CIUTATS EDUCADORES    
Què vol dir 
“Ciutat educadora”
Àngel Castiñeira
24 de febrer 2016
En general, en el món de l’educació, diem que
els subjectes (o agents) són educadors
i els objectes educatius. 
Parlem de ciutats educadores perquè creiem que 
algunes d’elles trien conscientment exercir l’acció, 
la funció, la força o la tasca d’educar. 
 Volen ser subjectes, no objectes. 
 Volen ser agents, no recipients.
 Volen ser actives, no passives o reactives.
Educar és més ampli que ensenyar. 
Es un procés actiu i permanent de 
desenvolupament integral de les persones i 
les seves capacitats.
L’educació no és tan sols l’escolarització. 
Les ciutats no són (ni suplanten la tasca de) 
professors, docents, ensenyants o mestres.
La seva tasca no és dedicar-se professionalment a 
l’ensenyament. 
Les ciutats compten ja amb institucions que 
treballen la dimensió formal, no formal i informal 
de l’educació.
Les ciutats poden afavorir la col·laboració i cooperació 
entre aquestes institucions educatives i ho poden fer de 
manera estratègica. 
No com una tasca complementària sinó com una tasca 
prioritària i finalista.
L’educació inclou la formació però també el 
desenvolupament, el treball, el comerç, 
l’entreteniment, el joc, l’esbarjo, la convivència, la 
relació, la cooperació, la creació, la innovació, la 
participació, l’associació, el diàleg 
intergeneracional, la sensibilitat mediambiental, el 
contacte amb la natura, la inclusió, etc. 
Tota decisió municipal de naturalesa política, social, 
econòmica o de serveis té també un impacte educatiu i 
formatiu. 
Es tracta de tenir-ho present i aprofitar-ho de manera pro-
activa. 
En la planificació urbana, en l’ordenació de l’espai 
físic o en l’elecció d’equipaments i serveis (des del 
transport urbà als cossos de seguretat o protecció 
civil), per exemple, també es posa en joc la funció 
de la ciutat educadora.
 Invertir en educació és apostar pel capital 
humà.
 Invertir en educació és afavorir condicions de 
més igualtat i sense exclusió.
 Invertir en educació és contribuir a crear una 
societat del coneixement.
Les ciutats ofereixen habitualment  un conjunt de 
funcions: econòmiques, socials, polítiques i de prestació 
de serveis
Les ciutats són també agents educadors permanents. La 
funció educadora és/hauria de ser avui una funció cabdal 
més de les ciutats.
Les ciutats tenen incomptables possibilitats o 
potencialitats educatives.
Les ciutats poden contribuir a la formació integral de la 
persona al llarg de la vida.
PROJE  T
Cada vegada més, en el projecte de ciutat 
s’incorporaran el seu potencial educador i les 
seves responsabilitats educatives. 

10 APUNTS FINALS
1. LA CINTA DE MOEBIUS
La ciutat educa, l’educació urbanitza.
L’educació transforma la vida de les nostres 
ciutats.
Si hi ha ciutats intel·ligents no és perquè hi 
hagi infraestructures intel·ligents, sinó perquè 
hi ha ciutadans intel·ligents.
2. BEYONCÉ
 La ciutat és comunitat, crea espai comú, vincles, afiliació, 
formes de pertinença. 
 La ciutat crea inclusió, expressions de fraternitat i solidaritat. 
 No hi ha bé comú sense sentit de pertinença a la comunitat. 
 La pertinença s’obté per la via 1) dels drets universals i reals 
de ciutadania (WS), 2) per la preservació i compartició d’un 
mateix patrimoni cultural i 3) per la participació cívica. 
 La solidaritat no és caritat, la inclusió no pot ser paternalista, 
sinó l’acció de ciutadans lliures.
3. YIN/YANG Talent i equitat, 
èxit educatiu i cohesió social, 
aprenentatge i servei 
són les dues cares d’una 
mateixa moneda. 
PACK: Necessitats, capacitats i 
oportunitats. 
Aprenent es pot servir i 
servint s’aprèn.
4. ALLIOLI
Hi ha un subjecte educatiu, la persona, però hi ha 
molts agents educadors. Necessitem enfortir la 
consciència de ser agents educadors. I després calen 
aliances, complementarietat i coresponsabilitat per 
treballar conjuntament. 
5. JOSEP PALLACH
Política és pedagogia. 
La millor gestió del poder 
ha de tenir sempre vocació 
educadora.
6. PLATÓ
L’ànima alimenta el cos.
L’espai físic urbà (el cos) depèn de 
l’espai mental dels ciutadans 
(l’ànima). 
Sense (bona) mentalització i 
predisposició no hi ha (bona) 
urbanització.
7. NEWTON
La ciutat educadora és espai (àgora, urbanisme, planificació 
de la mobilitat), però també temps. Una forma de relació 
amb l’espai i el temps: ritmes, cadències, compassos. Ara el 
temps i les trajectòries educatives són discontinus i sovint 
endogàmics. Calen nous espais i nous ritmes.
8. COL·LABORATORIS
Junts sabem i podem més. 
Memòria i projecte, herència i diferència, 
continuïtat i canvi, imitació i innovació, 
transferència i experimentació, llegat i creativitat. 
Ens cal aprendre col·laborativament.
9. INTERNET
Hi ha un nou espai 
“urbà” de contacte i 
participació que és 
virtual.
10. ÀNIMA
- La ciutat necessita llei i ànima.
L’espai públic urbà ha de ser prestigiat i requereix 
també bons serveis públics
- Les ciutats educadores transfereixen 
coneixements, aprenentatges, emocions i valors.