LA CLAU POT SER UN NOM Detecció d’evidències de discriminació en l’accés al mercat de lloguer d’habitatge a Barcelona. Recerca realitzada per: Ariadna Fitó afito@broll.cat Amb la col·laboració de: Xavier Espinach Ramon Gras Julenne Ramos Barcelona, juliol 2020 ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ........................................................................................................................ 1 1. LA DISCRIMINACIÓ I LA SEVA MESURA ................................................................................. 4 2. ELS EXPERIMENTS SOCIALS: Objectius i metodologia ........................................................... 6 2.1 Els portals immobiliaris com a laboratoris .................................................................... 7 2.2 La construcció de les identitats en sol·licitants ficticis .................................................. 9 2.3 La construcció del missatge ........................................................................................ 10 2.4 La construcció d’un mètode i els seus reptes ............................................................. 14 2.5 La construcció d’una mostra i les seves característiques ........................................... 15 3. RESULTATS EXPERIMENT PER RAÓ D’ORIGEN .................................................................... 20 3.1. Respostes a les sol·licituds .......................................................................................... 20 3.2. Respostes a les sol·licituds que inclouen cita .............................................................. 24 3.3 Discriminació segons preus d’immobles sol·licitats .................................................... 27 4. RESULTATS EXPERIMENT PER RAÓ D’ORIENTACIÓ SEXUAL................................................ 30 4.1. Respostes a les sol·licituds .......................................................................................... 30 4.2. Respostes a les sol·licituds que inclouen cita .............................................................. 34 5. CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 36 6. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................... 41 ANNEX. RELACIÓ DE PRÀCTIQUES ABUSIVES DETECTADES ........................................................ 46 0. INTRODUCCIÓ Els noms de cadascú de nosaltres són una de les nostres cartes de presentació. Els noms atorguen identitat al mateix temps que la transmeten, i per tant estan directament relacionats amb les experiències i oportunitats socials. Gairebé de manera invariable, la gran majoria dels noms van exclusivament associats a un sexe, hi ha escassos noms no binaris. Una de les primeres accions de reafirmació identitària que emprenen les persones transsexuals és precisament el seu canvi de nom. Els noms inclouen implícitament la funció de mostrar el gènere, i de generar identitat de gènere. El mateix paper juguen en relació a l’origen ètnic, i les identitats racialitzades, i com acostuma a passar amb les minores, no precisament amb resultats avantatjosos. Els noms poden ser la clau. La clau d’accés a determinades relacions socials o culturals, bens o serveis. Els noms poden obrir o tancar portes, també les d’una llar. Darrera dels noms si amaguen històries de vida subjectes a la interpretació dels altres, i sovint inclouen prejudicis i estereotips que actuen com a constructes de l’alteritat i engranatges de la discriminació. El simple nom d’una persona pot estar relacionat amb l’assignació d’oportunitats d’accés a recursos. Fent ús dels noms, es presenta un experiment que es proposa evidenciar la discriminació en l’accés a l’habitatge, mesurant el tracte diferenciat rebut entre les persones sol·licitants segons diferents perfils. Un tracte diferenciat que només pot ser explicat per les característiques personals que es deriven dels seus noms. La discriminació es pot detectar en múltiples àmbits i característiques personals1, aquest estudi de camp es focalitza en el mercat de lloguer d’habitatge i en les característiques personals relacionades amb l’origen ètnic i l’orientació sexual. Una selecció basada principalment en l’ajust de les tècniques de recollida que es tenen a l’abast, mitjançant l’ús dels portals d’internet, i per tant, on es produeix un contacte amb les agències de caràcter exclusivament virtual que no permet incorporar altres característiques personals al cos del missatge de sol·licitud de l’immoble sense perdre fiabilitat. Resulta imprescindible que l’agent 1 L’article 21 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europa, prohibeix, tota discriminació, i en particular l’exercida per raó de sexe, raça, color, orígens ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o orientació sexual. 1 immobiliari pugui detectar, i per tant, actuar de manera diferenciada segons les característiques personals del perfil. Si bé, és cert, que existeixen altres tècniques per aproximar-nos al fenomen de la discriminació recollint evidències en altres espais no necessàriament online, en aquest estudi, amb la voluntat d’assolir una elevada representativitat del fenomen, i equilibrar la relació costos-fiabilitat obtinguda, l’anàlisi mitjançant els portals d’internet, brinda l’oportunitat d’incorporar una mostra significativa que permeti resultats robustos i fiables estadísticament. Considerant que, de manera similar a altres comunicacions no verbals, els noms transmeten informació del lloc de procedència i gènere, per cada anunci s’ha enviat una sol·licitud amb nom d’origen autòcton emparellada amb nom d’origen àrab, en l’experiment per raó d’origen. El mateix procediment s’ha emprat en l’experiment per raó d’orientació sexual, emparellant en aquest cas, parelles de diferent sexe amb parelles del mateix sexe. L’experiment se centra únicament en la fase de contacte de lloguer de l’immoble, i ha inclòs l’enviament de 2.000 sol·licituds d’interès a 1.000 habitatges anunciats a sis portals immobiliaris. L’informe es divideix en 4 grans apartats diferenciats. Un primer apartat de conceptualització de la discriminació i de les dificultats de detecció degut al seu caràcter subtil i sovint menystingut. Un segon apartat on s’exposen els passos necessaris per l’obtenció dels resultats i on s’inclouen els diferents reptes metodològics a superar en la realització dels experiments. Els experiments, diferenciats entre ells, es presenten a la part central de l’informe conformant el tercer i quart apartat, presentant els principals resultats obtinguts en l’aplicació per origen ètnic i orientació sexual, respectivament. Un cinquè punt recull les principals troballes dels experiments a mode de conclusions i de noves possibilitats que s’obren a partir dels resultats obtinguts per donar continuïtat a estudis d’aquestes característiques. Finalment, s’inclou un annex, amb la pretensió de recollir les diferents pràctiques abusives detectades als portals immobiliaris durant el procés de recollida d’informació. Aquest informe, el primer realitzat de manera exclusiva a la ciutat de Barcelona, i amb escassos precedents a l’Estat Espanyol2, obre les portes a l’aplicació d’una metodologia 2 Bosch, M., M. A. Carnero, i L. Farré, (2009), Information and Discrimination in the Rental Housing Market: Evidence from a Field Experiment, Regional Science and Urban Economics, 40 (2010), 11-19./ Bosch, M., M. A. Carnero, i L. Farré, Rental housing discrimination and the persistence of ethnic enclaves. SERIEs 6, 129–152 (2015). / S.O.S Racismo (2015) Puertas que se cierran. Testing sobre discriminación a la población inmigrante en el acceso a la vivienda de alquilar. Federación de Asociaciones de SOS Racismo del estado espanyol; 2 que proporciona evidències de l’existència de discriminació en l’accés al mercat de bens i serveis de la ciutat i pretén encoratjar la seva aplicació en altres àmbits i eixos de discriminació. L’informe que es presenta no hagués estat possible sense la implicació de les persones professionals de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, i del conjunt d’organitzacions i persones usuàries que aglutina la Taula d’Entitats d’Atenció a Víctimes de la Discriminació. 3 1. LA DISCRIMINACIÓ I LA SEVA MESURA La discriminació es refereix al tracte desigual de persones o grups en funció de les seves característiques personals, però sovint va acompanyada de processos sistemàtics que afavoreixen els membres de determinats grups en detriment d’altres. (Pager i Shepherd, 2008). Aquests processos fortament interrelacionats reforcen i perpetuen desavantatges en l’accés a recursos i oportunitats, a les persones que s’afronten a tractes desfavorables. Els estudis dirigits a la mesura de la discriminació adopten diverses perspectives, mètodes i orientacions, entre els més freqüents destaquen: les estadístiques oficials basades en denúncies de casos de discriminació,; estudis d’opinió que mesuren la concepció social o actituds generals dels grups majoritaris sobre les minories3; o informes anuals i memòries d’entitats socials i altres organismes4 que treballen de manera directa o indirecta aquest tipus de situacions5. Les percepcions de la discriminació poden sobreestimar o subestimar la incidència real de la discriminació, precisament perquè són percepcions, es produeixen en el si de les relacions, i en situacions subjectes a diverses interpretacions. Existeix una extensa tradició de recerca realitzada sobre actituds racialitzades i estereotips entre població general6 que indica com bona part de les discriminacions acostumen a passar per alt, precisament per l’enorme grau de normalització d’aquestes situacions en les vides quotidianes, tan de les persones que han de conviure amb la discriminació per les seves característiques personals, com de les que desenvolupen determinades pràctiques discriminatòries. En relació als informes anuals i memòries d’entitats socials que treballen amb col·lectius minoritaris, es produeix un biaix mostral amb les dades, al tenir accés únicament als casos que acudeixen en cerca de suport. El mateix succeeix amb les estadístiques basades en denúncies de casos de discriminació. Aquestes dades ens aproximen a la realitat, però ens 3 Centro de Investigaciones sociologicas. Evolución del racismo, la xenofobia y otras formas conexas de intolerancia en España. [Informe- Encuesta 2017]; European Union Agency for Fundamental Rights. (2018)Informe sobre los derechos fundamentales 2018. Dictámenes de la FR. 4 Institut de Drets Humans de Catalunya i Centre de Recursos en Drets Humans. Direcció de Serveis de Dres de Ciutadania i Diversitat, Ajuntament de Barcelona, 2019. 5 S.O.S. Racismo (2018) Informe anual.18. Sobre el racismo en el Estado Español. Donostia. Tercera Prensa. 6 Farley, R (1977) Residential Segregation in Urbanized Areas of the United States in 1970: An Analysis of Social Class and Race Differences. Demography Vol 14. N.4, 497-519. 4 mostrarien només la punta de l’iceberg del fenomen de la discriminació. Es tracta de dades, sovint menystingudes al considerar-se casos aïllats i/o amb poca significació estadística i una escassa solidesa contrastable empíricament. Indubtablement, en menor o major mesura en funció de la societat de referència, les desigualtats per origen ètnic i per motiu d’orientació sexual, persisteixen. No obstant, a diferència del període previ als drets civils, on la discriminació era oberta i més generalitzada, la discriminació avui, és més subtil i encoberta al considerar-se políticament incorrecta, i per tant, més difícilment identificable. Per resoldre aquestes mancances, existeixen tècniques que permeten aproximar-nos a la mesura de la discriminació amb evidències, contrastant empíricament casos reals o simulats a partir de situacions que es recreen, ja sigui de manera fictícia o amb persones reals susceptibles de ser discriminades per les seves condicions personals. Les dificultats de detecció i el caràcter invisible, i fins i tot normalitzat, de les discriminacions obliga a fer ús dels experiments com el que es presenten a continuació. 