2019 MeMòria Àrea Cultura EduCaCió CiènCia Comunitat Presentació Aquest 2019 hem deixat enrere el mandat iniciat el 2015 i hem obert una nova etapa po- lítica a la ciutat. Com en tots els canvis de mandat, és el moment de retre comptes amb la feina feta els darrers quatre anys, avaluar les polítiques públiques iniciades i iniciar la revisió i redefinició de les noves línies que cal seguir. Però també és moment d’agrair i destacar la tasca dels treballadors i les treballadores de tot el conjunt de l’organització municipal que han fet possible que hàgim arribat fins aquí i que han contribuït a fer reali- tat tot allò que estava només apuntat quan vam estrenar la legislatura el 2015. El canvi de legislatura ha suposat canvis estructurals en el conjunt del consistori que res- ponen a la voluntat política d’aquest mandat. Dins d’aquesta nova organització, s’ha creat una nova àrea, la Sisena Tinència d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat amb el clar objectiu de fer créixer Barcelona com a ciutat que relacioni aquests diferents aspectes que considerem molt vinculats als drets bàsics de la ciutadania. Una ciutadania que pugui disposar dels instruments necessaris per desenvolupar totes aquestes capa- citats en condicions d’igualtat i equitat. Aquest és un dels reptes principals que, com a Govern municipal, tenim plantejats en aquest nou mandat. En aquesta nova estructura acabada d’estrenar, cultura i educació, per primer cop, tenen una única direcció política. Aquesta és una clara aposta de l’equip de govern: establir polítiques públiques que afavoreixin la reducció de les desigualtats i la cohesió social a través de la cultura i l’educació, del treball directe amb el territori, l’acostament als barris i del paper essencial que han de tenir els equipaments de proximitat com són les bibliote- ques, els centres cívics, els casals de barri o les fàbriques de creació. Amb aquesta aliança es consolida la feina iniciada a partir de la Mesura de govern “Cap a una política pública de cultura i educació” presentada a finals del 2018 i que s’ha anat posant en marxa en el transcurs d’aquest 2019, la qual es tradueix en una visió compartida entre els àmbits cultural i educatiu per reduir les desigualtats existents i el desequilibri de recursos i oportunitats educatives i culturals en els territoris de la ciutat. Acabàvem el mandat amb l’estrena de la Biennal Ciutat i Ciència celebrada el mes de febrer i que va aglutinar més de vuitanta propostes en seixanta equipaments de la ciutat. Tres nous municipis s’incorporaven a Dansa Metropolitana, un festival que guanya reco- neixement i personalitat en cada edició i que va néixer amb l’objectiu d’acostar el talent i la dansa a nous públics més enllà dels límits de la nostra ciutat. També en l’any anterior van tenir lloc altres programes culturals que tenen ja una llarga trajectòria, com són el fes- tival BCNegra, o Barcelona Poesia, i que compten amb un públic fidel, però també amb nous adeptes en cada edició. Aquests festivals han començat aquest any a dialogar amb 2 el públic escolar, a través d’accions concretes que tenen la finalitat d’acostar el plaer de la lectura. En aquesta mateixa línia, a l’octubre es posava en marxa la segona edició del Programa d’acció lectora, impulsat per Barcelona Ciutat de la Literatura i per Biblioteques de Barcelona, un programa que respon a les línies estratègiques d’amplificar els espais lectors de la ciutat i la presència del llibre, d’augmentar les accions de promoció de la lectura en l’àmbit educatiu, i d’establir complicitats amb els professionals docents per articular accions de promoció de la lectura. En l’àmbit educatiu, l’any 2019 ha destacat per la consolidació de la Xarxa d’Escoles Bres- sol Municipals —que arriba ja a les 100—, i la commemoració dels 25 anys d’història de les escoles de música. Com a novetat, s’ha iniciat l’Escola Municipal de Segones Oportunitats per lluitar contra l’abandonament educatiu i s’han impulsat dos projectes tractors en el marc del Pla de ciutat jugable. Els programes educatius emmarcats dins el Pla de barris per revertir les desigualtats entre els barris de la ciutat també s’han dotat d’un impuls econòmic important. El Consell Assessor Municipal d’Universitats (CAMU), creat durant el transcurs del man- dat, ha permès mantenir una interlocució directa i permanent entre l’Ajuntament i les universitats i amb els diferents agents que formen part de la comunitat universitària i el teixit econòmic i social de la ciutat. Durant el 2019, s’ha donat a conèixer el treball realitzat per les seves comissions de treball i s’ha elaborat una proposta de priorització juntament amb un informe tècnic que avalua la viabilitat de les propostes, darrer pas abans del seu desplegament durant el període 2019-2020. Prenent el relleu del camí iniciat en el mandat que deixem enrere en matèria de ciència, s’ha començat a treballar en la definició del nou Pla de ciència 2020-2023 amb la inten- ció que comenci a implantar-se a l’inici del 2020. Entre les actuacions més rellevants que s’impulsen el 2019, destaquen la nova convocatòria de suport a la recerca, la celebració de la primera Biennal Ciutat i Ciència el mes de febrer a la ciutat, l’aposta per projectes urbans vinculats a la ciència, la creació del premi Hipàtia i l’impuls de les iniciatives de ciència ciutadana. Amb l’inici del nou mandat, es vol fer un pas més enllà i establir una política científica de ciutat on, per primer cop, la ciència es defineixi com a àmbit propi de la política de l’Ajuntament, amb una estructura orgànica des del punt de vista tècnic per desplegar la política de ciència i universitats. En l’any que deixem enrere, la línia de Memòria Democràtica ha continuat sent una eina vertebradora per garantir l’exercici d’aquest dret i el conjunt de moviments o esdeveni- ments que constitueixen la memòria democràtica i popular de la nostra ciutat. Han estat diversos els equipaments municipals que han activat les actuacions memorials poten- ciant la participació ciutadana organitzada amb l’objectiu de generar recerca, difusió i reflexió crítica sobre el passat. Dins el marc que estableix el Pla municipal d’acció comunitària 2018-2022, durant aquest darrer any des de l’Ajuntament s’ha seguit treballant en el procés de construcció d’un nou context d’acció comunitària per implementar estratègies que afavoreixin una actua- ció coordinada. En aquest sentit, tancàvem el mandat amb un servei consolidat, tant des del punt de vista dels equips de treball com pel que fa als projectes desenvolupats, i on destaca la important relació que s’ha trenat amb altres àrees de l’Ajuntament, com són Drets Socials, Pla de barris, Barcelona Activa, Cultura, Educació o els districtes. Amb tot plegat, hem contribuït a enfortir el ric teixit comunitari que té la ciutat a través del suport 3 directe a l’associacionisme i als processos d’acció comunitària. La segona part de l’any, ha estat un període d’ideació i planificació dels nous projectes de mandat, amb un doble focus: convertir els equipaments de proximitat en motors d’acció comunitària i incorporar aquesta dimensió als programes i projectes de la política social. Iniciat el nou mandat, el mes d’octubre del 2019 es va constituir el Departament d’Inter- culturalitat i Pluralisme Religiós a partir del Departament de Relacions Ciutadanes, al qual s’hi van sumar el Programa BCN Interculturalitat (PROGBI), l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), el Programa del Poble Gitano i el Consell Municipal del Poble Gitano. Aquesta nova organització respon a l’aposta decidida que ha fet l’Ajuntament per implantar políti- ques des d’una perspectiva intercultural adreçades a la construcció col·lectiva de la ciutat i a generar vincles en una ciutat tan heterogènia, diversa i plural com la nostra. La llibertat de conviccions és un element central de l’entramat dels nostres drets democràtics; per això, les administracions han d’actuar des de la complexitat i incorporar la interculturalitat com un dels seus valors transversals. En els propers quatre anys hem de seguir treballant en aquesta direcció i prenent com a base els principis de la igualtat de drets i l’equitat entre les persones; el reconeixement de la diversitat cultural i religiosa, i la interacció i el diàleg intercultural. En l’àmbit de la participació ciutadana, per primera vegada, l’Ajuntament ha concentrat molts esforços per fer possible una ciutat oberta, transparent, col·laborativa i amb el pro- tagonisme de qui l’habita, a partir d’una infraestructura preparada per als reptes de la participació del futur. En la seva construcció hi han col·laborat universitats, administra- cions públiques, entitats, etc., amb l’objectiu de generar espais i canals que permetin a la ciutadania construir i deliberar sobre les necessitats, els reptes i les prioritats de la ciutat i projectes concrets per executar durant el mandat que hem estrenat. La plataforma Decidim ja ha començat a funcionar com la plataforma digital de participació de l’Ajun- tament de Barcelona per construir una ciutat més democràtica i obrir a la participació ciutadana la presa de decisions sobre la inversió a la ciutat de Barcelona. Per primera vegada, s’incorpora la metodologia de pressupostos participatius, a través de la qual la ciutadania podrà participar, decidir i votar una part de les inversions a partir de la defini- ció de projectes d’inversió. D’altra banda, des de la Direcció de Democràcia Activa i Descentralització, en el final del mandat anterior i al tombant de la nova legislatura, ha estat central el desplegament dels recursos i serveis per enfortir el paper actiu de tota la ciutadania i fer efectiva la seva participació en tot el conjunt del territori. El mes d’octubre es va publicar una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la el Reglament de participació ciutadana. L’Ajuntament ha recorregut aquesta sentència, cosa que en paralitza l’entrada en vigor. Tot i això, per tenir més seguretat jurídica, s’inicia la tramitació perquè s’aprovi un nou Reglament. Com a resultat de la posada en marxa d’aquests nous recursos i serveis, els veïns i les veïnes ja poden proposar qüestions que siguin del seu interès en l’ordre del dia dels con- sells de barri; el Consell de Ciutat —màxim òrgan de participació de la ciutat— ha sumat un total de 29 reunions entre plenaris, permanents i grups de treball; 2 sessions de retorn, que han tingut com a resultat 27 recomanacions, i 8 grups de treball, que han permès l’adopció de 7 acords. 4 Just abans de tancar l’any es posa en marxa el projecte pilot de l’Oficina de Gestió del Patrimoni Ciutadà fruit de l’acord amb el Consell d’Associacions de Barcelona. L’objectiu del Programa de patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitàries és donar suport i impulsar l’ús comunitari del patrimoni públic municipal, com són els béns immobles, solars o equi- paments gestionats per entitats sense ànim de lucre. Cal apuntar que, un cop tancat l’any, i mentre preparem aquesta presentació, ha irromput de ple al nostre país la covid-19, una pandèmia sense precedents a casa nostra, que ha obligat tot el conjunt d’administracions a redirigir les polítiques públiques i redefinir les prioritats existents fins a aquest moment. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, que està en primera línia en l’esforç per donar resposta a aquesta crisi des de la proximitat amb la ciutadania, tot el que ara mateix s’està fent a través de l’adopció de moltes mesu- res diferents es veurà reflectit en la propera memòria 2020. Joan Subirats i Humet Tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat 5 Presentació El 2019 ha estat any de canvi de legislatura i aquest és el condicionant principal de la tasca que han dut a terme els diferents equips de les direccions i organismes. La nova legislatura ha suposat un canvi rellevant a l’àrea que va començar el 2019 com a Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència i el mes de juliol, amb l’acord de govern, va passar a ser Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. Si el primer semestre el vam de- dicar, doncs, a treballar per assolir objectius de legislatura, deixar temes tancats i avaluar el PAM, el segon semestre ha estat de construcció i coneixement de la nova àrea, amb la incorporació dels organismes responsables de l’educació a la ciutat, i amb nous referents polítics. No podem oblidar, a més, que va ser un any amb tres comicis, i el calendari elec- toral també marca, sens dubte, el desplegament i l’activitat municipal. Pel que fa a les direccions, hem de felicitar la direcció de Recursos, i els departaments d’Administració i de Comunicació, que, fins al tancament d’any inclòs, van continuar tre- ballant amb les quatre direccions que havien canviat d’àrea: Feminismes i LGTBI, Atenció i Acollida d’Immigrants, Drets de Ciutadania i Diversitat, i Informació i Atenció Ciutadana. Les tres primeres, recordem-ho, van passar a Drets Socials, Feminismes i LGTBI, i Justí- cia Global, i la darrera, a l’àrea d’Agenda 2030, Transició digital i Esports. Agraeixo a tot l’equip de la gerència el sobreesforç que va permetre el tancament d’any pressupostari en un moment de reorganització. M’agradaria esmentar els canvis organitzatius que, en l’etapa nova, han repercutit de ma- nera rellevant en el nou departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, abans Relaci- ons Ciutadanes, que ha englobat la visió de diversitat de la ciutat incorporant a un mateix departament el programa d’Interculturalitat, el d’Afers Religiosos, el Programa del poble gitano i Consell Municipal del Poble Gitano (CMPG) i el Programa de diversitat cultural i d’origen. Tenim el repte de treballar en programes molt més coordinats i teixits tant amb Cultura com amb Educació, i l’organització actual està articulada per fer-ho fàcil i possible. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la el Reglament de par- ticipació de l’Ajuntament va arribar a finals d’aquell any 2019. Tanmateix, amb el recurs pre- sentat —cosa que el manté vigent mentre es resol— i posant el focus en les seves millores necessàries, des de Democràcia Activa s’ha continuat treballant pel seu desenvolupament formant el personal municipal, i avançant conjuntament amb la Direcció d’Innovació Demo- cràtica (abans Innovació, Recerca i Desenvolupament) en l’ús del Decidim com a infraestruc- tura de participació democràtica que aquest any ha arribat als 73 consells de barri dels 10 districtes de la ciutat. El Decidim ha continuat avançant els diferents escenaris i ha obtingut reconeixement internacional per part de la Comissió Europea en el Sharing & Reuse Awards. 6 Mentrestant, des d’Acció Comunitària s’ha avançat en la consolidació de diverses xarxes comunitàries, s’ha culminat el projecte B-Mincome —amb Drets Socials— i s’ha començat a treballar en els nous reptes de legislatura amb un projecte pilot sobre equipaments i el projecte de la Zona 3D a escala territorial. La continuïtat del lideratge polític en matèria de cultura ha facilitat el desenvolupament dels projectes i esdeveniments impulsats durant el mandat passat, tant en el cas de projectes ja consolidats —com ara la Nit dels Museus o el Festival Grec— com en d’altres de més nous, com ara la Quinzena Metropolitana de Dansa, el programa Cultura Viva o algunes estrenes com la nova Biennal Ciutat i Ciència, que es preveu que es continuarà celebrant alternant-se amb la Biennal del Pensament (iniciada el 2018), un nou esdeveniment que ha proposat una mirada àmplia i una reflexió sobre el coneixement científic i la implicació ciutadana. La participació de Barcelona com a ciutat convidada a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires ha estat important per la projecció de la nostra ciutat i pel sector del llibre, així com per al foment de la lectura. Vull destacar que es va presentar el Pla d’accions per al desplegament de la mesura de go- vern “Cap a una política pública de cultura i educació”, de finals del 2018, i que s’ha avan- çat en la línia d’acostar les polítiques de cultura i educació per reduir les desigualtats exis- tents i cercar l’equilibri de recursos i oportunitats educatives i culturals en els territoris de la ciutat. La voluntat política d’acostar cultura i educació i treballar amb mirada de territori s’ha traduït en canvis a l’organigrama per facilitar l’acostament dels instituts i els projectes que desenvolupen. La creació d’una direcció compartida entre l’ICUB i l’IMEB anomenada Ciutat Educadora i Cultura als Barris serà cabdal per assegurar aquest objectiu previst. En matèria d’educació volem destacar, a banda de l’acostament a Cultura, el fet que s’ha iniciat un nou servei educatiu, l’Escola Municipal de Segones Oportunitats, per lluitar contra l’aban- donament educatiu. A més, s’han commemorat els 25 anys d’història de les escoles de música. No vull acabar sense fer esment a la feinada que el Consorci d’Educació, d’una banda, i el de Biblioteques, de l’altra, duen a terme dia a dia. Unes tasques que trobareu resumides en aquestes pàgines, on hem recollit també el paper de la resta de consorcis i fundacions que depenen de l’àrea en l’aspecte tècnic i pressupostari. En el moment de tancar aquesta memòria, l’impacte de la covid-19 ha entrat de ple a les nostres vides i les de tota la ciutadania i ha alterat vida quotidiana, projectes, objectius i els reptes que trobareu reflectits a cada apartat de la memòria, però considero que val la pena mantenir-los en el document tal com se’ls van plantejar les direccions en acabar l’any, i poder valorar-ne la idoneïtat més endavant. Serà a la memòria de 2020, quan la tanquem a principis de 2021, on podrem fer una anàlisi amb una mica més de perspec- tiva del que ha suposat la pandèmia en l’activitat d’enguany i els esforços per donar res- posta a les noves necessitats, explorant també noves maneres de treballar. Vull expressar el meu agraïment a totes les persones que han fet possible el desenvolu- pament de projectes, el funcionament dels serveis i la consecució d’objectius de l’àrea amb compromís, rigor i, sovint, excel·lència. Marta Clari i Padrós Gerenta de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat 7 Índex Organigrama .............................................................................................................................9 Direcció de Serveis d’Acció Comunitària ............................................................................11 Direcció de Serveis de Democràcia Activa i Descentralització ........................................31 Direcció de Serveis d’Innovació Democràtica ....................................................................47 Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós .........................................................64 Programa de ciència ...............................................................................................................84 Institut Municipal d’Educació de Barcelona ........................................................................98 Institut de Cultura de Barcelona ........................................................................................ 111 Pressupost executat ............................................................................................................. 123 Consorcis i fundacions ........................................................................................................ 125 Organigrama Organigrama de l’Àrea SECRETARIA DELEGADA DIRECCIÓ DE PLANIFICACIÓ I CONTROL GERENTA ÀREA Natàlia Amorós UNIVERSITATS Margarita Tossas Marta Clari i Padrós ADMINISTRACIÓ Xus Otal C. CAMPUS C. UNIVERSITAT INTERUNIVERSITARI INTERNACIONAL DIRECCIÓ DE RECURSOS DIAGONAL-BESòS MENéNDEZ y PELAyO – COMUNICACIÓ CENTRE ERNEST LLUCH Irene Martínez Palmira Balagué CONTRACTACIÓ JURíDICA Elsa Justes CIèNCIA SECRETARIA TèCNICA Núria Serra FUNDACIÓ FUNDACIÓ PRIVADA FUNDACIÓ PRIVADA PARC DE RECERCA PARC CIENTíFIC CENTRE DE MEDICINA BIOMèDICA DE DE BARCELONA REGENERATIVA BARCELONA DE BARCELONA (PRBB) (CMRB) DEMOCRÀCIA INNOVACIÓ ACCIÓ DEP. ACTIVA DEMOCRÀTICA COMUNITÀRIA INTERCULTURALITAT Manel Punsoda Arnau Monterde Óscar Rebollo I PLURALISME RELIGIÓS Laura P. Sanz INSTITUTS, CONSORCIS I FUNDACIONS CULTURALS (que consoliden) Consorcis i Fundacions NO consoliden, en som membres) ICUB I. MPAL. CONSORCI BIBLIOTEQUES MERCAT DE C. NATURALS / J. AUDITORI F. PICASSO F. MUÑOZ MACBA Mònica Mateos EDUCACIÓ EDUCACIÓ BARCELONA LES FLORS BOTÀNIC RAMONET 11 organismes Robert Brufau Emma Guigon F Baremblit • Normalització L Margarita Tossas Mercè Massa Ramon Bosch Àngels Margarit Anna Omedes Isabel Balliu Maria Vilasó Anna Ferrer J M. Carreté • Palau Música Feliu Batlló Laia Collado • Liceu • MNAC • F. Tàpies • F. Miró • F.Brossa FUNDACIÓ BCN FUNDACIÓ FUNDACIÓ • Teatre Lliure CULTURA FORMACIÓ BONANOVA • M. Marítim PROFESSIONAL • F. Ramon Llull • Rehabilitació 10 Teatre Direcció de Serveis d’Acció Comunitària dirECCió dE SErvEiS d’aCCió Comunitària La Direcció de Serveis d’Acció Comunitària (DSAC) té una missió triple: a) Construir una política pública municipal d’acció comunitària (AC) i dotar el conjunt de les actuacions municipals que portin l’etiqueta “comunitària” d’un marc comú que els faciliti un desplegament coherent d’acord amb aquest marc, així com els suports o els acompanyaments que calgui. b) Col·laborar amb la resta d’àrees i sectors per desenvolupar l’AC a la ciutat, en projec- tes concrets que s’impulsen des de la resta de l’organització i tenen un fort component comunitari. c) Desplegar encàrrecs propis específics, que tenen a veure amb una estratègia de desen- volupament de l’AC a través de tres eixos centrals: • els equipaments de proximitat com a motors de l’AC, • l’enfortiment de projectes associatius, i • la dimensió comunitària dels serveis de la política social. Context El 2019 ha estat un any de canvi de mandat. Si recordem que el Servei d’Acció Comunità- ria es crea en el mandat 2015-2019, podem dir que acabem el mandat el maig del 2019 amb un servei consolidat tant des del punt de vista dels equips de treball com pel que fa a marcs i estratègies d’actuació, i a projectes desenvolupats: canvi de la Mostra d’Entitats a l’Associa’t, d’una a tres convocatòries de subvencions; canvi en el model de gestió a Tor- re Jussana de cogestió a gestió associativa; consolidació de diverses xarxes comunitàries (casals de barri, plans comunitaris, Associa’t, etcètera); culminació del projecte B-Minco- me; suports diversos a districtes; generació de documentació de referència (guies me- todològiques), i una important relació de treball amb altres àrees de l’Ajuntament (Drets Socials, Pla de barris, Barcelona Activa, Cultura, Educació) i amb els districtes. La segona part de l’any 2019, que coincideix amb l’inici d’aquest nou mandat 2019-2023, ha estat un període d’ideació i planificació dels nous projectes de mandat, amb un doble focus: fer que els equipaments de proximitat siguin motors d’acció comunitària, i incorpo- rar la dimensió comunitària als programes i projectes de la política social. Recursos Recursos humans Departament Dones Homes Total DS d’Acció Comunitària 3 1 4 Departament d’Associacionisme 5 2 7 i Iniciativa Ciutadana Departament de Xarxa 4 1 5 d’Equipaments de Proximitat Total 12 4 16 Recursos econòmics Pressupost executat Import Capítol 2 811.219,25 € Capítol 4 1.774.617,72 € Total 2.585.836,97 € 12 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA Activitat Vam acabar el 2019, amb el nou mandat ja iniciat, posant sobre la taula alguns projectes que tenen aquesta visió de legislatura i que exigiran un treball important entre àrees i dis- trictes: un projecte pilot sobre equipaments; el projecte de la Zona 3D; un nou projecte de política social que doni continuïtat a la feina feta al B-Mincome; la proposta d’un nou tipus d’equipament comunitari vinculat a la política social (Centre de Vida Comunitària); repensar rols i funcions dels casals de barri, i un projecte d’enfortiment associatiu per a la ciutadania no associada. En el quadre següent presentem diferenciadament els dos blocs de projectes que hem definit al final del 2019: Projectes del nou mandat 2019-2023 Millora en la qualitat del servei Zona 3D Fitxer Pilot d’Equipaments Subvencions Pla funcional dels casals de barri Associa’t B-Mincome 2 Suports ordinari als casals Comunitàriament, de l’IMSS Accions comunitàries als barris Agenda de treball conjunta amb Educació Servei (contractació, comunicació, etcètera) Centre de Vida Comunitària a la Trinitat Vella Torre Jussana Enfortiment associatiu Energies comunitàries L’activitat de la DSAC s’estructura en cinc línies de treball que expliquem a continuació. En cadascuna es defineix l’objectiu, s’anomenen els projectes, les dades que els expli- quen i, finalment, se’n fa una valoració (evolució, resultats). Línia 1: enfortiment de l’associacionisme Objectiu: Impulsar, planificar i desenvolupar l’estratègia d’enfortiment de l’associacionis- me. Aquesta estratègia se centra en tres dispositius fonamentals: la facilitació de suport específic a projectes associatius i d’iniciativa ciutadana, les subvencions a entitats i el se- guiment dels projectes, i l’organització d’activitats de visibilització, reconeixement i siner- gies de les associacions, en especial l’organització de l’Associa’t. 1.1 Subvencions i convenis: organització de la convocatòria, criteris i avaluació de projectes Durant l’any 2019, els objectius de les subvencions ordinàries del Departament d’Asso- ciacionisme continuen sent els mateixos: d’una banda, donar suport a l’associacionisme per a un enfortiment democràtic, impulsar la transparència i potenciar el teixit social, així com promoure accions de voluntariat, i, d’altra banda, desenvolupar projectes de proces- sos comunitaris als barris per a l’enfortiment i l’empoderament ciutadà. S’ha continuat fent el seguiment dels projectes aprovats a la convocatòria pluriennal (2018-2019), amb l’objectiu d’oferir un suport estable a projectes considerats estratègics des de la visió de la Direcció d’Acció Comunitària. Les dades de la convocatòria general de subvencions 2019 són les següents: Línia Ja Acció comunitària Jb Associacionisme Total Total de projectes presentats 67 104 171 Nre. de projectes aprovats 45 76 121 D’aquests, aprovats sense pressupost 12 21 33 Denegats (per sota de la nota de tall) 4 7 11 Inadmesos (no compleixen requisits) 13 21 39 Pressupost demanat 516.951,88 671.833,60 1.188.785,45 Pressupost atorgat 88.635,00 140.465,00 229.100,00 13 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA • Cost total dels projectes presentats: 3.302.805,57 € • 121 projectes per sobre de la nota de tall: 70,76%. • Les 88 sol·licituds que disposen de pressupost representen el 50,87%. • Els 33 projectes aprovats sense pressupost representen 72.750 euros. La nota de tall és 5,084. • El percentatge que rebran es mou entre el 30% i el 70% del pressupost sol·licitat. No- més en dos casos s’atorga el 100% del que s’ha sol·licitat. S’ha aplicat una fórmula amb un percentatge corresponent a la nota de puntuació, revisada segons els criteris tècnics i estratègics de la Direcció. • Hi ha 40 sol·licituds d’entitats noves a la línia J respecte al 2018. • Increment de coordinació amb districtes i àrees. L’any 2019 ha estat el segon any de desenvolupament dels projectes que van obtenir subvenció en la convocatòria pluriennal 2018-2019. Continua sent una prioritat de la Direcció identificar projectes singulars i fer-ne el segui- ment. En aquesta línia, s’ha fet el seguiment, l’acompanyament i la facilitació dels projec- tes associatius presentats en la convocatòria de subvencions i convenis (com s’indica al punt següent). S’ha continuat donant suport a les entitats d’una manera directa i individualitzada sobre la construcció, l’orientació i l’actualització del seu projecte associatiu. Al llarg del 2019, s’han signat sis convenis amb les entitats següents: 1. Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), un conveni de dos anys fins al desembre del 2020. 2. Federació Catalana de Voluntariat Social (FVCS). 3. Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), per un any. 4. Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), per un any. 5. Direcció de Democràcia Activa sobre la plataforma Decidim amb deu entitats, que són: Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge; Consell d’Associacions de Barcelona; Asocia- ción de Personas Participantes Ágora; Federació Catalana de Voluntariat Social (FEVOL); Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona; Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global; Federació d’Ateneus de Catalunya; Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a Persona - VEUS; Associació Barceloneta Alerta; Escoltes Catalans. S’ha treballat amb les entitats per fer que el projecte presentat a conveni incidís en el treball comunitari que les entitats federades duen a terme. 6. Torre Jussana (vegeu l’apartat 1.3). 1.2. associa’t El projecte Associa’t és un programa de suport a l’associacionisme, que va néixer el 2016 amb la voluntat de potenciar l’enfortiment de les associacions, les entitats i els col·lectius, a través de la comunicació. El projecte ha anat ampliant la perspectiva i sumant actors i ob- jectius, i s’ha consolidat com un projecte integrat per diverses línies d’actuació. L’objectiu general és enfortir l’acció comunitària des de l’associacionisme incorporant mirades, refor- çant sinergies i consolidant espais de governança entre el teixit associatiu i l’Ajuntament. L’Associa’t del 2019 s’ha articulat al voltant de tres línies d’actuació estratègiques: • a) Associa’t a la Festa: Associa’t a la Festa és un programa d’activitats que es duu a terme a la plaça de Catalunya en el marc de les festes de la Mercè (21 i 22 de setembre d’aquest 2019). Aquestes activi- tats són proposades i organitzades per les entitats participants mateixes, però abans hi ha un procés de suport, de treball previ i de coordinació amb les associacions. El programa té un caràcter lúdic i participatiu amb l’objectiu d’aprofitar la sinergia de la Mercè per fer 14 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA arribar la riquesa de la vida associativa de Barcelona al nombre més gran de persones possible. La Festa de l’Associa’t vol promoure la generació d’activitats col·lectives i coor- dinades entre les entitats participants, sobretot en aquesta darrera edició, en la qual ha pres protagonisme la generació de diverses sinergies entre elles. Les quatre edicions de la festa l’han consolidada com un espai de referència en l’àmbit as- sociatiu, un espai lúdic que, alhora, suposa una oportunitat de relació i de participació en- tre les entitats i la ciutadania, així com entre les entitats i associacions entre elles mateixes. De l’Associa’t a la Festa a la Festa de l’Associa’t Tot i que els seus orígens van suposar una (r)evolució de la Fira de Mostres de les Entitats, amb el temps ha anat ampliant els seus objectius. I actualment s’està consolidant com el festival de les associacions de Barcelona. Però també la Festa ha fet possible que en sorgeixin altres projectes amb una vocació de perdurabilitat en el temps i que no s’esgotin en les activitats dutes a terme durant la Mer- cè. D’aquesta manera, aquest treball col·laboratiu continua donant fruit i, aquest any, s’han identificat set xarxes clarament definides (ràdios comunitàries, dones cosidores, cinema comunitari, cuines, rap, flashmobs i quatre itineraris temàtics sobre diversos valors), que han pogut mostrar i oferir a la ciutadania propostes d’activitats creades conjuntament. Però el més interessant és que algunes tenen continuïtat en el temps i funcionen durant tot l’any, amb vocació de constituir-se en una xarxa o una sinergia pròpia. Hem anomenat aquest procés de treball conjunt Pla de sinergies. L’Associa’t a la Festa 2019 ha estat el punt de trobada de 275 entitats i col·lectius de la ciu- tat que, per primera vegada, superen en nombre la quantitat d’activitats presentades (un total de 175). Això és una mostra clara de la consolidació de les propostes “sinergiades” o activitats en xarxa, coordinades entre entitats diverses i pensades especialment per a l’Associa’t a la Festa. En aquesta quarta edició, a l’habitual oferta de tallers i espectacles escènics i de carrer, s’hi han sumat novetats com un cinema a la fresca o cinc espais dedi- cats a la gastronomia, oferts per entitats de la ciutat, amb servei de bar i cafeteria i oberts fins a les 22.00 hores del vespre. L’Associa’t a la Festa 2019 tanca així una programació oberta a tots els públics i amb el focus posat en l’economia transformadora, social i solidària. Resum de dades • 275 entitats i col·lectius de la ciutat • 175 activitats i propostes de caràcter participatiu • 2.750 persones voluntàries i membres d’associacions • 50.100 assistents • 80.154 usos • El nivell de satisfacció de les entitats respecte a la seva participació a l’Associa’t a la Festa 2019 i respecte al projecte en la seva globalitat és de 8,4 punts sobre 10. Aquesta valoració ha estat duta a terme per les mateixes entitats i associacions participants a tra- vés d’una enquesta a la plataforma Decidim Barcelona i a través d’una sessió de valoració presencial. • b) Enfortiment associatiu: Es tracta d’accions d’enfortiment del treball comunitari per als projectes dels actors de les tres branques de la Direcció d’Acció Comunitària (associacionisme, equipaments de proximitat —casals de barri— i plans i processos de desenvolupament comunitari). Aquest 2019 s’ha dut a terme el següent: 15 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA • Sessions d’acompanyament per a la redacció d’una guia metodològica als casals de barri. – Sessions d’acompanyament per a dos casals de barri. – Sessions d’acompanyament per a la creació d’una xarxa de plans i processos de desen- volupament comunitari (d’ara endavant, PPDC). – Sistematització dels materials pedagògics elaborats amb anterioritat i posats a disposi- ció, d’una manera oberta i gratuïta, a la pàgina web d’Acció Comunitària. – Material audiovisual: la sèrie Les coses bones de la vida, que en cinc capítols vol mostrar com l’acció comunitària transforma el dia a dia dels barris de Barcelona, en un llenguatge pensat perquè sigui interessant per als veïns i les veïnes, i perquè els actors principals que hi apareixen puguin fer-los servir per als seus objectius comunitaris. Aquesta sèrie es troba ubicada a la web d’Acció Comunitària. – L’inici de la creació d’un pla de sinergies amb l’objectiu de treballar propostes d’activitats de manera col·laborativa per part de grups d’entitats afins, per àmbit d’actuació, temàtica, projecte, etcètera, i generar el màxim de sinergies entre tots aquests processos i entre les entitats que hi participen. En aquest àmbit, durant aquest 2019 s’ha començat a treballar des del projecte Associa’t a la Festa, a través de la creació de diverses sinergies entre les entitats participants. • c) Desplegament del model de diàleg comunitari / governança de l’Associa’t: Aquest any s’ha començat a dissenyar un sistema de diàleg comunitari entre la DSAC i les entitats, les associacions i els col·lectius, amb la intenció de sistematitzar la relació existent i oferir espais de decisió inclusius. Aquest model es desplegarà a través de dues eines: amb la creació de la plataforma Decidim Comunitat i amb el contacte directe, individua- litzat i personal a través de trobades amb les entitats i les associacions. 1.3. Conveni i seguiment de Torre Jussana Aquest 2019 suposa el segon any de conveni de gestió associativa de l’equipament, amb la formalització de la pròrroga del Conveni de gestió cívica per dos anys més, fins al 2021. S’ha continuat acompanyant el projecte i fent seguiment del contingut del conveni, que bàsicament s’ha articulat a través de les comissions de seguiment, de les quals s’han fet sis reunions. En el seguiment del conveni s’ha incidit en els aspectes que encara s’han de desplegar plenament, com ara l’impuls per a l’ampliació del Consell de Centre o la des- centralització dels serveis i l’acompanyament a les entitats als barris. S’han continuat facilitant coproduccions amb diverses àrees i serveis de l’Ajuntament, com el Pla de barris i Barcelona Activa. També s’han impulsat accions de Torre Jussana en projectes propis del Servei d’Acció Comunitària: en l’Associa’t, en la funció de dinamitza- ció i coordinació de l’espai de Xarxa Ràdios Comunitàries, i en el Programa d’enfortiment d’entitats de gestió ciutadana i comunitària, conjuntament amb l’Ateneu Popular 9 Barris, continuant el projecte del 2018. Un dels projectes clau per desenvolupar ha estat la posada en marxa i l’allotjament de l’Oficina de Patrimoni Ciutadà, amb la incorporació de dos tècnics, i que han coordinat la Direcció de Participació Ciutadana, l’Àrea d’Ecologia Urbana i la Direcció d’AC. 1.4. Coordinació o feina conjunta amb àrees i àmbits sobre suport a entitats S’ha donat continuïtat al treball conjunt amb les àrees de l’Ajuntament (Pla de barris, Barcelo- na Activa, Direcció d’Innovació, etcètera) en la definició dels programes de suport a les enti- tats de cada àrea o bé de coordinació amb aquestes àrees per diversos projectes relacionats amb entitats, tant per donar suport i enfortir com per treballar sobre l’acció comunitària. També s’ha ofert assessorament sobre l’àmbit de l’associacionisme i l’acció comunitària, la definició de criteris en els diversos àmbits d’intervenció o els processos (convocatòries, plans d’ocupació, actuacions, projectes, etcètera). 16 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA S’ha seguit una línia de continuïtat en la construcció dels espais i processos de treball iniciats i s’ha arribat a consolidar algun d’aquests espais: • Pla de barris: programa de suport i acompanyament a associacions del territori del Pla de barris. El Pla té una línia de treball d’empoderament de les entitats dels barris per en- fortir-les i reforçar-ne la xarxa comunitària, és a dir, suposa un suport i acompanyament per a les entitats dels barris, a fi que, a través d’un seguiment, puguin desenvolupar eines que els permetin una millora en un camp concret. La col·laboració es va iniciar el 2017 entre Foment de Ciutat, Torre Jussana, el Centre de Serveis a les Associacions i el Depar- tament d’Associacionisme, i ha continuat i acabat aquest 2019. • Pla municipal de joventut: en l’àmbit de la joventut, l’àrea ha formalitzat un annex al conveni de l’Ajuntament amb el Consell de la Joventut de Barcelona. La DSAC ha format part d’aquest conveni específic per subvencionar les activitats adreçades al jovent en l’àmbit de la participació i l’acció comunitària. S’ha treballat per incorporar al projecte la perspectiva comunitària i iniciar un procés per assumir pràctiques d’acció comunitària en el treball amb joves i territoris. S’ha avançat satisfactòriament i es valora que cal continuar en aquesta línia de col·laboració. • Plataforma Decidim: s’ha iniciat un treball conjunt amb el Departament d’Innovació De- mocràtica per formalitzar un conveni que impulsi la implantació de la plataforma Decidim entre els agents socials de la ciutat sense ànim de lucre. A aquest efecte, la DSAC està compromesa a facilitar i acompanyar les entitats signants del conveni en temes comuni- catius referents a l’ús de Decidim; a fer difusió del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes, i a col·laborar en la facilitació, la difusió i la implantació de la plataforma Decidim en el món associatiu i comunitari a través del manteniment d’un repositori de documentació de tot el que s’hagi produït i es produeixi arran de la seva implantació entre la ciutadania organitzada. S’ha avançat en la formació en l’ús de Decidim de les entitats signants i en la instal·lació i posada en marxa de la plataforma en cada entitat, un desplegament que s’ha produït d’una manera desigual, atesos els condicionants que hi intervenen, però que podem considerar satisfactori globalment. • Barcelona Activa: una de les línies de treball que preveu el Pla d’impuls de l’economia social i solidària és la d’execució d’accions per a l’impuls i l’enfortiment de la innovació socioeconòmica dels districtes de Barcelona, concretament, per a l’enfortiment d’inici- atives d’economia social i solidària a través d’accions d’acompanyament i formació que en potenciïn la sostenibilitat econòmica. En aquesta línia, es va acordar donar suport a entitats que gestionen serveis i equipaments municipals i altres espais, i es va treballar en la detecció de necessitats i per buscar l’entitat que portés el programa i en fes el seguiment. • Departament de Transversalitat de Gènere: estudi “Gènere i acció comunitària a Barce- lona: rol de les dones i igualtat a l’acció comunitària”. Aquest 2019, s’ha acabat l’elabora- ció, juntament amb el Departament de Transversalitat de Gènere, d’un estudi que pretén analitzar la participació de les dones en l’àmbit comunitari, concretament en els plans i els processos de desenvolupament comunitari. L’objectiu principal s’ha centrat a determinar fins a quin punt les accions comunitàries fomenten la igualtat de gènere, i s’ha analitzat la presència de les dones en termes quantitatius, però també qualitatius. • Suport a la Plataforma de Gestió Ciutadana: durant el 2019, s’ha continuat donant su- port a les reunions que el comissionat de Democràcia Activa i la regidora de Participació 17 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA tenien amb la Plataforma de Gestió Comunitària, i s’ha treballat en les demandes de la plataforma des de tres grans línies: 1. Modificar les bases de gestió cívica, publicades al BOP de l’agost del 2019, i adaptar el text a les noves normatives vigents: Reglament de participació ciutadana, protecció de dades, prevenció de riscos laborals i altres codis ètics o normatives que faran servir com a referència, així com els indicadors que en permetin el seguiment i l’avaluació. Retirar la prohibició que les entitats gestores tinguin la seu social a l’equipament durant la vigència del conveni, i incorporar aspectes d’avaluació i balanç comunitari del model i del projecte dels equipaments o serveis de la gestió cívica. 2. Comunicació: facilitar la visibilització de les entitats gestores d’equipaments en la retola- ció de l’equipament. S’han fet dues trobades per desbloquejar els temes de comunicació amb la Direcció de Comunicació i amb Paisatge Urbà. Hi ha una proposta per fer compa- tible l’aparició de l’entitat gestora de l’equipament en la lletra B d’identificació del servei. 3. Construir una proposta de fons de contingència: s’han dut a terme tres sessions de treball amb la comissió motora, amb els representants de la plataforma i amb l’entitat contractada per fer la proposta. En acabar l’any, la proposta està en fase de concreció per part de la plataforma. Línia 2: Observatori de la realitat comunitària i associativa Objectiu: organitzar i impulsar l’estratègia de generació i difusió de coneixement a l’en- torn de la realitat comunitària i associativa, així com de les polítiques, projectes i propos- tes d’intervenció. 2.1. Fitxer d’entitats i mapa d’accions comunitàries S’ha continuat treballant amb l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) en el disseny de cons- trucció de la nova eina, la part tècnica de l’eina, i també s’ha continuat amb les tasques d’actualització de dades. S’ha continuat treballant amb el Mapa d’Entitats, una eina associada al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (FGEC), per tenir a l’abast les dades objecte d’estudi del món asso- ciatiu. Aquesta tasca s’ha aconseguit a través de l’alimentació contínua de dades per part del nostre equip, amb la col·laboració d’altres àrees de l’Ajuntament. Per donar a conèixer l’aplicació digital, es continua amb la utilització del dispositiu mòbil del mapa interactiu, que des de l’equip tècnic de Torre Jussana dinamitzen en la seva agenda associativa de la ciutat. 2.2. Estudi i coneixement de la realitat comunitària i associativa de la ciutat Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la realitat associativa de la ciutat, des del nostre servei s’ha elaborat un primer estudi de l’explotació de dades del FGEC, amb la publicació d’un informe al web, i se n’ha fet la difusió per altres canals a la ciutat. En aquest 2019, s’ha treballat per continuar amb un segon estudi de l’explotació de les dades centrat en un territori concret de la ciutat pel que fa a les entitats existents, les sub- vencions i les temàtiques emergents. També s’ha elaborat un informe sobre la transparència de les entitats, amb un doble ob- jectiu: tenir coneixement sobre el grau de transparència de la gestió de les entitats sense ànim de lucre, i obrir una reflexió conjunta amb el món associatiu sobre els reptes que suposa la transparència com a valor democràtic. Aquest estudi s’ha basat en una mostra de 108 entitats que tenen relació amb la DSAC a partir de les línies estratègiques establertes al Pla municipal d’acció comunitària 2018- 2022. Ha estat el resultat del treball conjunt i transversal de tècnics i tècniques de la Di- recció i durant l’any 2020 n’està prevista la publicació i la difusió. 18 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA 2.3. Formacions i jornades • Energies comunitàries: Durant l’any 2019, s’ha inclòs com a eix de treball el territori de la franja Besòs de Sant Andreu: el Bon Pastor, Baró de Viver i la Trinitat Vella, que han allotjat les Energies Comu- nitàries. Aquesta línia de treball ha permès impulsar activitats per donar resposta a les necessitats expressades pels agents i serveis del territori i, alhora, ha donat a continuïtat a experi- ències comunitàries de trobades anteriors i, en especial, de la trobada duta a terme a la Verneda i la Pau. Del 21 al 30 de març de 2019, els barris de la Trinitat Vella, el Bon Pastor i Baró de Viver han estat el lloc d’acollida de les Energies Comunitàries, amb dos protagonistes: el paper dels equipaments de proximitat com a motor de l’acció comunitària, des de l’educació i la cultura, contra l’exclusió i per la cohesió social de la societat diversa, i el programa B-Mincome. S’ha treballat des dels eixos del debat públic i metodològic sobre temàtiques d’interès per a les entitats, els projectes i els professionals comunitaris de l’Administració i del ter- ritori. La metodologia es desenvolupa mitjançant la coproducció i aquesta ha generat coneixement, xarxes per reconèixer i sumar projectes, i activitats que han propiciat els espais de trobada i la visibilització. Els objectius treballats són els següents: • Connectar els agents del territori i convidar-los a participar o implicar-los en accions concretes. • Fer activitats i accions d’interès per als projectes d’acció comunitària del territori. • Generar vincles i aliances entre projectes comunitaris del territori i projectes comunita- ris de la ciutat o d’altres territoris, per al seu enfortiment mutu. • Sistematitzar el coneixement i difondre’l. De les 14 activitats del programa d’Energies Comunitàries, 10 han estat dissenyades i coproduïdes amb agents del territori, 6 són la resposta als interessos del territori, 3 han estat coproduïdes amb els serveis i agents del territori on s’han realitzat les Energies Co- munitàries, 4 són la continuïtat de la cinquena trobada al barri de la Verneda, i 4 activitats són propostes d’altres projectes municipals vinculats que s’han realitzat en el marc de la Trobada d’Energies Comunitàries. Els documents generats per l’avaluació han estat els qüestionaris que han avaluat cadas- cuna de les activitats. En acabar la trobada es van fer dues sessions d’avaluació amb els coproductors de la trobada, una sessió d’avaluació específica per cada una de les acti- vitats següents: seguretat humana, associacionisme i dones cosidores, i amb els partici- pants als tallers de cuina i construcció de mobles organitzats amb les famílies B-Mincome. En aquesta edició s’han fet activitats en equipaments dels tres barris i en l’espai públic. S’ha valorat sobretot que, malgrat que això ha suposat un treball més complex des del punt de vista organitzatiu, també hi ha afegit riquesa, diversitat i la implicació de més agents del barri i ha permès complir l’objectiu de fer visibles les trobades d’Energies Co- munitàries. El format de les activitats ha sigut divers, com en totes les trobades d’Energies Comuni- tàries. S’hi han introduït formats nous que han estat molt ben valorats, com ara el mercat viu: presentació i intercanvi de projectes a l’espai públic, la festa de famílies organitzada 19 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA conjuntament amb entitats i escoles del barri de Baró de Viver, els tallers (previs i durant la trobada) de construcció de mobles, cuina i costura, i els debats a l’espai públic, que s’han consolidat en aquesta trobada. Les línies de continuïtat d’accions i xarxes de jornades anteriors han estat les següents: • “Vecina, baja tu silla”, que s’està reproduint en diversos barris de Barcelona i altres ciu- tats. • “Dones cosidores”, que ha obert una línia de continuïtat amb la participació, en el marc d’Associa’t a la Festa i de la passarel·la de moda durant les festes de la Mercè. • Convivència i seguretat humana des del veïnatge. • Espai d’intercanvi de projectes dels serveis de la política social. • Diversos debats sobre els equipaments de proximitat, els motors de vida comunitària, les cuines comunitàries, com es vinculen associacionisme i comunitat, i seguiment amb la Taula de salut de la Trinitat Vella. • En aquesta edició, s’han fet activitats amb les escoles dels tres barris. • La Xarxa Ràdios Comunitàries ha fet seguiment del projecte des de l’Associa’t. Les trobades d’aquest any són les que han tingut més coproductors per organitzar les activitats. S’han fet 193 visites i reunions de preparació: 52 amb entitats, 16 a l’Administra- ció, 24 en espais i taules, i 28 amb serveis públics. • 488 persones assistents • 826 participants a les trobades • 11 temes en 8 formats • 36 coproductors • 61 experiències convidades Les enquestes de satisfacció han reflectit una satisfacció del 99%. Línia 3: els equipaments de proximitat com a motors de l’acció comunitària Objectiu: definir la metodologia i l’estratègia per fer dels equipaments de proximitat es- pais de vertebració de la comunitat i de reforç de projectes associatius. Constituir i ali- mentar la Xarxa de Casals de Barri, i donar suport tècnic i metodològic específicament als casals de barri. 