Butlletí informatiu Núm. 51 Novembre 2020 Exemplar gratuït EDITORIAL FLAIXOS SUMARI Després d’uns mesos amb el Jardí Botànic tan- JARDÍ BOTÀNIC • Més que abelles. El 20 d’octubre es va inaugurar l’exposició “Més que abe- 2 Editorial, per Pere Vives cat i sense poder fer activitats a l’Associació per 3 Flaixos culpa de la pandèmia de la covid-19, el final de lles. Pol·linitzadors i flors. La vida en joc” a la sala d’exposicions temporals de 4 Descobrim el Jardí l’estiu i l’entrada de la tardor han permès obrir l’IBB. La podeu visitar de dimarts a diumenge fins a mitja hora abans del tanca- 6 Exposició pol·linitzadors: una finestra de certa normalitat. Amb plans de ment del JBB. L’accés és pel Jardí Botànic (edifici d’entrada/taquilles). Més in- Més que abelles contingència i molts protocols, el Jardí ha obert de formació a www.museuciencies.cat. 8 Parlem amb en Luis Óscar Aguado Martín nou les portes amb aforaments limitats i algunes 10 Flora zoòfila del Jardí 12 Els hostes del Jardí restriccions, i l’Associació d’Amics ha començat • Finalització de les obres d’ampliació i millora de l’edifici d’ofi- de nou les activitats de voluntaris a l’hort i al jardí, cines i manteniment. A finals de setembre va acabar la darrera fase d’obres ASSOCIACIÓ D’AMICS a l’edifici d’oficines i manteniment, promogudes per l’AMB. Actualment s’estan DEL JARDÍ BOTÀNIC en grups reduïts, amb mascaretes, desinfeccions 13 Breus de l’Associació continuades i mantenint distàncies de seguretat. arranjant les noves oficines pel que fa a mobiliari i equips informàtics per traslla- 15 Racó del soci El temps de confinament, però, ha omplert la ciutat, les dar-hi el personal del Jardí Botànic que fins ara ocupava despatxos a l’IBB. carreteres i els camps de plantes ruderals i “males herbes”, que diuen alguns, que s’han escolat pertot arreu i verdegen • Millores a la plaça singular del . A finals de se- cada esquerda, escocell o marge de vorera de la nostra ciu- tembre van començar les obres per engrandir l’escocell del Ficus rubiginosa que Núm. 51 BROLLA tat, canviant la nostra manera de veure els espais urbans. hi ha en una plaça singular del camí principal, entre les zones d’Austràlia i Sud- Coordinació: Carme Solà Ara aquesta renaturalització que s’ha fet visible caldrà veu- àfrica. És un dels arbres més grans del Jardí i té arrels fúlcries. Aquesta actuació Consell de redacció: Núria Abellán, re com es canalitza i es converteix en una millora de l’es- es fa perquè gaudeixi de millors condicions per arrelar, estabilitzar i apuntalar la Miriam Aixart, David Bertran, Clara González, Ángel Hernansáez, pai verd de la ciutat. Al Jardí, la petita brolla de l’hort de la capçada i poder seguir creixent.Jaume Pàmies Disseny gràfic: Ramon Martínez Masia n’és un exemple: també ha crescut ufanosa i moltes Revisió lingüística: Carme Solà abelles, vespes i altres insectes la voltegen de flor en flor. • Covid-19. El passat 15 de juny, tant el JBB com el JBH van reobrir portes al Impremta: Inspyrame Printing Paper Cyclus Print 150g, 100% reciclat Els guies botànics de l’Associació han reprès les visi- públic, tancades des del 13 de març per la covid-19. Aquests darrers mesos el tes guiades dels dissabtes i diumenges, i la Jugatecam- nombre de visitants s’ha anat recuperant progressivament, i el mes de setembre Dipòsit legal: B 7696-2003 1.000 exemplars gratuïts biental dels diumenges també torna a funcionar. Cap de ha arribat a les 4.394 visites. Editen: Museu de Ciències Naturals setmana rere cap de setmana les famílies i els visitants de Barcelona i Associació d’Amics • Resum dades meteorològiques (període: 01/06/2020 - 15/10/2020) del Jardí Botànic s’animen a venir. Amb la col·laboració de: La covid-19, però, no s’atura i sembla que inicia una Temperatura màxima Temperatura mínima Pluja Vent màxim Àrea Metropolitana de Barcelona segona onada de contagis. Això augmentarà la nostra in- 32 ºC 8,59 ºC 193,60 mm 28.577 Km/h Jardí Botànic de Barcelona/ certesa, farà endurir els protocols i haurem de mirar de Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona