Secretaria General COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME, INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT Sessió de 30 de setembre de 2020 ACTA A la sala virtual, amb pantalla central de control de la Sala Lluís Companys de la Casa Consistorial de la casa de la ciutat de Barcelona, el 30 de setembre de 2020, s’hi reuneix la COMISSIÓ D’ECOLOGIA, URBANISME, INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT en sessió extraordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Regidor Jordi Coronas i Martorell. Hi concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Janet Sanz Cid, María Rosa Alarcón Montañés, Laia Bonet Rull, Eva Baró i Ramos, Max Zañartu i Plaza, Jordi Martí Galbis, Celestino Corbacho Chaves, Oscar Ramírez Lara i Eva Parera Escrichs, assistits per l’assessora jurídica, la Sra. Sonia Castañer González, que actua per delegació del secretari general i que certifica. Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Eloi Badia Casas, Gemma Tarafa Orpinell, Lucia Martín González, David Escudé Rodríguez, Ernest Maragall i Mira, i Elsa Artadi Vila. La sessió no presencial va ser convocada i es celebra en virtut del que disposa l’article 46.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, segons redacció donada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19. La Secretària constata l’efectiva connexió per via telemàtica de tots els assistents a la sessió mitjançant el sistema de videoconferència gestionat des de la referida sala virtual i acredita la seva identitat, així com l’existència de quòrum legal. S’obre la sessió a les 16.00 h. Part decisòria / Executiva Proposta d’acord Districte de Sant Martí Única. – (19PL16704) APROVAR INICIALMENT, de conformitat amb l’article 66.3 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla general metropolità per un 22@ més sostenible i inclusiu, d’acord amb les determinacions de l’informe de la Direcció de Serveis de Planejament i la Direcció d’Actuació Urbanística que consten a l’expedient i a efectes de motivació s’incorporen a aquest acord; EXPOSAR-LO al públic pel termini de dos mesos; PRORROGAR l’acord de suspensió acordat per la CCM 11/20 Ecologia2 EXT 1/11 Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, en sessió de 18 de febrer de 2020 (BOPB de 20 de febrer de 2020), de conformitat amb l’article 73.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost (en endavant TRLU); SUSPENDRE en els àmbits assenyalats del present pla les actuacions d’enderroc, les llicències de nova planta i d’ampliació, les llicències de gran rehabilitació i de rehabilitació integral, i les llicències, comunicats i qualsevol altre títol habilitant per a la implantació de nous usos industrials, o bé el canvi d’ús industrial dels existents; EXCLOURE de la suspensió en aquests àmbits ampliats les sol·licituds d’atorgament de llicència d’obra i de llicències per a l’obertura, la instal·lació o l’ampliació d’activitats industrials presentades abans de l’executivitat del present acord, i els comunicats d’activitats industrials amb certificació d’Entitat Ambiental de Control (EAC) si la sol·licitud de certificació s’ha realitzat abans de la data d’executivitat del present acord; EXCLOURE de la suspensió, així mateix en aquests àmbits ampliats les sol·licituds d’atorgament de llicències per a l’obertura, la instal·lació o l’ampliació d’activitats industrials, i la comunicació prèvia a l’exercici d’activitats industrials, vinculades a obres amb llicència concedida o comunicat admès amb anterioritat a l’executivitat del present acord, així com les obres que se sol·licitin amb posterioritat a aquesta data respecte d’activitats ja autoritzades o excloses de suspensió; EXCLOURE, finalment, de la suspensió en aquells àmbits ampliats les actuacions d’enderroc que se’n derivin de les llicències d’obres ja concedides o en tràmit amb anterioritat a l’executivitat del present acord; DETERMINAR que l’àmbit de suspensió, tant el que es prorroga com el que s’amplia en virtut del present acord és el delimitat i grafiat en els plànols de suspensió que figuren en l’expedient, elaborats de conformitat amb el punt 3 de l’article 73 del TRLUC; DETERMINAR, també, a l’empara de l’article 74.1 del TRLU, que el termini de la suspensió serà, com a màxim, de dos anys a comptar des de les respectives publicacions al BOPB de l’acord de suspensió potestativa prèvia i del present acord; PRECISAR, de conformitat amb l’article 102.4 del Reglament de la Llei d’Urbanisme, que es podran tramitar instruments