3.1. Xarxa de Casals de Barri Dinamitzar i impulsar la Xarxa de Casals de Barri amb el personal tècnic referent dels dis- trictes i les persones gestores dels casals. S’han dut a terme dues reunions preparatòries amb els districtes per coordinar les sessions amb els 35 casals. Durant l’any 2019 s’han incorporat dos nous casals a la xarxa: Ateneu El Poblet i Transfor- madors, ambdós del districte de l’Eixample. 3.2. indicadors Durant el 2019 s’ha continuat el procés de recollida i validació de la proposta d’indica- dors que tenen com a objectiu avaluar el compliment de la missió dels casals de barri, i s’ha parat atenció a tres grans àmbits: l’escolta, l’accessibilitat i l’autonomia. Amb l’objectiu d’analitzar les sèries d’indicadors per extreure’n evidències que permetin impulsar noves estratègies, s’ha encarregat un estudi tenint en compte les sèries comple- tes recollides del conjunt de casals. 20 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA Aquest estudi confirma que alguns indicadors s’han recollit d’una manera diferent i amb in- terpretacions no sempre coincidents; per tant, recomana disposar d’un manual per a cada indicador que permeti entendre el mateix a qualsevol persona encarregada de recollir-los. 3.3. Eines per analitzar la dimensió comunitària dels equipaments. Seguiment de l’anàlisi de casos Amb el Casal de Barri Font d’en Fargues participant en l’anàlisi de casos de 2017-2018, s’inicia un procés de treball de revisió de la governança i de la participació activa de les entitats que formen l’entitat gestora del Casal. Es treballen aspectes de visibilització i coneixement del Casal en l’entorn i de participació activa en la presa de decisions. S’han creat diversos grups de treball i dues comissions estables. El procés es complementa amb jornades obertes a veïnes i veïns i serveis del barri. Eina d’autoreflexió de la dimensió comunitària: Es continua amb el treball de creació d’una eina d’autoanàlisi de la dimensió comunitària per als equipaments de proximitat. L’eina incorpora un marc conceptual de les dimen- sions que cal tenir en compte amb la mirada comunitària dels equipaments, i també es recullen indicadors qualitatius, quantitatius i d’impressió. El procés s’ha complementat amb la presentació de l’eina a les àrees i serveis municipals que gestionen equipaments, per poder fer un “test” per validar l’instrument en totes les tipologies d’equipaments: centres cívics, casals, biblioteques, espais de gent gran, joves i infants, escoles, museus, etcètera. Els equipaments que han participat en aquest testatge són els següents: - Casals de barri: La Vinya i La Cosa Nostra - Centres cívics: Baró de Viver i Vil·la Urània - Fàbriques de creació: Tantarantana i La Caldera - Biblioteques: Bon Pastor i Zona Nord - Espais de gent gran: Can Castelló i Montserrat Olivella - Casals joves: Palau Alòs i Boca Nord - Casals infantils: Guinardó i Ludoteca Placeta del Pi - Museu de Ciències Naturals - Torre Jussana L’objectiu és que aquesta eina serveixi d’instrument per impulsar i treballar la dimensió comunitària del conjunt d’equipaments de la ciutat, sigui quina sigui la seva funció. Aquest 2019, s’ha iniciat una prova pilot d’experimentació de l’eina al barri de la Sagrera amb la participació del casal de barri, el centre cívic i la biblioteca. L’objectiu és que a partir de l’eina puguin sorgir projectes comunitaris per treballar conjuntament entre els equipaments. 3.4. Assessorament i suport als districtes en temes relacionats amb la definició del pro- jecte i la gestió dels casals El Servei d’Equipaments de Proximitat ha participat i col·laborat amb la comissió de se- guiment del conveni i el procés de concurrència pública del casal La Pau. L’equip de tècnics i tècniques que es va crear per donar suport al disseny dels projectes dels casals de barri a sol·licitud dels districtes ha continuat treballant amb l’ampliació de l’acompanyament a diversos casals de barri: • Seguiment del procés de reforçament del projecte de l’equipament amb l’entitat gestora de Can Portabella a demanda del Districte. Finalització del procés sense acord entre l’enti- tat gestora del casal i la representació municipal sobre els aspectes rellevants del projecte. • Sessions prèvies per a la futura elaboració del projecte del nou casal de barri del Car- mel al carrer del Llobregós. 21 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA 3.5. metodologia Acabament i publicació de la guia “Metodologia per promoure la perspectiva comuni- tària als equipaments de proximitat” per fer que els equipaments siguin motors de vida comunitària. Es fan les sessions de devolució del procés dels equipaments que han par- ticipat en el pilot i de les experiències treballades. La valoració del procés per part del personal gestor dels equipaments i del personal tècnic referent ha sigut alta. Aquesta guia disposa d’un recull de fitxes amb recomanacions i recursos de treball al vol- tant de quatre grans eixos: relacions de poder, governança i presa de decisions, relacions i xarxes, i la comunicació. 3.6. Espai de treball d’elaboració del document de bases per a districtes i entitats gesto- res sobre equipaments de proximitat La finalitat ha estat construir un document per donar resposta a la demanda de molts equipaments dels districtes de disposar d’una guia o similar que ajudi, orienti i doni crite- ris per a la gestió, en sentit ampli, dels equipaments de proximitat amb una mirada i una intencionalitat comunitàries. Els continguts que s’hi recullen són fruit de les aportacions fetes per dos grups de treball. Un grup ha estat format per representants d’entitats gestores i membres de la Plataforma de Gestió Ciutadana, representants de Patrimoni Ciutadà i del Servei d’Acció Comunità- ria. L’altre grup de treball ha estat format per representants de les direccions de Serveis a les Persones i al Territori, representants de Serveis Jurídics-Secretària, personal tècnic de Patrimoni Ciutadà, representants de la Direcció de Cultura de Proximitat i del Servei d’Ac- ció Comunitària. Aquests dos grups han treballat de manera paral·lela i posteriorment han fet una sessió conjunta per poder contrastar els elements de reflexió. El document per districtes treballa sobre aquest tres apartats: 1. Marc conceptual: equipaments de proximitat amb mirada comunitària 2. Eines de gestió: com ho farem. 3. Avaluació, seguiment i rendició de comptes S’ha presentat a la taula de corresponsabilitat de les direccions de Serveis a les Persones i al Territori i a la taula de Serveis Generals. Després de la sessió de treball conjunta sobre el document, està pendent de redacció definitiva i de presentació als òrgans de direcció política dels districtes. Les Energies Comunitàries del 2019 han posat la mirada en els equipaments de proximi- tat i en la lluita contra l’exclusió social, amb la celebració, entre d’altres, d’un debat públic amb representants de projectes i equipaments diversos: Tabakalera (Donosti), Casal de Barri Ton i Guida, centres cívics de Girona, Escola Mestre Morera, etcètera. S’ha donat suport a la creació de la Xarxa de Dones Cosidores, que es va constituir ofici- alment en un intercanvi amb cooperatives de dones emprenedores en costura a Tànger. En aquest intercanvi, hi van participar un total de nou grups i disset persones, que cons- titueixen la Xarxa. 3.7. Cuines amb projecte comunitari Al llarg del 2019 s’ha desplegat el pilot de cuines amb projecte comunitari, que dona su- port econòmic i metodològic a onze projectes de la ciutat. S’han desenvolupat projectes de cuina amb metodologia comunitària en diverses tipologies d’equipaments de proxi- mitat de la ciutat: cinc casals de barri, cinc centres cívics, dos casals infantils, dos instituts i un mercat. Cada projecte tenia uns objectius diferents depenent de les necessitats del territori on s’emmarcava i sempre feia incidència en la millora de les condicions de vida de la po- blació. No obstant això, tots compartien una metodologia comunitària sobre la qual s’ha 22 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA reflexionat conjuntament en tres trobades entre els integrants del pilot. A aquestes tro- bades hi han acudit, i han participat en el procés de reflexió, un total de quinze grups de cuina i trenta persones, entre les quals hi ha tècniques i tècnics de perfils diversos i persones del veïnat. D’altra banda, s’ha participat en altres espais d’alimentació de la ciutat, com la Xarxa pel Dret a una Alimentació Adequada i l’Agròpolis per a l’impuls de la política alimentària urbana de Barcelona. 3.8. Formació S’han impartit dues sessions de formació amb la Xarxa de Casals de Barri a les quals han assistit 18 casals de barri i 23 professionals. El contingut de les sessions formatives ha estat el següent: • Comunicació interna: governança de l’equipament. • Comunicació externa: com enfortir la nostra xarxa comunitària. 3.9. Comunicació L’any 2019, s’ha consolidat el web dels casals de barri i s’ha continuat donant èmfasi als projectes comunitaris que es duen a terme als casals, i s’hi ha estat treballant en la defini- ció dels nous projectes comunitaris i actualitzant aquesta informació al web. L’objectiu de centralitzar la informació que generen i de dinamitzar les activitats que s’hi fan s’ha anat consolidant. El web ha tingut un volum de 9.867 visites. - Webs individuals dels casals: Amb l’objectiu de treballar des de la visió de l’acció comunitària i la creació de xarxa amb els equipaments municipals i d’altres titularitats, s’ha treballat perquè els casals de barri puguin estar dotats de totes les eines, i així es puguin donar a conèixer com a equipa- ment a tota la ciutadania i informar de les seves activitats, la seva vida comunitària, i com pot participar la ciutadania en la vida del casal. Aquest any s’han dissenyat tres nous webs, seguint l’estructura de web marcada per la Direcció de Comunicació, per a tres casals de barri: La Cosa Nostra, La Palmera i Sant Cristòfol. S’ha continuat donant suport als webs que es van crear durant l’any 2018, de manera per- sonalitzada en el casal mateix i també en línia per dinamitzar la construcció i l’edició dels seus propis continguts. Els casals que han rebut aquest suport per consolidar els seus nous webs han estat els següents: Espai 210, Congrés-Indians, La Pau, Trinitat Nova, Po- blenou, Can Rectoret, La Vinya, Torre Baró i Diagonal Mar. També, s’ha continuat facilitant suport a aquests casals en la formació en Drupal i en WordPress perquè coneguin millor les eines per poder actualitzar els webs. - Banc de Recursos: El procés de creació i formació s’ha dut a terme a través de diverses sessions de treball amb personal referent dels casals de barri i amb personal tècnic referent dels districtes. Fruit d’aquestes posades en comú s’ha creat el Banc de Recursos per a ús intern dels ma- teixos casals de barri, que els permetrà promoure l’autogestió i l’intercanvi, fomentar el treball comunitari i la generació de xarxa, crear un circuit de continguts i coneixements, i facilitar l’autogestió del projecte de cada casal. Durant l’any 2019 s’ha posat en marxa aquesta nova eina i, per fer-ho, s’ha treballat en dues sessions: una per crear l’eina amb els suggeriments de tots els casals que hi van participar, i una altra per fer-ne la presentació i fer la formació per al bon ús de la nova eina i reforçar aquest ús. Durant els mesos posteriors a la implantació s’ha fet una feina personal amb cada casal per donar a conèixer el recurs i donar suport en la metodolo- gia de l’ús. 23 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA 3.10. Pla d’accessibilitat tecnològica dels casals de barri Un cop fet l’estudi i la diagnosi de tots els casals pel que fa a connectivitat, s’ha sol·licitat el consentiment als districtes i s’ha informat a totes les direccions de Serveis a les Persones i al Territori (DSPIT) de l’inici d’un pla pilot en cinc casals per testar el procés d’implemen- tació, dels requeriments i també dels casals de barri on es vol dur a terme aquesta prova pilot i la justificació. L’empresa adjudicatària va iniciar el projecte de la prova pilot el setembre del 2018 en els casals següents: Can Portabella, La Viña, Can Travi, La Cosa Nostra i Bac de Roda, i durant l’any 2019 el va acabar de desenvolupar totalment. Línia 4: construcció d’un sistema comunitari de polítiques socials als barris (SCPS) Objectiu: Acompanyar, facilitar, liderar, quan calgui, i promoure l’activació dels equips, els equipaments i els dispositius de la política social als barris (escola, centre de salut i centre de serveis socials, principalment) com a constructors de comunitat. Aportar estra- tègia i coneixement i dissenyar projectes amb els equips de professionals d’aquests equi- paments. Acompanyar i facilitar la participació d’aquests equipaments en els processos comunitaris que es produeixin als barris. 4.1. Projectes amb els serveis de la política social als barris S’han desenvolupat una sèrie de projectes pilot de suport als serveis de la política social, concretament en els àmbits de salut i serveis socials. Cal destacar el suport del projecte “Enredando” que s’ha impulsat al CAP La Verneda i CAP de La Pau del districte de Sant Martí amb els que s’ha desenvolupat un projecte conjunt amb l’objectiu de treballar la identificació d’actius de salut i la posada en marxa de la prescripció social. Cal dir que aquest projecte ha estat dissenyat i coliderat pel CAP i per un grup de veïns i veïnes que, a través d’aquest projecte, s’han organitzat per poder participar en la seva construcció i el seu desplegament. S’ha consolidat una metodologia de treball comunitari al voltant d’aquest projecte, que l’enforteix i el fa més sostenible. D’altra banda, aquest any s’ha pogut consolidar la Xarxa d’Oportunitats Zona Nord (XAPÓ) de Ciutat Meridiana, del dis- tricte de Nou Barris. La xarxa ja està en funcionament amb els seus espais i projectes, i uns dels seus motors són la presència i la participació de les famílies del territori. S’ha acom- panyat tècnicament a construir la xarxa, a generar una metodologia de treball comunitari i a gestionar processos de treball amb personal tècnic i ciutadania. 4.2. Projectes transversals amb àrees Es fan sessions de treball amb les diverses àrees de la política social per elaborar conjun- tament una proposta sobre acció comunitària. Amb l’IMSS, el SAC forma part de la Comissió Tècnica per fer el seguiment de la línia Comunitàriament, per a l’impuls de la perspectiva comunitària dels centres de serveis socials, del projecte Impulsem. S’han fet tres sessions de la comissió durant aquest any i amb l’equip de gerència s’ha portat el seguiment del desplegament de la formació en el marc de l’acció comunitària, per la qual han passat tots els centres de serveis socials. S’han celebrat quatre reunions de seguiment, amb la participació de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB), encarregat d’impartir la formació. També s’ha fet el seguiment i l’acompanyament per a l’elaboració de l’informe final de resultats. D’altra banda, des del SAC i conjuntament amb l’IMSS es valoren les noves demandes de projectes i intervencions comunitàries que provenen dels centres de serveis socials i es canalitza el suport cap a l’àrea o el servei pertinent. Per part de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), hi ha una coordinació periò- dica per teixir sinergies i complementarietats dels programes que es desenvolupen amb una 24 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA mirada comunitària. Es treballa a escala territorial i d’acord amb els projectes específics. Es participa en les sessions de Ciutat Educadora. Amb el Consorci d’Educació, s’ha elaborat un estudi sobre l’anàlisi de la dimensió co- munitària de tres escoles de primària: Institut Escola Trinitat Nova, Institut Escola El Til·ler i Institut Escola Coves d’En Cimany. La intenció era poder sistematitzar-ne la dimensió comunitària a fi que ens permeti categoritzar i identificar elements clau per a una escola comunitària. S’ha elaborat l’estudi amb el suport d’un alumne del Màster de polítiques socials i acció comunitària de l’IGOP i amb la contractació d’una persona externa, experta en educació. Durant aquest període s’ha treballat amb les direccions territorials del Con- sorci d’aquests districtes, les direccions de les escoles i amb el claustre mateix. S’ha cele- brat una sessió de treball conjunta SAC - Consorci d’Educació per recollir aprenentatges i traçar línies de treball conjuntes per a l’any que ve. Pel que fa a salut, es manté una coordinació periòdica amb l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) amb la que es treballa conjunta- ment en els barris en els quals es desenvolupen els plans i processos comunitaris. 4.3. Col·laboració i suport al Pla de barris, pel que fa a la construcció d’un SCPS S’ha coproduït amb Foment de Ciutat l’estratègia d’acció comunitària dels plans de barri. S’ha posat en marxa un equip d’organitzadores comunitàries, contractades pel Pla de barris i coliderades pel SAC. Aquest equip té la funció d’impulsar l’estratègia comunitària als barris anant a buscar la població no organitzada i detectant les persones amb un cert nivell de desvinculació del barri i amb una baixa xarxa relacional. L’objectiu és donar res- posta a les necessitats detectades, impulsar l’autoorganització d’aquesta població i donar suport al disseny d’un projecte comunitari com a resposta a aquestes necessitats. Els ser- veis de la política social, com ara l’escola, el centre de salut i els serveis socials, són espais de detecció de població no organitzada amb potencialitats per participar activament en els seus barris. Durant l’any 2019 s’ha portat a terme la intervenció de les organitzadores comunitàries als barris de la Trinitat Nova, la Trinitat Vella i Baró de Viver. Al final d’aquest procés s’han impulsat tres projectes: - Dona Forta, al barri de Baró de Viver: grup de quinze dones que, a partir de la seva vo- luntat de fer un taller d’autodefensa, s’han constituït en associació i volen contribuir a la millora de les relacions no violentes al seu barri. - Comissió d’interculturalitat i participació de l’AFA de l’Escola Ramon Berenguer: un grup de vint dones, de procedència intercultural, que no formaven part de la vida activa comu- nitària de l’escola dels seus fills i filles, han aconseguit poder trencar les barreres existents i organitzar una comissió d’interculturalitat i formar part de la junta de l’AFA. - TUE (Trinitat Unió Esportiva): s’ha aconseguit ajuntar persones que no participaven ac- tivament en el seu barri i que, a través de la pràctica esportiva, del crossfit i el vòlei es constituïssin com a entitat esportiva comunitària de la Trinitat Nova. Actualment hi ha una junta de cinc persones i una assemblea de vint persones. Volen ser un espai de referència esportiva del barri i més enllà. 4.4. Encàrrec de l’estudi “Serveis públics, motors de l’acció comunitària” A partir del primer document marc sobre el sistema comunitari de polítiques socials, des de la Direcció d’Acció Comunitària s’encarrega un estudi per identificar quins són els ele- ments comuns de quatre experiències significatives des del marc de l’educació, la salut, els serveis socials i els equipaments de proximitat, impulsades per l’Administració. L’ob- jectiu és aportar eines per millorar l’acció comunitària des dels serveis de la política social. 25 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA 4.5. Avançant en la definició de sistema comunitari de polítiques socials S’han encarregat tres informes a persones expertes en educació, salut i serveis socials, per mirar l’SCPS des de cada àmbit. A partir d’aquests tres dictàmens, s’ha portat a terme una sessió de treball amb les persones autores dels dictàmens, responsables de l’IGOP i responsables de l’Ajuntament de Barcelona de Serveis Socials, Educació i Salut. S’ha con- feccionat un document amb el recull dels dictàmens i de la sessió de treball. 4.6. Desplegament de la política d’acció comunitària del B-Mincome El Servei d’Acció Comunitària ha desplegat la política 4 del projecte B-Mincome amb les famílies a les quals s’ha assignat aquesta política de participació i acció comunitària. Amb l’equip de quatre educadores socials, s’ha treballat amb els grups que s’han constituït a cadascun dels barris. L’objectiu d’aquesta política ha estat que participessin en activitats comunitàries i que vehiculessin les seves necessitats, demandes i fortaleses a través de projectes d’interès comú. A més, ha contribuït a posar un escenari per augmentar-ne les capacitats i les habilitats, i ha empoderat les famílies perquè desenvolupessin les seves pròpies estratègies contra la pobresa i l’exclusió social. Taula. Distribució per barris de les 270 llars assignades a la política 4 Districte Barri Llars Nou Barris 50 - Les Roquetes 30 113 53 - La Trinitat Nova 24 (44%) 54 - Torre Baró 23 55 - Ciutat Meridiana 31 56 - Vallbona 5 Sant Andreu 57 - La Trinitat Vella 25 56 58 - Baró de Viver 12 (21%) 59 - El Bon Pastor 19 Sant Martí 70 - El Besòs i el Maresme 76 95 73 - La Verneda i la Pau 19 (35%) Fases de la política: 1. FASE 1. Del gener a l’abril del 2018: fase d’acollida. 2. FASE 2. Del maig al juliol del 2018: fase de vinculació al projecte, d’identificació d’ac- tius estratègics i de recerca dels interessos comuns. 3. FASE 3. Del setembre al desembre del 2018: concreció i consolidació de grups/comis- sions segons els interessos i les motivacions i segons els projectes per dur a terme. 4. FASE 4. Del gener al juliol del 2019: 1) Formació en lideratges adreçada a divuit persones que s’han presentat voluntàriament. 2) Desenvolupament d’accions al barri i participació comunitària a partir del següent: a) desenvolupament de projectes o treball per comissions, i b) participació a partir d’entitats i teixit associatiu. 3) Generació de trobades i accions conjuntes entre els grups de la política 4 dels barris de la ciutat. En aquest sentit, el desembre passat es va fer la festa d’hivern, com a punt d’inici d’altres propostes col·laboratives entre els participants. Estem treballant també en la creació d’un grup de treball motor, on representants de les famílies de cada barri es reuniran regularment per treballar en línies conjuntes d’accions comunitàries i participar en taules de personal tècnic, professionals i entitats de barri. 4) Obertura dels grups al barri, amb l’atenció centrada en els actius comunitaris existents que poden ajudar a enfortir i a encaminar els projectes o comissions ja iniciats. Interpel·la- ció al barri a escala associativa, veïnal, grupal i de serveis. Cal afavorir que els participants puguin oferir accions obertes a la resta del veïnat. 26 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA 5) Treball de conscienciació de la finalitat del programa B-Mincome com a prova pilot de la renda ciutadana garantida envers la totalitat de la població, i de com l’autoorganització de la ciutadania per defensar i buscar interessos i necessitats és un canal de millora de les situacions d’exclusió i defensa dels drets ciutadans. 5. FASE 5. Del setembre al desembre del 2019: tancament del projecte B-Mincome i arrelament dels projectes al territori conjuntament amb els equipaments i els serveis del barri. Es fa una consolidació de les propostes dels grups als diversos equipaments i es programa un cert seguiment dels projectes per al gener-març del 2020. En relació amb la participació en els grups de la política 4, val a dir que nosaltres parlem de persones “vinculades”, ja que l’assistència setmanal al grup ha fluctuat molt: és a dir, no sempre han vingut les mateixes persones ni amb la mateixa assiduïtat. D’altra banda, han participat en els grups persones que ja no viuen als barris perquè han canviat de domicili, o hi assisteixen persones que no formen part del programa B-Mincome. Tanmateix, de ve- gades hi ha participat més d’un membre de la unitat familiar. Per tot plegat, és complicat establir els percentatges numèrics de forma única. Perfil de participants: Districte Total de famílies % d’assistència a Perfils dels perceptores de renda activitats comunitàries participants Nou Barris 118 unitats familiars 40% La majoria de participants són dones d’entre 30 i 60 anys, 5 barris / 4 grups: encara que la franja d’edat que predomina és dels 30 als 45. Les Roquetes Els orígens són molts diversos: tenim dones gitanes La Trinitat nova portugueses, dones gitanes espanyoles i homes i dones Torre Baró del Marroc, el Perú, l’Equador, Hondures, Romania, Vallbona El Salvador, República Dominicana, Nigèria i el Paraguai. Ciutat Meridiana En algun grup, la majoria han estat homes d’origen nacional i de mitjana edat (50-60 anys), aturats de llarga durada. Sant Andreu 54 unitats familiars 50% Bon Pastor-Baró de Viver: es concentra la mitjana entre els 2 barris / 2 grups: 30 i 55 anys, tot i que hi tenim dues persones més joves. La Trinitat Vella Els participants actius són un grup mixt d’homes i dones, Baró de Viver - amb un percentatge superior de dones per sobre dels Bon Pastor homes (70%). Del grup actiu, la majoria són persones originàries del nord de l’Àfrica (el Marroc) i en la resta hi ha variabilitat en els orígens (llatinoamericans el Senegal, Mongòlia i el Pakistan). La Trinitat Vella: grup mixt d’homes i dones, amb un percentatge lleugerament superior de dones per sobre dels homes (60%). Sant Martí 91 unitats familiars 55% Predominen les dones. El tram d’edat està entre 28 i 60 anys 2 barris / 4 grups: i hi ha persones del Marroc, el Pakistan (nombre elevat), Besòs Algèria, Ghana, el Perú, Bolívia, l’Equador, Mali i un gran Verneda grup de persones d’aquí, dins el qual també hi ha algunes dones d’ètnia gitana. Resultats - accions comunitàries construïdes: Districte Barri Projecte Nou Barris Les Roquetes “Las Flores de Roquetes” Elaboració i venda de sabons artesanals. Execució de tallers i accions formatives en aquesta temàtica. La Trinitat Nova “SomosLaTrini” Mercat d’intercanvi d’objectes Ciutat Meridiana “Transformando mi barrio” Revista La mirada de Zona Nord: elaboració de la revista del barri amb l’objectiu de canviar la mirada. Torre Baró - Vallbona “Nido de colibrís” Projecte de cuina comunitària amb gent gran en situació de solitud no volguda 27 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA Districte Barri Projecte Sant Andreu La Trinitat Vella Fabularum Locus Baró de Viver Cuina en família El Bon Pastor Agenda de barri 2020 Sant Martí El Besòs i el Maresme “Art de barri” Grup de creació artística i plàstica. “La magia de la cocina” Cuina de receptes comunitàries de països diversos. Preparació d’àpats sota demanda. Col·laboració amb el Menjador Solidari Gregal. La Verneda i la Pau “El barrio de mi casa” Horts comunitaris. Tallers de sostenibilitat i medi ambient. Línia 5: accions comunitàries als barris i relacions amb els districtes Objectiu: donar suport als districtes (tècniques de proximitat de les DSPIT) en la tasca de promoció d’accions comunitàries singulars als barris, d’acord amb l’estratègia d’enforti- ment comunitari des dels equipaments de proximitat, les entitats i els serveis. El focus de l’acció es concentra en les zones sense estratègies d’intervenció integral ni PPDC. 5.1. Suport a tècnics i tècniques de barri Durant l’any 2019, s’ha continuat desenvolupant el projecte Accent. Aquest projecte pre- tén ser un espai tècnic de treball conjunt entre les tècniques i els tècnics de proximitat dels districtes i de la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària per a la construcció de la perspectiva comunitària en el treball als barris. S’ha treballat per crear un projecte esta- ble de referència en què es generin recursos, guies i processos de treball de construcció conjunta. Del grup motor constituït, en formen part el personal tècnic de diversos districtes (Hor- ta-Guinardó, Ciutat Vella i Sarrià - Sant Gervasi) i de la Direcció de Serveis d’Acció Comu- nitària. S’han fet cinc trobades del grup motor per preparar les sessions plenàries amb la resta de personal tècnic dels districtes i les sessions monogràfiques. 5.2. mirada de barri Hi ha un grup de treball transversal a la DSAC, “Mirada de barri”, que reflexiona a l’entorn del repte metodològic que representa que els diversos equips que componen la DSAC actuïn conjuntament al territori i que busca solucions òptimes que permetin oferir un ser- vei millor a les tècniques i tècnics de barri i als territoris, de manera que la feina que es fa sigui més eficient. S’han dut a terme un total de quatre sessions de treball durant el 2019. S’han treballat temes com les arquitectures comunitàries als barris, els criteris per donar suport als dis- trictes des de la DSAC i l’extensió de l’acció comunitària a diversos barris. 5.3. Seguiment d’experiències comunitàries singulars Al llarg del 2019 s’ha continuat donant suport en diferents formats i hem fet seguiment i reforç de vuit processos o accions comunitàries a diversos barris de Barcelona. S’ha revisat i sistematitzat el conjunt d’accions comunitàries de barris, i també s’ha valorat, conjuntament amb els districtes, l’inici de les accions noves que es considerin. Aquest suport consta d’elements diversos, com ara acompanyament a entitats i a personal tècnic que inicien processos comunitaris; dinamització d’espais comunitaris; suport metodològic, i assessorament tècnic. En concret, s’ha donat suport als barris del Coll, la Vila de Gràcia, el Raval, l’Esquerra de l’Eixample, el Gòtic, Sarrià, la Sagrera, el Turó de la Peira i Can Peguera. 28 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA 5.4. Plans i processos de desenvolupament comunitari (PPDC) Durant aquest any s’ha fet un procés de revisió de la convocatòria dels PPDC tal com s’havia fet fins ara, però introduint canvis en la convocatòria relatius a la valoració de les sol·licituds. S’ha fet el seguiment dels tretze plans comunitaris que van rebre subvenció en la convocatòria 2018-2019, distribuïts per tota la ciutat. S’ha consolidat la feina de coordinació amb els districtes amb l’objectiu d’arribar a una convocatòria conjunta aquest any. Suport i seguiment dels PPDC: Seguiment tècnic: s’han fet reunions bimestrals de seguiment amb tots els plans, a tra- vés de les comissions i els grups motors de cada pla. També s’ha facilitat un suport tèc- nic en el disseny i els canvis de l’estratègia comunitària als barris, per enfortir el projecte existent. S’han fet un total de 90 reunions de seguiment i 30 accions de suport tècnic estratègic. D’altra banda, a partir de la identificació de les necessitats de cada pla, s’han pogut portar a terme suports tècnics concrets i reforços específics segons les necessitats (revisió de taules de treball, projectes). Reforç pressupostari: s’han reforçat pressupostàriament alguns PPDC de la ciutat i s’han portat a terme accions de suport concretes amb l’aportació econòmica corresponent. Xarxa de plans i processos de desenvolupament comunitaris: s’ha continuat la construcció d’una xarxa de PPDC, amb l’objectiu de potenciar-ne la in- terrelació, enfortir-los, potenciar projectes comuns i socialitzar i compartir metodologies, recursos, dificultats i reptes en funció de les necessitats dels PPDC. Per continuar aquest treball en xarxa, s’han creat espais de treball amb entitats gestores i amb tècniques comu- nitàries: espais de formació i d’intercanvi d’experiències. S’ha organitzat una activitat conjunta amb joves i tècniques de plans comunitaris diferents dintre del marc de les Energies Comunitàries del Bon Pastor. A petició dels PPDC, s’han fet diverses sessions amb diversos departaments de l’Ajunta- ment (Interculturalitat, Departament de Planificació i Processos de l’Àrea de Drets Socials, Atenció i Acollida a Immigrants, Drets de Ciutadania i Diversitat, Urgències i Emergències Socials i Intervenció a l’Espai Públic), conjuntament amb tècniques i entitats gestores del PPDC, per treballar al voltant de la convivència i definir una estratègia de posicionament davant discursos de caràcter xenòfob que s’han detectat a diversos barris, relacionats amb una percepció d’inseguretat. S’ha començat un estudi, conjuntament amb entitats gestores, tècniques comunitàries i l’entitat Hobbest, per optimitzar els processos relacionats amb la gestió dels PPDC. S’ha continuat fent entrevistes als PPDC per fer difusió, en el web d’acció comunitària, de les activitats que duen a terme. S’ha constituït un grup motor, amb entitats gestores, per treballar temes transversals. S’ha acabat l’estudi en col·laboració amb el Centre d’Infor- mació i Recursos per a les Dones (CIRD) sobre la perspectiva de gènere als PPDC: se n’ha fet l’informe i properament es presentarà a les tècniques i les entitats gestores per fer propostes concretes de formació en perspectiva de gènere. 29 Direcció De ServeiS D’Acció comunitàriA Reptes per al 2020 Les idees centrals dels reptes del 2020, pel que fa a l’activitat i els projectes del servei, són clares: • Posar en marxa els nous projectes, principalment el pilot d’equipaments amb Cultura i Educació, el Centre de Vida Comunitària a la Trinitat Vella, l’extensió del Comunitàriament amb l’IMSS, l’estratègia de la Zona 3D, i altres possibles projectes derivats de la col·labo- ració amb el Pla de barris. • Continuar amb els projectes ja consolidats (Associa’t, Fitxer i altres), però incorporant-hi una mirada de “millora de la qualitat”. • Repensar l’estratègia de mandat pel que fa als plans comunitaris. • Impulsar i afavorir una estratègia de formació per al personal municipal. • Desenvolupar una estratègia de relació de treball conjunt amb els districtes de la ciutat. 30 Direcció de Serveis de Democràcia Activa i Descentralització dirECCió dE SErvEiS dE dEmoCràCia aCtiva i dESCEntralitzaCió L’objectiu de la Direcció de Democràcia Activa i Descentralització és produir i facilitar pro- cessos, canals i eines per fomentar el paper actiu de tota la ciutadania i el desplegament efectiu de la participació al conjunt del territori. La intenció és construir espais de relació entre institucions i ciutadania tenint com a elements centrals la iniciativa ciutadana, els mecanismes de decisió directa, l’enfortiment comunitari i els processos de deliberació col- lectiva. Es tracta de privilegiar la veu i l’acció de les persones que menys poder tenen, re- coneixent les pràctiques ciutadanes organitzades a escala de barri que produeixen ciutat. La participació ciutadana és un element que ha de ser tranversal al conjunt d’àrees de l’Ajuntament. Per aquest motiu l’estratègia d’aquesta direcció es desplega en tres línies de treball. En primer lloc, avaluar i millorar els òrgans participatius. En segon lloc, promo- cionar i facilitar processos participatius inclusius, plurals i innovadors. I com a tercera línia, polítiques i plans que fomentin la iniciativa ciutadana. Aquestes línies tenen la voluntat d’articular forces del territori per donar respostes a demandes de tots els segments so- cials, especialment els més vulnerables, i totes les accions i els programes estaran acom- panyats de tasques de facilitació, comunicació i acompanyament, que seran de caràcter estructural, i formaran part del modus operandi de la Direcció. Per tant, la definició d’una estratègia té dues vessants: l’una centrada en la ciutadania i l’altra, en el territori. D’una banda, incidir en la democràcia activa en tant que fomentem la iniciativa ciutadana i la democràcia directa. D’altra banda, incrementar la descentralització en la mesura que produïm processos i mecanismes per donar més poder als barris. Per fer possible la participació com a element transversal al conjunt d’àrees del govern local, ens hem dotat de dos nous elements: el Programa de Democràcia Activa i la figura del o la responsable de Democràcia Activa. Tots dos tenen un marcat accent territorial i neixen per fer possible una millor coordinació i desplegament de la participació dins l’Ajuntament. El Programa de Democràcia Activa ha suposat la creació —a partir d’una instrucció inter- na— d’un Comitè Director per fer el seguiment de totes les accions relacionades amb la política de millora de la qualitat democràtica i de la participació ciutadana. Ha de ser l’espai que garanteixi la transversalitat de la participació ciutadana en el conjunt de l’or- ganització municipal. Context L’any 2019 ha estat any electoral, la qual cosa ha condicionat la realització d’alguns dels projectes previstos. Els principals fets que cal destacar pel que fa a la nostra direcció són els següents; • El febrer, i per primera vegada, una veïna de la ciutat va intervenir en el Plenari del Con- sell Municipal per presentar la demanda de la iniciativa ciutadana “CAP a la Misericòr- dia, ja!”, que havia aconseguit recollir el nombre de signatures necessàries per presentar aquesta proposta amb punt de l’ordre del dia del Plenari municipal. Fins aleshores només s’havien presentat iniciatives ciutadanes en diferents plenaris de consells de districte de la ciutat. • El març es va publicar una Guia pràctica per a la participació ciutadana a Barcelona, que explica els diferents canals de participació previstos al Reglament de participació, així com les diferents maneres d’activar-los. Està editada en forma de col·lecció i cada opuscle tracta un canal diferent (òrgans, iniciatives, consultes i processos participatius). • El juliol es va formalitzar un acord marc per a la contractació de serveis de dinamització de processos participatius de l’Ajuntament de Barcelona. L’acord unificarà i facilitarà la contractació d’empreses per dinamitzar processos participatius per part de tot l’Ajunta- ment. 32 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització • En data 25 d’octubre es va publicar una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la el Reglament de participació ciutadana. L’Ajuntament ha recorre- gut aquesta sentència, cosa que en paralitza l’entrada en vigor. Tot i això, per tal de tenir més seguretat jurídica, es considera necessari iniciar la tramitació per aprovar un nou reglament que preservi el sistema de democràcia activa que s’ha començat a desplegar a la ciutat en els darrers dos anys. • Des del 5 de desembre els veïns i veïnes ja poden proposar qüestions del seu interès en l’ordre del dia dels consells de barri a través de la plataforma Decidim Barcelona, i s’amplien així les eines de participació digital. • Inclusió d’una oferta formativa fixa de participació ciutadana per a tot el personal muni- cipal en el catàleg formatiu anual. Aquest curs és resultat de la formació específica sobre el Reglament de participació ciutadana ofert al personal municipal al llarg de l’any 2018, com acompanyament al desplegament del reglament. Recursos La Direcció de Democràcia Activa i Descentralització, abans que s’aprovés el Reglament de participació, va desplegar un equip tècnic de Democràcia Activa als districtes amb l’objectiu d’aportar-hi metodologia pel que fa a participació ciutadana, canals de partici- pació, gestió de processos participatius, òrgans de participació, etcètera. Aquest equip també té un paper molt important a l’hora d’acompanyar i assessorar sobre el desen- volupament del reglament, tant pel que fa al seu desplegament als districtes com per a projectes de ciutat. Recursos humans Departament Dones Homes Total Direcció de Serveis Democràcia 5 8 13 i Iniciativa Ciutadana Total 5 8 13 Recursos econòmics Pressupost executat Euros Capítol 2 255.221,97 € Capítol 4 188.104,47 € Total 443.326,44 € Activitat Pla de formació sobre participació ciutadana a personal municipal L’Ajuntament és el responsable de promoure la formació en temes de participació ciuta- dana del seu personal tècnic més directament relacionat amb aquest àmbit. Des de l’any 2018 es treballa amb la Gerència de Recursos Humans i Organització un pla de forma- ció sobre els mecanismes de participació al nou Reglament de participació ciutadana, adreçat al conjunt de personal tècnic d’àrees i districtes municipals, instituts i organismes autònoms necessari perquè els diferents professionals de l’Ajuntament la coneguin i els capaciti per desenvolupar les funcions en matèria del nou sistema de participació. Con- tinuant el Pla de formació, es van dur a terme les sessions corresponents al tercer mòdul del curs formatiu 2018-2019, basades en una sessió formativa especialitzada sobre els consells de barri “Els consells de barri en el Reglament de participació ciutadana” i una sessió formativa sobre els mecanismes de participació a la plataforma ciutadana Decidim, 33 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització en què es donen a conèixer les utilitats de la plataforma digital Decidim Barcelona com a mitjà per gestionar la participació. Aquest tercer mòdul consta de dues sessions for- matives especialitzades, de cinc hores de durada cadascuna. S’hi han convocat un total de 122 persones de districtes. La valoració global de les persones que han participat en aquestes sessions fins ara ha estat la següent: Valoració Mitjana Objectius 6,79 Organització 7,20 Formadors 7,89 Resultats 6,39 Valoració global curs 7,15 D’altra banda, s’ha consolidat la proposta de formació sobre participació 2019 elabora- da per la Direcció de Democràcia Activa i Descentralització. és una adaptació del curs formatiu que es va dur a terme durant el curs 2018-2019: “Els mecanismes de partici- pació al nou Reglament de participació ciutadana”. En aquest cas, el curs de formació serà optatiu i d’oferta anual, i entrarà a formar part del catàleg de cursos formatius de l’Ajuntament de Barcelona. Curs de formació en participació 2019: El repte de ser un Ajuntament més democràtic i participatiu Objectius: • Impulsar el coneixement del Reglament de participació ciutadana vigent aprovat l’oc- tubre del 2017. • Facilitar les eines per implantar els canals de participació amb la ciutadania a totes les àrees, districtes, instituts i empreses municipals. • Donar a conèixer les utilitats de la plataforma digital Decidim Barcelona com a mitjà per gestionar la participació. Formadors: Tècnics i tècniques de la Direcció de Democràcia Activa Difusió del Reglament de participació ciutadana Per tal de difondre entre la ciutadania i la mateixa organització municipal els mecanismes i canals previstos al reglament s’han fet les actuacions següents al llarg de l’any: • Pàgina web de Participació Ciutadana / Ciutat Democràtica vinculada al web de l’Ajuntament, en què s’expliquen de manera entenedora els diferents canals de par- ticipació i els mecanismes per activar-los. En la mateixa pàgina està publicat el text del reglament amb traducció al castellà i l’anglès. http://ajuntament.barcelona.cat/ participaciociutadana/ca • Distribució del nou Reglament de participació en format llibret, amb el text en català i castellà durant el primer trimestre del 2019. • Edició de les guies útils, adreçades al públic general, que detallen els mecanismes dels canals de participació previstos al reglament. Les guies, segons el contingut, es dividei- xen en els volums següents: iniciatives, consultes, òrgans de participació, processos par- ticipatius. Aquestes guies es van presentar durant el primer semestre del 2019. Revisió de la normativa de participació als districtes Durant l’any 2019 s’ha continuat la revisió de la participació als districtes en relació amb 34 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització les Normes reguladores del funcionament dels districtes prevista en el Reglament de participació ciutadana, i s’ha constituït el grup impulsor del procés de reflexió de la parti- cipació als districtes, amb representants dels grups municipals i d’entitats de tots els dis- trictes. Aquest grup impulsor tenia un doble objectiu: preparar una proposta d’unificació de les normes de participació dels districtes al Reglament de participació i proposar un sistema d’elecció directa dels consellers de districte. En aquest sentit, s’han fet les actuacions següents: • Presentació de dos informes al grup impulsor del procés de reflexió de la participació als districtes el gener (són resultat del procés de treball en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona): • Anàlisi i orientacions per millorar la participació en els districtes de Barcelona • Sistemes electorals inframunicipals i governança multinivell en perspectiva comparada • Un procés de consulta actiu des del 27 de juny fins al 13 de setembre, amb la finalitat de recollir les opinions i les propostes de veïns, veïnes i entitats sobre el Reglament de participació ciutadana i la regulació dels òrgans de participació dels districtes. Sobre la iniciativa ciutadana La iniciativa ciutadana és la intervenció ciutadana dirigida a promoure una determinada actuació d’interès general i de competència municipal per part de l’Ajuntament. La con- currència de l’interès general o d’un col·lectiu ampli s’acredita mitjançant la recollida del nombre de signatures que s’especifica a l’article 10 RPC. Les iniciatives ciutadanes poden rebre el suport de totes les persones de més de setze anys empadronades en l’àmbit territorial on se circumscriu la iniciativa. El suport a una iniciativa es pot fer signant presencialment en els espais habilitats per fer- ho o bé signant digitalment a través de la plataforma de participació Decidim Barcelona. L’objecte de la iniciativa ciutadana s’ha de referir a matèries de competència municipal, i no pot limitar o restringir els drets ni les llibertats fonamentals de la secció primera del capítol II del títol I de la Constitució i els drets i deures dels capítols I, II i III del títol I de l’Estatut, ni tampoc referir-se a matèries pròpies del Reglament orgànic municipal ni als tributs i preus públics municipals ni a pressupostos ja aprovats. Des de la vigència del Reglament de participació s’han fet 15 iniciatives, 4 en el 2019 amb un total de 9.721 signatures vàlides recollides i una mitjana de percentatge de validesa de les signatures lliurades del 86%. A finals del 2019 s’han presentat iniciatives ciutada- nes a set districtes de la ciutat, i una al Consell Municipal per sol·licitar la incorporació d’un punt a l’ordre del dia en el Plenari de la Ciutat o de Districte. L’any 2019 Decidim Barcelona ha recollit quatre iniciatives ciutadanes: • “Recuperem la Maladeta” (https://www.decidim.barcelona/iniciatives/i-1105), que de- mana la declaració d’espai públic d’un solar del barri de Porta, al districte de Nou Barris. • “Pont de Santander” (https://www.decidim.barcelona/iniciatives/i-1147), que vol pre- sentar la proposta de reforma i construcció de ponts de pas de les vies de tren, al districte de Sant Martí • “Ronda de les Corts” https://www.decidim.barcelona/initiatives/i-1268, que demana el canvi de nom de gran via Carles III pel de ronda de les Corts, al districte de les Corts. • Canvi de nom del carrer Reis Catòlics, de Vallvidrera, al districte de Sarrià - Sant Gervasi Les iniciatives ciutadanes amb registre a partir de l’1 de gener 2019 són les següents: 35 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització INICIATIVA “RECUPEREM LA MALADETA”. Grup promotor: Associació de Veïns i Veïnes de Porta Exp.: 1403/18 Data d’entrada a registre: 16 de novembre de 2018 Títol: Estic d’acord que s’inclogui un punt específic a l’ordre del dia del Consell del Districte de Nou Barris a fi que l’Ajuntament de Barcelona iniciï els tràmits pertinents perquè el solar del carrer de la Maladeta, ubicat entre els carrers d’Alcúdia i de l’Escultor Ordóñez, sigui declarat espai públic. Objecte: Promoure un punt a l’ordre del dia Requisit: 800 signatures Àmbit: Districte de Nou Barris del Plenari del Districte de Nou Barris Resolució Regidoria: 10/01/19 Compareixença inicial plecs: 11/01/19 Pròrroga de dos mesos: ------ Res. favorable: En data: Lliurament dels plecs amb signatures: En data: - Signatures lliurades: 11/03/2019 Signatures vàlides: -1.515 Percentatge de validesa: - Requisit assolit: Sí P. fedatàries: 15 Resultat de la iniciativa / situació actual: Presentada al Plenari del Districte el 12 de desembre de 2019 Rebutjada: a favor, ERC; en