Balanç 
Acció de Govern 
2 Anys de Mandat  
 
 
Consell Plenari 6 de Juliol de 2017 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sumari 
 
 
 
 
I. Presentació 
  
II. Principals resultats per eixos 
 
1. Reduir les Desigualtats i garantir els Drets Bàsics. 
2. Promoure el Dret a l’Habitatge. 
3. Educació i Infància. 
4. Desenvolupament econòmic. 
5. Dret a la Ciutat i als Barris. 
6. Associacionisme, Participació i Acció Comunitària. 
7. Cultura i Memòria Històrica 
8. Lideratge Públic. 
 
III. Estat d’execució global del PAD 
 
 
  
2 | P à g i n a  
 
 
 
I. Presentació 
 
El Programa d’Actuació Municipal (PAM) i el Pla d’Actuació del Districte (PAD) han 
estat, en les darreres dècades, els documents polítics de referència de l’acció 
municipal a Barcelona. Amb formats i mètodes diferents, el PAM i PAD presenten els 
principals objectius i actuacions previstes per al mandat en curs. És l’expressió de la 
voluntat política de cada govern municipal, que fixa les prioritats que hauran d’orientar 
l’actuació dels serveis municipals, la concreció pressupostària del mandat i les 
inversions. 
 
El PAD de Nou Barris 2016-19 és el resultat del procés de participació que es va 
realitzar entre el 2015 i 2016 i que va donar lloc a la Mesura de Govern presentada en 
el Consell Plenari del Districte de Nou Barris de 15 de desembre de 2016. 
 
 
El present Informe, per una banda presenta el balanç dels 2 anys de mandat, de l’acció 
de govern que s’ha portat a terme per part del govern del districte i per part del 
govern de la ciutat i que ha tingut impacte o desenvolupament en el territori del 
districte. Fa un anàlisis dels principals resultats en relació als quatre eixos estratègics, 
ara bé és evident que no tots els projectes tenen la mateixa transcendència ni 
rellevància. Per això, es subratllen les línies estratègiques que, per la seva relació amb 
els principals objectius polítics i pels seus resultats, han destacat en aquests dos 
primers anys de mandat.  
 
El document recull les actuacions iniciades al llarg dels dos primers anys de mandat 
amb l’objectiu d’assolir les fites polítiques que persegueixen una transformació de la 
ciutat de Barcelona i dels seus barris. Una  transformació que aposta per la lluita 
contra les desigualtats socials, que impulsa una ciutat més humana compromesa amb 
la sostenibilitat social i ambiental, una ciutat que prioritza la vida quotidiana de les 
persones que hi viuen, que defensa i reforça els serveis públics i explora vies per la 
transformació de l’administració local per tal de ser un ajuntament i un districte proper 
i amb capacitat d’escolta, sensible a les necessitats dels veïns i veïnes.  
 
I per un altre, el document presenta informació sobre el grau d’execució del PAD a 
nivell global, amb menció a cadascun dels 4 eixos estratègics.  
 
 
 
 
3 | P à g i n a  
 
 
 
II. Els principals resultats per Eixos 
 
1. REDUIR LES DESIGUALTATS I GARANTIR ELS DRETS BÀSICS. 
 
El Districte de Nou Barris pateix de manera especialment greu l’impacte de la crisi 
econòmica i financera que des del 2008 colpeja una part important de la població del 
nostre país. Alguns barris han estat especialment castigats i han vist com els índexs de 
vulnerabilitat i de pobresa econòmica es disparaven.  
Combatre l’augment de les desigualtats a la ciutat i garantir els drets socials de totes 
les persones que l’habiten són objectius prioritaris de l’equip de govern municipal.  
S’han impulsat polítiques públiques que avancen cap a una concepció de 
reconeixement de drets subjectius amb estratègies i mesures concretes que prioritzen 
l’autonomia de les persones.  L’aposta per l’escola bressol pública, les polítiques de 
garantia de rendes, i les mesures per combatre la pobresa energètica són exemples 
clars d’aquesta aposta per la defensa dels drets socials i la dignificació de les 
condicions de vida de les persones.  
 
1.1. PLA D’ACCIÓ PER A LA COHESIÓ SOCIAL I ELS DRETS SOCIALS A 
NOU BARRIS  
Un dels primers compromisos formulats per l’actual equip de govern va ser elaborar 
un Pla d’acció per a la cohesió social i els drets socials a Nou Barris (Iniciativa 1.1.1. 
PAD), sota la demanda de les entitats que conformen la Campanya Nou Barris 
Cabrejada i consensuat amb les entitats del territori, pla que es va presentar com a 
Mesura de Govern en Sessió extraordinària del Consell Plenari del Districte de 19 de 
maig de 2016.  
El pla es concreta en 4 àmbits d’actuació prioritària. Cadascun d’aquests àmbits recull 
el conjunt de línies i accions que durant el període 2016 – 2019 l’Ajuntament de 
Barcelona, des de les diferents àrees municipals prioritzaran:  
 Atenció social (que inclou serveis socials, alimentació, salut, gent gran i dones) 
 Habitatge 
 Ocupació i treball 
 Educació i infància.  
 
En l’Àmbit de l’ATENCIÓ SOCIAL,  s’han posat en marxa tot un seguit d’iniciatives (i 
s’han reforçat d’altres ja existents) per intentar corregir i reduir les desigualtats socials, 
que actuen amb voluntat redistributiva sobre la situació particular de famílies i 
ciutadans i ciutadanes amb rendes baixes, en especial per assegurar l’accés als drets 
bàsics, entre les més destacables per a Nou Barris trobem: 
4 | P à g i n a  
 
 
 
 
 Increment en un 54,90% dels recursos econòmics destinats als serveis socials del 
districte de Nou Barris que han passat de 7,1 milions d’€ el 2015 a quasi 11 milions 
d’€ el 2017. 
 
 S’ha reforçat i augmentat la plantilla de serveis socials, amb 14 nous professionals 
al Districte de Nou Barris, i s’ha desenvolupat el projecte participatiu “Impulsem!” 
per redissenyar i millorar l’organització dels serveis socials. 
  
 
 
 Dret a l’alimentació: més àpats i més beques menjador. S’han ampliat el nombre de 
beques menjador per a les escoles de la ciutat, a Nou Barris s’han atorgat 4.539 
ajuts que suposen un import de 3.581.465.-euros, el que representa un  11,31% 
d’increment econòmic respecte al curs escolar 2015 – 2016. 
 
 S’ha consolidat la Renda municipal infantil complementària (línia de PAM 1.1.11.) 
mitjançant el Fons extraordinari d’ajut d’emergència social per a infants de 0-16 
anys, son ajuts de 100€ mensuals /fill/a; a Nou Barris s’han beneficiat 2591  famílies 
usuàries de serveis socials durant l’any 2016, per un total de 4.396 infants.  
 
 Renda per a famílies monoparentals i perceptores de Prestacions  No  
Contributives  per  dones   
 
 Tarifació social a les escoles bressol municipals (Línia de PAM 1.1.12.), un nou 
sistema que millora la progressivitat en els preus i afavoreix l’accés de famílies amb 
rendes baixes i mitges. 
 
 Lluita contra la Pobresa energètica. El govern municipal ha reforçat la seva voluntat 
de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua, gas i electricitat a les 
persones i famílies en situació de risc d’exclusió residencial o de vulnerabilitat 
econòmica. En aquesta línia s’han creat a Nou Barris 2 Punts d’Assessorament 
Energètic, a la zona nord i a Verdun (sent l’únic districte que compta amb 2 punts 
PAE). Des del 20 de gener s’han atès a 545 persones –de les quals 421 venien 
derivats des de Serveis Socials-. 
 
 Una altra iniciativa singular ha sigut el Projecte  A-Porta. Aquest és un projecte 
social gestionat per la CONFAVC i desenvolupat en primera fase pilot al barri de 
Ciutat Meridiana, per ara estendre’s a tota la zona nord. Es parteix de generar una 
petita xarxa de  10 veïns - els “pica portes”-, els quals han anat a 650 habitatges 
amb la idea de detectar situacions de vulnerabilitat en matèria energètica, així com 
la detecció d’altres situacions (salut, habitatge, aigua,...) els quals es derivaven o bé 
al PAE o bé a Serveis Socials.  
 
5 | P à g i n a  
 
 
 
 S’ha desplegat i ampliat el Programa de Salut als Barris (Iniciativa 1.7.1. PAD) amb l’ 
objectiu de reduir les desigualtats socials i de salut que es donen entre els barris en 
situació desafavorida. S’ha millorat la intervenció en els barris on ja es feia 
(Roquetes i Zona Nord), i s’ha implantant a quatre barris més: Verdun,  Trinitat 
Nova i Can Peguera – Turó de la Peira 
 
 Primer Pla de Salut Mental de Barcelona 2016-2022 (amb 51 M € de pressupost els 
dos primers anys) en el que el districte de Nou Barris hi ha col·laborat intensament 
(Iniciativa 1.7.3. PAD), per millorar la salut mental dels nostres veïns i veïnes, i 
reforçar l’acompanyament i la inclusió social, laboral i residencial de les persones 
amb problemes de salut mental i les seves famílies, amb un especial èmfasi en la 
infància i adolescència. En el marc del qual s’està començant a treballar per a la 
creació i constitució de la Taula de Salut mental del Districte .  
 
 Estratègia contra la feminització de la pobresa i de la precarietat de major abast i 
de caràcter estructural. Aquesta estratègia s’emmarca en la mesura de govern de 
“Accions urgents de la lluita contra la pobresa: per una Barcelona més justa i 
equitativa”, presentada al Ple de l’Ajuntament el 23 de juliol de 2015. L’objectiu 
principal d’aquesta estratègia és establir un full de ruta clar i compartit pel conjunt 
de l’Ajuntament, que, més enllà d’actuacions assistencials i de caràcter puntual en 
alguns plans, ens permeti avançar cap a una equitat real i efectiva entre dones i 
homes i remoure els obstacles que aprofundeixen en la feminització de la pobresa i 
de la precarietat. 
 
 Posada en marxa del projecte pilot als barris de l’Eix Besòs per crear una renda 
municipal d’inclusió Projecte B-Mincome, amb un pressupost estimat de 13 milions 
d’euros (dels quals 4,85 milions son finançats per la UE). L’objectiu últim del 
projecte és estudiar com es pot garantir que totes les persones residents a la ciutat 
disposin d’uns ingressos mínims per tenir una vida digna, i parteix de la certesa que 
l’actual sistema d’ajudes és insuficient i molt complex per assolir aquest objectiu.  
Durant els propers dos anys, un total de 1.000 llars dels 10 barris que conformen 
l’Eix Besòs (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona i Roquetes en el 
cas de Nou Barris) rebran una ajuda econòmica que, combinada amb diferents 
polítiques públiques actives sociolaborals, estudiarà científicament quina és la 
manera més eficaç d’atorgar-se. La intenció d’aquestes prestacions no és només 
que es redueixin les desigualtats, sinó també apoderar els seus receptors, 
aconseguir tallar la transmissió de la pobresa de pares a fills i assegurar la igualtat 
d’oportunitats reals. Això és vol aconseguir amb una reducció de la burocràcia i la 
compactació més alta possible dels programes d’ajuts 
 
  Empadronament i accés a serveis sanitaris de persones en situació irregular. S’ha 
consolidat l’empadronament actiu, que dona dret a obtenir la targeta sanitària, 
l’accés a beques, diverses ajudes, educació pública i garantint que això es faci en 
l’àmbit relacional principal de les famílies, facilitant l’empadronament d’aquelles 
persones que no poden acreditar el domicili on resideixen habitualment. 
6 | P à g i n a  
 
 
 
 
 Bonificacions a l’IBI , l’any 2016 es va crear la línia de subvencions per a famílies 
amb pocs recursos, ajut que aquest 2017 s’ha ampliat fins a un 75% amb un màxim 
de 200€.  
 
1.2. PLANS DE BARRIS  
Un altre dels compromisos més estratègics per a la lluita contra les desigualtats, va ser 
el desenvolupament d’una estratègia integral de cohesió desenvolupament social i 
comunitari a desplegar en aquells barris del districte amb indicadors de major 
vulnerabilitat social a través de la elaboració de Plans de Barris (Iniciativa 1.1.2. PAD), 
generant sinergies que reverteixen realitats socioeconòmiques i urbanístiques.  
En aquests moments tenim: 
Pla de Barris de Trinitat Nova presentat com a Mesura de Govern en el Consell Plenari 
del Districte de 20 de juliol de 2016, es concreta en 18 propostes i més de 30 accions 
amb un pressupost total de 14,2 milions d’€.  
 