o atorgar llicències fonamentades en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou planejament que s’aprova inicialment; PUBLICAR el present acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona; SOTMETRE’L al Consell Municipal per a la seva aprovació provisional. El Sr. CORONAS dona inici a la sessió recordant que hi ha determinats regidors que assisteixen telemàticament, als quals demana que connectin la càmera per poder prendre nota dels assistents. Tot seguit, dona la paraula al Govern, en nom del qual parlaran els dos grups que el formen. La Sra. SANZ recorda que s’ha parlat molt del 22@ i del seu futur, i que al febrer ja es va aprovar una suspensió de llicències per tal d’agilitzar al màxim aquest tema. Comenta, també, que si avui es pot portar aquest document a aprovació inicial és gràcies a l’acord polític assolit amb el Grup Municipal d’ERC i a l’esforç i la dedicació de la regidora Buhigas, la qual es va acomiadar el passat Plenari. Expressa, per tant, la voluntat de seguir treballant amb el regidor Coronas i tot l’equip d’ERC de cara a millorar aquest text. També agraeix la feina dels tècnics i tècniques municipals, de la gerent i l’equip d’Urbanisme, així com de tot el Departament de Planejament. Destaca que el 22@ és un àmbit molt important que ha requerit molt de treball, un treball CCM 11/20 Ecologia2 EXT 2/11 que s’ha fet en temps rècord, cosa que creu que cal posar en valor. Expressa, a més, la màxima voluntat de col·laboració i treball amb tots els grups. Subratlla que aquesta MPGM és importantíssima, atès que suposa la renovació i el canvi de tot un planejament amb unes parts molt importants encara vàlides però que necessitava que s’hi incorporés la reflexió feta pels actors del 22@ en el marc del pacte per a un 22@ més inclusiu i sostenible, impulsat el 2018 i que incloïa elements molt essencials, com la incorporació de més veïns al centre del barri, la millora del comerç de proximitat, el desbloqueig d’operacions econòmiques que feia molt de temps que estaven aturades i que no es desenvolupaven perquè no hi havia una tramitació àgil de molts dels instruments que preveia en aquell moment l’MPGM del 2000. Assegura que la revisió i actualització de tots aquests punts permetrà comptar amb un document més modern i adequat a les necessitats que té el 22@ al segle XXI: un planejament urbanístic que vol transformar definitivament aquest àmbit. L’objectiu ―afegeix― és respondre a tres elements fonamentals, els criteris de ciutat mixta, ambiental i activitat productiva, i allunyar-se tan com sigui possible de les activitats monocultiu, que suposen un problema perquè tenen poc a veure amb la ciutat mixta. Aclareix, doncs, que el que es planteja és equilibrar usos i, per tant, incrementar el pes de l’habitatge: del 10% es passaria al 30%, ampliant edificabilitat en alguns entorns sense que això suposi incrementar alçades, i també consolidant teixits existents atesa la importància de conservar patrimoni. Afegeix que també s’hi incorpora un element fonamental per potenciar l’activitat econòmica: l’agilitat i la simplificació, ja que es planteja una proposta que permet reduir dos anys el període de tramitació. En aquest sentit, explica que, a partir de l’aprovació definitiva prevista per abans de l’estiu del 2021, tot allò que encara no s’ha fet (un 40% de tots els projectes d’activitat econòmica, un milió de metres quadrats de sostre econòmic) es podria tramitar sense necessitat de passar per un pla de millora urbana, directament amb llicència. Aclareix, a més, que tot això estarà coordinat en el marc de l’Oficina 22@, on Urbanisme i Economia treballaran conjuntament per acompanyar millor el sector, fer aterrar millor els projectes i buscar-ne de més innovadors. A banda de potenciar l’economia digital, també es vol arribar a l’economia verda i a l’economia circular per tal que el 22@ sigui el tractor d’aquesta nova economia que Barcelona tant necessita. Resumeix, per tant, que el nou projecte per al 22@ representa compromís amb l’activitat econòmica i productiva, amb l’habitatge (més persones vivint-hi) i amb el comerç de proximitat. Tot plegat amb un element innovador fonamental: la necessitat que la transformació urbana del 22@ respongui a criteris de sostenibilitat i qualitat ambiental. En aquest sentit, expressa la convicció que cal que almenys un de cada tres carrers del 22@ s’assembli més a Cristóbal de Moura que no pas als antics carrers d’aquest espai, de manera que es garanteixi la connectivitat i la mobilitat amb vehicle privat