El nou Port Olímpic Un espai ciutadà dedicat al mar Plenari Municipal Novembre 2019 Índex 1. Antecedents i situació actual ....................................................................... 3 2. Oportunitat ........................................................................................................ 4 3. Un nou model per al Port Olímpic .............................................................. 5 1.1. Una gestió cent per cent pública municipal ....................................................... 5 1.2. Un port integrat a la ciutat ...................................................................................... 7 El Port Olímpic un espai clau del Pla Litoral ........................................................................ 7 Integració del Port Olímpic a la ciutat .................................................................................... 8 Referent en sostenibilitat ............................................................................................................ 9 1.3. Un nou model d’usos i activitats ............................................................................ 9 ............................................... 10 1.4. Reforma integral de l’espai públic. ..................................................................... 11 Mé b úb à. ................................................................. 11 1.5. Millora en la infraestructura portuària ............................................................ 15 4. Viabilitat i calendari .................................................................................... 15 Calendari actuacions .................................................................................................................. 15 2 1. Antecedents i situació actual Aj ( VOSA) é ó ó ó P O í í y q ç b 2020. VOSA ú 75% f adjudic ó ó P POBASA x í la concessió. D f z ó ó Aj f à la seva voluntat de realitzar una gestió del port des de la màxima proximitat territorial i amb amplies potestats que li permetin solucionar les problemàtiques detectades i dissenyar el futur model de port Olímpic que la ciutat mereix. Tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona han coincidit en valorar que la millor formula per una adequada gestió publica municipal del port és la delegació de competències. En aquest sentit en data 2 de desembre de 2016, es signà per part de les dues administracions el Protocol de col·laboració amb la f q Aj x ó ública del port Olímpic per delegació de la Generalitat de Catalunya. E à b à f ó competències de les infraestructures portuàries en el municipi de Barcelona. S x 5/1998 17 b C y D ó addicional quarta: “ Gestió de les infraestructures portuàries situades a Barcelona: La Generalitat en exercici de les seves competències, pot delegar a l’Ajuntament de Barcelona, en els termes que siguin acordats entre ambdues administracions, les competències relacionades amb la gestió de les infraestructures portuàries situades en aquesta ciutat” (art. 203 de la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals,...). El Protocol aprovat en desembre de 2016 contemplava ó b paritari per a la seva gestió, seguiment i impuls. El grup de treball va concloure , de forma consensuada, amb la redacció d “C ó G C y Aj ment de Barcelona de les competències per a la ó P O í B .” El Consell Plenari Municipal de Barcelona, en sessió de 26 d’octubre de 2018, aprovà per unanimitat el Conveni i acceptà la delegació de competències del Port Olímpic . S ï q ó “P D E è P O í B ”. U è f ó q f x í q estratègies per al desenvolupament de les infraestructures i els serveis portuaris del Port Olímpic. És el full de ruta per a un nou model de Port Olímpic, resultat del procés de debat, treball i consens de la “Comissió de Seguiment” de la que formaven part tots els grups polítics municipals, veïns, operadors del port i departaments municipals afectats. A b ó G C y manifestà la q P O í b x 3 financera del sistema portuari de Catalunya, en el sentit de que una part dels beneficis q b f 5 disposició de la Generalitat per reinvertir en el propi sistema portuari català. Aquest f f à f ó b 2018 incorporar aquesta petició de la Generalitat de Catalunya. El Consell Plenari Municipal, de data 30 de setembre de 2019, aprovà també per unanimitat, la modificació del Conveni. En aquests moments l’efectivitat de la delegació de competències en el Port Olímpic a l’Ajuntament de Barcelona resta únicament pendent de l’aprovació del comitè executiu de la Generalitat de Catalunya. 