5 2. ELS EXPERIMENTS SOCIALS: Objectius i metodologia Els experiments ens permeten una mesura directa de la discriminació, del que es tracta és de seleccionar i emparellar segons perfils poblacionals (grup majoritari i grup minoritari) i exposar els diferents perfils escollits a la situació que es pretén analitzar. Els experiments realitzats durant les últimes dècades ens proporcionen evidències de com les minories s’enfronten a un comportament discriminatori en diferents tipus de transaccions mercantils com: l’accés al treball (Pager, 2007); al mercat de lloguer/propietat d’habitatge (Yinger, 1995; Chambers, 1992; Wachter y Megbolugbe, 1992); les hipoteques d’habitatge (Turner i Kidmore, 1999); les sol·licituds d’assegurances (Wissoker et al. 1998); l’accés a l’atenció de salut (Schulman et al. 1999); o fins i tot en la venta d’automòbils (Ayres i Siegelman, 1995: ) i en l’accés i recorreguts dels taxis (Ridley et al. 1989). Els experiments orientats a la detecció de la discriminació per origen ètnic evidencien que en comparació amb la majoria ètnica, les persones sol·licitants que pertanyen a una minoria, generalment, reben menys respostes a les seves sol·licituds d’habitatge, i són citats en menys visites a habitatges. Alguns estudis van més enllà i destaquen les diferències en les característiques dels habitatges on han d’anar a raure les minories ètniques i l’impacte segregacional en la seva distribució espacial. En relació al estudis experimentals amb parelles formades per membres del mateix sexe, s’acostuma a constatar l’existència de prejudicis sexuals (Herek, 2000) fent referència a actituds negatives respecte l’orientació sexual dirigida a persones homosexuals etiquetades com a gais, lesbianes o bisexuals, que comporten hostilitat i restricció d’accés a recursos (Herek i Capitanio, 1996; Yang 1997). En l’àmbit de l’habitatge això es posa de manifest en menys oportunitats d’accés a uns mateixos immobles. Tot i que, a diferència dels experiments ètnics, els experiments realitzats per detectar tractament diferenciat per motius d’orientació sexual són menors, i inclouen resultats molt dispars (Ahmed, 2009). 6 L’objectiu principal dels experiments que es presenten és detectar i quantificar l’existència del tracte diferenciat per origen ètnic i orientació sexual en l’accés al mercat privat de lloguer de Barcelona a partir de l’enviament de sol·licituds d’habitatge a portals immobiliaris d’internet. Les preguntes d’investigació que es pretenen respondre són les següents: Existeix discriminació ètnica en el tracte diferenciat contra persones amb noms d’origen àrab que cerquen un pis en el mercat de lloguer en anuncis a plataformes virtuals ? Es considerarà que les persones sol·licitants amb nom d’origen àrab experimenten un tracte diferenciat advers si es constata un menor nombre de respostes/cites davant unes mateixes sol·licituds d’habitatge de lloguer que persones sol·licitants amb noms d’origen autòcton. Existeix discriminació per orientació sexual en el tracte diferenciat contra les parelles del mateix sexe que cerquen un pis en el mercat de lloguer en anuncis a plataformes virtuals ? Es considerarà que les parelles sol·licitants homosexuals i/o lesbianes (ambdós noms del mateix sexe, especificant la relació que mantenen) experimenten un tracte diferenciat advers si es constata un menor nombre de respostes/cites davant unes mateixes sol·licituds d’habitatge de lloguer amb parelles heterosexuals (nom masculí i nom femení, especificant la relació que mantenen). Per tal de respondre aquests interrogants es dissenyen dos experiments que s’han anomenat “Experiment Origen” i “Experiment Orientació Sexual”. L’experiment d’origen inclourà la simulació d’una parella amb noms autòctons i una parella amb noms d’origen àrab. En l’experiment d’orientació sexual, els perfils ficticis estan formats per una parella amb noms de diferent sexe (heterosexual) i una parella amb noms del mateix sexe (homosexual/lesbiana). 2.1 Els portals immobiliaris com a laboratoris En contrast amb altres estudis de característiques similars, aquest estudi es realitza als portals immobiliaris presents a internet, enlloc de recollir les dades mitjançant trucades telefòniques, que era el mètode més utilitzat fins a l’última dècada. A partir de l’entrada del nou mil·lenni, l’ús d’internet es generalitza i, amb ell, l’accés a diferents mercats virtuals. 7 Des de les ciències socials s’aprofita una nova oportunitat d’anàlisi de la discriminació, adaptant els tradicionals experiments telefònics als anuncis immobiliaris inclosos a les plataformes virtuals (Carpusor i Loges, 2006; Ahmed i Hammarstedt, 2008) A Catalunya, l’any 2006, l’ús d’Internet a les llars amb algun membre d’entre 16 i 74 anys, no arribava al 50% de la població. Al 2019, aquesta dada és del 94%7. L’ús del correu electrònic, també s’ha estès ràpidament entre la població catalana, i malgrat que no es disposen de dades actualitzades de l’any en curs, al 2017, l’ús habitual del correu electrònic era del 74,3% de la població. És una evidència indiscutible que internet ha transformat les nostres societats, la manera com interactuem en les relacions socials i culturals, igual que en les transaccions econòmiques. A finals de 1999 el sector immobiliari irromp amb la seva aparició a internet d’un format anomenat “portal immobiliari”. 20 anys després, una sola plataforma immobiliària assegura que milions de persones usuàries han utilitzat i estan utilitzant els seus serveis. Aquest ús intensiu dels portals immobiliaris, els situen en un laboratori idoni per recrear situacions quotidianes i analitzar el comportament dels agents immobiliaris, davant les demandes d’habitatge de diferents perfils de sol·licitants. Als anuncis dels portals immobiliaris, l’anunciant exerceix el control sobre l’administració i resposta de les seves publicacions i les persones interessades en llogar poden enviar una sol·licitud de correu electrònic de manera gratuïta al lloc web. La informació exigida pel potencial llogater és el seu nom, la seva direcció electrònica, un missatge curt, i en alguns casos un número de telèfon. Donat que aquesta recerca està basada en un enfocament escrit utilitzant els correus electrònics com a via de comunicació exclusiva, s’han deixat fora de l’objecte d’estudi totes aquestes plataformes que exigeixen necessàriament un número de telèfon. La realització d’aquest tipus d’experiments genera diversos dilemes metodològics i ètics. El dilema principal és fruit del conflicte entre observar conductes no influenciades i informar a les persones participants observades del propòsit de l’estudi en el que participen. L’experiment dissenyat, per assolir l’objectiu, necessàriament, ha d’observar el comportament de les persones sense el seu consentiment, ni tan sols el seu coneixement. El simple coneixement de l’estudi per part dels agents immobiliaris implicaria un biaix que 7 Idescat, a partir de l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars de l'INE i Idescat. Enquesta territorial TIC a les llars. 8 invalidaria els resultats de la recerca. Fins i tot, com s’indica més endavant ha estat necessària l’elaboració d’un estudi pilot per, entre altres objectius, dissenyar un conjunt de mesures perquè l’estudi de camp no sigui detectat. Els agents implicats no han de conèixer l’existència de l’experiment per no incidir en la seva conducta, però això no significa que no s’hagin de tenir en compte un conjunt de consideracions ètiques. L’experiment s’ha desenvolupat dins de les normatives d’ús de les plataformes, complint amb els termes i condicions de les plataformes en línia seleccionades, i en la mesura del possible s’ha minimitzat l’impacte que l’estudi pogués tenir en la gestió dels immobles ofertats, i en cap cas, s’ha confirmat una cita per un dia i un lloc amb un professional, conscients de què no s’assistirà. L’aplicació experimental dels missatges s’ha donat per finalitzada quan el sol·licitant ha rebut una resposta a la seva sol·licitud o bé, quan passats 30 dies de la sol·licitud no s’ha obtingut resposta. 2.2 La construcció de les identitats en sol·licitants ficticis Als perfils de sol·licitants se’ls assignen uns noms que inequívocament evoquen un origen diferenciat, noms d’origen autòcton i noms d’origen àrab per l’experiment de discriminació per origen, i parelles amb ambdós noms del mateix gènere (home-home, dona-dona) i parelles amb noms dels dos gèneres (home-dona) per l’experiment de discriminació per orientació sexual. Els noms de les persones sol·licitants juguen un paper fonamental per fer present la diferència entre els perfils sol·licitants en ambdós experiments. S’utilitzen noms fictícis que indiquen l’origen ètnic i el gènere de la persona sol·licitant, així com els noms de les parelles corresponents, a la vegada que s’especifica el tipus de relació que es manté, per fer palès que es tracta de parelles formades per persones de diferent o del mateix sexe. L’experiment es basa en l’aplicació fictícia i l’ús dels noms més comuns de la població objecte d’estudi, es tractin de noms d’origen autòcton o bé, noms d’origen àrab establerts a l’estat espanyol8. S’emparellen aleatòriament identitats hipotètiques que difereixen en els seus noms per a cada experiment. 8 A partir de la selecció de 6 noms per a cada grup amb un total de 24 participants, s’han seleccionat aleatòriament entre els 100 noms i cognoms més comuns de les persones residents a Catalunya segons gènere i origen. INE i Idescat, 2019 9 2.3 La construcció del missatge Textos d’aplicació En cada experiment es combinen 5 textos d’aplicació que inclouen la mateixa informació. Aquests texts s’han enviat a les mateixes ofertes immobiliàries extretes dels portals immobiliaris online seleccionats per a mesurar la discriminació en forma de tracte diferencial, amb l’objectiu de determinar l’existència o no, de desigualtat en l’accés al mercat immobiliari segons els perfils inclosos a ambdós experiments. Els textos d’aplicació no han estat exactament idèntics, per això tal i com s’indica se’n fan 5 models. Un sol model amb una mostra tan elevada d’enviaments (Nº2000) arriscava excessiva i innecessàriament l’experiment, en poder ser descobert un comportament inusual. No obstant, tots els missatges tenen les mateixes característiques mostrant interès per l’anunci, i tots els anuncis són emparellats i aleatoritzats, tan en la selecció de l’oferta immobiliària, com en els perfils amb què s’inicia el primer enviament, i el seu emparellament, seguint la lògica de la taula 1. La redacció del text del mail és el mecanisme principal per garantir la fiabilitat de resultats, per aquest motiu esdevé imprescindible validar els missatges a través d’un estudi pilot. A l’inici de la recerca, es va considerar que la participació de la població afectada per situacions de discriminació havia d’incloure’s durant el disseny de la recerca, per aquest motiu es va convocar en diverses ocasions a entitats socials i persones usuàries de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona. Entre diferents aspectes del disseny de l’experiment en aquestes sessions participatives es pretenia extreure de primera mà informació de com les persones incloses en els perfils d’anàlisi escriurien un missatge de sol·licitud mostrant-se interessades per un immoble. El que ens permetia disposar del missatge real que utilitzaria el perfil de població objecte d’estudi, és a dir, de les persones susceptibles de ser víctimes de discriminació. D’aquest exercici, es van fer dues simulacions, una primera en genèric incloent un breu anunci de lloguer al qual havien de contactar via correu electrònic, i un segon amb uns requisits mínims que havia d’incloure el text del missatge, introduint transmissió d’informació 10 positiva, és a dir, incloent informació relacionada amb la solvència econòmica dels sol·licitants. MODEL GÈNERIC RESULTANT MODEL AMB INFORMACIÓ POSITIVA En un dels models amb informació positiva va ser molt interessant veure com una de les dones d’origen àrab participants va escriure “soy de origen marroqui, con permiso de residencia”. En les indicacions de la sessió per a la redacció del missatge en cap moment es va dir que s’hagués de mostrar el seu lloc de naixement o nacionalitat, però en canvi aquesta persona el va incloure i quan se li va preguntar el motiu, va respondre: “ Sí, yo ya digo entrada que soy de Marruecos. Siempre. Así no perdemos el tiempo, sinó primero te dicen: vale bien, vamos a verlo! Porque mi castellano es bueno, y yo no tengo rasgos marroquíes, o sea oscuros de piel y pelo... pero despues cuando digo mi nombre, o lo ven, enseño los papeles y tal... Ui, no, no, es que el propietario no quiere marroquies, es que no lo pareces marroquí (...) Así, ya no me hago il·lusiones”9. 