Secretaria General
COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS
Sessió de 17 de novembre de 2020
ACTA
A la sala virtual, amb pantalla central de control de la Sala Lluís Companys de la Casa 
Consistorial de la casa de la ciutat de Barcelona, el 17 de novembre de 2020, s’hi 
reuneix la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS en sessió ordinària, sota 
la presidència de la Ima. Sra. Regidora Laura Pérez Castaño. Hi concorren les Imes. 
Sres. i els Ims. Srs.: Juan Ramon Riera Alemany, Joan Subirats Humet, Lucia Martín 
González, Gemma Tarafa Orpinell, David Escudé Rodríguez, Montserrat Benedí i Altés, 
Eva Baró i Ramos, Elisenda Alamany i Gutiérrez, Gemma Sendra i Planas, Neus Munté i 
Fernández, Ferran Mascarell i Canalda, Maria Magdalena Barceló Verea, Oscar 
Ramírez Lara i Eva Parera Escrichs, assistits per l’assessora jurídica, la Sra. Teresa 
Ordóñez Rivero, que actua per delegació del secretari general i que certifica.
Excusa la seva absència l’Im. Sr. Francesc Xavier Marcé Carol.
També hi són presents les Sres. i els Srs.: Ima. Sra. Francina Vila i Valls, Im. Sr. Jordi 
Rabassa Massons, Sra. Maria Truñó Salvadó, comissionada d’Educació i Sra. Sonia 
Fuertes Ledesma, comissionada d’Acció Social.
La sessió no presencial va ser convocada i es celebra en virtut del que disposa l’article 
46.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, segons 
redacció donada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten 
mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la 
COVID-19.
La secretària constata l’efectiva connexió per via telemàtica de tots els assistents a la 
sessió mitjançant el sistema de videoconferència gestionat des de la referida sala 
virtual i acredita la seva identitat, així com l’existència de quòrum legal.
S’obre la sessió a les 09.34 h.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
Es dona per llegida l’acta de la sessió anterior, sessió ordinària celebrada el 20 
d’octubre de 2020, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la 
Comissió; i S’APROVA.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
CCM 11/20 DSocials 1/87
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les 
resolucions següents:
1. – (20172195) De la gerent del districte de Gràcia, de 15 de setembre de 2020, que 
cancel·la i/o retorna a Calaix de Cultura, SL. la garantia definitiva d’import 1.345,79 
euros constituïda per respondre del compliment de la gestió i explotació dels serveis 
de tallers, informació i gestió de sales del centre cívic de La Sedeta, per a l’exercici 
2020. 
2. – (2058/2019) De la gerent del districte de Sant Andreu, de 22 de setembre de 2020, 
que prorroga per un període comprès des de l’1-10-2020 fins al 30-09-2021, el 
contracte relatiu al servei de gestió del casal de barri Congrés-Indians i la pista 
esportiva Manígua del districte de Sant Andreu, adjudicat a la Fundació Pere Tarrés, 
per als exercicis 2020-2021, i per un import de 87.320,69 euros (IVA inclòs). 
3. – (20209205) De la gerent municipal, de 22 de setembre de 2020, que adjudica a Tasca 
Serveis d’Animació, SL. el contracte relatiu al servei de dinamització de l’espai destinat 
als adolescents i joves i a l’espai veïnal del carrer Química del districte de Sants-
Montjuïc, per als exercicis 2020-2021, i per un import de 158.104,73 euros (IVA 
inclòs). 
4. – (20209205) De la gerent municipal, de data 22 de setembre de 2020, que allibera la 
quantitat de 9.017,26 euros (IVA inclòs) en concepte de baixa en la licitació del 
contracte relatiu al servei de dinamització de l’espai destinat als adolescents i joves i a 
l’espai veïnal del carrer Química del districte de Sants-Montjuïc adjudicat a Tasca 
Serveis d’Animació, SL, per als exercicis 2020-2021. 
5. – (s/n) De la gerent municipal, de 22 de setembre de 2020, que inicia expedient, aprova 
el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al Servei d’avaluacions 
estratègiques lot 1; Avaluació final Pla de Justícia de gènere i lot 2; Avaluació 
intermèdia d’estratègia contra la Feminització, per als exercicis 2020-2021, i per un 
import de 30.250,00 euros (IVA inclòs). 
6. – (20211001) De la gerent municipal, de 22 de setembre de 2020, que inicia expedient, 
aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió, 
dinamització i coordinació de l’Espai Via Trajana del districte de Sant Martí, per als 
exercicis 2021-2022, i per un import de 176.000,00 euros (IVA inclòs). 
7. – (2072/2018) De la gerent del districte de Sant Andreu, de 23 de setembre de 2020, 
que reajusta les anualitats de l’autorització i disposició de la despesa per un import de 
1.561,54 euros (IVA inclòs) del contracte relatiu al servei de dinamització de les pistes 
municipals parc Pegaso adjudicat a l’Associació Esportiva Sant Andreu, per als 
exercicis 2020-2021. 
8. – (20199204) De la gerent del districte de Sants-Montjuïc, de 23 de setembre de 2020, 
que reajusta les anualitats de l’autorització i disposició de la despesa per un import de 
CCM 11/20 DSocials 2/87
18.195,13 euros (IVA inclòs) del contracte relatiu a la gestió del servei "Guingueta de 
Jocs" a l’espai de magatzem del quiosc dels jardins de la rambla de Sants adjudicat a 
Tata Insti SCCL, per als exercicis 2020-2022. 
9. – (200400026) De la gerent del districte de Les Corts, de 23 de setembre de 2020, que 
adjudica a Progess, Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL. el contracte relatiu al 
servei de gestió i dinamització del casal de joves de Les Corts, el Punt d’Informació 
Juvenil i l’espai d’adolescents Jovecardí, per als exercicis 2020-2021, i per un import 
de 94.806,61 euros (IVA inclòs). 
10. – (200400026) De la gerent del districte de Les Corts, de 23 de setembre de 2020, que 
allibera la quantitat de 2.609,34 euros (IVA inclòs) en concepte de baixa per 
adjudicació en la licitació del contracte relatiu a la gestió i dinamització del casal de 
joves de Les Corts, el Punt d’Informació Juvenil i l’espai d’adolescents Jovecardí, per 
als exercicis 2020-2021. 
11. – (20152133) De la gerent municipal, de 30 de setembre de 2020, que acorda la 
continuïtat del contracte de la gestió i explotació del servei de bar-cafeteria del Centre 
Cívic La Sedeta, adjudicat a Núria Piqué Ibáñez, per un període comprès des de l’1 
d’octubre de 2020 al 31 de març de 2021. Fixar el cànon a abonar en 3.000,00 euros. 
12. – (20209201) De la gerent del districte de Sants-Montjuïc, de 30 de setembre de 2020, 
que reajusta les anualitats de l’autorització i disposició de la despesa per un import de 
33.249,91 euros (IVA inclòs) del contracte relatiu al servei de dinamització de 
l’equipament i prestació de serveis socioculturals del Centre Cultural Albareda 
adjudicat a Calaix de Cultura, SL., per als exercicis 2020-2021. 
13. – (20209203) De la gerent del districte de Sants-Montjuïc, de 30 de setembre de 2020, 
que reajusta les anualitats de l’autorització i disposició de la despesa per un import de 
15.927,66 euros (IVA inclòs) del contracte relatiu a la gestió del servei de dinamització 
d’infants i adolescents "Imagina’t" del districte de Sants-Montjuïc adjudicat a la 
Fundació Privada Mans a les Mans, per als exercicis 2020-2021. 
14. – (20010022) Del gerent del districte de Nou Barris, de 2 d’octubre de 2020, que inicia 
expedient, aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la 
gestió del servei de Foment de la participació comunitària de col•lectius amb especial 
dificultat d’integració social i d’intervenció a l’espai públic del Turó de la Peira, per als 
exercicis 2020-2021, i per un import de 79.500,00 euros (IVA inclòs). 
15. – (20200384) Del gerent d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, de 
2 d’octubre de 2020, que adjudica a la Sra. Eulàlia Rosich Solé el contracte relatiu a les 
anàlisi de la situació de l’abordatge de les violències sexuals a la ciutat de Barcelona, 
per als exercicis 2020-2021, i per un import de 17.850,53 euros . 
16. – (20171060) De la gerent municipal, de 5 d’octubre de 2020, que estableix la suspensió 
del contracte relatiu a la dinamització sociocultural del centre cívic Can Felipa des del 
14-03-2020, data en la qual va finalitzar la seva vigència, adjudicat a Progess, Projectes 
CCM 11/20 DSocials 3/87
i Gestió de Serveis Socials, per a l’exercici 2020, i per un import de 955,07 euros. 
17. – (2001/2021) De la gerent municipal, de 5 d’octubre de 2020, que inicia expedient, 
aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió del 
servei de coordinació i dinamització de cultura popular i tradicional del districte de 
Sant Andreu i gestió del Centre Municipal de Cultura Popular del districte de Sant 
Andreu (CMCPSA), per als exercicis 2021-2022, i per un import de 209.367,27 euros 
(IVA inclòs). 
18. – (190400093) De la gerent del districte de Les Corts, de 9 d’octubre de 2020, que
reajusta les anualitats de l’autorització i disposició de la despesa per un import 
d’11.726,38 euros (IVA inclòs) del contracte relatiu a la dinamització de l’Espai 
Esportiu Urbà del parc de la Bederrida adjudicat al Sr. Eduard Benlliure Barbado, per 
als exercicis 2020-2021. 
19. – (0010/17) De la gerent d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 16 
d’octubre de 2020, que cancel·la i/o retorna a l’Associació Catalana de Defensa dels 
Drets Humans la garantia definitiva per import de 5.170,88 euros. 
20. – (20200386) Del gerent d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, de 
16 d’octubre de 2020, que adjudica a Triangle Catalunya Serveis Auxiliar SLU el 
contracte relatiu al servei de consergeria a l’edifici municipal del carrer Viladomat, 
127, per als exercicis 2020-2021, i per un import de 18.112,07 euros. 
21. – (s/n) De la gerent d’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 19 d’octubre de 
2020, que adjudica a Colectic SCCL el contracte relatiu al Programa Pilot 
Implementació Decidim als centres educatius, per als exercicis 2020-2021, i per un 
import de 16.310,80 euros. 
22. – (20170082) Del gerent d’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, de 
20 d’octubre de 2020, que cancel·la i/o retorna a Teleduca Educació i Comunicació, 
SCP i Toned Media, SL, Unión Temporal Emp. la garantia definitiva d’import 3.912,85 
euros constituïda per respondre del compliment del servei per a la programació, 
gestió, coordinació, dinamització, difusió, execució i seguiment del Cicle de cinema i 
drets dels infants, per a l’exercici 2020. 
23. – (20182014) De la gerent del districte de Ciutat Vella, de 21 d’octubre de 2020, que 
reajusta les anualitats de l’autorització i disposició de la despesa per un import de 
4.457,40 euros (IVA inclòs) del contracte relatiu al servei de gestió, dinamització i 
realització d’activitats a la Casa de la Barceloneta 1761 adjudicat a Puça Espectacles, 
SL, per als exercicis 2020-2021. 
24. – (2072/2018) De la gerent del districte de Sant Andreu, de 29 d’octubre de 2020, que 
autoritza la despesa per un import de 5.134,43 euros en concepte d’indemnització 
parcial a favor de l’Associació Esportiva Sant Andreu del contracte relatiu al servei de 
dinamització esportiva de les pistes poliesportives municipals del parc de La Pegaso, 
comprès entre el dia 01-05-2020 al 25-06-2020. 
CCM 11/20 DSocials 4/87
Acords de la Comissió de Govern de 14 de maig de 2020
25. – (20180259) PRORROGAR, de mutu acord, el termini de vigència del contracte 
18003127-002 que té per objecte la gestió i desenvolupament del projecte VinclesBcn 
i el subministrament de 2.000 tauletes, servei de manteniment de 3.000 tauletes i 
3.000 connexions a internet, durant el termini comprès entre els dies 1 de juliol de 
2020 i 31 de desembre de 2020, adjudicat a l’empresa Televida Servicios 
Sociosanitarios SLU Vodafone España, SAU I Electroni, amb NIF U67369173, per un 
import total de 961.069,90 euros (IVA inclòs), d’acord amb el que estableix la clàusula 
3 del plec de clàusules administratives particulars, i atesa la conformitat del 
contractista, d’acord amb el que estableixen els articles 29 de la Llei 9/2017, de 8 de 
novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament 
jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23 / UE i 
2014/24 / UE, de 26 de febrer de 2014 i d’acord amb els informes i documentació que 
consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte 
per un import de 961.069,90 euros, inclòs el 10% i el 21% d’IVA segons la prestació, 
del 21% en el cas de subministrament de tauletes i amb el manteniment dels preus 
unitaris fixats en l’adjudicació del contracte, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec 
a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import net de 
844.659,91 euros i import IVA de 84.465,99 amb tipus impositiu 10% a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23033 0200; un import net de 26.400,00 euros i import IVA 
de 5.544,00 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/63622/23033 
0200. REQUERIR l’adjudicatari per a la seva formalització en el termini de 15 dies 
hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord 
a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
Acords de la Comissió de Govern de 10 de setembre de 2020
26. – (192/2017) RATIFICAR L’AIXECAMENT DE LA SUSPENSIÓ del contracte número 
17004016-003 adjudicat a TRANSIT PROJECTES, S.L., amb NIF núm. B5948935, que té 
per objecte la gestió del Centre Vil.la Urània, de conformitat amb l’acta d’aixecament 
de la suspensió de 10 de juny de 2020 i amb la documentació presentada de seguretat 
i salut pública que s’acompanya a la mateixa acta.DONAR-NE compte a la Comissió de 
Drets Socials, Cultura i esport. 
27. – (192/2017) PRORROGAR per un període comprès des del 01.10.2020 fins el 
31.12.2020, el contracte 17004016-004 que té per objecte Pròrroga dels serveis de 
gestió, dinamització i coordinació del Centre Cívic Vil.la Urània, adjudicat a l’empresa 
TRANSIT PROJECTES, S.L., amb NIF B59489351, per un import total de 195.332,13 
euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en 
l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un 
import de 195.332,13 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la 
partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 161.431,51 
euros i import IVA de 33.900,62 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària 
D/22719/33711 0605. REQUERIR a l’adjudicatari per tal que comparegui a les 
dependències de Anglí per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a 
CCM 11/20 DSocials 5/87
comptar des de la recepció de la notificació. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports.
28. – (18000643-003) RATIFICAR l’aixecament de la suspensió de l’execució del contracte 
que té per objecte el servei de dinamització i suport del centre cívic Sant Andreu, amb 
efectes des del dia 15 de juny de 2020, sense perjudici del reconeixement, si escau, de 
la indemnització que correspongui satisfer al contractista pel temps que el contracte 
hagi romàs suspès, la qual es tramitarà pel procediment corresponent. NOTIFICAR 
aquesta Resolució al contractista. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
Acords de la Comissió de Govern de 22 d’octubre de 2020
29. – (20200287) INICIAR l’expedient per a la contractació de la gestió del servei d’atenció 
socioeducativa de l’agència ABITS (SAS-ABITS), amb núm. de contracte 20002857, 
mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un 
pressupost base de licitació de 1.343.458,18 euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 
2.442.651,24 euros. APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de 
clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte. CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat, amb pressupost net 1.221.325,62 euros i import de l’IVA de 122.132,56 
euros; i amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un 
import (IVA inclòs) de 671.729,09 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a 
l’aplicació pressupostària D/22731/23171 0200, un import (IVA inclòs) de 671.729,09 
euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària 
D/22731/23171 0200; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els 
pressupostos corresponents atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici 
següent a la seva autorització. DECLARAR la improcedència de la revisió de preus amb 
motiu de l’article 103 de la LCSP. DONAR COMPTE d’aquesta resolució a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
30. – (20212000) INICIAR l’expedient per a la contractació de la Gestió de l’Espai Jove Palau 
Alòs i del Punt infoJOVE Ciutat Vella, amb núm. de contracte 20002951, mitjançant 
tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost 
base de licitació de 847.198,00 euros (IVA inclòs) i un valor estimat d’1.540.360,00 
euros; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules 
administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat, amb pressupost net 770.180,00 euros i import de l’IVA de 77.018,00 euros; 
i amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un 
import (IVA inclòs) de 423.599,00 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0601, un import (IVA inclòs) de 423.599,00 
euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23222 0601; condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà 
l’exercici següent a la seva autorització. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
CCM 11/20 DSocials 6/87
Acords de la Comissió de Govern de 29 d’octubre de 2020
31. – (20200204) INICIAR l’expedient per a la contractació de Campanya de Vacances 
d’Estiu 2020-2022, amb núm. de contracte 20003106, mitjançant tramitació ordinària, 
amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 
460.968,88 euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 761.932,04 euros; APROVAR les 
actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i 
el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per 
a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat, amb pressupost net 
380.966,02 euros i import de l’IVA de 80.002,86 euros; i amb càrrec a les partides i als 
pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 23.048,44 
euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23213 0200, un import (IVA inclòs) de 230.484,44 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23213 0200, un 
import (IVA inclòs) de 207.436,00 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23213 0200; condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DECLARAR la 
improcedència de la revisió de preus amb motiu de l’article 103 de la LCSP. DONAR 
COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
32. – (20010012/20000936) ADJUDICAR el contracte núm. 20000936L01, que té per objecte 
la Gestió dels equipaments de lleure infantil del Districte de Nou Barris, amb mesures 
de contractació pública sostenible, Lot 1: Casal Infantil Ciutat Meridiana, Casal Infantil 
Vallbona i Casal Infantil La Trinitat Nova, a l’empresa INCOOP, S.C.C.L., amb NIF 
F60137411 de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en 
l’expedient i d’acord amb la proposició que ha presentat en ser considerada l’oferta 
més avantatjosa, pel preu de 246.974,00, euros, exempt d’IVA. DISPOSAR a favor de 
l’empresa adjudicatària l’esmentada quantitat amb el desglossament següent: un 
import (exempt d’IVA) de 227.976,00 euros, a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23212 0608; un import (exempt d’IVA) de 
18.998,00 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23212 0608. CONDICIONAR la seva realització a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. FIXAR l’import de la 
garantia definitiva en 12.348,70 euros. FORMALITZAR el contracte en el termini 
màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de 
l’empresa adjudicatària del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no 
s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a 
responsable del contracte Mercè Garcia del Estal. DONAR COMPTE d’aquest acord a la 
Comissió Drets Socials, Cultura i Esports. 
33. – (20010012/20000936L02) ADJUDICAR el contracte núm. 20000936L02, que té per 
objecte la Gestió dels equipaments de lleure infantil del Districte de Nou Barris, amb 
mesures de contractació pública sostenible, Lot 2: Ludoteca La Guineu, Casal Infantil 
Roquetes, Casal Infantil Canyelles i pati de l’Escola Prosperitat, a l’empresa RELLEU 
CCM 11/20 DSocials 7/87
CULTURAL SL amb NIF B66987769 de conformitat amb la proposta de valoració i 
classificació continguda en l’expedient i d’acord amb la proposició que ha presentat 
en ser considerada l’oferta més avantatjosa, pel preu de 290.039,40 euros IVA inclòs, 
dels quals 263.672,18 euros corresponen al preu net i 26.367,22 euros a l’IVA. 
DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada quantitat amb el 
desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 266.272,12 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23212 0608; un 
import (IVA inclòs) de 23.767,28 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23212 0608. CONDICIONAR la seva realització a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. 
FIXAR l’import de la garantia definitiva en 13.183,61 euros. FORMALITZAR el contracte 
en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per 
part de l’empresa adjudicatària del requeriment per a la formalització, sempre i quan 
hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i 
no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a 
responsable del contracte Mercè Garcia del Estal. DONAR COMPTE d’aquest acord a la 
Comissió Drets Socials, Cultura i Esports. 
34. – (20010012/20000936L03) ADJUDICAR el contracte núm. 20000936L03, que té per 
objecte la Gestió dels equipaments de lleure infantil del Districte de Nou Barris, amb 
mesures de contractació pública sostenible, Lot 3: Casal Infantil El Turó, Casal Infantil 
Vilapicina i Ludoteca Sóller, a l’empresa RELLEU CULTURAL SL amb NIF B66987769 de 
conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient i 
d’acord amb la proposició que ha presentat en ser considerada l’oferta més 
avantatjosa, pel preu de 266.367,95 euros IVA inclòs, dels quals 242.152,68 euros 
corresponen al preu net i 24.215,27 euros a l’IVA. DISPOSAR a favor de l’empresa 
adjudicatària l’esmentada quantitat amb el desglossament següent: un import (IVA 
inclòs) de 244.421,55 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23212 0608; un import (IVA inclòs) de 21.946,40 euros a 
l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23212 
0608. CONDICIONAR la seva realització a l’existència de crèdit adequat i suficient en 
el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. FIXAR l’import de la garantia definitiva en 
12.107,63 euros. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a 
comptar del següent al de la recepció per part de l’empresa adjudicatària del 
requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils 
des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs 
especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués 
acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a responsable del contracte a la 
Sra. Mercè Garcia del Estal. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports 
35. – (20199205) APROVAR l’addenda al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de 
Barcelona i l’Associació Xarxa Dos Deu, amb NIF G66160763 que instrumenta 
l’atorgament d’una subvenció mitjançant concessió directa, de conformitat amb els 
articles 22.2.a i 28 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 
6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de 
CCM 11/20 DSocials 8/87
Barcelona, per un import de 15.500,00 euros que representa el 100% del projecte.
DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic 
justificades en els informes que consten en l’expedient. AUTORITZAR I DISPOSAR la 
despesa per un import de 15.500,00 euros amb càrrec al pressupost i partida en 
aquest mateix document, a favor de l’ASSOCIACIÓ XARXA DOS DEU amb NIF 
G66160763 per l’ADDENDA AL CONVENI DE GESTIÓ CÍVICA ASSOCIACIÓ XARXA DOS 
DEU. REQUERIR a l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a 
partir de la finalització de l’execució del projecte, presenti el balanç econòmic i la 
memòria de funcionament d’aquesta i justificació dels fons rebuts. FACULTAR l’Im. Sr. 
Jordi Martí Grau Regidor del Districte de l’Eixample per la signatura de l’esmentada 
addenda al conveni de gestió cívica, així com la de tots aquells documents que se’n 
derivin. DONAR COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Culturals i Esports. 
36. – (20179203) APROVAR l’addenda al conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de 
Barcelona i la FEDERACIÓ D’ENTITATS DE CALÀBRIA 66, amb NIF G66605031 que 
instrumenta l’atorgament d’una subvenció nominativa mitjançant concessió directa, 
de conformitat amb els articles 22.2.a i 28 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, 
General de Subvencions i 6.2 de la normativa general reguladora de les subvencions 
de l’Ajuntament de Barcelona, per un import de 15.500,00 euros que representa el 
100% del projecte casals comunitaris calàbria 66. DECLARAR la no-inclusió en 
convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes que 
consten en l’expedient. AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa per un import de 
15.500,00 euros amb càrrec al pressupost i partida en aquest mateix document, a 
favor de la FEDERACIÓ D’ENTITATS DE CALÀBRIA 66 amb NIF G66605031 per 
l’addenda al Conveni de Gestió Cívica Fed. d’Entitats de Calàbria 66. REQUERIR a 
l’entitat beneficiària per tal que, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la 
finalització de l’execució del projecte, presenti el balanç econòmic i la memòria de 
funcionament d’aquesta i justificació dels fons rebuts. FACULTAR l’Im. Sr. Jordi Martí 
Grau Regidor del Districte de l’Eixample per la signatura de l’esmentada addenda al 
conveni de gestió cívica, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. 
DONAR COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Culturals i Esports. 
37. – (09-CONV-603.1/2020) APROVAR l’addenda de pròrroga del conveni de col·laboració 
entre l’Ambaixada dels Estats Units d’Amèrica a Espanya i Andorra i l’Ajuntament de 
Barcelona-Districte de Sant Andreu i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, per a
l’establiment d’un centre d’assessorament d’EducationUSA a Barcelona, a la Biblioteca 
de Can Fabra-Ignasi Iglésias, fins al 30 de setembre de 2021; FACULTAR la regidora del 
Districte de Sant Andreu per a la signatura de l’esmentada addenda al conveni, així 
com la de tots aquells documents que se’n derivin; DONAR-NE COMPTE a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
38. – (18003370) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2021 fins el 
31.12.2021, el contracte 18003370-004 que té per objecte Gestió i dinamització del 
Centre Cívic Besòs, adjudicat a l’empresa TASCA SERVEIS D ANIMACIO,S.L., amb NIF 
B59533190, per un import total de 369.071,80 euros (IVA inclòs), d’acord amb els 
informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la 
despesa de l’esmentat contracte per un import de 369.071,80 euros, IVA inclòs, amb 
CCM 11/20 DSocials 9/87
càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament 
següent: un import net de 305.018,02 euros i import IVA de 64.053,78 amb tipus 
impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0610, condicionat a 
l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. REQUERIR l’adjudicatari 
per tal que comparegui a les dependències de del districte de Sant Martí per a la seva 
formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la 
notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
39. – (18003428) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2021 fins el 
31.12.2021, el contracte 18003428-003 que té per objecte Gestió i dinamització de 
Centre Cívic Parc Sandaru, adjudicat a l’empresa TASCA SERVEIS D ANIMACIO,S.L., 
amb NIF B59533190, per un import total de 325.784,79 euros (IVA inclòs), d’acord 
amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR 
la despesa de l’esmentat contracte per un import de 325.784,79 euros, IVA inclòs, 
amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el 
desglossament següent: un import net de 269.243,63 euros i import IVA de 56.541,16 
amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0610, 
condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. REQUERIR 
a l’adjudicatari per tal que comparegui a les dependències de del districte de Sant 
Martí per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la 
recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
Acords de la Comissió de Govern de 5 de novembre de 2020
40. – (18002185L01) PRORROGAR per un període comprès des del 09.11.2020 fins al 
08.11.2022, el contracte 18002185L01-003 que té per objecte Serveis de gestió dels 
Casals de gent gran La Palmera i Navas, adjudicat a l’empresa ESPORT3 SERVEIS 
ALTERNATIUS SL, amb NIF B62068713, per un import total de 537.855,56 euros (IVA 
inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 
230.196,34 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2022 i amb càrrec a la partida i 
pressupost amb el desglossament següent: un import net de 209.269,40 euros i 
import IVA de 20.926,94 amb tipus impositiu 10% a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23232 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del 
pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un 
import de 268.927,77 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la 
partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 244.479,79 
euros i import IVA de 24.447,98 amb tipus impositiu 10% a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23232 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del 
pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un 
import de 38.731,45 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la 
partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 35.210,41 euros 
i import IVA de 3.521,04 amb tipus impositiu 10% a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23232 0609. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui a les 
dependències de per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar 
CCM 11/20 DSocials 10/87
des de la recepció de la notificació. D0NAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
41. – (18002185L02) PRORROGAR per un període comprès des del 09.11.2020 fins el 
08.11.2022, el contracte 18002185L02-003 que té per objecte Serveis de gestió dels 
Casals de gent gran Mossèn Clapes i Bon Pastor, adjudicat a l’empresa FUNDACIÓ 
PERE TARRÉS, amb NIF R5800395E, per un import total de 432.712,06 euros (IVA 
inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 
185.196,05 euros, IVA inclòs amb tipus impositiu 0%, amb càrrec a l’exercici 2022 a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23232 0609, condicionat a l’existència de crèdit 
adequat i suficient del pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de 
l’esmentat contracte per un import de 216.356,04 euros, IVA inclòs amb tipus 
impositiu 0%, amb càrrec a l’exercici 2021 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23232 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del 
pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un 
import de 31.159,97 euros, IVA inclòs amb tipus impositiu 0%, amb càrrec a l’exercici 
2020 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23232 0609. REQUERIR a l’adjudicatari per 
tal que comparegui per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a 
comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
42. – (17005714) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2021 fins al 
31.12.2021 el contracte 17005714-003 que té per objecte el Lot 1 Gestió 
d’equipaments d’infància casals infantils, adjudicat a l’empresa FUNDACIÓ PERE 
TARRÉS, amb NIF R5800395E, per un import total de 355.658,92 euros (exempt d’IVA), 
d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR I 
DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 355.658,92 euros, 
amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23212 0610, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient del pressupost 2021. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui a les 
dependències del districte de Sant Martí per a la seva formalització en el termini de 15 
dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest 
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
43. – (17005715) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2021 fins el 
31.12.2021 el contracte 17005715-003 que té per objecte el lot 2, gestió 
d’equipaments d’infància ludoteques, adjudicat a l’empresa SPORT PARTNERSHIP CET 
10 SL, amb NIF B60704939, per un import total de 394.608,35 euros (IVA inclòs), 
d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR I 
DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 394.608,35 euros, IVA 
inclòs, amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el 
desglossament següent: un import net de 358.734,86 euros i import IVA de 35.873,49 
amb tipus impostiu 10% a l’aplicació pressupostària D/22719/23212 0610, condicionat 
a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. REQUERIR 
l’adjudicatari per tal que comparegui a les dependències del districte de Sant Martí 
per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció 
CCM 11/20 DSocials 11/87
de la notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
44. – (264/2018) RATIFICAR l’aixecament de la suspensió del contracte adjudicat a Calaix de 
Cultura, S.L., amb NIF núm. B63033740, que té per objecte la gestió, dinamització i 
coordinació del Centre Cívic Vallvidrera Vazquez Montalban, Centre Cívic l’Elèctric i 
Casal de Barri Can Rectoret, de conformitat amb l’acta d’aixecament de la suspensió 
del CC L’Elèctric i el Casal de Barri Can Rectoret, signada el 19 de juny de 2020 i l’acta 
d’aixecament del CC Vázquez Montalbán, signada l’1 de setembre de 2020 i amb la 
documentació presentada de seguretat i salut pública que s’acompanya a la mateixa 
acta. NOTIFICAR al contractista la present resolució. DONAR-NE compte a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports.
45. – (20200162) INICIAR l’expedient per a la contractació dels serveis de Gestió i 
dinamització del Centre Cívic El Coll-La Bruguera, del Casal de joves, del Casal infantil i 
de l’Espai de gent gran del Coll del Districte de Gràcia, amb núm. de contracte 
20003105, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment obert, 
amb un pressupost base de licitació de 725.636,15 euros (IVA inclòs) i un valor estimat 
de 749.624,13 euros; APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de 
clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada 
quantitat, amb pressupost net 599.699,30 euros i import de l’IVA de 125.936,85 
euros; i amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un 
import (IVA inclòs) de 90.704,51 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2023 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0606, un import (IVA inclòs) de 362.818,08 
euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/33711 0606, un import (IVA inclòs) de 272.113,56 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0606; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la 
seva autorització. DECLARAR la improcedència de la revisió de preus amb motiu de la 
tipologia del contracte. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
46. – (20002981) INICIAR l’expedient per a la contractació del servei de Gestió del Casal 
d’Entitats Mas Guinardó, amb núm. de contracte 20002981, mitjançant tramitació 
ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de 
licitació de 526.678,83 euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 870.543,52 euros; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat, amb pressupost 
net 435.271,76 euros i import de l’IVA de 91.407,07 euros; i amb càrrec a les partides i 
als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 43.889,91 
euros a l’exercici pressupostari de l’any 2023 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/92416 0607, un import (IVA inclòs) de 263.339,41 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/92416 0607, un 
import (IVA inclòs) de 219.449,51 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a 
CCM 11/20 DSocials 12/87
l’aplicació pressupostària D/22719/92416 0607; condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest 
contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. DONAR COMPTE d’aquest 
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
47. – (20000561) ADJUDICAR el contracte núm. 20000561, que té per objecte la gestió del 
Casal de Barri i Ludoteca Vall d’Hebron - Can Travi a INICIATIVES I PROGRAMES,SL amb 
NIF B59545913 de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda 
en l’expedient i d’acord amb la proposició que ha presentat en ser considerada 
l’oferta més avantatjosa, pel preu de 432.193,20 euros IVA inclòs, dels quals 
357.184,46 euros corresponen al preu net i 75.008,74 euros a l’IVA. DISPOSAR a favor 
de l’empresa adjudicatària l’esmentada quantitat amb el desglossament següent: un 
import (IVA inclòs) de 126.056,34 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/92416 0607; un import (IVA inclòs) de 216.096,61 
euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/92416 0607; un import (IVA inclòs) de 90.040,25 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària D/22719/92416 0607. 
CONDICIONAR la seva realització a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s 
pressupost/os posterior/s a l’actual. FIXAR l’import de la garantia definitiva en 
17.859,22 euros i RETENIR-LA del preu del contracte. FORMALITZAR el contracte en el 
termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de 
l’empresa adjudicatària del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no 
s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a 
responsable del contracte a la Directora de Serveis a les Persones i al Territori del 
Districte d’Horta-Guinardó. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
48. – (20000561) ALLIBERAR la quantitat de 26.993,10 euros (IVA inclòs), en concepte de 
baixa en la licitació, del contracte 20000561 que té per objecte la gestió del Casal de 
Barri i Ludoteca Vall d’Hebron - Can Travi, el qual ha estat adjudicat a l’empresa 
INICIATIVES I PROGRAMES,SL, amb NIF B59545913, i retornar-lo a les partides i als 
pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 7.872,99 euros 
a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/92416 
0607; un import (IVA inclòs) de 13.496,55 euros a l’exercici pressupostari de l’any 
2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/92416 0607; un import (IVA inclòs) de 
5.623,56 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/92416 0607. DONAR-NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
49. – (18003066L05) PRORROGAR per un període comprès des del 09.11.2020 fins al 
08.10.2022, el contracte 18003066L05-003 que té per objecte el Serveis de gestió del 
centre cívic lot 5: CC Navas, amb mesures de contractació pública sostenible, adjudicat 
a l’empresa Club Lleuresport de Barcelona, amb NIF G60320132, per un import total 
de 804.880,58 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta 
en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un 
CCM 11/20 DSocials 13/87
import de 324.132,24 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2022 i amb càrrec a la 
partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 267.877,88 
euros i import IVA de 56.254,36 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària 
D/22719/33711 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del 
pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un 
import de 419.937,69 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la 
partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 347.055,94 
euros i import IVA de 72.881,75 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària 
D/22719/33711 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del 
pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un 
import de 60.810,65 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la 
partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 50.256,74 euros 
i import IVA de 10.553,91 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària 
D/22719/33711 0609. REQUERIR l’adjudicatari per tal que formalitzi la pròrroga del 
contracte en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la 
notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials Cultura i 
Esports. 
