MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL (MES) DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2017 Districte 09 - Sant Andreu ELABORACIÓ Carrer del Doctor Trueta, 179, 2n 2a, 08005 Barcelona 902 373 799 www.audiotec.es catalunya@audiotec.es PROMOCIÓ, COORDINACIÓ I REVISIÓ Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220, planta 3, 08012 Barcelona 932 914 037 / 932 914 118 qualitatambiental@bcn.cat COL·LABORACIÓ Carrer Número 60, 25-27, edifici Z, planta 2, sector A, Zona Franca, 08040 Barcelona 932 237 400 www.bcnregional.com LLICÈNCIA Aquesta publicació està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement (BY) https://creativecommons.org/ Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu ÍNDEX 7.3.5 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES .................................................................................................... 22 7.3.6 RECEPTORS SENSIBLES ......................................................................................................................................... 23 RESUM/ABSTRACT ........................................................................................................................................................................ 1 7.3.7 SOROLL TOTAL ...................................................................................................................................................... 24 1 OBJECTIUS DEL TREBALL ...................................................................................................................................................... 2 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA ................................................................................................. 25 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ............................................................................................ 3 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA ................................................................................................... 25 2.1 MARC NORMATIU ....................................................................................................................................................... 3 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS .............................................................................................................. 25 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA ........................................................................................................................................... 3 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS ................................................................................................. 26 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL ............................................................................................................................................. 3 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS ........................................................ 27 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA ................................................................................................................................... 3 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE ............................................................................................................................................... 29 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ........................................................................................................................................ 4 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ ................................................................................................................................... 29 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ................................................................................................................... 4 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ ............................................................................................................................................ 30 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL .................................................................................................... 5 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES .................................................................................................................................. 31 4 ANTECEDENTS ...................................................................................................................................................................... 6 9.4 MOBILITAT ................................................................................................................................................................ 32 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL .................................................................................. 7 9.5 ACTIVITATS ................................................................................................................................................................ 34 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL ...................................................................................................................................................... 7 9.6 FONTS DE SOROLL ..................................................................................................................................................... 34 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS ..................................................................................................................................... 7 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL ...................................................................................................................... 34 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ......................................................................................................... 7 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS .................................................................................................................. 36 5.3.1 TREBALLS DE CAMP ................................................................................................................................................ 7 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES ....................................................... 36 5.3.2 MESURAMENTS SONORS ........................................................................................................................................ 7 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 38 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ .................................................................................................................................................. 8 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 39 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA ....................................................................................................... 8 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 39 5.4 MODELITZACIÓ ......................................................................................................................................................... 10 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 40 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL ........................................................................................................................................... 10 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES ...................................................................................... 40 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 10 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 41 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT .............................................................................................................. 11 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES ........................................................ 42 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE .............................................................................................................................................. 11 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS .................................................................................. 43 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS ......................................................................................................................... 14 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 44 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES ................................................................................... 14 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 45 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA .............................................................................. 15 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 45 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS ..................................................................................................... 15 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 46 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL .............................................................................................................................. 16 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 46 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ .............................................................................................................................................. 16 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT ........................................................................... 48 7.2 ESTUDI GENERAL ....................................................................................................................................................... 16 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ....................... 49 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS ....................................................................................................................................... 16 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 50 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES ................................................................................................................................. 17 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 51 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ......................................................................................................... 18 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 51 7.3 ESTUDIS DE DETALL ................................................................................................................................................... 18 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 52 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI ............................................................................................................................................ 19 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES 7.3.2 SOROLL INDUSTRIAL ............................................................................................................................................. 20 53 7.3.3 CARRERS DE VIANANTS ........................................................................................................................................ 20 11 ESTUDIS DE DETALL ........................................................................................................................................................... 54 7.3.4 PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ............................................................................................................. 21 11.1 FERROCARRIL ............................................................................................................................................................ 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 54 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS ................................................................................................. 83 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 55 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 ............................................................................................................................... 83 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 55 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 ............................................................................................................................... 85 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 56 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ ........................................................................................ 87 11.1.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 56 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ................................................................................ 87 11.1.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL ................................................................................ 57 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE DE SANT ANDREU ..................................................................................................... 87 11.2 SOROLL INDUSTRIAL .................................................................................................................................................. 57 15 CONCLUSIONS .................................................................................................................................................................... 90 ANNEX I. RELACIÓ D´IMATGES ................................................................................................................................................... 92 11.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 58 ANNEX II. RELACIÓ DE TAULAS ................................................................................................................................................... 94 11.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 58 ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS ................................................................................................................................................ 95 11.2.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 59 ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ .................................................................................................. 98 11.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 59 11.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 60 11.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL INDUSTRIAL ..................................................................... 61 11.3 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ............................................................................................... 62 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 62 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 65 11.3.3 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 66 11.3.4 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ..................................... 66 11.4 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS .......................................................................................................................... 67 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 67 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 68 11.4.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS ................................................................ 68 11.5 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ........................................................................................ 69 11.5.1 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 69 11.5.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ............................ 70 11.6 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES .......................................................................................................................... 71 11.6.1 CENTRES EDUCATIUS ........................................................................................................................................ 71 11.7 SOROLL TOTAL ........................................................................................................................................................... 72 11.7.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 72 11.7.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 73 11.7.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 73 11.7.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 74 11.7.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL .............................................................................. 75 11.7.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL................................................ 76 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES ..................................................................................................................................................... 78 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL ................................................................................................................ 78 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL ............................................................................................................................ 79 12.3 LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL .................................................................................... 80 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS ................................................................ 81 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL................................................................................ 81 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu RESUM/ABSTRACT La present memòria descriu la metodologia i els resultats obtinguts en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll (MES) de la ciutat de Barcelona, al districte de Sant Andreu. El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà i, de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll, sobretot el que preveu la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; el Reial decret 1513/2005, que desenvolupa la Llei 37/2003 referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n deriven. També proporciona la màxima informació sobre diverses fonts de soroll urbà per ajudar a millorar la qualitat acústica amb la qual viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Des de l’any 1997, en el qual es va publicar el primer mapa de soroll de la ciutat de Barcelona, s’ha pogut comprovar que l’evolució del soroll urbà ha estat vinculada directament amb els canvis urbanístics desenvolupats a la ciutat i amb les polítiques municipals desplegades per l’Ajuntament de Barcelona per a la reducció i el control del soroll, com ara la pacificació de carrers, el foment de la mobilitat sostenible, etc. També hi han incidit l’increment de la conscienciació ciutadana que contribueix al civisme, el canvi d’hàbits, etc. Aquesta evolució s’ha pogut comprovar en els mapes estratègics de soroll elaborats el 2009, el 2012 i actualment. El present Mapa estratègic de soroll s’ha desenvolupat en dues grans fases: una primera fase general, en què s’ha estudiat tot el soroll associat als eixos viaris i a les grans infraestructures viàries, i una fase de detall, centrada a estudiar altres fonts de soroll o altres àrees amb característiques determinades. Entre les fonts sonores que s’han analitzat en aquesta fase de detall hi ha les següents: indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, carrers de vianants amb i sense activitat comercial, infraestructures ferroviàries, tramvia, patis interiors d’illa i zones amb condicions acústiques especials. Els resultats es presenten en forma de mapes de soroll, així com en percentatges de població exposada a diferents rangs de soroll. Aquesta informació, doncs, té diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres d’altura i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els edificis de la ciutat. Al districte de Sant Andreu es pot observar que la principal font de soroll existent és el trànsit rodat, que afecta sobretot les Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld a Sant Andreu (plànol núm. 20.a) façanes dels edificis orientades cap a carrers amb trànsit, i és considerablement més baix a l’interior dels patis d’aquests edificis. En el període nocturn s’observa que la font principal continua sent el trànsit però en menor grau, i pren importància el soroll d’oci nocturn i l’aglomeració de persones, que és rellevant en termes de molèstia generada a la població. En aquest districte es troben algunes de les principals infraestructures de comunicació viàries de la ciutat, com ara el Nus de Trinitat Vella, la carretera C-58, l’avinguda Meridiana, la ronda del Litoral, la ronda de Dalt, el passeig de Maragall i el carrer de Ramón Albó on es registren els nivells sonors més elevats del districte. També hi ha línies de tramvia i de ferrocarril en superfície, les quals han estat objecte d’estudi. Atenent les característiques de Sant Andreu, pren especial pes la diagnosi acústica de les zones de vianants, que pot estar condicionada per la presència en major o menor grau d’activitats comercials; i, ja de nit, per l’aglomeració i el moviment de persones entre àrees d’elevada oferta d’oci nocturn. És el cas del carrer de Biscaia, el carrer de Juan de Garay, el carrer de Garcilaso, la plaça dels Jardins d’Elx, la plaça de Masadas, la rambla de l’Onze de Setembre i el carrer de Concepción Arenal La metodologia utilitzada s’ha actualitzat respecte als MES anteriors amb l’objecte d’adaptar-la a les noves recomanacions europees i també de recollir un coneixement més detallat de la ciutat. D’una banda, el canvi metodològic ha suposat una distribució realista de la població en façana interior o exterior que s’ha corroborat mitjançant enquestes municipals. D’altra banda, s’ha fet un gran esforç per incorporar un nombre més elevat de patis interiors d’illa; en concret, s’ha triplicat el nombre de patis diagnosticats respecte al MES anterior. El resultat d’aquest coneixement més ampli del districte permet identificar més zones amb bona qualitat acústica. Si es comparen els nivells sonors a la via pública (al tramer) dels MES 2012 i 2017, s’observa que tant de dia com de nit la tendència general és de disminució dels nivells de soroll. Les zones amb nivells acústics baixos i mitjans han augmentat significativament per la diagnosi amb més detall de la ciutat i dels patis interiors, que gaudeixen d’una molt bona qualitat acústica, a recer del soroll del trànsit. Les zones amb més soroll han anat disminuint però en menor proporció, atès que els nivells estan determinats per la localització entorn de les grans infraestructures de trànsit viari. La reducció dels nivells sonors és fruit de l’efectivitat de les polítiques de reducció de la contaminació acústica dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona, amb accions com ara la pacificació de carrers de vianants; el canvi de model en la mobilitat de la ciutat, on ha crescut el model de transport més sostenible que té menys incidència acústica, i l’ampliació dels carrils bici i carrers de zona 30, a les quals cal sumar una conscienciació més gran de la ciutadania com a receptora i també com a generadora de soroll. 1 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 1 OBJECTIUS DEL TREBALL El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà, i de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll. D’aquesta manera, el treball ha de complir tot allò que s’especifica per als mapes estratègics de soroll en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n derivin. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del que són els mateixos nivells sonors, per ajudar a millorar la qualitat acústica amb què viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Per elaborar-lo s’ha utilitzat un programari de simulació acústica que compleix amb els mètodes recomanats a Europa, així com una aplicació SIG (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, i la seva consulta i representació gràfica. Amb aquestes eines s’ha dut a terme la simulació acústica dels focus sonors requerits per la normativa europea i amb influència a la ciutat: trànsit viari, trànsit ferroviari i tramvia, i indústria. S’ha completat amb simulacions d’altres focus sonors rellevants: oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, en patis i en carrers de vianants. Així doncs, la informació del soroll ambiental a la ciutat és més completa i facilita la diagnosi i la proposta de plans d’acció per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 2 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA REIAL DECRET 1513/2005, DE 16 DE DESEMBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A L’AVALUACIÓ I GESTIÓ DEL SOROLL AMBIENTAL Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll s’han tingut en compte tant les disposicions establertes en el plec de Aquest reial decret té per objecte l’avaluació i gestió del soroll ambiental, amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar els condicions tècniques com les normes de caràcter reglamentari i tècnic existents a diferents nivells. efectes nocius, incloent-hi les molèsties, derivats de l’exposició al soroll ambiental. Per a això, es desenvolupa el concepte 2.1 MARC NORMATIU de soroll ambiental, juntament amb els seus efectes i molèsties sobre la població, al costat d’una sèrie de mesures que permeten la consecució de l’objecte previst, com són l’elaboració de mapes estratègics de soroll, els plans d’acció i la A continuació es mostra la normativa aplicable en els àmbits europeu, estatal, autonòmic i municipal respectivament: informació a la població. 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA Respecte als mapes de soroll, s’estableix el següent: DIRECTIVA 2002/49/CE, DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, DE 25 DE JUNY DE 2002, SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ - La definició dels índexs de soroll (Lden, Ld, Le i Ln). DEL SOROLL AMBIENTAL - Els mètodes de càlcul dels índexs de soroll. - L’altura del punt d’avaluació dels índexs de soroll. En aquesta directiva s’estableix que els estats membres tenen l’obligació de designar les autoritats i entitats competents per - Els criteris de delimitació d’una aglomeració. elaborar els mapes de soroll i plans d’acció en aglomeracions de més de 100.000 habitants, i també que l’actualització - Els terminis per a l’elaboració de mapes de soroll. d’aquests mapes de soroll s’ha de fer cada cinc anys. En el nostre cas, l’Ajuntament de Barcelona és l’autoritat competent - Els requisits mínims sobre el cartografiat estratègic del soroll. per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat i el present Mapa estratègic de soroll correspon a l’actualització - La informació que s’ha de comunicar al Ministeri de Medi Ambient. requerida. - La informació que s’ha de lliurar a la Comissió Europea. En aquesta directiva es defineixen diversos conceptes d’aplicació que posteriorment han estat transcrits i desenvolupats en REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL la transposició de la directiva europea a la normativa estatal, si bé entre ells cal assenyalar que es preveu que després de la SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT I EMISSIONS ACÚSTIQUES I LA SEVA MODIFICACIÓ presentació del Mapa estratègic de soroll hi hagi un període d’un any per aprovar els plans d’acció corresponents, en els RECOLLIDA EN EL REIAL DECRET 1038/2012, DE 6 DE JULIOL, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 quals seran fonamentals les polítiques de gestió del soroll encaminades a reduir-lo i controlar-lo. D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ També s’identifiquen com a principals focus sonors per avaluar el soroll de trànsit viari, el soroll ferroviari i el soroll ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT ACÚSTICA I EMISSIONS ACÚSTIQUES industrial. En el cas del Mapa estratègic de soroll de Barcelona s’han ampliat aquests estudis incloent-hi altres focus sonors Aquesta normativa té com a finalitat principal completar el desenvolupament de la Llei del soroll, i estableix, entre altres que influeixen en el soroll urbà (oci, aglomeració de gent, patis amb activitat…). aspectes, els següents: D’altra banda, la directiva europea obliga els països membres a comunicar els resultats del Mapa estratègic de soroll al - Els objectius de qualitat acústica aplicables a àrees acústiques. públic amb la finalitat de fer transparent la informació acústica de la ciutat i donar compliment a la Directiva 2003/4/CE, de - Els índexs d’avaluació acústica aplicables. 28 de gener de 2003, relativa a l’accés públic de la informació ambiental. Per aquest motiu, a més de proporcionar la - Els valors límit d’emissió i immissió d’emissors acústics. informació obtinguda a les administracions corresponents, es farà una exposició pública del Mapa estratègic de soroll abans - Els procediments i mètodes d’avaluació de la contaminació acústica. d’aprovar-lo, i es presentarà aquesta informació al web de l’Ajuntament. 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL Aquesta llei té per objecte establir les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica que afecta la Aquesta llei és una transposició al dret intern de la directiva europea. Té per objecte regular la contaminació acústica per ciutadania i el medi ambient, i al mateix temps establir el règim d’intervenció administrativa d’aplicació en tot el territori de evitar, i si escau reduir, els danys que pugui provocar en la salut humana, els béns o el medi ambient. Catalunya adaptat a la normativa estatal. S’hi estableixen les directrius generals amb diverses finalitats, entre les quals hi ha les següents: S’hi estableix que els ajuntaments són els encarregats de desplegar les actuacions d’àmbit municipal, entre les quals hi ha - Atribuir competències per a l’elaboració, aprovació i revisió dels mapes de soroll i la corresponent informació al l’elaboració de mapes de soroll. públic. En el nostre cas, la competència recau en l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta llei es defineixen els objectius de qualitat acústica que cal aplicar a Catalunya, distingint diferents zones de - Determinar els casos en què s’han d’elaborar mapes de soroll. sensibilitat acústica (alta, moderada i baixa) i els seus valors límit d’immissió sonora en funció del focus sonor avaluat, així - Revisar i, si escau, modificar els mapes cada cinc anys a partir de la data en què s’aproven. com els criteris per declarar una zona com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de - Definir les finalitats i els continguts dels mapes. règim especial (ZARE). Així mateix, la Llei 37/2003 estableix que estan subjectes a les prescripcions de la llei tots els emissors acústics, ja siguin de També s’hi estableixen els criteris generals per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica. titularitat pública o privada, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics, excloent-hi les activitats domèstiques, els comportaments veïnals, les activitats militars i el soroll dins de l’activitat laboral. DECRET 176/2009, DE 10 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, I SE N’ADAPTEN ELS ANNEXOS S’hi indica que s’hauran d’establir uns objectius de qualitat acústica per al territori, i que les administracions públiques competents són les encarregades de promoure mesures per a la consecució d’aquests objectius. Aquestes mesures poden El Decret 176/2009 té per objecte la modificació i desenvolupament reglamentari de la Llei 16/2002. Es fonamenta en els ser tant preventives com correctores, i s’han de reflectir en un pla d’acció en matèria de contaminació acústica que afronti principis de prevenció, correcció i protecció, així com en els de col·laboració, conscienciació i informació, que alhora globalment el problema del soroll dins de l’àmbit d’estudi i estableixi les accions que cal executar per intentar complir els presideixen l’actuació pública en matèria de lluita contra la contaminació acústica. objectius de qualitat acústica en les zones en què se superin els límits de soroll, així com fer prevenció perquè en zones on ja Pel que fa als mapes de soroll, estableix que les entitats locals que constitueixin aglomeració han d’elaborar i aprovar, prèvia es compleixen no arribin a superar-se. informació pública de com a mínim un mes, mapes estratègics de soroll, i estableix que la revisió i modificació d’aquests També s’estableix que aquesta llei s’haurà de desenvolupar posteriorment. En el cas de mapes de soroll i objectius de mapes s’ha de fer cada cinc anys des de la seva aprovació inicial. Respecte als mapes de capacitat acústica, s’indica que s’hi qualitat acústica, s’ha desenvolupat posteriorment mitjançant el Reial decret 1513/2005 i el Reial decret 1367/2007. han d’establir els objectius de qualitat acústica en l’àmbit d’aplicació. El present decret modifica el Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica, i s’estableixen uns nous criteris i valors per a determinades zones de sensibilitat acústica. Aquesta classificació i valors han 3 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu estat lleugerament modificats en l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, per la qual cosa les zones de sensibilitat - En els patis interiors d’illa, patis de ventilació, patis de parcel·la i zones on no puguin accedir els vehicles, els objectius acústica i els seus valors límit d’immissió associats es presenten a l’apartat següent. de qualitat acústica són 60 dB en horari diürn i vespertí, i 50 dB en horari nocturn. 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ORDENANÇA DEL MEDI AMBIENT DE BARCELONA, DEL 2011, I LA SEVA MODIFICACIÓ MITJANÇANT EXPEDIENT NÚM. 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 13DJ078, PUBLICADA EN EL BOPB DE 28 D’ABRIL DE 2014 En l’elaboració del present treball també s’ha tingut en compte la següent documentació de referència: Aquesta normativa d’abast municipal té per objecte regular les mesures i els instruments dels quals disposa l’Ajuntament de - Recomanació de la Comissió de 6 d’agost de 2003 relativa a les orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals Barcelona per prevenir i corregir la contaminació acústica. revisats per al soroll industrial, procedent d’aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i les dades d’emissions Entre altres aspectes, disposa la gestió de les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i de les zones corresponents (2003/613/CE). acústiques de règim especial (ZARE). - Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise Exposure. 2a versió. 13 de gener de 2006. En l’Annex II.3 de l’ordenança s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a la planificació del territori i la preservació - ISO 9613-2: Attenuation of sound during propagation outdoors - Part 2: General method of calculation (primera o millora de la qualitat acústica. Són els següents: edició: 15 de desembre de 1996). Valors límit d’immissió en dB(A) - Mètode Francès de Previsió de Soroll en Carreteres (NMPB/XPS 31-133). - El mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” Zonificació acústica del territori Le (21.00 h - 23.00 Ln (23.00 h - 7.00 Ld (7.00 h - 21.00 h) (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació h) h) Territorial, 20 de novembre de 1996. Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 - ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60 - EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. - EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula - UNE-ISO 1996-2:2009 “Acústica - Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental - Part 2: Determinació dels següent: nivells de soroll ambiental”. - Directiva (UE) 2015/996 de la Comissió, de 19 de maig de 2015, per la qual s’estableixen mètodes comuns d’avaluació Valors límit d’immissió en dB(A) del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell (CNOSSOS - Common NOise Usos del sòl Ld (7.00 h - Le (21.00 h - Ln (23.00 h aSSessment methOdS). 21.00 h) 23.00 h) - 7.00 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres – – – (A1.1) Parcs d’especial protecció acústica 55 55 45 (A1.2) Parcs, jardins i platges 57 57 47 (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats o infraestructures de 65 65 55 transport existents (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent de (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de – – – transport, o altres equipaments públics que els reclamin Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. Notes: - En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents. - Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa estratègic de soroll vigent. - En les ZEPQA no es pot sobrepassar un valor límit d’immissió LAr de 50 dB(A) entre les 8.00 i les 21.00 hores ni un valor límit d’immissió LAr de 40 dB entre les 21.00 i les 8.00 hores. - En les ZARE s’hauran de complir els valors límit d’immissió reflectits al mapa de capacitat vigent. 4 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL La Directiva europea 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, transposada a l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, preveu la necessitat d’elaborar mapes estratègics de soroll en els municipis amb una població superior a 100.000 habitants. La finalitat dels MES és permetre l’avaluació global de l’exposició de la població a la contaminació acústica i la diagnosi dels nivells acústics, així com servir de punt de partida per elaborar plans d’acció. Barcelona, ciutat amb aproximadament 1.600.000 habitants, té, doncs, l’obligació d’elaborar el seu mapa estratègic de soroll corresponent i actualitzar-lo cada cinc anys. El marc legal vigent (europeu, estatal i autonòmic) estableix que l’Administració competent per a l’aprovació dels MES de les aglomeracions supramunicipals és la comunitat autònoma, en aquest cas la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona compon l’Aglomeració del Barcelonès I conjuntament amb Sant Adrià de Besòs. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona és el responsable d’elaborar el Mapa estratègic de soroll, el qual facilita les dades necessàries a la Generalitat de Catalunya perquè aquesta procedeixi a tramitar-lo i aprovar-lo. L’Ajuntament de Barcelona va més enllà del compliment legal, per la qual cosa ha considerat prioritari complementar els estudis requerits per la normativa per a l’elaboració dels MES amb altres estudis de detall. Les fonts de soroll analitzades, per tant, són eixos viaris i grans infraestructures viàries, trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, així com el soroll que es genera en parcs, carrers de vianants i patis interiors d’illa. L’objectiu que es persegueix és obtenir un millor coneixement acústic de la ciutat per definir accions que ajudin a reduir el soroll i, alhora, preservar les àrees amb bona qualitat ambiental. 5 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 4 ANTECEDENTS Es va observar que les principals fonts de soroll eren el trànsit viari, tant de dia com de nit, i en algunes zones determinades el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones en període de nit. 1990. Aquest any Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll fonamentat en mesuraments in situ de nivells sonors També es va comprovar que la majoria de les zones de la ciutat es trobaven dins d’un nivell sonor moderat, i que en els a la ciutat. últims anys s’havien reduït les zones amb més nivell sonor i que havien augmentat les zones amb nivells acústics baixos. 1997. Aquest any es va elaborar un nou mapa de soroll a la ciutat amb l’objecte d’avaluar els canvis ocasionats en gran Quant a la població, la majoria es mantenia en una situació similar o havia millorat respecte a les dades del 2007. part per les modificacions urbanístiques i poblacionals degudes als Jocs Olímpics del 1992. El principal motiu de les queixes per soroll a la ciutat en els registres de la Guàrdia Urbana era a causa del soroll generat per En aquesta ocasió, es van dur a terme mesuraments in situ de curta durada (10 minuts) i de llarga durada (24 hores), tant en la concentració de persones a l’espai públic. període diürn com nocturn, amb l’objecte d’elaborar un mapa sonor per al període diürn i un altre per al període nocturn. A partir d’aquests resultats, l’Ajuntament va establir com a prioritari, dins del Pla per a la reducció de la contaminació Com a resultat es va obtenir el percentatge de superfície exposada a cada interval de nivells sonors, així com la longitud de acústica 2010-2020, treballar en els aspectes següents: vies exposades a cada interval de nivells sonors. - L’increment de l’espai per a vianants en totes les actuacions d’urbanització. Es van obtenir una sèrie de conclusions com ara les següents: - L’impuls de l’ús del vehicle elèctric i de la bici. - El control d’emissions de soroll en obres. - La principal font de soroll de la ciutat era el soroll del trànsit viari. - La realització d’una prova pilot per reduir el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a Ciutat Vella, - En el període de 7.00 a 22.00 hores el soroll era més elevat que de 22.00 a 7.00 hores, mentre que entre la 1.00 i les l’Eixample i Sarrià - Sant Gervasi. 4.00 hores era la franja en què el nivell sonor era més baix. - L’engegada d’una web de consulta oberta a tota la ciutadania. - La diferència de nivells sonors entre el dia i la nit no depenia del districte. - El soterrament de les vies de l’AVE a Sants. - L’amplària del carrer influïa en els nivells sonors (a igual emissió sonora, en els carrers estrets els nivells sonors eren més elevats que en els carrers amples). 2017. Actualment s’ha dut a terme una nova actualització del MES a la ciutat de Barcelona. - Els nivells sonors varien segons la distància a les fonts (nivells més alts a menor distància). La metodologia utilitzada per fer aquesta actualització ha variat respecte a actualitzacions anteriors, sobretot en els També es va determinar que les actuacions dutes a terme havien contribuït positivament a la ciutat, de manera que s’havien aspectes següents: reduït els nivells sonors respecte al mapa de soroll del 1990. De les actuacions, en destaquen les següents: la instal·lació de - S’ha utilitzat un tractament de dades i una metodologia homogenis per a tots els districtes de la ciutat. paviments sonoreductors, la modernització del parc mòbil, l’augment dels carrers de vianants, la millora en la gestió del - S’han utilitzat mètodes de simulació reconeguts internacionalment mitjançant l’aplicació d’un programari de servei de neteja (amb vehicles menys sorollosos i optimització de les rutes de recollida de residus). simulació acústica. L’àmbit d’aplicació d’aquests mètodes de simulació ha comprès tots els focus sonors considerats tant en l’estudi general com en els estudis de detall (trànsit viari en tots els carrers, trànsit ferroviari i tramvia, soroll de vianants, parcs i patis interiors d’illa, etc.). Val a dir que els mapes corresponents als anys 1990 i 1997 es van elaborar segons metodologia pròpia, a manca de - S’ha fet un gran esforç per considerar un nombre més elevat de patis interiors d’illa. El 2012 es van considerar 50 l’existència de regulació nacional o internacional. En aquest sentit, l’Ajuntament va ser pioner. patis interiors d’illa en total al districte de Sant Andreu, mentre que el 2017 se n’han considerat 314; això implica un 2006-2007. En aquests anys es va elaborar el primer mapa estratègic de soroll a Barcelona. increment de patis analitzats del 528%, cosa que permet fer una anàlisi més detallada. El MES es va efectuar amb metodologia diferent en dos grups de districtes. En cinc districtes (Ciutat Vella, Gràcia, Horta- Al llarg d’aquesta memòria s’explica amb més detall la metodologia seguida. Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) l’elaboració del mapa de soroll es va dur a terme gairebé en exclusiva mitjançant la realització de mesuraments in situ, i en cinc districtes més (l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià – Sant Gervasi i Sant Martí) l’actualització es va dur a terme utilitzant mesuraments in situ i simulacions mitjançant programari acústic, sobretot a l’entorn de grans infraestructures viàries i en parcs. En aquests mapes de soroll es va calcular quanta era la població exposada a diversos rangs de nivells sonors en els períodes de dia, tarda, nit i 24 hores, així com el percentatge de longitud de vies exposat a cada interval dels diferents nivells sonors en aquests períodes horaris. Aquest càlcul de població exposada es va fer considerant, d’una banda, la població exposada directament a carrers (façana exterior) i, d’altra banda, la població que està exposada al soroll de l’interior d’illa. Es va obtenir el percentatge de població exposada a interior o exterior de façana principal calculant la mitjana per districte de la proporció entre el perímetre exterior i interior de les illes de cases. El resultat d’aquesta diagnosi també coincideix a concloure que l’aportació principal de soroll a la ciutat prové del trànsit viari. Respecte als mapes de soroll anteriors, es va comprovar que hi havia una disminució dels trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 70 i 80 dB(A), i que augmentaven els trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 60 i 70 dB(A), degut sobretot a canvis urbanístics i a la instal·lació de paviment sonoreductor. 2012. Aquest any es va portar a terme l’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Aquesta actualització va consistir principalment a fer nous mesuraments de nivells sonors als trams on s’havien produït canvis destacats de caire urbanístic, de mobilitat, etc., que van ser els següents: - Els trams en els quals s’havien fet canvis urbanístics significatius des de l’any 2007 (reurbanitzacions, zones per a vianants, carrers de zona 30, canvis d’usos, etc.). - Els trams amb variació de fonts de soroll (com ara zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, zones industrials, eixos comercials, ferrocarrils i trams amb intensitat de trànsit significatius). - Les àrees d’actuació marcades en el Pla de reducció de la contaminació acústica 2010-2020. 6 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS L’elaboració del MES de Barcelona 2017 s’ha dut a terme utilitzant un programari (software) de modelització acústica que té Per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’han dut a terme tant un estudi general com diversos en compte els mètodes de càlcul recomanats per la directiva europea. estudis de detall que complementen l’estudi general. També s’han fet mesuraments de nivells sonors in situ, els quals s’han utilitzat en uns casos per validar els resultats L’estudi general està associat al soroll de trànsit viari i s’ha elaborat mitjançant modelitzacions acústiques; s’hi han inclòs obtinguts de les modelitzacions, i en altres casos per caracteritzar determinats focus de soroll amb l’objecte de poder tots els carrers de Barcelona, així com les grans infraestructures viàries. alimentar el model. Els estudis de detall s’han aplicat per a determinats focus sonors o en zones concretes de la ciutat que tenen un interès 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL especial. L’objectiu d’aquests estudis és complementar l’estudi general i caracteritzar les diverses casuístiques del districte. Els estudis de detall elaborats han estat els següents: Els índexs de soroll utilitzats en l’elaboració i representació del MES de Barcelona han estat els que preveu la legislació - trànsit ferroviari i tramvies; catalana, la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009: - Industria; - Ld, índex de soroll en període dia. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - parcs; períodes dia d’un any. Horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - carrers de vianants; - Le, índex de soroll en període tarda. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - patis interiors d’illa; períodes tarda d’un any. Horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - oci nocturn i aglomeració de persones; - zones amb condicions acústiques especials, i - Ln, índex de soroll en període nit. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). períodes nit d’un any. Horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Lden, índex de soroll dia-tarda-nit. Aquest índex es determina al llarg d’un any, utilitzant els resultats de l’Ld, l’Le i l’Ln mitjançant la fórmula següent: 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ( ) L’elaboració del Mapa estratègic de soroll, tant per a l’estudi general com per als estudis de detall, s’ha dut a terme en Nota: Segons la legislació catalana vigent, per al càlcul de l’Lden es considera un període tarda de 2 hores i un diverses fases combinant treball de camp amb modelitzacions acústiques. període dia de 14 hores. A l’apartat 7 s’indiquen, per a cadascun dels estudis, les diferents fases de desenvolupament desplegades fins a l’obtenció En l’avaluació d’aquests índexs de soroll en l’exterior d’edificis només s’ha considerat el soroll incident, és a dir, no s’ha del Mapa estratègic de soroll corresponent a cada estudi. inclòs el so reflectit en el parament vertical. 