INFORME SITUACIÓ ACTUAL DE LA PROBLEMÀTICA DE LES DROGUES AL RAVAL I INTERVENCIONS REALITZADES Actualització a gener de 2020 Comissió de seguiment de la problemàtica de les drogues al Raval 30/01/2020 Informe del Pla de Xoc. Gener 2020 1. CONTEXT I JUSTIFICACIÓ DE LES MESURES ........................................................................................3 2. ACTUACIONS I RECURSOS..................................................................................................................2 3. VALORACIÓ DELS RESULTATS ..............................................................................................................5 3.1 SALUT................................................................................................................................................... 5 3.2 SEGURETAT............................................................................................................................................ 5 3.3 HABITATGE .......................................................................................................................................... 11 3.4 ESPAI PÚBLIC........................................................................................................................................ 17 3.5 ASSOCIACIONS CANNÀBIQUES IRREGULARS............................................................................................... 20 3.6 COMUNICACIÓ .................................................................................................................................... 21 3.7 COORDINACIÓ I COOPERACIÓ INTERINSTITUCIONAL .................................................................................. 23 4. RESUM D’ACTUACIONS I CONTINUÏTAT.............................................................................................. 24 2 Informe del Pla de Xoc. Gener 2020 Aquest informe conté una actualització de les actuacions realitzades per abordar la problemàtica de les drogues al Raval en ocasió de les sessions de la Comissió de seguiment creada per aquesta qüestió, en la qual es troben periòdicament entitats veïnals afectades, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, la Síndica de Greuges, els serveis i administracions públiques implicades i els grups polítics a nivell de districte. S’han celebrat ja 7 sessions (el 17 d’octubre de 2017, i el 18 de gener, 18 d’abril, 18 de juliol, 6 de novembre de 2018, 18 de febrer de 2019 i 23 de juliol de 2019). El present document resumeix i actualitza els continguts d’anteriors informes per evitar la reiteració de la informació (disponibles a la web del Districte: https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/noticia/pla-de-xoc-en-relacio-a-la- problematica-de-les-drogues-al-raval_664145. Es composa d’un apartat de context i diagnòstic, un apartat en què s’expliquen en detall les línies d’actuació engegades i un apartat final en que es sintetitzen i destaquen els principals avanços respecte la darrera comissió de seguiment. 1. CONTEXT I JUSTIFICACIÓ DE LES MESURES Les dades existents relatives al consum d’heroïna d’altres drogues injectades a nivell de ciutat mostren una notable estabilitat en els darrers anys, amb un volum molt inferior a la que es registrava a finals del segle XX i principis del XXI. Així ho mostren les dades diàries de seguiment que recullen els Centres d’Atenció i Seguiment de drogodependències existents a Barcelona, la informació del nombre de xeringues recollides a la via pública o del nombre de persones que inicien un tractament per consum de drogues injectades, que està en mínims històrics (passant de 902 l’any 1997 a 267 l’any 2017 pel que fa a les recaigudes, i de 391 a només 75 pel que fa als tractaments nous). Tampoc s’han detectat noves incorporacions massives de persones consumidores als recursos disponibles, ja que més del 90% de les persones ateses al CAS són conegudes pels serveis. El seu perfil demostra que la seva edat mitjana ha augmentat en l’última dècada dels 30 als 42 anys i que gairebé el 70% tenen nacionalitat espanyola. A aquest factor es sumen d’altres qüestions que responen a dinàmiques supranacionals, o a la situació del mercat immobiliari. La venda de droga és un fenomen complex que no té una única explicació. En el barri del Raval, en concret, la forta especulació i la històrica manca de 3 Informe del Pla de Xoc. Gener 2020 conservació dels habitatges ha fet que hi hagi pisos en els que propietaris, especialment aquells que contemplen l’habitatge com una inversió i no com un bé fonamental, no se’n fan càrrec, el que facilita que siguin ocupats per a la finalitat de la venda de drogues. Per això la mobilització dels pisos buits i/o ocupats amb finalitats delinqüencials ha de ser una de les estratègies fonamentals per a afrontar aquesta problemàtica d’arrel. Les dades de xeringues recuperades al carrer evidencien aquest canvi entre barris, alhora que mostren el caràcter estacional del problema, amb augments durant els mesos d’estiu. Així, en l’indicador que utilitzem per mesurar l’impacte del consum endovenós de drogues a l’espai públic (xeringues recollides a l’espai públic), en el global del període del que tenim dades hi ha una disminució important: si l’any 2005 es recollien mensualment prop de 13.000 xeringues als carrers de Barcelona, enguany se’n recullen al voltant de 4.500 (reducció del 66%). Aquesta reducció es vincula a la implantació del model d’atenció integral a les drogodependències a la ciutat des de l’any 2004, en què es van anar obrint progressivament diferents Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) d’abordatge de les drogodependències. A Barcelona hi ha 14 CAS distribuïts per tots els districtes de la ciutat, dels quals 7 ofereixen la cartera de serveis completa, incloent tant els tractaments de les drogodependències com programes de reducció de danys (Baluard i Lluís Companys a Ciutat Vella, Sants, Sarrià, Vall d’Hebron a Horta-Guinardó, Garbivent a Sant Andreu, i el Fòrum a Sant Martí). A Ciutat Vella es troben 3 vegades menys xeringues que fa uns anys, encara els anys 2016 i sobretot 2017 si que s'observa un increment respecte una major estabilitat als anys precedents (figura 1). Aquest impacte a l’espai públic respon a factors complexos i per tant és variable i va oscil·lant mes a mes. L’any 2017, el pic màxim va ser en el mes de juliol, i des de llavors es va donar una reducció continuada fins a final d’any tant a nivell de ciutat com del districte de Ciutat Vella. Durant el 2018 tot, i el manteniment del patró estacional de creixement a l’estiu, el volum de xeringues recollides ha estat significativament menor que l’any anterior, creixent en canvi cap al final arran de la macroperació policial del mes d’octubre que va suposar el tancament de nombrosos pisos. Al llarg del 2019, observem que es produeix un lleuger increment de xeringues recollides a la via pública, en conseqüència de la pressió policial vers els punts de venda i consum, principalment en pisos. 