ENQUESTA DE MOBILITAT EN DIA FEINER 2019 (EMEF 2019) La mobilitat a Barcelona Juny de 2020 IERMB. Bellaterra, juny de 2018 Índex PRESENTACIÓ 6 MARC DE REFERÈNCIA 10 LA MOBILITAT A BARCELONA 12 1 Característiques bàsiques de la mobilitat a Barcelona 13 1.1 Dades generals 13 2 Motiu del desplaçament 14 2.1 Dades generals 14 2.2 Motiu de desplaçament segons tipus de recorregut 15 3 Mode de transport 17 3.1 Dades generals 17 3.2 Mode de transport segons tipus de recorregut 18 3.3 Particularitats de la mobilitat en transport privat 20 4 Motiu de desplaçament i mode de transport 26 4.1 Dades generals 26 2 Índex LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 27 1 Característiques bàsiques de la mobilitat de les persones residents a Barcelona 28 1.1 Perfils de mobilitat 28 1.2 Mobilitat de les persones residents segons tipus de recorregut 30 2 Motiu del desplaçament 31 2.1 Dades generals 31 2.2 Motiu de desplaçament segons tipus de recorregut 34 3 Mode de transport 35 3.1 Dades generals 35 3.2 Mode de transport segons tipus de recorregut 39 3.3 Multimodalitat i cadenes modals 40 3.4 Lloc d'aparcament del vehicle privat 42 4 Motiu de desplaçament i mode de transport 47 5 El temps de la mobilitat 48 5.1 Distribució horària dels desplaçaments 48 5.2 Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 52 6 La mobilitat segons segments de població 56 6.1 Grau de mobilitat 56 6.2 Pautes de mobilitat segons segments de població 57 7 Dinàmiques territorials segons districte de residència 62 7.1 Origen i destinació dels desplaçaments de les persones residents 62 3 Índex LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 63 1 Ús subjectiu dels modes de transport 64 1.1 Nivell d'ús subjectiu dels modes de transport 64 2 Valoració dels mitjans de transport 68 2.1 Dades generals 68 2.2 Segons el nivell d'ús subjectiu 69 3 Avaluació de la xarxa de trasnport públic 70 3.1 Segons variables territorials 70 3.2 Segons variables sociodemogràfiques 71 4 Condicionants meteorològics en els hàbits de mobilitat 72 4.1 Condicionants meteorològics en els hàbits de mobilitat ocupacional 72 4.2 Condicionants meteorològics en els hàbits de mobilitat personal 74 5 Percepció de seguretat al transport públic 76 5.1 Opinió sobre la freqüència de determinades situacions 76 5.2 Por de patir els següents fets al transport públic 78 5.3 Seguretat que proporcionen diferetns mesures al transport públic 80 5.4 Conductes evitatives per por a patir assetjament o agressions sexuals al transport públic 82 4 Índex COMPARATIVA TEMPORAL 2009-2019 84 1 La mobilitat a Barcelona 86 1.1 Dades generals 86 1.2 Ràtio públic/privat 87 1.3 Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 88 1.4 Ràtio d’atracció i emissió (RAE) 89 1.5 Índex d’obertura (IO) 90 2 La mobilitat de les persones residents a Barcelona 91 2.1 Dades generals 91 2.2. Motiu del desplaçament 93 2.3. Mode de transport 94 2.4. Ràtio públic/privat 95 2.5. Ocupació del cotxe 96 2.6. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments segons motiu 97 2.7. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments segons mode de transport 98 2.8. Autocontenció municipal 99 FITXA TÈCNICA 100 QÜESTIONARI 105 5 PRESENTACIÓ 6 Presentació  L’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) és una estadística de periodicitat anual, promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Va iniciar-se el 2003 i des del 2014 és estadística oficial.  L’objectiu de l’informe és conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius) de l’any 2019, de la població resident a l’àmbit territorial del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB) de 16 i més anys.  El treball de camp es va dur a terme durant els mesos de setembre, octubre i va finalitzar a finals de novembre  L’informe consta dels següents blocs: BLOC 1. MARC DE REFERÈNCIA  Contextualització d’algunes característiques territorials i de la situació demogràfica a l’àmbit territorial del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona. BLOC 2. LA MOBILITAT A BARCELONA  S’analitzen els desplaçaments de la població general, entre els que s'inclouen els desplaçaments in itinere (per accedir a la feina) de la població que fa 8 o més viatges laborals (ja que els realitza igualment qualsevol altre treballador). o La població que fa 8 o més desplaçaments per motiu laboral és la que es caracteritza pel fet que l’acció de desplaçar-se és un element clau en la seva ocupació (transportistes, missatgers, comercials, tècnics, taxistes, etc.). Dins de l’anàlisi de les característiques bàsiques de la mobilitat de les persones residents al SIMMB també s’han inclòs les dades d’aquesta població relatives als desplaçaments in labore (durant la feina).  La informació recollida en aquesta primera part es refereix als aspectes següents: o El motiu del desplaçament o El mode/mitjà de transport o L’origen i destinació 7 Presentació BLOC 3. LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA  S’analitza la mobilitat en dia feiner de les persones residents a Barcelona.  S’analitzen els desplaçaments de la població general, entre els que s’inclouen els desplaçaments in itinere dels professionals.  S’inclou una anàlisi segons sexe, en aquells casos en que s’ha vist interessant fer aquesta descripció.  La informació analitzada es refereix als aspectes següents: o El motiu de desplaçament o El mode/mitjà de transport utilitzat o El temps de la mobilitat (distribució horària i durada) o La mobilitat diferencial segons el segment de població o L’origen i la destinació del desplaçament BLOC 4. LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA  En aquesta part de l’informe s’estudien les percepcions, les predisposicions i les valoracions de les persones residents a Barcelona vers alguns elements relacionats amb la mobilitat. Els temes tractats són: o L’ús subjectiu dels modes de transport o La valoració dels diferents mitjans de transport o La valoració dels principals elements del transport públic o Els condicionants meteorològics en els hàbits de mobilitat o La percepció de seguretat al transport públic 8 Presentació BLOC 5. COMPARATIVA TEMPORAL 2009-2019  En el darrer apartat de l’informe es recullen dades del període 2009-2019. S’inclouen aspectes generals de l’evolució de la mobilitat a Barcelona i de la mobilitat de les persones residents a Barcelona. FITXA TÈCNICA  Dades bàsiques  Definicions bàsiques QÜESTIONARI 9 MARC DE REFERÈNCIA 10 Marc de referència  La superfície de sòl urbà (urbanitzat residencial compacte i lax, vies de comunicació, zones d’esport i lleure, zones industrials i comercials, zones verdes urbanes, sòls nus urbans i altres improductiu artificial) de Barcelona, segons dades del Mapa de Cobertes de Sòl del CREAF (anys 2015-2016), és de 81,3 km², i representa el 80,2% del total de l’àmbit.  Així, la densitat total de població és de 16.157,6 hab./km², però si només es considera el sòl urbà, la densitat arriba als 2 20.143,8 hab./km . Diferències 2018 2019 Font Informació bàsica demogràfica i social 2018-2019 d'informació Absolutes % Absolutes % Absolutes % Total SIMMB 5.609.350 100,0% 5.664.579 100,0% 55.229 1,0% Barcelona 1.620.343 29% 1.636.762 29% 16.419 1,0% Resta 1a Corona 1.246.290 22,2% 1.259.445 22,2% 13.155 1,1% Total 1a Corona 2.866.633 51,1% 2.896.207 51,1% 29.574 1,0% Idescat. Padró Població Resta AMB 393.635 7,0% 395.447 7,0% 1.812 0,5% continu Total AMB 3.260.268 58,1% 3.291.654 58,1% 31.386 1,0% Resta RMB 1.842.785 32,9% 1.859.609 32,8% 16.824 0,9% Total RMB 5.103.053 91,0% 5.151.263 90,9% 48.210 0,9% Resta SIMMB 506.297 9,0% 513.316 9,1% 7.019 1,4% Província de Barcelona 11,3 10,5 -0,8 INE. Encuesta de Taxa d'atur Barcelona 10,2 8,4 -1,8 Población Activa 11 LA MOBILITAT A BARCELONA 12 LA MOBILITAT A BARCELONA 1. Característiques bàsiques de la mobilitat a Barcelona 1.1. Dades generals  La ciutat de Barcelona rep i/o emet en un dia feiner més de 7,24 milions de desplaçaments de les persones residents al SIMMB, dels quals un 72,1% són interns a la ciutat (5,22 milions) i el 27,9% restant són de connexió (2,02 milions).  Els desplaçaments interns els realitzen majoritàriament els residents de Barcelona (94,0%), mentre que en els desplaçaments de connexió hi ha una composició majoritària de residents de la resta SIMMB (68,9%). Desplaçaments Interns Barcelona Desplaçaments de connexió amb Barcelona 5,22 milions 2,02 milions 68,9% residents 6,0% residents resta SIMMB resta SIMMB 31,1% 94,0% residents a residents a Barcelona Barcelona Desplaçaments de connexió amb Barcelona Total Desplaçaments Interns Barcelona - Barcelona - Barcelona - Barcelona - Barcelona - Desplaçaments % Barcelona Resta 1a corona Resta AMB Resta RMB Resta SIMMB Fora SIMMB Residents a Barcelona 4.906.978 352.329 95.476 125.818 12.261 42.550 5.535.412 76,4% Residents resta SIMMB 313.330 760.178 160.835 421.487 46.086 6.909 1.708.826 23,6% Total 5.220.308 1.112.508 256.311 547.305 58.347 49.459 7.244.237 100% 13 LA MOBILITAT A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.1. Dades generals  La mobilitat personal és majoritària en els desplaçaments a Barcelona. Així, el 59,3% del total (4,29 milions de desplaçaments) són per motius personals i les respectives tornades a casa; mentre que el 40,7% restant són per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa (2,95 milions de desplaçaments).  Els principals motius dels desplaçaments a Barcelona són: anar a treballar i gestions de treball (1.392 mil despl.), anar a comprar (690 mil despl.), l’oci i el lleure (570 mil despl.) i acompanyar i cura de persones (554 mil despl.)  Els desplaçaments relacionats amb la càrrega familiar (compres i acompanyar a persones) representen el 47,7% de la mobilitat personal. MOBILITAT PERSONAL MOBILITAT OCUPACIONAL Mobilitat personal Tornada a casa des de mobilitat ocupacional Mobilitat Tornada a casa ocupacional des de mobilitat personal 14 LA MOBILITAT A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.2. Motiu de desplaçament segons tipus de recorregut  Els desplaçaments per motius personals són majoritaris en la mobilitat interna a Barcelona i representen el 70,6% del total.  En els fluxos de connexió, contràriament, són els desplaçaments per motius ocupacionals els que tenen un major pes, representant el 61,9% de la mobilitat total. Desplaçaments Interns Barcelona Desplaçaments de connexió amb Barcelona 5,22 milions 2,02 milions Tornada a Mobilitat Tornada a casa personal Mobilitat ocupacional casa personal ocupacional Tornada a casa Tornada a casa Mobilitat ocupacional ocupacional personal Mobilitat personal 15 LA MOBILITAT A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.2. Motiu de desplaçament segons tipus de recorregut Connexió Barcelona – Resta 1a corona Connexió Barcelona – Resta AMB Connexió Barcelona – Resta RMB Connexió Barcelona – Resta SIMMB 16 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals  El 77,2% dels desplaçaments amb origen i/o destinació Barcelona, realitzats en dia feiner per les persones residents al SIMMB, es fan amb modes de transport sostenibles: el 44,1% a peu, en bicicleta, cadira de rodes, vehicles de mobilitat personal (VMP) i altres ginys; i el 33,1% en transport públic. La quota modal del vehicle privat és del 22,8%.  