9 Grup de discussió i sessió dinàmica amb dones d’origen àrab. OND, octubre 2020. 11 Entre la població pertanyent a un grup d’origen minoritari es detecten estratègies de reafirmació de la identitat d’origen per evitar confusions en la negociació d’una visita a un immoble de lloguer amb l’objectiu d’accelerar el procés de cerca d’habitatge (“no perder el tiempo” ) i intentar mantenir l’equilibri emocional davant de la discriminació donant per descomptat que es produirà, degut a l’acumulació de situacions similars prèvies (“no me hago ilusiones” ). Els models presentats per la població participant en les dinàmiques eren reals. Tan reals, que impossibilitaven la comparació amb població autòctona, dificultant el mètode d’aplicació, malgrat ajustar-se a la realitat. Per garantir la fiabilitat dels resultats del text d’aplicació, el missatge havia de ser el més similar possible en els dos perfils, i la sessió dinàmica, lluny de la ficció era tan rica, i heterogènia des de la diversitat lingüística i d’expressions, com en el contingut del missatges, que impossibilitava l’ús dels seus missatges, perquè precisament ja d’entrada més enllà de l’origen ètnic els situava en una situació de desavantatge social al no disposar d’un domini suficient en l’expressió de la llengua, factors que podien incidir en la decisió de resposta o no resposta de l’agent immobiliari més enllà de l’origen ètnic. Alguns d’aquests textos es van testar en una mostra inicial de 274 missatges, i es va detectar que transmetre més informació als missatges de sol·licitud, incrementava la taxa de resposta en comparació als missatges estandarditzats inclosos als portals, però no precisament quan s’introduïa informació positiva. A més informació transmesa augmentava també, la vulnerabilitat de l’experiment, ja que a l’emparellar-se missatges amb informació molt específica i, idèntica o molt similar, incrementaven les probabilitats de què els perfils ficticis fossin descoberts, i per tant, que la plataforma web no fes arribar els missatges als agents de les immobiliàries. Per aquest motiu els texts d’aplicació no han inclòs informació relacionada amb la solvència econòmica dels sol·licitants. Més tard, es va poder comprovar com els agents immobiliaris utilitzen altres mecanismes per disposar d’aquesta informació i que probablement mostrar- la d’entrada no és una pràctica habitual, almenys en el mercat objecte d’estudi i per aquest motiu generava suspicàcies entre els agents que optaven per no respondre. Pels motius exposats, les dades incloses en aquest informe són el resultat de l’enviament de missatges on només s’informa de l’interès per a llogar l’habitatge i del nom i cognom dels sol·licitants i les seves parelles. 12 Consideracions lingüístiques A Barcelona, coexisteixen dues llengües oficials, el català i el castellà. No obstant, només el 39,2% de la població barcelonina utilitza el català com a llengua principal. Per districtes les dades són molt desiguals, tan és així que a Ciutat Vella o Nou Barris aquest percentatge cau fins al 18,7 i el 21,4% respectivament, gairebé 40 punts percentuals de diferència pel que fa a la xifra de catalanoparlants del districte de Gràcia10. La comunicació, en català, a través de tecnologies digitals encara és una de les múltiples tasques pendents en aquesta llengua, tan és així que només 1 de cada tres persones resident a Catalunya té els dispositius mòbils i els ordinadors personals configurats en català11, i tan sols un 7,2% escriu missatges exclusivament en català a l’àrea metropolitana12. No disposem de dades sobre l’ús d’aquesta llengua als portals immobiliaris però tenint en compte la resta de dades, és molt probable que les dades d’ús del català encara siguin menors que en l’entorn offline, si a això li sumem l’ús escrit del català en població migrant extracomunitària a la ciutat de Barcelona, no cal dir que la utilització del català als missatges en aquesta llengua no seria representativa de la població. Més enllà de la representativitat de les poblacions analitzades, no podem menystenir la realitat de què en l’àmbit lingüístic també, operen estereotips i tractes diferencials: “El prejudici lingüístic (innocent o programat) és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants”13, encara que pugui semblar paradoxal, aquest ha estat el motiu principal pel qual s’ha optat utilitzar únicament el castellà als missatges de sol·licitud d’habitatge. Excloent una llengua minoritzada de l’estudi, amb la voluntat de reduir al màxim possibles inferències d’altres situacions que poden esdevenir discriminatòries i que queden fora de l’objecte d’estudi. 10 Enquesta de Serveis Municipals de la ciutat de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d'Estudis d'Opinió. Ajuntament de Barcelona, 2019. 11 Informecat. Plataforma per la Llengua Barcelona, juny del 2018 12 Idescat i Direcció General de Política Lingüística. Enquesta d'usos lingüístics de la població, 2019. 13 Tusón, J. Mal de llengües A l´entorn dels prejudicis lingüístics (pàg. 26) Barcelona: Grup Editorial 62, 1988. 13 Taula 1. Text de la sol·licitud i emparellaments de perfils. 2.4 La construcció d’un mètode i els seus reptes L’experiment pilot, també va permetre detectar dificultats metodològiques, sobretot vinculades a l’emparellament. Es va detectar que no existien prou habitatges per tancar la mostra en els trams de preus plantejats inicialment (màxim 1000€), obligant-nos a no posar límits de preus a la mostra. A la vegada que, la vigència dels anuncis al portal era molt variable, hi havia anuncis que desapareixen en menys de 24h, el que implicava que els aparellaments s’havien de fer gairebé immediatament després de la primera sol·licitud per evitar que entremig, no només ja no existís l’anunci, sinó que podria continuar estan publicat tot i estar llogat, sense poder controlar aquesta informació. El pilot també, indicava que el procés d’enviament de mails s’allargaria en el temps degut a que alguns dels portals d’internet disposen d’un límit diari d’enviaments de sol·licituds, i d’un codi de seguretat per detectar quan els enviaments de correus són realitzats a través de programari informàtic. 14 Ser descoberts ha estat un dels perills que regnarà al llarg de l’estudi, per aquest motiu es van desplegar un conjunt d’estratègies preventives que ens permetessin passar el màxim de desapercebuts possible, i al mateix temps poder obtenir una mostra significativa per l’extracció de dades. S’ha emprat programari ocultant i/o modificant la ubicació real dels diferents ordinadors des d’on s’han enviat els correus per tal que no coincidissin les IP i no aixecar sospites. Les sol·licituds han estat enviades a diferents immobiliàries a través dels portals immobiliaris esmentats, el que significa que en algunes ocasions les immobiliàries han estat les mateixes per aquest motiu s’ha anat modificant l’ordre d’enviament de les sol·licituds, i s’han establert uns patrons d’ús del web, amb uns horaris de connexió per a cada perfil fictici. 2.5 La construcció d’una mostra i les seves característiques A la data d’inici de la recerca els 6 portals seleccionats disposaven aproximadament de 22.000 anuncis de lloguer a la ciutat de Barcelona gestionats per immobiliàries, deixant fora de l’objecte d’estudi els pisos ofertats directament per les persones propietàries particulars. Una dada que en cap cas es tradueix en el nombre d’immobles al mercat de lloguer, ja que més de la meitat d’aquests anuncis corresponen a: Ofertes anunciades per més d’un dels quatre portals immobiliaris. De fet, un sol portal podria estar aglutinant més del 90% de l’oferta de lloguer per aquesta via, a la ciutat. Anuncis repetits inclús al mateix portal immobiliari mitjançant diferents agències immobiliàries, o publicacions duplicades no corregides. Anuncis que ja no estan disponibles però continuen anunciant-se al portal. De tota manera, per garantir la fiabilitat dels resultats dels experiments comptabilitzem un tamany mostral que inclou la totalitat d’anuncis publicats a les plataformes escollides i que ens indica que amb un marge d’error del +/- 5 % i un interval de confiança del 95, necessitem incloure a la mostra 377 anuncis d’habitatge per a cada experiment. Per assegurar la representativitat cada experiment ha comptat amb una mostra de 500 anuncis. 15 La selecció dels 500 anuncis participants per a cada experiment ha estat aleatòria, i ha inclòs 355 immobiliàries diferents en l’experiment per origen i 348 en l’experiment per orientació sexual. En ambdós casos entorn un 25% d’immobiliàries acumularien prop del 50% de les ofertes incloses a la mostra. Taula 2. Immobiliàries segons 1 o més ofertes de lloguer incloses a l’experiment per origen i orientació sexual (N i %) Origen Orientació sexual Immobiliàries Anuncis Immobiliàries Anuncis Immobiliàries N % N % N % N % 1 oferta de 271 76,3 271 54,2 263 75,6 263 52,6 lloguer Més d'1 oferta 84 23,7 229 45,8 85 24,4 237 47,4 de lloguer Immobiliàries 355 100 500 100 348 100 500 100 participants Gràfic 1. Immobiliàries participants segons 1 o més ofertes de lloguer seleccionades, segons origen i orientació sexual (%) En aquest estudi s’han inclòs un total de 1.000 anuncis, 500 per a cada experiment, amb un enviament d’un total de 2.000 sol·licituds. La dada de sol·licituds dobla el nombre d’anuncis, perquè en un mateix anunci s’envien dues sol·licituds (perfil majoritari i perfil minoritari). 16 Taula 3. Sol·licituds enviades per cada experiment, tipus de perfil i sexe de la persona sol·licitant. (Nº) Experiment Origen Experiment Orientació sexual Sexe Nom Nom Total Noms Noms Total sol·licitant Autòcton Àrab Parella Parella diferent diferent sexe sexe Home 250 250 500 250 250 500 Dona 250 250 500 250 250 500 Total 500 500 1000 500 500 1000 En la selecció d’anuncis participants d’ambós experiments trobem la representació de tots els districtes de la ciutat de Barcelona, la distribució dels anuncis segons districte s’ha ajustat a la representativitat present als portals (+/-5%) Destaca la presència del districte de Sants- Montjuic (16,7%), Eixample (16,1%), Ciutat Vella (13%) i Sant Martí (11,6%). Aquests 4 districtes representen el 57,4% de la totalitat de la mostra. Taula 4. Anuncis contactats per tipus d’experiment, sexe de la persona sol·licitant i districte de l’immoble sol·licitat. (Nº) Districte Experiment Origen Experiment Orientació Total sexual Sexe Total Sexe Total Sexe Total Home Dona Home Dona Home Dona Ciutat 34 45 79 12 39 51 46 84 130 Vella Eixample 42 40 82 30 49 79 72 89 161 Sants- 44 35 79 45 43 88 89 78 167 Montjuic Les 17 17 34 29 22 51 46 39 85 Corts Sarrià- 18 27 45 23 25 48 41 52 93 Sant Gervasi Gràcia 25 17 42 33 11 44 58 28 86 Horta- 15 14 29 16 14 30 31 28 59 Guinardó Nou 18 22 40 18 11 29 36 33 69 Barris Sant 9 6 15 11 8 19 20 14 34 Andreu Sant 28 27 55 33 28 61 61 55 116 Martí Total 250 250 500 250 250 500 500 500 1000 17 Gràfic 2. Distribució territorial (districte) dels anuncis contactats segons tipus d’experiment. 20% 18% 16% 16,1% 16,7% 14% 13,0% 12% 11,6% 10% 8% 8,5% 9,3% 8,6% 6% 6,9%5,9% 4% 3,4% 2% 0% Experiment Origen Experiment Orientació Sexual Total Els preus de lloguer Els últims anys es confirma la tendència a l’augment de les llars que viuen de lloguer a la ciutat de Barcelona14 Tot i que sembla ser que s’inicia una etapa més continguda després d’assolir la xifra rècord de 53.500 nous contractes de lloguer l’any 2018, l’any 2019 es van signar més de 51.000 contractes de lloguers. Si bé, s’observa una desacceleració dels nous contractes en comparació l’any 2018, molt probablement provocada pels desajustos entre els preus d’oferta i la capacitat adquisitiva de les persones llogateres, el mercat de lloguer a la ciutat de Barcelona és la principal via d’accés a l’habitatge per bona part de la població. Cal apuntar també, segons ens han informat les entitats socials participants en els grups de discussió, que bona part de la població que estan atenent darrerament cerca habitatge en format lloguer d’habitacions, única via d’accés que es poden permetre econòmicament. El desajust entre els preus de lloguer i la demanda és cada vegada més elevat, segons l’últim informe de l’OHB, el 74% de demanda de lloguer se situa per sota dels 1.000€/mes, mentre que l’oferta es concentra majoritàriament per sobre d’aquest llindar, amb només un 32% de l’oferta per sota dels 1.000€. El preu mitjà del contractes signats, l’any 2019, se situa a 14€/m2 en un context on els salaris no han recuperat el nivell adquisitiu previ a la crisi 14Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), Informe anual L’habitatge a la metròpoli de Barcelona 2018, 03-07- 2019. 