Secretaria General COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS Sessió de 20 d’octubre de 2020 ACTA A la Sala Lluís Companys de la Casa Consistorial de la casa de la ciutat, el 20 d’octubre de 2020, s’hi reuneix la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS en sessió ordinària, sota la presidència de la Ima. Sra. Regidora Laura Pérez Castaño. Hi concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Juan Ramon Riera Alemany, Joan Subirats Humet, Lucia Martín González, Gemma Tarafa Orpinell, Francesc Xavier Marcé Carol, David Escudé Rodríguez, Montserrat Benedí i Altés, Eva Baró i Ramos, Elisenda Alamany i Gutiérrez, Gemma Sendra i Planas, Neus Munté i Fernández, Ferran Mascarell i Canalda, Maria Magdalena Barceló Verea, Oscar Ramírez Lara i Eva Parera Escrichs, assistits per l’assessora jurídica, la Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica. També hi són presents les Sres. i els Srs.: Ima. Sra. Francina Vila i Valls, Ima. Sra. M. Luz Guilarte Sánchez, Im. Sr. Jordi Rabassa Massons, Sra. Maria Truñó Salvadó, comissionada d’Educació i Sra. Sonia Fuertes Ledesma, comissionada d’Acció Social. S’obre la sessió a les 09.34 h. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior Es dona per llegida l’acta de la sessió anterior, sessió ordinària celebrada el 14 de setembre de 2020, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la Comissió; i S’APROVA. II) Part Informativa a) Despatx d’ofici En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents: 1. – (20152133) De la gerent municipal, de 10 de setembre de 2020, que ratifica l’aixecament de la suspensió del contracte administratiu especial de la gestió del servei de bar-cafeteria del Centre Cívic La Sedeta, a partir del 15 de juny de 2020, data en què es reprèn la prestació completa del servei per part de la Sra. Núria Piqué Ibáñez. 2. – (20152133) De la gerent municipal, de 10 de setembre de 2020, que acorda la continuïtat per un període comprès des de l’1 d’abril i fins al 30 de juny de 2020 del contracte relatiu a la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del Centre Cívic La CCM 10/20 DSocials 1/73 Sedeta del districte de Gràcia adjudicat a la Sra. Núria Piqué Ibáñez i fixar el cànon a abonar en 4.175,00 euros. 3. – (190400032) De la gerent del districte de Les Corts, de 8 de setembre de 2020, que prorroga per un període comprès des del 9-9-2020 fins al 31-5-2021, el contracte relatiu al servei de desenvolupament del programa de promoció de les dones de Les Corts adjudicat a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL., per als exercicis 2020-2021, i per un import de 17.970,58 euros (IVA inclòs). 4. – (0326/19) De la gerent municipal, de 17 de setembre de 2020, que reajusta les anualitats de l’autorització i disposició de la despesa d’import 17.054,95 euros (IVA inclòs) del contracte relatiu al lloguer i instal·lació d’infraestructures (escenaris) per a la realització de l’esdeveniment "Associa’t a la Festa" adjudicat a EISI Escenarios, SL., per als exercicis 2020-2021. Acords de la Comissió de Govern de 16 de juliol de 2020 5. – (18002097L03-002) RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic emès en dates 18 i 19 de juny de 2020, l’import d’indemnització parcial a favor de l’empresa CALAIX DE CULTURA, SL, amb NIF B63033740, del contracte 18002097L03, que té per objecte la gestió d’equipaments municipals de lleure infantil del Districte de Nou Barris Lot 3: Casal Infantil Turó de la Peira, Casal Infantil Vilapicina-Torre Llobeta i Ludoteca Sóller, per la quantitat de 913,03, pel període comprés entre el dia 1 al 31 de maig de 2020, en el benentès que l’empresa no ha utilitzat els mitjans personals per a unes altres finalitats durant el període de suspensió del contracte. AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONEIXER l’obligació per l’import indicat, a càrrec de de la partida 226.11 232.12 0608 de l’exercici 2020. ESTABLIR que per a la resta d’indemnitzacions parcials que s’hagin d’efectuar durant el període de suspensió, el contractista haurà de presentar mensualment una declaració responsable on s’especificarà, si s’escau, la variació o no dels imports i despeses indemnitzables que s’hagin produït en el darrer període de suspensió, per tal de procedir al seu reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent resolució. NOTIFICAR el present acord al contractista. DONAR-NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acords de la Comissió de Govern de 17 de setembre de 2020 6. – (20170144) PRORROGAR, de mutu acord, el termini de vigència del contracte 17001657-005 que té per objecte la gestió del Servei per adolescents i famílies (SAIF), per un període de 60 dies, durant el termini comprès entre els dies 2 d’octubre de 2020 i 30 de novembre de 2020, adjudicat a l’empresa INICIATIVES Y PROGRAMES, SL, amb NIF B59545913, per un import total de 98.651,88 euros (IVA inclòs), d’acord amb el que estableix la clàusula 3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 29 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic i d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 98.651,88 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament CCM 10/20 DSocials 2/73 següent: un import net de 81.530,48 euros i import IVA de 17.121,40 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0200. REQUERIR l’adjudicatari per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de a recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 7. – (20172029) ATORGAR un termini addicional d’execució del contracte 17002615 que té per objecte servei de dinamització del Casal de Joves Palau Alòs i del Punt d’Informació Juvenil i foment de l’ocupació, de noranta-tres dies, període que el contracte va estar suspès parcialment, per l’estat d’alarma declarat pel Reial Decret 463/2020 de 14 de març, i ampliar el termini d’execució del contracte pel període de l’1 d’octubre de 2020 fins a l’1 de gener de 2021. APROVAR la modificació del contracte, de conformitat amb l’article 72.1.c) de la Directiva 2014/24/UE i d’acord amb els informes i documentació que consta a l’expedient, per incorporar les prestacions ja executades durant el període de suspensió del contracte i així poder prestar de forma completa el servei des de l’1 d’octubre de 2020 fins a l’1 de gener de 2021. AMPLIAR l’autorització i disposició de la despesa de l’esmentat contracte per un import de 60.778,27 euros (IVA inclòs) amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 60.778,27 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0601, dels quals 50.229,98 euros corresponen al preu net i 10.548,29 euros corresponen a l’iva. FIXAR en 2.511,50 euros l’import del reajustament de la garantia definitiva. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de la seu del Districte de Ciutat Vella per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR-NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 8. – (93/2020) INICIAR l’expedient per a la contractació de Gestió, dinamització, organització i coordinació de l’Espai Jove Casa Sagnier i del Punt Info Jove de Sarrià- Sant Gervasi, amb núm. de contracte 20002387, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació d’1.180.753,20 euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 2.146.824,00 euros. APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR l’esmentada quantitat, amb pressupost net 1.073.412,00 euros i import de l’IVA de 107.341,20 euros; i amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 590.376,60 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0605, un import (IVA inclòs) de 590.376,60 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0605; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. DECLARAR la improcedència de la revisió de preus amb motiu segons la clàusula núm. 18 del PCAP. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. CCM 10/20 DSocials 3/73 9. – (18002185L01-002) RATIFICAR l’aixecament de la suspensió de l’execució del contracte número 18002185-L01 que té per objecte la gestió i dinamització dels Casals de Gent Gran la Palmera i Navas del Districte de Sant Andreu, amb efectes des del dia 13 de juliol de 2020, sense perjudici del reconeixement, si escau, de la indemnització que correspongui satisfer al contractista pel temps que el contracte hagi romàs suspès, la qual es tramitarà pel procediment corresponent. NOTIFICAR el present acord al contractista. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 10. – (18002185L02-002) RATIFICAR l’aixecament de la suspensió de l’execució del contracte número 18002185-L02 que té per objecte la gestió i dinamització dels Casals de Gent Gran Bon Pastor i Mossèn Clapes del Districte de Sant Andreu, amb efectes des del dia 13 de juliol de 2020, sense perjudici del reconeixement, si escau, de la indemnització que correspongui satisfer al contractista pel temps que el contracte hagi romàs suspès, la qual es tramitarà pel procediment corresponent. NOTIFICAR el present acord al contractista. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 11. – (18003442-002) RATIFICAR l’aixecament de la suspensió parcial de l’execució del contracte número 18003442 que té per objecte la gestió del Servei de dinamització juvenil de la franja del Besòs, i dels barris de Navàs, la Sagrera, i Congrés Indians i de coordinació de projectes pedagògics del Districte de Sant Andreu, des del dia 25 de juny de 2020 sense perjudici del reconeixement, si escau, de la indemnització que correspongui satisfer al contractista pel temps que el contracte hagi romàs suspès, la qual es tramitarà pel procediment corresponent. NOTIFICAR el present acord al contractista. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 12. – (18003066L02-002) RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 23 de juliol de 2020, l’import d’indemnització parcial a favor de l’empresa PUÇA ESPECTACLES, SL, amb NIF B63715767, per una quantitat de 7.432,78 euros, pel període de suspensió del contracte número 18003066L02, que té per objecte el servei de Gestió del Centre Cívic Baró de Viver i l’Espai de la gent gran, pel període comprés entre el dia 14 de març de 2020 i el dia 31 de maig de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONEIXER l’obligació per l’import indicat, a càrrec de la partida D/22611/92416 0609 de l’exercici 2020. ESTABLIR que per a la resta d’indemnitzacions parcials que s’hagin d’efectuar durant el període de suspensió, el contractista haurà de presentar mensualment una declaració responsable on s’especificarà, si s’escau, la variació o no dels imports i despeses indemnitzables que s’hagin produït en el darrer període de suspensió, per tal de procedir al seu reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent resolució. NOTIFICAR el present acord al contractista. DONAR COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 13. – (20000032) ADJUDICAR el contracte núm. 20000032, que té per objecte els Serveis de gestió dels Casals de Gent Gran de Bascònia i de Trinitat Vella, amb mesures de contractació pública sostenible a FUNDACIÓ PERE TARRÉS amb NIF R5800395E de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient i d’acord amb la proposició que ha presentat en ser considerada l’oferta més CCM 10/20 DSocials 4/73 avantatjosa, pel preu de 447.261,89 euros (entitat exempta del cobrament de l’IVA en base als articles 20.U.8 i 20.3 de la llei 37/92 de 28 de desembre, sobre entitats no lucratives). DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada quantitat amb el desglossament següent: un import de 172.511,66 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23232 0609; un import de 207.013,99 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23232 0609; un import de 67.736,24 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23232 0609. CONDICIONAR la seva realització a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. FIXAR l’import de la garantia definitiva en 20.330,09 euros. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’empresa adjudicatària del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a responsable del contracte Susanna Descals Roca, Gestora de projectes de la Direcció de Serveis a les Persones i al.Territori DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió Drets Socials, Cultura i Esports. 14. – (20000032) ALLIBERAR la quantitat de 65.567,48 euros (IVA inclòs), en concepte de baixa en la licitació, del contracte 20000032 que té per objecte els Serveis de gestió dels Casas de Gent Gran de Bascònia i de TrinitatVella, amb mesures de contractació pública sostenible, el qual ha estat adjudicat a l’empresa FUNDACIÓ PERE TARRÉS, amb NIF R5800395E, i retornar-lo a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 25.289,78 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23232 0609; un import (IVA inclòs) de 30.347,74 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23232 0609; un import (IVA inclòs) de 9.929,96 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23232 0609. DONAR COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 15. – (50001/2020) INICIAR l’expedient per a la contractació de la concessió de serveis d’explotació, gestió i organització del Centre Cívic Vil·la Urània, del Casal Infantil i de l’Espai Familiar La Saleta, ubicats al carrer Saragossa, 29-31, del Districte de Sarrià- Sant Gervasi, amb núm. de contracte 20C00013, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment restringit segons l’article 160 i següents de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic i no subjecte a regulació harmonitzada d’acord amb l’art. 20 de la mateixa llei i amb una contractació pública sostenible d’acord amb el Decret d’Alcaldia de 24 d’abril de 2017, amb un pressupost base de licitació d’1.158.160,00 euros, exempt d’IVA, i un valor estimat de 3.504.720,00 euros. APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR la despesa del contracte per un import de 1.158.160,00 euros, en concepte d’aportació màxima de la subvenció i amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en CCM 10/20 DSocials 5/73 el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR COMPTE d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 16. – (18002094-002) RATIFICAR la suspensió parcial del contracte de serveis 18002094, que té per objecte la gestió, dinamització i administració del Centre Cívic del Carmel, situat al carrer Santuari, 27, del Districte d’Horta-Guinardó, adjudicat a l’empresa QSL, Serveis Culturals, SLU, amb NIF B60641925 des del dia 14 de març de 2020 inclòs i fins a l’aixecament d’aquesta, de conformitat amb l’acta de suspensió parcial del contracte de data 19 d’abril de 2020. RATIFICAR l’aixecament de la suspensió del contracte de serveis 18002094, que té per objecte la gestió, dinamització i administració del Centre Cívic del Carmel, situat al carrer Santuari, 27, del Districte d’Horta-Guinardó, adjudicat a l’empresa QSL, Serveis Culturals, SLU, amb NIF B60641925, de conformitat amb l’acta d’aixecament de la suspensió del contracte amb número 18002094 i amb la documentació presentada de seguretat i salut pública que s’acompanya a la mateixa acta. NOTIFICAR la present resolució al contractista. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 17. – (18002094-003) PRORROGAR per un període comprès des del 01.10.2020 fins el 30.09.2022, el contracte 18002094-003 que té per objecte la Gestió i dinamització del centre cívic Carmel, adjudicat a l’empresa QSL SERVEIS CULTURALS SLU, amb NIF B60641925, per un import total de 674.372,57 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 252.889,71 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2022 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 208.999,76 euros i import IVA de 43.889,95 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0607, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 337.186,29 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 278.666,36 euros i import IVA de 58.519,93 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0607, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 84.296,57 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 69.666,59 euros i import IVA de 14.629,98 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0607. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de DSPIT Dte. H-G per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 18. – (18003066L05) RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 14 de juliol de 2020, l’import d’indemnització parcial a favor de l’empresa Associació Club Lleuresport, amb NIF G60320132, per una quantitat de 4.786,63 euros, del contracte número 18003066-Lot 5 que té per objecte el servei de gestió del Centre Cívic Navas, pel període de suspensió període comprés entre el dia 14 de març de 2020 i el dia 31 de maig de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONEIXER l’obligació per l’import CCM 10/20 DSocials 6/73 indicat, a càrrec de de la partida D/22611/92416 0609 de l’exercici 2020. ESTABLIR que per a la resta d’indemnitzacions parcials que s’hagin d’efectuar durant el període en que ha estat suspès el contracte, el contractista haurà de presentar una declaració responsable on s’especificarà els imports i despeses indemnitzables que s’hagin produït en el darrer període de suspensió, per tal de procedir al seu reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent resolució. NOTIFICAR la present resolució al contractista. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acords de la Comissió de Govern de 1 d’octubre de 2020 19. – (20172036) ACORDAR la continuïtat, a l’empara dels articles 23.2 i 303 del TRLCSP, i d’acord amb la clàusula 3 i la lletra a) de l’apartat 3 de la clàusula 16 del Plec de Clàusules Administratives Particulars que regeix el present contracte, de mutu acord, per un període comprès des del 8 d’octubre de 2020 al 31 de març de 2021, el contracte expedient núm. 20172036 que té per objecte la Gestió i explotació dels serveis esportius de la pista poliesportiva municipal Josep Comellas, ubicada al carrer Neptú, 6-12 del Districte de Gràcia, adjudicat a Fundación Marcet, amb NIF G61176202. REQUERIR l’adjudicatària perquè en el termini màxim de 15 dies hàbils, a partir de la data de recepció de la notificació d’aquesta resolució, comparegui per FORMALITZAR el contracte, i DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 20. – (50007/2017) RATIFICAR l’aixecament de la suspensió del contracte adjudicat a l’empresa ESPORT 3 SERVEIS ALTERNATIUS, SL, amb NIF núm. B62068713, que té per objecte la gestió dels Casals de gent gran i Centre cívic Can Castelló, de conformitat amb l’acta d’aixecament de la suspensió del contracte amb número 17C00003 de data 11 de juny de 2020 i amb la documentació presentada de seguretat i salut pública que s’acompanya a la mateixa acta. NOTIFICAR al contractista la present resolució. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 21. – (20XC0203) APROVAR l’Acord específic entre l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) (codi conveni 20XC0203) per a administrar i atorgar el premi “Collide International 2020”, derivat de l’acord marc aprovat per la Comissió de Govern en anterior sessió de data 7 de març del 2019; FACULTAR el Tinent d’Alcalde de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, l’Im. Sr. Joan Subirats i Humet, per a la signatura de l’esmentat Acord; i DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 22. – (50000/2017) RATIFICAR l’aixecament de la suspensió del contracte adjudicat a QSL Serveis Culturals SLU, amb NIF núm. B60641925, que té per objecte la gestió de serveis públics Centre Cívic Sarrià, de conformitat amb l’acta d’aixecament de la suspensió del contracte amb número 16C00021 de data 10 de juny de 2020 i amb la documentació presentada de seguretat i salut pública que s’acompanya a la mateixa acta. NOTIFICAR al contractista la present resolució. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. CCM 10/20 DSocials 7/73 23. – (50001/2017) RATIFICAR l’aixecament de la suspensió del contracte adjudicat a QSL Serveis Culturals SLU, amb NIF núm. B60641925, que té per objecte la gestió del Cívic Vil·la Florida, de conformitat amb l’acta d’aixecament de la suspensió del contracte amb número 16C00026 de data 10 de juny de 2020 i amb la documentació presentada de seguretat i salut pública que s’acompanya a la mateixa acta. NOTIFICAR al contractista la present resolució. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 24. – (20C00009) DECLARAR desert el procediment restringit per a l’adjudicació de la concessió de serveis, núm. 20C00009, que té per objecte la gestió i explotació dels tallers, informació i gestió de sales del Centre Cívic de la Sedeta del Districte de Gràcia, amb mesures de contractació pública sostenible, per un termini de dos anys, des de l’1 de juliol de 2020 fins al 30 de juny de 2022, degut a què la única empresa que va presentar la sol·licitud de participació i va ser seleccionada, posteriorment va declinar la invitació per a la presentació de la proposició; ANUL·LAR l’autorització de despesa per un import de 188.880,00 euros, amb càrrec a la partida pressupostària que consta en aquest mateix document. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 25. – (20XF0500) ACORDAR la continuïtat del contracte núm. 17C00002 en la modalitat de concessió que té per objecte la gestió i explotació dels serveis de cursos i tallers, informació i gestió de sales del Centre Cívic de La Sedeta, des de l’1 d’octubre fins al 31 de març de 2021, data prevista per a què un altre gestor es faci càrrec de la gestió de l’equipament en aplicació a les clàusules 3 i 16.3.a) del Plec de Clàusules Administratives Particulars; AMPLIAR l’autorització i disposició de la despesa per una subvenció màxima de 38.259,00 euros amb càrrec al Pressupostos i Partides indicades en aquest mateix document, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada quantitat amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 19.125,00 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/48999/33711/0606 i un import (IVA inclòs) de 19.125,00 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/48999/33711/0606. DISPOSAR-LA a favor de Calaix de Cultura, SL, NIF B63033740. REQUERIR l’adjudicatari per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, comparegui per formalitzar aquest contracte a les dependències del Departament de Recursos Interns. DESIGNAR com a responsable del contracte a la Sra. Ma. Cruz Martín i Aguilera, Tècnica de la Direcció de Serveis a les Persones i al Territori. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 26. – (20200092) DECLARAR DESERT el procediment obert ordinari per a l’adjudicació del contracte núm. 20000831 que té per objecte CONTRACTACIÓ DELS SERVEIS DE GESTIÓ I DINAMITZACIÓ DEL CENTRE CÍVIC EL COLL-LA BRUGUERA, DEL CASAL DE JOVES, DEL CASAL INFANTIL I DE L’ESPAI DE GENT GRAN DEL COLL DEL DISTRICTE DE GRÀCIA, constatada la incoherènia entre el PPT i la proposta presentada per l’única licitadora, la Mesa de contractació decideix rebutjar l’única oferta presentada i declarar DESERT el procediment de licitació; ANUL.LAR l’AUTORITZACIÓ DE DESPESA per un import de 725.636,15 euros, amb càrrec a les partides i als pressupostos que CCM 10/20 DSocials 8/73 s’indiquen en aquest mateix document. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 27. – (20182001) ACORDAR la continuïtat per un període comprès des de l’1 d’octubre de 2020 fins al 31 de març de 2021, el contracte 17004614-003 que té per objecte la gestió i explotació del Centre Cívic d’El Coll-La Bruguera, adjudicat a l’empresa Calaix de Cultura, SL, amb NIF B63033740, per un import total de 162.232,06 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 81.116,03 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 67.038,04 euros i import IVA de 14.077,99 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0606, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 81.116,03 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 67.038,04 euros i import IVA de 14.077,99 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0606. REQUERIR a l’adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de departament de recursos interns per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 28. – (20001855) INICIAR l’expedient per a la contractació de Gestió i dinamització Centre Cívic Teixonera, amb núm. de contracte 20001855, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 783.981,62 euros (IVA inclòs) i un valor estimat d’1.295.837,40 euros; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat, amb pressupost net 647.918,70 euros i import de l’IVA de 136.062,92 euros; i amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 391.990,81 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0607, un import (IVA inclòs) de 391.990,81 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0607; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 29. – (069/2020) APROVAR el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona (Districte d’Horta- Guinardó) i l’Associació Casal Font d’en Fargues, amb NIF G64884489, relatiu a la gestió cívica del Casal Font d’en Fargues, que instrumenta l’atorgament de la subvenció de concessió directa amb caràcter excepcional, per l’execució del projecte anomenat Gestió Cívica del Casal Font d’en Fargues, per un import de 179.604,15, equivalent 82,22% del cost total del projecte que ascendeix a la quantitat total de 218.451,20 euros i una durada fins al 30 de setembre de 2021 de conformitat amb els articles 22.2.c) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i CCM 10/20 DSocials 9/73 6.2 i 6.3.de la normativa general reguladora de les subvencions, aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que consten en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 179.604,15 euros, dels quals 134.703,11 euros amb càrrec a l’/les aplicació/ns pressupostària/es D/48558/92416 del pressupost de l’any 2021, i 44.901,04 euros amb càrrec a l’/les aplicació/ns pressupostària/es D/48558/92416 del pressupost de l’any 2020, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost posterior a l’actual i REQUERIR a l’entitat beneficiària per tal que en un termini no superior a 6 mesos, a comptar des del 30.09.2021, presenti la justificació de l’aplicació dels fons rebuts, de conformitat amb la clàusula 5a. del conveni. FACULTAR la Ima. Sra. Ma. Rosa Alarcón Montañés, Regidora del Districte d’Horta-Guinardó per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. Acords de la Comissió de Govern de 8 d’octubre de 2020 30. – (0697/17) PRORROGAR, de mutu acord, per un període comprès des del 25.10.2020 fins el 24.04.2021, el contracte 17002612-006 que té per objecte la prestació del Servei de primera acollida, de serveis especialitzats transversals i reforç al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), amb mesures de contractació pública sostenibles, adjudicat a l’empresa A.B.D. Asociación Bienestar y Desarrollo, amb NIF G59435180, per un import total de 471.056,69 euros (exempt IVA), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 296.309,86 euros (exempt IVA), amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 296.309,86 euros i import IVA de 0,00 euros per exempció d’IVA, a l’aplicació pressupostària D/22731/23161 0200, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 174.746,83 euros (exempt IVA), amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 174.746,83 euros i import IVA de 0,00 euros per exempció d’IVA, a l’aplicació pressupostària D/22731/23161 0200. REQUERIR l’adjudicatari per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 31. – (19003191L02-003) ALLIBERAR l’autorització i la disposició de la despesa de la quantitat de 10.224,73 euros, IVA inclòs, del contracte 19003191L02-003 que té per objecte la gestió dels Casals de Gent Gran de Vall d’Hebron i de Sant Genís, que ha estat adjudicat per la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona en la seva sessió de 20 de febrer de 2020, a Iniciatives i Programes, SL, i retornar-lo a la aplicació pressupostària D/22719/23232 0607 de l’exercici pressupostari de l’any 2020, pel període no executat del contracte de l’1 de març al 16 de març de 2020. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. CCM 10/20 DSocials 10/73 32. – (20209210) INICIAR l’expedient per a la contractació de “Servei d’educadors/es cívics/ques per a l’espai públic del Districte de Sants-Montjuïc amb mesures d’eficiència social”, amb núm. de contracte 20002024, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 408.869,72 euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 557.549,61 euros; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat, amb pressupost net 371.699,74 euros i import de l’IVA de 37.169,98 euros; i amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 204.434,86 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/92414 0603, un import (IVA inclòs) de 204.434,86 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/92414 0603; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 33. – (20200059) DECLARAR DESERT el procediment restringit ordinari, per a l’adjudicació de la concessió núm. 20C00008 que té per objecte la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del Centre cívic La Sedeta del Districte de Gràcia, per un termini de 2 anys, des de l’1 de juliol de 2020 fins al 30 de juny de 2022, amb un cànon mínim anual de 16.700 €; per no haver-se presentat cap oferta. 