no abaixar la guàrdia davant la lluita contra la pandèmia. Dr. Font i Quer, 2 Serà una cursa fins a Nadal i més… Esperem que l’actua- Parc de Montjuïc 08038 Barcelona ció responsable de tothom pugui mantenir el Jardí obert Tel.: 93 256 41 60 (Jardí) i que les activitats realitzables amb més seguretat es pu- Tel.: 93 256 41 70 (Assoc. Amics) Fax: 93 424 50 53 guin continuar fent. Haurem de deixar per més endavant a/e: museuciencies@bcn.cat (Jardí) info@amicsjbb.org (Assoc. Amics) les trobades, els dinars, les reunions, les assemblees, Webs: www.jardibotanic.bcn.cat els comiats i les activitats festives, confiant que l’any que www.amicsjbb.org ve arribi amb més esperances. Imatge de la portada: Pere Vives. President AAJBB Carolina Trebol 3 tació més ben adaptada als episodis DESCOBRIM EL JARDÍ més secs. Aquesta aridesa també pot fer que la concentració de sals del Els boscos mediterranis de ribera sòl augmenti. En aquestes condici-ons de baixa humitat i salinitat és on Els boscos de ribera, també anome- apareixen associades als boscos les nats boscos en galeria, són formaci- resistents formacions de tamarigars ons vegetals que es distribueixen al (Tamarix canariensis i Tamarix africa- llarg de la llera dels rius i terra endins, na), baladrars (Nerium oleander) i ca- i que ocupen l’amplada que permet nyisars (Phragmites australis). l’abast de l’aigua freàtica. En canvi, de manera general, en in- El tipus de vegetació hi és molt sin- drets on la humitat és més elevada i el Populus alba, representant el bosc de ribera al JBB Font: Núria Abellán gular. Normalment està formada per curs del riu més continu hi podem trobar: arbres i arbustos caducifolis que tro- - Alberedes. Boscos típicament medi- • Alocar. Matollar dominat per l’aloc Platanus orientalis a Thassos, Grècia ben en l’ambient ripari les condicions terranis de ribera, molt característics (Vitex agnus-castus).Font: commons.wikimedia.org/wiki/File:Platanus_orientalis_jpg òptimes d’humitat i frescor que ne- del migjorn català, dominats per l’àl- • Murtrar. Màquia densa de zones om- cessiten per establir-se. ber (Populus alba) i l’om (Ulmus mi- brívoles, dominada per la murtra i com- La Conca Mediterrània gaudeix nor), amb un sotabosc de natura her- posta també per altres arbusts i lianes d’una gran diversitat d’ambients in- bàcia, generalment pobre en espècies. procedents de les comunitats veïnes de fluïts per diferències climàtiques i -Omedes. Boscos de tendència subme- terra endins, més seques. S’estén per geogràfiques i que definiran el tipus diterrània o mediterrània septentrio- zones relativament septentrionals on de vegetació ripària, molt sensible als nal, dominats per l’om o per altres ar- no arriba el baladre, però de vegades es Detall dels fruits de Platanus orientalis canvis ambientals. Els substrats sobre bres caducifolis introduïts. El sotabosc troben barrejats en zones de trànsit.Font: commons.wikimedia.org/wiki/File:Platanus_orientalis_ els quals es desenvolupa poden ser fruits,_Thasos_jpg herbaci és ric i dens. Rar al migjorn. A més d’albergar una fauna inte- també molt variables i es caracteritzen -Bosquetons de llera. Vegetació forestal taquen alberedes, salzedes de port ressant i actuar de refugi per a les aus pel tipus de sediments dipositats, que baixa però densa, pròpia de les illetes are-més baix, freixenedes de migratòries, els boscos de ribera han Fraxinus an- arriben amb els corrents, i per la prò- noses o dels codolars que hi ha al mig o a , tamarigars i baladrars. estat sempre altament productius, i gustifolia pia naturalesa geològica del terreny. les riberes sotmeses a l’embat de l’aigua:Als boscos riparis del Mediterrani per això han sofert una sobreexplo- Així doncs, segons la distribució • Salzeda. Bosquetó de tendència subme-oriental, situats a la zona de Grècia, tació dels recursos i una preocupant geogràfica podem trobar boscos de diterrània i mediterrània septentrional sud d’Itàlia i sud dels Balcans, hi pre- modificació de les seves característi- ribera amb influència atlàntica o con- dominat