4 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Figura 1. Evolució de les xeringues recollides a la via pública segons barri i any. Barcelona 2004 –2019 16,000 14,000 12,000 10,000 8,000 6,000 4,000 2,000 0 Des d’una perspectiva policial, abordar la problemàtica dels pisos delinqüencials a Raval comporta grans dificultats. En primer lloc és un àmbit en que la coordinació i cooperació interinstitucional i interdepartamental és imprescindible. El cos de Mossos d’Esquadra és el que legalment té la titularitat de la competència en matèria d’investigació de delictes a la ciutat, i en particular de les infraccions contra la salut pública. La Guàrdia Urbana (GUB), per la seva banda, té la responsabilitat de col·laborar amb els Mossos d’Esquadra en matèria d’investigació. En la salut pública, les unitats territorials d’ambdós cossos policials treballen conjuntament, col·laboració que és positiva i està donant molt bons resultats. També cal establir estratègies amb els equipaments de salut pública, atès que “l’ecosistema” que conformen salut, policia, treballadors/es socials, veïnat i consumidors de drogues, pot afectar de forma important a les estratègies de rehabilitació i recuperació de persones usuaries, així com als vincles amb els i les professionals que els atenen. En segon terme, i donat que la venda de droga es realitza a l’interior d’habitatges, resulta imprescindible aconseguir una autorització judicial que permeti l’entrada policial. El caràcter especialment protegit del domicili a la legislació vigent fa que els tràmits per aconseguir aquesta ordre judicial d’entrada siguin llargs i requereixin d’una sòlida fonamentació. Així, es requereix d’un període intens d’acumulació de càrrega de prova per aconseguir aquesta autorització, amb manifestacions dels compradors i identificació dels autors del fets. Aquesta tasca, per la seva naturalesa, és complicada per les limitacions pròpies de l’espai que s’investiga i pel fet que s’ha de treballar combinant la presència de policia de paisà amb la presència uniformada, ja que la detecció per part dels autors fa que sovint abandonin la pràctica i es traslladin a un altre lloc. Finalment, i un cop realitzada la intervenció motivada per causes de salut pública, cal tenir en 5 jul-04 des-04 maig-05 oct-05 mar-06 ago-06 gen-07 juny-07 nov-07 abr-08 set-08 feb-09 jul-09 des-09 maig-10 oct-10 març-11 ago-11 gen-12 jun-12 nov-12 abr-13 set-13 feb-14 jul-14 des-14 maig-15 oct-15 març-16 ago-16 gen-17 jun-17 nov-17 abr-18 set-18 feb-19 jul-19 des-19 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 compte que la consideració en molts casos del pis on es fa l’activitat il·legal com a domicili (ja sigui ocupat o no), fa que no sigui inhabitual que un cop posats en llibertat els autors dels fets aquests tornin al mateix lloc, o el pis sigui ocupat de nou per altres persones, fet que provoca la sensació entre els veïns que l’acció de la policia no ha estat efectiva. En aquest sentit, és clau la coordinació de les investigacions en matèria de salut pública amb els processos de desallotjament (que requereixen d’un procés judicial específic i diferenciat, fruit d’una denúncia interposada per la propietat de l’immoble), de tapiat en el curt termini, si s’escau, i d’una definitiva mobilització dels pisos per a que siguin utilitzats com a habitatge. 2. ACTUACIONS I RECURSOS D’acord amb aquestes tendències mencionades, els darrers anys s’han anant incrementant les actuacions relacionades amb el tràfic i el consum de drogues a Ciutat Vella i en particular al barri del Raval, especialment en l’àmbit de la seguretat, la salut, la intervenció en l’habitatge i la millora de l’espai públic. Aquest augment ha estat de caràcter progressiu i ha implicat un creixement important dels recursos humans i econòmics destinats a aquesta problemàtica. El 2016 es va començar per reforçar els recursos de salut de Ciutat Vella: • Es va augmentar l’equip d’educadors/es de carrer de salut, passant de tenir 10 educadors/es per a Ciutat Vella abans de l’estiu de 2016 a 23 a l’actualitat. Amb l’ampliació es cobreixen torns durant el matí, la tarda i la nit, inclosos els caps de setmana. • Es van ampliar els horaris del Centre d’atenció a drogodependències del Raval (CAS Baluard): des de l’estiu de 2016 va passar d’obrir de 9 a 22h a cobrir un horari de 7 del matí a 10 del vespre de dilluns a diumenge. • Des d’octubre de 2017 el CAS Baluard es va traslladar a la seva ubicació actual a l’Avinguda Drassanes i va ampliar la seva cartera de serveis fins a oferir una atenció integral, incorporant els programes de tractament de les addicions de qualsevol tipus de drogues al programa de reducció de danys que era el servei que proporcionava anteriorment. Es va licitar també un nou contracte que incloïa clàusules socials de millora, el qual es va fer efectiu a data de gener de 2018, implicant una ampliació dels recursos humans del CAS (un increment de la plantilla d’un 22,5%, passant de 40 a 49 treballadors/es en dos torns) i un increment de 800.000 euros / any en la despesa. El trasllat ha suposat també comptar amb unes instal·lacions més àmplies i amb capacitat per atendre un 30% més de pacients. • En previsió del trasllat del CAS i per a abordar les problemàtiques de convivència generades als Jardins de les Voltes d’en Cirés, situats davant de l’equipament, també es va impulsar la reurbanització d’aquest espai en el marc del Pla de barris Raval sud- Gòtic sud, amb una inversió 6 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 de 950.000€, ja finalitzada.. • Es van generar espais de coordinació transversal a nivell de Districte i en el conjunt de l’Ajuntament. A mitjans del 2017 es va elaborar un PLA DE XOC ESPECÍFIC I INTEGRAL per a sistematitzar i reforçar les actuacions engegades. El pla articula intervencions en el camp de l’habitatge, l’espai públic, la prevenció i la seguretat, i va implicar una inversió global d’uns 490.000 euros el 2017. En concret, ha suposat: • Dotació de recursos humans al Districte per a gestionar el programa de drogues – promovent la coordinació interna i la relació amb el veïnat en aquest tema- i impulsar la detecció de pisos buits, per tal d’identificar finques vulnerables i contactar amb els propietaris dels habitatges buits per aconseguir mobilitzar-los i impedir que caiguin a mans dels que els ocupen de forma instrumental per traficar amb substàncies prohibides. • Increment de la presència uniformada a les zones més afectades pel tràfic de drogues i potenciació de les investigacions aprofitant les estructures supra- territorials de CME, GUB i CNP. Alhora, s’han ampliat les hores de servei de la Guàrdia Urbana, tant a nivell de patrullatge uniformat com a nivell d’investigació específica: a data de juliol de 2019 el reforç policial havia suposat globalment una inversió de gairebé 40.000 hores extra de servei. També s’ha impulsat la comunicació i intercanvi amb el veïnat. • Des de mes de març de 2018 s’han desplegat diverses actuacions addicionals de seguretat que han suposat dirigides a incrementar la presència de dotacions uniformades a les zones planificades, i contribuir a millorar la seguretat als entorns de les zones més afectades pel tràfic de drogues. La major part s’han dedicat al pla de xoc de drogues específicament, així com a altres intervencions vinculades. • Tancament de pisos: L'any 2017 des de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Urbana de Ciutat Vella es va entrar a un total de 46 pisos on es produïa venda de drogues i es va detenir/investigar a 60 persones en el marc d'aquestes investigacions, l’any 2018 se’n van tancar 109 i es van investigar / detenir 144 persones i durant el 2019 s’han realitzat 67 entrades a pisos i s’han detingut 96 persones. Figura 2. Entrades a domicilis en matèria de salut pública al districte de Ciutat Vella. Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Ciutat Vella. 