34. – (18003066L01) PRORROGAR per un període comprès des del 09.10.2020 fins el 08.10.2022, el contracte 18003066L01-003 que té per objecte Serveis de gestió del Centre Cívic Bon Pastor, adjudicat a l’empresa Calaix de Cultura, SL, amb NIF B63033740, per un import total de 462.984,04 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 178.763,28 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2022 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 147.738,25 euros i import IVA de 31.025,03 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 231.492,02 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 191.315,72 euros i import IVA de 40.176,30 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 52.728,74 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 43.577,47 euros i import IVA de 9.151,27 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609. REQUERIR l’adjudicatari per tal que formalitzi el contracte de la pròrroga en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. CCM 10/20 DSocials 11/73 35. – (18003066L02) PRORROGAR per un període comprès des del 09.10.2020 fins el 08.10.2022, el contracte 18003066L02-003 que té per objecte el Servei de gestió del Centre Cívic Baró de Viver i Espai de la gent gran, adjudicat a l’empresa Puça Espectacles, SL, amb NIF B63715767, per un import total de 526.655,32 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 203.347,47 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2022 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 168.055,76 euros i import IVA de 35.291,71 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 263.327,66 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 217.626,17 euros i import IVA de 45.701,49 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 59.980,19 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 49.570,40 euros i import IVA de 10.409,79 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609. REQUERIR l’adjudicatari per tal que formalitzi la pròrroga en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura I Esports. 36. – (18003066L03) PRORROGAR per un període comprès des del 09.10.2020 fins el 08.10.2022, el contracte 18003066L03-003 que té per objecte el Servei de gestió del Centre Cívic Trinitat Vella, adjudicat a l’empresa Iniciatives i Programes, SL, amb NIF B59545913, per un import total de 593.954,80 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 229.332,55 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2022 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 189.531,03 euros i import IVA de 39.801,52 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 296.977,40 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 245.435,87 euros i import IVA de 51.541,53 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 67.644,85 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 55.904,83 euros i import IVA de 11.740,02 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609. REQUERIR l’adjudicatari per tal que formalitzi la pròrroga del contracte en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i CCM 10/20 DSocials 12/73 Esports. 37. – (18003066L04) PRORROGAR per un període comprès des del 09.10.2020 fins el 08.10.2022, el contracte 18003066L04-003 que té per objecte el Servei de gestió del Centre Cívic La Sagrera, adjudicat a l’empresa Club Lleuresport de Barcelona, amb NIF G60320132, per un import total de 532.797,90 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 205.719,19 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2022 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 170.015,86 euros i import IVA de 35.703,33 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 266.398,95 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 220.164,42 euros i import IVA de 46.234,53 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 60.679,76 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 50.148,56 euros i import IVA de 10.531,20 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0609. REQUERIR l’adjudicatari per tal que formalitzi la pròrroga en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports Acords de la Comissió de Govern de 15 d’octubre de 2020 38. – (2020/1000) RECONÈIXER l’import d’indemnització parcial del contracte 19003396 que té per objecte els Serveis auxiliars de suport al funcionament i activitats del Districte de Ciutat Vella, a favor de l’empresa Integración Social de Minusválidos SL amb NIF B61098638 per la quantitat de 15.418,62 euros pel període comprés entre el dia 14 de març de 2020 i el dia 21 de juny de 2020, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 27 d’agost de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació per l’import indicat, a càrrec de de la partida D/22611/92011 0601 de l’exercici 2020. NOTIFICAR el present acord a l’empresa contractista. DONAR compte d’aquest acord a la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció. 39. – (20192000) RECONÈIXER l’import d’indemnització del contracte 19000513L02 que té per objecte la Gestió dels serveis de promoció, dinamització i organització de les activitats del Centre Cívic Convent Sant Agustí del Districte de Ciutat Vella, a favor de l’empresa TRÀNSIT PROJECTES SL. amb NIF B59489351 per la quantitat de 15.607,74 euros pel període comprés entre el 14 de març de 2020 i el dia 31 de maig de 2020, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 31 de juliol de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació per l’import indicat, a càrrec de la partida D/22611/33711 0601 de l’exercici 2020. NOTIFICAR el present acord a l’empresa contractista. DONAR-NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. CCM 10/20 DSocials 13/73 40. – (20192000) RECONÈIXER l’import d’indemnització del contracte 19000513L04 que té per objecte la Gestió dels serveis de promoció, dinamització i organització de les activitats del Centre Cívic Pati Llimona del Districte de Ciutat Vella, a favor de l’empresa TRÀNSIT PROJECTES SL. amb NIF B59489351 per la quantitat de 12.833,29 euros pel període comprés entre el 14 de març de 2020 i el dia 31 de maig de 2020, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 31 de juliol de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació per l’import indicat, a càrrec de la partida D/22611/33711 0601 de l’exercici 2020. NOTIFICAR el present acord a l’empresa contractista. DONAR-NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 41. – (20200090) ADJUDICAR la gestió cívica del Casal de Barri Can Carol a la Federació d’Entitats Amigues de Can Carol i Consolat (FEACCC), amb NIF G67619668, per haver obtingut la millor puntuació d’acord amb els criteris de valoració establerts a les bases reguladores de l’adjudicació de la gestió cívica, i APROVAR el projecte de gestió presentat. DISPOSAR la despesa a favor de la Federació d’Entitats Amigues de Can Carol i Consolat (FEACCC), amb NIF G67619668, en concepte de subvenció prevista a la base quarta de les bases reguladores de l’adjudicació de la gestió cívica per un import de 105.000,00 euros pels anys 2020 i 2021 a l’aplicació pressupostària D/0606/48902/92412, amb el desglossament següent: 35.000,00 euros a càrrec del pressupost de l’any 2020 i 70.000,00 euros a càrrec del pressupost de l’any 2021, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. ABONAR les esmentades quantitats a la Federació d’Entitats Amigues de Can Carol i Consolat (FEACCC), d’acord amb allò establert en les bases aprovades, prèvia signatura del conveni corresponent. REQUERIR a l’entitat beneficiària que, en el termini de 5 dies hàbils, comparegui a les dependències municipals per la signatura del conveni de formalització de la gestió cívica. REQUERIR a l’entitat beneficiària que, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la data de finalització de l’activitat, presenti justificació amb un compte justificatiu que haurà d’incloure memòria d’actuació i memòria justificativa del cost total del projecte.FACULTAR al Regidor del Districte de Gràcia, Im. Sr. Eloi Badia Casas, per a la signatura de l’esmentat conveni, així com de tots aquells documents que se’n derivin.DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 42. – (19005634) RECTIFICAR per error material, de conformitat amb l’article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, els documents informatius del plec de clàusules administratives del contracte núm. 19005634, que té per objecte el servei de promoció de la convivència en l’espai públic i les comunitats veïnals del Districte de Sant Andreu, amb mesures de contractació pública sostenible, aprovat per la comissió de govern de data 4 de juny de 2020, en el sentit d’esmenar el desglossament de costos directes i indirectes de la clàusula 2a del PCAP en el sentit següent: On diu: El pressupost net (IVA exclòs) es desglossa de la manera següent: Despeses de funcionament 4.583,33 €. Ha de dir: El pressupost net (IVA exclòs) es desglossa de la manera següent: Despeses de funcionament 3.958,33 €. La suma de costos directes resultant de l’esmena és de 284.477, 83 euros i la suma total de costos directes i CCM 10/20 DSocials 14/73 indirectes és de 318.615,17 euros. RETROTRAURE les actuacions al moment de presentació d’ofertes i ATORGAR, novament, el termini de 15 dies naturals des de la publicació d’aquesta esmena per a la seva presentació. PUBLICAR aquest acord al perfil del contractant de l´Ajuntament de Barcelona als efectes d´informació als licitadors. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 43. – (15003777) RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 19 de setembre de 2020 l’import d’indemnització parcial a favor d’INCOOP SCCL, amb NIF F60137411, per la quantitat de 630,12 euros, del contracte 15003777 que té per objecte el servei d’informació i dinamització del Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, i pel període comprés entre el dia 1 de maig de 2020 i el dia 25 de juny de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONEIXER l’obligació per l’import indicat, a càrrec de la partida pressupostària D/22611/92416 de l’exercici 2020. NOTIFICAR la present resolució al contractista. DONAR COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. a) Mesures de govern 1. – Elaboració de l’Estratègia municipal contra la Soledat. El Sr. RIERA comenta que s’ha preparat una intervenció amb la idea d’explicar alguna cosa diferent del que ja s’ha explicat —la mesura de govern ja es va repartir i es va fer una reunió amb els grups municipals per explicar-la amb el màxim detall—, i esmenta una placa de ceràmica que hi ha al barri de Triana, a Sevilla, que diu una cosa com ara «En Triana, soledad solo es nombre de mujer», una frase que, a parer seu, sintetitza un objectiu del Govern, que no vol que la soledat sigui mai una situació no volguda, sinó que vol que tothom se senti acompanyat en tot moment. Dit això, mostra un gràfic sobre el sentiment de soledat no volguda, que es manifesta amb certa intermitència i és un fenomen absolutament intergeneracional, i un altre que representa un cercle sobre com s’arriba a situacions de soledat no volguda, un esquema que ha de permetre construir polítiques contra la soledat. Especifica que, davant la soledat, el Govern es planteja construir polítiques de pedagogia, conscienciació i coneixement; davant la inseguretat i un món líquid i ple de riscos, té el deure de crear seguretats, certeses; davant la desconfiança, ha de cercar l’empatia, vincles i una ciutat més resilient; davant el pessimisme, encara han de teoritzar, però ell en particular no és especialment amic del pensament naïf positivista, i davant la manca de relacions, hi ha moltíssimes actuacions per fer de dinamització, d’alfabetització digital i de construcció de relacions cara a cara o en entorns digitals. A continuació, enumera els tres objectius principals i alguns dels reptes de la mesura: com a objectius, disposar d’una política transversal que interpel·li tots els serveis públics —també es podria començar a treballar amb la dimensió ciutat—, disposar d’una política de llarg recorregut (2020-2030), i reflexionar i fomentar el debat polític; com a reptes, clarificar a què es fa referència quan es parla de soledat i distingir-la de l’aïllament social —hi ha hagut un primer treball sobretot de definició en aquest sentit, i cada dia es descobreixen noves situacions de soledat—, trencar el mite que la soledat només la pateixen persones grans, i construir política de prevenció des de la CCM 10/20 DSocials 15/73 promoció, entendre les polítiques de promoció com a polítiques de prevenció de la soledat i foment de la socialització. D’altra banda, observa que, tal com recull la mesura, algunes de les actuacions ja s’han dut a terme. Per exemple, ja s’ha fet el mapeig de serveis i recursos que existeixen avui a l’Ajuntament de Barcelona que ajuden a combatre la solitud —se n’han identificat 300 aproximadament—; al juliol es va crear el Consell Assessor Científic de la Soledat; s’està treballant internament a cada àrea de l’Ajuntament, i ja s’ha encarregat la producció intel·lectual (el web sortirà ara a final de mes). Reconeix, però, que encara queda molt per fer (al document amb la mesura hi ha totes les actuacions). Per acabar, assenyala que la mesura és el pla de treball i és ambiciós, i demana comprensió als grups pel que fa al calendari, potser massa ambiciós, ja que la situació provocada per la COVID dificulta el compliment estricte dels calendaris. La Sra. BENEDÍ posa de manifest que les darreres dècades la soledat no desitjada ha esdevingut un problema amb greus conseqüències tant per a la salut mental i emocional de moltes persones com per al seu desenvolupant sa i la seva desimboltura comunitària i social, un problema que darrerament s’ha fet més evident per a força persones que abans de la pandèmia de la COVID-19 no n’eren conscients, i ha estat més aclaparador per a la gent gran, les persones més vulnerables, amb algun tipus de dependència i amb diversitat funcional, que han patit alt risc d’aïllament i d’exclusió social. Subratlla que, atesa la situació actual, fer front a aquesta realitat amb una estratègia municipal que la tracti de forma transversal tenint en compte tots els cicles de vida amb visió de gènere i per a totes les veïnes i els veïns de Barcelona és més necessari que mai. A continuació, fa èmfasi en el fet que, si bé es tendeix a associar el sentiment de soledat a les persones grans, aquest pot atrapar qualsevol persona independentment de la seva edat, i les dades mostren que afecta de forma preocupant infants i joves: tal com recull la mesura, hi ha percentatges significatius d’infants que no se senten acompanyats o protegits pels seus, percepcions que es poden haver agreujat amb el confinament. Per això, el Grup Municipal d’ERC a la darrera sessió de la Comissió va demanar que s’elaborés un informe diagnòstic per tenir una radiografia contrastada de l’estat del benestar dels infants de Barcelona, els resultats del qual esperen veure aviat. Subratlla també que no s’acostuma a tenir present la soledat en l’adolescència i la joventut, malgrat saber que la qualitat de vida física, econòmica i emocional d’infants, adolescents i joves en determinarà el camí per la vida. Per això, és molt important detectar, prevenir i abordar les problemàtiques en les primeres etapes de la vida, oferir-los recursos i enfortir els vincles socials amb el seu entorn proper per prevenir la soledat i que puguin esdevenir persones adultes apoderades i autònomes. El Grup Municipal d’ERC celebra que, al costat d’altres entitats i serveis municipals com ara els imprescindibles Consell Municipal de Benestar Social, Consell Assessor de la Gent Gran, Consell de les Dones o Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, es tinguin en compte també les entitats d’infància com ara la Xarxa dels Drets dels Infants, i que es digui que es relacionarà amb el Pla d’adolescència i joventut —esperen que també amb el nou, ja que l’actual acaba l’any vinent. D’altra banda, observa que caldrà treballar amb el Consorci d’Educació i la Diputació per tal que els CCM 10/20 DSocials 16/73 recursos que preveu crear aquesta estratègia arribin a escoles, instituts i biblioteques en el marc del Pacte ciutadà contra la soledat, que ha d’interpel·lar tots els aspectes de la vida de la ciutadania i no només els que afectin la institució municipal. Tot seguit, suggereix que s’aprofiti el Grup Altaveu de l’Institut de la Infància i l’Adolescència per escoltar directament els infants, els adolescents i els joves, que no poden ser tractats com a simples objectes de les polítiques públiques, atès que en són subjectes, i això implica escoltar-los i fer-los partícips de la cocreació de les polítiques que els afecten. En darrer lloc, indica que el Grup Municipal d’ERC celebra la iniciativa d’elaborar aquesta estratègia i de fer-ho de manera transversal i intergeneracional, i demana el màxim esforç per complir el calendari previst, que no per ser ambiciós deixa de ser necessari i urgent. La Sra. MUNTÉ agraeix les explicacions del regidor en nom del Grup Municipal de JxCat, que també celebra aquesta iniciativa per tractar un fenomen global com és la soledat, i considera una bona notícia que Barcelona vulgui fer un pas endavant i ser pionera en l’abordatge d’una problemàtica com aquesta, així com que es pari atenció a altres experiències internacionals. Tot seguit, indica que avui parlar de soledat vol dir parlar també de les moltes incerteses pròpies de la situació actual, i cal tenir en compte quatre conceptes que la mesura recull bé: que no és el mateix aïllament social que soledat, com tampoc no és el mateix viure sol que sentir-se sol; que la soledat és un fet subjectiu; que la soledat és una malaltia social —concepte que, a parer seu, no és exagerat, sinó que reflecteix molt bé la situació—, i que la soledat pot afectar en qualsevol etapa vital —l’informe recull dades de l’enquesta Òmnibus que expliquen quins són aquests sentiments de soledat de les persones en diferents franges d’edat—, si bé és cert que n’hi ha dues que els han de preocupar i ocupar especialment, la infància i l’adolescència d’una banda i les persones grans d’una altra. Posa de manifest que tant a la Comissió com al Plenari han parlat sovint, a partir d’iniciatives dels diferents grups, de la preocupació que els produeix l’aïllament i la situació que pateixen les persones grans com a conseqüència del confinament, de l’aïllament, de les mesures restrictives que s’han hagut d’aplicar també per protegir un col·lectiu que és totalment vulnerable. Per acabar, esmenta tres elements que el Grup Municipal de JxCat voldria que es tinguessin en compte: garantir que no només es fa un debat professionalitzat —si bé aquest és imprescindible—, amb experts, entitats i l’àmbit acadèmic, sinó que també es fa el debat ciutadà que s’ha anunciat —voldria que se’n facilités més informació—; la manca de competència tecnològica i d’accés a les noves tecnologies com a factor de vulnerabilitat social, amb relació directa amb la sensació o realitat d’aïllament i de soledat, i que es faci una enquesta de salut mental que permeti detectar condicionants que afecten la salut mental de la població —clarament, la soledat n’és un—, tal com demana aquest grup en el prec corresponent al punt 11 de l’ordre del dia. La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de la mesura, que ja s’havia presentat als grups, i posa de manifest que a la societat, paradoxalment, com més comunicats CCM 10/20 DSocials 17/73 estem tecnològicament, més sols ens sentim, un problema que s’ha intensificat amb el confinament, fins al punt que la Unió Europea ja parla de l’epidèmia de la soledat. A continuació, es mostra d’acord que és molt important distingir, com fa la mesura, la soledat de l’aïllament, dos aspectes molt diferents, i assenyala que la soledat és un sentiment de buidor i de patiment, sovint com a reacció a una separació o un procés de dol, però de vegades durador, i cal prevenir aquest sentiment. Observa que la mesura fa molt d’èmfasi en el diagnòstic quan hi ha moltíssima literatura científica sobre la soledat i el diagnòstic ja està fet. Per exemple, la mesura fa referència a diversos estudis a diferents franges d’edat, com ara els infants de 0-12 anys, que diuen que se senten sols davant d’un problema i no saben si algú els ajudaria; els adolescents, que parlen d’un sentiment d’exclusió, o les persones grans, que en un estudi del 2016 afirmaven que havien sentit falta de companyia l’últim any, una dada que segur que ha empitjorat amb la pandèmia. Subratlla que, atès que la diagnosi ja està feta, ara l’Administració pública s’ha de focalitzar en la prevenció, la intervenció, la detecció, l’abordatge i l’atenció a les persones, de manera que es previngui el sentiment de buidor i de patiment que pot produir el sentiment de soledat quan no és reactiu a una situació externa i que fa patir moltíssim la gent. D’altra banda, en relació amb la creació del Consell Assessor Científic de la Soledat, que té un cost de 165.000 euros, indica que el Grup Municipal de Cs en comparteix els objectius (lluitar contra la soledat no desitjada i prevenir-la), però considera que a l’Ajuntament ja hi havia prou recursos per treballar per assolir-los. Per exemple, l’Agència de Salut Pública i el Pla de salut mental. Per això, opina que potser no caldria crear un nou departament, que en termes de secretaria tècnica, de procés d’elaboració estratègica, costaria 30.000 euros. Pregunta al regidor del Govern si no considera que amb els recursos que ja tenia l’Ajuntament també es podria haver fet aquesta estratègia. A més, respecte al fet d’avaluar els projectes existents, com ara «Radars» i «Vincles», que lluiten contra la soledat, entén que ja haurien d’estar avaluats, ja que els grups de l’oposició molts cops han preguntat pel seu estat. Conclou que, si bé ara més que mai s’ha de treballar la soledat i els objectius de la mesura són encertats, caldria aprofitar els recursos existents per estalviar. El Sr. RAMÍREZ agraeix la presentació de la mesura «Estratègia municipal contra la soledat», que és la constitució d’un pla de treball que permet oferir els recursos necessaris a les persones que estan patint una soledat no desitjada de forma crònica i que va acompanyat d’un calendari molt ambiciós, com deia el regidor, amb un termini de deu anys, i que ha de servir per treballar conjuntament amb totes les entitats i les persones afectades. Observa que les dades de l’informe evidencien que la soledat, fins i tot la crònica, no és quelcom vinculat exclusivament a les persones grans, sinó que també pot afectar la gent jove, els nens i les persones de mitjana edat. De fet, l’informe posa de manifest que més del 7% dels joves de 16-24 anys se senten sols sovint, un percentatge superior al de les persones de 65 anys o més (4%). El Grup Municipal del PP celebra l’amplitud de mires del Govern en relació amb aquest informe, que no relaciona la soledat amb una única franja d’edat, sinó que és un document obert en aquest sentit. Afegeix que hi ha nens, adolescents i joves CCM 10/20 DSocials 18/73 hiperconnectats però sols, i persones grans que en molts casos viuen soles en el final dels seus dies i que, lamentablement, moren sense la companyia de ningú. D’altra banda, observa que l’augment de les llars unipersonals, els nous tipus de famílies, el descens de la natalitat, l’atur, la precarietat laboral i, fins i tot, la tendència a diferents relacions personals menys estables són alguns dels factors que també poden contribuir a l’augment imparable de la soledat no volguda, que es podria dir que ha esdevingut una epidèmia social. A més, a tot això s’afegeix la situació derivada de l’impacte de la COVID-19, que afecta principalment les persones grans, les persones amb salut delicada i les que tenen un nivell baix de recursos econòmics. En aquest context, el Grup Municipal del PP celebra que el Govern potenciï dos aspectes importants: la figura del Consell Assessor Científic de la Soledat i les taules de seguiment i avaluació de l’estratègia, que l’hauran d’anar actualitzant i n’hauran d’anar fiscalitzant les fites i adaptant els objectius. Subratlla que és de vital importància implementar programes de seguiment, control i suport en relació amb la soledat, així com disposar d’investigacions i estadístiques que serveixin per fer visible l’abast del problema i les característiques de la soledat en les diferents franges d’edat, per tal de poder actuar de forma sensible davant les diferents situacions. En darrer lloc, assenyala que queda molt camí per recórrer i molt per fer, i encoratja el Govern a treballar amb tots els actors implicats —evidentment, comptarà amb el suport d’aquest grup municipal. La Sra. PARERA qualifica d’encertat i molt necessari que la ciutat disposi d’una estratègia contra la soledat, ja que persones de totes les edats poden sentir-se soles i estar soles, però subratlla que si a aquestes altures cal destinar recursos a definir què és la soledat tenen un problema important. Afirma que el Grup Municipal de BxCanvi serà comprensiu amb el calendari, un calendari ambiciós, però no ho serà tant amb altres aspectes de la mesura, ja que entén que cal abordar immediatament la problemàtica i no es pot perdre el temps amb definicions i debats estèrils. Per això, cal un document que sigui molt més funcional i no tan estratègic com el que s’ha presentat, que planteja moltes accions encaminades a cerca d’informació, debats, diagnosis de la situació i estratègies de comunicació, en lloc de definir mesures concretes per combatre el problema de la solitud. Observa que les entitats del tercer sector poden aportar molta informació sobre aquesta qüestió, com també els nombrosos recursos de la ciutat, com ara el Consell de la Gent Gran, el Consell de Benestar Social, l’Acord Ciutadà, o el Pacte per Barcelona. Pregunta què se n’ha fet, d’aquest últim, que recollia moltes propostes per combatre la solitud, però ja hi ha moltes veus que comencen a dir que no serveix per a res. Subratlla que caldria aprofitar tots els recursos existents per dur a terme ja unes accions molt més executives per fer front a la problemàtica, i falta molta interlocució amb entitats que participen en els debats socials: moltes persones que participen en organismes, debats i taules amb molta il·lusió i molt de coneixement estan dient que no reben cap feedback per part de l’Ajuntament sobre mesures de govern o altres propostes. D’altra banda, el Grup Municipal de BxCanvi no entén que al juliol es creï un comitè científic per a l’abordatge de la solitud i els grups no se n’assabentin fins a la CCM 10/20 DSocials 19/73 presentació d’aquesta mesura de govern, i critica que aquest comitè, tot i estar format per persones molt preparades i molt vàlides, no inclogui el tercer sector. Per acabar, observa que 120.000 euros de 165.000 es destinen a recerca, comunicació i coneixement, de manera que hi ha molt poc pressupost per a polítiques efectives. Pels motius exposats, considera que aquesta mesura s’ha de millorar bastant. El Sr. RIERA agraeix les intervencions i pren nota del que ha comentat la regidora Benedí, així com del que ha comentat la regidora Munté sobre no fer un debat professionalitzat, i diu que en una altra ocasió ampliaran el debat sobre la literatura científica, a la qual ha fet referència la regidora Barceló. La Sra. PÉREZ diu que segur que hi ha ocasions per seguir treballant i desenvolupant aquesta mesura de govern i dona les gràcies al regidor. ES DONA PER TRACTADA b) Informes c) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 2. – (M1923/1294) Que comparegui la persona responsable del Govern municipal en l’àmbit d’Esports per tal d’informar sobre els criteris, mesures i recursos en què es concretarà el Fons COVID de salvaguarda del sector esportiu de Barcelona. El Sr. ESCUDÉ agraeix la sol·licitud de compareixença, ja que per a ell sempre és un plaer que entre tots puguin debatre, concretar i treballar mesures i polítiques esportives, així com tenir l’oportunitat d’explicar el que es va fer a la darrera sessió del Consell Rector de l’Institut Barcelona Esports. Pel que fa específicament al fons COVID, qualifica de gran èxit l’ajut de 3 milions d’euros per al sector esportiu de Barcelona —cap altra ciutat de l’entorn ha estat capaç de concretar un ajut d’aquest import per al sector—, però observa que limitar- se a parlar d’això seria tenir una visió una mica a curt termini dels problemes del sector de l’ecosistema esportiu de la ciutat. Per això, tal com van explicar, es va dur a terme una anàlisi DAFO en sentit ampli i, a partir d’aquí, es va fer el Pla de salvaguarda i regeneració del sistema esportiu de la ciutat, que ell mateix va presentar a tots els grups i que forma part d’un pla molt més general que inclou la sostenibilitat de la xarxa d’instal·lacions esportives municipals, el reforç de la garantia de l’accés universal a l’esport, els ajuts a les famílies, els ajuts extraordinaris a clubs i entitats, els nous formats organitzatius per als esdeveniments esportius i el suport i assessorament que des del primer moment està fent l’Oficina de l’Esport de Barcelona. Explicita que dins d’aquest pla general hi ha aquests 3 milions d’euros per millorar i salvaguardar el sistema i l’ecosistema esportiu. A continuació, comenta que en aquests moments és impossible quantificar la sostenibilitat de la xarxa dels centres esportius municipals i les instal·lacions esportives municipals, perquè s’està treballant amb cada un d’ells, concessió per CCM 