Secretaria General
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I 
PREVENCIÓ
Sessió de 18 de novembre de 2020
A sala virtual, amb pantalla central de control de la Sala Lluís Companys de la Casa 
Consistorial de la Ciutat de Barcelona, el 18 de novembre de 2020, s’hi reuneix la 
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, DRETS DE CIUTADANIA, PARTICIPACIÓ I SEGURETAT I 
PREVENCIÓ, en sessió extraordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Regidor Albert 
Batlle Bastardas. Hi concorren les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Laia Bonet Rull, Jordi 
Coronas i Martorell, Jordi Martí Galbis, Francisco Sierra López, Josep Bou i Vila i 
Manuel Valls Galfetti, assistits per l’assessora jurídica, la Sra. Anna Martori Salichs, 
que actua per delegació del secretari general i que certifica.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jordi Martí Grau, Marc Serra 
Solé, Eloi Badia Casas, Jordi Rabassa Massons, Montserrat Ballarín Espuña, Elisenda 
Alamany i Gutiérrez, Gemma Sendra i Planas, Marina Gassol i Ventura i Francina Vila i 
Valls.
La sessió no presencial va ser convocada i es celebra en virtut del que disposa l’article 
46.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del Règim Local, segons 
redacció donada pel Reial Decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten 
mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la 
COVID-19.
La Secretària delegada constata l’efectiva connexió per via telemàtica de tots els 
assistents a la sessió mitjançant el sistema de videoconferència gestionat des de la 
referida sala virtual i acredita la seva identitat, així com l’existència de quòrum legal.
S’obre la sessió a les 09.05 h.
Part Informativa
Compareixença Govern municipal
Del Grup Municipal de Ciutadans i del Partit Popular:
Única. – (M1923/1464) Que comparegui el responsable del govern municipal per exposar un 
informe elaborat i donar explicacions respecte als fets ocorreguts el passat 31 
d’octubre a la plaça Sant Miquel i les ordres que es van transmetre a la Guàrdia 
Urbana de Barcelona durant aquella mateixa tarda i nit. 
El Sr. BATLLE manifesta que el dia abans mateix els van fer arribar un informe perquè 
els grups ho puguessin estudiar amb temps i poder parlar amb coneixement de causa 
de quin va ser el capteniment del Govern municipal i dels cossos i forces de seguretat 
durant aquella tarda-nit.
CCM 13/20 Presidencia-EXT 1/9
Així mateix, vol recordar que l’endemà a la tarda hi haurà una reunió amb els grups 
per poder tractar temes relacionats amb la Guàrdia Urbana i, si ho consideren 
necessari, demanar més informació sobre el tema d’aquests aldarulls sense estar 
limitats pel temps. Reitera, doncs, que l’endemà a la tarda faran una sessió en què hi 
dedicaran el temps que els grups considerin necessari.
Indica que per part seva hi ha la voluntat i el compromís de transparència, cosa que li 
sembla que han demostrat reiteradament, perquè el seu desig és de poder teixir, 
malgrat les diferències que tenen, una relació de confiança i de corresponsabilitat 
amb tots els regidors, que és absolutament necessària per poder fer polítiques de 
seguretat compartides.
Explica que les decisions que es van prendre durant els aldarulls del 31 d’octubre van 
ser preses pels comandaments de la Guàrdia Urbana, professionals de la seguretat, 
molt a consciència i guiades pels principis que han de guiar qualsevol actuació policial:
congruència, oportunitat i proporcionalitat. Afegeix que, per descomptat, totes 
aquestes decisions van ser avalades per ell mateix.
Vol parlar, en primer lloc, de la convocatòria, que tenia com a motiu la protesta per un 
desallotjament que s’havia produït pocs dies abans en el barri de Vallvidrera i pels 
desnonaments, en particular el d’una família amb tres menors en el Districte de Nou 
Barris.
Comenta que, en el marc de la manifestació, les dependències municipals no 
constituïen un objectiu reivindicatiu, perquè l’Ajuntament en aquest cas no havia 
tingut cap tipus de participació ni en les decisions de desnonament ni en la 
intervenció per executar les disposicions judicials.
