Butlletí informatiu
Núm. 49
Març 2020
Exemplar gratuït
EDITORIAL FLAIXOS
SUMARI La recent tempesta Glòria també ens ha afectat, al Jardí 
JARDÍ BOTÀNIC Botànic. Ha tombat nombrosos arbres i malmès alguns • Nova edició del Planta’t al Botànic. El diumenge 22 de març tornem a  2 Editorial, per JM Montserrat
exemplars valuosos. I ha posat d’actualitat la importàn- celebrar que arriba la primavera amb una nova edició ndierl l ’Pelxapnatna’sti,
ó q ue enguany 
 3 Flaixos ivament per conte
 4 Descobrim el Jardí cia de les iniciatives internacionals com les de la reunió estarà dedic
Aact taivl idtaets aennuvlo·llaudpaa mpreenvet nstgir-onset eenlsi bcloel ·dleec lt’ieunst vourlnn,e ara l
ba leresd.rote ucció de resi-navirus i p
 6 El temporal Glòria al Jardí del coroorganitzada pel Jardí Botànic de Melbourne l’any 2018. dus, etc. Un dia festiu per compartir amb família i amics. Us hi esperem! 8 Parlem amb els guies voluntaris
  de l’AAJBB El propòsit era trobar la manera d’organitzar una xarxa 
 11 Els bonsais del JBB a les global per gestionar els paisatges i les col·leccions vives • Nova senyalització. Aquest hivern s’han instal·lat 
  mostres de bonsais estatals
 12 Els hostes del Jardí dels jardins botànics en el context del canvi climàtic. La 
18 cartells de fitoepisodis nous al JBB, en substitució dels 
cimera ha estat el primer pas per crear una aliança mun- antics. Els nous cartells, amb forma de faristol, se situen ASSOCIACIÓ D’AMICS
DEL JARDÍ BOTÀNIC dial d’organitzacions botàniques per a l’adaptació de les arran de camí per facilitar-ne la lectura. Incorporen un 
 13 Breus de l’Associació col·leccions vives dels jardins botànics al canvi climàtic. mapa de distribució del fitoepisodi i un plànol del Jardí 
 15 Racó del soci
Moltes associacions de jardins han manifestat el seu com- per ajudar el públic visitant a orientar-se.
promís amb el canvi climàtic i la voluntat de col·laborar 
per buscar paisatges amb més resiliència al canvi, que • Obres a l’edifici d’oficines i manteniment del JBB. A mitjan febrer 
Núm. 49 BROLLA assegurin la supervivència dels jardins botànics i la utilit-
s’hi ha iniciat una nova fase d’obres, promogudes per l’AMB. Amb aquestes ac-
Direcció: Josep M. Montserrat zació del conjunt dels coneixements hortícoles i científics 
tuacions (rehabilitació de la coberta del semicercle sud (ala vella), construcció 
Coordinació: Carme Solà
Consell de redacció: Núria Abellán, acumulats per buscar solucions que mitiguin les conse-
d’un nou menjador/office per als treballadors i finalització dels mòduls 4 i 5 del 
David Bertran, Clara González, qüències del canvi climàtic en el conjunt de la societat. semicercle nord (ala nova)), disposarem de més despatxos, dos magatzems de 
Ángel Hernansáez, Jaume Pàmies
Col·laboració: Pere Casbas, Juanjo Pardo L’any passat, els jardins botànics d’Espanya i Portu-
jardineria i una aula d’activitats polivalent.    
Disseny gràfic: Ramon Martínez gal, reunits a Màlaga, també vam manifestar la voluntat 
Revisió lingüística: Carme Solà de sumar-nos-hi. Entre les moltes iniciatives sorgides • Arranjament de camins al Jardí Botànic Històric. El desembre Impremta: Inspyrame Printing
Paper Cyclus print de 150 g, 100% reciclat hi ha la voluntat d’establir xarxes internacionals d’ob- passat van acabar les obres d’arranjament dels camins principals del JBH per 
Dipòsit legal: B 7696-2003 servadors per fer un seguiment fenològic d’algunes es-
part de l’AMB. Es va actuar tant al Sot de la Masia com al Sot de l’Estany, i es va 
1.000 exemplars gratuïts pècies de plantes, com ara la xarxa PhenObs, liderada estabilitzar el paviment tou de sauló amb un additiu especial.
