ANÀLISIS DEL CICLE DE VIDA I CIRCULARITAT DELS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ APROP CIUTAT VELLA Preparat per AJUNTAMENT DE BARCELONA Gener 2020 Versió del documento: v01 Contingut 1. Introducció ..................................................................................................................... 3 2. Abast ............................................................................................................................. 4 3. Objectius ........................................................................................................................ 5 4. APROP ciutat vella .......................................................................................................... 6 .............................................................................................. 6 ........................................................................... 7 Transport a la construcció .....................................................................................1 0 Residus generats en l'obra .....................................................................................1 1 Operació i ús ........................................................................................................1 1 Residus generats al Final de vida ...........................................................................1 2 5. Edifici de Referencia ....................................................................................................... 13 ............................................................................................. 13 ..........................................................................1 3 Transport a la construcció .....................................................................................1 4 Residus generats en l'obra .....................................................................................1 5 Operació i ús ........................................................................................................1 5 Residus generats al final de vida ............................................................................1 6 6. Anàlisi de l'cicle de vida .................................................................................................. 17 Eina informàtica utilitzada ...................................................................................... 17 Impactes analitzats ...............................................................................................1 7 ncia ................................................................................ 18 Inventari del cicle de vida ......................................................................................1 8 ................................................................... 19 7. Circularitat dels materials de construcció ......................................................................... 22 Ús de materials de construcció ...............................................................................2 3 Origen dels materials de construcció ...................................................................... 24 Residus de construcció ..........................................................................................2 5 Resultats ..............................................................................................................2 9 8. Conclusions ................................................................................................................... 30 5 Referències ...................................................................................................................3 2 6 Apèndix I: Llistat de materials REPORT ONECLICK ........................................................ 33 7 Apèndix II: Llistat de materials ORIGEN ....................................................................... 34 19142 2 1. INTRODUCCIÓ Al llarg del seu cicle de vida, els materials de construcció són responsables de molts problemes ambientals adversos, que inclouen malalties, pèrdua d'hàbitat i espècies, contaminació i esgotament de recursos.1 Tradicionalment a un material se li ha demanat que compleixi amb el pressupost, que compleixi amb les especificacions tècniques i qualitats previstes. Això ja no és suficient perquè un material de construcció té altres atributs a valorar com són l'extracció i esgotament de recursos naturals: sòl, aigua i energia, però també els residus que genera en la seva fabricació i a la fi de la seva vida. El procés constructiu ha d'assegurar una millor qualitat de vida, salut i seguretat als usuaris dels edificis, però a més preservar els ecosistemes, la biodiversitat i els paisatges locals, i per això es potenciarà l'ús d'eines d'Anàlisi de Cicle de Vida per avaluar l'impacte ambiental dels productes de construcció. El Ajuntament de Barcelona ha declarat el seu compromís amb la sostenibilitat i l'economia circular a través de la publicació de diversos plans estratègics. Dins d'aquest marc es desenvolupa el projecte d'allotjaments de proximitat provisionals (APROP), un nou model d'allotjaments de construcció ràpida, sostenible i de qualitat per lluitar contra la gentrificació. Amb l'objectiu d'avaluar els impactes mediambientals i analitzar l'ús dels materials i les gestió de residus des d'un punt de vista d'economia circular es compara el projecte Aprop respecte a un projecte amb un sistema de construcció tradicional i qualitats mitjanes de la ciutat de Barcelona. Per assegurar congruència en les comparacions, es considera el mateix ús, superfície habitable i vida útil. 1 http://aislamientoysostenibilidad.es/el-petalo-de-materiales-de-living-building-challenge/ 19142 3 2. ABAST comunitaris en planta baixa i allotjaments col·lectius protegits en plantes superiors. edifici es desenvolupa mitjançant la instal·lació de grups de contenidors marítims reutilitzats i mòbils per a allotjament temporal en espais d'oportunitat situats als entorns allà on les veïnes en procés d'exclusió residencial fan la seva vida quotidiana. És objecte d'aquest estudi edifici de nova construcció construït mitjançant el sistema anteriorment descrit situat al districte de Ciutat Vella, Carrer Nou de Sant Francesc, núm. 10 de Barcelona. Es tracta un edifici de planta baixa més quatre plantes, que consta de 12 allotjaments, corresponents a 8 mòduls individuals i 4 mòduls dobles. 