50. – (18003442) PRORROGAR per un període comprès des del 09.11.2020 fins al 
08.11.2022, el contracte 18003442-003 que té per objecte el Servei de dinamització 
juvenil de la franja del Besòs i dels barris de Navas, la Sagrera i Congrés Indians i de 
coordinació de projectes pedagògics del Districte de Sant Andreu, amb mesures de 
contractació pública sostenible, adjudicat a l’empresa Fundació Pere Tarrés, amb NIF 
R5800395E, per un import total de 587.781,04 euros (IVA inclòs), d’acord amb els 
informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la 
despesa de l’esmentat contracte per un import de 251.563,90 euros, IVA inclòs, amb 
càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de
207.904,05 euros i import IVA de 43.659,85 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23221 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient del pressupost 2022. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat 
contracte per un import de 293.890,52 euros, IVA inclòs, amb càrrec a la partida i 
pressupost amb el desglossament següent: un import net de 242.884,73 euros i 
import IVA de 51.005,79 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23221 0609, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del 
pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un 
import de 42.326,62 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la 
partida i pressupost amb el desglossament següent: un import net de 34.980,68 euros 
i import IVA de 7.345,94 amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23221 0609. REQUERIR l’adjudicatari per tal que formalitzi la pròrroga en el 
termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR 
COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
51. – (18000643) RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 15 
d’octubre de 2020, l’import d’indemnització parcial a favor de l’empresa Iniciatives i 
Programes, SL, amb NIF B59545913, per una quantitat de 1.418,84 euros, pel període 
de suspensió del contracte número 18000643, que té per objecte el servei de 
dinamització i suport del Centre Cívic Sant Andreu, pel període comprés entre el dia 1 
CCM 11/20 DSocials 14/87
de maig de 2020 i el dia 14 de juny de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONEIXER 
l’obligació per l’import indicat, a càrrec de la partida i programa D/22611/33411 de 
l’exercici 2020. NOTIFICAR la present resolució al contractista. 
52. – (17003789) PRORROGAR per un període comprès des del 01.01.2021 fins al 
31.12.2021 el contracte 17003789-004 que té per objecte la dinamització 
sociocultural del CC Sant Martí, adjudicat a l’empresa Transit Projectes SL, amb NIF 
B59489351, per un import total de 341.613,25 euros (IVA inclòs), d’acord amb els 
informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR I DISPOSAR la 
despesa de l’esmentat contracte per un import de 341.613,25 euros, IVA inclòs, amb 
càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament 
següent: un import net de 282.325,00 euros i un import d’IVA de 59.288,25 amb tipus 
impositiu 21% a l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0610, condicionat a 
l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. REQUERIR l’adjudicatari 
per tal que comparegui a les dependències del districte de Sant Martí per a la seva 
formalització en el termini de 15 dies hàbils a comptar des de la recepció de la 
notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
Acords de la Comissió de Govern de 12 de novembre de 2020
53. – (50003/2020) INICIAR l’expedient per a la contractació de la concessió de serveis 
d’explotació, gestió i organització del Centre Cívic Vil•la Florida, ubicats al carrer 
Muntaner 544, del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb núm. de contracte 20C00014, 
mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del procediment restringit segons 
l’article 160 i següents de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic i no subjecte a 
regulació harmonitzada d’acord amb l’art. 20 de la mateixa llei i amb una contractació 
pública sostenible d’acord amb el Decret d’Alcaldia de 24 d’abril de 2017, amb un 
pressupost base de licitació de 575.672,00 euros, exempt d’IVA, i un valor estimat de 
2.009.334,00 euros. APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de 
clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del 
contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR la despesa 
del contracte per un import de 575.672,00 euros, en concepte d’aportació màxima de 
la subvenció i amb càrrec a la/es partida/es i al/s pressupost/os que s’indiquen en 
aquest mateix document, condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en 
el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR COMPTE d’aquesta resolució a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
54. – (50004/2020) INICIAR l’expedient per a la contractació de la concessió de serveis de 
gestió i explotació del Centre Cívic Sarrià, ubicat al carrer Eduardo Conde 23-42, dins 
dels Jardins de Vil·la Cecilia del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb núm. de 
contracte 20C00015, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del 
procediment restringit segons l’article 160 i següents de la Llei 9/2017 de Contractes 
del Sector Públic i no subjecte a regulació harmonitzada d’acord amb l’art. 20 de la 
mateixa llei i amb una contractació pública sostenible d’acord amb el Decret d’Alcaldia 
de 24 d’abril de 2017, amb un pressupost base de licitació de 554.392,00 euros, 
exempt d’IVA, i un valor estimat d’1.849.584,00 euros. APROVAR les actuacions 
CCM 11/20 DSocials 15/87
preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de 
prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva 
adjudicació; AUTORITZAR la despesa del contracte per un import de 554.392,00 euros, 
en concepte d’aportació màxima de la subvenció i amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document, condicionada a l’existència 
de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DONAR 
COMPTE d’aquesta resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
b) Mesures de govern
c) Informes
1. – Inici del curs escolar 2020-2021. 
La Sra. TRUÑÓ indica que, en aquest inici de curs extraordinari, totes les 
administracions s’han fixat l’objectiu d’assegurar i acompanyar la màxima 
presencialitat i la màxima prevenció per tenir obertes les escoles, que són un servei 
essencial, i fer realitat el dret a l’educació en aquest context complicadíssim de 
pandèmia.
Dit això, fa unes pinzellades sobre els esforços i els reforços que s’han fet en relació 
amb l’educació a la ciutat.
En primer lloc, i pel que fa a recursos humans, assenyala que més enllà dels reforços 
d’unes 500 dotacions per part del Departament d’Educació, el Consorci d’Educació ha
posat en marxa de forma pilot un equip de mestres de primària per cobrir les 
substitucions d’urgència, un tema crític que preocupava. D’altra banda, s’han reforçat 
les hores de suport educatiu a les escoles bressol, així com el material de prevenció, i 
la neteja i desinfecció, no només en els equipaments escolars, sinó també en els 
parcs, jardins i tot l’espai públic que s’està utilitzant més intensament en aquest inici 
de curs en què s’han ampliat els espais educatius més enllà de les escoles, un treball 
que ha dut a terme el Consorci amb gerències i un treball molt territorialitzat a través 
de l’oficina de coordinació d’espais educatius als barris. Com a resultat, avui quatre de 
cada deu escoles i instituts estan utilitzant espais tant de l’espai públic com 
d’equipaments.
En segon lloc, indica que es va crear l’oficina de coordinació EduSalut, que ha facilitat 
la coordinació entre Salut i Educació, sobretot en relació amb la gestió de casos de 
COVID i l’activació d’unitats mòbils als centres. Tots aquests esforços s’han anat 
compartint, monitoritzant i escoltant amb la comunitat educativa en el marc de la 
Taula de Ciutats, Escoles i COVID que es va posar en marxa abans de començar el curs, 
i que al cap d’un mes va treure una declaració de la qual destaca el balanç positiu que 
ha permès arrencar aquest inici de curs: ha calgut un sobreesforç dels equips i aquests 
han patit un desgast important, però s’ha pogut mantenir l’objectiu de les escoles 
obertes. Agraeix profundament l’esforç que està permetent orientar bé el curs.
En tercer lloc, assenyala que avui —les últimes dades disponibles són millors que les 
que consten a l’informe— el 80% dels centres educatius de la ciutat funcionen amb 
presencialitat plena, hi ha un 2,1% de l’alumnat confinat i un 1,2% del personal 
confinat. El moment màxim d’afectació de grups i persones confinades va ser el 
30 d’octubre, quan hi havia prop d’un 6% d’alumnat confinat. Davant del risc que hi 
hagués dificultats en el seguiment dels aprenentatges durant la quarantena 
CCM 11/20 DSocials 16/87
domiciliària, l’Ajuntament, complementant el Pla digital de la Generalitat, va posar en 
marxa un banc de tauletes de préstec per assegurar la continuïtat en els 
aprenentatges.
En quart lloc, exposa que el curs va començar amb 8.500 places d’escola bressol i una 
escola bressol nova, i el 64% de les famílies sol·licitants van obtenir plaça, un 
percentatge més elevat que l’any anterior, que s’explica, però, per la reducció de la 
demanda (−13%), provocada per les circumstàncies que vivim. Malauradament, 
2.344 infants es van quedar sense plaça, de manera que cal continuar treballant per 
fer créixer la xarxa d’escoles bressol municipals i diversificar els serveis educatius (no 
només a les bressol), així com els horaris, per respondre millor a les necessitats 
diverses de les famílies.
En cinquè lloc, pel que fa a l’etapa 3-16, assenyala que, per primer cop a la ciutat, a P3 
l’alumnat matriculat a l’escola pública supera el de la concertada, si bé en el marc 
global d’escolarització obligatòria la pública en representa el 45%. D’altra banda, 
destaca que el 82% de les famílies han sol·licitat escola de proximitat, un canvi 
important en la fotografia de la ciutat, ja que hi ha una sobreoferta tradicional, 
especialment concentrada a Sarrià - Sant Gervasi, que s’ha anat reduint, una bona 
notícia més enllà de la mobilitat sostenible, ja que el fet que l’alumnat es quedi en els 
barris on resideixen és clau per reduir la segregació escolar.
La Sra. SENDRA agraeix l’esforç exemplar que estan fent en aquests moments tan 
complicats tant l’equip de la comissionada d’Educació, que ha presentat un informe 
molt complet, com cada any, com el del tinent d’alcalde i el Consorci, tant en gestió 
com en informació, i es mostra satisfeta pel fet d’haver demostrat i mantingut que les 
escoles són un entorn segur, un èxit compartit entre Consorci, directius i docents, que 
han fet una feina impecable, com també els alumnes, que dins de l’escola han tingut 
un comportament molt exemplar.
Observa que les dades mostren que els contagis es produeixen fora de l’escola: 
segons un estudi de la Vall d’Hebron, el 80% són transmissions del pare o la mare a 
l’infant i no a l’inrevés. A més, hi ha dades que diuen que als deu anys hi ha molt poc 
virus i molt poc asimptomàtic, que és a partir de la franja 10-19 anys on el 
comportament és bastant similar al de la mitjana de la població, i que el problema se 
centra en la franja 20-29 anys. Davant d’això, calen campanyes d’informació per 
conscienciar que els comportaments incívics estan afectant la normalitat de la cultura, 
de l’educació, etc., i hi ha espais segurs que han de tancar per comportaments que es 
produeixen fora d’aquests espais.
Subratlla que salvar les escoles ha de ser una prioritat i, per tant, cal fer tot el possible 
per mantenir-les obertes i segures, i comenta que convindria recuperar les activitats 
extraescolars. És conscient que hi ha 20 milions d’euros pressupostats per a això, i 
espera que es pugui fer al més aviat possible.
A continuació, qualifica d’impecable la informació exposada a l’informe, que aporta 
moltes dades per analitzar, per treballar i per veure quins són els dèficits que té el 
sistema educatiu, no només ara com a conseqüència de la COVID: té problemes 
estructurals i cal disposar de les eines que permetin tenir una societat més preparada, 
més forta i més resilient, i l’educació ha de tenir un paper clau en aquesta 
transformació. Per això, cal pensar quines són les propostes i els objectius de canvi 
que s’han d’emprendre, que són ambiciosos i costosos, però necessaris.
CCM 11/20 DSocials 17/87
Per acabar, torna a donar les gràcies a tot l’equip i el felicita.
La Sra. MUNTÉ agraeix la informació facilitada; recorda que a la sessió del setembre ja 
es va fer una primera valoració sobre l’inici de curs arran d’una compareixença 
sol·licitada pel Grup Municipal de Cs, i valora el sobreesforç que han fet tots els 
professionals en un curs extraordinari en què el focus s’ha centrat en tot moment en 
el fet de garantir la màxima normalitat possible ateses les circumstàncies. A parer del 
Grup Municipal de JxCat, i tenint en compte les dades, aquest objectiu s’està 
aconseguint força.
Aquest grup valora els reforços esmentats per la comissionada, com ara l’equip pilot 
de mestres a primària per a substitucions d’urgència o la inversió que s’ha fet en 
material de prevenció. En aquest sentit, també la Generalitat ha implantat novetats, 
com ara els centres d’atenció primària de referència per a les escoles, el reforç 
professional o el Pla digital, que ha comportat una inversió important en dispositius.
Posa de manifest que les escoles bressol, tant les públiques com les privades, són els 
únics centres educatius que van recuperar el cent per cent de la presencialitat abans 
de l’estiu; valora la inversió que s’ha fet en neteja per evitar la propagació de virus i
que es mantingui el grup bombolla tot el dia, fins i tot en la franja horària de 8 h a 9 h, 
i agraeix que la Sra. Truñó hagi fet referència a la diversificació horària. El Grup 
Municipal de JxCat, conscient que a l’escola bressol Aurora ja s’ofereix horari ordinari i 
que només s’ofereix l’horari pilot a Germanetes amb 15 places de matí i 15 de tarda
(les places no estan plenes), volia preguntar si tirava endavant aquesta diversificació 
horària.
D’altra banda, comenta que, a parer del seu grup, els 30 minuts de suport per dia i 
aula és totalment insuficient. Pregunta si l’Institut Municipal d’Educació té previst 
flexibilitzar la tarifació social per donar resposta a una realitat que és que la renda que 
moltes famílies van presentar no coincideix, malauradament, amb la seva renda 
actual, ja que enguany els seus ingressos han davallat sobtadament com a 
conseqüència de la pandèmia.
La Sra. BARCELÓ agraeix la presentació de l’informe i dona les gràcies sobretot a la 
comunitat educativa (personal docent, pares i alumnes), que ha fet un esforç sense 
precedents per garantir l’inici de curs en aquests moments de pandèmia, mentre que 
les administracions públiques no hi han estat a l’altura.
A continuació, qualifica de positives les dades sobre grups, personal docent i alumnes 
confinats, i pregunta quines mesures de protecció davant del virus s’implementaran 
durant l’hivern. Voldria saber, per exemple, com es farà per ventilar els espais i si s’ha 
pensat posar algun tipus de filtres HEPA.
Respecte a la bretxa digital, reconeix que les administracions públiques han fet un 
esforç que no van fer durant la primera onada, i pregunta quants alumnes no van 
poder accedir a l’ensenyament a través de les tecnologies durant aquella primera 
onada, així com si ara, si s’hagués de fer un altre confinament domiciliari —esperem 
que no—, realment hi hauria igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació.
Pel que fa a les escoles bressol, comenta que aquest seria un bon moment per donar 
les gràcies a l’escola concertada i a l’escola privada —cosa que el Govern municipal no 
fa mai— per permetre l’escolarització de l’alumnat a Barcelona (les famílies de 
2.000 infants havien demanat plaça en una escola bressol i no l’han obtingut perquè 
CCM 11/20 DSocials 18/87
no n’hi ha suficients). Lamenta que el Govern municipal mai no doni suport a l’escola 
concertada i a l’escola privada, com lamenta que el Govern central pretengués aplicar 
un IVA del 21% a aquestes escoles. Afortunadament, i gràcies a aquest grup, això no 
es farà.
A continuació, subratlla que la tarifació social sempre ha perjudicat moltíssim les 
famílies de classe mitjana, entre les quals hi ha molts autònoms, i la situació ha 
empitjorat encara més per la sobtada davallada dels ingressos, de manera que és 
urgent revisar aquesta tarifació social. Remarca que les administracions públiques han 
de ser flexibles i adaptar-se a les situacions econòmiques de les famílies.
En darrer lloc, manifesta la preocupació del seu grup pel 10% de l’alumnat que es 
troba en una situació de vulnerabilitat. Pregunta de quan és aquesta dada, una dada 
que cal seguir perquè no augmenti, i remarca que cal treballar perquè sigui molt 
menor i que no hi hagi aquesta desigualtat entre infants. D’altra banda, manifesta 
l’opinió que cal reconèixer l’esforç dels centres de més complexitat, i demana que no 
es tiri endavant l’objectiu de tancar una escola tan important com Can Clos.
El Sr. RAMÍREZ agraeix la presentació de l’informe tant al Govern municipal com a la 
comissionada, que en la darrera sessió de la Comissió, en el marc d’un prec presentat 
pel Grup Municipal del PP, va adquirir el compromís de presentar aquest informe, i 
celebra el bon inici del curs 2020-2021, que ha estat marcat per la pandèmia del 
coronavirus, i en el qual s’ha vist que les mesures adoptades, juntament amb l’esforç 
que ha fet el sector educatiu, han estat factors decisius per a l’elevat percentatge de 
centres educatius de la ciutat (74,1%) que tenen una presencialitat total.
Aquest grup celebra també la creació de l’Oficina EduSalut BCN COVID19 per a la 
coordinació de les administracions educativa i sanitària, i voldria saber si, per tal 
d’evitar la saturació dels centres d’atenció primària, al llarg del curs s’ampliaran les 
18 unitats mòbils per fer les PCR als centres educatius o si es pensa buscar una altra 
fórmula per evitar que els centres sanitaris es congestionin.
D’altra banda, pregunta si amb els més de 200 espais oferts per l’Ajuntament es va 
donar cobertura a la demanda de tots els centres que en van sol·licitar, i si la demanda 
ha tingut lloc tant per part de centres públics com per part de centres concertats, i 
demana que en les entrades i sortides de les escoles i dintre del programa «Protegim 
les escoles» s’elabori un mapa de les necessitats de cada centre educatiu per protegir-
ne els accessos, així com un estudi dels camins escolars, que en algunes ocasions no 
queden prou protegits.
Respecte a la xarxa d’escoles bressol municipals, observa que, malgrat la incorporació 
de Germanetes, el percentatge d’infants que no han obtingut plaça a les escoles 
bressol municipals continua sent molt elevat (36%, 2.344 alumnes). Afegeix que la 
mitjana de demanda no atesa a l’escola bressol pública dels darrers cinc cursos 
escolars ha estat del 43% (més de 3.500 alumnes), i subratlla que, davant d’aquesta 
manca de cobertura, el Grup Municipal del PP demana al Govern municipal que 
concerti places amb la iniciativa privada (a la ciutat hi ha una xarxa d’escoles bressol 
privades de gran qualitat). Recorda que aquest grup en reiterades ocasions ha 
plantejat subvencionar una part del cost d’aquestes escoles bressol privades per 
incrementar aquesta oferta. D’altra banda, denuncia que la Generalitat hagi deixat 
d’invertir en escoles bressol (des del 2012 té un deute pendent amb Barcelona que 
supera els 40 milions d’euros i que han de suportar les famílies de la ciutat), i subratlla 
CCM 11/20 DSocials 19/87
que cal continuar treballant per enriquir aquest pla i millorar l’oferta de les escoles 
bressol a Barcelona.
La Sra. PARERA observa que l’informe és bastant extens i dona bastantes xifres. Entén 
que no hi ha temps per donar resposta a totes les preguntes dels grups, motiu pel 
qual el Grup Municipal de BxCanvi anirà formulant fora de comissió alguns dubtes que 
li puguin quedar.
Dit això, assenyala que l’informe no harmonitza les dades, ja que de vegades presenta 
dades globals o xifres totals i d’altres, percentatges, i costa una mica fer-se una visió 
real de les dades.
A continuació, posa de manifest que, si bé a l’Oficina EduSalut BCN COVID19 estan 
representats tant els centres públics com els concertats i els privats, a la Taula de 
Coordinació d’Escoles i Salut els privats no hi són —si més no, a l’informe no es diu 
que hi siguin—, una anomalia sense sentit: en aquesta taula, que teòricament és la 
que treballa més en el dia a dia en les problemàtiques que puguin sorgir, també hi ha 
de ser l’educació privada.
Tot seguit, demana que s’ampliï la informació sobre el programa pilot de mestres de 
primària generalistes per cobrir substitucions d’urgència, ja que a l’informe no se’n 
detallen les condicions, el nombre de mestres, les escoles, etc.
Respecte a les escoles bressol, pregunta si les privades han quedat al marge dels 
recursos de suport educatiu i de materials, com ara EPI, que s’han donat a totes les 
escoles bressol municipals, i subratlla que si no ajuden les escoles privades 
perjudiquen tant les famílies i els nens que queden fora de l’oferta pública perquè no 
hi ha plaça i han d’anar a una privada com moltes petites i mitjanes empreses, 
aquestes escoles bressol privades que estan oferint un servei que l’Administració no 
dona i que ja han patit greus perjudicis econòmics. Remarca que moltes escoles ja han 
tancat i, si no les ajuden, estan posant en risc la supervivència d’altres i, 
consegüentment, l’escolarització de molts nens de 0 a 3 anys.
Observa que, segons l’informe, la capacitat de la xarxa pública representa només el 
22,2% de la petita infància empadronada a la ciutat, la qual cosa significa que molts 
infants en queden fora, i subratlla que cal assegurar que hi hagi demanda —preocupa 
la baixada que hi ha hagut— i que hi hagi oferta, ja sigui pública o privada: cal 
incentivar que es porti els nens de 0 a 3 anys a l’escola bressol i garantir que ningú en 
quedi fora.
En darrer lloc, qualifica de vergonyós l’augment de 13 cèntims de les beques 
menjador; subratlla que cal garantir que tothom rep beca menjador durant tot l’any, i 
lamenta que en lloc de treballar per millorar les dades sobre abandonament escolar i 
repetició de curs, estiguin treballant per camuflar-ho amb la Llei Celaá.
ES DONA PER TRACTAT
d) Compareixences Govern municipal
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
2. – (M1923/1404) Que comparegui el responsable del Govern municipal de l’Ajuntament 
de Barcelona, per tal d’informar sobre la situació del servei de la Unitat Municipal 
CCM 11/20 DSocials 20/87
contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), així com el plantejament de model de gestió i 
de recursos humans i econòmics que es vol desenvolupar per a aquest servei. 
La Sra. PÉREZ, abans d’exposar el contingut de la compareixença, observa que en les 
tres sol·licituds de compareixença d’avui s’empra la fórmula «que comparegui el 
responsable», quan en tots tres casos la persona responsable és una dona.
Dit això, posa de manifest que la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans 
(UTEH) és un servei pioner a l’Estat espanyol fruit d’un compromís ferm de 
l’Ajuntament i de l’acord polític generalitzat que hi ha sobre la necessitat de lluitar 
contra totes les formes de tràfic, tot sabent que les competències municipals en 
aquesta temàtica d’abordatge complex són molt limitades.
Indica que l’UTEH proporciona una atenció integral i especialitzada en els àmbits 
social, psicològic i jurídic, així com espais de protecció i acolliment per a les víctimes 
de tràfic, i les dades dels darrers dos anys mostren una consolidació del servei amb un 
increment de les atencions i una millora de la coordinació, així com dels protocols que 
s’han anat necessitant per treballar tant internament com en el circuit que s’ha 
generat de treball conjunt amb policies i amb diferents àmbits d’administracions.
Especifica que el 2018 l’UTEH va atendre 153 unitats familiars, amb una majoria 
important de dones, i el 2019, 210, i també hi va haver un increment dels homes
atesos, així com una diversificació de la finalitat del tràfic: explotació econòmica, 
laboral, comissió de delictes, mendicitat i, en la gran majoria dels casos, explotació 
sexual. D’altra banda, s’han atès persones de 38 països diferents i la nacionalitat més 
habitual continua sent la nigeriana, tot i que l’increment de xifres en cap cas és de 
nacionalitat nigeriana, sinó de països asiàtics i d’Amèrica Llatina.
Comenta que fins ara les actuacions pel que fa al tràfic s’havien enfocat amb una 
mirada policial, la qual cosa té sentit, ja que hi ha d’haver una coordinació policial que 
supera les fronteres i que té coordinació amb altres àmbits sobretot a escala 
internacional, i indica que l’UTEH prioritza l’atenció psicosocial i jurídica a les víctimes, 
un enfocament que suposa un repte a l’hora de plantejar-ne l’organització. Respecte 
d’això, informa que es va dotar l’UTEH de dues professionals de plantilla municipal
(coordinadora i treballadora social) i uns mesos després es va ampliar contractant 
externament dos serveis: d’una banda, assessorament jurídic i representació jurídica 
de les víctimes en judicis per tràfic, un tema summament especialitzat per al qual es 
va anar a buscar la professional que tenia més antecedents i més coneixement en la 
matèria, i, d’altra banda, atenció psicològica. Afegeix que al cap de mig any més es va 
definir la necessitat de comptar amb un acompanyament d’educació social, que 
durant uns mesos es va contractar externament, però després es va valorar que era 
necessari contractar-lo com a plaça de plantilla municipal, i avui és una plaça 
estructural.
Explica que les treballadores dels serveis que es donen de manera especialitzada i 
externalitzada van presentar una demanda laboral a l’Ajuntament el 2019 per 
demanar-ne la internalització. En aquell moment, atesa aquesta demanda i en espera 
del judici, l’Ajuntament va aturar el plantejament que tenia de creació de places, i ara 
la intenció de crear les tres places passa a ser una qüestió judicial que, a més, s’ha 
allargat com a conseqüència de la pandèmia. En aquest context, es decideix donar 
continuïtat al servei amb les treballadores externalitzades fins al judici i després, 
òbviament, acatar la decisió judicial.
CCM 11/20 DSocials 21/87
D’altra banda, indica que el primer trimestre del 2021 l’UTEH es traslladarà a una nova 
ubicació —entén que no és necessari donar-la ara, però es pot compartir— més ben 
adaptada a les necessitats del servei en relació amb la confidencialitat i l’atenció 
personalitzada, i s’està preparant una nova licitació per a la pròrroga dels serveis
d’assessorament i representació jurídica i de tractament psicològic.
La Sra. ALAMANY saluda tothom, també els sindicats i les treballadores que estan 
seguint la sessió, i posa de manifest que la darrera setmana diversos mitjans de 
comunicació s’han fet ressò de la situació de la Unitat contra el Tràfic d’Éssers 
Humans. Així, s’han llegit titulars com ara «Fort increment dels casos de tràfic de 
persones» o «La crisi agreuja la situació i la pressió sobre persones en situació de 
tràfic». Alhora, s’ha vist que hi ha malestar entre la plantilla per l’externalització de la 
meitat del personal, la situació d’inestabilitat del personal adscrit als serveis que 
ofereix l’UTEH, que té lloc des de la seva creació, i l’espai on les professionals del 
servei atenen les víctimes, que no és adequat.
Subratlla que les persones ateses pel servei (el nombre de persones ateses va 
augmentar un 37% del 2018 al 2019) haurien de trobar un servei a ple rendiment, 
amb estabilitat i recursos, i per això el Grup Municipal d’ERC va sol·licitar aquesta 
compareixença. Remarca que l’UTEH atén víctimes de tràfic de persones, una xacra 
estesa i invisibilitzada, que requereix un model de gestió clar i dimensionat que ara 
per ara no hi és.
Comenta que, un any després que aquest grup presentés una pregunta (setembre de 
2019) adreçada a la Regidoria en aquest sentit, les coses no han canviat gaire: a 
l’octubre de 2020 no estaven assegurades les pròrrogues de les contractacions de 
diverses treballadores i la coordinadora de l’UTEH va haver d’emetre un comunicat 
alertant de la inviabilitat de mantenir el servei en funcionament si no disposava dels 
recursos humans suficients.
Assenyala que els problemes que reclamen solucions a l’UTEH són diversos: cal
replantejar la plantilla, ja que amb els professionals que hi ha no n’hi ha prou per 
oferir un servei tan delicat i tan urgent com aquest; replantejar si és o no un servei 
essencial —a aquest grup li agradaria que fos una decisió política, no tant jurídica—, i 
garantir l’expertesa i l’especialització de les professionals que hi treballin, així com 
reforçar el perfil jurídic, una part important de la feina.
Pel que fa a la nova ubicació de l’UTEH, comenta que caldrà valorar si és necessari 
afegir-hi personal de seguretat, nous horaris i condicions de treball, ja que les 
condicions de l’espai on es troba actualment són lamentables pel que fa a la privadesa 
de les persones que hi accedeixen.
A continuació, indica que en la passada compareixença, feta pel regidor Marc Serra 
atès que la regidora no hi era, el Sr. Serra va dir que no acceptava que parlessin
d’indefinició del servei, sinó de redefinició del servei, però observa que, un any 
després, les coses no han canviat gaire. Afegeix que en tres anys el servei va atendre 
120 persones i en dos anys, 360, i el ritme de l’atenció no s’ajusta a la dimensió dels 
recursos. D’altra banda, el regidor va dir que es tendia cap a la consolidació d’un 
servei important i que s’estaven estudiant diferents escenaris segons el pressupost. 
Subratlla que aquest és un acord que el Grup Municipal d’ERC va plantejar en el 
pressupost i no n’està veient els fruits, i manifesta el desig que el calendari exposat 
per la regidora es compleixi, ja que no es pot endarrerir més.
CCM 11/20 DSocials 22/87
A continuació, es mostra d’acord amb el que va dir la regidora en la roda de premsa 
del Govern municipal que una víctima de tràfic d’éssers humans no podia estar 
amenaçada per una ordre d’expulsió i que calia modificar la Llei d’estrangeria, i 
remarca que és el Govern de l’Estat, on hi ha els mateixos partits que al Govern 
municipal, qui ho pot fer.
Per acabar, diu que queda en espera que s’acabi de confirmar el calendari, la ubicació 
i les condicions laborals, així com si s’establirà un diàleg amb les treballadores del 
servei, ja que no n’hi ha prou amb bones intencions ni a coincidir en el diagnòstic.
La Sra. VILA posa de manifest que tradicionalment aquestes qüestions a l’Ajuntament 
es treballaven de manera molt consensuada, amb el bon hàbit de compartir més 
intensament el funcionament d’aquests serveis, on hi ha el consens de totes les forces 
polítiques: anualment es presentava un informe i sovint es treballava molt a porta 
tancada amb els grups municipals, amb la qual cosa no calia fer aquestes sol·licituds 
de compareixença per aprofundir en les xifres, el funcionament i l’estructuració 
d’aquest servei, que el Grup Municipal de JxCat considera essencial que funcioni bé i 
que estigui ben dotat pel que fa als recursos econòmics i al personal. També considera 
fonamental que les persones que hi treballin se sentin còmodes, perquè són feines de 
molta tensió on hi ha un patiment per part de les persones que atenen els usuaris i les 
usuàries i, per tant, haurien de treballar en condicions òptimes.
Per tot això, aquest grup troba molt pertinent aquesta compareixença, que, a parer 
seu, hauria d’haver aprofundit en el model de gestió, en l’espai, en el funcionament 
del servei i en el fons de la qüestió, que és el que hauria de preocupar els regidors i les 
regidores de l’Ajuntament. Entén, però, que la manca de temps impossibilita aquest
aprofundiment.
Explicita que la pandèmia ha tingut efectes devastadors sobre moltes persones 
vulnerables, moltes de les quals treballen en el mercat no formal, i que la situació 
s’agreuja molt més encara en els casos d’explotació, i posa de manifest que les dades 
mostren que la majoria de persones ateses com a víctimes de tràfic d’éssers humans 
són dones explotades sexualment. Afegeix que l’agència ABITS d’alguna manera 
estructurava i donava fortalesa a aquest servei i evitava que hi hagués aquestes 
crítiques per part de les persones que hi treballaven, i pregunta quina coordinació hi 
ha en aquests moments amb aquesta agència, així com amb els cossos de seguretat, 
amb la Fiscalia i amb el poder judicial. Voldria saber com s’està fent per detectar els 
casos de tràfic i perquè prosperi el procés més jurídic per posar fi a aquesta explotació 
i perseguir les persones que cometen aquests delictes, que estan tipificats i 
considerats com a molt greus internacionalment, i com s’està arribant a les persones 
explotades tenint en compte que hi ha una situació de parada econòmica i, 
consegüentment, molts locals on s’exercia la prostitució estan tancats. Pregunta quina 
és la situació actual al carrer i als pisos —entén que el fet que no hi hagi locals fa que 
moltes de les dones que estan prostituïdes exerceixin en pisos— i com està treballant 
l’Ajuntament per accedir a aquests pisos i atendre aquestes dones.
Per acabar, demana a la Sra. Pérez més valentia política i més lideratge en la 
interlocució amb els governs amics que tenen a Madrid. A parer del Grup Municipal 
de JxCat, aquest és un molt bon moment per plantejar canvis estructurals per lluitar 
contra aquesta xacra i donar oportunitats a les persones que es troben al país sense 
papers i, a més, explotades i, consegüentment, amb molt poques expectatives de 
CCM 11/20 DSocials 23/87
poder canviar la seva vida.
La Sra. BARCELÓ posa en valor la feina que es fa a l’UTEH per lluitar contra el tràfic 
d’éssers humans, una feina que es va treballar en la legislatura passada mitjançant 
reunions amb els grups que, a parer seu, caldria recuperar, i agraeix l’informe facilitat 
amb la valoració del darrer any per part de l’UTEH. Entén que tots els grups 
comparteixen com ha de ser l’abordatge d’aquesta qüestió, que ha d’incloure atenció 
biopsicosocial i jurídica i, sobretot, personalitzada, ja que darrere de cada cas hi ha 
moltíssim patiment, sovint no només en les dones i els homes —el nombre d’homes 
atesos ha augmentat considerablement, de 4 a 21—, sinó també en els fills d’aquestes 
dones i d’aquests homes, que es veuen afectats de manera directa o indirecta.
Subratlla que és molt important augmentar els recursos d’aquest servei, perquè la 
detecció i la prevenció són clau, i observa que sovint a les dones els costa moltíssim 
denunciar perquè tenen molta por a l’explotador —l’explotació sexual és un dels fins 
principals del tràfic d’éssers humans.
A continuació, esmenta el projecte RAI, que s’enfoca a la inserció sociolaboral i en el 
qual han participat 27 dones, 11 de les quals s’han incorporat al mercat laboral 
formal, i pregunta com es reforçarà aquest programa, que considera clau, sobretot en 
aquests moments, ateses les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia.
Tot seguit, diu a la Sra. Pérez que les queixes en relació amb l’UTEH ja hi eren l’any 
passat —el Grup Municipal de Cs va formular unes preguntes per escrit al juliol de 
l’any passat sobre aquesta qüestió— i cal atendre-les, perquè l’UTEH és una unitat
essencial que fa una feina extraordinària. Subratlla que cal arribar a un acord per 
solucionar els problemes persistents de les treballadores, com ara que l’educadora 
social no té plaça fixa, i remarca que en política només s’ha de prometre allò que es 
pot complir.
A continuació, comenta que, si bé la pandèmia justifica les pròrrogues dels contractes
del servei d’assessorament i representació jurídica i del servei d’assessorament 
psicològic, això ve d’abans, i caldria explicar per què es recorre a aquesta fórmula.
Observa que l’Administració municipal és exigent amb el compliment del pagament 
dels impostos per part dels ciutadans, però després no té cap problema a ser flexible
amb les pròrrogues.
Conclou que cal garantir les condicions laborals que es van prometre —l’Administració 
ha de ser seriosa en allò que promet, sobretot si té a veure amb condicions laborals—, 
així com els recursos necessaris per oferir una feina essencial. En aquest sentit, el 
Grup Municipal de Cs celebra que es disposi d’un nou espai, i voldria saber per què 
l’espai actual ha quedat petit —potser no es va preveure l’augment tan gran de 
persones ateses que hi ha hagut.
El Sr. RAMÍREZ agraeix la informació facilitada per la regidora tant en aquesta 
compareixença com al llarg de la setmana, durant la qual ha enviat als grups diferents 
informes i dades sobre l’UTEH, i posa de manifest que entre el 2018 i el 2019 
l’Ajuntament va atendre un total de 363 víctimes de tràfic d’éssers humans —hi ha 
hagut un augment en el nombre de persones ateses— de 38 nacionalitats diferents —
la nigeriana és la nacionalitat més comuna—, i el 66% de les persones ateses es 
troben en situació irregular al país. D’altra banda, destaca la dada que el 75% de les 
víctimes de tràfic són dones explotades sexualment, però també hi ha casos 
CCM 11/20 DSocials 24/87
d’explotació del servei domèstic i d’extracció d’òrgans, i hi ha hagut un increment dels 
homes atesos (es va passar de 4 el 2017 a 21 el 2019).