2014-2019 7 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 120 109 100 80 67 60 46 40 24 20 6 8 0 2014 2015 2016 2017 2018 2019 • Impuls de la comunicació i cooperació amb l’àmbit judicial per tal de fer entendre l’especificitat de la problemàtica i facilitar i agilitzar l’autorització d’aquest tipus d’entrades i perquisicions. En el darrer any s’ha aconseguit una significativa millora en aquest àmbit. • Definició com a àrees d’atenció especial de les zones més afectades per la presència de pisos i locals de venda, en les que s’han dut a terme auditories de les problemàtiques d’espai públic i manteniment i s’han implementat actuacions de millora del paviment, enllumenat, neteja, etcètera. La delimitació concreta de les àrees s’ha anat revisant en funció de com ha anat evolucionant la problemàtica, actualment es compta amb 5 àrees. • Posada en marxa d’un espai de seguiment i rendició de comptes: la Comissió de seguiment sobre la problemàtica de la venda de drogues al Raval, amb periodicitat trimestral, reuneix entitats veïnals, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, la Síndica de Greuges, els serveis i administracions públiques implicades i els grups polítics a nivell de districte. S’han celebrat ja 7 sessions (el 17 d’octubre de 2017, i el 18 de gener, 18 d’abril, 18 de juliol 6 de novembre de 2018, el 18 de febrer i el 23 de juliol de 2019). • Continuïtat del reforç dels serveis de salut. En aquest sentit, en el període de juliol a 10 de novembre de 2018 el CAS Baluard excepcionalment ha obert 24 hores. Actualment el CAS Baluard ha augmentat el seu horari ordinari oferint atenció des de les 7 del matí fins a mitjanit Addicionalment, al Plenari municipal de maig de 2018 es va aprovar un acord polític que va suposar un impuls addicional a les actuacions a realitzar a Ciutat Vella en el període d’estiu de 2018. Aquest acord va consolidar el pla de xoc de drogues i alhora va preveure reforços addicionals en altres qüestions, tant pel que fa a la presència de Guàrdia Urbana, la gestió i cura de l’espai públic i la 8 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 convivència, i la intervenció en relació a l’oci nocturn. El reforç no es va circumscriure al Raval sinó que abastava també altres parts del districte. En total es preveia una despesa de 4,8 milions d’euros. 3. VALORACIÓ DELS RESULTATS 3.1 Salut El pla de xoc ha permès ampliar l’horari de l’espai de reducció de danys del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències Baluard durant 24 hores durant el període entre l’1 de juliol i el 10 de novembre de 2018. Aquesta ampliació dels horaris d’atenció va suposar un increment de la plantilla de treballadores del recurs, que ha passat de comptar amb 52 professionals a comptar-ne amb 62, i ha permès analitzar en detall els fluxos de les persones usuàries, i els seus perfils i les necessitats. A data de 10 de novembre va deixar d’estar obert 24 h per a consolidar un horari de 7 del matí a 24h de la nit, donat que se va constatar que al voltant del 70% dels consums nocturns es produeixen abans de les 00.00 hores. Posteriorment al macrooperatiu Bacar del 29 d’octubre de 2018 en que Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van tancar 24 punts de venda al districte, es duu a terme un seguiment setmanal de l’evolució del consum al districte, per tal de reorientar als usuaris/es als equipaments existents i de dimensionar sempre que calgui els serveis disponibles. A partir de l’operatiu es va constatar que el CAS Baluard va recuperar molts dels consums que anteriorment es produïen en pisos de venda en condicions de molta més insalubritat i inseguretat. Des de novembre, per tant, s’està treballant amb els consumidors/es per tal de recuperar els hàbits de prevenció de riscos i per absorbir el volum d’usuaris/es que en els mesos anteriors s’havien acostumat a consumir en els narcopisos sense cap control. Això ha implicat un reforçament encara major de la coordinació entre educadors de salut i GUB i una major presència d’efectius de la GUB als entorns de Baluard. 3.2 Seguretat Pel que fa a la intervenció específica en pisos i locals vinculats a la venda de drogues, cal destacar que durant el 2018 s’ha entrat judicialment a 109 pisos/locals, i detingut/investigat a 79 persones. El 29 d’octubre es va dur a terme el mencionat macrooperatiu conjunt entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, l’operació Bacar, en la qual es van desplegar al voltant de 700 mossos i uns 150 guàrdies urbans per tal de dur a terme 40 entrades simultànies a domicilis i locals al Raval, Gòtic, altres barris de Barcelona, Badalona i Hospitalet relacionats amb una xarxa criminal de distribució de drogues concreta. En aquesta operació, fruit de dos anys d’investigació, es van realitzar 58 detencions i es van tancar 24 punts de venda al districte. També hi ha 17 persones en busca i captura i 18 persones han ingressat a presó. El 20 de juny es va tornarrealitzar un nou macrooperatiu conjunt, l’operació Surikat. En aquesta ocasió es van desplegar 1000 agents i van dur a terme 28 entrades simultànies i es van realitzar 43 detencions. 9 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 DISPOSITIU SURIKAT RAVAL GÒTIC TOTAL ENTRADES CV 27 1 28 DETINGUTS 43 0 43 Si fem una mirada conjunta des de el 2017 fins l’actualiat es pot observar l’enorme volum de feina realitzada: globalment el treball realitzat conjuntament per l'equip d'investigació del cos de Mossos d’esquadra – Guàrdia urbana de Barcelona de Ciutat Vella, s’ha concretat en 225 entrades a domicilis i locals en matèria de salut pública. Cal distingir entre els locals i habitatges popularment coneguts com a narcopisos, aquells on es produeix venda i consum de droga generalment per via intravenosa, i els locals i pisos de distribució, com aquells intervinguts al barri de la Barceloneta i a la resta de barris del districte, on no es produeix consum. Figura 3. Entrades a domicilis en matèria de salut pública al districte de Ciutat Vella per barris. Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Ciutat Vella. 2017 –2019. TOTAL 2017+2018 +2019 + DISPOSITIU BACAR + SURICAT RESUM Domicilis Detinguts Presó RAVAL 121 134 10 BARCELONETA 14 19 7 GÒTIC 25 41 1 CASC ANTIC 6 8 0 DISP. BACAR 31 58 18 DISP. SURICAT 28 56 16 TOTAL 225 316 52 Aquestes intervencions han comportat la detenció de 316 persones, de les quals 52 han entrat a presó. Posteriorment, a partir de l’1 de novembre s’han desplegat dispositius de reforç de la presència policial a Ciutat Vella per a prevenir augmentar la presència uniformada i de paisà, noves ocupacions, controlar que no es traslladi el fenomen a altres barris i incrementar les intervencions en delictes. El cos de Mossos d’Esquadra està implementant el dispositiu Ubiq mitjançant la redistribució d’efectius des d’altres serveis de la ciutat i unitats centralitzades. Així mateix, la Guàrdia Urbana ha posat en marxa el dispositiu Charly Victor, donant continuïtat al reforç d’hores extres i comptant amb el suport d’altres unitats de la GUB per incrementar la pressió sobre aquest fenome1n0. Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Així, tant la Unitat de Suport Policial, incloent la unitat canina, com la Unitat de Suport Diürn, faciliten la cobertura de zones i espais, que ja estan millorant de forma objectiva. Aquesta activitat es complementa amb l’activitat de la Unitat d’Investigació de la GUB i de la Policia de Barri per mantenir informada a la ciutadania de l’activitat i recollir noves demandes. Des de mes de març de 2017 fins a febrer de 2018, per tant, s’han desplegat diverses actuacions addicionals de seguretat que han suposat al voltant de 35.000 hores de servei extra dirigides a incrementar la presència de dotacions uniformades a les zones planificades, i contribuir a millorar la seguretat als entorns de les zones més afectades pel tràfic de drogues. La major part s’han dedicat al pla de xoc de drogues específicament, així com a altres intervencions vinculades. Taula. Hores extraordinàries de la Guàrdia Urbana de Ciutat Vella dedicades a la problemàtica. Any 2018 i 2019 Hores extraordinàries Període Número d’hores Pla de Xoc de Drogues. 10/03/18 – 30/06/2019 28.704 Dispositiu “Charlie-Víctor” 01/11/18 – 30/06/2019 27.004 Grup Delinqüència Urbana 01/11/18 – 30/06/2019 10.180 Total d’hores extraordinàries invertides en suport al desplegament 65.888 bàsic Aquest reforç s'ha efectuat els set dies de la setmana en diferents torns, fent servei de vigilància a l'espai públic i intervenint en cas de detectar tràfic de drogues o qualsevol altre problemàtica. Des del l'1 de juny de 2018 s’ha disposat una dotació amb presència estable a les immediacions de la Sala Baluard. A banda, cal ressaltar la incorporació de 70 nous agents a la Guàrdia Urbana del Districte durant l’estiu del 2018 i del 2019 arrel de les noves promocions que s’han incorporat a la ciutat amb la finalitat de millorar les accions de prevenció i dissuasió als carrers Destaca també la millora de la capacitat per a tapiar i/o recuperar els pisos un cop es produeix la intervenció policial. S’ha treballat per a contactar proactivament amb els propietaris per aconseguir la col·laboració o per poder intervenir subsidiàriament en els casos en què sigui possible. Entre el 2018 i el 2019 aproximadament el 61% del total dels pisos o locals on s’ha intervingut han estat recuperats, evitant que es continuï duent la pràctica delictiva al seu interior (l’any 2017 es va poder tapiar/recuperar el 54% dels pisos). Per fer-ho possible, s’ha millorat la coordinació amb la propietat i els serveis municipals per possibilitar el tancament efectiu o la retornada al seu propietari. El tapiat d’habitatges de forma subsidiària suposa una despesa addicional als serveis prestats pel districte. Així mateix, el novembre del 2018 l’ajuntament de Barcelona s’ha personat com a acusació popular a la causa judicial on s’investiga els procediments efectuats dins de l’operació Bacar per tal de poder donar millor seguiment a la problemàtica. La problemàtica de la venda de drogues a Ciutat Vella, específicament, al barri del Raval, ha estat tractada en les diferents Juntes Locals de Seguretat de Ciutat Vella, així com en les Juntes Locals 1d1e Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Seguretat de ciutat que s’han celebrat en els últims anys per tal de poder incrementar la coordinació i cooperació interinstitucional per abordar una problemàtica que sens dubte, excedeix les competències municipals. Aquesta coordinació ha permès la posada en marxa durant el mes de febrer del 2019 d’un nou Jutjat de guàrdia de delictes lleus i immediats de Barcelona. És el segon que hi ha a la ciutat i ha de solucionar el col·lapse que fins ara hi ha hagut a l’únic jutjat especialitzat en aquests delictes, bàsicament furts flagrants, que han augmentat un 19 % i que estan castigats en penes de multa. Ha estat aprovat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per un termini d’un any, tot i que s’estableix també la possibilitat de prorrogar-lo. Això ha de permetre doblar el nombre de judicis ràpids (si se’n feien 30 cada dia, ara se’n podran celebrar 60 diaris) i per tant reduir el temps d’espera per a judici i evitar que els delictes prescriguin. Anteriorment el jutjat podia arribar a assenyalar vistes al cap de 10 o 11 mesos d’haver-se produït els fets –quan els furts s’han de jutjar per llei al cap de vuit dies-, el que augmentava el risc que prescrigués el delicte al cap d’un any. L’entrada en funcionament del nou jutjat, però, no suposa un increment de jutges i lletrats/es sinó que seran coberts pels 33 jutjats d’instrucció de Barcelona existents. El Ministeri de Justícia ha aprovat una partida pressupostària i el Departament de Justícia, responsable del personal i la infraestructura, ha reforçat la plantilla amb dos funcionaris/es més. Resultats de l’actuació policial Més enllà de les entrades a domicilis amb autorització judicial, els resultats de l’actuació policial realitzada els podem diferenciar entre el treball de patrulla i el no uniformat. En el TREBALL UNIFORMAT s’han definit les intervencions en base a diferents zones d'afectació, on les zones assignades a les patrulles responen a la demanda de major presència policial per part dels col•lectius veïnals i a la localització de pisos prèviament detectats. Els recursos uniformats s'organitzen amb una patrulla de dos components per zona definida. Treballen 12 hores en aquesta zona contactant amb el veïnat i petit comerciant, detecten possibles immobles afectats per la problemàtica i actuen en els casos d'incompliment de les ordenances o del codi penal. En aquest marc, en el període març del 2018 a juny del 2019 de 2018 s'han s'ha detingut/investigat a 982 persones (la majoria per requeriments judicials; per furts i per apropiacions indegudes), i s'ha intervingut substàncies estupefaents a 665 persones. També s’han detectat 104 persones que tenien assumptes pendents amb la justícia, i s’han aconseguit treure del carrer 65 armes blanques a prop de pisos de venda i consum. Destaquem la realització de 6027 denúncies administratives per infracció a les ordenances municipals, atès que moltes contribueixen a millorar la convivència. 12 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Altres són ocupacions delictives on l'activitat de la Guàrdia Urbana ha evitat que es sostingués aquesta ocupació i ha permès la recuperació/tapiat del pis per part de la propietat. S’han dut a terme 21 intervencions d’aquest tipus en diferents adreces del Raval. A la dissuasió que provoca el servei uniformat s’hi ha de sumar l’eficàcia del treball no uniformat. El GRUP DE DELINQÜÈNCIA URBANA (GDU), bàsic per poder detectar i actuar davant les infraccions penals més comunes al Raval. La majoria d'intervencions del GDU són per delicte lleu de furt, amb 543 intervencions i un total de 755 investigats i 44 detinguts en el període de desplegament del pla de xoc. 13 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 TIPUS PENAL INTERVENCIONS INVESTIGATS DETINGUTS Furt 543 755 44 Apropiació indeguda 32 34 0 Ordre de crida i cerca 21 0 21 Salut pública 48 1 51 Receptació 3 4 1 Robatori amb violència 7 0 10 Si ho valorem conjuntament amb el servei uniformat del pla de xoc, els resultats són els següents: Detinguts i investigats Investigats Detinguts Total Servei uniformat del Pla de Xoc 318 83 401 Grup de Delinqüència Urbana 755 44 552 Total d’intervencions en matèria penal: 953 3.3 Habitatge Per tal de prevenir les ocupacions amb finalitat de venda de drogues i combatre la degradació del parc d’habitatge, i alhora donar resposta a l’emergència habitacional, una de les polítiques més decidides ha estat la de la compra activa d’habitatge. El Raval és el barri de la ciutat on s’han adquirit més habitatges per ampliar el parc públic destinat a polítiques socials, en desenvolupament d’una política pública de compra d’habitatges sense precedents en la història municipal. Un de cada tres habitatges comprats a la ciutat és al Raval. S’han adquirit un total de 9 finques senceres (134 habitatges), a més d’1 habitatge solt, el que suposa un augment del parc de lloguer gestionat per l’Ajuntament de Barcelona del 15,80 %, situant-se actualment en un total de 1.048 habitatges. Aquestes compres han suposat una inversió de 12 milions d’euros en la compra i d’una estimació de 9 milions per a la rehabilitació. A través del finançament de l’Institut Català de Finances està previst adquirir properament 10 habitatges més al barri. Per prevenir les ocupacions amb finalitat de venda de drogues i mobilitzar habitatges per al lloguer, des de 2017 s’ha desenvolupat una tasca proactiva de detecció dels habitatges que es troben sense ús i de comprovació sobre el terreny de la situació real de cadascun dels pisos detectats, visitant-los un per un; amb la premissa que la millor manera d'evitar que un pis es dediqui a aquesta activitat il·legal és que hi visquin famílies de forma normalitzada. 