19142 4 3. OBJECTIUS Els objectius del present document són: materials utilitzats en la construcció, ús, desmantellament, etc., del projecte i d un edifici de referència de construcció tradicional. Quantificar de manera objectiva i científica a través d'una eina d'Anàlisi de Cicle de Vida, l'impacte sobre el medi ambient dels productes, sistemes i serveis de la construcció del projecte Aprop Ciutat Vella i de l'edifici de referència . Els impactes ambientals son: o Potencial d'escalfament global (kg CO2 equivalents) o o Eliminació de residus no perillosos (kg) Aquests impactes es mesuren a les etapes de la vida del producte "del bressol a la tomba" (és a dir des de l'extracció de les matèries primeres fins al final de l'ús del producte i la demolició o desmuntatge) Anàlisi de la circularitat dels materials utilizats i residus obtinguts al projecte Aprop i a edifici de refèrencia des d (de la cuna a la cuna) 19142 5 4. APROP CIUTAT VELLA voltant del qual es projecta una façana de policarbonat per respectar les alineacions de la parcel·la. El programa de l'edifici s'organitza ubicant en planta baixa els espais comuns i de serveis a l'edifici i situant els allotjaments des de la planta primera fins la planta quarta. Compta amb un nucli vertical format per una escala protegida de tres trams i un ascensor accessible. L'accés principal es realitza des del carrer de Josep Pijoan. El local polivalent de la planta baixa també té accés directe des del carrer de Josep Pijoan. A través del nucli vertical s'arriba a cada planta i a través d'una passera exterior s'accedeix als allotjaments. El programa funcional dels allotjaments és igual per cadascun dels mòduls: individual i dobles. Els allotjaments individuals compten amb 26,35 m2 útils, distribuïts amb una sala-menjador i cuina obertes, una habitació doble, una cambra higiènica i un balcó. Els allotjaments dobles compten amb 52,55m2 distribuïts amb una sala-menjador i cuina obertes, dues habitacions dobles, un espai d'emmagatzematge, una cambra higiènica i un balcó. Tots els allotjaments compten amb dues façanes orientades a nord-est i sud-oest i compten amb com ja s'ha comentat anteriorment. Taula 1 Superficies construïdes per planta 19142 6 4.3.1 a. Fonamentació i contenció de terres unitats. L'encepat de l'ascensor constituirà la base del fossar d'aquest, tenint-se que executar a una profunditat inferior a la resta, en el perímetre de la base de l'ascensor es construirà un mur de formigó de 25 cm, per contenir les terres fins a la cota de rasant general de la planta baixa. b. Estructura L'element més característic de l'estructura de l'edifici són els contenidors marítims habilitats com a allotjament. Aquests contenidors formen al mateix temps el tancament dels mòduls d'allotjament i . La configuració general de l'estructura està formada per diverses plantes de contenidors (quatre plantes, amb quatre contenidors cadascuna) i una planta baixa l'estructura de la qual és un entramat d'estructura d'acer. El model de contenidor que s'ha pres com a referència per al desenvolupament d'aquest estudi tenint en compte la seva dimensions (12,19x2,44x2,89) és el Contenedor High Cube (HC) 40', amb un pes buit de 3.750 kg i compost pels següents elements: Element Material Envolupant Acer corten Pals interiors (cantonades) Xapa d'acer barres Portes Acer estructural Cantonades Acer fos Frontisses Acer al carbó Sistema de bloqueig Acer al carbó Passadors de frontissa Acer inoxidable Junta de porta EPDM Sòl Bambú Taula 2 Composició del mòdul de contenidor de transport marítim del projecte Aprop. Font: Technical specification for steel dry cargo container. Containex. October 2013 Els espais de circulació, escales, ascensor i passarel·les d'accés als allotjaments es realitzaran amb estructura metàl·lica. S'ha minimitzat l'excavació necessària per a la construcció de la fonamentació mitjançant l'ús de micropilots units mitjançant encepats, sobre els quals es recolzaran els pilars que sustenten l'edifici. L'estructura de pilars de planta baixa segueix la modulació de contenidors de les plantes superiors, disposant-se una crugia alineada amb cadascun de les testeres i una intermèdia. En aquestes crugies els pilars es disposaran cada dos mòduls. Aquesta disposició dóna una trama regular amb llums de 6 metres en una direcció i de 5 metres en la perpendicular. 4.3.2 a. Cobertes 19142 7 - Part massissa de la coberta Cada mòdul prefabricat forma un volum estanc, per tant té la seva pròpia coberta. No obstant això, es disposarà una segona coberta per sobre del sostre de l'última planta de contenidors. El sistema metàl·lica de suport de bigues i biguetes, les primeres recolzades sobre els corners dels contenidors, i que aguanten dues aigües de tauler de fusta tricapa amb un 1% de pendent, sota ns. Passera i sistema de balcons La passera de la façana sud-oest (accés als allotjaments) es resol amb unes lloses prefabricades amb formigó raspallat. Aquestes passeres es suporten amb un sistema porticat. amb el mateix sistema mènsules conformades per perfils metàl·lics fixats mecànicament a la peça d'unió dels mòduls ior de les lloses és igualment amb formigó raspallat. b. Façanes Com s'ha explicat anteriorment els allotjaments estan formats per mòduls prefabricats en taller, construïts a partir de contenidors marítims reciclats. Aquests mòduls, tal com surten del taller, són elements tancats, amb les seves envolupants interiors i exteriors instal·lades. existent. En la seva posada en obra es resolen les juntes entre ells a nivell de revestiment exterior. addicional. En la façana sud-oest queden protegits -est per uns voladissos que a la seva vegada suporten una segona pell de policarbonat cel·lular, a la façana sud-est porten un extradossat de panell Sandwich i la segona pell de policarbonat a una certa distància. Tancament amb extradossat autoportant sistema w628B es de Knauf amb muntants de 48x36x0,6, I a al foc de EI60. Acabat amb tres mans de pintura especial hidròfuga per a exterior de color gris. Extradossat en panell Sandwich ACH de la casa Saint- És una pell formada per una placa de policarbonat cel·lular Ondatec 177/51 3W de 6mm del fabricantStabilit. El policarbonat proporciona una transmitància tèrmica de 3,3 W/m2 K i resistència 19142 8 a De forma similar el seu coronament es produeix amb una xapa lacada i plegada que fa de sobre la façana Sud-Est uns simples forats rematats per uns perfils en taula massissa de fusta de pi ures en els allotjaments dobles en aquest costat; en la façana nord-est es produeixen uns balcons en forma de petit calaix volat en estructura . La capa exterior és de plaques de ciment-fusta de 12 mm del fabricantViroc, darrere aquests trobem una làmina hidròfuga transpirable Tybek del fabricant DuPont. Aquests elements estan suportats r galvanitzat ón de classe de resistència C18, mínim, segons la norma EN 338 i durabilitat corresponent a la Classe 2 ó 3 segons la norma EN 335-2. I els cargols