Assenyala que la situació provocada per la pandèmia ha incrementat la violència 
estructural, ja que la pressió dels explotadors i dels proxenetes per aconseguir diners 
també ha augmentat, com també ho han fet les necessitats d’habitatge de les 
víctimes, sovint allotjades en infrahabitatges o en habitacions rellogades, cosa que 
complica encara més la seva situació. Demana al Govern que faciliti, si és possible, el 
detall de les dades sobre aquests allotjaments.
A continuació, comenta que el tràfic d’éssers humans és una qüestió nacional i 
internacional vinculada als fluxos poblacionals i a les situacions que poden donar lloc 
als moviments massius de població en les zones deprimides del món, i pregunta 
quines polítiques segueix l’Ajuntament pel que fa a la prevenció i a la protecció de les 
víctimes, més enllà del que ja s’ha manifestat de prioritzar l’atenció social i psicològica 
i la segona fase d’assessorament jurídic, així com quines accions es coordinen amb les 
altres administracions implicades tant a escala autonòmica com a escala nacional, 
sobretot ara que el Govern municipal pot aprofitar la bona sintonia amb el Govern de 
l’Estat per coordinar-hi aquestes polítiques públiques.
D’altra banda, pregunta de quins recursos humans disposa aquesta oficina, que 
recentment ha estat objecte de moltes queixes dels treballadors, que han parlat 
d’inestabilitat laboral, de conflicte laboral i d’internalització, qüestions relacionades 
amb les condicions laborals que caldria solucionar de manera immediata. Afegeix que 
fa temps que hi ha el compromís de consolidar la plaça de l’educadora social, que 
encadena un contracte temporal rere un altre, però continua sense donar-s’hi 
compliment. A més, torna a caducar la segona pròrroga autoritzada per al 
desenvolupament de la contractació del servei d’assessorament i representació 
jurídics, així com la pròrroga autoritzada per al servei d’assessorament i tractament 
psicològics. Observa que, si bé la regidora ha manifestat que es farà una pròrroga, tot 
indica que, malgrat les gestions per licitar les contractacions d’aquest servei, no es 
compliran els terminis per mantenir la continuïtat de les assistències que hi ha 
programades.
Tot seguit, subratlla que cal continuar treballant per trobar una solució a altres punts 
que també s’han denunciat, com ara que l’espai és inadequat, que hi ha dues 
companyes que continuen sense cobrar el complement d’atenció directa, que tenen 
un horari especial sense haver estat pactat o que en els judicis es posen en perill les 
professionals i el seu entorn familiar, ja que es veuen obligades a identificar-se amb 
les seves dades personals, quan caldria protegir la seva identitat.
Conclou que el Grup Municipal del PP dona tot el seu suport a l’UTEH, i que cal 
treballar per solucionar els problemes laborals i de recursos que té.
La Sra. PARERA, que entén que els grups que l’han precedit han reflectit el sentiment i 
les preocupacions que tenen tots, subratlla que cal prestar una atenció específica a 
l’UTEH, ja que fa una tasca molt complicada i molt dura que és essencial i, per tant, ha 
de funcionar molt bé. Altrament, es perjudicaria persones molt vulnerables.
Dit això, manifesta la preocupació del Grup Municipal de BxCanvi per l’informe, que 
evidencia que la pandèmia ha incrementat les xarxes d’explotació sobre un col·lectiu 
molt vulnerable, amb explotacions laborals, sexuals, delictives, embarassos forçats i, 
per primer cop a Barcelona, tràfic d’òrgans —esgarrifa parlar d’aquests temes. Ara, 
CCM 11/20 DSocials 25/87
amb el diagnòstic fet, urgeix saber de quines eines es disposa i com es pot trobar la 
col·laboració d’altres administracions per fer-hi front.
A continuació, subratlla que no es poden permetre els conflictes laborals amb 
personal que proporciona assistència jurídica i psicològica, un servei essencial: les 
persones hi han de treballar a gust i ben integrades, i l’Ajuntament no pot perdre el 
temps resolent conflictes, sinó que hauria d’invertir aquest temps a solucionar una 
problemàtica molt greu, els problemes que atén aquesta oficina. Pregunta en quin 
punt es troba aquest conflicte i quines vies de solució té.
Tot seguit, remarca que la privacitat és bàsica en aquest tipus de serveis, ja que, sense 
privacitat, es vulnera el dret a la intimitat i, a més, es pot desincentivar que la gent 
vagi a aquestes oficines i denunciï la situació que està patint. D’altra banda, pregunta 
quines mesures s’estan adoptant per pal·liar el col·lapse administratiu, i comenta que 
s’estan venent cites prèvies per tramitar renovacions de NIE, entre altres coses, una 
situació preocupant.
Per acabar, diu que és conscient que aquest àmbit no depèn només de l’Ajuntament, 
que no té competències en tot, però sí que ha de ser prou intel·ligent per buscar la 
complicitat de les altres administracions perquè l’ajudin a solucionar aquests 
problemes.
La Sra. PÉREZ exposa que l’UTEH va sorgir de seure en una mateixa taula actors que 
fins aleshores, almenys a Barcelona, no havien trobat un espai de coordinació
(Fiscalia, Judicatura, policies, Delegació de Govern, Migració...), actors per als quals no 
va ser fàcil arribar a un consens, perquè el tema competencial en aquesta matèria, 
com en moltes d’altres, és molt sensible. D’aquesta feina de coordinació va sortir un 
circuit específic per treballar el tràfic d’éssers humans a la ciutat, un circuit que ha 
estat premiat i reconegut a escala internacional, però és una experiència pilot, i això 
fa que algunes reflexions inicials s’hagin repensat. Per exemple, en un primer moment 
es va pensar que la millor ubicació era una seu municipal amb unes característiques 
determinades, però ara s’ha vist que, per qüestions de privacitat, n’és millor una altra 
i, per tant, es canvia.
Explica que en el circuit que va néixer es va començar a treballar amb l’objectiu de 
tenir indicadors propis que ajudessin a arribar al judici amb molta més protecció, ja 
que ara mateix la llei no està donant resposta a les situacions complicades, i amb la 
Llei d’estrangeria no s’està donant una cobertura que permeti tenir bons resultats en 
judicis. Observa que, de fet, a l’Estat espanyol les sentències en aquesta matèria són 
gairebé nul·les, i és un tema que calia abordar amb Judicatura i amb Fiscalia. A parer 
seu, el sistema d’indicadors ha millorat moltíssim.
Subratlla que de la taula de coordinació institucional, del circuit, va sorgir la necessitat 
de generar l’UTEH, amb un reconeixement que era bàsic per poder treballar, i 
assenyala que aquest any s’ha fet un protocol intern, un dels resultats positius del 
qual és la derivació que hi ha de la Guàrdia Urbana o del Pla ABITS. Afegeix que el 
servei d’atenció socioeducativa al carrer és una de les màximes derivacions, però ja no 
es posa en risc la treballadora que està al carrer quan s’assisteix a un judici, ja que ara 
hi ha una experta que acompanya en els judicis, un servei que es va considerar que 
calia externalitzar perquè el grau d’especialització era molt important, però ara això 
està en judici.
A continuació, indica que el trasllat a la nova ubicació en principi es farà al gener, i 
CCM 11/20 DSocials 26/87
remarca que han de ser estrictes en relació amb el fet que l’Ajuntament no té fons 
il·limitats i, per tant, no pot créixer il·limitadament. Així, han de ser rigorosos amb 
l’estudi de ràtios i amb els informes psicosocials que sustenten la demanda 
d’increment de plantilles. Afegeix que això era una prova pilot i no estan fora de ràtios 
d’atenció, ni molt menys.
Per acabar, diu que pren nota de la demanda de fer una reunió específica per poder 
tractar aquest tema amb més profunditat.
ES DONA PER TRACTADA
Del Grup Municipal Partit Popular:
3. – (M1923/1397) Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar 
compte de la querella interposada contra l’Ajuntament de Barcelona per raó de la 
ocupació d’habitatges de l’edifici situat al número 38 del Carrer Lleida. 
La Sra. PÉREZ indica que aquest punt es tractarà juntament amb el següent, una 
sol·licitud de compareixença del Grup Municipal de BxCanvi.
La Sra. MARTÍN explica que la querella interposada pel fons d’inversió Vauras 
Investment, SL contra diverses persones de l’Ajuntament (l’alcaldessa, el regidor Marc 
Serra, la directora de la Unitat d’Antiassetjament i Disciplina de l’Habitatge Fuensanta 
Alcalá, i ella mateixa), ha estat entrada i registrada com a diligències indeterminades 
però, de moment, no ha estat admesa a tràmit, i ella no entrarà a valorar una querella 
que està pendent d’admissió a tràmit.
Dit això, exposa que el 31 de juliol de 2017 es van ocupar alguns habitatges de la finca 
situada al número 38 del carrer Lleida i el fons Vauras Investment, propietari de la 
finca des d’aquell any, va iniciar les demandes de desnonament. El 17 de gener de 
2020 se li va enviar un requeriment per informar-lo de les noves obligacions que 
establia el Decret 17/2019, de 23 de desembre, que modifica la Llei 24/2015 i 
estableix que és obligatori oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar 
demanda judicial de desnonament per manca de títol jurídic que habiliti l’ocupació o 
en els procediments judicials per aquest motiu que estiguin encara en tramitació quan 
el demandant tingui la condició de gran tenidor. Vauras no va atendre aquest 
requeriment i va executar els llançaments, tot desatenent també el que estableix 
l’article 5 de la Llei 24/2015, que indica que la comprovació de la situació de risc 
d’exclusió residencial l’ha de fer el mateix demandant requerint la informació 
necessària als afectats. El 28 de febrer de 2020 la directora de l’Oficina d’Habitatge de 
Sants-Montjuïc, que actua com a Consorci de l’Habitatge, va emetre un informe 
d’exclusió residencial per a les sis unitats de convivència que ocupaven els habitatges. 
Un cop confirmada la vulnerabilitat, la Unitat d’Antiassetjament i Disciplina va incoar 
un expedient sancionador a Vauras, amb data 2 de març, com a responsable de sis 
infraccions greus tipificades a l’article 124.2i de la Llei pel dret a l’habitatge,
consistents en la no formulació de la proposta obligatòria de lloguer social en els 
supòsits que ho requereix la Llei 24/2015. El 22 de setembre es va dictar resolució 
definitiva, que imposava una sanció de 417.252,87 euros per als sis habitatges, una 
quantia que està per sota del màxim que preveu la Llei pel dret a l’habitatge
CCM 11/20 DSocials 27/87
(90.000 euros per infracció), de manera que no es pot posar en qüestió la 
proporcionalitat de la sanció.
Comenta que, lamentablement, aquest no és un cas aïllat, sinó que massa sovint grans 
propietaris incompleixen la llei vigent i no fan l’oferta de lloguer social corresponent. 
N’exposa alguns exemples:
- Matrimoni amb dos fills menors amb vulnerabilitat social i econòmica 
acreditada per Serveis Socials. El gran propietari Norvet SL, que acumula 
diversos pisos buits a la mateixa finca, insta el desnonament de la família sense 
fer-li l’oferta de lloguer social quan, a més, una de les menors està aïllada 
pendent d’una PCR per contagi escolar. El llançament es produeix, amb la qual 
cosa es posa en risc la salut pública, en trencar el confinament de la menor, i la 
moratòria estatal no dona cobertura a aquesta família perquè la seva situació 
de vulnerabilitat és prèvia a la COVID-19 i es troba ocupant l’habitatge d’aquest 
gran tenidor sense títol habilitant fruit d’un procés d’exclusió residencial.
- Nucli familiar d’onze persones compost per cinc menors i sis persones adultes, 
entre les quals hi ha una dona embarassada. La propietat, el fons d’inversió 
Cerberus, no fa l’oferta de lloguer social i intenta executar el desnonament per 
segona vegada. La Unitat Antidesnonaments de l’Ajuntament aconsegueix 
evitar-lo en l’últim minut a porta. La família està en situació de vulnerabilitat 
prèvia a la COVID-19, per tant, tampoc està protegida per la moratòria.
- Ordre de desnonament instat per la Sareb per a dues dones adultes, mare i 
filla, la filla a l’atur i sense cobrar cap prestació, i la mare amb una malaltia greu 
i una pensió per incapacitat permanent absoluta. Situació de vulnerabilitat 
prèvia a la COVID. La Unitat Antidesnonaments aconsegueix intervenir i 
suspendre el llançament temporalment, però la moratòria tampoc no protegiria 
aquesta família davant d’un hipotètic proper desnonament.
Subratlla que aquests tres casos no són anecdòtics, sinó que són representatius d’una 
realitat diària i posen en relleu dues qüestions: que la gran majoria de grans tenidors 
incompleixen sempre que poden la Llei 24/2015, que els obliga a oferir contractes de 
lloguer social a persones en situació de vulnerabilitat —quan infringeixen la llei, 
l’Administració ha d’iniciar els procediments sancionadors corresponents—, i que cal 
que el Govern de l’Estat ampliï la moratòria de suspensió de desnonaments per
situació de vulnerabilitat més enllà de la problemàtica sobrevinguda per la COVID. 
Observa que no és només una qüestió de salut individual, de respecte al dret a 
l’habitatge, sinó també de salut pública i de responsabilitat social amb els veïns i 
veïnes.
Remarca que no es pot permetre que la crisi de l’habitatge continuï agreujant-se arran 
de la crisi de la COVID: la situació ja era dramàtica abans, i ara no es pot permetre 
l’allau de desnonaments que hi ha hagut des del setembre. Especifica que del 14 de 
setembre al 23 d’octubre la Unitat Antidesnonaments va tenir coneixement de 
443 ordres judicials de desnonaments que afectaven, com a mínim, 1.211 persones, i 
això sense tenir en compte les ordres de desnonament que no es comuniquen a 
l’Ajuntament, que van per procediments penals i que també afecten persones 
vulnerables. Observa que si aquestes també es comptessin, segurament centenars de 
persones afectades més s’afegirien a aquestes 1.211.
Demana que no es faci el discurs que d’aquest tema se n’ha d’ocupar l’Administració i 
no pas els privats, ja que no hi ha parc públic en el món capaç d’assumir una entrada 
CCM 11/20 DSocials 28/87
de 1.200 persones cada cinc setmanes. Subratlla que aquesta no és la resposta i que el 
que s’ha de fer és complir les lleis, que estableixen obligacions per als grans tenidors
—agradi més o agradi menys, és la llei vigent—, impulsors de més del 50% de les 
ordres de desnonament. A més, el 38% dels llançaments executats afecten famílies en 
extrema situació de vulnerabilitat que ocupen habitatges buits de grans tenidors. 
Entén que també haurien de parlar de la flagrant vulneració del dret a l’habitatge i de 
les lleis vigents a Catalunya per part dels grans tenidors.
D’altra banda, fa referència a la desproporcionada presència policial, l’excessiva 
contundència en les actuacions dels Mossos d’Esquadra que s’està veient últimament, 
i les estratègies poc transparents en les execucions d’alguns llançaments, per 
exemple, quan es fan fora de casa famílies amb nens a última hora del vespre, amb 
vigència del toc de queda, sense ordre judicial, escenes intolerables que han d’acabar i 
de les quals també caldria parlar.
Demana a totes les companyes que exigeixin una moratòria real de tots els 
desnonaments de persones vulnerables al Govern de l’Estat —fa setmanes que ho fan
i no pararan fins que ho aconsegueixin—; que els grans propietaris deixin de saltar-se 
la llei i facin les ofertes de lloguer social que han de fer; que el Departament d’Interior 
posi fi a les intimidacions a persones que aturen desnonaments —s’han posat multes 
a veïns i veïnes que ho fan—, i que s’aturin les actuacions desproporcionades que no 
respecten criteris de proporcionalitat i d’oportunitat.
Conclou que cal parlar de la realitat que està afectant milers de veïnes de la ciutat i 
deixar d’intentar rentar-li la cara a qui s’ha dedicat a obtenir el màxim benefici a costa 
del dret a l’habitatge de les persones més vulnerables.
El Sr. RAMÍREZ agraeix la informació facilitada per la regidora Martín, però observa 
que la seva intervenció ha semblat més una presentació d’un informe sobre els 
desnonaments que no pas la resposta a la sol·licitud de compareixença, que l’únic que 
volia era informació sobre els fets que han motivat una querella contra diverses 
persones de l’Ajuntament, entre les quals hi ha l’alcaldessa, després de l’ocupació 
d’uns habitatges de l’edifici situat al número 38 del carrer Lleida, conegut pels 
ocupants com el Bloc Llavors.
Posa de manifest que les acusacions contra els membres del Govern municipal són 
molt greus i explica que amb aquesta sol·licitud de compareixença el Grup Municipal 
del PP no pretenia jutjar els fets —això ho han de fer els jutjats—, sinó que demanava 
transparència i que s’expliqués si hi ha cap indici de veritat en les acusacions i en quin 
estat es troba la querella. Observa que el fet que aquesta no hagi estat admesa a 
tràmit no significa que hagi estat rebutjada.
Especifica que, entre altres coses, la querella afirma que en una reunió amb el regidor 
Marc Serra, la regidora Martín i la responsable del Departament de Disciplina, 
Habitatge i Inspeccions, la Sra. Fuensanta Alcalá, es va pressionar l’empresa Vauras 
Investment perquè cedís habitatges de l’edifici a un preu de lloguer social o que els 
vengués a un preu irrisori i, com a contraprestació, l’Ajuntament s’oferia per 
desbloquejar algunes obres o llicències que tenia en un altre lloc. D’altra banda, 
segons els mitjans de comunicació, l’empresa afirmava que hi havia hagut defraudació 
de fluids elèctrics i anàlegs que havien estat emparats per responsables de 
l’Ajuntament. Segons el text publicat, es van donar ordres precises als Mossos 
d’Esquadra per retirar la seguretat que havia contractat la firma per vigilar els 
CCM 11/20 DSocials 29/87
comptadors dels subministraments.
A continuació, respecte a l’explicació de la regidora Martín sobre la situació dels 
desnonaments, l’aplicació de la Llei 24/2015 i el Decret 17/2019, el requeriment previ, 
l’obligació d’afavorir l’habitatge social i l’informe de Serveis Socials sobre l’exclusió 
social, entén que hi pot haver hagut actuacions sancionables, però entén també que si 
el jutjat accedeix al desnonament i al desallotjament d’unes ocupacions il·legals, ho fa 
en compliment de la normativa. Pregunta si s’està qüestionant que el jutjat compleixi.
Insisteix, però, que aquesta sol·licitud de compareixença el que demanava són 
explicacions sobre una querella, un procediment penal vinculat a una situació, i 
subratlla que, com ja ha dit en nombroses ocasions el Grup Municipal del PP, és molt 
greu que el Govern municipal doni suport a actituds, de vegades violentes, que van en 
contra de la propietat privada i de la legalitat vigent. En aquest cas, un cop més, 
membres del Govern municipal i alguns mitjans de comunicació fan gala del seu 
activisme polític amb el moviment ocupa, al qual donen suport. No entén que amb 
l’excusa de defensar el dret a l’habitatge digne es negui als grans tenidors el dret a 
reclamar res davant d’una ocupació il·legal, ja que la defensa del dret a l’accés a 
l’habitatge no és incompatible amb la defensa del bé jurídic protegit del dret a la 
propietat, un dret inalienable i molt important consagrat a la Constitució espanyola.
D’altra banda, critica que el Govern recorri al discurs negacionista dient que el 
problema de les ocupacions són fake news, un relat inventat pels partits de la dreta. 
Això és el que va dir la Sra. Martín a la sessió del setembre de la Comissió, i el Sr. Riera 
va dir que aquests partits estaven encoratjant l’alarmisme social. La realitat, però, és 
que Barcelona és l’epicentre de les ocupacions il·legals: el sistema estadístic de 
criminalitat que depèn del Ministeri d’Interior assenyala que el primer semestre de 
2020 les ocupacions han augmentat en més d’un 41% a la província de Barcelona, 
amb 2.646 denúncies, i la ciutat de Barcelona és l’epicentre de l’ocupació il·legal de 
tot Espanya.
En qualsevol cas, la tolerància del Govern municipal amb el moviment ocupa és total i 
no l’importa gaire qui és el propietari de l’habitatge, ni tampoc si amb la seva 
permissivitat afavoreix la inseguretat jurídica, l’incivisme i un efecte crida 
absolutament indesitjable, una actitud inadmissible.
Demana a la Sra. Martín que faciliti informació sobre el cas concret del Bloc Llavors, i li 
diu que, més enllà de si les famílies són famílies vulnerables —ell no ho sap perquè no 
ha tingut accés a l’expedient ni al procés judicial—, diversos membres del Govern han 
fet declaracions que ell considera inacceptables. Per exemple, avui la Sra. Martín 
parlava d’excessiva acció policial, de vulneració de la llei, d’escenes intolerables i 
d’intimidacions a qui intenta aturar desnonaments, quan està parlant de la policia que 
actua com a autoritat judicial i està exercint el compliment d’una sentència judicial i la 
resolució.
A continuació, mostra unes fotografies dels pisos —pisos nous que van quedar 
totalment pintats— amb pintades amb frases com ara «Vamos a mataros a todos», 
una agressió contra la propietat privada totalment gratuïta.
Conclou que cal contundència, aplicar la llei i informar sobre unes acusacions molt 
greus contra el Govern municipal, que ha d’actuar amb transparència.
La Sra. PARERA diu a la Sra. Martín que ha fet bo allò de «la millor defensa és un bon 
atac», ja que ha dedicat la compareixença a acusar els que l’han demanada, en un 
CCM 11/20 DSocials 30/87
exercici de transparència, de rentar la cara als grans tenidors, quan en realitat 
l’objectiu del Grup Municipal de BxCanvi era rentar la cara a l’Ajuntament, que és el 
que hauria de fer el Govern, no pas l’oposició: davant d’unes acusacions tan greus 
com les que han sortit, el Govern immediatament hauria de sortir en un exercici de 
transparència a argumentar per què aquestes acusacions no són certes. Considera 
molt preocupant que el Govern no hagi donat cap explicació sobre aquesta qüestió 
fins que uns grups han demanat que comparegués.
Posa de manifest que s’acusa membres del Govern de coaccions, extorsió, 
prevaricació, infidelitat de documents públics, suborn, tràfic d’influències, 
negociacions prohibides a funcionaris públics i usurpació d’atribucions, unes 
acusacions molt preocupants, i diu a la Sra. Martín que la intervenció que ha fet avui 
no l’ajudarà en cas que la querella s’admeti a tràmit, ja que ha dit sense cap rubor que 
hi ha desnonaments amb massa presència policial, quan no és ningú per fer aquesta 
valoració. Troba molt sorprenent que els membres del Govern es creguin amb dret de 
dir si la policia ha d’anar o no ha d’anar a un desnonament.
D’altra banda, observa que el Govern ho justifica tot escudant-se en una llei que molt 
probablement sigui declarada inconstitucional. De moment, el Tribunal Constitucional 
ja ha dit que les comunitats autònomes no tenen competències per regular normes 
processals en matèria d’habitatge, que és el que fa la llei en què s’empara el Govern. 
Consegüentment, és probable que tot el que fan després s’hagi de revertir, amb el 
cost econòmic que això suposa en indemnitzacions.
A continuació, subratlla que l’Administració no té llibertat per vulnerar el dret a la 
propietat, i afirma que el Govern equipara ocupes il·legals amb famílies en situació de 
vulnerabilitat, que en cap cas no són equiparables, i està dient als promotors que 
volen venir a construir a Barcelona que no vinguin perquè si venen i els ocupen la 
propietat, el Govern es posarà al costat de qui ocupa i obligarà el promotor a donar 
habitatge social a unes persones que han ocupat una propietat de forma il·legal. No 
entén quin concepte de la llei té el Govern —els grups de l’oposició no defensen els 
grans tenidors, sinó el respecte a la llei—, que no és conscient que si desincentiva com 
està fent la construcció d’habitatges per part dels promotors, siguin o no siguin grans 
tenidors, molta gent es quedarà sense feina.
Subratlla que el que hauria d’haver explicat avui la Sra. Martín és l’estat d’una 
demanda, no pas la seva visió, molt lícita, sobre l’habitatge, que tothom coneix 
sobradament i que hi ha molts altres moments i molts altres fòrums per discutir-la, i 
assenyala que, si bé tots estan d’acord que cal buscar mesures per oferir habitatge 
social, no coincideixen en la manera de donar ajudes a aquest habitatge. El Grup 
Municipal de BxCanvi, per exemple, entén que el responsable de donar habitatge 
social és l’Administració pública, i que mentre s’està fent la feina de construir per 
donar habitatge social cal buscar solucions alternatives, sobretot en una situació com 
l’actual, amb una emergència molt més evident per culpa de la pandèmia.
Troba escandalós que s’estigui parlant d’extorsió —hi ha acusacions que afirmen que 
als despatxos de l’Ajuntament hi ha regidors que bloquegen expressament llicències 
de construcció a canvi d’habitatges de protecció social—, i no es vol creure aquesta 
demanda, sinó que vol creure que la ideologia dels membres del Govern municipal no 
arriba fins al punt que siguin capaços de vulnerar la llei d’aquesta manera. Ella hi 
confia i demanava aquesta compareixença perquè el Govern la tranquil·litzés a ella, a 
tots els grups municipals i a la ciutadania, explicitant que no és capaç de traspassar 
CCM 11/20 DSocials 31/87
aquestes línies vermelles, però la compareixença no l’ha tranquil·litzat gens, al 
contrari: l’ha deixat molt preocupada.
Demana més transparència entorn d’aquesta qüestió, que s’expliqui exactament què 
ha passat, i espera, pel bé de tots, que la querella no continuï endavant, perquè si 
continua endavant tindran un problema greu, que no serà només d’imatge, ja que 
s’estan demanant 25 milions d’euros de fiança. No sap com es podria explicar a les 
persones que esperen ajuts que cop i volta s’han de desviar 25 milions d’euros del 
pressupost per pagar una fiança per unes acusacions summament greus.
Per acabar, diu a la Sra. Martín que no li agradaria estar a la seva pell ara mateix, i li 
demana que confirmi que la seva ideologia no els fa traspassar segons quines línies 
vermelles.
La Sra. BARÓ anuncia que la seva intervenció no serà bel·ligerant, sinó molt prudent, 
ja que estan parlant d’un tema delicat i molt sensible que està en mans de la justícia, i 
el Grup Municipal d’ERC vol ser molt escrupolós i estarà atent a l’evolució d’una 
querella que encara no se sap si tirarà endavant.
Tot seguit, assenyala que la regidora ha fet una defensa molt política i ha fet una 
relació aclarint tota una sèrie de situacions que aquest grup no qüestiona. Entén que 
el Grup Municipal d’ERC permanentment dona mostres del seu compromís amb el 
dret a l’habitatge, especialment obstaculitzat per la situació de pandèmia, i no sempre 
ha trobat el suport del Govern municipal a l’hora de demanar l’ampliació d’aquesta 
moratòria que fins ara només cobreix un grup de famílies i de persones vulnerables 
que poden demostrar que ho són i que es troben en aquesta situació com a 
conseqüència directa de la pandèmia. Entén, però, que la qüestió no va tant per aquí.
En relació amb els fets als quals fan referència les sol·licituds de compareixença, 
exposa que al febrer el Sindicat del Barri del Poble-sec i els grups polítics dels comuns, 
JxCat, la CUP i ERC van comparèixer conjuntament per reclamar que es complís el que 
estipula el Decret llei d’habitatge 17/2019 i que el propietari del bloc del número 38 
del carrer Lleida complís amb el que estava vigent d’acord amb la legalitat, que és 
oferir un lloguer social. Aquests quatre grups parlamentaris fins i tot van signar una 
carta del Sindicat del Poble-sec en la qual s’explicava detalladament la situació de les 
sis famílies residents al bloc i es demanava a la jutgessa que se suspenguessin 
definitivament els desnonaments —ja n’hi havia hagut cinc intents— fins que el fons 
d’inversió Vauras Investment, propietari del bloc, complís amb l’obligació d’oferir un 
lloguer social. De fet, la jutgessa ja havia aconseguit aturar el cinquè desnonament 
precisament emparant-se per primer cop en aquest decret llei que feia molt poc que 
s’havia publicat i que permetia ampliar els supòsits de la Llei 24/2015, segons els quals 
s’ha d’aturar un desnonament si les famílies acrediten que fa un mínim de sis mesos 
que ocupen l’habitatge i es troben en situació de vulnerabilitat. En aquell moment, el 
Bloc Llavors tenia sis pisos ocupats per persones que es trobaven en aquesta situació. 
Malgrat el decret, però, finalment van ser desnonades el 3 de març de 2020, i la 
regidora Lucía Martín va iniciar el tràmit d’un expedient sancionador contra el fons 
voltor.
Comenta que aquests són els fets que el Grup Municipal d’ERC té contrastats, que són 
públics, en relació amb aquest cas, i afegeix que fa uns dies un mitjà va explicar que el 
jutge no havia admès a tràmit —la deu estar considerant— una querella criminal 
interposada contra l’alcaldessa, contra dos regidors del Govern i contra la responsable 
CCM 11/20 DSocials 32/87
del Departament de Disciplina, acusats de tota una sèrie de delictes.
Indica que una de les coses que més crida l’atenció a aquest grup és que es demana a 
l’Ajuntament una fiança de 25 milions d’euros per cobrir una eventual responsabilitat 
civil, i que segons la notícia, cinc mesos abans de tots els fets constatats, els membres 
de Vauras Investment van ser pressionats per cedir els pisos en lloguer social o 
vendre’ls a un preu irrisori. Considera curiós, o trist, que precisament un fons que es 
dedica a pressionar les famílies i a mercadejar amb un bé de primera necessitat, 
pressionant les famílies tant com pot per poder treure’n rendiment, en aquest cas se 
senti pressionat.
Aquest grup entén que és necessari que la regidora doni explicacions no de tota la 
feina que han fet —entén que no és aquest el motiu de la sol·licitud de 
compareixença—, sinó d’aquests fets, per aportar-hi transparència i retre comptes, la 
qual cosa forma part de la tasca d’un govern: el bon govern sempre implica retre 
comptes, donar la cara i estar a mercè de totes les qüestions que l’oposició i altres 
actors de la societat civil puguin necessitar i demanar. Entén que el Govern té 
l’oportunitat d’explicar què ha passat i què no ha passat per calmar la gent i ajudar a 
entendre tot allò que s’està publicant, ja que de vegades la millor manera de 
combatre la falta d’informació, els biaixos i els rumors és explicant les coses amb 
transparència i amb tota la naturalitat que un entorn institucional com aquest 
demanaria.
Conclou que cal transparència, rendició de comptes i prudència, elements que 
s’haurien d’exigir a qualsevol govern que vulgui ser un exemple de bon govern.
La Sra. MUNTÉ assenyala que totes dues sol·licituds de compareixença demanen 
explicacions sobre una querella presentada —no admesa a tràmit— contra membres 
del Govern municipal, acusats de fets greus (coaccions, extorsió, prevaricació, tràfic 
d’influències i usurpació d’atribucions, entre d’altres), i indica que el Grup Municipal 
de JxCat no farà gaires comentaris sobre aquesta qüestió per un respecte escrupolós a 
la presumpció d’innocència, que entén que s’ha d’aplicar a tothom en tots els casos, 
no només quan afecta determinades persones. Respecte d’això, comenta que, 
lamentablement, en alguns casos s’han emprat fake news, mentides i injúries 
fabricades en molts casos a partir del treball de les clavegueres de l’Estat que han 
afectat l’honorabilitat de persones honestes, com ara en el cas de l’alcalde Xavier 
Trias.
Tot seguit, demana al Govern municipal la màxima transparència en relació amb les 
informacions que afirmen que aquest va proposar desbloquejar llicències d’obres 
pendents d’una empresa a canvi de la cessió d’habitatges. Aquest grup entén que les 
llicències d’obres es tramiten sempre d’acord amb la llei, independentment de qui 
sigui l’actor que la demani, i que en aquest cas, per tant, també ha estat així, i 
recomana a la regidora que faci els aclariments corresponents en relació amb 
aquestes acusacions al més aviat possible.
Dit això, indica que al febrer de 2020 el Grup Parlamentari de JxCat es va sumar als 
partits i les entitats del Poble-sec que demanaven la suspensió del desallotjament del 
Bloc Llavors, amb sis famílies que ja comptaven amb un informe de vulnerabilitat 
emès pels mateixos Serveis Socials de la ciutat, ja que entenia que el fons d’inversió 
propietari de l’edifici havia d’aplicar el Decret d’habitatge 17/2019. A parer d’aquest 
grup, en un context en què al Poble-sec el preu del lloguer ha augmentat un 44% i el 
CCM 11/20 DSocials 33/87
de compravenda, un 30%, és necessari aplicar els decrets que ha impulsat la 
Generalitat per fer front a una emergència habitacional que afecta els barris de la 
ciutat, com també la resta de municipis més poblats del país. Per això, es va posar a 
disposició del Govern municipal per intentar trobar solucions per al Bloc Llavors, sobre 
el qual hi havia una ordre de desallotjament amb data oberta.
A continuació, subratlla que, quan els jutges ordenen un desnonament, els Mossos 
d’Esquadra actuen complint estrictament aquesta ordre com a policia judicial que són, 
i, evidentment, els és exigible la proporcionalitat en totes les seves actuacions, de la 
mateixa manera que és exigible que hi hagi un treball previ sobre la vulnerabilitat de 
les persones per part dels Serveis Socials municipals, així com una cerca d’alternatives 
habitacionals de la manera més ràpida possible. Remarca que quan s’arriba a un 
desnonament d’aquestes característiques, hi ha un fracàs en els estadis previs.
Tot seguit, demana al Govern municipal, un cop més, que exigeixi al Govern de l’Estat 
una moratòria real i efectiva dels desnonaments que s’apliqui a totes les persones 
vulnerables que viuen en habitatges de grans tenidors, no només a una part, que és el 
que s’ha fet fins ara. Demana valentia i que es vagi més enllà de les declaracions 
grandiloqüents i dels tuits com el que fa pocs dies publicava l’alcaldessa Colau en què 
es posava al costat de les nombroses entitats que també reclamen aquesta ampliació 
de la moratòria. Observa que està bé que el Govern municipal es posi al costat de les 
entitats, però subratlla que també ha de plantar cara al Govern de l’Estat —que 
s’autodefineix com el més progressista de la història, però que ha impulsat una 
moratòria absolutament ineficaç— i aconseguir aquesta modificació de la moratòria.
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Martín que fer una compareixença és donar explicacions, 
i en aquest cas no ha donat les explicacions que se li demanaven, sinó que s’ha limitat 
a culpar tothom, menys a ella mateixa, del problema de l’habitatge, quan fa cinc anys 
que el seu grup governa a l’Ajuntament i hi té responsabilitats.
Tot seguit, assenyala que no valorarà els termes judicials —això el Grup Municipal de 
Cs no ho fa mai perquè respecta els procediments judicials—, però sí la gestió política 
que ha fet el Govern municipal de l’ocupació il·legal durant els cinc anys que ha 
governat. En aquest sentit, subratlla que el Govern és còmplice de l’ocupació il·legal, 
com ha demostrat tant per acció com per omissió, i remarca que els membres del 
Govern no estan darrere d’aquella pancarta on culpaven tothom menys ells mateixos, 
sinó que estan governant tant a Barcelona com a l’Estat, de manera que també són 
part del problema.
Lamenta que el Govern, que tant havia parlat de transparència i de la necessitat de 
donar explicacions, ara no hagi fet ni tan sols una reunió amb els grups municipals per 
donar explicacions sobre unes acusacions molt greus, i quan ha tingut l’oportunitat de 
donar explicacions, hagi desviat el tema.