Exposa que es tractava d’una concentració no comunicada, que va sorgir en menys de 
24 hores, i que es va produir un canvi en la dinàmica habitual de la manifestació, 
perquè es va observar que servia com a element de cobertura i impunitat, com ha 
passat en altres ocasions, per a grups que busquen obertament el conflicte i que, a 
més, no s’identifiquen amb cap tipus d’ideologia concreta. Afegeix que també està 
clar que hi havia un efecte de mimetisme respecte a aldarulls que s’estaven produint a 
escala nacional, molts d’ells que no tenen res a veure amb l’objectiu de la 
manifestació, que era protestar contra uns desnonaments, sinó que hi havia també el 
malestar al voltant de la crisi sanitària, econòmica i social que estan vivint.
Comenta que la Guàrdia Urbana va dissenyar un operatiu que tenia com a objectiu 
gestionar la mobilitat i fer els desviaments oportuns en els districtes de Ciutat Vella i 
de l’Eixample i assegurar la coordinació amb la resta d’operadors –policials i no 
policials– a través de diferents instruments: el primer, el Centre de Coordinació 
Institucional, col·locat al carrer Lleida, que presidia ell mateix; el Centre de 
Coordinació a la Sala Central de Comandament, en el mateix carrer Lleida, i el Centre 
de Coordinació dels Mossos d’Esquadra, al carrer Bolívia, tots ells convenientment 
coordinats.
Assenyala que el dispositiu per part de la Guàrdia Urbana era per protegir els agents 
que intervenien en els talls de trànsit i en la garantia de la mobilitat i a la vegada 
també per protegir, com ha de fer la Unitat de Reforç, Emergències i Proximitat, les 
dependències municipals.
Explica que ho feien amb 29 agents distribuïts en 6 equips, amb les indicacions de 
protegir els agents en els talls de trànsit que es produïssin i protegir dels edificis 
municipals amb els paràmetres de seguretat habitual. Afegeix que també es va fer 
CCM 13/20 Presidencia-EXT 2/9
prèviament la recollida de sacs i elements d’obres, també protegits per la mateixa 
Guàrdia Urbana i a càrrec dels serveis municipals. Indica que en el lapse temporal de 
les 24 hores es van retirar 68 sacs de runa i es va fer la retirada d’elements d’obra 
també al carrer Pelai i a la plaça Espanya, perquè hi havia diverses concentracions 
anunciades per a aquell mateix dia.
Comenta que en el moment dels fets el gir de la manifestació pel carrer de Jaume I 
cap a la plaça de Sant Jaume és una decisió espontània dels manifestants que els 
responsables d’ordre públic del Cos de Mossos d’Esquadra no van considerar de risc, i 
per això no ho van impedir. Diu que hi havia tres equips de la Unitat de Reforç, 
Emergències i Proximitat a la plaça Sant Miquel amb 15 agents, i que, en arribar a la 
plaça de Sant Jaume, un grup nombrós dels manifestants es va dirigir a la plaça Sant 
Miquel, cosa que no havia passat mai. Constata que, per primera vegada, es van 
trobar amb una entrada de la manifestació dintre de la plaça Sant Miquel.
Assenyala que, davant d’aquest escenari difícil de preveure, el cap de la unitat, amb la 
validació del cap de la Guàrdia Urbana i d’ell mateix, perquè era a la sala de 
coordinació, va decidir retirar els equips de la plaça Sant Miquel atès l’elevat risc que 
suposava per a la integritat física dels agents. Diu que es va tractar d’una decisió de 
caràcter absolutament tècnic, justificada i necessària pels esdeveniments i per 
l’escenari.
Explica que la unitat es va traslladar a l’interior de l’edifici Novíssim amb funcions 
d’impediment d’intrusió a les dependències municipals. Diu que aquest objectiu, que 
era l’objectiu prioritari, es va acomplir.
Indica que un grup reduït de 35-40 persones van participar activament en el 
trencament de vidres de la façana de l’edifici Novíssim. Comenta que la gran quantitat 
de persones de la plaça Sant Miquel feia impossible la intervenció de qualsevol unitat, 
ni de la Guàrdia Urbana ni dels Mossos d’Esquadra, que eren els que tenien la 
responsabilitat en matèria d’ordre públic. Diu que ni l’espai ni el nombre de persones 
ho permetien tècnicament en condicions de seguretat. Afegeix que només quan 
restaven a l’espai els manifestants més conflictius es va demanar la intervenció dels 
Mossos d’Esquadra, que els van dissoldre i els van dispersar pels carrers del Gòtic.