EMAD C12-A16-4.8x38. Per l trasdossat autoportant interior amb doble placa de cartró-guix de 25mm amb estructura de 48mm apareixen unes portes de ciment fusta Viroc i perfilaria metàl·lica. c. Terres en contacte amb el terreny La solera es recolza sobre el terreny existent, està formada per una capa d emmacat de graves de 15 cm, sobre aquesta capa es col·loca una làmina de polietilè per evitar l'entrada d'aigua per finalment una solera de formigó de 15 cm de gruix d. Fusteries exteriors - Planta Baixa: ruptura de pont tèrmic, del fabricant Exlabesa sèrie Clàssic. - Caixa d'escala: Les fusteries del nucli d'escala són d'alumini amb canal Europeo o similar amb ruptura de pont tèrmic. Consta d'una fulla batent i fa 2.35 m d'alçada. L'acabat serà lacat de color bàsic definit per la DF i els envidraments són de 6+ 6 mm. - Mòduls d´habitatges: amb ruptura de pont tèrmic, del fabricant Exlabesa sèrie Clàssic. L'acabat serà lacat de color bàsic definit per la DF i els envidraments són de 6 i 4 mm amb una cambra d'aire de 12 mm. - Finestres a façana Sud: Les fusteries exteriors dels mòduls de la façana sud són d'alumini amb canal Europeo o similar amb ruptura de pont tèrmic del fabricant Exlabesa sèrie Clàssic. Estan composades per fulles superiors batents i fulles inferiors fixes. La seva alçada total es de 2,25 m. e. Sistema de compartimentació Compartimentació interior vertical estan trasdossats en el seu perímetre amb el sistema autoportant w628B.es de Knauf, amb muntants metàl·lics de 48x36x0,6, una placa de 15 mm tallafoc DF i una placa 15mm Knauf Diamant hidrò i amb subestructura metàl·lica de 48mm i aïllant de llana de roca (15/48/15). ini de 19142 9 composició. La planta baixa anirà acabada també amb trasdossat del sistema autoportant w628B.es de Knauf, amb muntants metàl·lics de 48x36x0,6, una placa de 15 mm tallafoc DF i una placa 15mm Knauf de 48 mm. El sistema garanteix una protecció al foc de EI60. (15+15/48). Compartimentació interior horitzontal Els fals duresa com a acabat amb subestructura metàl·lica de 48mm i aïllament de llana de roca. (15+15/48) El sistema ha de garantir una protecció al foc EI60. plaques de cartró- al foc de EI90. f. Els acabats de les cambres higièniques i les cuines es plantegen pintats amb esmalt sintètic de color blanc setinat. La part frontal del parament vertical que queda a la vista es protegeix amb densitat. La resta de paraments verticals i falsos sostres aniran acabats amb pintura amb baix contingut de dissolvents, plàstica per a interiors, de color, amb una capa d'imprimació específica i dues capes d'acabat. El paviment serà de linòleum en totes l adaptat que serà un paviment vinílic antilliscant. Pel que fa als espais comuns, tant els espais de planta allotjaments seran de formigó prefabricat acabat raspallat, així com també els balcons privats dels allotjaments. g. Fusteries interiors Les fusteries dels interiors dels allotjaments són totes abatibles de fulla batent interior de 35 mm de gruix, de cares llises de tauler de fusta de densitat mitjana de 8mm de gruix , cantells emmarcats amb MDF i estructura interior de fusta, amb acabat xapat amb HPL. Les dimensions de les portes són 100 d'amplària i 210 cm alçària o bé 90 d'amplària i 210 cm alçària. Les portes del les cambres simple són corredisses de 40 mm de gruix, 95 d'amplària i 210 cm alçària. Transport a la construcció Per determinar l'impacte ambiental de transport dels materials a obra s'ha agafat com a referència els mitjans de transport i distàncies mitjanes que la base de dades del programa OneClick LCA. No obstant això en cas de l'edifici Aprop hi ha un ús de transports i maquinàries addicionals al que seria un procés convencional , aquests són: El transport dels contenidors dels tallers a l'obra i l'ús de les grues en l'etapa de muntatge. Consum Distància Emissions de Energia Vehicle articulat mitjà Nombre a l obra Total (litres) CO2 Primària (litres/100 de viatges portacontenidors (km) (kgCO) (MJ) km) 38,5 117 32 1.441,44 3.315,31 46.772 19142 10 Taula 3 Càlcul del consum del camió transportista dels contenidors de taller a l'emplaçament de l'obra. Font: Observatorio de Costes del Transporte de Mercancías por Carretera. Enero 2018. Ministerio de Fomento. Consum Distància Emissions de Energia mitjà Nombre a l obra Total (litres) CO2 Primària Grua 100 Tn (litres/100 de viatges (km) (kgCO) (MJ) km) 35 40 33 1195 2.748,50 38.776 Taula 4 Càlcul del consum de la grua d'instal·lació dels cont enidors en obra. Font: Standard Fuel Consumption Model 2 Residus generats en l'obra La comptabilització dels residus de construcció Aprop s'ha realitzat amb la informació facilitada per la constructora Constecnia, que van a contractar la gestió dels residus d'obra a l'empresa autoritzada Transfel: Valorizacioó Codi de Valorització (Tn) Tipologia de residu Transfel Valorització (Tn) 170101 (formigó) 100% R05 0 170103 (teules i materials ceràmics) 100% R05 0 170107 (barreges de formigó, maons, teules i materials 12,90 ceràmics, diferents de les barreges especificades en el codi 170106* que contenen substàncies perilloses) 95% R05 12,255 170407 (metalls barrejats) 100% R12/R13 0 170604 0,37 en el codi 170601* que contenen amiant i en el codi 170603* que contenen substàncies perilloses) 0% D15 0 170802 (materials de construcció realitzats amb guix diferents dels especificats en el codi 170801* que es troben contaminats amb substàncies perilloses) 0% D15 0 170201 (fusta) 100% R12/R13 0 170203 (plàstic) 100% R12/R13 0 150101 (envasos de paper i cartró) 100% R12/R13 0 150110* (envasos que contenen restes de substàncies perilloses o estan contaminats per elles) 100% R12/R13 0 15,39 diferents dels especificats en el codi 170903* que contenen substàncies perilloses) 0% D15 0 28,66 Total 12,26 Operació i ús 4.1.1. Mitjançant la simulació energètica realitzada en projecte . 