contra, el PSC; abstenció de BC, PP, Cs; Barcelona pel Canvi Cal destacar: revulsiu a la dinàmica habitual del Plenari, debat intens i diferent que ha consumit 60 minuts del Plenari. INICIATIVA PONT DE SANTANDER. Grup promotor: 4 A. V. districte de Sant Martí Exp.: Data d’entrada a registre: 11 de març de 2019 Títol: Estic d’acord que s’inclogui, com a punt específic de l’ordre del dia del Plenari del Consell Municipal, una proposició d’impuls que insta el Govern municipal a iniciar els tràmits pertinents per aprovar el projecte de construcció del pont del carrer de Santander, així com la reforma del tram del carrer de Santander entre el pont i la rambla de Prim. Objecte: Promoure l’ordre del dia Requisit: 3.750 signatures Àmbit: Ciutat del Plenari del Consell Municipal Resolució Regidoria: Compareixença inicial plecs: 23/04/2019 Pròrroga de dos mesos: Sí Res.: Favorable En data: 11/06/2019 Lliurament dels plecs amb signatures: 12/07/2019 En data: 12/07/2019 Signatures lliurades: 5.133 Signatures vàlides: 4.866 Percentatge de validesa: 93% Requisit assolit: Sí P. fedatàries: Resultat de la iniciativa / situació actual: Certificat de les signatures a 25/09/2019 Previst entrar a Plenari el 28 de novembre, cau per motius diversos, un dels quals és que no quedava clar que fos una iniciativa. La Secretaria General defensa que s’ha de portar al proper Plenari, no se’n pot endarrerir més la presentació. Serveix per aclarir com es porten les iniciati- ves a Plenari, és la segona vegada que es fa i la primera que afecta un tema urbanístic. Entrar a Comissió de Plenari el 17 de desembre, s’accepta la tramitació per anar al Plenari del 20 de desembre de 2019 per part de tots els grups municipals. Presentada a Plenari, suport de tots els grups polítics. A destacar: la presentació de la iniciativa canvia la dinàmica de debat entre els grups polítics i la ciutadania al Plenari del Districte. INICIATIVA PROPOSTA DE CANVI DE NOM DE GRAN VIA CARLES III PER RONDA DE LES CORTS. Grup promotor: col·lectiu de set persones individuals amb el suport d’Òmnium i l’ANC del districte de les Corts Exp.: Data d’entrada a registre: 9 de juliol de 2019 Títol: Estic d’acord que s’inclogui com a punt específic del Plenari del Consell Municipal del Districte de les Corts, una proposició d’impuls que insti el Govern municipal a iniciar els tràmits pertinents perquè la gran via de Carles III rebi el nom de ronda de les Corts Objecte: Promoure un punt a l’ordre del dia Requisit: 700 signatures Àmbit: districte del Plenari del Districte de les Corts Resolució Regidoria: 28/9/2019 Compareixença inicial plecs: 2/10/2019 Pròrroga de dos mesos: Res. favorable: En data: Lliurament dels plecs amb signatures: 1.834 En data: 1/10/2019 Signatures lliurades: 31/11/2019 Signatures vàlides: 1.508 Percentatge de validesa: 91% Requisit assolit: Sí P. fedatàries: 11 Resultat de la iniciativa / situació actual: El termini d’entrega dels plecs de signatures és el 02/12/2019 Previst que entri la iniciativa ciutadana al Plenari de Districte del 10/03/2020 36 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització INICIATIVA PROPOSTA CANVI DE NOM DEL CARRER DELS REIS CATÒLICS DE VALLVIDRERA. Grup promotor: veïns i veïnes individuals, amb el suport d’entitats de Vallvidrera Exp.: Data d’entrada: 31/10/2019 Títol: Estic d’acord que s’inclogui com a punt específic del Plenari del Consell Municipal del Districte de Sarrià - Sant Gervasi una proposició d’impuls insti el Govern municipal a iniciar els tràmits pertinents perquè el carrer dels Reis Catòlics, del barri de Vallvidrera, rebi el nom d’Elisa Moragues. Objecte: Promoure un punt a l’ordre del dia Requisit: 700 signatures Àmbit: del Plenari del Districte de les Corts Districte: Sarrià - Sant Gervasi Resolució Regidoria: 26/11/2019 Compareixença inicial plecs: 2/12/2019 Pròrroga de dos mesos: Res. favorable: En data: Lliurament dels plecs amb signatures: Sí En data: 4/2/2020 Signatures lliurades: 1505 Signatures vàlides: Percentatge de validesa: Requisit assolit: P. fedatàries: Resultat de la iniciativa / situació actual: Hi ha interès per part del grup promotor d’aconseguir que les signatures digitals siguin majoritàries; seria el primer cas en què s’aconsegueix aquesta fita (a 17/12 hi ha 119 signatures digitals de les 700 necessàries). El suport des de l’Ajuntament a les iniciatives ciutadanes ha consistit en el següent: • Assessorament previ a la presentació sobre el procediment que cal seguir. • Acompanyament en el procés de presentació de la documentació necessària. • Valoració i validació de la iniciativa presentada. • Lliurament de la resolució de la regidora mitjançant la qual se n’acceptava la presenta- ció i s’establia el termini i les condicions per presentar les signatures de suport. • Elaboració i lliurament dels plecs de signatures numerats necessaris per recollir els su- ports. • Acreditacions de les persones fedatàries. • Acompanyament als promotors per a la publicació de la iniciativa a la plataforma De- cidim. • Difusió de la iniciativa per canals municipals. • Tramitació i lliurament de les llicències d’ocupació de l’espai públic. • Validació de les signatures presentades i certificació de les que reuneixen els requisits demanats. • Tramitació al departament corresponent de les iniciatives que han aconseguit els su- ports necessaris. • Tramitació del pagament de la subvenció corresponent a les iniciatives que han acon- seguit els suports mínims. Sobre els processos participatius Actualment, la plataforma Decidim Barcelona permet complir tots els requeriments pre- vistos al Reglament pels processos participatius. Es dona resposta a totes les necessitats dels processos participatius que pot endegar l’Ajuntament, amb possibilitat d’activar fun- cionalitats com ara debats, comentaris, propostes, donar suport a propostes, fer enques- tes i sortejos, pressupostos participatius, blog, seguiment de resultats, textos participa- tius i, sobretot, articular les trobades presencials. Aquestes trobades les poden activar en qualsevol moment les persones administradores de la plataforma en el disseny dels processos participatius. https://www.decidim.barcelona/processos. En el decurs de l’any 2019 s’han desenvolupat els processos participatius següents: 37 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització Procés Districtes Promotor Data d’inici Pla director del parc de la Ciutadella Ciutat Ecologia Urbana 9/2/2018 Zona de baixes emissions Rondes BCN Ciutat Ecologia Urbana 28/5/2019 Pla d’usos del Paral·lel Ciutat Vella, l’Eixample, Sants Ecologia Urbana 04/03/2019 Procés de consulta i coproducció per a la definició d’usos Ciutat Vella Districte de Ciutat Vella 17/4/2019 de la cooperativa segle XX Ronda de sant Antoni Ciutat Vella, l’Eixample Ecologia Urbana 10/11/2019 Superilla Consell de Cent - Germanetes L’Eixample Ecologia Urbana 16/2/2019 Superilla carrer de Girona L’Eixample Ecologia Urbana 10/3/2019 Reforma de la plaça de l’Olivereta Sants-Montjuïc Ecologia Urbana 14/12/2018 Espai Barça Les Corts Ecologia Urbana 25/9/2018 Superilla de Sant Gervasi de Cassoles Sarrià – Sant Gervasi Ecologia Urbana 5/3/2019 Patrimoni de Gràcia Gràcia Ecologia Urbana 25/3/2019 Futurs usos dels jardins d’Anna Piferrer Gràcia Districte de Gràcia 22/11/2018 Ronda de Dalt Gràcia, Horta-Guinardó Ecologia Urbana 19/042019 Can Baró Horta-Guinardó Ecologia Urbana 02/04/018 Protecció del patrimoni a Horta i Can Baró Horta-Guinardó Ecologia Urbana 9/9/2018 Rambla del Carmel Horta-Guinardó Ecologia Urbana 15/9/2018 MPGM Ciutat Meridiana Nou Barris Distr. de Nou Barris, 13/1/2019 Ecologia Urbana, Democràcia Activa Quin equipament necessita el barri? Propostes per a la casa d’Enric Sanchís Nou Barris Districte de Nou Barris 15/6/2018 MPGM de la Zona Nord de Nou Barris Nou Barris Foment de Ciutat 15/11/2018 Les cases del carrer del Pont. Un espai d’interpretació i memòria Sant Andreu Districte Sant Andreu 11/3/2018 Acord marc per a la contractació de serveis de dinamització de processos participatius Per tal d’afavorir més qualitat i homogeneïtat dels processos participatius s’ha executat la licitació per mitjà d’un acord marc per a la contractació de serveis de dinamització de processos participatius de l’Ajuntament de Barcelona. L’àmbit d’actuació és tot l’Ajunta- ment de Barcelona i el seu sector públic. Aquest procediment també ha permès simpli- ficar molt la contractació d’aquests serveis i alhora s’ha garantit la nova regulació en els processos convocats des del segon semestre del 2019 de tots els departaments i empre- ses municipals. L’acord delimita cinc lots, un per a cada modalitat de procés: 1. Processos de planificació estratègica 2. Processos urbanístics, de planejament i espai públic 3. Processos adreçats a infants i joves 4. Processos d’àmbit social i comunitari 5. Processos participatius reduïts i sessions puntuals de debat. Els principals avantatges de l’acord marc són: • Estableix les mateixes condicions per a tots els contractes i assegura uns mateixos es- tàndards de qualitat. • Regula els preus del sector i estableix l’equitat en la contractació. • Procediment obert que assegura la transparència. • Contractació basada àgil, reducció de temps en l’adjudicació. • Permet una àmplia selecció d’empreses/entitats i especialitzacions. Procés participatiu PAM-PAD 2020-2023 En el decurs del 2019 també s’ha dissenyat i preparat el procés participatiu específic del Programa d’actuació municipal (PAM) i de districtes (PAD) 2019-2023. La novetat és que per primera vegada s’incorpora la metodologia de pressupostos participa- 38 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització tius. La ciutadania podrà participar en una part de les inversions del nou mandat, prendre-hi decisions i votar, a partir de la definició de projectes d’inversió per incorporar al Pla d’inversió municipal (PIM 2020-2023). Es confirma la dotació pressupostària de 75 milions d’euros, que afectaran els deu districtes, amb una distribució que atén a criteris distributius i socials. Sobre els òrgans de participació Els òrgans de participació són espais de trobada regular entre la ciutadania i l’Ajuntament per debatre i recollir opinions i propostes a fi d’incidir en les polítiques municipals. Poden ser territorials (en funció de l’àmbit geogràfic: barri, districte, ciutat) o sectorials (àmbit d’actuació segons el tema que cal tractar o debatre: dones, benestar social, migració, etcètera). Els òrgans de participació prenen diferents formes segons la seva finalitat, i així podem parlar —segons el cas— de consells, pactes i acords, i audiències públiques. En tots els casos i amb la voluntat de garantir la pluralitat, aquests espais han d’incorporar persones vinculades a l’Ajuntament (regidors/es, consellers/es o personal municipal) i persones no vinculades ni a l’Ajuntament ni a cap d’altra administració pública. Des de la Direcció de Democràcia Activa hem donat suport als responsables tècnics i polítics d’aquests òrgans. Concretament: Pel que fa als consells sectorials de ciutat Existeix un espai tècnic de coordinació de les secretaries tècniques dels consells secto- rials de Barcelona per facilitar l’adaptació del funcionament dels respectius consells al nou reglament. Els divuit consells sectorials, a més del Consell de Ciutat i del Pacte per la Mobilitat, han desenvolupat un treball conjunt per: 1. Identificar i compartir l’estat actual de cada òrgan de participació respecte a sis grans eixos: composició, renovació, funcions, dinamització, comunicació/transparència i treball en xarxa. 2. Concretar les adaptacions que s’han de fer i com fer-les. 3. Generar debat sobre les adaptacions que es poden treballar de forma conjunta i ela- borar criteris que serveixin de full de ruta conjunt. S’han fet quatre sessions de treball i s’han detectat temes que cada òrgan podia resoldre individualment i d’altres que seria millor abordar de manera conjunta per ser més efici- ents i facilitar l’inici d’un treball real en xarxa d’aquests canals de participació. El debat s’ha centrat en les qüestions següents: • Participació individual • Renovació del consells • Reglament intern de cada òrgan • La xarxa de consells • La plataforma Decidim • La participació dels grups polítics municipals A més, s’està donant suport i assessorament als consells que han plantejat el canvi de re- glament intern, amb grups de treball, per adaptar-los al nou reglament. Durant l’any 2019 s’han dut a terme 30 sessions d’assessorament. A finals de 2019 hi ha cinc consells que ja han començat aquesta tasca: • Consell de Cooperació • Consell del Poble Gitano • Consell de Consum • Consell de l’Habitatge Social • Consell de la Formació Professional 39 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització També s’ha començat a treballar en el desplegament d’un sistema d’avaluació conjunt amb indicadors compartits i el paper del Consell de Ciutat en la coordinació i el treball en xarxa amb la resta de consells sectorials de la ciutat. Pel que fa als consells de barri Per facilitar l’adaptació del funcionament dels 68 consells de barri de la ciutat al Regla- ment de participació i al pla de treball que es va acordar en el moment, s’ha fet una feina intensa de suport tècnic a tots els districtes, que es pot resumir de la manera següent: • Realització de formació específica per a personal de districtes sobre la funcionalitat de Decidim Barcelona en els consells de barri. • Publicació de tots els consells de barri a la plataforma Decidim Barcelona, amb un ca- lendari acordat amb cada districte. • Activació de la funció que permet que la ciutadania presenti temes per incloure a l’ordre del dia dels plenaris del Consell de Barri a través de la plataforma Decidim Barcelona. • Recollida d’indicadors de funcionament a tots els plenaris de consells de barri de la ciutat (enquesta de satisfacció a les persones assistents). • Trobada amb tècnics referents de diversos districtes i tècnics de Democràcia Activa per reflexionar sobre el desplegament de reglament als consells de barri i fer propostes de millora. Les conclusions es van recollir en un document que s’haurà de tenir en compte per a la planificació futura d’aquests òrgans. Sobre les comissions de garanties Tant la Comissió d’Empara com la Comissió Assessora creades l’any 2018 són òrgans previstos al Reglament de participació ciutadana en el context d’un sistema de garanties perquè totes les persones que es puguin sentir perjudicades o menystingudes en l’apli- cació dels canals i mecanismes de participació previstos s’hi puguin adreçar, alhora que ambdues comissions també actuen com espais de coordinació amb l’Ajuntament. Comissió Assessora de Processos Participatius Formada per sis persones: Dues a proposta del Consell de Ciutat, dues a proposta de la Comissió de Govern i dues a proposta ciutadana, elegides a través de la plataforma Decidim Barcelona, tal com preveu el RPC. La durada del nomenament de les persones membres de la comissió assessora serà de sis anys, amb possibilitat de renovació. L’any 2019 es va produir la renúncia d’una de les persones membres a proposta ciutada- na, i va ser substituïda per la persona següent, que va tenir més vots en l’elecció ciutadana feta. Aquest fet va suposar també l’elecció d’una nova presidenta de la comissió. Les funcions d’aquesta comissió són de caràcter consultiu sobre la millor manera de de- senvolupar els processos participatius (definits al RPC) i consisteixen bàsicament a eme- tre informes i fer recomanacions i suggeriments sobre les metodologies més adients per- què cada procés participatiu concret assoleixi les finalitats que es proposa i garanteixi l’accessibilitat i la igualtat de sexes, i perquè aconsegueixi la màxima pluralitat i diversitat dels participants. La comissió assessora de processos participatius s’ha reunit en sis ocasions durant el 2019, i ha tractat els temes següents: • Elaboració de la guia de criteris per avaluar els processos participatius. • Retorn de com el Comitè Director de Democràcia Activa va assumir algunes de les re- comanacions plantejades en l’informe elaborat per la Comissió assessora respecte a la MPGM. • Anàlisi de la proposta de procés participatiu del PAM i PIM i elaboració d’un informe. • Elaboració de tres informes, per encàrrec del comissionat de Participació, de processos participatius ja fets per analitzar els criteris de la guia elaborada. 40 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització • Anàlisi dels efectes de la sentència n. 847/2019 en contra del Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona. En l’exercici de les seves funcions, la Comissió assessora ha aprovat cinc informes, tots encarregats pel Comitè Director de Democràcia Activa. • Duplicitats i possibles convalidacions en processos participatius per a modificacions del Pla general metropolità (MPGM). • Valoració de la proposta de procés participatiu pel Pla d’actuació municipal (PAM 2019- 2023) i Pla d’inversió municipal (PIM 2019-2023) elaborada des de la Direcció de Demo- cràcia Activa i Descentralització. • Avaluació del procés participatiu del 22@ utilitzant la guia d’avaluació de processos participatius. • Avaluació del procés participatiu del Teatre Arnau utilitzant la guia d’avaluació de pro- cessos participatius. • Avaluació del procés participatiu del Pla de joc utilitzant la guia d’avaluació de proces- sos participatius. Cal destacar que la Comissió Assessora de Processos Participatius ha publicat els ordres del dia i les actes de les seves reunions, així com els informes adoptats a l’espai web de la plataforma Decidim Barcelona per al seu coneixement general. Comissió d’Empara Està integrat per sis persones: Dues a proposta del Consell Municipal, dues a proposta de la Comissió de Govern, una a proposta del Consell de Ciutat i una de la Sindicatura de Greuges. és un òrgan consultiu integrat al Consell de Ciutat. Té per objecte vetllar per l’efectiva realització dels drets i obligacions derivats de la normativa sobre participació ciutadana, i per la bona pràctica en l’ús dels canals de participació inclosos en el RPC. Les seves funcions abasten el conjunt del sistema de participació que recull el reglament, ja que aclareix els dubtes interpretatius que es puguin plantejar amb ocasió de la seva apli- cació, ja sigui d’un procés participatiu, d’una consulta ciutadana o altri. La comissió va assistir a la reunió de la Comissió Permanent del Consell de Ciutat del 24 d’abril per presentar la seva activitat, resumida en l’informe anual 2018, que incorporava les recomanacions següents: 1. Que la Comissió de Govern i el Consell de Ciutat promoguin el coneixement del Re- glament de participació ciutadana entre els grups municipals de l’Ajuntament, també en cada un dels districtes de la ciutat. 2. Que la Regidoria de Participació i Districtes i la Direcció de Democràcia Activa i Des- centralització impulsin una campanya per donar a conèixer el Reglament de participació ciutadana entre les entitats i la ciutadania, incloent-hi presentacions a les entitats, i oferei- xin de manera regular formació interna sobre el Reglament de participació ciutadana al personal de les diferents àrees i districtes de l’Ajuntament. 3. Que la Comissió de Govern, el Consell Municipal i el Consell de Ciutat prenguin les me- sures adients per fer més difusió de l’existència de la Comissió d’Empara com a garant dels drets emanats del Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona. 4. Que tots els òrgans de participació de l’Ajuntament de Barcelona siguin informats de les funcions de la comissió i tinguin coneixement del procediment per sol·licitar la seva opinió en relació amb la interpretació de la normativa aplicable a les institucions de par- ticipació ciutadana municipals. 5. Que es posi en marxa el procés per renovar la Comissió d’Empara l’any 2020, tot i no haver exhaurit el mandat de quatre anys des del seu nomenament, per adaptar-se al 41 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització que estableix l’article 114.8 del reglament, que indica que s’ha de renovar “el primer any posterior a les eleccions municipals”. El Patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitària El Programa de patrimoni ciutadà d’ús i gestió comunitàries té per objectiu general re- gular i promoure sota un marc comú les diferents formes de relació entre l’Ajuntament i les iniciatives ciutadanes comunitàries. Es tracta de consolidar, protegir i impulsar l’ús comunitari del patrimoni públic municipal: béns immobles, solars o equipaments gesti- onats per entitats sense ànim de lucre. El compliment dels objectius marcats han continuat en la línia de desenvolupament d’un nou marc institucional i normatiu. Durant l’any 2019 s’han fet les actuacions següents: • Renovació dels membres de la Taula de Patrimoni Ciutadà, amb la incorporació de la Gerència de Coordinació Territorial. Aquest espai té per objecte l’assignació de locals municipals a entitats per desenvolupar els seus projectes. S’ha elaborat una llista d’indica- dors per valorar les demandes que arriben i uns criteris generals. La taula està integrada per representants de cinc àrees municipals i tres districtes i està liderada conjuntament per les direccions de Democràcia Activa i Patrimoni. Durant L’any 2019 s’han fet les reunions següents i s’han valorat les sol·licituds d’adjudica- ció de locals a entitats sense ànim de lucre que s’indiquen a continuació: Taula de Patrimoni Ciutadà Assistència Aprovacions Retornades a revisió 17/01/2019 9 8 - 14/02/2019 10 10 - 14/03/2019 6 2 - 11/04/2019 9 4 1 13/06/2019 8 2 4 18/07/2019 8 4 4 19/09/2019 14 6 - 14/11/2019 12 4 - 12/12/2019 14 3 - • Aprovació de la Instrucció Interna sobre el circuit de funcionament intern del Programa de patrimoni ciutadà en la cessió d’espais municipals (Gaseta Municipal, 31 de juliol de 2019). Roda de presentació a tots els districtes, amb identificació dels referents. • Creació de l’Oficina Tècnica de Patrimoni Ciutadà. Acord amb el Consell d’Associaci- ons de Barcelona per al desenvolupament del projecte pilot de l’oficina de gestió del patrimoni ciutadà. Posada en marxa el desembre del 2019. Es tracta de l’òrgan de gestió de tasques extraordinàries del programa coordinada per Participació (Democràcia Activa i Acció Comunitària) i Patrimoni. Les tasques se centren a assessorar les entitats en la generació del projecte i la realització del Balanç comunitari; elaboració dels informes de valoració dels projectes; seguiment i prospecció de l’ús dels locals cedits; actualització del catàleg de patrimoni ciutadà i coordinació amb les àrees i la Taula de Patrimoni Ciutadà. • Balanç comunitari: realitzada prova pilot versió beta i Conveni de col·laboració amb la Xarxa d’Economia Solidària per a la cessió de dades relatives a les entitats vinculades al patrimoni ciutadà. El Balanç Comunitari és una eina amb la qual les entitats autoavaluen el funcionament del seu projecte comunitari, i així poder emprendre processos de millora. El compromís que les entitats adquireixen quan s’inscriuen al Programa de patrimoni ciutadà incorpora la realització del Ba- lanç comunitari per acompanyar i fer seguiment de la gestió comunitària de recursos públics. 42 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització • L’elaboració de la primera versió de Balanç Comunitari s’ha elaborat des d’una go- vernança coparticipada amb la Xarxa d’Espais Comunitaris i la Xarxa d’Economia Soli- dària. El formulari de Balanç Comunitari consta d’una sèrie de preguntes i indicadors enfocats a valorar la corresponsabilitat social del projecte, la gestió democràtica i l’orientació a acord amb la Xarxa d’Economia Social (XES) per fer una prova pilot d’aplicació dels indicadors de Balanç comunitari en equipaments de gestió cívica de Barcelona. • Participació en el programa europeu URBACT sobre comuns urbans, conjuntament amb unes altres sis ciutats europees. El Comitè Director de Democràcia Activa Creat l’any 2016 per fer efectiva una millor coordinació i desplegament de la participació dins l’Ajuntament i garantir que els processos participatius convocats a la ciutat es fessin seguint els requeriments previstos al RPC. és l’espai que ha de garantir la transversalitat de la participació en l’organització municipal. S’ha renovat a finals de l’any 2019, per decret d’Alcaldia, amb la incorporació de tècnics de diferents perfils professionals de sis àrees i quatre districtes, així com representants dels sectors transversals estratègics (interculturalitat, gènere i diversitat funcional). Pel que fa a la seva activitat, al llarg del 2019 han tingut lloc sis convocatòries d’aquest òrgan i s’han presentat dotze processos participatius. • Procés participatiu modificació del PGM de Ciutat Meridiana • Modificació del PGM en relació amb el nombre màxim d’habitatges per parcel·la en sòls d’habitatge de protecció pública i d’habitatge dotacional en el municipi de Barcelona • MPGM Pla Litoral • MPGM Danubi • Procés Participatiu PAM/PAD i pressupostos participatius • Pla director d’urbanisme (PDU) • Procés participatiu per a l’elaboració de la nova ordenança per la restricció de vehicles de motor en la zona de baixes emissions (ZBE) • Patrimoni arquitectònic distr. Gràcia, a càrrec de Xavier Moreno, Ecologia Urbana. • Pla del joc a l’espai públic • Rambla de Prim • Pla d’equipaments de Sants • Repensem Trinitat nord Subvencions de participació ciutadana El Programa de participació ciutadana té dues línies de subvencions dins la convocatòria ordinària de subvencions anuals, amb una dotació econòmica total de 112.250,00 euros. A la convocatòria del 2019 es van presentar un total de 37 sol·licituds: - 12 sol·licituds al programa Ia (foment de la participació en les polítiques municipals) - 25 sol·licituds al programa Ib (La ciutadania, protagonista del canvi i l’acció democràtica en el govern de la ciutat) Després de la valoració tècnica: • 27 sol·licituds van ser aprovades i amb proposta favorable de subvenció al programa I11 (a, b) amb una mitjana de percentatge del 39% en la quantia atorgada respecte a la sol·licitada per les entitats. • 7 sol·licituds van ser denegades perquè no arribaven a la nota de tall. • 3 sol·licituds van ser inadmeses perquè no complien els requisits administratius. Pel que fa a les entitats sol·licitants, 20 projectes es presenten per primera vegada (54%) i 17 projectes presentats són de continuïtat respecte al 2018 (46%). 43 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització Un ampli ventall dels projectes presentats responen a les línies prioritàries del Programa I de participació. Processos de democràcia participativa (projectes que incentiven pràctiques participatives): 06 Entitats veïnals i plataformes ciutadanes de caràcter sectorial 06 Promoció de cultura participativa (joves) 07 Promoció de persones i col·lectius de cultures i origen diversos 11 Projectes que promouen la inclusió en dinàmiques participatives de col·lectius invisibilitzats 07 En el decurs de les dues darreres campanyes (2017-2019) el grau d’encaix dels projectes presentats amb els requisits dels programes a) i b) de la lletra I (participació ciutadana) ha millorat molt significativament i s’han dibuixat tres o quatre perfils d’entitats participants que creen interessants sinergies amb les línies de treball municipal en aquest àmbit. El Consell de Ciutat El Consell de Ciutat és el màxim òrgan de participació de la ciutat de Barcelona. La seva secretaria recau en la direcció de Democràcia Activa. El resum de la feina feta pel Consell: El Consell ha continuat amb la tasca de reforçar la seva pròpia visibilitat i canals de co- municació, tant els interns com els externs, per tal de fer-se present i fer sentir la seva veu. En aquest sentit, s’ha actualitzat el Pla de comunicació, s’ha començat a treballar en la visibilitat digital del Consell (web i xarxes socials), i des del mes de setembre la Secretaria del Consell compta amb el suport d’una empresa de comunicació. També s’ha assistit a reunions d’altres espais de participació de la ciutat, amb l’objectiu de presentar què és i com funciona el Consell de Ciutat. Es destaca la cobertura que ha fet BTV del Consell. Durant el darrer trimestre del 2019, es va enviar una carta a l’alcaldessa en què se sol·li- citava el compliment dels terminis establerts al Reglament de participació en resposta als dictàmens emesos, i que aquests terminis s’ajustin al màxim possible a les recomana- 44 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització cions. L’alcaldessa, Ada Colau, va respondre a la reunió del Plenari de desembre que es comprometia a complir la demanda del Consell. En relació amb el punt anterior, i a partir de la tasca realitzada per alguns grups de tre- ball, el Consell de Ciutat considera que el retorn que ha d’oferir l’Ajuntament a les re- comanacions del Consell ha de ser per escrit i també presencial, per poder fer matisos i concretar millor les respostes. Aquesta ha estat l’experiència viscuda amb el retorn del primer dictamen del Grup de Treball de Cooperació Publicoprivada i del Grup de Treball de Pressupostos i Ordenances Municipals 2020, que es van valorar molt positivament. Durant aquell any, el Consell de Ciutat va crear el Grup de Treball d’Emergència Habitaci- onal, que estava format per membres del mateix consell i també del Consell d’Habitatge Social de Barcelona. Aquest ha estat un exemple de treball conjunt entre dos consells de ciutat. Amb anterioritat, i des del Grup de Treball de Desigualtats i Vulnerabilitats, ja s’havien establert sinergies amb el Consell de Benestar Social. El Consell Consultiu i Assessor de BTV és un òrgan que actualment depèn del Consell de Ciutat, que només té una funció assignada (valorar la idoneïtat dels candidats al Consell d’Administració de BTV). En aquest sentit, demanem que siguin revisades i equiparades les seves funcions, com qualsevol altre òrgan independent d’àmbit sectorial de participa- ció de la ciutat, i s’incorporin les propostes del grup de treball. En aquest cas, també hi va haver retorn per part dels serveis jurídics de l’Ajuntament. A finals d’any es va fer una feina de valoració del funcionament del Consell entre les per- sones membres. D’aquesta valoració cal destacar els aspectes següents: • En relació amb la valoració del Consell, més de la meitat (el 55,56%) consideren que és un espai on s’informa i es debat, però on no es prenen decisions, encara que ha servit per construir consensos o facilitar acords. TIPUS DE PARTICIPACIó QUALITAT DE LA PARTICIPACIó Sense Sense resposta resposta 5,26% 5,26% Construir consensus Espai merament o facilitar acords informatiu 52,63% 10,53% Espai on No hi ha s’informa hagut debat, i es debat més enllà de però no es l’exposició prenen individual de decisions posicions 52,63% 26,32% Espai on s’informa, es debat Hi ha hagut debat però no hi ha hagut i es prenen decisions mecanismes per construir noves posicions 31,58% a partir de l’intercanvi d’arguments 15,79% • Es considera que el temps del Plenari ha estat molt ben distribuït (38,89%) o bastant ben distribuït (55,56%) i que ha estat suficient per abordar tots els temes de l’ordre del dia. En relació amb la informació facilitada, es considera que aquesta s’ajustava als objec- tius de la sessió (38,89% molt, i 61,11% bastant), és comprensible (55,56% molt, i 44,44% bastant) i és plural (33,33% molt, i 66,67% bastant). 45 Direcció De ServeiS De Democràcia activa i DeScentralització • D’igual manera, es percep que el Consell de Ciutat compleix els seus objectius, i que té una composició adient. Per tot això, el Consell obté una valoració global de 3,6 sobre una escala de 5, en què 5 és la millor puntuació. EL CONSELL DE CIUTAT COMPOSICIó DEL CONSELL ACOMPLEIX ELS I DE LES PERSONES/MEMBRES SEUS OBJECTIUS QUE L’INTEGREN NC NC 5,26% 5,26% Molt Poc Molt adient 15,79% 15,79% 21,05% Bastant Adient 63,16% 73,68% El Consell de Ciutat té un índex de participació en els grups de treball de 8,35 persones. Coincidint amb el nou mandat municipal, i d’acord amb el reglament intern, al llarg del 2019 es va començar també el procés intern de renovació dels seus membres. Els pri- mers a fer-ho van ser els i les representants dels grups polítics, al mes de setembre i du- rant el darrer trimestre de l’any es va començar a programar la renovació de la resta de membres. Reptes 2020 Els reptes principals de la direcció de Democràcia Activa per a l’any 2020 són els se- güents: • Organitzar el procés participatiu per al PAM de ciutat i els PAD dels districtes, d’acord amb el que preveu el Reglament de participació, i combinant els debats presencials amb la plataforma Decidim Barcelona. • Incorporar el procés participatiu específic pel PIM del mandat, amb una proposta de pressupostos participatius, amb el mateix calendari que el procés del PAM. • Desplegar el nou circuit intern de patrimoni ciutadà per a la tramitació i cessió de locals municipals a entitats. • Continuar el pla d’acompanyament dels òrgans de participació en la seva adaptació al Reglament de participació ciutadana. • Dissenyar un programa de formació específica sobre participació ciutadana a les perso- nes que s’han incorporat de nou als òrgans de participació (membres nous de comissions de seguiment de consells de barri, membres de consells sectorials, consellers i conselle- res, etcètera). 46 Direcció de Serveis d’Innovació Democràtica dirECCió dE SErvEiS d’innovaCió dEmoCràtiCa La missió de la Direcció de Serveis d’Innovació Democràtica és promoure accions de recerca, innovació i desenvolupament des de la participació, que permetin millorar la democràcia de les actuacions i serveis de la Gerència CECC i de tot l’Ajuntament de Bar- celona. El Pla d’actuació municipal 2015-2019 determinava, com a objectius propis de la Direcció, desenvolupar entorns i infraestructures digitals de participació i col·laboració públiques i comunes, i promoure que els processos d’investigació i innovació siguin participatius, oberts i col·laboratius. Atesa la rellevància que la participació democràtica té per al projecte de ciutat, per a la societat i per a l’equip de govern, aquesta Direcció té un paper transversal; és per això que la Direcció ofereix serveis i metodologies a projectes com els pressupostos partici- patius, el Pla de barris, el PAM, la participació en normatives i reglaments, els consells de districte, el Pla Jove, les superilles, la multiconsulta i, en general, tots els processos de participació que posi en marxa l’Ajuntament, inclosa la rendició de comptes. Context Des de la seva creació, la Direcció s’ha centrat en el desenvolupament d’infraestructures de participació democràtica, i, concretament, en el desenvolupament de la plataforma Decidim que, des del seu inici per vehicular la participació de la ciutadania en el Pla d’actuació municipal 2016, ha tingut un gran creixement, tant en les seves funcionalitats internes com en la seva projecció i creixement exterior. Ara per ara, es pot considerar que la plataforma Decidim és tot un èxit, tal com reflectei- xen els premis i reconeixements que ha obtingut. En la seva construcció hi han col·laborat universitats, administracions públiques, entitats i una comunitat d’activistes. S’ha estès al mateix Ajuntament, entre administracions, entitats de la ciutat i, a escala internacional, entre governs, ajuntaments i tot tipus d’organitzacions. és una infraestructura de partici- pació que es va consolidant dia a dia, preparada per als reptes de la participació del futur. El 2019 l’organització de la comunitat Decidim ha fet un pas endavant amb la constitució formal de l’Associació, i culmina així el procés participatiu de governança que es va iniciar el 2017, la qual cosa obre la porta a obtenir altres fonts de finançament que puguin ser gestionades per l’Associació, tot garantint la continuïtat del projecte i la seva governança democràtica com a comú digital. Durant el 2019 la Direcció ha disposat de dos espais de treball: el pròpiament municipal, ubicat al passeig de Sant Joan, i l’espai del projecte Decidim ubicat a la Fàbrica de Cre- ació Fabra i Coats on s’han dut a terme les activitats de la Comunitat, entre les quals ha destacat el Decidim Fest. El 2019 ha estat any d’eleccions municipals i això ha influït en la Direcció; els indicadors d’activitat són inferiors en tractar-se d’un any electoral; però el 2019 ha servit sobretot per repensar els objectius i les línies estratègiques que es portaran a terme en el futur, centrant-se en nous eixos i reptes per desenvolupar, i donant per assolits la majoria dels proposats en el Pla estratègic 2016-2029. El canvi de legislatura i els nous objectius plantejats han portat a un canvi de nom a la Direcció, que ha passat de Direcció de Serveis de Recerca, Desenvolupament i Innovació a Direcció de Serveis d’Innovació Democràtica. 48 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica Recursos Recursos humans Departament Dones Homes Total Direcció de Serveis d’Innovació 4 1 5 Democràtica Total 4 1 5 Recursos econòmics Resum pressupost executat el 2019 Import Capítol 2 260.025,58 € Capítol 4 143.462,00 € Total 403.487,58 € Acords de col·laboració i convenis La Direcció de Serveis d’Innovació Democràtica ha promogut des de l’inici acords de col- laboració amb universitats, administracions i societat civil. és per això que els convenis són una eina fonamental per possibilitar el treball conjunt amb altres organitzacions, el coneixement de les quals és clau a l’hora de desenvolupar projectes d’innovació demo- cràtica. • Conveni UOC: és un conveni de tres anys de durada que ha acabat el 2019. Aquest con- veni està desenvolupat pel grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, dirigit per Manuel Castells. La iniciativa tenia un valor econòmic de 300.000 euros i cada part —Ajuntament i UOC— n’assumeix el 50% de l’import total. L’objecte ha estat dissenyar, desenvolupar, implantar, fer el seguiment, l’estudi, la investigació, la docència, la divulgació, l’extensió i la capaci- tació sobre la participació ciutadana amb l’ús de les tecnologies de la informació mitjan- çant el projecte Decidim. • Conveni Localret: aporta un suport tècnic específic per a ajuntaments i administracions de l’àmbit català que s’instal·len el Decidim i col·laboren a desenvolupar-lo. El febrer del 2017 se signa l’acord de col·laboració amb el Consorci Localret per facilitar a qualsevol al- tre ajuntament de Catalunya l’adopció de Decidim com a infraestructura democràtica di- gital. Durant el 2019 s’ha signat la pròrroga d’aquest conveni per 2 anys més. Actualment, hi ha més de 60 ajuntaments i administracions catalanes que han instal·lat el Decidim. • Conveni amb l’Associació de Software Lliure Decidim i Localret: aquest conveni a tres parts, signat el 23 de maig de 2019, estableix les bases de la governança del codi del Decidim com a programari lliure d’abast internacional. La constitució de l’Associació de Software Lliure Decidim possibilita una gestió futura més enllà de l’Ajuntament de Barce- lona en l’extensió i millora del codi pel que fa a infraestructura digital comuna. • Convenis amb la ciutadania organitzada: durant el febrer del 2019 s’han signat tres convenis de col·laboració amb la ciutadania organitzada: un amb deu entitats d’àmbit social i comunitari, un altre amb cinc entitats d’economia social i solidària i un tercer amb cinc entitats de drets humans, per a l’extensió del Decidim en aquestes entitats. Els ter- mes dels convenis es detallen a l’apartat d’organitzacions d’aquesta memòria, però cal destacar aquí el treball intern municipal de coordinació transversal amb la Direcció d’Ac- ció Comunitària, la Direcció de Serveis d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Con- sum i la Direcció de Drets de Ciutadania. 49 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica Activitat Metodologies de treball i innovació en la Direcció 1. Innovació en l’organització i el treball en equip Des del principi, la Direcció ha adoptat una metodologia de treball innovadora basada en el treball en equip, la presa de decisions per consens, l’autoassignació de tasques i la distribució consensuada de responsabilitats. Durant el 2019 la Direcció ha compaginat dues ubicacions: d’una banda, les oficines mu- nicipals de la Gerència de passeig de Sant Joan, 75 i, de l’altra, l’espai a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats que ha permès el treball en equip. En aquest espai, la Direcció ha treballat els dimarts i els dijous, la qual cosa ha permès la coordinació i integració de l’activitat amb els proveïdors de serveis i els diversos col·laboradors i la metodologia àgil (agile) de treball en equip. També en aquest espai s’han desenvolupat les activitats públi- ques del projecte. 2. Innovació en l’ús del programari lliure L’aposta pel programari lliure i de codi obert en la creació del decidim.barcelona ha tin- gut com a conseqüència l’exportació del projecte a altres administracions, fonamental- ment a través del consorci Localret. Durant aquest 2019, a més, cal destacar l’extensió de la plataforma Decidim a un nombre significatiu d’organitzacions socials i un augment de l’extensió a escala internacional. El projecte Decidim ha esdevingut exportable i traslladable a qualsevol tipus d’organit- zació que vulgui ampliar dinàmiques democràtiques. Això ens porta a diferenciar entre decidim.barcelona, que és la plataforma de la ciutat de Barcelona, i el decidim.org, com a plataforma de programari genèric i reutilitzable per a altres organitzacions i institucions gràcies a la seva llicència lliure (AGPL 3.0). 3. innovació en investigació El Laboratori d’Innovació Democràtica obria les portes, el maig del 2018, per iniciar un di- àleg i debat al voltant dels canvis de les ciutats lligats a les tecnologies de la comunicació i els processos democràtics. L’objectiu del laboratori és explorar nous models de pensar i construir la ciutat, models que garanteixin drets fonamentals per a la participació demo- cràtica, que entenguin i dialoguin amb els conflictes urbans, que fomentin l’autonomia i l’autoorganització de la ciutadania i que posin el focus en les intel·ligències i els coneixe- ments existents a la ciutat. Durant el 2019 s’ha continuat en la línia de realitzar seminaris LAB sobre temàtiques específiques com ara feminismes i pressupostos participatius, i s’han organitzat diferents debats i presentacions, entre els quals ha destacat el Sharing Cities a l’Smart City Expo World Congress. 4. Innovació en comunicació La Direcció té una estratègia pròpia en comunicació que preveu tres projectes diferenci- ats: Metadecidim, Decidim i Innovació democràtica. Metadecidim: és la comunicació que es duu a terme per difondre les activitats pròpies de la comunitat Decidim, com les SOM (Sessions Operatives Metadecidim), els LAB i les JAM (Jornades Anuals Metadecidim). Durant el 2019, després d’una anàlisi comunica- cional, s’ha optat per un llenguatge més directe i senzill. Per a les SOM, es va treballar amb una comunicació enfocada a la comunitat entorn de l’Associació Decidim, i per als LAB, es va enfocar en els temes transversals, com en el LAB de feminismes. Pel que fa a les JAM, es va decidir fer la transició a un nou model de conferència centrat en la relació entre la tecnologia i els reptes de la democràcia en la societat xarxa. Dins d’aquest pla, es va canviar el nom de les Jornades Anuals Metadecidim (JAM) pel de Decidim Fest. Alhora 50 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica que es canviava el nom de les jornades, s’ha aplicat un nou llenguatge visual de la marca Decidim Fest i s’ha fet un treball específic per a la realització de fotografia i vídeos, amb la finalitat que tinguin una major durabilitat i enriqueixin l’arxiu audiovisual de Decidim. Decidim: l’objectiu és difondre el projecte Decidim en sentit ampli i situar-lo dins de la comunitat internacional. Durant l’any 2019 es van enviar dues notes de premsa a escala nacional i internacional; tots dos enviaments es van coordinar directament amb els ser- veis de premsa de l’Ajuntament. El primer enviament va ser arran dels premis Sharing & Reuse Awards. El segon va ser en relació amb Decidim Fest. Innovació democràtica: l’objectiu ha estat ampliar l’abast comunicacional del treball de la Direcció, teixint xarxes amb comunitats afins i lligant el relat tecnològic i participatiu en temes estructurals, dins del debat democràtic, com són el medi ambient, l’urbanisme, els feminismes, la infància, etc. Al mateix temps, s’han difós els diferents convenis signats amb la ciutadania organitzada. D’altra banda, per a la comunicació del Decidim Barcelona s’ha treballat coordinadament amb la Direcció de Democràcia Activa i el Departament de Comunicació de l’àrea. 5. Innovació en governança Un dels objectius que s’han portat a la pràctica durant el 2019 ha estat la constitució, al febrer, de l’Associació de Software Lliure Decidim. La comunitat Decidim, a través d’un procés participatiu que s’intensificà a finals del 2018 i principis del 2019, ha definit els estatuts d’una associació amb l’objectiu de gestionar de manera democràtica el projecte a nivells diversos. Els objectius que es traçaven per al procés de governança eren els següents: • Donar autonomia i garanties de qualitat democràtica en la gestió dels repositoris del programari Decidim. • Reconèixer la comunitat com a legítima per governar el projecte. • Assegurar la continuïtat del Decidim com a projecte de programari lliure i bé comú. La constitució de l’Associació i la signatura del conveni el maig del 2019 entre aquesta, l’Ajuntament i el Consorci Localret estableix les bases d’una governança democràtica del codi del Decidim com a programari lliure, la qual cosa possibilita de manera real una ges- tió futura de la plataforma més enllà de l’Ajuntament de Barcelona. L’Associació esdevé així una eina per a la gestió democràtica del codi, tant a escala local com internacional, i reconeix el Decidim com a infraestructura digital comuna. Aquest pas endavant en la governança obre la porta a aportacions econòmiques d’altres institucions, d’aquí i de fora, per al manteniment del projecte, tot garantint la preservació dels seus principis i el caràcter comú i democràtic del projecte. 6. Premis i reconeixements Decidim ha estat guardonat en els Sharing & Reuse Awards de la Comissió Europea en la categoria “Programari de codi obert més innovador”, celebrat l’11 de juny de 2019 a Bucarest. El premi s’emmarca en el desenvolupament del programa ISA2, que promou la digitalit- zació dels serveis públics i la col·laboració entre administracions per compartir i reutilitzar solucions informàtiques obertes, que permetin simplificar els procediments administra- tius, millorar l’eficiència i el retorn a la ciutadania, reduir la despesa pública i estalviar temps i esforç. Decidim va ser seleccionat entre 68 candidatures i projectes provinents de 20 països eu- ropeus i escollit d’entre un total de 16 projectes finalistes en 4 categories. 51 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica 7. Rendició de comptes al Plenari municipal El 29 de març de 2019 la Direcció d’Innovació Democràtica va presentar al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona el document Decidim, la plataforma digital oberta i lliure per la participació i la innovació democràtica. Informe 2016-2019, un recull de tota l’activitat del projecte des de que es va crear el 2016 fins al març del 2019. L’acollida dels diferents grups polítics a l’informe va ser majoritàriament bona, i es va destacar la utilitat que té la plataforma Decidim com a eina de participació i democràcia. Línies d’actuació de la Direcció de Recerca, Desenvolupament i Innovació segons el PAM 2015-2019 i projectes relacionats Les línies del PAM que recauen en la Direcció de Recerca, Desenvolupament i Innovació són les següents: • Desenvolupar una plataforma de participació digital. • Garantir una participació digital inclusiva, segura i transparent. • Investigar la ciutat intel·ligent i la ciutat democràtica. • Crear un laboratori d’innovació democràtica i col·laboració ciutadana. La primera línia d’actuació, “Desenvolupar una plataforma de participació digital”, ha do- nat lloc a dos projectes diferenciats: 1r, decidim.barcelona. és el portal web de participació de l’Ajuntament, des del qual es despleguen els diferents canals de participació previstos en el Reglament de participació: processos, òrgans, iniciatives i consultes. El projecte Decidim-Barcelona també preveu el Decidim com a servei públic a l’abast de les entitats de la ciutat i el Decidim que s’ofereix com a plataforma de participació a determinades instàncies i serveis de l’Ajuntament. 2n, Decidim.org. és el desenvolupament, la millora i l’extensió de la plataforma de pro- gramari que ha suposat la constitució d’una comunitat que participa de la seva millora i governança. La segona línia d’actuació, “Garantir una participació digital inclusiva, segura i transparent”, ha donat lloc al programa Pla de capacitació, que inclou el desenvolupament del lloc web edu.decidim.org com a plataforma d’aprenentatge del Decidim, les sessions de formació d’administradores i administradors i el Pla de capacitació i mediació orientat a la ciutadania. Les línies 3 i 4, “Investigar la ciutat intel·ligent i la ciutat democràtica” i “Crear un laborato- ri d’innovació democràtica i col·laboració ciutadana”, es treballen conjuntament des del projecte Laboratori d’Innovació Democràtica (LID). El Laboratori es va inaugurar formal- ment el maig del 2018 i té com a objectiu principal la investigació de la ciutat democràti- ca amb la col·laboració ciutadana, així com la convocatòria de subvencions de la Direcció. 