2020 / 1 INFORME 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA PRESENTACIÓ Els greus efectes de la Gran Recessió de 2008 sobre l’ac- Per fer front a les diferents necessitats de la societat, tant tivitat econòmica i la població en general han anat impul- les bàsiques com les de nova aparició i, particularment, sant les desigualtats econòmiques i és molt probable que les dels sectors socials més desafavorits, s’han dut a ter- aquesta situació empitjori per l’impacte de la pandèmia me accions que pretenen satisfer les necessitats indivi- de la COVID-19. Per aquests motius, es posa en dubte duals i comunitàries amb criteris ambientals, socials i de la viabilitat del sistema capitalista tradicional i se n’eviden- gènere, amb esperit cooperatiu de democratització i res- cien les limitacions i incongruències dins d’un context de ponsabilitat. reptes tecnològics, socials i climàtics. L’objectiu d’aquest informe és aportar coneixement La manca d’ocupació, el risc d’exclusió del mercat de tre- sobre la situació actual de l’economia cooperativa, ball i la gran quantitat de crítiques sobre el funcionament social i solidària (ECSS) des d’un punt de vista local del sistema econòmic han generat dinàmiques d’auto- i metropolità, així com del seu mercat de treball, per ocupació, el reforç de la solidaritat entre els diferents ac- afavorir la planificació de polítiques d’actuació local i tors econòmics i, sobretot, noves iniciatives. aconseguir una societat més justa i sostenible. 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA 1. DEFINICIÓ Què és l’economia cooperativa, social i solidària? Conjunt de les activitats econòmiques i empresarials que persegueixen, amb una perspectiva humanista i social, l’interès col·lectiu dels seus integrants i la comunitat en general (Llei 5/2011; Martínez, 2019). Trets que la caracteritzen: a) Activitats econòmiques en l’àmbit privat i amb inde- pendència dels poders públics. b) Cerca de l’interès col·lectiu dels seus integrants i de l’interès social en general, en contraposició a l’objectiu de l’empresa privada, que és la generació de beneficis per als propietaris. c) Gestió participativa: fa prevaldre el factor del treball per sobre de les aportacions de capital a l’empresa. d) Fort compromís amb el desenvolupament local, la igualtat de gènere, la cohesió social, la inserció de persones en risc d’exclusió social, la genera- ció d’ocupació estable i la sostenibilitat mediam- Tot i que encara no s’ha fet cap estudi quantitatiu me- biental. tropolità —l’AMB està elaborant el mapa d’experiències d’economia cooperativa, social i solidària metropolita- f) Enfocament més humà en la gestió empresarial. Les na—, parlem d’un sector que podria facturar al voltant de persones estan motivades per si soles i equilibren els 16.434 milions d’euros, i comptar amb uns 150.000 tre- interessos personals amb valors, i no únicament amb balladors, més de 200.000 voluntaris, més d’1.000.000 motius econòmics, de manera que s’interessen pel de socis de consum i 230.000 mutualistes. Malgrat procés de presa de decisions de l’empresa i s’hi in- que són dades molt aproximades, les podem comparar volucren més. Malgrat que no passen per alt l’interès amb la facturació dels principals sectors a la província de propi, parteixen d’una visió positiva de l’ésser humà, Barcelona: químic i farmacèutic, 19.354 milions; comerç de manera que les persones no responen tan sols a a l’engròs, 17.242 milions; vehicles de motor, 15.964 mili- incentius econòmics i financers, sinó que també es ve- ons; energia, aigua i sanejament, 15.788 milions, i així suc- uen impulsades a fer el que és correcte. cessivament (Culleré, Canals, 2016). No existeix una llista tancada de les activitats i pràctiques Una diferència important que cal destacar, amb indepen- que s’inclouen en l’àmbit de l’ECSS, si bé, històricament, dència del volum econòmic, és l’alt grau d’impacte local, s’ha relacionat amb: cooperatives, associacions, centres social i individual que tenen les actuacions de l’ECSS i, especials de treball, empreses d’inserció, fundacions i sobretot, el seu paper estratègic de futur. Segons Gar- mutualitats. cia-Chueca y Fernández de Losada (2020), a les me- Algunes de les activitats de l’ECSS estan estretament lli- tròpolis europees estem davant de reptes importants: gades a l’economia informal. Per exemple, les persones pressió demogràfica; risc d’exclusió de joves, migrants, que es dediquen a la cura de gent gran sense decla- persones discapacitades i gent gran; precarització crei- rar-ho, formen part de l’economia informal. Però podrien xent en l’accés a l’habitatge; concentració de la pobresa acollir-se a un programa que els permetés impulsar una i exclusió