i transport públic i alhora nous espais perquè els veïns puguin desenvolupar-hi la seva activitat i millorar l’activitat quotidiana de barri, potenciant les plantes baixes (un tema central per a tota la ciutat però també per al 22@) i incorporant-hi criteris de l’urbanisme de gènere, que s’inclouen per primera vegada en un document de transformació i d’urbanisme. Clou la intervenció subratllant que la proposta es presenta amb l’objectiu de col·laborar i consensuar amb tothom durant la tramitació, i recorda que el període CCM 11/20 Ecologia2 EXT 3/11 d’al·legacions oferirà un espai per continuar-ne parlant amb tots els grups i assolir el màxim consens per tirar endavant aquesta MPGM tan necessària per a Barcelona. La Sra. BONET recorda que el 22@ és una peça clau del model de ciutat inclusiva, sostenible, dinàmica i pròspera que Barcelona vol. Assegura que és una història d’èxit que ha posicionat la ciutat com a líder des del punt de vista tecnològic i digital, però alerta que és una història que cal actualitzar, ja que hi ha una part del 22@ que no ha acabat de transformar-se a la velocitat desitjada, i això és el que s’assumeix en la proposta de modificació de PGM del 22@. En aquest sentit, destaca que el que es porta avui a aprovació és fidel al Pacte del 22@ impulsat el 2018 a través d’un procés participatiu amb tots els agents socials i econòmics de l’àmbit, i que la proposta, que s’ha elaborat en un temps rècord, és fruit de la voluntat del Govern municipal d’evitar una aturada del dinamisme que representa el 22@ en un moment en què cal més que mai que sigui una font d’oportunitats per a la ciutat. Afegeix que és una proposta acotada en l’espai, ja que afecta puntualment el 22@ i de forma discontinua, atacant sobretot l’àmbit del 22@ que per diversos motius no s’ha transformat com s’esperava els darrers anys mitjançant l’actualització dels usos admesos en els espais productius, la creació d’espais més intensius de llocs de treball (que podria comportar la creació d’entre 50.000 i 60.000 llocs nous de treball) i una aposta clara per la mixtura d’usos, perquè s’hi triplica pràcticament el potencial d’habitatge sense perdre el teixit productiu. Especifica, a més, que tot això es farà sota el guiatge de l’Oficina 22@, que tornarà a crear-se com a instrument essencial d’ajut en aquesta transformació. Acaba la intervenció llançant una sèrie de missatges al seu parer importants: per començar, insta la resta de grups a col·laborar en les properes fases de treball i fins a l’aprovació provisional del projecte, cosa que permetrà donar solidesa als elements més innovadors de la proposta, des del tractament que s’hi fa de les zones verdes fins a l’impacte en la mobilitat. En aquest sentit, es mostra convençuda que cal avaluar l’impacte en la mobilitat i garantir-ne la coherència amb el Pla de mobilitat urbana, per això proposa que es faci un estudi de mobilitat de tot el quadrant entre Gran Via i Litoral, des de Ciutadella, Marina, Prim i Besòs, per garantir la coherència amb el PMU. A més, insta a millorar la garantia de la seguretat jurídica de l’àmbit ja consolidat, atès que l’aposta per la transformació del que no està consolidat no pot anar en detriment de la seguretat jurídica del que ja ho està. Manifesta, també, que per aconseguir-ho caldrà treballar i escoltar més que mai a tothom (els actors que han participat fins ara, els que encara no ho han fet, la Generalitat i els equips interns), i mantenir aquesta actitud durant la implementació i l’execució del planejament. El Sr. CORONAS, atès que avui no es veuen els temps, insta els assistents a controlar- los ells mateixos, per bé que s’ofereix a avisar els intervinents que ho considerin oportú que se’ls acaba el temps. Tot seguit, vol fer un reconeixement de la feina feta en la modificació de planejament per la regidora Maria Buhigas, que es va acomiadar en el darrer Plenari. Assegura que ha estat una figura molt exigent amb el planejament i avisa que el Grup d’ERC ho continuarà essent fins a l’aprovació definitiva. CCM 11/20 Ecologia2 EXT 4/11 Avança que el seu grup votarà favorablement l’aprovació inicial perquè en comparteix els objectius genèrics i la filosofia. Es mostra convençut que, vint anys després, tocava revisar un planejament que no havia arrancat de la mateixa manera arreu del 22@, sobretot en un moment en què l’economia productiva de la ciutat s’ha de replantejar moltes coses arran de la COVID-19. Per tant, considera que és un bon moment per fer- ho. Assegura que el seu grup comparteix els