1. Decidim Barcelona Línia del PAM 2015-2019 de referència: 0.4.2.1. “Desenvolupar una plataforma de parti- cipació digital”. Durant l’any 2019, la plataforma decidim.barcelona ha continuat creixent tant en proces- sos i òrgans com en iniciatives i rendició de comptes. 1.1. Desplegament del Reglament de participació de l’Ajuntament El Reglament de participació esmenta a l’article 105 que “Tots els canals de participació definits en aquest reglament han de poder ser registrats, si així es considera en el mo- ment de la seva utilització, en la plataforma digital.”. I estableix a l’article 107 els contin- guts mínims que la plataforma ha de tenir quant als processos, els òrgans de participació, les iniciatives ciutadanes i les consultes. Així, els processos participatius que s’incloguin a la plataforma digital haurien de garantir com a mínim els aspectes següents: 52 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica • obrir comentaris, • convocatòria pública per a les trobades presencials, • registres públics de les reunions, • col·lecció de l’apartat de propostes, • una secció de suport a propostes. El reglament insta a fer que la informació dels òrgans de participació municipals, com són els ordres del dia, les actes de sessions i la documentació rellevant, estigui disponible a la plataforma. En el cas de les iniciatives ciutadanes, esmenta que s’ha de possibilitar la recollida de signatures de suport quan estigui garantida la identitat de la persona signant. I, en el cas de les consultes, el reglament assenyala que hi ha d’haver un espai diferenciat i, quan sigui possible, el vot electrònic. La plataforma digital de participació ciutadana de l’Ajuntament ha millorat les seves fun- cionalitats i tècnicament està capacitada per a la recollida de signatures i suports a les iniciatives, per allotjar tota la informació dels consells i òrgans de participació municipal i per possibilitar la transparència i decisió ciutadana en tots els processos participatius, però val a dir que no s’ha arribat al nivell d’implementació en la dinàmica municipal que es pretenia, passats més de dos anys des de l’aprovació del Reglament de participació de l’Ajuntament el 6 d’octubre de 2017. 1.2. Processos participatius Tot i que la gran majoria de processos participatius desplegats per l’Ajuntament de Bar- celona han estat publicats a decidim.barcelona, cal dir que la qualitat de la participació en cada un d’ells, així com els marges de decisió de la ciutadania, són desiguals i varien molt en funció de l’àrea o districte que lidera el procés, i de la tipologia del procés. Els processos participatius a decidim.barcelona durant el 2019 Processos Participants Propostes URL (decidim.barcelona/processes/.. Zona de baixes emissions 203 - ../baixesemissions Patrimoni de Gràcia 72 330 ../patrimonigracia Pla educatiu dels barris de Vallcarca i els Penitents, i del Coll 26 109 ../PEBVallcarcaPenitentsColl Modificació del Pla general metropolità de Ciutat Meridiana - - ../MPGMCiutatMeridiana Total 1.3. Òrgans de participació Quant als òrgans de participació, aquest 2019 s’han posat en funcionament el conjunt dels consells de barri (73) dels 10 districtes de la ciutat. En tancar 2019 a decidim.barcelona podem trobar els òrgans de participació següents: • Comissions de garanties (2): Comissió Assessora de Processos Participatius, Comissió d’Empara • Consells i òrgans d’àmbit de ciutat (3): Consell de Ciutat (privat), Consell Escolar Muni- cipal de Barcelona, Taula d’Emergència Climàtica • Consells de barri (73): són els òrgans de participació política de la ciutadania en les qüestions que afecten els diferents barris de la ciutat. La incorporació d’aquests consells ha estat un treball coordinat amb la Direcció de De- mocràcia Activa i els diferents districtes. Cal destacar, però, que queda molt camí per re- córrer, ja que haurien d’haver-se incorporat durant el 2019 els consells sectorials de ciutat (actualment només n’hi ha tres), per poder, a continuació, seguir amb la incorporació dels consells sectorials de districte. 53 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica 1.4. iniciatives ciutadanes Durant el 2019 la ciutadania ha impulsat un total de 6 iniciatives ciutadanes de les tipi- ficades al Reglament de participació de l’Ajuntament. Totes elles s’han difós a través de decidim.barcelona. Les iniciatives ciutadanes a Decidim.barcelona durant el 2019 Nom de la iniciativa ciutadana Promotors Tipus Signatures digitals Total signatures Iniciativa ciutadana Diverses persones Punt a l’ordre del dia - 1.346 Plaça de l’1 d’Octubre del Consell de Districte Recuperem Maladeta Associació de Veïns Punt a l’ordre del dia - 1.515 i Veïnes del barri de Porta del Consell de Districte és una qüestió de gènere Fundació Àmbit Prevenció Punt a l’ordre del dia - 31 del Consell de Districte CAP a la Misericòrdia JA! Plataforma veïnal Punt a l’ordre del dia - 5.082 del barri del Raval del Consell Municipal Pont de Santander Diverses associacions Punt a l’ordre del dia 80 4.485 de veïns del districte del Consell de Districte de Sant Martí Ronda de les Corts Plataforma Retorn cap Punt a l’ordre del dia 37 1.508 als Nostres Noms del Consell de Districte Després de nombroses reunions i el treball conjunt amb diferents departaments de l’Ajun- tament (Registre, IMI, Secretaria General, Atenció Ciutadana i Democràcia Activa), s’han pogut resoldre tots els obstacles, incidències i inseguretats jurídiques i de procediment que van fer que al llarg del 2018 no es poguessin habilitar les signatures en línia en les iniciatives ciutadanes a través de decidim.barcelona. Finalment, durant la primavera d’aquest 2019 (abril), des de la Secretaria General s’han donat per vàlides com a tràmit administratiu oficial, de manera que s’ha facilitat a la ciuta- dania promotora d’iniciatives la recollida de signatures i, per tant, també la incidència de ciutadans i ciutadanes a l’agenda política de la ciutat. 1.5. Comunicació a participants Les persones registrades a decidim.barcelona que donen el seu consentiment explícit per rebre el butlletí electrònic de la plataforma de participació han passat de 5.823 el desembre del 2018 fins a les 6.750 a finals de desembre del 2019. Butlletins electrònics de decidim.barcelona durant 2019 (10): • 23 de gener: Decidim el #FututMontjuïc i la reforma de la #ViaLaietana (5918) • 18 de febrer: Segueix la iniciativa ciutadana “Recuperem Maladeta” i consulta altres no- vetats a decidim.barcelona (6210) • 9 d’abril: S’habilita la signatura digital per donar suport a iniciatives ciutadanes (6284) • 13 de maig: La iniciativa ciutadana Pont de Santander i el procés PEB Vallcarca-Peni- tents-El Coll, novetats a decidim.barcelona (6295) • 28 de maig: Construïm la memòria i l’educació dels barris del districte de Gràcia (6293) • 26 de juny: La participació ciutadana no s’atura tot i l’arribada de l’estiu (6330) • 26 de juliol: Emergència climàtica a Barcelona (6402) • 7 d’octubre: Una nova iniciativa demana el canvi de nom de la gran via de Carles III i altres novetats (6574) • 2 de desembre: Participació digital als consells de barri de Barcelona (6721) • 20 de desembre: La iniciativa ciutadana “Carrer d’Elisa Moragas” i altres novetats a de- cidim.barcelona (6750) 54 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica 1.6. El Decidim com a servei públic a l’abast de les entitats de la ciutat Un dels objectius de Decidim és estendre la plataforma com a infraestructura de partici- pació a les organitzacions i entitats socials de la ciutat, per tal que puguin aprofundir en els mecanismes de democràcia interna i de participació ciutadana. Durant el 2019 s’han signat tres convenis de col·laboració amb diverses entitats. Amb aquests convenis, la Direcció d’Innovació Democràtica ofereix a les entitats la instal·lació gratuïta de Decidim, així com formació i assessorament específic per a l’administració de la plataforma. Les entitats amb les quals s’ha signat el conveni d’entitats socials i comunitàries han estat les següents: • Associació Àgora Escola d’Adults de la Verneda • Federació Catalana de Voluntariat Social • Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) • LaFede - Organitzacions per a la justícia global • Federació d’Ateneus de Catalunya • Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a Persona - VEUS • Esplais Catalans • Associació Barceloneta Alerta • Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge • Consell d’Associacions de Barcelona Les entitats d’economia social i solidària signants del conveni han estat les següents: • Associació per l’Impuls dels Supermercats Cooperatius i el Mercat Social • L’Economat Social • Xarxa d’Economia Social (XES) • Fòrum Social d’Economies Transformadores • Som Connexió • Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (adhesió posterior) Figura 1. Acte de signatura del conveni amb les entitats de drets humans El novembre del 2019 es va signar el conveni amb les entitats de drets humans de la ciutat: • Associació Centre Irídia • Associació NOVACT • Observatori DESC • Institut de Drets Humans de Catalunya • SOS Racisme Durant el 2019 el servei d’assessorament a organitzacions en l’administració de Decidim, sota demanda, ha estat funcionant els dimarts i dijous a la Fàbrica de Creació Fabra i Co- ats, de 15.00 a 18.00 hores, així com amb visites a les seus de les diferents entitats fora d’aquest horari per facilitar l’accessibilitat a aquest servei. 55 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica Figura 2 Evolució del servei Decidim Barcelona com a servei a les entitats de la ciutat 1.7. Decidim com a servei que s’ofereix a l’Ajuntament Actualment, l’Ajuntament disposa de cinc instàncies de Decidim, a més de decidim.bar- celona i el meta.decidim.org. La novetat més important d’aquest 2019 ha estat la posada en marxa de la instància De- cidimAjuntament, , plataforma de participació per a totes les persones treballadores de l’Ajuntament, a la qual s’accedeix a través de la intranet municipal: decidim.ajuntament. bcn. En aquesta instància s’han dut a terme dos processos: • Enquesta de desigualtats de gènere a l’Ajuntament • Procés de recollida de propostes per incorporar al PAM 2019-2023 A més, estan en funcionament aquestes altres instàncies: • Ateneus de fabricació • Barcelona Energia • Fàbrica de Creació Fabra i Coats • Laboratori d’Innovació Democràtica A més d’aquestes instàncies, s’està treballant, juntament amb la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària, per posar-ne en marxa una d’específica per als projectes o eixos d’aquesta direcció de serveis que es farà realitat durant el 2020. 1.8. Comparativa d’indicadors 2016-2019 del Decidim Barcelona, carta de serveis Indicadors carta de serveis 2016 2017 2018 2019 Nre. d’aportacions ciutadanes recollides 194.138 218.065 228.031 232.164 Nre. de persones usuàries del decidim.barcelona 25.717 27.308 30.639 33.388 Nre. d’instàncies d’entitats o associacions 0 3 22 26 Nre. d’instàncies d’organitzacions socials amb seu o delegació a Barcelona 0 0 12 13 Nre. de visites anuals 0 77.000 119.353 131.045 2 Decidim.org Línia del PAM 2015-2019: 0.4.2.1. “Desenvolupar una plataforma de participació digital”. 2.1. Desenvolupament del programari El 2019 es van realitzar quatre versions de Decidim, de la 0.16 a la 0.19. Els canvis més ressenyables són els següents: • Posada en marxa d’un sistema d’ajuda contextual a la plataforma que permet a les persones administradores definir l’explicació dels diferents espais i components. A més, 56 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica permet definir un missatge inicial de benvinguda per a les noves participants registrades a la plataforma, on es pot explicar el funcionament d’aquesta. • Millora de la funcionalitat de textos participatius, per a l’elaboració de normes, regla- ments i altres tipus de documents de manera col·laborativa. Permet pujar un esborrany com a proposta inicial, dividit en paràgrafs comentables per separat. • Relacionat amb l’anterior, també s’ha desenvolupat la funcionalitat de fer esmenes, que permet a les persones participants proposar canvis sobre una proposta feta per un altre o una altra participant, i que aquesta sigui acceptada o rebutjada per l’autora o autor original. • A l’espai d’Iniciatives s’han afegit nous passos per fer la signatura, configuracions per adaptar-lo a les necessitats de cada organització, afegir la possibilitat de fer segells de temps (timestamps), permetre recollir algunes dades personals i algunes millores per a la gestió del comitè promotor. • L’espai de Consultes ha incorporat diverses millores, com ara permetre navegar per diferents preguntes en una sola consulta, permetre la multiselecció en les preguntes que es fan, afegir permisos de verificació i veure els resultats des del panell d’administració. • A més, s’han aplicat canvis orientats a millorar l’experiència de la persona participant, com el fet d’incorporar al seu perfil personal noves pestanyes amb l’activitat que aquesta genera i la línia de temps dels elements que segueix. També pot escollir quins són els seus temes d’interès i rebre notificacions en relació amb aquests temes. • Incorporació d’etiquetes (hashtags) i galeries d’imatges a les propostes. • Pel que fa a la comunicació, s’han millorat els butlletins, que ara permeten seleccionar diferents segments de participants segons l’espai o els interessos escollits. • Finalment, s’ha reforçat el sistema de verificacions, amb les opcions següents: verifi- cació per SMS, a través de la validació fora de línia (offline) del document d’identitat, i verificació de grups d’usuaris mitjançant la càrrega d’un cens en format CSV. 2.2. Extensió de la plataforma Cal destacar que hi ha hagut un creixement significatiu de l’extensió del Decidim en els àmbits següents: • extensió internacional, • extensió en entitats i associacions, i • extensió en projectes compartits o xarxes interinstitucionals. Tipus d’instància Nombre d’instàncies 2018 Nombre d’instàncies 2019 Ajuntaments de Catalunya 56 50 Ajuntaments de la resta de l’Estat espanyol 1 1 Comunitats autònomes 2 2 Diputacions 2 2 Estats 1 4 Consorcis 1 1 Ajuntaments (internacional) 0 16 Altres administracions i organitzacions 31 18 Universitats 1 2 Ajuntament de Barcelona 2 6 Entitats i associacions de Catalunya 19 26 Metadecidim 2 2 Total d’instàncies en preproducció o producció 118 131 57 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica Figura 3. Decidim de l’Ajuntament de Ciutat de Mèxic Figura 4. Decidim del Govern de Bèlgica 2.3. Metadecidim Metadecidim és la comunitat per (re) dissenyar les funcionalitats de la pla- taforma Decidim, prioritzar les línies de desenvolupament, decidir pro- jectes de millora i deliberar sobre els seus usos i possibilitats futures. El lloc web meta.decidim.org està igualment encaminat a donar po- der a la ciutadania en la possibilitat d’apropiar-se l’eina, de contribuir al seu desenvolupament i de ser co- Figura 5. Dades partícips en la seva construcció. de participació al meta.decidim.org el febrer del 2020 58 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica 2.4. Activitats públiques i trobades de la comunitat El 29, 30 i 31 d’octubre la Direcció d’Innovació ha organitzat el Decidim Fest, la trobada global de la comunitat Decidim a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. Aquesta primera edició, amb el títol “Democràcia, tecnologia i futur”, va incloure tres dies de ponències, debats, tallers i instal·lacions sobre les amenaces de la datacràcia i el capi- talisme de la vigilància, l’auge de la ultradreta digital, la potència del ciberfeminisme i la sororitat en xarxa, la necessitat d’una transició ecològica democràtica enfront de la crisi climàtica, la riquesa del programari lliure i el coneixement obert, la promesa de la democra- tització de les plataformes, les dades, i la intel·ligència artificial, la realitat de la participació en múltiples ciutats i la centralitat del Decidim com a infraestructura i projecte tecnopolític des del qual pensar i intervenir en tots aquests fronts de lluita en la societat-xarxa. Enguany es va obrir Call4nodes i va ser tot un èxit, va rebre aproximadament 40 respos- tes, de 16 països i 23 ciutats. Hi van participar 47 ponents, entres els quals hi havia tres representants institucionals de l’Ajuntament de Barcelona. Les inscripcions generals van arribar a 205 participants: • 145 inscrits a través del Metadecidim • 60 inscrits in situ Jornades i actes de la comunitat Assistents Decidim Fest 205 Sessions SOM 52 Durant el 2019 s’han celebrat tres Sessions Operatives Metadecidim. Les dues primeres es van dedicar al procés de governança de la comunitat i constitució de l’Associació de Software Lliure Decidim. La tercera sessió SOM es va dedicar a fer balanç de la feina feta durant el mandat 2015-2019 i parlar dels nous reptes per emprendre a partir del 2020. Relació de les SOM 2019 SOM XVII (17/1/2019) Governança de la comunitat SOM XVIII (15/2/2019) Assemblea constituent de l’Associació Decidim SOM XIX (9/5/2019) Feedback Decidim 3. Formació, capacitació i mediació digital Línia PAM: “0.4.2.6. Garantir una participació digital inclusiva, segura i transparent”. 3.1. Decidim Edu El lloc web https://edu.decidim.org/ vol ser un espai on compartir l’experiència en l’apre- nentatge sobre com administrar el Decidim i com utilitzar les tecnologies per a la parti- cipació en general. Ofereix accés als materials de formació i aprenentatge i un espai per proposar millores i activitats noves. Actualment, Decidim Edu té 158 persones inscrites. Durant el 2019, s’ha acordat amb Recursos Humans (RH) de l’Ajuntament de Barcelona penjar mòduls autoformatius a la plataforma Moodle de l’entorn virtual de la intranet de RH. Aquests mòduls podran visionar-se també des del Decidim Edu, la qual cosa supo- sarà una ajuda i una guia per a totes les persones que s’estan formant en l’administració de la plataforma. Mòduls autoformatius que s’estan produint: • Com administrar un procés participatiu • Com administrar enquestes • Com administrar trobades • Com administrar propostes • Com administrar els suports a les propostes 59 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica 3.2. Formacions presencials Durant el 2019, la formació impartida s’ha centrat en els tècnics i les tècniques de l’Ajun- tament de Barcelona per tal d’iniciar-los en l’administració de la plataforma. S’han dut a terme un total de cinc sessions de formació que s’han preparat coordinadament amb Democràcia Activa i RH de l’Ajuntament. Ha impartit les sessions Colectic, SCCL. Nombre de sessions Perfils Assistents 5 Tècnics/tècniques municipals 92 4. Laboratori ciutadà d’innovació democràtica i col·laborativa (experimentació) Línies del PAM de referència: 0.4.2.11. “Investigar la ciutat intel·ligent i la ciutat democràtica” 0.4.2.12. “Crear un laboratori d’innovació democràtica i col·laboració ciutadana” Figura 6. Lloc web del Laboratori d’Innovació Democràtica El maig del 2018 es va inaugurar el Laboratori d’Innovació Democràtica (LID). El LID cons- titueix un espai de recerca de la ciutadania, que es fa amb la ciutadania i per a la ciuta- dania, al voltant de processos participatius, democràcia municipal, col·laboració social, recollida de dades i informació sobre la ciutat, apoderament ciutadà, i autoorganització col·lectiva i distribuïda. Per assolir els seus objectius, l’activitat del LID en el seu segon any ha dedicat els esforços als objectius següents: • Oferir serveis, recursos i infraestructures (coneixement, tecnologia, assessoria jurídica i econòmica) al desenvolupament de projectes de codisseny i coproducció d’acció social. • Experimentar en les noves funcionalitats i aplicacions del Decidim per impulsar la de- mocràcia participativa en ciutats i organitzacions. • Promoure la investigació ciutadana i les sinergies amb l’acadèmia, l’Administració, la in- dústria i la societat per generar solucions democràtiques als problemes de la ciutat i dels seus habitants i organitzacions. • Proporcionar recursos oberts i espais de participació per a la investigació de projectes de l’Ajuntament i de la ciutadania. • Prototipar models de ciència de ciutadania, innovació social, cogestió i governança de laboratoris urbans. 60 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica • Generar un ecosistema productiu de serveis al voltant de la innovació social i democràtica. Per aconseguir aquests objectius, s’han pres com a base les dinàmiques de la comunitat Metadecidim per estendre, a continuació, l’àmbit del laboratori a la innovació oberta i a la investigació participativa, com a aproximacions als problemes que afecten la qualitat democràtica de les ciutats, amb una atenció especial a Barcelona i a la seva àrea metro- politana. 4.1. Seminaris del LAB Metadecidim Els seminaris del LAB Metadecidim constitueixen una de les activitats més recognoscibles de les que se celebren al Laboratori d’Innovació Democràtica. A continuació, es detallen els seminaris celebrats el 2019. Seminari Data Assistents LAB Feminismes 12 de març 35 LAB Decidim.pimpam 26 d’abril 52 El LAB Feminismes va ser un moment de trobada important per a la comunitat Decidim que va poder interaccionar amb ciberactivistes feministes i reflexionar sobre el disseny de la plataforma des d’una perspectiva de gènere i els criteris de la Design Justice. El LAB Decidim.pimpam va ser un espai de preparació del procés de pressupostos par- ticipatius que Barcelona volia desplegar el 2020. Va ser un espai per conèixer altres ex- periències de pressupostos participatius i per reflexionar sobre el model que s’estava treballant per implantar a Barcelona. 4.2. Organització i comissariat d’activitats des del LID Altres serveis del LID que s’han dut a terme: Activitat Data Participants DataPolitik2019: política i comunicació a l’era del big data. 28-11-2019 32 Taula rodona Sharing Cities (Smart City Expo World Congress) DataPolitik2019: política i comunicació a l’era del big data. 29/11/2019 41 Workshop Sharing Cities (Smart City Expo World Congress) Hackató de ciència ciutadana Polítiques públiques 14/1-17/2/2019 50 + Design Justice 4.3. Seguiment de projectes de recerca Projecte: Decisions intel·ligents: Recerca d’intel·ligència artificial en debats i pressupos- tos participatius. Universitat de Barcelona Objectius del projecte: - Debats: proposar el desenvolupament d’un model que permeti la combinació de la va- loració que reben els arguments presentats en la plataforma decidim.barcelona, amb els suports que assigna la ciutadania. - Pressupostos participatius: en el camp de l’assignació pressupostària, la recerca pretén incidir en la forma en la qual se seleccionen les propostes que rebran el finançament dins del pressupost actual per poder anar més enllà de les variables en ús (suport de la ciuta- dania a cada proposta individual, relació entre diferents propostes i cost de cada propos- ta), i poder incloure en la presa de decisió la consideració d’aspectes ètics associats a les propostes. 4.4. Gestió, edició i divulgació d’estudis específics L’únic informe elaborat el 2019 ha estat encarregat per indicació de l’Oficina del Delegat de Protecció de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, davant la voluntat d’adequar el decidim.barcelona per al registre i la verificació dels menors d’edat, en concret per a la 61 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica franja de 8 a 16 anys. L’informe és el resultat d’un treball conjunt i de definició d’un pla de treball que adequarà la plataforma a la participació activa dels nois i les noies. Títol de l’informe Autoria Informe jurídic d’avaluació d’impacte en les dades personals d’infants Despatx d’advocats Sopra Steria per a la utilització del decidim.barcelona Convocatòria ordinària de subvencions Les línies de projecte que s’han prioritzat en la convocatòria de concurrència pública de subvencions de ciutat i de districtes el 2019 a l’epígraf P de les bases de la convocatòria, han estat les següents: a) Desenvolupament del programari i d’infraestructures digitals per a la millora de la par- ticipació democràtica. b) Implantació de Decidim en organitzacions socials, associacions, cooperatives, comuni- tats o col·lectius per a la millora de la coordinació i la qualitat democràtica. c) Capacitació i mediació digital per a la participació democràtica innovadora. d) Projectes d’innovació en matèria d’innovació democràtica. e) Projectes de recerca en matèria d’innovació democràtica. A la taula següent es pot veure la comparativa dels anys 2018-2019. A través d’aquestes dades, podem concloure que el nombre de sol·licituds ha estat el mateix els dos anys però que els projectes han guanyat en qualitat i, per tant, s’han atorgat més subvencions (de 12 s’ha passat a 16 projectes subvencionats). Resum dels resultats de la convocatòria 2018 2019 Projectes presentats 22 22 Projectes amb subvenció aprovada 12 16 Projectes denegats per puntuació inferior en la nota de tall 3 1 Projectes denegats per manca de documentació 2 3 Projecte que ha renunciat a la subvenció 1 0 Denegats per requisits tècnics 4 2 Import total atorgat 73.162,10 € 69.462,00 € Import mitjà per projecte 6.096 € 4.343,25 € La Direcció ha atorgat subvencions a 16 projectes relacionats amb el desenvolupament de programari i d’infraestructures digitals per a la millora de la participació ciutadana i amb drets digitals en el context de la societat xarxa, smart city i noves tecnologies. Impacte als mitjans i activitats públiques Durant l’any 2019 es van enviar dues notes de premsa a escala nacional i internacional; tots dos enviaments es van coordinar directament amb els serveis de premsa de l’Ajunta- ment. El primer enviament va ser arran dels premis Sharing & Reuse Awards, on la Comis- sió Europea reconeix Decidim com un dels projectes open source més innovadors de la regió. El segon va ser en relació amb la celebració del Decidim Fest. Els impactes de premsa van ser els següents: 12 de desembre. Article al diari alemany Neues Deutschland “Digital und demokratisch”. 12 de novembre. Jam and Justice, de Manchester. “Decidim: A Digital Participation Plat- form for Greater Manchester?”. 12 d’abril. “Fabra Magazín” de Ràdio Fabra entrevista dos responsables del projecte: An- drés Pereira de Lucena i Carol Romero. 62 Direcció De ServeiS D’innovació Democràtica Reptes 2020 Com a principals reptes per a l’any 2020 destaquem els següents: 1. Decidim.barcelona: • Preparar i desenvolupar el Decidim per a la realització del procés de pressupostos par- ticipatius 2020 i el Pla d’actuació municipal i de districtes. • Executar el desenvolupament del vot electrònic per utilitzar-lo en la Multiconsulta pre- vista el 2021. • Adaptar el decidim.barcelona perquè permeti la participació de menors de 8 a 16 anys, a partir d’una sèrie de millores en el sistema de registre i verificació. • Desplegar el decidim.barcelona per a grans processos de ciutat com és el Programa de superilles o el Pla de barris. 2. Decidim.org: • Seguir enfortint el projecte Decidim.org: promoure l’extensió internacional del projecte Decidim i l’enfortiment i dinamització de la comunitat. • Garantir el suport al desenvolupament del projecte i el manteniment de les contribuci- ons al codi de la comunitat. 3. Capacitació i mediació digital: • Desenvolupar una prova pilot de la xarxa de punts Decidim en col·laboració amb les biblioteques de Barcelona, així com altres equipaments municipals. • Executar una prova pilot del Pla de capacitació digital en escoles i centres cívics i de les Antenes Cibernàrium. 4. Ateneu d’Innovació Democràtica: • Dissenyar el projecte d’Ateneu d’Innovació Democràtica com a espai ciutadà de recerca i experimentació i formació entorn de la tecnologia i la democràcia. • Obrir a la participació la programació dels seminaris de l’Ateneu a través del Decidim. 63 Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós DEPARTAMEnT D’InTERCuLTuRALITAT I PLuRALISME RELIGIóS El Departament té la missió d’impulsar i promoure polítiques públiques que tinguin en compte l’enfocament intercultural i garantir també l’exercici del dret a la llibertat religiosa a la ciutat. Contribueix a promocionar un model de ciutat diversa i intercultural on totes les persones independentment del seu origen social, econòmic, cultural o religiós tinguin un accés real, efectiu i en condicions d’igualtat a tots els drets humans reconeguts i ga- rantits a la ciutat. és fonamental poder ampliar i consolidar el treball transversal de l’enfocament intercul- tural enfortint vincles molt especialment amb Educació, Salut, Memòria Històrica, Cultura i Feminisme, així com territorialitzar la perspectiva intercultural als districtes i barris de la ciutat de Barcelona atenent les particularitats dels diferents territoris. Context El Departament es va constituir l’octubre del 2019, a partir del Departament de Relacions Ciutadanes, al qual s’hi van sumar el Programa BCN Intercultural (PROGBI) (abans a la Di- recció d’Atenció i Acollida d’Immigrants), l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), el Programa del Poble Gitano i el Consell Municipal del Poble Gitano (abans a la Direcció de Drets de Ciutadania). Barcelona és una ciutat diversa i plural on conviuen persones de diferents contextos i orí- gens culturals. Un efecte d’aquesta diversitat és la formació d’una identitat rica i plural, en la mesura que la ciutat actua de punt de trobada entre persones i col·lectius amb una àm- plia diversitat sociocultural. Actualment a la ciutat, segons les dades del 2018, un 24,6% de la població ha nascut fora de l’Estat espanyol. Si a aquest percentatge s’hi sumessin el nombre de fills i filles de persones migrades nascudes a l’Estat espanyol, aquesta xifra se- gurament augmentaria; per tant, estem parlant aproximadament d’un 27% de persones de diversos contextos i orígens culturals. Hi trobem 563 centres de culte de 23 confessi- ons religioses o confessions espirituals, s’hi parlen 150 llengües i tenim 176 nacionalitats diferents. Davant d’aquesta realitat, l’Ajuntament ha fet una aposta decidida per desplegar políti- ques des d’una perspectiva intercultural adreçades a la construcció col·lectiva de la ciu- tat. Aquesta perspectiva política té principis fonamentals: 1. Igualtat de drets i equitat Lluita per la igualtat i contra la discriminació a fi d’aconseguir l’equitat. 2. Reconeixement de la diversitat cultural i religiosa Fomenta el reconeixement de l’altre/a com a subjecte social, cultural i polític actiu i vàlid. Promou el coneixement i la visibilització de la diversitat cultural en els diferents àmbits d’actuació. 3. Interacció i diàleg intercultural Promou l’entramat relacional dins d’un barri o un territori, a través del foment de les acci- ons actives i de col·laboració. Es vol trencar l’esquema “nosaltres / els altres”, modificant el “nosaltres” a fi de construir el comú. 65 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós Recursos Recursos humans Departament Dones Homes Total Total 6 2 8 Recursos econòmics Capítol Executat Capítol 2 1.389.360,53 € Capítol 4 912.034,16 € Capítol 7 148.271,68 € Total 2.449.666,37 € Activitat Programa BCN Interculturalitat (PROGBI) El Programa BCN Interculturalitat té la missió d’impulsar i promoure que les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona tinguin en compte l’enfocament intercultural o es facin des d’aquesta mirada. L’acció del programa es veu materialitzada a través de les seves cinc línies d’acció, sempre en col·laboració i construcció conjunta amb altres actors i agents de la ciutat, en el marc dels principis de la interculturalitat: reconeixement i res- pecte de la pluralitat cultural, equitat i no-discriminació, i diàleg intercultural, en l’àmbit de ciutat, de districte i de barri. 1. Espai avinyó Durant l’any 2019 s’han ofert un total de 43 activitats, en les quals han participat un total de 1.740 persones. D’aquestes, 22 activitats van ser programades per promoure el reco- neixement i respecte de la pluralitat cultural a través de diferents expressions artístiques, culturals, entre xerrades, debats, peces de teatre i altres activitats, amb una assistència de 1.306 persones; i 21 activitats per fomentar la interculturalitat a través de la llengua cata- lana, entre tallers, visites guiades i activitats per gaudir de la ciutat de manera més lúdica, amb una assistència total de 392 persones. Cal destacar les activitats que més interès han generat en la programació d’aquest 2019: El cicle “Diàlegs universals: Mirades diverses” va convidar a parlar sobre qüestions d’in- terès global des de diversos sabers i mirades. Destaquen les sessions vinculades a la percepció del temps, un acostament a una qüestió que es troba a l’arrel mateixa de les cosmovisions de moltes i diverses cultures. és possible no absolutitzar la pròpia percepció del temps, i repensar-lo des de noves in- terpretacions? Aquesta va ser una de les qüestions que es van treballar i discutir al llarg de les dues sessions celebrades: “Repensem el temps” i “On és el temps?”, per intentar tractar les diferents perspectives que hi ha i com aquestes influencien des dels elements més filosòfics i identitaris fins als més quotidians. Una altra activitat important va ser “El racisme té memòria”, en el marc del Dia Internaci- onal per l’Eliminació de la Discriminació Racial. Un espai de reflexió sobre la instituciona- lització històrica i progressiva de la jerarquització racial i l’herència de la història colonial. Balla, transgredeix, Vogue! Taller pràctic de voguing, per conèixer la cultura de les ball- 66 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós rooms, espais de trobada i articulació de la comunitat LGTBQ afrodescendent i llatinoa- mericana situats en la Nova york dels anys setanta. El voguing és un estil de dansa un- derground, un llenguatge inventat per aquestes comunitats per honorar i reivindicar els cossos dissidents que han estat criminalitzats i penalitzats al llarg de la història. Finalment, i tenint en compte que un dels objectius de l’Espai Avinyó és afavorir el reco- neixement i el respecte de la pluralitat cultural a través d’activitats de caire artístic, destaca una activitat de tipus artístic especialment interessant el 2019: “Poetry Slam+”: va ser una trobada poètica plurilingüe, emmarcada en el Dia Internacio- nal de la Llengua Materna, amb la presència d’artistes i poetes de diversos orígens, llen- gües i contextos culturals que mitjançant la poesia oral, la música i la narració d’històries en diferents idiomes van fer reflexionar sobre els estereotips, els prejudicis i el racisme a la nostra societat. L’activitat, com a valor afegit al treball de la Xarxa, ha estat coorganitza- da amb el Grup de Comunicació de la Xarxa BCN Antirumors i el col·lectiu Poetry Slam. Espai Avinyó (persones assistents i activitats dutes a terme) 2016 2017 2018 2019 Percentatge d’increment 2018-2019 Assistents a activitats de l’Espai Avinyó de llengua i cultura 2.042 2.643 2.442 1.740 -28,75% Nre. activitats Espai Avinyó 62 49 51 43 -15,69% Cal destacar que la davallada d’activitats i assistents es deu principalment a l’objectiu d’aprofundir en el treball territorial i de proximitat, fet que implica aplicar altres metodo- logies pensades més en clau de procés i, en molts casos, fer accions de més petits for- mats. De fet, el 2019 s’han fet molt poques activitats de gran format en comparació amb el 2018, en què també es va celebrar l’Any Panikkar, la qual cosa va implicar organitzar més activitats i activitats de gran format. 2. Estratègia BCn Antirumors L’Estratègia BCN Antirumors va néixer el 2010 en el marc del desplegament del Pla BCN Interculturalitat, amb l’objectiu de fer visibles les conseqüències dels estereotips i preju- dicis envers certs col·lectius, comunitats i persones en la seva vida quotidiana i per enten- dre’n les arrels històriques i estructurals, a fi d’evitar la vulneració de drets i les possibles situacions de discriminació o racisme. Al llarg d’aquest 2019, des dels diferents eixos de treball s’han desenvolupat un seguit d’accions i projectes, entre els quals destaquen els següents: 2.1 Formació antirumors S’han fet 6 formacions antirumors “Una proposta intercultural d’anàlisi i acció envers els rumors i les narratives discriminatòries” amb 144 participants. D’altra banda, destaca la reformulació de la formació antirumors, amb l’objectiu d’aprofundir en els seus contin- guts i trobar noves eines i estratègies de treball. 2.2 Xarxa BCn Antirumors Actualment, componen la Xarxa 1.054 membres, dels quals 443 membres són entitats i 611 són persones a títol individual a més de l’Ajuntament de Barcelona. Les accions impulsades per la XBCNA s’emmarquen dins del seu Pla d’acció 2016-2020, en el qual destaquen, al llarg del 2019, les següents: 67 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós • La Comissió d’Estratègia va llançar i difondre la infografia sobre “Què entenem per par- ticipació diversa?”. • Organització del cicle formatiu “Mirades crítiques” del grup de formació al voltant de diverses temàtiques: memòries migrants als barris, interseccionalitat en un context de diversitat sexual i de gènere i sobre eines per desmuntar la islamofòbia. • El grup de comunicació va impulsar les iniciatives del Poetry Jam #AturemRumors, i hi va donar suport, en el marc del Black Barcelona, campanya de difusió del portal Divers- cat, el programa de ràdio Connexió Intercultural i el 3r Curs de comunicació i periodisme intercultural #ComuniCanvi. • Sistematització de la jornada “Intercanvi d’experiències comunitàries de la XBCNA”, organitzada des del Grup de Territori. • Fusió del Grup de Territori i Dinamització de la Xarxa BCN Antirumors en un nou espai de treball titulat “Grup de dinamització territorial”. 2.3 Catàleg d’activitats antirumors El seu objectiu principal és oferir activitats de sensibilització i educació ciutadana per treballar sobre les conseqüències dels estereotips i prejudicis sobre la diversitat cultural en la vida de les persones i les seves arrels històriques. D’altra banda, són activitats gra- tuïtes a disposició de les entitats, els serveis i els equipaments de Barcelona que vulguin treballar des d’una perspectiva intercultural. Per tant, el catàleg també vol ser una eina d’apropament a la població menys sensibilitzada sobre aquest tema, i ho vol fer des d’un format lúdic i proper. L’any 2019 s’han dut a terme un total de 74 activitats del catàleg en les quals han partici- pat 4.352 persones de diverses edats, gènere, orígens, contextos i barris. Activitats antirumors (persones assistents i activitats dutes a terme) 2016 2017 2018 2019 Percentatge d’increment 2018-2019 Assistents a activitats antirumors 6.032 4.794 4.739 4.352 -8,18% Nre. activitats antirumors 96 100 122 74 -39.34% 2.4 Antirumors als barris Com a Estratègia Barcelona Antirumors s’ha plantejat una intervenció a escala de barris a través del projecte “Antirumors als barris”. Aquesta iniciativa vol apropar l’acció antiru- mors als diferents barris de la ciutat atenent les inquietuds, les necessitats i els interessos de les entitats i els serveis que treballen als diferents territoris i començar d’aquesta ma- nera a consolidar petites xarxes antirumors que responguin directament a les especifici- tats de cada barri i les seves particularitats. A tall d’exemple, la Xarxa Antirumors del Poblenou ha treballat el tema de la interculturali- tat a través del llenguatge artístic a causa de la forta presència d’artistes que hi ha al barri. S’han fet projeccions de documentals, taules rodones i espectacles de titelles. Cal desta- car-ne l’obra No es país para negras, de Sílvia Albert Sopale el mes d’abril, i l’espectacle de titelles Explica’m un conte del Japó, de l’artista yoshi Hioki. I la projecció dels curts Trilogia del racisme, a càrrec d’Escena Poblenou. Al Casal de Barri s’ha fet una formació a joves sobre la tècnica artística del grafit. Finalment, al barri de Baró de Viver s’han iniciat reunions amb l’objectiu d’activar la població jove per treballar els rumors i estereotips presents al barri des de la comunicació i les tasques formatives. 68 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós 3. Formació intercultural Formació intercultural és la línia d’acció del programa BCN Interculturalitat que vol acos- tar la perspectiva intercultural i la sensibilització antirumors als diferents àmbits professi- onals i socials de la ciutat (entitats, equipaments, serveis, població en general, etcètera) a través d’una oferta gratuïta i de qualitat d’accions formatives. Al llarg del 2019 s’han dut a terme 37 accions formatives, de les quals 9 han estat forma- cions periòdiques impulsades pel Programa BCN Interculturalitat i 28 dissenys i realitza- ció de formacions a demanda. A més, s’ha donat resposta a 4 demandes d’assessorament en matèria d’interculturalitat. En total, han participat de les diverses formacions ofertes 731 persones i s’han impartit un total de 398 hores de formació intercultural. Cal destacar l’increment de demandes d’altres actors col·laboradors de la ciutat, com ara els districtes o altres àrees de l’Ajuntament. Així doncs, podem dir que la formació esdevé un recurs important en la transversalització de la perspectiva intercultural a l’Ajuntament. Formacions interculturals (persones assistents i activitats dutes a terme) 2016 2017 2018 2019 Percentatge d’increment 2018-2019 Assistents a formacions interculturals 247 229 725 731 0,83% Nre. formacions interculturals 9 20 34 37 8,82% 4. “Impulsem la interculturalitat” “Impulsem la interculturalitat” és una de les línies d’acció del Programa BCN Intercultura- litat que té com a objectiu final incorporar l’enfocament intercultural als diferents serveis, projectes i accions que es duen a terme a la ciutat de Barcelona. A través de les estratègi- es de territorialització i transversalització s’ha treballat amb els districtes de la ciutat, amb les àrees i els àmbits temàtics més estratègics, a més de col·lectius i entitats. 4.1. Suport a projectes i accions dels districtes. Caminant cap a la transversalització de la interculturalitat als districtes Els diferents districtes han continuat amb l’aposta per promoure projectes en matèria d’interculturalitat i s’ha invertit l’energia i el temps en l’acompanyament i l’assessorament tècnic tant en els projectes impulsats com en els processos de transversalització de la perspectiva intercultural que desenvolupa cada territori. S’han desenvolupat un total de 24 projectes de temàtica i tipologia diversa, que han incidit en les principals necessitats detectades des dels districtes i s’han acompanyat 3 processos de caràcter integral en la creació de serveis o programes d’interculturalitat als territoris. A continuació es detallen els projectes i serveis amb el suport econòmic rebut des del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, que ha estat de 164.991 eu- ros en el total dels districtes. Amb la finalitat de donar visibilitat als diferents projectes, s’ha elaborat la memòria de projectes de districte (Memòria 2018), que vol mostrar de manera virtual i interactiva la tasca duta a terme pels diferents districtes. Enguany s’han fet dues trobades amb els districtes i s’ha abordat de manera transversal el pluralisme religiós relacionat amb la gestió d’equipaments i serveis, i com treballar la 69 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós memòria històrica als territoris des d’una perspectiva intercultural. Va assistir-hi el per- sonal tècnic de cultura i equipaments i, a la segona trobada, una part del personal de memòria democràtica, i sempre acompanyats del personal tècnic d’interculturalitat. 4.2. Suport a àrees i àmbits temàtics “Impulsem la interculturalitat” ha col·laborat també amb diferents àrees de l’Ajuntament que han sol·licitat assessorament en la incorporació de la perspectiva intercultural en accions com ara la realització d’estudis, el disseny de formacions o en l’elaboració de do- cuments com ara plans, informes o mesures de govern. En aquest sentit, s’ha mantingut la col·laboració amb les àrees d’Educació, Salut, De- mocràcia Activa i Participació, i Feminisme, entre d’altres. D’altra banda, s’ha intensificat el treball en col·laboració en l’àmbit escolar amb el Consorci d’Educació de Barcelona i l’àrea de Feminismes de la ciutat. Com a novetat, aquest any s’ha incorporat una nova línia de treball, Cultura, que s’està treballant especialment des de la memòria històrica. 5. Comunicació intercultural La comunicació intercultural pretén contribuir a la creació d’un relat comú sobre la diver- sitat cultural de la ciutat de Barcelona, cohesionat i a la vegada flexible i en reconstrucció contínua amb una voluntat nítidament transformadora. Xarxes socials: Durant l’any 2019 s’han continuat prioritzant les xarxes socials com a eina comunicativa clau, transmissora de missatge i contingut intercultural. Mitjançant Facebo- ok hem passat de 4.146 a 4.926 seguidors/ores (un augment de 780 nous seguidors) i de 4.187 a 4.707 m’agrades, i s’han incrementat notablement les interaccions amb els usuaris. L’índex d’impactes en les nostres comunicacions ha arribat fins a 4.000 persones. Mitjan- çant els dos comptes de Twitter, @BCNAntirumors i @EspaiAvinyo, hi ha hagut un incre- ment notable de seguidors/ores: • @BCNAntirumors: 2.752 nous seguidors/ores (un increment de 1.853 seguidors/ores respecte de l’any passat). • @EspaiAvinyo: 1.972 nous seguidors/ores (un increment de 1.569 seguidors/ores res- pecte de l’any passat). Canal youtube: hem penjat 36 vídeos i hem guanyat 123 subscripcions i 20.921 visualit- zacions. Web: hem publicat 127 notícies al web, moltes de les quals han estat relacionades amb activitats i contingut de les entitats membres de la Xarxa BCN Antirumors, així com de contingut generat des del mateix programa. Butlletí: s’ha enviat cada quinze dies i a final d’any teníem 3.867 subscriptors/ores al butlletí del Programa BCN Interculturalitat i 2.600 subscriptors/ores al butlletí de l’Espai Avinyó. Oficina d’Afers Religiosos (OAR) és un servei municipal des d’on es treballen tres línies d’actuació complementàries: • garantir el dret a la llibertat religiosa i de consciència de la ciutadania barcelonina, rever- tint les situacions de desigualtat i dificultats d’accés que es puguin donar en aquest àmbit; 70 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós • facilitar el coneixement i reconeixement de la pluralitat religiosa present a la ciutat, i • generar espais de participació, diàleg i interacció positiva entre les diverses creences i conviccions i amb la resta de la ciutadania. Amb aquesta perspectiva, les línies d’actuació de l’OAR són les següents: d’una banda atendre, informar i assessorar tant les comunitats religioses com el personal de l’Ajun- tament i la ciutadania en general; i, de l’altra, la formació, difusió i diàleg al voltant de la pluralitat de creences i el fet religiós. L’any 2019 l’OAR ha executat un total de 1.072 accions, de les quals més de la meitat, 654, han estat en coordinació o coproducció amb altres departaments de l’Ajuntament. Això representa un increment del 23% respecte als 872 casos de l’any anterior. 1. Informació, assessorament i atenció L’oficina serveix com a referent per a les comunitats i entitats religioses assessorant-les i acompanyar-les en els tràmits i processos administratius necessaris per al lliure exercici del dret a la llibertat religiosa en el dia a dia de les comunitats. D’altra banda, l’OAR actua també com a referent municipal intern dins de l’Administració en aquesta matèria. 