10/20 DSocials 20/73 concessió, centre per centre. Subratlla que tot el que es treballa en relació amb l’allargament de concessions, l’adaptació de les noves modalitats de cobrament, el reequilibri i la valoració instal·lació per instal·lació no podia venir d’un ajut que era molt més urgent com el fons COVID, sinó que es treballarà a partir d’un altre tipus de pressupost, com va passar i passa amb l’accés universal a l’esport: ja s’ha fet la convocatòria ajustada a la situació de la COVID i tothom ha après del que havia passat. Així, per exemple, dins el mateix clausulat del contracte de les beques s’han reconegut situacions similars a les que s’havien viscut i que havien generat problemes de gestió, i el Govern està obert a fer una taula de treball de cara a la següent convocatòria —per a aquesta no hi havia temps— per poder treballar encara més millores. Observa, però, que sí que s’ha fet un acompanyament i s’ha ampliat el calendari, atès que enguany per primer cop s’han hagut de digitalitzar totes les sol·licituds, i s’ha fet una revisió de les quotes a subvencionar. A continuació, informa que enguany les sol·licituds han estat inferiors a anys anteriors (ajuts extraordinaris a clubs i entitats), fet que ha de fer saltar una alarma. Afegeix que es va fer la subvenció ordinària i es va cobrar el 100% abans de l’estiu, i ara amb el fons COVID sortirà la convocatòria extraordinària de subvencions de clubs i entitats —esperen que el mes vinent— de 3 milions d’euros, i s’ha desenvolupat el programa Tarifa 0 per al lloguer d’instal·lacions municipals per part dels clubs i les entitats. Per acabar, esmenta la feina que fa l’Oficina de l’Esport de Barcelona i subratlla que Barcelona ha estat la primera a fer esdeveniments esportius com la Cursa de La Mercè, cosa que el sector ha agraït mot, i, si tot va bé, malgrat la complexitat de la situació, enguany hi haurà una nova edició de la Marató de Barcelona, tot i que amb un nou format. La Sra. ALAMANY agraeix l’exposició del regidor i subratlla que per al Grup Municipal d’ERC l’esport no és només un tema o una carpeta i és molt més que un compartiment estanc: és una manera d’entendre la ciutat i, de fet, és el que va fer possible que Barcelona fos coneguda al món l’any 1992. Observa, però, que el model esportiu de la ciutat, referent arreu, mostra evidents símptomes d’esgotament i s’ha d’actualitzar, i afirma que, si bé és certa la implicació del regidor Escuder, també és cert que la política esportiva no és, ni molt menys, la prioritat del Govern. En qualsevol cas, aquest grup entén que la societat canvia constantment i que la crisi de la COVID ha intensificat la necessitat d’actualitzar el model per salvaguardar el teixit esportiu barceloní. Així, a parer seu cal emprendre urgentment les accions necessàries per garantir que aquest teixit esportiu de la ciutat, que és divers, sigui capaç de sortir d’aquesta crisi almenys amb un model esportiu renovat. A continuació, explica que el seu grup celebra mesures com la Tarifa 0 dels dos mesos d’inici de temporada o la mobilització d’un fons de compensació de 3 milions d’euros, però entén que cal tenir més ambició, més exigència i més creativitat amb les mesures. Per exemple, en relació amb la compensació plantejada pels 100 dies de tancament a causa de la COVID, caldria seure amb gestors i entitats per valorar els desequilibris que es produiran a finals d’any, ja que està en joc la supervivència de moltes entitats, clubs històrics i gestors esportius que al llarg del temps han fet una feina ingent per l’esport i per la ciutat. El Grup Municipal d’ERC, conscient que la situació actual fa que cada euro sigui CCM 10/20 DSocials 21/73 imprescindible, considera que l’Institut Barcelona Esports ha de vetllar perquè els equipaments esportius de la ciutat continuïn sent de qualitat, que compleixin les seves obligacions respecte de les llicències ambientals i que es mobilitzin els recursos amb les inversions fetes a les infraestructures per ajudar els clubs de la ciutat que durant anys han mostrat la seva exemplar gestió pública i que han beneficiat l’esport i la ciutadania. D’altra banda, aquest grup està preocupat pel fet que es parli d’allargar concessions mentre hi ha gestors que ja es plantegen deixar-ne les actuals sense esgotar el període contractual, o amb concessions de nous equipaments esportius que no responen a cap criteri esportiu. En aquest sentit, considera que hi ha massa mirada a curt termini però no s’ha dit res del que s’espera a llarg termini. Subratlla que l’esport és un motor de desenvolupament per a Barcelona que enriqueix la qualitat de vida de la ciutadania, i quan es parlava dels Jocs Olímpics alguns miraven més enllà i s’esperava que aquests fossin els catalitzadors dels canvis que havien de venir per a la ciutat, no només en l’àmbit esportiu, sinó també en l’àmbit urbanístic o l’econòmic, per exemple. Entén que, trenta anys després, caldria preguntar-se si es van saber aprofitar, ja que a la ciutat bàsicament hi ha la mateixa infraestructura que hi havia aleshores, amb un model esportiu que encara necessita molta renovació i actualització per adaptar-lo a la societat actual. Per acabar, diu al regidor que, a més de gestionar la situació actual, ha d’explicar quin és l’objectiu de futur per a un model esportiu que està molt esgotat i que, a més, ara està molt tensionat per la situació de pandèmia. La Sra. VILA agraeix la compareixença i celebra que el Govern parli de mesures a favor del sector esportiu, un sector que ha preocupat el Grup Municipal de JxCat des de l’inici de la crisi i entorn del qual ha intentat ser sempre molt constructiu i propositiu amb la Regidoria per poder trobar consensos i polítiques que l’ajudessin, com demostren les iniciatives presentades. Per exemple, el pla de suport urgent per ajudar clubs i entitats; la implementació de circuits esportius a l’aire lliure de la mà del sector; l’inici d’una línia d’ajuts per adequar les instal·lacions a la nova realitat sanitària; modificar els criteris d’accés a les beques esportives per donar més oportunitats; solucions específiques per a entitats de barris concrets que tenien necessitats (en algun cas, s’havien quedat sense instal·lacions per iniciar el nou curs), o la reclamació de l’IVA reduït per al sector. Tot seguit, remarca que l’esport és un sector econòmic que genera riquesa —representa el 2% del PIB del país— i llocs de treball, així com cohesió social, i promou la salut, de manera que té un alt valor afegit. Per tot plegat, a aquest grup el preocupa que no es faci més èmfasi en aquest sector que, a més, ha estat molt colpit per la pandèmia. Entén, a més, que cal ser molt conscient dels perills que implicaria no fer bé les coses en matèria de política esportiva i no donar un suport valent al sector. Per això, voldria que el Sr. Escudé tingués també el suport de l’alcaldessa, del tinent d’alcalde i, en definitiva, de tot el Govern. A parer seu, el regidor té la intenció necessària i genera espais de trobada i de consens per abordar mesures necessàries per ajudar el sector, però de vegades falta l’empenta de tot el Govern municipal, que ha d’entendre que el sector esportiu és molt rellevant a la ciutat. A continuació, qualifica de poc ambiciosa la mesura inclosa en el Pla de salvaguarda i regeneració del sistema esportiu de la ciutat que consisteix en l’assumpció per part CCM 10/20 DSocials 22/73 de l’Ajuntament del cost del lloguer d’un mes: per a moltes entitats —hi han parlat— és insuficient. Per això, demana al Govern que estudiï la possibilitat d’ampliar el nombre de mesos en el cas de les entitats que realment ho necessitin, o que busqui la manera de donar ajuts per bonificar almenys una part del lloguer durant tot l’any, ja que la mesura proposada no ajuda a resoldre realment la situació estructural i de patiment que tenen moltes entitats. D’altra banda, pregunta com es distribuiran o com s’estan distribuint els 3 milions que s’han d’injectar al sector —demana que s’aclareixi si en són 3 com ha dit el regidor o bé 5 com consta en diversos documents—, qui s’hi pot acollir o qui s’ha promogut que s’hi estigui acollint i si ja s’estan fent efectius aquests ajuts, i demana al Govern que s’esforci a trobar solucions a la pèrdua d’abonats dels equipaments esportius, tant púbics com privats. Especifica que les baixes se situen entre el 25% i el 50%, la qual cosa provoca unes dificultats molt evidents per sobreviure a moltes entitats esportives. Per acabar, pregunta si els pavellons de salut —alguns continuen operatius però d’altres no— s’utilitzaran també durant aquesta segona onada amb la funció d’hospitals de campanya. La Sra. BARCELÓ agraeix la compareixença del Sr. Escudé i la informació que ha facilitat, així com l’actitud de diàleg que sempre té amb els diferents grups per donar explicacions, i explicita que el món de l’esport està vivint una crisi sense precedents, ja que les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia estan afectant l’activitat esportiva, amb aturada d’activitats i baixada d’ingressos. Dit això, assenyala que l’Ajuntament no pot fer la feina sol, i pegunta quina coordinació hi ha actualment amb la Generalitat, on governa el grup que ha sol·licitat aquesta compareixença, i quina ha estat l’aportació econòmica tant de l’Ajuntament com de la Generalitat. A continuació, posa de manifest que amb la primera onada del coronavirus, moltes activitats esportives es van aturar i les famílies no n’han tingut cap compensació econòmica (van pagar la temporada per endavant i no han recuperat els diners corresponents a les activitats que no es van fer), i pregunta què passarà amb aquesta nova aturada, que s’ha produït molt poc després de la reanudació de l’activitat esportiva, al setembre. Tot seguit, manifesta la gran preocupació per les beques que té el Grup Municipal de Cs, conscient que hi ha famílies que amb el que cobren no poden garantir les activitats esportives dels seus fills, unes activitats que cal mantenir, així com la seva preocupació per les baixes en els centres d’equipaments municipals. Molts gestors municipals parlen de baixes considerables, i aquest grup voldria que se’n facilitessin les dades exactes dels diferents equipaments esportius de la ciutat, així com que s’expliqués quines mesures es prendran perquè no n’hi continuï havent. D’altra banda, pregunta si la bonificació del 50% perquè les persones aturades puguin fer activitats esportives als centres municipals s’aplicarà a les persones que estan en situació d’ERTO —hi ha moltíssimes famílies que encara no els estan cobrant—; de quina manera s’ajudarà els autònoms, que no estan tenint ingressos però han de continuar pagant factures i tenen moltíssimes dificultats per arribar a final de mes, perquè no perdin l’activitat esportiva, i si es revisaran les quotes de les famílies. En darrer lloc, demana que quan es retorni a l’activitat esportiva hi hagi unitat de CCM 10/20 DSocials 23/73 criteris. En aquest sentit, explica que, quan va començar el desconfinament, al CEM Teixonera a l’equip Premier els pares no podien entrar als entrenaments, mentre que el Damm sí que els deixava i al Rugbi Químic cadascú portava un certificat de responsabilitat de temperatura. Subratlla que no pot ser que l’IBE tingui un protocol, cada federació en tingui un altre i no hi hagi coordinació entre els diferents gestors. El Sr. RAMÍREZ agraeix la compareixença del regidor Escudé i les dades que ha facilitat, i el felicita per l’èxit de la Cursa de La Mercè en un moment de restriccions i suspensions de competicions esportives a tot arreu, que posa Barcelona com un referent nacional i internacional en aquest tipus de competicions esportives. D’altra banda, qualifica de molt bona notícia que el 2021 hi hagi una nova edició de la Marató de Barcelona, un altre esdeveniment que situarà la ciutat com a referent en el circuit internacional de competicions i esdeveniments esportius. A continuació, subratlla que les darreres mesures aprovades per la Generalitat de Catalunya afecten plenament l’àmbit esportiu de lleure i no professional, amb limitacions i restriccions que també afecten directament les instal·lacions i els equipaments esportius. Remarca que amb aquestes mesures plou sobre mullat en un sector que, especialment en el cas del lleure esportiu lúdic, ha sofert molt a conseqüència del confinament dels darrers mesos. Ara, la limitació del 50% de l’ocupació en molts casos fa inviable la continuïtat des d’un punt de vista econòmic de gimnasos, centres esportius i altres instal·lacions similars. Agraeix, però, l’esforç que han fet el Govern municipal i l’IBE en aquest sentit. Indica que en aquest àmbit hi havia dos grans reptes: mantenir els abonats —la fuita de quotes és un problema molt greu que incideix directament en els balanços i en l’economia d’aquests centres— i garantir les condicions sanitàries, i subratlla que si no es transmet el missatge que els equipaments esportius són llocs segurs, continuarà la fuita de clients. Entén que, malgrat que s’hi ha actuat d’una forma raonable i s’ha fet tot el que s’ha pogut amb les restriccions, amb diferents aplicacions i fent servir les noves tecnologies per garantir les cites prèvies i els requisits d’ocupació, la situació per al sector és molt complicada, i la manca de competicions esportives, no només en l’àmbit de clubs i federacions, sinó també en l’àmbit escolar i d’altres que tenen una gran tradició a la ciutat, pot tenir una incidència molt important en el sector. El Grup Municipal del PP considera que, davant la desincentivació de la pràctica esportiva que provoquen les restriccions, la política municipal de l’esport s’ha de centrar en la promoció de l’activitat física com a generadora de benestar físic i psicològic, així com en l’impuls de l’ús dels centres i equipaments esportius de la ciutat. Reconeix que l’Ajuntament té moltes limitacions, però entén que dins les seves competències ha d’ajudar el sector. Així, ha de fer un seguiment mitjançant la taula de treball per saber quina és la situació actual i quines són les perspectives de futur i com pot ajudar en una situació que encara podria empitjorar. Tot seguit, pregunta com ha funcionat el servei d’assessorament a les entitats esportives que l’Institut Barcelona Esports va posar a disposició del sector esportiu per ajudar a tramitar els ajuts i les subvencions, i que van posar en marxa la Generalitat i altres organismes, i subratlla que cal continuar treballant amb aquest sobreesforç que ha fet l’Ajuntament amb ajuts, beques i subvencions. CCM 10/20 DSocials 24/73 En darrer lloc, s’afegeix a la sol·licitud d’informació de la regidora de Cs sobre els ajuts procedents de la Generalitat per al sector esportiu de la ciutat. La Sra. PARERA agraeix la compareixença del regidor Escudé, amb qui empatitza: entén que ha de ser molt difícil fer aquesta compareixença en un moment en què hi torna a haver un tancament i mesures restrictives, i no és gens fàcil facilitar gaire informació quan la situació és d’indefinició permanent amb mesures restrictives que arriben d’un dia per l’altre. Subratlla que l’esport és un sector econòmic estratègic clau no només per a Barcelona sinó per a tot Catalunya, així com una eina molt important per treballar la inclusió i el teixit comunitari als barris i, fins i tot, per combatre la soledat, però en aquests moments està molt castigat per la crisi sanitària, per l’aturada que ha hagut de patir, i li costarà enormement reprendre la vida que tenia abans del decret de l’estat d’alarma. Observa que a la caiguda de l’activitat contribueixen tant els problemes econòmics de les famílies, immerses en una crisi econòmica important, com la por al contagi, que dona lloc a baixes en els gimnasos i a pares que decideixen que els fills no facin extraescolars fora de l’escola per mantenir els grups homogenis. Tot seguit, recorda que al juliol el Sr. Escudé va comparèixer per exposar una mesura per exonerar els clubs del pagament del lloguer de les instal·lacions municipals, i es va aprofitar per presentar el Pla de salvaguarda i regeneració del sistema esportiu, que el Grup Municipal de BxCanvi ja va dir que calia concretar, ja que contenia mesures bastant etèries, com ara «restablir l’equilibri econòmic i financer dels clubs». Pregunta si s’ha avançat en aquest sentit i quines mesures pensen adoptar per restablir aquest equilibri, i recorda que en aquella compareixença també van comentar que quedava pendent que el Govern elaborés un pla estratègic per al sector de l’esport a la ciutat consensuat no només amb els grups de l’oposició, sinó també amb les entitats, les federacions i els clubs, atès que cadascú té unes problemàtiques i unes afectacions pròpies. Entén que cal treballar amb col·laboració i que, ara que estan a les portes d’un nou pressupost, és el moment de tenir preparat aquest pla estratègic. Afegeix que el mateix Pacte per Barcelona ja parla de desplegar un pla de sostenibilitat per a la xarxa d’equipaments esportius i del suport econòmic a clubs i entitats esportives del teixit associatiu de la ciutat, entre altres coses, i remarca que hi ha les idees però no les concrecions de com materialitzar-les. En darrer lloc, pregunta si s’ha fet una radiografia actualitzada del sector quant a l’impacte de la pandèmia en els ingressos anuals que han patit les federacions o quina és l’afectació a la massa social de les entitats. També vol saber quants ajuts a l’esport extraescolar ha atorgat l’Institut Barcelona Esports, quants n’ha denegat, quins han estat els motius de les denegacions i si s’han flexibilitzat els criteris per accedir-hi —l’any passat ja van criticar que s’haguessin endurit aquests criteris i demanaven que es fessin una mica més laxos. Hi ha hagut queixes a la síndica per ajuts denegats per errors en la revisió dels criteris i voldrien saber què està passant respecte d’aquesta qüestió. El Sr. ESCUDÉ agraeix les paraules de tothom, que s’agraeixen especialment en moments complicats com aquest, i comenta que, en relació amb moltes de les coses que avui han tornat a comentar, ha intentat, de bona fe, anar fent èmfasi en les línies CCM 10/20 DSocials 25/73 d’ajuts, i entén que tots i totes s’han sentit una mica identificats en moltes de les coses que està treballant el Govern i que ell des del primer dia va considerar que eren totalment coherents i beneficioses. Tot seguit, indica que està d’acord gairebé amb tot el que han comentat els grups, i fa èmfasi en la necessitat d’actualitzar-se, com també d’aprofitar les oportunitats que s’han presentat amb la pandèmia —n’hi ha algunes, encara que sembli mentida. Especifica que s’està aprofitant per dissenyar les estratègies de futur i d’esport, fer una barreja de virtual i presencial i pensar i somiar el lligam tan important que és com es treballa amb el sector econòmic de la ciutat. Afegeix que els privats estan patint tant com el sector públic, i s’intentarà fer el que es pugui amb l’acompanyament. A continuació, assegura que estan treballant molt amb els gestors: conscients de les necessitats de caixa que hi ha, en un temps record estan intentant posar al dia centre per centre. Especifica que hi ha 60 centres esportius municipals, de manera que la feina és summament complicada, però confia que no trigaran gaire a arribar a bon port. Dit això, planteja l’opció de programar una reunió —per exemple, una sessió extraordinària del Consell Rector— per tractar els temes que ara no ha tingut temps de tractar, i indica que l’Àrea d’Esports està molt contenta i agraïda —ell personalment també ho està— amb el Govern de la ciutat pels 3 milions d’euros per al sector, que molts han considerat un dels sectors estratègics que calia ajudar. En darrer lloc, puntualitza que la Marató a la qual ha fet referència no era per al 2021, sinó per a aquest any. La Sra. BARCELÓ demana al Govern que compensi les famílies que van haver de pagar tota una temporada que després es va haver d’interrompre, i que quan retorni l’activitat esportiva hi hagi coordinació en els protocols. ES DONA PER TRACTADA III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions b) Propostes d’acord 3. – (2020-10/13) ACCEPTAR el càrrec de patró de la Fundació Privada Institut de Salut Global de Barcelona, pel termini estatutari de 5 anys, un cop acordada la reelecció de l’Ajuntament de Barcelona pel seu Patronat en la sessió de 12 de juny de 2020.FACULTAR l’Alcaldia perquè nomeni el/la representant de l’Ajuntament de Barcelona en el Patronat de la fundació esmentada. La Sra. VILA expressa el vot favorable del seu grup i assenyala que durant l’època del mandat Trias hi va haver una decisió d’entrar en aquest patronat. Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i la reserva d’Esquerra Republicana. CCM 10/20 DSocials 26/73 IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 4. – (M1923/1280) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda proposar al govern de la ciutat: a) Que encomani al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona una diagnosi completa de la situació del català a la ciutat, que abasti, entre d’altres, els àmbits socials, empresarials, professionals, educatius, i comunicatius, d’us social i aprenentatge. b) Que presenti una projecció a curt, mig i llarg termini de l’evolució de l’ús social de la llengua catalana i les conseqüents mesures de protecció i estímul. c) Que renovi les polítiques d’impuls del català i de reconeixement del seu valor patrimonial, social i personal entre tots els grups socials i professionals, i especialment entre els nouvinguts i visitants. d) Que acompanyi el punt anterior d’un pla de comunicació que prestigiï l’ús i l’atractiu del català tan per als residents com per als visitants. e) Que en funció de les constatacions que s’evidenciïn, demanem al Govern de la Ciutat que impulsi un Pacte de Ciutat per la Llengua, liderat pel Govern municipal, i participat pels diferents grups municipals amb representació al plenari, a més del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona i els diferents agents econòmics i socials de la ciutat, per tal de prendre acció contra la davallada en l’ús de la llengua, i impulsar-la de nou. El Sr. MASCARELL posa de manifest que al juliol el Grup Municipal de JxCat va presentar un prec per demanar al Govern que renovés les polítiques d’impuls del català i de reconeixement del seu valor patrimonial, social i personal entre tots els grups socials i professionals, especialment entre els nouvinguts i els visitants, motivat per una dada que considera molt eloqüent: els últims deu anys el percentatge de parlants de català a Barcelona ha passat del 46% al 36%. No entén que, en la resposta a aquell prec, que va ser rebutjat, el Sr. Serra digués que al Govern el preocupava la situació del català i hi tenia un compromís inqüestionable, però que el Centre de Normalització Lingüística no podia fer el que demanava el prec perquè no li corresponia, quan, a parer del seu grup, justament és la feina que té encomanada. Després d’aquell rebuig i d’haver vist algunes pràctiques que el Govern municipal està institucionalitzant —tot seguit en posarà exemples—, aquest grup va considerar necessari presentar aquesta proposició. Exposa que fa uns dies, en un acte amb un ministre d’estat valencià que parla perfectament el català, el Govern municipal, tant l’alcaldessa com el primer tinent d’alcalde i el president del Consorci de la Zona Franca, s’hi van adreçar tota l’estona en castellà, i el dia 14, l’alcaldessa no va estar present al lliurament dels Premis dels CCM 10/20 DSocials 27/73 Jocs Florals, però l’endemà, el dia de l’homenatge nacional al president Companys, es va celebrar el Premi Planeta i l’alcaldessa va obsequiar els presents amb el seu millor castellà, sense pronunciar ni tan sols unes paraules de benvinguda en català. Per fets com aquests, el Grup Municipal de JxCat té la impressió que tant l’alcaldessa com altres membres del Govern passen automàticament al castellà si intueixen que algú podria malveure l’ús del català, com es pot comprovar en tots els vídeos de campanya, per exemple en els conflictes amb Nissan, o, fins i tot, quan es parla a les Nacions Unides. Entén que, si bé cadascú s’expressa com considera més convenient, tot això pot reflectir una actitud més propera al provincialisme, a la subordinació lingüística o al cosmopolitisme vergonyant que no pas a una política decidida a favor del català, la llengua oficial de la ciutat, tal com diuen la Carta municipal i el mateix Estatut. A més, aquest grup té la impressió que de tot això se’n deriven uns compromisos d’actuació que no són els que corresponen al rang i a l’actitud que cal mantenir amb una llengua com la catalana, que, hi insisteix, és la llengua de la ciutat. De vegades també té la impressió que, mentre que a la ciutat hi ha molt d’intervencionisme en alguns àmbits, per exemple pel que fa a l’espai urbà, en l’àmbit lingüístic hi ha una actitud per part del Govern més propera al neoliberalisme conservador que no pas a la d’un govern que té interès a implementar polítiques que afavoreixin el desplegament del català. Afegeix que, en qualsevol cas, Barcelona experimenta una més que perceptible devaluació de l’ús del català, la qual cosa és un gran retrocés en relació amb l’esforç que han fet milers de barcelonins i barcelonines al llarg de la història i també milers d’immigrants i altres persones que han vingut d’altres territoris i que han entès perfectament que el català era la llengua de cohesió, una llengua que havien de conèixer i impulsar. Afirma que davant l’ús del català només hi caben tres actituds: la primera, practicar- lo, promoure’l, creure-hi i fer-lo servir sense complexos —entén que aquesta és l’actitud natural i lògica—; la segona, negar-lo —hi ha persones que es neguen a posar-se al costat del català i que defensen actituds pròpies d’un nacionalisme en aquest cas espanyol que està fora de temps però que en tot cas és vigent, un nacionalisme que vol convertir el català en una llengua de segona, subordinada, una llengua minimitzada i polititzada al servei d’un conflicte social inexistent que alguns partits han instrumentalitzat, i la tercera actitud seria la indiferència dels neoliberals d’esquerres o dels cosmopolites de parròquia, els que diuen que el mercat ja decidirà i, per comoditat, per estar acomplexats o per algun altre motiu es posen al costat dels més forts o de la llengua més forta. Està convençut que aquesta no serà l’actitud que s’imposarà —com no és la que s’està imposant— per part del Govern municipal. Conclou que el Govern s’ha de posar al costat dels que creuen que el català ha de ser reconegut amb els mateixos drets que qualsevol altra llengua, tot acceptant una premissa bàsica: el món no serà millor si tothom parla en anglès o en castellà, com pretén un determinat nacionalisme espanyol. La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del Grup Municipal d’ERC, que entén que disposar de les dades que recollirà l’estudi aprofundit sobre l’ús de la llengua que demana la proposició és imprescindible per poder dur a terme actuacions i polítiques efectives. Considera també que l’Ajuntament té un paper fonamental en la defensa i l’ús de la llengua en tots els espais: en aquest moment, hi ha la sensació d’estar CCM 10/20 DSocials 28/73 lluitant per una llengua que és minoritària al món i, malgrat els seus nou o deu milions de parlants i que requereix d’una militància per poder-la defensar i poder-la fer viure, és imprescindible que un ajuntament com el de Barcelona es posi al costat d’això. Assenyala que actualment a la ciutat hi ha gairebé un 30% de persones que no parlen català, i subratlla que perquè Barcelona sigui la ciutat oberta i acollidora que vol ser, cal un esforç suplementari perquè aquestes persones coneguin la llengua històrica i cultural de la ciutat i del país i la facin conèixer. Afegeix que si realment es vol que la llengua sigui un vehicle de cohesió social, l’Ajuntament de Barcelona hi ha de tenir un paper molt actiu, un paper que fins ara, malauradament, no ha tingut: sovint el mateix Ajuntament en les seves àrees, en les seves comunicacions públiques, en la manifestació pública de l’alcaldessa no usa la llengua com un espai també de militància. D’altra banda, observa que, de la mateixa manera que parlen de biodiversitat d’espècies, han de parlar de biodiversitat de llengües, i això requereix en aquest moment una militància activa, que no vol dir ni renegar d’altres llengües ni negar-les. En aquest sentit, diu que tant de bo tothom conegués moltes de les 300 llengües que es parlen a Barcelona, però el català és la llengua de Catalunya, la llengua vehicular, social i cultural, i s’ha de defensar. A parer seu, més enllà de l’estudi que es demana en aquesta proposició, l’Ajuntament de Barcelona hauria de tenir un paper actiu en aquest àmbit i, per tant, utilitzar el català com a llengua normal en totes les seves comunicacions i en totes les àrees de govern, i reforçar l’aprenentatge del català en les famílies d’acollida i en l’espai educatiu, sobretot en l’espai educatiu dels pares, així com en l’espai públic i, sobretot, en l’espai de comunicació pública —Betevé hi té un paper important. Entén que també s’hauria d’apostar perquè les pel·lícules no es doblessin sinó que s’emetessin en versió original amb subtítols en català, la qual cosa beneficiaria totes les llengües, també el català, amb una mirada oberta a totes les cultures que hi ha a la ciutat. La Sra. BARCELÓ assegura que el Grup Municipal de Cs, que considera que el català és un element molt enriquidor