per la sarga (Salix eleagnos).dominen les comunitats amb ques, per exemple per haver-hi intro-Platanus tinental, o bé boscos amb una influèn- • Vimenera. Formació on predomina orientalis com a màxim representant. duït espècies arbòries foranes, com la cia del mar Mediterrani, intermèdia la Retama sphaerocarpa.A la península Ibèrica, els boscos Robinia pseudoacacia. Aquests factors o també molt marcada. Els primers -Bosquetons de matolls de rambla. de ribera amb influència mediterrà- juntament amb el canvi climàtic en fan estan constituïts per bedollars, verne- Vegetació forestal baixa, amb arbrets, nia es localitzen a la part meridional perillar l’existència, fet pel qual les ad- des, salzedes, omedes i freixenedes de arbusts i grans plantes herbàcies, més propera al litoral i cap al sud. La ministracions han començat a pren- Fraxinus excelsior, amb les comunitats pròpia de les ribes i lleres més seques humitat hi disminueix i generalment dre mesures per a la seva conservació. arbustives i herbàcies acompanyants de les rambles dels rius del Mediter-els cursos dels rius són de cabal es- corresponents; i en els segons hi des- rani meridional. Núria Abellántacional, fet que genera una vege- 4 5 MÉS QUE ABELLES. POL·LINITZADORS I FLORS, LA VIDA EN JOC Aquesta tardor inaugurem una exposi- i la fauna associada a la pol·linització ció centrada en el declivi de les abelles i melitòfila. Així, s’ha redissenyat tot la pol·linització, i la crisi ecològica que l’espai per configurar una experiència se’n deriva. Però l’exposició no només visual i sensorial que ens ajudi a trans- és un toc d’atenció als problemes me- portar-nos dins l’apassionant món de diambientals ocasionats per la crisi de les abelles. De fet, tres espais ben dife- biodiversitat que patim, també és un rents configuren l’exposició: intent d’ensenyar tot allò que podem El primer simula un niu d’abella, i fer per salvar la vida que hem heretat al és on s’explica què és la pol·linització, L’exposició acaba en un tercer espai, microhàbitats diferents en molt poc planeta. I és una oportunitat d’atenció com són les abelles solitàries, i la im- molt més il·luminat i amable, tant o més espai, aprofitant el fort gradient de al Jardí, a les seves plantes i flors. portància biològica de la relació co- interessant que els anteriors: mostra condicions edàfiques que es genera evolutiva entre insectes i flors. S’hi les alternatives que tenim a l’abast per (humitat i temperatura, matèria orgà- han reproduït a gran escala sis models atenuar la crisi ecològica i social a què nica i granulometria), i la rica geomor- de flors amb els respectius insectes estem abocats. D’una banda, ens en- fologia que possibilita, amb concavi- pol·linitzadors, s’ha fet una maqueta senya què podem fer de manera indi- tats, murs, pendents, sostres, galeries, gegant d’una abella, s’han escollit se- vidual, com a consumidors, jardiners, escletxes, fissures, etc. Tot plegat fa qüències de vídeo espectaculars que pagesos o, simplement, com a ciuta- que plantes de necessitats ecològiques mostren la vida íntima de les abelles, i dans; una mena de manual de bones força diferents puguin conviure en un s’exhibeixen sensacionals macrofoto- pràctiques. I de l’altra, ens ofereix en un únic espai, i que sigui en un indret llu- grafies que retraten tots els detalls de gran mapa iniciatives que s’estan duent minós, ja que en general tota bona flo- la pol·linització. a terme a Catalunya, Espanya i Europa; ració i pol·linització demana ambients El segon espai té una aparença iniciatives que estenen l’acció indivi- secs i assolellats. Les plantes arrelen molt diferent, més fosca i freda, per- dual a la col·lectiva, i fan del comporta- sobre l’espiral, i els intersticis del mur què és on es parla del declivi. Primer ment ciutadà una força de canvi en les de pedra seca ofereixen refugi i abric a de tot, en una gran escultura gràfica polítiques ambientals i en el model de les petites bestioles: borinots, escara- il·luminada es presenta la crisi eco- desenvolupament econòmic. bats, caragols, tisoretes, sargantanes, lògica