Els projectes motor del PdB, aquells que vertebren i articulen la majoria de les 
propostes i accions de Trinitat Nova, estan tots tres en execució, i fan referència a: 
 
• Projecte Educatiu 0-18 a Trinitat Nova. En execució. Nou projecte educatiu i 
construcció d’un nou institut-escola, en un equipament concebut com un 
equipament comunitari destinat a lleure i activitats per a tot el barri. Eix 
singular i específic de l’equipament: arts visuals i audiovisuals. Incorporació 
d’una biblioteca oberta al barri. (Objectiu finalista: Dotar al barri d’un projecte 
educatiu de qualitat, assegurar la igualtat d’oportunitats i la justícia social) 
 
• Activem les Feixes. En execució. Un nou parc entre la zona urbana i el Parc 
Natural de Collserola, que preveu la restitució patrimonial del sistema hídric de 
la ciutat, un parc lúdic per a totes les edats, la reforestació i revegetació de 
l’àmbit, i una zona d’horts socials. A punt de finalitzar l’avantprojecte. S’ha 
realitzat un procés de participació ciutadana. Inici obres: últim trimestre 2018. 
Millorar la connexió entre el barri i Collserola (Iniciativa 3.2.1 PAD) des d’un 
punt de vista lúdic, social i sostenible. Creació d’una nova centralitat social al 
barri basat en la sostenibilitat, el medi ambient i la pràctica esportiva. 
• L’espai entre blocs. En execució. Reurbanització de l’espai públic que es troba 
fora de l’àmbit de remodelació. Intervenció principal a l’espai públic de la illa 
residencial entre els carrers Aiguablava i Portlligat, s’ha treballat des de la visió 
de la millora de l’accessibilitat, donat el sobre envelliment de la població 
d’aquest àmbit. Redactat Avantprojecte (amb procés de participació ciutadana). 
Recentment s’ha contractat equip redactor per projecte executiu. Inici obres: 
últim trimestre 2018. 
7 | P à g i n a  
 
 
 
 
Pla de Barris de la Zona Nord (Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona) té la voluntat 
d’esdevenir un projecte estratègic que abordi les complexitats dels reptes que afecten 
als veïns i veïnes de la Zona Nord. És per això que planteja una doble mirada: per una 
banda oferir respostes a les demandes i necessitats que es poden materialitzar en el 
curt termini; per un altre, planificar i dissenyar l’estratègia per a l’execució futura 
d’aquelles propostes de llarg recorregut que, per la seva magnitud i complexitat 
requereixen d’un abast temporal major.  
Es concreta en 17 propostes i tot un seguit d’accions associades a aquestes propostes 
que s’aniran desenvolupant durant l’execució del Pla de Barris, amb un pressupost 
total de 12,8 milions d’€. Els projectes motor previstos que vertebren i articulen la 
majoria de les propostes i accions de la Zona Nord, són: 
 
• Dret a l’habitatge: creació d’una oficina d’habitatge a la Zona Nord. 
Implementació d’un programa de rehabilitació adreçat a les finques d’alta 
complexitat. Acompanyament a les comunitats i medicació en els processos de 
tramitació d’ajuts. Combatre la situació d’emergència habitacional que es viu 
ara mateix al territori. 
 
• La millora de l’espai públic com a eix de vertebració de la Zona Nord. Adequació 
d’espais que es troben en desús o en situació de provisionalitat per al 
desenvolupament d’activitats comunitàries. Millora de la connectivitat, 
mobilitat i l’accessibilitat als barris de la Zona Nord.  
 
• Enfortiment de l’acció comunitària al territori i posada en marxa de l’Espai Zona 
Nord.  Estratègia per enfortir i recolzar el mapa comunitari i d’entitats del 
territori i recolzament a noves iniciatives associatives. Articulació d’un pla 
operatiu en matèria educativa que ajudi a garantir l’èxit escolar.  
  
Pla de Barris de Roquetes en fase d’elaboració, es va iniciar el passat mes de maig i la 
previsió es presentar la corresponent Mesura de Govern al Plenari d’octubre.  
En aquest cas, la metodologia per definir al document s’ha construït conjuntament 
amb la Plataforma d’Entitats del barri, i s’ha acordat partir de les propostes treballades 
per les entitats i el veïnat el passat 2015 a les Jornades de Futur del barri, en un procés 
de participació de gran obertura. 
 
 
 
 
 
8 | P à g i n a  
 
 
 
2. PROMOURE EL DRET A L’HABITATGE. 
 
L’Ajuntament de Barcelona treballa intensament per fer efectiu el dret a un habitatge 
digne a la ciutat i es una de les principals prioritats polítiques del govern del Districte 
de Nou Barris on la situació d’emergència habitacional i exclusió residencial és de les 
mes greus de la ciutat. Per a fer-ho possible es dediquen especials esforços a prevenir i 
atendre aquesta situació d’emergència habitacional, alhora que es posen les bases i 
s’estableixen mecanismes i estratègies a curt, mig i llarg termini per facilitar l’accés a 
un habitatge digne a àmplies capes de la societat amb aquesta necessitat.  
 
Amb aquest objectiu en ment, es treballa des de diferents àmbits com són: 
• l’atenció i acompanyament a persones en risc de desnonament 
• la mobilització d’habitatges cap al lloguer assequible 
• l’augment dels ajuts al pagament del lloguer 
• la construcció de pisos de lloguer públic 
• la rehabilitació socialment proactiva i ecològicament eficient 
• l’impuls de noves formes d’accés i gestió de l’habitatge de protecció oficial com 
les cooperatives de cohabitatge en cessió d’ús. 
 
Aquesta nova política d’habitatge és resultat d’un ampli procés participatiu que ha 
donat lloc al PLA PEL DRET A L’HABITATGE 2016 - 2025, un pla que té com a objectiu 
garantir la funció social de l’habitatge i avançar en la construcció d’un servei públic 
d’habitatge, en una ciutat amb un dèficit alarmant d’aquest tipus d’habitatge. El Pla pel 
Dret a l’Habitatge 2016 - 2025 contempla un pressupost municipal de 1.666 milions 
d’euros en 10 anys, sense tenir en compte les aportacions que puguin fer altres 
operadors o administracions. Es tracta d’un 75% més que en el període anterior. 
 
2.1  PREVENIR I ATENDRE L’EMERGÈNCIA I L’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL 
 La situació d’emergència habitacional s’expressa a través de diferents problemàtiques 
que a Nou Barris son bàsicament els desnonaments per motius econòmics i la pobresa 
energètica i l’accés a l’habitatge; per prevenir, atendre i revertir aquestes situacions 
s’està actuant a un doble nivell, d’una banda, atenent i acompanyant a les persones i 
les famílies afectades per tal de que puguin accedir a un habitatge digne; per un altre 
costat, implementant mecanismes per evitar que aquestes situacions tinguin lloc 
(Iniciatives 1.6.1., 1.6.2. i 1.6.6. PAD). Es tracta d’un dels principals compromisos del 
govern de la ciutat i el Districte per a aquest mandat.  
En aquesta línia, les accions més significatives portades a terme han estat: 
 L’increment dels ajuts, que des de Serveis Socials, es destinen a les famílies en 
situació de vulnerabilitat Durant l’any 2016 6.860 ajuts que han suposat un total 
de 1.455.848,34 €. D’aquesta quantitat 496.230,45 € han sigut ajuts de suport a l’ 
habitatge , és a dir un 34% sobre el total    
9 | P à g i n a  
 
 
 
 El reforç de l’Oficina d’Habitatge de Nou Barris amb la incorporació de 6 nou 
professionals (1 advocada addicional, 1 tècnic gestor, 1 SIPHO més formant un 
equip de dues persones, 2 nous professionals SPIMH, i 1 informador més) 
 
 La previsió en el marc del Pla de Barris de la Zona Nord, de posar en marxa una 
oficina d’habitatge a la zona nord que doni servei als barris de Ciutat Meridiana, 
Torre Baró i Vallbona 
 
 La creació de la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER) a nivell de ciutat 
integrada per 18 persones especialitzades amb un doble objectiu: en primer lloc, 
la prevenció i la intervenció en tots els desnonaments que afecten persones 
vulnerables fent acompanyament a les famílies en risc de pèrdua d’habitatge; en 
el cas de Nou Barris s’ha fet acompanyament a 252 famílies (fins a 31/05/17) 
atenent a un total de 363 persones afectades (237 adults i 126 menors) i s’han 
adjudicat 107 habitatges per la Mesa d’emergència social; i en segon lloc,  la 
disciplina d’habitatge que actua sobre les diferents situacions d’ús anòmal de 
l’habitatge com la desocupació permanent d’habitatges propietat d’entitats 
financeres, en aquest cas Nou Barris es el districte amb major nombre 
d’expedients incoats a Entitats Financeres 67 expedients d’un total de 290.   
 
 La revisió i millora del circuit i el tràmit d’Empadronament, facilitant-lo a les 
famílies en habitatges sense títol d’ocupació i que garanteix que aquestes puguin 
accedir a diferents ajudes i serveis públics i municipals. 
 
 La revisió i modificació del Reglament d’accés als pisos que adjudica la Mesa 
d’emergència, que ha incorporat a les unitats de convivència amb ordre de 
desnonament que no disposen de títol habilitant; aspecte especialment greu i que 
per tant s’ha resolt en barris com Ciutat Meridiana. Per tant, aconseguint arribar a 
un major nombre d’unitats familiars i veïnes i veïns potencialment beneficiaris de 
la mateixa. 
 
2.2. AMPLIAR EL PARC D’HABITATGE ASSEQUIBLE 
Un dels principals esforços del nou equip de govern ha estat ampliar el parc 
d’habitatge públic a preu assequible i apostant pel règim de lloguer a través de tres 
grans línies d’acció: 
a) La mobilització d’habitatge buit (Iniciativa 1.6.5. PAD), en el cas de Nou Barris 
s’han adquirit un total de 68 pisos per a lloguer social entre l’exercici al dret de 
tanteig, la compra o usdefruit a EEFF i la cessió de pisos buits de particulars i s’han 
adjudicat 101 pisos a lloguer social. També s’ha iniciat la realització del Cens 
d’habitatges buits, durant el 2016 s’ha realitzat el cens de Trinitat Nova detectant-
se 83 habitatges buits (el 2,34% dels habitatges del barri), i el 2017 es farà el cens en 
el barri de Porta.   
10 | P à g i n a  
 
 
 
 
b) Ajuts al pagament del lloguer (Iniciativa 1.6.3. PAD), l’Ajuntament ha 
incrementat els recursos destinats a les ajudes al pagament del lloguer a 
famílies amb dificultats econòmiques, evitant així processos de pèrdua de 
l’habitatge; en el cas de Nou Barris entre el 2015 i el que portem de 2017 (abril-
17) s’han atorgat 893 ajuts municipals  
 
c) Construccions de noves promocions d’habitatge (Iniciativa 1.6.4. PAD), a Nou 
Barris en aquests moments, hi han 9 promocions amb un total de 606 
habitatges assequibles en diferents fases d’execució: 
- 1 promoció en construcció impulsada per la Cooperativa de la FAVB al c/ 
Inca, 1-7 (Illa Q del Turó de la Peira) amb 100 habitatges 
- 2 promocions impulsades per l’Ajuntament – PMH amb inici d’obres previst 
durant el 2018 a Torre Baró – Illa F (46 habitatges) i a Trinitat Nova c/S’Agaro 
(82 habitatges) 
- 4 promocions impulsades per l’Ajuntament – PMH en fase de licitació per a 
la redacció dels projectes 1 a Torre Baró (30 habitatges), 3 a Trinitat Nova 
(298 habitatges)    
- 2 promocions en règim de cooperativa 1 a Roquetes amb una previsió de 23 
habitatges adjudicada a l’Associació Cohabitatge Cooperatiu i un altre a 
Trinitat Nova c/ Aiguablava, pendent d’adjudicar (27 habitatges)       
 
2.3. MANTENIR, REHABILITAR I MILLORAR EL PARC D’HABITATGE ACTUAL 
La rehabilitació es un element clau per gaudir d’un habitatge digne. Tradicionalment 
els ajuts públics s’han impulsat de forma universal i centrant-se especialment en 
l’exterior dels edificis. 
La nova política de rehabilitació, en canvi, vol prioritzar la incidència en entorns 
especialment degradats a través de convenis amb les comunitats de veïns que 
permetin diferenciar els ajuts en funció de la capacitat adquisitiva. Alhora, es vol 
potenciar la millora dels interiors dels habitatges, per millorar així les condicions 
d’habitabilitat, accessibilitat i eficiència dels mateixos. 
 Introducció l’any 2016, per primera vegada i com a prova pilot, els ajuts a 
l’interior dels habitatges (Iniciativa 1.6.7. PAD), destinats a unitats familiars amb 
baixos ingressos. Aquests ajuts s’han concentrat bàsicament als districtes de Nou 
Barris (amb 28 ajuts concedits i un pressupost de gairebé 92.000€ –un 43% del 
conjunt dels ajuts de la ciutat) i Sant Martí (amb 15 ajuts, el 23% de la ciutat). Per 
al 2017 s’amplia aquesta línia d’ajuts per a reformes i millores als interiors dels 
pisos que tinguin com a objectiu principalment  garantir el dret a la habitabilitat 
digne i implantar mesures que contribueixin a l’eficiència energètica i a la 
instal·lació de cobertes verdes.     
 
