Pla Director Integral de Sanejament de la ciutat de Barcelona (PDISBA) Memòria Desembre de 2019 BC N Document 1.- Memòria ÍNDEX 1 ANTECEDENTS .................................................................................................................. 1 2 JUSTIFICACIÓ .................................................................................................................... 3 3 MARC NORMATIU ............................................................................................................ 5 4 CANVI CLIMÀTIC ............................................................................................................... 9 4.1 IMPLEMENTACIÓ DELS RESULTATS DE CANVI CLIMÀTIC AL PDISBA EN RELACIÓ ALS ESCENARIS HIDROLÒGICS EXTRAORDINARIS PER ANÀLISI D’INUNDACIONS .............................................................. 9 4.2 IMPLEMENTACIÓ DELS RESULTATS DE CANVI CLIMÀTIC AL PDISBA EN RELACIÓ ALS ESCENARIS HIDROLÒGICS ORDINARIS PER ANÀLISI DE DSS ................................................................................ 12 5 METODOLOGIA DEL PLA DIRECTOR ................................................................................ 14 6 CRITERIS ......................................................................................................................... 16 6.1 OBJECTIUS .................................................................................................................. 16 6.2 ESCENARIS DE SIMULACIÓ .............................................................................................. 17 6.3 CRITERIS DE PRIORITZACIÓ D’ACTUACIÓ............................................................................. 19 7 DIAGNOSI ....................................................................................................................... 20 7.1 CREACIÓ I CALIBRATGE DELS MODELS DE SIMULACIÓ ............................................................ 20 7.2 RESULTATS DELS MODELS ............................................................................................... 22 7.2.1 Aigües residuals ............................................................................................... 22 7.2.2 Escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions .......................... 23 7.2.3 Escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS ............................................. 26 7.3 AVALUACIÓ DELS IMPACTES ............................................................................................ 26 7.3.1 Per fuites d’aigües residuals al medi ................................................................. 26 7.3.2 Per escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions .................... 26 7.3.3 Per escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS ....................................... 35 8 PROGNOSI ...................................................................................................................... 39 8.1 PROPOSTA D’ACTUACIONS ............................................................................................. 39 8.1.1 SUDS ................................................................................................................ 39 8.1.2 Mesures estructurals anti-inundacions: ............................................................ 39 8.1.3 Actuacions anti-DSS ......................................................................................... 42 8.1.4 Nous embornals i millora dels existents: ........................................................... 43 8.1.5 Xarxa local previsible. ....................................................................................... 44 8.1.6 Rehabilitació del clavegueram: ......................................................................... 45 8.2 RESULTATS DELS MODELS ............................................................................................... 46 8.2.1 Escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions .......................... 47 8.2.2 Escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS ............................................. 50 Document 1.- Memòria 8.3 AVALUACIÓ DELS IMPACTES RESIDUALS ............................................................................. 51 8.3.1 Per fuites d’aigües residuals al medi ................................................................. 51 8.3.2 Per escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions .................... 51 8.3.3 Per escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS ....................................... 60 8.4 ANÀLISI COST-BENEFICI ................................................................................................. 62 8.4.1 Per escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions .................... 62 8.4.2 Per escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS ....................................... 67 8.4.3 Anàlisi cost-benefici específic de la construcció de SUDS ................................... 69 9 PRIORITZACIÓ I PLA D’INVERSIONS ................................................................................ 72 10 CONCLUSIONS............................................................................................................. 76 11 REFERENCIAS .............................................................................................................. 80 ÍNDEX DE FIGURES Figura 1.- Factors de canvi climàtic per al període 2071-2100, diferents períodes de retorn i duracions fins a 60 minuts per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física) ___________________________ 10 Figura 2.- Pluges de disseny de la ciutat de Barcelona sense canvi climàtic _______________________ 11 Figura 3.- Pluges de disseny de la ciutat de Barcelona segons l’escenari de canvi climàtic (Russo, 2019) 11 Figura 4.- Volum anual de precipitacions simulades i nombre anual d'episodis de pluja tant per al període històric com per al futur ______________________________________________________________ 13 Figura 5.- Sèrie pluviomètrica continua de any mig 2009 _____________________________________ 14 Figura 6.- Proposta d’agrupació de les actuacions anti-inundacions per la seva priorització mitjançant anàlisi de cost-benefici _______________________________________________________________ 19 Figura 7.- Exemple de resultats de validació per al model 1D (limnímetre CL205 al Paral·lel) _________ 21 Figura 8.- Exemple de resultats de validació per al model 2D (calats al Carrer Sant Pau) ____________ 21 Figura 9.- Resultats de calibratge i validació de concentracions d’E.Coli durant 3 episodis de DSU a diferents platges de Barcelona _________________________________________________________ 22 Figura 10.- Plànol de funcionalitat per temps sec. El color verd indica que els col·lectors van en làmina lliure i el gruix indica els col·lectors amb cabals majors ______________________________________ 23 Figura 11.- Exemple de Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Diagonal – Francesc Macià __________________________________________________________ 24 Figura 12.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn sense canvi climàtic ___________________________________________________ 25 Figura 13.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn amb canvi climàtic____________________________________________________ 25 Figura 14.- Criteris de perillositat per vianants (esquerra) i vehicles (dreta) exposats a fenòmens de inundacions ________________________________________________________________________ 27 Document 1.- Memòria Figura 15.- Mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per la pluja actual per vianants (esquerra) i vehicles (dreta) ____________________________________________________________________________ 27 Figura 16.- Variació de la zona de risc alt per vianants a Barcelona per efecte del canvi climàtic ______ 28 Figura 17.- Afeccions a la xarxa de carreteres (Període de retorn T10, Escenari actual). En vermell s’indiquen els carres tancats, en taronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions ________________________________________________________________________ 29 Figura 18.- Resum dels increments d’afeccions a la xarxa de carreteres en funció del període de retorn escenari diagnosi 1 (sense canvi climàtic) _________________________________________________ 29 Figura 19.- Model d’avaluació de danys per a propietats: un mètode pas a pas (Evans, 2019) ________ 30 Figura 20.- Model d’avaluació de danys per a vehicles: un mètode pas a pas (Evans, 2019) __________ 30 Figura 21.- Validació del model de danys a propietats per a la inundació del 30 de juliol de 2011 a Barcelona (Evans, 2019) ______________________________________________________________ 32 Figura 22.- Gràfica del dany anual esperat (Meyer, Haase, & Scheuer, 2009) _____________________ 33 Figura 23.- Procés de metodologia per a l'avaluació de danys indirectes (Evans, 2019) _____________ 34 Figura 24.- Percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica marcats per la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany ____________________________________ 36 Figura 25.- Exemple de SUD planificada en el Pla Tècnic per l’Aprofitament de recursos Hídrics Alternatius de Barcelona per al carrer Riera Alta_____________________________________________________ 39 Figura 26.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 1 (mesures SUDS) per diferents períodes de retorn __________________________________ 48 Figura 27.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 2 (mesures SUDS i estructurals) per diferents períodes de retorn _______________________ 48 Figura 28.- Reducció de risc d'inundació pluvial per als vianants d'acord amb els 8 paquets d’actuacions modelats. __________________________________________________________________________ 52 Figura 29.- Reducció de risc d'inundació pluvial per als vehicles d'acord amb els 8 paquets d’actuacions modelats __________________________________________________________________________ 52 Figura 30.- Exemple de resultats del model per la zona de Vallvidrera on es veu que la causa del risc alt de vianants és una xarxa local molt superficial que no es resol amb seccions D3000________________ 54 Figura 31.- Reducció de risc alt d’inundació per als vianants com a resultat de la implementació de SUDS (escenari de prognosi 1), i SUDS i mesures estructurals (escenari de prognosi) a tota la ciutat ________ 55 Figura 32: Reducció de risc alt d’inundació per als vehicles com a resultat de la implementació de SUDS (escenari de prognosi 1), i SUDS i mesures estructurals (escenari de prognosi) a tota la ciutat ________ 55 Figura 33.- Km de carrers amb velocitat reduïda per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona en funció dels escenaris del PDISBA i els períodes de retorn considerats ____________________________ 56 Figura 34.- Km de carrers tancats per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona en funció dels escenaris del PDISBA i els períodes de retorn considerats _____________________________________ 56 Figura 35.- Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 10 anys (Escenari Prognosi 2). En vermell s’indiquen els carres tancats, en taronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions __________________________________ 57 Figura 36.- Reducció del dany anual esperat (DAE) per els escenaris de Prognosis globals (1 i 2) i parcials __________________________________________________________________________________ 58 Figura 37.- Danys anuals previstos (DAE) segons els escenaris del PDISBA________________________ 59 Document 1.- Memòria Figura 38.- Percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi _______________________ 60 Figura 39.- Resultats de l’anàlisi cost-benefici per inundacions ________________________________ 63 Figura 40.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 1 Anti-inundacions (SUDS) __________________________________________________________________________________ 65 Figura 41.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) per el escenari de Prog. 1 Anti-inundacions (SUDS) ________________________________________________________ 65 Figura 42.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 2 Anti-inundacions (SUDS + ESTR.) _____________________________________________________________________________ 66 Figura 43.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) per el escenari de Prog. 2 Anti-inundacions (SUDS + ESTR.) __________________________________________________ 66 Figura 44.- Resultats de l’anàlisi cost-benefici per DSS _______________________________________ 67 Figura 45.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) _____ 68 Figura 46.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) per el escenari de Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) _______________________________________________________________ 68 Figura 47.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + ESTR.) __________________________________________________________________________________ 69 Figura 48.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) per el escenari de Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + ESTR.) ________________________________________________________ 69 Figura 49.- Resum dels 2 escenaris de costos beneficis per SUDS incloent també el nou escenari combinat __________________________________________________________________________________ 71 Figura 50.- Resultats de l’anàlisi cost-benefici per prioritzar les mesures estructurals en les 6 diferents zones d’implementació considerades ____________________________________________________ 74 Figura 51.- Àrea de risc alt per vianants per una T = 10 anys en funció de la implementació de les mesures estructurals a les 6 diferents zones considerades ___________________________________________ 74 Document 1.- Memòria ÍNDEX DE TAULES Taula 1.- Factors de canvi climàtic per al període 2071-2100, diferents períodes de retorn i duracions fins a 60 minuts per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física) ................................................... 10 Taula 2: Intensitat màxima i volum dels diferents episodis de pluja de T10 ............................................ 12 Taula 3.- Volum i contaminació anual de DSS abocada al medi .............................................................. 26 Taula 4: Paràmetres per determinar els efectes de les profunditats d'inundació en la velocitat del trànsit (Evans, 2019) ........................................................................................................................................ 28 Taula 5.- Dany anual esperat (DAE) per a propietats i vehicles segons els escenaris actual (Diagnosis 1 sense canvi climàtic) i futur (Diagnosis 2 amb canvi climàtic) ................................................................. 33 Taula 6.- Valors desagregats de danys directes per a propietats i vehicles i danys indirectes segons els escenaris actual (Diagnosis 1 sense canvi climàtic) i futur (Diagnosis 2 amb canvi climàtic).................... 35 Taula 7.- Càlcul dels danys ambientals causats per les DSU d’un any mig ............................................... 38 Taula 8.- Dipòsits anti-inundacions planificats en el PDISBA .................................................................. 40 Taula 9.- Dipòsits anti-DSS previstos ..................................................................................................... 43 Taula 10.- Dèficit d’embornals per districte ........................................................................................... 44 Taula 11.- Resum de les longituds de xarxa local previstes per districte.................................................. 45 Taula 12.- Longitud de xarxa amb deficiències per tipus de material ..................................................... 46 Taula 13.- Comparativa de la millora del funcionament hidràulic entre la diagnosi i les prognosi per T=10 anys amb canvi climàtic (metres de xarxa) ............................................................................................ 49 Taula 14.-Contaminació anual de DSS per la diagnosi i els dos escenaris de prognosi ............................. 50 Taula 15.-Percentatges de reducció de la contaminació abocada en els dos escenaris de prognosi de DSS respecte la diagnosi .............................................................................................................................. 51 Taula 16.- Danys anual esperats (DAE) per inundacions pluvials prevista danys anuals per a propietats i vehicles segons els escenaris simulats en el PDISBA ............................................................................... 58 Taula 17.- Resultats de danys indirectes per als diferents escenaris proposats ....................................... 59 Taula 18.- Temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi .............................................................................. 60 Taula 19.- Danys ambientals segons els escenaris del PDISBA ................................................................ 61 Taula 20.- Estimacions de danys indirectes per DSS proposades segons els diferentes escenaris ............. 62 Taula 21.- Beneficis de la construcció de SUDS ...................................................................................... 70 Taula 22.- Pressupost del PDISBA .......................................................................................................... 72 Taula 23.- Pla d’inversions anual pels pròxims 20 anys previst en el PDISBA ........................................... 73 Taula 24.- Resum dels resultats de la priorització de les mesures estructurals segons els 4 diferents ...... 75 Document 1.- Memòria 1 1 ANTECEDENTS La història del clavegueram de Barcelona va lligada estretament a la de la ciutat i la seva evolució, i als diferents plantejaments que a partir del segle XIX es van realitzar a Europa respecte a la Higiene Urbana. A la història de la ciutat es troben freqüentment referències a greus inundacions que periòdicament l’afectaven, i a les solucions que s’anaven adoptant, que bàsicament consistien en desviaments de les rieres i torrents, gairebé sempre cap a llevant, on el Bogatell primer, i Prim més tard es van convertir en els principals punts d’abocament de la ciutat. Els Plans Directors antecedents a aquest són:  El Pla de Sanejament de 1891, realitzat per l’Enginyer de Camins En Pere Garcia Fària, en un moment en que la xarxa de clavegueram de Barcelona era de 31,4 km i la ciutat patia greus epidèmies per la insalubritat de diverses zones. En aquest Pla s’augmentava la longitud de la xarxa a 212 km, sent els objectius essencials l’erradicació de les epidèmies a Barcelona i la recuperació de les platges per a ús ciutadà.  