de la cultura catalana, sempre estarà d’acord a fomentar la cultura catalana i hi treballarà, però sense menystenir el castellà, com ha fet el Sr. Mascarell en la seva intervenció. A parer seu, no hi ha cap problema que cada regidor de l’Ajuntament parli en la llengua que vulgui: tant el català com el castellà són llengües oficials i el bilingüisme a l’Ajuntament no és un problema, sinó tot el contrari, és un luxe. A continuació, diu al Sr. Mascarell que hauria de reflexionar sobre la baixada del 46% al 36% en el nombre de persones que parlen català que tant el preocupa, ja que això està molt relacionat amb el gran fracàs de les polítiques aplicades al català com a idioma, que se centren més a imposar-lo que a defensar-lo i promocionar-lo, i li demana que deixi ja aquesta fixació que Catalunya sigui monolingüe, perquè el món cada cop està més globalitzat i és important mirar cap enfora i no únicament cap endins. D’altra banda, subratlla que les llengües estan per comunicar-se, no pas per establir obstacles i més fronteres. Tot seguit, observa que ara no és moment, enmig d’una situació sense precedents a la nostra història, amb una pandèmia on les famílies no arriben a final de mes, molts autònoms no poden pagar les factures i molta gent no ha cobrat els ERTO, per CCM 10/20 DSocials 29/73 prioritzar un pacte per la llengua, amb tots els respectes per aquesta. Repeteix que el Grup Municipal de Cs sempre estarà a favor de fomentar el català i la cultura catalana, però no amb mesures que menystinguin el castellà, i pregunta al Sr. Mascarell si considera que una manera de fomentar el català és multar les persones que retolen en castellà; que Plataforma per la Llengua espiï els nens a l’escola per saber en quin idioma parlen sense tenir el consentiment dels pares, o acceptar les paraules del pregoner de la Mercè, que va dir que si parlàvem en castellà érem uns inadaptats. Subratlla que això no és fomentar el català ni la cultura catalana, sinó menystenir el castellà, i insisteix que els idiomes són per comunicar-se, no per imposar més barreres a la comunicació. Per acabar, indica que, tot i no estar d’acord amb la intervenció del Sr. Mascarell, que, a parer seu, ha faltat al respecte a les persones que parlen castellà, el Grup Municipal de Cs s’absté en aquesta proposició. El Sr. RAMÍREZ manifesta la sorpresa del Grup Municipal del PP pel fet que, enmig d’una situació com la que estem vivint, es proposi un pla com el que planteja aquesta proposició. Aquest grup no sap fins a quin punt en l’actual context de crisi econòmica, sanitària i social, amb bona part dels comerços de la ciutat tancats o en via de desaparició i amb greus problemes econòmics, s’acceptaria un pla d’aquestes característiques, ja que entén que avui els ciutadans tenen altres preocupacions: el que els preocupa és salvar els seus negocis i les seves feines i evitar la ruïna. També el sobta la justificació de la iniciativa, ja que es diu que es proposa com a acció contra la davallada de l’ús del català —no sap en quines dades es basa el Grup Municipal de JxCat per afirmar que hi ha hagut aquesta davallada—, quan l’ús del català avança en tots els àmbits i sectors, com va posar de manifest la quarta enquesta d’usos lingüístics feta per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i l’Idescat, que es va presentar al juliol de 2019. Segons aquest estudi realitzat a persones de més de 15 anys, el 94,4% de la població de Catalunya entén el català, el 81,2% el sap parlar i el 85,5% el sap llegir, i els mateixos autors de l’estudi van qualificar d’espectacular el creixement del percentatge de població que el sap escriure, que va passar del 31,5% el 1961 al 65,3% en aquesta darrera enquesta. A més, la mateixa enquesta assenyala que tots els indicadors en totes les categories estan per sobre dels de l’enquesta realitzada cinc anys abans, i fins i tot s’afirma que els paràmetres es troben molt a prop dels que hi havia abans de la gran onada migratòria que es va produir entre els anys 2003 i 2008. Pels motius exposats, el Grup Municipal del PP no pot estar d’acord amb la necessitat de fer l’estudi que planteja la proposició en aquest moment tan complicat. D’altra banda, assenyala que el Consorci per a la Normalització Lingüística ja rep, d’acord amb les dades de l’últim compte general, més d’1,3 milions d’euros només en aportacions per part de l’Ajuntament, una quantitat important en comparació amb altres partides, i diu al Sr. Mascarell que no entén per què presenta aquesta iniciativa a l’Ajuntament si el seu grup governa a la Generalitat, on podria encarregar aquesta mena d’estudis o plans. A continuació, manifesta sorpresa també per algunes expressions del portaveu del Grup Municipal de JxCat, que ha parlat de provincialisme i de sotmetiment, i li demana respecte pels castellanoparlants i per la llengua castellana, el mateix respecte que tenen tots pel català. Afegeix que, a parer seu, intervencionisme i CCM 10/20 DSocials 30/73 imposició d’una llengua és el que han fet durant quaranta anys a Catalunya amb la normalització lingüística, amb la immersió lingüística i amb el Pla 2000 del Sr. Jordi Pujol, que el Sr. Torra ha portat fins a les últimes conseqüències: darrere la discriminació positiva del català hi havia la voluntat d’imposar-lo en lloc de permetre que cadascú triï la llengua que vulgui. Pels motius exposats, aquest grup, que no pot acceptar algunes de les expressions que ha emprat el Sr. Mascarell, vota en contra de la proposició. La Sra. PARERA es mostra sorpresa pel fet que la proposició demani que el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona faci la feina que ja té encomanada —no acaba d’entendre, doncs, quin n’és l’objectiu—, i comenta que no sap en quines fonts es basa el grup proposant per afirmar que el català ha patit una davallada, que s’ha d’impulsar de nou o, fins i tot, que no està reconegut amb els mateixos drets que altres llengües, una afirmació que no comparteix en absolut. Assegura que ella, una persona que té el català com a llengua materna, que el parla amb la seva filla i que el transmet a tot el seu entorn, sempre estarà a favor d’adoptar mesures d’estímul i promoció del català —entén que no hi ha ningú a l’Ajuntament que s’hi oposi—, però es nega a instrumentalitzar-lo políticament. Subratlla que com més utilitzin la llengua per fer ideologia política, més la posen en perill, i no entén que alguns partits n’acusin d’altres d’instrumentalitzar la llengua per imposar el castellà i no s’adonin del que estan fent ells mateixos, quan, per exemple, donen suport a Plataforma per la Llengua, una entitat subvencionada per la Generalitat que ha engegat una campanya per aturar la castellanització de TV3; diuen que donen la benvinguda a tothom però després assenyalen persones que treballen atenent de cara al públic perquè parlen en castellà, o fan campanyes contra Seat perquè no tenen el web en català. Demana coherència en els actes, en les acusacions i en l’ús de la llengua. Tampoc no entén que el Sr. Mascarell afirmi que la llengua natural i lògica és el català, ja que, si bé és cert que a Catalunya és natural parlar en català, també ho és parlar en castellà: la llengua lògica és el català per a qui és catalanoparlant, però per a les persones que venen de fora i són castellanoparlants, la llengua lògica és el castellà. Per tant, demana rigor en els debats. Per acabar, indica que el Grup Municipal de BxCanvi, atès que està d’acord amb l’estímul i la promoció del català, però no pot votar a favor de la proposició perquè entén que el grup proposant està en una fase electoralista i busca utilitzar el català per a aquests fins, s’hi absté. El Sr. SUBIRATS expressa el vot favorable del Govern, que està a favor de considerar el català un patrimoni importantíssim de la ciutat i el vol continuar promocionant. No obstant això, no té clares les dades aportades pel Sr. Mascarell per posar de manifest la sensació de perill que viu la llengua catalana a Barcelona, una ciutat que l’any 2000 tenia un 1% de persones nascudes fora d’Espanya empadronades i ara en té un 25%. A parer seu, el que haurien de fer és celebrar la vitalitat del català, una llengua que, malgrat l’enorme transformació demogràfica que hi ha hagut a la ciutat en poc temps, continua sent una llengua estimada i que es vol aprendre perquè forma part dels elements d’integració i de cohesió social. A continuació, posa de manifest que l’activitat del Consorci de Normalització CCM 10/20 DSocials 31/73 Lingüística representa el 33% del total de l’activitat que es fa a Catalunya, per sobre de la proporció dels habitants de Barcelona en relació amb la resta de Catalunya, i és el centre de normalització que més alumnes per curs té, amb una mitjana de 25, mentre que el pressupost és el 27% del volum total del concurs. Per tant, hi ha un problema de subfinançament per part de la Generalitat —un més— en relació amb un tema que al Sr. Mascarell el preocupa especialment. No entén gaire les referències que ha fet el portaveu del Grup Municipal de JxCat als Jocs Florals, el Premi Planeta, els neoliberals d’esquerra, el cosmopolitisme de parròquia i el cosmopolitisme vergonyant, quan Barcelona sempre ha mostrat una barreja virtuosa de cosmopolitisme i identitat, i el sobta que el Sr. Mascarell se situï en aquest terreny coneixent una mica la seva trajectòria i totes les responsabilitats que ha tingut prèviament. A parer seu, és un error. A continuació, assegura que no s’ha de dubtar del que fa el Consorci, ja que, per exemple, l’únic centre de normalització lingüística de tot Catalunya que fa classes els dissabtes és el de Barcelona —s’ha volgut impulsar que es facin aquest dia perquè l’accés dels immigrants és molt més fàcil els dissabtes que entre setmana. Opina que potser haurien de començar a pensar que el que es fa a Barcelona pot tenir sentit també a la resta del país. Per acabar, informa que el dia 30 es presentarà la diagnosi de la situació del català al Barcelonès i el 13 de novembre la directora general en presentarà la de Barcelona, de manera que aquesta diagnosi ja està en marxa, i el Govern espera que permeti tirar endavant les mesures més oportunes. El Sr. MASCARELL dona les gràcies als grups que han votat a favor de la proposició; comenta que, a parer seu, han creat un marc de debat que segurament serà interessant, i subratlla que en cap moment ha menystingut cap idioma, encara menys el castellà. Entén que el debat ajudarà a fer desaparèixer alguns dels molts fantasmes que hi ha en relació amb aquesta qüestió. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, desfavorable de Partit Popular i l’abstenció de Ciutadans i Barcelona pel Canvi. APROVADA Del Grup Municipal Ciutadans: 5. – (M1923/1277) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que el Govern Municipal insti a l’IMEB i realitzi tots els mecanismes necessaris per la retirada de la nova clàusula en els nomenaments de les persones suplents pel curs 2020-2021 de les escoles bressols, que indica que: “en cas que s’ordeni el tancament de l’escola bressol on es presta presencialment el servei d’educador/a escola bressol, quedaran sense justificació la necessitat i la urgència que han originat la substitució transitòria del titular”. Es presenta el text transaccionat següent: CCM 10/20 DSocials 32/73 (M1923/1277) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda que el Govern Municipal insti a l’IMEB i realitzi tots els mecanismes necessaris per la retirada de la nova clàusula en els nomenaments de les persones suplents pel curs 2020-2021 de les escoles bressols, que indica que: “en cas que s’ordeni el tancament de l’escola bressol on es presta presencialment el servei d’educador/a escola bressol, quedaran sense justificació la necessitat i la urgència que han originat la substitució transitòria del titular”. Al mateix temps, demanem que s’augmentin les hores de suport educatiu a cada aula durant la pandèmia. La Sra. BARCELÓ entén que tothom està d’acord que la comunitat educativa, que sempre s’esforça molt per a l’inici del curs, enguany s’ha esforçat molt més encara ateses les circumstàncies de la pandèmia, no només el personal que treballa als centres educatius, sinó també els pares i els alumnes, així com els equips sanitaris que estan fent les PCR aquests dies. L’Administració pública, en canvi, no hi ha estat a l’altura: al principi va arribar tard i malament; les PCR també van començar tard; ningú no ha fet res per ajudar les famílies que tenen un augment del cost entre 100 i 300 euros mensuals per a l’ús de mascaretes i de gels, i ha actuat en silenci. Subratlla que l’Ajuntament de Barcelona, especialista en delegar responsabilitats, també té responsabilitats en l’àmbit educatiu —esmenta l’Institut Municipal d’Educació—, especialment en les escoles bressol, i forma part del Consorci d’Educació, la qual cosa implica molt més que estar assegut en una cadira o aportar-hi diners: implica exigir responsabilitats a tots els membres del Consorci. Lamenta que l’Ajuntament hagi pres, de sobte, una decisió realment sorprenent que fa molt de mal a la comunitat educativa, amb la implementació d’una nova clàusula en els nomenaments de les persones suplents per al curs 2020-2021 que en lloc d’ajudar la comunitat educativa, la perjudica, ja que implica que si es confina un grup en què hi ha un educador que està fent una suplència, aquest educador es quedi a l’atur. Remarca que no és normal que l’Administració pública sigui còmplice que una persona que està fent una suplència i que veu que no pot fer la seva feina per la pandèmia, per un virus que no té res a veure amb ella, es quedi al carrer. Dit això, dona les gràcies al Grup de JxCat per l’esmena, que el Grup Municipal de Cs ha introduït a la proposició, en la qual es demanen més recursos, més hores de suport educatiu a cada aula, i diu als membres del Govern que quan fan clàusules no tenen present el que realment passa a les aules de les escoles bressol. Per acabar, enuncia la proposició. La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del Grup Municipal d’ERC, conscient tant de les dificultats d’organització actuals del sistema educatiu com del paper essencial que tenen les escoles bressol en l’educació dels infants i com a suport social de l’àmbit familiar. A parer seu, totes les mesures que ajudin a donar la màxima estabilitat a aquest sistema en aquest moment són benvingudes. A més, aquest grup en tots els àmbits està demanant ajuts per compensar la precarietat que s’està generant en tots els sectors, i no voldria contribuir a generar precarietat també en l’àmbit educatiu. D’altra banda, considera que la clàusula a què fa referència la proposició no facilita l’organització, ja que una aula pot estar tancada un mes però després ha de tornar, i recuperar l’educador seria més complicat. CCM 10/20 DSocials 33/73 Tot seguit, fa èmfasi en el fet que l’escenari actual és molt canviant. Per exemple, pot ser que calgui fer tancaments de quinze dies, d’una setmana o d’un mes, i després s’ha de reprendre l’educació amb les millors condicions possibles. Per això, entén que la clàusula és una mesura precipitada i, si bé és conscient que la proposta del Grup Municipal de Cs implica un esforç econòmic i que l’Ajuntament en aquest moment té molts fronts oberts i està fent un gran esforç en tots els àmbits educatius, considera que assegurar l’estabilitat d’aquests professionals en aquests moments és una prioritat. La Sra. MUNTÉ expressa el vot favorable del Grup Municipal de JxCat, que agraeix l’acceptació de l’esmena, i assenyala que la proposició final tracta el que aquest grup entén que són les dues grans preocupacions de les plantilles de les escoles bressol. D’una banda, la clàusula a la qual fa referència la proposició. El Grup Municipal de JxCat no entén que un govern que es considera progressista es plantegi la possibilitat d’acomiadar el personal substitut en cas de confinament d’escoles. A més, en cas de confinament o tancament de centres, les educadores continuen en contacte amb les famílies, la qual cosa és especialment important quan es tracta de famílies vulnerables o que necessiten un suport especial per desenvolupar les seves habilitats parentals. Recorda que en la darrera sessió del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Educació, celebrada la setmana passada, ja van demanar la retirada de la clàusula al regidor i a la comissionada —també els en van demanar explicacions—, cosa que també van fer els representants de les organitzacions sindicals que hi van participar, i pregunta al Govern quina legitimitat tindria, si implementés aquesta clàusula, per impedir que empreses que contracten serveis externs en l’àmbit educatiu, per exemple de cuina o de neteja, fessin el mateix. A més, la clàusula abocaria moltes persones a la precarietat. D’altra banda, l’esmena d’aquest grup posa l’accent en el reforç que necessita el personal de les escoles bressol. Recorda que al juliol van presentar al Plenari un prec que va ser acceptat en què demanaven més hores de suport educatiu per fer possible el compliment efectiu de tots els protocols i de totes les tasques extraordinàries que s’han de dur a terme en aquests moments per garantir la màxima seguretat dels infants i de totes les persones dins de les escoles bressol, i el Govern va anunciar a so de bombo i platerets un suport específic per a aquestes escoles que es tradueix en una persona de neteja moltes més hores al centre per higienitzar —això aquest grup ho aplaudeix—, però només trenta minuts més de suport educatiu a cada aula, que de cap manera creu que sigui suficient. Afegeix que en diferents moments han demanat explicacions sobre com s’ha fet aquest càlcul, ja que el reforç del servei resultant és ridícul, i també es fan ressò de totes les queixes i crítiques que planteja el mateix personal de les escoles bressol municipals. El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del Grup Municipal del PP, que coincideix amb les intervencions que l’han precedit, i recorda que el dia 6, en el Consell Rector de l’IMEB i arran d’una pregunta de la regidora Neus Munté, es va parlar sobre la clàusula a la qual fa referència la proposició, una clàusula fruit d’una decisió unilateral de l’Administració i de la Gerència de l’IMEB que va provocar la comunicació CCM 10/20 DSocials 34/73 immediata als sindicats per tal d’esclarir la incorporació d’aquesta clàusula a la contractació de personal interí i que tant neguit generava a tot el personal que treballa a les escoles bressol. Assenyala que, d’acord amb el que disposa l’article 10 del Reial decret legislatiu 5/2015, el qual aprova la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic, els funcionaris interins són nomenats entre altres circumstàncies per a la substitució transitòria dels titulars i el cessament es produeix, a més de per les circumstàncies que regula l’article 63, «quan finalitzi la causa que va donar lloc al seu nomenament», però la clàusula que introdueix l’IMEB difereix totalment d’aquest text, que no preveu en cap cas el tancament de l’escola bressol, amb la qual cosa no pot quedar sense justificació la necessitat i la urgència que han originat la substitució transitòria del titular. És a dir, el que es pretén és que la contractació vagi vinculada a una urgència i si tanquen els centres ja no hi ha aquesta urgència. A parer del Grup Municipal del PP, les clàusules que s’han incorporat aquest curs en els nomenaments de les suplències generen un greu risc d’inestabilitat laboral de les treballadores i els treballadors d’escoles bressol, i constitueixen un menyspreu al treball d’aquestes educadores, que durant el confinament van continuar treballant atenent les famílies i els infants telemàticament, a més de les seves tasques de treball intern. Per acabar, posa de manifest que les escoles bressol ofereixen un servei bàsic, ara en un context social i econòmic molt complicat, caracteritzat per la pandèmia, i subratlla que l’Ajuntament ha de defensar la funció pública amb totes les garanties i sense discriminar aquest personal —la clàusula no és aplicable a cap altre col·lectiu del personal de l’Ajuntament—, de manera que cal sotmetre aquesta clàusula a un informe jurídic per part dels Serveis Jurídics de l’àmbit de contractació per tal de valorar-ne la legalitat i evitar futures impugnacions judicials de les treballadores perjudicades, ja que les seves reclamacions segurament tindrien possibilitat d’èxit jurídic garantit, si bé atesa la durada dels processos judicials poden comportar l’acomiadament irreversible de treballadores suplents adscrites a aquestes escoles bressol. La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup Municipal de BxCanvi, conscient que l’educació és un servei essencial en totes les etapes, també en l’etapa 0-3 —sap que el Govern també ho considera així—, a la qual s’ha de donar la importància que mereix, i subratlla que la clàusula a la qual fa referència la proposició menysprea la tasca de les educadores i no té cap sentit. No entén com algú ha pogut pensar que es podia incorporar una clàusula d’aquest tipus i, a més, sense el diàleg necessari ni el consens amb els sindicats, que no estaven informats de la incorporació d’aquesta clàusula. Remarca que s’està generant inestabilitat i inseguretat laboral a moltes persones en una situació en què, a més, molt probablement serà necessària la seva col·laboració i la seva tasca com a educadores encara que sigui des de casa i connectades telemàticament. La Sra. TRUÑÓ agraeix la presentació de la proposició i posa de manifest que la clàusula a la qual fa referència es va plantejar i discutir llargament en el marc del Consell Rector de l’IMEB, i des d’aleshores s’han estat fent els treballs necessaris CCM 10/20 DSocials 35/73 d’anàlisi de valoració de la clàusula tant jurídica com tècnica per veure com es podia reconsiderar. Reconeix que la formulació tècnica de la clàusula ha pogut generar força incertesa pel que fa a les circumstàncies d’aplicació, i generava dubtes sobre si es referia al tancament d’un grup o al tancament d’una escola. També calia clarificar la possible aplicació en un escenari —tant de bo no arribi— de confinament generalitzat i llarg. Ara, tal com es va informar en el marc del Consell Rector, s’estan duent a terme els treballs tècnics en els espais d’interlocució habituals de l’IMEB, tant en el marc del Comitè de Salut i Seguretat Laboral com amb els sindicats, per acabar de treballar aquesta qüestió i valorar en quines condicions concretes es podria fer efectiu el canvi en la clàusula de nomenaments. Subratlla que continuaran treballant amb el compromís de no aplicar-la i de trobar la fórmula concreta de modificar-la. Pel que fa al suport educatiu, indica que les circumstàncies generades per la COVID han fet que s’hagin hagut de reforçar en la mesura de les possibilitats els recursos disponibles. Així, utilitzant el fons COVID municipal, s’ha fet un reforç de tres hores diàries per escola, que en una escola estàndard es concreta en mitja hora diària per grup, a més de l’hora en tots els centres per assegurar l’estanqueïtat en el servei d’acollida de 8 h a 9 h, i el reforç de la neteja. Indica que aquestes mesures de reforç temporal de les hores de suport suposen que diàriament es disposi de 5,5 hores de suport educatiu a cada centre, i fa un esment especial del reforç en la gestió d’entrades i sortides i mesures sanitàries que cal treballar estretament amb els infants i les famílies. A continuació, recorda que el Govern municipal de l’alcalde Trias va reduir mitja hora el suport educatiu a l’escola bressol (va passar de 3,5 hores a 3 per grup i dia), i el mandat passat no només es va recuperar aquella mitja hora, sinó que, a més, s’hi va afegir mitja hora més, de manera que es va passar de 3 hores a 4. Subratlla que mitja hora no és una mesura ridícula, sinó que té un impacte important en el servei. D’altra banda, observa que tothom és conscient de les dificultats enormes de prestar aquest servei, de funcionar amb totes les mesures sanitàries que s’han d’aplicar, però cal valorar que avui es disposa de 4,5 hores de suport educatiu per centre; hi ha un reforç amb un milió d’euros per poder oferir durant aquest primer trimestre aquest suport extraordinari, i el Govern estarà pendent de com evoluciona la pandèmia i dels recursos disponibles per veure com es va enfocant tot al llarg del curs escolar. En darrer lloc, indica que els dos grups del Govern s’abstenen en aquesta proposició. La Sra. BARCELÓ agraeix el suport de tots els grups, que han mostrat sensibilitat davant d’un tema molt important: l’Administració no pot ser mai còmplice que la gent es quedi a l’atur. En aquest cas, els educadors suplents no es poden quedar a l’atur perquè hi hagi un confinament. Diu a la comissionada que, independentment que es confini només un grup o tota una escola, aquestes persones no s’han de quedar al carrer, a més, perquè són causes externes de les quals els treballadors no en tenen culpa, i agraeix l’abstenció del Govern. Afegeix que, quan un governa i posa damunt de la taula una mesura, la primera pregunta que s’ha de fer és per a què serveix, què té de bo, ja que es governa per fer mesures positives per al conjunt de la ciutadania. Entén que en aquest cas el Govern o no es va fer aquesta pregunta o bé té molt poc coneixement del que passa realment a les aules de les escoles bressol de la ciutat. CCM 10/20 DSocials 36/73 Subratlla que el Govern, que sempre presumeix de ser un govern social i d’esquerres, s’ha de situar al costat de les persones i no al revés, com fa amb aquest tipus de clàusules, i pregunta a la Sra. Truñó quin objectiu perseguia el Govern quan es va plantejar aquesta clàusula. La Sra. SENDRA insisteix que aquest és un moment complicat per a tothom, també per a les escoles bressol, sobretot en l’edat de 2 a 3 anys, segurament la més important en l’àmbit educatiu i alhora la que té la ràtio d’alumnes més elevada dintre de l’escola bressol, la qual cosa fa que en aquests moments hagin de suportar una tensió especial. D’altra banda, comenta que, a parer seu, caldria redirigir recursos dins del mateix centre, i observa que els tancaments no són de tot el centre ni són permanents, de manera que el que cal fer és gestionar bé la temporalitat —tant de bo sigui tan breu com sigui possible—, de manera que la mesura, per necessitats educatives de logística i de gestió, es podria repensar. La Sra. MUNTÉ diu als membres del Govern que de vegades els agrada molt mirar enrere i que tant de bo ho fessin amb una visió més global, però que, en tot cas, ara és ara i pel que fa a les escoles bressol municipals han mantingut les ràtios —no les han abaixat—; han introduït un reforç que aquest grup, com les mateixes educadores, considera insuficient, i ara es veuen obligats a rectificar amb una clàusula que era del tot arbitrària i injusta. La Sra. PARERA no entén que el Govern s’abstingui en aquesta proposició si no pensa aplicar la clàusula —hi hauria de votar a favor i eliminar-la—, perquè sap que és profundament injusta, potser fins i tot amb un punt d’il·legalitat. Demana explícitament al Govern que si no té la intenció d’aplicar la clàusula, voti a favor de la proposició —subratlla que no costa tant posicionar-se en les coses— i enviï un missatge molt clar a tot el sector que està amb ells, que confia en la seva tasca i que els donarà suport i no els deixarà caure passi el que passi. La Sra. TRUÑÓ explica que el Govern s’absté en aquesta proposició perquè ja està treballant en aquesta direcció, com ha intentat explicar en la intervenció anterior: introduir una clàusula, revisar-la i modificar-la requereix un treball jurídic i tècnic que és el que el Govern va iniciar arran del Consell Rector de l’IMEB —molts dels presents hi eren— i que continua en marxa. D’altra banda, subratlla que no es precipitarà a dir com s’ha de fer perquè està a la taula i en els espais d’interlocució amb els sindicats i amb el Comitè de Salut Laboral per tal de trobar les fórmules adients tant pel que fa a la manera com pel que fa al moment, i posa de manifest que el context de la clàusula és un punt de contenció de la despesa i de preocupació, atesos els recursos limitats pressupostaris, sobre la manera d’enfocar els serveis de la millor manera possible, un context que, per sort, ha anat millorant. La Sra. BARCELÓ manifesta preocupació pel fet que la Sra. Truñó no hagi estat capaç de dir quin objectiu perseguia l’aplicació d’aquesta clàusula, i expressa l’opinió que el Govern fa les coses al revés, ja que abans de plantejar una mesura s’ha de treballar, CCM 10/20 DSocials 37/73 negociar i debatre, així com saber quin benefici aportarà, en aquest cas al sector educatiu. Lamenta que el Govern no hagi fet aquesta feina i que es limiti a dir que s’ha equivocat, i li diu que amb aquesta clàusula ha suspès, ja que és una clàusula que fa mal al sector educatiu, que està fent un esforç sense precedents. Insisteix que els educadors suplents no es poden quedar al carrer pel confinament d’un grup o d’una escola, sinó que han de tenir recursos i el suport de l’Administració pública, que hi té responsabilitat i, per tant, ha de ser un exemple. Repeteix que en aquest cas el Govern ha suspès i observa que l’única manera de recuperar és eliminant aquesta clàusula i augmentant els recursos i el suport a les aules. Afegeix que la rectificació del Govern no beneficiaria els grups de l’oposició, sinó el sector educatiu, que es mereix la complicitat de l’Administració pública i no que els posi més obstacles. Votació favorable d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i l’abstenció de Barcelona en Comú i Partit dels Socialistes de Catalunya. APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT Del Grup Municipal Partit Popular: 6. – (M1923/1259) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: 1.