11 | P à g i n a  
 
 
 
 
 Increment dels recursos destinats al conjunt dels Ajuts a la Rehabilitació en la 
convocatòria del 2016, les dades pel que fa a Nou Barris:  
 expedients   habitatges   pressupost   subvenció  
tipus expedient 
 dte  ciutat  dte  ciutat  dte  ciutat  dte  ciutat 
01 cohesió social 5 19 5 19 733.604,41 € 4.742.604,90 € 30.805,82 € 102.534,41 € 
02 ascensor 1 34 11 511 2.536,44 € 1.711.739,26 € 2.029,15 € 765.527,43 € 
2E ascensor amb efic. energ. 19 119 278 1.511 1.376.846,70 € 11.326.137,64 € 681.183,90 € 4.892.718,40 € 
03 obres comuns 10 162 182 2.907 541.129,14 € 9.307.816,51 € 137.904,00 € 2.342.151,42 € 
3E obres comuns, efic. energ. 18 243 313 4.328 909.658,98 € 17.270.947,91 € 236.542,83 € 5.373.224,90 € 
04 obres estructurals 9 98 109 1.516 1.253.287,12 € 11.631.517,71 € 401.898,49 € 4.562.806,79 € 
4E obres estr. amb efic. energ. 17 70 757 1.480 10.059.503,35 € 15.602.984,57 € 4.858.278,49 € 7.058.870,02 € 
05 interior d'habitatges 8 45 28 65 91.870,61 € 411.088,18 € 82.369,69 € 333.250,19 € 
total 87 790 1.683 12.337 14.968.436,75 € 72.004.836,68 € 6.431.012,37 € 25.431.083,56 € 
% respecte ciutat 11%   14%   21%   25%   
 
 Mecanismes actius de Regeneració Urbana en àmbits residencials d’especial 
interès, com el polígon de Canyelles (Iniciativa prevista al PAD, mitjançant conveni 
específic en el qual la subvenció ascendeix a un 85% del cost total de la intervenció, 
al 2016 s’han acollit 14 edificis de Canyelles), el Turó de la Peira i Ciutat Meridiana 
que podran incrementar els percentatges de les ajudes.  
 En el marc dels Plans de Barri: Trinitat Nova, Zona Nord i Roquetes; s’han fixat com 
a objectius en l’àmbit d’habitatge, la promoció de la millora dels habitatges així com 
la convivència entre el veïnat, a través de tres línies bàsiques: la diagnosi del parc 
edificat i definició de zones d’actuació prioritària basant-se en les necessitats de 
manteniment i/o d’accessibilitat i el perfil socioeconòmic de les famílies, programa 
de rehabilitació específics i suport a les subvencions existents i per últim un 
programa específic d’acompanyament i foment de la cohesió de els comunitats de 
veïns i veïnes i suport en la tramitació d’ajuts i treball de mediació amb les 
comunitats per arribar a acords per tirar endavant les obres.  
 Inici dels treballs del PLA DE FUTUR DE CAN PEGUERA (Iniciativa prevista al PAD), a 
través d’un procés participatiu amb les entitats i els veïns i veïnes del barri; incidint 
especialment en l’àmbit del nou model urbà, de la mobilitat i l’accessibilitat, de la 
estratègia de rehabilitació del parc públic d’habitatge i de la dotació d’equipaments 
d’aquest barri      
 
12 | P à g i n a  
 
 
 
 
3. EDUCACIÓ I INFÀNCIA 
 
Una de les prioritats de l’equip de govern  és impulsar polítiques socials que tinguin l’ 
Educació com a eix central, atenen a més a les dades disponibles del Districte. 
El govern de la ciutat ha demostrat l’impuls polític per l’ensenyament públic, per un 
model d’escola que prengui en consideració el context que l’envolta, que s’obri, que 
sigui més comunitària, i que atengui a la complexitat de l’alumnat. S’aposta doncs per 
un model d’educació que fomenti l’equitat i la qualitat, i sigui pública. 
El 12,8% de la població de més de 16 anys del districte (18.310 persones) no té estudis, 
percentatge que és un 81,3% més elevat que en la mitjana de la ciutat, a on la població 
de 16 anys i més sense estudis representa un 7%. El 54% de la població major de 16 
anys té estudis primaris o estudis generals secundaris de primer cicle. Tan sols l’11,8% 
de les persones de més de 16 anys del districte compten amb estudis superiors (16.794 
persones), enfront el 28,4% de la ciutat.  
HI ha 1,1 persones de 16 anys i més sense estudis per cada persona de més de 16 amb 
estudis superiors. A la ciutat de Barcelona aquesta ràtio és de 0,25 persones sense 
estudis per cada persona amb estudis superiors, 4,4 cops menor que a Nou Barris. 
La taxa d’alumnat repetidor a la ESO és del 9,1%, major que la de la resta de la ciutat, 
que és  del  5,3%. L’índex de fracàs escolar també és més elevat:  18,5% al districte 
enfront del 10,6% de la ciutat.  Per contra, la taxa d’èxit (aprovats sobre presentats)  a 
4rt d’ESO és més baixa, del 85% al districte i del 89,6% a la ciutat. L’índex d’absentisme 
a Nou Barris és del  2,3%, 2,5 vegades major que el 0,9% de Barcelona . 
 L’educació és un dret i una eina fonamental per abordar la construcció del comú. I en 
aquest sentit tal i com estableix la “Mesura de Govern sobre l’Impuls al Projecte 
Educatiu de Ciutat de febrer de 2016”, es planteja una educació per tothom, al llarg de 
la vida i digna des de la perspectiva de l’educació comunitària.  
En aquest marc, es plantegen els següents objectius: 
 cap infant entre 0 i 18 anys sense accés a serveis educatius públics i de qualitat 
 cap jove entre 18 i 25 anys sense una titulació d’ensenyament post obligatori 
 cap adult de més de 25 anys sense accés a una formació al llarg de la vida  
 la promoció de projectes educatius de barri des de la coresponsabilitat i en 
xarxa amb la comunitat 
 
Es tracta d’un conjunt de finalitats que es concreten en dos grans objectius: 
1. Garantir uns serveis públics educatius articulats al voltant d’una estratègia 
comuna i compartida, que redueixin les desigualtats i millorin la cohesió social.  
2. Millorar la qualitat, l’equitat i l’èxit educatiu, amb més participació i més 
autonomia per als centres , amb innovació educativa i treball en xarxa amb 
l’entorn 
13 | P à g i n a  
 
 
 
 
3.1. PROMOCIÓ D’UNA EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT 
En aquest apartat s’inclouen aquelles intervencions que suposen millores als 
equipaments educatius, garantint així les condicions d’escolarització. Suposen des de 
la nova construcció d’edificis, a Reformes d’ampliació i millores (RAM), al trasllat de 
centres fins als programes de manteniment quotidià de centres.  
1) Ampliació dels Espais Familiars (IMEB). Posada en marxa del nou Espai familiar 
El Torrent al barri de Roquetes com espai complementari a l’escola bressol que 
ofereix un context de desenvolupament i aprenentatge per a infants i famílies, 
amb 40 noves places. 
 
2) Reforç de l’escola Bressol amb l’ampliació del suport educatiu, recuperant-lo i 
ampliant-lo a 2,5 hores. 
  
3) Nou  Institut Escola Trinitat Nova (CEB). Creació d’un nou Institut Escola (Curs 
2017/2018) i l’inici d’un nou PROJECTE EDUCATIU GLOBAL PER AL BARRI DE 
TRINITAT NOVA: 
 Atenció a totes les edats formatives dels 0 als 18 anys contemplant les 
necessitats educatives de tots els infants, adolescents i joves del barri 
 Construcció d’un projecte d’infància 0-6 basat en l’acompanyament familiar  i el 
treball continuat entre l’Escola Bressol i l’educació infantil de l’Institut Escola 
 Nous espais educatius dins del centre: biblioteca, espais de família, i de 
formació permanent 
 Propostes de lleure educatiu coordinades fora de l’horari escolar. Projecte 
educatiu amb visió territorial i comunitària, generant sinergies entre el que la 
pròpia escola pot aportar al barri i el que el barri pot aportar a l’escola. 
 Propostes de formació permanent i obertura de noves propostes d’educació 
port-obligatòria (al Sant Josep Oriol) 
Amb una Inversió global de 8 Milions d’€ a executar en 3 fases (2017 - 2018 - 
2019)    
 
4) Institut Escola Antaviana (CEB). Antaviana passa a ser Institut Escola per 
creixement natural. El proper curs començarà amb dos grups de 1rESO 
 
5) Inversions en Millores i Manteniment dels centres escolars. En els exercicis 
2015 – 2016 s’han executat actuacions de millores en 13 centres educatius per 
un import global de 2,3 Milions d’€ 
• Escola Antaviana, Aiguamarina, Ferrer i Guàrdia, Marinada, Palma de 
Mallorca, Sant Jordi, Santiago Rusiñol, CFA Canyelles, El Turó, Mestre 
Morera, Splai, Timbaler del Bruc, Tomàs Moro 
 
Per al exercici 2017, hi ha una previsió d’intervenir en 9 centres educatius entre 
escoles i Instituts amb una dotació inicial de 1,3 Milions d’€ 
 
14 | P à g i n a  
 
 
 
A més paral·lelament des del CEB s’ha iniciat un nou servei de manteniment 
bàsic (5x2), amb l’objectiu de millorar el servei de manteniment dels centres 
educatius i completar l’actual manteniment correctiu i preventiu.  
 
6) Trasllat Escola Deià (CEB). L’escola d’Art i Disseny Deià s’ha traslladat a les 
instal·lacions reformades de l’antic Eugeni d’Ors i Oriol Martorell. El centre 
manté el seu nom actual.  
 
7) Nous Casals Infantils Municipals (Districte de Nou Barris). Una de les prioritats 
de l’equip de govern ha estat el reforç dels equipaments adreçats als infants del 
districte, a través dels casals infantils i ludoteques que atenen a infants de 6 a 
12 anys, a la sortida dels centres escolars.  
 
S’ha reforçat i incrementat la xarxa de centres existents fins ara, formada pels 
cinc casals infantils de Ciutat Meridiana, Vallbona, Trinitat Nova, Roquetes i 
Canyelles, i les dues ludoteques de la Prosperitat i Porta, amb la posada en 
marxa de 2 nous Casals Infantils al districte, als barris del Turó de la Peira i de 
Vilapicina Torre Llobeta; a més de l’increment dels horaris i de la millora de la 
qualificació dels professionals, amb la finalitat de poder augmentar els serveis: 
reforç escolar, treball amb famílies i la implicació comunitària durant el curs 
escolar 2017- 2018, amb una dotació econòmica anual de 527.220 €.  
 
