Programa d’educació emocional per a segon cicle d’educació infantil Activitats ~ Aula i famílies Les activitats que figuren en aquest programa han estat dissenyades a partir de la idea original del programa Excellence and Enjoyment: social and emotional aspects of learning (SEAL) del UK Departament for Education and Skills (2005), essent un programa subjecte a llicència oberta (Open Government Licence v2.0). Altrament, en l’adaptació d’aquest programa s’han incorporat propostes i idees lliurement aportades per les mestres participants del grup de treball, així com adaptacions d’altres materials docents que es fan constar en el programa, per la qual cosa poden existir semblances amb altres idees o propostes similars, per simple coincidència. Responsable del projecte i coordinació Grup d’assessores Agraïments Montse Bartroli Mireia Cabero (psicòloga psicoterapeuta i coach, Carmen Abad, Marleny Agudelo, Ana Aguilera, Laura Alonso, Agència de Salut Pública de Barcelona consultora en benestar emocional) Alba Asensio, Maite Balcells, Carla Baqué, Blanca Baró, Pilar Maria Gómez (mestra d’educació Infantil) Royo Beltrán, Núria Berdonces, Mònica Bori, Rosa Bover, Grup de treball de l’Agència de Salut Pública de Barcelona M. Pau González (psicòloga experta en programes Aurora Bretones, Maite Cabello, Mireia Calsina, Montserrat Montse Bartroli de promoció de la salut en educació) Soriano Calvete, Marta Camps, Cristina Capel, Ester Cases, Olga Juárez Gemma Páez (Servei de Salut Comunitària Mª Luisa García Castañer, Montserrat Castelló, Noemí Pilar Ramos de l’Agència de Salut Pública de Barcelona) García Castelló, Pilar Catells, Núria Cobles, Maria Cobles, Beatriz Puertolas Montse Petit (Servei de Salut Comunitària Lidya Salvatierra Colomina, Montse Sánchez Colón, Celia Ester Teixidó de l’Agència de Salut Pública de Barcelona) de Miguelsanz, Paula De Prado, Cristina Ortiz Domínguez, Catrina Clotas Marta Sales (Departament d’Ensenyament Núria Molina Dueñas, Helene Duval, Arantxa Elorza, Gina Marina Bosque de la Generalitat de Catalunya) Castellà Farrés, Maribel Reina Fernández, Ester Fernández, Albert Espelt Anna Soteras (Consorci d’Educació de Barcelona) Lina Vozmediano Fernández, Araceli Bagán Flor, Gemma Fundació Vicki Bernadet Fontelles, Lidia Galan, Remei Galcerán, Montserrat García, Grup de treball de mestres d’educació Infantil Teresa García, Jordina Gil, Susana Giol, Iolanda González, (en col·laboració amb l’Institut de Ciències Revisors/es Almudena Gordon, Ana Maria Megias Grau, de l’Educació de la Universitat de Barcelona) Pautes per a la introducció de la perspectiva de gènere: Mª Jesús Dávila Guisado, Montse Hernández, Blanca Mercè Martí i Gemma Altell (Fundació SURT) Hernández, Lola Alcázar Hidalgo, Anna Hilari, Cintia Isla, Carmen Abad (Centro Escolar San Francisco, Barcelona) Miriam Morales Jiménez, Mònica Lavilla, Gemma Trepat Sònia Benito (Escola Isidre Martí, Esplugues de Llobregat) Pautes per a la introducció de la perspectiva intercultural: Llenas, Mª Jesús Llop, M. Mar López, David Lozano, Sandra Mª José Cara (Escola Projecte, Barcelona) Centre d’Estudis Africans i Interculturals Martín, Esther Martín, Judith Martínez, Montserrat Martínez, Celia de Miguelsanz (Escola Projecte, Barcelona) Sílvia Mas, Anna Medel, Cristina López Merino, Rodrigo Pautes per a la introducció de la perspectiva en diversitat Esther Fajardo (Escola Anna Ravell, Barcelona) Miranda, Albert Oriol Montoliu, Alicia Mora, Francisco funcional: Alicia Apolo, Gemma Casado, Óscar Esteban, Anna Forcada (Escola Prosperitat, Barcelona) Moraleda, Anna Murt, Patrícia Norte, Lidia Opi, Irene Marta Gari, Raquel Igual, Clara Santamaria (Institut Municipal Pilar Funollet (Escola Pràctiques, Barcelona) Orellana, Dolors Orta, Montserrat Pagès, Mireia Miralles de Persones amb Discapacitat) Jordina Gil (Escola Projecte, Barcelona) Pampliega, Marta Pareja, Vanessa Roma Parra, Anna Forcada Eva López (Escola Isidre Martí, Esplugues de Llobregat) Pascual, Noèlia Pastor, Montserrat Pau, Alicia López Peña, Correcció de textos Cristina López (Escola Mercè Rodoreda, Barcelona) Tibisay Pérez, Ruben Ponce, Mª Carme Pons, Gloria Pons, Sílvia Mas (Escola Pràctiques, Barcelona) FOTOLETRA, S.A. Albert Prats, Gemma Ribas, Estrella Ribo, Cristina Riera, Carme Montell (Escola Pràctiques, Barcelona) Imma Roger, Mª Isabel Yeste Romero, Elena Rovira, Francisca Vanessa Roma (Escola Nou Patufet, Barcelona) Disseny gràfic Olid Sagra, Paula Santofimia, Alexis Sentís, Sandra Serra, Elena Rovira (Escola La Salle Gràcia, Barcelona) Carina Garrido Alba Tamarit, Txell Torrella, MªJosé Cara Vallejos, Ana José Laura Vílchez (Escola Mestre Morera, Barcelona) Germán Chamorro Alcázar Varillas, Montse Vidal, Laura Vílchez. Grup de treball d’altres professionals de l’escola Il·lustració (en col·laboració amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona) Mariona Cabassa Finançat per: Sílvia Bellés (psicòloga, Centro Escolar Dipòsit Legal San Francisco, Barcelona) Sílvia Magriñá (tècnica d’educació infantil, B.21620-2018 Escola Antaviana, Barcelona) Esperanza Palacios (vetlladora, Escola La Palmera, Barcelona) 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 4 Prova pilot La prova pilot d’aquest programa es va dur a terme durant el curs 2017-18 en les següents escoles amb la col.laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona: Escola Amor de Dios, Escola Cor de Maria Sabastida, Escola El Carmel, Escola La Salle Gràcia, Escola Mercè Rodoreda, Escola Mestre Morera, Escola Nou Patufet, Escola Pràctiques, Escola Projecte, Escola Prosperitat i Centro Escolar San Francisco. Terminologia Al llarg de tot el text del programa s’utilitza “la mestra” per referir-nos a tots els mestres i totes les mestres d’educació infantil. © 2018 Agència de Salut Pública de Barcelona. Aquest informe està sota una llicència Creative Commons Reconeixement – NO Comercial – Compartir igual (BY-NC-ND) https://creativecommons.org/ Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona 1ª Edició 2018 Impressió: Artgraf Sabadell Disseny gràfic i maquetació: Fecunda Depòsit Legal: B.21621-2018 Referència de citació del document Bartroli M (coord.), Juárez O, Ramos P, Puertolas B, Teixidó- Compañó E, Clotas C, Bosque-Prous M, Espelt A. Programa d’Educació Emocional pel segon cicle d’educació Infantil. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona; 2018 1, 2, 3, emoció! Programa d’educació emocional Per a segon cicle d’educació infantil 5 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 6 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Índex P3 P4 P5 Introducció al projecte 8 Introducció als blocs 19 117 211 Objectius 10 Unitat 1. Pertinença 21 119 213 Estructura del programa 11 Unitat 2. Autoestima 41 135 229 Recomanacions 14 Unitat 3. Amistat 57 151 245 Unitat 4. Reptes 71 165 263 Unitat 5. Justícia i assetjament 85 179 275 Unitat 6. Canvis, pèrdua i mort 101 195 289 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 7 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Introducció L’educació emocional s’entén com “un procés Les competències emocionals que es poden La implementació de programes d’educació educatiu, continuat i permanent, que pretén fomentar mitjançant l’educació emocional es emocional a les escoles s’ha mostrat efectiva potenciar el desenvolupament emocional com poden dividir en cinc blocs temàtics que estan per millorar les habilitats interpersonals dels a complement indispensable del desenvolu- interrelacionats i es treballen de forma conjunta: estudiants, la qualitat de les relacions amb pament cognitiu, constituint ambdós els elements els companys i els adults i les competències essencials del desenvolupament de la personalitat 1 Consciència emocional, cognitives, així com per incrementar la implicació integral. Per això es proposa el desenvolupament que és la capacitat de saber què estem a l’escola i la capacitat de resoldre problemes o de coneixements i habilitats sobre les emocions sentint i el perquè i què estan sentint conflictes(6). A més, l’aplicació d’aquests programes amb l’objectiu de capacitar l’individu per afrontar els altres i quina en pot ser la causa. ajuda a prevenir alguns problemes de salut millor els reptes que es plantegen en la vida 2 Regulació emocional, com els trastorns de l’estat d’ànim o la simpto- quotidiana. Tot això té com a finalitat augmentar que és la capacitat de gestionar les emocions matologia depressiva(7,8), així com la conducta el benestar personal i social”(1). Tot i que desagradables de manera adaptativa antisocial, agressiva o violenta(9,10), l’assetjament(11) l’educació té com a objectiu afavorir el desenvolu- i de potenciar les agradables. i el consum i abús de substàncies(12,13). pament integral de les persones(2), en els diferents models d’educació tradicionals s’han prioritzat 3 Autonomia emocional, El desenvolupament de les competències continguts cognitius per davant d’aspectes relacionada amb l’autoestima i la capacitat emocionals requereix una pràctica continuada i, d’automotivar-se i mantenir una actitud per aquest motiu, l’educació emocional s’hauria afectius i emocionals(3), tot i que ambdós elements d’iniciar en els primers moments de la vida i són essencials per a un adequat desenvolupament positiva davant la vida. estar present al llarg de tot el cicle vital(14). Per personal(4). 4 Competència social, aquesta raó, les escoles tenen un paper clau en relacionada amb la capacitat per mantenir promoure la implementació d’aquests programes relacions sanes i positives amb altres persones. i la seva integració transversal en la dinàmica 5 Habilitats de vida i benestar, escolar. Degut a l’evidència existent al seu favor, relacionades amb la capacitat d’adoptar s’ha postulat que els programes universals comportaments apropiats per a la resolució d’educació emocional representen un enfocament de problemes personals, familiars i socials, així prometedor per augmentar l’èxit dels infants tant com la capacitat de gaudir conscientment i de a nivell escolar com des de la perspectiva vital (15). generar experiències positives en els diferents Finalment, tot i que alguns programes que es duen àmbits de la pròpia vida(1,2,5). a terme únicament en l’àmbit escolar poden ser 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 8 efectius per fomentar el desenvolupament de Durant el curs 2017-18 es va pilotar en 11 escoles review of depression prevention programs for children and competències emocionals, és essencial incloure de Barcelona i posteriorment es van introduir els adolescents: factors that predict magnitude of intervention effects. J Consult Clin Psychol. juny 2009;77(3):486-503. en el procés d’aprenentatge altres àmbits suggeriments i les millores que van proposar els/ 9. Lösel F, Beelmann A. Effects of child skills training in igualment propers als infants com la família o les mestres, altres professionals de l’escola i les preventing antisocial behavior: A systematic review of l’entorn escolar per tal que el procés d’educació famílies. randomized evaluations. The Annals of the American Academy emocional sigui òptim(6). of Political and Social Science. 2003;587(1):84–109. 10. Wilson SJ, Lipsey MW, Derzon JH. The effects of Aquest programa és una adaptació del programa Referències: school-based intervention programs on aggressive SEAL (Social and Emotional Aspects of Learning) behavior: a meta-analysis. J Consult Clin Psychol. del Departament d’Educació del Regne Unit(16). La 1. Bisquerra R. Educación emocional y bienestar. Barcelona: febrer 2003;71(1):136-49. Praxis; 2000. tria d’aquest programa per a ser adaptat al nostre 11. Blank L, Baxter S, Goyder E, Guillaume L, Wilkinson A, 2. Bisquerra R. Educación emocional y competencias básicas context es va fer a partir d’una revisió per part de Hummel S, et al. Systematic review of the effectiveness para la vida. Revista de Investigación. 2003;21(1):7–43. of universal interventions which aim to promote emotional tècnics i tècniques de l’Agència de Salut Pública 3. Agulló Morera MJ, Filella Guiu G, Soldevila Benet A, Ribes R. and social wellbeing in secondary schools. Interventions. de Barcelona dels programes escolars d’educació Evaluación de la educación emocional en el ciclo medio de 2009;56(4.5):1. emocional existents a escala internacional l’evi- Educación Primaria. Revista de educación, 2011, núm 354, p 12. Tobler NS, Roona MR, Ochshorn P, Marshall DG, Streke AV, dència dels quals havia estat publicada entre el 765-783 Stackpole KM. School-based adolescent drug prevention 2000 i el 2013. A partir d’uns criteris de qualitat 4. López È. La educación emocional en la educación infantil. programs: 1998 meta-analysis. Journal of primary Prevention. Revista interuniversitaria de Formación del Profesorado. 2000;20(4):275–336. prèviament definits relacionats amb el programa 2005;(54):153–168. 13. Trinidad DR, Unger JB, Chou C-P, Johnson CA. The protective pròpiament, l’avaluació, l’impacte en salut i 5. Bisquerra R, Pérez N. Educación emocional: estrategias para association of emotional intelligence with psychosocial l’adaptabilitat a nous contextos, es va seleccionar su puesta en práctica. Revista de la Asociación de Inspectores smoking risk factors for adolescents. Personality and el programa SEAL. Posteriorment es va fer un grup de Educación de España. 2012;16:1–11. Individual Differences. 2004;36(4):945–954. de treball format per mestres d’educació infantil 6. Catalano RF, Berglund ML, Ryan JA, Lonczak HS, Hawkins JD. 14. Bisquerra R. Educación emocional. Propuestas para d’escoles públiques i concertades de diferents Positive youth development in the United States: Research educadores y familias. Bilbao: Desclée de Brower; 2011. findings on evaluations of positive youth development districtes de Barcelona per participar en l’adap- 15. Durlak JA, Weissberg RP, Dymnicki AB, Taylor RD, Schellinger programs. The annals of the American academy of political KB. The impact of enhancing students’ social and emotional tació del programa a la realitat de les escoles and social science. 2004;591(1):98–124. learning: A meta-analysis of school-based universal interven- de la ciutat. Paral·lelament, un grup d’assessores 7. Horowitz JL, Garber J. The prevention of depressive symptoms tions. Child development. 2011;82(1):405–432. expertes en els àmbits de la salut, l’ensenyament i in children and adolescents: A meta-analytic review. J Consult 16. UK: Departament for Education and Skills. Excellence and l’avaluació va supervisar l’adaptació del programa. Clin Psychol. juny 2006;74(3):401-15. Enjoyment: social and emotional aspects of learning (SEAL). 8. Stice E, Shaw H, Bohon C, Marti CN, Rohde P. A meta-analytic 2005. 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 9 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Objectius L’objectiu general del programa és la promoció Objectius específics per als infants Objectius específics per a les famílies de la salut i la prevenció de conductes de risc • Incrementar la consciència emocional • Sensibilitzar les famílies sobre la importància mitjançant el desenvolupament de competències dels infants. de l’educació emocional a casa. emocionals. • Millorar la capacitat de regulació • Millorar l’educació emocional en l’àmbit familiar. emocional dels infants. Objectius específics per a mestres • Millorar l’autoestima dels infants. • Assegurar que les/els mestres tenen Objectius específics per a altres o adquireixen un mínim de coneixements • Incrementar la tolerància a la frustració professionals de l’escola d’educació emocional abans d’implementar davant les adversitats així com la capacitat • Sensibilitzar els/les altres professionals de el programa. de gestionar les dificultats. l’escola sobre la importància de l’educació • Assegurar que les/els mestres tenen o adqui- • Millorar la qualitat de les relacions amb emocional. reixen un mínim de competències emocionals els companys/es i les persones adultes. • Millorar l’educació emocional en l’entorn abans d’implementar el programa • Millorar l’habilitat de resoldre problemes escolar fora de l’aula. o conflictes. • Millorar l’afrontament al canvi. • Disminuir les conductes violentes. • Incrementar la capacitat de gaudir conscientment. • Incrementar la capacitat de generar experiències positives. 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 10 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Estructura del programa Aquest programa va dirigit als infants del segon El bloc d’aula està estructurat en sis unitats: segons les característiques del grup i les cicle d’educació infantil (P3, P4 i P5). circumstàncies que es presentin. El programa 1 Pertinença, tres blocs està pensat per implementar-lo al llarg de El programa està organitzat en : en la que es treballa el sentiment de pertànyer tot el curs, realitzant aproximadament dues a un grup que t’aprecia i t’accepta i la • Aula, amb activitats pensades per ser dinamit- unitats per trimestre. valoració positiva d’aquest fet. zades per les mestres d’educació infantil a la Cadascuna de les sis unitats inclou quatre àrees seva aula. 2 Autoestima, temàtiques, definides com temes que es treballen relacionada amb la valoració positiva de • Famílies, amb activitats pensades per ser en aquella unitat. Cada àrea temàtica té un l’autoconcepte tenint en compte els rols proposades per les mestres a les famílies perquè objectiu associat. De les quatre àrees temàtiques, socials i el paper que juguen aquests en el aquestes les duguin a terme en l’entorn familiar. dues se centren en aspectes relacionats desenvolupament de l’autoestima. pròpiament amb el tema, una està relacionada • Entorn, amb activitats pensades per ser dinamit- 3 Amistat, amb la consciència d’almenys una emoció i zades per professionals que treballen a l’escola centrada en les estratègies per potenciar la l´última se centra en estratègies de regulació però que no són mestres (per exemple: monitors/ cooperació i els vincles afectius amb els i les emocional. es de menjador o professionals de les activitats iguals. extraescolars) perquè les duguin a terme dins Cada àrea temàtica conté dues activitats per a l’escola però fora de l’aula. 4 Reptes, cadascun dels cursos als que va dirigit el programa relacionada amb marcar-se objectius realistes, (P3, P4 i P5) perquè la mestra en dugui a terme motivar-se i perseverar malgrat les dificultats. com a mínim una a la seva aula. Les activitats tenen una durada variable que oscil·la entre els 5 Justícia i assetjament, 30 i els 60 minuts aproximadament. Es recomana centrada en el rebuig i les eines per fer-hi realitzar almenys una de les dues activitats front. proposades per cada àrea temàtica. 6 Canvis, pèrdua i mort, Cada activitat té tres objectius operatius a assolir, en la que es treballen els canvis i les emocions una breu descripció de l’activitat, el temps associades. Es recomana seguir l’odre proposat previst aproximat per dur-la a terme, orientacions de les unitats però la mestra pot variar-lo didàctiques per a un millor desenvolupament, 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 11 Estructura del bloc d’aula Unitats Àrees temàtiques Activitats 1 Pertinença Jo: autoimatge, nom propi i característiques personals L’altre i l’entorn Les emocions bàsiques en un/a mateix/a i les/els altres Eines per a la regulació i la tristesa 2 Autoestima Consciència de què sentim i per què Reconeixement i expressió de les pròpies emocions Sentiment de benestar amb un/a mateix/a Resolució de conflictes 3 Amistat Habilitats clau per fer activitats amb altres nens i nenes Consciència de l’emoció de ràbia Eines per a la regulació de la ràbia 2 activitats per Resolució de conflicte cada àrea temàtica 4 Reptes Com sóc jo: les mes activitats i punts forts i per cada curs (P3, P4 i P5) Objectius realistes i equilibrats Alegria i frustació Eines per potenciar l’alegria i augmentar la tolerància a la frustració 5 Justícia i assetjament Tots som diferents Identificació de l’assetjament escolar Emocions de por i tristesa en l’assetjament Eines per fer front a l’assetjament 6 Canvis, pèrdua i mort Canvis Pèrdua i mort Emocions relacionades amb els canvis i la pèrdua Eines per potenciar el benestar quean succeeix un canvi desagradable Figura 1 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 12 un quadre del procediment organitzat en Estructura del bloc de famílies seqüència d’accions, metodologia de treball, recursos i temps previst per a cada acció, i Unitats Activitats finalment un apartat on recull allò que els infants han d’haver treballat en acabar l’activitat. 1 Pertinença A la figura 1 es pot observar un esquema de 2 Autoestima l’estructura del bloc d’aula. 3 Amistat 1 activitat per cada unitat i per cada curs El bloc de famílies està organitzat en les 4 Reptes (P3, P4 i P5) mateixes sis unitats que el bloc d’aula. Per a cada 5 Justícia i assetjamentunitat s’ofereix una activitat per a famílies per a cadascun dels cursos als que va dirigit el programa 6 Canvis, pèrdua i mort (vegeu figura 2). Figura 2 El bloc d’entorn està organitzat en les mateixes sis unitats que el bloc d’aula. Per a cada unitat s’ofereixen dues activitats que poden ser imple- mentades als tres cursos als que va dirigit Estructura del bloc d’entorn escolar el programa simultàniament (vegeu figura 3). Unitats Activitats Al llarg de tot el programa es treballen les 1 Pertinença cinc competències emocionals descrites a la introducció: consciència emocional, regulació 2 Autoestima emocional, autonomia emocional, competència social i habilitats de vida i benestar. 3 Amistat 2 activitats per cada unitat i per cada curs 4 Reptes (P3, P4 i P5) 5 Justícia i assetjament 6 Canvis, pèrdua i mort Figura 3 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 13 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Recomanacions Recomanacions per introduir culturals o d’idioma i altres, poden requerir formes novetat mentre que altres desconnecten, i/o fins i la perspectiva de diversitat diferents d’abordar els continguts. Per reduir les tot s’espanten, quan estan aprenent. Així es poden funcional en el programa barreres de l’aprenentatge, per tant, és important pensar diverses formes d’implicar els infants assegurar que tots els infants percebin la per aconseguir els objectius, com per exemple informació. Caldria proveir la mateixa informació apropant-los a la seva quotidianitat, fent-los més Amb l’objectiu d’orientar l’atenció educativa a través de diferents canals sensorials (a través personals. a tothom, es recomana la utilització d’un model de la vista, l’oïda o el contacte) proporcionant És important també afegir dos principis més que facilita la personalització d’entorns i la diversitat d’opcions en la representació. als anteriors: planificació d’activitats: el Disseny Universal Principi II: Proporcionar múltiples mitjans de l’Aprenentatge (DUA). Principi IV: Educar parlant de les emocions, d’expressió acompanyar vivint les emocions, des de la En el model del DUA “es conceben o projecten Els infants difereixen en com expressen el que diversitat des de l’origen –sempre que això sigui possible– saben. Per exemple, infants amb discapacitats entorns, processos, béns, productes, serveis, En la quotidianitat de la vida escolar apareixen motores significatives (paràlisi cerebral), aquells/ objectes, instruments, programes, dispositius o nombrosos moments que permeten treballar es amb problemes amb les habilitats estratègiques eines, de tal manera que puguin ser utilitzats per l’emoció en els infants. De fet, cada cop que i organitzatives (dèficits de la funció executiva, totes les persones, en la major extensió possible, apareix una emoció és una oportunitat per TDHA), aquells/es amb una llengua materna sense necessitat d’adaptació ni de disseny treballar-la, acompanyant així a cadascú dels diferent a la llengua d’acollida i altres, aborden especialitzat” (1). infants en la seva diferència i en el seu dia a dia.les tasques de l’aprenentatge i demostren el Aquest model es basa en tres principis que seu domini de manera molt diferent. Caldria És recomanable que en el material didàctic ajuden a orientar la metodologia de les activitats: proporcionar opcions diverses per expressar-se (contes, imatges, personatges, titelles...) es tingui (oralment, amb música, amb símbols, fotografies, present la diversitat i la discapacitat, la diferència Principi I: Proporcionar múltiples mitjans amb la manipulació física o el moviment). i la interculturalitat. És a dir, cal que la diferència de representació aparegui des de la normalitat i no només com un Principi III: Proporcionar múltiples mitjans Els infants difereixen en la manera en la que fet a ser educat. de compromís perceben i comprenen la informació que se’ls Per exemple: el protagonista del nostre conte presenta. Per exemple, els infants amb deficiències Els infants difereixen marcadament en la forma pot ser un titella cec o tartamut, coix o que va sensorials (sordesa o ceguesa), amb dificultats en què poden sentir-se implicats i motivats per en cadira de rodes, molt neguitós o molt inhibit, d’aprenentatge (dislèxia), amb diferències aprendre. Hi ha infants que s’entusiasmen amb la africà o àrab, amb dues mares o només un pare, 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 14 sense necessitat que això sigui una característica Referències: per ser treballada en si mateixa, apareixent des 1. CAST (Center for Applied Special Technology). Universal design de la normalitat. Perquè la diferència no és ser for learning guidelines version 1.0. Wakefield, M.A; 2008. menys, és ser diferent. Per integrar la diferència, cal acceptar-la des de la normalitat. Lectura recomanada: Tots els infants s’emmirallen en les emocions Direcció General d’Educació Infantil i Primària de la Generalitat de Catalunya: De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola de les persones adultes. Per tant, les persones per a tothom, un projecte per a cadascú. Barcelona: Departament adultes que acompanyen i eduquen els infants d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya; 2015. cal que treballin sobre les seves pròpies emocions. Principi V: Reconèixer i posar en valor la diversitat que es dona en les famílies i en l’entorn escolar A les famílies i a l’entorn escolar es dona la mateixa diversitat que es presenta a l’aula, de manera que en el moment de proposar activitats en aquests àmbits caldrà conèixer i posar en valor les diversitats que s’hi donen i oferir aquelles activitats més adequades a partir dels principis proposats: proporcionar múltiples mitjans de representació, proporcionar múltiples mitjans de expressió, proporcionar múltiples mitjans de compromís i educar parlant de les emocions, acompanyar vivint les emocions. 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 15 Recomanacions per introduir mestra vetlli perquè totes les veus de la classe i la del seu entorn (en termes d’etnicitat, la perspectiva d’interculturalitat estiguin representades i siguin escoltades de funcionalitats corporals, gènere, etc.). Això i gènere en el programa forma equitativa. significa donar valor a les pràctiques quotidianes de diversos orígens culturals i econòmics com a • La socialització de gènere s’inicia a edats molt eleccions reals, vàlides i actuals, i no solament primerenques i és especialment sensible a • Dins l’aula hi poden haver diferents vivències com alguna cosa curiosa/exòtica o emmarcada partir dels 4-5 anys. És essencial revisar els i identitats respecte al gènere. Potser no tot com a anècdota històrica.materials (imatges, cançons, pel·lícules, contes, l’alumnat se sent identificat com a nen o com a etc.) que s’utilitzen a les diferents activitats per • Cal escollir continguts creats per una àmplia nena, o el que aquestes categories representen. assegurar-nos que aquests no reprodueixin rols gamma d’autors/es, il·lustradors/es, creadors/es, Cal realitzar una aproximació al tema sense i estereotips de gènere, ja que juntament amb etc. en termes d’origen, identitat i experiències plantejar-ho com a dues categories (nen/nena) les actituds d’educadors/es i família són vitals. tancades i contraposades. la principal via de socialització de gènere • És important assegurar que quan la protagonista • Totes les activitats que es plantegen en el en infants d’educació infantil. d’una història o la seva imatge és una nena i/o programa no són neutres al gènere. És important • Cal tenir especial cura davant la possibilitat presenta trets no normatius i/o pertany a una recordar que tot allò que considerem “normal” d’existència de casos d’abús o situacions de minoria, el personatge no requereixi exhibir o esperem de nens i nenes depèn moltes vegades violència dins o fora de les aules i reforçar la qualitats extraordinàries per ser acceptat o més dels estereotips socials compartits sobre zona de seguretat i de referència de l’infant. aconseguir l’aprovació dels altres personatges el que ha de ser i com s’ha de comportar un nen en el relat. o una nena que de la realitat. • És important incloure materials i referents culturals diversos per assegurar que els infants • Es recomana canviar els noms dels/de les • És important fomentar activitats mixtes per se senten representats i protagonistes. protagonistes dels contes i històries del trencar la tendència que els infants s’ajuntin programa per recollir la diversitat de l’aula. per sexe fomentant el binarisme i la socialització • Cal evitar caure en estereotips, en la normativitat de gènere. És molt recomanable que en totes i en donar una imatge negativa de les figures i • Totes les línies argumentals han de representar les dinàmiques participin de forma equilibrada de les situacions individuals/familiars/grupals/ a les dones com a persones que es valen amb nens i nenes, independentment de si perceben socials que s’utilitzen. Han de poder veure iniciativa i habilitats pròpies, no per la seva relació que van dirigides més a uns o altres. Cal que la reflectida de forma positiva la seva identitat amb els homes o per la seva aparença física. 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 16 • Cal evitar que les dinàmiques proposades estimulin la comparació o competència negativa entre infants. • És una bona idea exposar els infants regularment als sons d’un altre idioma a través de la música. A més, en aules culturalment diverses el fet de fer servir ritmes i músiques que representin les arrels dels infants de la classe és un element que contribueix a posar en valor la diversitat cultural existent a l’aula. A través de la música, l’infant també pot desenvolupar llenguatge, conceptes, desenvolupament físic i resultats socials i emocionals, com és el cas d’aquest programa. 1, 2, 3, EMOCIÓ! PROGRAMA D’EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL 17 P3 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 1 Pertinença Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari En aquesta unitat es dona l’oportunitat als infants 1 Jo: nom propi, característiques • La necessitat de pertinença existeix tant en Jo de reconèixer-se a ells mateixos, d’entendre que personals i autoimatge nens com en nenes; però cal tenir en compte Tu formen part d’un grup que els accepta i aprecia Objectiu: Que els infants siguin conscients que el concepte de pertinença no hauria d’estar Altres així com de contribuir a crear un entorn que sigui d’ells/elles mateixos/mateixes. vinculat al gènere. És a dir, no s’haurien de crear Escola amable i segur per a tothom. En aquesta primera vincles de pertinença segons si ets nen o nena Classe unitat també es presenten les emocions bàsiques 2 L’altre i l’entorn: noms dels i les dins la classe. El que cal aconseguir és que el Emoció i s’introdueix la noció que totes les emocions són companys/es, identitat del grup, sentiment de pertinença sigui neutre al gènere. acceptables si bé no ho són tots els comporta- Content/aconeixement de l’aula i del centre, ments. Per últim s’introdueixen eines per regular Recorda, però, d’on partim! La pertinença no coneixement de les rutines Trist/a les emocions de la por i la tristesa. és neutra dins la nostra societat, tu hi pertanys Enfadat/da Objectiu: Que els infants siguin conscients d’una manera concreta i el gènere és un element que formen part del grup classe i es familia- Espantat/daclau dins la definició d’aquesta manera en la que ritzin amb l’entorn classe. Sorprès/apertanys. No és el mateix ser un nen que una Igual 3 Les cinc emocions bàsiques nena a classe, desenvolupes rols diferents Diferent (alegria, tristesa, ira, por i sorpresa) i ocupes espais diferents. Feliç en un/a mateix/a i en els i les altres • És important que tant amb les imatges com Calmat/da Objectiu: Conèixer les emocions bàsiques: amb les músiques seleccionades per dur a terme Preocupat/da alegria, tristesa, ira, por, sorpresa. les activitats s’intenti busca diversitat d’estils 4 Eines per a la regulació i de zones geogràfiques. de la por i la tristesa Objectiu: Aprendre almenys una eina per regular una emoció desagradable. 22 Àrea temàtica 1: Jo: nom propi, característiques Àrea temàtica 2: L’altre i l’entorn grup classe per aconseguir que aquest valor sigui personals i autoimatge equilibrat entre nens i nenes; per tant, cal que es • Comencem a construir la identitat del grup treballi i s’esperi per igual en uns i altres. • Ser nena o nen és part troncal de la autoimatge i classe. És important que el nom de la classe la imatge que tenen els altres de mi. Resulta clau inclogui part dels dos gèneres, i que la partici- poder trencar amb imatges estereotipades sobre pació i el pes de nens i nenes en la tria siguin Àrea temàtica 4: Eines per a la regulació què significa o és ser nen o nena i l’aspecte i els equitatius. de la por i la tristesa gustos que hem de tenir en base a això. • És clau neutralitzar comentaris que expressin • Les interpretacions que fem del comportament • És important no fer judicis de valor en relació que els nens o nenes no poden ser determinada de nens i nenes també tenen biaix de gènere: amb l’aspecte físic de nens i nenes. Per això, cosa i per tant no es pot triar cert nom per cal vigilar de no reforçar els cànons de bellesa aquesta raó. En la mateixa línia procurarem - La por és més permesa en les nenes. Sentir-la, majoritaris. Parleu des de la diversitat també en neutralitzar comentaris del tipus “això no ho vull identificar-la i expressar-la sol ser més censurat l’aspecte físic com a valor. perquè és de nenes” o al revés. en nens que en nenes. Cal tenir-ho present a l’hora de treballar la regulació d’aquestes dues • És clau visualitzar la pressió en l’autoimatge dels • Assegurar la participació de tothom, inclosos emocions amb el grup classe. nens i les nenes que s’exerceix socialment i des de els nens i les nenes que no solen participar tant. ben aviat, a través de la publicitat i les joguines. Cal que tothom tingui la seva pròpia veu. - Cal que observem si algú mostra dificultats Tot i que aquesta pressió existeix per a ambdós, per expressar que té por d’alguna cosa. Cal l’estigmatització dels nens que adopten rols, acompanyar perquè els nens també expressin aspecte i interessos de joc típicament considerats Àrea temàtica 3: Les emocions bàsiques que tenen por d’algunes coses. de nenes està més estigmatitzat que al revés. en un/a mateix /a i els altres - La forma que solem tenir per regular la • Per això cal prendre consciència de les diferen- • S’espera que les nenes aprenguin a regular-se tristesa és procurar que les nenes s’apropin ciacions que fem entre nens i nenes en algunes emocionalment abans que els nens (per la al model dels nens, de “superar” pors i tristeses activitats i materials, i intentar neutralitzar les imatge i estereotips que tenim al respecte i negar-les (miratge de la igualtat). diferències que ells i elles mateixes creen. i per com les ensenyem a socialitzar-se). - Cal reforçar la idea que totes les emocions són Probablement l’exigència en aquest camp sigui • En contextos culturals diversos té molta impor- necessàries i tenen la seva funció i trencar amb més alta en elles perquè se suposa que està tància preocupar-se per fer una pronunciació la idea d’emocions bones i dolentes. Expressar dintre de les seves fortaleses com a nenes. Revisa dels noms propis tan correcta i propera a una emoció mai suposa una feblesa, al contrari! no estiguis aplicant tu també aquesta mirada. l’original com sigui possible. Interessar-se en Aquesta afirmació és especialment important cas que els noms propis puguin tenir significats Exemple: Com i on fem seure els nens i les a mesura que els infants estan més socialitzats específics. nenes a la classe, adjudicant-los a elles el rol i per tant són més grans. de “calmadores” de nens (més moguts) a l’hora • És clau observar les característiques familiars, • És important tenir en compte les diverses d’ubicar-les en una taula o altra. llengua materna i creences de cadascun dels maneres possibles de regular i gestionar les infants, ja que són els eixos a partir dels quals • L’empatia se sol exigir molt més en nenes que emocions en funció dels patrons culturals. construirà la seva autoimatge, autoestima i en nens i com a conseqüència es treballa més identitat. amb elles que amb ells. Així que cal treballar al 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 23 Objectius Orientacions didàctiques d’acceptar o s’ha de donar si ens ve de gust, no per satisfer a l’altre o evitar que P3 • Ser conscient d’un mateix/a. La mestra pot manipular el titella de l’altre s’enfadi. ~ • Donar a conèixer al grup classe forma que sembli que li fa vergonya sortir Aula el nostre nom. i parlar amb els infants perquè així, quan Segons el criteri de la mestra, es pot aquest surti, tothom tingui més ganes de realitzar l’activitat al mes d’octubre una • Veure com tothom diu el seu nom veure’l. Es pot aprofitar aquest fet per vegada hagi passat un temps d’adaptació. davant de tot el grup. transmetre la idea que encara que ens Àrea temàtica 1 pugui fer vergonya conèixer persones Jo: nom propi, Descripció de l’activitat noves podem vèncer aquesta vergonya i Idees clau descobrir persones que ens agradin molt. característiques La mestra explica que la Gina és un En acabar aquesta activitat, els infants han personals i autoimatge titella que viu a l’aula de P3 i que després Pot haver-hi infants que tinguin recel del d’haver vivenciat que han estat capaços —— de l’estiu, en iniciar-se les classes, ha titella. En aquest sentit cal respectar que de dir el seu nom davant de tot el grup. descobert que els infants que coneixia ja no vulguin dir el seu nom. Malgrat això, el També hauran entès que l’afecte no ha Activitat 1 no hi són i que n’hi ha de nous. titella els pot preguntar el nom més tard de ser imposat o forçat. El titella per si desitgen dir-lo llavors.La Gina vol saber com es diuen. Per aquest Gina ens motiu s’anirà apropant a cada infant Cal que el titella pregunti a l’infant si pot perquè aquest li digui el seu nom. Després fer-li un petó i acceptar que l’infant no ho vol conèixer que cada infant li digui el seu nom li vulgui. Cal transmetre la idea que tenim demanarà si li pot fer un petó i, si l’infant el dret a no voler un petó i a dir-ho, així accepta, li farà. com que la resta té el deure de respec- tar-ho. Cal transmetre que un petó s’ha Preparació 10 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Titella 1 Presentació del titella de la classe 5 min 2 El titella parla a cau d’orella a la mestra i aquesta explica 5 min a la classe que al titella li agradaria saber els seus noms, ja que no coneix els nous infants de la classe 3 La mestra va apropant el titella a cada infant per a què 20 min aquest li digui el seu nom 4 Quan tots els infants s’han presentat, el titella mostra una gran alegria 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 24 Objectius l’actualitat, el dimarts la seva joguina També en alguna sessió podem convidar preferida, el dimecres el conte que més algun familiar (pares i/o mares prefe- P3 • Reconèixer els nostres gustos gaudeix i el dijous la música que li agrada rentment) perquè vinguin a la classe a ~ i preferències. ballar. El protagonista mostra als seus explicar-nos com és l’infant protagonista Aula • Expressar davant els i les altres company/as/es l’objecte i explica per què o què feia de més petit. els nostres gustos i preferències. li agrada. En cas que algun infant no porti els • Valorar positivament els nostres L’últim dia de la setmana es fa un retrat objectes de casa, la mestra pot ajudar-lo a gustos i preferències. Àrea temàtica 1 del protagonista. La mestra demana a triar objectes de la classe o de l’escola que l’infant protagonista que s’aixequi i va li agradin o amb els que s’identifiqui i fer Jo: nom propi, Descripció de l’activitat destacant les seves característiques l’activitat de la mateixa manera. característiques físiques (color d’ulls, cabell, ...) i el va personals i autoimatge Cada setmana un infant de la classe es Encara que l’activitat formi part de la dibuixant a la pissarra. En acabar, tot el converteix en el/la “protagonista de la primera unitat, Pertinença, segons les —— grup fa dibuixos de l’infant protagonista setmana”. característiques del grup pot ser recoma-Activitat 2 en un full. nable iniciar-la a finals del 1er trimestre. Protagonista La setmana abans de ser protagonista la mestra fa arribar a la família una nota Una variant de l’activitat seria fer el “Dia Orientacions didàctiques del protagonista” en comptes del protago- de la setmana explicant que durant la setmana següent cal que l’infant porti cada dia un objecte nisme setmanal.En la mesura del possible podem fer diferent amb el qual s’identifica o que li coincidir la setmana del protagonista amb agrada especialment. la setmana en què és el seu aniversari. Idees clau El primer dia de la setmana la mestra li Podem destinar un espai de l’aula on Cada protagonista ha de finalitzar la Preparació 60 min dona a l’infant un altre distintiu del seu poder penjar les fotografies o posar els protagonisme durant aquella setmana setmana reconeixent allò que l’identifica Realització 20 min diaris objectes que porta l’infant protagonista. i valorant-ho positivament. Alhora s’ha durant una setmana (per exemple, un cor). La mestra pot recollir els dibuixos dels d’haver transmès que canviar de gustos Durant la setmana, el/la protagonista protagonistes realitzats al llarg del curs i preferències no només és possible sinó porta cada dia a la classe un objecte i fer un àlbum personalitzat on quedin totalment acceptable. diferent amb el qual s’identifica i que recollits els dibuixos que aquest ha fet li agrada especialment. El dilluns pot dels seus companys/es de classe al llarg portar fotografies de quan era petit i de del curs. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 25 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Circular 0 Fer arribar a la família una nota informativa en què Una setmana informativa es comunica que la setmana següent el seu fill/a serà abans de la el protagonista setmana de protagonisme Medalla 1 El primer dia de la setmana, donarem a l’infant la medalla 10 min o distintiu de protagonista o algun altre distintiu que l’infant podrà dur sempre que vulgui durant la seva setmana Els infants asseguts en rotllana. L’infant 2 El primer dia l’infant porta a l’aula un recull de fotografies 20 min protagonista s’asseu en una cadireta al des que era petit fins a l’actualitat on, si és possible, també costat de la mestra i comenta les fotos apareguin familiars propers Els infants asseguts en rotllana. 3 El segon dia, l’infant porta la seva joguina preferida 20 min L’infant protagonista explica per què li agrada la joguina que ha portat El protagonista, amb l’ajuda de la 4 El tercer dia, l’infant porta el seu conte preferit 20 min mestra, l’explica 5 El quart dia, es balla al ritme de la música que més agrada 20 min al protagonista A la classe ajuntarem totes les taules 6 El darrer dia, es dibuixa al protagonista 20 min per tal de fer una sola taula al voltant de la qual seuran tots els infants 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 26 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P3 • Conèixer el nom dels i les companys/es. És important crear un ambient de calma En acabar l’activitat, els infants han ~ • Identificar-se com a part del grup. abans d’iniciar l’activitat, sobretot d’haver vivenciat que són part del Aula les primeres vegades que es fa. grup-classe i han d’haver escoltat • Mostrar confiança a l’hora el nom dels i les companys/es. de relacionar-se. L’activitat també es pot fer en una rotllana a terra en comptes de seure a les cadires. Àrea temàtica 2 Descripció de l’activitat Es pot utilitzar una altra cançó, com L’altre i l’entorn: noms dels la de Bon dia! de la Damaris Gelabert. Els infants seuen a les cadires amb el cap i les companys/es, identitat amagat com si estiguessin dormint. La Hi hauria una variant més senzilla del grup, coneixement mestra va passant tot cantant la cançó de d’aquesta activitat en la qual, asseguts en de l’aula i del centre, Bon dia i bon sol i l’infant al qual acaroni rotllana, cada infant acaroni amb el nino el company/a/a del costat mentre li diu coneixement de les rutines el cap amb un nino va aixecant el cap com si s’estigués despertant. Cada cop bon dia i el nom. Després li passaria el —— que acaba la cançó, la mestra diu bon nino i el company/a faria el mateix amb Activitat 1 dia i el nom dels infants que s’acaben de l’infant de l’altre costat. Bon dia despertar. Quan es desperten, s’afegeixen Segons consideri la mestra es pot repetir a la cançó ajudant la mestra i esperant l’activitat diverses vegades començant a tothom! que tothom estigui despert. per la variant senzilla i acabant amb la Un cop s’han après la cançó, és un infant més complexa. el que fa l’acció d’acaronar amb el nino als Pot ser que els infants tinguin vergonya seus companys/es i de dir-los bon dia i el a l’hora de participar. Cal respectar-los nom quan s’acaba la cançó. i acceptar la seva decisió. Preparació 15 min Realització 30 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Una cadira per a cada infant 1 Crear un clima de calma, on els infants estan asseguts 5 min o espai suficient perquè a la cadira amb el cap amagat com si estiguessin dormint s’estirin a sobre d’una catifa Cançó: Hola, hola, bon dia 2 La mestra va passant amb el nino, acaronant el cap 10 min i bon sol. Hola, hola, no em dels infants, mentre canta la cançó del Bon dia i bon sol deixis mai sol i els va dient el nom 3 A mesura que es van despertant els infants s’afegeixen 15 min a la cançó 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 27 Objectius Una vegada s’ha decidit el nom, entre la variant femenina (per exemple, tots els infants fan un mural representatiu “la classe dels gats i gates”). P3 • Començar a construir la identitat d’aquest nom. Tothom hi participa pintant del grup classe. Si el nom de la classe ja està establert ~ el fons i també afegint el seu dibuix que Aula • Començar a sentir-se part del grup. per l’escola també es pot fer el mural pot tenir una foto seva enganxada. Per del nom ja donat. • Realitzar un mural conjuntament exemple, si es tria el nom de “classe dels amb tots els i les companys/es. cargols” es pot fer un mural que representi Per votar podem donar a cada infant l’herba i que cada infant pinti un cargol una peça (tipus Lego, per exemple) o Àrea temàtica 2 amb la seva foto enganxada. una pedreta o similar per tal que la posi L’altre i l’entorn: noms dels Descripció de l’activitat al costat del nom que li agrada més. La Un cop realitzat el mural, es penja a un i les companys/es, identitat Durant diferents sessions i amb l’ajuda proposta de nom que tingui més peces lloc visible de l’aula. del grup, coneixement de la mestra, cada infant diu un nom o pedretes o similar serà la guanyadora. que li agradaria que tingués la classe. La Es recomana realitzar l’activitat en més de l’aula i del centre, No cal que els infants pintin directament d’una sessió (entre dues i quatre sessions). coneixement de les rutines mestra els pot ajudar a que proposin noms sobre el mural, es poden fer dibuixos dient-los que pensin en una cosa que els —— individuals i després enganxar-los.agradi molt, com per exemple un animal, Activitat 2 un menjar, etc. Orientacions didàctiques Som la La mestra va apuntant els noms a la El nom de la classe ha de sorgir de Idees clau pissarra i es fan votacions fins a arribar les propostes fetes pels infants i s’ha classe de..! En finalitzar l’activitat, els infants han a una última tria de la qual surt el nom d’intentar que agradi a tothom. d’haver vivenciat el fet de fer un mural de la classe. Hi ha tendència a posar noms masculins tots junts i que formen part d’un grup que a la classe. Intentar que el nom reculli té un nom comú. Preparació 30 min Procediment Realització 1 h i 30 min Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Paper i llapis o pissarra 1 Cada infant diu quin nom li agradaria que tingués la classe 20 min Peces, pedretes 2 Es van fent votacions de les propostes fins que només 10 min en queda una, que és l’escollida Paper d’embalar, pintures, 3 Amb el nom decidit, la mestra prepara un gran paper ceres, papers, tisores, etc. d’embalar on es plasma el dibuix del nom de la classe 4 Cada infant pinta el fons del mural Individualment Foto carnet de cada infant 5 Individualment cada infant fa o pinta un dibuix on s’enganxa 45 min una foto de la seva cara. Aquest dibuix s’inclou dins el mural 6 Es penja el mural a l’aula 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 28 Objectius A cada espai nou, els infants es presenten Idees clau dient el nom de la seva classe i esperen P3 • Conèixer els diferents espais a que els membres de l’altra aula, per En acabar l’activitat, els infants coneixeran ~ de l’escola a la qual pertanyen. exemple, diguin també el seu nom i quina els diferents espais de l’escola. Haurien de Aula • Saber què es fa en cadascun és la seva tasca en aquell espai. sentir l’escola com un lloc conegut i segur. dels espais que es visitin. També hauran ratificat la seva identitat com a grup en presentar-se davant els • Presentar-se com a grup Orientacions didàctiques i les altres amb el nom de la classe.davant altres persones. Àrea temàtica 2 És important explicar molt bé als infants L’altre i l’entorn: noms dels Descripció de l’activitat l’activitat i que es tingui en compte que i les companys/es, identitat pot ser que algun infant es pugui sentir del grup, coneixement En iniciar el curs la majoria d’infants no insegur en sortir de la seva classe. Per de l’aula i del centre, coneixen els diferents espais de l’escola. aquest motiu, és desitjable que la mestra coneixement de les rutines Per aquest motiu, la mestra els proposa compti amb altres mestres de reforç per descobrir i explorar altres llocs de l’escola. —— a fer el recorregut pels diferents espais.Els infants fan un tren tots junts i recorren Activitat 3 alguna altra aula, el menjador, el pati, Primera etc. Abans d’iniciar l’aventura la mestra els explica que cal caminar a poc a poc i aventura dels parlar fluixet. exploradors i exploradores Realització 60 min Font: Adaptada Procediment del programa SEAL. Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra fa una breu explicació de l’activitat 10 min 2 Es disposa als infants formant un trenet 5 min 3 Mestra i infants inicien el recorregut pels diferents espais 45 min del centre 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 29 Objectius contentes o alegres. Els infants retallen L’activitat es pot fer en dues o més aquestes cares i les enganxen a un mural sessions. En la primera introduiríem P3 • Aprendre que podem sentir diferents que té per títol: “Alegria”. Posteriorment les emocions bàsiques i en les següents ~ emocions. o en alguna altra sessió es fa el mateix aniríem fent els murals de cadascuna Aula • Aprendre que les emocions es poden amb la resta d’emocions bàsiques. de les emocions. mostrar a través de l’expressió facial. A l’hora de triar els contes caldria • Aprendre a reconèixer les emocions bàsiques en els i les altres a partir Orientacions didàctiques analitzar quins personatges expressen Àrea temàtica 3 cada emoció per evitar que tant els de la seva expressió facial. L’expressió d’emocions per part dels personatges masculins com els femenins Les emocions bàsiques infants és molt recomanable fer-la davant expressin les emocions estereotipades (alegria, tristesa, ira, por Descripció de l’activitat un mirall. D’aquesta manera podran veure, o esperables segons rol de gènere. i sorpresa) en un mateix/a mentre la noten, l’expressió del seu nas, És important utilitzar revistes que i en els i les altres La mestra explica que quan pensem o boca, ulls i galtes, quan expressen una —— ens passen coses podem sentir diferents continguin no només representacions/ emoció determinada. També se’ls animarà emocions. La mestra posa exemples: si imatges de persones blanques/normatives. Activitat 1 a mirar l’expressió dels seus companys/es el pare o la mare ens explica que anirem Petits detalls com veure persones que quan se’ls demana que facin una emoció Què creus d’excursió podem sentir alegria, si ens fan s’assemblin a ells/es mateixos/es quan determinada amb la cara. un regal que no ens esperàvem podem estan treballant amb imatges és de suma que senten? sentir sorpresa, si algú ens diu que no vol Es recomana que la mestra observi i importància. jugar amb nosaltres podem sentir tristesa, treballi posteriorment si les diferents si algú ens pren una joguina nostra podem emocions són expressades i interpretades sentir-nos enfadats/des i si anem a un lloc de manera diferent segons si són nens Idees clau que no hem anat mai podem sentir por. o nenes. També pot observar i treballar En acabar l’activitat, els infants sabran A mesura que la mestra vagi exposant posteriorment si els nens i les nenes de Preparació 25 min que podem sentir diferents emocions, els exemples fa la cara de l’emoció forma diferencial tenen més facilitat per Realització 50 min algunes d’agradables i d’altres de desagra- per sessió i emoció corresponent. Després animar els infants expressar les diferents emocions. dables, i que les mostrem amb l’expressió a expressar cadascuna de les emocions Tot i que l’ideal seria que els infants facial. També sabran que observant les amb la cara. busquessin en revistes i diaris imatges que expressions facials de les altres persones Un cop fet això, la mestra ensenya als representessin cadascuna de les emocions, podem tenir una idea de com se senten. infants imatges de contes on hi hagi perso- si la mestra considera que els infants són Finalment s’haurà introduït la idea que natges que expressin diferents emocions massa petits per retallar les imatges, pot no passa res per expressar emocions i els pregunta què creuen que senten. ser ella mateixa qui porti les imatges tipificades normalment com a negatives Finalment els dona revistes, si és possible directament retallades i les hi doni. Si és segons gènere, especialment les mimoses en color, i els demana que busquin possible, és recomanable que a la fase de o tendres entre els nens i les d’enuig o fotografies on surtin persones que estiguin realitzar el mural es pugui comptar amb empipament entre les nenes. una altra mestra de reforç. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 30 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Asseure’s en rotllana. 1 La mestra explica les diferents emocions bàsiques, 10 min Grup sencer posa exemples i anima els infants a fer amb la cara les diferents emocions En rotllana. Contes 2 La mestra mostra als infants personatges de contes 10 min Grup sencer i els pregunta quina emoció creuen que senten Diaris i revistes 3 La mestra porta imatges de revistes o diaris en les quals 5 min s’hi vegin representades les diferents emocions i les dona als infants (retallades o bé per què les retallin) Paper d’embalar Fer un mural conjunt, enganxant totes les cares que 25 min Cartolina s’han retallat i que reflecteixin la mateixa emoció Retoladors 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 31 Objectius Orientacions didàctiques evitar que l’infant hagi de detallar una situació com les esmentades davant P3 • Aprendre que podem sentir diferents Si per les característiques del grup de tot el grup. ~ emocions. la mestra pensa que els infants no Aula • Aprendre que les emocions es poden suggeriran exemples de què els fa sentir Posteriorment, cal parlar amb l’infant mostrar a través de l’expressió facial. d’una determinada manera, un pas previ sense demora i sense la presència dels i pot ser mostrar als infants dibuixos de les companys/es sobre la situació que ha • Donar exemples de situacions que ens personatges expressant una emoció on esmentat. Segons el que expliqui l’infant fan sentir cadascuna de les emocions. Àrea temàtica 3 sigui explícita la causa d’aquesta. Així caldrà seguir el Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordi- Les emocions bàsiques poden anar relacionant diferents causes Descripció de l’activitat associades a emocions determinades. nació de les situacions de maltractament (alegria, tristesa, ira, por En aquest cas és important utilitzar infantil i adolescent en l’àmbit educatiu. i sorpresa) en un mateix/a La mestra explica que quan pensem o dibuixos que continguin no només Si la mestra ho veu convenient es pot i en els i les altres ens passen coses podem sentir diferents representacions o imatges de persones emocions. La mestra posa exemples: si realitzar l’activitat en més d’una sessió. —— blanques/normatives. Petits detalls com el pare o la mare ens explica que anirem Activitat 2 veure persones que s’assemblin a ells/es Es recomana afegir suport visual (imatges d’excursió podem sentir alegria, si ens fan mateixos/es quan estan treballant amb reals o dibuixos) de les emocions per tal Fem cara un regal que no ens esperàvem podem imatges és de suma importància. que sigui més fàcil d’interpretar i entendre sentir sorpresa, si algú ens diu que no vol pels infants. de... jugar amb nosaltres podem sentir tristesa, Durant alguna situació de conflicte que si algú ens pren una joguina nostra podem sorgeixi a la classe podem fer notar als Es recomana que la mestra observi si hi sentir-nos enfadats i si anem a un lloc infants implicats l’expressió de l’altre i ha un patró diferenciat entre nens i nenes que no hem anat mai podem sentir por. preguntar-los com es pot estar sentint i intenti neutralitzar-lo. A mesura que la mestra vagi exposant i si creuen que aquella emoció és agradable o desagradable. Preparació 10 min els exemples farà la cara de l’emoció Realització 25 min corresponent i demanarà als infants que Idees clau Si al demanar-los exemples de situacions la imitin. Després els infants que vulguin que els fan sentir una emoció desagra- En acabar l’activitat, els infants proposaran quina emoció volen expressar dable algun infant expressa o insinua una començaran a reconèixer l’emoció d’un i la resta la farà. La mestra els farà notar situació que la mestra creu que pot fer altre través de la seva expressió facial. quina forma prenen els ulls, la boca, el nas, perillar la seva integritat física o psíquica També sabran que les emocions estan etc. quan expressem una emoció deter- (negligència, abús o maltractament) es relacionades amb les situacions que minada. Finalment, la mestra demanarà recomana que la mestra validi l’emoció vivim. Finalment començaran a integrar als infants exemples de què els fa sentir (“entenc que et sentis així”) i li suggereixi l’empatia. cadascuna de les emocions. parlar més tard amb calma. Es recomana 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 32 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. 1 La mestra explica les diferents emocions bàsiques i proposa 5 min Asseure’s el joc d’imitar emocions en rotllana 2 La mestra posa exemples de situacions que ens poden 5 min provocar cadascuna de les emocions bàsiques, fa l’expressió facial de l’emoció relacionada amb cada situació d’exemple i els infants han d’imitar-la 3 Diferents infants proposen la cara que volen representar 10 min i la resta segueix la consigna 4 En acabar el joc, els infants poden verbalitzar quina cara 5 min els agrada més de fer i/o quines situacions els fan sentir cadascuna de les emocions 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 33 Objectius espantat, té por”. La mestra pregunta als Cal validar que es pot sentir por (“entenc infants per què creuen que el titella pot que tinguis por”) i normalitzar aquesta P3 • Saber que és legítim sentir por. tenir por i fa una llista. Després pregunta emoció (“tothom ha sentit por alguna ~ • Escoltar una o més estratègies per al titella: “Estàs espantat? Tens por per vegada”) al mateix temps que es donen Aula vèncer la por en aquelles situacions què..?” i va enumerant les raons que han estratègies per regular-la (“estic segura en què és adaptatiu fer-ho. dit els infants. Finalment el titella diu que que pots vèncer aquesta por”). Si la mestra • Practicar almenys una estratègia sí quan se li pregunta si està espantat explica una situació en la qual va sentir per vèncer la por. perquè no coneix els infants de la classe por, els infants ràpidament entenen que Àrea temàtica 4 i no sap si els agraden els titelles. La tothom pot sentir-la i que no és dolent Eines per a la regulació mestra pregunta als infants què podria sentir-se així, ja que fins i tot els adults de la por i la tristesa Descripció de l’activitat fer sentir millor al titella i prepara una tenen por. —— Abans de l’arribada de l’infant, la mestra llista de les propostes que fan els infants i En acabar l’activitat, la mestra dirà als Activitat 1 posa un peluix o titella que encara no hagi en pot suggerir d’altres. Entre les estra- infants que si la por és molt grossa i no estat presentat a la classe a sota d’una tègies per vèncer la por hi ha: cantar una Quan marxa amb aquestes estratègies caldria cadira o algun lloc similar on els infants el cançó, dir-se baixet paraules de força dir-ho a alguna persona adulta que pensin puguin veure i on es podria haver amagat (“sóc valent/a”), respirar profundament tinc por que els pot ajudar. si estigués espantat. Un cop els infants bufant suaument la seva mà a mesura que estan asseguts, la mestra explica que avui exhalen l’aire, pensar que els infants l’aco- els vindrà a visitar algú. La mestra diu que lliran bé i que farà nous amics i amigues Idees clau encara no ha arribat el visitant, els explica (“segur que faré amics i amigues nous”). com és aquest visitant i pregunta si algú Per últim i amb la guia de la mestra, En acabar l’activitat, els infants sabran Preparació 5 min l’ha vist. Quan els infants indiquen on els infants posen en pràctica algunes que es pot tenir por i que no passa res per Realització 30 min s’ha amagat el titella, la mestra agafa el d’aquestes estratègies i, si és possible, sentir aquesta emoció, hauran escoltat titella i els pregunta per què creuen que es fan fotos mentre les practiquen per algunes raons per les quals un infant pot Font: Adaptada es pot haver amagat. Un cop la mestra penjar-les a l’aula. tenir por i sabran que hi ha estratègies del programa SEAL. té algunes respostes dels infants, els per superar-la. De la mateixa manera, pregunta com podríem saber del cert per però, s’haurà introduït la idea que algunes què s’ha amagat. Quan algun infant diu Orientacions didàctiques pors són necessàries i tenen una funció que li ho poden preguntar, la mestra ho fa protectora i adaptativa, i que per tant no Per ambientar l’inici de l’activitat així com i es posa el titella prop de l’orella per què cal superar-les.per introduir l’emoció de la por i validar-la li respongui. Després la mestra explica als es pot utilitzar la cançó de El cuc poruc. infants el que el titella li ha respost: “Està 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 34 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Peluix o titella 0 La mestra amaga un peluix o titella sota una cadira Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana i la mestra els explica que avui 5 min hi ha una visita i si algú l’ha vist 2 La mestra pregunta per què es pot haver amagat el titella 5 min i anota el que responen els infants 3 La mestra pregunta què podria fer el titella per sentir-se 10 min millor i anota el que responen els infants 4 Els infants practiquen les estratègies que han proposat i en 10 min fan fotografies per penjar a l’aula 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 35 Objectius Aquesta activitat també es pot fer passant Qüestions per reflexionar i pensar un petit cotxe per l’esquena dels infants P3 • Saber que és legítim sentir-se malament. o amb qualsevol altre element que sigui El massatge ens ajuda a crear vincles ~ • Aprendre una estratègia suau i agradable. afectius amb la persona que interactuem Aula per sentir-se millor. i podem observar que produeix reaccions Durant la realització d’aquesta activitat, físiques (relaxació muscular, disminució • Practicar una estratègia la mestra pot posar una música suau i del dolor), psíquiques (sensació de per fer sentir millor als altres. explicar que la música també ens pot benestar, ens sentim estimats) i socials Àrea temàtica 4 ajudar a sentir-nos millor: més calmats (ens mirem amb empatia, ens comuniquem Descripció de l’activitat si posem una música suau quan estem Eines per a la regulació des d’una vessant diferent).neguitosos, o més contents si posem una de la por i la tristesa La mestra explica que de vegades ens música animada quan estem tristos. —— sentim malament perquè tenim alguna emoció desagradable. Proposa fer el joc La tècnica del massatge en parelles es pot Idees clau Activitat 2 de “Passar-se la frase” en el que els infants establir com una rutina en tornar del pati En acabar l’activitat, els infants sabran La ploma per torns diuen “em sento malament o a la tarda, en moments en què els infants que es poden sentir malament i que és quan...”. Un cop han fet una ronda en la acostumen a sentir-se més neguitosos, o legítim, hauran escoltat algunes raons per qual cada infant ha tingut l’oportunitat prèviament a un esdeveniment important. les que un infant es pot sentir malament d’expressar alguna cosa que el fa sentir Cal respectar els infants que no vulguin i hauran practicat una estratègia per malament, la mestra explica que avui els participar en l’activitat del massatge. sentir-se millor i per fer sentir millor a Preparació 10 min ensenyarà un truc per sentir-se una mica Segons consideri la mestra, l’acaronament altres. Si quan els demanem exemples de Realització 35 min millor. La mestra organitza els infants amb la ploma es pot fer primer individu- situacions que els fan sentir una emoció en parelles i a cada parella els dona una alment i després en parelles. desagradable, algú expressa o insinua una Font: Adaptada ploma. La mestra explica que podem situació que la mestra creu que pot fer del programa SEAL. fer-nos sentir millor si ens acaronem amb Es pot animar els infants a que manifestin perillar la seva integritat física o psíquica la ploma o un company/a ens acarona de quina manera els agraden els (negligència, abús o maltractament) es amb la ploma. Els infants practiquen massatges (fluixets, a l’esquena, al braç) recomana que la mestra validi l’emoció aquesta estratègia. En acabar l’activitat, i de quina manera no els agraden per tal (“entenc que et sentis així”) i li suggereixi els infants verbalitzen què senten quan els d’evidenciar les diferències entre persones parlar més tard amb calma. Es recomana acaronen amb una ploma. i aprendre a respectar el que agrada i el evitar que l’infant hagi de detallar una que no agrada. La mestra aprofitarà per situació com les esmentades davant de explicar que respectar el que agrada i no tot el grup. Posteriorment, cal parlar amb Orientacions didàctiques agrada a l’altre és necessari perquè sinó l’infant sense demora i sense la presència en comptes de fer-lo sentir millor el farem dels i les companys/es sobre la situació Es recomana partir d’exemples per sentir pitjor. que ha esmentat. diferenciar “agradable” i “desagradable” ja que no tothom considera igual el que Si l’activitat es fa a inici de curs es pot és agradable i el que no. En comptes plantejar aquest joc de passar-se la frase d’agradable i desagradable podem parlar amb una temàtica menys emocional, i més d’emocions “que m’agraden” i d’emocions endavant quan la confiança hagi incre- “que no m’agraden”. mentat tornar a fer l’activitat tal com està descrita. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 36 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra explica que de vegades ens sentim malament 5 min perquè sentim emocions desagradables 2 La mestra i els infants juguen a “Passar-se la frase” 10 min Plomes suaus i de colors 3 La mestra organitza els infants en parelles, els dona 5 min una ploma i els explica l’estratègia 4 Els infants descansen i es relaxen, mentre dos infants 10 min passen la ploma pel cos dels i les companys/es 5 Els infants després verbalitzen què senten quan 5 min els acaronen amb una ploma 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 37 Objectius del qual pot anar mostrant i explicant És important dir a les famílies que aquesta les coses que fa a la resta del grup. llibreta no és una tasca de deures sinó que P3 • Identificar i expressar com som. serveix per donar confiança i seguretat ~ • Tenir una imatge positiva d’un mateix. És important que en el grup classe no als seus fills/es durant els primers dies Famílies es generin valoracions d’unes activitats • Mostrar confiança en la pròpia persona. a l’escola, ja que els pot servir d’ajuda per sobre d’altres marcant possibles per parlar d’ells mateixos, d’allò que els diferències socials i econòmiques o agrada, etc. Descripció de l’activitat estructures familiars diferents. Àrea temàtica 1 Es recomana valorar el temps que A l’inici de curs la mestra demana a Es pot aprofitar el moment per potenciar necessiten les famílies per dur a terme Jo: nom propi, les famílies que portin una llibreta que i posar en valor les diversitats familiars l’activitat sense presses i gaudint-la. característiques anomenaran “La llibreta dels tresors”. i les diferents formes d’entendre el També es recomana que en finalitzar personals i autoimatge La mestra proposa que infants i famílies concepte de família. l’activitat s’expliqui a la família com ha —— omplin la llibreta de fotografies o dibuixos El dia estipulat per la mestra aquesta anat i com s’ha treballat amb les llibretes Activitat 1 o qualsevol altra expressió plàstica de la convida als infants a seure en rotllana a l’aula. vida quotidiana de l’infant (a casa, amb perquè tots els infants puguin mirar La meva la família, durant les vacances, fent coses i ensenyar als altres la seva llibreta. que els agradin molt, activitats comuni- Idees clau llibreta tàries religioses o altres). Durant el temps que estipuli la mestra Orientacions didàctiques A l’acabar l’activitat els infants han dels d’haver vivenciat que són part del la llibreta viatja de casa a l’escola i es va Es recomana aprofitar l’entrevista o reunió grup-classe i han d’haver escoltat tresors omplint. Amb aquesta llibreta es pretén inicial amb les famílies per explicar-los el nom dels companys.que els companys/es coneguin més bé l’activitat i donar-los les indicacions l’infant i la família, ja que es converteix perquè preparin les llibretes. en una mena de diari personal per mitjà Preparació a casa 45 min Realització a casa 40 min Realització a l’aula 30 min Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a l’aula 1 La mestra demana una llibreta a les famílies durant l’entrevista o reunió inicial prèvia al començament de l’escola i els explica l’activitat Llibretes 2 La mestra convida els infants a fer una rotllana i demana que tothom agafi la seva llibreta 5 min dels tresors 3 La mestra convida els infants a què mirin i mostrin la seva llibreta a la resta 25 min 4 La mestra deixa estones en què els infants poden mirar la llibreta i compartir-la amb la resta 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 38 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 2 Autoestima Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari En aquesta unitat es desenvolupa en els nens i 1 Consciència de què sentim, per què • L’autoestima és la forma en la que cada persona Em sento nenes l’autoconsciència de les pròpies emocions i de com les emocions estan relacionades es valora a ella mateixa i se sent valorada pels Necessito i l’autoconeixement sobre què els provoca una amb com ens comportem altres. Així, és clau que treballem per tal que M’agrada/no emoció o una altra. Es potencia la consciència Objectiu: Saber identificar emocions aquelles dinàmiques, actituds, comportaments, m’agrada de que és bo i positiu ser com un és. En aquesta en diferents situacions. emocions que des dels estereotips de gènere Calmat/da segona unitat també es treballa la consciència es consideren socialment femenins tinguin el Neguitós/a i l’expressió de les pròpies necessitats. Finalment 2 Reconeixement i expressió les pròpies mateix valor que aquelles emocions i formes s’introdueixen eines per regular l’ansietat i Nerviós/aemocions i necessitats de manera el neguit. d’actuar considerades masculines i que estan Preocupat/daadequada més prestigiades en la nostra societat. Això Trist/a Objectiu: Saber expressar què els provoca permetrà que no existeixin tants biaixos d’auto- Espantat/da una determina emoció. estima de gènere entre nenes i nens. 3 Sentiment de benestar amb un/a mateix/a • Els noms propis que apareixen a les activitats Objectiu: Integrar la idea de que “és bo ser poden ser canviats i es recomana que es canviïn com sóc”. La diversitat ens aporta riquesa. per representar millor la diversitat existent 4 a la nostra societat. Eines per regular l’ansietat i el neguit Objectiu: Aprendre almenys una eina per • Hi ha diverses activitats en què es relacionen regular l’ansietat.. les emocions amb colors concrets. Es recomana que en totes les activitats que es facin s’associïn els mateixos colors a les mateixes emocions. Algunes consideracions sobre com són entesos alguns colors en les diferents cultures: - El groc és el color de la llum i de l’or. Es relaciona amb la riquesa i l’abundància, 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 42 amb l’acció i el poder. També amb la força i - El marró és un color sever, confortable. biaix en el que tendim a exigir més aquestes les seves propietats estimulants. El groc daurat És evocador de l’ambient de tardor i dona mostres a les nenes. Hem d’ajudar a recordar a simbolitza la divinitat en la religió. D’altra impressió de gravetat i equilibri. És el color les nenes que, si no volen, ningú les ha d’obligar banda té lectures negatives com l’enveja, la ira realista, potser perquè és el color de la terra a fer cap mostra d’afecte. o la traïció. que trepitgem. - El taronja simbolitza l’entusiasme i l’acció. Per - El blanc generalment té lectures positives com Àrea temàtica 4: Eines per regular l’ansietat altra banda es relaciona amb certes religions la puresa, la neteja, la pau i la virtut. El negre, i el neguit orientals, i alguns dels seus significats tenen el contrari: tenebres, ceguera, mort, dol, etc., a veure tant amb allò terrenal (entre d’altres tot i que també simbolitza l’elegància. • Cal tenir present que les emocions no les socia- coses com la luxúria i la sensualitat), com allò litzem de forma neutra al gènere. Per exemple, diví, doncs representa també exaltació. Per l’ansietat i el neguit són emocions que vinculem l’hinduisme és considerat el color dels auspicis Àrea temàtica 1: Consciència de què sentim més als nens ja que els considerem més moguts i del sagrat. Àrea temàtica 2: Reconeixement i expressió i inquiets. Aquesta mirada també respon a un de les pròpies emocions constructe social que hem fet sobre el que - El vermell és el color més vigorós que existeix; demostra alegria i festa. És impulsiu i simbolitza • Cal recordar i traslladar-ho a la classe que no significa ser nen i les actituds més normalit- la sang, el foc, la passió, la força...També es hi ha emocions i sentiments diferenciats de nens zades en ells. Per conseqüència, una nena “més moguda” o “més rebel” sempre serà viscuda relaciona amb la destrucció, la crueltat i la i de nenes. des d’una doble penalització i de forma menys violència. Per al judaisme significa sacrifici i • Es recomana observar si els gustos a la classe acceptada perquè se surt de la norma, d’allò que pecat mentre que per al cristianisme, és passió són homogenis o no, si els nens i les nenes se és esperable que sigui i faci. i amor. senten lliures i segurs/es de triar preferències - El blau és el color de l’espai, de la llunyania i interessos més enllà dels rols de gènere, i per • Convé analitzar si a l’aula les nenes estan expressant totes les emocions o en tenen alguna i de l’infinit. La gama cromàtica dels blaus tant de trencar-los. d’inhibida. simbolitza idees de tranquilitat, fred i intel·ligència. Àrea temàtica 3: Sentiment de benestar - El verd és el color de la natura i de la amb un/a mateix/a humanitat. Representa l’esperança i l’equilibri emocional però d’altra banda té significats • Cal recordar que les cures no són cosa només de negatius, com el verí, allò demoníac i la seva nenes. Cal remarcar la importància de l’autocura relació amb els rèptils. També és el color de la també en nens com a part d’estimar-se i respec- gelosia. tar-se a ells mateixos. - El lila o violeta s’identifica amb la passió i té • Cal promoure la intercooperació i la cooperació a veure amb idees que s’apropen al patiment per sobre de la competència i la competició. i la mort. També amb la tristor i la penitència. • És important tenir present que les mostres En la seva variant púrpura es relaciona amb d’afecte mai es poden forçar ni exigir. Procurem la reialesa i la dignitat, així com amb la no caure en aquestes dinàmiques. Cal també malenconia i la delicadesa. recordar que en la nostra societat existeix un 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 43 Objectius La mestra explica diferents situacions Si és possible es recomana fer-la i proposa als infants que es situïn en en grups reduïts. P3 • Adonar-se que les emocions poden venir el cèrcol de l’emoció que creuen que precedides per una situació determinada. Aquesta activitat es pot repetir al llarg ~ sentirien en aquella situació. Aula • Adonar-se que una situació determinada del curs. pot provocar una emoció. • Adonar-se que davant una mateixa Orientacions didàctiques Idees clau situació diferents persones poden sentir La mateixa activitat pot fer-se substituint Àrea temàtica 1 emocions diferents, i que totes aquestes En acabar l’activitat, els infants hauran els cèrcols per imatges. Consciència de són vàlides/correctes. vivenciat com una situació ens pot què sentim, per què Ens podem trobar que un infant no vulgui provocar una emoció determinada. També i de com les emocions participar, llavors respectarem la seva s’hauran adonat com una mateixa situació Descripció de l’activitat decisió. Així mateix és important no condi- pot provocar emocions diferents. estan relacionades amb com ens comportem Els infants s’asseuen en rotllana i al mig es cionar els infants assenyalant només un posen cèrcols de color groc, blau i vermell. cèrcol-emoció com a correcte per a cada —— S’explica que cada color correspon a situació. Activitat 1 una emoció: groc-alegria, blau-tristesa, La mestra pot portar material visual per Com ens vermell-ràbia. donar suport a les explicacions de les diferents situacions. sentim quan... Preparació 10 min Realització 30 min Font: Activitat adaptada Procediment del programa SEAL Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Cèrcols 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra posa cèrcols de color groc, 5 min blau i vermell al mig de la rotllana 3 La mestra explica breument l’activitat 5 min 4 La mestra explica diferents situacions 10 min i els infants se situaran en els cèrcols 5 Es recolliran els cèrcols entre tots 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 44 Objectius de fragments del conte segons l’emoció dels i les companys/es sobre la situació que creuen que es mostra en aquestes. que ha esmentat. Segons el que l’infant P3 • Identificar les emocions dels altres expliqui caldrà seguir el Protocol de ~ utilitzant el vocabulari adequat: Es pot dur a terme l’activitat en dues prevenció, detecció, notificació, derivació Aula content/a, trist/a, enfadat/da, preocupat/ o més sessions. i coordinació de les situacions de maltrac- da, rabiós/a, emocionat/da i orgullós/a. tament infantil i adolescent en l’àmbit • Adonar-se que les emocions poden venir precedides per una situació determinada. Orientacions didàctiques educatiu. Àrea temàtica 1 • Adonar-se que una situació determinada Aprofitarem el moment d’explicació del Es poden utilitzar titelles per representar Consciència de pot provocar una emoció. conte per treballar possibles conflictes la història, a banda de les imatges del llibre. què sentim, per què que el grup pugui viure. i de com les emocions Descripció de l’activitat A l’hora de realitzar l’activitat, cal tenir en estan relacionades amb compte els casos d’infants que poden estar Idees clau com ens comportem La mestra explica el conte popular Els vivint situacions emocionalment dures a tres porquets amb el suport d’imatges Identificació d’emocions com l’alegria, casa. Si algun infant expressa o insinua —— de fragments del conte (grans i plasti- la tristesa i la por.una situació que la mestra creu que pot fer Activitat 2 ficades si és possible) fent èmfasi a les perillar la seva integritat física o psíquica Les emocions emocions que van sentint els personatges (negligència, abús o maltractament), es que apareixen a les imatges. Després els recomana que la mestra validi l’emoció dels tres infants, amb l’ajuda de la mestra tornen a (“entenc que et sentis així”) i li suggereixi explicar el conte. parlar més tard amb calma. Es recomana porquets Posteriorment, la mestra col·loca a terra evitar que l’infant hagi de detallar una tres imatges de cares que expressin situació com les esmentades davant de alegria, tristesa i por i proposa als infants tot el grup. Posteriorment, cal parlar amb que col·loquin a prop les diferents imatges l’infant sense demora i sense la presència Preparació 15 min Realització 35 min Procediment Font: Activitat adaptada Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst del programa SEAL de treball de realització Grup sencer Conte i imatges de 1 La mestra explica el conte 5 min fragments del conte 2 Els infants, amb l’ajuda de la mestra 5 min expliquen una altra vegada el conte Tres cares (alegria, 3 La mestra col·loca a terra les imatges 20 min tristesa i por) de les cares que representen les emocions Cares i imatges de 4 Els infants col·loquen els diferents fragments La referència del conte recomanat és: Andersen HC. fragments del conte del conte prop de les cares que els representen Els tres porquets. Barcelona: Cruïlla, 2010. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 45 Objectius Orientacions didàctiques Cal respectar aquells infants que no vulguin explicar com se senten. P3 • Identificar les pròpies emocions. La mestra propiciarà que els infants • Adonar-se que es poden tenir diferents expliquin al grup per què se senten així. Els propis infants poden portar de casa ~ Aula emocions al llarg del dia. És convenient crear un ambient de calma, també fotografies de les seves cares. respecte i escolta en el moment que un • Expressar les pròpies emocions company/a està parlant i compartint la de manera adequada. seva emoció. Si algun infant expressa o Idees clau Àrea temàtica 2 insinua una situació que la mestra creu En acabar l’activitat, els infants hauran Reconeixement Descripció de l’activitat que pot fer perillar la seva integritat física estat capaços de verbalitzar com se o psíquica (negligència, abús o maltrac- i expressió de les pròpies Abans de començar l’activitat, la mestra sentien i hauran tingut l’oportunitat de tament), es recomana que la mestra validi emocions i necessitats de ha preparat un petit mural amb imatges veure que al llarg d’un dia es poden sentir l’emoció (“entenc que et sentis així”) i li manera adequada d’emocions (alegria, tristesa, ira i por) emocions diferents. suggereixi parlar més tard amb calma. —— que es penja al “Racó de com em sento”. Es recomana evitar que l’infant hagi de La mestra també prepara fotos de carnet Activitat 1 detallar una situació com les esmentades dels infants per enganxar perquè aquests davant de tot el grup. Posteriorment, cal Com em puguin col·locar la seva fotografia sota la parlar amb l’infant sense demora i sense imatge de l’emoció que en aquell moment la presència dels i les companys/es sobre sento? sentin. la situació que ha esmentat. Segons el que El grup seu davant del mural i cada infant expliqui l’infant caldrà seguir el Protocol col·loca la seva foto. La mestra proposa als de prevenció, detecció, notificació, infants canviar la seva fotografia d’emoció derivació i coordinació de les situacions segons com se sentin. de maltractament infantil i adolescent en Preparació 10 min l’àmbit educatiu. Realització 30 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Imatges de diferents 0 La mestra prepara el “Racó de com em sento?” i fotos 5 min emocions, fotografies de carnet per enganxar de cadascun dels infants de carnet de cada Grup sencer infant, material per 1 La mestra i els infants se situen al “Racó de com em sento” 5 min enganxar les fotografies (per exemple: Velcro) 2 Cada infant col·loca la seva foto sota una emoció o una altra 5 min depenent de com se senten en aquell moment 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 46 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P3 • Imaginar situacions on es poden La mestra pot utilitzar, en comptes d’un En acabar l’activitat, els infants hauran ~ sentir emocionats/des. osset, un titella, un nino o la mascota de la après el significat del verb emocionar-se i Aula • Verbalitzar situacions que poden classe. hauran imaginat i expressat situacions que emocionar. poden fer-nos emocionar. També hauran Es pot utilitzar la paraula “emocionat/da” pensat sobre el fet que ens emocionen les • Ampliar vocabulari emociona. al principi, i en una segona ronda fer la coses que ens importen. mateixa activitat però canviant la paraula Àrea temàtica 2 per l’emoció concreta: content/a, trist/a, Reconeixement Descripció de l’activitat enfadat/da, etc. i expressió de les pròpies Els infants seuen en rotllana i la mestra Podem començar l’activitat explicant una emocions i necessitats de els explica que s’aniran passant l’osset història que serveixi de model per fer manera adequada de peluix dient la frase: “L’osset està després l’activitat. —— emocionat perquè...” i que en aquest punt cadascun d’ells haurà d’inventar una raó Es recomana realitzar l’activitat ens dues Activitat 2 per la que l’osset pot estar emocionat. La sessions. Si les condicions ho permeten, L’osset està mestra explica que ens emocionem quan podria ser bona idea fer-ho en grups alguna situació ens omple d’una emoció reduïts per tal que tots els infants parlin i emocionat molt intensa, usualment agradable. s’escoltin millor. Exemple: “L’osset està emocionat perquè la seva àvia ve a veure’l aquesta nit”. Es recomana realitzar dues o més sessions. Preparació 5 min Realització 25 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer o mig grup Osset 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra els explica que s’aniran passant l’osset 20 min mentre diuen: “L’osset està emocionat perquè...” i s’inventaran una causa 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 47 Objectius Els infants es van passant la capsa. Idees clau Després s’inicia una conversa en la que P3 • Experimentar que som únics/ques cada infant explica què ha sentit en En acabar l’activitat, els infants hauran ~ i especials. veure’s al mirall i la mestra conclou que vivenciat el fet que cadascún d’ells/es Aula • Expressar com ens sentim de manera tots i totes som únics i úniques, i que és únic/a i especial i que és meravellós adequada. “és bo ser com som”. ser tal com un/a és. • Vivenciar la idea que és bo ser com un és. Àrea temàtica 3 Orientacions didàctiques Sentiment de benestar amb un/a mateix/a Descripció de l’activitat Abans d’iniciar la ronda de passar-se la capseta, la mestra explica als infants que —— La mestra enganxa un petit mirall al fons no diguin res del que es veu a l’interior Activitat 1 d’una capsa. Pot decorar l’exterior de la perquè així tothom pugui sorprendre’s capsa amb paper de colors. La capseta en veure’s en el mirall.La mestra explica als infants que la capsa Cal que la mestra respecti si algun infant del tresor conté una cosa molt especial i que poden no vol mirar l’interior de la capsa.mirar el seu interior per veure què és. Preparació 10 min Realització 20 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Caixa petita i mirallet 0 La mestra prepara una caixa petita amb un mirallet enganxat al fons Grup sencer 1 Els infants seuen en la rotllana 5 min 2 La mestra explica que la caixeta conté una cosa molt 5 min especial i demana que se la passin i mirin què hi ha dins 3 La mestra dinamitza una conversa posterior en la que cada 10 min infant explica què ha sentit en veure’s reflectit al mirall. Conclou que tots i totes som únics i especials i que és bo ser com un/a és 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 48 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P3 • Saber almenys una cosa que fem bé. La visualització i descripció de les En acabar l’activitat, cada infant sabrà ~ • Experimentar la idea de que és bo ser fotografies es pot fer en més d’una sessió. almenys una cosa que fa bé i haurà Aula com un és. rebut el reconeixement de la resta Les fotografies es poden reutilitzar en de companys/es. • Reconèixer el que fan bé els altres. altres activitats. Es recomana realitzar l’activitat en petits Àrea temàtica 3 Descripció de l’activitat grups, per tal que no sigui llarg i feixuc per Sentiment de benestar als infants.Al llarg d’una setmana, la mestra fa una amb un/a mateix/a fotografia a cada infant de l’aula fent És especialment important que en aquesta —— alguna cosa que fa especialment bé. El activitat la mestra prengui consciència de Activitat 2 dia de l’activitat, la mestra va ensenyant quines activitats o accions vol ressaltar les fotos i entre tots/es expliquen què fa de cada infant per no caure en reproduir Mira què bé l’infant que surt en cada fotografia. estereotips tals com: els nens fan bé les Quan acaben de parlar de cada fotografia, construccions i les nenes, els jocs simbòlics sé fer! tot el grup aplaudeix l’infant que hi surt. o els dibuixos tranquils. Finalment les fotografies es poden penjar en un lloc visible de l’aula. Es recomana fer l’activitat en dues sessions. Preparació 45 min Realització 30 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Càmera fotogràfica 0 Al llarg d’una setmana la mestra fa una fotografia a cada 1 setmana infant mentre realitza una activitat que fa especialment bé Grup sencer 1 La mestra i els infants miren les fotos i expliquen 20 min de cadascuna què fa l’infant que hi surt 2 En acabar la descripció de cada fotografia s’aplaudeix l’infant que hi surt 3 10 minEs pengen les fotografies en un lloc visible de l’aula 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 49 Objectius Després de realitzar l’activitat es pot fer un La vella tortuga sàvia era molt amable i va mural per penjar a l’aula amb els passos voler ajudar a la Tortugueta. “T’explicaré P3 • Aprendre una eina per regular l’ansietat. a seguir per regular l’ansietat, o qualsevol un truc, Tortugueta. La solució als teus ~ • Conèixer estratègies per relaxar-se. emoció desagradable. problemes la tens tu, està amb tu, vagis Aula • Fomentar l’autocontrol de la conducta on vagis”. La Tortugueta no ho entenia. El text de l’adaptació del conte de la impulsiva. “És la teva closca, la teva closca... Sempre Tortugueta, a càrrec de l’Anna Carpena, que estiguis enfadada, preocupada o és el següent: frustrada el que has de fer és entrar dins Àrea temàtica 4 Descripció de l’activitat Vet aquí que una vegada hi havia una teu”. La vella tortuga sàvia li va explicar Eines per regular La mestra explica als infants que ha vingut tortuga petita que es deia Tortugueta. encara més bé. “Quan siguis dins teu, dins l’ansietat i el neguit a la classe una tortugueta que ens vol A la Tortugueta no li agradava gens anar la teva closca, segueix aquests passos: —— explicar la seva història i que ens donarà a l’escola. Preferia quedar-se a casa 1. Digues-te a tu mateixa STOP i atura’t, un truc per sentir-nos millor quan ens jugant o bé sortir al carrer a córrer. La Activitat 1 estiguis fent el que estiguis fent. posem molt nerviosos/es. Tortugueta pensava que era massa difícil El conte de provar d’escriure, massa difícil llegir un 2. Respira fondo.La mestra explica als infants el conte de la llibre i massa difícil fer matemàtiques. La 3. Digues com et sents. la Tortugueta tortugueta, els ensenya la tècnica i inventa Tortugueta molestava els/les companys/ 4. Pensa quin problema tens.situacions per posar-la en pràctica. es, els prenia els llapis, els agafava els fulls. I després descansa fins que els teus En finalitzar l’activitat, la mestra penja A la Tortugueta no li agradava escoltar a l’aula un recordatori amb les imatges les mestres, li costava seguir les normes sentiments no siguin tan forts, fins que et de l’escola i trobava molt molt difícil no sentis més calmada”. La vella tortuga sàvia dels quatre passos de la tècnica. Preparació 10 min enfadar-se i tenir conflictes. va ensenyar a la Tortugueta com posar-se dins la closca per calmar-se tal i com jo Realització 30 min Cada dia, quan anava camí de l’escola, ara us ensenyaré (modelar). “Ho veieu? Feu Orientacions didàctiques la Tortugueta es deia a ella mateixa que així: creueu els braços per davant del pit. Font: Basat en la tècnica de Els quatre passos de la tècnica per intentaria no ficar-se en embolics però cada Llavors digueu-vos a vosaltres mateixos STOP, Marlene Schneider i Arthur Robin. aprendre a regular l’ansietat són els dia acabava enfadant-se, fent alguna cosa després respireu profundament, digueu com següents: que no havia de fer i tenint problemes... us sentiu i penseu quin problema teniu”. La Tortugueta sentia que no tenia control 1. M’aturo sobre el que feia. Les altres tortugues ja no Llavors la vella tortuga sàvia va dir: “Ara 2. Respiro. volien jugar amb ella i la Tortugueta es va ja ho saps, la pròxima vegada que tinguis començar a sentir sola i dolenta. problemes entra dins teu per calmar-te...”. 3. Dic com em sento. A la Tortugueta li va agradar la idea i ho va 4. Penso quin problema tinc Un dia que la Tortugueta se sentia pitjor voler provar (“Ara ho provem tots i totes”). i busco una solució. que mai es va trobar la tortuga més vella El primer pas recau en la part física: i més sàvia del món, que en veure-la li va L’endemà a l’escola la Tortugueta estava preguntar: “Tortugueta, com és que estàs fent feina quan un company va començar aturar-se i respirar. En el segon es demana a molestar-la. La Tortugueta va notar que que ens fixem en l’emoció que sentim. En tan trista?”. La Tortugueta li va contestar: el tercer pas cal verbalitzar el problema: “És que tinc un problema molt gran. Sempre es començava a enfadar i just quan anava a pegar el company va recordar el que la “m’he barallat amb el meu millor amic o que m’enfado o em frustro no puc contro- vella tortuga sàvia li havia explicat. Així és amiga perquè…”. En el quart i últim pas es lar-me i acabo barallant-me o portant-me malament. Em sembla que ningú m’estima”. que va posar els braços, el cap i les potes plantegen les possibles solucions. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 50 dins la closca, es va dir a ella mateixa l’escola era molt difícil per a ella anava Adaptació del conte original: Agència STOP, va respirar profundament i va dir-se dins seu i descansava fins que se sentia més de Salut Pública de Barcelona. “estic enfadada perquè un company m’està tranquil·la... molestant!”. La Tortugueta estava contenta Al cap d’unes setmanes, la Tortugueta es va de veure que era agradable estar dins Idees clau adonar que ja no tenia problemes a l’escola, seu, que s’hi estava bé... Aviat es va sentir que als seus amics/gues els agradava jugar En acabar l’activitat, els infants hauran tranquil·la i es va sentir capaç de sortir de la amb ella i que la feina de l’escola semblava après i practicat una eina per regular closca. Quan va sortir es va quedar sorpresa més fàcil... se sentia feliç! les emocions desagradables. de veure que la seva mestra estava somrient. Li va dir que se sentia molt orgullosa d’ella. A partir d’aquell dia la Tortugueta va anar La Tortugueta ho va practicar una vegada i contenta a l’escola! una altra, moltes vegades. Sempre que sentia Autoria del conte original: A. Carpena que alguna cosa la molestava, es posava (Carpena A. Educació socioemocional a dins de la closca fins que es calmava... primària: materials pràctics i de reflexió. quan algú l’empipava o quan la feina de Vic: Eumo, 2001). Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Conte 0 Introducció de l’activitat, motivació 5 min Grup sencer Conte i dibuix o peluix 1 Explicació del conte 15 min d’una tortuga 2 La mestra inventa situacions i es practiquen 10 min els passos de la tècnica de la Tortugueta 3 La mestra penja a l’aula les quatre imatges dels passos de la tècnica 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 51 Objectius l’infant. En aquest punt, s’ha de tenir en Es recomana realitzar l’activitat en dues compte la possible barrera idiomàtica. o més sessions. P3 • Aprendre almenys una eina per regular l’ansietat. És important que la capseta dugui el nom ~ Aula • Regular la respiració olorant de cada persona a sota, perquè així es Orientacions didàctiques una aroma. podrà jugar a endevinar de qui és cada olor. En aquesta activitat és essencial la col·la- • Reconèixer l’olfacte com una eina boració de la família, ajudant a cada infant que ens ajuda a regular-nos. A mesura que les capsetes d’olors arriben a triar la seva olor i una caixeta. En cas Àrea temàtica 4 a l’aula, la mestra dedica una estona a que la mestra prevegi difícil la implicació Eines per regular que tots i totes l’olorin i conversin amb l’ansietat i el neguit Descripció de l’activitat de la família, la mestra preguntarà a qui pertany aquella olor: “A què pertany l’infant què li agrada i l’ajudarà a trobar —— La mestra porta una de les seves olors aquesta olor? Per què és important per a l’olor a l’escola. tu? Et recorda a algú? Com et fa sentir? Activitat 2 preferides dins d’una capseta petita. Aquesta olor es pot captar a la capseta En quina part del cos et fa sentir una La nostra col·locant un cotó impregnat de la cosa emoció aquesta olor?”. Idees clau que fa aquesta olor. La mestra explica olor especial La mestra explica que quan ens sentim En acabar l’activitat, els infants hauran als infants, tot passant-los la capseta, tristos/es o angoixats/des podem obrir après i practicat una eina per regular les que aquesta és l’olor que més li agrada i la nostra caixeta i olorar la nostra olor emocions desagradables. També sabran explica el que sent quan l’olora i en quina especial. Quan olorem una aroma que que quan olorem una aroma que ens part del cos li produeix una emoció. ens agrada sentim emocions agradables agrada sentim emocions agradables i La mestra proposa als infants que ells/ i pensem coses boniques que ens poden pensem coses boniques que ens poden Preparació 25 min elles també portin la seva olor especial. ajudar a sentir-nos millor. ajudar a sentir-nos millor. Realització 40 min (1a sessió) Per això enviarà a les famílies una nota, on i 15 min (sessions posteriors) Les capsetes es deixen a un racó de l’aula els demanarà que acompanyin el seu fill perquè els infants juguin lliurement. o filla en la cerca de la seva olor especial, Font: Basat en la tècnica de La mestra pot proposar jugar a endevinar doncs l’elecció de l’olor ha de ser de Marlene Schneider i Arthur Robin. de qui és cada olor. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 52 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Capseta d’olor 1 Seure en rotllana 5 min 2 La mestra mostra la seva capseta d’olor preferida 5 min i explica per què és especial per a ella 3 Passem la capseta perquè l’olorin de manera individual 5 min 4 Expliquem que hi ha olors que ens fan sentir emocions 10 min i convidem els infants a parlar. Proposem que cadascú porti la seva capseta 5 Deixem la capseta en un racó de l’aula a l’abast dels infants 5 min 6 Parlem de les olors preferides dels infants a mesura (10 -15 min) que van arribant les capsetes 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 53 Objectius Orientacions didàctiques En finalitzar l’activitat, es recomana explicar a les famílies com ha anat el P3 • Reconèixer quan estem Per tal que el llibre pugui viatjar per totes resultat i com s’ha treballat a l’aula. ~ emocionats/des. les cases, l’activitat hauria de començar a Famílies • Expressar com em sento quan estic mitjans d’octubre. D’aquesta manera ens La lectura d’imatges és enriquidora pels emocionat/da. assegurem que cada família pot tenir el infants i els ajuda a posar paraules a les llibre a casa al llarg d’una setmana. seves pròpies emocions. Seria interessant • Identificar emocions en diferents donar una perspectiva intercultural a les situacions. Si alguna família no s’implica amb l’acti- Àrea temàtica 2 imatges que poden sorgir per tal d’evitar vitat, la mestra pot fer la fotografia a actituds poc adequades. Reconeixement i expressió l’infant o utilitzar algun altre mitjà visual de les pròpies emocions Descripció de l’activitat (com demanar-li que faci un dibuix) fent i necessitats de La mestra demana a les famílies que portin alguna cosa que li resulti emocionant a Idees clau manera adequada una fotografia o qualsevol altre element l’escola. visual (per exemple, un dibuix) dels seus En acabar l’activitat, els infants i les seves —— Si les fotos o els elements visuals no són fills o filles fent alguna cosa emocionant famílies hauran parlat de situacions Activitat 1 per sí mateixes prou explicatives, la mestra recentment o que se’ls vegi emocionats/ emocionants. Els infants hauran pensat pot afegir-hi una breu explicació que El llibre que des per alguna situació que han viscut. sobre què els emociona i sobre què pugui ajudar les famílies a comentar amb emociona als seus companys i companyes. m’emociona Un cop la mestra té les fotografies de tots els seus infants les fotografies. els infants, crea un llibre: “El llibre que És important recordar a les famílies que m’emociona...” amb les fotografies. cal neutralitzar les burles cap a fotografies Durant una sessió a classe cada infant o situacions d›altres companys/es en cas explica per què aquella acció situació era que es donin. Preparació a casa 45 min emocionant. Cada setmana el llibre va a Es recomana donar facilitats a les famílies Realització a casa 30 min casa d’un infant de la classe. per imprimir les fotografies. Realització a l’aula Curs escolar Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a l’aula Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota a les famílies informant de l’activitat i de la necessitat de la foto o de qualsevol altre element visual Fotos dels infants 2 Recull de fotografies o de qualsevol altre element visual 2 setmanes Fotos, enquadernadors, 3 Creació del llibre fulls i tapes dures Llibre 4 El llibre viatja de l’escola a les cases 1 setmana a cada casa 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 54 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 3 Amistat Contingut Àrees temàtiques Vocabulari Aquesta unitat se centra en el desenvolupament 1 Habilitats clau a l’hora de fer activitats 3 Eines per a la regulació de la ràbia Aprendre d’habilitats clau de l’aprenentage social i amb altres infants: saber compartir, Objectiu: Aprendre almenys una eina Acabar emocional: compartir, fer alguna cosa per torns, esperar el propi torn, escoltar als/les per regular l’emoció de la ràbia. Futur escoltar als/ les altres, demanar ajuda i ser altres quan parlen, demanar ajuda quan Compartir capaç d’empatitzar amb les emocions dels altres. 4es necessita i comprendre les emocions Resolució de conflictes Treballar junts En aquesta tercera unitat també es treballa la dels/les altres Objectiu: Aprendre almenys una manera Esperar el torn resolució de conflictes i la consciència i regulació d’arreglar una situació en la que no s’està de la ràbia. Objectiu: Mostrar en la majoria de les activitats Escoltard’acord amb l’altre. grupals les habilitats de l’àrea temàtica 1. Demanar ajuda 2 Consciència de l’emoció de ràbia Amic/ga Enfadat/a Objectiu: Identificar l’emoció de la ràbia en un mateix/a i en els/les altres. Enrabiat/da Fer les paus Incloure 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 58 Interculturalitat i gènere Àrea temàtica 1: Habilitats clau a l’hora de fer Àrea temàtica 2: Consciència de l’emoció de ràbia activitats amb altres infants Àrea temàtica 3: Eines per a la regulació de la ràbia • És important fixar-se en quins lideratges existeixen a l’aula i si hi ha alguna dinàmica • L’emoció de la ràbia i la seva expressió la tenim del grup classe que exclogui algun nen/a. interioritzada com a un valor/característica En aquest últim cas caldria analitzar si aquests masculina. Però les emocions no entenen infants tenen alguna característica que pugui de gènere. Cal procurar ser igual de tolerants ser un eix de desigualtat. davant de conductes violentes de nens que de nenes… i no actuar des del que s’espera de • Els contextos socioculturals i religiosos poden cadascú. ser diversos i, per tant, també les formes d’entendre les habilitats claus de l’aprenen- • Evitar ubicar a les nenes sempre en la càrrega tatge social i emocional que podem trobar en de comprendre i acceptar la ràbia dels i les altres una aula. Des de les cultures individualistes es cap a elles. Cal entendre que elles poden també fomenta l’autonomia individual i l’assoliment estar enfadades i no voler entendre de raons personal, mentre que les col·lectivistes promouen en algun moment. És també vàlid i les ajudem l’harmonia relacional i la interdependència. a posar límits. • Des de la premisa de ser i fer per agradar als • És important tenir en compte que l’expressió altres s’educa sovint a les nenes i també actuem de l’emoció es veu influïda en gran mesura per com a dones. Cal intentar no reproduir aquest la cultura en què s’ha socialitzat una persona. aprenentatge a l’aula. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 59 Objectius Orientacions didàctiques Qüestions per reflexionar i pensar P3 • Practicar el fet d’esperar el propi torn. Es pot iniciar la cançó preguntant al La mestra pot observar quins són els ~ • Practicar respondre quan et toca. conjunt de la classe: “Hola (nom de la infants que saben esperar el seu torn, Aula classe), digueu com esteu!”. Els infants a quins infants els costa expressar-se, • Gaudir d’una activitat en grup. han de respondre: “Molt bé!”. Després quins tenen vergonya, quins canten fluixet, la mestra pot preguntar a cada infant qui són els líders segons el gènere, etc. Descripció de l’activitat individualment. Quan els infants comencen a escollir els Àrea temàtica 1 La mestra i els infants canten la cançó És aconsellable que la mestra convidi companys i companyes a anomenar es Habilitats clau a l’hora de popular: Hola, digues com estàs! La cançó tots els infants a cantar la cançó i pot observar a qui trien, si hi ha algun fer activitats amb altres implica que la mestra fa unes preguntes prèviament entre tots acordin a quin infant que no l’anomenen o un altre que infants: saber compartir, als infants en conjunt o a cada infant company/a anomenaran. l’anomenen en més d’una ocasió, etc. esperar el propi torn, successivament. Més endavant, quan els infants ja hagin escoltar als/les altres quan Lletra de la cançó après la cançó, poden ser els infants Idees clau parlen, demanar ajuda quan mateixos els que gestionin el torn de Hola (nom de l’infant), digues com estàs? es necessita i comprendre nomenament. La mestra començarà En acabar l’activitat, els infants hauran Molt bé! anomenant un infant i aquest triarà gaudit d’una activitat musical en grup i les emocions dels/les altres I les teves amistats com van? Molt bé! després a qui s’anomenarà a la cançó. hauran practicat el fet de respondre quan —— els toca, d’esperar el propi torn i d’escoltar Activitat 1 Farem el possible per ser bons amics Es pot fer amb els infants asseguts a terra als/les altres. i havent assajat prèviament la cançó. Hola, digues Hola (nom de l’infant), digues com estàs? Molt bé! L’activitat es pot realitzar en més com estàs! d’una ocasió. Preparació 5 min Realització 20 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Cançó: Hola, digues 1 La mestra canta la cançó als infants 3 min com estàs 2 La mestra fa una explicació de com és la cançó interactiva 2 min 3 La mestra canta preguntant a tota la classe 5 min 4 Mestra i infants canten la cançó preguntant 10 min a infants individualment 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 60 Objectius Orientacions didàctiques Qüestions per reflexionar i pensar P3 • Conèixer els noms dels companys La mestra explicarà la importància Es pot observar quins són els infants ~ i companyes. de donar les gràcies en rebre la piloteta que saben esperar el seu torn i a quins Aula • Esperar el propi torn. i de passar-la rodolant i no llançant-la. els costa. • Respondre utilitzant una forma La mestra convidarà a tot el grup a Es pot observar quin company/a tria de cortesia. recordar el nom d’un infant quan l’infant cadascú, observar si hi ha algun infant que li ha passat la piloteta no el recordi. que no l’anomenen o que l’anomenen Àrea temàtica 1 en més d’una ocasió, etc. Habilitats clau a l’hora de Descripció de l’activitat Es recomana donar la consigna de no poder repetir noms. D’aquesta manera fer activitats amb altres La mestra convida els infants a seure en tots els infants rebran la pilota i afavorirà infants: saber compartir, rotllana i a fer rodolar una piloteta cap Idees clauque estiguin atents i atentes per recordar esperar el propi torn, a un company/a, llavors s’haurà de dir els noms que ja s’han dit. En acabar l’activitat, els infants hauran escoltar als/les altres quan el nom d’aquest infant. El receptor/a de practicat el fet de respondre quan els toca, la piloteta donarà les gràcies, i la farà Aquesta activitat també pot servir com parlen, demanar ajuda quan d’esperar el propi torn i d’escoltar als/les rodolar cap a un altre infant, dient el nom a activitat de coneixença i ser realitzada altres. es necessita i comprendre d’aquell/a a l’inici del curs escolar. les emocions dels/les altres —— Activitat 2 La pilota és per a tu Preparació 10 min Realització 20 min Font: Activitat adaptada Procediment del programa SEAL. Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Pilota petita 1 Seure a terra en rotllana 3 min 2 La mestra fa l’explicació de l’activitat i una demostració 2 min 3 Es realitza l’activitat 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 61 Objectius • Quan us enfadeu vosaltres? diferents emocions i demanar als infants que les agrupin per emocions. A més, P3 • Apropar-se a la consciència de ràbia • Què feu quan us enfadeu? també es pot proposar reproduir aquestes mitjançant el conte. La mestra i els infants reflexionen les ~ cares utilitzant miralls perquè puguin anar Aula • Treballar l’empatia amb cadascun respostes que van sorgint i la mestra ajuda observant la seva expressió facial. dels personatges del conte. a posar nom a allò que expressen per tal de treballar el vocabulari relacionat. Fer l’activitat en petit grup pot permetre • Compartir experiències de ràbia millorar l’experiència, ja que l’atenció amb els altres infants. Àrea temàtica 2 serà més individualitzada i tots els infants Orientacions didàctiques podran participar de forma activa. Consciència de l’emoció de ràbia Descripció de l’activitat Es recomana que en l’explicació del En cas de trobar que els infants encara no —— Els infants seuen en rotllana i la mestra conte la mestra introdueixi canvis en la són capaços d’identificar correctament les Activitat 1 crea un clima tranquil per explicar el modulació de la veu segons el personatge emocions pròpies i alienes, es recomana conte popular: La Rínxols d’or. En l’expli- i l’emoció corresponent, sobretot fent repetir l’activitat més endavant. La Rínxols cació del conte, la mestra fa èmfasi als èmfasi en el cas de l’emoció de ràbia. moments en què els tres óssos veuen els d’or Es poden utilitzar altres mètodes per plats de sopa, les cadires i els llits utilitzats Idees clauexplicar la història, com per exemple fer per la Rínxols d’or. La mestra fa incís en una representació teatral, utilitzar titelles En acabar l’activitat, els infants hauran l’emoció de ràbia que es pot sentir quan o un vídeo o àudio on s’expliqui la història empatitzat amb personatges que senten algú ens pren una cosa que és nostra i per facilitar la comprensió i atraure ràbia i hauran pres consciencia de com les diferents manifestacions que pot tenir l’atenció dels infants. ens sentim quan sentim ràbia. Preparació 10 min (enfadar-se, cridar, plorar, atacar...). En acabar l’explicació del conte s’inicia una És important que la mestra intenti crear Realització 30 min conversa en què es pregunta als infants: un clima de respecte vers totes les aporta- cions dels infants i que ajudi a aquells/es • Què ha fet enfadar els tres óssos? que tenen més dificultats per expressar-se. • Vosaltres us enfadaríeu si algú mengés En finalitzar l’activitat la mestra pot la vostra sopa? I si us prenen alguna ensenyar dibuixos dels óssos expressant cosa que és vostra? Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Conte 1 La mestra explica el conte 15 min 2 La mestra conversa amb els infants 15 min La referència del conte recomanat és: Perrault C. Rínxols en relació amb l’emoció de ràbia d’or. Barcelona: Combel; 2015. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 62 Objectius En acabar la conversa i per finalitzar l’acti- l’emoció però no la canvia. Per canviar vitat amb un regust agradable, la mestra una emoció sobretot cal acceptar P3 • Reflexionar sobre què ens passa els demana fer tres respiracions profundes l’emoció, comprendre-la i emprendre ~ físicament quan ens enfadem. (indicant per exemple: “agafem aire com si accions per canviar-la. Aula • Compartir experiències de ràbia volguéssim inflar un globus i ara el deixem amb els altres infants. Si el grup és massa gran i és possible, anar”), i fer una petita ronda on cada es pot dividir l’alumnat en dos grups i que • Tenir l’experiència de com les paraules infant digui una paraula que li agradi molt. així l’atenció sigui més individualitzada. que ens agraden ens poden generar Àrea temàtica 2 estats d’ànim agradables. Consciència de Orientacions didàctiques Idees clau l’emoció de ràbia Descripció de l’activitat És important que les imatges mostrin —— En acabar l’activitat, els infants sabran amb claredat l’emoció de ràbia perquè La mestra convida els infants a seure en una mica millor com reconèixer que Activitat 2 els infants puguin imaginar què passa. rotllana i els mostra imatges on es veu un s’estan enfadant, hauran vist que hi ha Avui estic o més personatges enfadats. La mestra Per tal de que els sigui més senzill diferents situacions que ens fan enfadar i pregunta als infants: reconèixer l’emoció, es poden aportar hauran experimentat que les respiracions moooolt exemples de situacions i de referents profundes i dir-nos paraules agradables • Què els passa? personals. pot ser una bona manera de sentir-nos ENFADAT/DA! • Com sabeu que estan enfadats/des? millor.Una pregunta clau en observar les • Per què creieu que poden estar fotografies serà: per què creieu que enfadats/des? està enfadat/da? • Què us fa enfadar a vosaltres? Dir paraules boniques o fer una respiració • Com noteu que esteu enfadats/des? profunda és una gestió emocional fisio- Preparació 5 min • Què feu quan us enfadeu? lògica, ajuda a reduir la intensitat de Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana 1 El infants seuen en rotllana 5 min Imatges de personatges 2 La mestra els mostra les imatges i inicien la conversa 15 min enfadats Imatges d’emocions 3 Els infants fan tres respiracions profundes i una ronda 10 min de paraules que els agraden 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 63 Objectius Finalment la Marta es va trobar amb que quan un infant s’hagi calmat després el conill Nuc i li va explicar com se sentia. d’haver-se enfadat amb un altre/a li digui P3 • Saber que és normal sentir ràbia Llavors en Nuc li va explicar que com que què és el que l’ha fet enfadar. ~ de vegades. s’havia enfadat tant s’havia empassat la Aula • Valorar positivament la regulació ràbia i la tenia a dins de la panxa. El conill de la ràbia. Nuc li va dir que ell sabia un truc per treure’s Orientacions didàctiques • Conèixer estratègies per regular la ràbia. la ràbia de la panxa i sentir-se millor. La mestra pot utilitzar titelles o ninots Llavors la mestra, per mitjà del personatge en l’explicació del conte. Àrea temàtica 3 Descripció de l’activitat del conill, explicarà als infants quines Eines per a la En l’explicació del conte, la mestra pot estratègies els poden ajudar a sentir-se regulació de la ràbia La mestra convida els infants a seure canviar el nom dels personatges i també millor. La mestra pot triar, segons —— en rotllana i explica el conte El nen pot canviar lleugerament l’argument les característiques del grup, entre les que no sabia què li passava. fent servir alguna acció més propera Activitat 1 següents: als infants. L’infant L’argument del conte és el següent: • Inspirar i expirar profundament La Marta i el conill Nuc jugaven a prop i lentament 5 vegades. La mestra que no sabia del riu amb una baldufa d’en Jordi. La mostrarà com fer-ho i ajudarà Idees clau tiraven una vegada i una altra i s’ho als infants; per exemple, inspirant i En acabar l’activitat, els infants sabran què li passava passaven molt bé. Quan li va tocar tirar-la bufant lentament a la mà de l’infant. que és natural sentir ràbia a vegades a en Nuc, la baldufa va caure a l’aigua i va • Buscar un lloc on poder estar sol/a i que hi ha formes de sentir-nos millor. desaparèixer dins el riu. El conill Nuc va un moment per calmar-se. demanar perdó a la Marta i li va prometre • Beure una mica d’aigua. que l’endemà li regalaria la seva baldufa. • Agafar un parell de pilotes petites Preparació 10 min Però la Marta estava ben enfadada i no va i toves i estrènyer-les amb força. Realització 30 min voler escoltar al conill Nuc. A la Marta li va • Agafar un pal de pluja i manipular-lo començar a pujar des de la panxa una cosa per sentir el seu so relaxant. Font: Activitat adaptada que la feia sentir malament. Les galtes se del programa SEAL. li van posar vermelles i se li van inflar. Era • Aixafar ben fort un bon tros de plastilina. tan gran la seva ràbia que se la va empassar • Buscar un adult que us ajudi. tota i li va començar a fer mal la panxa. Quan la Marta va provar el que li explicava De camí cap a casa es va trobar l’esquirol el conill Nuc es va sentir molt millor. Va fer Roc. L’animalet li va preguntar què li una bona abraçada a en Nuc i van marxar passava. La Marta no ho sabia explicar, corrents a jugar amb la baldufa d’en Nuc. només podia dir que s’havia enfadat amb En finalitzar el conte la mestra pot el conill Nuc i que des de llavors li feia habilitar un racó a la classe on els infants molt mal la panxa. En Roc no sabia donar-li hi puguin anar quan necessitin calmar-se. una solució i la Marta va seguir el seu En aquest racó es poden penjar dibuixos camí. (Aquesta situació es pot repetir on es vegi una o més estratègies per un parell de vegades més amb diferents regular la ràbia que hagin sorgit en l’expli- personatges.) cació del conte. A més, es pot acordar 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 64 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Conte 1 Explicació del conte i de les estratègies per regular la ràbia 15 min 2 Habilitar un racó per calmar-se i penjar els dibuixos 15 min de les estratègies 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 65 Objectius • Agafar un paper i un color que els vingui encoratjarà els infants a utilitzar aquest de gust fer servir. espai quan els calgui. P3 • Saber que és normal sentir ràbia de vegades. • Ratllar ben fort el paper i tanta estona Es pot utilitzar algun suport com un titella ~ com vulguin fins que la seva emoció Aula • Valorar positivament la regulació o un conte que ajudi als infants a entendre desagradable ja estigui tota al full i a de la ràbia. l’activitat.dins seu no en quedi gens ni mica. • Conèixer estratègies per regular la ràbia. Es recomana realitzar aquesta activitat En acabar un dibuix enfadat fem tres en petit grup. Àrea temàtica 3 respiracions profundes i donem el nostre Descripció de l’activitat full a la mestra perquè pugui saber com En una situació real d’enuig, es pot animar Eines per a la d’enfadats hem estat. els companys/es de l’infant a que siguin regulació de la ràbia Els infants seuen en rotllana i la mestra els ells que l’ajudin a saber com desfer-se de —— explica que de vegades ens passen coses Encara que quan la mestra expliqui el la ràbia per mitjà de la tècnica apresa. que fa que ens sentim molt enfadats/ truc del dibuix enfadat els infants proba-Activitat 2 des. La mestra demana als infants que blement no estaran enfadats, la mestra Cal recalcar la idea de que sentir ràbia és El dibuix posin exemples de coses que els fan sentir els demanarà que, per tal de veure com normal en algunes circumstàncies i que enfadats/des i que expliquin de quina funciona, s’imaginin que estan molt el problema està en que la seva expressió enfadat manera saben que estan enfadats/des. La enfadats/des i facin un dibuix enfadat. pot no ser l’adequada de vegades. mestra pot començar posant un exemple Posteriorment la mestra els preguntarà Si algun infant no vol expressar la seva personal proper als infants. com s’han sentit un cop han tret la ràbia emoció, és important no forçar-lo. de dins i l’han deixada al paper. La mestra els explica que els ensenyarà un truc perquè aquesta ràbia surti de manera Preparació 10 min que no es facin mal i no facin mal als/les Idees clauOrientacions didàctiques Realització 30 min altres. La mestra els diu que el truc és fer un En acabar l’activitat, els infants sabran dibuix enfadat que consisteix en el següent: A l’espai preparat per fer dibuixos enfadats que és natural sentir ràbia de vegades hi haurà permanentment fulls i colors/ • Anar a l’espai que la mestra habiliti i que hi ha formes de sentir-nos millor. retoladors. En acabar l’activitat, la mestra per fer dibuixos enfadats. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. 1 La mestra conversa amb els infants sobre què els fa enfadar 10 min En rotllana i com ho saben 2 La mestra explica als infants el truc del dibuix enfadat 5 min com a eina per regular la ràbia Fulls de paper, colors, ceres, etc. 3 Els infants practiquen el truc de fer un dibuix enfadat 10 min 4 La mestra conversa amb els infants sobre com s’han sentit 5 min un cop acabat el dibuix enfadat 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 66 Objectius de sobte un agafa una joguina a l’altre i es Es recomana fer l’activitat en petit grup comencen a barallar donant-se empentes per així afavorir la participació i atenció P3 • Entendre que hi ha maneres inadequades i dient-se paraules desagradables. dels infants. ~ de resoldre un conflicte. Aula • Aprendre maneres adequades La mestra conversa amb els infants sobre de resoldre un conflicte. allò que passa i sobre què farien en aquella situació i com es podria resoldre. • Practicar l’escolta activa. Idees clau Àrea temàtica 4 En acabar l’activitat, els infants tindran Resolució de conflictes Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques clar que hi ha maneres inadequades de —— La mestra presenta dos titelles i repre- És important crear un bon clima per resoldre un conflicte i hauran reflexionat Activitat 1 senta la situació següent: els titelles propiciar l’escolta i la participació, així entre tots sobre maneres adequades per són amics i estan jugant molt bé junts; com el respecte pel torn de paraula. fer-ho.Com ho podem resoldre? Preparació 10 min Realització 35 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Titelles 1 Els infants seuen en rotllana 2 min 2 La mestra presenta els titelles 3 min 3 La mestra representa el conflicte 8 min 4 El mestre i els infants conversen al voltant del conflicte 12 min 5 Entre tots/es pensen possibles solucions 10 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 67 Objectius Posteriorment els infants pensen què Es pot realitzar una primera sessió a caldria fer si es produís un conflicte l’inici de curs per establir les bases de la P3 • Consensuar tots junts/es idees per l’incompliment d’aquestes idees convivència, i anar fent diverses sessions ~ per facilitar la convivència a l’aula. consensuades. que serveixin per anar matisant i aportant Aula • Entendre que hi ha maneres inadequades noves idees, així com per recordar les de resoldre un conflicte. Posteriorment la mestra dibuixa el que normes i fomentar la participació. s’ha acordat i ho penja en algun lloc • Aprendre maneres adequades visible de la classe. És important fer èmfasi en la forma de resoldre un conflicte. Àrea temàtica 4 correcte d’actuar i no en el que no s’ha de fer. Resolució de conflictes —— Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques Activitat 2 La mestra proposa als infants seure en Es recomana acordar un màxim de tres Idees clau idees de funcionament. La nostra rotllana. La mestra inicia una conversa per pensar entre tots i totes idees sobre En acabar l’activitat, els infants hauran Es proposa que, en cas d’incompliment com els agradaria que funcionés la pensat plegats idees per a una bona manera de d’alguna de les idees acordades, els infants classe pel que fa a la relació entre iguals convivència i tindran idees per resoldre s’hagin de mirar als ulls, explicar com se resoldre a P3 (per exemple: demanar les coses si us un conflicte de manera adequada. senten, escoltar a l’altre i pensar conjun- plau, esperar que un acabi allò que està tament, si cal amb l’ajuda de la mestra, fent abans d’agafar-li el material, etc.). com resoldre el conflicte. Preparació 15 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra i els infants inicien una conversa per pensar idees 15 min sobre el funcionament de la classe 3 Els infants decideixen maneres de resoldre els conflictes que 10 min es produeixin a la classe en relació amb les idees acordades Cartolina, retoladors 4 La mestra dibuixa el que s’hagi acordat perquè els infants ho puguin recordar i ho penja en algun lloc visible de la classe 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 68 Objectius dibuix d’alguna activitat que els agradi fer Es pot suggerir a la família que pengi els amb els seus amics i amigues. Finalment dos dibuixos en un lloc especial de la casa. P3 • Compartir una activitat agradable la família i els infants parlen dels dibuixos, amb la família. Tenir en compte que algunes religions, ~ de quines activitats s’hi fan i de quines Famílies • Recordar moments especials compartits com la islàmica, no permeten representar emocions senten en fer-les. amb persones que t’estimes. o dibuixar res que tingui ànima. Es pot demanar que els infants portin • Practicar habilitats clau a l’hora de fer els dibuixos a classe per comentar-los activitats amb altres. Àrea temàtica 1 amb els companys/es. Idees clau Habilitats clau a En acabar l’activitat, els infants hauran l’hora de fer activitats Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques compartit una activitat agradable amb les amb altres infants La mestra envia una nota a les famílies seves famílies, hauran reviscut un moment i els proposa fer un dibuix conjunt amb En el dibuix es pot escriure el títol de agradable compartit i s’hauran practicat —— els seus infants d’alguna activitat que els “El que ens agrada fer junts és…” i al peu les habilitats d’esperar el torn, escoltar Activitat 1 agradi fer junts. Posteriorment les famílies del dibuix es pot escriure “Vam fer això els/les altres i escoltar, i comprendre les El que demanaran als infants que facin un segon el dia…”. emocions dels/les altres.  ens agrada fer junts! Preparació a casa 10 min Realització a casa 20 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a casa Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota informativa explicativa a totes les famílies sobre l’activitat Paper i colors/ 2 Els infants fan els dos dibuixos amb les seves famílies 12 min retoladors/ceres/etc. 3 Els infants parlen amb les seves famílies dels dibuixos 5 min 4 Els infants pengen amb l’ajuda de les seves famílies els dibuixos en un lloc especial de la casa 3 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 69 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 4 Reptes Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari Aprendre Aquesta unitat se centra principalment en l’auto- 1 Com sóc jo: les meves habilitats i punts Cal procurar promoure un enfocament menys motivació, entesa com la capacitat d’avançar cap forts competitiu dels reptes. Si existeix una socialització Acabar a un objectiu malgrat les adversitats i, de manera diferent s’entén que aquí també hi ha diferències FuturObjectiu: Desenvolupar els sentiments secundària però prèvia, en l’autoconeixement i cal recollir totes les sensibilitats. Errord’autoconfiança i d’eficàcia personal. de les pròpies habilitats, qualitats i punts forts. Cal posar atenció a si existeixen diferències en Persistència En aquesta quarta unitat es treballen l’alegria 2 Objectius realistes i equilibrats la autopercepció i per tant autovaloració de Aconseguir i la frustració, lligades a la consecució o no Objectiu: Prendre decisions encertades les capacitats de partida i de les capacitats de Orgullós d’un objectiu. Finalment, es proposen eines per i equilibrades en relació amb els objectius superació entre nens i nenes i, si és així, intentar Objectiu potenciar l’alegria i augmentar la tolerància a que ens fixem. treballar perquè aquestes no existeixin dins l’aula. la frustració. Intentar 3 Alegria i frustració Cal promoure la participació en grups mixtos en Treball conjunt Objectiu: Saber explicar què he fet i quines les dinàmiques per evitar potenciar la idea que coses han sortit bé i quines les he de fer els nens són bons en unes coses i les nenes en diferent. unes altres. La frustració pot ser viscuda i afrontada de 4 Eines per potenciar l’alegria i eines per diverses maneres segons la religió que es professi. augmentar la tolerància a la frustració Des de l’islam la manera de gestionar la frustració Objectiu: Aprendre almenys una eina per és mitjançant el control mental i espiritualitat. potenciar l’emoció de l’alegria i una altra per augmentar la tolerància a la frustració. 72 Objectius Exemples: Idees clau • Treballar una imatge positiva • Els bebès saben gatejar però jo sé P3 En acabar l’activitat els infants hauran d’un mateix/a. caminar/córrer.~ expressat que tots fem alguna cosa bé Aula • Treballar l’autoconfiança • Els bebès saben beure amb el biberó o tenim bones qualitats. en les pròpies habilitats. però jo sé menjar fent servir forquilla • Treballar el sentiment d’eficàcia i cullera. personal. • Els bebès saben picar l’aigua de la Àrea temàtica 1 banyera però jo sé ensabonar-me sol. Com sóc jo: les meves habilitats Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques i punts forts Per desenvolupar aquesta activitat la —— mestra busca imatges de bebès fent En comptes d’utilitzar imatges, si coneixem Activitat 1 accions (gatejar, beure amb el biberó, alguna mare o pare que tingui un bebè picar l’aigua de la banyera...). a casa el podem convidar perquè vingui a Els nadons explicar i mostrar què sap fer el bebè a la La mestra i els infants seuen en rotllana classe. Una altra opció, en el cas que sigui saben... però i la mestra els mostra les imatges. Es fa possible, és anar a la llar d’infants una ronda on s’utilitza la frase “els bebès de l’escola per observar els nadons. jo sé... saben...” (i aquí els infants expliquen què veuen en alguna de les imatges que els Es recomana fer l’activitat en grups ha mostrat la mestra) “però jo sé...” i els reduïts. infants expliquen què saben fer ells. Tenir en compte la diversitat en el moment de seleccionar les imatges. Preparació 15 min Realització 35 min Per dur a terme l’activitat 35 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Imatges de bebès 0 La mestra prepara imatges de bebès fent alguna cosa Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana i la mestra els mostra 10 min les imatges 2 Es fa una ronda: “els bebès saben... però jo sé...” 25 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 73 Objectius En acabar la visualització d’imatges, la Es recomana aprofitar aquesta activitat mestra inicia una breu conversa sobre com per treballar la idea de que tots som P3 • Treballar el desenvolupament a cadascú ens agraden coses diferents, diferents i cal respectar-se. ~ de sentiments d’autoconfiança. sobre el nostre dret a poder-ho verbalitzar Aula • Manifestar amb confiança Tenir en compte la diversitat en el i sobre la importància de respectar els els propis gustos. moment de seleccionar les imatges. gustos dels altres encara que no coinci- • Mostrar respecte pels gustos deixin amb els nostres. dels/de les altres. Qüestions per reflexionar i pensar Àrea temàtica 1 Com sóc jo: Orientacions didàctiques Cal que la mestra fomenti el respecte per les meves habilitats Descripció de l’activitat l’opinió de cada infant.Es pot utilitzar un altre material com i punts forts La mestra mostra diferents imatges a gomets o targetes de colors per indicar el —— la pantalla digital o en format paper. que agrada o no. Activitat 2 Aquestes imatges seran d’accions, Idees clau objectes, aliments, oficis, esports, llocs, etc. Prèviament els infants o la mestra hauran En acabar l’activitat, els infants hauran M’agrada fet les dues cares o s’haurà preparat el Els infants tenen al seu abast dos dibuixos manifestat el que els agrada i el que no material escollit per realitzar l’activitat i no m’agrada de cares: una cara alegre i una de fàstic de manera que ningú els hagi jutjat pels (gomets, targetes, etc.). Una possible o trista. La mestra explica als infants que, seus gustos, fet que haurà contribuït a variant de l’activitat podria ser que en quan vegin una imatge que els agrada, cal augmentar l’autoconfiança.rotllana i per torn els infants piquessin que aixequin la cara alegre i quan no els amb els peus a terra un cop i llavors agradi, cal que aixequin l’altra cara. haguessin de dir allò que els agrada. Preparació 10 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Paper/cartolina, colors/ 1 Abans de l’activitat els infants o la mestra hauran elaborat 10 min retoladors, canyes/palets dues cares, una contenta i l’altra trista/fastiguejada o haurà preparat els materials a utilitzar (gomets o targetes) 2 La mestra convida els infants a seure en rotllana 5 min Imatges per mostrar i 3 La mestra mostra diferents imatges i els infants aixequen 20 min cares alegres i tristes/ una cara alegre o trista/fàstic en funció de si els agrada fastiguejades o no 4 La mestra inicia una breu conversa sobre la importància 5 min de dir i respectar els diferents gustos 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 74 Objectius En acabar la dinàmica, la mestra inicia una Idees clau breu conversa sobre la importància que un P3 • Escollir les pròpies metes. mateix esculli i decideixi què vol fer així En acabar l’activitat, els infants hauran ~ • Manifestar el que volem fer. com la importància de manifestar el que escollit i manifestat què volen fer i Aula hauran reflexionat sobre la importància • Manifestar el que ens agrada. un vol fer i el que li agrada fer. de respectar el que els altres triïn i prefereixin. Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques Àrea temàtica 2 La mestra convida els infants a seure en Si es creu que l’activitat costarà es pot fer Objectius realistes rotllana. La mestra els explica que s’han més endavant o demanar als infants que i equilibrats d’aixecar i trobar un nou lloc on asseure’s en comptes d’imaginar l’acció facin veure —— si allò que els diu la mestra està relacionat que la realitzen (sense moure’s del lloc). Activitat 1 amb ells. Per exemple: “aixequeu-vos i trobeu un lloc nou si creieu que avui L’activitat es pot dur a terme en grups Troba un lloc en algun moment... petits o en gran grup. nou si... ...jugareu al sorral” ...pintareu” Qüestions per reflexionar i pensar ...jugareu amb un amic” La mestra encoratjarà els infants a ...fareu un trencaclosques” manifestar què els agrada fer i què volen fer. Preparació 5 min Realització 30 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra convida als infants a seure en rotllana 5 min 2 La mestra dona la consigna de la dinàmica i es duu a terme 20 min 3 Breu conversa entre la mestra i els infants sobre l’activitat 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 75 Objectius soroll. Cal que la mestra vagi comentant És important que els infants entenguin les decisions que van prenent els infants l’objectiu individual i com a part d’un grup. P3 • Prendre decisions en relació en relació amb l’objectiu de ser el màxim ~ amb un objectiu. de silenciós possible. En acabar cada Aula • Fer accions individuals per assolir ronda, la mestra parla sobre les millores Idees clau un objectiu grupal. observades en cada nova ronda, per En acabar l’activitat, els infants hauran • Aprendre a avaluar el que assolim exemple com ha variat la qualitat del experimentat que el grup és important a partir del que decidim fer. silenci o el temps que ha calgut per a per aconseguir els objectius i que un cop Àrea temàtica 2 l’assoliment de l’objectiu. fixat un repte les nostres decisions i el que Objectius realistes Descripció de l’activitat anem fent ens permet assolir-lo. i equilibrats —— La mestra convida els infants a seure en Orientacions didàctiques Activitat 2 rotllana i els proposa un repte: s’han de L’activitat es pot realitzar tantes vegades passar els uns als altres una pandereta (o com cregui oportú la mestra. Cal recordar Xxxxxt... pot ser un objecte que faci soroll fàcilment la consigna prèviament als infants cada com per exemple un joc de claus) sense fer silenciosament... vegada. Preparació 10 min Realització 25 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra convida els infants a seure en rotllana 5 min 2 La mestra explica la consigna i l’objectiu 5 min 3 Els infants inicien la dinàmica i la mestra va comentant 10 min les decisions que van prenent en relació amb l’objectiu 4 En acabar cada ronda la mestra va comentant les millores 5 min observades 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 76 Objectius Com us sentiu ara que ja heu acabat? Qüestions per reflexionar i pensar • Assolir una fita cooperativament. Hi ha alguna cosa que us hagi costat P3 El treball cooperatiu és un bon recurs ~ • Explicar com ens sentim quan assolim mentre intentàveu fer el trencaclosques? perquè l’infant vagi guanyant confiança, Aula un repte. Com l’heu solucionat? seguretat, la qual cosa contribuirà a que cada vegada es mostri més independent • Explicar com ens sentim quan alguna Us ha costat trobar on posar la vostra a l’hora de fer altres activitats. cosa ens costa. peça? Com us heu sentit? Què feu fet? Àrea temàtica 3 Alegria i frustració Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques Idees clau —— La mestra fa grups de tres o quatre infants La mestra s’ha d’assegurar que tots els En acabar l’activitat, els infants hauran Activitat 1 i reparteix dues peces d’un trencaclosques infants disposen del temps necessari per realitzat una activitat cooperativa i hauran Fem un a cada infant. La mestra els demana que portar a terme amb èxit la tasca. experimentat i reflexionat sobre les uneixin les peces entre tots els del grup emocions de frustració i alegria en relació trencaclosques per fer el trencaclosques. Un cop els La mestra ajudarà els infants mitjançant amb l’assoliment d’un objectiu. infants hagin acabat, la mestra inicia una la formulació de preguntes obertes: què conversa amb els infants preguntant-los: intentes fer?, Què has de fer? Has acabat? entre tots! Com saps que has acabat? Necessites Què heu aconseguit fer? ajuda? Preparació 10 min Realització 30 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup de 3 o 4 infants Trencaclosques 1 La mestra fa grups de tres o quatre infants 5 min 2 La mestra distribueix un trencaclosques repartint les peces 5 min entre els infants del grup 3 Entre tots els infants del grup treballen per encaixar les 10 min peces per realitzar el trencaclosques Grup sencer 4 La mestra inicia una conversa amb els infants sobre 10 min l’activitat i les emocions que ha generat 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 77 Objectius En acabar el castell, els infants que s’han Cal comprovar que les peces siguin quedat amb les peces sense encaixar, adequades i si se’n disposa de la quantitat P3 • Saber explicar què hem fet. perquè no formaven part del castell inicial, suficient perquè tots els infants puguin ~ • Explicar quines coses han sortit bé han de provar d’encaixar les seves peces i participar en l’activitat. Aula i quines les hem de fer diferent. així construeixen un segon castell. Es recomana fer l’activitat en un espai • Pensar què podem fer quan alguna La mestra inicia una breu conversa sobre ampli. cosa no surt com esperem. les emocions d’alegria i frustració que han Àrea temàtica 3 sorgit fent l’activitat i entre tots comenten Descripció de l’activitat què es pot fer quan alguna cosa no surt Idees clauAlegria i frustració com esperem. —— La mestra dona a cada infant una peça En acabar l’activitat, els infants hauran Activitat 2 de construcció i explica als infants que experimentat les emocions d’alegria i de construiran un castell. Quan els infants Orientacions didàctiques frustració i hauran reflexionat sobre què Construïm comencin a intentar encaixar les peces es pot fer quan les coses no surten com Aquesta activitat permet treballar l’alegria veuran que algunes no encaixen amb les esperem. un castell? i la frustració, segons si la peça encaixa altres. Per aquest motiu, no tots els infants o no al castell inicial. poden participar en la construcció del castell iniciat per la mestra. Preparació 10 min Realització 25 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Peces de cartró 1 La mestra mostra les peces i les reparteix entre els infants 5 min 2 Els infants construeixen el 1r castell 5 min 3 La mestra inicia una breu conversa sobre els que tenen 5 min peces que no han encaixat i els proposa intentar ajuntar-les 4 Els infants construeixen el 2n castell 5 min 5 La mestra inicia una conversa sobre l’alegria i la frustració i 5 min sobre què podem fer quan les coses no surten com esperem 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 78 Objectius li objectius realistes i raonables, però sense exigir-li que s’enfronti a situacions P3 • Aprendre almenys una eina per potenciar Orientacions didàctiques que, per la seva edat o maduresa, sigui ~ l’emoció de l’alegria. Respecte a les melodies poden ser: incapaç de superar. Aula • Aprendre almenys una eina per regular bandes sonores, música clàssica, cançons 6. Convertir la frustració en aprenentatge. el malestar de la frustració. conegudes pels infants, etc. Les situacions problemàtiques són una • Experimentar la música com a eina Els cascos per escoltar música han de excel·lent oportunitat perquè l’infant potenciadora i reguladora d’emocions. ser adequats per a infants i s’ha de vigilar aprengui coses noves i les retingui. Àrea temàtica 4 que tinguin un control del volum que D’aquesta manera, podrà afrontar el Eines per potenciar l’alegria i eines per augmentar la Descripció de l’activitat ells mateixos no puguin manipular. problema per si mateix quan aquest es torni a presentar. tolerància a la frustració En primer lloc, la mestra fa una petita Tenir en compte la diversitat en el —— introducció sobre què vol dir la paraula moment de seleccionar els fragments de les cançons. 