i de biodiversitat que l’actual Pel que fa al jardí de pol·linitzadors, dragonets, tòtils, etc. model de desenvolupament humà és un espai de 300 m2 amb dos ele- El conjunt exposició i jardí de pol- està comportant. Tot seguit s’ensenya ments: un hotel d’abelles i una espiral linitzadors està pensat per oferir una d’una manera molt visual i interacti- amb pedra seca de plantes melitòfiles. visita ambivalent, talment viuen les L’exposició pròpiament dita és a la va el grau de dependència alimentària L’hotel ofereix a abelles i vespes un abelles, que crien dins de nius però sala d’exposicions de l’Institut Botànic que tenim amb les abelles: es simula espai protegit perquè hi puguin fer el es retroben amb altres abelles i bus- (dins el recinte del Jardí), i l’acompa- un supermercat on van desapareixent niu i criar les larves, i en reprodueix els quen menjar i materials a redós de nya un espai exterior enjardinat, el nou els productes que desapareixerien hàbitats naturals perquè s’hi instal·lin. les plantes. jardí dels pol·linitzadors, dissenyat per si prescindíssim de la col·laboració L’espiral amb pedra seca és una servir de model i d’exhibició de la flora d’aquests insectes. estructura que permet reproduir molts Text i fotografies: David Bertran 6 7 PARLEM AMB EN LUIS ÓSCAR AGUADO MARTÍN Entomòleg especialitzat en pol·linitzadors, macrofotografia i educació ambiental “De vegades em passo hores perdut en un prat a la vora del bosc. És en aquests moments que em sento en completa harmonia amb la natura i amb mi mateix; els sentits s’aguditzen, els insectes deixen de sentir-te com una amenaça i és quan puc crear les millors composicions… Aquestes fotografies són les que després em permeten intentar sensibilitzar nens i adults sobre la importància dels pol·linitzadors, de l’aigua del sòl, dels boscos…” Què i “qui” són els pol·linitzadors? de cultiu, embassaments…) o la conta- preses o alguns apicultors que desco- Com veuria una exposició sobre A Europa, principalment són insectes minació dels sòls per la indústria (mi- neixen els problemes que causen o que aquests altres pol·linitzadors? amb estructures especialitzades (nor- neria, química, mal ús de fitosanitaris). no volen reconèixer-los. En aquest sen- Per tot el que dic, una exposició que malment pèls a manera de plomes) Però també per l’excessiu nombre de tit els animo que coneguin a altres api- reculli informació audiovisual de la per transportar el pol·len d’unes flors ruscos que s’introdueixen arreu. cultors com Alberto Uría, que realitzen resta dels pol·linitzadors en aquests a unes altres: escarabats florícoles, pa- Un rusc d’abelles de la mel té mínim una apicultura més respectuosa i inte- moments crec que és vital, i en les pallones diürnes i algunes de noctur- de 50.000 a 100.000 individus. Quan grada amb la resta dels pol·linitzadors. xerrades que ofereixo per la península nes, mosques florícoles i abelles socials se’n traslladen 30, 40 o més a certes Penseu que quan modifiquem la na- i Sud-amèrica crec que hi ha un inte- (com la domèstica) i solitàries. D’aques- àrees sensibles en zones de muntanya tura de manera molt dràstica, per exem- rès creixent per aprendre. Penseu que ta manera asseguren la pol·linització i la o boscos, l’abella de la mel expulsa del ple, si destinem centenars d’hectàrees certs cultius són només pol·linitzats producció de fruits i llavors. territori papallones, borinots i la resta per a monocultius, espècies que abans per escarabats, altres només per mos- És un procés imprescindible per a d’abelles solitàries… Això és molt greu, apareixien de manera ocasional, po- ques, etc. la supervivència de la majoria de les perquè a més l’abella de la mel només den començar a ser una plaga. I jo crec i plantes amb flor, unes 7.000 entre la pot pol·linitzar de manera eficient com- treballo per trobar sistemes alternatius La seva altra gran passió és Península i els arxipèlags, i de molts postes, crucíferes i algunes altres plan- d’agricultura que ajudin a treballar amb la macrofotografia. arbres en boscos i