- Expressar la seva disconformitat amb la concessió del Premi Ciutat de Barcelona en la categoria Audiovisuals l’any 2014, al documental “Ciutat Morta”. 2.- Instar a l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) a procedir a la retirada del Premi Ciutat de Barcelona al documental “Ciutat Morta” en la categoria Audiovisuals l’any 2014, així com a requerir als guardonats per tal de que reintegrin la dotació econòmica del premi. 3.- Condemnar l’assassinat per motius ideològics del veí de Saragossa Víctor Laínez, i traslladar el condol d’aquesta corporació als seus familiars i amics. 4.- Reiterar el recolzament i solidaritat amb la Guàrdia Urbana i especialment amb l’agent ferit greument el 4 de febrer de 2006, Juan José Salas Rodríguez, i la seva família. La Sra. PÉREZ indica que, tal com s’ha acordat, aquest punt es tractarà juntament amb el punt 14 (prec del Grup Municipal de Cs). El Sr. RAMÍREZ explicita que la proposició planteja la retirada del Premi Ciutat de Barcelona al documental Ciutat morta —tal com va aprovar el Ple Municipal per majoria el 2017 i també a proposta del Grup Municipal del PP—, un premi concedit el 2014 que hauria d’esdevenir nul per dignitat i per justícia, ja que el documental premiat tenia l’objectiu de blanquejar el Sr. Rodrigo Lanza, condemnat pels fets del 4 de febrer de 2006 com a autor material del llançament de la pedra que va ferir l’agent de la Guàrdia Urbana Juan José Salas Rodríguez, que va quedar tetraplègic. Més tard, la matinada del 8 de desembre de 2017, Rodrigo Lanza va donar una descomunal pallissa a Víctor Laínez en un bar de Saragossa i el va matar, fets pels quals ha estat condemnat a vint anys de presó per assassinat per motius ideològics. CCM 10/20 DSocials 38/73 Assenyala que el documental Ciutat morta, que va ser emès per TV3, va suposar un judici paral·lel al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que es desprestigiava sistemàticament i s’acusava d’haver promogut un muntatge policial, i subratlla que un documental que és una mentida manipulada per atacar la Guàrdia Urbana i per fer-lo servir amb propòsits ideològics no pot tenir aquest reconeixement de la ciutat: Barcelona no pot premiar una infàmia. Dit això, posa de manifest que el documental va rebre el suport de l’alcaldessa, que fins i tot va col·laborar en el seu finançament a través d’un micromecenatge, igual que molts altres polítics i personalitats, que haurien de demanar perdó per haver donat suport a un documental que calumniava i menyspreava la Guàrdia Urbana alhora que avalava les tesis d’un muntatge policial que mai no es va poder acreditar als jutjats i que es basava en una mentida. Es pregunta què deu pensar després de la condemna del Sr. Rodrigo Lanza la Sra. Colau, que va assegurar que «ante la impunidad de la corrupción política, policial, mediática, hay héroes anónimos cotidianos como Metromuster, La Directa, Ciudad morta», i què deu pensar el vicepresident del Govern espanyol Pablo Iglesias, que va arribar a reunir-se amb la família de Lanza i va expressar públicament el seu suport després de l’estrena del documental, que reclamava la presumpció d’innocència per als antisistema condemnats mentre que atorgava certesa a la culpabilitat de la Guàrdia Urbana, unes acusacions molt greus que, igual que les reaccions que es van promoure, mereixen una reparació. A continuació, indica que, a parer del seu grup, la productora Metromuster hauria de tornar els 7.000 euros del premi —els directors no van recollir el guardó, de manera que van deixar sol al Saló de Cent l’alcalde Trias, però sí que van acceptar els diners—, i posa de manifest que fins i tot l’exalcalde Jordi Hereu o l’actual conseller de Seguretat, Albert Batlle, s’han mostrat partidaris de retirar aquest premi. Espera que la proposició rebi el suport necessari per reparar, si més no en part, allò que mai no hauria d’haver succeït. Pels motius exposats, el Grup Municipal del PP presenta aquesta proposició, que enuncia. La Sra. GUILARTE subratlla que Ciutat morta no és només una farsa, sinó que és també un atac orquestrat, planificat i intencionat a les víctimes i a una societat que no pot premiar un assassí condemnat ni reconèixer-ne cap mèrit. El documental és una manera de finançar qui dona suport a aquest assassí i d’atacar qui ens protegeix de qualsevol tipus de violència, en aquest cas, la Guàrdia Urbana, així com d’atacar, sobretot, la convivència i qui pensa diferent dels que utilitzen el sistema per als seus interessos partidistes. Espera que el Govern no continuï donant suport a tot això i, per tant, no mantingui aquest premi als que van orquestrar aquest atac com a suport a una persona que ha estat condemnada per la justícia pel crim més menyspreable, l’assassinat, ja que mantenir el reconeixement a un violent i premiar-lo amb els diners de les seves víctimes i de la resta de la societat —que en la immensa majoria, òbviament, està en contra d’aquesta barbàrie— no és propi d’una societat civilitzada. No és propi, no és admissible i és absolutament impensable. Subratlla que Ciutat morta no té res a veure amb el que és realment la societat barcelonina, i és una vergonya que no pot gaudir del reconeixement de partits polítics CCM 10/20 DSocials 39/73 ni de ningú que defensi la veritat, la llibertat i els drets humans. Afegeix que, contra aquest premi a aquest «promodocumental» polític que va intentar presentar uns fets lamentables que van tenir lloc a Barcelona tergiversant la realitat, fent creure que es tractava d’un muntatge policial i construint a l’autèntic culpable un paper de víctima, hi ha la veritat, que ha quedat reconeguda i sentenciada per la justícia, que ha afirmat que no hi ha cap mena de dubte que el Sr. Lanza havia llençat a la seva primera víctima, un guàrdia urbà de Barcelona, una pedra de la mida d’una mà amb la intenció de fer-li mal, de ferir-lo, i el va deixar tetraplègic i va destrossar la seva vida i la de la seva família. D’altra banda, no només es va fer publicitat d’aquest acte de violència dolosa des de l’Ajuntament, sinó que a més se li va atorgar un premi de 7.000 euros amb els diners de tots els barcelonins, incloses les víctimes. Després, el Sr. Lanza, probablement sentint-se reconegut, amb el suport de determinats partits polítics i fins i tot amb un premi d’aquests partits —no de tota la societat barcelonina—, va tornar a atacar un altre ésser humà, que en aquest cas va assassinar. Pregunta als membres del Grup Municipal de BC si realment consideren que aquella immoralitat comesa durant el Govern del Sr. Trias i a la qual ells es van sumar com a partit per treure’n rèdit electoral d’entre el pitjor de la societat pot representar mai els barcelonins. Els pregunta si no els ofèn, si no els incomoda o no els fa un mínim de vergonya que la manca de principis morals converteixi les institucions que han de protegir els ciutadans de la violència en còmplices, i subratlla que la tolerància davant dels agressors, premiar una farsa i homenatjar-ne el protagonista, un assassí, no es pot qualificar i no té cabuda en una democràcia ni en institucions que es considerin democràtiques. Els pregunta com poden permetre que es menyscabin els drets dels agents de la Guàrdia Urbana d’aquesta manera i que s’humiliï les víctimes. Subratlla que els premis, que s’atorguen d’acord amb unes bases, també es poden revocar d’acord amb aquestes mateixes bases i, si en aquest cas les bases no inclouen aquesta opció —probablement s’agafaran a això per continuar justificant molts casos de violència amb un acte de cinisme habitual—, seria el moment de modificar-les i adaptar-les a la realitat, ja que la realitat ha de servir per establir precedents i evitar que la història es repeteixi, sobretot quan s’ha descobert l’abominació que implica mantenir aquest guardó. Observa que, a més, el Govern contínuament retira medalles i canvia noms de carrers seguint el seu caprici, de manera que no s’entendria que no retirés un reconeixement a un assassí. Per això, el Grup Municipal de BxCanvi demana al Govern que s’ho replantegi i faci justícia a les víctimes; que corregeixi la infàmia; que torni a la Guàrdia Urbana el mèrit i el valor de la feina realitzada i a l’Ajuntament la dignitat que mereix com a institució, i que dugui a terme tots els tràmits necessaris perquè l’ICUB, o qui correspongui, retiri el Premi Ciutat de Barcelona als guardonats d’aquest pamflet propagandístic i publireportatge a favor de la violència. Consegüentment, que exigeixi la devolució dels 7.000 euros del premi i que corregeixi les bases de la concessió dels guardons perquè s’hi prioritzin els criteris objectius, el consens i els criteris ètics i morals d’acord amb els valors democràtics que tots hauríem de compartir. Per acabar, remarca que quan hi ha una sentència condemnatòria o una resolució judicial contrària, encara hi ha més motius per a la revocació, i repeteix que el Govern revoca reconeixements de manera arbitrària cada cop que li convé i no precisament en nom de tots els barcelonins. CCM 10/20 DSocials 40/73 La Sra. SENDRA vota en contra de la proposició i manifesta l’opinió que en aquest Ajuntament s’estan complicant de mala manera i estan barrejant les coses: si bé tothom és conscient que al país hi ha molts problemes —per exemple, avui a Espanya hi ha presos polítics— i hi ha moltes coses a revisar i arreglar en pro de l’ètica i dels valors democràtics, no és moment de barrejar-ho tot, i cal separar les coses perquè, si no, entraran en un camí en què començaran a revisar tota la història de la humanitat. Concreta que, en aquest cas, el que es premia és un documental fet per uns directors que van ser seleccionats per un jurat independent —com ha de ser el jurat dels Premis Ciutat de Barcelona, i, si això no funciona, s’haurà de canviar— i que va ser finançat mitjançant un micromecenatge, no pas amb els diners de tots els ciutadans. D’altra banda, exposa que el documental es va fer el 2013, els fets van tenir lloc el 2006, el Sr. Lanza va passar cinc anys a la presó, la Sra. Heras es va suïcidar i el 2017 el Sr. Lanza va sortir de la presó i va ser aleshores quan va cometre un assassinat i va ser condemnat. Subratlla que la justícia actuarà com hagi d’actuar, mentre que el documental explica una història des d’una visió d’uns directors, i això ha de ser així ara i sempre, ja que no podem tornar a començar a censurar els documentals, la cultura o la visió d’uns creadors. Remarca que el judici s’ha fet on s’havia de fer i avui el Sr. Lanza és a la presó, on ha de passar vint anys pel crim que va cometre, i, d’altra banda, el documental va rebre aquest premi, així com d’altres a diversos llocs d’Europa. Conclou que cadascú ha de fer bé el que ha de fer —a parer seu, si hi ha algú que actualment no ho està fent és la justícia—, i cal deixar que els jurats independents treballin i que la cultura expliqui la història des de la visió dels creadors, ja que aquest és el seu paper. El Sr. MASCARELL expressa l’opinió que aquest és un d’aquells assumptes que tenen una mala solució i, entre altres coses, el Grup Municipal de JxCat no està gaire convençut que en termes de proposició es puguin resoldre tots els angles, tots els miralls i contramiralls que es van produir amb els fets que arrenquen el 2006 i que avui, catorze anys més tard, es tornen a posar sobre la taula, uns fets francament desgraciats d’entre els quals destaca com a més greu la lesió medul·lar d’una persona, d’un guàrdia urbà, que ha condicionat la seva vida i la de la seva família per sempre. Aquest grup vol aprofitar per mostrar-los suport i reclamar la màxima solidaritat de tothom amb un servidor públic que quan va ser lesionat estava fent la seva feina, així com amb el conjunt de la Guàrdia Urbana, que a vegades ha de patir situacions d’aquesta mena. Posa de manifest que, entorn d’aquells fets, hi va haver una operació manifesta de desprestigi de la Guàrdia Urbana orquestrada que es traduïa en algunes de les manifestacions que s’exposaven a Ciutat morta, com també hi va haver pràctiques polítiques no precisament edificants en relació amb el conjunt de les actuacions de la Guàrdia Urbana. Entén, però, que tot això correspondria escatir-ho en un context diferent del d’aquesta proposició. Tot seguit, saluda el Sr. Forn, actualment empresonat, entre altres coses, per haver dirigit la policia catalana, i que havia portat el documental a la Fiscalia, de manera que queda clar quina és la posició del Grup Municipal de JxCat sobre el documental i totes les qüestions que se’n deriven. CCM 10/20 DSocials 41/73 Indica que aquest grup comparteix el punt 3 de la proposició, ja que condemna l’assassinat del veí de Saragossa —no pot ser d’una altra manera, i envia la seva solidaritat a la família— i reitera el suport a la Guàrdia Urbana i al Sr. Salas Rodríguez —el Sr. Ciurana ja va expressar la disconformitat del grup amb la concessió del premi, com va fer també el mateix alcalde Trias—, però no en comparteix el punt 2, ja que no troba adient entrar en aquesta lògica revisionista d’un sistema de jurats que té aspectes que funcionen i aspectes que no funcionen. Observa que de vegades el periodisme partidista o la política partidista pot cometre errors, i si comencen a revisar tots els premis donats des de l’inici dels premis, en trobarien molts dels quals no es congratularien. Subratlla que, a més, en aquest cas no estan parlant de la persona que està a la presó, sinó d’uns directors que, en funció de la seva convicció, van expressar unes idees que poden agradar poc o molt però que no cal ara tornar a revisar des del principi. Pels motius exposats, el Grup Municipal de JxCat s’absté en aquesta proposició. La Sra. PARERA manifesta l’opinió que el tema que planteja el Grup Municipal del PP mitjançant aquesta proposició destapa les vergonyes de la política i de molts mitjans de comunicació que aprofiten un moment de descrèdit important per part dels ciutadans en relació amb les institucions per fer campanya política. Entén que els polítics haurien d’aspirar a tenir una societat amb capacitat de crítica i anàlisi, ja que això els obliga a ser millors en les seves tasques, i els mitjans de comunicació han de facilitar les eines perquè la societat sigui crítica i tingui capacitat d’anàlisi, no pas contribuir a anestesiar-la, que és el que està passant darrerament en aquest país. Tot seguit, qualifica de molt reprovable el que va fer un mitjà públic amb Ciutat morta : va emetre un documental i li va donar credibilitat quan no la tenia, amb una gran promoció prèvia i un debat posterior on va aparèixer un encaputxat anònim. Subratlla que no tot val per l’audiència ni per guanyar vots (també és molt reprovable el que van fer molts polítics). Consegüentment, el Grup Municipal de BxCanvi vota a favor de la proposició, amb la convicció que el Premi Ciutat de Barcelona no pot anar lligat a un documental que és una autèntica infàmia. D’altra banda, entén que hi ha d’haver una reflexió profunda sobre com es va gestionar aquesta qüestió, què va comportar aquest documental i com se’n van aprofitar molts per aconseguir uns objectius. Observa que els objectius eren lícits, però els mitjans per aconseguir-los no. El Sr. RIERA expressa el vot favorable del Grup Municipal del PSC, si bé a aquest grup no l’importa si el premi es retira o no, una qüestió absolutament tangencial, ja que el tema de fons que ha de fer reflexionar de debò és que unes persones van fer un docuficció i molts sectors, tant dels mitjans com de la ciutadania i de l’àmbit polític, se’l van creure o els va ser d’interès creure-se’l. Observa que de docuficcions se’n fan molts, però en aquest cas es va fer amb la traïdoria de no dir que formava part del gènere de ficció i amb la intencionalitat de crear confusió i enredar al voltant d’uns fets investigats, jutjats, condemnats, recorreguts i amb sentència ratificada. Comenta que, al final, les mentides es desemmascaren, i en aquest cas s’ha desemmascarat l’ús partidista que es va fer d’aquesta mentida durant el temps d’exhibició del documental i l’atorgament del premi, i subratlla que l’única víctima dels fets del 4F és l’agent Juan José Salas, un bon guàrdia urbà que durant el CCM 10/20 DSocials 42/73 desenvolupament d’un servei va ser víctima d’una agressió gravíssima que el va deixar amb greus seqüeles per sempre. Posteriorment, mentre uns maquinaven la forma de blanquejar, minimitzar i, fins i tot, confondre el relat d’aquella agressió, l’agent Salas, amb el suport de la família i els amics, molts d’ells membres del cos, va aprofitar el temps per, a poc a poc, recuperar petites parcel·les de mobilitat, tot i saber que mai més no tornaria a ser el mateix. Observa que la lluita de la gent i la solidaritat rebuda mereixerien una obra de cinema biogràfic (biopic), no pas un documental de ficció. A continuació, posa en relleu la bona feina que des de fa molts anys i dia a dia fa la Guàrdia Urbana per Barcelona —també treballava al servei de la ciutat aquell fatídic 4 de febrer de 2006—, una ciutat compromesa amb els valors de la convivència, el civisme, la proximitat i l’ajuda on la Guàrdia Urbana és una de les eines principals per materialitzar aquests valors, tant en l’espai públic com en el privat. Assenyala que el Grup Municipal del PSC sempre ha treballat per una Guàrdia Urbana moderna i de qualitat, i ho continuarà fent amb rigor i sentit crític, així com eludint apriorismes i prejudicis. El Sr. SUBIRATS vota en contra de la proposició en nom del Grup Municipal de BC i rebutja el prec en nom del Govern, i diu que tant l’una com l’altre barregen dues coses, com ha quedat clar en aquest debat: la condemna de la violència i el reconeixement d’un jurat independent d’una obra creativa. El Grup Municipal de BC, per descomptat, condemna la violència, i hauria donat suport a la proposició sense dubtar-ho si únicament condemnés l’assassinat i mostrés suport i solidaritat amb la Guàrdia Urbana, especialment amb l’agent Salas, greument ferit el 4 de febrer de 2006 (punts 3 i 4 de la proposició). Tanmateix, amb l’objectiu d’aconseguir ressò públic, la proposició hi barreja el reconeixement d’un jurat independent d’una obra creativa que pot estar equivocada o contenir errors, però que, en qualsevol cas, formaria part d’un altre debat. Afirma que l’intent de barrejar aquests dos elements no és casual, sinó que es fa intencionadament, i, a més, amb expressions, per part de la regidora Guilarte, que considera molt preocupants, ja que vincula excessivament un documental, un producte artístic, a un assassinat, per exemple quan diu que Barcelona no pot premiar un muntatge i un assassinat. Subratlla que Barcelona no ha premiat res, sinó que ha estat un jurat independent qui ha pres aquesta decisió. D’altra banda, critica que es vulguin construir categories genèriques a partir d’un cas, que a partir d’un documental es construeixi tot un artifici d’argumentari que busca un nexe de causalitat entre la violència i Ciutat morta d’una manera totalment abusiva, i s’acabi dient que hi ha una falta de principis morals, que Barcelona és còmplice d’aquest assassinat i que es vol justificar que és violent. Insisteix que aquest argumentari és totalment abusiu. Repeteix que el Grup Municipal de BC està totalment d’acord amb els punts 3 i 4 de la proposició, però observa que aquesta demana que s’insti l’ICUB a fer una cosa que no pot fer, com la mateixa regidora Guilarte ha dit. Indica que si volen rectificar les bases dels Premis Ciutat de Barcelona, hi poden presentar una esmena i es durà a terme el procediment que calgui, i remarca que actualment aquests premis mai no expressen l’opinió de l’Ajuntament ni de la ciutat, sinó que és l’expressió volguda per part del CCM 10/20 DSocials 43/73 Consell de Cultura d’una selecció de jurats que, de manera independent, premien una obra que consideren que és meritòria del guardó. Assenyala que, en aquest cas, el jurat estava format per Àlex Gorina, crític de cinema i presentador de Televisió de Catalunya i de Catalunya Ràdio que va ser director del Festival de Sitges, com a president; la directora, guionista i productora Judith Colell, guanyadora dels premis Goya i Gaudí, entre d’altres; el director i productor David Matamoros, i Elena Subirats, membre de l’Acadèmia Europea del Cine i de l’equip de DocsBarcelona i jurat de diferents festivals internacionals. El jurat va atorgar per majoria el premi a Ciutat morta i va dir que el premi reconeixia el documental com a «exercici de llibertat d’expressió a través d’un cinema de denúncia indispensable en qualsevol societat». Subratlla que no poden retirar un premi si les bases generals i específiques d’aquest no ho preveuen, unes bases, en aquest cas, redactades pels Serveis Jurídics de l’ICUB però acordades amb el Consell de Cultura de Barcelona i que cada any estan en exposició pública durant vint dies hàbils perquè s’hi puguin presentar al·legacions —mai no se n’ha presentat cap de relacionada amb això que discuteixen ara. Com a resum, insisteix que, tot i estar absolutament d’acord amb els punts 3 i 4 de la proposició i amb els elements corresponents del prec, no poden donar suport a la proposició ni acceptar el prec perquè no poden acceptar aquest nexe de causalitat entre fets que no tenen res a veure, com tampoc poden avalar la retirada d’un premi que no hi ha possibilitat de retirar atès que és un premi atorgat per un jurat independent. El Sr. RAMÍREZ lamenta que la proposició no tiri endavant i que avui l’independentisme s’aliï amb l’alcaldessa Colau per rebutjar la retirada d’un premi a una infàmia, que és el que han aconseguit els grups municipals de JxCat i ERC amb l’abstenció i el vot contrari respectivament, i pregunta als grups que no han votat a favor de la proposició si es continuen creient l’assassí que protagonitza Ciutat morta, una mentida —no pas una obra artística— que es va emetre per una televisió pública com TV3 i que va suposar un judici paral·lel per a la Guàrdia Urbana, desprestigiada i acusada d’haver promogut un muntatge policial. Lamenta profundament que, en no retirar aquest premi, no es faci justícia i no s’actuï amb dignitat, i posa com a exemple d’ajuntament que ha retirat premis el cas de Cadis, que, amb l’alcalde Kichi, d’Endavant Andalusia, de manera simbòlica va retirar a Álvaro Uribe el Premi Corts de les Llibertats, una proposta feta per més de cent organitzacions ciutadanes. Lamenta moltíssim que avui no s’hagi retirat un premi a una mentida que únicament volia blanquejar un assassí com Rodrigo Lanza, el protagonista d’aquesta infàmia. Tot seguit, diu al Grup Municipal de Cs que no és el primer cop que se salta la cortesia política de no presentar proposicions o precs que ja sap que presentarà un altre grup, cosa que en aquest cas ha fet (ha presentat un prec quan sabia que el Grup Municipal del PP presentaria la proposició) per aconseguir un titular. Tanmateix, li agraeix el vot favorable —també a la resta de grups que hi han votat a favor— i que hagi canviat d’opinió en relació amb aquesta qüestió. En aquest sentit, indica que l’opinió que havia expressat en el passat la Sra. Sonia Sierra, que havia estat consellera d’aquest partit a l’Ajuntament i diputada al Parlament, era molt diferent de la que ha expressat avui la Sra. Guilarte, ja que, lamentablement, donava suport al documental Ciutat CCM 10/20 DSocials 44/73 morta, defensava la innocència de Rodrigo Lanza, qualificava la seva mare de mare coratge, titllava de racistes les actuacions dels agents de la Guàrdia Urbana i afirmava que el documental era una pel·lícula impressionant cinematogràficament parlant. La Sra. GUILARTE diu al Sr. Ramírez que el que està dient és mentida i és una barbaritat. El Sr. RAMÍREZ respon que pot consultar diversos articles per corroborar-ho. La Sra. GUILARTE diu al Sr. Subirats que, en qualsevol cas, el que s’està fent és constatar que tothom pot ser víctima mentre hi hagi polítics i partits polítics que premiïn la violència i permetin que s’assetgi i s’ataqui les veritables víctimes. La Sra. SENDRA insisteix que una cosa és la condemna a la violència —i aquí ha d’actuar la justícia— i una altra cosa és que si alguna cosa necessitem és que hi hagi més documentals amb totes les veus: s’ha de potenciar que la cultura pugui donar la veu a tothom perquè tinguem una mirada plural, i la història després ja dona la veritat o no de les coses. Subratlla que barrejar aquests dos temes és molt perillós. La Sra. PARERA comenta que ella és molt poc partidària de l’equidistància en qualsevol aspecte de la vida, sobretot en política, i considera que en un tema com aquest l’equidistància és terrible. Subratlla que el posicionament sobre això hauria de ser clar i pregunta on tenen els límits els polítics, quina és la seva credibilitat i què és allò que defensen. Lamenta veure discursos tan equidistants en relació amb una qüestió tan clara com aquesta. El Sr. SUBIRATS diu al portaveu del Grup Municipal del PP que l’afirmació que una obra d’art no pot basar-se en la mentida contradiu radicalment tota la història de l’art, i hi ha una gran quantitat de pel·lícules que es poden apreciar per la seva bellesa però poden estar profundament equivocades en el que diuen. Per exemple, considera una obra d’art fantàstica la pel·lícula Olímpia, de Leni Riefenstahl, sobre les olimpíades del Berlín nazi, però no comparteix cap dels valors que hi ha al darrere ni hi té res a veure. Entén, doncs, que és un gran error barrejar aquests dos temes per veure què se’n pot treure, i que valdria la pena ser una mica més curosos en el futur. Votació favorable de Partit dels Socialistes de Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi, desfavorable de Barcelona en Comú i Esquerra Republicana i l’abstenció de Junts per Catalunya. REBUTJADA Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 7. – (M1923/1275) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda Instar el govern municipal, en tant que participa en la oficina Integrada de Residències (Consorci CCM 10/20 DSocials 45/73 Sanitari de Barcelona, Departament Socials i Família, Departament de Salut, l’Agencia Salut Publica de Barcelona i el Consorci de Serveis Socials) a demanar i presentar en un mes, un document que inclogui: el seguiment de la Comissió d’investigació sobre la gestió de les residències per a gent gran aprovada pel Parlament de Catalunya i constituïda el 7 de juliol de 2020, l’informe d’avaluació de la gestió Covid-19 de les residències de gent gran de Barcelona i un pla de contingència pels futurs rebrots. El document ha d’informar sobre: Els treballs duts a terme fins a dia d’avui per la Comissió d’investigació. La gestió de l’Ajuntament durant la pandèmia a les residències. Quines actuacions s’han realitzat i quins resultats s’han obtingut. La situació actual de les residències públiques i privades de la ciutat. Un pla de contingència per a l’atenció a les residències de gent gran de la ciutat en el cas de nous rebrots. Aquest pla és necessari que detalli quins seran els criteris clínics i epidemiològics per a la gestió dels residents, quins seran els protocols, com es donarà cobertura a l’atenció social, com es garantiran els materials de protecció i seguretat, quines seran les mesures organitzatives i de reforç dels professionals, quines seran les actuacions per combatre l’aïllament familiar i el deteriorament físic i psicològic, i com es farà el seguiment epidemiològic a les residències. Es presenta el text transaccionat següent: La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el govern municipal, en tant que participa en la oficina Integrada de Residències (Consorci Sanitari de Barcelona, Departament Socials i Família, Departament de Salut, l’Agencia Salut Publica de Barcelona i el Consorci de Serveis Socials) a demanar i presentar en un mes, un document que inclogui: el seguiment de la Comissió d’investigació sobre la gestió de les residències per a gent gran aprovada pel Parlament de Catalunya i constituïda el 7 de juliol de 2020, l’informe d’avaluació de la gestió Covid-19 de les residències de gent gran de Barcelona i un pla de contingència pels futurs rebrots. El document ha d’informar sobre: Els treballs duts a terme fins a dia d’avui per la Comissió d’investigació. La gestió de l’Ajuntament durant la pandèmia a les residències. Quines actuacions s’han realitzat i quins resultats s’han obtingut. La situació actual de les residències públiques i privades de la ciutat. Un pla de contingència per a l’atenció a les residències de gent gran de la ciutat en el cas de nous rebrots. Aquest pla és necessari que detalli quins seran els criteris clínics i epidemiològics per a la gestió dels residents, quins seran els protocols, com es donarà cobertura a l’atenció social, com es garantiran els materials de protecció i seguretat, quines seran les mesures organitzatives i de reforç dels professionals, quines seran les actuacions per combatre l’aïllament familiar i el deteriorament físic i psicològic, i com es farà el seguiment epidemiològic a les residències. La Sra. PARERA afirma que el drama que s’ha viscut a les residències és un gran fracàs de la societat i de totes les administracions públiques, i subratlla que davant d’un fracàs d’aquesta magnitud cal aprendre la lliçó i arreglar la situació que ha donat