social general; desarticulació territorial; proble- cooperativa per a la prestació d’un servei públic d’aten- mes d’accés al treball i condicions laborals precàries, en- ció a la gent gran, i llavors passarien a formar part de tre altres elements. Tots aquests reptes són l’espai natural l’ECSS. d’activitat de l’ECSS. 2 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA Pel que fa a la realitat de l’economia cooperativa social • 1.313 fundacions i solidària del territori metropolità, les primeres estimaci- • 96 centres especials de treball i 40 empreses d’in- ons, molt aproximades, es mouen al voltant de les dades serció següents: • 520 iniciatives d’economia comunitària (equipaments de gestió ciutadana, grups de consum agroecològic, • 2.006 cooperatives mercats d’intercanvi, bancs del temps i horts comu- • 1.900 societats laborals nitaris) • 49.591 associacions • 7 entitats de finances ètiques 2. MAPA D’EXPERIÈNCIES D’ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA Metodològicament parlant, no és senzill obtenir informació La distribució de l’ECSS per forma jurídica, sense desagregada i homogènia de l’ECSS d’àmbit metropolità, comptar les societats laborals, es reparteix principalment tal com mostren els estudis de l’AMB (Espelt, Currons, entre un 49 % d’associacions i fundacions, un 39 % de Fuster, 2017) i de la Confederació d’Entitats per a l’Eco- cooperatives i un 4 % de centres especials de treball. nomia Social (CEPES) (Martínez, Castro, Santero 2020). S’ha detectat un 4 % d’altres formes jurídiques (societats Això complica l’anàlisi dels impactes que causa, fet que limitades, societats civils, autònoms), que en principi no a la vegada dificulta tant el disseny com la gestió de fu- pertanyen a l’economia social però que estan en procés tures actuacions. Per aquest motiu, i per tal de donar-ne de transformació. una imatge el més fidel possible, l’Agència de Desenvo- lupament Econòmic de l’AMB està construint un mapa d’experiències d’economia cooperativa, social i solidària a escala metropolitana. Una part rellevant d’aquest mapa és la que mostra els resultats del qüestionari metropolità fet a empreses vinculades a l’economia social, base d’aquest TROP, i sobre la qual cal fer alguns comentaris de partida: • S’hi mostren els resultats obtinguts en un primer grup de qüestionaris, en concret, 129. • Resta pendent incloure-hi les societats laborals (en procés) i les cooperatives agràries (tot i que són poques). • Cal tenir en compte l’efecte «urbà», en el sentit que l’ab- sència de grans cooperatives agràries fa que els resultats d’estudis similars, com ara el de CEPES, siguin diferents del de l’AMB. Distribució, dimensió i activitats principals Pel que fa a la distribució geogràfica, cal destacar que Les cooperatives i les associacions són les formes el 65 % de les entitats que han respost el qüestionari se jurídiques més habituals situen en municipis metropolitans i el 35 % restant a Bar- El 65 % de les activitats recollides en l’enquesta se celona ciutat. situen en municipis metropolitans i el 35 % a Barcelona Gran part de l’ECSS és de dimensió reduïda En relació amb l’àmbit del treball, la gran majoria (84 %) El serveis culturals, socials i educatius concentren el de les entitats tenen menys de 10 treballadors. El 12 %, gruix de les activitats entre 11 i 50; el 3 %, entre 51 i 250, i l’1 %, més de 250. 3 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA En la distribució de les empreses per activitats, pre- dominen els serveis socials (30 %), el sector cultural (20 %), les activitats educatives (18 %) i l’agroalimentació (13 %); sectors com la consultoria (5 %), el comerç (5 %), l’energia i el medi ambient (4 %), l’habitatge (3 %) i els projectes tecnològics (2 %) tenen un pes molt més tes- timonial. L’ECSS és deficitària en indústria manufacture- ra, transport, hostaleria i restauració, telecomunicacions i activitats sanitàries, ja que són sectors amb una quota superior en l’economia tradicional. L’anàlisi dels ingressos econòmics indica que el 80 % de les empreses tenen una facturació fins a 250.000 €, i un 7 % superen el milió d’euros. El nombre d’empreses de dimensió reduïda (per ingressos i nombre de treba- lladors) al teixit productiu mercantil és del 48 %, mentre que a l’economia social espanyola és del 41 % (Martínez, Castro, Santero 2020). Un factor que explica aquesta di- ferència en la proporció d’empreses de dimensió reduïda és l’efecte urbà, és dir, el fet que a l’àrea metropolitana no hi ha cooperatives agràries. La dona, eix central de l’ECSS metropolitana Predomini de la dona jove treballadora Als òrgans plenaris de les entitats hi ha majoria de dones, tot i que en tasques i funcions executives, la ràtio és més paritària Com més dimensió empresarial, més masculinitzada és l’entitat Com més jeràrquica és l’estructura, més presència d’homes; com més democràtica és en la governança, més presència de dones De tots els treballadors, el 77 % són dones. El 62 % d’aquestes dones tenen menys de 45 anys. El pilar del treball de l’ECSS és, per tant, la dona jove. L’economia social metropolitana és més femenina i jove que la resta de l’ECSS espanyola, fet que es pot explicar, en part, per l’absència de cooperatives agràries a l’àrea metropolitana. 