1.1 Informació, assessorament i atenció a comunitats i entitats religioses L’any 2019 s’han atès 449 casos d’informació, assessorament i atenció a comunitats reli- gioses, de les quals 303 corresponen a sol·licituds sorgides des de les mateixes entitats, mentre que en la resta de casos el sol·licitant ha estat la mateixa OAR o altres departa- ments de l’Ajuntament. Quant al tipus d’assessorament, en alguns casos es fa un acompanyament holístic que engloba temàtiques diverses. En el cas de demandes sobre peticions concretes, les te- màtiques tractades han estat les següents: • Assessorament sobre la normativa i la regularització de centres de culte: 10,2% • Consultes sobre l’ús d’equipaments municipals i l’ocupació de la via pública: 30,3% • Suport a activitats i celebracions de comunitats i entitats religioses a la ciutat: 19,4% • Assessorament sobre diversitat religiosa, comunitats i entitats religioses i normativa: 5,6% • Assessorament sobre subvencions i tràmits administratius on un dels agents és una o més comunitats o entitats religioses: 25,2% • Intervencions facilitadores/mediadores on una de les parts implicades és una comunitat o entitat religiosa: 9,4% normativa de llocs de culte i regularització de centres de culte Al llarg de l’any s’han atès 46 casos relacionats amb la cerca de local o acompanyament en la regularització de centres de culte, independentment de consultes i assessoraments sobre aquest tema. El demandant principal són les comunitats cristianes evangèliques, que corresponen al 84,78% dels casos. A banda, l’11 d’agost de 2020 s’acaba la moratòria per a la regularització dels centres de culte preexistents. Des de l’OAR s’ha dut a terme una anàlisi i un assessorament en refe- rència als centres de culte pendents de regularització, amb l’elaboració de dos informes, al febrer i a finals d’any, sobre l’estat de la qüestió. Suport relatiu a l’ús d’equipaments i la via pública per a actes puntuals L’octubre del 2016 es va aprovar la “Mesura de govern sobre el tracte igualitari a les en- titats religioses quant a la realització d’activitats puntuals a l’àmbit públic”. L’informe del 71 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós segon any d’aplicació de la Mesura de govern es va elaborar el febrer del 2019 i està publicat al web de l’OAR: https://ajuntament.barcelona.cat/oficina-afers-religiosos/sites/ default/files/recursos/segon_any_mg_v-1.pdf Al llarg d’aquest 2019 s’han rebut 153 sol·licituds d’assessorament per a l’ús d’equipa- ments i ocupació de la via pública (un augment d’un 40% respecte de l’any anterior). • Ús d’equipaments: l’OAR va fer 47 assessoraments (31%) a entitats religioses i perso- nal tècnic de l’Ajuntament en el procés de cerca d’un espai en un equipament municipal per a la celebració d’una activitat puntual de caire religiós. D’aquests assessoraments, un 85,11% es van concretar en la realització d’una activitat en un equipament municipal. • Via pública: l’OAR va fer 62 assessoraments (41%) a entitats religioses i personal tècnic de l’Ajuntament que tenien prevista la realització d’activitats puntuals de caire religiós a la via pública. D’aquests assessoraments, el 91,94% es van concretar en la realització de l’activitat. Cal remarcar que dels 153 assessoraments totals a entitats religioses, 44 (29%) demana- ven informació general sobre el tràmit, sense definir una demanda concreta per desen- volupar l’activitat i que finalment no es va dur a terme. Intervencions o assessoraments en casos de conflictes al voltant d’un centre de culte L’OAR intervé en situacions que requereixen facilitar la comunicació o exercir la mediació entre diverses parts, sempre que almenys una d’elles sigui una entitat religiosa. Les qües- tions concretes són de naturalesa molt diversa i van des de queixes per soroll fins a ex- plorar la possibilitat que dues comunitats comparteixin un local, passant per la facilitació d’acords amb els serveis tècnics d’un districte en vista del compliment de la normativa, entre altres qüestions. El 2019 cal destacar quatre casos de certa conflictivitat al voltant d’un centre de culte: dos al districte de Sant Martí, un al districte de Ciutat Vella i un al districte de Sants-Montjuïc. 1.2. Informació, assessorament i atenció a personal de l’Ajuntament Des de diferents departaments, àrees i personal de l’Ajuntament de Barcelona, es contac- ta amb l’Oficina d’Afers Religiosos per assessorar o informar el personal municipal sobre temes relacionats amb la pluralitat religiosa o espiritual de Barcelona, ja sigui en casos on hi ha implicada alguna comunitat o entitat o simplement per informació. Enguany s’han donat 325 accions d’aquest tipus. També s’han elaborat 55 informes i documents per petició del personal de l’Ajuntament de Barcelona (un 28% més que l’any anterior). Els informes han estat sobre els temes següents: • Comunitats i entitats religioses: 42% • Celebracions religioses i interreligioses: 29% • Detecció de problemàtiques i situacions conflictives: 7% • Ús d’equipaments i via pública: 2% • Informació sobre diversitat religiosa i fet religiós a Barcelona: 20% 1.3. Informació, assessorament i atenció a la ciutadania De totes les demandes d’informació i assessorament rebudes el 2019, un 12%, concreta- ment 136, corresponen a: altres administracions públiques, entitats, estudiants, investiga- dors/ores, centres educatius, mitjans de comunicació i particulars. 2. Formació, debat i diàleg L’altra funció principal de l’OAR és ser un referent actiu en tot el que tingui a veure amb el coneixement i reconeixement de la pluralitat religiosa present a la ciutat. L’OAR ha liderat o 72 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós col·laborat en diverses iniciatives orientades a facilitar un millor coneixement i respecte so- bre la pluralitat religiosa present a Barcelona, com ara conferències o visites a llocs de culte. Alhora fomenta la generació d’espais d’interacció entre les diferents tradicions religioses i opcions de creença presents a la ciutat, impulsant i donant suport a iniciatives com ara taules rodones, actes interreligiosos o la participació per part de les comunitats religioses en plataformes ciutadanes, xarxes veïnals i altres òrgans participatius. 2.1. Formació, debat i diàleg destinat a comunitats i entitats religioses Activitats formatives: S’han organitzat 17 sessions formatives destinades a les comunitats i entitats religioses de la ciutat, corresponents a 35 hores de formació impartides i un total de 310 assistents. Les temàtiques treballades són les següents: • Sessions formatives en matèria de subvencions: 6 edicions • Obtenció del certificat digital: 4 edicions • Procés de sol·licitud de permís d’ocupació de via pública o equipament municipal: 3 edicions • Nou reglament de protecció de dades: 2 edicions • Eines de comunicació: 1 edició • Redacció de projectes: 1 edició Debat i diàleg: Des de l’OAR s’ha coordinat i donat suport a les necessitats dels cinc grups de diàleg in- terreligiós a la ciutat, gestionats per l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós - AUDIR. En el marc de la resposta ciutadana davant de la sentència del Tribunal Suprem als po- lítics catalans durant l’octubre del 2019, des de l’Ajuntament de Barcelona s’han facilitat diferents espais de diàleg, reflexió i debat amb els agents més significatius de la ciutat. Entre ells, una sessió amb representants de les entitats religioses més representatives liderada pel sisè tinent d’alcaldia, Joan Subirats, i el comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós, Khalid Ghali. 2.2. Formació, debat i diàleg destinat a personal de l’Ajuntament Activitats formatives S’han organitzat 9 formacions destinades a professionals de serveis municipals, corres- ponents a 44 hores de formació impartides i un total de 213 assistents. Formacions a mida per a personal d’un servei municipal específic: • “La diversitat religiosa en societats obertes i democràtiques, districtes de Sarrià - Sant Gervasi i l’Eixample”, destinada a agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. • “La diversitat religiosa aplicada al districte”, destinada a agents de proximitat de la Guàr- dia Urbana: 3 sessions (districtes de Sant Martí, Sants-Montjuïc i l’Eixample). • “La diversitat religiosa a la ciutat de Barcelona”, destinada al personal del Departament d’Acció Comunitària. • “La diversitat religiosa: el model de gestió de Barcelona”, destinada al personal del Pro- grama BCN Interculturalitat. Formacions temàtiques obertes a personal de diversos departaments: • “Minories religioses a Barcelona, una aproximació a la gestió de la diversitat religiosa des de l’àmbit local”, quatre sessions com a part del programa formatiu de Recursos Hu- mans de l’Ajuntament de Barcelona. 73 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós • “El Ramadà a Barcelona: gestió local i necessitats emergents”, destinada a tècnics mu- nicipals territorials. • “La diversitat religiosa a la ciutat de Barcelona”, presentació del servei al personal de la gerència de l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència. 2.3. Formació, debat i diàleg destinat a la ciutadania Activitats pedagògiques per a centres escolars: Des de l’any 2008, l’OAR disposa d’una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de se- cundària per donar a conèixer la diversitat religiosa de la ciutat i facilitar la trobada entre comunitats religioses i estudiants en els mateixos centres de culte. Al llarg del 2019, un total de 996 alumnes d’11 escoles diferents han participat en aquesta activitat. Això impli- ca un augment de més del 476% en comparació amb els 209 alumnes del 2018. Per segon any consecutiu, s’ha tornat a participar en les jornades Dia de la Diversitat, en què s’ha impartit durant quatre dies una activitat en forma de taller per a 386 alumnes d’ESO de diferents escoles de Barcelona. S’ha planificat un nou material didàctic consistent en una maleta pedagògica basada en el testimoni de diferents persones creients de les diverses tradicions presents a la ciutat. Està previst acabar la producció d’aquest material l’any 2020. Activitats formatives: L’OAR també ha organitzat 2 formacions destinades a entitats ciutadanes, corresponents a 9 hores de formació impartides i un total de 75 assistents. • “Introducció a l’Islam”, destinada a treballadors i voluntaris de la Fundació Bayt Al-Tha- qafa. • Visita a centres de culte per part de l’alumnat del màster universitari Política social, tre- ball i benestar de la Universitat Autònoma de Barcelona. Activitats, conferències i cicles: S’han organitzat 9 activitats de coneixement, debat i diàleg destinades a la ciutadania, corresponents a 52 hores i un total de 738 assistents. Activitats, conferències i cicles en col·laboració o coproducció: • Cicle de diàlegs “ La Sacralitat de viure”, sis sessions, en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques de Barcelona. • Tres activitats en col·laboració amb l’Espai Avinyó - Llengua i Cultura: “Vine a celebrar el Pés- sah amb la Casa Adret”, “Què coneixem del Ramadà?” i “Visitem la mesquita del carrer Japó”. • Sessions de treball i taula rodona-diàleg obert “Dones i religions: l’espiritualitat com a punt de trobada”, en col·laboració amb el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. • Projecció de la pel·lícula Mimosas i posterior col·loqui, dins de la XVI Mostra de Cinema Es- piritual de Catalunya de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. activitats pròpies organitzades de l’oar: • Cicle “Monogràfics d’estiu”. Quatre sessions informatives amb visita a centre de culte: Introducció al judaisme; introducció al cristianisme ortodox; introducció al budisme i in- troducció al cristianisme evangèlic. • Cicle “Monogràfics de tardor”. Dues sessions informatives amb visita a centre de culte: Introducció a l’islam i introducció al taoisme. • Cicle “Quotidià i extraordinari, el menjar en les tradicions religioses”. Conferència inau- gural i cinc presentacions amb degustació. 74 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós Acció comunicativa: Al llarg del 2019 s’han publicat a la web de l’OAR http://ajuntament.barcelona.cat/ofi- cina-afers-religiosos/ca 213 entrades d’agenda de les entitats religioses, 59 notícies, 5 articles al blog de l’OAR i 21 destacats. Durant aquest període, la web de l’OAR ha rebut 43.715 visites, amb un augment de més d’un 175% respecte a l’any anterior. El microlloc “Coneix les religions” (amb material de consulta i divulgatiu per a les es- coles), accessible des de la pàgina web de l’OAR (http://ajuntament.barcelona.cat/ofici- na-afers-religiosos/ca/visites-escolars), ha rebut al llarg del 2019 13.119 visites, amb un augment d’un 124% respecte a l’any anterior. S’han elaborat uns fullets sobre celebracions religioses que es duen a terme en espais públics de la ciutat, seguint la iniciativa que va començar amb gran èxit al districte de Ciutat Vella i que s’ha ampliat a la resta de la ciutat. Durant aquest any s’han editat fullets informatius sobre les festivitats següents: Maslenitsa, Processó de Diumenge de Rams, processons de Divendres Sant, Id al-fitr i Ramadà, Aixurà, Ratha-yatra, Sukkot i Hanukkà. Programa del Poble Gitano i Consell Municipal del Poble Gitano (CMPG) El Programa del Poble Gitano duu a terme projectes destinats a millorar el benestar i la qualitat de vida de la població gitana i, en concret, treballa en projectes i actes per di- fondre, reconèixer i valorar la cultura gitana. Alhora promociona la participació activa de les entitats socials gitanes; això ho fa mitjançant el Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona (CMPG). El CMPG consta de 21 entitats gitanes i 2 persones gitanes de reconeguda vàlua per la seva trajectòria personal i professional envers la cultura i els valors de la cultura gitana. Les accions que s’han dut a terme són demandes aparegudes al Consell que s’han con- vertit en polítiques de treball i accions diverses. Aquests actes volen posar en relleu la re- cuperació de la riquesa de la cultura gitana i dels seus valors, reconeixent la seva història, la llengua i les aportacions del poble gitano, que formen la cultura col·lectiva de la ciutat de Barcelona. Celebracions de dies internacionals: En la commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, el 29 de gener, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van organitzar un acte d’homenatge a les víctimes. L’acte va començar al Palau de la Generalitat, on es van dur a terme diferents conferènci- es a càrrec de personalitats com Jordi Petit, Leopold Estapé o la Dra. Elke Gryglewski, i a continuació es va donar pas a una cerimònia de record al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Representants de les diferents comunitats víctimes del genocidi van ocupar-se de l’encesa d’espelmes al Saló de Cent mentre s’interpretava el malei rachamim, pregària jueva pels difunts. En el cas de les víctimes del poble gitano, l’encesa va anar a càrrec de Mercedes Gómez, coordinadora de l’associació gitana Lacho Baji Cali de l’Hospitalet de Llobregat. En un Saló de Cent completament ple, es va fer un minut de silenci per a les víctimes, i es van llegir diferents textos per part d’alumnes de secundària i el rabí David Liebersohn. L’acte es va concloure amb la interpretació musical de Gelem, gelem, himne del poble gitano, així com amb la interpretació del Cant dels ocells. 75 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós La celebració del Dia Internacional del Poble Gitano, 8 d’abril, sota el lema “Rromani- pen”, és a dir, ‘gitanitat’, per reconèixer la cultura i els valors del poble gitano. Entre el 29 de març i el 8 d’abril han estat actius 21 punts informatius en diferents barris de la ciutat amb l’objectiu de visibilitzar el poble gitano de Barcelona oferint informació, tallers i activitats per a totes les edats, com ara la difusió de la bandera gitana, tallers de romaní, exposicions fotogràfiques de persones destacades del poble gitano, tallers de rumba catalana, biblioteca vivent en què els propis protagonistes explicaven la cultura gitana, tallers de percussió, cistelleria, xapes, flamenc, etcètera. El Consell va redactar i difondre el Manifest 8 d’abril, on explica les arrels del poble gita- no a Barcelona i l’aposta pel diàleg intercultural amb el reconeixement de la diversitat i la igualtat de drets, i en què dona suport a la interacció positiva entre cultures, el respecte a la diversitat i el reconeixent de la complexitat i la riquesa de la cultura gitana. També es va organitzar el 5è Concurs de fotografia del 8 d’abril, Dikhandoj, que té per objectiu apropar a la ciutadania la cultura gitana i incentivar la comunitat gitana a immor- talitzar la seva festa. L’acte de lliurament va atorgar tres premis a la categoria Dikhandoj, i un premi a la categoria Chavè, dirigit a participants menors d’edat. En el Dia Internacional del Poble Gitano, 8 d’abril, es van organitzar diferents actes: la po- sada de la bandera-penó a la balconada de l’Ajuntament amb la interpretació de l’himne internacional del poble gitano, Gelem-Gelem, interpretat per Falete Perona; un concert a la plaça Nova de la Catedral amb l’actuació de Los Saavedra i de los Flamencos de Barce- lona, i a la nit, tancant les activitats, la il·luminació de la font màgica de Montjuïc amb els colors de la bandera gitana i música de Gelem-Gelem. Celebració del Dia Internacional de la Llengua Romaní, el 5 de novembre, diada que pretén reivindicar el reconeixement de la llengua del poble gitano. Per commemorar aquest dia s’ha col·laborat i participat en l’acte “Romaní Chib, una llen- gua universal”, on s’ha tractat el tema de la persecució de la llengua romaní i la creació de llengües nacionals i internacionals i en la cerimònia del premi Nina Alexandrovna Duda- rova 2019, organitzada per l’entitat Terne Roma i Romani Chib. Jornades divulgatives i formatives: En el marc del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, el 25 de març, va tenir lloc a l’auditori del Museu Marítim de Barcelona la taula rodona titulada “Estratègies de lluita contra l’antigitanisme”, un espai en què persones de diferents àm- bits del poble gitano com ara Ismael Cortés, investigador membre de l’Aliança Europea contra l’antigitanisme; Sandra Heredia, membre de Fakali i del Consell Estatal del Poble Gitano; Maria Rubia, vicepresidenta del Consell Municipal del Poble Gitano, i Pedro Var- gas, estudiant de dret, van exposar la seva visió sobre la qüestió. Durant la jornada també es va presentar el vídeo “STOP Antigitanisme” per sensibi- litzar la ciutadania sobre la discriminació que pateix el poble gitano. El vídeo recull alguns dels estereotips i situacions discriminatòries que afecten les persones gitanes, i evidencia la importància de conscienciar del mal que generen i de la necessitat de posar-hi fre. Al juliol, en el marc del 270è aniversari de La Gran Redada - projecte d’extermini gitano, l’Ajuntament de Barcelona juntament amb les entitats del CMPG van organitzar una con- 76 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós ferència en què es van abordar aquells fets des del punt de vista històric, però també des del vessant de justícia reparativa. A l’acte hi van participar l’historiador Manuel Martínez i l’investigador membre de l’Alian- ça Europea contra l’Antigitanisme Ismael Cortés, que, sota la moderació de l’activista pel poble gitano Francisca Maya, van relatar el desenvolupament d’aquells fets, i van oferir estratègies per lluitar contra l’antigitanisme. La Sala Noble del Centre Cívic Convent de Sant Agustí va ser l’espai escollit per celebrar l’activitat pel seu simbolisme, atès que va ser un dels llocs on van estar empresonades les persones gitanes. El Programa del poble gitano dona suport i participa en el projecte “Promoció escolar del poble gitano a Catalunya”. Aquest projecte té per objectius aconseguir l’escolarització plena, l’èxit escolar i la promoció sociolaboral de l’alumnat gitano i potenciar la visibilitza- ció i els valors de la cultura gitana dins del currículum escolar i la vida del centre educatiu. En el marc del Programa del Poble Gitano, i juntament amb el Programa de formació en drets humans i no-discriminació, es van organitzar tallers del MIST sobre antigitanisme per a alumnes de secundària. El joc MIST és un joc per a mòbil per lluitar contra el dis- curs d’odi i discriminació a les xarxes en diferents eixos temàtics: racisme, LGTBI-fòbia, sexisme, etcètera. En aquesta ocasió el taller es va adaptar per treballar especialment el discurs d’odi sobre el poble gitano, treballant específicament l’antigitanisme. altres tipus d’accions: El CMPG va presentar al juny un comunicat de rebuig i condemna a les declaracions del Ministre de l’Interior d’Itàlia, Matteo Salvini, sobre la proposta d’esterilització forçosa d’una dona gitana perquè no pogués evadir la presó. En el comunicat s’exigia justícia social i es manifestava el rebuig davant d’unes declaraci- ons discriminatòries, d’incitació a l’odi i que vulneraven el sistema internacional dels drets humans. L’Ajuntament de Barcelona, en el marc del seu compromís de prevenció i lluita contra els discursos d’odi i la discriminació, va signar una declaració impulsada pel Consell d’Euro- pa en contra de l’antigitanisme. Amb aquest gest, l’Ajuntament va mostrar, una vegada més, el seu compromís amb la de- fensa dels drets humans, així com el rebuig a qualsevol forma de discriminació, violència, assetjament o incitació a l’odi contra les persones d’ètnia gitana. Programa de diversitat cultural i d’origen Porta a terme la tasca d’enfortir el teixit associatiu i dona suport als esdeveniments i les principals celebracions organitzades pels veïns i les veïnes d’orígens i contextos culturals diversos, promou espais de coneixement mutu i diàleg intercultural i fa visible la riquesa d’orígens i d’experiències vitals que conviuen a Barcelona. 1. Les cases regionals i federacions El 2019 es va donar atenció i servei a 45 entitats entre cases regionals i federacions, que apleguen un col·lectiu d’unes 15.000 persones aproximadament. La concentració més gran d’entitats es troba als districtes de Ciutat Vella (7), l’Eixample (7) i Sant Martí (7), seguits molt de prop per Sant Andreu (6) i Nou Barris (5). 77 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós El Departament és el servei executiu referent de les entitats, des d’on es dona suport inte- gral a l’activitat associativa. S’està molt receptiu a les seves peticions i necessitats, tot i que sovint no són fàcils d’acomplir, sobretot pel que fa a temes de cessió de locals municipals. Se’ls ofereix el suport institucional i de representació municipal que requereixen per or- ganitzar els seus actes de reconeixement i difusió de les cultures, l’atenció a necessitats específiques que puguin sorgir i l’assessorament en diferents àmbits. Gaudeixen d’una doble vinculació: d’una banda, pel que fa a l’àrea orgànica i funcional establerta i, de l’al- tra, territorialment al districte on tenen la seva seu social i desenvolupen fonamentalment la seva activitat. Pla de treball amb les entitats L’activitat s’ha centrat a acabar d’executar i donar compliment a les accions del Pla de tre- ball 2017-2019 pendents, un document estratègic amb objectius i actuacions concretes per desenvolupar en aquest període. Aquest pla respon a algunes de les problemàtiques i peticions de les entitats, que han de servir per treballar plegats i aconseguir rellevància en la vida associativa i cultural de la ciutat. En l’elaboració del pla es va tenir en compte l’anàlisi de qüestionaris a persones clau de les organitzacions, així com l’adaptació a les principals necessitats emergents i la situació contextual actual de les entitats. A partir dels resultats obtinguts de l’anàlisi d’aquestes variables, es van establir les línies estratègiques i els mecanismes de funcionament que han anat evolucionant en posar-les en marxa. Enfortiment associatiu Algunes entitats es veuen abocades a continuar les seves activitats portades per la inèrcia del que han estat fent durant tota la seva existència, sense plantejar-se si les necessitats de l’entorn són les mateixes, o els canvis que s’estan produint en la societat poden afectar la continuïtat de la mateixa entitat. Se’ls fa molt difícil aturar-se per plantejar com ha de ser el futur (sostenible i efectiu) de l’entitat. Per aquest motiu, s’ha facilitat un procés d’acom- panyament en la definició de nous plans estratègics d’entitats que estiguin disposades o considerin necessari plantejar-s’ho de cara a definir les directrius, els objectius i l’orienta- ció dels propers anys. Aquest suport s’ha fet mitjançant l’acompanyament proper i a mida per a cada entitat en la gestió del canvi i en la redefinició de la seva estratègia que aposti per una acció més transversal en el context de la ciutat, i alhora que afavoreixi el relleu generacional, tot reforçant el caràcter cultural i de qualitat de l’entitat. Cal destacar el procés iniciat amb la principal federació d’entitats FECARECAT (Federa- ción de Casas Regionales y Entidades Culturales de Catalunya) en el procés de definició del seu nou pla estratègic que l’entitat ha de posar en marxa en els propers dos anys. El paper d’impuls i reformulació que han de fer les federacions és clau. 2. Promoció i coordinació de les produccions socioculturals d’abast ciutadà Fira d’Abril de Catalunya Esdeveniment de gran format amb més de 400.000 visites que ha arribat a la 48a edició. és una gran ocasió per conèixer la feina, i donar-hi suport, de les entitats andaluses que, durant uns dies, es dediquen de ple a fer que es pugui gaudir d’aquest espai de trobada i convivència. Representa un “pont cultural” entre Andalusia i Catalunya, una festa integra- dora que forma part del patrimoni cultural de Catalunya. 78 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós Amb aquesta edició, la Fira ha sumat quinze anys consecutius celebrant-se en el parc del Fòrum. Van participar-hi un total de 55 casetes (33 d’entitats, 17 de comercials i 5 de par- tits polítics) i van ocupar 54.000 metres quadrats per a les casetes i espais de restauració, així com 29.000 metres quadrats per a les atraccions destinades a tots els públics. La solidaritat va ocupar un espai important de la programació d’aquest any, ja que els dies 29 d’abril i 2 de maig, durant dues hores, les atraccions no van emetre músiques ni sirenes, com a mesura inclusiva per a les persones amb autisme. També hi va haver un Punt Lila de l’Ajun- tament de Sant Adrià de Besòs d’informació i assessorament contra la violència de gènere. Des del 2016, any en què per primera vegada es va optar per convocar un concurs públic per a l’adjudicació del lloguer del recinte del Fòrum per l’empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (BSM), la FECAC organitza l’esdeveniment. Des d’aleshores, pel que fa a la participació de l’Ajuntament de Barcelona, cal destacar l’important estalvi res- pecte a anys anteriors, que prové sobretot de la nova gestió de l’esdeveniment, i es limita a donar suport en temes de comunicació i difusió exclusivament. 3. Producció i organització d’activitats pròpies i suport a tercers Corpus i l’ou com balla La celebració del Corpus configura una tradició viva de Barcelona. Alguns dels espais més emblemàtics de la ciutat obren les portes, els patis i els claustres i s’engalanen amb flors per participar en aquesta manifestació de la rica tradició popular de la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb la Catedral de Barcelona, ja fa molts anys que va decidir recuperar una de les festes més antigues que al llarg de la història s’han celebrat a la ciutat: el Corpus. I això ho ha fet a partir de dos dels aspectes més populars i participatius de la festa, fruit de l’herència col·lectiva dels barcelonins: l’ou com balla i la processó. A l’edició del 2019 hi van participar 23 espais repartits en 6 dels 10 districtes de la ciutat, en 17 dels espais es va fer ballar l’ou, amb què es distingeix de manera singular la celebració a Barcelona. Enguany, com a novetat, es va oferir la Ruta de l’Ou com Balla, una visita gratuïta guiada en què s’explicaven els orígens i les tradicions associades a la Festa del Corpus. El recorregut va passar per alguns dels edificis patrimonials més significatius de la Barce- lona Vella on s’organitza l’ou com balla. Es van fer 4 visites amb 30 persones inscrites en cada una de les visites. 4. les entitats de nova ciutadania Des del Programa de diversitat cultural i d’origen es dona suport a les entitats de nova ciutadania de Barcelona en l’impuls de projectes que fomentin la realització d’activitats i manifestacions culturals d’orígens i contextos diversos. Amb l’objectiu de recollir informació de l’estat de l’entitat, les seves activitats i, sobretot, de l’organització de la seva festa, es va elaborar el calendari anual a partir de les reunions individualitzades amb cada entitat. L’objectiu de les entitats que organitzen aquestes celebracions és crear un espai de tro- bada del seu col·lectiu, acostar l’associació a la gent, i crear un espai d’integració entre la seva cultura i la cultura d’acollida. Són unes activitats de caràcter folklòric, en què també es fan mostres de gastronomia i actuacions d’artistes rellevants en els països d’origen. Durant l’any 2019 es va donar suport a 26 esdeveniments. 79 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós Celebracions i diversitat cultural Celebracions de gran format Segons la tipologia de celebració de festes considerades de gran format, al Fòrum s’hi van organitzar tres esdeveniments. La proposta realitzada en ocasions anteriors de fer dues celebracions en un mateix cap de setmana amb la finalitat de compartir les despe- ses d’infraestructura no ha tingut continuïtat aquest any. El Departament va organitzar reunions prèvies amb els gestors del Fòrum i les entitats, amb la finalitat de coordinar i fer el seguiment dels requeriments i serveis necessaris, se- gons el format de cada celebració. El 2019 l’afluència de públic a totes aquestes celebracions va tenir una lleugera variació respecte a les de l’any anterior. Data Festa Assistents 2019 Assistents 2018 Assistents 2017 21/7/2019 Festa de Colòmbia 6.431 7.354 8.341 4/8/2019 Festa de Bolívia 5.007 5.908 6.939 11/8/2019 Festa de l’Equador 8.001 7.631 10.433 Total 19.439 20.893 25.713 Celebracions de format mitjà En relació amb les celebracions al Poble Espanyol, considerades d’un format mitjà, hi ha dues noves celebracions, les Festes Julianes de Guayaquil i la Festa d’Argentina, a més de la continuïtat de les cinc celebracions d’anys anteriors: Veneçuela, el Perú, Hondures, el Brasil i Mèxic (aquesta continua amb la celebració de dos dies). També s’ha donat continuïtat al fet de compartir despeses d’infraestructura en un mateix cap de setmana de la festa d’Hondures i el dia del Brasil. En aquestes celebracions igualment s’ha produït una disminució del públic assistent res- pecte a l’any l’anterior, que en algun cas pot ser atribuïda a les inclemències meteorolò- giques adverses. Data Festa Assistents 2019 Assistents 2018 Assistents 2017 6/7/2019 Dia de Veneçuela 1.883 4.447 7.065 07/07/2019 Festes Julianes 888 - - 14/7/2019 Festa Nacional d’Argentina 1.977 - - 28/7/2019 Festa del Perú 3.990 3.555 4.780 8/9/2019 Festa d’Hondures 2.575 3.901 4.442 9/9/2019 Dia del Brasil 2.250 8.016 4.879 15-16/9/2019 Festival Barcelona Vive México 6.200 11.914 6.648 Total 19.763 31.833 27.814 En relació amb les festes celebrades a l’espai públic, l’Any Nou Xinès s’ha celebrat a l’Arc de Triomf amb una desfilada multitudinària per diferents carrers de l’Eixample, i una mos- tra i fira gastronòmica de productes xinesos al passeig de Lluís Companys. Unes 4.500 persones han participat en la desfilada. Un total de 65 federacions i entitats xineses de Catalunya, així com entitats i associacions catalanes, han actuat al llarg del recorregut amb la voluntat que sigui una mostra de la diversitat i la convivència interculturals de la ciutat. 80 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós Celebracions de format més reduït Les celebracions considerades de format més reduït tenen lloc a la via pública o en espais tancats amb una afluència de públic d’entre 1.000 i 2.000 persones. En relació amb l’espai públic, d’una banda, com a continuïtat d’anys anteriors, les dues ce- lebracions de la comunitat filipina, la festa filipina i la de la convivència, i, de l’altra, la Festa de la Independència de les Filipines, i les altres celebracions de la hissada de la bandera del Perú, el Festival d’Ucraïna i el Dia de Santa Cruz de Bolívia. Pel que fa als espais tancats, s’ha celebrat la festa Vive América - América Vive, que va or- ganitzar l’acte a l’equipament municipal de les Cotxeres de Sants. A l’espai Creu Coberta Meeting Poing va tenir continuïtat la Festa de la Independència de l’índia i s’hi van afegir dues celebracions que per primera vegada han comptat amb el suport del Departament: la Festa de Paraguai i el Dia d’Ankara (nom que es refereix a un vestit típic africà), que per primera vegada se celebra a la ciutat amb la voluntat de donar a conèixer la tradició reli- giosa i espiritual dels iorubes, que provenen de l’Àfrica occidental. Campanya de comunicació “Celebrem Barcelona” La segona edició de la campanya #CelebremBCN ha servit per visibilitzar la riquesa d’orí- gens i d’experiències vitals que conviuen a Barcelona. A través d’un calendari en perma- nent actualització, s’han recollit les principals celebracions organitzades pels veïns i les veïnes d’orígens i contextos culturals diversos i se n’ha fet difusió. Aquestes festes, obertes a tot el veïnat, són un espai de coneixement mutu i diàleg inter- cultural. Són, també, una manera d’exercir drets de ciutadania, com els drets culturals i el dret a la ciutat i a l’espai públic, ja que moltes de les celebracions es desenvolupen als carrers de la ciutat. #CelebremBCN aposta per un model de ciutat inclusiva on les diversitats es reconeixen, es respecten i dialoguen entre elles per seguir construint una Barcelona de tots i totes. L’any 2019 aquest programa va visibilitzar 21 festivitats diverses a través de cinc cartells. A la campanya s’ha incorporat un vídeo que ha recollit les celebracions de l’any anterior com una mostra dels diferents espais com cultures de diferents orígens. Projecte de formació a les entitats migrades Com a continuïtat a la formació iniciada i planificada pel Departament a partir de la valo- ració i demanda de les entitats, s’han desenvolupat els dos projectes de formació per a les entitats migrades en relació amb la celebració d’esdeveniments: a) Formació individualitzada en la conceptualització i formulació de projectes vinculats a esdeveniments Es va adreçar a les entitats que per primera vegada es volien presentar a la convocatòria de subvencions per rebre suport econòmic. Les entitats que van rebre aquesta formació finalment van ser les següents: Asociación Cultural de Comunicación del Folklor Bolivia- no (ASCULFOLKBOL) i Asociación Centro Cultural Evro Georgia / Eurogeorgia. També es va donar suport d’acompanyament a les entitats que ho havien demanat en el procés de reformulació o justificació de subvencions: Associació Ucraïnesa Djerelo, Asociación Socio-cultural Chilena Neruda i Asociación Espíritu de Santa Cruz de la Sierra. Durant l’any 2019 es van organitzar 13 sessions per a les 5 entitats interessades. 81 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós b) Disseny i treball grupal per a la producció d’esdeveniments a les comunitats migrades A partir de l’anàlisi de les aportacions i necessitats que les entitats van plantejar a les ses- sions de treball dutes a terme durant l’any anterior, es van extreure les necessitats de for- mació en matèries concretes amb l’objectiu d’ampliar coneixements pràctics que ajudin en la gestió diària de les entitats. Les sessions realitzades van ser les següents: • Sessió de formes jurídiques: informar de les característiques de les diferents formes jurídiques de constitució de entitats. • Comunicació: per completar la sessió de l’any anterior de comunicació interna i exter- na; planificar la comunicació d’acord amb l’objectiu del que volem comunicar. • Sessió de captació de recursos: donar informació de diferents canals per aconseguir més ingressos. • Sessió de xarxes socials: donar coneixements per aprofitar les possibilitats que oferei- xen els diferents canals que hi ha a internet. Durant l’any 2019 es van organitzar 4 sessions, amb la participació de 34 persones. Subvencions En el marc de la convocatòria general de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona 2019, s’han treballat i resolt dues convocatòries de subvencions. a) Convocatòria general de subvencions ordinàries Per a l’any 2019 s’ha destinat un total de 742.754 euros per subvencionar 205 projectes dels 300 que s’hi van presentar. Sol·licituds Sol·licituds Import Import presentades aprovades sol·licitat atorgat Línia I: Democràcia activa i participació ciutadana 62 53 312.534 € 161.000 € Ic: activitats i manifestacions culturals d’origen i contextos diversos 62 53 312.534 € 161.000 € Línia R: Afers religiosos 66 37 305.581 € 84.753 € Ra: Contribució al coneixement de la diversitat i del fet religiós 43 21 236.323 € 60.800 € Rb: Celebració de festes i actes religiosos i interreligiosos 23 16 69.258 € 23.953 € Línia X: Promoció de la perspectiva intercultural i suport a la diversitat 172 115 1.185.310 € 497.201 € Xa: Formació i educació any 2019 30 17 138.605 € 62.700 € Xb: Formació i educació curs escolar 2019-2020 15 12 165.882 € 69.294 € Xc: Promoció interculturalitat 71 53 527.521 € 230.507 € Xd: Transferència i aprenentatge de sabers 33 25 258.955 € 106.200 € Xe: Participació 23 8 94.348 € 28.500 € En el Programa BCN Interculturalitat, amb l’objectiu de crear sinergies, s’ha ofert a les entitats subvencionades els diferents recursos del programa, suport comunicatiu i indivi- dualitzat, i s’ha organitzat una trobada entre les entitats que van ser subvencionades a la línia X, a la qual es van inscriure 48 persones. b) Convocatòria de subvencions per a l’arranjament i adequació de locals d’entitats de caire cultural representatives d’altres ciutats i comunitats autònomes amb seu social a Barcelona Atesa la bona acollida que van generar la primera i segona convocatòria el 2017 i 2018 —en ser una línia d’ajuda molt esperada pel teixit associatiu—, l’Ajuntament ha donat con- tinuïtat a la convocatòria de millora de l’estat dels locals de titularitat pública municipal i privada destinats a les activitats d’entitats de caire cultural representatives d’altres ciutats i comunitats autònomes. Les deficiències en aquests locals de rellevància social, històrica i 82 Departament D’InterculturalItat I pluralIsme relIgIós patrimonial poden tenir importants repercussions en seguretat, accessibilitat, o dificultar la cohesió social si es produeixen molèsties a tercers. Per aquesta raó, la finalitat de la convocatòria era cooperar en l’adequació d’aquests espais socioculturals gestionats sen- se ànim de lucre —els quals, d’acord amb la seva naturalesa, no poden afrontar en solitari les despeses que genera— i contribuir al reforçament del teixit associatiu i a la millora en la qualitat dels serveis prestats. Les subvencions es van destinar a finançar projectes d’obres menors iniciades a partir de l’1 de gener de 2019 i acabades abans del 31 de juliol de 2020, amb una dotació econò- mica de 148.271,68 euros. • S’hi van presentar 17 sol·licituds, de les quals 4 no van ser admeses a tràmit. • Un total de 5 entitats en van resultar beneficiades, i l’import mitjà atorgat a cada projec- te va ser d’un 45% del pressupost, amb un topall màxim de 40.000 euros. • 6 projectes presentats se’n van quedar fora per manca de pressupost i 2 perquè no van arribar a la nota de tall. Els convenis territorials busquen donar suport a entitats que treballen en zones d’espe- cial interès. Enguany s’han signat tres convenis per un valor total de 163.163 euros: Pla d’acollida i convivència al Poblenou; Pla d’acollida “Poble-sec per a tothom” i Xarxa 9 Barris Acull. Reptes per al 2020 • Territorialitzar la perspectiva intercultural als districtes i barris de Barcelona. Impulsar els programes d’acció interculturals als districtes de Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i l’Eixample, i donar-hi suport. • Revisar i actualitzar el Pla BCN Intercultural. • Elaborar un programa de formació conjunt sobre diversitat cultural des de la perspec- tiva intercultural i pluralitat religiosa als i a les professionals dels serveis públics i la xarxa associativa de la ciutat. • Promoure el coneixement i la visibilització del pluralisme religiós com a valor i patrimoni cultural de la ciutat. Organitzar les jornades “Dona, ciència i creences” i “Quotidià i extra- ordinari”. • Actualitzar l’estratègia local amb el poble gitano: redefinir objectius i formalitzar la me- todologia de seguiment de les actuacions. • Promoure expressions culturals compartides, fent de la col·laboració l’intercanvi entre marcs culturals diversos, i el desenvolupament de les capacitats d’innovació. 83 Programa de ciència PROGRAMA DE CIènCIA La branca de ciència de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat té la missió d’im- pulsar la política municipal en el camp de la ciència, establint una planificació que tingui el consens dels diferents actors que hi estiguin implicats. A més, té el repte de coordinar i harmonitzar les diferents actuacions que diferents de- partaments, àrees, direccions, instituts dependents de l’Ajuntament de Barcelona estan impulsant i liderant en el camp de la ciència. Context L’activitat en matèria de ciència per part de l’Ajuntament té pocs anys de recorregut en comparació amb d’altres polítiques del consistori. és el 2007 i el 2012 que s’inicien algu- nes actuacions com són la Festa de la Ciència, l’Escolab i la creació de l’Oficina de Ciència Ciutadana. A mitjans del 2018 s’avança amb la redacció d’un primer Pla de ciència 2018- 2019 que inclou noves actuacions com la creació del premi Hipàtia, la Biennal de Ciència, o l’impuls d’alguns programes STEAM a les escoles, entre altres accions. El conjunt d’actuacions desplegades en aquests anys introdueixen ja aspectes fonamen- tals d’una política científica local com són aquests: l’obertura cap a la ciutadania, la ga- rantia del dret al coneixement en condicions d’equitat, o el treball conjunt entre els actors científics i l’Administració per a la solució de problemes de ciutat. Aquest 2019 ha estat, doncs, un any de transició que ha tingut com a un doble puntal el desplegament del Pla de ciència 2018-2019 i la definició de les noves eines que han de permetre fer el salt qualitatiu en el camp de les polítiques de ciència de l’Ajuntament de Barcelona. Tant és així que, amb l’inici de la nova legislatura, s’ha incorporat per primer cop la paraula ciència en l’organigrama de l’Ajuntament, s’ha creat l’Àrea de Cultura, Edu- cació, Ciència i Comunitat, i s’ha apostat perquè les polítiques de ciència de l’Ajuntament tinguin un equip tècnic i polític que les impulsi. Recursos Com s’ha esmentat, la intenció d’aquesta nova legislatura és crear una estructura tècnica que impulsi les diferents polítiques científiques que tindrà el futur Pla de ciència 2020-2023. Però durant aquest 2019 no ha existit una direcció com a tal. És per aquest motiu que durant el 2019 no s’han tingut recursos humans ni pressupostaris vinculats a aquest programa. Tot i així, fent un càlcul aproximat i incorporant les aportacions que diferents àrees de l’Ajuntament (ICUB, IMEB, etc.) fan en relació amb la ciència, la dedicació pressupostària en projectes de ciència ha estat a l’entorn dels 11 milions d’euros. Activitat Aquest 2019, partint del camí recorregut fins ara, hi ha hagut l’objectiu de donar-li un nou impuls a la política de ciència de l’Ajuntament de Barcelona i que s’establís una planifica- ció a tres anys vista que tingués el consens dels actors que hi estaven implicats. Per poder definir aquesta orientació i planificació, ha estat necessari fer una sistematitza- ció del conjunt d’actuacions que l’Ajuntament ha executat en els darrers anys i, sobretot, 85 Programa de CiènCia al llarg del 2018-2019. Degut al fet que el Pla Barcelona Ciència 2018-2019 no va dis- posar d’una unitat orgànica en el context tècnic dintre de l’Ajuntament que en fes el se- guiment i aglutinés la informació sobre les actuacions que es van desplegar durant l’any 2019, una tasca important de la feina feta en aquest projecte ha estat la de dur a terme aquesta sistematització. Aquesta tasca ha permès tenir tant una visió de conjunt de tot el que s’ha executat com la valoració i revisió del funcionament de la política de ciència per part de cada una de les àrees implicades en el seu desplegament. Més enllà de la sistematització de l’execució de la política de ciència, un segon pas ha es- tat fer un contrast amb els actors de dintre i fora de l’Ajuntament que han tingut un paper rellevant en el seu impuls, i amb qui s’ha pogut fer una valoració dels avenços assolits i de les possibles actuacions que s’haurien d’impulsar en endavant. Així mateix, en tot aquest procés de revisió dels objectius estratègics i de les línies d’ac- tuació, s’han analitzat i valorat els actuals espais de diàleg i interacció entre els actors ci- entífics i l’Ajuntament per tal d’incloure en la planificació dels propers tres anys un reforç d’aquestes relacions i espais i un model de governança del Pla Barcelona Ciència més consistent. Les fases de treball del projecte han estat quatre i han tingut una duració de tres mesos: • Revisió dels objectius estratègics i de les actuacions realitzades al llarg del 2019 des del Pla Barcelona Ciència. • Revisió del mapa d’actors clau de la política en funció dels objectius i línies d’actuació prioritaris. • Revisió dels òrgans, taules i consells vinculats a la política per establir el model de go- vernança més adient a partir d’ara. • Definició de la planificació a mitjà termini de la política científica de l’Ajuntament de Barcelona. Al llarg d’aquestes fases de treball s’han fet tot un seguit d’entrevistes i reunions de con- trast. Es van preveure inicialment un total de 88 entrevistes, entre les quals es comptava entrevistar 55 actors clau, fer 18 entrevistes a òrgans i espais de diàleg, 5 a persones membres de l’equip polític i 10 a actors considerats rellevants per part de la Sisena Tinèn- cia d’Alcaldia. A partir de les necessitats que van sorgir al llarg del procés de treball i de contrast amb els actors, ha estat necessari reequilibrar els actors a ser entrevistats entre els perfils polítics i tècnics. En aquesta direcció, s’ha augmentat el nombre de persones entrevistades de l’equip polític pel seu paper en molts dels reptes i objectius que es considerava que calia desenvolupar en els propers tres anys, i s’ha reduït el nombre de persones per entrevistar dels equips tècnics i experts. En total, s’han fet 93 entrevistes o reunions, cinc més de les 88 previstes, les quals han quedat distribuïdes de la manera següent en funció del tipus d’actors: a) 17 reunions d’àmbit polític a escala d’Ajuntament, amb diferents regidories i comissionats; b) 7 reunions de treball amb espais i òrgans clau de la política de ciència i educatius, com els consells assessors d’universitats i de ciència, o el Consorci d’Educació; c) 49 entrevistes d’àmbit tècnic a diferents direccions i organismes de l’Ajuntament, enti- tats privades i institucions universitàries, i d) 10 reunions i atenció a actors específics a demanda de la Sisena Tinència d’Alcaldia, com el Sincrotró Alba, la Secretaria de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalu- nya o l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca. 86 Programa de CiènCia Per definir l’orientació de la política de ciència del nou mandat calia fer una revisió ex- haustiva de tota l’activitat desenvolupada des de les diferents àrees (direccions i depar- taments) de l’Ajuntament al llarg del 2019, any en què es va desenvolupar el primer Pla Barcelona Ciència. Aquesta anàlisi descriptiva de les actuacions realitzades així com del pressupost execu- tat va oferir un mapa inicial dels objectius assolits en el Pla Barcelona Ciència, el qual va ser definit a mitjans del 2018 i executat al llarg del 2019. Aquest mapa, alhora, ha estat imprescindible per entrevistar i fer un contrast de la política de ciència desplegada amb tots els actors de l’Ajuntament més directament vinculats a aquesta política. Les seves aportacions han estat imprescindibles per valorar els aspectes més positius de les acci- ons executades i per detectar els buits i les millores que caldria aplicar en el proper Pla Barcelona Ciència 2020-2023. Aquesta memòria d’execució es va contrastar en una reunió amb el Consell Assessor Cientí- fic el 21 de novembre de 2019, la qual tenia per objectiu tant donar a conèixer tot el desple- gament del pla inicial de ciència com també treballar possibles actuacions de futur i revisar de manera més detallada alguna actuació que, pel seu procediment, així ho requeria com ara la convocatòria de recerca, el premi Hipàtia, o les activitats educatives dutes a terme. A continuació s’exposa la memòria completa de l’execució del Pla Barcelona Ciència 2019, que ha servit com a document base per pensar l’orientació del nou Pla Barcelona Ciència 2020-2023: El Pla Barcelona 2019 s’articulava en tres eixos de treball i amb deu línies d’actuació. En el quadre següent es poden veure les definicions dels eixos i actuacions que es van concretar. Quadre d’eixos i línies d’actuació del Pla Barcelona Ciència Eixos Línies d’actuació 1. Suport municipal a la recerca Noves línies de finançament a projectes de recerca i innovació impulsats i desenvolupats pels centres de recerca i tecnologia de la ciutat i la seva àrea metropolitana. Oferta d’allotjaments a preus accessibles per a investigadors i investigadores. Impuls de projectes urbans que catalitzin les activitats de recerca i la innovació a la ciutat, perquè converteixin de nou el parc de la Ciutadella en la Ciutadella del Coneixement. 