Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
© 2020 Agència de Salut Pública de Barcelona 
Tots els drets reservats. No es permet la reproducció total ni parcial  
de las imatges o textos d’aquesta publicació sense prèvia autorització. 
https://www.aspb.cat/documents/menjadors-escolars-mes-sans-i-sostenibles 
 
 
Aquesta publicació està sota una llicència  
Creative Commons Reconeixement – NO Comercial – Compartir igual (BY-NC-ND)  
https://creativecommons.org/ 
 
 
  
1 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Responsables de l’Informe 
Pilar Ramos, Marta Font, Olga Juárez (Agència de Salut Pública de Barcelona) 
 
Col·laboradors/es 
Regidoria Salut, Envelliment i cures. Ajuntament de Barcelona 
Equip de Polítiques Alimentàries Urbanes. Comissionat d'Economia Social i Solidària, Desenvolupament Local i 
Polítiques Alimentàries 
Escoles + Sostenibles 
 
Cita recomanada 
Ramos P, Font M, Juárez O. Servei de Salut Comunitària, Direcció de Promoció de la Salut. Menjadors escolars més 
sans i sostenibles. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona; 2020.   
2 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Índex 
Resum executiu ______________________________________________________ 4 
Introducció ___________________________________________________________ 8 
Objectius _____________________________________________________________ 9 
Metodologia _________________________________________________________ 10 
Resultats ____________________________________________________________ 13 
Conclusions _________________________________________________________ 21 
Bibliografia __________________________________________________________ 22 
Annex 1 _____________________________________________________________ 23 
Annex 2 _____________________________________________________________ 31 
 