Editen: Museu de Ciències Naturals pel Jardí Botànic de Jena, en què participen els princi-
de Barcelona i Associació d’Amics
del Jardí Botànic pals jardins botànics del món.
• Resum dades meteorològiques (01/09/2019 - 29/02/2020)
Amb la col·laboració de: La fenologia estudia la cronologia dels esdeveni-  Temperatura màxima Temperatura mínima Pluja Vent màxim
Àrea Metropolitana de Barcelona ments biològics que experimenta una planta al llarg de  28 ºC 3,35 ºC 475,40 mm 61 Km/h
Jardí Botànic de Barcelona/ l’any. La resposta fenològica als canvis és molt precisa 
Associació d’Amics del Jardí
Botànic de Barcelona i, si les observacions estan ben fetes i se saben in-
Dr. Font i Quer, 2 terpretar, pot ser molt útil per utilitzar plantes co-
Parc de Montjuïc
08038 Barcelona munes com a indicadors dels canvis ambientals.
Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) Esperem que entre tots siguem capaços de tro-
Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics)
Fax: 93 424 50 53 bar les complicitats necessàries per donar una 
a/e: museuciencies@bcn.cat (Jardí)
 info@amicsjbb.org (Assoc. Amics) nova dimensió cooperativa i d’abast mundial 
Webs: www.jardibotanic.bcn.cat al conjunt dels jardins botànics existents.
 www.amicsjbb.org
Josep M. Montserrat. Director del JBB
Imatge de portada:
Posta de sol des del Jardí,
Ángel Hernansáez 3
DESCOBRIM EL JARDÍ 
Les brolles de la península Ibèrica
Les brolles són comunitats vegetals • Brolles calcícoles, sobre sòls bà-
on predominen els petits arbustos de sics. Es distribueixen per gran part de 
port baix anomenats matolls sufruti- la península Ibèrica, sobretot per la 
cosos (suffruticetum), que conviuen meitat oriental, i també per les Illes. 3. Representació de la brolla gipsícola al JBB 4. Brolla halòfila (Es Salobrar de Campos, Mallorca)
amb geòfits, gramínies i altres plantes En formen part comunitats de Cl. Ros-
anuals i vivaces. marinetea. a l’interior amb gran concentració provocar la desaparició de totes les 
Presenten poca diversitat florísti- • Brolles acidòfiles, sobre sòls àcids, de NaCl, amoni o nitrats. Algunes plàntules en cas d’algun contratemps.
ca, amb una o poques espècies domi- en zones més fredes i humides de ca- comunitats destacables en són: Cl. 
nants; són de vida curta però es rege- ràcter litoral atlàntic, amb processos Crithmo-limonietea i Cl. Puccinellio- La fruticeticultura és un tipus de 
neren contínuament. de podsolització que creen sòls com- Salicornietea. gestió de les brolles o matollars, que 
 Per l’evolució de l’adaptació a vetlla pel bon aprofitament dels seus 
aquests indrets, les brolles ens ofe- recursos naturals i de les activitats 
reixen una gran riquesa de patrimo- que se’n deriven, com la pastura de 
ni florístic i faunístic, ja que alber- bestiar caprí, boví i equí de tipus 
guen gran quantitat d’endemismes rústic, l’apicultura, l’etnobotànica, la 
importants. Moltes de les plantes caça i els serveis de cultura, esbarjo 
que componen els matollars conte- i turisme. Alguna de les accions és el 
nen substàncies químiques que in- desbrossament en superfícies petites 
1. Representació de la brolla calcícola al JBB 2. Bruguera atlàntica hibeixen la germinació de plantes i de manera irregular per afavorir el 
Aquestes formacions s’estenen per pactats per l’acumulació d’alumini i que no en formen part, i així mante- rejoveniment de les mates i assegurar 
gran part del territori, entre 12 i 20 mi- ferro, dos elements que presenten nen el caire exclusiu de brolla. Tam- la conservació del sòl.