2. Capital europea de la ciència Creació del Premi Europeu de Ciència Hipàtia, de periodicitat anual. Constitució d’un consell científic assessor per implicar el talent recercador en el desplegament del Pla Barcelona Ciència. Impuls i reforç dels programes STEAM i EscoLab, que permeten generar vocacions científiques en escoles i instituts (especialment de nenes i joves) sota el guiatge dels mateixos investigadors i investigadores, i donar visibilitat a les dones investigadores. Aliança amb el CERN, el Laboratori Europeu de Física de Partícules, per al foment de les arts i la ciència, mitjançant el programa Collide, que permetrà la residència artística combinada al CERN i una fàbrica de creació de Barcelona i desplegarà accions educatives en la interrelació entre ciència i art. Impuls de la ciència en espais de reflexió i divulgació, els quals facilitin la intervenció activa de la ciutadania. 3. Laboratori urbà d’innovació Impuls d’espais d’innovació urbana, com el laboratori d’experimentació i.Lab, a través de la Fundació BIT Habitat, o el reforçament del programa Decidim, que articulin la col·laboració oberta entre la ciutadania, les universitats i els centres de recerca, el teixit productiu i emprenedor i la mateixa Administració. I connectar-los amb iniciatives semblants d’altres ciutats internacionals. Intensificar la connexió entre els equipaments de ciència i recerca i les fires i congressos que se celebren a Barcelona, de manera que esdevinguin un tractor de l’ecosistema innovador de la ciutat. Tot seguit s’introdueix una descripció de totes les actuacions fetes i els resultats assolits durant el 2019 a partir dels eixos i les línies d’actuació. 87 Programa de CiènCia Objectiu 1. Suport municipal a la recerca Línia d’actuació 01. noves línies de finançament a projectes de recerca i innovació impulsats i desenvolupats pels centres de recerca i tecnologia de la ciutat i la seva àrea metropolitana El 2019 s’ha creat una nova línia de subvencions per a projectes de recerca i innovació, amb una dotació de 900.000 euros, per tal de donar resposta a dos reptes clau de ciutat: l’envelliment de la població, i la mobilitat i la protecció pel medi ambient. S’ha establert que, sota aquesta convocatòria, els projectes presentats han d’incorporar el component tecnològic i impulsar la col·laboració d’un mínim de tres institucions sol·licitadores, les quals treballaran en cooperació per fomentar les sinergies i optimitzar el disseny, la im- plantació i la disseminació dels projectes. Dels 68 projectes presentats, després del període d’esmenes, se’n van acceptar 57 per avaluar-los. L’avaluació externa dels projectes es va dur a terme per part de l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca), i en data 12 de novembre es va convocar la taula de validació del procés avaluador, on es van seleccionar els set projec- tes guanyadors d’aquesta primera edició de la convocatòria. Línia d’actuació 02. Oferta d’allotjaments a preus accessibles per a investigadors i investigadores El 2019 s’ha definit el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el Barcelona Centre Universitari, per a l’atorgament de cinc pisos per a recercadors joves a preu d’habitatge social. A inicis del 2020, el Barcelona Centre Universitari està definint el projecte de ges- tió dels pisos, i es preveu la signatura del conveni així com l’inici de les estades entre els anys 2020-2021. Línia d’actuació 03. Impuls de projectes urbans que catalitzin les activitats de recerca i la innovació a la ciutat, perquè converteixin de nou el parc de la Ciutadella en la Ciutadella del Coneixement Sota aquesta línia d’actuació es va establir l’objectiu de posar de nou al centre de l’agen- da política el projecte del parc de la Ciutadella, concebut des de fa molts anys com un parc científic. A dia d’avui, la Ciutadella del Coneixement aglutina un gran conjunt d’equipaments,1 centres de recerca, universitats, museus, o arxius, entre d’altres, que fan d’aquesta zona de la ciutat la possibilitat d’esdevenir un parc científic de referència on es puguin articular col·laboracions entre els actors científics i oferir una proposta d’oci cultural i científica per a la ciutadania. La Ciutadella del Coneixement és un projecte de ciutat que articula així el patrimoni històric i el present al voltant de l’eix de la recerca i de la projecció de Barcelona com a ciutat de ciència, tant cap a la mateixa ciutadania com cap al món. 1. La Ciutadella del Coneixement integra, en el camp de les humanitats, la Biblioteca del Dipòsit de les Aigües, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el Born Centre de Cultura i Memòria, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el Museu Etnològic i de Cultures del Món o el Museu Picasso. En les ciències socials, integra els departaments de la qualitat del Departament d’Economia i Empresa, el de Dret, i el de Ciències Polítiques, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) o la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE). En el camp de la biologia i salut, engloba la seu de Barcelona del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Salut Global (ISGlobal) o el Center for Brain and Cognition de la UPF (CBC) i el Barcelonaßeta Brain Research Center (BBRC), de la Fundació Pasqual Maragall (FPM). I en l’àmbit de la biodiversitat destaca l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), el Zoo, el Museu Nacional de Ciències Naturals, l’aquari, l’hivernacle, i l’umbracle. 88 Programa de CiènCia Sota el Pla Barcelona Ciència 2019, la primera acció endegada del projecte urbanístic i científic de la Ciutadella ha estat l’impuls del nou equipament a l’antic Mercat del Peix per allotjar grups de recerca de les diferents institucions/universitats de recerca públi- ques que hi ha a Barcelona. Si bé inicialment els socis del projecte científic d’aquest nou equipament són la UPF, l’Institut de Biologia Evolutiva —centre mixt entre el Consell Su- perior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la UPF— i la Fundació Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), que integra set dels centres de recerca més destacats de la xarxa ICERCA de la Generalitat de Catalunya (CRG-IBEC-ICFO-ICIQ-ICN2-IFAE-IRB), en la segona fase de definició d’aquest projecte es vol que incorpori més institucions capda- vanteres de l’entorn del parc, així com universitats i centres de recerca de la ciutat, l’àrea metropolitana, Catalunya, Espanya i Europa. Amb data 12 d’abril es va signar el protocol d’actuació per impulsar aquest nou campus de recerca i innovació als terrenys de l’antic Mercat del Peix, entre l’Ajuntament de Barce- lona, la Universitat Pompeu Fabra, l’Agència Estatal del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Fundació Barcelona Institute of Science and Technology. En aquest pro- tocol s’estableixen les actuacions que s’hauran d’executar en funció de les competències de cada un dels actors i té una vigència de cinc anys de duració des de la seva signatura. De les accions que es desprenen del protocol, s’ha iniciat el 2019 el tràmit de suspensió del cànon dels terrenys cedits a la UPF, i la UPF ha definit i atorgat el concurs per a la de- finició del projecte urbanístic del nou campus. Objectiu 2. Capitalitat europea de la ciència Línia d’actuació 04. Creació del Premi Europeu de Ciència Hipàtia, de periodicitat anual Per projectar la imatge de ciutat de ciència, tant cap la ciutadania com cap al món, sota el Pla Barcelona Ciència, l’Ajuntament va crear el 2018 el Premi Europeu de Ciència Hipàtia, organitzat amb la col·laboració de l’Acadèmia Europea, que ha creat un Knowledge Hub a Barcelona en el qual participa la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació “la Caixa”. En les bases generals de la convocatòria del premi publicades el 8 d’agost de 2018, s’hi van exposar els tres grans àmbits científics en què s’emmarca aquest premi: ciència i tecnologia, ciències de la vida i la salut, i humanitats i ciències socials. Entre les 23 can- didatures rebudes en la primera convocatòria, en la modalitat de Ciència i Tecnologia escollida per aquest primer any del premi, el Comitè Avaluador va atorgar el guardó al doctor László Lovász en reconeixement de la seva trajectòria dedicada a la investigació internacional de més alt nivell i al retorn generat en la societat hongaresa i el món, posant les matemàtiques com una disciplina científica al servei de la societat. El mes de febrer del 2019, es va atorgar el premi en un acte de celebració al Saló de Cent presidit per l’al- caldessa de Barcelona. El desembre del 2019 s’ha obert la convocatòria per a la presentació de sol·licituds de la segona edició del premi i se’n preveu la resolució i l’entrega del premi abans del juliol del 2020. Juntament amb aquesta projecció internacional del premi Hipàtia, els premis Ciutat de Barcelona, que tenen l’objectiu de reconèixer la creació, la investigació i la producció cultural a Barcelona de qualitat i amb impacte internacional, inclouen quatre cate- gories de ciència, que en l’entrega dels premis del febrer del 2019 s’han atorgat a les categories següents: 89 Programa de CiènCia a) Categoria d’assaig en ciències socials i humanitats: atorgat a Dardo Scavino per l’as- saig El sueño de los mártires. Meditaciones sobre una guerra actual, en què analitza la matriu ideològica del conflicte global entre l’imperialisme i el gihadisme. b) Categoria de ciències de la vida: atorgat a Eduard Batlle Gómez, professor ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), pel seu treball publicat a la revista Nature, pel descobriment d’un nou mecanisme que permet a les cèl·lules de càncer colorectal evadir la detecció pel sistema immunològic i generar metàstasi. c) Categoria de ciències expermientals i tecnologies: atorgat a Ignasi Ribas pel treball publicat a la revista Nature sobre l’exoplaneta que es troba més a prop de la Terra orbitant al voltant de l’estel de Barnard. El seu descobriment ha estat possible gràcies a l’anàlisi de vint anys d’observacions fetes per una extensa col·laboració internacional que ha dirigit el doctor Ribas. d) Categoria de ciències ambientals i de la Terra: atorgat a Marcos Fernández-Martínez, Jordi Sardans i Josep Peñuelas per l’article “Global trends in carbon sinks and their rela- tionships with CO2 and temperature” publicat a la revista Nature Climate Change, per la quantificació a escala global de la resposta de la productivitat neta dels ecosistemes terrestres als increments del CO2 i la temperatura. Línia d’actuació 05. Constitució d’un consell científic assessor per implicar el talent recercador en el desplegament del Pla Barcelona Ciència. Amb data 10 de gener de 2019 es va constituir el Consell Assessor Científic de la ciutat per tal d’assessorar l’Ajuntament en tot el desplegament del Pla Ciència i de les polítiques de tecnologia i innovació, col·laborar en el procés de concessió d’ajuts a la recerca, faci- litar el diàleg i la coordinació entre l’Ajuntament i els centres científics i universitats, i per promoure la divulgació científica i la recerca en els reptes centrals de la ciutat, com ara les desigualtats, l’emergència climàtica, l’envelliment de la població, la mobilitat, etc. Durant el 2019 es va reunir en dues ocasions, la primera el 12 de març i la segona el 21 de novembre. En la primera sessió plenària es va presentar l’aposta de l’Ajuntament en matèria de ciència i es va acordar el model de funcionament del Consell, i en la segona es va facilitar per part de l’Ajuntament la informació sobre l’execució del Pla Barcelona Ciència al llarg del 2019 i es va encetar el debat sobre l’orientació del Pla Ciència en el nou mandat. Línia d’actuació 06. Impuls i reforç dels programes STEAM i EscoLab, que permeten generar vocacions científiques en escoles i instituts (especialment de nenes i joves) sota el guiatge dels mateixos investigadors i investigadores, i donar visibilitat a les dones investigadores Si bé en els darrers anys el nombre d’activitats, programes i projectes científics que es fan amb les escoles de la ciutat ha anat augmentant progressivament, del diagnòstic del Pla Barcelona Ciència 2018-2021 en surt la necessitat de seguir estenent tota aquesta oferta per arribar a un nombre més elevat d’escoles i per fomentar amb més intensitat les vo- cacions científiques de nois i noies de la ciutat en diferents edats. Per assolir aquest objectiu, al llarg del 2019 s’han impulsat diverses accions d’important impacte en l’àmbit educatiu a iniciativa de diferents àrees i ens de l’Ajuntament (Institut Municipal d’Educació, Barcelona Activa amb tot el Pla STEAM, Ecologia Urbana, Oficina de Dades Obertes, Institut de Cultura de Barcelona, o Justícia Global) i amb el finança- ment també de l’Ajuntament. D’una banda, s’han dut a terme dotze programes educatius en ciència que s’han vehiculat a través de la Convocatòria Unificada de Programes (CUP) 90 Programa de CiènCia liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona, que harmonitza l’oferta de programes educatius que impacten en els centres de la ciutat amb un propòsit pedagògic compartit, tot garantint la qualitat de la proposta metodològica, la transparència en els criteris d’as- signació i la coherència amb el projecte educatiu de centre. Aquests dotze programes compleixen una sèrie de criteris: la coherència amb el projecte de centre i la planificació estratègica, el treball en xarxa, una durada mínima d’un trimestre i en horari lectiu, impli- quen més d’un docent, inclouen la transferència de noves metodologies a l’equip docent sostenibles en el temps, amb efectes de transformació educativa, i s’acompanyen d’un sistema d’avaluació dels impactes. I, d’altra banda, s’han impulsat també des de l’Ajuntament activitats puntuals per als cen- tres educatius sota la convocatòria d’activitats educatives de l’Institut Municipal d’Educa- ció (PAE) que han permès arribar a més de quinze mil nois i noies. Així mateix, a través d’equipaments de ciutat com els centres cívics, les fàbriques de cre- ació, les biblioteques, el Zoo, o d’equipaments consorciats com el Museu de Ciències Naturals, s’ha desenvolupat un alt nombre d’activitats adreçades a alumnat de les escoles, dels casals d’estiu, a famílies i ciutadania en general. Línia d’actuació 07. Aliança amb el CERn, el Laboratori Europeu de Física de Partícules, per al foment de les arts i la ciència, mitjançant el programa Collide, que permetrà la residència artística combinada al CERn i una fàbrica de creació de Barcelona i desplegarà accions educatives en la interrelació entre ciència i art El 2019 s’ha obert la convocatòria a Barcelona de residència artística al CERN sota el programa Collide International, agafant el relleu de Liverpool. Aquesta convocatòria, que té una vigència de tres anys, té l’objectiu de connectar ciència i art a través, en aquest cas, del foment d’una residència artística en un dels centres internacionals més capdavan- ters, el CERN, i del treball posterior de l’artista en l’àmbit local a Barcelona. En la convocatòria del 2019 s’ha atorgat la residència a l’artista Rosa Menkman per part del jurat compost per: Oriol Gual, director de La Capella, Barcelona; Joana Hurtado, nova directora de la Fabra i Coats, Barcelona; Helga Timko, física del CERN, Ginebra; Ben Vickers, comissari digital de Serpentine Galleries, i Mónica Bello, comissària i cap d’Arts al CERN. L’artista ha obtingut així el finançament per a una residència de dos mesos al CERN i d’un mes a la Fabra i Coats –- Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Cre- ació, on ha mantingut tot un programa de treball amb diferents institucions, equipaments i actors de la ciutat. També el 2019 s’ha donat suport, amb la signatura d’un conveni amb la UOC, a una primera fase del projecte OFF-ISEA 2021, vinculat al simpòsium ISEA 2021 (http://www. isea-web.org/about/history/), que se celebrarà a Barcelona, per tal d’estudiar i fer una prospecció d’agents d’interès en el marc de treball d’ISEA i d’activar la reflexió sobre les relacions entre art, disseny, ciència, tecnologia i societat. Línia d’actuació 08. Impuls a espais de reflexió i divulgació de la ciència que facilitin la intervenció activa de la ciutadania Sota aquesta línia d’actuació, al llarg del 2019 s’ha treballat, d’una banda, a consolidar línies de treball ja encetades: 1. La del programa de treball de l’Oficina de Ciència Ciutadana que va iniciar el seu re- corregut el 2012. 91 Programa de CiènCia 2. El suport financer a activitats de divulgació científica sota la convocatòria general de cultura. 3. La celebració de la 13a Festa de la Ciència. 4. El foment d’activitats durant la Setmana de la Ciència. 5. El suport a equipaments clau de ciutat com el Museu de Ciències Naturals. I, d’altra banda, s’ha obert una nova actuació de fort impacte per a la ciutat: 6. La creació i celebració de la primera Biennal de Ciència de Barcelona. 7. Una actuació més adreçada al món empresarial, fent visibles les aportacions de les dones científiques. 1. Oficina de Ciència Ciutadana: S’ha enfortit l’Oficina de Ciència Ciutadana amb la incorporació de nous projectes i amb el treball col·laboratiu amb la comunitat. Com a resultats, s’han desplegat dos programes transversals: a) Ciència Ciutadana als Barris (tardor del 2019): s’incorpora el barri de Montbau associat al projecte @Planttes, amb la col·laboració del Punt Científic, Associació Veïns i Veïnes Montbau, AMPA Escola Els Pins, AMPA Escola Baloo, Hospital Vall d’Hebron. S’inicien els primers contactes amb la Xarxa Veïnal del Raval per engegar el nou projecte “Mapa so- nor del Raval” i es fa una prospecció de nous barris i projectes juntament amb la xarxa de centres cívics, biblioteques i centres d’educació ambiental: Vallvidrera, Riu.net; el Besòs / la Verneda, Plàstic 0; la Sagrera, Líquens BCN. b) Ciència Ciutadana a les Escoles, (setembre del 2019 - juny del 2020): on es defineix la nova oferta per al curs 2019-2020 en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barce- lona de sis projectes en onze centres educatius: Riu.net, Plant*tes, Observadors del Mar, Mosquito Alert, Odour Collect, Flood up. I diverses accions de la comunitat de pràctiques, durant la tardor del 2019. Aquestes ac- cions inclouen el següent: c) Preparació de la Guia d’ApS i ciència ciutadana, en col·laboració amb el Centre Promo- tor de l’ApS. d) Coorganització de la jornada tècnica Som Natura en col·laboració amb la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i el Museu de Ciències Naturals de Bar- celona. e) Elaboració del mapa d’actors i resultats dels quinze projectes membres i conceptualit- zació d’una exposició itinerant a centres culturals de proximitat. 2. Convocatòria general de subvencions de l’àrea de Cultura: Dins la convocatòria general de subvencions de l’Àrea de Cultura s’han finançat deu pro- jectes sota la línia d’activitats i projectes de divulgació de la cultura científica, i sis projec- tes de divulgació científica en l’àmbit educatiu més sota la línia d’educació. 3. Festa de la Ciència: El 26 i 27 d’octubre es va celebrar al parc de la Ciutadella la 13a edició de la Festa de la Ciència, festa que des del 2007 reuneix investigadors i investigadores de 150 centres de recerca, universitats i entitats de divulgació del coneixement en un programa que inclou 191 activitats de tallers, demostracions, jocs, espectacles i instal·lacions, debats i micro- xerrades. Aquest any es va posar l’èmfasi en tres efemèrides (l’aniversari dels cinquanta anys de l’arribada d’una persona a la Lluna, l’aniversari dels cinc-cents anys de la mort de Leonardo da Vinci, i l’Any Internacional de la Taula Periòdica) i es va apostar per la reduc- 92 Programa de CiènCia ció de l’impacte ambiental, disminuint el consum de paper amb l’ús d’elements de difusió digital i eliminant l’ús d’ampolles d’aigua de plàstic, tot substituint-les per l’ús de la xarxa d’abastiment d’aigua potable. 4. Setmana de la Ciència: Entre el 8 i el 17 de novembre de 2019, es van programar més de trenta activitats en tretze espais de la ciutat, que incloïen, per exemple, entre d’altres, l’activitat “Evolució de llibres i ciència”, organitzada des del 2007 conjuntament amb CosmoCaixa i la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte, amb l’extensió del programa a diversos centres de proximitat: biblioteques, centres cívics, La Fàbrica del Sol, i tres xerrades al Palau de la Virreina. Totes les activitats van ser realitzades a l’entorn de tres personatges: Margaret Hamilton, Ramon Margalef i Narcís Monturiol. 5. Suport a equipaments de cultura científica de ciutat: Seguint la tendència d’anys anteriors, l’Institut de Cultura de Barcelona va donar un alt suport financer a diferents equipaments i institucions que duen a terme activitats relaci- onades amb la ciència. En aquest sentit, podem trobar exemples amb a) l’aportació del 93% del cost total per a l’activitat estructural i científica del Museu de Ciències Naturals, que atreu anualment 238.848 visitants i més de 27.000 estudiants; b) la participació del 25% de l’Ajuntament en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on es van desplegar a la ciutat tot un ventall de conferències, exposicions i tallers durant el 2019 al voltant de la ciència, o bé c) des de Barcelona de Serveis Municipals (que gestiona l’equipament del Zoo) es van dur a terme durant el 2019 activitats educatives i projectes de recerca en bi- odiversitat sota el finançament municipal, amb la participació de 80.000 persones entre infants, joves i famílies. En altres equipaments de ciutat com les biblioteques, els centres cívics o les fàbriques de creació, s’han ofert tallers, conferències, exposicions, xerrades, o formacions en ciència i tecnologia. Cal destacar, en aquest sentit, la feina feta per part de l’ICUB de donar suport en la difusió, a través del web i xarxes propis, de les activitats de divulgació científica que fan els nombrosos agents de ciutat, i de facilitar les connexions amb altres programes o equipaments culturals de ciutat. 6. Biennal de Ciència: Entre el 7 i l’11 de febrer de 2019 es va celebrar per primer cop la Biennal Ciutat i Ciència, amb l’objectiu que fos un esdeveniment col·lectiu que aplegués la comunitat científica i investigadora, entitats, empreses i, sobretot, els ciutadans i les ciutadanes en la recerca de respostes als grans reptes del segle XXI: el canvi climàtic, l’envelliment de la població, la digitalització, la robotització, la biogenètica i els problemes derivats d’un model de creixement insostenible. En aquest marc, i durant els 5 dies de duració de la biennal, es van programar 99 activi- tats en 61 espais de la ciutat, amb la participació de 125 ponents. Els impactes assolits van ser positius, ja que es va arribar a una participació d’11.726 assistents als espais programats i de més de 33.000 assistents a les exposicions temporals. 7. Divulgació i visualització de les aportacions de les dones en la ciència i la tecnologia: Al llarg del 2019, en espais municipals com el Cibernàrium, en el qual participen unes 93 Programa de CiènCia 15.000 persones anuals en les activitats que organitza, el 32% de les sessions de master class es van dedicar a destacar les aportacions de les dones científiques i tecnòlogues. En aquesta mateixa direcció, la I Biennal Ciutat i Ciència es va fer coincidir amb el Dia Internacional de la Dona i la Ciència, el 13 de febrer, amb l’objectiu de posar en l’agenda la importància de garantir la participació, la producció i la decisió de les dones en la crea- ció del coneixement científic. En aquesta primera biennal es va garantir entre els ponents convidats un 53% de dones. Objectiu 3. Laboratori urbà d’innovació Línia d’actuació 09. Impuls d’espais d’innovació urbana, com el laboratori d’experimentació i.Lab, a través de la Fundació BIT Habitat, o el reforçament del programa Decidim, que articulin la col·laboració oberta entre la ciutadania, les universitats i els centres de recerca, el teixit productiu i emprenedor i la mateixa Administració. I connectar-los amb iniciatives semblants d’altres ciutats internacionals Sota aquesta línia s’han desenvolupat cinc accions destacables que incideixen en la inno- vació urbana amb criteris de democratització de la tecnologia i d’accés al coneixement i a la participació social, econòmica i política de la ciutadania. 1. Reforç del programa Decidim L’any 2018 va començar amb l’estrenada versió 0.8 del Decidim, i el 14 de gener de 2019 se’n va implementar la versió 0.16 (https://decidim.org/ca/). Una tasca important ha estat l’extensió de la plataforma Decidim fora de Barcelona, a d’altres ajuntaments més enllà de l’àrea metropolitana, a escala internacional, i a entitats socials. S’ha estès a 118 orga- nismes i entitats, entre els quals, per exemple, a 31 administracions i organismes interna- cionals, 57 ajuntaments, 19 entitats, 1 universitat, i 4 diputacions i comunitats autònomes. 2. Impuls del LID, Laboratori d’Innovació Democràtica El 17 de maig de 2018 es va inaugurar el Laboratori d’Innovació Democràtica (LID), ubi- cat a la fàbrica de creació Fabra i Coats. El LID constitueix un espai de recerca de la ciu- tadania, que es fa amb la ciutadania i per a la ciutadania, al voltant de processos partici- patius, democràcia municipal, col·laboració social, recollida de dades i informació sobre la ciutat, empoderament ciutadà, i autoorganització col·lectiva i distribuïda. Des del LID s’han dut a terme des del maig del 2018 i al llarg del 2019 més de cinquanta activitats, com ara els seminaris del Metadecidim, tallers específics, seguiments d’investigacions, informes i assessoraments externs. 3. Impuls del Laboratori i.Lab En el període 2018-2019 s’ha impulsat el laboratori i.Lab ubicat a Ca l’Alier, una nova seu municipal d’innovació urbana, gestionada actualment per la Fundació BIT Habitat. L’i.Lab és l’aposta de Barcelona per accelerar la innovació urbana sostenible i social de manera col·laborativa, la nova eina de transformació de l’Ajuntament i dels seus serveis que dona suport a les àrees municipals per donar les respostes més adients a les neces- sitats de la ciutadania i la ciutat, connectant l’Ajuntament amb l’ecosistema empresarial i d’innovació i, alhora, adequant els processos i les estructures internes. Des de l’i.Lab s’identifiquen reptes de ciutat amb diferents àrees de l’Ajuntament i amb la ciutadania i, a través de concursos oberts al teixit empresarial i innovador de la ciutat, es busca trobar solucions que millorin els serveis públics tenint en compte un ús ètic i responsable de les dades i la tecnologia, i maximitzar la sostenibilitat, l’impacte social i l’escalabilitat de les solucions proposades. 94 Programa de CiènCia Una tasca també central de l’i.Lab és aprofitar l’impacte que pot tenir la contractació pú- blica en el foment de la innovació, amb la introducció de la innovació en els concursos públics, articulant mitjançant la contractació pública les aportacions innovadores del tei- xit econòmic que resolen els reptes de ciutat i que han estat testades, i establint convoca- tòries públiques per implantar-les a escala de ciutat. Així mateix, l’i.Lab dinamitza l’ecosistema d’innovació local i internacional i treballa en contacte amb altres labs internacionals, a través de trobades i jornades anuals, així com projectes comuns. Entre finals del 2018 i tot el 2019 s’han endegat 8 concursos, amb una dotació total de 233.150 euros, per donar resposta a 8 reptes. Els concursos oberts han estat treballats amb diferents àrees i ens de l’Ajuntament de Barcelona (Mobilitat, Ecologia Urbana, Ha- bitatge, Drets Socials...) en temes clau com ara la reducció de la bretxa de gènere en el sector tecnològic, la millora de la mobilitat, l’eficàcia de la distribució de mercaderies, la disminució dels costos en la construcció i rehabilitació d’habitatges, la millora dels espais de joc, la innovació en l’atenció a la gent gran en situació de dependència, i la generació d’energia neta i sostenibilitat en la construcció del paviment de la ciutat. 4. Consolidació de la línia d’investigació-acció a InnoBA Des de Barcelona Activa s’ha creat InnoBA (http://w28.bcn.cat/innoba/es/que-es-innoba), una incubadora de projectes d’innovació socioeconòmica i d’economia social i solidària. En aquest marc, en el darrer mandat, es va obrir una línia de treball d’investigació-acció amb un conveni de col·laboració amb el grup Dimons de la UOC (https://www.uoc.edu/ portal/ca/in3/recerca/grups/digital_commons) molt fructífera i que va esdevenir un bon exemple de treball entre Ajuntament i centres de recerca en la coproducció de conei- xement i de solucions als reptes de ciutat i en el treball amb tot l’ecosistema d’actors de l’àmbit de l’economia social i col·laborativa. En les relacions amb l’ecosistema del sector, es va crear el grup Barcola (http://procomuns.net/es/grupo-barcola/), on participa Ajun- tament, empreses, universitats i centres de recerca i ciutadania, per compartir objectius, pràctiques i coneixement sobre l’economia col·laborativa. Aquesta línia de treball i col·laboració entre universitat, empreses i Ajuntament ha per- mès situar Barcelona com un interlocutor clau amb altres ciutats a escala internacional en el debat de l’impuls de l’economia col·laborativa. També va tenir com a resultat el liderat- ge en la definició d’una declaració internacional presentada al Sharing Cities Summit del congrés Smart City Expo World Congress per part de 42 ciutats en l’àmbit internacional que busca obligar les plataformes digitals de serveis (com Uber, Airbnb, etc.) a obrir les seves dades, establir criteris d’inspecció i control, garantir drets laborals, i garantir les regulacions i condicions que estableixen els governs de les ciutats. En aquesta mateixa direcció s’ha treballat durant el 2019 amb desenes de ciutats del món per compartir tipus d’acords i polítiques davant aquestes grans plataformes de serveis i per generar acords i negociacions consensuades entre ciutats. 5. Impuls de Living Labs i col·laboració de l’Ajuntament en labs externs En el conveni signat el 2019 entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació “la Caixa” en el marc del Pla Barcelona Ciència s’ha constituït el programa Barcelona - “la Caixa” Living Lab. Aquest programa té l’objectiu de fer intermediació ciutadana fomentant la partici- pació de gestors públics, ciutadania i investigadors i investigadores per tal de millorar la governança de la recerca i la innovació, cocreant agendes de recerca i desenvolupament 95 Programa de CiènCia i validant tecnologies, productes i serveis que aportin solucions per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. A través de la participació d’IrsiCaixa i ISGlobal aquest 2019 s’ha iniciat el treball en tres reptes: alimentació saludable, migracions i salut mental, i atenció a la malaltia de Chagas. Amb el Living Lab de Salut d’IrsiCaixa s’ha definit un projecte pilot per transformar dues superilles socials de Barcelona en un espai d’alimentació saludable i sostenible (ASS). Es pretén trobar solucions d’impacte social (polítiques, serveis, productes, metodologies, in- tervencions i alhora projectes d’R+D) per a la promoció de dietes saludables i sostenibles que contribueixin a millorar la salut i el benestar de la ciutadania. Aquest pilot s’avaluarà per identificar millores per a futures implantacions en altres superilles socials de la ciutat. Entre setembre i novembre del 2019 es van iniciar dues fases del projecte; la fase explo- ratòria, en què es van identificar i validar amb els actors socials les accions del programa, i la fase de disseny d’una estratègia col·lectiva, amb la realització de tallers per identificar canvis que calia aplicar en els projectes existents, propostes de nous projectes, així com sinergies per incrementar l’impacte de les intervencions que es faran. Amb el Living Lab gestionat per ISGlobal s’ha treballat en un pilot per a la millora i la transformació de les pràctiques d’atenció sanitària en Chagas i amb comunitat migrada. També s’ha iniciat el repte de salut mental i migracions amb la fase exploratòria on s’ha fet el mapa d’actors clau en la matèria a la ciutat, i en els dos darrers mesos del 2019 s’ha definit la demanda concreta que es treballarà i les metodologies que caldrà aplicar al llarg del 2020. Pel que fa a labs propis, podem destacar aquest 2019 el treball en el marc del BCNLab en el projecte europeu SMATH (2019) de recerca en les indústries creatives. BCNLab, un programa d’innovació cultural creat per l’ICUB el 2012, es concep com el laboratori ciuta- dà especialitzat en recerca i innovació TIC per al sector cultural en un context que hibrida art, ciència, tecnologia i societat (ACTS). Línia d’actuació 10. Intensificar la connexió entre els equipaments de ciència i recerca i les fires i congressos que se celebren a Barcelona, de manera que esdevinguin un tractor de l’ecosistema innovador de la ciutat Durant l’any 2019, tant a través de diversos convenis que s’han fet en ciència i innovació com des de les iniciatives i laboratoris explicats en aquesta memòria, s’ha treballat per vin- cular els esdeveniments de ciutat amb els actors de l’ecosistema de ciència i innovació de la ciutat a través de la seva participació en estands, en presentacions de projectes, o en l’organització de debats i transferència de coneixement als actors econòmics de la ciutat. 96 Programa de CiènCia Reptes 2020 La idea central d’aquest 2020 ha de ser desplegar. L’objectiu és doble: d’una banda, una aposta per agafar lideratge i impulsar una política de ciència i universitats visible dins de l’agenda municipal, i de l’altra, dinamitzar el sector de la creació científica, amb la partici- pació del teixit existent a la ciutat. • Construcció del nou equip. – Potenciar la figura de l’assessora en ciència i universitats (que dependrà directament de la sisena tinència d’alcaldia). – Incorporar dues persones tècniques integrades dins de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. – Integrar els equips de ciència de l’ICUB i l’IMEB. • Presentació del Pla Barcelona Ciència 2020-2023 com a punt de sortida per començar el desplegament de les noves polítiques en ciència i universitats. • Desplegament del Pla Barcelona Ciència 2020-2023. • Impuls de grans projectes de ciutat: el projecte “Barcelona, Mar de Ciència” o l’espai de l’Antic Mercat del Peix. • Consolidació de les col·laboracions publicoprivades mitjançant convenis amb la Caixa, el Barcelona Supercomputing Center, l’ISGlobal, etcètera. • Aposta per l’art i la ciència amb el projecte de la Fundació Julio Muñoz i Ramonet. • Conceptualització i desplegament d’un pla de comunicació de ciència, inclosa una nova pàgina web. 97 ORGANISMES AUTòNOMS ADSCRITS Institut Municipal d’Educació de Barcelona InSTITuT MunICIPAL D’EDuCACIó DE BARCELOnA L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) és un organisme autònom de l’Ajun- tament de Barcelona, creat el 1994, que té els seus orígens en el Patronat Escolar de Barcelona. Actualment, l’Institut gestiona la xarxa d’escoles bressol municipals (EBM) —101 escoles amb 8.409 places—, les escoles municipals de música (EMM) —5 escoles amb 2.893 pla- ces—, el Conservatori Municipal de Música (CMMB) —amb 529 alumnes de grau profes- sional— i l’Escola Municipal de Segones Oportunitats. A més, impulsa i ofereix diversos programes de promoció educativa, que tenen per objectiu promoure la innovació peda- gògica i la participació de la comunitat educativa. Alguns exemples són “Baobab: pro- grama de lleure educatiu comunitari”, “Camins escolars”, “Patis escolars oberts al barri” o el Programa d’activitats escolars en el marc del Consell d’Innovació Pedagògica, que es coordina des de l’IMEB i que agrupa el conjunt de les institucions públiques i privades de la ciutat. També està adscrit a l’Institut el Consell Escolar Municipal, òrgan de participació de la comunitat educativa a Barcelona, que es coordina també amb els consells escolars de districte i el Consell de la Formació Professional de Barcelona. L’IMEB actua perquè l’oferta educativa s’adeqüi a les necessitats de la ciutat, corregeix els desequilibris territorials i les desigualtats socials, reforça la xarxa pública i contribueix a millorar el sistema educatiu. També desenvolupa nombroses actuacions per promoure la participació, la innovació i la millora de l’acció educativa a la ciutat en el marc del compro- mís de Barcelona, i participa en l’òrgan de govern del Consorci d’Educació de Barcelona. El Consorci és un instrument de cogestió i descentralització educativa de la ciutat, en un marc de col·laboració institucional, que representa la voluntat de la Generalitat de Cata- lunya i l’Ajuntament de Barcelona, per al desenvolupament conjunt de les funcions, les activitats i els serveis en l’educació obligatòria i post obligatòria a la ciutat. Context L’any 2019 destaca per la consolidació de la xarxa d’escoles bressol municipals, ja que s’ha arribat a les 100 escoles. A més, s’han commemorat els 25 anys d’història de les es- coles de música. Com a novetat, s’ha iniciat un nou servei educatiu, l’Escola Municipal de Segones Oportunitats, per lluitar contra l’abandonament educatiu. També s’han impulsat dos projectes tractors en el marc del Pla de ciutat jugable. I pel que fa a l’organigrama, s’ha adscrit a l’IMEB el programa “Barcelona, ciutat educadora”. S’ha intensificat la col·la- boració entre l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) —format pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona— per construir conjuntament una visió compartida entre els àmbits cultural i educatiu i reduir les desi- gualtats existents com ara el desequilibri de recursos i oportunitats educatives i culturals als territoris de la ciutat, la necessitat d’una estratègia compartida entre institucions edu- catives i culturals, la fractura sistèmica i de reconeixement mutu entre sistema cultural i educatiu, i la necessitat d’ampliar el reconeixement de les capacitats culturals i creatives de la ciutadania així com la seva heterogeneïtat. Aquesta coordinació s’ha recollit en una mesura de govern que és un primer pas en el desenvolupament d’una política pública transversal en els àmbits de cultura i educació a Barcelona. Amb el canvi de mandat, aquesta feina s’ha vist enfortida amb el pas de l’IMEB a l’Àrea de Cultura, Educació, Cièn- cia i Comunitat. 99 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona Recursos Els recursos de l’IMEB s’han dedicat fonamentalment a centres educatius, i la despesa es concentra en escoles bressol municipals, escoles municipals de música, el Conservatori Municipal de Música i la promoció educativa. Durant aquest 2019, l’Ajuntament ha mantingut el finançament complet de l’educació infantil en el tram 0-3 anys, tot i que la Generalitat de Catalunya n’hauria d’aportar una tercera part. Dins l’apartat “Altres” s’ha tingut en compte la despesa del Consell Escolar Municipal, les subvencions i els convenis, entre els quals destaca el subscrit amb la Fundació BCN FP. El finançament de la despesa l’assumeix, en gran part, l’Ajuntament de Barcelona, i els ingressos de les persones usuàries provenen dels preus públics aprovats per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona. Taula 1. Liquidació del pressupost. Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2019 Capítol Gerència Recursos i Centres Promoció Altres Total serveis generals educatius educativa Personal 501.708,37 € 1.600.575,26 € 47.026.385,65 € 593.078,00 € 297.353,69 € 50.019.100,97 € Béns corrents 620.872,67 € 275.961,18 € 16.780.208,01 € 867.366,46 € 4.945,96 € 18.549.354,28 € i serveis Despeses 3.141,04 € 48.698,90 € 299.303,23 € 3.167,03 € 225.716,69 € 580.026,89 € financeres Transferències 712.788,99 € 7.605,56 € 1.407.634,84 € - € 445.687,48 € 2.573.716,87 € corrents Inversió 70.347,16 € 903,27 € 43.696,03 € - € - € 114.946,46 € i transferències de capital Total despeses 1.908.858,23 € 1.933.744,17 € 65.557.227,76 € 1.463.611,49 € 973.703,82 € 71.837.145,47 € Ajuntament 1.631.274,13 € 1.926.618,00 € 48.317.036,85 € 1.463.611,49 € 973.703,82 € 54.312.244,29 € Altres fonts 250.000,00 € - € - € - € - € 250.000,00 € Persones usuàries 27.584,10 € 7.126,17 € 17.240.190,91 € - € - € 17.274.901,18 € Finançament total 1.908.858,23 € 1.933.744,17 € 65.557.227,76 € 1.463.611,49 € 973.703,82 € 71.837.145,47 € Taula 2. Recursos humans el 31 de desembre de 2019 Gerència Recursos i Centres Promoció Total serveis generals educatius educativa A1 Personal tècnic superior 4 6 140 3 153 A2 Personal tècnic mitjà 4 6 818 5 833 C1 Personal administratiu-tècnic auxiliar 3 7 9 0 19 C2 Personal auxiliar administratiu- pràctic 2 11 7 1 21 Personal subaltern - ajudant d’oficis 1 0 8 0 9 Totals 14 30 982 9 1035 De les 1.035 persones en plantilla el 31 de desembre de 2019, 963 estan destinades a centres educatius (822 a escoles bressol, 77 al Conservatori i 64 a escoles de música), mentre que la resta (72) estan destinades als serveis centrals de l’IMEB. Taula 3. Distribució de la plantilla funcional per edats i sexe el 2019 Grups d’edat % homes % dones % total Menys de 30 anys 0,58 3,96 4,54 Entre 31 i 40 anys 1,45 34,78 36,23 Entre 41 i 50 anys 3,19 22,13 25,31 Entre 51 i 60 anys 4,06 22,13 26,18 De 61 anys en endavant 0,77 6,96 7,73 Total 10,05 89,95 100 100 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona Activitat Durant l’any 2019, l’IMEB ha dut a terme la seva activitat ordinària de gestió i ha fet el seguiment i el control dels equipaments educatius municipals que són de la seva respon- sabilitat, a més de les activitats fomentades des de la promoció educativa i la promoció de la participació a través dels consells escolars municipals i de districtes, el Consell de la Formació Professional de Barcelona, el Consell d’Innovació Pedagògica i el Consell As- sessor d’Universitats, d’acord amb la concreció dels objectius i les actuacions del Projecte educatiu de ciutat i el Programa d’actuació municipal (PAM) del mandat 2015-2019. Direcció de Centres Educatius La Direcció de Centres Educatius Municipals de l’IMEB inclou els departaments o progra- mes següents: • Escoles bressol municipals (EBM) • Espais familiars (EF) • Escoles municipals de música (EMM) • Conservatori Municipal de Música de Barcelona i el programa “Bruc obert” • Programa d’atenció a infants amb necessitats educatives específiques Escoles bressol municipals i atenció a la petita infància Durant el curs 2019-2020, la xarxa d’escoles bressol municipals consta de 101 escoles bressol amb un total de 8.409 places i una demanda atesa del 56,1% de les sol·licituds rebudes. S’ha posat en funcionament una nova escola bressol: l’EBM Aurora, al barri del Raval (Ciu- tat Vella), que incorpora noves opcions horàries. En aquest mateix espai s’ha ubicat un espai familiar de tipus socioeducatiu, en el qual es fa una atenció específica a les famílies amb infants en situació de risc (amb reserva del 33% de places per a famílies derivades dels serveis socials bàsics). Des de l’Equip Educatiu d’Atenció a Especials Necessitats (EEAEN), s’ha atès 1.047 in- fants; d’aquests, 323 es van matricular amb necessitats educatives especials (NEE) en el seu moment, i 724 han estat infants per als quals l’EBM o la llar d’infants (LLI) ha conside- rat necessari fer una demanda d’orientació. S’han fet 575 visites d’observació i atenció a 106 EBM. A més, l’EEAEN s’ha reforçat amb la incorporació d’un nou perfil professional de tipus social —educadora social— per tal d’oferir una atenció integral a les famílies més vulnerables. S’han incrementat les coordinacions de treball entre els agents que treballen amb la pe- tita infància (educació, serveis socials, salut, etcètera) en l’àmbit dels districtes i s’han po- tenciat els espais de coneixença i intercanvi entre els dos cicles d’educació infantil. S’ha iniciat la implantació del nou model educatiu de les escoles bressol que va tenir l’apadrinament del pedagog italià Francesco Tonucci. Pel que fa a sistemes d’informació, s’han continuat desenvolupant les funcionalitats en el sistema 03BRESSOL, que és l’eina que dona suport a la gestió administrativa, acadèmica i econòmica de les escoles bressol i en la qual resideix la font d’informació per a la gestió i la presa de decisions de les persones usuàries dels serveis de l’IMEB, en especial les dels centres educatius municipals i les de la Direcció de Recursos i Serveis Generals. I s’ha continuat amb la millora i el manteniment de la infraestructura TIC i del parc informàtic 101 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona existent als centres educatius municipals, conjuntament amb l’IMI, i s’ha seguit impulsant el Projecte d’estandardització del model TIC de les escoles bressol municipals, que ha d’aconseguir que les escoles es gestionin com la resta d’equipaments municipals. Escoles municipals de música (EMM) S’ha donat impuls a la planificació de noves escoles de música a la ciutat (Sants-Montjuïc i Sant Martí) i al trasllat de l’EMM Sant Andreu al recinte de Fabra i Coats. Enguany s’ha commemorat el 25è aniversari de la creació de les escoles de música amb un concert de les cinc escoles de música al Palau de la Música. S’han desenvolupat diversos projectes singulars vinculats amb la col·laboració amb altres centres educatius, intercanvis amb altres formacions musicals i col·laboracions amb figu- res destacades de la música. S’ha arranjat l’edifici que allotjarà la futura Escola Municipal de Música de Sants; i està pre- vista la construcció de l’Escola Municipal de Música del districte de Sant Martí, i el trasllat de l’Escola de Música de Sant Andreu a les dependències de la Fabra i Coats. Conservatori Municipal de Música de Barcelona S’ha executat la desvinculació dels ensenyaments reglats de grau professional de les acti- vitats de cursos no reglats oberts. S’ha fet el concurs de selecció de la direcció del CMMB (primavera del 2019) i el nomenament dels membres del nou equip directiu. Destaca la consolidació del programa “Bruc obert” amb 554 persones inscrites. Direcció de Promoció Educativa: Consell d’Innovació Pedagògica (CIP) Aquest consell té els objectius de fomentar la coordinació entre les entitats que ofereixen activitats educatives a les escoles de la ciutat i promoure la millora de l’educació a Barcelona. Es desplega en quatre línies de treball: ser altaveu de l’oferta d’activitats educatives, garantir la qualitat pedagògica d’aquestes activitats, reforçar el compromís amb l’equitat, i enfortir el treball en el territori des d’una xarxa d’entitats educadores que comparteixen coneixement i vincle. Entre els projectes, destaquen els següents: atorgar l’acreditació d’un segell de qua- litat pedagògica per als projectes que ofereixen les entitats del CIP (de les 185 entitats que componen el CIP, 103 han obtingut el segell), i oferir gratuïtament activitats de les entitats als centres educatius (durant el curs 2019-2020, es van gestionar 36.172 places de gratuïtats). Escolab És una plataforma de contacte entre centres de recerca i escoles que ofereix activitats gratuïtes per a estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius de Barcelona i altres poblacions de Catalunya. Les activitats es duen a terme en les instal·lacions dels centres de recerca i les imparteixen els equips d’investigació, que ofereixen diverses propostes de coneixement en directe dels processos reals que apliquen en les seves recerques. El programa vol impulsar l’interès per la recerca en àrees diverses del coneixement (la tec- nologia, les ciències experimentals, les ciències socials i les humanitats), fomentar les vo- cacions científiques entre el jovent i promoure l’alfabetització científica. Han participat a Escolab 9.831 alumnes de 192 centres educatius i hi han col·laborat 76 centres de recer- ca. L’abril del 2019, es va celebrar la Trobada de la Comunitat Escolab a la Delegació del CSIC. L’objectiu principal de la trobada va ser generar idees per trobar la millor manera d’incentivar l’alumnat a participar més activament en les activitats d’Escolab. 