14 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 La identificació dels pisos buits va partir del cens de pisos buits realitzat per la Regidoria d’Habitatge i rehabilitació durant el 2017, i s’ha anat enriquint i ampliant gràcies a la informació proporcionada per comprovacions in situ realitzades pel Districte, la coordinació amb la Regidoria i la informació proporcionada pel propi veïnat i per altres serveis municipals. Al 2017 es va constituir un equip de detecció i mobilització de pisos buits amb una lletrada i una arquitecta des de juliol 2017 i 2 tècnics/es mitjans de gestió des de novembre 2017. Un cop detectat l’habitatge en desús l’Ajuntament cerca la informació de referència de la propietat (tasca no sempre fàcil ni ràpida) i s’hi contacta per a explicar la greu problemàtica d’accés a l’habitatge i de venda de drogues existent al barri. L’objectiu és demanar la seva col·laboració per a que tapiïn, en un primer moment, i posteriorment i el més aviat possible mobilitzin els pisos buits per afrontar aquesta problemàtica, ja sigui en el mercat lliure o passant a una cessió a la borsa de lloguer de l’Ajuntament. La possibilitat d’incorporar-lo a la borsa de lloguer implica una garantia de cobrament del lloguer, beneficis en els ajuts per a la rehabilitació i facilitats de tramitació a través de l’assessorament tècnic i jurídic de l’Ajuntament. En el cas de detectar deficiències en la conservació de pisos, es posa en contacte la propietat amb els serveis de rehabilitació i s’informa de les ajudes i subvencions públiques existents per realitzar el correcte manteniment de les finques, iniciant alhora procediments de sanció si s’escau. En els casos de pisos o locals identificats i que estan ocupats per a activitats de venda de droga es promou que es facin càrrec de la problemàtica, iniciant la denúncia de desallotjament en els casos en que no ho està i establint la màxima coordinació possible amb les intervencions policials en marxa. A data de 31 de desembre de 2019, s’està treballant amb un total de 1008 habitatges identificats en algun moment com a buits o ocupats amb finalitats de venda de drogues, en una llista dinàmica i canviant. Sobre aquesta base de dades es comprova i fa seguiment de la seva situació. Si bé està resultant molt dificultós aconseguir les dades de contacte dels propietaris, fins al moment s’ha contactat amb els propietaris de 754 habitatges, en 697 habitatges s’ha pogut verificar que efectivament estan buits, i en 295 d’aquests s’han incorporat mesures de seguretat. Dels 1008pisos que en algun moment han estat buits, 541 actualment ja s’han llogat en el mercat privat i en 39 casos els propietaris han mostrat interès de cedir a la borsa d’habitatge assequible de l’Ajuntament, arribant a tenir 14 pisos ja cedits. 15 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Figura 4. Evolució de la intervenció en habitatges en seguiment Figura 5. Distribució dels habitatges en seguiment del Raval Pisos per zona Zona 1 D'En Roig 67 Zona 2 Riereta 142 Zona 3 Sant Gil 148 Zona 4 Baluard 103 Zona 5 Sant Climent 106 Resta Raval 442 TOTAL 1008 16 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Figura 6. Propietat dels habitatges en seguiment Propietat dels pisos en origen Particular 455 Entitat financera 206 Societat 290 Públic 35 Sense dades 22 TOTAL 1008 Figura 7. Estat dels habitatges en seguiment Estat ocupació Habitat 541 Buit 402 Ocupat il·legalment verificat 48 Pendent de verificar* 17 TOTAL 1008 Figura 8. Propietat dels habitatges buits verificats Propietat dels pisos en origen Particular 455 Entitat financera 206 Societat 290 Públic 35 Sense dades 22 17 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 TOTAL 1008 18 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Figura 9. Situació actual dels resultats de la gestió en habitatges buits verificats Buits totals, resultat de la gestió 3 Pis propi (l'habitarà el propietari) Expressa voluntat de llogar-lo 54 fora de la borsa 15 Expressa voluntat de cedir 1 En tràmit (gestió no finalitzada) Assegurat, sense intenció de 208 mobilitzar el pis 6 Local Estat desconegut (no s'ha pogut 115 contactar amb el propietari) 402 TOTAL Figura 10. Pisos buits contactats que no han mostrat interès a cedir, segons tipus de propietat En el marc del programa d’habitatges buits de Disciplina d’habitatge s’han inspeccionat un total de 93 habitatges, una part important dels quals s’emplacen al barri d’El Raval. Més concretament, s’han obert diligències en 48 habitatges buits del barri d’El Raval. S’han obert dos expedients sancionadors a Ciutat Vella, 4 per assetjament immobiliari i 2 per sobreocupació. Addicionalment, es continua amb la interlocució institucional amb les entitats bancàries i societats propietàries de pisos buits i/o ocupats per tal d’aconseguir mobilitzar aquests pisos. Es compta amb una taula de diàleg amb les entitats bancàries i s’han dut a terme reunions bilaterals entre entitats concretes i l’alcaldessa i/o els responsables d’Habitatge, en les quals s’aborda, entre altres qüestions, la mobilització de pisos, la possibilitat de compra per tempteig o de cessió, i les problemàtiques relacionades amb narcopisos per tal d’aconseguir la seva implicació en l’eradicació del fenomen. Fruit dels convenis de l’Ajuntament amb entitats bancàries s’ha aconseguit la cessió de l’usdefruit de 3 habitatges. Per altra banda, en el marc del Conveni de l’Àgència de l’Habitatge de Catalunya i el BBVA, s’han cedit 8 habitatges més. 19 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 En quant al manteniment dels interiors dels edificis, durant el 2018 s’han obert 230 expedients, a 40 finques del Gòtic, 133 del Raval, 17 de la Barceloneta i 40 del Casc Antic, i s’han dictat 99 ordres de conservació. Durant el mandat s’ha treballat en la rehabilitació de fins a 11 finques senceres adquirides del mercat privat. Pel que fa als habitatges de titularitat municipal, es fa seguiment per tal d’iniciar els tràmits judicials en els casos en què es detecten ocupacions delinqüencials d’aquest tipus, i d’aquesta manera poder efectuar el més aviat possible el desallotjament dels ocupants i la recuperació del pis per complir amb la funció social de l’habitatge. En aquest sentit, en els darrers mesos es va dur a terme per primera vegada una revisió exhaustiva del conjunt del parc municipal d’habitatge públic de lloguer de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) per tal de detectar situacions irregulars. Es van visitar a tota la ciutat un total de 6.274 pisos un per un per comprovar