2. Oportunitat La finalització de la concessió del Port Olímpic al 2020, i la delegació de competències G Aj ament, apareixen com a grans oportunitats per repensar el model de desenvolupament i de gestió del port. A 25 y P O í h ó q b h b f ó principal: la portuària. És per tant necessari, la recuperació del Port Olímpic com a espai portuari de la ciutat i per als seus ciutadans. Un espai públic de contacte amb el mar on la nàutica popular i els esport nàutics formin part de l’oferta d’oci i esport de la ciutat. Un espai de la ciutadania dedicat al mar. 4 3. Un nou model per al Port Olímpic Aj B q à ò abordar la transformació del Port Olímpic que permeti implementar un nou model per recuperar-lo com un nou espai portuari de la ciutat per als seus veïns i veïnes. D b el Pla Director Estratègic, es proposa un nou model de gestió cent per úb 4 x : - la integració del port amb la ciutat - f ó - f úb - la millora de la infraestructura marina del port 1.1. Una gestió cent per cent pública municipal La delegació de competències per part de la Generalitat de Catalunya permet a Aj ó b è facilitar la seva recuperació com espai portuari i ciutadà, potenciant el seu valor i singularitat com espai públic de la ciutat i incrementant el seu rendiment social. D x b P O í coordinació es vehicularà mitjançant un Consell Rector com a màxim òrgan de govern, amb clara voluntat de lideratge polític. Aquest Consell Rector estarà presidit per la S T ç A f P T ç A vessan ò ç ó E q P D S M í vinculació territorial. També hi participaran els serveis municipals necessaris per garantir el bon funcionament del Port Olímpic. D b à C ó S é debat previ, i que facilitarà que els grups municipals, les Entitats, el veïnat i altres agents implicats col·laborin en el model i n ï ó. S C P Aj ç 2019 municipal Barcelona de Serveis Municipals (BSM) durà a terme la gestió, explotació, manteniment integral, adequació i administració del Port Olímpic de Barcelona, z q f q Aj B q à z ó f . 5 6 1.2. Un port integrat a la ciutat El Port Olímpic un espai clau del Pla Litoral Aj B està elaborant el “Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat”, o “Pla Litoral”, un instrument de planificació que pretén ordenar i gestionar els espais urbans del front marítim. El pla abasta els barris del litoral, els ports, les platges, els equipaments i els espais lliures. Pretén construir una estratègia conjunta que engloba tots aquests àmbits, que tenen com a comú denominador el seu vincle amb el mar. El Pla Litoral planteja una aproximació al lito ó transversal que permeti copsar-ne les fortaleses, febleses, amenaces i oportunitats, i dur a terme accions i projectes que el transformin en un àmbit cada cop més h b b b . E P é h zó oral de 10 anys i es desplega a é 61 j q f à b ó. Aq y B h x j b ciutat al mar que han convertit el litoral barceloní en un element icònic amb una imatge turística i comercial de primer ordre. No obstant això, el model de f ó í ò q h è ó ial x è à q f ó è b ó à públic. A més, ha faltat una visió conjunta de tot el front marítim de la ciutat i les intervencions han deixat espais que, encara avui, resten per repensar i integrar. El Pla estratègic dels espais del litoral de la ciutat, o Pla Litoral, esdevé un instrument que té com a principal objectiu que la ciutat reconquereixi el front litoral com a espai públic de qualitat, obert i gaudit per tota la ciutadania, fent-ho de manera consensuada i amb la necessària complicitat de tots els agents per definir un nou model de futur per a aquest àmbit de la ciutat. Cal destacar que el Port Olímpic és un dels projectes identificats com a clau en el Pla Litoral. En aquest sentit la proposta de nou model proposada per al Port Olímpic encaixa perfectament amb els objectius fixats pel Pla i gràcies a la seva transversalitat ha de permetre afavorir fins a onz q z è ó en el Pla del Litoral. Altrament, la metodologia participativa amb la que h b P D Port Olímpic, mitjançant la Comissió de Seguiment, coincideix amb la voluntat de participació i recerca del consens amb tots els agents socials implicats que es contempla en el Pla del Litoral. 7 Integració del Port Olímpic a la ciutat Per millorar la connectivitat i accessibilitat ciutat-port i donar resposta a les b à q h b í ó desenvolupar: - M x M x Vila Olímpica- moll de Gregal. - Millora de la continuïtat dels recorreguts a cota ciutat i a cota platges al llarg del litoral. - N x ó f q b x h M . - Millora de les connexions entre cota port i cota ciutat. Accessibilitat per a tothom. 8 Referent en sostenibilitat C f è à f ó del Port Olímpic esdevé un repte cabdal. Tal i com recull El Pla Director del Port Olímpic es pretén que el port sigui un referent x · è b b à b ó donar a conèixer noves iniciatives de sostenibilitat ambiental i social. Es tractaria / b f vinculad f à à ó ( ó x ...) z ó . 