En concret, destaquen els desplaçaments caminant i en metro, que conjuntament representen el 55,2% dels fluxos totals. Mode del desplaçament Desplaçaments % Caminant 2.985.651 41,2% Bicicleta 167.213 2,3% Cadires de rodes, VMP i altres ginys 42.298 0,6% Total mobilitat activa 3.195.162 44,1% Metro 1.014.655 14,0% Autobús 707.915 9,8% Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) 584.624 8,1% Resta transport públic 88.697 1,2% Total transpor t públic 2.395.891 33,1% Cotxe 1.145.857 15,8% Moto 448.158 6,2% Furgoneta/camió 58.565 0,8% Altres vehicles privats .. .. Total vehicle pr ivat 1.653.184 22,8% Total Barcelona 7.244.237 100% 17 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.2. Mode de transport segons tipus de recorregut • Mobilitat interna: la mobilitat activa i el transport públic són els més utilitzats per desplaçar-se en dia laborable per l’interior de Barcelona. Engloben el 86,1% dels desplaçaments interns a la ciutat. • Mobilitat de connexió: La mobilitat en transport públic (49,6%) supera sensiblement la mobilitat en vehicle privat (46,0%). Desplaçaments Interns Barcelona Desplaçaments de connexió amb Barcelona 5,22 milions 2,02 milions Mobilitat activa Vehicle privat Transport públic Transport públic Mobilitat Vehicle privat activa 18 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.2. Mode de transport segons tipus de recorregut Connexió Barcelona – Resta 1a corona Connexió Barcelona – Resta AMB Connexió Barcelona – Resta RMB Connexió Barcelona – Resta SIMMB 19 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Particularitats de la mobilitat en transport privat OCUPACIÓ MITJANA DECLARADA Interns Barcelona Connexió Barcelona – Resta 1a corona Connexió Barcelona – Resta AMB 1,78 persones/cotxe 1,62 persones/cotxe 1,53 persones/cotxe 1,18 persones/moto 1,11 persones/moto 1,09 persones/moto 1,31 persones/furgo-camió 1,31 persones/furgo-camió .. persones/furgo-camió Connexió Barcelona – Resta RMB Connexió Barcelona – Fora RMB Total 1,52 persones/cotxe 1,95 persones/cotxe 1,65 persones/cotxe 1,12 persones/moto .. persones/moto 1,16 persones/moto 1,37 persones/furgo-camió .. persones/furgo-camió 1,40 persones/furgo-camió  L’ocupació mitjana declarada del cotxe i la moto és major en els fluxos interns dins de Barcelona. 20 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Particularitats de la mobilitat en transport privat OCUPACIÓ MITJANA CALCULADA Connexió Barcelona – Resta 1a corona Interns Barcelona Connexió Barcelona – Resta AMB 1,24 persones/cotxe 1,18 persones/cotxe 1,11 persones/cotxe 1,07 persones/moto 1,05 persones/moto 1,04 persones/moto Connexió Barcelona – Resta RMB Connexió Barcelona – Fora RMB Total 1,21 persones/cotxe 1,20 persones/cotxe 1,38 persones/cotxe 1,07 persones/moto 1,08 persones/moto .. persones/moto  L’ocupació mitjana calculada del cotxe i la moto és major en els fluxos interns dins de Barcelona i en les connexions entre Barcelona i la resta de la 1a corona.. 21 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Particularitats de la mobilitat en transport privat CARACTERÍSTIQUES DEL PARC CIRCULANT  A continuació s’analitzen les característiques bàsiques del parc de vehicles circulant que realitza els fluxos, en relació al tipus de propulsió i a la seva antiguitat*.  Tipus de propulsió utilitzada:  El gasoil és el tipus de propulsió predominant en tots els desplaçaments realitzat en cotxe. Gairebé la totalitat de les motos utilitzen benzina per fer els desplaçaments i en canvi les furgonetes utilitzen majoritàriament gasoil.  Respecte als desplaçaments realitzats en cotxe, els altres tipus de propulsió (híbrid, elèctric, etc) són més presents en els desplaçaments interns a Barcelona (8,4%) que en la resta de fluxos.  Antiguitat del parc de vehicles:  Les diferències en l’antiguitat del parc de vehicles, cotxes, motos i furgonetes/camió, segons els fluxos no respon a una lògica territorial. * S’ha preguntat el tipus de propulsió a aquelles persones que feien desplaçaments en cotxe com a conductor, moto com a conductor i furgoneta/camió 22 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Particularitats de la mobilitat en transport privat Tipus de propulsió dels desplaçaments en cotxe Interns Barcelona Connexió Barcelona – Resta 1a corona Connexió Barcelona – Resta AMB Connexió Barcelona – Fora AMB 23 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Particularitats de la mobilitat en transport privat Antiguitat del vehicle: cotxe, moto i furgoneta/camió Interns Barcelona Connexió Barcelona – Resta 1a corona Connexió Barcelona – Resta AMB 2 anys 8 anys 14 anys 2 anys 8 anys 14 anys 2 anys 8 anys 14 anys 6,6 anys 7,1 anys 7,3 anys 1 any 6 anys 13 anys 1 any 6 anys 13 anys 1 any 6 anys 13 anys 7,6 anys 7,6 anys 7,6 anys 7,5 anys 5,8 anys 7,4 anys 6,8 anys 6,8 anys 6,8 anys 5,0 anys 5,1 anys .. anys Connexió Barcelona – Fora AMB Total 2 anys 8 anys 14 anys 2 anys 8 anys 14 anys 7,4 anys 7,1 anys 1 any 6 anys 13 anys 1 any 6 anys 13 anys 7,6 anys 7,6 anys 9,3 anys 7,2 anys 6,8 anys 6,8 anys 3,6 anys 4,6 anys 24 LA MOBILITAT A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Particularitats de la mobilitat en transport privat APARCAMENT EN COTXE EN DESTINACIÓ  La mobilitat en vehicle privat a Barcelona comporta una major pressió a l’hora de trobar un aparcament al carrer. Així, es detecten diferències en el lloc d’aparcament segons la residència dels conductors.  En destinació Barcelona, l’aparcament al carrer dels residents a la resta SIMMB és menys elevat que la resta de residents. L’aparcament reservat en destinació és més elevat pels residents a la resta de la 1a corona. Destinació Barcelona (només anades) Residents a la resta 1a Residents a la resta Lloc d'aparcament del cotxe Residents a Barcelona Residents a la resta RMB Total SIMMB corona SIMMB Carrer* 33,2% 32,7% 33,2% 28,5% 32,8% 7,24 (6,73) Reservat en destinació* 29,8% 36,4% 22,3% 32,0% 29,1% 7,49 Altres** 37,0% 31,0% 44,5%7,40 39,6% 38,1% (8,09) (5,5) Total 100% 100% 100% 100% 100% * Inclou: tipus d’aparcament pagant i gratuït **Inclou: no aparca, només para un moment; intercanvi (estació de tren i autobusos); propietat, lloguer o concessió; pàrquing de pagament per hores o minuts) altres llocs; i no ho sap, no contesta 25 LA MOBILITAT A BARCELONA 4. Motiu de desplaçament i mode de transport 4.1. Dades generals  La relació entre el motiu de desplaçament i el mode de transport en la mobilitat diària a Barcelona mostra com: • En els desplaçaments per motius de treball i estudis (mobilitat ocupacional), l’ús dels modes motoritzats és majoritari; en concret, el 46,6% es fan en transport públic, i el 31,5% en vehicle privat. • En canvi, els desplaçaments per motius personals es fan principalment en mitjans de mobilitat activa (58,8%), d’acord amb el seu caràcter de proximitat. Motiu de desplaçament Mode de transport Total Tornada a casa Tornada a casa Mobilitat ocupacional Mobilitat personal ocupacional personal Mobilitat activa 367.568 1.536.115 220.977 1.070.502 3.195.162 Transport públic 783.238 603.817 557.786 451.050 2.395.891 Desplaçaments Vehicle privat 528.872 473.735 330.417 320.160 1.653.184 Total 1.679.678 2.613.667 1.109.180 1.841.712 7.244.237 Mobilitat activa 21,9% 58,8% 19,9% 58,1% 44,1% Transport públic 46,6% 23,1% 50,3% 24,5% 33,1% % columna Vehicle privat 31,5% 18,1% 29,8% 17,4% 22,8% Total 100% 100% 100% 100% 100% Mobilitat activa 11,5% 48,1% 6,9% 33,5% 100% Transport públic 32,7% 25,2% 23,3% 18,8% 100% % fila Vehicle privat 32,0% 28,7% 20,0% 19,4% 100% Total 23,2% 36,1% 15,3% 25,4% 100% 26 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 27 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 1. Característiques bàsiques de la mobilitat de les persones residents 1.1. Perfils de mobilitat  Les persones residents a Barcelona realitzen, en un dia feiner 5,88 milions de desplaçaments, el que equival a 4,1 desplaçaments per persona al dia. Si s’exclou la població amb 8 o més desplaçaments laborals diaris (comercials, taxistes, transportistes, etc.) es fan 5,68 milions, equivalent a 4,0 desplaçaments per persona al dia.  La població amb 8 o més desplaçaments laborals diaris, que representen l’1,3% del total de la població, realitzen 200.133 desplaçaments in labore, amb una mitjana diària de 10,8 desplaçaments per persona al dia*.  Sense considerar la població no mòbil (un 6,0% sobre el global) la mitjana de desplaçaments s’eleva a 4,3 desplaçaments per persona al dia. Població 16 anys i més Desplaçaments Mitjana Absoluts % Absoluts % Població general amb mobilitat 1.333.562 94,0% 5.682.214 96,6% 4,3 Població general sense mobilitat 84.761 6,0% - - Total població general 1.418.323 100% 5.682.214 96,6% 4,0 Població amb 8 o més desplaçaments laborals 18.577 1,3% 200.133 3,4% 10,8 Total Barcelona 1.418.323 100% 5.882.347 100% 4,1 *Nota.- Cal ser prudents a l’hora de llegir els resultats dels desplaçaments dels professionals, ja que a banda de tenir una mostra amb manca de significació estadística, sovint aquests professionals no recorden amb exactitud el nombre de desplaçaments i les seves característiques. 28 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 1. Característiques bàsiques de la mobilitat de les persones residents 1.1. Perfils de mobilitat  La mitjana de desplaçaments diari és sensiblement més elevada als homes (4,3 desplaçaments/diaris) que les dones (4,2 desplaçaments/diaris).  La proporció de població no mòbil entre les dones és major que entre els homes. Població 16 anys i més Desplaçaments Mitjana Absoluts % Absoluts % Homes 625.650 46,9% 2.711.222 47,7% 4,3 Dones 707.912 53,1% 2.970.992 52,3% 4,2 Total 1.333.562 100% 5.682.214 100% 4,3 Població mòbil Homes Dones Població no mòbil 29 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 1. Característiques bàsiques de la mobilitat de les persones residents 1.2. Mobilitat de les persones residents segons tipus de recorregut  Els desplaçaments realitzats per les persones residents a Barcelona es poden classificar, segons l’origen i la destinació en: • Desplaçaments interns: origen i destinació a la ciutat de Barcelona. • Desplaçaments de connexió: origen Barcelona i destinació fora d’aquest àmbit, i viceversa. • Desplaçaments externs: realitzats per població resident a Barcelona amb origen i destinació fora de la ciutat.  En un dia feiner la població de Barcelona de 16 anys i més anys fa 5.682.214 desplaçaments: un 86,3% són interns, el 11,1% de connexió, i el 2,6% restant són desplaçaments realitzats amb origen i destinació fora de Barcelona ciutat.  Les dones realitzen proporcionalment més desplaçaments interns que els homes. Desplaçaments Interns Barcelona Desplaçaments de connexió amb Barcelona Desplaçaments externs a Barcelona 11,1% 2,6% 86,3% 4.906.978 desplaçaments 628.434 desplaçaments 146.802 desplaçaments 2,5% 2,6% 13,1% 9,2% Homes Dones Homes Dones Homes Dones 84,3% 88,2% 30 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.1. Dades generals  La mobilitat personal és majoritària en els desplaçaments de les persones residents a Barcelona. Així, el 68% del total (3,87 milions de desplaçaments) són per motius personals i les respectives tornades a casa; mentre que el 32% restant són per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa (1,81 milions de desplaçaments).  Els principals motius dels desplaçaments a Barcelona són: anar a treballar i gestions de treball (890 mil despl.), anar a comprar (638 mil despl.), acompanyar i cura de persones (440 mil despl.) i l’oci i el lleure (437 mil despl.).  