els contractes i verificar i actualitzar les dades de les famílies usuàries, comprovant que l’habitatge municipal de lloguer s’utilitza de manera correcta en el 96,3% dels casos. En els casos irregulars s’han iniciat les actuacions correctores necessàries, incloent la interposició de demandes davant dels tribunals quan s’escau. A Ciutat vella es van inspeccionar 192 habitatges. En el cas dels pisos de propietat municipal en què s’han detectat indicis de venda de drogues s’han iniciat les corresponents diligències i denúncies si s’escau i es van duent a terme les actuacions requerides pels jutjats. Es compta actualment amb 12 procediments judicials oberts i recentment s’està treballant en tres contenciosos en habitatges de la finca del carrer Hospital 116, i en set contenciosos a les finques del carrer Lancaster 7-9-11 (a causa d’indicis de venda i/o d’altres problemàtiques detectades). Cal ressaltar així mateix que els darrers mesos s’ha recuperat la possessió de 4 habitatges amb indicis de venda de drogues. Així mateix, en el primer semestre de 2018 l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona va posar en marxa el Pla de gestió integral qualitativa de la promoció del c/Om-Arc del teatre que es va començar a implantar el juny de 2018. El Pla respon a la voluntat de normalitzar i assegurar la convivència en aquesta comunitat veïnal en la qual s’han denunciat conflictes de convivència, així com millorar la neteja, el manteniment i el bon ús de les zones comunes de cadascuna de les 9 escales que conformen la promoció. Inclou un reforç en la dedicació i els recursos dedicats per l’IMHAB a la gestió i intervenció en aquesta promoció, incloent una contractació de serveis externs per a la retirada i dipòsit d’andròmines. Per aconseguir-ho, s’ha augmentat la freqüència de la neteja, s’han dut a terme inspeccions per a verificar l’estat dels habitatges i reparar desperfectes i s’ha millorat la comunicació interna i amb el veïnat. A continuació es facilita un resum de les tasques I intervencions realitzades en aquesta finca. 20 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 L’IMHAB ha planificat una actuació mensual de prospecció, senyalització i recollida, així com un contacte constant amb el veïnat. El pla de treball s’ha portat a terme sense incidències i tingut com a resultat una reducció considerable de les queixes veïnals i els desperfectes, no havent gairebé reclamacions i instàncies en referència a l’ocupació d’espais amb residus o andròmines o a actes de vandalisme en elements comuns (portes, intèrfons, etc.); cosa que denota el baix índex de reparacions dels darrers mesos. Es preveu continuar treballar amb aquestes finques en col·laboració amb el Servei de suport de comunitats de la Direcció de prevenció i seguretat de l’Ajuntament de Barcelona per a elaborar un pla de treball que permeti abordar aspectes de convivència, civisme, responsabilitat i organització de les diferents comunitats de veïns. 3.4 Espai públic En aquest àmbit l’objectiu és intervenir a l'espai públic reforçant la neteja, el manteniment, l’enllumenat, etc. per tal de millorar la percepció del veïnat i revertir la sensació d’inseguretat i degradació al barri del Raval. Pel que fa la NETEJA des de l’estiu de 2017 es van reforçar els serveis, incloent una especial atenció als espais més afectats per la problemàtica. A nivell de districte actualment es compta amb 38 equips d’escombrat entre torns de matí i de tarda, 11 equips per a repassar la neteja a pressió amb aigua dels focus de pudors i orins, i 11 de buidatge de papereres. Des del juliol de 2018 es compta amb 2 21 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 equips per reforçar les zones més afectades del Raval i s’ha afegit també un equip de retirada de mobles i trastos abandonats en aquest barri. En relació a la recollida de xeringues, des de mitjans de juliol hi ha un equip al Raval amb dedicació exclusiva. Altres equips de manteniment ja han rebut la formació pertinent i se’ls han facilitat els estris per realitzar també la recollida quan sigui necessari; en aquests moments ja hi ha 3 professionals en el torn de matí i 3 professionals en el torn de tarda que han rebut la formació i poden realitzar aquesta tasca. Per altra banda, mitjançant plans d’ocupació (programes destinats a promoure la contractació laboral de persones aturades que tindrien gran dificultats per trobar feina al mercat obert) durant el 2018 es va proveir una dotació addicional de 8 brigades de neteja per tal de cobrir el període de necessitats més intenses. Estaven composades cadascuna d’una persona amb rol d’oficial i 3 ajudants, amb una durada de 6 mesos (4 de maig a novembre del 2018, i 4 més des del juliol). La meitat d’aquestes brigades actuaven al Raval, retirant voluminosos fora dels punts de recollida, mantenint elements vegetals, i garantint la neteja de les àrees de jocs infantils. Per a l’any 2019 s’ha fet una nova convocatòria amb un total de 16 persones destinades al Raval que treballaran en horaris de matí i tarda. Pel que fa al MANTENIMENT DE L’ESPAI PÚBLIC, s’han anat realitzant diverses auditories (a partir de la sistematització de les instàncies i queixes ciutadanes rebudes així com de les prioritzacions dels tècnics/es de barri i la Guàrdia Urbana) que han dut a planificar actuacions per a millorar les condicions de l’espai així com la percepció de seguretat. Aquestes actuacions poden anar des de la reparació del paviment, la millora o reparació de l’enllumenat, la reposició de pilones, la neteja de contenidors, o la replantació d’arbrat, entre d’altres actuacions. A partir de finals de 2016 es van identificar i planificar les millores necessàries a la zona del Raval sud per tal d’acompanyar el procés de trasllat del CAS Baluard. Al juliol de 2017 es va realitzar una auditoria a les zones 1 i 2, i al mes de setembre es va procedir de la mateixa manera a la zona 3. Durant els mesos de març i abril de 2018 es va dur a terme una segona fase d’intervencions que va suposar la realització d’una nova auditoria, fruit de la qual es va planificar un conjunt de noves actuacions a les zones 2 i 4 del pla de xoc. Més recentment, la inclusió de la zona 5 ha comportat la realització de l’auditoria durant el mes de juny de 2018, que ha conclòs amb la planificació de 62 noves actuacions que formen part de la fase 3 d’intervencions. En conjunt, des de 2017 s’han planificat 202 actuacions de millora i manteniment de l’espai públic (reparació del paviment, millora o reparació de l’enllumenat, reposició de pilones, neteja de contenidors, o replantació d’arbrat, entre d’altres actuacions) de les quals s’han executat totes. El gràfic següent mostra com s’han executat el 100 % de les intervencions de millora de l’espai públic executades fins al moment sobre el conjunt d’intervencions planificades en les tres fases. 