 
3 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Resum executiu 
 
Descripció 
A la ciutat de Barcelona s’ha pilotat el projecte “Menjadors escolars 
més sans i sostenibles”, on participen 6 escoles d’infantil i primària, 
que pretén promoure una alimentació infantil més equilibrada, 
sostenible i saludable als centre educatius.  
Objectiu 
L’objectiu d’aquest informe és presentar els resultats de l’avaluació 
inicial de les programacions dels menús escolars servits als centres 
educatius participants i descriure diferents paràmetres associats a la 
sostenibilitat.   
Aquests resultats seran el punt de partida de l’anàlisi de la situació 
global dels centres educatius, que permeti la identificació de 
paràmetres a mantenir o millorar, així com la planificació i propostes 
de millora de futures i diverses estratègies.  
Mètode 
Dins del projecte de les 6 escoles pilot “Menjadors més sans i 
sostenibles”, des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) es 
va realitzar la captació de les escoles participants mitjançant correu 
electrònic. Les escoles participants van rebre un qüestionari amb 
l’objectiu de valorar la composició i sostenibilitat dels menús oferts 
(vegeu Annex 1). Per tal de valorar la composició de les 
programacions escolars, la segona font d’informació recollida per 
4 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
cada centre educatiu va ser la programació de menús del mes de 
febrer.  
Amb les dades de la revisió es va elaborar un informe individualitzat 
que es va lliurar a les persones responsables del menjador escolar de 
cada centre amb l’objectiu de retornar tota la informació de l’anàlisi 
de les dades realitzat.  
En aquest informe que sintetitza les dades de manera global, es 
pretenen valorar de forma generalitzada els aspectes del menú en el 
context d’un menjador més saludable i més sostenible dels 6 centres 
escolars participants i analitzar la situació basal del projecte de 
manera global.   
Resultats 
El 100% (N= 6) de les programacions van incloure en el menú diari, 
aliments frescos (fruites i/o hortalisses) i verdures i hortalisses (cuites 
o crues) i es van complir les freqüències recomanades de verdura 
(100%, N= 6), d’arròs (67%, N=4) i de llegums (83%, N= 5) en els 
primers plats; així com de peix (33%) i carn (100%, N= 6) en els segons 
plats setmanalment. Cap escola complia la freqüència mensual de 
carns de màxim de 6 racions i de proteics vegetals de mínim de 6 
racions en el segon plat, ja que tots els centres oferien més racions de 
carn i menys racions de proteics vegetals mensuals del recomanat.  
Un 33% (N= 2) de les escoles complia les freqüències recomanades 
oferint 2 precuinats mensuals. Un 67% (N= 4) dels centres escolars 
més precuinats dels recomanats (sent la recomanació d’introduir com 
a màxim 2 precuinats al mes).  
El 100 % (N=6) dels centres educatius complia la recomanació de les 
preparacions fregides en els segons plats (oferint un màxim dos 
fregits setmanals), un 83 % (N=5) complia les racions setmanals 
d’amanida com a guarnició (el 17% restant oferia menys racions 
5 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
d’amanida de les recomanades) i tots els centres (100%) oferia fruita 
fresca a les postres amb una freqüència de 4-5 dies per setmana com 
es recomana. La tipologia d’olis recomanada es complia per cuinar 
(83%, N= 5), per fregir (50%, N=3) i per amanir (83%, N= 5).  Un 67% 
(N=4) consumia la sal iodada.  
Només la meitat dels centres oferia pasta integral i pa integral 
(combinat de pa blanc), complint la recomanació del tipus de pa i 
pasta que s’ha d’oferir. Tots els altres centres oferien pasta blanca i pa 
blanc, on s’hauria de canviar per la seva varietat integral.  
Tots els centres servien menús per situacions especials sense ous, 
sense lactosa i sense gluten. S’ofereixen les programacions dels 
menús especials a les famílies. Tots els centres oferien menús sense 
carn. Un 83% (N=5) oferia menús sense porc i un 50 % (N= 3) oferia 
menús vegetarians. 
Tots els centres educatius oferien fruita, verdura i patata fresca. Un 
67% (N= 4) oferia verdura congelada i un 17% (N= 1) oferia verdura de 
4ª gamma. Un 50% (N=3) dels centres donava les patates congelades.  
L’oferta dels cereals eren d’un 33% (N= 2) en format fresc i d’un 33% 
en sec i un 17% (N=1) era de quarta gamma. L’oferta de llegums era 
en un 83% (N=5) dels centres en format sec, un 17% en format fresc i 
un 17% en conserva.  
Tots els centres educatius (100%, N= 6) ofereixen la carn fresca i el 
peix congelat. Un 50% (N= 3) donen també el peix fresc. El 83% (N= 5) 
dels centres educatius ofereix els ous en format pasteuritzat i un 33% 
l’ofereix fresc.  
Els productes ecològics s’oferien en una petita proporció, excepte una 
escola que oferia el 100% de productes ecològics. S’oferien productes 
frescos i fruites i verdures de temporada (100%), fruita i verdura de 
producció ecològica (29%) i de proximitat (41%).  
6 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Conclusions 
La majoria de programacions de menús escolars revisades es van 
adequar als criteris d’alimentació saludable.  
Cal disminuir el consum de peix, els precuinats, carns grasses i 
processades i proteics animals i augmentar la freqüència setmanal i 
mensual dels proteics vegetals en els segons plats i  augmentar la 
presència d’amanida com a guarnició. S’ha de canviar la tipologia d’oli 
tant per amanir com per cuinar, però sobretot per fregir. S’hauria de 
fer ús de l’oli d’oliva verge per amanir i l’oli de gira-sol alto oleic o l’oli 
d’oliva verge per cuinar i fregir. S’ha d’introduir el pa integral i la pasta 
integral en el menú escolar i evitar les varietats blanques d’aquests 
cereals. S’hauria de canviar qualsevol tipus de sal per la sal iodada per 
ser la recomanada. És recomanable augmentar el consum de 
productes ecològics, de proximitat i frescos. 
7 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Introducció 
 
El menjador escolar juga un rol important en l’alimentació d’infants i 
adolescents, no només garantint que l’alumnat tingui accés a una 
alimentació saludable, sinó com una eina d’aprenentatge i formació. 
Fa més de 10 anys, els Serveis de Salut Pública Municipals de 
Barcelona van començar a avaluar les programacions dels menús dels 
menjadors escolars.  
L’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona 
(ASPB) han consensuat una nova proposta de menús escolars amb 
menys carn vermella i/o processada i més proteïna vegetal. 
Igualment, la nova recomanació insisteix en la importància d’utilitzar 
oli d’oliva per amanir i cuinar, així com incorporar més amanida a la 
guarnició i fruita fresca a les postres. La proposta pretén la 
incorporació de més productes de proximitat i de temporada i s’ha 
començat a treballar també amb altres departaments i grups de 
treball de l’Ajuntament per tal que sigui una proposta realista i 
extensible a altres menjadors dels centres educatius de la ciutat de 
Barcelona. 
Aquest programa forma part del centenar d’accions previstes en la 
declaració de l’emergència climàtica a la ciutat de Barcelona.  
 