19142 11 Comprovació de la secció HE0: limitació del consum energètic, el projecte Aprop Ciutat Vella ha 2·any. Consum elèctrica: 11.042 kWh 4.1.2. Per determinar el consum d'aigua dels projectes, s'ha pres com a referència l'estudi elaborat per un consum mitja per persona i dia de 101 litres. En aquest cas degut al ús de sanitaris i aixetes de baix consum en el projecte 81 litres persona i dia). Considerant una ocupació total del projecte de: Usuaris Edifici Nº d apartaments Nº d Usuaris Mòduls 2H 4 16 Mòduls 1H 8 16 Total 32 ,17 m3 Residus generats al Final de vida Tenint en compte la quantitat de materials utilitzats en el procés de construcció es realitza una classificació dels residus que es generaran una vegada hagi finalitzat la vida útil del projecte (50 anys): Total (Tn) 170107 (barreges de formigó, maons, teules i materials ceràmics) Inert 435,68 170802 (materials de construcció realitzats amb guix diferents dels No especial 82,46 especificats en el codi 170801* que es troben contaminats amb substàncies perilloses) 170407 (metalls barrejats) No especial 116,84 170201 (fusta) No especial 49,85 17 0604 Materials diferents dels especificats en els codis 17 No especial 52,45 06 01 i 17 06 03. No especial (3) 50,26 especificats en el codi 170903* que contenen substàncies perilloses) Total 787,54 19142 12 5. EDIFICI DE REFERENCIA Per a l'elaboració de l'edifici de referència la metodologia de la certificació de Sostenibilitat , detallat en el criteri RN10 Impacte dels materials. Aquesta certificació considera un edifici de referencia definit per la normativa espanyola per el compliment de la qualificació energètica a què se li afegeixen aquelles capes que no intervenen en el comportament tèrmic de l'element, però sí que són necessàries per a la composició constructiva dels mateixos. Per a aquells elements que la normativa deixa sense definir completament la certificació proposa una solució constructiva habitual, per exemple, en el cas dels aïllaments, es considera un EPS dotant-li el gruix i la densitat necessaris per complir amb les exigències tèrmiques de la normativa. Així mateix, quan l'edifici de referència normatiu incompleix altres aspectes diferents de la norma, com són les exigències estructurals i acústiques, la certificació proposa la modificació de la solució constructiva per una altra que, sent pràctica habitual, si satisfa les exigències de tota la normativa aplicable al procés constructiu. 4.3.2 Elements a. Fonamentació i contenció de terres A causa dels condicionants de sòl i la proximitat dels suport verticals es considera una fonamentació per sabates armades quadrades de 1,4x1,4 m. Les sabates interiors considerades a eix i la secció mur-sabata té forma de T invertida i sabates de límit per a la fonamentació perimetral, suportant els pilars excèntricament. S'ha considerat una quantia d'armat de formigó de 100 kg / m3. S'han considerat també bigues riostres de 40x40 cm amb una quantia de 120 kg / m3 d'armadura d'acer. L'encepat de l'ascensor es considera el mateix sistema que al projecte. b. Estructura El Repartiment de les càrregues verticals es realitza mitjançant un sistema de pilars i bigues de formigó. Es considera una quantia d'armat de 120 kg / m3 per als pilars i una secció que va disminuint des dels 40x40 cm en planta baixa fins als 25x25m de planta quarta. Es consideren bigues descolgades de secció 40x40 cm i una quanties de 150 kg / m3 d'acer. Creant una trama de 5m x 6m tal com ocorre en el projecte Aprop. Es considera un forjat unidireccional de 25 + 5 cm, biguetes de formigó pretesat de 18 cm d'alçada, revoltó ceràmic i intereixos a 0,7 m. La formació dels balcons es realitza en voladís del forjat. 19142 13 4.3.3 Sistema d a. Cobertes S'ha considerat una coberta horitzontal transitable tradicional amb formació de pendent mitjançant formigó amb argila expandida i acabat de rajola ceràmica. A nivell d'aïllament tèrmic es considera 70 mm de poliestirè expandit de densitat de 30kg / m2. b. Façanes Els murs exteriors s'han considerat de dues fulles de fàbrica de maó perforat per revestir, rebuts amb morter de ciment per a maçoneria, cambra d'aire lleugerament ventilada i planxa de poliestirè expandit de 120 mm de espessor. c. Terres en contacte amb el terreny La solera estarà formada per una capa de emmacat de graves de 7 cm, sobre aquesta capa es col·locarà una làmina de polietilè per evitar l'entrada d'aigua per capil·laritat, a continuació una cm de gruix i solera de formigó de 15 cm de gruix d. Sistema de compartimentació Compartimentació interior vertical Partició interior sistema envà senzill (15 + 48 + 15) / 400 (48) (2 normal), amb plaques de guix laminat, sobre banda acústica i muntant de perfil d'acer galvanitzat de 48 mm. Compartimentació interior horitzontal Els falsos format amb una placa de 15 mm i subestructura metàl·lica de 48mm i aïllament de llana de roca. (15+15/48) . e. Els acabats de les cambres higièniques i les cuines es plantegen pintats amb esmalt sintètic de color blanc setinat. La part frontal del parament vertical que queda a la vista es protegeix amb La resta de paraments verticals i falsos sostres aniran acabats amb pintura amb baix contingut de dissolvents, plàstica per a interiors, de color, amb una capa d'imprimació específica i dues capes d'acabat. El paviment es considera de rajoles ceràmiques de gres esmaltat, de 25x25 cm, rebudes amb adhesiu de ciment color gris i rejuntades amb morter de juntes de ciment. f. Fusteries interiors S'ha considerat el mateix criteri en el projecte Aprop; fusteries abatibles de fulla batent de llises de tauler de fusta, cantells emmarcats amb MDF i estructura interior de fusta, amb acabat xapat amb HPL. Transport a la construcció Per determinar l'impacte ambiental de transport dels materials a obra s'ha agafat com a referència els mitjans de transport i distàncies mitjanes que la base de dades del programa OneClick LCA. 19142 14 Residus generats en l'obra Agafant de la construcció i la seva possibilitat de valorització: Residu generat Codi de ValoritzacióTipologia de residu Valorització Valorització (Tn) (Tn) 17,28 170101 (formigó) 100% R05 17,3 5,85 170103 (teules i materials ceràmics) 100% R05 5,9 170107 (barreges de formigó, maons, teules i materials 12,46 ceràmics, diferents de les barreges especificades en el codi 170106* que contenen substàncies perilloses) 95% R05 11,8 0,53 170407 (metalls barrejats) 100% R12/R13 0,5 24,03 el codi 170601* que contenen amiant i en el codi 170603* que contenen substàncies perilloses) 0% D15 0,0 170802 (materials de construcció realitzats amb guix 3,20 diferents dels especificats en el codi 170801* que es troben contaminats amb substàncies perilloses) 0% D15 0,0 2,95 170201 (fusta) 100% R12/R13 3,0 1,29 170203 (plàstic) 100% R12/R13 1,3 0,68 150101 (envasos de paper i cartró) 100% R12/R13 0,7 0,09 150110* (envasos que contenen restes de substàncies perilloses o estan contaminats per elles) 100% R12/R13 0,1 0,26 diferents dels especificats en el codi 170903* que contenen substàncies perilloses) 90% R12/R13 0,2 68,62 Total 40,74 Operació i ús 5.5.1. Al tractar-se d'un edifici nou, s'ha considerat amb qualificació energètica B, ja que segons la referència "Observatori de l'Estat energètic dels edificis restaurats a Catalunya Juny 2017" aquesta és la lletra que obtenen la majoria dels edificis d'obra nova plurifamiliars a la ciutat de Barcelona. primària a final, considerant que el consum es elèctrica: 40.781 kWh/any 19142 15 5.5.2. Per