lloc a un desgavell tan important. CCM 10/20 DSocials 46/73 Remarca que el fracàs ha estat tan gran que fins i tot al mateix conseller de la Generalitat li van haver de retirar les funcions i el mateix Parlament de Catalunya ha obert una comissió d’investigació per veure què ha passat amb aquest tema perquè per culpa d’una mala gestió a les residències s’han perdut vides. Tot seguit, recorda que al maig el Govern va acceptar a la Comissió un prec del seu grup que instava l’Ajuntament a mantenir la taula de diàleg amb el Departament de Salut molt més enllà de l’abordatge del desconfinament i que s’establís com un espai permanent de coordinació i de transparència per als temes de salut de la ciutat, així com que informés de com avançava la comissió d’investigació al Parlament per tal de poder treballar tots plegats molt millor. Assenyala que les residències de gent gran, tant les persones que hi treballen com les que hi viuen, han patit molt per la gran descoordinació que hi ha hagut entre administracions i per la deixadesa de funcions davant d’allò que no és públic: hi ha hagut un gran biaix ideològic entre residències públiques i residències concertades o privades amb l’excusa de la manca de competències quan, a parer seu, malgrat no tenir competències en la gestió del que no és públic, l’Ajuntament, que participa en el Consorci de Salut, sí que té un deure moral amb totes aquestes persones, un deure moral que l’obliga a vetllar per totes aquestes residències i fer-ne el seguiment per elaborar plans de contingència i ajudar-les en tot allò que sigui possible (on no arribin elles hi pot arribar l’Administració). A continuació, indica que aquesta proposició demana que la ciutat recuperi el lideratge que va assumir quan la gestió de la Generalitat en relació amb les residències va fracassar estrepitosament i que en el termini d’un mes —sembla que han arribat a un punt d’acord amb el Govern pel que fa al termini— es presenti un informe sobre els treballs duts a terme per la comissió d’investigació del Parlament, la gestió de l’Ajuntament a les residències durant la pandèmia i la situació actual en què es troben les residències públiques i privades de la ciutat que inclogui un pla de contingència en el cas de nous rebrots que estableixi quins són els criteris clínics, epidemiològics per a la gestió dels residents, els protocols i com es donarà cobertura a l’atenció social, com es garantiran els materials de protecció i seguretat, quines seran les mesures organitzatives i de reforç dels professionals, quines seran les actuacions per combatre l’aïllament familiar i el deteriorament físic i psicològic de les persones afectades i com es farà el seguiment epidemiològic en aquestes residencies. Per acabar, observa que després de l’acceptació, al maig, del prec a què ha fet referència, no n’han sabut res, i voldrien saber si l’Ajuntament està preparat per assumir aquest lideratge i si està coordinat amb la Generalitat per afrontar un nou rebrot. Subratlla que no poden permetre’s que es repeteixi el que va passar i no poden tornar a fallar. La Sra. BENEDÍ fa referència a les persones —de manera especialment sentida, les persones grans— que ens han deixat per culpa de la COVID-19; envia tot el suport a les seves famílies, i fa un reconeixement de la feina de tantes i tants professionals del sector social que s’han bolcat a ajudar i donar atenció de qualitat a les persones amb necessitats socials a la ciutat i al país. Dit això, explica que el Grup Municipal d’ERC considera que disposar de l’informe d’avaluació de la gestió de la COVID-19 de les residències de gent gran de Barcelona, així com d’un pla de contingència per a possibles rebrots, és bo i desitjable i ja hi és — CCM 10/20 DSocials 47/73 el Departament de Salut ha anat explicant tot el que ha esmentat la Sra. Parera—, però troba força inaudit que es demani el seguiment d’una comissió parlamentària des de l’oficina integrada de residències. Subratlla que la transparència és total, i per això hi ha la comissió del Parlament i el conseller El Homrani hi va comparèixer, i puntualitza que no se li van retirar les funcions, sinó que va ser un acord al qual es va arribar entre el Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Família. Aquest grup lamenta que es provoqui utilitzant un debat tan sensible com el de les persones grans i la trista situació que s’ha viscut els darrers mesos arran de la pandèmia de la COVID-19. Assegura que es va fer atenció a totes les residències (públiques, concertades i privades), i remarca que la COVID-19 no va néixer en una residència de persones grans, sinó que hi va entrar: va entrar en residències que prenien totes les precaucions segons els coneixements disponibles, com va entrar en d’altres que potser van cometre errors; en residències grans i en petites, en públiques i en privades, en residències de grans ciutats i en residències de pobles petits de totes les comunitats autònomes del país i d’altres països que estan vivint aquesta terrible crisi, quan se sabia ben poc del virus i es va haver d’afrontar una situació límit sense tenir- ne tot el coneixement i sense els recursos necessaris. Remarca que ningú no estava preparat per aturar aquesta pandèmia i que cap política pública al món està preparada per resistir aquests impactes, i Catalunya, infrafinançada, tampoc. En aquest sentit, esmenta l’infrafinançament de la Llei de la dependència i la promesa d’EPI per part del Govern espanyol que no van arribar mai. Comenta que la malaltia del coronavirus va entrar allà on les persones són més febles davant d’ella, i explicita que tot el que es faci a partir d’ara no minvarà el patiment que han viscut milers de persones els darrers mesos. A continuació, assenyala que tant a la Generalitat com al Parlament i els ens municipals s’han compromès a millorar la cura de la gent gran i a incrementar la inversió social necessària per protegir les persones més vulnerables, com demostren la posada en marxa de la comissió parlamentària, la intensificació per part del Departament de Salut de les mesures de protecció en l’àmbit residencial anunciades les darreres setmanes, o tot el que es va fer abans de crear-se l’oficina que es va crear d’acord també amb els departaments de la Generalitat, no només l’Ajuntament. En darrer lloc, comenta que seria maco oblidar els colors polítics en un tema com aquest, i expressa el vot contrari del Grup Municipal d’ERC, que sempre ha defensat la transparència, però no troba bé l’oportunisme polític que fa aquesta proposició amb una qüestió tan sensible. La Sra. MUNTÉ comenta que el Grup Municipal de JxCat no acaba d’entendre l’objectiu de la proposició, si bé tracta d’una qüestió importantíssima com és la de les residències de persones grans i les mesures organitzatives i de tot tipus que cal adoptar i que, de fet, ja s’estan adoptant. En aquest sentit, indica que fa pocs dies el Govern de la Generalitat va presentar el document «Intensificació de les mesures del pla sectorial en l’àmbit residencial en el marc de l’augment de casos actual», i hi ha una oficina de gestió de residències que actua de manera coordinada entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per establir i actualitzar protocols amb un seguiment diari. CCM 10/20 DSocials 48/73 Aquest grup no entén que es demani que l’Ajuntament de Barcelona faci seguiment d’una comissió parlamentària que ja ha fet la seva feina i els debats i les conclusions de la qual són públics, i no considera que en aquest moment el més estratègic sigui elaborar documents que recullin qüestions que ja s’han abordat en altres espais de decisió i de debat. El que considera imprescindible és que es treballi per millorar la coordinació perquè s’abordi definitivament el canvi de model d’atenció residencial. Així, n’ampliaria el focus incloent-hi les residències de persones amb discapacitat o amb problemàtiques de salut mental. D’altra banda, considera que el més rellevant és aprendre dels errors passats i aconseguir que totes les residències siguin espais segurs i que tothom ho entengui així. Entén que en un moment com l’actual és imprescindible generar un clima de màxima confiança, cosa que no és incompatible amb tenir la màxima exigència tant amb el Govern de la Generalitat com amb l’Ajuntament de Barcelona, que també té competències i responsabilitats en algunes residències de la ciutat. Pels motius exposats, el Grup Municipal de JxCat s’absté en aquesta proposició. La Sra. BARCELÓ manifesta sorpresa pel fet que algú digui que no entén la proposició, que demana transparència a l’Ajuntament, que forma part, juntament amb la Generalitat, del Consorci de Serveis Socials, on es prenen decisions relacionades amb les residències de persones grans. Dit això, subratlla que a les residències es va actuar tard i molt malament, i cal aprendre del que va passar per evitar que les persones grans —també les seves famílies— tornin a patir situacions com les que van patir, per exemple, en haver de passar soles molts moments, sobretot els últims moments de la seva vida. El Grup Municipal de Cs està a favor de qualsevol informe o document que reculli com va ser aquella gestió i com hauria de ser en situacions similars, com a exercici de transparència i de solidaritat amb les persones grans. Assenyala que a l’abril aquest grup va presentar un prec que anava en la mateixa línia que la proposició, i subratlla que, tal com demana aquesta, l’Ajuntament s’ha de coordinar amb la Generalitat i ocupar-se de les residències que hi ha a Barcelona, independentment de temes de competència; cal establir les ràtios dels professionals —el seu grup al Parlament de Catalunya ja fa anys que demana el compliment d’aquestes ràtios—, i cal revisar els equipaments per establir els protocols d’emergència sanitària i social. Remarca que és molt important saber quina és la situació actual de les residències públiques i privades de la ciutat per afrontar els propers mesos, i disposar d’un pla de contingència per a l’atenció a les residències de les persones grans. Per acabar, pregunta al Govern si creu que les residències de persones grans de la ciutat estan preparades per afrontar la tardor i l’hivern, quan caldrà fer diagnòstics diferencials amb la grip. El Sr. RAMÍREZ posa de manifest que el sector de les residències de persones grans és un dels més colpejats a Catalunya pel coronavirus: les defuncions a causa de la pandèmia a les residències a Catalunya des del 15 de març s’eleva a més de 4.100 casos, més del 71% del total de la comunitat; els geriàtrics catalans acumulen 19.216 persones diagnosticades de coronavirus, i les dades d’algunes residències de l’àrea metropolitana de Barcelona són esgarrifoses (van morir fins a 70 persones CCM 10/20 DSocials 49/73 grans amb coronavirus o simptomatologia per centre). A més, per regions, Barcelona és la més colpejada per la pandèmia: s’hi han registrat el 40% de les morts geriàtriques i el 50% dels infectats que han donat positiu. Comenta que ha estat difícil obtenir les dades perquè hi ha hagut una constant ocultació d’aquestes per part de la Generalitat, afegida a les descoordinacions entre les conselleries responsables de les àrees de Salut i d’Afers Socials, i assenyala que avui Fiscalia està investigant més de 21 equipaments catalans, 10 d’ells a Barcelona, on el nombre final de defuncions deixa en mala posició algunes d’aquestes residències geriàtriques (casos com el de Sanitas de les Corts, la residència Les Acàcies, la Casa Asil de Sant Andreu, la Residència Amavir d’Horta i Ballesol Almogàvers de Barcelona). Afirma que la gestió de les residències posa de manifest que el Govern de la Generalitat ha deixat les residències soles durant la pandèmia —el 73% de les persones grans que han perdut la vida a Catalunya residien en residències geriàtriques—; les ha deixat desconnectades, sense material sanitari i sovint rebutjant l’ajuda de la Unitat Militar d’Emergències, excloent les persones grans del sistema sanitari amb un protocol que les deixava indefenses a partir dels 75 anys, ja que limitava l’esforç terapèutic en funció de l’edat i no de criteris clínics. El Grup Municipal del PP considera que és moment d’analitzar els errors comesos per tal de millorar en el futur, aportar tots els mitjans disponibles per millorar les dades i evitar que es torni a produir el que va passar, que les persones grans morin soles i en silenci. Entén que no és moment d’entrar en debats ideològics, però sí de buscar solucions que permetin veure quins mecanismes van fallar en la gestió de la pandèmia en les residències geriàtriques i que van evidenciar la nefasta política de control i gestió per tal de donar resposta a aquest sector tan vulnerable. Remarca que, en el moment actual de rebrot de la pandèmia, no es poden cometre els mateixos errors, de manera que l’Ajuntament ha de treballar conjuntament amb la Generalitat en la gestió de les residències. Pels motius exposats, el Grup Municipal del PP donarà suport a aquesta proposició per tal de conèixer quin és el seguiment de la comissió d’investigació que es va aprovar i constituir al Parlament el 7 de juliol per conèixer el balanç de la gestió de la Generalitat en relació amb les residències, a la qual el seu grup parlamentari va donar suport. La Sra. TARAFA entén que tothom és conscient que l’Ajuntament s’ha preocupat i ocupat de les residències durant tota la pandèmia, i demana que no es faci una batalla política d’aquest tema ni es confongui la gent. Per això, és important explicar bé les coses, tal com són o com han estat. En aquest sentit, recorda que va ser l’alcaldessa qui va proposar a la Generalitat la creació d’una oficina conjunta de residències, sense tenir-ne les competències però sí les incumbències que les residències també estaven a la ciutat i els veïns i les veïnes i els i les residents d’aquestes també són veïns i veïnes de la ciutat. Exposa que l’oficina està en funcionament des del març i des d’aleshores es reuneix cada setmana, i insisteix que l’Ajuntament s’ocupa de les residències, tot i ser titular només de 4 de les 300 que hi ha. Tot seguit, agraeix a la companya de BxCanvi que hagi incorporat a la proposició la transacció treballada amb el Govern, que va insistir a afegir-hi «demanarà a la CCM 10/20 DSocials 50/73 comissió permanent», que cal distingir de l’Oficina de Residències que gestiona la problemàtica de les residències a la ciutat i en què l’Ajuntament es va posar al servei i a disposició de la Generalitat per ajudar en tot allò que pogués, amb l’Agència de Salut Pública, amb Bombers i amb tots els professionals —encara hi ha gerents de l’Ajuntament de Barcelona gestionant l’Oficina de Residències juntament amb els companys de la Generalitat. Dit això, explicita que l’Ajuntament no farà l’informe sinó que el demanarà a la comissió permanent, ja que una cosa és l’Oficina de Residències i una altra, aquesta comissió, que està d’acord que ha de ser totalment transparent, i assegura que l’Ajuntament farà tot el possible perquè el que es gestiona allà —que no té gaire a veure amb l’Ajuntament— arribi aquí. En relació amb el que està fent l’Oficina de Residències, indica que ja han parlat amb els companys i, si cal, explicaran la situació de residències i tot el que s’ha fet, ja que estan a favor de la màxima transparència i de facilitar tota la informació possible, també pel que fa a la gestió que s’ha fet a les quatre residències municipals. Subratlla que el Govern municipal està totalment disposat a col·laborar i a seguir treballant en aquesta oficina —la competència és de la Generalitat però l’Ajuntament s’hi ha posat a total disposició, com creu que ha demostrat—, que s’ha anat gestionant conjuntament al llarg de tot el procés i que és una oficina útil. En resum, hi ha disposició total per subministrar informació de les residències de Barcelona i del treball de l’Oficina de Residències, així com per fer de pont amb la comissió del Parlament, sempre que aquest faciliti la informació —tots els grups amb representants al Parlament hi poden insistir. La Sra. PARERA dona les gràcies als grups que han donat suport a la proposició, entre els quals hi ha els dos grups del Govern, i subratlla que el Grup Municipal de BxCanvi mai no ha posat en dubte el lideratge de l’Ajuntament en la gestió de les residències; al contrari: en ple estat d’alarma el va aplaudir, i ella va ser la primera a celebrar que l’Ajuntament assumís el lideratge ja que la Generalitat no estava fent bé la feina. Dit això, remarca que l’únic objectiu de la proposició —hi ha grups que no ho entenen— és obtenir informació i transparència, no pas per fer oposició al Govern de l’Ajuntament, sinó per treballar-hi conjuntament per un tema que és molt complicat i que requereix el suport i la coordinació de tothom. D’altra banda, diu als membres d’ERC que, efectivament, el virus va entrar a les residències, però van ser els seus partits des del Govern qui van impedir als malalts sortir-ne, i per això hi ha una comissió d’investigació. Potser per això ara s’oposen a la proposició i no entenen per què es demana aquesta informació. No entén que un grup pugui votar en contra o abstenir-se quan el que es demana és rebre informació d’una comissió d’investigació sobre uns fets molt greus, quan el que es demana és transparència en un tema i disposar de tota la informació. Lamenta molt aquests posicionaments. La Sra. BARCELÓ demana màxima coordinació i col·laboració per no tornar a cometre els nombrosos errors que es van cometre en la primera onada i per evitar que torni a passar el que vam haver de lamentar a les residències de persones grans. Subratlla que la coordinació és una obligació de totes les administracions. CCM 10/20 DSocials 51/73 La Sra. TARAFA insisteix que és important no fer una batalla política d’això, i el Govern municipal està disposat a facilitar tota la informació que se li demani —no han d’esperar necessàriament a una sessió de la Comissió o del Plenari, sempre estan disponibles per col·laborar, també en el dia a dia— i a demanar la que no tingui als ens corresponents, per exemple a la comissió del Parlament. Tot seguit, subratlla que tant la Generalitat com l’Ajuntament treballen de manera coordinada en l’Oficina de Residències, tot i que l’Ajuntament ho fa sense competències però sí amb incumbències. Per acabar, comenta que quan demana que no se’n faci una guerra política s’ho han de poder aplicar tots, tant els demandants de la petició com els receptors. Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi, desfavorable d’Esquerra Republicana i l’abstenció de Junts per Catalunya. APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 8. – (M1923/1295) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal a: 1.- Instar al Govern de l’Estat Espanyol a ampliar la moratòria de llançaments a totes les persones en situació de vulnerabilitat, siguin o no sobrevingudes arran de la Covid19, de manera indefinida mentre existeixi una situació de crisi econòmica i social com l’actual. 2.- Instar al Govern de l’Estat Espanyol a modificar l’article corresponent de la llei d’enjudiciament civil per tal que l’acreditació d’oferiment d’un lloguer social (tal i com marca el Decret 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge) sigui una condició sine qua non per poder interposar una demanda de recuperació de domini d’un immoble. 3.- Instar al President del Tribunal Superior de Justícia a convocar la Comissió de seguiment del protocol de llançaments de la ciutat de Barcelona, per tal de permetre que les Oficines d’Habitatge de la ciutat de Barcelona siguin coneixedores dels procediments acceptats pels jutjats de primera instància de la ciutat, davant demandes interposades per practicar un futur i possible desnonament a efectes de poder potenciar la mediació i l’acompanyament als afectats. 4.- A invertir els 50 milions d’euros acordats en la negociació d’aprovació del Pressupost municipal del 2020, en l’adquisició d’habitatge, en fer que totes les promocions fetes per l’IMHAB siguin de lloguer i en ampliar la plantilla de les Oficines d’Habitatge de Barcelona, reforçant especialment els recursos humans de l’equip del Servei d’Intervenció en situacions de pèrdua de l’Habitatge i/o Ocupacions (SIPHOS); per tal de dotar a la ciutat de més recursos per fer front a la crisi habitacional que viu la ciutat. 5.- Crear un pla estratègic real i ambiciós, de mobilització i creació d’habitatges d’emergència per tal d’optimitzar els recursos municipals disponibles i donar una sortida habitacional digne a totes les persones de la borsa d’emergència de la ciutat. Es presenta el text transaccionat següent: CCM 10/20 DSocials 52/73 La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern municipal a: 1. Instar al Govern de l’Estat Espanyol a ampliar la moratòria de llançaments a totes les persones en situació de vulnerabilitat, siguin o no sobrevingudes arran de la Covid19, de manera indefinida mentre existeixi una situació de crisi econòmica i social com l’actual, excloent al petit propietari que entri en situació de vulnerabilitat i necessiti l’habitatge llogat per poder-hi viure. 2. Instar al Govern de l’Estat Espanyol a modificar l’article corresponent de la llei d’enjudiciament civil per tal que l’acreditació d’oferiment d’un lloguer social (tal i com marca el Decret 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge) sigui una condició sine qua non per poder interposar una demanda de recuperació de domini d’un immoble. 3. Instar al President del Tribunal Superior de Justícia a convocar la Comissió de seguiment del protocol de llançaments de la ciutat de Barcelona, per tal de permetre que les Oficines d’Habitatge de la ciutat de Barcelona siguin coneixedores dels procediments acceptats pels jutjats de primera instància de la ciutat, davant demandes interposades per practicar un futur i possible desnonament a efectes de poder potenciar la mediació i l’acompanyament als afectats. 4. A invertir els 50 milions d’euros acordats en la negociació d’aprovació del Pressupost municipal del 2020, en l’adquisició d’habitatge, en fer que totes les promocions fetes per l’IMHAB siguin de lloguer i en ampliar la plantilla de les Oficines d’Habitatge de Barcelona, reforçant especialment els recursos humans de l’equip del Servei d’Intervenció en situacions de pèrdua de l’Habitatge i/o Ocupacions (SIPHOS) i el servei «Habitatge et truca»; per tal de dotar a la ciutat de més recursos per fer front a la crisi habitacional que viu la ciutat. 5. Crear un pla estratègic real i ambiciós, de mobilització i creació d’habitatges d’emergència per tal d’optimitzar els recursos municipals disponibles i donar una sortida habitacional digne a totes les persones de la borsa d’emergència de la ciutat. La Sra. BARÓ posa de manifest que, amb la crisi econòmica provocada per la pandèmia de la COVID, es preveu que s’agreugi el problema de l’accés a l’habitatge i un gran nombre de famílies entrin en situació de vulnerabilitat o vegin com s’agreuja la situació en la qual ja estaven: segurament moltes no podran assumir el cost de l’habitatge, començaran a acumular impagaments i això les pot acabar abocant a una situació de pèrdua d’habitatge. Davant d’aquesta perspectiva, aquesta proposició planteja cinc mesures a l’abast del Govern municipal, ja que depenen majoritàriament de la voluntat política i poden contribuir a prevenir i evitar una allau de desnonaments els propers mesos, cosa que preocupa molt a tothom. Dit això, enumera aquestes cinc mesures. Respecte a la primera (instar el Govern espanyol a fer una moratòria universal indefinida de desnonaments amb excepció dels petits propietaris que entrin en situació de vulnerabilitat i necessitin l’habitatge), agraeix i valora l’esmena facilitada pel Grup Municipal de JxCat, i observa que el Govern de l’Estat és l’únic que pot ampliar la moratòria. D’altra banda, assenyala que la pròrroga de la moratòria vigent actualment és curta en temps i, sobretot, escassa en espectre, ja que deixa fora totes les persones amb vulnerabilitat pre-COVID o amb vulnerabilitat sobrevinguda no demostrable, la qual cosa explica que a Barcelona hi hagi entre 20 i 30 desnonaments CCM 10/20 DSocials 53/73 cada dia. Entén que l’ampliació és possible, com ho va ser en el moment de l’estat d’alarma, i encara està més justificada. Respecte a la segona (instar el Govern espanyol a modificar la Llei d’enjudiciament civil per tal que l’acreditació d’oferiment d’un lloguer social sigui una condició sine qua non per poder interposar una demanda de recuperació de domini d’un immoble), comenta que va en la línia del que ja estableix el Decret 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, que obliga els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies que acreditin vulnerabilitat. Posa de manifest que actualment els jutges estan acceptant demandes judicials sense cap tipus de comprovació en relació amb aquest articulat. Pel que fa a la tercera mesura (instar el president del Tribunal Superior de Justícia a convocar la comissió de seguiment del protocol de llançaments de Barcelona per tal que el TSJC accepti que les oficines d’habitatge de la ciutat siguin coneixedores dels procediments que entren als jutjats i que són acceptats pels jutjats), admet que és una reunió difícil, però el Grup Municipal d’ERC entén que la situació mereix i requereix que s’hi insisteixi: cal facilitar tant com sigui possible la tasca a les oficines d’habitatge, que, si coneguessin els procediments amb prou temps, podrien treballar amb prou marge i, per tant, treballar mediacions amb més èxit encara, la qual cosa contribuiria a evitar casos de desnonament. Respecte a la quarta mesura, relacionada amb el principi «pacta sunt servanda» («els pactes s’han de complir») i que demana que s’inverteixin en habitatge els 50 milions d’euros addicionals que es van acordar durant la negociació del pressupost, aquest grup és conscient que la pandèmia ho ha trastocat tot, però entén que aquesta inversió és encara més necessària que abans i estava emparaulada i disponible i s’havia d’utilitzar per a l’adquisició d’habitatge per a emergència habitacional i per reforçar les oficines d’habitatge. Per tant, el Govern hauria d’invertir aquests diners de manera immediata. En relació amb la cinquena mesura (elaboració d’un pla estratègic de mobilització i creació d’habitatges d’emergència), subratlla que Barcelona necessita un pla realista per fer front a l’emergència habitacional creixent amb solucions dignes per a les famílies i sostenibles per a l’Ajuntament. Cal cridar l’atenció a qui correspongui i dialogar-hi per optimitzar els recursos. En aquest sentit, lamenta que durant sis anys el Govern municipal s’hagi limitat a anar atenent l’emergència del dia a dia però no hagi impulsat cap mesura concreta, estructural i sostenible: fa anys que es recorre a pensions, una mesura que quan es cronifica, que és el que passa en la majoria de casos, no serveix a les famílies i no és sostenible per a l’Ajuntament. La Sra. MUNTÉ expressa el vot favorable del Grup Municipal de JxCat, que agraeix al Grup Municipal d’ERC l’acceptació de la seva esmena, i posa de manifest que la crisi social i econòmica que colpeja la ciutat és especialment dura per a les persones que ja abans es trobaven en una situació de vulnerabilitat, tal com indiquen nombrosos indicadors, com ara els de l’atur o els de la pobresa, i l’accés a l’habitatge i el manteniment d’aquest són de les qüestions que més s’han ressentit en aquests moments. Tot seguit, indica que per a aquest grup no té cap sentit que la moratòria que presenta el Govern de l’Estat distingeixi entre persones vulnerables en funció de les causes: qui era vulnerable al març ho és encara més ara; separar-los és un gran error, CCM 10/20 DSocials 54/73 i el que cal és l’esforç de tothom per fer front a una doble pandèmia, la del virus i la de la pobresa que provoca aquesta situació. A continuació, explica que, amb la voluntat de complementar el text de la proposició, aquest grup hi ha presentat dues esmenes. Especifica que, d’una banda, proposava que la moratòria s’estengués a tots els casos de desnonaments de grans tenidors d’habitatge, atès que considera que cal protegir el petit propietari, i en la situació tan greu que patim no es pot permetre que més gent caigui en aquesta vulnerabilitat (en molts casos, aquesta renda de lloguer és un dels pocs ingressos que tenen aquestes persones). Afegeix que hi hauria d’haver ajuts directes més ambiciosos per fer front al pagament del lloguer i altres alternatives per evitar el desnonament. D’altra banda, aquest grup proposava que es reforcés el servei «Habitatge et truca», que no està funcionant prou correctament a diversos districtes de la ciutat, i no es pot limitar la presencialitat a les oficines d’habitatge sense una alternativa que sigui efectiva com a resposta als veïns i les veïnes. Puntualitza que el servei sí que funciona pel que fa a les qüestions relacionades amb els desnonaments (dona cita en terminis raonables de quatre o cinc dies), però en altres casos (assessorament legal, informació sobre rehabilitació, borsa d’habitatge, tramitació d’ajuts per al lloguer, etc.) de vegades el web no funciona, et donen cita per a diverses setmanes després o et diuen que no hi ha cites disponibles. El Grup Municipal de JxCat entén que aquest servei clarament ha de millorar, ja que això no pot passar en aquests moments a la ciutat. La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Baró que és curiós que en aquesta proposició instin totes les administracions menys