4 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA Incidència dels ajuts públics Els ajuts públics representen el 40 % i el 25 % dels ingressos respectius de les associacions i les cooperatives L’ECSS és un potent instrument de dinamització econòmica metropolitana Per cada euro de subvenció, l’ECSS genera 2,5 euros en activitat econòmica nova Com més ajuts, més dones treballadores al sector En les activitats relacionades amb serveis a les persones, hi ha majoria de dones treballadores El pes de les subvencions a les associacions és del 40 % dels seus ingressos. Aquest percentatge baixa fins al 25 % en el cas de les cooperatives, tot i que la mitjana Els primers resultats de l’enquesta indiquen que la go- d’ajuts rebuts en euros és similar. En canvi, a les fundaci- vernança de l’ECSS està liderada per les dones en un ons i empreses d’inserció, si bé el volum dels ajuts és més 44 % dels casos, pels homes en un 30 %, i en un 26 % elevat (perquè de mitjana facturen més), el pes sobre el es gestiona de manera més paritària pel que fa a la par- total ingressat es redueix al 13 % i 18 %, respectivament. ticipació en els òrgans de decisió. Aquesta presència su- Ara bé, els primers resultats indiquen que l’economia perior de dones s’origina, sobretot, pel paper actiu que social és un potent instrument de dinamització eco- tenen en les cooperatives i les associacions. En canvi, nòmica a escala local, metropolitana i catalana. Per a les empreses d’inserció i centres especials de treball, cada euro que gasta una entitat d’economia social, que acostumen a ser més jeràrquics, la governança és es generen 2 euros d’activitat econòmica. Tot i que controlada per homes. pugui semblar que són entitats sostingudes amb ajuts, es mostren dues alternatives d’actuació: sense ajuts i zero euros d’activitat econòmica generada, o bé 14 milions d’euros en ajuts i una activitat econòmica nova de 35 mi- lions d’euros; és a dir, per cada euro de subvenció es generen 2,5 euros d’activitat econòmica. Com que el sistema fiscal absorbeix fins a una mitjana del 40 % del que s’injecta al sistema econòmic, s’acaba generant una recaptació que compensa cada euro gastat pràctica- ment al 100 %. 5 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA Una altra dada interessant obtinguda de l’anàlisi és la re- La massa salarial total de l’ECSS és clarament feme- lació entre ajuts públic i nombre de dones treballadores. nina (74 %). Pel que fa a la forquilla salarial per hora, D’una banda, el volum de dones treballadores al sec- la mitjana de la part baixa (13 €) i de la part alta (20 €) tor està directament relacionat amb el volum d’ajuts s’apropen. Es pot dir, per tant, que l’ECSS és clarament rebuts: com més euros en ajuts, més contractes de diferent de la resta del teixit productiu i molt més igua- dones. Així, per cada 2.781,43 € de despesa pública litària, tot i que, com es pot veure a través dels salaris anual, s’incrementa en una unitat el nombre de dones pagats, els segments de treball tenen poc valor monetari treballadores en una organització. Per altra banda, hi ha afegit (però sí que tenen valor social afegit). Aquests resul- una relació inversa significativa entre el grau d’innovació tats s’alineen molt bé amb els de CEPES, que indica un del producte i el volum de dones treballadores: com més salari mitjà brut anual de 24.500 € (uns 15,57 €/hora) per innovador és un producte, menys volum de dones a l’ECSS de l’Estat espanyol. contractades; en canvi, quan es tracta d’activitats re- lacionades amb serveis per a les persones (com els relacionats amb les cures), es contracten més dones. El 50 % de l’activitat econòmica generada és local (mu- nicipal) i el 39 % es duu a terme a la resta de Catalunya, preferentment en territoris adjacents. Cohesió social i dimensió del treball La inserció dels col·lectius en risc d’exclusió o diversitat funcional, present en un 31 % dels casos La conciliació laboral, plenament implantada (89 %) L’ECSS és coherent amb el seu discurs: només un 30 % dels contractes són temporals La massa salarial total de l’ECSS és clarament femenina (74 %) La forquilla salarial per hora indica clarament que l’ECSS és molt