermèdia de les llars les consum capital fix i adquisicions capital d'Espanya món s a final pesca administratives i sanitat altres serveis administracions final menys auxiliars públiques i les cessions IPSAL d'objectes PRODUCTES (CPA) valuosos A Productes agraris i pesquers 521 6,696 661 1 2 21 9 7,911 1,624 1,624 179 -9 169 525 833 1,358 3,152 11,063 B, C, Productes industrials i sanejament 1,438 70,230 4,121 10,230 1,656 263 65 2,252 2,046 904 93,205 21,073 2,016 23,089 11,078 209 11,287 34,437 45,233 79,670 114,046 207,252 D, E F Treballs de construcció 89 1,192 6,450 1,775 139 194 2,684 360 542 184 13,238 1,133 1,133 12,933 12,933 222 265 487 14,553 27,792 G, H, Serveis de comerç, transport i hostaleria 435 11,862 1,818 17,113 725 254 31 1,778 1,538 538 36,094 38,228 1,300 39,528 3,143 3,143 14,322 13,424 27,746 70,416 106,510 I J Serveis d'informació i comunicacions 4 730 234 1,039 2,627 406 19 955 948 163 7,125 3,214 212 3,426 2,372 2,372 2,669 1,363 4,032 9,829 16,954 K Serveis financers i d'assegurances 61 840 501 1,529 98 2,502 3,358 480 217 174 8,478 3,846 3,846 591 767 1,357 5,203 13,681 L Serveis immobiliaris 8 1,156 420 5,207 243 466 139 892 829 509 9,867 41,052 15 41,067 26 26 41,093 50,960 Serveis professionals, científics, administratius i M, N 72 7,382 2,741 9,891 1,174 962 536 5,950 2,118 817 31,644 1,588 1,304 2,892 4,480 4,480 5,183 3,668 8,851 16,223 47,868 auxiliars O, P, Serveis d'Administració pública, educació i 1 59 9 151 14 29 131 1,736 103 2,232 9,579 26,249 35,828 16 32 48 35,876 38,108 Q sanitaris Document 3.- Diagnosi 250 R, S, Serveis artístics, d'entreteniment i altres serveis 1 130 11 353 161 75 144 332 1,212 2,419 8,038 1,177 9,215 58 58 1,208 540 1,747 11,020 13,439 T, U Total 2,630 100,277 16,305 47,948 6,837 5,151 6,831 12,945 10,328 4,612 212,214 110,102 32,273 142,375 34,269 200 34,468 59,172 66,124 125,296 302,139 514,353 10 117 484 685 15 69 20 123 1,357 248 3,124 11,461 191 11,652 1,326 1,326 -13 -28 -42 12,936 16,060 Impostos nets sobre productes Consum en l'exterior de residents de resta 1,550 1,550 1,550 1,550 d'Espanya Consum en l'exterior de residents de resta 2,735 2,735 2,735 2,735 del món -13,570 -13,570 1,986 11,584 13,570 Consum interior de no residents Total consum intermedi / consum final a 2,641 100,395 16,788 48,634 6,851 5,220 6,851 13,068 11,685 4,860 215,337 112,278 32,463 144,742 35,595 199 35,794 61,146 77,679 138,824 319,360 534,698 preus d'adquisició Remuneració d'assalariats 361 20,821 4,859 24,411 4,143 3,232 1,148 10,652 21,423 5,005 96,056 Altres impostos sobre la producció -280 304 301 282 72 493 3,399 -29 13 12 2,952 Excedent brut d'explotació 1,835 17,895 3,894 24,785 2,838 3,664 36,441 7,021 6,299 2,929 91,601 1,916 39,021 9,054 49,478 7,053 7,390 40,988 17,644 27,736 7,945 190,608 Valor afegit brut a preus bàsics 4,557 139,416 25,842 98,111 13,905 12,610 47,839 30,712 39,421 12,805 405,945 Producció a preus bàsics Figura 120: Taula I-O per a Catalunya (Evans, 2019). El punt de partida és, doncs, la taula I-O de Catalunya (la darrera publicació és per al 2014) juntament amb les xifres d'ocupació classificades pel sector econòmic per a Catalunya i la comarca del Barcelonès. A partir de les taules I-O de Catalunya, la reducció a nivell de comarca es basa en regles senzilles relatives a la mida de l’ocupació de cada sector de la mateixa comarca. Basant-se en les funcions de producció de Leontief - interdependències intersectorials de béns intermedis i demanda final - es formula un model per interpretar les dades registrades a la taula i avaluar les conseqüències econòmiques dels xocs externes al sistema (en el nostre cas, una inundació). El resultat final d’entrada i sortida, a continuació, capta les interaccions d’oferta i demanda dels sectors econòmics reduïts a nivell subregional. Els detalls d’aquest enfocament es poden trobar en Kowalewski (Kowalewski, 2009). Posteriorment, s’introdueix un xoc exogen derivat de les reclamacions pagades de les dades històriques del CCS. Aquest conjunt de dades es classifica prèviament per sectors econòmics: de 4 tipus d’ús de sòl a 10 tipus de sectors econòmics, necessaris per a l’ús de taules I-O. Des de les interdependències dels sectors, el model és capaç Document 3.- Diagnosi 251 de simular com es distribueixen els danys a l’economia, que s’interpreta com a danys indirectes. Posteriorment, s'introdueixen en el model els valors històrics dels danys directes (xocs) registrats per inundació per obtenir danys indirectes classificats per activitat econòmica. Això permet obtenir una ràtio mitjana de danys indirectes a directes, per obtenir la proporció per estimar aquesta relació per a qualsevol quantitat de danys directes que es produeixi a Barcelona. A més, els resultats s’utilitzen com a conjunt de dades de danys directes i indirectes classificats per sector econòmic per inundació de 1996-2016, en el segon pas, de la regressió economètrica. En aquest sentit, un model economètric és capaç de proporcionar els valors estimats de la proporció de cada sector econòmic en els danys directes i indirectes. El model economètric proposa que els danys indirectes (variable dependent, Ind_damage) s'expliquin en base a danys directes (Dir_damage) que interaccionen amb el sector econòmic afectat (Econ_sec), el nombre de reclamacions registrades per inundació (No_claims), la taxa de creixement del PIB (PIB) i la desocupació. taxa (Unemp) en el moment de la inundació (variables independents). Així, l’estimació dels danys indirectes és calcula com: 𝐼𝑛𝑑_𝑑𝑎𝑚𝑎𝑔𝑒𝑖 = α + 𝛽1𝐷𝑖𝑟_𝑑𝑎𝑚𝑎𝑔𝑒𝑖 + 𝛽2𝑁𝑜_𝑐𝑙𝑎𝑖𝑚𝑠𝑖 + 𝛽3𝐺𝐷𝑃𝑖 + 𝛽4𝑈𝑛𝑒𝑚𝑝.𝑖 + 𝜇1𝐸𝑐𝑜𝑛_𝑠𝑒𝑐𝑖 ∗ 𝐷𝑖𝑟_𝑑𝑎𝑚𝑎𝑔𝑒𝑖 + 𝜀𝑖 on α és el terme constant i ε el terme d'error. La informació sobre els sectors econòmics s’inclou com a variables categòriques (dummy), interactuant amb el valor de dany directe corresponent, per tal d’obtenir informació sobre la influència dels danys directes a cada sector econòmic en els danys indirectes, ja que es distribueixen les dades per sector. Les variables independents han estat seleccionades segons criteris empírics. La taxa de creixement del PIB està relacionada amb el rendiment econòmic de les economies desenvolupades, que es coneix que està altament sincronitzada amb els mercats de les assegurances. La taxa d’atur també proporciona informació sobre la situació econòmica. Els estudis empírics indiquen que els danys indirectes són un efecte en cascada de danys directes, que assenyala la dependència de la primera amb aquesta última. La literatura també relaciona la intensitat de les precipitacions amb els danys directes pagats pel CCS (Cortès, Turco, & Llasat, 2018) per la qual cosa els danys directes són també un indicador de la intensitat de la inundació. A continuació es testegen diferents models economètrics per executar la regressió i, mitjançant criteris experts, es selecciona el mínim quadrat ordinari (OLS) (Evans, 2019). És un model de regressió lineal i proporciona els resultats més sòlids, basats en les Document 3.- Diagnosi 252 mètriques de significació regular - estadístiques R2 i F, així com la importància individual de cada variable a través del valor p. Els resultats de la regressió lineal final es presenten a la Taula 44. Els resultats de les estimacions suggereixen una relació clara entre els danys directes i indirectes, com era d'esperar. A més, la quantitat de costos indirectes depèn dels sectors econòmics on es produeixi la inundació. Finalment, el paràmetre econòmic (PIB) té un impacte molt reduït en els costos indirectes, així com el valor de la intensitat de la pluja (el nombre de reclamacions), tot i que ambdós segueixen sent significatius en un 1% i un 10% respectivament. Taula 44: Resultats dels coeficients de regressió, errors estàndard (entre parèntesis) i nivell de significació Importància estadística en un 1% (***), un 5% (**), un 10% (*) i un nivell de significació més baix sense estrella (Evans, 2019). Dependent variable: Indirect damage Explanatory variables Coefficients Direct Damages (log) 0.806 (0.00)*** GDP -0.0322 (0.337) Unemployment level -0.0122 (.0446)** Number of claims -0.0053 (0.001)*** Agriculture 0.185 (0.001)*** Industry 0.207(0.001)*** Construction 0.115 (0.000)*** Retail 0.0515 (0.074)* Information 0.116 (0.000)*** Finance 0.171 (0.000)*** Real Estate 0.115 (0.000)*** Professional Activities 0.135 (0.001)*** Public Administration -0.139 (0.001)*** Artistic activities (Intercept) -0.366 (0.529) n 1550 R2 0.6745 Document 3.- Diagnosi 253 7.4 Impactes associats a escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS 7.4.1 Introducció Les xarxes de clavegueram urbanes més habituals, recullen i barregen aigües residuals i pluvials per portar-les fins als sistemes de tractament d’aigües residuals. Es tracta de les xarxes unitàries, que són de llarg les més freqüents a Espanya en general (el 76% de les xarxes ho són), i a Barcelona en particular (gairebé la totalitat, amb alguna petita excepció a Vallvidrera). Durant el temps sec (sense pluja) els sistemes de tractament estan dissenyats perquè tota l’aigua sigui tractada, encara que a vegades poden passar alguns episodis puntuals accidentals de sobreeiximent degut a pics de cabal (teòricament possible a xarxes petites amb gran estacionalitat o amb grans consumidors singulars, però no a Barcelona ciutat), o bé degut a fallades a la planta de tractament. Durant episodis de pluja, sovint la xarxa es sobrecarrega i per això hi ha diversos punts de sobreeiximent. Hi ha punts de sobreeiximent a la pròpia xarxa (normalment a prop de medis receptors com platges i rius) i també a les plantes de tractament de les aigües (bypass flows) pel cas que la capacitat de tractament sigui excedida. En qualsevol cas, els punts de sobreeiximent descarreguen la barreja d’aigües residuals i pluvials al medi receptor, produint greus impactes socials, ambientals i econòmics. Aquestes descàrregues s’anomenen DSUs (descàrregues dels sistemes unitaris). Aquests sobreeiximents d’aigües residuals i pluvials contaminen els medi receptors amb l’abocament de bactèries, patògens, residus industrials, olis i greixos, nutrients, matèria orgànica i sòlids (Wang, Eckelman, & Zimmerman, 2014); (Hammond, Chen, Djordjevic, Butler, & Mark, 2013). Els impactes d’aquests sobreeiximents solen traduir-se en efectes físics (erosió i deposició), contaminació estètica, eutrofització, patògens, reducció de l’oxigen dissolt a l’aigua, components tòxic i/o xenobiòtic així com canvis als ecosistemes aquàtics i els que estan propers al medi receptor (Eriksson, Baun, Mikkelsen, & Ledin, 2007). Hi ha també impactes a la salut del banyistes que entren en contacte amb les aigües contaminades. (Andersen, Erichsen, Mark, & Albrechtsen, 2013) van analitzar el cas d’una competició internacional de natació en Copenhaguen on hi van haver desenes d’atletes hospitalitzat després de nadar en aigües contaminades per sobreeiximents de xarxes unitàries. La directiva europea 2006/7/EC (coneguda com Directiva de Aigua de Bany) i la seva transposició a la legislació espanyola (Real decreto 1341/2007) estableixen uns paràmetres bacteriològics (Enterococos intestinals i Escherichia coli) que s’han de monitorar per classificar la qualitat de l’aigua de bany. La mala qualitat de l’aigua de bany es una amenaça per la salut dels banyistes, afecta, entre altres, les activitats turístiques, de pesca, d’esport i de oci. També suposa un impacte mediàtic que Document 3.- Diagnosi 254 afecta la confiança en les autoritats que estan encarregades de gestionar la qualitat de l’aigua dels medis receptors. La Figura 121 mostra uns exemples dels impactes visibles a les aigües de mar (sòlids flotants), a les platges (sòlids depositats) i a les xarxes dels pescadors després d’episodis de sobreeiximents, i també la propagació de las carregues contaminades durant un sobreeiximent de la xarxa unitària al mar. Sòlids flotants a l’aigua Sòlids flotants a l’aigua Escombraries a les xarxes dels pescadors Escombreries despres d’un episodi de Propagacio de la contaminacio al mar pluja intensa durant un sobreeiximent Figura 121.