22 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Figura 11. Percentatge d’execució de les actuacions de manteniment i millora de l’espai públic a data de 30 de juny de 2019 Zona 5 Zona 4 Zona 3 Zona 2 Zona 1 0,0% 20,0% 40,0% 60,0% 80,0% 100,0% Respecte la il·luminació, s’han analitzat 76 carrers a través de plànols i llistats de les zones. Aquest anàlisi consistia en realitzar un diagnòstic lumínic, bé mitjançant lectures lumíniques o bé mitjançant inspeccions nocturnes per determinar la sensació lumínica. En el cas d’identificar carrers amb manca de llum s’han plantejat les següents solucions: augmentar potència de les làmpades existents, renovació integral de la instal·lació a LED, o augment del número de punts de llum amb la instal·lació de punts nous. Actualment, s’estan duent a terme prospeccions als diferents barris del districte per intentar millorar la percepció d’iluminació I seguretat en aquells punts que es perceben foscos. En els casos en què el problema de manteniment és d’un propietari privat, des del Districte s’ha instat a aquest propietari perquè es faci càrrec de la neteja o reparació o bé permeti fer-ho a l’Ajuntament de forma subsidiària. A conseqüència del Pla de Seguretat de 2019 s’ha tornat a auditar els 4 barris del districte. Pel que respecta al raval s’ha previt realitzar 31 noves actuacions que s’estan executant i es preveu que finalitzin durant la tardor del 2019. 23 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 3.5 Associacions cannàbiques irregulars Una altra de les línies d’intervenció rellevants en matèria de salut pública és l’actuació en relació a les associacions cannàbiques irregulars, és a dir, les associacions que operen al districte com a punts de consum i venda de marihuana i haixix sense llicència municipal o emparant-se en llicències que no s’ajusten a l’activitat que duen a terme. A data de 31 de desembre de 2019, hi ha 35 associacions cannàbiques que tenen llicència a Ciutat Vella (32 en situació legal, 2 amb precinte judicial, una tancada i 2 extingides per canvi d’activitat). Davant de la proliferació d'aquest tipus de locals que s'emparen sota una falsa imatge d'associació cannàbica, els agents de l'Equip de Policia de Barri han incrementat l'activitat inspectora i s’han establert protocols amb Regidoria del districte per tal d'agilitzar i fer més efectiva la tasca policial en aquesta matèria; des de la detecció, al precinte cautelar immediat, com al tapiat per garantir que l’activitat no continués. Aquests "pseudo" clubs cannàbics han generat un increment de la sensació d'inseguretat que els veïnat i comerciants han transmès de manera continuada a l’Equip de Policia de Barri de Ciutat Vella, motiu pel qual s’ha augmentat la pressió sobre aquestes activitats il·legals. Fonamental per a la tasca, ha estat intervenir quan aquest tipus de locals iniciaven les obres d’adequació per a un ús de venta i consum de substàncies estupefaents, donat que responsables de les associacions cannàbiques sovint han enganyat als propietaris, a fi i efecte de poder obtenir contracte de lloguers dels l’establiment, assegurant que realitzarien un tipus d’activitat que després finalment no es corresponia. Durant els mesos compresos entre juliol i octubre del 2018 s’han inspeccionat totes les associacions cannàbiques legals per revisar que compleixen la normativa establerta, el que va generar 12 precintes administratius o judicials de 11 associacions il·legals. En total, en el període 2017-2018-2019 s’han tancat 73 associacions cannàbiques, fent 84 tancaments (algunes han estat tancades varies vegades), de les quals 6 eren a associacions amb llicència però que no estaven complint les condicions de la seva llicència o tenien la llicència extingida. Figura 12. Tancaments / precintes d’associacions cannàbiques per barri a data de 31 de desembre de 2019 Gòtic 24 34 Raval Barceloneta 3 22 Sant Pere, Santa 20 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Caterina i la Ribera 21 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Les intervencions en matèria penal de les dutes a terme en aquests locals són les següents: • S'han investigat un total de 15 persones per un delicte contra la salut pública, decomissat 5'3 kg de marihuana i 1'6 kg de haixix. El valor de les substàncies intervingudes ha ascendit a més de 175.000 €. • La Guàrdia Urbana de Ciutat Vella ha establert dispositius per localitzar i detenir captadors que a la via pública ofereixen i promouen l'accés a substàncies estupefaents i condueixen a turistes a l'interior d'aquest tipus de locals. Des del mes de juny de 2018 s'ha detingut a més de 50 persones per aquest tipus d’activitat. • Al llarg de 2018, la GUB ha realitzat també 85 denúncies per repartir publicitat, promoure el consum de begudes alcohòliques o d'altres factors de risc per a la salut. Les persones denunciades, en gran mesura, han estat aquests que es coneixen per “punters” de les associacions cannàbiques. 3.6 Comunicació Les actuacions descrites fins al moment s’han acompanyat d’iniciatives en el marc de la comunicació amb el veïnat, per a donar conèixer els serveis existents i sensibilitzar i informar sobre la normativa a complir, així com generar espais de diàleg i interlocució amb els veïns i veïnes. Responent a una demanda veïnal plantejada a la Comissió de seguiment de la problemàtica de les drogues al Raval, es va elaborar un flyer informatiu sobre el pla de xoc en relació a la venda de drogues al Raval amb informació sobre els canals de comunicació de la ciutadania amb els diferents serveis. S'han editat 3.000 unitats a distribuir a domicilis i equipaments públics. 22 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 Així mateix, al setembre de 2018 es va habilitar l’aplicació mòbil de la Bústia ciutadana per a poder indicar la trobada de xeringues a l’espai públic i així agilitzar al màxim la seva recollida. També es pot notificar trucant al 010 o al telèfon del civisme: 900 226 226. S’han dut a terme campanyes de comunicació per tal de sensibilitzar al veïnat sobre horaris i normativa de retirada de trastos vells i residus (27.600 unitats bustiades al barri del Raval i Gòtic Sud, traduït al castellà, urdú, tagal, àrab i Bangla) i per tal de senyalitzar els lavabos públics (2.500 tríptics, banderoles i vinils a instal·lar a les cabines del Districte), amb la voluntat de millorar les condicions de l’espai públic. 23 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 3.7 Coordinació i cooperació interinstitucional • S’han produït diverses reunions de l’Alcaldessa Ada Colau amb el conseller d’interior Miquel Buch i el President Joaquim Torra per abordar la problemàtica i demanar la necessitat de plans de reforç per a la Barcelona. • A la Junta Local de Seguretat de Barcelona del 22 d’octubre es va acordar ampliar significativament la presència de Mossos d’Esquadra als punts més sensibles del Raval i del districte de Ciutat Vella, i s’ha treballat amb la Judicatura l’habilitació del segon jutjat de guàrdia de delictes lleus i immediats per afrontar l'embús que existeix en aquests moments. • S’han realitzat diverses reunions amb responsables del Departament d’Interior i del cos de Mossos d’Esquadra i del Departament d’Interior per dissenyar els tipus d’intervenció. 24 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 • S’han dut a terme reunions amb la fiscalia de Barcelona per tractar estratègies pel abordatge de furts i armes blanques, per tal de demanar més contundència a l'hora d'actuar quan es troben armes blanques. • S’ha plantejat la problemàtica de Ciutat Vella en les darreres sessions de la Junta Local de Seguretat de Barcelona i de Ciutat Vella. • S’ha abordat monogràficament la problemàtica de la venda de drogues al Raval al Grup de drogues de Barcelona (grup de treball sobre la problemàtica de les drogues composat per representants de tots els partits municipals). S’ha constituït un subgrup de treball per a fer-ne seguiment que es reunirà periòdicament, sent la primera sessió el passat 28 de maig, i la segona el 4 de febrer de 2019. 