3.2. MILLORA DE RENDIMENT EDUCATIU PER A L’ÈXIT ESCOLAR  
Una de les prioritats polítiques en l’àmbit educatiu passa pel desenvolupament 
d’iniciatives orientades a la millora dels resultats acadèmics i d’aprenentatge i a les 
millores competencials dels alumnes,  alhora que reduir les taxes d’abandonament 
escolar. La innovació, la qualitat i l’equitat es converteixen en els tres eixos des dels 
quals es desenvolupen el conjunt de programes i iniciatives orientats en l’assoliment 
d’aquests objectius, entre les noves accions portades a terme destaquen: 
1) Foment de les Vocacions Científiques de Barcelona Activa (Districte) 
Nou Programa desenvolupat pel Parc Tecnològic de la Zona Nord, com a gran actiu per 
tal de fomentar l’interès i despertar les vocacions científico-tecnològiques dels més 
joves, amb tot un seguit  d’actuacions: 
- Visites guiades de forma periòdica per als centres educatius de primària i 
secundària del districte amb activitats i tallers associats i amb la implicació de 
les empreses allotjades 
- Esdevenir seu permanent del Congrés de Ciència, organitzat pel Centre de 
Recursos Pedagògics (CRP) del districte 
- Organitzar una jornada anual per conèixer i visibilitzar les millors pràctiques en 
matèria de “despertar vocacions científiques”. 
- Col·laboració amb empreses, emprenedors i institucions que comptin o 
projectin desenvolupar programes de vocacions científiques. 
15 | P à g i n a  
 
 
 
2) Pla “Escoles enriquides per a garantir l’educabilitat en entorns empobrits” 
(CEB) 
Escoles enriquides és una declaració de principis estratègics per afavorir els centres 
amb nivells alts de complexitat. 
Es vol avançar en aquestes temes: Servei de menjador universal, necessitats bàsiques 
cobertes, Escola a temps complet, Escola oberta a l’entorn; aliances amb el territori, 
Lideratge pedagògic i equips potents, Escoles exigents, Equipaments escolars de 
qualitat, Accions per a la implicació de les famílies, Treball coordinat amb serveis 
socials i salut, Continuïtat en els itineraris 0-18 10. 
El Consorci treballa en aquest Pla en el qual es desenvolupen deu mesures 
complementàries i sistèmiques per tal de millorar la qualitat de vida i les oportunitats 
dels infants. A Nou Barris s’està portant a terme a l’escola de primària Aiguamarina. 
 
3) Programa Maletes pedagògiques (CEB) 
El Districte fa una aportació de 50.000€. 
L’objectiu és facilitar les activitats educatives amb material digital a tots els centres 
educatius, en especial els que no disposen de recursos propis per adquirir-ne, 
contribuint a la reducció de l’escletxa digital al districte. S’adquireixen materials 
digitals i de robòtica per a oferir un material de préstec amb acompanyament de 
formació, que es gestionaran des del Centre de Recursos Pedagògics. 
 
4) Projecte “Recerca-Participació-Acció” (Districte) 
Parteix de l’experiència desenvolupada per IGOP – UAB. Projecte que posa en relació el 
centre educatiu amb el seu entorn i que aproxima a l’alumnat al territori en una clau 
de recerca i d’acció propositiva. La sistematització d’aquest projecte parteix dels 
aprenentatges derivats de l’experiència de treball conjunt desenvolupada entre l’IGOP 
i l’escola Mestre Morera. Una, l’acció, ens apunta que la finalitat de la recerca no pot 
ser “purament acadèmica”, es a dir, la producció de coneixement sense una 
intencionalitat d’aplicació. La recerca ha de tenir una finalitat social, de transformació 
o millora de les condicions de vida de la comunitat. La participació, ens parla d’una 
recerca que no pren a la comunitat com a “objecte d’estudi”, si no com a “subjecte 
protagonista”. Aquet curs s’ha iniciat el treball de “Recerca-Acció-Participació a les 
Escoles” a l’Institut Escola Turó de les Roquetes i a l’escola Antaviana, tots dos 
centres al barri de Roquetes, donant prioritat al territori com a objecte de l’impacte de 
la feina a fer. 
 
5) Programes dins el Pla de Barris (IMEB) 
En el marc del Programa del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona des de l’IMEB 
estem treballant en unes línies d’actuació, cadascuna de les quals té una concreció 
diferent en cada barri, en funció de les prioritats acordades amb el districte: 
- Projecte BAOBAB, que busca que totes els barris prioritaris puguin tenir una oferta 
de lleure educatiu comunitari de forma permanent. Aquest projecte es treballa 
conjuntament amb diferents entitats de lleure infantil i juvenil de Barcelona i 
intenta vincular, a més dels infants, a les famílies. Aquest projecte s’implementarà 
al barri de la Trinitat Nova i està en estudi a la Zona Nord.  
16 | P à g i n a  
 
 
 
Com experiència pilot, l’agost del 2016 es va fer al barri de la Trinitat Nova un 
campament urbà a l’escola St, Jordi, en el que hi van participar 39 nens i nenes de 6 a 
12 anys. 
 
 
3.3. PLA D’ATENCIÓ A LA INFANCIA EN RISC A NOU BARRIS 
 
 
El  2 de desembre de 2015 (Iniciativa 1.3.4. PAD) es va aprovar una Mesura de Govern 
d’infància en risc amb la finalitat de garantir l’atenció social i educativa a les famílies i 
als infants en situació de risc. La mesura va impulsar des de llavors diferents accions: 
 
1) Programa d’ajuts a llibres i a material didàctic durant el curs escolar 2015 – 
2016. L’aportació econòmica va ser de 150.78.-€ per a 33 centres escolars (de 
primària i secundària). 
2) Programa d’esmorzars saludables per alumnes de l’ESO (1.274 alumnes) , el 
qual va suposar 348.390.-€. 
3) 6 Tallers de suport al professorat en matèria d’emocions pel conjunt de centres 
dintre del programa formatiu del Centre de Recursos Pedagògics de Nou Barris, 
per un import de 16.000.-€ durant els cursos escolars 2015 – 2016 i 2016 – 
2017 
4) Convenis de suport a dues iniciatives de lleure: una de centre d’esplai diari (C. 
Esplai Druida) al barri de Prosperitat per un  import de 7.500 € i un altre de 
suport socioeducatiu al Centre Obert de l’Ubuntu al barri de C. Meridiana per 
un import de 15.000 €, ambdós durant els cursos escolars 2015 – 2016 i 2016 – 
2017 
5) Programa d’activitats de lleure a l’estiu i al nadal en barris per un import de 
500.000.-€ (entre els anys 2016 i 2017): casals d’estiu, camps de treball, 
campus esportius, casal de nadal, etc... als barris de Zona Nord, Trinitat Nova, 
Roquetes, Verdun, Turó de la Peira, Can Peguera i Porta.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17 | P à g i n a  
 
 
 
4. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC 
 
En aquests dos anys de mandat s’ha iniciat una transició cap un model socioeconòmic 
més ben integrat a la diversitat de Barcelona, que generi més ocupació i de més 
qualitat i que, en definitiva, posi l’economia al servei de les persones. Aquest gir 
persegueix el reconeixement dels drets laborals i les polítiques d’ocupació recuperen la 
centralitat que havien perdut en la política municipal.  
 
Nou Barris concentra bona part de les persones aturades que viuen a la ciutat de 
Barcelona. El pes de l’atur registrat sobre la població adulta del districte el desembre 
de 2016, era del 10,4%; la ràtio més alta de la ciutat i 2,9 punts superior a la mitjana, 
fet en el que repercuteix el pes de la població amb baixa qualificació. Tot i així, cal 
destacar que aquest indicador ha disminuït en 1,6 punts respecte al desembre de 
2015, després d’experimentar  una  caiguda interanual del nombre d’aturats (-13,0%) 
superior a la de la ciutat (-11,8%). 
  
Un dels compromisos més estratègics de l’equip de govern per a potenciar l’ocupació i 
el desenvolupament econòmic del districte va ser la elaboració del Pla de 
desenvolupament econòmic de Nou Barris (Iniciativa 2.4.1. PAD) que es va presentar 
com a Mesura de Govern en el plenari del Districte de 9 de març de 2017.  
El PDE, és un instrument per impulsar el desenvolupament local del districte, això és, 
generar activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori, és el full de 
ruta per a la dinamització i transformació socioeconòmica  de 2016 a 2021. És una eina 
per revertir les desigualtats socials, els desequilibris territorials i crear - tant per 
enfortir com  per generar -  activitat econòmica al nostre Districte. Un instrument que 
ofereix respostes a les necessitats dels veïns i veïnes que busquen feina i volen millorar 
les seves possibilitats, que treballen de forma precària,  que volen enfortir el seu 
comerç, que volen impulsar iniciatives d’economia social i solidària o que tenen una 
idea de negoci a desenvolupar al territori. 
El Pla de Desenvolupament Econòmic de Nou Barris integra 8 línies estratègiques en 
els àmbits de Ocupació de qualitat; Economia de proximitat; Economia social i solidària 
i Nou lideratge públic, així com 38 mesures que integren diverses actuacions dels 
diferents actors del territori 
 
En el període de juny 2016 a març 2017 s’ha aconseguit: 
• El 100% de les línies estratègiques iniciades 
• 27 mesures iniciades - 71% del total -segons calendari previst 
• 11 mesures que s’iniciaran, segons calendari, durant el segon semestre de 2017 
i primer semestre de 2018 
 
 
 
18 | P à g i n a  
 
 
 
4.1. OCUPACIÓ DE QUALITAT 
 
 
 S’ha iniciat del procés de posada en marxa del Nou Espai per l’Ocupació i 
l’Activitat Econòmica de Nou Barris al carrer de Vilalba dels Arcs, prevista la 
posada en funcionament pel primer trimestre del 2018.  
 
 S’han posat en marxa diferents projectes de Plans d’Ocupació al Districte que han 
significat la contractació de 687 persones des del 2015 (96 al 2015, 356 al 2016 i 
210 al 2017). Els Plans d’Ocupació han contribuït a la millora del propi districte 
doncs han donat sortida a necessitats de millora de l’espai públic, de la 
convivència i de la dinamització sociocultural. Quasi doblant el total de PPO’s que 
es van portar a terme en la totalitat del darrer mandat. 
 
 S’han definit  les accions de foment de l’ocupació juvenil de qualitat a Nou Barris 
2017: Conceptualització del model de Les Basses: punts de millora i relació amb 
l’entorn, Elaboració  del Mapa de recursos ocupacionals i formatius, Projecte 
integral amb contractació per a 10 joves vulnerables del districte 
  S’està preparant la implementació de les estratègies i intervencions ocupacionals 
de Pla Barris:  Projecte d’impuls de l’ocupació a Trinitat Nova, Línies d’actuació a 
Zona Nord 
 S’ha iniciat el Projecte Nou Barris Treball Digne consistent en la realització d’una 
radiografia per identificar els perfils ocupacionals més vulnerables en termes de 
precarietat laboral i identificació dels actors per posar en marxar el Projecte: 
assessorament individual i accions grupals per a la difusió de drets col·lectius. 
 Hem donat suport a la formació professionalitzadora d’impacte comunitari a 
Roquetes 
 Consolidació i reforç del Projecte salut mental i joves a les Basses dins del Pla 
d’Ocupació Jove de Barcelona 
 
 
4.2. COMERÇ I ACTIVITAT ECONÒMICA 
 
 S’ha posat en marxa el Projecte de millora dels comerços de Trinitat Nova, 
experiència pilot per a la millora dels comerços en els àmbits de l’eficiència 
energètica, imatge exterior i accessibilitat, de 15 comerços i serveis de proximitat, 
gairebé la totalitat dels del barri que podran optar a una subvenció del 90%. 
 
 S’ha  iniciat el projecte d’assessorament comercial per a l’enfortiment de 
comerços de Nou Barris.  
 S’ha iniciat l’anàlisi d’oferta i demanda comercial per a la detecció de nova 
activitat econòmica consistent en la realització d’estudis d’oferta i demanda 
comercial per conèixer, al 2017, la realitat comercial dels barris de Trinitat Nova, 
Zona Nord i Roquetes. 
19 | P à g i n a  
 
 
 
 
 
 S’està treballant en l’estratègia de dinamització de locals buits a Trinitat Nova en 
el marc de Pla de Barris i es participa en el grup de treball de Baixos de Protecció 
Oficial a nivell de ciutat 
 
 S’ha elaborat un cens de l’activitat econòmica a Nou Barris, en el marc de la 
mesura de govern de Parc Tecnològic  i s’ha realitzat els cens de comerç de Nou 
Barris per part de la Direcció de Comerç.   
 