lions d’hectàrees, en sòls pobres i poc certa fitotoxicitat. Les comunitats més bé actuen com a repel·lent davant 
desenvolupats, i hi influeixen factors característiques i amb vegetació que d’animals fitòfags i eviten la humi- El lignotúber de les ericàcies es feia 
com la climatologia, l’orografia del ter- hi està adaptada són les brugueres, dificació del sòl. servir com a combustible pel seu alt 
reny i també la reiteració de l’acció de amb algunes lleguminoses, labiades i Algunes cistàcies i ericàcies pre- poder calorífic. Artesanalment, se’n 
humana (pastura excessiva i incendis). cistàcies. senten altres estratègies de perpe- feien pipes i amb les branques les fa-
En molts casos, la vegetació de les • Brolles gipsícoles, sobre sòls amb tuació, com ara l’adaptació química moses escombres de bruc. Els olis es-
brolles no és permanent: hi apareixen gran concentració de guix (CaSO4 i morfològica a la resistència als in- sencials s’aprofitaven per a finalitats 
unes primeres espècies colonitzado- 2H2O). Es troben en zones molt con- cendis. diverses en la indústria farmacèutica, 
res que s’aniran substituint per altres cretes com, per exemple, part de Cas- La reproducció de les plantes dels en perfumeria i en la fabricació de fi-
a mesura que la sèrie avanci cap a l’as- tella la Manxa o la depressió de l’Ebre. matollars és sobretot sexual. Les lla- tocides, insecticides i repel·lents. El 
soliment del bosc. La vegetació s’engloba dins de l’ordre vors acostumen a ser molt fines i es cultiu de fongs i micorrizes també n’és 
La composició florística de les brolles Gypsophiletalia. dispersen pel vent o per animals. Po- un tret destacable.
pot variar en funció del tipus de sòl i la • Brolles halòfiles i halonitròfiles, den tenir una llarga latència que evi-
zona geogràfica on creixen. Així, trobem: properes a zones litorals o en sòls ta la germinació massiva, que podria Text i fotografies 1, 3 i 4: Núria Abellán
4 5
CAUSES I EFECTES DELS DESPERFECTES DEL TEMPORAL GLòRIA
La borrasca Glòria (del 19 al 23 de 1. Fusta seca, rígida i amb cavitats, 
gener del 2020) ens ha dut un epi- que es produeix quan la planta pateix 
sodi molt destacable de pluges i vent estrès hídric o envelliment. És una 
durant cinc dies seguits. Ha estat una estratègia que té la planta per afavorir 
llevantada excepcional, tant per l’ano- l’autotala i el rebrot. És el cas de molts 
malia de dates en què s’ha presentat arbusts i de plantes germinadores 
(el gener és un més anticiclònic en (que no fan rebrots) per afavorir la 
què domina l’estabilitat meteorològi- inflamabilitat i, així, la dispersió del 
ca) com per l’excepcionalitat de la in- fruit per la via del foc. D’aquest últim 
tensitat i la durada. De fet, a Barcelo- cas en trobem nombrosos exemples a 
na es van registrar uns rècords de vent la zona d’Austràlia, entre les famílies 
tals, que es considera el temporal més de les mirtàcies i proteàcies.