El Pla de Sanejament de Barcelona i la seva zona d’influència de 1952, inclòs en el Pla d’Ordenació de Barcelona i la seva zona d’influència, i el subseqüent Pla General de Sanejament i Clavegueram de Barcelona de 1954 que era la restricció de l’anterior, aprofundint en l’aspecte d’inversions i finançament.  El Pla de Sanejament de 1969 en el que es recopilaven tots els treballs realitzats pel Servei de Clavegueram de l’Ajuntament de Barcelona en aquella època, i que va suposar la primera aplicació d’una metodologia rigorosa de càlcul. Per la seva redacció va ser necessari l’aixecament exhaustiu del plànol de la xarxa i l’anàlisi detallada del seu funcionament, conca per conca, en aplicació del mètode racional. El període de retorn de càlcul va ser de 10 anys; d’una publicació del servei meteorològic de Vidal- Potau es van deduir unes corbes IDF que van ser d’àmplia aplicació posterior a l’àrea metropolitana de Barcelona. Quant al càlcul hidràulic de conductes es va utilitzar la fórmula de Bazin. Es descriuen en el Pla 7 conques principals, sent la més important la del Bogatell, amb un cabal de 150 m3/s en el seu punt d’abocament. A més de proposar una solució al problema de les aigües pluvials, determina les bases per a l’establiment d’instal·lacions de depuració d’aigües residuals.  El Pla de Sanejament Metropolità de 1981 que plantejava la solució definitiva al problema de recollida en alta i del tractament de les aigües residuals dins del marc metropolità, així com la realització dels col·lectors unitaris que permetien solucionar els problemes d’inundació més greus. Document 1.- Memòria 2  El Pla Especial de Clavegueram del 1988 (PECB’88) que amb una metodologia puntera (utilització d’un model de simulació matemàtica, deducció de noves corbes IDF i d’una pluja sintètica de càlcul amb distribució espacial, i un estudi científic de sinistralitat per inundació) va permetre estudiar les millors solucions a les nombroses inundacions que al 1988 patia Barcelona, degut especialment a la seva ràpida urbanització i conseqüent impermeabilització. El PECB’88 va assegurar un marc planificador adient per al desenvolupament infraestructural més gran experimentat per Barcelona a la seva història. Les actuacions plantejades suposaven una protecció front a pluges de 10 anys de període de retorn, destacant entre elles 4 dipòsits de retenció, un interceptor per la Ronda de Dalt per a 203 m3/s, i diversos grans col·lectors al front litoral de llevant, a l’entorn del que havia de ser la Vila Olímpica.  El Pla Especial de Clavegueram de Barcelona redactat al 1997 (PECLAB’97), va ser el 5è Pla Especial de Clavegueram de Barcelona, realitzat sota les premisses de la Gestió Avançada del Drenatge Urbà (GADU), és a dir, tenint en compte aspectes com la regulació hidràulica, les tècniques compensatòries d’infiltració-retenció, l’explotació avançada de la xarxa de clavegueram i les tècniques de control en temps real entre d’altres. Aquest Pla, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1998, pretenia configurar el clavegueram de la Barcelona del futur, de manera que s’evitessin totalment problemes d’inundacions a Barcelona i es reduís l’important impacte mediambiental negatiu que produeix actualment el clavegueram als medis receptors en temps de tempesta. El PECLAB’97 abordava de fet no tan sols l’estudi del terme municipal de Barcelona, sinó també del seu àmbit hidrològic, ja que existeixen diverses conques que tot i que travessen en el seu tram final la ciutat de Barcelona, recullen també aigües de L’Hospitalet, Esplugues i Sant Adrià.  El Pla Integral de clavegueram de Barcelona del 2006 (PICBA’06), va ser l’actualització del PECLAB’97 per adaptar-lo a la nova legislació vigent en aquell moment, sobretot la Directiva Marc de l’Aigua (la 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües), a la Directiva d’Aigües de Bany (2006/7/CE on es marcaven nous requisits per obtenir una qualificació de bona o excel·lent a les platges, amb implicació en la gestió dels episodis de pluja) i la UNE-EN-752 de Sistemes de Desguassos i de clavegueram exteriors a edificis (suposa un increment del període de retorn de protecció anti-inundacions fins a un màxim de T=50 anys en túnels urbans, punts baixos i vies crítiques per trànsit). Document 1.- Memòria 3 2 JUSTIFICACIÓ Com s’observa a l’apartat anterior, l’últim Pla Director de Barcelona data de l’any 2006, per tant han passat 13 anys en els quals hi ha hagut molts canvis que justifiquen la necessitat de disposar d’un nou Pla Director actualitzat. Els principals canvis són:  Canvis en el marc normatiu En els darrers anys, la sensibilitat social per la millora i conservació del medi ambient s’ha traduït en una actualització de la legislació vigent que promou la seva defensa. Aquesta nova legislació té uns objectius comuns que es poden resumir en: o Evitar l’empitjorament de la qualitat dels medis receptors i promoure la seva recuperació. o Impulsar una visió i gestió integrada del cicle hídric de l’aigua, implicant a tots els organismes que hi intervenen (públics i privats) i incrementant la seva participació en la presa de decisions. o Assolir una major transparència en la gestió, informant en tot moment al públic sobre la qualitat dels medis receptors i en especial de la qualitat de les aigües de bany per la seva incidència en la salut de la població. La normativa que incideix en aquesta temàtica pertany a tres àmbits: el comunitari europeu, l’estatal espanyol de transposició i l’autonòmic català de desplegament i, si s’escau, de protecció addicional. A l’apartat 3 es fa un breu resum de tota la normativa, però cal destacar sobretot: o Real Decreto 1290/2012. Gran part de les modificacions introduïdes en el Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH) per aquest decret se centren a caracteritzar millor i controlar les descàrregues dels sistemes de sanejament mitjançant un primer marc d'actuació que permet limitar la contaminació produïda per les DSS en temps de pluja. o Orden AAA/2056/2014 de 27 d’octubre, per la que s’aproven els models oficials de sol·licitud d’autorització i de declaració d’abocament, d’aplicació a conques intercomunitàries i que reforça dos conceptes importants: que tota aigua d’escorriment susceptible de contaminar les aigües continentals ha de comptar amb autorització administrativa i la considera a tots els efectes com un abocament d’aigües residuals; i recull la modificació del RDPH del RD1290/2012 orientada a limitar la contaminació produïda pels DSS en episodi de pluja. o “Normas Técnicas en las que se especifican y desarrollan los procedimientos de diseño de las medidas, obras e instalaciones para la Document 1.- Memòria 4 gestión de los desbordamientos de sistemas de saneamiento y la escorrentía pluvial contaminada”. Actualment en fase d’esborrany i revisió per part del Ministeri han de donar compliment al que disposa el RD1290/2012 fixant els objectius i criteris per definir les actuacions necessàries per dimensionar les actuacions anti-DSS.  Incidència del canvi climàtic en el drenatge de la ciutat. L’any 2006 durant la redacció del PICBA ja es tenia constatació científica del canvi climàtic i ja es parlava d’un descens de la pluviometria mitja acumulada i un cert augment de les pluges torrencials, però es deia que era impossible d’avaluar per manca de dades i estudis i per tant no es va tenir en compte a l’hora de definir unes noves pluges de disseny. Ara, 13 anys més tard, tal com es constata en el Pla Clima 2018-2030, ja hi ha prou dades i estudis per poder considerar amb rigor l’efecte del canvi climàtic en l’augment de la torrencialitat de les pluges i veure el seu impacte en l’augment de la freqüència dels desbordaments de la xarxa de clavegueram i per tant estudiar les actuacions necessàries per mitigar i adaptar-se a aquest canvi climàtic. A l’apartat 4 es descriu amb més detall com s’ha considerat el canvi climàtic en el PDISBA.  Necessitat d’un pla d’inversions actualitzat per assolir els objectius definits en el Pla sobre la base de reducció dels impactes socials i econòmics relatius a les inundacions i els DSS a la ciutat de Barcelona. El PICBA 2006 ha quedat desfasat per diversos motius entre els quals cal destacar: o Canvis urbanístics a la ciutat que s’han produït en aquests darrers anys. Els més importants serien la transformació urbanística del 22@, la remodelació de la plaça de les Glòries, el Pla Sagrera – Sant Andreu, la remodelació del barri Marina – Zona Franca, la reconversió del complex de Can Batlló, i la construcció o perllongament de les línies de metro. o Construcció de part de les obres planificades. Les més importants serien el Dipòsit d’Urgell (14.800 m3), el Dipòsit del Carmel–Clota (72.800 m3), la fase 1 del col·lector de Vila i Vilà i el col·lector Interceptor Estadella. o Millora en el coneixement de la xarxa per part de BCASA degut a la millora del sistema d’informació territorial (SITE) millora del sistema de tela supervisió i telecontrol (SITCO) amb la instal·lació de nous sensors (pluviòmetres, limnímetres, cabalímetres,...) i la millora en el sistema de modelització (SIMO) deguda en part a millora computacional dels ordinadors, en la millora del software i en la millora del calibratge del model. Document 1.- Memòria 5 Tot això justifica la necessitat de disposar d’un pla d’inversions actualitzat que permeti assolir els reptes definits en aquest Pla i que permeti disposar d’un full de ruta clar sobre el futur del drenatge a la ciutat. 3 MARC NORMATIU A l’apartat anterior s’explicava que els canvis en el marc normatiu eren un dels motius principals que justifiquen la redacció d’aquest Pla. En aquest apartat es fa un breu resum de la legislació europea, espanyola i catalana que afecta el drenatge i al seu impacte en els medis receptors, mentre que en el Document 2 de Diagnosis, es proporciona informació més detallada en una sèrie de subapartats específics dins del capítol de Marc Normatiu. Legislació comunitària Diverses directives comunitàries fan referència de forma directa o indirecta a la gestió de les descàrregues dels sistemes de sanejament (DSS). Les principals són:  Directiva 91/271/CEE del Consell, del 21 de maig del 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes, on es deixa als estats membres la iniciativa en la limitació de la contaminació de les aigües residuals urbanes en temps de pluja.  Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües; també coneguda com a Directiva Marc de l’Aigua i que té com a objectius principals protegir o recuperar el bon estat ecològic de les masses d’aigua i desenvolupar una política comunitària integrada d’aigües.  Directiva 2006/7/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de febrer de 2006, relativa a la gestió de la qualitat de les aigües de bany que continua la línia de la Directiva Marc de l’Aigua i persegueix una gestió integrada de la qualitat de les aigües, incloent-hi una racionalització dels paràmetres i dels controls per caracteritzar l’aigua informar el públic i preveure les mesures de gestió necessàries per a reduir els riscos per la salut dels banyistes. En concret, els episodis de DSS entrarien dins la definició de la Directiva de “contaminació de curta durada” i en aquests casos s’exigeix adoptar mesures per evitar l’exposició de banyistes a la contaminació (sistemes de vigilància i alerta ràpida) i mesures per prevenir i reduir / eliminar les causes de la contaminació. Legislació estatal Les principals normatives estatals sobre la gestió de les DSS són:  Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de desembre, transposició a l’ordenament intern de la directiva 91/271/. Document 1.- Memòria 6  Real Decreto Ley 509/1996 de 15 de març, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.  Real Decreto 60/2011 de 21 de gener, sobre les normes de qualitat ambiental en l’àmbit de la política d’aigües.  Norma UNE-EN752-4: Sistemas de desagües y de alcantarillado exteriores en edificios. Parte 4: Cálculo hidráulico y consideraciones medioambientales. (1998).  Instrucción para el proyecto de conducciones de vertidos desde tierra al mar. Tot i que el seu objectiu final és regular els abocaments a mar a través dels emissaris submarins, fixa també uns criteris a complir per tots els sobreeixidors de sistemes unitaris situats aigües amunt dels emissaris.  Ordre MAM/1873/2004, per la que s’aproven els models oficials per la declaració d’abocament i es desenvolupen determinats aspectes relatius a l’autorització d’abocament i liquidació del cànon de control d’abocaments..  Código Técnico de la Edificación, aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març, on s’insta a separar les aigües dins dels edificis.  Transposició de la DMA en el Text Refós de la Llei d’Aigües i les posteriors publicacions.  Real Decreto 1341/2007 de 11 de octubre sobre la gestión de la calidad de las aguas de baño. Aquest Real Decret és la transposició de la Directiva Europea d’Aigües de Bany al dret estatal.  Plan Nacional de Calidad de las Aguas: Saneamiento y depuración 2007-2015. Es fa una primera previsió d’actuacions anti-DSS en les CCAA que així ho plantegen (entre elles, Catalunya).  Real Decreto 1290/2012: Com es deia anteriorment, gran part de les modificacions introduïdes en el Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH) per aquest decret se centren a caracteritzar millor i controlar els DSS mitjançant un primer marc d'actuació que permet limitar la contaminació produïda pels DSS en temps de pluja. Així s'indica que les autoritzacions d'abocament de sistemes de sanejament en zones urbanes han de complir una sèrie de criteris (per exemple, justificar la conveniència de xarxes separatives o unitàries en zones de nous desenvolupaments, no incorporar aigües pluvials de zones exteriors a l'aglomeració urbana, o limitar l'abocament de sòlids gruixuts i flotants entre d'altres). Aquesta modificació permet resoldre els buits legals provocats pel Real Decreto Ley 509/1996. Document 1.- Memòria 7  Orden AAA/2056/2014 de 27 d’octubre, “por la que se aprueban los modelos oficiales de solicitud de autorización y de declaración de vertido” d’aplicació a conques intercomunitàries i que reforça dos conceptes importants: que tota aigua d’escorriment susceptible de contaminar les aigües continentals ha de comptar amb autorització administrativa i la considera a tots els efectes com un abocament d’aigües residuals; i recull la modificació del RDPH del RD1290/2012 orientada a limitar la contaminació produïda pels DSS en episodi de pluja citant literalment “habida cuenta de que en la práctica no es posible construir los sistemas colectores y las instalaciones de tratamiento suficientes que permitan someter a tratamiento la totalidad de las aguas residuales en circunstancias tales como lluvias torrenciales inusuales”. D’aquesta ordre és especialment interessant el “Formulario 5’” orientat a obtenir informació relacionada amb els desbordaments dels sistemes de sanejament en episodis de pluja (descripció de la xarxa de sanejament, així com les mesures, actuacions i instal·lacions previstes per limitar la contaminació per desbordaments dels sistemes de sanejament en episodis de pluja).  Norma UNE-EN752:2018 “Sistemas de desagües y de alcantarillado exteriores en edificios”. Es tracta de la última versió de la normativa europea EN-752 que s’ha transposat a escala nacional en la UNE-EN 752:2018. No ha esdevingut un reglament obligatori, segons el marc legal actual, per tant es de compliment voluntari En la part 4, “Cálculo hidráulico y consideraciones medioambientales”, la norma planteja el sanejament com un sistema integral, incloent-hi els col·lectors, els sistemes de tractament, el control d’abocaments i el medi receptor. Es destaca l’apartat dedicat als sobreeixidors on s’apunten els factors a considerar en el seu disseny i els mètodes més utilitzats per fer-ho, però no fixa un criteri clar a seguir. En relació al tema de les inundacions, la norma: o Estableix amb claredat els períodes de retorn de referència. o Fa una distinció en funció de la vulnerabilitat. o Distingeix entre període de retorn de la tempesta de disseny i període de retorn de la inundació. Aquest últim element és important, perquè clarifica la distinció entre el període de disseny del clavegueram i el període de retorn de la inundació. Es parteix del supòsit de que el disseny hidràulic es fa per a garantir el funcionament en làmina lliure de la claveguera, però en condicions d’inundació la xarxa va en pressió traient més profit de la capacitat màxima de la xarxa. Document 1.- Memòria 8  Actualment està en procés de redacció les “Normas Técnicas en las que se especifican y desarrollan los procedimientos de diseño de las medidas, obras e instalaciones para la gestión de los desbordamientos de sistemas de saneamiento y la escorrentía pluvial contaminada” que han de donar compliment al que disposa el RD1290/2012 en el seu article 259 ter. Legislació catalana La legislació catalana que cal destacar en referència a la gestió de les DSS és:  Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol. L’Article 117 regula les competències de la Generalitat en matèria d’aigües i d’obres hidràuliques que és essencialment d’ordenació i planificació, sent competència exclusivament seva l’organització de l’administració hidràulica de Catalunya.  Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre (TRLAC). En l’apartat b) de l’article 5 es defineix que és dels ens locals la competència del clavegueram i del tractament de les aigües residuals. Per extensió, la gestió de les DSS quedaria compresa dins d’aquestes.  Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, aprovat pel Decret 130/2003, de 23 de maig on es determina la cessió o transmissió a les ELA de la propietat de les instal·lacions de sanejament, i es fixa les normes bàsiques de gestió i els límits d’abocaments. Inclou les definicions de sanejament en alta i en baixa però no fa referència a la gestió de les DSS.  Pla de Sanejament de Catalunya, 1995, on es defineixen els programes a desenvolupar per assolir els objectius de qualitat de les masses d’aigua.  Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes, PSARU 2005, que té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l’ús domèstic de l’aigua, que permetin l’assoliment dels objectius de qualitat de l’aigua. S’emmarca entre la Directiva 91/271/CEE i la Directiva 2000/60/CE. Aquest document planteja la necessitat de desenvolupar un Programa anti-DSU.  Documents que desenvolupen la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Entre aquests són de destacar: o Document IMPRESS 2006 (Implantació de la Directiva marc de l’aigua a Catalunya. Anàlisi de pressions i impactes). o El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (PGDCFC). o El Programa de mesures del PGDCFC. Document 1.- Memòria 9 4 CANVI CLIMÀTIC En aquest Pla Director es presenten els resultats de diverses projeccions i prediccions climàtiques per diferents variables i aquests confirmen les mateixes tendències ja definides en el Pla Clima 2018-2030 publicat per l’Ajuntament de Barcelona. 