determinar el consum d'aigua , s'ha agafat com a referència l'estudi elaborat per l'Ajuntament de B El consum d'aigua a Barcelona que estima un consum per persona i dia de 101 litres. Considerant una ocupació total del projecte de: Nº de Nº de Usuaris Usuaris Edifici apartaments Mòduls 2H 4 16 Mòduls 1H 8 16 Total 32 1.183 m3 Residus generats al final de vida Tenint en compte la quantitat de materials utilitzats en el procés de construcció es realitza una classificació dels residus que es generaran una vegada hagi finalitzat la vida útil del projecte (50 anys): Total (Tn) 170107 (barreges de formigó, maons, teules i materials ceràmics) Inert 1.366,31 170802 (materials de construcció realitzats amb guix diferents dels No especial 75,86 especificats en el codi 170801* que es troben contaminats amb substàncies perilloses) 170407 (metalls barrejats) No especial 85,14 170201 (fusta) No especial 0,70 No especial 7,02 170601* que contenen amiant i en el codi 170603* que contenen substàncies perilloses) No especial 21,62 dels especificats en el codi 170903* que contenen substàncies (3 ) perilloses) Total 1.556,67 19142 16 6. ANÀLISI DE L'CICLE DE VIDA Eina informàtica utilitzada Per al desenvolupament de del cicle de vida, utilitzat el programari OneClick LCA (360 optimi). La metodologia programa consisteix en abordar els diferents factors, des de la fase de disseny, passant per la fase i fins al final, també anomenat la tomba, del subjecte escollit. OneClick LCA, el software per Anàlisis de Cicle de Vida per a la construcció, està oficialment aprovat per les principals certificacions que existeixen a nivell mundial: LEED, DGNB, BREEAM. Aquest programari per realitzar ACV i els conjunt de dades relacionades compleixen amb ISO 14040/14044 o EN 15804 6.1.1. Bases de dades La base de dades del programari es classifiquen i estructuren, oferin als usuaris finals un algoritme dinàmic que garanteix triar dades de conformitat amb els requisits de qualitat necessaris per realitzar un estudi de cicle de vida que compleixi amb la amb ISO 14040/14044. Les bases de dades usades per ordre de prioritat España: DAPconstrucción, GBC España, i AENOR OneClick LCA genèric construction materials database Environdec (The International EPD System) França: INIES, PEP Ecopassport 6.1.2. Indicadors de qualitat de les dades LCA, revisa, verifica, selecciona i integra les dades de diverses fonts publiques i privades a la base de dades del programa. Totes les dades es sometén a una rigorosa verificació de deu punts mitjançant un procés que ha estat revisat pel Building Research Establishment. Impactes analitzats Aquest informe considera diversos impactes ambientals, i inclouen el potencial global, l i el processament de deixalles. 19142 17 Imatge 1 Avaluació dels impactes generats per un edifici en totes les fases del cicle de vida. Font: VERDE un étodo de evaluación ambiental de edificios Aquest software cobreix les etapes del cicle de vida des del bressol fins a la tomba, amb informes per separat per a de producte, el procés de construcció, operativa i el final de la vida útil. El present anàlisi dut a terme utilitzant la documentació del projecte executiu (detalls constructius, mesures concretes dels elements constructius, etc.). El resultat de ambiental total de analitzat des de 0 fins a 50 anys. Inventari del cicle de vida coproductes resultants durant el cicle d del cicle de vida: 1. els amidaments del projecte i per a cada apartat, les diferents capes dels elements en els materials bàsics que els componen. Per exemple, per una llosa de formigó, es determinen les quantitats de fo 2. Tots els materials, resistències materials i tèrmiques, densitat, etc. 3. Se li assigna un producte de les bases de dades del programari. en compte que el contingut de les bases de dades espanyoles és limitat. PDF, es lliura el llistat de tots els materials inclosos a a. Descripció dels elements: Nom del producte, classificació i tipus de recurs. b. Per a cada material element, les quantitats emprades, rebutjades en quantitats substituïdes, reparades i rehabilitades, reciclades o eliminades (abocador, incineració), totes amb les seves corresponents unitats. 19142 18 c. Impacte dels elements segons indicador amb les unitats: a. Potencial global (kg CO2) b. Consum primària no renovable (MJ) c. Utilització de materials (kg totals) A cicle de vida referència acceptada internacionalment. 6.5.1. Resultats A continuació es presenten Gràfica 1 Font: Elaboració pròpia Si observem la gràfica superior, es pot veure que el projecte Aprop, té menor primària no renovable en quasi totes les etapes del cicló de vida del edifici forma significativa, menys en el transport, això és a causa del consum relacionat amb transport dels contenidors des del taller fins a l'obra. Tant a l'edifici de referència com a l'edifici Aprop Ciutat Vella l'etapa amb major consum d'energia és la d'operació i ús, sent en el primer cas de 53% i en el projecte Aprop amb més pes arribant fins al 59%. Aquest percentatge és proporcionalment més gran en el cas Aprop, ja que a la resta de les fases del cicle de vida, producte, transport, construcció, etc .. l'impacte Aprop és proporcionalment menor. 19142 19 En el cas de l'edifici de referencia les següents fases amb major impacte ambiental són les d'extracció i fabricació dels productes de construcció (22%) i la de reparació i manteniment (21%) L'energia consumida en l'etapa de construcció de les dues propostes és molt similar, ja que encara que el sistema de construcció en sec de Aprop té un menor consum d'energia associat que el d'una construcció in situ com la tradicional, la proposta de Aprop es veu perjudicada pel consum relacionat amb les grues. Consum d'energia primària no renovable (MJ) Edifici de Estalvis 50 anys referencia Aprop Ciutat Vella A1-A3 Producte de construcció 6.424.303 5.445.563 15% A4 Transport a la construcció 164.302 173.214 -5% A5 Procés d'instal·lació / construcció 350.858 342.193 2% B4-B5 Substitució i reforma de materials 6.523.533 1.858.759 72% B6 Operació 15.892.918 11.919.396 25% B7 Consum 659.247 527.399 20% C3-C4 Desconstrucció de processament de residus 205.565 101.450 51% Total 30.220.726 20.367.974 33% Taula 5 . Font: Elaboració pròpia estalviada en el projecte Aprop un 33 %. Gràfica 2 2 e). Font: Elaboració pròpia augment respecte al cas de referència en el transport i el residus de desconstrucció, la qual cosa es resultat degut de la tipologia constructiva escollida. 