102 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona Mostra de Recerca Jove és un esdeveniment organitzat conjuntament pel Consorci d’Educació i l’IMEB. La mos- tra té per objectiu potenciar, coordinar i difondre les iniciatives que es duen a terme en recerca en l’educació secundària obligatòria i el batxillerat i, alhora, garantir l’accés als recursos que ofereix la ciutat per a l’elaboració dels treballs de recerca. En la celebració d’aquesta edició (la desena), s’hi van presentar els 30 treballs de recerca de segon de batxillerat que han estat finalistes a les mostres i fòrums dels districtes de la ciutat. “Petits talents científics” és un projecte que fomenta la indagació i la descoberta en l’aprenentatge de les ciènci- es de l’alumnat de segon cicle d’educació infantil i d’educació primària. Té l’objectiu de proporcionar als centres educatius recursos i orientacions pedagògiques perquè puguin desenvolupar la pràctica experimental i la recerca a l’aula. Aquest programa està impulsat en col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Recerca i Innovació i l’Obra Social La Caixa. De l’edició del 2019, en destaca la seva inclusió en la Convocatòria Unificada de Programes que va obrir el Consorci d’Educació de Barcelona i el Programa d’activitats del Consell d’Innovació Pedagògica per facilitar la inscripció de les escoles interessades. Du- rant el curs 2018-2019 van participar en aquest programa 94 mestres d’educació infantil i primària, 46 escoles públiques i concertades de Barcelona i 1.922 alumnes de 3 a 12 anys. Planetari Municipal Amb una oferta adreçada a l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària per fomen- tar el coneixement de l’astronomia i la descoberta de l’univers, mitjançant el programa d’activitats per a centres educatius, durant el 2019 s’hi han fet 246 visites escolars en les quals han participat 5.893 alumnes de 122 escoles. Setmana Mundial del Cervell 2019 De l’11 al 15 de març del 2019 va tenir lloc la Setmana Mundial del Cervell que organitza l’IMEB, un programa de xerrades sobre neurociència adreçades a l’alumnat d’ESO, batxi- llerat i cicles formatius dels centres educatius de Barcelona. En aquesta edició, les inscrip- cions es van gestionar a través de la plataforma d’Escolab. En total, es van fer 31 xerrades diferents en 45 sessions per a un total de 1.645 alumnes. Tot Dansa (curs 2018-2019) és un projecte educatiu de tipus artístic, impulsat per l’IMEB, l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i el Mercat de les Flors. Té com a objectius principals fomentar i donar a conèixer la dansa contemporània com a eina formativa i educativa, i afavorir el treball artístic com a eina de creació, de cohesió social i de treball col·laboratiu. Està adre- çat a l’alumnat d’ESO i batxillerat dels instituts públics de Barcelona i al seu professorat. Hi han participat 5 instituts públics de la ciutat i 120 alumnes. Jornades Joves de Teatre (curs 2018-2019) Dins el marc de les Jornades Joves de Creació Artística, promogudes per l’IMEB amb la col·laboració del Teatre Lliure, s’organitzen les Jornades Joves de Teatre (curs 2018-2019), que s’adrecen als centres públics d’ensenyament secundari i batxillerat de la ciutat de Bar- celona que fan l’activitat de teatre de manera habitual, tant en horari escolar com extraes- colar. L’objectiu principal és potenciar, a través de processos de creació teatral, la cohesió i la inclusió social, la capacitat de comunicació, decisió i autoestima en l’alumnat, la interdis- ciplinarietat de llenguatges i la transversalitat de les àrees del currículum. En aquest curs, hi han participat 22 grups de teatre de 17 centres educatius, amb 236 joves alumnes. 103 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona Audiència Pública als nois i noies de Barcelona S’ha celebrat la XXIV Audiència Pública als Nois i Noies de Barcelona del curs 2018-2019, que ha tractat el tema “Barcelona, ciutat de pau”, amb el suport de la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de la ciutat. El projecte ha tingut com a finalitats refle- xionar sobre la pau i formular propostes d’acció, reconèixer el rol de la ciutadania i les entitats, i saber quines són les competències i la resposta de la ciutat de Barcelona. Hi han participat 37 centres educatius de la ciutat i 1.630 infants. Barcelona i el turisme demanem la paraula! Projecte pilot posat en marxa durant el curs 2018-2019, en col·laboració amb la Direcció de Turisme municipal, en què es reflexiona sobre la realitat complexa i global que suposa el turisme a la nostra ciutat. Vol donar a conèixer, d’una manera clara i entenedora, l’en- torn social, econòmic i històric del turisme a Barcelona, les seves dinàmiques, les seves tendències i els seus principals reptes a l’hora de construir una ciutat amable per viure-hi i visitar-la. Hi han participat 140 alumnes del cicle superior d’educació primària i d’ESO de centres públics. “Patis escolars oberts al barri” Aquest projecte té per objectiu optimitzar l’ús dels patis escolars i potenciar-ne el vessant educatiu i social obrint-los com a espai d’ús públic per a famílies, infants i adolescents fora de l’horari escolar, en cap de setmana i en període de vacances escolars. En aquesta iniciativa, hi col·labora el Consorci d’Educació de Barcelona, tots els districtes i diverses entitats educatives i socials de la ciutat. Durant el 2019 hi ha hagut 70 patis oberts, amb 248.174 persones usuàries. D’altra banda, també s’han obert 56 patis durant els períodes de vacances, amb un total de 47.225 usos. “Camí escolar, espai amic” és una acció educativa adreçada a alumnat, AMPA/AFA, famílies i personal dels centres educatius, que té per objectiu que els nois i les noies de la ciutat guanyin autonomia perso- nal i qualitat de vida mentre van sols al centre educatiu i en tornen o bé quan es desplacen pel barri, i promou, alhora, un compromís de participació de la comunitat. Es concreta en un itinerari “protegit” amb senyalització específica i un conjunt d’actuacions pedagògiques i comunitàries que contribueixen a la transformació de l’entorn en un barri amic. El nom- bre de botigues i entitats amigues que han participat en el projecte ha estat de 2.011. El nombre de centres educatius que formen part del programa és de 152 i en són beneficiaris 61.334 alumnes. Entre les activitats més significatives d’aquest 2019, destaca el primer camí escolar d’un centre d’educació especial a l’Escola dels Sants Innocents del barri del Con- grés i els Indians del districte de Sant Andreu. I en el procés participatiu d’anàlisi i millora del paisatge urbà per i per a les nenes i els nens del barri de les Corts (districte de les Corts) hi han participat l’Escola Lavínia i el CEIP Les Corts i estudiants del Màster internacional en intervenció i gestió del paisatge i del patrimoni de la Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca Artur Martorell La biblioteca té un fons especialitzat en literatura infantil i juvenil, pedagogia, psicologia i història de l’educació. L’any 2019, ha tingut 1.773 persones usuàries presencials i 3.134 préstecs de documents. A més, forma part de la Xarxa de Biblioteques Escolars i dona servei a tot el professorat i les escoles de la ciutat, des de les escoles bressol fins al bat- xillerat: en total, 77 centres educatius. El nombre de lectors i lectores a primària ha estat de 12.515 i el nombre de préstecs, 59.980. A secundària, el nombre de lectors ha estat de 7.682 i el nombre de préstecs, 3.274. Pel que fa als instituts escola, el nombre de per- 104 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona sones lectores ha estat de 1.966, i 11.844 préstecs. D’altra banda, s’ha continuat amb el projecte d’apropament dels llibres a la petita infància participant en el projecte “Maletes viatgeres” i, a més, s’ha iniciat un curs sobre l’acompanyament lector 0-3, que s’ofereix des del curs 2017-2018. Programa “Educació en valors” S’han celebrat quatre debats temàtics sobre coeducació i diversitat sexual, ús de noves tecnologies i prevenció de possibles addiccions, escola, família i comunitat, i custòdies compartides, a diversos districtes de la ciutat en col·laboració amb el Consell Escolar Mu- nicipal de Barcelona (CEMB) i els consells escolars de districte. Hi han participat més de dues-centes cinquanta persones i deu persones expertes en les matèries tractades. Finalment destaca la participació en projectes de tipus transversal com ara els següents: “Ciutat jugable”, “Refugis climàtics”, “Escola respira” o el Projecte educatiu de Ciutat Vella, de Vallcarca i els Penitents i del Coll. Programa “Barcelona, ciutat educadora”: El programa té per finalitat coordinar, impulsar i difondre les actuacions que s’organitzen des de l’Ajuntament de Barcelona en el marc del desplegament dels compromisos de la Carta de ciutats educadores. Aquests compromisos pretenen situar l’educació en l’agen- da política de la ciutat. Les línies d’actuació que destaquen el 2019 són les següents: • El canvi de governança: al final del setembre del 2018, el programa “Barcelona, ciutat educadora” passa de dependre del Departament Barcelona Ciutat Educadora adscrit a la Primera Tinència d’Alcaldia - Àrea de Treball, Economia i Planificació Estratègica, a depen- dre de la Segona Tinència d’Alcaldia - Àrea de Drets Socials, i a ser coordinat i impulsat des de l’IMEB. • L’elaboració d’un pla estratègic per al Departament Barcelona Ciutat Educadora amb els objectius següents: – Definir col·lectivament el model de Barcelona Ciutat Educadora i el seu projecte educa- tiu de ciutat. – Emmarcar les actuacions del Projecte educatiu de ciutat dins els objectius de desenvo- lupament sostenible i la Declaració d’Incheon i fer-ne una apropiació crítica. – Vetllar per l’aplicació dels principis de la Carta de ciutats educadores. – Vetllar pel compliment de la Declaració del XV Congrés Internacional de Ciutats Educadores. – Contribuir a millorar polítiques locals per fer avançar el dret a la ciutat educadora. – Destacar la dimensió educadora dels agents de la ciutat (primer, segon i tercer sector) i posar-los en relació amb l’entorn. – Promoure la vertebració de la ciutat educadora. – Impulsar un relat educatiu de ciutat, alhora que es construeix coneixement. – La representació de l’Ajuntament de Barcelona davant l’Associació Internacional de Ciu- tats Educadores - AICE i de la Red Estatal de Ciudades. Consell Escolar Municipal de Barcelona i Consell de la Formació Professional de Barcelona: El Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB) és el màxim òrgan de participació de la comunitat educativa de la ciutat. De l’activitat promoguda per aquest Consell durant el 2019, en destaca la renovació dels consells escolars de centres educatius de la ciutat i dels consells escolars de districte (CEMD), així com la renovació del CEMB mateix. 105 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona L’entrada en funcions dels nous representants municipals en els consells escolars de cen- tre ha suposat un esforç important d’acollida i seguiment de la seva activitat, així com la necessitat d’incorporar mesures informatives i formatives per facilitar-ne la tasca. Els CEMD i el CEMB han estat els primers consells de participació de la ciutat que han apli- cat les eines que ofereix la plataforma Decidim Barcelona en el seu procés de renovació. Amb el canvi de mandat, el nou Plenari del CEMB va prendre possessió el 2 de maig de 2019 i ha tingut com a repte principal aplicar noves metodologies de treball basades en les comissions i potenciar la participació dels sectors tradicionalment més absentistes. En aquest sentit, cal destacar el projecte de foment de la participació de l’alumnat, que s’està treballant de manera coordinada entre el CEMB, l’Àrea de Joventut i el Consell de la Joventut de Barcelona. El nombre de sessions celebrades pels òrgans de treball del CEMB ha estat de vuit: tres plenaris ordinaris i un d’extraordinari, tres sessions permanents ordinàries i una d’extraor- dinària. D’altra banda, s’han celebrat quatre comissions de treball sectorials i nou comis- sions de treball territorials de districte. Pel que fa a les relacions institucionals, l’Ajuntament de Barcelona ha instat la Generalitat de Catalunya, que és la institució competent en la regulació dels consells escolars de Ca- talunya, que promulgui un nou decret de composició del consell perquè pugui incloure el conjunt de la comunitat educativa de la ciutat. Per la seva banda, el Consell de la Formació Professional (CFPB) va iniciar, el desembre del 2018, un procés de reformulació del seu reglament per adaptar-lo a la nova normativa de participació ciutadana i per actualitzar-ne i ampliar-ne els membres. De l’activitat del CFPB, en destaca el treball dut a terme pels grups de treball que han debatut la formació professional des d’una vessant interseccional. En aquests grups, hi han participat més de seixanta entitats i persones expertes de la ciutat. El treball d’aquests grups ha permès fer una diagnosi acurada de cadascun dels àmbits tractats i recollir propostes d’actuació per als anys vinents. Finalment el CFPB s’ha incorporat al CEMB. Consell Assessor Municipal d’Universitats (CAMU): Amb la voluntat d’institucionalitzar el vincle i la col·laboració entre l’Ajuntament de Barce- lona i les universitats presents a la ciutat, l’any 2017, es va constituir el CAMU, un òrgan par- ticipatiu que ha permès establir una interlocució directa i permanent entre l’Ajuntament i les universitats, així com entre els agents que formen part de la comunitat universitària i el teixit econòmic i social de la ciutat. Durant el 2019, s’ha donat a conèixer el treball dut a terme per les comissions de treball del Consell sobre equipaments esportius, allotjament universitari i l’aprenentatge al llarg de la vida o l’aprenentatge-servei i el voluntariat, i s’ha elaborat un document amb una proposta de priorització, així com un informe tècnic que avalua internament la viabilitat de les propostes en termes de recursos humans i econò- mics, el darrer pas abans de desplegar-lo durant el període 2019- 2020. Projectes singulars Escola municipal de Segones oportunitats: El maig del 2019, s’ha obert el servei d’Escola Municipal de Segones Oportunitats. Es tracta d’un nou recurs socioeducatiu que vol donar resposta a joves que han abandonat prematurament el sistema educatiu o estan en risc de fer-ho. L’Escola, ubicada al barri de 106 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona Navas (districte de Sant Andreu), disposa d’un equip interdisciplinari de sis professionals que en una primera fase atén 30 joves de la ciutat, la majoria derivats pels centres de serveis socials i el pla Jove del Consorci d’Educació de Barcelona. El projecte ha gaudit del suport de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS), Barcelona Activa i el Consorci d’Educació de Barcelona. En paral·lel, l’IMEB ha entrat a formar part de l’Asociación Española de Escuelas de Se- gunda Oportunidad com a entitat educativa col·laboradora, per tal de contribuir a acon- seguir el reconeixement d’aquest tipus de recurs en el sistema educatiu. A més, des de la Gerència de l’IMEB, l’abril del 2019, es va organitzar una trobada d’àmbit metropolità amb tots els municipis que disposen de recursos de segones oportunitats a fi de compar- tir experiències i bones pràctiques. Pla de barris: Durant el 2019, el Pla de barris ha suposat un impuls econòmic important per revertir les desigualtats entre els barris de la ciutat. Entre els projectes més destacats, s’han continuat desplegant els següents: • Baobab, programa de lleure educatiu i comunitari Baobab és un programa de lleure educatiu i comunitari que pretén impulsar i reforçar projectes en els barris d’acció prioritària del Pla de barris, col·laborant amb la xarxa i la comunitat i treballant des de i amb el territori. Entre els seus objectius destaquen els se- güents: – Generar les condicions necessàries que permetin la creació d’entitats i accions d’educa- ció en el lleure de base comunitària. – Enfortir les experiències de lleure educatiu de base comunitària que ja existeixen als barris. – Vincular infants, adolescents i famílies a les entitats de lleure educatiu de base comunitària. – Afavorir la vinculació de les entitats de lleure educatiu de base comunitària al territori. En parlar de lleure educatiu de base comunitària ens referim a esplais i caus. Durant el 2019, Baobab s’ha desplegat en onze barris de la ciutat (en sis districtes). S’han dut a terme nou casals urbans als districtes següents: Sant Andreu (Baró de Viver, el Bon Pastor i la Trinitat Vella), Sant Martí (la Verneda i la Pau, el Besòs i el Maresme), Nou Barris (la Trinitat Nova), Sants-Montjuïc (la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell) i Hor- ta-Guinardó (la Teixonera i Sant Genís dels Agudells). En aquests casals, hi han participat 731 infants (399 nens i 322 nenes), i 54 joves del barri o districte com a monitors o moni- tores dels casals urbans. Pel que fa als casals i caus, s’ha donat continuïtat al suport en la consolidació i el reforç als esplais i caus existents, vinculant-hi infants, adolescents, joves i famílies i generant aliances entre les entitats de lleure educatiu de base comunitària amb la xarxa i el territori. També s’han creat cinc noves propostes de lleure educatiu de base comunitària en diversos barris i s’hi ha vinculat joves, adolescents, infants i famílies. Al llarg de l’any el projecte Baobab ha rebut diferents premis i reconeixements, entre els quals destaca: el Premi d’Educació en el Lleure de la Fundació Carulla per a l’Agrupament Escolta Trini Nova. menja llibres: Aquest projecte té per objectiu reforçar la lectoescriptura per a infants de 2n i 3r de primària. és una iniciativa impulsada per l’IMEB, Foment de Ciutat, Biblioteques de Bar- 107 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona celona, Consorci d’Educació de Barcelona i els districtes, i hi participa l’Associació Rosa Sensat. L’activitat s’ha portat a terme en sis biblioteques dels districtes de Sants-Montjuïc, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, en horari de tarda. En cada biblioteca, hi han parti- cipat setmanalment 60 nens i nenes durant tot un curs escolar, d’un total de 285 infants. Prometeus: L’objectiu d’aquest projecte és fomentar el talent entre joves dels barris amb més desi- gualtats socials acompanyant l’accés de joves de diversos instituts públics de la ciutat a la formació superior (de formació professional o universitària). En el projecte, hi participen les universitats i les entitats del barri. Prometeus s’ha posat en marxa al barri del Raval (districte de Ciutat Vella) i a Nou Barris i Sant Martí. El nombre total de joves “prometeus” ha estat de 75, dels quals 53 eren noies i 22, nois. nous perfils professionals a les escoles bressol municipals: A les EBM La Muntanya i L’Aqüeducte del districte de Nou Barris s’ha iniciat un programa pilot per detectar les necessitats socials i dissenyar un pla de treball i reforç dels centres d’alta complexitat situats en els barris d’acció prioritària del Pla de barris. En aquest sentit, s’han incorporat dues professionals de l’àmbit de l’educació social. La seva funció, d’una banda, és donar una millor atenció especialitzada als alumnes i les seves famílies i, de l’altra, garantir la formació i el suport a l’equip docent, de manera que es propiciïn noves cultures de treball conjuntes entre serveis socials, centres de salut i altres serveis comuni- taris i de referència. Subvencions, convenis i premis: Subvencions Des del 2017, l’IMEB s’ha incorporat a la convocatòria general de subvencions de l’Ajun- tament de Barcelona. L’objectiu és potenciar els projectes i les entitats de la ciutat que treballen per la recerca educativa i la innovació, el lleure de base comunitària, les accions educatives com a acció social per afavorir l’equitat i l’educació al llarg de la vida. Durant l’any 2019, en l’àmbit temàtic d’educació, s’han obert cinc línies de treball: • Suport al foment de l’activitat de les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) de les escoles bressol, de primària i de secundària, les escoles municipals de música i el Conservatori, i altres centres educatius d’ensenyament obligatori. • Projectes adreçats a entitats socials i educatives per treballar per una Barcelona educa- dora i inclusiva. • Projectes d’investigació i recerca educativa. • Projectes per a la innovació educativa. • Projectes adreçats a entitats socials que duen a terme programes de formació o inserció per a joves. La relació de les subvencions atorgades per àmbits temàtics ha estat de 40 projectes, dels 287 acceptats, amb un total de 500.000 euros atorgats, distribuïts de la manera següent: • 9 projectes de casals urbans - Baobab; • 6 projectes de formació o inserció per a joves; • 2 projectes realitzats per universitats; • 10 projectes sobre educació, foment de valors als centres educatius, educació i medi ambient, projectes solidaris i inclusius; • 12 projectes relacionats amb el territori i de caire comunitari, i • 1 projecte impulsat per una AMPA d’abast de ciutat. 108 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona Convenis L’IMEB dona suport a la Fundació BCN FP i als seus programes amb una aportació eco- nòmica de 378.377 euros. Aquesta fundació és una entitat que desenvolupa, gestiona i coordina projectes compartits entre el sector productiu, els instituts i centres d’FP, les administracions i la resta d’agents que participen en l’FP de la ciutat. Durant el 2019, ha treballat per respondre a les necessitats dels agents formatius, econòmics, educatius i so- cials, per millorar la qualitat i la innovació del sistema de formació professional i difondre l’oferta i els continguts actuals de l’FP a famílies, alumnes, empreses i societat en general. Des de les tres àrees de treball de la fundació (Observatori, FP i empresa, i Projectes in- ternacionals) s’ha incidit, especialment, en la difusió i la promoció de l’oferta de formació professional, en projectes d’innovació educativa i en la internacionalització de la formació professional. Premi Barcelona Innovació Educativa El març del 2019, es van lliurar els guardons de la segona edició dels premis Barcelona Innovació Educativa. Fins a 17 projectes van ser reconeguts per les seves iniciatives d’in- novació i renovació pedagògiques. Els premis inclouen dues modalitats en funció del seu àmbit sectorial (educació infantil, primària, secundària, formació professional, educació al llarg de la vida, lleure educatiu) i territorial (un per cada districte de la ciutat). Informes i mesures de govern: “Cap a una política pública de cultura i educació” Aquesta mesura de govern, elaborada conjuntament per l’Institut de Cultura de Barce- lona, l’IMEB i el Consorci d’Educació de Barcelona, és un primer pas en el desenvolupa- ment d’una política pública transversal en els àmbits de la cultura i l’educació a Barcelona. Pretén donar resposta a la necessitat de desplegar un treball conjunt entre agents cultu- rals i educatius de la ciutat. Informe “Oportunitats educatives 2018: l’educació de la infància i l’adolescència a la ciutat” Elaborat per l’institut d’Infància i Joventut, aporta una diagnosi sobre diferents àmbits educatius, des de la primera infància, tot passant per l’escola i l’institut, fins arribar a la postobligatòria i el lleure educatiu. A partir de la identificació dels principals reptes de la ciutat en matèria educativa, es proposen noves línies d’orientació de política pública adreçades a situar l’educació en una política pública predistributiva i com a element fo- namental d’equitat i benestar per als infants i joves de la ciutat. Informe “La formació professional a Barcelona: gènere, trajectòries i inserció laboral” Elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). A partir de l’aproximació teòrica de l’exclusió educativa i utilitzant com a conceptes clau la re- producció del gènere en el sistema educatiu, la vinculació escolar i l’estratificació entre vies acadèmiques i professionals, el projecte, des d’una metodologia mixta, ha dut a terme un extens treball de camp que ha combinat tècniques i fonts quantitatives amb qualitatives (especialment, 68 entrevistes a alumnat d’FP en itineraris no normatius en clau de gènere). 109 InstItut MunIcIpal d’EducacIó dE BarcElona Reptes 2020: • Ampliar la xarxa d’escoles bressol municipals subjecta a l’aportació econòmica de la Generalitat de Catalunya, posar en marxa noves proves pilot de diversificació horària i promoure l’obertura de les escoles per a usos comunitaris. • Definir un model harmonitzat d’espais familiars i crear posteriorment una xarxa que in- tegri tota l’oferta municipal adreçada a les famílies i als infants de fins a 3 anys. • Repensar els patis escolars perquè siguin espais educatius que afavoreixin el joc divers, la igualtat de gènere i el respecte pel medi ambient, amb la participació de la comunitat educativa (infants, famílies i mestres). Incloure els patis de les EBM en aquest projecte, en format pilot. • Incrementar la inversió en arranjaments i millora dels equipaments educatius i trans- formació progressiva dels entorns i els camins escolars perquè siguin espais de trobada segurs i pacificats. • Millorar la planificació de l’oferta educativa de centres públics d’infantil, primària, se- cundària i postobligatòria, així com el seu finançament, d’acord amb la Generalitat de Catalunya, en el marc del colideratge del Consorci d’Educació de Barcelona. • Combatre la segregació escolar per reduir els desequilibris en la composició social dels centres que reben fons públics, i augmentar els suports a l’alumnat en situació de més vulnerabilitat social per garantir les oportunitats educatives dins i fora del temps lectiu. • Assajar l’ampliació de l’horari lectiu en centres educatius de primària i secundària amb una hora dedicada a la formació i a la pràctica artística a fi de garantir els drets culturals dels infants i joves de la ciutat. 110 ORGANISMES AUTòNOMS ADSCRITS Institut de Cultura de Barcelona InSTITuT DE CuLTuRA DE BARCELOnA L’Institut de Cultura de Barcelona és l’entitat municipal que gestiona la política cultural de la ciutat de Barcelona. La seva activitat principal se centra en la gestió del patrimoni mu- nicipal, la promoció de la cultura als barris, el suport a la iniciativa ciutadana i l’impuls de les activitats de sectors culturals i participa en la gestió dels gran equipaments culturals de la ciutat. Context El 2019 va ser un any complex, marcat especialment per les diferents cites electorals que van tenir lloc: el 28 d’abril es van celebrar les primeres eleccions generals, el 26 de maig les eleccions municipals (juntament amb les eleccions al Parlament europeu) i, de nou, el 10 de novembre es van haver de repetir les eleccions generals. En el cas de Barcelona, les eleccions municipals van comportar una nova configuració del govern municipal, resultat de l’acord entre Barcelona en Comú i el Partit dels Socialistes de Catalunya, amb l’elecció d’Ada Colau com a alcaldessa de la ciutat i amb sis tinències d’alcaldia entre les quals, és de destacar, que una ha estat de cultura. La nova tinència de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, liderada pel tinent d’alcal- de Joan Subirats, aglutina els organismes i direccions municipals en matèria cultural, la memòria democràtica, la política educativa, la relació amb les universitats, les iniciatives entorn de la ciència i la recerca, les relatives als processos comunitaris, participatius o d’innovació democràtica, i els programes transversals com la interculturalitat i la diversitat religiosa. Així doncs, tot i que els diferents períodes electorals han marcat el calendari durant el 2019, i especialment la possibilitat de presentar nous projectes, la continuïtat del liderat- ge polític de Joan Subirats, primer com a comissionat i després com a tinent d’alcalde, ha permès que l’activitat de l’Institut hagi pogut portar-se a terme de manera continuada i que s’hagin pogut presentar alguns projectes i esdeveniments importants com la Biennal Ciutat i Ciència, un nou esdeveniment que ha proposat una mirada àmplia i una reflexió sobre el coneixement científic i la implicació ciutadana, amb la col·laboració d’acadèmics, investigadors, educadors i científics de la ciutat. També ha estat important per la projecció de la nostra ciutat i per al foment de la lec- tura i el sector del llibre la participació de Barcelona com a ciutat convidada a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires. Finalment, es va presentar el Pla d’accions per al desplegament de la mesura de govern “Cap a una política pública de cultura i educació” presentada a finals del 2018. Recursos Recursos Humans La plantilla mitjana de l’Institut va ser l’any 2019 de 386,10 persones de les quals un 61% eren dones. Departament Dones Homes Total Total 235 151 386 112 InstItut de Cultura de BarCelona Recursos Econòmics A continuació s’inclou el compte de pèrdues i guanys que detalla l’activitat econòmica de l’Institut: Comptes de pèrdues i guanys corresponents als exercicis acabats el 31 de desembre de 2019 i 2018 (en euros) Notes (Deure) Haver 2019 (Deure) Haver 2018 A) OPERACIONS CONTINUADES 1. Import net de la xifra de negocis 15 7.796.930,32 8.229.909,36 a) Vendes 69.634,64 72.501,97 b) Prestacions de serveis 7.727.295,68 8.157.407,39 4. Aprovisionaments -7.556,35 -5.416,66 a) Consum de mercaderies -7.556,35 -5.416,66 5. Altres ingressos d’explotació 122.896.612,11 124.621.606,67 a) Transferències corrents 118.717.002,34 119.684.761,87 Ajuntament de Barcelona 16 118.100.557,38 119.419.761,87 Altres transferències 616.444,96 265.000,00 b) Transferències de capital 4.179.609,77 4.936.844,80 Ajuntament de Barcelona 16 3.357.342,15 4.883.177,33 Altres transferències 822.267,62 53.667,47 6. Despeses de personal 15 -21.478.332,91 -20.865.363,34 a) Sous i salaris -16.860.992,59 -16.516.656,51 b) Càrregues socials -4.617.340,32 -4.348.706,83 7. Altres despeses d’explotació -108.148.252,43 -111.200.867,01 a) Serveis exteriors 15.2 -47.323.690,36 -47.041.994,76 b) Tributs -18.569,95 -23.554,87 c) Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions comercials 7.4 - -4.751,12 d) Transferències corrents 15.3 -59.557.138,03 -64.823.780,95 e) Transferències de capital 15.3 -1.248.854,09 693.214,69 8. Amortització de l’immobilitzat 5-6 -431.645,01 -442.061,25 10. Excesos de provisions - 23.889,41 13. Altres resultats -225,00 -29.616,45 A.1) RESULTAT D’EXPLOTACIó (1+4+5+6+7+8+10+13) 627.530,73 332.080,73 14. Ingressos financers 2.053,21 5.543,54 b) De valors negociables i altres instruments financers de tercers 2.053,21 5.543,54 15. Despeses financeres -396.896,11 -15.698,68 b) Per deutes amb tercers 15.1 -396.896,11 -15.698,68 17. Diferències de canvi 25,48 7,08 18. Deteriorament i resultat per alienacions d’instruments financers - -26.709,57 a) De valors negociables i altres instruments financers de tercers 7-10 - -53.667,47 b) Resultat per alienació i altres - 26.957,90 A.2 RESULTAT FINANCER (14+15+17+18) -394.817,42 -36.857,63 A.3 RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS (A.1+A.2) 232.713,31 295.223,10 19. Impost sobre beneficis 13 -717,86 -781,08 A.5 RESULTAT DE L’EXERCICI (A.3+19) 231.995,45 294.442,02 Activitat Direcció De Memòria, Història I Patrimoni Esdeveniments com la Nit dels Museus, que va aplegar 170.000 participants a 80 es- pais diferents de l’àrea metropolitana, els 48 tallers gratuïts del Barcelona Dibuixa, amb 19.000 participants, o la tercera edició de l’iN Museu amb una participació de 2.600 per- sones demostren que el treball en xarxa dels museus municipals va permetre el 2019 im- pulsar iniciatives i activitats de ciutat que en alguns casos es consoliden com a veritables esdeveniments de rellevància. 113 InstItut de Cultura de BarCelona Dos programes nous, Creació i museus (propostes de creació artística inspirades en les col·leccions dels museus i els espais patrimonials presentades en el marc del Grec 2019) i Patrimonia’m col·leccions, primera edició del nou programa educatiu que proposa el desenvolupament de projectes a partir de la relació i el treball conjunt durant tot el curs d’un museu i un centre escolar, es van afegir als esforços de treball coordinat per apropar els museus a la ciutadania. Pel que fa a les col·leccions dels museus, es va continuar treballant en el Pla d’inventari i documentació, iniciat l’estiu del 2018 amb l’objectiu de revisar les fitxes de les col·lecci- ons gestionades pels museus de la corporació. Al llarg de l’any 2019 es van treballar més de 24.000 fitxes. Es van realitzar també 78 donacions de conjunts d’objectes de variada composició, que incrementen les col·leccions del patrimoni municipal. Quant a les accions i activitats que es van portar a terme el 2019, cal comentar la presen- tació que va fer el Servei d’Arqueologia el mes de febrer de la descoberta de l’antic me- tro al carrer Nou de la Rambla, un projecte, iniciat l’any 1930 i mai completat, que pretenia executar una nova línia de metro que creués tot el Raval, enllaçant la ja existent. També al mes de febrer va finalitzar l’exposició “Vida? o teatre? Charlotte Salomon. Berlin 1917-Auschwitz 1943” al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, que van visitar més de 41.000 persones (octubre 2018-febrer 2019) i que va rebre un dels premis de l’Asso- ciació Catalana de Crítics d’Art. Aquest centre va presentar també el projecte Guia’m per a la inclusió laboral de joves amb síndrome d’Asperger. El mes de març el Museu d’Història de Barcelona inaugurava l’exposició “Barcelona Ca- pital Mediterrània” que presentava en dues parts la metamorfosi medieval (s. XIII - XV) i la conquesta del litoral (segles XX i XXI). També cal destacar la publicació i presentació per part del museu del llibre El Park Güell i els seus orígens, 1894-1926. L’OFFF Festival Internacional de Creativitat, Art i Disseny Digital de Barcelona que es va celebrar a finals d’abril al Disseny Hub de Barcelona és una mostra més de la col·labo- ració entre les entitats d’aquest equipament (Museu del Disseny, FAD i BCD) en la pro- gramació de festivals i esdeveniments de referència de la ciutat (Festival FLIC , Festival BLANC, l’ADCE, etc.). El mes de maig l’Arxiu Històric de la Ciutat va organitzar la Jornada de Dones, postguerra i “tebeos”. La celebració dels 70 anys de la primera publicació de Las Hermanas Gilda a la revista Pulgarcito va ser una magnífica excusa per parlar de la figura de les dones en la cultura popular d’aquell moment històric. També el mes de maig l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona va presentar “La ciutat dels pas- satges. Abans de la Via Laietana” i el novembre “Gràfica anarquista. Fotografia i revolució social 1936-1939 ”, amb gran èxit de públic. L’Arxiu també va col·laborar amb el Pla de Barris de Barcelona en l’exposició “16 barris, mil ciutats. Fotografies per a altres relats de la ciutat”, que va documentar la transformació dels territoris més desfavorits de la ciutat. Al mes de juny es van concentrar les inauguracions d’exposicions a diferents espais: El Born CCM va exposar la major retrospectiva dedicada mai a Josep Renau a Catalunya; el Castell de Montjuïc va inaugurar l’exposició “L’art de la guerra. Estratègies per vèncer 114 InstItut de Cultura de BarCelona sense lluitar” centrada en l’obra de l’autor xinès Sunzi; i el Museu Etnològic i de Cultures del Món va presentar una mostra singular “El forns d’oli de ginebre de Riba-Roja d’Ebre”. El 31 d’octubre, el Museu del Disseny va presentar l’exposició “Victor Papanek: la política del disseny”, una coproducció amb el Vitra Design Design i la Papanek Foundation de Viena, centrada en aquest dissenyador, autor i activista. El mes de novembre, el Museu Frederic Marès va finalitzar els actes de celebració del 70è aniversari d’aquest equipament i del 125è aniversari del naixement de Frederic Marès. Entre d’altres, es van organitzar itineraris, concerts i exposicions, així com la Festa de la Primavera al març. Direcció de Programes Culturals Festivals El Grec Festival de Barcelona va fer una clara aposta per potenciar les companyies locals, i va generar un intens diàleg entre el talent internacional i el talent de casa. Els acords amb coproductors, sobretot privats, van permetre ampliar la programació amb risc com- partit, especialment al teatre Grec i també en alguns teatres de la ciutat. Aquest any, es van incorporar al festival algunes activitats amb museus i altres espais patrimonials, així com el projecte Creació & Museus, que vincula artistes que treballen a les Fàbriques de Creació amb els museus municipals. El conjunt del festival va tenir 124.594 espectadors a les activitats centrals, i 12.597 més a les activitats paral·leles. Del 15 al 17 de febrer va tenir lloc una nova edició del Llum Bcn que va il·luminar els car- rers de Poblenou convertint-lo en un gran laboratori d’experimentació i creativitat a l’aire lliure. El festival va comptar un any més amb la participació activa dels alumnes de les escoles d’art, disseny, il·luminació i arquitectura de Barcelona. La segona edició de la Quinzena Metropolitana de Dansa, del 13 al 31 de març, va ocu- par carrers, places, teatres, cinemes i altres espais de 9 municipis (3 més que el 2018) amb prop de 200 actuacions i un total de 47.500 espectadors. Pel que fa als festivals literaris, l’any va començar amb BCN Negra (24 de gener - 3 de febrer) que va proposar 40 activitats en diferents espais de la ciutat, en les que hi van participar 86 autors i autores i 28 moderadors de diferents països. L’escriptora, guionista i dramaturga argentina Claudia Piñeiro va rebre el XIV Premi Pepe Carvalho. En aquesta edició també es va retre homenatge a Paco Camarasa, llibreter i comissari durant d’aquest festivals durant dotze anys. El festival Món Llibre, en la seva 15a edició, es va celebrar els dies 6 i 7 d’abril amb gaire- bé 13.000 m2 més de superfície de l’habitua i més d’un centenar d’activitats. Hi ha parti- cipat 40 escriptors i il·lustradors professionals i 48 editorials. Més de 40 actes i un centenar de convidats (entre poetes, editors, músics, actors i actrius) de més de 30 països van participar a Barcelona Poesia, que es va celebrar del 8 al 16 de maig, i que va tenir la diversitat com a eix central. El Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2019 va recaure en el poeta David Caño pel poemari “Un cos preciós per destruir”. Finalment, el xxxv Festival Internacional de Poesia va comptar amb la participació de Rita Dove, Lebogang Mashille, Luis García Montero, Burhan Sönmez i Antònia Vicens. La direcció artística i inter- pretació van anar a càrrec de la companyia Baró d’Evel i la música de Lassus Quartet. 115 InstItut de Cultura de BarCelona Finalment, del 4 al 9 de novembre va tenir lloc a la Biblioteca Jaume Fuster la 7a edició de Barcelona Novel·la Històrica sota el títol de “Petites històries que han fet historia”. Més de 30 autors i autores van participar en les xerrades i taules rodones que es van organitzar, en una edició on hi van col·laborar 14 editorials i 24 llibreries. Festes de ciutat Pel que fa al cicle festiu, la Cavalcada de Reis 2019 va presentar la novetat del Senyor Hivern (titella gegant de 4 m d’alçada) acompanyat del ‘Gran llibre de les coses petites’ encapçalant les carrosses reials. També va comptar amb els personatges habituals com la patge Estel i el patge Gregori, els carters reials i els xumeters. També es van estrenar dues carrosses: la del Rei Gaspar i la del Dormir. Les Festes de Santa Eulàlia del mes de febrer, van incloure per primer cop la Diada Bas- tonera, i la celebració del centenari dels Gegants nous de la Casa de la Caritat i els 160 anys del Gegants vells. L’inici de l’estiu, com cada any, va arribar marcat per les fogueres i els petards de la revet- lla de Sant Joan i pels carrers guarnits i l’oferta de propostes culturals de dues de les gran festes majors de la ciutat, les dels barris de Gràcia i Sants. Del 20 al 24 de setembre la Mercè 2019, va portar la festa a la ciutat amb més d’1,3 mi- lions de participants. El pregó va ser a càrrec de Manuela Carmena, jutgessa emèrita i exalcaldessa de Madrid, i l’autoria del cartell va ser Maria Corte, il·lustradora i dibuixant barcelonina. La ciutat convidada en aquesta edició va ser Beirut. Un any més les activitats es van estendre a diferents espais de la ciutat amb una programació especial a la Llera del Besòs per celebrar els 25 anys de Pallassos sense Fronteres. El nou cicle nadalenc es va iniciar amb l’encesa de llums i la presentació del pessebre de creació de la plaça de Sant Jaume (a càrrec de l’escenògrafa Paula Bosch), i dels pesse- bres tradicionals del Museu Frederic Marès i del Reial Monestir de Pedralbes. Del 20 al 31 de desembre la plaça de Catalunya va ser l’escenari d’activitats nadalenques per a totes les edats, amb concerts, espectacles, activitats esportives i tallers en les que el fil conduc- tor van ser els “conills de llum”. Direcció de Cultura de Proximitat Centres cívics Durant tot l’any es va seguir treballant per incrementar l’oferta cultural diversa i de qualitat a la xarxa de centres cívics, bàsicament a través del programa Barcelona Districte Cultu- ral. Durant les dues edicions d’aquest programa es van representar 44 propostes artísti- ques i es van exhibir 18 audiovisuals. Al total de sessions hi van assistir un total de 37.565 espectadors. Trenta de les sessions, van ser funcions escolars, amb públic de diferents escoles i instituts de la ciutat. Altres programes transversals que van incidir en els centres cívics durant l’any van ser la 6a edició del cicle Música>BCN, el programa Pantalla Barcelona, els programes Barcelo- na Obertura City +, Dau Als Barris, Quinzena De La Dansa, Art Photo Bcn, Festival Grec o Primavera Als Barris. Finalment cal destacar l’impuls i participació en accions per a la inclusió social que es van portar a terme el 2019: accions per facilitar l’accés a activitats de formació i tallers per a 116 InstItut de Cultura de BarCelona persones amb algun tipus de diversitat funcional, programa de descomptes, formació especialitzada al personal de 15 centres cívics, protocols d’acollida i acompanyament, i el suport al Barcelona Blind Concerts (amb músics amb discapacitat visual) entre altres. Projectes comunitaris i art urbà En col·laboració amb l’entitat Art i Part, es van desenvolupar tres processos de creació ar- tística comunitària a tres barris de la ciutat (Gòtic, Poble Sec i Diagonal Mar-el Front Marí- tim) que van implicar la interacció entre professionals i afeccionats de les arts escèniques. Els tres projectes es van incloure en la programació del Grec Comunitari. Per altra banda, l’acció deslocalitzada de l’Arnau itinerant va continuar activa durant el 2019. A banda d’anar definint el model de governança per al futur equipament, es van realitzar diferents projectes: art urbà a la façana de l’Arnau, creació de projectes de teatre, projectes de dinamització del Paral·lel, presència a la festa major del Raval, o accions amb col·lectius amb risc d’exclusió social (LGTBI o el col·lectiu gitano). En l’àmbit de l’art urbà cal destacar la redacció del pla d’usos i projecte funcional del que serà el futur centre de referència de l’art urbà a la ciutat de Barcelona, el Centre d’art urbà de Barcelona “El Cilindre d’Horta”. Centres d’art Durant el 2019, la Virreina Centre de la Imatge va presentar 11 exposicions entre les quals destaquen la mostra de l’arxiu personal de l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales, les exposicions d’August Sander i María Acha-Kutscher i l’homenatge a Román Gubern. Tam- bé aquest any van culminar la major part de les investigacions dels diversos grups que, des del 2017, han estat treballant a La Virreina Centre de la Imatge. La Capella va celebrar els 25 anys dedicats a la creació emergent a la ciutat. Durant aquests 25 anys han passat per l’equipament més de 1.200 artistes, més de 100 comis- saris i jurats i més de 200 exposicions. En el marc d’aquesta celebració es va renovar la imatge gràfica i es van inaugurar tres projectes que revisen aquest període: “Les escenes. 25 anys després”, “Comunitat La Capella” i “La Capella: 600 anys al Raval”. El 2019 el programa expositiu del Centre d’Art de Fabra i Coats va ser divers i es va ma- terialitzar en onze exposicions. Destaca la proposta de Mireia Sallarès, “Kao malo vode na dlanu”, que incloïa el seminari “Amor per a què? Un seminari sobre l’amor”, “your Phone is a Cop” de Raül Refree i Isaki Lacuesta i “Aquí hem trobat un espai per pensar. 10 anys EN RESiDèNCiA” que va reunir els 77 projectes realitzats al llarg de les nou primeres edi- cions d’aquest projecte. El 2019 també es va iniciar una nova etapa amb la incorporació de Joana Hurtado Matheu com a directora de Fabra i Coats – Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Fàbrica de Creació. Fàbriques de creació L’any 2019 es va seguir desplegant la Mesura de Govern “Nou impuls al programa Fàbri- ques de Creació de Barcelona” presentada l’any anterior. També es va seguir impulsant la participació en projectes i festivals de creació i exhibició artística de la ciutat (Biennal de Ciència, beques de dramatúrgia Carme Montoriol, Swab, Sonar+D, etc.) o el nou progra- ma Creació & Museus amb el Grec, del que ja s’ha parlat. També és important la partici- pació de les fàbriques de creació en projectes educatius i comunitaris com és el cas d’En Residència o el programa Pla de Barris. 117 InstItut de Cultura de BarCelona Una de les de les novetats del 2019 va ser el conveni signat entre l’Institut de Cultura i l’Institut Municipal de l’Habitatge per a la cessió de 5 apartaments per a artistes que realit- zen una residència artística a la ciutat. L’inici de funcionament dels habitatges està previst per al primer trimestre de 2020. Cultura popular El 2019 es va seguir desenvolupant el cicle Cultura Popular als Ateneus, amb 32 especta- cles organitzats per 28 entitats (cobles, bandes, esbarts, corals...) en 7 ateneus de la ciutat i més de dos mil espectadors. D’altra banda, es va col·laborar també en la programació del cicle Concerts de Cobla a Barcelona. També van seguir en marxa dos projectes que posen l’accent en les habilitats lingüísti- ques i musicals de les persones. Per una banda es va celebrar la 4a edició Corrandescola de Barcelona, amb més de 700 alumnes de 18 escoles i, de l’altra, va tenir lloc la 2a edició del projecte Improversem, amb la participació de 4 centres d’ESO, que planteja un espai de diàleg crític mitjançant la glosa -o cançó improvisada- i el rap. Finalment, en motiu dels 40 anys del primer correfoc de Barcelona, es va publicar ‘Foc, foc, correfoc. Història dels grups de foc de Barcelona’, un estudi històric que repassa el vincle de la ciutat de Barcelona amb el món del foc. Direcció de Promoció de Sectors Culturals Biennal Ciutat i Ciència El dia 7 de març es va iniciar la nova Biennal Ciutat i Ciència que durant 5 dies va organit- zar 99 propostes i reflexions sobre el coneixement científic i la implicació ciutadana. Va ser un esdeveniment col·lectiu, protagonitzat pel teixit acadèmic, investigador, educatiu i científic de la ciutat, i es va comptar amb la complicitat de la xarxa d’universitats, cen- tres de recerca, escoles i instituts, biblioteques, centres cívics, museus (especialment el Museu de la Ciència), teatres, fàbriques de creació, ateneus de fabricació i altres equipa- ments culturals de la ciutat. Barcelona Ciutat Literària El mes de juny va concloure la primera edició del Programa d’acció lectora, un programa integrat per 12 projectes de foment de la lectura en el qual varen participar 15.653 perso- nes en 630 accions. El mes d’octubre es va iniciar la segona edició d’aquest programa que vol augmentar els agents participants i les complicitats en l’exercici de la promoció lectora. Amb l’objectiu de promoure la difusió del patrimoni literari, al mes d’abril es va presentar el Mapa literari de Barcelona, una eina de difusió del patrimoni literari que es concreta- rà en la col·locació de plaques commemoratives en edificis i panots de terra en indrets de la ciutat escenaris de ficcions literaris, així com la realització d’un programa de rutes i itineraris literaris. Pel que fa a la projecció internacional, Barcelona va ser present a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires (FIL), que va convidar a 35 escriptors i escriptores en català i castellà i a 16 professionals vinculats al món de llibre de la ciutat de Barcelona, i va ser ciutat convidada a la Milano Book City. Finalment, durant l’any 2019 es van convocar la 4a edició de les beques Montserrat Roig i la 2a edició de les beques Carme Montoriol. I en el marc de la diada de Sant Jordi es va 118 InstItut de Cultura de BarCelona celebrar al Palau de la Virreina l’esmorzar adreçat als autors, autores, editors i editores i altres professionals del món del llibre i que s’ha consolidat com el preàmbul de la diada de Sant Jordi i de la signatura de llibres. actes institucionals El dia 14 de febrer es va fer l’acte de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona 2018, amb la direcció artística de Pep Salazar. S’ha de destacar que el jurat d’aquesta edició va estar format per un 58% de dones. El 2019 es van lliurar les medalles d’Or al Mèrit Cultural següents: el 27 de febrer a l’editor Jorge Herralde; el 12 de març al cineasta Pere Portabella; el 29 d’abril a Assump- ció Malagarriga, impulsora de la renovació dels programes educatius musicals, i a Maria Dolors Bonal, per la seva trajectòria en l’ensenyament musical com a eina d’integració i transformació social, i el 28 d’octubre al crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle. relacions internacionals En aquest aspecte ja s’ha comentat la presència de Barcelona a les fires internacionals del llibre: com a ciutat convidada d’honor a la Feria Internacional del Libro de Buenos Aires 2019 i com a ciutat convidada a la Milano Book City. També va ser important l’intercanvi cultural amb Beirut com a ciutat convidada de la Mer- cè i l’oficialització de l’ingrés de Barcelona al World Cities Culture Forum, la xarxa que aplega les grans capitals culturals del món. Programes de ciència i innovació Pel que fa als programes de ciència, en aquest període es va donar un impuls molt impor- tant al vincle entre cultura i ciència, especialment en dues direccions. D’una banda, du- rant el primer semestre de l’any es va celebrar la 1a edició de la Biennal Ciutat i Ciència, que ja s’ha comentat anteriorment, i de l’altra, amb el nou mandat es va incloure la ciència dins l’àrea dirigida des de la 6a tinència. Des de l’ICUB es va estar participant en l’elaboració del Pla de Ciència de la ciutat que s’ha de presentar el 2020. També s’ha continuat amb les iniciatives de foment de la cièn- cia ciutadana i amb la 13a edició de la Festa de la Ciència els dies 26 i 27 d’octubre, amb 200 activitats que es van fer en aquesta ocasió al Moll de la Fusta i que va comptar amb uns 15.000 assistents. Finalment, cal esmentar la 1a edició del Premi Europeu de Ciència Hipàtia que pretén donar un impuls a la ciutat de Barcelona com a capital europea de la ciència donant su- port al coneixement científic i a la investigació en diferents àrees. El dia 5 de febrer es va fer el lliurament del premi al doctor László Lovász. En l’àmbit de la ciència i la innovació cal destacar també la 13a edició del Festival DAU que es va fer a Fabra i Coats els dies 23 i 24 de novembre i la tasca del Canòdrom Parc de re- cerca creativa que va acollir diversos esdeveniments d’interès per al sector de la innovació dels que especialment cal destacar els que van fer referència al sector dels vídeojocs. Barcelona Film Commission Durant el 2019, Barcelona va acollir el rodatge de 2.735 produccions nacionals i internacionals que van sol·licitar aproximadament uns 8.000 permisos dels quals se’n van autoritzar 6.430. Del total de produccions, 512 van sol·licitar els serveis de la Barcelona Film Commission. 