4.1 Implementació dels resultats de canvi climàtic al PDISBA en relació als escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions Per al cas de les intensitats de pluja mitjanes màximes i l'horitzó del 2071-2100, a la ciutat de Barcelona, el valor del coeficient de canvi climàtic (definit com la ràtio entre les intensitats màximes futures i les actuals, per a determinats períodes de retorn i intervals de temps) es troba en una forquilla entre 1.07 i 1.26 depenent de la freqüència i la durada de cada intensitat mitjana màxima (Figura 1 i Taula 1.- Factors de canvi climàtic per al període 2071-2100, diferents períodes de retorn i duracions fins a 60 minuts per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física)). Aquests resultats han estat obtinguts per tècniques de downscaling espacials i temporals estadístiques sobre 20 sèries pluviomètriques futures proporcionades per 10 models de circulació atmosfèriques generals, forçats pels escenaris RCPS 4.5 i 8.5, i prèviament validats per a un període de control històric (1976-2005) (Monjo, et al., 2018). Els coeficients de canvi climàtic de la Figura 1 i Taula 1.- Factors de canvi climàtic per al període 2071-2100, diferents períodes de retorn i duracions fins a 60 minuts per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física) són representatius del percentil 50 dels resultats obtinguts. Document 1.- Memòria 10 Coeficients de canvi climàtic 2071-2100 1.4 1.4 1.3 1.3 1.2 1.2 1.1 1.1 1.0 1.0 0.9 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 2y 5y 10y 25y 100y 500y Figura 1.- Factors de canvi climàtic per al període 2071-2100, diferents períodes de retorn i duracions fins a 60 minuts per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física) Taula 1.- Factors de canvi climàtic per al període 2071-2100, diferents períodes de retorn i duracions fins a 60 minuts per a la ciutat de Barcelona (Facultat d'Estació de Física) Període de Duració retorn 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 2y 1.15 1.18 1.17 1.14 1.13 1.11 1.10 1.09 1.09 1.10 1.10 1.11 5y 1.13 1.17 1.16 1.15 1.12 1.09 1.10 1.10 1.12 1.11 1.11 1.10 10y 1.11 1.19 1.19 1.17 1.14 1.10 1.11 1.11 1.12 1.11 1.11 1.12 25y 1.09 1.18 1.21 1.19 1.16 1.12 1.12 1.11 1.13 1.11 1.11 1.13 100y 1.07 1.18 1.24 1.21 1.17 1.13 1.14 1.12 1.13 1.12 1.12 1.14 500y 1.07 1.17 1.26 1.22 1.18 1.14 1.15 1.13 1.14 1.13 1.13 1.15 Aplicant aquests factors de canvi climàtic a les pluges de diferent període de retorn que es simulen en el PDISBA (1, 10, 50, 100 i 500 anys) s’obtenen les pluges de disseny amb canvi climàtic (Figura 3). Document 1.- Memòria 11 Pluges de disseny sense canvi climàtic 350.00 300.00 250.00 200.00 150.00 100.00 50.00 0.00 T1 T10 T50 T100 T500 Figura 2.- Pluges de disseny de la ciutat de Barcelona sense canvi climàtic Pluges de disseny amb canvi climàtic 350 300 250 200 150 100 50 0 T1 T10 T50 T100 T500 Figura 3.- Pluges de disseny de la ciutat de Barcelona segons l’escenari de canvi climàtic (Russo, 2019) La següent taula compara les intensitats màximes i el volum de diferents pluges de disseny de 10 anys de període de retorn utilitzades a Barcelona. La Plub2000 és la pluja Intensitat (mm/h) Intensitat (mm/h) Document 1.- Memòria 12 aplicada en l’últim Pla Director (PICBA 2006), la Plub2010 dissenyada en el Projecte CORFU l’any 2010 i les dues d’aquest Pla. Taula 2: Intensitat màxima i volum dels diferents episodis de pluja de T10 T Plub2000 Plub2010 T10 sense CC T10 amb CC Imax (mm/h) 183.22 169 177.17 196.66 V (mm) 53.04 52.91 83.71 88.35 4.2 Implementació dels resultats de canvi climàtic al PDISBA en relació als escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS Una anàlisi similar es presenta pels escenaris hidrològics ordinaris. Es produeixen sèries de dades de canvi climàtic de tots els models climàtics (10) i els dos escenaris RCPs 4.5 i 8.5 amb resolució de 5 minuts obtenint un total de 20 sèries temporals amb simulacions històriques (1976-2005) i futures (2071-2100). Per avaluar la incertesa dels diferents models i escenaris es calculen els percentils 5, 50 i 95 associats a la pluviometria total acumulada i del nombre de dies de pluja anuals per totes les 20 sèries històriques i futures. D’aquests resultats es conclou que les futures sèries temporals són més incertes. A més, els volums de precipitacions anuals futurs i passats són similars, mentre que el nombre d'esdeveniments anuals disminueix lleugerament en el futur. Amb aquests resultats, es pot concloure que els escenaris de precipitacions futurs per a l'anàlisi dels impactes de les DSS a Barcelona no suposen un empitjorament respecte a la situació actual. Document 1.- Memòria 13 PERÍODE HISTÒRIC (1976-2005) PERÍODE FUTUR (2071-2100) 5th percentile 800 RCP 4.5 and RCP 8.5 50th percentile 1000 95th percentile 600 800 600 400 400 200 200 0 0 1975 1985 1995 2005 2070 2080 2090 2100 100 RCP 4.5 and RCP 8.5 100 80 80 60 60 40 40 5th percentile 20 20 50th percentile 95th percentile 0 0 2070 2080 2090 2100 1975 1985 1995 2005 Figura 4.- Volum anual de precipitacions simulades i nombre anual d'episodis de pluja tant per al període històric com per al futur Així, per l’anàlisi de les descàrregues del sistema de sanejament (DSS), es seleccionen les pluges de l’any 2009 en el que es van produir 60 episodis de DSS amb una pluviometria total de 520 mm. Aquesta sèrie s’utilitza tant per l’escenari actual com per l’escenari de canvi climàtic, ja que s’ha justificat que el canvi climàtic no augmentarà la pluviometria mitja. NOMBRE D’EPISODIS VOLUM Annual number of events Annual rainfall [mm] Annual number of events Annual rainfall [mm] Document 1.- Memòria 14 Pluja any mig actual (pluja real del 2009) 120 100 80 60 40 20 0 Figura 5.- Sèrie pluviomètrica continua de any mig 2009 5 METODOLOGIA DEL PLA DIRECTOR La metodologia seguida per la realització d’aquest Pla Director es pot resumir en aquestes fases:  Definició d’objectius o criteris Es defineixen els objectius de protecció que cal assolir en el Pla per aigües residuals, per reducció de les inundacions, i per reducció dels abocaments DSS i del seu impacte als medis receptors. A continuació es defineixen els escenaris de simulació, els quals es divideixen a l’igual que els objectius en escenaris de temps sec, escenaris per reducció de les inundacions i per reducció dels abocaments DSS. Cada un d’ells té, com a mínim, un escenari de diagnosi en que es defineix l’estat de funcionament actual de la xarxa i escenari de prognosi futur en que, mitjançant diferents actuacions, s’han d’assolir els objectius i els criteris marcats anteriorment.  Realització d’una diagnosi o anàlisi d’impactes En aquesta fase cal, abans que res, crear el model de funcionament de la xarxa existent i calibrar-lo per tal d’assegurar que els resultats d’aquest model s’ajusten als valors reals mesurats. De forma anàloga també es crea un model marítim per estudiar l’impacte de les DSS a les zones de bany de la ciutat. El següent pas consisteix a obtenir els diferents resultats dels models, aquests són el funcionament en temps sec, per l’estudi de les inundacions (que segons els escenaris de diagnosi definits són per les pluges de disseny de T1, 10, 50, 100 i 500 anys de període de retorn sense canvi climàtic i amb canvi climàtic) i per l’estudi dels DSS (en que es simula l’any de 2009). mm/h Document 1.- Memòria 15 Per acabar, amb aquesta fase de diagnosi cal avaluar els impactes. Els impactes considerats en el Pla són: o Impactes per fuites d’aigües residuals al medi o Impactes per inundacions:  Intangibles directes per persones (risc per vianants i per vehicles)  Intangibles directes sobre el tràfic de vehicles  Tangibles directes sobre propietats i vehicles  Tangibles indirectes per interrupció de negoci o Impactes per DSS:  Intangibles directes sobre la seguretat dels banyistes  Intangibles indirectes sobre la imatge de la ciutat  Tangibles directes sobre el medi ambient  Tangibles indirectes sobre les pèrdues de negoci  Realització de la prognosi que consisteix en 3 parts: o Proposta d’actuacions: Es defineixen les actuacions necessàries per assolir els objectius del Pla. Aquestes es classifiquen en actuacions de SUDS (Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible), mesures estructurals anti-inundacions, mesures estructurals anti-DSS i mesures de rehabilitació. Aquestes actuacions es modelitzen per comprovar que s’assoleixen els objectius marcats en el Pla. o Avaluació de l’impacte residual d’aquestes actuacions. És a dir, malgrat que aquestes actuacions aconsegueixin assolir els objectius del PDISBA, continuen generant uns danys (impactes) que cal avaluar seguint la metodologia aplicada a la diagnosi. o Priorització de les actuacions d’acord a l’anàlisi cost-benefici. Aquest anàlisi calcula el benefici net dels grups d’actuacions, a partir de restar els beneficis tangibles dels costos.  I finalment crear un programa d’inversions En els següents apartats es descriuen amb més detall cada un d’aquests apartats junt amb els resultats obtinguts. Document 1.- Memòria 16 6 CRITERIS 6.1 Objectius El Document 2 de Diagnosis explica amb gran detall tots els reptes i els objectius ambientals, econòmics i de gestió de risc del Pla, així com els criteris utilitzats en les diferents fases del Pla (Diagnosis i Prognosis). Els objectius a assolir pel Pla són viables després d’aplicar una sèrie de mesures correctores i determinar aquestes mesures forma part del que s’anomena “prognosi” del pla. Per a poder valorar correctament la necessitat de les mesures correctores s’han de definir els objectius de forma quantitativa, a través dels que anomenem “criteris”. També es defineixen “criteris” per determinar la situació actual, o de “diagnosis”, sense la implementació de mesures. A continuació, es presenta un breu resum dels criteris utilitzats pels tres àmbits d’actuació que el PDISBA contempla. En particular, els objectius de protecció definits per al PDISBA són:  Per aigües residuals: Donat que, lògicament, per temps sec no hi ha abocaments al medi (DSS), l’objectiu en aquest cas serà optimitzar les actuacions de rehabilitació per tal de minimitzar les infiltracions de les aigües residuals al freàtic.  Per reducció de les inundacions: El PDISBA proposa una sèrie de mesures correctores per la gestió del risc d’inundació. Les propostes a realitzar com a mesures correctores en el PDISBA analitzaran, en primer lloc, les propostes no executades de plans directors anteriors. Les propostes addicionals es definiran amb els següents criteris: o Que els col·lectors tinguin un funcionament en làmina lliure per un esdeveniment de pluja sintètic amb 10 anys de període de retorn tenint en compte els efectes de canvi climàtic sobre les intensitats màximes. o Quan el cost ho justifiqui, s’imposarà el criteri menys restrictiu de que el carrer no s’inundi per un esdeveniment amb 10 anys de període de retorn tenint en compte els efectes de canvi climàtic sobre les intensitats màximes. o Quan el cost ho justifiqui, s’imposarà el criteri reduït de que el risc d’inundació al carrer no sigui de tipus greu per la incolumitat de persones d’acord a la metodologia i els criteris establerts i proposats en el Document 2 de Diagnosis. Document 1.- Memòria 17  Per reducció dels abocaments DSS i del seu impacte als medis receptors: A la circular de l’ACA del març de 2016 sobre els condicionants aplicables als elements de quantificació, els estudis tècnics i la valoració dels efectes dels sobreeiximents, introduïts pel RD 1290/2012, de 7 de setembre, pel qual es modifica el reglament del Domini Públic Hidràulic es defineixen els següents estàndards intermitents de qualitat ambiental (EIQA) amb l’objectiu de garantir el manteniment de l’estat ecològic de la massa d’aigua en temps de pluja:  Si existeix objectiu de vida piscícola: els EIQA definits a l’Urban Pollut ion Management (UPM).  Masses d’aigua superficials efímeres: orientativament i a efectes ambientals, reducció del nombre d’abocaments en 2/3 parts o un mínim del 60% de la càrrega abocada sense perjudici dels objectius de l’estat ecològic de les masses d’aigües avall.  Masses d’aigua costaneres: orientativament, i a efectes ambientals, limitació del temps on les platges no siguin aptes pel bany a l’1.5% de la durada de la temporada de bany. En base als criteris definits per l’ACA s’ha definit els següents objectius de protecció per Barcelona:  Per les zones de bany, l’objectiu orientatiu a assolir és que el percentatge de temps d’incompliment de la Directiva d’Aigües de Bany 2006/7/CE no excedeixi el 1.5% de la durada de la temporada de bany.  Per al riu Besòs s’adopta l’objectiu de masses d’aigua superficials efímeres, és a dir reducció del nombre d’abocaments en 2/3 parts o un mínim del 60% de la càrrega abocada.  Per a la zona del port es considera el mateix criteri de disseny que el del riu Besòs tot i que la mateixa Directiva Marc defineix aquestes aigües com a “fortament modificades” de manera que es permet no ser tan exigents. Com s’observa a la circular de l’ACA aquests valors són orientatius de manera que tampoc cal a buscar l’assoliment estricte d’aquests valors. 6.2 Escenaris de simulació Els escenaris de simulació que es consideren en aquest pla depenen dels objectius que es volen assolir i es presenten de forma esquemàtica a continuació. L’explicació més detallada sobre la definició d’aquests escenaris es troba en el Document 2 de Diagnosis.  Per aigües residuals: Document 1.- Memòria 18 o Diagnosi residual o Prognosi residual.- Actuacions ambientals de rehabilitació interior per preservar la qualitat de l’aigua de l’aqüífer  Per escenaris hidrològics extraordinaris (escenaris d’inundacions) es proposen dos escenaris de diagnosis considerant, en un cas (Diagnosi 1), la pluja actual com input hidrològic més important del model i en un segon cas (Diagnosi 2), la pluja que té en compte els efectes del canvi climàtic sobre les intensitats màximes així com s’ha estudiat dins del Document 2 de Pluges. Doncs els escenaris de diagnosis són: o Diagnosi inundació 1 sense canvi climàtic (o sigui amb pluja de disseny actual). o Diagnosi inundació 2 amb una actualització de la pluja de disseny amb coeficients de canvi climàtic(Monjo, et al., 2018). Dins de la fase de prognosi, aquest pla considera un primer escenari amb actuacions bàsiques de gestió del risc d’inundació (Prognosi inundació 1) que contempla mesures de control en temps real de la xarxa de clavegueram de la ciutat i la implementació de tècniques de drenatge urbà sostenibles) i un escenari que, a més a més de les actuacions anteriors, contempla també mesures estructurals (Prognosi 3). Els dos escenaris de prognosi consideren la pluja de l’escenari amb els efectes potencials del canvi climàtic sobre les intensitats màximes durant episodis hidrològics extraordinaris. Doncs els escenaris de prognosi seran: o Prognosi inundació 1.- Actuacions bàsiques de gestió del risc d’inundació. o Prognosi inundació 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per la gestió del risc d’inundació.  Per esdeveniments hidrològics ordinaris que generen afeccions de Descàrregues del Sistema de Sanejament (DSS) al medi, els escenaris considerats en aquest pla han sigut un escenari de referència actual (Diagnosi DSS) i dos escenaris de prognosi, el primer amb actuacions bàsiques (mesures de control en temps real de la xarxa de clavegueram de la ciutat i tècniques de drenatge urbà sostenibles) per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals (Prognosi DSS 1) i el segon amb, a més a més de les anteriors, actuacions estructurals (bàsicament dipòsit anti DSS a prop de la línia de costa i dels punts d’abocaments al riu Besòs). L’input principal del model hidrodinàmic per a la generació dels escenaris de Diagnosi i Prognosi ha sigut una sèrie temporal continua de pluja (la de l’any 2009). En paral·lel, per les simulacions de qualitat de l’aigua amb el model marí s’han utilitzat dades de Document 1.- Memòria 19 vents i temperatures per al mateix any. Els efectes del canvi climàtic sobre esdeveniments hidrològics ordinaris s’han estudiat en el Document 2 de Pluges fent servir escenaris de moltes sèries contínues de pluja generades amb diferents models climàtics (Monjo, et al., 2018). Els resultats, presentats amb més detall en el Document 3 de Diagnosis, no indiquen cap augment en el nombre d’aquests esdeveniments respecte a la situació actual així que la sèrie de pluja de l’any 2009 s’ha fet servir com any mig per tots els escenaris de Diagnosi i Prognosi. En definitiva, els escenaris del pla per DSS són: o Diagnosi DSS. o Prognosi DSS 1.- Actuacions bàsiques per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals. o Prognosi DSS 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua fluvials i litorals. 6.3 Criteris de priorització d’actuació Els escenaris generals d’inundació y DSS que s’han esmentat en la secció anterior es comparen entre ells amb anàlisis de cost-benefici (CBA segons l’acrònim de la denominació anglesa de Cost Benefit Analysis) considerant danys tangibles directes e indirectes i amb anàlisis multi-criteri (MCA segons l’acrònim de la denominació anglesa de Multi Criteria Analysis) per tenir en compte també danys intangibles (i per tant no quantificables en termes econòmics) així com co-beneficis que no siguin estrictament monetaris. D’altra banda, per als escenaris hidrològics extraordinaris, s’ha fet una agrupació d’actuacions per tal de poder prioritzar aquestes agrupacions en funció dels resultats de l’anàlisi cost-benefici relatiu a danys tangibles directes i indirectes. Figura 6.- Proposta d’agrupació de les actuacions anti-inundacions per la seva priorització mitjançant anàlisi de cost-benefici Document 1.- Memòria 20 7 DIAGNOSI Com es deia a l’apartat 5 de metodologia, la fase de diagnosi consisteix en tres grans blocs:  Creació i calibratge dels models.  Obtenció dels resultats dels models pels diferents escenaris.  Avaluació dels impactes. En els següents subapartats es presenta un resum de la feina i els resultats de diagnosi obtinguts. Per més detall, es recomana consultar el document 2 del PDISBA. 7.1 Creació i calibratge dels models de simulació Es crea un model acoblat 1D-2D amb la xarxa completa de Barcelona, la xarxa primària dels altres municipis de l’àmbit del pla que hi aporten aigües i els interceptors intermunicipals que transporten les aigües cap a les EDARS per al seu tractament. El model creat té prop de 900.000 nodes, trams i subconques i més de 1.3 milions de cel·les triangulars que conformen la superfície 2D dels carrers per on discorre l’aigua superficial. Per a la creació d’aquest model s’han realitzat les següents tasques:  Importació de la informació de la xarxa de clavegueram del GIS al software ICM de Innovyze.  Creació de les conques pluvials.  Modelització de l’escorriment.  Modelització de la propagació hidràulica en la xarxa de clavegueram.  Resolució d’errors, d’inestabilitats i calibratge inicial.  