- Exemple de alguns impactes visibles dels sobreeiximents a les aigües del mar. Només per fer-se una idea de la magnitud del problema de les DSU’s, s'estima que existeixen 17.100 sobreeixidors a Espanya, i només 460 tancs de tempesta. El 80% dels episodis de pluja generen abocament, i en cada sobreeixidor passa que de promig 13 vegades a l'any la matèria orgànica abocada en pluja supera el límit màxim permès. A partir d'aquests números s'estima que a Espanya s'aboquen uns 500 hm3 / any per les DSU’s. A la depuradora de Barcelona-Besòs, per exemple, s’estima que s’aboquen uns 13,9 hm3 / any, per 1,4 milions d’habitants, resultant un ràtio de 10 m3 / hab. Tot això suposa que més del 50% de la contaminació que arriba al medi receptor prové dels abocaments en temps de pluja de les xarxes de drenatge. Document 3.- Diagnosi 255 7.4.2 Identificació dels danys A l’igual que en els apartats anteriors, aquí també es presenten els danys produïts per les DSUs classificats en danys tangibles i intangibles, i en danys directes i indirectes. Taula 45.- Classificació dels impactes de les DSU’s (elaboració pròpia) Tangibles Intangibles Directes Costos de neteja dels medis Impacte sobre la salut dels receptors banyistes (malalties) Cost possible reclamacions civils Molèsties (visuals pels flotants i la dels afectats terbolesa, mosquits, males olors, etc.) Cost sancions de les autoritats ambientals Impacte penal (presó) sobre els gestors municipals per delicte Impacte sobre el medi ambient ambiental dels medis receptors (fauna i flora) Indirectes Pèrdues d’activitat econòmica: Impactes reputacionals  Bany i altres usos lúdics i  Pèrdua de confiança en de lleure autoritats públiques i gestors de la xarxa de  Pesca drenatge i de la platja Afectació a captacions d’aigües  Imatge de la ciutat front a properes (dolces o de tercers (turisme, inversors, dessaladora) ...) 7.4.3 Identificació de les causes de les DSUs Hi ha diferents causes que poden generar sobreeiximents i que també afecten a la qualitat de l’aigua sobreeixida. Els sobreeiximents poden passar accidentalment en temps sec (com va passar l’any 2017 amb el trencament de l’interceptor de Llevant a Badalona per un temporal de mar), però això és un efecte absolutament esporàdic. També hi pot haver sobreeiximents en temps sec per disfuncions de les depuradores: les EDARS a Espanya en general estan dissenyades per tractar 3 vegades el caudal mig diari de temps sec i a l’àrea Metropolitana de Barcelona, la relació és 2,4 cops. En alguns casos de ciutats petites o amb gran preeminència del factor punta, aquest cabal pot ser excedit durant algunes hores alguns dies de la setmana. El turisme també, que Document 3.- Diagnosi 256 es concentra durant els caps de setmanes o durant algunes setmanes de l’any augmenta el caudal de la xarxa que pot contribuir a incrementar els sobreeiximents. Altres causes de sobreeiximents accidentals durant temps secs poden ser:  Descarregues il·legals o accidentals a la xarxa de clavegueram.  Problemes funcionals puntuals de xarxa (obstruccions). Això està relacionat amb costs de neteja.  Fallades generales en estacions de bombament.  Problemes estructurals de xarxa (enfonsaments, agressions de les onades, agressions per altres obres, per arrels, etc.). Això està relacionat amb costs de reparació.  Buidades de dipòsits en temps sec que poden generar DSUs si els cabals desguassats coincideixen amb las puntes del cabals de temps sec. De totes maneres, la situació que cal abordar seriosament, perquè és molt reiterativa, és la dels sobreeiximents en temps de pluja. Per produir-los no calen pluges gaire intenses com ho demostren els estudis europeus del BINGO a Badalona o del RESCCUE a Barcelona (aus der Beek, 2018) (Russo, 2019). Altres elements que generalment contribueixen al fenomen de les DSU’s són:  La falta de dipòsits de laminació específics per laminar DSU’s. Aquests dipòsits permetrien acumular aigua durant períodes de sobrecàrrega de la xarxa per controlar els cabals màxims. Actualment, casi tots els dipòsits que hi ha a la xarxa de clavegueram de Barcelona estan dissenyats per reduir els riscs d’inundació. És cert que aquests dipòsits contribueixen també a reduir les DSU’s, però per la seva ubicació (generalment a les parts altes o mitges de les conques), no són els més efectius. Per tant, encara en manquen molts d’específicament anti-DSU’s, ubicats a les parts baixes de les conques, per aconseguir un veritable efecte reductor del percentatge d’incompliment de qualitat de les platges i rius, tal com ja posava de manifest l’anterior PICBA’06.  Noves urbanitzacions amb àrees impermeables (asfaltades, sostres tradicionals, etc.). Aquestes noves àrees aporten un augment de l’escorrentia superficial que després s’afegeix al cabal actual de la xarxa de clavegueram, i això pot generar més DSUs degut a que l’interceptor o la depuradora quedin infradimensionats per la nova situació. Finalment, hi ha també causes o accions que incideixen sobre la qualitat de l’aigua sobreeixida:  El grau de manteniment i el règim de funcionament de les estructures de retenció de sòlids als punts de sobreeiximents (especialment la manca de manteniment). Document 3.- Diagnosi 257  El grau de manteniment i el règim de funcionament de les estructures de retenció de sediments en capçalera (especialment la manca de manteniment).  La gestió de les àrees rurals que contribuïen a l’aportació de sediments a les xarxes. La majoria d’aquests acaben al medis receptors.  La gestió dels sediments a la pròpia xarxa de clavegueram (bàsicament la freqüència de neteja). Tant les entrades de sediments des de les superfícies rurals i urbanes com la quantitat de sediments acumulats a dins de la xarxa afecten negativament la quantitat i la qualitat de les DSUs. I per tant la millor manera de pal·liar o revertir aquest efecte és mitjançant el grau de neteja de les superfícies viàries i de l’interior de les clavegueres.  L’interval de temps sec entre una DSU i la següent (el temps entre pluges). La pluja neteja l’atmosfera, els carrers i la xarxa de clavegueram i arrossega tota la brutícia a la depuradora i, en cas de sobreeiximent, al medi. Entre un episodi de pluja i un altre, es genera un fenomen d’acumulació de sediments en les superfícies urbanes (build-up) que, òbviament, és una funció de l’interval de temps sec entre dos pluges.  De la mateixa manera, els tancs anti-inundacions que es fan servir per reduir el perill d’inundació, quan es fan servir per aquesta funció (en episodis de pluja intensa), aporten un efecte secundari desitjable: retenen molts sediments, que si es gestionen adequadament (s’extreuen o s’envien a l’EDAR) contribueixen a millorar la situació dels sediments a la xarxa i per tant la qualitat dels sobreeiximents quan vingui la pròxima DSU. 7.4.4 Impactes intangibles directes de les DSU a la ciutat de Barcelona (seguretat dels banyistes) Les DSUs descarreguen aigua de mar amb concentracions de bacteris elevades a l’aigua de mar de Barcelona i això suposa un perill per a la salut i la seguretat de les persones. Com a persones, la natació en aigua de mar amb concentracions altes de bacteris (E. coli o Enterococcus Intestinalis) pot tenir conseqüències per a la salut (Andersen, Erichsen, Mark, & Albrechtsen, 2013). A més de l'augment de les concentracions de bacteris durant els esdeveniments de DSUs, les concentracions elevades de bacteris a l'aigua de mar poden persistir durant les 24-48 hores següents al mateix esdeveniment. L’objectiu d’aquest apartat és desenvolupar una avaluació d’impacte de la salut de les persones afectada per la insuficient qualitat de les aigües de bany provocades per les DSUs. La qualitat d’aigua de bany insuficient es defineix aquí per les concentracions d’E. Coli> 500 cfu / 100 ml d’acord amb les recomanacions del Real Decreto 1341/2007 i de la Directiva sobre aigües de bany. El model de qualitat de l’aigua de mar descrit anteriorment s’utilitza per simular contínuament les concentracions d’E. Coli a l’aigua de Document 3.- Diagnosi 258 mar durant les estacions de bany. Els impactes es quantifiquen en termes de temps de durada de la mala qualitat a les aigües de bany durant una temporada de bany representativa. Cada estiu es produeixen diversos (generalment menys de 10) esdeveniments de DSUs i la qualitat de l’aigua del mar pot no complir amb els estàndards de qualitat de les aigües de bany fins a pocs dies després dels esdeveniments de DSUs (entre 24 i 48h normalment). Barcelona té aproximadament 5 km de platges de sorra davant del mar Mediterrani. Durant els esdeveniments de pluja (generalment més grans que uns pocs mil·límetres) les DSUs es produeixen a través de les aproximadament cinc estructures de les DSUs situades al llarg de les platges de Barcelona. 7.4.5 Impactes intangibles indirectes de les DSU a la ciutat de Barcelona (danys d’imatge) Els serveis de platja, drenatge i tractament i depuració d’aigües residuals tenen una sèrie d’entitats responsables amb funcions diferents en la gestió de les activitats relacionades a las DSUs de la ciutat (neteja, operacions a la xarxa de clavegueram i la planta depuradora, avisos a la població, etc.). En conseqüència, aquestes entitats són responsables de les conseqüències de les DUSs que afecten determinats punts de la costa de Barcelona i del riu Besòs. Dins del marc del projecte RESCCUE s’ha fet una enquesta per avaluar la percepció dels usuaris de las platges de la ciutat sobre la gestió de las DSUs i la possible pèrdua de reputació de l’ajuntament causada per aquests esdeveniments (Evans, 2019). Aquest model d’avaluació utilitza les dades primàries obtingudes a partir d’enquestes telefòniques recollides entre els usuaris de la platja de Barcelona i entrevistes presencials amb propietaris de negoci de l’àrea afectada per DSUs. L’abast geogràfic de la mostra s’ha limitat a les zones de bany on hi ha punts de descàrrega. Només es va convidar als enquestats que van esmentar que van visitar una de les platges afectades a continuar en l’enquesta. De la mateixa manera, les entrevistes personals es van dur a terme en empreses ubicades a les zones afectades. Prèviament es va dur a terme una investigació per comprendre els mètodes informatius per comunicar les afectacions sobre la qualitat de l’aigua amb relació als esdeveniments de DSUs. L'enquesta telefònica consistia en un qüestionari de 10 blocs a 150 individus seleccionats a l'atzar d'una base de dades amb seu a Barcelona. La primera part del qüestionari va avaluar la idoneïtat de la mostra (per exemple si el responent va visitar una platja afectada) i la demografia, per tal d’assegurar una mostra representativa. La segona part va avaluar el comportament (per exemple els motius per visitar les platges) i la tercera secció mesura la consciència i la percepció sobre els esdeveniments de Document 3.- Diagnosi 259 DSUs. Es va seleccionar el mètode d’enquesta telefònica, ja que l’enquesta es va fer fora de la temporada de bany. Les entrevistes qualitatives van avaluar la percepció i la conscienciació dels propietaris de negocis sobre les DSUs. Les preguntes estaven orientades a entendre l'opinió que tenen sobre la gestió del fenomen dels abocaments amb particular atenció a la percepció de la gestió que fa l’Ajuntament. Es van dur a terme enquestes a dos propietaris de restaurants, dos propietaris de negocis d’esports nàutics i dos pescadors. Tots ells executen el seu negoci a les platges d'interès. L’anàlisi dels resultats s’ha realitzat utilitzant eines d’enquesta qualitatives i quantitatives estàndard i la literatura relacionada. 