més igualitària que en la mitjana del teixit productiu Gran part del treball es concentra en sectors de poc valor econòmic afegit, però de més valor social afegit El 31 % de les entitats enquestades tenen personal de col·lectius en risc d’exclusió o diversitat funcional. El 57 % de les entitats tenen el local adaptat, i per al 60 %, la integració sociolaboral és una prioritat. Pel que fa a la contractació laboral, l’ECSS és plena- Capital humà i innovació ment coherent amb el seu discurs i marca, per tant, di- ferències importants respecte a l’economia mercantil o tradicional. El pes de la temporalitat és del 30 %, una xifra La innovació és un tema pendent que s’apropa molt a la temporalitat real de les feines i s’allunya d’algunes pràctiques habituals en les empreses tradicionals. De fet, el 70 % de treball indefinit és, fins i tot, La formació del personal (tant de treballadors com de una mica superior al que indica CEPES per a Espanya socis) és un tema pendent. El 60 % de les entitats no (67 %) i està molt per sobre del 36 % de les empreses disposa d’un pla de formació. tradicionals. 6 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA Dimensió ambiental L’economia social forta en conscienciació ambiental, però ha de millorar la posada en pràctica d’aquesta visió en les seves estructures Les empreses i entitats d’ECSS actuen habitualment te- nint presents els temes de gestió mediambiental: tenen polítiques activades en aquest àmbit en un 59 % dels casos. Tot i així, els resultats mostren que hauran de fer un esforç per passar a l’acció Per exemple, el 91 % no té cap sistema de control de les emissions de diòxid de carboni, i el 58 % no té contractades entitats proveïdores de serveis energètics que ofereixin el 100 % de l’energia provinent de fonts renovables. A més, el 67,7 % d’entitats afirmen que fan activitats d’in- novació. Les que concreten el tipus d’innovació que fan, indiquen que és sobre processos, màrqueting i disseny, organització, innovació tecnològica o innovació del pro- ducte. 7 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA Principals reptes per a l’economia social Capacitat per combinar els objectius socials amb la sostenibilitat 70,8 % econòmica de la gestió en economia social Grau de coneixement de la societat en general 43,5 % Els principals reptes que cal resoldre estan relacionats Polítiques públiques respecte a l’economia social 40,5 % amb el finançament i la sostenibilitat Mecanismes de finançament 32,7 % Pes del factor social en compres i licitacions públiques 30,4 % Definició mateixa del concepte 28,0 % La gestió econòmica i el seu encaix amb els objectius Capacitat que tingui per respondre a grans qüestions com el canvi 28,0 % socials és el principal problema que tenen les entitats climàtic o la fractura digital d’economia social , amb una gran diferència (70,8 %). De Possibilitat d’accedir a nous mercats o nínxols de mercat 27,4 % fet, la majoria de reptes que consideren principals són Capacitat d’innovació 26,8 % econòmics: mecanismes de finançament (32,7 %), com- Gran de compromís intern 24,4 % pra pública (30,4 %) o polítiques públiques (40,5 %). Com Model organitzatiu dels agents d’economia social 23,8 % a factor extraeconòmic, únicament se situa com a preo- Marc normatiu 18,5 % cupació important el repte de millorar el grau de conei- Política de comunicació 16,1 % xement de la societat envers l’economia social (43,5 %). 3. CASOS I APLICACIONS PRÀCTIQUES Agència de Desenvolupament Econòmic AMB El Mecànic Audiovisual, SCCL Foment de l’economia cooperativa, social i solidària Coop us with a cup of coffee El programa se centra en generar una línia específica de fi- El projecte d’MTK Space (Mecànic Audiovisual, SCCL) nançament i subvenció de nous projectes locals d’econo- neix de les inquietuds de tres joves santfeliuencs. La fina- mia cooperativa social i solidària (ECSS), donar a conèixer litat és demostrar que dins del sector audiovisual català hi el potencial de les monedes complementàries com a eina ha espai per poder treballar de manera sostenible, social de desenvolupament local i fer difusió de l’actualització i responsable. del mapa d’experiències d’economia cooperativa, social i solidària en l’àmbit metropolità. Fundació Goteo, Facto Cooperativa, SCCL, i Heres Social, SCCL L’Olivera, SCCL Programa integral Crowdcoop Vins i olis d’una terra i d’una gent El programa Crowdcoop és un projecte singular promo- La cooperativa L’Olivera es dedica a la indústria agroa- gut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies limentària. Cultiva vinyes i oliveres i elabora vins i olis de de la Generalitat de Catalunya i finançat pel Ministeri de proximitat. Treball i Economia Social. L’objectiu és facilitar el finança- ment a iniciatives d’economia social a través del micro- mecenatge. 