objectius de ciutat mixta, sostenibilitat ambiental i més habitatge i activitats productives, però sempre amb la idea de reequilibrar el 22@. També comparteix la voluntat de destinar-hi un 30% a habitatge i un 70% a teixit productiu, i d’arribar fins als 80 habitatges/hectàrea. En aquest sentit, recorda que la mitjana a l’Eixample és de 120 habitatges/hectàrea i fins ara el 22@ en preveia només 20. Creu, doncs, que la mixtura és un bon motiu per donar l’aprovació inicial al planejament. Subratlla, a més, que aquest guany d’habitatge es tradueix sobretot en habitatge de protecció oficial: un increment de gairebé 5.000 habitatges nous de protecció oficial respecte al que hi havia planejat. Afegeix que els habitatges lliures, en canvi, s’incrementen només en 1.600, la qual cosa, a banda de garantir la sostenibilitat econòmica del planejament, representa un guany molt significatiu per a la ciutat mixta, amb un ecosistema ambiental amb eixos cívics, connectors i ambientals que també comparteixen. Ara bé, avisa que entre l’aprovació inicial i la definitiva hi ha coses que cal acabar de definir, com ara la data en què entrarà en funcionament l’Oficina 22@, un instrument indispensable que ha de quedar molt clar quan i de quina manera s’implementarà abans de l’aprovació definitiva. Pel que fa a la qüestió dels fronts consolidats, expressa dubtes sobre la possibilitat de tirar endavant nous habitatges amb remuntes, tenint en compte les característiques dels diferents propietaris actuals. A parer seu, si per construir han de vendre a altres persones o empreses, al final s’està potenciant la gentrificació, que és el contrari del que es pretén. Així doncs, perquè tirin endavant aquestes remuntes caldrà un impuls municipal clar, uns instruments d’acompanyament clars i també instruments fiscals, ja que hi haurà persones físiques que hauran de fer front a plusvàlues o nous IBI després de la revisió cadastral i, fiscalment, això no els ha de suposar una càrrega excessiva. Quant al tema patrimonial, avisa que, a diferència del que va passar amb l’MPGM de l’any 2000, no s’ha fet una revisió de catàleg. Alerta, doncs, que caldrà fer-la per garantir la preservació d’alguns elements que ara mateix no estan definits. Pel que fa a l’ecosistema ambiental, no veu malament les noves cessions de verd a espais qualificats de vial, però adverteix que tot el que és innovador té els seus riscos, per tant cal lligar aquest tema abans de l’aprovació definitiva per evitar sorpreses un cop s’hagi aprovat el planejament. Reclama, també, un impuls immediat per part de l’Ajuntament de Barcelona a la construcció d’habitatge en els solars públics del 22@. Recorda que ja es disposa del mapa de la situació administrativa d’aquests solars, però avisa que cal anar més enllà i aprovar un calendari, un pressupost i un compromís per garantir que tirin endavant al més aviat possible tots aquests habitatges públics en solars públics. Reitera, doncs, el vot favorable del seu grup i insta a dedicar els propers mesos a polir tots els detalls esmentats i a garantir que aquest cop el 22@ tingui l’acompanyament necessari per poder completar aquesta transformació tan important de la ciutat. CCM 11/20 Ecologia2 EXT 5/11 El Sr. Jordi MARTÍ, en primer lloc, desitja molts èxits al nou president de la comissió, el Sr. Coronas. Tot seguit recorda que el Grup Municipal de JxCat en l’anterior mandat ja va donar suport al pacte del 2018 per un 22@ més inclusiu i sostenible. Assegura, per tant, que tenen un compromís ferm respecte a aquesta icona de la nova economia i dels sectors tecnològics, generadors nets de llocs de treball i de qualitat. Amb tot, subratlla que en el seu moment ja van avisar que aquest replantejament urbanístic del 22@ havia de garantir l’essència del que ha estat i el que ha de continuar essent el 22@. Es mostra convençut, doncs, que no es pot posar en risc el model a l’hora de millorar algunes de les coses que no han funcionat prou bé. Considera que el document de modificació puntual del PGM que presenta el Govern per a l’aprovació inicial és un document amb plantejaments generals filosòfics que comparteixen totalment (mixtura d’usos, regeneració urbana en termes generals, sostenibilitat, mobilitat saludable, increment d’habitatge sobretot de lloguer a un preu assequible, eixos verds i protecció del patrimoni), com també comparteixen la necessitat de la creació de l’Oficina 22@, però lamenta que el Govern municipal no hagi facilitat la informació concreta que van demanar a la reunió prèvia relativa a