Pla Director Integral de Sanejament de la ciutat de Barcelona (PDISBA) BC Prognosi (sostenibilitat) Desembre de 2019 N Document 4.- Prognosi ÍNDEX 1 METODOLOGIA DE PROGNOSI .......................................................................................... 1 1.1 RESUM DELS OBJECTIUS DE PROTECCIÓ ............................................................................... 1 1.2 CONSTRUCCIÓ DELS MODELS I DEFINICIÓ DE LES PROPOSTES D’ACTUACIONS ................................ 2 1.3 RESULTATS DE LES SIMULACIONS DE PROGNOSI ..................................................................... 2 1.4 ANÀLISI ECONÒMIC DEL COST-BENEFICI ............................................................................... 4 1.5 PRIORITZACIÓ DE LES MESURES ......................................................................................... 5 2 CREACIÓ DELS MODELS DELS ESCENARIS DE PROGNOSI .................................................. 6 2.1 MODELS DE PROGNOSI D’INUNDACIONS .............................................................................. 6 2.1.1 Model Prognosi inundació 1.- Actuacions bàsiques de gestió del risc d’inundació6 2.1.2 Model prognosi inundació 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per la gestió del risc d’inundació ............................................................................................................... 10 2.2 MODELS DE PROGNOSI DE DSS ....................................................................................... 19 2.2.1 Model prognosi DSS 1.- Actuacions bàsiques per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals ............................................................................. 19 2.2.2 Model prognosi DSS 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals. ........................................................... 20 3 PROPOSTES DE MESURES CORRECTORES ....................................................................... 22 3.1 TIPOLOGIES D’ACTUACIONS ............................................................................................ 22 3.2 PROPOSTES D’ACTUACIONS SUDS ................................................................................... 25 3.3 PROPOSTES D’ACTUACIONS ANTI-INUNDACIONS.................................................................. 28 3.3.1 Principals actuacions de la zona 1 .................................................................... 29 3.3.2 Principals actuacions de la zona 2 .................................................................... 58 3.3.3 Principals actuacions de la zona 3 .................................................................... 76 3.3.4 Principals actuacions de la zona 4 .................................................................... 85 3.3.5 Principals actuacions de la zona 5 .................................................................... 95 3.3.6 Principals actuacions de la zona 6 .................................................................. 115 3.4 PROPOSTES D’ACTUACIONS ANTI-DSS ............................................................................ 126 3.5 PROPOSTES D’ACTUACIONS DE NOUS EMBORNALS ............................................................. 130 3.5.1 Fonament teòric ............................................................................................. 131 3.5.2 Càlcul de l’eficiència de captació d’una reixa .................................................. 132 3.5.3 Metodologia .................................................................................................. 135 3.5.4 Resultats ........................................................................................................ 140 3.6 PROPOSTES D’OBRES DE XARXA LOCAL ............................................................................ 141 3.7 PROPOSTES DE REHABILITACIÓ ...................................................................................... 142 Document 4.- Prognosi 4 RESUM DE RESULTATS DE LES SIMULACIONS ............................................................... 143 4.1 RESULTATS DE PROGNOSI PER ESCENARIS HIDROLÒGICS EXTRAORDINARIS PER ANÀLISI D’INUNDACIONS .................................................................................................................... 143 4.2 RESULTATS DE PROGNOSI PER ESCENARIS HIDROLÒGICS ORDINARIS PER ANÀLISI DE DSS ............ 147 4.2.1 Volums de DSS abocats al medi receptor ........................................................ 148 4.2.2 Model de contaminació per estimació de càrregues abocades als medis ........ 150 4.2.3 Model de l’impacte a les zones de bany .......................................................... 153 5 RESULTATS D’AVALUACIÓ D’IMPACTES ........................................................................ 154 5.1 AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ DELS IMPACTES PRODUÏTS PER FUITES D’AIGÜES RESIDUALS AL MEDI 155 5.2 AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ DELS IMPACTES PRODUÏTS PER ESCENARIS HIDROLÒGIC EXTRAORDINARIS A TRAVÉS DE LA IMPLEMENTACIÓ DELS ESCENARIS DE PROGNOSI ............................. 157 5.3 RESULTATS REDUCCIÓ DANYS INTANGIBLES ...................................................................... 157 5.3.2 Resultats reducció danys tangibles ................................................................. 176 5.4 AVALUACIÓ DE LA REDUCCIÓ DELS IMPACTES PRODUÏTS PER ESCENARIS HIDROLÒGIC ORDINARIS A TRAVÉS DE LA IMPLEMENTACIÓ DELS ESCENARIS DE PROGNOSI ....................................................... 179 5.4.1 Resultats danys intangibles ............................................................................ 179 5.4.2 Resultats danys tangibles ............................................................................... 189 6 ANÀLISI ECONÒMIC DEL COST-BENEFICI DE CADA ESCENARI ....................................... 190 6.1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................... 190 6.2 METODOLOGIA ......................................................................................................... 191 6.3 ANÀLISI DEL COST....................................................................................................... 194 6.3.1 Cost de les actuacions anti-inundacions.......................................................... 195 6.3.2 Cost de les actuacions anti-DSS ...................................................................... 196 6.3.3 Cost de les actuacions SUDS ........................................................................... 197 6.3.4 Taula resum del cost dels escenaris contemplats ............................................ 198 6.3.5 Anàlisi del cost-benefici .................................................................................. 199 7 PRIORITZACIÓ DE LES ACTUACIONS ESTRUCTURALS ANTI-INUNDACIONS ................... 212 7.1 CONSIDERACIONS GENERALS......................................................................................... 212 7.2 PRIORITZACIÓ BASADA EN L’ANÀLISI COST-BENEFICI ........................................................... 213 7.3 PRIORITZACIÓ BASADA EN ELS RISCS TANGIBLES I INTANGIBLES ............................................. 215 8 PRESSUPOST ................................................................................................................. 218 8.1 RESUM DEL PRESSUPOST DE LES PROPOSTES DE MESURES CORRECTORES ................................ 218 9 EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA ......................................................................................... 219 9.1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ........................................................................................... 219 9.2 EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA PER HABITANT....................................................................... 220 9.3 CONCLUSIONS I IMPLICACIONS EN EL PDISBA .................................................................. 222 Document 4.- Prognosi 10 ANÀLISI DE LA RESILIÈNCIA ....................................................................................... 223 10.1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................................... 223 10.2 EL PROJECTE RESCCUE............................................................................................... 225 11 CONCLUSIONS DE LA PROGNOSI ............................................................................... 230 11.1 CREACIÓ DELS MODELS DELS ESCENARIS DE PROGNOSI ........................................................ 230 11.2 PROPOSTES D’ACTUACIONS .......................................................................................... 232 11.3 RESULTATS DE LES SIMULACIONS DE PROGNOSI ................................................................. 234 11.4 AVALUACIÓ D’IMPACTES .............................................................................................. 238 11.4.1 Impactes per temps sec .................................................................................. 238 11.4.2 Impactes per episodis hidrològic extrems ....................................................... 238 11.4.3 Impactes per episodis hidrològic ordinaris ...................................................... 240 11.5 ANÀLISI ECONÒMIC DEL COST-BENEFICI ........................................................................... 243 11.6 PRIORITZACIÓ DE LES ACTUACIONS PER ZONES .................................................................. 246 11.7 RESUM DEL PRESSUPOST.............................................................................................. 247 11.8 EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA .......................................................................................... 248 11.9 ANÀLISI DE LA RESILIENCIA ........................................................................................... 249 12 COMPROBACIÓ DEL COMPLIMENT DEL MARC LEGAL ............................................... 249 12.1 TRACTAMENT D’AIGÜES RESIDUALS ................................................................................ 249 12.2 PROTECCIÓ DAVANT INUNDACIONS ................................................................................ 249 12.3 PROTECCIÓ DELS MEDIS RECEPTOR ................................................................................. 250 12.3.1 RD 1290/2012 en relación als DSS .................................................................. 250 12.3.2 Orden AAA/2056/2014 por la que se aprueban los modelos oficiales de solicitud de autorización y de declaración de vertido ................................................................... 251 12.3.3 Normas técnicas en las que se especifican y desarrollan los procedimientos de diseño de las medidas, obras e instalaciones para la gestión de los desbordamientos de sistemas de saneamiento y la escorrentía pluvial contaminada ..................................... 253 12.3.4 Conclusions .................................................................................................... 255 13 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 256 Document 4.- Prognosi ÍNDEX DE FIGURES Figura 1- Agrupació de les actuacions anti-inundacions per la seva priorització mitjançant anàlisi de cost-benefici. ................................................................................ 6 Figura 2.- Paràmetres de configuració de les superfícies de rases drenants de la ciutat. ..................................................................................................................................... 7 Figura 3.- Exemple de canvi dels usos de sòl per una conca de la Diagonal amb el càlcul de la superfície drenada per les rases drenants. ........................................................... 8 Figura 4.- Exemple de la modelització de la bassa de laminació 54 corresponent al torrent de la Font del Mont. ........................................................................................... 9 Figura 5.- Exemple dels resultats de la modelització de la bassa 54 per la pluja de T=500 anys. Quan la bassa s’omple (V=4200 m3) el cabal que es continua generant a la conca surt i discorre per la superfície 2D. ................................................................................ 9 Figura 6.- Paràmetres de configuració de les teulades verdes configurades en el model. ................................................................................................................................... 10 Figura 7.- Exemple de xarxa local molt superficial que quan es modifica per un D3000 surt per sobre del terreny i igualment es donen inundacions. ...................................... 11 Figura 8.- Cabals a la sortida de xarxa secundària de zona alta de Riera d’Horta. A l’esquerra sense aplicar canvis de D3000 i a la dreta amb els canvis a la xarxa secundària. ................................................................................................................. 12 Figura 9.- Cabals a la sortida de xarxa secundària de zona de l’eixample. A l’esquerra sense aplicar canvis de D3000 i a la dreta amb els canvis a la xarxa secundària. ...... 13 Figura 10.- Cabals a la sortida de xarxa secundària de zona del lateral de Prim. A l’esquerra sense aplicar canvis de D3000 i a la dreta amb els canvis a la xarxa secundària. ................................................................................................................. 14 Figura 11.- Cabals a la sortida de xarxa secundària de zona de Sant Andreu amb inundacions a la xarxa secundària. A l’esquerra sense aplicar canvis de D3000 i a la dreta amb els canvis a la xarxa secundària................................................................. 15 Figura 12.- Planta i perfil del desdoblament de la Diagonal entre Francesc Macià i Passeig Sant Joan ...................................................................................................... 16 Figura 13.- Exemple dels elements del dipòsit a la plaça dels Ocellets (Paral·lel) i resultats per la pluja de disseny. ................................................................................. 18 Figura 14.- Exemple de configuració de la bassa de laminació 54 per l’escenari prognosi DSS 1 amb el conducte D200 de 2% de pendent. ...................................................... 19 Figura 15.- Exemple de simulació del dipòsit DSS del Bogatell................................... 20 Document 4.- Prognosi Figura 16.- Exemple de SUD planificada en el Pla Tècnic per l’Aprofitament de recursos Hídrics Alternatius de Barcelona per al carrer Riera Alta............................................. 25 Figura 17.- Exemple de SUD proposada pel carrer Mallorca en el (tipus 2) en el PLARHAB. .................................................................................................................. 26 Figura 18.- Plànol de les actuacions SUDS previstes en el PDISBA (plànol 11.2.4 del document 5 del PDISBA). ........................................................................................... 27 Figura 19.-Exemple d’actuació amb la seva llegenda. ................................................ 28 Figura 20.- Esquema de les dues estratègies equivalents per augmentar el volum tractat a la depuradora: B) Augment de dipòsit o C) Augment de capactitat d’EDAR. .......... 129 Figura 21.- Efecte atenuador de la contaminació per diferents paràmetres del dipòsit de Taulat (Font: Estudi del manual de tanques de tormenta). ........................................ 129 Figura 22.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 1 (mesures SUDS) per diferents períodes de retorn. .................. 144 Figura 23.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 2 (mesures SUDS i estructurals) per diferents períodes de retorn. ................................................................................................................................. 144 Figura 24.- Metres de xarxa principal segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 1 (mesures SUDS) per diferents períodes de retorn. ................................................................................................................................. 146 Figura 25.- Metres de xarxa principal segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 2 (mesures SUDS i estructurals) per diferents períodes de retorn..................................................................................................... 146 Figura 26.- Punts de DSS al riu Besòs. ..................................................................... 147 Figura 27.- Punts de DSS al litoral de Barcelona. ..................................................... 148 Figura 28.- Punts de DSS al port de Barcelona. ........................................................ 148 Figura 29: Esquema de funcionament del dipòsit de Taulat. ..................................... 152 Figura 30: Anàlisi cost-benefici de la rehabilitació. .................................................... 155 Figura 31: Cost benefici amb corrosió. ...................................................................... 156 Figura 32.- Perillositat alta per peatons a la zona del parc Logístic de Zona Franca (dalt) que no implica risc alt per vianants (mig). A sota es veuen els resultats del model amb inundacions aigües amunt d’aquest punt a Hospitalet. .............................................. 160 Figura 33.- Zones de perillositat alta per peatons causats per xarxa local molt superficial que no provoquen risc alt .......................................................................................... 162 Document 4.- Prognosi Figura 34.- Exemple de resultats del model per la zona de Vallvidrera on es veu que la causa del risc alt de peatons és una xarxa local molt superficial que no es resol amb seccions D3000. ....................................................................................................... 162 Figura 35: Reducció de risc d'inundació pluvial per als vianants d'acord amb els 8 paquets d’actuacions modelats. ................................................................................ 163 Figura 36: Reducció de risc d'inundació pluvial per als vehicles d'acord amb els 8 paquets d’actuacions modelats. ................................................................................ 163 Figura 37: Reducció de risc alt d’inundació per als vianants com a resultat de la implementació de SUDS (escenari de prognosi 1), i SUDS i mesures estructurals (escenari de prognosi) a tota la ciutat. ...................................................................... 165 Figura 38: Reducció de risc alt d’inundació per als vehicles com a resultat de la implementació de SUDS (escenari de prognosi 1), i SUDS i mesures estructurals (escenari de prognosi) a tota la ciutat. ...................................................................... 166 Figura 39: Reducció de risc per als vianants com a resultat de la implementació de SUDS a tota la ciutat i mesures estructurals en zones específiques de la ciutat. ................. 167 Figura 40: Reducció de risc per als vehicles com a resultat de la implementació de SUDS a tota la ciutat i mesures estructurals en zones específiques de la ciutat. ................. 168 Figura 41: Km de carrers amb velocitat reduïda per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona en funció dels escenaris del PDISBA i els períodes de retorn considerats. ................................................................................................................................. 171 Figura 42: Km de carrers tancats per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona en funció dels escenaris del PDISBA i els períodes de retorn considerats. ............... 171 Figura 43: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 10 anys (Escenari Diagnosi 1). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. .............................................................................................................. 172 Figura 44 Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 10 anys (Escenari Diagnosi 2). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. .............................................................................................................. 172 Figura 45: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 10 anys (Escenari Prognosi 1). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. .............................................................................................................. 173 Figura 46: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 10 anys (Escenari Prognosi 2). En vermell s’indiquen els Document 4.- Prognosi carres tancats, en taronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. .............................................................................................................. 173 Figura 47: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 500 anys (Escenari Diagnosi 1). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. .............................................................................................................. 174 Figura 48: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 500 anys (Escenari Diagnosi 2). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. .............................................................................................................. 174 Figura 49: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 500 anys (Escenari Prognosi 1). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. .............................................................................................................. 175 Figura 50: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 500 anys (Escenari Prognosi 2). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. .............................................................................................................. 175 Figura 51: Reducció del dany anual esperat (DAE) per els escenaris de Prgnosis globals (1 i 2) i parcials. ........................................................................................................ 177 Figura 52: Danys anuals previstos (DAE) segons els escenaris del PDISBA. ........... 179 Figura 53.- Percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi. ................................................................................................................... 180 Figura 54: Resultats de l’anàlisi cost-benefici per inundacions. ................................. 200 Figura 55: Beneficis relatius a la implementació dels escenaris de Prognosi 1 (SUDS) i Prgnosi 2 (SUDS + actuacions estructurals) per episodis hidrolóogic extraordinaris a la ciutat de Barcelona amb repecte al escenari de referencia Diagnosi 2 (sistema actual amb hipótesis de canvi climàtic)................................................................................ 201 Figura 56.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 1 Anti- inundacions (SUDS) ................................................................................................. 202 Figura 57.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català y NPV en anglès) per el escenari de Prog. 1 Anti-inundacions (SUDS). ...................................................... 202 Figura 58.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 2 Anti- inundacions (SUDS + ESTR.). .................................................................................. 203 Document 4.- Prognosi Figura 59.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català y NPV en anglès) per el escenari de Prog. 2 Anti-inundacions (SUDS + ESTR.). ....................................... 203 Figura 60: Resultats de l’anàlisi cost-benefici per DSS. ............................................ 204 Figura 61: Danys per la part de DSS......................................................................... 205 Figura 62: Beneficis per la part de DSS. ................................................................... 206 Figura 63.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 1 Anti- DSS (SUDS) ............................................................................................................. 207 Figura 64.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català y NPV en anglès) per el escenari de Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) .................................................................. 207 Figura 65.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 2 Anti- DSS (SUDS + ESTR.)............................................................................................... 208 Figura 66.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català y NPV en anglès) per el escenari de Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + ESTR.) .................................................... 208 Figura 67.- Resum dels 2 escenaris de costos beneficis per SUDS incloent també el nou escenari combinat. .................................................................................................... 211 Figura 68.- Resultats de l’anàlisi cost-benefici per prioritzar les mesures estructurals en les 6 diferents zones d’implementació considerades. ................................................ 214 Figura 69.- Beneficis considerats en l’anàlisi cost-benefici per prioritzar les mesures estructurals en les 6 diferents zones. ........................................................................ 214 Figura 70: Resultats de l’anàlisi cost-benefici per prioritzar les mesures estructurals en les 6 diferents zones d’implementació considerades. (Escenari de referència Prognosi 1 Anti-inundacions). ..................................................................................................... 215 Figura 71: Àrea de risc alt per vianants per una T = 10 anys en funció de la implementació de les mesures estructurals a les 6 diferents zones considerades. ........................... 216 Figura 72: Longitud de carrers amb risc alt per vehicles per una T = 10 anys en funció de la implementació de les mesures estructurals a les 6 diferents zones considerades. ................................................................................................................................. 217 Figura 73.- Evolució de la població a Barcelona i a la seva área metropolitana del 1717 a 1981 (Font: web de l’AMB) ..................................................................................... 219 Figura 74.- Evolució de la població a Barcelona en els últims anys (Font: web del IDESCATa partir del padró del INE) .......................................................................... 220 Figura 75.- Evolució del consum domèstic d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (font (Font: web de l’AMB) ........................................................................................ 221 Figura 76.- Evolució del consum domèstic d’aigua a Barcelona (Font: BCASA) ....... 221 Document 4.- Prognosi Figura 77.- Consum domèstic per comunitats autònomes a l’any 2013 en l/hab/dia I comparative amb el de Barcelona (Font del gràfic: BCASA; Font de les dades INE- Enquesta sobre subministrament i sanejament de l’aigua 2013) ............................... 222 Figura 78.- Comparativa de consums amb altres ciutats europees (Font: web d’Aigües de Barcelona). .......................................................................................................... 222 Figura 79: Taules de resiliència a la ciutat de Barcelona........................................... 224 Figura 80: Esquema d’efectes en cascada potencialment produïts per un esdeveniment d’inundació i analitzats pel projecte RESCCUE. ....................................................... 226 Figura 81: Mapes d'inestabilitat de contenidors en funció del període de retorn i el seu grau d'ompliment per a l'escenari actual (Russo, 2019). ........................................... 226 Figura 82: Resum de l'anàlisi d'impactes produïts per inundacions sobre el sistema elèctric A Barcelona Font: RESCCUE Deliverable 3.4; (Evans, 2019). ..................... 227 Figura 83: Resultats del model elèctric després d'un error del transformador a la subestació de Mata a causa de les inundacions pluvials. Influència d’una rotura de canonada d’aigua potable en les inundacions locals. ................................................ 228 Figura 84: Mapa de les inundacions provocades per la rotura de la canonada d’aigua potable de Roger de Flor. ......................................................................................... 229 Figura 85: Parametrització de les tipologies de sòl definides per simular les teulades verdes (esquerra) i les rases drenants (dreta). .......................................................... 230 Figura 86: Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn per l’escenari de prognosi 2 (SUDS i actuacions estructurals). ............................................................................................................. 235 Figura 87: Reducció de risc alt d’inundació per als vianants com a resultat de la implementació de SUDS (escenari de prognosi 1), i SUDS i mesures estructurals (escenari de prognosi) a tota la ciutat. ...................................................................... 239 Figura 88: Danys anuals previstos (DAE) segons els escenaris del PDISBA. ........... 240 Figura 89.- Percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi. ................................................................................................................... 242 Figura 90: Resultats de l’anàlisi cost-benefici per inundacions. ................................. 244 Figura 91: Resultats de l’anàlisi cost-benefici per DSS. ............................................ 245 Figura 92.- Resum dels 2 escenaris de costos beneficis per SUDS incloent també el nou escenari combinat. .................................................................................................... 246 Document 4.- Prognosi ÍNDEX DE TAULES Taula 1.- Volums de les basses de laminació de capçalera considerades en el PDISBA. ................................................................................................................................... 26 Taula 2.- Dipòsits anti-DSS previstos ........................................................................ 130 Taula 3.- Ample promig de calçada i acera per districte ............................................ 136 Taula 4.- Exemple de densitat òptima d’embornals en funció del calat màxim a calçada per al districte de Ciutat Vella amb ample promig de calçada i de vorera de 6 i 2 m respectivament ......................................................................................................... 138 Taula 5.- Dèficit d’embornals per districte. ................................................................ 141 Taula 6.- Resum de les longituds de xarxa local previstes per districte. .................... 142 Taula 7.- Longituds de les obres de rehabilitació per districte. .................................. 142 Taula 8.- Llistat de plànols amb els resultats de les simulacions de prognosi per escenari d’actuacions anti-inundacions. .................................................................................. 143 Taula 9.- Comparativa de la millora del funcionament hidràulic entre la diagnosi i les prognosi per T=10 anys amb canvi climàtic (metres de xarxa) .................................. 145 Taula 10.- Volum anual de DSS per la diagnosi i els dos escenaris de prognosi DSS ................................................................................................................................. 149 Taula 11.- Efecte atenuador del dipòsit de Taulat aplicat a la resta de dipòsits anti-DSS planificats .................................................................................................................. 151 Taula 12.-Contaminació anual de DSS per la diagnosi i els dos escenaris de prognosi. ................................................................................................................................. 153 Taula 13.-Percentatges de reducció de la contaminació abocada en els dos escenaris de prognosi de DSS respecte la diagnosi. ................................................................ 153 Taula 14.- Balanç de volum d’aigua per a les dues EDAR i per les DSS. .................. 154 Taula 15: Reducció de risc d'inundació pluvial per a vianants i vehicles segons els 8 escenaris de mesures d'adaptació modelats. ............................................................ 164 Taula 16: Àrees (ha) i longituds de carrers (m) amb risc alt per inundació pluvials per als vianants i els vehicles distribuïts respectivament per districtes segons l'escenari de Diagnosi 2 (condicions de pluja amb efectes de canvi climàtic) ................................ 165 Taula 17: Resultats dels impactes de les inundacions als carrers de la ciutat de Barcelona en funció dels escenaris del PDISBA i els periodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys. .................................................................................................................. 170 Document 4.- Prognosi Taula 18: Danys anual esperats (DAE) per inundacions pluvials prevista danys anuals per a propietats i vehicles segons els escenaris simulats en el PDISBA. .................. 176 Taula 19: Resultats de danys indirectes per als diferents escenaris proposats. ........ 178 Taula 20: Temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi. ............ 180 Taula 21.- Anàlisi de la variabilitat dels percentatges de temps d’incompliment de la DAB en funció de la duració de la temporada de bany 2009 analitzada. ........................... 181 Taula 22: Principals característiques de les pluges registrades a la temporada de bany del 2009. ................................................................................................................... 182 Taula 23.- Volum de DSS simulat a la temporada de bany del 2009 pels diferents escenaris. Evidenciats en groc els episodis amb menys de 1 mm de pluja. .............. 184 Taula 24.- Duració de les DSS simulades a la temporada de bany del 2009 pels diferents escenaris i per cada punt d’abocament ..................................................................... 185 Taula 25.- Temps d’incompliment simulat a la temporada de bany del 2009 pels diferents escenaris. En taronja estan els esdeveniments acoblats en als quals la contaminació del següent esdeveniment esta afectada per l’esdeveniment anterior. ........................... 187 Taula 26: Danys ambientals segons els escenaris del PDISBA. ............................... 189 Taula 27: Estimacions de danys indirectes per DSS proposades segons els diferentes escenaris. ................................................................................................................. 190 Taula 28: Valors utilitzats per calcular els beneficis de les SUDS. ............................ 193 Taula 29: Costos d’explotació i manteniment del clavegueram de Barcelona (milers €). ................................................................................................................................. 