7. Ensenyar-li a ser perseverant. La Activitat 1 frustració: “ens sentim frustrats quan no perseverança és essencial per superar aconseguim el que volem”. Per ensenyar els infants a tolerar la Música per situacions adverses. Si l’infant aprèn que La mestra dona als infants l’oportu- frustració, alguns consells útils poden ser: amb la constància pot solucionar molts a tots i totes nitat d’escoltar diferents fragments de 1. Donar exemple. L’actitud positiva a dels seus problemes, sabrà controlar la cançons que els puguin fer sentir diferents l’hora d’afrontar les situacions adverses frustració en altres ocasions. emocions. La mestra els pot demanar és el millor exemple perquè els infants 8. Entrenar la paciència. Aprendre a viure que tanquin els ulls i suggerir-los que aprenguin a solucionar els problemes. en pau el temps d’espera. imaginin una escena que poden descriure 2. Educar en la cultura de l’esforç. posteriorment. La mestra els encoratja Es recomana traslladar aquests consells És important ensenyar l’infant que és Preparació 10 min a jugar amb el cos i moure’s per l’espai. a les famílies.necessari esforçar-se. Així aprendrà que Realització 30 min La mestra els pot preguntar: “quina l’esforç és, en moltes ocasions, la millor Els infants petits no saben esperar perquè melodia us fa moure més i quina menys?, via per resoldre alguns dels fracassos. no tenen desenvolupat el concepte del Font: Activitat adaptada com ens movem quan escoltem una del programa SEAL. melodia trista/alegre/intensa?”. 3. No donar-ho tot fet. Si a un infant se li temps ni la capacitat de pensar en els posa tot fàcil i no se li permet assolir desitjos i necessitats dels altres. La mestra fa una petita reflexió final: els reptes per si mateix, serà difícil que Si sempre donem als infants tot allò “quan ens sentim tristos o enfadats pugui equivocar-se i aprendre dels seus que demanen no aprendran a tolerar el perquè ens ha passat alguna cosa (podem errors per saber com enfrontar-se al malestar que provoca la frustració i a demanar quines situacions ens posen fracàs. enfrontar-se a situacions adverses. Per tristos o enfadats), la música ens pot 4. No cedir davant les enrabiades. Les això, en l’edat adulta seguiran sentint-se ajudar a alegrar-nos”. situacions frustrants deriven, en molts malament cada vegada que no aconse- La mestra ofereix la possibilitat d’escoltar casos, en enrabiades. Si les famílies gueixin allò que s’han proposat. música alegre als infants amb uns cascos i cedeixen davant d’elles, l’infant Quan es parla de frustració és important els convida a escoltar-la quan la necessitin aprendrà que aquesta és la forma més transmetre als infants que no han de com a eina per alegrar-se o quan els vingui efectiva de resoldre els problemes. creure als altres si els diuen que en de gust sentir-se encara més contents i 5. Marcar-li objectius. Cal ensenyar equivocar-se han fracassat. alegres. l’infant a tolerar la frustració marcant- 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 79 Font: Bisquerra, Rafel (Coord.); Punset, Eduard; Mora, Idees clau Francisco; García Navarro, Esther; López-Cassà, Èlia; Pérez-González, Juan Carlos; Lantieri, Linda; Nambiar, Madhavi; Aguilar, Pilar; Segovia, Nieves; Planells, Octavi. En acabar l’activitat, els infants hauran Com educar les emocions? La intel·ligència emocional compartit una activitat emocional en la infància i l’adolescència. Esplugues de Llobregat relacionada amb la música amb els seus (Barcelona): Hospital Sant Joan de Déu, 2012. companys/es i hauran experimentat la música com a eina potenciadora d’emocions positives i reguladora d’emocions desagradables. En la conversa de la mestra amb els infants s’haurà introduït nou vocabulari emocional (per exemple: frustració, enuig). Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització En la mesura del Músiques prèviament 1 La mestra introdueix el concepte de frustració 5 min possible, mig grup seleccionades 2 Els infants escolten diferents músiques i la mestra 15 min els convida a imaginar escenes i a moure’s per l’espai 3 Parlem sobre moments tristos o frustrants 5 min 4 Reflexió final i oferiment d’un recurs per sentir-nos alegres 5 min i tornar a la calma davant d’una frustració 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 80 Objectius Cada grup prepara la seva recepta de Tenir en compte la diversitat en el l’alegria col·locant dins de l’olla tot allò moment de seleccionar les imatges P3 • Aprendre almenys una eina per potenciar que cregui oportú. Acabades les receptes, d’accions. ~ l’emoció de l’alegria. es posen en comú i s’inicia una conversa Aula • Aprendre almenys una eina per regular sobre quins ingredients poden servir per el malestar de la frustració. fer una recepta comuna. Amb els ingre- Qüestions per reflexionar i pensar • Reflexionar sobre el que ens fa sentir dients triats es fa la recepta comuna. Alguns dels beneficis que produeix la alegres. La mestra fa una petita reflexió sobre els vivència d’emocions agradables són: Àrea temàtica 4 ingredients de la recepta i en com ens fan Eines per potenciar l’alegria • Disminució del dolor.Descripció de l’activitat sentir bé i animarà a fer servir un o més i eines per augmentar la ingredients de la recepta quan se sentin • Disminució dels nivells d’adrenalina tolerància a la frustració La mestra té preparades imatges d’accions malament o quan vulguin sentir-se encara associats a l’ansietat. —— (abraçades, petons, massatges, esports, millor. • Promoció de calma. ioga…), de cares de personatges en Activitat 2 diferents estats d’ànim i objectes que La recepta i els ingredients es poden • Creació d‘un estat de major benestar. La recepta poden propiciar emocions agradables col·locar al racó de les emocions. • Millora de l’estat d’ànim i el sentit de (plomes, teles suaus, instruments de l’humor. de l’alegria massatge, espelmes, objectes olorosos, • Positivitat en la relació amb els altres.aparells de música...). Orientacions didàctiques • Potenciació de les funcions del sistema La mestra i els infants observen conjun- Es recomana que l’activitat es faci amb immunitari tament les imatges i els materials i els mig grup, encara que es podria realitzar comenten. amb tot el grup si es compta amb dos Preparació 20 min professionals a l’aula. Al final, tots els Idees clau La mestra explica que cuinarem una Realització 35 min infants han d’haver pogut fer la recepta. En acabar l’activitat els infants hauran recepta de l’alegria. És recomanable la utilització d’expressions treballat en equip eines per potenciar Font: Adaptada de Bisquerra, Rafel (Coord.); La mestra prepara tantes olles i cullerots com: emocions agradables/desagradables la felicitat. Punset, Eduard; Mora, Francisco; García com grups de quatre es formin a l’aula, en lloc de positives/negatives. Navarro, Esther; López-Cassà, Èlia; Pérez- i un davantal i un barret de cuiner/a per González, Juan Carlos; Lantieri, Linda; a cada infant. Nambiar, Madhavi; Aguilar, Pilar; Segovia, Nieves; Planells, Octavi. (2012). Com educar les emocions? La intel·ligència emocional en la infancia i l’adolescència. Esplugues de Llobregat (Barcelona): Hospital Sant Joan de Déu. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 81 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Mig grup Imatges i objectes 1 La mestra i els infants observen i comenten imatges 5 min i objectes Barrets i davantals 2 La mestra organitza els infants en grups de 4 i es vesteixen 5 min de cuiners 3 Cada grup elabora la seva recepta de l’alegria 5 min 4 Els infants seuen en rotllana i cada grup presenta 10 min la seva recepta 5 Els infants elaboren la recepta comuna amb els elements 5 min escollits entre tots 6 La mestra fa una reflexió sobre per què ens pot servir (10 -15 min) la recepta 7 Els infants amb l’ajuda de la mestra col·loquen la recepta i els ingredients al racó de les emocions 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 82 Objectius la cançó a la mestra en el termini que Idees clau aquesta fixi. Quan ja s’hagi fet el recull de P3 • Experimentar que la música pot ser una totes les cançons es farà una o diverses En acabar l’activitat, els infants hauran ~ eina per potenciar l’emoció de l’alegria. sessions on es ballaran. compartit una activitat agradable amb Famílies • Ser conscients de la música que ens fa les seves famílies, hauran identificat sentir alegre. cançons que els fan sentir alegres i hauran • Compartir amb la família una activitat Orientacions didàctiques vivenciat com la música és una eina de regulació emocional. agradable. Si es vol fer tota l’activitat en una sola Àrea temàtica 4 sessió no cal escoltar totes les cançons Eines per potenciar Descripció de l’activitat senceres sinó que podem anar posant l’alegria i per augmentar petits fragments de totes les cançons. la tolerància a la frustració La mestra envia una nota a les famílies —— demanant-los que juntament amb l’infant Si alguna família no s’implica en l’activitat, escullin una cançó que agradi a l’infant i la mestra pot ajudar a l’infant a triar la Activitat 1 el faci sentir alegre i l’escoltin, cantin i/o seva cançó. Cançons ballin tots junts. Les famílies faran arribar d’alegria Preparació a casa 10 min Realització a casa 5 min Realització a l’aula 45 min Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota informativa explicativa a totes les famílies sobre l’activitat Cançons 2 Buscar amb la família una cançó que faci sentir alegre a l’infant i portar-la a l’escola 15 min 3 Es ballen les cançons d’alegria triades pels infants 45 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 83 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 5 Justícia i assetjament Contingut Àrees temàtiques Vocabulari Aquesta unitat està centrada en l’assetjament 1 Tots i totes som diferents 3 Emocions de por i tristesa Igual/diferent escolar (també anomenat amb l’anglicisme Formar part de Objectiu: Valorar positivament el fet que en l’assetjament bullying). Es treballarà sobre què és l’assetjament tots som diferents i potenciar el respecte Cruel Objectiu: Aprendre a reconèixer en escolar, quines conseqüències emocionals té i com a un mateix/a i als/les altres. un mateix/a i en els altres les emocions Insultar s’hi pot fer front. Es farà èmfasi en el fet positiu de tristesa i/o por en cas d’assetjament Expressament que tots i totes som diferents, en la detecció de 2 Identificació de l’assetjament escolar i saber què cal fer davant d’aquests casos. Abusar conductes desagradables o cruels d’uns infants Objectiu: Saber identificar quan un nen/a cap a uns/unes altres, en la valoració d’aquestes està essent desagradable i/o cruel amb 4 Eines per fer front a l’assetjament Inseguretat conductes com a injustes, en el reconeixement Accidentalmentun mateix/a o amb un altre nen/a. Objectiu: Desenvolupar eines per fer front de la por i la tristesa com a emocions associades Podera l’assetjament. a l’assetjament, en l’empatia i suport cap al nen/a Marginar assetjat/da i en la importància d’avisar Cuidar l’altre/a una persona adulta. Força Dret Estimar-se a un mateix/a 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 86 Interculturalitat i gènere • Recordar integrar de forma normalitzada a les • Tenir en compte que la diversitat cultural dinàmiques la diversitat de gènere, d’identitat, pot ser un dels motius pels quals es pot patir d’orientació sexual, etc. discriminació o assetjament escolar. • Treballar la idea que no existeixen nens i nenes • Els nens i les nenes perceben les diferències millors que altres i fer-ho sempre des de l’enfo- físiques i de les dinàmiques intergrupals cament que cadascú té uns drets que ningú no i elaboren una explicació del que veuen pot violar. independentment de si se’ls parla sobre • És clau realitzar un treball estret amb les prejudicis i racisme. famílies perquè aquestes comparteixin el tracte • Cal tenir present que els infants (4-5 anys) que des del respecte dels infants i que els nens pertanyen a grups ètnico-culturals amb major i nenes integrin que així és com mereixen ser poder afavoreixen els seus iguals quan prenen tractats. decisions o a l’hora d’associar-se, mentre que • També cal treballar amb les famílies que, davant els infants que formen part de grups amb menor qualsevol situació de possible assetjament, no poder no mostren aquesta preferència o ho fan qüestionin mai a l’infant i el facin sentir acollit, vers el grup d’estatus major. escoltat i entès. • Per evitar seguir reproduint situacions de • És possible que hi hagi algunes preguntes sobre desigualtat, de discriminació o d’assetjament, el tema que no puguin ser respostes de forma es recomana abordar el tema de les diferències concreta o dins de l’aula ja que els temps són ètnico-culturals i sobre racisme de forma directa, limitats. Cal recollir totes les inquietuds que tractant el tema de forma adequada a la seva puguin sorgir a l’entorn de l’assetjament perquè edat i fent referència al fet que és una proble- es puguin reprendre en un altre moment. màtica estructural. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 87 Objectius com: “de quin color té els ulls?, es alt/a?, Procurar que els nens i les nenes facin tots som així d’alts/es?”. La mestra una descripció del seu company/a a partir P3 • Valorar positivament el fet que tots fomentarà que durant l’activitat es faci del respecte en tot moment, és a dir, que ~ som diferents i tenim coses en comú. ús del següent vocabulari: igual, formar aquesta “característica” no sigui un motiu Aula • Potenciar el respecte a un mateix/a. part de, diferents, etc. de discriminació. • Potenciar el respecte als/les altres. Es pot dur a terme l’activitat amb mig Orientacions didàctiques grup. Àrea temàtica 1 Descripció de l’activitat L’activitat es pot realitzar al gimnàs, Tots i totes La mestra convida els infants a posar-se a l’aula o a un espai de l’escola on es Idees clau som diferents al davant d’un mirall i mirar-se. La mestra disposi d’un mirall. Si només es disposa —— els pregunta com són físicament: color En acabar l’activitat, els infants hauran d’un mirall individual, cada infant per reflexionat sobre el fet que tots som Activitat 1 de cabell, d’ulls, pell, etc. Posteriorment ordre es mirarà en aquest i quan aquell proposa fer una descripció respectuosa diferents i s’haurà valorat de forma El mirall infant acabi podem fer que es descrigui d’un company o companya que es posa positiva i respectuosa aquest fet. S’haurà davant la resta. La mestra dirà quines són al davant de la classe. La mestra ajuda transmès la idea que ningú és millor que les característiques que han d’observar als infants en la descripció fent preguntes un altre sinó diferent.per facilitar la tasca. Preparació 10 min Realització 35 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Mirall 0 La mestra busca un lloc a l’escola on hi hagi un mirall gran o sinó és proveeix d’un de petit 1 Els infants es miren al mirall en silenci 5 min 2 Individualment i per torns els infants es descriuen 25 min davant els companys/es 3 Conversa per reflexionar: tots i totes som iguals 5 min però diferents 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 88 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P3 • Valorar positivament el fet que tots És recomanable fer l’activitat durant En acabar l’activitat, els infants hauran ~ som diferents. el matí, després de realitzar les rutines reflexionat sobre el fet que tots/es som Aula • Potenciar el respecte a un mateix/a. de la primera hora, perquè estiguin diferents i s’haurà valorat de forma ben atents. positiva i respectuosa aquest fet. S’haurà • Potenciar el respecte als/les altres. transmès la idea que ningú és millor que En la conversa la mestra pot formular un altre/a sinó diferent. preguntes com: “per què els ànecs no Àrea temàtica 1 Descripció de l’activitat volen el darrer aneguet que neix?, com Tots i totes La mestra explica als infants el conte creieu que se sent? Què és l’única cosa som diferents clàssic de L’aneguet lleig o els projecta que necessita? Com se sent al final de —— el curt El patito feo. Després s’inicia una la història? Què creus que hagués estat Activitat 2 conversa al voltant del respecte a les millor que fessin els ànecs en veure que diferències i a la importància d’accep- l’aneguet era diferent a ells?”. L’aneguet tar-se un mateix/a i d’acceptar als/les Es pot utilitzar el següent vocabulari a la altres tal com són. En la conversa també lleig conversa: cruel, marginar, insultar, igual, es parlarà dels sentiments que es generen diferent, acollir, respectar. quan apareix el rebuig. Es recomana l’ús del conte Nenes i nens per complementar l’activitat. Preparació 5 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Projector o llibre 1 Els infants estan asseguts per veure bé 5 min Referència dels contes recomanats: en paper la pantalla o per veure les imatges del conte . Andersen HC. L’aneguet lleig. Barcelona: Cruïlla, 2014. Nayor A i Monteagudo S. Nenes i nens. Albuixech: Litera 2 Els infants veuen el curt o escolten el conte 10 minLibros, 2016. . Curtmetratge de 8:35 min, sense diàleg: El patito feo, 1939 Disney cortos clásicos. Disponible al YouTube. 3 Conversa 15 min https://www.youtube.com/watch?v=86QejraAIHc. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 89 Objectius La mestra guia una conversa amb els En una altra sessió es pot fer la represen- infants al voltant del conte plantejant tació del conte repartint els personatges P3 • Identificar quan un infant està essent preguntes com per exemple: “què en entre els infants. ~ desagradable i/o cruel amb un altre/a. penseu del conte?, què hauríeu fet Aula • Introduir la noció d’empatia. Es pot realitzar l’activitat amb mig grup.vosaltres si fóssiu l’ovelleta?, per què era • Reflexionar sobre les emocions que desagradable el llop amb l’ovelleta?, per genera ser rebutjat o rebutjada. què creieu que finalment no se la menja?”. Idees clau Àrea temàtica 2 En acabar l’activitat, els infants hauran Identificació de Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques reflexionat sobre quins comportaments l’assetjament escolar La mestra explica un conte on els poden ser desagradables i no han de ser Es recomana llegir el conte L’ovelleta —— personatges són una ovelleta i un llop. acceptats, sobre les emocions que generen que va venir a sopar per fer l’activitat. aquests comportaments i sobre què és Activitat 1 L’argument se centra en el fet que un llop es vol menjar l’ovelleta aprofitant que És recomanable parlar de “es comporta l’empatia. Amb aquesta activitat, els L’ovelleta aquesta ha anat a demanar-li ajuda, però correctament o no” en comptes de “és infants hauran pres consciència que no que finalment no se la menja i conviuen bo o dolent” per entendre que fins i tots es pot permetre que algú sigui cruel amb i el llop feliços perquè el llop aconsegueix els infants que fan coses que “no estan un altre/a i que tothom mereix respecte. empatitzar amb l’ovelleta. La mestra pot bé” segurament és per un malestar seu, remarcar en la seva narració que el llop una mancança, etc. El conte serveix per pot arribar a ser cruel però que com que treballar aquest aspecte en el sentit que al final es posa en la pell de l’ovelleta i hi ha un perquè de que el llop es vulgui comprèn el que sent l’ajuda en comptes menjar l’ovelleta. Preparació 10 min Realització 40 min de menjar-se-la. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Conte 1 Explicació del conte 20 min Referència del conte recomanat: Smallman S. L’ovelleta 2 Conversa 20 min que va venir a sopar. Barcelona: Beascoa, 2007. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 90 Objectius protagonista? Com creieu que se sent? expressament, respectar, igual, diferent, Què hauríeu fet vosaltres si fóssiu el formar part. P3 • Identificar quan un infant està essent protagonista? Per què se‘n riuen els altres desagradable i/o cruel amb un altre/a. Es recomana que la mestra transmeti, de ~ infants? Què en penseu de l’estratègia Aula • Introduir la noció d’empatia. manera adequada a l’edat, la importància que li va explicar la mestra o monitor/a?” de saber distingir entre el criteri dels altres • Reflexionar sobre les emocions que i el propi criteri sobre com som. genera ser rebutjat/da. Orientacions didàctiques Seria convenient proporcionar vocabulari Àrea temàtica 2 que els ajudi a expressar com són. Descripció de l’activitat Es recomana llegir el conte Malena Balena Identificació de per fer l’activitat. Si es creu que als infants els resultarà l’assetjament escolar La mestra convida els infants a seure complicat entendre l’activitat, es pot optar —— en rotllana i els explica un conte centrat La mestra pot aprofitar la conversa del per representar amb titelles un conflicte en el següent argument: un infant està conte per parlar sobre si algun infant s’ha Activitat 2 proper a ells semblant al de la història essent rebutjat per la resta d’infants per trobat en una situació semblant on els/ Sóc el que del conte.alguna característica física. Els infants se’n les altres se’n riguin, o posar exemples i riuen i el comparen amb algun animal plantejar al grup què creu que es podria penso que sóc per aquesta característica física. Això el fer. Idees clau fa sentir molt malament i l’entristeix. Un L’activitat també es pot realitzar després dia alguna persona adulta de referència En acabar l’activitat, els infants hauran d’alguna situació de conflicte i aprofitar (mestra, monitor/a) li diu que no som reflexionat sobre quins comportaments per fer un paral·lelisme amb el conte. el que ens diuen que som sinó allò poden ser desagradables i no han de ser Preparació 10 min que pensem que som. A partir d’aquest És convenient fer veure als infants que acceptats, sobre les emocions que generen moment, quan els altres se’n riuen del en el cas que ells se sentin com se sent aquests comportaments i sobre què és Realització 30 min protagonista aquest es comporta segons el protagonista del conte: l’empatia. Amb aquesta activitat els infants el que creu que és i no segons el que li hauran pres consciència que tots tenim • Ho facin saber a qui els està molestant, diuen que és. característiques diferents i que no n’hi ha dient-li que allò fa no els agrada. trets d’identitat positius o negatius. Són Un cop explicat el conte, la mestra guia • Ho comuniquin i demanin ajuda a l’adult. les persones les que fan o diuen que una una conversa amb els infants plantejant És convenient utilitzar el següent manera de ser és negativa o positiva. preguntes com per exemple: “què en vocabulari: cruel, insultar, marginar, penseu del conte? Què li passa al Referència del conte recomanat: Calí D. Malena Balena. Barcelona: Libros del Zorro Rojo, 2015 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 91 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Conte 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 Explicació del conte 10 min 3 Conversa 10 min 4 Paral·lelisme del conte amb alguna 5 min situació de conflicte a classe 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 92 Objectius cor de la seva samarreta comença a brillar Orientacions didàctiques molt fort. Llavors l’Arlet entén que l’Eloi P3 • Treballar el reconeixement en un té POR de que algú li prengui la pala i la En acabar la conversa, la mestra farà ~ mateix/a i en els/les altres les emocions galleda amb la que està jugant, com li ha un breu resum de les principals idees. Aula de tristesa i/o por en cas de rebuig. passat altres vegades. Quan l’Arlet s’acosta Es pot pensar en canviar la samarreta • Treballar l’empatia. llavors a la Paula, el cor de la samarreta que regala a l’Arlet la seva àvia per algun • Pensar en diverses solucions davant torna a brillar encara més fort. Llavors objecte de l’aula i així poder fer el paral·le- un problema. l’Arlet entén que la Paula sent TRISTESA lisme i utilitzar-lo en situacions semblants Àrea temàtica 3 per sentir-se rebutjada per l’Eloi i POR pels que es donin entre els infants. Emocions de por crits que ha rebut. Canviar els noms dels personatges si i tristesa en l’assetjament Descripció de l’activitat En acabar la història, la mestra inicia algun infant de l’aula s’anomena igual. —— La mestra convida els infants a seure en una breu conversa amb els infants. Pot És important utilitzar noms que reflec- Activitat 1 rotllana. La mestra explica un conte amb plantejar les següents preguntes: teixin la diversitat cultural. el següent argument: l’Arlet és una nena La samarreta de P3 que li agrada molt anar a l’escola • Per què sentia por l’Eloi? i que estima molt els seus companys. Un • Què podia haver fet l’Eloi en comptes amb un cor Idees claudia veu al pati que un company de la seva de cridar la Paula i fer-la fora del sorral? classe, l’Eloi, no deixa jugar la Paula al • Com creieu que es va sentir l’Eloi després En acabar l’activitat, els infants hauran molt gran sorral i que la fa fora escridassant-la. En de cridar la Paula? reflexionat sobre les emocions generades arribar a casa li ho explica a la seva àvia pel rebuig, hauran treballat l’empatia • Per què sentia por i tristesa la Paula? i aquesta li regala una samarreta amb un cap el patiment dels altres i hauran après gran cor dibuixat. L’àvia li explica que quan • Què faríeu vosaltres si us passés el que davant un problema hi ha diverses es posi aquesta samarreta podrà entendre mateix que a la Paula? solucions possibles. Preparació 10 min ben bé les emocions dels que estan a prop • Us agradaria tenir una samarreta amb Realització 25 min seu. L’endemà l’Arlet es posa la samarreta un cor molt gran com l’Arlet? Per què? i quan a l’hora del pati s’acosta a l’Eloi el Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Conte 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra explica el conte 5 min 3 Conversa 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 93 Objectius pregunta als infants quina creuen que La mestra subratllarà la idea que davant és la millor solució i el perquè, fent una un problema podem trobar diferents P3 • Treballar el reconeixement en un petita valoració de les solucions trobades: maneres per solucionar-lo. ~ mateix/a i en els/les altres les emocions “quantes solucions s’han trobat? Totes Aula de tristesa i/o por en cas de rebuig. La mestra remarcarà la importància les solucions les trobem bones? Per què • Treballar l’empatia. de cuidar als/les altres i de cuidar-nos sí i per què no?” a nosaltres mateixos/es. • Pensar en diverses solucions davant un problema. Les solucions a les quals s’arriba es poden Àrea temàtica 3 Orientacions didàctiques incloure dins les normes de convivència Emocions de por a l’aula. i tristesa en l’assetjament Descripció de l’activitat L’activitat es pot plantejar en relació amb un conflicte determinat que pugui haver —— La mestra inicia una conversa amb els succeït a l’aula i es pot presentar a través Activitat 2 infants en relació amb situacions en què Idees clau d’un conte o algun suport digital (vídeo). es podria donar un conflicte: “què passaria Què En acabar l’activitat, els infants hauran si volguessis jugar amb una joguina que La mestra farà èmfasi en les emocions reflexionat sobre les emocions generades tu no tens i un company/a sí? Què passaria associades en ser rebutjat, introduirà la passaria si... pel rebuig, hauran treballat l’empatia si volguessis jugar en un grup i no et noció d’empatia i treballarà el perquè cap el patiment dels/de les altres i hauran unes solucions són respectuoses i generen deixessin?”. A més, la mestra pregunta après que davant un problema hi ha als infants quines solucions es podrien emocions agradables i unes altres no. diverses solucions possibles. proposar i en fa un recull. A continuació Preparació 10 min Realització 30 min Font: Basada en el llibre de Boqué i Torremorell MC. Fem les paus: mediació 3-6 anys: proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i crítica dels conflictes. Barcelona: Ceac, 2005. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra i els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra planteja una situació hipotètica 10 min conflictiva “Què passaria si…” 3 Conversa 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 94 Objectius ORELLOTES. —La Nati sabia que no estava malament, com si fossin poca cosa. bé fer allò, però tenia massa por com per Els havien ferit els sentiments. P3 • Identificar quan un infant està essent no fer-ho. ~ desagradable o cruel amb un altre/a. L’endemà, el ratolí Serafí va anar a buscar La mestra pregunta als infants: “de què la tauró Nati i li va dir que fes més coses Aula • Reflexionar sobre què fer quan sentim creieu que tenia por la Nati?, algun cop dolentes al Pol i a l’Eric. La Nati tenia tanta que fem una acció que no volem per us heu sentit així?”. por que no sabia què fer! La situació va la pressió d’un altre/a. seguir igual l’endemà, i el dia següent, fins • Reforçar la idea que quan una situació La tauró Nati va trobar el conill Pol que l’eriçó Eric se sentia tan trist i tan Àrea temàtica 4 desagradable ens sobrepassa cal buscar i li va dir: malament que li ho va explicar a la seva Eines per fer front ajuda amb un referent adult. —ORELLOTES, ORELLOTES! Tens unes mama, que va venir a l’escola i ho a l’assetjament ORELLOTES! va explicar a la mestra. —— Descripció de l’activitat Després, va tornar amb el Serafí, que se La professora va preguntar a tots els animals Activitat 1 l’havia mirada de lluny. El Serafí semblava La mestra explica la història del ratolí de la classe si sabien què podien fer amb El ratolí Serafí satisfet i li va dir: Serafí als infants asseguts en rotllana. el que havia passat durant l’hora del pati. Durant l’explicació del conte, la mestra —Ara vull que vagis a buscar l’eriçó Eric La mestra pregunta als infants: “Sabeu va realitzant diferents parades on planteja i que, quan el trobis, li diguis que és gras. què està passant?”. Els infants potser diran als infants preguntes. Vinga, va! que el ratolí Serafí i la tauró Nati estan El text del conte és el següent: sent cruels i estan insultant als altres o La Nati sabia que el que estava fent era Preparació 10 min potser diran que els estan assetjant. No cruel i estava malament, però seguia tenint Realització 35 min Hi havia una vegada el ratolí Serafí. No cal introduir el concepte d’assetjament massa por com per deixar de fer el que tenia ningú amb qui jugar durant l’esbarjo. si prèviament els infants no ho fan. el Serafí li deia que fes. D’alguna manera, Font: Adaptada Va mirar pel pati i va veure la tauró Nati. el feia sentir poderós això de fer sentir La mestra pregunta: del programa SEAL. —Que vols jugar amb mi, DENTOTES? — malament als companys durant l’esbarjo. “Què creieu que haurien de fer els animals va dir el Serafí. La mestra pregunta als infants: “què i la seva professora?”. A la tauró Nati no li agradava el que el ratolí creieu que és sentir-se poderós?, com “Què li hauria pogut dir la tauró Nati al Serafí li havia dit, però el Serafí li feia una ho mostraríeu?”. La mestra destaca el ratolí Serafí si no volia ser cruel amb els mica de por, així que va pensar que el millor concepte de poder fer que algú faci altres?”. seria dir que jugaria amb ell. alguna cosa. “Com podria haver demanat ajuda si tenia —D’acord —va dir la tauró Nati una mica La Nati va anar a buscar l’eriçó Eric por?”. preocupada. i li va dir: “Qui creieu que estava sent cruel i El ratolí Serafí va dir: —Ets molt i molt gras! desagradable en aquesta història?“. —D’acord, ara vull que vagis a buscar El conill Pol i l’eriçó Eric van començar “Si vosaltres ho haguéssiu vist, com creieu el conill Pol i que quan el trobis li diguis a plorar. Se sentien molt tristos i molt que hauríeu pogut ajudar?”. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 95 Orientacions didàctiques Es recomana, un cop contestades les Idees clau preguntes, finalitzar el conte amb alguna L’explicació del conte es pot fer amb de les propostes dels infants. En acabar l’activitat, els infants sabran el suport de titelles. que en cas que es trobin en una situació La mestra ha de reforçar la idea que desagradable que els sobrepassi cal que Explicar què signifiquen, a partir del davant un comportament desagradable busquin ajuda en un adult de confiança. mateix conte, paraules com “cruel” o i cruel cal, si un mateix/a no ho pot “desagradable” incloses a les preguntes. resoldre, buscar ajuda i explicar-ho a un Es recomana utilitzar el següent referent adult. També cal buscar ajuda si vocabulari durant la realització de veiem que el que està patint un compor- l’activitat: igual, diferent, cruel, insultar, tament cruel és un company/a. La mestra expressament, accidentalment, poder, reforçarà la idea que tots som respon- marginar. sables de protegir els altres i alhora tots tenim dret a protegir-nos i ningú té dret a fer-nos mal. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 0 Els infants seuen en rotllana a terra 5 min Conte i 4 titelles 1 La mestra explica el conte utilitzant, si és possible, 15 min el suport de les titelles 2 La mestra va fent aturades per plantejar preguntes 15 min als infants 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 96 Objectius Cada seqüència té dos o tres finals apareguin representats els dos sexes diferents dibuixats a les targetes i els en tantes imatges com es pugui. P3 • Identificar quan un infant està essent infants hauran de triar amb quina targeta desagradable o cruel amb un altre/a. Es recomana utilitzar el següent ~ creuen que hauria de continuar la Aula • Reflexionar sobre possibles solucions vocabulari durant l’activitat: igual, seqüència i el perquè. davant una situació desagradable. diferent, cruel, insultar, expressament, La mestra pot convidar els infants a parlar accidentalment, poder. • Valorar les conseqüències d’adoptar una de si alguna vegada els ha passat allò què solució o una altra davant una situació Es recomana fer l’activitat més d’una Àrea temàtica 4 han vist a les targetes. desagradable. vegada. Eines per fer front a l’assetjament Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques —— Idees clau Activitat 2 La mestra dona als infants targetes amb Es recomana la realització de l’activitat En acabar l’activitat, els infants hauran dibuixos on es veuen diferents accions amb mig grup de classe. Tu què faries? reflexionat sobre situacions en les que un quotidianes i properes per a ells, com per També es pot realitzar l’activitat amb infant està essent desagradable amb un exemple: fotografies o imatges que mostrin altre/a i s’hauran pensat i valorat diferents • Un infant que no deixa jugar a un altre/a situacions quotidianes de conflicte al solucions. Els infants també sabran que en amb la pilota. pati, a l’aula o al menjador (per exemple: cas que es trobin en una situació desagra- infants que es barallen, un infant que dable que els sobrepassi cal que busquin • Un infant que se’n riu d’un altre/a perquè Preparació 20 min pren la pilota a un altre/a, etc.). Fer que ajuda en una persona adulta de confiança. li agrada jugar a perruqueria. Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Mig grup Targetes, fotografies o 1 Mostrar les targetes amb les seqüències d’accions, 15 min làmines impreses a color comentar què veuen i què creuen que estan fent a cada imatge 2 Elecció d’imatges de continuació de la seqüència 15 min i conversa 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 97 Objectius Posteriorment la mestra reparteix a cada Si alguna família no s’implica en l’activitat infant el seu nom escrit en majúscules la mestra pot provar de preguntar-ho P3 • Valorar positivament el fet que tots/es i els infants decoren les lletres. Finalment directament a algun membre de la família ~ som diferents. es pengen els noms en un racó de l’aula. o, en cas que no sigui possible, pot buscar Famílies • Potenciar el respecte a un mateix/a i als/ conjuntament amb l’infant l’origen i les altres. significat del seu nom. • Compartir amb la família una activitat Orientacions didàctiques agradable. A banda de que les famílies ho expliquin Àrea temàtica 1 Idees clau als seus infants també es pot demanar que Tots i totes som diferents Descripció de l’activitat ho escriguin en una nota per la mestra. En acabar l’activitat, els infants hauran —— compartit una activitat agradable amb Activitat 1 La mestra envia una nota a les famílies Seria adequat suggerir que les mares i les seves famílies i s’haurà treballat el Em dic... demanant-los que expliquin a l’infant pares que tenen un altre tipus de lletra o respecte cap a un mateix/a i la valoració per què van triar el nom que té. El dia que alfabet, etc., escriguin el nom en aquella positiva de la diversitat. per què? es realitzi l’activitat a classe cada infant llengua. explica la raó de tenir el nom que té. Es recomana que la mestra promogui En finalitzar l’explicació de cada infant la reflexió sobre el fet que les persones es fa un aplaudiment. i els noms tenen diferents orígens i que la diversitat cultural és positiva. Preparació a casa 25 min Realització a casa 25 min Realització a l’aula 60 min. Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a l’aula Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota informativa explicativa a totes les famílies sobre l’activitat 2 El dia de l’activitat a classe la mestra convida els infants a seure en rotllana 5 min 3 Per torns cada infant explica el perquè del nom que té 25 min Full amb el nom 4 Els infants decoren les lletres del seu nom i es fa un racó a l’aula amb els noms de tots 30 min de cada infant 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 98 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 6 Canvis, pèrdua i mort Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari Aquesta última unitat està centrada en el canvi. 1 Canvis • Es recomana aprofitar aquesta unitat per Canvi Es treballaran els diferents tipus de canvis, tant Objectiu: Reconèixer els canvis positius i treballar els canvis des de les modificacions Acostumar-se positius com negatius, els sentiments associats negatius que succeeixen, així com aquelles corporals que vivim a mesura que anem creixent. Abans als canvis i estratègies per fer-hi front. També es coses o situacions que no canvien Conèixer millor el nostre cos ens ajudarà a Després treballarà la pèrdua i el sentiment de trobar a respectar el propi i el dels i les altres. Agradable faltar alguna cosa o persona que és important per 2 Pèrdua i mort a nosaltres. Finalment s’introduiran els conceptes Objectiu: Reconèixer una pèrdua i introduir • Recordar també en aquesta unitat que tenim el Desagradable de viu i mort. la noció de viu/mort dret a no voler un petó o una abraçada i a dir-ho. Bonic/a I si algú no en vol, també cal que ho respectem. Poruc/ga 3 Emocions relacionades amb els canvis Cal insistir en que expressarem mostres de Por i la pèrdua tendresa si ens ve de gust, no per satisfer a Content/a Objectiu: Saber reconèixer i expressar les l’altre/a o evitar que l’altre/a s’enfadi. Trobar a faltar diferents emocions associades a un canvi Trist/a o una pèrdua • Tothom experimenta dolor i una sensació de pèrdua després de la mort d’un ésser estimat Viu/va 4 Eines per potenciar el benestar quan però la manera com les persones tenen i Mort/a succeeix un canvi desagradable expressen aquests sentiments difereix entre Incòmode/a Objectiu: Aprendre almenys una eina per cultures i segons la religió que es professa. Cal Perdut/da regular una emoció desagradable quan informar-se per intentar entendre, respectar i Pèrdua succeeix un canvi que no desitgem i una donar importància si cal a les diferents formes Sentir-se sol/a altra per sentir-nos millor quan estem experi- d’expressar i d’entendre les emocions, la vida, Enfadat/da mentant una emoció desagradable associada la mort i el procés de dol de cada individu en Injust/a a un canvi o una pèrdua. particular i de les diferents cultures i religions. Preocupat/da 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 102 • Cada cultura té els seus propis rituals que - Com la gent es preocupa per la persona que - Quines són les creences de la família afectada influeixen en l’expressió del dolor. La realització està a punt de morir. Això inclou qui està sobre la mort? d’aquestes pràctiques ofereix una sensació present i quines cerimònies es realitzen abans i - Quines emocions i comportaments són d’estabilitat i seguretat. A més, ajuda a les després de la mort. respostes habituals de dol dins de la pròpia persones que moren i als seus éssers estimats a - Com es maneja el cos després de la mort. Això cultura de la persona? afrontar la pèrdua. inclou com es neteja el cos i es vesteix, qui - Qui hauria d’assistir a cerimònies de dol i com • Tota cultura té la seva pròpia visió del món. La maneja el cos i si el cos està enterrat o cremat. s’espera que els assistents vesteixin i actuïn? visió del món de cada cultura inclou creences - Si la pena s’expressa en silenci i en privat o en sobre el significat i el propòsit de la vida i el que - Es preveuen regals, flors o altres ofrenes? veu alta i pública. Això inclou si el plor públic o passa després de la mort. Això informa de com la el lament es considera adequat. - Quins dies o dates especials seran importants gent d’aquestes cultures s’acosta a la mort. Per per a la família afectada? exemple, es pot trobar la mort més suportable - Com persones de diferent gènere o edat si es creu en una vida després de la mort. En gestionen el dol. - Quins tipus de condolença verbal o escrita algunes cultures, la gent creu que l’esperit d’un s’expressen? - Qui participa en els rituals. estimat afecta i/o influeix directament en la seva Es recomana valorar conversar amb algú que vida. Els membres d’algunes famílies se senten - Quant de temps porten el dol els familiars i com comparteixi aquest fons cultural o cercar més segurs per la creença que el seu ésser es vesteixen i es comporten durant el període informació a internet. estimat està vigilant-los. de dol. • El paper de la religió és important per a la • A cada cultura, la mort s’associa amb rituals i - Com els morts són honrats. majoria de les víctimes/supervivents. Molta gent costums per ajudar la gent en el procés de dol. no coneix la seva posició religiosa fins que es - Quins nous rols s’esperen per als familiars. Això Els rituals ofereixen a les persones maneres produeix una pèrdua. Algunes religions donen als inclou si una vídua es pot tornar a casar o el/la d’expressar el seu dolor. A més, proporcionen individus més poder sobre la vida, altres donen fill/a més gran esdevé el líder de la família. formes perquè la comunitat pugui donar suport a determinades persones poder sobre la vida, als afligits. Aquest és el nom de les persones • Cada persona interioritza les creences i valors de mentre que algunes altres donen als esperits en un període de dolor i de dol després d’una la seva cultura i alhora té unes necessitats i ha més poder sobre la mort que els vius. Algunes pèrdua. La mort crea caos i confusió. Els rituals viscut unes experiències úniques, de forma que diferències religioses inclouen: proporcionen una sensació de rutina i normalitat. les respostes als canvis i al dol varien de persona - Judaisme: tots els costums estan dissenyats Els rituals i els costums proporcionen un conjunt a persona. per tractar el cos amb respecte, per tant, d’indicacions que ajuden a estructurar el temps • No hi ha una única manera de portar un dol. les autòpsies i els embalsamaments estan al voltant de la mort i estableixen els rols de Els rituals de dol que són normals d’una cultura generalment prohibits. La visualització del les persones durant aquest temps. Els rituals poden semblar estranys a una altra. Pot ser difícil cadàver també es considera irrespectuosa. Les i els costums orienten a l’hora d’abordar les saber com ser sensible a una persona de dol d’un necessitats emocionals dels supervivents són situacions següents: context cultural diferent. Tingueu en compte les molt importants, però hi ha diferències entre preguntes següents a mesura que voleu donar les tradicions jueves reformista, conservadora suport a aquesta persona: i ortodoxa. La shivà fa referència al període de dol de set dies immediatament després de l’enterrament. La família no cuina cap aliment 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 103 i es guarda una espelma o un llum en memòria acte de Déu, per la qual cosa no es qüestiona. set dies, els membres de la família mai no del difunt. Després dels set primers dies, els Els seguidors fidels creuen que tots els esdeve- estan sols. Tradicionalment no hi ha televisió, supervivents són encoratjats a unir-se a la niments en el curs de vida d’un individu, ràdio ni dispositius musicals durant 40 dies, societat però encara mantenen el dol. Si hi ha incloent-hi el temps i el tipus de mort, són però aquesta pràctica ha disminuït en els nounats/es és molt probable que se’ls posi el escrits prèviament per Déu. A les persones que últims anys. Els musulmans són molt sensibles nom de la persona difunta. Això és important estan passant el dol se les anima a mostrar els sobre on s’enterra als seus estimats/des. recordar-ho, ja que algunes cultures creuen seus sentiments de manera oberta i a plorar, Definitivament volen que siguin enterrats en que és inadequat anomenar persones amb els ja que es creu que el plor neteja l’ànima. un cementiri per a musulmans/es. El cos està noms dels morts i, fins i tot, els adults poden Qualsevol expressió de rebel·lió contra la enterrat sense el taüt i embolicat amb roba canviar-se els noms per evitar dir-se igual que decisió de Déu d’emportar-se una persona blanca, ja que es creu que el cos ha de tocar algú que ha mort. és considerada pecat. Els amics/gues visiten el terra. També el cos ha de ser rentat/banyat la casa del difunt i parlen amb els membres amb certs rituals abans que comenci - Tradicions islàmiques: les tradicions difereixen de la família, encoratjant-los a descriure la cerimònia funerària. a cada país i la interpretació turca de l’islam, com es va produir la mort, què estaven fent per exemple, és una mica diferent que la dels al moment de la mort i altres coses. Durant altres països àrabs. La mort és considerada un 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 104 Objectius El Roc va obrir el paquet. A dins hi havia tres Això és una fulla i creixerà i es convertirà petites llavors. El Roc es va emportar una en una planta, al capdamunt de la qual hi P3 • Començar a entendre que un ésser viu gran desil·lusió. sortirà una flor bonica. ~ (en aquest cas, una planta) neix, viu i mor. L’avi li va explicar que si plantaven la llavor El Roc va continuar visitant l’avi durant Aula • Adonar-se dels canvis que fa el gira-sol. a la terra, la llavor creixeria fins a trans- tot l’estiu. Cada vegada corria cap al test i, • Expressar emocions mitjançant el cos. formar-se en un gira-sol igual que el de la cada vegada, el gira-sol tenia una fulla més fotografia. Així doncs, l’avi i el Roc van posar i era més alt. Quan el Roc preguntava “On Descripció de l’activitat una mica de terra al test i hi van afegir la és el meu gira-sol?”, l’avi sempre li responia: Àrea temàtica 1 llavor. A continuació, la van cobrir amb una “Paciència, Roc. Cal que tinguis paciència”. Canvis La mestra explica el conte El gira-sol als mica més de terra i, finalment, la van regar —— infants asseguts en rotllana. Llavors, un dissabte, quan el Roc observà la amb una regadora especial que l’avi havia Activitat 1 planta, veié alguna cosa a la part superior. El text del conte és el següent: comprat al Roc. No era una flor. El Roc digué: El gira-sol Cada dissabte la mare del Roc marxava a El dissabte següent, quan el Roc va arribar —És de color verd. No és una flor bonica com treballar i el Roc es quedava amb el seu a casa de l’avi, va acomiadar-se ràpidament la de la foto. avi. El Roc se l’estimava molt a l’avi, però de la mare i va córrer a mirar què hi havia quan la mare marxava, sentia una sensació al test. Creia que hi trobaria una flor però L’avi li digué: estranya a l’estómac. No volia que la seva només hi havia terra. El Roc se sentia desil- —Paciència, Roc. Cal que tinguis paciència. Preparació 10 min mare marxés. Cridava i plorava i l’avi lusionat però l’avi li digué: És una poncella i un dia s’obrirà i a dins hi Realització 2 sessions de 20 min l’abraçava i l’acostava fins a la finestra. Des —Paciència, Roc. Cal que tinguis paciència. haurà una flor bonica. d’allà podia veure com la mare pujava al El Roc va regar el test. El dissabte següent, quan el Roc corregué a Font: Adaptada cotxe. Li deia adéu amb la mà i ella també veure la planta, s’aturà i se la quedà mirant del programa SEAL. li deia adéu amb els braços. Llavors el Roc i El dissabte següent, quan el Roc va arribar a fixament. A la part superior hi havia un l’avi buscaven alguna cosa divertida per fer. casa de l’avi, va córrer cap al test. Pensava bonic gira-sol, igual que el del paquet. El Roc Quan la mare tornava a recollir-lo, el Roc ja que hi trobaria una gran flor groga. Al estava molt content. tornava a somriure i riure. A vegades, s’ho principi només hi podia veure terra, però passava tan bé que no volia tornar a casa. quan s’hi fixà una altra vegada, veié alguna Al Roc li agradava molt el gira-sol. Esperava cosa a la terra. Semblava un cuc petit. Anava que arribessin els dissabtes per poder Un dissabte, el Roc va anar a casa de l’avi, a desenterrar-lo quan l’avi l’aturà. anar-lo a veure. Ja no plorava ni cridava com era habitual. Quan va acostar-se a quan la mare marxava a treballar. Sabia que mirar per la finestra va veure que a fora hi —Paciència, Roc. Cal que tinguis paciència. la mare tornaria a l’hora de berenar. havia un test. Va acomiadar-se de la mare És un brot i es farà gran. que marxava i li va dir a l’avi: Llavors, un dissabte, quan el Roc estava El dissabte següent, en arribar a casa de jugant a prop del gira-sol, li va caure alguna — Avi, per a què és aquest test? l’avi, corregué de nou cap al test. Va parar cosa al cap que, tot flotant, va arribar fins a molta atenció, però no podia veure el brot. L’avi va anar cap a l’armari i va agafar un terra, just davant seu. Era un dels pètals del De fet, ja no era un brot, també tenia una paquet. Li va ensenyar al Roc. A l’exterior i hi gira-sol. El Roc es va acostar al gira-sol i va fulla verda. El Roc observà la fulla verda. havia una fotografia d’una flor, un flor gran intentar tornar-lo a posar al seu lloc, però i groga. —Això és una fulla. On és la meva flor?— va un altre pètal va caure a les seves mans. Va dir el Roc. córrer a ensenyar-li a l’avi. —Què creus que hi ha dins? Una flor? —Paciència, Roc. Cal que tinguis paciència. L’avi li va dir: 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 105 —Ja estem gairebé a la tardor i el gira-sol “Com es va sentir en Roc quan l’avi li va amb mímica. En aquesta segona sessió és s’està fent vellet. donar la llavor? Com es va sentir en Roc important posar atenció al treball gestual, Quan el Roc va tornar a visitar l’avi la quan va veure que el pètal queia a terra? per fer un paral·lelisme entre els canvis i setmana següent, el gira-sol ja no tenia cap Què creieu que li va passar al gira-sol? transformacions de la llavor i les postures pètal. Tenia un color marró i estava sec. Per què?”. del nostre cos. Es pot convidar els infants El Roc va començar a plorar. a consensuar entre tots com representar Posteriorment, la mestra proposa als gestualment cada una de les fases de —Està mort —va dir— Per què no l’has cuidat infants que representin la història creixement de la llavor. bé? mitjançant el moviment i la mímica, expressant com el gira-sol comença Considerar plantar llavors perquè els L’avi va agafar unes tisores grans i va tallar la seva vida com una petita llavor, es infants vegin el procés de creixement la part de dalt de la planta. Li va ensenyar transforma primer en una petita fulla, es d’una planta, sobre tot si no es realitza al Roc que al bell mig hi havia un munt de fa gran i més gran, i finalment s’obre i es l’activitat 2 d’aquesta àrea temàtica. llavors, iguals a la que ells havien plantat converteix en un magnífic gira-sol abans en aquell test a la primavera. L’avi va agafar Es pot realitzar l’activitat amb mig grup.de pansir-se i convertir-se de nou en una una d’aquestes llavors i li va donar al Roc. llavor. —Aquesta és perquè la plantis l’any que ve— Idees clau li va dir. Orientacions didàctiques En acabar l’activitat, els infants hauran Junts la van posar en un sobre i la van pres consciència que el cicle de la vida és guardar a l’armari fins que arribés la Es recomana realitzar l’activitat en dues un cicle natural on els éssers vius neixen, primavera. sessions. En la primera s’explica la història creixen i moren. i es realitza una conversa. La història es Després la mestra inicia una conversa pot explicar utilitzant imatges de suport. plantejant als infants preguntes com: En la segona sessió es representa el conte Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer, en rotllana Imatges de suport per 1 Explicació de la història 10 min explicar la història 2 Conversa 10 min 3 Recordar la història 5 min Mig grup 4 Representació de la història amb mímica 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 106 Objectius a les llavors de llenties? Què creieu que És recomanable utilitzar un recipient passarà ara?”. transparent per plantar les llavors, ja que P3 • Començar a entendre que un ésser viu així els infants poden observar totes les ~ (una planta) neix, viu i mor. És important arribar fins al final del transformacions. Aula • Experimentar el cicle de la vida amb procés i poder observar que després de llavors de llenties: néixer, créixer i morir. molt temps la planta es mor. La mestra Alguna planta es pot trasplantar en un aprofitarà aquesta observació per iniciar test i d’altres es poden deixar al recipient • Introduir el vocabulari: “estar viu”, “viure” una conversa amb els infants: “Què li ha transparent. En aquestes últimes es pot i “mort”. Àrea temàtica 1 passat a la planta? Alguna vegada se us ha experimentar: regar poc o en excés, etc., mort alguna planta? Per què creieu que ha per poder visualitzar tot el procés. Canvis Descripció de l’activitat succeït?”. —— Plantar la llavor de llentia pot permetre Activitat 2 La mestra proposa als infants plantar La mestra realitza fotos del procés per recuperar el concepte treballat en unitats llavors de llenties. Per fer-ho, els infants documentar l’experiència, fer un mural anteriors de tenir cura de l‘altre/a. Plantar llavors posen en un got o recipient transparent que es penja a l’aula i conversar al voltant Els períodes per realitzar les observacions una mica de cotó fluix a la base, afegeixen d’aquest. de llenties són orientatius.unes llavors de llenties i les cobreixen amb més cotó fluix. Finalment ho regaran amb aigua. Orientacions didàctiques Idees clau Durant els dies següents s’observen els Es proposa que les llavors siguin de En acabar l’activitat, els infants hauran gots i el creixement de la planta. La mestra llenties perquè el seu creixement és ràpid, Preparació 20 min pres consciència que el cicle de la vida és els fa preguntes per què prenguin consci- però es pot realitzar l’activitat amb altres Realització 50 minuts per plantar un cicle natural on els éssers vius neixen, ència d’aquest procés: “Què els ha passat tipus de llavors. les llavors i un trimestre creixen i moren. d’observació i conversa. Font: Adaptada del programa SEAL. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 107 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Tot el grup i/o mig grup Llenties, cotó fluix, recipient 1 Cada infant planta llavors de llenties i es fa una fotografia 1r dia: 50 min transparent, recipient petit per regar i càmera fotogràfica 1 o 2 infants Càmera fotogràfica i 2 Regar periòdicament i observar les transformacions, 5è dia: 10 min encarregats reguen recipient petit per regar fotografiar i conversar Conversa: Tot el grup 3 Regar periòdicament i observar les transformacions, 10è dia: 10 min fotografiar i conversar 1 o 2 infants 4 Regar periòdicament i observar les transformacions, 15è dia: 10 min encarregats reguen fotografiar i conversar Conversa: Tot el grup Tot el grup i/o mig grup Fotos, cartolina, pega 5 Mural 17è dia: 30 min Test, regadora, terra 6 Opcional: Trasplantar alguna planta a un test Algunes setmanes Tot el grup Càmera fotogràfica 7 Observar alguna planta que s’ha mort i fotografiar 10 min Tot el grup i/o mig grup Mural de fotos 8 Introduir noves fotos al mural sobre la mort, etc. 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 108 Objectius Un cop trobat un insecte viu o mort el com creuen que se sent l’infant que ha podem portar a la classe i observar-lo amb patit la pèrdua i què poden fer per tal P3 • Començar a ser conscient que un ésser lupes. Si l’insecte és viu, el podem tornar d’ajudar-lo. Per altra banda, l’infant afectat ~ viu amb el temps mor. al pati. pot desitjar explicar què ha passat i fer Aula • Introduir el vocabulari: “estar viu”, “viure” preguntes que la mestra és important que i “mort”. respongui amb franquesa, tot respectant • Mostrar respecte i cura pels altres éssers Orientacions didàctiques les opinions i creences tant de la família vius i per l’entorn. És important aprofitar l’ocasió per com de la comunitat. Àrea temàtica 2 introduir el vocabulari: “estar viu”, “viure” Es pot realitzar l’activitat en petits grups, Pèrdua i mort Descripció de l’activitat i “mort”. descobrint i tenint cura de diferents —— animals. Activitat 1 El fet de trobar un insecte mort al pati Parlar també del cicle vital de les plantes és aprofitat per la mestra per generar i de les persones si s’escau. Troballa un debat sobre el cicle vital, conduint la Tenir en compte que l’origen familiar, Idees clau conversa amb preguntes com les següents: d’un insecte cultural o la religió influencien l’expressió “Què creieu que li ha passat? Tornarà a En acabar l’activitat, els infants hauran i l’elaboració del dol. viure? Què li passarà ara?”. pres consciència que el cicle de la vida és Durant el transcurs de l’any, pot ser que un cicle natural on els éssers vius neixen, De la mateixa manera, trobar una aranya els infants experimentin la mort d’un creixen i moren. També s’haurà introduït o un insecte viu, també pot aprofitar-se animal o fins i tot d’una persona estimada. vocabulari relatiu a la mort i la vida. per parlar del dret a viure, amb preguntes Preparació 15 min Aquesta situació oferirà l’oportunitat de Finalment s’haurà reflexionat sobre el com: “Què passaria si el trepitgéssiu? Us Realització 25 min treballar les emocions associades amb la dret a viure dels éssers vius i hauran entès agradaria que algú us trepitgés? Com us pèrdua: tristesa, ràbia, etc. sempre i quan que si l’animal trobat està viu cal que el sentiríeu?”. Font: Adaptada l’infant vulgui expressar-ho. També es pot tornem al lloc on l’hem agafat. del programa SEAL. aprofitar per preguntar als altres infants Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Lupes per fer l’observació 0 Descoberta d’un insecte, aranya... viu o mort (opcional) 1 L’insecte es porta a la classe 5 min Grup sencer, en rotllana 2 Conversa 15 min 3 Si és un insecte viu, el tornem a deixar al pati 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 109 Objectius A partir del conte, la mestra inicia una Es pot acompanyar l’explicació del conte conversa que pot dirigir amb preguntes amb imatges o un altre suport visual. P3 • Reconèixer una pèrdua. com: “Com es va sentir la Berta quan va • Reflexionar sobre el sentiment Modificar el nom de la protagonista ~ perdre el seu gatet? Com us sentiríeu Aula de pèrdua. de la història si es creu convenient.vosaltres si perdéssiu la vostra joguina • Prendre consciència de com ens sentim preferida? A algú de vosaltres li ha passat Es pot realitzar l’activitat amb mig grup. quan hem perdut alguna cosa que una situació similar? Com es va sentir Si en comptes d’explicar la història es és important per a nosaltres. la Berta quan l’altra nena es va quedar prefereix llegir un conte es recomana Àrea temàtica 2 el seu gatet? Com us sentiríeu vosaltres Gosset. Si es té algun altre conte que es Pèrdua i mort Descripció de l’activitat si us passés el mateix? Com podríem creu adient per treballar la mort o pèrdua —— haver ajudat la Berta en el supòsit que no d’un ésser estimat també es pot utilitzar. Activitat 2 La mestra explica una història als infants hagués pogut recuperar el seu gatet?”. asseguts en rotllana. La història té el El gatet següent argument: una nena que es diu Berta té un gatet de peluix que estima Orientacions didàctiques Idees clau perdut molt. És la seva joguina preferida i la La mestra pot establir un paral·lelisme amb En acabar l’activitat, els infants hauran porta a tot arreu. Un dia la perd i malgrat possibles situacions quotidianes per als après a reconèixer una pèrdua i hauran que la busca per tot arreu no la troba. La infants com per exemple quan algú et pren reflexionat sobre les emocions que pot Berta està molt trista i molt enyorada. una joguina o un objecte que t’agrada generar. Els infants reflexionaran sobre Un dia va a una botiga i descobreix el molt. En tots els casos, la mestra intenta el fet que en una situació de pèrdua Preparació 10 min seu gatet a l’aparador. El vol comprar ajudar els infants a verbalitzar com se d’una cosa important pot ser positiu poder Realització 30 min però una altra nena que està davant seu senten en aquestes situacions i a refle- explicar com ens sentim perquè això ens el compra primer. La Berta es disgusta xionar sobre com es poden sentir millor. pot ajudar a reduir el dolor i a augmentar Font: Adaptada molt. Finalment, per mediació de la seva el benestar. del programa SEAL. germana, aconsegueix que la nena li La mestra convida els infants a explicar canviï el gatet per una altra joguina i així situacions en què s’hagin sentit com la recupera el seu estimat gatet. protagonista del conte però no forçarà cap infant a participar. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. Conte 1 Explicació del conte 15 min En rotllana La referència del conte recomanat és: Hughes S. Gosset. 2 Conversa 15 min Barcelona: Flamboyant; 2010. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 110 Objectius amigues, descobrirà coses de la seva nova Utilitzar noms que reflecteixin la diversitat casa que li encantaran i farà activitats a de l’aula. P3 • Saber reconèixer les diferents emocions la seva nova escola que a la d’abans no ~ associades a un canvi o una pèrdua. Si un nen o nena ha migrat fa poc, feien! El Marc acabarà sentint-se content i Aula • Saber expressar les diferents emocions aprofitar per posar en valor el procés feliç amb la seva nova vida! associades a un canvi o una pèrdua. migratori, el dol migratori i el procés viscut Després de l’explicació del conte, la pels infants durant el canvi. • Treballar l’empatia cap a qui ha patit mestra inicia una conversa amb preguntes una pèrdua. Si en comptes d’explicar la història es Àrea temàtica 3 com: “Com us sentíeu al principi de curs? prefereix llegir un conte es recomana Us sentíeu com en Marc? Alguna altra Emocions relacionades Canviem de casa.Descripció de l’activitat vegada us heu sentit com en Marc? Si amb els canvis i la pèrdua ens passés com al personatge del conte, —— La mestra explica una història als infants què faríeu per mantenir les amistats Activitat 1 asseguts en rotllana. La història té el anteriors?”. Idees clau següent argument: el Marc i la seva família Em canvio es canvien de casa, de fet es canvien de En acabar l’activitat, els infants hauran ciutat i tot! Quan arriben a la nova ciutat reflexionat sobre les emocions que de casa Orientacions didàctiquesi a la nova casa, el Marc no està gens genera una pèrdua i s’haurà introduït content. No li agrada ni la ciutat, ni la casa, És important crear un bon clima per la noció d’empatia cap a aquells/es ni l’escola, ni res. I sobretot... troba a faltar propiciar l’escolta i la participació. La que la pateixen. També s’haurà introduït molt els seus amics i amigues d’abans, la mestra intentarà que participin tots a la la idea que sempre hi ha coses positives seva escola d’abans, la seva casa d’abans... conversa. en els canvis. Preparació 10 min Poc a poc anirà coneixent nous nens i Canviar els noms dels personatges si hi ha Realització 25 min nenes de la nova escola i farà nous amics i algun infant a l’aula que s’anomena igual. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Conte 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra explica la història 10 min La referència del conte recomanat és: Altés M. Canviem 3 Conversa 10 min de casa. Barcelona: Blackie Books; 2014. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 111 Objectius va regalar la seva àvia que li recordava La mestra intentarà que tots els infants molt a ella i que a més a més li agradava participin a la conversa i els ajudarà P3 • Saber reconèixer les diferents emocions molt). La mestra explica què sent davant a que expressin els seus sentiments. ~ associades a un canvi o una pèrdua. aquesta pèrdua. Posteriorment, la mestra Aula • Saber expressar les diferents emocions Aquesta activitat es pot fer en dues inicia una conversa amb preguntes com: associades a un canvi o una pèrdua. sessions.“Alguna vegada heu perdut alguna cosa • Treballar l’empatia cap a qui ha patit per vosaltres molt important? Per què era una pèrdua. tan important? Com us heu sentit davant Idees clau Àrea temàtica 3 del fet de la pèrdua?”. Emocions relacionades En acabar l’activitat, els infants hauran Descripció de l’activitat amb els canvis i la pèrdua reflexionat sobre les emocions que —— La mestra explica als infants asseguts Orientacions didàctiques genera una pèrdua i s’haurà introduït en rotllana que ha perdut alguna cosa la noció d’empatia cap a aquells/es Activitat 2 És important crear un bon clima per important (per exemple un anell que li que la pateixen. Hem perdut propiciar l’escolta i la participació. alguna cosa important? Preparació 5 min Realització 20 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer, en rotllana 1 La mestra convida els infants a seure en rotllana 5 min 2 La mestra explica la pèrdua d’un objecte personal 5 min important 3 Conversa 10 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 112 Objectius un petó, fer o demanar que ens arrupin, de donar si ens ve de gust, no per satisfer demanar que ens escoltin o escoltar, fer o l’altre o evitar que s’enfadi. P3 • Pensar estratègies per regular una demanar un massatge, etc. ~ emoció desagradable causada per una Cal respectar si hi ha algun infant que no Aula pèrdua. Com a cloenda de l’activitat es proposa vol fer o rebre el massatge final. • Experimentar una estratègia per sentir- fer un massatge per parelles: el receptor nos millor davant d’un fet desagradable. del massatge s’estira a terra i l’altre amb una ploma, seguint el ritme d’una música Idees clau • Reflexionar sobre el fet que no totes les Àrea temàtica 4 dolça, la passa per la cara, les orelles, coll, estratègies ens agraden a tots/es i que En acabar l’activitat, els infants hauran mans, panxa, etc. Eines per potenciar cal respectar-ho. proposat i pensat estratègies per regular el benestar quan succeeix les emocions desagradables que podem un canvi desagradable Orientacions didàctiques experimentar davant una pèrdua, n’hauran Descripció de l’activitat practicat una i hauran entès que no totes —— La mestra convida els infants a seure És important crear un clima de calma i les estratègies són adequades per a tots/es Activitat 1 en rotllana i inicia una conversa benestar. en qualsevol moment. Per estar sobre la pèrdua d’una cosa important. Cal transmetre la idea que si volem fer Posteriorment pregunta als infants com un petó o una abraçada a algú primer li millor... se sentirien en aquest cas i què podrien hem de preguntar si ho vol. Que tenim el fer per sentir-se millor o com podrien fer dret a no voler un petó o una abraçada i sentir millor algú que ha patit una pèrdua. a dir-ho, així com els altres tenen el deure La mestra recull les idees i en dona de de respectar-ho. Cal transmetre que un noves. Algunes opcions poden ser: fer o petó o una abraçada s’ha d’acceptar o s’ha demanar una abraçada, fer o demanar Preparació 10 min Realització 25 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Cartolina, retolador 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra i els infants conversen sobre la pèrdua de coses 5 min importants per a nosaltres i de com ens hem sentit quan això ha passat Grup sencer. Apuntar 3 La mestra i els infants fan una pluja d’idees de coses o 5 min en una cartolina les accions que ens fan sentir millor quan estem tristos/es per coses que ens fan sentir una pèrdua millor. Per parelles 4 Pràctica d’una acció que ens pot fer sentir millor: massatges 5 min a un infant per parelles i 5 min a l’altre 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 113 Objectius succeir uns fets que no preveien i demana Orientacions didàctiques als infants com poden ajudar-los a sentir P3 • Començar a aprendre a regular les millor. L’escena que pot representar la La mestra pot aprofitar el diàleg entre els ~ emocions davant d’un canvi no desitjat. mestra pot ser el fet d’haver de jugar dins titelles per fomentar la participació dels Aula • Pensar estratègies per sentir-nos millor l’aula perquè a fora plou i no poden sortir infants. davant d’un canvi inesperat. al pati a jugar a fet i amagar, que és el que • Reflexionar sobre el que ens pot aportar volien els titelles. Idees clau de positiu un canvi inesperat. Àrea temàtica 4 La mestra pot preguntar: “Com creieu que se senten els titelles? Com els podríem En acabar l’activitat, els infants hauran Eines per potenciar Descripció de l’activitat ajudar? Què deuen estar pensant? Com pensat en estratègies que poden utilitzar el benestar quan succeeix podrien sentir-se millor?”