Els desplaçaments relacionats amb la càrrega familiar (compres i acompanyar a persones) representen el 48,4% de la mobilitat personal. MOBILITAT PERSONAL MOBILITAT OCUPACIONAL Mobilitat personal Tornada a casa des de mobilitat ocupacional Mobilitat ocupacional Tornada a casa des de mobilitat personal 31 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.1. Dades generals  La distribució dels desplaçaments en dia laborable, segons el motiu i el sexe, mostra:  Els homes fan, proporcionalment, més desplaçaments ocupacionals que les dones.  Les dones es desplacen més per motius relacionats amb la càrrega familiar (compres i acompanyar a persones): 20,8% del total. En el cas dels homes, la proporció d’aquesta mobilitat representa el 17,0% del total. Homes Dones Total Motiu principal del desplaçament Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Treball i gestions de treball 456.077 16,8% 434.122 14,6% 890.199 15,7% Estudis 92.241 3,4% 92.378 3,1% 184.619 3,2% Mobilitat ocupacional 548.318 20,2% 526.500 17,7% 1.074.818 18,9% Compres 275.328 10,2% 362.963 12,2% 638.291 11,2% Metge/hospital 35.368 1,3% 89.639 3,0% 125.007 2,2% Visita amic/familiar 73.735 2,7% 100.904 3,4% 174.639 3,1% Acompanyar/cura persones 185.639 6,8% 254.571 8,6% 440.209 7,7% Gestions personals 80.663 3,0% 71.766 2,4% 152.429 2,7% Oci/diversió/espectacles/cinemes/Restaurants/esports 221.108 8,2% 215.811 7,3% 436.919 7,7% Dinar/sopar/bar/restaurant (No oci) 23.974 0,9% 20.462 0,7% 44.436 0,8% Sense destinació fixe, passejar 119.980 4,4% 97.680 3,3% 217.660 3,8% Mobilitat personal 1.015.794 37,5% 1.213.796 40,9% 2.229.590 39,2% Tornada a casa ocupacional 388.086 14,3% 351.209 11,8% 739.295 13,0% Tornada a casa personal 759.023 28,0% 877.656 29,5% 1.636.679 28,8% Tornada a casa 1.147.110 42,3% 1.228.865 41,4% 2.375.974 41,8% D'altres .. .. .. .. .. .. Total 2.711.222 100% 2.970.992 100% 5.682.214 100% 32 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.1. Dades generals MOTIUS DE LA MOBILITAT DIÀRIA  La mobilitat diària del 47,1% de la població de Barcelona s’explica amb 10 cadenes de motius.  Les cadenes de motius que realitza més població són motius ocupacionals + tornada a casa (15,2%) i motius personals + tornada a casa (5,3%).  Les agrupacions de 4 i més motius expliquen la mobilitat diària del 63,9% de la població de Barcelona. Segons el sexe, no s’observen diferències importants en les combinacions de motius, presentant unes pautes similars entre homes i dones. Cadena de motius % població Total O=Ocupacional F=Personal Càrrega OT 15,2% Familiar (compres + PT 5,3% acompanyar persones) 1 motiu OTFT 5,1% P=Resta Personal 2 motius FT 4,9% T=Tornada a casa 3 motius OTPT 3,7% 4 motius FTFT 3,5% 5 o més motius OTOT 3,3% PTFT 2,4% Homes Dones PTPT 2,0% OFT 1,9% Altres 52,9% Total 100% 33 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 2. Motiu del desplaçament 2.2. Motiu de desplaçament segons tipus de recorregut Desplaçaments Interns Barcelona Desplaçaments de connexió amb Barcelona 4.906.978 628.434 desplaçaments desplaçaments Desplaçaments externs a Barcelona Desplaçaments totals 146.802 5.682.214 desplaçaments desplaçaments 34 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals  La població resident a Barcelona realitza el 53,7% dels seus desplaçaments amb modes de mobilitat activa. La quota d’ús del transport públic és del 27,7%, mentre que el vehicle privat s’usa en un 18,6% dels desplaçaments.  L’ús de la moto, el cotxe i la bicicleta és més alt en el col·lectiu masculí que femení, mentre que l’autobús, caminar i el metro s’utilitzen molt més entre les dones. Homes Dones Total Motiu del desplaçament Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Caminant 1.301.192 48,0% 1.548.498 52,1% 2.849.690 50,2% Bicicleta 104.413 3,9% 54.972 1,9% 159.385 2,8% Cadires de rodes, VMP i altres ginys 26.116 1,0% 13.944 0,5% 40.060 0,7% Total mobilitat activa 1.431.721 52,8% 1.617.414 54,4% 3.049.136 53,7% Autobús 182.718 6,7% 377.028 12,7% 559.746 9,9% Metro 313.686 11,6% 402.412 13,5% 716.099 12,6% Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) 94.954 3,5% 128.539 4,3% 223.493 3,9% Resta transport públic 25.825 1,0% 48.968 1,6% 74.793 1,3% Total transpor t públic 617.183 22,8% 956.947 32,2% 1.574.131 27,7% Cotxe 399.507 14,7% 276.277 9,3% 675.784 11,9% Moto 235.227 8,7% 118.719 4,0% 353.947 6,2% Furgoneta/camió 26.978 1,0% 1.635 0,1% 28.612 0,5% Altres vehicles privats .. .. .. .. .. .. Total vehicle pr ivat 662.317 24,4% 396.631 13,4% 1.058.947 18,6% Total Barcelona 2.711.222 100% 2.970.992 100% 5.682.214 100% 35 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals Antiguitat del parc de vehicles privat (% sobre total de viatges) VEHICLE PRIVAT. Característiques del parc circulant furgoneta/ Antiguitat del vehicle Cotxe Moto  Entre la població resident a Barcelona que ha respost que camió es desplaça en cotxe com a conductor, moto com a Menys d'un any 6,4% 3,6% .. conductor o furgoneta/camió, se li ha preguntat per D'1 a 5 anys 42,4% 42,7% 62,0% l’antiguitat del vehicle i/o el tipus de combustible utilitzat De 6 a 10 anys 24,6% 26,7% .. en els seus desplaçaments. D'11 a 15 anys 17,6% 19,7% ..  L’antiguitat i el combustible permet fer una aproximació a De 16 i més anys 8,5% 6,5% .. l’etiqueta ambiental de cada vehicle. NS/NC .. .. .. Total 100% 100% 100% Etiqueta ambiental estimada de la mobilitat en vehicles privat Tipus de propulsió utilitzat en vehicle privat (% sobre total de viatges) (cotxe, moto i furgoneta/camió) (% sobre total de viatges) furgoneta/ Etiquetes ambientals Cotxe Moto camió Altres (híbrid, elèctric, etc.) Zero emissions 1% .. .. ECO 3,7% .. .. C 57,5% 82,9% 62,1% Gasoil B 27,9% 9,3% 17,9% Sense etiqueta 9,0% 6,5% .. NS/NC .. .. .. Benzina Total 100% 100% 100% 36 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals VEHICLE PRIVAT. Característiques del parc circulant  La relació entre el combustible utilitzat segons l’antiguitat del vehicle mostra com entre els 1 i els 10 anys hi ha un màxim en els vehicles de gasoil/dièsel, i a mesura que són més antics o més moderns, la proporció de vehicles de benzina augmenta.  En aquest sentit, els cotxes que circulen amb gasoil i dièsel tenen una antiguitat mitjana de 6,9 anys, mentre que els de benzina tenen un any més de mitjana, 7, 9 anys i els híbrids 3,4 anys. 69/100 Combustible segons antiguitat del cotxe Antiguitat mitjana del cotxe circulant segons el tipus de combustible utilitzat 85/100 Nota: base als desplaçaments 37 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.1. Dades generals PERFIL D’USUARI SEGONS MITJÀ DE TRANSPORT  Segons el mitjà de transport utilitzat en els desplaçaments de les persones residents a Barcelona, s’ha establert un perfil d’usuari tipus a partir de la categorització dels modes de transport principals en tres variables sociodemogràfiques (sexe, edat i situació professional) i segons el motiu del desplaçament. Els resultats mostren:  Les dones, de 30 a 64 anys, ocupades i que es desplacen per motius personals, constitueixen el perfil més habitual de la mobilitat a peu.  Els homes, de 30 a 64 anys, ocupats i que es desplacen per motius ocupacionals són els usuaris tipus de la bicicleta, el cotxe conductor i la moto conductor.  El perfil d’usuària més habitual dels modes ferroviaris són les dones de 65 i més anys, jubilades i pensionistes i que es desplacen per motius personals. Aquest és també el perfil d’usuària tipus del cotxe com a acompanyant.  Les dones doncs, es desplacen de manera més sostenible que els homes. Sexe Dona Home Dona Dona Home Dona Home Edat 30-64 anys 30-64 anys 65 i més anys 30-64 anys 30-64 anys 65 i més anys 30-64 anys Situació professional Activa ocupada Actiu ocupat Jubilida/pensionista Activa ocupada Actiu ocupat Jubilida/pensionista Actiu ocupat Mobilitat Mobilitat Mobilitat Mobilitat Mobilitat Mobilitat Mobilitat Motiu de desplaçament* personal ocupacional personal ocupacional ocupacional personal ocupacional * S'inclou l'anada i tornada segons el motiu ** Modes ferroviaris inclou metro, FGC, rodalies Renfe, tramvia. 38 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.2. Mode de transport segons tipus de recorregut  L’ús dels modes de transport entre la població resident a Barcelona varia segons el tipus de recorregut que realitza: • En els fluxos interns s’utilitzen majoritàriament els modes de mobilitat activa (60,2%), seguit del transport públic (26,6%) i del vehicle privat (13,3%). • En els fluxos de connexió entre la ciutat de Barcelona i la resta de corones metropolitanes, s’utilitza sobretot el vehicle privat (54,2%) i el transport públic (40,0%). • En la mobilitat externa és majoritari l’ús del vehicle privat (46,0%). Interns De connexió Externs Total Mode de transport Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Mobilitat activa 2.951.859 60,2% 36.478 5,8% 60.799 41,4% 3.049.136 53,7% Transport públic 1.304.263 26,6% 251.392 40,0% 18.476 12,6% 1.574.131 27,7% Vehicle privat 650.856 13,3% 340.564 54,2% 67.528 46,0% 1.058.947 18,6% Total 4.906.978 100% 628.434 100% 146.802 100% 5.682.214 100% 39 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Multimodalitat i cadenes modals  Segons el nombre de mitjans de transport utilitzats, els desplaçaments poden ser unimodals (87,9% dels desplaçaments dels residents a Barcelona) o multimodals (12,1%).  Els modes que presenten una major multimodalitat són els modes de mobilitat activa i el transport públic.  Els desplaçaments de les dones presenten una major multimodalitat. Homes Dones Total Mitjà de transport Etapes % Etapes % Etapes % Caminant 1.520.018 49,8% 1.884.058 53,6% 3.404.076 51,8% Bicicleta 109.883 3,6% 61.918 1,8% 171.801 2,6% Cadira de rodes, scooter, patinet, segway o altres ginys 30.680 1,0% 14.657 0,4% 45.336 0,7% Total Mobilitat Activa 1.660.581 54,4% 1.960.632 55,7% 3.621.213 55,1% Autobús 236.303 7,7% 513.871 14,6% 750.174 11,4% Metro 353.132 11,6% 451.056 12,8% 804.188 12,2% Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) 98.278 3,2% 133.853 3,8% 232.131 3,5% Taxi 20.115 0,7% 31.183 0,9% 51.297 0,8% Resta transport públic .. .. 21.713 0,6% 30.141 0,5% Total Transpor t Públic 716.255 23,5% 1.151.675 32,7% 1.867.931 28,4% Cotxe 408.001 13,4% 282.390 8,0% 690.391 10,5% Moto 238.864 7,8% 120.698 3,4% 359.562 5,5% Furgoneta/camió 26.978 0,9% 1.635 .. 28.612 0,4% Altres mitjans privats .. .. .. .. .. .. Total Vehicle Pr ivat 674.447 22,1% 404.723 11,5% 1.079.169 16,4% TOTAL ETAPES 3.051.283 100% 3.517.030 100% 6.568.313 100% TOTAL DESPLAÇAMENTS 2.711.222 - 2.970.992 - 5.682.214 - Ràtio etapes/desplaçaments 1,1 - 1,2 - 1,2 - 40 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.3. Multimodalitat i cadenes modals  Els desplaçaments unimodals, tant en el cas dels homes com de les dones, es fan principalment caminant, en bicicleta i vehicle de mobilitat personal (VMP). El segueix el transport públic, entre les dones, i el vehicle privat, entre els homes.  