5.3.1 TREBALLS DE CAMP Els rangs de soroll en dB(A) utilitzats en la representació dels índexs Ld, Le, Ln i Lden en l’elaboració del Mapa estratègic de Com a complement al treball de modelització acústica, s’ha fet un ampli treball de camp. Els objectius principals d’aquest soroll de Barcelona han estat els següents: treball de camp han estat els següents: - Obtenir informació d’interès actualitzada per alimentar els models acústics de cadascun dels estudis elaborats (comptatges de vehicles, característiques del sòl, canvis urbanístics, variacions estacionals…). - Disposar d’informació per establir criteris de classificació i agrupació d’ítems en determinats estudis de detall. - Determinar in situ la realitat sonora de determinades zones o focus sonors i facilitar l’anàlisi de les modelitzacions. - Obtenir informació per validar posteriorment els resultats procedents de les modelitzacions acústiques de les diferents fonts de soroll considerades (comparativa entre els resultats de mesures in situ amb resultats de modelitzacions). Entre les diferents actuacions executades en el treball de camp, destaquen els mesuraments sonors, utilitzats no només en la validació de modelitzacions acústiques sinó també com a font d’informació per establir criteris de classificació i desenvolupament de diversos estudis específics. Cal destacar que, a diferència de mapes de soroll anteriors, alguns dels quals es van elaborar únicament a partir de les dades obtingudes en el treball de camp, el present treball s’ha fet mitjançant modelitzacions acústiques, i s’han utilitzat les dades de camp per a les finalitats indicades en aquest apartat. 5.3.2 MESURAMENTS SONORS Els mesuraments sonors els ha fet personal tècnic qualificat del Laboratori d’Acústica d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, utilitzant equips de mesura tipus 1. Els mesuraments –un total de 1.700 de curta durada i 75 de llarga durada a tota la ciutat de Barcelona– s’han complementat amb l’estudi de les dades de 155 equips de mesura que l’Ajuntament de Barcelona té situats en diferents punts d’interès. Als apartats posteriors es presenta informació d’aquests mesuraments. Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. 7 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ Ferroviari 2 La instrumentació de mesura utilitzada en el desenvolupament dels mesuraments in situ ha estat la següent: Vianants 13 SONÒMETRES / ANALITZADORS SONORS Centres educatius 14 Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Hospitals 2 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2260 2131659 Oci 30 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 2690216 TOTAL 185 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 3000505 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011700 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011733 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011691 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011769 Sonòmetre 01dB SOLO 65317 Sonòmetre 01dB SOLO 11456 Sonòmetre 01dB SOLO 65903 Taula 3. Instruments de mesura. Nota: En el cas de les dades de llarga durada s’han utilitzat equips i micròfons d’intempèrie per dur a terme els mesuraments. CALIBRADORS/VERIFICADORS Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2656311 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2272197 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2575460 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015135 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015136 Calibrador/verificador RION NC-74 34478378 Calibrador/verificador RION NC-74 34478376 Taula 4. Calibradors/verificadors. Nota: Els equips de mesura utilitzats tenen en vigor el corresponent certificat de verificació periòdica que certifica el compliment de l’Ordre ministerial ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el control metrològic de l’estat dels instruments destinats al mesurament de so audible i dels calibradors acústics (BOE núm. 237, del dimecres 3 d’octubre de 2007). Complementàriament es van utilitzar cinc estacions de mesura de condicions ambientals per comprovar que en el moment Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Sant Andreu (plànol núm. 4). dels mesuraments les condicions meteorològiques eren compatibles amb la realització de la mesura, així com altres tipus La metodologia i sistemàtica utilitzada per a la realització de mesuraments de curta durada s’han determinat en funció de d’accessoris com ara trípodes, cables, pantalles antivent, tauletes, etc. cadascun dels estudis duts a terme, i a l’apartat 5.3 s’indiquen les particularitats que s’han tingut en compte respecte a la 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA sistemàtica general. Cal destacar que diversos mesuraments s’han efectuat amb l’equip de mesura situat en una posició fixa, i d’altres s’han realitzat desplaçant-se el tècnic o tècnica a una zona o recorregut d’interès per a l’estudi de detall. Per a cadascun dels estudis realitzats (estudi general i estudis de detall), a l’apartat 7 s’indiquen els criteris utilitzats en la selecció dels punts de mesura. La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: MESURES DE CURTA DURADA - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. Al districte de Sant Andreu s’han dut a terme 185 mesures de curta durada. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb l’objecte d’identificar els horaris de mesura més apropiats. Focus sonor avaluat Punts de mesura d’Audiotec - Una vegada identificats els punts de mesura, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’ha Trànsit 31 desplaçat a la ubicació i ha procedit a fer el mesurament i la presa de dades d’interès de l’entorn d’aquest punt. Grans infraestructures 8 - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Parcs 5 - Les mesures realitzades en posicions fixes s’han obtingut col·locant l’equip de mesura sobre un trípode, a 1,5 metres Patis interiors 6 d’altura. - Les mesures realitzades mitjançant track (un tècnic o tècnica que es desplaça amb l’equip en un recorregut durant la Indústria 74 mesura) s’han obtingut amb l’equip de mesura a 1,5 metres d’altura. 8 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu - En les mesures realitzades per avaluar un determinat focus sonor, s’ha procurat que en el punt de mesura no hi Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. hagués cap altre focus sonor que interferís o emmascarés el soroll avaluat. - En el cas de mesures de soroll de trànsit, s’ha intentat evitar la mesura en encreuaments. - Si la mesura s’ha efectuat a menys de 2 metres d’una façana, s’ha anotat aquest fet per aplicar-hi posteriorment les correccions oportunes. - Cap mesura s’ha fet a menys de 0,5 metres de façanes. - Les mesures s’han obtingut en continu durant un període de 15 minuts. - S’ha registrat simultàniament el Leq, L10 i L90 dB(A). - S’ha fet un recompte de vehicles durant el període de mesura. - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: - Controlar que les condicions de temperatura i humitat relativa fossin en tot moment compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura. - Controlar que la velocitat del vent durant la mesura fos igual o inferior a 5 m/s, que hi hagués absència de pluja i que les condicions meteorològiques representatives fossin normals. - Rebutjar o ressituar punts en els quals influïen sorolls aliens als que es volien avaluar. Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de Sant Andreu (plànol núm. 4). La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb l’objecte d’identificar els dies de la setmana i els horaris més apropiats. Imatge 4. Mesura de curta durada. - En el cas de punts de mesura per avaluar el soroll d’oci, s’han efectuat mesuraments en dos períodes estacionals: estiu i hivern. MESURES DE LLARGA DURADA - Un cop identificats els punts de mesura i després d’organitzar la logística necessària per tenir-hi accés, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’hi ha desplaçat i ha procedit a col·locar l’equip de mesura. - Al districte de Sant Andreu s’han seleccionat 6 punts on s’han fet mesures de llarga durada, d’almenys 72 hores. - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o - La informació d’aquestes mesures s’ha complementat amb les dades dels 6 equips de mesura que té ubicats verificador sonor. l’Ajuntament de Barcelona al districte de Sant Andreu. - S’ha procurat que els punts de mesura estiguessin situats en una primera o segona planta d’una edificació, i amb el - El nombre de punts de mesura per focus sonor avaluat ha estat el següent: micròfon orientat cap al focus sonor que es volia estudiar. Punts de mesura de Punts de mesura d’Audiotec - Les mesures s’han efectuat en continu durant un període mínim de 72 hores. Focus sonor avaluat l’Ajuntament - Els registres de dades han estat cada 5 minuts. Trànsit 2 4 - S’han registrat simultàniament els paràmetres de mesura Leq, L10 i L90 dB(A). - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Grans infraestructures 2 - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: Ferrocarrils 1 1 - Verificar, mitjançant informació meteorològica existent, que les condicions de temperatura i humitat Escola 1 relativa durant el període d’avaluació fossin compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura, i també que no hi hagués hagut precipitacions ni velocitats del vent superiors a 5 m/s (en cas de donar-se Patis interiors 1 alguna d’aquestes circumstàncies, s’han descartat les dades relatives al període puntual en què han Subtotal 6 6 ocorregut). - Eliminar sorolls aliens a la font de soroll que es volia mesurar. TOTAL 12 9 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL Els paràmetres de càlcul que s’han tingut en compte per a l’elaboració del MES de Barcelona són els següents: - Tots els càlculs s’han efectuat considerant dues reflexions. - Les condicions meteorològiques utilitzades per al càlcul han estat les següents: - Temperatura mitjana anual: 15 °C. - Humitat relativa mitjana anual: 70%. - S’han considerat els següents percentatges de concurrència de condicions favorables a la propagació del so: - Període dia: 50%. - Període tarda: 75%. - Període nit: 100%. - L’àrea de càlcul s’ha situat a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl tenint en compte els criteris reflectits en la Directiva europea 2002/49/CE. - Els nivells de soroll ambiental s’han calculat amb un pas de malla de 2 x 2 metres. Imatge 6. Mesura de llarga durada. 5.4 MODELITZACIÓ a l’actualització del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i dels districtes que la componen s’han fet modelitzacions acústiques que implementen els mètodes d’avaluació per als índexs acústics recomanats en la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. El Mapa estratègic de soroll, a més de posar l’accent sobretot en el soroll procedent del trànsit rodat i, com a fonts secundàries, el trànsit ferroviari i els llocs d’activitat industrial, també cartografia l’impacte acústic d’altres emissors com ara l’oci o el comportament de les persones als àmbits per a vianants i als parcs, entre d’altres. En tots els casos la caracterització dels emissors acústics s’ha fet mitjançant modelització, de manera que siguin possibles la representació i l’anàlisi de cadascun dels focus de soroll per separat i la seva contribució al soroll ambiental total a la ciutat. Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL - Addicionalment a l’àrea de càlcul a 4 metres del nivell del sòl, per a grans infraestructures viàries també s’ha usat una àrea de càlcul a 8 metres del nivell del sòl. Un dels objectius de la Directiva 2002/49/CE és l’ús de mètodes comuns d’avaluació en tots els estats membres. - Els receptors en les façanes dels edificis s’han disposat a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de les Per això, en l’elaboració dels mapes de soroll s’utilitza un programari predictiu que inclou els mètodes recomanats per la façanes. directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. Aquests mètodes són els següents: Soroll de trànsit rodat: mètode francès, NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB), esmentat a l’Arrêté du mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routières, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6, i a la norma francesa XPS 31-133. Soroll de ferrocarril: mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació Territorial, 20 de novembre de 1996. Soroll industrial i estudis específics amb fonts sonores no assimilables a trànsit rodat i ferrocarril: ISO 9613-2: “Acoustics - Attenuation of sound during propagation outdoors, Part 2: General method of calculation”. Per a l’aplicació del mètode establert en aquesta norma, es poden obtenir dades adequades sobre emissió de soroll (dades d’entrada) mitjançant mesuraments realitzats segons algun dels mètodes descrits en les normes següents: ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. Imatge 8. Exemple de receptors en façana. EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. - Períodes de referència per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. 10 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT - Punts de cota de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de l’àmbit municipal com a topografia base. La Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll - Punts de cota de generació pròpia a partir d’arxius procedents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) ambiental, estableix en l’article 6 que per determinar l’Lden i l’Ln s’han de fer servir mètodes d’avaluació descrits en l’Annex (imatges Lidar - light detection and ranging o laser imaging detection and ranging), amb una resolució de 2 II, “Mètodes d’avaluació per als indicadors de soroll”. x 2 metres, per caracteritzar els entorns dels grans eixos de transport amb orografia complexa i augmentar El programari predictiu que s’ha utilitzat per a la realització de les simulacions associades al MES de Barcelona ha estat el grau de detall. CadnaA, el qual té en compte els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. CadnaA és una eina del paquet CADNA (Computer Aided Noise Abatement), desenvolupat per l’empresa Datakustik. Aquest programa està especialment optimitzat per donar solució als requisits establerts en la diferent normativa d’aplicació en l’actualitat. CadnaA és un programa per calcular i presentar nivells de soroll ambiental, així com per fer prediccions i assessorar en relació amb la contaminació acústica, que permet simular l’ambient acústic d’una zona determinada, una vegada caracteritzades les fonts i l’entorn. En les figures següents es mostren imatges de l’estructura de menús del programari, de l’edició de paràmetres i taules i d’algunes opcions de visualització i sortida de resultats. Imatge 10. Exemple 3D de relleu. - Ponts: s’ha generat una capa de ponts amb informació de longitud i altura a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. Imatge 9. Interfície de CadnaA. 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE El model base és el patró sobre el qual es fonamenten els estudis acústics de les diferents fonts de soroll que se simulen i que formen el MES. La informació que constitueix la cartografia base és la següent: - Model topogràfic: es genera un model digital del terreny que serveix com a base sobre la qual es defineix la resta d’elements cartogràfics. Per elaborar-lo s’han utilitzat dues fonts d’informació: Imatge 11. Exemple 3D de ponts. 11 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu - Edificis: s’ha partit tant del subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona com de la informació d’altura d’edificis proporcionats per Barcelona Regional. La cartografia d’edificis i patis s’ha elaborat mitjançant diversos processos manuals i automàtics amb ajuda d’eines SIG que han donat com a resultat un model que reflecteix la morfologia de les edificacions i que és compatible amb el programari de predicció acústica. Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. - Tipus de terreny: s’ha disposat d’un fitxer de capes d’informació geogràfica amb els usos predominants del sòl. La - Pantalles acústiques i talussos: s’ha generat una capa de barreres i obstacles amb informació de longitud i alçària a capa proporcionada contenia les cobertes del sòl del 2009, amb un grau de nivell 3. Amb aquesta informació s’ha partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. creat una capa amb les diferents absorcions acústiques del terreny segons el seu ús i característiques. L’escala d’absorció varia entre 0 i 1, en què el 0 correspon a terrenys totalment reflectors i l’1 a terrenys totalment absorbents. Absorció Tipus de sòl / usos associats Aeroports Mar Autopistes i autovies Platges Basses agrícoles Rius Basses urbanes Roquissars 0 Carreteres Urbanitzat residencial compacte Embassaments Urbanitzat residencial lax Granges Vies de ferrocarril Hivernacles Zones industrials i comercials Lleres naturals Zones portuàries Cementiris Sòls nus urbans Grans vies i zones d’aparcament Zones d’esport i lleure (excepte càmpings i 0,3 Llacs i llacunes continentals camps de golf) Sòls nus forestals Zones d’extracció minera Camps de golf Zones verdes urbanes 0,7 Vinyes Zones verdes viàries Boscos clars (no de ribera) Matollars Boscos densos (no de ribera) Matollars - boscos tallats arreu Boscos densos de ribera Plantacions de coníferes no autòctones 1 Boscos en franges de protecció Plantacions de plàtans Conreus abandonats - prats Prats i herbassars Conreus herbacis (no arrossars) Prats i herbassars - boscos tallats arreu Conreus llenyosos (no vinyes) Vegetació d’aiguamolls litorals Imatge 13. Exemple 3D de talussos. 12 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. Imatge 15. Tipus de terreny 2D. A la figura següent es mostra una imatge de la cartografia base completa: Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. 13 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS - Per a la representació del tramer, les isòfones i el mapa d’exposició de façanes s’utilitza la mateixa escala de colors, però amb la simbologia corresponent. Els resultats d’un MES es representen en gran manera mitjançant informació gràfica, que facilita la interpretació i l’anàlisi - També es representa la cartografia bàsica: edificis amb polígons en color gris i el límit dels barris amb una línia d’una manera ràpida i intuïtiva de la situació acústica d’un àmbit determinat. discontínua en color negre: En el cas del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i de cadascun dels seus districtes, la visualització de la informació gràfica que es presenta per a cada tipus d’estudi i per a cada indicador de soroll és dels tres tipus següents: - mapes de corbes isòfones; - mapes d’exposició al soroll en façana, i - mapes de trams. Per facilitar la visualització i interpretació de la documentació gràfica, la informació s’ha estandarditzat tal com s’indica tot Imatge 19. Exemple d’elements cartogràfics. seguit: - Codificació de plànols: la compondran una o dues xifres amb el tipus d’estudi i una lletra correlativa per als períodes - Escala de treball: les diferents col·leccions de mapes del districte de Sant Andreu s’han representat a escala 1:35.000. horaris. (Exemple: mapa d’isòfones de trànsit de dia: plànol 6.a.) - Orientació de plànols: Al districte de Sant Andreu s’ha utilitzat una orientació de -44,4° respecte al nord per facilitar- - Indicadors per representar: en totes les col·leccions de mapes es representen els indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. ne la lectura. 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES La manera més habitual de representar els nivells de soroll ambiental en un determinat àmbit és mitjançant la utilització de mapes de nivells sonors, també anomenats mapes de corbes isòfones. Aquesta representació gràfica simbolitza, per a un determinat indicador acústic, els nivells de soroll a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl. En els mapes estratègics de soroll es representen els diferents indicadors acústics en rangs de 5 en 5 dB(A), assignant un color determinat a cada rang. La manera de representar el soroll en els mapes de nivells sonors és mitjançant corbes isòfones, que són línies que uneixen punts on els nivells de pressió sonora són iguals. Així doncs, mitjançant la representació de les diferents corbes isòfones que delimiten cada rang s’obtenen les àrees a les quals s’assigna el color identificatiu de cada rang. En el cas del MES de Barcelona i del districte de Sant Andreu, la representació gràfica dels mapes de corbes isòfones s’elabora a partir de la interpolació dels nivells de soroll calculats en les malles de punts receptors. La densitat de punts receptors en la malla és de 2 x 2 metres. Cada punt receptor de la malla (més de 29.451.953 en el total de la ciutat) tindrà el valor acústic corresponent per a cada indicador. Imatge 20. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). Imatge 17. Orientació per als plànols del districte de Sant Andreu. - Llegenda: els nivells sonors es representen en rangs de 5 dB(A), començant pels inferiors a 40 dB(A), entre 40 i 45 dB(A) i acabant pel rang de més de 80 dB(A). Imatge 18. Rangs acústics i colors assignats. 14 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA El coneixement dels nivells de soroll ambiental en les façanes dels edificis és una de les informacions més importants que aporten els mapes estratègics de soroll, perquè la poden utilitzar els projectistes i l’Administració per determinar el soroll ambiental a què està exposada la façana d’un edifici i, partint d’això, determinar l’aïllament acústic de què ha de disposar la façana per garantir la qualitat acústica a l’interior de l’edifici. Els mapes d’exposició al soroll en façana s’obtenen a partir de la informació acústica que es calcula en els punts receptors disposats a la façana amb ajuda del programari de predicció acústica, tal com es pot veure al primer edifici de la imatge següent. Cadascun dels receptors, disposats a 4 metres sobre el nivell del sòl, en les façanes exteriors i patis interiors de les edificacions, conté informació dels indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. La densitat dels punts receptors definida en el MES es defineix seguint les recomanacions del mètode comú per a l’avaluació del soroll CNOSSOS. Per obtenir els mapes de façanes s’ha utilitzat la metodologia següent:  S’ha partit de la capa d’edificis utilitzats en la simulació acústica, extraient les línies de façanes exteriors i les de patis interiors.  A cada línia de façana s’hi ha assignat el seu valor de referència cadastral i el codi de tram o pati associat. Això implica que un edifici pot tenir diferents façanes exteriors (edifici cantoner, a dos carrers, etc.) i una o cap façana Imatge 22. Tramer i receptors en façana. interior.  Les façanes amb codi de pati assignat seran les façanes interiors; la resta, les façanes exteriors. En les imatges anteriors s’aprecia la correspondència dels receptors en façana amb cadascun dels trams als quals està més  A partir de la capa de receptors resultant de la simulació acústica, s’ha associat cada receptor a la seva façana exposat, que després del procés comentat genera els valors mitjans per a cada focus i per a cadascun dels trams. corresponent. Per tant, cada façana queda associada a un o més receptors de soroll.  El criteri per assignar els nivells de soroll a una façana és el de representar el nivell més desfavorable dels receptors En el cas de construcció de noves edificacions, aquesta informació la poden utilitzar els projectistes i les administracions per que estiguin associats a aquesta façana. Per tant, s’ha agafat com a barem el valor del soroll total del període Lden. obtenir l’Ld que s’utilitza per als càlculs del DB HR i determinar l’aïllament acústic necessari en les façanes dels edificis. Aquell receptor de la façana que tingui aquest nivell més alt serà el representatiu de la façana. Així doncs, en l’actualització del tramer s’ha fet servir una metodologia similar a la utilitzada en el mapa anterior: a cada eix del tramer s’hi assigna un valor acústic per a cada indicador, que es calcula a partir dels valors dels receptors propers al A partir d’aquest receptor associat a cada façana obtenim els nivells de soroll per a cada font i període horari. tram. Això permet poder comparar i analitzar les dades associades als trams. En concret, en aquesta memòria s’avaluen les variables acústiques que s’indiquen a continuació, així com es fa una comparativa d’aquestes variables amb mapes anteriors: - Evolució de la longitud de les vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució dels trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Imatge 21. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS Els mapes de trams són una manera de representar el soroll ambiental mitjançant línies en l’eix de les vies, acolorides segons el nivell de soroll que s’estima a partir de la informació obtinguda dels nivells sonors en les façanes dels edificis existents en els laterals de l’eix viari. En aquest estudi s’ha pretès executar el procés de creació del tramer amb el màxim detall possible, per la qual cosa primerament es va procedir a dividir els receptors de cada façana en funció de l’eix al qual estiguessin més exposats, és a dir, determinar quin tram correspon a cadascun dels receptors col·locats en totes les façanes de la ciutat. Una vegada feta aquesta tasca, es va procedir a calcular les mitjanes logarítmiques de cadascun dels estudis elaborats, és a dir, tenir un valor per tram per a cada focus de soroll (per a vianants, trànsit, oci…). Es va obtenir un valor per tram, que es correspon amb el valor mitjà de tots els receptors que se li han assignat, per a cada focus sonor (trànsit viari, trànsit ferroviari, oci, etc.). Aquest procediment també s’ha utilitzat per aconseguir el soroll total que engloba tots els focus sonors. 