Informa que, després dels aldarulls, s’ha iniciat una investigació dels fets per part de la 
Unitat d’Investigació de la Guàrdia Urbana en coordinació amb el Cos de Mossos 
d’Esquadra. Diu que aquesta investigació, instruïda per delictes de danys, desordres 
públics i atemptats té com a objectiu identificar i, si escau, detenir els responsables 
dels fets.
A continuació, comenta que també s’està treballant en una millora dels protocols de 
vigilància dels edificis municipals per adaptar-los i poder afrontar aquest tipus de 
situacions amb més garantia.
Com a conclusions, diu que l’anàlisi prèvia de la manifestació no apuntava la 
possibilitat de generació d’aldarulls, i menys que aquests es produïssin a l’edifici 
municipal ubicat a la plaça Sant Miquel. Afegeix que els agents de la Guàrdia Urbana 
són competents en la vigilància de les instal·lacions i dependències municipals, funció 
que exercien els tres equips de la UREP assignats a la plaça Sant Miquel. Indica, però, 
que no va ser possible desenvolupar aquest exercici de vigilància a l’exterior per 
l’elevat risc personal dels agents, que es trobaven en clara desproporció numèrica.
Comenta que els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat en què basen 
la intervenció els cossos de policia aconsellaven clarament no intervenir a l’exterior de 
CCM 13/20 Presidencia-EXT 3/9
l’edifici Novíssim. Diu que les ordres donades pel cap de la UREP i avalades pel cap de 
la Guàrdia Urbana són perfectament justificades i ajustades a la lògica operativa i de 
seguretat.
Indica que la investigació exhaustiva en curs per part de la Unitat d’Investigació de la 
Guàrdia Urbana ha possibilitat la identificació de diverses persones; que també s’està 
revisant el Pla de seguretat dels edificis municipals, i que ja s’estan implantant 
solucions que ajudin a evitar, en la mesura del que sigui possible, danys i intrusions.
Aclareix que les decisions preses en el moment dels aldarulls són decisions preses per 
part dels cossos professionals, mai polítiques. Diu que són decisions que ell 
personalment comparteix, i espera que els regidors també les comparteixin.
Anuncia que alguna de les qüestions es tractaran en el decurs de la sessió ordinària 
per donar resposta a les peticions que han fet els grups.
El Sr. SIERRA dona les gràcies al Sr. Batlle per les explicacions i per haver convocat tots 
els grups, sense estar subjectes al temps, per parlar amb detall sobre l’objecte 
d’aquesta compareixença.
Tanmateix, creu que no podran cobrir bé els objectius d’aquesta compareixença quan 
al regidor de Seguretat li queden 17 segons. Tenint en compte que aquesta és la 
Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció, en 
què es tracten els aspectes que tenen a veure amb la transparència, li hauria agradat 
que el Sr. Batlle hagués deixat temps per contestar les preguntes que li formularan i 
l’objecte real d’aquesta compareixença.
Recorda que ja hi va haver incidents el mateix 16 d’octubre a la plaça de Sant Jaume, 
de manera que es van haver de tancar les portes de l’Ajuntament arran d’una 
manifestació de membres de la restauració de Barcelona.
Afegeix que també hi va haver aldarulls molt greus el dia 30, fet que hauria d’haver 
posat en alerta tots els serveis de protecció de l’Ajuntament, i en concret la Guàrdia 
Urbana de Barcelona, perquè recorda que, segons la Carta municipal, la Guàrdia 
Urbana de Barcelona té la competència exclusiva de custodiar els edificis de titularitat 
municipal.
Comenta que el dia 31 hi havia diverses manifestacions convocades, però aclareix que 
l’objecte d’aquesta convocatòria és fer-li al Sr. Batlle tres preguntes molt concretes. 
En primer  lloc, pregunta quants efectius de la UREP es van destinar a protegir 
l’Ajuntament i quants efectius d’aquesta unitat es trobaven en el Districte de Ciutat 
Vella aquella tarda, perquè té coneixement que hi havia algunes patrulles en les 
immediacions de Via Laietana i d’altres en les immediacions del Parc de la Ciutadella. 
També vol saber si l’intendent d’aquesta unitat o algun altre comandament va 
demanar intervenir en defensa dels companys que estaven a l’Ajuntament de 
Barcelona, ja que el regidor de Seguretat ha dit que hi havia únicament 15 agents a la 
plaça Sant Miquel. No sap si en aquesta quantitat d’agents compten el mateix servei 
de protecció i del Cos de Guàrdia que hi ha a l’Ajuntament. En cas que aquesta 
sol·licitud d’intervenció es produís, vol saber qui va donar l’ordre de no intervenir.