18 del 2007, i que a data de finalització de l’informe, enmig de la paralització de l’activitat econòmica com a conseqüència de la pandèmia de coronavirus, tot fa preveure que la capacitat econòmica de la població es veurà significativament reduïda. La durada de l’oferta d’anuncis als portals immobiliaris és un indicador, entre d’altres, de les facilitats o dificultats d’accés al lloguer segons trams de preus, tot i que, per donar com a vàlid aquest indicador hem de pressuposar que els portals immobiliaris donen de baixa l’anunci al mateix dia que ha estat llogat. En aquesta recerca s’ha recollit la dada a tall d’aproximació, degut a que les dates de publicació dels anuncis no són fiables, on ens indica que el 35% dels anuncis amb preus inferiors a 1000€/mensuals estan actius al portal menys d’una setmana i el 60% menys de 15 dies, en canvi els anuncis de més de 1000/€mensuals ho estarien un mínim d’un mes, en un 78% del casos. L’esforç teòric d’accés a l’habitatge de lloguer segons ingressos de la llar, amb l’increment de preus de lloguer dels últims anys ha fet que, fins i tot, les llars amb ingressos 3,5 SMI (31.619,7 €/anuals l’any 2018) tornin a dedicar més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer. En un principi, aquest estudi de camp estava orientat només a anuncis publicats per sota dels 1.000€ de lloguer, però tal i com s’ha especificat anteriorment, es va ampliar precisament perquè no hi havia suficient oferta com per garantir l’aleatorietat de la selecció dels anuncis i no s’hagués disposat de suficient mostra. En el cas de l’experiment amb parelles segons origen ètnic la mitjana de preus dels anuncis inclosos a l’experiment ha estat de 1.185€/mensuals, i 1.291€/mensuals en l’experiment de detecció de discriminació segons orientació sexual. Taula 5. Trams de preu €/mensuals inclosos a l’experiment per origen i orientació sexual. (N i %) Origen Orientació sexual Preu lloguer N % % acumulat N % % acumulat (€/mensuals) Menys 800 66 13,2 13,2 62 12,4 12,4 801-1100 234 46,8 60,0 192 38,4 50,8 1100-1400 107 21,4 81,4 122 24,4 75,2 Més 1401 93 18,6 100,0 124 24,8 100,0 Total 100,0 100,0 500 100,0 19 3. RESULTATS EXPERIMENT PER RAÓ D’ORIGEN 3.1. Respostes a les sol·licituds L’experiment dissenyat per la detecció dels casos de discriminació per raó d’origen va enviar 1000 sol·licituds a 500 anuncis diferents, obtenint una taxa de resposta del 47,2%. Per tal de detectar les diferències es comparen les taxes de resposta de les sol·licituds enviades per parelles amb noms autòctons i parelles amb noms d’origen àrab, on la informació que diferencia el missatge de sol·licitud és únicament el nom de la persona sol·licitant (nom autòcton-nom àrab). Es distribueix equitativament la mostra per gènere i es té en compte en l’emparellament segons origen, així cada nom autòcton femení s’emparella amb nom d’origen àrab femení. El mateix procediment es realitza per la població masculina. Taula 6. Taxa de resposta en la totalitat de sol·licituds (Perfil origen) Sol·licituds Sol·licituds enviades Respostes % 100 47,2 N 1000 (472) En aquest experiment no s’estableixen diferències entre resposta positiva o negativa, degut a que el modus operandi dels agents immobiliaris, segons s’ha pogut detectar en aquest estudi, és que davant d’una resposta negativa s’opta per no respondre, una praxis que explica una taxa de no resposta que supera la meitat de la mostra. El 52,8% de sol·licituds no obtenen cap resposta, una taxa de no resposta similar a altres estudis de camp en el mercat de lloguer d’habitatge on també inclouen noms d’origen àrab, i amb una mateixa mostra (Ahmed i Hammarstedt, 2008; Bosch, 2009). La resposta en les dades que es presenten significa únicament que l’agent immobiliari respon, però no s’entra a analitzar el contingut del missatge de resposta, només l’existència o no d’aquesta. 20 La següent taula, inclou les respostes per origen, expressades en percentatge, taxes, i entre parèntesis, nombre de casos, i la discriminació neta. Les sol·licituds de parelles amb noms autòctons tenen un 56,6% de possibilitat de resposta, les sol·licituds equivalents a les parelles amb noms d’origen àrab un 37,8%. El que representa una diferència de 18,8 punts percentuals. Taula 7. Taxes de resposta segons perfil de la persona sol·licitant i discriminació neta (Origen) Gènere Tamany mostra Nom Nom Discriminació (Anuncis) Autòcton Àrab neta H % 50 46,8 27,6 19,2*** (t=6,472) N (250) (117) (69) (48) D % 50 66,4 48 ,0 18,4*** T=6,803) N (250) (166) (120) (46) T % (100) 56,6 37,8 18,8*** (t=9,375) N 500 (283) (189) (94) *** Nivell de significació (bilateral en mostres emparellades) 0 ,000 De cada 10 sol·licituds enviades, les sol·licituds amb noms d’origen autòcton reben 6 respostes i les àrabs, 4. De cada 10 sol·licituds enviades per dones, les sol·licituds amb noms autòcton reben 7 respostes, amb nom àrab, 5. Per cada 10 sol·licituds enviades per homes, els homes amb noms autòctons reben 5 respostes, Els homes amb nom àrab, 3. 21 La taxa de resposta general de l’experiment és del 47,2%, la totalitat d’homes obtindrien un 37.2% de respostes a les sol·licituds sense tenir en compte l’origen, les dones un 57,2%. La taxa de resposta a les sol·licituds d’habitatge de les dones és un 20% superior a la dels homes, sense tenir en compte l’origen. Aquests resultats no són un cas aïllat, existeixen evidències de tractament diferenciat de gènere en detriment d’homes al mercat de lloguer d’immobles d’internet, independentment del seu origen (Ahmed et al, 2008; Andersson et al. 2012). Ahmed i Hammarstedt (2008) mostren com a Suècia els homes són un 13% menys propensos a rebre resposta que les dones amb independència d’origen. Bengtsson (2012) en canvi, si bé detecta que les dones tenen un 8,7% més de possibilitats de rebre resposta que els homes aquest avantatge només es produiria en les dones amb nom autòcton, no en les de nom àrab. Les dones obtenen més respostes que els homes independentment de l’origen d’aquests, però en canvi comparativament amb el l’equivalent de gènere autòcton, els homes amb noms àrabs obtenen un 19,2% menys de respostes que els seus homònims amb noms autòctons, i les dones un 18,4%. La taxa de discriminació per raó d’origen se situa al 18,8%15. Més endavant, a la taula 12, referent a les estimacions de paràmetres en la regressió no lineal, ens indica que en l’explicació del model de respostes obté més pes la variable parella autòctona que el perfil femení, el que constata que la discriminació per raó d’origen té més pes que la discriminació per gènere. A la taula 8, es representen els resultats de no resposta a cap de les parelles (Ambdues no), els de resposta als dos perfils de parelles (Ambdues sí), les respostes d’afavoriment al perfil de parella noms autòctons i de la parella amb noms àrab, i finalment la discriminació neta resultant de la diferència entre ambdós perfils. Aquesta taula, malgrat que inclou algunes dades ja representades en l’anterior, es representa perquè ens desgrana més informació en relació a la distribució de les respostes. 15 Uns resultats molts similars s’obtenen en l’únic estudi de referència realitzat amb dades agregades a de la ciutat de Madrid i Barcelona, amb una diferència de resposta de 22%. (Bosch, 2009) 22 En la distribució de respostes als anuncis emparellats, s’observa un 41% de no resposta a cap de les parelles, un 35,4% van respondre als dos perfils, el 21,2% va respondre només a la parella autòctona i un 2,4% en exclusiva a la parella amb nom àrab. Taula 8. Distribució de les taxes de resposta segons perfil i discriminació neta. (Origen) Gènere Tamany Total Total Ambdues Ambdues Només Només Discriminació mostra Sol·licituds respostes no sí nom nom àrab neta (Anuncis) autòcton H % 50 50 37,2 50,0 24,4 22,4 3,2 19,2*** (t=6,472) N (250) (500) (186) (125) (61) (56) (8) (48) D % 50 50 57,2 32,0 46,4 20,0 1,6 18,4*** T=6,803) N (250) (500) (286) (80) (116) (50) (4) (46) T % 100 100 47,2 41 35,4 21,2 2,4 18,8*** (t=9,375) N (500) (1000) (472) (205) (177) (106) (12) (94) *** Nivell de significació (bilateral en mostres emparellades) 0 ,000 La correlació de les respostes entre els dos orígens diferents és elevada (Taula 9) el que ens indica que els agents immobiliaris tendeixen a respondre a les sol·licituds dels mateixos anuncis (58%) a les parelles amb noms autòctons i les parelles amb noms d’origen àrab, i més encara quan la sol·licitud la realitza una dona arribant al 61%. La discriminació és concentra en el nombre de respostes que rep cada perfil segon el seu origen, no es detecta l’existència de dos mercats paral·lels d’habitatge segons origen autòcton i origen àrab. La discriminació detectada es concentra en reduir l’oferta en les parelles amb noms àrabs. No es detecta segmentació ètnica en el mercat d’habitatge de lloguer expressada en mercats diferenciats, sinó restricció d’accés a les parelles amb noms àrabs, amb menys oportunitats d’accés expressada en menys respostes a uns mateixos anuncis. 23 Taula 9. Correlació de respostes segons perfil (Origen) Parella autòctona Home Dona Total Parella nom Home 0,515** --- --- àrab Dona --- 0,616** Total --- --- 0,583** **La correlació és significativa al nivell 0,01 3.2. Respostes a les sol·licituds que inclouen cita Les respostes a les sol·licituds inclouen altres informacions que són d’interès alhora d’analitzar l’existència del tractament diferenciat de les sol·licituds per raó d’origen. Una de les pràctiques més comuns que s’han detectat és l’actitud de l’agent en relació a tenir voluntat de continuar amb el primer contacte establert després d’haver rebut la sol·licitud. Segons s’ha pogut detectar una de les vies més habituals de continuar amb el contacte inicial és incloure en la resposta la proposta d’iniciar una conversa telefònica amb motiu d’ampliar informació sobre l’immoble. ja sigui liderant la iniciativa de realitzar els propis agents immobiliaris la trucada, i per aquest motiu sol·liciten el telèfon del candidat, o bé, convidant al candidat a trucar al telèfon indicat. D’entrada, cal dir que el 68% de les respostes rebudes inclouen missatges on s’indica que per disposar de més informació sobre l’immoble sol·licitat es truqui al telèfon que apareix al correu, o bé, que es proporcioni el telèfon del sol·licitant per tal de poder contactar-hi via telefònica. El que representa el 34% de la totalitat de les sol·licituds enviades. En aquest tipus de missatges s’observa com les diferències en el tractament també, es mantenen, tot i que en menor mesura que en la taxa de resposta. Així un 29,2% de les parelles amb noms autòctons rebria missatges convidant a iniciar una conversa via telefònica, en front al 22,8% de les parelles amb noms àrabs, amb una diferència del 6,4%. No obstant, aquest indicador ens proporciona poca informació, al mateix temps que és ambigu, al no poder controlar realment els motius que porten a l’agent immobiliari a establir un nou contacte via telefònica. Si bé, al cos del missatge acostumen a incloure que el motiu 24 de la trucada és proporcionar més informació, no podem menystenir la possibilitat de què el motiu es degui precisament com a mitjà per fer un nou cribratge amb la voluntat latent, i en ocasions manifesta, d’aconseguir més informació sobre el perfil. Malgrat que com hem pogut veure, la sol·licitud d’un telèfon és una pràctica molt estesa, al no disposar de coneixement sobre els motius reals que porten a l’agent immobiliària a establir una conversa telefònica, s’ha desestimat analitzar l’indicador, considerant l’impossibilitat de garantir una interpretació fiable dels resultats. Un fet similar, succeeix quan a la resposta s’inclou la necessitat de fer un estudi de viabilitat previ. Tal i com s’ha dissenyat aquest experiment només podem tenir accés a aquells casos que ho expliciten al primer missatge, però tal i com s’indicava a l’inici d’aquest informe, aquest experiment no entra intercanviar mails més enllà de la sol·licitud i la resposta en cas que l’existeixi. Els motius, recordem es deuen a consideracions ètiques i metodològiques. En termes generals però, podem afirmar que un 8% de les respostes a les parelles amb noms autòctons fan explicita la necessitat de fer un estudi de viabilitat abans d’aconseguir una cita, i un 9% en el cas de parelles amb noms d’origen àrab. No obstant, com veurem més endavant a l’apartat detecció de males praxis, aquesta pràctica estaria més estesa, i molt probablement la voluntat de realitzar una conversa telefònica prèvia a la visita amagui bona part d’aquesta pràctica, En qualsevol cas, l’indicador que més s’ajusta per l’anàlisi del contingut del missatge serà precisament el nombre de cites que aconsegueixen d’entrada cadascun dels perfils analitzats per l’experiment de discriminació per raó d’origen. Tot seguit es presenten els percentatge de sol·licituds que són respostes amb la possibilitat de visita. El 17,4% de les parelles autòctones reben una invitació immediata per visitar un immoble. En les parelles amb noms àrabs un 9,8% de les seves sol·licituds aconsegueixen una cita. La diferència és de 7,6%. 