 S’està preparant la posada en marxa del Punt d’Atenció a l’Activitat Econòmica de 
Nou Barris 
 
 S’estan acompanyant a 9 projectes d’impuls socioeconòmic per presentar-se a la 
convocatòria de subvencions corresponent. 
 
 S’ha iniciat el procés de co-creació de l’Ateneu de Fabricació Digital del Parc 
Tecnològic  
 
 S’ha posat en marxa la web “Viu Nou Barris” per promocionar el comerç al 
districte. Aplicació dissenyada amb les associacions de comerciants del districte.  
 
 
4.3. ECONOMIA SOCIAL SOLIDÀRIA 
 
A nivell de ciutat, s’ha aprovat el “Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària a la ciutat de 
Barcelona 2016-2019”, una iniciativa municipal que desplega una mirada socioeconòmica 
transformadora de la realitat urbana i un programa d’acció amb l’objectiu de contribuir a la 
reducció de les desigualtats socials i territorials i promoure una economia al servei de les 
persones i de la justícia social. 
 
A Nou Barris, s’està desenvolupant el programa de suport i enfortiment a les iniciatives 
d’Economia Social i Solidaria en el marc comunitari als barris de Porta (amb l’activitat del 
“Mercat Importa” i el programa desenvolupat des de l’Ateneu la Bòbila) i Roquetes, i s’està 
fent una prospectiva per l’impuls Eco Social a Trinitat Nova i Zona Nord. 
 
  
 
  
 
 
 
20 | P à g i n a  
 
 
 
5. DRET A LA CIUTAT I ALS BARRIS 
 
Treballar per una ciutat on viure-hi, és la prioritat i l’orientació de l’acció de govern. Els 
esforços s’han centrat en portar a terme actuacions per fer de l’espai públic dels barris 
espais més amables, de dimensió humana; millorant i construint nous equipaments i 
serveis pels veïns i veïnes; impulsant canvis en els hàbits de la mobilitat; i preservant la 
vida veïnal i la convivència.  
  
5.1. MILLORA DE LA CONVIVENCIA ALS BARRIS 
 
Un dels primers compromisos de l’actual equip de govern va ser treballar per a la 
millora de la convivència al conjunt de barris del districte amb l’elaboració d’un full de 
ruta recollit en el Pla de Impuls i Promoció de la Convivència a Nou Barris (PC9B) 
(Iniciativa 1.12.1 PAD), presentat com a Mesura de Govern en el Consell Plenari del 
districte de 20 de juliol de 2016. 
Aquest pla respon a la voluntat de construir una ciutat diversa que asseguri el bon 
viure, tot impulsant un espai públic de convivència, accessible per a tots i totes i 
democràtic, que prioritzi la vida quotidiana dels veïns i veïnes dels nostres 13 barris. 
Aquest Pla suposa una oportunitat per entendre i gestionar l’espai públic com un lloc 
de ponderació de drets de vida comunitària, d’enfortiment de les xarxes relacionals i 
promotor de valors democràtics. Així mateix, el PC9B és coherent amb l’actual revisió 
de les polítiques socials municipals que, entre d’altres objectius, cerquen el foment del 
diàleg, i assegurar la coresponsabilitat entre l’administració i la ciutadania. L’acció 
municipal, en aquest marc de compromís a favor de la convivència, ha impulsat 
l’aprovació del Pla Local de Prevenció i de Seguretat Ciutadana de Barcelona pel 
període 2016-2019, orientat a cercar respostes des d’una perspectiva integradora tant 
de les polítiques de foment de la convivència, de participació, policials i de resolució 
pacífica dels conflictes. 
 El PC9B està enfocat a treballar de forma directa amb les xarxes veïnals, d’entitats i 
col·lectius del nostre Districte. Aquestes xarxes són un dels principals agents de 
vertebració social del territori donat el seu coneixement del mateix i la seva capacitat, 
durant molts anys, de canalitzar i articular les demandes i peticions dels nostres barris. 
Aquest és tot un actiu del nostre districte que s’ha d’aprofitar per a implementar 
aquest pla amb èxit. Aquest pla entén l’espai públic i els espais comuns com espais 
d’oportunitat on vertebrar i articular una ciutat i un Districte més equitatiu, 
democràtic i igualitari. Un espai que sigui de tots i totes, fomentant pràctiques de 
coresponsabilitat, pedagògiques i inclusives i generant activitats que repercuteixin en 
el benefici de la comunitat. Per tant, l’objectiu del mateix és garantir el dret de totes 
les persones a gaudir de l’espai públic, amb la necessitat de l’acció combinada de la 
responsabilitat i competències de l’administració i la coresponsabilitat del territori vers 
el mateix . 
21 | P à g i n a  
 
 
 
El Pla s’articula en 3 Línies Estratègiques que contenen, a la vegada, 8 objectius 
generals i es concreten en 14 accions. D’aquestes en podem destacar: 
  
1)   El desplegament del programa Policies de Barri. Tretze agents de la Guàrdia Urbana 
des del mes d’abril de 2017 s’han incorporat com a referent de cadascun dels barris 
després d’haver rebut, durant dues setmanes, formació especialitzada de la mà d’un 
equip de formació multidisciplinari.  
2)   La posada en marxa del programa de convivència veïnal: Roquetes Conviu. Una 
proposta singular que pretén impulsar espais de participació i de mediació per tal de 
generar vincles , des de la coresponsabilitat entre la comunitat autòctona i la gitana. 
Aquest programa es va concretar amb un conveni amb l’empresa d’inserció APRISE i 
amb la contractació de 5 mediadors i 1 coordinador del programa. Aquest programa es 
fa amb la col·laboració de l’associació de veïns de Roquetes 
3)   La promoció del Servei de Mediació en comunitats de veïns i a l’espai públic. Aquest 
servei té com a finalitat el  restabliment de les condicions de convivència en les escales 
de on s’han detectat problemàtiques de convivència i dificultats relacionals; així com 
actuacions de suport al funcionament formal de les comunitats i de dinamització dels 
òrgans de gestió dels blocs de pisos i escales; mediant en els conflictes entre les parts i 
donant suport en la seva resolució. A banda i complementàriament el programa també 
realitza actuacions mediadores davant l’ús intensiu de l’espai públic per part de 
diferents col·lectius, per tal d’aconseguir el restabliment de les condicions de 
convivència en diferents espais del districte on s’han detectat problemàtiques de 
convivència i dificultats relacionals; mediant en els conflictes entre les parts i donant 
suport en la seva resolució.  Específicament s’ha doblat el nombre d’educadors , 
passant de 3 a 6, i ampliant la seva actuació als barris de la Zona Nord i a Verdun 
4)   Campanya de sensibilització sobre la tinença responsable d’animals. La tinença 
d’animals domèstics comporta sovint molèsties derivades de la brutícia i els olors que 
provoquen els excrements que són deixats i no recollits a la via publica. Als barris de la 
Guineueta, Porta Prosperitat i Vilapicina i Torre Llobeta s’ha dut a terme un campanya 
de informació i sensibilització al respecte, mitjançant un equip de 8 Agents Cívics del 
Districte i en coordinació amb la Guàrdia Urbana i els serveis de neteja de l’Àrea 
d’Ecologia Urbana. Aquesta campanya es va iniciar al 2016 . 
5)   Taules de prevenció. A diversos barris del Districte (Roquetes, Trinitat Nova, Zona 
Nord, Verdum i aquest any s’ha iniciat al Turó) s’han impulsat Taules de prevenció a 
nivell de barri, on es treballa en xarxa problemes del territori entre veïns i veïnes, 
entitats, cossos de seguretat i districte, per tal de trobar solucions conjuntes a 
conflictes en matèria de convivència.  
 
22 | P à g i n a  
 
 
 
 
5.2. URBANISME ALS BARRIS 
 
Un nou urbanisme que posa l’accent en la quotidianitat i incorpora la perspectiva de 
gènere.  
 
S’estan impulsant, des del nou equip de govern, actuacions i projectes de regeneració i 
transformació urbana en el conjunt dels barris del districte, amb una aposta per la 
defensa de l’espai públic i la millora de l’urbanisme, per tal de garantir que aquest 
espai públic sigui accessible per a tothom, cohesionador i vertebrador de la vida als 
barris. Amb accions i plans que vetllen per la qualitat en la prestació dels serveis 
urbans i la regeneració de la trama urbana en benefici de les persones (un exemple ha 
estat la supressió de productes fitosanitaris -inclosos els herbicides- agressius per a la 
salut de les persones i el medi ambient). Un espai públic que afavoreixi la vida 
quotidiana. 
 
Amb aquests projectes de regeneració i transformació s’actua en la renovació integral 
de les infraestructures (voreres, asfaltat, enllumenat, clavegueram, arbrat, mobiliari 
urbà, etc.), ampliant i millorant el verd urbà, amb noves i renovades àrees de jocs 
infantils, d’espais d’esbarjo per a gossos i espai lúdics per la gent gran; alhora que es 
dota els barris de nous equipaments i serveis per atendre les necessitats dels seus 
veïns i veïnes i es revisa, si cal, el planejament per millorar la planificació urbanística 
del territori.  
 
En el que portem de mandat s’està treballant en un Total de 113 Actuacions: 
 
 han finalitzat o estan en execució un total de 52 Actuacions 
 estan previstes iniciar-se obres en aquest 2017 de 17 noves Actuacions 
 s’estan redactat projectes per iniciar obres entre el 2018 i 2019 de 44 
Actuacions més. 
 59 Actuacions son intervencions de urbanització o millora de l’espai públic del 
conjunt de barris 
 2 Actuacions corresponents a projectes de transformació de l’Av. Meridiana i 
de cobriment de la Ronda de Dalt   
 46 Actuacions corresponent a la construcció o millora d’Equipaments 
 6 corresponen a Plans estratègics i de Planejament (Plans de Barri i Pla de futur 
de Can peguera) 
 
 Entre les més destacables per barris tindríem: 
 
 l’aprovació provisional de la MPGM de consolidació del passatge Santa Eulalia, 
l’obertura d’un nou casal infantil, la redacció del projecte per una nova àrea de 
gossos, i la compra a la Generalitat del solar de Cotxeres Borbó amb una 
inversió de 9,6 milions d’€ per donar sortida a les necessitats d’equipaments 
com una futura escola bressol al barri de Vilapicina Torre Llobeta   
23 | P à g i n a  
 
 
 
 
 
 
 
 les urbanitzacions dels carrers Alella (finalitzada), Escultor Ordóñez i Jardins 
Alfàbia (pendents d’inici) i la redacció del projecte d’urbanització de la Pl Soller 
i l’ampliació de l’Ateneu la Bòbila (ja executada la fase 3 de l’actual espai) al 
barri de Porta 
 
 la urbanització del carrer Canfranc que ha permès modificar i perllongar la L122 
del Bus de barri, la obertura d’un nou casal infantil a l’escola Turó, l’enderroc i 
l’inici de les obres del nou equipament esportiu de piscina i pista poliesportiva, 
la construcció de 100 habitatges de protecció a la Illa Q i el futur nou 
equipament, els projectes d’urbanització de diferents espais Olof Palme, 
escales Matagalls, carrer Inca) en el barri del Turó de la Peira. 
 