Recorda que ell va tenir l’ocasió de parlar amb el Sr. Batlle el mateix dia dels fets i que 
es van assabentar alhora de la intervenció de la Brimo en aquell mateix instant. 
Insisteix, però, a saber si s’havia demanat la intervenció per part del comandament de 
la Guàrdia Urbana de Barcelona destinat i desplegat sobre el terreny per intervenir 
sobre aquests fets.
CCM 13/20 Presidencia-EXT 4/9
El Sr. BOU dona les gràcies al Sr. Batlle per l’explicació, que ja portava llegida de casa. 
Malgrat tot, li agradaria que el regidor de Seguretat els pogués contestar preguntes 
que són importants i que creu que els barcelonins es poden fer tranquil·lament.
Constata que estan parlant de seguretat, de la defensa de la Casa Gran, de la casa de 
tots els barcelonins. Diu que ells hi treballen, però que és la casa de tots els 
barcelonins. Pensa que, en definitiva, estan parlant d’un fracàs, ja que poden anar a 
buscar la responsabilitat, però que ha estat un fracàs per a tots ells. Manifesta que ell 
mateix, com a regidor, es va sentir molt dolgut per les destrosses que es van fer a la 
plaça Sant Miquel, amb el trencament de vidres, i que no es pogués evitar. Diu que ell 
també se’n sent responsable, tot i que no ho és directament, com sí que ho és el Sr. 
Batlle.
Anuncia que farà tres preguntes al regidor de Seguretat i després entrarà en detalls. 
Vol saber si hi ha hagut falta de previsió, si s’haurien pogut tapar les 4 o 5 entrades de 
la plaça, perquè la plaça Sant Miquel és una ratera. Pregunta si hi ha hagut errades de 
protocol, ja que, si no, s’ha de canviar de protocol. Pensa que tot el que ha passat cal 
mirar-ho amb un aspecte constructiu i intentar de totes passades que no torni a 
passar. Pregunta si hi va haver una manca d’entesa amb els Mossos d’Esquadra i si un 
va tirar per un cantó i l’altre per un altre i no es van coordinar. 
A continuació, constata la falta d’efectius. Recorda perfectament que en la campanya 
electoral va demanar, igual que altres grups, més dotació, perquè Barcelona és una 
ciutat molt cosmopolita, molt internacional i on hi pot caber tothom, però també hi 
cap la delinqüència. Per tant, pensa que és important que la seguretat brilli, perquè 
això de la seguretat és bàsic, i a darrere hi ha el benestar social, l’economia, el 
creixement, etc.
Comenta que en aquell moment van demanar fins i tot que la UREP es reforcés. Creu 
que és molt important que es reforcin, sobretot, els operatius dels seus companys, 
que estan dirigint el trànsit i en un moment donat necessiten no deixar de dirigir el 
trànsit, de manera que aquests guàrdies tinguin una missió de protecció i sàpiguen 
actuar de manera ràpida i immediata.
Indica que ell ha arribat a les 7.25 h del matí, de manera que, com que era massa 
d’hora, la porta del davant estava tancada i ha entrat per la porta del darrere, cosa 
que no fa mai. Explica que s’ha pogut passejar per tot arreu i que no ha vist a ningú, 
per la qual cosa a les 7.30 h ja era a la sala. Diu que al final un senyor ha sortit i li ha 
comentat que venia una mica d’hora. Insisteix que s’ha pogut passejar per tot arreu i 
que no hi havia ningú, ni a les sales on es veuen les càmeres. Conclou, doncs, que 
podria entrar-hi qualsevol, cosa que el preocupa una mica. Per tant, està convençut 
que la seguretat és millorable i cal saber què es pot fer.
Pel que fa al Cos de Guàrdia, comenta que cada dia que va a l’Ajuntament entra per 
davant i hi ha un agent a la porta, però vol saber si aquest guàrdia està connectat amb 
els de dintre. Aclareix que no farà preguntes que podrien influir en el fet que la 
seguretat quedi perjudicada. És conscient que no han de saber la gent que hi ha o no 
hi ha al Cos de Guàrdia, però pregunta si aquest guàrdia està comunicat amb els de 
dintre o un dia el poden apallissar i ningú en sabrà res. També vol saber si els guàrdies 
de dintre tenen un protocol d’actuació immediata en defensa d’aquella porta i aquell 
guàrdia o si l’alcaldessa o els regidors passen per allà. Insisteix a saber si tot això està 
CCM 13/20 Presidencia-EXT 5/9
previst. Pensa que no han d’esperar que hi hagi un problema i després s’hagin de 
lamentar. Troba que això és prou important.