important dels darrers 30 anys. També pot ser per raons mecàni-
Al Jardí, com a la resta de parcs ques, precisament per adaptació a 
de l’àrea metropolitana, les afectaci- la força del vent o de l’aigua: per no Plantes afectades per les ventades del Glòria
ons han estat molt nombroses: gran oposar-hi resistència sacrifiquen al-
quantitat de brancatge trencat i força gunes branques però així eviten ser morfa monopòdica, que es carac- pesta és doble: per una banda, és una 
arbres tombats. En concret, a la zona arrencades de soca-rel. El cas del teritza per tenir un eix molt llarg i oportunitat per rejovenir el Jardí. Per 
visitable del Jardí s’hi han compta- saüc és força paradigmàtic, perquè és poc ramificat que intenta penetrar l’altra, és la confirmació que tenim zo-
bilitzat una setantena d’incidències una planta que presenta una medul- al terreny en fondària, per generar nes de difícil creixement per a arbres i 
relacionades amb el temporal. N’han la a la part interna de la tija, un anell un bon punt d’ancoratge. El proble- grans arbustos per presència massiva 
resultat afectades 55 espècies: moltes continu de teixit esponjós anomenat ma és que aquestes plantes fan una de roca mare.
branques trencades a les zones d’Aus- colènquima laminar, que permet que capçada espessa i pesada que bascu- Tanmateix, és evident que esdeve-
tràlia (mirtàcies i proteàcies) i de Xile les branques joves puguin créixer la molt amb el vent, i necessiten una niments tan violents com aquest no 
(sobretot del bosc esclerofil·le) però molt ràpid i sense estries, cosa molt arrel pivotant molt forta que les fixi; convé que siguin recurrents, on mal-
també alguns arbres de grans dimen- útil en les primeres fases de colonit- i quan el terreny és molt dur, aquesta auradament ens condueix el canvi cli-
sions arrabassats a les zones del con- zació del bosc de ribera. Però quan la estratègia fracassa i no hi pot pene- màtic si no hi posem remei. El benefi-
junt de la conca mediterrània (prin- planta envelleix, aquest teixit perd trar. En aquests casos l’arrel es torna ci que pot aportar una selecció puntual 
cipalment gimnospermes i alguns les propietats elàstiques i es torna superficial i sinuosa, molt laxa i de d’individus o parts febles o envellides 
arbres de la laurisilva). trencadís. molt poca capacitat de sosteniment. I s’inverteix quan no hi ha temps per a 
En conjunt han patit més les es- és això el que ha provocat que al Jardí la recuperació, i les afectacions sense 
pècies de fulla perenne, amb molta 2. Arrels febles i superficials, que cedres i xiprers s’hagin descalçat tan valor adaptatiu ecològic o biològic es 
capçada, i amb fusta morta abundant, apareixen quan el sòl és poc profund fàcilment i hagin aparegut totalment generalitzen. 
sobretot plantades en indrets amb poc i la roca mare aflora, cosa que passa arrencats de soca-rel.
sòl i atalussats. Així, podem distingir en molts indrets del Jardí. Moltes Així doncs, l’aprenentatge que po-
dues causes principals d’afectació: gimnospermes fan una arrel axono- dem extreure dels efectes de la tem- David Bertran
6 7
PARLEM AMB ELS GUIES VOLUNTARIS DE L’AAJBB
noves que t’atrauen, és a dir que val la ressaltar molt el seu caràcter de Museu, 
El dissabte 22 de febrer es va celebrar l’Assemblea de Socis i una calçotada. Ho vam apro-
fitar per anar a veure els guies voluntaris de l’AAJBB, que aquell dia n’eren 3, i vam poder pena anar variant l’oferta. Per exem- de protecció, de conservació i de respecte.
parlar amb dos d’ells, en Guillem Ramon (primera promoció de guies de l’Associació, és a ple, una cosa que recomanem és que 
dir, 25 anys: tota la història de l’AAJBB!) i la Laura Buguñá (guia des del 2003, formada pel vinguin com a mínim un cop per es- Com aneu de participants?
mateix Guillem), que ens van donar una visió generalitzada del pensament de tot l’equip. tació... Així poden veure l’evolució del N’hi ha prou?