aquelles on el seu partit governa i té competències en mesures d’habitatge, i observa que, a part de demanar als altres, també cal gestionar i crear les mesures necessàries allà on es governa, en aquest cas per construir habitatge. Especifica que ERC està al Consorci d’Habitatge Social i a la Mesa d’Emergència Habitacional, de la qual formen part la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i posa de manifest que actualment a la ciutat hi ha més de 600 famílies que tenen un habitatge adjudicat i no el reben perquè no n’hi ha, la qual cosa és responsabilitat tant del Govern de la Generalitat com de l’Ajuntament. A continuació, assenyala que el punt 2 de la proposició ha canviat lleugerament amb la incorporació de l’esmena de JxCat, i subratlla que el que no es pot fer és traslladar el problema de l’habitatge als petits propietaris que potser disposen d’un habitatge en règim de lloguer que han comprat amb molts esforços i que els serveix per arribar a final de mes i ajudar les seves famílies. Remarca que en cap cas el problema de l’habitatge l’han de solucionar els petits propietaris. Respecte al punt 3, observa que hi ha famílies que estan patint moltíssim des d’abans de la pandèmia —cal saber quin era el punt de partida i la situació de moltes famílies a Barcelona, amb un 24% de persones en risc de pobresa o exclusió social, dades molt preocupants perquè darrere els percentatges hi ha persones—, i subratlla que són les administracions públiques, els serveis socials, qui han de donar resposta a la necessitat d’habitatge social, cosa que en aquests moments no estan fent. Mostra sorpresa pel punt 4 i comenta que de vegades sembla que a l’Ajuntament de Barcelona hi hagi un govern tripartit, per exemple, quan el Grup Municipal d’ERC és còmplice d’algunes decisions del Govern, però, en canvi, altres vegades sembla que la relació no sigui gaire fluïda, ja que és una mica sorprenent que el grup proposant CCM 10/20 DSocials 55/73 demani als grups de l’oposició que l’ajudin perquè el Govern compleixi un pacte que ha fet directament amb aquest grup. A parer seu, en aquest cas els interlocutors han de ser el Govern i el Grup Municipal d’ERC, que no hauria d’implicar l’oposició perquè l’ajudi que li facin cas. El Grup Municipal de Cs coincideix que Barcelona necessita un pla d’emergència habitacional, que també han de fer la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on el grup proposant governa i té competència. Espera, doncs, que quan es reuneixin en la comissió de seguiment traslladin als companys de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de la Generalitat aquesta mateixa proposta perquè facin els deures. Per acabar, indica que el Grup Municipal de Cs s’absté en aquesta proposició. El Sr. RAMÍREZ diu al grup proposant que darrerament s’ha aficionat a presentar iniciatives en què introdueixen qüestions molt diverses, com en aquest cas, en què en primer lloc proposen una moratòria sense límits temporals en els desnonaments en la qual a través d’una esmena han incorporat una excepció per als petits propietaris que entrin en situació de vulnerabilitat i necessitin l’habitatge llogat per viure-hi. El Grup Municipal del PP, però, entén que d’aquesta manera no s’aborda el problema en la seva totalitat, sinó que se’n té una visió esbiaixada, ja que no s’està tenint en compte el dret a la propietat, un bé jurídicament protegit. Aquest grup no pot acceptar una excepcionalitat com la que planteja la proposició perquè parteix del greu error d’entendre que qui lloga un habitatge només busca un benefici econòmic excessiu a costa de l’arrendatari, quan a la ciutat hi ha una gran varietat de casuístiques. Així, hi ha moltes famílies que ho volen com un complement per a la jubilació o per al pagament de la hipoteca on resideixen, ciutadans comuns —no pas grans tenidors— que necessiten empara jurídica pel que fa al dret a la propietat. La proposició, en segon lloc, planteja una modificació legislativa perquè s’incorpori l’oferiment d’un lloguer social a la Llei d’enjudiciament civil. Entén que això ERC també ho ha demanat a Madrid, al Congrés dels Diputats, com a soci privilegiat de l’actual Govern del PSOE. A parer del Grup Municipal del PP, però, aquesta modificació no és necessària, sinó que hi hauria prou a complir els protocols establerts. En tercer lloc, la proposició demana instar el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè convoqui la comissió de seguiment del protocol de desnonaments. El protocol actual és del 2013, i el 2016, quan es va crear la Unitat contra l’Exclusió Residencial, l’alcaldessa en va anunciar una revisió de la qual no n’han sabut res més. Pregunta al Govern què pensa del funcionament del protocol i de la modificació. Diu al grup proposant que una part de la responsabilitat dels possibles errors és seva, ja que el punt 6 de l’acord signat habilitava la Conselleria de Justícia, en mans d’Ester Capella, d’ERC, perquè fes «les modificacions necessàries en els sistemes de gestió processal o per qualsevol altre sistema de suport paper» per tenir aquest coneixement dels desnonaments que entraven en el jutjat i donar compliment al que establia el protocol. Considera que caldria preguntar-se si s’han dut a terme aquestes modificacions i valorar si abans de demanar una modificació legislativa és millor complir el protocol. CCM 10/20 DSocials 56/73 Per tot el que ha exposat, aquest grup vota en contra de la proposició, encara que en comparteixi algun element. La Sra. PARERA expressa el vot contrari del Grup Municipal de BxCanvi, que considera la proposició un exercici de trasllat de responsabilitat sensacional, tant al Govern de l’Estat com al president del Tribunal Superior de Justícia i als propietaris, de manera que es pretén traslladar la responsabilitat a tothom menys a qui l’ha de tenir, que són els que governen. Lamenta que, després de no haver fet la feina que s’hauria d’haver fet en matèria d’habitatge, se’n responsabilitzi els altres i s’afecti els propietaris que tenen propietats en lloguer, en una situació sobrevinguda amb una crisi econòmica important, amb moltes persones que no poden pagar un lloguer però han de poder viure en algun lloc. Insisteix que es vol fer que algú altre assumeixi la responsabilitat perquè l’Administració no ha estat capaç de fer habitatge i donar sortida a la situació. D’altra banda, critica que el grup proposant es permeti el luxe de decidir quin dret a la propietat es pot respectar i quin no, cosa que considera increïble, ja que el dret a la propietat és igual per a tothom, independentment de si és petit propietari, gran o mitjà. Subratlla que ells no són ningú per decidir qui necessita la renda del lloguer de la seva propietat i qui no, i que el que han de fer és una diagnosi de quantes persones es troben en aquesta situació i de com ha empitjorat la situació i buscar una sortida per a qui de cop i volta es troba que no pot pagar un lloguer. Subratlla que l’ocupació no és la solució i que, a més, estan equiparant aquestes persones amb les que duen a terme ocupacions il·legals, antisistema, quan no hi tenen res a veure però n’acabaran patint les conseqüències. Remarca que cal oferir una solució a aquestes persones, i posa de manifest que altres ciutats estan explorant solucions alternatives, com ara la construcció d’habitatges amb impressores 3D que es fan en quinze dies, la qual cosa permet donar una sortida ràpida a persones que de sobte es troben en una situació de no poder pagar un lloguer i que acabaran amb un desnonament. Demana que es respecti la propietat i que es mantingui un criteri de separació de les polítiques del Govern i les sentències judicials: hi ha sentències de desnonament i les sentències s’han de complir, però també es poden fer mediacions per intentar ajudar a arreglar una situació i que no acabi amb una sentència. Ella, com a jurista, sempre ha defensat les mediacions, necessàries en qualsevol plet, però insisteix que no es pot imposar un criteri a un propietari. La Sra. MARTÍN manifesta sorpresa per la presentació d’aquesta proposició, no pel tema que tracta —en el context actual, és lògic plantejar una proposició centrada en l’emergència habitacional, fruit d’un fenomen cronificat durant l’última dècada que la COVID ha agreujat i que requereix que tots els agents implicats, totes les administracions públiques i el sector privat, facin els màxims esforços—, sinó pel contingut concret. Especifica que el text que presenta el Grup Municipal d’ERC planteja exigències al Govern de l’Estat, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i a l’Ajuntament —poden parlar de totes elles—, però, curiosament, no exigeix absolutament res al Govern de la Generalitat, que és qui té les competències en habitatge. Considera sorprenent i molt preocupant que en el context actual la regidora d’ERC cregui que a l’administració competent en habitatge no se li ha d’exigir res pel que fa CCM 10/20 DSocials 57/73 a l’emergència habitacional, i és inadmissible que els ajuntaments, que són els que estan a primera línia cada dia i els que, malgrat ser les administracions pitjor dotades econòmicament, són les que més recursos estan destinant a fer front al problema, es vegin obligats a fer un sobreesforç sostingut per suplir el buit que deixa la inacció de la resta d’administracions, tant de l’Estat com de la Generalitat. Diu a la Sra. Baró que sembla que el seu grup hagi assumit que en temes d’habitatge el Govern de la Generalitat ni hi és ni se l’espera, i que entén que deu saber que l’Ajuntament ha estat el primer a exigir insistentment al Govern de l’Estat que ampliï la moratòria de desnonaments per protegir totes les famílies vulnerables. Per exemple, ho ha fet ella mateixa en diverses ocasions i l’alcaldessa mitjançant una carta formal dirigida al president Sánchez. Així, el Govern municipal celebra que el Grup Municipal d’ERC s’afegeixi a aquesta demanda, i el convida a utilitzar els seus grups del Congrés per aconseguir aquest canvi normatiu. Mentre això no arriba, però, no poden quedar-se de braços plegats, per això havien proposat incloure en el text de la proposició l’exigència que la Generalitat prioritzés la mediació en els casos de desnonaments de famílies vulnerables, com ja està fent Barcelona a través de la Unitat Antidesnonaments, una unitat pionera a tot l’Estat que va impulsar aquest Govern fa cinc anys, integrada per 14 professionals i que finança l’Ajuntament al 100%. El Govern municipal està totalment d’acord a reforçar aquesta unitat, però cal que cada administració assumeixi la part que li correspon d’acord amb la normativa vigent, segons la qual la Generalitat i l’Estat haurien de dedicar-hi el 60% dels diners (la Generalitat no hi està dedicant res). Assenyala que el grup proposant no ha trobat prou rellevant cap de les propostes de transacció del Govern, que, a banda de prioritzar la mediació aportant-hi recursos, també ha proposat demanar a la Generalitat que apliqui criteris de proporcionalitat i, per tant, redueixi la presència de mossos antidisturbis en desnonaments de famílies vulnerables. Explica que el dijous de la setmana passada, per fer fora quatre famílies vulnerables que feia tres anys que vivien en un bloc propietat d’un fons voltor es van presentar dotze furgons dels Mossos d’Esquadra per executar el desnonament. A continuació, observa que, independentment de si la moratòria s’allarga o no, el problema de Barcelona, de Catalunya i de tot l’Estat és, en gran mesura, la falta de parc públic suficient a l’altura de l’emergència habitacional: a tot Catalunya hi ha més de 100.000 persones inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit que esperen un habitatge públic, i actualment l’Ajuntament té 54 promocions públiques en fases avançades (més de 3.600 habitatges, el 80% de lloguer). Explica que si cada pis públic té un cost aproximat de 125.000 euros, són més de 400 milions d’euros que fins fa pocs dies l’Ajuntament finançava en solitari i ara s’hi afegiran 72 milions d’euros del Govern de l’Estat, però mentrestant, la Generalitat, que té la competència exclusiva en habitatge a Catalunya, a Barcelona únicament té dues promocions en marxa (la Generalitat no està fent habitatge públic ni a Barcelona ni enlloc). Pel que fa a les oficines d’habitatge, pertanyents al Consorci de l’Habitatge, on la Generalitat hi té el 60% de la responsabilitat, assenyala que el Govern municipal actual el 2015 les va trobar infradotades i externalitzades, i des d’aleshores les ha fet créixer amb més recursos, més personal i més estabilitat laboral. Afegeix que passa el mateix amb la Mesa d’Emergència, que també pertany al Consorci de l’Habitatge i en la qual en l’àmbit efectiu és l’Ajuntament qui hi està aportant més del 70% dels pisos, CCM 10/20 DSocials 58/73 mentre que la Generalitat, que n’hi hauria d’estar portant el 60%, acumula un dèficit de prop de 1.400 habitatges en l’última dècada. Observa que si hi hagués aquests habitatges, avui no hi hauria llista d’espera a la Mesa d’Emergència. En darrer lloc, subratlla que l’Ajuntament fa anys que fa un sobreesforç, construint més pisos públics de lloguer que mai, comprant-ne, aturant desnonaments, sancionant pràctiques especulatives i l’assetjament, i continuarà exigint-se el màxim a si mateix i sent exigent amb la resta d’administracions, cosa que implica ser-ho també amb el Govern de la Generalitat. La Sra. BARÓ agraeix el suport del Grup Municipal de JxCat amb l’esmena que ha presentat i, en relació amb el TSJC, puntualitza que les modificacions de gestió ja estan treballades i ningú no està eludint responsabilitats. Afegeix que l’únic que falta és l’autorització explícita del TSJC per poder traslladar les dades de desnonaments a les oficines i poder treballar. Observa que el problema és que són tants els actors que a l’hora de la veritat tothom es va «tirant les pilotes», i ERC és oposició a l’Ajuntament de Barcelona, però no nega en cap moment que la Generalitat no està a l’altura, com tampoc no nega que no ho estigui l’Estat o el mateix Ajuntament, que potser hauria de fer una mica d’autocrítica i preguntar-se si amb els recursos humans, materials i polítics disponibles es podrien fer millor les coses, o si dialoguessin més amb la resta de grups i amb la Generalitat. Explica que el Grup Municipal d’ERC va plantejar al Govern dues transaccions que reconeixien explícitament la coresponsabilitat de la Generalitat en els temes que apuntava la Sra. Martín, i ni tan sols així va ser possible arribar a un acord. Per això, no entén el seu posicionament, que dedueix que no és favorable però que no sap quin és. Observa que aquesta proposició no demana res que el Govern municipal no hagi demanat abans o no s’hagi compromès a fer i que no sigui responsabilitat seva. Puntualitza que hi ha coses que poden no ser responsabilitat exclusiva seva, però, com a Govern, ha de liderar, prendre la iniciativa i fer seure a la taula qui calgui, ja que actuant individualment de manera aïllada no se’n sortirà —sembla que això el Govern no ho entengui. Admet que segurament la Generalitat no fa tot el que caldria, però assegura que fa tot el que pot i que segurament voldria fer molt més, i posa de manifest que, amb l’impuls valuosíssim del Sindicat de Llogaters, ha promogut una regulació dels preus dels lloguers, que és bastant més del que s’ha fet fins ara i també té aplicació a Barcelona. Conclou que falta molta autocrítica per part del Govern municipal i diu que, sentint Ábalos avui al matí, no sap fins quan haurien d’haver esperat. La Sra. MUNTÉ comenta que si hagués de definir la política d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona diria que és de moltes proclames i promeses quan estava a l’oposició i d’enormes mancances quan està al Govern, i assevera que dir que el Govern de la Generalitat no hi és ni se l’espera en matèria d’habitatge és faltar a la veritat, com demostren, per exemple, els textos legislatius que s’han aprovat, com ara la Llei de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional o la recent regulació sobre els preus de lloguer. Observa que el Govern de l’Estat, en canvi, CCM 10/20 DSocials 59/73 només ha fet una cosa i l’ha fet malament: una moratòria que distingia entre vulnerables de primera i de segona. La Sra. MARTÍN indica que el Grup Municipal de BC no pot votar a favor d’una proposició que parla d’emergència habitacional i ignora que la Generalitat és l’administració competent en habitatge, i diu a la regidora Munté que les lleis, un cop aprovades, s’han d’aplicar. En aquest sentit, esmenta la Llei catalana pel dret a l’habitatge de 2007, que és el Govern municipal actual qui l’està desplegant ara. D’altra banda, diu a la companya d’ERC que sap que el Govern estén la mà per col·laborar en matèria d’habitatge en tot allò que sigui possible, però li demana que quan parlin d’habitatge tinguin l’honestedat i la valentia de ser tan exigents amb el Govern de la Generalitat com ho estan sent els grups del Govern municipal amb el Govern de l’Estat. Dit això, indica que el Grup Municipal de BC s’absté en aquesta proposició. El Sr. RIERA expressa el vot contrari del Grup Municipal del PSC. Votació favorable d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, desfavorable de Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i l’abstenció de Barcelona en Comú i Ciutadans. APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT c) Precs Del Grup Municipal Esquerra Republicana: 9. – (M1923/1296) Que l’Ajuntament de Barcelona trobi la fórmula adient en l’acompanyament d’AFANOC per tal de garantir la viabilitat i continuïtat d’un recurs tan imprescindible com la Casa dels Xuklis. La Sra. BENEDÍ posa de manifest que la crisi sanitària i econòmica que ha portat la pandèmia de la COVID-19 ha afectat greument l’estat financer i l’obtenció de recursos de les entitats socials a la ciutat, que no només han redoblat els esforços per atendre les necessitats dels veïns i les veïnes, sinó que, a més, s’han trobat amb dures dificultats afegides a la seva tasca, la reducció de les donacions particulars i la impossibilitat de celebrar actes i campanyes populars per recaptar ingressos. Explicita que aquest ha estat el cas de l’AFANOC, una entitat que es finança en un 80% amb recursos propis, tant recollits de donacions privades com generats per campanyes i festes amb tanta tradició com el «Posa’t la gorra», que enguany s’han hagut de suspendre per l’estat d’alarma. El Grup Municipal d’ERC és conscient que moltes entitats s’han trobat en la mateixa situació i que l’Ajuntament no pot establir mesures particulars per a totes elles, però aquest prec fa referència a una entitat que gestiona un recurs únic a Barcelona que la ciutat no es pot permetre perdre: la Casa dels Xuklis, on l’AFANOC acull i presta servei a moltes criatures i a les seves famílies tant de Barcelona com d’arreu del país i de l’Estat. Subratlla que la Casa dels Xuklis no és simplement una residència, sinó que CCM 10/20 DSocials 60/73 allà les criatures, mentre segueixen el tractament mèdic poden continuar la seva formació, desenvolupar-hi tallers i fer tota mena d’activitats, i, el que és més important, fer-ho sense haver-se de separar de les seves famílies, tan necessàries en aquesta situació. Afegeix que el projecte que l’AFANOC desenvolupa a la Casa dels Xuklis amb el seu principal recurs a Barcelona és únic a l’Estat i ha rebut nombrosos reconeixements europeus que contribueixen a prestigiar Barcelona com a ciutat solidària i que té cura de les persones. Per això, aquest grup considera urgent que l’Ajuntament trobi una fórmula d’acompanyament a l’AFANOC, ja sigui mitjançant un conveni o en el format que resulti més adient, per tal de garantir la viabilitat i continuïtat d’un recurs tan imprescindible com la Casa dels Xuklis. La Sra. TARAFA agraeix la presentació del prec, referit a una entitat reconeguda per tothom com a entitat que fa una feina pionera a la ciutat amb un recurs, la Casa dels Xuklis, al qual accedeixen nens i nenes d’arreu del país i d’arreu del món. Indica que l’Ajuntament fa molts anys que treballa amb l’AFANOC i amb la Xarxa de Famílies Cuidadores, que duen a terme una tasca de cura molt important i han creat l’espai Barcelona Cuida. Assenyala que la col·laboració amb l’entitat els darrers anys ha estat molt estreta i el Govern municipal és plenament conscient que la situació provocada per la COVID encara ha intensificat més la seva feina: el fet que tots estiguessin tancats dins la Casa dels Xuklis ha significat una feina de seguiment i acompanyament d’aquests infants molt més intensa. Indica que el Govern va visitar la Casa dels Xuklis al gener i s’hi va reunir a finals de setembre per tractar el problema actual de l’entitat, i confirma que un percentatge molt important del finançament de l’entitat depèn del «Posa’t la gorra», activitat que enguany no han pogut fer. Informa que l’Ajuntament, a la convocatòria general de subvencions, ja donava una subvenció a aquesta entitat, i ara, juntament amb el Districte, ha fet la feina per poder generar una nova subvenció extraordinària que ja se’ls va comunicar i que tindran les properes setmanes quan els dispositius jurídics de la casa ho permetin. Per això, el Govern accepta el prec. La Sra. BENEDÍ agraeix l’acceptació del prec i posa en relleu la tasca ingent que fa la Casa dels Xuklis a la ciutat des de fa molts anys, amb l’acollida d’infants i joves que pateixen càncer i les seves famílies, amb tot el que això comporta, que la diferencia d’altres recursos que no fomenten tot el que fomenta aquest, una tasca de la qual totes les persones presents i moltes d’altres són conscients. Dit això, manifesta el desig que l’entitat rebi aviat la subvenció esmentada per la Sra. Tarafa. ACCEPTAT 10. – (M1923/1297) Que el Govern municipal posi en marxa un programa que permeti col·locar, de manera progressiva, les llambordes stolpersteine en memòria dels barcelonins i barcelonines, de naixement o d’adopció, que van ser víctimes del nazisme, amb la instal·lació, durant els propers mesos, de les llambordes en CCM 10/20 DSocials 61/73 homenatge a Francesc Boix, al número 17 del carrer de Margarit, a Mercè Núñez Targa, al número 5 del carrer de Santa Anna, i a 7 o 8 conciutadans i conciutadanes representatius dels col·lectius que van patir la repressió del nazisme, com ara l’exili republicà, la comunitat jueva, els Testimonis de Jehovà, el poble gitano o el col·lectiu LGTBI. Tot això en col·laboració amb el Memorial Democràtic de Catalunya i amb la participació de les Taules de la Memòria Històrica dels districtes i les entitats memorialistes. La Sra. SENDRA posa de manifest que al març de 2018 l’alcaldessa es va comprometre a adherir-se al programa de Stolpersteine, que, a parer seu, és el programa de reconeixement d’art i memòria més important que hi ha a Europa, un monument immens a tota una època històrica plena d’horrors a tot el continent, al qual s’han adherit moltes ciutats i molts països, com ara Àustria, Bèlgica, Croàcia, República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, França, Polònia, Romania, Rússia, Suècia, Suïssa, Ucraïna o Espanya, i també a Catalunya es va tirar endavant el 2017 des del Memorial Democràtic i actualment ja hi ha 279 llambordes posades. Entén que, ara que se celebra el 75è aniversari de l’alliberament dels camps nazis i la victòria sobre el Tercer Reich, així com el 80è aniversari de l’assassinat del president Companys, que va ser cedit des de la Gestapo al règim franquista, és un bon moment per fer aquest reconeixement i aquesta reparació. És conscient que el regidor Rabassa demana que aquest debat es faci a partir del gener, però el Grup Municipal d’ERC considera que aquest és un moment històric, amb els fills de les víctimes que ara tenen vuitanta o noranta anys i amb més de 700 persones catalanes que van ser perseguides per la seva condició social, cultural o política. Recorda que les persones que van ser empresonades en els camps nazis ho van ser per la seva ideologia, per la seva raça i per la seva condició i/o orientació sexual. A continuació, explicita que el prec demana que es posi una llamborda dedicada a Francesc Boix, que va ser el fotògraf de Mauthausen i enguany fa cent anys del seu naixement, i una altra dedicada a Mercè Núñez —a Barcelona hi ha una placa commemorativa davant del lloc on va viure—, que va ser militant del PSUC, va lluitar tota la vida per la llibertat i va ser condecorada per França, pel general De Gaulle. Per acabar, demana que Barcelona s’impliqui en aquest programa amb la col·locació de les dues llambordes esmentades, així com amb una per a cada col·lectiu que va patir aquesta repressió i que, a partir d’aquí, al gener o al febrer es debati sobre com s’aborda la globalitat dels reconeixements. El Sr. RABASSA indica que, si bé és difícil no acceptar aquest prec, el Govern no l’acceptarà, però no vol que es faci una lectura errònia d’aquest no. Explica que no diuen que no al fet de dedicar elements commemoratius a les persones deportades, i el rebuig d’aquest prec no significa que no els importin les persones que han passat per camps de concentració nazis o que han estat represaliades pel nazisme, sinó que rebutgen el prec per coherència amb les polítiques de memòria municipals. Observa que a Barcelona ja fa anys que s’estan instal·lant elements com els que demana el prec. Per exemple, n’hi ha un de dedicat a Companys a la darrera residència voluntària que va tenir, i un altre per a Mercedes Núñez, a la qual fa referència el prec, a la casa on va néixer, com ha dit la Sra. Sendra (s’hi ha posat una CCM 10/20 DSocials 62/73 placa que indica el camp de concentració pel qual va passar). Pregunta si convindria posar dues llambordes o dos senyals en el mateix indret. D’altra banda, assenyala que Conrad Miret, assassinat pels nazis a La Santé el 1942, també té una placa, i hi havia preparat un programa d’actes conjunts amb l’Amical de Ravensbrück i l’Amical de Mauthausen per commemorar el 75è aniversari dels camps nazis. A més, s’ha atorgat a totes dues entitats la Medalla d’Honor de la ciutat. Per tant, Barcelona està commemorant aquestes persones i a la ciutat no hi ha un buit de senyalització en aquest sentit. Comenta, però, que les Stolpersteine no generen consens com a element urbà de memòria entre totes les entitats memorials de Barcelona ni entre tots els acadèmics, i cal reflexionar sobre el seu ús i també sobre el seu abús, així com analitzar com encaixa aquesta política memorial —el memorial més gran que hi ha al món— amb la política senyalística de memòria pròpia de la ciutat. Tot seguit, assenyala que a València i a algunes ciutats de Navarra tenen la seva pròpia llamborda, mentre que a ciutats d’Alemanya no es posen Stolpersteine per les veus en contra que generen en algunes comunitats jueves, per exemple a Munic. Per acabar, posa de manifest que, tal com ja van indicar, al febrer es faran unes jornades per veure com encaixen les Stolpersteine amb tot el que ja es fa a la ciutat en l’àmbit de senyalística memorial i, si cal, establir criteris aplicables i viables. Conclou que el respecte pels represaliats i les represaliades és total i que sobre les Stolpersteine s’hi pot reflexionar, tot vigilant de no generar una inflació memorial que acabi sent una possible banalització ètica, i sempre escoltant les entitats. NO ACCEPTAT Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 11. – (M1923/1281) Que l’Ajuntament promogui des de l’Agència de Salut Pública, una enquesta de Salut Mental de la Ciutat de Barcelona que ens permeti poder detectar els condicionants que afecten en la salut mental que té la població i permeti establir accions de millora compartides amb totes les administracions i entitats implicades. La Sra. VILA posa de manifest que la pandèmia ha tingut efectes sobre la salut mental de la població, i entre els sentiments esmentats en l’enquesta de seguiment de la COVID feta per l’Ajuntament a la ciutadania de Barcelona destacaven l’angoixa, la por al contagi i el que això pot implicar pel que fa a la transmissió a les persones més properes i més estimades, així com el sentiment de sobrecàrrega per la feina, ja que hem hagut de teletreballar, ocupar-nos dels infants que no han pogut anar a l’escola i cuidar de persones dependents, i l’impacte emocional per la mort d’éssers estimats dels quals no ens hem pogut acomiadar i pels quals hem hagut de fer un dol absolutament anormal. A més, a això s’hi afegeix la sensació d’aïllament i els problemes econòmics (moltes persones han cobrat tard els ERTO o no els han cobrat encara, i n’hi ha que han hagut de tancar el seu negoci), així com la incertesa sobre les conseqüències d’una pandèmia que afecta tota la població, especialment qui té una malaltia mental. Per tot plegat, l’estat del benestar emocional de la població ha empitjorat i els trastorns de salut mental han crescut —per exemple, hi ha més crisis d’ansietat i CCM 10/20 DSocials 63/73 depressió—, tal com alerten les entitats de salut mental de la ciutat i del país, i, si bé és cert que hi ha un pla de xoc per fer front als efectes emocionals de la COVID, el Grup Municipal de JxCat considera que cal arribar a tota la població i, per tant, cal fer una fotografia de quin és l’estat de la salut mental de tota la població per edats, per sectors, per situacions socioeconòmiques, etc. Per això, és molt important aprofitar l’enquesta de salut de Barcelona, tot reforçant-ne l’apartat de salut mental per a la propera edició, que s’ha de fer l’any vinent —es fa cada cinc anys—, per tal