Creació de les conques de residuals i construcció del model de residuals.  Caracterització dels elements singulars del model.  Creació del model 2D de superfície. Aquest model s’ha calibrat i validat obtenint correlacions molt bones entre les mesures reals i els resultats del model, tant per la part 1D dels col·lectors com pel model 2D de la superfície dels carrers (veure Figura 7 i Figura 8). Document 1.- Memòria 21 Figura 7.- Exemple de resultats de validació per al model 1D (limnímetre CL205 al Paral·lel) Figura 8.- Exemple de resultats de validació per al model 2D (calats al Carrer Sant Pau) Document 1.- Memòria 22 Posteriorment aquest model s’ha adaptat, eliminant la part 2D per reduir els temps de càlcul amb l’objectiu de poder simular de forma més eficient l’any de pluviometria mitja per obtenir els DSS i a aquestes DSS se li apliquen unes concentracions de contaminació mitja per tal d’avaluar la contaminació abocada als medis receptors. D’altra banda, es crea un model marítim per estudiar l’impacte de les DSS a les zones de bany. El model original es va desenvolupar dins del projecte COWAMA (Coastal Water Management) que va proporcionar un model computacional que funciona a BCASA des de 2007 per a simulacions en temps real de la qualitat de les aigües de bany de les platges de Barcelona. El nou model marí utilitzat en el PDISBA inclou una nova malla 3D obtinguda a partir de noves dades de batimetria realitzades el 2016, un nou calibratge i una nova validació amb dades de concentracions d’E. Coli mesurades en el període 2014-2017. CSO event: 28Jul2014 CSO event: 15Sep2014 CSO event: 15Jun2014 1E+06 San Sebastià. Simulated 1E+06 1E+06 Sant Miquel. Simulated 1E+05 Barceloneta. Simulated 1E+05 1E+05 San Sebastià. Measured San Miquel. Measured 1E+04 Barceloneta. Measured 1E+04 1E+04 1E+03 1E+03 1E+03 1E+02 1E+02 1E+02 1E+01 1E+01 1E+01 1E+00 1E+001E+00 28 jul.2014 29 jul.2014 30 jul.2014 31 jul.2014 14 jun.2014 15 jun.2014 16 jun.2014 17 jun.201414 sep.2014 15 sep.2014 16 sep.2014 17 sep.2014 18 sep.2014 Somorrostro. Simulated Nova Icària. Simulated 1E+06 1E+06 1E+06 Bogatell. Simulated Mar Bella. Simulated 1E+05 1E+05Somorrostro. Measured 1E+05 Nova Icària. Measured 1E+04 Bogatell. Measured 1E+04 1E+04 Mar Bella. Measured 1E+03 1E+03 1E+03 1E+02 1E+02 1E+02 1E+01 1E+01 1E+01 1E+00 1E+00 1E+00 28 jul.2014 29 jul.2014 30 jul.2014 31 jul.2014 14 jun.2014 15 jun.2014 16 jun.2014 17 jun.201414 sep.2014 15 sep.2014 16 sep.2014 17 sep.2014 18 sep.2014 1E+06 Nova Marbella. Simulated 1E+06 1E+06 Llevant. Simulated Banys del Fòrum. Simulated 1E+05 Nova Marbella. Measured 1E+05 1E+05 Llevant. Measured 1E+04 Banys del Fòrum. Measured 1E+04 1E+04 1E+03 1E+03 1E+03 1E+02 1E+021E+02 1E+01 1E+01 1E+01 1E+00 1E+00 1E+00 14 jun.2014 15 jun.2014 16 jun.2014 17 jun.2014 28 jul.2014 29 jul.2014 30 jul.2014 31 jul.2014 14 sep.2014 15 sep.2014 16 sep.2014 17 sep.2014 18 sep.2014 Figura 9.- Resultats de calibratge i validació de concentracions d’E.Coli durant 3 episodis de DSU a diferents platges de Barcelona 7.2 Resultats dels models 7.2.1 Aigües residuals Es configura el model per córrer 24 hores d’un dia típic i dels resultats obtinguts cal destacar: o En temps sec no hi ha cap abocament als medis receptors. o Al tractar-se d’una xarxa unitària en la que tant les aigües pluvials com les residuals van pels mateixos col·lectors, aquests tenen una capacitat molt superior a la dels cabals de residuals i, per tant, cap col·lector E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] E. Coli concentration [UFC/100ml] Document 1.- Memòria 23 funciona en càrrega, tal com es pot observar en els plànols de funcionalitat (6.1.3 i 6.1.4 i Figura 10). o L’interceptor de costa funciona aproximadament a 1 terç de la seva capacitat. o De forma anàloga, el funcionament de l’interceptor de Llobregat encara funciona millor amb un calat màxim inferior a un 20% respecte del sostre del col·lector. Figura 10.- Plànol de funcionalitat per temps sec. El color verd indica que els col·lectors van en làmina lliure i el gruix indica els col·lectors amb cabals majors 7.2.2 Escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions Els resultats dels escenaris hidrològics extraordinaris per l’anàlisi d’inundacions es poden consultar als plànols del 6.2 al 6.6 pels resultats de cabals, velocitats i funcionalitat als trams i drenatge superficial. D’aquests cal destacar:  S’identifiquen els punts crítics amb problemes d’inundacions històriques més importants a la ciutat i s’analitzen les seves causes. Aquests són: o Diagonal – Plaça Francesc Macià o Urgell / Casanova / Av. Roma o Ronda Sant Pau – Av. Paral·lel o Voltants del carrer Sant Pau o Diagonal (C/ Bruc – c/ Roger de Flor) Document 1.- Memòria 24 o Clot – Navas o Via Augusta - Príncep d’Astúries - Rambla del Prat o Voltants de la Rambla Prim o Plaça Llucmajor o Tajo – Cartellà o Carrer Parcerisas o Carrer Riera Blanca o Voltants de la Seat (Zona Franca) o Torrent Tapioles  S’analitza l’evolució de la funcionalitat dels km de xarxa en funció de la pluja del període de retorn simulada sense canvi climàtic (Figura 12) i amb canvi climàtic (Figura 13). Figura 11.- Exemple de Resultats del funcionament de la xarxa i superficial per T= 10 anys al punt crític de Diagonal – Francesc Macià Document 1.- Memòria 25 Diagnosi sense canvi climàtic 2000000.00 1800000.00 1600000.00 1400000.00 1200000.00 1000000.00 800000.00 600000.00 400000.00 200000.00 0.00 Diag T01 Diag T10 Diag T50 Diag T100 Diag T500 4-Sobre terreny 45981.61 445802.80 628083.05 708228.79 889558.13 3-0.5 m sota terreny 10003.62 63930.68 66397.91 67714.30 66163.59 2-Pressió 201259.83 618323.64 614316.46 604015.41 551313.99 1-Làmina lliure 1628413.28 757601.22 576860.93 505699.84 378622.63 1-Làmina lliure 2-Pressió 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 12.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn sense canvi climàtic Diagnosi amb canvi climàtic 2000000.00 1800000.00 1600000.00 1400000.00 1200000.00 1000000.00 800000.00 600000.00 400000.00 200000.00 0.00 Diag T01 Diag T10 Diag T50 Diag T100 Diag T500 4-Sobre terreny 56764.21 523364.89 730773.22 824029.03 1002790.29 3-0.5 m sota terreny 13058.94 65936.03 67512.66 66865.36 66269.96 2-Pressio 241311.79 623618.43 599783.27 579728.84 499243.44 1-Làmina lliure 1574523.39 672738.99 487589.18 415035.11 317354.65 1-Làmina lliure 2-Pressio 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 13.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de diferents períodes de retorn amb canvi climàtic Document 1.- Memòria 26 7.2.3 Escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS Els resultats dels escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS es poden consultar en els plànols 10.1 i 10.2. D’aquests es pot destacar:  Per cada punt de desbordament es calculen els volums d’aigua abocats al medi per l’any mig considerat.  Aplicant un model de contaminació es calcula també la contaminació associada a aquests abocaments. Taula 3.- Volum i contaminació anual de DSS abocada al medi Escenari Zona V (m3/any) SS (kg/any) BOD5 NH4+ d'abocament (kg/any) (kg/any) Diagnosi Port 8587651 2782399 1683180 77289 Platges 9015253 2920942 1766989 81137 Riu Besos 1347125 436469 264037 12124 TOTAL 18950029 6139809 3714206 170550 7.3 Avaluació dels impactes 7.3.1 Per fuites d’aigües residuals al medi S’ha determinat una correlació entre l’edat de les canonades, el nombre d’incidències i la probabilitat que estigui fora de servei a partir de les dades de camp existents. Aquest model sembla indicar que les canonades més antigues podrien tenir fins a un 20% de trams amb fuites la qual cosa sembla raonable, ja que les dades reals mesurades al freàtic indiquen que hi ha un 11 % de pèrdues. El model prediu que les canonades aniran envellint i si ara el 10% dels trams tenen problemes, en un futur poden arribar al 20%. 7.3.2 Per escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions 7.3.2.1 Intangibles directes per persones (risc per vianants i per vehicles) A partir dels resultats del model acoblat 1D – 2D s’obtenen els paràmetres del flux (calat, velocitat, temps de residència de la inundació) en les superfícies de la ciutat. Aplicant uns criteris experimentals de perillositat per vianants i vehicles (Figura 14) s’obtenen mapes de perillositat per a diferents pluges sintètiques associades a diversos períodes de retorn, i del creuament d’aquests plànols amb plànols de vulnerabilitat Document 1.- Memòria 27 (basats en paràmetres de susceptibilitat i exposició) s’obtenen els plànols de risc per vianants i vehicles sense canvi climàtic i amb canvi climàtic (Figura 15). Low Hazard Medium hazard High hazard Figura 14.- Criteris de perillositat per vianants (esquerra) i vehicles (dreta) exposats a fenòmens de inundacions Figura 15.- Mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per la pluja actual per vianants (esquerra) i vehicles (dreta) Aquests mapes de risc permeten definir els districtes més problemàtics segons les seves àrees de superfícies de risc alt tant a la situació actual com per a la situació futura i es comprova l’efecte del canvi climàtic sobre l’increment del risc. Així per exemple, en el cas de risc per vianants, com es pot observar a la Figura 16, variacions en la intensitat Document 1.- Memòria 28 de pluja entre el 10 i el 20% pel canvi climàtic poden arribar a suposar un augment del risc per vianants entre el 20 i el 60%. 60% 16% 40% 14% 20% 12% 0% 10% T1 T10 T50 T100 T500 Periodes de retorn Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris St. Andreu St. Martí Barcelona Coef. canvi climátic Figura 16.- Variació de la zona de risc alt per vianants a Barcelona per efecte del canvi climàtic 7.3.2.2 Intangibles directes sobre el tràfic de vehicles. Com a part de l’avaluació dels impactes de les inundacions sobre el tràfic de vehicles, es considera que si hi ha aigua a la carretera per sobre d’un nivell determinat però per sota d’un cert llindar, els vehicles encara poden circular per la carretera, però a velocitats reduïdes, i si el calat d’aigua està per sobre del valor llindar, els vehicles no serien capaç de circular pel tram de la carretera. Aquests llindars es defineixen a la Taula 4 i fent una anàlisi espacial amb els resultats del calat dels models pels diferents períodes de retorn s’obtenen els mapes per l’escenari actual i l’escenari de canvi climàtic. Taula 4: Paràmetres per determinar els efectes de les profunditats d'inundació en la velocitat del trànsit (Evans, 2019) Alçada d’inundació (cm) Velocitat màxima permesa (km/h) 0 – 10 Velocitat màxima permesa del carrer 10 – 30 20 (velocitat reduïda) Major de 30 Tram de carrer tancat Increment zona d'alt risc (%) Coeficient de canvi climàtic (%) Document 1.- Memòria 29 Figura 17.- Afeccions a la xarxa de carreteres (Període de retorn T10, Escenari actual). En vermell s’indiquen els carres tancats, en taronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions L’anàlisi dels resultats mostra que a mesura que augmenta el període de retorn, el nombre d’enllaços afectats augmenta en conseqüència La Figura 18 mostren els percentatges de Km de carrer que es classifiquen tancats o amb velocitat reduïda, i com aquest percentatge augmenta amb el període de retorn. Lògicament també aquests percentatges augmenten en l’escenari de canvi climàtic. 30% Velocitat reduïda (%) Trams tancats (%) 25% 20% 15% 10% 5% 0% BAS_T010 BAS_T050 BAS_T100 BAS_T500 Velocitat reduïda (%) 15% 21% 22% 26% Trams tancats (%) 12% 18% 22% 30% Figura 18.- Resum dels increments d’afeccions a la xarxa de carreteres en funció del període de retorn escenari diagnosi 1 (sense canvi climàtic) Document 1.- Memòria 30 7.3.2.3 Tangibles directes sobre propietats i vehicles En el PDISBA s’apliquen els mètodes d’estimació d’impactes tangibles directes sobre propietats i vehicles descrits de forma breu a la Figura 19 i Figura 20. Figura 19.- Model d’avaluació de danys per a propietats: un mètode pas a pas (Evans, 2019) Figura 20.- Model d’avaluació de danys per a vehicles: un mètode pas a pas (Evans, 2019) Document 1.- Memòria 31 L’avaluació dels danys directes per les propietats requereix tres tipus de dades diferents:  Mapes d’inundacions. Recopilen informació sobre variables hidràuliques, és a dir, les profunditats i velocitats de l’aigua als carrers.  Informació d’ús del sòl. Inclou el tipus, la morfologia i l’ús de les propietats a l’àmbit d’estudi.  Funcions de danys en relació amb el calat d’inundació i coeficients d’estanquitat. Donada la seva importància en la metodologia, aquestes funcions són específiques per la ciutat. Les corbes de danys relacionen els danys causats per cada tipus de propietat i les seves característiques amb el calat d’inundació. Els coeficients d’estanquitat relacionen el nivell d’inundació a l’interior de la propietat amb el nivell d’inundació al carrer que proporciona el model hidrodinàmic 1D/2D.  Aplicant una metodologia similar per als cotxes s’obtenen els danys tangibles a vehicles. El detall de les dues metodologies es pot consultar al document de diagnosi. Ambdós models han estat validats amb l’episodi de pluja del 30 de juliol de 2011 en el que es van produir inundacions importants i es tenien dades de les indemnitzacions del Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS). S'observa una bona exactitud del model de dany per a les propietats (+ 31% de diferència que és molt raonable per a les explicacions i justificacions que s’han proporcionat en els documents de Diagnosi i Prognosi) i uns resultats menys precís per als vehicles (diferència del 64%). Tot i que el resultat del model de danys dels vehicles pot semblar poc precís, s’ha de tenir en compte la gran dificultat d’estimar els danys d’objectes mòbils, especialment, quan la quantitat total de danys és tan baixa. Document 1.- Memòria 32 Figura 21.- Validació del model de danys a propietats per a la inundació del 30 de juliol de 2011 a Barcelona (Evans, 2019) Un cop validats els models de propietats i vehicles, aquests danys es poden incloure dins del càlcul de l’anomenat Expected Annual Damage (EAD), o sigui Dany Anual Esperat. L’EAD es pot calcular integrant l’àrea sota la corba (Figura 22) després d’estimar la probabilitat del dany i el valor monetari del dany segons la següent equació (Meyer, Priest, & Kuhlice, 2011). 𝑘 𝐸𝐴𝐷 = ∑ 𝐷[𝑖] 𝑥 ∆𝑃𝑖 𝑖=1 Document 1.- Memòria 33 On: 𝐸𝐴𝐷 es el Dany Anual Esperat 𝐷(𝑃𝑖−1)+𝐷(𝑃 )𝐷[𝑖] = 𝑖 𝐷[𝑖] = mitjana anual de dos esdeveniments 𝐷(𝑃𝑖−1) y 𝐷(𝑃) 2 ∆𝑃𝑖 = |𝑃𝑖 − 𝑃𝑖−1| ∆𝑃𝑖 = Interval de probabilitat entre probabilitats d'excés de tots dos esdeveniments Figura 22.- Gràfica del dany anual esperat (Meyer, Haase, & Scheuer, 2009) La Taula 5 resumeix els resultats obtinguts, juntament amb la variació de danys anuals esperats (DAE). Atès que es va estimar que les intensitats de pluja futures serien superiors a les actuals, el DAE del escenari futur (Diagnosis 2) d’inundació resulta també superior al de l’escenari present (Diagnosis 1) d’inundació i aquest increment és del 42%, molt superior als coeficients de canvi climàtic adoptats per les pluges de disseny. Això és normal si es considera que gran part de la xarxa de clavegueram de la ciutat de Barcelona s’ha dissenyat per a un període de retorn de 10 anys i que cada augment dels volums d’escorriment signifiquen un augment del risc en superfície degut a la impossibilitat de la xarxa de rebre cabals superiors als de disseny. Aquesta diferència suposa el cost (amb relació als danys directes tangibles) potencial de no actuar davant del canvi climàtic. Taula 5.- Dany anual esperat (DAE) per a propietats i vehicles segons els escenaris actual (Diagnosis 1 sense canvi climàtic) i futur (Diagnosis 2 amb canvi climàtic) Escenari Danys a Danys a vehicles Variació DAE propietats DAE DAE 0 Escenari actual sense canvi climàtic 31150112 € 3275292.05 € - (Diagnosis 1) 1 Escenari futur amb canvi climàtic 44494008 € 4482544.03 € +42% (Diagnosis 1) (respecte al escenari de diagnosis 1) Document 1.- Memòria 34 7.3.2.4 Tangibles indirectes per interrupció de negoci En el PDISBA, aquesta avaluació es centra en les pèrdues econòmiques derivades de les interrupcions d’activitats econòmiques relacionades específicament amb els negocis inundats, que s'han definit com a pèrdues indirectes principals. Per al seu càlcul s’aplica el model economètric d'entrada i sortida (input-output) que segueix un enfocament en dos passos:  En primer lloc, es calculen els danys indirectes ex post a través del mètode input- output, utilitzant la base de dades de reclamacions d'assegurances dels esdeveniments de les inundacions anteriors com a indicador de danys directes (Barredo, Saurí, & Llasat, 2008).  En segon lloc, utilitzant els resultats anteriors, es fa una regressió economètrica per estimar la relació entre els danys indirectes i els danys directes i es proporcionen coeficients que són estimadors aplicables als futurs danys directes obtinguts per inundacions associades a esdeveniments sintètics per als períodes de retorn seleccionats (T2, T10, T100 i T500). Per concloure, el dany anual previst (EAD) es calcula també utilitzant els danys indirectes estimats amb aquesta metodologia (Figura 23). Figura 23.- Procés de metodologia per a l'avaluació de danys indirectes (Evans, 2019) La metodologia de les taules Input/Output (I/O) aplicada a Barcelona dona una estimació del percentatge de danys indirectes sobre els danys directes esperats. Aquesta proporció s’ha estimat a partir de 155 esdeveniments històrics (de 1996 a 2018) amb reclamacions registrades pagades pel Consorci de Compensació d’Assegurances. En particular, s’ha trobat que els danys indirectes es poden calcular com el 29% dels danys directes. Aquest percentatge està dins dels rangs de les referències més importants trobades en bibliografia. La relació estimada s’aplica als danys directes calculats prèviament, per a les pluges de disseny. Per tant, els danys indirectes es poden afegir als danys directes per estimar el nou dany anual esperat (DAE) que té en compte també aquesta nova avaluació. Document 1.- Memòria 35 Taula 6.- Valors desagregats de danys directes per a propietats i vehicles i danys indirectes segons els escenaris actual (Diagnosis 1 sense canvi climàtic) i futur (Diagnosis 2 amb canvi climàtic) Diagnosis 1 inundació (Pluja actual sense canvi climàtic) Període de 1 10 50 100 500 retorn Probabilitat 1 0.1 0.02 0.01 0.002 Danys directes a 0 47603985.89 111780445.52 172229876.34 310992413.77 propietats (€) Danys directes a 0 51351732.84 11450375.35 15598374.641 25782673,42 vehicles (€) Danys (€) 0 52739718.73 12323082.87 187828250.98 336775087.19 EAD: 34425403.72 € Diagnosis 2 inundació (Pluja actual amb canvi climàtic) Període de 1 10 50 100 500 retorn Probabilitat 1 0.1 0.02 0.01 0.002 Danys directes a 0 66653245.90 176209224.64 240090793.75 435921289.14 propietats (€) Danys directes a 0 6997130.01 16165955.23 21151871.62 34028874.22 vehicles (€) Danys (€) 0 73650375,92 192375179.87 261242665.37 469950163.37 EAD: 48976551.93 € 7.3.3 Per escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS 7.3.3.1 Intangibles directes sobre la seguretat dels banyistes L’objectiu d’aquest apartat és desenvolupar una avaluació d’impacte de la salut de les persones afectada per la insuficient qualitat de les aigües de bany provocades per les DSS. La qualitat d’aigua de bany insuficient es defineix aquí per les concentracions d’E. Coli> 500 cfu / 100 ml d’acord amb les recomanacions del Real Decreto 1341/2007 i de la Directiva sobre aigües de bany. El model de qualitat de l’aigua de mar descrit Document 1.