Són persones provinents de diferents disciplines, no necessàriament biòlegs o botànics, Jardí, els canvis de paisatge i en les G: Pel nostre gust diríem que no! Avui, 
però amb el denominador comú d’un interès tant per les plantes com per la divulgació del plantes mateix, les floracions... per exemple, he pujat al JBB a l’hora 
seu coneixement entre la ciutadania. I no només fan els guiatges; també participen en convinguda perquè hi tenia un recor-
altres activitats del Jardí, com el Planta’t o la Nit dels Museus. Alguna anècdota? Algun problema? regut, i no s’hi ha presentat ningú...
G: De vegades et trobes persones que L: Potser ens hauríem de preguntar les 
Què us aporta fer de guies voluntaris? guia, també m’interessa molt el que hi ha han anat pel seu compte a fer una vol- raons per les quals no hi ha prou gent.
Guillem: m’agrada molt el món de les al darrere del nom de les plantes, l’ori- ta pel Jardí i no els ha acabat de fer el G: La informació surt al web del JBB, 
plantes, i el fet d’explicar-ho als altres gen dels noms, què representen, cosa pes... Llavors han vingut a fer un re- també se n’informa a la finestreta i hi 
m’ajuda a aprendre’n més jo! que interessa molt també els visitants. corregut guiat i n’han sortit molt més ha rètols, però potser faltaria posar-hi 
Laura: tot i que soc formada en el món L: No els interessa entrar en detalls satisfetes. algun element més cridaner, que la 
de les plantes, treballo en un hospital específics d’aquesta planta o aque- L: Problemes n’hi ha hagut algun... Per gent vegi tan bon punt entri al Jardí...
i trobava a faltar el contacte amb les lla, sinó que volen fer una passejada, exemple, han robat... Han entrat a la nit L: Hi estic d’acord, però evidentment 
plantes. A més, crec fermament en els il·lustrada, això sí, i tenir informació i han robat la pinya d’una planta, que és caldria fer alguna cosa més: el Jardí no és 
voluntariats. una mica genèrica dels ecosistemes, decorativa i en una zona 
alguna planta que els sorprengui, però a més es pot f à c i lmen t 
Què se n’espera, d’un guiatge? no de manera exhaustiva. convertir en accessible 
G: A diferència del que es podria pen- pa... Això de- per a la gent, 
sar, normalment la gent venen a fer una La gent torna? mostra que és i això s’ha 
passejada; diria que no els agrada que els Sí, sí. Darrerament potser no tant, molt impor- de tenir en 
atabalis massa amb temes botànics. Una però sí que hi ha gent que repeteix amb tant ensenyar compte.
cosa que els interessa molt són els usos una certa periodicitat. El que passa és el Jardí però —>
de les plantes, l’etnobotànica. Com a que esclar, tornes si hi ha activitats Gemma Soriano que s’ha de Pere Vives
Dolores Sánchez Guillem Ramón Guillem Vives Josep Soler Laura Buguñá Lourdes Roca
8 9
LA COL·LECCIÓ DE BONSAIS DEL JBB A LES MOSTRES DE BONSAIS ESTATALS
—> Que caldria més informació sobre les màtics per a aquella persona que ja re- Darrerament les associacions i els clubs 
visites guiades, d’acord, però jo crec que peteix, que ja ha fet el guiatge clàssic i de bonsais han donat un vot de confi-
el problema és que la gent ja ni hi puja, vol aprofundir només en algun aspec- ança a la col·lecció que en tenim al JBB. 
al JBB... No és que siguin al Jardí i es te. Per exemple, la zona de Canàries. Aquest és el cas, per una banda, de l’As-
perdin la visita perquè la informació no Algun participant, després de fer un gui- sociació Art del Bonsai i la seva ja conso-
està prou visible, sinó que ni hi venen... atge fins i tot s’ha interessant per l’Asso- lidada mostra Nishikiten (30 d’octubre 
Realment l’important és que la gent co- ciació, se n’ha fet soci i fins i tot ha esde- a 1 de novembre 2019) en la qual vam 
negui millor on és el Jardí i que no els vingut guia també! I molts surten amb participar amb dues peces, un pi roig i 
importi l’excursió per arribar-hi... ganes de col·laborar amb el Jardí. Potser una heura; i, per l’altra, de l’associació de 
G: Encara hi ha gent que quan arriba no seran guies, però poden ajudar en al- bonsais Araba, amb la seva mostra Tan-
s’exclama de com els ha costat trobar-lo! tres grups de voluntaris, i a moltes altres tai (6-8 de desembre 2019), en què vam 
activitats que duem a terme els Amics. presentar un bosc d’oms i una Zelkova sp.