4. Resum d’actuacions i continuïtat Principals actuacions i resultats del Pla El càlcul de pressupost total destinat resulta complicat de destriar per anys i partides, ja que la problemàtica fa temps que s’aborda amb mesures que han anat ampliant-se i d’altres que responen a un increment o reestructuració de serveis estructurals. No obstant, es calcula que entre la primavera de 2017 i desembre de 2020 s’han destinat més de cinc milions d’euros a fer front a les diverses problemàtiques tractades en aquest informe. a) SALUT • L’espai de reducció de danys del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències Baluard obre de del 10 de novembre entre les 7.00 a les 00.00 hores, dues hores més que abans de l’estiu i quatre hores més que durant l’estiu del 2016. • S’ha passat de 10 a 23 educadors/es de salut dedicats al districte de Ciutat Vella i prioritàriament al Raval, cobrint els torns de matí, tarda i nit, inclosos els caps de setmana. b) SEGURETAT 25 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 • Incorporació de 70 nous agents a la Guàrdia Urbana del districte durant el 2018 i 2019 per tal de millorar les accions de prevenció i dissuasió als carrers. • Dedicació d’unes 40.000 hores extra de servei de Guàrdia urbana des del març al pla de xoc. • 211 entrades a domicilis i locals en matèria de salut pública des de 2017. El 66% del total dels pisos o locals on s’ha intervingut han estat recuperats evitant que es continuï amb la practica delictiva. • Tancament de 21 pisos per pressió policial. • S’han detingut i/o investigat a 982 persones per requeriments judicials i s’ha decomissat drogues a 665 persones. També s’han decomissat 65 armes blanques. • En el període 2017-2019 s’han fet 84 tancaments d’associacions cannàbiques, tancant o precintant 78 associacions, de les quals 6 eren associacions amb llicència però que no estaven complint les condicions de la seva llicència. • Implementació del Operatiu Pla Charly Victor amb agents uniformats, no uniformats de la Unitat territorial de Ciutat Vella, i la presència d’unitats de suport sota el comandament del districte. Reforç dels contactes de la policia de barri per informar actuacions i detectar noves problemàtiques. • Personació de l’ajuntament com a acusació popular en la causa que investiga les derivacions del operatiu BACAR. • S’han realitzat 11 dispositius Ribot de seguretat ciutadana i 3 operatius específics al Front Marítim. c) HABITATGE • Contacte amb els propietaris de 754 habitatges, en 402 habitatges s’ha pogut verificar que efectivament estan buits, i en 195 d’aquests s’han incorporat mesures de seguretat. En 21 casos hi ha interès en cedir a la borsa d’habitatge assequible de l’Ajuntament dels quals s’han tancat 15 cessions i hi ha 1 més pendent de tancar • Es continua amb la interlocució institucional amb les entitats bancàries i societats propietàries de pisos buits i/o ocupats per tal d’aconseguir mobilitzar aquests pisos. Fruit dels convenis de l’Ajuntament amb entitats bancàries s’ha aconseguit la cessió de l’usdefruit de 3 habitatges, i en el marc del Conveni de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, s’han cedit 8 habitatges més. • S’han adquirit un total de 135 habitatges (en 9 finques senceres), amb una inversió de 12 milions d’euros en la compra i d’una estimació de 9 milions per a la rehabilitació. A través del finançament de l’Institut Català de Finances està previst adquirir properament 10 habitatges més al barri. 26 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 • En el programa d’habitatges buits de Disciplina d’habitatge s’han inspeccionat un total de 93 habitatges, una part important dels quals s’emplacen al barri d’El Raval. S’han obert diligències en 48 habitatges buits del barri d’El Raval. S’han obert dos expedients sancionadors a Ciutat Vella, 4 per assetjament immobiliari i 2 per sobreocupació. • En el parc públic d’habitatge es compta amb 12 procediments judicials oberts en diferents fases de tràmit en relació a habitatges on hi ha queixes o indicis de venda de drogues i recentment s’està treballant en 10 altres contenciosos en habitatges amb diferents 27 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 problemàtiques de conflictivitat. En els darrers mesos s’ha recuperat la possessió de 4 habitatges on hi havia indicis de venda de drogues. d) ESPAI PÚBLIC • Respecte anys anteriors es compta amb reforços per a la neteja, la recollida de mobles i objectes abandonats i la retirada de xeringues en el barri del Raval. • Des de 2017 s’han planificat 202 actuacions de millora i manteniment de l’espai públic (reparació del paviment, millora o reparació de l’enllumenat, reposició de pilones, neteja de contenidors, o replantació d’arbrat, entre d’altres actuacions) de les quals s’han executat el 100. Amb el nou pla de Seguretat d’estiu del 2019 hi ha previstes 31 noves intervencions al Raval que s’han anant executant fins a la tardor del 2019 e) COMUNICACIÓ • Elaboració i distribució d’un flyer informatiu sobre el pla de xoc en relació a la venda de drogues al Raval amb informació sobre els canals de comunicació de la ciutadania amb els diferents serveis • S’ha dut a terme campanyes de comunicació sobre com s’han de retirar residus i trastos vells, i sobre senyalització de lavabos públics • Habilitació al setembre de l’App bústia ciutadana per indicar trobada de xeringues a l’espai públic f) COORDINACIÓ • Junta Local de Seguretat de Barcelona 22/10: acord per a l’ampliació de la presència uniformada de ME a les zones sensibles del Raval i Ciutat Vella. • A 29 de novembre de 2018 la comissió de govern del Consell General del Poder Judicial va aprovar posar en marxa a partir del dia 1 de gener un nou servei de guàrdia de delictes lleus immediats per tal de pal·liar el col·lapse generat per l’augment dels furts. • Posada en marxa durant el mes de febrer de 2019 del nou Jutjat de guàrdia de delictes lleus i immediats de Barcelona. • Des de la tardor de 2017 hi ha una comissió de seguiment de la problemàtica de venda de drogues al Raval conformada per les diferents administracions i serveis públics, veïns, entitats i col·lectius, així com per la síndica de greuges que es reuneix trimestralment per tal de fer seguiment de les actuacions i la problemàtica. https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/noticia/pla-de-xoc-en-relacio-a-la- 28 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 problematica-de-les-drogues-al-raval_664145 29 Informe Pla de Xoc de Drogues. De Drogues. Gener 2020 La suma dels diferents plans d’actuació en els últims dos anys, i en particular l’últim reforç tant respecte de la problemàtica de drogues com sobre espais de espacial conflictivitat, com el Parc de la ciutadella, l’abordatge complex i conjunt per part dels diferents serveis de les problemàtiques detectades comencen a tenir un impacte positiu tant sobre la percepció com sobre la baixada de pisos ocupats pel tràfic de drogues i les queixes per incivisme, i per tant senyalen com adequades les mesures realitzades. Encara s’ha de confirmar aquesta tendència i s’ha de treballar per evitar el seu desplaçament a altres barris. Pel moment es considera per tant necessari mantenir els recursos actuals fins poder consolidar aquests resultats i normalitzar la situació al districte. La afectació de factors externs a l’àmbit municipal fan imprescindible la continuïtat de les línies engegades en relació a la col·laboració institucional, per part de la judicatura i de les diferents administracions, Generalitat de Catalunya i Estat. 30