8 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Objectius 
 
1. Presentar els resultats de l’avaluació inicial de les programacions 
dels menús escolars servits als centres educatius participants  
2. Descriure diferents paràmetres associats a la sostenibilitat.   
3. Analitzar la situació global dels centres educatius 
4. Identificar paràmetres a mantenir o millorar 
5. Planificar i proposar millores futures i diverses estratègies. 
6. Avaluar la programació dels menús escolars dels centres 
d’educació especial, infantil, primària i secundària de Barcelona. 
 
9 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Metodologia 
 
Dins del projecte de les 6 escoles pilot “Menjadors més saludables i 
sostenibles”, les professionals de l’Agència de Salut Publica de 
Barcelona (ASPB) es va realitzar la captació de les escoles participants 
mitjançant correu electrònic. Les escoles participants van rebre un 
qüestionari amb l’objectiu de valorar la composició i sostenibilitat dels 
menús oferts (Annex 1). Les dades obtingudes es van extreure, tenint 
en compte les múltiples opcions donades per una escola: una única 
resposta, resposta múltiple o absència de resposta. 
El qüestionari inclou dades sobre les característiques del centre i del 
menjador, tals com els comensals que tenen accés al menjador, els 
alumnes totals que té el centre educatiu, el temps destinat per dinar, 
l’encarregat de la gestió del menjador, el tipus de servei de 
restauració o la disponibilitat de MEABs i els productes que aquestes 
ofereixen (vegeu Annex 1). També recull quins menús especials 
s’ofereixen, la possibilitat de dur carmanyola a l’escola i en quines 
ocasions poden dur-ne, informació sobre el tipus de sal oferta, sobre 
l’oli utilitzat (tant per fregir, per amanir i cuinar), sobre el tipus de pa i 
pasta oferts (indicant si és integral o blanca).  
Per tal de valorar la composició de les programacions escolars, la 
segona font d’informació recollida per cada centre educatiu va ser la 
programació de menús del mes de febrer. Amb aquesta informació, 
els/les professionals del SESAC duen a terme la revisió dels menús 
seguint els criteris de recomanació del PReME1 (vegeu Annex 2). Els 
principals aspectes que s’avaluen estan basats en la guia de 
“L’alimentació saludable en l’etapa escolar”2 (2020), elaborada i 
editada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Departament de 
10 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Salut de la Generalitat de Catalunya), i les recomanacions de l’Agencia 
Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición3.  
Algunes dades que recull el qüestionari ens permeten extraure 
conclusions sobre la possible oferta de menús més sostenibles. 
Amb la informació facilitada sobre la tipologia d’aliments consumits al 
menjador, s’han mesurat els següents aspectes: 
• Els aliments frescos, que són aquells que no ha patit cap 
tractament tèrmic ni de conservació, no ha rebut cap 
transformació. Aquests aliments es danyen més ràpidament per 
això, s’han de consumir el més aviat millor. 
• Els aliments congelats, que són aliments que se’ls aplica fred 
com a tècnica de conservació per tal d’aturar els processos 
bacteriològics i enzimàtics que destrueixen els aliments.  
• Els aliments secs, que són productes que se’ls hi ha extret l’aigua 
com a objectiu d’evitar la proliferació de microorganismes i la 
putrefacció. 
• Els aliments pasteuritzats, que són productes on s’ha dut un 
tractament tèrmic suau amb un objectiu principal, que és el 
d’eliminar els microorganismes patògens.  
• Els aliments de quarta gamma, que són aliments semielaborats 
que no han estat cuinats ni sotmesos a cap tractament tèrmic: 
estan nets, trossejats i envasats per al seu cuinat i preparació 
final.  
• Els aliments en conserva, que són productes frescos ja cuinats, 
esterilitzat i col·locats en un envàs hermèticament tancat per 
conservar-se durant un llarg període de temps.  
Aquests aspectes feien referència el tipus de verdura, fruita, patates, 
llegums, cereals i proteics animals (ous, carn i peix) ofert en el menú 
escolar.  
11 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
També es recollia el percentatge de cada tipus de verdura i fruita que 
pertanyia a un radi de menys de 250 km per tal de considerar-se de 
proximitat. A part, es demanava el percentatge de cada fruita i 
verdura que s’oferia de temporada en cada estació de l’any, per tal de 
valorar l’oferta de fruita i verdura de temporada de cada centre. 
Amb les dades de la revisió s’elabora un informe individualitzat que es 
lliura a les persones responsables del menjador escolar de cada 
centre amb l’objectiu de promoure una alimentació més equilibrada i 
més saludable. També ens han permès donar coneixement als 
centres dels aspectes a millorar i suggerir propostes per a millorar-les. 
En aquest informe, es pretenen valorar de forma generalitzada els 
aspectes del menú en el context d’un menjador més saludable i més 
sostenible i analitzar la situació actual dels centres escolars 
participants en aquest projecte.   
12 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Resultats 
 