Us agradaria fer algun recorregut Les valoracions dels arbres presen- Ulmus minor
que ara no està previst? Els guiatges són majoritàriament tats en totes dues van ser molt positi- importància a l’estètica i això es reflec-
G: Podríem recuperar els recorreguts al JBB? ves, i van permetre als afeccionats al teix quan s’exposa un bonsai. El Kazari 
per Montjuïc que es feien fa temps, de Sí, però al JBH també se’n fa un el pri- bonsai de la resta de l’estat conèixer el és l’art d’exposar les distàncies entre les 
manera periòdica, un cop al mes... mer diumenge de cada mes. potencial que té la col·lecció de la nos- peces expositives, els espais buits que 
L: Així com oferir guiatges temàtics, tra ciutat. Però el reconeixement més es generen entre elles, etc. I el Sr. Rossi 
cosa que ve recolzada també pel pre- Alguna idea que vulgueu remarcar? important l’obtinguérem a la mostra va comentar que la sobrietat i l’equilibri 
sident de l’Associació, en Pere Vives: Doncs que és molt important fer difu- organitzada per la Unión del Bonsai de la composició eren perfectes.
guiatge per Austràlia i la zona d’Ocea- sió de tota aquesta activitat que duem Español els dies 24, 25 i 26 de gener a El comentari que feu de l’arbre prin-
nia de clima mediterrani, o la zona de a terme, perquè això ajudarà que vin- la població madrilenya d’Aranjuez. cipal, l’om, va ser que, mirat per parts, 
Sud-àfrica, per exemple... gui més gent. La presentació la componien un Ul- l’arbre no tindria res d’especial, però és 
mus minor (om pertanyent a la dona- un bonsai perfecte per l’equilibri per-
I algun d’ornitològic?... Acabada la xerrada, pugem tots tres ció de la família Duran i Farell), com a fecte entre les parts. Noteu-hi el tronc 
Fem puntualment una espècie de cap al pis de dalt de la Masia, on ens arbre principal, i una Davallia canari- vell i fosc, amb una escorça molt vella; 
tallers-visita específics, alguns d’or- espera una calçotada memorable ensis, com a planta d’acompanyament. el color clar de les branques principals 
nitologia (hem fet esforços per instal- amb socis i sòcies, voluntaris, vo- Una de les activitats que solen dur-se i de les subbranques, i tot això acolorit 
lar més nius i menjadores i fer-ne un luntàries, el director del Jardí i el a terme a les mostres de bonsais són les pel to vermellós dels brots d’aquest any.
seguiment...). I també se n’ha fet so- president de  l’AAJBB. explicacions que els mestres qualificats El mestre d’origen japonès Kazuo 
bre els bolets, sobre plantes aromàti- Moltes gràcies! fan sobre els diferents bonsais que pre- Yajima, que també va donar el seu 
ques... I el que ara estem discutint és senten els aficionats. Edoardo Rossi és parer sobre les composicions expo-
precisament d’oferir més guiatges te- Carme Solà un mestre reconegudíssim de Kazari, sades, va dir que aquesta era la més 
terme que fa referència a tots el preli- elegant de totes.
Equip de guies voluntaris: Dolores Sánchez, Enric Orús, Gemma Soriano, Guillem Ramon, minars necessaris per fer que quelcom 
Guillem Vives, Josep Soler, Laura Buguñá, Lourdes Roca i Pere Vives. sigui bell. Els japonesos donen molta Text i fotografia: Juanjo Pardo
10 11
ELS HOSTES DEL JARDÍ BREUS DE L’ASSOCIACIÓ...