Les cadenes modals més utilitzades per tota la població resident a Barcelona en un dia feiner són les que combinen l’anar a peu, bicicleta o VMP amb el transport públic, seguit, a força distància de la combinació de diferents mitjans de transport públic. Desplaçaments unimodals Homes Dones Total Mode de transport Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Mobilitat activa 1.418.830 46,5% 1.607.782 45,7% 3.026.613 46,2% Transport públic 376.777 12,3% 570.450 16,2% 947.227 14,5% Home Vehicle privat 646.621 21,2% 371.869 10,6% 1.018.490 15,5% Total 2.442.228 100% 2.550.102 100% 4.992.330 100% Desplaçaments multimodals. Principals cadenes Homes Dones Total Cadenes modals Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Mobilitat activa + T. Públic 164.809 61,3% 254.776 60,9% 422.876 61,7% Dona T. Públic + T. Públic 65.561 24,4% 126.494 30,2% 192.055 28,0% Resta de cadenes modals 38.624 14,4% 37.270 8,9% 70.265 10,3% Total 268.994 100% 418.540 100% 685.197 100% Unimodal Multimodal 41 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.4. Lloc d’aparcament del vehicle privat 3.4.1. Dades generals  En un dia laborable el lloc d’aparcament del cotxe de les persones residents a Barcelona és bastant heterogeni. Així, els llocs més habituals són en aparcaments de propietat, lloguer o concessió, i al carrer.  En funció de si s’efectua pagament, s’observa com el 48,4% dels estacionaments són gratuïts.  Pel que fa a l’aparcament de la moto, aquest es concentra en un dia laborable al carrer. L’aparcament en propietat i de pagament té menys representació que en el cas del cotxe. Les furgonetes/camió s’aparquen amb major mesura al carrer i places de càrrega i descàrrega. Lloc d’aparcament del cotxe Lloc d'aparcament Cotxe Moto No aparca, només para Carrer* 33,5% 72,0% Propietat, lloguer o concessió 29,8% 17,9% Reservat en destinació (carrer/subterrani)* 21,9% 8,7% Sense pagar* Altres** 14,8% .. Total 100% 100% furgoneta/ Pagant** Lloc d'aparcament camió Carrer* i càrrega i descàrrega 47,0% Reservat en destinació (carrer/subterrani)* i 44,0% Propietat, lloguer o concessió *Inclou: Al carrer, aparcament d’intercanvi gratuït i aparcament gratuït reservat Altres** .. en destinació al carrer/subterrani Total 100% ** Inclou: Al carrer (zona blava, verda, altra color), aparcament d’intercanvi de *Inclou: tipus d'aparcament pagant i gratuït pagament, aparcament de pagament reservat en destinació al carrer/subterrani i aparcament en propietat, lloguer o concessió i pàrking de pagament (per ** Inclou: pàrquing de pagament; intercanvi; només per a un moment; altres llocs; i no ho hores o minuts) fora de calçada sap, no contesta. 42 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.4. Lloc d’aparcament del vehicle privat 3.4.2. Lloc d’aparcament del cotxe segons municipi de destinació  El lloc d’aparcament del cotxe en els desplaçaments amb destinació a Barcelona mostra una major proporció de l’aparcament en propietat, lloguer o concessió, que en els desplaçaments on la destinació és a un altre municipi. En aquests casos l’aparcament més habitual és al carrer i en espais reservats en destinació. Municipi de destinació Lloc d'aparcament Barcelona A un altre municipi Carrer* 28,2% 46,4% Propietat, lloguer o concessió 39,2% .. Reservat en destinació (carrer/subterrani)* 15,8% 36,9% Altres** 16,8% 9,8% Total 100% 100% *Inclou: tipus d'aparcament pagant i gratuït ** Inclou: aparcament de pagament; intercanvi; només per a un moment; altres llocs; i no ho sap, no contesta. Municipi de destinació Barcelona Municipi de destinació a un altre municipi Altres Altres Carrer Carrer Reservat en Reservat en destinació destinació (carrer/subterrani) (carrer/subterrani) Propietat, lloguer o concessió Propietat, lloguer o concessió 43 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 3. Mode de transport 3.4. Lloc d’aparcament del vehicle privat 3.4.3. Lloc d’aparcament del cotxe segons el motiu  El lloc d’aparcament del cotxe mostra diferències en funció del motiu pel qual s’efectua el desplaçament:  En els desplaçaments per motius de treball i estudis (mobilitat ocupacional) s’utilitza majoritàriament l’aparcament reservat en destinació (48,7%).  En els motius personals, l’aparcament al carrer és el majoritari amb un 42,1%.  En la tornada a casa, l’aparcament en propietat/lloguer/concessió és el més utilitzat, engloba el 66,1% dels viatges per aquest motiu. Mobilitat Mobilitat Tornada a Lloc d'aparcament del cotxe Total ocupacional personal casa Carrer* 34,3% 42,1% 25,7% 33,5% Propietat, lloguer o concessió .. .. 66,1% 29,8% Reservat en destinació (carrer/subterrani)* 48,7% 22,7% .. 21,9% Altres** 11,0% 30,3% .. 14,8% Total 100% 100% 100% 100% *Inclou: tipus d'aparcament pagant i gratuït ** Inclou: aparcament de pagament; intercanvi; només per a un moment; altres llocs; i no ho sap, no contesta 44 LA MOBILITAT EN DIA FEINER 3. Mode de transport 3.4. Lloc d’aparcament dels desplaçaments en vehicle privat 3.4.4. Accions davant del pagament obligatori per aparcar als centres urbans  A les persones que fan desplaçaments amb destinació no casa, amb vehicle privat motoritzat i aparquen sense pagar se’ls ha preguntat què farien en cas de pagament obligatori en l’aparcament als centres urbans.  L’ús del transport públic, l’acceptació del pagament i fer el desplaçament en moto són les tres respostes més mencionades. Què faria en cas que tots els vehicles haguéssin de + Barcelona pagar per aparcar als centres urbans? Aniria en transport públic 61,1% Pagaria 34,5% Aniria en moto 34,3% Aniria a peu 28,1% Aniria en bicicleta 15,6% Llogaria o compraria un pàrquing 9,6% Buscaria un lloc per aparcar i fer intermodalitat amb transport públic 9,6% Aniria en patinet, Segway o altres ginys 4,8% Deixaria de fer el desplaçament 5,0% NS/NC .. Altres opcions .. Compartiria vehicle i despeses .. - Nota. El percentatge de la taula, es calcula en base als individus. Cada individu podia respondre fins a un màxim de tres respostes 45 LA MOBILITAT EN DIA FEINER 3. Mode de transport 3.4. Lloc d’aparcament dels desplaçaments en vehicle privat 3.4.5. Accions davant del pagament obligatori per aparcar als centres urbans  La resposta majoritària, tant en els homes (60%) com les dones (63%), és que anirien en transport públic. Les dones pagarien (35%) o anirien a peu (31%), més que els homes (34% i 27% respectivament). En en canvi els homes anirien més en moto o bicicleta. Nota. El percentatge es calcula en base als individus. Cada individu podia respondre fins a un màxim de tres respostes 46 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 4. Motiu de desplaçament i mode de transport  Els barcelonins i barcelonines quan es desplacen per motius de treball i estudis i les respectives tornades a casa ho fan principalment amb transport públic. Quan el desplaçament és per motius personals predomina la mobilitat activa. El vehicle privat té menys presència en aquest tipus de desplaçaments que en els què són per treball i estudis. Motiu de desplaçament Mode de transport Total Tornada a casa Tornada a casa Mobilitat ocupacional Mobilitat personal ocupacional personal Mobilitat activa 316.833 1.455.936 213.237 1.063.130 3.049.136 Transport públic 461.910 446.999 328.811 336.410 1.574.131 Desplaçaments Vehicle privat 296.075 328.487 197.247 237.139 1.058.947 Total 1.074.818 2.231.422 739.295 1.636.679 5.682.214 Mobilitat activa 29,5% 65,2% 28,8% 65,0% 53,7% Transport públic 43,0% 20,0% 44,5% 20,6% 27,7% % columna Vehicle privat 27,5% 14,7% 26,7% 14,5% 18,6% Total 100% 100% 100% 100% 100% Mobilitat activa 10,4% 47,7% 7,0% 34,9% 100% Transport públic 29,3% 28,4% 20,9% 21,4% 100% % fila Vehicle privat 28,0% 31,0% 18,6% 22,4% 100% Total 18,9% 39,3% 13,0% 28,8% 100% 47 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.1. Distribució horària dels desplaçaments 5.1.1. Dades globals  La distribució horària dels desplaçaments de la població resident a Barcelona és força homogènia, exceptuant una punta horària de 8 a 9 hores del matí i un període de màxima concentració a la tarda, entre les 17 i les 20 hores. En aquestes tres hores de la tarda, quan es fan més de 1,42 milions de desplaçaments, es concentra una quarta part de la mobilitat diària. Aquest període coincideix amb les sortides de la feina i de l’escola i amb l’horari d’ús de molts serveis i comerços.  La durada mitjana percebuda dels desplaçaments de les persones residents a Barcelona és de 22,4 minuts. A la franja de primera hora del matí, de 5h a 8h, el temps percebut és més alt, superant els 27 minuts de mitjana. 48 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.1. Distribució horària dels desplaçaments 5.1.1. Dades globals  Existeix un decalatge en l’inici dels desplaçaments pel matí i a la nit entre homes i dones. Al matí, els homes comencen a desplaçar-se abans que les dones, mentre que a la nit, els homes es desplacen fins més tard.  A la resta de franges horàries, les dones realitzen més desplaçaments que els homes.  L’hora punta de la tarda dels homes és més pronunciada de 18h a 19h, mentre que la de les dones és més extensa en el temps, de 17h a 20h. 49 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.1. Distribució horària dels desplaçaments 5.1.2. Distribució horària dels desplaçaments segons el motiu  Els desplaçaments de les persones residents a Barcelona presenten una distribució horària al llarg d’un dia feiner diferent segons el motiu del desplaçament.  Els desplaçaments per motius de treball i estudis (mobilitat ocupacional) són els majoritaris a primeres hores del matí; al llarg del matí són els desplaçaments per motius personals els predominants; a partir de les 12 hores, la majoria de desplaçaments són de tornada a casa; a partir de les 15 hores, són els desplaçaments per motius personals els majoritaris i fins les 20 hores, moment en que s’efectuen les tornades a casa, principalment des de motius personals. 50 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.1. Distribució horària dels desplaçaments 5.1.3. Distribució horària dels desplaçaments segons el mode de transport  La distribució horària al llarg d’un dia feiner segons el mode de transport utilitzat mostra com la intensitat dels desplaçaments en modes actius és superior als modes motoritzats en gairebé totes les franges horàries analitzades, amb l’excepció de la franja de 6h a 8h.  Cal tenir en compte que la mobilitat activa presenta una pauta diària similar a la de la mobilitat personal. 51 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.2. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 5.2.1. Dades globals  Els desplaçaments de les persones residents a Barcelona tenen una durada mitjana percebuda de 22,4 minuts. La durada mitjana percebuda pels homes és molt similar a la de les dones, 22,5 minuts i 22,3 minuts, respectivament.  De tota la població analitzada, es constaten variacions en la durada dels desplaçaments segons el tipus de recorregut realitzat. Així, si només es consideren els desplaçaments interns a Barcelona, la durada mitjana percebuda és la més baixa, 19,3 minuts. En considerar els desplaçaments amb origen o destinació Barcelona, la durada mitjana percebuda augmenta fins els 45,9 minuts. En aquest cas les diferències per sexe s’accentuen, essent les dones les que triguen més en fer els seus desplaçaments. Homes Dones Total Tipus de recorregut Durada mitjana Durada mitjana Durada mitjana Desplaçaments Desplaçaments Desplaçaments (minuts ) (minuts ) (minuts ) Interns a Barcelona 19,0 2.286.693 19,5 2.620.284 19,3 4.906.978 Connexió amb altres municipis 44,2 356.152 48,2 272.282 45,9 628.434 Externs a Barcelona 25,8 68.376 26,6 78.426 26,2 146.802 Total 22,5 2.711.222 22,3 2.970.992 22,4 5.682.214 52 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.2. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 5.2.1. Dades globals  La majoria dels desplaçaments de les persones residents a Barcelona, el 65,6%, tenen una durada mitjana d’entre 6 i 30 minuts. El 16,3% són desplaçaments amb una durada de 5 o menys minuts; els desplaçaments amb una durada superior (més de 30 minuts), representen el 18,0% del total. No hi ha diferències destacables entre homes i dones. Homes Dones 53 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.2. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 5.2.2. Durada mitjana percebuda segons motiu  Considerant que la mobilitat personal s’associa a la mobilitat a peu i, per tant, a desplaçaments de menys durada, el temps de la mobilitat personal és menor a la mobilitat ocupacional.  L’anar a comprar, l’acompanyar a persones i l’oci/diversió/àpats/esports, desplaçaments que normalment es realitzen en un àmbit de proximitat a la residència, són els percebuts amb una menor durada mitjana, mentre que els desplaçaments per passeig, treball i gestions de treball o estudis són els que es perceben més llargs. Durada mitjana del desplaçament (minuts ) Motiu desplaçament Home Dona Total Treball i ges tions de treball 25,9 25,5 25,7 E s tudis 25,6 28,6 27,1 Mobilitat ocupac ional 25,8 26,1 25,9 Compres 14,9 15,1 15,0 Metge/hos pital 22,9 24,6 24,2 Vis ita amic/familiar 26,0 23,4 24,5 Acompanyar/cura pers ones 18,9 16,9 17,7 Ges tions pers onals 19,5 22,1 20,8 Oci/divers ió/àpats /es port 17,6 19,5 18,5 S ens e des tinació fixe, pas s ejar 29,6 30,6 30,0 Mobilitat pers onal 19,5 19,4 19,4 Tornada a cas a ocupac ional 29,2 29,0 29,1 Tornada a cas a pers onal 20,7 21,4 21,1 Total 22,5 22,3 22,4 54 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 5. El temps de la mobilitat 5.2. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments 5.2.3. Durada mitjana percebuda segons mode de transport  Els desplaçaments que es fan en moto, a peu, en bicicleta o altres mitjans de mobilitat activa són els que es perceben de menor durada mitjana.  Contràriament, els desplaçaments fets amb Renfe Rodalies i Taxi són en els què les persones entrevistades declaren invertir-hi més temps (54,1 minuts i 43,4 minuts, respectivament). Durada mitjana del desplaçament (minuts ) Mitjà de transport Homes Dones Total Caminant 16,2 14,8 15,4 Bicicleta 21,1 20,6 20,9 Altres mobilitat activa 14,7 16,2 16,2 Total mobilitat ac tiva 17,8 13,3 15,7 Autobús 28,0 31,2 30,1 Metro 30,9 31,4 31,2 Tramvia 25,3 30,5 28,3 FGC 35,9 39,1 37,7 R odalies R enfe 62,1 48,6 54,1 Taxi 49,0 39,7 43,4 Total trans port públic 32,6 33,1 32,9 Cotxe com a conductor 30,8 25,2 29,0 Cotxe com a acompanyant 30,0 35,0 33,9 Moto com a conductor 16,8 18,2 17,2 Total vehic le privat 25,9 26,2 26,0 Total 22,5 22,3 22,4 55 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.1. Grau de mobilitat  Sexe: no hi ha diferències destacables.  Edat: el grau de mobilitat creix lleugerament fins als 64 anys, quan disminueix la mitjana de desplaçaments diaris (més entre les dones que entre els homes).  Situació professional: els homes i les dones actives ocupades són els que realitzen més desplaçaments. Contràriament, i tenint en compte tota la població, són les dones estudiants i dedicades a les tasques de la llar les que tenen un grau de mobilitat menor.  Estudis acabats: El grau de mobilitat augmenta a mesura que augmenta el nivell d’estudis, sent més destacable en el cas de les dones. Homes Dones Total Segment de població Total població Població mòbil Total població Població mòbil Total població Població mòbil De 16 a 29 anys 3,8 3,9 3,9 4,1 3,9 4,0 Grups d'edat De 30 a 64 anys 4,2 4,4 4,1 4,3 4,1 4,3 De 65 i més anys 4,0 4,5 3,7 4,1 3,8 4,3 Actiu ocupat/da 4,1 4,3 4,1 4,3 4,1 4,3 Actiu en atur 3,9 4,4 4,1 4,6 4,0 4,5 S i tuació Jubilat/pensionista/prejubilat 4,2 4,7 3,6 4,1 3,9 4,3 professional Tasques de la llar - - 3,4 3,8 3,4 3,9 Estudiant 3,6 3,8 3,4 3,5 3,5 3,7 Sense estudis .. .. 2,8 3,1 3,0 3,3 Estudi s Estudis primaris 3,8 4,2 3,5 4,0 3,6 4,1 acabats Estudis secundaris 4,2 4,5 3,6 4,0 3,9 4,2 Estudis superiors 4,1 4,3 4,4 4,5 4,3 4,4 Total 4,1 4,3 3,9 4,2 4,0 4,3 56 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.1. Edat Segons motiu MOTIU I MODE DEL DESPLAÇAMENT  La mobilitat personal és superior a la mobilitat ocupacional a totes les edats.  El transport públic és utilitzat en major mesura per la població d’entre 16 i 29 anys amb un 41,1%. La gent gran es mou majoritàriament a peu (65,5%). Segons mode 57 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.2. Edat i sexe MOTIU I MODE DEL DESPLAÇAMENT Mobilitat T rans port Sexe Edat Vehicle pr ivat Total  En relació als modes de transport, act iva públic les dones de 65 i més anys són qui De 16 a 29 anys 46,0% 34,9% 19,1% 100,0% fan més ús dels mitjans de mobilitat De 30 a 64 anys 50,6% 20,7% 28,7% 100,0% Homes De 65 i més anys 65,2% 18,7% 16,1% 100,0% activa. El col·lectiu que més utilitza Total 52,8% 22,8% 24,4% 100,0% el transport públic són les dones de De 16 a 29 anys 44,2% 47,0% 8,8% 100,0% 16 a 29 anys. Els homes en edat De 30 a 64 anys 52,3% 30,9% 16,8% 100,0% de treballar són el col·lectiu que Dones De 65 i més anys 65,8% 25,6% 8,5% 100,0% més utilitza el vehicle privat. Total 54,4% 32,2% 13,4% 100,0% Total 53,7% 27,7% 18,6% 100,0% Mobilitat Mobilitat Tornada a Sexe Edat Total  Les dones d’entre 16 i 64 anys, ocupacional pers onal cas a superen els homes de la mateixa De 16 a 29 anys 28,4% 28,5% 43,1% 100,0% franja d’edat en la proporció de De 30 a 64 anys 24,0% 34,4% 41,6% 100,0% Homes De 65 i més anys 2,0% 54,1% 43,9% 100,0% desplaçaments per motius Total 20,2% 37,5% 42,3% 100,0% personals; mentre que els homes De 16 a 29 anys 25,9% 32,0% 42,1% 100,0% fan més desplaçaments per motius De 30 a 64 anys 22,5% 37,2% 40,3% 100,0% ocupacionals. Dones De 65 i més anys 2,0% 54,8% 43,2% 100,0% Total 17,7% 40,9% 41,4% 100,0% Total 18,9% 39,3% 41,8% 100,0% 58 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.3. Situació professional MOTIU I MODE DEL DESPLAÇAMENT  La població que es dedica a les tasques de la llar, les persones jubilades/pensionistes i les actives aturades es mouen majoritàriament per motius personals. Aquests tres grups també són els que es desplacen en major proporció en modes de mobilitat activa.  Les persones estudiants i ocupades es desplacen més per motius ocupacionals i alhora es mouen més en mitjans motoritzats; en el primer cas, ho fan principalment en transport públic i, en el segon, en proporcions més similars entre transport públic i privat. 59 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.3. Situació professional TELETREBALL  A la població activa ocupada de Barcelona se li ha preguntat si realitzava teletreball, en el cas que no hagués realitzat cap desplaçament per motius de treball o gestions de treball.  Entre les persones residents a Barcelona, un 2,3% de les persones actives ocupades teletreballaven en un dia tipus laborable. 60 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 6. La mobilitat segons segments de població 6.2. Pautes de mobilitat segons segments de població 6.2.4. Nivell d’estudis MOTIU I MODE DEL DESPLAÇAMENT  Els modes de mobilitat activa són més utilitzats entre els col·lectius amb un nivell d’estudis més baix. El transport privat augmenta a mesura que també ho fa el nivell d’estudis.  A mesura que augmenta el nivell d’estudis també ho fa la proporció de desplaçaments per motius ocupacionals, al contrari que la mobilitat personal. *El 81,0% de la població sense estudis és major de 64 anys. 61 LA MOBILITAT DE LES PERSONES RESIDENTS A BARCELONA 7. Dinàmiques territorials segons districte de residència 7.1. Origen i destinació dels desplaçaments de les persones residents  Del total de desplaçaments de les persones residents a Barcelona en un dia feiner, un 88,6% són interns a la ciutat, mentre que un 11,4% es fa cap a altres territoris de l’SIMMB (desplaçaments de connexió entre corones).  Els desplaçaments interns al districte són els principals. Tot i així, hi ha poca distància amb les xifres dels connectius entre districtes.  Els homes realitzen una major proporció de desplaçaments de connexió amb la resta de municipis que les dones. Homes Dones Total Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % Interns als districtes 1.172.660 44,4% 1.442.282 49,9% 2.614.942 47,2% Connexió entre districtes 1.114.033 42,2% 1.178.003 40,7% 2.292.036 41,4% Connexió amb la resta de municipis 356.152 13,5% 272.282 9,4% 628.434 11,4% Total 2.642.845 100,0% 2.892.566 100,0% 5.535.412 100,0% 62 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 63 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport  El 96,7% de les persones residents a Barcelona declaren fer ús de dos o més modes de transport. Molt per sota se situen les persones residents que es consideren usuàries de només un mode de transport (3,2%).  El nivell d’ús dels modes de transport, entre homes i dones, no mostra diferències significatives, si bé hi ha un percentatge major de dones que afirma ser usuària de tres modes de transport. Homes Dones Total BCN 64 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport  S’ha demanat a les persones entrevistades que avaluïn el seu nivell d’ús dels diferents modes de transport segons si els utilitzen: Mai/Quasi mai; A vegades; Sovint; Quasi sempre; Sempre.  Les persones residents a Barcelona es consideren més usuàries del transport públic i peu. El 17,5% considera que sempre va en transport públic i el 10,3% que sempre va a peu.  En relació als mitjans privats, es constata un percentatge elevat de persones que declaren no utilitzar mai o quasi mai el patinet, segway o altres ginys (95,7%), la bici (79,6%) i la moto (78,3%). *Sovint, quasi sempre i sempre s’han agregat en una única categoria 65 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport 1.1.1. Segons discapacitat reconeguda legalment  Les persones residents de Barcelona amb algun tipus de discapacitat declaren fer un menor ús dels modes de mobilitat activa i del transport públic que els que no en tenen.  No es detecten diferències respecte l’ús del vehicle privat. 66 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 1. Ús subjectiu dels modes de transport 1.1. Nivell d’ús subjectiu dels modes de transport  A la població usuària del transport públic (els que declaren que l’utilitzen a vegades, sovint, quasi sempre o sempre) se li ha demanat si, de forma particular, utilitza o no diferents mitjans de transport públic existents al SIMMB.  El metro i l’autobús urbà de TMB són, amb diferència, el dos mitjans de transport públic col·lectiu amb major proporció de població usuària amb un 90,8% i 89,8% respectivament. L’autobús urbà d’altres municipis i l’autobús interurbà són els de menor utilització entre les persones residents a Barcelona, 17,3 i 18,9%%. 67 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 2. Valoració dels mitjans de transport 2.1. Dades generals  Les persones residents a Barcelona han avaluat la satisfacció que els produeix l’ús dels diferents mitjans de transport (en una escala de 0 a 10). Els resultats mostren:  L’anar a peu és el mitjà més ben valorat, amb un 8,3, seguit de la bicicleta amb un 8,2 i de la moto amb un 8,0. El cotxe rep una valoració mitjana superior a la majoria dels mitjans de transport públic (7,4).  