d’implementar les mesures i polítiques adients. La Sra. TARAFA agraeix el prec, que el Govern accepta —n’ha transaccionat una part—, i posa de manifest que durant tota la pandèmia el Govern ha anat insistint que al marge de la crisi sanitària n’hi ha una de social i una d’econòmica, així com una de benestar emocional, com sempre afegeix ella. Indica que el Govern sempre s’ha preocupat pel benestar emocional i la salut mental, com demostra, per exemple, el fet que aquest sigui el primer ajuntament que té un pla de salut mental, un pla que s’ha treballat conjuntament amb tots els agents de la ciutat. No obstant això, està d’acord amb el to del prec, atès que és molt important tenir informació sobre el que està succeint, una informació que s’obtindrà per tres vies: - L’enquesta de salut de Barcelona, que es fa cada cinc anys, arriba aproximadament a 4.000 persones de diferents edats, sexe, etc. i analitza, entre altres coses, l’estat emocional i la salut mental dels veïns i les veïnes. En la propera edició, a part de les dades habituals, se’n recolliran sobre l’impacte de la COVID específicament en la salut mental. - L’enquesta FRESC, que es fa cada dos anys a 3.000 joves d’entre 14 i 18 anys i també s’ha de fer ara. En aquesta edició hi haurà un accent molt especial en la salut mental, en el benestar emocional, de manera que es recolliran dades que indicaran si les polítiques públiques que s’estan fent estan ben orientades o no. - Les taules de salut mental —a finals d’any ja n’hi haurà deu a la ciutat—, des de les quals es recull informació a través de l’escolta i d’enquestes. Conclou que aquestes tres vies permetran actualitzar les dades sobre salut mental, especialment pel que fa a l’impacte de la COVID. La Sra. VILA agraeix l’acceptació del prec, la transacció i, per tant, que es pugui disposar d’una visió global de com està afectant la pandèmia la salut mental de les persones. ACCEPTAT AMB MODIFICACIONS 12. – (M1923/1282) Que el govern convoqui abans de finalitzar el mes d’octubre una reunió amb els Grups Municipals per presentar l’estratègia que té la ciutat en la lluita contra el VIH: Què s’ha fet en aquests 5 anys per tal d’assolir els compromisos adquirits a la Declaració de Paris signada l’any 2015 i quina estratègia es pensa seguir a partir d’ara. La Sra. VILA recorda que al febrer el Grup Municipal de JxCat va presentar un prec que l’alcaldessa va acceptar per tal que l’Ajuntament de Barcelona elaborés una CCM 10/20 DSocials 64/73 campanya informativa sobre la difusió de la PrEP en col·laboració amb els centres especialitzats de la ciutat, un prec que va presentar motivat per la recomanació de l’OMS —entén que l’alcaldessa el va acceptar pel mateix—, que recomana aquesta profilaxi a les persones en risc de control del virus. Assenyala que el 2019 es va aprovar la comercialització de la PrEP a l’Estat espanyol i, per tant, es va incorporar a la cartera pública, i està demostrat que té una efectivitat de gairebé el 100% per evitar la transmissió del VIH en les persones que en fan un ús de manera conscient, és a dir, que la prenen cada dia que toca. El Grup Municipal de JxCat considera que cal donar a conèixer la PrEP, així com tots els serveis relacionats, com s’ha fet a grans ciutats com Nova York o París amb grans campanyes. Recorda que el 2015 l’Ajuntament va signar la Declaració de París, que implicava un compromís del món local de dur a terme accions efectives per posar fi a la pandèmia de la SIDA l’any 2030 assolint els objectius 90-90-90. Cinc anys després, aquest grup voldria saber què s’ha fet. Per exemple, si s’ha incrementat la dotació pressupostària dels recursos a entitats que es dediquen a ajudar a complir aquests objectius i en quin ordre de prioritats es troben aquests dins l’agenda del Govern i quines mesures s’estan desenvolupant per assolir-los. Per acabar, pregunta si l’Ajuntament signarà la nova Declaració de París, com ja ha fet Madrid, entre altres ciutats, i formula el prec. La Sra. TARAFA agraeix el prec i l’acceptació de la transacció —el Grup Municipal de JxCat demanava que la trobada es fes a l’octubre, però el Govern va demanar si es podia fer al desembre, com finalment han acordat—, i comenta que intentaran fer coincidir la convocatòria amb l’1 de desembre, el Dia Internacional de la SIDA. A continuació, posa de manifest que des del 2015 Barcelona forma part de l’estratègia de salut sexual i reproductiva, on participen l’Agència de Salut Pública, l’IMPD, el Consell de Dones de Barcelona, el Departament de Salut i totes les entitats de la ciutat que treballen qüestions relacionades amb el VIH i la SIDA, de manera que des d’aleshores es treballa en relació amb la declaració i la signatura d’aquesta: entitats de diferents mirades treballen qüestions de salut pública, com també ho fan parts de l’Ajuntament o de l’Administració, des de la prevenció, l’acompanyament de les entitats i el tractament de l’estigma. Entén que al voltant de l’1 de desembre es pot fer aquesta trobada que demana el prec i fer el balanç de tot el que s’ha anat treballant en eixos com ara la promoció de la salut i el treball del VIH i la SIDA en la prevenció primària, la promoció de la salut a les escoles i com es treballa la salut sexual i reproductiva i el VIH a les escoles, el suport i el seguiment de la PrEP. També es pot parlar en aquest balanç sobre com s’ha treballat i com es continuarà fent aquest seguiment, així com la promoció de l’atenció del seguiment del chemsex i altres temàtiques que s’han anat treballant. La Sra. VILA agraeix l’acceptació del prec, sobretot per les entitats especialitzades, que estan realment preocupades. Entén que la trobada serà un bon espai per autoavaluar-se i determinar per quina via s’ha de seguir. ACCEPTAT AMB MODIFICACIONS CCM 10/20 DSocials 65/73 Del Grup Municipal Ciutadans: 13. – (M1923/1278) Que el Govern Municipal doni suport econòmic i logístic al projecte “Jornades d’Artesania al Poble Espanyol”, que té previst realitzar-se durant aquest any, per tal de refermar l’activitat artesana i potenciar el recinte del Poble Espanyol com a referent en l’oferta cultural de la ciutat. La Sra. BARCELÓ posa de manifest que un dels valors i una de les ànimes del Poble Espanyol és l’artesania —també ho són les exposicions i els locals de restauració—: els artesans treballen obertament i de cara al públic, i el 2004 la Ciutat dels Artesans va ser declarada zona d’interès artesanal per la Generalitat de Catalunya. Tot seguit, explicita que la crisi econòmica i social generada per la pandèmia està afectant moltíssim els artesans, atesa la reducció del nombre de visites, i indica que, a parer del Grup Municipal de Cs —entén que el Govern pensa el mateix—, és important apropar els valors del comerç i la proximitat de l’artesania, que és una tradició i un art que forma part de la nostra cultura. En concret, aquest prec demana que el Govern municipal doni suport econòmic i logístic al projecte Jornades d’Artesania al Poble Espanyol, que, si la pandèmia ho permet —les circumstàncies canvien d’un dia per l’altre—, es durà a terme aquest any per tal de refermar l’activitat artesana i potenciar el recinte del Poble Espanyol, que ha de tornar a ser un referent en l’oferta cultural de la ciutat. D’altra banda, aquest grup considera que potser caldria parlar sobre la manera de fer que el Poble Espanyol sigui més proper a la ciutadania de Barcelona, ja que està molt enfocat al turisme. El Sr. MARCÉ accepta el prec en nom del Govern, que acostuma a donar suport a totes les propostes de qualsevol grup que impliquin col·laboració amb el teixit econòmic, cultural i sociocultural de la ciutat sempre que la proposta entri dins del marc competencial de l’Ajuntament, com en aquest cas. Dit això, puntualitza que actualment el problema del Poble Espanyol no és estrictament dels artesans —s’han reunit diverses vegades amb ells, com també amb la Direcció del Poble Espanyol—, sinó també de la resta d’activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen. Per això, s’ha plantejat amb ells una proposta que impliqui una rebaixa i una moratòria de lloguers, així com les Jornades d’Artesania, que es preveia fer al novembre i que tenen una dotació econòmica que ja està compromesa per part de l’Ajuntament, a part del suport logístic. Així, el que demana el prec en aquest sentit ja està fet. Observa, però, que, ateses les circumstàncies, que impliquen que el Poble Espanyol torni a estar tancat, i les previsions actuals, és difícil que les jornades es puguin fer al novembre, de manera que és probable que s’endarrereixin fins al gener o el febrer. En qualsevol cas, però, estan previstes i poden comptar amb tota la col·laboració del Govern municipal. D’altra banda, estan d’acord que el Poble Espanyol hauria de dependre menys del turisme internacional i tornar a ser un espai amb una gran lògica escolar, de passeig familiar els diumenges, etc., i l’artesania hi té molt a dir. Per acabar, afirma que el Govern continuarà treballant en aquesta direcció. CCM 10/20 DSocials 66/73 La Sra. BARCELÓ agraeix l’acceptació del prec i insisteix que el Grup Municipal de Cs, que vol que es materialitzi l’ajuda al sector de l’artesania i la resta d’oficis i comerços i restauració que hi ha al Poble Espanyol, és conscient de les circumstàncies. Per això en la seva intervenció ha dit que les jornades se celebrarien aquest any si la pandèmia ho permetia. Si no és així i s’han d’ajornar, caldrà buscar altres recursos i reinventar accions perquè l’artesania, que forma part de la nostra cultura com a ofici i com a tradició, pugui sobreviure. Amb aquest objectiu, entre altres coses, cal donar-hi molta visibilitat, cosa que l’Ajuntament de Barcelona pot fer. El Sr. MARCÉ es mostra d’acord amb les paraules de la Sra. Barceló; subratlla que el Govern ja treballa amb els artesans per repensar el paper de l’artesania amb un doble joc de relació entre tradició i innovació, i indica que en un altre terreny, potser més innovador, s’ha proposat que la indústria creativa del Poblenou (artesans, dissenyadors...) tingui aquest any una activitat rellevant al voltant del Nadal. Insisteix que el Govern ja treballa en la direcció que demana el prec i en comparteix l’objectiu, de manera que hi continuarà treballant. ACCEPTAT 14. – (M1923/1303) Que el govern de l’Ajuntament de Barcelona insti al ICUB i realitzi les accions necessàries per procedir a la retirada del Premi Ciutat de Barcelona al documental Ciutat Morta, i que insti als productors del documental a la devolució de l’import de 7.000 euros corresponents a aquest premi. (Punt tractat juntament amb el punt 6.) NO ACCEPTAT Del Grup Municipal Partit Popular: 15. – (M1923/1293) Que el Govern municipal presenti en el termini d’un mes, un Informe que reculli les dades corresponents als ensenyaments de règim general (educació infantil de primer cicle, primària, ESO, batxillerat, formació professional i educació especial i inclusiva) de la ciutat de Barcelona per a aquest nou curs escolar, desglossat per districtes, nombre de docents, ràtios d’alumnes/grup, ajuts de menjador escolar i construcció de nous centres educatius. El Sr. RAMÍREZ indica que recentment han tingut coneixement a través del Consell Escolar Municipal de Barcelona de la presentació de l’informe actualitzat sobre les dades de les escoles bressol, però no els consta un mapa complet de la resta d’ensenyaments obligatoris que inclogui l’educació infantil de primer cicle, la primària, l’ESO, el batxillerat, la formació professional i l’educació especial i inclusiva. Explicita que el curs 2020-2021 serà un curs especial i més que mai caldrà garantir accions que contribueixin a la millora de l’èxit escolar, impulsar la formació professional, molt especialment la modalitat dual, i lluitar contra l’abandonament escolar, un gran repte per l’Ajuntament en un curs que ha començat amb un fort absentisme escolar en alguns centres de la ciutat. A parer del Grup Municipal del PP, CCM 10/20 DSocials 67/73 la millor manera d’assumir els reptes de futur és coneixent les dades. Per això presenta aquest prec, que enuncia. Afegeix que també voldria saber quines han estat les actuacions referents a les obres de reforma i manteniment que han millorat les instal·lacions dels centres i permetran començar el curs amb normalitat. La Sra. PÉREZ excusa la comissionada d’Educació, a qui un imprevist ha impedit assistir a la sessió, i exposa el que aquesta li ha traslladat: el prec s’accepta i bona part de les dades, com ja ha dit el Sr. Ramírez, ja han estat presentades en el Consell Rector de l’IMEB i al Consell Educatiu Municipal. En mancava la informació final sobre els ajuts de menjador un cop tancat el segon període de sol·licituds a finals de setembre, així com l’informe d’inici de curs dels ensenyaments postobligatoris i d’escoles d’educació especial, que encara no havien estat presentats. La comissionada entén que es podrà disposar de tota la informació en el període d’un mes, i es posa a disposició dels grups per compartir els enllaços amb tota la informació que ja ha estat publicada, així com per a qualsevol aclariment, i amb el compromís de presentar la resta d’informació en el termini d’un mes. El Sr. RAMÍREZ agraeix l’acceptació del prec i comenta que quan disposin de tota la informació, en tornaran a parlar. ACCEPTAT Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi: 16. – (M1923/1273) Que el govern municipal elabori, en coordinació amb les entitats del tercer sector, un mapa actualitzat de la pobresa a Barcelona que detalli les persones que es troben en situació vulnerable per districtes i barris de la ciutat. La Sra. PARERA explicita que la pandèmia ha donat lloc a un fort increment de persones sense recursos i ha fet emergir perfils de persones que vivien de l’economia submergida i que ara s’han quedat sense ingressos. Les entitats del tercer sector ja fa molts mesos que alerten que estan absolutament desbordades i denuncien un col·lapse a les instàncies de les administracions públiques, d’una banda perquè ha augmentat considerablement el volum de demanda per rebre ajuts —ajuts que, en molts casos, triguen molt a arribar o no arriben—, i d’altra banda perquè el fet de no poder oferir una atenció presencial satura totes les vies telemàtiques per sol·licitar els ajuts. El Grup Municipal de BxCanvi considera que en aquests moments el tercer sector pot aportar una radiografia bastant precisa i un coneixement de la realitat social de la ciutat que l’Ajuntament hauria d’aprofitar. Entén que si l’Ajuntament aprofita l’experiència i les propostes del sector, moltes de les quals ja es van plantejar en les taules del Pacte per Barcelona, serà molt més eficient a l’hora de fer arribar els ajuts que es volen implementar. Per això, presenta aquest prec, que ha estat transaccionat amb el Govern: «que el tercer sector participi en la definició dels indicadors de l’enquesta sociodemogràfica que s’ha iniciat i que ens permetrà copsar la situació de la pobresa a Barcelona, i que el seu resultat es presenti en el marc de l’Acord Ciutadà». CCM 10/20 DSocials 68/73 La Sra. FUERTES accepta el prec, que respon a un doble objectiu que el Govern comparteix: conèixer la realitat de la pobresa i l’exclusió a la ciutat i fer-ho amb rigor, amb dades i de la mà dels agents socials. En aquest sentit, el Pla d’estudis sociològics 2020-2023, aprovat per la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat el 20 de maig del 2020, preveu la realització d’aquesta enquesta sociodemogràfica que facilitarà informació rellevant sobre habitatge, economia, ocupació i condicions de vida de barcelonins i barcelonines. L’univers de referència són les llars de la ciutat i l’objectiu és quantificar-les i caracteritzar-les descrivint les unitats de convivència, les característiques socials, demogràfiques i econòmiques, així com les condicions objectives en què viuen. D’altra banda, el Govern entén que té tot el sentit que la Taula del Tercer Sector, com a representant del tercer sector social, faci també una aportació pel que fa als indicadors i la confecció de l’enquesta, i també està d’acord que l’Acord Ciutadà, un espai privilegiat de governança i de coproducció a la ciutat, sigui l’espai on es presentin els resultats de l’enquesta, que s’analitzarà tenint en compte l’estratègia de reducció de desigualtats. La Sra. PARERA agraeix l’acceptació del prec i la bona sintonia amb els objectius compartits que hi ha hagut a l’hora de negociar-ne la transacció i de treballar conjuntament amb l’objectiu que es persegueix, que no és un altre que fer tot molt més eficient per tal que la gent pugui rebre els ajuts com més aviat millor i que ningú en quedi fora. ACCEPTAT AMB MODIFICACIONS 17. – (M1923/1274) Que el govern municipal presenti una actualització del Pla salut mental Barcelona 2016 – 2022 que tingui en compte l’impacte de la Covid-19 en la salut mental de les persones. La Sra. PARERA manifesta l’opinió del Grup Municipal de BxCanvi que és necessari actualitzar el Pla de la salut mental de Barcelona (2016-2022) tenint en compte l’impacte que han tingut la COVID-19 i l’estat d’alarma, i esmenta un estudi elaborat per la Fundació Pere Tarrés en col·laboració amb Sant Pere Clavé Fundació Sanitària, la Fundació Vidal i Barraquer i la Fundació Eulàlia Torres de Beà sobre la pandèmia i el confinament, en què s’exposa com ha crescut exponencialment el risc d’exclusió, així com els problemes de salut mental com l’estrès, l’ansietat i la depressió, especialment en la població amb menys recursos. Afegeix que els experts alerten que no s’està responent d’una forma correcta a l’impacte emocional que la crisi sanitària està tenint en la salut mental i en les addiccions, i pronostiquen que en un futur immediat hi haurà un increment de problemes vinculats a aquesta salut. La Sra. TARAFA comenta que, tal com ha dit en la resposta al prec del Grup de JxCat corresponent al punt 11 de l’ordre del dia, el Govern és molt conscient que darrera la crisi sanitària hi ha una crisi social i econòmica, així com de benestar emocional, que de vegades s’oblida i és important tenir molt en compte, i assenyala que durant tota la pandèmia han estat treballant en col·laboració amb el Col·legi de Psicologia i amb CCM 10/20 DSocials 69/73 totes les entitats del sector en el marc del grup promotor i la Taula de Salut Mental. Afegeix que ja al març, en el marc de la col·laboració amb el Col·legi de Psicologia, es van adoptar vàries mesures, i al maig es va aprovar tirar endavant un pla de xoc complementari al Pla de salut mental d’1,5 milions d’euros per acompanyar tot aquest pes sobrevingut en relació amb el benestar emocional de la població de la ciutat, un pla de xoc amb cinc grans eixos que ja s’han activat amb totes les entitats del sector: eines per poder acompanyar molt millor aquesta situació sobrevinguda; detecció precoç, important en un tema sovint invisible; suport emocional específic als col·lectius més vulnerables; prevenció i acompanyament davant situacions de suïcidi, i acompanyament del dol. Afirma que enguany, en fer el balanç de final d’any, es farà el balanç del Pla de salut mental i del Pla de xoc, de manera que el Govern accepta el prec i farà la presentació que demana a finals d’any, en principi a la Taula de Salut Mental, on participen tots els grups municipals, i, si cal, també a la Comissió. La Sra. PARERA agraeix l’acceptació del prec i posa de manifest que els grups, que, efectivament, participen a la Taula de Salut Mental, intentaran ajudar en tot allò que puguin, sempre tenint en compte les recomanacions dels experts, que són qui realment saben com s’ha de fer front a tot plegat els propers anys per poder tenir un pla els propers quatre o cinc anys que sigui útil per als ciutadans. La Sra. TARAFA indica que el Govern en tot moment ha treballat tant el Pla de salut mental com el Pla de xoc i la resta de mesures acompanyat dels professionals de la ciutat de l’àmbit de la salut mental (entre d’altres, psicòlegs i psiquiatres) i les entitats. Per tant, dona per fet que sempre es treballa de la mà del sector. ACCEPTAT d) Preguntes Del Grup Municipal Partit Popular: 18. – (M1923/1292) Quines actuacions portarà a terme aquest Govern Municipal respecte a les més de 470 obres pictòriques incautades per la Guàrdia Civil i que constitueixen el llegat que va fer Julio Muñoz Ramonet a la ciutat de Barcelona? El Sr. RAMÍREZ exposa que a principis de mes es va saber pels mitjans de comunicació que la Guàrdia Civil havia dut a terme una actuació en què es van requisar gairebé 500 peces del llegat artístic, fins aleshores desaparegut, de Julio Muñoz Ramonet —el Grup Municipal del PP felicita el cos per l’èxit de l’operació—, un llegat que aquest grup sempre ha considerat un element molt important per a la dinamització cultural no només del districte de Sarrià, sinó de tota la ciutat. Posa de manifest que l’actuació policial no ha estat exempta de polèmica: la família va llençar acusacions greus contra l’Ajuntament i va sol·licitar la devolució d’algunes obres. Aquest grup entén que el Govern municipal ja deu tenir una idea clara de quins són els següents passos que durà a terme en relació amb aquest llegat que s’ha recuperat. Per això, li pregunta quines actuacions durà a terme l’Ajuntament, tant des CCM 10/20 DSocials 70/73 del punt de vista judicial com des del punt de vista de la ubicació de tot el fons cultural, i què es farà amb les obres mentre duri el litigi. D’altra banda, anuncia que aquest grup sol·licitarà que s’estudiï la possibilitat de no traslladar aquest llegat a altres institucions o museus, com s’ha fet fins ara, sinó que part de la col·lecció es mantingui a l’edifici del carrer Muntaner com a element dinamitzador d’una zona amb moltes mancances pel que fa a equipaments culturals. El Sr. SUBIRATS celebra l’interès que recull aquesta pregunta i informa —entén que el Sr. Ramírez ja ho sap— que les obres encara no estan en mans de l’Ajuntament, ja que són objecte d’un procés judicial que fa molts anys que va començar i s’estan exercint les accions legals pertinents per recuperar aquest llegat, malgrat totes les contradiccions que s’han anat produint al llarg del temps: a hores d’ara, encara no està clar quines de les obres de les quals es va fer càrrec la Guàrdia Civil en diversos indrets tant de magatzems com de domicilis formen part del llegat i quines no, cosa que han d’acabar d’aclarir el jutjat i la mateixa Guàrdia Civil, a partir dels inventaris i de l’opinió dels experts. Per tant, si bé el Govern també voldria que tot aquest procés judicial hagués acabat i que es pogués discutir si les obres han d’anar als museus, a l’edifici del carrer Muntaner o a altres llocs, en aquest moment encara s’està en una fase prèvia, la d’acabar de culminar els procediments, tant el penal com el civil, que permetran saber quines obres són objecte del llegat i de les quals, per tant, es reconeixerà la propietat a la Fundació Muñoz Ramonet, a la qual es lliuraran. El Sr. RAMÍREZ agraeix la resposta i observa que hi ha un gran desconeixement sobre la situació del llegat i l’obra de Muñoz Ramonet, i sempre que hi ha recuperacions de l’obra hi ha contradiccions i polèmiques, i cal comprovar si hi ha falsificacions, si les obres formen part del llegat, etc. Dit això, demana que a mesura que es vagin fent passes en relació amb aquest assumpte se’n vagi informant, tant des del punt de vista judicial com des del punt de vista de la recuperació d’aquestes obres del llegat (quin n’ha de ser l’interès o la ubicació, etc.). El Sr. SUBIRATS diu que tant al Grup Municipal del PP com al Govern els agradaria disposar del màxim d’informació possible sobre aquest procés que fa vint-i-cinc anys que va començar. ES DONA PER TRACTADA e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal Junts per Catalunya: 19. – (M1923/1283) Que el govern municipal informi sobre la previsió de constitució d’aquesta Comissió de Seguiment i Avaluació que demanava el prec acceptat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 19 de novembre de 2019 amb el següent contingut: Que el govern municipal constitueixi de manera urgent la Comissió de Seguiment i Avaluació de la MPGM per l’obtenció d’habitatge de CCM 10/20 DSocials 71/73 protecció pública en sòl urbà consolidat, tal com va acordar en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona a la sessió del 28 de setembre de 2018. La Sra. MUNTÉ posa de manifest que el setembre de 2018 es va aprovar la modificació del Pla general metropolità per a l’obtenció del 30% d’habitatge de protecció oficial i deu mesos després el Grup Municipal de JxCat va demanar per escrit que es convoqués la comissió de seguiment i avaluació de la mesura. No en va rebre cap resposta i, un any i dos mesos després de l’aprovació de la mesura del 30%, a Barcelona va caure un 74% l’inici de nova construcció d’habitatge en el segon trimestre d’aquell any, mentre que en altres municipis la construcció es va multiplicar. Al novembre de 2019 aquest grup va entrar un prec per demanar que, de manera urgent, es constituís la comissió de seguiment i avaluació de la mesura de 30% i la Sra. Martín va acceptar el prec, però vuit mesos després, al juliol de 2020, la comissió no s’havia convocat, de manera que aquest grup va decidir entrar una demanda de seguiment. Ara, tres mesos més tard i quan ja fa dos anys de l’aprovació de la mesura, la comissió continua sense haver-se constituït, i fa pocs dies, el 9 d’octubre, després d’esperar més d’un any resposta a aquell prec entrat a l’estiu de 2019, aquest grup va rebre la resposta del Govern que no s’ha convocat la comissió de seguiment perquè estan centrats en la pandèmia. Recorda que en el debat de la proposició del Grup Municipal d’ERC corresponent al punt 8 de l’ordre del dia la regidora ha dit que en matèria d’habitatge la Generalitat ni hi és ni se l’espera, i qualifica això que tot just ha relatat de deixadesa. Tot seguit, assenyala que des que va començar la crisi sanitària el Govern municipal ha anunciat promocions d’habitatge, ha celebrat rodes de premsa amb el ministre Ábalos —aquest ha comunicat als seus socis de Govern que la Llei d’habitatge s’endarrereix i que no s’inclourà la mesura de la regulació dels preus del lloguer en els pressupostos generals de l’Estat—, i ha fet manifestos en matèria d’habitatge, però no ha fet cap anàlisi sobre què ha funcionat i què no en relació amb la mesura del 30%, una anàlisi necessària tenint en compte, entre altres coses, que la construcció representa el 3,2% del PIB de Barcelona i dona feina a més de 32.000 veïns i veïnes de la ciutat. No es pot admetre que no es convoqui la comissió de seguiment de la mesura i, per tant, que no s’exerceixi la funció de valoració i esmena d’allò que hagi pogut no funcionar. Demana que no es perdi ni un minut més amb excuses ni amb mandres i que es convoqui finalment aquesta comissió, tal com la regidora Martín es va comprometre a fer ja fa un any. La Sra. MARTÍN afirma que el Govern és conscient que aquest és un tema d’especial interès per al Grup Municipal de JxCat, que ha portat diverses vegades aquesta qüestió a la Comissió, i indica que aquest interès és compartit pel Govern, com no pot ser d’una altra manera quan es parla d’una modificació molt important del Pla general metropolità per la qual tota nova promoció o gran rehabilitació de més de 600 m² ha de destinar un 30% a habitatge protegit, una mesura que s’aplica ja a ciutats com París o Nova York però que aquí és pionera a tot l’Estat i, per tant, s’entén que generi interès i atenció. Afegeix que aquesta mesura va ser un canvi normatiu resultat d’una important campanya de mobilització ciutadana liderada pel Sindicat de Llogateres, la PAH, l’Observatori DESC, l’Associació de Barris pel Turisme Sostenible i la Federació CCM 10/20 DSocials 72/73 d’Associacions Veïnals, entitats que fa molts anys que lluiten pel dret a l’habitatge i pel dret a la ciutat, i subratlla que és important que tots els grups polítics de l’Ajuntament, com també el grup promotor de la modificació del PGM, puguin fer seguiment de la mesura, sobretot en un moment com l’actual, en el qual és més important que mai construir habitatges a preus assequibles. Tot seguit, assenyala que, dins l’àmbit de l’administració, és l’Ajuntament de Barcelona la institució que està liderant la construcció d’habitatges públics a tot l’Estat, com recordava fa uns dies una notícia molt il·lustrativa, que indicava que en els tres últims mesos l’Ajuntament ha licitat habitatges per un preu superior al de les licitacions que han fet Infraestructures i Ferrocarrils sumades. No obstant això, entén, com ja ha dit, que aquesta comissió serà molt útil, ja que, a banda del que faci l’Ajuntament, serà importantíssim avaluar quina està sent la contribució del sector dels promotors privats a l’ampliació del nombre d’habitatges assequibles a la ciutat. Per acabar, demana paciència al Grup Municipal de JxCat, que ha de tenir en compte que la crisi ha canviat les prioritats i ha alterat tots els calendaris, i manifesta el desig de poder convocar la comissió ben aviat. La Sra. MUNTÉ respon que ho creuran quan ho veuran, i, mentrestant, continuaran demanant que es convoqui, i subratlla que de cap manera la pandèmia pot justificar aquest retard, perquè aquest ja ve de molt abans. ES DONA PER TRACTAT VI) Mocions VII) Declaracions Institucionals La Sra. PÉREZ dona les gràcies a tothom per facilitar el desenvolupament de la sessió, que dona per finalitzada. No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.33 h. CCM 10/20 DSocials 73/73