El Sr. CORONAS, en primer lloc, vol agrair explícitament al Sr. Batlle que els hagi fet 
arribar un informe molt sintètic, però que defineix molt bé els fets ocorreguts el 
31 d’octubre. Avança que, seguint aquest exemple, el Grup d’ERC vol portar a la Junta 
de Portaveus una proposta perquè els grups es posin d’acord en el fet que sempre, en 
una compareixença, es faci d’aquesta manera, perquè facilita molt la feina i els 
permet preparar el debat a totes les parts. Més enllà que estigui d’acord o no amb 
algunes de les decisions que es prenen, manifesta que té el regidor de Seguretat com 
un referent a l’hora d’informar i comunicar-se amb els grups, i creu que val la pena 
destacar-ho.
Sobre el que va passar, opina que l’informe és molt clar i el que els ha explicat en 
aquesta sessió, també. Constata que el que va passar és que hi va haver una manca de 
previsió, no tan sols de la Guàrdia Urbana, sinó també dels Mossos d’Esquadra i, quan 
hi ha una manca de previsió, els fets fan que es desbordin les situacions, tal com va 
passar.
Pel que fa a les decisions que es van prendre un cop es va produir aquesta situació, un 
cop els manifestants en un nombre de 800 o 1.000 persones van arribar a la plaça 
Sant Miquel i 40 o 50 es van dedicar a anar molt més enllà de la reivindicació i a passar 
a una agressió explícita de les dependències municipals, diu que no qüestionarà la 
decisió que es va prendre. Afirma que el Grup d’ERC sempre parteix de la premissa 
que prefereixen quatre vidres trencats que un guàrdia urbà ferit o un manifestant 
amb un cop de porra al cap. Per tant, seguint els principis de proporcionalitat, 
congruència i oportunitat, creu que les decisions que es van prendre a posteriori van 
ser correctes, però sí que va fallar la previsió.
Considera que va fallar la previsió perquè en una plaça Sant Miquel en obres, malgrat 
que mai havia passat abans, un cop arriben els manifestants en un nombre com 
aquest, doncs tenen elements que poden fer servir i s’hauria pogut preveure, tal com 
diu després en la part de previsió de futur o de coses a millorar. Pensa que s’hauria 
d’haver retirat el material d’obra de la plaça. 
Així mateix, opina que val la pena abordar amb el Departament d’Interior si realment 
a les manifestacions a Ciutat Vella, concretament a la plaça de Sant Jaume, en un 
moment com l’actual, en què s’han de seguir unes mesures de seguretat, de distància 
física, de mascareta, etc., ha d’existir un control d’aforament. Entén les dificultats que 
pot produir una situació com aquesta, però creu que és molt important que es tingui 
en compte.
Constata que el que està passant últimament –més enllà d’emmirallar-se en altres 
situacions similars que es produeixen a la resta de l’Estat espanyol, però també a 
Roma, a París o en ciutats internacionals– els ha de fer veure o preveure que de 
vegades, quan hi ha un moviment d’insatisfacció ciutadana pel motiu que sigui, tant si 
són els restauradors, els comerciants o persones que es preocupen pels 
desnonaments, sempre hi ha qui aprofita i s’organitza. Pensa que en el cas de 
divendres va ser molt clar, ja que hi havia convocatòries de l’extrema dreta, i això era 
conegut i notori. Diu que, així i tot, no hi va haver una previsió adequada.
Creu que al final han d’anar a parar a quins són els principis i els valors de la policia, 
que són molt clars: garantir els drets i les llibertats de totes les persones, actuar amb 
CCM 13/20 Presidencia-EXT 6/9
integritat, proporcionalitat, congruència i oportunitat, i amb absoluta neutralitat 
política i imparcialitat. Està segur que aquests criteris es van donar, però opina que la 
situació s’hauria pogut resoldre amb una millor prevenció.