- Memòria 36 anteriorment s’utilitza per simular contínuament les concentracions d’E. Coli a l’aigua de mar durant les estacions de bany. Els impactes es quantifiquen en termes de temps de durada de la mala qualitat a les aigües de bany durant una temporada de bany representativa. Dels resultats de la simulació de la sèrie temporal del 2009 per la temporada de bany, s’obté que de mitjana per totes les platges de Barcelona, es va incomplir la Directiva d’Aigües de Bany un total de 3.22 dies, el que equival a un 2.82% de la duració de la temporada de bany. 4 3.5 3 2.5 2 1.5 1 0.5 0 Figura 24.- Percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica marcats per la Directiva d’Aigües de Bany per temporada de bany 7.3.3.2 Intangibles indirectes sobre la imatge de la ciutat El PDISBA ha tingut accés a unes enquestes que tenien per objectiu avaluar la percepció dels usuaris de les platges de la ciutat sobre la gestió de les DSS i la possible pèrdua de reputació de l’ajuntament causada per aquests esdeveniments (Evans, 2019). Aquest model d’avaluació utilitza les dades primàries obtingudes a partir d’enquestes telefòniques recollides entre els usuaris de la platja de Barcelona i entrevistes presencials amb propietaris de negoci de l’àrea afectada per DSS. Els resultats de les enquestes per avaluar els danys d’imatge a la ciutat proporcionen informació molt útil. Per exemple, de les enquestes es desprèn que els usuaris de les platges no s’informen gaire sobre el seu estat abans d’anar-hi, no coneixen les causes de les banderes vermelles, ni els riscs que comporten els DSS ni qui és responsable del tancament de les platges per posar uns exemples. Tot això indicaria que la informació Percentatge d'incompliment [%] Document 1.- Memòria 37 per als usuaris és millorable. Els resultats també indiquen possibles pèrdues econòmiques dels negocis de la zona per canvis de comportament derivats d’una bandera vermella a la platja excepte per al sector de la restauració. 7.3.3.3 Tangibles directes sobre el medi ambient El RD 849/1986, de l’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH), que en el seu article 326 ter. “Valoració de danys al domini públic hidràulic produïts a la qualitat de l’aigua”, estableix la metodologia a aplicar per al càlcul de danys ambientals produïts per l’abocament d’aigües residuals al domini públic hidràulic. Des de BCASA s’ha implementat aquesta metodologia pel que fa a abocaments a mar (DSU) en temps de pluja en l’àmbit de platges de Barcelona. No existeix reglamentació similar d’aplicació al Domini Públic Marítim Terrestre, però s’assumeix com a vàlida la definida per al RDPH, així que la fórmula aplicada és: Valor danys (€)= CTEC x V x KPV on: Valor Unitat Descripció CTEC* 0.12 €/m3 Cost de referència de tractament de l'abocament V=Q*t Valor anual m3 Volum abocat KPV Valor mig - Coeficient adimensional relatiu a la perillositat de abocaments l'abocament. S’estableix 12.46 *CTEC al RD 849/1986 equival a α al Decret 459/2013 (País Basc) A aquesta formulació, es pot afegir un coeficient multiplicador Ks relacionat amb la sensibilitat del medi: Valor danys (€)= Ks x CTEC x V x KPV Basant-se en aquesta formulació, per al cas de Barcelona, s’ha utilitzat el valor de Ks = 1 per al medi receptor (port i riu Besòs) i Ks = 1.8 per a les platges. El valor de Ks = 1.8 s’obté del Decret 459/2013 del País Basc d’aplicació al domini públic marítim terrestre classificats com a zones aptes per al bany. El valor de Ks = 1 s’obté de l’ordre MAM/85/2008 d’aplicació al domini públic hidràulic per medis receptors sense classificació. Aplicant aquesta formulació amb els valors del volum de DSU calculats per l’any 2009 s’obtenen uns danys de 39,117,768 €. Document 1.- Memòria 38 Taula 7.- Càlcul dels danys ambientals causats per les DSU d’un any mig Escenari DSU α V (m3) KPV KS Valor danys Danys (€/m3) (€/y) totals (€/y) Diagnosis Port 0.12 8587651 12.46 1 12840256 39117768 Platges 0.12 9015253 12.46 1.8 24263290 Riu Besos 0.12 1347125 12.46 1 2014222 7.3.3.4 Tangibles indirectes sobre les pèrdues de negoci Els abocaments als medis receptors no només tenen impactes negatius sobre la salut i el medi ambient, sinó que també afecten les activitats econòmiques de la zona. És de suposar que hi ha pèrdues econòmiques associades al tancament de platges a conseqüència de l’alt nivell de contaminants. Això és especialment rellevant per a una ciutat en què el turisme i l’oci tenen un pes important en la seva economia, com és el cas de Barcelona amb el 25,9% del PIB local (Consell de Barcelona, 2018), amb les platges urbanes què beneficien la població i els turistes. El model de pèrdues tangibles (Evans, 2019) utilitza els resultats obtinguts del model marí sobre les DSS a la zona costanera de bany de la ciutat. En particular, s’utilitza el nombre de dies d’alta contaminació bacteriològica a les aigües de les platges produïda per DSS. Les dades monetàries provenen de l’informe d’anàlisi econòmica sobre l’activitat econòmica litoral de Barcelona per al 2017. El desglossament de l’informe dels sectors i districtes econòmics ha permès desenvolupar el model amb un bon nivell de detall. Les dades econòmiques provenen d’estudis econòmics locals i s’emmarquen en el context de la taula Input-Output de Catalunya. Només es van incloure els districtes que compten amb punts d’abocaments, així com només els sectors econòmics directament relacionats amb activitats turístiques i d’oci (per exemple, restaurants, petits comerços i activitats lúdiques i aquàtiques). L’estimació es basa en el valor afegit diari directe dels sectors econòmics potencialment afectats per la qualitat de l’aigua insuficient d’acord amb la Directiva d’Aigües de Bany (activitats d’oci, afeccions per als pescadors i esports nàutics), que es va estimar en 510,328 € / dia durant la temporada de bany, a partir del DAV rellevant la temporada de bany de 114 dies. Amb aquestes dades i les dades de duració de contaminació elevada a les platges de Barcelona per l’any mig (3.22 dies), s’estimen unes pèrdues de 1,643,265. € per la temporada de bany actual amb un valor mig de 1,720,660 € per cada any fins al 2100 aplicant també una taxa de descompte. Document 1.- Memòria 39 8 PROGNOSI 8.1 Proposta d’actuacions A continuació es llisten i es descriuen les actuacions previstes en el PDISBA. 8.1.1 SUDS El Pla Tècnic per l’Aprofitament de recursos Hídrics Alternatius de Barcelona, preveu l’aprofitament de les aigües pluvials mitjançant Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS). Aquests sistemes són molt beneficiosos pel sistema de clavegueram doncs per un costat redueixen el volum d’escorriment que arriba a la claveguera, i a més fa que arribi més laminat reduint les puntes de cabal. Els dos efectes combinats tenen beneficis tant per reduir inundacions com per reduir els abocaments en temps de pluja. Figura 25.- Exemple de SUD planificada en el Pla Tècnic per l’Aprofitament de recursos Hídrics Alternatius de Barcelona per al carrer Riera Alta Aquestes actuacions SUDS previstes en el PDISBA són: Rases drenants descrites i tipificades en el Pla Tècnic de l’Aprofitament de Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona en funció de l’ample i el pendent del carrer. Basses de laminació de capçalera: Aquestes basses també estan definides en el PLARHAB si bé els seus volums han estat incrementats en el PDISBA amb l’objectiu de poder gestionar l’escorriment generat a les conques corresponents per la pluja de 10 anys de període de retorn. Teulades verdes. La ubicació i descripció de les teulades verdes previstes a Barcelona s’ha obtingut del document Cobertes i Murs Verds a Barcelona (Rueda, 2010). 8.1.2 Mesures estructurals anti-inundacions: Es defineixen aquestes actuacions estructurals perquè de manera combinada amb les actuacions SUDS, permeten assolir els objectius de protecció d’inundacions. Aquestes actuacions s’han centrat en els eixos principals de la ciutat suposant que les inundacions dels eixos secundaris estan ja resoltes. Document 1.- Memòria 40 En un primer moment s’incorporen les mesures estructurals previstes (i encara no construïdes) de l’anterior Pla Director, el PICBA’06, i es comprova que aquestes actuacions no són suficients per resoldre els problemes d’insuficiències detectats. Una de les causes principals d’aquest augment d’insuficiències és que la pluja de disseny del PDISBA és molt superior que la dels anteriors Plans Directors de Barcelona (en intensitats màximes i sobretot en volum). Així doncs, es planifiquen noves actuacions per assolir els objectius de protecció. Aquestes, en molts casos, són dipòsits. El motiu és que amb la pluja de disseny escollida tota la xarxa va ja al límit de capacitat, de manera que substituir col·lectors existents o fer desdoblaments per ampliar la capacitat de la xarxa existent només fa que traslladar de forma agreujada el problema aigües avall. A la següent taula es presenten els dipòsits anti-inundacions previstos. Taula 8.- Dipòsits anti-inundacions planificats en el PDISBA Codi actuació Nom de l’actuació Volum (m3) Z01_CM_018 Dip. Mare de Deu del Port 15000 Z01_RB_001 Dip. carrer del Bosc 13000 Z01_RB_002 Dip. Av. Josep Vicenç Foix 9900 Z01_RB_004 Dip. c. Canalejas i obres associades 8000 Z01_RB_007 Dip. Riera Blanca 25000 Z01_RB_011 Dip. Capçalera Via Augusta 16000 Z01_RB_046 Dip. William Shakespeare i desdoblaments av. Pedralbes 81000 Z01_RB_047 Dip. Cos addicional ZU 41500 Z01_RB_050 Dip. Cos addicional DD 15000 DSS15 Dip. ZAL 32000 DSS14 Dip. Seat 16000 DSS13 Dip. Amadeu Torner 22000 DSS12 Dip. Motors 72000 DSS11 Dip. Cementiri Montjuic 5000 DSS10 Dip. Port Vell- Passeig Montjuic 7500 DSS09 Dip. Port Vell – Colon 15000 Document 1.- Memòria 41 Codi actuació Nom de l’actuació Volum (m3) Z01_RB_056 Dip. Collserola 9000 Z01_ZF_005 Dip. Carrer Foc 75000 Z01_ZF_103 Dipòsit Pg. Migdia 12000 Z02_BO_020 Dip. Navas 30000 Z02_BO_022 Dip. Antics Encants 55000 Z02_DB_012 Dip. Balmes Pg Sant Gervasi 15000 Z02_DB_013 Dip. Vallcarca2 38000 Z02_DB_015 Dip. Plaça de Rovira i Trias 12000 Z02_DB_019 Dip. Farigola 11000 Z02_DB_045 Dip. Vallcarca 27000 Z02_DB_059 Dip. Cos addicional BF 20000 Z03_DB_009 Dip. Pg Sant Joan 80000 Z03_PV_008 Dip. Parlament 50000 Z03_PV_010 Dip. Plaça Ocellets 7000 Z04_BO_021 Dip. Ribes 12000 Z04_CP_023 Dip. plaça de la Creu Roja 9000 Z04_RH_030 Dip. Sagrera 90000 Z05_IE_029 Dip. Meridiana-Flordeneu 17000 Z05_RH_024 Dip. Coll i Alentorn 14000 Z05_RH_025 Dip. Llobregós 50000 Z05_RH_027 Dip. Sant Genís d'Horta 22000 Z05_RH_028 Dip. Artesania 14000 Z05_RH_032 Dip. Font Fargas 9000 Z05_RH_081 Dip. Pitagoras Cartella 15000 Z05_TE_026 Dip. Can Dragó 15000 Z05_TE_031 Dip. Torrent Estadella 25000 Document 1.- Memòria 42 Codi actuació Nom de l’actuació Volum (m3) Z06_IR_040 Dip. Lledoner 14000 Z06_IR_041 Dip. Via Favència 10000 Z06_IR_042 Dip. Meridiana-Favència 40000 Z06_IR_043 Dip. Guineueta 17000 Z06_TT_044 Dip. Font Magues 6000 TOTAL 1213900 8.1.3 Actuacions anti-DSS Pretenen reduir la contaminació induïda pels abocaments en temps de pluja (descàrregues de sistemes de sanejament, en endavant DSS, o descàrregues de sistema unitari, en endavant DSU, pel cas de Barcelona) als medis receptors, o, el que és el mateix, reduir l’impacte ambiental del clavegueram en temps de pluja. La millor tàctica que pot emprar-se contra les DSS és la d’emmagatzemar el volum d’escorriment durant l’episodi de pluja, fins que tant l’interceptor de residuals com la depuradora el puguin admetre per al seu tractament. Aquest emmagatzematge pot fer- se en dipòsits a part de la xarxa, mitjançant desviament cap a ells de l’aigua que sortiria al medi, o bé a la pròpia xarxa, si la dimensió d’aquesta ho permet, mitjançant comportes d’emmagatzematge telecomandades que eviten l’abocament al medi. Cal dir que l’opció d’emmagatzematge a la pròpia xarxa té molts inconvenients i, si bé és cert que el cost d’infraestructura és reduït, els problemes associats a la seva explotació i manteniment desaconsellen molt sovint la seva utilització. La solució plantejada en aquest pla, juntament amb els sistemes urbans de drenatge sostenibles, és una solució basada en dipòsits anti–DSS, que són estructures enterrades que reben l’aigua de les avingudes petites o mitjanes a la xarxa mitjançant obres de derivació. Degut a la seva posició prop dels medis receptors, al final de la xarxa de drenatge, el desguàs del dipòsit sovint requereix bombament. No obstant al document de prognosi s’esmenten altres com poden ser l’ampliació de la capacitat de la depuradora i dels seus bombaments, que s’haurien d’estudiar en un document de planificació supramunicipal, a nivell de sistema de sanejament que englobés totes les aportacions dels diferents municipis que aporten aigua a una mateixa depuradora. A la següent taula es presenten els dipòsits anti-DSS previstos en el PDISBA. Document 1.- Memòria 43 Taula 9.- Dipòsits anti-DSS previstos Nom del dipòsit Conca Tipus de Volum útil (m3) dipòsit Barcelona Fora Barcelona Bac de Roda Bac de Enterrat 80000 m3 Roda Bogatell Bogatell Enterrat 80000 m3 Ciutadella-Barceloneta Ribera Enterrat 90000 m3 Port Vell – Colon Port Vell Enterrat 15000 m3 Port Vell- Passeig Port Vell Enterrat 7500 m3 Montjuic Cementiri Montjuic Cementiri Enterrat 5.00 m3 Montjuic Motors Zona Enterrat 72000 m3 Franca Amadeu Torner Amadeu Enterrat 22000 m3 Torner Seat Seat Enterrat 16000 m3 ZAL Carrer 6 Enterrat 32000 m3 Vallbona Vallbona Enterrat 2000 m3 Torrent Tapioles-Torre Torrent Enterrat 30000 m3 Baró Tapioles- Torre Baró Interceptor Estadella Interceptor Enterrat 23000 m3 Estadella Torrent Estadella-Bon Torrent Enterrat 41000 m3 Pastor Estadella- Bon Pastor Guipúscoa-Alarcón Guipúscoa- Enterrat 10000 m3 Alarcón TOTAL 445500 m3 80.00 m3 525500 m3 8.1.4 Nous embornals i millora dels existents: El pla contempla la construcció a Barcelona de nous embornals en tots aquells carrers on existeix xarxa de clavegueram, però amb un nombre insuficient d’elements de captació. A la taula següent s’indica el número total de dèficit d’embornals a cada districte en funció de la metodologia i criteri descrits. Aquests càlculs són estimatius i s’han realitzat en base a unes densitats d’embornals (expressats en termes d’àrea drenada per unitat d’embornal), variables en funció del Document 1.- Memòria 44 pendent del carrer (que influeix en la seva eficiència de captació), i resultants d’unes condicions limitatives de l’alçada i la velocitat d’aigua (6 cm i 1,5 m/seg respectivament). També s’ha calculat la densitat d’embornals necessària ficant un criteri menys restrictiu de 10 cm de calat i mateixa velocitat amb l’objectiu de prioritzar-los tal com s’explica a la metodologia. Taula 10.- Dèficit d’embornals per districte Districte Nombre d’embornals Nombre d’embornals (6cm prioritat baixa) (10 cm prioritat alta) Districte 01 - Ciutat Vella 2118 692 Districte 02 - Eixample 7763 820 Districte 03 - Sants-Montjuïc 6433 1492 Districte 04 - Les Corts 2582 720 Districte 05 - Sarrià-Sant Gervasi 4495 1960 Districte 06 - Gràcia 2646 1169 Districte 07 - Horta-Guinardó 3605 1938 Districte 08 - Nou Barris 3154 1526 Districte 09 - Sant Andreu 3925 985 Districte 10 - Sant Martí 6245 1071 TOTAL 42966 12373 8.1.5 Xarxa local previsible. La xarxa local previsible inclou les petites obres locals destinades a evacuar les aigües pluvials i residuals generades en àrees de petites dimensions, en carrers actuals o futurs que no disposin de claveguera pública. En general no es tracta d’obres urgents, la qual cosa aconsella lligar la seva execució a l’oportunitat d’urbanització o reurbanització d’un carrer. Les obres planificades han estat proposades a partir de les següents consideracions: que tinguin prou capacitat per a desguassar i que el diàmetre mínim sigui de 60 cm. Existeixen carrers en els quals s’ha previst una claveguera visitable, no per condició de Document 1.- Memòria 45 capacitat de desguàs, sinó per criteri de facilitat i homogeneïtat de manteniment amb l’entorn, quan aquest sigui també visitable. S’han previst 465 obres de xarxa local que consisteixen en la construcció de nous col·lectors de secció variable entre D600, D800 i T130. La seva longitud total és de 38 km. Taula 11.- Resum de les longituds de xarxa local previstes per districte Districte Longitud (m) Ciutat Vella 468 Eixample 810 Gràcia 2808 Horta-Guinardó 6703 Les Corts 3238 Nou Barris 2471 Sant Andreu 3698 Sant Martí 4461 Sants-Montjuïc 2178 Sarrià-Sant Gervasi 11432 Total general 38268 8.1.6 Rehabilitació del clavegueram: En general, les actuacions de rehabilitació tendeixen a restablir el correcte estat estructural d’un tram de col·lector o claveguera, on per diferents circumstàncies li hagin produït diverses patologies (solera descarnada, esquerdes a la volta o als costers, etc.). Dintre de les actuacions més comunes de rehabilitació, trobem: Reparació de solera i banqueta i reconstrucció de la cubeta amb peces prefabricades de gres. Arrebossat i lliscat en costers i voltes Injecció de beurada de morter a costers i volta a clavegueres amb esquerdes Reposició d’elements auxiliars (tapes, reixes, graons, baranes, etc.) Substitució total de la claveguera, quan està molt deteriorada. Pel que respecta a les actuacions per resoldre punts negres de neteja, es tracta d’obres molt específiques lligades a punts on reiteradament s’acumulen grans quantitats de sediments de difícil i costosa extracció, i tenen per objectiu reduir la sedimentació o bé de facilitar l’accés dels equips de neteja. Document 1.- Memòria 46 La taula 12 mostra un resum de l’estat de la xarxa no tubular: Taula 12.- Longitud de xarxa amb deficiències per tipus de material 8.2 Resultats dels models Es fan les modificacions necessàries al model de diagnosi per tal de modelitzar els diferents escenaris de prognosi. Per l’escenari prognosi inundació 1.- Actuacions bàsiques per la gestió del risc d’inundació aquestes són:  Es parteix del model de diagnosi 1D-2D correctament calibrat.  S’incorporen les rases drenants i les teulades verdes al model calculant les superfícies de cada una i creant una tipologia de superfície d’escorriment específica amb valors del model d’infiltració d’Horton ajustats manualment per reproduir el comportament d’aquestes estructures.  