196 Taula 30: Resum dels costos de les mesures estructurals a les 6 diferents zones de priorització de Barcelona i també el cost total. .......................................................... 196 Taula 31: Resum dels costos dl depòsits anti-DSS ................................................... 197 Taula 32: Resum dels costos de les SUDS. .............................................................. 198 Taula 33: Resum dels costos per cada escenari. ...................................................... 199 Taula 34: Resum dels costos de les SUDS. .............................................................. 209 Taula 35.- Beneficis de la construcció de SUDS. ...................................................... 210 Taula 36.- Anàlisi de sensitivitat a la taxa de descompte dels resultats de l’anàlisi costos beneficis i Taxa Interna de Retorn (TIR) pels diferents escenaris. ............................ 212 Taula 37: Resum dels resultats de la priorització de les mesures estructurals segons els 4 diferents indicadors. ............................................................................................... 213 Taula 38.- Resum del pressupost del Pla .................................................................. 218 Document 4.- Prognosi Taula 39.- Dipòsits anti-DSS previstos. ..................................................................... 234 Taula 40: Comparativa de la millora del funcionament hidràulic entre la diagnosi i les prognosi per T=10 anys amb canvi climàtic (metres de xarxa) .................................. 236 Taula 41: Volums i contaminació anual de DSS per la diagnosi i els dos escenaris de prognosi. ................................................................................................................... 237 Taula 42: Percentatges de reducció de la contaminació abocada en els dos escenaris de prognosi de DSS respecte la diagnosi. ................................................................ 237 Taula 43: Àrees (ha) i longituds de carrers (m) amb risc alt per inundació pluvials per als vianants i els vehicles distribuïts respectivament per districtes segons l'escenari de Diagnosi 2 (condicions de pluja amb efectes de canvi climàtic) ................................ 238 Taula 44: Temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi. ............ 241 Taula 45: Estimacions de danys indirectes per DSS proposades segons els diferentes escenaris. ................................................................................................................. 242 Taula 46: Danys ambientals segons els escenaris del PDISBA. ............................... 243 Taula 47: Resum dels resultats de la priorització de les mesures estructurals segons els 4 diferents. ................................................................................................................ 247 Taula 48.- Resum del pressupost del Pla .................................................................. 248 Document 4.- Prognosi 1 METODOLOGIA DE PROGNOSI En la fase de prognosi l’objectiu és proposar una sèrie d’actuacions que resolguin les insuficiències detectades en la fase de diagnosi fins a assolir els objectius marcats en el PDISBA que tenen en compte els possibles efectes del canvi climàtic al drenatge de la ciutat i als medis receptors. 1.1 Resum dels objectius de protecció Aquests objectius estan descrits a l’apartat 5.1 de la memòria i es resumeixen a continuació:  Per aigües residuals: o Donat que, lògicament, per temps sec no hi ha abocaments al medi (DSU), l’objectiu en aquest cas serà optimitzar les actuacions de rehabilitació per tal de minimitzar les infiltracions de les aigües residuals al freàtic.  Per reducció de les inundacions: o Que els col·lectors tinguin un funcionament en làmina lliure per un esdeveniment de pluja sintètic amb 10 anys de període de retorn tenint en compte els efectes de canvi climàtic sobre les intensitats màximes. o Quan el cost ho justifiqui s’imposarà el criteri menys restrictiu de que el carrer no s’inundi per a 10 anys de període de retorn tenint en compte els efectes de canvi climàtic sobre les intensitats màximes. o Quan el cost ho justifiqui s’imposarà el criteri reduït de que el risc d’inundació al carrer no sigui de tipus greu per la incolumitat de persones d’acord a la metodologia i els criteris establerts i proposats en el Document 2 de Diagnosi.  Per reducció dels abocaments DSS i del seu impacte als medis receptors1: 1 Aquests objectius provenen de la circular de l’ACA on es donen com a valors orientatius, de manera que en les actuacions anti-DSS tampoco es va a buscar l’assoliment estricte d’aquestes valors. Document 4.- Prognosi  Per les zones de bany, l’objectiu orientatiu a assolir és que el percentatge de temps d’incompliment de la Directiva d’Aigües de Bany 2006/7/CE no excedeixi el 1.5% de la durada de la temporada de bany.  Per al riu Besòs s’adopta l’objectiu de masses d’aigua superficials efímeres, és a dir reducció del nombre d’abocaments en 2/3 parts o un mínim del 60% de la càrrega abocada.  Per a la zona del port es considera el mateix criteri de disseny que el del riu Besòs tot i que la pròpia Directiva Marc defineix aquestes aigües com a “fortament modificades” de manera que es permet no ser tant exigents. 1.2 Construcció dels models i definició de les propostes d’actuacions Les propostes d’actuacions perquè compleixin els objectius descrits es fan per prova i error començant per les actuacions de SUDS que afavoreixen tant la protecció anti- inundacions com la protecció dels medis receptors i, tot seguit, es continuen per les de reducció de les inundacions i, finalment, per les de reducció dels abocaments DSS. Així es defineixen 4 grups d’actuacions:  Les mesures de rehabilitació per reduir les infiltracions d’aigües residuals al freàtic.  Les mesures SUDS que engloben principalment 3 tipus d’actuacions, rases drenants, teulades verdes i basses de laminació a les principals conques de capçalera de la ciutat.  Les mesures anti-inundacions per assolir (amb combinació de les mesures SUDS) els objectius de protecció davant la pluja de 10 anys de període de retorn amb canvi climàtic.  Les mesures anti-DSS per assolir (amb combinació de les mesures SUDS) els objectius de protecció dels medis receptors. La metodologia seguida per construir els diferents models de prognosi es defineix al capítol 2 i les actuacions es presenten al capítol 0. 1.3 Resultats de les simulacions de prognosi Un cop definides les actuacions es torna a seguir la metodologia descrita a la diagnosi per llançar diferents simulacions amb els models i comprovar el correcte funcionament de les actuacions, i definir la prognosi de funcionament. En concret es simulen els següents escenaris:  Escenaris hidrològics extraordinaris per l’anàlisi d’inundacions. En els següents escenaris es correrà el model de clavegueram pels episodis de pluja sintètics Document 4.- Prognosi corresponents a 1, 10, 50, 100 i 500 anys de període de retorn amb canvi climàtic. o Prognosi inundació 1.- Actuacions bàsiques de gestió del risc d’inundació.  Contempla mesures de control en temps real de la xarxa de clavegueram de la ciutat i la implementació de SUDS. o Prognosi inundació 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per la gestió del risc d’inundació.  Contempla les mesures anteriors a més de mesures estructurals (col·lectors, envans, dipòsits, etc.) necessàries per assolir els objectius de protecció anti-inundació2.  Escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS. En aquests escenaris es correrà el model de clavegueram per tots els episodis de l’any mig 2009 i el model marítim pels episodis de DSS ocorreguts durant la temporada de bany del 2009 o Prognosi DSS 1.- Actuacions bàsiques per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals.  Contempla mesures de control en temps real de la xarxa de clavegueram de la ciutat i la implementació de SUDS. o Prognosi DSS 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals.  Contempla les mesures anteriors a més de mesures estructurals (bàsicament dipòsits anti-DSS a prop de la línia de costa i del riu Besòs) necessàries per assolir els objectius de protecció anti- DSS. Els resultats d’aquestes simulacions es presenten al capítol 4. 2 Les mesures estructurals necessàries per assolir els objectius de protecció es defineixen per la xarxa principal de la ciutat. En aquest sentit, i per garantir que aquestes mesures a la xarxa principal estan correctament dimensionades, en el model s’ha fet la hipòtesis de que tota la xarxa secundària de la ciutat té una capacitat suficient per garantir el transport de tota l’aigua d’escorriment generada fins a la xarxa principal. Document 4.- Prognosi 1.4 Anàlisi econòmic del cost-benefici En el capítol 5 es fa una anàlisi econòmic del cost-benefici dels diferents escenaris de prognosi i posteriorment es comparen amb els escenaris de diagnosi i de prognosi. En concret els escenaris que es comparen són:  Per aigües residuals: o Diagnosi residual. o Prognosi residual.- Actuacions ambientals de rehabilitació interior per preservar la qualitat de l’aigua de l’aqüífer.  Per escenaris hidrològics extraordinaris (escenaris d’inundacions): o Diagnosi inundació1.- Diagnosi sense canvi climàtic (o sigui amb pluja de disseny actual). o Diagnosi inundació 2.- Diagnosi amb una actualització de la pluja de disseny amb els coeficients de canvi climàtic proposats dins del projecte RESCCUE. o Prognosi inundació 1.- Actuacions bàsiques de gestió del risc d’inundació. o Prognosi inundació 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per la gestió del risc d’inundació.  Per esdeveniments hidrològics ordinaris (escenaris de DSS): o Diagnosi DSS. o Prognosi DSS 1.- Actuacions bàsiques per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals. o Prognosi DSS 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals. Els passos a seguir són:  Càlcul del cost de cada grup de propostes de mesures correctores incloent tant el cost de construcció com el cost de manteniment.  Càlcul del risc residual de cada escenari de prognosi, és a dir els danys residuals seguint la metodologia de càlcul dels danys aplicada a la diagnosi.  Càlcul dels beneficis. Aquests seran la diferència entre els danys calculats a la diagnosi i els danys o risc residual calculats al pas anterior.  Anàlisi cost-benefici. Benefici net. Per cada escenari es compararà el seu cost anual (segons la vida útil estimada d’aquestes actuacions) i el seu benefici anual de manera que la diferència serà el benefici net. Document 4.- Prognosi  Comparativa de l’anàlisi cost-benefici entre els diferents escenaris. Finalment es compararan els beneficis nets de cada grup d’actuacions per veure quin ofereix majors beneficis. 1.5 Priorització de les mesures Les metodologies de priorització es presenten en el capítol 6.3.5.3 i es basen en l’anàlisi dels beneficis nets obtinguts anteriorment, però també tenint en compte danys intangibles (i, per tant, no quantificables en termes econòmics) així com co-beneficis que no siguin estrictament monetaris. A més per les actuacions anti-inundacions estructurals (col·lectors i dipòsits anti- inundacions) es fa una agrupació d’actuacions per zones geogràfiques de la ciutat per tal de poder prioritzar aquestes agrupacions en funció dels resultats de l’anàlisi cost- benefici relatiu a danys tangibles directes i indirectes i la reducció dels danys intangibles. Les zones es poden veure a la Figura 1 i corresponen amb les següents conques hidrològiques:  Zona 1: Conca de Vallvidrera, Riera Blanca, Zona Franca, Cementiri Montjuïc, Amadeu Torner en la seva part de Barcelona, Seat, Carrer 4 i Carrer 6.  Zona 2: Conca de Diagonal – Barceloneta i Bogatell en la part per sobre de Diagonal, Glòries i Meridiana.  Zona 3: Conca de Port Vell, Diagonal-Barceloneta (per sota de Diagonal) i Ribera.  Zona 4: Bogatell (per sota de Glòries i Meridiana aproximadament), Cementiri Poble Nou, Bac de Roda, Diagonal Mar i Riera d’Horta (per sota de les vies de tren de Sagrera), Guipuscoa i Alarcon.  Zona 5: Riera d’Horta (per sobre de les vies de tren de Sagrera), Interceptor Estadella, Torrent Estadella i Bon Pastor.  Zona 6: Tot el que queda per sobre de la Ronda de Dalt, és a dir les conques d’Interceptor Rieres, petites part de Riera d’Horta, Trinitat, Torre Baró, Torrent Tapioles i Vallbona. Document 4.- Prognosi Figura 1- Agrupació de les actuacions anti-inundacions per la seva priorització mitjançant anàlisi de cost- benefici. 2 CREACIÓ DELS MODELS DELS ESCENARIS DE PROGNOSI En aquest capítol es descriuen de forma breu les principals característiques i modificacions aplicades al model de diagnosi per tal de crear els diferents escenaris de prognosi que es modelitzen. El resum dels resultats dels models així configurats es presenta al capítol 4. 2.1 Models de prognosi d’inundacions 2.1.1 Model Prognosi inundació 1.- Actuacions bàsiques de gestió del risc d’inundació Per la construcció d’aquest model es parteix del model de diagnosi correctament calibrat, al qual s’implementen un seguit d’actuacions de les anomenades SUDS (Sistemes Urbans de Drenatges Sostenibles). A l’apartat 3.2 es descriuen aquestes actuacions amb més detall i s’explica que aquestes consisteixen en tres tipologies d’actuacions:  Construcció de rases drenants.  Construcció de basses de laminació a les conques de capçalera de Collserola.  Construcció de teulades verdes. Document 4.- Prognosi Així doncs, en els següents subapartats s’explica com s’han modelitzat aquestes actuacions. 2.1.1.1 Modelització de les rases drenants Les rases drenants es simulen amb el model d’infiltració de Horton. Aquesta és una solució vàlida pel nivell de definició que es requereix en un Pla Director i es basa en que les rases drenants augmenten les pèrdues hidrològiques (principalment les pèrdues contínues d’infiltració), i per tant redueixen l’escorriment. Els paràmetres del model de Horton que es presenten, s’ajusten manualment per reproduir el comportament esperat de les rases. A la pràctica, en el model s’ha creat una tipologia de superfície d’escorriment específic amb les següents característiques per al càlcul de les pèrdues hidrològiques (humectacions i pèrdues de volums de pluja en micro-depressions del terreny i infiltracions):  Pèrdues inicials: 0.28 mm  Paràmetres de Horton: o Taxa d’infiltració inicial: 100 mm/h o Taxa d’infiltració final: 37 mm/h o Constant de decaïment: 4.14 (1/h) o Constant de recuperació 0.036 (1/h) Un cop calculades les pèrdues hidrològiques, el transport de l’aigua generada fins al punt d’entrada a la xarxa es calcula mitjançant el model de transformació pluja- escorriment SWMM del software Infoworks ICM (el mateix que es fa servir per la modelització de les zones verdes i les superfícies de vials i teulades). Figura 2.- Paràmetres de configuració de les superfícies de rases drenants de la ciutat. Document 4.- Prognosi A continuació, es recalculen les superfícies d’escorriment de les conques. Com s’explica en el document de diagnosi, en el model de diagnosi aquestes es dividien en dues tipologies:  Zones verdes: Inclouen tant les urbanes (parcs i jardins) com les rurals.  Zones d’impermeabilitat alta: Bàsicament vials i teulades. Ara s’han de calcular quina part de les superfícies de les conques són drenades per rases drenants. Per fer aquest càlcul s’ha suposat que les rases drenen una superfície de vial equivalent a 8-10 vegades la superfície real de la rasa drenant. Aquest paràmetre s’ha obtingut com una aproximació obtinguda a partir de les diferents tipologies de rases drenants a implementar a Barcelona. La Figura 3 mostra el canvi dels usos de sòl per una conca de la Diagonal, en que la superfície de vial i sostres es baixa del 95 % de la diagnosi al 58 % de la prognosi, i la diferència passa a ser superfície de vial que és drenada per les SUDS. Diagnosi: Prognosi inundacions 1 (SUDS): Figura 3.- Exemple de canvi dels usos de sòl per una conca de la Diagonal amb el càlcul de la superfície drenada per les rases drenants. 2.1.1.2 Modelització de les basses de laminació Les basses de laminació a la capçalera de les conques de Collserola no deixen de ser dipòsits (a l’aire lliure normalment) que emmagatzemen les aigües de la pluja per ser aprofitades per altres usos o drenen de forma controlada i laminada (és a dir amb cabals punta de sortida menors que els d’entrada) cap a la xarxa de clavegueram. La descripció del nombre i les característiques d’aquestes basses de laminació es fa a l’apartat 3.2, i aquestes es modelitzen com un node amb un volum d’emmagatzematge equivalent al volum del dipòsit i un petit conducte de sortida (D100) que drena cap a la xarxa de clavegueram. Document 4.- Prognosi Figura 4.- Exemple de la modelització de la bassa de laminació 54 corresponent al torrent de la Font del Mont. El volum d’aquestes basses es configura de manera que per la pluja de T=10 anys amb canvi climàtic el dipòsit s’empleni. Així, per les pluges menors (la de T=1 any) el dipòsit no arriba a emplenar-se, mentre que per les pluges majors (T=50, 100 i 500 anys) el dipòsit s’omple i l’excés d’escorriment que es genera a la conca, discorre per la superfície 2D com es veu a la Figura 12. Figura 5.- Exemple dels resultats de la modelització de la bassa 54 per la pluja de T=500 anys. Quan la bassa s’omple (V=4200 m3) el cabal que es continua generant a la conca surt i discorre per la superfície 2D. Document 4.- Prognosi 2.1.1.3 Modelització de les teulades verdes La modelització de les teulades verdes es fa de forma similar a la modelització de rases drenants, amb la diferència que s’assumeix que tenen un coeficient d’infiltració inicial igual al de les zones verdes, però el coeficient d’infiltració final baixa fins a 0.0 mm/h (la idea és que un cop la teulada verda està totalment mullada, la capacitat de reducció de l’escorriment de la teulada és nul·la. Així, es crea una nova superfície d’escorriment corresponent a les teulades verdes amb les característiques de la Figura 6 i es recalculen les àrees de les conques que tenen teulades verdes. Figura 6.- Paràmetres de configuració de les teulades verdes configurades en el model. 2.1.2 Model prognosi inundació 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per la gestió del risc d’inundació El model de prognosi inundació 2 incorpora les actuacions bàsiques, és a dir les SUDS descrites a l’apartat anterior, de manera que la construcció del model d’aquest escenari es fa a partir de la base del model anterior. A continuació s’han d’incorporar les actuacions estructurals que permetin assolir els objectius de protecció descrits. Donat que el model incorpora tota la xarxa de Barcelona, aquestes actuacions s’han centrat en els eixos principals de la ciutat suposant que les inundacions dels eixos secundaris estan ja resoltes. La manera d’incorporar aquesta hipòtesi és modificar les seccions de tota la xarxa secundària i ficar-hi secció de D3000. Cal dir que no sempre s’assoleix l’objectiu d’eliminar les inundacions de la xarxa secundària però si que es resolen en un gran percentatge assolint l’objectiu perseguit, no obstant hi ha casos en que la xarxa secundària és molt superficial que al ficar tubs de D3000 aquests surten per sobre del terreny provocant igualment inundacions com seria l’exemple de part de la xarxa del Port presentada a la Figura 7. Document 4.- Prognosi Figura 7.- Exemple de xarxa local molt superficial que quan es modifica per un D3000 surt per sobre del terreny i igualment es donen inundacions. Optar per aquesta solució (ampliació de la capacitat de tota la xarxa secundària) pot tenir alteracions en els resultats del model. Entre les més evidents està la gran capacitat d’emmagatzematge que passa a tenir la xarxa secundària de manera que la resposta serà més lenta i tindrà un efecte laminador sobre els cabals. El mateix efecte serà causat també per la reducció de velocitats de l’aigua (per un mateix volum d’aigua es tindran nivells més baixos en un tub D3000 que en un tub de secció menor). Aquest efecte laminador pot ser més evident a la zona baixa de la ciutat amb pendents baixes que a la zona alta. Per analitzar l’efecte d’aquests canvis de secció, a les següents figures es comparen els resultats de diferents xarxes secundàries que no presentaven problemes d’inundacions en diagnosi abans i després dels canvis a D3000. S’observa que les diferències són mínimes tant a la zona alta com a la zona baixa de la ciutat tant en volums, com en cabals màxims i hora del pic. Document 4.- Prognosi Figura 8.- Cabals a la sortida de xarxa secundària de zona alta de Riera d’Horta. A l’esquerra sense aplicar canvis de D3000 i a la dreta amb els canvis a la xarxa secundària. Document 4.- Prognosi Figura 9.- Cabals a la sortida de xarxa secundària de zona de l’eixample. A l’esquerra sense aplicar canvis de D3000 i a la dreta amb els canvis a la xarxa secundària. Document 4.- Prognosi Figura 10.- Cabals a la sortida de xarxa secundària de zona del lateral de Prim. A l’esquerra sense aplicar canvis de D3000 i a la dreta amb els canvis a la xarxa secundària. Lògicament quan la xarxa secundària tenia inundacions els resultats ja són significativament diferents doncs hi ha una part del volum que s’escapa per la superfície de la ciutat degut a la falta de capacitat de la xarxa secundària (veure Figura 11). Document 4.- Prognosi Figura 11.- Cabals a la sortida de xarxa secundària de zona de Sant Andreu amb inundacions a la xarxa secundària. A l’esquerra sense aplicar canvis de D3000 i a la dreta amb els canvis a la xarxa secundària. Aquesta hipòtesi té la seva importància en l’anàlisi dels resultats dels models i en l’anàlisi del cost-benefici doncs hi ha una part de la reducció de les inundacions entre els escenaris 1 i 2 que no són directament produïdes per les actuacions estructurals a la xarxa primària sinó que són degudes a aquesta ampliació de la capacitat de la xarxa secundària. El següent pas ha estat introduir les actuacions estructurals a la xarxa principal. En una primera fase s’han introduït les propostes d’actuacions que quedaven pendents de construir de l’anterior pla director, el PICBA 2006. Document 4.- Prognosi D’entre aquestes cal destacar per la seva importància les següents:  Desdoblament del col·lector de la Diagonal entre Francesc Macià i Passeig Sant Joan amb un col·lector de secció circular de 3.5 m de diàmetre que ha de permetre resoldre els problemes d’inundacions d’aquest eix, així com millorar el desguàs de tots els col·lectors que hi connecten en el seu costat muntanya.  Desdoblament del col·lector de Bailèn entre la Diagonal i Travessera de Gràcia i les seves ramificacions als carrers Torrent de les Flors, Joan Blanques i Torrent d’en Vidalet. Aquesta actuació, juntament amb algunes actuacions menors, han de permetre eliminar les insuficiències detectades en el barri de Gràcia.  Dipòsit de Navas: Amb un volum de 17000 m3 i les seves obres associades han de permetre resoldre els problemes d’insuficiències de la Meridiana costat muntanya i dels eixos de Navas, Clot i Trinxant.  Dipòsit de l’Av. Hospital Militar: Amb un volum previst de 27000 m3 ha de servir per retenir l’excés de cabal que baixa pel col·lector de l’Av. Hospital Militar i evitar les inundacions que es donen en el mateix eix i alleujant el carrer Gran de Gràcia.  El dipòsit de Sagrera-AVE: Amb un volum de 90.000 m3, soluciona les insuficiències produïdes en els carrers adjacents a la Rambla Prim perquè alleugereix aquest eix, i millora la capacitat hidràulica. Cal dir que part dels col·lectors d’entrada al dipòsit estan construït aprofitant la construcció de l’estació de l’AVE de la Sagrera.  El dipòsit de la Parc de l’Estatut: Amb un volum de 12.100 m3, emmagatzema les aigües de la Rambla del Caçador i d’una part important del barri de Roquetes i evita així les inundacions de plaça Llucmajor i c/ Artesania. Figura 12.- Planta i perfil del desdoblament de la Diagonal entre Francesc Macià i Passeig Sant Joan Document 4.- Prognosi Es comprova que aquestes actuacions no són suficients per resoldre els problemes d’insuficiències detectats. Una de les causes principals d’aquest augment d’insuficiències és que la pluja de disseny del PDISBA és molt major que les dels anteriors Plans Directors de Barcelona (en intensitats màximes i sobretot en volum tal i com s’explica a l’apartat 4.4.2.1- Consideracions sobre les pluges simulades del document de diagnosi). Així, mitjançant prova i error, s’han incorporat en el model de prognosi 2 noves actuacions no planificades en anteriors plans directors però que són necessàries per assolir els objectius de protecció definits en el PDISBA. La descripció d’aquestes actuacions previstes a la xarxa principal es fa en l’apartat 3.3 Com es veurà, moltes d’aquestes actuacions són dipòsits. El motiu és que amb la pluja de disseny escollida tota la xarxa va ja al límit de capacitat, de manera que substituir col·lectors existents o fer desdoblaments per ampliar la capacitat de la xarxa existent només fa que traslladar de forma agreujada el problema aigües avall. La forma de modelitzar aquests dipòsits, en general, ha estat afegir suposar que són dipòsits off-line de manera que només s’omplen quan la xarxa aigües avall del dipòsit no té capacitat suficient per transportar els cabals punta que li arriben. A la pràctica, en el model, això es simula de la següent manera:  Un envà que escanya la xarxa aigües avall del dipòsit amb una secció igual o inferior a l’existent de manera que només es deixa passar el cabal predefinit. Aquest envà simula el cabal de la comporta de sortida del dipòsit o de la comporta de by-pass a l’entrada del dipòsit.  Aigües amunt d’aquest envà es situa un sobreeixidor que simula l’entrada d’aigua al dipòsit.  Un node amb volum d’emmagatzematge equivalent al volum de dipòsit necessari. De nou l’estimació del volum necessari es fa per prova i error però de forma general es fa una primera simulació amb un volum infinit o molt gran de dipòsit, i quan es corre amb la pluja de disseny es comprova que aigües avall s’han resolt els problemes d’insuficiències i es calcula el volum emmagatzemat en el dipòsit. A continuació en una següent iteració es fica el volum aquest en el node de manera que per la pluja de T=10 anys el dipòsit s’omple sense provocar inundacions, per pluges inferiors el dipòsit no s’arriba a omplir i per pluges superiors el dipòsit s’omple provocant salts de tapa i traspàs dels cabals cap al model 2D de superfície.  Un tram fictici entre la solera del node del dipòsit i la xarxa existent necessari perquè el model simuli correctament el funcionament del dipòsit. La següent figura mostra a nivell d’exemple els elements d’un dels dipòsits simulats en aquest escenari i l’ompliment del mateix per la pluja de 10 anys de període de retorn Document 4.- Prognosi que provoca un efecte laminador del cabal punta baixant-lo de 9 m3/s a 5 m3/s suficient per no tenir problemes a la xarxa aigües avall. Figura 13.- Exemple dels elements del dipòsit a la plaça dels Ocellets (Paral·lel) i resultats per la pluja de disseny. Cal insistir que les actuacions que resulten d’aquest Pla Director consideren que la xarxa secundària no presenta està resolta d’inundacions mitjançant la hipòtesi de simular-la amb secció D3000. Seria recomanable que abans de redactar els projectes constructius d’aquestes actuacions s’analitzés i es resolgués amb detall la xarxa secundària associada a cada actuació primària. Document 4.- Prognosi 2.2 Models de prognosi de DSS 2.2.1 Model prognosi DSS 1.- Actuacions bàsiques per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals Aquest model és bàsicament el mateix que el de prognosi inundacions 1 explicat a l’apartat 2.1.1 amb les actuacions SUDS amb dos canvis respecte aquest:  S’elimina la part del model 2D a l’igual que també s’havia fet en el model de diagnosi, bàsicament per un tema pràctic doncs així es redueix molt els temps de simulació i per contra com que l’objectiu no és simular les inundacions, la incorporació de la part 2D no aporta valor afegit als resultats del model.  La modelització de les basses de laminació de capçalera incorporen totes un tram i node outlet per permetre el buidat dels dipòsits. Això és necessari perquè en aquest cas es configurarà el model per fer una simulació continua de l’any mig, i sense aquest outlet els dipòsits no es buidarien i per tant no es simularia l’efecte beneficiós que aquests tenen en la reducció de l’escorriment. En general aquests trams de sortida es configuren per tots els dipòsits com un tram D200 i un pendent del 2% que buidaria els dipòsits amb un cabal aproximat de 50 l/s. Figura 14.- Exemple de configuració de la bassa de laminació 54 per l’escenari prognosi DSS 1 amb el conducte D200 de 2% de pendent. Document 4.- Prognosi 2.2.2 Model prognosi DSS 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals. A l’igual que passava amb el model de prognosi inundació 2, aquest model de prognosi DSS 2 incorpora també les actuacions bàsiques, és a dir, les SUDS descrites a l’apartat anterior. Així, doncs, la construcció de aquest model es fa a partir de la base del model anterior descrit a l’apartat 2.2.1. A continuació s’han d’incorporar les actuacions estructurals que permetin assolir els objectius de protecció ambiental definits en el PDISBA i resumits a l’apartat 1.1 d’aquest document. Aquestes actuacions estructurals són els dipòsits anti-DSS previstos en l’anterior Pla Director (PICBA’06) i la seva descripció, nombre i característiques es fa a l’apartat 3.4. La modelització d’aquests dipòsits es fa de forma conceptual, interceptant tots els col·lectors que van cap a una sortida (la Figura 15 mostra com exemple la modelització del dipòsit anti-DSS del Bogatell) i conduint-los cap al node del dipòsit. D’allà en surt un sobreeixidor (simulat com a conducte de grans dimensions) que, un cop ple el dipòsit, aboca l’excés de cabal cap a la sortida i, finalment, es configura un bombament que permet buidar el dipòsit i enviar les aigües de forma controlada cap a l’interceptor. Figura 15.- Exemple de simulació del dipòsit DSS del Bogatell. Document 4.- Prognosi S’ha considerat un temps de buidat dels dipòsits de 1.5 dies amb un bombament constant per cada depòsit. Una gestió dels buidats més avançada (per exemple amb control en temps real) es podria realitzar per exemple en fase de projecte dels diferents dipòsits, i aquesta millora en la gestió podria donar una millora extra a la qualitat dels medis receptors. D’alguna manera en aquest Pla Director hem volgut ser conservadors per tal de garantir els objectius de qualitat al medi. Aquest temps de 1.5 dies s’ha proposat considerant diferents punts:  El temps de permanència de l’aigua en els dipòsits no hauria de ser molt elevat (varis dies), ja que pot provocar problemes de sedimentació excessiva que dificulta la neteja dels dipòsits i provocar males olors.  El temps de buidat hauria de ser ràpid perquè el dipòsit tingui volum disponible per a una pluja posterior i així garantir que pot igualment reduir el volum de DSU del segon episodi.  Un temps de buidament massa ràpid pot provocar DSS a altres punts de la xarxa y també superar la capacitat de la planta de tractament. El volum total de tots els dipòsits de detenció proposats per reduir DSS és de 525.500 m3. Si es suposa que els dipòsits estiguin plens i es buidessin tots en 1,5 dies, això resultaria en un cabal total de 4,05 m3/s generats per el buidaments del depòsits. Com que les dues EDAR de Barcelona (Besós i Prat del Llobregat) tenen capacitats mitjanes de temps sec de 3-4 m3/s cadascuna, es considera que el temps de buidaments de 1,5 dies és raonable doncs genera un cabal que pot ser acceptable pels interceptors i per les EDARs. A més a més, el temps de permanència no és massa elevat i pot garantir que els dipòsits estiguin preparats per episodis de pluja posteriors. També s’ha de tenir en compte que molts esdeveniments de pluja no omplen els dipòsits completament. Aquest escenari no incorpora les actuacions anti-inundacions del model prognosi inundació 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per la gestió del risc d’inundació descrit a l’apartat 2.1.2. Aquestes actuacions anti-inundacions estan descrites en detall a l’apartat 3.3 i estan formades bàsicament per col·lectors per ampliar la capacitat de transport de la xarxa actual i dipòsits. Els col·lectors no tenen cap efecte en el volum de DSU abocat mentre que els dipòsits anti-inundacions en teoria si que podrien tenir un efecte en la reducció dels volums de DSU abocats, però això dependrà de l’estratègia d’explotació que se’n faci, doncs si s’exploten per evitar inundacions aigües avall, el que es vol és deixar passar el màxim d’aigua i només laminar els cabals punta que provoquen inundacions. Aquesta estratègia és oposada a la estratègia d’explotació anti- DSU, que pretén emmagatzemar les primeres aigües de pluja que en molts casos són les més contaminades, retenint-les i posteriorment un cop transcorregut l’episodi de pluja enviar aquestes aigües de forma controlada a l’interceptor i a l’EDAR per al seu Document 4.- Prognosi tractament posterior. Exposat això, i donat que la funció principal d’aquests dipòsits ha de ser evitar la inundació, es va considerar de comú acord amb BCASA que no es tindrien en compte en l’escenari de prognosi DSS 2. Així, si en un futur, es modifica l’estratègia d’operació d’aquests dipòsits per reduir DSU en certs episodis que no tinguin risc de provocar inundacions, aquesta seria una millora addicional a la contemplada en el PDISBA. 3 PROPOSTES DE MESURES CORRECTORES 3.1 Tipologies d’actuacions A continuació es llisten i es descriuen les diferents tipologies d’actuacions existents. Les tipologies generals de les actuacions són:  Nous col·lectors primaris i obres associades: Són, en general, les que resulten imprescindibles, i en general urgents, per a l’eliminació d’inundacions que encara pateixen algunes zones de la ciutat. Es tracta d’obres noves a la xarxa unitària, es a dir, aquelles actuacions que milloren la capacitat de transport, emmagatzematge i/o gestió de la xarxa de clavegueram unitària  Dipòsits anti-inundacions: També resulten imprescindibles, i en general urgents, per a l’eliminació d’inundacions que encara pateixen algunes zones de la ciutat, servint, a la vegada, en molts casos, per a reduir l’impacte ambiental del clavegueram als medis receptors.  Rehabilitació del clavegueram: En general, les actuacions de rehabilitació tendeixen a restablir el correcte estat estructural d’un tram de col·lector o claveguera, on per diferents circumstàncies li hagin produït diverses patologies (solera descarnada, esquerdes a la volta o als costers, etc.). Dintre de les actuacions més comuns de rehabilitació, trobem: o Reparació de solera i banqueta i reconstrucció de la cubeta amb peces prefabricades de gres. o Arrebossat i lliscat en costers i voltes. o Injecció de beurada de morter a costers i volta a clavegueres amb esquerdes. o Reposició d’elements auxiliars (tapes, reixes, graons, baranes, etc.). Document 4.