25 De cada 10 sol·licituds enviades, les sol·licituds de noms autòctons reben 2 respostes amb la possibilitat de realitzar una visita, i les sol·licituds de noms àrabs, només 1. Taula 10 Taxa de cita segons perfil (Origen) Gènere Tamany mostra Nom Nom Discriminació Autòcton Àrab Neta (T-Student) H % 50 14,8 6,8 8,0** t=3,745 N (250) (37) (17) (20) D % 50 20 12,8 7,2*** t=3,614 N (250) (50) (32) (22) T % (100) 17,4 9,8 7,6*** t=5,209 N 500 (87) (49) (38) ** Nivell de significació (bilateral en mostres emparellades) 0 ,001 *** Nivell de significació (bilateral en mostres emparellades) 0 ,000 Si bé, en les taxes de resposta les diferències de gènere eren molt marcades, en la taxa de cites els resultats s’ajusten, tan si comparem els resultats per origen com per gènere, com per origen i gènere, es produeix un ajustament a la baixa, amb una discriminació del 8% en cas dels homes amb nom àrab, i del 7,2% de les dones amb nom àrab en relació al mateix gènere però amb parella autòctona. 26 Taula 11. Distribució de la taxa de cites i discriminació neta (Origen) Gènere Tamany Total Ambdós no Ambdós sí Només Només Discriminació mostra respostes Nom Nom neta inclouen Autòcton Àrab (T-student) cita H % 50 21,6 83,2 4,8 10 2 8,0** t=3,745 N (250) (54) (208) (12) (25) (5) 20 D % 50 32,8 78,4 11,2 8,8 1,6 7,2*** t=3,614 N (250) (82) (196) (28) (22) (4) 18 T % 100 27,2 80,8 8 9,4 1,8 7,6*** t=5,209 N (500) (136) (404) (40) (17) (9) (38) ** Nivell de significació (bilateral en mostres emparellades) 0 ,001 *** Nivell de significació (bilateral en mostres emparellades) 0 ,000 Altra vegada, les dones obtenen més respostes (+11,2%) que inclouen cita que els homes independentment de l’origen d’aquests. No obstant, quan comparem per origen les dones i els homes amb noms àrabs aconsegueixen pràcticament les mateixes cites, amb una diferència del 7,2% i el 8% respectivament. 3.3 Discriminació segons preus d’immobles sol·licitats En coherència amb els resultats obtinguts fins ara, l’accés als preus de lloguer de la població migrant a partir de la discriminació exercida per les agències immobiliàries, és superior als preus dels immobles als que podrien accedir les parelles autòctones. El preu de lloguer mensual mitjà de les respostes aconseguides per la parella autòctona és de 1.276€. La parella de noms d’origen àrab, 1.384€, amb una diferència de 108,3€ mensuals més. Quan seleccionem només aquells casos que han respòs a cada grup, la diferència encara és més accentuada, amb preus mensuals de 272,1€ més elevats al perfil de nom àrab. 27 Gràfic 3. Preu d’accés mitjà segons resposta a nom autòcton i nom àrab (€) La discriminació a la població amb nom àrab es concentra en els preus de 800 a 1100€, que corresponen als habitatges més demandats a la ciutat quan posem en relació característiques de l’immoble i preu. Les correlacions entre l’obtenció de respostes segons els preus dels immobles és positiva, és a dir, a més preu de lloguer mensual més resposta a la població amb nom àrab (0,262**16) i té un valor superior que en la població amb nom autòctona (0,176**17). Gràfic 4. Distribució de la discriminació segons preus dels immobles sol·licitats (% i €) El model de regressió no lineal que es presenta a continuació incorpora aquelles variables disponibles que són explicatives per d’obtenir resposta a una sol·licitud. Ens fixarem amb el valor de l’estimació per a cada paràmetre. El paràmetre més destacable és formar part d’una parella amb noms autòctons (0,523), seguit d’una parella amb noms àrabs (0,339). En aquest model observem com el fet que la dona sigui la sol·licitant de l’immoble incideix en la resposta però amb menys força que l’origen. Per tant, la discriminació ètnica passaria per sobre de la 16 La correlació és significativa al nivell 0,01. 17 La correlació és significativa al nivell 0,01. 28 discriminació de gènere que beneficia a la sol·licitant dona. Hi ha tres paràmetres que expliquen el model en signe negatiu aquests són els districtes segons la renda familiar disponible, el fet que un habitatge disposi de terrassa i que disposi d’ascensor. Taula 12. Estimacions de paràmetres explicatius del model (Origen) Paràmetre Estimació Desv. Error Interval de confiança de 95 % Límit inferior Límit superior Parella nom autòcton 0,523 0,034 0,457 0,590 Parella nom àrab 0,339 0,035 0,269 0,408 Preu immoble 0,039 0,013 0,014 0,064 Sol·licitant dona 0,303 0,036 0,232 0,374 Districte RFD -0,054 0,015 -0,084 -0,025 Terrassa -0,052 0,014 -0,081 -0,023 Ascensor -0,052 0,016 -0,084 -0,021 R=0,770 Aquest model ens dibuixa un escenari on a mode d’hipòtesi podríem pensar que aquells immobles més desitjables en relació a localització i perquè disposen de terrassa i/o ascensor, i per tant, més facilitats per ser llogats, els agents immobiliaris dediquin menys esforços a respondre sol·licituds. Si les dates de publicació dels anuncis que es troben als portals immobiliaris constituïssin una font d’informació fiable, molt probablement en aquest model explicatiu el paràmetre “Temps en dies de publicació” hagués estat significatiu en la hipòtesi: més temps en lloguer, més possibilitats de resposta en la totalitat de les sol·licituds, però especialment en parelles de noms àrabs. Degut a que davant les dificultats d’aconseguir tancar un contracte de lloguer la discriminació disminuir fent prevaldre la necessitat de llogar l’immoble per sobre del perfil del sol·licitant. No obstant, aquest indicador es manipula diàriament al portals immobiliaris, situant anuncis amb mesos de trajectòria al portal com a publicacions recents, per aquest motiu no s’ha pogut introduir al model. 29 4. RESULTATS EXPERIMENT PER RAÓ D’ORIENTACIÓ SEXUAL 4.1. Respostes a les sol·licituds Comparant les taxes de resposta de les sol·licituds enviades per parelles de diferent sexe i parelles del mateix sexe, on la informació que diferencia el missatge es basa en incloure dos noms de diferent sexe i dos noms del mateix sexe, els resultats de l’experiment no són suficientment destacables com per afirmar que hi ha tracte diferenciat que beneficia a les parelles de diferent sexe. Les mitjanes de resposta d’ambdós perfils s’aproximen entre elles, la parella del mateix sexe aconsegueix una taxa de resposta del 52,5% i la parella de diferent sexe del 54,8%, amb una diferència de 2,6 punts percentuals, i una desviació en ambdós casos de 0.5. Aquesta desviació tan elevada ens indica una destacable dispersió de les dades. Taula 13. Mitjana de resposta i desviació típica segons perfil (Orientació sexual) Perfil Mitjana Desviació N Parella mateix sexe 0,5220 0,50002 500 Parella diferent sexe 0,5480 0,49819 500 Taula 14. Taxes de resposta segons perfil (Orientació sexual) Gènere Tamany Parella Parella Discriminació p-valor mostra diferent mateix sexe nèta sexe H % 50 50,4 46,8 3,6 t=1,000 0,318 N (250) (126) (117) (9) D % 50 59,2 57,6 1,6 t=0,492 0,623 N (250) (148) (144) (4) T % 100 54,8 52,5 2,3 t=1,072 0,284 N (500) (274) (261) (13) 30 En la distribució de les taxes de respostes, trobem que el 31,8% de les sol·licituds no reben resposta per cap tipologia de parella, el 38,8% rebrien resposta tan en parelles heterosexuals com en parelles del mateix. El que ens interessa veure és si existeix simetria entre la proporció de respostes dels agents immobiliaris afavorint la parella heterosexual i la proporció afavorint la parella del mateix sexe. El que observem és que un 16% de les sol·licituds serien respostes només a parelles de diferent sexe, i un 13,4% exclusivament a parelles del mateix sexe, afavorint un 2,6% a les parelles heterosexuals. Però, només podem parlar de tendències, la discriminació neta és molt baixa, com ho és t-student, i p=valor està molt lluny de ser significatiu. Taula 15. Distribució de les taxes de resposta i discriminació neta. (Orientació sexual) Gènere Tamany Total Ambdues Ambdues Parelles Parelles Discriminació p-valor mostra respostes no sí diferent Mateix nèta sexe sexe H % 50 64,8 35,2 32,4 18 14,4 3,6 T=1,000 0,318 N (250) (162) (88) (81) (45) (36) (9) D % 50 71,6 28,4 45,2 14 12,4 1,6 T=0,492 0,623 N (250) (179) (71) (113) (35) (31) (4) T % 100 68,2 31,8 38,8 16 13,4 2,3 T=1,072 0,284 N (500) (341) (159) (194) (80) (67) (13) No es detecta una diferència significativa en el nombre de respostes obtingudes, però en canvi, la correlació de les respostes entre les parelles del mateix i de diferent sexe, és baixa. De manera que no es detecta discriminació deixant fora del mercat a les parelles segons raó d’orientació sexual, però si que es produeix un tracte diferenciat. 31 Taula 16. Correlació de respostes (Perfil orientació sexual) Parella diferent sexe Home Dona Total Parella mateix sexe Home 0,353** --- Dona --- 0,457** Total 0,410** **La correlació és significativa al nivell 0,01. El tractament diferenciat es detecta en què les respostes als perfils són a sol·licituds d’immobles diferents com es pot observar en les correlacions. Això ens porta a pensar que no existeix un mercat únic, per una banda l’oferta i per l’altra la demanda, sinó ofertes i demandes separades en funció de si es tracta d’una parella del mateix sexe o de diferent. Això s’accentua en el cas de les parelles d’homosexuals, on les correlacions de respostes són del 35,3%. És a dir, en els homes el 64,7% de les respostes rebudes corresponen a anuncis diferents en funció de sí estan integrats en una parella de diferent sexe o del mateix. En el cas de les dones la correlació de respostes és superior (45,7%) i per tant, les respostes a les sol·licituds en parelles dones corresponen en més casos a uns mateixos anuncis. Els últims cinquanta anys, s’han generat arreu de les grans ciutats occidentals barris denominats homosexuals, amb la presència de negocis i habitatge. Un fet que no s’ha produït en la mateixa extensió en el cas de les lesbianes, Castells (1983: 140) sosté que aquest predomini dels homosexuals en la creació de barris urbans homosexuals, identificaven profundes diferències de gènere afirmant que “en relació amb l’espai, els gays i les lesbianes, es comporten primer i sobretot, com a homes i com a dones. Els homes busquen dominar l’espai, mentre que les dones s’aferren més a la importància de les xarxes i relacions, i escassament cerquen dominar l’espai. (...) Les lesbianes, a diferència dels homosexuals, estranyament es concentren en un territori determinat”. Això no vol dir que no existeixin experiències, una dècada després de la publicació de “The city and the grassroots” de Manuel Castells, The National Enquirer declarava la petita població de Northampton com a “Lesbianville, USA”. Així, des d’aquelles afirmacions a principis dels anys 80 a l’actualitat han anat apareixent diverses concentracions de població lesbiana al territori, en el cas de New York durant l’última dècada tendeixen a concentrar-se a Kensington, Red 32 Hook i Harlem. Un fenomen que no s’ha detectat, fins al moment, a la ciutat de Barcelona. La no existència en l’imaginari col·lectiu d’un barri denominat per a lesbianes però en canvi sí, un barri on es concentri la població homosexual masculina, podria explicar els motius pels quals si bé es detecta una diferent oferta d’habitatges per homes homosexuals, no es produeixe en el cas del perfil de dones lesbianes. De fet, al barri de Barcelona conegut popularment com a “Gayeixample” s’utilitza, fins i tot, com a pol d’atracció en la descripció de les ofertes publicades a anuncis d’internet. Fent una simple cerca als cercadors dels portals immobiliaris ens trobem amb anuncis on es destaca la ubicació o la proximitat al que és coneix popularment com a “gayeixample”: “El distrito gay también está cerca con una animada vida nocturna y más de 50 lugares” en l’exemple es pot observar també com el preu al m2 de l’immoble on es destaca la proximitat al barri és de 29,1€/m2 Malgrat que aquest estudi està dirigit únicament als anuncis de lloguer d’habitatge, voldríem destacar la importància que està adquirint cada vegada més el lloguer d’habitacions a la ciutat. Un increment de la demanda i de l’oferta, en bona explicat per la inaccessibilitat dels preus de lloguer d’habitatge a Barcelona. Tan és així, que en un dels principals portals immobiliaris per internet entorn a un 35% dels anuncis d’habitatge a ciutat fan referència al lloguer d’habitacions en pisos compartits. Aquest portal entre les diferents característiques que es poden escollir per filtrar 33 anuncis existeix un filtre anomenat: “LGTB friendly”18. Aquest filtre, l’inclouen al voltant d’un 10% de l’oferta d’habitatges per compartir. El filtre no és excloent, és dir, no podem categoritzar els anuncis que no incorporen aquest criteri com a anuncis homòfobs, ja que el filtre que aplica aquest portal només marca en positiu. El que ens interessa remarcar, és la seva existència, que al seu torn és indicativa d’una major consciència sobre les possibilitats de discriminació per motius d’orientació sexual en l’accés a un habitatge compartit per part dels portals immobiliaris. 