Entre els mitjans de transport públic, el tramvia (7,5) i els FGC (7,3) són els mitjans més ben valorats, mentre que el servei de Renfe de rodalies és el pitjor valorat (6,4).  Cal destacar que tots els mitjans de transport avaluats reben puntuacions per sobre del 6,0. * Mostra VMP: 81 68 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 2. Valoració dels mitjans de transport 2.2. Segons el nivell d’ús subjectiu  S’ha calculat el grau de satisfacció de cada mitjà de transport segons l’ús que se’n fa (a vegades, sovint, quasi sempre/sempre).  Es constata com la població usuària habitual valora més positivament els mitjans que fan servir, en comparació amb la població usuària més esporàdica. Caminar és el mitjà més ben valorat entre la població usuària. 69 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 3. Avaluació de la xarxa de transport públic 3.1. Segons variables territorials  Les persones residents als districtes de Les Corts i Ciutat Vella són les que millor valoren la qualitat, quantitat del transport públic i el seu preu. En canvi les persones que resideixen a Horta-Guinardó són les que pitjor valoren la qualitat global de la xarxa; les persones residents a Sarrià-Sant Gervasi les que valoren pitjor la quantitat d’oferta de transport públic, tant interna al municipi com de connexió amb altres municipis; i les persones residents a Nou Barris donen una pitjor valoració al preu en relació als serveis oferts. Qualitat global de la xarxa de transport públic en el seu municipi Quantitat d’oferta de transport públic intramunicipal Quantitat d’oferta de transport públic intermunicipal El preu en relació als serveis oferts 70 Valoració de l’oferta de transport públic (independentment del seu ús) LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 3. Avaluació de la xarxa de transport públic 3.2. Segons variables sociodemogràfiques  Sexe: No existeixen diferències destacables entre sexes. No obstant això, les dones valoren més positivament la quantitat d’oferta de transport públic intermunicipal i els homes el preu en relació als serveis ofertats.  Edat: El grup d’entre 30-64 anys són els que donen menors valoracions a la qualitat, quantitat de l’oferta de transport públic i al seu preu.  Situació professional: La població estudiant és el col·lectiu que valora millor la qualitat, quantitat de l’oferta de transport públic i el seu preu, mentre que les persones actives ocupades són les que valoren pitjor aquestes polítiques.  Nivell d’estudis: Amb l’augment del nivell d’estudis disminueix la valoració atorgada al servei de transport públic, exceptuant el preu. Sexe Edat Situació professional Nivell d’estudis Qualitat global de la xarxa de transport públic en el seu municipi Quantitat d’oferta de transport públic intramunicipal Quantitat d’oferta de transport públic intermunicipal El preu en relació als serveis oferts 71 Valoració de l’oferta de transport públic (independentment del seu ús) Valor mitjà LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Condicionants meteorològics en els hàbits de mobilitat 4.1. Condicionants meteorològics en els hàbits de la mobilitat ocupacional (feina/estudis)  El 34,1% de les persones residents a Barcelona i que treballen o estudien modifiquen el mitjà de transport fet servir en els seus desplaçaments ocupacionals (feina/estudis) a conseqüència de la pluja o altres situacions meteorològiques adverses.  La població resident al districte de l’Eixample (42,4%) i de Gràcia (40,5%) són els que més modifiquen el mitjà de transport en els desplaçaments ocupacionals. En contraposició, les persones residents als districtes de Nou Barris (23,1%) i Sants-Montjuïc (28,4%) són les que menys modifiquen els seus hàbits.  Els homes i la població jove (16-29 anys), els i les estudiants/es i els individus amb estudis superiors són els que més modifiquen els seus hàbits de mobilitat amb situacions meteorològiques adverses. DISTRICTE Les condicions metereològiques modifiquen el mitjà de transport que utilitza per anar a la feina/a estudiar Sí 39,7% 42,4% 28,4% 30,1% 37,8% 40,5% 30,8% 23,1% 30,7% 33,1% 34,1% No 59,1% 57,0% 70,4% 68,2% 62,2% 58,8% 68,7% 76,9% 68,5% 65,7% 65,2% No faig el desplaçament .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. Situació Gènere Edat Nivell d'estudis professional Les condicions metereològiques modifiquen el mitjà de transport que utilitza per anar a la feina/a estudiar Sí 35,3% 32,9% 38,9% 32,4% .. 34,0% 35,1% .. 19,1% 33,8% 37,4% 34,1% No 64,1% 66,2% 60,7% 66,9% .. 65,2% 64,3% .. 79,4% 65,8% 61,9% 65,2% No faig el desplaçament .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 72 Home Dona Ciutat Vella 16-29 Eixample Sants-Montjuïc 30-64 65 i més Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Actiu ocupat/da Gràcia Estudiant Horta-Guinardó Nou Barris Sense estudis Sant Andreu Primaris Sant Martí Secundaris Estudis superiors TOTAL Total BCN LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Condicionants meteorològics en els hàbits de mobilitat 4.1. Condicionants meteorològics en els hàbits de la mobilitat ocupacional (feina/estudis)  De les persones residents a Barcelona que en els seus desplaçaments ocupacionals (feina/estudis) modifiquen els seu mitjà de transport per la pluja: Mitjà de transport fet servit quan plou (mobilitat ocupacional) Mitjà de transport fet servit Transport públic Transport públic Cotxe - habitualment Caminant Bicicleta Moto carretera ferroviari furgo/camió (mobilitat ocupacional) Caminant 0% 44% 42% 13% 13% 1% Bicicleta 17% 25% 51% 4% 4% 3% Altres ginys 12% 23% 45% 15% 15% 5% Transport públic carretera 1% 11% 75% 13% 13% 0% Transport públic ferroviari 7% 47% 16% 30% 30% 0% Cotxe - furgo/camió .. .. .. .. .. .. Moto 6% 22% 41% 31% 31% 0%  La modificació en el repartiment modal habitual dels desplaçaments ocupacionals quedaria com: Variació* del mitjà de transport per anar a la feina/estudiar Mobilitat activa -42,1 Transport públic carretera 12,6 Transport públic ferroviari 41,4 Cotxe/Furgoneta/Camió 13,9 Moto -26,0 Altres 0,2 *Resultats en punts percentuals 73 LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Condicionants meteorològics en els hàbits de mobilitat 4.2. Condicionants meteorològics en els hàbits de la mobilitat personal  El 32,4% de les persones residents a Barcelona modifiquen el mitjà de transport fet servit en els seus desplaçaments personals a conseqüència de la pluja o situacions meteorològiques adverses. El 3,4% de la població deixa de fer el desplaçament per motius de pluja o meteorologia adversa.  Les persones residents al districte de Sarrià-Sant Gervasi (41,6%) són les que més modifiquen el mitjà de transport; en contraposició la població resident als districtes de Nou Barris (71,9%), Ciutat Vella (67,0%) i Sants-Montjuïc (66,2%) són les que menys modifiquen els seus hàbits.  Els homes i la població jove (16-29 anys), les persones actives ocupades i els individus amb estudis secundaris són els que més modifiquen els seus hàbits de transport. DISTRICTE Les condicions metereològiques modifiquen el mitjà de transport que utilitza en els desplaçaments personals Sí 31,7% 33,3% 30,6% 32,6% 41,6% 35,6% 31,5% 25,6% 30,5% 32,7% 32,4% No 67,0% 62,9% 66,2% 62,6% 55,9% 61,2% 64,4% 71,9% 65,7% 63,5% 64,2% No faig el desplaçament .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 3,4% Gènere Edat Situació professional Nivell d'estudis Les condicions metereològiques modifiquen el mitjà de transport que utilitza en els desplaçaments personals Sí 35,3% 29,9% 37,7% 32,3% 29,0% 30,5% 46,9% 31,5% .. 30,1% .. 26,6% 31,7% 35,6% 32,4% No 62,2% 65,9% 61,4% 65,1% 64,1% 67,2% 50,7% 61,8% .. 68,5% 63,0% 68,2% 65,9% 61,4% 64,2% No faig el desplaçament 2,5% 4,1% .. 2,7% 6,8% 2,3% .. 6,7% .. .. .. 5,3% .. 3,0% 3,4% 74 Home Dona 16-29 Ciutat Vella 30-64 Eixample 65 i més Sants-Montjuïc Les Corts Actiu ocupat/da Sarrià-Sant Gervasi Actiu en atur Gràcia Jubilat/pensionist a/prejubilat Horta-Guinardó Tasques de la llar Nou Barris Estudiant Sant Andreu Sense estudis Sant Martí Primaris TOTAL Secundaris Estudis superiors Total BCN LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 4. Condicionants meteorològics en els hàbits de mobilitat 4.2. Condicionants meteorològics en els hàbits de la mobilitat personal  De les persones residents a Barcelona que en els seus desplaçaments personals modifiquen els seu mitjà de transport per la pluja: Mitjà de transport fet servit quan plou (mobilitat personal) Mitjà de transport fet servit Transport públic Transport públic Cotxe - habitualment Caminant Bicicleta Moto carretera ferroviari furgo/camió (mobilitat personal) Caminant 0% 0% 42% 33% 33% 25% Bicicleta 15% 0% 32% 47% 47% 2% Altres ginys .. .. .. .. .. .. Transport públic carretera 2% 0% 19% 56% 56% 23% Transport públic ferroviari 6% 0% 61% 4% 4% 29% Cotxe - furgo/camió 8% 0% 38% 54% 54% 0% Moto 8% 0% 31% 33% 33% 26%  La modificació en el repartiment modal habitual dels desplaçaments personals quedaria com: Variació* del mitjà de transport en desplaçaments personals Mobilitat activa -48,6 Transport públic carretera 14,8 Transport públic ferroviari 31,2 Cotxe/Furgoneta/Camió 16,6 Moto -15,2 Altres 1,2 *Resultats en punts percentuals 75 Barcelona LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 5. Percepció de seguretat al transport públic 5.1. Opinió sobre la freqüència de determinades situacions al transport públic Les persones residents a Barcelona han valorat fins a quin punt són freqüents diferents situacions en el transport públic.  Referent a robatoris al transport públic els individus residents al districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Ciutat Vella són els que perceben una major freqüència d’aquests fets.  Pel que fa als comentaris o gestos no desitjats, fregaments i acostaments sexuals no desitjats i agressions sexuals i violacions, la resposta sobre la percepció de freqüència és molt similar en tots els districtes de Barcelona. Tot i això, les persones residents al districte de Sant Andreu perceben més freqüents els comentaris o gestos sexuals no desitjats.  En general, la percepció sobre la freqüència dels fets és inversament proporcional a la gravetat d’aquests. Robatoris (de bossa, cartera, mòbil,...) Comentaris o gestos sexuals no desitjats Fregaments, acostaments sexuals no desitjats Agressions sexuals, violacions Altres agressions físiques o verbals (no sexuals) 76 Freqüència al transport públic (tren, metro, autobús, tramvia,...) LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 5. Percepció de seguretat al transport públic 5.1. Opinió sobre la freqüència de determinades situacions al transport públic  Sexe. En qualsevol situació o fet, les dones declaren major percepció de freqüència que els homes. Els robatoris són els fets que succeeixen amb major freqüència i les agressions sexuals, els que ho fan amb menor freqüència.  Edat. Els individus entre 16-29 anys opinen amb una valoració més elevada una major freqüència als comentaris o gestos sexuals, fregaments o acostaments no desitjats i les agressions sexuals i violacions. El grup d’edat de 30-64 anys perceben que els robatoris són els més freqüents i les persones de 65 i més anys atorguen un valor més elevat a les agressions sexuals.  