8 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA Les monedes complementàries són una eina per al desen- AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC volupament i l’impuls del comerç local, l’atenció a col·lectius DE L’AMB en risc d’exclusió, el foment de l’ocupabilitat local, la millora de les relacions veïnals, el suport al teixit associatiu, la gestió — Any d’implantació de residus, la recollida selectiva i la prevenció d’abocaments, 2017 entre altres competències. — Estratègia Promoure el desenvolupament econòmic — Iniciativa Actualment, en el marc geogràfic del territori metropolità hi Pública ha quatre monedes locals en funcionament, amb el suport — Abast d’actuació de les administracions municipals: la grama, una moneda Àrea Metropolitana de Barcelona (36 municipis) digital que canalitza part de la despesa pública local i que té com a objectiu dinamitzar el teixit comercial, social i eco- nòmic de Santa Coloma de Gramenet; el rec, que va sorgir DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA arran d’un projecte que vincula aquesta moneda comple- L’Agència de Desenvolupament Econòmic va ser creada el mentària a la garantia de rendes de la població i a la dina- 2017 dins de l’organització de l’AMB, amb l’objectiu principal mització del teixit comercial i social a l’àrea de l’eix Besòs de reactivar l’activitat econòmica del territori metropolità mit- de Barcelona; el Vilawatt, que, a més d’una moneda, inclou jançant la promoció de sectors estratègics de l’economia tra- un projecte per a la creació d’un operador local d’energia dicional i l’impuls de noves economies. Juntament amb l’Àrea per liderar el procés de transició energètica a Viladecans, de Desenvolupament Social i Econòmic, la seva finalitat és i la CitiTalent, la moneda social i digital del Citilab, que té fonamental per impulsar la recuperació social i econòmica de l’objectiu de fomentar l’intercanvi de coneixement, la pro- la nova realitat metropolitana i fer front a la recuperació de la moció de la innovació i la col·laboració entre la comunitat crisi causada per la pandèmia de la COVID-19. emprenedora d’aquest centre de Cornellà de Llobregat. PROGRAMES D’ECONOMIA SOCIAL DUTS A TERME Actualització i difusió del mapa d’experiències de l’ECSS Suport a les empreses i projectes d’ECSS L’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB està im- L’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’AMB té pulsant el primer mapa d’experiències de l’ECSS en l’àmbit prevista, el 2020, la segona convocatòria d’ajuts a noves metropolità. El mapa permetrà, entre altres coses: activitats econòmiques i projectes. En conjunt, la convo- catòria compta amb un pressupost de 100.000 €, i l’im- • Fer difusió al territori metropolità de les diferents activitats port dels ajuts pot cobrir el 80 % del cost de les despeses d’economia cooperativa, social i solidària en curs. subvencionables, fins a un màxim de 6.000 €. • Facilitar informació útil al sector i als municipis. Aquests ajuts s’adrecen a impulsar la creació de noves ac- • Donar impuls a accions de sensibilització, jornades i altres tivitats econòmiques, la intercooperació i la competitivitat activitats específiques de difusió de l’economia social i so- dels agents econòmics de l’ECSS que tenen dificultats per lidària. trobar finançament per les vies convencionals. L’objectiu és afavorir l’expansió d’unes pràctiques econòmiques que • Facilitar el disseny de polítiques públiques amb els objec- es consideren especialment beneficioses per a l’economia tius de crear ocupació de qualitat, garantir salaris dignes, i la cohesió social de la societat metropolitana, que contri- reduir la pobresa energètica, impulsar la capacitació de les bueixen a impulsar la innovació i el desenvolupament amb persones, promoure les economies locals i una visió més perspectiva social i comunitària, que generen llocs de treball humanista de la societat, i reconèixer la funció de l’econo- especialment estables i que desenvolupen models de negoci mia reproductiva i les cures. orientats a satisfer les necessitats socials del mateix territori. En la convocatòria del 2019 es van rebre 78 sol·licituds de QUÈ N’HEM APRÈS? projectes procedents de 13 municipis metropolitans. El foment de l’ECSS per part de les administracions locals Foment de les monedes locals o complementàries contribueix a la dinamització econòmica amb perspectiva social i comunitària a través de la mobilització de recursos El projecte vol generar informació sobre les monedes com- endògens, la creació de llocs de treball especialment esta- plementàries i posar-la a disposició de les administracions i bles i el desenvolupament d’activitats orientades a satisfer els agents socioeconòmics del territori a través de jornades les necessitats del territori afectat. i activitats. 