Tot seguit, vol recordar que el Codi ètic considera que, en situacions de conflicte, 
sempre s’ha d’intentar resoldre a través de la mediació i el diàleg i amb altres 
mètodes de resolució que no impliquin necessàriament l’ús de la força. Pensa que 
aquest tema en concret fa massa temps que no el veuen ni a la Guàrdia Urbana, ni als 
Mossos d’Esquadra. Creu que seria important també tenir-ho molt en compte, perquè 
en situacions en què es pot produir un cert risc, ja sigui a través d’una càrrega policial 
o d’una acció desmesurada per part dels manifestants, la mediació és un element clau 
a tenir en compte.
El Sr. MARTÍ GALBIS agraeix al regidor Batlle la tramesa de l’informe, que van rebre el 
dia anterior i van poder llegir i estudiar. També agraeix la convocatòria per a 
l’endemà, la reunió amb els portaveus de grups, en què segurament tindran ocasió 
d’aprofundir una mica en aquest tema, que és prou greu. 
Així mateix, lamenta i denuncia aquests fets, que van ser provocats el dia 31, i també 
el 30, com deia el Sr. Sierra. Afegeix que vol expressar tot el seu suport al Cos de la 
Guàrdia Urbana, a tots els agents, i especialment a aquells que van resultar ferits, 
perquè evidentment alguns van rebre alguna agressió, igual que els Mossos 
d’Esquadra.
Dit això, constata que després tindran ocasió, en la sessió ordinària, de debatre i votar 
una proposició sobre aquest mateix tema que defensarà ell mateix en nom del Grup 
de JxCat, de manera que ara no s’hi estendrà i simplement farà tres esments.
Coincideix amb la diagnosi, ja que és un fet objectiu i està al mateix informe que els ha 
fet arribar: aquesta manca de previsió. Diu que és evident que hi ha coses que no es 
poden preveure mai, perquè la perfecció no existeix i la certesa dels moviments que 
puguin fer els convocants i els participants en aquestes manifestacions no es pot tenir. 
Constata que en aquest cas ja venien del dia abans, en què hi havia hagut moments de 
molta tensió i de molt risc per a alguns agents de la Guàrdia Urbana a Via Laietana, tal 
com ha vist en imatges. Recorda que hi havia agents que anaven en moto que van 
quedar aïllats i van ser agredits per alguns manifestants violents. Per tant, pensa que 
en aquest cas la previsió va fallar. Tot i que no es pot preveure tot, opina que algun 
encert més s’hauria pogut produir.
Destaca que hi ha una manca d’efectius de la UREP, l’antiga USP. Comenta que el 
Sr. Batlle en l’informe diu que estan preparant 25 noves places. Constata que ara 
estan patint les conseqüències del desmantellament d’aquesta unitat. Recorda que en 
el mandat anterior es va desmantellar a la pràctica aquesta unitat, i reitera que ara en 
pateixen les conseqüències. Considera que amb 10, 20 o 25 agents de la UREP era 
impossible donar garanties de seguretat als edificis i als mateixos agents de la Guàrdia 
Urbana davant de 800 o 1.000 assistents a aquesta manifestació. Però pensa que això 
s’havia d’haver previst, perquè ell mateix va ser present a l’inici d’aquesta 
manifestació a la catedral i, veient com estaven les coses i com anaven, era evident 
que allò acabaria amb violència. Considera que aquestes coses s’han de preveure, 
especialment per part dels professionals. Remarca, doncs, que falten agents de la
Guàrdia Urbana i de la UREP. 
CCM 13/20 Presidencia-EXT 7/9
Pel que fa a la coordinació amb els Mossos d’Esquadra, diu que ja els ho explicarà 
l’endemà, perquè en aquesta sessió no té temps. Pensa que és molt important, 
perquè les forces d’ordre públic, sigui l’ARRO o la Brimo, del Cos de Mossos 
d’Esquadra, finalment van intervenir, per sort. Indica que, segurament, amb una 
millor coordinació s’hauria pogut prevenir algun dels aldarulls i destrosses que es van 
produir a l’edifici de l’Ajuntament de la plaça Sant Miquel.
Tanmateix, no sap quin tipus de formació té la URPE en ordre públic, cosa que els 
hauria d’explicar algun dia, perquè és important, sobretot sabent el que els ve. 