Les basses de laminació a la capçalera de les conques de Collserola, no deixen de ser dipòsits (a l’aire lliure normalment) que emmagatzemen les aigües de la pluja per ser aprofitades per altres usos o drenen de forma controlada i laminada. El volum d’aquestes basses es configura de manera que per la pluja de T=10 anys amb canvi climàtic el dipòsit s’empleni al 100% amb l’escorriment generat a la seva conca d’aportació. Document 1.- Memòria 47 Per l’escenari prognosi inundació 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per la gestió del risc d’inundació:  L’escenari de prognosi inundació 2 incorpora les actuacions bàsiques, és a dir les SUDS descrites a l’apartat anterior, de manera que la construcció del model d’aquest escenari es fa a partir de la base del model anterior.  A més s’incorporen les mesures estructurals anti-DSS descrites a l’apartat 8.1.2. L’escenari prognosi DSS 1.- Actuacions bàsiques per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua:  Aquest escenari és bàsicament el mateix que el de prognosi inundacions 1 amb les actuacions SUDS però eliminant la part del 2D superficial. L’escenari prognosi DSS 2.- Actuacions bàsiques i estructurals per millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua: Aquest escenari es basa en el de prognosi DSS 1 (és a dir amb les actuacions SUDS) afegint-hi els dipòsits anti-DSS descrits a l’apartat 8.1.3. Es configuren aquests dipòsits de manera que es puguin buidar en un temps de 1.5 dies. 8.2.1 Escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions Els resultats dels escenaris hidrològics extraordinaris per l’anàlisi d’inundacions es poden consultar als plànols del 12.1 al 12.5 per l’escenari de prognosi 1 (actuacions SUDS) i del 13.1 al 13.5 per l’escenari de prognosi 2 (actuacions SUDS i estructurals). A continuació es presenta una taula i un gràfic per cada escenari de prognosi, resum dels resultats de les diferents simulacions segons els metres de xarxa i el seu estat de funcionament. Document 1.- Memòria 48 Prognosi 1 inundacions (SUDS) 2000000.00 1800000.00 1600000.00 1400000.00 1200000.00 1000000.00 800000.00 600000.00 400000.00 200000.00 0.00 T01 T10 T50 T100 T500 Prognosi 1 inundacions (SUDS) 4-Sobre terreny 52337.50 430682.16 660381.01 757492.68 948834.63 3-0.5 m sota terreny 11633.22 62135.15 69166.64 67685.06 70478.39 2-Pressio 182316.40 613473.03 611547.31 594643.71 525319.44 1-Làmina lliure 1640703.50 780700.27 545895.66 467169.16 342358.15 1-Làmina lliure 2-Pressio 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 26.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 1 (mesures SUDS) per diferents períodes de retorn Prognosi 2 inundacions (SUDS+estr.) 2000000.00 1800000.00 1600000.00 1400000.00 1200000.00 1000000.00 800000.00 600000.00 400000.00 200000.00 0.00 T01 T10 T50 T100 T500 Prognosi 2 inundacions (SUDS+estr.) 4-Sobre terreny 6560.40 47244.55 160168.13 234524.61 393996.62 3-0.5 m sota terreny 706.53 14301.25 27829.23 32483.02 36237.47 2-Pressio 30100.02 263066.76 337502.63 349608.32 334126.05 1-Làmina lliure 1868103.18 1580857.56 1379970.13 1288854.17 1141109.98 1-Làmina lliure 2-Pressio 3-0.5 m sota terreny 4-Sobre terreny Figura 27.- Metres de xarxa segons el seu estat de funcionament per les simulacions de l’escenari prognosi 2 (mesures SUDS i estructurals) per diferents períodes de retorn Document 1.- Memòria 49 Lògicament, a mesura que augmenta el període de retorn hi ha menys trams de col·lectors en làmina lliure i cada vegada estan més sol·licitats. També és esperable que, com que l’escenari de prognosi 2 inclou les mesures SUDS de l’escenari de prognosi 1, aquest tingui millors resultats (és a dir més longitud de trams en làmina lliure i menys de funcionament a pressió o obre terreny per exemple). De la revisió dels plànols i de les figures anteriors per la pluja de 10 anys de període de retorn amb canvi climàtic, es comprova que els objectius de protecció de funcionament de la xarxa en làmina lliure i d’evitar inundacions no s’han pogut assolir al 100 % tot i que les reduccions respecte a la diagnosi són molt importants (veure Taula 13). És en aquests casos que el criteri utilitzat ha estat el més reduït, el de que el risc d’inundació al carrer no sigui de tipus greu per la incolumitat de persones. Taula 13.- Comparativa de la millora del funcionament hidràulic entre la diagnosi i les prognosi per T=10 anys amb canvi climàtic (metres de xarxa) Escenari 1-Làmina 2-Pressió 3-0.5 m sota 4-Sobre lliure terreny terreny Diagnosi amb canvi 672738.99 623618.43 65936.03 523364.89 climàtic (35.68%) (33.07%) (3.50%) (27.76%) Prognosi 1 inundacions 780700.27 613473.03 62135.15 430682.16 (SUDS) (41.37%) (32.51%) (3.29%) (22.82%) Prognosi 2 inundacions 1580857.56 263066.76 14301.25 47244.55 (SUDS+estr.) (82.96%) (13.81%) (0.75%) (2.48%) És important assenyalar també que la gran millora en el funcionament de la xarxa entre l’escenari de prognosi 1 i el de prognosi 2 no és causat exclusivament degut a les actuacions estructurals previstes, sinó que una part és gràcies a la hipòtesi considerada de que les inundacions a la xarxa secundària estan resoltes mitjançant un augment de capacitat de la xarxa secundària. S’ha analitzat, també, el funcionament de la xarxa però només per la xarxa principal per tal d’eliminar l’efecte de la millora de la funcionalitat deguda a l’augment de la capacitat de la xarxa secundària de l’escenari de prognosi 2. Així es comprova que comptant el total de la xarxa per T10 a l’escenari 1 hi ha 780 Km de xarxa en làmina lliure i en l’escenari 2 es passa a 1580 Km (una millora de més del doble). Per contra, comptant només la xarxa principal la millora és menor passant de 227 Km a 377 Km de xarxa en làmina lliure. Document 1.- Memòria 50 8.2.2 Escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS Per cada un dels escenaris de prognosi (prognosi 1 d’actuacions SUDS i prognosi 2 d’actuacions SUDS + actuacions estructurals) es simula l’any 2009 considerat de pluviometria mitja per obtenir els volums i la contaminació abocada pels punts de sobreeiximent. A més, per la temporada de bany de l’estiu 2009 es simula l’impacte dels abocaments a les zones de bany mitjançant el model marítim. Els resultats es presenten en els plànols 10 i 14 i permeten:  Obtenir els volums i contaminació abocada al medi analitzant els percentatges de reducció respecte a la diagnosi.  Calcular el percentatge i dies d’incompliment de la directiva d’aigües de bany (aquests resultats es presenten en l’apartat 8.3.3.1. Taula 14.-Contaminació anual de DSS per la diagnosi i els dos escenaris de prognosi Escenari Zona d'abocament V (m3/any) SS (kg/any) BOD5 (kg/any) NH4+ (kg/any) Diagnosis Port 8587651 2782399 1683180 77289 Platjes 9015253 2920942 1766989 81137 Riu Besos 1347125 436469 264037 12124 TOTAL 18950029 6139809 3714206 170550 Prognosis 1 Port 6988145 2264159 1369676 62893 DSS (SUDS) Platjes 5661510 1834329 1109656 50954 Riu Besos 1040287 337053 203896 9363 TOTAL 13689942 4435541 2683229 123209 Prognosis 2 Port 5378821 907294 568621 33594 DSS (SUDS+estr.) Platjes 3114638 766427 469383 23727 Riu Besos 570025 128367 78987 4131 TOTAL 9063484 1802088 1116991 61452 Document 1.- Memòria 51 Taula 15.-Percentatges de reducció de la contaminació abocada en els dos escenaris de prognosi de DSS respecte la diagnosi Escenari Zona d'abocament V SS BOD5 NH4+ Prognosis 1 DSS Port 19% 19% 19% 19% (SUDS) Platjes 37% 37% 37% 37% Riu Besos 23% 23% 23% 23% TOTAL 28% 28% 28% 28% Prognosis 2 DSS Port 37% 67% 66% 57% (SUDS+estr.) Platjes 65% 74% 73% 71% Riu Besos 58% 71% 70% 66% TOTAL 52% 71% 70% 64% Els resultats aquí presentats permeten concloure que s’assoleix l’objectiu de protecció de reducció de contaminació abocada tant pel riu Besòs com pel port, tot i que en aquest cas la reducció és menor pel fet que moltes sortides no tenen associada una actuació anti-DSS. 8.3 Avaluació dels impactes residuals 8.3.1 Per fuites d’aigües residuals al medi Aquesta anàlisi en teoria ha de permetre definir una taxa de reposició òptima. Els costos són la suma de les inversions en rehabilitació i reposició així com els costos de l’impacte ambiental de les fuites. Una taxa de reposició baixa donarà uns costos d’inversió petits però uns costos de fuites molt importants. Altrament, una reposició important redueix de forma molt important les fuites. D’aquest estudi es conclou que 70 anys seria un valor desitjable per a la edat mitja de xarxa, el que significaria una taxa de reposició de 150 anys. 8.3.2 Per escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions 8.3.2.1 Intangibles directes per persones (risc per vianants i per vehicles) Com que la reducció del risc és un factor essencial per considerar l'eficàcia de les actuacions proposades, els escenaris de prognosi considerats per al PDISBA s'han modelat mitjançant el model hidrodinàmic 1D/2D. Un cop simulades les actuacions dels escenaris de Prognosi 1 i Prognosi 2 s’obtenen nous mapes de perillositat, vulnerabilitat i risc per als vianants per als diferents períodes de retorn considerats (és a dir, 1, 10, 50, 100 i 500 anys) (Plànols 12 i 13). Aquests nous resultats d’inundació s’han tractat per tal d’avaluar la nova distribució de les zones d’alt risc residual a Barcelona. Si es compara l'escenari de Diagnosi 2 (el de referència per la proposta d’actuacions), és a dir, l'estat actual de la ciutat afectat per les Document 1.- Memòria 52 futures condicions de pluja degudes al canvi climàtic, amb els diferents escenaris de prognosi, es pot obtenir la reducció del risc com a reducció del percentatge d'àrea amb risc alt d’inundació. La Figura 28 i la Figura 29 indiquen la reducció del risc obtinguda tant per als vianants com per als vehicles respectivament. Com es pot observar, es preveu que els sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) implementats a tota la ciutat redueixin al voltant del 40% tots dos riscos quan es tracti de precipitacions amb un període de retorn de 10 anys, tot i que es preveu que per a períodes de retorn superiors, les reduccions del risc siguin del 20% o inferiors. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% SUDS Tota SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + BCN Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Tota BCN Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5 Zona 6 Actuacions T10 T50 T100 T500 Figura 28.- Reducció de risc d'inundació pluvial per als vianants d'acord amb els 8 paquets d’actuacions modelats. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% SUDS Tota SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + SUDS + BCN Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Actuacions Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Estructurals Tota BCN Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5 Zona 6 Actuacions T10 T50 T100 T500 Figura 29.- Reducció de risc d'inundació pluvial per als vehicles d'acord amb els 8 paquets d’actuacions modelats Reducció de àrea amb risc alt Reducció de àrea amb risc alt Document 1.- Memòria 53 D'altra banda, la implementació conjunta tant de SUDS com de mesures estructurals condueixen a la reducció de pràcticament el 100% dels dos riscos per a tempestes de disseny de 10 anys de període de retorn. Aquesta xifra es redueix a mesura que augmenta el període de retorn obtenint una reducció al voltant d’un 80% per a períodes de retorn mitjà entre 50 i 100 anys i un 60% en cas de període de retorn de 500 anys. S‘ha de remarcar que el model de prognosi 2 contempla la proposta d’actuacions per la xarxa primària de la ciutat i considera la xarxa secundària amb capacitat suficient. A continuació s’analitzen els principals punts de la ciutat en que no s’ha reduït la perillositat alta per vianants proporcionant les degudes explicacions:  La zona del Parc Logístic de la Zona Franca al voltant dels tallers de Renfe i de la Ronda Litoral. En aquesta zona es reben els cabals de la xarxa de l’Hospitalet que per manca de dades ha estat simulada de forma simplificada i no es resolen per complet les inundacions superficials, de manera que els cabals que arriben en aquest punt s’haurien d’analitzar amb dades més detallades de la xarxa aigües amunt. Igualment es va plantejar intentar resoldre aquests problemes amb actuacions locals però després de plantejar diferents alternatives (algunes amb volums de dipòsit superiors a 200.000 m3) sense poder arribar a solucions satisfactòries s’ha optat per deixar-ho per quan es plantegin també les actuacions de la xarxa d’Hospitalet. En aquest cas, les solucions proposades seran més ajustades a la realitat degut a una resposta més realista del model pel fet d’haver introduït dades més detallades de la xarxa aigües amunt. Aquestes inundacions superficials provoquen perillositat alta, però no implica un risc alt per vianants complint-se per tant el criteri de disseny. Altres problemes de la xarxa local provocats per xarxa local superficial combinats amb punts baixos. Quan la xarxa secundària és molt superficial, la hipòtesi de càlcul aplicada de canviar per seccions D3000 provoca que el tub surt per la superfície del terreny i que es generin inundacions encara que el nivell de l’aigua no arribi a la clau del col·lector. Quan això passa en zones de la ciutat amb punts baixos, dóna lloc a zones amb perillositat alta per vianants. En aquestes zones igual que per la resta de xarxa secundària les actuacions locals s’hauran d’estudiar en detall. Tot i així, aquesta perillositat alta no implica un risc alt com es comprova al plànol 13.2.7, per tant es compleix el criteri de disseny. Document 1.- Memòria 54 Figura 30.- Exemple de resultats del model per la zona de Vallvidrera on es veu que la causa del risc alt de vianants és una xarxa local molt superficial que no es resol amb seccions D3000 A més, s'han proposat altres escenaris d'actuacions distingint zones en les quals s'implementarien mesures estructurals. Els efectes generals (és a dir, per a tota la ciutat) en termes de reducció del risc no van indicar cap zona específica que pugui garantir una reducció més elevada del risc mateix. També es fa una anàlisi a nivell de districtes i tot i que s’observa un comportament similar en termes de reducció de risc per als vianants i vehicles a escala de ciutat, s’identifiquen algunes diferències entre els districtes. El districte de Sant Martí és el que més es beneficia a l’hora d’implementar SUDS al reduir el seu risc per als vianants en gairebé un 60% per les precipitacions més freqüents (període de retorn de 10 anys) i superar el 60% quan es tracta del risc de vehicles. Per contra, el districte d’Horta Guinardó és el que menys es beneficia de les implementacions de les actuacions amb només un 10% de reducció de risc tant per als vianants com per als vehicles. No obstant això, la implementació del segon escenari d’adaptació implica una reducció de risc gairebé total per a tots els districtes quan es tracta de tempestes de disseny a 10 anys. Cal recordar que Eixample, Sant Andreu i Sant Martí són els districtes que van tenir l’àrea de risc més elevat per a l’escenari de Diagnosi 2 i que, en conseqüència, es troben amb una reducció de risc més elevada. Document 1.- Memòria 55 100% 100% 50% 50% 0% 0% T1 T10 T50 T100 T500 T1 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Horta-Guinardó Nou Barris Figura 31.- Reducció de risc alt d’inundació per als vianants com a resultat de la implementació de SUDS (escenari de prognosi 1), i SUDS i mesures estructurals (escenari de prognosi) a tota la ciutat 100% 100% 50% 50% 0% 0% T1 T10 T50 T100 T500 T1 T10 T50 T100 T500 Ciutat Vella Eixample Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuic Les Corts Sants-Montjuic Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Horta-Guinardó Nou Barris Figura 32: Reducció de risc alt d’inundació per als vehicles com a resultat de la implementació de SUDS (escenari de prognosi 1), i SUDS i mesures estructurals (escenari de prognosi) a tota la ciutat 8.3.2.2 Intangibles directes sobre el tràfic de vehicles. S’analitza també els carrers de la ciutat de Barcelona (gairebé 1472 km) amb possibles problemàtiques de circulació en situació d’esdeveniments extrems d’inundació pluvial després d’aplicar les actuacions dels escenaris de Prognosi 1 (aplicació de SUDS amb condicions de canvi climàtic) i Prognosi 2 (aplicació de SUDS i actuacions estructurals amb condicions de canvi climàtic). Els resultats comparant-los amb els escenaris de diagnosi es presenten a les següents figures. Document 1.- Memòria 56 Km de carrers amb velocitat reduïda 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 Diagnosi 1 Diagnosi 2 Prognosi 1 Prognosi 2 Escenaris T10 T50 T100 T500 Figura 33.- Km de carrers amb velocitat reduïda per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona en funció dels escenaris del PDISBA i els períodes de retorn considerats Km de carrers tancats 600 500 400 300 200 100 0 Diagnosi 1 Diagnosi 2 Prognosi 1 Prognosi 2 Escenaris T10 T50 T100 T500 Figura 34.- Km de carrers tancats per efecte de les inundacions a la ciutat de Barcelona en funció dels escenaris del PDISBA i els períodes de retorn considerats Km de carrers Km de carrers Document 1.- Memòria 57 Figura 35.- Situació dels carrers de Barcelona per un esdeveniment d’inundació pluvial amb un període de retorn de 10 anys (Escenari Prognosi 2). En vermell s’indiquen els carres tancats, en taronja els carrers amb velocitat reduïda i en verd els carrers sense afectacions 8.3.2.3 Tangibles directes sobre propietats i vehicles Com a un altre factor important per avaluar l'eficiència de les mesures d'actuacions, s'ha considerat la reducció de danys tangibles per als dos escenaris de Prognosi i els resultats s’han comparat amb els resultats dels escenaris de Diagnosi. La Taula 16 recull els resultats obtinguts, juntament amb la variació de dany anual esperat (DAE). Com que les intensitats de les pluges futures són superiors a les actuals, el DAE del escenari de Diagnosi 2 va resultar ser superior (42%) que l'estimat per a l'escenari de Diagnosi 1. Aquest valor representa el cost potencial de no actuar davant del canvi climàtic. Les variacions dels DAE dels escenaris d’actuacions s’han considerat amb relació a l’escenari de Diagnosi 2. Els escenaris de prognosi en zones específiques proporcionen en general un 80% de reducció del DAE, mentre la implementació de només SUDS a tota Barcelona disminuiria el DAE en un 42% i s’espera que la implementació conjunta de SUDS i mesures estructurals redueixin fins a un 95% el DAE de tota la ciutat. Document 1.- Memòria 58 Taula 16.