9 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA L’Olivera, SCCL MODEL DE NEGOCI — Any d’implantació El model de funcionament es basa en els següents elements 1974 centrals: — Estratègia Producció de vins i olis locals • Governança i participació paritària, amb 7 dones i 8 ho- — Iniciativa mes al Consell Rector, i 29 dones i 32 homes a l’assem- Privada blea de la cooperativa. — Abast d’actuació Barcelona • Treball: tots els treballadors són també socis i, per tant, la seva relació laboral amb la cooperativa és indefinida. DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA • Desenvolupament personal: Pla de formació intern, con- ciliació laboral, comissió permanent de cures, borsa d’ho- L’Olivera és una cooperativa d’integració social. Dona feina a res, ajuts als treballadors en matèria de transport. persones amb dificultats, que participen activament en tot el procés de producció, amb l’objectiu que el treball sigui una • La integració sociolaboral és una de les prioritats i objec- experiència vital i emocional. L’Olivera es troba al Parc Natu- tius de l’entitat. ral de Collserola. Des de l’1 d’abril del 2010, s’encarrega de • Innovació en processos, tecnologia (gestió al núvol) i ges- la gestió de la finca que l’Ajuntament de Barcelona té a Can tió organitzacional. Calopa de Dalt, així com del funcionament de totes les seves dependències i equipaments. • Intercooperació: els vincles amb altres empreses i enti- tats formen part de la seva estratègia de sostenibilitat eco- Treballa i gestiona les tres hectàrees de vinya de la finca. Al nòmica i social. celler de la masia, hi elabora el vi Vinyes de Barcelona, l’únic • Transparència interna en matèria d’ingressos. que es produeix a la ciutat. Inicialment, va néixer per ser el vi institucional de l’Ajuntament de Barcelona, però el 2016 • Polítiques actives en la minimització de l’impacte ecològic. es va començar a comercialitzar amb la idea de fer arribar a tothom un projecte vinícola que reivindica l’agricultura periur- bana i planteja una mirada moderna a la recuperació de l’ac- QUÈ N’HEM APRÈS? tivitat agrícola lligada a les grans ciutats. L’Olivera és un bon exemple de fusió entre agricultura local, indústria, consciència social i principis ambientals. El projecte endegat per L’Olivera a la masia Can Calopa de Dalt reprodueix el projecte social de Vallbona de les Monges, amb una llar residència i un centre especial de treball (CET) que dona feina a 20 joves en risc d’exclusió social o amb discapacitat intel·lectual. 10 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA El Mecànic Audiovisual, SCCL MODEL DE NEGOCI — Any d’implantació El model de funcionament es basa en els següents elements 2018 centrals: — Estratègia Espai de treball audiovisual, social i • Desenvolupament personal: Pla de formació intern con- cooperatiu tinuat, conciliació laboral, comissió permanent de cures, — Iniciativa borsa d’hores, ajuts als treballadors per desenvolupar pro- Privada jectes personals amb accés a instal·lacions i equipaments. — Abast d’actuació • Innovació en processos i metodologies de rodatge, tec- Nacional i internacional nologia, gestió organitzacional. • Difusió de l’ECSS: evidenciar i visibilitzar les moltes inici- DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA atives amb càrrega de valor social i actitud transformadora que es duen a terme al territori en favor del model d’eco- El projecte MTK Space està dinamitzat i gestionat per tres nomia cooperativa, social i solidària. joves de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat amb una àmplia experiència dins del sector audiovisual i amb un arrelament i • Arrelament local: ampliar el teixit cooperatiu del territori coneixement del teixit cultural i laboral de la ciutat molt fort. i fomentar la transformació d’empreses cap a un model Estan situats en un espai propi, a Sant Feliu de Llobregat, cooperatiu i d’economia social. Tenen un estret lligam amb de 750 m2 i dividit en tres platós de rodatge i una zona de els projectes de desenvolupament local i també fomenten coworking. el comerç local amb iniciatives i projectes propis o bé col- laborant en la difusió d’altres projectes amb identitat de territori. MTK Space és un espai de treball col·laboratiu i multidiscipli- nari que satisfà les demandes del sector cultural i audiovisual • Intercooperació: generar vincles amb altres empreses, potenciant les TIC, on es poden desenvolupar totes les fases autònoms i entitats com a part de l’estratègia de soste- de la producció i