15 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL - Tramer 2012 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Tramer 2009 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. En aquest apartat es descriu la metodologia d’elaboració dels diferents estudis que integren el Mapa estratègic de soroll de - Documents associats amb els MES anteriors (2009 i 2012), facilitats per l’Ajuntament. Barcelona, tant l’estudi general vinculat al trànsit rodat com els estudis de detall vinculats a altres focus sonors d’influència a - Estadístiques generades per l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). la ciutat. - MES Port. Departament de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions. Oficina d’Explotació i Planificació Portuària. 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ - Àrees de soroll de la Diputació de Barcelona, carreteres. Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures. - Àrees de soroll de la Generalitat, carreteres. Servei d’Avaluació i Seguiment de Projectes de la Generalitat de Encara que en cada estudi s’especifiquen les fonts d’informació utilitzades per elaborar-lo, amb caràcter general s’han Catalunya. emprat les següents per confeccionar el MES de Barcelona 2017: - Àrees de soroll del ministeri, carreteres. Subdirecció General d’Explotació, Direcció General de Carreteres. - Cartografia base d’aquesta memòria. - Àrees de soroll d’Adif, trens. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital en format SHP facilitada pel Departament d’Estratègia de la - Àrees de soroll de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, trens. Mobilitat. - MES d’altres administracions (Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, etc.). - Punts d’aforament 2016 facilitats pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat. - Model topogràfic: se n’han utilitzat dos, les cotes de l’ICGC i les cotes de generació pròpia a través d’arxius 7.2 ESTUDI GENERAL procedents de l’IGN. L’estudi general inclou els focus sonors següents: - Edificis: subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona proporcionat per Barcelona Regional. - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - soroll de trànsit en eixos viaris que no s’hagin considerat com a grans infraestructures viàries, és a dir, eixos viaris o - Tipus de terreny: fitxer de capa d’informació geogràfica proporcionat, mapa de cobertes del sòl del 2009. A partir del carrers; grau de detall del nivell 3, s’han classificat els diferents tipus de terreny en quatre categories: absorbent, reflector, i - grans infraestructures viàries, i dues categories mixtes. - eixos viaris i grans infraestructures (considerant els dos focus sonors anteriors). - Informació meteorològica estàndard indicada per l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i En la modelització del trànsit rodat s’han considerat tots aquells trams de carrer amb una intensitat mitjana diària (IMD) de Control d’Obres. trànsit associat i que no han estat considerats com a grans infraestructures per part de l’Ajuntament. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de circulacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Dades de circulacions reals mitjanes setmanals 2016, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Distribucions horàries d’una setmana tipus del 2017, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia, proporcionades per TRAM, Generalitat de Catalunya. - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants i de coexistència (vehicles i vianants). - Relació de patis interiors d’illa en format digital SHP proporcionada per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica d’eixos comercials del MES anterior proporcionada per l’Ajuntament. - Informació de la campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017. - ZARE del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - ZEPQA del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - Llista d’hospitals indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets Imatge 23. Vies amb trànsit rodat. de Ciutadania, Participació i Transparència. - Llista de centres educatius indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Fonts d’informació - Tramer 2017 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat han estat les següents: 16 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. - Aforaments de l’Ajuntament. Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. En la modelització de grans infraestructures viàries s’han considerat tots aquells trams amb trànsit rodat considerats per - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament com a grans infraestructures, és ha dir, han de complir els criteris següents: tenir un flux de trànsit superior a l’Ajuntament. 30.000 vehicles diaris i mantenir continuïtat al llarg de diversos trams de carrer. - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Àrees de soroll aprovades per altres administracions (apartat 8.1). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: - Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha atribuït el repartiment percentual de volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% per a la tarda i 9,46% per a la nit. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de la ciutat amb trànsit rodat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats als trams de carrer que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: - velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); - percentatge de vehicles pesants; - tipus d’asfalt; - pendent, etc. - En paral·lel s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts de la ciutat. Durant el desenvolupament d’aquest treball de camp s’han registrat dades d’interès per a la modelització del soroll de trànsit Imatge 24. Grans infraestructures. (comptatge de vehicles durant el període de mesura, tipus d’asfalt, velocitat, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat Fonts d’informació recomanat: NMPB/XPS 31-133. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures han estat les següents: - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de trànsit. - Aforaments del Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia - Comptatges in situ efectuats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. l’Ajuntament. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a l’estudi general de trànsit - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec a través de treball de camp in situ. rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sant Andreu, els quals es poden consultar en els plànols - Relació de grans infraestructures considerades per l’Ajuntament de Barcelona. adjunts a la present memòria de Sant Andreu (plànols núm. 6.a, 6.b, 6.c i 6.d). - Mapes de soroll anteriors: MES 2012 i MES 2009. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: - Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 17 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES atribuït el repartiment percentual del volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% L’estudi d’eixos viaris i grans infraestructures viàries de manera conjunta és l’anàlisi integrada d’aquests dos estudis per a la tarda i 9,46% per a la nit. independents. La finalitat d’aquest estudi és obtenir una diagnosi de tot el trànsit viari a la ciutat. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de grans infraestructures de la ciutat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats a les grans infraestructures que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: - velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); - percentatge de vehicles pesants; - tipus d’asfalt; - pendent, etc. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts corresponents a grans infraestructures de la ciutat, així com altres dades d’interès (comptatge de vehicles durant les mesures, velocitat, tipus d’asfalt, existència de túnel o trinxera, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat recomanat: NMPB/XPS 31-133. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aquests mesuraments s’han efectuat en trams no soterrats. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de grans infraestructures. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a grans infraestructures de trànsit rodat a 4 metres i 8 metres d’altura per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sant Andreu, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sant Andreu (plànols núm. 7.1.a, 7.1.b, 7.1.c i 7.1.d per a 4 metres d’altura, i plànols 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d per a 8 metres d’altura). Imatge 25. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. Fonts d’informació - Quant a les fonts d’informació per a aquest estudi, són les mateixes fonts que les utilitzades en l’estudi d’eixos viaris i en el de grans infraestructures viàries. Metodologia i fases d’elaboració d’estudi La metodologia emprada s’ha explicat en els punts anteriors (7.2.1 i 7.2.2), que es refereixen als estudis independents dels eixos viaris i grans infraestructures viàries. Els mapes de soroll corresponents a eixos viaris i grans infraestructures de trànsit rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sant Andreu, es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sant Andreu (plànols núm. 8.a, 8.b, 8.c i 8.d). 7.3 ESTUDIS DE DETALL En aquest apartat s’indica la metodologia emprada per a l’elaboració dels mapes de soroll de diversos estudis de detall que complementen a l’estudi general per caracteritzar el soroll a la ciutat de Barcelona. Aquests estudis específics realitzats són els següents: - Trànsit ferroviari. - Indústria. - Carrers de vianants. - Patis interiors d’illa. - Oci nocturn i aglomeració de persones. - Receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). 18 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI o Línies d’Adif de Rodalies R1, R2, R3, R4 i R7, regionals R11, R12, R13, R14, R15 i R16 i alta velocitat que circulen pels districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. En la modelització del trànsit ferroviari, s’han considerat totes aquelles vies de circulació que transcorren en superfície a la ciutat, considerant el trànsit ferroviari per a passatgers i mercaderies. o Línies de Ferrocarrils d’Adif de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca i al Port de Barcelona. - Com a base s’ha partit de la xarxa viària facilitada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - S’ha adaptat aquesta informació a l’escenari real (trams descoberts, desnivells, etc.). - S’ha creat una cartografia base tenint en compte túnels, desnivells i barreres acústiques. - S’ha alimentat el model tenint en compte la quantificació de circulacions proporcionades per les administracions competents, i s’ha establert una distribució d’aquestes per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris fixats en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Les dades de partida s’han adaptat als valors i a les característiques necessàries per alimentar el model segons els requisits del programari de càlcul, incloent-hi, entre d’altres: o intensitats; o velocitats mitjanes de la via; o característiques dels trens; o característiques de la via, talussos, pantalles acústiques. - El model de càlcul utilitzat per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, SRM II, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” i recomanat per la directiva europea. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pels trens i tramvies en determinats punts propers a la seva circulació. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de ferrocarrils i tramvia. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - També s’ha efectuat una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les Imatge 26. Línies de ferrocarril i tramvia. divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a ferrocarrils i tramvies per als Fonts d’informació indicadors Ld, Le, Ln i Lden, al districte de Sant Andreu, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sant Andreu (plànols núm. 9.a, 9.b, 9.c i 9.d). En el cas del ferrocarril i del tramvia, s’han considerat les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de Ferrocarrils de la Generalitat, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració d’estudi - En la modelització del trànsit ferroviari i de tramvia s’han pres en consideració únicament els trams en superfície a la ciutat de Barcelona, que han estat els següents: o Línies de tramvies T1, T2 i T3, al districte de les Corts, i línies de tramvies T4, T5 i T6 al districte de Sant Martí. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat S1, S2, S5, S6 i S7, que passen per Sarrià - Sant Gervasi. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca, al Port de Barcelona i als voltants del riu Llobregat. 19 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 7.3.2 SOROLL INDUSTRIAL que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representin els nivells de soroll de l’activitat que es produeix. En la modelització del soroll industrial, s’han considerat els emissors acústics vinculats al soroll industrial que poden tenir - A partir d’aquesta informació s’ha fet una modelització acústica de les zones industrials. influència en el soroll de la ciutat. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, el qual ha implicat en algun cas l’execució de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll d’indústria. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll industrial per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, al districte de Sant Andreu, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sant Andreu (plànols núm. 10.a, 10.b, 10.c i 10.d). 7.3.3 CARRERS DE VIANANTS Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’han considerat tant els carrers de vianants com els eixos comercials en els quals la influència del soroll de trànsit és residual. Per a aquesta font de soroll només s’ha avaluat el període dia i el període tarda. Per al període nit s’ha considerat la possible existència d’oci nocturn i aglomeració de persones, i la seva avaluació està disponible en aquest apartat. Imatge 27. Àrees industrials. Fonts d’informació En el cas del soroll industrial s’han considerat les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi - A partir de l’àmbit representat en el MES anterior i la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, dels Imatge 28. Carrers de vianants. usos del sòl de la ciutat i de les zones indicades en el plec de condicions tècniques, es va confeccionar una primera proposta d’àmbit d’estudi. Fonts d’informació - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi definitiu. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - A través d’un treball de camp dut a terme en els períodes dia, tarda i nit, s’han caracteritzat acústicament les diferents àrees industrials, i s’hi han localitzat els principals focus sonors que poden tenir influència en el mapa de - Cartografia base (apartat 5.4.4). soroll; també s’han fet mesuraments in situ dels nivells sonors emesos per aquests focus sonors. - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants o de coexistència de - El paràmetre utilitzat en aquests mesuraments ha estat Leq dB(A) durant períodes temporals en els quals s’evitava la vianants i vehicles. influència del soroll de trànsit. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - També s’ha dut a terme una anàlisi del soroll que pot haver-hi en els diferents trams de carrers inclosos en aquestes - Cartografia digital de l’Associació de Comerciants. zones i vinculat únicament a l’activitat industrial (excloent-hi el soroll produït pel trànsit general, el qual ja s’ha inclòs - Àrees comercials de Barcelona (informació provinent del web de la Fundació Barcelona Comerç: en l’estudi general), de manera que els nivells sonors representats en el mapa de soroll d’indústria estiguin vinculats https://www.eixosbcn.org/cat_eixos_barcelona.html). únicament al soroll industrial. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - A partir d’aquesta informació, s’ha fet una modelització acústica de les zones industrials. El model de càlcul utilitzat - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode ISO 9613-2, recomanat per la directiva europea, 20 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de carrers de vianants ha estat la següent: 7.3.4 PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT - S’ha fet una preselecció de tots els carrers de vianants o de coexistència de Barcelona. L’estudi específic dels patis interiors d’illa s’ha elaborat considerant-los com a emissors acústics; és a dir, es té en compte el - S’ha fet una preselecció de tots els eixos comercials existents a Barcelona, en la qual s’ha fet una primera depuració soroll que es genera dins del pati procedent de la gent i les activitats que s’hi desenvolupen. per excloure’n aquells en els quals el soroll de trànsit pren més rellevància que el soroll degut a l’activitat comercial desenvolupada a la zona, ja que s’ha observat que en els eixos comercials localitzats en trams de carrer amb trànsit A partir d’aquest estudi s’ha elaborat un mapa específic de soroll de patis interiors d’illa que tenen algun tipus d’activitat aquest soroll del trànsit emmascarava el soroll generat per les persones i l’activitat comercial a la zona. (parc, pista esportiva, bars, etc.). - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams que calia incloure en aquest estudi. En aquests patis interiors d’illa només s’ha dut a terme l’estudi en els períodes dia i tarda, i s’ha obtingut l’Ld i l’Le, - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers en funció de diferents casuístiques trobades, que es recull a la respectivament. El fet de no haver realitzat l’estudi en període nit per obtenir l’Ln, ja que en aquest període les activitats taula següent: cessen, implica que no s’hagi pogut calcular l’Lden per a aquest focus sonor. Tipus Nivells dB(A) Característica Exemple Carrers amb trànsit de vianants residual Carrer del 1 < 45 Pare Secchi Carrers amb poc trànsit de vianants Carrer del 2 45-50 Taquígraf Garriga Carrers amb trànsit de vianants normal Carrer Major 3 50-55 de Sarrià Carrers amb trànsit de vianants moderat Carrer de 4 55-60 Verdi Carrers amb molt trànsit de vianants Carrer dels 5 > 60 Tallers Taula 8. Classificació de carrers de vianants. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant la zona en estudi i efectuant mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer), en els diferents tipus de carrers de vianants i eixos comercials seleccionats, de manera que es pogués caracteritzar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus, sobretot en horari dia. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - S’ha assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada tram de carrer de vianants o eix comercial dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a un dels tipus seleccionats. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores Imatge 29. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. superficials. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada carrer de vianants i eix comercial s’hi han representat Els nivells sonors resultants d’aquest estudi dels patis interiors d’illa s’han integrat posteriorment en el Mapa estratègic de els nivells sonors vinculats al tipus assignat. soroll de Barcelona. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que Fonts d’informació va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de carrers de vianants i eixos comercials sense trànsit. Per a la representació i delimitació dels patis interiors d’illa s’han considerat les fonts d’informació següents: - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de carrers de vianants - Cartografia base (apartat 5.4.4). per als indicadors Ld i Le al districte de Sant Andreu, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present - Cartografia digital de patis realitzada per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. memòria de Sant Andreu (plànols núm. 11.a i 11.b). - Estudi d’identificació i caracterització de patis interiors d’illa realitzat per Barcelona Regional. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia seguida per als patis interiors d’illa ha estat la següent: - A partir de la capa d’informació geogràfica de patis definitiva de tota la ciutat de Barcelona, es va fer una primera proposta de patis interiors d’illa. 21 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els patis interiors d’illa que calia incorporar en l’àmbit d’estudi, seleccionant sobretot aquells en l’interior dels quals hi ha algun tipus d’activitat que potencialment pot arribar a ser sorollosa (parcs infantils, pistes esportives, col·legis, etc.). 7.3.5 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES - S’ha fet una primera classificació de tipus de patis interiors d’illa en funció de diferents casuístiques. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han considerat tant els trams de carrer i places on hi ha oci nocturn i aglomeració de - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant diversos patis i efectuant mesuraments sonors in situ per a cadascun persones, com els trams de carrer de moviment de gent entre diferents zones d’oci nocturn. En aquesta font de soroll dels tipus considerats. D’aquesta manera, s’ha pogut caracteritzar i assignar el nivell sonor vinculat a cadascun només s’ha avaluat la nit. El dia i la tarda s’han considerat espais de vianants i la seva avaluació està disponible en l’estudi de d’aquests tipus de patis interiors d’illa. Per fer aquesta caracterització també s’han tingut en compte els resultats de detall de carrers de vianants. mesures de llarga durada tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament, així com l’estacionalitat del tipus de sorolls existents en ells (per exemple, en patis amb activitats vinculades a col·legis s’ha tingut en compte l’estacionalitat al llarg de l’any d’aquestes activitats). - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A). - S’ha obtingut i assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada pati d’illa dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a algun dels tipus seleccionats. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada pati d’illa s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Una vegada feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de patis interiors d’illa. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de patis interiors d’illa per als indicadors Ld i Le al districte de Sant Andreu, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sant Andreu (plànols núm. 13.a i 13.b). Els patis interiors d’illa s’han classificat en diversos tipus, tal com recull la taula següent: Nivells dB(A) Tipus Característica Ld i Le 1 54,4 Patis d’illa amb jardí 2 57.7 Patis d’illa amb jardí i parc infantil Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes 3 59.7 esportives Patis d’illa amb activitats extraordinàries 4 58.1 (piscina, bars, etc.) 5 62.4 Patis d’illa amb col·legis Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o Fonts d’informació 6 54,4 aparcaments Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. - Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones considerades en el MES anterior. - Informes de campanyes de sensibilització d’oci nocturn i aglomeració de persones (exemple: campanya de 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). - Informació subministrada per l’Ajuntament sobre horaris i estacionalitat de l’oci nocturn i aglomeració de persones. 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). - Treball de camp en zones d’oci nocturn i aglomeració de persones. 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones ha estat la següent: - S’ha fet una preselecció de tots els carrers i places en els quals hi ha oci nocturn, aglomeració de persones a la via pública o moviment de persones entre zones amb oci nocturn. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams de carrers i places que calia incloure en el Mapa estratègic de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot aquells que tenen influència en zones residencials. - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de persones en funció de diferents casuístiques, tal com es recull a la taula següent: 22 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 7.3.6 RECEPTORS SENSIBLES Aquest estudi s’ha dut a terme a l’entorn de centres educatius i sanitaris: Tipus Descripció Exemple - Receptors sensibles de l’àmbit sanitari: es consideren únicament en l’estudi els recintes hospitalaris i clíniques Carrers de vianants o trànsit residual estrets, amb bars, Carrers dels Escudellers i de l’Arc 1 d’entitat, ja siguin de titularitat pública o privada, excloent-hi els centres ambulatoris i els d’atenció clínica per sense terrasses i molta gent al carrer tots els dies del Teatre especialitats concretes. Si bé és cert que en molts d’aquests centres es practica la docència, s’ha donat més pes Carrers d’en Robador, de les a la tasca sanitària. Carrers de vianants o trànsit residual estrets, sense bars Sitges, de Flassaders, de la 2 - Centres educatius: es consideren els centres de formació reglada públics o privats dels tipus següents: o amb pocs bars, sense terrasses i amb gent passejant Lleona, de la Princesa, del Rec; o Educació infantil de 0 a 3 anys. plaça de George Orwell o Educació infantil de 3 a 6 anys. Carrer de Blai, rambla del Carrers de vianants amples amb terrasses o gent o Educació primària de 6 a 12 anys. 3 Poblenou, passeig del Born, la passejant o Educació secundària de 12 a 16 anys. Rambla o Batxillerat de 16 a 18 anys. Places del Diamant, de la o Formació professional de grau mitjà de 16 a 18 anys. 4 Places amb algunes terrasses i activitat normal Revolució i del Nord o Formació professional de grau superior de més de 18 anys. Plaça del Sol, de la Vila de o Estudis universitaris. 