alguns aspectes concrets i importants d’aquesta modificació puntual del PGM: l’estudi de l’impacte econòmic de totes les mesures d’aquest planejament, que al seu parer és d’una gran importància ja que, en funció de com es calculi aquest impacte, el planejament tindrà uns resultats o uns altres, atès que determinarà la participació dels diferents operadors. Alerta, també, de la necessitat de treballar braç a braç no només amb els operadors i les entitats veïnals, sinó també amb els responsables d’Urbanisme de la Generalitat, la màxima autoritat urbanística de la Generalitat, a fi d’evitar problemes en el tram final, tal com ha passat alguna vegada en altres planejaments urbanístics de la ciutat. Expressa, a més, preocupació pel fet que diverses entitats que agrupen operadors que són inversors actuals i futurs del 22@ no tinguin encara tota la informació que necessiten i que han reclamat insistentment els darrers mesos. A parer seu, doncs, malgrat que encara queda el període d’al·legacions, no s’ha començat bé. Avisa, per tant, que la informació ha de ser transparent, també per a la gent que hi farà inversions, tal com ja comentava avui el tinent d’alcalde Collboni. D’altra banda, també manifesta preocupació pel que fa a les perspectives d’habitatge nou. Creu que no hi ha informació prou clara respecte a quin tipus d’habitatge es construirà. Com a grup, consideren que el fet que el 100% d’habitatges siguin de protecció oficial pot ser problemàtic tenint en compte el perfil socioeconòmic de molts dels treballadors actuals i futurs del 22@. En tot cas, rebutgen el fet que només el 30% dels nous habitatges siguin de lloguer, tenint en compte el que estableix el Pla de l’habitatge. Es mostra convençut que cal prioritzar l’habitatge de lloguer a preu assequible, per tant mostra el seu desacord amb el fet que només s’hi dediqui el 30% dels àmbits de nova transformació. Especifica que tampoc tenen concreció sobre els punts on se situaran les promocions d’habitatge lliure ni sobre la ubicació dels nous equipaments per cobrir les necessitats del creixement de la població. Tampoc sobre la figura del cohabitatge, que depèn de la Generalitat, però que també ha de negociar el Govern municipal. CCM 11/20 Ecologia2 EXT 6/11 Per acabar, insisteix que coincideixen en la filosofia de la modificació de planejament, però que tenen dubtes seriosos i raonables sobre alguns aspectes relatius a l’impacte econòmic de l’operació, a l’habitatge futur, a la naturalesa d’aquest habitatge i a temes d’equipaments. Per tant, anuncia que faran una abstenció esperant poder participar en el desenvolupament de l’MPGM com a grup municipal, però també al costat dels operadors, entitats i empreses que han de fer factible l’èxit de l’operació. El Sr. CORONAS intervé per deixar clar que serà generós amb els temps, però alhora demanant concisió per no sobrepassar-los excessivament. El Sr. CORBACHO, per començar, també li desitja èxit i encerts al nou president. A continuació, manifesta que el pla que es debat avui és molt complex i molt ampli, i que caldrà més temps per aprofundir-hi i, per part del seu grup, fixar una posició definitiva quant a la seva aprovació definitiva. Per això, avança que de moment faran una abstenció. Celebra l’oferiment de la Sra. Sanz de treballar conjuntament, però li demana voluntat i que també es garanteixi que els tècnics puguin facilitar la informació necessària per a la comprensió del pla. Tot seguit, destaca algunes qüestions relacionades amb el pla sobre les quals voldria rebre aclariments. Per començar, constata que hi ha un increment d’edificabilitat que de fet és un augment sobre un altre augment, ja que l’any 2000 ja es va aprovar un increment respecte de les condicions establertes al PGM. Al seu parer, aquesta iniciativa contradiu el discurs del Govern de combatre la densitat a Barcelona. En aquest sentit, recorda que Barcelona, amb més de 15.000 habitants per km2, ja té una densitat molt alta. Alerta, alhora, que la part d’edificabilitat baixa en la part que fins ara s’ha qualificat d’èxit al 22@, la part productiva, i insta a reflexionar-hi. Finalment, demana aclariment pel que fa al tema de l’habitatge. Si ho té ben entès, el pla de l’any 2000 preveia 4.000 habitatges nous, que ara han d’augmentar en 8.000 més, amb la qual cosa s’arribaria als 12.000 habitatges. El dubte que té fa referència als 4.000 habitatges que es preveu construir en zona consolidada, ja que no veu clar que jurídicament ―ni tampoc des del punt de vista pràctic― sigui factible el fet que