 Adequació dels locals de Vilalba dels Arcs per un nou servei de Barcelona Activa, 
projecte per una nova escola Bressol a Can Carreras i inici de l’elaboració del 
Pla de Futur de Can Peguera 
 
 En execució les obres dels interiors de Guineueta, i en projecte la recuperació 
patrimonial de l’antiga església del mental, les millores del Parc de la Guineueta 
i la cobertura del CEM al barri de la Guineueta 
 
 Nou punt d’Assessorament energètic, obertura a ple funcionament del casal de 
barri i trasllat de l’AVV de Verdun, junt amb al urbanització del c/ Almansa 
 
 Nova àrea d’esbarjo de gossos a Av. Meridiana, projectes d’urbanització de 
diversos carrers i nou casal de Joves de Prosperitat 
 
 Nou Casal de Barri, Institut Escola al Sant Jordi, futura nova Escola Bressol, 
urbanitzacions dins l’àmbit de remodelació i als interiors d’Aiguablava, projecte 
estratègic de recuperació i regeneració de les Feixes al barri de Trinitat Nova 
 
 Nou espai familiar El Torrent, urbanització de la Pl. de les Dones amb un 
projecte de memòria Històrica inici d’un  procés participatiu pels projectes 
d’urbanització d’eixos centrals al barri de Roquetes  
 
 Millores al parc i a la pèrgola del Parc Serra Martí, rehabilitació de façanes i els 
projectes d’urbanització dels interiors i de l’ampliació del CEM Artesania al barri 
de Canyelles 
 
 Nou casal de Barri i estudis previs per millores de mobilitat i revisió del PERI de 
Torre Baró 
24 | P à g i n a  
 
 
 
 
 
 
 
 Urbanització del c/ Pedraforca i inici de les obres de connexió amb Les Agudes, 
Nou punt d’assessorament energètic i previsió de l’obertura d’una oficina 
d’habitatge per a la zona nord, projecte de trasllat i millora de l’escola d’adults, 
millores al CEM Can Cuias i projecte d’escales mecàniques de connectivitat de 
la zona alta al barri de Ciutat Meridiana. 
 
 Urbanització carrer Oristà, millores Rec Comtal i projectes de millora de la 
mobilitat i la connectivitat del barri de Vallbona  
 
 
5.3. ENERGIA I MOBILITAT SOSTENIBLE 
 
Un dels principals reptes de totes les ciutats es millorar el seu funcionament ecològic 
(reduir consum de recursos naturals, disminuir emissions contaminats i residus, 
augmentar el consum d’energies netes i renovables). 
 
En aquest terreny, són dos les principals estratègies: 
 Una política energètica basada en les renovables i en l’eficiència 
 Una política de mobilitat més sostenible, amb una reducció del cotxe a favor de 
les modalitats menys contaminats i saludables (bici, transport públic, a peu). 
 
En l’àmbit de les energies renovables i la disminució de residus, destaca a Nou Barris: 
 La implantació del Pla d’Impuls per a la Millora de la  Recollida Selectiva de la 
Fracció Orgànica (PIFORM) al barri de Roquetes, desenvolupat amb un equip 
d'educadors aquest 2017, que té com a objectius: Resoldre dubtes per millorar 
les pràctiques de la ciutadania en relació a la separació de la fracció orgànica 
dels residus, conscienciar els diferents públics destinataris sobre la necessitat 
de col·laborar en la separació dels residus amb especial atenció a la matèria 
orgànica, i millorar la quantitat i la qualitat de la matèria orgànica que es recull 
en aquests barris on es realitza la prova pilot. 
 Amb el suport de la Direcció de Neteja s'instal·larà un compostador amb 
l'objectiu de fomentar la recollida de la fracció orgànica al barri de Porta. 
Pretén ser una experiència pilot que anirà acompanyada d'accions de difusió 
per una entitat del propi barri. 
 Els projectes en fase d’estudi i redacció per a la instal·lació d’elements de 
captació energètica d’origen renovables a alguns edificis municipals, en el 
marc de la Mesura de Govern de Transició cap a la Sobirania Energètica de juliol 
de 2016     
 
25 | P à g i n a  
 
 
 
 
 
 
 
 Conveni de col·laboració amb la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) 
per desenvolupar un programa de dinamització ambiental a la Trinitat Nova i 
a Nou Barris. L’objectiu és posar en valor el patrimoni natural del territori i 
apropar-lo al conjunt de la ciutadania a través de l’educació, la participació i la 
cooperació amb les associacions i agents socials. Tot plegat, amb la voluntat 
d’incentivar-ne un ús coresponsable i la seva conservació i promoure la 
sostenibilitat, contribuir al progrés i la cohesió social del districte . El programa 
es desenvoluparà a partir de la Casa de l'Aigua , el Castell de Torre Baró i el Rec 
Comtal com a eixos de referència des dels quals es treballarà el programa. El 
conveni es va signar al mes d'abril i té una vigència de 2 anys, per un valors de 
120.000.-€, finançats a partir de la taxa turística 
  
En l’àmbit de la mobilitat sostenible, entre el més destacable tenim: 
 
 Més transport públic i més accessible, amb la implantació de la nova xarxa de 
bus entre el 2017 i el 2018 a Nou Barris 
 
 S’ha recuperat el Bus de barri els diumenges i festius, canvi recorregut L 122 pel 
seu pas pel Turó de la Peira 
 
 S’han congelat els preus del transport públic el 2016 i el 2017 
 
 S’ha millorat la tarifació social al transport públic per fer-lo més accessible a 
sectors vulnerables: T-16 i s’han ampliat les bonificacions a les persones 
aturades. 
 
 Inici dels treballs per a l’elaboració del PLA DE MOBILITAT DE NOU BARRIS 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26 | P à g i n a  
 
 
 
6. ASSOCIACIONISME, PARTICIPACIÓ I ACCIÓ COMUNITÀRIA 
Nou Barris es caracteritza per tenir una gran vida associativa i una ciutadania activa 
amb una llarga tradició d’autoorganització i de gestió ciutadana dels serveis i dels 
equipaments municipals amb vocació de vida comunitària.  Una de les prioritats del 
govern municipal està essent el fet de  posar en valor, facilitar i fomentar aquests 
processos d’associacionisme, d’autoorganització i de gestió cívica com espais de 
cohesió social, enfortint els projectes associatius i apoderant i reforçant els vincles 
comunitaris.  
 
6.1.-Consolidació i ampliació del model de gestió cívica comunitària dels 
equipaments de proximitat del districte (Iniciativa 4.3.2 i 4.3.3 PAD).   
Per una banda, s’han tramitat els Convenis de gestió cívica de 9 equipaments del 
districte: Casals de Joves de Prosperitat i Roquetes, Centre Ton i Guida, Casal de barri 
de Prosperitat, Casal de barri de Can Peguera, La Masia de la Guineueta,  Centre Cívic 
Can Basté, Ateneu Nou Barris i Ateneu la Bòbila, amb una increment de la dotació 
econòmica del 19,45%, passant de 1,1 milions d’€ el 2015 a 1,48 al 2017. I amb la 
previsió d’obertura de 2 nous equipaments en co-gestió comunitària els Casals de barri 
de Verdun i de Trinitat Nova  
Des de juliol de 2016 es va passar a gestió cívica  7 equipaments esportius, els camps 
de futbol de Vallbona, Porta, Canyelles, Turó de la Peira, Guineueta i els poliesportius 
Virrei Amat i Prosperitat.  
Això consolida una xarxa de 18 equipaments de gestió cívica comunitària al districte.  
 6.2.-Consolidació dels programes d’acció comunitària (Iniciativa 4.3.1. PAD). Des del 
2015 s’ha mantingut l’aportació econòmica  per tal de consolidar els diferents plans 
comunitaris a Ciutat Meridiana, ICI Zona Nord, Roquetes, Verdun i Can Peguera. 
Actualment s’està treballant per a ressituar la intervenció comunitària al barri de 
Trinitat Nova per tal d’ampliar el seu nivell d’intervenció.  
6.3.- Suport a les entitats i associacions, per al seu funcionament i per al 
desenvolupament dels seus projectes. Ha estat una prioritat política dotar 
adequadament el pressupost de la convocatòria general de subvencions, el qual s’ha 
vist incrementat des del 2015 en més de 51.000€, el que representa un 9,5% 
d’increment, que ha permès passar de donar suport de 178 projectes el 2015 
(544.000€) a 195 projectes el 2017(amb un pressupost de 596.000.-€).  
6.4.- Un nou impuls a la participació ciutadana  (Iniciatives 4.2.1. i 4.2.2. PAD): amb la 
creació de nous Consells Sectorials responen a prioritats polítiques (dret a l’habitatge, 
convivència i participació, o economia social), una major relació amb les entitats 
mitjançant el reforç dels espais de seguiment de l’acció de govern: grup motor PAD, 
comissions de seguiment dels consells de barri, desenvolupament de processos 
participatius de projectes estratègics com el Pla de Futur de Can Peguera, el projecte 
de remodelació de la Pl. Soller, els plans de barri, la creació d’una figura tècnica al 
districte referent de democràcia activa.   
27 | P à g i n a  
 
 
 
7. CULTURA I MEMÒRIA HISTÒRICA 
 
La realitat cultural de Nou Barris és fruit de l’esforç i la contribució dels diferents 
agents que actuen al territori. El districte disposa d’una amplia xarxa d’entitats i 
equipaments que lideren iniciatives culturals que ajuden a vertebrar la comunitat. El 
govern del districte reconeix la cultura com a eix de transformació dels barris, i ha 
endegat processos de reforç i reconeixement de la cultura popular com a element 
identitari del districte.  
Des de l’acció del govern municipal s’ha promogut la consolidació de propostes 
culturals  així com l’atracció de projectes de ciutat: 
 
7.1. ACTIVITATS D’ÀMBIT DE CIUTAT  
Un dels principals objectius de la política cultural del districte ha estat posar en el 
mapa de la ciutat el districte de Nou Barris mitjançant la cultura, tant en la vessant de 
la promoció d’ activitats pròpies del districte com en la de programar actes de ciutat al 
districte (Iniciatives 1.10.1., 1.10.2. PAD). En aquest sentit podem destacar les 
activitats següents: 
 
- El Festival de Blues de Barcelona, organitzat per l’entitat del districte Capibola 
amb un important increment del suport municipal tant de districte com de 
l’ICUB per fer d’aquest festival un referent de ciutat. Enguany farà dos anys que 
el programa central que es feia al Parc Central es programa al pati de la seu del 
districte.  
- El projecte de Circ de l’Ateneu es una de les fàbriques  de creació de Barcelona 
que juntament amb l’Escola de circ Rogelio Rivel formen els dos dels tres 
equipaments de circ de la ciutat .  
- La Mercè a Nou Barris, estem consolidant l’activitat iniciada el 2016 del 
Campionat Mundial de Biketrial que es realitza al pati de la seu del districte, i 
per aquest 2017 hi haurà escenari descentralitzat a Nou Barris.  
- La programació a Nou Barris del Concert del Dia Internacional de les Dones 
2017, a la Pl. Major de Nou Barris 
 
7.2. ACTIVITATS DESTACABLES D’ÀMBIT DE DISTRICTE 
       -  La Cavalcada de reis de Nou Barris, com a colofó de la programació de Nadal, 
es pot considerar la cavalcada mes important de Barcelona, després de la de 
ciutat, amb la que empata en números d’integrants de la rua, amb 1350 
persones provinents de les 22 entitats  participants . Els assistents de públic a la 
rua segons GU son 35.000, amb el que guanya el títol d’activitat cultural mes 
28 | P à g i n a  
 
 
 
nombrosa de tot el districte. Cal ressaltar el caràcter del procés participatiu i de 
coresponsabilitat amb el que s’organitza aquesta activitat. 
    -   Les Festes majors dels barris i la Festa Major de districte. S’està augmentant el 
suport a les diferents festes majors de districte i es treballar en  trobar una  
mirada conjunta d’interconnexió . 
    -   Consolidació d’un Nou Programa cultural al pati de la seu, “L’estiu, al patí!”. A 
la ja tradicional programació dels centres cívics i la Musica al Parc de l’estiu, 
hem potenciat un nou programa d’activitats al pati de la seu, que va començar 
el 2016 tot obrint aquest espai únic als veïns, hi podreu trobar des de cinema, 
música, màgia i circ fins a menjars del món i animació infantil, en una 
programació àmplia i diversa. 
 