4.2. Respostes a les sol·licituds que inclouen cita A continuació es presenten els resultats de cites aconseguides segons perfils analitzats en l’experiment de discriminació per raó d’orientació sexual. El 18,6% de les parelles heterosexual reben una invitació immediata per visitar un immoble. En les parelles del mateix sexe un 14,8% de les seves sol·licituds aconsegueixen cita per visitar l’immoble. La diferència és de 3,8 punts percentuals. Les diferències es concentren únicament en el perfil masculí, els homes heterosexuals aconseguirien un 7,2 % més de cites que els homes homosexuals. Taula 17. Taxa de cita segons perfil (Orientació sexual) Gènere Tamany Parella Parella Discriminació p-valor mostra diferent sexe mateix sexe neta H % 50 15,4 8,4 7,2 t=3,242** 0,001 N (250) (39) (21) (18) D % 50 21,6 21,2 0,4 t=10,175 0,866 N (250) (54) (53) (1) T % 100 18,6 14,8 3,8* t=2,331 0,020 N (500) (93) (74) (19) **. La correlació és significativa al nivell 0,01. *La correlació és significativa al nivel 0,02 A diferència de les respostes obtingudes, les cites per a realitzar visites són estadísticament significatives (3,8%), i explicades per les diferències entre la parella heterosexual home i l’homosexual (7,2%) 18 Remarcar que el portal immobiliari incloia d’inici el filtre “gay friendly” i que a petició de l’organització organizació The Equality Advocacy Project va modificar-se a LGTB friendly per poder recollir la resta de diversitat sexuals 34 Taula 18. Distribució de la taxa de cites i discriminació neta (Orientació sexual) Variable Tamany Total Ambdue Ambdue Parella Parella Discrimina p-valor mostra resposte s no s sí diferent Mateix ció nèta s sexe sexe inclouen cita H % 50 18,4 81,6 5,6 10 2,8 7,2 0,001 t=3,242** N (250) (46) (204) (14) (25) (7) (18) D % 50 28,4 71,6 14,4 7,2 6,8 0,4 0,866 t=10,175 N (250) (71) (179) (36) (18) (17) (1) T % 100 23,4 383 10 8,6 4,8 3,8* 0,020 t=2,331 N (500) (117) (76,6) (50) (43) (24) (19) **. La correlació és significativa al nivell 0,01. . El model de discriminació mostra tendències però són molt febles. A la vegada observem com en l’explicació de l’obtenció de respostes té més pes el gènere que l’orientació sexual. Les diferències s’expliquen més pel fet de ser dona que formar part d’una parella heterosexual o del mateix sexe. En aquest model el preu i el districte segons renda familiar disponible tornen a tenir pes explicatiu, i també en negatiu. Si les característiques del pis en relació a l’existència de terrassa i ascensor tenien pes en l’experiment per origen, aquí desapareixen i són substituïts pel preu i els m2 amb una relació negativa. Taula 19. Estimacions de paràmetres explicatius del model (Orientació sexual ) Paràmetre Estimació Desv. Error Interval de confiança 95% Límit inferior Límit superior Parella de mateix 0,444 0,035 0,376 0,512 sexe Parella del 0,451 0,036 0,381 0,521 diferent sexe Gènere Femení 0,526 0,039 0,448 0,603 Preu -0,121 0,024 -0,168 -0,075 M2 -0,103 0,023 -0,148 -0,058 Districte -0,070 0,018 -0,105 -0,035 RDF,2017. R=0,384 35 5. CONCLUSIONS S’han realitzat dos experiments de camp basats en l’accés a l’habitatge de lloguer a la ciutat de Barcelona. Un primer orientat al tractament diferenciat per raó d’origen, i un segon en l’orientació sexual. Ambdós experiments cerquen diferències en el tracte rebut per l’agent immobiliari en forma de no resposta o resposta, i en el cas d’existència de resposta, el seu contingut basat en la inclusió o no d’una cita a la realització d’una visita. L’objecte d’estudi se centra únicament en la fase inicial del procés del lloguer, per tant, els resultats que es presenten a mode d’oportunitats o restriccions d’accés només són explicatius en aquest període de contacte. EXISTÈNCIA DE DISCRIMINACIÓ PER RAÓ D’ORIGEN: RESTRINGINT L’ACCÉS AL MERCAT DE LLOGUER A LES PARELLES AMB NOM ÀRAB. En l’experiment per raó d’origen, es detecta tractament diferencial de les sol·licituds, tan en el nombre de respostes, com en contingut de les mateixes, en relació a l’oportunitat de realitzar una visita de l’immoble. Existeix una diferència de resposta del 18.8% que exclou a les persones sol·licitants amb un nom àrab, una diferència lleugerament superior en el cas que el sol·licitant es tracti d’un home amb nom àrab (19,2%). En unitats de lloguer implica que per cada 10 sol·licituds enviades, una parella amb noms àrabs, obtindrà 2 respostes menys que la parella autòctona. En relació a les cites aconseguides les diferències s’ajustarien tan pel que fa tractament diferenciat per gènere, com en relació a l’origen. No obstant, la discriminació persisteix. La parella amb noms àrabs aconsegueix un 7,6% menys de cites que la parella amb noms autòctons. La correlació de respostes entre parelles segons origen és elevada, el que ens indica que en principi no s’estaria produint una discriminació traduïda per segmentació ètnica en el mercat d’habitatge de lloguer expressada en mercats diferenciats, sinó restricció d’accés a la parella de noms àrabs amb menys oportunitats d’accés expressada en menys respostes a uns mateixos anuncis. 36 L’ORIGEN ÈTNIC DE LA PERSONA SOL·LICITANT TÉ MÉS PES EXPLICATIU EN L’OBTENCIÓ DE RESPOSTA QUE EL GÈNERE. La taxa de resposta femenina (57,2%) és significativament superior a la masculina (37,2%) sense tenir en compte l’origen. No obstant, quan introduïm el noms àrabs les taxes de discriminació comparada segons gènere amb l’equivalent autòcton, pràcticament es mantenen tant en homes (19,2%) com en dones (18,4%) amb una diferència de 0,8 punts percentuals. El model de regressió no lineal que inclou aquelles variables que són significatives per explicar la resposta a les sol·licituds, ens indica que el paràmetre més destacable és formar part d’una parella autòctona (0,523), més que el gènere (0,303). Per tant, la discriminació ètnica passaria per sobre de la discriminació de gènere que beneficia a la sol·licitant dona. MÉS DISCRIMINACIÓ PER RAÓ D’ORIGEN EN ELS SEGMENTS DE PREUS DE LLOGUER MÉS ACCESSIBLES La població amb noms d’origen àrab tindria accés a menys pisos i més cars. Les diferències de les respostes obtingudes en els preus mitjans de lloguer entre la parella amb noms autòctons i la parella amb noms àrabs són de 108,3€ mensuals, i 272€ si es comparen les mitjanes de només resposta a un dels dos perfils. Els immobles sol·licitats amb preus inferiors a 1100€ concentren una taxa de discriminació superior a la mitjana d’immobles. Aquests immobles corresponen precisament als habitatges més demandats a la ciutat quan posem en relació característiques de l’immoble i preu. Les correlacions entre l’obtenció de respostes segons els preus dels immobles és positiva, és a dir, a més preu de lloguer mensual més resposta a la població amb noms d’origen àrab (0,262**) amb un valor superior que en la població amb noms autòctons (0,176**). 37 TENDÈNCIA A LA DISCRIMINACIÓ CONCENTRADA EN MAJOR RETICÈNCIA D’OFERIR VISITES A IMMOBLES EN PERFIL DE PARELLES HOMOSEXUALS (HOMES) En l’experiment per raó d’orientació sexual no es detecta tracte diferenciat de les sol·licituds en el nombre de respostes. Les mitjanes de resposta d’ambdós perfils s’aproximen entre elles, la parella del mateix sexe aconsegueix una taxa de resposta del 52,5% i la parella de diferent sexe del 54,8%, amb una discriminació neta de 2,6 punts percentuals sense significació estadística, i una desviació en ambdós casos de 0,5. El model de discriminació en respostes mostra tendències però són molt febles. A la vegada observem com en l’explicació de l’obtenció de respostes té més pes el gènere que l’orientació sexual de la parella sol·licitant. No es detecta discriminació en el cas de parelles lesbianes, i es detecta una feble tendència a la discriminació en parelles homosexuals no significativa. En canvi, en relació a les respostes que inclouen una cita al missatge, es detecta un tractament diferenciat de 3,8%, en aquest cas significatiu, i explicat únicament per la discriminació neta de les parelles del mateix sexe homes, (7,2%). En el cas de les dones el tracte diferenciat és del 0,4%. S’evidencia doncs, una major reticència a atorgar una data per visitar un immoble a les parelles del mateix sexe només en el cas que aquestes estiguin formades per homes. REDISTRIBUCIÓ DE LES PARELLES HOMOSEXUALS (HOMES) EN UN MERCAT DIFERENCIAT. Es detecta la probable existència d’un mercat de lloguer segmentat per orientació sexual masculina. Un mercat diferenciat que no es detecta en el cas de parelles lesbianes, on la coincidència de respostes als anuncis amb la parella heterosexual és superior. Una pràctica que no ens ha d’estranyar si tenim en compte que en un dels portals analitzats, als anuncis de pisos compartits, està aplicant un filtre “Gayfriendly”, posteriorment ampliat a “LGTB friendly” per pressions de la comunitat LGTBI. 38 SÍNTESI DE RESULTATS Existeix discriminació ètnica en el Les sol·licituds enviades per Les sol·licituds enviades per tracte diferenciat contra persones homes amb noms àrabs són dones amb noms àrabs són amb noms d’origen àrab que tractades diferents que les tractades diferents que les cerquen un pis en el mercat de enviades pels homes autòctons? enviades per les dones lloguer en anuncis a plataformes autòctones? virtuals a la ciutat de Barcelona? S’evidencia una discriminació que Es detecta tracte diferenciat que Es detecta tracte diferenciat perjudica a les parelles amb noms perjudica al sol·licitant home amb que perjudica a la sol·licitant àrabs obtenint un 18,8% menys nom àrab, amb una discriminació dona amb nom àrab, amb una de respostes que les parelles del 19,2% en l’obtenció de discriminació del 18,4% en autòctones. Les parelles amb respostes, i un 8% en l’oferiment l’obtenció de respostes, i un noms àrabs també tenen menys de cites per a visitar immobles. 7,2% en l’oferiment de cites accés a visites d’immobles. En per a visitar immobles. aquest cas la discriminació se situa al 7,6%. Existeix discriminació per Les sol·licituds enviades per Les sol·licituds enviades per orientació sexual en el tracte homes heterosexuals són dones heterosexuals són diferenciat contra les parelles del tractades diferents que les tractades diferents que les mateix sexe que cerquen un pis en enviades per homes enviades per les dones el mercat de lloguer en anuncis a homosexuals? lesbianes? plataformes virtuals a la ciutat de Barcelona ? No s’evidencia discriminació La resposta és afirmativa, malgrat No es detecta discriminació estadísticament significativa en no detectar-se discriminació significativa, ni en respostes ni l’obtenció de resposta a significativa en les respostes, sí en obtenció de cites. Tampoc sol·licituds (2,3%). En canvi, sí que es detecta una tendència a es detecta l’existència d’un que s’observa una discriminació majors reticències a oferir visites, mercat segmentat per aquest significativa en l’oferiment de perjudicant a l’home homosexual perfil de població. visites a l’immoble (3,8%) (7,2%). També s’intueix l’existència de dos mercats de lloguer diferenciats: un mercat heterosexual i un mercat homosexual (home). 