. quan es troben davant un canvi inesperat un canvi desagradable La mestra representa amb dos titelles de que els genera emocions desagradables, —— la classe coneguts pels infants una situació Finalment, la mestra pot representar hauran vist com un altre en posa en marxa que implica un canvi respecte a allò alguna de les propostes dels infants. almenys una i s’haurà introduït la idea que Activitat 2 previst. La mestra escenifica les emocions els canvis també ens poden aportar coses Jugarem a desagradables que senten els titelles en positives inesperades. dins perquè a fora plou Preparació 10 min Realització 20 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 2 titelles 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra representa la situació de canvi amb titelles 5 min 3 Els infants fan propostes per fer sentir millor els titelles 5 min davant del canvi 4 La mestra escenifica un dels finals proposats pels infants 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 114 Objectius infants expliquen com es van sentir el Orientacions didàctiques primer dia que van anar a l’escola i què P3 • Compartir amb la família les emocions els va ajudar a sentir-se bé. En cas que la família d’algun infant ~ que ens generen els canvis. no s’impliqui, la mestra pot compartir Famílies • Compartir amb la família les estratègies Cal tenir en compte que potser hi ha amb l’infant la seva experiència. que ens ajuden a afrontar millor un canvi. persones que no van tenir l’oportunitat d’assistir a l’escola. En aquest cas es pot Es pot fer un dibuix del primer dia • Compartir una activitat d’educació recomanar que parlin d’un altre canvi que a l’escola de les famílies. emocional amb la família. Àrea temàtica 1 van viure, per exemple i si és el cas, del seu procés migratori (com es van sentir, Canvis Descripció de l’activitat com va ser...). Idees clau —— Activitat 1 La mestra envia una nota a les famílies El dia de l’activitat a classe els infants per En acabar l’activitat, els infants hauran demanant-los que parlin amb els seus torns expliquen la conversa amb la seva escoltat i explicat les emocions que El primer generen els canvis i les estratègies infants del seu primer dia de classe. Tant família. En finalitzar, la mestra fa un breu pares/mares/germans/germanes o altres resum de les emocions que s’han esmentat per afrontar-los de manera positiva. dia de clase familiars de referència com els propis i de les estratègies que s’han explicat per fer front al canvi de començar l’escola. Preparació a casa 15 min Realització a casa 20 min Realització a l’aula 30 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a l’aula Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota explicativa a totes les famílies sobre l’activitat 2 Les famílies comparteixen amb els seus infants la seva experiència 20 min 3 El dia de l’activitat a l’aula els infants expliquen el que han compartit amb la seva 20 min família 4 La mestra fa un breu resum de les emocions esmentades i estratègies 10 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 115 P4 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 1 Pertinença Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari En aquesta unitat es dona l’oportunitat als infants 1 Jo: nom propi, característiques • La necessitat de pertinença existeix tant en Jo de reconèixer-se a ells mateixos, d’entendre que personals i autoimatge nens com en nenes; però cal tenir en compte Tu formen part d’un grup que els accepta i aprecia Objectiu: Que els infants siguin conscients que el concepte de pertinença no hauria d’estar Altres així com de contribuir a crear un entorn que sigui d’ells/elles mateixos/mateixes. vinculat al gènere. És a dir, no s’haurien de crear Escola amable i segur per a tothom. En aquesta primera vincles de pertinença segons si ets nen o nena Classe unitat també es presenten les emocions bàsiques 2 L’altre i l’entorn: noms dels i les dins la classe. El que cal aconseguir és que el Emoció i s’introdueix la noció que totes les emocions són companys/es, identitat del grup, sentiment de pertinença sigui neutre al gènere. acceptables si bé no ho són tots els comporta- Content/aconeixement de l’aula i del centre, ments. Per últim s’introdueixen eines per regular Recorda, però, d’on partim! La pertinença no coneixement de les rutines Trist/a les emocions de la por i la tristesa. és neutra dins la nostra societat, tu hi pertanys Enfadat/da Objectiu: Que els infants siguin conscients d’una manera concreta i el gènere és un element que formen part del grup classe i es familia- Espantat/daclau dins la definició d’aquesta manera en la que ritzin amb l’entorn classe. Sorprès/apertanys. No és el mateix ser un nen que una Igual 3 Les cinc emocions bàsiques nena a classe, desenvolupes rols diferents Diferent (alegria, tristesa, ira, por i sorpresa) i ocupes espais diferents. Feliç en un/a mateix/a i en els i les altres • És important que tant amb les imatges com Calmat/da Objectiu: Conèixer les emocions bàsiques: amb les músiques seleccionades per dur a terme Preocupat/da alegria, tristesa, ira, por, sorpresa. les activitats s’intenti busca diversitat d’estils 4 Eines per a la regulació i de zones geogràfiques. de la por i la tristesa Objectiu: Aprendre almenys una eina per regular una emoció desagradable. 120 Àrea temàtica 1: Jo: nom propi, característiques Àrea temàtica 2: L’altre i l’entorn grup classe per aconseguir que aquest valor sigui personals i autoimatge equilibrat entre nens i nenes; per tant, cal que es • Comencem a construir la identitat del grup treballi i s’esperi per igual en uns i altres. • Ser nena o nen és part troncal de la autoimatge i classe. És important que el nom de la classe la imatge que tenen els altres de mi. Resulta clau inclogui part dels dos gèneres, i que la partici- poder trencar amb imatges estereotipades sobre pació i el pes de nens i nenes en la tria siguin Àrea temàtica 4: Eines per a la regulació què significa o és ser nen o nena i l’aspecte i els equitatius. de la por i la tristesa gustos que hem de tenir en base a això. • És clau neutralitzar comentaris que expressin • Les interpretacions que fem del comportament • És important no fer judicis de valor en relació que els nens o nenes no poden ser determinada de nens i nenes també tenen biaix de gènere: amb l’aspecte físic de nens i nenes. Per això, cosa i per tant no es pot triar cert nom per cal vigilar de no reforçar els cànons de bellesa aquesta raó. En la mateixa línia procurarem - La por és més permesa en les nenes. Sentir-la, majoritaris. Parleu des de la diversitat també en neutralitzar comentaris del tipus “això no ho vull identificar-la i expressar-la sol ser més censurat l’aspecte físic com a valor. perquè és de nenes” o al revés. en nens que en nenes. Cal tenir-ho present a l’hora de treballar la regulació d’aquestes dues • És clau visualitzar la pressió en l’autoimatge dels • Assegurar la participació de tothom, inclosos emocions amb el grup classe. nens i les nenes que s’exerceix socialment i des de els nens i les nenes que no solen participar tant. ben aviat, a través de la publicitat i les joguines. Cal que tothom tingui la seva pròpia veu. - Cal que observem si algú mostra dificultats Tot i que aquesta pressió existeix per a ambdós, per expressar que té por d’alguna cosa. Cal l’estigmatització dels nens que adopten rols, acompanyar perquè els nens també expressin aspecte i interessos de joc típicament considerats Àrea temàtica 3: Les emocions bàsiques que tenen por d’algunes coses. de nenes està més estigmatitzat que al revés. en un/a mateix/a i els altres - La forma que solem tenir per regular la • Per això cal prendre consciència de les diferen- • S’espera que les nenes aprenguin a regular-se tristesa és procurar que les nenes s’apropin ciacions que fem entre nens i nenes en algunes emocionalment abans que els nens (per la al model dels nens, de “superar” pors i tristeses activitats i materials, i intentar neutralitzar les imatge i estereotips que tenim al respecte i negar-les (miratge de la igualtat). diferències que ells i elles mateixes creen. i per com les ensenyem a socialitzar-se). - Cal reforçar la idea que totes les emocions són Probablement l’exigència en aquest camp sigui • En contextos culturals diversos té molta impor- necessàries i tenen la seva funció i trencar amb més alta en elles perquè se suposa que està tància preocupar-se per fer una pronunciació la idea d’emocions bones i dolentes. Expressar dintre de les seves fortaleses com a nenes. Revisa dels noms propis tan correcta i propera a una emoció mai suposa una feblesa, al contrari! no estiguis aplicant tu també aquesta mirada. l’original com sigui possible. Interessar-se en Aquesta afirmació és especialment important cas que els noms propis puguin tenir significats Exemple: Com i on fem seure els nens i les a mesura que els infants estan més socialitzats específics. nenes a la classe, adjudicant-los a elles el rol i per tant són més grans. de “calmadores” de nens (més moguts) a l’hora • És clau observar les característiques familiars, • És important tenir en compte les diverses d’ubicar-les en una taula o altra. llengua materna i creences de cadascun dels maneres possibles de regular i gestionar les infants, ja que són els eixos a partir dels quals • L’empatia se sol exigir molt més en nenes que emocions en funció dels patrons culturals. construirà la seva autoimatge, autoestima i en nens i com a conseqüència es treballa més identitat. amb elles que amb ells. Així que cal treballar al 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 121 Objectius Orientacions didàctiques La mestra també treballarà perquè els infants s’adonin que un mateix objecte P4 • Seleccionar tres objectes que siguin És important que la mestra tingui especial pot provocar emocions diferents, però que ~ especials per a nosaltres. cura en triar objectes que no estiguin no és acceptable que aquesta resposta Aula • Explicar per què els tres objectes estereotipats pel seu propi gènere. sigui la burla cap a l’infant que ha triat un ens agraden. Caldrà recolzar els infants més tímids en el determinat objecte. De la mateixa manera, • Vivenciar la nostra diferència moment d’explicar per què han escollit els la mestra pot fer notar que hi ha objectes Àrea temàtica 1 dels i les altres com un fet positiu. seus objectes. que poden provocar respostes similars. Jo: nom propi, En aquesta activitat és important demanar Es recomana fer aquesta activitat en característiques Descripció de l’activitat la col·laboració de la família, ajudant a diverses sessions (per exemple, una sessió personals i autoimatge cada infant a triar objectes que li agradin per cada infant cada setmana) al llarg de La mestra porta a classe una capsa molt —— i a elaborar la capsa dels tresors. Es tot el curs o d’un trimestre, per evitar que ben guarnida, i de dins treu tres objectes Activitat 1 recomana donar un parell de pautes sigui feixuga. que són especialment significatius per a senzilles a les famílies perquè evitin els La capsa dels ella i explica el perquè. objectes violents, ofensius o sexistes. La mestra explica que anirà convidant Idees clau meus tresors En cas que la mestra prevegi difícil la cadascun dels infants a portar també implicació de la família es pot utilitzar la En finalitzar l’activitat, els infants hauran una capsa amb tres objectes que siguin capsa que la mestra haurà portat el primer parlat de coses que els agraden. especials per a ell/a. Asseguts tots en dia com a capsa viatgera. En cas que rotllana, qui porta els objectes explica per un infant no porti els seus tres objectes què cada objecte és significatiu per a ell. especials, la mestra l’ajudarà a seleccio- Preparació 30 min Els i les companys/es podran preguntar i nar-los d’entre els de la classe o l’escola. Realització 10 min per infant conversar sobre allò que l’infant ha aportat. en diferents sessions La mestra reforçarà la diferència d’uns i Al final de curs tots els infants hauran altres com un fet positiu i enriquidor. És portat la seva capsa dels tresors i hauran molt important que cap infant se senti donat a conèixer als companyes els seus ridiculitzat per l’objecte que ha triat. objectes preferits. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Capsa o maleta 1 La mestra guarnirà una capsa Grup sencer en rotllana 2 La mestra presenta els seus objectes preferits als infants 10 min i explica que un altre dia això ho farà un company/a 3 L’infant que ha portat la maleta va mostrant i explicant 10 min cada un dels objectes que ha seleccionat 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 122 Objectius Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques P4 • Poder explicar alguna cosa característica Tothom assegut en rotllana. Cada infant Es recomana dur a terme aquesta activitat ~ d’un mateix. diu alguna cosa que li agrada fer. Els amb un grup reduït. Aula • Adonar-se que som diferents i que infants es van passant una joguina tova i Cal tenir en compte que aquesta activitat també ens assemblem en moltes coses. suau i la mestra va tocant un instrument és molt tranquil·la i sense moviment. Cal de percussió. Quan s’atura la música • Comprendre que ens poden agradar triar, doncs, el moment més adequat. Àrea temàtica 1 l’infant que té la joguina té tot el prota-o no les mateixes coses. gonisme i la resta d’infants ha d’intentar Jo: nom propi, recordar allò que ha dit que li agrada fer. característiques Idees clau personals i autoimatge En finalitzar l’activitat els infants hauran —— pensat i expressat una activitat que els Activitat 2 agrada fer. Què ens agrada fer? Preparació 5 min Realització 25 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Mig grup 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra convida els infants a pensar i a dir una activitat 5 min que els hi agradi fer Un instrument 3 La mestra va tocant un instrument de percussió i els infants 15 min de percussió. es van passant una joguina suau. Quan la mestra para de Una joguina suau tocar, els infants han de recordar què és el que li agrada fer a l’infant que ara té la joguina 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 123 Objectius mestra explica que abans de fer una Cal tenir present les possibles diferències abraçada al company/a li demanarem si culturals i que potser hi ha algun infant P4 • Transmetre estimació i reconeixement. li podem fer i que només li farem si l’altre que es pot sentir incòmode amb aquest ~ • Sentir-se estimat/da. ens diu que sí. La mestra explica que fer i tipus de contacte. En aquest cas es pot Aula • Sentir-se part d’un grup. rebre abraçades pot ser molt agradable donar l’opció de donar la mà. però que, si a algun infant no li ve de gust És recomanable convidar els infants a rebre-la, té tot el dret de dir-ho i els i les Descripció de l’activitat fixar-se com s’abracen els seus companys/ Àrea temàtica 2 altres companys/es ho han d’acceptar ja es, quina cara fan i pensar en què deuen L’altre i l’entorn: noms dels La mestra explica que tots els infants són que sinó no el farem sentir bé. sentir durant aquest moment. i les companys/es, identitat un grup de companys/es que compar- En acabar la cadena d’abraçades, la És una activitat que es pot anar repetint al del grup, coneixement teixen moltes coses, la classe, els jocs, el mestra els pregunta si els ha agradat pati, etc. La mestra explica que cadascun llarg del curs segons consideri la mestra de l’aula i del centre, passar l’abraçada i si els ha agradat d’ells/elles és especial i que forma part o la situació del grup classe (per exemple, rebre-la. coneixement de les rutines del grup de la classe (per exemple “tots si es detecta que algun infant se sent sol —— i cadascun de nosaltres som importants Es recomana que la mestra organitzi o quan hi ha un nouvingut). Activitat 1 i especials i tots junts som la classe dels la rotllana de manera que s’asseguin gats i les gates”). de costat infants que no solen jugar junts Ens passem per afavorir l’aproximació Idees clau La mestra explica que una manera de fer una abraçada sentir el nostre company/a important pel En finalitzar aquesta activitat els infants nostre grup és fer-li una abraçada. Orientacions didàctiques sabran que formen part d’un grup que els accepta. La mestra organitza els infants de peu i És millor fer aquesta activitat en rotllana en rotllada, i els proposa passar-se una perquè així els infants veuen com es va abraçada suau per fer així una cadena passant l’abraçada. Preparació 10 min d’abraçades que uneixi tot el grup. La Realització 25 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització 1 La mestra explica que tots junts formen un grup 5 min Grup sencer. Crear 2 La mestra demana als infants que seguin en rotllana 5 minun ambient de calma i els proposa fer una cadena d’abraçades 3 La mestra pregunta a l’infant que té a la seva dreta 1 min si el pot abraçar i si aquest diu que sí l’abraça 4 Aquest infant abraça a l’infant que té a la seva dreta i es 14 min continua així fins que l’abraçada arriba de nou a la mestra 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 124 Objectius Hola [diem el nom de l’infant] un moment per fer l’activitat en què digues com estàs? els infants puguin estar més motivats. P4 • Recordar els noms dels companys ~ i les companyes de la classe. I les teves amistats, com van? Es pot utilitzar un altre objecte en lloc Aula • Reconèixer els companys/es com Farem el possible per ser bons amics de la pilota, com un globus. a integrants del grup classe. Hola [diem el nom de l’infant] Cal que la mestra procuri que tots • Experimentar sentir-se part del grup digues com estàs els infants rebin la pilota. Es pot utilitzar Àrea temàtica 2 classe. la consigna “no es pot repetir”. L’altre i l’entorn: noms dels i les companys/es, identitat Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques Idees clau del grup, coneixement Ajudarem els infants més tímids, cantant de l’aula i del centre, Els infants seuen en rotllana a terra i es amb ells o, si cal, dient entre tots el seu En finalitzar aquesta activitat els infants van passant una pilota. Quan a un infant sabran que formen part d’un grup que coneixement de les rutines nom.li arriba la pilota ha de dir el seu nom i els accepta. —— tornar-la a passar, fins que tothom l’ha Quan l’activitat es vol acompanyar de Activitat 2 tingut i ha dit el seu nom. Després es pot la cançó, l’activitat tindrà major durada i Em dic... fer el mateix i a la vegada anar cantant potser l’atenció dels infants pot disminuir. la següent cançó: Per aquest motiu es recomana buscar Preparació 5 min Realització 20 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. Crear 1 La mestra demana als infants que seguin en rotllana a terra 5 min ambient de calma Grup sencer Una pilota 2 Els infants es van passant una pilota. Qui la rep diu el seu 5 min nom i la torna a passar a un altre company/a 3 Anar passant una pilota mentre es canta una cançó. Qui la 10 min rep diu el seu nom i la torna a passar a un altre company/a 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 125 Objectius fet una cara trista, enfadada, espantada o En el cas que s’utilitzi plastilina, es pot sorpresa. Les emocions que els infants no fer servir cola perquè no es desenganxi. P4 • Conèixer les emocions bàsiques. hagin creat les fa la mestra amb la seva cara ~ • Identificar una emoció bàsica Segons consideri la mestra es pot fer de plastilina canviant-los la forma de la boca Aula a partir de l’expressió de la cara. l’activitat amb mig grup. per mostrar-los com, d’aquesta manera, • Començar a expressar als altres canvia l’emoció que expressa la cara. Al “Racó de les emocions” es pot posar com ens sentim. un exemple de cara de plastilina de cada En acabar, la mestra munta un racó a Àrea temàtica 3 emoció. l’aula: “Racó de les emocions”, on els Les cinc emocions bàsiques Descripció de l’activitat infants poden deixar les seves cares (alegria, tristesa, ira, por i amb el seu nom al costat. Se’ls convida a sorpresa) en un/a mateix/a La mestra dona als infants plastilina de Idees clau anar canviant la forma de la boca de la i en els i les altres colors i els demana que facin una cara. seva cara de plastilina quan desitgin per En acabar l’activitat, els infants sabran Li han de posar ulls i boca com a mínim. —— expressar als altres com se senten en un que hi ha diferents emocions i que Quan han acabat, la mestra els pregunta moment determinat. aquestes es poden expressar amb la cara. Activitat 1 sobre si les cares que han fet semblen També s’hauran adonat que una mateixa Com et sents? contentes. Després la mestra els demana emoció pot estar provocada per situacions que expliquin moments o vivències Orientacions didàctiques molt diferents. personals que els fan sentir contents. Es poden utilitzar altres materials com La mestra també destaca si algun infant ha goma eva o veta adherent (tipus Velcro). Preparació 15 min Realització 45 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra explica l’activitat 5 min Cartolina de color blanc. 2 La mestra dona als infants una cartolina amb la forma d’una 5 min Punxó i felpa o tisores rodona ja marcada i ells retallaran Plastilina de colors 3 La mestra dona als infants plastilina i cada infant fa la seva cara 10 min sobre la cartolina rodona Grup sencer. 4 Un cop acabades totes les cares, la mestra pregunta als infants 10 min Asseure’s a terra quina emoció expressen i fa servir la seva pròpia cara de en rotllana plastilina, si cal, perquè es parli de totes les emocions bàsiques Grup sencer 5 La mestra pregunta quines situacions els fan sentir cadascuna 10 min de les emocions 6 Els infants posen la seva cara al “Racó de les emocions” 5 min i la mestra els anima a canviar la forma de la seva boca de plastilina quan vulguin per expressar als altres com se senten 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 126 Objectius s’assembla aquesta música (per exemple: suport visual (el dau de les emocions, a córrer i saltar, a estar estirat al llit a la per exemple) per identificar més fàcilment P4 • Conèixer les emocions bàsiques. nit, etc.)? cadascuna de les emocions. ~ • Prendre consciència dels diferents Aula estats d’ànim que podem tenir. Es recomana fer-ho més d’una sessió, canviant les cançons. • Vivenciar que la música pot generar-nos Orientacions didàctiques emocions agradables. Després d’aprendre l’impacte emocional Àrea temàtica 3 de les músiques, la mestra pot estimular Idees clau Les cinc emocions bàsiques Descripció de l’activitat els infants a que li demanin cançons per (alegria, tristesa, ira, por i En acabar l’activitat, els infants sabran que generar els climes emocionals que creguin sorpresa) en un/a mateix/a Els infants escolten diferents tipus de hi ha diferents tipus d’emocions i que la que necessiten. i en els i les altres músiques: alegres, tristes, relaxants, música pot generar emocions agradables. intenses, etc. Després d’escoltar-les, o S’ha de tenir en compte que és una —— després d’escoltar cada música segons activitat que requereix un espai deslliurat Activitat 2 consideri la mestra, planteja les següents de mobles. Emocionant- preguntes: us ha agradat? Com us sentíeu Segons consideri la mestra es pot realitzar quan l’escoltàveu? A què creieu que l’activitat en grups reduïts i es pot utilitzar nos amb la música Preparació 10 min Realització 30 min Procediment Font: Adaptada del programa SEAL. Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra els explica que escoltaran diferents músiques 5 min i els anima a aixecar-se per expressar-se corporalment (amb el cap, amb els braços,... caminant, ballant, saltant,...) 2 Després d’escoltar cada tipus de música els infants 25 min verbalitzen el que han sentit emocionalment (si els ha agradat, com s’han sentit quan l’escoltaven, a què creuen que s’assembla aquesta música, etc.) Música trista 3 Posteriorment en la mateixa o altres sessions (25 min) Música relaxada es fa el mateix amb la resta de tipus de músiques Música intensa 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 127 Objectius paraules en un paper i, si volen, d’acom- a internet que il·lustri la paraula i la panyar-les amb una imatge. A classe, la imprimeixin. Es podria fer també un dibuix P4 • Identificar paraules que ens fan sentir mestra pot dibuixar en una cartolina gran relacionat amb la paraula. ~ bé. un pot, dins del qual els infants enganxen Aula • Dir paraules que ens agraden i S’ha de tenir en compte que tots els les paraules amb la imatge corresponent. diferenciar-les de les que no ens agraden infants han d’acabar tenint una paraula, perquè ens fan sentir malament. Quan un infant digui alguna paraula que de manera que si algun infant es queda no agrada a un altre/a perquè el fa posar sense s’ha de gestionar la situació i potser Àrea temàtica 4 • Potenciar l’ajuda entre infants de cursos trist/a o enfadat/da, la mestra animarà establir un ordre per regalar les paraules Eines per a la regulació diferents. l’infant a anar al pot i escollir i donar una (ordre alfabètic, data de naixement, de la por i la tristesa paraula bonica al company/a per què se el de la dreta o un altre). —— Descripció de l’activitat senti millor. Activitat 1 La mestra proposa un joc: pensar paraules Qüestions per reflexionar i pensar El pot boniques que puguem regalar. Orientacions didàctiques Fer adonar als infants que hi ha paraules de les Asseguts en rotllana cada infant pensa Per introduir l’activitat la mestra pot que ens agraden i que no ens agraden. i diu una paraula que li resulti bonica aprofitar una situació de conflicte a l’aula Saber que els altres també ens poden paraules (petó, abraçada, flor, amic/ga,...). La mestra en la que dos infants discuteixen i es diuen ajudar. l’escriu en un paper i li dona a l’infant paraules que no agraden. Més endavant es que l’ha dit. També la poden escriure Potenciar la participació i implicació boniques pot utilitzar aquesta activitat per resoldre ells mateixos. Quan tots els infants tenen de tots els infants de la classe.conflictes a l’aula. la seva paraula escrita, la regalen a un company/a. La idea és que tothom tingui Per acompanyar les paraules amb una nova paraula bonica que els ha imatges es pot implicar germans/es Idees clau regalat un company/a de classe. grans i/o als companys/es de cursos més En acabar l’activitat s’haurà treballat Preparació 15 min avançats. Es pot organitzar una sessió en La mestra fa una llista d’aquestes paraules la força i la importància de les paraules Realització 1 h i 45 min la que els infants de cursos més avançats en diferents sessions i, en una altra sessió, proposa posar-les al tant en positiu com en negatiu. acompanyin els més petits a l’aula d’infor- “Pot de les paraules boniques”. Els infants, màtica i junts busquin una imatge Veure els grans com aquells companys/es per grups, proven d’escriure les diferents que ens poden ajudar. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 128 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització 1 Sorgeix un conflicte a classe que cal resoldre Grup sencer. 2 Els infants i la mestra seuen en rotllana per buscar 15 minSeure en rotllana una solució Grup sencer 3 La conversa gira al voltant de la idea que hi ha paraules 20 min que no ens agraden Paper i llapis 4 Pensen i diuen paraules que són “boniques” i la mestra 20 min les escriu en un paper que dona a cada infant 5 Quan tots els infants tenen escrita la paraula busquen 10 min un company/a a qui donar-li Per grups. Comptar Ordinador i impressora 6 En un altre moment les escrivim en una llista i demanem 25 minamb la col·laboració a infants més grans que ens ajudin a buscar una imatge d’infants i mestres bonica que acompany/ai i tingui relació amb la paraula d’altres cursos Grup sencer Pòster 7 En un racó de la classe pengem un pot de cartolina 15 min on enganxem totes les paraules 8 En qualsevol moment que sigui necessari poden anar a buscar una paraula que ajudi a resoldre un conflicte 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 129 Objectius • “Tires de pebrot” – els infants fan lliscar semblen incòmodes amb el contacte físic els dits per l’esquena. per demanar-los si els agrada l’activitat o P4 • Experimentar una estratègia Podem seguir dient ingredients i fent si prefereixen no fer-la. Cal respectar que ~ de relaxació. Aula diferents moviments amb les mans per un infant desitgi no participar. • Aprendre com una estratègia l’esquena del company/a. de relaxació pot ajudar a regular Segons la dinàmica de la classe, es pot emocions desagradables. En acabar, s’explica que un cop preparada fer l’activitat en parelles en lloc de en rotllana. És una activitat que es pot anar Àrea temàtica 4 • Practicar l’estratègia de relaxació la pizza cal posar-la al forn. Ho represen- Eines per a la regulació amb un company/a. tarem fent que cada infant posi ambdues realitzant al llarg del curs. mans a l’esquena del company/a que té al de la por i la tristesa davant durant dos minuts amb la idea de —— Descripció de l’activitat transmetre calor. Idees clau Activita 2 La mestra organitza els infants asseguts Un cop acabada l’activitat, la mestra els En acabar l’activitat, els infants coneixeran Fem una en rotllana de manera que les mans d’un pregunta com s’han sentit mentre els i hauran practicat una estratègia per infant toquin l’esquena del company/a “feien una pizza” o la feien ells sobre regular emocions desagradables com la pizza del davant. l’esquena del company/a. La mestra també por o la tristesa i per potenciar el benestar. els explica que a vegades ens sentim Els infants també s’hauran adonat que Posarem una música molt suau que malament i que, quan això passa, podem amb aquesta eina poden ajudar els i convidi a relaxar-se i a ser més conscients demanar a algun company/a que ens “faci les altres a sentir-se bé, i que a l’inrevés del que fan. una pizza”. aquests també podran ajudar-los a estar tranquils i relaxats. Preparació 5 min Els infants van seguint les consignes Realització 25 min de la mestra: Orientacions didàctiques • “Escampem la massa” – els infants mouen les mans per l’esquena del company/a/a Es recomana acompanyar l’activitat amb com si estiressin la massa. una música suau que ajudi a realitzar • “Posem olives” – els infants van donant l’exercici amb calma i sense pressa. copets suaus amb els dits. És important que la mestra estigui pendent al llarg de l’activitat de si hi ha infants que 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 130 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Abans d’iniciar l’exercici, la mestra demana als infants que 5 min respirin profundament tres cops i sentin el batec del seu cor Grup sencer. Música 2 La mestra demana als infants que facin una rotllana asseguts 5 minSeure en rotllana de costat de manera que puguin tocar amb les dues mans l’esquena del company/a que tenen assegut davant. La mestra posa una música tranquil·la Grup sencer 3 La mestra dona consignes dels diferents moviments fent veure 10 min que es prepara una pizza a la qual hi anem afegint ingredients 4 En acabar, els infants posen ambdues mans a sobre l’esquena 1 min del company/a com si posessin la pizza al forn 5 La mestra pregunta als infants com se senten durant i després 4 min de la relaxació (més tranquils, descansats...) 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 131 Objectius es. També s’hi poden afegir preguntes que En aquesta activitat, és clau l’acompa- poden formular les famílies als seus fills/ nyament i respostes que puguin donar P4 • Familiaritzar-se amb els companys/es de es, com per exemple: les famílies davant descripcions que ~ la classe i els seus noms. puguin tenir alguna connotació de gènere Família • Compartir infants i famílies el • Com es diu aquest nen/a? o sobre diversitat. Cal que les famílies coneixement dels companys/es. • Amb qui has jugat avui? T’ho has passat intentin desmuntar descripcions inicials • Ajudar a treballar la identitat del grup bé? molt basades en rols de gènere i defugir Àrea temàtica 2 classe. • Hi ha alguna persona que no és amiga de qualsevol desacreditació de cap teva però que a tu t’agradaria que ho L’altre i l’entorn: noms company/a degut a alguna característica o fos? Què podries fer per poder ser amic o diferència d’aquest/a. En redactar la nota dels companys/es, identitat Descripció de l’activitat amiga seva? informativa per a les famílies es recomana del grup, coneixement La mestra prepara en un full DIN A4 les • Qui et sembla que és el nen o nena donar aquestes indicacions i fer-ho de de l’aula i del centre, fotos en mida carnet de tots els infants de que ajuda més als altres/mes graciós o forma senzilla. coneixement de les rutines la classe amb el nom a sota. Posteriorment graciosa/més rialler o riallera/..? —— dona un full a cada infant perquè se • Què és el que més t’agrada d’aquest nen Activitat 1 l’endugui a casa i el pugui penjar a la seva Idees clau o nena? habitació, o al lloc que triïn amb la seva La meva En acabar l’activitat, els infants hauran família, com a pòster. Orientacions didàctiques parlat dels seus companys/es de la classe classe! Darrera el full hi haurà la consigna per amb les seves famílies. Això haurà ajudat a les famílies que bàsicament serà que Es recomana indicar a les famílies que a treballar la identitat del grup classe repassin juntament amb els seus fills/es i l’ideal és fer l’activitat amb l’infant en un i compartir la coneixença dels seus mirant el pòster els noms dels companys/ moment de tranquil·litat, abans d’anar a companys/es amb les seves famílies. dormir per exemple. Preparació 10 min Realització 30 min Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a l’aula 1 La mestra prepara el full amb les fotos de carnet dels infants de la classe i el dona a cada infant Póster 2 En un moment de tranquil·litat les famílies miren amb els infants el pòster 30 min dels companys de classe i en parlen 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 132 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 2 Autoestima Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari En aquesta unitat es desenvolupa en els nens i 1 Consciència de què sentim, per què • L’autoestima és la forma en la que cada persona Em sento nenes l’autoconsciència de les pròpies emocions i de com les emocions estan relacionades es valora a ella mateixa i se sent valorada pels Necessito i l’autoconeixement sobre què els provoca una amb com ens comportem altres. Així, és clau que treballem per tal que M’agrada/no emoció o una altra. Es potencia la consciència Objectiu: Saber identificar emocions aquelles dinàmiques, actituds, comportaments, m’agrada de que és bo i positiu ser com un és. En aquesta en diferents situacions. emocions que des dels estereotips de gènere Calmat/da segona unitat també es treballa la consciència es consideren socialment femenins tinguin el Neguitós/a i l’expressió de les pròpies necessitats. Finalment 2 Reconeixement i expressió les pròpies mateix valor que aquelles emocions i formes s’introdueixen eines per regular l’ansietat i Nerviós/aemocions i necessitats de manera el neguit. d’actuar considerades masculines i que estan Preocupat/daadequada més prestigiades en la nostra societat. Això Trist/a Objectiu: Saber expressar què els provoca permetrà que no existeixin tants biaixos d’auto- Espantat/da una determina emoció. estima de gènere entre nenes i nens. 3 Sentiment de benestar amb un/a mateix/a • Els noms propis que apareixen a les activitats Objectiu: Integrar la idea de que “és bo ser poden ser canviats i es recomana que es canviïn com sóc”. La diversitat ens aporta riquesa. per representar millor la diversitat existent 4 Eines per regular l’ansietat i el neguit a la nostra societat. Objectiu: Aprendre almenys una eina per • Hi ha diverses activitats en què es relacionen regular l’ansietat.. les emocions amb colors concrets. Es recomana que en totes les activitats que es facin s’associïn els mateixos colors a les mateixes emocions. Algunes consideracions sobre com són entesos alguns colors en les diferents cultures: - El groc és el color de la llum i de l’or. Es relaciona amb la riquesa i l’abundància, 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 136 amb l’acció i el poder. També amb la força i - El marró és un color sever, confortable. biaix en el que tendim a exigir més aquestes les seves propietats estimulants. El groc daurat És evocador de l’ambient de tardor i dona mostres a les nenes. Hem d’ajudar a recordar a simbolitza la divinitat en la religió. D’altra impressió de gravetat i equilibri. És el color les nenes que, si no volen, ningú les ha d’obligar banda té lectures negatives com l’enveja, la ira realista, potser perquè és el color de la terra a fer cap mostra d’afecte. o la traïció. que trepitgem. - El taronja simbolitza l’entusiasme i l’acció. Per - El blanc generalment té lectures positives com Àrea temàtica 4: Eines per regular l’ansietat altra banda es relaciona amb certes religions la puresa, la neteja, la pau i la virtut. El negre, i el neguit orientals, i alguns dels seus significats tenen el contrari: tenebres, ceguera, mort, dol, etc., a veure tant amb allò terrenal (entre d’altres tot i que també simbolitza l’elegància. • Cal tenir present que les emocions no les socia- coses com la luxúria i la sensualitat), com allò litzem de forma neutra al gènere. Per exemple, diví, doncs representa també exaltació. Per l’ansietat i el neguit són emocions que vinculem l’hinduisme és considerat el color dels auspicis Àrea temàtica 1: Consciència de què sentim més als nens ja que els considerem més moguts i del sagrat. Àrea temàtica 2: Reconeixement i expressió i inquiets. Aquesta mirada també respon a un de les pròpies emocions constructe social que hem fet sobre el que - El vermell és el color més vigorós que existeix; demostra alegria i festa. És impulsiu i simbolitza • Cal recordar i traslladar-ho a la classe que no significa ser nen i les actituds més normalit- la sang, el foc, la passió, la força...També es hi ha emocions i sentiments diferenciats de nens zades en ells. Per conseqüència, una nena “més moguda” o “més rebel” sempre serà viscuda relaciona amb la destrucció, la crueltat i la i de nenes. des d’una doble penalització i de forma menys violència. Per al judaisme significa sacrifici i • Es recomana observar si els gustos a la classe acceptada perquè se surt de la norma, d’allò que pecat mentre que per al cristianisme, és passió són homogenis o no, si els nens i les nenes se és esperable que sigui i faci. i amor. senten lliures i segurs/es de triar preferències - El blau és el color de l’espai, de la llunyania i interessos més enllà dels rols de gènere, i per • Convé analitzar si a l’aula les nenes estan expressant totes les emocions o en tenen alguna i de l’infinit. La gama cromàtica dels blaus tant de trencar-los. d’inhibida. simbolitza idees de tranquilitat, fred i intel·ligència. Àrea temàtica 3: Sentiment de benestar - El verd és el color de la natura i de la amb un/a mateix/a humanitat. Representa l’esperança i l’equilibri emocional però d’altra banda té significats • Cal recordar que les cures no són cosa només de negatius, com el verí, allò demoníac i la seva nenes. Cal remarcar la importància de l’autocura relació amb els rèptils. També és el color de la també en nens com a part d’estimar-se i respec- gelosia. tar-se a ells mateixos. - El lila o violeta s’identifica amb la passió i té • Cal promoure la intercooperació i la cooperació a veure amb idees que s’apropen al patiment per sobre de la competència i la competició. i la mort. També amb la tristor i la penitència. • És important tenir present que les mostres En la seva variant púrpura es relaciona amb d’afecte mai es poden forçar ni exigir. Procurem la reialesa i la dignitat, així com amb la no caure en aquestes dinàmiques. Cal també malenconia i la delicadesa. recordar que en la nostra societat existeix un 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 137 Objectius La mestra deixa temps perquè els infants traços de les creacions suggereixen els puguin observar els quadres i els demana sentiments que poden representar. P4 • Prendre consciència del que senten. que en triïn un per parlar-ne després. • Saber expressar què els provoca una És important assenyalar als infants que és ~ La mestra inicia una conversa amb els Aula determinada situació. necessari respectar l’opinió i explicació de infants respecte al quadre que han escollit cada company/a. • Identificar les emocions utilitzant el preguntant-los què han sentit en observar vocabulari adequat: content/a, alegre, l’obra d’art i quina emoció creuen que Es pot considerar realitzar l’activitat en satisfet/a, trist/a, enfadat/da, preocupat/ s’expressa en el quadre. petits grups per tal d’aprofundir més. Al Àrea temàtica 1 da, rabiós/a, emocionat/da i orgullós/a. final de l’activitat, si hi ha temps, es pot Una variant d’aquesta activitat utilitzant Consciència de què elaborar una obra plàstica per part dels la mateixa metodologia seria utilitzant sentim, per què i de com les infants on ells expressin les diferents Descripció de l’activitat vídeos de diferents tipus de dances emocions estan relacionades emocions. d’arreu del món que transmeten emocions amb com ens comportem Els infants seuen en rotllana i la mestra diverses. —— els mostra diferents quadres. Cada mestra pot escollir els quadres que cregui més Idees clau Activitat 1 convenients, per exemple El crit de Munch, Orientacions didàctiques En acabar l’activitat, els infants hauran Art emocionat Ballant amb la por de Paul Klee, La noia experimentat emocions estètiques, hauran de la perla de Vermeer, La Gioconda de Es recomana a la mestra que esculli obres pres consciència de les seves emocions Da Vinci, algun dels autoretrats de Frida expressives, les quals en si mateixes o els i hauran pensat conjuntament amb la Khalo, etc. S’han de tenir sempre en seus autos/es representin diversitat des del mestra la relació que hi ha entre l’art compte els criteris i recomanacions entorn punt de vista cultural, de gènere, etc. i les emocions. Preparació 20 min a la diversitat per escollir els quadres. La mestra explicarà que l’art ens provoca Realització 35 min emocions i que sovint els colors o Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Imatges dels quadres 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra els demana que observin les imatges 10 min dels quadres i que en triïn un per parlar-ne 3 La mestra inicia una conversa preguntant als infants 20 min què han sentit en observar l’obra d’art i/o quina emoció creuen que expressa el quadre 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 138 Objectius d’explicar també com se senten en Es recomana, sempre que sigui possible, saber que: realitzar l’activitat en petits grups per tal P4 • Saber reconèixer quan estic emocionat/ que els infants tinguin més contacte entre da. • celebraran una festa del seu aniversari ~ ells i es puguin expressar més obertament. Aula • Saber expressar com em sento quan estic en sortir de l’escola, emocionat/da. • la seva tieta ve de visita des d’un país Cal deixar clar que els infants han d’expressar les seves emocions com • Relacionar un comportament determinat llunyà, si ells fossin els peluixos. amb una emoció. • per dinar hi ha el seu plat preferit. Àrea temàtica 1 Consciència de què Orientacions didàctiques Idees clau sentim, per què i de com les Descripció de l’activitat emocions estan relacionades La mestra demana a les famílies que els La mestra estarà atenta al joc simbòlic que En acabar l’activitat, els infants hauran vivenciat que diferents situacions ens amb com ens comportem infants portin a classe el seu peluix, ninot o fan els infants amb els seus peluixos. nina preferits. poden provocar diferents emocions i que —— Si algun infant no portés peluix o si la no a tots ens provoquen les mateixes. Activitat 2 La mestra explica als infants que jugaran mestra prefereix no haver d’involucrar També hauran experimentat com una amb els peluixos a fer un pícnic. La mestra les famílies, es poden utilitzar els ninots i Fem emoció pot provocar que ens comportem els proposa que expliquin com se senten peluixos de l’escola. d’una manera o una altra. un pícnic! tot representant que els peluixos estan Cal que la mestra respecti si un infant no fent un pícnic. A continuació els proposa vol participar a l’activitat, encara que el diferents situacions i els peluixos han tornarem a convidar durant la mateixa. Preparació 5 min Realització 30 min Procediment Font: Activitat adaptada del programa SEAL Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Nota per a les famílies 0 La mestra comunica i explica als pares l’activitat 1 setmana Grup sencer Peluixos 1 La mestra introdueix l’activitat i reparteix a cada infant 20 min el seu peluix 2 Els infants posen en comú les emocions del seu peluix respecte a la situació de fer un pícnic 3 La mestra presenta altres situacions i els infants representen 10 min què senten els seus peluixos i com es comporten a partir del que senten 4 Posada en comú per part dels infants 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 139 Objectius Orientacions didàctiques • Assegut/da a terra amb cara i postura d’avorriment i dir “què bé que m’ho estic P4 • Identificar els signes corporals Aquesta activitat requereix espai per ~ (expressió facial, postura i to de veu) poder-se moure. passant, m’ho estic passant pipa!”. Aula que reflecteixen cada emoció. És important respectar els infants que • Col·loquem un objecte al mig de la • Aprendre com concordar l’expressió no vulguin participar en l’activitat. S’ha rotllana i ens situem lluny d’aquest, amb corporal amb l’expressió oral d’una de tenir en compte que amb l’observació expressió postural tensa. Llavors diem: emoció determinada. inactiva també hi ha un aprenentatge “Puc apropar-me quan vulgui a l’objecte Àrea temàtica 2 • Reconèixer en els altres manifestacions important. perquè no tinc por”. Reconeixement i expressió discordants entre l’expressió corporal Es poden fer servir màscares o altres • Amb la cara trista i una postura de les pròpies emocions amb l’expressió oral d’una emoció materials per manifestar les emocions. compungida diem “quina notícia més i necessitats de manera determinada. bonica m’has donat, quina alegria! Em adequada Aquesta activitat es pot realitzar diverses vegades al llarg del curs, i a partir de la sento content/a, feliç, alegre, visca!”. —— Descripció de l’activitat segona sessió poden ser els propis infants Activitat 1 La mestra demana als infants que en grups els que proposin situacions de Les Idees clauendevinin quina emoció representarà. discordança entre llenguatge verbal i Posteriorment expressa amb el seu corporal. En acabar l’activitat, els infants hauran impressions cos (to de veu, cara) una emoció deter- Algunes propostes d’expressions discor- après la importància de la concordança minada mentre dona un missatge oral no dants són: entre l’expressió oral i corporal per equivocades concordant amb l’emoció representada entendre correctament un missatge. (per exemple diu “estic enfadada” mentre • Mostrar cara de fàstic i dir “m’encanta També hauran après com reconèixer i mostra una expressió, to de veu i gestos menjar cucs de terra, mmm que bons, expressar una emoció determinada. d’alegria). La mestra demana als infants en menjaria cada dia!”. que inventin un missatge d’acord amb el • Mostrar cara alegre, dir “sóc feliç, súper Preparació 15 min que està expressant amb el cos o bé que li expliquin com hauria de representar amb feliç, estic molt emocionat/ada i és un dia Realització 30 min el cos l’emoció que està verbalitzant. La genial” en un to de veu fort i agressiu. Font: Activitat adaptada mestra proposa als infants fer expressions • En una postura de braços oberts en creu del programa SEAL discordants i que els companys/es hagin i un cos ben plantat, expressar que tenim de proposar com fer-les concordants. molta por i que volem marxar d’allà. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 140 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Imatges dels quadres 1 La mestra demana als infants que endevinin l’emoció que 5 min representarà i dona un missatge oral sobre el seu estat d’ànim amb l’expressió facial oposada al missatge donat 2 La mestra inicia una conversa amb els infants sobre els 10 min aspectes discordants que han identificat i els demana com fer concordant el missatge oral amb l’expressió corporal 3 La mestra, o un infant voluntari, dona un altre missatge 15 min discordant amb l’expressió corporal o el to de veu i es repeteix el punt anterior 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 141 Objectius Orientacions didàctiques En cas de no disposar del conte, la mestra se’l pot inventar procurant descriure-hi P4 • Saber reconèixer les pròpies emocions. El conte es pot trobar fàcilment en les cinc emocions bàsiques i associar-ne ~ • Saber posar paraules al que ens passa. diferents formats. a cadascuna d’elles un color diferent. Aula • Ser cada vegada més conscient de les El dibuix dels monstres pot fer-se amb pròpies emocions. diversos materials segons disponibilitat de l’escola (llapis de colors, ceres, pintures, Qüestions per reflexionar i pensar roba, plomes, purpurina, etc.). A vegades, hi ha infants que els costa Àrea temàtica 2 Descripció de l’activitat Reconeixement i expressió Una altra opció seria que els infants en parlar d’ells mateixos i troben la La mestra explica el conte El monstre de lloc de dibuixar els monstres es dibuixessin manera de fer-ho i de canalitzar els seus de les pròpies emocions colors de l’Anna Llenas. Després iniciarà a ells mateixos. Per a aquell alumnat que sentiments mitjançant un personatge i necessitats de manera una conversa on els infants podran tingui dificultats per dibuixar, es poden imaginari. adequada explicar les situacions que els generen les portar imatges impreses. —— diferents emocions que apareixen en el conte. Posteriorment, cada infant escollirà Complementàriament la mestra pot fer un Activitat 2 Idees clau una emoció i dibuixarà el seu monstre. muntatge amb fotos dels infants simulant El monstre l’emoció escollida. Aquesta part de l’acti- En acabar l’activitat, els infants hauran vitat es podria fer en una segona sessió. vinculat diferents emocions a diferents de colors i situacions i també hauran vist com ho fan altres companys/es. nosaltres Preparació 10 min Realització 45 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Conte 1 Els infants seuen en rotllana i el mestre explica el conte 10 min 2 La mestra inicia una conversa sobre les situacions que 15 min viuen els infants semblants al monstre Individualment Cartolina, ceres, pintura, 3 Els infants trien i dibuixen el monstre que han escollit 20 min colors, purpurina, plomes, La referència del conte recomanat és: Llenas A. gomets, etc. El monstre de colors. Barcelona: Flamboyant; 2014. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 142 Objectius • Hi ha alguna cosa que us faci sentir fet està relacionat amb la idea de la d’aquesta manera? nostra societat per la que algunes accions P4 • Ampliar el vocabulari emocional: “estic orgullós/a de...”. La mestra anima els infants a dibuixar-se i habilitats típicament considerades ~ fent alguna cosa de la que se senten masculines són més prestigiades que altres. Aula • Pensar en aspectes d’un mateix/a dels orgullosos/es. Posteriorment i en rotllana que sentir-se amb orgull. Encara que en aquesta activitat es treballa cada infant explica el seu dibuix dient: l’autoestima, s’ha de donar la mateixa • Treballar la idea que “és bo ser com sóc”. “em sento orgullós/a de mi perquè...”. importància i valor tant als aspectes En acabar la seva explicació tot el grup Àrea temàtica 3 col·lectius com als individuals. S’ha de tenir Descripció de l’activitat l’aplaudeix. en compte que hi ha cultures, en general Sentiment de benestar no occidentals, en les quals el valor amb un/a mateix/a Abans de fer l’activitat la mestra haurà personal o individual es basa en la relació —— preparat fotografies i imatges on es vegin Orientacions didàctiques amb el col·lectiu o allò comunitari com la Activitat 1 infants contents i orgullosos per alguna Es poden utilitzar fotografies dels propis família, i que pot estar fins i tot per sobre cosa que han aconseguit. És important Em sento infants en lloc d’imatges. de l’individual. revisar les imatges per tal de no replicar estereotips sexistes amb aquestes i tenir És important que la mestra estigui pendent orgullós/a en compte els criteris de diversitat a l’hora dels infants que els costa trobar alguna Idees clau d’escollir el material. cosa de la que se sentin orgullosos per de mi poder-los ajudar. És important que el que En acabar l’activitat, els infants hauran El dia que es realitza l’activitat la mestra els infants dibuixin s’ajusti a la realitat pensat aspectes d’ells mateixos/es dels va ensenyant les imatges i inicia una perquè una bona autoestima es construeix que se sentin orgullosos i els hauran conversa amb els infants preguntant: sobre un autoconcepte real. verbalitzat, hauran treballat la idea que • Com creieu que se sent aquest nen/a? és bo ser com és un mateix i finalment També és important treballar que no hi ha hauran après què vol dir sentir-se Preparació 15 min • Per què creieu que se sent així? unes habilitats o accions més importants orgullós/a d’un mateix/a. Realització 45 min que altres i per tant més valorades. Aquest Font: Activitat adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització 0 La mestra prepara fotografies d’infants contents per alguna cosa que fan o que han aconseguit Grup sencer. Fotografies d’infants 1 La mestra inicia una conversa amb els infants sobre 10 min Asseguts en rotllana contents i orgullosos com se senten els infants de les fotos i el perquè Paper, colors, ceres, 2 Els infants dibuixen alguna cosa de la que se sentin 15 min retoladors, etc. orgullosos/es 3 Cada infant explica el seu dibuix i els companys/es 20 min l’aplaudeixen 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 143 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P4 • Tenir una bona imatge d’un mateix/a. Si als infants els costa triar un dibuix per a En acabar l’activitat, els infants hauran ~ • Treballar la idea que “és bo ser com un infant concret la mestra els ajudarà a experimentat el fet que els companys/ Aula sóc”. pensar en situacions concretes on aquell es hagin assenyalat alguna acció que els infant fa alguna de les situacions represen- caracteritza i que és positiva i hauran • Pensar en aspectes positius dels altres. tades pels dibuixos. participat en la tria de les accions positives dels altres. S’haurà treballat la idea que La mestra pot anar dient una raó per la Àrea temàtica 3 Descripció de l’activitat és bo ser com és.qual l’infant aquella acció la fa especi- Sentiment de benestar La mestra prepara fotografies tipus carnet alment bé. D’aquesta manera els infants amb un/a mateix/a de tots els infants i les penja a un lloc aniran relacionant el qui sóc i com sóc —— accessible per a tothom. Després prepara amb el què faig bé. S’ha d’intentar arribar Activitat 2 dibuixos d’accions que saben fer els infants a un consens entre l’acció proposada pel de la classe (dibuixar molt bé, córrer molt, grup i el propi infant en qüestió. El que saps ajudar els companys/es, etc.). La mestra va Es poden no utilitzar les fotografies i assenyalant cada fotografia i entre tots i fer millor! fer-ho directament amb els infants de totes trien el dibuix que creuen que millor manera que aquests es quedin la imatge o representa el que sap fer cadascun d’ells/ representació de l’acció que fan bé. elles. Sota de cada fotografia hi enganxen el dibuix triat. Si és possible es recomana fer l’activitat en petits grups per evitar que es faci llarga. Preparació 20 min Realització 40 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Conte 0 Els infants seuen en rotllana i el mestre explica el conte 10 min 1 La mestra inicia una conversa sobre les situacions que 15 min viuen els infants semblants al monstre Individualment Cartolina, ceres, pintura, 2 Els infants trien i dibuixen el monstre que han escollit 20 min colors, purpurina, plomes, gomets, etc. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 144 Objectius En acabar el dia, la Berta s’estira al seu Al final de l’activitat es pot parlar amb llit, tanca els ulls i comença a respirar els infants sobre què han sentit i què els P4 • Aprendre una eina per regular tranquil·la imaginant que l’aire li entra pels ha agradat més. ~ l’ansietat. peus i fa tot el caminet (turmells, genolls, Aula • Experimentar els efectes de regular cuixes, malucs, ventre, pit, coll) fins al cap. una emoció desagradable. Aquest aire que va pujant, arrossega les Orientacions didàctiques • Practicar la visualització. energies desagradables del dia. Aleshores, Inicialment es recomana fer la sessió en un quan l’aire li arriba al cap, la Berta el treu ambient acollidor, en petit grup, estirats Àrea temàtica 4 molt finet per la boca i s’imagina que va a terra. En posteriors sessions es pot Eines per regular Descripció de l’activitat inflant el globus. Repeteix el procés diverses realitzar l’activitat amb menys preparació l’ansietat i el neguit La mestra explica el conte següent: vegades (l’aire entra pels peus i puja…) i amb un grup més nombrós. —— fins que creu que el globus imaginari ja és La Berta és una nena que va a l’escola ple. Llavors la Berta bufa molt fort perquè Es suggereix que en el moment del Activitat 1 com tots i totes vosaltres. La seva joguina el globus imaginari s’enlairi cap al cel. El conte en que cauen estrelles la mestra Globus preferida són els globus. Li encanta fer-los veu pujar i pujar... s’imagina com explota tiri suaument confeti perquè els infants volar i veure com s’enlairen i pugen i baixen i és aleshores quan sent com li cauen les tinguin una experiència física gravada al i estrelles lleugers plens de vent. S‘imagina que aquell estrelletes a sobre de totes les parts del seu cos vinculada a l’experiència cognitiva vent que hi ha dins del globus porta l’aire de cos i s’omple d’alegria. Què bé que descansa d’imaginar l’explosió del globus. Els de colors la persona de qui l’ha omplert. Cada globus a plena llum d’estrella! aprenentatges que impliquen el cos porta a dins un aire diferent. ajuden a ancorar l’experiència emocional. En finalitzar l’explicació del conte, la A la Berta, al llarg del dia, li passen coses mestra proposa als infants practicar com Aquesta activitat pot ser útil per tancar divertides, avorrides, i d’altres esfereïdores, la Berta. La mestra demana als infants una activitat que impliqui moviment, quan també viu situacions que l’enfaden o la que es col·loquin en una posició relaxada s’arriba del pati o en dies de pluja. Preparació 15 min posen trista. Hi ha moments agradables i (estirats a terra o asseguts a la cadira amb Realització 35 min moments que no vol recordar. Sempre pensa La idea original del conte recomanat és el cap sobre les mans, per exemple). La que aquells moments que no li agraden els d’Eva López Nolla.mestra demana silenci comptant de 10 a trauria de l’interior del seu cos bufant i 0 en un to de veu cada vegada més suau. que els tancaria dins d’un globus que faria La mestra proposa als infants que posin Qüestions per reflexionar i pensar enlairar fins a deixar de veure’l. atenció en la pròpia respiració, en com A més a més la Berta imagina que aquest entra l’aire dins seu i com en surt intentant La ment exerceix una gran influència globus ple d’energies desagradables arriba respirar a poc a poc. Suggereix als infants en el nostre benestar físic i emocional. Practicar visualitzacions i relaxació des de fins a on es troben els planetes i que es que es fixin en com l’aire entra pel nas, la infància condueix cap a una ment més punxa i explota... i que, en explotar el globus, arriba a la panxa i aquesta s’infla. Després oberta i positiva. Ens ajuda a sentir-nos l’aire que en surt és tan fort que un munt els demana que s’imaginin que l’aire entra per la punta dels peus, viatja des d’allà fins més segurs de nosaltres mateixos i més d’estrelletes de colors suaus i brillants, cauen desperts i creatius. del cel a poc a poc, anant a parar a totes al cap, surt per la seva boca i infla a poc les parts del cos de la Berta omplint-lo de a poc el seu globus imaginari… La mestra colors... i que llavors ella se sent plenament continua la visualització tal com s’explica alegre i feliç. el conte. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 145 Idees clau En acabar l’activitat, els infants hauran après una tècnica per relaxar-se quan es posin nerviosos/es perquè els hagin passat coses desagradables o simplement per relaxar-se abans d’anar a dormir. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra explica el conte de la Berta 20 min Grup petit o grup sencer 2 Els infants practiquen la visualització 5 min 3 La mestra i els infants conversen sobre què 10 min han sentit i què els ha agradat més 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 146 Objectius La mestra divideix la classe en quatre o Qüestions per reflexionar i pensar cinc grups que puguin rotar per manipular P4 • Aprendre una eina per regular les diferents tipologies de materials. Diferències entre el racó de la pau ~ l’ansietat. i la cadira de pensar: Aula • Experimentar els efectes de regular Per acabar l’activitat la mestra ofereix una emoció desagradable. als infants endur-se a casa un mandala Racó Cadira per acolorir-lo. de la pau de pensar • Experimentar diferents maneres de regular una emoció desagradable. L’adult convida L’adult obliga Àrea temàtica 4 l’infant a anar-hi l’infant a anar-hiOrientacions didàctiques Eines per regular Descripció de l’activitat L’infant es pot L’adult decideix l’ansietat i el neguit Els materials del racó poden ser variats aixecar i tornar al quan es pot —— La mestra prepara prèviament un “racó i es poden anar ampliant. Per exemple: grup quan vulgui aixecar l’infant i tornar al grup Activitat 2 de la pau” a l’aula. Aquest espai ha de tenir • Una tortugueta de peluix, en cas com a mobiliari una taula i un parell de Serveix per No fa sentir El racó que coneguin la tècnica de la tortuga cadires, coixins a terra, catifa i decoració relaxar-se, resoldre millor l’infant i (vegeu l’activitat anterior El conte de de tipus relaxant. conflictes, ens fa s’experimenta de de la pau la Tortugueta). sentir millor forma negativa la La mestra presenta el racó de la pau als • Ampolles amb aigua tintada de colors relació de poder infants com un lloc on poden anar quan i purpurina de colors (li podem dir L’infant aprèn a ser L’infant aprèn necessiten calmar-se, estar una mica “l’ampolla de la calma”; vegeu més responsable de les que si l’adult el tranquils, relaxar-se. endavant una activitat relacionada conseqüències de veu comportar- amb aquest concepte). les seves accions se malament el Preparació 30 min La mestra presenta els diferents materials castiga que hi ha en aquest espai i explica per • A la paret un cartell circular dividit en Realització 30 min a què serveixen: minerals, objectes de sectors i a cada sector una imatge que fusta, pilotes toves, plomes, objectes de recordi les diferents maneres de calmar- massatge, capses sensorials amb farina, se després d’un conflicte. Idees clau sorra fina, pedretes, fulls per dibuixar i S’ha de vigilar que no s’ajuntin molts En acabar l’activitat, els infants sabran que escriure missatges, mandales per pintar, infants al racó de la pau, per evitar que hi ha un espai a la classe on poden anar si auriculars amb música relaxant, capsetes deixi de ser un lloc tranquil i de calma. es troben neguitosos/es i hauran experi- d’olors agradables, àlbum de fotografies que inspirin calma, conte per resoldre No cal que sigui una zona de grans mentat diferents maneres de relaxar-se. conflictes amb imatges que s’entenguin dimensions, es tracta d’adaptar un petit sense llegir, etc. Sempre tenint en compte espai de l’aula on els infants puguin els criteris de diversitat. dirigir-se sempre que ho necessitin i trobin el material necessari per relaxar-se i estar tranquils. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 147 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Materials (vegeu 0 La mestra prepara el racó de la pau descripció de l’activitat) Grup sencer 1 La mestra presenta als infants el racó de la pau 15 min i el que hi poden trobar 4 o 5 grups petits 2 En petits grups els infants manipulen els diferents 15 min materials del racó de la pau Mandales 3 La mestra dona un mandala a cada infant per què el pintin a casa 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 148 Objectius per les famílies amb la periodicitat que la La referència del conte recomanat és: mestra consideri. Cada setmana es llegeix Gliori D. T’estimaré sempre, petitó. P4 • Reforçar el sentiment que de que a la classe allò que ha escrit la família i Barcelona: Planeta, 2005. ~ “és bo ser com sóc”. l’infant explica si li han agradat les coses Famílies • Expressar les qualitats positives. que han dit d’ell o ella i com s’ha sentit • Compartir una activitat agradable quan ha escoltat les paraules de la seva Idees clau amb la família. família. En acabar l’activitat, els infants hauran compartit una activitat agradable, hauran Àrea temàtica 3 sentit qualitats positives seves dites pels Sentiment de benestar Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques referents importants, i s’haurà reforçat amb un/a mateix/a La mestra prepara una llibreta de fulls El traspàs de la llibreta a una família pot el sentiment de que és bo ser com un és. —— blancs i a la portada hi enganxa un gran anar acompanyada del conte T’estimaré Activitat 1 cor sota el títol “El llibre per parlar amb el sempre, petitó i es pot suggerir que es cor”. Al primer full hi enganxa les indica- El llibre llegeixi abans d’omplir la llibreta.cions per a la família: escriure en un full el nom del seu infant i anotar diferents Si alguna família no s’implica amb l’acti- per parlar qualitats del mateix. La llibreta va passant vitat, el full de l’infant pot ser omplert per la mestra i l’infant conjuntament. amb el cor Preparació a casa 15 min Realització a casa 5 min Realització a l’aula Tot el curs Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a l’aula 1 La mestra explica el conte de la Berta 20 min 2 Els infants practiquen la visualització 5 min 3 La mestra i els infants conversen sobre 10 min què han sentit i què els ha agradat més 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 149 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 3 Amistat Contingut Àrees temàtiques Vocabulari Aquesta unitat se centra en el desenvolupament 1 Habilitats clau a l’hora de fer activitats 3 Eines per a la regulació de la ràbia Aprendre d’habilitats clau de l’aprenentage social i amb altres infants: saber compartir, Objectiu: Aprendre almenys una eina Acabar emocional: compartir, fer alguna cosa per torns, esperar el propi torn, escoltar als/les per regular l’emoció de la ràbia. Futur escoltar als/ les altres, demanar ajuda i ser altres quan parlen, demanar ajuda quan Compartir capaç d’empatitzar amb les emocions dels altres. 4es necessita i comprendre les emocions Resolució de conflictes Treballar junts En aquesta tercera unitat també es treballa la dels/les altres Objectiu: Aprendre almenys una manera Esperar el torn resolució de conflictes i la consciència i regulació d’arreglar una situació en la que no s’està de la ràbia. Objectiu: Mostrar en la majoria de les activitats Escoltard’acord amb l’altre. grupals les habilitats de l’àrea temàtica 1. Demanar ajuda 2 Consciència de l’emoció de ràbia Amic/ga Enfadat/a Objectiu: Identificar l’emoció de la ràbia en un mateix/a i en els/les altres. Enrabiat/da Fer les paus Incloure 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 152 Interculturalitat i gènere Àrea temàtica 1: Habilitats clau a l’hora de fer Àrea temàtica 2: Consciència de l’emoció de ràbia activitats amb altres infants Àrea temàtica 3: Eines per a la regulació de la ràbia • És important fixar-se en quins lideratges existeixen a l’aula i si hi ha alguna dinàmica • L’emoció de la ràbia i la seva expressió la tenim del grup classe que exclogui algun nen/a. interioritzada com a un valor/característica En aquest últim cas caldria analitzar si aquests masculina. Però les emocions no entenen infants tenen alguna característica que pugui de gènere. Cal procurar ser igual de tolerants ser un eix de desigualtat. davant de conductes violentes de nens que de nenes… i no actuar des del que s’espera de • Els contextos socioculturals i religiosos poden cadascú. ser diversos i, per tant, també les formes d’entendre les habilitats claus de l’aprenen- • Evitar ubicar a les nenes sempre en la càrrega tatge social i emocional que podem trobar en de comprendre i acceptar la ràbia dels i les altres una aula. Des de les cultures individualistes es cap a elles. Cal entendre que elles poden també fomenta l’autonomia individual i l’assoliment estar enfadades i no voler entendre de raons personal, mentre que les col·lectivistes promouen en algun moment. És també vàlid i les ajudem l’harmonia relacional i la interdependència. a posar límits. • Des de la premisa de ser i fer per agradar als • És important tenir en compte que l’expressió altres s’educa sovint a les nenes i també actuem de l’emoció es veu influïda en gran mesura per com a dones. Cal intentar no reproduir aquest la cultura en què s’ha socialitzat una persona. aprenentatge a l’aula. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 153 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P4 • Practicar el fet d’esperar el propi torn. És important remarcar als infants que són En acabar l’activitat, els infants hauran ~ • Practicar el fet d’escoltar els companys tres cops de peu, ni més ni menys, i que compartit un joc i hauran practicat el fet Aula i companyes. s’ha de respectar el torn dels companys i d’esperar el torn i escoltar als/les altres. companyes i esperar el propi torn. • Fer una activitat tot el grup classe. Es pot introduir la variant de fer-ho amb les mans. Àrea temàtica 1 Descripció de l’activitat Es poden fer diverses rondes modificant Habilitats clau a l’hora de Els infants es col·loquen en cercle i, quan la part del cos amb la que es pica i les fer activitats amb altres arriba el seu torn, diuen el seu nom i preguntes que es responen. infants: saber compartir, piquen amb el peu tres cops a terra, esperar el propi torn, després el torn passa al següent infant. Pot Si es creu convenient, es pot fer l’activitat començar la mestra i demanar que l’infant en petit grup. escoltar als/les altres quan de la seva dreta sigui el següent. parlen, demanar ajuda quan es necessita i comprendre les emocions dels/les altres —— Activitat 1 Picar amb el peu a terra Preparació 10 min Realització 20 min Font: Activitat adaptada Procediment del programa SEAL. Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Fer una rotllana tots drets/es 2 min 2 La mestra presenta l’activitat 3 min 3 Realització del joc 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 154 Objectius Cançó de la felicitat: mostren vergonyosos per ballar. En cas que algun infant no sigui triat, la mestra • Practicar el fet d’esperar el propi torn. “Si estàs trist i et manca l’alegria P4 l’animarà a triar-lo per sortir a ballar. ~ • Fer una activitat tot el grup classe. corre fes fora la melancolia Si algun infant no vol participar, cal Aula vine amb mi i t’ensenyaré • Interactuar amb un company/a, respectar-lo.la cançó de la felicitat. realitzant la gesticulació de la dansa. Es recomana realitzar l’activitat en un lloc Bat les ales, mou les antenes ampli. dona’m les dues potetes Àrea temàtica 1 Descripció de l’activitat vola per aquí i vola per allà En comptes de per parelles, els infants Habilitats clau a l’hora de La mestra demana als infants que es posin la cançó de la felicitat”. poden sortir a ballar en grups de tres o fer activitats amb altres drets formant una rotllana i els explica quatre. infants: saber compartir, que cantaran una cançó i la ballaran junts. Orientacions didàctiques Es pot ampliar l’activitat fent que cada esperar el propi torn, En primer lloc, la mestra es posa davant infant expliqui què el fa feliç un cop un infant i aquest surt a ballar gesticulant És recomanable que la mestra comenci la escoltar als/les altres quan acabada la dansa.mentre canten la lletra de la cançó. dansa. Es pot consultar a YouTube diverses parlen, demanar ajuda quan A continuació, tant la mestra com l’infant formes de fer les gesticulacions. es necessita i comprendre escullen dos infants més i tots repeteixen Idees clauLa mestra pot aprofitar per observar a les emocions dels/les altres la cançó gesticulada. Es repetirà l’acció quins infants els costa esperar el seu torn, En acabar l’activitat, tots els infants hauran —— fins que tots els infants hagin sortit. com segueixen les consignes, a quins gaudit d’un joc de dansa i hauran practicat Activitat 2 infants els trien molt o poc, els que es el fet d’esperar el propi torn. Ballem la cançó de la felicitat Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Preparació 5 min Grup sencer 1 Fem una rotllana tots drets 2 min Realització 25 min La cançó de la felicitat 2 Escoltem la cançó i la mestra ensenya els gestos que 5 min han de realitzar els infants 3 La mestra davant un infant fa una demostració i ballen 5 min la cançó de la felicitat 4 La mestra i l’infant busquen respectivament dos infants 3 min més i tornen a fer la dansa 5 Els quatre que han ballat abans busquen respectivament 10 min quatre infants més, i així successivament 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 155 Objectius acabar de comptar, la mestra els diu que que els hi costa. Es pot observar també obrin els ulls i que mirin al seu darrere. si segueixen les consignes acordades: P4 • Practicar el fet d’esperar al propi torn. tapar-se els ulls, comptar...També es pot • Practicar el fet d’escoltar als companys. L’infant que té l’objecte darrere seu l’ha ~ observar quin company/a tria cadascú i Aula d’agafar, posar-se a córrer al voltant de • Gaudir d’una activitat en grup. veure si hi ha algun infant que no el tria la rotllana (per la part de fora) i intentar ningú. Finalment la mestra pot fixar-se en atrapar la mare (mestra). Aquesta simul- quin infant té vergonya a l’hora de fer de Descripció de l’activitat tàniament ha de córrer i asseure’s en el mare. Àrea temàtica 1 lloc de l’infant. Si l’infant no aconsegueix La mestra proposa als infants seure en atrapar-la abans de seure, ell passa a fer No cal dir pare en comptes de mare quan Habilitats clau a l’hora de rotllana a terra i ella es queda dreta. de mare i es torna a repetir el joc, fent qui fa el paper és un nen en comptes d’una fer activitats amb altres La mestra representa el paper de mare al la cantarella. Si l’infant atrapa la mare, nena. Poden haver-hi nens o nenes que infants: saber compartir, joc. Primer comença fent una cantarella, aquest torna a fer de mare. només tinguin una mare, dues mares, un esperar el propi torn, que consisteix en un diàleg entre la mare pares, dos pares, visquin amb els avis, que (la mestra) i els infants. escoltar als/les altres quan la mare o el pare hagin mort... i tot això és parlen, demanar ajuda quan La cantarella: Orientacions didàctiques susceptible per als nens i nenes i s’ha de És recomanable fer l’activitat amb mig tenir en compte. El fet de no canviar-ho es necessita i comprendre (Infants) Mare, tinc set! grup (12-13 infants). pot generar discussions o reflexions les emocions dels/les altres (Mare) Beu aigua... interessants al voltant del gènere. —— (Infants) Hi ha una mosca! La dinàmica de l’activitat es pot repetir (Mare) Beu un xic... Activitat 3 tantes vegades com es vulgui. (Infants) Hi ha un mosquit! Mare, tinc set! (Infants) Mare, a quina hora La mestra animarà els infants a què Idees clau vindran els reis? amaguin l’objecte darrere d’algun En acabar l’activitat, els infants hauran (Mare) A les ... (cinc, set, ...) company/a que no hagi sortit encara. experimentat que en una activitat col·lectiva, tots tenim oportunitat de jugar Llavors tots els infants s’han de tapar els i gaudir encara que haguem d’esperar ulls i comptar fins a la xifra que ha dit la Qüestions per reflexionar i pensar el propi torn. Preparació 0 min mare. Mentre els infants compten, la mare Es pot observar quins són els infants que Realització 25 min amaga un objecte darrere un infant. En saben esperar el seu torn i quins són els Font: Adaptació d’un joc popular. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Mig grup: 12-13 infants Cantarella “Mare tinc set” 1 Els infants seuen en rotllana 5 min Objecte per amagar 2 La mestra explica el joc i en fa una demostració 5 min 3 Mestra i infants juguen al joc 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 156 Objectius La mestra inicia una conversa amb La mestra tindrà en compte totes les els infants on pregunta: “us heu sentit aportacions dels infants i promourà P4 • Apropar-se a la consciència de ràbia mai com el protagonista? Quan us el respecte pels torns de paraula i per ~ mitjançant el conte. enfadeu vosaltres? Per què creieu les diferents manifestacions de les Aula • Compartir experiències de ràbia amb que es converteix en un drac? Què feu emocions que expliquin els infants. els companys i companyes. vosaltres quan us enfadeu?”. Mitjançant Es recomana treballar l’activitat amb • Començar a pensar en idees de regulació les preguntes i respostes la mestra fa una el conte Sóc un drac! de la ràbia. reflexió i ajuda als infants a posar nom a Àrea temàtica 2 les emocions i sentiments que expressen Consciència de per tal de treballar una mica de vocabulari Idees clau l’emoció de ràbia Descripció de l’activitat relacionat (per exemple: enfadat/da, La mestra convida els infants a fer una enrabiat/da, disgustat/da, decebut/da, En acabar l’activitat, els infants hauran —— Activitat 1 rotllana i intenta crear un clima relaxat. frustrat/da, trist/a, etc.). reflexionat sobre la ràbia, la seva Llavors inicia l’explicació d’un conte basat expressió i alguna idea per regular-la. Com un drac! en les idees clau següents: També hauran reconegut aquesta emoció Orientacions didàctiques en situacions quotidianes. • El protagonista s’enfada molt quan alguna cosa no li surt bé o quan un adult Es recomana que la mestra durant l’expli- li diu que no té permís per fer alguna cació del conte introdueixi canvis en la cosa. modulació de la veu segons el personatge Preparació 10 min i segons l’emoció que s’estigui vivint, • Quan el protagonista s’enfada té la Realització 30 min sobretot l’emoció de ràbia. És important sensació que es converteix en un drac també que introdueixi exemples de coses i això l’entristeix. del dia a dia que poden provocar aquelles • Quan passa una estona i els seus pares emocions. l’abracen o pensa en alguna cosa bonica o olora alguna cosa especial per a ell… Es poden utilitzar altres suports per deixa de ser un drac i torna a ser un nen. explicar el conte (imatges, titelles, vídeo, àudio, etc.). Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana 1 Els infants seuen en rotllana 5 min Opcional: conte Sóc un drac! 2 La mestra explica el conte 10 min La referència del conte recomanat és: Goossens P., 3 Conversa 15 min Robberecht T. Sóc un drac! Barcelona: Baula, 2003. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 157 Objectius Posteriorment es recomana explicar el Es pot fer l’activitat en dues sessions. conte El monstre de colors, fent èmfasi P4 • Identificar les emocions bàsiques. en l’emoció de ràbia. Un cop explicat el ~ • Prendre consciència de l’emoció conte, la mestra inicia una conversa amb Idees clau Aula de ràbia. els infants en què es parla de les situacions En acabar l’activitat, els infants hauran • Compartir vivències o situacions que poden fer que ens enfadem, així com parlat de les emocions bàsiques, hauran que generen ràbia i alegria. les que poden provocar que estiguem reflexionat sobre la ràbia i la seva contents. expressió i hauran compartit situacions Àrea temàtica 2 Consciència de Descripció de l’activitat que els generen ràbia i alegria. l’emoció de ràbia La mestra prepara un ninot o peluix Orientacions didàctiques —— embolicat amb 5 cordills de colors i el Es proposa que els cordills de colors Activitat 2 col·loca en un lloc visible de la classe siguin: negre–por, groc–alegria, blau– perquè l’endemà els infants el trobin. Garbuix tristesa, verd–calma, vermell–ràbia Quan el troben, la mestra els proposa i rosa–amor. desembolicar cada cordill i segons el d’emocions color posar-lo en 5 pots diferents. Cada El ninot també es pot fabricar amb pot simbolitzarà una emoció. cartolina i/o goma eva. Preparació 5 min Realització 35 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Mestra Ninot, cordills de 5 colors 1 Preparació del ninot Grup sencer Ninot i 5 pots transparents 2 Presentació del ninot a la classe 5 min 3 Desembolicar el ninot 5 min Grup sencer. En rotllana Conte El monstre de colors 4 Explicació del conte 10 min La referència del conte recomanat és: Llenas A. 5 Conversa i reflexió 15 min El monstre de colors. Barcelona: Flamboyant; 2014. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 158 Objectius 4rt. Fer dos crits de mosquit. En grups amb diversitat cultural i/o religiosa seria interessant esmentar que • Identificar les situacions que ens fan 5è. Fer-se una abraçada a un mateix.P4 existeixen diferents tècniques de relaxació ~ enfadar. La mestra penjarà un recordatori de la relacionades amb l’espiritualitat. Es podria Aula • Aprendre una estratègia per regular recepta en algun lloc visible de l’aula. animar a que els infants de contextos la ràbia. diversos les comparteixin amb el grup si • Practicar una estratègia per regular se senten còmodes i així ho desitgen. Per la ràbia. Orientacions didàctiques facilitar-ho es suggereix parlar amb els Àrea temàtica 3 Posteriorment a aprendre la recepta, pares/mares sobre el tema. Eines per a la regulació de la ràbia Descripció de l’activitat la mestra animarà a practicar-la quan vegi algun infant enrabiat. —— La mestra inicia una conversa amb els Idees clau Activitat 1 infants centrada en les situacions que Aquesta és una tècnica de gestió En acabar l’activitat, els infants hauran els fan enfadar i en com se senten quan emocional fisiològica; ajuda a reduir la Recepta intensitat de l’emoció però no la canvia. compartit experiències que els fan enfadar estan enrabiats. Posteriorment la mestra i hauran après i practicat una estratègia els explica que sap una recepta per Per variar l’emoció sobretot cal acceptar per treure’s per regular la ràbia.treure’s la ràbia i els proposa provar-la. l’emoció, comprendre-la i fer accions per La recepta consisteix en seguir aquests canviar-la. la ràbia cinc passos quan s’està enrabiat: Es pot considerar demanar als infants 1r. Fer tres rugits de lleó. que comparteixin les seves pròpies formes per gestionar la ràbia, donat 2n. Fer cinc peuades d’elefant. que podria haver-hi diferències segons 3r. Fer un aplaudiment de cocodril. el context cultural. Preparació 5 min Realització 20 min Font: Pinterest (www.pinterest.com) Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. Conte 1 El mestre i els infants conversen sobre situacions 8 min En rotllana asseguts que ens fan enfadar i com ens sentim 2 El mestre explica la recepta per treure’s la ràbia 3 min Grup sencer. Cartolina, fotos, etc 3 Els infants practiquen la recepta 7 min En rotllana drets 4 El mestre penja la recepta en algun lloc visible de l’aula 2 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 159 Objectius Orientacions didàctiques • Beure una mica d’aigua, • Identificar les situacions que ens fan Es pot fer ús d’un conte o titelles per • Agafar un parell de pilotes petites P4 enfadar. iniciar la conversa. i toves i estrènyer-les amb força,~ Aula • Pensar maneres de regular la ràbia. • Agafar un pal de pluja i manipular-lo L’activitat pot ser realitzada en més per sentir el seu so relaxant, • Practicar almenys dues estratègies d’una sessió. per regular la ràbia. • Aixafar ben fort un bon tros de La mestra pot dedicar un racó de l’aula a plastilina, Àrea temàtica 3 penjar els dibuixos perquè tots els infants • Fer la tècnica de la tortuga. puguin veure quines situacions fan enfadar Eines per a la Descripció de l’activitat els seus companys i companyes. També es • Buscar un adult que us ajudi. regulació de la ràbia La mestra inicia una conversa amb els pot dibuixar i penjar dibuixos de diferents Es recomana seguir treballant les estra- —— infants centrada en les situacions que maneres de regular l’emoció de la ràbia. tègies al llarg del curs per tal que les Activitat 2 els fan enfadar i els convida a fer un interioritzin i puguin utilitzar-les quan dibuix d’una situació que els fa enfadar. En comptes d’un dibuix, també es poden M’enfado! els hi sigui necessari.Posteriorment s’anima a cada infant a representar les situacions de ràbia, fer-ne explicar el dibuix als companys/es si ho fotografies i penjar-les igualment a l’aula. desitja. Algunes idees que el mestre pot suggerir Idees clau La mestra conversa amb els infants sobre per regular la ràbia: En acabar l’activitat, els infants hauran com regular l’emoció de la ràbia (“I què • Inspirar i expirar profundament i identificat situacions pròpies i dels altres Preparació 5 min fas quan passa això? Com et sents? Què lentament cinc vegades. La mestra que poden provocar ràbia, hauran pensat Realització 40 min t’ajuda a no enfadar-te tant?”). Entre tot mostrarà com fer-ho i ajudarà als conjuntament de quina manera es pot el grup es tria un parell d’estratègies i es infants (per exemple, inspirant i bufant regular aquesta emoció i hauran practicat practiquen (per exemple: respiracions lentament a la mà de l’infant), almenys un parell d’estratègies de profundes i tècnica de la tortuga). • Buscar un lloc on poder estar sol regulació. un moment per calmar-se, Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Paper i material divers 1 Conversa entre la mestra i els infants sobre què 10 min els fa enfadar Grup sencer 2 Elaboració dels dibuixos 10 min 3 Conversa sobre els dibuixos i sobre com regular la ràbia 20 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 160 Objectius fet les paus. Pregunta als infants de quines Orientacions didàctiques maneres podem fer les paus amb un amic/ P4 • Fomentar l’escolta i el respecte ga amb el que ens hem barallat. Algunes Si és necessari, es pot treballar el concepte ~ pels torns de paraula. idees que poden sorgir en la conversa de «fer les paus» prèviament a la realit- Aula • Verbalitzar les emocions que sentim poden ser: zació de l’activitat. quan ens barallem i quan fem les paus. • Esperar a sentir-nos menys enfadats/des Cal que la mestra respecti als infants que • Pensar maneres de resoldre per fer les paus. no vulguin participar a les rondes. un conflicte. Àrea temàtica 4 • Demanar perdó si hem fet alguna cosa La mestra pot dibuixar les diferents mal feta. maneres de resoldre un conflicte que han Resolució de conflictes —— Descripció de l’activitat • Pensar com es pot sentir l’altre infant. sorgit i penjar-ho en algun racó visible de l’aula. També poden fer els dibuixos els Activitat 1 La mestra convida els infants a seure en • Explicar a l’altre per què ens hem infants. Quan faig rotllana i els explica que avui parlaran enfadat. dels amics i amigues. La mestra demana • Proposar maneres de que allò que Si hi ha algun infant que sent que no té les paus als infants pensar en un amic o una amiga ha passat no torni a passar. amics ni amigues o hi ha algun infant que i fer les següents rondes: no l’anomena ningú, la mestra pot parlar • Buscar maneres de que tots dos puguem com si aquell o aquella nena fos amic/ amb el meu • El que m’agrada del meu amic o amiga estar satisfets. amiga seva.és… • Demanar ajuda a un adult si no sabem amic/ga… • Quan em barallo amb el meu amic massa bé com resoldre un conflicte. o amiga em sento… • Fixar-nos en com resolen conflictes Idees clau • Quan faig les paus amb el meu amic els altres i fer-ho de la mateixa manera En acabar l’activitat, els infants hauran o amiga em sento… si ens agrada com ho fan. reflexionat sobre com ens sentim quan ens En acabar les tres rondes, la mestra • Fer alguna petició del que necessitem barallem en contrast a com ens sentim Preparació 5 min compara com ens sentim quan ens que l’altre respecti de nosaltres. quan fem les paus. També hauran pensat Realització 35 min barallem i com ens sentim quan hem en maneres de resoldre un conflicte. Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra convida als infants a seure en rotllana 5 min i els explica que avui parlaran de l’amistat 2 Es fan les tres rondes 18 min 3 La mestra inicia amb els infants una conversa 12 min sobre diferents maneres de fer les paus 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 161 Objectius un acabi allò que està fent abans d’aga- senten, escoltar a l’altre i pensar conjun- far-li el material, etc.). Posteriorment els tament, si cal amb l’ajuda de la mestra, P4 • Consensuar tots junts idees que facilitin infants pensen què caldria fer si es produís com resoldre el conflicte. ~ la convivència a l’aula. un conflicte per l’incompliment d’aquestes Aula • Entendre que hi ha maneres inadequades Es recomana fer arribar les normes idees consensuades. de resoldre un conflicte. pactades a la família perquè des de casa Posteriorment la mestra dibuixa el que es pugui treballar en el mateix sentit. • Aprendre maneres adequades s’ha acordat i ho penja en algun lloc de resoldre un conflicte. Es recomana tancar l’activitat abraçant-se Àrea temàtica 4 visible de la classe. tots junts/es. Cal respectar si algun infant Resolució de conflictes no vol participar en aquesta abraçada. —— Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques Activitat 2 La mestra proposa als infants seure en La nostra rotllana. La mestra inicia una conversa Es recomana acordar un màxim de tres Idees clau per pensar entre tots idees sobre com els idees de funcionament. En acabar l’activitat, els infants hauran manera de agradaria que funcionés la classe pel que Es proposa que en cas d’incompliment pensat plegats idees per a una bona fa a la relació entre iguals (per exemple: d’alguna de les idees acordades els infants convivència i tindran idees per resoldre resoldre a P4 demanar les coses si us plau, esperar que s’hagin de mirar als ulls, explicar com se un conflicte de manera adequada. Preparació 10 min Realització 25 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra i els infants inicien una conversa per pensar idees 10 min sobre el funcionament de la classe 3 Els infants decideixen maneres de resoldre els conflictes que 10 min es produeixin a la classe en relació amb les idees acordades Cartolina, retoladors 4 La mestra o els infants dibuixen el que s’hagi acordat perquè els infants ho puguin recordar i ho penja en algun lloc visible de la classe 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 162 Objectius s’escriuen en un full o cartolina els noms Idees clau d’aquestes persones i/o s’hi enganxa una P4 • Compartir una activitat agradable fotografia. Al voltant o a sota o a sobre En acabar l’activitat, els infants hauran ~ amb la família. s’hi enganxen imatges o dibuixos compartit una activitat agradable amb Famílies • Identificar trets característics d’aspectes característics de cadascuna les seves famílies, hauran identificat i dels que m’estimo. d’aquestes persones (activitats que fan, pensat en les persones que per a ells menjar preferit, animals que tenen, etc.). són importants i s’hauran practicat les • Practicar habilitats clau a l’hora habilitats d’esperar el torn, escoltar els Àrea temàtica 1 de fer activitats amb altres. Es pot demanar als infants portin el altres i escoltar i comprendre les emocions Habilitats clau a l’hora de fer collage per comentar-lo a l’aula. dels altres. activitats amb altres infants: Descripció de l’activitat saber compartir, esperar el La mestra envia una nota a les famílies Orientacions didàctiques propi torn, escoltar als/les i els proposa fer un collage amb els seus altres quan parlen, demanar infants. Tenir en compte que algunes religions, com la islàmica, no permeten representar ajuda quan es necessita i Es suggereix a les famílies que comencin o dibuixar res que tingui ànima. comprendre les emocions fent una llista conjuntament amb els seus dels/les altres infants de les persones que per a ells són Es pot suggerir a la família que pengi —— o han estat importants. A partir d’aquí el collage en un lloc especial de la casa. Activitat 1 Collage dels que m’estimo Preparació a casa 40 min Procediment Realització a casa 40 min Recursos Seqüència d’accions Temps previst Font: Adaptada de realització del programa SEAL. a casa Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota informativa explicativa a totes les famílies sobre l’activitat 2 Els infants fan una llista de les persones que per a ells són importants 5 min Paper i colors/retoladors/ 3 Els infants fan el collage amb les seves famílies 35 min ceres, etc. 4 Els infants pengen amb l’ajuda de les seves famílies el collage en un lloc especial 5 min de la casa 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 163 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 4 Reptes Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari Aprendre Aquesta unitat se centra principalment en l’auto- 1 Com sóc jo: les meves habilitats i punts Cal procurar promoure un enfocament menys motivació, entesa com la capacitat d’avançar cap forts competitiu dels reptes. Si existeix una socialització Acabar a un objectiu malgrat les adversitats i, de manera diferent s’entén que aquí també hi ha diferències FuturObjectiu: Desenvolupar els sentiments secundària però prèvia, en l’autoconeixement i cal recollir totes les sensibilitats. Errord’autoconfiança i d’eficàcia personal. de les pròpies habilitats, qualitats i punts forts. Cal posar atenció a si existeixen diferències en Persistència En aquesta quarta unitat es treballen l’alegria 2 Objectius realistes i equilibrats la autopercepció i per tant autovaloració de Aconseguir i la frustració, lligades a la consecució o no Objectiu: Prendre decisions encertades les capacitats de partida i de les capacitats de Orgullós d’un objectiu. Finalment, es proposen eines per i equilibrades en relació amb els objectius superació entre nens i nenes i, si és així, intentar Objectiu potenciar l’alegria i augmentar la tolerància a que ens fixem. treballar perquè aquestes no existeixin dins l’aula. la frustració. Intentar 3 Alegria i frustració Cal promoure la participació en grups mixtos en Treball conjunt Objectiu: Saber explicar què he fet i quines les dinàmiques per evitar potenciar la idea que coses han sortit bé i quines les he de fer els nens són bons en unes coses i les nenes en diferent. unes altres. La frustració pot ser viscuda i afrontada de 4 Eines per potenciar l’alegria i eines per diverses maneres segons la religió que es professi. augmentar la tolerància a la frustració Des de l’islam la manera de gestionar la frustració Objectiu: Aprendre almenys una eina per és mitjançant el control mental i espiritualitat. potenciar l’emoció de l’alegria i una altra per augmentar la tolerància a la frustració. 166 Objectius Sessió 2: amb un color, i després es fa amb l’altre • Treballar el desenvolupament En rotllana, la mestra mostra als infants company/a. P4 de sentiments d’autoconfiança. diferents safates amb imatges en taules ~ Individualment, cada infant enganxa dins Aula ben separades: • Manifestar amb confiança la seva silueta allò que li agrada i, fora els propis gustos. • Safata amb fulls per dibuixar. d’aquesta, allò que li fa fàstic. • Mostrar respecte pels gustos • Safata amb imatges de llocs: parcs, La mestra ofereix als infants materials Àrea temàtica 1 dels/de les altres. habitacions, muntanyes, platges, amb els quals decorar la silueta: ceres, Com sóc jo: càmpings... pintures, coles, llanes, teles... les meves habilitats • Safata d’imatges de jocs: simbòlics (de Descripció de l’activitat Finalment, la mestra fa una fotografia caseta, metges, cotxes...), d’entorn (patins, i punts forts de l’infant amb la seva silueta, i entre tots Aquesta activitat consta de dues parts: futbol, córrer...), puzles, de parelles... creen un mural de totes les fotografies per —— PRIMERA PART • Safata d’imatges de joguines: ninos penjar-lo a l’aula arribant a la conclusió Activitat 1 variats, peluixos... de que tots som diferents i alhora iguals!! M’agrada Sessió 1: • Safata d’imatges d’oficis: perruquers/es, La mestra mostra dos sobres grans als carters/es, mestres, paletes, oficinistes... com sóc infants, un amb una cara alegre i l’altre Orientacions didàctiques• Safata amb una safata d’imatges amb cara de fàstic i explicarà que el d’esports: natació, esquí, hoquei... Tant la primera com la segona part de primer l’omplirem d’imatges que ens agradin i el segon de tot allò que no volem • Safata d’imatges d’extraescolars que l’activitat es recomana fer-la amb la meitat del grup. Cadascuna de les parts de per a nosaltres. sabem que els infants realitzen. les activitats es poden fer en més sessions La mestra diu als infants que si hi ha Preparació 35 min Després s’inicia una conversa sobre tot de les previstes si la mestra considera que alguna imatge que falta que ho diguin Realització 50 min allò que ens agrada i que no ens agrada. l’atenció dels infants pot minvar. L’activitat perquè es pot buscar per internet. És La mestra guia la conversa però també també es pot reduir passant directament important que els infants tinguin el màxim respecta l’espontaneïtat del grup. a la segona part (silueta).d’imatges que representin els seus gustos. El que és important d’aquesta sessió és En relació amb la sessió 1 de la primera Cal que cada infant tingui els seus dos que la mestra faci un recull de llocs i oficis, part es podria enviar una nota a les sobres perquè els ompli del que vulgui. jocs, joguines, esports, extraescolars que famílies perquè puguin col·laborar en els agraden i que no els agraden de cara a SEGONA PART l’activitat ajudant als infants a portar la segona sessió. imatges. L’activitat, però, no quedarà Sessió 3: condicionada a la col·laboració de les La mestra anima els infants a què portin Els infants es col·loquen per parelles. famílies perquè l’escola oferirà temps fotografies de llocs, oficis, esports, joguines Cada parella té un paper d’embalar i un i material per omplir els sobres. preferides, cantants, colors, personatges membre es col·loca sobre el paper perquè de contes i dibuixos animats. La silueta ha de ser com els infants el company/a ressegueixi la seva silueta vulguin. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 167 Pot ocórrer que alguns infants omplin Evitar estereotips de gènere i culturals Idees clau els seus sobres amb imatges de i la reproducció de rols (sobretot en manera indiscriminada. En aquests les imatges d’oficis i esports), allunyar-se En acabar l’activitat, els infants hauran casos es recomana deixar a l’infant de la normativitat i assegurar la represen- manifestat el que els agrada i el que gaudir del moment. tació individual i col·lectiva de diferents no de manera que ningú els hagi jutjat persones i grups. pels seus gustos, fet que haurà contribuït No és tan important on enganxa a augmentar l’autoconfiança. les imatges o com les enganxa sinó Revisar a més aquelles imatges en la conversa i la reflexió que s’ofereix relació amb les coses que fan fàstic amb aquesta activitat. per tal d’evitar que puguin ser ofensives per algun infant. Cal tenir en compte la diversitat en el moment de seleccionar les imatges. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Mig grup Sobres grans, fitxa preparada 1 Sessió 1 (vegeu descripció) 15 min prèviament, llapis i colors Safates amb imatges i sobres 2 Sessió 2 (vegeu descripció) 15 min individuals Paper d’embalar, materials 3 Sessió 3 (vegeu descripció) 20 min diversos (vegeu descripció), càmera fotogràfica 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 168 Objectius La mestra fa un repàs del que sabien fer suport col·lectiu. Quin paper han tingut quan eren petits, del que saben fer ara i els seus pares i mares en que sapiguen P4 • Tenir una imatge positiva d’un mateix/a. com ho han anat aconseguint i del que fer noves coses? Tiets/es? Companys/es? ~ • Mostrar confiança en un mateix/a. sabran fer i com ho poden aconseguir. Germans/es? Aula • Ser conscient de la importància de l’esforç per aconseguir els objectius. Orientacions didàctiques: Idees clau Àrea temàtica 1 Descripció de l’activitat Aquesta activitat també es pot dur a terme En acabar l’activitat, els infants hauran Com sóc jo: amb fotografies que la mestra demani a reflexionat sobre el que han anat les meves habilitats La mestra haurà preparat fotografies les famílies dels mateixos infants. aconseguint fer al llarg dels anys, de les d’infants d’aproximadament l’edat dels i punts forts dificultats que han hagut d’anat vencent nens i nenes de la classe, de més petits/ És important que tots els infants siguin i de l’esforç que els ha suposat. Aquesta —— es i de més grans en les que es vegin fent conscients que tots han aconseguit un reflexió haurà ajudat a incrementar la seva Activitat 2 accions/activitats pròpies de la seva edat. objectiu. autoconfiança i a motivar-los per assolir Mural del La mestra proposa als infants fer un mural Finalment cal que la mestra remarqui que els reptes que el mural reflectirà.on hi hagi tres columnes diferents amb els l’esforç és imprescindible per aconseguir “sabia, sé següents títols: “De petit/a sabia”, “Ara sé” els objectius.i “Quan sigui més gran podré”, i on hagin d’enganxar sota cada columna les imatges Es recomana fer l’activitat en diverses i podré” que corresponguin. Un cop enganxades les sessions. fotografies, els infants expliquen a la resta Transmetre la idea de que els assoliments del grup per què les han enganxat a les no només han estat producte de l’esforç columnes que ho han fet. indivual de cada infant sinó també del Preparació 30 min Realització 40 min Font: Adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Fotos 1 La mestra explica l’activitat i reparteix les fotos als infants 5 min Grup sencer Fotos i mural 2 Els infants enganxen les imatges en el mural 10 min Mural de fotos 3 En rotllana cadascú explica on ha enganxat les fotos i per què 20 min 4 La mestra fa un repàs del que s’ha dit 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 169 Objectius costat de la seva fotografia (si no s’ha fet És important que la mestra transmeti prèviament, caldrà fer-la). la idea als infants que és necessari P4 • Saber que els desitjos que ens proposem esforçar-se per assolir objectius/reptes ~ aconseguir els anomenem reptes. La mestra anirà fent un seguiment de les i millorar alguna cosa que no hagi anat Aula • Fixar-nos un objectiu/repte. decisions que va prenent cada infant per prou bé. assolir el seu objectiu. Quan un infant • Prendre decisions per assolir un objectiu/ assoleixi el seu objectiu/repte pot guardar Cal que els infants prenguin decisions i repte. el dibuix/frase/imatge que el representa s’equivoquin i caiguin per poder tornar-se Àrea temàtica 2 a la seva capsa d’emocions o penjar-lo al a aixecar. Objectius realistes Descripció de l’activitat plafó d’objectius aconseguits que hi hagi a És important que l’adult verbalitzi als i equilibrats la classe. Aquesta activitat està pensada per dur a infants amb fermesa “tu pots”, “confio —— terme en dues sessions. en tu”. Activitat 1 Orientacions didàctiques Tenir en compte la diversitat en el Jo puc! Sessió 1: moment de seleccionar les imatges. En rotllana, la mestra inicia una conversa Les famílies poden ajudar els infants a amb els infants sobre “coses que ens triar quin objectiu/repte escollir però és És important transmetre la idea de la agradaria saber fer”. La mestra explica que important deixar clar que la tria final de importància del grup/comunitat per assolir els desitjos que ens proposem aconseguir l’objectiu és de l’infant. els reptes individuals i la importància dels els anomenem objectius/reptes. esforços individuals per assolir els reptes Preparació 15 min La mestra pot oferir targetes als infants col·lectius/grupals. Realització 35 min Sessió 2: amb frases com: “tu pots”, “confio en La mestra mostra a través d’imatges tots tu”... per ajudar-los a prendre força en la aquells objectius/reptes que els infants consecució del seu objectiu. Idees clau van proposar aconseguir en la sessió 1 Una variant de l’activitat pot ser que la ordenats en dos grups: En acabar l’activitat, els infants sabran mestra observi allò que els infants fan a que els objectius/reptes són coses que ens • Objectius/reptes que aconseguirem l’aula i convertir alguna acció en objectiu/ agradaria aconseguir i/o saber fer, hauran després de molt de temps. repte. reflexionat quin tipus d’objectius/reptes • Objectius/reptes de meta ràpida. Segons el grup es poden plantejar es poden plantejar assolir en aquests La mestra demana a cada infant que es objectius més generals i d’aquesta manera moments i s’hauran fixat un objectiu/repte fixi un objectiu/repte. Un cop escollit, visibilitzar com els esforços individuals individual. poden penjar un dibuix, una frase o serveixen per assolir els objectius grupals. imatge de l’objectiu/repte a aconseguir al 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 170 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra i els infants conversen sobre què els agradaria 5 min saber fer Fotografies 2 Els infants observen les fotografies 5 min 3 Els infants escullen un objectiu/repte 10 min Fulls, colors, imatges 4 Representació de l’objectiu a aconseguir mitjançant 15 min un dibuix o una imatge Individual 5 La mestra fa un seguiment de l’assoliment dels objectius per part dels infants 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 171 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P4 • Reflexionar sobre la importància de La faula de la tortuga i la llebre és fàcil En acabar l’activitat, els infants hauran ~ prendre decisions encertades en relació trobar-la a internet o a la biblioteca. Es reflexionat sobre la perseverança com a Aula amb els objectius que ens proposem. pot utilitzar qualsevol format: digital, en element clau per assolir un objectiu/repte. • Identificar el valor de la perseverança. paper, amb el suport d’imatges, etc. • Reflexionar sobre el sentiment de Pot ser interessant representar el conte Àrea temàtica 2 frustració. amb titelles, per exemple, ja que aquest Objectius realistes recurs sempre és ben rebut entre els i equilibrats infants d’educació infantil.Descripció de l’activitat —— Si convé, treballar l’activitat durant més La mestra explica la faula de la llebre i Activitat 2 d’una sessió i al llarg del curs. la tortuga. La mestra fa preguntes sobre Faula de la història per assegurar que han entès Qüestions per reflexionar i pensar l’argument i inicia una conversa sobre el la llebre valor de la perseverança, l’alegria que sent La tolerància a la frustració és un dels la tortuga i la tolerància a la frustració que aspectes més difícils de treballar i alhora i la tortuga haurà d’aprendre la llebre. més importants. Caldrà tenir clar això per reforçar amb altres activitats aquest concepte. Preparació 10 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana 5 min Format digital, imatges 2 La mestra explica la faula 10 min o llibre Referència del conte recomanat: Nój N. La llebre 3 La mestra inicia una conversa a partir de la faula 15 mini la tortuga. Barcelona: Cruïlla, 2016. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 172 Objectius Orientacions didàctiques Des d’una perspectiva de diversitat religiosa es pot tenir el convenciment que P4 • Explicar què he fet i quines coses Abans de l’activitat és necessari que la hi ha forces superiors que determinen el ~ han sortit bé. mestra hagi parlat amb els infants sobre nostre destí i la creença que a vegades ens Aula • Explicar quines coses he de fer diferent. què vol dir proposar-se un repte i destacar proposem objectius i que tot i que fem tot que els reptes a vegades és possible que • Reflexionar sobre les emocions el que puguem potser no ho aconseguim no s’assoleixin a la primera, però que no associades al que ens surt bé i al que perquè “hi ha altres coses preparades per passa res perquè allòimportant és inten- Àrea temàtica 3 hem de fer diferent. a nosaltres”.tar-ho sempre. Alegria i frustació —— Cal respectar els infants que no vulguin Descripció de l’activitat compartir amb els altres les seves Idees clau Activitat 1 En rotllana, la mestra comparteix amb els experiències. En acabar l’activitat, els infants hauran Un semàfor infants dues coses que ha fet recentment, Cal valorar molt els reptes assolits i reflexionat sobre una cosa que els hagi una de la qual n’està orgullesa i contenta engrescar a assolir allò que se’ls resisteix. sortit bé i una que hagin de fer diferent. especial i una altra que no li ha sortit tan bé. Quan També hauran escoltat els seus companys/ ho explica té un semàfor amb dues cares, es explicar les seves experiències. una cara alegre i una que transmeti repte Qüestions per reflexionar i pensar Finalment també hauran parlat de la i ganes de millorar. Mentre explica el que importància de l’esforç i la perseverança. ha fet bé mostra la cara contenta i, en allò Reforçar l’autoestima dels infants és que ha de millorar, la cara de repte i ganes compartir tant allò que han assolit com Preparació 5 min de millorar. Seguidament passa el semàfor el que no han assolit. Cal diferenciar entre Realització 35 min a algun dels infants i els demana que facin tristesa i frustració. Cal transmetre la idea el mateix. Es fa una ronda perquè puguin que la frustració no cal que sigui negativa participar tots els infants. sinó que pot ser encoratjadora per assolir allò que ens proposem. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer o mig grup 1 Els infants seuen en rotllana 5 min Semàfor 2 La mestra comparteix dues experiències amb els infants 5 min 3 Ronda en la que els infants comparteixen dues experiències 25 min pròpies 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 173 Objectius Orientacions didàctiques Cal valorar molt els reptes assolits i engrescar als infants a assolir allò que P4 • Saber explicar quines coses Abans de l’activitat és necessari haver se’ls resisteix. ~ ens surten bé parlat amb els infants sobre què vol dir Aula • Saber explicar quines coses proposar-se un repte i destacar que els Es pot presentar, si es considera necessari, ens costen una mica més. reptes a vegades poden no assolir-se i més d’un conte i en un suport diferent que no passa res perquè al intentar-ho ja (vídeo, titelles, etc.). • Intentar substituir el “no puc” hauran après moltes coses que els serviran Àrea temàtica 3 per un “sí que puc i ho intento”. El contracte pot fer-se a partir de dibuixos per a propers reptes. Per dur a terme Alegria i frustació perquè sigui més visual per als infants.aquesta activitat es recomana llegir —— Descripció de l’activitat el conte El punt, de Peter H. Reynolds. Activitat 2 La mestra prepara un espai on seure El text del full compromís podria ser Idees clau Sí que puc còmodament en rotllana i explica un conte el següent: En acabar l’activitat, s’haurà treballat on el protagonista engresca amb la seva la idea de no veure la frustració com i ho intento Nom de la classe: vivència a tots aquells que tossudament Nom de l’escola: quelcom negatiu, sinó com quelcom s’entesten a dir que no saben fer una cosa, Data: encoratjador per assolir allò que ens a intentar-ho i provar de gaudir-ho. (Nom de l’infant) es compromet a intentar proposem. Després la mestra inicia conversa sobre gaudir de tot allò que faci i evitar el “no allò que ens surt bé i ens agrada fer i allò puc” i fer servir el “sí puc i ho intento!” Preparació 10 min que ens costa una mica més. Seguidament Realització 30 min la mestra proposa als infants signar un contracte de compromís simbòlic que Qüestions per reflexionar i pensar impliqui evitar el “no puc” i canviar-ho Cal respectar els infants que no vulguin per un “sí que puc i ho intento”. compartir amb els altres les seves experiències. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Seure en rotllana 5 min Conte 2 Explicar el conte 5 min 3 Ronda dels infants 15 min ® Referència del conte recomanat: Reynolds PH. El punt. Barcelona: Serres, 2005. Individual/Grup sencer Full de compromís 4 Signatura del compromís 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 174 Objectius ja saben fer però que els ha costat temps La mestra serà la primera a posar un i esforç aprendre-ho a fer. Cada vegada exemple de “jo he aconseguit” i vetllarà P4 • Parlar sobre el fet que tots i totes que un infant expliqui que ha aconseguit per què hi participin tots els infants. ~ fem bé algunes coses. alguna cosa mitjançant el seu propi esforç Aula • Reflexionar sobre la necessitat La mestra haurà de ressaltar que tothom (“jo he aconseguit”...) fer un gran aplau- d’esforçar-se per assolir reptes. té punts forts i aspectes a millorar i que diment entre tots. cal respectar els companys i companyes, • Gaudir de l’emoció agradable d’assolir Es recomana fer l’activitat en dues ja que hi ha coses més senzilles o més Àrea temàtica 4 un repte. sessions. difícils per a uns infants que per d’altres. Eines per potenciar Aquí entra en joc l’autopercepció de cada l’alegria i eines per Descripció de l’activitat infant i la qüestió de l’autoestima lligada augmentar la tolerància Orientacions didàctiques al gènere, pel que es recomana tenir-ho La mestra convida a una persona de dins en compte respecte a les capacitats que a la frustració o fora de l’escola que hagi aconseguit Caldrà escollir molt bé la persona que s’autoadjudiquen. —— algun objectiu que es pugui demostrar vindrà a fer la petita explicació i demos- Activitat 1 (per exemple, fer malabarismes, fer tració. La demostració haurà de ser breu i ganxet, algun esportista que faci alguna el vocabulari emprat molt concís i senzill. “Jo he Idees clautombarella espectacular...) a venir a l’aula. Es recomana pensar i preparar abans les La mestra convida els infants a que li facin En acabar l’activitat, els infants hauran aconseguit...” possibles preguntes que li podrien fer els preguntes com per exemple: “podies fer-ho reflexionat sobre el valor de l’esforç i el infants. És important no oblidar incloure quan eres petit? Com ho vas aconseguir? recorregut per aconseguir un objectiu.preguntes en les que es faci referència a És difícil?”. les persones que han ajudat els infants La mestra i el convidat inicien una a assolir els objectius, ja que el suport conversa amb els infants sobre allò que col·lectiu influeix en aquest assoliment. Preparació 5 min Realització 40 min Font: Adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 0 La mestra prepara una cadira per a la persona convidada 5 min i demana als infants que seguin en rotllana 1 Explicació i demostració de la persona convidada 20 min i torn obert de preguntes 2 Reflexió grupal sobre què han aconseguit els infants 5 min i que els hagi suposat molt d’esforç 3 Verbalització individual del repte aconseguit i ovació 10 min dels companys 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 175 Objectius • Assumeixi com a repte les coses que no Qüestions per reflexionar i pensar han sortit prou bé. P4 • Potenciar l’alegria davant els reptes És important que els infants s’adonin que • Mantingui la perseverança/esforç davant ~ assolits. tan important és aconseguir un objectiu/ Aula els reptes (per exemple: cada dia intenta • Reconèixer l’esforç i la perseverança repte com el camí per arribar-hi.cordar-se la cremallera de la jaqueta dels altres. encara que no ho aconsegueixi). Es pot allargar l’activitat durant tot el • Practicar felicitar els altres pels seus • Estableixi i aconsegueixi un objectiu (per trimestre o curs si es vol. Àrea temàtica 4 èxits. exemple: quan un infant que es despista Eines per potenciar sovint es proposa recordar el seu càrrec l’alegria i eines per Descripció de l’activitat d’endreçar la biblioteca de classe). Idees clau augmentar la tolerància En acabar l’activitat, els infants hauran La mestra elabora un rètol gran i plasti- a la frustració reflexionat sobre el valor de l’esforç i el ficat on hi hagi escrit tres vegades: “Avui Orientacions didàctiques recorregut per aconseguir un objectiu. —— felicitem a... per...” i el penja a un lloc Activitat 2 visible de l’aula. La mestra explica als La mestra ha de tenir molt en compte que infants que cada dia s’escriurà el nom tots els infants han de ser felicitats per un “Felicitem- de tres d’ells i els motius pels quals se’ls motiu. També es pot proposar que siguin felicita. els mateixos infants que escriguin el seu nos!!!” nom al cartell plastificat i que la mestra La mestra convida els infants a que pensin escrigui el motiu per ser felicitat. per quins motius podrien felicitar-los. Entre tots es determina que es felicitarà a La mestra pot ajudar a l’infant a identificar un infant, per exemple, quan: quin aspecte d’ell/a mateix/a l’ha ajudat a aconseguir allò pel qual el/la feliciten. Preparació 20 min Realització 15 min diaris Font: Adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Cartolina de color; 0 Preparació de material: rètol plastificat 20 min retoladors, plàstics Grup sencer i plastificadora 1 Presentació del rètol i explicació de la proposta 5 min 2 Conversa grupal en què es determina quan es felicitaran 5 min els infants 3 Felicitar a 3 infants cada dia i escriure-ho al rètol (15 min diaris durant 2 setmanes aprox) 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 176 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P4 • Ser conscient de les activitats en família Les activitats alegres es poden escriure, En acabar l’activitat, els infants hauran ~ que ens fan sentir alegres. dibuixar o enganxar fotografies. Per tal compartit una estona agradable amb Famílies • Compartir amb la família una activitat de facilitar l’execució de l’activitat a les la seva família i hauran estat conscients agradable. famílies es poden posar exemples concrets d’aquelles activitats familiars que els que els serveixin de guia. fan sentir alegres. • Compartir amb els altres quines activitats Àrea temàtica 3 familiars ens fan sentir alegres. Tenir en compte que, en contextos Alegria i frustació culturals diversos, la religió i els moments —— Descripció de l’activitat de culte són sovint moments que es viuen en família i es destaquen. És important Activitat 1 La mestra envia una nota a les famílies tenir la sensibilitat per recollir-ho. Activitats demanant-los que juntament amb l’infant Si una família no s’implica en l’activitat, facin una llista de les activitats que l’infant d’alegria la mestra pot fer amb l’infant una llista i la seva família fan plegats i amb les que d’activitats que el facin sentir alegre.se senten alegres. Quan es tinguin tots els llistats, cada infant explica la seva llista d’activitats a la resta de la classe. Preparació a casa 20 min Realització a casa 25 min Realització a l’aula 20 min Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota informativa explicativa a totes les famílies sobre l’activitat 2 Les famílies fan el llistat de les activitats que fan junts i amb les que se senten alegres 25 min Llistat 3 Retorn del llistat a la classe 1 setmana 4 Posada en comú: cada infant explica les activitats que té a la seva llista 20 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 177 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 5 Justícia i assetjament Contingut Àrees temàtiques Vocabulari Aquesta unitat està centrada en l’assetjament 1 Tots i totes som diferents 3 Emocions de por i tristesa Igual/diferent escolar (també anomenat amb l’anglicisme Objectiu: Valorar positivament el fet que en l’assetjament Formar part de bullying). Es treballarà sobre què és l’assetjament tots som diferents i potenciar el respecte Cruel Objectiu: Aprendre a reconèixer en escolar, quines conseqüències emocionals té i com a un mateix/a i als/les altres. un mateix/a i en els altres les emocions Insultar s’hi pot fer front. Es farà èmfasi en el fet positiu de tristesa i/o por en cas d’assetjament Expressament que tots i totes som diferents, en la detecció de 2 Identificació de l’assetjament escolar i saber què cal fer davant d’aquests casos. Abusar conductes desagradables o cruels d’uns infants Objectiu: Saber identificar quan un nen/a cap a uns/unes altres, en la valoració d’aquestes està essent desagradable i/o cruel amb 4 Eines per fer front a l’assetjament Inseguretat conductes com a injustes, en el reconeixement Accidentalmentun mateix/a o amb un altre nen/a. Objectiu: Desenvolupar eines per fer front de la por i la tristesa com a emocions associades Podera l’assetjament. a l’assetjament, en l’empatia i suport cap al nen/a Marginar assetjat/da i en la importància d’avisar Cuidar l’altre/a una persona adulta. Força Dret Estimar-se a un mateix/a 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 180 Interculturalitat i gènere • Recordar integrar de forma normalitzada a les • Tenir en compte que la diversitat cultural dinàmiques la diversitat de gènere, d’identitat, pot ser un dels motius pels quals es pot patir d’orientació sexual, etc. discriminació o assetjament escolar. • Treballar la idea que no existeixen nens i nenes • Els nens i les nenes perceben les diferències millors que altres i fer-ho sempre des de l’enfo- físiques i de les dinàmiques intergrupals cament que cadascú té uns drets que ningú no i elaboren una explicació del que veuen pot violar. independentment de si se’ls parla sobre • És clau realitzar un treball estret amb les prejudicis i racisme. famílies perquè aquestes comparteixin el tracte • Cal tenir present que els infants (4-5 anys) que des del respecte dels infants i que els nens pertanyen a grups ètnico-culturals amb major i nenes integrin que així és com mereixen ser poder afavoreixen els seus iguals quan prenen tractats. decisions o a l’hora d’associar-se, mentre que • També cal treballar amb les famílies que, davant els infants que formen part de grups amb menor qualsevol situació de possible assetjament, no poder no mostren aquesta preferència o ho fan qüestionin mai a l’infant i el facin sentir acollit, vers el grup d’estatus major. escoltat i entès. • Per evitar seguir reproduint situacions de • És possible que hi hagi algunes preguntes sobre desigualtat, de discriminació o d’assetjament, el tema que no puguin ser respostes de forma es recomana abordar el tema de les diferències concreta o dins de l’aula ja que els temps són ètnico-culturals i sobre racisme de forma directa, limitats. Cal recollir totes les inquietuds que tractant el tema de forma adequada a la seva puguin sorgir a l’entorn de l’assetjament perquè edat i fent referència al fet que és una proble- es puguin reprendre en un altre moment. màtica estructural. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 181 Objectius trompa de l’elefant protagonista tornarà Orientacions didàctiques a la seva mida original). Quan torna a P4 • Valorar positivament el fet que tots/es ser com era, els altres animals del grup Es recomana llegir el conte L’Elmer ~ som diferents. estaran molt contents i li diran que a ells per fer l’activitat. Es pot explicar el conte Aula • Potenciar el respecte a un mateix/a. els agrada tal com és. El/la protagonista amb titelles o posant un vídeo. • Potenciar el respecte als/les altres. també acabarà concloent que tots/totes Es recomana fer ús d’exemples propers som diferents i que és bo ser com és un. a ells/elles per fomentar la participació Àrea temàtica 1 Descripció de l’activitat Un cop explicat el conte, la mestra fa les i que entenguin l’activitat. següents preguntes als infants per iniciar Tots i totes La mestra convida els infants a seure en una conversa: som diferents rotllana i els explica un conte amb el Idees clau —— següent argument: un elefant és de molts • Què us sembla que li passava colors i això el fa sentir diferent. Aquest al protagonista? En acabar l’activitat, els infants hauran Activitat 1 reflexionat sobre la idea que som fet l’entristeix i el porta a allunyar-se dels • Com creieu que se sentia? L’elefant diferents però que això és positiu. altres i a intentar fer alguna cosa per ser • Per què creieu que volia ser També hauran parlat sobre el fet que com la resta (per exemple, tenyir-se el cos de colors com els altres? cal que ens respectem perquè ningú del color dels altres o estirar-se la trompa). és millor ni pitjor que un altre/a i tots En intentar assemblar-se als altres ningú • Per què els altres animals el reconeix i el troben a faltar. Al final el trobaven a faltar? tenim les nostres potencialitats. passa alguna cosa que fa que el/la prota- • Què us sembla el que acaba pensant gonista torni a ser com era (per exemple, el protagonista al final del conte? plourà i l’animal tenyit es despintarà o la Preparació 10 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra convida els infants a fer una rotllana 5 min Conte 2 La mestra explica el conte als infants 10 min 3 La mestra i els infants conversen a partir 15 min Referència del conte recomanat: McKee D. L’Elmer. de les preguntes plantejades per la mestra Barcelona: Beascoa, 2016. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 182 Objectius països que es poden exposar en un racó de cultura familiar i també coneix i practica la classe durant un temps. la cultura de l’escola. Es pot treballar a P4 • Entendre que tots/es som diferents. partir de l’experiència dels infants que ~ • Potenciar el respecte a un mateix/a La mestra mostra les imatges als infants serà propera i real. Així s’evitarà anar Aula i als/les altres. i s’inicia una conversa sobre en quins cap als estereotips, per exemple, si és aspectes som diferents i en quins iguals, • Adonar-se que la diferència del Magreb serà tuareg i viurà al desert i quines coses ens podrien ensenyar és enriquidora. del Sàhara... Dit d’una altra manera: Àrea temàtica 1 els infants de les imatges i quines coses es pot ser divers dins la mateixa cultura. els podrien ensenyar ells. Tots i totes Descripció de l’activitat Es recomana destacar què ens fa iguals som diferents o tenim en comú. —— Prèviament a l’activitat la mestra busca Orientacions didàctiques Activitat 2 imatges on es vegin infants d’altres cultures vivint en cases diferents, portant Per dur a terme aquesta activitat es Infants Idees clauroba diferent, menjant aliments diferents, recomana utilitzar el llibre Nens com jo. jugant amb joguines diferents...També També el conte Rosa Caramel pot ser En acabar l’activitat, els infants s’hauran com jo es pot treballar a partir de la pròpia adient per a aquesta activitat. adonat que hi ha infants que són molt diversitat a l’aula. Si hi ha infants d’altres diferents a ells però que alhora també Es recomana iniciar la conversa amb països o d’origen cultural diferent, la són iguals en molts aspectes i valoraran preguntes per facilitar-la i guiar els infants. mestra els pot proposar que portin instru- la diferència com a positiva i enriquidora. ments, joguines, contes o fotos dels seus És probable tenir alumnat d’origen cultural divers que practica i coneix la Preparació 15 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Referències del contes recomanats: Grup sencer Llibre o imatges 1 Presentació de les imatges/objectes de l’activitat 5 min. Kindersley B, Kindersley A, Unicef. Nens com jo. Barcelona, Bruño; 1995. . Turin A, Bosnia N. Rosa Caramel. Barcelona: 2 Conversa entre la mestra i els infants 25 min Kalandraka, 2012. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 183 Objectius fer i va decidir que demanaria ajuda. Orientacions didàctiques Va anar a buscar la seva mestra, la Isabel, P4 • Identificar quan un infant està essent i li va dir: En la conversa la mestra també els pot ~ desagradable i/o cruel amb un altre/a. preguntar què farien ells si fossin la Maria —En Lluc m’ha fet sentir molt malament i Aula • Introduir la noció d’empatia. o l’Emma i el Jan. La mestra també els m’ha fet posar trista. Pots dir-li que pari? farà notar què ha fet en Lluc per fer sentir • Reflexionar sobre les emocions malament els companys. que genera ser rebutjat/da. La mestra pregunta als infants: “què ha fet en Lluc per fer sentir la Maria malament? Caldrà canviar els noms dels personatges Àrea temàtica 2 I què creieu que pot fer la mestra Isabel Descripció de l’activitat si algun infant de l’aula s’anomena igual. Identificació de perquè en Lluc deixi de ser desagradable Pensar en utilitzar noms que reflecteixin l’assetjament escolar La mestra explica la història de “En Lluc amb els/les altres?”. la diversitat cultural. —— i el racó de la construcció”. La mestra explica que en Lluc necessita Es poden utilitzar titelles o ninots per Activitat 1 El text de la història és el següent: ajuda per entendre com s’ha de ser explicar el conte i fins i tot plantejar agradable. En Lluc i representar la situació.En Lluc estava jugant al racó de la construcció de l’aula quan l’Emma La mestra remarca com el fet que la Maria Es pot fer l’activitat en mig grup. el racó de la s’hi va apropar. Va entrar a la zona hagi explicat la situació a un adult i hagi de construcció i, de sobte, en Lluc va dir: compartit els seus sentiments l’ha ajudat. construcció —No pots jugar. Ets una nena, i les nenes La mestra Isabel va parlar amb la Maria Idees clau no poden venir aquí. i en Lluc, junts, per esbrinar què havia En acabar l’activitat, els infants hauran passat. Mentre hi parlava, l’Emma i el Jan reflexionat sobre quan un infant està L’Emma va posar-se trista i va marxar s’ho miraven de lluny, perquè encara estaven tenint una conducta desagradable amb un amb els ulls plens de llàgrimes. Al cap massa enfadats com per parlar de què els altre/a, sobre la necessitat de ser empàtic de poca estona, però, s’hi va apropar Preparació 10 min havia passat. amb els/les altres i sobre les emocions que una altra persona: el Jan. Realització 35 min La Isabel va escoltar atentament per què genera ésser rebutjat/da. S’haurà remarcat —No pots jugar aquí. Els nens amb els en Lluc no volia que la gent més grossa la importància de respectar als/les altres i Font: Adaptada cabells negres no poden venir aquí! jugués amb ell. La mestra va intentar que s’haurà reflexionat sobre el fet que no s’ha del programa SEAL. de tolerar que ningú ens tracti malament.En Jan va quedar sorprès i estupefacte en Lluc veiés com s’havia sentit la Maria davant de l’actitud i les paraules d’en arran d’això. Lluc. Va marxar enfadat i trist. Després, En Lluc va demanar perdó a la Maria, qui s’hi va acostar per jugar va ser la Maria. i amb l’ajuda de la mestra Isabel van muntar El Lluc, però, va dir: un avió amb els blocs de construcció. —No pots jugar aquí. Ets grassa, i aquí La mestra pregunta: “creieu que la mestra només hi podem jugar els prims. Isabel haurà de fer alguna altra cosa per La Maria va marxar trista, però també ajudar a en Lluc a ser amable?”. enfadada. Per què havia sigut tan desagra- dable amb ella? Va pensar a veure què podia 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 184 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Llibre o imatges 1 Presentació de les imatges/objectes de l’activitat 5 min 2 Conversa entre la mestra i els infants 25 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 185 Objectius i dibuixos on es veuen infants en situacions Orientacions didàctiques de cooperació i estima i d’altres on es P4 • Identificar quan un infant està essent veuen o intueixen situacions de rebuig i Si la mestra considera que un dibuix per ~ desagradable i/o cruel amb un altre/a. assetjament. infant és excessiu en pot tenir tres per Aula • Introduir la noció d’empatia. caixa i comentar-los amb més deteniment. El dia de l’activitat la mestra explica als • Reflexionar sobre les emocions infants que té una bossa plena de dibuixos que genera ser rebutjat/da. que s’han barrejat. La mestra explica que Idees clau Àrea temàtica 2 alguns dibuixos fan pensar en situacions Descripció de l’activitat desagradables que provoquen por i/o En acabar l’activitat, els infants hauran Identificació de tristesa i d’altres en situacions agradables identificat quan un infant està essent l’assetjament escolar Prèviament a la realització de l’activitat que provoquen alegria i calma. Es fa una desagradable amb un altre/a i hauran —— la mestra busca dues caixes. Una de les ronda on cada infant agafa un dibuix de parlat sobre les emocions que genera Activitat 2 caixes ha d’estar una mica trencada i és la bossa, explica el que veu i el posa a la ésser rebutjat/da. per a les emocions negatives, i l’altra ha La caixa caixa corresponent. La bossa dels dibuixos de tenir un paper brillant de colors. La i les dues caixes estaran situades al centre mestra també prepara diferents imatges brillant i la de la rotllana. trencada Realització 40 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Dues caixes, paper 0 La mestra prepara dues caixes (una trencada i una folrada brillant, cola, imatges/ de paper brillant) i imatges amb situacions agradables dibuixos i imatges de rebuig o assetjament 1 La mestra convida els infants a seure en rotllana 5 min 2 La mestra presenta i explica l’activitat 5 min 3 Es fa una ronda d’agafar una imatge, explicar-la 25 min i classificar-la 4 Conclusió final 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 186 Objectius hi ha menys espai per salvar-se. Llavors és Orientacions didàctiques important observar la reacció dels infants: P4 • Reflexionar sobre les emocions fer fora els/les altres, aguantar-los/les fort Es pot plantejar que algun infant o la ~ que genera el rebuig. perquè no caiguin, etc. mateixa mestra utilitzi un ninot o titella Aula • Treballar l’empatia. com a tauró per fer l’activitat més realista. La dinàmica es repeteix fins que l’illa • Pensar alternatives al rebuig és molt petita. Indicar que no guanya qui dels/de les altres. Àrea temàtica 3 queda a l’illa fins al final, sinó que el més Idees clau important és que quants més infants hi Emocions de por Descripció de l’activitat hagi a l’illa millor. Llavors la mestra inicia En acabar l’activitat, els infants hauran i tristesa en l’assetjament una conversa amb els infants preguntant: reflexionat sobre el fet que davant els —— L’activitat es realitza al pati. La mestra problemes es pot reaccionar de formes dibuixa un cercle molt gran per donar • Quines estratègies han funcionat millor Activitat 1 molt diferents i que les nostres actituds i cabuda a tots els infants. El cercle per salvar-se? reaccions poden tenir conseqüències per L’illa dels representa una illa on viuen tots. Els • T’has quedat fora de l’illa? Per què no als/les altres. Així, la manera en la que infants representen que surten a nedar. has pogut posar-te dins? T’han ajudat actuem pot ajudar a millorar una situació taurons De sobte la mestra avisa que ve un tauró els companys/es? Com t’has sentit? o agreujar-la. També hauran reflexionat (ella mateixa) i els infants han de córrer • Has quedat dins l’illa? Què has fet sobre les emocions que genera el rebuig cap a l’illa. Passat el “perill”, tornen a per salvar-te? Has pogut ajudar els i s’haurà treballat per incrementar nedar i la mestra aprofita per reduir la companys/es? Per què? Com et sentiries l’empatia. mida de l’illa, així quan torna el tauró si hagués estat a la inversa? Preparació 10 min Realització 35 min Font: Activitat basada en el llibre de Boqué i Torremorell MC. Fem les paus: mediació Procediment 3-6 anys: proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i crítica dels conflictes. Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst Barcelona: Ceac, 2005. de treball de realització Grup sencer 1 La mestra explica el joc al pati 5 min Mestra Guix 2 La mestra prepara el cercle 5 min Grup sencer 3 Primera acció del joc: tots a l’illa i després sortir a nedar 2 min 4 Ve el tauró 2 min Grup sencer 5 Tornada a l’illa i un cop tots dins tornen a sortir 1 min Mestra 6 La mestra fa més petit el cercle i es repeteix la seqüència 10 min Grup sencer 7 Conversa final 10 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 187 Objectius amaga els titelles i diu: “però alguna cosa Idees clau va passar perquè el titella (posar aquí P4 • Reflexionar sobre les emocions el nom del titella) es va sentir així” i els En acabar l’activitat, els infants hauran ~ que genera el rebuig. mostra una cara expressant una emoció. reflexionat sobre les emocions que Aula • Treballar l’empatia. En aquest punt els infants, a partir de la generen el rebuig i l’assetjament. • Pensar alternatives al rebuig pista d’emoció que els ha donat la mestra, dels/de les altres. han de pensar i expressar què pot haver passat. Àrea temàtica 3 Descripció de l’activitat Emocions de por i tristesa en l’assetjament La mestra explica als infants que es Orientacions didàctiques —— convertiran en detectius i que faran servir La mestra treballarà les emocions de por Activitat 2 pistes per esbrinar alguna cosa que ha i tristesa, especialment les associades passat. La mestra els presenta dos titelles Pistes al rebuig i assetjament. També es plante-que són els protagonistes i els comença a jaran pistes d’emocions amb cares explicar una història en la que no succeeix d’emocions d’alegria i amor. cap fet rellevant. De cop la mestra s’atura, Preparació 15 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Cares que expressin les 1 La mestra explica als infants que es convertiran 10 min emocions de por, tristesa, en detectius i que utilitzaran pistes d’emocions alegria i amor Titelles 2 La mestra explica als infants diverses històries, els hi dona 20 min les pistes d’emocions i entre tots i totes esbrinen què pot haver passat 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 188 Objectius anima els infants a que pensin què podria Orientacions didàctiques llegir-se en cadascuna d’elles. P4 • Aprendre per modelatge què pots En comptes de dibuixar o enganxar els dir a algú que t’està molestant. La mestra pot plantejar les següents ~ personatges i les bafarades o globus a Aula • Treballar l’empatia. preguntes per ajudar a pensar com omplir la pissarra es poden projectar imatges les bafarades o globus: trobades a internet. • Integrar la idea que cal demanar ajuda a una persona adulta en cas • Què podria dir aquesta persona Per tal que entenguin millor l’activitat, Àrea temàtica 4 d’assetjament. si la molestessin o l’assetgessin? es pot pensar representar la història amb Eines per fer front • Com creieu que se sentiria? titelles. a l’assetjament Descripció de l’activitat • Què podria dir a una persona adulta Es pot treballar a partir d’una situació real —— per demanar ajuda? que hagi succeït a l’aula però modificant Activitat 1 La mestra explica una història inventada En acabar la història, la mestra fa una els noms dels personatges. que ocorre en l’entorn escolar (el pati, Què creus escenificació on expressi amb les paraules la classe o el menjador, per exemple). i amb el cos possibles reaccions a copiar. Aquesta història conté un cas d’asset- que diuen? Posteriorment són els infants els que Idees claujament de tipus verbal o físic que és copien les reaccions de la mestra, tant més o menys subtil o explícit segons En acabar l’activitat, els infants hauran a nivell verbal com no verbal. les característiques del grup. La mestra reflexionat sobre què dir a algú que dibuixa o enganxa a la pissarra imatges Finalment la mestra fa un petit resum ens està tractant malament, hauran dels personatges del relat. A mesura que del més rellevant que ha anat sorgint empatitzat amb qui se sent rebutjat/da va explicant la història, la mestra dibuixa a les converses. i hauran après que cal demanar ajuda a Preparació 15 min Realització 30 min o enganxa bafarades o globus de diàleg una persona adulta en cas d’assetjament. i/o de pensament a la pissarra. La mestra Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Imatges dels 1 La mestra explica la història i va plantejant preguntes 15 min personatges, globus de diàleg o pensament 2 La mestra fa un resum de les idees més rellevants 15 min que han sorgit en les converses 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 189 Objectius Orientacions didàctiques a una situació de rebuig. La mestra haurà transmès que a les persones se les ha de P4 • Reflexionar sobre la necessitat de veure Per dur a terme l’activitat es recomana valorar pels seus fets i no per les opinions ~ les coses des de diferents punts de vista. llegir qualsevol de les versions disponibles dels/de les altres. També s’haurà parlat Aula • Treballar l’empatia. a internet. de com a vegades les aparences enganyen • Reflexionar sobre algunes eines Durant l’activitat es pot utilitzar el següent i que llavors és bo preguntar als implicats/ per fer front a l’assetjament. vocabulari: igual, diferent, cruel, insultar, des i arreglar els malentesos. expressament, accidentalment, poder, Àrea temàtica 4 En acabar l’activitat, els infants hauran Descripció de l’activitat marginar. hagut d’adonar-se que hem de ser justos/ Eines per fer front es i agradables amb els/les altres. a l’assetjament Per dur a terme l’activitat es recomana —— llegir qualsevol de les versions disponibles Idees clau Activitat 2 a internet. En acabar l’activitat, els infants hauran El conte de Durant l’activitat es pot utilitzar el següent reflexionat sobre la necessitat de vocabulari: igual, diferent, cruel, insultar, valorar els diferents punts de vista en la Caputxeta expressament, accidentalment, poder, un conflicte, hauran treballat l’empatia i marginar. hauran debatut estratègies per fer front vermella explicat pel llop Preparació 15 min Realització 45 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana a terra 5 min 2 Conversa sobre els llops 5 min 3 La mestra explica el conte 15 min 4 Conversa final 20 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 190 Objectius “Marc... —va dir l’àvia suament— em sembla Orientacions didàctiques que no estàs del tot malalt...”. P4 • Identificar l’assetjament escolar. És important que les famílies se centrin en ~ Quan la mare va arribar a casa, el Marc • Comprendre les emocions de por dos aspectes clau: en com se sent un infant Famílies estava ajudant a l’àvia a fer el sopar. “Em i tristesa que es poden patir en cas assetjat i en la importància d’avisar del sembla que ja et trobes millor, oi Marc?”. d’assetjament. que està passant a una persona adulta de confiança perquè aquesta el pugui ajudar. • Aprendre que en cas d’assetjament L’endemà al matí quan la mare va despertar Àrea temàtica 4 cal dir-ho a una persona adulta de el Marc per anar a l’escola, aquest li va La persona adulta ha de saber que mai ha Eines per fer front confiança. tornar a dir “No em trobo bé, mama... no de dubtar o negar el que li està explicant puc anar a l’escola!”