- Prognosi o Substitució total de la claveguera, quan està molt deteriorada. Pel que respecta a les actuacions per resoldre punts negres de neteja, es tracta d’obres molt específiques lligades a punts on reiteradament s’acumulen grans quantitats de sediments de difícil i costosa extracció, i tenen per objectiu reduir la sedimentació o bé de facilitar l’accés dels equips de neteja.  Nous embornals i millora dels existents: El pla contempla la construcció a Barcelona de nous embornals en tots aquells carrers on existeix xarxa de clavegueram, però amb un nombre insuficient d’elements de captació.  Ampliació explotació centralitzada: Íntimament lligada a l’èxit de funcionament de les obres proposades, l’ampliació del sistema d’explotació centralitzada en temps real, actualment disponible a BCASA permetrà gestionar el comportament dels actuadors futurs (essencialment les comportes de derivació i les associades als dipòsits de retenció). Aquesta ampliació ha d’englobar també la gestió coordinada amb la depuradora. Així mateix contemplarà un control qualitatiu de les aigües pluvials i residuals més ampli que l’actual.  Actuacions anti-DSS: Pretenen reduir la contaminació induïda pels abocaments en temps de pluja (descàrregues de sistemes de sanejament DSS, o descàrregues de sistemes unitari DSU pel cas de Barcelona) als medis receptors, o, el que és el mateix, reduir l’impacte ambiental del clavegueram en temps de pluja. La millor tàctica que pot emprar-se contra les DSU és la d’emmagatzemar el volum d’escorriment durant l’episodi de pluja, fins que tant l’interceptor de residuals com la depuradora el puguin admetre per al seu tractament. Aquest emmagatzematge pot fer-se en dipòsits apart de la xarxa, mitjançant desviament cap a ells de l’aigua que sortiria al medi, o bé a la pròpia xarxa, si la dimensió d’aquesta ho permet, mitjançant comportes d’emmagatzematge telecomandades que eviten l’abocament al medi. Cal dir que l’opció d’emmagatzematge a la pròpia xarxa té molts inconvenients i, si bé és cert que el cost d’infraestructura és reduït, els problemes associats a la seva explotació i manteniment, desaconsellen molt sovint la seva utilització. La solució plantejada en aquest pla, juntament amb els sistemes urbans de drenatge sostenibles, és una solució basada en dipòsits anti–DSU, que són estructures enterrades que reben l’aigua de les avingudes petites o mitjanes a la xarxa mitjançant obres de derivació. Degut a la seva posició prop dels medis receptors, al final de la xarxa de drenatge, el desguàs del dipòsit sovint requereix bombament. No obstant a l’apartat 3.4 es plantejaran altres alternatives que Document 4.- Prognosi s’haurien d’estudiar en un document de planificació supramunicipal, a nivell de sistema de sanejament que englobés totes les aportacions dels diferents municipis que aporten aigua a una mateixa depuradora.  Xarxa local previsible: La xarxa local previsible inclou les petites obres locals destinades a evacuar les aigües pluvials i residuals generades en àrees de petites dimensions, en carrers actuals o futurs que no disposin de claveguera pública. En general no es tracta d’obres urgents, la qual cosa aconsella lligar la seva execució a la oportunitat d’urbanització o reurbanització d’un carrer. Les obres planificades han estat proposades a partir de les següents consideracions: que tinguin capacitat suficient per a desguassar i que el diàmetre mínim sigui de 60 cm. Existeixen carrers en els quals s’ha previst una claveguera visitable, no per condició de capacitat de desguàs, sinó per criteri de facilitat i homogeneïtat de manteniment amb l’entorn, quan aquest sigui també visitable.  Actuacions de manteniment: És obvia la necessitat de realitzar un correcte manteniment de les infraestructures existents i futures per tal d’impedir un deteriorament de la seva funcionalitat prevista: protecció front inundacions i reducció impacte ambiental. Això implica actuar periòdicament des del principi al final del sistema de sanejament: o Neteja preventiva rieres de Collserola no endegades. o Neteja preventiva especial espais públics ubicats a l’entorn de zones sensibles, especialment a finals de l’estiu i a la tardor. o Neteja i conservació de la xarxa. o Neteja preventiva del fons marí dels espigons i el seu entorn. o Dragat dels molls i la dàrsena del port. o Neteja preventiva rius Llobregat i Besòs. o Vaixell Pelikan i altres embarcacions menors, que permetin la retirada de flotants de la superfície de l’aigua que llinda amb les Platges i el Port. Aquestes actuacions de manteniment d’infraestructures, s’hauran de complementar amb les de manteniment dels actuadors i els sistemes informàtics i de telecomunicacions existents i futurs. Cal destacar que algunes d’aquestes funcions no es realitzen pràcticament mai, en concret la neteja preventiva dels rius Llobregat i Besòs i de les rieres de Collserola no endegades, així com del fons marí dels espigons i el seu entorn. Així mateix, la neteja i conservació dels col·lectors que recullen aigües de Document 4.- Prognosi diversos municipis, és manifestament millorable, especialment pel que fa a l’entorn del Delta del Llobregat.  SUDS: El Pla Tècnic per l’Aprofitament de recursos Hídrics Alternatius de Barcelona, preveu l’aprofitament de les aigües pluvials mitjançant Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS). Aquests sistemes són molt beneficiosos pel sistema de clavegueram doncs per un costat redueixen el volum d’escorriment que arriba a la claveguera, i a més fa que arribi més laminat reduint les puntes de cabal. Els dos efectes combinats tenen beneficis tant per reduir inundacions com per reduir els abocaments en temps de pluja. En els següents apartats es descriuen les actuacions més importants previstes en el PDISBA. Figura 16.- Exemple de SUD planificada en el Pla Tècnic per l’Aprofitament de recursos Hídrics Alternatius de Barcelona per al carrer Riera Alta. 3.2 Propostes d’actuacions SUDS Com es deia, en l’apartat 3.1, el Pla Tècnic per l’Aprofitament de Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona, preveu l’aprofitament de les aigües pluvials mitjançant Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS). Aquests sistemes són molt beneficiosos pel la xarxa de clavegueram doncs per un costat redueixen el volum d’escorriment que arriba a la claveguera, i a més fa que arribi més laminat reduint les puntes de cabal. Els dos efectes combinats tenen beneficis tant per reduir inundacions com per reduir els abocaments en temps de pluja. Les actuacions SUDS previstes en el PDISBA es poden veure en el plànol 11.2.4 i en la Figura 18 i consisteixen en:  Rases drenants: Aquestes estan descrites i tipificades en el Pla Tècnic de l’Aprofitament de Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona. De forma resumida es divideixen en 5 tipologies segons l’ample i el pendent del carrer: Document 4.- Prognosi o Tipus 1.1: Per carrers entre 9 i 15 m d’ample i pendent entre 0 i 2.5 % o Tipus 1.2: Per carrers entre 9 i 15 m d’ample i pendent entre 2.5 i 6% o Tipus 2-3: Per carrers entre 15 i 40 m d’ample i pendent entre 0 i 2.5 % o Tipus 4: Per carrers entre 15 i 40 d’ample i pendent entre 2.5 i 6% o Tipus 5: Per carrers de més de 40 m d’ample i pendent entre 0 i 2.5 % Figura 17.- Exemple de SUD proposada pel carrer Mallorca en el (tipus 2) en el PLARHAB.  Basses de laminació de capçalera: Aquestes basses també estan definides en el PLARHAB si bé els seus volums han estat incrementats en el PDISBA amb l’objectiu de poder gestionar l’escorriment generat a les conques corresponents per la pluja de 10 anys de període de retorn. Taula 1.- Volums de les basses de laminació de capçalera considerades en el PDISBA. Codi Nom Torrent Àrea conca (ha) Volum del dipòsit (m3) 33 Torrent de can MasDeu 69.8 15800 24 Torrent de Can Borrell 84.54 23400 43 Torrent de la font del Bacallà 60.97 15500 22 Torrent de Cal Notari 69.6 18500 49 Torrent de la Font d’en Magués 51.87 15600 19-20-21 Torrent de Bellesguard 36.05 14000 46-47 Torrent de la Font de Bou 23.91 7200 62 Torrent de l’Infern 25.77 7700 54 Torrent de la Font del Mont 12.3 4200 77-78 Torrent de Sant Genís 18.65 6800 Document 4.- Prognosi  Teulades verdes. La ubicació i descripció de les teulades verdes previstes a Barcelona s’ha obtingut del document Cobertes i Murs Verds a Barcelona (Rueda, 2010) subministrat per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del projecte CORFU. Figura 18.- Plànol de les actuacions SUDS previstes en el PDISBA (plànol 11.2.4 del document 5 del PDISBA). Document 4.- Prognosi 3.3 Propostes d’actuacions anti-inundacions En els següents apartats es descriuen les principals actuacions estructurals anti- inundacions previstes en el PDISBA definint l’actuació, la seva ubicació i explicant el problema que resol (amb figures dels resultats dels models per la diagnosi de la pluja de 10 anys amb canvi climàtic) i el funcionament de la xarxa un cop construïda l’actuació (amb figures dels resultats del model de prognosi amb SUDS i les actuacions estructurals). A continuació es mostra un exemple de figura amb la ubicació de les actuacions junt amb la seva llegenda: Figura 19.-Exemple d’actuació amb la seva llegenda. La descripció es fa d’acord amb les zones de priorització descrites en l’apartat 1.5 i que es poden veure a la Figura 1. Document 4.- Prognosi 3.3.1 Principals actuacions de la zona 1 3.3.1.1 Z01_RB_056: Dipòsit de Collserola Descripció Dipòsit de 9000 m3 Lamina els cabals d’un dels dos eixos principals de Vallvidrera evitant el salt de tapa al carrer Drecera de Vallvidrera. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic 3.3.1.2 Z01_RB_001: Dipòsit al carrer del Bosc Descripció Dipòsit de 13000 m3 Redueix els cabals punta del col·lector del carrer del Bosc evitant les inundacions a l’entroncament entre aquest carrer i l’Av. Vallvidrera Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.3 Z01_RB_002: Dipòsit Av. Josep Vicenç Foix Descripció Dipòsit de 9900 m3 Lamina els cabals d’aquest eix que passa per una fondalada de manera que evita les inundacions que es donen aigües avall quan el seu recobriment decreix. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.4 Z01_RB_046: Dipòsit de William Shakespeare i desdoblament de l’avinguda Pedralbes i Av. Pearson Descripció Dipòsit de 75000 m3 i desdoblament de l’Av. Pearson (secció variable entre D1300 i D1500) i Av. Pedralbes (secció variable entre D2000 i D2500). S’eliminen les insuficiències d’aquests dos eixos alhora que es redueixen els cabals punta (i per tant també les inundacions) de l’Av. Diagonal i aigües avall per Av. Joan XXIII i Sabino de Arana. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.5 Z01_RB_047: Desdoblament de col·lector Diagonal entre Carrer González Tabla i Martí i Franquès i col·lectors associats Descripció Desdoblament de secció creixent entre D2000 i D2400 a la Diagonal i de T130 als carrers González Tabla, Alfambra i John Maynard Keynes. Evita les inundacions a aquests carrers que es propaga aigües avall per la Diagonal i carrer de Martí i Franquès. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.6 Z01_RB_047: Cos addicional al dipòsit de Zona Universitària i nou col·lector d’entrada Descripció Volum del nou cos de 41500 m3 i col·lector d’entrada de D2400 Evita que amb la pluja de disseny més volumètrica el dipòsit existent de Zona Universitària s’ompli i s’escapi cabal pel sobreeixidor d’emergència inundant aigües avall el carrer Arístides Maillol. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.7 Z01_RB_050: Cos addicional al dipòsit de Doctors Dolsa Descripció Volum del nou cos de 15000 m3 De forma anàloga a l’anterior, evita que el dipòsit existent s’ompli abocant un cabal punta de 20 m3/s pel sobreeixidor d’emergència que provoca insuficiències a la Ronda del Mig amb carrer de Sants. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.8 Z01_RB_004: Dipòsit al carrer Canalejas Descripció Dipòsit de 8000 m3 Evita les inundacions d’aquesta zona. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.9 Z01_ZF_005: Dipòsit al carrer Foc i desdoblaments aigües amunt Descripció Dipòsit de 75000 m3 i desdoblaments de secció variable entre D1000 i D2000 Aquest eix és insuficient per vehicular tot el cabal generat i provoca inundacions que es propaguen per Pg. De la Zona Franca i carrer de Mare de Déu del Port. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.10 Z01_ZF_103: Dipòsit al pg. Migdia Descripció Dipòsit de 12000 m3 L’objectiu és laminar el cabal de la xarxa secundària que recull part de les aigües de Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.11 Z01_RB_007: Dipòsit Riera Blanca Descripció Dipòsit de 25000 m3 Permet laminar els cabals punta de més de 37 m3/s d’aquest eix i que provoca insuficiències i inundacions aigües avall. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.12 Z01_AT_017: Desdoblament del col·lector Amadeu Torner Descripció Antiga actuació del PICBA AT06001a corresponent a desdoblament del tram final del col·lector Amadeu Torner amb secció NT1065 Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.13 Z01_CM_018: Dipòsit de Mare de Déu del Port Descripció Dipòsit de 15000 m3 Permet reduir les inundacions que es donen en aquest eix i que afecten el carrer Motors. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.14 Z01_RB_048: Sifó de la plaça Cerdà i col·lectors associats Descripció Sifó de dos tubs de D2200 i col·lectors d’entrada (desdoblament de Riera Blanca entre constitució i Gran Via i pel costat muntanya de la Gran Via) i sortida (desdoblament del col·lector del carrer Radi) Aquesta actuació substitueix els dipòsits de Ciutat Judicial i el de Can Batlló que estaven previstos en el PICBA’06 i que permeten evitar les inundacions a Ronda del Mig, Riera Blanca i carrer Parcerisses. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.1.15 Z01_RB_011: Dipòsit de Capçalera de la Via Augusta Descripció Dipòsit de 16000 m3 Laminant els cabals de 16 m3/s que es generen a la capçalera de Via Augusta s’eliminen les inundacions aigües avall a Via Augusta. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.2 Principals actuacions de la zona 2 3.3.2.1 Z02_DB_059: Cos addicional al dipòsit de Bori Fontestà Descripció Volum del cos addicional de 20000 m3 De forma anàloga al que passava amb els dipòsits existents de Zoan Universitària i Doctors Dolsa, el dipòsit de Bori Fontestà s’omple sobreeixint pel seu sobreeixidor d’emergència i provocant insuficiències aigües avall. Per evitar-ho es preveu aquest volum addicional. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.2.2 Z02_DB_102: Dipòsit de Balmes – Pg Sant Gervasi Descripció Dipòsit de 15000 m3. Permet laminar els cabals en aquest punt eliminant inundacions aigües avall a Balmes – General Mitre. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.2.3 Z02_DB_045: Dipòsit Vallcarca Descripció Actuació ja prevista en el PICBA de 27000 m3 de volum. La seva funció és retenir l’excés de cabal que baixa pel col·lector de l’Av. Hospital Militar i evitar les inundacions que es donen en el mateix eix i alleujar el carrer Gran de Gràcia. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.2.4 Z02_DB_013: Dipòsit Vallcarca 2 Descripció Dipòsit de 38000 m3 Situat aigües amunt del dipòsit de Vallcarca complementa l’acció d’aquest. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.2.5 Z02_ DB_019: Dipòsit al carrer Farigola i col·lectors associats Descripció Dipòsit de 11000 m3 i col·lector d’entrada de secció 1.5x2 Resol els problemes de capacitat del col·lector d’aquest carrer alhora que complementa l’acció del dipòsit de Vallcarca. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.2.6 Z02_DB_014: Desdoblament del col·lector de Bailèn per sobre Diagonal i aigües amunt. Descripció Actuació ja prevista en el PICBA’06 consistent en el desdoblament del col·lector de Bailèn entre la Diagonal i Travessera de Gràcia i la substitució de col·lectors als carrers Torrent de les Flors, Joan Blanques i Torrent d’en Vidalet. Permet evitar les inundacions d’aquests carrers i que es propaguen fins a Diagonal i Pg. Sant Joan aigües avall. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.2.7 Z02_DB_015: Dipòsit a la plaça Rovira i Trias Descripció Dipòsit de 12000 m3 Complementa l’acció del desdoblament del col·lector Bailèn evitant les inundacions als carrers Torrent de les Flors i Rabassa. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.2.8 Z02_BO_020: Dipòsit de Navas i col·lectors d’entrada associats Descripció Dipòsit previst en el PICBA tot i que s’ha augmentat el seu volum passant de 17000 m3 a 30000 m3 així com la secció del seu col·lector d’entrada (1.2x1.8). Evita inundacions a Plaça Maragall ,al carrer Navas i Meridiana així com laminar el cabal de pas sota la Meridiana i reduir les inundacions al punt baix de Navas - Clot. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.2.9 Z02_BO_022: Dipòsit Glòries Descripció Dipòsit de 55000 m3 Elimina problemes al costat muntanya de Glòries i Meridiana i contribueix amb l’actuació anterior a rebaixar els cabals al sifó de Meridiana. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.3 Principals actuacions de la zona 3 3.3.3.1 Z03_DB_060: Desdoblament de la Diagonal Descripció Desdoblament del col·lector de la Diagonal entre Francesc Macià i Passeig Sant Joan amb un col·lector de secció circular de 3.5 m de diàmetre. Permet resoldre els problemes d’inundacions d’aquest eix, així com millorar el desguàs de tots els col·lectors que hi connecten en el seu costat muntanya. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.3.2 Z03_PV_098: Col·lector de Vilà i Vilà Descripció Substitueix el col·lector de Blai Blesa planificat en el PICBA’06 i ja se n’ha construït la fase 1 corresponent a la millora del drenatge del Paral·lel i de la Ronda Sant Pau, quedant pendent la construcció de la fase 2 (entre el carrer Carrera i Palaudàries) i la fase 3 (entre carrer Palaudàries i Fontrodona) ambdues ja projectades i que ha d’ajudar a resoldre els problemes del Paral·lel, Ronda Sant Pau i Raval. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic 3.3.3.3 Z03_PV_008: Dipòsit al carrer Parlament i col·lectors associats Descripció Dipòsit de 50000 m3 i desdoblament del col·lector de la Ronda Sant Pau entre Ronda Sant Antoni i Parlament amb secció D2000 Complementa l’acció del col·lector de Vilà i Vilà evitant les inundacions de la Ronda Sant Pau, Paral·lel i Raval. Document 4.- Prognosi Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic 3.3.3.4 Z03_PV_010: Dipòsit de la plaça dels Ocellets Descripció Dipòsit de 7000 m3 Complementa les dues actuacions anteriorment descrites i permet eliminar la insuficiència del col·lector de Paral·lel costat Montjuïc. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.3.5 Z03_DB_009: Dipòsit al Passeig Sant Joan Descripció Dipòsit de 80000 m3 Les insuficiències de la diagnosi d’aquest punt es veuen agreujades amb l’augment de cabal que implica el desdoblament del col·lector de Diagonal. Per evitar inundacions en aquest punt cal laminar els cabals punta amb aquest dipòsit. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.4 Principals actuacions de la zona 4 3.3.4.1 Z04_BO_021: Dipòsit del carrer Ribes i col·lectors associats Descripció Dipòsit de 12000 m3 Permet evitar inundacions als voltants del carrer Ribes i enviar menys aigua al sifó de la Meridiana. Complementa l’acció del dipòsit de Glòries descrit anteriorment. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.4.2 Z04_CP_023: Dipòsit Plaça de la Creu Roja Descripció Dipòsit de 9000 m3 Elimina problemes de zona deprimida sense capacitat suficient per eliminar l’escorriment generat. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.4.3 Z04_BR_094: Col·lector carrer Bilbao i Pallars i Pujades Descripció Substitució de col·lector al carrer Bilbao per un D1200 i dels carrers Pallars i Pujades. Elimina la falta de capacitat i inundacions d’aquests carrers. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.4.4 Z04_BR_092: Col·lector a carrer Pere IV i Provençals Descripció Substitució del col·lector costat muntanya del carrer Pere IV per un D1200 i nou col·lector a carrer Provençals de mateixa secció D1200. Elimina la falta de capacitat i inundacions d’aquests carrers. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.4.5 Z04_RH_030: Dipòsit de la Sagrera Descripció Dipòsit de 90000 m3 Elimina inundacions de Prim i dels voltants que tenen cota de terreny inferior. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.5 Principals actuacions de la zona 5 3.3.5.1 Z05_RH_024: Dipòsit del carrer Coll i Alentorn Descripció Dipòsit de 14000 m3 Elimina les inundacions del carrer Lisboa i redueix els volums que arriben al dipòsit Carmel Clota evitant que aquest desbordi. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.5.2 Z05_RH_027: Dipòsit Sant Genís d’Horta Descripció Dipòsit de 22000 m3 Elimina les inundacions del carrer Marcelí, i Marquès de Castellbell. Contribueix a reduir els volums que arriben al dipòsit Carmel Clota evitant que aquest desbordi. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.5.3 Z05_RH_025: Dipòsit del carrer Llobregós i col·lectors associats Descripció Dipòsit de 50000 m3 Elimina les inundacions del carrer Llobregós, Rambla Carmel i Peris i Mencheta, reduint també els cabals a Pg. Maragall. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.5.4 Z5_RH_032: Dipòsit Font Fargas Descripció Dipòsit de 9000 m3 Elimina les inundacions del mateix carrer alhora que lamina els cabals que arriben a Pg. Maragall contribuint a reduir-ne les inundacions. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.5.5 Z05_RH_081: Dipòsit Cartellà Descripció Dipòsit de 15000 m3 Elimina les inundacions del carrer Cartellà. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.5.6 Z05_TE:026: Dipòsit de Can Dragó i col·lectors associats Descripció Dipòsit de 15000 m3 Elimina inundacions del carrer Torrent de Can Piquer, Alella i Meridiana Can Dragó / Fabra i Puig. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.5.7 Z05_RH_028: Dipòsit del carrer Artesania Descripció Dipòsit previst en el PICBA’06. Ara s’augmenta el volum a 14000 m3 i s’agafen aigües també de l’eix del carrer Artesania a més de la Rambla del Caçador. Permet eliminar inundacions als Jardins Llucmajor, Plaça de la República i Av. Valldaura. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.5.8 Z05_IE_029: Dipòsit Meridiana – Flor de Neu Descripció Dipòsit de 17000 m3. Permet evitar inundacions a Av. Meridiana i carrer de la Flor de Neu. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.5.9 Z05_TE_031: Dipòsit Torrent Estadella Descripció Dipòsit de 25000 m3 Evita la falta de capacitat d’aquest eix. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.5.10 Z05_RH_037: Col·lector al carrer Pinar del Río Descripció Substitució del col·lector del carrer Pinar del Río per un calaix 1.2x1.8 que porti aigües de Maragall a carrer Olesa. Elimina les inundacions del mateix carrer i contribueix a eliminar les del Pg. Maragall. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.6 Principals actuacions de la zona 6 3.3.6.1 Z06_TT_039: Col·lector Torrent Tapioles Descripció Col·lector de secció 6x2.5. Actuació del PICBA’06 que permet esmenar la falta de capacitat en el tram final d’aquest eix evitant les inundacions que s’hi donen. Ubicació Document 4.- Prognosi Diagnosi T10 amb canvi climàtic Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.6.2 Z06_IR_040: Dipòsit de Lledoner Descripció Dipòsit de 14000 m3 previst ja en el PECLAB’97. Permet eliminar les inundacions d’aquest eix. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.6.3 Z06_IR_043: Dipòsit de la Guineueta Descripció Dipòsit de 17000 m3 Contribueix amb altres 2 dipòsits descrits en els següents apartats a eliminar inundacions a la Ronda de Dalt. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.6.4 Z06_IR_041: Dipòsit Via Favència Descripció Dipòsit de 10000 m3 Contribueix a eliminar inundacions a la Ronda de Dalt amb el dipòsit de la Guineueta descrit anteriorment i el de Favència – Meridiana descrit a continuació Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.6.5 Z06_IR_042: Dipòsit Meridiana – Via Favència Descripció Dipòsit de 40000 m3 Contribueix, amb els dos dipòsits descrits anteriorment a eliminar inundacions a la Ronda de Dalt. Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi 3.3.6.6 Z06_TT_044: Dipòsit Font Magues Descripció Dipòsit de 6000 m3 Dipòsit que complementa l’actuació TT06002 del PICBA’06 ja construïda d Ubicació Diagnosi T10 amb canvi climàtic Document 4.- Prognosi Prognosi T10 amb canvi climàtic 3.4 Propostes d’actuacions anti-DSS L’experiència i nombrosos estudis avalen la tesi que la forma més eficaç per reduir l’impacte de les DSU als medis receptors és mitjançant dipòsits de retenció a prop d’aquests medis. Aquests dipòsits permeten retenir l’aigua de pluges petites i mitjanes, reduint tant el volum com el nombre d’abocaments. Una vegada s’ha acabat l’episodi de pluja, l’aigua retinguda al dipòsit es buida poc a poc cap a la depuradora. Barcelona i la seva Àrea Metropolitana estan apostant per aquest tipus d’actuacions amb la finalitat de protegir els seus medis receptors. El Pla Director d’Aigües Pluvials a l’Àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB & ACA, 2003) incorporava la planificació de més de 45 dipòsits per reduir l’impacte de les xarxes de drenatge als medis receptors, amb un volum total d’emmagatzematge de 545.000 m3. Si a això se li sumen els 15 dipòsits anti-DSU planificats en aquest PDISBA amb un volum total de 485.500 m3, fa que la quantitat d’aigua pluvial que, davant d’una pluja uniforme a l’Àrea Metropolitana, haurien de tractar les depuradores (principalment l’EDAR Besòs i la del Llobregat, a més de la de Sant Feliu, Montcada i Reixac i Gavà) sigui massa gran i difícilment assumible amb els dissenys existents. Així doncs, ens trobem amb un problema que els països més avançats que han apostat per aquest tipus d’infraestructures ja estan començant a plantejar-se i que no és altre que com tractar aquestes aigües pluvials (barrejades o no amb residuals, segons els casos), tenint en compte que les EDAR tradicionals no estan dimensionades per fer-ho. Document 4.- Prognosi Normalment, les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) estan dimensionades per tractar al voltant de 3-5 vegades el cabal mig d’aigües residuals. En temps de pluja, els cabals que hi circulen pels diferents col·lectors poden arribar a ser molt més gran que aquestes 3-5 vegades el cabal de residuals. Així doncs, els col·lectors interceptors, que també estan dissenyats per transportar a la EDAR aquest cabal 3-5 vegades superior al mig de residuals, disposen d’una sèrie de sobreeixidors als medis que permeten evacuar tota l’aigua que no hi pot circular per l’interceptor. Per tal de reduir l’impacte d’aquestes descàrregues als medis, es construeixen els dipòsits anti-DSU, que emmagatzemen aquesta aigua que no pot tractar la depuradora en el moment de la pluja. Una vegada que la pluja s’ha acabat i que la depuradora torna a tenir capacitat, els dipòsits es buiden poc a poc. El problema sorgeix quan existeixen nombrosos dipòsits que han de buidar les seves aigües a la mateixa depuradora. Com que, normalment, el marge de les depuradores no és molt elevat, els buidatge s’ha de fer molt poc a poc, massa poc a poc. Això pot fer que el temps de permanència de l’aigua en els dipòsits sigui molt elevat (varis dies), cosa que pot provocar que es produeixin una sèrie de problemes associats com una sedimentació excessiva que dificulta la neteja del dipòsit, olors i, sobretot, el no tenir el dipòsit disponible per a una pluja posterior. Aquest problemes venen donats per que les depuradores existents no han estat dissenyades per a tractar aquestes aigües de pluja. Així doncs, s’ha de buscar alguna forma de poder buidar els dipòsits de forma més ràpida, evitant en la mesura del possible contaminar els medis receptors. Aquí s’esmenten algunes propostes però moltes s’escapen de l’abast d’aquest Pla Director i s’haurien d’estudiar en un Pla més holístic que englobés, com a mínim, tot el sistema (i els municipis associats) que depura les seves aigües a una mateixa depuradora. Aquest plantejament té tot el sentit doncs obligaria a estudiar l’impacte de les DSU i DSS en general de forma conjunta, de manera que les mesures que es proposin siguin les més eficients des del punt de vista tècnic i econòmic, amb independència d’on s’ubiquin físicament aquestes mesures, i es superaria la divisió competencial actual, de manera que, per exemple, tindria el mateix tracte un dipòsit a l’entrada de la EDAR que un a la xarxa de clavegueram municipal, havent-se de triar aquell que té una millor relació cost-eficàcia. Dit això, i explicat que moltes propostes s’escapen de l’abast del PDISBA, aquí només s’enumeren diferents alternatives per tal de reduir els temps de buidat dels dipòsits:  Ampliació de la capacitat de la depuradora i dels seus interceptors i bombaments: El mateix efecte beneficiós per al medi ambient es pot assolir a través de construir grans dipòsits que emmagatzemin aigua i la buidin lentament cap a la depuradora (gràfic B de la Figura 20), com amb dipòsits més petits que buiden més ràpidament cap a la depuradora degut a que aquesta té una major capacitat (gràfic C de la Figura 20). L’equilibri entre les dues alternatives s’ha de Document 4.- Prognosi fer mitjançant un estudi de cost-benefici que englobi tots els municipis que aporten aigua a la depuradora. Cal ser conscient també dels elevats costos que suposa augmentar la capacitat dels interceptors, bombaments i EDAR en un sistema i un entramat urbà tan consolidat com el de la ciutat de Barcelona.  Fent tractaments in-situ en el mateix dipòsit o abocant directament part de les aigües menys contaminades retingudes al dipòsit. El projecte de redacció d’un “manual de tanques de tormenta” per al Ministeri en el que la empresa CLABSA va participar va demostrar que a banda de la reducció de contaminació abocada al medi degut a que les aigües retingudes es porten a la EDAR, aquests dipòsits també tenen un important efecte atenuador en la contaminació dels sobreeiximents que es produeixen dins l’interior del dipòsit. Així a la Figura 21 es veu com actua el dipòsit de Taulat per paràmetres com els sòlids en suspensió o la DBO5 (reducció del voltant d’un 40%) i per l’amoni (reducció superior). Per contra, per la contaminació bacteriològica quasi no es produeix cap millora. Per això en llocs com al port de Copenhagen s’ha instal·lat un sistema de filtració (a tambor i disc) més un sistema de desinfecció per raigs ultra-violeta, amb la finalitat de reduir la presència de microorganismes patògens a les aigües de bany. L’estàndard de la qualitat de les aigües abocades després de passar per aquest tractament és de 500 E.coli/100 ml i 30 mg SS/l i el sistema pot assumir un cabal total de 0,5 m3/s  Aplicant mesures de gestió, com pot ser la implementació d’un sistema d’alerta per les zones de bany com el que ja disposa BCASA, de manera que es pot combinar amb les actuacions anteriors. Document 4.- Prognosi Figura 20.- Esquema de les dues estratègies equivalents per augmentar el volum tractat a la depuradora: B) Augment de dipòsit o C) Augment de capactitat d’EDAR. Figura 21.- Efecte atenuador de la contaminació per diferents paràmetres del dipòsit de Taulat (Font: Estudi del manual de tanques de tormenta). Document 4.- Prognosi A la següent taula es presenten els dipòsits anti-DSS previstos en el PDISBA. Taula 2.- Dipòsits anti-DSS previstos Nom del dipòsit Conca Tipus de Volum útil (m3) dipòsit Barcelona Fora Barcelona Bac de Roda Bac de Enterrat 80000 m3 Roda Bogatell Bogatell Enterrat 80000 m3 Ciutadella-Barceloneta Ribera Enterrat 90000 m3 Port Vell – Colon Port Vell Enterrat 15000 m3 Port Vell- Passeig Port Vell Enterrat 7500 m3 Montjuic Cementiri Montjuic Cementiri Enterrat 5.00 m3 Montjuic Motors Zona Enterrat 72000 m3 Franca Amadeu Torner Amadeu Enterrat 22000 m3 Torner Seat Seat Enterrat 16000 m3 ZAL Carrer 6 Enterrat 32000 m3 Vallbona Vallbona Enterrat 2000 m3 Torrent Tapioles-Torre Torrent Enterrat 30000 m3 Baró Tapioles- Torre Baró Interceptor Estadella Interceptor Enterrat 23000 m3 Estadella Torrent Estadella-Bon Torrent Enterrat 41000 m3 Pastor Estadella- Bon Pastor Guipúscoa-Alarcón Guipúscoa- Enterrat 10000 m3 Alarcón TOTAL 445500 m3 80.00 m3 525500 m3 3.5 Propostes d’actuacions de nous embornals Els embornals compleixen una funció primordial dintre del sistema de sanejament, ja que són els encarregats de fer entrar al clavegueram l’aigua d’escorriment generada pels carrers. De fet, una deficient instal·lació d’obres de captació de cabals, modifica l’esquema hidràulic real dels cabals circulants, apartant-lo de l’esquema usat en el càlcul i en el disseny de la xarxa. Així es sobrecarreguen col·lectors que en teoria haurien de funcionar en làmina lliure mentre que en altres casos, existeixen col·lectors amb nivells Document 4.- Prognosi d’aigua molt baixos (resguards molt elevats) en els quals no s’aprofita la seva capacitat de desguàs. A fi que el comportament d’una xarxa de drenatge estigui d’acord amb el disseny previst, cal que l’aigua procedent de l’escorriment superficial entri a la xarxa de drenatge en les zones previstes. No s’ha d’oblidar que la direcció de l’escorriment superficial pot no coincidir amb la de la xarxa de drenatge, per la qual cosa unes obres de captació insuficients afavoreixen la transferència de cabals entre subconques modificant l’esquema de cabals circulants per la xarxa, arribant-se en el pitjor dels casos a produir fins i tot inundacions. Per tant, una actuació que molts cops esdevé important, és la instal·lació de nous embornals on siguin necessaris. El pla contempla la realització de nous embornals, en tots aquells carrers on existeix xarxa de clavegueram, però amb un nombre insuficient d’embornals. En els següents subapartats es descriu el fonament teòric i la metodologia seguida per calcular aquest dèficit d’embornals. 3.5.1 Fonament teòric La finalitat última de la xarxa de captació és reduir la circulació d'aigua al carrer, introduint l'escorrentiu generat a la xarxa de clavegueram, fins a aconseguir un nivell acceptable de risc. Per garantir que el cabal circulant per un vial no sobrepassi un cert valor fixat Qlim (determinat pel compliment dels criteris de seguretat abans esmentats), el cabal captat per cada element ha de ser el mateix que el generat en la seva conca, per la qual cosa imposem que: Q carrer  Qcapt  Er·Qlim On: Qcarrer cabal circulant pel carrer Qcapt cabal captat pels embornals Er eficiència de captació de les reixes dels embornals Qlim cabal límit fixat Utilitzant la formulació del mètode racional es pot deduir l’àrea màxima tributaria de cada embornal: Document 4.