Descripció dels menjadors escolars 
El nombre de centres escolars que han participat en aquesta prova 
pilot han estat 6, on són usuaris del menjador escolar un total de 
1.735 infants, tots ells alumnat d’educació infantil i primària. El 100% 
(N= 6) dels centres participants són públics i estaven distribuïdes en 4 
districtes diferents: una en el districte 2, una en el districte 3, dos en el 
districte 6 i dos en el districte 10. 
La gestió del menjador dels centres avaluats ha estat a càrrec de la 
direcció del centre (33%, N= 2), de l’AMPA (50%, N =3) i d’altres entitats 
(17%, N = 1) com el Consorci d'Educació de BCN.  
Respecte al servei de restauració que utilitzen els centres, un 50% (N= 
3) de les escoles disposen de cuina pròpia i un 50% (N=3) tenen una 
empresa que cuina a l’escola. Tots els centres han gaudit d’un espai 
destinat al menjador. Cap centre disposa de cantina ni de MEAB. 
Es recomana disposar d’un mínim de 45 minuts per a dinar a cada 
torn de menjador escolar. Del total de centres un 17%  (N=1) ha donat 
torns de 31-45 minuts, un 50% (N= 3) ofereix torns de 45 minuts i un 
33 % (N = 2) ha donat un temps d’una hora.  
Respecte als menús especials, tots els centres han servit menús 
especials per a malaltia, sent els més comuns els menús sense 
lactosa, sense gluten i sense ou. El 83% (N = 5) ha servit menús sense 
porc, el 100% (N= 6) menús sense carn i el 50% (N =3) menús 
vegetarians.  
13 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Dels menús per a situacions especials, tots els centres n’ofereixen les 
programacions a les famílies. Cap centre ha permès l’opció de poder 
dur carmanyola. 
Composició del menú escolar 
Totes les programacions revisades pertanyien al mes de febrer i 
constaven de quatre setmanes. En totes elles, s’oferia un ventall molt 
ampli de diversos tipus de cocció, entre elles estan: al vapor, a la 
planxa, bullit, al forn, saltejats, etc. Un 67% de les programacions 
escolars oferien propostes d’organització escolar relacionades amb 
l’entorn, les festes i celebracions escolars. 
Amb la informació obtinguda a través dels menús escolars, les 
professionals de l’ASPB van dur a terme la revisió dels menús seguint 
els criteris de recomanació del PReME (vegeu Annex 2). Els principals 
aspectes que s’avaluen estan basats en la guia de “L’alimentació 
saludable en l’etapa escolar”2 (2020) elaborada i editada per l’Agència 
de Salut Pública de Catalunya (Departament de Salut de la Generalitat 
de Catalunya), i les recomanacions de la l’Agencia Española de 
Seguridad Alimentaria y Nutrición3.  
La totalitat dels centres revisats ha tingut presència diària d’aliments 
frescos (fruites i/o hortalisses) i es servia diàriament verdures i 
hortalisses (cuites i crues). 
Per als primers plats, el compliment va ser alt en general, el 100% (N= 
6) per a la verdura (1-2 dies per setmana), el 66% (N= 4) per a l’arròs (1 
dia per setmana) i el 83% (N=5) per als llegums (1-2 dies per setmana i 
un mínim de 6 al mes). El 50% (N= 3) de programacions contenien 
més pasta de la recomanada (sent la ració recomanada d’1 dia per 
setmana).  
Per als segons plats, el compliment setmanal va ser del 100% (N=6) 
per als ous (d’1 vegada per setmana), un 100 % (N=6) per a la carn 
14 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
vermella/blanca (de màxim de 2 dies per setmana)  i un 33% (N =2) pel 
peix (un cop per setmana). Cap centre va complir la freqüència 
màxima de més de 3 proteics animals setmanals, tots els centres 
n’oferien més del recomanat.  
El compliment mensual de proteics vegetals, proteics animals i de 
carns no es va complir. Tots els centres van oferir menys de 6 racions 
de proteics vegetals al segon plat i més de 6 racions de carns, per 
tant, oferien menys proteics vegetals i més racions de carn de les 
recomanades.   
Segons la tipologia dels aliments, es va servir en un 67% (N=4) més 
aliments precuinats dels recomanats (recomanació d’un màxim de 2 
precuinats mensuals) i cap centre va oferir més d’una ració setmanal 
de carns vermelles / processades (sent la recomanació de màxim una 
ració per setmana).  
Pel que fa a les guarnicions, un 83% (N=5) complia la recomanació d’un 
mínim de tres dies a la setmana d’amanida com a guarnició (un 17% 
servien menys amanides de les recomanades) i un 100% (N= 6) de 
compliment en la recomanació de màxim d’un dia per guarnicions de 
fregits. Es va servir en un 67% (N=4) més aliments precuinats dels 
recomanats.  
El 100% (N= 6) dels centres educatius ha complert la freqüència 
recomanada de 4-5 dies de fruita fresca a la setmana en les postres.  
L’adequació de les programacions dels menús als criteris de 
freqüències recomanades va ser alta (Figura 1). 
  