7.3. MEMÒRIA HISTÒRICA 
La perspectiva de Memòria Historia esta essent una marca destacable d’aquesta 
legislatura i està trobant en Nou Barris un ressò important.   
Ha estat una de les primeres prioritats que ha treballat el govern del Districte, 
plasmant el full de ruta de la mateixa a la Mesura de Govern per la Dignificació de la 
Memòria Històrica del Districte de Nou Barris presentada al Consell Plenari del 
Districte al desembre de 2015.  
L’essència d’aquesta mesura és redimensionar la petjada històrica als carrers i les 
places de Nou Barris, on es sobredimensiona alguns capítols de la història i s’amaguen 
uns altres. Nou Barris està orgullós del seu passat històric, el treball en aquest àmbit és 
precisament la promoció d’aquesta trajectòria.  
La memòria històrica no només crea espais per al record, sinó que també és una eina 
fonamental per a treballar per a una societat i espai públic més just i igualitari, per tant, 
més democràtic.  
Redissenyar i re enfocar els ciments on es recolza  la memòria històrica sempre 
interpel·la a les sensibilitats més profundes tant a nivell comunitari com personal. És 
per això que la millor garantia per arribar a un model  obert, inclusiu i plural fa que 
s’hagi de treballar directament amb les entitats, el territori i els grups de municipals.  
A partir d’aquesta orientació, algunes de les principals iniciatives portades a terme en 
aquests dos anys de mandat, han estat: 
- La creació de la Taula de Memòria Històrica i Patrimoni, integrada per les 
entitats i col·lectius principals de memòria històrica de Nou Barris, el Govern i 
els grups municipals.  
29 | P à g i n a  
 
 
 
- La retirada de les plaques franquistes que resten a les façanes d’habitatges 
del Districte de Nou Barris, a partir del treball de revisió de cens encarregat a 
l’Assemblea d’Aturats i Aturades. Iniciativa nascuda a Nou Barris a les que s’han 
anat sumant altres Districtes, sent ara mateix un objectiu de ciutat.  
- La consolidació de la Marquesina de Via Júlia com espai expositiu públic per 
exposicions relacionades amb la memòria històrica. Així, des de que va 
començar el mandat, s’han fet una amb col·laboració amb la Coordinadora 
d’Entitats i AV’s de Nou Barris sobre el Nou Barris de la dècada dels 70 i 80 a 
partir del fons fotogràfic del fotògraf del Districte Kim Manresa. Aquest any, en 
col·laboració amb Bidó de Nou Barris, entitats que gestiona l’Ateneu Popular, 
en el marc del seu 40 aniversari, s’ha fet una altra exposició fotogràfica que 
explica la seva trajectòria.  
- L’augment de la subvenció econòmica per a entitats i col·lectius que treballen 
aspectes memorials al Districte, com ara l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou 
Barris, el projecte Relligant Nou Barris que lidera Projectart en col·laboració 
amb altres entitats, la subvenció atorgada per al treball previ sobre el centenari 
del barri de La Prosperitat o al projecte al Turó de la Peira per a la recuperació 
d’arxius fotogràfics particulars de veïns i veïnes del Districte.  
- La revisió del nomenclàtor del Districte sent, per ara, l’acció més destacada el 
canvi de nom de la Plaça Llucmajor per Plaça de la República; actuació 
demanada per un gruix important d’entitats del Districte i partits polítics, així 
com per totes les Associacions de Veïnes i Veïns que comparteixen la plaça. 
També s’ha esmenat l’erro de la Plaça Humberto Rivas a Turó de la Peira, s’ha 
dignificat i s’han instal·lat les plaques de nomenclàtor a la Plaça Salvador Puig 
Antich de Roquetes i s’han pactat en el marc de la taula i amb entitats altres 
canvis de nom per als propers dos anys. 
- S’han generat noves centralitats al Districte de Nou Barris en relació a la 
memòria històrica. Així, l’impuls de les entitats, el canvi de nom, com que 
s’hagi tancat el debat sobre l’emplaçament definitiu de l’obra escultòrica “La 
República” de Josep Viladomat  al Districte ha fet que aquest sigui ara l’espai 
central de les activitats de ciutat sobre La República a Barcelona, treballant-lo 
sobre la promoció dels valors encara vigents i necessaris de la igualtat, la 
fraternitat i la llibertat.  
 
 
 
 
30 | P à g i n a  
 
 
 
8. LIDERARTGE PUBLIC 
 
Un altre dels objectius estratègics plantejats per l’actual equip de govern ha estat 
impulsar altres formes de governar, que posin en el centre la ciutadania i que estiguin 
supeditades a la coresponsabilitat i la coproducció entre tècnics, polítics i ciutadania. 
Tanmateix s’ha significat per endegar processos de municipalització de diferents 
serveis de la ciutat  demostrant un compromís ferm amb els serveis públic com a base 
per garantir el bé comú.  
 
8.1. Per assolir aquest objectiu calia però reforçar l’estructura territorial i els serveis 
bàsics que presta l’Ajuntament, modernitzar la plantilla municipal, millorar la 
contractació pública i recuperar capacitat de gestió directa dels serveis i reduir les 
externalitzacions, amb aquests objectius s’ha aprovat el Pla de Recursos Humans 
Municipal 2015-2019. 
En l’àmbit dels serveis territorials dels districtes s’han reforçat principalment els 
serveis tècnics, així com la resta de serveis territorials, tant els de gestió de recursos 
com els de serveis a les persones i al territori i els equips d’obres. 
Els darrers 10 anys, l’Ajuntament ha augmentat la despesa en serveis i 
externalitzacions prop d’un 70%, mentre veia com es reduïa la seva estructura. 
El Pla de Recursos Humans també té l’objectiu de reforçar la plantilla de treballadors i 
treballadores públiques, per tornar a concentrar el capital intel·lectual, el coneixement 
de l’execució dels serveis públics i el control de la gestió. Per això, el Pla posa el focus 
en la millora de les posicions tècniques i els llocs singulars i els més afectats per baixes 
i jubilacions que no s’han cobert els darrers anys. 
Per aquest motiu, el Pla de Recursos Humans s’estructura en dues línies d’actuació 
concretes: per una banda, la convocatòria de borses de treball per incorporar perfils 
tècnics i qualificats, i de l’altra, una convocatòria d’oferta pública per cobrir jubilacions 
i baixes per aturar la reducció de la plantilla de treballadors i treballadores municipals. 
En la línia de la reducció d’externalitzacions de serveis públics, destaca la re 
municipalització de serveis tant importants com el SARA o els PIAD’s 
En el marc d’aquest pla, el Districte de Nou Barris ha pogut cobrir vacants de serveis 
essencials amb la incorporació de 21 professionals nous, passant d’una plantilla de 66 
persones l’any 2015 a 87 el 2018; el que representa un Increment de la plantilla del 
districte del 30%  i amb alguns canvis organitzatius per reforçar línies estratègiques per 
al districte. 
 
31 | P à g i n a  
 
 
 
Pel que fa als canvis organitzatius, concentrats en la Direcció de serveis d’atenció a les 
persones i territori, està la creació del Departament de la Zona Nord (en procés de 
cobertura) i l’assignació d’un tècnic responsable gestor de projecte 1 al Programa de 
Desenvolupament Econòmic del Districte. 
Pel que fa a les noves incorporacions estan distribuïdes de la següent manera: 
 1 nova tècnica referent de democràcia activa – participació i 1 nou tècnic de 
suport a la gerència del Districte 
 1 nou tècnic de suport en contractació 
 1 advocats i 1 tècnic de gestió de reforç al departament de serveis jurídics 
 1 tècnic de suport al departament de comunicació 
 6 nous tècnics de suport a la Direcció de Persones i territori, per reforçar Zona 
Nord, el programa d’ocupació i promoció econòmica i la resta de programes 
desenvolupats per la Direcció 
 3 nous tècnics de suport al departament de obres i manteniment 
 3 nous tècnics de suport al departament de llicències i inspecció 
 3 nous suports administratius pel districte 
 
8.2. Al mateix temps, l’Ajuntament de Barcelona vol exercir un nou lideratge públic, 
desenvolupant polítiques internes i de gestió compromeses i coherents amb els 
principis socials  de justícia, equitat i sostenibilitat, i en aquest sentit, la contractació 
pública es també una eina clau en el repartiment d’oportunitats. 
Responent a aquest objectiu i per tal d’impulsar una contractació pública socialment 
responsable incorporant objectius de justícia social, sostenibilitat ambiental i codi ètic 
s’ha elaborat la Guia de Contractació Pública, una eina de transformació 
socioeconòmica, al servei de les persones i el bé comú, que amplia el ventall 
d’empreses que poden participar en els processos de licitació pública, i en garanteix, 
així, la seguretat financera. Aquesta guia l'ha d'aplicar el conjunt de l’Ajuntament i les 
empreses i entitats amb participació majoritària que componen el grup municipal. 
 
L’Ajuntament de Barcelona vol contractar amb empreses que executin els contractes 
amb ple reconeixement dels drets laborals i socials de les persones que els porten a 
terme i amb consciència per la defensa del medi ambient i la innovació.  
La contractació pública municipal ha de fomentar la participació de la petita i 
microempresa local amb responsabilitat social i les empreses socials. 
L’Ajuntament de Barcelona impulsa la contractació pública sostenible a partir d’un 
concepte d’oferta econòmicament més avantatjosa que cal identificar amb la de millor 
qualitat-preu, tot entenent que l’execució eficient del contracte ha d’incorporar 
consideracions socials, ambientals i d’innovació. 
 
 
 
 
32 | P à g i n a  
 
 
 
En aquesta guia es concreten mesures socials, d’inclusió social i d’igualtat de gènere, 
de justícia social per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els 
serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un 
model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de 
la salut laboral, sostenibilitat ambiental i comportament ètic, a fi de promoure la 
participació democràtica dels agents productius i impulsar la innovació social. 
 
El 23 març de 2016, es va constituir la “Comissió de Contractació Pública Socialment 
Responsable”, que ha elaborat unes guies de compra pública social i ambiental, a partir 
d’un ampli debat intern dins l’organització municipal i amb posterior diàleg amb 
entitats ciutadanes representatives de les activitats econòmiques, socials i veïnals, al si 
de la “Taula de Contractació Pública” constituïda el 21 d’octubre de 2016 com a espai 
de diàleg ciutadà en contractació pública. 
 
Finalment, amb el Decret d’Alcaldia de 24 d'abril de 2017, de contractació pública 
sostenible de l'Ajuntament de Barcelona s’aproven les guies de compra pública social 
i ambiental que han de ser la pauta orientadora de la contractació pública sostenible 
de tot l’Ajuntament de Barcelona. 
 
Les mesures concretes de contractació pública social s’inclouen en diferents moments 
del cicle contractual: 
 Algunes mesures es poden articular com a condicions especials d’execució, és a 
dir, com a obligacions contractuals que l’òrgan de contractació ja predetermina, 
abans que es presentin les ofertes, en el plec de clàusules administratives o en 
el plec de condicions i que el contractista ha de complir. 
 Altres mesures, s’articulen com a criteris d’adjudicació que puntuen a l’hora 
d’escollir l’empresa guanyadora del contracte, de manera que s’afavoreix a 
l’empresa que més i millor compleix aquestes condicions que determinen quina 
serà l’oferta escollida. 
 
Pel que fa al Districte de Nou Barris, el compromís amb l’impuls d’una major 
contractació pública socialment responsable és màxim i així queda reflectit en el Pla de 
Desenvolupament econòmic del Districte (Línia estratègica 8.); des del districte es vol 
fomentar activament el retorn social en el territori de la seva despesa, de manera que 
en la seva contractació de bens, serveis i obres també es promogui un model 
socioeconòmic just social i ambientalment.   
En aquests dos anys des del Districte de Nou Barris s’han anat introduint de forma 
progressiva mesures concretes de contractació pública social en els diferents àmbits: 
 En la definició interna dels contractes, amb la incorporació de mesures socials 
en tots tipus de contractes, tant en gestió d’equipaments i serveis (com per 
exemple la gestió de les pistes Antoni Gelabert o el centre cívic Torre Llobeta) 
com en contractes d’obres (un exemple les obres d’adequació del local de 
Vilalba dels Arcs) 
33 | P à g i n a  
 
 
 
 La informació de la subcontractació en fase de licitació en contractes d’obres i 
subministrament (com per exemple en les obres d’adequació interior de la 
Biblioteca de Canyelles) 
 Com a condicions d’execució, estem incorporant la subrogació de la plantilla 
laboral quan així ho indica el conveni laboral en qüestió, en contractes de 
serveis bàsicament (com el gestió del castell de Torre Baró o en el servei de 
millora de la convivència en espai públic i comunitats de veïns) 
 També estem contemplant la contractació de persones en situació d’atur amb 
dificultats especials d’inserció laboral o d’exclusió social, en un principi 
s’incorporava només per a les noves incorporacions de personal en contractes 
de serveis. En contractes d’obres es comença a incorporar amb una persona 
nova a l’obra que ens proporciona Barcelona Activa. 
 Seguint amb les condicions d’execució també es demana el Pla d’Igualtat, sobre 
tot en contractes de serveis, la incorporació de Mesures contra l’assetjament 
sexual i per raó de sexe, també bàsicament en contractes de serveis (per 
exemple en els contractes de gestió del castell de Torre Baró, de les pistes 
Antoni Gelabert, del centre cívic Torre Llobeta, dels Casals de gent gran...) .  
 També l’acompliment de la incorporació de persones treballadores amb 
discapacitat tal i com determina la llei en qüestió. 
 Altre tema és la contractació reservada amb centres especials de treball o 
empreses d’inserció social que hem anat incrementant en els darrers anys, en 
contractes com el servei de consergeria de la Casa de l’Aigua, les obres 
d’arranjament, desbrossament i neteja de solars,  Conveni amb APRISE, 
contracte de convivència d’espai públic, compra de material d’oficina i 
informàtica de consum i mobiliari.  
 Per últim, cal també mencionar la incorporació progressiva que inclourem en la 
contractació del Districte pel que fa a les dotze instruccions tècniques per a 
l’aplicació de criteris sostenibles dins del programa “Barcelona. Ajuntament 
més sostenible” i que concreten la contractació pública ambiental. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
34 | P à g i n a  
 
 
 
III. Estat d’execució del PAD 
 
 
El Pla d’Actuació del Districte (PAD) s’estructura en 4 eixos, 21 línies 
estratègiques, 93 iniciatives i 167 actuacions. 
 