7.4.6 Impactes tangibles de les DSU a la ciutat de Barcelona (danys ambientals) El RD 849/1986, de l’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH), que en el seu article 326 ter. “Valoració de danys al domini públic hidràulic produïts a la qualitat de l’aigua”, estableix la metodologia a aplicar per al càlcul de danys ambientals produïts per l’abocament d’aigües residuals al domini públic hidràulic. Des de BCASA s’ha implementat aquesta metodologia pel que fa a abocaments a mar (DSU) en temps de pluja en l’àmbit de platges de Barcelona. No existeix reglamentació similar d’aplicació al Domini Públic Marítimo Terrestre, però s’assumeix com a vàlida la definida per al RDPH, així que la formula aplicada és: Valor danys (€)= CTEC x V x KPV on: Valor Unitat Descripció CTEC* 0,12 €/m3 Cost de referència de tractament de l'abocament V=Q*t Valor anual m3 Volum abocat KPV Valor mig - Coeficient adimensional relatiu a la perillositat de abocaments l'abocament *CTEC al RD 849/1986 equival a α al Decret 459/2013 (País Basc) Valor CTEC: Podem considerar que el cost de depuració de les aigües de clavegueram unitari en temps de pluja és almenys equiparable al del cost de les aigües residuals en temps sec (0,12 €/m3). Donada la manca d’una dilució a la xarxa de clavegueram de Barcelona en temps de pluja, degut a la resuspensió de sediments, així com a la manca generalitzada de Document 3.- Diagnosi 260 fenomen de first-flush (conclusions dels projecte SOSTAQUA1), podem dir que la concentració de contaminants en l’aigua de clavegueram en temps de pluja és equiparable a la de temps sec. Volum abocat (V): Aquesta dada és proporcionada pel model integrat de clavegueram i la simulació del any mig 2009 considerat com referencia en aquest pla director. Càlcul KPV: El coeficient KPV es calcula tal com s’estableix tant al annex V del RD 849/1986, com al annex VI del Decret 459/2013 (País Basc), en funció del medi d’abocament, segons diferents fórmules en funció de la classificació de cada paràmetre en diferents grups (veure annex V del RD 849/1986 i annex I, II i VI del Decret 459/2013 per a més aclariments): GRUP A: GRUP B: GRUP C: U<=1, KPV=0 U<=1, KPV=0 U<=1, KPV=0 1=100, KPV=70,2 *U>=100, KPV=50,4 *U>=100, KPV=13,8 Observació: *Per al cas d’aigües de mar, el Decret 459/2013 no té en compte una restricció de KPV per a valors de U>100. Valor U= Vm/Vr On: Vm= valor mig de l’abocament Vr= valor límit d’emissió Observació: Pel cas específic del càlcul de U per a pH, temperatura i paràmetres microbiològics: 1 Projecte SOSTAQUA. Actividad 3. Valorización de aguas pluviales. Projecte finançat pel CDTI, i participat per AGBAR, CLABSA, EMUASA i Universidade da Coruña. Document 3.- Diagnosi 261 pH i temperatura: U=(Vr+(Vr+Vm))/Vr Paràmetres microbiològics: U=log(Vm-Vr) En general, per a determinar el valor de Vm, donat que s'està avaluant abocaments de DSU tipus, per aquells paràmetres dels quals es tenen dades, es pren el valor mig de diferents "concentracions mitges d’esdeveniment” de pluja (CMS, per les seves sigles en castellà: “Concentración Media de Suceso”) analitzats al projecte SOSTAQUA. Per a aquells paràmetres dels quals no es disposa la CMS, es prenen els valors mitjos d'una campanya de "rastreig" realitzada al mateix projecte SOSTAQUA, on es va analitzar en laboratori un gran ventall de paràmetres en diferents episodis de pluja. En qualsevol cas, es tracta de resultats analítics de clavegueram analitzats en temps de pluja, en el punt baix d’una de les conques més representatives del clavegueram de Barcelona, la conca de “Riera d’Horta”, previ al punt de descàrrega a medi receptor (platges de Barcelona), i que per tant, es consideren valors de referència de la qualitat de l’aigua de les DSU a la ciutat de Barcelona. Pel que fa al valor de Vr, es prenen com a referència de valors límit d’abocament que s’han exposat al capítol 3.1 d’aquest document per a aigües de mar. Per al càlcul final de KPV, es prendrà com a referència el paràmetre del qual esdevingui un valor més elevat. Com valor de KPV, es considera el valor més elevat dins dels valors límits que s’estableixen en les diferents normatives: KPV Ftotal 12,46 A aquesta formulació, es pot afegir un coeficient multiplicador Ks relacionat amb la sensibilitat del medi: Valor danys (€)= Ks x CTEC x V x KPV En base a aquesta formulació, per al cas de Barcelona, s’ha utilitzat el valor de Ks = 1 per al medi receptor (port i riu Besòs) i Ks = 1.8 per a les platges. El valor de Ks = 1.8 s’obté del Decret 459/2013 del País Basc d’aplicació al domini públic marítimo terrestre classificats com a zones aptes per al bany. El valor de Ks = 1 s’obté de l’ordre MAM/85/2008 d’aplicació al domini públic hidràulic per medis receptors sense classificació. 7.4.7 Impactes tangibles de les DSU a la ciutat de Barcelona (danys per pèrdues de negoci) Els abocaments als medis receptors no només tenen impactes negatius sobre la salut i el medi ambient, sinó que també afecten les activitats econòmiques de la zona. És de Document 3.- Diagnosi 262 suposar que hi ha pèrdues econòmiques associades al tancament de platges com a conseqüència de l’alt nivell de contaminants. Això és especialment rellevant per a una ciutat en que el turisme i l’oci tenen us pes important en la seva economia, com és el cas de Barcelona amb el 25,9% del PIB local (Consell de Barcelona, 2018), amb les platges urbanes què beneficien la població i els turistes. Per tant, la comprensió de la magnitud d'aquests costos és rellevant per als responsables polítics per prendre decisions sobre mesures de reducció de DSUs a les platges de la citat. De la mateixa manera que es feia respecte a les inundacions pluvials, els impactes econòmics de les DSU es classifiquen en danys indirectes, ja que les pèrdues de negoci són induïdes pels vessaments. L’objectiu d’aquesta avaluació és desenvolupar una comprensió de com els negocis costaners de Barcelona es veuen afectats per l’abocament de DSU. S’ha elaborat una metodologia per estimar els costos suportats per les empreses costaneres que considera el nombre de dies de tancament de platja causat per abocaments de DSU i l’impacte afegit directe a l’economia costanera. Els resultats donen suport als processos de presa de decisions, ja que proporcionen una àmplia perspectiva socioeconòmica dels impactes de DSU. El model de pèrdues tangibles per a DSU desenvolupat dins del projecte europeu RESCCUE (Evans, 2019) utilitza els resultats obtinguts del model marí sobre les DSU a la zona costanera de bany de la ciutat. En particular, s’utilitza el nombre de dies d’alta contaminació bacteriològica a les aigües de les platges produïda per DSU. Les dades monetàries provenen de l’informe d’anàlisi econòmica sobre l’activitat econòmica litoral de Barcelona per al 2017. El desglossament de l’informe dels sectors i districtes econòmics ha permès desenvolupar el model amb un bon nivell de detall. Les dades econòmiques provenen d’estudis econòmics locals i s’emmarquen en el context de la taula Input-Output de Catalunya. De totes les variables, la contribució econòmica seleccionada per treballar sobre el model és el valor afegit directe, que és el valor econòmic que se situa a l'esforç necessari per produir un bé o servei. L’esforç es concedeix principalment a mà d'obra, capital, emprenedoria i govern. El valor afegit directe (VAD) proporciona, doncs, una millor visió de l’economia que altres variables. Com s’ha esmentat, l’any de referència per aquest estudi ha sigut el 2017. Només es van incloure els districtes que compten amb punts d’abocaments, així com només els sectors econòmics directament relacionats amb activitats turístiques i d’oci (per exemple, restaurants, petits comerços i activitats lúdiques i aquàtiques). A més, s'ha revisat la bibliografia rellevant quan era necessari fer suposicions sobre el model. Els danys indirectes causats per DSU es valoren utilitzant el valor afegit diari estimat dels sectors i districtes econòmics de Barcelona potencialment afectats per aquests fenòmens, el nombre de dies de banderes vermelles i considerant el pes de la temporada de bany a l'economia local. Document 3.- Diagnosi 263 Per evitar la sobrevaloració, la zona d’estudi s’ha reduït fins als districtes costaners on hi ha punts de descàrrega, com es pot veure a la Taula 46. Això s’ha fet analitzant el mapa dels punts de descàrrega i seleccionant els districtes on pertànyer cada abocament. Els districtes afectats representen un 40,5% de l'economia total del litoral barceloní. Taula 46: Mapa de la zona costanera de Barcelona, destacant els districtes afectats per DSU. El protocol de la ciutat assenyala que, després d’un avís de descàrrega de clavegueram, durant la temporada de bany s’ha de pujar una bandera vermella tot i que a la pràctica aquesta decisió varia segons la intensitat de l’episodi i els criteris del gestor en funció de la informació disponible (gent a peu de platja, informació meteorològica, etc.). A efectes de modelització, s'ha assumit que durant un episodi de DSU part dels usuaris de la platja no poden nedar i, per tant, o no va o marxen de la platja. Això es basa en els resultats de l’enquesta realitzada durant l’avaluació dels danys indirectes intangibles. Els sectors econòmics inclosos són només aquells que es veuen afectats per un tancament de platja; per exemple, no hi ha cap impacte en el comerç a l'engròs d'una bandera vermella a la platja. Aquest criteri també es recolza també en els resultats obtinguts de l’estudi de camp realitzat per a l’estimació dels danys intangibles i en contrast amb un informe del projecte similar realitzat per a les aigües costaneres del Regne Unit (DEFRA, 2014). Els sectors seleccionats es ressalten en verd a la Taula 47 (Evans, 2019). Taula 47: Llista de sectors econòmics presents a la zona costanera de Barcelona i del seu valor afegit anual directe. Es considera que els sectors destacats es veuen afectats pels vessaments de DSU. Font: Ajuntament de Barcelona, 2018 (Evans, 2019). Economic Sector DVA (mil EUR) Wholesale trade 1,193.12 € Document 3.- Diagnosi 264 Retail 986.05 € Real state 483.16 € Restaurant and leisure services 483.16 € Construction 552.19 € Financial services 374.70 € Transport and storage 404.28 € Administrative activities 305.68 € Hospitality services 335.26 € Information and technology services 256.37 € Maritime sector (water sports and 118.17 € fisheries) Others 4,486.52 € Total DVA 9,900.03 € El següent pas és aplicar la quota dels districtes costaners pertinents (40,5%) als sectors pertinents. Les hipòtesis sobre la magnitud de l’impacte per sector, derivades d’un mateix estudi de camp, impliquen que els sectors més afectats són els esports nàutics, seguits de restaurants i comerços minoritaris. Per tant, per a finalitats de valoració, es suposa que les activitats d’esports nàutics afecten el 75% del seu VAD estimat quan hi ha un tancament de platja. Per als restaurants, el model suposa que les pèrdues són del 0% i del 25% per al sector minorista Taula 48. El model també considera el factor de la estacionalitat, a causa de la clara característica relacionada amb l'estiu de l'impacte que s'estudia. Es considera que el període estival suposa el 50% de la renda turística a Catalunya (Duro & Turrión-Prats, 2014). A continuació, el DAV estimat de les empreses costaneres s'ha distribuït en conseqüència al llarg de l'any, i els dies de tancament de platja estimats són durant la temporada de bany. Després d’aquestes hipòtesis, el dany indirecte s’estima per dia de tancament de platja i per temporada de bany. Document 3.- Diagnosi 265 Taula 48: DAV estimat per a àrees i sectors rellevants. Total EUR/any Pèrdues Valor rellevant estimades EUR/any DVA de restaurants en l’àrea d’estudi 157,341,997 € 0% 0 € DVA de venda al detall 346,794,605 € 25% 86,698,651 € 39,541,500 € 75% DVA del sector marítim 29,656,125 € DVA anual rellevant 116,354,776 € 543,678,102 € El DVA rellevant per la temporada de bany, doncs s’estima com el 50% del valor anual rellevant, o sigui de 58,177,388. Document 3.