muntanyes, a més tes amb flors obertes; però més de la auxiliars, permetent la conservació de La macrofotografia ens ofereix l’opor- d’afavorir la subjecció del sòl, la neteja meitat de les nostres fanerògames o te- les bogues en camins i vores de cultius, tunitat d’aprendre tot observant el de l’aire i del sòl… A més, gràcies a la nen corol·les llargues i profundes o ne- creant o mantenint les tanques perifè- que passa de prop... I ens permet pol·linització obtenim molts dels nos- cessiten ser pol·linitzades per vibració riques amb arbustos… Les vespes (que desenvolupar la creativitat buscant tres aliments (fruites i hortalisses). (com ho fan, entre altres, els borinots). poden picar-nos), resulta que patrullen moments íntims entre les flors i els En algunes àrees boscoses o munta- Al final això es tradueix en una preocu- entre els nostres cultius, boscos i jar- insectes, la millor llum, els colors nyenques estan fora de perill, però en pant pèrdua de biodiversitat, i desenes dins, i controlen que no hi proliferin de pètals, fulles i prats, els fons… general els pol·linitzadors van en declivi de plantes deixen de produir llavors… plagues de papallones nocturnes o arnes, Ens permet registrar molts matisos per diverses causes, algunes ja conegu- de xinxes, llagostes, etc. En el cas d’algu- i dades amb una qualitat realment des o previsibles, com la pèrdua i frag- Com a divulgador es deu trobar nes mosques i mosquits causants de ma- sorprenent, i a més de coneixements mentació de l’hàbitat (per construcció de alguns obstacles... lalties, el més important és buscar-ne els proporciona gaudi i afina la nostra carreteres, urbanitzacions, noves zones El problema sol estar entre algunes em- depredadors naturals: libèl·lules, ocells. sensibilitat. Carme Solà 8 9 FLORA ZOÒFILA DEL JARDÍ (EXEMPLES DE PLANTES AMB POL·LINITZADORS NO INSECTES) Les plantes són fonamentals per a l’exis- per causes principalment humanes que tència de la resta d’organismes vius. Sen- afecten negativament els ecosistemes. se plantes no hi hauria oxigen i, per tant, Al llarg de l’evolució, la relació entre no hi hauria vida. Però, com que són im- plantes i animals que intervenen en la mòbils, els cal cert ajut per reproduir-se. seva pol·linització s’ha anat perfeccio- La pol·linització es el procés pel nant i especialitzant. Així, si cultivem qual el pol·len viatja des dels estams plantes zoòfiles lluny del seu hàbitat na- Podarcis lilfordi (sargantana gimnèsica): fins a l’estigma, on es produeix la fe- tural i tenen un pol·linitzador molt es- Orchi (CC BY-SA) cundació i la posterior formació de la pecífic, el procés normalment no podrà forma de perxes que serveixen perquè llavor. Aquesta transferència de pol- tenir lloc. Hi ha casos, però, que mostren els colibrís, els seus pol·linitzadors na- len pot donar-se per mitjans abiòtics, que l’evolució és contínua, és a dir, que turals, s’hi puguin agafar. com el vent o l’aigua, o biòtics, amb plantes i animals van adaptant-se a les Un altre cas d’ornitofília s’observa l’actuació d’un altre ésser viu. condicions noves que van trobant. És el en el gènere Salvia. A Sud-àfrica n’hi Les espècies animals que hi partici- cas per exemple de Strelitzia reginae, una ha com a mínim tres espècies pol- pen pertanyen a diferents grups: mamí- planta representada al Jardí originària linitzades per ocells: Salvia africana- Euphorbia dendroides (lleterassa): Paulu (CC0) fers, insectes, rèptils, ocells, mol·luscs; i de Sud-àfrica, però comercialitzada ar- lutea, S. lanceolata (ambdues pre- les podríem considerar les més impor- reu del món: el petit ocell insectívor Ge- sents al Jardí) i S. Thermarum (Wester UICN. Aquest rèptil hi juga un paper tant del planeta, ja que en depèn la re- othlypis trichas, que habita l’Amèrica del et al., 2006). Les aus implicades són fonamental sobretot a l’inici de la flo- producció de fins el 80% de la vegetació Nord i Central, ha vist una oportunitat Nectarinia chalybea, Zosterops pallidus ració, quan les temperatures encara silvestre del món. Malgrat això, el 16% d’ampliar