19142 20 2 e) disminueix un 33 % per a la proposta realitzada. La referència de les emissions compensades pels boscos es considera que caldria 2,8 hectàrees de bosc durant 50 anys per poder compensar totes les emissions estalviades en el projecte Aprop respecte a el cas de referència. Potencial Edifici de Aprop Ciutat Estalvis referencia Vella A1-A3 Producte de construcció 489.323 360.837 26% A4 Transport a la construcció 8.090 9.142 -13% A5 Procés d'instal·lació / construcció 31.272 4.615 85% B4-B5 Substitució i reforma de materials 311.272 113.321 64% B6 Operació 821.636 616.212 25% B7 Consum 40.988 32.790 20% Total 1.714.924 1.153.642 33% Estalvi d'emissions (kgCO2·50anys) 561.281 Boscos per compensar emissions en 50 anys (hectàrea) 2,80 Taula 6 2 e). Font: Elaboració pròpia 19142 21 7. CIRCULARITAT DELS MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Durant les últimes dècades, hem estat testimonis d'un creixement sense precedents de la demanda de recursos, a causa d'una ràpida industrialització de les economies emergents i un ús elevat i continuat de recursos en els països desenvolupats. Concretament, la quantitat de matèries primeres extretes, collides i consumides a tot el món ha augmentat un 60% des de 1980. El fet de vincular el desenvolupament econòmic amb el consum de matèries primeres, base de l'economia lineal, representa un model insostenible per l'economia, la societat i el medi ambient.2 L'economia circular es presenta com una oportunitat sense precedents per canviar el nostre model de producció i impactar significativament en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Imatge 2 Nínxol de l'economia circular en el sector de la construcció. Font: Circularity Gap Report Aquest model permet millorar l'eficiència en l'ús de recursos i advoca per reduir al mínim la generació de residus i re introduir de nou en el cicle productiu gràcies a una visió regenerativa basada en la innovació. En aquest aspecte el sector de la construcció es presenta com un dels sectors claus de la nostra economia, ja que mobilitza més recursos naturals que altres sectors productius, especialment no renovables. 2 Business case economia circula. Foretica. Julio de 2018 19142 22 Ús de materials de construcció Les p pot provocar no només la desforestació, sinó també la degradació de les vulneració dels drets dels indígenes.3 El sector de la construcció suposat a Europa i, en particular, a Espanya una important incidència, tant a les xifres macroeconòmiques per la quantitat de recursos naturals que es desplacen. a la Unió Europea va representar al voltant del4: El 50% dels materials extres. nergia utilitzada. El 25% dels residus generats. Si es consideren les quantitats de materials de construcció produïdes i el balanç entre importació i s de materials de construcció.5 recursos materials: així com en residus generats. També disminueix, lleugerament, la quantitat de materials relacionats amb la fonamentació. Pel que respecta a la resta de partides, es produeixen lleugers augments, 3 Reference guide for buildings . Design and construction. LEED v4 . July 2014. 4 Economía circular en el sector de la construcción grupo de trabajo GT-6. Congreso nacional del medio ambiente 2018. Fundación Conama. 5 Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2020. Consum de recursos a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. 19142 23 Edifici de Aprop Ciutat Estalvis Elements de l'edifici referencia Vella Fonaments i marc estructural portant 896.528 512.217 43% Envolupant exterior 458.394 112.798 75% Particions i acabats interior 174.079 134.027 23% Finestres i portes exteriors 6.428 6.887 -7% Sistemes del edifici (Climatització, electricitat,etc.) 21.614 21.614 0% Residus generats en l'obra 40.740 12.260 70% Total 1.597.783 799.802 50% Tot i aquests petits augments, la disminució en partides clau es tal, que a nivell global, aquest sistema proposat suposa una disminució del 50 Origen dels materials de construcció Per tant el sector de la construcció, es un sector clau a reconvertir en una economia circular, la reutilització i reciclatge de materials de construcció, pot suposar la reducció de l'ús de recursos naturals i a més contribuirà a el desenvolupament econòmic i la generació d'ocupació verda, donen feina a milers de persones encarregades de la reparació, reutilització i reciclatge . El origen de les matèries primes de les materials de construcció utilitzats als projectes analitzats es van a classificar de la següent manera: Matèria primera verge: Qualsevol matèria bàsica per a processos industrials que no ha estat utilitzada prèviament, per exemple, arbres per polpa de fusta, mineral de ferro, sorres de sílice, petroli cru i bauxita.6 Materials amb contingut reciclat: La norma ISO 14021 defineix el contingut reciclat com "la proporció, en massa, de material reciclat en un producte o embalatge ". inclou: o Material preconsum: Material rescatat del flux de residus durant un procés de fabricació. S'exclou la reutilització de materials com els reprocessats, triturats o deixalles generades en el procés i que són susceptibles de poder ser reutilitzats en el mateix procés que els ha generat. o Material postconsum: Material generat per habitatges o per instal·lacions comercials, industrials i institucionals en el seu rol com a usuaris finals del producte que ja no es pot utilitzar per al seu fi previst. Inclou devolucions de materials de la cadena de distribució. Materials reutilitzats: Productes o components de productes utilitzes de nou sense cap transformació mes que una neteja o reparació. Al annex II es presenta el total dels materials de construcció consumits en cada un dels projectes, i el seu contingut en matèria primeres verges, reciclades i / o reutilitzades. 6 Diccionario de salud y medio ambiente. OSMAN 19142 24 Imatge 3 Fluxos de materials i indicadors de circularitat dels productes. Font: Circularity indicators. An Approach to Measuring Circularity. Ellen Macarthur foundation. Residus de construcció A Espanya no hi ha un sistema d'indicadors que permetin valorar la circularitat del sector de la construcció, però si que es pot observar com actualment només el 40,9% dels residus de residus de construcció i demolició (RCD) declarats són valoritzats d'alguna manera, quan l'objectiu establert a nivell comunitari per al 2020 és de l'70%. En aquest sentit, s'estima que el 24% dels RCD es diposita en abocador i un 30% encara suposa un abocament incontrolat. 7 A Catalunya, segons font de la agència de residus de Catalunya, a 2016, es van gestionat a través processos de valorització el 48% dels residus de construcció i demolició. Actualment a la ciutat de Barcelona hi ha diferents gestors que certifiquen % de valorització molt més grans que la mitjana de la comunitat autònoma i que són els que s'han utilitzat per realitzar aquest estudi. 