distribució dels projectes. Hi poden treballar nibilitat econòmica i social. Fomentar la creació de noves tant membres de la cooperativa de manera individual com en cooperatives i l’activació i consolidació del teixit cooperatiu col·laboració amb entitats externes, amb l’objectiu de gene- al Baix Llobregat. rar i promoure un espai de treball cooperatiu. • Transparència interna en matèria d’ingressos, despeses i retribucions. Així, MTK Space vol ser un eix vertebrador per a la creació d’una xarxa de professionals del sector del Baix Llobregat i • Economia circular: fomentar els processos d’economia de l’entorn, que assessori i aculli tots aquells professionals circular en els projectes desenvolupats a MTK Space a i empreses que tinguin necessitats formatives, requereixin través de l’estudi, el seguiment i l’assessorament de cada orientació o busquin noves connexions amb altres profes- projecte. sionals, per crear una estructura sòlida i de cooperativisme. • Internacionalització: crear un espai de referència al ter- ritori on les empreses internacionals puguin desenvolupar Sant Feliu de Llobregat, com a lloc on s’ubica l’espai, i en es- projectes o gravacions. pecial l’ambient industrial del polígon Matacàs, pren una gran importància en el projecte. És un ambient fora de Barcelona, però que es beneficia de la proximitat dels serveis i dels pro- QUÈ N’HEM APRÈS? veïdors gràcies a unes connexions de transport privilegiades. Els principals resultats obtinguts de MTK Space indiquen Traient profit de la situació geogràfica, MTK Space dona ser- que és possible integrar el desenvolupament social al món vei a l’activitat de la rodalia de Barcelona (Baix Llobregat, Alt audiovisual i, a la vegada, continuar sent innovadors i tenir un Penedès, Garraf i Vallès Occidental), ja que ofereix la possi- impacte econòmic local. bilitat d’accedir a un espai de treball proper i equipat amb molts serveis. A més, a Sant Feliu de Llobregat i als voltants s’hi concentra un gran nombre de professionals del sector, amb projectes i necessitats que sovint només es troben a la ciutat de Barcelona. MTK Space no només acosta aquestes facilitats, sinó que també potencia l’economia local. 11 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA Fundació Goteo, Facto Cooperativa, SCCL, i Heres mateix sector perquè presenti projectes que necessiten Social, SCCL acompanyament i finançament, i els anima que els publiquin com a projectes de micromecenatge perquè qui ho desitgi — Any d’implantació pugui fer-hi aportacions mitjançant la plataforma i impulsar 2019 l’impacte potencial d’aquests projectes gràcies al vincle amb — Estratègia l’entitat promotora. Programa de formació, acompanyament i finançament alternatiu amb matchfunding Dins del Programa integral Crowdcoop, se celebren sessi- — Iniciativa ons formatives perquè les persones i equips impulsors de Publicoprivada les iniciatives que volen participar en la convocatòria ob- — Abast d’actuació tinguin assessorament i coneixements relacionats amb el Catalunya micromecenatge, rebin opinions sobre la feina feta i, excep- cionalment, puguin treballar en la formulació i optimització de la seva campanya al costat dels tècnics i membres de DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA les entitats que els podrien finançar si sortissin seleccionats, cosa gens habitual en els processos de concessió de be- Crowdcoop és un projecte singular de la Fundació Goteo, ques i subvencions, i que és, sens dubte, molt beneficiós Heres Social, SCCL, i Facto Cooperativa, SCCL, amb un per als projectes. programa integral que es compon dels eixos següents: Més endavant, quan s’iniciïn les campanyes de microme- • Eix 1: Codisseny i ideació de valor. cenatge per a cada projecte, com si es tractés de vasos comunicants, l’entitat anirà abonant part del seu pressupost • Eix 2: Viabilitat econòmica i formes de finançament. paral·lelament a les contribucions dels ciutadans que donin Taller sobre qüestions legals i fiscals. suport als projectes, de manera progressiva, fins que esgotin • Eix 3: Estructura organitzativa. el pressupost. • Eix 4: Finançament alternatiu: el micromecenatge. Així, les dues fonts de finançament (la ciutadania i l’entitat matcher), queden vinculades durant tota la campanya de mi- • Eix 5: Màrqueting cromecenatge de cada projecte i creen un efecte multiplicador (match). És a dir, si una persona dóna X diners a un projecte La proposta parteix de la necessitat de comptar amb una específic, l’entitat matcher, segons la seva fórmula escollida, eina de finançament alternatiu especialitzada en l’àmbit co- aportarà també una xifra determinada de diners. El matchfun- operatiu que, a més de proporcionar formació i assesso- ding