5 Places amb moltes terrasses i molta activitat Gràcia, de la Virreina i Reial o Escoles internacionals (en aquest cas també s’especifica quins cicles imparteixen). Carrer de Santaló o Educació especial (en aquest cas no s’especifica quins cicles imparteixen, ja que solen incloure tots els 6 Carrers amb trànsit i pocs bars o terrasses i trànsit rangs d’edats). 7 Carrers amb trànsit, molts bars o terrasses i trànsit Carrer de Tuset Els receptors sensibles per a aquest districte estan indicats en l’apartat 11.7 de la present memòria. Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. Fonts d’informació - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les diverses zones en estudi, i fent mesuraments sonors in situ Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o - Centres educatius: diversos trams de carrer). Aquests mesuraments s’han realitzat en les mateixes zones, tant en temporada d’estiu com o Capa d’informació geogràfica de centres educatius proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. en temporada d’hivern, sobretot en cap de setmana. S’han fet mesuraments en diverses hores de la nit per o Informació de centres educatius existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. caracteritzar la intensitat de l’oci nocturn: en hora punta (moment de més soroll) i en hora vall (moments en què les activitats ja havien tancat). També es van dur a terme mesuraments nocturns del soroll de fons existent en aquestes o Mesuraments de curta durada a l’entorn de centres educatius. zones en dies feiners per determinar els nivells sonors en aquestes zones en absència de les activitats. - Centres sanitaris: - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A), i s’ha intentat evitar la influència del o Capa d’informació geogràfica de centres sanitaris proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. soroll de trànsit. o Informació de centres sanitaris existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. - A partir d’aquesta informació, així com dels resultats de mesures de llarga durada (tant d’equips d’Audiotec o Mesuraments de curta durada a l’entorn d’hospitals. Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament), i de determinats criteris d’estacionalitat i horaris setmanals i anuals vinculats al soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, s’ha caracteritzat i assignat el Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi nivell sonor anual vinculat a cadascun dels tipus establerts. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del La metodologia utilitzada per a la realització dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de receptor sensible possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. avaluat. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. - Cadascun dels carrer i places dins de l’àmbit d’estudi de l’oci nocturn i aglomeració de persones s’ha assignat a un dels tipus establerts. En cas que existissin mesures de llarga durada, s’ha considerat el nivell sonor mesurat. - Centres educatius: - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores o S’ha fet una selecció de centres educatius per estudiar, intentant distribuir la relació de centres educatius superficials. objecte d’anàlisi d’una manera proporcional entre els diferents barris del districte i tipus d’ensenyament. - S’ha dut a terme la modelització acústica de tots els carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de o S’han dut a terme mesuraments durant els moments d’entrada i sortida d’alumnes del centre, i d’altres en el persones en funció dels nivells sonors mesurats o el tipus de carrer assignat. mateix punt en el moment en què els alumnes són a classe, intentant que els dos mesuraments fossin - Una vegada efectuada la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats propers en el temps. obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del o S’ha fet una comparativa del nivell sonor existent en tots dos moments. soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents al soroll d’oci nocturn i o En la capa d’informació geogràfica de centres educatius, a aquells on s’ha dut a terme aquesta anàlisi se’ls aglomeració de persones per a l’indicador Ln al districte de Sant Andreu, el qual es pot consultar en el plànol adjunt a ha inclòs la informació obtinguda. la present memòria de Sant Andreu (plànol núm. 14). o També s’ha calculat el nivell sonor a l’exterior dels centres educatius a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. - Centres sanitaris: o S’ha fet una selecció d’hospitals per estudiar excloent-hi els CAP i les consultes i donant prioritat als hospitals i les clíniques més rellevants. o S’han efectuat mesuraments de curta durada a l’exterior d’aquests centres en punts representatius. La informació obtinguda s’ha inclòs en la capa d’informació geogràfica. o S’ha calculat el nivell sonor a l’exterior d’aquests hospitals a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. 23 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 7.3.7 SOROLL TOTAL S’han elaborat mapes de soroll total per a cadascun dels indicadors de soroll considerats (Ld, Le, Ln i Lden). Aquests mapes de soroll són el resultat de sumar al mapa de soroll de l’estudi general (trànsit) els mapes de soroll dels estudis específics. Es pot obtenir informació més detallada dels estudis específics que contribueixen al mapa de soroll total en els apartats 10 i 11 d’aquesta memòria. Els focus sonors considerats per a l’elaboració del mapa de soroll total han estat els que s’observen en el mapa següent: Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. 24 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA Amb ajuda del programari de predicció acústica es calculen, per a cada focus de soroll per separat, els valors dels índexs acústics Ld, Le, Ln i Lden en cadascun dels punts receptors. Finalment, es procedeix a estimar el soroll total en cada punt receptor a partir de la suma logarítmica de tots els emissors acústics considerats. La Directiva europea 2002/49/CE, la normativa estatal i la normativa autonòmica, amb la finalitat de diagnosticar el soroll que rep la població, requereixen determinar la població exposada a diferents rangs de soroll, per totes les fonts de soroll El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: obligatòries i per tots els indicadors de soroll. El MES incorpora l’estimació de la població exposada als diferents nivells de soroll i esdevé un instrument de planificació molt útil per a la gestió del soroll de la ciutat. S’incorporen a l’estudi les fonts de soroll obligatòries: el soroll total i el soroll industrial, d’infraestructures viàries i ferroviàries. També les fonts de soroll dels estudis de detall: oci nocturn i aglomeració Capa d’edificis de la ciutat de persones, parcs, patis i carrers de vianants. L’objecte és diagnosticar i actuar sobre els focus predominants de soroll a cada zona. El punt de partida per determinar la població exposada al soroll és la identificació en la cartografia base emprada per a l’elaboració del mapa d’edificis d’ús residencial. Aquestes edificacions estan vinculades a adreces postals amb població associada. D’aquesta manera s’aconsegueix assignar població a les edificacions. Procés d’identificació de patis interiors d’illa Després es calculen els nivells de soroll en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden i per a cada font de soroll. Finalment, amb la informació acústica i amb les dades de la població per edifici es calculen les estadístiques de població exposada per focus de soroll i per al soroll total. Generació de punts receptors en Per dur a terme tots aquests treballs, s’utilitza un programari de predicció de nivells sonors, un programa de sistemes façanes exposades (façanes exteriors d’informació geogràfica i un programari de fulls de càlcul. i patis) a 4 metres d’altura Seguidament es detalla la metodologia utilitzada per obtenir les estadístiques de població associades al MES. Trànsit d’eixos viaris 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA A partir d’IMD, malles d’alimentació Grans infraestructures Inicialment es disposa de la cartografia base generada, que inclou la capa tractada d’edificacions i la informació de l’alçària de cada edifici. El contorn de cada edificació inclou tant les façanes exteriors, més exposades al soroll ambiental, com les Trànsit ferroviari i tramvia façanes a patis interiors, en cas que n’hi hagi. Soroll industrial Per a l’estimació dels nivells sonors en façana es genera una capa de punts receptors en les façanes de les edificacions a 4 Oci nocturn i aglomeració de metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de la façana, seguint les recomanacions del mètode de càlcul de nivells Validació - Càlcul de nivells sonors per a cada persones sonors CNOSSOS (Common nOise aSSessment methOdS). En concret, s’ha considerat que les façanes de més de 2 metres mesures in indicador (Ld, Le, Ln i Lden) i per a tinguin almenys un receptor, i s’ha generat un receptor cada 5 metres de façana, de manera que es garanteix una densitat situ cada focus de soroll Carrers de vianants de punts receptors suficient perquè l’estimació de l’exposició al soroll de les façanes sigui òptima. Parcs La base cartogràfica utilitzada en les edificacions de la ciutat de Barcelona té 68.883 edificis, i el nombre total de receptors Patis interiors d’illa generats ha estat de 831.477. Càlcul de nivells sonors per al soroll Zones amb condicions total acústiques especials Imatge 33. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS El procés seguit per assignar les dades de població als edificis parteix, com en el cas anterior, de la capa tractada d’edificis de la cartografia base. També es disposa de la informació geolocalitzada de les adreces postals amb informació de la població associada a cada adreça. Mitjançant el tractament de la capa d’edificacions amb la capa d’adreces postals s’aconsegueix assignar a cada element la població que li correspon. Les adreces postals amb informació de població associada utilitzades en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll han estat 140.729, encara que només hi ha població empadronada en 99.255 edificacions. Imatge 32. Receptors en façana. 25 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS A partir de la disponibilitat de la població associada als edificis i dels receptors en façana, el següent procés és vincular cada element-edifici als receptors en façana que li corresponen mitjançant regles de proximitat. Una vegada coneguda la població que pertany a un edifici i els receptors en façana vinculats a l’edificació, es procedeix al repartiment de la població entre els receptors de façana. El criteri de repartiment adoptat, atès que les regles de generació de receptors es basa en una distribució homogènia de punts al llarg de les façanes, és dividir el total de població de l’edifici entre el nombre de receptors associats a l’element. És a dir, repartint la població proporcionalment a la longitud de la façana seguint el mètode CNOSSOS. Al final d’aquest procés s’aconsegueix que cadascun dels punts receptors de façana tingui associada, d’una banda, la informació acústica de cada font de soroll i del soroll total per a cadascun dels indicadors acústics considerats i, d’altra banda, la població que correspon al receptor. A continuació es detalla, per districte, la distribució de la població que dorm en façana interior (en pati) comparant-la amb la que dorm en façana exterior (en carrer). Districte % població exterior % població interior 1. Ciutat Vella 72,37% 27,63% 2. L’Eixample 55,40% 44,60% 3. Sants-Montjuïc 66,36% 33,64% 4. Les Corts 75,90% 24,10% Imatge 34. Exemple d’adreces postals. 5. Sarrià - Sant Gervasi 71,10% 28,90% 6. Gràcia 61,77% 38,23% El diagrama del procés seguit es presenta a continuació: 7. Horta-Guinardó 71,40% 28,60% 8. Nou Barris 75,71% 24,29% Població assignada a adreces postals 9. Sant Andreu 65,34% 34,66% 10. Sant Martí 71,63% 28,37% Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. Capa d’edificis de la ciutat Adreces postals A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. Vinculació dels edificis amb les adreces postals Població assignada a edificis Imatge 35. Procés del tractament de dades de la població. Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. 26 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Després, amb l’ajuda d’un programa SIG es calculen les estadístiques de població exposada partint de la informació acústica 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS i de la població associada a cada receptor. Aquestes estadístiques s’han realitzat a escala de ciutat, districte i barri. La metodologia de càlcul de població exposada que s’ha explicat en aquest capítol ha estat adaptada als criteris i les Per facilitar la lectura i interpretació de les estadístiques obtingudes, es classifiquen, per als quatre indicadors acústics (Ld, tendències europees actuals i difereix de la utilitzada en mapes estratègics de soroll anteriors. Aquesta adaptació ha suposat Le, Ln i Lden), en rangs de 5 dB(A), segons el criteri següent: un gran esforç per tenir un coneixement més ampli de la distribució real de les persones que viuen als habitatges, amb el < 40, 40-45, 45-50, 50-55, 55-60, 60-65, 65-70, 70-75, 75-80 i > 80 dB(A). suport d’enquestes, la qual cosa, sens dubte, ha redundat en la qualitat dels resultats obtinguts en el mapa estratègic del districte. El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: En mapes estratègics de soroll anteriors, la distribució de població en edificis amb patis interiors es va realitzar en funció dels perímetres de façana interior i exterior dels edificis al districte i considerant un nombre molt reduït de patis interiors, Població assignada a Receptors a façana a 4 m on per a cada edifici s’assignava un percentatge de població exposada a zones exteriors i un altre percentatge de població edificis assignats a edificis exposada a zones interiors. Actualment la distribució de població ha estat més detallada, ja que s’han tingut en compte les adreces postals on hi ha població empadronada, i posteriorment aquesta població s’ha distribuït a cada edifici d’acord amb les recomanacions CNOSSOS. Informació acústica (Ld, Le, Ln Segons aquesta nova metodologia, tant per al càlcul de l’actual Mapa estratègic de soroll com per a l’anàlisi dels nivells i Lden) de: d’exposició de població, s’ha tingut en compte la majoria dels patis interiors del districte i el nivell sonor existent en aquests Receptors a façana amb patis, així com la distribució de població a l’edifici orientada als patis, la qual cosa ha suposat un esforç d’identificació de informació de població Trànsit d’eixos viaris patis molt més gran que en els MES anteriors. Grans infraestructures El fet de considerar un nombre més elevat de patis interiors de 314, davant dels 50 del MES anterior) suposa una millora Trànsit ferroviari i tramvia molt significativa en la qualitat de les estadístiques associades a la població, perquè en la nova actualització la distribució de Receptors a façana amb la població en els habitatges s’acosta molt més a la realitat. Soroll industrial informació acústica i de La diferència en l’ús de metodologies per al càlcul de població exposada utilitzada en el MES actual fa que els resultats població Oci nocturn i aglomeració de obtinguts no siguin comparables amb els resultats obtinguts en els MES anteriors. persones En el procés d’elaboració del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’ha utilitzat una metodologia que adopta Carrers de vianants els avenços tecnològics en matèria d’acústica ambiental que hi ha hagut en els últims anys. La disponibilitat de noves eines Parcs per a l’elaboració de mapes de soroll facilita i optimitza tant la generació i simulació dels models acústics com el posterior Càlcul d’estadístiques de tractament gràfic i estadístic dels resultats. Tot això implica un avenç significatiu en la qualitat de les dades estadístiques que població afectada Patis interiors d’illa aporta el mapa. Zones amb condicions Els canvis metodològics aplicats en l’elaboració del nou Mapa estratègic de soroll suposen millores respecte a treballs acústiques especials anteriors en les línies següents: - Millores en el mètode general d’elaboració del mapa: l’anterior versió del MES es basava en una metodologia que combinava, per a la caracterització del soroll ambiental, mesuraments acústics en alguns àmbits del territori amb Estadístiques per a Ld, Le, Ln i simulacions en d’altres àmbits; en canvi, en la nova actualització del MES el soroll s’ha caracteritzat pel fet d’utilitzar Lden de cada focus: Estadístiques per a Ld, Le, Ln i en la totalitat de la ciutat els mètodes de càlcul recomanats per determinar els índexs de soroll. L’ús d’aquests Lden per al soroll total mètodes d’avaluació per als índexs de soroll mitjançant simulacions acústiques, les quals són validades amb Trànsit d’eixos viaris mesuraments in situ, homogeneïtza tant la metodologia usada com els resultats gràfics i estadístics associats al Mapa Grans infraestructures estratègic de soroll del districte. - Millores en la cartografia base: la qualitat d’un mapa estratègic de soroll depèn en gran mesura de la base Trànsit ferroviari i tramvia cartogràfica que s’utilitza en la generació del model digital del terreny i del seu tractament posterior. En el cas del Soroll industrial MES de Barcelona, cal destacar els avenços següents: Àmbit de ciutat o Millores en la capa d’edificis: s’ha optimitzat la geometria exterior de les edificacions, la informació Oci nocturn i aglomeració de Àmbit de districte persones de la seva altura i la definició geomètrica dels patis interiors d’illa. Àmbit de barri o Millores en la identificació i caracterització de patis: identificació de més patis interiors d’illa, la qual Carrers de vianants cosa permet detectar més àrees amb bona qualitat acústica. També s’han considerat en l’actual Parcs Mapa estratègic de soroll els patis especials, és a dir, patis amb activitats (pistes esportives, Patis interiors d’illa col·legis, parcs infantils, etc.), els quals tenen especial influència en els nivells sonors existents durant el període d’activitat. Zones amb condicions acústiques especials o Millores en l’altimetria: s’han tractat específicament els entorns de les grans infraestructures de transport on hi ha desnivells significatius incrementant la densitat dels punts de cota per aconseguir una representació fidedigna dels àmbits. o Millores en la representació de pantalles i obstacles en el model digital del terreny. Imatge 37. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics. - Millores en la definició dels receptors de soroll tractats per a les modelitzacions: 27 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu o Malles de càlcul: s’han fet servir malles de punts receptors amb una resolució de 2 x 2 metres per caracteritzar els diferents focus de soroll. Aquesta elevada densitat de punts receptors optimitza la representació gràfica dels mapes de nivells sonors perquè es minimitzen els errors en la interpolació de les corbes isòfones. o Punts receptors en façana i en patis interiors d’illa: s’han utilitzat regles de distribució de receptors en façana i patis amb criteris d’elevada densitat de manera que es garanteixi que les envolupants de les edificacions estiguin ben caracteritzades des del punt de vista acústic. - Millores en la informació disponible addicional a les simulacions acústiques per tenir un millor coneixement dels emissors acústics i el seu impacte sobre l’entorn: mesuraments in situ de curta i de llarga durada. A l’hora d’interpretar les estadístiques de població, cal tenir en compte l’evolució en la metodologia utilitzada per a l’assignació dels nivells de soroll a la població. En els MES anteriors s’assignava la població en façana exterior i interior de manera proporcional al perímetre de façana exterior i interior de les edificacions de tot el districte. En el present MES es reparteix la població entre els receptors repartits homogèniament en el perímetre de la façana exterior i interior, amb la qual cosa s’obté més detall en els resultats. A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. 28 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE Urbanísticament el districte de Sant Andreu es podria dividir en set zones diferents: - El barri de Sant Andreu es caracteritza per tenir un elevat nombre de carrers de vianants i de trànsit restringit. La tipologia comú és de carrers estrets poc transitats. No obstant, també conté d’altres vies que serveixen de comunicació entre els diferents punts del districte que són molt més transitades: la rambla de Fabra i Puig, el passeig Torras i Bages, i el passeig de Santa Coloma són els més representatius. - El barri de la Trinitat Vella es situa a prop del nus de la Trinitat, és el nexe de comunicació de les grans infraestructures més important de la ciutat. Els seus carrers són, més aviat, estrets i amb desnivell. - El Baró del Viver està situat al costat de la gran infraestructura de la ronda Litoral. És el barri més petit pel que fa a superfície, i el trànsit es redueix a petits carrers de comunicació interna. - El Bon Pastor inclou dues àrees ben definides. Per una banda tota la superfície d’ús industrial del districte, amb plena convivència amb edificis residencials, com en el cas de la zona de la Maquinista. Per altre banda, a la vora de la Ronda Litoral, es troba una zona de cases de poca alçària i carrers estrets amb poc trànsit. - La Sagrera és una zona d’edificis d’alçària, i com a element principal, esmentar que hi ha la gran infraestructura de l’avinguda Meridiana, via d’entrada i sortida de la ciutat. - Navas es troba a la part oest del districte, i els seus carrers van adquirint la tipologia pròpia de l’Eixample. - El barri del Congrés i els Indians, amb edificis d’alçària està travessat de nord a sud pel carrer de Felip II, amb elevat trànsit. La via amb més volum de trànsit, és el passeig Maragall, límit oest del barri. Imatge 38. Districte de Sant Andreu. El districte de Sant Andreu, d’origen agrícola, evolució industrial i molta tradició comercial, es transforma a gran velocitat. Els canvis milloren els antics espais industrials tot integrant-los al Sant Andreu de tota la vida, el de la plaça del Mercadal o de l’església de Sant Andreu de Palomar. Un districte on es fon el caràcter més modern i innovador de Barcelona amb la presència d’un nucli antic que viu aliè a tants canvis, on la vida comercial i cultural, herència d’un barri obrer i molt reivindicatiu, ofereix entreteniment de tota mena al veïnat i als visitants. 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ El districte de Sant Andreu està delimitat a l’est pel riu Besós (que fa de frontera entre Barcelona, San Adrià del Besós i Santa Coloma de Gramenet), al nord i oest pel districte de Nou Barris, al sud-oest pel districte d’Horta-Guinardó, i al sud pel districte de Sant Martí. El districte de Sant Andreu es distribueix en set barris, els quals són els següents: Districte Barris La Trinitat Vella Baró de Viver El Bon Pastor 9. Sant Andreu Sant Andreu La Sagrera El Congrés i els Indians Navas Taula 12. Barris de Sant Andreu. 29 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu En aquests últims anys en el districte de Sant Andreu s’han dut a terme una sèrie de canvis urbanístics entre els quals destaquen el següent  Projecte de reforma del carrer Gran de Sant Andreu Es tracta d’un projecte de reurbanització d’aquesta via en el tram entre la rambla de Fabra i Puig i el carrer de Joan Torras, d’uns 850 metres i una superfície total de 15.225 m2, per transformar-ho en una plataforma única de gran qualitat urbana amb preferència a vianants i els ciclistes, ja que s’elimina la calçada segregada i l’espai exclusiu per a vehicles (font: Servei de Premsa | El web de la ciutat de Barcelona). Imatge 40. Projecte de reforma del carrer Gran de Sant Andreu (Servei de Premsa | El web de la ciutat de Barcelona). 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ La superfície del districte de Sant Andreu i la seva relació amb la superfície total de la ciutat de Barcelona és la següent: 2016 656,5 Superfície (ha) 192,6 Superfície residencial (ha) Percentatge sobre la superfície total de la ciutat de Barcelona 6,4 % Taula 13. Superfície del dictricte de Sant Andreu. Imatge 39. Barris de Sant Andreu. Imatge 41. Superfície (ha) Sant Andreu. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). 30 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu La població del districte de Sant Andreu i la seva relació amb la població total de la ciutat de Barcelona és la següent: 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES Al districte de Sant Andreu coexisteix superfície de sòl d’ús residencial amb sòl d’ús industrial i d’infraestructures i ús d’equipament. 