Observa que a la Sra. Martín li queda temps per donar les explicacions pertinents, i li 
pregunta si creu que les ocupacions il·legals, com ara la de Can Vies, són legítimes i 
s’han de mantenir a Barcelona. D’altra banda, assenyala que no es pot envair la 
propietat privada, un dret que recull la Constitució.
A continuació, indica que hi ha dos tipus d’ocupacions: les que es fan per un estat de 
necessitat, de famílies que pateixen i estan patint moltíssim i necessiten una resposta, 
i les de màfies, delinqüents i antisistema. Subratlla que la resposta a les primeres no 
l’ha de donar el petit propietari, que potser té un habitatge que li ha costat molt tenir 
CCM 11/20 DSocials 34/87
i gràcies al lloguer d’aquest pot arribar a final de mes, sinó l’Administració pública, i 
insisteix que els membres del Govern no estan darrere la pancarta, sinó governant a 
Barcelona, a l’Àrea Metropolitana i a Madrid, i han de deixar de culpar els altres i de 
delegar responsabilitats —hi són experts. Diu a la Sra. Martín que no ha de dir a 
l’oposició el que ha de dir i el que no ha de dir, i li recorda que a Barcelona hi ha més 
de 500 famílies que tenen adjudicat un habitatge i no el reben perquè no n’hi ha. 
Pregunta de qui és responsabilitat això, on han quedat les promeses d’habitatge digne 
per a tothom, i per què són incapaços de dialogar i posen traves a la col·laboració 
publicoprivada.
Pel que fa a les ocupacions que duen a terme màfies, delinqüents i antisistema, que 
provoquen incivisme i conflictes, subratlla que l’Administració ha de ser clara i 
contundent, rebutjar i perseguir, cosa que el Govern municipal no fa, i esmenta el cas 
de l’ocupació il·legal del carrer Nil i Fabra, que el 2017 la Sra. Colau va voler 
regularitzar: fins i tot va fer les obres a aquests ocupants de manera il·legal, i ara se’ls 
vol fer fora perquè diuen que no paguen les quotes i no presenten les memòries 
d’activitats. Demana seriositat.
En darrer lloc, diu a la Sra. Martín que en el segon torn té l’oportunitat d’explicar el 
que ha passat, així com de dir si considera legítima l’ocupació il·legal.
La Sra. MARTÍN indica que en la primera part de la primera intervenció ha donat 
l’explicació escrupolosa de totes les accions que s’han dut a terme en relació amb el 
cas que ha motivat les sol·licituds de compareixença —potser tots portaven el discurs 
escrit de casa o no l’han escoltat—, i pregunta al regidor del PP, a la regidora de 
BxCanvi i a la regidora de Cs si creuen que hi ha lleis que s’han de complir i lleis que es 
poden no complir —això és el que ha entès de les seves paraules. Subratlla que en 
aquest cas, com en tants d’altres, el que hi ha hagut és un incompliment flagrant de la 
legalitat vigent, que ha quedat clar que a aquests grups no els agrada, però que s’ha 
de complir, i el que pot fer l’Ajuntament quan hi ha aquest incompliment és 
sancionar-lo. Remarca que el que no pot ser és que avalin l’incompliment d’algunes 
lleis simplement perquè no els agraden.
D’altra banda, puntualitza que la Constitució espanyola no consagra la propietat 
privada per sobre de tot, i en llegeix l’article 47 («Tots els espanyols tenen dret a un 
habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i 
establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la 
utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació. La 
comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens 
públics.») i els punts 1 i 2 de l’article 33 («Es reconeix el dret a la propietat privada i a 
l’herència.», «La funció social d’aquests drets en delimitarà el contingut, d’acord amb 
les lleis.»).
Conclou que no poden saltar-se les parts de la legislació que no els agraden i exigir les 
que sí que els convenen.
El Sr. RAMÍREZ insisteix que la Sra. Martín no ha facilitat les respostes i la 
transparència que li demanaven, i li pregunta si, en cas que s’admeti la querella, BC 
s’aplicarà el seu propi codi ètic o bé aquest només serveix per a la resta. Li pregunta 
també si, en cas que els fets no siguin certs, iniciarà alguna actuació judicial. D’altra 
banda, manifesta preocupació davant la possibilitat que prosperi la sol·licitud de 
CCM 11/20 DSocials 35/87
fiança de 25 milions d’euros.
A continuació, demana al Govern que deixi d’estar de part de l’ocupació il·legal i 
d’intentar justificar-la ni blanquejar-la parlant de famílies vulnerables, ja que estan 
parlant d’ocupació il·legal i per això es demana una fiança de 25 milions d’euros.
Per acabar, demana a la Sra. Martín que llegeixi bé la Constitució, que consagra el dret 
a la propietat, que, juntament amb la llibertat i la democràcia, són els pilars 
fonamentals de la democràcia espanyola.
La Sra. PARERA observa que aquí ningú no està fent un judici ni donant per certes les 
acusacions, sinó que simplement estan demanant aclariments i explicacions, que no 
han obtingut, i acusa el Govern municipal de fer un exercici de demagògia sensacional
en barrejar qüestions de famílies vulnerables amb una compareixença en què no s’ha 
demanat per això.
D’altra banda, posa de manifest que hi ha tres famílies que havien donat la paga i 
senyal per a la compra de tres d’aquests habitatges, i pregunta on són els drets 
d’aquestes famílies i si no són vulnerables, quan són famílies que havien decidit 
comprar un pis i, com que se’l van trobar ocupat, no el van poder comprar. Demana 
que se cenyeixin a la realitat del tema del que estan parlant.
La Sra. BARCELÓ insisteix que la Sra. Martín encara té temps per donar resposta a les 
preguntes que li han fet tant els grups que han sol·licitat la compareixença com ella i 
per donar les explicacions que li han demanat, i subratlla que ser membre del govern 
d’una ciutat implica donar explicacions.
Torna a preguntar-li si considera legítima l’ocupació il·legal i si està d’acord amb 
l’ocupació il·legal de Can Vies, i li pregunta també a quina part de la Constitució, que 
s’ha de llegir i s’ha de respectar, diu que es pot envair la propietat privada. Subratlla 
que les lleis es respecten, que la democràcia espanyola té els mecanismes suficients 
per canviar les lleis, i que el que no es pot fer és desautoritzar tothom i desautoritzar
els cossos de seguretat com s’ha fet avui aquí.
A continuació, posa de manifest que ja abans de la pandèmia a Barcelona hi havia un 
24% de persones en risc de pobresa o exclusió social, i remarca que respectar les 
famílies vulnerables significa treballar per un parc d’habitatge públic, treballar amb 
col·laboració publicoprivada per fer possible habitatges de lloguer social, i no 
culpabilitzar la resta.
Per acabar, repeteix que la Sra. Martín encara disposa de temps per donar resposta a 
les qüestions plantejades, cosa que, per respecte als regidors de la Comissió i a la 
funció que ha d’exercir un càrrec del Govern, hauria de fer.
ES DONA PER TRACTADA
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
4. – (M1923/1423) Que comparegui el responsable del Govern municipal per donar 
explicacions sobre la querella admesa a tràmit pel jutge sobre la regidora d’Habitatge, 
Sra. Lucia Martin, i els altres tres membres del govern municipal per presumpte 
connivència amb el moviment okupa. 
CCM 11/20 DSocials 36/87
(Punt tractat juntament amb el punt anterior.)
ES DONA PER TRACTADA
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
5. – (S20200381) Primer.- APROVAR el Conveni marc de col·laboració a subscriure per 
l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de 
Barcelona (IMHAB) amb les entitats associatives representatives del sectors de 
cooperatives i de fundacions d’habitatge i dels gestors de polítiques socials 
d’habitatge de Catalunya, la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, la 
Coordinadora de Fundacions d’habitatge de Catalunya, l’Associació Xarxa d’Economia 
Solidària de Catalunya (Sectorial d’Habitatge Cooperatiu), així com l’Associació de 
Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya (GHS), amb l’objectiu de cedir 
directament en dret de superfície, per un termini màxim de 99 anys, sòls i finques 
provinents del patrimoni municipal del sòl i l’habitatge, a entitats socials sense ànim 
de lucre (cooperatives i fundacions d’habitatge) que es proposin per les entitats 
signants i, amb la col·laboració de la GHS, es designin per l’Ajuntament de Barcelona, 
per a la construcció de nou habitatge i rehabilitació d’edificis públics d’habitatges a la 
ciutat de Barcelona per al seu destí a protecció oficial i a polítiques socials, en règim 
de lloguer social i dret d’ús (cohabitatge). Segon.- VINCULAR i DESTINAR els sòls i 
finques que es descriuen en l’Annex A del Conveni, situades a l’avinguda de Vallcarca 
110, carrer de Gustavo Adolfo Béquer núm. 11X, carrer de Mossèn Amadeu Oller 
núm. 17-21, carrer de Pere IV núm. 115, carrer de Binèfar núm. 26, carrer de Reina 
Amàlia núm. 10, carrer de Rossend Arús núms. 36 i 38, Psg. de l’Exposició núm. 38, 
Psg. Joan de Borbó 44-45, Via Augusta, núm. 375, Via Augusta núm. 383, Via Augusta 
núm. 389, i Via Augusta núm. 425, amb una previsió estimada de 292 habitatges, a les 
operacions patrimonials previstes en aquest Conveni, per a la seva primera fase 
d’execució. Tercer.- ESTABLIR i ADMETRE la possibilitat d’incorporar i vincular a les 
operacions del Conveni per a una segona i ulteriors fases d’execució, nous solars i 
finques provinents del patrimoni municipal del sòl i l’habitatge, les ubicades al carrer, 
carrer d’Ulldecona núm. 11, i carrer de Sant Martí núm. 12, amb una previsió 
estimada de 127 habitatges, i altres no previstes en aquest moment. Quart. CONFERIR 
expressament a l’IMHAB, de conformitat amb l’article 3.1.g) dels seus Estatuts la 
realització, en nom i representació de l’Ajuntament de Barcelona, dels actes 
d’atorgament de les escriptures públiques de constitució dels drets de superfície així 
com del conjunt de gestions i altres actes de domini, disposició i administració 
previstos en el propi Conveni per al compliment dels seus fins, respecte dels sòls i 
finques que es vinculen en aquest acte segons l’acorden segon i les que s’hi puguin 
incorporar en posterioritat, i ATORGAR a l’IMHAB l’apoderament necessari per 
procedir a tal efecte, havent de donar compte a l’Ajuntament de la constitució, 
transmissió, modificació i extinció dels drets reals de superfície, així com dels actes de 
gravamen sobre aquests béns, i liquidar i si s’escau ingressar anualment els resultats 
obtinguts. Cinquè.- CONDICIONAR els efectes del previst en l’Acord quart pel que fa a 
CCM 11/20 DSocials 37/87
la finca del carrer Rossend Arús núm. 36 i 38 i al solar del carrer Mossèn Amadeu Oller 
núm. 17-21, a què l’Ajuntament, prèvia la tramitació del pertinent expedient 
patrimonial, recuperi de l’IMHAB la propietat d’ambdós béns immobles. Sisè.-
FACULTAR àmpliament a la Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de 
Barcelona, en representació de l’Ajuntament de Barcelona i també com a Presidenta 
de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona, per a la signatura 
del Conveni i les seves possibles addendes, per a l’adopció i formalització dels actes 
resolutoris específics d’inclusió o incorporació al Conveni i assignació dels solars i les 
finques detallades en l’Annex A del propi Conveni i de d’altres solars o finques no 
previstes expressament en aquest Acord i que siguin aptes per als fins del Conveni, de 
retirada de solars i finques del Conveni, així com l’adopció i formalització d’altres actes 
o acords específics per a l’execució del Conveni que se’n derivin. Setè.- PROCEDIR a la 
inscripció de l’addenda en el Registre de Convenis de conformitat amb l’article 14 de 
la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon 
govern i el Decret de l’Alcaldia de 28 de desembre de 2015.
La Sra. MARTÍN comenta que avui comparteixen amb els membres de la Comissió un 
tema sobre el qual han anat parlat amb els diferents grups en reunions prèvies, un 
tema que els fa il·lusió i que ahir van presentar públicament amb representants de les 
entitats amb qui es planteja la col·laboració (Carme Trilla, en representació de la 
Coordinadora de Fundacions d’Habitatge Social; Jordi Gálvez, representant de la 
Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, i Javier Martínez, gerent de 
l’Associació de Gestors d’Habitatge Social de Catalunya).
Explicita que el que es va presentar ahir és una nova eina, una nova proposta i una 
nova manera de treballar, un conveni que volen dur a terme amb els promotors 
socials d’habitatge de Barcelona per tal d’ampliar el parc d’habitatge assequible de la 
ciutat d’una manera més àgil del que s’ha fet fins ara, i per enfortir el teixit de sector 
privat sense ànim de lucre dedicat a la promoció i la gestió de l’habitatge social, que 
entenen que els propers anys ha d’estar cridat a guanyar pes.
Posa de manifest que el Govern, des del mandat anterior, fa servir una estratègia 
múltiple per aconseguir ampliar el parc d’habitatge assequible, un dels seus objectius 
prioritaris. Així, ha comprat habitatges i blocs d’edificis, ha aconseguit cessions de 
paquets de pisos negociant amb grans propietaris, està mobilitzant gràcies a ajuts 
municipals habitatges privats de petits propietaris cap a la borsa de lloguer municipal, 
i està impulsant la construcció de nou parc d’habitatge públic com no s’havia fet mai a 
la ciutat. De fet, els darrers quatre mesos ha licitat obres per a més de 1.000 
habitatges públics, la qual cosa ha convertit l’Institut Municipal d’Habitatge i 
Rehabilitació de Barcelona en el líder de les licitacions d’obra pública a Catalunya, i 
farà que l’any que ve a la ciutat hi hagi més de 2.000 habitatges públics en 
construcció, pràcticament tots de lloguer o en cessió d’ús. D’altra banda, des de 2015 
ha treballat en un paquet que en total engloba 73 promocions, 18 de les quals ja estan 
entregades, 24 estan en obres o licitant-se, 25 estan en fase de redacció del projecte i 
6 estan en reserva de sòl.
Subratlla que mai no s’havia fet un esforç com aquest per ampliar el parc d’habitatge 
públic de la ciutat, i indica que les xifres, tant les referents al nombre d’habitatges 
com les referents al pressupost (una inversió de més de 700 milions d’euros), no 
tenen precedents. Tot i això, són conscients que la tasca que encara queda per fer és 
CCM 11/20 DSocials 38/87
ingent, ja que aquestes polítiques acumulen dècades d’endarreriment.
Assenyala que Barcelona té en compte les experiències d’èxit pel que fa a polítiques 
d’habitatge de ciutats europees com ara Berlín i Viena, que diuen que cal un lideratge 
públic fort a l’hora d’ampliar el parc públic d’habitatge, però que també cal generar 
aliances amb els sectors de promotors socials i cooperatius, que han d’acompanyar les 
administracions en aquesta tasca, ja que soles no poden fer front a aquesta missió. 
Això és el que ha fet el Govern municipal des del primer dia: treballar en aquesta 
direcció i d’una manera innovadora per generar complicitats amb privats sense ànim 
de lucre o que estiguin disposats a treballar amb lucre limitat. Així, està impulsant la 
creació d’una empresa mixta publicoprivada que treballarà amb criteris de lucre 
limitat, l’operador metropolità, que ara mateix es troba en la fase de selecció del soci 
privat, després que s’hagin rebut diverses ofertes. D’altra banda, durant aquests anys 
també s’han licitat sòls en dret de superfície destinats a cooperatives i fundacions que 
promoguin i gestionin habitatge assequible, una tipologia d’actors que està impulsant 
el 10% del total del paquet d’habitatges amb els quals s’està treballant.
A continuació, indica que Barcelona és la ciutat de l’Estat que més projectes 
d’habitatge cooperatiu té en marxa (prop de 250 habitatges), i els concursos que ha
fet durant aquests anys han ajudat el sector a créixer i a guanyar experiència, però són 
concursos lents, llargs i complexos que desgasten molt qui s’hi presenta. Tenint en 
compte això, com també el nou context de la COVID, que obliga a actuar encara més 
ràpidament i a buscar noves fórmules per donar resposta a una situació que s’ha 
agreujat amb aquest nou context, i tenint en compte també que la llei actual recull la 
possibilitat d’establir aquests convenis sempre que es faci amb promotors socials, s’ha 
treballat en la redacció d’aquest conveni que es proposa signar amb COHABITAC, la 
Federació de Cooperatives de Catalunya, la Xarxa d’Economia Solidària i l’Associació 
de Gestors d’Habitatge Social per tal d’aportar sòl i habitatges municipals de manera 
que el sector pugui construir i rehabilitar fins a 1.000 habitatges els propers anys. Es 
començaria amb un paquet que ja està disponible de solars i habitatges municipals 
que sumen 419 habitatges, de manera que el conveni es dividiria en dues parts, una 
part destinada al lloguer o a les cooperatives de lloguer —aquí també s’està innovant, 
ja que per primer cop s’estan impulsant cooperatives de lloguer a la ciutat— i una 
altra part, el 40%, destinada a cooperatives en cessió d’ús.
Posa en relleu que el conveni no se signa amb cap entitat en concret, sinó que s’hi han 
buscat entitats representatives de cadascun dels dos sectors que treballen en l’àmbit 
de l’habitatge social, les fundacions i les cooperatives, per tal de donar el màxim 
d’obertura i facilitat de participació als actors individuals que en formen part, i fa 
èmfasi en el fet que, en l’apartat de cooperatives en cessió d’ús, es reserven dos 
solars que estan junts per desenvolupar-hi el primer projecte de cohabitatge sènior a 
la ciutat, una demanda del sector i una demanda ciutadana, de persones que es fan
grans i volen viure d’una altra manera. D’altra banda, hi ha un solar que es destinaria 
al primer projecte de cohabitatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual
per tal que col·lectius que fins ara no han estat participant en aquesta modalitat 
d’accés a l’habitatge també tinguin l’oportunitat de fer-ho.
La Sra. BARÓ indica que el Grup Municipal d’ERC fa reserva de vot en aquest punt, 
atès que encara no hi ha pogut dedicar tot l’esforç i l’atenció que entén que requereix 
i mereix la mesura: com ha dit la regidora, és un conveni complex, molt nou —no hi ha 
CCM 11/20 DSocials 39/87
precedents de convenis d’aquesta magnitud i tan multilateral en aquest àmbit— i 
ambiciós, un aspecte, a parer d’aquest grup, realment destacable i molt favorable.
La Sra. MUNTÉ comenta que poder teixir una aliança amb diferents actors que 
comparteixen l’objectiu d’augmentar el parc d’habitatge assequible a la ciutat és una 
bona notícia per al Grup Municipal de JxCat, que sempre ha defensat aquesta 
col·laboració amb la iniciativa privada, amb el tercer sector social, i que ara, un cop 
s’ha posat en marxa l’operador d’habitatge, que precisament es basa en la cooperació 
amb el teixit privat, comparteix la necessitat de treballar també en relació amb les 
entitats sense ànim de lucre i cooperatives d’habitatge.
D’altra banda, indica que a aquest grup li sembla una operació atractiva, però vol
aprofundir en la matèria i resoldre alguns dubtes tècnics, motiu pel qual fa una 
reserva de vot. Insisteix, però, que la filosofia de la iniciativa li agrada, sobretot veient 
la solvència de moltes de les entitats que formen part del conveni.
Per acabar, assenyala que el Grup Municipal de JxCat s’afegeix plenament a l’objectiu 
a llarg termini d’una governança compartida dels habitatges, que en altres països està 
funcionant i funciona molt bé, i insisteix que és una sort comptar amb entitats que 
tenen prou solvència per tirar-ho endavant.
La Sra. BARCELÓ agraeix la reunió que va fer el Govern amb els grups per parlar 
d’aquesta qüestió, i indica que el Grup Municipal de Cs fa una reserva de vot perquè 
també vol mirar l’expedient i estudiar el tema amb calma i amb rigor.
A continuació, assenyala que per a aquest grup és important que el 75% del sòl públic 
estigui en règim de lloguer, i subratlla que cal evitar perdre sòl públic, ja que fa molts 
anys que es necessita habitatge públic.
Tot seguit, comenta que, si bé el Grup Municipal de Cs no té cap problema que hi hagi 
un percentatge de cessió a les cooperatives, entén que l’adjudicació s’hauria de fer 
per sorteig, però en aquest cas no es preveu el sorteig, sinó una assignació per part de 
la cooperativa. Demana que en algun moment s’aclareixi aquest punt.
El Sr. RAMÍREZ agraeix les explicacions de la Sra. Martín, així com les reunions prèvies 
amb la regidora i amb tot l’equip tècnic d’Habitatge en què han parlat d’aquest 
expedient feixuc i complicat que el Grup Municipal del PP també està mirant —hi ha 
alguns punts que comparteix i d’altres que vol mirar amb més calma i fer-hi les seves 
aportacions—, motiu pel qual també fa una reserva de vot.
A continuació, posa de manifest que quan l’adjudicació està en mans de cooperatives 
de lloguer, s’escapa una mica del control de l’Administració, i comenta que, si bé és 
cert que quan hi ha una demanda prou important i hi ha saturació de vegades sí que 
hi ha d’haver aquests concursos, s’hauria de fer no de forma discrecional, sinó atenent 
uns criteris. Aquest grup entén que cal continuar parlant i treballant respecte d’aquest 
punt.
D’altra banda, subratlla que cal garantir que la col·laboració publicoprivada sigui una 
col·laboració publicoprivada de veritat, en la qual a l’hora de validar les propostes es 
tinguin en compte els criteris de preu, d’experiència i de repartiment perquè no hi 
hagi concentració entre els operadors.
La Sra. PARERA observa que, com que la reunió, que agraeix, es va fer ahir a la tarda, 
CCM 11/20 DSocials 40/87
no han tingut gaire temps per revisar bé l’expedient, motiu pel qual el Grup Municipal 
de BxCanvi també fa una reserva de vot, i s’afegeix a les observacions fetes pels 
companys de Cs i del PP: el conveni genera alguns dubtes a aquest grup, sobretot pel 
que fa a la concurrència pública, la publicitat i el control de les adjudicacions —espera 
que puguin resoldre els dubtes al llarg d’aquesta setmana.
La Sra. MARTÍN diu que el Govern està a disposició dels grups per resoldre tots els 
dubtes que tinguin, i espera que l’expedient tiri endavant, ja que per multiplicar per 
deu o per vint el parc d’habitatge públic a la ciutat en les properes dècades 
l’Ajuntament ha de treballar amb aquest teixit, i cal que aquest guanyi pes i capacitat 
de treball, i aquest conveni també ho facilitarà perquè el volum de sòls facilitats i 
d’edificis és important.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú i Partit dels 
Socialistes de Catalunya i la reserva d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, 
Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi. 
6. – (EM 2020-11/15) AUTORITZAR al Consorci Sanitari de Barcelona la dissolució i 
liquidació de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal 
(PAMEM), un cop produïda la integració dels seus usuaris en el sistema de cobertura 
pública del Servei Català de la Salut (CatSalut) i la integració en l’empresa pública Parc 
Sanitari Pere Virgili dels serveis de gestió de l’atenció primària i continuada que 
gestionava el referit Institut. AUTORITZAR la dissolució i liquidació de la societat 
Prestacions d’Assistència Mèdica, SL (PAM, SL), el capital social de la qual està subscrit 
íntegrament per l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal 
(PAMEM). AUTORITZAR la transmissió de 25 participacions socials de Coordinació 
Logística Sanitària, AIE que actualment ostenta l’Institut de Prestacions d’Assistència 
Mèdica al Personal Municipal (PAMEM), amb un valor nominal de 1.000,00 euros 
cadascuna i numerades del 651 al 675, ambdós inclosos a favor del Consorci Mar Parc 
de Salut (CMPS). AUTORITZAR la transmissió de 25 participacions socials de 
Coordinació Logística Sanitària, AIE que actualment ostenta la societat Prestacions 
d’Assistència Mèdica, SL (PAM, SL), amb un valor nominal de 1.000,00 euros 
cadascuna i numerades del 676 al 700, ambdós inclosos a favor de l’empresa pública 
Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV). ANUL·LAR l’AUTORITZACIÓ i DISPOSICIÓ de la despesa 
de 490.729,19 euros del pressupost 2020 i 540.729,19 euros del pressupost 2021 a 
favor de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM), 
amb càrrec a la consignació pressupostaria 0201 31211 46717, d’acord amb l’establert 
en l’annex 1 del Conveni subscrit el 3 d’agost de 2017 entre l’Administració de la 
Generalitat de Catalunya, el Servei Català de la Salut, el Consorci Sanitari de Barcelona 
i l’Ajuntament de Barcelona per a la integració dels usuaris de PAMEM en el sistema 
de cobertura pública del Servei Català de la Salut (CatSalut) per a la prestació de 
l’assistència sanitària, i aconseguir la solvència econòmica i financera de PAMEM. 
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels 
Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana i la reserva de Junts per Catalunya, 
Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi.
CCM 11/20 DSocials 41/87
IV) Part decisòria / Executiva
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
c) Proposicions
V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
7. – (M1923/1405) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda instar el Govern 
municipal a: Impulsar un pla de rescat per al sector cultural que impliqui i en què hi 
participin totes les administracions a fi de maximitzar l’eficàcia dels ajuts, 
complementar les accions que es duen a terme i impulsar-ne de noves, per tal de 
donar estabilitat a un sistema que veu avui amenaçada la seva sostenibilitat i 
capacitat de continuïtat. Amb l’objectiu d’aconseguir : 1. Més coordinació: - Accelerar 
l’apertura de l’Oficina Ciutadana de la Cultura, com a espai físic i virtual 
d’assessorament i acompanyament de professionals, empreses i entitats sense ànim 
de lucre del sector cultural, per tal de facilitar-los l’accés a les línies de subvencions i 
altres recursos del conjunt d’administracions públiques; 2. Més agilitat: - Efectuar amb 
la màxima urgència el pagament dels ajuts de la convocatòria extraordinària de 
subvencions per a pal·liar els efectes de la crisi sanitària COVID-19 als projectes del 
sector cultural, publicada al BOPB el 12 de juny i amb resolució d’atorgament 
provisional del 4 de novembre; - Assegurar per l’exercici 2021 la màxima celeritat en
la tramitació de convocatòries i pagament de les línies d’ajuts, fent-se efectiva en el 
primer trimestre de l’any; - Recuperar l’exercici 2019 com a valor de referència per a 
la distribució dels ajuts de l’any vinent a les sales teatrals de proximitat, davant la 
impossibilitat d’utilitzar l’actual exercici a causa de l’impacte de la pandèmia; 3. Més 
instruments de suport: - Instar el SOC i Barcelona Activa a crear -tal com vam demanar 
el passat 17 de juny- una unitat especialitzada en l’ocupació dels professionals dels 
sectors culturals i creatius, per tal per crear i consolidar estratègies d’inserció laboral 
en l’àmbit de les indústries creatives a escala local, nacional i europea; - Col·laborar 
amb entitats financeres públiques per impulsar una línia de crèdits específica per al 
sector cultural de la ciutat, a fi de cobrir la manca de liquiditat puntual derivada del 
retard en el cobraments d’ajuts estatals creats davant l’emergència de la COVID-19; -
Elaborar amb urgència un cens de professionals de la cultura a la ciutat en 
col·laboració amb el CoNCA, una eina indispensable per a facilitar l’accés dels 
treballadors i treballadores del sector als ajuts públics i gestionar noves prestacions 
socials i laborals; - Potenciar el compromís de Betevé com a canal de difusió artística,
donant suport als festivals audiovisuals i programació de la ciutat, i com a ens 
facilitador en la cessió de material de gravació, cofinançament de les produccions i
difusió de la programació, especialment aquella que s’ha vist interrompuda; -
Potenciar el Bonus Cultura, que va presentar l’Ajuntament el passat 7 de juliol, 
incorporant-t’hi una dimensió d’equitat i cohesió social incrementant l’ajut ofert en 
funció de la renda; - Crear una línia d’ajuts per a compensar la pèrdua d’ingressos per 
CCM 11/20 DSocials 42/87
la reducció d’aforament de les sales de proximitat mentre estiguin en vigor les 
mesures per a fer front a la crisi sanitària; - Crear una línia d’ajuts per a donar suport 
al pagament dels lloguers dels equipaments culturals durant els períodes de 
tancament per raons sanitàries; - Crear un programa d’adquisició de locals per a cedir-
los en règim de lloguer social com a equipaments culturals de proximitat, a fi d’evitar 
el tancament dels equipaments existents i d’estimular l’apertura de nous, 
especialment en aquells barris que en pateixen un dèficit endèmic, com, per exemple, 
els de la llera del Besòs; - Adequar les superilles i altres àrees guanyades per als 
vianants en la reorganització de l’espai públic de la ciutat per tal que puguin integrar 
una presència regular d’espectacles de les arts de carrer; - Estudiar les fórmules 
jurídiques més efectives per a protegir l’activitat cultural com a bé essencial i 
preservar així l’activitat dels establiments culturals existents a la ciutat; - Modificar la 
regulació urbanística que restringeix la implantació de determinades activitats de 
caire cultural en alguns barris de la ciutat; - Flexibilitzar les restriccions de la normativa 
de paisatge urbà pel que fa a la senyalització dels equipaments culturals i a la 
promoció de la seva programació en la façana d’aquests establiments; 4. Liderar: -
Renegociar amb el Govern espanyol un augment de l’import del conveni de capitalitat 
cultural i científica de Barcelona en funció del pes de l’oferta i la producció artística de 
la ciutat en el conjunt de l’estat, i establir nous paràmetres de col·laboració i 
finançament tant per als centres nacionals com per al conjunt de l’activitat cultural 
barcelonina; - Instar el Govern espanyol a impulsar ràpidament l’aprovació per part 
del Congrés dels Diputats de l’Estatut de l’Artista, un nou marc legal que d’haver estat 
ja aprovat hagués protegit adequadament els treballadors i treballadores de la 
cultura, en assegurar les condicions laborals, contractuals, fiscals... necessàries per al 
desenvolupament de les seves activitats; - Instar el Govern espanyol a crear una renda 
bàsica garantida per als i les professionals de la cultura que degut a la crisi de la 
COVID-19 hagin perdut les seves fonts d’ingressos; - Instar el Govern espanyol a 
incloure els centres nacionals de Catalunya en el nivell de desgravació fiscal de 
mecenatge al mateix nivell que els centres nacionals estatals; - Instar el Govern 
espanyol a incloure els principals equipaments culturals de Barcelona en el 
Mecanisme de Recuperació i Resiliència del Next Generation EU, tal com s’han inclòs 
el Museo Nacional del Prado i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i amb 
imports similars; - Crear una línia de mecenatge per ajudar a finançar aquest pla de 
rescat liderada per la Fundació Barcelona Cultura.
La Sra. SENDRA posa de manifest que estem en un moment complicat per a la cultura 
que ha obligat a obrir noves línies d’ajuts i a incrementar pressupostos en unes 
circumstàncies complexes, i totes les institucions hi han treballat molt, tant la 
Generalitat com les diputacions i l’Ajuntament de Barcelona. D’altra banda, els grups 
polítics treballen per un nou pla per a la cultura. Així, en un moment de canvis tant 
globals com locals que obliguen a replantejar prioritats i objectius, estan compartint 
les bases del que ha de ser un nou pla cultural, un treball que es va iniciar fruit d’una 
proposta que van presentar tant ERC com JxCat per a la creació d’un grup de treball, 
del qual sorgiran noves iniciatives i noves perspectives.
Indica, però, que aquesta proposició, que és molt àmplia, més que al futur fa 
referència a la situació actual: s’ha fet molta feina i s’ha actuat amb celeritat per 
definir noves línies d’ajut, però el sector cultural continua patint, i en aquest moment 
CCM 11/20 DSocials 43/87
és un dels sectors que més pateix la crisi i les conseqüències de la COVID, ja que, 
malgrat totes les línies d’ajut implementades, el fet de tenir tot el sector tancat durant 
la primera onada i durant la segona —no se sap si n’hi haurà una tercera i què 
passaria aleshores— té un gran impacte en tots els professionals. Per això, les 
propostes que inclou aquesta proposició pretenen maximitzar o agilitzar coses que 
sovint estan en marxa però que en la situació de crisi, que es pot perllongar, són 
instruments i polítiques que cal desenvolupar.
Observa que contínuament parlen de més coordinació, més agilitat, nous instruments 
i més lideratge i, a parer del Grup Municipal d’ERC, per molt que s’hagin incrementat 
els ajuts, la manca de liquiditat o els problemes de finançament són una de les pedres 
que en aquest moment poden afectar més el sector cultural. Consegüentment, cal 
aconseguir els acords que permetin maximitzar la celeritat administrativa per part de 
totes les institucions, Ajuntament inclòs, i que els ajuts arribin al més ràpidament 
possible al sector.
Tot seguit, comenta que davant dels retards en els ajuts, com ha passat amb els ERTO 
i els ajuts del SEPE, caldria valorar la possibilitat de fer el que es va fer al principi de 
tot, quan l’ICEC va pactar amb l’ICF un crèdit de 8 milions d’euros —han estat 
insuficients per la durada de la crisi—, i intentar trobar línies de tresoreria que 
alleugerin aquesta demora en el cobrament de les subvencions.
A continuació, assenyala que les propostes que inclou la proposició no són només per 
a l’Ajuntament, sinó que afecten totes les institucions. Per exemple, demanen la 
creació d’un espai d’unitat que permeti actuar de manera conjunta davant la situació 
actual i la que hi hagi els propers mesos. Observa que, si bé s’ha fet molt pel que fa a 
ajuts a les institucions, els centres i les sales, no s’ha arribat tan lluny pel que fa al 
suport a les persones, i, si bé darrerament hi ha hagut una proposta per convertir els 
Premis Ciutat de Barcelona en beques per als creadors, això davant de vuit mesos de 
confinament —i encara no se sap què passarà el 2021— és totalment insuficient. Per 
això, aquest grup demana que es comencin a preparar instruments de futur, 
concretament, que una oficina del SOC es dediqui a donar suport als creatius de la 
ciutat, una idea que caldria continuar treballant i tirar endavant al més ràpidament 
possible.
D’altra banda, esmenta la creació del cens de la cultura del qual ja van parlar fa mesos 
i que el Grup Municipal d’ERC considera indispensable, ja que permetria dimensionar i 
tramitar les propostes de renda mínima garantida, d’ingrés mínim vital o d’altres que 
puguin sorgir per solucionar la precarietat personal dels creadors. El Consell de 
Cultura ha recuperat aquesta iniciativa i l’està tirant endavant, i, a parer d’aquest 
grup, l’Ajuntament ha de ser un soci perquè això es pugui desenvolupar al més 
ràpidament possible.
Recorda que es va demanar que Betevé fos un òrgan que maximitzés la difusió 
cultural, i Betevé ha fet esforços en aquest sentit. A parer d’aquest grup, davant 
d’escenaris futurs de confinament, això s’ha de professionalitzar i articular d’alguna 
manera, ja que en aquest moment totes les institucions que poden, com ara l’Auditori 
o el Liceu, estan generant plataformes pròpies de difusió, però no hi ha una 
plataforma articulada on tota la promoció cultural de la ciutat tingui un espai de 
referència. El Grup Municipal d’ERC entén que Betevé, que a més ara té un nou equip, 
podria assumir un lideratge en aquest aspecte.