7.3.1. Mètodes de gestió dels residus de construcció: En aquest estudi es considera que es realitzarà un gestió mínima de separació selectiva durant la obra demolició al final de la vida dels edificis. Aquesta separació estarà formada per la segregació separats de la resta). Com procés de valorització de residus considerat els següents: 7 Economía circular en el sector de la construcción grupo de trabajo gt-6. Congreso nacional del medio ambiente 2018. Fundación Conama 19142 25 1. Mètodes de valorització material: qualsevol procediment, inclòs el reciclatge, que permet 8 Els residus considerats en aquesta categoria son: Els materials de origen petri (170107); els formigons, materials i productes ceràmics, àrids no lligats procedents d'excavacions, emmacats i capes drenants, etc. Aquest materials segons la agencia de residus de Catalunya estan gestionats mediant el codi i , i són la matèria primera bàsica de les Plantes de Reciclatge per produir àrids i materials reciclats per al sector de la construcció. Productes metàl·lics barrejats (170407); estructures, reforços, revestiments, teulades, marcs de finestres, fontaneria, equips de calefacció. Aquest materials segons la agencia de residus de Catalunya estan gestionats mediant el codi En l'actualitat més del 95% dels productes metàl·lics usats en edificis es recuperen a la fi de la seva vida útil.9 2. Valorització energètica: Tota operació de valorització que tingui per objecte la recuperació moment.10 Residus de fusta procedents de residus de la construcció i enderrocs (170201). Aquest materials Segons la agencia de residus de Catalunya estan gestionats mediant el codi Com en dipòsit controlats dels materials de construcció realitzats amb guix (170802), Materials de aïllament (17 0604 ) i erroc que puguin contenir substàncies perilloses (170904) . Tots aquest residus segons la agencia de residus de Catalunya estan gestionats mediant el codi Dins de les accions de valorització materials es consideren els següents: Reciclatge: qualsevol operació de valorització mitjançant la qual els materials de residus són transformats de nou en productes, materials o substàncies amb la finalitat original. Infra reciclatge (Downcycling): Alguns materials es reciclen, però sovint són transformats en nous productes amb menor qualitat. En lloc d'un veritable reciclatge, aquest procés és en realitat un cicle descendent, una degradació en la qualitat del producte final ja que normalment no son materials dissenyat per a ser reciclats. Reutilització: operació de valorització consistent en la comprovació, neteja o reparació, mitjançant la qual productes o components de productes que s'hagin convertit en residus es preparen perquè puguin reutilitzar-se sense cap altra transformació prèvia 8 Guia sobre la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya. Agència del residus de Catalunya. 9 Metales para la construcción. Esenciales y totalmente Reciclables. Metals for duildings. Eu &Ministerio de economía y competitividad. 10 Guia sobre la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya. Agència del residus de Catalunya. 19142 26 DOWNCYCLING Imatge 4 Valor dels productes segons la seva operació de valorització. Font: Circular Economy. www.sustainabilityguide.eu 7.3.1. Hipòtesis de valorització de residus de construcció A continuació es presenta la hipòtesis de valorització per al projecte de Aprop Ciutat Vella i del edifici de referencia. Tenint en compte la quantitat de materials utilitzats en el procés de construcció es realitza una classificació dels residus que es generaran una vegada que hagi finalitzat la vida útil de el projecte (50 anys): Total Valorització Codi de Valorització Abocador Ciutat Vella (Tn) Gestió (Tn) (Tn) 170107 (barreges de formigó, Inert 435,68 80% R05 348,55 87,14 maons, teules i materials Downcycling/ ceràmics) D05 170802 (materials de construcció No 82,46 0% D15/D05 - 82,46 realitzats amb guix diferents dels especial Abocador especificats en el codi 170801* que es troben contaminats amb substàncies perilloses) 170407 (metalls barrejats) No 116,84 90% R04 105,16 11,68 especial Reciclat 170201 (fusta) No 49,85 90% R01 44,86 4,98 especial Energia 17 0604 Materials d aïllament No 52,45 0% D15/D05 - 52,45 diferents als especificats als codis especial Abocador 17 06 01 i 17 06 03. 170904 (residus barrejats de No 50,26 0% D15/D05 - 50,26 especial Abocador dels especificats en el codi (3 ) 170903* que contenen substàncies perilloses) Total 787,5 Total 498,5 288,9 Taula 7 Valorització dels residus d'enderroc del projecte Aprop Ciutat Vella. Font: Elaboració pròpia 19142 27 Total Valorització Codi de Valorització Abocador referencia (Tn) Gestió (Tn) (Tn) 170107 (barreges de Inert 1.366,31 56% R05 765,13 601,18 formigó, maons, teules i Downcycling/ materials ceràmics) D05 Abocador 170802 (materials de No 75,86 0% D15/D05 - 75,86 construcció realitzats amb especial Abocador guix diferents dels especificats en el codi 170801* que es troben contaminats amb substàncies perilloses) 170407 (metalls barrejats) No 85,14 80% R04 68,12 17,03 especial Reciclat 170201 (fusta) No 0,70 90% R01 0,63 0,07 especial Energia 17 0604 Materials No 7,02 0% D15/D05 - 7,02 d aïllament diferents als especial Abocador especificats als codis 17 06 01 i 17 06 03. 170904 (residus barrejats de No 21,62 0% D15/D05 - 21,62 especial Abocador diferents dels especificats en (3 ) el codi 170903* que contenen substàncies perilloses) Total 1.556,6 Total 833,8 722,7 Taula 8 Valorització dels residus d'enderroc del edifici de referencia. Font: Elaboració pròpia Com es pot observar, al projecte Aprop Ciutat vella es va considerar una millor possibilitat valorització dels residus de construcció degut al procés de construcció industrialitzada i modular que es va dur a terme que é una gran quantitat de materials de origen petri. 