. a l’assetjament l’infant. —— Descripció de l’activitat “Marc... —va dir la mare— a tu t’encantava És clau que l’adult transmeti a l’infant que anar a l’escola... quin problema hi ha? Hi Activitat 1 en una situació d’assetjament cal que ho La mestra envia una nota a les famílies ha alguna cosa de l’escola que et fa sentir digui a una persona adulta de confiança. El Marc demanant-los que llegeixin als seus infants malament?” la història del Marc i encetin una conversa Seria adient que s’enviés a la família la no vol anar A partir d’aquí, les famílies plantejaran a partir de les preguntes proposades. història traduïda en altres idiomes per tal les següents preguntes als infants: que l’entenguin. També es pot optar per a l’escola La història “El Marc no vol anar a l’escola” • Creus que el Marc està malalt? fer el conte il·lustrat per a aquelles famílies és la següent: • Per quina raó creus que el Marc que no saben llegir o no comprenen el “No em trobo bé, mama!” —va cridar el no vol anar a l’escola? català/castellà. També es pot oferir la Marc. “No em pots fer anar a l’escola perquè possibilitat d’enviar la història en àudio • Com creus que se sent el Marc no em trobo bé. Si us plau truca a l’àvia i per a famílies que ho necessitin (persones per aquest motiu? que vingui a cuidar-me”. La mare es va mirar amb ceguera, amb tartamudeig...).Preparació a casa 16 min el Marc. No semblava malalt però semblava • Creus que el Marc hauria d’explicar Realització a casa 25 min cansat. “D’acord Marc —va dir la mare— a la seva mare el que li passa? però hauràs de quedar-te al llit tot el dia i • Com creus que la mare podria ajudar Idees clau Font: Adaptada fer repòs”. La mare va trucar l’àvia i al cap el Marc? del programa SEAL. En acabar l’activitat, els infants hauran de poca estona ja era a casa amb el Marc. Un cop finalitzada la conversa, acabar pensat en l’assetjament escolar, hauran Quan el Marc es va quedar sol a la seva el conte amb alguna de les explicacions parlat de les emocions que genera i habitació va saltar del llit i va posar-se a que han donat els infants. hauran après que en cas d’assetjament cal jugar amb les seves joguines. S’ho estava dir-ho a una persona adulta de confiança. passant tan bé jugant que no es va adonar que l’àvia obria la porta. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 191 Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota informativa explicativa a totes les famílies sobre l’activitat i història del Marc així com el full amb la història Història del Marc 2 Les famílies llegeixen la història als seus infants 5 min 3 Les famílies inicien una conversa amb els infants prenent com a punt de sortida les 20 min preguntes proposades 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 192 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 6 Canvis, pèrdua i mort Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari Aquesta última unitat està centrada en el canvi. 1 Canvis • Es recomana aprofitar aquesta unitat per Canvi Es treballaran els diferents tipus de canvis, tant Objectiu: Reconèixer els canvis positius i treballar els canvis des de les modificacions Acostumar-se positius com negatius, els sentiments associats negatius que succeeixen, així com aquelles corporals que vivim a mesura que anem creixent. Abans als canvis i estratègies per fer-hi front. També es coses o situacions que no canvien Conèixer millor el nostre cos ens ajudarà a Després treballarà la pèrdua i el sentiment de trobar a respectar el propi i el dels i les altres. Agradable faltar alguna cosa o persona que és important per 2 Pèrdua i mort a nosaltres. Finalment s’introduiran els conceptes Objectiu: Reconèixer una pèrdua i introduir • Recordar també en aquesta unitat que tenim el Desagradable de viu i mort. la noció de viu/mort dret a no voler un petó o una abraçada i a dir-ho. Bonic/a I si algú no en vol, també cal que ho respectem. Poruc/ga 3 Emocions relacionades amb els canvis Cal insistir en que expressarem mostres de Por i la pèrdua tendresa si ens ve de gust, no per satisfer a Content/a Objectiu: Saber reconèixer i expressar les l’altre/a o evitar que l’altre/a s’enfadi. Trobar a faltar diferents emocions associades a un canvi Trist/a o una pèrdua • Tothom experimenta dolor i una sensació de pèrdua després de la mort d’un ésser estimat Viu/va 4 Eines per potenciar el benestar quan però la manera com les persones tenen i Mort/a succeeix un canvi desagradable expressen aquests sentiments difereix entre Incòmode/a Objectiu: Aprendre almenys una eina per cultures i segons la religió que es professa. Cal Perdut/da regular una emoció desagradable quan informar-se per intentar entendre, respectar i Pèrdua succeeix un canvi que no desitgem i una donar importància si cal a les diferents formes Sentir-se sol/a altra per sentir-nos millor quan estem experi- d’expressar i d’entendre les emocions, la vida, Enfadat/da mentant una emoció desagradable associada la mort i el procés de dol de cada individu en Injust/a a un canvi o una pèrdua. particular i de les diferents cultures i religions. Preocupat/da 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 196 • Cada cultura té els seus propis rituals que - Com la gent es preocupa per la persona que - Quines són les creences de la família afectada influeixen en l’expressió del dolor. La realització està a punt de morir. Això inclou qui està sobre la mort? d’aquestes pràctiques ofereix una sensació present i quines cerimònies es realitzen abans i - Quines emocions i comportaments són d’estabilitat i seguretat. A més, ajuda a les després de la mort. respostes habituals de dol dins de la pròpia persones que moren i als seus éssers estimats a - Com es maneja el cos després de la mort. Això cultura de la persona? afrontar la pèrdua. inclou com es neteja el cos i es vesteix, qui - Qui hauria d’assistir a cerimònies de dol i com • Tota cultura té la seva pròpia visió del món. La maneja el cos i si el cos està enterrat o cremat. s’espera que els assistents vesteixin i actuïn? visió del món de cada cultura inclou creences - Si la pena s’expressa en silenci i en privat o en sobre el significat i el propòsit de la vida i el que - Es preveuen regals, flors o altres ofrenes? veu alta i pública. Això inclou si el plor públic o passa després de la mort. Això informa de com la el lament es considera adequat. - Quins dies o dates especials seran importants gent d’aquestes cultures s’acosta a la mort. Per per a la família afectada? exemple, es pot trobar la mort més suportable - Com persones de diferent gènere o edat si es creu en una vida després de la mort. En gestionen el dol. - Quins tipus de condolença verbal o escrita algunes cultures, la gent creu que l’esperit d’un s’expressen? - Qui participa en els rituals. estimat afecta i/o influeix directament en la seva Es recomana valorar conversar amb algú que vida. Els membres d’algunes famílies se senten - Quant de temps porten el dol els familiars i com comparteixi aquest fons cultural o cercar més segurs per la creença que el seu ésser es vesteixen i es comporten durant el període informació a internet. estimat està vigilant-los. de dol. • El paper de la religió és important per a la • A cada cultura, la mort s’associa amb rituals i - Com els morts són honrats. majoria de les víctimes/supervivents. Molta gent costums per ajudar la gent en el procés de dol. no coneix la seva posició religiosa fins que es - Quins nous rols s’esperen per als familiars. Això Els rituals ofereixen a les persones maneres produeix una pèrdua. Algunes religions donen als inclou si una vídua es pot tornar a casar o el/la d’expressar el seu dolor. A més, proporcionen individus més poder sobre la vida, altres donen fill/a més gran esdevé el líder de la família. formes perquè la comunitat pugui donar suport a determinades persones poder sobre la vida, als afligits. Aquest és el nom de les persones • Cada persona interioritza les creences i valors de mentre que algunes altres donen als esperits en un període de dolor i de dol després d’una la seva cultura i alhora té unes necessitats i ha més poder sobre la mort que els vius. Algunes pèrdua. La mort crea caos i confusió. Els rituals viscut unes experiències úniques, de forma que diferències religioses inclouen: proporcionen una sensació de rutina i normalitat. les respostes als canvis i al dol varien de persona - Judaisme: tots els costums estan dissenyats Els rituals i els costums proporcionen un conjunt a persona. per tractar el cos amb respecte, per tant, d’indicacions que ajuden a estructurar el temps • No hi ha una única manera de portar un dol. les autòpsies i els embalsamaments estan al voltant de la mort i estableixen els rols de Els rituals de dol que són normals d’una cultura generalment prohibits. La visualització del les persones durant aquest temps. Els rituals poden semblar estranys a una altra. Pot ser difícil cadàver també es considera irrespectuosa. Les i els costums orienten a l’hora d’abordar les saber com ser sensible a una persona de dol d’un necessitats emocionals dels supervivents són situacions següents: context cultural diferent. Tingueu en compte les molt importants, però hi ha diferències entre preguntes següents a mesura que voleu donar les tradicions jueves reformista, conservadora suport a aquesta persona: i ortodoxa. La shivà fa referència al període de dol de set dies immediatament després de l’enterrament. La família no cuina cap aliment i es guarda una espelma o un llum en memòria acte de Déu, per la qual cosa no es qüestiona. set dies, els membres de la família mai no del difunt. Després dels set primers dies, els Els seguidors fidels creuen que tots els esdeve- estan sols. Tradicionalment no hi ha televisió, supervivents són encoratjats a unir-se a la niments en el curs de vida d’un individu, ràdio ni dispositius musicals durant 40 dies, societat però encara mantenen el dol. Si hi ha incloent-hi el temps i el tipus de mort, són però aquesta pràctica ha disminuït en els nounats/es és molt probable que se’ls posi el escrits prèviament per Déu. A les persones que últims anys. Els musulmans són molt sensibles nom de la persona difunta. Això és important estan passant el dol se les anima a mostrar els sobre on s’enterra als seus estimats/des. recordar-ho, ja que algunes cultures creuen seus sentiments de manera oberta i a plorar, Definitivament volen que siguin enterrats en que és inadequat anomenar persones amb els ja que es creu que el plor neteja l’ànima. un cementiri per a musulmans/es. El cos està noms dels morts i, fins i tot, els adults poden Qualsevol expressió de rebel·lió contra la enterrat sense el taüt i embolicat amb roba canviar-se els noms per evitar dir-se igual que decisió de Déu d’emportar-se una persona blanca, ja que es creu que el cos ha de tocar algú que ha mort. és considerada pecat. Els amics/gues visiten el terra. També el cos ha de ser rentat/banyat la casa del difunt i parlen amb els membres amb certs rituals abans que comenci - Tradicions islàmiques: les tradicions difereixen de la família, encoratjant-los a descriure la cerimònia funerària. a cada país i la interpretació turca de l’islam, com es va produir la mort, què estaven fent per exemple, és una mica diferent que la dels al moment de la mort i altres coses. Durant altres països àrabs. La mort és considerada un 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 198 Objectius Orientacions didàctiques Es pot assajar la representació del final de la història amb els titelles si es creu P4 • Conversar sobre el fet que les coses La mestra tindrà present tots aquells convenient i fer l’activitat en dues sessions. ~ poden canviar. infants que al principi de curs havien Aula • Reflexionar sobre el fet que els canvis plorat a l’escola, els preguntarà com se poden ser positius. sentien i els proposarà a ells teatralitzar el final de la història. La mestra respectarà Idees clau • Normalitzar el fet que el canvi a vegades aquells infants que no vulguin participar ens costi. En acabar l’activitat, els infants hauran Àrea temàtica 1 teatralitzant. conversat sobre el fet que el canvi és Canvis Descripció de l’activitat La mestra pot tancar l’activitat explicant una cosa habitual, que és normal que a —— que els pares i mares no deixen d’esti- vegades ens costi però que ens pot aportar Activitat 1 La mestra amb dos titelles fa una represen- mar-los quan els porten a l’escola, així moltes coses positives! tació de la següent situació: el titella mare com recordant tots els moments divertits El primer dia li diu al titella filla que avui és el primer que passen a l’escola amb els nous amics dia de l’escola. La filla respon que no vol o amigues. També es poden utilitzar de l’escola anar a l’escola i que prefereix quedar-se a exemples de canvis recents com el de fer casa amb ella. En aquest punt, la mestra una activitat extraescolar nova, un canvi pregunta als infants: “Com se sent el titella de grup-classe, l’arribada d’un germà o filla? Com se sent el titella mare? Alguna germana, etc. vegada us heu sentit com el titella filla? Es pot utilitzar una altra figura que no Preparació 5 min Què creieu que passarà a continuació?”. sigui la de la mare (pare, avi/àvia, tutor/a, Realització 30 min La mestra donarà els titelles als infants i persona que té cura de l’infant). aquests han de continuar el teatre. Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Titelles 1 Presentar els titelles 5 min Mestra 2 Representar el diàleg entre titelles 5 min Grup sencer. En rotllana 3 Conversa amb els infants 5 min 4 La mestra pregunta a aquells/es que sap que ho passen 10 min pitjor quan se separen dels pares/mes i els convida a què representin el final de la història Mestra 5 Cloenda de l’activitat 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 199 Objectius Orientacions didàctiques Es pot afegir a l’activitat la creació d’una investigació o projecte sobre els cucs P4 • Veure com les coses, situacions, animals Aquesta activitat convé realitzar-la de seda, demanant a tots els infants que ~ i persones canvien amb el temps. al segon trimestre perquè coincideixi portin informació sobre els mateixos. Aula • Aprendre a observar els canvis. amb la primavera. També es pot realitzar una fitxa o un • Cuidar i prendre responsabilitat vers Si els infants no poden portar els cucs, mural amb imatges del procés de canvi els animals. l’escola els pot proporcionar. dels cucs. Àrea temàtica 1 Es pot realitzar l’activitat amb altres Descripció de l’activitat animals com granotes. També es pot fer Canvis l’activitat observant els arbres i les seves Idees clau —— La mestra presenta unes imatges de cucs fulles al llarg de les estacions. Activitat 2 de seda als infants i els explica que poden En acabar l’activitat, els infants hauran demanar als pares i mares cucs per cuidar És important fer que tots els infants reflexionat sobre el fet que els canvis són Cucs de seda a l’aula. Un cop els cucs estiguin a l’aula, participin d’alguna manera: portant els necessaris i ens ajuden a créixer. També la mestra els posa en una capsa amb cucs a l’aula, portant fulles de morera, hauran practicat el tenir cura i assumir forats perquè puguin respirar. Els infants netejant la capsa, portant investigació de responsabilitats respecte a altres éssers els donen fulles de morera per menjar, casa en relació amb els cucs de seda, etc. vius. netegen la capsa, etc. La mestra proposa Es pot organitzar una excursió per anar Preparació 30 min que facin dibuixos a una llibreta sobre els a buscar fulles de morera. Realització 30 minuts canvis que van observant en els cucs. i 1 trimestre d’observació Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Imatges dels cucs de seda 1 Presentació de l’activitat 10 min Mestra Capsa, materials 2 Preparació de la capsa i racó especial a l’aula 10 min per decorar-la Grup sencer. En rotllana Cartolina i retoladors 3 Pactar entre tots els càrrecs per cuidar als cucs 10 min per escriure els càrrecs Llibreta i llapis de colors 4 Observació dels canvis dels cucs i reflectir-ho a la llibreta Tot el 2n trimestre o el temps que els cucs de seda necessitin 5 Quan els cucs es converteixin en papallones es deixaran anar a la natura o al pati 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 200 Objectius i divertits amb l’àvia, explicar quines Tenir en compte que la mort s’interpreta, emocions va sentint cada dia que passa o s’entén o es viu de diverses maneres P4 • Parlar de la mort. dibuixar coses que li agradarien a l’àvia. segons la cultura i/o la religió. ~ • Adonar-se que el temps ajuda a afrontar Aula una mort amb menys tristesa. Després d’explicar la història, la mestra Es pot recórrer als recursos per sentir-se inicia una conversa fent preguntes als millor, ja treballats anteriorment, al final • Crear recursos per afrontar situacions infants: “Com se sent la nena quan s’assa- de l’activitat. difícils. benta que s’ha mort l’àvia? Com se sent la Per realitzar aquesta activitat es recomana Àrea temàtica 2 mare/pare/avi? Què creus que pot fer la el conte L’amiga invisible (la mort). Descripció de l’activitat nena per no sentir-se tan trista?” Pèrdua i mort —— La mestra convida els infants a seure en Finalment, la mestra proposa fer un dibuix Activitat 1 rotllana i els explica una història d’una lliure tot escoltant música relaxant de fons. Idees clau nena a qui l’àvia se li ha mort. La mestra L’àvia ja En acabar aquesta activitat, els infants explica les emocions dels familiars de Orientacions didàctiques hauran parlat de la mort i hauran refle-la nena (pare, mare i avi, per exemple), no hi és xionat sobre com fer-hi front. Hauran així com les emocions de la pròpia nena. El conte es pot explicar de diferent reflexionat sobre el fet que parlar de Posteriorment, la mestra explica com la manera depenent de si s’explica com a la pèrdua pot ajudar a sentir-se millor. nena va afrontant la mort de l’àvia poc a mesura de prevenció o en cas d’haver-se poc fins que un dia la recorda amb dolçor produït la mort d’un familiar d’algun infant en comptes de tristesa. Algunes coses que de la classe. La mestra pot introduir-hi Preparació 10 min fa la nena és recordar els moments bonics variacions si ho troba convenient. Realització 35 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Conte 1 Explicar conte 10 min 2 Conversa 10 min La referència del conte recomanat és: Canals M, Aguilar Grup sencer. Asseguts Fulls, colors i música 3 Fer dibuix lliure mentre escoltem música relaxant 15 minS. L’amiga invisible (la mort). Barcelona: Salvatella. Col·lecció Emocions; 2011. a les taules relaxant 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 201 Objectius convertint amb molts altres grans en duna, Orientacions didàctiques etc. La mestra se centrarà en la resistència P4 • Parlar de les pèrdues que poden implicar inicial al canvi, en les emocions que Per realitzar aquesta activitat es recomana ~ un canvi. genera la perspectiva del canvi i el que és el conte La gota i el cirerer. Aula • Parlar dels guanys que poden implicar desconegut, les aventures viscudes per les Es pot també recórrer a altres contes o un canvi. noves situacions i les emocions positives històries per explicar que les coses canvien • Parlar de com el canvi és inevitable generades, i finalment el canvi com a a mesura que es va creixent. i de les emocions que pot generar. motor de vida que ens ajuda a créixer. Àrea temàtica 2 Després d’explicar la història, la mestra Pèrdua i mort Descripció de l’activitat inicia una conversa amb els infants Idees clau —— preguntant-los: “Us ha agradat la història? En acabar l’activitat, els infants hauran Activitat 2 La mestra explica una història sobre la Per què? Us agradaria viure sempre parlat dels guanys i pèrdues que impliquen impossibilitat de viure per sempre tal Em petits/es com sou ara? Quines coses ens els canvis així com de les emocions com som ara. Pot utilitzar l’exemple perdríem si fóssim sempre petits/es com associades a aquests. La mestra haurà d’una llavor que s’acaba convertint en convertiré ara? Quines coses ha perdut el/la protago- transmès que els canvis ajuden a créixer arbre, la d’una gota d’aigua que s’acaba nista de la història en canviar? I quines ha si els anem acceptant a poc a poc. convertint amb moltes altres gotes en en... guanyat?”.núvol, la d’un gra de sorra que s’acaba Preparació 10 min Realització 20 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Conte 1 La mestra explica la història 5 min Grup sencer. 2 La mestra i els infants conversen 15 minLa referència del conte recomanat és: Satz M. La gota A les taules o a terra i el cirerer. Barcelona: Babulinka Books; 2014. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 202 Objectius facials damunt la taula així com les revistes, targetes de felicitació i que poste- que representen situacions. Els infants, riorment la mestra les plastifiqui. P4 • Reconèixer les diferents emocions amb el suport de la mestra, conversen ~ associades al canvi o pèrdua. Les imatges de situacions que es mostrin i decideixen com aparellar les targetes Aula • Relacionar les emocions amb una als infants han de ser diferents segons les d’emocions amb les de situacions. causa. característiques de la classe. • Adonar-se que les mateixes situacions Es poden utilitzar imatges dels mateixos poden provocar emocions diferents. Orientacions didàctiques infants en què es reflecteixin les diverses Àrea temàtica 3 emocions. Algunes de les situacions relacionades Emocions relacionades Descripció de l’activitat amb el canvi i la pèrdua que es poden És important tenir present la diferent amb els canvis i la pèrdua presentar poden ser per exemple: manera en què s’expressen els sentiments —— Prèviament a l’activitat la mestra fa en les diferents cultures i mostrar sensibi- • Un infant que ha perdut la seva joguina Activitat 1 targetes amb cares que representin litat cap a aquesta diversitat. diferents emocions. La mestra intenta preferida. Fem parelles! que hi hagi unes 10 targetes que repre- • Un infant que no té ningú amb qui sentin no només les emocions bàsiques jugar. Idees clausinó d’altres una mica més complexes, • Un infant que plora perquè ha hagut especialment aquelles relacionades amb En acabar l’activitat, els infants hauran de dir adéu a la seva mare o al seu pare. el canvi i la pèrdua (per exemple: sorpresa, reflexionat sobre situacions de canvi frustració, curiositat, neguit). La mestra Tenir en compte la diversitat de gènere o pèrdua i les emocions associades a Preparació 10 min també prepara targetes que representin i cultural en el moment de seleccionar les aquestes. També s’hauran adonat que Realització 20 min diferents situacions que poden provocar imatges. davant un canvi o una pèrdua diferents cadascuna de les emocions representades persones poden expressar diferents Font: Adaptada Els infants poden ajudar la mestra a en les targetes. emocions. del programa SEAL. preparar i retallar imatges de diferents El dia de l’activitat la mestra posa les situacions i cares que reflecteixin diferents diferents targetes d’imatges d’expressions emocions. Les poden retallar de diaris, Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Fotografies/imatges 0 La mestra prepara targetes d’expressions facials 35 min i de possibles situacions que les poden provocar Mig grup. En rotllana 1 Els infants aparellen les cares amb les situacions 20 min 2 Conversa 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 203 Objectius que millor expressi com creuen que en tornar del pati i a la tarda posin se sentirien en cadascuna d’aquestes la seva pinça al lloc del seu termòmetre P4 • Reconèixer les diferents emocions situacions. que millor reflecteixi com se senten. ~ associades a un canvi o pèrdua. Aula • Adonar-se que davant una mateixa La mestra exposa diferents situacions i situació podem tenir reaccions n’inclou de diverses relacionades amb el Orientacions didàctiques emocionals diferents. canvi i la pèrdua. Algunes de les situacions que pot exposar la mestra són: En aquells casos que la mestra consideri • Prendre consciència dels canvis convenients es pot generar una petita Àrea temàtica 3 emocionals. • Hem de sortir de la classe i no trobem conversa individual amb l’infant pregun- Emocions relacionades l’àlbum que portem mesos preparant. tant-li: “Com et sents? Per què et sents amb els canvis i la pèrdua Descripció de l’activitat • Hem perdut l’àlbum de cromos que tant així? De quina manera et podem ajudar?”. —— ens agrada mirar. Activitat 2 La mestra fa una foto a cada infant Es recomana fer aquesta activitat en dues • Canviem de casa. expressant per una banda alegria i sessions. En la primera es pot elaborar el El termòmetre per l’altra tristesa, per poder construir • Anem a la festa d’aniversari del nostre termòmetre i en la segona imaginar les un termòmetre emocional per a cada millor amic. diferents situacions i posar la pinça al emocional infant. Els infants fabriquen el seu propi • L’àvia ens regala un gos petit per a casa termòmetre. termòmetre graduant les diferents nostra. emocions de menys agradables a més • S’ha mort el peixet que teníem a casa. agradables. La mestra els dona una pinça Idees clau• Hem vist una caca de gos al carrer. d’estendre amb el seu nom escrit. La pinça servirà per indicar quina temperatura • Anem al cine a veure una pel·lícula de En acabar l’activitat, els infants hauran Preparació 10 min dibuixos i quan arribem ja no queden reflexionat sobre les diferents emocions emocional tenen. Realització 30 min entrades. relacionades amb el canvi i la pèrdua, Un cop realitzat el termòmetre, la mestra s’hauran adonat que no tots/es tenim les Font: Adaptada els diu que els explicarà breument una Finalment la mestra parla de com les mateixes emocions davant una mateixa del programa SEAL. situació i que ells/elles han de posar emocions poden canviar al llarg del dia i situació i s’haurà treballat la consciència la seva pinça al lloc del termòmetre proposa als infants que en arribar a classe, emocional. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 204 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització 0 La mestra fa fotos als infants expressant diferents emocions. Impressió i plastificació Treball individual Càmera fotogràfica, 1 Els infants elaboren el termòmetre: pinten un termòmetre 20 min ordinador, impressora, amb gradació de colors, el retallen i hi enganxen les plastificadora, tisores fotografies Mig grup Cartolina blanca, colors, 2 La mestra exposa diferents situacions i els infants situen la 10 min tisores, pinces d’estendre pinça al termòmetre Grup sencer Termòmetres i pinces 3 La mestra explica als infants que durant uns quants dies d’estendre i cada dia en tres moments diferents els preguntarà com se senten i hauran de situar la seva pinça al lloc del termòmetre que correspongui 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 205 Objectius 2. La dutxa: Tenir en compte la diversitat de gènere i Es fan grups de tres. Un infant es posa al cultural en el moment de seleccionar les P4 • Fomentar la vivència d’emocions mig i tanca els ulls, mentre que els altres imatges i la música. ~ agradables tot relaxant el to muscular. dos es col·loquen al seu costat i simulen Aula • Conèixer algunes estratègies bàsiques Pot ser útil relacionar aquesta activitat que són l’aigua de la dutxa. Primer per gestionar emocions davant d’un canvi amb la de “L’àvia ja no hi és”.cauen les gotes d’aigua per damunt del inesperat. seu cos (els seus companys/es li piquen És important no forçar cap infant a fer • Practicar diferents estratègies per suaument amb els dits per tot el cos), l’activitat si no ho desitja. Àrea temàtica 4 regular emocions desagradables. després li posen un sabó especial pel Cal respectar els infants que no els agradin Eines per potenciar cap, el coll, el cos... i l’ensabonen (li i no vulguin fer les tècniques proposades, el benestar quan succeeix Descripció de l’activitat repeteixen moviments suaus circulars), especialment les que comporten contacte un canvi desagradable li treuen el sabó (li passen la mà oberta físic. Abans de l’activitat la mestra haurà per tot el cos), li posen crema (li freguen —— preparat una caixa que anomenarà el cos) i, per acabar, li posen un barnús Es suggereix que, cada vegada que Activitat 1 “caixa d’eines”. Pot ser una caixa d’eines molt calentó (li fan una abraçada l’aprenentatge quotidià de la gestió de Caixa d’eines pròpiament o una caixa de cartró amb alhora). les emocions al pati o a l’aula permeti dibuixos d’eines enganxats, per exemple. 3. Fem pessigolles: aprendre una nova eina, els infants en per sentir-nos facin un dibuix i el posin a la caixa d’eines. El dia que es realitza l’activitat la mestra Els infants es tomben a sobre dels convida els infants a seure en rotllana i matalassos, o bé a terra, completament Els infants també poden fer un dibuix bé! inicia una breu conversa sobre què senten estirats i relaxats, tancant els ulls. d’una situació on hagin utilitzat alguna de quan hi ha un canvi inesperat que no els Després d’un moment de tranquil·litat, les eines proposades. agrada. La mestra anima els infants a la mestra canta una cançó suau i els Amb el temps la caixa d’eines quedarà posar exemples i a explicar les emocions diu: “Ara heu de despertar els vostres companys fent moltes pessigolles, petita i caldrà canviar-la per una de més sentides. pessigolles sense parar!”. gran. Aquest fet es pot utilitzar com a Preparació 20 min Posteriorment la mestra explica que té símbol que el fer-nos grans, viure experi- Realització 50 min 4. Música i dansa: la mestra posa una una caixa d’eines per aquells casos en ències i aprendre d’elles ens aporta eines música alegre i tots ballen què se sentin malament pel que acaben emocionals. Font: Adaptada Per tancar l’activitat la mestra pregunta: de comentar. La mestra explica que anirà del programa SEAL. “Com esteu?, Què us ha agradat i per traient de la caixa diverses eines (dibuixos què? Com us sentiu?”. Després la mestra il·lustratius de l’eina plastificats) que Idees clau explica que deixaran la caixa d’eines posaran en pràctica. Les eines seran les en algun lloc especial de l’aula i que la En acabar l’activitat, els infants sabran següents: poden obrir per agafar una eina quan que a l’aula hi ha una caixa on hi podem 1. Passar-se un somriure: sentin que els hi cal o vegin que algun trobar eines per sentir-se millor i que totes Un infant ha de girar-se cap a l’infant altre infant la necessita. aquestes eines les han practicat i vivenciat. que té a la seva dreta i somriure. La mestra haurà transmès la idea que I aquest fa el mateix amb el seu encara que es produeixin canvis que Orientacions didàctiques company/a fins a completar el cercle. generin sentiments incòmodes, aquests La mestra els pregunta: “Com us ha fet Les diferents dinàmiques es poden fer a no duren sempre. sentir?” i fa notar que quan una persona la mateixa sessió o en sessions diferents, ens somriu, sovint ens sentim millor. segons les necessitats del grup. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 206 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Capsa de cartró, materials 0 La mestra prepara una “caixa d’eines” per decorar la caixa, dibuixos d’eines, dibuixos il·lustratius de les eines que es practicaran Grup sencer. En rotllana 1 Els infants seuen rotllana 5 min 2 La mestra i els infants conversen sobre els canvis 5 min i pèrdues i les emocions que generen Caixa d’eines 3 La mestra presenta la caixa d’eines i explica 5 min per a què serveix 4 Els infants practiquen l’eina de passar-se un somriure 5 min Grup de 3 infants 5 Els infants practiquen l’eina de la dutxa 5 min Grup sencer. Estirats. Matalassos 6 Els infants practiquen l’eina de fer pessigolles 5 min Música alegre 7 Els infants practiquen l’eina de la música i dansa 10 min Caixa d’eines 8 Conversa final i repàs d’on es deixarà la caixa 10 min i quan l’obrirem 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 207 Objectius Un cop l’hagi portat tothom, la mestra Orientacions didàctiques inicia una conversa sobre com les joguines P4 • Treballar la capacitat dels infants per especials ens poden ajudar quan ens És recomanable escriure una carta als ~ comprendre els sentiments associats als sentim preocupats, tristos o angoixats i pares, mares o cuidadors i convidar-los Aula canvis. demana als infants que expliquin quines a que un dia determinat els infants portin • Treballar la capacitat dels infants per situacions, especialment les relacionades la seva joguina més especial. regular els sentiments associats als amb els canvis desagradables, els han Si algun infant no porta cap joguina, canvis. preocupat anteriorment. Pot formular n’escollirà una de la classe. Àrea temàtica 4 • Començar a desenvolupar algunes preguntes com les següents: “Alguna Eines per potenciar estratègies bàsiques per gestionar vegada heu perdut alguna cosa que era el benestar quan succeeix situacions d’un canvi inesperat. important per a vosaltres? Com us vau Idees clau un canvi desagradable sentir? Alguna vegada heu viscut algun Descripció de l’activitat canvi que us va resultar desagradable? En acabar l’activitat, els infants hauran —— Com us vau sentir? Us ajuda la vostra parlat de les emocions associades Activitat 2 La mestra pregunta als infants si tenen joguina especial quan viviu una situació als canvis desagradables i d’algunes La meva alguna joguina especial que els ajuda com les que hem explicat? Com us ajuda? estratègies vinculades a un objecte a sentir-se millor quan senten alguna Com us sentiu quan la vostra joguina tranquil·litzador (joguina preferida) joguina emoció desagradable com la por, la especial us ajuda? Heu perdut la joguina per regular-les.tristesa o la ràbia. La mestra demana als alguna vegada? Com us vau sentir? Què preferida infants que la portin a classe. podeu fer si no teniu amb vosaltres la vostra joguina especial i us passa alguna cosa que us preocupa?”. Preparació 10 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Nota per a les famílies 0 La mestra prepara una nota per a les famílies Grup sencer. En rotllana Una joguina de casa 1 La mestra presenta l’activitat 10 min o de l’escola 2 La mestra i els infants conversen sobre la joguina 20 min especial que han portat i com els ajuda en moments de canvis i pèrdues 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 208 Objectius (o més allunyat, com vulguin) que els Idees clau agradaria que fossin diferents. Després P4 • Reflexionar sobre els canvis que en trien un parell i l’infant i la persona En acabar l’activitat, els infants hauran ~ succeeixen. adulta les dibuixen en un full. Finalment conversat amb les seves famílies sobre Famílies • Pensar en aspectes positius del canvi. conversen sobre si poden fer alguna petita canvis que els agradaria que succeïssin, ho acció per què aquell canvi succeeixi. hauran dibuixat per donar-li consistència • Pensar en petites accions que podem i hauran pensat alguna acció per avançar fer per què un canvi succeeixi. cap als canvis dibuixats. Àrea temàtica 1 Orientacions didàctiques Descripció de l’activitat Canvis El dibuix es pot penjar en un racó visible —— La mestra envia una nota explicativa de casa. Activitat 1 de l’activitat a les famílies. Les famílies conversen amb els seus infants sobre En el dibuix s’hi pot enganxar una foto El món que algunes coses del seu entorn més proper de l’infant i elaborar els dos dibuixos en un núvol de pensament. m’imagino… Preparació a casa 10 min Realització a casa 45 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a casa Nota per a les famílies 0 La mestra envia una nota explicativa a totes les famílies sobre l’activitat Full blanc, colors, 1 La família conversa amb l’infant sobre què els agradaria que fos diferent 15 min retoladors, etc. 2 La família i l’infant dibuixen les dues situacions triades 20 min 3 La família i l’infant conversen sobre si poden fer alguna acció i quina per promoure el 10 min canvi 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 209 P5 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 1 Pertinença Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari En aquesta unitat es dona l’oportunitat als infants 1 Jo: nom propi, característiques • La necessitat de pertinença existeix tant en Jo de reconèixer-se a ells mateixos, d’entendre que personals i autoimatge nens com en nenes; però cal tenir en compte Tu formen part d’un grup que els accepta i aprecia Objectiu: Que els infants siguin conscients que el concepte de pertinença no hauria d’estar Altres així com de contribuir a crear un entorn que sigui d’ells/elles mateixos/mateixes. vinculat al gènere. És a dir, no s’haurien de crear Escola amable i segur per a tothom. En aquesta primera vincles de pertinença segons si ets nen o nena Classe unitat també es presenten les emocions bàsiques 2 L’altre i l’entorn: noms dels i les dins la classe. El que cal aconseguir és que el Emoció i s’introdueix la noció que totes les emocions són companys/es, identitat del grup, sentiment de pertinença sigui neutre al gènere. acceptables si bé no ho són tots els comporta- Content/aconeixement de l’aula i del centre, ments. Per últim s’introdueixen eines per regular Recorda, però, d’on partim! La pertinença no coneixement de les rutines Trist/a les emocions de la por i la tristesa. és neutra dins la nostra societat, tu hi pertanys Enfadat/da Objectiu: Que els infants siguin conscients d’una manera concreta i el gènere és un element que formen part del grup classe i es familia- Espantat/daclau dins la definició d’aquesta manera en la que ritzin amb l’entorn classe. Sorprès/apertanys. No és el mateix ser un nen que una Igual 3 Les cinc emocions bàsiques nena a classe, desenvolupes rols diferents Diferent (alegria, tristesa, ira, por i sorpresa) i ocupes espais diferents. Feliç en un/a mateix/a i en els i les altres • És important que tant amb les imatges com Calmat/da Objectiu: Conèixer les emocions bàsiques: amb les músiques seleccionades per dur a terme Preocupat/da alegria, tristesa, ira, por, sorpresa. les activitats s’intenti busca diversitat d’estils 4 Eines per a la regulació i de zones geogràfiques. de la por i la tristesa Objectiu: Aprendre almenys una eina per regular una emoció desagradable. 214 Àrea temàtica 1: Jo: nom propi, característiques Àrea temàtica 2: L’altre i l’entorn grup classe per aconseguir que aquest valor sigui personals i autoimatge equilibrat entre nens i nenes; per tant, cal que es • Comencem a construir la identitat del grup treballi i s’esperi per igual en uns i altres. • Ser nena o nen és part troncal de la autoimatge i classe. És important que el nom de la classe la imatge que tenen els altres de mi. Resulta clau inclogui part dels dos gèneres, i que la partici- poder trencar amb imatges estereotipades sobre pació i el pes de nens i nenes en la tria siguin Àrea temàtica 4: Eines per a la regulació què significa o és ser nen o nena i l’aspecte i els equitatius. de la por i la tristesa gustos que hem de tenir en base a això. • És clau neutralitzar comentaris que expressin • Les interpretacions que fem del comportament • És important no fer judicis de valor en relació que els nens o nenes no poden ser determinada de nens i nenes també tenen biaix de gènere: amb l’aspecte físic de nens i nenes. Per això, cosa i per tant no es pot triar cert nom per cal vigilar de no reforçar els cànons de bellesa aquesta raó. En la mateixa línia procurarem - La por és més permesa en les nenes. Sentir-la, majoritaris. Parleu des de la diversitat també en neutralitzar comentaris del tipus “això no ho vull identificar-la i expressar-la sol ser més censurat l’aspecte físic com a valor. perquè és de nenes” o al revés. en nens que en nenes. Cal tenir-ho present a l’hora de treballar la regulació d’aquestes dues • És clau visualitzar la pressió en l’autoimatge dels • Assegurar la participació de tothom, inclosos emocions amb el grup classe. nens i les nenes que s’exerceix socialment i des de els nens i les nenes que no solen participar tant. ben aviat, a través de la publicitat i les joguines. Cal que tothom tingui la seva pròpia veu. - Cal que observem si algú mostra dificultats Tot i que aquesta pressió existeix per a ambdós, per expressar que té por d’alguna cosa. Cal l’estigmatització dels nens que adopten rols, acompanyar perquè els nens també expressin aspecte i interessos de joc típicament considerats Àrea temàtica 3: Les emocions bàsiques que tenen por d’algunes coses. de nenes està més estigmatitzat que al revés. en un/a mateix/a i els altres - La forma que solem tenir per regular la • Per això cal prendre consciència de les diferen- • S’espera que les nenes aprenguin a regular-se tristesa és procurar que les nenes s’apropin ciacions que fem entre nens i nenes en algunes emocionalment abans que els nens (per la al model dels nens, de “superar” pors i tristeses activitats i materials, i intentar neutralitzar les imatge i estereotips que tenim al respecte i negar-les (miratge de la igualtat). diferències que ells i elles mateixes creen. i per com les ensenyem a socialitzar-se). - Cal reforçar la idea que totes les emocions són Probablement l’exigència en aquest camp sigui • En contextos culturals diversos té molta impor- necessàries i tenen la seva funció i trencar amb més alta en elles perquè se suposa que està tància preocupar-se per fer una pronunciació la idea d’emocions bones i dolentes. Expressar dintre de les seves fortaleses com a nenes. Revisa dels noms propis tan correcta i propera a una emoció mai suposa una feblesa, al contrari! no estiguis aplicant tu també aquesta mirada. l’original com sigui possible. Interessar-se en Aquesta afirmació és especialment important cas que els noms propis puguin tenir significats Exemple: Com i on fem seure els nens i les a mesura que els infants estan més socialitzats específics. nenes a la classe, adjudicant-los a elles el rol i per tant són més grans. de “calmadores” de nens (més moguts) a l’hora • És clau observar les característiques familiars, • És important tenir en compte les diverses d’ubicar-les en una taula o altra. llengua materna i creences de cadascun dels maneres possibles de regular i gestionar les infants, ja que són els eixos a partir dels quals • L’empatia se sol exigir molt més en nenes que emocions en funció dels patrons culturals. construirà la seva autoimatge, autoestima i en nens i com a conseqüència es treballa més identitat. amb elles que amb ells. Així que cal treballar al 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 215 Objectius Orientacions didàctiques diversitat funcional, etc.). També es pot aprofitar per trencar idees com que totes P5 • Incrementar la consciència d’un mateix. És essencial que durant l’estona de les nenes porten el cabell llarg i tots els ~ • Identificar les pròpies característiques conversa el grau d’interès i participació nens el porten curt. Aula personals. sigui molt alt. Per això és important el criteri a seguir a l’hora d’establir l’ordre • Verbalitzar les pròpies característiques de participació, que el pot triar la mestra personals. Idees clau Àrea temàtica 1 exclusivament o amb l’ajuda dels infants. En acabar l’activitat els infants hauran Jo: nom propi, Es recomana desenvolupar l’activitat en Descripció de l’activitat identificat i expressat les seves caracterís- característiques dues o més sessions per evitar que sigui tiques personals. personals La mestra demana als infants que facin un feixuga i així tots els infants puguin tenir el i autoimatge dibuix d’ells mateixos. La mestra els dona mateix temps. En aquest cas es recomana temps suficient perquè tots puguin acabar explicar aquest fet als infants argumentant ––––– el dibuix afegint-hi tots els detalls que els el perquè uns ho expliquen en un dia o en Activitat 1 puguin definir millor. un altre. Dibuixant-me Quan tots els infants han acabat el seu Es pot realitzar un marc per als dibuixos dibuix es fa una rotllana i cadascú ha de per donar-li d’aquesta manera un valor descriure el seu autoretrat. Els altres li especial o penjar-los a la classe. poden fer preguntes sobre els detalls que Aquesta activitat implica obrir el tema de han afegit per definir-se millor. les diferències (per exemple, color de pell, Preparació 15 min Realització 1 h i 15 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Fulls iguals per a tothom 1 La mestra planteja l’activitat individual: fer el dibuix 30 min i que en sobrin per si algú d’ells mateixos vol tornar a fer el dibuix de nou 2 Els infants s’asseuen en rotllana 5 min Grup sencer. 3 Segons un criteri preestablert, els infants ensenyen 40 min Respectant el torn i expliquen els seus dibuixos als altres de paraula 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 216 Objectius Orientacions didàctiques Es pot considerar realitzar l’activitat a finals del primer trimestre o principis del P5 • Treballar l’autoimatge a partir Es recomana que els infants estiguin segon, per tal que els infants es coneguin ~ de les descripcions dels companyes asseguts en rotllana per veure´s millor. millor i tinguin un vocabulari més ampli Aula i les companyes. Cal que el primer infant que descrigui per definir les persones. • Pensar en les pròpies característiques a un altre tingui bona fluïdesa verbal personals a partir de les descripcions Es recomana dividir l’activitat en dues perquè la resta vegi clarament com han Àrea temàtica 1 dels altres. sessions. de fer l’activitat. Jo: nom propi, • Pensar en els trets distintius de cada Cal que la mestra tingui cura que en una o característiques company/a. més sessions tots els infants hagin descrit i Idees clau personals estat descrits. En finalitzar aquesta activitat els infants i autoimatge Descripció de l’activitat Amb aquesta activitat també es pretén hauran treballat la seva autoimatge i ––––– La mestra proposa jugar a fer descripcions: que els infants se sentin estimats, acollits, hauran escoltat quines són, segons els Activitat 2 cada infant ha de pensar en un altre infant reconeguts i importants, ja que han estat i les companys/es, les seves caracte- Qui és? de la classe i descriure´l (per exemple: protagonistes durant una estona. Per rístiques personals posant èmfasi en com té els cabells, a què li agrada jugar, a aquest motiu caldrà treballar abans que l’heterogeneïtat que existeix a l’aula, a quina taula seu, etc.). La resta ha de saber el llenguatge ha de ser respectuós en tot l’entorn i al propi món. Som iguals però dir qui és, basant-se en la descripció. Si moment perquè cap infant es pugui sentir diferents. dubtem es poden fer preguntes. incòmode per la descripció que sobre ell/a fan els altres. La realització d’aquesta Preparació 5 min activitat és un bon moment per reforçar Realització 20 min la diferència i la diversitat com quelcom positiu i necessari. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Mig grup 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 Cada infant ha de pensar amb un altre infant de la classe 5 min 3 La mestra escull l’infant que comença a descriure 5 min el company/a que ha triat 4 Els i les altres han d’esbrinar qui és 5 min 5 Qui ho ha encertat li toca descriure a un altre company/a 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 217 Objectius tres metres, es col·loca la resta de la classe, L’activitat també es pot fer sense que també un al costat de l’altre i agafats de els infants s’agafin de les mans. P5 • Vivenciar que els infants de la classe les mans. ~ són un grup. Es pot convidar els infants a què proposin Aula • Prendre consciència de formar part La mestra els explica que es convertiran com representarien les onades en comptes d’un grup. en mar i també en onades del mar que de que ho proposi la mestra. arriben a la platja. Per aconseguir-ho els • Experimentar una activitat divertida Per a aquesta activitat, es pot considerar demana que quan escoltin el soroll de Àrea temàtica 2 amb el grup. reservar un altre espai que no sigui la les onades del mar han de desplaçar-se L’altre i l’entorn: noms dels classe, com per exemple el gimnàs. endavant, de puntetes, amb els braços i les companys/es, identitat Descripció de l’activitat aixecats... com si fossin una onada que Es recomana mantenir l’ambient tranquil i del grup, coneixement arriba a la platja i després anar cap enrere, calmat fins l’últim moment, per evitar que de l’aula i del centre, La mestra explica que entre tots formen caminant d’esquena, els braços cap a baix, la part de la croqueta sigui un enrenou. coneixement de les rutines un grup i que poden fer grans coses junts, ajupint-se una mica, com arrossegant els com convertir-se en mar. La mestra explica ––––– peus. Després d’unes quantes onades, que, tot i que cada infant té marge de s’estiren a terra i fan la croqueta perquè Idees clau Activitat 1 llibertat per decidir els seus moviments són aigua que va d’un cantó a un altre perquè el mar no és uniforme i hi ha En acabar l’activitat, els infants hauran Fem suaument sobre la sorra mullada.onades més altes i més lentes, el mar experimentat que entre tots formen un el mar acaba essent un, com ells/elles que també grup i poden fer grans coses junts, com són un grup. convertir-se en mar.Orientacions didàctiques La mestra demana que la meitat dels Si el grup és molt gran es poden fer tres infants de la classe es posin un al costat fileres en comptes de dos grups. de l’altre, agafant-se de les mans. A uns Preparació 10 min Realització 25 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Dos grups (o tres si 1 La mestra divideix la classe en dos grups que s’agafen 5 min el grup és molt gran) de les mans So del mar en arribar 2 En sentir el so del mar els infants representen les onades 15 min a la platja que arriben a la platja Estirats a terra 3 Els infants fan la croqueta representant l’aigua sobre 5 min en fileres la sorra mullada 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 218 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P5 • Conèixer els diferents espais de l’aula Cal potenciar l’ajuda entre companys/es. En acabar l’activitat, els infants coneixeran ~ o del centre. Cal transmetre la idea que si col·laboren els principals espais de l’aula i les rutines Aula • Associar les rutines amb els diferents entre ells, els serà més fàcil trobar la seva associades a cadascun d’ells. espais. mascota, llegir les pistes, moure’s pels espais, etc. Es recomana potenciar que els • Prendre consciència de formar part Àrea temàtica 2 grups siguin mixtes. També és important d’un grup. L’altre i l’entorn: noms dels estimular la participació d’aquells infants més tímids i evitar que només donin la i les companys/es, identitat Descripció de l’activitat seva opinió els més extravertits. del grup, coneixement Els infants han de trobar la mascota de Aquesta activitat es pot repetir al llarg de l’aula i del centre, la classe prèviament amagada per la del curs, incrementant la seva durada coneixement de les rutines mestra. Aniran trobant pistes que indiquin (per exemple, es poden afegir més pistes) ––––– quina rutina acostumen a fer a prop del o la seva complexitat (començant per Activitat 2 lloc on es troba i entre tots les hauran de pistes més senzilles i després proposar On és la desxifrar. pistes on hagin de fer una petita prova per aconseguir la següent pista). En repetir l’activitat, l’espai on s’amaga la nostra mascota es pot anar ampliant i pot sortir Es pot considerar fer l’activitat amb tot fora de la mateixa aula, per espais que els el grup, o dividir el grup en dos i fer-la en mascota? infants també coneguin: menjador, pati, dos dies, o que un grup prepari les pistes i gimnàs, biblioteca, etc. l’altre les busqui. Preparació 20 min Realització 35 min Procediment Font: Adaptada del programa SEAL Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Mascota 0 La mestra amaga la mascota i les pistes per trobar-la 15 min Trossos de paper per a fer les pistes Llapis Grup sencer 1 Els infants es troben amb la primera pista que, 15 min o petits grups un cop esbrinada, els porta a la segona 2 Finalment els infants troben la mascota a un espai 5 min de la classe o de fora 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 219 Objectius En aquesta activitat és important demanar Si quan els demanem exemples de la col·laboració de la família perquè ajudin situacions que els fan sentir una emoció P5 • Pensar en objectes o situacions a l’infant a triar aquells objectes o imatges desagradable, algun infant expressa o ~ vinculades a objectes que ens provoquen que el fan sentir alegre. És recomanable insinua una situació que la mestra creu Aula alegria. aportar alguns suggeriments a les famílies que pot fer perillar la seva integritat física • Expressar quines situacions ens al respecte: evitar objectes bèl·lics o o psíquica (negligència, abús o maltrac- provoquen cadascuna de les emocions perillosos, sexistes o amb missatges tament), es recomana que la mestra validi Àrea temàtica 3 bàsiques. discriminatoris. l’emoció (“entenc que et sentis així”) i li Les cinc emocions bàsiques • Adonar-nos que les situacions que ens suggereixi parlar més tard amb calma. Depenent del temps que es vulgui dedicar (alegria, tristesa, ira, por i provoquen emocions poden ser diferents Es recomana evitar que l’infant hagi de a l’activitat a classe i del grau d’implicació sorpresa) en un/a mateix/a entre persones. detallar una situació com les esmentades de les famílies, es pot demanar als infants davant de tot el grup. Posteriorment, cal i en els i les altres que portin la caixa decorada de casa. parlar amb l’infant sense demora i sense la ––––– Descripció de l’activitat En cas que la mestra prevegi difícil presència dels companys i les companyes Activitat 1 Prèviament a aquesta activitat, la mestra la implicació de la família cal tenir sobre la situació que ha esmentat. Segons La capsa demana als infants que portin una capsa preparades capses de sabates per si algun el que expliqui l’infant, caldrà seguir el de sabates de casa seva i pot dedicar infant no en porta. En cas que un infant Protocol de prevenció, detecció, notifi- de l’alegria una sessió a decorar la capsa perquè no porti de casa imatges o objectes que el cació, derivació i coordinació de les esdevingui la “capsa de l’alegria”. Per fan sentir alegre, la mestra el pot ajudar situacions de maltractament infantil i fer-ho els infants poden retallar i enganxar a seleccionar-los d’entre els de la classe o adolescent en l’àmbit educatiu. sobre la capsa cares que expressin l’escola. alegria, enganxar gomets amb expres- La mestra reforçarà la diferència i les sions d’alegria dibuixades o pintar-la Idees clau Preparació 35 min semblances d’uns i altres com un fet de diferents colors. Un cop cada infant Realització 1 h i 30 min positiu i enriquidor. En acabar l’activitat, els infants hauran té acabada la seva capsa de l’alegria la escoltat i explicat que hi ha situacions mestra els demana que portin de casa un La mestra també treballarà perquè els vinculades a objectes que ens fan sentir parell o tres d’objectes o imatges que els infants s’adonin que un mateix objecte pot alegres, que una mateixa situació pot faci sentir alegria. A l’aula, cada infant provocar respostes diferents. provocar una emoció d’alegria a una agafa cada objecte de la seva caixa i Una variant d’aquesta activitat és tenir una persona i no a una altra, i que de la explica per què aquell objecte o imatge el caixa comuna on cada infant hi posi un mateixa manera que hi ha situacions que fa sentir alegre. objecte que associï amb l’alegria. ens provoquen alegria n’hi ha que ens Una altra variant és que dins la caixa no provoquen tristesa, ràbia, por o sorpresa. Orientacions didàctiques només es posin objectes sinó dibuixos que representin coses no materials (per És molt important l’ordre d’intervenció exemple, un petó de la mare o del pare). dels infants i no allargar massa les exposi- cions verbals perquè els infants que ja han Un cop s’ha parlat de l’alegria, la mestra parlat no perdin l’interès per l’exposició pot preguntar per aquelles coses que dels i les companys/es que encara no han els fan entristir, enfadar, espantar o fet. Tothom ha de tenir el seu moment de sorprendre. D’aquesta manera es treba- protagonisme. llaran també la resta d’emocions bàsiques. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 220 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Capsa de sabates i 0 La mestra demana als infants que portin de casa una capsa 30 min material per decorar-la de sabates i tres objectes que els facin sentir alegres. Decoren la capsa Grup sencer Capsa d’emocions 1 Seuen en rotllana i la mestra reparteix a cadascú la seva 5 min capsa de l’alegria 2 Per torns els infants obren la seva capsa i agafen 5 min els objectes que els fan sentir alegres 3 Cada infant va exposant per què els objectes triats 50 min el fan sentir alegre 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 221 Objectius demana als infants que escullin dues Es recomana evitar que l’infant hagi de targetes d’emocions diferents i que per detallar una situació com les esmentades P5 • Reconèixer facialment les emocions torns diguin “Estic content/a (o trist/a o davant de tot el grup. Posteriorment, cal ~ bàsiques. espantat/da o enfadat/da o sorprès/a) parlar amb l’infant sense demora i sense Aula • Expressar quines situacions ens quan...”. la presència dels i les companys/es sobre provoquen cadascuna de les emocions la situació que ha descrit. Segons el que bàsiques. expliqui l’infant, caldrà seguir el Protocol Àrea temàtica 3 • Adonar-nos que les situacions que ens Orientacions didàctiques de prevenció, detecció, notificació, Les cinc emocions bàsiques provoquen emocions poden ser diferents És important que les fotografies i dibuixos derivació i coordinació de les situacions (alegria, tristesa, ira, por i entre persones. tinguin en compte la diversitat cultural i de maltractament infantil i adolescent en sorpresa) en un/a mateix/a religiosa. l’àmbit educatiu. i en els i les altres Descripció de l’activitat Per dur a terme el joc de “Passar-se una Respectar sempre si els infants tenen ––––– vergonya. Tot i això s’ha d’estimular la Prèviament a l’activitat, la mestra prepara frase”, la mestra pot tenir preparades Activitat 2 targetes de paper o cartró amb una cara diverses imatges o fotografies de quitxalla participació de tota la classe. Targetes que expressi un sentiment (fotografies o en diferents situacions que puguin evocar Segons consideri la mestra es pot ampliar dibuixos). emocions diverses. En cas que un infant el debat i no només preguntar sobre quan emocionades no sàpiga què dir quan li toqui el torn, la sentim l’emoció sinó també el perquè.La mestra dona a cada infant una targeta mestra pot ajudar-lo donant-li alguna de i els demana que no la mirin. Després per Es pot acompanyar aquesta activitat amb les imatges preparades. torns la mestra demana que girin la carta la lectura del conte El monstre de colors. i facin mímica per representar la cara Si quan els demanem exemples de És una bona opció per introduir-la a classe. de la targeta. La resta d’infants hauran situacions que els fan sentir una emoció Preparació 25 min d’encertar com és la cara de l’infant (“La desagradable, algun infant expressa o Realització 35 min seva cara és una cara trista... o contenta, insinua una situació que la mestra creu Idees clau espantada, enfadada, sorpresa”). que pot fer perillar la seva integritat física En acabar l’activitat, els infants hauran o psíquica (negligència, abús o maltrac- Font: Adaptada Quan tots els infants hagin representat la parlat de les cinc emocions bàsiques i de tament) es recomana que la mestra validi del programa SEAL cara de la seva targeta, la mestra proposa la seva expressió facial. També hauran l’emoció (“entenc que et sentis així”) i li el joc de “Passar-se una frase”. La mestra expressat i escoltat situacions en què suggereixi parlar més tard amb calma. senten almenys dues de les cinc emocions. La referència del conte recomanat és: Llenas A. El monstre de colors. Barcelona: Flamboyant; 2014. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 222 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització 0 La mestra prepara targetes amb imatges que expressin emocions 1 Per torns els infants fan mímica per representar l’emoció 20 min de la seva targeta i la resta l’endevina 2 Es juga al joc de “Passar-se una frase” 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 223 Objectius dit i com se senten. També els explica de por, es pot aprofitar per recordar als que en els moments que se sentin tristos infants les coses boniques i positives que P5 • Dir a un altre infant una característica o tinguin por de fer alguna cosa que els van dir quan van jugar a “Passegem”. ~ que ens agrada d’ell o ella. poden recordar totes les coses boniques Aula • Notar l’emoció agradable de quan i positives que els han dit. et diuen coses que agraden de tu. Idees clau • Aprendre que una manera de regular Àrea temàtica 4 una emoció desagradable és tenir Orientacions didàctiques En acabar l’activitat, els infants sabran que una manera de regular una emoció Eines per a la regulació pensaments agradables. Al principi de l’activitat la mestra pot desagradable és tenir un pensament de la por i la tristesa aportar exemples per tal que els infants positiu i agradable. En aquest sentit, ––––– Descripció de l’activitat tinguin idees de coses boniques per dir. hauran après que quan se sentin tristos Activitat 1 o amb por poden pensar en les coses La mestra posa música suau i demana Cal que la mestra vetlli perquè tothom Passegem boniques que els han dit els companys als infants que vagin passejant per l’aula. hagi rebut i passat la pilota almenys un i les companyes. A la meitat del grup els dona una pilota cop. Cal que la mestra prepari els infants petita (una per infant). La mestra explica perquè aquests no només donin la pilota que quan un infant amb pilota es trobi als amics o les amigues. amb un altre infant que no en té, el primer A criteri de la mestra es pot realitzar Preparació 10 min li donarà al segon alhora que li dirà una la mateixa activitat diferents vegades Realització 30 min cosa d’ell/a que li agradi. al llarg del curs. En acabar l’activitat, la mestra els Un cop realitzada l’activitat, quan a la pregunta si els ha agradat el que els han classe es produeixi un moment trist o Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Al gimnàs o en un espai Pilotes petites o mitjanes. 1 Situar als infants en l’espai separats els uns dels altres. 10 min ampli. Fer dos grups Música suau La mestra dona a la meitat del grup una pilota 2 Passejar lliurement 3 Al creuar la mirada amb un altre infant, si tens una pilota 20 min li dónes i li dius alguna cosa positiva 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 224 Objectius Algunes idees que poden fer sentir millor persones adultes de confiança per a cada als infants tristos poden ser: abraçar-los, infant per assegurar-nos que tothom en té P5 • Ser conscients que a vegades ens parlar amb ells, dir-los alguna cosa que ens com a mínim una. ~ posem tristos, que això no és dolent agradi d’ells, deixar-los una joguina, etc. Aula i que en moltes ocasions és necessari. És important que la mestra expliqui que • Ser conscient de les diferents raons Algunes idees que podem suggerir-los per cal que acceptin tenir qualsevol tipus que ens poden posar tristos. sentir-se millor poden ser: explicar-ho a un de sentiment i que és bo mostrar els adult, llegir un conte que els agradi molt, sentiments als altres. Àrea temàtica 4 • Conèixer estratègies per regular pensar en una cosa que han fet o faran que Eines per a la regulació la tristesa. Es poden fer fotografies dels infants duent els resulti divertida, demanar escoltar una de la por i la tristesa a terme algunes de les idees proposades música ben alegre o respirar a poc a poc. ––––– i penjar-les després a l’aula.Descripció de l’activitat Activitat 2 Els mestres poden utilitzar recursos audio- La mestra busca imatges de nens i nenes Bocins Orientacions didàctiques visuals, imatges impreses o projectades de amb actitud trista. Mostra una de les l’emoció treballada, per tal que sigui més imatges i pregunta si algú sap com se sent És important assegurar que tots els infants d’alegria fàcil pels infants reconèixer-la.l’infant de la foto. També els pregunta participin a l’activitat. com ho saben (“com posa la boca? Com Cal que totes les emocions estiguin repre-Cal ser sensible a les diferències culturals i té els ulls?) i els anima a imitar aquesta sentades per imatges tant de nens com de a la manera en què expressen les emocions expressió facial. Després la mestra inicia nenes o com a mínim evitar que les imatges les diferents cultures. És important que les una conversa preguntant què li pot haver segueixen el patró: por–nena, ira–nen.fotografies i dibuixos tinguin en compte la Preparació 20 min passat a aquest infant perquè estigui trist. diversitat cultural i religiosa. Realització 45 min Finalment els pregunta: “Què se us acut que podríeu fer perquè se senti millor?” És important que la mestra expliqui que Idees clau “Quan vosaltres esteu tristos què feu?”. quan tinguin un problema el millor és Font: Adaptada En acabar l’activitat, els infants sabran que De les idees que sorgeixin se’n poden fer aturar-se, pensar i explicar-ho a algun del programa SEAL hi ha diverses raons que poden provocar fotografies i penjar-les a la classe. adult de confiança. En aquest punt pot tristesa i coneixeran estratègies per ser important explorar quines són les regular-la. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana 5 min Imatges 2 La mestra mostra als infants imatges de nens i nenes tristos 10 min i els pregunta com creuen que se senten 3 Els infants imiten les expressions de les imatges 25 min 4 La mestra pregunta sobre estratègies per regular la tristesa i 25 min se’n posa en pràctica una per acabar l’activitat amb benestar 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 225 Objectius Orientacions didàctiques Aquestes opcions, però, es treballen en les activitats del bloc aula. P5 • Identificar i expressar com som. Pot ser útil oferir a les famílies preguntes ~ • Tenir una imatge positiva d’un mateix/a. que poden formular als seus fills durant la A l’aula es recomana triar un moment de Famílies gravació del vídeo: “Com et dius? Quants calma per passar tots els vídeos. També • Mostrar confiança en la pròpia persona. anys tens? Amb qui vius? Què t’agrada fer es recomana que es busqui un criteri que els dissabtes i diumenges? A què t’agrada permeti saber als infants quan serà el Descripció de l’activitat més jugar?”. Alguns infants se senten moment de visualitzar el seu vídeo i de Àrea temàtica 1 més còmodes si el pare o la mare o qui li poder parlar sobre sí mateix/a. Jo: nom propi, La mestra demana a les famílies que facin formula les preguntes surt al vídeo. Si la un petit vídeo de dos minuts aproxima- En finalitzar l’activitat, la mestra pot característiques mestra ho considera convenient es pot personals dament dels seus fills/es. En aquest vídeo preguntar com s’han sentit en aprendre donar aquesta opció a les famílies també. els infants s’han de presentar, descriure i una mica més dels protagonistes de cada i autoimatge explicar les seves aficions, amb qui viuen, Es recomana remarcar a les famílies que vídeo i escoltant el què explica. Aquesta és ––––– etc. es tracta d’un vídeo senzill gravat amb una bona activitat per treballar l’empatia, Activitat 1 la mateixa càmera del mòbil o qualsevol trencar prejudicis que puguin existir pel En acabar el visualitzat de vídeos, la Com sóc? altra que tinguin disponible. També es desconeixement, etc. mestra inicia una breu conversa amb els recomana indicar que el vídeo es gravi infants protagonistes preguntant-los com Què en horitzontal per facilitar el visionat s’han sentit gravant-lo i després veient-lo posterior. Idees clau amb els companys/es. m’agrada? En comptes de gravar un vídeo es pot En acabar l’activitat, els infants hauran portar una fotografia o fer un dibuix. expressat com són i hauran treballat la pròpia confiança i l’autoimatge positiva. Preparació a casa 15 min Realització a casa 15 min Realització a l’aula 60 min Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a l’aula Nota per a les famílies 1 La mestra envia a totes les famílies una nota informativa en què s’explica l’activitat Mòbil 2 Les famílies fan un vídeo dels seus infants i l’envien a la mestra (correu electrònic, 15 min llapis de memòria USB o de la manera que la mestra vegi més factible) 3 Es visualitzen els vídeos a l’aula 50 min 4 El docent inicia una breu conversa amb els infants sobre com s’han sentit en gravar 10 min el vídeo i visualitzar-lo 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 1. PERTINENÇA 226 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 2 Autoestima Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari En aquesta unitat es desenvolupa en els nens i 1 Consciència de què sentim, per què • L’autoestima és la forma en la que cada persona Em sento nenes l’autoconsciència de les pròpies emocions i de com les emocions estan relacionades es valora a ella mateixa i se sent valorada pels Necessito i l’autoconeixement sobre què els provoca una amb com ens comportem altres. Així, és clau que treballem per tal que M’agrada/no emoció o una altra. Es potencia la consciència Objectiu: Saber identificar emocions aquelles dinàmiques, actituds, comportaments, m’agrada de que és bo i positiu ser com un és. En aquesta en diferents situacions. emocions que des dels estereotips de gènere Calmat/da segona unitat també es treballa la consciència es consideren socialment femenins tinguin el Neguitós/a i l’expressió de les pròpies necessitats. Finalment 2 Reconeixement i expressió les pròpies mateix valor que aquelles emocions i formes s’introdueixen eines per regular l’ansietat i Nerviós/aemocions i necessitats de manera el neguit. d’actuar considerades masculines i que estan Preocupat/daadequada més prestigiades en la nostra societat. Això Trist/a Objectiu: Saber expressar què els provoca permetrà que no existeixin tants biaixos d’auto- Espantat/da una determina emoció. estima de gènere entre nenes i nens. 3 Sentiment de benestar amb un/a mateix/a • Els noms propis que apareixen a les activitats Objectiu: Integrar la idea de que “és bo ser poden ser canviats i es recomana que es canviïn com sóc”. La diversitat ens aporta riquesa. per representar millor la diversitat existent 4 Eines per regular l’ansietat i el neguit a la nostra societat. Objectiu: Aprendre almenys una eina per • Hi ha diverses activitats en què es relacionen regular l’ansietat.. les emocions amb colors concrets. Es recomana que en totes les activitats que es facin s’associïn els mateixos colors a les mateixes emocions. Algunes consideracions sobre com són entesos alguns colors en les diferents cultures: - El groc és el color de la llum i de l’or. Es relaciona amb la riquesa i l’abundància, 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 230 amb l’acció i el poder. També amb la força i - El marró és un color sever, confortable. biaix en el que tendim a exigir més aquestes les seves propietats estimulants. El groc daurat És evocador de l’ambient de tardor i dona mostres a les nenes. Hem d’ajudar a recordar a simbolitza la divinitat en la religió. D’altra impressió de gravetat i equilibri. És el color les nenes que, si no volen, ningú les ha d’obligar banda té lectures negatives com l’enveja, la ira realista, potser perquè és el color de la terra a fer cap mostra d’afecte. o la traïció. que trepitgem. - El taronja simbolitza l’entusiasme i l’acció. Per - El blanc generalment té lectures positives com Àrea temàtica 4: Eines per regular l’ansietat altra banda es relaciona amb certes religions la puresa, la neteja, la pau i la virtut. El negre, i el neguit orientals, i alguns dels seus significats tenen el contrari: tenebres, ceguera, mort, dol, etc., a veure tant amb allò terrenal (entre d’altres tot i que també simbolitza l’elegància. • Cal tenir present que les emocions no les socia- coses com la luxúria i la sensualitat), com allò litzem de forma neutra al gènere. Per exemple, diví, doncs representa també exaltació. Per l’ansietat i el neguit són emocions que vinculem l’hinduisme és considerat el color dels auspicis Àrea temàtica 1: Consciència de què sentim més als nens ja que els considerem més moguts i del sagrat. Àrea temàtica 2: Reconeixement i expressió i inquiets. Aquesta mirada també respon a un de les pròpies emocions constructe social que hem fet sobre el que - El vermell és el color més vigorós que existeix; demostra alegria i festa. És impulsiu i simbolitza • Cal recordar i traslladar-ho a la classe que no significa ser nen i les actituds més normalit- la sang, el foc, la passió, la força...També es hi ha emocions i sentiments diferenciats de nens zades en ells. Per conseqüència, una nena “més moguda” o “més rebel” sempre serà viscuda relaciona amb la destrucció, la crueltat i la i de nenes. des d’una doble penalització i de forma menys violència. Per al judaisme significa sacrifici i • Es recomana observar si els gustos a la classe acceptada perquè se surt de la norma, d’allò que pecat mentre que per al cristianisme, és passió són homogenis o no, si els nens i les nenes se és esperable que sigui i faci. i amor. senten lliures i segurs/es de triar preferències - El blau és el color de l’espai, de la llunyania i interessos més enllà dels rols de gènere, i per • Convé analitzar si a l’aula les nenes estan expressant totes les emocions o en tenen alguna i de l’infinit. La gama cromàtica dels blaus tant de trencar-los. d’inhibida. simbolitza idees de tranquilitat, fred i intel·ligència. Àrea temàtica 3: Sentiment de benestar - El verd és el color de la natura i de la amb un/a mateix/a humanitat. Representa l’esperança i l’equilibri emocional però d’altra banda té significats • Cal recordar que les cures no són cosa només de negatius, com el verí, allò demoníac i la seva nenes. Cal remarcar la importància de l’autocura relació amb els rèptils. També és el color de la també en nens com a part d’estimar-se i respec- gelosia. tar-se a ells mateixos. - El lila o violeta s’identifica amb la passió i té • Cal promoure la intercooperació i la cooperació a veure amb idees que s’apropen al patiment per sobre de la competència i la competició. i la mort. També amb la tristor i la penitència. • És important tenir present que les mostres En la seva variant púrpura es relaciona amb d’afecte mai es poden forçar ni exigir. Procurem la reialesa i la dignitat, així com amb la no caure en aquestes dinàmiques. Cal també malenconia i la delicadesa. recordar que en la nostra societat existeix un 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 231 Objectius “Puja a l’autobús!”, va cridar la Laia. Però Orientacions didàctiques el Quim estava tan a prop de la paret que, P5 • Ésser conscient de què poden estar de cop i volta, la Laia va adonar-se que no Aquesta activitat pot aprofitar-se per ~ sentint els altres. podia aturar-se. Va xocar contra el Quim i ampliar el vocabulari emocional dels Aula • Reflexionar sobre les raons que poden la carmanyola nova va sortir disparada. La infants. Més enllà de descriure com portar als altres a sentir-se d’una resta de nens i nenes que formaven l’autobús se senten els personatges utilitzant el determinada manera. també van xocar uns contra els altres. Es va vocabulari de les emocions bàsiques, es recomana a la mestra introduir paraules Àrea temàtica 1 • Relacionar les emocions dels altres crear un bon embolic. com: emocionat/da, alegre, decebut/da, Consciència de què sentim, amb el seu comportament posterior. La mestra va anar cap al pati, va comprovar enrabiat/da, orgullós/a, espantat/da, etc. per què i de com les que ningú s’hagués fet mal, va agafar la Descripció de l’activitat carmanyola i es va endur la Laia i el Quim Es pot modificar la narració del text i emocions estan relacionades a l’aula. passar-lo a primera persona per tal que amb com ens comportem La mestra explica el conte següent: sigui més comprensible pels infants. ––––– Al cap d’una estona va arribar a l’escola Tots els infants de la classe de P5 es l’autobús per anar d’excursió. La Laia i Es pot acompanyar el text amb dibuixos Activitat 1 disposaven a sortir d’excursió en autobús. el Quim es van asseure junts a prop del o imatges per fer-ho més visual. La Laia La Laia i el Quim estaven molt emocionats. conductor. El Quim va agafar amb força Segons la mestra consideri, es pot repetir El Quim estava tan emocionat que fins i la seva carmanyola i tots dos van imitar i el Quim van l’activitat i tornar a llegir el conte al cap tot tenia una desagradable sensació d’estar els sorolls de l’autobús... ho feien fluixet d’un temps per tal de veure com canvien espantat. Va romandre molt quiet al pati i molt tranquils... El viatge en autobús va en autobús les respostes i si els infants han integrat mentre agafava ben fort la seva carmanyola ser fantàstic! més vocabulari emocional. nova. La Laia estava tan emocionada que creia que explotaria. Quan va veure el Quim Després d’explicar el conte, la mestra va córrer cap a ell tot cridant: “Anem en inicia una conversa amb els infants: Idees clau autobús i jo sóc la conductora”. Feia molt • Què creieu que li va dir la mestra de soroll. Imitava un autobús i va començar En acabar l’activitat, els infants hauran Preparació 10 min a la Laia? a córrer fent voltes pel pati. El Quim es reflexionat sobre les emocions d’altres i Realització 35 min • Com creieu que podríeu haver ajudat va anar acostant a la paret. “Puja al meu com el seu comportament pot estar influït la Laia a calmar-se? autobús Quim!”, va cridar la Laia mentre per aquestes. També hauran ampliat el Font: Activitat adaptada corria cada vegada més a prop seu. “Sóc • Per què creieu que el Quim no volia seu vocabulari emocional. del programa SEAL la conductora!”, seguia cridant. Alguns pujar a l’autobús de la Laia? dels nens i de les nenes es van agafar a la • El Quim estava tan emocionat, que Laia i l’autobús es va anar fent cada cop se sentia una mica espantat. Com més llarg. La Laia estava tan emocionada l’haguéssiu pogut ajudar a sentir-se que cada vegada corria més i més ràpid. millor? Conduïa l’autobús molt a prop d’en Quim. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 232 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Conte 1 Els infants seuen en rotllana amb la mestra 5 min 2 La mestra explica el conte 5 min 3 Mestra i infants inicien una conversa per respondre 25 min els interrogants de l’activitat 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 233 Objectius • Avui celebrem un aniversari a la classe. Idees clau • Reflexionar sobre les raons que ens • Un amic o amiga ens diu que no vol jugar P5 En acabar l’activitat, els infants hauran poden portar a sentir-nos d’una amb nosaltres.~ experimentat com una situació deter- Aula determinada manera. • Estem a punt d’agafar l’autobús per anar minada ens pot provocar una emoció • Relacionar les nostres emocions amb una d’excursió. i com aquesta pot portar-nos a tenir situació concreta. un comportament determinat. Àrea temàtica 1 • Relacionar les nostres emocions amb el Orientacions didàctiques Consciència de què sentim, nostre comportament posterior. La representació de les emocions i els per què i de com les comportaments associats es pot fer emocions estan relacionades Descripció de l’activitat en conjunt o bé individualment segons amb com ens comportem La mestra prepara un llistat de situacions, les característiques del grup. ––––– les explica i proposa als infants que Si és possible es recomana realitzar Activitat 2 representin com se sentirien en cadascuna l’activitat en petits grups. Teatre d’elles. Després la mestra els demana per què creuen que se sentirien així. Per Es pot aprofitar i fer una reflexió en el moment que alguna de les situacions d’emocions exemple: representades al llarg de l’activitat passi • Estem jugant al sorral i un altre infant a la realitat. ens llença sorra. Preparació 35 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Llistat de situacions 1 La mestra explica l’activitat. Si la representació és 5 min individual, els infants seuen en fileres, com al teatre. Si la representació és en grup, els infants estaran drets en rotllana 2 Al finalitzar la representació l’infant que ha fet la 25 min representació o bé els infants que ho desitgin expliquen per què creuen que se senten tal com han representat 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 234 Objectius La mestra inicia una conversa preguntant de conflicte real per recordar el que s’ha als infants: treballat a l’activitat. P5 • Reconèixer les nostres necessitats. ~ • Expressar les nostres necessitats de • Què falla en aquesta situació? Aula manera adequada. • Què creieu que podria fer el segon titella Idees clau • Pensar maneres adequades de resoldre si necessita la galleda? En acabar l’activitat, els infants hauran un conflicte. après a defensar de manera adequada Àrea temàtica 2 Orientacions didàctiques les pròpies necessitats. Reconeixement i expressió Descripció de l’activitat La mestra pot plantejar altres situacions de les pròpies emocions i necessitats de manera La mestra representa una situació de conflicte. quotidiana de conflicte amb l’ajuda de Es pot escenificar la situació en comptes adequada titelles: un titella està jugant i necessita de fer servir titelles. En aquest cas els ––––– una galleda, llavors pren a l’altre titella propis infants poden representar el que Activitat 1 la seva galleda. Aquest li dona un cop i li narra la mestra. Dos titelles agafa la galleda. El primer titella llavors es posa a plorar. Posteriorment a la realització de l’acti- vitat, es recomana aprofitar les situacions i una galleda Preparació 10 min Realització 40 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Titelles 1 La mestra representa amb els titelles una situació 10 min de conflicte 2 La mestra i els infants conversen sobre com resoldre 15 min el conflicte de manera positiva 3 Els infants arriben a un acord sobre quina és la manera 15 min més adequada de resoldre el conflicte 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 235 Objectius nen o nena decidirà si vol compartir el o física de l’infant, caldrà que hi parli de missatge amb els companys/es i, si així ho forma privada oferint-li el seu suport i P5 • Expressar aspectes positius dels altres. volgués, la mestra animarà tot el grup a ajuda i haurà d’activar els protocols que ~ • Expressar mitjançant diferents canals trobar solucions. corresponguin. Aula de comunicació les nostres necessitats. La mestra posa dos exemples de missatge: La idea de l’activitat és que la bústia es • Aprendre a resoldre petits conflictes un explicant alguna cosa que hagi generat quedi al llarg del curs a la classe i que de manera adequada. emocions agradables (alguna acció serveixi per resoldre situacions desagra- Àrea temàtica 2 positiva d’un infant o agraint quelcom dables però també per enviar missatges ReconeixeRmuetinnte is expressió Descripció de l’activitat a algun company/a) i un altre explicant positius i constructius. de les pròp––i–e–s– emocions alguna cosa que hagi generat emocions La mestra ha de tenir cura de que al i necessiAtcattivsit adte 1 manera La mestra presenta una bústia elaborada desagradables. En aquest últim cas, la per ella mateixa amb una caixa de cartró llarg de l’any tots els infants hagin rebut adequada mestra remarca la importància que el Fem i decorada amb papers de seda de colors. missatges agradables. missatge sigui respectuós. ––––– La mestra explica als infants que la bústia elA ctmivitata 2 r servirà per poder expressar tot allò que La bústia de sentim, sigui positiu o negatiu, i que Orientacions didàctiques Idees clau sovint ens costa verbalitzar en veu alta. En acabar l’activitat, els infants tindran les emocions Així doncs, si per exemple a un infant li La mestra intentarà que els infants cada una eina nova per expressar emocions i agradaria dir a un company/a que ahir cop se sentin més còmodes i segurs per sabran que les seves emocions i neces- quan jugaven es va enfadar molt perquè verbalitzar els seus sentiments. sitats es poden expressar d’una manera no el van deixar participar, l’infant podrà És important mantenir la privacitat dels adequada. escriure o dibuixar el que sent i deixar un possibles intercanvis de missatges que es missatge al company/a o a la mestra. puguin realitzar. Cal que la mestra actuï Preparació 25 min de mediadora si es dona alguna situació (per co2n5st mruiinr ula bústia) La mestra explica que cada dia s’obrirà la ts bústia per veure si hi ha algun missatge. complicada.Realització 20 min Quan n’hi hagi un, la mestra el donarà a Si la mestra llegeix alguna situació que Font: Adaptada Font: Activitat adaptada l’alumne en qüestió perquè el pugui mirar la fa sospitar que pugui tractar-se d’una del programa SEAL del programa SEAL i l’ajudarà a llegir-lo si és necessari. Aquest situació que posi en risc la salut mental Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Caixa gran de cartó, 0 La mestra elabora la “bústia de les emocions” tisores, vernís i paper Grup sencer de seda de colors 1 La mestra presenta la bústia i el seu objectiu 15 min 2 La mestra posa un exemple inventat i tots junts el comenten 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 236 Objectius 3. El ratolí decideix amagar-se perquè se L’activitat es podria continuar amb una sent poc útil i infeliç. representació gràfica del conte i una P5 • Mostrar una actitud positiva vers representació teatral del conte pels ~ als nous esdeveniments. 4. Un caçador captura a molts animals de la selva, els quals demanen ajuda al mateixos infants. Aula • Aprendre a expressar les pròpies ratolí. emocions. A la reflexió grupal és important remarcar 5. Tot i que el ratolí no se sent capaç de fer que tots tenim punts forts i d’altres a • Prendre consciència del fet de tenir res, intenta ajudar als seus amics, i els millorar perquè tots som diferents, però Àrea temàtica 3 una identitat i unes habilitats pròpies. allibera rossegant les cordes amb les que sempre és bo ser com un és. També Sentiment de benestar quals estaven lligats. es pot introduir en aquest punt la impor- amb un/a mateix/a Descripció de l’activitat 6. La resta d’animals li agraeixen molt i tància de la cooperació i el treball en ––––– Els infants seuen en rotllana i la mestra els li ofereixen demanar allò que vulgui. equip, donant valor al fet de compartir. Activitat 1 explica la història d’un ratolí que se sent El ratolí s’adona que ja li han donat En finalitzar l’activitat, els propis infants El ratolí que molt poca cosa, molt petit, i creu que no allò que desitjava: l’han ajudat a poden intentar identificar i expressar els serveix per res en comparació amb la resta comprendre que és bo ser com és! seus punts forts i aquells que creuen que se sentia petit d’animals de la selva. Després de l’explicació del conte, la podrien millorar.mestra inicia una conversa amb els infants La mestra explica el conte basant-se en al voltant de les emocions dels diferents aquests elements clau: personatges tractant-ho de relacionar amb Idees clau 1. El ratolí desitja ser igual d’especial que altres situacions viscudes pels infants. En acabar l’activitat, els infants hauran la resta d’animals. Preparació 5 min reflexionat sobre la idea que és bo ser 2. El ratolí veu que el lleó és un gran Realització 45 min Orientacions didàctiques com un és.líder, que la gasela pot córrer molt ràpidament i que el mico pot pujar als Font: Activitat adaptada L’activitat també es pot fer sorgir a partir arbres. Al ratolí li agradaria ser tan del programa SEAL d’una situació similar que hagi pogut especial com ells. produir-se a l’aula o al pati. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer o mig grup 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra explica el conte del ratolí que se sentia petit 15 min 3 La mestra i els infants conversen a partir del conte 25 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 237 Objectius han escrit comparteixen amb la resta Qüestions per reflexionar i pensar del grup per què les han triat. P5 • Integrar la idea que “és bo ser com sóc”. Cal que la mestra treballi el respecte per ~ • Observar que tenim gustos diferents. les emocions de tots els companys/es Aula encara que siguin diferents de les nostres • Expressar i compartir els meus gustos Orientacions didàctiques envers una paraula. amb la resta del grup. Es poden acompanyar les paraules amb dibuixos i imatges que representin la Àrea temàtica 32 Descripció de l’activitat paraula. Idees clau SentimeRnutt dinee bsenestar Aquest racó es pot mantenir durant tot En acabar l’activitat, els infants hauran amb un–/–a– –m– ateix/a La mestra demana als infants escriure en diferents papers de colors paraules que el curs escolar o si cal desmuntar-lo al vist com les paraules poden incidir en les Ac–ti–v–it–a–t 1 els agradin. Aquestes paraules han de cap d’un temps es pot fer un intercanvi emocions, comprendre la importància i FAcetivimtat 2 ser especials per a ells/es, ja sigui pel seu dels papers amb paraules boniques entre l’impacte de les paraules que diem en les Les paraules significat o perquè els agraden com sonen, els infants. altres persones. També hauran vist com el mar perquè els fan sentir bé, etc. Posteriorment En el cas que es desmunti el racó, es poden tenir gustos diferents als altres que ens fan la mestra crea un racó a la classe on poden plastificar les paraules i guardar-les infants i que està bé ser com un és. s’hi pengen totes les paraules que han en una capsa transparent per tal de sentir bé escrit els infants. En diferents sessions es poder-les utilitzar al llarg del curs. llegeixen les paraules i els infants que les Preparació 15 min Realització 45 min 25 minuts Font: Adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Papers de colors i altres 0 La mestra demana als infants que escriguin paraules 15 min materials que la mestra que els agradin cregui convenients Grup sencer 1 La mestra crea un racó a la classe en el qual els infants 10 min pengen les paraules especials que han escrit Petit grup 2 En moments concrets els infants mostren les paraules Sessions especials a la resta del grup i els expliquen per què de 20 min són especials per a ells/es 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 238 Objectius 1. Omplir l’ampolla d’aigua. Es pot fer una ampolla per a cada taula • Construir un instrument per aprendre 2. Posar el paper arrissat dins l’ampolla i que els infants la comparteixin. P5 a regular l’ansietat. per tintar l’aigua de color. Segons la mestra consideri es pot crear un ~ Aula • Experimentar com observar un objecte 3. Posar purpurina dins l’ampolla tot racó amb totes les ampolles on els infants detingudament pot ser una eina per descrivint-la com un element similar a vagin quan se sentin nerviosos/es i vulguin relaxar la ment. la pols d’una fada que servirà per donar- trobar la calma. li màgia. Àrea temàtica 4 • Aprendre una eina per regular l’ansietat. 4. Tancar l’ampolla assegurant el tap amb Eines per regular cinta adhesiva. Idees clau l’ansietat i el neguit La mestra demana als infants que formin En acabar l’activitat, els infants tindran ––––– Descripció de l’activitat petites rotllanes i posa les ampolles al tant una estratègia com un instrument Activitat 1 La mestra envia una nota a les famílies centre per poder observar com cau la per regular l’ansietat. L’ampolla demanant ampolles petites de plàstic purpurina al fons i el que sentim.transparent. La mestra proposa als infants fer de de la calma La mestra proposa als infants seure en manera individual la seva ampolla de la rotllana i els explica que a vegades ens calma perquè puguin endur-se-la a casa i enfadem o ens posem nerviosos i no els serveixi per tranquil·litzar-se quan ho sabem com tornar a la tranquil·litat. La necessitin. mestra deixa que els infants parlin de Preparació 20 min les seves pròpies vivències i propicia un Realització 50 min ambient on l’expressió oral els ajudi a Orientacions didàctiques descriure situacions desequilibrants per a Es pot introduir glicerina a l’ampolla i així Font: Activitat adaptada ells i elles. Posteriorment la mestra mostra poder posar-hi altres materials que pesin del programa SEAL els materials que ha preparat (ampolla, més perquè caiguin més lentament. paper arrissat, purpurina, aigua i cinta adhesiva) i els farà observar el procés La mestra pot proporcionar les ampolles d’elaboració de diverses ampolles de la en el cas que vulgui evitar demanar-ho a calma. les famílies. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 239 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 S’inicia una conversa en la qual la mestra proposa 10 min als infants que expliquin alguna vivència desequilibrant Ampolles petites de 3 La mestra mostra els materials i explica què farà plàstic transparent i per què els servirà aigua, paper arrissat, purpurina, cinta adhesiva Ampolles petites de 4 La mestra realitza davant dels infants i amb la seva ajuda 10 min plàstic transparent diverses ampolles de la calma aigua, paper arrissat, purpurina, cinta adhesiva En grups petits 5 Per grups s’observen les ampolles i el seu efecte relaxant 5 min 6 Amb l’ajuda de la mestra els infants fan les seves ampolles 20 min de la calma 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 240 Objectius amb les cinc vocals, conegut com mantra a eina de relaxació, i per millorar de l’aeiou, intentant que sigui un so la respiració abdominal. P5 • Practicar la respiració abdominal. continu. Per aconseguir-ho cal deixar anar ~ • Experimentar les sensacions de recitar l’aire molt a poc a poc. Els infants s’afe- Aula un mantra. geixen al mantra i el reciten tots junts. Qüestions per reflexionar i pensar • Aprendre una eina per regular El mot “mantra” procedeix de man (“ment”) l’ansietat. i tra (“alliberació”). És un concepte del Àrea temàtica 4 Orientacions didàctiques pensament de l’Índia que es presenta Eines per regular Descripció de l’activitat El primer dia podem recitar el mantra com un instrument per alliberar la ment l’ansietat i el neguit durant un minut i anar augmentant la del flux constant de pensaments que la La mestra inicia l’activitat explicant als ––––– durada a mesura que l’alumnat s’acostumi confonen. Un mantra pot ser una síl·laba, infants que entre tots recitarem un mantra. Activitat 2 a la seva pràctica. una paraula, una frase o un text llarg, La mestra els explica que els mantres que en ser recitat i repetit va portant a la Mantra venen de la Índia, i que consisteixen en És possible que a alguns infants els costi persona a un estat de profunda concen-repetir moltes vegades seguides una fer correctament la respiració abdominal, tració (dhāranā). de l’aeiou paraula o una frase i que això ens ajuda practicarem llavors estirats a terra tot ·a deixar la nostra ment sense pensaments col·locant les mans dels infants a la seva Els mantres posseeixen una doble funció. i per tant a relaxar-nos. La mestra recalca pròpia panxa perquè notin com aquesta Per una banda ens ajuden a calmar la la importància d’escoltar les veus dels s’infla i es desinfla, o posant la mà a la ment i per l’altra posseeixen una qualitat nostres companys/es quan reciten perquè panxa d’un company o una companya de vibracional que actua directament sobre es crearà una màgia molt bonica. la classe. nosaltres a nivell físic, mental-emocional Preparació 10 min i espiritual. Realització 20 min Els infants es col·loquen drets i en rotllana En comptes de la neutralitat de l’aeiou es i fan tres respiracions profundes: agafen pot utilitzar una paraula o frase emocional aire fins a omplir la panxa i el deixen anar com per exemple “em tranquil·litzo” o Idees clau molt lentament. La mestra pot proposar “em calmo”. Es pot donar l’oportunitat als als infants que es posin la mà a la panxa infants de consensuar una paraula o frase En acabar l’activitat, els infants hauran perquè notin com s’infla i es desinfla. per realitzar el mantra. après i practicat una eina de regulació emocional. Després els infants s’agafen de les mans L’activitat es pot realitzar en petits grups i i el mestre comença a recitar un mantra anar-la repetint al llarg del curs com Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra explica què és un mantra i per què serveix 10 min 2 Els infants practiquen la respiració abdominal 5 min 3 La mestra i els infants s’agafen de les mans i reciten 5 min el mantra 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 241 Objectius les fotos o dibuixos que formaran el seu Si alguna família no s’implica amb àlbum i comenten les emocions generant l’activitat, l’àlbum pot ser elaborat per P5 • Compartir una activitat agradable la creació de l’àlbum. Es demana als la mestra i l’infant pensant en moments ~ amb la família. infants que portin el seu àlbum a la classe especials viscuts a l’escola. FaAmuíllaies • Recordar a la família moments per poder-lo mirar i comentar. especials de l’infant. Es pot fer en una sola sessió i els infants • Reforçar el sentiment “és bo ser Idees claumiren lliurement l’àlbum de la resta, o tot Àrea temàtica 23 com sóc”. el curs si es mira un per un cada àlbum En acabar l’activitat, els infants hauran SentimeRnutt dinee bsenestar i es comenta amb la mestra i el conjunt compartit una activitat agradable amb amb un–/–a– –m– ateix/a Descripció de l’activitat d’infants. les seves famílies i s’haurà reforçat el Ac–ti–v–it–a–t 1 sentiment de que és bo ser com un és. La mestra envia una nota a les famílies i FAcetivimtat 1 els proposa seleccionar 10 fotografies de Orientacions didàctiques Compartint moments especials de l’infant (naixement, el mar la seva primera dent, primeres passes, Amb aquesta activitat es pretén, a més moments aniversaris, celebracions familiars, etc.) i d’elaborar el petit àlbum, que els adults enganxar-les en un àlbum.També els pot puguin expressar com estimen el seu que ens fan donar la possibilitat de fer dibuixos en infant i que recordin amb afecte tots els comptes de triar fotografies. La família moments compartits. sentir bé conjuntament amb l’infant seleccionen Prepara2c5ió m ai ncaustsa 30 min Realització a casa 30 min RealitFzoanctió: A ad la’aputalad a4 5 min del programa SEAL Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a l’aula Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota informativa explicativa a totes les famílies sobre l’activitat Fotografies i àlbums, 2 Les famílies seleccionen les fotografies/dibuixos i fan l’àlbum cola o cinta adhesiva Àlbum 3 Els infants mostren el seu àlbum i miren el dels companys/es 45 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 2. AUTOESTIMA 242 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 3 Amistat Contingut Àrees temàtiques Vocabulari Aquesta unitat se centra en el desenvolupament 1 Habilitats clau a l’hora de fer activitats 3 Eines per a la regulació de la ràbia Aprendre d’habilitats clau de l’aprenentage social i amb altres infants: saber compartir, Objectiu: Aprendre almenys una eina Acabar emocional: compartir, fer alguna cosa per torns, esperar el propi torn, escoltar als/les per regular l’emoció de la ràbia. Futur escoltar als/ les altres, demanar ajuda i ser altres quan parlen, demanar ajuda quan Compartir capaç d’empatitzar amb les emocions dels altres. 4es necessita i comprendre les emocions Resolució de conflictes Treballar junts En aquesta tercera unitat també es treballa la dels/les altres Objectiu: Aprendre almenys una manera Esperar el torn resolució de conflictes i la consciència i regulació d’arreglar una situació en la que no s’està de la ràbia. Objectiu: Mostrar en la majoria de les activitats Escoltard’acord amb l’altre. grupals les habilitats de l’àrea temàtica 1. Demanar ajuda 2 Consciència de l’emoció de ràbia Amic/ga Enfadat/a Objectiu: Identificar l’emoció de la ràbia en un mateix/a i en els/les altres. Enrabiat/da Fer les paus Incloure 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 246 Interculturalitat i gènere Àrea temàtica 1: Habilitats clau a l’hora de fer Àrea temàtica 2: Consciència de l’emoció de ràbia activitats amb altres infants Àrea temàtica 3: Eines per a la regulació de la ràbia • És important fixar-se en quins lideratges existeixen a l’aula i si hi ha alguna dinàmica • L’emoció de la ràbia i la seva expressió la tenim del grup classe que exclogui algun nen/a. interioritzada com a un valor/característica En aquest últim cas caldria analitzar si aquests masculina. Però les emocions no entenen infants tenen alguna característica que pugui de gènere. Cal procurar ser igual de tolerants ser un eix de desigualtat. davant de conductes violentes de nens que de nenes… i no actuar des del que s’espera de • Els contextos socioculturals i religiosos poden cadascú. ser diversos i, per tant, també les formes d’entendre les habilitats claus de l’aprenen- • Evitar ubicar a les nenes sempre en la càrrega tatge social i emocional que podem trobar en de comprendre i acceptar la ràbia dels i les altres una aula. Des de les cultures individualistes es cap a elles. Cal entendre que elles poden també fomenta l’autonomia individual i l’assoliment estar enfadades i no voler entendre de raons personal, mentre que les col·lectivistes promouen en algun moment. És també vàlid i les ajudem l’harmonia relacional i la interdependència. a posar límits. • Des de la premisa de ser i fer per agradar als • És important tenir en compte que l’expressió altres s’educa sovint a les nenes i també actuem de l’emoció es veu influïda en gran mesura per com a dones. Cal intentar no reproduir aquest la cultura en què s’ha socialitzat una persona. aprenentatge a l’aula. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 247 Objectius Orientacions didàctiques Cal respectar als infants que no volen fer algunes gesticulacions com els petons P5 • Practicar el fet d’esperar el propi torn. Es pot utilitzar una altra cançó que al nas, les abraçades o remenar el cul. ~ • Practicar el fet d’escoltar als/les altres. representi la interculturalitat a l’aula. Entre tots es poden buscar alternatives Aula • Gaudir d’una activitat en grup És recomanable fer l’activitat amb mig de moviments per tal que se sentin i en parella. grup (12-13 infants). Si no és possible partir còmodes i, si els ve de gust ballar, ballin o el grup, es recomana dur a terme l’activitat es pot canviar entre tots la lletra pensant en un espai ampli. en altres maneres d’expressar amistat cap Àrea temàtica 1 Descripció de l’activitat els altres. Habilitats clau a l’hora de És important que primer la mestra mostri La mestra anima els infants a posar-se el ball amb un infant i faci notar que fer activitats amb altres per parelles, un davant de l’altre, formant segons el ritme s’han de fer moviments infants: saber compartir, una doble filera. En sonar la música, Idees claudiferents. Després la resta d’infants els esperar el propi torn, i en parelles, els infants hauran de fer imitaran. En acabar l’activitat, els infants hauran escoltar als/les altres quan les gesticulacions que proposa la cançó. practicat el esperar el torn per poder També és aconsellable ensenyar la dansa parlen, demanar ajuda quan Lletra de la cançó: ballar i hauran experimentat que si tots per parts: escoltar la primera estrofa, col·laborem en la bona realització de la es necessita i comprendre Un amic amb la mà dreta veure els moviments i imitar-los després. dansa aquesta pot ser un motiu de satis- les emocions dels/les altres el saludo amb la mà esquerra (Bis) La mestra pot escollir si formar ella les facció i gaudi. —— junts ens belluguem parelles o que els mateixos infants les Activitat 1 i li faig dos petons al nas. formin tenint cura de gestionar bé que cap Dansa dels Caminem les mans enllaçades (Bis) infant es quedi sol. També pot proposar caminem i el cul remenem. un canvi de parella quan es torni a repetir amics i les sencera la cançó. Es recomana estar I una volta cap aquí pendent de les dinàmiques d’empare- i una volta cap allà (Bis) amigues llament, és a dir, observar si només ballen l’abraço ben fort nenes amb nenes i nens amb nens o pel per tornar a començar. contrari creuen que només poden ballar amb algú del sexe contrari, i treballar-ho. Preparació 5 min Realització 45 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 248 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Mig grup: 12-13 infants Cançó: Dansa 1 Escoltar la cançó 5 min dels amics 2 Demostració del ball per part de la mestra i un infant (estrofa 1) 5 min 3 Ballar la 1a estrofa tots els infants 5 min 4 Demostració del ball per part de la mestra i un infant (estrofa 2) 5 min 5 Ballar la 2a estrofa tots els infants 5 min 6 Demostració del ball per part de la mestra i un infant (estrofa 3) 5 min 7 Ballar la 3a estrofa tots els infants 5 min 8 Ballar la cançó sencera tot el grup 10 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 249 Objectius Orientacions didàctiques Si el nombre d’infants no és parell, la mestra pot participar en el joc i agafar P5 • Practicar el esperar el propi torn. Es recomana utilitzar materials amb un una peça. ~ • Practicar el escoltar als/les altres. nivell de dificultat adient als infants de Aula l’aula. Les parelles es poden formar utilitzant • Interactuar amb un altre company/a. altres mètodes, com per exemple Per escollir el primer infant que mostrarà els gomets. la seva peça es pot cantar alguna de les Descripció de l’activitat cançons que s’utilitzen per seleccionar Àrea temàtica 1 La mestra proposa seure en rotllana i algú, per exemple: Un cigró petit, Idees clau Habilitats clau a l’hora de dona a cada infant una peça d’un joc de Una mona en el terrat, Quatre pedres..., fer activitats amb altres les parelles (tipus Memory) que es tingui Una plata d’enciam, etc. En acabar l’activitat, els infants hauran infants: saber compartir, a la classe. La mestra els explica que han experimentat el fet d’esperar el propi torn, Posteriorment la mestra pot proposar de mirar la peça i guardar-la sense que els escoltar als/les altres i gaudir interactuant esperar el propi torn, que siguin els mateixos infants els qui companys i companyes la vegin. amb un altre company/a. escoltar als/les altres quan decideixin o bé es pot establir una parlen, demanar ajuda quan La mestra tria un infant perquè mostri consigna del tipus “sortirà l’infant assegut es necessita i comprendre la seva peça a la resta. L’infant que té la a la dreta de l’últim que ha sortit”, etc. les emocions dels/les altres mateixa peça s’ha d’aixecar i anar al mig La mestra demanarà als infants que de la rotllana, allà es xoquen les mans i es —— estiguin atents per veure quina fitxa canvien de lloc, respectivament. Després, Activitat 2 ensenya el company/a i poder donar la mestra diu el nom d’un altre infant i es resposta ràpidament, ja que així el joc Joc de les fa el mateix. és àgil i divertit. parelles Preparació 10 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana 3 min Un joc de les parelles 2 La mestra reparteix una fitxa del joc a cada infant 5 min 3 S’escull l’infant que comença 2 min 4 Es realitza el joc 20 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 250 Objectius frase, si veu a algun company/a encara A vegades als infants els pot ser difícil movent-se, l’anomenarà i aquest haurà de acceptar la decisió d’un altre company/a P5 • Practicar el fet d’esperar el propi torn. tornar a la línia d’inici. Els infants s’han de i no voler obeir l’ordre d’anar a l’inici. ~ • Practicar el fet d’escoltar als/les altres. quedar quiets abans que el qui para acabi En aquestes situacions és aconsellable Aula • Gaudir d’una activitat en grup. la frase. deixar que siguin els infants qui gestionin la resolució del conflicte i, en cas de no El joc avança fins que un dels infants saber fer-ho, que la mestra intervingui Descripció de l’activitat aconsegueix arribar i tocar l’esquena ajudant-los. Àrea temàtica 1 de qui para, llavors aquest ha de sortir Aquesta activitat està basada en un joc corrents per atrapar a algun dels Habilitats clau a l’hora de tradicional on hi ha un infant a qui li toca companys/es. Si ho aconsegueix, l’infant fer activitats amb altres parar. Aquest se situa mirant cap a una Idees clauatrapat serà el que li tocarà parar. infants: saber compartir, paret. La resta d’infants es col·loquen En acabar l’activitat, els infants hauran esperar el propi torn, formant una línia al darrere de l’infant experimentat el fet d’esperar el propi torn, escoltar als/les altres quan que para, a una distància establerta al Orientacions didàctiques escoltar al company o companya que para principi del joc (de 7 a 10 metres de la parlen, demanar ajuda quan i gaudir d’una activitat en grup. També paret aproximadament). Quan comença Aquest joc és recomanable fer-lo amb mig s’haurà treballat el fet d’acceptar el que es necessita i comprendre el joc, l’infant que para pica amb les mans grup classe (12-13 infants). indica l’infant que para i la regulació de les emocions dels/les altres a la paret i diu: “un, dos, tres, pica paret!”. Es recomana que la mestra expliqui el joc i les emocions associades. —— Mentre ho diu, els companys i companyes faci una demostració fent que para. També Activitat 3 s’aproximen a ell tan ràpid com poden. es recomana que recordi la importància L’infant que para, un cop ha dit la Un-dos-tres de complir les normes del joc. pica paret Realització 25 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Mig grup: 12-13 infants Joc al pati 1 Explicar el joc 5 min 2 Fer una demostració 5 min 3 Inici del joc 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 251 Objectius Posteriorment es forma una rotllana a Es convidarà a tots els infants a ser terra i s’inicia una conversa sobre allò partícips del joc i representar aquella P5 • Identificar les emocions bàsiques. que s’ha fet. La mestra pot utilitzar emoció que els hi toqui, però es respectarà ~ • Prendre consciència de l’emoció alguna de les preguntes següents per que un infant no vulgui participar. Aula de ràbia. dirigir la reflexió: Es recomana fer l’activitat diverses • Compartir situacions que generen ràbia. • Quina situació ens ha fet sentir realment vegades per què els infants entenguin enfadats/des? i integrin la dinàmica Àrea temàtica 2 Descripció de l’activitat • Què hem notat quan ens sentíem així? Consciència de La mestra presenta als infants diferents • Com es veia a la persona que estava Idees clau l’emoció de ràbia situacions que generen emocions, sobretot enfadada? —— de ràbia. La mestra ho pot fer amb En acabar l’activitat, els infants hauran imatges, verbalitzant la situació a cau identificat situacions que generen Activitat 1 Orientacions didàctiques d’orella, etc., i assigna cada situació a un diferents emocions, especialment de Endevina, infant o a un grup petit d’infants perquè Cada infant ha d’expressar l’emoció tal ràbia, i hauran reflexionat sobre què la representin teatralitzant-la per tal que com la sent i creu convenient. No es se sent amb la ràbia i com ens mostrem endevineta, els altres l’endevinin. donaran pistes als infants sobre com quan sentim ràbia. han d’expressar-les. com em sento sense dir cap parauleta Preparació 10 min Realització 40 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Imatges 1 La mestra reparteix entre els infants les diferents 10 min situacions que poden generar emocions Grup sencer. En rotllana 2 Representació i identificació de les emocions 15 min 3 Conversa i reflexió 15 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 252 Objectius relaxat o tens? Creieu que està còmode Orientacions didàctiques sentint-se tan enfadat? Què pot passar P5 • Prendre consciència de l’emoció de ràbia. si s’enfada més? Alguna vegada heu Es necessiten dos globus vermells i una ~ • Observar què pot passar quan sentim estat tan enfadats/des i vermells com el agulla que es tindrà amagada per petar Aula ràbia. globus?”. La mestra pot mostrar què vol el primer globus. • Verbalitzar algunes situacions dir relaxat o tens en un globus. Un cop fet La mestra pot preguntar als infants si se que generen ira o ràbia. el debat, la mestra intenta petar el globus senten identificats amb el globus. També sense que els infants s’adonin. Llavors es pot preguntar com entenen el concepte Àrea temàtica 2 la mestra pregunta als infants: “què ha de “petar” quan tenim molta ràbia dins. Consciència de Descripció de l’activitat passat? Per què creieu que ha passat?”. També hi ha l’opció que s’enduguin el l’emoció de ràbia La mestra convida els infants a formar una Després, la mestra treu un altre globus globus a casa sense petar-lo a fi d’aprendre —— rotllana i intenta crear un clima tranquil vermell inflat i explica que se l’ha trobat a conviure amb les emocions quan se Activitat 2 d’escolta i respecte. La mestra treu un queixant-se pels passadissos. I pregunta: senten, sense necessitat de fer-les fora. globus vermell desinflat i explica que el El globus “què podríem fer perquè no peti? Que us globus és màgic perquè quan s’enfada va bé fer a vosaltres quan esteu enfadats s’infla sense parar i quan escolta coses vermell i voleu calmar-vos?” Idees claumaques es desinfla. Els infants amb l’ajuda Amb cada aportació dels infants, la mestra de la mestra el posen a prova. Es fa una En acabar l’activitat, els infants hauran va desinflant una mica el globus. Cada primera ronda en què cada infant explica reflexionat sobre què passa quan sentim vegada el globus està menys tens i més una cosa que li provoqui ràbia. A cada ràbia i algunes situacions que la poden relaxat. La mestra ho va comentant amb aportació, la mestra fa una bufada al causar, i hauran començat a pensar idees els infants. Al final, quan ja no queda aire Preparació 10 min globus. Quan el globus està inflat del tot i per regular-la.dins el globus, la mestra fa una cloenda Realització 30 min tothom ha participat, la mestra pregunta que pot connectar amb una altra activitat als infants com veuen el globus: “està posterior de regulació de la ràbia. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer Globus vermell 1 La mestra mostra el globus i explica que és màgic i el perquè 5 min 2 Els infants verbalitzen situacions que els fan enfadar 5 min 3 Reflexió 5 min Globus i agulla 4 Petar el globus i reflexió 5 min Globus nou inflat 5 La mestra explica que ha trobat un globus enfadat i demana 5 min als infants idees per calmar-se Globus nou desinflat 6 Reflexió final 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 253 Objectius Va anar cap a l’Ona i va començar a jugar El Pau i l’Ona jugaven a fora el pati. Feien a la vora d’ella. Ell la va mirar i li va fer un servir grans caixes de cartró per construir P5 • Aprendre a reconèixer l’emoció somriure gran i simpàtic. L’Ona va alçar la coses. Tot just acabaven de construir una ~ de la ràbia. vista i se’l va quedar mirant un minut i va cabanya que va venir el Nil i va anar directe Aula • Aprendre una eina per regular la ràbia. dir: —Oh, hola. dins la cabanya. • Començar a pensar en els passos El Pau ja estava content perquè havia tingut L’Ona va quedar-se palplantada, mirant per resoldre un conflicte. la idea de fer un gran somriure i havia com algú altre s’havia ficat dins de la seva funcionat. L’Ona s’havia fixat en ell cabanya. La cara se li va posar vermella, i el Àrea temàtica 3 Descripció de l’activitat i havia sigut amable i li havia dit hola. coll també. Es notava estranya, i també es Eines per a la notava la panxa rara. Va obrir la boca per regulació de la ràbia La mestra explicarà el conte L’Ona, el Pau Van passar molta estona construint coses, parlar, però en comptes de sortir-li paraules, —— i els cubs de colors. A mesura que explica i l’Ona li va demanar al Pau que l’ajudés a es va posar a cridar molt fort. Feia cara Activitat 1 el conte anirà fent preguntes que faran construir un pont perquè hi passessin els d’estar molt enfadada, tenia la cara estranya reflexionar els infants sobre la consciència cotxes. El Pau va escoltar atentament l’Ona L’Ona i el Pau i els ulls plens de ràbia. Va cridar: “Surt de la de l’emoció de la ràbia, eines per per saber exactament què volia que fes. No meva cabanya. No hi pots entrar. Surt, surt!”. regular-la i resolució de conflictes. sabia exactament quin tipus de pont podia i els cubs El Pau tenia molta por. Mai no havia sentit fer per ajudar-la, així que li va fer unes Hi havia una vegada un nen que es deia Pau a ningú cridar d’aquesta manera abans, i va quantes preguntes: “quin tipus de pont fem? de colors i que tot just acabava de començar a anar marxar corrents lluny de l’Ona, cap a dins de Gran o petit?”.a col·legi cada dia. S’ho passava d’allò més l’escola, buscant un lloc segur on quedar-se. L’Ona va escoltar amb atenció les preguntes bé, i ja s’havia acostumat a dir adéu als seus La mestra pregunta als infants per què del Pau i després li va contestar que seria bo pares cada dia: els feia una abraçada ben creuen que el Pau fuig corrents, què creuen que fos un pont gran perquè hi poguessin forta i els feia adéu amb la mà en sortir per que l’ha espantat? La mestra convida els passar molts cotxes. la porta. infants a parlar dels sentiments de l’Ona Preparació 5 min L’Ona va posar un cub per començar a Realització 40 min El Pau era força tímid i callat i van passar i del Pau, i els deixa temps perquè construir el pont, i va mirar al Pau. Ell va unes quantes setmanes abans no va expressin les seves idees. posar un cub al costat del seu, després l’Ona Font: Activitat adaptada començar a parlar amb altres companys El Nil va marxar corrents també, i l’Ona es n’hi va posat un altre, i així van anar fent un del programa SEAL. o companyes. Hi havia algú amb qui li havia va quedar sola. La calor que havia tingut rere l’altre fins que el pont estava construït. agradat molt jugar el dia abans: l’Ona. abans s’estava esvaint, i es va començar a L’Ona i el Pau van veure que a tots dos Van passar molta estona construint el sentir trista i molt sola. Se sentia malament els agradava molt jugar amb els cubs de pont junts. La mestra estava molt contenta pel que acabava de passar, però no sabia què construcció. perquè havien treballat molt bé tots dos més podia fer. Era la seva cabanya, i no volia junts, i el Pau va arribar a casa seva molt Aquell dia, el Pau va anar a la zona de que el Nil hi entrés. content i li va dir a la seva mare que havia construcció a veure si hi trobava l’Ona. La mestra pregunta als infants què fet una amiga que es deia Ona. Ella ja hi era, i estava enfeinada fent alguna creuen que podria haver fet l’Ona en cosa amb els cubs petits de colors. El Pau La mestra pregunta als infants què creuen comptes d’enfadar-se tant. Els pregunta no tenia clar què havia de fer, perquè també que ha ajudat a l’Ona i al Pau a treballar què fan si alguna cosa els incomoda volia jugar. tan bé junts, i què han hagut de fer els dos o bé els fa enfadar. La mestra pregunta als infants què creuen amics per poder treballar junts. La mestra va venir i va intentar que l’Ona que podria fer el Pau. El dia següent va passar una cosa... li expliqués què havia passat. La va ajudar 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 254 a aprendre la manera de calmar-se: fent cinc és important recordar alguns detalls que ens o nenes amb el mateixos noms a l’aula. respiracions profundes. Quan es va haver poden ajudar quan les coses s’espatllin. Això És recomanable utilitzar altres noms que calmat, l’Ona li va poder explicar què havia és el que els va dir: “En primer lloc, sempre mostrin la diversitat de noms possiblement passat. s’ha d’intentar parlar amb el vostre amic i li visible a l’aula. heu de dir quin és el problema quan alguna La mestra va dir: “On és, ara, el teu amic Si hi ha dues mestres a l’aula, una pot de les coses que passen no us agrada. En Pau? L’Ona li va dir que no ho sabia, i la explicar el conte i l’altra realitzar les segon lloc, si el vostre amic no us escolta, mestra va proposar anar-lo a buscar juntes. preguntes i dinamitzar l’activitat. busqueu ajuda. El Pau era dins la classe, dibuixant. Va veure l’Ona apropant-se a ell, i va fugir corrents, Escolteu què us diu el vostre amic un cop aquest cop al racó dels llibres. hi hagueu parlat, i intenteu pensar què Idees clau podríeu fer diferent perquè tots dos estigueu La mestra pregunta als infants per En acabar l’activitat, els infants hauran satisfets”. què creuen que el Pau torna a fugir reflexionat sobre quins aspectes poden i què creuen que pot passar-li pel cap. L’Ona i el Pau van fer el que la mestra els facilitar la convivència, com ens sentim havia proposat i al cap de no res estaven quan estem enrabiats i quina reacció La mestra va anar cap al Pau i li va demanar jugant junts amb els cubs de colors i s’ho podem provocar en els altres, què podem què li passava. El Pau va dir: “L’Ona s’ha van passar mooooolt bé! fer quan estem enrabiats i finalment posat a cridar, i la seva cara feia por. No com podem resoldre un conflicte amb vull ser amic seu. La mestra va mirar l’Ona un company/a. i li va dir: “Ona, què pots fer per què el Pau Orientacions didàctiques deixi de tenir por pel que has fet abans? Li caus bé, però no li ha agradat que abans Segons les característiques del grup el cridessis”. “No ho sé!” —va dir l’Ona. conte es pot explicar en més d’una sessió. La mestra pregunta als infants què creuen La mestra pot fer dibuixos del que es que podria fer l’Ona perquè el Pau pugui pot fer quan estem enrabiats, així com tornar a ser amic seu. els passos per resoldre un conflicte i penjar-los en un lloc visible de l’aula. La mestra va parlar amb els dos petits, i els va explicar que a vegades les coses no van Es recomana canviar els noms dels perso- del tot bé entre els amics. Els va explicar que natges del conte en el cas que hi hagi nens Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana 1 La mestra convida els infants a seure en rotllana 5 min Grup sencer Paper i materials 2 La mestra va explicant el conte i alhora fent preguntes 35 min per reflexionar-ne 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 255 Objectius puguin veure quines situacions fan enfadar També es pot convidar els infants a que els seus companys i companyes. També es proposin ells mateixos/es formes de P5 • Identificar les situacions que ens fan pot dibuixar i penjar dibuixos de maneres regular la ràbia, ja que poden haver-hi ~ enfadar. de regular l’emoció de la ràbia. diferències segons el context cultural. Aula • Pensar maneres de regular la ràbia. Per iniciar la conversa, es pot escollir una Totes les idees anteriors són eines de • Practicar almenys dues estratègies situació que hagi tingut lloc a l’escola i gestió emocional fisiològica; ajuden per regular la ràbia. treballar-la. a reduir la intensitat de l’emoció però Àrea temàtica 3 no la canvien. Per variar una emoció Es pot fer l’activitat en dues sessions si Descripció de l’activitat sobretot cal acceptar-la, comprendre-la i Eines per a la es considera que pot ser massa llarga. emprendre accions per canviar-la. regulació de la ràbia Asseguts en rotllana, La mestra proposa Algunes idees que es poden suggerir —— als infants que pensin en quins moments Per acabar l’activitat es pot llegir el conte per regular la ràbia són: s’enfaden o senten ràbia i els dona Quina rebequeria! de Mirielle d’Allancé.Activitat 2 material perquè dibuixin aquestes • Inspirar i expirar profundament i M’enfado Referència del conte recomanat: situacions. Posteriorment cada infant lentament cinc vegades. (La mestra D’Allancé M. Quina rebequeria! explica el dibuix als companys/es. mostrarà com fer-ho i ajudarà els infants, quan… Sant Joan Despí: Corimbo, 2004. per exemple, inspirant i bufant lentament La mestra conversa amb els infants sobre a la mà de l’infant.) com regular l’emoció de la ràbia (“I què • Buscar un lloc on poder estar sol un fas quan passa això? Com et sents? Què Idees claumoment per calmar-se. t’ajuda a no enfadar-te tant?”). Entre tot En acabar l’activitat, els infants hauran el grup es tria un parell d’estratègies i es • Beure una mica d’aigua. identificat situacions pròpies i dels altres Preparació 10 min practiquen (per exemple: respiracions • Agafar un parell de pilotes petites i toves que poden provocar ràbia, hauran pensat Realització 45 min profundes i tècnica de la tortuga). i estrènyer-les amb força. conjuntament de quina manera es pot • Agafar un pal de pluja i manipular-lo per regular aquesta emoció i hauran practicat Font: Activitat adaptada sentir el seu so relaxant. almenys un parell d’estratègies de del programa SEAL. Orientacions didàctiques • Aixafar ben fort un bon tros de plastilina. regulació. La mestra pot dedicar un racó de l’aula a • Fer la tècnica de la tortuga. penjar els dibuixos perquè tots els infants • Buscar un adult que us ajudi. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Paper i material divers 1 Conversa entre la mestra i els infants sobre què els fa enfadar 5 min Grup sencer 2 Elaboració dels dibuixos 15 min 3 Conversa sobre els dibuixos i sobre com regular la ràbia 25 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 256 Objectius ha passat i com han solucionat el conflicte Orientacions didàctiques els infants que l’estaven representant. P5 • Fomentar l’escolta i el respecte Es repetirà amb les altres situacions. Es recomana que abans de fer l’activitat, ~ pels torns de paraula. la mestra recordi, a partir d’activitats ja Aula • Verbalitzar les emocions que sentim Algunes idees que poden sorgir en pensar realitzades, què són les emocions. quan ens barallem i quan fem les paus. com resoldre conflictes són: És important intercalar els rols de l’infant • Pensar maneres de resoldre un conflicte. • Esperar a sentir-nos menys enfadats que provoca la situació conflictiva entre per fer les paus. nens i nenes. Àrea temàtica 4 • Demanar perdó si hem fet alguna cosa Resolució de conflictes Descripció de l’activitat És molt important crear un clima tranquil mal feta. i receptiu. —— La mestra explica als infants que avui • Pensar com es pot sentir l’altre infant Activitat 1 faran teatre d’emocions. La mestra assigna amb el que ha passat. Cal respectar els infants que no vulguin Fem teatre una situació de conflicte a cada petit grup participar a l’activitat. • Explicar a l’altre per què ens hem d’infants i els demana que representin enfadat. Els conflictes a representar poden ser d’emocions! el conflicte. La mestra anima els infants • Proposar maneres de que allò que situacions de conflicte viscudes a l’escola.a fer les paus mentre estan fent la representació. ha passat no torni a passar. Es pot considerar assajar o practicar • Buscar maneres de que tots dos puguem el teatre abans de l’activitat. Alguns exemples de conflicte que es estar satisfets. poden representar són: L’activitat es pot realitzar dividint el grup • Demanar ajudar a un adult si no sabem si es considera necessari. Preparació 5 min • Un infant dona una empenta o pega massa bé com resoldre un conflicte. Realització 45 min a un altre infant. • Fixar-nos en com resolen conflictes • Un infant fa malbé una cosa d’un altre els altres i fer-ho de la mateixa manera Idees clau Font: Activitat adaptada infant. si ens agrada com ho fan. del programa SEAL. En acabar l’activitat, els infants hauran • Un infant pren la joguina de les mans • Fer una petició del que necessitem representat conflictes i pensat maneres d’un altre infant. que es respecti de nosaltres. de resoldre’ls. També hauran reflexionat • Un infant no escolta a un altre infant En acabar les representacions, la mestra sobre les emocions associades a un mentre aquest està parlant. compara com ens sentim quan ens conflicte i a la seva resolució. Un cop realitzada cada representació o barallem i com ens sentim quan hem al final de totes elles, la mestra inicia una fet les paus. conversa amb els nens i nenes on puguin explicar què han vist, què creuen que 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 257 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra convida els infants a seure en rotllana 5 min 2 La mestra explica que farem teatre d’emocions, divideix als 5 min infants en petits grups i els assigna un exemple de conflicte 3 Els infants representen el conflicte i com fan les paus 20 min 4 La mestra i els infants conversen sobre les emocions 10 min associades als conflictes i com s’han resolt 5 La mestra compara les emocions de quan ens barallem 5 min i de quan fem les paus 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 258 Objectius un acabi allò que està fent abans d’aga- Es proposa que en cas d’incompliment far-li el material, etc.). Posteriorment els d’alguna de les idees acordades els infants P5 • Consensuar tots junts idees per facilitar infants pensen què caldria fer si es produís s’hagin de mirar als ulls, explicar com se ~ la convivència a l’aula. un conflicte per l’incompliment d’aquestes senten, escoltar a l’altre i pensar conjun- Aula • Entendre que hi ha maneres inadequades idees consensuades. tament, si cal amb l’ajuda de la mestra, de resoldre un conflicte. com resoldre el conflicte. Posteriorment la mestra dibuixa el que • Aprendre maneres adequades s’ha acordat i ho penja en algun lloc Es poden anar revisant i actualitzant de resoldre un conflicte. Àrea temàtica 4 visible de la classe. Els infants també les normes de funcionament. poden dibuixar o fins i tot escriure les Resolució de conflictes —— Descripció de l’activitat propostes Idees clau Activitat 2 La mestra proposa als infants seure en La nostra rotllana. La mestra inicia una conversa Orientacions didàctiques En acabar l’activitat, els infants hauran per pensar entre tots idees sobre com els pensat plegats idees per a una bona agradaria que funcionés la classe pel que Es recomana acordar un màxim de tres convivència i tindran idees per resoldre manera de fa a la relació entre iguals (per exemple: idees de funcionament. un conflicte de manera adequada.  resoldre a P5 demanar les coses si us plau, esperar que Preparació 10 min Realització 30 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra i els infants inicien una conversa per pensar 15 min idees sobre el funcionament de la classe 3 Els infants decideixen maneres de resoldre els conflictes 10 min que es produeixin a la classe en relació amb les idees acordades Cartolina, retoladors 4 La mestra o els infants dibuixen el que s’hagi acordat perquè els infants ho puguin recordar i ho penja en algun lloc visible de la classe 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 259 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P5 • Compartir una activitat agradable Es pot suggerir a la família que pengi En acabar l’activitat, els infants hauran ~ amb la família. el dibuix dels cercles amb els noms compartit una activitat agradable amb Famílies • Identificar les persones importants en un lloc especial de la casa. les seves famílies, hauran identificat per a mi. i pensat en les persones que per a ells Es poden pintar els cercles de colors són importants i s’hauran practicat • Practicar habilitats clau a l’hora i escriure els noms amb un color que les habilitats d’esperar el torn, escoltar de fer activitats amb altres. destaqui. Àrea temàtica 1 els altres i escoltar i comprendre les Habilitats clau a l’hora de Cal respectar que els infants vulguin posar emocions del altres. fer activitats amb altres Descripció de l’activitat els noms en un cercle o en un altre. infants: saber compartir, La mestra envia una nota a les famílies Es pot demanar que els infants portin esperar el propi torn, i els dona un full amb diversos cercles el full a l’aula per comentar-lo plegats. escoltar als/les altres quan dibuixats, un a dins de l’altre (vegeu Exemple del dibuix de cercles: exemple a Orientacions didàctiques). parlen, demanar ajuda quan es necessita i comprendre Les famílies hauran d’ajudar els seus les emocions dels/les altres infants a pensar quines persones són importants per a ells. Els noms de les —— persones més importants o especials per Activitat 1 a ells s’escriuran en el cercle del centre. Els cercles de Els noms de les persones de les que l’infant se senti menys proper s’escriuran les persones en els cercles més allunyats del centre. A mesura que es fa l’activitat, les famílies importants parlen amb els infants sobre quins noms han de posar i en quin lloc del cercle. per a mi Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst Preparació a casa 10 min de realització Realització a casa 25 min a casa Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota informativa explicativa a totes les famílies sobre l’activitatFont: Activitat adaptada del programa SEAL. Full dels cercles, 2 Les famílies expliquen als infants l’activitat i junts van pensant noms i situant-los 20 min rotuladors, llapissos en un cercle o un altre 3 Els infants pengen amb l’ajuda de les seves famílies dibuix dels cercles en un lloc 5 min especial de la casa 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 260 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 3. AMISTAT 261 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 4 Reptes Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari Aprendre Aquesta unitat se centra principalment en l’auto- 1 Com sóc jo: les meves habilitats i punts Cal procurar promoure un enfocament menys motivació, entesa com la capacitat d’avançar cap forts competitiu dels reptes. Si existeix una socialització Acabar a un objectiu malgrat les adversitats i, de manera diferent s’entén que aquí també hi ha diferències FuturObjectiu: Desenvolupar els sentiments secundària però prèvia, en l’autoconeixement i cal recollir totes les sensibilitats. Errord’autoconfiança i d’eficàcia personal. de les pròpies habilitats, qualitats i punts forts. Cal posar atenció a si existeixen diferències en Persistència En aquesta quarta unitat es treballen l’alegria 2 Objectius realistes i equilibrats la autopercepció i per tant autovaloració de Aconseguir i la frustració, lligades a la consecució o no Objectiu: Prendre decisions encertades les capacitats de partida i de les capacitats de Orgullós d’un objectiu. Finalment, es proposen eines per i equilibrades en relació amb els objectius superació entre nens i nenes i, si és així, intentar Objectiu potenciar l’alegria i augmentar la tolerància a que ens fixem. treballar perquè aquestes no existeixin dins l’aula. la frustració. Intentar 3 Alegria i frustració Cal promoure la participació en grups mixtos en Treball conjunt Objectiu: Saber explicar què he fet i quines les dinàmiques per evitar potenciar la idea que coses han sortit bé i quines les he de fer els nens són bons en unes coses i les nenes en diferent. unes altres. La frustració pot ser viscuda i afrontada de 4 Eines per potenciar l’alegria i eines per diverses maneres segons la religió que es professi. augmentar la tolerància a la frustració Des de l’islam la manera de gestionar la frustració Objectiu: Aprendre almenys una eina per és mitjançant el control mental i espiritualitat. potenciar l’emoció de l’alegria i una altra per augmentar la tolerància a la frustració. 264 Objectius La mestra va anotant el que diuen els Es recomana realitzar l’activitat en petit infants en tres columnes diferents (una grup i en més d’una sessió si és possible. P5 • Desenvolupar el sentiment per cada frase). El mural resultant es pot ~ d’autoconfiança. Es poden utilitzar fotografies que els penjar en un espai visible de l’aula. Aula • Desenvolupar el sentiment d’eficàcia infants portin però cal promoure que les personal. respostes no es limitin al que es veu a les • Experimentar orgull davant les fites Orientacions didàctiques imatges. Àrea temàtica 1 aconseguides. És important respectar les caracterís-Es poden fer servir imatges dels mateixos Com sóc jo: tiques pròpies de cadascú així com evitar nens i nenes de la classe o de germans/es fer comparacions entre les capacitats les meves habilitats Descripció de l’activitat més grans per exemplificar el que feien de d’uns infants i d’altres i menystenir unes i punts forts petits i el que poden arribar a fer de més La conversa s’inicia compartint imatges capacitats per sota d’altres. —— grans.d’infants més petits i grans realitzant Activitat 1 diverses activitats: aprenent a caminar, Tenir en compte la diversitat en el Sabia, sé prenent el biberó, jugant, llegint, anant en moment de seleccionar les imatges. Idees claubicicleta, escrivint, saltant, fent tomba- Cal respectar les decisions de participar o En acabar l’activitat s’haurà reforçat i podré relles, etc. no en la ronda de compartir. l’autoestima de l’alumnat i s’haurà Es fa una ronda completant cadascuna distingit entre reptes assolits i pendents. Es poden demanar les imatges a les de les següents tres frases: famílies per fer el mural més proper, però • Quan jo era petit/a sabia... en cas de no ser possible, seran els/les • Ara sé... mestres els que cerquin les imatges. Preparació 10 min Realització 50 min • Quan sigui més gran podré... Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana 5 min Imatges diverses d’infants 2 Els infants visionen les imatges 10 min més petits, infants d’aproximadament P5 i infants més grans Paper i retoladors 3 Es fa una ronda de conversa 30 min 4 La mestra penja el mural 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 265 Objectius de les tres coses que ha escrit o dibuixat. Idees clau Posteriorment els fulls es pengen en un P45 • Desenvolupar el sentiment racó visible per a tothom. En acabar l’activitat, els infants hauran ~ d’autoconfiança. pensat en habilitats personals, les hauran FaAmuíllaies • Desenvolupar el sentiment d’eficàcia reforçat al escriure-les o dibuixar-les i personal. Orientacions didàctiques les hauran verbalitzat. També hauran escoltat les habilitats dels altres infants • Verbalitzar allò que fem especialment Les fotografies dels infants les farà la i hauran vist com han estat capaços de Àrea ttemàttiica 21 bé. mestra i les imprimirà per tenir-les en el verbalitzar-les. CLoesm r usóticn jeos: moment de l’activitat. les meve—s —habilitats Descripció de l’activitat En comptes d’utilitzar fotografies, els i pAucntitvsit afto 1rts La mestra prepara un espai on seure infants poden dibuixar-se a ells mateixos. Ens p—a—ssem còmodament i mostra als infants una Es pot afegir una sessió on es posin en Activitat 2 imatge seva enganxada en un full on comú quines són les coses que fan tots bé. un aS óacb raaixçía!da hi ha escrit una cosa que sap fer bé i la comparteix amb els infants. Seguidament Cal tenir present que a vegades costa reparteix als infants un full amb una compartir el que fem molt bé. imatge de cadascun d’ells i els demana La mestra remarcarà que és important que diguin i escriguin o dibuixin en el full que tothom respecti les intervencions Prepa tres coses (o una o dues segons consideri Prerapcairóa cai óc a2s0a m45in m in dels altres. Realització a casa 40 min la mestra) que sàpiguen fer molt bé. Es Realització 50 min Realització a l’aula 30 min fa una ronda on cada infant explica una Font: Activitat adaptada deFl opnrto: gArdaampata SdEaA L. del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana 5 min Imatge pròpia 2 La mestra els mostra una imatge seva i els explica 5 min una habilitat Paper, fotos i retoladors 3 Els infants dibuixen o escriuen tres coses que saben 15 min o llapis fer molt bé 4 Ronda dels infants explicant almenys una de les tres 20 min coses que han escrit o dibuixat Paret 5 Penjar el mural 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 266 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P5 • Triar un repte realista i equilibrat. Es proposa que l’activitat es realitzi els En acabar l’activitat, els infants hauran ~ • Experimentar el fet de prendre decisions dilluns, per així tenir la resta de dies per experimentat el fet de triar un repte Aula en relació amb els objectius que fixem. treballar-hi. assequible i d’anar fent accions per assolir-lo. • Distingir entre repte proposat i objectiu També es pot fer que l’activitat duri més assolit. d’una setmana, segons el tipus de repte. Àrea temàtica 2 Per tal de dirigir adequadament la Objectius realistes Descripció de l’activitat conversa és positiu que els infants tinguin i equilibrats la sensació que es tracta d’una mena En gran grup la mestra i els infants es —— d’assemblea, en la qual hi ha un modera-troben en un espai predefinit (es pot crear Activitat 1 dor/a per ajudar a respectar i dirigir la l’espai de conversa, trobada, rotllana conversa cap a l’objectiu de triar un repte, Aquesta màgica...) i s’inicia una ronda amb la frase: un secretari/a (que pot encarregar-se, amb “Aquesta setmana ens proposarem...”. l’ajuda de la mestra, d‘escriure l’objectiu setmana... La mestra deixa que els infants vagin proposat), etc. proposant reptes i els va anotant. De manera democràtica s’escull la proposta que més agrada, tenint present que sigui realista i assequible. Preparació 4 min El repte escollit s’escriu en un mural per Realització 40 min tal que es vegi. Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Trobada de la mestra i els infants en el punt de conversa 5 min 2 Inici de la conversa 5 min Pissarra o paper per 3 Ronda de propostes 15 min escriure la proposta 4 Votació de les propostes 5 min Paper, llapis, colors... 5 Plasmació gràfica 10 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 267 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P54 • Triar un repte realista i equilibrat. El conte que es proposa es pot trobar en En acabar l’activitat, els infants hauran ~ • Experimentar el fet de prendre decisions format digital o en paper. experimentat el fet de triar un repte FaAmuíllaies en relació amb els objectius que fixem. assequible i d’anar fent accions per Pot ser positiu que en la conversa els assolir-lo. • Distingir entre repte proposat i objectiu infants tinguin la sensació d’estar en una assolit. mena d’assemblea on hi ha un modera- Àrea ttemàttiica 2 dor/a per ajudar a respectar i dirigir la ObjeLcetsi ursu trienaelsistes Descripció de l’activitat conversa, un secretari/a (que pot encarre- i equ—il—ibrats gar-se, amb l’ajuda de la mestra, d‘escriure La mestra explica la faula de la llebre i l’objectiu proposat), etc. Serà important Act—ivi—tat 1 la tortuga. Després s’inicia una conversa també parlar de què ens ha ajudat i què Ens Apctivaitast 2sem on s’explica que per assolir un repte cal no ens ha ajudat a assolir els reptes que El repte de posar-hi molt d’esforç i perseverar. En el ens hem proposat.una abraçada cas de la faula explicada, la tortuga va Cal que els reptes siguin realistes i que la tortuga poder guanyar una cursa per les ganes i es puguin assolir.l’esforç que hi va posar. La mestra anima i el meu els infants a compartir reptes que voldrien Es pot fer l’activitat en diverses sessions aconseguir. Cal que els reptes siguin i al llarg del curs. Preparació a casa 45 min assolibles a curt termini (per exemple, en Es pot començar plantejant reptes que Realització a casa 40 min una setmana). Els reptes s’escriuen i es puguin aplicar-se pel bon funcionament Realització a l’aula 30 min pengen a la classe i al cap d’una setmana de l’aula i adaptats a les necessitats dels es torna a l’espai i es valoren. Preparació 10 min infants. ReFaolni tz: aAcdiaóp 4t5a dmai n del programa SEAL Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Trobada de la mestra i els infants en el punt de conversa 5 min 2 Explicació de la faula 10 min Pissarra o paper per 3 Ronda de propostes de reptes 20 min escriure la proposta Referència del conte recomanat: Nój N. La llebre Paper, llapis, colors... 4 Plasmació gràfica 10 min i la tortuga. Barcelona: Cruïlla, 2016. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 268 Objectius que hem après!!!” i en una altra “Coses que Es pot realitzar l’activitat en dues sessions. volem aprendre!!!”