- Danys anual esperats (DAE) per inundacions pluvials prevista danys anuals per a propietats i vehicles segons els escenaris simulats en el PDISBA Escenari Danys a Danys a vehicles Variació DAE propietats DAE DAE 0 Diagnosi 1 31150112 € 3275292.05 € - 1 Diagnosi 2 44494008 € 4482544.03 € +42% 2 Prognosi 1 23680855 € 2747960.30 € -46% 3 Prognosi 2 2235685 € 341720.20 € -95% 4 SUDS + Mesures estructurals Zona 1 10270756 € 825019.44 € -77% 5 SUDS + Mesures estructurals Zona 2 8408240 € 927384.48 € -81% 6 SUDS + Mesures estructurals Zona 3 8509119 € 970750.84 € -81% 7 SUDS + Mesures estructurals Zona 4 9821973 € 999403.93 € -78% 8 SUDS + Mesures estructurals Zona 5 7403553 € 771070.23 € -83% 9 SUDS + Mesures estructurals Zona 6 8888035 € 1008856.05 € -80% Els valors anteriors de reducció del DAE es presenten també en la Figura 36. Com es pot observar, els escenaris d’actuacions parcials donen resultats molt semblants, però s’ha de tenir en compte que tots els escenaris tenen com base la implementació de SUDS i l’ampliació de la xarxa secundària per eliminar inundacions i danys en proximitat d’aquesta xarxa. Això explica també la gran diferència entre la reducció de danys entre els escenaris de Prognosi 1 i Prognosi 2. Per l’anàlisi de cost-benefici, s’han avaluat els costos, la reducció de risc i els beneficis només associats a les actuacions estructurals amb la finalitat de proporcionar dades de priorització més realistes. 100% 80% 60% 40% 20% 0% Figura 36.- Reducció del dany anual esperat (DAE) per els escenaris de Prognosis globals (1 i 2) i parcials Document 1.- Memòria 59 8.3.2.4 Tangibles indirectes per interrupció de negoci L’aplicació de la metodologia de taules input/output (I/O) produeix una estimació del percentatge de danys indirectes sobre els danys directes previstos. Aplicant la metodologia descrita a l’apartat de diagnosi s’obté: Danys indirectes = 0.29 * Danys directes Per tant, els danys indirectes s’afegeixen als danys directes per tal d’estimar el dany anual previst (DAE). Taula 17.- Resultats de danys indirectes per als diferents escenaris proposats Escenari Danys indirectes DAE (€/any) 0 Diagnosi 1 9651490 € 1 Diagnosi 2 13672981 € 2 Prognosi 1 7474922 € 3 Prognosi 2 729063 € 4 SUDS + Mesures estructurals Zona 1 3102622 € 5 SUDS + Mesures estructurals Zona 2 2608355 € 6 SUDS + Mesures estructurals Zona 3 2659899 € 7 SUDS + Mesures estructurals Zona 4 3047984 € 8 SUDS + Mesures estructurals Zona 5 2302657 € 9 SUDS + Mesures estructurals Zona 6 2797131 € El càlcul total del Dany Anual Esperat (és a dir, danys directes i indirectes) es presenta a la Figura 37 segons cada escenari de diagnosi i prognosi considerat en aquest pla. SUDS + Mesures estructurals Zona 6 SUDS + Mesures estructurals Zona 5 Danys totals SUDS + Mesures estructurals Zona 4 Danys indirectes SUDS + Mesures estructurals Zona 3 Danys a vehicles SUDS + Mesures estructurals Zona 2 Danys a propietats SUDS + Mesures estructurals Zona 1 Prognosi 2 Prognosi 1 Diagnosi 2 Diagnosi 1 - € 20 € 40 € 60 € Dany anual esperat (EAD) Milions Figura 37.- Danys anuals previstos (DAE) segons els escenaris del PDISBA Document 1.- Memòria 60 8.3.3 Per escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS 8.3.3.1 Intangibles directes sobre la seguretat dels banyistes Aplicant al model de contaminació marí descrit a la diagnosi els nous hidrogrames d’abocament calculats amb el model de drenatge de prognosi s’obtenen, de forma similar, els dies d’incompliment dels estàndards de la directiva d’aigües de bany pels dos escenaris de prognosi. La taula i el gràfic de sota mostren els resultats dels dos escenaris de prognosi i la comparació amb els resultats de la diagnosi. Taula 18.- Temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi Platges Diagnosi Prog. 1 DSS (SUDS) Prog. 2 DSS( SUDS + estr.) Dies % Dies % Dies % Sant Sebastià - Sant Miquel 2.96 2.60 2.56 2.25 1.44 1.26 Barceloneta - Port Olímpic 3.47 3.04 3.26 2.86 1.61 1.41 Nova Icaria 3.88 3.40 2.86 2.51 2.53 2.22 Bogatell 3.39 2.97 2.67 2.35 2.28 2.00 Mar Bella 3.33 2.92 2.11 1.85 1.94 1.70 Nova Mar Bella 2.81 2.47 2.73 2.39 1.95 1.71 Fòrum 2.67 2.35 2.62 2.30 2.58 2.26 PROMIG 3.22 2.82 2.69 2.36 2.05 1.80 3.5 3 2.5 2 1.5 Diagnosi 1 Prog. 1 DSS (SUDS) 0.5 Prog. 2 DSS (SUDS+estr.) 0 Figura 38.- Percentatges de temps d’incompliment dels valors de contaminació bacteriològica de la Directiva d’Aigües de Bany pels dos escenaris de prognosi i el de diagnosi Percentatge d'incompliment [%] Document 1.- Memòria 61 D’acord amb aquests resultats, de mitja, per l’escenari de prognosi 2 (actuacions SUDS i estructurals) el temps d’incompliment es redueix fins al 1.8 %, una mica superior al 1.5 % objectiu de la circular de l’ACA. De totes maneres aquest valor del 1.5% era orientatiu de manera que les actuacions proposades es consideren que compleixen els objectius marcats. 8.3.3.2 Tangibles directes sobre el medi ambient En aquest apartat es quantifiquen les reduccions dels danys ambientals produïts per les DSU (DSU a Barcelona) en un any mig amb la implementació dels escenaris de prognosi. Aplicant la metodologia per la quantificació dels danys ambientals esmentada a la diagnosi amb els nous valors del volum de DSU calculats per l’any 2009 amb les actuacions de l’escenari de Prognosi 1 (SUDS) i Prognosi 2 (SUDS + dipòsits anti-DSS), s’obtenen els valors de la Taula 19. Taula 19.- Danys ambientals segons els escenaris del PDISBA Escenari DSU α V (m3) KPV KS Valor danys Danys (€/m3) (€/y) totals (€/y) Diagnosi Port 0.12 8587651 12.46 1 12840256 39117768 Platges 0.12 9015253 12.46 1.8 24263290 Riu Besos 0.12 1347125 12.46 1 2014222 Prog. 1 Anti- Port 0.12 6988145 12.46 1 10448674 27241272 DSS (SUDS) Platges 0.12 5661510 12.46 1.8 15237160 Riu Besos 0.12 1040287 12.46 1 1555438 Prog. 2 Anti- Port 0.12 5378821 12.46 1 8042413 17277327 DSS (SUDS + dipòsits) Platges 0.12 3114638 12.46 1.8 8382612 Riu Besos 0.12 570024.7 12.46 1 852301 8.3.3.3 Tangibles indirectes sobre les pèrdues de negoci De nou, aplicant la metodologia descrita a la diagnosi als dos escenaris de prognosi s’obtenen els resultats de la Taula 20. Document 1.- Memòria 62 Taula 20.- Estimacions de danys indirectes per DSS proposades segons els diferents escenaris Escenari Nº de dies per temporada Estimació de danys estimats de bany amb qualitat per el any mig de 2009 (€/any d’aigua no acceptable i % variació respecte a escenari Diagnosi) Diagnosi 3.22 1643256.05 Prognosi 1 (SUDS) 2.69 1372782.23 -16% Prognosi 2 (SUDS + Dipòsit) 2.05 1046172.33 -36% 8.4 Anàlisi cost-benefici L’anàlisi cost-benefici calcula el benefici net que s’obté de restar als beneficis tangibles (els que es poden quantificar en €) dels costos. Els resultats es presenten en terminis de AEPV (Annual Equivalent Present Value) que indica el rendiment anual de cada inversió. 8.4.1 Per escenaris hidrològics extraordinaris per anàlisi d’inundacions La Figura 39 presenta els resultats de l’anàlisi cost-benefici per inundacions. Els valors de AE EAD (Annual Equivalent Expected Annual Damage en anglès) són semblants als valors de EAD que s’han presentat als capítols anteriors. No són exactament els mateixos perquè l’anàlisi cost-benefici assumeix que les mesures d’actuació es realitzaran en 20 anys. Per això es tardarà 20 anys per arribar a obtenir la màxima reducció dels danys d’inundacions. Per definició l’escenari de Diagnosi 2 (amb canvi climàtic) és l’escenari de referència i per això no té ni costos ni beneficis. L’escenari de SUDS te un benefici net de 22.5 M€/any això vol dir que la implementació de SUDS té impactes socioeconòmics força positius. A més a més, l’escenari de SUDS + ESTR. (SUDS i mesures estructurals) te encara més benefici net 35.3 M€/any. Això vol dir que la implementació primer de SUDS i després de mesures estructurals té impactes socioeconòmics positius. S’ha de tenir en compte que el benefici net de les mesures estructurals podria estar sobreestimat com que el model de simulació hidràulica en aquest escenari no considera gairebé el dèficit de la xarxa secundària, per això tots els danys d’inundacions a les zones on hi ha xarxa secundària no estan completament comptabilitzats. D’altra banda, tampoc es comptabilitzen els costos associats a la xarxa secundària, així que el benefici net podria variar en funció d’aquestes dues variables. Document 1.- Memòria 63 70.00 60.00 50.00 40.00 30.00 20.00 10.00 0.00 Prog. 1 Anti- Prog. 2 Anti- Diagnosi amb inundacions inundacions CC (SUDS) (SUDS + ESTR.) Danys 63108344.07 39362159.27 14086518.10 Costos 9918793.51 22392823.03 Danys evitats 23746184.81 49021825.98 Beneficis 32474982.66 57750623.83 Benefici net (AEPV) 22556189.15 35357800.80 Figura 39.- Resultats de l’anàlisi cost-benefici per inundacions Els beneficis que s’han ensenyat a la Figura 39 estan generats per danys evitats amb la implementació de les actuacions i també per tots els altres beneficis generats per les SUDS: reducció de l’efecte d’illa de calor, estètics, mediambientals, creació d’habitat (ecosistema) i qualitat de l’aire. A continuació s’analitza l’evolució temporal dels costos i dels beneficis i del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) pels diferents escenaris analitzats. Els gràfics de l’evolució temporal del valor actual net permeten individuar el període d'amortització que és quan valor actual net comença a ser positiu des de l’inici del projecte. L’evolució Valor anualitzat AEPV (M€/any) Document 1.- Memòria 64 temporal dels costos i beneficis de la 70 60 Valor actual dels costos 50 Valor actual dels benefcis 40 30 20 10 0 Figura 40 i la Figura 41 mostra que els costos de construcció estan distribuïts uniformement (tant per l’escenari de Prognosis 1 com l’escenari de Prognosis 2) durant els primers 20 anys i després hi ha costos de manteniment i els 2060, 2080 i 2090 relatius als costos de reinversió de les obres. La mateixa figura mostra que els beneficis augmenten i arriben al màxim després de 20 anys quan les obres s’han acabat i després els beneficis baixen a causa de la taxa de descompte. Milions [€] 2020 2025 2030 2035 2040 2045 2050 2055 2060 2065 2070 2075 2080 2085 2090 2095 2100 Document 1.- Memòria 65 70 60 Valor actual dels costos 50 Valor actual dels benefcis 40 30 20 10 0 Figura 40.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 1 Anti-inundacions (SUDS) 2000 NPV acumulat 1500 1000 500 0 -500 Figura 41.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) per el escenari de Prog. 1 Anti-inundacions (SUDS) Milions [€] Milions [€] 2020 2020 2025 2025 2030 2030 2035 2035 2040 2040 2045 2045 2050 2050 2055 2055 2060 2060 2065 2065 2070 2070 2075 2075 2080 2080 2085 2085 2090 2090 2095 2095 2100 2100 Document 1.- Memòria 66 70 Valor actual dels costos 60 Valor actual dels benefcis 50 40 30 20 10 - Figura 42.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 2 Anti-inundacions (SUDS + ESTR.) 2000 NPV acumulat 1500 1000 500 0 -500 Figura 43.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) per el escenari de Prog. 2 Anti-inundacions (SUDS + ESTR.) D’acord a l’evolució temporal del NPV (VAN en català) per als dos escenaris considerats, s’observa que s’aconsegueix un valor positiu a l’any 2033 per l’escenari 1 i a l’any 2042 per l’escenari de prognosis 2 i valors màxims per l’horitzó temporal del 2100 que és el més llunyà considerat en aquest estudi. Milions [€] Milions [€] 2020 2020 2025 2025 2030 2030 2035 2035 2040 2040 2045 2045 2050 2050 2055 2055 2060 2060 2065 2065 2070 2070 2075 2075 2080 2080 2085 2085 2090 2090 2095 2095 2100 2100 Document 1.- Memòria 67 8.4.2 Per escenaris hidrològics ordinaris per anàlisi de DSS La Figura 44 presenta els resultats de l’anàlisi cost-benefici per DSS. L’escenari de Diagnosi té costos i beneficis iguals a 0 per definició. L’escenari de Prognosi 1 (SUDS) te un benefici net de 9.07 M€/any. Això vol dir que la implementació de SUDS té impactes socioeconòmics positius. A més a més l’escenari de SUDS + ESTR. (SUDS i mesures estructurals) té encara més benefici net (10.85 M€/any). Això vol dir que la implementació primer de SUDS i després de mesures estructurals te impactes socioeconòmics positius. L’escenari on no es fa res (Diagnosi amb canvi climàtic) és la pitjor opció i, una altra vegada com en el cas de les inundacions, mostra el preu potencial de no actuar enfront del desafiament del canvi climàtic. 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Prog. 1 Anti-DSS Prog. 2 Anti-DSS Diagnosi (SUDS) (SUDS + ESTR.) Danys al medi receptor 41059536 31017845 22706969 Costos 9918794 16145628 Beneficis 18997570 26996125 Benefici net 0 9078777 10850497 Figura 44.- Resultats de l’anàlisi cost-benefici per DSS De la mateixa manera que per inundacions, a continuació s’analitza l’evolució temporal dels costos i dels beneficis i del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) pels diferents escenaris analitzats. Els gràfics de l’evolució temporal del valor actual net permeten individuar el període d'amortització que és quan el valor actual net comença a ser positiu des de l’inici del projecte. L’evolució temporal dels costos mostra que els costos de construcció estan distribuïts durant els primers 20 anys i després hi ha costos de manteniment i els 2060, 2080 i 2090 tenen costos de reinversió de les obres. L’evolució temporal dels beneficis mostra que els beneficis augmenten i arriben al màxim després de 20 anys quan les obres s’han acabat, després els beneficis baixen a causa de la taxa de descompte. Valor anualitzat AEPV (M€/any) Document 1.- Memòria 68 70 Valor actual dels costos 60 Valor actual dels benefcis 50 40 30 20 10 0 Figura 45.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) 2000 NPV acumulat 1500 1000 500 0 -500 Figura 46.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) per el escenari de Prog. 1 Anti-DSS (SUDS) Milions [€] Milions [€] 2020 2020 2025 2025 2030 2030 2035 2035 2040 2040 2045 2045 2050 2050 2055 2055 2060 2060 2065 2065 2070 2070 2075 2075 2080 2080 2085 2085 2090 2090 2095 2095 2100 2100 Document 1.- Memòria 69 Figura 47.- Evolució temporal dels costos i dels beneficis pel escenari de Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + ESTR.) 2000 NPV acumulat 1500 1000 500 0 -500 Figura 48.- Evolució temporal del valor actual net (VAN en català i NPV en anglès) per el escenari de Prog. 2 Anti-DSS (SUDS + ESTR.) 8.4.3 Anàlisi cost-benefici específic de la construcció de SUDS Com ja s’ha esmentat en els anteriors apartats, la construcció de SUDS té una repercussió positiva tant per evitar o reduir inundacions, com per la reducció de les DSS. Milions [€] 2020 2025 2030 2035 2040 2045 2050 2055 2060 2065 2070 2075 2080 2085 2090 2095 2100 Document 1.- Memòria 70 Aquest apartat vol posar de relleu especialment això fent una anàlisi d’aquest escenari només i veient els beneficis que aporta. Com es pot veure a l’apartat 8.4.1, els costos de construcció de SUDS segons les hipòtesis dels apartats anteriors corresponen a 9918794 €. Al mateix temps, dels apartats anteriors s’obtenen els beneficis combinats tant per reducció de les inundacions com per reducció de les DSS i altres beneficis. La següent taula resumeix tots els beneficis de les SUDS tant pels 2 escenaris anteriors com pel nou escenari de construcció de SUDS, on els beneficis estan combinats: Taula 21.- Beneficis de la construcció de SUDS Beneficis (€/any) Prognosi 1 Anti- Prognosi 1 Combinats Anti- inundacions Anti-DSS inundacions i Anti- (SUDS) (SUDS) DSS (SUDS) Per reducció dels danys de les 23 746 185 23 746 185 inundacions Per reducció dels danys al medi 9 818 210 9 818 210 receptors produïts per les DSS Per reducció d'aigua de tractar a 227 082 227 082 les EDARs Per reducció de danys a les 223 481 223 481 activitats econòmiques costaneres Estètica 5 281 890 5 281 890 5 281 890 Qualitat del aire 58 876 58 876 58 876 Creació d'hàbitats 3 317 789 3 317 789 3 317 789 Illa de calor 70 242 70 242 70 242 TOTAL 32 474 982 18 997 570 42 743 755 Com es pot veure a la taula anterior el benefici combinat és major. La figura següent mostra un resum de l’anàlisi costos-beneficis considerant també el nou escenari combinat. Document 1.- Memòria 71 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Combinació Prognosi 1 Anti- Prognosi 1 Anti- Anti- inundacions DSS (SUDS) inundacions i (SUDS) Anti-DSS (SUDS) Costos 9918794 9918794 9918794 Beneficis 32474982 18997570 42743755 Benefici net (AEPV) 22556189 9078777 32824962 Figura 49.- Resum dels 2 escenaris de costos beneficis per SUDS incloent també el nou escenari combinat Valor anualitzat (M€/any) Document 1.- Memòria 72 9 PRIORITZACIÓ I PLA D’INVERSIONS A la taula que figura a continuació es resumeix el pressupost de les actuacions proposades en aquest pla. Taula 22.- Pressupost del PDISBA Concepte PEM PEC PEC+IVA % Actuacions Dipòsits anti-inundacions 297076284 353520778 427760142 34.88% anti- inundacions Col·lectors Substitució de 9209994 10959893 13261471 1.08% a la xarxa primaris col·lectors existents primària Col·lectors d'obra 47100076 56049090 67819399 5.53% nova Altres (envans, sobreeixidors, etc.) 4613855 5490488 6643490 0.54% Total 358000210 426020250 515484502 42.03% Dipòsits anti-DSU 143237757 170452931 206248046 16.82% SUDS Rases drenants 59385890 70669209 85509743 6.97% Basses de laminació a capçalera de 8938121 10636364 12870000 1.05% conques Teulades verdes 79694590 94836562 114752240 9.36% Total 148018601 176142135 213131983 17.38% Construcció de nous embornals 58004100 69024879 83520104 6.81% Obres de xarxa local 144458002 171905022 208005077 16.96% TOTAL 851718669 1013545216 1226389711 100.00% En aquesta taula resum no s’inclouen les obres de rehabilitació doncs es considera que és una partida anual que ja s’està aplicant tot i que en els pròxims anys caldria incrementar per evitar l’envelliment de la xarxa. D’acord amb les hipòtesis realitzades en l’anàlisi de cost-benefici, la construcció de les actuacions anti-inundacions a la xarxa primària, els dipòsits anti-DSS i els SUDS està prevista pels pròxims 20 anys amb una programació de la inversió constant cada any i equivalent a 46.743.227 € (PEC+IVA) com es veu a la següent taula. Document 1.- Memòria 73 Taula 23.- Pla d’inversions anual pels pròxims 20 anys previst en el PDISBA Concepte PEM PEC PEC+IVA % Actuacions Dipòsits anti-inundacions 14853814 17676039 21388,007 45.76% anti- inundacions a Col·lectors Substitució de col·lectors 460500 547995 663074 1.42% la xarxa primaris existents primària Col·lectors d'obra nova 2355004 2802455 3390970 7.25% Altres (envans, sobreeixidors, etc.) 230693 274524 332175 0.71% Total 17900010 21301012 25774225 55.14% Dipòsits anti-DSU 7161888 8522647 10312402 22.06% SUDS Rases drenants 2969294 3533460 4275487 9.15% Basses de laminació a capçalera de 446906 531818 643500 1.38% conques Teulades verdes 3984729 4741828 5737612 12.27% Total 7400930 8807107 10656599 22.80% TOTAL 32462828 38630766 46743227 100.00% Les inversions per la construcció de nous embornals així com les obres de la xarxa local es preveu fer-les mesura que es fan actuacions de millora en la urbanització dels carrers i per tant no es contemplen en aquest apartat. Pel que fa a la priorització de les actuacions caldria prioritzar les actuacions SUDS, ja que tal com s’ha demostrat aporta beneficis tant per la reducció de les inundacions, com per la reducció de les SUDS i el seu impacte als medis receptors. Com es deia a l’apartat de criteris, també s’ha fet una priorització de les actuacions anti- inundacions per zones geogràfiques segons el plànol de la Figura 6 tenint en compte una anàlisi multi-criteri:  l’anàlisi cost-benefici  la reducció dels riscs tangibles (danys a edificis i vehicles)  la reducció dels riscs intangibles (riscs per vianants i per vehicles) En general no hi ha molta diferència de benefici net entre les diferents zones, exceptuant la zona 1 que dóna un benefici net de 4-5 M€/any menys que les altres. Document 1.