39 LÍNIES D’INTERÈS PER A POSTERIORS ANÀLISIS DE DISCRIMINACIÓ Realització d’estudi de contrast d’hipòtesis, situant les tendències observades en hipòtesis centrals a contrastar en un estudi ampliat per determinar l’impacte d’aquestes pràctiques en desigualtats territorials com la segregació ètnica per barris. Ampliació d’experiments a altres vies d’accés a l’habitatge. Especial interès, l’accés a habitatge compartit en lloguer d’habitacions. La principal via d’accés dels col·lectius més vulnerables. Ampliació de l’experiment per raó d’origen a altres procedències. Ampliació d’experiments d’aquest tipus a altres perfils que per les seves característiques personals són susceptibles de ser discriminats. Aproximacions qualitatives al fenomen de la discriminació orientada tan a la totalitat de perfils que per les seves característiques personals són susceptibles de ser discriminats, com al perfil de les persones proveïdores de serveis, indagant en les causes de la discriminació. Replicar l’estudi introduint informació positiva de les persones sol·licitants. 40 6. BIBLIOGRAFIA Acolin A, Bostic R. A field study of rental market discrimination across origins in France. J Urban Econ. 2016; 95: 49±63. Disponible a: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0094119016300377 Adler, S i Brenner, J (1992) Gender and Space: Lesbians and Gay Men in the City. International Journal of Urban and Regional Research, 16(1), 24–34. Disponible a: https://doi.org/10.1111/j.1468-2427.1992.tb00463.x Ahmed, A.M, Hammartstedt, M., (2008), Discrimination in the rental Housing market: A field experiment on the Internet, Journal of Urban Economics, 64(2), 362- 372. Disponible a: https://doi.org/10.1016/j.jue.2008.02.004 Ahmed, A.M, Hammartstedt, M., (2009), Detecting Discrimination against Homosexuals: Evidence from a Field Experiment on the Internet, Economica. New Series, 76(303), 588-597, Disponible a: https://doi.org/10.1111/j.1468-0335.2008.00692.x Ahmed, A.M., Andersson, L., Hammarstedt, M., (2008), Are lesbians discriminated against in the rental housing market? Evidence from a correspondence testing experiment, Journal of Housing Economics 17(3), 234-238, Disponible a : https://doi.org/10.1016/j.jhe.2008.06.003 Ahmed, A.M., Andersson, L., Hammarstedt, M., (2010), Can Discrimination in the Housing Market Be Reduced by Increasing the Information about the Applicants? Land Economics February 2010 86:79-90; Disponible a: http://le.uwpress.org/content/86/1/79.short Andersson L, Jakobsson N, Kotsadam A. A field Experiment of Discrimination in the Norwegian Housing Market: Gender, Class and Ethnicity. Land Econ. 2012;233- 240. Disponible a: http://le.uwpress.org/content/88/2/233.full.pdf+html Andersen H, Magnusson Turner L, Soholt S. The special importance of housing policy for ethnic minorities: evidence from a comparison of four Nordic countries. Int J Hous Pol. 2013; 13: 20-44. Disponible a: https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/14616718.2013.764659 Arrow, K., (1998), What Has Economics to Say About Racial Discrimination? , Journal of Economic Perspectives, 12, 2, 91–100, Disponible a: http://www.sas.rochester.edu/psc/clarke/214/Arrow98.pdf Ayres, I. & Siegelman, P. (1995). Race and Gender Discrimination in Bargaining for a New Car. American Economic Review 85(3): 304-321. Disponible a: http://public.econ.duke.edu/~hf14/teaching/povertydisc/readings/ayres-siegelman95.pdf Baldini,M., Federici, M., (2011), Ethnic Discrimination in the Italian rental Housing Market, Journal of Housing Economics, 20, 1, 1-14. Disponible a : http://econpapers.repec.org/article/eeejhouse/v_3a20_3ay_3a2011_3ai_3a1_3ap_3a1-14.htm Becker, G., (1957), The Economics of Discrimination, University of Chicago Press, Aug 2010, Paperback. Bertrand,M., Duflo,E., (2016), Field Experiment on Diskrimination, NBER Working Paper Series. Disponible a: https://economics.mit.edu/files/11449 41 Bertrand, M., Mullainathan, S., (2004), Are Emily and Greg More Employable Than Lakisha and Jamal? A Field Experiment on Labor Market Discrimination, The American Economic Review, 94 (4), 991-1013. Disponible a: http://www.cos.gatech.edu/facultyres/Diversity_Studies/Bertrand_LakishaJamal.pdf Bengtsson, R., Iverman, R., Hinnerich, B.,T., (2012), Gender and ethnical discrimination in the rental housing market of Stockholm: a field experiment, Applied Economics letters, 19(1), 1-5, available at: https://doi.org/10.1080/13504851.2011.564125 Blumer, H., (1958) Race Prejudice as a Sense of Group Position, The Pacific Sociological Review, Vol. 1(1), Disponible: https://www.jstor.org/stable/1388607?seq=1#page_scan_tab_contents Bonnet, F., Lalé, E; Safi, M., Wasmer, E., (2015). Better residential than ethnic discrimination! Reconciling audit’s findings and interviews’ findings in the Parisian housing market. LIEPP Working Paper No. 36, Sciences Po, Paris. Bosch, M., M. A. Carnero, i L. Farré, (2009), Information and Discrimination in the Rental Housing Market: Evidence from a Field Experiment, Regional Science and Urban Economics, 40 (2010), 11-19. Disponible a : https://ideas.repec.org/p/ivi/wpasad/2009-21.html Bosch, M., M. A. Carnero, i L. Farré, Rental housing discrimination and the persistence of ethnic enclaves. SERIEs 6, 129–152 (2015). Disponible a : https://doi.org/10.1007/s13209-015- 0122-5 Bracht, K., Coenen, A., Putte,B.,(2015), The Not-in-My-Property Syndrome: The Occurrence of Ethnic Discrimination in the Rental Housing Market in Belgium, Journal of Ethnic and Migration Studies, 41(1), 158-175, Available at: https://doi.org/10.1080/1369183X.2014.913476 Bursell M. What's in a name? A field experiment test for the existence of ethnic discrimination in the hiring process. Stockholm University Linnaeus Center for Integration StudiesÐSULCIS. 2007;7: 1±28. Carpusor, A.G., Loges, W.E., (2006), Rental Discrimination and Ethnicity in Names, Disponible a : http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.514.60&rep=rep1&type=pdf Castells, M. (1983) The city and the grassroots. University of California Press, Berkeley, CA. CEAR (2016) Informe de discriminació de persones migrantes y refugiadas en España. Disponible : https://www.cear.es/wp-content/uploads/2017/02/Informe- discriminaci%C3%B3n.pdf Datta S, Pathania V. For whom does the phone (not) ring? Discrimination in the rental housing market in Delhi, India. 2016;55: 2±30. http://hdl.handle.net/10419/146246 Enquesta de Serveis Municipals de la ciutat de Barcelona. Oficina Municipal de Dades. Departament d'Estudis d'Opinió. Ajuntament de Barcelona, 2019. Disponible a: http://hdl.handle.net/11703/115674 Farley, R (1977) Residential Segregation in Urbanized Areas of the United States in 1970: An Analysis of Social Class and Race Differences. Demography Vol 14. N.4, 497-519. Disponible a: https://www.jstor.org/stable/2060592?seq=1 42 Hanson, A., Hawley, Z., (2011), Do landlords discriminate in the rental housing market? Evidence from an Internet field experiment in US cities, Journal of urban Economics, Volume 70(2-3), 99- 114. Disponible a : https://doi.org/10.1016/j.jue.2011.02.003 Hanson A., Santas H.,(2014), Field Experiment Tests for Discrimination against Hispanics in the U.S. Rental Housing Market, Southern Economic Journal, Volume 81(1), 135-167, Disponible a: https://doi.org/10.4284/0038-4038-2012.231 Heckman, James J. 1998. "Detecting Discrimination." Journal of Economic Perspectives, 12 (2): 101-116. Disponible a : https://doi.org/:10.1257/jep.12.2.10 Herek, G. M. and Capitanio, J. P. 1995. Black heterosexuals' attitudes toward lesbians and gay men in the United States. The Journal of Sex Research, 32: 95–105 Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/242077000_Black_Heterosexuals'_Attitudes_Toward_L esbians_and_Gay_Men_in_the_United_States Herek, G. M. 2002. Gender gaps in public opinion about lesbians and gay men. Public Opinion Quarterly, 66(1): 40–66 Disponible a: https://academic.oup.com/poq/article- abstract/66/1/40/1866690 Heylen K, Van den Broeck K. Discrimination and selection in the Belgian private rental market. Hous Stud. 2015; 31: 223±236. https://doi.org/10.1080/02673037.2015.1070798 InformeCat. Plataforma per la Llengua Barcelona, juny del 2018. Disponible a: https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/estudis-i-publicacions/217/informecat-2018 Langarita, J A; Mas, J; Jubany, O. Geografías de la diversidad sexogenérica más allá de la gran ciudad: experiencias, discursos y prácticas en dos ciudades medianas de Cataluña. Documents d'Anàlisi Geogràfica, [S.l.], v. 65, n. 3, p. 473-492, jun. 2019. ISSN 2014-4512. doi: https://dag.revista.uab.es/article/view/v65-n3-langarita-mas-jubany/572. Kaas, L., Manger, C., (2010). Ethnic Discrimination in Germany’s Labour Market. A field experiment. Institute for the study of labour. Institute for the Study of Labor (IZA) Discussion Paper No. 4741, February 2010, Bonn. Disponible a: http://ftp.iza.org/dp4741.pdf Korver-Glenn, E. (2018). Compounding Inequalities: How Racial Stereotypes and Discrimination Accumulate across the Stages of Housing Exchange. American Sociological Review, 83(4), 627– 656. Disponible a: https://journals.sagepub.com/doi/10.1177/0003122418781774 MacDonald H, Neslon J, Galster G, Paradies Y, Dunn K, Dufty-Jones R. Rental Discrimination in the Multi-ethnic Metropolis: Evidence from Sydney. Urban Policy Res. 2016; 1±12. https://doi.org/10.1080/ 08111146.2015.1118376 Nash, M., (1964). Race and the Ideology of Race. Current Anthropology 3(3): 285–288. Disponible a: https://www.journals.uchicago.edu/doi/10.1086/200294?mobileUi=0& National Research Council. (2004). Measuring Racial Discrimination. Washington, DC: The National Academies Press. Disponible a: https://doi.org/10.17226/10887. 71 Observatori de l’estat energètic dels edificis a Catalunya, Juny 2017. Institut Català de l’Energia. Disponible: https://www.ursa.es/wp content/uploads/2017/07/201706_ObservatoriEnergeticEdificisCatalunya.pdf 43 Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), Informe anual L’habitatge a la metròpoli de Barcelona 2018. Disponible a: https://www.ohb.cat/wp- content/uploads/2019/07/Habitatge_metropolis_2018.pdf Öblom A, Antfolk J (2017) Ethnic and gender discrimination in the private rental housing market in Finland: A field experiment. Disponible a : https://doi.org/10.1371/journal.pone.0183344 Pager, D., Shepherd, H., (2008). The Sociology of Discrimination: Racial Discrimination in Employment, Housing, Credit, and Consumer Markets. Annu Rev Sociol., 34 (1) 181-209, Quillian, L. (2006) New Approaches to Understanding Racial Prejudice and Discrimination Annual Review of Sociology 2006 32:1, 299-328Disponible a: https://doi.org/10.1146/annurev.soc.33.040406.131740 Riach P, Rich J. Field Experiments of Discrimination in the Market Place. Econ J. 2002; 112: 450±518. https://doi.org/10.1111/1468-0297.00080 Ridley S, Bayton JA, Outtz JH. Taxi Service in the District of Columbia: Is It Influenced by Patrons’ Race and Destination? Washington, DC: Washington Lawyers’ Comm. Civil Rights Law. Mimeo; 1989. Ringelheim, J., Bernard, N., European Commission, (2013), Discrimination in Housing, European Network of Legal Experts in the non-discrimination field, Disponible: http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.2458389 72 Schill, M. H., & Wachter, S. M. (1995). Housing market constraints and spatial stratification by income and race. Housing Policy Debate, 6(1), 141- 167. https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/10511482.1995.9521184 Schulman KA, Berlin JA, Harless W, Kerner JF, Sistrunk S, et al. The effect of race and sex on physicians’ recommendations for cardiac catheterization. N. Engl. J. Med. 1999;340(8):618–626.. Disponible a: https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJM199902253400806 Turner,M., Ross, S.L., Galster, G.C., Yinger, J., (2000), Discrimination in Metropolitan Housing Markets: National Results from Phase I HDS 2000, Disponible a ::http://www.urban.org/sites/default/files/publication/60776/410821-Discrimination-in- Metropolitan-Housing-Markets.PDF Turner MA, Skidmore F, eds. 1999. Mortgage Lending Discrimination: A Review of Existing Evidence. Washington, DC: Urban Inst. Press. Disponible a: http://webarchive.urban.org/publications/309090.html Tusón, J. Mal de llengües A l´entorn dels prejudicis lingüístics (pàg. 26) Barcelona: Grup Editorial 62, 1988. Pager D, Shepherd H. The Sociology of Discrimination: Racial Discrimination in Employment, Housing, Credit and Consumer Markets. Annu Rev Sociol. 