1.3. Un nou model d’usos i activitats La desvin ó P O í h b desvirtuar-lo i allunyar-lo de la ciutadania, la qual ha acabat concebent el port com un xí é q ó b una proposta llunyana per al seu ús i gaudi. f ó q P O í : - C b . - C x f f esportiva de la ciutat. - Com un espai gastronòmic vinculat al mar - Com un espai de contacte amb el mar: des de la divulgació, formació i experimentació. - Com un espai obert a la ciutadania. Es é q conceptualitzar , b nàutica com a pal de paller del Port, reforçat per la gastronomia i el coneixement del mar. 9 La nàutica, l’esport i la i l a io com a protagonistes La pretén fer del Port Olímpic un espai que convidi a fer-hi vida ciutadana, amb la nàutica com a activitats centrals. Hi h x f f tat. Es f b la , f i x , i la gastronomia vinculada al mar. Per implementar aquest nou model, adequar els espais i les edificacions actuals. I . E s el Centre de Vela, al moll de Gregal, i es C M E Nàutics al moll de la Marina. Aquest nou equipament placa é des del nou espai de x M . T b hi h un nou Centre de D del Coneixement del Mar ubicat al moll M q b per f x . Al moll de Mestral, el futur Port Olímpic se substituiran per usos nàutics, fomentant x b . I es al moll de Gregal, amb una aposta per la cuina mediterrània de proximitat i vinculada al mar. La y 2020 q q f z . 10 1.4. Reforma integral de l’espai públic. Més el oble e l’espai públi per al i ta à. El Port Olímpic f un autèntic pas endavant pel que fa a la connectivitat ciutat-port. Les intervencions previstes inclouen millores substancials al llarg de tot à b que spai públic de molta mes qualitat, mes diàfan i permeable i amb millor connectivitat entre nivells. í ó recuperar espai públic per als vianants, en detriment de la presencia de vehicles en superfície, terrasses tancades (carpes) i remodelant els espais. (veure imatges pàgines posterior) D b M un gran espai de vianants. Es f la zona mes propera a les dues torres desviant-hi el transit de vehicles per garantir els b é rodat al port i la de sortida z . A x V Olímpica – moll de Gregal, es la connectivitat amb el parc del Port Olímpic per generar una millor permeabilitat entre el barri i el port. A mes, es continuïtat i é al Centre de Vela amb un nou passeig en forma de rambla que fins al dic de recer. Es proposa eliminar les terrasses del moll M f G desplaçant- f ç í . T b b una nova x f P Olímpic que b la rampa de vehicles de Marina. I es projecta una altra nova x M j x . A la cota port, es reordena . E superfície, i z . A x mateix, es la b actual de terrasses –no es permetran carpes– per alliberar mes espai públic. Gracies a aquesta f , els ciutadans i ciutadanes podran gaudir de mes del b públic actual del Port Olímpic. Es 23.838 2 – 6.045 de la cota superior i 17.793 del passeig a nivell de mar– a 48.616 m2 –20.790 i 27.826, respectivament–. A b f ó M ó é b G . 11 Nou pas de connexió entre el port i el Passeig de la platja al Moll de Marina Moll de Mestral 12 Espais lliures cota ciutat – Comparatiu estat ctual i futur Espais lliures cota port – Comparatiu estat actual i futur 13 Eix Marina – Moll de Gregal 14 1.5. Millora en la infraestructura portuària Per augmentar la seguretat del port i garantir la seva funcionalitat com a infraestructura marítima, el pla director contempla actuacions en el dic de recer per b q x x . El dic de recer pateix problemes de , la solució definida combina el reforç del dic subm ó “b ” en el dic de superfície i reparació del formigó degradat. P b rada del Centre M V à ó -est. T bé h f millores en la de la sortida a mar des del Centre Municipal de Vela. Pel que fa al medi ambient, es milloraran els punts de recollida de residus i de les àrees tècniques. 4. Viabilitat i calendari El full de ruta del Port Olímpic y econòmic que vol garantir- ne la viabilitat. Basat en un model a 30 anys, preveu una de 39 milions , b C C P M que per finançar q f f q públic. Aquest pressupost no supos cap despesa per a les arques municipals, ja que autofinançat per la la z dels locals -33.800 metres quadrats en total- i els 676 amarraments del port. Calendari ’actuacions Les diferents actuacions previstes per la implantació del nou model de Port Olímpic ó ó è Govern de la Generalitat de Catalunya. La primera intervenció, serien les obres del Dic de Recer (donat els problemes q x) q h f . E j q ó f C ó G Aj B 10 b 2019 compta, com b à b z ó D ó G T M b Departament de Territori i Sostenibilitat per resolució de data 11 de febrer de 2019. Està doncs en condicions de ser licitada immediatame q ó b y 2020. 15 ü f del moll de Mestral i les obres de tancament i buidatge dels locals, a partir de maig de 2020, coincidint amb la finalització de la concessió. Per continuar:  P b b j é P q ó b ó desenvolupar per fases q 2021 - 2023.  b j q b f C M V ó C M E Nà el Centre de difusió del mar; entre els anys 2022 - 2025.  La resta b f x ó P q f paral·lelament  b b z ó q ó P O í Marina x V O í f ó. 16 17