- Diagnosi 266 8 RESULTATS D’AVALUACIÓ D’IMPACTES En aquest apartat es quantifiquen els impactes directes i indirectes, tangibles i intangibles utilitzant les metodologies presentades en el capítol anterior. 8.1 Avaluació dels impactes produïts per fuites d’aigües residuals al medi Una de les tasques preliminars que s’han fet és tractar de fer servir les dades existents per a determinar si existeixi una correlació visible entre l’edat de les canonades i el número de les seves incidències. Les dades de camp emprades són les visites estructurals realitzades per BCASA en una campanya anterior i esmentades amb anterioritat. Per a poder fer aquesta tasca primer s’ha hagut de recopilar l’inventari de trams i les edats estimades. La Figura 122 mostra l’histograma de les edats de les canonades. S’ha construït combinant dades de la franja de construcció amb un generador aleatori per a imposar una data de l’interval. 2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 Any construcció Figura 122: Histograma de les edats de les canonades. En l’inventari les dates de construcció es defineixen amb unes bandes amplies, però per a poder fer un ajust matemàtic complert es converteixen amb una dada exacta, a partir de generar aleatòriament una data a dins de l’interval definit. Una vegada determinada l’edat de tram es comptabilitzen el número d’incidències del tram i es fa un histograma d’incidències classificat per edats. La Figura 123 mostra l’histograma resultant de les incidències identificades sobre la cubeta. Trams 1900 1907 1914 1921 1928 1935 1942 1949 1956 1963 1970 1977 1984 1991 1998 2005 2012 Document 3.- Diagnosi 267 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 Any construcció Figura 123: Histograma d’incidències en funció de la edat. A partir de combinar les edats de les canonades i la quantitat d’incidències que tenen s’arriba a una funció que relaciona l’edat d’una canonada amb la probabilitat de que estigui fora de servei. Aquesta funció es mostra a la Figura 124 i es pot veure com si que s’observa una certa correlació matemàtica. L’ajust podria haver estat un model lineal tot i que a la figura n’apareix un d’exponencial. El model sembla indicar que les canonades més antigues podrien tenir fins a un 20% de trams amb fuites. Està clar que les dades reals mesurades al freàtic semblen apuntar a un 11% de pèrdues, per tant és raonable que un 20% dels trams més antics puguin estar malmesos. Hi ha un paquet molt gran de canonades construïdes entre 1910 i 1963 que totes aniran envellint i si actualment un 10% dels trams tenen problemes, el model prediu que poden arribar al 20%, per tant generant moltes més pèrdues que en l’actualitat. Cubetes afectades 1900 1907 1914 1921 1928 1935 1942 1949 1956 1963 1970 1977 1984 1991 1998 2005 2012 Document 3.- Diagnosi 268 30 25 20 15 10 5 0 Any Figura 124: Relació entre edat i fuites de cubeta. 8.2 Avaluació dels impactes produïts per escenaris hidrològic extraordinaris per a l’anàlisi d’inundacions 8.2.1 Resultats danys intangibles 8.2.1.1 Avaluació d’impactes directes a persones Un cop aplicades les metodologies descrites anteriorment per a l’avaluació de danys intangibles a persones, es presenten els resultats obtinguts en aquesta secció. Els plànols de les figures a continuació es troben en el Capítol 6 de plànols (Diagnosis de la xarxa sense canvi climàtic) i Capítol 7 de plànols (Diagnosis de la xarxa amb canvi climàtic). A la Figura 125 i la Figura 126 es presenten els mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per als vianants per als diferents períodes de retorn considerats (és a dir, 1, 10, 50, 100 i 500 anys). A més, es presenta la zona d’alt risc (ha) per als vianants a la Figura 127, que s'ha dividit en districtes per observar els districtes més crítics amb relació a la estabilitat dels vianants. De la mateixa manera, la Figura 128 i la Figura 129 presenten els mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc pels vehicles per als diferents períodes de retorn considerats (és a dir 1, 10, 50, 100 i 500 anys), mentre la Figura 130 mostra les dades les àrees d’alt risc (ha) per als vehicles i per als districtes de la ciutat. % Problemes cubeta 1900 1906 1912 1918 1924 1930 1936 1942 1948 1954 1960 1966 1972 1978 1984 1990 1996 2002 2008 2014 Document 3.- Diagnosi 269 Figura 125: Mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per a vianants (escenari de pluja actual). Document 3.- Diagnosi 270 Figura 126: Mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per a vianants (escenari de canvi climàtic). Document 3.- Diagnosi 271 a) Pluja actual 25% 20% 15% 10% 5% 0% T1 T10 T50 T100 T500 Períodes de retorn Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona b) Pluja amb canvi climàtic 20% 10% 0% T1 T10 T50 T100 T500 Períodes de retorn Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona c) 60% 16% 40% 14% 20% 12% 0% 10% T1 T10 T50 T100 T500 Periodes de retorn Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona Coef. canvi climátic Figura 127: Àrees d'alt risc per districtes per a vianants: a) Escenari pluja actual, b) Escenari pluja amb canvi climàtic, c) Increment d'àrea de risc previst pel canvi climàtic. Zona d'alt risc Increment zona d'alt risc (%) Zona d'alt risc Coeficient de canvi climàtic (%) Document 3.- Diagnosi 272 Figura 128: Mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per a vehicles (escenari de pluja actual). Document 3.- Diagnosi 273 Figura 129: Mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per a vehicles (escenari de canvi climàtic). Document 3.- Diagnosi 274 a) Pluja actual 20% 15% 10% 5% 0% T1 T10 T50 T100 T500 Períodes de retorn Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona b) Pluja amb canvi climàtic 20% 10% 0% T1 T10 T50 T100 T500 Períodes de retorn Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona c) 100% 20% 80% 18% 60% 16% 40% 14% 20% 12% 0% 10% T1 T10 T50 T100 T500 Períodes de retorn Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona Coef. Canvi climàtic (%) Figura 130: Àrees d'alt risc per vehicles per a vianants: a) Escenari pluja actual, b) Escenari pluja amb canvi climàtic, c) Increment d'àrea de risc previst pel canvi climàtic. Increment zona d'alt risc (%) High risk area Zona d'alt risc Coeficient de canvi climàtic (%) Document 3.- Diagnosi 275 8.2.1.2 Avaluació impactes directes sobre el tràfic de vehicles D’acord amb la metodologia descrita en el capítol anterior, dins del projecte RESCCUE s’han estudiats els carrers amb problemàtiques de circulació en situació d’esdeveniments extrems d’inundació pluvial. A continuació es representen els resultats per T= 10 i T= 500 anys per als escenaris actual i de canvi climàtic. En vermell es presenten els trams de carrer tallats al tràfic i en taronja els carrers amb reducció de velocitat. Figura 131: Afeccions a la xarxa de carreteres (Període de retorn T10, Escenari actual) Document 3.- Diagnosi 276 Figura 132: Afeccions a la xarxa de carreteres (Període de retorn T500, Escenari actual) Figura 133: Afeccions a la xarxa de carreteres (Període de retorn T10, Escenari de canvi climàtic) Document 3.- Diagnosi 277 Figura 134: Afeccions a la xarxa de carreteres (Període de retorn 500, Escenari de canvi climàtic) (Evans, 2019). L’anàlisi dels resultats mostra que a mesura que augmenta el període de retorn, el nombre d’enllaços afectats augmenta en conseqüència La Figura 135 i Figura 137 mostren el percentatge de Km de carrer que es classifiquen tancats o amb velocitat reduïda i com aquest percentatge augmenta amb el període de retorn. Lògicament també aquests percentatges augmenten en l’escenari de canvi climàtic. Document 3.- Diagnosi 278 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% BAS_T010 BAS_T050 BAS_T100 BAS_T500 Velocitat reduïda (%) 15% 21% 22% 26% Trams tancats (%) 12% 18% 22% 30% Velocitat reduïda (%) Trams tancats (%) Figura 135: Resum dels increments d’afeccions a la xarxa de carreteres en funció del període de retorn escenari diagnosi 1 (sense canvi climàtic o baseline) Document 3.- Diagnosi 279 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% BAU_T010 BAU_T050 BAU_T100 BAU_T500 Velocitat reduïda (%) 18% 23% 25% 27% Trams tancats (%) 14% 23% 26% 35% Velocitat reduïda (%) Trams tancats (%) Figura 136: Resum dels increments d’afeccions a la xarxa de carreteres en funció del període de retorn escenari diagnosi 2 (amb canvi climàtic o business as usual, BAU) 8.2.2 Resultats danys tangibles A continuació es presenten els resultats de les avaluacions dels danys tangibles considerats en aquest pla i explicats en el capítol anterior que, com s’ha esmentat, es poden classificar en:  Danys directes a propietats i vehicles  Danys indirectes 8.2.2.1 Danys directes a propietats i vehicles Els models de danys per a propietats i vehicles desenvolupats i calibrats dins dels projecte RESCCUE presentat en el Capítol 7 s’han aplicat per elaborar mapes de danys per als períodes de retorn de 1, 10, 50, 100 i 500 anys i calcular el dany anual esperat (DAE) amb relació al escenari actual i al escenari futur (amb nova pluja després de la implementació dels coeficients de canvi climàtic). Els plànols de danys per propietats i vehicles es poden consultar en els Capítols de plànols de diagnosis 6 i 7 de la xarxa sense canvi climàtic i amb canvi climàtic. Alguns exemples d’aquest mapes per als períodes de retorn de 10 i 500 anys es presenten en la Figura 137 i Figura 138. Document 3.- Diagnosi 280 Document 3.- Diagnosi 281 Escenari actual (pluja actual) Escenari futur (pluja amb canvi climàtic) Figura 137: Mapes de danys a propietats segons les condicions actuals (escenari de diagnosis d’inundació 1 sense canvi climàtic) i futures (escenari de diagnosis d’inundació 2 amb canvi climàtic). T500 T10 Document 3.- Diagnosi 282 Escenari actual (pluja actual) Escenari futur (pluja amb canvi climàtic) Figura 138: Mapes de danys a vehicles segons les condicions actuals (escenari de diagnosis d’inundació 1 sense canvi climàtic) i futures (escenari de diagnosis d’inundació 2 amb canvi climàtic). La Taula 49 resumeix els resultats obtinguts, juntament amb la variació de danys anuals esperats (DAE). Atès que es va estimar que les intensitats de pluja futures serien superiors a les actuals, el DAE del escenari futur (Diagnosis 2) d’inundació resulta també superior al de l’escenari present (Diagnosis 1) d’inundació i aquest increment es del 42%, molt superior als coeficients de canvi climàtic adoptats per les pluges de disseny. Això es normal si es considera que gran part de la xarxa de clavegueram de la ciutat de Barcelona s’ha dissenyat per a un període de retorn de 10 anys i que cada augment dels T500 T10 Document 3.- Diagnosi 283 volums d’escorriment signifiquen un augment del risc en superfície degut a la impossibilitat de la xarxa de rebre cabals superiors als de disseny. Taula 49: Dany anual esperat (DAE) per a propietats i vehicles segons els escenaris actual (Diagnosis 1 sense canvi climàtic) i futur (Diagnosis 2 amb canvi climàtic). Escenari Danys a Danys a vehicles Variació DAE propietats DAE DAE 0 Escenari actual sense canvi climàtic 31,150,112 € 3,275,292.05 € - (Diagnosis 1) 1 Escenari futur amb canvi climàtic 44,494,008 € 4,482,544.03 € +42% (Diagnosis 1) (respecte al escenari de diagnosis 1) Les dades especifiques per a cada període de retorn es mostren en la següent taula. Document 3.