2008; 34: 181±209. https://doi.org/10.1146/annurev.soc.33.040406.131740 S.O.S Racismo (2015) Puertas que se cierran. Testing sobre discriminación a la población inmigrante en el acceso a la vivienda de alquilar. Federación de Asociaciones de SOS Racismo del estado espanyol. Disponible a: https://sosracismo.eu/wp-content/uploads/2016/06/Portada- TestingInmob15.pdf 44 Wachter, Susan M. and Megbolugbe, Isaac F., Racial and Ethnic Disparities in Homeownership (January 1, 1992). Housing Policy Debate, Vol. 3, No. 2, 1992. Disponible a: http://dx.doi.org/10.2139/ssrn.3226934 Wissoker D, Zimmerman W, Galster G. Testing for Discrimination in Home Insurance. Washington, DC: Urban Inst. Press; 1998. Disponible a: https://journals.sagepub.com/doi/10.1080/00420980125481 Yang, A. (1997). Trends: attitudes toward homosexuality. Public Opinion Quarterly, 61, 477–507. Disponible a: https://academic.oup.com/poq/article- abstract/61/3/477/1834720?redirectedFrom=fulltext Yinger J. 1995. Closed Doors, Opportunities Lost: The Continuing Costs of Housing Discrimination. New York: Russell Sage Found. Disponible a: https://www.jstor.org/stable/10.7758/9781610445627 Yinger J. What Have We Learned from Paired testing in Housing Markets? Cityscape A J Policy Dev Res. 2015;17: 15±60. Disponible a: https://www.jstor.org/stable/26326960 Yinger J. Evidence on Discrimination in Consumer Markets. J Econ Perspect. 1998; 12: 23±40. Disponible a: https://www.worldscientific.com/doi/abs/10.1142/9789813206670_0029 45 ANNEX. RELACIÓ DE PRÀCTIQUES ABUSIVES DETECTADES Fins ara, hem pogut comprovar com els portals immobiliaris constitueixen un camp idoni per analitzar el fenomen de la discriminació en l’accés al mercat de lloguer immobiliari. En el procés d’enviament de mails per a la realització dels experiments s’han analitzat els anuncis amb l’objectiu de detectar possibles pràctiques abusives o males praxis. Es tracta d’una aproximació als casos detectats a partir de la revisió dels indicadors disponibles als portals web, tenint en compte que constitueixen només una petita mostra focalitzada en la fase inicial de publicació de l’anunci. Les pràctiques abusives, són pràctiques utilitzades per les agències immobiliàries, que inclouen actes, omissions, conductes o manifestacions, contràries a la bona fe, provocant un desequilibri de drets i obligacions entre les parts. A diferència de les clàusules, les pràctiques no estan incloses en un document contractual sinó que es tracta de comportaments. Per tal d’aflorar més casos de pràctiques abusives presents als portals immobiliaris, hauria estat necessari entrar en contacte amb els agents immobiliaris demanant informació sobre les condicions de lloguer, ja sigui de manera telefònica o via correu electrònic. Les dades que es presenten corresponen només als anuncis publicats, anuncis que sovint no ofereixen suficient informació per detectar aquestes males praxis. 2 ANUNCIS QUE PODRIEN SER CONSIDERATS DISCRIMINATORIS PER RAÓ D’ORIGEN En un portal immobiliari digital es detecta un anunci d’un immoble que tal i com està formulat podria ser considerat discriminatori on afirma: “Solo se busca la gente que habla ruso”, excloent en aquest cas a la resta de persones que no tenen coneixement de l’idioma. En un altre cas, es fa referència a la necessitat de disposar de “contratos de trabajo espanyoles indefinidos” , un missatge clarament excloent però que des de l’ambigüetat en la sintaxis, no estaria clar, si el que s’exclou és la població no espanyola sense contracte indefinit o la població que no disposa de contracte a l’Estat espanyol i indefinit. 46 4 ANUNCIS EXPLICITEN CONDICIONS DE LLOGUER DIFERENTS SEGONS PERFILS S’han detectat 4 casos, en què explícitament s’indica que el preu del lloguer i/o condicions poden variar en funció del perfil del sol·licitants. 1 ANUNCI EXCEDEIX EL MÀXIM PERMÈS DE FIANÇA PER NORMATIVA L’Art. 36 LAU: fiança i garantia addicional, estableix un 1 mes de fiança i opcionalment la garantia addicional de fins a màxim 2 mesos més per contractes d’entre 5 a 7 anys. El 81,4%19 dels anuncis analitzats que inclouen aquesta informació exigeixen 2 fiances, un 10,6% 1 fiança, un 7,6%, 3 fiances, i finalment un 0,4%, 4 fiances. Gràfic 1. Nº de fiances sol·licitades. 1 2 3 4 N º F I A N C E S 19 263 anuncis incorporen el nombre de fiances. 47 10,6 81,4 7,6 0,4 7 ANUNCIS INCLOUEN COM A TELÈFON DE CONTACTE UN 902 Els números de telèfon 902, són de tarifació especial, el preu de la trucada té un cost superior a la tarifa bàsica, i el cost íntegre és assumit pel consumidor. Quan la trucada es realitza des d’un telèfon fixe, el cost aproximat és el d’una trucada interprovincial. Una trucada de 5 minuts tindria un cost aproximat de 0,60 €. Quan la trucada és des d’un telèfon mòbil, el cost és superior, entorn als 3€. Aquesta pràctica ha estat denunciada en vàries ocasions per Consumidores en Acción, una entitat social en defensa dels drets dels consumidors. Al gener de 2019, FACUA, va denunciar a un dels principals portals immobiliaris d’internet per mantenir entre les seves dades de contacte, el telèfon 902. 8 OBLIGACIONS DE CONTRACTACIÓ D’ASSEGURANCES D’IMPAGAMENT La contractació d’assegurances de lloguer amb un import que oscil·la entre el 3 i el 5% de la renta anual de lloguer i que implica que arribat el dia pactat del pagament, o bé, en els set primers dies del mes, tal i com indica l’Art. 17.2 de la LAU, si l’arrendatari no ha ingressat la quantia corresponent al lloguer, és l’asseguradora qui reintegra la renta a l’arrendador. El beneficiari de la contractació d’assegurances per impagament ha de ser el propietari i no el llogater, segons assegura l’equip jurídic de l’IMMHB. S’han detectat 8 anuncis on s’obliga al llogater a la contractació d’aquest tipus d’assegurances. 32 EXPLICITEN L’EXIGÈNCIA DE PRESENTACIÓ DE DOCUMENTACIÓ NO IDENTIFICATIVA 48 Malgrat que la llei no contempla l'exigència de cap altra documentació, un 4,22% dels anuncis expliciten l’exigència de presentació de documentació no identificativa, com poden ser nòmines, contractes laborals indefinits, etc. Aquest tipus d’exigències es farien més paleses en les respostes a les sol·licituds per mail: Els exemples, més enllà d’exigir documentació no identificativa, ens permeten observar enormes barres d’accés a l’habitatge fins al punt de que per llogar un habitatge de 875€/mensuals, cal disposar de prop de 4.000€ en el moment de signatura de contracte. 49 21 ANUNCIS DE LLOGUER AMB DURADA MÀXIMA DEL CONTRACTE INFERIOR AL MÍNIM LEGAL La LAU20 a data de realització de l’anàlisi, estableix que la durada mínima dels contractes ha de ser de 5 anys quan l'arrendador és persona física i 7 anys quan és persona jurídica. També es podria incloure que la durada del contracte és d’1 any, prorrogable d'any en any fins el mínim dels 5 i 7 anys. S’han detectat 21 anuncis amb una durada màxima per sota d’1 any, de fet, bona part d’aquests anuncis indiquen una durada màxima de 11 mesos. Molt probablement facin referència a lloguers de pisos turístics o per temporada. HABITATGES QUE NO DISPOSEN DE CÈDULA D’HABITABILITAT La cèdula d'habitabilitat és necessària per acreditar que un habitatge compleix les condicions de qualitat, garantint així, que és apte per a ser destinat a residència. Per considerar-se habitatge, i poder, disposar de cèdula d'habitabilitat, aquest ha de tenir un mínim de superfície, a més de complir amb una sèrie de requisits, d'acord amb la normativa vigent. 1 CAS EXPLICITA QUE NO ES POSSIBLE EMPADRONAR-SE S’ha detectat un cas que inclou l’impossibilitat d’empadronar-se a l’habitatge, per les característiques de l’habitatge s’ha pogut saber que no pot obtenir la cèdula d’habitabilitat. Un mínim de 3 anuncis més es trobarien en igual circumstàncies, el que representa un 0,5%, però al no disposar de més informació sobre els immobles és difícilment detectable. 20 Art. 9 Llei Arrendaments Urbans (modificada pel RDL 7/2019): durada mínima contractes./ Art. 10 LAU: prórroga del contracte (per terminis anuals fins a un màxim de 3 anys). 50 1 CAS EXPLICITA NO DISPOSAR DE CÈDULA D’HABITABILITAT 48HABITATGES SOSPITOS DE NO DISPOSAR DE CÈDULA D’HABITABILITAT PER MOTIUS DE M2 Els habitatges sospitosos de no disposar de cèdula serien tots aquells habitatges amb una superfície útil inferior a 20m2 per a construccions prèvies a 2012, i 36m2 a partir de l’entrada en vigor dl Decret 141/2012, sobre condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat. 2 anuncis tenen una superfície menor de 20 m2 46 anuncis tenen una superfície d’entre 21 i 36 m2 Els immobles no disposen d’informació d’any de construcció per poder ajustar les deteccions a la normativa. 64 HABITATGES CORRESPONEN A PLANTES BAIXES Els habitatges sospitosos de no disposar de cèdula d’habitabilitat inclourien també, tots aquells ubicats en plantes baixes o locals. S’han detectat 64 habitatges en plantes baixes, els situaria com a sospitosos de no haver passat els requisits mínims d’acord la normativa vigent. IMMOBLES ADAPTATS PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA 51 Les persones amb mobilitat reduïda només disposarien d’un 4,2% de les ofertes analitzades21, almenys això és el que se n’extreu de les característiques dels anuncis inclosos a la recerca. Un 4,8% dels anuncis indiquen si el pis està adaptat a persones amb mobilitat reduïda, un 0,4% inclouen informació negativa (no adaptat), el 4,2% positiva (sí, adaptat), i el 0,1% indiquen que està adaptat però per la resta d’informació disponible, caldria posar- ho en dubte tal i com es pot veure a les següents imatges: UN 45% DELS ANUNCIS VULNEREN EL DRET A L’INFORMACIÓ DE LES PERSONES CONSUMIDORES AL NO FER PÚBLIC EL VALOR DE CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA A Catalunya, els edificis existents se certifiquen majoritàriament perquè es volen llogar (56,1%) seguits de la compravenda (40,6%)22, però com veurem no tots els immobles que es posen al mercat, disposen del certificat energètic, incomplint el Reial Decret 235/201323, de disposar del certificat energètic per als edificis existents que es venguin o lloguin. La finalitat de la certificació energètica no és nomes assegurar que els immobles estiguin certificats, sinó fomentar l’eficiència energètica. Aquests certificats han d’incloure un valors de referència amb la normativa vigent, amb la finalitat que les persones consumidores estiguin en disposició de comparar i avaluar el consum energètic de l’immoble24. 21 Mostra de 757 anuncis. 22 Observatori de l’estat energètic dels edificis a Catalunya, Juny 2017. 23 En el cas d’edificis de nova construcció es va iniciar 4 anys abans: Reial Decret 47/2007. 24 Directiva 2002/91/CE. 52 L’anàlisi dels anuncis ens indica que el 45,5%25 dels immobles no indiquen el grau de consum energètic, ja sigui perquè asseguren estar pendents de rebre certificació (28,8%) o perquè simplement no ho indiquen. Sobre el total del parc d’habitatges analitzat el 47,4% obtindrien una puntuació per sota de E, el que indica que són habitatges de baixa eficiència energètica, Malgrat que un 72,8% dels anuncis asseguren estar reformats, un resultat que d’altra banda posaríem en dubte, en el cas que donéssim per vàlida la dada, ens indicaria que les reformes realitzades no estan relacionades amb l’eficiència energètica del immoble. Només un 1,7% dels immobles analitzats obtindrien les qualificacions a l’escala de consum energètic més elevades (A o B) una dada que, en aquest cas s’ajustaria a la general de Catalunya (2017), on un 1% de les qualificacions en edificis existents han obtingut aquestes qualificacions. Les emissions energètiques publicades es concentren a partir d’una puntuació G o superior (21,3%) però el més destacable és que un 71,2% dels anuncis no inclouen aquesta informació. Gràfic 2. Certificació energètica publicada a l’anunci de l’immoble (%) A B C D E F G Pendent No indica C O N S U M E N E R G È T I C E M I S I O N S E N E R G È T I Q U E S 25 Mostra de 757 anuncis. 53 1,0 0,7 1,7 3,7 19,1 3,5 24,8 28,8 16,7 0,0 0,0 0,4 1,7 4,8 0,6 19,2 2,1 71,2