. P5 • Expressar quines emocions sentim quan Si es creu convenient, es pot treballar a les coses ens surten bé. Durant el curs tota la classe es compromet nivell individual amb cada infant els reptes ~ Aula • Expressar quines emocions sentim quan a ajudar qualsevol company/a a que s’ha marcat. les coses no ens surten bé. aconseguir el seu objectiu. Cal tenir en compte que, des de la • Proposar-nos nous reptes. diversitat religiosa, la frustració pot ser Àrea temàtica 3 Orientacions didàctiques viscuda i afrontada de forma molt diferent. Alegria i frustració A vegades es creu que existeixen forces Descripció de l’activitat La mestra anirà guiant de manera que superiors que no podem controlar i que —— La mestra inicia una conversa animant els els reptes d’aprenentatge que els infants determinen el nostre destí, de manera que Activitat 1 infants a explicar com s’han sentit quan es vagin marcant siguin possibles en es faci el que es faci no assolirem deter- Coses que han aconseguit una cosa relacionada amb un temps limitat com, per exemple, un minats objectius. el context escolar que no els sortia abans trimestre. hem après (per exemple, escriure el nom amb lletra Es mantindrà el mural fins que tots els lligada, saltar de les espatlleres, etc.) o Idees clauinfants aconsegueixin l’objectiu que i coses quan s’han sentit frustrats per no aconse- s’havien proposat. En acabar l’activitat, els infants hauran guir-ho. La mestra ho va escrivint en tires reflexionat sobre els reptes plantejats i que volem de papers de colors. Es pot proposar que els mateixos infants les emocions al voltant d’aquests quan intentin escriure en les tires de colors. aprendre! Entre tots i totes enganxen els papers s’assoleixen i quan no s’assoleixen. També de les coses que han aconseguit en una Es recomana realitzar aquesta activitat s’hauran plantejat nous reptes. cartolina amb el títol ben retolat “Coses amb mig grup de classe. Preparació 10 min Realització 60 min Procediment Font: Activitat adaptada Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització del programa SEAL. Mig grup Retoladors, tires de paper 1 Els infants seuen en rotllana i la mestra prepara el material 5 min de colors i 2 cartolines grans 2 Els infants expliquen què han aconseguit últimament i 20 min s’escriu als papers de colors 3 La mestra o els infants escriuen als papers nous objectius 15 min escolars 4 La mestra i els infants enganxen els papers de colors en 15 min cartolines 5 Cloenda de l’activitat amb el compromís que tots/es 5 min s’ajudaran perquè cada infant aconsegueixi el seu objectiu 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 269 Objectius Orientacions didàctiques És important en recollir els reptes que plantegen poder-los treballar P54 • Expressar alguna cosa que ens costa. Segurament la mestra haurà d’ajudar a ~ posteriorment. • Prendre consciència de l’emoció que alguns infants a pensar alguna cosa que FaAmuíllaies ens genera que una cosa ens costi. els costi. • Verbalitzar que serem capaços Caldrà respectar si algun infant no vol Idees clau d’aconseguir allò que ens costa. participar en l’activitat. Ens podem trobar En acabar l’activitat, els infants hauran Àrea ttemàttiica 23 amb infants molt negatius que verbalitzin verbalitzat alguna cosa que els costa i AlegLreias ir ufrtuinsetrsació que ells no fan res bé. Si es produeix Descripció de l’activitat hauran afirmat que malgrat la dificultat —— aquesta situació serà convenient aprofitar l’acabaran aconseguint. Activitat 12 La mestra explica als infants alguna cosa el moment perquè tot el grup digui/recordi que no li acaba de sortir bé i verbalitza: coses que l’infant sí que sap fer. EnAs mpai sesmem “a mi em costa...”. La mestra anima a què Es recomana treballar amb grup reduït. tots els infants pensin una cosa que els cuonstaa .a..b praeçraòd hao costa molt i que l’expliquin a la resta del Es pot demanar que els infants diguin grup. Es pot començar la frase dient “a una cosa que saben fer i després aquella aconseguiré! mi em costa...” i acabar-la dient “però ho que els hi costa. aconseguiré!”. Preparació a casa 45 min Realització a casa 40 min RealPitrzeapcaióra ac iló’a 1u0la m 3i0n min Realització 40 min Font: Adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana 5 min 2 La mestra presenta l’activitat 10 min 3 Es fa una ronda en la que els infants expliquen una cosa 25 min que els costa i acaben la frase dient “però ho aconseguiré!” 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 270 Objectius La mestra intenta que entre tots i totes Idees clau s’arribi a la conclusió que hi ha reptes que P5 • Experimentar el sentiment de frustració. són difícils i requereixen temps, esforç En acabar l’activitat, els infants hauran ~ • Verbalitzar com ens sentim quan estem o alguna altra estratègia per assolir-los. experimentat frustració i hauran compartit Aula frustrats. També es reflexiona sobre el fet que si les aquesta emoció amb la resta d’infants. • Explicar com podem gestionar frustracions es verbalitzen i es compar- També hauran pensat i compartit teixen són més fàcils d’assumir. propostes per gestionar la frustració la frustració. d’una manera adequada. Àrea temàtica 4 Entre la mestra i els infants es fa una llista Eines per potenciar l’alegria Descripció de l’activitat de coses que podem fer quan ens sentim i eines per augmentar la malament perquè alguna cosa no ens surt La mestra proposa un repte en petits grups tolerància a la frustració prou bé o no ens surt a la primera. Un de 5 o 6 infants: muntar unes maquetes, —— cop recollides les propostes es fa un gran fer un puzle, o similar. Activitat 1 aplaudiment. Posteriorment la mestra els fa preguntes I si no surt bé, com ara: com us heu sentit quan us costava?, com us sentíeu quan ho anàveu què passa? aconseguint? Preparació 15 min Realització 60 min Font: Activitat adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra explica el repte al grup 5 min Grups de 5 o 6 Maquetes, puzles 2 Per grups els infants intenten muntar les maquetes o puzles 20 min o similar Grup sencer 3 Reflexió grupal de com s’han sentit durant el procés 15 min Grup sencer 4 La mestra i els infants fan propostes sobre com es pot 15 min gestionar la frustració Grup sencer 5 Aplaudiments 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 271 Objectius termini i de fàcil consecució (per exemple, Es recomana fer l’activitat en diverses no barallar-se al pati, recordar els càrrecs sessions i, si és possible, en petit grup. P54 • Diferenciar entre objectius a curt i a llarg d’aula, endreçar molt bé el tovalló i la ~ termini. Els infants poden fer un dibuix al final de carmanyola de l’esmorzar...) i un a llarg FaAmuíllaies • Reflexionar sobre què es pot fer quan l’activitat sobre el repte que s’han fixat.termini (ser astronauta, escriure un conte, no es pot aconseguir un objectiu a llarg aprendre a patinar...). Cal respectar si algun infant no vol termini de forma immediata. participar en la conversa col·lectiva.Finalment es fa una reflexió grupal envers Àrea ttemàttiica 24 • Pensar com podem reconvertir l’emoció el sentiment d’angoixa que es genera Eines perL epso treunticniaers l’alegria de frustració en motivació. quan volem aconseguir una cosa ja!, quan Idees clau i eines per —au—gmentar la aquesta requereix molt temps i esforç. tolerànciAac taiv iltat f1rustració Descripció de l’activitat Proposar que l’angoixa i la frustració En acabar l’activitat, els infants hauran —— davant d’aquestes situacions puguin diferenciat entre objectius a curt termini Ens passem La mestra posa com a exemple un objectiu substituir-se per fixar-se objectius més i objectius a llarg termini. També hauran Activitat 2 a curt termini que ella mateixa s’ha petits que ens permetin aconseguir un reflexionat sobre què poden fer per no uRneap taebsr afàçcaidlsa proposat (per exemple, deixar la taula ben objectiu més gran, així com per motivació, frustrar-se quan no es pot aconseguir endreçada cada dia) i un a llarg termini afany de superació, paciència i constància. un repte a llarg termini de manera i difícils (per exemple, ser una experta en karate). immediata.La mestra pregunta als infants quins dels dos objectius marcats aconseguirà en poc Orientacions didàctiques Preparació a casa 45 min temps i quin li costarà una mica més. És probable que la mestra hagi d’ajudar Realització a casa 40 min Posteriorment cada infant ha de rumiar i alguns infants a rumiar els seus exemples RealPitrzeapcaióra ac iló’a 1u0la m 3i0n min expressar verbalment un objectiu a curt de reptes de consecució fàcil i difícil. Realització 40 min Font: Adaptada del programa SEAL Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra explica un repte personal a curt i llarg termini 10 min 2 Es fa una ronda on cada infant explica un repte a curt 20 min i llarg termini 3 Reflexió grupal per afrontar la frustració 10 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 272 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P5 • Treballar el sentiment d’autoconfiança. Amb tots els cors dels infants es pot fer En acabar l’activitat, els infants hauran ~ • Prendre consciència dels propis un gran cor en una paret de la classe. pres consciència dels seus propis punts Famílies punts forts. D’aquesta manera els infants podran veure forts i hauran escoltat els punts forts i recordar les qualitats que tenen. dels altres. • Compartir els propis punts forts amb els/les altres. Si alguna família no s’implica amb l’acti- Àrea temàtica 1 vitat, la mestra pot escriure una habilitat Com sóc jo: Descripció de l’activitat en un dels cors petits i buscar dues les meves habilitats persones més de l’escola que escriguin per La mestra envia una nota explicativa a l’infant dues habilitats en els dos cors i punts forts de l’activitat a les famílies. Cada infant petits restants. —— de la classe s’emporta a casa un dibuix Activitat 1 Tenir en compte que hi ha famílies en d’un gran cor on dins hi ha dibuixats les que potser els pares o mares no Un gran cor tres cors petits. Tres persones que siguin sàpiguen escriure o que no ho sàpiguen importants per a l’infant, que l’estimin, fer en català/castellà. Cal trobar maneres de punts forts hauran d’escriure dintre de cada cor una alternatives d’assegurar-se que igualment qualitat que vegin en l’infant. Aquest cor poden participar de l’activitat, per gran amb els tres cors petits és retornat a exemple buscant algú que pugui escriure la classe i l’infant explica a la resta quines o traduir allò que es vol incloure als cors. qualitats li han escrit que té. Es deixaran dues setmanes de marge perquè tots els Preparació a casa 10 min infants puguin realitzar-la i portar a l’aula Realització a casa 25 min l’activitat. Realització a l’aula 30 min Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització Nota per a les famílies 1 La mestra envia una nota informativa explicativa a les famílies i el dibuix del cor i dibuix Dibuix 2 La família omple els tres cors petits amb tres qualitats de l’infant 25 min 3 La família retorna el dibuix dels cors a la classe Dibuixos 4 A classe cada infant explica les qualitats que li han escrit 20 min 5 La mestra i els infants fan un mural amb tots els dibuixos 10 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 4. REPTES 273 ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 5 Justícia i assetjament Contingut Àrees temàtiques Vocabulari Aquesta unitat està centrada en l’assetjament 1 Tots i totes som diferents 3 Emocions de por i tristesa Igual/diferent escolar (també anomenat amb l’anglicisme Objectiu: Valorar positivament el fet que en l’assetjament Formar part de bullying). Es treballarà sobre què és l’assetjament tots som diferents i potenciar el respecte Cruel Objectiu: Aprendre a reconèixer en escolar, quines conseqüències emocionals té i com a un mateix/a i als/les altres. un mateix/a i en els altres les emocions Insultar s’hi pot fer front. Es farà èmfasi en el fet positiu de tristesa i/o por en cas d’assetjament Expressament que tots i totes som diferents, en la detecció de 2 Identificació de l’assetjament escolar i saber què cal fer davant d’aquests casos. Abusar conductes desagradables o cruels d’uns infants Objectiu: Saber identificar quan un nen/a cap a uns/unes altres, en la valoració d’aquestes està essent desagradable i/o cruel amb 4 Eines per fer front a l’assetjament Inseguretat conductes com a injustes, en el reconeixement Accidentalmentun mateix/a o amb un altre nen/a. Objectiu: Desenvolupar eines per fer front de la por i la tristesa com a emocions associades Podera l’assetjament. a l’assetjament, en l’empatia i suport cap al nen/a Marginar assetjat/da i en la importància d’avisar Cuidar l’altre/a una persona adulta. Força Dret Estimar-se a un mateix/a 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 276 Interculturalitat i gènere • Recordar integrar de forma normalitzada a les • Tenir en compte que la diversitat cultural dinàmiques la diversitat de gènere, d’identitat, pot ser un dels motius pels quals es pot patir d’orientació sexual, etc. discriminació o assetjament escolar. • Treballar la idea que no existeixen nens i nenes • Els nens i les nenes perceben les diferències millors que altres i fer-ho sempre des de l’enfo- físiques i de les dinàmiques intergrupals cament que cadascú té uns drets que ningú no i elaboren una explicació del que veuen pot violar. independentment de si se’ls parla sobre • És clau realitzar un treball estret amb les prejudicis i racisme. famílies perquè aquestes comparteixin el tracte • Cal tenir present que els infants (4-5 anys) que des del respecte dels infants i que els nens pertanyen a grups ètnico-culturals amb major i nenes integrin que així és com mereixen ser poder afavoreixen els seus iguals quan prenen tractats. decisions o a l’hora d’associar-se, mentre que • També cal treballar amb les famílies que, davant els infants que formen part de grups amb menor qualsevol situació de possible assetjament, no poder no mostren aquesta preferència o ho fan qüestionin mai a l’infant i el facin sentir acollit, vers el grup d’estatus major. escoltat i entès. • Per evitar seguir reproduint situacions de • És possible que hi hagi algunes preguntes sobre desigualtat, de discriminació o d’assetjament, el tema que no puguin ser respostes de forma es recomana abordar el tema de les diferències concreta o dins de l’aula ja que els temps són ètnico-culturals i sobre racisme de forma directa, limitats. Cal recollir totes les inquietuds que tractant el tema de forma adequada a la seva puguin sorgir a l’entorn de l’assetjament perquè edat i fent referència al fet que és una proble- es puguin reprendre en un altre moment. màtica estructural. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 277 Objectius Descripció de l’activitat Orientacions didàctiques P5 • Prendre consciència dels aspectes La mestra demana als infants que dibuixin Els dibuixos i fotografies es poden penjar ~ que ens diferencien i ens igualen o facin fotografies d’allò que els agrada. en un racó de la classe o al passadís sota Aula entre les persones. La mestra i els infants miren conjuntament el títol “Ens agraden coses diferents”. • Valorar positivament el fet que tots els dibuixos o les fotografies. La mestra som diferents i trencar la idea de que inicia una conversa on planteja el tema hi ha persones millors que altres. que tots/totes som diferents i per tant Idees clau Àrea temàtica 1 tenim preferències diferents. Entre tots/• Potenciar el respecte a un mateix/a En acabar l’activitat, els infants s’hauran Tots i totes totes es pensa en els avantatges d’aquest i als/les altres. adonat que ens agraden coses diferents fet. som diferents i que aquest fet és positiu i ens enriqueix. —— També hauran experimentat el respecte Activitat 1 cap a les pròpies preferències i les dels/ de les altres. Ens agraden coses diferents Preparació 5 min Realització 50 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra demana als infants que dibuixin i/o fotografiïn 5 min allò que els agrada Fulls en blanc, colors, 2 Els infants dibuixen i/o fan fotografies 15 min retoladors, etc. i/o càmera fotogràfica 3 La mestra i els infants miren els dibuixos i/o fotografies 10 min que han fet 4 La mestra i els infants reflexionen sobre el fet que ens 20 min agraden coses diferents i en els avantatges d’això 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 278 Objectius fan un mural amb l’expressió “bon dia” Es pot recórrer a eines en línia d’expressió en diverses llengües. oral si no es té clara la pronunciació. P5 • Prendre consciència dels aspectes que ens diferencien i ens igualen Aquest mural es pot penjar a l’aula o en ~ Aula entre les persones. un passadís de l’escola. Idees clau • Valorar positivament el fet que tots/totes som diferents. En acabar l’activitat, els infants hauran Orientacions didàctiques pres consciència que hi ha moltes • Potenciar el respecte a un mateix/a maneres de dir les coses, que molt Àrea temàtica 1 i als/a les altres. Aquesta activitat és molt recomanable si probablement alguns amics/amigues Tots i totes en el grup hi ha infants de diferents països seus/seves parlen amb la seva família en som diferents i/o infants amb bagatge migratori divers. Descripció de l’activitat una llengua diferent de la que parlen a —— En aquest cas els infants d’altres països l’escola i què això és divertit i important! Activitat 2 La mestra explica als infants que qualsevol són els que poden dir com es diu “bon dia” La mestra potenciarà el respecte cap a cosa es pot dir de moltes maneres en la seva llengua. Bon dia les diferències i cap a les igualtats i farà diferents depenent de la llengua que Es pot demanar a les famílies que portin reflexionar els infants sobre el fet que tots es parli. La mestra els diu “bon dia!” en de moltes un rètol amb “Bon dia!” escrit en el seu som diferents i alhora iguals.diverses llengües. La mestra i els infants idioma. maneres diferents! Preparació 5 min Realització 40 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. 1 La mestra explica que una mateixa cosa es pot dir 15 min Asseguts en rotllana de maneres diferents segons la llengua que es parli i els diu “bon dia!” en diverses llengües Fulls de colors, 2 La mestra i els infants fan un mural 15 min retoladors, paper d’embalar Xinxetes 3 El mural es penja a la classe o al passadís 5 min 4 Conversa final: tots/totes som diferents però iguals! 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 279 Objectius dia en el comportament d’ells mateixos/ que els comportaments desagradables es o dels/de les altres (per exemple haver tenen una raó de ser, i que en conèixer-la P5 • Reforçar els comportaments amables sigut amable o generós/a o bé desagra- podem pensar de quines altres maneres ~ i generosos d’un mateix/a i dels/de les dable). La mestra els explica que amb podem atendre aquesta raó sense haver Aula altres. els fets positius tots aplaudiran i amb els de ser desagradable. • Saber identificar quan un infant està negatius, tots pensaran possibles solucions essent desagradable i/o cruel amb un per un altre dia. mateix/a o amb un altre infant. Idees clau Àrea temàtica 2 • Reflexionar sobre possibles solucions Orientacions didàctiques En acabar l’activitat, els infants hauran Identificació de davant un comportament desagradable. pres consciència que ells mateixos/es i l’assetjament escolar La mestra escollirà el moment adequat els altres infants són o poden ser amables —— Descripció de l’activitat per fer l’activitat. i agradables amb els/les altres, però que Activitat 1 també poden molestar i ser desagradables Un dia a la tarda la mestra proposa La mestra potenciarà que l’infant identi- Avui... i cruels amb els altres. També hauran als infants fer una rotllana a terra i els fiqui la raó que l’ha portat o ha portat a après a identificar aquestes situacions demana que pensin i expliquin un fet un altre infant a reaccionar desagrada- i a reflexionar sobre possibles solucions. positiu o negatiu observat durant aquell blement a fi que reflexionin sobre el fet Preparació 5 min Realització 35 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. 1 Els infants seuen en rotllana 5 min Asseguts en rotllana 2 La mestra presenta l’activitat i s’inicia la conversa 30 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 280 Objectius El dia de l’activitat la mestra explica als El mural i els dibuixos també es poden infants que té una capsa plena de dibuixos pintar entre tots els infants abans de l’inici P5 • Reforçar els comportaments amables que s’han barrejat. La mestra explica que de l’activitat. ~ i generosos d’un mateix/a i dels/de alguns dibuixos fan pensar en situacions Aula les altres. En comptes de fer el pou també es poden desagradables que provoquen por i/o • Saber identificar quan un infant està utilitzar els colors de l’arc de Sant Martí tristesa i d’altres en situacions agradables essent desagradable i/o cruel amb per representar les diferents emocions i que provoquen alegria i calma. Es fa una un mateix/a o amb un altre infant. enganxar sobre cada color cadascuna de ronda on cada infant agafa un dibuix de Àrea temàtica 2 les imatges que es valorin que pertanyen • Reflexionar sobre possibles solucions la caixa, explica el que veu i l’enganxa a a aquella emoció. Identificació de davant un comportament desagradable. l’arc de Sant Martí, si provoca emocions l’assetjament escolar agradables, o al pou, si provoca emocions Es pot fer l’activitat en petit grup. —— desagradables. Es penjarà el mural en un Descripció de l’activitat Activitat 2 lloc visible de la classe o al passadís. Prèviament a l’inici de l’activitat, la mestra Idees clau L’arc de prepara un mural on hi ha dibuixat un En acabar l’activitat, els infants hauran gran arc de Sant Martí i a sota un pou. Orientacions didàctiques Sant Martí identificat quan un infant està essent La mestra també prepara diferents Si la mestra considera que un dibuix per desagradable amb un altre/a i hauran imatges i dibuixos on es veuen infants i el pou infant és excessiu en pot tenir tres (o el parlat sobre les emocions que genera en situacions de cooperació i estima i nombre que consideri) per caixa i comen- ésser rebutjat. d’altres on es veuen o intueixen situacions tar-los amb més deteniment. de rebuig i assetjament. Preparació 45 min Realització 40 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Paper d’embalar, pintura, 0 La mestra prepara el mural i imatges amb situacions cola, imatges/dibuixos agradables i de rebuig o assetjament Grup sencer 1 La mestra convida els infants a seure en rotllana 5 min 2 La mestra presenta i explica l’activitat 10 min 3 Ronda d’agafar una imatge, explicar-la i classificar-la 20 min 4 Conclusió final 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 281 Objectius generen. Alguns exemples de situacions Orientacions didàctiques a representar poden ser: P5 • Identificar quan un infant està essent Es recomana realitzar l’activitat amb mig ~ desagradable o cruel amb un altre/a. • Un infant mana molt a l’altre i l’altre grup. Aula • Aprendre a reconèixer en un mateix/a es deixa manar. i en els altres les emocions de tristesa • Un infant pega a l’altre malgrat l’altre i/o por en cas d’assetjament. és molt amable. Idees clau • Reflexionar sobre possibles solucions • Un infant se’n riu d’un altre perquè En acabar l’activitat, els infants hauran Àrea temàtica 3 en cas de rebuig o crueltat d’un infant no li surt una tasca de classe. pres consciència de les emocions desagra- Emocions de por a un altre. En acabar les ombres xineses, la mestra dables que una persona sent quan una i tristesa en l’assetjament inicia una conversa preguntant als infants: altra no la tracta bé. També hauran refle- —— Descripció de l’activitat “què heu sentit durant la representació? xionat sobre el fet que hi ha situacions o Activitat 1 Quin paper us ha agradat més? Alguna fets que no es poden permetre i hauran La mestra prepara un llençol amb un llum Ombres vegada heu viscut una situació semblant? après eines per gestionar-ho. i representa amb ombres xineses diferents Algú us ha manat molt o ha sigut violent? situacions. Les representacions estaran xineses Com us heu sentit? Amb alegria, por, centrades en el rebuig de l’altre o en el tristesa, ira? Que vau fer? Com es podria seu sotmetiment i en les emocions que d’emocions millorar perquè no tornés a passar?”. Preparació 30 min Realització 60 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Llençol, cordes, pinces, 0 La mestra prepara el llençol i el llum llum Mig grup 1 Els infants seuen en rotllana a terra 5 min 2 Es duen a terme les representacions 25 min 3 Conversa final 30 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 282 Objectius unes orelles grans li serveix per volar. Es poden utilitzar altres contes com Orelles de papallona. • Identificar quan un infant està essent En acabar d’explicar el conte, la mestra P5 desagradable o cruel amb un altre. formula les següents preguntes als infants: ~ Aula • Aprendre a reconèixer en un mateix/a “Per què estava trist en Dumbo? Per què Idees clau i en els altres les emocions de tristesa tenia por en Dumbo? Com podia haver i/o por en cas d’assetjament. demanat ajuda en Dumbo si tenia por? En acabar l’activitat, els infants hauran Alguna vegada us heu sentit així? Què pres consciència de les emocions desagra- • Reflexionar sobre possibles solucions Àrea temàtica 3 heu fet per resoldre-ho? Si vosaltres ho dables que una persona sent quan una en cas de rebuig o crueltat d’un infant haguéssiu vist, com creieu que hauríeu altra no la tracta bé. També hauran refle- Emocions de por a un altre. pogut ajudar a en Dumbo?”. xionat sobre el fet que hi ha situacions o i tristesa en l’assetjament fets que no es poden permetre i hauran —— Descripció de l’activitat après eines per gestionar-ho. Activitat 2 Orientacions didàctiques La mestra explica el conte Dumbo als L’elefant infants asseguts en rotllana. L’argument La mestra dinamitzarà la conversa per se centra en un elefant que té unes grans a que els infants reflexionin sobre la de les orelles orelles de les que els altres elefants se’n injustícia de riure-se’n d’un altre perquè riuen. En Dumbo pateix i s’entristeix per té les orelles grosses ja que això provoca grosses aquest fet fins que descobreix que tenir tristesa i por. Preparació 10 min Realització 35 min Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en una rotllana a terra 5 min Conte en paper 2 La mestra explica el conte 15 min Referències del contes recomanats: · Walt Disney Company. Dumbo. Barcelona: Cadí, 2007. o en vídeo (projector) · Aguiar L, Neves A. Orelles de papallona. Barcelona: 3 Conversa entre la mestra i els infants 15 min Kalandraka, 2016. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 283 Objectius tres dels finals proposats i es fan Idees clau fotografies en forma de seqüència de tres. P5 • Identificar quan un infant està essent En acabar l’activitat, els infants hauran ~ desagradable o cruel amb un altre/a. La mestra crea el llibre amb tots els pogut veure que davant d’un assetjament Aula • Reflexionar sobre possibles solucions possibles finals perquè els infants que hi ha diferents possibles finals, uns més davant una situació d’assetjament. després el llegeixin puguin escollir el desitjables que d’altres, i que ells poden final que més els agrada. Es tanca l’acti- escollir com reaccionar davant d’un • Valorar les conseqüències d’adoptar una vitat amb una petita conversa sobre les assetjament. solució o una altra davant una situació Àrea temàtica 4 emocions que genera l’assetjament, les desagradable. possibles maneres de reaccionar-hi i les Eines per fer front conseqüències de cadascuna d’elles. a l’assetjament Descripció de l’activitat —— Activitat 1 La mestra mostra una fotografia/dibuix Orientacions didàctiques d’infants on s’hi representa una possible Quin final situació d’assetjament escolar. En comptes de fer fotografies es pot proposar als infants que en grups de triem? La mestra s’inventa una història d’asset- quatre pensin i dibuixin un possible final jament i demana als infants que proposin a la situació d’assetjament que estiguin possibles finals. Els infants representen treballant. Preparació 60 min Realització 60 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 Els infants seuen en rotllana a terra 5 min Fotografia/dibuix d’una 2 La mestra els explica la història i inventen possibles finals 20 min situació d’assetjament Màquina de fer fotos 3 Els infants representen tres dels finals proposats i es fan 20 min o mòbil fotografies Mestra Cartolines, retoladors, 4 S’imprimeixen les fotos i es crea el llibre pegament Grup sencer 5 La mestra presenta el llibre als infants i es fa una conversa 15 min final 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 284 Objectius Després de cada música la mestra Orientacions didàctiques pregunta als infants: “Us ha agradat la P5 • Reflexionar sobre les emocions música? Com us heu sentit? En relació amb La mestra pot aprofitar l’activitat per ~ generades en una situació la música de caràcter cruel, amb quines identificar comportaments o idees que Aula d’assetjament. situacions la relacionaríeu? Com us sentiu puguin portar a l’assetjament i reconduir • Reflexionar sobre possibles solucions en aquestes situacions? Quan algú és molt aquests comportaments. davant una situació d’assetjament. desagradable i ens fa sentir malament, • Valorar les conseqüències d’adoptar una què fem? Què podem fer? Quina de les Àrea temàtica 4 solució o una altra davant una situació solucions que proposeu us sembla millor? Idees clau Eines per fer front desagradable. Per què?”. En acabar l’activitat, els infants hauran a l’assetjament La mestra fa una reflexió final recopilant pres consciència de que no es pot acceptar —— Descripció de l’activitat les estratègies que han sorgit a la conversa que un infant sigui cruel o desagradable Activitat 2 per solucionar aquest tipus de situacions amb un altre o amb nosaltres mateixos/es. A l’aula o en un altre espai gran, la mestra desagradables, com per exemple parlar També hauran conegut i reflexionat sobre Escoltem presenta diferents tipus de músiques als amb l’infant que molesta, amb la mestra diferents solucions en cas d’assetjament infants. Primer una música alegre i després o un adult. com parlar amb l’infant que molesta, amb una música que es pugui relacionar amb la mestra o una persona adulta. crueltat o un assetjament. Preparació 35 min Realització 40 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer 1 La mestra demanarà als infants que es posin drets Música alegre 2 Els infants escolten i segueixen el ritme d’una música alegre 5 min 3 Conversa entre la mestra i els infants 10 min Música “d’assetjament 4 Els infants escolten i segueixen el ritme d’una música 5 min o cruel” “d’assetjament o cruel” 5 Conversa entre la mestra i els infants 10 min 6 Reflexió final 10 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 285 Objectius (content/a, trist/a, enfadat/a, sorprès/a, d’una situació d’assetjament, cal avisar a espantat/da) haurà de dir alguna cosa que una persona adulta de confiança perquè P5 • Normalitzar el fet d’expressar li hagi passat que li hagi provocat aquella aquesta el pugui ajudar. ~ situacions que ens generen emocions emoció. Famílies desagradables. El full del joc serà el que es troba a la • Treballar l’associació entre una situació pàgina següent. i una emoció. Orientacions didàctiques Si es vol allargar l’activitat, es pot • Aprendre que en cas d’assetjament retrocedir de caselles fins que es tregui Si durant el joc l’infant expressa un Àrea temàtica 4 cal dir-ho a una persona adulta de el número exacte per arribar al final.conflicte o alguna situació que l’angoixa, Eines per fer front confiança. la família li proposarà que en parlin una a l’assetjament mica més en acabar el joc i es prosseguirà. —— Idees clauDescripció de l’activitat Quan s’acabi el joc es preguntarà a l’infant Activitat 1 si li ve de gust parlar-ne i pensaran conjun- En acabar l’activitat, els infants hauran La mestra envia una nota explicativa de Joc tament eines per resoldre la situació que li parlat de situacions que els provoquen l’activitat a les famílies juntament amb provoca una emoció negativa. emocions agradables i desagradables, el full del joc. El funcionament del joc és d’emocions hauran pensat en maneres de gestionar com el “joc de l’oca”. Els participants es Durant el joc la persona adulta que situacions desagradables i sabran que col·loquen a la casella de sortida i han està jugant intentarà explicar alguna en cas d’assetjament cal avisar a una d’arribar a la casella d’arribada. Per torns situació injusta o de tracte inadequat persona adulta de confiança. han de tirar el dau i anar-se movent per per part d’algú altre. D’aquesta manera les caselles segons el número que els surti es normalitzarà el parlar d’aquest tipus al dau. de situacions, es reflexionarà sobre les Preparació a casa 10 min emocions associades i, en acabar el joc, Realització a casa 20 min Quan un jugador caigui en les caselles on es pensaran solucions. En el cas dels hi hagi una cara expressant una emoció infants cal transmetre la idea que, en cas Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització Nota per a les famílies 1 La mestra envia a les famílies una nota informativa i full del joc explicativa de l’activitat i el full del joc Full del joc, dau i fitxes 2 Les famílies juguen al joc amb els seus infants 15 min 3 Conversa posterior al joc 5 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 5. JUSTÍCIA I ASSETJAMENT 286 INICI Perd 1 torn Recula Recula Perd 4 1 torn caselles FINAL 3 caselles Avança 2 caselles Content/a Trist/a Sorprès/a Espantat/da Enfadat/da ––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Unitat 6 Canvis, pèrdua i mort Contingut Àrees temàtiques Interculturalitat i gènere Vocabulari Aquesta última unitat està centrada en el canvi. 1 Canvis • Es recomana aprofitar aquesta unitat per Canvi Es treballaran els diferents tipus de canvis, tant Objectiu: Reconèixer els canvis positius i treballar els canvis des de les modificacions Acostumar-se positius com negatius, els sentiments associats negatius que succeeixen, així com aquelles corporals que vivim a mesura que anem creixent. Abans als canvis i estratègies per fer-hi front. També es coses o situacions que no canvien Conèixer millor el nostre cos ens ajudarà a Després treballarà la pèrdua i el sentiment de trobar a respectar el propi i el dels i les altres. Agradable faltar alguna cosa o persona que és important per 2 Pèrdua i mort a nosaltres. Finalment s’introduiran els conceptes Objectiu: Reconèixer una pèrdua i introduir • Recordar també en aquesta unitat que tenim el Desagradable de viu i mort. la noció de viu/mort dret a no voler un petó o una abraçada i a dir-ho. Bonic/a I si algú no en vol, també cal que ho respectem. Poruc/ga 3 Emocions relacionades amb els canvis Cal insistir en que expressarem mostres de Por i la pèrdua tendresa si ens ve de gust, no per satisfer a Content/a Objectiu: Saber reconèixer i expressar les l’altre/a o evitar que l’altre/a s’enfadi. Trobar a faltar diferents emocions associades a un canvi Trist/a o una pèrdua • Tothom experimenta dolor i una sensació de pèrdua després de la mort d’un ésser estimat Viu/va 4 Eines per potenciar el benestar quan però la manera com les persones tenen i Mort/a succeeix un canvi desagradable expressen aquests sentiments difereix entre Incòmode/a Objectiu: Aprendre almenys una eina per cultures i segons la religió que es professa. Cal Perdut/da regular una emoció desagradable quan informar-se per intentar entendre, respectar i Pèrdua succeeix un canvi que no desitgem i una donar importància si cal a les diferents formes Sentir-se sol/a altra per sentir-nos millor quan estem experi- d’expressar i d’entendre les emocions, la vida, Enfadat/da mentant una emoció desagradable associada la mort i el procés de dol de cada individu en Injust/a a un canvi o una pèrdua. particular i de les diferents cultures i religions. Preocupat/da 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 290 • Cada cultura té els seus propis rituals que - Com la gent es preocupa per la persona que - Quines són les creences de la família afectada influeixen en l’expressió del dolor. La realització està a punt de morir. Això inclou qui està sobre la mort? d’aquestes pràctiques ofereix una sensació present i quines cerimònies es realitzen abans i - Quines emocions i comportaments són d’estabilitat i seguretat. A més, ajuda a les després de la mort. respostes habituals de dol dins de la pròpia persones que moren i als seus éssers estimats a - Com es maneja el cos després de la mort. Això cultura de la persona? afrontar la pèrdua. inclou com es neteja el cos i es vesteix, qui - Qui hauria d’assistir a cerimònies de dol i com • Tota cultura té la seva pròpia visió del món. La maneja el cos i si el cos està enterrat o cremat. s’espera que els assistents vesteixin i actuïn? visió del món de cada cultura inclou creences - Si la pena s’expressa en silenci i en privat o en sobre el significat i el propòsit de la vida i el que - Es preveuen regals, flors o altres ofrenes? veu alta i pública. Això inclou si el plor públic o passa després de la mort. Això informa de com la el lament es considera adequat. - Quins dies o dates especials seran importants gent d’aquestes cultures s’acosta a la mort. Per per a la família afectada? exemple, es pot trobar la mort més suportable - Com persones de diferent gènere o edat si es creu en una vida després de la mort. En gestionen el dol. - Quins tipus de condolença verbal o escrita algunes cultures, la gent creu que l’esperit d’un s’expressen? - Qui participa en els rituals. estimat afecta i/o influeix directament en la seva Es recomana valorar conversar amb algú que vida. Els membres d’algunes famílies se senten - Quant de temps porten el dol els familiars i com comparteixi aquest fons cultural o cercar més segurs per la creença que el seu ésser es vesteixen i es comporten durant el període informació a internet. estimat està vigilant-los. de dol. • El paper de la religió és important per a la • A cada cultura, la mort s’associa amb rituals i - Com els morts són honrats. majoria de les víctimes/supervivents. Molta gent costums per ajudar la gent en el procés de dol. no coneix la seva posició religiosa fins que es - Quins nous rols s’esperen per als familiars. Això Els rituals ofereixen a les persones maneres produeix una pèrdua. Algunes religions donen als inclou si una vídua es pot tornar a casar o el/la d’expressar el seu dolor. A més, proporcionen individus més poder sobre la vida, altres donen fill/a més gran esdevé el líder de la família. formes perquè la comunitat pugui donar suport a determinades persones poder sobre la vida, als afligits. Aquest és el nom de les persones • Cada persona interioritza les creences i valors de mentre que algunes altres donen als esperits en un període de dolor i de dol després d’una la seva cultura i alhora té unes necessitats i ha més poder sobre la mort que els vius. Algunes pèrdua. La mort crea caos i confusió. Els rituals viscut unes experiències úniques, de forma que diferències religioses inclouen: proporcionen una sensació de rutina i normalitat. les respostes als canvis i al dol varien de persona - Judaisme: tots els costums estan dissenyats Els rituals i els costums proporcionen un conjunt a persona. per tractar el cos amb respecte, per tant, d’indicacions que ajuden a estructurar el temps • No hi ha una única manera de portar un dol. les autòpsies i els embalsamaments estan al voltant de la mort i estableixen els rols de Els rituals de dol que són normals d’una cultura generalment prohibits. La visualització del les persones durant aquest temps. Els rituals poden semblar estranys a una altra. Pot ser difícil cadàver també es considera irrespectuosa. Les i els costums orienten a l’hora d’abordar les saber com ser sensible a una persona de dol d’un necessitats emocionals dels supervivents són situacions següents: context cultural diferent. Tingueu en compte les molt importants, però hi ha diferències entre preguntes següents a mesura que voleu donar les tradicions jueves reformista, conservadora suport a aquesta persona: i ortodoxa. La shivà fa referència al període de dol de set dies immediatament després de l’enterrament. La família no cuina cap aliment i es guarda una espelma o un llum en memòria acte de Déu, per la qual cosa no es qüestiona. set dies, els membres de la família mai no del difunt. Després dels set primers dies, els Els seguidors fidels creuen que tots els esdeve- estan sols. Tradicionalment no hi ha televisió, supervivents són encoratjats a unir-se a la niments en el curs de vida d’un individu, ràdio ni dispositius musicals durant 40 dies, societat però encara mantenen el dol. Si hi ha incloent-hi el temps i el tipus de mort, són però aquesta pràctica ha disminuït en els nounats/es és molt probable que se’ls posi el escrits prèviament per Déu. A les persones que últims anys. Els musulmans són molt sensibles nom de la persona difunta. Això és important estan passant el dol se les anima a mostrar els sobre on s’enterra als seus estimats/des. recordar-ho, ja que algunes cultures creuen seus sentiments de manera oberta i a plorar, Definitivament volen que siguin enterrats en que és inadequat anomenar persones amb els ja que es creu que el plor neteja l’ànima. un cementiri per a musulmans/es. El cos està noms dels morts i, fins i tot, els adults poden Qualsevol expressió de rebel·lió contra la enterrat sense el taüt i embolicat amb roba canviar-se els noms per evitar dir-se igual que decisió de Déu d’emportar-se una persona blanca, ja que es creu que el cos ha de tocar algú que ha mort. és considerada pecat. Els amics/gues visiten el terra. També el cos ha de ser rentat/banyat la casa del difunt i parlen amb els membres amb certs rituals abans que comenci - Tradicions islàmiques: les tradicions difereixen de la família, encoratjant-los a descriure la cerimònia funerària. a cada país i la interpretació turca de l’islam, com es va produir la mort, què estaven fent per exemple, és una mica diferent que la dels al moment de la mort i altres coses. Durant altres països àrabs. La mort és considerada un 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 292 Objectius P4, fotografies de les expressions facials Idees clau emocionals del primer dia, fotografies P5 • Reconèixer els canvis que succeeixen. escenificant què van fer els primers dies En acabar l’activitat, els infants hauran ~ • Reconèixer allò que no canvia. per sentir-se millor). reflexionat sobre el que canvia i el que no, Aula hauran parlat de canvis agradables i de • Pensar en allò que ens ajuda a afrontar En acabar el llibret, la mestra conjun- canvis desagradables i hauran compartit un canvi. tament amb els infants. fa una breu idees per afrontar millor aquests últims. reflexió sobre què canvia i què no i sobre Àrea temàtica 1 Descripció de l’activitat els canvis agradables i d’altres que ens costen una mica. Canvis La mestra inicia una conversa amb els —— infants asseguts en rotllana sobre com Activitat 1 es van sentir quan van començar P5. Orientacions didàctiques La mestra pot guiar la conversa amb Bones idees preguntes com: “Podeu recordar el primer És important crear un clima tranquil on dia de P5? Quines coses eren iguals que tots els infants puguin aportar la seva idea. per començar a P4? Quines coses eren diferents de Es pot convidar els infants que l’any passat P4? Com us vau sentir el primer dia de P5! cursaven P5 perquè expliquin la seva P5? Quina cara posàveu? Què vau fer experiència en relació amb els canvis per sentir-vos millor? Què us va ajudar a i el seu afrontament. adaptar-vos als canvis?”. En comptes d’un llibret, si es prefereix, Entre tots es crea un llibret per als es pot gravar un vídeo amb missatges. infants que el curs vinent s’incorporin a Preparació 10 min P5 i que porti per títol “Bones idees per Es poden ensenyar imatges o utilitzar Realització 55 min començar P5!”. La mestra fa fotografies algun altre mètode per ajudar els infants als infants representant allò que han a recordar l’inici del curs. Font: Adaptada conversat (per exemple: fotografies de del programa SEAL. les coses o persones que són iguals que a Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer, en rotllana 1 Conversa entre la mestra i els infants 15 min Càmera fotogràfica 2 Fotografies representant el que ha sorgit a la conversa 20 min Llibreta, llapis o 3 Creació del llibret i breu reflexió 20 min retoladors i fotografies 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 293 Objectius aprendre més cançons, que fos més llarga Es pot demanar que primer dibuixin els l’estona de dansa, fer joc lliure una estona canvis que ja han viscut, posar-ho en comú P5 • Reconèixer els canvis positius. al matí) i que l’escriguin o dibuixin en un i enganxar-ho a l’arbre, i a continuació ~ • Pensar que és possible el canvi d’allò trosset groc o taronja. Els trossets verds fer el mateix amb els canvis que volen fer Aula que pensem que pot ser millor. s’enganxen a les branques dels arbres i a l’escola. • Pensar com dur a terme un canvi. els grocs i taronges s’enganxen caient de Les fulles dels canvis que encara no han les branques. Es deixa una cistella amb succeït poden enganxar-se també a la base Descripció de l’activitat trossets verds, grocs i taronges per què Àrea temàtica 1 de l’arbre i quan ja s’hagin aconseguit, els infants hi puguin escriure o dibuixar es poden pujar a les branques. Canvis La mestra dibuixa un gran arbre sense canvis al llarg de la setmana. Al final de —— fulles i prepara trossos petits de fulls la setmana la mestra i els infants pensen Es important ajudar-los a reconèixer Activitat 2 verds, grocs i taronges. si es podrien dur a terme els canvis grocs els canvis positius. i taronges i com ho haurien de fer. Quan L’arbre La mestra explica als infants que el que aquests canvis estiguin fets, els trossets de hi ha dibuixat és l’arbre del canvis i que paper grocs i taronges s’enganxaran al peu Idees clau dels canvis l’aniran omplint de fulles. La mestra de l’arbre i els nous canvis s’escriuran en els demana que pensin en algun canvi En acabar l’activitat, els infants hauran trossets de paper verd que s’enganxaran agradable que hagin viscut a l’escola (per reflexionat sobre els canvis positius que a les branques. exemple: plou menys i sortim més al pati, han succeït i sobre què els agradaria tenim un conte nou, hem organitzat les canviar i com fer-ho. cadires d’una manera que ens agrada més) Preparació 10 min Orientacions didàctiquesi que l’escriguin o dibuixin en un trosset Realització 55 min de full verd. La mestra també els demana Es recomana dur a terme l’activitat com que pensin en algun canvi que voldrien fer a mínim durant dues setmanes. Font: Adaptada d’algun aspecte de l’escola (per exemple: del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització 0 La mestra dibuixa un gran arbre Grup sencer. En rotllana 1 La mestra presenta l’activitat 5 min Individual o en petits Dibuix de l’arbre, trossets 2 Els infants escriuen o dibuixen els dos tipus de canvi 15 min grups de paper de colors i retoladors Grup sencer. En rotllana Cinta adhesiva 3 Posada en comú i s’enganxen els trossets de paper a l’arbre 15 min Trossets de paper de 4 Al llarg d’una setmana es poden escriure canvis i al final 20 min colors i retoladors de la setmana es revisen aquells que es voldrien introduir 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 294 Objectius va reconèixer el nen i va marxar amb Orientacions didàctiques ell. La Bruna es va quedar molt trista i P5 • Aproximar-se a la idea de la pèrdua. enyorava el seu gosset... que ja no era seu... Introduir la idea de que hi ha vegades ~ • Identificar les emocions associades Al cap d’un temps els pares de la Bruna que no es pot reemplaçar allò o aquells Aula a la pèrdua. van anar a buscar un altre gosset que que perdem. • Començar a pensar en alguna estratègia necessités algú que l’estimés i malgrat la Es recomana acabar l’activitat amb una per regular les emocions associades Bruna sempre va guardar un trosset d’esti- dinàmica agradable com per exemple a la pèrdua. mació pel seu antic gosset es va estimar un massatge per parelles. Àrea temàtica 2 moltíssim el nou gosset que va anar a Pèrdua i mort Es pot transmetre la idea que tenim tant Descripció de l’activitat viure amb la seva família. Van créixer junts —— i van fer un munt de coses divertides! d’amor per donar que fins i tot estimem als que ja no hi són. Activitat 1 La mestra convida els infants a seure en Posteriorment la mestra inicia una rotllana. Els explica una història amb el El meu gosset conversa preguntant als infants: “Com També es pot deixar constància a l’aula següent argument: la Bruna era una nena creieu que es va sentir la Bruna quan els de forma plàstica que tot i la pèrdua, que un dia es va trobar un gosset molt ja no és meu pares li van dir que es podia quedar el queden coses positives de l’experiència. bufó a la porta de casa. Va preguntar a gosset? Com es va sentir la Bruna quan el tots els seus veïns/es però no semblava nen es va endur el seu gosset? Què creieu que el gosset fos de ningú. La Bruna que devia pensar? Com creieu que es Idees clau va demanar permís als seus pares per va sentir quan els seus pares van anar a quedar-se el gos i els pares van dir que En acabar l’activitat, els infants hauran buscar un altre gosset? Creieu que seguia Preparació 5 min sí. La Bruna s’estimava molt el seu gosset reflexionat sobre la pèrdua i les emocions trobant a faltar el seu primer gosset? En Realització 40 min i feien un munt de coses junts! Un dia va associades a aquesta. També hauran cas que creieu que sí, què li recomanaríeu trucar a la porta un nen que va dir que començat a pensar en estratègies per a la Bruna perquè pensar en el seu primer Font: Adaptada havia perdut el seu gosset feia setmanes i regular aquestes emocions. gosset fos un record agradable?”. del programa SEAL. que li semblava que era aquell. El gosset Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana 1 La mestra convida els infants a seure en rotllana 5 min 2 La mestra els explica la història 10 min 3 La mestra i els infants conversen sobre el conte, la pèrdua 25 min i les emocions associades a aquesta 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 295 Objectius que Picasso estava trist perquè s’havia Idees clau mort un amic seu, introduint, d’aquesta P5 • Reconèixer fets que ens provoquen manera, el concepte de pèrdua. En acabar l’activitat, els infants hauran ~ tristesa. parlat de la pèrdua i les emocions que Aula • Aproximar-se a la idea de la pèrdua En una segona sessió, cada infant escull genera i ho hauran expressat amb l’art. o mort com una part del procés de una pèrdua que hagi experimentat i la També s’haurà treballat la tristesa com la vida. representa amb pintura de tons blaus. Els a emoció lligada a la pèrdua. quadres dels infants es pengen al passadís • Representar la pèrdua o mort mitjançant Àrea temàtica 2 amb un rètol on posi què han representat el dibuix o la creació artística. amb la pintura. Pèrdua i mort —— Descripció de l’activitat Activitat 2 Orientacions didàctiques La mestra presenta als infants la figura de Època blava Picasso, un artista que va viure diferents A la primera sessió es recomana que la èpoques i que pintava el color de les mestra faci incís amb que tenim dret a emocions: blau per a la tristesa i rosa per a estar tristos quan perdem allò que per la felicitat. La mestra explica que Picasso a nosaltres és important i que el dibuix va viure una època blava perquè estava o l’art pot ajudar a expressar i treure Preparació 25 min trist. l’emoció de dins el nostre cos. Realització 65 min Posteriorment la mestra inicia una És important crear un clima tranquil on els conversa on els infants poden dir per què infants se sentin segurs per expressar-se. creuen que el pintor podia sentir-se així, També s’ha de donar valor a totes les què devia pensar, etc. La mestra també aportacions i intentar treballar l’empatia pregunta per quines coses ells/elles s’han i el respecte cap a les emocions dels/de sentit tristos/es alguna vegada i els explica les altres. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Imatges i audiovisuals 1 Presentar l’artista i la seva obra 15 min relacionats amb la vida de l’autor Imatges 2 Conversa 15 min 3 Aportació personal 10 min Individual 4 Dibuix 25 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 296 Objectius Posteriorment la mestra els diu que els Orientacions didàctiques explicarà breument una situació i que ells P5 • Reconèixer les diferents emocions han de posar la seva pinça penjant de la Pot ser interessant un cop per setmana ~ associades a un canvi o pèrdua. cara que millor expressi com creuen que fer rotllana i preguntar als infants si volen Aula • Adonar-se que davant una mateixa se sentirien en cadascuna de les situacions. explicar al grup quan han canviat la pinça situació podem tenir reaccions d’una emoció a l’altra i per què. emocionals diferents. La mestra exposa diferents situacions i n’inclou diverses relacionades amb el Tenir en compte la diversitat de gènere • Prendre consciència dels canvis canvi i la pèrdua. Algunes de les situacions i cultural en el moment de seleccionar Àrea temàtica 3 emocionals. que pot exposar la mestra són: les targetes. Emocions relacionades Una altra forma de plantejar l’activitat pot amb els canvis i la pèrdua • Hem fet un dibuix a l’escola per a Descripció de l’activitat —— la mare i quan anem a marxar no el ser posar a la taula de treball les cares més petites i que els infants tinguin a mà Activitat 1 Prèviament a l’activitat la mestra fa trobem. una rodona plastificada amb velcro per targetes amb cares de la mida d’un platet • Hem perdut la nostra joguina preferida. Com em poder anar movent-la segons el seu estat que representin diferents emocions. La • Canviem de ciutat perquè el pare i la d’ànim. mestra intentarà que n’hi hagi unes 10 sentiria si... mare han canviat de feina.que representin no només les emocions Segons el funcionament, es pot pensar en bàsiques sinó d’altres una mica més • És la nostra festa d’aniversari. realitzar-la més enllà de dues setmanes. complexes, especialment aquelles • L’avi ens porta un regal fantàstic que no relacionades amb el canvi i la pèrdua (per ens esperàvem. exemple: sorpresa, frustració, curiositat, • S’ha mort el nostre gatet. Idees clau Preparació 60 min neguit). La mestra plastifica les cares i les • Hem vist una cosa fastigosa a terra. En acabar l’activitat, els infants hauran Realització 30 min presentació i 10 min penja amb un cordill de roba a la classe. Finalment la mestra parla de com les reflexionat sobre les diferents emocions cada dia durant 2 setmanes per a l’activitat La mestra també prepara per a cada infant relacionades amb el canvi i la pèrdua, continuada. una pinça amb el seu nom o una fotografia emocions poden canviar al llarg del dia i petita. Es poden guardar les pinces en una proposa als infants que en arribar a classe, s’hauran adonat que no tots tenim les cistella situada a prop del cordill de penjar en tornar del pati i a la tarda poden posar mateixes emocions davant una mateixa Font: Adaptada roba. la seva pinça a la cara de l’emoció amb la situació i s’haurà treballat la consciència del programa SEAL. qual se sentin identificats. Un cop ho facin emocional. El dia de l’activitat la mestra mostra i en aquells casos que la mestra consideri les cares als infants i conversen plegats convenients es pot generar una petita de què expressen cadascuna d’elles. conversa individual amb cada infant. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 297 Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Cartolina, colors/ 0 La mestra prepara les cares i les pinces 60 min retoladors, cordill, pinces, cistella Grup sencer. En rotllana 1 Explicació de l’activitat i revisió del que expressen les cares 10 min Grup sencer Material escolar 2 La mestra planteja les diferents situacions i els infants 15 min pengen les seves pinces a les cares Individual Pinça 3 La mestra els fa la proposta d’activitat continuada 5 min 4 Activitat diària continuada (15 min al dia) 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 298 Objectius L’Eidan, tornà tot trist cap a la zona de —Bé, doncs! És hora de canviar! —va rugir. lectura i va obrir el seu llibre preferit. No va I abans que l’Eidan pogués adonar-se de P5 • Reconèixer si en determinades situacions poder evitar deixar anar una llàgrima, que què estava passant, el gegant va aixecar ~ perdem sovint. va caure sobre la pàgina del llibre. una cama, després l’altra i va saltar del Aula • Reflexionar sobre la possibilitat llibre a la catifa del racó de lectura. —Què passa? —li va dir una veu ben forta de fer un canvi per sentir-nos millor. darrera de l’orella. —Ooh, molt millor així —va bramar, tot • Parlar sobre els beneficis de promoure estirant els braços. Gairebé va tocar un canvi per sentir-nos millor. L’Eidan va mirar a tot arreu, però no podia els llums que hi havia al sostre— Anem Àrea temàtica 3 veure ningú. a solucionar-ho. Emocions relacionades Descripció de l’activitat —Et puc ajudar? —va tornar a dir la veu. amb els canvis i la pèrdua —Què faràs? —li va preguntar l’Eidan.Era una veu ben forta, però molt amable. —— La mestra convida els infants a seure en L’Eidan va tornar a mirar a tot arreu, però —Tu vine amb mi —va bramar una vegada Activitat 2 rotllana i els llegeix el conte següent: estava sol a la zona de lectura. més el gegant. Amb la seva mà enorme va Hi havia una vegada un nen anomenat agafar la petita mà de l’Eidan i li va dir: ja Si sempre —On ets? —va murmurar l’Eidan, sense cap Eidan. Era un nen tan tranquil i tímid que, a ho veuràs.mena de por. perdo és hora vegades, els altres nens i nenes de la classe El gegant era tan alt com la classe i feia no s’adonaven que hi era. L’Eidan gairebé —Aquí, —va bramar la veu— just davant teu. tan de soroll com un oceà, però semblava de canviar! mai feia allò que realment volia fer a classe, L’Eidan va mirar al llibre que tenia entre que cap dels altres nens i nenes o mestres ja que la resta de nens i nenes sempre se li les mans i, a la pàgina, va veure el seu s’adonessin que era allà. L’Eidan tenia por avançaven. Així doncs, l’Eidan acostumava a amic gegant que el mirava tot somrient i que amb aquelles botes tan grans pogués estar-se assegut a la zona de lectura llegint movent el cap. trepitjar algú, però el gegant tenia molta el seu llibre preferit i pensant que tot plegat —Ara ja em pots veure — va rugir el gegant, cura de no fer mal a ningú. no era gaire just. tan fort que l’Eidan li va tapar els llavis Preparació 20 min Primer de tot van anar cap als ordinadors. Realització 50 min El seu llibre preferit parlava d’un gegant. amb els seus dits. Era un gegant molt gran, però a l’Eidan —Digues-los que ara et toca a tu —va rugir el —Sssshhhhh —va dir ell— que et sentirà gegant. L’Eidan no se sentia tan tímid quan Font: Adaptada li agradava. Creia que tenia una cara tothom. del programa SEAL. simpàtica i amable. “M’agradaria que tenia el gegant al seu costat, així que, molt vingués a la meva escola”, pensava. —Oh, no pateixis, els altres només em senten educadament, va preguntar: —Puc utilitzar si jo vull que em sentin —va rugir de nou l’ordinador jo, ara? —però les dues nenes Un dia l’Eidan volia utilitzar els ordinadors, el gegant. I era ben cert. Quan l’Eidan va van fer com si no haguessin sentit res i però dos nenes van ocupar-los just abans tornar a mirar tota la classe no semblava van continuar jugant. Llavors el gegant va que ell. “No és just”, va pensar. Però no va que ningú hagués sentit res. agafar molt aire i va cridar tan fort com dir res. L’Eidan volia jugar amb l’aigua, però va poder: AIXÒ NO ÉS JUST! dos nens més grans el van empentar i van —I ara què?— va dir el gegant— Quin passar-li al davant. “No és just”, va pensar. problema tens? Les dues nenes es van quedar sense alè. Van Però no va dir res. L’Eidan volia jugar amb deixar els ordinadors lliures de seguida i li A l’Eidan li va caure una altra llàgrima, que un joc de construcció, però tres nenes van van dir a l’Eidan: —És el teu torn, Eidan.va regalimar per les seves galtes. Va dir-li al agafar la capsa i es van quedar totes les gegant: —Només és que no és just. Sempre —Gràcies —va dir l’Eidan, i ell i el gegant peces. “No és just”, va pensar. Però no va dir acabo perdent jo! —el gegant semblava van asseure’s i van fer-se i imprimir unes res. Era massa tímid. entendre’l perfectament. fotografies meravelloses. —Això és divertit 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 299 —va dir el gegant. Les nenes van quedar ben astorats, amb les —l’Eidan va agafar el seu llibre preferit, Després de l’explicació del conte se’n pot boques ben obertes i amb ulls de mussol. però abans de donar-lo a la mestra va A continuació van dirigir-se cap a la safata fer una petita representació per part dels Van mirar-se l’Eidan totes nervioses. obrir-lo ràpidament a la pàgina on hi havia d’aigua. Els nens més grans encara hi eren. infants. el seu dibuix preferit, la del gegant amb les — Vols jugar? —li van preguntar. —Em podeu deixar jugar a mi, ara? —va La mestra també pot explicar una experi-seves botes enormes i la seva cara amable. preguntar l’Eidan amb la seva veu calmada. L’Eidan va fer que sí amb el cap i les nenes li ència personal en la que sempre perdia —Gràcies —va murmurar l’Eidan, i el gegant Però els nens no li van fer gens de cas i van van fer un lloc perquè pogués jugar. i com la va gestionar. li va picar l’ullet. continuar jugant. El gegant va agafar molt L’Eidan va aixecar el cap per preguntar-li al Al pòster es poden afegir dibuixos que aire i va cridar: AIXÒ NO ÉS JUST! La mestra inicia una conversa amb els gegant si també volia jugar, però el gegant hagin fet els infants o fotografies esceni- infants plantejant preguntes com: “Què La sorpresa va ser tan gran, que els nens una ja no hi era. Va mirar per tota la classe, però ficades per fer que el pòster resulti més li passava a l’Eidan? Per què li va dir al mica més i cauen de a terra. Es van treure no el va trobar per enlloc. atractiu. gegant que sempre perdia ell? Com creieu els davantals i van dir: És el teu torn, Eidan. Quan va ser l’hora de relaxació i totes les que se sentia per aquest motiu? Per què el Es pot afegir un cartell que digui “això —Gràcies. —va dir l’Eidan, i ell i el gegant nenes i els nens estaven al racó de lectura, la gegant va dir-li que era hora de canviar? no és just” i penjar-lo a l’aula. van passar-s’ho d’allò més bé, tot i que el mestra va dir: A qui li toca escollir un conte? Quins canvis va fer l’Eidan? Com creieu gegant no es va poder posar el davantal i L’Eidan sabia que era el seu torn perquè mai que es va sentir un cop va fer el canvi?”. Idees clau va acabar una mica moll. abans havia escollit una història. Parlava Finalment la mestra proposa crear un tan fluixet que ningú el sentia. Molts nens En acabar l’activitat, els infants hauran Al cap d’una estona van anar cap a la zona pòster amb idees del que podem fer i nenes aixecaven els braços tot dient: Em reflexionat sobre si en determinades de construcció. Les tres nenes d’abans quan pensem que una situació és injusta toca a mi, em toca a mi. situacions acceptem perdre de manera encara tenien totes les peces. i sempre perdem. reiterada encara que això afecti el L’Eidan va agafar aire i va dir amb una veu —Que puc jugar jo també? —va preguntar nostre benestar. També hauran parlat clara i ferma: Crec que em toca a mi escollir l’Eidan. Però les nenes no li van fer gens ni una història. Orientacions didàctiques de promoure proactivament un canvi mica de cas. per sentir-nos millor. Tant la mestra com tots els nens i nenes van Es poden fer servir titelles o ninos per —AIXÒ NO ÉS JUST. —va rugir una veu ben girar-se i se’l van quedar mirant. explicar el conte. O bé es poden utilitzar fort, ben fort, ben fort. imatges de les escenes de la història. —Sí, Eidan, crec que et toca a tu —va somriure la mestra— Què escolliràs? Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Pilota 1 Explicació del conte 10 min 2 Conversa 20 min Grup sencer Material escolar 3 Elaboració del pòster 20 min 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 300 Objectius • Un titella havia promès a l’altre que Martí. Tant les gotes com els arcs de Sant jugaria amb ell a l’hora d’esbarjo, però Martí es penjaran en algun racó especial P5 • Explicar com ens fan sentir els canvis. llavors ha marxat cap a casa perquè no de l’aula. ~ • Pensar idees per gestionar els canvis. es trobava bé: “Què pot fer el titella que Aula • Pensar com podem fer més alegre un s’ha quedat a l’escola per superar la pensament trist. decepció i potser la preocupació durant Orientacions didàctiques l’hora d’esbarjo? Què us diríeu a vosaltres És important que la mestra intenti que els Àrea temàtica 4 Descripció de l’activitat mateixos si us passés el mateix?”. infants aportin les seves idees però, si els • Un dia un titella arriba a classe al matí i costa molt, la mestra els pot ajudar amb Eines per potenciar La mestra amb el recurs de dos titelles la mestra no hi és. Al seu lloc hi ha una algunes idees pròpies. el benestar quan succeeix de la classe demana ajuda als infants altra mestra: “Què pot fer el titella fer un canvi desagradable per sentir-se bé, ja que no paren de per superar la preocupació i el fet d’estar Es pot realitzar l’activitat en dues sessions. —— passar-los coses imprevistes. Algunes de una mica trist? Què us diríeu a vosaltres les situacions que es poden escenificar són Activitat 1 mateixos si us passés el mateix?”. les següents: Idees clau• A un dels titelles li agrada molt fer Què faries si… • Demà a la tarda els dos titelles havien gimnàstica i avui toca gimnàs! Un En acabar l’activitat, els infants hauran d’anar a berenar a casa d’una amiga però infant porta una nota dient que hi ha reflexionat sobre les emocions que ens la seva mare ha trucat dient que no hi un forat al sostre del gimnàs i que ho generen els canvis imprevistos i hauran poden anar perquè ha d’anar al dentista: estan arreglant, de manera que no es pensat conjuntament què fer i què pensar “Què recomanaríeu als titelles que pot utilitzar... “Què pot fer el titella per afrontar un pensament trist. Preparació 10 min fessin per superar la decepció i l’enuig? per superar la decepció? Què us diríeu Realització 60 min Què creieu que us diríeu a vosaltres a vosaltres mateixos si us passés el mateixos?”. mateix?”. Font: Adaptada • La mare havia promès a un dels titelles La mestra explica als infants que l’activitat del programa SEAL. que li portaria la seva bici a l’escola quan consisteix a intentar canviar pensaments l’anés a buscar però se n’ha oblidat: “Què tristos per d’altres més alegres. Els pot fer per superar la decepció i l’enuig? infants escriuen els pensaments tristos en Què us diríeu a vosaltres mateixos si us petites gotes de pluja de cartolina i els passés el mateix?”. pensaments alegres en petits arcs de Sant Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Titelles 1 Teatre amb titelles 30 min Grup sencer Cartolina, colors, 2 Recull d’idees en gotes de pluja i arcs de Sant Martí 30 min retoladors, cinta adhesiva 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 301 Objectius què els sembla que en podrien fer de les Les idees es poden escriure o dibuixar llàgrimes: fer-los petons per tornar a sentir en gotetes de cartolina de colors que P5 • Aprendre estratègies per sentir-nos amor, embolicar-les perquè no ens omplin després s’enganxin al mural. ~ millor quan estem tristos. de tristesa, ballar-hi per tornar a sentir-nos Aula • Adonar-nos que quan tenim una Per dur a termes aquesta activitat es pot contents, llançar-les al vent per a que volin emoció desagradable la podem anar llegir el conte Tristesa, fora llàgrimes. i una altra emoció entri al nostre cor... transformant perquè ho sigui menys. Es pot trobar a les biblioteques públiques. Els infants trien les idees que més els També es pot utilitzar algun altre conte • Tenir una llista visible a l’aula per regular Àrea temàtica 4 agradin i es fa un petit mural amb que s’ajusti als objectius de l’activitat. la nostra tristesa. aquestes idees dibuixades. El mural es Eines per potenciar penja en un racó visible de la classe. el benestar quan succeeix Descripció de l’activitat Idees clau un canvi desagradable La mestra convida als infants a seure en Orientacions didàctiques En acabar l’activitat, els infants hauran —— rotllana i els mostra una cara d’un infant pensat idees per sentir-se millor quan Activitat 2 trist que plora. La mestra pregunta com És important que la mestra intenti que els estiguin tristos. Llàgrimes creuen que se sent l’infant i com ho saben. infants aportin les seves idees però si els També els pregunta què creuen que li pot costa molt la mestra els pot ajudar amb haver passat a l’infant. Quan a la conversa algunes idees pròpies. sorgeixin les llàgrimes, la mestra pregunta Preparació 15 min Realització 40 min Font: Adaptada del programa SEAL. Procediment Metodologia Recursos Seqüència d’accions Temps previst de treball de realització Grup sencer. En rotllana Titelles 1 La mestra convida els infants a seure en rotllana 5 min Imatge d’un infant que 2 La mestra introdueix l’emoció de la tristesa i les llàgrimes 5 min plora Fulls de colors, retoladors/ 3 Els infants proposen idees de què fer amb les llàgrimes 15 min colors (i es pot llegir el conte recomanat) Paper d’embalar, cinta 4 Es fa un petit mural amb les idees proposades 15 min ® La referència del conte recomanat és: De Greef S. adhesiva Tristesa, fora llàgrimes. Sant Joan Despí: Corimbo; 2009. 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 302 Objectius Orientacions didàctiques Idees clau P5 • Reflexionar sobre el canvis que Es proposa la següent graella: En acabar l’activitat, els infants hauran ~ succeeixen. reflexionat sobre maneres de fer que Accions o Igual o Famílies • Pensar en aspectes positius del canvi. canvien i que no canvien i hauran parlat situacions diferent? dels efectes positius d’alguns canvis. • Pensar en coses o situacions que no canvien. Rentar-se les dents Esmorzar (què?, Àrea temàtica 1 Descripció de l’activitat com es cuinava?)Canvis —— La mestra envia una nota explicativa de Anar a l’escola i tornar Activitat 1 l’activitat a les famílies juntament amb una graella d’accions o situacions. És Normes de l’escola, Quan jo era important que la nota arribi a tothom, de la casa per la qual cosa es recomana traduir-la petit/a… Jocs que es jugaven a diverses llengües per propiciar que a l’escola, a casa, s’entengui el que es demana. Es demana a al carrer les famílies que un avi o àvia o els propis Dinar a l’escola pares o mares conversin amb l’infant sobre com es feia cadascuna d’aquestes accions Ajudar amb les Preparació a casa 5 min o com era una situació determinada quan tasques de casa Realització a casa 25 min ell/a era petit/a. Llavors l’infant ha de decidir si aquella acció és en l’actualitat Aprofitar per explicar els rols de gènere Font: Adaptada igual que abans o és diferent i pintar la associats a les activitats i com aquestes del programa SEAL. casella de groc (o un altre color) si és diferències entre nens i nenes, per sort, igual o de taronja (o un altre color) si és van canviant ja que era un exemple de diferent. desigualtat. Procediment Recursos Seqüència d’accions Temps previst de realització a casa Nota per a les famílies 0 La mestra envia una nota explicativa a totes les famílies sobre l’activitat Graella i dos colors 1 Un avi/àvia de la família (o pare/mare) conversa amb l’infant seguint la graella 25 min diferents i l’infant la pinta 1, 2, 3, EMOCIÓ! UNITAT 6. CANVIS, PÈRDUA I MORT 303 El programa 1,2,3,emoció! és un programa d’educació emocional de l’Agència de Salut Pública de Barcelona destinat a infants de 3, 4 i 5 anys. Al llarg de sis unitats es treballa la consciència emocional, la regulació emocional, l’autonomia emocional, la competència social i les habilitats de vida i benestar. Amb l’1,2,3,emoció! mestres i altres professionals de l’entorn escolar així com les famílies trobaran propostes, idees i reflexions per desenvolupar les competències emocionals dels infants contribuint, d’aquesta manera, a augmentar el seu benestar personal i social. www.aspb.cat