- Diagnosi 284 Taula 50: Valors desagregats de danys directes per a propietats i vehicles segons els escenaris actual (Diagnosis 1 sense canvi climàtic) i futur (Diagnosis 2 amb canvi climàtic). Diagnosis 1 inundació (Pluja actual sense canvi climàtic) Període de 1 10 50 100 500 retorn Probabilitat 1 0.1 0.02 0.01 0.002 Danys directes a 0 47,603,985.89 111,780,445.52 172,229,876.34 310,992,413.77 propietats (€) Danys directes a 0 5,1351732.84 11,450,375.35 15,598,374.641 25,782,673,42 vehicles (€) Danys (€) 0 52,739,718.73 123,230,82.87 187,828,250.98 336,775,087.19 EAD: 34,425,403.72 € Diagnosis 2 inundació (Pluja actual amb canvi climàtic) Període de 1 10 50 100 500 retorn Probabilitat 1 0.1 0.02 0.01 0.002 Danys directes a 0 66,653,245.90 176,209,224.64 240,090,793.75 435,921,289.14 propietats (€) Danys directes a 0 6,997,130.01 16,165,955.23 21,151,871.62 34,028,874.22 vehicles (€) Danys (€) 0 73,650,375,92 192,375,179.87 261,242,665.37 469,950,163.37 EAD: 48,976,551.93 € 8.2.2.2 Danys indirectes La metodologia de les taules Input/Output (I/O) aplicada a Barcelona ha proporcionat, com s’ha vist, una estimació del percentatge de danys indirectes sobre els danys directes esperats. Aquesta proporció s’ha estimat a partir de 155 esdeveniments històrics (de 1996 a 2018) amb reclamacions registrades pagades pel Consorci de Compensació d’Assegurances. En particular, s’ha trobat que els danys indirectes es poden calcular com el 29% del danys directes. Document 3.- Diagnosi 285 La relació estimada s’aplica als danys directes calculats prèviament, per a les pluges de disseny. Per tant, els danys indirectes es poden afegir als danys directes per estimar el nou dany anual esperat (DAE) que té en compte també aquesta nova avaluació. Taula 51: Valors desagregats de danys directes per a propietats i vehicles i danys indirectes segons els escenaris actual (Diagnosis 1 sense canvi climàtic) i futur (Diagnosis 2 amb canvi climàtic). Diagnosis 1 inundació (Pluja actual sense canvi climàtic) Període de 1 10 50 100 500 retorn Probabilitat 1 0.1 0.02 0.01 0.002 Danys directes a 0 47,603,985.89 111,780,445.52 172,229,876.34 310,992,413.77 propietats (€) Danys directes a 0 5,1351732.84 11,450,375.35 15,598,374.641 25,782,673,42 vehicles (€) Danys indirectes 0 14,832,887,50 34,269,886.59 52,171,742.73 92,924,123.39 Danys (€) 0 67,572,606.23 157,500,707.46 239,999,993.70 429,696.,210.5 8 EAD: 44,076,893.67 € Diagnosis 2 inundació (Pluja actual amb canvi climàtic) Període de 1 10 50 100 500 retorn Probabilitat 1 0.1 0.02 0.01 0.002 Danys directes a 0 66,653,245.90 176,209,224.64 240,090,793.75 435,921,289.14 propietats (€) Danys directes a 0 6,997,130.01 16,165,955.23 21,151,871.62 34,028,874.22 vehicles (€) Danys indirectes 0 20,626,055.98 53,300,661.39 72,133,297.01 129,620,994.31 Danys (€) 0 73,650,375,92 192,375,179.87 261,242,665.37 469,950,163.37 EAD: 62,649,532.58 € Document 3.- Diagnosi 286 8.3 Avaluació dels impactes produïts per escenaris hidrològic ordinaris per a l’anàlisi de DSU 8.3.1 Resultats danys intangibles 8.3.1.1 Seguretat dels banyistes Aplicant el model marítim descrit a l’apartat 4.2.2 i considerant que la temporada de bany va del 25 de maig al 15 de setembre s’obtenen que de promig, el temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany és de 3.22 dies (2.82 % del temps de la temporada de bany). La taula i gràfic de sota mostra els resultats per platges. Taula 52.- Temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany Platges Diagnosi Dies % Sant Sebastià - Sant Miquel 2.96 2.60 Barceloneta - Port Olímpic 3.47 3.04 Nova Icaria 3.88 3.40 Bogatell 3.39 2.97 Mar Bella 3.33 2.92 Nova Mar Bella 2.81 2.47 Fòrum 2.67 2.35 PROMIG 3.22 2.82 Document 3.- Diagnosi 287 4 3.5 3 2.5 2 1.5 1 0.5 0 Figura 139.- Percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica marcats per la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany. Cal remarcar que aquests resultats són molt susceptibles a l’elecció de l’any de la temporada de bany analitzada (amb més o menys episodis de pluja) i no només això, sinó també a la duració d’aquesta temporada de bany. A nivell d’exemple l’any 2009 escollit com a any mig en el PDISBA el 14 i 15 de setembre hi ha dos episodis de pluja i d’aquesta data fins a finals de setembre n’hi ha 6 més (veure apartat 4.4.3), així si es considera que la temporada de bany acabés el 14 de setembre el percentatge de 2.82% es reduiria fins a 1.97 %. Per contra si es considera que la temporada de bany s’allarga fins el 30 de setembre els percentatges s’incrementen fins al 4.68%. Per l’anàlisi del PDISBA s’ha escollit que la temporada de bany va del 25 de maig al 15 de setembre d’acord amb la definició de temporada alta de platges de la web de l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona, 2019). 8.3.1.2 Danys d’imatge per la ciutat de Barcelona Els resultats de l’enquesta proporcionen dues categories d’informació rellevant. D'una banda, proporcionen informació a l'Ajuntament sobre l'efectivitat de les mesures actuals per prevenir els impactes negatius sobre la salut humana per DSU, per exemple. si els usuaris de la platja entenen les mesures informatives disponibles i compleixen les prohibicions de bany. D’altra banda, els resultats indiquen possibles pèrdues econòmiques dels negocis de la zona, per canvis de comportament derivats d’una bandera vermella a la platja. Les entrevistes a propietaris d’empreses donen suport a aquestes darreres troballes, tret del sector de la restauració. En els paràgrafs següents es pot trobar l’anàlisi dels resultats juntament amb recomanacions per als gestors Percentatge d'incompliment [%] Document 3.- Diagnosi 288 El total d’enquestats va a la platja per nedar, a més d’altres act ivitats complementàries (Figura 140). Així, es pot suposar que, durant la temporada de bany, la prohibició de nedar afecta negativament tots els usuaris. Tipo de actividades realiza habitualmente en la playa/s de su municipio Barcelona 100.0% 73.3% 25.3% 24.7% 24.0% 7.3% Baño Sol Practicar Pasear Comer en los Otras deporte restaurantes Figura 140.- Activitats dutes a terme pels usuaris de la platja. No obstant això, val la pena esmentar que, ja que els DSU es produeixen només després dels esdeveniments de pluja, els usuaris només tindran un impacte negatiu si hi ha un esdeveniment de pluja seguit de bon temps. Si es manté el mal temps, els habitants de la platja evitaran anar-hi, independentment de l’estat de la qualitat de l’aigua. Els barcelonins no estan acostumats a comprovar l'estat de la platja (el 25% responia sempre, el 31% a vegades i el 44% mai). Es podria interpretar com una falta de consciència sobre possibles problemes de qualitat de l’aigua, o falta d’interès o conscienciació dels mitjans informatius disponibles per comprovar l’estat de la platja abans o una vegada que arribin. Com que la majoria de les persones que comproven l'estat de platja ho fan mitjançant aplicacions mòbils i xarxes socials (63%), es recomana millorar la difusió de la informació a través d'aquests canals, així com les banderes tradicionals als llocs de rescat. Document 3.- Diagnosi 289 A través de que medio se informa del estado de la playa #¡REF! 45.24% 35.71% 17.86% 11.90% 5.95% 3.57% 3.57% Otros medios Puestos de Perfiles Televisión o Entradas Puntos de No lo sé/No digitales (App) salvamento y oficiales del radio principales a la información recuerdo socorrismo Ayuntamiento playa o turística en RRSS aparcamientos adyacentes Figura 141.- Maneres d’informar-se sobre l’estat de l’aigua de les platges. Les condicions de contaminació de l'aigua es troben en la quarta posició dels motius de la presència de bandera vermella (41%). Aquests resultats suggereixen que si les condicions meteorològiques semblen favorables, la gent pot no és conscient dels possibles riscos per a la salut o pot confondre la bandera vermella amb altres riscos, com ara la presència de meduses. Document 3.- Diagnosi 290 Razones por las que puede haber la bandera roja en la playa #¡REF! 60% 56% 43% 41% 34% 21% Figura 142.- Percepció dels enquestats sobre els possibles motius de bandera vermella a les platges. És rellevant esmentar que la majoria dels enquestats no es relacionen, els episodis de DSU amb l’existència de bandera vermella (75%). Això està relacionat amb el resultat de la següent pregunta, que pregunta si l’enquestat ha trobat alguna vegada a la platja una bandera vermella causada per DSU, amb una resposta negativa del 55%. Aquests resultats suggereixen que més campanyes informatives poden ser positives per conscienciar sobre el risc potencial per a la salut en determinades condicions de qualitat de l’aigua i la importància de seguir les recomanacions de colors de banderes. Hay muchos animales marinos lesivos o peligrosos (medusas) Hay olas que suponen un peligro grave para la integridad de las personas, con una altura de dos metros o más. El estado general del mar es muy agitado El agua o la arena están contaminadas. Se dan condiciones climatológicas muy adversas y peligrosas para las personas en el mar Hay corrientes fuertes o muy fuertes que pueden arrastrar a los bañistas Document 3.- Diagnosi 291 Conocimiento de la existencia de bandera roja por descarga del sistema de saneamiento cuando hay un evento de lluvia Barcelona 74.67% 25.33% SÍ No Recuerda si alguna de las veces que ha bajado a la playa de su municipio ésta estaba cerrada por problemas de vertido de aguas residuales no tratadas Barcelona 55.3% 36.8% 7.9% No, nunca Sí pero es muy poco Sí, son algo habituales Sí, son muy habituales habitual Figura 143.- Coneixement dels enquestats i experiència seva sobre banderes vermelles causades per DSU. La responsabilitat de la decisió de tancar la platja o posar la bandera vermella sembla no estar clara entre els enquestats (la policia i la funció pública es troben en primer lloc, el 24% i l'Ajuntament el segon, el 22%). S'han obtingut resultats similars a partir de les entrevistes a propietaris d'empreses, presentant una identificació poc clara del Document 3.- Diagnosi 292 responsable. Tot i això, quan se li pregunta qui és el responsable de la contaminació de l’aigua causada per DSU la majoria (41%) assenyala l’Ajuntament. Aquestes respostes suggereixen que els ciutadans consideren l’Ajuntament responsable de la contaminació de l’aigua de mar i del seu risc relacionat amb la salut, tot i que no li donen la responsabilitat de la decisió de tancament de la platja. Responsable de la contaminación por el vertido al mar de aguas residuales no tratadas #¡REF! 41.3% 18.0% 12.0% 6.0% 6.0% 8.7%3.3% 2.7% 2.0% Figura 144.- Percepció dels enquestats sobre la responsabilitat dels DSU. Pel que fa a la valoració de la qualitat actual de l’aigua de les platges de Barcelona, el segment més jove de la mostra (de 18 a 40 anys) no n’està satisfeta o ho està, mostrant una actitud més exigent. Mentre que la gent gran (40-60 anys) està força o molt satisfeta amb l’estat actual de l’aigua. Sembla que aquest últim pot apreciar els esforços realitzats durant els darrers anys per millorar la qualitat de la platja. A més, la majoria de la mostra (85%) està d’acord amb la decisió de prohibir banyar-se després d’un esdeveniment de DSU. Això pot reflectir el suport de l'Ajuntament en la decisió de fixar la bandera vermella, tot i que hi ha un desacord general amb el fet que es produeixin els DSU. Document 3.- Diagnosi 293 Grado de satisfacción con la calidad del agua de las playas de su municipio Barcelona 34.0% 31.3% 20.7% 9.3% 4.7% Nada satisfactoria Poco satisfactoria Algo satisfactoria Bastante Muy satisfactoria satisfactoria Figura 145.- Grau de satisfacció dels enquestats amb la qualitat de l’aigua de les platges Grado de acuerdo en que el Ayuntamiento de su municipio cierre las playas debido al vertido al mar de aguas residuales no tratadas Barcelona 66.0% 19.3% 6.0% 6.7% 2.0% Nada de acuerdo Poco de acuerdo Algo de acuerdo Bastante de Totalmente de acuerdo acuerdo Figura 146.- Nivell d’acord o desacord amb el tancament de les platges després d’un episodi de DSU. En relació a les possibles pèrdues econòmiques causades per DSU, cal destacar el fet que més de la meitat de la mostra (58,3%) canvien els seus plans si hi ha una bandera Document 3.