només calgui el 25% dels propietaris per a l’aprovació de la remunta. Pel que fa als habitatges de lloguer assequible, lamenta que contínuament es compari negativament Espanya amb altres ciutats europees i en canvi, ara que es té l’oportunitat de construir-ne, una bona part no vagi al règim de lloguer sinó a transmissió de la propietat. Dit això, admet que el model d’habitatge que s’ha impulsat des de les administracions públiques durant els darrers 40 anys ha estat un error del qual se sent corresponsable, ja que ha creat molts propietaris i no ha deixat pràcticament habitatges de lloguer, i per això demana al Govern si complirà el que prometia al seu programa i garantirà que el 75% dels habitatges que es facin al 22@ sigui de lloguer. El Sr. RAMÍREZ saluda tothom i se suma a la benvinguda en el seu nou rol al president de la Comissió, el regidor Coronas. Pel que fa a la modificació de PGM del 22@, en primer lloc agraeix a tot l’equip tècnic la gran tasca que ha fet en tan poc temps, perquè el compromís que van adoptar tots els grups municipals era donar resposta al més aviat possible a aquesta modificació. CCM 11/20 Ecologia2 EXT 7/11 En aquest sentit, recorda que s’havia de presentar el mes de juny, però que la suspensió de terminis derivada de l’estat d’alarma va donar-los un temps extra. En tot cas, subratlla que la documentació corresponent no se’ls va facilitar fins a dues hores abans de la reunió prèvia, cosa que ha dificultat la tasca dels grups de l’oposició, ja que no han tingut temps d’analitzar en profunditat l’expedient per poder tenir un concepte real de l’abast de la modificació. Destaca els objectius d’aquesta modificació del PGM del 22@, ser més inclusiu i més sostenible; que són paraules que agraden a tothom i que difícilment trobaran oposició entre la resta de grups. Assegura que el Grup Municipal del PP comparteix aquests valors sense gaires matisos, però lamenta que s’hagi perdut l’oportunitat de començar amb bon peu la tramitació inicial de l’expedient i no s’hagi aprofitat el temps extra per preparar-lo de millor manera, amb més transparència i més contacte amb la resta de grups i operadors interessats. Amb tot, expressa l’acord total del seu grup amb la proposta de modificació del PGM, tal com ja van manifestar en el seu dia. Entenen que és un pla que s’havia d’actualitzar després de 20 anys, donant suport al resultat del procés participatiu i al pacte del 2018 que instava a repensar el 22@. Ratifica, també, que el 22@ és un model d’èxit que, després de 20 anys, té gairebé el 80% de les parcel·les transformades o en tràmit de transformació, per tant ara cal desenvolupar-ne el 20% restant i donar-hi impuls mitjançant aquesta incorporació i adaptació als nous temps, la col·laboració publicoprivada i la reobertura de l’Oficina 22@, que ha de ser l’eina que doni l’impuls necessari per desenvolupar aquest àmbit com cal. Afegeix que l’Ajuntament ha de crear les condicions adients perquè es puguin atreure noves inversions i s’instal·lin en aquests nous espais. Considera que el 22@ ha suposat un espai clau per convertir Barcelona en un centre d’atracció d’empreses, inversions i llocs de treball, i que cal continuar posant-lo al dia per no perdre l’esperit dinàmic i innovador que ha tingut el districte de Sant Martí. D’altra banda, també es mostra a favor de fomentar la filosofia de la conservació i protecció dels edificis que tenen un valor històric patrimonial o cultural i que formen part del caràcter del barri. Tanmateix, no comparteix que calgui protegir de forma íntegra tot un teixit d’habitatges i suggereix que potser seria més eficient procedir a la construcció de nous edificis. En resum, manifesta que el pla pateix de manca de concreció, ja que el que es presenta avui és bàsicament una declaració d’intencions. Això no obstant, creu que cal donar llum verda a l’aprovació inicial, ja que després hi haurà temps perquè tots els grups puguin fer-hi al·legacions i aportacions. D’altra banda, es mostra totalment d’acord amb els objectius de la proposta de modificació del PGM, amb la mixtura d’usos i el fet d’adaptar-lo al temps actual, i també amb el fet d’incrementar la vida al barri, la conservació d’edificis i la protecció del catàleg. Tot acompanyat de la qualitat mediambiental i l’activitat econòmica i productiva que cal mantenir en aquest àmbit. Opina que també és positiu el fet que s’hi incorpori el principi que s’ha d’actualitzar d’acord amb la normativa actual, ja que la seguretat jurídica és molt important, tant per als àmbits que