Situació professional. Les persones actives ocupades i en atur i les que es dediquen a les tasques de la llar valoren amb uns nivells superiors la freqüència de les situacions descrites.  Nivell d’estudis. La població sense estudis son els que opinen que els robatoris passen amb una major freqüència. Sexe Edat Situació professional Nivell d’estudis Robatoris (de bossa, cartera, mòbil,...) Comentaris o gestos sexuals no desitjats Fregaments, acostaments sexuals no desitjats Agressions sexuals, violacions Altres agressions físiques o verbals (no sexuals) 77 Freqüència al transport públic (tren, metro, autobús, tramvia,...) LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 5. Percepció de seguretat al transport públic 5.2. Por de patir diferents fets al transport públic  Les persones residents a Barcelona i usuàries del transport públic han valorat la por que tenen a patir diferents fets amb aquests mitjans de transport.  La població resident als districtes de Nou Barris, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó i usuària del transport públic és la que percep una major por a patir els fets descrits al transport públic, especialment els robatoris. Robatoris (de bossa, cartera, mòbil,...) Comentaris o gestos sexuals no desitjats Fregaments, acostaments sexuals no desitjats Agressions sexuals, violacions Altres agressions físiques o verbals (no sexuals) 78 Por de patir els següents fets al transport públic LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 5. Percepció de seguretat al transport públic 5.2. Por de patir diferents fets al transport públic  Sexe. Les dones usuàries del transport públic perceben, amb una diferència important respecte els homes, una major por de patir qualsevol situació descrita al transport públic. La por a patir un robatori és major que una agressió sexual.  Edat. La població de 16 a 29 anys són els que perceben una major por a patir els fets descrits.  Situació professional. Les que es dediquen a les tasques de la llar i els i les estudiants valoren amb uns nivells superiors la por a patir els fets descrits.  Nivell d’estudis. La població amb estudis primaris i secundaris perceben més por. Sexe Edat Situació professional Nivell d’estudis Robatoris (de bossa, cartera, mòbil,...) Comentaris o gestos sexuals no desitjats Fregaments, acostaments sexuals no desitjats Agressions sexuals, violacions Altres agressions físiques o verbals (no sexuals) 79 Por de patir els següents fets al transport públic LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 5. Percepció de seguretat al transport públic 5.3. Seguretat que proporcionen diferents mesures al transport públic  Les persones usuàries del transport públic han valorat positivament la seguretat que els proporcionen diferents aspectes.  En general, es valoren més positivament la presència de personal, conductors i vigilància, que no pas els dispositius de seguretat.  La neteja és una percepció associada que repercuteix positivament en la percepció de seguretat.  Les persones residents a les Corts són les que valoren més positivament la presència de conductors, de personal laboral i vigilància; mentre que la població resident a Ciutat Vella fan la pitjor valoració d’aquestes mesures de seguretat. La presència de conductors, de personal laboral i de vigilància Els dispositius de seguretat (càmeres de vídeo- vigilància, intèrfons de socors,...) La neteja, el bon estat de les instal·lacions i dels vehicles 80 Seguretat que proporciona al transport públic LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 5. Percepció de seguretat al transport públic 5.3. Seguretat que proporcionen diferents mesures al transport públic  Segons els col·lectius sociodemogràfics analitzats els que fan una millor valoració de totes les mesures de seguretat esmentades són:  La presència de personal dona més seguretat que els dispositius físics i l'estat de manteniment.  La major diferència entre dones i homes es dona en el cas de la presència de personal. No existeix diferència en el cas de l’estat de manteniment. Sexe Edat Situació professional Nivell d’estudis La presència de conductors, de personal laboral i de vigilància Els dispositius de seguretat (càmeres de vídeo- vigilància, intèrfons de socors,...) La neteja, el bon estat de les instal·lacions i dels vehicles 81 Seguretat que proporciona al transport públic LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 5. Percepció de seguretat al transport públic 5.4. Conductes evitatives per por a patir assetjament o agressions sexuals al transport públic  A les persones usuàries del transport públic també se les ha preguntat amb quina freqüència canvien les seves conductes per por a patir assetjament o agressions al transport públic.  Evitar utilitzar estacions o parades amb poca visibilitat o poc il·luminades és la conducta que, independentment del districte de residència, una major proporció dels usuaris i usuàries del transport públic declara que fa sempre/quasi sempre. Evita viatjar sol/a Evita agafar el transport públic a la nit o quan es fa fosc Sempre/Quasi sempre Evita utilitzar parades o estacions poc A vegades /Sovint freqüentades Mai/Quasi mai Evita utilitzar estacions o parades amb poca visibilitat, poc il·luminades * No es consideren les respostes NS/NC 82 Per por a patir assetjament o agressions sexuals al transport públic amb quina freqüència...? LA DIMENSIÓ SUBJECTIVA 5. Percepció de seguretat al transport públic 5.4. Conductes evitatives per por a patir assetjament o agressions sexuals al transport públic  Sexe. Amb major freqüència, les dones eviten les situacions esmentades; especialment utilitzar estacions o parades amb poca visibilitat i poc il·luminades, i utilitzar parades o estacions poc freqüentades. Quant a la mesura evitativa referent a viatjar sol/a, és notable la diferència entre dones i homes.  Edat i Situació professional. Exceptuant viatjar sol/a, segons augmenta l’edat de les persones usuàries del transport públic augmenten els canvis de conducta per por a patir assetjament o agressions sexuals al transport públic. Fet que es reflecteix també entre les persones jubilades o pensionistes.  Nivell d’estudis. Amb l’augment del nivell d’estudis es redueixen els canvis de conducta. Sexe Edat Situació professional Nivell d’estudis Evita viatjar sol/a Evita agafar el transport públic a la nit o quan es fa fosc Evita utilitzar parades o Sempre/Quasi sempre estacions poc A vegades /Sovint freqüentades Mai/Quasi mai Evita utilitzar estacions o parades amb poca visibilitat, poc il·luminades * No es consideren les respostes NS/NC 83 Per por a patir assetjament o agressions sexuals al transport públic amb quina freqüència...? COMPARATIVA TEMPORAL 2009-2019 84 Comparativa temporal 2009–2019 Consideracions inicials  S’han analitzat les dades de mobilitat provinents de l’EMEF pel període 2009-2019 per tal de disposar de l’evolució dels principals indicadors de mobilitat i seguir amb la sèrie temporal de les últimes edicions de l’enquesta.  A diferència de les edicions anteriors l’àmbit territorial de l’EMEF 2019 és l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB), àmbit de planificació dels nous pdM i pdI de l’ATM i que es correspon a la Demarcació de Barcelona. Això afecta en l’anàlisi de la mobilitat a Barcelona, ja que varia la població de referència, i per tant, els desplaçaments realitzats.  Tot i que es tracta d’una mateixa font d’informació, l’EMEF ha sofert petits canvis metodològics que poden influir lleugerament en la comparativa temporal realitzada.  En aquesta edició 2019, les dades de població de referència són les del Padró municipal a 1 de gener de 2019. • En l’edició del 2012, les dades van ser ajustades en base a les dades de mobilitat de viatgers dels indicadors de Mobilitat i Conjuntura del 2n quadrimestre de 2012; degut a diversos episodis de vaga en els serveis de transport públic durant el desenvolupament del treball de camp. • L’any 2014 es té com a referent les dades de població del Padró municipal a 1 de gener de 2013. 85 Comparativa temporal 2009–2019 1. La mobilitat a Barcelona 1.1. Dades generals Any Tipus de flux Desplaçaments Mobilitat activa Transport públic Vehicle privat  Interns 4.383.982 52,4% 32,2% 15,4%La mobilitat a Barcelona (fluxos amb origen i/o 2009 Connexió 1.696.494 2,5% 48,0% 49,5% destinació Barcelona) ha augmentat respecte l’any Total 6.080.476 38,5% 36,6% 24,9% anterior (4,6%). Interns 4.780.796 55,4% 29,5% 15,1% 2010 Connexió 1.691.095 3,3% 48,9% 47,8% Total 6.471.891 41,7% 34,6% 23,7% Interns 4.896.260 55,3% 30,8% 13,9% 2011  En els fluxos interns a Barcelona els modes de Connexió 1.747.648 3,2% 50,0% 46,9% Total 6.643.908 41,6% 35,9% 22,6% mobilitat activa són majoritaris, suposen el 59,5% Interns 4.967.081 57,4% 29,2% 13,3% d’aquesta mobilitat. En els desplaçaments de 2012 Connexió 1.726.829 4,3% 51,0% 44,7% connexió l’ús del transport públic pren el valor de Total 6.693.909 43,7% 34,9% 21,4% Interns 4.932.054 57,4% 27,6% 15,0% 49,6%. 2013 Connexió 1.755.797 3,9% 53,9% 42,2% Total 6.687.852 43,3% 34,5% 22,2% Interns 4.732.522 55,6% 29,3% 15,0% 2014 Connexió 1.825.409 3,4% 52,4% 44,2%  L’ús dels modes actius és l’únic que incrementa, Total 6.557.931 41,1% 35,7% 23,1% 9,7 punts percentuals. En canvi, el transport públic Interns 4.990.283 56,0% 29,6% 14,4% i el vehicle privat disminueixen -7,6 i -5,3 punts 2015 Connexió 1.834.714 2,9% 50,0% 47,1% Total 6.824.998 41,7% 35,1% 23,2% percentuals respecte l’any 2018. Interns 4.200.419 52,1% 32,5% 15,5% 2016 Connexió 1.909.964 3,4% 49,8% 46,8% Total 6.110.382 36,8% 37,9% 25,3% Interns 4.139.528 50,4% 34,2% 15,3% 2017 Connexió 1.950.746 3,2% 52,6% 44,2% Total 6.090.274 35,3% 40,1% 24,6% Interns 4.896.155 55,3% 30,0% 14,7% 2018 Connexió 2.032.763 3,6% 49,8% 46,6% Total 6.928.918 40,2% 35,8% 24,1% Interns 5.220.308 59,5% 26,7% 13,9% 2019 Connexió 2.023.929 4,4% 49,6% 46,0% Total 7.244.237 44,1% 33,1% 22,8% Inte rns 6,6% 7,6% -11,2% -5,8% Dif. 2019/2018 Connex ió -0,4% 22,6% -0,3% -1,4% Total 4,6% 9,7% -7,6% -5,3% 86 Comparativa temporal 2009–2019 1. La mobilitat a Barcelona 1.2. Ràtio públic/privat  L’evolució del darrer any de la ràtio públic/privat en els desplaçaments a Barcelona mostra una lleugera reducció en els desplaçaments interns i una estacionalitat en els connectius. 87 Comparativa temporal 2009–2019 1. La mobilitat a Barcelona 1.3. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments  La durada mitjana percebuda dels desplaçaments interns a Barcelona decreix lleugerament respecte l’edició anterior, en canvi la durada dels desplaçaments de connexió amb Barcelona gairebé es manté constant . Interval de confiança nivell 95,5% 88 Comparativa temporal 2009–2019 1. La mobilitat a Barcelona 1.4. Ràtio d’atracció i emissió (RAE)  La ràtio d’atracció i emissió pel conjunt de la ciutat de Barcelona mostra el caràcter clarament atraient en tots els anys analitzats: la ciutat atrau dues vegades més mobilitat que la que genera. L’any 2019, el valor ha augmentat respecte l’any anterior. 89 Comparativa temporal 2009–2019 1. La mobilitat a Barcelona 1.5. Índex d’obertura (IO)  L’evolució de l’índex d’obertura per la ciutat de Barcelona mostra com en tots els anys analitzats la mobilitat interna és superior a la mobilitat de connexió (IO < 1). 