15 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Figura 1. Percentatge de compliment de les freqüències recomanades dels menús revisats 
Pasta 50% 50%
Arros 33% 67%
Verdures i hortalisses 100%
Llegums 17% 83%
Peix 33% 67%
Carn (máxim 2/setmana) 100%
Carn (màxim 6 mes) 100%
Carn vermella 100%
Ous 100%
Proteic vegetal (1-2 /setmana) 67% 33%
Proteic vegetal (mínim 6 al mes) 100%
Precuinats 33% 67%
Segons fregits 100%
Fregits guarnicions 100%
Amanida guarnició 17% 83%
Fruita (4-5) 100%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
Menys Adequat Més
 
 
A l’hora de valorar els “proteics vegetals” presents al menú, només es 
valoren els proteics vegetals o llegums que corresponen al segon plat. 
El 67% (N = 4) dels centres educatius no ofereix cap proteic vegetal com 
a segon plat però un 33% (N = 2) l’ofereix una vegada a la setmana. Cap 
escola arriba a la recomanació de 6 proteics vegetals com a segon plat 
mensualment.  
A la figura 2, es mostra el percentatge d’escoles segons la freqüència 
de proteïna vegetal com a segon plat.  
 
 
 
 
16 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Figura 2. Percentatge d’escoles que ofereixen proteics vegetals com a segon plat dins de les 
escoles participants al projecte pilot (N= 6) 
33%…
1 dia per setmana
67%…
0 dies per setmana
 
A la figura 3, es mostra l’adequació del tipus d’olis, sal, pasta i pa 
utilitzats en les programacions escolars del projecte pilot.  
Respecte a l’ús de diferents olis per cuinar i amanir es va obtenir que 
un 83% feia ús de l’oli d’oliva verge per amanir, un 50% utilitzava l’oli 
d’oliva o de gira-sol alto oleic per fregir i un 83% utilitzava l’oli d’oliva o 
de gira-sol alt oleic per cuinar. La recomanació en el cas de l’ús dels 
olis en els menús escolars és: l’oli d’oliva verge per amanir i l’oli d’oliva 
o de gira-sol alto oleic per a fregir i cuinar. 
 
Figura 3. Adequació de la tipologia dels olis, pasta, sal i pa utilitzats en les programacions 
dels menús escolars de les escoles participants al projecte pilot (N= 6) 
Olis per amanir 83%
Olis per fregir 50%
Olis per cuinar 83%
Pa integral (o combinat amb pa blanc) 50%
Pasta integral 50%
Utilització de sal iodada 67%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
 
17 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Un 50% de les programacions no oferia pasta integral ni pa integral (o 
combinat amb pa blanc). Un 67% dels centres escolars feien ús de sal 
iodada. 
Sostenibilitat dels menús escolars 
A la figura 4, es pot observar que tots els centres educatius oferien 
fruita, verdura i patata fresca. En el cas de la verdura, un 67% (N= 4) 
oferia també verdura congelada i un 17% (N= 1) oferia verdura de 4ª 
gamma. Respecte a la patata la meitat de les escoles oferia patates 
congelades. 
 