la dieta amb el nèctar ric en i Promerops cafer. En aquest cas, les són massa fredes per als insectes. dels vertebrats i el 40% dels invertebrats energia de l’estrelítzia, i així en permet tres aus citades (i probablement al- Un darrer exemple de plantes zoòfi- pol·linitzadors estan en risc d’extinció la pol·linització i la producció de llavors tres espècies) són capaces de trans- les al Jardí són Banksia sp., a Austràlia, viables (Hoffmann et al., 2010). ferir pol·len entre les tres espècies i Protea sp., a Sud-àfrica, ambdues pro- Les espècies vegetals amb flors or- de sàlvia, fet que es relaciona amb la teàcies. En aquest cas hi participen pe- nitòfiles, com el cas anterior, presen- capacitat d’hibridació de les espècies tits mamífers, juntament amb insectes ten un conjunt de característiques per d’aquest gènere. i ocells. Hi ha registres de pol·linització atraure les aus nectarívores, com colors Pel que fa a la pol·linització per de Banksia attenuata i B. coccinea pel forts, gran quantitat de nèctar, absèn- rèptils, al Jardí tenim l’exemple de pòssum de la mel, el marsupial Tarsi- cia d’aroma i/o corol·la tubular. A més, l’Euphorbia dendroides (Traveset & pes rostratus (Wiens et al., 1979). En cada grup taxonòmic desenvolupa trets Sáez, 1997). Aquesta lleterassa, que el cas de la Protea nana, hi participen, concrets per atraure més eficientment a l’Estat només és present al nord almenys parcialment, diversos rosega- les aus. En el gènere Puya, per exemple, de Girona i les illes Balears, és pol- dors. En destaca Myomyscus verreauxii, de distribució andina i representat a la linitzada, a més de per insectes, per la endèmic del sud-oest de Sud-àfrica zona de Xile al JBB, les inflorescències, sargantana gimnèsica (Podarcis lilfor- (Biccard et al., 2009). Tarsipes rostratus (pòssum de la mel) en flor de molt espectaculars per la seva mida i di), endèmica de les Illes i actualment Banksia sp.: Bo Janmaat (CC BY-NC) colors, presenten unes estructures en considerada en perill d’extinció per la Clara González 10 11 ELS hOSTES DEL JARDÍ BREUS DE L’ASSOCIACIÓ... Els sírfids: molt més que L’AAJBB reprèn l’activitat... rir aquelles sessions que van ser sus- mosques disfressades peses durant la primavera. Tot i les di- A mitjans d’agost posàvem en marxa el ficultats del moment, està tenint bona A més d’excel·lents indicadors de pla de contingència per la covid-19 a acceptació i participació. la biodiversitat, els sírfids són in- l’AAJBB, per mirar de garantir l’obertura El programa d’activitats de l’AAJBB ha sectes doblement beneficiosos per d’algunes activitats amb la major segure- tat possible per als participants i per a les començat amb el curs de dibuix botà-a les plantes: d’adults són grans pol- linitzadors, i en estat larvari voraços FOTOGRAFIA: ÁNGEL hERNANSÁEZ persones que les oferien. D’aquesta ma- nic ofert per la Meritxell Campos el 26 depredadors de plagues. nera es van poder fer les primeres visites de setembre, una jornada fantàstica En la fase adulta s’alimenten prin- ulls enormes, inconfusiblement de guiades al Jardí Botànic i al Jardí Botànic per als nostres amics i socis amants de Històric. La reducció de participants a la il·lustració científica. Al taller s’hi cipalment de nèctar i pol·len. En mosca; les antenes molt curtes i sen- van ensenyar tècniques d’aquarel·la i depenen tant (especialment les fe- se articulacions, i la boca en forma de grups de màxim 10 persones, el rentat de de llapis, i en van gaudir el ple dels 10 melles, que en necessiten les proteï- trompa xucladora i sense mandíbules. mans, l’ús obligat de mascaretes, el man- teniment de distàncies entre unitats fa- participants que s’hi van apuntar. En nes per a la maduració dels ovaris i la No tenen la típica ‘cintura de vespa’ i producció dels ous) que resulten uns acostumen a tenir el cos sense pèl. A miliars i la recollida de dades dels partici- bons pol·linitzadors, i fins i tot són més, els sírfids tenen només dues ales pants per si calia fer un rastreig, han estat criats i comercialitzats per pol·linitzar funcionals; les