- Prognosi C·I·A 3.6·Er·QQcarrer   A  lim 3.6 C·I I amb la dada de l'àrea tributària es pot calcular l'espaiament òptim entre embornals per a qualsevol tipologia de carrer. L’espaiament L (en m) entre dos embornals es calcula mitjançant la següent expressió: A A L   (x  aa ) W On: A conca d’aportació, en m² x ample de mitja calçada, en m a a ample de la vorera, en m W suma de x i a , en m a El bon disseny del nombre d'embornals i reixes a instal·lar és molt important per garantir la suficient capacitat d'evacuació de les aigües pluvials generades en les aglomeracions urbanes. 3.5.2 Càlcul de l’eficiència de captació d’una reixa L'eficiència hidràulica de captació d'un embornal es pot expressar com el quocient entre el cabal interceptat per la reixa (Qcapt) i el cabal de trànsit pel carrer (Qcarrer): C f 5 8 1 Q  ·S 3 ·T 3carrer x carrer·S 2 0 n On: n Coeficient de rugositat C f Paràmetre, de valor 0,376 S x Pendent transversal del carrer T calle Ample del flux en el carrer Document 4.- Prognosi S 0 Pendent longitudinal del carrer Per al disseny de les reixes es pot adoptar la següent expressió, que relaciona l'eficiència hidràulica de captació de l'embornal (Ei), el cabal de trànsit pel carrer (Qcarrer) i altres paràmetres geomètrics característics de la reixa: B Q  Ei  A· carrer     y  On: E i eficiència hidràulica de captació d’un embornal Qcarrer Cabal de trànsit pel carrer, en m³/s y Calat al costat de la vorada, en m A y B Coeficients característics de la reixa (veure comentari adjunt) La formulació anterior resulta de assajos de laboratori amb aigua neta i no considera el efecte de obstrucció que poden tenir els embornals abans i durant un esdeveniment de pluja intensa. Resultats de dos estudis experimentals demostren que les obstruccions dels embornals poden reduir la seva eficiència de captació fins a un 50% (M. Gómez, 2011). Aquest valor, s’ha fet servir en el càlcul del espaiament entre embornals i el càlcul del dèficit per la ciutat. Doncs, considerada una eficiència de captació del 50% respecte als resultats dels assajos de laboratori amb condicions d’aigua neta, poden utilitzar-se les fórmules següents, per conèixer el comportament hidràulic de diverses reixes en diferents tipologies de carrers. B ' Qcarrer  x = 3m Per cada y Er  Ec  A·   y   B ' Qcarrer  x < 3m y  x·S x E  E  A·  r c  y  Document 4.- Prognosi B     x·S  y  3·S m E ' Q  A· carrer 1  x x c  ·y 2    x·I 11 x     y     B  2 3·S    11 x   Q y  m ' carrer    y  3·S x Ec  A· ·y 2    x·S 1 x    1     y   B Q  y  3·S m x Er  E ' c  A· carrer     y  B Q  2  3·S   3·S m 'x  y  x·S x Ec  A· carrer ·1 1 x    y   y   x > 3m      B  2 3·S    1 1 x  y   Q    y  x·S m E '  A· carrer x c  ·y 2    x·S 1  x    1     y   x Ample del carrer y Calat Q carrer Cabal de pas pel carrer (m³/s) S x Pendent transversal del carrer (m/m) Eficiència relativa a una carrer amb una calçada de 6m E ' c d’ample (m³/s) Q Cabal que passaria per un carrer de 6m d’ample (m³/s) Q capt Cabal interceptat por la reixa (m³/s) E r Eficiència efectiva de la reixa Document 4.- Prognosi Qcapt E  Q ' int  Ec ·Q r Qcarrer Les expressions anteriors són el resultat d'una sèrie d'assajos sobre el comportament d'un conjunt de reixes desenvolupats per l'empresa CLABSA (Clavegueram de Barcelona SA) i el Departament d'Enginyeria Hidràulica, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i en particular la Secció d'Enginyeria Hidràulica i Hidrològica (SIHH). Mitjançant assajos realitzats al Laboratori d'Hidràulica de la UPC en col·laboració amb la ciutat de Barcelona, es va analitzar el comportament hidràulic de les reixes més comuns. Es van proposar els següents valors per als anteriors coeficients A i B en funció d'uns paràmetres característics de les reixes: 0.396 A  ·(n 1)0.010·(n 1)0.070·(n 1)0.017·(n 1)0.057t l d c A0.398·p0.149g long 0.689 A B  0.220· p 100· h anch0.491 Ag On: long Longitud de la reixa, en cm anch Ample de la reixa, en cm Ah Àrea dels forats de la reixa, en m² Ag Àrea total de la reixa, en m² n1 Número de barres longitudinals nt Número de barres transversals nd Número de barres diagonals nc Número de barres corbes 3.5.3 Metodologia El procés seguit per al càlcul ha estat: 3.5.3.1 Anàlisi de la xarxa d'elements de captació. Per cada tram de carrer es calcula el nombre d’elements de captació existent i la seva tipologia. Document 4.- Prognosi 3.5.3.2 Càlcul de l’ample mig de la calçada i de l’acera per districtes A partir de la informació disponible en GIS es calcula un ample mig de calçada i de vorera per cada districte, doncs aquests poden ser molt diferents i afecten a les taules de densitat d’embornals. Els amples finalment adoptats són: Taula 3.- Ample promig de calçada i acera per districte Districte Ample promig de Ample promig de calçada (m) vorera (m) Districte 01 - Ciutat Vella 6 2 Districte 02 - Eixample 12 4 Districte 03 - Sants-Montjuïc 10 3 Districte 04 - Les Corts 12 4 Districte 05 - Sarrià-Sant Gervasi 7 2 Districte 06 - Gràcia 6 2 Districte 07 - Horta-Guinardó 7 2 Districte 08 - Nou Barris 8 3 Districte 09 - Sant Andreu 8 3 Districte 10 - Sant Martí 10 3 3.5.3.3 Càlcul de l'espaiament òptim entre embornals S’adopta la reixa E-294 com a reixa tipus i es calcula la seva eficiència a partir de la fórmula anteriorment descrita. Coneguda l'eficiència de la reixa tipus adoptada, es planteja la determinació de l'espaiament òptim entre els embornals. Els criteris de seguretat adoptats en relació amb el perill de pèrdues de vides humanes, basats sobre la consideració conjunta dels calats (y) i velocitats del flux (v), són els que es detallen a continuació, els quals estan dins dels límits d'estabilitat al lliscament i a la bolcada (Nanía 1999 i SIHH - UPC 2001 respectivament) recollits a la Guia Tècnica sobre xarxes de sanejament i drenatge urbà publicada pel CEDEX : Document 4.- Prognosi  y < 10 cm (nivell d'aigua per sota de la cara superior de la vorada, per una pluja amb període de retorn de 10 anys).  v < 1,88 m/s (garanteix que no es produeixin problemes d'inestabilitat dels vianants pel flux de l'aigua). Amb les hipòtesis i criteris de seguretat adoptats s’estableix l'espaiament òptim entre embornals. Aquest espaiament s'ha calculat mitjançant la formulació teòrica ja vista, en la qual s'han adoptat els següents valors :  Pluja amb una intensitat cinc-minutal de 196.66 mm/h, corresponent a la pluja de període de retorn de 10 anys amb canvi climàtic definida en el PDISBA.  Calat màxim de 10 i 6 cm.  Velocitat màxima de 1,88 m/s. Lògicament surt una taula d’espaiament òptim per cada districte. Les següents taules mostren a nivell d’exemple les de Ciutat Vella i les de l’Eixample (menor i major ample de carrer) i es comprova que les diferències són mínimes. Document 4.- Prognosi Taula 4.- Exemple de densitat òptima d’embornals en funció del calat màxim a calçada per al districte de Ciutat Vella amb ample promig de calçada i de vorera de 6 i 2 m respectivament Pendent longitudinal del Àrea drenada (m2/reixa) Àrea drenada (m2/reixa) carrer (%) Calat 10 cm Calat 6 cm 0.5 546 184 1 575 194 2 605 204 3 439 211 4 349 215 5 291 219 6 250 222 7 219 219 8 195 195 9 176 176 10 161 161 11 148 148 12 137 137 13 128 128 14 120 120 15 113 113 Document 4.- Prognosi .- Exemple de densitat òptima d’embornals en funció del calat màxim a calçada per al districte de l’Eixample amb ample promig de calçada i de vorera de 12 i 4 m respectivament Pendent longitudinal del Àrea drenada (m2/reixa) Àrea drenada (m2/reixa) carrer (%) Calat 10 cm Calat 6 cm 0.5 542 184 1 571 194 2 602 204 3 439 211 4 349 215 5 291 219 6 250 222 7 219 219 8 195 195 9 176 176 10 161 161 11 148 148 12 137 137 13 128 128 14 120 120 15 113 113 3.5.3.4 Determinació del nombre d'embornals a instal·lar. A partir dels trams de carrer i els seus pendents, es calcula l’espaiament òptim per cada tram i el nombre òptim d’embornals necessari. El dèficit s’obté de restar el nombre òptim d’embornals, del nombre d’embornals existent. Document 4.- Prognosi 3.5.3.5 Priorització dels embornals Per tal de concretar la situació dels embornals que falten i definir-ne una priorització, per tal de determinar quins són més necessaris per poder establir una planificació en el temps, s’ha utilitzat el següent criteri:  Embornals de prioritat alta: són aquells que resulten necessaris considerant que el nivell d'aigua per sota de la cara superior de la vorada, per una pluja amb període de retorn de 10 anys, sigui inferior a 10 cm.  Embornals de prioritat baixa: són aquells que resulten necessaris considerant que el nivell d'aigua per sota de la cara superior de la vorada, per una pluja amb període de retorn de 10 anys, sigui inferior a 6 cm. 3.5.4 Resultats A la taula següent s’indica el número total de dèficit d’embornals a cada districte en funció de la metodologia i criteri descrits. Aquests càlculs són estimatius i s’han realitzat en base a unes densitats d’embornals (expressats en termes d’àrea drenada per unitat d’embornal), variables en funció del pendent del carrer (que influeix en la seva eficiència de captació), i resultants d’unes condicions limitatives de l’alçada i la velocitat d’aigua (6 cm i 1,5 m/seg respectivament). També s’ha calculat la densitat d’embornals necessària ficant un criteri menys restrictiu de 10 cm de calat i mateixa velocitat amb l’objectiu de prioritzar-los tal i com s’explica a la metodologia. Document 4.- Prognosi Taula 5.- Dèficit d’embornals per districte. Districte Nombre d’embornals ( Nombre d’embornals 6cm prioritat baixa) (10 cm prioritat alta) Districte 01 - Ciutat Vella 2118 692 Districte 02 - Eixample 7763 820 Districte 03 - Sants-Montjuïc 6433 1492 Districte 04 - Les Corts 2582 720 Districte 05 - Sarrià-Sant Gervasi 4495 1960 Districte 06 - Gràcia 2646 1169 Districte 07 - Horta-Guinardó 3605 1938 Districte 08 - Nou Barris 3154 1526 Districte 09 - Sant Andreu 3925 985 Districte 10 - Sant Martí 6245 1071 TOTAL 42966 12373 3.6 Propostes d’obres de xarxa local La xarxa local previsible inclou les petites obres locals destinades a evacuar les aigües pluvials i residuals generades en àrees de petites dimensions, en carrers actuals o futurs que no disposin de claveguera pública. En general no es tracta d’obres urgents, la qual cosa aconsella lligar la seva execució a la oportunitat d’urbanització o reurbanització d’un carrer. Les obres planificades han estat proposades a partir de les següents consideracions: que tinguin capacitat suficient per a desguassar i que el diàmetre mínim sigui de 60 cm. Existeixen carrers en els quals s’ha previst una claveguera visitable, no per condició de capacitat de desguàs, sinó per criteri de facilitat i homogeneïtat de manteniment amb l’entorn, quan aquest sigui també visitable. S’han previst 465 obres de xarxa local que consisteixen en la construcció de nous col·lectors de secció variable entre D600, D800 i T130. La seva longitud total és de 38 km. En els plànols 8,2 es mostren aquestes obres i a la següent taula es mostren aquestes longituds per districte. Document 4.- Prognosi Taula 6.- Resum de les longituds de xarxa local previstes per districte. Districte Longitud (m) Ciutat Vella 468 Eixample 810 Gràcia 2808 Horta-Guinardó 6703 Les Corts 3238 Nou Barris 2471 Sant Andreu 3698 Sant Martí 4461 Sants-Montjuïc 2178 Sarrià-Sant Gervasi 11432 Total general 38268 Aquesta informació sobre la xarxa local prevista ha estat subministrada per BCASA. 3.7 Propostes de rehabilitació El plànol 11.2.3 mostra les actuacions de rehabilitació prioritàries previstes en el Pla. Taula 7.- Longituds de les obres de rehabilitació per districte. Districtes Longituds (m) Districte 01 - Ciutat Vella 13923 Districte 02 - Eixample 19702 Districte 03 - Sants-Montjuïc 21264 Districte 04 - Les Corts 13841 Districte 05 - Sarrià-Sant Gervasi 38536 Districte 06 - Gràcia 14202 Districte 07 - Horta-Guinardó 29015 Districte 08 - Nou Barris 19014 Districte 09 - Sant Andreu 13040 Districte 10 - Sant Martí 20217 Altres 1142 Total general 203896 Aquesta informació sobre les propostes de rehabilitació ha estat subministrada per BCASA. Document 4.- Prognosi 4 RESUM DE RESULTATS DE LES SIMULACIONS 4.1 Resultats de prognosi per escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions Els resultats per les diferents simulacions de prognosi per escenaris hidrològics extraordinaris es poden consultar als següents plànols: Taula 8.- Llistat de plànols amb els resultats de les simulacions de prognosi per escenari d’actuacions anti- inundacions. Simulacions Resultats de prognosi 1 Resultats de prognosi 2 (SUDS) (SUDS+estr.) T = 1 any Plànols 12.1 Plànols 13.1 T = 10 anys Plànols 12.2 Plànols 13.2 T = 50 anys Plànols 12.3 Plànols 13.3 T = 100 anys Plànols 12.4 Plànols 13.4 T = 500 anys Plànols 12.5 Plànols 13.5 A continuació es presenta una taula i un gràfic per cada escenari de prognosi, resum dels resultats de les diferents simulacions segons els metres de xarxa i el seu estat de funcionament. Document 4.- Prognosi Prognosi 1 inundacions (SUDS) 2000000.00 1800000.00 1600000.00 1400000.00 1200000.00 1000000.00 800000.00 600000.00 400000.00 200000.00 0.00 T01 T10 T50 T100 T500 Prognosi 1 inundacions (SUDS) 4-Sobre terreny 52337.50 430682.16 660381.01 757492.68 948834.63 3-0.5 m sota terreny 11633.22 62135.15 69166.64 67685.06 70478.39 2-Pressio 182316.40 613473.03 611547.31 594643.71 525319.44 1-Làmina lliure 1640703.50 780700.27 545895.66 467169.16 342358.15 1-Làmina lliure 2-Pressio 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 22.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 1 (mesures SUDS) per diferents períodes de retorn. Prognosi 2 inundacions (SUDS+estr.) 2000000.00 1800000.00 1600000.00 1400000.00 1200000.00 1000000.00 800000.00 600000.00 400000.00 200000.00 0.00 T01 T10 T50 T100 T500 Prognosi 2 inundacions (SUDS+estr.) 4-Sobre terreny 6560.40 47244.55 160168.13 234524.61 393996.62 3-0.5 m sota terreny 706.53 14301.25 27829.23 32483.02 36237.47 2-Pressio 30100.02 263066.76 337502.63 349608.32 334126.05 1-Làmina lliure 1868103.18 1580857.56 1379970.13 1288854.17 1141109.98 1-Làmina lliure 2-Pressio 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 23.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 2 (mesures SUDS i estructurals) per diferents períodes de retorn. Lògicament, a mesura que augmenta el període de retorn hi ha menys trams de col·lectors en làmina lliure i cada vegada estan més sol·licitats. Document 4.- Prognosi També és esperable que, com que l’escenari de prognosi 2 inclou les mesures SUDS de l’escenari de prognosi 1, aquest tingui millors resultats (és a dir més longitud de trams en làmina lliure i menys de funcionament a pressió o obre terreny per exemple). De la revisió dels plànols i de les figures anteriors per la pluja de 10 anys de període de retorn amb canvi climàtic, es comprova que els objectius de protecció de funcionament de la xarxa en làmina lliure i d’evitar inundacions no s’han pogut assolir al 100 % tot i que les reduccions respecte la diagnosi són molt importants (veure Taula 9). És en aquests casos que el criteri utilitzat ha estat el més reduït, el de que el risc d’inundació al carrer no sigui de tipus greu per la incolumitat de persones. Taula 9.- Comparativa de la millora del funcionament hidràulic entre la diagnosi i les prognosi per T=10 anys amb canvi climàtic (metres de xarxa) Escenari 1-Làmina 2-Pressió 3-0.5 m sota 4-Sobre lliure terreny terreny Diagnosi amb canvi 672738.99 623618.43 65936.03 523364.89 climàtic Prognosi 1 inundacions 780700.27 613473.03 62135.15 430682.16 (SUDS) Prognosi 2 inundacions 1580857.56 263066.76 14301.25 47244.55 (SUDS+estr.) És important assenyalar també que la gran millora en el funcionament de la xarxa entre l’escenari de prognosi 1 i el de prognosi 2 no és causat exclusivament degut a les actuacions estructurals previstes, sinó que una part és gràcies a la hipòtesi considerada de que les inundacions a la xarxa secundària estan resoltes mitjançant un augment de capacitat de la xarxa secundària. A les següents figures es presenten els mateixos resultats però només per la xarxa principal per tal d’eliminar l’efecte de la millora de la funcionalitat deguda a l’augment de la capacitat de la xarxa secundària de l’escenari de prognosi 2. Així es pot comprovar que comptant el total de la xarxa per T10 a l’escenari 1 hi ha 780 Km de xarxa en làmina lliure i en l’escenari 2 es passa a 1580 Km (una millora de més del doble). Per contra, comptant només la xarxa principal la millora és menor passant de 227 Km a 377 Km de xarxa en làmina lliure. Document 4.- Prognosi Prognosi 1 inundacions (SUDS) 800000.00 700000.00 600000.00 500000.00 400000.00 300000.00 200000.00 100000.00 0.00 T01 T10 T50 T100 T500 Prognosi 1 inundacions (SUDS) 4-Sobre terreny 16014.49 162302.57 258486.84 294335.72 364952.15 3-0.5 m sota terreny 1972.60 31312.20 34203.51 34262.07 33709.71 2-Pressió 48305.35 275669.55 259926.63 248635.91 213308.60 1-Làmina lliure 630414.46 227422.57 144089.92 119473.20 84736.43 1-Làmina lliure 2-Pressió 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 24.- Metres de xarxa principal segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 1 (mesures SUDS) per diferents períodes de retorn. Prognosi 2 inundacions (SUDS+estr.) 800000.00 700000.00 600000.00 500000.00 400000.00 300000.00 200000.00 100000.00 0.00 T01 T10 T50 T100 T500 Prognosi 2 inundacions (SUDS+estr.) 4-Sobre terreny 13273.25 56917.06 131543.21 176387.32 267192.06 3-0.5 m sota terreny 2186.86 17058.83 31397.92 35139.43 38531.95 2-Pressió 34570.89 264427.92 312819.85 313901.36 279886.70 1-Làmina lliure 666090.63 377717.83 240360.66 190693.51 130510.92 1-Làmina lliure 2-Pressió 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 25.- Metres de xarxa principal segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 2 (mesures SUDS i estructurals) per diferents períodes de retorn. Document 4.- Prognosi 4.2 Resultats de prognosi per escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS A les següents figures obtingudes del plànol 10.1 es mostra el codi del punt d’abocament que es fa servir a les taules d’aquest apartat per mostrar els volums de DSS abocats per cada punt de sobreeiximent. Figura 26.- Punts de DSS al riu Besòs. Document 4.- Prognosi Figura 27.- Punts de DSS al litoral de Barcelona. Figura 28.- Punts de DSS al port de Barcelona. 4.2.1 Volums de DSS abocats al medi receptor Els resultats de simular l’any mig pels dos escenaris de prognosi de DSS (prognosi 1 amb SUDS i prognosi 2 amb SUDS i mesures estructurals) i calcular els volums de DSS abocats al medi per cada sortida es presenten a la següent taula, junt amb els resultats de la diagnosi. Cal remarcar que hi ha punts de DSS en que els volums abocats són els mateixos per la diagnosi que per la prognosi 1 i per la prognosi 2. Per la prognosi 1 lògicament depèn de la ubicació de les SUDS però aquestes estan més uniformement repartides per la ciutat i per tant afecten sobretot als grans sobreeixidors, mentre que els sobreeixidors amb conca petita de zones com el port o el Besòs no tenen actuacions SUDS i per tant Document 4.- Prognosi els volums no varien. De forma similar, les actuacions estructurals de la prognosi 2 no estan previstes a cada un dels punts sinó només als més importants tal i com s’ha descrit a l’apartat 3.4. De forma puntual també pot passar que algun punt d’abocament tingui volums superiors a l’escenari 2 que a l’escenari 1. Això és degut a que els bombaments a d’altres dipòsits situats aigües amunt a l’interceptor faci que aquest porti més aigua i aboqui un volum una mica superior en un punt de DSS aigües avall. Això es veu per exemple a la sortida de Prim, BCN_Litoral_6(DM-RH) a la taula en que, al tractar-se de la sortida més pròxima a l’EDAR del Besòs i a més no incorporar cap nou dipòsit anti-DSS respecte els escenaris previs (perquè el dipòsit de Taulat ja està construït i en funcionament), els volums d’abocament en l’escenari 2 són superiors als de l’escenari 1. Taula 10.- Volum anual de DSS per la diagnosi i els dos escenaris de prognosi DSS Volum abocat al medi (m3) Sobreeixidor Diagnosi Prognosi 1 Prognosi 2 DSS (SUDS) DSS (SUDS+estr.) BCN_Besos_1 6751 5845 0 BCN_Besos_10 4995 2732 0 BCN_Besos_11 260879 231103 89414 BCN_Besos_12 10964 10964 0 BCN_Besos_13 12179 26444 5410 BCN_Besos_14 37854 37856 37855 BCN_Besos_15 19914 19913 19910 BCN_Besos_16 3810 3810 3807 BCN_Besos_17 3597 3597 3593 BCN_Besos_18 8264 8265 8262 BCN_Besos_19 1078 1078 1078 BCN_Besos_2 10687 7185 7187 BCN_Besos_20 156557 153919 153868 BCN_Besos_21 26088 26088 26088 BCN_Besos_22 17196 17170 17166 BCN_Besos_23 8822 8362 8346 BCN_Besos_3 10192 7216 7182 BCN_Besos_4 6165 6165 6165 BCN_Besos_5 4672 4672 4672 BCN_Besos_6 428058 293916 136715 BCN_Besos_7 525 318 0 BCN_Besos_8 225394 98909 33304 BCN_Besos_9 82483 64757 0 BCN_Litoral_10(RI-DB) 1137852 695202 242914 BCN_Litoral_6(DM-RH) 3004129 1879198 1892998 BCN_Litoral_7(BR) 233459 123392 29500 Document 4.- Prognosi Volum abocat al medi (m3) Sobreeixidor Diagnosi Prognosi 1 Prognosi 2 DSS (SUDS) DSS (SUDS+estr.) BCN_Litoral_8 15219 13588 13529 BCN_Litoral_9(BO-CP) 4620531 2946074 931653 BCN_Litoral_PF 4062 4056 4044 BCN_Port_(PV) 902253 530519 387301 BCN_Port_(RI) 48957 32725 34734 BCN_Port_A 21746 21745 21781 BCN_Port_CP1 232763 222862 223337 BCN_Port_CP1(CM) 325097 258970 265056 BCN_Port_CP3 11490 11492 11493 BCN_Port_CP3(RB-ZF) 2486602 1720043 1354575 BCN_Port_CP3(SE-AT) 1570600 1428183 794596 BCN_Port_CP3(ZF) 94245 70501 46115 BCN_Port_CP4 85698 85712 85698 BCN_Port_F 144308 144289 144278 BCN_Port_LG 409644 409589 409528 BCN_Port_LG(FA) 620055 585631 541370 BCN_Port_P 119558 119572 119570 BCN_Port_PV 282936 308203 308765 BCN_Port_SG1 584962 412441 422093 BCN_Port_SG2 147134 147021 146996 BCN_Port_ZAL 69835 69482 0 BCN_Port_ZAL(C4) 419258 398656 51026 BCN_Port_ZAL(C6-PR) 10508 10509 10508 Total general 18950029 13689942 9063484 4.2.2 Model de contaminació per estimació de càrregues abocades als medis El model de contaminació per la prognosi s’obté d’aplicar la metodologia descrita a la diagnosi però amb unes concentracions a les sortides dels dipòsits anti-DSS menors obtingudes de l’estudi del “manual de tanques de tormenta” (Barro J.R., 2015) amb els factors d’atenuació per cada paràmetre de contaminació calculats específicament pel dipòsit de Taulat (veure Figura 21 i Taula 11). Document 4.- Prognosi Taula 11.- Efecte atenuador del dipòsit de Taulat aplicat a la resta de dipòsits anti-DSS planificats Paràmetre Concentracions a Concentracions a Efecte entrada de dipòsit abocament DSU atenuador SS 324 mg/l 121 mg/l 63% DBO5 196 mg/l 78 mg/l 60% NH4+ 9 mg/l 5.1 mg/l 43% El detall sobre com s’obtenen aquests valors està explicat en l’Informe 4.- “Resultados de las campañas en el Tanque de Taulat” (Barcelona) de l’estudi referenciat (Barro J.R., 2015). De forma resumida, cal esmentar:  Els valors presentats a la Figura 21 i Taula 11 s’obtenen dels valors de concentracions mitges d’episodi (CMS concentración media de suceso en castellà) de les campanyes realitzades en 3 episodis de pluja (16/11/2013, 29/1/2014 i 25/5/2019) amb 10 analítiques per episodi de pluja.  Les mostres per obtenir les concentracions a l’entrada del dipòsit i a l’abocament de DSU s’agafen del mateix punt, situat a l’entrada del dipòsit donada la configuració i funcionament del dipòsit que fa que un cop el dipòsit ple, les aigües que hi continuen arribant ja no hi entrin (veure Figura 29). Les primeres 5 mostres de l’episodi de pluja servien per caracteritzar les concentracions a l’entrada del dipòsit i s’agafaven amb un interval de 10 minuts intentant que fossin representatives del primer rentat i ompliment del dipòsit. Posteriorment, s’esperava 30 minuts per garantir l’ompliment del dipòsit i que es produïa DSU (això es comprovava posteriorment amb els valors dels limnímetres a l’interior del dipòsit i al punt de DSU), i es recollien la resta de mostres amb un interval de 15 minuts entre mostres. Document 4.- Prognosi Observacions: ▪ Ompliment per rebasament d’un cos a un altre (en 30 minuts aproximadament) ▪ Buidat per bombament quan la depuradora dona autorització Figura 29: Esquema de funcionament del dipòsit de Taulat. Així la contaminació abocada al medi a les Prognosi DSS i els percentatges de reducció respecte la diagnosi es presenten a les següents taules. Document 4.- Prognosi Taula 12.-Contaminació anual de DSS per la diagnosi i els dos escenaris de prognosi. Escenari Zona d'abocament V (m3/any) SS (kg/any) BOD5 (kg/any) NH4+ (kg/any) Diagnosis Port 8587651 2782399 1683180 77289 Platges 9015253 2920942 1766989 81137 Riu Besos 1347125 436469 264037 12124 TOTAL 18950029 6139809 3714206 170550 Prognosis 1 Port 6988145 2264159 1369676 62893 DSS (SUDS) Platges 5661510 1834329 1109656 50954 Riu Besos 1040287 337053 203896 9363 TOTAL 13689942 4435541 2683229 123209 Prognosis 2 Port 5378821 907294 568621 33594 DSS Platges 3114638 766427 469383 23727 (SUDS+estr.) Riu Besos 570025 128367 78987 4131 TOTAL 9063484 1802088 1116991 61452 Taula 13.-Percentatges de reducció de la contaminació abocada en els dos escenaris de prognosi de DSS respecte la diagnosi. Escenari Zona d'abocament V SS BOD5 NH4+ Prognosis 1 DSS Port 19% 19% 19% 19% (SUDS) Platges 37% 37% 37% 37% Riu Besos 23% 23% 23% 23% TOTAL 28% 28% 28% 28% Prognosis 2 DSS Port 37% 67% 66% 57% (SUDS+estr.) Platges 65% 74% 73% 71% Riu Besos 58% 71% 70% 66% TOTAL 52% 71% 70% 64% Els resultats aquí presentats permeten concloure: ▪ S’assoleix l’objectiu de protecció de reducció de contaminació abocada tant pel riu Besòs com pel port, tot i que en aquest cas la reducció és menor degut a que moltes sortides no tenen associada una actuació anti-DSS. 4.2.3 Model de l’impacte a les zones de bany Aplicant al model de contaminació marí descrit a la diagnosi els nous hidrogrames d’abocament calculats amb el model de drenatge de Prognosi s’obtenen, de forma similar, els dies d’incompliment dels estàndards de la directiva d’aigües de bany pels dos escenaris de prognosi. Els impactes es presenten en el Capítol 5. Document 4.- Prognosi La Taula 14 presenta un resum dels volums de DSS i els volums enviats a les dues EDAR per a cada escenari durant l’any 2009. L’escenari de Diagnosi es considera com l’escenari de referencia per la comparació i per això no té valors. Els resultats mostren que l’escenari Prognosis 1 Anti-DSS (SUDS) redueix de 2,3 Hm3/any el volum per tractar a les dues EDAR i 5,3 Hm3/any el volum de DSS, per tant la reducció total de volum d’escorriment és de 7.6 Hm3/any. L’escenari de Prognosis 2 Anti-DSS (SUDS + Depòsits) augmenta (comparat amb la diagnosi) de 2,2 Hm3/any el volum per tractar a les dues EDAR i redueix de 9,9 Hm3/any el volum de DSS. En general els depòsits eviten DSS (el seu efecte és una reducció de 4.5 Hm3/any) però aquesta aigua evitada de DSU ha de ser tractada i per tant l’augment total d’aigua tractada degut als dipòsits (diferència entre escenari Prognosi 1 i Prognosi 2) correspon a aquests 4.5 Hm3/any. Taula 14.- Balanç de volum d’aigua per a les dues EDAR i per les DSS. Escenari Variació del volum anual comparat amb la Diagnosi (Hm3/any) Diagnosi EDAR - DSS - Prog. 1 Anti-DSS EDAR -2.3 (SUDS) DSS -5.3 Prog. 2 Anti-DSS EDAR 2.2 (SUDS + Depòsits) DSS -9.9 Com s’ha dit amb anterioritat, s’ha assumit que els depòsits plens es buiden en 36 hores amb un bombejament constant (si el depòsit està mig ple es buidaria en 18 hores). S’han escollit 36 hores perquè quan tots els depòsits es buiden, en el mateix temps es genera un cabal total de gairebé 4 m3/s que podria ser acceptable. Diferents gestions del bombejaments per buidar els depòsits podrien millorar el funcionament del sistema integrat xarxa - planta de tractament. Un temps mes llarg per buidar els dipòsits donaria menys cabal a les plantes de tractament però, al mateix temps, seria més probable que un nou episodi de pluja comenci amb el dipòsit parcialment ple. 5 RESULTATS D’AVALUACIÓ D’IMPACTES En aquest apartat es quantifica la reducció dels impactes directes, indirectes, tangibles e intangibles degut a la implementació de les actuacions de prognosis per inundació i Document 4.- Prognosi DSU a la ciutat de Barcelona utilitzant les metodologies presentades i aplicades en el document de Diagnosi. També es planteja un escenari de reposició òptim de la xarxa para minimitzar els impactes deguts a fuites de la xarxa de clavegueram. 5.1 Avaluació de la reducció dels impactes produïts per fuites d’aigües residuals al medi En aquet apartat es presenta una anàlisi cost-benefici de la planificació de la rehabilitació. Aquest anàlisi en teoria hauria de permetre definir una taxa de reposició optima. Els costos són la suma de les inversions en rehabilitació i reposició així com els costos de l’impacte ambiental de les fuites. Una taxa de reposició baixa donarà uns costos d’inversió petits però uns costos de fuites molt importants. Per contra, una reposició important redueix de forma molt important les fuites. Tal com es pot intuir la taxa de renovació òptima és la que minimitza el valor de la suma dels dos elements. El preu més abstracte i més difícil d’establir és el de les pèrdues d’aigües residuals de la xarxa. La Figura 30 mostra un exemple d’aquest anàlisi de cost-benefici. Els valors que apareixen (Figura 30) són representatius de situacions d’equilibri on la taxa de renovació ja està compensada amb l’edat mitja de la xarxa. En el cas d’un transitori cap a l’equilibri mantenint el mateix nivell d’actuació a la xarxa el valor de les fuites seguiria creixent. L’exemple recollit mostra que 70 anys seria un valor desitjable per a l’edat mitja de xarxa, el que significaria una taxa de reposició de 150 anys. Establir els costos de la contaminació del medi no es fàcil, però s’ha fet en aquest propi document en la taxació de les DSS. Fugas Inversion Suma 140 120 100 80 60 40 20 0 Edad media Figura 30: Anàlisi cost-benefici de la rehabilitació. Coste (%) 1 15 29 43 57 71 85 99 113 127 141 155 169 183 197 211 225 239 Document 4.- Prognosi Es pot comprovar com a priori sembla que hi hauria d’haver punts òptims. De fet les DSS s’han valorat en 12.3 M€, en aquest cas el dany s’haurà de valorar amb la mateixa metodologia a partir de les fuites a subsòl. Dels 120 Hm3/any que circulen per la claveguera un 11% se’n van en fuites, un número molt alt que podria donar un import suficient per a justificar el pla de rehabilitació. Fugas Inversion Suma Corrosión 150 130 110 90 70 50 30 10 -10 Edad media Figura 31: Cost benefici amb corrosió. Si al cost benefici se li afegeix de forma explícita el problema de la corrosió, s’arriba a la Figura 31 on superada la vida útil de formigó hi ha un decaïment molt ràpid. El model ha considerat que la corrosió del formigó de claveguera és de l’odre de 1 mm/any, per tant, amb recobriment mínim d’armadures de 7 cm, apareix de manera important 70 anys com la edat de pèrdua de rendiment. A partir d’aquest treball es pot determinar el punt òptim i dissenyar el pla de manteniment. Coste (%) 1 15 29 43 57 71 85 99 113 127 141 155 169 183 197 211 225 239 Document 4.- Prognosi 5.2 Avaluació de la reducció dels impactes produïts per escenaris hidrològic extraordinaris a través de la implementació dels escenaris de prognosi 5.3 Resultats reducció danys intangibles 5.3.1.1 Avaluació impactes directes a persones Com que la reducció del risc és un factor essencial per considerar l'eficàcia de les actuacions proposades, els escenaris de prognosi considerats per al PDISBA s'han modelat mitjançant el model hidrodinàmic 1D/2D. Un cop simulades les actuacions dels escenaris de Prognosi 1 i Prognosi 2 s’obtenen nous mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per als vianants per als diferents períodes de retorn considerats (és a dir, 1, 10, 50, 100 i 500 anys) (Plànols 12 i 13). Aquests nous resultats d’inundació s’han tractat per tal d’avaluar la nova distribució de les zones d’alt risc residual a Barcelona. Si es compara l'escenari de Diagnosi 2 (el de referencia per la proposta de actuacions), és a dir, l'estat actual de la ciutat afectat per les futures condicions de pluja degudes al canvi climàtic, amb els diferents escenaris de prognosi, es pot obtenir la reducció del risc com a reducció del percentatge d'àrea amb risc alt d’inundació. La Figura 35 i la Figura 36 indiquen la reducció del risc obtinguda tant per als vianants com per als vehicles respectivament. Com es pot observar, es preveu que els sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) implementats a tota la ciutat redueixin al voltant del 40% tots dos riscos quan es tracti de precipitacions amb un període de retorn de 10 anys, tot i que es preveu que per a períodes de retorn superiors, les reduccions del risc siguin del 20% o inferiors. D'altra banda, la implementació conjunta tant de SUDS com de mesures estructurals condueixen a la reducció de pràcticament el 100% dels dos riscos per a tempestes de disseny de 10 anys de període de retorn. Aquesta xifra es redueix a mesura que augmenta el període de retorn obtenint una reducció al voltant d’un 80% per a períodes de retorn mitjà entre 50 i 100 anys i un 60% en cas de període de retorn de 500 anys. S‘ha de remarcar, que el model de prognosi 2 contempla la proposta d’actuacions per la xarxa primària de la ciutat i considera la xarxa secundària amb capacitat suficient. A continuació s’analitzen els principals punts de la ciutat en que no s’ha reduït la perillositat alta per vianants proporcionant les degudes explicacions:  Parc Logístic de la Zona Franca al voltant dels tallers de Renfe i de la Ronda Litoral. En aquesta zona es reben els cabals de la xarxa de l’Hospitalet que per manca de dades ha estat simulada de forma simplificada i no es resolen per complert Document 4.- Prognosi les inundacions superficials, de manera que els cabals que arriben en aquest punt s’haurien d’analitzar amb dades més detallades de la xarxa aigües a amunt. Igualment es va plantejar intentar resoldre aquests problemes amb actuacions locals però després de plantejar diferents alternatives (algunes amb volums de dipòsit superiors a 200.000 m3) sense poder arribar a solucions satisfactòries s’ha optat per deixar-ho per quan es plantegin també les actuacions de la xarxa d’Hospitalet. En aquest cas, les soluciones proposades seran més ajustades a la realitat degut a una resposta més realista del model per el fet d’haver introduït dades més detallades de la xarxa aigües amunt. Aquestes inundacions superficials provoquen perillositat alta, però no implica un risc alt per vianants complint-se per tant el criteri de disseny. Document 4.- Prognosi Document 4.- Prognosi Figura 32.- Perillositat alta per peatons a la zona del parc Logístic de Zona Franca (dalt) que no implica risc alt per vianants (mig). A sota es veuen els resultats del model amb inundacions aigües amunt d’aquest punt a Hospitalet.  Altres problemes de la xarxa local provocats per xarxa superficial combinats amb punts baixos superficials. Com es deia a l’apartat 2.1.2, quan la xarxa secundària és molt superficial, el canvi per seccions D3000 provoca que el tub surt per la superfície del terreny i que es generin inundacions encara que el nivell de l’aigua no arribi a la clau del col·lector. Quan això es dona en zones de la ciutat amb punts baixos, dona lloc a zones amb perillositat alta per vianants. En aquestes zones a l’igual que per la resta de xarxa secundària les actuacions locals s’hauran d’estudiar en detall. Tot i així, aquesta perillositat alta no implica un risc alt com es comprova al plànol 13.2.7, per tant es compleix el criteri de disseny. Aquest seria el cas dels següents punts: Document 4.