D’altra banda, comenta que hi ha polítiques que l’Ajuntament està tirant endavant en 
CCM 11/20 DSocials 44/87
aquest moment d’altres àrees que poden ajudar en les situacions de confinament i 
tancament del sector cultural, i s’apuntava la possibilitat de començar a obrir 
escenaris i propostes a l’espai lliure. En aquests moments, hi ha projectes urbanístics 
importants, com ara el pla de l’Eixample amb la creació de superilles, que s’haurien de 
tenir en compte en relació amb això.
En darrer lloc, comenta que a l’Estat s’ha tancat la proposta de capitalitat, que el Grup 
Municipal d’ERC havia dit que considerava insuficient perquè hi havia un deute i la 
partida que hi havia del 2007 era més àmplia, i en aquest moment considera que la 
capitalitat hauria de tenir una reflexió molt més àmplia: caldria veure com els 
projectes dels centres nacionals de Catalunya s’inclouen en les propostes de 
resiliència dintre del Next Generation que hi ha als centres nacionals de Madrid o en 
els beneficis de mecenatge.
El Sr. MASCARELL indica que el Grup Municipal de JxCat considera correcte tot el que 
planteja la Sra. Sendra i en termes generals comparteix la majoria de coses que inclou 
la proposició, que, com ella mateixa ha dit, és molt àmplia. Està segur que la proposta 
és molt ben intencionada, però entén que el més important en aquest moment és 
posar-se d’acord perquè la cultura pugui tornar a obrir al més aviat possible, perquè 
pugui treballar, sempre complint les normatives necessàries perquè tot sigui 
absolutament clar i el més polit possible des del punt de vista sanitari. El sector ha 
estat molt responsable i ha fet les coses bé, i ara aquest és un pas absolutament 
imprescindible que avui aquest grup aprofita per vindicar una vegada més.
D’altra banda, observa que fa un any que tots els grups plantegen propostes molt
semblants, que es van repetint, i sembla que cada cop es comenci de zero sense haver 
fet les avaluacions necessàries. Entén que el lloc d’encontre que proposa ara el Grup 
Municipal d’ERC ja l’han reivindicat moltes vegades, una taula permanent de diàleg 
que permeti que govern i oposició facin les coses raonablement bé.
Subratlla que el sector els agrairà enormement que siguin capaços de sumar tot el que 
han proposat en el Pacte per la cultura, que van proposar JxCat i ERC però que tothom 
pràcticament va fer seu, que tothom ha reivindicat i que tothom necessita que es 
desplegui, sobretot després de la pandèmia.
Per acabar, remarca que caldria posar totes les mesures en un espai d’encontre amb 
el Govern municipal per tal que es despleguin de la manera més ràpida possible i amb 
la màxima eficàcia. Respecte a la proposició del Grup Municipal d’ERC, repeteix que el 
Grup Municipal de JxCat en termes generals hi està d’acord, però observa que en 
aquesta ciutat, malauradament, els acords després no es concreten, i el sector cultural 
el que necessita és bona gestió, concreció i pactes sòlids entre els grups polítics 
perquè tot això tiri endavant.
La Sra. BARCELÓ observa que aquesta proposició és una llista de moltes propostes que 
ha fet el Grup Municipal d’ERC durant aquesta legislatura i la legislatura anterior, i 
sembla més un programa electoral que no pas un pacte de ciutat. A més, ja s’està 
treballant en el pacte de ciutat sobre cultura, motiu pel qual la va sobtar aquesta 
proposta. D’altra banda, observa que el grup proposant és molt exigent amb totes les 
administracions —el Grup Municipal de Cs ho troba bé—, excepte amb una que és 
molt responsable del que li està passant al sector cultural, la Generalitat de Catalunya, 
on governa ERC: el sector cultural ara mateix està aturat, per decisió de la Generalitat,
CCM 11/20 DSocials 45/87
i no rep els ajuts que necessita. A parer seu, si es vol ajudar la cultura, a més de 
criticar la resta d’administracions, també s’ha de fer autocrítica. En relació amb això, 
assenyala que la consellera, en una de les últimes comissions, va manifestar que no 
pensaven que això tornaria a passar, quan des del març se sap que fins que no arribi 
l’esperada vacuna hem de conviure amb el virus, i el que havia de fer és treballar amb 
mesures de prevenció i eines per ajudar els sectors.
Subratlla que les restriccions sempre han d’anar acompanyades d’ajuts als sectors, 
que estan patint moltíssim, i posa de manifest que cal agilitzar molts tràmits i que de 
vegades els ajuts no arriben a tothom. Per exemple, no els arriben als artistes de 
carrer, les estàtues humanes, que contínuament estan demanant parlar amb el 
Govern municipal.
Per acabar, pregunta a la Sra. Sendra si quan parlen de cultura catalana només parlen, 
com deia la consellera, de la que es fa en català o també parlen de la que es fa en 
castellà. A parer seu, la cultura, que és universal, plural i oberta, no pot discriminar un 
col·lectiu d’artistes per parlar en una llengua o en l’altra.
El Sr. RAMÍREZ observa que, un cop més, el Grup Municipal d’ERC presenta una 
proposició que sembla més aviat un programa polític en l’àmbit de la cultura, una 
proposició que inclou un conjunt de proposicions entorn d’una temàtica, en aquest 
cas, la cultura, si bé en molts aspectes l’excedeixen, i assenyala que les 
característiques d’aquestes proposicions múltiples en dificulten l’aprovació i l’anàlisi 
detallada.
Dit això, comenta que el Grup Municipal del PP està d’acord amb algunes de les més 
de vint propostes incloses en els cinc punts de la proposició, però entén que d’altres 
són un autèntic brindis al sol possiblement fetes amb l’únic objectiu de generar 
simpaties amb tot el món del sector cultural per part del grup proposant. També 
entén que algunes de les propostes cal continuar treballant-les per detallar-les, i que 
n’hi ha que excedeixen el marc de la Comissió, per exemple, les que fan referència als 
plans urbanístics, que s’emmarcarien a la Comissió d’Urbanisme. A més, hi ha 
propostes que no entrarien dins l’ideari polític del Grup Municipal del PP, com ara la 
d’adquirir locals per cedir-los en règim social com a equipaments culturals de 
proximitat. A parer d’aquest grup, aquesta no és la via per ampliar l’oferta d’aquests 
equipaments.
Pel que fa a l’oficina ciutadana de cultura, aquest grup no sap si cal arribar al grau 
d’especialitat que es planteja, ja que la fragmentació genera ineficàcia i dispersió, i 
l’ICUB ja és prou especialitzat per fer-se càrrec de totes les gestions que calguin, sense 
necessitat de crear un subnivell administratiu, especialment quan estan sent tan 
crítics amb l’Ajuntament per una gestió totalment ineficaç de les oficines d’atenció al 
ciutadà.
Celebra, en canvi, iniciatives com la de l’estatut de l’artista, que aquest partit ha 
abanderat, i explicita que amb la COVID s’han posat de manifest un seguit de 
deficiències en l’àmbit de la cultura, com ara la manca d’un projecte cultural clar i 
ambiciós que situï Barcelona entre les grans capitals europees i que sigui inclusiu en 
diferents operadors de la ciutat, així com que despolititzi la cultura.
Per acabar, expressa l’abstenció d’aquest grup i diu que continuaran treballant en el 
Pacte per la cultura que es va aprovar arran de la COVID, i entén que a final de mes, 
amb un pla cultural diferent, que s’està debatent amb els consultors.
CCM 11/20 DSocials 46/87
La Sra. PARERA indica que aquesta proposició és massa extensa i barreja massa temes
(cultura, economia, urbanisme...), de manera que no saben com encaixar-la o on 
encabir-la quan ja hi ha el Pacte per la cultura, que s’està treballant, i un servei 
externalitzat contractat amb experts que estan fent una diagnosi del sector i
preparant una bateria de propostes per tal que es pugui elaborar un pla estratègic per 
a la cultura.
Dit això, fa algunes observacions sobre alguns punts de la proposició.
Sobre la renda bàsica per als professionals del sector de la cultura, comenta que, a 
parer seu, en aquests moments no s’ha de determinar una renda bàsica per a un 
sector, sinó per a una situació econòmica, que afecta molts altres sectors.
Respecte a la col·laboració amb entitats financeres públiques per impulsar una línia de 
crèdits específica, recorda que això ja existeix: ja s’ha aprovat una línia de crèdit de 10 
milions d’euros per finançar necessitats d’entitats i empreses del sector cultural que 
han estat afectades per la COVID.
Pel que fa a la llei del mecenatge, el Grup Municipal de BxCanvi estaria molt a favor 
d’una llei permanent i estable, però aquí simplement s’insta el Govern espanyol a 
incloure els centres nacionals de Catalunya en l’àmbit de la desgravació fiscal del 
mecenatge, al mateix nivell que els centres nacionals estatals, i es demana la creació 
d’una línia de mecenatge per ajudar a finançar el pla de rescat. Insisteix que la llei de 
mecenatge que s’aprovi ha de ser estable i permanent, i posa de manifest que el 2019 
la consellera de Cultura va anunciar la creació d’un avantprojecte de llei de patrimoni i 
mecenatge, i no se n’ha sabut res més. Diu a ERC que podria aprofitar que estan al 
Govern per incidir-hi.
Per acabar, indica que el Grup Municipal de BxCanvi, com que considera que la 
proposició inclou massa temes, és poc concreta i no acaben de veure on es podria 
encabir, però està d’acord amb la majoria del que vol transmetre el grup proposant, 
s’hi absté.
El Sr. SUBIRATS coincideix que la proposició és una barreja de molts elements, alguns 
relacionats amb la conjuntura de la COVID, i d’altres d’històrics que s’han anat 
heretant i que en alguns casos són endèmics. A parer seu, la quantitat d’elements que 
planteja la proposició i la quantitat d’institucions i organismes interpel·lats (Estat, 
Generalitat, SOC, Barcelona Activa, entitats financeres públiques, CoNCA, Betevé...) 
generen la sensació de «refregit» o «perdigonada», de molts elements junts sense 
una prelació o una prioritat. A més, en molts casos no fan referència específicament a 
la cultura, sinó a molts altres sectors, i hi ha moltes actuacions que ja s’han tirat 
endavant o que estan en marxa. Aclareix que no és que el Grup Municipal de BC 
estigui en contra d’aquesta proposició, sinó que simplement considera que incorpora 
massa elements.
Dit això, es mostra d’acord amb el Sr. Mascarell que és important que el sector torni a 
funcionar, i afirma que el sector funcionarà bé si pot tornar a engegar amb bones 
condicions i són capaços d’ajudar-lo a superar aquesta fase, com estan intentant fer 
entre tots. No pensa, en canvi, que els acords no es concretin. A parer seu, l’acord que 
es va assolir sobre el pla de la cultura s’està concretant i s’hi està avançant.
Per acabar, comenta que es podria buscar la manera de tirar endavant la part més 
específica del que planteja la proposició, l’acord entre administracions.
CCM 11/20 DSocials 47/87
La Sra. BARCELÓ indica que el Grup Municipal de Cs s’absté en aquest punt i diu a la 
Sra. Sendra que confia que es respectin tots els artistes que formen part de la cultura 
catalana al marge de si s’expressen en català o en castellà. Li demana aquest 
compromís.
El Sr. SUBIRATS comenta que també s’hi abstenen, ja que no hi poden votar en contra, 
perquè tots els elements que assenyala són positius i els comparteixen, però, com han 
dit, és excessivament àmplia i exigiria una quantitat d’elements de completesa que 
ara no sembla que es puguin tenir.
D’altra banda, convida tothom a participar en la cerca d’una fórmula concreta per
treballar interadministrativament, amb la Generalitat, l’Estat i la Diputació. Observa 
que aquí hi ha suficients forces polítiques per poder-ho fer i, a parer seu, seria una 
iniciativa que complementaria la que ja hi ha en marxa en altres àmbits.
El Sr. MASCARELL diu al Sr. Subirats que li agrairia que donessin forma a una manera 
de treballar que permeti que pla estratègic i plans de xoc vagin tots alhora i, per tant, 
que puguin treballar d’una altra manera, i diu a la Sra. Sendra que no vol que pensi 
que al Grup Municipal de JxCat no l’interessen les seves mesures. Aquest grup, com a 
prova de bona voluntat, vota a favor de la proposició.
Votació favorable d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya i l’abstenció de 
Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i 
Barcelona pel Canvi.
APROVADA
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
8. – (M1923/1392) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Licitar el concurs 
de les Escoles Municipals de música de gestió externalitzada amb l’actual model 
educatiu i posposar el canvi de model fins que la situació permeti realitzar un debat 
ampli amb la comunitat educativa de les Escoles Municipals de música. 
La Sra. MUNTÉ posa de manifest que al febrer es va saber que el Govern volia imposar 
un nou model per als ensenyaments musicals als centres públics de la ciutat aprofitant 
que s’havia de treure a concurs la concessió de les tres escoles de música que es 
regeixen per gestió indirecta de les cinc que hi ha. Això, però, es pretenia fer sense 
consens amb el sector, els professors de música, les empreses concessionàries, les 
famílies i els usuaris.
Aquest canvi de model preveia canvis importants que afecten el funcionament de les 
escoles, el tipus d’ensenyament que ofereixen, les estructures horàries, les 
composicions de grups i els estils d’ensenyament, i es passava d’aprenentatges amb 
classes individuals a aprenentatges en grup, entre altres reformes. Per tant, un canvi 
profund i estructural del model educatiu de les escoles municipals de música de la 
ciutat.
Aquestes escoles, el Conservatori i nombrosos experts consideren que el nou model 
CCM 11/20 DSocials 48/87
afectaria la qualitat de l’ensenyament i reduiria l’opció d’accedir als estudis 
professionals, i al·leguen que l’elevada solvència econòmica que es demana a l’entitat 
licitadora afavorirà l’entrada de grans empreses de serveis i posarà en risc el model 
educatiu de qualitat actual, amb prestigi provat i que és un referent des de 1886, un 
model que en cap cas no és estàtic, sinó que s’ha anat actualitzant i que ha innovat
gràcies als seus professionals amb la incorporació de recursos tecnològics i pedagògics 
adaptats a l’època actual.
Assenyala que a aquest grup no li consta cap estudi que demostri que el model de 
classes col·lectives no complementat amb classes individualitzades comporti un nivell 
d’aprenentatge superior o, si més no, similar, i subratlla que és incomprensible que no 
es formés una comissió experta de professionals, també del Conservatori i d’alumnes, 
per treballar en una proposta consensuada, i que es volgués imposar un canvi tan 
abrupte en tan poc temps. En qualsevol cas, es va fer marxa enrere inicialment per 
manca de suport i el 24 de març l’Ajuntament va proposar al Consell Rector de l’IMEB 
que s’aturés la nova licitació per ampliar el diàleg amb la comunitat educativa i el 
sector. Aquesta proposta es va aprovar i es va procedir a prorrogar els contractes 
actuals per tal d’obrir un nou espai de diàleg —el Grup Municipal de JxCat ho va 
celebrar— amb la idea de convocar una altra licitació a la tardor. Això, però, no ha 
passat. Entén que la pandèmia dificulta molt la possibilitat de fer trobades i sessions 
participatives, i que les noves tecnologies ens permeten estar connectats però en cap 
cas no supleixen la presencialitat, però també entén que aquest diàleg no ha reeixit:
les AFA i els consells escolars de les escoles municipals han rebutjat contestar al 
qüestionari que se’ls ha fet arribar atès que consideren que tenen dificultats 
tècniques i de personal per realitzar aquest tipus de requeriment en un termini tan 
limitat, i no estan d’acord amb la formulació de les preguntes que se’ls fan, que, a 
parer seu, no donen lloc a una recollida d’idees sobre el nou model d’escoles de 
música, sinó que més aviat són un mer qüestionari de satisfacció. A més, els preocupa 
que els resultats es puguin interpretar de manera molt subjectiva.
A continuació, remarca que no hi ha ningú, tret del Govern, que estigui reclamant 
aquest canvi de model de les escoles de música ni que el consideri urgent, i en aquests 
moments les escoles de música tenen una altra tasca, que és adequar la docència a la 
situació que estem vivint, de manera que necessiten més temps i millors condicions 
per treballar en un nou model que de debò sigui fruit del consens i de la reflexió 
pedagògica.
Per aquest motiu, el Grup Municipal de JxCat presenta avui aquesta iniciativa, en la 
qual demana que, si veritablement és urgent licitar aquest nou concurs, es liciti amb 
l’actual model i que durant aquests dos anys es treballi un nou model que realment 
sigui fruit del consens i la reflexió. Aquest grup demana al Govern que aprofiti que 
demà té una reunió amb la comunitat educativa per fer una aturada que permeti fer 
un pas endavant en el futur amb temps i amb unes condicions que en aquests 
moments no es donen.
La Sra. SENDRA observa que no tots els districtes de Barcelona tenen escoles de 
música públiques i que la música no és l’únic art que s’hauria de poder oferir des 
d’una institució pública. El Grup Municipal d’ERC entén que cal una reflexió que porti 
cap a un model molt més interdisciplinari i més extens a tota la ciutat i que convisqui 
amb la història d’uns centres que fa temps que funcionen amb èxit.
CCM 11/20 DSocials 49/87
Aquest grup tampoc no ha tingut notícies de si s’ha avançat en la reflexió que es va 
iniciar just abans de la COVID i si ha cap línia d’acord o de diàleg amb les institucions, i 
entén, d’una banda, que el model ha d’evolucionar i, d’altra banda, que ara és 
moment de donar tranquil·litat perquè la gent pugui treballar el que té amb certa 
calma, perquè ja hi ha prou complicacions per afegir-hi les d’un canvi de model que no 
està clar. Per aquest motiu, en principi aquest grup s’abstindrà en aquesta proposició, 
i demana al Govern que faciliti les condicions de tranquil·litat per poder fer aquesta 
transició i definir bé el nou model. D’altra banda, demana al grup proposant que no 
aturi una transformació d’un model que creuen que és positiu.
A continuació, posa de manifest que en aquest moment no només estan patint les
escoles de música públiques, sinó també les privades, que no tenen un marc de 
referència d’actuació davant la COVID i no saben si s’han d’adreçar a Cultura o a 
Educació.
Conclou que, davant la gran complexitat del moment actual, convindria deixar un 
temps de marge per poder celebrar reunions amb normalitat i consensuar el model, i 
tirar endavant el nou concurs, tot sabent que és un model que ha d’evolucionar.
La Sra. BARCELÓ diu al Govern, a qui de vegades diu que en matèria d’educació 
suspèn, que en la gestió de les escoles de música desafina, i posa de manifest que els 
grups, després de la trucada que van rebre al febrer en què se’ls va dir que s’havia de 
revocar el concurs, el plec de condicions, perquè no tenia el suport dels més afectats, 
no n’han sabut res més fins ara.
Tot seguit, mostra el suport total del Grup Municipal de Cs a les escoles de música de 
la ciutat, tant les municipals com les privades, que fan una feina extraordinària i que 
demà es manifesten perquè estan patint moltíssim i no reben els ajuts necessaris, i diu 
al Govern, a qui tant li agrada parlar de participació, que si vol fer un canvi del model 
organitzatiu i de l’atenció educativa ha de dialogar, sobretot amb el sector.
Subratlla que el Govern no pot prendre decisions de manera unilateral com pretén 
fer, i assenyala que augmentar les ràtios, que el Govern entén com la gran novetat, és 
arcaic. Observa que, si bé és importantíssim que les escoles de música arribin a més 
alumnes, també és molt important que l’atenció sigui individualitzada, i és fonamental 
per a l’aprenentatge tenir atenció col·lectiva i també individual. Amb les ràtios que es 
proposen, però, i amb el personal docent que hi ha, aquesta atenció individual seria 
molt difícil.
D’altra banda, critica que es parli de treball interdisciplinari, flexibilitat horària, 
atenció a la diversitat i projecte d’àmbit comunitari com si fossin elements innovadors 
quan fa molts anys que formen part de les escoles de música.
Per acabar, indica que el Grup Municipal de Cs vota a favor de la proposició, ja que 
entén que s’ha de licitar el concurs i que si cal un canvi organitzatiu i educatiu, aquest 
s’ha de decidir amb el consens de tothom, especialment del sector de la música, i no 
s’haurien de prendre decisions unilaterals amb un sector que treballa moltíssim i que 
ara està patint profundament les conseqüències de la pandèmia.
El Sr. RAMÍREZ assenyala que el que posa de manifest aquesta proposició és la manca 
de consens amb el sector i amb les escoles de música, que van fer arribar als grups 
municipals la seva discrepància amb aquest canvi de model organitzatiu i d’atenció a 
l’educació que presentava el plec de condicions, que no només implicava la gestió de 
CCM 11/20 DSocials 50/87
les escoles, sinó també un canvi de model organitzatiu. Afegeix que, si bé el plec s’ha 
revocat, es continua sense generar cap consens amb el sector afectat, i exposa que 
recentment aquests centres han signat un manifest en què posen en relleu la seva 
discrepància amb el model que pretén aplicar el Govern municipal, que actua de 
forma unilateral.
Subratlla que és el sector implicat, format per professionals especialitzats, músics i 
pedagogs, qui ha de participar per tal que les escoles de música tinguin un projecte de 
qualitat per a Barcelona que pensi en la ciutat i en els agents educatius que hi 
participen cada dia, i comenta que hi ha escoles afectades que discrepen tant amb els 
responsables d’Educació com amb els de Cultura en relació amb el model que volen 
aplicar. Per exemple, la Sra. Truñó va dir que les escoles sortirien de les escoles, quan 
aquestes manifesten que cada any es fan més de 200 activitats externes entre 
concerts, activitats de col·laboració amb centres educatius i projectes de dansa 
inclusiva, entre altres coses, i el Sr. Subirats va afirmar que impartint només classes 
instrumentals en grup no baixa el nivell d’excel·lència, cosa que no és certa, tal com 
expliquen els centres al manifest.
A continuació, indica que el Grup Municipal del PP vota a favor de la proposició i 
demana al Govern, atesa la discrepància total entre la ideologia del Govern i la dels 
professionals de la música pel que fa al model, que encarregui un informe que reculli 
dades basades en un estudi comparatiu entre ambdós models, perquè entre el sector 
i els membres de l’Ajuntament puguin determinar quin és el model que s’ha de seguir 
en el futur.
La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup Municipal de BxCanvi, conscient de 
la necessitat de fer un debat seriós sobre un tema tan sensible com aquest, i subratlla 
que el Govern no va actuar correctament, ja que va voler imposar un canvi de model 
sense consens, sense temps per implementar-lo, sense avaluar els costos 
d’implementar-lo ni les possibilitats de dur a terme els canvis, i sense tenir en compte 
l’opinió dels experts.
Indica que, si es vol fer un canvi important del model de les escoles de música, abans 
de plantejar-lo cal parlar amb aquestes escoles i hi ha d’haver informes o estudis 
qualitatius de satisfacció de com estan funcionant aquestes escoles. En aquest cas, 
però, no hi ha cap informe que justifiqui la necessitat d’aquest canvi de model.
Aclareix que no és que el Grup Municipal de BxCanvi consideri que no s’ha de dur a 
terme un canvi, sinó que entén que s’ha de dur a terme amb rigor i amb un debat 
seriós amb qui està gestionant les escoles de música, així com amb els usuaris 
d’aquestes escoles. Per exemple, s’ha de preguntar a les famílies què pensen del 
model actual, si pensen que és suficient i si el volen canviar.
Conclou que cal fer la licitació i continuar amb el model actual, que funciona, i, 
paral·lelament, valorar la possibilitat de canviar-lo, amb el màxim rigor.
La Sra. TRUÑÓ recorda que fa aproximadament dos anys, i després d’un llarg procés 
participatiu, l’Ajuntament va aprovar la mesura de govern «Cap a una política pública 
de cultura i educació», que marcava quatre gran objectius vinculats a l’educació 
musical artística que parteixen de la premissa que la democratització de l’educació i la 
pràctica de les arts és una condició necessària per a l’exercici dels drets culturals: 
vetllar per l’equitat d’oportunitats en l’accés a l’educació artística, treballar per a una 
CCM 11/20 DSocials 51/87
major col·laboració estable de les escoles de música amb els centres educatius, 
aconseguir de manera més reforçada que les escoles esdevinguin un actor important 
de la vida comunitària als barris, i avançar cap a una oferta més interdisciplinària, com 
ja han fet tantes altres escoles de música públiques a Catalunya. L’hivern passat es va 
dissenyar un plec de condicions per a les tres escoles de música de gestió externa per 
avançar en aquests propòsits, i, un cop aprovat, les escoles de música van mostrar el 
seu malestar i van demanar no anar tan de pressa i que hi hagués un major espai de 
contrast i de diàleg, així com més flexibilitat en els plecs. El Govern va considerar que 
era una crítica justa que calia atendre, i per això va demanar al Consell Rector la 
retirada dels plecs, i la Tinència de Cultura i Educació va assumir el compromís 
d’iniciar aquest diàleg, que sí que s’ha produït. Entre juny i octubre es van 
desenvolupar tres sessions de diàleg presencials —amb les adaptacions requerides 
per la situació complicadíssima de la COVID— en què van participar més de cinquanta 
persones entre professorat i persones expertes; cinc sessions amb els equips directius 
en cadascuna de les escoles de música, i dues sessions de la comissió de seguiment,
amb més de 24 persones vinculades tant a les escoles com al món de l’educació 
musical. I el diàleg continua obert. Aquesta setmana hi ha una quarta sessió, i en el 
Plenari del Consell Educatiu de ciutat es presentaran els resultats d’aquesta fase inicial 
de diàleg, que el Govern espera continuar de manera més profunda. Afegeix que, més 
enllà del plec, en aquestes sessions s’han discutit l’horitzó i les funcions socials del 
servei públic de les escoles de música, ja que no es fa un procés participatiu per un 
plec.
Dit això, comenta que el Govern està raonablement satisfet, tenint en compte les 
circumstàncies, del que ha permès avançar aquest procés de diàleg, ja que s’han 
pogut escoltar diferents perspectives, experteses i sensibilitats i conèixer-les més a 
fons, sobre la funció social del servei municipal.
A continuació, informa que en els nous plecs que s’estan enllestint, que el Consell 
Rector de l’IMEB aprovarà a principis de 2021, es pretén assumir la direcció dels 
objectius de la mesura de govern, però de manera molt més gradual i flexible i 
reconeixent la realitat concreta i diversa de cadascuna de les cinc escoles de música.
Per acabar, assenyala que cal continuar avançant en relació amb un servei que, com 
tots, és millorable, posant en valor el que ja es té i intensificant els projectes que 
permeten avançar en els reptes plantejats a la mesura de govern d’educació i cultura.
La Sra. MUNTÉ dona les gràcies als grups que han votat a favor de la proposició i 
lamenta profundament que el Govern no ho hagi fet, ja que, si bé està totalment 
d’acord que tot model ha d’evolucionar, entén que ho ha de fer amb diàleg i consens, 
en aquest cas amb la comunitat educativa, i a partir d’un coneixement profund de la 
feina que ja s’està fent. Subratlla que dir que els objectius d’aquella mesura de 
govern, com ara l’equitat d’oportunitats o la relació amb l’entorn, no es donen en el
model actual d’escoles de música municipals demostra un gran desconeixement de la 
feina que es fa des de fa molts anys, i observa que les reunions que s’han fet per 
cercar el diàleg, tal com manifesten els mateixos centres, han estat insuficients. 
Respecte d’això, torna a esmentar la carta que han enviat representants d’AMPA, AFA 
i consells escolars de les escoles de música municipals i del Conservatori, que 
demanen més temps i diuen que no estan d’acord amb el tipus d’enquesta que se’ls 
ha enviat.
CCM 11/20 DSocials 52/87
Per acabar, anuncia que el Grup Municipal de JxCat seguirà molt de prop aquesta 
qüestió en contacte amb les escoles municipals, i continuarà aixecant la veu quan 
consideri que no se les està escoltant i que el model proposat no és positiu per a la 
qualitat del sistema.
La Sra. SENDRA manifesta l’opinió que la reflexió pot ser bona, però que el moment és 
fatal i, a més, es troben al límit de la legalitat, de manera que cal prendre una decisió. 
A parer seu, el que s’hauria d’intentar és prorrogar el concurs que hi hagi o fer-ne un 
per a dos anys mentre es treballa bé el nou model, ja que fer un canvi ara, tal com 
està tot, és molt difícil i molt atapeït. D’altra banda, el Grup Municipal d’ERC, que no 
té retorn de les reunions que s’han fet, espera tenir tota la informació que hi haurà 
d’aquí a una setmana.
Confirma que, pels motius exposats, aquest grup s’hi absté.
La Sra. TRUÑÓ afirma que es reforçarà la informació amb tots els grups municipals i 
insisteix que el Govern municipal està orgullós de les escoles de música, de la xarxa, i 
això s’ha posat en valor en el procés de diàleg, durant el qual s’ha posat de manifest 
que hi ha molt marge per treballar a partir de la diversitat de cada model de les 
escoles de música i els seus projectes específics, però, alhora, amb una visió més 
global i compartida, i amb una mirada llarga, assumint reptes a llarg termini per tal 
que les escoles de música tinguin encara més aquesta funció social en el marc dels 
seus territoris i amb l’objectiu d’arribar especialment als que queden més allunyats 
del servei.
Conclou que el Govern continuarà treballant, escoltant molt i reflexionant a partir del 
procés de diàleg, i això es veurà reflectit en els plecs.
Votació favorable de Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi, desfavorable de Barcelona en Comú i Partit dels Socialistes de Catalunya i 
l’abstenció d’Esquerra Republicana.
REBUTJADA
Del Grup Municipal Ciutadans:
9. – (M1923/1414) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- la 
convocatòria mensual o quinzenal, depenent del context de la pandèmia, d’una taula 
de treball en cada districte de la ciutat amb els diferents Grups Municipals, 
representants de les residències, representants dels treballadors socials, usuaris i 
familiars de les persones que viuen en residències per a conèixer l’estat d’aquestes i 
els aspectes a millorar, amb l’objectiu que no es tornin a cometre els errors de la 
primera onada. Atès que la competència és també de la Generalitat i que aquesta 
forma part del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, instem el Govern Municipal a 
oferir la participació d’un representant d’aquesta administració. Aquestes taules es 
poden incloure a la Comissió de Gent Gran que existeix a la majoria dels districtes o a 
altres comissions on es tracta aquest tema. Segon.- reforçar els programes Vincles, 
Radars i Respir per a que arribin al màxim d’usuaris que ho necessitin en tots els barris 
de la nostra ciutat. Tercer.- compromís per part del Govern Municipal per a que les 
CCM 11/20 DSocials 53/87
activitats que habitualment es fan en centres que depenen de l’Ajuntament de 
Barcelona, com els centres cívics o casals de gent gran, s’intentaran fer de manera 
telemàtica si no es poden fer presencials a l’equipament municipal. Quart.-
compromís per a fer reunions periòdiques amb representants dels treballadors socials 
que realitzen el servei d’atenció domiciliària a la ciutat de Barcelona, per tal de 
detectar les necessitats dels usuaris i establir plans d’atenció destinats a treballar els 
aspectes emocionals de les persones grans. Cinquè.- exigir el Consorci de Serveis 
Socials de Barcelona a garantir els mitjans tecnològics necessaris en les residències 
per a que els usuaris puguin relacionar-se telemàticament amb els seus familiars i 
amics si es troben amb restriccions que ho impedeixen de forma presencial. 
Es presenta el text transaccionat següent:
(M1923/1414) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.-
Instem al govern municipal a sol·licitar mensualment al Consorci de Serveis 
Socials les dades que fan referencia a la situació de les residències de la Ciutat de 
Barcelona i traslladar-lo als grups municipals i als diferents districtes. Al mateix 
temps demanen instar a la Generalitat de Catalunya que activi les eines 
necessàries per tal que es convoquin els consells de participació de les 
residències de BCN. Segon.- reforçar els programes Vincles, Radars i Respir per a 
que arribin al màxim d’usuaris que ho necessitin en tots els barris de la nostra 
ciutat. Tercer.- compromís per part del Govern Municipal per a que les activitats 
que habitualment es fan en centres que depenen de l’Ajuntament de Barcelona, 
com els centres cívics o casals de gent gran, s’intentaran fer de manera 
telemàtica si no es poden fer presencials a l’equipament municipal. Quart.-
compromís per a fer reunions periòdiques amb representants dels treballadors 
socials que realitzen el servei d’atenció domiciliària a la ciutat de Barcelona, per 
tal de detectar les necessitats dels usuaris i establir plans d’atenció destinats a 
treballar els aspectes emocionals de les persones grans. Cinquè.- exigir el 
Consorci de Serveis Socials de Barcelona a garantir els mitjans tecnològics 
necessaris en les residències per a que els usuaris puguin relacionar-se 
telemàticament amb els seus familiars i amics si es troben amb restriccions que 
ho impedeixen de forma presencial.
La Sra. BARCELÓ agraeix les esmenes i el diàleg mantingut tant amb el Govern com 
amb el Grup de JxCat, i explicita que no és el primer cop que parlen, tant aquí com al 
Plenari, sobre com ha afectat i continua afectant la pandèmia les persones grans de la 
ciutat, que van patir moltíssim durant la primera onada i continuen patint ara.
Tot seguit, assenyala que més de la cinquena part de la població de Barcelona té més 
de 65 anys, el 40% de les persones de més de 85 anys viuen soles, i, tal com es va dir a 
la darrera sessió de la Comissió, el sentiment de soledat i abandonament en les 
persones grans, sobretot en les que viuen soles, ha augmentat. Ara, és molt important 
no tornar a cometre els errors que es van cometre en la primera onada. Per això, 
aquesta proposició demana transparència respecte al que està passant a les 
residències de la ciutat, i parla també de l’envelliment actiu, molt important per a les 
persones grans.
Pel que fa a la transparència, remarca que cal saber què passa a les residències 
CCM 11/20 DSocials 54/87
perquè no torni a passar el que va passar durant la primera onada, en la qual hi havia 
manca de tests per als treballadors i per als residents, les residències van trigar a ser 
desinfectades i, sobretot, hi havia moltíssima incertesa, que va generar molt patiment 
a les persones que hi tenien familiars, i explica que s’ha acordat una esmena per tal 
que, com que l’Ajuntament forma part, amb la Generalitat, del Consorci de Serveis 
Socials, mensualment es presentin als grups municipals i als districtes les dades sobre 
el que està passant a les residències. D’altra banda, s’insta la Generalitat a activar les 
eines necessàries per tal de convocar els consells de participació on participen totes 
les parts implicades en el conjunt de residències de la ciutat.
A continuació, subratlla que davant la gran incertesa i el patiment que genera el virus, 
l’Administració pública ha de ser exemple de transparència i explicar tot el que passa, 
ja que els familiars necessiten tenir aquesta informació, i tant aquests familiars com 
les persones que viuen a les residències mereixen respecte.
Sobre l’envelliment actiu, comenta que, amb l’augment de l’esperança de vida, és 
molt important que les administracions públiques fomentin el benestar físic, 
psicològic i social de les persones grans. Per això, aquest grup demana que es reforcin 
programes que fomenten relacions tant mitjançant tecnologies com mitjançant xarxes 
comunitàries, com ara el Respir, per a persones cuidadores; el Vincles, que, segons les 
darreres dades, el desembre de 2018 arribava a 1.000 usuaris, i ha d’arribar a molts 
més, o el Radars, que, segons les últimes dades, arribava a 35 barris i pretenia arribar 
a 59 el 2019 —el Govern encara no ha actualitzat aquestes dades—, i que, a parer del 
Grup Municipal de Cs, hauria d’arribar als 73 barris de la ciutat, atès que és un 
programa molt important.