- Diagnosi 294 vermella, el que proporciona informació sobre la possible pèrdua d’ingressos per. als negocis de la zona. Els enquestats a propietaris de negocis també reconeixen un impacte econòmic a causa dels DSU i la bandera vermella resultant, tot i que no poden obtenir una estimació dels danys. Els propietaris de negocis d’esports nàutics i pescadors reconeixen que han de canviar les seves rutines i tenen pèrdues. Per contra, els propietaris dels restaurants declaren que no es cancel·len les seves reserves amb la bandera vermella, però perden els clients potencials que finalment no es queden a la platja. Si antes de ir a la playa tiene conocimiento que hay bandera roja, Qué hace habitualmente Barcelona 58.3% 36.9% 4.8% No voy, cambio de planes Voy, pero no me baño Voy y depende de cómo lo vea, me baño igualmente Figura 147.- Comportament dels enquestats quan saben que hi ha bandera vermella abans d’anar a la platja Les empreses que tenen contacte directe amb l’aigua, (esports nàutics i pescadors) observen conseqüències addicionals en la salut humana, el medi ambient i la imatge de la ciutat des del punt de vista turístic. Tots van coincidir en la necessitat de proporcionar més informació sobre els riscos per als usuaris de platja i prendre mesures preventives per evitar els episodis de DSU. Els empresaris dels negocis d’esports nàutics de l’estudi van reflectir la seva preocupació per la manca d’informació clara sobre els motius per establir la bandera vermella. La impossibilitat de realitzar prospeccions in-situ durant la temporada de bany, així com la mida de la mostra (n = 150) poden limitar l’anàlisi estadístic. El desfasament entre l'enquesta i l'última temporada de bany pot esbiaixar els resultats. Document 3.- Diagnosi 295 8.3.2 Resultats danys tangibles 8.3.2.1 Danys ambientals L’objectiu d’aquest apartat es la quantificació dels danys ambientals produïts per les DSU a Barcelona en un any mig. Aplicant la metodologia per la quantificació dels danys ambientals esmentada en la secció 7.4.6 i el valor del volum de DSU calculat per al any 2009 (secció 6.3.1), s’obté un cost de 39,117,768 € Taula 53.- Càlcul dels danys ambientals causats per les DSU d’un any mig Escenari DSU α V (m3) KPV KS Valor danys Danys (€/m3) (€/y) totals (€/y) Diagnosis Port 0.12 8587651 12.46 1 12840256 39117768 Platges 0.12 9015253 12.46 1.8 24263290 Riu Besos 0.12 1347125 12.46 1 2014222 8.3.2.2 Danys per interrupcions o afeccions a activitats econòmiques degudes a DSU L’objectiu d’aquest apartat es quantificar els danys als negocis costaners de Barcelona produïts per les DSU a Barcelona en un any mig. La metodologia presentada en la secció 7.4.7 s’ha fet servir per estimar els danys indirectes relacionats amb els costos assumits per les empreses costaneres en la situació actual (Diagnosis DSU). L’estimació es basa en el valor afegit diari directe dels sectors econòmics potencialment afectats per la qualitat de l’aigua insuficient d’acord amb la Directiva d’Aigües de Bany (activitats de oci, afeccions per als pescadors i esports nàutics), que es va estimar en 510,328 € / dia durant la temporada de bany, a partir del DAV rellevant la temporada de bany de 114 dies. Amb aquestes dades i les dades de duració de contaminació elevada a les platges de Barcelona per l’any mig (3.22 dies), s’estimen unes pèrdues de 1,643,265. € per la temporada de bany actual amb un valor promig de 1,720,660 € per cada any fins al 2100 aplicant també una taxa de descompte. 9 CONCLUSIONS DE LA DIAGNOSI Com a conclusions de la feina realitzada a la diagnosi cal destacar els següents apartats. Document 3.- Diagnosi 296 9.1 Creació i calibració dels models  S’ha creat un model acoblat 1D-2D amb la xarxa completa de Barcelona, la xarxa primària dels municipis que hi aporten aigües i els interceptors intermunicipals que transporten les aigües cap a les EDARS per al seu tractament. El model creat és dels més grans, complexes i avançats a nivell mundial amb prop de 900000 nodes, trams i subconques i més de 1.3 milions de triangles que conformen la superfície 2D dels carrers per on discorre l’aigua superficial.  El model creat s’ha calibrat i validat obtenint correlacions molt bones entre les mesures reals i els resultats dels models, tant pel model 1D des col·lectors com pel model 2D de la superfícies dels carrers (veure Figura 148 i Figura 149)  De forma similar, s’ha creat un model marítim per estudiar l’impacte de les DSS a les zones de bany. El model original es va desenvolupar dins del projecte COWAMA (Coastal Water Management) (Sunyer D., Malgrat P., Gutiérrez E., Clochard B., 2007) (Sunyer D., Malgrat P., Leitão P., Clochard B., 2008) que va proporcionar un model computacional que funciona des de 2007 per a simulacions en temps real de la qualitat de les aigües de bany de les platges de Barcelona. El nou model marí utilitzat en el PDISBA inclou una nova malla 3D obtinguda a partir de noves dades de batimetria realitzades el 2016 i una nova calibració i validació amb dades de concentracions d’E. Coli mesurades en el període 2014-2107. Document 3.- Diagnosi 297 Figura 148.- Exemple de resultats de validació per al model 1D (limnímetre CL205 al Paral·lel) Document 3.- Diagnosi 298 Figura 149.- Exemple de resultats de validació per al model 2D (calats al Carrer Sant Pau) p 9.2 Resultats dels models  Els escenaris d’avaluació de la diagnosi han estat: o Aigües residuals. Es configura el model per córrer 24 hores d’un dia típic. o Escenaris hidrològics extraordinaris per l’anàlisi d’inundacions: es configura el model per córrer diferents episodis de pluja sintètics corresponents a 1, 10, 50, 100 i 500 anys de període de retorn sense canvi climàtic i amb canvi climàtic. Document 3.- Diagnosi 299 o Escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS: es seleccionen les pluges de l’any 2009 en el que es van produir 60 episodis de DSU amb una pluviometria total de 520 mm i es configura el model (en aquest cas només la part 1D) per calcular els volums i la contaminació abocada.  Dels resultats del model d’aigües residuals cal destacar: o En temps sec lògicament no hi ha cap abocament als medis receptors. o Al tractar-se d’una xarxa unitària en la que tant les aigües pluvials com les residuals van pels mateixos col·lectors, aquests tenen una capacitat molt superior a la dels cabals de residuals i per tant, cap col·lector funciona en càrrega, tal i com es pot observar en els plànols de funcionalitat (6.1.3 i 6.1.4 i Figura 150) o L’interceptor de costa funciona aproximadament a 1 terç de la seva capacitat. o De forma anàloga, el funcionament de l’interceptor de Llobregat encara funciona millor amb un calat màxim inferior a un 20% respecte el sostre del col·lector. Figura 150.- Plànol de funcionalitat per temps sec. El color verd indica que els col·lectors van en làmina lliure i el gruix indica els col·lectors amb cabals majors.  Els resultats dels escenaris hidrològics extraordinaris per l’anàlisi d’inundacions es poden consultar als plànols del 6.2 al 6.6 per als resultats pels resultats de cabals, velocitats i funcionalitat als trams i drenatge superficial. D’aquests cal destacar: Document 3.- Diagnosi 300 o S’identifiquen els punts crítics amb problemes d’inundacions històriques més importants a la ciutat i s’analitzen les seves causes. Aquests són:  Diagonal – Plaça Francesc Macià  Urgell / Casanova / Av. Roma  Ronda Sant Pau – Av. Paral·lel  Voltants del carrer Sant Pau  Diagonal (C/ Bruc – c/ Roger de Flor)  Clot – Navas  Via Augusta - Príncep d’Asturies - Rambla del Prat  Voltants de la Rambla Prim  Plaça Llucmajor  Tajo – Cartellà  Carrer Parcerisas  Carrer Riera Blanca  Voltants de la Seat (Zona Franca)  Torrent Tapioles o S’analitzen els Km de xarxa i l’evolució de la seva funcionalitat en funció de la pluja del període de retorn simulada (Figura 152). Document 3.- Diagnosi 301 Figura 151.- Exemple de Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Diagonal – Francesc Macià. Document 3.- Diagnosi 302 Diagnosi sense canvi climàtic 2,000,000.00 1,800,000.00 1,600,000.00 1,400,000.00 1,200,000.00 1,000,000.00 800,000.00 600,000.00 400,000.00 200,000.00 - Diag T01 Diag T10 Diag T50 Diag T100 Diag T500 4-Sobre terreny 45,981.61 445,802.80 628,083.05 708,228.79 889,558.13 3-0.5 m sota terreny 10,003.62 63,930.68 66,397.91 67,714.30 66,163.59 2-Pressió 201,259.83 618,323.64 614,316.46 604,015.41 551,313.99 1-Làmina lliure 1,628,413.28 757,601.22 576,860.93 505,699.84 378,622.63 1-Làmina lliure 2-Pressió 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 152.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn sense canvi climàtic. Diagnosi amb canvi climàtic 2,000,000.00 1,800,000.00 1,600,000.00 1,400,000.00 1,200,000.00 1,000,000.00 800,000.00 600,000.00 400,000.00 200,000.00 - Diag T01 Diag T10 Diag T50 Diag T100 Diag T500 4-Sobre terreny 56,764.21 523,364.89 730,773.22 824,029.03 1,002,790.29 3-0.5 m sota terreny 13,058.94 65,936.03 67,512.66 66,865.36 66,269.96 2-Pressio 241,311.79 623,618.43 599,783.27 579,728.84 499,243.44 1-Làmina lliure 1,574,523.39 672,738.99 487,589.18 415,035.11 317,354.65 1-Làmina lliure 2-Pressio 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 153.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn amb canvi climàtic. Document 3.- Diagnosi 303  Els resultats dels escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS es poden consultar en els plànols 10.1 i 10.2. D’aquests es pot destacar: o Per cada punt de desbordament es calculen els volums d’aigua abocats al medi per l’any mig considerat. o Aplicant un model de contaminació es calcula també la contaminació associada a aquests abocaments. o Finalment, aplicant el model marítim per la temporada de bany de l’any 2009 s’obtenen les series temporals dels valors de contaminació d’E. Coli en les cel·les del model marí i en concret per cada una de les platges de Barcelona. o Aquests resultats són molt susceptibles a l’any escollit per l’anàlisi (depenent de la seva pluviometria lògicament) i també a la duració de la temporada de bany. Taula 54.- Volum i contaminació anual de DSS abocada al medi. Escenari Zona d'abocament V (m3/any) SS (kg/any) BOD5 NH4+ (kg/any) (kg/any) Diagnosis Port 8587651 2782399 1683180 77289 Platges 9015253 2920942 1766989 81137 Riu Besos 1347125 436469 264037 12124 TOTAL 18950029 6139809 3714206 170550 Document 3.- Diagnosi 304 4 3.5 3 2.5 2 1.5 1 0.5 0 Figura 154.- percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica marcats per la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany. 9.3 Resultats de l’avaluació d’impactes  Metodologies d’avaluació d’impactes o El PDISBA, per primera vegada en la historia dels plans directors de clavegueram de Barcelona, ha utilitzat una sèrie de metodologies per avaluar els impactes directes indirectes, tangibles e intangibles associats a les problemàtiques més habitual del sistema de drenatge urbà de la ciutat considerant els possibles efectes del canvi climàtic. o Segons els estudis considerats en el PDISBA, les intensitat de pluges dels esdeveniments més extrems podrien augmentar de forma considerable (entre el 10 i el 20% aproximadament dependent del seu període de retorn) i això posa de manifest l’enorme interès per l’estudi sobre els possibles impactes en el drenatge urbà de la ciutat. o L’ajuda dels softwares més avançats en el sector de la modelització i els models numèrics desenvolupats i validats amb gran rigor a través de dades de camp, ha permès obtenir resultats molt ajustats a la realitat i disposar d'eines que susciten una absoluta confiança a l'hora de prendre decisions sobre la selecció o la priorització de mesures per resoldre els impactes associats a inundacions, DSU, i fuites de cabals de residuals des de la xarxa de clavegueram.  