- Prognosi Zona Plànol de perillositat Plànol de risc Port Fira Vallvidrera Document 4.- Prognosi Vies de Sagrera Figura 33.- Zones de perillositat alta per peatons causats per xarxa local molt superficial que no provoquen risc alt Figura 34.- Exemple de resultats del model per la zona de Vallvidrera on es veu que la causa del risc alt de peatons és una xarxa local molt superficial que no es resol amb seccions D3000. L’anàlisi de les actuacions anti-inundacions per zones de la ciutat, no permet identificar diferències significatives entre elles. En aquest cas, es preveu que les reduccions més elevades de risc oscil·lin entre el 80% (vianants) o el 90% (vehicles) (període de retorn de deu anys) fins al voltant del 50% (període de retorn de 500 anys). Document 4.- Prognosi 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% SUDS Tota SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + BCN Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Tota BCN Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5 Zona 6 Actuacions T10 T50 T100 T500 Figura 35: Reducció de risc d'inundació pluvial per als vianants d'acord amb els 8 paquets d’actuacions modelats. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% SUDS Tota SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + BCN Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Tota BCN Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5 Zona 6 Actuacions T10 T50 T100 T500 Figura 36: Reducció de risc d'inundació pluvial per als vehicles d'acord amb els 8 paquets d’actuacions modelats. Les dades específiques s’indiquen detalladament a la Taula 15, segons la reducció del risc tant per als vianants com per als vehicles, les actuacions modelitzades i el període de retorn considerat. Reducció de àrea amb risc alt Reducció de àrea amb risc alt Document 4.- Prognosi Taula 15: Reducció de risc d'inundació pluvial per a vianants i vehicles segons els 8 escenaris de mesures d'adaptació modelats. Escenaris d’actuacions Reducció del risc alt per a vianants Reducció del risc alt per a vianants T1 T10 T50 T100 T500 T1 T10 T50 T100 T500 1 SUDS Tota BCN 0% 34% 20% 17% 14% 0% 45% 25% 21% 14% 2 SUDS + Actuacions 0% 99% 87% 76% 59% 0% 99% 94% 87% 66% Estructurals Tota BCN 3 SUDS + Actuacions 0% 79% 65% 58% 48% 0% 87% 74% 65% 49% Estructurals Zona 1 4 SUDS + Actuacions 0% 79% 63% 56% 47% 0% 90% 76% 67% 51% Estructurals Zona 2 5 SUDS + Actuacions 0% 76% 63% 55% 45% 0% 87% 75% 66% 50% Estructurals Zona 3 6 SUDS + Actuacions 0% 74% 59% 53% 47% 0% 84% 69% 59% 48% Estructurals Zona 4 7 SUDS + Actuacions 0% 77% 62% 55% 48% 0% 90% 71% 61% 48% Estructurals Zona 5 8 SUDS + Actuacions 0% 65% 60% 55% 45% 0% 85% 68% 60% 45% Estructurals Zona 6 A més, s'ha realitzat una anàlisi detallada sobre la reducció del risc per districte. L’objectiu d’aquesta anàlisi és determinar si s’espera que la reducció del risc sigui uniforme a la ciutat o, per contra, es pugui produir una reducció desequilibrada del risc entre els districtes. La Figura 37 i la Figura 38 representen els percentatges de risc per a vianants i vehicles respectivament que s'espera reduir en el cas de la implementació del primer escenari de prognosi d’inundació (és a dir, SUDS a tota la ciutat) i segon (és a dir, SUDS i mesures estructurals). Tot i que s’observa un comportament similar en termes de reducció de risc per als vianants i vehicles a escala de ciutat, s’identifiquen algunes diferències entre els districtes. El districte de Sant Martí és el que més es beneficia a l’hora d’implementar SUDS al reduir el seu risc per als vianants en gairebé un 60% per les precipitacions més freqüents (període de retorn de 10 anys) i superar el 60% quan es tracta del risc de vehicles. Per contra, el districte d’Horta Guinardó és el que menys es beneficia de les implementació de les actuacions amb només un 10% de reducció de risc tant per als vianants com per als vehicles. Document 4.- Prognosi No obstant això, la implementació del segon escenari d’adaptació implica una reducció de risc gairebé total per a tots els districtes quan es tracta de tempestes de disseny a 10 anys. Cal recordar que Eixample, Sant Andreu i Sant Martí són els districtes que van tenir l’àrea de risc més elevat (Taula 16) per a l’escenari de Diagnosi 2 i que, en conseqüència, es troben entre els amb una reducció de risc més elevada. Taula 16: Àrees (ha) i longituds de carrers (m) amb risc alt per inundació pluvials per als vianants i els vehicles distribuïts respectivament per districtes segons l'escenari de Diagnosi 2 (condicions de pluja amb efectes de canvi climàtic) Vianants Vehicles Longitud Àrea total T1 T10 T50 T100 T500 total T1 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella 436.8 0.0 19.3 39.0 47.6 80.6 76144.9 0.0 941.3 2,894.4 4,040.5 7,315.3 Eixample 747.6 0.0 45.0 75.1 92.4 133.8 139951.4 0.0 8483.9 15005.9 18833.9 25975.5 Sants-Montjuic 2294.0 0.0 14.8 50.0 68.5 99.7 246049.6 0.0 1755.4 6422.2 9794.9 16379.7 Les Corts 601.7 0.0 14.0 29.4 36.3 54.3 100426.4 0.0 718.6 2927.9 3766.8 6118.5 Sarrià-St. 184245.5 0.0 1100.5 4682.2 5732.0 8432.1 Gervasi 2009.2 0.0 17.1 32.9 40.7 58.0 Gràcia 418.5 0.0 11.1 16.0 18.5 24.3 88143.9 0.0 2117.7 3697.6 4014.2 4627.2 Horta-Guinardó 1194.7 0.0 7.5 14.9 20.3 33.2 157035.5 0.0 1050.6 2419.9 2835.2 3800.7 Nou Barris 804.1 0.0 23.0 40.8 48.9 66.1 136785.0 0.0 1578.7 3188.8 3740.9 5636.5 St. Andreu 656.5 0.0 40.3 72.0 85.7 116.3 127990.3 0.0 2588.3 5332.3 6437.5 8427.1 St. Martí 1052.4 0.0 30.1 68.6 88.3 143.5 194615.6 0.0 3115.3 6511.0 8499.0 13894.9 Barcelona 10215.7 0.0 222.0 438.7 547.3 809.7 1451,387.9 0.0 23450.4 53082.3 67694.9 100607.5 100% 100% 0% 0% T10 T50 T100 T500 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Figura 37: Reducció de risc alt d’inundació per als vianants com a resultat de la implementació de SUDS (escenari de prognosi 1), i SUDS i mesures estructurals (escenari de prognosi) a tota la ciutat. Document 4.- Prognosi 100% 100% 0% 0% T10 T50 T100 T500 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Horta-Guinardó Nou Barris Figura 38: Reducció de risc alt d’inundació per als vehicles com a resultat de la implementació de SUDS (escenari de prognosi 1), i SUDS i mesures estructurals (escenari de prognosi) a tota la ciutat. A més, s'han proposat altres escenaris d'actuacions distingint zones en les quals s'implementarien mesures estructurals. Els efectes generals (és a dir, per a tota la ciutat) en termes de reducció del risc no van indicar cap zona específica que pugui garantir una reducció més elevada del risc, tanmateix, com indiquen la Figura 39 per als vianants i la Figura 40 per als vehicles, es poden trobar diferències importants entre els districtes. Es pot subratllar que els districtes perifèrics respecte a la zona central de la ciutat serien més beneficiats per actuacions especifiques, mentre els barris del Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí es beneficien de les actuacions locals en els respectius districtes, però també de les actuacions en altres districtes degut a la morfologia de la ciutat i de la seva xarxa de clavegueram. També s’ha de remarcar que els resultats estan afectats per la hipòtesi de considerar una xarxa secundària amb capacitat suficient en tota la ciutat amb la introducció de col·lectors ficticis. En les zones més planes (per exemple Ciutat Vella i Sant Martí), això pot tenir com un efecte dipòsit i augmentar els valors de reducció del risc. Document 4.- Prognosi Zona 1 Zona 2 100% 100% 50% 50% 0% 0% T10 T50 T100 T500 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí St. Andreu St. Martí Barcelona Barcelona Zona 3 Zona 4 100% 100% 50% 50% 0% 0% T10 T50 T100 T500 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí St. Andreu St. Martí Barcelona Barcelona Zona 5 Zona 6 100% 100% 50% 50% 0% 0% T10 T50 T100 T500 T1 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí St. Andreu St. Martí Barcelona Barcelona Figura 39: Reducció de risc per als vianants com a resultat de la implementació de SUDS a tota la ciutat i mesures estructurals en zones específiques de la ciutat. Àrea de risc alt Àrea de risc alt Àrea de risc alt Àrea de risc alt Àrea risc alt Àrea de risc alt Document 4.- Prognosi Zona 1 Zona 2 100% 100% 80% 80% 60% 60% 40% 40% 20% 20% 0% 0% T10 T50 T100 T500 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí St. Andreu St. Martí Barcelona Barcelona Zona 3 Zona 4 100% 100% 80% 80% 60% 60% 40% 40% 20% 20% 0% 0% T10 T50 T100 T500 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí St. Andreu St. Martí Barcelona Barcelona Zona 5 Zona 6 100% 100% 80% 80% 60% 60% 40% 40% 20% 20% 0% 0% T10 T50 T100 T500 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí St. Andreu St. Martí Barcelona Barcelona Figura 40: Reducció de risc per als vehicles com a resultat de la implementació de SUDS a tota la ciutat i mesures estructurals en zones específiques de la ciutat. Km de risc alt km de risc alt km de risc alt km de risc alt km de risc altkm de risc alt Document 4.- Prognosi 5.3.1.2 Avaluació impactes directes sobre el tràfic de vehicles D’acord amb la metodologia utilitzada en la Diagnosi d’aquest pla i desenvolupada dins del marc del projecte RESCCUE, s’han estudiats els carrers de la ciutat de Barcelona (gairebé 1472 km) amb possibles problemàtiques de circulació en situació d’esdeveniments extrems d’inundació pluvial després d’aplicar les actuacions dels escenaris de Prognosi 1 (aplicació de SUDS amb condicions de canvi climàtic) i Prognosi 2 (aplicació de SUDS i actuacions estructurals amb condicions de canvi climàtic). A continuació (Taula 17) es representen les diferents situacions per als períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys per als dos escenaris de prognosi respecte els escenaris de Diagnosi 1 (xarxa actual sense canvi climàtic) i Diagnosi 2 (xarxa actual amb canvi climàtic). Aquest tipus de informació es pot introduir en el model de transit del departament de mobilitat de la ciutat per avaluar el increment del temps de viatge en la ciutat i posteriorment fer anàlisis de monetització, increment d’emissions i consum, etc. Aquest tipus d’anàlisis s’està fent dins del marc del projecte RESCCUE on BCASA participa. En les figures a continuació, es pot observar la evolució de les situació dels carrers de Barcelona per tots els escenaris del PDISBA i els períodes de retorn de 10 i 500 anys a través de mapes de afectacions al tràfic de superfície. Document 4.- Prognosi Taula 17: Resultats dels impactes de les inundacions als carrers de la ciutat de Barcelona en funció dels escenaris del PDISBA i els periodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys. ESCENARI Amb velocitat Tancat (km) Amb Tancat reduïda (km) velocitat (km) reduïda (km) Diagnosi 1_T010 223 170 15% 12% Diagnosi 1_T050 310 266 21% 18% Diagnosi 1_T100 330 324 22% 22% Diagnosi 1_T500 377 437 26% 30% Diagnosi 2_T010 269 201 18% 14% Diagnosi 2_T050 344 336 23% 23% Diagnosi 2_T100 372 390 25% 26% Diagnosi 2_T500 401 517 27% 35% Prognosi 1_T010 224 155 15% 11% Prognosi 1_T050 325 288 22% 20% Prognosi 1_T100 352 346 24% 24% Prognosi 1_T500 403 473 27% 32% Prognosi 2_T010 37 24 3% 2% Prognosi 2_T050 138 84 9% 6% Prognosi 2_T100 190 129 13% 9% Prognosi 2_T500 269 264 18% 18% Document 4.- Prognosi Km de carrers amb velocitat reduïda 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 Diagnosi 1 Diagnosi 2 Prognosi 1 Prognosi 2 Escenaris T10 T50 T100 T500 Figura 41: Km de carrers amb velocitat reduïda per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona en funció dels escenaris del PDISBA i els períodes de retorn considerats. Km de carrers tancats 600 500 400 300 200 100 0 Diagnosi 1 Diagnosi 2 Prognosi 1 Prognosi 2 Escenaris T10 T50 T100 T500 Figura 42: Km de carrers tancats per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona en funció dels escenaris del PDISBA i els períodes de retorn considerats. Km de carrers Km de carrers Document 4.- Prognosi Figura 43: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 10 anys (Escenari Diagnosi 1). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. Figura 44 Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 10 anys (Escenari Diagnosi 2). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. Document 4.- Prognosi Figura 45: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 10 anys (Escenari Prognosi 1). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. Figura 46: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 10 anys (Escenari Prognosi 2). En vermell s’indiquen els carres tancats, en taronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. Document 4.- Prognosi Figura 47: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 500 anys (Escenari Diagnosi 1). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. Figura 48: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 500 anys (Escenari Diagnosi 2). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. Document 4.- Prognosi Figura 49: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 500 anys (Escenari Prognosi 1). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. Figura 50: Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 500 anys (Escenari Prognosi 2). En vermell s’indican els carres tancats, en tronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions. Document 4.- Prognosi 5.3.2 Resultats reducció danys tangibles A continuació es presenten els resultats de les avaluacions de les reduccions de danys tangibles (directes a propietats i vehicles i indirectes) considerats en aquest pla segon la implementació de les actuacions dels escenaris de Prognosi 1 (aplicació de SUDS amb condicions de canvi climàtic) i Prognosi 2 (aplicació de SUDS i actuacions estructurals amb condicions de canvi climàtic). 5.3.2.1 Danys directes a propietats i vehicles Com a un altre factor important per avaluar l'eficiència de les mesures d'actuacions, s'ha considerat la reducció de danys tangibles per als dos escenaris de Prognosi i els resultats s’han comparat amb els resultats dels escenaris de Diagnosi. D’acord amb la reducció de risc econòmic, s’han seguit metodologies i procediments àmpliament descrits en el document de Diagnosi per estimar els danys previstos per a propietats i vehicles, en el cas de la implementació de les actuacions dels escenaris de prognosi. La Taula 18 recull els resultats obtinguts, juntament amb la variació de dany anual esperat (DAE). Com que les intensitat de les pluges futures son superiors a les actuals, el DAE del escenari de Diagnosi 2 va resultar ser superior (42%) que l'estimat per a l'escenari de Diagnosi 1. Aquest valor representa el cost potencial de no actuar davant del canvi climàtic. Les variacions dels DAE dels escenaris d’actuacions s’han considerat amb relació al escenari de Diagnosi 2. Els escenaris De prognosi en zones específiques proporcionen en general un 80% de reducció del DAE, mentre la implementació de només SUDS a tota Barcelona disminuiria el DAE en un 42% i s’espera que la implementació conjunta de SUDS i mesures estructurals redueixin fins a un 95% el DAE de tota la ciutat. Taula 18: Danys anual esperats (DAE) per inundacions pluvials prevista danys anuals per a propietats i vehicles segons els escenaris simulats en el PDISBA. Escenari Danys a Danys a vehicles Variació DAE propietats DAE DAE 0 Diagnosi 1 31150112 € 3275292.05 € - 1 Diagnosi 2 44494008 € 4482544.03 € +42% (respecte a Diagnosi 1) 2 Prognosi 1 23680855 € 2747960.30 € -46% 3 Prognosi 2 2235685 € 341720.20 € -95% 4 SUDS + Mesures estructurals Zona 1 10270756 € 825019.44 € -77% 5 SUDS + Mesures estructurals Zona 2 8408240 € 927384.48 € -81% 6 SUDS + Mesures estructurals Zona 3 8509119 € 970750.84 € -81% 7 SUDS + Mesures estructurals Zona 4 9821973 € 999403.93 € -78% 8 SUDS + Mesures estructurals Zona 5 7403553 € 771070.23 € -83% 9 SUDS + Mesures estructurals Zona 6 8888035 € 1008856.05 € -80% Document 4.- Prognosi Els valors anteriors de reducció del DAE es presenten també en la Figura 51. Com es pot observar, els escenaris d’actuacions parcials donen resultats molt semblants, però s’ha de tenir en compte que tots els escenaris tenen com base la implementació de SUDS i l’ampliació de la xarxa secundària para eliminar inundacions i danys en proximitat d’aquesta xarxa. Això explica també la gran diferència entre la reducció de danys entre els escenaris de Prognosi 1 i Prognosi 2. Per l’anàlisi de cost-benefici, s’han avaluat els costos, la reducció de risc i els beneficis només associats a les actuacions estructurals amb la finalitat de proporcionar dades de priorització més realistes. 100% 80% 60% 40% 20% 0% Figura 51: Reducció del dany anual esperat (DAE) per els escenaris de Prgnosis globals (1 i 2) i parcials. 5.3.2.2 Danys indirectes Com s’ha explicat al document de Diagnosi, l’aplicació de la metodologia de taules input/output (I/O) produeix una estimació del percentatge de danys indirectes sobre els danys directes previstos. Per a l'estudi del cas de Barcelona, aquesta ràtio s'ha estimat amb 155 fets històrics (de 1996 a 2018) amb reclamacions pagades registrades pel consorci de compensació d’assegurances (Consorcio de Compensación de Seguros, en castellà). Els resultats obtinguts indican que els danys indirectes es poden estimar amb la formula: Danys indirectes = 0.29 * Danys directes Document 4.- Prognosi La ràtio estimada es va aplicar als danys directes calculats anteriorment, per les diferents pluges de disseny, abans i després d’aplicar les mesures d’adaptació proposades. Per tant, els danys indirectes s’afegeixen als danys directes per tal d’estimar el dany anual previst (DAE). Taula 19: Resultats de danys indirectes per als diferents escenaris proposats. Escenari Danys indirectes DAE (€/any) 0 Diagnosi 1 9651490 € 1 Diagnosi 2 13672981 € 2 Prognosi 1 7474922 € 3 Prognosi 2 729063 € 4 SUDS + Mesures estructurals Zona 1 3102622 € 5 SUDS + Mesures estructurals Zona 2 2608355 € 6 SUDS + Mesures estructurals Zona 3 2659899 € 7 SUDS + Mesures estructurals Zona 4 3047984 € 8 SUDS + Mesures estructurals Zona 5 2302657 € 9 SUDS + Mesures estructurals Zona 6 2797131 € Els resultats s’han contrastat amb estudis rellevants de danys indirectes, obtenint bones correspondències. (Carrera, Standardi, & Bosello, 2015) va obtenir resultats entre 0.19 i 0,22 per danys indirectes en un estudi de cas italià, mentre que Hallegate (Hallegate, 2008) va presentar resultats entre 0.13 i 0.44 per a un estudi de pèrdues econòmiques associades al Katrina en EUA. Com s’ha explicat en el document de diagnosi, la validació amb dades reals s’ha demostrat difícil, ja que les xifres d’assegurances només mostren les reclamacions acceptades per a empreses que han contractat la cobertura de la prima per tancament de negocis a causa d’un esdeveniment meteorològic, que és un nombre molt limitat. El càlcul total del Dany Anual Esperat (és a dir, danys directes i indirectes) es presenta a la Figura 52 segons cada escenari de diagnosi i prognosi considerat en aquest pla. Document 4.- Prognosi SUDS + Mesures estructurals Zona 6 SUDS + Mesures estructurals Zona 5 Danys totals SUDS + Mesures estructurals Zona 4 Danys indirectes SUDS + Mesures estructurals Zona 3 Danys a vehicles SUDS + Mesures estructurals Zona 2 Danys a propietats SUDS + Mesures estructurals Zona 1 Prognosi 2 Prognosi 1 Diagnosi 2 Diagnosi 1 - € 20 € 40 € 60 € Dany anual esperat (EAD) Milions Figura 52: Danys anuals previstos (DAE) segons els escenaris del PDISBA. 5.4 Avaluació de la reducció dels impactes produïts per escenaris hidrològic ordinaris a través de la implementació dels escenaris de prognosi 5.4.1 Resultats danys intangibles 5.4.1.1 Seguretat dels banyistes Aplicant al model de contaminació marí descrit a la diagnosi els nous hidrogrames d’abocament calculats amb el model de drenatge de prognosi s’obtenen, de forma similar, els dies d’incompliment dels estàndards de la directiva d’aigües de bany pels dos escenaris de prognosi. La taula i el gràfic de sota mostren els resultats dels dos escenaris de prognosi i la comparació amb els resultats de la diagnosi. Document 4.- Prognosi Taula 20: Temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi. Platges Diagnosi Prog. 1 DSS (SUDS) Prog. 2 DSS( SUDS + estr.) Dies % Dies % Dies % Sant Sebastià - Sant Miquel 2.96 2.60 2.56 2.25 1.44 1.26 Barceloneta - Port Olímpic 3.47 3.04 3.26 2.86 1.61 1.41 Nova Icaria 3.88 3.40 2.86 2.51 2.53 2.22 Bogatell 3.39 2.97 2.67 2.35 2.28 2.00 Mar Bella 3.33 2.92 2.11 1.85 1.94 1.70 Nova Mar Bella 2.81 2.47 2.73 2.39 1.95 1.71 Fòrum 2.67 2.35 2.62 2.30 2.58 2.26 PROMIG 3.22 2.82 2.69 2.36 2.05 1.80 4 3.5 3 2.5 2 1.5 1 Diagnosi 0.5 Prog. 1 DSS (SUDS) 0 Prog. 2 DSS (SUDS+estr.) Figura 53.- Percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi. D’acord amb aquests resultats, de mitja, per l’escenari de prognosi 2 (actuacions SUDS i estructurals) el temps d’incompliment es redueix fins el 1.8 %, una mica superior al 1.5 Percentatge d'incompliment [%] Document 4.- Prognosi % objectiu de la circular de l’ACA. De totes maneres aquest valor del 1.5% era orientatiu de manera que les actuacions proposades es consideren que compleixen els objectius marcats. Cal tenir en compte el que ja s’apuntava als resultats de la diagnosi, o sigui, la gran variabilitat dels resultats en funció de l’any escollit per l’anàlisi i de la durada de la temporada de bany. A nivell d’exemple, a la Taula 21 es mostren els resultats suposant que la temporada de bany del 2009 analitzada s’escurça 1 dia fins el 14 de setembre o s’allarga 15 dies fins el 30 de setembre. Es comprova com els resultats per l’escenari prognosi 2 baixen fins el 1.3 % en el primer cas o augmenta fins el 2.92% en el segon. Per tal de garantir la coherència i representativitat d’aquests resultats, convindria fer aquest mateix anàlisi per més temporades de bany i obtenir així el valor promig. Taula 21.- Anàlisi de la variabilitat dels percentatges de temps d’incompliment de la DAB en funció de la duració de la temporada de bany 2009 analitzada. Escenari temporada de bany 25 Maig - 15 Set 25 Maig - 14 Set 1 Jun - 30 Set Diagnosi 2.82 1.97 4.68 Prog. 1 DSS (SUDS) 2.36 1.52 3.85 Prog. 2 DSS( SUDS + estr.) 1.80 1.30 2.92 A continuació s’analitza per cada episodi de pluja de la temporada de bany del 2009 (Taula 22) els volums de DSS i la duració de l’abocament per cada punt de descàrrega de la zona de les platges, les hores d’abocament, així com la duració de l’incompliment per episodi i platja. Document 4.- Prognosi Taula 22: Principals característiques de les pluges registrades a la temporada de bany del 2009. Nº Inici episodi Final episodi Duració Ptotal I max I mitja (h) (mm) (mm/h) (mm/h) Episodi_30 05/06/2009 13:05 05/06/2009 21:15 8.17 1.30 8.40 0.16 Episodi_31 06/06/2009 22:40 07/06/2009 0:05 1.42 2.90 4.80 1.93 Episodi_32 20/06/2009 4:59 20/06/2009 8:24 3.42 0.80 3.60 0.23 Episodi_33 09/07/2009 8:13 09/07/2009 13:58 5.75 46.20 49.20 7.92 Episodi_34 22/07/2009 4:02 22/07/2009 4:27 0.42 0.40 2.40 0.80 Episodi_35 25/08/2009 17:33 25/08/2009 17:33 0.00 0.10 1.20 1.20 Episodi_36 14/09/2009 11:28 14/09/2009 23:38 12.17 35.10 60.00 2.87 Episodi_37 15/09/2009 12:34 15/09/2009 12:59 0.42 0.10 1.20 0.20 Episodi_38 17/09/2009 12:22 17/09/2009 12:27 0.08 0.20 1.20 1.20 Episodi_39 17/09/2009 22:05 17/09/2009 22:45 0.67 4.50 19.20 6.00 Episodi_40 18/09/2009 8:31 18/09/2009 9:36 1.08 1.90 14.40 1.63 Episodi_41 19/09/2009 3:46 19/09/2009 4:11 0.42 0.30 1.20 0.60 Episodi_42 20/09/2009 16:52 20/09/2009 21:12 4.33 34.50 67.20 7.81 Episodi_43 21/09/2009 21:26 21/09/2009 21:36 0.17 0.30 2.40 1.20 La Taula 23 mostra el volum de DSS per cada esdeveniment de pluja, escenari i punts de DSS. En general hi ha una reducció de volum de DSS amb les SUDS i encara més amb les SUDS i els dipòsits. Els volums de DSS associats amb els esdeveniment de pluges amb poc volum, per exemple fins als 2 mm, tenen volum de DSS fins a un centenars de m3 en alguns punts de DSS. En la realitat aquests volums de DSS no haurien de existir i molts d’ells són causats per conques que descarreguen directament a nodes que son part de trams de DSS. Això és un problema en la creació del model que automàticament s’han connectat les subconques als nodes més propers. La magnitud d’aquest error es considera poc significatiu doncs quan es parla de volums de DSS la magnitud és el voltant de milers de m3. Aquest error del model, com s’ha dit abans afecta sobretot els esdeveniments de pluja petits. La Taula 24 mostra la duració de les DSS simulades a la temporada de bany del 2009 pels diferents escenaris i per cada punt d’abocament. Per quantificar la duració de les Document 4.- Prognosi DSS s’ha utilitzat un llindar de 1 l/s. Si el cabal a un punt d’abocament del model supera aquest llindar es considera DSS. Aquest llindar ha sigut necessari per la mateixa raó explicada a dalt: el model sempre té un petit cabal de DSS que no afecta de manera significativa el balanç d’aigua a nivell anual. La Taula 25 mostra la duració de la contaminació d’E. Coli al mar (el temps d’incompliment). Evidenciats en taronja estan els episodis de contaminació que estan solapats, és a dir, aquells esdeveniments en als quals la contaminació del següent esdeveniment continua des del esdeveniment anterior. En general hi ha una reducció dels volums i de de duració de les DSS i també dels temps d’incompliment amb les SUDS i encara més amb les SUDS i els dipòsits. Document 3.- Prognosi 184 Taula 23.- Volum de DSS simulat a la temporada de bany del 2009 pels diferents escenaris. Evidenciats en groc els episodis amb menys de 1 mm de pluja. Diagnosi Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + Depòsits) Volum de DSS [m3] Volum de DSS [m3] Volum de DSS [m3] Duració Volum Intensitat Prim Bac Bogatell Ginebra Prim Bac Bogatell Ginebra Prim Bac Bogatell Ginebra de la de la màxima de de de pluja pluja 5-minutal Roda Roda Roda [h] [mm] [mm/h] 30 8.2 1.3 8.4 108 129 43 5 57 96 12 4 53 13 3 10 31 1.4 2.9 4.8 320 281 8881 37 191 221 30 14 196 27 3 16 32* 3.4 0.8 3.6 71 78 24 6 58 60 8 6 75 8 1 6 33 5.7 46.2 49.2 458866 43147 562922 216790 333258 19406 419816 132440 309995 1214 233517 33279 34* 0.4 0.4 2.4 33 37 11 2 28 28 8 2 74 6 0 2 35* 0.0 0.1 1.2 11 6 3 0 10 5 2 0 35 3 0 1 36 12.2 35.1 60.0 273126 31384 374788 179732 196654 14238 277585 117008 185643 343 96662 6226 37* 0.0 0.1 1.2 11 11 4 1 10 9 3 1 25 1 0 1 38* 0.1 0.2 0.2 18 18 6 1 16 14 4 1 18 2 0 1 39* 0.7 4.5 19.2 11939 437 37651 2945 4532 346 19234 401 2236 59 11 45 40 1.1 1.9 14.4 212 200 74 11 144 159 42 12 139 13 1 5 41* 0.4 0.3 1.2 26 30 10 2 23 24 7 2 80 2 0 1 Episodi Document 3.- Prognosi 185 42 4.3 34.5 67.2 312347 33461 398015 168154 226020 18291 287304 110565 220633 316 141765 35836 43* 0.2 0.3 2.4 24 30 10 1 22 24 7 1 44 3 0 2 * Episodi amb menys de 1 mm de pluja Taula 24.- Duració de les DSS simulades a la temporada de bany del 2009 pels diferents escenaris i per cada punt d’abocament Diagnosi Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + Depòsits) Duració de DSS [h] Duració de DSS [h] Duració de DSS [h] Duració Volum Intensitat Prim Bac Bogatell Ginebra Prim Bac Bogatell Ginebra Prim Bac Bogatell Ginebra de la de la màxima de de de pluja pluja 5-minutal Roda Roda Roda [h] [mm] [mm/h] 30 8.2 1.3 8.4 1.1 1.7 0.7 0.1 1.1 1.3 0.2 0.1 0.7 0.2 0.1 0.1 31 1.4 2.9 4.8 0.8 1.1 1.3 0.6 0.8 1.1 0.5 0.3 0.8 0.5 0.2 0.5 32* 3.4 0.8 3.6 1.0 0.9 0.6 0.3 0.9 0.9 0.4 0.3 1.0 0.3 0.0 0.3 33 5.7 46.2 49.2 2.6 2.8 3.1 2.5 2.6 2.8 2.8 2.4 2.8 1.9 1.9 2.2 34* 0.4 0.4 2.4 0.4 0.7 0.3 0.1 0.3 0.7 0.3 0.1 0.7 0.2 0.0 0.1 35* 0.0 0.1 1.2 0.3 0.0 0.0 0.0 0.3 0.0 0.0 0.0 0.4 0.1 0.0 0.0 36 12.2 35.1 60.0 2.8 3.7 3.6 2.3 2.7 3.6 3.4 2.3 2.8 0.8 1.4 0.9 Episodi Document 3.- Prognosi 186 37* 0.0 0.1 1.2 0.3 0.3 0.1 0.0 0.3 0.0 0.0 0.0 0.3 0.0 0.0 0.0 38* 0.1 0.2 0.2 0.3 0.6 0.2 0.0 0.3 0.5 0.1 0.0 0.3 0.1 0.0 0.0 39* 0.7 4.5 19.2 0.8 1.0 1.3 1.0 0.8 1.0 1.2 0.8 0.8 0.3 0.2 0.3 40 1.1 1.9 14.4 0.8 1.1 0.9 0.3 0.8 1.1 0.7 0.3 0.8 0.3 0.0 0.1 41* 0.4 0.3 1.2 0.4 0.8 0.3 0.0 0.3 0.8 0.3 0.0 0.5 0.0 0.0 0.0 42 4.3 34.5 67.2 2.1 2.3 2.5 2.0 2.0 2.3 2.4 1.9 2.2 1.3 1.6 1.7 43* 0.2 0.3 2.4 0.3 0.7 0.2 0.1 0.3 0.7 0.2 0.1 0.5 0.1 0.0 0.1 * Episodi amb menys de 1 mm de pluja Document 3.- Prognosi 187 Taula 25.- Temps d’incompliment simulat a la temporada de bany del 2009 pels diferents escenaris. En taronja estan els esdeveniments acoblats en als quals la contaminació del següent esdeveniment esta afectada per l’esdeveniment anterior. Diagnosi Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + Depòsits) Duració de la contaminació de E. Coli al Duració de la contaminació de E. Coli al Duració de la contaminació de E. Coli al mar [h] mar [h] mar [h] Duraci Volu ó de la m de pluja la [h] pluja [mm] 30 8.2 1.3 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 31 1.4 2.9 0.0 0.0 23.8 16.0 15.8 0.7 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 32 3.4 0.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 33 5.7 46.2 42.2 47.8 33.5 29.8 30.2 31.2 30.2 38.5 43.2 33.2 29.3 29.7 30.0 29.2 34.5 38.7 30.7 26.3 27.8 29.3 28.3 34 0.4 0.4 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 35 0.0 0.1 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 36 12.2 35.1 17.5 24.0 24.3 24.2 22.7 24.3 22.7 12.3 23.8 24.2 24.0 9.7 24.2 22.3 0.0 0.0 23.3 23.2 8.7 7.0 22.2 37 0.0 0.1 16.0 23.0 21.5 17.2 23.8 23.8 24.5 10.8 20.8 18.0 10.7 20.2 21.3 22.0 0.0 0.0 6.7 5.0 9.8 15.7 15.3 38 0.1 0.2 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 Episodi Sant Miquel Barceloneta Nova Icaria Bogatell Mar Bella Nova Mar Bella Llevant Sant Miquel Barceloneta Nova Icaria Bogatell Mar Bella Nova Mar Bella Llevant Sant Miquel Barceloneta Nova Icaria Bogatell Mar Bella Nova Mar Bella Llevant Document 3.- Prognosi 188 39 0.7 4.5 2.0 4.3 8.7 6.3 0.0 4.0 0.0 0.0 0.0 8.5 3.3 0.0 0.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 40 1.1 1.9 13.7 9.5 8.7 2.3 2.3 6.8 8.2 8.5 1.0 6.2 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 41 0.4 0.3 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 42 4.3 34.5 24.3 25.7 27.2 27.0 25.3 26.5 24.8 24.2 25.5 26.8 26.7 25.2 26.3 24.7 23.2 24.8 25.3 25.3 23.2 24.8 24.5 43 0.2 0.3 13.7 16.2 13.8 10.8 9.7 12.2 11.7 12.8 14.7 12.8 9.5 9.0 11.7 11.2 11.2 12.3 10.5 8.5 8.3 10.7 10.5 Document 4.- Prognosi 5.4.2 Resultats danys tangibles 5.4.2.1 Danys ambientals En aquest apartat es quantifiquen les reduccions dels danys ambientals produïts per les DSS (DSU a Barcelona) en un any mig amb la implementació dels escenaris de prognosi. Aplicant la metodologia per la quantificació dels danys ambientals esmentada en el Document de Diagnosi i els nous valor del volum de DSU calculats per al any 2009 amb les actuacions del escenari de Prognosi 1 (SUDS) i Prognosi 2 (SUDS + dipòsits anti-DSS), s’obtenen els valors de la Taula 26. Taula 26: Danys ambientals segons els escenaris del PDISBA. Escenari DSU α V (m3) KPV KS Valor danys Danys (€/m3) (€/y) totals (€/y) Diagnosi Port 0.12 8587651 12.46 1 12840256 39117768 Platges 0.12 9015253 12.46 1.8 24263290 Riu Besos 0.12 1347125 12.46 1 2014222 Prog. 1 Anti- Port 0.12 6988145 12.46 1 10448674 27241272 DSS (SUDS) Platges 0.12 5661510 12.46 1.8 15237160 Riu Besos 0.12 1040287 12.46 1 1555438 Prog. 2 Anti- Port 0.12 5378821 12.46 1 8042413 17277327 DSS (SUDS + dipòsits) Platges 0.12 3114638 12.46 1.8 8382612 Riu Besos 0.12 570024.7 12.46 1 852301 5.4.2.2 Danys indirectes L’objectiu d’aquest apartat es desenvolupar una comprensió de com els negocis costaners de Barcelona es veuen afectats per l’abocament de DSS (o DSU per al cas de Barcelona amb xarxa unitària). Al document de Diagnosi es va explicar una metodologia per estimar els danys indirectes relacionats amb els costos suportats per els negocis costaneres en la situació actual (escenari de Diagnosi). L’estimació es basa en el valor afegit directe diari dels sectors econòmics potencialment afectats per una qualitat d’aigua insuficient (negocis relacionats amb la pesca, els esports nàutics) que es va estimar en 510328 € / dia durant la temporada de bany. Al present informe, s’aplica la mateixa metodologia als escenaris de Prognosi 1 (SUDS) i Prognosi 2 (SUDS + dipòsits anti-DSS). Per comparar els escenaris, el model considera els danys indirectes Document 4.- Prognosi i el nombre de dies de qualitat inacceptable de l’aigua de bany causada per abocaments en els escenaris proposats. Aquests resultats s’inclouen a les estimacions de l’anàlisi cost benefici que donen suport a la valoració econòmica dels escenaris de Diagnosi i prognosi. Taula 27: Estimacions de danys indirectes per DSS proposades segons els diferentes escenaris. Escenari Nº de dies per temporada Estimació de danys estimats de bany amb qualitat per el any mig de 2009 (€/any d’aigua no acceptable i % variació respecte a escenari Diagnosi) Diagnosi 3.22 1643256.05 Prognosi 1 (SUDS) 2.69 1372782.23 -16% Prognosi 2 (SUDS + Dipòsit) 2.05 1046172.33 -36% 6 ANÀLISI ECONÒMIC DEL COST-BENEFICI DE CADA ESCENARI 6.1 Introducció Per als esdeveniments hidrològics extraordinaris, es planteja una anàlisi econòmic del cost-benefici pels següents escenaris:  Diagnosi 2: Estat actual amb condicions de canvi climàtic  Prognosi 1 (Anti-Inundacions): Implementació de SUDS (teulades verdes, basses de laminació i rases infiltrants) a tota la ciutat de Barcelona  Prognosi 2 (Anti-Inundacions): Implementació de SUDS i mesures estructurals en tota la ciutat de Barcelona Els escenaris de Prognosi també consideren estratègies d’actuacions en temps reals, però això no es contempla en el estudi econòmic de cost-benefici. L’anàlisi econòmic del cost-benefici es fa servir també per els 6 escenaris de priorització de les mesures estructurals anti-inundacions a les 6 diferents zones analitzades en el marc d’aquest pla (Capítol 1.5). En aquest cas, el sub-escenaris son:  Prognosi 2 Anti-Inundacions (SUDS + Actuacions Estructurals zona 1): Implementació de les SUDS a tota la ciutat i de les actuacions estructurals anti- Inundacions només a la zona 1. Document 4.- Prognosi  Prognosi 2 Anti-Inundacions (SUDS + Actuacions Estructurals zona 2): Implementació de les SUDS a tota la ciutat i de les actuacions estructurals anti- Inundacions només a la zona 2.  Prognosi 2 Anti-Inundacions (SUDS + Actuacions Estructurals zona 3): Implementació de les SUDS a tota la ciutat i de les actuacions estructurals anti- Inundacions només a la zona 3.  Prognosi 2 Anti-Inundacions (SUDS + Actuacions Estructurals zona 4): Implementació de les SUDS a tota la ciutat i de les actuacions estructurals anti- Inundacions només a la zona 4.  Prognosi 2 Anti-Inundacions (SUDS + Actuacions Estructurals zona 5): Implementació de les SUDS a tota la ciutat i de les actuacions estructurals anti- Inundacions només a la zona 5.  Prognosi 2 Anti-Inundacions (SUDS + Actuacions Estructurals zona 6): Implementació de les SUDS a tota la ciutat i de les actuacions estructurals anti- Inundacions només a la zona 6. D’altra banda, per als esdeveniments hidrològics ordinaris, es planteja una anàlisi econòmic del cost-benefici pels següents escenaris:  Diagnosi: No es planteja cap actuació i no es considera cap canvi en la pluviometria.  