119 InstItut de Cultura de BarCelona A més del suport als rodatges, i també la presència i interlocució amb el sector audiovisu- al, l’Institut de Cultura de Barcelona, a través de la Barcelona Film Commission, va impulsar la 3a i la 4a edició del programa Pantalla Barcelona que té com a objectiu difondre, esti- mular i consolidar l’audiovisual ‘Made in BCN’. L’edició d’estiu va fer 12 sessions amb 1.569 espectadors i la de tardor va oferir 33 sessions a les que van assistir 1.114 espectadors. Subvencions L’any 2019 l’ICUB va gestionar les subvencions de l’àmbit de la cultura, amb 14 programes diferents, i les del nou àmbit Cultura i Educació, que es van convocar de forma conjunta amb l’IMEB. Aquest àmbit va incloure 3 programes diferents i es van presentar un total de 160 projectes dels quals se’n van aprovar 78. El 2019 es va experimentar un increment de les sol·licituds de la convocatòria general. De 716 sol·licituds el 2018 es va passar a 984 el 2019, i també un increment de projectes subvencionats, de 501 l’any 2018 a 550 l’any 2019. Cal esmentar també la incorporació a la convocatòria de dues noves línies de suport. La del suport als programes “Disseny, arquitectura i Art Urbà” i l’ampliació del programa “Projectes interdisciplinaris de debat cultural i de pensament”. També cal fer referència a la introducció de la tramitació telemàtica en les convocatòries pròpies de l’ICUB (Inversions Espais, Inversions Sales música, Ajuts IBI, Inversions TIC’s, Convocatòria de Projectes Puntuals). Finalment, el 2019 es va fer la primera convocatòria de subvencions del Pla Barcelona Ciència que l’ICUB va gestionar íntegrament. S’hi van presentar un total de 57 projectes i se’n van atorgar 7. Consell de la Cultura de Barcelona En les seves diferents funcions, el consell va participar en la valoració de 1.500 projectes i iniciatives culturals, en la designació de les 19 presidències i les 76 vocalies dels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona 2019, va presentar l’Informe Anual de la Cultura al Ple del Consell, a Fabra i Coats-Fàbrica de Creació (abril 2019) i va portar a terme dues reunions conjuntes de dues Comissions de seguiment: comissió del Protocol Festiu i comissió del Seguici Popular (juliol 2019) per abordar globalment temes vinculats a ambdues comis- sions. Cultura, Educació i Ensenyaments Artístics Aquesta ha estat una línia estratègica d’actuació transversal que en el nou mandat s’ha formalitzat a nivell polític i organitzatiu, amb la creació d’una única área que integra la cultura i l’educació. és remarcable l’elaboració i presentació del Pla d’Accions de la Me- sura de Govern “Cap a una política pública de Cultura i Educació” que es va presentar als equips i referents municipals de cultura i educació el mes de febrer de 2019 a Fabra i Coats. També es va donar un impuls al programa EN RESiDèNCIA coincidint amb els seus 10 anys d’existència. Amb les 45 residències del 2019 es va arribar a les 122 residències que han passat pel 75% dels instituts públics de la ciutat. Durant el 2019 s’han afegit al programa 8 instituts i 8 nous equips de mediació. Finalment, i com ja s’ha comentat, del 12 d’abril al 30 de juny es va presentar a Fabra i Coats – Centre d’Art Contemporani l’ex- posició “Aquí hem trobat un espai per pensar. 10 anys EN RESiDèNCiA”, que presentava les obres i els processos de creació realitzats durant les 9 primeres edicions. 120 InstItut de Cultura de BarCelona La continuïtat del programa Pla de Barris i dels programes com Caixa d’Eines (conjunt de programes que vinculen cultura i educació i que tenen lloc en el context d’educació reglada en horari lectiu) ha fet palesa la seva consolidació i validació per part dels centres educatius que hi han participat. En paral·lel a aquest programa, s’ha col·laborat en l’ade- quació de diferents espais de sales d’actes de diversos centres educatius perquè puguin funcionar com a espais de programació artística fora de l’horari lectiu en territoris amb mancances d’espais i equipaments. Cultura Viva Durant l’any 2019, els projectes de Cultura Viva va continuar treballant per consolidar unes estructures que potenciessin pràctiques culturals comunitàries. La Xarxa de Comu- nitats de Memòria va seguir impulsant processos de creació comunitària com els proces- sos sobre memòria, joc i ciutat amb les escoles Llorers i Diputació, la recuperació de la cuina del barri de la Barceloneta amb el Casal de la Gent Gran de la Barceloneta i l’artista Marina Montsolís, la creació de l’Arxiu Gitano amb les associacions Carabutsí, Lacho Bají i la Unió Romaní, i la restitució de la visibilitat i reconeixement des col·lectius de dones migrades amb les associacions Mujeres Pa’lante, Libélules i Carmel a la Vista. La Xarxa de Ràdios Comunitàries va arribar a 33 emissores de 18 barris diferents, 30 de les quals van compartir més de 500 podcasts a la plataforma web del projecte, i van im- pulsar un Radioton, l la jornada CitySound sobre la construcció sonora de la ciutat. La Veïnal, la xarxa de col·lectius que impulsa una televisió comunitària a la ciutat es va pre- sentar el mes de febrer a l’Espai Bota. La xarxa de Discofòrum va crear dos nous grups, a mes dels que ja funcionaven als barris de Sants i Poble Sec: un al barri de Sant Andreu i un altre al voltant del Museu de la Música del barri del Poblenou de Barcelona. Van or- ganitzar també la jornada: “escoltar no és poca cosa” i la jornada de trobada amb tots els grups actius de Discofòrums en el marc del Festival BAM Cultura Viva, durant les festes de la Mercè. El projecte Arxius Oberts va completar les fases de recerca i disseny col·lectiu del procés que persegueix l’objectiu de facilitar l’accés a arxius culturals digitals per a la seva valorització comunitària. El Festival BAM Cultura Viva va celebrar la tercera edició, amb la participació d’unes 5.000 persones de públic amb un programa musical sorgit de la convocatòria oberta en la que es van presentar prop de 700 propostes diferents. A més, també s’hi va celebrar la sego- na edició de la Fira Discogràfica. Finalment, les Jornades Cultura Viva van tenir aquest any un format expandit amb el progra- ma “La Ciutat com a laboratori de democràcia cultural” entre el 22 de febrer i el 8 de maig. Serveis Transversals L’Institut de Cultura disposa també d’uns serveis que treballen de manera transversal per a tota l’organització: la Direcció de Recursos (administració, serveis jurídics, recursos hu- mans, producció i manteniment i projectes arquitectònics), de Comunicació, màrqueting i sistemes així com la Secretaria Tècnica. Tots aquests departaments van treballar durant tot l’any per garantir el bon funcionament dels programes, equipaments i serveis descrits fins aquí. Properament, al web http://barcelonadadescultura.bcn.cat es podran trobar també les dades sobre l’activitat cultural que s’explica aquí, així com de la resta de la ciutat. 121 InstItut de Cultura de BarCelona De tota manera, volem fer esment finalment a dos àmbits estratègics que s’han coordinat des dels departaments transversals: les accions relacionades amb la sostenibilitat i les relacionades amb la perspectiva de gènere. Pel que fa a la sostenibilitat, el 2019 es va renovar a quatre equipaments el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental que atorga el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat; es va completar la instal·lació de plaques fotovoltaiques al terrat del Convent de Sant Agustí, promogut per l’Agència de l’Energia, que permetrà a l’Arxiu Fo- togràfic l’autoconsum d’energia elèctrica; es va completar i actualitzar la monitorització d’alguns edificis per controlar-ne els consums, i es va realitzar un càlcul de la petjada de carboni del Teatre Grec durant el Festival Grec 2019, amb la finalitat de fixar un compro- mís d’acords voluntaris per tal de reduir les emissions en futures edicions. Pel que fa a les accions per promoure la sensiblització envers la perspectiva de gènere, es va participar en l’elaboració de la guia “Bones pràctiques per a una programació cultural paritària” que es va distribuir als equipaments i programes culturals. També es va continu- ar amb la informació i suport a les dones als punts antimasclistes que es situen a diferents punts de la ciutat durant les Festes de la Mercè i amb l’ampliació del nombre d’indicadors que es recullen des de l’Ajuntament i que ajuden a visibilitzar i a fer el seguiment de les dades sobre gènere a la cultura de la nostra ciutat. Reptes 2020 1. Inversió en educació i cultura. Es treballarà per recuperar la sisena hora, com un espai per a les activitats culturals i en els programes que vinculen creació i educació (ampliació de programes com En Residència, Tot Dansa, etc). 2. Finançament. Cal recuperar el fons de bicapitalitat, per tal de dotar la ciutat amb uns fons que havia perdut. 4. Residències artístiques. A Barcelona no hi ha espai de residències permanents per a artistes estrangers. Cal entrar en un circuit internacional de mobilitat d’artistes i continuar ampliant la xarxa de residències que s’afegiran a les 5 que s’han de posar en funciona- ment el 2020 a Fabra i Coats. 5. Música en directe de petit format. Regulació i programa d’ajuts per adequar els espais a les normes de seguretat i aïllament acústic. 6. Cultura metropolitana. Iniciat amb la Quinzena metropolitana de dansa es proposa continuar amb aquest programa i amb d’altres que ajudin a anar construint capes de complicitat. 7. Descentralització. Reforçar la capacitat d’acció cultural als districtes, obrir la governan- ça dels equipaments i reduir la distància entre l’ICUB i el dia a dia dels districtes. Extensió del programa Barcelona Districte Cultural de 22 a 40 espais dels centres cívics. 122 Pressupost executat PRESSuPOST EXECuTAT PRESSUPOST EXECUTAT 2019 ÀREA CULTURA, EDUCACIó , CIÈNCIA I COMUNITAT Direcció/Departament Capítol 2 Capítol 4 Capítol 6 Capítol 7 TOTALS DS Planificació i Control 295.040,03 € 57.062,94 € 352.102,97 € Dep d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós 1.389.360,53 € 912.034,16 € 148.271,68 € 2.449.666,37 € DS Acció Comunitària 811.219,25 € 1.774.617,72 € 2.585.836,97 € DS Democràcia Activa 255.221,97 € 188.104,47 € 443.326,44 € DS Innovació Democràtica 260.025,58 € 143.462,00 € 403.487,58 € Total Pressupost 2019 Gerència 3.010.867,36 € 3.018.218,35 € 57.062,94 € 148.271,68 € 6.234.420,33 € Entitats Adscrites a l’Àrea Capítol 4 Capítol 6 Capítol 7 TOTALS Institut de Cultura 119.896.796,10 € 4.018.342,15 € 123.915.138,25 € Institut Municipal d’Educació 55.792.474,53 € Consorci Educació de Barcelona 65.542.872,40 € Total Entitats 175.689.270,63 € - € 4.018.342,15 € 123.915.138,25 € TOTAL ÀREA + ENTITATS ADSCRITES 3.010.867,36 € 178.707.488,98 € 57.062,94 € 4.166.613,83 € 130.149.558,58 € 124 Consorcis i fundacions COnSORCI D’EDuCACIó DE BARCELOnA Consorci d’Educació de Barcelona Per acord dels governs municipal i català, el Consorci d’Educació de Barcelona (Consorci) és l’administració educativa (única) de la ciutat de Barcelona per gestionar amb una mira- da global i integrada el conjunt de la xarxa educativa de la ciutat. Som comunitat educativa i aglutinem el coneixement col·lectiu i singular dels més de 10.000 educadors, educadores i professionals i de les més de 100.000 famílies de la xar- xa de 500 centres educatius i dels equipaments de la ciutat. El nostre propòsit és sumar totes les persones que treballem en l’educació dins i fora dels centres, cooperant i posant la intel·ligència col·lectiva al servei d’un propòsit comú: fer de Barcelona una ciutat on tothom, infants, joves i persones adultes, pugui trobar el seu itinerari per créixer i desenvolupar-se com una ciutadania capacitada, valenta i feliç. Context La principal novetat d’aquest curs ha estat la creació de dos nous centres educatius pú- blics: l’Institut 22@, de tres línies d’ESO, i l’Escola Auditori, de dues línies de P3. A més, l’Institut Viladomat ha inaugurat un nou edifici. El Consorci desenvolupa la planificació de l’oferta educativa de la ciutat a partir de tres principis fonamentals: la proximitat, la quali- tat i l’equitat, amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats educatives per a tothom. Durant aquest curs s’ha continuat apostant per la renovació pedagògica i la innovació educativa de tots els centres educatius de la ciutat. Recursos El pressupost del Consorci del 2019 ha estat de 201.950.154 €. Pel que fa al pressupost de despeses, el capítol més important correspon al de personal de béns i serveis, amb un 36% sobre el total del pressupost, seguit del capítol de béns i serveis, que ha suposat un 34%. Recursos humans Personal de serveis educatius 9.162 Personal d’administració i serveis 1.279 Total 10.441 Recursos econòmics Liquidació del pressupost Despeses € % Personal 72.184.627 € Béns i serveis 68.970.953 € Despeses financeres 260.532 € Transferències corrents 20.634.739 € Inversions 39.899.153 € Transferències de capital 0 € Variació d’actius financers 150 € Total 201.950.154 € 126 COnSORCI D’EDuCACIó DE BARCELOnA Liquidació del pressupost Ingressos € % Taxes, venda de béns i serveis i altres ingressos 2.819.970 € Transferències corrents 159.104.262 € Alienació d’inversions reals 39.813.477 € Transferències de capital 0 € Variació d’actius financers 150 € Total 201.950.154 € Durant aquest curs 2018-2019 el Consorci ha disposat d’un equip humà de 10.441 pro- fessionals, dels quals un 87,75% és personal docent i un 12,25% és personal d’adminis- tració i serveis. Tots ells han desenvolupat la seva tasca en els diversos centres i serveis educatius gestionats pel Consorci. Activitat Gestió del procés de preinscripció Des del Consorci s’ha organitzat i coordinat el procés anual ordinari de preinscripció als centres docents de la ciutat de Barcelona, de titularitat pública i privada concertada, per als ensenyaments d’educació infantil, primària i secundària obligatòria i per als ensenya- ments postobligatoris (batxillerats, formació professional i arts plàstiques i disseny) i pro- grames de formació inicial. Durant el procés de preinscripció per al curs 2018-2019, es van rebre 58.420 sol·licituds per al conjunt dels nivells educatius, que abasten des d’educació infantil fins als progra- mes de formació inicial. Procés de preinscripció: oferta de places vacants i sol·licituds rebudes Oferta de places vacants Sol·licituds rebudes Nivell educatiu Curs 2017-2018 Curs 2018-2019 Curs 2017-2018 Curs 2018-2019 Educació infantil (1r cicle) 4.370 4.499 7.740 7.909 Educació infantil (2n cicle) 15.796 15.682 13.963 13.938 Educació primària 4.390 3.853 3.208 3.247 Educació secundària obligatòria 9.108 8.630 8.445 8.796 Batxillerats 4.880 5.171 3.894 3.905 Formació professional 16.366 16.708 18.406 18.788 Arts plàstiques i disseny 1.153 1.105 859 811 Programes de formació i inserció 580 580 958 1.026 Total 56.643 56.228 57.473 58.420 Fases del procés d’admissió: sol·licituds rebudes* Fases admissió Curs 2018-2019 Procés ordinari: preinscripció 26.008 Nova admissió estiu 6.037 Matrícula continuada 4.357 Total 36.402 * Etapes infantil (3-6), primària i secundària obligatòria 127 COnSORCI D’EDuCACIó DE BARCELOnA El conjunt de places assignades per al curs 2018-2019 va ser de 43.458. Procés de preinscripció: places assignades Demanda atesa Nivell educatiu 2017-2018 2018-2019 Educació infantil (1r cicle) 4.256 4.409 Educació infantil (2n cicle) 13.260 13.215 Educació primària 1.523 2.055 Educació secundària obligatòria 7.516 8.304 Batxillerats 3.431 3.197 Formació professional 12.634 11.313 Arts plàstiques i disseny 653 385 Programes de formació i inserció 580 580 Total 43.853 43.458 Alumnat matriculat El nombre d’alumnes que han iniciat el curs 2018-2019 en qualsevol dels centres de la ciutat (públics, privats concertats i privats) ha disminuït lleugerament en 605 alumnes respecte al curs anterior i ha estat de 218.160 alumnes. Per districtes, destaca l’aportació de Sarrià - Sant Gervasi, que en els ensenyaments de 3 a 16 anys representa el 16,6% d’alumnat inscrit sobre el conjunt de la ciutat. Contrasta amb aquesta dada la del districte de Ciutat Vella, que representa tan sols un 4,2% d’aquesta franja que cursa estudis de règim general a la ciutat. Alumnat que cursa ensenyaments de règim general: centres públics, privats concertats i privats per districtes Consorci d’Educació de Barcelona, 2019 Ensenyaments bàsics (3-16 anys) Districtes Infantil Infantil Primària Secundària Total 3-16 Batxillerat Total (0-3) (3-6) Ciutat Vella 619 1.707 3.592 2.226 7.525 1.074 9.218 L’Eixample 2.660 5.477 11.017 7.593 24.087 3.717 30.464 Sants-Montjuïc 1.952 3.342 6.608 4.649 14.599 1.523 18.074 Les Corts 1.197 2.876 6.307 4.810 13.993 1.423 16.613 Sarrià - Sant Gervasi 2.588 5.718 12.575 10.520 28.813 4.825 36.226 Gràcia 1.528 3.015 6.013 3.115 12.143 904 14.575 Horta-Guinardó 1.539 4.111 9.078 6.122 19.311 1.893 22.743 Nou Barris 1.603 3.518 7.737 5.665 16.920 1.470 19.993 Sant Andreu 1.595 3.939 8.062 4.953 16.954 1.767 20.316 Sant Martí 2.734 5.852 11.681 7.479 25.012 2.192 29.938 Barcelona 18.015 39.555 82.670 57.132 179.357 20.788 218.16 128 COnSORCI D’EDuCACIó DE BARCELOnA Any rere any, s’observa un augment progressiu del percentatge d’alumnat que s’escolarit- za en centres de titularitat pública. Alumnat per etapes educatives i per titularitat del centre Curs 2018-2019 Nivell educatiu Alumnat Centre públic Centre privat Educació infantil (2n cicle) 39.555 48% 52% Educació primària 82.670 44% 56% Educació secundària obligatòria 57.132 37% 63% Total 179.357 43% 57% Els equipaments educatius Des del Consorci es planifica, es gestiona i s’executen els projectes de nous equipaments educatius per donar resposta a les necessitats canviants d’educació a la ciutat. També s’efectuen les obres de reforma, ampliació, millora i adequació dels equipaments exis- tents i, alhora, es garanteix el manteniment, la neteja i el mobiliari necessari dels centres. A continuació, es detallen les principals actuacions desplegades des de la Direcció d’Equipaments Educatius del Consorci. Grans obres, Pla de barris i noves construccions En construcció Acabats Grans obres Escola Ignasi Iglésias Institut Escola Antaviana Escola La Mar Bella Institut 22@ Escola Poblenou Institut Escola El Til·ler Pla de barris Escola Enric Granados Institut Escola Turó de Roquetes Institut Escola Trinitat Nova Institut Rambla Prim Institut Rubió Tudurí Noves construccions Escola La Maquinista Institut Martí Pous Escola Anglesola Institut Maria Espinalt Institut Angeleta Ferrer Escola Mitjans Audiovisuals EMAV D’altra banda, s’han elaborat estudis sobre l’evolució de les demandes d’escolarització i s’han pogut detectar alguns increments. Mitjançant les construccions modulars s’ha do- nat resposta a aquestes necessitats, mentre s’estudia l’evolució de les previsions i el pos- sible creixement convencional de cada centre. Reptes 2020 Les principals línies d’actuació del Consorci per a l’any 2020 són les següents: • Seguir treballant per un projecte de renovació pedagògica i innovació educativa propi de la ciutat de Barcelona i que doni resposta a les necessitats educatives del segle XXI. Aquest projecte es desenvolupa juntament amb l’Escola Nova 21, l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, l’Associació de Mestres Rosa Sensat i els centenars de centres educatius de primària i secundària, públics i privats concertats, que integren les diverses “Xarxes per al canvi” de la ciutat. • Continuar la planificació de l’oferta educativa de la ciutat d’acord amb les necessitats reals i objectives de cada zona, seguint els criteris establerts de proximitat, qualitat i equi- tat, amb l’objectiu que tots els centres educatius puguin oferir itineraris educatius equi- valents, tot respectant l’especificitat i la singularitat de cada projecte educatiu. Així com 129 COnSORCI D’EDuCACIó DE BARCELOnA que les famílies considerin tots els centres de la seva zona educativa com a centres de qualitat, amb un projecte consistent i, per tant, com una bona opció a l’hora d’escolaritzar els fills i filles. • Avançar en la continuïtat pedagògica entre l’etapa de primària i l’etapa de secundària. Impulsar un nou model de pas d’educació infantil i primària a instituts de secundària obligatòria de titularitat pública, basat en la creació de nous institut escola a la ciutat i en la creació d’unitats de referència entre centres educatius públics de primària i secundà- ria, que garanteixin la continuïtat pedagògica en els itineraris de l’alumnat, i corregeixi la desigualtat entres escoles i instituts pel que fa a les adscripcions, amb un model més racional, coherent i equitatiu. • Continuar implementant el Pla de xoc contra la segregació i per la igualtat d’oportunitats en l’educació, que té com a principal objectiu garantir la detecció de l’alumnat en situació de vulnerabilitat, la seva distribució equitativa dins de la xarxa educativa i l’assignació de recursos compensatoris per garantir-li una igualtat d’oportunitats per a l’èxit escolar. Els principals eixos de treball d’aquest pla són els següents: una millor detecció de la infància vulnerable; una distribució més equitativa de l’alumnat; prioritzar i focalitzar els recursos per a la igualtat d’oportunitats i una innovació educativa per a l’equivalència dels centres, i la informació i l’atenció a les famílies. • Treballar per la prevenció de l’abandonament prematur i la universalització de l’etapa postobligatòria 16-18 mitjançant la flexibilització del batxillerat (nou batxillerat en tres anys) i el Pla d’acompanyament de secundària, que garanteix una bona transició de l’eta- pa obligatòria a la postobligatòria entre els joves amb més risc d’abandonament. Els prin- cipals punts de treball d’aquest pla són: l’orientació de l’alumnat amb NEE A i NEE B cap a estudis postobligatoris; el suport del Pla Jove en la inscripció i la matrícula; la gestió de la reserva de places, l’ampliació de ràtio la i revisió de l’oferta inicial; el finançament de la matrícula i les quotes de material, i la provisió de monitoratge (vetlladors) per a tot l’alumnat que n’ha tingut a 4t d’ESO. • Seguir avançant en la dignificació de tots els equipaments educatius a fi d’aconseguir una xarxa de centres equivalents. Remodelar i adequar els espais per fer-los més flexibles i adaptats a les necessitats educatives actuals, prioritzant els centres que estan situats en barris amb més complexitat social. Consolidar una gestió de les obres i de manteniment dels equipaments que sigui preventiva i sostenible. 130 COnSORCI DE LES BIBLIOTEquES DE BARCELOnA Consorci de les Biblioteques de Barcelona El Consorci de les Biblioteques de Barcelona es configura com un ens local, amb perso- nalitat jurídica pròpia, constituït per l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelo- na, adscrit a l’Ajuntament de Barcelona. Els seus objectius són impulsar, organitzar, gesti- onar i articular la prestació del servei de biblioteca pública a la ciutat, amb paràmetres de qualitat i equitat que en garanteixen l’accés al conjunt de la ciutadania. Les seves funcions principals són les següents: - Gestionar les biblioteques públiques de la ciutat. - Planificar els nous equipaments i serveis bibliotecaris que necessiti la ciutat. - Programar, executar i avaluar el Pla d’actuació anual de Biblioteques de Barcelona. - Impulsar el desenvolupament d’una gestió innovadora, relacional i de treball en xarxa, tant des de la perspectiva territorial com sectorial, en el disseny i la prestació dels serveis de la biblioteca pública. - Dissenyar, desenvolupar i avaluar el sistema de serveis del Consorci (planificació i avalu- ació, catàleg de serveis i prestacions operatives). - Impulsar iniciatives per a la millora dels hàbits lectors, amb l’adequació de les col·lecci- ons de les biblioteques, tenint present les necessitats de la comunitat a la qual serveixen i amb l’impuls i organització d’activitats de promoció de la lectura. - Promoure programes en els àmbits de l’aprenentatge al llarg de la vida i per al foment de la cohesió social. - Representar el sistema bibliotecari de lectura pública de la ciutat davant els diferents organismes nacionals i internacionals. - Aprovar les normes i els criteris de funcionament intern dels serveis i vetllar per la cor- recta aplicació de la legislació general i de la normativa municipal en els àmbits d’actua- ció del Consorci. - Articular processos de participació, tant del personal del Consorci com del conjunt de la ciutadania, amb mecanismes informatius, de consulta i de participació. - Gestionar els béns, mobles i immobles, que li siguin adscrits per a la prestació del servei. - Cooperar amb altres serveis municipals i altres institucions o entitats per millorar els serveis i ampliar-ne l’accés. - Aportar els elements bàsics per a la formulació i el seguiment del Pla d’actuació munici- pal i dels plans i programes sectorials, territorials i transversals relacionats amb els objec- tius i les finalitats de les biblioteques. 131 COnSORCI DE LES BIBLIOTEquES DE BARCELOnA - I en general tenir cura de la prestació íntegra i efectiva dels serveis de biblioteca pública de la ciutat i de l’exercici de les competències que li siguin delegades per a la realització de les seves funcions. Context i Activitat A 31 de desembre de 2019 el Consorci gestiona quaranta biblioteques a la ciutat de Barcelona. Durant el 2019 s’han celebrat més de 3.800 activitats culturals, amb la presència d’autors d’arreu del món, 3.000 activitats d’alfabetització digital, més de 1.500 sessions de clubs de lectura i prop de 2.500 visites de grups d’escolars. El 2019 les Biblioteques de Barcelona van assolir un milió de persones usuàries amb car- net, fet que suposa que el 62% de la població de la ciutat disposa d’aquest document que dona accés de manera gratuïta a serveis com el préstec de documents, l’accés a internet o activitats com els clubs de lectura, els tallers d’alfabetització digital o bé els tallers de creació. Com a fets rellevants del 2019 destaquen la realització de la vuitena edició de la Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social que, sota el lema “La participació dels joves”, va presentar experiències procedents de França, Alemanya i Suècia i de biblioteques i altres entitats catalanes a l’entorn de la participació dels joves en la vida de les biblioteques públiques. Tanquen el 2019 amb dues biblioteques més que es van afegir al sistema de gestió de la col·lecció a través de radiofreqüència, que permet a les persones usuàries ser més autò- nomes en el procés del préstec i el retorn dels documents. Un total de dinou biblioteques disposen d’aquest sistema. Recursos Recursos humans Homes Dones Núm. mitjà a 31.12.2019 Núm. mitjà a 31.12.2019 Directius 0,78 1 Directiu/Directiva Personal funcionari 3,00 3 2,00 2 Escala d’administració general Escala d’administració especial 5,00 5 13,00 13 Personal laboral estructural 99,00 99 272,00 272 Personal laboral conjuntural 29,80 61 54,86 107 Total general 137,58 169 341,86 394 132 COnSORCI DE LES BIBLIOTEquES DE BARCELOnA Recursos econòmics Ingressos Taxes i altres ingressos 85.230,00 Transferències corrents 21.728.436,13 Ingressos patrimonials 50,00 Transferències de capital 132.612,43 Romanents tresoreria 411.718,92 TOTAL 22.358.047,48 Despeses Personal 19.302.590,59 Corrents i de serveis 1.940.185,61 Interessos 176.107,57 Transferències corrents 70.273,00 Inversions reals 868.880,71 Transferències de capital 10,00 TOTAL 22.358.047,48 133 COnSORCI DE L’AuDITORI I L’ORquESTRA Consorci de l’Auditori i l’Orquestra El Consorci de l’Auditori i l’Orquestra és un ens de dret públic de caràcter associatiu in- tegrat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya com a entitats funda- dores. Les finalitats principals són: - La gestió i la promoció de l’Auditori de Música de Barcelona, concebut com un complex de prestació de tot tipus de serveis relacionats amb la música. - La gestió i la promoció de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) en tots els seus aspectes: musical, administratiu i econòmic, per fer realitat una orquestra simfònica d’alt nivell. - La gestió i la promoció del patrimoni musical català a través, entre d’altres, del Museu de la Música i del Centre Robert Gerhard. - La gestió i la promoció de la Banda Municipal de Barcelona o altres formacions musicals, la gestió de les quals encarreguin al Consorci les entitats consorciades. Context El 2019 ha comportat per al Consorci de l’Auditori i l’Orquestra la continuació del creixe- ment iniciat en anys anteriors. La consolidació de públic a l’Orquestra Simfònica i Nacional de Catalunya i a la Banda Municipal, la presència de grans figures a les temporades de Cambra i Antiga i la gran aposta pels festivals Llums d’Antiga en la seva primera edició i Emergents són els fets rellevants d’aquest 2019. El 2019 per a l’Orquestra està marcat per l’èxit de públic i les sales plenes en concerts com la Simfonia Praga, de Mozart; la Simfonia núm. 3, de Brahms; l’actuació de Brad Mehl- dau; la transgressora Novena de Beethoven amb l’Agrupación Señor Serrano, i Turandot. Recursos Recursos humans Desembre del 2019 Any 2019 Total Dones Homes Mitjana total Mitjana dones Mitjana homes 173 94 79 176,08 95,58 80,5 134 COnSORCI DE L’AuDITORI I L’ORquESTRA Recursos econòmics Ingressos 2019 Transferències i subvencions rebudes 16.404.942,80 Vendes i prestacions de servei 6.299.460,29 Altres ingressos de gestió ordinària 31.241,54 a) Total ingressos de gestió ordinària 22.735.644,63 Despeses 2019 Des peses de personal -13.281.121,65 Transferències i subvencions atorgades -10.190,00 Altres despeses de gestió ordinària -9.954.364,40 Amortització del immobilitzat -1.388.660,57 b) Total despeses de gestió ordinària -24.634.336,62 Activitat Durant el 2019, han passat per la sala de L’Auditori 381.863 espectadors i espectadores, que s’han repartit en 494 concerts. En altres espais s’han celebrat 137 concerts, que han aplegat 147.258 persones. El 2019, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del mestre Kazushi Ono, ha treballat per apropar la música d’orquestra a tota la ciutadania, consolidant la seva presència tant en l’àmbit cultural de Barcelona i del territori català com internacionalment fent una extensa gira al Japó. L’Orquestra Simfònica ha celebrat 117 concerts amb 176.133 espectadors i espectadores que han gaudit de solistes com Stefan Vladar, Simon Trpčeski, Borís Belkin, Alina Ibragi- mova, Veronika Eberle, Gautier Capuçon, Christian Zacharias i els germans yoshida; de les batutes de Rinaldo Alessandrini, Vladímir Aixkenazi, Kent Nagano, Xian Zhang, Josep Caballé i Rafael Payare i veus com les d’Enea Scala, Marta Mathéu i Elena Pankratova. El projecte Cantània del Servei Educatiu de l’Auditori ha reunit aquest any prop de 50.000 nens i nenes que van cantar a Joan Brossa en el centenari del seu naixement. El 2019 va ser el trentè aniversari del projecte. La Banda Municipal de Barcelona s’ha consolidat aquest any com a referent nacional i internacional i ha participat en el concert principal del SOBV Music Festival d’Olten, a Suïssa. La Banda ha ofert un total de deu concerts gratuïts i oberts a tothom durant la primavera i l’estiu a la seva ciutat, Barcelona. L’Auditori va començar l’any amb entrades exhaurides al concert del flautista Emmanuel Pahud i a la projecció amb música en directe de la pel·lícula El senyor dels anells: El retorn del rei. L’Auditori també s’ha sumat a la cinquena setmana Apropa Cultura, dedicada aquest any als col·lectius de dones en situació de vulnerabilitat. Com a fet rellevant per tancar l’any, L’Auditori ha estat nominat als Premis ARC 2019 en la categoria de millor programació de teatre o auditori. 135 FunDACIó MuSEu PICASSO DE BARCELOnA Fundació Museu Picasso de Barcelona La Fundació Museu Picasso de Barcelona és una fundació sense ànim de lucre, conside- rada com a entitat pertanyent al sector públic de l’Administració local de Catalunya, que va ser constituïda el dia 6 de març de 2013 per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Cultura. El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Ruiz Picasso i la màxima expressió de la forta vinculació de Picasso amb la ciutat. El Museu ocupa cinc palauets medievals que s’han anat adquirint per part de l’Ajunta- ment de Barcelona els darrers cinquanta anys: Aguilar, Castellet, Meca, Mauri i Finestres, que han estat objecte de diferents reformes. Les finalitats de la Fundació Museu Picasso de Barcelona són les següents: a) Garantir la protecció, la conservació, l’estudi, la difusió i la restauració del patrimoni artístic, arquitectònic i documental que compon la col·lecció del Museu Picasso. b) Incrementar el seu patrimoni afegint valor a la col·lecció o complementant-la d’una manera notable. c) Exhibir ordenadament la col·lecció en condicions adequades per a la seva contempla- ció i estudi, que contribueixi a construir noves narratives sobre Picasso tot explicant el vincle de l’artista amb Barcelona. d) Desenvolupar programes d’exposicions temporals que ampliïn i enriqueixin el conei- xement sobre Pablo Picasso i el seu entorn artístic i social. e) Fomentar l’accés a la col·lecció i als fons documentals a la ciutadania i facilitar el seu estudi als investigadors i investigadores. f) Impulsar el coneixement, la difusió i la comunicació del patrimoni custodiat pel Museu i desenvolupar activitats didàctiques i educatives entorn dels seus continguts que poten- ciïn l’esperit crític i aconsegueixi més implantació social. g) Fomentar la recerca entorn de Picasso i la seva obra i desenvolupar programes de re- cerca en connexió amb la comunitat científica nacional i internacional. h) Desenvolupar xarxes de cooperació i de col·laboració amb altres museus, universitats, centres de recerca o institucions nacionals o estrangeres, per afavorir l’intercanvi d’ex- periències i coneixements. i) Garantir la conservació i la restauració dels immobles seu de la Fundació. 136 FunDACIó MuSEu PICASSO DE BARCELOnA Context La Fundació Museu Picasso de Barcelona és l’entitat publicoprivada sense ànim de lucre que des de l’1 de gener de 2014 gestiona el patrimoni i els recursos del Museu Picasso, que són propietat de l’Ajuntament de Barcelona. La Fundació és una iniciativa impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona i creada per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Barcelona Cultura. Durant aquest 2019, s’han dut a terme projectes de rehabilitació que permetran el 2020 redactar el pla director de l’edifici i la rehabilitació de la façana principal. L’any 2019 ha estat significatiu també per les restauracions i les adequacions de conser- vació preventiva de dues peces importants del museu: Ciència i caritat (1897) i Primera comunió (1896). També ha estat l’any del centenari de la donació de l’obra L’arlequí, encarnat pel ballarí i coreògraf Léonide Massine, pintada l’any 1917 a Barcelona i donada per Pablo Picasso l’any 1919 com a re- coneixement a la Ciutat Comtal. La celebració del centenari de la donació s’ha acompanyat d’un programa d’activitats relacionades amb la Commedia dell’arte i l’edició d’una petita publicació. El Servei Educatiu i d’Activitats del Museu ofereix cada any als i les visitants un programa d’activitats educatives per atendre els requeriments propis dels diferents públics. Recursos Recursos humans Plantilla mitjana 2019 Situació a 31/12/2019 Categoria homes dones total homes dones total Direcció 1 1 1 1 Gerent 1 1 1 1 Cap de departament 1 1 1 1 Gestor projectes 0 0 Suport 1 7.99 8.99 1 12 13 Tècnic 17.99 17.99 20 20 2 27.98 29.98 2 34 36 Recursos econòmics Ingressos Ingressos per les activitats 9.629.729,62 • Vendes 41.831,76 • Prestacions de serveis 9.508.897,86 • Subvencions oficials a les activitats 79.000,00 Altres Ingressos de les activitats 1.098.948,49 Total ingressos 10.728.678,11 Despeses Despeses de personal -1.613.814,87 •Sous, salaris i assimilats -1.279.145,16 •Càrregues socials -334.669,71 Altres Ingressos de les activitats 1.098.948,49 Total despeses -8.955.951,60 137 FunDACIó MuSEu PICASSO DE BARCELOnA Activitat El Museu Picasso de Barcelona és el centre de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso. El geni del jove artista es revela a través de les 4.251 obres que componen la col·lecció permanent. Actualment, la col·lecció està formada per 4.957 obres, entre les quals trobem documen- tació gràfica, dibuix, escultura, ceràmica i pintura. El Museu Picasso ocupa cinc grans casals o palaus del carrer de Montcada, que daten dels segles XIII i XIV, amb remodelacions importants al llarg del temps, les més destaca- des durant el segle XVIII. Durant el 2019 s’ha presentat l’exposició “Picasso, la mirada del fotògraf”, que es compon d’una selecció de materials fotogràfics del fons del Museu Nacional Picasso de París. S’ha presentat també una nova exposició sobre la relació de Pablo Picasso i la poesia: “Pablo Picasso, Paul Eluard. Una amistat sublim”, comissariada per Emmanuel Guigon i Malén Gual. Durant l’any 2019, s’han fet un total de 134 préstecs d’obres, 39 fotografies i 7 docu- ments/publicacions/cartells que han viatjat a llocs tan diversos com França, el Japó, Itàlia o l’Uruguai, entre d’altres. Els i les visitants de les exposicions, temporals i permanent, juntament amb els i les assis- tents a les activitats han sumat un total de 1.072.887 visitants per a aquest 2019. 138 COnSORCI DEL MuSEu D’ART COnTEMPORAnI DE BARCELOnA Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona El Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) fou constituït per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya en les seves sessions dels dies 24 i 28 de març de 1988, té caràcter local i és un ens de dret públic de caràcter associatiu i voluntari, constituït per administracions públiques i entitats privades sense ànim de lucre, adscrit a l’Ajuntament de Barcelona. Constitueixen el MACBA l’Administració de l’Estat, per mitjà del ministeri competent en matèria de cultura, i les entitats fundadores següents: l’Ajuntament de Barcelona, la Ge- neralitat de Catalunya i la Fundació Museu d’Art Contemporani. El MACBA té per objecte: a) La gestió del Museu com a institució dedicada a l’adquisició, la conservació, l’estudi, l’exposició i la interpretació educativa d’obres d’art contemporani, amb una atenció espe- cial per l’obra dels artistes catalans o relacionats amb Catalunya. b) La creació de fons bibliogràfics i documentals que facilitin el coneixement i la difusió de l’art contemporani. c) L’estímul i la promoció de totes les activitats del Museu com a espai per gaudir de l’art contemporani en les seves diverses manifestacions i, al mateix temps, com a espai per a la formació i l’educació de la sensibilitat i l’esperit crític de les persones. Context El 2019 ha estat marcat per l’adaptació del Pla d’usos del museu que ha permès compati- bilitzar l’ampliació imprescindible del Museu amb la necessitat de la ciutat d’oferir un nou centre d’atenció primària als veïns del Raval. El programa d’exposicions temporals, estretament lligat a les línies de recerca i les activi- tats dels programes públics, ha afavorit l’augment de visitants i la diversificació de públics. Aquest any s’han consolidat línies de col·laboració amb institucions culturals i universitats del barri del Raval, ja que forma part de la xarxa Raval, Territori Socialment Responsable des del març de 2019 i participa en la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts Visuals de Catalunya, juntament amb la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya. A més, el MACBA participa activament (com a museu pilot) en el projecte del Baròmetre Social dels Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 139 COnSORCI DEL MuSEu D’ART COnTEMPORAnI DE BARCELOnA Recursos Recursos humans Dones Dones Homes Homes Personal laboral Núm. mitjà a 31/12/2019 Núm. mitjà a 31/12/2019 Alts càrrecs 2 2 Categoria A 34,36 37 11,33 13 Categoria B 14,28 16 4,08 5 Categoria C 17,84 18 6,00 6 Total 66,48 71 23,41 26 Recursos econòmics Ingressos Transferències i subvencions rebudes 10.918.248,75 Vendes i prestacions de servei 1.436.987,91 Validació d’existències de productes acabats i en curs de fabricació i deteriorament de valor -6.378,75 Altres ingressos de gestió ordinària 779.265,40 Total ingressos de gestió ordinària 13.128.123,31 Despeses Despeses de personal -4.343.026,98 Transferències i subvencions concedides -225.645,40 Altres despeses de gestió ordinària -6.802.679,95 Amortització del immobilitzat -1.722.374,69 Total de despeses de gestió ordinària -13.093.727,02 Activitat L’any 2019 en xifres: 6 exposicions 96.767 seguidors de Facebook 133 activitats anuals (cursos, conferències, seminaris i altres) 97.526 seguidors de Twitter 5.273 obres d’art de la Col·lecció 146.616 registre (biblioteca i arxiu) 357.029 visitants 1.057.115 visites a la web Els i les 357.029 visitants rebuts durant el 2019 suposen un increment del 7,6% respecte a l’any anterior i resulta rellevant l’increment de públic local, coincidint amb la mostra de- dicada a Jaume Plensa i a la consolidació del programa “Dissabtes MACBA”, amb entrada lliure. L’exercici 2019 ha mantingut la tendència dels últims anys d’increment dels ingressos propis, amb un nivell d’autofinançament al voltant del 24%. Al llarg de la temporada 2018-2019 s’han presentat un total de sis noves exposicions a onze institucions nacionals i internacionals: Manila, Buenos Aires, Mèxic o Moscou en són alguns exemples. 140 COnSORCI MuSEu DE CIènCIES nATuRALS DE BARCELOnA Consorci Museu de Ciències Naturals de Barcelona El Consorci Museu de Ciències Naturals de Barcelona va ser creat per acord del Plenari del Consell Municipal reunit en sessió el 4 de febrer de 2011 i per acord del Govern de la Generalitat, de 23 de novembre de 2010; té naturalesa d’ens de dret públic de caràcter associatiu i voluntari i està integrat per l’Administració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, adscrit a l’Ajuntament de Barcelona. El seu objecte és: - Gestionar el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. - Impulsar el procés perquè aquest museu sigui reconegut com a museu nacional i esde- vingui el Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya, que coordini la xarxa dels museus de ciències naturals de Catalunya. - Custodiar el fons de ciències naturals del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que reuneix una bona representació de la flora, la fauna i la geologia de Catalunya i terres properes, especialment de la Mediterrània occidental, ja que manté una infraestructura constituïda per col·leccions, bases de dades i aplicacions tecnològiques al servei de les necessitats científiques i tècniques. - Promoure la recerca, la descoberta, l’aprenentatge i l’interès per la natura, tot reunint in- formació i generant coneixement científic sobre la diversitat natural, actuant com a centre de referència del patrimoni natural de Catalunya i assolint estàndards científics internaci- onals. - Exposar i difondre el patrimoni natural amb una clara vocació educativa, cobrint les necessitats d’aprenentatge que té la ciutadania i donant suport a la formació integral mit- jançant els programes educatius. - Assumir la responsabilitat de respondre als reptes i les necessitats que el país i el món tenen plantejats en relació amb el patrimoni natural, fent una contribució important en qüestions d’alt interès social, com la conservació de la biodiversitat, la gestió mediambi- ental, el canvi global o la salut pública. - Treballar en col·laboració amb els diferent agents de l’entorn de les ciències naturals, promovent la participació i la cooperació col·lectiva. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el parc del Fòrum. En el primer es troben el Museu Martorell i el Laboratori de Natura, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la seu de les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc. 141 COnSORCI MuSEu DE CIènCIES nATuRALS DE BARCELOnA Recursos Recursos humans Dones Dones Homes Homes Núm. mitjà a 31/12/2019 Núm. mitjà a 31/12/2019 1. Funcionaris 13 11 12 11 Ajuntament de Barcelona 2. Laborals 19 18 16 15 Total 32 29 28 26 Recursos econòmics Ingressos Ingressos tributaris i urbanístics 238.935,54 Transferències i subvencions rebudes 8.577.188,94 Vendes i prestacions de servei 94.758,50 Altres ingressos de gestió ordinària 119.171,00 Total ingressos de gestió ordinària 9.030.053,98 Despeses Despeses de personal -3.223.644,11 Transferències i subvencions atorgades -33.881,47 Aprovisionaments -19.871,31 Altres despeses de gestió ordinària -5.850.304,42 Amortització del immobilitzat -164.931,69 Total de despeses de gestió ordinària 9.292.633,00 142 COnSORCI MERCAT DE LES FLORS Consorci Mercat de les Flors El Consorci Mercat de les Flors, constituït el 13 d’abril de 2007 com una entitat de dret públic de caràcter associatiu i voluntari, integrada per l’Ajuntament de Barcelona i l’Ad- ministració de la Generalitat de Catalunya, va quedar adscrit a l’Ajuntament de Barcelona l’11 de maig de 2015. El Consorci té per objecte gestionar el funcionament i les activitats de l’equipament escè- nic del Mercat de les Flors i vetllar perquè aquest centre assoleixi les finalitats següents: • Ser un centre de referència en l’àmbit de Barcelona, Catalunya i l’Estat espanyol i situ- ar-se en l’escena internacional d’espais dedicats a les arts escèniques. • Ser un centre de suport a la creació, la producció i la difusió de la dansa, de les arts del moviment i de les altres arts similars. • Ser un espai motor i punt de trobada de propostes per al foment de les arts del moviment. • Ser un espai de suport a artistes, de consolidació de companyies de qualitat i de forma- ció i participació del públic. • Treballar en xarxa amb altres agents i entitats de l’àmbit cultural i social tant públics com privats. Context i activitat L’any 2019 ha estat dividit en dues temporades, de gener a juny i de setembre a de- sembre. De gener a juny, sota el concepte i l’eix temàtic de “Dansa desbordada”, s’han portat a ter- me catorze peces, dues constel·lacions nacionals (Big Bouncers, l’abril del 2019, i Escar- lata Circus, el maig del 2019) i dues d’internacionals (La Ribot, l’abril del 2019, i la segona part de Boris Charmatz, el març del 2019). De setembre a desembre del 2019 sota el concepte i eix temàtic “Dansa i territori, territo- ris compartits_perspectives diverses” s’han portat a terme deu peces i la primera part de la constel·lació amb Societat Doctor Alonso. Una constel·lació es tracta d’un cicle d’activitats realitzat al voltant d’un creador o col·lec- tiu per donar un impuls de difusió i visibilitat, ajudant a fer conèixer l’obra d’aquest crea- dor amb més profunditat a nous públics. Cada constel·lació esdevé un focus i comporta per part del Mercat un treball de producció i acompanyament específic. Algunes de les constel·lacions travessen tota la temporada, d’altres es focalitzen i es despleguen en una setmana o quinzena puntual. Durant el 2019 s’han celebrat sis festivals: SÂLMON al Mercat, La Quinzena, El Més Petit de Tots, Hacer Historia(s) Vol. III, Àfrica Moment i HOP Festival 2019. 143 COnSORCI MERCAT DE LES FLORS Durant el transcurs d’aquest any el Mercat de les Flors ha encetat diferents projectes de suport i acompanyament als artistes: coproduccions, produccions o vincles de col·labo- ració en projectes concrets entre artistes i el Mercat de les Flors. En aquest sentit, desta- quen deu coproduccions nacionals i una d’internacional l’any 2019. Recursos Recursos humans Homes Dones Mitjana 31/12/2019 Mitjana 31/12/2019 Funcionaris 0 0 2 2 Laborals 15,33 15 15,92 17 Total 15,33 15 17,92 19 Recursos econòmics Ingressos Transferències i subvencions rebudes 5.320.707,10 Vendes i prestacions de servei 336.603,56 Altres ingressos de gestió ordinària 27.000,04 Total ingressos de gestió ordinària 5.684.310,70 Despeses Despeses de personal -1.902.659,28 Transferències i subvencions atorgades -3.667,17 Altres despeses de gestió ordinària -3.566.117,36 Amortització del immobilitzat -461.089,72 Total de despeses de gestió ordinària -5.933.533,53 144