Impactes per fuites d’aigües residuals al medi Percentatge d'incompliment [%] Document 3.- Diagnosi 305 o S’ha determinat una correlació entre l’edat de les canonades el nombre d’incidències i la probabilitat de que estigui fora de servei a partir de les dades de camp existents. o Aquest model sembla indicar que les canonades més antigues podrien tenir fins a un 20% de trams amb fuites la qual cosa sembla raonable ja que les dades reals mesurades al freàtic indiquen que hi ha un 11 % de pèrdues. o El model prediu que les canonades aniran envellint i si ara el 10% dels trams tenen problemes, en un futur poden arribar al 20%.  Impactes per escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions. Danys intangibles: o L’ús d'un model acoblat 1D/2D, de gran detall, calibrat i validat amb dades de camp d’una àmplia xarxa de sensors, ha permès obtenir els paràmetres del flux (calat, velocitat, temps de residència de la inundació) en les superfícies de la ciutat durant episodis extrems de pluja. o Amb aquesta informació, s’han pogut obtenir mapes de perillositat i de risc per a vianants i vehicles per a diferents pluges sintètiques associades a diversos períodes de retorn així com alimentar un model de pèrdues econòmiques que contempla danys directe (per contacte del aigua amb bens i propietats) i indirectes (per interrupció de negoci). o Els mapes de perillositat, basats en criteris experimentals, permeten identificar les zones de la ciutat més perilloses per a vianants i vehicles en cas d'inundació. Aquest aspecte, comparat amb els clàssics resultats de simulacions unidimensionals, és d'extraordinària importància perquè ens indica on està el major perill associat a un dèficit de la xarxa de drenatge que no necessàriament coincideix amb les localitzacions de les entrades en càrrega dels col·lectors de la xarxa. Document 3.- Diagnosi 306 Figura 155: Mapa de perillositat per als vianants a la ciutat de Barcelona per diferents períodes de retorn. o Aquest mapes, s’han creuat també amb mapes de vulnerabilitat basats en paràmetres de susceptibilitat i exposició per quantificar el risc d’inundació per a les diferents àrees censals de la ciutat. o Aquest mapes, encara que molt importants a l’hora de prendre decisions sobre futures actuacions en la ciutat, no són gens habituals en drenatge urbà en el sud d’Europa i es poden considerar pioners a Espanya. o En la fase de diagnosis, aquests mapes s’han elaborats per tots els períodes de retorn considerats pel PDISBA (T1, T10, T50, T100, T500) i considerant un escenari d’inundacions sense canvi climàtic i un altre considerant un escenari de canvi climàtic Document 3.- Diagnosi 307 Figura 156: Mapa de vulnerabilitat per als vianants a la ciutat de Barcelona segon indicadors de susceptibilitat i exposició. Figura 157: Mapa de vulnerabilitat per als vehicles a la ciutat de Barcelona segon indicadors de exposició (intensitat del flux diari de vehicles). o Els mapes de risc, també han permès definir els districtes més problemàtics per extensió de superfícies de risc alt, tant a la situació actual com per a la situació futura. o La Figura 159 mostra el possible efecte de canvi climàtic sobre l’increment del risc per a vianants en cas d’inundacions a la ciutat de Document 3.- Diagnosi 308 Barcelona. Com es pot observar, variacions en la intensitat de pluja entre el 10 i el 20% poden arribar a suposar un augment del risc per vianants entre el 20 i el 60%. o Resultats molt semblant s’han obtingut per als mapes de risc de circulació de vehicles. Pluja actual 25% 20% 15% 10% 5% 0% T1 T10 T50 T100 T500 Períodes de retorn Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona Pluja amb canvi climàtic 20% 10% 0% T1 T10 T50 T100 T500 Períodes de retorn Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona Figura 158: Zones d’alt risc per vianants segon el període de retorn de l’esdeveniment de pluja i el escenari considerat. Zona d'alt risc Zona d'alt risc Document 3.- Diagnosi 309 60% 16% 40% 14% 20% 12% 0% 10% T1 T10 T50 T100 T500 Periodes de retorn Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona Coef. canvi climátic Figura 159: Variació de la zona de risc alt per vianants a Barcelona per efecte del canvi climátic.  Impactes per escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions. Danys tangibles: o Per primera vegada en la historia del drenatge urbà a la ciutat de Barcelona, s’han estimat els danys tangibles produïts per inundacions d’una manera robusta i exhaustiva. o s’han avaluat els danys directes a propietats i vehicles i els danys indirectes per interrupció de negocis afectat per a les inundacions amb dos models de danys directes (per a propietats i vehicles) i un model de dany indirecte. o Aquests models s’han validat amb dades de reclamacions del consorci de compensació d’assegurances (CCS) i dades de taules inputs/otputs de diferents administracions de Catalunya, la comarca del Barcelonès i la ciutat de Barcelona. o Amb aquesta informació, es pot obtenir el Dany Anual Esperat per les condicions actuals (escenari sense canvi climàtic) i l’escenari futur i tenir una idea de que pot suposar, econòmicament, l’opció de no actuar per fer front al canvi climàtic. o En particular, a través de simulacions de diferents períodes de retorn per als dos escenaris, s’ha comprovat una diferencia entre el DAV del 42% passant des de 44,076,893 € (escenari sense canvi climàtic) a 62,649,533 € (escenari amb canvi climàtic). Increment zona d'alt risc (%) Coeficient de canvi climàtic (%) Document 3.- Diagnosi 310 700.0 600.0 DAV Escenari actual 500.0 400.0 DAV Escenari actual 300.0 200.0 100.0 0.0 0.002 0.01 0.02 0.1 Probabilitat 1 Figura 160: DAV per danys directes d’inundació a Barcelona per als escenaris actual i futur.  Impactes per escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS. Danys intangibles: o Els resultats del model marí, han permès estudiar la qualitat de les platges després d’un episodi de DSU i establir una referència actual sobre el seu estat respecte a les exigències de la Directiva d’Aigües de Bany.  S’obté que de promig per totes les platges de Barcelona, es va incomplir la Directiva d’Aigües de Bany un total de 3.22 dies, el que equival a un 2.82% de la duració de la temporada de bany.  . S’evidencien també les incerteses que tenen aquests resultats amb la utilització d’un any mig i una temporada de bany. De fet el model és molt sensible a la definició de aquests dos factors així que es recomana plantejar els pròxims estudis amb simulacions continues de diferents anys i temporades de banys. o Els resultats de les enquestes per avaluar els danys d’imatge a la ciutat proporcionen informació molt útil. Per exemple, de les enquestes es desprèn que els usuaris de les platges no s’informen gaire sobre el seu estat abans d’anar-hi, no coneixen les causes de les banderes vermelles, ni els riscs que comporten els DSU ni qui és responsable del tancament de les platges per posar uns exemples. Tot això indicaria que la informació per als usuaris és millorable. Els resultats també indiquen possibles pèrdues econòmiques dels negocis de la zona, per canvis de comportament derivats d’una bandera vermella a la platja excepte per al sector de la restauració. Danys (€()Milions) Document 3.- Diagnosi 311 Taula 55.- Temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany Platges Diagnosi Dies % Sant Sebastià - Sant Miquel 2.96 2.60 Barceloneta - Port Olímpic 3.47 3.04 Nova Icaria 3.88 3.40 Bogatell 3.39 2.97 Mar Bella 3.33 2.92 Nova Mar Bella 2.81 2.47 Fòrum 2.67 2.35 PROMIG 3.22 2.82  Impactes per escenaris hidrològics ordinaris per l’anàlisi de DSU. Danys tangibles: o A partir dels resultats dels models d’un any mig de simulació (2009) per de volums d’abocaments a les platges de la ciutat, al port i al riu Besòs, els temps d’incompliments de la Directiva d’aigua de banys per elevada contaminació bacteriològica, etc. s’ha elaborat un model de pèrdues econòmiques per la avaluació dels danys indirectes dels negocis costaners de la ciutat durant i després d’un esdeveniment de DSU a les platges de la ciutat. o També es calculen els danys ambientals causats per aquests abocaments a partir de formulacions d’àmbit estatals d’abocaments als medi. o De la suma dels dos anteriors s’obté també un DAV per DSU. o Observant els resultats obtinguts, s’ha pogut constatar la gran diferencia entre els danys tangibles associats a la interrupció de negoci a la ciutat en cas d’abocaments de DSU (1,643,256 €) i els danys ambientals (39,117,768 €). Document 3.- Diagnosi 312 10 BIBLIOGRAFIA Abt, S., Wittler, R., Taylor, A., & Love, D. (1989). Human stability in a high flood hazard zone. AWRA Water Resource Bull, 881-890. AEMET. (2013). Cambio Climático: Bases Físicas Guía Resumida del Quinto Informe de Evaluación del IPCC Grupo de Trabajo I. Fundación de Biodiversidad, Oficina Española de Cambio Climático. Agencia Estatal de Meteorología. Andersen, S., Erichsen, A., Mark, O., & Albrechtsen, H.-J. (2013). Andersen, S.T., EEffects of a 20 year rain event: a quantitative microbial risk assessment of a case of contaminated bathing water in Copenhagen, Denmark. Journal of Water and Health. Arnbjerg-Nielsen, K. (2008). Quatification of climate change impacts on extreme precipitation used for design of sewer systems. 11th International Conference on Urban Drainage. Edinburgh (Scotland, UK): ICUD. aus der Beek, T. (2018). Calibrated water resources models for past conditions. Bringing INnovation to onGOing water management – BINGO H2020 EU Project. Balbi, S., Giupponi, C., Olschewsky, R., & Mojtahed, V. (2013). The economics of hydro- meteorological disasters: approaching the estimation of the total costs. Econpapers. Barcelona Regional. (2018). Urban Flooding (Executive summary). Climate Plan. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Barcelona, A. d. (10 / 07 / 2019). Ajuntament de Barcelona. Recollit de https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/banys-i-platges/temporada-de- banys Barredo, J. I., Saurí, D., & Llasat, M. C. (2008). Assessing trends in insured losses from floods in Spain 1971–2008. Nat. Hazards Earth Syst. Sci., 1723-1729. Bowles, I. (1782). Introducción a la historia natural y a la geografía física de España. Madrid: Imprenta Real. Carrera, L., Standardi, G., Bosello, F., & Mysiak, J. (2015). Assessing direct and indirect economic impacts of a flood event through the integration of spatial and computable general equilibrium modelling. Environmental Modelling Software, 109-122. Casas-Castillo, M. C., Rodríguez Solà, R., & Redaño, A. (2018). El efectes del canvi climàtic en les intensitats extremes de pluja a l’àrea metropolitana de Barcelona. Document 3.- Diagnosi 313 A M. C. Casas-Castillo, R. Rodríguez Solà, & A. Redaño, Estudis de la intensitat de la pluja a Catalunya. Cavanilles, J. A. (1801). Descripción de las plantas que D. Antonio Josef Cavanilles demostró en las lecciones públicas del año 1801, precedida de los principios elementales de la botánica. Chapra S. (1997). Surface water-quality modeling. New York: McGraw-Hill. Chilton, J. (1997). Groundwater in the Urban environment. Rotterdam: Balkema Publications. Christensen, O. B., & Hesselbjerg, C. J. (2004). Intensification of extreme European summer precipitation in a warmer climate. Global and Planetary Change, 107- 117. CLABSA. (2006). PICBA. Barcelona. Cortès, M., Turco, M., & Llasat, M. C. (2018). The relationship between precipitation and insurance data for floods in a Mediterranean region (northeast Spain). Natural Hazards and Earth System Science, 857-868. De Marchis M., Freni G., Napoli E. (2013). Modelling of E. coli distribution in coastal areas subjected to combined sewer overflows. Water Science and Technology, 68(5), 1123-1136. DEFRA. (2014). Value and impact of CSO warnings to businesses near bathing waters. . ATKINS, Project report prepared for Defra. DHI, D. H. (2002). Calibration of MOUSE Urban Surface Runoff Models. Waiatkere City Council New Zeland. Duro, J., & Turrión-Prats, J. (2014). Estacionalidad turística en Cataluña: Descripción y análisis. Barcelona, España. Eiswirth M., H. H. (1994). Groundwater contamination by leaky sewage systems. Proceedings of the 25th congress of the International Association of Hydrogeologists., Vol A. P 111-114. Ellis, J. R. (2003). Experimental studies of sewer exfiltration. Water, Sci. Tech., 61-67. Eriksson, E., Baun, A., Mikkelsen, P., & Ledin, A. (2007). Risk assessment of xenobiotics in stormwater discharged to Harrestrup Å, Denmark. Desalination, 187-197. España. (2016). Orden HFP/1895/2016, de 14 de diciembre. Boletín Oficial del Estado, 17 de diciembre de 2016, 304, pp. 87816-88485. http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2016-11948. Evans, B. (2019). Imapat assessment of multiple hazards in case study areas. RESCCUE Project. Document 3.