Prognosi 1 Anti-DSS (SUDS): Implementació de SUDS (teulades verdes, basses de laminació i rases infiltrants) a tota la ciutat de Barcelona.  Prognosi 2 Anti-DSS (SUDS): Implementació de SUDS (teulades verdes, basses de laminació i rases infiltrants) a tota la ciutat de Barcelona i de les actuacions estructurals anti-DSS (depòsits anti-DSU) a tot l’àmbit del pla. L’anàlisi cost-benefici valora econòmicament tots els impactes socials i mediambientals tangibles junts amb els costos financers dels projectes. 6.2 Metodologia Per la comparació entre diferents escenaris d’actuacions s’ha de tenir un escenari de referencia que, per definició, tingui beneficis i beneficis nets (definits com la diferència entre els costos i els beneficis) iguals a zero. Tots els escenaris s’han avaluat per un període de 80 anys. Es suposa que la construcció de les SUDS i de les actuacions estructurals s’acabarà durant els propers Document 4.- Prognosi 20 anys. Per això s’assumeix que els costos de construcció es distribueixen linealment durant aquests primers 20 anys del període d’avaluació dels escenaris. També, després de la vita útil estimada (70 anys per les actuacions estructurals, 20 per les reses infiltrants i basses i 50 per les teulades verdes) (Magnussen, Wingstedt, Rasmussen, & Reinvang, 2015), (Karras & Read, 2016) per cadascuna de les actuacions es suposa una reinversió econòmica de la mateixa quantitat dels costos de construcció. Finalment, es considera també un valor residual (“residual value” en anglès) de les infraestructures al final dels 80 anys i que poden ser encara positives. Els beneficis es calculen basats en el mètode de costos/danys evitats (Avoided cost method en anglès) que calcula les diferències dels costos/danys estimats en els diferents escenaris. Els costos/danys estimats en els escenaris anti-inundacions es representen amb el DAE (Dany anual esperat) (EAD en anglès) i en els escenaris anti-DSS són els costos de tractament de les aigües a les plantes de tractament del Besos i del Llobregat (igual a 0.12 €/m3), els costos indirectes relatius a les activitats econòmiques (pesca i turisme com explicat en el document de la diagnosi) i els costos mediambientals relatives als volums d’aigua abocats al mar, riu i port. A més a més hi ha tots els beneficis generats per les noves àrees verdes que aporten les SUDS. En aquest cas s’han considerat: la reducció del efecte de la illa de calor, els beneficis estètics, beneficis per a la creació d’hàbitat natural i millora de qualitat de l’aire. La Taula 27 presenta tots els valors utilitzats per calcular els beneficis de les SUDS. Document 4.- Prognosi Taula 28: Valors utilitzats per calcular els beneficis de les SUDS. Beneficis Descripció Valor unitari Referència Valors estètics Augment dels valors de les S’assumeix: WTP= 3% (2- (Bianchini & Hewage, propietats. Estimats com 5%) of CAPEX 2012) “willingness to pay” (WTP) per propietats amb teulades verdes. Creació d’hàbitat Augment dels ecosistemes S’assumeix: 15% del valor (Bianchini & Hewage, que suporten biodiversitat a de restaurar les àrees verdes 2012) les ciutats. (Valor adaptat al GDP de Barcelona) 2.8€/m2 Reducció de la illa Reducció de la demanda S’assumeix: les teulades (Feng & Hewage, 2018) de calor d’energia per els edificis. verdes estalvien un 10-14% (Bianchini & Hewage, del cost per refrescar els Reducció del 2012) edificis in Barcelona consum elèctric (IDAE, Instituto para la diversificación y ahorro de la Energía , 2011) Qualitat del aire Valor associat a la taxa Reducció de les emissions= (Feng & Hewage, 2018) (CO2 i NOx) europea de contaminació: 0.072 ton/ha (European Commission, efectes negatius dels Directorate-General contaminants a la salut i al Valor: 3,051 €/ton Regional Policy , 2010) medi ambient. Com s’ha esmentat, el benefici net per cada escenari (j) es calcula amb la següent equació: Benefici net j = Beneficis j – Costos j Després es calcula el valor net actual (Net Present Value, NPV en anglès) que és el valor total que considera tot el temps de avaluació del projecte que es de 80 anys. El NPV s’estima amb la següent equació utilitzant, en aquest cas, una taxa de descompte (“discount rate” en anglès) i de 1.23% per (Chiabai, et al., 2015): 𝑇 𝐵𝑒𝑛𝑒𝑓𝑖𝑐𝑖𝑠𝑡 − 𝐶𝑜𝑠𝑡𝑜𝑠𝑡 𝑁𝑃𝑉 = ∑ (1 + 𝑖)𝑡 𝑡=1 on T és el total dels 80 anys d’avaluació. Els resultats són molt variables depenent de la taxa de descompte i hi ha un ampli debat sobre el valor a emprar (IPCC Fourth Assessment Report: Climate Change 2007). (Velasco, 2018) Document 4.- Prognosi va fer servir una taxa de descompte del 4% per una anàlisi costos beneficis en Barcelona per un període temporal d’avaluació d’aproximadament 35 anys. (Zhou, 2012) va fer servir una taxa de descompte del 3% per una anàlisi costos beneficis en una ciutat danesa (Odense) per un període d’avaluació de 100 anys. El govern de UK recomana utilitzar 3.5% per períodes d’avaluació de 1-30 anys, 3% per 31-75 anys, 2.5% per 76- 125 anys, 2% per 125-200 anys, 1.5% per 201-300 anys i 1% per períodes mes llargs (Oxera, 2002). També a França es recomana fer servir una taxa del 4% per períodes d’avaluació fins a 30 anys, i 2% per períodes més llargs. En aquest cas s’ha utilitzat una taxa de descompte del 1.23% d’acord amb el projecte Europeu EconAdapt (2015) que va proposar taxes de descompte calculades per projectes d’infraestructures d’adaptació climàtica per Catalonià. Aquesta taxa de descompte va ser calculada per dos diferents escenaris: un escenari de crescuda econòmica y un sense crescuda. El valor de la taxa de descompte és pràcticament igual en els dos escenaris. A més a més, aquesta taxa de descompte segueix el principi d’equivalència que es basa en la idea que els investiments per projectes de canvi climàtic haurien de valorar les generacions futures (Stern, 2007) i per això la taxa de descompte hauria de ser baixa. De totes maneres a l’apartat 6.3.5.4 es fa una anàlisi de sensitivitat dels resultats considerant també una taxa de descompte del 4% i una anàlisi de la taxa interna de retorn (TIR). Aquesta taxa de descompte ja inclou la taxa d’inflació (Nordhaus, 2007). En concret, la taxa de descompte inclou la taxa d’interès real (calculada com la taxa d’interès del mercat per un bé menys la taxa d’inflació) i la taxa de preferència temporal de la societat (“pure rate of social time preference” en anglès). Altres estudis que fan anàlisis costos- beneficis per mesures d’adaptació al canvi climàtic en zones urbanes segueixen la mateixa metodologia aplicant només la taxa de descompte (Velasco et al., 2018; Zhou et al., 2012). Els resultats es presenten utilitzant el valor anual actual equivalent (AEPV, Annual Equivalent Present Value en anglès). Aquest es calcula amb la següent equació: 𝑖 ∙ 𝑁𝑃𝑉 𝐴𝐸𝑃𝑉 = 1 − (1 + 𝑖)−𝑇 on PV el valor actual (PV, present value en angles), i és la taxa de descompte, T són els anys de la avaluació (80 anys). Tots els danys, els beneficis i els costos de l’anàlisi estan calculats com AEPV. 6.3 Anàlisi del cost L’anàlisi del cost de les actuacions ha de contemplar tant el cost de construcció de les actuacions com el cost d’explotació i manteniment de les mateixes durant els anys de Document 4.- Prognosi vida útil de les actuacions. Per tant el cost anual acaba sent la suma del cost de manteniment anual i del cost d’amortització de la construcció. En els següents subapartats es presenten les hipòtesis i els càlculs realitzats per cada tipologia d’actuacions i posteriorment es calcula el cost de cada un dels escenaris contemplats. 6.3.1 Cost de les actuacions anti-inundacions Es parteix de les següents hipòtesis i dades:  La vida útil de les actuacions és de 70 anys.  A partir de les dades reals del cost d’explotació i manteniment de la xarxa de Barcelona (dades dels anys 2005 al 2009 veure Taula 29) es calcula la mitja (12.39 M€) i aplicant les dades d’inflació es passen a costos actuals, o sigui 14.17 M€ anuals.  Considerant que la xarxa de Barcelona té 1650 km de xarxa, s’obté un cost d’explotació i manteniment per metre de claveguera de 8.59 €/m. La construcció de 19.32 km de xarxa nova donaria un cost d’explotació i manteniment de 0.169 M€/any.  El pressupost total de les actuacions és de 509.3 M€ (calculat en el Document 4 del PDISBA de pressupost). Aquest pressupost correspon a la construcció de xarxa nova i substitució de xarxa existent i també dels depòsits anti-inundacions.  El pressupost total dels depòsits és de 420.9 M€ (calculat en el Document 4 del PDISBA). El cost de d’explotació i manteniment dels depòsit s’assumeix un 1% del pressupost total dels depòsits, es a dir 4.2 M€/any. Document 4.- Prognosi Taula 29: Costos d’explotació i manteniment del clavegueram de Barcelona (milers €). Activitat Empresa / 2005 2006 2007 2008 2009 Organisme Inspecció i Neteja de la Xarxa FCC(*) 4615 4786 4915 5122 5193 Reparació i Conservació de la FCC(*) 3845 3988 4095 4267 4327 Xarxa Inspecció i Planificació CLABSA 1180 1237 1287 1236 1236 Explotació i Manteniment CLABSA 1789 1876 1953 1875 1875 Energia Elèctrica Instal·lacions ENDESA 84 88 90 94 95 Control d' Abocaments EMSHTR 146 151 158 171 201 Total (k€) 11659 12126 12498 12765 12927 De l’aplicació de les dades i hipòtesis anteriors s’obté la següent taula de resum que també ensenya els costos dividits entre les diferents zones de priorització. Taula 30: Resum dels costos de les mesures estructurals a les 6 diferents zones de priorització de Barcelona i també el cost total. ZONA Total CAPEX [€] Total OPEX [€/y] Total Z01 156183556 1309780 Total Z02 98187426 904517 Total Z03 74777628 518005 Total Z04 44716190 407676 Total Z05 92950910 832390 Total Z06 42479059 402456 Total BCN 509294769 4374824 6.3.2 Cost de les actuacions anti-DSS Les actuacions estructurals anti-DSS són bàsicament dipòsits. Per el càlcul es parteix de les següents dades i hipòtesis: Vida útil de la obra civil dels dipòsits: 70 anys  El pressupost de les actuacions anti-DSS és de 206.25 M€ (calculat en el document 4 del PDISBA de pressupost). Document 4.- Prognosi  El cost d’explotació i manteniment s’obté com un percentatge del cost de construcció i inclou el cost de tractament de l’aigua retinguda als dipòsits, manteniment preventiu i revisions, manteniment correctiu, neteges, energia elèctrica, etc.. Aquest percentatge s’ha estimat a partir de les dades que es tenen del dipòsit de Taulat i del dipòsit d’Agro Reus en un 1.49%. El cost d’explotació i manteniment és de 3.07 M€/any. De l’aplicació de les dades i hipòtesis anteriors s’obté la següent taula de resum. Taula 31: Resum dels costos dl depòsits anti-DSS Dipòsits anti- Volum [m3] Cost DSS CAPEX [€] OPEX [€/any] DSS01 2000 1454768 21676 DSS02 30000 13349442 198907 DSS03 23000 10871861 161991 DSS04 41000 16908652 251939 DSS05 10000 5595476 83373 DSS06 80000 27415835 408496 DSS07 80000 27415835 408496 DSS08 90000 29737369 443087 DSS09 15000 7758969 115609 DSS10 7500 4421609 65882 DSS11 5000 3159154 47071 DSS12 72000 25465335 379433 DSS13 22000 10501154 156467 DSS14 16000 8168550 121711 DSS15 32000 14024037 208958 TOTAL 525500 206248046 3073096 6.3.3 Cost de les actuacions SUDS Hi ha tres diferents tipus de SUDS: basses de laminació, teulades verdes i rases infiltrants. Per al càlcul, es parteix de les següents dades i hipòtesis:  Vida útil de les basses de laminació i de les rases infiltrants: 20 anys.  Vida útil de les teulades verdes: 50 anys.  Preu de construcció de les rases infiltrants: 45 €/m2 i 2.25 €/m2 de plantar gespa. Es considera que totes les actuacions previstes siguin rases drenants d’un metre de profunditat (CLABSA; CIRSEE, 2009). El cost total de les rases infiltrants és de 85.5 M€ (Àrea = 180.97 ha).  El cost de manteniment anual de les rases infiltrants és: 0.75 €/m3 (CLABSA; CIRSEE, 2009). Això dona un cost de manteniment anual de 1.36 M€/any. Document 4.- Prognosi  Preu de construcció de les teulades verdes (CLABSA; CIRSEE, 2009) 80 €/m2. El cost total de les teulades verdes és de 114.75 M€ (Àrea = 143.44 ha).  El cost de manteniment anual de les teulades verdes és: 2.33 €/m2 (CLABSA; CIRSEE, 2009). Això dona un cost de manteniment anual de 3.34 M€/any.  Preu de construcció de les basses de laminació: 100 €/m2. Hi ha 10 basses de laminació per un volum total de 12.87 ha. El cost de construcció de les basses de laminació és de 12.87 M€.  El cost de manteniment anual de les basses de laminació és 1.49% del cost de construcció. Això dona un cost de manteniment anual de 0.192 M€/any. De l’aplicació de les dades i hipòtesis anteriors s’obté la següent taula de resum: Taula 32: Resum dels costos de les SUDS. CAPEX [€] OPEX [€/any] Rases infiltrants 85509743 1357298 Teulades verdes 114752240 3342159 Basses de laminació 12870000 191763 Total 213131983 4891220 6.3.4 Taula resum del cost dels escenaris contemplats A partir dels costos dels apartats anteriors s’obtenen els costos adoptats per a l’anàlisi cost-benefici de cada escenari. Document 4.- Prognosi Taula 33: Resum dels costos per cada escenari. Escenari CAPEX [€] OPEX [€/any] Prog 1 anti-inundacions (SUDS) 213131983 4891220 Prog 2 anti-inundacions (SUDS+ESTR.) 722426752 9266044 Prog 2 anti-inundacions (SUDS+ESTR.) zona 1 369315539 6201000 Prog 2 anti-inundacions (SUDS+ESTR.) zona 2 311319409 5795737 Anti- inundacions Prog 2 anti-inundacions (SUDS+ESTR.) zona 3 287909611 5409225 Prog 2 anti-inundacions (SUDS+ESTR.) zona 4 257848173 5298896 Prog 2 anti-inundacions (SUDS+ESTR.) zona 5 306082893 5723610 Prog 2 anti-inundacions (SUDS+ESTR.) zona 6 255611042 5293676 Prog 1 anti-DSS (SUDS) 213131983 4891220 Anti-DSS Prog 2 anti-DSS (SUDS+ESTR.) 419380029 7964316 6.3.5 Anàlisi del cost-benefici L’anàlisi cost-benefici calcula el benefici net que s’obté de restar als beneficis tangibles (els que es poden quantificar en €) dels costos. Els resultats es presenten en terminis de AEPV (Annual Equivalent Present Value) que indica el rendiment anual de cada inversió. 6.3.5.1 Anàlisi del cost-benefici per inundacions La Figura 54 presenta els resultats de l’anàlisi cost-benefici per inundacions. Els valors de AE EAD (Annual Equivalent Expected Annual Damage en ingles) son semblants als valors de EAD que s’han presentat als capítols anteriors. No són exactament els mateixos perquè l’anàlisi cost-benefici assumeix que les mesures d’actuació es realitzaran en 20 anys. Per això es tardarà 20 anys per arribar a obtenir la màxima reducció dels danys d’inundacions. Per definició l’escenari de Diagnosi 2 (amb canvi climàtic) és l’escenari de referència i per això no té ni costos ni beneficis. L’escenari de SUDS te un benefici net de 22.5 M€/any això vol dir que la implementació de SUDS te impactes socioeconòmics força Document 4.- Prognosi positius. A més a més, l’escenari de SUDS + ESTR. (SUDS i mesures estructurals) té encara més benefici net 35.3 M€/any. Això vol dir que la implementació primer de SUDS i després de mesures estructurals té impactes socioeconòmics positius. S’ha de tenir en compte que el benefici net de les mesures estructurals podria estar sobreestimat com que el model de simulació hidràulica en aquest escenari no considera gairebé el dèficit de la xarxa secundària, per això tots els danys d’inundacions a les zones on hi ha xarxa secundària no estan completament comptabilitzats. D’altra banda, tampoc es comptabilitzen els costos associats a la xarxa secundària, així que el benefici net podria variar en funció d’aquestes dues variables. 70.00 60.00 50.00 40.00 30.00 20.00 10.00 0.00 Prog. 1 Anti- Prog. 2 Anti- Diagnosi amb inundacions inundacions CC (SUDS) (SUDS + ESTR.) Danys 63108344.07 39362159.27 14086518.10 Costos 9918793.51 22392823.03 Danys evitats 23746184.81 49021825.98 Beneficis 32474982.66 57750623.83 Benefici net (AEPV) 22556189.15 35357800.80 Figura 54: Resultats de l’anàlisi cost-benefici per inundacions. Els costos dels diferents escenaris de prognosi es van presentar als capítols anteriors. Els beneficis que s’han ensenyat a la Figura 54 estan generats per danys evitats amb la implementació de les actuacions i també per tots els altres beneficis generats per les SUDS: reducció de l’efecte de illa de calor, estètics, mediambientals, creació d’habitat (ecosistema) i qualitat de l’aire. Valor anualitzat AEPV (M€/any) Document 4.- Prognosi 70.00 60.00 50.00 40.00 30.00 20.00 10.00 0.00 Prog. 1 Anti- Prog. 2 Anti- inundacions inundacions (SUDS) (SUDS + ESTR.) Beneficis SUDS 8728797.85 8728797.85 Beneficis Danys 23746184.81 49021825.98 (EAD) evitats Figura 55: Beneficis relatius a la implementació dels escenaris de Prognosi 1 (SUDS) i Prgnosi 2 (SUDS + actuacions estructurals) per episodis hidrolóogic extraordinaris a la ciutat de Barcelona amb repecte al escenari de referencia Diagnosi 2 (sistema actual amb hipótesis de canvi climàtic). A continuació s’analitza l’evolució temporal dels costos i dels beneficis i del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) pels diferents escenaris analitzats. Els gràfics de la evolució temporal del valor actual net permeten individuar el període d'amortització que és quan valor actual net comença a ser positiu des de l’inici del projecte. L’evolució temporal dels costos i beneficis de la 70 60 Valor actual dels costos Valor actual dels benefcis 50 40 30 20 10 0 Figura 56 i la Figura 57 mostra que els costos de construcció estan distribuïts uniformement (tant per l’escenari de Prognosis 1 com l’escenari de Prognosis 2) durant els primers 20 anys i després hi ha costos de manteniment i els 2060, 2080 i 2090 relatius als costos de reinversió de les obres. La mateixa figura mostra que els beneficis augmenten i arriben al màxim després de 20 anys quan les obres s’han acabat i després els beneficis baixen a causa de la taxa de descompte. Milions[€] 2020 2025 2030 2035 Valor anualitzat (M€/any) 2040 2045 2050 2055 2060 2065 2070 2075 2080 2085 2090 2095 2100 Document 4.- Prognosi 70 60 Valor actual dels costos Valor actual dels benefcis 50 40 30 20 10 0 Figura 56.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 1 Anti-inundacions (SUDS) 2000 NPV acumulat 1500 1000 500 0 -500 Figura 57.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català y NPV en anglès) per el escenari de Prog. 1 Anti-inundacions (SUDS). Milions [€] Milions[€] 2020 2020 2025 2025 2030 2030 2035 2035 2040 2040 2045 2045 2050 2050 2055 2055 2060 2060 2065 2065 2070 2070 2075 2075 2080 2080 2085 2085 2090 2090 2095 2095 2100 2100 Document 4.- Prognosi 70 Valor actual dels costos 60 Valor actual dels benefcis 50 40 30 20 10 - Figura 58.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 2 Anti-inundacions (SUDS + ESTR.). 2000 NPV acumulat 1500 1000 500 0 -500 Figura 59.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català y NPV en anglès) per el escenari de Prog. 2 Anti-inundacions (SUDS + ESTR.). D’acord a la evolució temporal del NPV (VAN en català) per als dos escenaris considerats, s’observa que s’aconsegueix un valors positiu al any 2033 per l’escenari 1 i al any 2042 per l’escenari de prognosis 2 i valors màxims per l’horitzó temporal del 2100 que es el més llunyà considerat en aquest estudi. 6.3.5.2 Anàlisi del cost-benefici per DSS La Figura 60 presenta els resultats de l’anàlisi cost-benefici per DSS. En el cas de la diagnosi per DSS el canvi climàtic no està inclòs com explicat en la part de l’anàlisi de Milions [€] Milions [€] 2020 2020 2025 2025 2030 2030 2035 2035 2040 2040 2045 2045 2050 2050 2055 2055 2060 2060 2065 2065 2070 2070 2075 2075 2080 2080 2085 2085 2090 2090 2095 2095 2100 2100 Document 4.- Prognosi les pluges del Document 2 de Diagnosi degut a que les pluges futures no augmenten en volum anual i nombre d’episodis. L’escenari de Diagnosi té costos i beneficis iguals a 0 per definició. L’escenari de Prognosi 1 (SUDS) te un benefici net de 9.07 M€/any. Això vol dir que la implementació de SUDS té impactes socioeconòmics positius. A més a més l’escenari de SUDS + ESTR. (SUDS i mesures estructurals) té encara més benefici net (10.85 M€/any). Això vol dir que la implementació primer de SUDS i desprès de mesures estructurals te impactes socioeconòmics positius. 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Prog. 1 Anti-DSS Prog. 2 Anti-DSS Diagnosi (SUDS) (SUDS + ESTR.) Danys al medi receptor 41059536 31017845 22706969 Costos 9918794 16145628 Beneficis 18997570 26996125 Benefici net 0 9078777 10850497 Figura 60: Resultats de l’anàlisi cost-benefici per DSS. Danys Diagnosi Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + ESTR.) EAD Danys 39117767 27241272 17479277 mediambientals Danys per activitats 1643256 1372782 1046172 econòmiques TOTAL 40761023 28614054 18525449 AEPV Environmental cost 39404245 29586035 21544331 (discharges) Welfare cost (coastal 1.655.290 1431809 1162636 economy losses) Valor anualitzat AEPV (M€/any) Document 4.- Prognosi TOTAL 41059535 31017844 22706968 Figura 61 presenta els danys considerats per DSS. Aquesta figura ensenya que els danys dominants són els danys mediambientals. Això perquè el dany que s’ha calculat per metre cúbic de DSS és aproximadament 2.5 €/m3 a les platges i de 1.5 €/m3 al riu i al port. Valors més baixos de danys per metre cúbic podrien canviar els resultats del danys i també afectar el benefici net. De totes maneres aquests costs haurien de baixar molt per arribar a ser semblants als danys econòmics per interrupció d’activitats per DSS. Aquests danys es resumeixen a la següent figura en funció de si es presenten com danys anuals esperats (EAD) o el corresponent valor anualitzat (AEPV) tenint en compte el càlcul financer. Danys Diagnosi Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + ESTR.) EAD Danys 39117767 27241272 17479277 mediambientals Danys per activitats 1643256 1372782 1046172 econòmiques TOTAL 40761023 28614054 18525449 AEPV Environmental cost 39404245 29586035 21544331 (discharges) Welfare cost (coastal 1.655.290 1431809 1162636 economy losses) TOTAL 41059535 31017844 22706968 Figura 61: Danys per la part de DSS. Els danys al medi receptor es resumeixen en aquesta taula en funció de si es presenten com danys anuals esperats (EAD) o el corresponent valor anualitzat (AEPV) tenint en compte el càlcul financer. Document 4.- Prognosi La Figura 62 presenta els beneficis considerats per DSS. Hi ha molts beneficis que aporten les SUDS que són els mateixos que en els dos escenaris de prognosi d’inundació: reducció de la illa de calor, beneficis estètics, beneficis de creació d’hàbitat i de qualitat de l’aire. A més les SUDS redueixen de aproximadament 2.3 Mm3/any el volum anual que s’ha de tractar a la planta de tractament. D’altra banda els dipòsits per DSS augmenten el volum anual de tractar de 2.2 Mm3/any comparat amb la diagnosi (4.5 Mm3/any més comparat amb l’escenari de SUDS). Els beneficis a les activitats econòmiques son positius per els dos escenari i son més alts amb les actuacions estructurals com que el temps de contaminació de les aigües de bany es redueix més comparat amb només SUDS. La diferencia major esta produïda per els danys mediambientals que estan afectats, com s’ha dit abans, per la valoració del danys tangibles causats per metro cúbic de DSS (€/m3). 35,000,000 30,000,000 25,000,000 20,000,000 15,000,000 10,000,000 5,000,000 0 -5,000,000 CSO_AS1 CSO_AS2 - Volum tractat 227082 -85240 - Illa de calor 70242 70242 - Estètica 5281890 5281890 - Acitivitats econòmiques 223481 492653 - Medioambientals 9818210 17859914 - creació d’hàbitats 3317789 3317789 - Qualitat del aire 58876 58876 Figura 62: Beneficis per la part de DSS. De la mateixa manera que per inundacions, a continuació s’analitza l’evolució temporal dels costos i dels beneficis i del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) pels diferents escenaris analitzats. Els gràfics de la evolució temporal del valor actual net permeten individuar el període d'amortització que és quan valor actual net comença a ser positiu des de l’inici del projecte. La evolució temporal dels costos mostra que els costos de construcció estan distribuïts durant els primers 20 anys i després hi ha costos de manteniment i els 2060, 2080 i 2090 tenen costos de reinversió de les obres. La evolució temporal dels beneficis mostra que els beneficis augmenten i arriben al màxim Valor anualitzat [€/any] Document 4.- Prognosi després de 20 anys quan les obres s’han acabat, després els beneficis baixen a causa de la taxa de descompte. 70 Valor actual dels costos 60 Valor actual dels benefcis 50 40 30 20 10 0 Figura 63.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) 2000 NPV acumulat 1500 1000 500 0 -500 Figura 64.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català y NPV en anglès) per el escenari de Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) Milions [€] Milions [€] 2020 2020 2025 2025 2030 2030 2035 2035 2040 2040 2045 2045 2050 2050 2055 2055 2060 2060 2065 2065 2070 2070 2075 2075 2080 2080 2085 2085 2090 2090 2095 2095 2100 2100 Document 4.- Prognosi 70 Valor actual dels costos 60 Valor actual dels benefcis 50 40 30 20 10 0 Figura 65.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + ESTR.) 2000 NPV acumulat 1500 1000 500 0 -500 Figura 66.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català y NPV en anglès) per el escenari de Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + ESTR.) Milions [€] Milions [€] 2020 2020 2025 2025 2030 2030 2035 2035 2040 2040 2045 2045 2050 2050 2055 2055 2060 2060 2065 2065 2070 2070 2075 2075 2080 2080 2085 2085 2090 2090 2095 2095 2100 2100 Document 4.- Prognosi 6.3.5.3 Anàlisi cost-benefici específic de la construcció de SUDS Com ja s’ha esmentat en els anteriors apartats, la construcció de SUDS té una repercussió positiva tant per evitar o reduir inundacions, com per la reducció de les DSS. Aquest apartat vol posar de relleu especialment això fent una anàlisi d’aquest escenari només i veient els beneficis que aporta. Com es pot veure a l’apartat 6.3.3, els costos de construcció de SUDS són els que es mostren a la següent taula els quals passats a €/any segons les hipòtesis dels apartats anteriors corresponen a 9918794 €. Taula 34: Resum dels costos de les SUDS. CAPEX [€] OPEX [€/any] Rases infiltrants 85509743 1357298 Teulades verdes 114752240 3342159 Basses de laminació 12870000 191763 Total 213131983 4891220 Al mateix temps, dels apartats anteriors s’obtenen els beneficis combinats tant per reducció de les inundacions com per reducció de les DSS i altres beneficis. La següent taula resumeix tots els beneficis de les SUDS tant pels 2 escenaris anteriors com pel nou escenari de construcció de SUDS, on els beneficis estan combinats: Document 4.- Prognosi Taula 35.- Beneficis de la construcció de SUDS. Beneficis (€/any) Prognosi 1 Anti- Prognosi 1 Combinats Anti- inundacions Anti-DSS inundacions i Anti- (SUDS) (SUDS) DSS (SUDS) Per reducció dels danys de les 23 746 185 23 746 185 inundacions Per reducció dels danys al medi 9 818 210 9 818 210 receptors produïts per les DSS Per reducció d'aigua de tractar a 227 082 227 082 les EDARs Per reducció de danys a les 223 481 223 481 activitats econòmiques costaneres Estética 5 281 890 5 281 890 5 281 890 Qualitat del aire 58 876 58 876 58 876 Creació d'hàbitats 3 317 789 3 317 789 3 317 789 Illa de calor 70 242 70 242 70 242 TOTAL 32 474 982 18 997 570 42 743 755 Com es pot veure a la taula anterior el benefici combinat és major. La figura següent mostra un resum de l’anàlisi costos-beneficis considerant també el nou escenari combinat. Document 4.- Prognosi 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Combinació Prognosi 1 Anti- Prognosi 1 Anti- Anti- inundacions DSS (SUDS) inundacions i (SUDS) Anti-DSS (SUDS) Costos 9918794 9918794 9918794 Beneficis 32474982 18997570 42743755 Benefici net (AEPV) 22556189 9078777 32824962 Figura 67.- Resum dels 2 escenaris de costos-beneficis per SUDS incloent també el nou escenari combinat. 6.3.5.4 Anàlisi de sensitivitat dels resultats segons la tassa de descompte i anàlisi del TIR Com es deia a l’apartat 6.2 de metodologia els resultats anteriors depenen de la taxa de descompte. En aquest apartat es fa una anàlisi de sensitivitat del model a la taxa de descompte, s’ha mirat el període d’amortització i també s’ha fet una anàlisi TIR (Taxa Interna de Retorn). La Taula 36 mostra els resultats d’aquesta anàlisi. Els resultats mostren que també amb un taxa de descompte del 4,00 % els valor anual net esperat (AEPV) són positius tot i que els valors son menors. Els períodes d’amortització son semblants amb les dues taxes de descompte. Finalment l’anàlisi del TIR mostra els valors de les taxes de descompte que donarien un AEPV del projecte igual a zero. És a dir, els diferents escenaris tenen AEPV positiu sempre que la taxa de descompte emprada sigui més baixa de la taxa de descompte del TIR. Valor anualitzat (M€/any) Document 4.- Prognosi Taula 36.- Anàlisi de sensitivitat a la taxa de descompte dels resultats de l’anàlisi costos beneficis i Taxa Interna de Retorn (TIR) pels diferents escenaris. Prog. 1 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 1 Prog. 2 inundacions inundacions Anti-DSS Anti-DSS (SUDS) (SUDS + (SUDS) (SUDS + Depòsits) Depòsits) Taxa de AEPV [€] 22 556 189 35 357 801 8 990 786 10 762 506 descompte = 1,23 % Període 14 anys 23 anys 24 anys 30 anys d'amortització Taxa de AEPV [€] 16 042 986 19 314 353 4 840 181 3 417 722 descompte = 4,00 % Període 15 anys 26 anys 26 anys 39 anys d'amortització Taxa Interna de Retorn (TIR) 16.5 % 8.46 % 8.10 % 5.46 % 7 PRIORITZACIÓ DE LES ACTUACIONS ESTRUCTURALS ANTI- INUNDACIONS 7.1 Consideracions generals La priorització de les actuacions estructurals per zones es proposa tenint en compte una anàlisi multi-criteri i, en particular:  l’anàlisi cost-benefici  la reducció dels riscs tangibles (danys a edificis i vehicles)  la reducció dels riscs intangibles (riscs per vianants i per vehicles) La Taula 37 ensenya un resum dels resultats la priorització. Els resultats mostren que la priorització és diferent en funció del indicador que es fa servir. Per exemple, la zona 5 és la més prioritària segons l’anàlisi cost-benefici, els riscs tangibles i els riscs intangibles per vehicles, però no és la més prioritària segons els riscs intangibles per vianants. També, es nota que la zona 1 és la més prioritària per riscs intangibles per vianants i al mateix temps és la menys prioritària segons l’anàlisi cost-benefici, els riscs tangibles. En general les diferencies entre les diferents zones no són grans com es pot veure dels resultats específics per cada indicador. Aquestes diferencies s’expliquen també per la gran quantitat de factors que es consideren en l’avaluació del risc intangible amb matrius determinades per valors de perillositat i vulnerabilitat (funció dels indicadors de la exposició i la sensitivitat del objecte d’anàlisi). Document 4.- Prognosi Taula 37: Resum dels resultats de la priorització de les mesures estructurals segons els 4 diferents indicadors. Zona més Zona prioritària menys prioritària Anàlisi cost-benefici 5 6 3 2 4 1 Riscs tangibles (danys a edificis i vehicles) 5 2 3 6 4 1 Riscs intangibles (riscs per vianants) 1 2 5 3 4 6 Riscs intangibles (riscs per vehicles) 5 2 1 3 6 4 7.2 Priorització basada en l’anàlisi cost-benefici La Figura 68 presenta els resultats de l’anàlisi cost-benefici que s’utilitza per prioritzar les zones on s’hauran d’implementar les mesures estructurals. La priorització es fa amb els valors del benefici net, és a dir, la zona que genera més benefici net serà prioritària. Els valor de benefici net indiquen la següent priorització  Zona 5  Zona 6  Zona 3  Zona 2  Zona 4  Zona 1 En general no hi ha molta diferencia de benefici net entre les diferents zones, exceptuant la zona 1 que dóna un benefici net de 4-5 M€/any menys que les altres. A l’igual que s’ha esmentat abans, en els resultats de l’escenari de Prognosi 2 d’inundacions, els valors absoluts del benefici net comparat amb la diagnosi podrien estar sobreestimats degut a la hipòtesis de que les inundacions a la xarxa secundària estan infravalorades per considerar els trams ficticis amb gran diàmetres. D’altra banda, els costos de infraestructures de la xarxa secundària no estan considerats. A la pràctica aquest fet no invalida la priorització però es considera que aquesta anàlisi es podria afinar considerant les actuacions de la xarxa secundària i els seus costos i reducció de danys associats. Document 4.- Prognosi 70.00 60.00 50.00 40.00 30.00 20.00 10.00 0.00 Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Diagnosi amb inundacions inundacions inundacions inundacions inundacions inundacions CC (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + ESTR.) zona 1 ESTR.) zona 2 ESTR.) zona 3 ESTR.) zona 4 ESTR.) zona 5 ESTR.) zona 6 EAD anualitzat 63108344.07 23084069.22 21180045.68 21383486.97 22812259.97 20010146.71 21841342.90 Costos 15126033.81 12296611.52 11662012.30 10949564.17 12229613.37 11068696.77 Danys evitats 40024274.85 41928298.39 41724857.10 40296084.11 43098197.36 41267001.18 Beneficis 48753072.70 50657096.25 50453654.96 49024881.96 51826995.21 49995799.03 Benefici net 33627038.90 38360484.73 38791642.66 38075317.79 39597381.84 38927102.26 Figura 68.- Resultats de l’anàlisi cost-benefici per prioritzar les mesures estructurals en les 6 diferents zones d’implementació considerades. La Figura 69 mostra els beneficis considerats en l’anàlisi cost-benefici com a suma dels danys evitats amb la implementació de les actuacions de prognosi per zones i de tots els altres beneficis generats per les SUDS: reducció de l’efecte de illa de calor, estètics, mediambientals, creació d’habitat (ecosistema) i qualitat de l’aire 60.00 50.00 40.00 30.00 20.00 10.00 0.00 Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- inundacions inundacions inundacions inundacions inundacions inundacions (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + ESTR.) zona 1 ESTR.) zona 2 ESTR.) zona 3 ESTR.) zona 4 ESTR.) zona 5 ESTR.) zona 6 Beneficis SUDS 8728797.85 8728797.85 8728797.85 8728797.85 8728797.85 8728797.85 Beneficis Danys (EAD) evitats 40024274.85 41928298.39 41724857.10 40296084.11 43098197.36 41267001.18 Figura 69.- Beneficis considerats en l’anàlisi cost-benefici per prioritzar les mesures estructurals en les 6 diferents zones. La mateixa priorització basada en l’anàlisi cost-benefici es pot fer considerant el escenari Prognosi 1 Anti-inundacions com escenari de referència (Figura 70). Això no canvia el resultat final de la priorització, però canvien els valors absoluts del benefici net que permeten veure més clarament les diferencies de beneficis nets degudes només a la implementació de les mesures estructurals a cadascuna de les 6 diferents zones. Valor anualitzat (M€/any) Valor anualitzat (M€/any) Document 4.