19142 28 Resultats Per al anàlisis de la circularitat dels materials als projectes Aprop ciutat vella i del edifici de referencia considerat tot el cicle de vida del edifici. Des de l'extracció de matèries primeres fins a la recollida de residus, els processos de reciclatge i producció de matèries primeres secundàries, passant per tots els processos de construcció, manteniment, etc. del que s'ha construït. Gràfica 3 Anàlisi de la circularitat dels materials al projecte Aprop ciutat vella . Font: Pròpia Imatge 5 Gràfica 4 Anàlisi de la circularitat dels materials al edifici de referencia . Font: Pròpia 19142 29 8. CONCLUSIONS L'ús d'eines com l'Anàlisi de Cicle de Vida, ens permeten reconèixer el comportament i les oportunitats en matèria ambiental de la construcció dels edificis. La precisió d'aquesta anàlisi depèn en gran mesura de la disponibilitat de la informació ambiental detallada de cada producte de la construcció utilitzat, en aquest aspecte, la disponibilitat d'aquesta informació en el sector de la construcció nacional és encara escàs. Per tant els anàlisis aquí presentats té un grau d'incertesa a causa de que s'han fet servir com a referència base de dades generals del sector i en alguns cas per falta de referències nacionals s'han utilitzats dades d'altres països europeus. El projecte Aprop Ciutat Vella en la seva determinació per l'ús de materials reutilitzats, una construcció prefabricada i modular aconsegueix reduir de forma notable respecte a un edifici construït de forma tradicional els impactes ambientals associats a gairebé totes les etapes seu cicle de vida. En concret, es redueix un 33% en energia primària no renovable i emissions de CO2. El projecte a més d'apostar per una eficiència en l'ús de materials, fet que suposa un estalvi en consum de recursos d'un 48% , també ha apostat per una major eficiència energètica i gràcies al seu mètode constructiu, reduir els impactes de contaminació per pols, fang i soroll a l'entorn de les obres. S'observa que en l'etapa de pre-ús, extracció i producció dels materials de construcció, són després de l'etapa d'ús i operació, és la que produeix els majors impactes ambientals potencials. D'altra banda, s'observa que els materials presenten impactes que no necessàriament estan vinculats a la seva proporció (massa) dins de l'anàlisi comparatiu, ja que com es pot observar encara que l'edifici de Aprop tingui un estalvi total en consum de materials d'un 50%, a causa de l'ús de materials com l'acer, l'estalvi en les etapes de pre-ús és només d'un 15% . En l'actualitat el tractament d'un edifici a la fi de la vida està basat en processos de demolició, el que no permet obtenir com a resultat una taxa notable de recuperació de materials o components de la construcció. El sector de l'edificació encara no ha estat capaç d'interioritzar el model de desmuntatge, la qual cosa dificulta la reutilització dels components, convertint gran part dels materials que conformen un edifici en residus al final del seu ús. El cas de l'edifici de referencia del present document, de construcció tradicional representa aquesta realitat nacional i encara que s'ha realitzat un acostament al problema des de l'aplicació de separació i enderroc selectiu en les pràctiques de demolició només el 54% dels materials es puguin valoritzar. El projecte Aprop afavoreix el desansamblaje dels materials constructius a la fi de la seva vida útil, però com la gran majoria dels materials utilitzats no estan dissenyats per tornar incorporar-se en la cadena de valor, no es considera la possibilitat de la seva reutilització i només el 13% s'estima que es puguin realment reciclar i un 57% total valoritzat. Aquest canvi conceptual cap a una economia circular és fonamental que es produeixi en el sector de la construcció i l'ajuntament de Barcelona a través dels seus projectes pot fomentar el canvi. En sectors com el de l'automòbil, això ja és realitat, a causa de que la normativa vigent fa que els fabricants d'automòbils dissenyen els vehicles per facilitar el reciclatge dels seus diferents components a través d'una adequada selecció dels materials, cada vegada més d'origen reciclat, i tècniques d'acoblament.11 Per tant encara que és cert que dins de les hipòtesis d'anàlisi d'aquest estudi el projecte Aprop Ciutat Vella aconsegueix diverses millores mediambientals en el seu disseny existeixen diversos mancances que els futurs Aprop hauran de superar: S'haurà de maximitzar l'ús de materials que tinguin Declaracions Ambientals de Producte, que encara que de per si, no és un indicador de materials de baix impacte ambiental, si 11 Impacto de los materiales de construcción, análisis de ciclo de vida. Ecohabitar. 19142 30 que permetrà en un futur poder obtenir anàlisi del cicle de vida dels projectes amb valors reals proveïts pels propis fabricants. Maximitzar ús de materials extrets i obtinguts de forma responsable mitjançant els informes i demostració de pràctiques d'extracció responsables. Selecció de materials amb subministrament responsable de materials verges mitjançant la selecció de materials reutilitzats i reciclats. Fomentar i treballar amb fabricants que gestionin directament els residus de construcció dels seus productes per poder-los incorporar directament en la cadena de valor. Com per exemple, el cas de Knauf i / o Placo i el reciclatge de les plaques de cartró guix. Maximitzar l'ús de productes de construcció que es diferenciïn respecte de la seva competència pel seu menor impacte ambiental: ús de energies renovables en els seus procés de fabricació, que continguin contingut reciclat, matèries primes ràpidament renovables, etc .. Implementar bones pràctiques de gestió dels residus de construcció, mitjançant les següents estratègies: o Implementar mesures de minimització de la producció de residus en la gestió de l'obra: control de l'estoc i minimització de la generació d'envasos i embalatges, etc .. o Segregació controlada dels residus de construcció. o Treballar amb gestors autoritzats per l'Agència de Residus de Catalunya que siguin valoritzadors finals dels residus 19142 31 5 REFERÈNCIES ISO 14040:2006. International Standard Environmental management Life cycle assessment Principles and framework. International for Standardization. ISO 14044:2006. International Standar Environmental Life cycle assessment Requirements and guidelines. International Organization for Standardization. International Reference Life Cycle Data System (ILCD) Handbook-General guide for Life Cycle Assessment-Detailed guidance. Comisión Europea-Joint Research Centre, Institute for Environment and Sustainability. 2010. Reference guide for buildings . Design and construction. LEED v4 . July 2014. Guía para el Evaluador Acreditado VERDE Res. Noviembre de 2017 Economía circular en el sector de la construcción grupo de trabajo gt-6. Congreso nacional del medio ambiente 2018. Fundación conama. Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de catalunya 2020. Consum de recursos a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de territori i sostenibilitat. Informe de Posicionamiento de GBCe sobre Economía Circular. 19 de julio de 2017. Indicadores para medir la circularidad en el sector de la construcción. GBCe Guia sobre la codificació, la classificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya. Catàleg de residus de Catalunya. Agència de Residus de Catalunya, 2019 -COAC. 24 de Juliol de 2008 19142 32 6 APÈNDIX I: LLISTAT DE MATERIALS REPORT ONECLICK 19142 33 7 APÈNDIX II: LLISTAT DE MATERIALS ORIGEN 19142 34