Figura 4. Format de les verdures, patates i fruites consumits al menjador escolar 
100% 100% 100% 100%
90%
80%
70% 67%
60%
50%
50%
40%
30%
20% 17%
10%
0%
Verdura Patates Fruita
Fresca Congelada 4ª gamma  
En la figura 5, s’observen els diferents formats en què se serveixen els 
cereals i llegums del menú escolar. En el cas dels cereals, destaca el 
format en fresc (33%, N= 2) i en sec (33%, N= 2). Una menor proporció 
d’escoles (17%, N=1) l’ofereixen en quarta gamma. Pel que fa als 
llegums, la majoria de centres l’ofereix en forma seca (83%, N= 5) i 
una petita proporció l’ofereix en fresc (17%, N=1)  i en conserva (17%, 
N= 1). 
18 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
 
Figura 5. Format dels cereals i llegums consumits al menjador escolar 
100%
90% 83%
80%
70%
60%
50%
40% 33% 33%
30%
20% 17% 17% 17%
10%
0%
Cereals Llegums
4ª gamma Fresca Secs En conserva
 
Segons les dades obtingudes a la figura 6, tots els centres educatius 
ofereixen la carn fresca. Totes les escoles ofereixen peix congelat i 
una meitat també l’ofereix en format fresc. La majoria d’ou s’ofereix 
en format pasteuritzat (83%, N= 5) i una petita proporció d’escoles 
(33%, N= 2) l’ofereix fresc.   
  
19 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Figura 6. Format dels proteics animals (peix, ou i carn) consumits al menjador escolar 
100% 100% 100%
90% 83%
80%
70%
60% 50%
50%
40% 33%
30%
20%
10%
0%
Carn Peix Ou
Congelat Fresca Pasteuritzat
 
En la figura 7, s’observa que totes les escoles presentaven fruita de 
temporada. Un 29 % de la fruita dels menús era de producció 
ecològica i un 41 % era fruita de proximitat (menys de 250 km). Totes 
les escoles oferien productes frescos i fruites i verdures fresques. 
 
Figura 7. Tipologia de fruita i verdura ofertada en les programacions escolars 
100% 100% 100% 100%
90%
80%
70%
60%
50% 41%
40%
29%
30%
20%
10%
0%
De temporada Ecològic De proximitat Frescos
Verdura i fruita Productes
 
 
 
20 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Conclusions 
 
La totalitat de centres (100%, N=6) disposaven d’un espai exclusiu 
destinat al menjador i la gran majoria d’escoles oferien als alumnes 
entre 45 i 60 minuts per dinar. Un dels centres disposa de torns de 
31-45 minuts. És imprescindible disposar d’un mínim de 45 minuts de 
durada per dinar.  
Les escoles revisades dins del programa es va poder apreciar un 
compliment majoritari de les freqüències recomanades de consum 
per als diferents tipus d’aliments, destacant les hortalisses al menú 
diari (100%, N=6), els llegums entre els primers plats (83%, N=5), el 
peix (33% N=2) i la carn com a segons plats (100%, N=6), els aliments 
frescos al menú diari (fruites i/o hortalisses) (100%, N=6), la presència 
diària de verdures i hortalisses en el menú (100%, N=6), la fruita 
fresca com a postres (100%, N= 6) i l’oli d’oliva per amanir (83%, N=5).  
No obstant això, encara cal millorar la presència de preparacions 
càrnies, augmentar la presència de proteïna vegetal com a segon plat 
i de guarnicions d’amanida. Caldria disminuir el consum de peix, els 
precuinats i augmentar l’ús d’oli d’oliva. Cal oferir les opcions integrals 
de pasta i pa i canviar la sal a iodada. 
Cal promocionar els productes de producció ecològica, de proximitat i 
frescos. La fruita ha de ser de temporada.  
 
 
 
21 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Bibliografia 
 
1. Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Programa de 
Revisió de Menús Escolars a Catalunya (PReME). 
2. Agència de Salut Publica de Catalunya. L’alimentació saludable 
en l’etapa escolar. (2020). 
3. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición, A. 
Documento De Consenso Sobre Alimentación En Centros 
Educativos. 22. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Annex 1 
 
23 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
 
 
24 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
 
25 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
 
26 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
 
27 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
 
 
28 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
 
29 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
 
30 
 
Menjadors escolars més sans i sostenibles 
 
Annex 2 
 
 
 
31