Constata, com deia el regidor Coronas, que no es tracta d’uns fets aïllats, ja que, per 
desgràcia, per la conjunció de situacions d’estrès social, de crisi econòmica i de la 
COVID-19, venen temps complicats. Així doncs, demana al regidor de Seguretat que es 
revisin tots aquests protocols. Indica que d’això va la proposició que defensarà al cap 
d’una estona.
El Sr. VALLS constata que la situació viscuda pocs dies enrere desgraciadament no és 
un fet aïllat a Barcelona, ja que els darrers anys han vist com grups violents de 
diferents ideologies i amb diferents pretextos han actuat de forma violenta a la ciutat, 
de manera que han causat danys quantiosos i han generat una imatge molt negativa 
de Barcelona i perjudicis als ciutadans i ciutadanes.
Creu que la passivitat no és una opció, ni tampoc el silenci còmplice, tot i que l’han 
vist en moltes ocasions per part d’aquells que no eren capaços de condemnar la 
violència permanent, amb independència de la seva procedència o de les seves 
preteses justificacions. Diu que uns consideren que hi ha bons i mals aldarulls, bons o 
mals escraches, bones o males pintures. Ell pensa que la violència sempre és violència, 
i davant d’aquesta cal actuar sempre. Troba evident que cal actuar amb mesura, però 
també amb eficàcia, perquè, si no es fa, els fets dels que aprofitin qualsevol excusa 
per exercir la violència restarien sense conseqüències.
Entén, per experiència, que els operatius policials són sempre delicats, i per això vol 
ser curós amb les informacions que analitzen. Diu que les acusacions que formula, per 
exemple, un sindicat fan pertinent que el Govern doni explicacions sobre alguns punts 
importants, com ara explicar per quin motiu la UREP no va intervenir, tenint en 
compte que té la capacitat per fer-ho.
Destaca que la Guàrdia Urbana té entre les seves competències la custòdia dels 
edificis municipals i té la capacitat per custodiar-los de forma eficaç. Diu que, sent així, 
el moll de l’os és entendre quins són els motius que van fer que la Guàrdia Urbana no 
intervingués i per quin motiu no es va aconseguir evitar que els manifestants violents 
arribessin a destrossar els vidres de la plaça Sant Miquel.
Comenta que la tarda del dia abans van rebre un informe, cosa que agraeix al Sr. 
Batlle i li dona altra vegada la seva confiança, perquè el regidor de Seguretat és un 
professional que entén d’aquests problemes. 
Entén que l’informe pretenia resoldre aquesta qüestió. Així i tot, diu que aquest 
informe li genera alguns dubtes. En primer lloc, sobre la capacitat de preveure que la 
manifestació es mogués de la plaça de Sant Jaume a la plaça Sant Miquel, tenint en 
compte la proximitat d’una ubicació amb l’altra. Pensa que no s’entén com es van 
deixar tants agents en espera al Parc de la Ciutadella.
En segon lloc, constata que a l’informe es diu que durant la manifestació es va 
observar un canvi en la dinàmica de la manifestació en el sentit de servir com a 
CCM 13/20 Presidencia-EXT 8/9
element de cobertura i impunitat per a grups de joves –entre 100 i 150– que buscaven 
obertament el conflicte contra la policia. Afegeix que en el mateix informe s’especifica 
que aquests joves no s’identifiquen amb cap ideologia concreta. Pregunta com ho 
saben, ja que si ho saben del cert es pot afirmar que tenen més informació de la que 
es proporciona a l’informe i no s’especifica si s’han obtingut abans o després dels fets.
Aclareix que el seu grup en cap cas qüestiona la preparació ni la capacitació de la 
Guàrdia Urbana, sinó que, en tot cas, qüestiona les directrius en funció dels resultats 
que s’havien donat d’aquestes.
El Sr. BATLLE diu que, atès que han enviat l’informe per escrit, es remet al contingut 
de l’informe, que està signat pel cap de la Guàrdia Urbana. I espera que en la sessió de 
l’endemà es puguin estendre més, ja que per això l’han convocada.
El Sr. SIERRA conclou que s’hauran d’esperar a l’endemà. En tot cas, manifesta la 
manca de previsió per part del responsable de la seguretat de la ciutat.
Així mateix, torna a manifestar el suport i el reconeixement tant als membres de la 
UREP com als membres del Cos de Guàrdia de l’Ajuntament i a tota la Guàrdia Urbana.
ES DONA PER TRACTADA
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 9.30 h.
CCM 13/20 Presidencia-EXT 9/9