- Memòria 74 70.00 60.00 50.00 40.00 30.00 20.00 10.00 0.00 Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Prog. 2 Anti- Diagnosi amb inundacions inundacions inundacions inundacions inundacions inundacions CC (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + (SUDS + ESTR.) zona 1 ESTR.) zona 2 ESTR.) zona 3 ESTR.) zona 4 ESTR.) zona 5 ESTR.) zona 6 EAD anualitzat 63108344.07 23084069.22 21180045.68 21383486.97 22812259.97 20010146.71 21841342.90 Costos 15126033.81 12296611.52 11662012.30 10949564.17 12229613.37 11068696.77 Danys evitats 40024274.85 41928298.39 41724857.10 40296084.11 43098197.36 41267001.18 Beneficis 48753072.70 50657096.25 50453654.96 49024881.96 51826995.21 49995799.03 Benefici net 33627038.90 38360484.73 38791642.66 38075317.79 39597381.84 38927102.26 Figura 50.- Resultats de l’anàlisi cost-benefici per prioritzar les mesures estructurals en les 6 diferents zones d’implementació considerades També s’ha quantificat la reducció dels riscs intangibles generada per les mesures estructurals a cadascuna de les 6 zones considerades. 250 200 150 100 50 0 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 2 Prog. 1 Anti- Anti- Anti- Anti- Anti- Anti- Anti- Diagnosi Anti- Inundacion Inundacion Inundacion Inundacion Inundacion Inundacion Inundacion amb CC Inundacion s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS + s (SUDS) ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) zona ESTR.) 1 2 3 4 5 6 Area [ha] 222 146 3 46 47 52 59 51 77 Figura 51.- Àrea de risc alt per vianants per una T = 10 anys en funció de la implementació de les mesures estructurals a les 6 diferents zones considerades La Taula 24 mostra un resum dels resultats de la priorització. En particular els resultats mostren que la priorització és diferent en funció de l’indicador que es fa servir. Per exemple, la zona 5 és la més prioritària segons l’anàlisi cost- benefici, els riscs tangibles i els riscs intangibles per vehicles, però no és la més prioritària segons els riscs intangibles per vianants. També, es nota que la zona 1 és la més prioritària per riscs intangibles per vianants i al mateix temps és la menys prioritària segons l’anàlisi cost-benefici, els riscs tangibles. En general les diferències entre les diferents zones no són grans. Aquestes diferències s’expliquen també per la gran quantitat de factors que es consideren en l’avaluació del risc intangible amb matrius determinades per valors de Area de risc alt per vianants [ha] Valor anualitzat (M€/any) Document 1.- Memòria 75 perillositat i vulnerabilitat (funció dels indicadors de l’exposició i la sensitivitat de l’objecte d’anàlisi). Taula 24.- Resum dels resultats de la priorització de les mesures estructurals segons els 4 diferents Zona més Zona prioritària menys prioritària Anàlisi cost-benefici 5 6 3 2 4 1 Riscs tangibles (danys a edificis i vehicles) 5 2 3 6 4 1 Riscs intangibles (riscs per vianants) 1 2 5 3 4 6 Riscs intangibles (riscs per vehicles) 5 2 1 3 6 4 Document 1.- Memòria 76 10 CONCLUSIONS Els reptes més importants que haurà d’afrontar la ciutat de Barcelona en els propers 80 anys en relació al canvi climàtic són l’augment de la temperatura, la menor disponibilitat d’aigua, l’increment de les inundacions i el retrocés de les platges. En aquest sentit el PDISBA pretén ser una eina eficaç de resiliència urbana, capaç d’oferir un conjunt d’estratègies adaptatives orientades a reduir la vulnerabilitat del medi urbà, protegint les persones, els bens i el medi ambient. Els models predictius de pluja pels escenaris de canvi climàtic considerats en la Pla Clima en l’horitzó 2100 prediuen un increment de la freqüència dels fenòmens torrencials. Aquesta variació en el model de precipitació es concreta en un increment del 17% de la intensitat de la pluja patró de Barcelona de 10 anys de període de retorn. Els riscos derivats de les inundacions per a la pluja patró actual de Barcelona, sense considerar els escenaris de canvi climàtic, diagnostiquen que el 24% del territori està exposat a un elevat risc per a la mobilitat a peu. Però si considerem els escenaris del canvi climàtic, el diagnòstic prediu un increment del 4,8%, passant del 24% al 28,5% de territori exposat a un elevat risc per a la seguretat dels vianants i la mobilitat. En termes globals els escenaris de canvi climàtic no preveuen un increment de la precipitació mitja anual en la regió mediterrània, i par tant el PDISBA preveu una conservació en el volum de la mitja anual d’abocaments per sobreeiximents del sistema de clavegueram al medi litoral i rius, que actualment està en torn als 19 Hm3 per a un any hidrològic normal. Amb aquest escenari conegut de canvi climàtic i dels impactes esperats sobre el medi urbà, les seves activitats i el medi ambient, el PDISBA assoleix el desafiament de revisar els criteris de gestió integral del sistema de clavegueram i drenatge de la ciutat amb un horitzó de 80 anys. El criteri de seguretat i de gestió del risc adoptat històricament per la ciutat de Barcelona a través dels anteriors plans directors de clavegueram és assimilable al de altres ciutats europees, i estableix nivells de protecció en front a les inundacions pluvials de com a mínim 10 anys de període retorn. En virtut d’aquest estàndard internacional, el criteri seguretat i de gestió del risc del PDISBA estableix que Barcelona ha d’esdevenir un entorn segur i protegit dels riscos derivats de les inundacions a causa de les pluges torrencials que tinguin un període de retorn igual o inferior a 10 anys. Complementàriament al criteri de seguretat mínima, el PDISBA amplia els objectius de resiliència urbana i pretén assolir una reducció de com a mínim el 50% els riscos derivats de les inundacions per a pluges extremadament torrencials que tinguin un període de retorn igual o inferior a 500 anys. En base a la extensa legislació aplicable en matèria de protecció dels ecosistemes, preservació de la qualitat de les masses d’aigua, protecció de les activitats piscícoles i protecció de la salut de les persones, l’Agencià Catalana de l’Aigua estableix unes Document 1.- Memòria 77 directrius ambientals concretes en matèria de gestió dels sistemes de clavegueram, i en particular en tot allò relatiu als abocaments al medi ambient a causa del desbordament del sistemes unitaris de clavegueram en temps de pluja així com la contaminació de l’aqüífer a causa de la infiltració directa d’aigua residual procedent del clavegueram. En aquest sentit, el PDISBA recull i analitza tots els objectius ambientals de l’Agencià Catalana de l’Aigua, i les concreta en estratègies de gestió. En quant a la protecció dels ecosistemes fluvials de les aigües interiors, i en particular els sistemes del riu Besòs i rieres de Collserola, el PDISBA estableix un objectiu d’assolir una reducció del 60% de la càrrega contaminant a causa dels abocaments per sobreeiximent del clavegueram en temps de pluja. En quant a la protecció de la salut dels banyistes, el PDISBA estableix l’objectiu d’assolir un estàndard de qualitat excel·lent de les aigües de bany de les platges de Barcelona com a mínim el 98,2% de la durada de la temporada de platja. Amb l’objectiu de complir amb els criteris de gestió del clavegueram i drenatge en un horitzó de 80 anys, el PDISBA planifica un conjunt d’estratègies que impliquen un canvi en el model tradicional de drenatge, combinat amb un model d’ampliació i millora de les infraestructures acords amb els objectius del desenvolupament sostenible. Les noves estratègies de gestió del drenatge, tenen un fort impacte positiu en el territori ja que involucren un nou model d’urbanisme, on predomina els sistemes de drenatge urbà sostenible. Aquests sistemes, també coneguts com SUDS, son capaços de gestionar l’aigua pluvial en el origen de la captació a través d’elements d’infiltració controlada, fixant els contaminants i alleugerant la càrrega del clavegueram. Aquests elements reprodueixen el sistema de drenatge de la natura i porten associat un increment de la superfície del verd, i per tant aporten uns beneficis addicionals com és la millora de la qualitat de l’aire, i la reducció de l’efecte illa de calor. El PDISBA preveu que Barcelona estigui dotada d’un total de 180 ha de superfície de SUDS repartides estratègicament en el territori, un conjunt basses de capçalera en la zona de Collserola, i un pla de desenvolupament de cobertes verdes en els edificis. Els models hidràulics el PDISBA prediuen que el nou model de drenatge urbà sostenible no és suficient per garantir els criteris de seguretat i protecció ambiental, i per tant és necessari combinar aquest model amb un pla de millora i ampliació de les infraestructures del sanejament i drenatge tradicionals. Aquestes accions impliquen la ampliació i millora de la capacitat de la xarxa existent, a través de la construcció de 200 km nous de xarxa local, el reforç del sistema de captació per embornals, la construcció de 38 nous Km de xarxa primària de gran capacitat, i l’ampliació del volum de gestió d’aigua mitjançant dipòsits de retenció soterrats. Actualment la ciutat de Barcelona disposa aproximadament d’un total de 1.600 km de xarxa de clavegueram i d’un total de en 12 dipòsits que sumen un volum equivalent de 0,47 Hm3 per gestionar l’aigua excedent del sistema de clavegueram que es genera en episodis de pluja intensa. Addicionalment al sistema de drenatge urbà sostenible, el PDISBA preveu multiplicar per quatre el volum total de dipòsits per a la gestió de l’aigua excedent del sistema de Document 1.- Memòria 78 clavegueram, passant de 0,47 Hm3 a 2,2 Hm3. Això implica passar dels 12 dipòsits actuals a un total de 66 dipòsits estratègicament repartits, dels quals 50 són per evitar les inundacions i 16 són per protegir les masses d’aigua, la salut dels banyistes i l’ecosistema litoral i fluvial. La impulsió de totes aquestes noves inversions requereix d’un pla de conservació sostenible dels actius del sanejament i drenatge, que consideri els efectes de l’envelliment i els ritmes de reposició. El document del PDISBA dedicat a la Conservació i Manteniment, estableix que un manteniment òptim i sostenible implica transitar cap una taxa de renovació del 1%, és a dir rehabilitar a un ritme de 16 Km anuals. Aquest increment de la taxa de rehabilitació aconsegueix equilibrar la corba d’envelliment i garantir un nivell de servei òptim a un cost mínim. El pressupost global del PDISBA, incloent els sistemes de drenatge urbà sostenible, les actuacions de conservació, i el conjunt de les actuacions d’ampliació i millora del sistema de sanejament i drenatge, és de 1.400 milions d’euros. Repartits en 700 milions d’euros per a actuacions de gestió del risc i de protecció del medi ambient, i 700 milions d’euros en xarxa local i sistemes de drenatge urbà sostenible. Aquest pressupost representa aproximadament el 34% del valor patrimonial de la xarxa calculat en 4.600 milions d’euros. Expressat d’una altre forma, el sistema de clavegueram i drenatge de Barcelona té una mitja d’edat de 69 anys i requereix d’una inversió aproximadament d’un terç del seu valor patrimonial per afrontar amb garanties els porpres 80 anys de la seva història. Atesa la magnitud de la inversió que traspassa els àmbits de la planificació econòmica ordinària, i poder afrontar amb èxit el PDISBA, és necessari desenvolupar una sèrie d’instruments de planificació urbanística acords amb el desenvolupament de PDISBA. En especial en tot allò que té referència amb la reserva del subsòl, la mobilitat i les infraestructures del transport. Atesa la transcendència de les implicacions urbanístiques del PDISBA, la impulsió dels diferents plans especials urbanístics derivats exigirà la participació ciutadana i altres agents involucrats com a requisit previ a la seva aprovació. El bloc d’inversions relatiu als sistemes de drenatge urbà sostenible, ampliació de la xarxa local i les actuacions de conservació, està molt diluït en el conjunt del territori i per tant permet aprofitar les sinèrgies que ofereixen els diferents Plans de Reforma Integral de la ciutat. El PDISBA incorpora un estudi de cost benefici que permet calcular el benefici net del conjunt de la inversió, considerant els costos de inversió i manteniment, i els beneficis per danys evitats en concepte de protecció del patrimoni, protecció del medi ambient, i garantia de l’activitat comercial principalment. L’anàlisi de cost benefici s’ha estudiat en un escenari temporal ideal considerant l’horitzó de l’any 2100,que implica un període d’inversió de 20 anys, i un període d’amortització de 80 anys tal i com és habitual en projectes d’inversió pública. No obstant, en condicions de manteniment adequat, la vida Document 1.- Memòria 79 útil del patrimoni de les infraestructures de sanejament i drenatge és molt superior als 80 anys. Per tant, l’anàlisi de cost benefici no condiciona necessàriament que les estratègies d’inversió s’hagin d’adequar al ritme d’inversió considerat, ja que una inversió tant elevada s’ha d’adaptar a la disponibilitat de pressupost, la minimització dels impactes de la seva construcció, i la oportunitat que ofereix la transformació urbana. Les inversions en matèria de gestió del risc i protecció del medi ambient, a banda d’aconseguir uns beneficis intangibles per a la seguretat de les persones i la protecció del ecosistema, generen beneficis tangibles directes que repercuteixen positivament en el conjunt de la societat. El resultats de l’anàlisi de cost benefici prediuen que els beneficis tangibles directes e indirectes per danys evitats a les persones, els bens, el medi ambient i l’activitat comercial compensen els costos d’inversió i manteniment, de forma que el conjunt de la inversió genera un benefici econòmic expressat en valor actualitzat net de 55 M€ per any. En qualsevol cas, amb independència de l’escenari temporal utilitzat en el anàlisi de cost benefici, els beneficis dels danys evitats sempre compensaran els costos d’inversió i manteniment, i aquest fet converteix el PDISBA en un pla amb un marcat caràcter social i econòmicament sostenible. En resum, es pot concloure que el PDISBA és una eina de planificació urbanística que planteja un conjunt d’estratègies necessàries per complir amb els objectius de resiliència urbana, per transformar la ciutat en un entorn segur per a les persones, les seves activitats i el medi ambient, considerant els escenaris futurs del canvi climàtic, i d’acord amb els objectius del desenvolupament sostenible. Aquest Pla és el fruit de l’esforç i el treball col·laboratiu de tots els serveis de Barcelona Cicle de l’Aigua SA, Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de la necessitat de renovar el pla de clavegueram vigent acord amb els canvis de model en el desenvolupament urbà i desafiaments que deriven de la Declaració de la Emergència Climàtica i el compromís de la ciutat de Barcelona. Barcelona, desembre del 2019, La Directora General El Director de Projectes i Obres El Cap de Servei de Projectes de Barcelona Cicle de l’Aigua SA de Barcelona Cicle de l’Aigua SA de Barcelona Cicle de l’Aigua SA Cristina Vila i Rutllant Alejandro Ortiz Garre Óscar Esbrí Gras Document 1.- Memòria 80 11 REFERENCIAS Pla Clima 2018-2030, (2018). Àrea d’Ecologia Urbana. Ajuntament de Barcelona. Andersen, S., Erichsen, A., Mark, O., & Albrechtsen, H.-J. (2013). Andersen, S.T., EEffects of a 20 year rain event: a quantitative microbial risk assessment of a case of contaminated bathing water in Copenhagen, Denmark. Journal of Water and Health. Barredo, J. I., Saurí, D., & Llasat, M. C. (2008). Assessing trends in insured losses from floods in Spain 1971–2008. Nat. Hazards Earth Syst. Sci., 1723-1729. Carrera, L., Standardi, G., Bosello, F., & Mysiak, J. (2015). Assessing direct and indirect economic impacts of a flood event through the integration of spatial and computable general equilibrium modelling. Environmental Modelling Software, 109-122. CLABSA. (2006). PICBA. Barcelona. Duro, J., & Turrión-Prats, J. (2014). Estacionalidad turística en Cataluña: Descripción y análisis. Barcelona, España. Eriksson, E., Baun, A., Mikkelsen, P., & Ledin, A. (2007). Risk assessment of xenobiotics in stormwater discharged to Harrestrup Å, Denmark. Desalination, 187-197. Evans, B. (2019). Imapat assessment of multiple hazards in case study areas. RESCCUE Project. Gómez, M. V. (2006). Curso de Hidrología Urbana. Barcelona: Fundació UPC. Hammond, M. J., Chen, A. S., Djordjevic, S., Butler, D., & Mark, O. (2013). Urban flood impact assessment: a state of the art review. Urban Water Journal, 1-16. Martínez, E. (2016). Inundaciones Urbanas: Criterios de Peligrosidad y Evaluación del Riesgo para Peatones y Vehículos. Barcelona: Tesis UPC. Martínez, Gómez, & Russo. (2016). Experimental study of the stability of pedestrians exposed to urban pluvial flooding. Natural Hazards, 1259-1278. Meyer, Haase, & Scheuer. (2009). Flood risk assessment in european river basins— concept, methods, and challenges exemplified at the mulde river. Integrated Environmental Assessment and Management, 17-26. Meyer, V., Priest, S., & Kuhlice, C. (2011). Economic evaluation of structural and non- structural flood risk management measures: Examples from the Mulde River. Natural Hazards. Document 1.- Memòria 81 Monjo, R., Paradinas, C., Gaitán, E., Redolat, Dario, P. C., Pórtoles, J., . . . Ribalaygua, J. (2018). Report on extreme events prediction. D3.1. RESCCUE Project. Russo, B. (2018). RESCCUE. Deliverable 2.2 Multi-hazard assessment related to water cycle extreme events for current scenario. Russo, B., Gómez, M., & Macchione, F. (2013). Pedestrian hazard criteria for flooded urban areas. Natural Hazards, 251-265. Sunyer D., Malgrat P., Gutiérrez E., Clochard B. (2007). COWAMA (Coastal Water Management) Integrated and Real Time Management System of Urban Water Cycle to Protect the Quality of Bathing Waters. 6th international conference on sustainable techniques and strategies in urban water management. Lyon (France): NOVATECH. Sunyer D., Malgrat P., Leitão P., Clochard B. (2008). COWAMA - Integrated and real time management system of urban drainage to protect the bathing waters. 11th International Conference on Urban Drainage (ICUD). Edinburgh (Scotland). USACE. (2009). Economic Guidance Memorandum, 09-04, Generic Depth-Damage Relationships for Vehicles. Washington D.C. (USA): U.S. Corp of Engineers. Wang, R., Eckelman, M. J., & Zimmerman, J. B. (2014). Consequential Environmental and Economic Life Cycle Assessment of Green and Gray Stormwater Infrastructures for Combined Sewer Systems. Environmental Science and Technology. Barcelona Cicle de l'Aigua, S.A. - safecreative.org/work/2005224076983