- Diagnosi 314 FEMA. (2009). Multi-Hazard Loss Estimation Methodology, Flood Model: Hazus-MH MR4 Technical Manual. https://www.fema.gov/media-library-data/20130726- 1820-25045-8292/hzmh2_1_fl_tm.pdf. Fenz, R. B. (2005). Monitoring of carbamazepine concentrations in wastewater and groundwater to quantify sewer leakage. Water Sci. Tech., 205–213. Francés, F., García-Bartual, R., Ortiz, E., Salazar, S., Miralles, J., Blöschl, G., . . . Blume, T. (2008). Efficiency of non-structural flood mitigation measures: “room for the river” and “retaining water in the landscape. UE CRUE. Gómez, M. V. (2006). Curso de Hidrología Urbana. Barcelona: Fundació UPC. Grigg, N., & Helweg, O. (1975). State-of-the-art of estimating flood damage in urban areas. Journal of American Water Resource Association, 379-390. Hammond, M. J., Chen, A. S., Djordjevic, S., Butler, D., & Mark, O. (2013). Urban flood impact assessment: a state of the art review. Urban Water Journal, 1-16. IPCC . (2012). Managing the risks of extreme events and disasters to advance climate change adaptation (SREX). Cambridge UK: Intergubernamental Pannel of Climate Change, Cambridge University Press. IPCC. (2007). Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge (UK): Cambridge University Press. IPCC. (2013). Summary for Policymakers. In: Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge (UK): Cambridge University Press. Jonkman, B., Vrijling, H., & Vrouwenvelder, T. (2008). Methods for the estimation of loss of life due to floods: a literature review and a proposal for a new method. Natural Hazards, 353-389. Kowalewski, J. (2009). Methodology of the input-output analysis. Hamburg.: HWWI Research Paper, No. 1-25, HWWI Institute of International Economics. Large W. G., Pond S. (1981). Open Ocean momentum flux measurments in moderate to strong winds. Journal of physical oceanography, 11. Lastra, A., González, P., Russo, B., Redaño, A., & Ribalaygua, J. (2013). Madrid, Efectos del cambio climático sobre las precipitaciones extremas en la Comunidad de Madrid. XXXIII Jornadas Técnicas de Burgos. Burgos: AEAS. Law, & Larson. (2008). Valuing a beach day with repeated nested logit model of participation, site chice and stochastic time value. Marine Resoruce Economics, Volume 23 pp 233-252. Document 3.- Diagnosi 315 Lehner, B., Petra, D., Alcamo, J., Henrics, T., & Kaspar, F. (2006). Estimating the Impact of Global Change on Flood and Drought Risks in Europe: A Continental, Integrated Analysis. Climate Change, 273-299. Luino, F., Cirio, C. G., Biddoccu, M., Agangi, A., Giulietto, W., Godone, F., & Nigrelli, G. (2009). Application of a model to the evaluation of flood dam- age. GeoInformatica, 339–353. Manrique, A., Nájera, A., Escartín, C., Moreno, C., Martínez, E., Espejo, F., . . . Gonzalez, S. (2017). Guia para la reducción de la vulnerabilidad de los edificios frente a las inundaciones. Madrid, España: Consorcio de Compensación de Seguros (CSS). Martínez, E. (2016). Inundaciones Urbanas: Criterios de Peligrosidad y Evaluación del Riesgo para Peatones y Vehículos. Barcelona: Tesis UPC. Martínez, E., Gómez, M., & Russo, B. (2017). A new experiments-based methodology to obtain the stability threshold for any real vehicle exposed to flooding. Urban Water Journal, 930-939. Martínez, E., Gómez, M., Russo, B., Sánchez, P., & Montes, J. A. (2018). Methodology for the damage assessment of vehicles exposed to flooding in urban areas. Journal of Flood Risk Management, Early view. Martínez, Gómez, & Russo. (2016). Experimental study of the stability of pedestrians exposed to urban pluvial flooding. Natural Hazards, 1259-1278. Messner, F., & Meyer, V. (2006). Flood damage, vulnerability and risk perception– challenges for flood damage research. UFZ-Discussionpapiere, 19p. Messner, F., Penning-Rowsell, E., Green, C., Meyer, V., Tunstall, S., & Anne, v. d. (2007). Evaluating flood damages: guidance and recommendations on principles and methods. FP 7 EU Flood Site Project. Meyer, Haase, & Scheuer. (2009). Flood risk assessment in european river basins— concept, methods, and challenges exemplified at the mulde river. Integrated Environmental Assessment and Management, 17-26. Meyer, V., Priest, S., & Kuhlice, C. (2011). Economic evaluation of structural and non- structural flood risk management measures: Examples from the Mulde River. Natural Hazards. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. (2014). Manual nacional de recomendaciones para el diseño de tanques de tormenta. Ministerio de Medio Ambiente. (2001). PROMEDSU. Programa de medición de descargas de tormenta (DSU) en cinco ciudades españolas. Monjo, R., Javier, P., Gaitán, E., Redolat, D., César, P., Prado, C., . . . Velasco, M. (2017). Final climate scenarios report D1.2. RESCCUE Project. Document 3.- Diagnosi 316 Monjo, R., Paradinas, C., Gaitán, E., Redolat, Dario, P. C., Pórtoles, J., . . . Ribalaygua, J. (2018). Report on extreme events prediction. D3.1. RESCCUE Project. Nakicenovic, N., Alcamo, J., Grubler, A., Riahi, K., Roehrl, R., Rogner, H., & Nadejda, V. (2000). Special Report on Emissions Scenarios (SRES), A Special Report of Working Group III of the Intergovernmental Panel on Climate Change. Cambridge (UK): Cambridge University Press. NR&M. (2002). Guidance on the Assessment of Tangible Flood Damages. Queensland, Australia.: Department of Natural Resources and Mines, Queensland Government. Parker, D. J. (2000). Floods. Routledge. Penning-Rowsell, E., Johnson, C., Tunstall, S., Tapsell, S., Morris, J., Chatterton, J., & Green, C. (2005). The benefits of flood and coastal risk management: A handbook of assessment technique. London: Middlesex University Press. Pérez, F., Boscolo, R., & (Eds.). (2010). Clima en España: pasado, presente y futuro. Informe de Evaluación del Cambio Climático Regional. Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación (España), Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (España). Pyatkova, K., Chen, A. S., Djordjevic, S., Butler, D., Vojinovic, Z., Abebe, Y. A., & Hammond, M. (2015). Flood Impacts on Road transportation Using Microscopic Traffic Modelling Technique. SUMO User Conference. Reiter, P. (2000). International methods of risk analysis, damage evaluation and social impact studies con- cerning dam-break accidents. RESCDAM EU Project. Ribalaygua, J., Torres, L., Pórtoles, J., Monjo, R., Emma, G., & M, P. R. (2013). Description and validation of a two-step analogue/regression downscaling method. Theoretical and Applied Climatology, 253-269. Rodríguez, R., Navarro, X., Casas, M. C., Ribalaygua, J., Russo, B., Laurent, P., & Redaño, A. (2013). Influence of climate change on IDF curves for the metropolitan area of Barcelona (Spain). International Journal of Climatology, 643- 654. Russo. (2009). Design of surface drainage systems according to hazard criteria related to flooding in urban areas. Barcelona: MCharly. Russo. (2019). Multi-hazards assessment related to water cycle extreme events for future scenarios (Business as usual). RESCCUE Project. Russo, B., Gómez, M., & Macchione, F. (2013). Pedestrian hazard criteria for flooded urban areas. Natural Hazards, 251-265. Document 3.- Diagnosi 317 Russo, B., Martínez, E., Locatelli, L., Martínez, M., & Villanueva, A. M. (2019). Evaluación del riesgo asociado a inundaciones y DSS para la ciudad de Badalona en un contexto de cambio climático. El proyecto BINGO. AEAS2019. Russo, B., Sunyer, D., Velasco, M., & Djordjevic, S. (2015). Analysis of extreme flooding events through a calibrated 1D/2D coupled model: the case of Barcelona (Spain). Journal of hydroinformatics, 473-491. Sañez Reguart, A. (1791). Diccionario Histórico de los artes de la Pesca Nacional. Scroccaro I., De Pascalis, F. Mattassi G.,. (2010). Submarine wastewater discharges: dispersion modelling in the Northern Adriatic Sea. Environmental Science and Pollution Research, 17(4), 844-855. Shand, T., Cox, R., Blacka, M. J., & Smith, J. (2011). Australian Rainfall and Runoff (AR&R). Revision Project 10: Appropriate Safety Criteria for Vehicles (Report Number: P10/S2/020). Smith, K., & Ward, R. (1998). Floods: physical processes and human impacts. Chichester: John Wiley. Sokolova E., Pettersson T. J. R., Bergstedt O., Hermansson M. (2013). Hydrodynamic modelling of the microbial water quality in a drinking water source as input for risk reduction management. Journal of Hydrology, 497, 15-23. Sunyer D., Malgrat P., Gutiérrez E., Clochard B. (2007). COWAMA (Coastal Water Management) Integrated and Real Time Management System of Urban Water Cycle to Protect the Quality of Bathing Waters. 6th international conference on sustainable techniques and strategies in urban water management. Lyon (France): NOVATECH. Sunyer D., Malgrat P., Leitão P., Clochard B. (2008). COWAMA - Integrated and real time management system of urban drainage to protect the bathing waters. 11th International Conference on Urban Drainage (ICUD). Edinburgh (Scotland). Thieken, A., Ackermann, V., Elmer, F., Kreibich, H., Kuhlmann, B., Kunert, U., & Seifert, J. (2008). Methods for the evaluation of direct and indirect flood fosses. Thieken, A., Ackermann, V., Elmer, F., Kreibich, H., Kuhlmann, B., Kunert, U., Seifert, J. (2008). 4 th International Symposium on Flood Defence: Managing Flood Risk, Reliability and Vulnerability. USACE. (2009). Economic Guidance Memorandum, 09-04, Generic Depth-Damage Relationships for Vehicles. Washington D.C. (USA): U.S. Corp of Engineers. Velasco, M., Cabello, A., & Russo, B. (2015). (2015): Flood damage assessment in urban areas. Application to the Raval district of Barcelona using synthetic depth damage curves. Urban Water Journal, 426-440. Document 3.- Diagnosi 318 Velasco, M., Russo, B., Martínez, M., Malgrat, P., Monjo, R., Djordjevic, S., . . . Cardoso, M. A. (2018). Resilience to Cope with Climate Change in Urban Areas—A Multisectorial Approach Focusing on Water—The RESCCUE Project. Water. Vollertsen, J. a.-J. (2003). Exfiltration from gravity sewers: a pilot scale study. Sci. Tech., 69–76. Wang, R., Eckelman, M. J., & Zimmerman, J. B. (2014). Consequential Environmental and Economic Life Cycle Assessment of Green and Gray Stormwater Infrastructures for Combined Sewer Systems. Environmental Science and Technology. Willems, P., Karsten, A.-N., Olsson, J., & Nguyen, V.-T.-V. (2012). Climate change impact assessment on urban rainfall extremes and urban drainage: Methods and shortcomings. Atmospheric Research, 106-118. Chang L. F., Lin C. H., Su M. D. (2008). Application of geographic weighted regression to establish flood-damage functions reflecting spatial variation. Water SA, 34, 209-215. Document 3.- Diagnosi 1 ANNEX1.- GRÀFICS DE RESULTATS DE VALIDACIÓ Barcelona Cicle de l'Aigua, S.A. - safecreative.org/work/2005224076969