 
PAD NOU BARRIS 
     4 eixos 
   21 línies estratègiques 
   93 iniciatives 
 167 actuacions 
 
 
El present document recull la informació sobre el grau d’execució del PAD 
de Nou Barris en arribar als dos primers anys del mandat, iniciat el juny de 
2015, des de una perspectiva global i amb informació detallada per cada 
iniciativa i el conjunt d’actuacions.  
 
 
 
 
La mitjana del grau d’execució del PAD és del 41,7%. Un percentatge 
elevat, tenint en compte que moltes de les actuacions i projectes 
requereixen d’un procés de treball per poder-se materialitzar en els 
propers dos anys. Tot i així, ja hi ha 31 actuacions finalitzades i 133 en 
marxa. 
 
 
 
 
 
 
 
 
35 | P à g i n a  
 
 
 
Quadre Global del Grau d’Execució per Línies Estratègiques 
 
 
1. UNA CIUTAT QUE GARANTEIX ELS MESURES / ACTU NO ACTU ACTU EN 
ACTUACIONS
DRETS FONAMENTALS I SOCIALS INICIATIVES INICIADES FINALITZADES MARXA
1.1. JUSTÍCIA SOCIAL 3 8 0 3 5
1.2. AUTONOMIA PERSONAL 4 9 3 0 6
1.3. EDUCACIÓ 9 17 0 4 13
1.4. EQUITAT DE GÈNERE 5 6 0 1 5
1.5. CICLE DE VIDA 11 17 0 3 14
1.6. HABITATGE 7 13 0 2 11
1.7. SALUT 3 6 0 0 6
1.10. CULTURA 10 13 0 1 12
1.11. ESPORTS 8 8 0 1 7
1.12. SEGURETAT 1 2 0 2 0
1. total 61 99 3 17 79
2. UNA BARCELONA AMB EMPENTA PER MESURES / ACTU NO ACTU ACTU EN 
ACTUACIONS
A UNA ECONOMIA PLURAL INICIATIVES INICIADES FINALITZADES MARXA
2.1. ECONOMIA DE PROXIMITAT 3 4 0 3 1
2.2. ECONOMIA COOPERATIVA 3 4 0 3 1
2.4. OCUPACIÓ DE QUALITAT 2 4 0 1 3
2. total 8 12 0 7 5
3.  UNA BARCELONA MÉS HUMANA I EN MESURES / ACTU NO ACTU ACTU EN 
ACTUACIONS
TRANSICIÓ ECOLÒGICA INICIATIVES INICIADES FINALITZADES MARXA
3.1. MEDI AMBIENT 4 4 0 1 3
3.2. VERD URBÀ 6 12 0 3 9
3.3. URBANISME 3 20 0 1 19
3.4. MOBILITAT 3 3 0 0 3
3.5. ENERGIA 2 5 0 0 5
3. total 18 44 0 5 39
4.  UNA BARCELONA PARTICIPATIVA MESURES / ACTU NO ACTU ACTU EN 
ACTUACIONS
QUE GARANTEIXI EL BON GOVERN INICIATIVES INICIADES FINALITZADES MARXA
4.1. GOVERN TRANSPARENT 1 1 0 0 1
4.2. PARTICIPACIÓ 2 6 0 1 5
4.3. ACCIÓ COMUNITÀRIA 3 5 0 1 4
4. total 6 12 0 2 10
MESURES / ACTU NO ACTU ACTU EN 
ACTUACIONS
INICIATIVES INICIADES FINALITZADES MARXA
TOTAL 93 167 3 31 133  
 
 
 
36 | P à g i n a  
 
 
 
Grau d’Execució per Actuacions 
 
De les 167 Actuacions previstes en el PAD: 
 
 
 133 estan en marxa, un 80% del global 
 31 actuacions estan finalitzades, el 18% del total 
 3 resten pendents d’inici, un 2% 
 
 
 
 
 
 
2% 
18% 
ACTU NO INICIADES
ACTU FINALITZADES
ACTU EN MARXA
80% 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
37 | P à g i n a  
 
 
 
 
31 Actuacions Finalitzades: 
 Elaboració del Pla d’Acció per la cohesió i els drets socials a Nou Barris (1.1.1.) 
 Constitució de la Comissió de seguiment del Pla d’Acció i dels 4 grups de treball 
(1.1.1.) 
 Elaboració del Pla de Barris de Trinitat Nova (1.1.2.) 
 Elaboració del Pla per garantir l’accés a material escolar i sortides als infants de 
primària , Mesura de Govern Infància en risc a Nou Barris (1.3.4.) 
 Trasllat i ampliació del Centre del Disseny Deià (1.3.5.) 
 Revisió de les comissions socials de centres (1.3.8.) 
 Compra de material educatiu informàtic i tecnològic pel conjunt de centres 
escolars del districte (1.3.9.) 
 Projecte de recuperació de la memòria històrica de les Dones de Roquetes en el 
marc de la urbanització de la Pl. de les Dones (1.4.5.)  
 Nou casal Infantil al Turó de la Peira (1.5.6.) 
 Nou casal Infantil a Vilapicina Torre Llobeta (1.5.6.) 
 Pla per l’Ocupació Juvenil en el marc del pla de desenvolupament econòmic de 
Nou Barris (1.5.7.) 
 Creació del protocol per a la detecció de casos i processos de mediació per 
persones en risc d’exclusió residencial (1.6.1.) 
 Creació d’una línia d’ajuts municipal al pagament del lloguer (1.6.3.) 
 Creació de la Taula de Memòria Històrica (1.10.7.) 
 Millores de la pista d’atletisme del CEM Can Dragó (1.11.6.) 
 Elaboració del Pla d’Impuls i Promoció de la Convivència a Nou barris (1.12.1.) 
 Creació i posada en marxa de la Taula tècnica de Convivència del Districte (1.12.1.) 
 Incorporació de les línies estratègiques, mesures i accions de promoció del comerç 
de proximitat en el marc del PDE (2.1.1.) 
 Adequació i millores al Mercat Municipal de Canyelles (2.1.2.) 
 Adequació i millores al Mercat Municipal de la Mercè (2.1.2.)  
 Creació de la Taula d’economia social i solidaria del districte (2.2.1.) 
 Nous Horts Urbans – Pla Buits al Passeig Valldaura (2.2.3.) 
 Nous Horts Urbans – Pla Buits a Pintor Alzamora (2.2.3.)    
 Elaboració del pla de Desenvolupament Econòmic de Nou Barris (2.4.1.) 
 Construcció de la nova Àrea d’Esbarjo de Gossos a Av. Meridiana (3.1.4.) 
 Pla de millora de l’Arbrat (3.2.5.) 
 Tramitació i aprovació del planejament per a la desafectació del passatge Santa 
Eulàlia (3.3.2.) 
 Finalització del procés de participació de la Pl. Soller (4.2.2.) 
 Impuls i millora de la Gestió Cívica amb més recursos i ampliant-t’ho als 
equipaments esportius (4.3.2. i 4.3.3.) 
 Conjunt d’obres ja finalitzades:   
     
 
38 | P à g i n a  
 
 
 
Pel que fa a l’Execució d’Obres tenim: 
17 OBRES FINALITZADES EN EL CONJUNT DE BARRIS DEL DISTRICTE, AMB UNA 
INVERSIÓ GLOBAL DE MES DE 7 Milions d’euros: 
 URBANITZACIÓ C/ CANFRANC 
 URBANITZACIÓ C/ ALELLA 
 URBANITZACIÓ C/ PEDRAFORCA 
 AREA D’ESBARJO DE GOSSOS D’AV. MERIDIANA 
 URBANITZACIÓ C/ ORISTÀ 
 URBANITZACIÓ PLAÇA DE LES DONES 
 ENDERROC ANTIGA PISCINA TURO 
 FASE 3 ESPAI ENTITATS ATENEU LA BÒBILA 
 REMODEL.LACIÓ ACCESSOS I FAÇANA MERCAT DE LA MERCÈ 
 REMODEL.LACIÓ OFICINES SEU DISTRICTE (DIR. PERSONES I TERRITORI) 
 REFORMA I ADEQUACIÓ A NORMATIVA DEL C.C. CAN BASTÉ 
 MILLORES A L’ENTORN DEL REC COMPTAL 
 MILLORES I REFORMES CAMPS DE FUTBOL PORTA, CANYELLES, TURO DE LA PEIRA 
i VALLBONA  
 MILLORES PARC SERRA MARTÍ 
8 OBRES EN EXECUCIÓ al Districte, amb una Inversió global en execució de  17 M d’€: 
 INTERIORS GUINEUETA (ÀMBIT RESTANT - FASE2) 
 NOU ACCÉS AMB RAMPA AL CARRER ESPIELL - FABRA I PUIG 
 CONSTRUCCIÓ PISCINA DEL TURÓ DE LA PEIRA I ORDENACIÓ DE L’ESPAI INTERIOR 
D’ILLA 
 CASAL DE BARRI DE TORRE BARÓ 
 CASAL DE BARRI DE TRINITAT NOVA 
 OBRES DE LEGALITZACIÓ DE LA MASIA DE LA GUINEUETA 
 PERGOLA PARC DE SERRRA MARTI  
 REHABILITACIÓ I MILLORA APARTAMENTS GENT GRAN PAU CASALS 
17 OBRES AMB PREVISIÓ D’INICI en els propers mesos, amb una Inversió de 8 M d’€: 
 OBRES DE LEGALITZACIÓ DE LA BIBLIOTECA CANYELLES 
 ADEQUACIÓ LOCAL VILALBA DELS ARCS, 39-41 
 ADEQUACIÓ LOCAL ESCOLAPI CÀNCER, 4-6 
 ADEQUACIÓ LOCALS 6 i 8 SANCHÍS I GUARNIER 
 ADEQUACIÓ TUNNEL I SALA HIPÒSTILA DE LA CASA DE L’AIGUA 
 REURBANITZACIÓ C/ NOU PINS FASE2 
 REURBANITZACIÓ DELS JARDINS D’ALFÀBIA 
 REURBANITZACIÓ DEL C/ ALMANSA 
 REURBANITZACIÓ DEL C/ ESCULTOR ORDÓÑEZ 
 REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA OLOF PALME 
 REURBANITZACIÓ DEL C/ FORMENTERA 
 REURBANITZACIÓ DEL C/ FLORIDA 
 URBANITZACIÓ INTERIOR D’ILLA A TRINITAT NOVA 
 MILLORES AL CEM CAN CUYÀS 
 MILLORES AL CASAL DE GENT GRAN DE ROQUETES 
 REFORMA DEL BAR AL C.F. DE PORTA 
 ADEQUACIONS ESCOLA ANTAVIANA PER A SER INSTITUT ESCOLA 
28 ACTUACIONS EN FASE DE REDACCIÓ DE PROJECTE O ESTUDIS PREVIS 
 
39 | P à g i n a  
 
 
 
 
40 | P à g i n a