D’altra banda, la proposició demana a l’Ajuntament que, en aquells equipaments 
municipals en què té responsabilitat, com ara els casals de gent gran i els centres 
cívics, si no es pot fer l’activitat presencial garanteixi, sempre que sigui possible, que 
es faci de manera telemàtica. Per exemple, en algunes activitats per reforçar la 
memòria.
La proposició demana també reunions periòdiques amb els representants dels 
treballadors socials, que són els que entren als domicilis de moltes persones grans que 
viuen soles i, per tant, els que són capaços d’avaluar el seu estat emocional. Així, a 
partir de la seva reflexió i anàlisi es pot saber si en algun moment cal implementar 
algun programa de suport emocional.
En darrer lloc, la proposició insta el Govern municipal a exigir, dins del marc del 
Consorci de Serveis Socials de Barcelona, que es garanteixi, en el cas que hi hagi 
confinaments o altres restriccions que facin que les persones grans no puguin sortir de 
la residència ni rebre visites, que tenen les eines tecnològiques necessàries per poder 
mantenir els vincles amb familiars i amics.
Espera el suport dels grups perquè la proposició s’aprovi.
La Sra. BENEDÍ explicita que el col·lectiu de les persones grans és un dels col·lectius de 
més risc davant la pandèmia de la COVID-19, tant pel que fa a la vulnerabilitat de la 
seva salut com pel que fa a les moltes derivades que implica tant en el seu benestar 
físic com en el seu estat psicològic i social, i és obligació també de les administracions 
responsables de les residències que acullen moltes d’aquestes persones garantir-hi les 
mesures necessàries per a la seva protecció davant del virus, com també la dels 
professionals que treballen en aquestes residències o en el servei d’atenció a la 
CCM 11/20 DSocials 55/87
dependència. Malauradament, i per diversos motius, durant la primera onada en 
molts casos no va ser del tot així. A més, la majoria de les activitats en les quals podien 
participar en centres cívics i casals de gent gran han hagut de ser suspeses o 
transformades en telemàtiques, motiu pel qual el Grup Municipal d’ERC va entrar una 
proposició al juliol per reforçar la formació en noves tecnologies de les persones 
grans.
Aquest grup està d’acord que cal que l’Ajuntament reforci els programes Vincles, 
Radars i Respir en tots els barris per tal que arribin al màxim d’usuaris i usuàries que 
els necessitin, i ajudin a combatre el sentiment de soledat i aïllament, així com a 
preveure’n possibles efectes nocius. També entén la idoneïtat d’un seguiment 
continuat del SAD per tal de poder-ne detectar amb el temps necessari les mancances 
per tal que estigui garantit el benestar de les persones usuàries i de les cuidadores.
El Grup Municipal d’ERC celebra l’esmena introduïda en la proposició pel que fa a la 
creació de taules de treball entre tots els actors amb implicació en la gestió de les 
residències de gent gran, així com de representants de les famílies usuàries, que 
aquest grup no veu necessàries, ja que el Departament d’Afers Socials, Treball i 
Famílies de la Generalitat ja va crear fa uns anys, arran dels problemes detectats, un 
consell rector que reuneix tots aquests actors, incloses les famílies, per a cada 
residència que s’ocupa del que demanava inicialment la proposició. Aquest grup no 
considera gens oportú duplicar òrgans que ja s’estan reunint, ja que això entorpiria la 
gestió i confondria els usuaris en relació amb una gestió que ja és prou sensible. Sí que 
està a favor, en canvi, de tot el que sigui transparència i compartir informació per a un 
millor coneixement i una millor coordinació.
Per tot això, el Grup Municipal d’ERC vota a favor de la proposició.
La Sra. MUNTÉ observa que les administracions han implementat canvis tant pel que 
fa a residències com pel que fa a protocols respecte a la primera onada, que va 
provocar un escenari mai viscut abans. Celebra que es prenguin decisions per tal 
d’evitar que determinades situacions es repeteixin.
Tot seguit, manifesta l’opinió del Grup Municipal de JxCat que, en qüestions 
relacionades amb les residències, en aquest cas de persones grans, cal enviar un 
missatge de tranquil·litat i reforçar la idea que les residències són espais segurs i 
controlats, encara que precisament aquest control de vegades provoca un aïllament 
no volgut que és difícil d’assumir per part de les persones que viuen a la residència i
dels seus familiars, i tot el patiment emocional no es pot pal·liar ni amb les noves 
tecnologies, ja que no hi ha res que pugui suplir el contacte físic amb les persones.
A continuació, comenta que el Grup Municipal de JxCat coincideix en la necessitat de 
compartir informació, i agraeix que el Grup Municipal de Cs hagi acceptat l’esmena 
del seu grup, que entén que cal optimitzar aquesta informació i no fer esmerçar més 
esforços encara al personal de les residències i de la mateixa Administració, que fa 
molts mesos que treballen al màxim o al límit de les seves forces.
Dit això, expressa el vot favorable del seu grup, que està totalment d’acord que cal 
reforçar programes com Vincles i Radars, que ajuden a lluitar contra la solitud no 
volguda, a enfortir l’acció comunitària i a donar suport a les persones grans 
autònomes que viuen a la seva llar perquè puguin dur a terme activitats als centres 
cívics o casals de gent gran, que ara estan tancats però s’hi poden habilitar altres 
fórmules, com molt bé diu la proposició.
CCM 11/20 DSocials 56/87
Per acabar, indica que el Grup Municipal de JxCat demana avui seguiment d’una 
proposició que va presentar relativa a cursos per a gent gran per a la gestió 
d’emocions, sobre noves tecnologies, i per reforçar la detecció per part de 
treballadores i treballadors socials.
El Sr. RAMÍREZ explicita que, tal com s’ha manifestat de forma reiterada a la Comissió, 
un dels col·lectius més colpejats per la pandèmia ha estat el de les persones grans, i 
les dades de la mesura de govern sobre la soledat presentada a la darrera sessió 
posaven de manifest que el col·lectiu de persones de més de 65 anys és el sector que 
amb més freqüència pateix la soledat i és més vulnerable davant situacions com 
l’actual de pandèmia. Per això, el Grup Municipal del PP dona suport a aquesta 
proposició, amb la convicció que cal disposar d’un programa amb models d’atenció 
integral a la gent gran i polítiques d’actuació que comptin amb els equipaments i els 
recursos adients i adaptats a les seves necessitats.
A continuació, observa que, si bé l’Ajuntament forma part del Consorci de Serveis 
Socials, a Catalunya qui s’encarrega de la gestió de les residències és la Generalitat, 
amb qui cal ser exigent a l’hora de demanar recursos i el compliment dels 
compromisos que té adquirits i que sovint incompleix.
El Grup Municipal del PP considera urgent extremar aquestes atencions a les 
residències i que es compleixin estrictament les mesures d’aïllament, amb 
prohibicions de sortir fora de les habitacions, utilitzar zones comunes o mantenir 
contacte amb la resta d’usuaris, i que se les doti de tot el material necessari (EPI, PCR, 
tests d’antígens, etc.), la qual cosa no només implica la supervisió de la direcció del 
centre, sinó també de les administracions competents, que són les encarregades 
d’incrementar les ràtios de personal i de dotar els centres de recursos i de les mesures 
d’higiene necessàries.
Coincideix amb la regidora Barceló que cal evitar que es repeteixin situacions que es 
van viure durant la primera onada, de manera que cal evitar els contagis, per a la qual 
cosa cal aportar recursos, tot pensant en les necessitats presents, però també 
avançant-se a les necessitats futures, i exigint a la Generalitat la posada en 
funcionament dels equipaments pendents de finalització i de construcció, així com 
concertant el mínim de 4.500 places residencials que feien falta per corregir el dèficit 
que hi ha a la ciutat, reduir les llistes d’espera i, sobretot, invertir en personal.
El Grup Municipal del PP també està d’acord amb la creació de taules de treball als 
districtes amb tots els sectors implicats, però considera necessari que es posin en 
marxa les autèntiques plataformes de serveis, molt útils perquè funcionen com 
centres de serveis integrals de barri amb l’objectiu de crear espais polivalents que 
ofereixen diverses tipologies de serveis, i unificar-los tots en aquestes plataformes. 
D’altra banda, entén que l’Ajuntament ha de reforçar les mesures necessàries per tal 
que programes com Vincles —avui porta una pregunta sobre el seu abast—, Radars o
Respir arribin al màxim nombre d’usuaris.
La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup Municipal de BxCanvi, que 
comparteix totalment el contingut de la proposició i entén que els sentiments de 
soledat, d’abandonament i de por són elements més que suficients per prestar una 
atenció especial al col·lectiu de la gent gran, que està passant un any molt difícil, molt 
dur, amb molta tensió i amb perill per a la seva salut i per a la seva vida.
CCM 11/20 DSocials 57/87
Aquest grup considera bàsic el diàleg entre administracions i entre administracions i 
les entitats, el tercer sector, les residències i els usuaris de les residències, dels centres 
de dia i de tots els espais on poden estar totes aquestes persones, ja que una bona 
coordinació, sobretot si es fa a petita escala (districte/barri), com demana la 
proposició, facilita que les situacions es detectin abans i, per tant, que s’actuï abans. 
Observa que ja hi ha grans pactes de ciutat i grans entorns per parlar de mesures més 
àmplies, i aquesta és una bona proposta.
En relació amb la transparència a les residències —s’hi estendrà a la proposició del 
seu grup, que complementa aquesta—, posa de manifest que el Govern encara no ha 
donat resposta a dues proposicions que es van aprovar que demanaven informació, i 
recorda que hi ha una comissió d’investigació al Parlament precisament per la manca 
de transparència en la gestió de les residències, una comissió que investiga si hi ha 
hagut responsabilitat de l’Administració pública en la mort de molts usuaris de 
residències, un assumpte importantíssim i molt greu del qual es poden derivar 
conseqüències penals. Subratlla que la transparència és bàsica tant per a les 
administracions, que, conscients del que ha passat han d’evitar que es repeteixi, com 
per donar als usuaris i residents de les residències la tranquil·litat que ara no tenen.
En darrer lloc, subratlla que cal treballar per ajudar el col·lectiu de les persones grans 
a passar de la millor manera possible el confinament, l’estat d’alarma permanent i els 
canvis continus de programes, per la seva tranquil·litat mental i de salut.
La Sra. TARAFA diu que entén que tots comparteixen la preocupació per la situació de 
les persones grans de la ciutat, i exposa dues dades rellevants: el 80-85% de les 
persones que han mort eren persones de més de 75 anys, i a la primera onada l’edat 
mitjana del confinament era de 67 anys, mentre que ara és de 34, la qual cosa 
significa que les persones grans s’han autoconfinat i moltes s’han quedat a casa.
Subratlla que, en aquest context, és molt important que les accions de totes les 
administracions i de la ciutadania vagin orientades a mantenir l’equilibri entre protegir 
la salut dels segments de la població més vulnerables davant la COVID (com més edat i 
més patologies cròniques, més mortalitat) i pal·liar-ne l’impacte emocional i cognitiu 
en les persones grans. Entén que en això també coincideixen tots.
Dit això, observa que la proposició, que han transaccionat i a la qual donen suport, 
conté cinc proposicions, i fa èmfasi en la necessitat d’aprendre de les primeres onades 
per aplicar-ho a les segones. Respecte d’això, està d’acord que tots i totes han de fer 
autocrítica, però subratlla que hi havia moltíssimes coses que ja es feien a la primera 
onada.
Pel que fa a la participació a les residències, comenta que una de les coses que han
transaccionat fa referència a la importància de caminar cap a un model on hi hagi els 
consells de participació al voltant del centre, un model que també es persegueix en 
relació amb els centres d’atenció primària —estan pressionant la Generalitat en 
aquest sentit—, perquè cada centre tingui el seu consell de participació, amb usuaris, 
professionals i familiars. Afegeix que a les quatre residències municipals, que són les 
que són responsabilitat de l’Ajuntament, ja estan en marxa aquests consells de 
participació, i es volen estendre a totes les residències de la ciutat.
Respecte a la informació, indica que l’Ajuntament ja ha instat l’Oficina de Residències i 
els dos consorcis a facilitar periòdicament —encara no s’ha especificat la 
periodicitat— un informe de l’estat de totes les residències, i la resposta ha estat 
CCM 11/20 DSocials 58/87
afirmativa.
Sobre el reforç dels serveis importants per a l’acompanyament emocional, del 
desenvolupament cognitiu i de la soledat, està d’acord que tot es pot millorar i 
estendre, però entén que val la pena reconèixer els grans esforços que ja s’han fet. En 
aquest sentit, assenyala que s’han reforçat tant el programa Radars com el Vincles, 
sobretot pel que fa a l’acompanyament emocional i de la soledat, i s’ha innovat en 
relació amb escletxes que hi havia a l’Ajuntament, per exemple amb el programa 
Respir Plus, de manera que es podran donar hores de SAD a les persones que 
necessiten aquest Respir. D’altra banda, Teleassistència ha trucat a totes les persones 
que en formen part —95.000 trucades durant tot el procés COVID— per veure com 
estaven, què necessitaven i cap a on les derivaven. Subratlla que tot això hi era i hi
continuarà sent, i es reforçarà.
Respecte al SAD i a les reunions, informa que al principi de la pandèmia es feien 
reunions diàries entre l’empresa i l’Ajuntament i, després, reunions setmanals, i 
l’Ajuntament s’ha reunit tant amb les treballadores del servei com amb les 
plataformes i els sindicats, de manera que el seguiment i treball amb el SAD s’ha fet, i 
amb la nova licitació de superilles es reforça molt la formació de les treballadores —
esperen que ajudi en els propers períodes.
D’altra banda, exposa que s’han reforçat amb tauletes les quatre residències 
municipals i s’ha instat l’Oficina de Residències i els consorcis a fer-ho en totes. 
Subratlla que l’Ajuntament aprofita qualsevol escletxa per fer pressió i, 
paral·lelament, actua on ho pot fer. Així, ha fet i està fent programes amb el CCCB, el
MNAC o la Fundació Pasqual Maragall, entre altres, per acompanyar el 
desenvolupament cognitiu i dur a terme l’acompanyament de les persones de les 
residències.
Entén que els exemples que ha exposat, sense ànim de ser cofois o autocomplaents, 
demostren que tant les qüestions que pilota ella com les que pilota el regidor Riera 
s’han anat reforçant.
Per acabar, subratlla que continuaran treballant i aplicant a la segona onada els 
aprenentatges de la primera, conscients que les persones grans tenen un doble 
impacte, el de la mortalitat i el de la qualitat de vida, en relació amb el 
desenvolupament cognitiu, l’acompanyament i el benestar emocional.
La Sra. BARCELÓ agraeix el suport de tots els grups i les aportacions, i manifesta 
l’opinió que durant aquesta pandèmia parlaran molt de les persones grans, sobretot 
per respecte al patiment que van tenir durant la primera onada i que continuen tenint
ara, així com per respecte als seus sentiments de soledat, d’abandonament i de por. 
Entén que val la pena que totes les administracions treballin conjuntament i de 
manera coordinada per buscar solucions, sobretot —hi insisteix— per respecte a un 
dels col·lectius que més ha patit i que cal evitar que torni a patir el que va patir durant 
la primera onada.
Torna a donar les gràcies per la sensibilitat mostrada per tothom en aquest tema, així 
com pel diàleg mantingut i per les esmenes, i manifesta el convenciment que tots 
continuaran treballant en un tema que els preocupa i que els ha d’ocupar.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
CCM 11/20 DSocials 59/87
Canvi.
APROVADA AMB TEXT TRANSACCIONAT
Del Grup Municipal Partit Popular:
10. – (M1923/1394) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar a la 
Ponència de Nomenclàtor, a què, d’acord amb la Llei 52/2007, de 27 de desembre 
(Llei de Memòria Històrica) i la Resolució del Parlament Europeu, de 19 de setembre 
de 2019, sobre la importància de la memòria històrica europea per al futur d’Europa, 
a revisar i eliminar els noms dels carrers de la ciutat de Barcelona que no s’ajustin a la 
legalitat vigent. 
El Sr. RAMÍREZ posa de manifest que el Grup Municipal del PP respecta el contingut 
de totes les normes i n’exigeix el compliment independentment de si hi ha donat 
suport o no, com passa amb la Llei de memòria històrica, per la qual es reconeixen i 
amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència 
durant la Guerra Civil i la dictadura.
Assenyala que l’article 2 d’aquesta llei parla del dret de tots els ciutadans a la 
reparació moral i la recuperació de la memòria personal i familiar i declara el caràcter 
radicalment injust de totes les condemnes, sancions i qualsevol forma de violència 
personal produïdes per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa durant la 
Guerra Civil, i l’article 15 de la mateixa llei, referit als símbols i els monuments públics, 
obliga les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, a 
prendre les mesures adients per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres 
objectes o mencions commemoratives d’exaltació personal o col·lectiva de la revolta 
militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.
D’altra banda, indica que el setembre de 2019 el Parlament Europeu va aprovar una 
important resolució sobre memòria històrica europea que condemna els crims nazis i 
comunistes al llarg del segle XX, una resolució que posa de manifest que en alguns 
països europeus continuen existint espais públics, com ara parcs, places o carrers, que 
commemoren o enalteixen règims totalitaris o fan propaganda del racisme, 
l’antisemitisme, la xenofòbia i l’odi a les minories sexuals i d’altres tipus.
Tot seguit, recorda que el Grup Municipal del PP ha denunciat en nombroses ocasions 
l’anòmala situació, impensable en altres ciutats, en què es troba Barcelona, que no 
pot posar els noms de determinats personatges rellevants per a la ciutat a espais 
públics per manca d’espais i per l’ús partidista que se’n fa per part de la Ponència del 
Nomenclàtor, i explica que l’objectiu d’aquesta proposició no és revertir els noms que 
ha posat el Govern de Colau a determinats espais, encara que aquest grup discrepi 
obertament d’uns honors que no són inclusius, sinó que respon a la voluntat 
d’alliberar una sèrie d’espais que incompleixen la normativa esmentada.
Subratlla que la iniciativa pretén eliminar el coll d’ampolla que hi ha en l’assignació de 
nous noms de carrers o places gràcies a l’eliminació de noms que, com ha dit, no 
compleixen les premisses de la Llei de memòria històrica i de la resolució del 
Parlament Europeu, i que es puguin assignar a diferents vies noms de persones tan 
destacades com ara Montserrat Caballé, Mary Sempere, la princesa d’Astúries, Maria 
Cinta Balagué (primera dona locutora de la ràdio espanyola) o Eulàlia Ferrer (primera 
CCM 11/20 DSocials 60/87
directora del Diari de Barcelona), entre moltes altres dones, o altres persones tan 
rellevants com Adolfo Suárez, Juan Antonio Samaranch, Salvador Dalí, Juan Pablo II o 
Freddie Mercury, molt vinculat a Barcelona.
Aquest grup vol oblidar el revengisme històric i esborrar dels carrers de Barcelona la 
confrontació i el frontisme típic de la Guerra Civil, per a la qual cosa cal modernitzar 
els noms dels carrers de la ciutat alliberant espais que no s’ajustin a la legalitat, 
concretament, a les lleis que ha esmentat, i que actualment portin noms de persones 
que no són dignes de figurar-hi per les atrocitats que van causar o defensar. Per 
exemple, des del 1990 al districte de Sants hi ha una plaça dedicada a l’anarquista 
Buenaventura Durruti, mort durant la defensa de Madrid el 1936, quan els 
anarquistes es consideraven «els reis de la pistola obrera de Barcelona, els millors 
terroristes de la classe treballadora», i a Nou Barris hi ha una plaça dedicada a Ángel 
Pestaña, des de 1986, i un passeig dedicat a Andreu Nin, líder del POUM que 
declarava a La Vanguardia: «la classe obrera ha resolt el problema de l’església, 
senzillament no ha deixat dempeus ni una, si més no hem suprimit els seus sacerdots, 
les esglésies i el culte». També hi ha entre els noms dels carrers de Barcelona 
xenòfobs declarats, com ara Sabino Arana, o Lluís Companys, que el 1936 va ordenar
l’afusellament de 199 militars de graduació de general a tinent perquè s’havien 
revoltat a Barcelona el 19 de juliol, va signar l’execució de 43 periodistes que 
criticaven la violència dels anarquistes, i, segons les dades desclassificades ja en 
democràcia, va arribar a signar l’execució de 8.532 persones a Catalunya. D’altra 
banda, hi ha una plaça dedicada a Salvador Puig Antich, que formava part del 
Moviment Ibèric d’Alliberament —que promovia l’agitació armada, la lluita entre 
classes i una societat comunista—, era conegut pels seus atracaments violents a bancs 
a Barcelona, i en la seva detenció va matar amb una pistola el policia de 23 anys que 
l’havia detingut.
Conclou que cal canviar els noms dels carrers que no compleixin la Llei de memòria 
històrica i la resolució del Parlament Europeu per noms de figures integradores, 
universals i reconegudes que honorin els carrers de la ciutat i siguin un exemple per a 
les generacions futures, i enuncia la proposició.
La Sra. SENDRA diu al Sr. Ramírez que l’ha deixat sense paraules, i li pregunta si 
realment creu tot això que ha dit. Troba molt sorprenent que s’estigui debatent això 
avui, al segle XXI, a l’Ajuntament de Barcelona, perquè s’està aportant una confusió 
històrica i de conceptes enorme: s’està barrejant la resolució del Parlament Europeu 
que diu que condemna tota manifestació i propagació d’ideologies totalitàries com el 
nazisme i l’estalinisme, règims totalitaris, amb moviments de revolta i de resistència. 
Observa que, amb aquesta ideologia, tota la resistència francesa hauria d’estar 
condemnada.
Tot seguit, recorda que el 1978 es va crear a Barcelona una unitat de nomenclàtor on 
hi ha experts, funcionaris i representants institucionals, de manera que tot el 
nomenclàtor de la ciutat ha estat revisat des d’aquell any, en època democràtica, i, a 
parer seu, aquesta mena de revisionisme històric polític que planteja aquesta 
proposició és el pitjor que poden fer. Aclareix que no és que pensi que no hi hagi 
visions històriques que s’hagin de reveure, però considera que això ho han de fer els 
historiadors, amb anàlisis, investigacions, fets i proves.
Dit això, explicita que el Grup Municipal d’ERC vota en contra de la proposició, i 
CCM 11/20 DSocials 61/87
qualifica d’insult que es parli de Puig Antich o de Companys en els termes en què ha 
parlat el Sr. Ramírez. Subratlla que no estan parlant de règims totalitaris, sinó de 
persones que lluitaven per la democràcia i que van acabar morint de manera cruel
(tots dos van ser assassinats), i qualifica de molt perillós el discurs que hi ha darrere 
d’aquesta proposició, que ve de la proposta que va fer VOX a l’Ajuntament de Madrid. 
A parer seu, si a Barcelona es va per aquest camí es pot acabar molt malament.
El Sr. MASCARELL diu al Grup Municipal del PP que per revisar noms de carrers a 
Barcelona hi ha la Comissió de Nomenclàtor, que analitza les propostes, les avalua i 
les dictamina. Entén, però, que a aquest grup tant li fa el procediment, perquè el que 
vol, com de costum, és embolicar la troca amb un revisionisme que no és neutre, sinó 
que està carregat de prejudicis sobre la història d’aquest país i sobre les persones que 
l’han construït.
A continuació, diu al Sr. Ramírez que quan proposa el que proposa sobre persones 
com Lluís Companys, a ell, com a demòcrata català, com a catalanista i com a persona 
que vol la independència d’aquest país, l’ofèn, i li agradaria que algun dia fos capaç de 
dir a l’Estat espanyol que revisi d’una vegada la sentència que va condemnar a mort el 
president d’aquest país. Observa que pot no estar-hi d’acord, però té l’obligació 
d’entendre i respectar la memòria de molts ciutadans, i subratlla que plantejaments 
com el d’aquesta proposició ofenen moltes persones, i aquest és un revisionisme 
conservador, carca i profundament reaccionari.
Recorda que Barcelona ja va fer la seva revisió el 1980, i diu al Sr. Ramírez que si vol 
insistir en aquesta revisió, ho pot fer a través dels procediments reglamentaris, que
permeten fer alguna de les coses que ha fet valdre ara com a argument: la 
feminització del nomenclàtor va començar fa molts anys, com també la incorporació 
de demòcrates, de persones que van lluitar per la democràcia en aquest país, i 
l’eliminació de persones reaccionàries que van lluitar contra la democràcia.
Pels motius exposats, el Grup Municipal de JxCat vota en contra de la proposició, que 
entén que és una proposició feta per emmascarar les obsessions de fons del grup 
proposant, que van contra la història d’aquest país i contra la gent que ha ajudat a 
construir-lo.
La Sra. BARCELÓ observa que la proposició parla de l’obligatorietat d’aplicar la Llei 
52/2007, que fa referència a la memòria històrica —el Grup Municipal de Cs la 
respecta—, i la resolució del Parlament Europeu de 19 de setembre de 2019, que 
demana una cultura comuna de memòria històrica que rebutgi els crims dels règims 
feixistes i estalinistes, així com altres règims totalitaris i autoritaris —el Grup 
Municipal de Cs hi està totalment d’acord—, i qualifica de sorprenents algunes de les 
declaracions dels grups que l’han precedit, que parlen de memòria històrica quan el 
que fan és revisionisme històric i viure la història a la seva manera.
A continuació, pregunta al Sr. Mascarell com vol que els grups s’adrecin a la Ponència 
del Nomenclàtor si no hi són. Recorda que el Grup Municipal de Cs en la legislatura 
passada va demanar al Govern que els grups en formessin part, i subratlla que el 
Govern, quan parla de participació, hauria de tenir en compte que els regidors de 
l’Ajuntament reflecteixen la pluralitat de la ciutat, una pluralitat que caldria tenir en 
compte a l’hora de canviar noms o posar-ne de nous, en lloc de posar-los mitjançant 
imposicions autoritàries (el Govern municipal té certa fixació a canviar alguns noms 
CCM 11/20 DSocials 62/87
amb tics autoritaris).
Tot seguit, es mostra d’acord a canviar els noms de la plaça de Buenaventura Durruti i 
del carrer de Sabino Arana, i pregunta al Govern si considera que una àrea de joc 
infantil ha d’estar en una plaça que porta el nom d’una persona, Buenaventura 
Durruti, que passarà a la història per atracar bancs i cometre atemptats, i si troba 
normal que es dediqui un carrer a una persona, Sabino Arana, que deia que les dones 
són superficials i egoistes, que tenen totes les febleses de la naturalesa humana en 
grau suprem i que són inferiors a l’home. Recorda que els companys del Grup 
Municipal de Cs a les Corts, especialment la consellera Sonia Reina, van presentar una 
proposta per canviar el nom d’aquest carrer i els grups municipals del PSC i BC hi van 
votar en contra. Els demana que rectifiquin, que garanteixin la pluralitat a la Ponència 
del Nomenclàtor i, sobretot, que no facin revisionisme històric, sinó memòria 
històrica.
Per acabar, qualifica d’absurd dedicar una plaça a una cosa que no existeix (la plaça 
dels Països Catalans), i explicita que el Grup Municipal de Cs vota a favor de la 
proposició.
La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup Municipal de Cs a la proposició, que
obre un debat que pot donar per a moltes hores de tertúlia, i observa que la 
integració europea és una resposta al nazisme i al comunisme per avançar i consolidar 
la democràcia, i a partir d’aquí neixen totes les lleis de memòria històrica. A parer seu, 
es parla molt de feixisme —fins i tot banalitzant-lo (últimament tothom és feixista en 
aquest país)— i molt poc de comunisme, i, el que és més preocupant, sembla que 
alguns des de posicions de govern defensin postulats comunistes. Entén que cal fer 
una reflexió important sobre això, ja que és tan perillós el nazisme com el comunisme.
A continuació, assenyala que aquest no és un tema nou, ja que recentment el Govern 
de l’Estat ha tramitat la nova Llei de memòria històrica —en diuen la Llei de memòria 
històrica del PSOE—, i és un tema que s’està portant a debat constantment des de fa 
uns mesos al Govern de l’Estat. D’altra banda, qualifica els partits independentistes a 
Catalunya de reis del revisionisme —no se n’ha salvat ni Cristòfor Colom.
Tot seguit, observa que l’únic que demana aquesta proposició és una adaptació a la 
llei. No entén com es pot votar en contra d’això, tot i que s’ho creu, perquè ja ha vist 
de tot, aquí: les lleis que els van bé les respecten i les que no, no.
Manifesta l’opinió que tots haurien de participar en la Ponència del Nomenclàtor i 
que, si bé canviar noms de carrers no és urgent —preocupen més les declaracions 
d’alguns polítics—, és evident que n’hi ha que cal canviar, i s’ha de fer bé, a partir 
d’una llista de noms, un debat i un consens entre tots. Entén que tots respecten el 
concepte del que és una democràcia moderna i que, per tant, es posaran d’acord a 
l’hora de dir qui no respecta la democràcia i qui sí.
El Sr. RABASSA manifesta sorpresa per l’exposició del Sr. Ramírez —es pensava que 
dissimularia una mica més— en una proposició que realment obre un debat 
interessant sobre una legislació europea que rebutja els règims totalitaris, tant els 
feixistes com els procedents de la ideologia comunista com l’estalinisme, un debat 
interessant sobretot per als països que han patit el feixisme o règims totalitaris 
comunistes, sobretot a l’est d’Europa —Espanya no ha patit cap règim totalitari 
estalinista—, i qualifica d’absolutament contradictori l’argument del portaveu del 
CCM 11/20 DSocials 63/87
grup proposant, que planteja treure el nom d’Andreu Nin del nomenclàtor quan
justament va ser assassinat per un règim totalitari. Observa que aquest canvi es 
proposa senzillament perquè aquesta persona defensava ideals polítics que el grup 
proposant no defensa.
D’altra banda, critica que el Sr. Ramírez es vesteixi de modern reclamant noms de 
dones i per fer-ho digui que s’ha de treure el nom de Lluís Companys, una proposta 
profundament reaccionària, antidemòcrata i nostàlgica amb un règim totalitari.
Subratlla que Companys va ser assassinat pel feixisme amb la col·laboració dels nazis 
de Wehrmacht —l’únic president d’una comunitat autònoma actual, d’una regió, que 
ha estat assassinat d’aquesta manera— i Puig Antich va ser assassinat per un règim 
totalitari, i pregunta al Sr. Ramírez si canviaria el nom de Companys pel del jutge que 
el va sentenciar a mort. Remarca que el que s’està proposant és una autèntica 
barbaritat, i que, si realment la proposa fos demòcrata, plantejaria la inclusió en el 
nomenclàtor de més persones, sobretot dones, que hagin contribuït a la construcció 
democràtica de la ciutat.
Critica que els membres del Grup Municipal del PP es vesteixin de tècnics i de 
defensors acèrrims dels règims democràtics quan el que fan és obrir la porta al pitjor 
revisionisme, el que és indiferent davant dels crims del feixisme i proposa bestieses 
com treure el nom de persones com Lluís Companys, Puig Antich, Àngel Pestaña o 
Andreu Nin.
Per acabar, explicita que el grups del Govern voten en contra de la proposició, que no 
poden acceptar de cap manera, i insisteix que esperava una argumentació del grup 
proposant en una altra direcció, perquè el debat que semblava que volia obrir té 
interès, però tal com l’ha plantejat és ofensiu.
El Sr. RAMÍREZ lamenta que se l’hagi titllat d’antidemòcrata, d’incomplir la llei i 
d’aplicar un revisionisme històric mitjançant aquesta proposició quan l’únic que 
demanava és l’aplicació de la legislació vigent, concretament, la Llei de memòria 
històrica i la resolució del Parlament Europeu.
D’altra banda, assenyala que tot el que ha exposat sobre els fets i els personatges a 
què ha fet referència és cert —es pot comprovar—, i diu que el que sí que és 
revisionisme històric és canviar el nom de la plaça de Joan Carles I pel de Cinc d’Oros, 
el de Príncep d’Astúries pel de Riera de Cassoles, o el de la plaça de Llucmajor pel de 
plaça de la República.
La Sra. SENDRA diu al Sr. Ramírez que li agradaria que no que hi hagués aquest 
pensament a l’Ajuntament de Barcelona, perquè té la sensació que, amb l’excusa de 
revisionar la història, es blanqueja el franquisme i el nazisme, i si comencen així diran
coses que creu que ni ella voldria dir. En aquest sentit, assenyala que el fundador del 
PP va signar diverses sentències de mort. Entén que han de posar fi a això, mirar al 
futur i construir.
El Sr. MASCARELL demana al grup proposant que no instrumentalitzi la memòria 
històrica al servei de la seva manera d’entendre la política, que és sempre la política 
del conflicte i de la divisió, i diu al Sr. Ramírez que no es pot pensar que té la raó 
històrica, cosa que fa quan afirma, per exemple, que les dades d’aquestes persones 
són les que són, ja que aquestes dades mereixen una interpretació que no és 
CCM 11/20 DSocials 64/87
exactament la que està fent aquest grup, a qui demana també una mica de moderació
i que es miri la història d’una altra manera o, com a mínim, escolti qui se la mira d’una 
altra manera.
El Sr. RABASSA qualifica de molt trist que s’instrumentalitzi d’aquesta manera el 
nomenclàtor i que aquesta instrumentalització s’amagui darrere d’arguments tècnics. 
Subratlla que aquesta proposició no s’ha de fer d’aquesta manera, i diu que, a parer 
seu, és una llàstima per al conjunt de l’Ajuntament.
El Sr. RIERA comenta que, a parer seu, el nomenclàtor de la ciutat es construeix a 
partir de dues grans variables: l’herència històrica —sovint escrita amb sang, 
malauradament—, que és patrimoni de tots, i el grau de diàleg i de democràcia del 
moment actual.
Coincideix amb el regidor Rabassa que el tema plantejat és interessant i podria donar 
lloc a la reflexió i a una discussió molt serena, però no s’ha plantejat amb el grau de 
diàleg que a ell li agradaria per a la seva ciutat. Entén que tots són capaços de fer-ho 
una mica millor en aquest sentit, de fer un treball memorialístic molt més consensuat 
que permeti aprofundir en el tema amb el nivell de diàleg i de democràcia del 
moment actual.
Votació favorable de Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi i desfavorable 
de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i 
Junts per Catalunya.
REBUTJADA
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
11. – (M1923/1422) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar al Govern 
municipal en tant que participa en la oficina Integrada de Residències formada pel 
Consorci Sanitari de Barcelona, Departament Afers Socials i Família, Departament de 
Salut, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Consorci de Serveis Socials a 
entomar el lideratge de la gestió de les residències de la ciutat i a actuar diligentment 
per:- reforçar el personal de les residències de Barcelona. - vetllar perquè els pacients 
rebin l’atenció sanitària adequada. - establir el protocol per realitzar test ràpids per la 
detecció de positius covid de forma periòdica, com a mínim setmanalment, a tots els 
treballadors i usuaris de les residències, i realitzar test d’antígens als familiars que 
visitin els residents. - Dotar els centres de tests d’antígens suficients per fer les proves 
a tot el personal, usuaris i les visites de les residències, i garantir que disposen del 
material de protecció adequat per prevenir el contagi. - Establir nous convenis amb 
hotels o adaptar espais medicalitzats per realitzar l’aïllament dels casos positius fora 
de les residències per preservar la salut dels residents. - Vetllar perquè a les 
residències privades s’hi apliquin les mateixes mesures, i si no és així, ajudar-los i 
col·laborar amb ells per fer-ho possible. 