L’eriçó fosc torna a Montjuïc Algunes de les activitats destacades de l’Associació
Tot i que històricament hi havia hagut realitzades el darrer trimestre del 2019
eriçons a Montjuïc, els darrers inven-
taris de fauna no n’havien detectat cap Tardor a la Jugatecambiental
exemplar. Però d’ençà de finals del del JBH
2019, en tornem a tenir en alguns in- Durant la tardor, cada diumenge s’ha 
drets de Montjuïc: en concret, al Viver dut a terme la Jugatecambiental a la 
Tres Pins i al Jardí Botànic Històric. Masia del JBH. La jornada és oberta 
L’eriçó fosc (Erinaceus europaeus), estímuls i es creïn el seu propi mapa al públic familiar, i consta de tallers i 
també anomenat eriçó comú o europeu, olfactiu abans de ser alliberats. Això els activitats diverses al voltant de l’hort i 
és un petit mamífer de la família dels permet reconèixer l’entorn amb més se- les plantes. Tot i que la tardor ha estat 
erinaceids. Té hàbits nocturns, i hiberna guretat, fet que afavoreix la seva posterior una mica passada per aigua, s’ha pogut 
(o semihiberna) d’octubre a abril. S’ali- supervivència i l’establiment a la zona. realitzar gairebé la totalitat de la pro- comptar amb una àmplia participació, 
menta principalment d’insectes, cara- El 17 d’octubre del 2019 se’n van dei- gramació prevista. i cada persona es va endur un hotel 
gols, cucs, aglans i altres fruits. I, de ma- xar quatre exemplars al tancat d’aclima- d’insectes per al seu balcó o jardí.
nera complementària, pot menjar-se tació, procedents del Centre de Recupe-
una sargantana o alguna serp petita. ració de Fauna Salvatge de Torreferrussa, 6 d’octubre. Excursió botànica
És una espècie protegida, i la tardor i el 31 d’octubre se’ls va obrir la portella als Estanys de Sils
passada se’n va dur a terme la reintro- de la instal·lació. Posteriorment, el 12 Amb el guiatge de Josep Maria Pana-
ducció, en què van participar l’Asso- de novembre es va incorporar a la instal- reda i en Josep Soler, el 6 d’octubre 
ciació Galanthus, l’AMB i el CMCNB/ lació d’aclimatació una parella procedent vam fer una excursió molt interessant 
Jardí Botànic. del Districte de Sant Andreu, i se’ls va als Estanys de Sils. Tot i que el dia 
El primer que es va fer va ser construir obrir la portella el 22 de novembre. amenaçava pluja, al final es va poder 
una instal·lació d’aclimatació, una peti- L’objectiu d’aquest projecte no és fer i la participació va ser àmplia. Hi 
ta pleta o tancat amb un refugi. Aquesta només participar en la reintroducció 5 d’octubre. vam poder descobrir la realitat botà-
fase d’habituació al nou espai és necessà- d’aquest mamífer a Montjuïc, sinó Taller hotel d’insectes nica i micològica d’aquest indret tan 
ria perquè es familiaritzin amb els nous també promoure el control biològic El dia 5 d’octubre en Pere Casbas ens singular del nostre país.
de la població de caragols i llimacs a va organitzar un taller de construc-
l’hort del JBH. Això permetrà salvar ció d’hotels d’insectes, que serveixen Visites guiades al JBB per a
les collites de verdures i hortalisses i per afavorir la cria de pol·linitzadors centres cívics de Barcelona
garantir la producció de llavors, i així com abelles solitàries i vespes. Da- L’Enric Orús ha organitzat aquesta tar-
mantenim el compromís de conreu vant la pèrdua d’habitats naturals, dor tot un seguit de guiatges a diferents 
ecològic a l’hort del JBH davant dels cada cop més preocupant, que sofrei- zones mediterrànies del Jardí Botànic, 
atacs dels mol·luscs gastròpodes. xen aquests insectes, la distribució especialment adreçats a alguns centres 
d’aquests petits nius pel territori fa- cívics de Barcelona, dins del programa 
Clara González i Jaume Pàmies cilita que hi facin estada. El taller va d’activitats que aquests desenvolupen 
12 13
FoToGRAFIA: PERE CASBAS
FoToGRAFIA: JAuME PÀMIES
EL RACÓ DEL SOCI
a la ciutat. Hi destaquem la participa- 16 de novembre. 15 de desembre. del MCNB “Micos, una història de 
ció dels CC Cotxeres Casinet, Albareda Taller de caixes niu Taller de tions de Nadal primats”. 