90 Comparativa temporal 2009–2019 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.1. Dades generals  Les persones residents a Barcelona tenen una mitjana diària de desplaçaments de 4,01 l’any 2019. Mitjana Any Individus Desplaçaments desplaçaments diaris 2005 1.394.184 4.616.761 3,31 2006 1.404.491 4.749.993 3,38 2007 1.399.959 4.804.273 3,43 Mitjana desplaçaments diaris 2008 1.420.933 4.768.916 3,36 2009 1.427.203 4.820.541 3,38 2010 1.416.694 5.259.748 3,71 2011 1.411.603 5.360.212 3,80 2012 1.415.212 5.387.255 3,81 2013 1.405.168 5.281.496 3,76 2014 1.400.003 5.201.227 3,72 2015 1.392.665 5.443.945 3,91 2016 1.393.058 4.616.241 3,31 2017 1.402.743 4.594.656 3,28 2018 1.402.480 5.422.287 3,87 2019 1.418.323 5.682.214 4,01 Interval de confiança nivell 95,5% Diferències 2019-2018 15.843 259.927 0,14 Absolutes Diferències 2019-2018 1,1% 4,8% 3,6% Relatives 91 Comparativa temporal 2009–2019 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.1. Dades generals  La mobilitat de la població resident a Barcelona ha augmentat notablement. Pel que fa el mode utilitzat, la mobilitat activa és la que més ha augmentat respecte l’edició anterior (8,7%). Tant el vehicle privat (-6,9%) com el transport públic (-9,5%) han disminuït. En relació al motiu són els desplaçaments per motius personals els que incrementen respecte el 2018 (un 3,7%). Motiu del desplaçament Mode de transport Any Total BCN Mobilitat Tornada a casa Mobilitat personal Mobilitat activa Transport públic Vehicle privat ocupacional 2.135.141 902.885 1.782.515 2.280.836 1.532.486 1.007.219 4.820.541 2009 44,3% 18,7% 37,0% 47,3% 31,8% 20,9% 100% 2.268.668 964.289 2.026.792 2.632.868 1.597.675 1.029.206 5.259.749 2010 43,1% 18,3% 38,5% 50,1% 30,4% 19,6% 100% 2.317.995 945.369 2.096.847 2.716.524 1.632.555 1.011.132 5.360.212 2011 43,2% 17,6% 39,1% 50,7% 30,5% 18,9% 100% 2.308.415 918.422 2.160.418 2.834.053 1.606.613 946.589 5.387.255 2012 42,8% 17,0% 40,1% 52,6% 29,8% 17,6% 100% 2.309.954 887.267 2.084.275 2.797.798 1.512.227 971.471 5.281.496 2013 43,7% 16,8% 39,5% 53,0% 28,6% 18,4% 100% 2.252.248 909.240 2.039.739 2.606.700 1.571.480 1.023.047 5.201.227 2014 43,3% 17,5% 39,2% 50,1% 30,2% 19,7% 100% 2.370.386 982.856 2.090.702 2.757.066 1.608.549 1.078.330 5.443.945 2015 43,5% 18,1% 38,4% 50,6% 29,5% 19,8% 100% 2.042.640 976.288 1.597.314 2.161.936 1.515.958 938.347 4.616.241 2016 44,2% 21,1% 34,6% 46,8% 32,8% 20,3% 100% 1.987.654 999.416 1.607.587 2.073.597 1.585.522 935.538 4.594.656 2017 43,3% 21,8% 35,0% 45,1% 34,5% 20,4% 100% 2.297.283 1.073.071 2.051.933 2.677.589 1.659.160 1.085.537 5.422.287 2018 42,4% 19,8% 37,8% 49,4% 30,6% 20,0% 100% 2.375.974 1.074.818 2.229.590 3.049.136 1.574.131 1.058.947 5.682.214 2019 41,8% 18,9% 39,2% 53,7% 27,7% 18,6% 100% Dif. absolutes 2019-2018 78.692 1.747 177.656 371.546 -85.029 -26.589 259.927 Dif. relatives 2019-2018 -1,3% -4,4% 3,7% 8,7% -9,5% -6,9% 18,0% 92 Comparativa temporal 2009–2019 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.2. Motiu del desplaçament  Es consolida la tendència dels darrers anys respecte el motiu de mobilitat amb un increment del pes de la mobilitat personal. 1 Inclou els desplaçaments per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa. 2 Inclou els desplaçaments per motius personals i les respectives tornades a casa. 93 Comparativa temporal 2009–2019 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.3. Mode de transport  El repartiment modal del darrer any analitzat mostra com la mobilitat activa ha augmentat respecte els anys anteriors. En canvi, els valors del transport públic i el vehicle privat es redueixen. 94 Comparativa temporal 2009–2019 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.4. Ràtio públic/privat  La ràtio entre transport públic i vehicle privat en els desplaçaments dels residents a Barcelona permet analitzar la relació entre els modes mecanitzats. L’obtenció de valors inferiors a 1 denota el predomini del vehicle privat, mentre valors per sobre d’1 manifesten el predomini del transport públic.  L’any 2019 el valor de la ràtio és manté constant en relació a l’any 2018. Els valors continuen mostrant el predomini de l’ús del transport públic, respecte del vehicle privat, entre les persones residents a Barcelona, tot i la reducció respecte el 2017. 95 Comparativa temporal 2009–2019 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.5. Ocupació del cotxe  Al llarg del període 2009-2019 s’observa una lleugera reducció en la taxa d’ocupació del cotxe. Cotxe Any Ocupació Ocupació calculada declarada 2009 1,32 nd 2010 1,23 nd 2011 1,27 1,76 2012 1,31 1,75 2013 1,28 1,71 2014 1,20 1,69 2015 1,20 1,69 2016 1,18 1,58 2017 1,18 1,63 2018 1,22 1,69 2019 1,21 1,65 96 Comparativa temporal 2005–2019 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.6. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments segons motiu  L’evolució de la durada declarada dels desplaçaments de les persones residents a Barcelona per motius ocupacionals mostra un lleuger descens aquest darrer any analitzat. La durada dels desplaçaments per motius personals resta constant. Interval de confiança nivell 95,5% 97 Comparativa temporal 2009–2019 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.7. Durada mitjana percebuda dels desplaçaments segons mode de transport  L’evolució temporal de la durada declarada de les persones residents a Barcelona dels desplaçaments segons el mode de transport utilitzat, mostra un petit increment tant en el vehicle privat com en la mobilitat activa. En canvi, la durada mitjana en transport públic disminueix. Interval de confiança nivell 95,5% 98 Comparativa temporal 2009–2019 2. La mobilitat de les persones residents a Barcelona 2.8. Autocontenció municipal  L’autocontenció municipal a Barcelona es manté molt similar als anys anterior, 86,4%%. 99 FITXA TÈCNICA 100 Fitxa tècnica Dades bàsiques EMEF 2019 Univers.- Residents a l’àmbit territorial del SIMMB, de 16 i més anys. Districte Mostra Error Ciutat Vella 137 8,5% Mostra.- Mostreig estratificat polietàpic. Extracció prèvia i aleatòria de la mostra del Registre de població de Catalunya. Amb una confiança Eixample 364 5,2% del 95,5% i sota el supòsit de màxima indeterminació (p=q=0,5), Sants - Montjuïc 250 6,3% l’error màxim és ±1,0% per als residents al conjunt del SIMMB. Les Corts 125 8,9% Sarrià - Sant Gervasi 185 7,4% Part de la mostra d’aquesta edició és panell (col·laboració durant 3 Gràcia 169 7,7% anys consecutius). Horta-Guinardó 229 6,6% Recollida informació.- Entrevista telefònica amb metodologia CATI Nou Barris 231 6,6% (8.029) i entrevista autoadministrada per internet amb la metodologia Sant Andreu 200 7,1% CAWI (2.077). Sant Martí 310 5,7% Treball de camp.- Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública SL Total Barcelona 2.200 2,1% (GESOP). Període d’enquestació.- Del 26 de setembre al 25 de novembre de Àmbit ter r itor ial Mostra Error 2019. Barcelona 2.200 2,1% Resta 1a corona 1.758 2,4% Total 1a corona 3.958 1,6% Resta AMB 1.207 2,9% Total AMB 5.165 1,4% Sexe Mostra Error Resta RMB 2.941 1,8% Homes 1.025 3,1% Total RMB 8.106 1,1% Dones 1.175 2,9% Resta SIMMB 2.000 2,2% Total Barcelona 2.200 2,1% Total SIMMB 10.106 1,0% 101 Fitxa tècnica Dades bàsiques EMEF 2019 Ponderació: A partir del padró municipal a 1 de gener de 2019. Equip investigador.- Supervisió del treball de camp, codificació i processament de les dades i anàlisi dels resultats a càrrec de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). Criteri general de publicació de dades.- En la publicació de resultats s’ha tingut en compte les exigències de precisió que estableix Eurostat i que ha adoptat l’Idescat. Les dades són fiables i es poden publicar quan l’estimació de la cel·la té un mínim de 20 observacions mostrals i la taula té un mínim del 60% de les cel·les amb valors vàlids. Les cel·les o dades no publicables es marquen amb “..”. Nota: Per efecte dels arrodoniments en la ponderació dels desplaçaments, és possible que algunes dades desagregades no sumin exactament el nombre total de desplaçaments. Aquest fet només afecta el darrer dígit i no comporta una interpretació incorrecta. 102 Fitxa tècnica Definicions bàsiques Desplaçament: trajecte que es fa des d’un origen fins a una destinació per qualsevol motiu fent servir un o més modes de transport. Mitjà principal del desplaçament: en l’assignació del mitjà principal es prioritzen els mitjans de transport motoritzats i, dins d’aquests, els de caràcter més rígid (Renfe regional, Renfe Rodalies, FGC, Tramvia, Metro, Bus interurbà, Bus TMB, Altres bus urbà i Taxi). Mode de transport:  Mobilitat activa: caminant, bicicleta, bicicleta compartida, cadira de rodes, scooter, patinet, segway o altres ginys.  Transport públic: autobús urbà, autobús interurbà, metro, tramvia, FGC, Renfe rodalies, Renfe regional, autobús empresa, autobús escolar, autocar, taxi i VTC.  Vehicle privat: cotxe com a conductor, cotxe com acompanyant, cotxe compartit, moto com a conductor, moto com acompanyant, moto compartida i furgoneta/camió. Etapes i multimodalitat: un desplaçament pot estar constituït per més d’una etapa, cadascuna de les quals es pot dur a terme amb modes de transport diferents. Quan només s’utilitza un mitjà els desplaçaments són unimodals i quan s’utilitza més d’un mitjà són multimodals. Població professional: aquella part de la població que afirma haver realitzat 8 ó més desplaçaments diaris per motius laborals. Es tracta de persones que tenen l’acció de desplaçar-se com a un element clau en la seva ocupació (transportistes, missatgers, comercials, tècnics, etc). En aquest informe només s’inclouen els desplaçaments d’anada i tornada a la feina, així com els desplaçaments personals que l’entrevistat hagi fet al llarg del dia anterior. Autocontenció municipal: proporció de desplaçaments interns (amb origen i destinació al mateix municipi) sobre el total de desplaçaments de la població que hi resideix. 103 Fitxa tècnica Definicions bàsiques Autocontenció: proporció de desplaçaments interns a un àmbit (al qual es resideix) sobre el total de desplaçaments generats d’aquest àmbit. Es pot calcular des de la perspectiva de municipi, corona o comarca. Desplaçaments interns (R=O=D) Total desplaçaments Ràtio atracció i emissió (RAE): és el quocient entre el nombre de desplaçaments atrets i el nombre de desplaçaments emesos. Valors inferiors a 1 indiquen que l’àmbit és emissor i els valors per sobre d’1 que és receptor. Desplaçaments atrets realitzats per persones no residents a l’àmbit RAE = Desplaçaments emesos realitzats per persones residents a l’àmbit Índex d’obertura (IO): és el quocient dels desplaçaments de connexió amb l’exterior (entrades més sortides al territori) i els desplaçaments interns. Valors inferiors a 1 indiquen que la mobilitat interna té un major pes relatiu (territori tancat) i valors superiors a 1 que la mobilitat connectiva té un major pes relatiu (territori obert). Desplaçaments de connexió de l’àmbit amb l’exterior IO = Desplaçaments interns de l’àmbit Ocupació declarada dels vehicles: persones per vehicle en cadascuna de les etapes en els que es fa servir el cotxe/moto (conductor o acompanyant). És una dada declarada per la persona entrevistada que inclou a persones menors de 16 anys. Ocupació calculada dels vehicles: estimació de l’ocupació dels vehicles entesa com la relació entre el total de viatges (suma dels conductors i acompanyants) respecte dels viatges com a conductor. 104 QÜESTIONARI 105 Qüestionari 106 Qüestionari 107