La Sra. PARERA recorda que el Grup Municipal de BxCanvi ha presentat en dues 
comissions dues proposicions —totes dues van ser aprovades— en les quals 
CCM 11/20 DSocials 65/87
demanava informació i transparència en relació amb la gestió de les residències. En la 
darrera demanava concretament que s’informés sobre el que estava passant a la 
comissió d’investigació del Parlament i que es fes un informe d’avaluació de la gestió 
de les residències de gent gran, així com un pla de contingència per a futurs rebrots. 
Entén, per la intervenció anterior de la Sra. Tarafa, que aquesta informació, que 
s’havia de facilitar en el termini d’un mes —no s’ha complert el termini—, es facilitarà 
els propers dies. Això no obstant, aquest grup està molt preocupat perquè el sector 
segueix patint un abandonament sistemàtic per part de les administracions, i té la 
impressió que no han après absolutament res del que va passar durant la primera 
onada.
Posa de manifest que els casos de coronavirus estan tornant a repuntar i que a 
Barcelona en tres setmanes s’ha quintuplicat el nombre de residències amb brots fora 
de control, però no s’estan fent els tests regulars al personal i els residents no reben 
l’atenció mèdica que els correspon, quan l’Associació Catalana de Recursos 
Assistencials ha assenyalat que cal augmentar la freqüència de les proves per contenir 
la pandèmia als geriàtrics.
A continuació, recorda que a mitjan octubre es va fer pública la notícia que es 
començaven a repartir tests ràpids d’antígens als centres sanitaris i que s’estava 
treballant en una estratègia perquè els treballadors de residències poguessin fer 
autopresa de mostres. Pregunta què ha passat amb això, si s’estan duent a terme 
aquests tests i en quines residències, i diu que no entén per què s’estan fent tests al 
personal del servei d’atenció domiciliària i no a les residències.
Davant d’aquesta situació, el Grup Municipal de BxCanvi demana que es reforci el 
personal a les residències de Barcelona, que es vetlli perquè els pacients rebin 
l’atenció sanitària adequada —creu que això no està passant—, que s’estableixi un 
protocol per realitzar tests ràpids i dotar-hi els centres, i que es vetlli perquè les 
residències privades també puguin fer aquests tests ràpids i estiguin dotades del
material necessari, encara que no s’hi tinguin competències. Afegeix que demanen
tests setmanals —ara s’estan fent cada tres setmanes i no és suficient.
En darrer lloc, demana el suport de tots els grups a la proposició i observa que el 
contagi a les residències ve pel personal que hi treballa, en molts casos 
asimptomàtics, i és important que aquest personal vagi a treballar sabent que no és 
portador del virus i que, per tant, no pot contagiar, ja que si ho fa, contagia persones 
molt sensibles i posa en risc la seva vida.
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que la COVID ha afectat especialment el col·lectiu de 
persones grans i ho ha fet tant en residències que prenien totes les precaucions 
segons els coneixements disponibles en la primera onada com en d’altres que potser 
van cometre errors, així com en residències grans i petites, en públiques i privades, de 
grans ciutats i de pobles petits, en les de Barcelona i en les de tot Catalunya, així com 
en residències d’Espanya i d’altres països que estan vivint aquesta terrible crisi, i 
observa que es va haver de fer front a una situació límit sense tenir tot el coneixement 
i els recursos necessaris.
Subratlla que ningú no estava preparat per aturar aquesta pandèmia i que no hi ha 
cap política pública al món que estigui preparada per resistir aquests impactes, i 
Catalunya, infrafinançada, tampoc no ho pot fer, i observa que, si bé res del que es 
faci a partir d’ara no minvarà el patiment que han viscut milers de persones els 
CCM 11/20 DSocials 66/87
darrers mesos, tant la Generalitat com el Parlament i els ens municipals s’han
compromès a millorar la cura de les persones grans i a incrementar la inversió social 
necessària per tal de corregir errors comesos i protegir les persones més vulnerables, 
com demostra, per exemple, la posada en marxa de l’Oficina Integrada de 
Residències, formada pel Consorci Sanitari de Barcelona, el Departament d’Afers 
Socials, el Departament de Salut, l’Agència de Salut Pública de Barcelona i el Consorci 
de Serveis Socials. Aquesta oficina assumeix de forma col·legiada el que correspon a 
les residències de gent gran a Barcelona i és una mostra de la voluntat i el resultat de 
la coordinació i col·laboració necessàries per focalitzar tota l’atenció de totes les 
institucions per garantir la cura, l’acompanyament i el reconeixement que mereixen 
les persones grans, sense aprofitaments partidistes ni politiqueria populista.
A continuació, assenyala que l’oficina esmentada no és l’únic esforç que s’ha fet els 
darrers mesos, sinó que també, entre altres coses, s’ha incrementat el diagnòstic 
d’asimptomàtics amb tests a professionals i la introducció de tests d’antígens, i es fan
cribratges cada deu dies, no pas cada tres setmanes com ha dit la Sra. Parera. A més, 
s’han intensificat les mesures del Pla sectorial de residència i s’intervenen residències 
quan és necessari, i s’ha activat un programa de suport assistencial a les residències 
dotat amb 37,6 milions d’euros fins al 2021 amb l’atenció primària molt present, la 
incorporació de 270 infermeres, el continu assistencial a la prestació sanitària de les 
persones que viuen en una residència, tractaments actius d’oxigenoteràpia i el 
seguiment i la col·laboració en la realització de PCR. Tot això, vetllant per apropar la 
família, garantint que els residents puguin ser visitats pels seus éssers estimats amb el 
màxim de garanties i seguretat. D’altra banda, amb la implicació també de les famílies 
s’introdueixen les seves necessitats en la planificació dels centres residencials en 
l’àmbit de la COVID.
Per acabar, manifesta l’opinió del Grup Municipal d’ERC que la competència de les 
residències ha de continuar sent de la Generalitat, i vota en contra de la proposició.
La Sra. MUNTÉ manifesta l’opinió del Grup Municipal de JxCat que cal exigir la màxima 
responsabilitat en aquesta qüestió, demanar la màxima perícia pel que fa a les 
administracions implicades, i demanar tota la informació que calgui, però evitant els 
discursos alarmistes, i esmenta elements positius i bones pràctiques que s’han dut a 
terme els darrers mesos: la coordinació entre els CAP i les residències és molt més 
gran, els protocols de salut s’actualitzen cada dia —la qual cosa no és fàcil, atès que la 
realitat és molt canviant—, i l’oficina integrada entre l’Ajuntament i la Generalitat per 
coordinar els temes residencials, que fa un seguiment diari que és molt important per 
gestionar les necessàries sectoritzacions en residències que han de ser intervingudes o 
drenades cap a altres equipaments, una feina que s’està fent de forma prou positiva. 
D’altra banda, la Generalitat fa enquestes per saber què pensen els familiars dels 
usuaris sobre diferents qüestions per poder establir millores, per exemple pel que fa a 
les visites.
En relació amb els tests que demana la proposició, manifesta l’opinió del Grup 
Municipal de JxCat que, tot i l’alta fiabilitat del test d’antígens, han de ser els 
professionals de la salut els qui valorin quin test és millor fer en cada cas, en funció de 
variables com ara si la persona mostra símptomes o si ha tingut contacte estret amb 
un positiu, o de la capacitat de resposta dels laboratoris.
Tanmateix, deixant de banda la demanda d’un discurs més positiu i no alarmista i el 
CCM 11/20 DSocials 67/87
fet que han de ser els professionals els qui dictaminin sobre les qüestions que 
coneixen molt millor que la resta, aquest grup troba positiva la proposició, de manera 
que hi vota a favor. Troba adequat que es reclami a les administracions competents
que continuïn treballant assumint el lideratge en la gestió de les residències i actuant 
amb diligència.
Per acabar, expressa l’opinió del Grup Municipal de JxCat que s’ha fet una bona feina, 
que la informació arriba i que ara sí que hi ha la coordinació que en un primer 
moment no va ser fàcil i segurament ni tan sols va ser possible.
La Sra. BARCELÓ manifesta sorpresa davant intervencions com la del Grup Municipal 
d’ERC, que diu que la feina s’està fent molt bé quan a Barcelona hi ha 51 residències, 
segons dades de finals de setmana, amb brots descontrolats, i subratlla que darrere 
dels números sempre hi ha molt de patiment i que, davant d’aquesta situació tan 
preocupant, tothom se n’ha d’ocupar.
Tot seguit, observa que el que demana aquesta proposició és el mateix que fa mesos 
que demanen diferents grups —el Grup Municipal de Cs ho va fer a la sessió de l’abril 
del Plenari—: que les residències tinguin més eines i, sobretot, més recursos per 
lluitar contra la COVID-19; més coordinació amb la Generalitat —al Consorci de 
Serveis Socials hi ha tant l’Ajuntament com la Generalitat—; que s’estableixi la ràtio 
dels professionals —la revisió de les ràtios dels professionals de les residències és una 
demanda històrica dels companys de Cs al Parlament de Catalunya—, i que hi hagi 
protocols de contingència i d’actuació davant la segona onada, la qual cosa no s’ha fet
(si s’hagués fet, no hi hauria 51 residències amb brots descontrolats).
A continuació, subratlla que la solució no ha de venir només de la crítica, sinó que ha 
de venir del treball conjunt entre totes les administracions públiques, i manifesta el 
vot favorable d’aquest grup a la proposició, que, a més del que ja ha esmentat,
demana una cosa molt important per lluitar contra el virus: que hi hagi tests tant per 
als usuaris com per als treballadors, i que disposin de tot el material de protecció
necessari, del qual no van disposar durant la primera onada.
Afegeix que la proposició també fa referència a establir hotels o adaptar espais 
medicalitzats per a l’aïllament dels casos positius fora de les residències —quan no hi 
ha aquest espai dins o fora de les residències, augmenta el risc de contagi—, i aprofita 
per donar les gràcies a molts hotels de la ciutat pel seu esforç i la seva col·laboració en 
la lluita contra la COVID.
Per acabar, remarca que el Grup Municipal de Cs sempre estarà a favor de dotar les 
residències de més recursos.
El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del Grup Municipal del PP, que entén que la 
proposta és molt encertada, i posa de manifest que entre el març i l’abril, en plena 
pandèmia del coronavirus, van morir moltes persones a geriàtrics catalans i moltes 
vegades el trasllat dels malalts de residències a hospitals va resultar molt difícil o 
gairebé impossible, tal com va denunciar la Fiscalia, fins i tot amb familiars de 
residents.
Tot seguit, diu que no és alarmisme social parlar de la realitat, i la realitat és, entre 
altres coses, que algú va gestionar malament. Davant la situació actual, cal trobar 
solucions i reforçar tot el dispositiu.
Exposa que en els 16 centres que gestiona la Generalitat es van evitar 
CCM 11/20 DSocials 68/87
sistemàticament les derivacions, i les dades d’algunes residències de l’àrea 
metropolitana de Barcelona són prou esgarrifoses: van morir fins a 70 persones grans 
amb coronavirus o amb simptomatologia per centre, i la regió de Barcelona és la més 
colpejada per la pandèmia (s’hi ha registrat el 40% de les morts geriàtriques i el 50% 
dels infectats que han donat positiu). Subratlla que cal acceptar la realitat i avançar-se 
al que podria passar.
D’altra banda, assenyala que obtenir les dades sempre ha estat molt difícil perquè hi 
ha hagut una constant ocultació per part de la Generalitat, a la qual de vegades s’ha 
afegit la manca de coordinació entre les conselleries responsables tant de Salut com 
d’Afers Socials, i el Govern de la Generalitat, en aquests casos, ha demostrat una molt 
mala gestió de la crisi. A més, les residències es van deixar desconnectades sense 
material sanitari, es va rebutjar l’ajuda de la Unitat Militar d’Emergències, i es van 
excloure de l’atenció hospitalària persones de més de 75 anys.
Entén que aquests són motius més que suficients per, primer de tot, lamentar aquests 
fets i, en segon lloc, habilitar entre tots els mecanismes necessaris per corregir 
aquestes incidències que hi va haver durant la primera onada. Subratlla que no és 
moment d’entrar en debats ideològics, sinó de buscar solucions que permetin 
esbrinar quins són els mecanismes que van fallar en la gestió de la pandèmia a les 
residències geriàtriques i que van evidenciar una nefasta política de control i de gestió 
per tal de donar resposta a un dels sectors més vulnerables de la ciutat.
Tot seguit, indica que el sector privat de residències demana des del juliol un pla de 
suport públic a Catalunya, ja que en aquests moments de crisi és necessari que la 
col·laboració publicoprivada funcioni més que mai i que no es tornin a produir les 
lamentables pèrdues de l’inici de la gestió.
Per acabar, insisteix que el Grup Municipal del PP veu molt adient aquesta proposició 
per tal de reforçar el sistema d’atenció, perquè hi hagi més coordinació i perquè es 
doti dels tests necessaris d’antígens a treballadors de les residències, residents i 
familiars.
La Sra. TARAFA posa de manifest que a mitjan març es van començar a rebre molts 
missatges d’algunes residències de la ciutat que se sentien soles i estaven 
preocupades, i l’alcaldessa va expressar públicament aquesta preocupació, que ve 
també d’una mancança històrica i d’un model residencial fallit. Ara, cal aprofitar la 
finestra d’oportunitats que s’obre per resoldre aquest model, i des d’aquell moment 
l’Ajuntament va oferir la possibilitat de generar una oficina de treball conjunt entre les 
diferents administracions i va mostrar total disponibilitat per fer front a la situació.
Dit això, observa que l’Ajuntament no té cap competència pel que fa a les residències,
però sí que hi té incumbència, i per això va expressar la seva corresponsabilitat 
d’afegir-se a aquesta oficina on han anat treballant conjuntament el procés, i comenta 
que l’Ajuntament sempre ha anat establint un equilibri entre acompanyar les 
autoritats competents posant a la seva disposició els mecanismes propis, i ser crític
amb tot allò que no es tira endavant com caldria. Per exemple, quan es va detectar 
que no hi havia prou velocitat en el drenatge de persones a les residències, es va
verbalitzar i es va treballar a l’oficina conjunta, com es va fer davant la manca de 
rastrejadors i de material.
Explica que l’oficina es reuneix un cop a la setmana per anar gestionant 
conjuntament, i l’Ajuntament hi va arribar a destinar 70 persones (Bombers, Agència 
CCM 11/20 DSocials 69/87
de Salut Pública, etc.). Per això, l’ofenen declaracions com la de la Sra. Parera, que ha 
parlat d’abandonament per part de les administracions. A parer seu, és deshonest fer 
servir aquesta expressió quan tota la casa ha treballat per aquest tema en un espai 
conjunt compartit amb la Generalitat, sense tenir-hi competències però sí 
incumbències, i preocupació pels veïns i les veïnes de la ciutat. Demana, per tant, que 
no es facin servir expressions d’aquest tipus pel que fa a l’Ajuntament. Afegeix que es 
continua treballant en aquest espai i moltes de les qüestions que inclou la proposició 
ja s’hi treballen. L’Ajuntament hi transmet els temes i, si considera que allà no es 
gestiona bé, els eleva enfora.
Tot seguit, posa de manifest que cal més oxigen en algunes residències; més 
informació pública; que la primària es quedi per sempre a les residències, ja que les 
persones que hi resideixen també són usuàries de la primària, i més treballadors a les 
residències —aquesta necessitat ja s’ha traslladat a la Generalitat, i l’Agència de Salut 
Pública té un referent per a cada residència de Barcelona, i no només per a les 
públiques, sinó per a totes, si bé no té aquesta obligació. Afegeix que s’ha aconseguit, 
pel que fa a les quatre residències municipals, que les mútues assumeixin els tests 
dels treballadors i dels residents, i hi ha els consells de participació, que es treballa 
perquè s’estenguin a totes les residències de la ciutat i es treballa conjuntament amb 
la Generalitat a l’oficina.
En darrer lloc, subratlla que són conscients de les moltes coses que s’han de millorar i 
no volen ser autocomplaents, però tampoc no volen generar confusions a ningú: el 
lideratge d’aquest procés l’ha d’assumir la Generalitat, que és qui és competent en 
aquest tema. Per això, han intentat transaccionar la proposició per tal que en lloc de 
«lideratge» digués «pressió», «col·laboració», «treballarem activament amb la 
Generalitat» o «l’Ajuntament farà tot el que sigui a les seves mans», per exemple, 
però el grup proposant no ha acceptat la transacció. Per això, el Govern hi vota en 
contra, no perquè no cregui que encara queda molta feina per fer malgrat la feina feta 
—com ha explicat, la seva disposició per treballar és total, però també són crítics quan 
cal—, sinó perquè no voldrien enganyar ningú: l’Ajuntament no ha de fer de 
Generalitat, sinó que ha d’acompanyar el procés i treballar-lo, com ha fet fins ara, 
conscient de les millores pendents i treballant perquè aquestes millores siguin 
efectives.
La Sra. PARERA remarca que ella sempre ha manifestat públicament, en cada 
intervenció que ha fet, les seves felicitacions a l’alcaldessa i a l’Ajuntament pel 
lideratge que van assumir davant la deixadesa de funcions de la Generalitat en relació 
amb les residències, però explica que si no ha acceptat l’esmena proposada pel 
Govern és perquè el Govern de la Generalitat continua sense assumir aquest lideratge 
i, per tant, el que ella reclama és que l’Ajuntament mantingui aquest lideratge que va 
agafar en una situació d’emergència extrema al març per donar suport a les 
residències. Insisteix, però, que mai no ha posat en dubte la tasca feta per 
l’Ajuntament en aquest àmbit.
Dit això, afirma que la manca de lideratge del Govern de la Generalitat ha quedat 
palesa en la intervenció d’ERC, que avui aquí parla com a Govern de la Generalitat, 
conscient que són ells els responsables de la mala gestió de les residències, i que 
continuen sense una planificació clara del que s’ha de fer, i assenyala que no és que 
ella faci un discurs alarmista, sinó que són les xifres les que parlen. Així, no és ella qui 
CCM 11/20 DSocials 70/87
diu que no s’estan fent els tests, sinó que ho va dir la Coordinadora de Residències 
5+1 en un mitjà de gran audiència un matí en què va denunciar que la Generalitat no 
havia après la lliçó i que tornaven a estar abandonats, cosa que el Grup Municipal de 
BxCanvi ha pogut verificar i que avui denuncia aquí.
Entén perfectament que ERC es posi a la defensiva, perquè sap que és responsabilitat 
seva i que no l’està exercint. Com ha dit, parla com a Govern de la Generalitat, i per 
això comença la seva intervenció culpant el Govern de l’Estat de la manca de fons i 
automàticament diu que no hi ha recursos, un discurs partidista sublim.
Per acabar, subratlla que fa dos dies hi havia 50 rastrejadors per cada 
150.000 persones en aquest país i fins ara no s’ha parlat d’ampliar-los, i insisteix que 
aquí ningú no té un pla i per això caldria que l’Ajuntament assumís aquest lideratge.
La Sra. BENEDÍ observa que a l’inici de la intervenció ja ha dit que s’han comès errors
que s’han solucionat en aquesta segona onada, i diu a la Sra. Parera que, li agradi o 
no, Catalunya està infrafinançada per l’Estat.
La Sra. TARAFA agraeix el reconeixement de la Sra. Parera, si bé l’objectiu del seu 
comentari no era que verbalitzés aquest reconeixement, i subratlla que cal evitar fer 
batalla política d’un tema que preocupa a tots i a totes i que és dels més greus i de 
més calat de tota la pandèmia. Observa que encara ha de passar la segona onada, i no 
se sap si alguna més, i cal anar aprenent i millorant.
D’altra banda, assegura que l’Ajuntament continuarà treballant amb l’Oficina de 
Residències com ha fet fins ara, aportant-hi tot el que estigui al seu abast; continuarà
col·laborant amb els consorcis i amb la Generalitat en aquest espai, i continuarà
pressionant perquè es faci allò que entén que no es fa, perquè és un tema de vital 
importància.
Entén el matís expressat per la Sra. Parera, però insisteix que no poden generar 
confusions: qui ha de liderar aquest procés és la Generalitat, i si no ho fa en la mesura 
que entenen que ho ha de fer, han d’intentar que ho faci, i l’Ajuntament l’ha 
d’acompanyar com està fent, sense fer-ne una batalla.
Conclou que l’Ajuntament acompanyarà en allò que calgui, però el lideratge l’ha 
d’assumir qui té les competències i el finançament que hi ha darrere de les 
competències: l’Ajuntament continuarà pressionant en tot el que calgui i continuarà 
funcionant com ha funcionat fins ara, treballant en l’Oficina de Residències, que no 
només treballa per a les quatre residències municipals, però el lideratge l’ha d’assumir 
la Generalitat.
Votació favorable de Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi i desfavorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya i 
Esquerra Republicana.
REBUTJADA
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional
c) Precs
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
CCM 11/20 DSocials 71/87
12. – (M1923/1407) Que el Govern municipal doni suport i demani als jutges que apliquin el 
Decret llei 37/2020, de 3 de novembre, de reforç de la protecció del dret a l’habitatge 
davant els efectes de la pandèmia de la COVID-19, fins que el Govern de l’Estat decreti 
una moratòria universal indefinida mentre duri la crisi social i econòmica actual per a 
totes les persones en situació de vulnerabilitat (adquirida abans o arran de la Covid-
19). 
La Sra. BARÓ exposa que, segons dades del mateix Ajuntament, en només 40 dies hi 
ha hagut prop de 500 desnonaments a Barcelona, i aquesta setmana a Nou Barris n’hi 
havia 48 de previstos, i explicita que la situació de crisi social i econòmica que estem 
vivint està fent estralls i, com a situació excepcional, mereix mesures excepcionals per 
fer front als desnonaments, mesures que de moment no arriben, com ara la moratòria 
universal per a totes les persones vulnerables mentre duri la crisi.
Subratlla que la moratòria actual és parcial i insuficient, i, si bé tant l’alcaldessa com la 
Sra. Martín —avui mateix ho ha tornat a fer— han reivindicat la necessitat d’aquesta 
moratòria, mentre el Govern central no la decreti, és un deure moral de totes les 
administracions i institucions emprar totes les eines jurídiques disponibles per frenar 
la sagnia que representen els desnonaments, com ara el Decret llei 37/2020, que és la 
resposta catalana a les peticions que estan fent les entitats, els veïns afectats, la 
mateixa societat civil i diversos partits. A parer del Grup Municipal d’ERC, cal defensar
aquesta resposta, reforçar-la i, sobretot, utilitzar-la pel bé de les persones que més 
estan patint. Per això, aquest prec demana suport institucional a aquest decret, 
perquè si l’Ajuntament de Barcelona el reivindica i se’l fa seu, les persones que el 
necessiten tindran encara més força per poder frenar els desnonaments.
A continuació, diu a la Sra. Martín, que en aquesta sessió ha dit que no hi ha lleis que 
s’hagin de complir i lleis que no, que els jutges encara no estan aplicant aquesta llei 
tot i estar en vigor, possiblement amb l’argument que Catalunya no hi té 
competències o que jurídicament és feble, com ja van dir amb la Llei de contenció de 
rendes, o, a Barcelona, amb el PEUAT i la mesura el 30% —el Grup Municipal d’ERC hi 
va donar suport i estan funcionant.
Per acabar, subratlla, per a qui qüestiona sobretot el decret llei, que la transformació 
social i la justícia social s’aconsegueixen també tensant les costures competencials i 
posant-les al servei de la ciutadania per a la seva protecció i per a la garantia dels 
drets més bàsics, com són l’habitatge, i, per tant, regulant allà on altres, tot i poder 
fer-ho, no ho fan.
La Sra. MARTÍN agraeix la preocupació pels desnonaments, una qüestió que ja fa anys 
que es denuncia i que arran de la pandèmia s’ha agreujat: tot plegat està generant 
situacions de tensió i angoixa afegides, com si les famílies afectades no en tinguessin 
ja prou amb el context d’emergència que vivim.
Tot seguit, dona les gràcies als partits impulsors del Decret 37/2020 i als que hi 
donaran suport quan es convalidi, i valora la voluntat per contribuir a aturar l’onada 
de desnonaments que es viu des del setembre. Considera, però, que no calia dir que 
el decret faria que Catalunya fos un país lliure de desnonaments, com va dir algun 
membre del Govern de la Generalitat: ja se sabia que el seu compliment dependria de 
la voluntat dels jutges o jutgesses, i hauria estat més honest explicar-ho d’aquesta 
CCM 11/20 DSocials 72/87
manera, ja que no hauria restat força a la voluntat que hi havia darrere del decret i no 
s’haurien generat falses expectatives. Tot i així, el Govern municipal s’afegeix a la 
demanda de l’aplicació de la norma per part dels jutjats, perquè la situació és molt 
greu: més de 1.211 persones desnonades en poc més d’un mes a Barcelona, el 80% 
per sota del llindar de la pobresa, i no es coneixen les dades ni de Catalunya ni de la 
resta de l’Estat.
Tot seguit, posa de manifest que, gràcies a la intervenció de la Unitat 
Antidesnonaments i a la feina que fan en coordinació amb les oficines d’habitatge i, 
per descomptat, també gràcies a la solidaritat veïnal, cada setmana s’estan aturant 
prop del 90% dels desnonaments que s’ordenen a la ciutat, però és insostenible 
continuar així: les famílies no poden continuar passant per aquesta brutalitat, els 
equips municipals no poden estar sotmesos a aquest desgast, i no hi pot continuar 
havent aquesta tensió als barris (l’últim que s’ha vist és que els Mossos d’Esquadra 
estan començant a aplicar multes a través de la llei mordassa a les persones que 
defensen el dret a l’habitatge dels seus veïns i veïnes). Per això, el Govern planteja al 
Grup Municipal d’ERC una transacció per incloure en el prec l’exigència a la 
Generalitat per tal que deixi d’intimidar amb l’aplicació d’aquestes multes la 
ciutadania que es manifesta pacíficament, i que dediqui els seus esforços a prioritzar 
la mediació en aquestes situacions.
D’altra banda, subratlla que l’Ajuntament continuarà treballant per aconseguir 
superar les resistències que s’està trobant en alguns ministeris per tal d’ampliar 
aquesta moratòria i que s’aturin els desnonaments a totes les persones vulnerables.
Per acabar, indica que el Govern accepta el prec i pregunta a la regidora Baró si 
accepta la transacció.
La Sra. BARÓ confirma que el Grup Municipal d’ERC accepta la transacció, ja que 
comparteix la reivindicació d’utilitzar la mediació i entén que de govern a govern ja és 
normal que estiguin conversant i que s’instin mútuament a revisar algunes qüestions.
ACCEPTAT AMB MODIFICACIONS
13. – (M1923/1406) Què l’Ajuntament de Barcelona estudiï la possibilitat d’adquirir i 
reconvertir establiments hotelers de la ciutat que han hagut de tancar a causa de la 
crisi econòmica derivada de la COVID-19 per tal de transformar-los en equipaments 
per a persones sense llar. 
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que la greu crisi provocada per la pandèmia de la 
COVID-19 no és només sanitària, sinó també social i econòmica, i agreuja la situació 
dels col·lectius més vulnerables de la comunitat, entre els quals hi ha el de les 
persones sense llar, que quan va ser decretat el confinament de la població per 
mesures de seguretat i salut comunitària corrien el risc de quedar absolutament 
indefenses davant del perill que suposa i continua suposant el virus.
Tot seguit, comenta que, si bé és cert que l’Ajuntament va habilitar diversos 
equipaments, el recurs de la Fira, tot i que entenen que responia a la situació 
d’urgència, no era idoni i no s’adeia amb el model cap al qual totes volen avançar, 
com han parlat diverses vegades en aquesta mateixa comissió, i va resultar molt 
preocupant saber que sis de cada deu persones van sortir de la Fira de manera 
CCM 11/20 DSocials 73/87
voluntària per tornar a situacions de carrer o d’infraallotjaments. Subratlla que és 
inadmissible que els centres d’acollida estiguin dissenyats o regulats de manera que 
n’expulsin les persones que més els necessiten.
Recorda que el Grup Municipal d’ERC va proposar, abans de fer els equipaments de 
Fira, que s’habilitessin altra mena d’equipaments, com ara centres cívics i espais 
municipals més petits, amb menys places i repartits per la ciutat, per tal de donar 
respostes més específiques al col·lectiu, i per això va celebrar l’obertura dels recursos 
per a dones, per a joves i per a persones amb addiccions, que han demostrat la seva 
eficiència, tot i que les xifres demostren que cal un augment de places. D’altra banda, 
aquest grup insisteix en la necessitat urgent de buscar alternatives per acompanyar 
les persones que encara resten sense atenció, així com per acompanyar-les per fer 
possible la seva inclusió laboral, que tornin a tenir una llar i que recuperin una vida 
normalitzada, i prevenir per evitar un nou increment d’aquestes situacions.
A continuació, assenyala que les mesures de restricció de la mobilitat per a major
protecció de la ciutadania i el sistema sanitari estan afectant determinats sectors. Per 
exemple, segons dades aportades pel mateix gremi, les darreres setmanes s’han vist 
forçats a tancar 36 establiments hotelers més de la ciutat, i molts d’ells no podran 
tornar a obrir i ja estan buscant comprador. En aquest context, el Grup Municipal 
d’ERC demana al Govern que estudiï la possibilitat d’adquirir hotels, pensions i hostals
de la ciutat que hagin hagut de tancar i transformar-los en equipaments per a 
persones sense llar, així com acompanyar els treballadors i les treballadores d’aquests 
establiments amb plans de formació i inserció laboral.
La Sra. FUERTES entén que el lideratge de l’Ajuntament pel que fa al sensellarisme es 
demostra no només amb l’estratègia municipal, sinó també amb tot el seu model de 
governança i amb tota la capacitat innovadora que ha demostrat amb la generació de 
diversos dispositius, i observa que algunes de les respostes donades a l’emergència no 
es poden considerar model.
Tot seguit, assenyala que s’han posat en marxa alguns dispositius de la mà 
d’establiments hotelers, com ara el hostel per a dones i un alberg per a reducció de 
danys, es va impulsar l’hotel salut i el mateix Ajuntament va estar col·laborant en 
aquest sentit amb la xarxa hotelera i amb la xarxa d’establiments, un model que 
normalitza i, alhora, permet a un sector que està patint les conseqüències de la crisi 
continuar la seva activitat. Com que el Govern ja ha encetat aquesta línia i hi 
continuarà aprofundint, accepta aquest prec.
Dit això, observa que els Serveis Socials acompanyen i poden fer prevenció, però no 
poden incidir en les polítiques d’habitatge, de manera que cal un lideratge 
supramunicipal i, per tant, el desenvolupament de l’estratègia catalana i de 
l’estratègia nacional que també es va aprovar.
La Sra. BENEDÍ agraeix l’acceptació del prec i indica que el Grup Municipal d’ERC 
coincideix que cal desenvolupar totes dues estratègies d’habitatge.
ACCEPTAT
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
CCM 11/20 DSocials 74/87
14. – (M1923/1402) Que el govern convoqui abans de finalitzar l’any 2020 el Grup de 
treball de drogues i presenti en el mateix l’avaluació de l’actual pla 2017-2020 per tal 
de començar a elaborar el Pla d’Acció de drogues 2021-2024. 
La Sra. VILA comenta que aquest prec, que té un esperit absolutament constructiu, 
pretén teixir el consens necessari per abordar el nou pla de drogues que hauria de 
posar-se en funcionament l’any vinent, així com analitzar i avaluar com ha estat 
funcionant el pla actual, i la integració dels serveis destinats a les persones 
drogodependents en la xarxa de serveis de salut. Amb aquest objectiu, es demana la 
creació, abans d’acabar l’any, d’un grup de treball que es dediqui a tota aquesta 
qüestió, i, per tal que aquesta feina es pugui fer amb coneixement de causa i amb el 
màxim rigor possible, es demana també que es presenti una avaluació de com ha 
funcionat el pla que encara és vigent però que ja és a punt de caducar.
Especifica que cal analitzar com funciona aquest servei d’integració, si cal anar més 
enllà i quines problemàtiques es generen a l’entorn d’aquests serveis, ja que hi ha 
queixes respecte a problemes de convivència al CAS Baluard, per exemple, i cal ser 
conscients de moltes derivades al voltant d’aquests serveis i buscar els recursos 
necessaris per apaivagar els impactes negatius que puguin arribar a tenir, amb la 
voluntat que ofereixin un servei de màxima qualitat i en espais dignes, on els 
professionals puguin treballar amb les condicions adients, i que serveixin també per 
dignificar els usuaris i les usuàries d’aquests serveis.
La Sra. TARAFA indica que el Govern accepta el prec i posa de manifest que el grup de 
drogues de l’Ajuntament ja està constituït i es reunirà el 4 de desembre amb un doble 
objectiu: compartir l’avaluació que els professionals, els gestors, les persones 
implicades en primera persona, familiars, etc. han anat fent del Pla de drogues fins 
avui, i començar a treballar, entre el gener i el març, el nou pla de drogues. Comenta 
que en aquesta reunió els grups també hi poden exposar qüestions que considerin 
que cal incorporar a aquest pla i anar treballant amb els diferents agents de la ciutat 
els tres mesos següents, i, si cal fer alguna altra convocatòria del grup de drogues, es 
farà.
La Sra. VILA agraeix l’acceptació del prec, pren nota de la data de la reunió, i manifesta 
el desig que, un cop més, les polítiques adreçades a les persones drogodependents 
siguin de màxim consens, estiguin exemptes de picabaralles i siguin una qüestió de 
ciutat que tothom respecti i faci que tothom treballi en la mateixa línia.
ACCEPTAT
15. – (M1923/1391) Que el govern municipal impulsi, d’acord amb l’Associació de Sales de 
Concert de Catalunya, amb els termes que estipulin, i amb caràcter d’urgència, una 
línia d’ajuts directes per a sales independents de música en viu a la ciutat que en 
garanteixi la continuïtat i/o afavorir-ne la reobertura d’aquelles que, fruit de la crisi 
generada per la Covid, ja han hagut de tancar les portes.
El Sr. MASCARELL expressa l’opinió que la música en viu és un element essencial en la 
vida d’una ciutat, especialment com a factor artístic, però també de comunitat, i, fins i 
CCM 11/20 DSocials 75/87
tot, per als visitants, i comenta que no ens podríem imaginar una ciutat sense música, 
com ha estat durant un temps. Subratlla que cal recuperar-la i minimitzar els estralls 
provocats per la pandèmia.
Entén que el Govern coincidirà que cal intentar que el sector de les sales de música en 
viu recuperi l’activitat al més aviat possible, per a la qual cosa aquest prec proposa 
que l’Ajuntament ajudi aquestes sales a desplegar les mesures de seguretat 
necessàries perquè es puguin dur a terme les activitats, i que, independentment dels 
ajuts que facilitin altres institucions, desplegui una línia d’ajuts directes per a les sales 
independents de música en viu que en garanteixin la continuïtat i n’afavoreixin la 
reobertura, una mesura que complementi tot el que ja està desenvolupant la 
Regidoria de Cultura.
El Sr. SUBIRATS agraeix el prec, que el Govern accepta i que forma part de la línia en la 
qual treballa l’Ajuntament amb el suport dels grups municipals en relació amb aquesta 
qüestió, i assenyala que el paper de les sales de música en viu ha estat una prioritat en 
les polítiques culturals ja des del mandat anterior, que va acabar amb una ordenança 
de la nova categoria d’espai de cultura viva que ha estat àmpliament valorada pel 
sector i que fins i tot ha tingut efectes en altres ajuntaments, que han volgut 
incorporar aquesta dimensió per tal de legalitzar la música en viu en espais de petit i 
mitjà format.