consolidats com per a les noves actuacions. D’altra banda, també es mostra molt a favor de la llicència directa, que elimina la necessitat d’esperar gairebé dos anys i simplifica i estalvia tràmits, sense que calgui un plantejament derivat en alguns casos. També de la mixtura de qualitat ambiental, amb els eixos cívics i els eixos verds (clau 5 i clau 6), tot i alertar de l’impacte per a la CCM 11/20 Ecologia2 EXT 8/11 mobilitat que poden tenir, per la qual cosa demana que es faci un estudi per veure com aquest escenari s’adapta el Pla de mobilitat urbana 2024. Finalment, es mostra totalment d’acord amb el nou potencial d’habitatge, que passarà dels 2.300 als 15.800 habitatges, malgrat que coincideix que el 30% dedicat a lloguer social potser és un percentatge molt petit i caldria destinar-n’hi més. La Sra. PARERA també dona la benvinguda al Sr. Coronas a la presidència de la Comissió i assegura que tothom intentarà posar-li fàcil l’exercici de la seva funció. Quant a l’MPGM del 22@, avança que és un tema que al seu grup li genera molts dubtes. Recorda que la suspensió de llicències al febrer ja es va fer amb moltes presses i un obscurantisme evident, ja que els grups se’n van assabentar mitja hora abans d’iniciar-se la comissió corresponent. Alerta que ara es trobem en la mateixa situació. Tot i admetre que l’equip de Govern té tot el dret del món a buscar socis majoritaris en les seves iniciatives, tal com ha fet en aquest cas amb el Grup Municipal d’ERC, avisa que això no els habilita per arraconar els altres grups a l’hora de tractar temes tan importants, densos i feixucs com aquest. Els insta, per tant, a reflexionar-hi. Alerta que la ciutat no es pot permetre que el 22@ caigui de nou en el bloqueig i la manca de diàleg que ha patit en èpoques anteriors i avisa que algunes veus ja comencen a reclamar aquest diàleg. En tot cas, a parer seu no queda clara quina és l’estratègia de govern que es vol aplicar en aquest districte i assenyala que hi ha un bon grau d’improvisació. Pel que fa a la mixtura social, constata que pràcticament tot l’habitatge serà protegit, fet que en opinió seva esborra absolutament la mixtura social al districte, ja que el personal que vagi a treballar al 22@ molt probablement quedarà exclòs de l’accés a aquest habitatge protegit, cosa que es contradiu amb la ciutat dels 15 minuts que el Govern vol implantar, atès que la gent que treballi al 22@ majoritàriament no hi podrà viure. Això, al seu torn, generarà una certa mobilitat, per a la qual manca un estudi seriós, tal com han constatat altres grups prèviament. A continuació, alerta sobre el foment de la mixtura d’usos. En aquest sentit, recorda que tota gran ciutat té districtes o clústers marcats per un tipus d’ús predominant, cosa que no representa cap problema. A parer seu, això no fa la ciutat menys inclusiva, sinó al contrari, a vegades resulta molt més eficient a l’hora de reactivar l’economia i generar llocs de treball. Subratlla que al 22@ hi van empreses amb capacitat de reactivar l’economia i de generar riquesa i ocupació, cosa més necessària que mai. Demana, per tant, que no es posi en risc el model d’èxit del 22@, de col·laboració entre els sectors públic i privat, perquè realment ha funcionat i ara cal més que mai per reactivar l’economia de la ciutat, que fa aigües per altres bandes. També veu riscos de manca de seguretat jurídica en tot el procediment, per tant avança ja l’abstenció del seu grup. Es mostra convençuda que cal començar a tramitar l’MPGM, però avisa que el seu grup, com la resta, hi farà al·legacions, sobretot pel que fa a la manca de seguretat jurídica. Per exemple, si s’amplia habitatge, s’han d’ampliar les zones verdes, cosa que es pretén aconseguir fent passar carrers de superilles com a zones verdes. Alerta, doncs, que un carrer no és una zona verda, fet que en fases posteriors pot comportar que la Generalitat o un tribunal ho tombi i calgui tornar a començar. Insta, per tant, a parar atenció i donar consistència i seguretat jurídica a tot el procediment, ja que la ciutat no es pot permetre que per CCM 11/20 Ecologia2 EXT 9/11 una mala decisió sobretot jurídica es tiri enrere tot el projecte i s’hagi de tornar a començar. Clou reiterant l’abstenció en espera de presentar al·legacions i veure com continua el procediment. El Sr. CORONAS dona de nou la paraula al Govern perquè pugui tancar, tot i haver exhaurit el temps. La Sra. SANZ agraeix les intervencions i les preguntes. Recorda que encara hi ha feina per fer i que tenen temps per encarar-la, i agraeix