maximitza l’«efecte multiplicador»: la quantitat de diners rament als projectes en campanya, potenciï la creació de proporcionada pels ciutadans contribuïdors augmenta con- comunitat i permeti l’aportació de fons complementaris a siderablement quan hi ha suport institucional, en una mitjana través del micromecenatge (crowdfunding) i el matchfunding d’un 180 %, i com més diners hi aporta l’entitat, més possi- (combinació de micromecenatge i aportacions institucionals bilitats té el projecte d’acomplir-se. De fet, el percentatge de o empresarials). Així mateix, vol oferir un itinerari complet per projectes finançats amb èxit augmenta fins al 90 %, un 20 % a la creació de campanyes de micromecenatge i per a la més que la ràtio de campanyes reeixides a Goteo fora de con- creació de cooperatives fins que rebin el primer finançament vocatòries de matchfunding (70 %). o facin el llançament d’un producte o servei. METODOLOGIA DE MATCHFUNDING A CROWDCOOP QUÈ N’HEM APRÈS? Aquest procés s’inicia quan una entitat privada o públi- Encara hi ha noves maneres de trobar finançament alterna- ca (institució pública, cooperativa, empresa sensible amb tiu combinant eines com el micromecenatge, la capacitació i l’economia social...) disposa de pressupost (un dipòsit de l’acompanyament i els fons pressupostaris socials que enti- diners) per desenvolupar o donar suport a cooperatives amb tats privades o públiques (cooperatives, fundacions, institu- iniciatives interessants. Mitjançant la plataforma Crowdcoop cions públiques, empreses privades...) volen aportar a noves Matchfunding l’entitat fa una crida a la comunitat d’aquest iniciatives socials que tenen suport de la societat. 12 2020/1 ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA METROPOLITANA 4. REPERCUSSIÓ I APLICABILITAT A L’AMB Les administracions locals disposen de diverses potes- • Convenis de col·laboració, capacitat de l’administració tats i competències que poden posar al servei de l’eco- local per arribar a acords amb els ens relacionats amb nomia cooperativa, social i solidària per promoure-la als l’ECSS. seus territoris. • Potestat sobre el patrimoni municipal. L’administració Algunes eines a l’abast dels ajuntaments són: local pot explotar el patrimoni propi (en especial, el pa- trimoni públic de sòl i habitatge), mitjançant negocis • Fiscalitat: exempcions o bonificacions per a les entitats jurídics que poden articular-se a través de pràctiques relacionades amb l’ECSS. d’ECSS. • Compra pública responsable, utilització de la capacitat • Promoció econòmica: foment de l’emprenedoria social de compra de l’entitat local per afavorir les pràctiques i enfortiment de l’ECSS al municipi. d’ECSS. En aquest context, l’AMB es posiciona com un organis- • Subvencions: atorgament d’ajuts a les entitats d’ECSS. me catalitzador i promotor de l’economia social dins de • Potestat reglamentària que es pot orientar al foment de l’àmbit metropolità a través d’una línia d’ajuts a projectes les pràctiques d’ECSS. Per exemple, en l’elaboració d’ECSS, un mapa d’experiències i subvencions als plans d’una instrucció per a la introducció de clàusules soci- d’empresa d’emprenedors en l’ECSS. als en els processos de licitació pública. REFERÈNCIES Ajuntament de Barcelona (2016). Pla d’Impuls de l’Eco- Martínez González, J.L. (2010). Diagnosi del teixit em- nomia Social i Solidària 2016-2019 (PIESS). presarial d’economia cooperativa de Mataró. IMPEM, Ajuntament de Mataró. Culleré Córdoba, R.; Canals Miquel, J. M. (2016). Estruc- tura empresarial de la demarcació de Barcelona. Diputa- Martínez González, J.L. (2019): «La governança», a Eloi ció de Barcelona. Serrano i Robles (coord.), Introducció a l’economia i l’em- presa social, Icària Editorial, Barcelona. Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Estadísitiques. Recurs en línia: http://justicia.gencat.cat/ Martínez Martín, M. A. (dir.); Castro Núñez, R. B.; Santero ca/departament/Estadistiques [accés 30/03/2020] Sánchez, R.; Diego, P. de (2020). Análisis del impacto so- cioeconómico de los valores y principios de la economía Corrons, A. (coord.); Espelt, R.; Fuster, M. (2017). Econo- social en España. CEPES. mia social i solidària a l’àrea metropolitana de Barcelona: contextualització i situació actual. AMB. Milanovic, B. (2019). Capitalism, Alone: The Future of the System That Rules the World. Harvard University Press. Garcia-Chueca, E.; Fernández de Losada, A. (2020). Pilar Europeo de Derechos Sociales. El papel de las áreas me- Piketty, T. (2019). Capital e ideología. Editorial Planeta. tropolitanas europeas en materia social. CIDOB briefings. Coordinació del contingut: ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE L’AMB Barcelona, maig del 2020 13