A continuació, posa de manifest que s’han dedicat nous recursos perquè aquestes 
sales poguessin adaptar les infraestructures als marcs normatius actuals i, tenint en 
compte l’impacte de la crisi de la COVID, s’han implementat dues mesures 
extraordinàries: d’una banda, una subvenció extraordinària d’un milió d’euros i, 
d’altra banda, la programació de la Sala BCN al juliol i a l’agost, que es va preparar
amb l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya per reactivar aquest teixit musical
i que va tenir molt bons resultats, amb 40 oficines de management, 138 nòmines 
d’artistes, 144 nòmines de personal d’acomodació i muntatge, 36 jornades de 
programacions i 9.000 assistents. Entén, però, que amb això no n’hi ha prou, i que les 
sales de música són les que tenen més difícil normalitzar la seva actuació, de manera 
que s’insistirà en aquest tema. A més, ja s’ha començat a pensar en com es pot ajudar 
aquestes sales l’estiu que ve perquè tinguin la màxima normalitat possible en tot 
moment.
El Sr. MASCARELL agraeix l’acceptació del prec, com també farà el sector de les sales 
de música, i manifesta la disposició del Grup Municipal de JxCat per col·laborar en 
l’aplicació de les mesures que convingui. D’altra banda, observa que si entre tots 
aconsegueixen fer propostes que la gent vegi que són compartides afegiran tota la 
seguretat i alhora ànim al conjunt de la dinàmica cultural de la ciutat.
ACCEPTAT
Del Grup Municipal Ciutadans:
16. – (M1923/1417) Instem al Govern Municipal a garantir les condicions laborals que va 
prometre a les treballadores del SARA quan es va decidir remunicipalitzar aquest 
servei i, al mateix temps, que se’ls faciliti els recursos necessaris per a poder realitzar 
CCM 11/20 DSocials 76/87
la seva feina en un servei tant essencial com és l’atenció a les dones víctimes de la 
violència masclista. 
La Sra. BARCELÓ recorda que el setembre de 2016 el Govern municipal va decidir 
remunicipalitzar dos serveis, el PIAD i el SARA, per garantir-hi determinades 
condicions laborals, però ja en la legislatura passada hi va haver queixes per part de 
les treballadores del SARA, un servei d’atenció essencial perquè atén dones víctimes 
de violència masclista, i el Grup Municipal de Cs va fer una pregunta al Govern sobre 
aquest tema. Ara, mitjançant aquest prec, demana que se solucioni el problema que 
hi ha amb aquestes treballadores, que contínuament es manifesten per exposar que 
no s’estan complint les condicions laborals que se’ls van prometre. Així, el prec 
demana que es garanteixin aquestes condicions laborals i que es doti de més recursos 
aquesta unitat que fa una feina essencial.
La Sra. PÉREZ confirma que el novembre de 2016 es va internalitzar el Servei 
d’Atenció, Recuperació i Acollida, i les treballadores s’hi van incorporar com a 
personal de l’Ajuntament, la qual cosa va suposar una millora de les condicions 
retributives, laborals i de projecció de futur dins del consistori, i puntualitza que va ser 
el maig de 2017 quan es va signar un acord, i va ser a partir de les modificacions en el 
conveni que es va obrir de nou la línia de treball amb la plantilla del SARA, una 
plantilla que s’ha ampliat amb 12 treballadores amb aquesta internalització. Explica 
que per cobrir aquestes places es va accedir als professionals de la borsa de l’Institut 
Municipal de Serveis Socials, els quals passats sis mesos van rebre ofertes per cobrir 
altres places de l’Institut, i observa que aquí la mobilitat té un impacte sobre el servei. 
Afegeix que aquesta mobilitat és un dret de treballadors i treballadores, i en aquest 
àmbit suposa també una càrrega emocional i entenen que està dins la normalitat.
Assenyala que, arran de la signatura del nou conveni, es va haver de tornar a pactar 
amb les treballadores aquest horari especial, i això és el que s’està fent. La darrera 
proposta que s’ha presentat per part de l’Administració ja parla del tractament del 
SARA en situació d’equitat tot mantenint les particularitats del servei, i una de les 
preocupacions que s’han compartit és que és un servei molt delicat, que està donant 
atenció a la infància i que els horaris també han de tenir una flexibilitat que potser 
altres estaments de l’Ajuntament no necessiten.
Tot seguit, comenta que fa una estona s’ha absentat perquè ha sabut que a baix hi 
havia treballadores del SARA i d’APC i ha considerat que hi havia d’anar —elles no 
podien entrar pels criteris COVID— i que sabessin que aquest és un tema important 
que està a l’agenda.
Per acabar, explica que, atès que hi ha en marxa una negociació sindical, no troba
procedent acceptar políticament aquest prec, que parla de promeses polítiques. 
Entén que ha de ser molt rigorosa en aquest sentit. No obstant això, sí que es posa a 
disposició per parlar, com sempre han fet, però particularment amb la regidora que 
proposa el prec, sobre com van aquestes negociacions, i establir reunions periòdiques 
per poder facilitar aquesta informació.
La Sra. BARCELÓ agraeix el to de la resposta, però lamenta que la Sra. Pérez no accepti 
un prec d’una cosa que va prometre. 
Tot seguit, manifesta l’opinió que remunicipalitzar el SARA va ser un error del qual cal 
CCM 11/20 DSocials 77/87
aprendre, i subratlla que cal garantir-hi unes condicions laborals. Concreta que es va 
prometre que es garantiria la conciliació de la vida laboral i familiar i que es revisarien 
les ràtios, però això no s’ha fet perquè no hi ha un acord laboral que és urgent assolir.
D’altra banda, qualifica d’inadmissible que el PIAD, un servei essencial, estigués tancat 
durant el confinament, i recorda que, segons dades del mateix Ajuntament, els 
darrers quinze dies del confinament el nombre de trucades de persones que 
demanaven ajuda per violència masclista va augmentar un 88%.
Per acabar, insisteix que cal garantir les condicions laborals que es van prometre i 
augmentar els recursos d’un servei que és essencial.
NO ACCEPTAT
17. – (M1923/1420) Instem el Govern Municipal a coordinar-se amb els diferents gestors 
dels equipaments esportius municipals de la ciutat per a establir descomptes en les 
seves instal·lacions destinats a aquelles persones que es trobin en situació d’ERTO i a 
autònoms que hagin patit una reducció significativa de la seva facturació, al igual que 
ja es fa amb persones en situació d’atur. 
La Sra. BARCELÓ indica que el sector de l’esport, un dels més afectats per la 
pandèmia, es va manifestar la setmana passada, una manifestació a la qual el Grup 
Municipal de Cs va donar suport, i subratlla que l’esport, que és salut, no és el 
problema, sinó que forma part de la solució, però falta molta implicació per part 
d’administracions com ara la Generalitat, i també l’Ajuntament ha de fer un esforç per 
ajudar-lo —agraeix al Sr. Escudé el diàleg que sempre ha mantingut amb aquest grup 
en relació amb els ajuts a l’esport.
Tot seguit, posa de manifest que el nombre d’abonats als equipaments esportius 
municipals està baixant (uns 70.000 abonats menys en algunes instal·lacions 
esportives) i que, lamentablement, hi ha moltes persones que encara no han cobrat 
l’ERTO o autònoms que han vist com d’un dia per l’altre minvaven els seus ingressos, i 
enuncia el prec.
El Sr. ESCUDÉ agraeix el prec, que el Govern accepta, i comenta que se li fa complicat 
contestar-lo precisament avui, quan és probable que la Generalitat no permeti la 
reobertura del sector esportiu el dia 23 com ja tothom s’havia fet a la idea. Per això, 
considera que el prec fins i tot ha quedat una mica desfasat i que s’hauria d’ampliar.
Assenyala que avui es calcula un 35% de baixes d’abonats, que sens dubte en seran 
més quan reobrin les instal·lacions, i proposa la creació d’un grup de treball que no 
només treballi per ajudar les persones que estan en situació d’ERTO, d’atur o amb 
rendes baixes, i en el qual participin els grups municipals. Observa que d’aquesta 
manera se sumen dos precs, aquest i un que va presentar ERC, amb una línia 
argumental molt similar, i es dona resposta a una situació cada cop més greu.
La Sra. BARCELÓ agraeix l’acceptació del plec i es mostra d’acord amb la inclusió dels 
grups municipals en el grup de treball, ja que considera important que les mesures 
s’estableixin conjuntament.
Tot seguit, subratlla que l’esport no pot continuar aturat, insisteix que l’esport és salut 
i forma part de la solució del problema, i fa èmfasi en la importància d’implementar 
CCM 11/20 DSocials 78/87
mesures perquè els usuaris no continuïn donant-se de baixa (a l’equipament 
municipal de les Corts s’ha donat de baixa un 45% dels usuaris; a Ciutat Vella, un 50%, 
i a Sant Martí, un 36-40%).
Per acabar, posa en relleu que l’esport és una eina clau per al benestar físic, psicològic 
i social de les persones, i manifesta l’opinió del Grup Municipal de Cs que la situació 
econòmica no pot ser un motiu per no practicar esport en els equipaments 
municipals.
El Sr. ESCUDÉ assenyala que a la concentració de fa uns dies a la plaça Sant Jaume, a 
banda de tot el que ha dit perfectament la Sra. Barceló, es reivindicava la qualificació 
de l’esport com a servei o bé essencial de la societat.
D’altra banda, assegura que continuaran treballant entorn d’aquesta qüestió, com ho 
fan sempre, oberts a qualsevol proposta dels grups de l’oposició, i properament es 
convocarà la taula de treball per posar-hi fil a l’agulla.
ACCEPTAT
Del Grup Municipal Partit Popular:
18. – (M1923/1395) Instar al Govern Municipal a mantenir el pessebre de la Plaça Sant 
Jaume i a consensuar amb les associacions de pessebristes de la ciutat la col·locació
d’un pessebre tradicional ajustant les instal·lacions a les mesures derivades de la 
situació actual de pandèmia. 
El Sr. RAMÍREZ recorda que el Grup Municipal del PP cada any presenta un prec per 
demanar un pessebre tradicional a la plaça Sant Jaume davant els antipessebres del 
Govern municipal, que enguany, però, ha decidit no instal·lar-ne cap, atesa la situació 
de la COVID, i fer una exposició que recordi els pessebres dels darrers deu anys. A 
parer d’aquest grup, això no té cap sentit, i es podria muntar un pessebre tradicional 
garantint les mesures de seguretat a l’espai públic, com s’ha fet, a través del 
PROCICAT, en el cas del Mercat de Nadal de la plaça de la Sagrada Família, la 
tradicional Fira de Santa Llúcia, la Mostra d’Entitats de la plaça de Catalunya o la 
performance de dansa d’encesa de llums que costa als barcelonins més de 
146.000 euros.
El Grup Municipal del PP considera que Barcelona no ha de renunciar a la tradició 
nadalenca del pessebre, i que se’n podria instal·lar un tot ajustant-se a les necessitats i 
requisits de seguretat i allunyant-se dels caríssims antipessebres dels darrers anys, 
entre els quals hi ha desastres com el del pessebre traster de l’any passat, que va 
costar 97.000 euros, i el pessebre de 2018, que va convertir el nen Jesús en un 
tamboret i Maria i Josep, en dues cadires, i va costar 100.000 euros.
Aquest grup demana que es parli amb l’Associació de Pessebristes, que segurament 
podrien cedir moltes figures a l’Ajuntament gratuïtament, i que s’instal·li un pessebre 
tradicional a la plaça de Sant Jaume, com s’hauria de fer cada any.
El Sr. SUBIRATS diu que haurien trobat a faltar aquest prec si enguany no s’hagués 
presentat, ja que, com ha dit el mateix regidor del Grup Municipal del PP, és tradició 
d’aquest grup presentar-lo, i explica que el Govern no el pot acceptar perquè hi ha 
CCM 11/20 DSocials 79/87
una confusió de fons: d’una banda, sí que hi ha pessebre tradicional —pot informar a 
bastament dels pessebres tradicionals que s’han tirat sempre endavant amb 
l’Associació de Pessebristes, a més, renovant la tradició—; d’altra banda, les mesures 
relacionades amb la COVID sumades al fet d’ocupar una quarta part de la plaça Sant 
Jaume amb el pessebre i encabir-hi el conjunt d’activitats socials de tota mena i 
cíviques que es produeixen dia rere dia, haurien donat lloc a dificultats significatives. 
Davant d’això, es va decidir preparar l’exposició de pessebres a la qual ha fet 
referència el Sr. Ramírez, que ha de permetre veure una tradició renovada que moltes
persones, també del sector dels pessebristes, valoren com un factor artísticament i 
culturalment necessari.
El Sr. RAMÍREZ lamenta que el prec no s’accepti, entén que per motius ideològics, 
enguany amagats darrere la justificació de la pandèmia, que no impedeix, en canvi, 
dur a terme altres activitats a l’espai públic.
D’altra banda, subratlla que la decoració nadalenca i el pessebre, a part de com a 
manteniment d’una tradició, serveixen per incentivar que la gent visiti el centre de la 
ciutat durant la campanya nadalenca, que enguany que serà molt complicada per al 
comerç. Remarca que el comerç de Ciutat Vella necessita aquestes visites perquè és 
un dels punts que més està patint la crisi, i Barcelona es pot permetre un pessebre i 
no hi hauria de renunciar.
El Sr. SUBIRATS respon que precisament el que s’intenta és evitar que deixi de 
produir-se aquesta activitat al centre. Per això, hi haurà decoració nadalenca a la 
façana de l’Ajuntament; hi haurà l’activitat a l’interior amb l’exposició dels pessebres 
dels darrers deu anys amb les cinc escenes principals (l’àngel, els Reis, el naixement, 
els animals i el caganer), i s’organitzaran pessebres al Museu Marès, a dos minuts de 
la plaça Sant Jaume, i al Monestir de Pedralbes.
Explica que enguany el pessebre del Museu Marès serà un pessebre marítim, una de 
les novetats que l’Associació de Pessebristes hi ha volgut introduir per demostrar que 
les dues ribes del Mediterrani, Tossa de Mar i Palestina, estan unides per l’aigua, un 
viatge des d’un poble iber i romà de Catalunya fins a l’indret on va néixer Jesús. 
Espera que aquesta obra important dels pessebristes de Barcelona li pugui agradar al 
Sr. Ramírez.
NO ACCEPTAT
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
19. – (M1923/1416) Instar al Govern municipal a revisar les bases de la convocatòria dels” 
Premis de Recerca Científica a Reptes Urbans” acordades pel Consell Científic que 
exclouen els investigadors i doctors de més de 40 anys que tinguin una vinculació 
permanent remunerada a temps complet amb un centre de recerca, universitat o 
escola de negocis. A més demanem que aquest premi no estigui finançat amb el fons 
covid. 
La Sra. PARERA assenyala que recentment s’ha sabut que es destinaran 
1.200.000 euros dels fons COVID a uns premis vinculats al món de la recerca que 
CCM 11/20 DSocials 80/87
tenen com a objectiu investigar solucions per als reptes generats per la COVID a la 
ciutat. Segons les bases del concurs d’aquests premis, però, cap investigador 
contractat per un centre d’investigació, escola de negocis o universitat s’hi pot 
presentar, de manera que n’exclouen els investigadors professionals, la meitat de la 
comunitat científica i investigadora, els que treballen a temps complet i els que 
treballen a temps parcial de més de quaranta anys.
Pregunta al Govern si coneix la realitat de la ciutat i a qui pensa donar aquests premis, 
ja que molts investigadors no compleixen els requisits per presentar-s’hi, i li demana 
que revisi aquestes bases per tal que tota la comunitat científica de la ciutat s’hi pugui 
presentar.
El Sr. SUBIRATS lamenta que la Sra. Parera, que acostuma a preparar molt bé els precs 
i les proposicions que defensa, en aquest cas no hagi entrat a fons en el contingut del 
prec que presenta. Així, potser no sap que, com diu l’Observatori del Sistema 
Universitari de Catalunya, el 44% del professorat universitari no té una vinculació 
permanent a la universitat, i, com diu l’informe de 2017 d’AQU Catalunya sobre la 
inserció laboral dels doctors i doctores de les universitats catalanes, només el 27% 
dels recercadors que treballen com a doctors en centres de recerca tenen un 
contracte permanent.
Indica que l’única limitació que estableixen les bases no és que siguin recercadors 
professionals, sinó que tinguin un contracte permanent, i observa que les persones de 
les beques Ramon y Cajal o Beatriu de Pinós són persones que no tenen un contracte 
permanent, recercadors professionals que triguen deu anys a aconseguir la 
permanència en el sistema i que d’aquesta manera poden presentar-se als ajuts i les 
beques de recerca que s’estan plantejant.
Pels motius exposats, el Govern no accepta el prec.
La Sra. PARERA agraeix que el Sr. Subirats sigui conscient que ella sempre es prepara
els temes que presenta el seu grup i les intervencions que fa, i assegura que aquest 
cas no n’és una excepció.
Pensa que el Govern, amb aquestes bases, demostra un clar desconeixement de la 
realitat de la ciutat, però espera equivocar-se, i, si s’equivoca, no tindrà cap problema 
a reconèixer que s’equivocava i que el Govern tenia raó. Ara per ara, però, entén que 
moltes persones que podrien participar en el concurs amb recerques que serien molt 
útils per a la ciutat en quedaran fora.
Especifica que en queden fora persones que treballen a temps complet i persones que 
treballen a temps parcial de més de quaranta anys, de manera que la participació es 
limita moltíssim, i insisteix a demanar la revisió d’aquestes bases.
El Sr. SUBIRATS respon que fa quaranta anys que és doctor i quaranta-cinc que és 
professor universitari i pot assegurar, amb totes les dades que calgui, que la 
Sra. Parera s’equivoca quan parteix de la hipòtesi que s’està marginant la gran majoria 
dels doctors. A més, hi ha moltíssimes beques de recerca (Premis Nacionals de 
Recerca al Talent Jove, Premis Joves Investigadors del Ministeri d’Universitats, 
European Union Countries for Young Scientists, European Synchrotron Radiation 
Facility Young Scientists Award...) adreçades precisament a menors de quaranta anys.
Explica que aquí s’estan buscant persones joves que encara no han pogut mantenir-se 
CCM 11/20 DSocials 81/87
en l’estructura de la recerca i persones que no tenen un contracte permanent, estable
(catedràtics, agregats, professors titulars, etc.), en el món universitari i de la recerca.
NO ACCEPTAT
d) Preguntes
Del Grup Municipal Partit Popular:
20. – (M1923/1396) Quin és el grau d’aplicació del projecte Vincles en els districtes de la 
ciutat de Barcelona, quin és el nombre de dispositius mòbils i usuaris d’aquest 
projecte, i quin ha estat el pressupost assignat durant l’any 2019? 
El Sr. RAMÍREZ formula la pregunta i posa de manifest que el projecte Vincles es va 
presentar el 2014 i va obtenir el premi de la Fundació Bloomberg, amb una dotació de 
5 milions d’euros, com a projecte d’innovació tecnològica adreçat a les persones 
grans.
El Grup Municipal del PP considera que és important conèixer el grau d’aplicació 
d’aquest projecte, sobretot en un moment com l’actual, marcat per la COVID, en què, 
a parer seu, caldria reforçar la implementació d’aquesta mesura.
Demana que, si és possible, es facilitin també les dades de 2020, que entén que, atesa 
la situació, són superiors a les de 2019.
El Sr. RIERA exposa algunes de les dades de 2020 i s’ofereix per lliurar-les per escrit: 
usuaris de Vincles a Ciutat Vella, 214; a l’Eixample, 467; a Sants, 230; a les Corts, 110; 
a Sarrià, 141; a Gràcia, 144; a Horta, 340; a Nou Barris, 332; a Sant Andreu, 230, i a 
Sant Martí, 647. En total, 2.855 usuaris i una despesa realitzada d’1.362.027,32 euros
(una mitjana de 477 euros per usuari). D’altra banda, a 2.643 usuaris se’ls ha facilitat 
la tauleta, el dispositiu, i 212 ja tenien dispositiu propi.
El Sr. RAMÍREZ demana que, si és possible, es facilitin per escrit les dades de tots dos 
anys, i que s’intenti reforçar la implementació del projecte, entre altres motius, 
perquè serà necessari per facilitar la comunicació amb les persones grans que estan
als geriàtrics.
El Sr. RIERA confirma que durant el 2021 continuarà el projecte Vincles, un projecte 
absolutament estratègic, i no només continuarà, sinó que es millorarà i s’estendrà.
ES DONA PER TRACTADA
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
21. – (M1923/1415) Quin ha estat el criteri que justifica el canvi del protocol de PCR a 
proves d’antígens per la detecció de positius Covid? Qui determinarà quan aplicar una 
PCR o test d’antígens i quin serà el criteri? 
La Sra. PARERA formula les preguntes.
CCM 11/20 DSocials 82/87
La Sra. TARAFA indica que l’Ajuntament no decideix ni els protocols ni quan es passa 
d’un test a un altre, i informa que els tests d’antígens, normalment més ràpids i més 
barats, tenen una eficàcia i una sensibilitat molt més alta que els primers tests ràpids 
que hi havia, i un dels criteris que està treballant la Generalitat és que els tests 
d’antígens es vagin estenent.
Exposa que a Barcelona un 43% dels tests que es fan són d’antígens, mentre que la 
resta són PCR més tradicionals, i a Catalunya aquest percentatge es redueix al 25%, i 
l’Ajuntament ha instat la Generalitat a fer créixer amb més celeritat aquest 
percentatge. Observa que la Generalitat ja hi està treballant: va començar amb un 
10%, va pujar fins a un 15% i ara, com ha dit, se situa en el 43% a Barcelona.
D’altra banda, observa que si hi ha un lloc on és especialment important que no hi 
hagi cap fals negatiu és a les residències, i s’està treballant en aquest sentit en relació 
amb la diferència de sensibilitat entre la PCR i el test d’antígens. Entén que la 
Generalitat està treballant en la implementació d’aquest protocol i en la 
desembarcada gradual del test d’antigen, tal com ha demanat l’Ajuntament.
Per acabar, informa que aquest dijous es reuneix l’oficina mixta de salut pública, i s’ha 
demanat que s’hi expliqui quins seran aquests protocols i com es desenvoluparan, 
però subratlla que gràcies al canvi de criteri ha millorat molt la sensibilitat dels tests i 
aquests són més ràpids, la qual cosa fa que el seguiment i el rastreig també puguin ser 
molt més ràpids.
La Sra. PARERA entén que hi ha una vinculació o potser una relació causa-efecte entre 
el fet que el 31 d’octubre acabi la dotació econòmica a les comunitats autònomes i
que l’1 de novembre es faci aquest anunci.
Dit això, comenta que no li sembla malament —el cost és inferior—, i demana que es 
traslladi a la Generalitat la possibilitat d’estudiar el cas de Madrid, que ho té tot obert, 
restauració inclosa, i està fent tests massius amb un procediment que sembla que està 
funcionant, ja que les xifres estan baixant. Pregunta si la Generalitat està analitzant 
aquesta opció.
A continuació, anuncia que demà el Grup Municipal de BxCanvi demanarà a la 
Comissió d’Economia i Hisenda que es reobri la restauració, i comenta que es podria 
aprofitar el canvi de criteri per a aquesta reobertura.
En darrer lloc, observa que aquesta mesura, amb resultats més immediats, pot ser útil 
no només a les residències, sinó també a les escoles, on els confinaments, que en la 
majoria dels casos són de nens que no són positius, sinó que es confinen 
preventivament per no estendre un possible contagi a l’escola, podrien ser de menys 
dies.
La Sra. TARAFA diu a la Sra. Parera que ha plantejat massa qüestions per al temps de 
què disposa per contestar, i s’ofereix per ampliar l’explicació en un altre moment.
Dit això, subratlla que cal analitzar les dades amb rigor, i assenyala que a Catalunya es 
parteix d’un nombre de PCR molt superior al de Madrid, de manera que, si bé Madrid 
té un nombre de tests d’antígens superior al de Catalunya, el total de tests no és 
superior.
Repeteix que en un altre moment, amb més temps, pot explicar a la regidora tot allò 
que sap en relació amb aquesta qüestió, i insisteix que la comparació entre Catalunya 
CCM 11/20 DSocials 83/87
i Madrid, que ha de fer la Generalitat, no es pot fer a la lleugera, i cal fer-la comparant 
dades que realment siguin comparables. D’altra banda, s’ofereix per compartir les 
novetats que s’exposin dijous a la Comissió de Salut Pública.
ES DONA PER TRACTADA
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
22. – (M1923/1408) Que s’informi de l’estat d’execució de la Proposició amb número de 
registre (M1923/447) aprovada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del 21 
de gener de 2020 amb el següent contingut: (M1923/447) La Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports acorda instar al Govern municipal a: Que el govern presenti 
en 9 mesos, un informe sobre el grau de compliment i execució de la Mesura de 
Govern sobre Urbanisme de Gènere, presentada pel Govern municipal el març del 
2017, així com les actuacions realitzades derivades d’aquesta mesura, per tal de poder 
avaluar els resultats obtinguts per aquestes, les noves propostes previstes a 
implementar i reduir així la bretxa de gènere a l’espai públic. 
La Sra. ALAMANY exposa que 7 de cada 10 dones de la ciutat canvien els seus hàbits 
per fer els seus desplaçaments i el 42% de les que van amb bicicleta declaren haver 
estat víctimes d’una agressió viària o sexual, una vulneració de drets i una desigualtat 
flagrant a l’espai públic que una ciutat com Barcelona no es pot permetre, i recorda 
que al gener el Grup Municipal d’ERC va demanar que s’informés de l’estat d’execució 
de la mesura d’urbanisme de gènere, que incloïa algunes de les propostes que aquest 
grup havia fet ja el 2016. Especifica que aquestes propostes demanaven la 
incorporació de criteris de gènere a les clàusules de valoració tècnica per a 
l’adjudicació de concursos de projectes i obres de l’espai urbà i equipaments —això 
s’ha fet—, l’elaboració d’un programa de formació en urbanisme de gènere —això 
també s’ha fet—, l’elaboració d’un mapa dels punts negres de la ciutat pel que fa a 
urbanisme de gènere i l’establiment de criteris d’intervenció —això no els consta que 
s’hagi fet— i l’assignació de la figura de responsable en urbanisme gènere —tampoc 
no els consta que s’hagi fet.
Indica que algunes de les actuacions incloses a la mesura de govern de 2017 s’han dut 
a terme, per exemple, el Manual d’urbanisme de la vida quotidiana, però d’altres, 
malauradament, no s’han implementat, per exemple, el mapa de ciutat, la revisió dels 
elements urbans i la seva disposició, el pla de mobilitat escolar amb perspectiva de 
gènere, la creació d’indicadors de gènere a les superilles, el mapa de la xarxa 
quotidiana a Gràcia o les mesures de conciliació familiar.
A continuació, observa que, si bé la formació i la conscienciació són armes molt 
valuoses en aquesta batalla, en el cas de l’urbanisme hi ha l’oportunitat de fer, de 
construir eines tangibles, i cal fer auditories de mobilitat liderades per dones, 
promoure aplicacions d’avís immediat i establir un sistema de parades a demanda en 
rutes d’autobusos nocturns, entre moltes altres iniciatives. Primer, però, cal saber 
quines actuacions ha dut a terme el Govern, les avaluacions que se n’han fet i, 
sobretot, la previsió de noves accions.
CCM 11/20 DSocials 84/87
Per acabar, subratlla que el gran repte d’aconseguir ciutats feministes no és només 
una qüestió de drets socials, sinó que implica també qüestionar models antics —en
això trobaran moltes resistències—, i l’urbanisme possibilita fer ciutats d’una manera 
diferent.
La Sra. PÉREZ manifesta l’opinió que la mesura per la qual demana el Grup Municipal 
d’ERC ha avançat molt correctament, però cal revisar-la per assegurar que totes les 
intervencions que es fan a l’espai públic incorporen la mirada de gènere.
Tot seguit, observa que quan es parla d’urbanisme amb perspectiva de gènere es 
tendeix a parlar més de la percepció de seguretat diferencial entre homes i dones, i 
ella prefereix fer èmfasi en els rols de gènere que porten les dones a ser cuidadores i 
les encarregades de les tasques reproductives i, consegüentment, a viure l’espai 
públic d’una manera molt diferent, amb una mobilitat molt diferent. A partir 
d’aquests conceptes, es va plantejar i es va elaborar conjuntament la mesura de 
govern.
Explica que quan va veure que hi havia aquesta sol·licitud de seguiment va escriure a 
la regidora per dir-li que es volia presentar l’informe al qual fa referència en aquesta 
comissió, i van tenir un debat sobre si presentar-lo a la Comissió d’Urbanisme, molt 
més masculinitzada, ja que trobaven interessant que el debat tingués lloc allà. 
Finalment, entenen que val la pena presentar-lo al Plenari Municipal, i així ho faran.
A continuació, posa de manifest que moltes de les actuacions esmentades per la 
Sra. Alamany ja s’han integrat a la casa, i, si bé són processos molt llargs que de 
vegades topen amb resistències i de vegades les mateixes dinàmiques donen lloc a 
impediments quan es fan revisions, en aquest cas s’ha avançat d’una manera molt 
positiva.
Per acabar, anuncia que l’informe, que es presentarà aquest mes al Plenari, inclourà 
algunes novetats, i agraeix la sol·licitud de seguiment i l’impuls d’aquesta mesura.
La Sra. ALAMANY agraeix la predisposició i mostra la disposició del Grup Municipal 
d’ERC a continuar treballant juntes.
ES DONA PER TRACTAT
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
23. – (M1923/1390) Que el govern municipal informi sobre la proposició aprovada a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del passat més de juliol de 2020, amb el 
redactat següent: (M1923/1015) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports 
aprova: ampliar el Pla d’atenció per a la gent gran de la ciutat que viu de manera 
autònoma que es posi en funcionament el mes de setembre de l’any 2020, amb 
l’objectiu de combatre la solitud i l’aïllament i millori les seves capacitats 
comunicatives i qualitat de vida, i que inclogui: ·Potenciar els cursos que actualment 
l’Ajuntament ofereix a les persones grans de Tecnologies de la Informació i 
Comunicació en alguns districtes, que s’han vist interromputs per la crisi sanitària, i 
estendre’ls a tots els barris de la ciutat de Barcelona. Aquesta formació es 
imprescindible per reduir l’escletxa digital i augmentar les competències en la 
utilització dels dispositius mòbils i tauletes per poder-se comunicar i fer tràmits 
CCM 11/20 DSocials 85/87
(trucades, videotrucades i videoconferències, compres, recerca d’informació i gestions 
diverses). Oferir tallers que permetin identificar, gestionar i expressar les emocions 
sorgides durant el confinament i la pandèmia i dotar a les persones d’eines per a 
gestionar-les. Tots aquells altres aspectes que es consideri oportú per tal de difondre 
consells i suggeriments encaminats a millorar la qualitat de vida de les persones grans 
durant un possible nou període de confinament. Les activitats hauran de comptar amb 
una àmplia difusió que haurà d’incloure, a banda dels casals i espais de gent gran que 
estiguin en funcionament en aquell moment, els centres d’atenció primària, mercats 
municipals i la xarxa Radars, així com altres espais que es considerin pertinents. Caldrà 
potenciar la possibilitat de realitzar aquestes activitats en espais a l’aire lliure, 
aprofitant que el clima ho permet en aquesta època de l’any, com poden ser els parcs 
i altres equipaments que permetin garantir una distància de seguretat adequada. 
La Sra. MUNTÉ explicita que al juliol es va aprovar una proposició del Grup Municipal 
de JxCat que demanava que s’ampliés el Pla d’atenció a la gent gran de la ciutat que 
viu de manera autònoma, una ampliació que tothom va coincidir que és important, i 
assenyala que aquest pla fa referència a persones que abans de la pandèmia potser 
tenien unes hores d’atenció domiciliària o potser ni els calia, i sortien, passejaven, 
anaven a recollir els seus nets i netes i quedaven amb les amistats i amb la família.
Recorda que el regidor Riera va dir que l’atenció a les persones grans és una de les 
grans polítiques de fons de l’Ajuntament, i la comissionada va parlar dels habitatges 
amb serveis, un model propi i molt ben valorat d’acompanyament a gent gran que vol 
viure a la seva llar, però hi ha persones grans d’aquests habitatges amb serveis que 
actualment no surten de casa, tal com alerten els professionals que hi treballen. 
Explica que aquestes persones grans tenen molt més seguiment que no pas una 
persona que viu sola, però en aquests moments no han trobat cap alternativa per 
omplir les hores i el que fan és estar-se a casa, cosa que té conseqüències anímiques i 
físiques com ara la pèrdua de to muscular, i el Grup Municipal de JxCat considera que 
es podrien fer xerrades als espais comuns d’aquests equipaments, tot respectant les 
mesures de seguretat pel que fa a la distància, la ventilació, etc.
Per acabar, pregunta si s’ha avançat en tot allò que demanava la proposició de la qual 
demana seguiment i en els nous dispositius i les noves tecnologies, que ajudarien molt 
totes aquestes persones.
El Sr. RIERA respon que s’hi ha avançat força, i celebra que les persones grans de la 
ciutat siguin una prioritat per a tots els grups municipals, així com que en les diferents 
agendes polítiques dels grups hi hagi tant la divisòria digital i el treball per a 
l’alfabetització digital com la lluita contra la solitud i l’aïllament. Afegeix que 
l’Ajuntament ha anat treballant, segons el calendari del PROCICAT, el que aquest li ha 
permès —tothom està subjecte a les decisions del PROCICAT, però ja hi ha el protocol 
d’obertura i els equipaments de gent gran adaptats. A més, des de l’1 de setembre es 
va impulsar una programació, sobretot telemàtica, amb accions de formació i 
acompanyament en noves tecnologies, i algunes activitats a l’aire lliure; hi ha hagut 
diferents programacions en línia; hi ha programes que no han deixat de prestar servei, 
com ara el Projecte d’envelliment actiu, el programa «Soc blogger» i el servei de 
formació destinat a la millora de l’aprenentatge digital de les persones grans, i s’han 
dut a terme activitats de dinamització virtual com ara tallers, activitats de poesia i 
CCM 11/20 DSocials 86/87
videoconferències sobre manualitats.
Dit això, indica que s’ha mantingut un contacte permanent amb els usuaris dels 
equipaments: d’una banda, un contacte formal impulsat per l’Ajuntament amb els 
diferents programes (Radars, Vincles, programes relacionats amb els aliments, etc.), i, 
d’altra banda, un contacte informal derivat de les diferents estructures que 
l’Ajuntament mateix ha creat. Subratlla que les deu tècniques de gent gran dels 
districtes tenen un grau de compromís i de complicitat molt gran amb les comissions 
de treball que gestionen els casals de gent gran, que també dialoguen molt amb les 
dinamitzadores —majoritàriament són dones— dels mateixos casals, una relació 
informal construïda que val la pena posar en valor.
ES DONA PER TRACTAT
VI) Mocions
VII) Declaracions Institucionals
La Sra. PÉREZ entén que no han arribat a un acord pel que fa a la declaració 
institucional presentada i que, per tant, no es fa lectura de cap declaració 
institucional.
La SECRETÀRIA li ho confirma.
La Sra. PÉREZ dona les gràcies a totes per la sessió, que dona per finalitzada.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 14.37 h.
CCM 11/20 DSocials 87/87