també les abstencions, perquè demostren la voluntat de col·laboració. En aquest sentit, garanteix que establiran un espai tècnic per treballar amb tots els grups. Admet que el treball fins ara ha estat molt tècnic i que ara toca continuar treballant i incorporar moltes de les reflexions aportades. En aquest sentit, vol fer referència a tres dels temes plantejats. Sobre la seguretat jurídica, assegura que tot allò que està en tràmit segons la normativa del 2000 pot continuar sense problema, mentre que tot allò que sigui nou i s’adeqüi al contingut d’aquesta MPGM també podrà continuar, evidentment subjecte a la tramitació definitiva. Així doncs, hi ha garantia que no s’aturin les actuacions en aquest àmbit, una petició del sector que s’ha recollit i que evitarà que hi hagi cap sorpresa. Respecte a la mobilitat, recorda que la MPGM que es va fer l’any 2000 no tenia estudi de mobilitat, mentre que ara sí que n’hi ha. Reconeix que caldrà ampliar-lo i treballar- lo més, però insisteix que ja s’està treballant un pla de mobilitat urbana de tota la ciutat. Per tant, el que s’està plantejant és garantir la mobilitat i l’accessibilitat, però incorporant-hi un model de carrer, el de Cristóbal de Moura, que a parer seu agrada a tots els grups i ha millorat la comunitat i l’accessibilitat i que fomentarà també l’ús de les plantes baixes. Manifesta que és un tema important que s’està treballant amb la Generalitat, amb molt bona rebuda. Per acabar, quant a l’habitatge, i en relació amb la reflexió del Sr. Corbacho sobre densitat i activitat econòmica, recorda que al 22@ la densitat és de 40 habitants/hectàrea, enfront dels 170 habitants/hectàrea de l’Eixample. Per tant, reconeix que cal tenir cura amb les densitats, però alhora assegura que al 22@ cal massa crítica, perquè hi viu molt poca gent i hi ha prou camí per recórrer. D’altra banda, reconeix que cal acabar de concretar el nombre final d’habitatges públics, però avança ja que tots seran de lloguer, mentre que en el mercat privat, tot i que aplicaran tots els instruments possibles per fomentar-hi l’habitatge de lloguer, no poden obligar a fer-ho tot de lloguer. Malauradament, diu, la normativa no acompanya en aquest sentit, però es mostra convençuda que amb el suport i el consens de tothom es podrà avançar. En tot cas, subratlla que l’habitatge assequible es doblarà i que l’habitatge de lloguer s’incrementarà moltíssim, sobretot amb el compromís públic. El Sr. CORONAS exposa que el Grup d’ERC té molt clar que aquest canvi era necessari, i que considera que la filosofia que s’ha aplicat és la correcta. Ara només falta polir els instruments finals i els serrells esmentats en la primera intervenció. CCM 11/20 Ecologia2 EXT 10/11 En referència a la comparació amb altres ciutats a què al·ludia el Sr. Corbacho, manifesta que, al seu parer, totes les comparacions són odioses. Així i tot, es mostra convençut que sí que s’han de comparar en termes de lideratge, que en opinió seva és el que Barcelona no ha tingut en els darrers quatre anys. Insta, doncs, a recuperar lideratge amb projectes com aquest, que són importants i transformadors per a una ciutat com Barcelona, que mereix estar a l’altura de les millors metròpolis del món. Subratlla, doncs, que ara la ciutat té una oportunitat d’adaptar un planejament de fa 20 anys que pot permetre recuperar lideratge i afegeix que els grups de l’oposició tenen poques oportunitats d’incidir tant en el govern com en una modificació de planejament, per tant insta a afrontar aquesta responsabilitat i a assolir èxits col·lectius. El Sr. CORBACHO recorda a la Sra. Bonet que el 2018 el Grup Municipal del PSC va votar en contra del pacte del Poblenou que ara reivindica. Quant a l’Oficina 22@, coincideix que aquest àmbit té prou entitat per disposar d’un instrument de gestió, però alerta que no es pot convertir en un xiringuito per col·locar-hi determinada gent, sinó que ha d’estar formada per gent tècnica solvent que aporti eficiència i eficàcia al planejament. Finalment, pel que fa als 4.000 habitatges de remunta a què havia fet esment en la intervenció anterior, reconeix que ja tindrà temps de preguntar més a fons, però anticipa que els habitatges que es preveuen fer sobre el teixit consolidat no tindran èxit per les dificultats a l’hora de gestionar-ho. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana i l’abstenció de Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel canvi. APROVADA No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 16.48 h. CCM 11/20 Ecologia2 EXT 11/11