- Prognosi 45.00 40.00 35.00 30.00 25.00 20.00 15.00 10.00 5.00 0.00 Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 1 Anti- inundacions inundacions inundacions inundacions inundacions inundacions inundacions (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS) ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona 1 2 3 4 5 6 AE EAD 39362159.27 23084069.22 21180045.68 21383486.97 22812259.97 20010146.71 21841342.90 Costos 4049904.37 2583238.52 1805711.33 1114808.21 2407567.18 1066898.21 Avoided 16278090.05 18182113.59 17978672.30 16549899.30 19352012.55 17520816.37 Damage Benefit 16278090.05 18182113.59 17978672.30 16549899.30 19352012.55 17520816.37 Benefici net 12228185.67 15598875.07 16172960.97 15435091.09 16944445.37 16453918.16 Figura 70: Resultats de l’anàlisi cost-benefici per prioritzar les mesures estructurals en les 6 diferents zones d’implementació considerades. (Escenari de referència Prognosi 1 Anti-inundacions). 7.3 Priorització basada en els riscs tangibles i intangibles La reducció dels riscs tangibles generada pels la implementació de SUDS i de les actuacions estructurals a cadascuna de les 6 zones considerades s’ha quantificat també. La Figura 68 presentada anteriorment dona els resultats del valor equivalent anual dels danys directes a edificis i vehicles i del danys indirectes, el (Annual equivalent Expected Annual Damage, AE EAD). Segons aquest valors es pot fer una priorització, es a dir, la zona més prioritària seria aquella que te un valor de AE EAD més baix. La priorització que s’obté mitjançant els riscos tangibles doncs és:  zona 5  zona 2  zona 3 AEPV (M€/any) Document 4.- Prognosi  zona 6  zona 4  zona 1 També s’ha quantificat la reducció dels riscs intangibles generada per les mesures estructurals a cadascuna de les 6 zones considerades. Els riscos intangibles considerats són els de risc per l’estabilitat dels vianants. La Figura 71 mostra la reducció de l’àrea de risc alt per vianants comparada amb la diagnosi per diferents període de retorn. La zona més prioritària seria la que dona més reducció. D’acord amb aquestes dades la priorització que per una T=10 anys és:  zona 1  zona 2  zona 5  zona 3  zona 4  zona 6 250 200 150 100 50 0 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 1 Anti- Anti- Anti- Anti- Anti- Anti- Anti- Diagnosi Anti- Inundacion Inundacion Inundacion Inundacion Inundacion Inundacion Inundacion amb CC Inundacion s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS) ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) 1 2 3 4 5 6 Area [ha] 222 146 3 46 47 52 59 51 77 Figura 71: Àrea de risc alt per vianants per una T = 10 anys en funció de la implementació de les mesures estructurals a les 6 diferents zones considerades. . La Figura 72 mostra la longitud de carrers amb risc alt per vehicles. La zona més prioritària seria la que dona més reducció, es a dir una longitud de carrers amb alt risc menor. La priorització que s’obté mitjançant dels riscos intangibles per vehicles per una T=10 anys és: - Zona 5, zona 2, zona 1, zona 3, zona 6 i zona 4. Area de risc alt per vianants [ha] Document 4.- Prognosi Longitud de carrers amb risc alt per vehicles [m] 25,000 20,000 15,000 10,000 5,000 0 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 1 Anti- Anti- Anti- Anti- Anti- Anti- Anti- Anti- Inundaci Inundaci Inundaci Inundaci Inundaci Inundaci Diagnosi Inundaci Inundaci ons ons ons ons ons ons amb CC ons ons (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS) ESTR.) ESTR.) ESTR.) ESTR.) ESTR.) ESTR.) ESTR.) zona 1 zona 2 zona 3 zona 4 zona 5 zona 6 Longitud [m] 23450.37 12894.59 190.69 2990.50 2304.38 3146.56 3740.22 2255.96 3429.35 Figura 72: Longitud de carrers amb risc alt per vehicles per una T = 10 anys en funció de la implementació de les mesures estructurals a les 6 diferents zones considerades. Com indica les figures anteriors, no existeixen gran diferències entres els sub-escenaris de actuacions per zones en termes de reducció de risc. Les àrees on normalment molt petites per un període de retorn de 10 anys. A més, com s’ha dit en el apartat 5.3.1.1, els districtes perifèrics respecte a la zona central de la ciutat semblen més beneficiats per actuacions especifiques, mentre els barris del Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí es beneficien de les actuacions locals en els respectius districtes, però també de les actuacions en altres districtes degut a la morfologia de la ciutat i de la seva xarxa de clavegueram. També s’ha de remarcar que els resultats estan afectats per la hipòtesi de considerar una xarxa secundària amb capacitat suficient en tota la ciutat amb la introducció de col·lectors ficticis. En les zones més planes (per exemple Ciutat Vella i Sant Martí), això pot tenir com un efecte dipòsit i augmentar els valors de reducció del risc. Longitud de carrers amb risc alt per vehicles [m] Document 4.- Prognosi 8 PRESSUPOST 8.1 Resum del pressupost de les propostes de mesures correctores A continuació es presenta el resum del pressupost de les diferents mesures correctores contemplades i descrites en l’apartat 3. Taula 38.- Resum del pressupost del Pla Concepte PEM PEC PEC+IVA % Actuacions Dipòsits anti-inundacions 297076284 353520778 427760142 34.88% anti- inundacions Col·lectors Substitució de 9209994 10959893 13261471 1.08% a la xarxa primaris col·lectors existents primària Col·lectors d'obra 47100076 56049090 67819399 5.53% nova Altres (envans, sobreixidors, etc.) 4613855 5490488 6643490 0.54% Total 358000210 426020250 515484502 42.03% Dipòsits anti-DSU 143237757 170452931 206248046 16.82% SUDS Rases drenants 59385890 70669209 85509743 6.97% Basses de laminació a capçalera de 8938121 10636364 12870000 1.05% conques Teulades verdes 79694590 94836562 114752240 9.36% Total 148018601 176142135 213131983 17.38% Construcció de nous embornals 58004100 69024879 83520104 6.81% Obres de xarxa local 144458002 171905022 208005077 16.96% TOTAL 851718669 1013545216 1226389711 100.00% En aquesta taula resum no s’inclouen les obres de rehabilitació doncs es considera que és una partida anual que ja s’està aplicant tot i que en els pròxims anys caldria incrementar per evitar l’envelliment de la xarxa. Document 4.- Prognosi 9 EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA Per analitzar la demanda d’aigua al municipi de Barcelona, cal parlar de l’evolució de la població i de l’evolució de la demanda d’aigua per habitant. 9.1 Evolució de la població La població a la ciutat de Barcelona (i en general a tota l’àrea metropolitana) va augmentar de forma important fins els anys 1975 – 1980, primer fins els anys 1955 – 1960 degut a un creixement a Barcelona ciutat principalment i després a partir dels anys 1965 el creixement a Barcelona s’estanca i augmenta molt el creixement als altres municipis de l’Àrea Metropolitana (Figura 73). Però en els darrers 20 anys (Figura 74) es veu com la població s’ha estabilitzat al voltant del 1600000 habitants, cosa que corrobora que ens trobem davant d’una àrea urbana molt consolidada sense previsions de creixements significatius. Evolució de la població 1717-1981 Barcelona Resta AMB Total 3,500,000 3,000,000 2,500,000 2,000,000 1,500,000 1,000,000 500,000 0 Figura 73.- Evolució de la població a Barcelona i a la seva área metropolitana del 1717 a 1981 (Font: web de l’AMB) 1717 1787 1857 1860 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1936 1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 Document 4.- Prognosi Figura 74.- Evolució de la població a Barcelona en els últims anys (Font: web del IDESCATa partir del padró del INE) 9.2 Evolució de la demanda per habitant Si a l’apartat anterior es veia que la població actualment està estancada, la demanda d’aigua es troba en un clar retrocés tal i com es pot veure a les següents figures. Aquesta tendència a la baixa de la demanda d’aigua actual és sens dubte fruït de la consciencia de la població de que es tracta d’un bé escàs i situa la ciutat de Barcelona com una de les ciutats amb menor consum d’aigua a nivell nacional i internacional. Evolució consum domèstic AMB (l/hab.dia) 140.00 130.00 120.00 110.00 100.00 90.00 80.00 litres/habitant.dia 1994 121.43 1995 119.01 1996 123.74 1997 128.62 1998 131.62 1999 130.64 2000 132.79 2001 131.33 2002 129.28 2003 128.49 2004 125.67 2005 121.07 2006 116.63 2007 113.79 2008 109.96 2009 108.30 2010 107.50 2011 107.11 2012 105.82 2013 105.20 2014 102.30 2015 103.50 Document 4.- Prognosi Figura 75.- Evolució del consum domèstic d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (font (Font: web de l’AMB) Figura 76.- Evolució del consum domèstic d’aigua a Barcelona (Font: BCASA) Aquesta tendència a la baixa de la demanda d’aigua actual és sens dubte fruït de la consciencia de la població de que es tracta d’un bé escàs i situa la ciutat de Barcelona com una de les ciutats amb menor consum d’aigua a nivell nacional i internacional (Figura 77 i Figura 78). Document 4.- Prognosi Figura 77.- Consum domèstic per comunitats autònomes a l’any 2013 en l/hab/dia I comparative amb el de Barcelona (Font del gràfic: BCASA; Font de les dades INE- Enquesta sobre subministrament i sanejament de l’aigua 2013) Figura 78.- Comparativa de consums amb altres ciutats europees (Font: web d’Aigües de Barcelona). 9.3 Conclusions i implicacions en el PDISBA Habitualment en els plans Directors de Clavegueram es considera un escenari de diagnosi futura que contempla tant la planificació urbanística prevista (el Pla General Metropolità, PGM en aquest cas) com l’evolució de la població futura. Però en el cas de Barcelona, sent una zona urbana ja consolidada, fortament urbanitzada i molt densa i veient que la demanda d’aigua futura, i per tant la previsió de cabals futurs en l’àmbit del Pla és menor que l’actual no es contempla estudiar aquest escenari de diagnosi futura. Document 4.- Prognosi 10 ANÀLISI DE LA RESILIÈNCIA 10.1 Introducció La ciutat es pot considerar com un sistema de sistemes, o sigui de serveis urbans e infraestructures crítiques. En aquest context, la resiliència urbana està estrictament lligada al bon funcionament de aquest serveis urbans i al coneixement dels efectes en cascada que poden produir-se en cas de fallada d'una o més infraestructures crítiques d'un determinat sector estratègic. L’Ajuntament de Barcelona, des dels diferents departaments involucrats i amb la col·laboració dels gestors i propietaris de les xarxes i operadors, va dur a terme el projecte 3Ss (Garantia de Subministrament de Serveis) pel bon funcionament dels subministraments, les interconnexions entre aquests i les diferents infraestructures que integren els sistemes urbans. La gestió de la resiliència d’una ciutat com Barcelona és complexa atesa la multiplicitat d’operadors i agents que hi intervenen, les evidents interdependències que existeixen entre els diferents sistemes urbans i la gestió aïllada que sovint es realitza de la informació. En aquest context, s’ha dotat l’Ajuntament del Departament de Resiliència, una estructura organitzativa necessària per liderar i coordinar els projectes de resiliència Urbana. Aquest departament treballa per reduir les vulnerabilitats de la ciutat de Barcelona, millorar la capacitat de resposta i per recuperar-se al més ràpid possible i amb la menor pertorbació de situacions crítiques El departament es sustenta sobre els tres vèrtexs que conformen el cicle de millora continuada per a la creació de resiliència. Gestiona les incidències sobre els serveis a la ciutat a través de la Central d’Operacions, analitza les problemàtiques de la ciutat a través de la plataforma de gestió de la informació “Situation Room” i implementa els projectes de reducció de les vulnerabilitats i riscs a través de les Taules de Resiliència (TISU) (Figura 79). Document 4.- Prognosi Figura 79: Taules de resiliència a la ciutat de Barcelona. La creació de las TISU (2009), organitzades en grups de treball sectorial, desenvolupen projectes específics per tal de reduir vulnerabilitats identificades i facilitar el treball transversal. En el cas del sector de l’aigua, el drenatge urbà representa un servei d’extrema importància per als impactes socials i econòmics que es poden produir durant esdeveniments de pluja intensa i moderada i els efectes en cascada sobre altres serveis urbans com el sistema elèctric, el sistema de residus, de transport superficial i subterrani, les platges, els medis receptors i les zones verdes. Per totes aquestes raons, un Pla Director de Drenatge, com els altres plans de serveis estratègics d’una ciutat, han de ser vinculats amb un Pla d’Acció de Resiliència Climàtica que es podria considerar com un “pla de plans sectorials” amb una visió més holística i Document 4.- Prognosi transversal i, sobretot, enfocada als impactes indirectes i efectes en cascada produïts per episodis de crisis (com els generats per esdeveniments climàtics extrems). 10.2 El projecte RESCCUE En aquest context, a través del Projecte europeu RESCCUE (http://www.resccue.eu/), on BCASA participa, s’ha pretès, d'una banda, aprofundir en el diagnòstic de la resiliència de les ciutats davant de fenòmens climàtics extrems i, de l'altra, incrementar la seva mateixa resiliència a través de noves metodologies i eines que suposin una proposta i priorització de diverses mesures i estratègies d'adaptació. Per aconseguir aquests objectius, en el marc del projecte, s'han desenvolupat i calibrat models sectorials i integrats que permeten analitzar, de manera molt detallada, la resiliència dels diferents serveis urbans front a episodis climàtics extrems. A més, la informació generada per aquests models, juntament amb la informació històrica disponible per a cada servei urbà, és emprada per alimentar una eina més transversal, (HAZUR®) d’avaluació de la resiliència urbana i dels seu funcionament. L'ús de models sectorials i integrats ha permès estimar potencials afectacions degudes a un dèficit del funcionament hidràulic i ambiental de la xarxa de drenatge de la ciutat sobre altres serveis urbans estratègics com el tràfic superficial, el sistema elèctric i el sistema de recollida de residus. El model utilitzat en aquest Pla Director s’ha acoblat amb models d’altres serveis urbans per analitzar els efectes en cascada (a nivell de perillositat e impactes) produïts per pluges sintètiques sobre els serveis anteriorment esmentats amb escenaris de canvi climàtic i sense amb la finalitat de estimar el empitjorament de la resposta de la ciutat i dels seus serveis estratègic degut al increment de les intensitats de pluges produïdes per les projeccions climàtiques. Els resultats per cada un d’aquests escenaris es poden trobar en els documents del mateix projecte (Russo, 2019) (Evans, 2019) y al seva web en el apartat específic “d’entregables” (http://www.resccue.eu/resccue-project). Dins del marc del Projecte RESCCUE, el cas d’estudi de Barcelona ha sigut el que més sectors ha involucrat a l’hora d’analitzar els efectes en cascada d’un esdeveniment d’inundació pluvial (Figura 80). Document 4.- Prognosi Figura 80: Esquema d’efectes en cascada potencialment produïts per un esdeveniment d’inundació i analitzats pel projecte RESCCUE. Els resultats específics sobre el servei de tràfic superficial s’han presentat en aquest document de prognosi i en el Document 2 de Diagnosi. Com altre exemple, es mostren mapes d’inestabilitat de contenidors de residus per la ciutat de Barcelona i una pluja amb escenari de canvi climàtic en el cas de diferents graus d’ompliments dels mateixos contenidors. Contenidors buits Contenidors amb mitja capacitat Contenidors plens Figura 81: Mapes d'inestabilitat de contenidors en funció del període de retorn i el seu grau d'ompliment per a l'escenari actual (Russo, 2019). T = 10 anys Document 4.- Prognosi També s’analitza l’impacte de les inundacions en els principals elements de la xarxa de subministrament elèctric de la ciutat. S’ha desenvolupat un model integrat inundació - sistema elèctric que ha permès avaluar els efectes potencials de les inundacions sobre la xarxa elèctrica. Per a l'anàlisi d'impactes, s'ha emprat una corba de vulnerabilitat ("Fragility curve") de la infraestructura elèctrica proposada per la Federal Emergency Management Agency que relaciona la seva probabilitat de fallada al calat màxim d'inundació. A més, aquesta corba ha estat parcialment modificada per dur a terme una anàlisi de sensibilitat dels resultats finals respecte a aquest input. Finalment, a través dels valors de calat proporcionats pel model hidrodinàmic, la metodologia sobre la creació dels mapes de perillositat per a infraestructures elèctriques esmentada anteriorment i l'aplicació de les corbes de vulnerabilitat s'ha obtingut un quadre de les afeccions potencials al sistema elèctric per a l'escenari actual i futur i diferents tipus d'inundació (pluvial, fluvial i costaner) (Evans, 2019). Cal remarcar que s'han estudiat les subestacions d'alt (HV) i mig voltatge (MV) amb potencial perill d'inundació en tota la ciutat, i només els centres de distribució (CD) a les zones de Besòs, Llobregat, i costa. Figura 82: Resum de l'anàlisi d'impactes produïts per inundacions sobre el sistema elèctric A Barcelona Font: RESCCUE Deliverable 3.4; (Evans, 2019). També es mostra un exemple de interdependències entre infraestructures elèctriques critiques de la ciutat amb alta exposició a les inundacions. Document 4.- Prognosi Figura 83: Resultats del model elèctric després d'un error del transformador a la subestació de Mata a causa de les inundacions pluvials. Influència d’una rotura de canonada d’aigua potable en les inundacions locals. Tot i semblar un fet molt puntual, el passat 24 de novembre de 2016 un trencament d’una canonada principal d’aigua potable va produir una sèrie d’efectes en cascada que van provocar la interrupció del trànsit de la Ronda de Dalt durant 6 hores, el tall del subministrament d’aigua a 10000 ciutadans durant 3 hores i afectant a les urgències de la Vall d’Hebron durant 2 hores, per tant és un efecte a tenir en consideració. Així doncs amb el model 1D-2D del drenatge de la ciutat es pot simular l’impacte d’una trencament d’aquestes característiques veient quines zones en resultarien afectades. Un exemple es mostra en la Figura 84. Document 4.- Prognosi Figura 84: Mapa de les inundacions provocades per la rotura de la canonada d’aigua potable de Roger de Flor. Document 4.- Prognosi 11 CONCLUSIONS DE LA PROGNOSI Com a conclusions de la feina realitzada a la prognosi cal destacar els següents apartats: 11.1 Creació dels models dels escenaris de prognosi  Es fan les modificacions necessàries al model de diagnosi per tal de modelitzar els diferents escenaris de prognosi.  Escenari prognosi inundació 1.- Actuacions bàsiques per la gestió del risc d’inundació: o Es parteix del model de diagnosi 1D-2D correctament calibrat. o S’incorporen les rases drenants i les teulades verdes al model calculant les superfícies de cada una i creant una tipologia de superfície d’escorriment específica amb valors del model d’infiltració de Horton ajustats manualment per reproduir el comportament d’aquestes estructures (veure Figura 85). o Les basses de laminació a la capçalera de les conques de Collserola, no deixen de ser dipòsits (a l’aire lliure normalment) que emmagatzemen les aigües de la pluja per ser aprofitades per altres usos o drenen de forma controlada i laminada. El volum d’aquestes basses es configura de manera que per la pluja de T=10 anys amb canvi climàtic el dipòsit s’empleni al 100% amb l’escorriment generat a la seva conca d’aportació. Figura 85: Parametrització de les tipologies de sòl definides per simular les teulades verdes (esquerra) i les rases drenants (dreta).  Escenari prognosi inundació 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per la gestió del risc d’inundació: Document 4.- Prognosi o L’escenari de prognosi inundació 2 incorpora les actuacions bàsiques, és a dir les SUDS descrites a l’apartat anterior, de manera que la construcció del model d’aquest escenari es fa a partir de la base del model anterior. o Les actuacions estructurals s’han centrat en els eixos principals de la ciutat suposant que les inundacions dels eixos secundaris estan ja resoltes. La manera d’incorporar aquesta hipòtesi en el model és suposar que tota la xarxa secundària té una capacitat suficient per no tenir inundacions. Aquesta hipòtesi té la seva importància en l’anàlisi dels resultats dels models i en l’anàlisi del cost-benefici doncs hi ha una part de la reducció de les inundacions entre els escenaris 1 i 2 que no són directament produïdes per les actuacions estructurals a la xarxa primària sinó que són degudes a aquesta ampliació de la capacitat de la xarxa secundària. o S’han incorporat les propostes d’actuacions que quedaven pendents de construir de l’anterior Pla Director, el PICBA’06 i es comprova que aquestes actuacions no són suficients per resoldre els problemes d’insuficiències detectats. Una de les causes principals d’aquest augment d’insuficiències és que la pluja de disseny del PDISBA és molt major que les dels anteriors Plans Directors de Barcelona (en intensitats màximes i sobretot en volum). o S’introdueixen en el model noves actuacions necessàries per assolir els objectius de protecció definits. Moltes d’aquestes noves actuacions són dipòsits. El motiu és que amb la pluja de disseny escollida tota la xarxa va ja al límit de capacitat, de manera que substituir col·lectors existents o fer desdoblaments per ampliar la capacitat de la xarxa existent només fa que traslladar de forma agreujada el problema aigües avall. o De forma general aquests nous dipòsits es simulen com dipòsits off-line de manera que només s’omplen quan la xarxa aigües avall del dipòsit no té capacitat suficient per transportar els cabals punta que li arriben.  Escenari prognosi DSS 1.- Actuacions bàsiques per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua: o Aquest escenari és bàsicament el mateix que el de prognosi inundacions 1 amb les actuacions SUDS però eliminant la part del 2D superficial.  Escenari prognosi DSS 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua: o Aquest escenari es basa en el de prognosi DSS 1 (és a dir amb les actuacions SUDS) afegint-hi els dipòsits anti-DSS. Es configuren aquests dipòsits de manera que es puguin buidar en un temps de 1.5 dies. Document 4.- Prognosi 11.2 Propostes d’actuacions  Les propostes d’actuacions es classifiquen i agrupen en les següents tipologies generals: o Nous col·lectors primaris i obres associades. o Dipòsits anti-inundacions. o Rehabilitació del clavegueram. o Nous embornals i millora dels existents. o Ampliació explotació centralitzada. o Actuacions anti-DSS. o Xarxa local previsible. o Actuacions de manteniment varies. o Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS).  SUDS: o Aquests sistemes són molt beneficiosos pel sistema de clavegueram doncs per un costat redueixen el volum d’escorriment que arriba a la claveguera, i a més fa que arribi més laminat reduint les puntes de cabal. Els dos efectes combinats tenen beneficis tant per reduir inundacions com per reduir els abocaments en temps de pluja. o Aquestes actuacions SUDS previstes en el PDISBA són:  Rases drenants descrites i tipificades en el Pla Tècnic de l’Aprofitament de Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona en funció de l’ample i el pendent del carrer.  Basses de laminació de capçalera: Aquestes basses també estan definides en el PLARHAB si bé els seus volums han estat incrementats en el PDISBA amb l’objectiu de poder gestionar l’escorriment generat a les conques corresponents per la pluja de 10 anys de període de retorn.  Teulades verdes. La ubicació i descripció de les teulades verdes previstes a Barcelona s’ha obtingut del document Cobertes i Murs Verds a Barcelona (Rueda, 2010).  Mesures estructurals anti-inundacions: o Es defineixen aquestes actuacions estructurals perquè de manera combinada amb les actuacions SUDS (escenari de prognosi 2) s’assoleixin els objectius de protecció d’inundacions. Document 4.- Prognosi o Aquestes actuacions s’han centrat en els eixos principals de la ciutat suposant que les inundacions dels eixos secundaris estan ja resoltes. o S’incorporen les mesures estructurals previstes (i encara no construïdes) de l’anterior Pla Director, el PICBA’06 i es comprova que aquestes actuacions no són suficients per resoldre els problemes d’insuficiències detectats. Una de les causes principals d’aquest augment d’insuficiències és que la pluja de disseny del PDISBA és molt major que les dels anteriors Plans Directors de Barcelona (en intensitats màximes i sobretot en volum). o Es planifiquen noves actuacions per assolir els objectius de protecció. Aquestes en molts casos són dipòsits. El motiu és que amb la pluja de disseny escollida tota la xarxa va ja al límit de capacitat, de manera que substituir col·lectors existents o fer desdoblaments per ampliar la capacitat de la xarxa existent només fa que traslladar de forma agreujada el problema aigües avall.  Les mesures anti-DSS per assolir els objectius de protecció dels medis receptors: o Es defineixen aquestes actuacions estructurals perquè de manera combinada amb les actuacions SUDS (escenari de prognosi 2) s’assoleixin els objectius de protecció mediambientals. o Les mesures plantejades són dipòsits anti-DSS situats prop dels punts de desbordament de la xarxa de clavegueram cap als medis receptors que permetin retenir les aigües durant els episodis de pluja i enviar-les a tractar a les EDARS corresponents (Besòs o Llobregat). o De totes maneres dins d’un pla general, a nivell de tot el sistema de sanejament que aporta aigües a la mateixa depuradora (el que les futures normes tècniques anomenen Plans Directors Integrals de Sanejament o PDIS), s’haurien de plantejar altres alternatives i aplicar la més òptima des d’un punt de vista de cost-benefici. A nivell d’exemple s’enumeren algunes alternatives:  Ampliació de la capacitat de la depuradora i dels seus interceptors i bombaments.  Fent tractaments in-situ en el mateix dipòsit o abocant directament part de les aigües menys contaminades retingudes al dipòsit.  Aplicant mesures de gestió, com pot ser la implementació d’un sistema d’alerta per les zones de bany com el que ja disposa BCASA. Document 4.- Prognosi Taula 39.- Dipòsits anti-DSS previstos. Nom del dipòsit Conca Tipus de Volum útil (m3) dipòsit Barcelona Fora Barcelona Bac de Roda Bac de Roda Enterrat 80000 m3 Bogatell Bogatell Enterrat 80000 m3 Ciutadella- Ribera Enterrat 90000 m3 Barceloneta Port Vell – Colon Port Vell Enterrat 15000 m3 Port Vell- Passeig Port Vell Enterrat 7500 m3 Montjuic Cementiri Montjuic Cementiri Enterrat 5000 m3 Montjuic Motors Zona Franca Enterrat 72000 m3 Amadeu Torner Amadeu Torner Enterrat 22000 m3 Seat Seat Enterrat 16000 m3 ZAL Carrer 6 Enterrat 32000 m3 Vallbona Vallbona Enterrat 2000 m3 Torrent Tapioles- Torrent Tapioles- Enterrat 30000 m3 Torre Baró Torre Baró Interceptor Estadella Interceptor Enterrat 23000 m3 Estadella Torrent Estadella- Torrent Estadella- Enterrat 41000 m3 Bon Pastor Bon Pastor Guipúscoa-Alarcón Guipúscoa- Enterrat 10000 m3 Alarcón TOTAL 445500 m3 80000 m3 525500 m3  Entre les altres actuacions previstes en el Pla hi ha: o 42966 nous embornals. o 38.2 Km d’obres noves de xarxa local. o 1792 Km d’obres de rehabilitació. 11.3 Resultats de les simulacions de prognosi  Resultats de prognosi per escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions: o Per cada un dels escenaris de prognosi (prognosi 1 d’actuacions SUDS i prognosi 2 d’actuacions SUDS+estr.) es simulen les pluges de 1, 10, 50, 100 i 500 anys de període de retorn amb canvi climàtic. Document 4.- Prognosi o Els resultats es presenten en els plànols 12 i 13 i a nivell de resum s’analitzen els Km de xarxa i la seva funcionalitat en funció del període de retorn simulat (Figura 86). o De la revisió dels plànols i els Km de xarxa segons la seva funcionalitat es comprova que els objectius de protecció de funcionament de la xarxa en làmina lliure i evitar inundacions no s’han pogut assolir al 100 % tot i que les reduccions respecte la diagnosi són molt importants (veure Taula 40). És en aquests casos que el criteri utilitzat ha estat el més reduït, que el risc d’inundació al carrer no sigui de tipus greu per la incolumitat de persones. o Cal assenyalar que la gran millora en el funcionament de la xarxa entre l’escenari de prognosi 1 i el de prognosi 2 no és causat exclusivament degut a les actuacions estructurals previstes, sinó que una part és gràcies a la hipòtesi considerada de que les inundacions a la xarxa secundària estan resoltes mitjançant un augment de capacitat de la xarxa secundària. Prognosi 2 inundacions (SUDS+estr.) 2000000.00 1800000.00 1600000.00 1400000.00 1200000.00 1000000.00 800000.00 600000.00 400000.00 200000.00 0.00 T01 T10 T50 T100 T500 Prognosi 2 inundacions (SUDS+estr.) 4-Sobre terreny 6560.40 47244.55 160168.13 234524.61 393996.62 3-0.5 m sota terreny 706.53 14301.25 27829.23 32483.02 36237.47 2-Pressio 30100.02 263066.76 337502.63 349608.32 334126.05 1-Làmina lliure 1868103.18 1580857.56 1379970.13 1288854.17 1141109.98 1-Làmina lliure 2-Pressio 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 86: Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn per l’escenari de prognosi 2 (SUDS i actuacions estructurals). Document 4.- Prognosi Taula 40: Comparativa de la millora del funcionament hidràulic entre la diagnosi i les prognosi per T=10 anys amb canvi climàtic (metres de xarxa) Escenari 1-Làmina 2-Pressió 3-0.5 m sota 4-Sobre lliure terreny terreny Diagnosi amb canvi climàtic 672738.99 623618.43 65936.03 523364.89 Prognosi 1 inundacions 780700.27 613473.03 62135.15 430682.16 (SUDS) Prognosi 2 inundacions 1580857.56 263066.76 14301.25 47244.55 (SUDS+estr.)  Resultats de prognosi per escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS: o Per cada un dels escenaris de prognosi (prognosi 1 d’actuacions SUDS i prognosi 2 d’actuacions SUDS+estr.) es simula l’any 2009 considerat de pluviometria mitja per obtenir els volums i la contaminació abocada pels punts de sobreeiximent. o Per la temporada de bany de l’estiu 2009 es simula l’impacte dels abocaments a les zones de bany mitjançant el model marítim. o Els resultats es presenten en els plànols 10 i 14 o Aquests resultats permeten:  Obtenir els volums i contaminació abocada al medi analitzant els percentatges de reducció respecte la diagnosi  Calcular el percentatge i dies d’incompliment de la directiva d’aigües de bany. o De l’anàlisi d’aquests resultats es comprova:  S’assoleix l’objectiu de protecció de reducció de contaminació abocada tant pel riu Besòs com pel port, tot i que en aquest cas la reducció és menor degut a que moltes sortides no tenen associada una actuació anti-DSS.  La mitja del temps d’incompliment de la DAB per temporada de bany és del 1.8%, una mica superior al 1.5 % objectiu de la circular de l’ACA. De totes maneres aquest valor del 1.5% era orientatiu de manera que les actuacions proposades es consideren que compleixen els objectius marcats.  Aquests resultats tenen una gran variabilitat en funció de l’any escollit per l’anàlisi o la duració de la temporada de bany. Per garantir la coherència i representativitat d’aquests resultats, Document 4.- Prognosi convindria fer aquest mateix anàlisi per més temporades de bany i obtenir així el valor promig. Taula 41: Volums i contaminació anual de DSS per la diagnosi i els dos escenaris de prognosi. Escenari Zona V (m3/any) SS (kg/any) BOD5 NH4+ (kg/any) d'abocament (kg/any) Diagnosi Port 8587651 2782399 1683180 77289 Platges 9015253 2920942 1766989 81137 Riu Besos 1347125 436469 264037 12124 TOTAL 18950029 6139809 3714206 170550 Prognosi 1 Port 6988145 2264159 1369676 62893 DSS (SUDS) Platges 5661510 1834329 1109656 50954 Riu Besos 1040287 337053 203896 9363 TOTAL 13689942 4435541 2683229 123209 Prognosi 2 Port 5378821 907294 568621 33594 DSS (SUDS+estr.) Platges 3114638 766427 469383 23727 Riu Besos 570025 128367 78987 4131 TOTAL 9063484 1802088 1116991 61452 Taula 42: Percentatges de reducció de la contaminació abocada en els dos escenaris de prognosi de DSS respecte la diagnosi. Escenari Zona V SS BOD5 NH4+ d'abocament Prognosi 1 Port 19% 19% 19% 19% DSS (SUDS) Platges 37% 37% 37% 37% Riu Besos 23% 23% 23% 23% TOTAL 28% 28% 28% 28% Prognosi 2 Port 37% 67% 66% 57% DSS (SUDS+estr.) Platges 65% 74% 73% 71% Riu Besos 58% 71% 70% 66% TOTAL 52% 71% 70% 64% Document 4.- Prognosi 11.4 Avaluació d’impactes 11.4.1 Impactes per temps sec En aquest document de prognosi s’ha estudiat la reducció dels impactes relacionats a esdeveniments de temps sec (fuites), episodis hidrològics extraordinaris (inundacions) i episodis hidrològics ordinaris (DSS). Amb respecte a les fuites, s’ha arribat a la conclusió que 70 anys seria un valor desitjable per a la edat mitja de xarxa, el que significaria una taxa de reposició de 150 anys. 11.4.2 Impactes per episodis hidrològics extrems Per als impactes directes intangibles produïts per les inundacions, s’ha estimat el percentatge de risc per a vianants i vehicles respectivament que s'espera reduir en el cas de la implementació del primer escenari de prognosi d’inundació (és a dir, SUDS a tota la ciutat) i segon (és a dir, SUDS i mesures estructurals). Tot i que s’observa un comportament similar en termes de reducció de risc per als vianants i vehicles a escala de ciutat, s’identifiquen algunes diferències entre els districtes. El districte de Sant Martí és el que més es beneficia a l’hora d’implementar SUDS al reduir el seu risc per als vianants en gairebé un 60% per les precipitacions més freqüents (període de retorn de 10 anys) i superar el 60% quan es tracta del risc de vehicles. Per contra, el districte d’Horta Guinardó és el que menys es beneficia de les implementació de les actuacions amb només un 10% de reducció de risc tant per als vianants com per als vehicles. No obstant això, la implementació del segon escenari d’adaptació implica una reducció de risc gairebé total per a tots els districtes quan es tracta de tempestes de disseny a 10 anys. Cal recordar que Eixample, Sant Andreu i Sant Martí son els districtes que van tenir l’àrea de risc més elevat (Taula 16) per a l’escenari de Diagnosi 2 i que, en conseqüència, es troben entre els que tenen una reducció de risc més elevada. Taula 43: Àrees (ha) i longituds de carrers (m) amb risc alt per inundació pluvials per als vianants i els vehicles distribuïts respectivament per districtes segons l'escenari de Diagnosi 2 (condicions de pluja amb efectes de canvi climàtic) Vianants Vehicles Longitud Àrea total T1 T10 T50 T100 T500 total T1 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella 436.8 0.0 19.3 39.0 47.6 80.6 76144.9 0.0 941.3 2,894.4 4,040.5 7,315.3 Eixample 747.6 0.0 45.0 75.1 92.4 133.8 139951.4 0.0 8483.9 15005.9 18833.9 25975.5 Sants-Montjuic 2294.0 0.0 14.8 50.0 68.5 99.7 246049.6 0.0 1755.4 6422.2 9794.9 16379.7 Les Corts 601.7 0.0 14.0 29.4 36.3 54.3 100426.4 0.0 718.6 2927.9 3766.8 6118.5 Sarrià-St. 184245.5 0.0 1100.5 4682.2 5732.0 8432.1 Gervasi 2009.2 0.0 17.1 32.9 40.7 58.0 Gràcia 418.5 0.0 11.1 16.0 18.5 24.3 88143.9 0.0 2117.7 3697.6 4014.2 4627.2 Document 4.