altres dues s’usen com algunes de les mesures implementades. cultius. a timons per volar. Un vol que sens Solen triar flors blanques o grogues dubte és dels més perfectes del regne D’aquesta manera també s’iniciaven i especialment les més obertes, en què animal: poden volar en totes direcci- les activitats amb voluntaris a l’hort i estams i nectaris són més accessibles ons amb gran suavitat i precisió, fer a la parcel.la etnobotànica del Jardí, per al seu aparell bucal, més curt que girs inversemblants o quedar-se sus- amb treballs individualitzats i a l’aire els d’altres insectes. pesos en el mateix punt. lliure, desinfectant les eines i amb les Aquesta família té espècies de mida En estat larvari depreden pugons, mascaretes posades. molt variada, en què predominen mosques blanques, cotxinilles i cu- La Jugatecambiental dels diumenges els colors marrons, ataronjats o gro- quets, i d’aquí la seva important funció també es reprenia, en aquest cas els guencs, gairebé sempre amb ratlles en el control biològic de les plagues. dissabtes i diumenges per poder ofe- fosques ben marcades sobre l’abdo- Els adults no són els únics mestres men. Per això poden arribar a con- de la disfressa: les larves d’algunes es- fondre’s amb vespes o abelles. Gràci- pècies segreguen una substància olo- es a aquest mimetisme, tot i que són rosa que provoca tal acceptació en les canvi, l’excursió al delta de la Tordera, insectes totalment inofensius i sense formigues que fins i tot els ofereixen amb en JM Panareda, malauradament fibló, aconsegueixen reduir les proba- la mateixa protecció que als pugons, ha quedat posposada, ja que la reduc- bilitats de ser atacats. dels quals s’alimenten. ció d’aforament a 10 persones en difi- Els sírfids es diferencien dels hi- cultava la realització. menòpters sobretot perquè tenen uns Redacció Brolla 12 13 FoToGRAFIA: MARIA PÀMIES FoToGRAFIA: MERITxELL CAMPoS BREUS DE L’ASSOCIACIÓ... BREUS DE L’ASSOCIACIÓ... El 14 de novembre està previst de fer un taller de bambús decoratius amb plantes crasses, amb bambús de gran diàmetre, que serveixen de receptacle per a plantes. Per altra banda, enguany tenim el projecte d’embrancar-nos a fer també dos tallers innovadors, que no havíem fet fins ara. Un d’olis essencials i hi- drolats i l’altre de pa artesà. Pel que fa al primer, el 21 de novem- bre realitzarem un taller d’olis es- sencials i hidrolats a partir de plantes aromàtiques, amb un procés de destil- lació per vapor. Acabarem aquest any tant estrany ob- servant la lluna i les estrelles del cel El segon, el taller de pa artesà, es farà d’hivern el proper 29 de novembre. També s’han pogut programar, durant drà endur cadascú a casa seva. Així el 28 de novembre i hi aprendrem a el mes d’octubre, tres tallers de tardor preparem l’hivern per als nostres fer el nostre pa rodó o el nostre llon- Oferirem també alguna activitat de amb el nostre amic en Pere Casbas. ocells insectívors... guet, a la vegada que es tractarà la im- celebració del Nadal per al 12 de de- Un de terrasses i balcons, el 10 d’oc- portància dels cereals i les farines i el sembre, encara que no podrà ser, tubre, que malgrat el dia plujós es va seu procés de fermentació i cocció. malauradament, el tradicional dinar poder realitzar; un de fabricació d’ho- de cada any. tels d’insectes, el 17 d’octubre, en què cada participant es va poder endur per al seu terrat o jardí un hotel per Nota: per a realitzar aquests tallers a incentivar la cria de pol·linitzadors i activitats, cal estar atents a la i altres insectes, i finalment un taller nostra web www.amicsjbb.org, de kokedames, el 31 d’octubre, per on s’indica en cada cas la recordar aquesta tècnica japonesa de confirmació dels dies, els horaris cultivar plantes. i les condicions de les activitats. El 7 de novembre realitzarem un ta- ller de caixes niu, i el resultat se’l po- 14 15 FoToGRAFIA: PERE CASBAS FoToGRAFIA: PERE VIVES FoToGRAFIA: PERE CASBAS FoToGRAFIA: PERE VIVES FoToGRAFIA: PERE VIVES La nostra llavor fa créixer el Jardí Aeonium arboreum. Carles Puche www.amicsjbb.org