Sortidor i Font de la Guatlla. Taller de construcció de caixes niu, per Amb unes velles soques d’arbres, al- El mes ha estat marcat per l’Assem-
ajudar els ocells insectívors a passar guns dels participants del dinar de blea General de socis, el 22 de febrer, 
26 d’octubre. millor l’hivern. Es van instal·lar tot de Nadal van gaudir d’un taller de tions amb posterior calçotada.
Curs de jardineria bàsica caixes niu al sot de la Masia, així com de Nadal, que ens ajuda a recuperar 
El 26 d’octubre en Miquel Viñals ens va velles tradicions i fer-ho amb ele-
fer una matinal de conceptes bàsics de ments naturals de la terra.
jardineria, tot passejant per l’hort i el sot 
de la Masia del JBH. Substrats, plantaci- Primer trimestre del 2020
ons, sembres, creixement i cura de les Febrer 2020
plantes, trasplantaments, reg... Tots els 
Les activitats de l’Associació previs-
aspectes de la jardineria bàsica concen-
tes per al 2020 s’han iniciat el mes 
trats en unes horetes de taller en directe. una menjadora per a ocells feta durant de febrer amb una visita a l’exposició 
el taller. Els participants van construir 
9 de novembre. una caixa niu de l’ICO (Institut Català 
Taller de kokedames d’Ornitologia) amb tota la informació Algunes altres activitats previstes per al primer i segon trimestres del 2020
El 9 de novembre en Pere Casbas va per poder després fer observacions i • Març. El Museu de Ciències Naturals de Barcelona tanca de manera 
oferir un taller de kokedames, tècnica seguiment de les caixes. preventiva durant els propers 15 dies totes les seves seus, entre elles el 
oriental de substrat d’esfagne (mol- Jardí Botànic de Barcelona i el Jardí Botànic Històric. Aquesta actuació 
sa), per a plantes d’interior. Cada par- 15 de desembre. Dinar de forma part de les mesures adoptades per l’Ajuntament de Barcelona davant 
ticipant va poder fer un kokedama per Nadal i lliurament premis la #Covid19 orientades a contenir l’expansió del coronavirus i protegir-ne els col·lectius vulnerables. Estigueu-ne al corrent consultant el web. Gràcies!
endur-se a casa. El taller va tenir una concurs de fotografia
gran afluència de públic, i es va repe- El 15 de desembre vam tancar l’any • Abril. A l’abril farem un curs de fotografia i el taller d’observació ornitològica al JBB.
tir al desembre per a un casal de joves amb un arròs de verdures i carbassa, 
i gent gran de la ciutat. • Maig. Al maig tindrem el curs de bonsais III, un taller de jardins verticals i el curs il·lustració on van participar prop de 70 socis i botànica. 
sòcies. Vam aprofitar el dia per lliurar 
els premis del concurs de fotografia. • Juny. Pel juny hi ha previst, entre altres coses, el taller hortícola AFAB (Malalts Alzheimer) i 
una visita al Mar i Murtra. El 28 comença el Camp de treball.
Al web  www.amicsjbb.org/català/les-nostres-activitats/ podeu consultar totes les nostres 
activitats, dates i horaris.
Continuem oferint els tradicionals guiatges a càrrec dels guies voluntaris de l’Associació.
• Cada cap de setmana a les 12 h al JBB
• Els primers diumenges de mes a les 12 h al JBH
14 15
La nostra llavor fa créixer el Jardí
www.amicsjbb.org