- Prognosi Horta-Guinardó 1194.7 0.0 7.5 14.9 20.3 33.2 157035.5 0.0 1050.6 2419.9 2835.2 3800.7 Nou Barris 804.1 0.0 23.0 40.8 48.9 66.1 136785.0 0.0 1578.7 3188.8 3740.9 5636.5 St. Andreu 656.5 0.0 40.3 72.0 85.7 116.3 127990.3 0.0 2588.3 5332.3 6437.5 8427.1 St. Martí 1052.4 0.0 30.1 68.6 88.3 143.5 194615.6 0.0 3115.3 6511.0 8499.0 13894.9 Barcelona 10215.7 0.0 222.0 438.7 547.3 809.7 1451,387.9 0.0 23450.4 53082.3 67694.9 100607.5 100% 100% 80% 80% 60% 60% 40% 40% 20% 20% 0% 0% T10 T50 T100 T500 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí St. Andreu St. Martí Barcelona Barcelona Figura 87: Reducció de risc alt d’inundació per als vianants com a resultat de la implementació de SUDS (escenari de prognosi 1), i SUDS i mesures estructurals (escenari de prognosi) a tota la ciutat. La Figura 37 mostra com l’escenari de Prognosi 1, per una pluja amb període de retorn de 10 anys i un escenari de canvi climàtic, suposaria una reducció del risc per vianants entre el 20 i el 50 % aproximadament dependent del districte considerat, mentre l’escenari de Prognosi 2, afegint mesures estructurals, suposaria anular pràcticament el risc per aquest període de retorn. Els resultats relatius a vehicles són semblants als de vianants. A més, s'han proposat altres escenaris d'actuacions distingint zones en les quals s'implementarien mesures estructurals. Els efectes generals (és a dir, per a tota la ciutat) en termes de reducció del risc no van indicar cap zona específica que pugui garantir una reducció més elevada del risc mateix. Es pot subratllar que els districtes perifèrics respecte a la zona central de la ciutat serien més beneficiats per actuacions especifiques, mentre els barris del Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí es beneficien de les actuacions locals en els respectius districtes, però també de les actuacions en altres districtes degut a la morfologia de la ciutat i de la seva xarxa de clavegueram. També s’ha de remarcar que els resultats estan afectat per la hipòtesi de considerar una xarxa secundària amb capacitat suficient en tota la ciutat amb la introducció de Àrea de risc alt Àrea de risc alt Document 4.- Prognosi col·lectors ficticis. En les zones més planes (per exemple Ciutat Vella i Sant Martí), això pot tenir com un efecte dipòsit i augmentar els valors de reducció del risc. S’han analitzat també els carrers de la ciutat de Barcelona (gairebé 1472 km) amb possibles problemàtiques de circulació en situació d’esdeveniments extrems d’inundació pluvial després d’aplicar les actuacions dels escenaris de Prognosi 1 (aplicació de SUDS amb condicions de canvi climàtic) i Prognosi 2 (aplicació de SUDS i actuacions estructurals amb condicions de canvi climàtic). Aquest tipus de informació es pot introduir en el model de transit del departament de mobilitat de la ciutat per avaluar el increment del temps de viatge en la ciutat i posteriorment fer l’anàlisi de monetització, increment d’emissions i consum, etc. Aquest tipus d’anàlisi s’està fent dins del marc del projecte RESCCUE on BCASA participa. Amb relació als impactes tangibles, s’ha avaluat el Dany Anual Esperat (DAE) de forma pionera a Espanya, com el resultat de danys tangibles directes (a propietats i vehicles) i indirectes (desenvolupant un model Input/Output) per a la ciutat de Barcelona. El càlcul total del DAE (és a dir, danys directes i indirectes) per tots els escenaris del PDISBA es presenta a la Figura 52. SUDS + Mesures estructurals Zona 6 SUDS + Mesures estructurals Zona 5 Danys totals SUDS + Mesures estructurals Zona 4 Danys indirectes SUDS + Mesures estructurals Zona 3 Danys a vehicles SUDS + Mesures estructurals Zona 2 Danys a propietats SUDS + Mesures estructurals Zona 1 Prognosi 2 Prognosi 1 Diagnosi 2 Diagnosi 1 - € 20 € 40 € 60 € Dany anual esperat (EAD) Milions Figura 88: Danys anuals previstos (DAE) segons els escenaris del PDISBA. 11.4.3 Impactes per episodis hidrològic ordinaris Aplicant al model de contaminació marí descrit a la diagnosi els nous hidrogrames d’abocament calculats amb el model de drenatge de prognosi s’ha obtinguts els dies d’incompliment dels estàndards de la directiva d’aigües de bany pels dos escenaris de prognosi (SUDS i SUDS + dipòsits). Document 4.- Prognosi La taula i el gràfic de sota mostren els resultats dels dos escenaris de prognosi i la comparació amb els resultats de la diagnosi. Taula 44: Temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi. Platges Diagnosi Prog. 1 DSS (SUDS) Prog. 2 DSS( SUDS + estr.) Dies % Dies % Dies % Sant Sebastià - Sant 2.96 2.60 2.56 2.25 1.44 1.26 Miquel Barceloneta - Port 3.47 3.04 3.26 2.86 1.61 1.41 Olímpic Nova Icaria 3.88 3.40 2.86 2.51 2.53 2.22 Bogatell 3.39 2.97 2.67 2.35 2.28 2.00 Mar Bella 3.33 2.92 2.11 1.85 1.94 1.70 Nova Mar Bella 2.81 2.47 2.73 2.39 1.95 1.71 Fòrum 2.67 2.35 2.62 2.30 2.58 2.26 PROMIG 3.22 2.82 2.69 2.36 2.05 1.80 4 3.5 3 2.5 2 1.5 1 Diagnosi 0.5 Prog. 1 DSS (SUDS) 0 Prog. 2 DSS (SUDS+estr.) Percentatge d'incompliment [%] Document 4.- Prognosi Figura 89.- Percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi. D’acord amb aquests resultats, de mitja, per l’escenari de prognosi 2 (actuacions SUDS i estructurals) el temps d’incompliment es redueix fins el 1.8 %, una mica superior al 1.5 % objectiu de la circular de l’ACA. De totes maneres aquest valor del 1.5% era orientatiu de manera que les actuacions proposades es consideren que compleixen els objectius marcats. A més, es pot observar que els resultats per totes les platges de la ciutat són molt semblants en cadascú dels escenaris considerats. Cal tenir en compte el que ja s’apuntava als resultats de la diagnosi, o sigui, la gran variabilitat dels resultats en funció de l’any escollit per l’anàlisi i de la durada de la temporada de bany. A nivell d’avaluació de danys tangibles, s’han estimat els danys directes tangibles per abocaments de DSS al medi i els danys indirectes per interrupció de negoci sempre deguts a DSS. A la Taula 27 es mostren els danys indirectes per DSS per tots els escenaris de prognosi del PDISBA. D’altra banda s’han quantificats les reduccions dels danys ambientals produïts per les DSS (DSU a Barcelona) en un any mig amb la implementació dels escenaris de prognosi, obtenint els valors de la Taula 26. S’observa que els danys ambientals son molt superiors als produïts per interrupció de negocis costaners a la ciutat. Taula 45: Estimacions de danys indirectes per DSS proposades segons els diferentes escenaris. Escenari Nº de dies per temporada Estimació de danys estimats de bany amb qualitat per el any mig de 2009 (€/any d’aigua no acceptable i % variació respecte a escenari diagnosi) Diagnosi 3.22 1643256.05 Prognosi 1 (SUDS) 2.69 1372782.23 -16% Prognosi 2 (SUDS + Dipòsit) 2.05 1046172.33 -36% Document 4.- Prognosi Taula 46: Danys ambientals segons els escenaris del PDISBA. Escenari DSU α V (m3) KPV KS Valor danys Danys (€/m3) (€/y) totals (€/y) Diagnosi Port 0.12 8587651 12.46 1 12840256 39117768 Platges 0.12 9015253 12.46 1.8 24263290 Riu Besos 0.12 1347125 12.46 1 2014222 Prog. 1 Anti- Port 0.12 6988145 12.46 1 10448674 27241272 DSS (SUDS) Platges 0.12 5661510 12.46 1.8 15237160 Riu Besos 0.12 1040287 12.46 1 1555438 Prog. 2 Anti- Port 0.12 5378821 12.46 1 8042413 17277327 DSS (SUDS + dipòsits) Platges 0.12 3114638 12.46 1.8 8382612 Riu Besos 0.12 570024.7 12.46 1 852301 11.5 Anàlisi econòmic del cost-benefici L’anàlisi cost-benefici calcula el benefici net que s’obté de restar als beneficis tangibles (els que es poden quantificar en €) dels costos. Els resultats es presenten en terminis de AEPV (Annual Equivalent Present Value) que indica el rendiment anual de cada inversió. La Figura 90 presenta els resultats de l’anàlisi cost-benefici per inundacions. L’escenari de Diagnosi té costos i beneficis iguals a 0 per definició. L’escenari de SUDS té un benefici net de 23.6 M€/any això vol dir que la implementació de SUDS té impactes socioeconòmics força positius (respecte al escenari de Diagnosi 2 amb condicions de canvi climàtic). A més a més, l’escenari de SUDS + ESTR. (SUDS i mesures estructurals) té encara més benefici net 35.3 M€/any. Això vol dir que la implementació primer de SUDS i després de mesures estructurals té impactes socioeconòmics positius. L’escenari on no es fa res (Diagnosi 2 amb canvi climàtic) és la pitjor opció i mostra el cost de no actuar enfront del desafiament del canvi climàtic. . Document 4.- Prognosi 70.00 60.00 50.00 40.00 30.00 20.00 10.00 0.00 Prog. 1 Anti- Prog. 2 Anti- Diagnosi amb inundacions inundacions CC (SUDS) (SUDS + ESTR.) Danys 63108344.07 39362159.27 14086518.10 Costos 9918793.51 22392823.03 Danys evitats 23746184.81 49021825.98 Beneficis 32474982.66 57750623.83 Benefici net (AEPV) 22556189.15 35357800.80 Figura 90: Resultats de l’anàlisi cost-benefici per inundacions. La Figura 91 presenta els resultats de l’anàlisi cost-benefici per DSS. L’escenari de Diagnosi té costos i beneficis iguals a 0 per definició. L’escenari de Prognosi 1 (SUDS) té un benefici net de 9.07 M€/any. Això vol dir que la implementació de SUDS té impactes socioeconòmics positius. A més a més l’escenari de SUDS + ESTR. (SUDS i mesures estructurals) té encara més benefici net (10.85 M€/any). Això vol dir que la implementació primer de SUDS i després de mesures estructurals té impactes socioeconòmics positius. L’escenari on no es fa res (Diagnosi amb canvi climàtic) és la pitjor opció i, una altra vegada com en el cas de les inundacions, mostra el preu potencial de no actuar enfront del desafiament del canvi climàtic. Valor anualitzat AEPV (M€/any) Document 4.- Prognosi 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Prog. 1 Anti-DSS Prog. 2 Anti-DSS Diagnosi (SUDS) (SUDS + ESTR.) Danys al medi receptor 41059536 31017845 22706969 Costos 9918794 16145628 Beneficis 18997570 26996125 Benefici net 0 9078777 10850497 Figura 91: Resultats de l’anàlisi cost-benefici per DSS. En general, tant per inundacions com per DSS, la implementació primer de SUDS i després de mesures estructurals és la opció millor segons l’anàlisi cost-benefici. L’escenari on no es fa res és la pitjor opció tant per inundacions com per DSS. Com es veu a la Figura 91, En el cas de DSS aquest segon escenari suposa per això quasi el doble de costos. Fent una anàlisi específic de les actuacions SUDS es troba que aquestes actuacions aporten beneficis tant per a la reducció de les inundacions donant un benefici net o AEPV de 32.8 M€/any. Valor anualitzat AEPV (M€/any) Document 4.- Prognosi 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Combinació Prognosi 1 Anti- Prognosi 1 Anti- Anti- inundacions DSS (SUDS) inundacions i (SUDS) Anti-DSS (SUDS) Costos 9918794 9918794 9918794 Beneficis 32474982 18997570 42743755 Benefici net (AEPV) 22556189 9078777 32824962 Figura 92.- Resum dels 2 escenaris de costos beneficis per SUDS incloent també el nou escenari combinat. 11.6 Priorització de les actuacions per zones La priorització de les actuacions estructurals per zones es proposa tenint en compte una anàlisi multi-criteri i, en particular:  L’anàlisi cost-benefici.  La reducció dels riscs tangibles (danys a edificis i vehicles).  La reducció dels riscs intangibles (riscs per vianants i per vehicles). La Taula 47 mostra un resum dels resultats de la priorització. En particular els resultats mostren que la priorització és diferent en funció del indicador que es fa servir. Per exemple, la zona 5 és la més prioritària segons l’anàlisi cost- benefici, els riscs tangibles i els riscs intangibles per vehicles, però no és la més prioritària segons els riscs intangibles per vianants. També, es nota que la zona 1 és la més prioritària per riscs intangibles per vianants i al mateix temps és la menys prioritària segons l’anàlisi cost-benefici, els riscs tangibles. En general les diferències entre les diferents zones no són grans. Aquestes diferències s’expliquen també per la gran quantitat de factors que es consideren en l’avaluació del risc intangible amb matrius determinades per valors de perillositat i vulnerabilitat (funció dels indicadors de la exposició i la sensitivitat del objecte d’anàlisi). Valor anualitzat (M€/any) Document 4.- Prognosi Taula 47: Resum dels resultats de la priorització de les mesures estructurals segons els 4 diferents. Zona més Zona prioritària menys prioritària Anàlisi cost-benefici 5 6 3 2 4 1 Riscs tangibles (danys a edificis i vehicles) 5 2 3 6 4 1 Riscs intangibles (riscs per vianants) 1 2 5 3 4 6 Riscs intangibles (riscs per vehicles) 5 2 1 3 6 4 11.7 Resum del pressupost A continuació es presenta el resum del pressupost de les diferents mesures correctores contemplades. Document 4.- Prognosi Taula 48.- Resum del pressupost del Pla Concepte PEM PEC PEC+IVA % Actuacions Dipòsits anti-inundacions 297076284 353520778 427760142 34.88% anti- inundacions Col·lectors Substitució de 9209994 10959893 13261471 1.08% a la xarxa primaris col·lectors existents primària Col·lectors d'obra 47100076 56049090 67819399 5.53% nova Altres (envans, sobreixidors, etc.) 4613855 5490488 6643490 0.54% Total 358000210 426020250 515484502 42.03% Dipòsits anti-DSU 143237757 170452931 206248046 16.82% SUDS Rases drenants 59385890 70669209 85509743 6.97% Basses de laminació a capçalera de 8938121 10636364 12870000 1.05% conques Teulades verdes 79694590 94836562 114752240 9.36% Total 148018601 176142135 213131983 17.38% Construcció de nous embornals 58004100 69024879 83520104 6.81% Obres de xarxa local 144458002 171905022 208005077 16.96% TOTAL 851718669 1013545216 1226389711 100.00% En aquesta taula resum no s’inclouen les obres de rehabilitació doncs es considera que és una partida anual que ja s’està aplicant tot i que en els pròxims anys caldria incrementar-la per evitar l’envelliment de la xarxa. 11.8 Evolució de la demanda Habitualment en els plans Directors de Clavegueram es considera un escenari de diagnosi futura que contempla tant la planificació urbanística prevista (el Pla General Metropolità, PGM en aquest cas) com l’evolució de la població futura. Però en el cas de Barcelona, sent una zona urbana ja consolidada, fortament urbanitzada i molt densa i veient que la demanda d’aigua futura, i per tant la previsió de cabals futurs en l’àmbit del Pla és menor que l’actual no s’estudia aquest escenari de diagnosi futura. Document 4.- Prognosi 11.9 Anàlisi de la resiliencia La integració d'un model acoblat 1D/2D de drenatge urbà amb models i metodologies pot ajudar a simular el funcionament de múltiples serveis urbans front a episodis meteorològics extrems. A més, a partir d'aquesta integració es poden estimar els impactes socioeconòmics associat a aquests esdeveniments i analitzar els efectes en cascada així com les interrelacions entre serveis i infraestructures crítiques. En el projecte RESCCUE, s'han estudiat els efectes de les inundacions en un context potencial del canvi climàtic per a la ciutat de Barcelona a través d'un enfocament multi- risc i els resultats, en termes d'impactes tangibles i intangibles, es presenten en aquest pla director i en els documents del projecte RESCCUE. Barcelona podria experimentar un augment significatiu dels impactes d'esdeveniments meteorològics extrems sobre els seus serveis urbans si no s'adopten mesures d'adaptació. Algunes d’aquestes mesures s’han analitzat dins de aquest pla (SUDS, ampliacions de la xarxa com nou col·lectors o com nous dipòsits anti-inundacions i anti- DSS, augment del nombre de embornals, etc.) i altres mesures s'estudiaran en el projecte RESCCUE per incrementar la resiliència de la ciutat i dels seus serveis urbans enfront d'aquest tipus d'amenaces climàtiques fent que la ciutat recuperi la seva plena funcionalitat el més aviat possible. 12 COMPROBACIÓ DEL COMPLIMENT DEL MARC LEGAL 12.1 Tractament d’aigües residuals Real Decreto Ley 509/1996 de 15 de març, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes obliga a que no es poden abocar al medi sense tractament i imposa unes concentracions màximes de les aigües residuals depurades de sòlids en suspensió, DBO, DQO, Nitrogen i Fòsfor Total. Queda clar que Barcelona no aboca aigües residuals no depurades al medi, i el responsable d’abocar- les al medi amb les concentracions exigides a la normativa citada és de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a Administració responsable de la depuració de les aigües. 12.2 Protecció davant inundacions Tal i com es deia a la memòria a Espanya no existeix cap legislació sobre el període de retorn que s’ha de considerar en el disseny d’una xarxa de clavegueram per la protecció de la ciutat contra inundacions i, per tant, el període de retorn escollit de 10 anys serà suficient. Document 4.- Prognosi 12.3 Protecció dels medis receptor Per contra, sobre la protecció dels medis receptors per DSS, després de molts anys d’incertesa legal sobre les autoritzacions de desbordaments dels sistemes de sanejament en temps de pluja a Espanya, el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) va aprovar l’any 2012 el Reial Decret 1290/2012 i posteriorment el ordre AAA / 2056/2014 per la qual s’aproven els models oficials de sol·licitud d’autorització i de declaració d’abocament. Les dues reglamentacions impliquen noves exigències i obligacions cap als explotadors dels sistemes de sanejament, sobretot en referència a la gestió dels desbordaments dels sistemes de sanejament (DSS) en episodis de pluja. 12.3.1 RD 1290/2012 en relación als DSS L’objectiu del RD1290/2012 va ser posar ordre sobre el tema dels DSS i de les autoritzacions d’abocament a nivell legal ja que el text previ (resultat de la transposició a l’ordenament intern de la Directiva 91/271 / CEE sobre el tractament de les aigües residuals mitjançant el Reial decret llei 11/1995 i el RD 509/1996) va ser molt més restrictiu que la Directiva Europea i en referència als DSS cita textualment “el projecte, construcció i manteniment dels sistemes col·lectors a què fa referència l’article 4 del Reial Decret -Llei, haurà de realitzar tenint present el volum i característiques de les aigües residuals urbanes i utilitzant tècniques adequades que garanteixin l’estanquitat dels sistemes i impedeixin la contaminació de les aigües receptores pel desbordament de les aigües procedents de la pluja “. Era clar que aquest text era inaplicable i va plantejar diversos problemes legals als organismes gestors del sanejament. Així el nou text, ja permet els desbordaments dels sistemes de sanejament en episodis de pluja, admetent que en la pràctica no és possible construir sistemes col·lectors i les instal·lacions de tractament de manera que es puguin sotmetre a tractament la totalitat de les aigües residuals en episodis de pluja. Però també admet que aquests desbordaments no poden produir-se en qualsevol circumstància, de manera que s’incorporen obligacions amb l’objectiu de limitar la contaminació produïda per aquests. desbordaments. Aquestes obligacions es resumeixen a continuació:  Els titulars d’abocaments industrials i titulars d’abocaments urbans de més de 2000 habitants equivalents han de presentar una relació dels punts de desbordament en episodis de pluja abans del 31/12/2014.  El MAGRAMA ha de redactar les normes tècniques en què s’especifiquin i desenvolupin els procediments de disseny de les obres i instal·lacions per a la gestió de les aigües de vessament. Document 4.- Prognosi  Les confederacions i comunitats autònomes amb competències per a l’autorització i denegació d’abocaments, hauran d’incloure en elles, les condicions en què els desbordaments dels sistemes de sanejament en episodis de pluja s’han de fer d’acord amb els criteris fixats pel MAGRAMA en les normes tècniques anteriors.  Les noves sol·licituds d’autoritzacions d’abocament (industrials o urbans més grans de 2000 he.) Abans del 2016 i els titulars d’autoritzacions d’abocament o sol·licituds vigents o anteriors al 31/12/2015 de zones urbanes més grans de 50000 he. o majors de 2000 he. que aboquin a zones de bany en 4 anys o com a màxim abans del 2019, han de:  Presentar la documentació tècnica per a descriure el sistema, les actuacions que limitin els desbordaments i el cronograma d’execució d’aquestes actuacions.  Disposar d’un sistema de quantificació de desbordaments.  Informar anualment sobre els desbordaments.  Dotar els punts de desbordament de sistemes de retenció de flotants i de sòlids gruixuts. Així doncs les obligacions del RD1290/2012 són en principi per als titulars de les autoritzacions d’abocament, que en aquest cas seria l’Àrea Metropolitana de Barcelona. No obstant és previsible que les actuacions o obligacions que impliquin els punts de DSS municipals siguin delegades cap als municipis i aquesta és la línia que s’està proposant actualment en l’esborrany de normes tècniques que està pendent d’aprovació per part del Ministeri, i de la qual es parla més endavant. Arribats al cas però, i a falta de més detall sobre les exigències demanades, Barcelona estaria en disposició de complir en tots els aspectes excepte poder el tema de dotar els punts de desbordament de sistemes de retenció de flotants i de sòlids gruixuts. 12.3.2 Orden AAA/2056/2014 por la que se aprueban los modelos oficiales de solicitud de autorización y de declaración de vertido Pel que fa a la Ordre AAA/2056/2014 “por la que se aprueban los modelos oficiales de solicitud de autorización y de declaración de vertido”, el seu objectiu és desenvolupar parcialment alguns dels temes descrits en el RD1290 / 2012, establint els models oficials per a la sol·licitud d’autorització i declaració d’abocaments exigibles per a totes les demarcacions gestionades per l’Administració General de l’Estat. Així entre altres formularis, es detalla la informació a emplenar relacionada amb les autoritzacions d’abocament en sistemes amb DSS. En concret es presenta:  Formulari a emplenar per l’inventari dels punts de DSS. Document 4.- Prognosi  La informació inclou la localització del punt, el nom del medi receptor al qual s’aboca, tipus de xarxa (unitària o separativa i si el punt disposa de cambra de retenció (és a dir de tanc per limitar els DSS).  Formulari a emplenar per als punts de DSS amb càmera de retenció.  S’ha d’indicar a quin punt de DSS està associat, la disposició de la càmera (en línia, fora de línia o mixta, el seu volum, cabal d’entrada, etc.  És important remarcar que també es demana una breu descripció de les característiques de disseny del tanc, demanant indicar les normes tècniques en què s’ha basat el disseny, el nombre de desbordaments anuals que té, les característiques de l’episodi plujós o les condicions per calcular els cabals i temps de retenció. A més es demana lliurar còpia dels projectes de disseny dels tancs.  Formulari de caracterització de l’àrea drenada associada al desbordament:  Es sol·liciten dades de la superfície de l’àrea drenada, del col·lector de procedència i del col·lector d’evacuació associat al punt de desbordament (cabal màxim de disseny, màxim en temps sec), càrrega contaminant, població associada, etc.  Formulari de descripció de les mesures per limitar la contaminació per DSS:  Es demana una descripció i caracterització detallada del sistema de sanejament que ha de comprendre un estudi i anàlisi de la informació existent, un control del sistema, i la modelització del mateix.  Fitxes resum de descripció de les actuacions previstes incloent esquemes i plànols de les mateixes.  Cronograma de les actuacions previstes afegint informació sobre les fases rellevants per a la seva execució.  Formulari dels elements de control de les mesures per limitar la contaminació per DSS:  S’ha d’indicar la localització del punt de control, a quin punt de desbordament està associat, de quin element de control es tracta (cabalímetre, limnímetre, presa de mostres, etc.) i l’objectiu del mesurament. A la vista d’aquesta informació requerida, queda clar que emplenar aquests formularis no serà una cosa trivial i que requerirà en molts casos un treball important de recollida d’informació i planificació d’actuacions previstes per reduir la contaminació de DSS. De nou però, l’obligació de recollir i presentar aquesta informació recau sobre el titular de l’autorització d’abocament, però és lògic pensar que aquest demanarà la informació als municipis dels que recull les aigües. De totes maneres Barcelona amb la realització Document 4.- Prognosi d’aquest PDISBA estaria en disposició de donar tota aquesta informació de forma senzilla. 12.3.3 Normas técnicas en las que se especifican y desarrollan los procedimientos de diseño de las medidas, obras e instalaciones para la gestión de los desbordamientos de sistemas de saneamiento y la escorrentía pluvial contaminada Com es deia aquestes Normes estan en fase d’esborrany i pendents de la seva aprovació i publicació en el BOE, per la qual cosa les obligacions que se’n desprenguin encara no estan vigents, ni tampoc es pot garantir que pateixin alguna modificació abans de la seva publicació final. Les Normes Tècniques neixen com a resultat del mandat que disposa l’article 259 ter.3 del Reglament del Domini Públic Hidràulic, modificat pel RD 1290/2012, i tenen com a objectiu principal establir i desenvolupar els procediments de disseny de les mesures, obres i instal·lacions per a la gestió de les aigües de vessament. La finalitat última de les mateixes és que siguin utilitzades en l’establiment de les condicions de les autoritzacions d’abocament per als desbordaments dels sistemes de sanejament en temps de pluja (DSS). En la formulació de la metodologia en la qual es basen les Normes s’utilitza un procediment basat en l’avaluació de les pressions i, si escau, d’impactes que els DSS generen sobre les masses d’aigua, i les figures de protecció ambiental de les mateixes. S’ha considerat, així mateix, la necessitat d’aplicar una regionalització dels criteris, atenent a la diversitat climàtica que regeix a Espanya. S’ha proposat una metodologia de càlcul amb diferents nivells de complexitat en funció de la magnitud del problema. En cas de sistemes de sanejament i drenatge importants, o amb alt risc d’impacte, es proposa treballar en el marc d’un Pla Director Integral de Sanejament (PDIS). Per a sistemes de menor entitat i risc d’impacte menor es proposen diferents tipus de metodologies que permeten adequar la complexitat del procés de càlcul a l’entitat de l’actuació. En qualsevol cas, les idees més importants d’aquestes normes es poden resumir en:  La gestió dels desbordaments de sistemes de sanejament (DSS) es concep d’una manera integrada, mitjançant l’anàlisi global dels sistemes urbans que poden generar impactes a un mateix medi receptor.  Prèviament a la proposta de solucions cal comptar amb un coneixement adequat de l’estat de les xarxes, la qual cosa s’aconsegueix mitjançant la realització del Document de Bases per a la Planificació de les actuacions anti-DSS (DBPA) i els Plans de Mesures Mínimes ( PMM). En funció de la magnitud de l’impacte previsible sobre les masses aquàtiques, els diagnòstics i les solucions es desenvolupen en els plans directors Integrats de Sanejament (PDIS) o a través Document 4.- Prognosi dels Estudis Integrats de Sanejament Local (EISL). A més de les mesures estructurals, es proposaran accions orientades al manteniment adequat i un programa de vigilància ambiental.  Si de la planificació indicada sorgeix la necessitat de gestionar desbordaments de sistemes unitaris (DSU), es proposen diversos tipus de solucions entre les quals destaquen els tancs de tempesta. S’inclouen en la norma els objectius i criteris de disseny, orientats a la protecció dels mitjans receptors i de complexitat creixent segons la magnitud i l’impacte del desbordament.  En el cas de les aigües d’escorriment pluvial contaminades es proposa gestionar- les mitjançant mesures tant no estructurals com estructurals, moltes d’elles dissenyades sota en el concepte de solucions basades en la naturalesa, creant en el medi urbà un sistema urbà de drenatge sostenible (SUDS). S’inclouen en la norma uns paràmetres orientatius de disseny de les actuacions incloses en aquest sistema, orientats a la captació de la contaminació de les aigües d’escorrentia pluvial. Les normes també aconsellen una divisió de competències i obligacions entre les diferents administracions implicades, els titulars de les autoritzacions d’abocament, els municipis i els organismes de conca. En concret per als municipis es recomana que haurien de:  Acordar amb l’administració titular de l’autorització d’abocament, la titularitat dels sobreeixidors situats en el seu municipi o que aboquen aigües generades al seu municipi.  Coordinar-se i col·laborar amb l’administració titular de l’autorització d’abocaments per a la redacció del document de bases per a la planificació de les actuacions anti-DSS (DBPA).  Implementar els sistemes de monitorització en els seus sobreeixidors, sota la supervisió de l’administració titular de l’autorització d’abocament.  Enviar anualment a l’administració titular de l’autorització d’abocament dels informes dels sistemes de monitorització dels seus sobreeixidors.  Coordinar-se i col·laborar amb l’administració titular de l’autorització d’abocament per a la realització dels estudis de les actuacions previstes en aquestes normes tècniques (PMM, EISL i PDI). Al seu torn aquestes actuacions han d’estar coordinades amb les actuacions anti-inundacions previstes en el seu municipi.  Finançar en un 75% els PMM, EISL o PDI que afectin al seu sistema. Cada municipi ho finançarà en funció de la seva àrea impermeable aportant. Aquesta podria veure reduïda amb la utilització de SUDS. Document 4.- Prognosi  Promoure l’execució de les actuacions anti-DSS i la seva operació i manteniment segons un marc financer i un cronograma acordat amb tots els municipis del sistema i plasmat en els PMM, EISL i PDIS. A falta d’acord millor, aquestes actuacions seran finançades pels municipis d’un sistema en funció de la seva àrea impermeable.  Coordinar-se i col·laborar amb l’administració titular de l’autorització d’abocament per a l’actualització cada 5 anys dels PMM o PDIS. La idea aquí és que tot i que les obligacions més importants recaiguin sobre l’administració titular de l’autorització d’abocament, els ajuntaments s’han de coordinar amb aquesta i proporcionar tota la informació necessària per realitzar els estudis per planificar les actuacions anti-DSS requerides per complir amb els objectius fixats. En aquest sentit cal dir que els objectius fixats en el PDISBA per la protecció dels medis receptors, ja són coherents amb els objectius plantejats a les Normes a dia d’avui (que com hem dit encara poden patir canvis) i per tant a priori serà més fàcil aquesta coordinació, però en qualsevol cas, les actuacions anti-DSS a adoptar en els PDIS no es poden planificar a nivell de municipi sinó a nivell de sistema per tenir en compte totes les entrades d’aigua i la capacitat de la depuradora per definir les actuacions òptimes. 12.3.4 Conclusions A nivell de conclusions es pot dir que actualment Barcelona, a falta de fer un PDIS a nivell de tot el sistema de sanejament compliria totes les obligacions legals actuals i futures que puguin desprendre’s de l’aprovació de les Normes Tècniques. Si que queda pendent dotar els punts de desbordament de sistemes de retenció de flotants i de sòlids gruixuts, però la planificació d’aquests es deixa per la futura redacció del PDIS a nivell de tot el sistema de sanejament (Llobregat i Besòs, els dos que afecten al municipi de Barcelona) que s’haurien de redactar abans del 31 de desembre de 2024. Document 4.- Prognosi 13 BIBLIOGRAFIA AMB, & ACA. (2003). Pla Director d'Aigües Pluvials. Planificació del drenatge urbà a l'àrea metropolitana de Barcelona i estudi de reducció de descàrregues de sistemes de sanejament a medi receptor. Barro J.R., C. P. (2015). Manual nacional de recomendaciones para el diseño de tanques de tormenta. Tecnoaqua. Bianchini, F., & Hewage, K. (2012). Probabilistic social cost-benefit analysis for green roofs: A lifecycle approach. Building and Environment, 152-162. Carrera, L., Standardi, G., & Bosello, F. (2015). Assessing direct and indirect economic impacts of a flood event through the integration of spatial and computable general equilibrium modelling. Environmental Modelling Software, 109-122. Chiabai, A., Hunt, A., Galarraga, I., Lago, M., Rouillard, J., Sainz de Murieta, E., & Tepes. (2015). Using cost and benefits to assess adaptation options. Deliverable 3.1A. conAdapt. CLABSA; CIRSEE. (2009). SW0803. BATs4CSO. Survey of best available technologies for CSO and SSO treatment. Commission, E. (2008). Guide to Cost Benefit Analysis of Investment Projects. Guide to Cost Benefit Analysis of Investment Projects. Eex.com. (2019). European Emission Allowances (EUA). https://www.eex.com/en/market-data/environmental-markets/spot- market/european-emission-allowances. European Commission, Directorate-General Regional Policy . (2010). Ex post evaluation of cohesion policy interventions 2000-2006 financed by the Cohesion Fund (including former ISPA). . Work Package C – Cost benefit analysis of environment projects. Evans, B. (2019). Imapat assessment of multiple hazards in case study areas. RESCCUE Project. Feng, H., & Hewage, K. (2018). Economic Benefits and Costs of Green Roofs. Nature Based Strategies for Urban and Building Sustainability, 307-318. Hallegate, S. (2008). An adaptive regional input-output model and its application to the. Risk analysis, 779-799. IDAE, Instituto para la diversificación y ahorro de la Energía . (2011). Analyses of the energy consumption of the household sector in Spain. SECH PROJECT – SPAHOUSEC. Karras, M., & Read, K. (2016). Kostnads-nyttoanalys av inforande av h_allbar dagvattenrening som riskreducerande atgard mot oversvamning - med fokus pa Document 4.- Prognosi monetar vardering av ekosystemtjanster. Division of Risk Management and Societal Safety, Lund University. M. Gómez, B. R. (2011). Methodology to estimate hydraulic efficiency of drain inlets. Proceedings of the ICE - Water Management. Institution of Civil Engineers Publishing, Vol. 164, No. 2, 81-90. Magnussen, K., Wingstedt, A., Rasmussen, I., & Reinvang, R. (2015). Kostnader og nytteved overvannstiltak. Oslo: Vista Analyse AS. Martínez‐Gomariz, M. G. (2018). Methodology to quantify clogging coefficients for grated inlets. Application to SANT MARTI catchment (Barcelona). Journal of Flood Risk Management. Nordhaus, W. (2007). A Review of the “Stern Review on the Economics of Climate Change”. Journal of Economic Literature 45, 686–702. Oxera. (2002). A Social Time Preference Rate for Use in Long-term Discounting. London: Office of the Deputy Prime Minister, Department for Environment, Food and Rural. Rueda, S. (2010). Cobertes i murs verds a Barcelona. Estudi sobre les existents, el potencial i les estratègies d'implantació. Barcelona: Agència d'Ecologia Urbana. Russo. (2019). Multi-hazards assessment related to water cycle extreme events for future scenarios (Business as usual). RESCCUE Project. Stern. (2007). The economics of climate change: the Stern review. Cambridge: Cambridge University Press. Velasco, M. R. (2018). Assessment of the effectiveness of structural and nonstructural measures to cope with global change impacts in Barcelona. Journal Flood Risk Management, 11; doi:10.1111/jfr3.12247, 55–68. Zhou, Q. M.-N. (2012). Framework for economic pluvial flood risk assessment considering climate change effects and adaptation benefits. Journal Hydrology; doi:10.1016/j.jhydrol.2011.11.031, 414–415, 539–549. Barcelona Cicle de l'Aigua, S.A. - safecreative.org/work/2005224076952