2016 Variació 2011-2016 Valors Percentatges (%) absoluts 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) % Superfície de sòl d’ús residencial 29,0% 29,3% 0,3% 1,0 grup 0-15 anys 20.979 14,3 % Superfície de sòl d’ús industrial i 18,2% 17,6% -0,6% -3,3 infrastructures grup 16-64 anys 93.892 64,0 % Superfície de sòl d’ús 7,7% 7,6% -0,1% -1,3 d’equipament grup 65 anys i més 31.835 21,7 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures, i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). TOTAL 146.706 100 En aquests últims anys la superfície de sòl industrial i infraestructures s’ha vist reduïda amb una mica més d’un 3%, seguit d’equipaments que ha disminuït una mica més d’un 1%. Alhora que, la superfície de sòl residencial ha augmentat un 1%. Taula 14. Població del districte de Sant Andreu. Imatge 42. Població Sant Andreu, Al districte també hi ha superfície destinada a parcs urbans, així com superfície de zones amb prioritat de vianants. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). La comparativa del districte respecte a la Ciutat de Barcelona, l’any 2016 és: Variació 2011-2016 La variació de població entre 2011 i 2016 ha estat la següent: 20 11 20 16 Valor absolut Percentatge (%) 2011 2016 Variació 2011-2016 Superfície de zones amb prioritat de 8,1 14,4 6 77,8 vianants (ha) Valors Percentatge Valor Percentatge Valors Percentatge absoluts (%) absolut (%) absoluts (%) Superfície de parcs urbans (ha) 14,5 14,6 0,1 0,7 grup 0-15 anys 20.133 13,7 20.979 14,3 846 0,6 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). grup 16-64 anys 97.726 66,5 93.892 64,0 -3.834 -2,6 En aquests últims anys s’ha incrementat considerablement la superfície de zones amb prioritat de vianants amb gairebé un 78%. La superfície de parcs urbans ha augmentat lleugerament amb menys d’un 1%. grup 65 anys i més 29.097 19,8 31.835 21,7 2.738 1,9 La comparativa del districte respecte a la ciutat de Barcelona, l’any 2016, és la següent: Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona TOTAL 146.956 100 146.706 100 -250 -0,2 Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 12,4% Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Sant Andreu (http://www.bcn.cat/estadistica). En aquest districte, la població ha disminuït en el grup de 16-64 anys amb una mica més d’un 2%, mentre que la resta de Superfície de parcs urbans (ha) 2,5% rangs d’edat han augmentat de manera lleu. Taula 19. Percentatge de la superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). La densitat d’habitants respecte a la superfície del districte de Sant Andreu i la seva correspondència amb la dada de la ciutat de Barcelona és la següent: Districte de Sant Ciutat de Barcelona Andreu 2016 2016 Densitat (hab./ha) 223,5 157,5 Densitat neta (hab./ha) 761,9 621,5 Taula 16. Densitat d’habitants del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Nota: La densitat neta es correspon a la relació de la població respecte a les edificacions pròpiament dites, sense tenir en compte zones enjardinades o altres àrees associades a àrees residencials; que sense que es consideren en el terme densitat. S’observa que la densitat poblacional del districte de Sant Andreu és superior a la mitjana de la ciutat de Barcelona. 31 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu La distribució d’edificis amb habitatges al districte de Sant Andreu (últimes dades publicades) és la següent: La variació del nombre de domicilis i la seva ocupació mitjana és la següent: 2011 2011 (%) Variació 2011-2016 Edificis amb habitatges 7.117 Valor 2011 2016 Percentatge (%) absolut Edificis destinats principalment o exclusivament a 7.068 habitatges Nombre de domicilis 58.605 58.836 231 0,4 1 planta 1.068 15 Ocupació mitjana (persones per 2,5 2,5 0 0,0 domicili) 2 plantes 1.785 25 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). 3 plantes 916 13 Amb prou feines ha disminuït el percentatge d’edificis entre el 2011 i el 2016 amb gairebé un 0,5%, mentre que s’ha mantingut l’ocupació mitjana en aquests últims anys. 4 plantes 555 8 9.4 MOBILITAT 5 plantes 974 14 Al districte de Sant Andreu el parc mòbil és de 94.138 vehicles. La seva distribució és la següent: 6 plantes 483 7 2016 7 plantes 321 5 TOTAL 77.139 8 plantes 373 5 Turismes 50.587 9 plantes 268 4 Motos 14.959 10 plantes i més 374 5 Ciclomotors 4.364 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). Furgonetes 3.980 Es pot observar que hi ha una distribució variada en les diferents alçàries, si bé gairebé una quarta part correspon a edificis amb una planta. Camions 1.899 Imatge 44. Vehicles a Sant Andreu, Altres vehicles 1.350 La relació a Sant Andreu d’edificis destinats principalment o exclusivament a habitatges respecte al total de la ciutat de 2016. Barcelona és la següent: (http://www.bcn.cat/estadistica) Taula 22 Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que el tipus de vehicle principal són els turismes, seguit de les motos. La proporció de turismes respecte a la ciutat de Barcelona és la següent: Imatge 43. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Sant Andreu enfront d’altres districtes (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 45. Turismes Sant Andreu 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). 32 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu El nombre de vehicles per cada mil habitants és el següent: També hi ha altres vies de comunicació principals dins del districte, entre les quals destaquen les següents: carretera de Ribes, passeig de Santa Coloma, passeig de Torras i Bages, carrer del Segre, carrer de Sant Adrià, passeig de Fabra i Puig, Variació 2011-2016 carrer de Felip II, carrer de las Navas de Tolosa i carrer de Sant Antoni Maria i Claret, per on circula la major part del trànsit Valor Percentatge del districte. 2011 2016 Absolut (%) Les dades de la IMD (intensitat mitjana diària) de les grans infraestructures viàries del districte de Sant Andreu han estat les Turismes / 1.000 hab. 347 345 -2 -0,6 següents: Vies principals IMD 2016 Motos i ciclomotors / 1.000 hab. 133 132 -1 -0,8 Avinguda Meridiana 81.600 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). Aquests últims anys ha disminuït l’ús de turismes amb una mica més d’un 6%, igual que l’ús de motos i ciclomotors amb un Passeig de Maragall 29.100 2,5%. Nus de Trinitat Vella 207.300 Al districte de Sant Andreu es localitzen diverses de les infraestructures viàries principals de la ciutat de Barcelona: - Avinguda Meridiana, Carrer de Ramón Albó 22.200 - Carretera B-20, Ronda de Dalt 172.400 - Carretera C-58, - Autopista AP-7, Ronda del Litoral 147.200 - Passeig de Maragall, - Carrer de Ramón Albó, Taula 24. IMD de les vies principals del districte (Aranya 2016). - Ronda de Dalt, Al districte de Sant Andreu també hi ha diversos mitjans de transport públic, entre els quals destaquen els següents: - Via Favència,  Metro: hi ha quatre línies de metro que travessen el districte de Sant Andreu: - Ronda del Litoral, - L1: Hospital de Bellvitge - Fondo: travessa el districte passant pels barris Navas, la Sagrera, Sant Andreu, Baró de Dins de les vies de gran volum de trànsit, s’ha de tenir en compte el conegut com a “nus de Trinitat Vella”, que engloba Viver i la Trinitat Vella. trams de la carretera B-20, carretera C-58, Autovia AP-7, Porta Nord, part de la ronda de Dalt i ronda del Litoral: - L9 N: La Sagrera - Can Zam: passa per la Sagrera i el Bon Pastor. - L5: Cornellà Centre - Vall d’Hebron: recorre Navas i la Sagrera. - L10: La Sagrera - Gorg: té el mateix recorregut que la línia 9 N. Imatge 47. Distribució de les línies de metro al districte (https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/mapa/metro).  Tramvia: no hi ha servei de transport amb tramvia a Sant Andreu.  Ferrocarrils: pel districte de Sant Andreu circulen les línies de rodalies R1, R2, R3, R4, R7, R11 i R12 i la línia d’alta velocitat Barcelona-Girona-Figueres. Alguns dels seus trams estan soterrats.  Autobús metropolità: al districte de Sant Andreu hi ha diverses línies d’autobusos urbans que passen per diferents vies del districte. Hi ha una xarxa ortogonal, línies convencionals i autobús del barri. Imatge 46. Principals infraestructures del districte (Aranya 2016). 33 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Al districte de Sant Andreu el nombre d’establiments i places destinades a turisme és el següent: Variació 2011-2015 Valor Percentatge 2011 2015 absolut (%) Nombre d’establim ents hotelers, 2 2 0 0,0 hotels-apartament i pensions Nombre de places d’hotels, hotels- 222 222 0 0,0 apartament i pensions Nombre de places d’habitatges d’ús 536 (2016) turístic Taula 26 Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). No hi ha hagut cap canvi entre el 2011 i el 2015. Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Nombre d’establiments hotelers, hotels-apartament i pensions 0,3% Nombre de places d’hotels, hotels-apartament i pensions 0,3% Imatge 48. Distribució de les línies d’autobús al districte de Sant Andreu (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). Superfície cadastral destinada a activitats (m2) 7,2% Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). 9.5 ACTIVITATS 9.6 FONTS DE SOROLL Al districte de Sant Andreu hi ha superfície destinada a diversos tipus d’activitats, entre les quals predominen les activitats La principal font de soroll al districte de Sant Andreu és el soroll de trànsit, sobretot a l’entorn de les vies principals d’accés i industrials, les comercials, les oficines, els serveis de turisme i hoteleria i l’ensenyament. La seva distribució i la variació que de connexió de la ciutat que s’ha esmentat en apartats anteriors. ha experimentat aquests últims anys és la següent: Al districte de Sant Andreu també hi ha activitats comercials i de serveis, així com petit comerç concentrat principalment a Variació 2011-2016 l’entorn de mercats i carrers de vianants, la qual cosa implica que en aquests carrers de vianants s’incrementen els nivells Variació de la 2011 2016 Valor absolut sonors, sobretot en horari dia. Als carrers amb comerç però també amb trànsit, aquest últim emmascara el soroll dels superfície (%) vianants i d’activitats comercials. Superfície cadas tral destinada 2.626.153,0 2.596.330,0 -29.823 -1,1 a activitats (m2) Al districte de Sant Andreu hi ha diverses zones on l’oci nocturn i l’aglomeració de persones prenen especial importància. És en aquestes zones i els carrers de vianants que les connecten on el nivell sonor es veu incrementat gairebé tots els dies de Estructura per usos: l’any. Comerç 28,9% 28,4% -0,5% -1,7 Les activitats industrials sorolloses pràcticament han desaparegut del districte en els últims anys, observant-se que el soroll Indústria 50,3% 48,1% -2,2% -4,4 industrial està emmascarat en horari dia pel soroll de trànsit, i en horari tarda i nit és irrellevant l’afectació a l’entorn al no Oficines 6,8% 7,0% 0,2% 2,9 existir pràcticament activitats industrials que funcionin en aquest horari. Ensenyament 7,0% 7,2% 0,2% 2,9 Sanitat 1,6% 2,9% 1,3% 81,3 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL Turisme i hoteleria 1,1% 1,2% 0,1% 9,1 Esportiu 1,7% 2,6% 0,9% 52,9 Es consideren àrees o punts sensibles al soroll les zones on es requereix una especial protecció contra el soroll, com ara centres educatius i sanitaris. Espectacles 0,4% 0,4% 0,0% 0,0 Altres 2,1% 2,1% 0,0% 0,0 Al districte de Sant Andreu hi ha diversos centres educatius. A continuació se n’indica la distribució, així com la seva variació entre el 2011 i el 2016: Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que entre el 2011 i el 2016 la superfície destinada a activitats ha descendit una mica més d’un 1%. Quant a l’estructura per usos, la superfície industrial s’ha vist reduïda amb gairebé un 5% i la de comerç amb gairebé un 2%. La resta dels usos s’han vist incrementats. 34 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Variació 2011-2016 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) Nombre d’escoles bressol i llars públiques 9 10 1 11,1 Nombre d’escoles públiques d’infantil i primària 20 20 0 0,0 Nombre d’instituts de secundària i de cicles 6 6 0 0,0 formatius públics Centres privats concertats (infantil, primària i 17 17 0 0,0 secundària) Taula 28. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). Al districte de Sant Andreu també hi ha diversos centres sanitaris: 2016 Nombre d’hospitals 0 Nombre de clíniques 4 Nombre de CAPs 5 Taula 29. Nombre de centres hospitalaris i d’atenció sanitària. Imatge 49. Centres sanitaris a Sant Andreu, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). 35 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix: L’estudi general del Mapa estratègic de soroll representa el soroll associat al trànsit viari, que és l’emissor acústic predominant al districte de Sant Andreu. La metodologia utilitzada en l’elaboració del mapa, basada en simulacions acústiques, permet la representació i l’estudi de cada focus de soroll per separat (en aquest cas, el soroll a causa del trànsit rodat). A més, amb la tecnologia emprada es pot representar el soroll ambiental d’un determinat conjunt de vies i la composició del soroll de diferents grups de carrers, la qual cosa facilita un diagnòstic i una anàlisi dels resultats més eficaç. Per a l’estudi general els resultats es representen de la manera següent: - estudi de trànsit rodat en les grans infraestructures viàries del districte; - estudi de trànsit rodat en els eixos viaris del districte, excloses les grans infraestructures viàries, i - suma dels estudis de trànsit rodat en tots els eixos viaris, incloses les grans infraestructures viàries. El districte de Sant Andreu comprèn set barris: Navas, el Congrés i els Indians, la Sagrera, Sant Andreu, el Bon Pastor, Baró de Viver i Trinitat Vella. Al districte, igual que en la resta de la ciutat de Barcelona, el principal focus de soroll ambiental, tant per la superfície que afecta, com pel seu impacte sobre la població, és el trànsit rodat. 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES Aquest estudi avalua l’impacte acústic dels grans eixos viaris que travessen el districte de Sant Andreu. L’anàlisi acústica s’ha fet tant a 4 metres sobre el nivell del sòl, com a una altura de 8 metres, que equivaldria a l’altura dels forjats en segona planta dels habitatges. Les vies incloses en aquest estudi han estat les següents: - Avinguda Meridiana, - Carrer de Ramón Albó, - Carretera B-20, - Ronda de Dalt, Via Favència, - Carretera C-58, - Ronda del Litoral, - Passeig de Maragall, Imatge 51. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de Sant Andreu. Respecte a aquestes vies, s’ha de tenir en compte el conegut com a “nus de Trinitat Vella”, que engloba trams de la Les grans infraestructures del districte es caracteritzen pel fet de suportar altes intensitats de trànsit, amb el consegüent carretera B-20, la carretera C-58, l’autovia AP-7, part de la ronda de Dalt i la ronda del Litoral: impacte sobre el soroll ambiental. Destaca el Nus de Trinitat Vella, amb intensitats mitjanes diàries superiors als 200.000 vehicles i la carretera C-58, amb prop de 180.000 vehicles diaris. L’avinguda Meridiana i ronda del Litoral presenten intensitats de 130.000 i 150.000 vehicles al dia. La ronda de Dalt compta amb intensitats pròximes als 100.000 vehicles al dia, i el passeig de Maragall i el carrer de Ramón Albó suporten volums de trànsit inferiors als 40.000 vehicles al dia. Els nivells de soroll ambiental que afecten els habitatges i les edificacions properes a aquestes infraestructures depenen en gran part de factors com la distància de la calçada a les façanes de les edificacions i el perfil longitudinal i transversal de l’entorn de les vies i dels edificis propers. La major part de les grans infraestructures que hi ha al districte es caracteritzen pel fet de ser vies de gran amplària i calçades de diversos carrils. Destaca el Nus de Trinitat Vella per les seves característiques estructurals; es tracta d’un conjunt d’infraestructures de gran capacitat de trànsit, disposades en diferents alçades que actuen com a nexe de distribució i comunicació d’altres grans infraestructures. Es troba en el límit nord de la ciutat, la qual cosa li aporta, gran importància comunicativa. L’extensió és de més de 600 metres tant en direcció nord-sud, com en direcció est-oest. La ronda de Dalt, al seu pas pel districte de Sant Andreu, té una amplària de calçada que supera els 30 metres i la distància mitjana als edificis més propers superen els 30 metres. L’avinguda Meridiana passa pel límit oest del districte, de nord a sud, sent l'amplària de la calçada d’uns 40 metres, igual que, en el cas de la carretera C-58 i la ronda del Litoral. El passeig de Maragall i el carrer de Ramón Albó, són unes vies més estretes, en comparació amb les grans infraestructures comentades, que al seu pas pel districte, tenen una calçada d’uns 10 metres d'ample. El fet que aquestes vies siguin més o menys amples, té un efecte significatiu sobre l'afectació per soroll de la població, ja que, en el cas de calçades més amples, encara que aquestes vies generin alts nivells de soroll a causa del seu elevat trànsit, Imatge 50. Nus de Trinitat Vella. l’atenuació per la distància a les façanes exposades és més important. 36 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu La secció transversal de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un factor clau en la propagació del so. Com més s’obstaculitza la propagació del so, menys soroll reben els veïns i les veïnes. El Nus de Trinitat vella, una gran infraestructura, entesa com un conglomerat d’unes altres, té una distribució espacial complexa que inclou parts soterrades, atrinxerades, amb pantalles acústiques, elevades respecte al terreny, etc., la qual cosa fa que, la propagació del soroll amb la distància es veu influenciat per aquests factors. La morfologia de les edificacions de l’entorn de les grans infraestructures és un altre factor determinant en el soroll ambiental, ja que els edificis reflecteixen parcialment el so que reben. Això, unit a l’amplària de la via, són factors que predeterminen la qualitat acústica d’aquests entorns. Són molts els tipus de perfil transversal de les grans infraestructures viàries del districte. Alguns dels més representatives són les següents: - Via en trinxera amb edificacions a banda i banda de la calçada. En l'exemple, que es correspon amb una tipologia de secció present en trams de la ronda de Dalt i de la ronda del Litoral, es caracteritza per presentar edificacions a banda i banda de la calçada. A la imatge s’aprecia l’efecte de l’apantallament de la trinxera, i com varia el soroll a les façanes en funció de l’altura. Imatge 54. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. - Via amb edificacions d’altura asimètrica a banda i banda de la calçada. L’exemple presentat a continuació es correspon amb una via més estreta que en els casos anteriors, on l’atenuació del soroll per la distància és menor. Aquesta tipologia es dóna en vies com el passeig Maragall i el carrer de Ramón Albó. Imatge 52. Propagació del so en via en trinxera. - Eix viari amb edificis en altura a ambdós costats. Aquest perfil és característic en vies del districte com a l’avinguda Meridiana, amb la calçada i les façanes a una mateixa alçada. En l’exemple de la imatge següent s’observa l’atenuació del soroll amb la distància i l’efecte de la difracció del so en les arestes dels edificis. Imatge 55. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica. A continuació es presenten, per al districte de Sant Andreu, els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 4 metres: Imatge 53. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. - Eix viari amb edificacions a un únic costat de la calçada. Aquest perfil és característic de la ronda del Litoral. En l’exemple de la imatge següent la via transcorre en trinxera i la línia d’edificació està molt allunyada de la via. L’efecte de la trinxera es fa evident en observar la zona d’ombra sobre els edificis propers. 37 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 57. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda Meridiana. En la següent imatge, s’observa la influència del soroll generat en l’avinguda Meridiana en dos carrers paral·lels, el carrer de Felip II i el carrer d’Espronceda. Aquests nivells de soroll fluctuen des dels punts més elevats, 75-80 dB(A) en zones pròximes a l’avinguda Meridiana, fins a altres punts amb 40-45 dB(A) a mesura que ens allunyem de l’avinguda Meridiana. Aquestes diferències de nivells de soroll dins d’una mateixa via es produeixen en augmentar les distàncies des del focus emissor de soroll, que en aquest cas és l’avinguda Meridiana. Imatge 56. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). En la imatge anterior s’observa els eixos viaris que generen els nivells més elevats de soroll ambiental: la ronda del Litoral, amb nivells d’Ld a la calçada superiors a 80 dB(A) en els seus trams en superfície, seguit de l’avinguda Meridiana, on s’assoleixen nivells en el rang de 75-80 dB(A). Amb nivells de soroll molt semblants als citats anteriorment està la ronda de Dalt en la seva incorporació en el Nus de Trinitat Vella. En general, tots els eixos viaris cartografiats en el districte presenten nivells elevats de soroll, pel fet que, les intensitats de trànsit suportat són elevades. Com es pot observar en les imatges següents, a quatre metres sobre el nivell del sòl l’exposició al soroll a les façanes dels edificis dels eixos viaris esmentats anteriorment és molt diversa, sobretot a causa de la variabilitat en les distàncies de les calçades a les línies d'edificació, i per la presència o no d’obstacles en el camí de propagació del so, com per exemple els propis de la morfologia del terreny o la presència de vies en trinxera. En el cas de l’entorn de l’avinguda Meridiana, en el seu encreuament amb el passeig de Santa Coloma, els nivells de soroll en façana per a Ld es troben entre 70 i 75 dB(A), sent més elevats en els llocs centrals dels eixos viaris i més baixos conforme ens apropem als edificis. Imatge 58. Nivells sonors per a Ld, període dia, a carrer de Felipe II i carrer d’Espronceda, procedents de l’avinguda Meridiana. 38 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu En un dels trams amb més nivell de soroll en el districte durant aquest període, l’avinguda Meridiana, es registren valors de soroll d’entre 75-80 dB(A) en tota la superfície de la calçada. Cal destacar que, en punts molt concrets poden donar-se valors En aquesta imatge es comprova l’atenuació del soroll produït pels grans eixos viaris a mesura que ens distanciem d’ells, així superiors als 80 dB(A) degut, en la molts dels casos, a acceleracions i desceleracions dels vehicles per semàfors o com l’efecte d’apantallament dels edificis. En aquest cas, la imatge mostra el passeig de Santa Coloma a la seva arribada al creuaments. Tot això afecta als edificis que es troben situats en la primera línia respecte a la via on es registren valors gran nus de Trinitat Vella. En el passeig s’assoleixen nivells de 70 dB(A), no obstant això, als carrers paral·lels, com el carrer d’entre 70-75 dB(A). de Campins o el carrer de Tucuman, a causa de la distància al focus de soroll i a l’apantallament que produeixen les edificacions, els nivells sonors procedents de la gran infraestructura són d’entre 40-45 dB(A). 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 59. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de passeig de Santa Coloma. 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 61. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). Durant el període nocturn les intensitats de trànsit rodat i, per tant, els nivells de soroll disminueixen significativament amb comparació amb el dia i la tarda. Malgrat tot, hi ha nivells de soroll elevats (70-75 dB(A)) en algunes de les vies estudiades, com la ronda del Litoral i l’avinguda Meridiana, entre d’altres. En l’avinguda Rio de Janeiro en la seva incorporació a l’avinguda Meridiana, per exemple, els valors són d’entre 65-70 dB(A) a la calçada, fent que en el punt en el qual s’uneix el trànsit de totes dues vies s’arribin a registrar valors d’entre 75-80 dB(A). Això ocasiona que a les façanes orientades a aquest eix viari, els nivells de soroll són elevats, aconseguint els 70 dB(A) en alguns punts. Imatge 60. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). En el període tarda s'observa una lleugera disminució de soroll respecte al període dia, tot i així, els nivells sonors que s'obtenen continuen sent elevats. Els eixos viaris amb més afectació són els mateixos que en el cas anterior. 39 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES A continuació, es presenten per al districte de Sant Andreu els resultats dels mapes de nivells sonors dels grans eixos viaris per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 8 metres: Imatge 62. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 h ponderat (plànol núm. 7.1.d). Els nivells sonors obtinguts per a l’indicador Lden (24 hores) confirmen el que s’ha exposat per a la resta d’indicadors. Imatge 63. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, nit i 24 hores En general, s’observa que, tant en aquesta imatge com en les anteriors, els nivells de soroll ambiental en l’entorn proper a ponderat (plànols núm. 7.2. a, 7.2.b, 7.2.c I 7.2.d). les grans infraestructures de transport viari són elevats. Com a resultat, les façanes orientades a aquestes vies estan exposades a nivells sonors alts, amb el consegüent impacte sobre la població exposada al soroll. A més de l’anàlisi del soroll ambiental realitzada a 4 metres sobre el nivell del sòl, que és l’altura d’avaluació que estableix la Per exemple, en el punt en el qual s’uneixen la via Favència amb l’avinguda Meridiana es genera uns nivells sonors molt normativa d’aplicació, sobre les grans infraestructures de trànsit rodat s’ha elaborat un mapa addicional a una altura de 8 elevats. En aquestes vies es registren més de 80 dB(A) a la calçada, hi ha en les primeres línies de façana nivells d’entre 75- metres. 80 dB(A). Si es comparen els mapes de nivells sonors per a les grans infraestructures a 4 metres sobre el nivell del sòl amb els corresponents per a cada indicador a 8 metres, amb prou feines s’hi aprecien diferències, si bé els nivells a 8 metres són lleugerament inferiors. A la figura següent es mosta un exemple de com es propaga el so a l’entorn d’una gran infraestructura i quina influència té l’altura en els nivells sonors que es reben. En aquest cas concret, els receptors en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per a la secció representada assoleixen un valor per a l’indicador Ld de 70,2 dB(A), mentre que a l’altura de 8 metres el valor és de 70,0 dB(A). 40 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu H= 8 m Leq @ 8 m=70,0 dB(A) H= 4 m Leq @ 4 m=70,2 dB(A) Imatge 66. Evolució del soroll durant 24 hores a l’avinguda Meridiana, 274. Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - En aquest punt hi han quatre carrils per sentit i el trànsit és molt elevat. Imatge 64. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. - En conjunt, les set evolucions temporals corresponents a cadascun dels dies de la setmana segueixen la mateixa tendència al llarg de les 24 hores, però s’aprecia una certa diferència entre els dies feiners i els caps de setmana, En aquesta mateixa secció transversal es manté la mateixa tendència per a la resta d’indicadors: Le a 4 m = 70,5 dB(A), Le a 8 sobretot a primera hora del matí i en l’horari nocturn. m = 70,2 dB(A); Ln a 4 m = 65,3 dB(A), Ln a 8 m = 65,0 dB(A); Lden a 4 m= 73,8 dB(A), Lden a 8 m = 73,5 dB(A). - Dies laborables: o Els dies feiners (de dilluns a divendres), els nivells sonors són molt similars independentment del dia de la setmana, i hi ha nivells sonors elevats (entre 70 i 75 dB(A)) des de primera hora del matí (7.00 hores) fins a 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES les 22.00 hores, quan aquests nivells comencen a disminuir. A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat per una gran infraestructura. o Entre les 22.00 i les 4.00 hores, els nivells sonors disminueixen progressivament fins a nivells sonors S’ha considerat el cas d’un equip situat a l’avinguda Meridiana, 274. pròxims a 60 dB(A), moment en què comencen un altre cop a augmentar progressivament fins a assumir nivells sonors pròxims a 70 dB(A) cap a les 7.00 hores. - Caps de setmana: o Els caps de setmana, nits de divendres i dissabtes entre les 00.00 i les 4.00 hores, els nivells sonors se situen uns 3 dB(A) per sobre dels nivells sonors dels dies feiners en aquest mateix període horari. Els diumenges al matí els nivells sonors a la franja horària entre les 7.00 i les 9.00 hores són uns 5 dB(A) inferiors que els dies feiners. S’observa que els diumenges els nivells sonors disminueixen al llarg del període dia, entre les 07.00 hores i les 19.00 hores. Imatge 65. Vista general de l’avinguda Meridiana, 274 (Street View). 41 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES Nota: Cal destacar que les grans infraestructures estan localitzades en zones molt concretes del districte, per la qual cosa la seva contribució als nivells sonors en zones allunyades d’elles és nul·la; ara bé, hi ha nivells apreciables que es poden Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang, observar en el percentatge de població afectada pel soroll de grans infraestructures.. calculats a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, són els següents: Analitzant els resultats del soroll de grans infraestructures, es pot concloure el següent: Districte 9: Sant Andreu - En el període dia, Ld, el 6,98% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 3,87% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. Població total: 147693 - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament respecte al període dia. Un 5,95 % de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 1,92% a nivells superiors a 70 dB(A). Ld - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 9,64%. És destacable que l’1,42% de dBA Població exposada % la població del districte està exposada a nivells superiors a 65 dB(A) durant la nit. Distribució de la població exposada <40 69831 47,28 - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el 59,25 % de la població presenta valors majors a 40 dB(A); és a dir, que 40 - 45 25236 17,09 <40 un 40,75 % de la població del districte de Sant Andreu registra valors inferiors a 40 dB(A) per l’índex Lden. Això és a 45 - 50 22033 14,92 40 - 45 causa de la localització de grans infraestructures en àrees concretes del districte. 45 - 50 50 - 55 9165 6,20 50 - 55 L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o 55 - 60 5580 3,78 55 - 60 superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: 60 - 65 5544 3,75 60 - 65 65 -70 4592 3,11 65 -70 70 - 75 5712 3,87 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 79727 53,98 40 - 45 25161 17,04 <40 45 - 50 14984 10,15 40 - 45 45 - 50 50 - 55 8355 5,66 50 - 55 55 - 60 5206 3,52 55 - 60 60 - 65 5472 3,70 60 - 65 65 - 70 5945 4,03 65 -70 70 - 75 2843 1,92 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 105461 71,41 40-45 14008 9,48 <40 45 - 50 8452 5,72 40 - 45 50 - 55 5537 3,75 45 - 50 50 - 55 55 - 60 5497 3,72 55 - 60 60 - 65 6641 4,50 60 - 65 65 - 70 2097 1,42 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Imatge 67. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada A la imatge s’observa que en període diürn el barri amb més afectacions per soroll de les grans infraestructures viàries és La >40 87506 59,25 100,00 Sagrera, afectada sobretot per l’avinguda Meridiana. >45 60439 40,92 80,00 Els barris amb menys afectació per soroll de grans infraestructures són el Bon Pastor i Baró de Viver, en bona part perquè no >50 35808 24,24 24766 60,00 hi ha grans infraestructures, o perquè les existents estan allunyades dels edificis o es troben en trinxera o apantallades. >55 16,77 >60 17629 11,94 40,00 >65 11918 8,07 20,00 >70 7297 4,94 0,00 >75 488 0,33 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. 42 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: En aquest apartat es presenten els resultats del MES del districte de Sant Andreu per al soroll generat per la trama de la xarxa viària que forma el districte, on s’han exclòs les grans infraestructures viàries, que s’han analitzat anteriorment. L’elaboració de mapes estratègics de soroll mitjançant la utilització de programari de predicció de nivells sonors permet, a partir de la generació d’un model digital del terreny, alimentar per a un mateix model acústic (en aquest cas, per al model de càlcul de trànsit rodat) diferents alternatives d’emissió de soroll. En el nostre cas s’ha generat un model considerant com a emissor acústic la xarxa viària bàsica del districte, a excepció de les grans infraestructures. En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix. Al districte s’observa que clarament predominen els eixos viaris amb intensitats mitjanes i baixes (amb intensitats mitjanes diàries de menys de 5.000 vehicles al dia), si bé hi han diverses vies amb intensitats de trànsit mitjanes- altes (IMD entre 5.000 i 15.000 vehicles al dia), com ara el passeig de Torras i Bages, el passeig de Santa Coloma, el carrer Gran de Sant Andreu o el carrer de Potosí, i alguns eixos viaris amb alts nivells de trànsit (IMD > 15.000 vehicles al dia), com el Pont del Molinet o el carrer de la Sagrera. Imatge 68. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en el període nocturn els barris amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries són Navas, la Sagrera, la Trinitat Vella i Baró de Viver, i el menys afectat, el Bon Pastor. Imatge 69. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Sant Andreu. A continuació es presenten per al districte de Sant Andreu els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. Cada mapa representa els nivells de soroll ambiental per al període horari corresponent, la qual cosa permet avaluar quines són les vies que presenten nivells més elevats de soroll per a cada indicador i seleccionar aquelles sobre les quals es vulgui proposar plans d’acció zonals per reduir els nivells de soroll. 43 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 71. Detall de nivells acústics en façanes de passeig de Santa Coloma per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. A la imatge anterior es presenta un dels punts de nivell sonor més elevat de trànsit del districte per a l’indicador Ld, es tracta del passeig de Santa Coloma. S’observa com els valors del carrer estan entre 70-75 dB(A), mentre que als carrers paral·lels del seu entorn hi ha nivells sonors inferiors a 55 dB(A). Els nivells de soroll que incideixen en les façanes són d’entre 65-69 dB(A). Cal destacar que encara que els nivells de soroll obtinguts en aquesta zona són elevats, és cert que, hi ha molt poca quantitat d’edificis construïts en primera línia. En la majoria dels casos, es produeix un augment del nivell de soroll en les zones en què coincideixen diverses vies amb trànsit elevat. Imatge 70. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). S’observa que el soroll de trànsit es veu influenciat per l’existència d’encreuaments o semàfors, on els vehicles poden arribar a ocasionar nivells de soroll elevats a causa d’accelerades o desceleracions. Els eixos viaris que presenten nivells més elevats de soroll per a aquest indicador, tant en la superfície de les vies com en les NIVELLS SONORS (dBA) façanes exposades cap a aquests eixos, són els següents: <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 - carretera de Ribes, - passeig de Fabra i Puig, 50-54 75-79 55-59 > 80 - passeig de Santa Coloma, - carrer de la Sagrera, - passeig de Torras i Bages, - carrer de Berenguer de Palau, - carrer del Segre, - carrer de Felip II, - carrer de Sant Adrià, - carrer de las Navas de Tolosa, - carrer de Fra Juníper Serra, - carrer de Sant Antoni Maria Claret, - carrer de Santander, - carrer de Josep Soldevila Si s’analitzen els nivells de soroll els eixos viaris s'aprecia que, a diferència dels obtinguts a les grans infraestructures de trànsit, no hi ha nivells sonors superiores a 80 dB(A) a les calçades. En les zones més exposades al soroll es registren valores en el rang de 70-75 dB(A), mentre que els eixos viaris secundàries no s’aconsegueixen els 70 dB(A) en l’eix. Tot i que, quan parlem d'encreuaments de diversos eixos d’elevat nivell de soroll, es generen nivells sonors d’entre 75-80 dB(A). Imatge 72 Detall dels nivells acústics en façanes al carrer del Segre per a Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. En aquesta imatge es pot observar l’encreuament del carrer del Segre amb el carrer de Sant Adrià, on en el centre de la calçada s’obtenen valors d’entre 70-74 dB(A), mentre que a les façanes dels edificis es registren valors de 50-60 dB(A). Això és conseqüència de l’elevada distància dels edificis al focus sonor, per la qual cosa la intensitat del soroll s’atenua entre el carrer i la façana. 44 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 74. Detall de l’avinguda Meridiana Le i Ld; períodes tarda i dia (detall plànols núm. 6.a i 6.b). Per exemple, si s’observa amb detall l’anterior comparativa, s’aprecia com el comentat amb anterioritat queda representat, i és que els nivells sonors del propi carrer i els carrers del seu voltant per a l’indicador Le, tenen valors una mica inferiors als corresponents a Ld, encara que amb molt poca diferència. Tot i així, els nivells sonors que es registren a les façanes dels edificis del barri de la Trinitat Vella en aquest punt no disminueixen més de 5 db(A), ja que encara que el trànsit disminueix, no ho fa tant com perquè la diferència sigui notable. 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 73. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). Durant el període tarda (de 21.00 a 23.00 hores), s’aprecia com hi ha molt poca variació en comparació amb el període de dia, Ld; obtenint-se resultats molt similars. Si bé és cert que, els resultats obtinguts són molt similars als de l’indicador Ld, es poden apreciar lleugeres variacions, és a dir, petites disminucions en els nivells de soroll. NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels indicadors Ld i Le, conseqüència lògica dels nivells més baixos de trànsit durant la nit. No obstant això, com que els valors de capacitat acústica durant la nit són més restrictius que durant el dia i la tarda, la població exposada al soroll es veu incrementada en aquest període. El nombre d’eixos viaris amb afectació per soroll per Ln és superior que per als índexs Ld i Le. Le, període tarda Ld, període dia 45 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu A la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 termini del període diari. 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat en diferents tipus de carrers. CARRER AMB TRÀNSIT INTENS (exemple: carrer del Segre, 123) Ln, període nit Ld, període dia Imatge 76. Detall del carrer del Segre i carrer de Virgili, Ln i Ld; períodes nit i dia (detall plànols núm. 6.c i 6.a). A la imatge anterior es comparen els mateixos carrers però en diferents períodes, de nit i de dia. A simple vista s’observa la disminució dels nivells de soroll en el període nit respecte al període dia, a causa del descens de trànsit durant aquestes hores. En les façanes de la primera imatge, en període nit, s’obtenen valors d’entre 60-65 dB(A), mentre que en la segona imatge, en període dia, es registren valors d’entre 65-70 dB(A), i fins i tot, en algunes arriben a valors d’entre 70-75 dB(A). 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 78. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer del Segre, 123. Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - El principal focus sonor que afecta al punt de mesura és el trànsit que es genera en els dos carrils del carrer. - Dies laborables: o S’observa que els dies feiners (de dilluns a divendres) les evolucions temporals al llarg de les 24 hores són molt similars independentment del dia de la setmana. o En aquests dies feiners, els nivells sonors són pràcticament iguals entre les 7.00 i les 22.00 hores (entre 65 i 70 dB(A)), moment en què comencen a disminuir fins a les 4.00-5.00 hores, en què es registren nivells sonors pròxims a 57 dB(A). A partir d’aquest moment els nivells sonors comencen a augmentar, fins a arribar a estabilitzar-se al voltant de les 6.00 hores. - Caps de setmana: o No hi ha informació dels nivells sonors en període dia els caps de setmana per a poder fer una avaluació. o Els nivells sonors en les nits dels caps de setmana són molt similars als existents els dies laborables. o Es detecta un pic a la 1.00 hores, tant diàriament com els caps de setmana, possiblement conseqüència de les operacions de recollida d’escombraries urbanes. Imatge 77. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). 46 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu CARRER AMB TRÀNSIT MITJÀ (exemple: carrer de Sant Antoni Maria Claret, 403) Imatge 79. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Sant Antoni Maria Claret, 403. Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - El principal focus sonor és el trànsit ja que és un carrer on no hi han altres focus sonors rellevants. - Dies laborables: o S’observa que els dies feiners (de dilluns a divendres) les evolucions temporals al llarg de les 24 hores són molt similars independentment del dia de la setmana. o En aquests dies feiners, els nivells sonors són pràcticament iguals entre les 7.00 i les 22.00 hores (entre 60 i 65 dB(A)), moment en què comencen a disminuir fins a les 3.00 hores, en què es registren nivells sonors pròxims a 50 dB(A). A partir d’aquest moment els nivells sonors comencen a augmentar, fins a arribar a estabilitzar-se al voltant de les 7.00 hores. - Caps de setmana: o Els dissabtes i diumenges al llarg del període dia (entre les 7.00 i les 21.00 hores) els nivells sonors disminueixen considerablement respecte als dies laborables, hi ha diferències entre 3 i 5 dB(A) degut sobretot a una disminució del trànsit. o Les nits dels divendres i dissabtes, entre la 1.00 i les 4.00 hores hi ha un increment de 2-3 dB(A) respecte als dies laborables. 47 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT Analitzant els resultats, per al soroll de trànsit excloent-hi les grans infraestructures, es pot concloure el següent: - El període horari que presenta índexs més elevats de població afectada (considerant com a afectació Ld > 65 dB(A), Les estadístiques associades al Mapa estratègic de soroll i, en particular, al trànsit rodat dels eixos viaris, fan referència a la Le > 65 dB(A) i Ln > 55 dB(A)), és període nocturn, Ln. població exposada al soroll. - En el període dia, Ld, el 12,17% de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A). És En aquest apartat es presenten les estadístiques de població afectada per a cadascun dels indicadors acústics ordenades per apreciable destacar que hi ha un 1,42% de població exposada a més de 70 dB(A) en període diürn. rangs. A continuació se’n presenten les taules: - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 9,4% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 0,2% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és de 22,2%, si ben només un 0,17% de la Districte 9: Sant Andreu població està exposada a més de 65 dB(A). Població total: 147693 - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el pes de la nit fa que sigui a partir dels 70 dB(A), quan s’aprecia una disminució de percentatge de població a aquests nivells acústics. Ld L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o dBA Població exposada % superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Distribució de la població exposada <40 15857 10,74 40 - 45 34066 23,06 <40 45 - 50 12347 8,36 40 - 45 45 - 50 50 - 55 17789 12,04 50 - 55 55 - 60 25444 17,23 55 - 60 60 - 65 22130 14,98 60 - 65 65 -70 17969 12,17 65 -70 70 - 75 2091 1,42 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 29244 19,80 40 - 45 25373 17,18 <40 45 - 50 12782 8,66 40 - 45 45 - 50 50 - 55 20722 14,03 50 - 55 55 - 60 25904 17,54 55 - 60 60 - 65 19782 13,39 60 - 65 65 - 70 13592 9,20 65 - 70 70 - 75 294 0,20 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 54859 37,14 40-45 12934 8,76 <40 45 - 50 21364 14,47 40-45 50 - 55 25735 17,43 45 - 50 50 - 55 55 - 60 20004 13,54 55 - 60 60 - 65 12542 8,49 60 - 65 65 - 70 255 0,17 65 - 70 70 - 75 0 0,00 Imatge 80. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 En la imatge s’observa que en període diürn el barri amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, és Navas, amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) propera al 20%. Lden El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és la Trinitat Vella amb una població afectada per nivells sonors per dBA Població exposada % Distribució de la població exposada sobre de 65 dB(A) inferior al 0,54%. >40 138793 93,97 100,00 >45 105354 71,33 80,00 >50 89984 60,93 >55 74434 50,40 60,00 >60 50584 34,25 40,00 >65 25794 17,46 20,00 >70 6957 4,71 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. 48 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: INFRAESTRUCTURES El model predictiu acústic utilitzat per a l’elaboració del MES suma la contribució del trànsit segons la intensitat mitjana diària (IMD) de les grans infraestructures (GI) de transport viari a la de la resta de vies de trànsit existents al districte de Sant Andreu. Els resultats d’aquests dos estudis s’han presentat en els apartats anteriors. La trama d’eixos viaris i grans infraestructures considerada en aquest estudi és la que es presenta a la imatge següent: Imatge 81. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, és Navas, amb una població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) del 30,39%. Els barris amb menys afectació per soroll de trànsit rodat són la Trinitat Vella, el Bon Pastor i Baró de Viver, amb una població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) inferior al 8%. Imatge 82. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. La representació gràfica dels nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per al soroll de trànsit total es detalla a continuació. 49 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 84. Detall de nivells acústics al carrer de Felip II i carrer de Sant Antoni María Claret, per Ld, període dia, afectació del soroll de trànsit total. Cal destacar que en les zones on es creuen o estan pròximes a grans infraestructures viàries i altres eixos viaris, el soroll total de les vies en un determinat punt s’incrementa respecte al soroll per separat generat per la gran infraestructura i ‘'eix viari. Aquest increment en moltes ocasions és crític, perquè pot suposar una superació dels valors límit de soroll ambiental per a l’indicador. A la figura següent es representa un exemple del que s’ha descrit anteriorment. Es correspon amb l’entorn de l’encreuament de l’avinguda Meridiana amb el carrer de Sant Antoni María Claret i el carrer de Felip II. L’impacte acústic que Imatge 83. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). genera únicament la gran infraestructura sobre les façanes és molt alt (Ld de 70-74 dB(A)), ja que, en la via hi ha un trànsit diari elevat. Quan es considera solament el soroll generat pels eixos viaris (segona imatge), els nivells de soroll en la mateixa Durant el període de dia, Ld, s’observa que els nivells més elevats de soroll en la calçada es registren a les grans façana per Ld, estan en el rang 55-59 dB(A). En la tercera imatge es representa el soroll total del trànsit (gran infraestructura infraestructures viàries. Els nivells de soroll en les façanes disminueixen pel que fa als que s’han obtingut sobre les calçades. més la resta de vies) i els nivells sonors sobre la façana esmentada s’incrementen al rang 70-74 dB(A) per a Ld. Aquesta disminució és proporcional a la distància de les calçades als edificis i façanes. En general, de l’eix de la calçada a l’eix de la façana els valors disminueixen de mitjana 5 dB(A), si bé, l’amplària de les vies o quan hi ha presència d’obstacles en el camí de propagació del so les atenuacions són molt més elevades. NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 <40 60-64 És important esmentar que, això no passa de manera similar en totes les zones, ja que, també pot influir l’amplària de les 40-44 65-69 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 50-54 75-79 vies i la presencia d’obstacles que puguin existir. 55-59 > 80 55-59 > 80 55-59 > 80 Les conclusions que s’obtenen de la representació gràfica per al soroll total del trànsit rodat en comparació amb el soroll total (incloent-hi tots els emissors acústics) són les següents: - El trànsit és el principal focus de soroll a la ciutat i al districte de Sant Andreu. - Tan sols el soroll de trànsit, per la pròpia morfologia del districte i per la configuració de la seva trama viària, genera nivells elevats en pràcticament tota la seva superfície. No obstant això, hi ha àmbits amb nivells per a Ld i per a la resta d'indicadors inferiors a 55 dB(A), on amb prou feines hi ha incidència del trànsit rodat. Exemples d’aquestes zones tranquil·les al districte són per exemple el parc de la Pegàs, o grans espais protegits per les pròpies edificacions, com són els edificis situats entre el carrer de Sant Antoni María Claret, el carrer de Felip II i el carrer de Concepción Arenal; els nivells de soroll a causa del trànsit per a Ld, es representen en la imatge següent: Ld de la gran infraestructura Ld dels eixos viaris Ld del soroll total de trànsit Imatge 85. Efecte d’eixos viaris i grans infraestructures per separat i de manera conjunta. 50 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 86. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b). Imatge 87 . Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). El soroll ambiental en el període de tarda manté la mateixa tendència que en els casos anteriors, on es va estudiar, d’una Durant les hores que constitueixen el període nocturn s’aprecia una important disminució del trànsit rodat respecte als banda, el soroll de les grans infraestructures i, de l’altra, la resta dels eixos viaris. indicadors anteriorment citats (Ld i Le). La tendència de població afectada pel soroll és igual a l’observada en els estudis anteriors, malgrat que els nivells de soroll en aquest període són inferiors. Percentualment i en nombre d’unitats, la població afectada pel soroll ambiental és més gran per a l’indicador Ln que per a Ld o Le, pel fet que els valors límit de soroll ambiental són més restrictius durant el període nocturn. El fet que els valors límit per al període nocturn siguin inferiors als de la resta dels períodes és a causa que les molèsties associades al soroll ambiental per part de la població i la mateixa percepció del soroll és més crítica durant la nit, perquè és un període que generalment els veïns dediquen al descans i, consegüentment, tant els nivells de soroll equivalents com els sorolls puntuals tenen un impacte més gran sobre la població. En la zona de l’autopista del Maresme amb la via Favència hi ha nivells de soroll elevats. En totes dues vies hi ha 70-75 dB(A) en el centre de la calçada. Quan totes dues vies s’uneixen, s’aconsegueixen nivells sonors superiors (75-80 dB(A)), respecte a les vies per separat. És interessant esmentar, com en les vies que conflueixen amb la l’avinguda Meridiana, principal eix viari del districte (el carrer de Rubén Darío, la Riera de Sant Andreu i el carrer dels Tres Creus), quant més proper s'estigui a l’avinguda Meridiana els nivells sonors són més elevats en comparació amb els existents en aquests mateixos carrers en punts allunyats de l’avinguda Meridiana. 51 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Si es compara l’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld (vegeu l’exemple de la figura següent, situat entre els barris de Navas i la Sagrera, s’observa que els nivells per a tots dos indicadors són el mateix, encara que superiors per al període Lden al centre de les calçades (passant de 75-79 dB(A) per al període dia, a nivells més elevats de 80dB(A) per al Lden). Això és degut sobretot, al fet que l’índex Lden penalitza el soroll en el període nocturn enfront del diürn. NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 Lden, període 24 hores Ld, període dia Imatge 90. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia (detall plànols 8.d i 8.a). Imatge 88. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 8.d). Els resultats obtinguts per a l’indicador Lden confirmen el que ja s’ha comentat en estudis anteriors. La representació gràfica dels nivells sonors evidencia que les grans infraestructures viàries són les que presenten els nivells més elevats de soroll per a Lden. A la imatge que es mostra a continuació, s’observa un eix viari amb nivells a la calçada d’entre 70-75 dB(A). En aquest mateix tram, en el punt d’encreuament amb altres vies, es produeix un increment dels nivells sonors fins al rang 75-80 dB(A). Per tant, a les façanes dels edificis propers, arribaran nivells de soroll molt elevats. NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 89. Exemple de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat. 52 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS Analitzant els resultats del soroll de trànsit, incloent-hi grans infraestructures, es pot concloure el següent: INFRAESTRUCTURES - En el període dia, Ld, al 20,52% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 5,94% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 15,81% són els següents: de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 2,6% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 30,17%, si bé només un 2,03% de la Districte 9: Sant Andreu població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden s’observa com a partir dels 70 dB(A) disminueix significativament el percentatge de població Població total: 147693 exposada a nivells sonors superiors a aquest Lden. Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 4798 3,25 40 - 45 25322 17,15 <40 45 - 50 26291 17,80 40 - 45 45 - 50 50 - 55 14735 9,98 50 - 55 55 - 60 23162 15,68 55 - 60 60 - 65 23071 15,62 60 - 65 65 -70 21536 14,58 65 -70 70 - 75 8778 5,94 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 11477 7,77 40 - 45 30737 20,81 <40 45 - 50 18621 12,61 40 - 45 45 - 50 50 - 55 17283 11,70 50 - 55 55 - 60 24344 16,48 55 - 60 60 - 65 21885 14,82 60 - 65 65 - 70 19515 13,21 65 -70 70 - 75 3831 2,60 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 43030 29,13 40-45 17956 12,16 <40 45 - 50 17699 11,98 40 - 45 50 - 55 24452 16,56 45 - 50 50 - 55 55 - 60 22275 15,08 55 - 60 60 - 65 19289 13,06 60 - 65 65 - 70 2992 2,03 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 145461 98,49 100,00 >45 127261 86,17 80,00 >50 97663 66,13 >55 82349 55,76 60,00 >60 61465 41,62 40,00 >65 36463 24,69 20,00 >70 15176 10,28 0,00 >75 1042 0,71 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. 53 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11 ESTUDIS DE DETALL 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA 11.1 FERROCARRIL Al districte de Sant Andreu s’ha portat a terme un estudi específic del soroll procedent del ferrocarril en la seva circulació per superfície. Aquest estudi s’ha fet únicament sobre aquelles línies que circulen en superfície, entre les quals es hi ha les que se mostren a la taula següent: Districte Ferrocarrils Línia Alta Velocitat Barcelona-Girona-Figueres Línia R1 Línia R2 09. Sant Andreu Línia R3 Línia R4 Línia R11 Línia R12 Taula 33. Llista de línies de ferrocarril del districte. Imatge 92. Nivells acústics ferrocarril, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). En aquest període dia es troben nivells superiors a 70 dB(A) en l’eix de la via. Els nivells que arriben a les façanes depenen de diversos factors, destacant la distància a les mateixes i de si estan soterrades o no. Quan el ferrocarril circula en trinxera o hi ha barreres acústiques, el so emès per la circulació del tren és apantallat per aquests elements, i per tant els nivells sonors que incideixen als edificis del seu entorn són menors que quan el ferrocarril circula en superfície sense cap tipus d’element atenuador en el seu entorn. En el tram comprès entre el carrer d’Espronceda i el carrer de Bonaventura Gispert, els edificis estan molt allunyats de les vies, i la primera línia d’edificació no té ús residencial, i els nivells que s’aconsegueixen en aquestes façanes estan entre 60- 65 dB(A). A l’altura del carrer de Bonaventura Gispert, hi ha una bifurcació, passant una part a estar soterrada i l’altra, dirigint-se cap al districte Sant Adrià del Besòs. En aquest tram, els edificis a banda i banda de les vies, tenen ús industrial i terciari, presentant a les seves façanes nivells acústics per sobre dels 65 dB(A), en els casos més exposats. Entre el carrer de Parellada i el Nus de Trinitat Vella, hi ha gran distància entre el focus de soroll i les façanes, si bé, el grup d’habitatges més propers, es troben exposats a nivells de més de 70 dB(A). A la zona no soterrada de les vies de ferrocarril en el Nus de Trinitat Vella, els edificis presents en els laterals, són d’ús industrial. Nota: Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de ferrocarril s’ha seleccionat una àrea de càlcul a l’entorn de Imatge 91. Línies de ferrocarril. les vies. A la representació gràfica es representen en blau clar (< 40 dB(A)) les zones dins d’aquesta àrea d’estudi on La línia d’Alta Velocitat surt des de l’estació de Sants a Barcelona, i circula fins a Figueres, i està dins del projecte de connexió els nivells sonors són inferiors a 40 dB(A). Les aportacions inferiors a 40 dB(A) corresponen a un impacte acústic amb la frontera francesa. menyspreable. Les línies de Rodalies R1, R2, R3, R4, R11, i R12 passen pel districte de Sant Andreu en superfície. Gran part de la zona d’aquesta infraestructura en el districte objecte d’estudi, estan en obres amb la finalitat d’adequar les instal·lacions i soterrar part de les vies. Com a resultat d’aquest estudi específic s’han obtingut els següents resultats: 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 93. Nivells acústics ferrocarril. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). Imatge 94. Nivells acústics ferrocarril, Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). Per a l’indicador Le els nivells són similars al període dia, i les conclusions similars a les indicades a l’apartat anterior per al En el període nit, els nivells en l’eix de les línies de ferrocarril són superiors a 65-70 dB(A). Els habitatges més exposats al període dia. soroll procedent del ferrocarril, presenten nivells acústics inferiors a 60 dB(A); si bé, la majoria de les façanes estan per sota dels 55 dB(A). En moltes zones les edificacions més properes a les vies són naus industrials, el que fa que el percentatge de població exposada al soroll de ferrocarril és molt baix. 55 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 11.1.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat en una zona amb influència del soroll del ferrocarril. CARRER AMB SOROLL DE FERROCARRIL (exemple: carrer de Joan Torras) Imatge 96. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Joan Torras. Després d’analitzar aquest gràfic, i tenint en compte que només s’han avaluat quatre dies laborables, es pot concloure el següent: Imatge 95. Nivells acústics ferrocarril. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). - Dies laborables: L’avaluació per a aquest indicador és molt similar als corresponents per al període dia. Això és pel fet que, en el període nit hi ha poc volum de trànsit ferroviari i els nivells sonors generats són molt inferiors als existents en període dia, i per tant, la o Els nivells sonors tenen la mateixa tendència tots els dies laborables avaluats. seva contribució en el càlcul del Lden és pràcticament irrellevant respecte a la contribució dels nivells sonors en període dia. o El nivell sonor està entre 60 dB(A) i 63 dB(A) entre les 7.00 hores i les 23.00 hores, moment en què comença a disminuir bruscament fins a arribar als 42 dB(A) entre les 3.00 i les 4.00 hores, a conseqüència d’una disminució del trànsit de vehicles i de ferrocarrils en la zona. A partir de les 4.00 hores els nivells sonors comencen a augmentar fins a aconseguir els 60 dB(A) a les 7.00 hores. 56 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.1.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL Analitzant els resultats per al soroll de ferrocarril, es pot concloure el següent: S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament per les línies de - L’afectació de la població pel soroll del ferrocarril és pràcticament nul·la al districte de Sant Andreu. ferrocarril: - En el període dia, només un 0,02% de la població del districte està exposada a nivells sonors superiors a 65 dB(A), (aproximadament uns 25 ciutadans), en període tarda el percentatge de població exposada es redueix al 0,1%. - En el període nit només un 0,06% de la població del districte està exposada a nivells sonors superiors a 55 dB(A). Districte 9: Sant Andreu - Per a l’indicador Lden, tan sols un 7,66% de la població presenta nivells superiors a 40 dB(A); i entre els 65-70 dB(A), Població total: 147693 es redueix al 0,02%. Ld 11.2 SOROLL INDUSTRIAL dBA Població exposada % Distribució de la població exposada Al districte de Sant Andreu s’ha considerat com zona industrial la zona compresa entre: <40 137512 93,11 40 - 45 3668 2,48 <40  Al nord: el carrer de Tucumán. 45 - 50 3276 2,22 40 - 45 45 - 50  A l’est: la ronda del Litoral i el terme municipal de Santa Coloma de Gramanet. 50 - 55 2123 1,44 50 - 55 55 - 60 787 0,53  A l’oest: el carrer de Ferran Junoy i les vies del tren. 55 - 60 60 - 65 303 0,20 60 - 65  Al sud: el passeig de la Verneda, el carrer de Santander i el terme municipal de Sant Adrià del Besós. 65 -70 23 0,02 65 -70 70 - 75 1 0,00 70 - 75 Nota: cal destacar que aquesta zona s’engloba al barri del Bon Pastor. A aquest barri, i al voltant de la zona industrial, hi ha 75 - 80 0 0,00 75 - 80 una zona d’ús residencial compresa entre el carrer de Lima, el carrer de la Ciutat d’Asunción, el carrer de Fra Juniper Serra i >80 >80 0 0,00 la ronda del Litoral. Le dBA % Distribució de la població exposada <40 138296 93,64 40 - 45 3611 2,45 <40 45 - 50 3062 2,07 40 - 45 45 - 50 50 - 55 1767 1,20 50 - 55 55 - 60 650 0,44 55 - 60 60 - 65 287 0,19 60 - 65 65 - 70 19 0,01 65 -70 70 - 75 1 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 143096 96,89 40-45 2891 1,96 <40 45 - 50 1250 0,85 40 - 45 50 - 55 360 0,24 45 - 50 50 - 55 55 - 60 83 0,05 55 - 60 60 - 65 12 0,01 60 - 65 65 - 70 1 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 11316 7,66 100,00 Imatge 97. Zona industrial. >45 7386 5,00 80,00 >50 3973 2,69 En aquesta zona industrial l’activitat principal és deguda a petites i mitjanes empreses (magatzems, tallers, petites >55 1432 0,97 60,00 fàbriques,…) sense molta incidència a les zones residencials més properes. En aquesta zona l’activitat industrial amb prou >60 377 0,26 40,00 feines es percep en horari diürn, excepte en alguns casos en què les activitats funcionen amb les portes obertes. En la >65 32 0,02 majoria dels casos l’activitat industrial queda pràcticament emmascarada pel soroll generat pel trànsit. En horari tarda i nit 20,00 >70 1 0,00 l’activitat industrial en aquesta zona és pràcticament inexistent, no implicant problemes de contaminació acústica a la zona. 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 34. Població exposada. Ferrocarril. 57 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.2.1 Ld, PERÍODE DIA 11.2.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 98. Nivells acústics de la industria. Ld, període dia (plànol 10.a). Imatge 99. Nivells acústics de la indústria. Le, període tarda (plànol 10.b). La major part de l’àmbit d’estudi es troba exposat durant el període dia, per sorolls ocasionats per activitats industrials, a S’observa que en període tarda (21.00-23.00 hores) pràcticament totes les activitats existents (tallers i magatzems) han nivells sonors inferiors a 55 dB(A). En alguns carrers (el carrer de Potosí, el carrer de Maracaibo, el carrer del Cànem, el cessat. carrer de Santander i el carrer de la Mare de Déu de Montserrat) els nivells sonors per soroll d’activitats es troben entre 55 i En aquest període els nivells sonors a les zones d’estudi es troben en la major part dels casos per sota dels 40 dB(A) per a 60 dB(A), i el carrer de Cusco i el carrer de la Costa Brava els nivells sonors són entre 60 i 65 dB(A), hi ha a alguns trams del l’anàlisi del soroll industrial, excepte el carrer de Cusco on s’aconsegueixen els 55-60 dB(A). carrer de Cusco nivells entre 65 i 70 dB(A). En alguns carrers amb activitat en horari diürn, una vegada tanquen els tallers i magatzems s’observa una considerable En aquests carrers i a la resta de l’àmbit d’estudi, el soroll del trànsit emmascara en la seva major mesura el soroll generat disminució dels nivells sonors procedents d’aquestes activitats (es passa de nivells sonors d’entre 55-65 dB(A) en període dia per les activitats industrials, cosa que es pot observar al mapa de soroll total. a nivells sonors pràcticament nuls en període tarda. 58 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.2.3 Ln, PERÍODE NIT 11.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 100. Nivells acústics de la indústria. Ln, període nit )plànol 10.c) Imatge 101. Nivells acústics de la indústria. Lden, període 24 hores ponderat. Els nivells a les zones en estudi en període nit es troben per sota dels 40 dB(A) per al soroll industrial, excepte el carrer de Els nivells sonors per a l’indicador Lden són molt similars als existents en període dia, Ld, ja que, tal com s’ha indicat en Cusco on s’aconsegueixen els 55-60 dB(A). apartats anteriors, la contribució de nivells sonors en període tarda i nit és pràcticament nul·la i, per tant, el valor de l’Lden s’aproxima al valor de l’Ld. 59 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat en una zona amb influència de soroll industrial.. CARRER AMB INDÚSTRIA (exemple: carrer de Fra Jupiner Serra, 73-75) Imatge 102. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Fra Jupiner Serra, 73-75. Després d’analitzar aquest gràfic, i tenint en compte que només s’han avaluat quatre dies laborables, , es pot concloure el següent: - Dies laborables: o Els nivells sonors en període dia i tarda tenen la mateixa tendència tots els dies laborables avaluats, si bé el dimecres, en el període comprès entre les 7.00 i les 18.00 hores són 2-4 dB(A) inferiors que la resta de dies avaluats. o El dilluns, dimarts i dijous els nivells sonors són molt similars entre les 7.00 i els 21.00 hores, trobant-se entre 60 i 65 dB(A), degut en part, al trànsit al carrer i al soroll de les activitats de l’entorn. o A partir de les 21.00 hores i fins a les 03.00 hores els nivells sonors disminueixen fins els 55 dB(A), moment en què comença a incrementar-se progressivament els nivells sonors en el punt de mesura. 60 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Analitzant els resultats del soroll industrial, es pot concloure el següent: 11.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL INDUSTRIAL - L’afectació del soroll industrial en la població és gairebé nul·la en el districte de Sant Andreu. - En el període dia, Ld, no hi ha població exposada a més de 60 dB(A), i només hi ha un 0,94% de població exposada a S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de la població afectada pel soroll generat directament pel soroll industrial: nivells sonors en el rang entre 40 i 60 dB(A). - En el període tarda, Le, no hi ha població exposada a més de 45 dB(A) perquè la major part de les activitats industrials Districte 9: Sant Andreu en aquesta zona cessen en aquest horari. Població total: 147693 - Igualment, en el període nit, Ln, no hi ha població exposada a més de 45 dB(A) perquè la major part de les activitats industrials en aquesta zona cessen en aquest horari. Ld - Tan sol un 1,74% de la població està exposada a nivells superiors a 40 dB(A) per a l’indicador Lden. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 146306 99,06 40 - 45 974 0,66 <40 45 - 50 385 0,26 40 - 45 45 - 50 50 - 55 25 0,02 50 - 55 55 - 60 3 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 -70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 147464 99,84 40 - 45 229 0,16 <40 45 - 50 0 0,00 40 - 45 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 - 70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 147464 99,84 40-45 229 0,16 <40 45 - 50 0 0,00 40 - 45 50 - 55 0 0,00 45 - 50 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 - 70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 1917 1,30 100,00 >45 600 0,41 80,00 >50 46 0,03 >55 0 0,00 60,00 >60 0 0,00 40,00 >65 0 0,00 20,00 >70 0 0,00 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 35. Població exposada a soroll industrial. 61 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.3 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA Aquest estudi de detall s’ha dut a terme en patis interiors d’illa amb algun tipus d’activitat (parc, pistes esportives, bars, S’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors existents en tots els patis interiors d’illa amb activitat seleccionats per al etc.). període dia, Ld (ja que l’activitat principal en el seu interior es realitza en aquest període), però des de dos punts de vista: un com a emissor sonor, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del pati, i un altre S’ha efectuat l’anàlisi de nivells sonors en els períodes dia i tarda, Ld i Le, respectivament. En període nit no s’ha fet una com a receptor, en el qual el soroll generat en el seu interior s’uneix al soroll procedent del trànsit dels seus voltants. A anàlisi de l’Ln, ja que en aquest horari cessen les activitats que poden generar soroll. El fet de no calcular l’Ln fa que tampoc continuació es presenten els resultats d’aquestes dues situacions: no es pugui calcular l’Lden per a aquest tipus d’estudi específic. S’han analitzat per al districte de Sant Andreu 74 dels 314 patis interiors d’illa, és a dir, els patis a l’interior dels quals s’ha considerat que hi ha algun tipus d’activitat (jardí, pista esportiva, etc.). S’han classificat en diverses tipologies que es comenten més endavant (per consultar els resultats del soroll total dels patis interiors d’illa, vegeu l’apartat 11.7.6). Aquesta classificació s’ha fet per analitzar amb més detall els diferents tipus de patis d’illa i els seus usos, i com aquests presenten nivells sonors diferents. A continuació es poden veure les dues imatges d’anàlisi dels patis interiors d’illa: Imatge 104. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). Imatge 103. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. Els patis interiors d’illa amb activitat s’han classificat en diversos tipus: 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). 62 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit. El soroll que generen les activitats en els patis interiors d’illa només té influencia dins del mateix pati. - En els patis interiors d’illa oberts la influència del soroll del trànsit rodat és molt més significativa, i pot arribar a elevar els nivells acústics en un rang. A continuació es presenta un detall de dos tipus de patis: un de tancat per tots els laterals i un altre obert en diversos punts. S’hi veu el soroll que es genera al pati com a emissor, el soroll que es genera al pati com a receptor del soroll del trànsit i el soroll total en el seu interior (suma com a emissor i com a receptor). PATI TANCAT Imatge 105. Detall de nivells acústics dels patis interiors d’illa al districte de Sant Andreu com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 107. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sant Andreu com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm.13.a). Imatge 106. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). 63 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu PATI OBERT EN DIVERSOS PUNTS Imatge 108. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sant Andreu com a receptors de trànsit. Ld, període dia. Imatge 110. Nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts al districte com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm.13.a). Imatge 109. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sant Andreu, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm.20.a). Imatge 111. Nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts al districte com a receptors de trànsit. Ld, període dia (detall plànol núm. 8.a). 64 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior de patis amb col·legis o pistes esportives en període tarda. Només s’han considerat aquestes dues categories per al període tarda, ja que per a la resta, a partir de les 21.00 hores, s’ha considerat que cessa gairebé tota l’activitat que s’hi desenvolupa. Imatge 112. Nivells sonors del patis interiors d’illa oberts al districte, soroll total Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i només té influència en les façanes dels edificis orientades cap a l’interior del pati. - En patis tancats la influència del soroll generat als carrers exteriors és molt baixa respecte al soroll que es genera a Imatge 113. Nivells acústics als patis interiors d’illa del districte de Sant Andreu com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 13.b). l’interior del pati. - En les façanes dels edificis orientats a carrers amb trànsit és irrellevant la influència del soroll generat a l’interior d’aquest tipus de patis. Per a la resta de patis, així com per al període nit, també s’ha obtingut el nivell sonor existent en el seu interior, si bé en - En els patis interiors d’illa amb algun lateral obert, la influència del soroll del trànsit rodat a la zona interior propera a aquests casos els patis s’han considerat únicament com a receptors i els nivells sonors en el seu interior són deguts sobretot aquest lateral és en molts casos superior a la del soroll que es genera pròpiament al pati, i es poden incrementar els al soroll de trànsit. Es pot veure aquesta informació en el mapa de soroll total (vegeu l’apartat 11.7). nivells acústics existents en aquestes zones en un o dos rangs (si bé, en l’exemple, donat que els carrer propers tenen nivells acústics baixos, no es produeix aquests efecte). 65 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.3.3 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES Districte 9: Sant Andreu A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat en un pati d’illa. Població total: 147693 PATI D’ILLA (exemple: carrer del Cinca, 52-54) Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 133896 90,66 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 7865 5,33 50 - 55 55 - 60 55 - 60 3475 2,35 60 - 65 60 - 65 2457 1,66 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 141857 96,05 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 Imatge 114. Evolució del soroll durant 24 hores al pati del carrer del Cinca, 52-54 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 Després d’analitzar aquest gràfic, i tenint en compte que només s’han avaluat tres dies (divendres, dissabte i diumenge), es 55 - 60 3379 2,29 60 - 65 pot concloure el següent: 60 - 65 2457 1,66 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 - Caps de setmana: 70 - 75 0 0,00 75 - 80 o Els nivells sonors entre les 07.00 i les 00.00 hores presenten diferència en funció del dia avaluat. 75 - 80 0 0,00 >80 o En període dia, entre les 09.00 i les 16.00 hores els nivells sonors són més elevats els dissabtes i diumenges >80 0 0,00 que els divendres, probablement perquè a aquestes hores hi ha més persones en els habitatges el cap de setmana que els dies laborables (divendres). En cap cas es superen els 60 dB(A). Taula 36. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. o Entre les 18.00 i les 00.00 hores són més elevats els nivells sonors el divendres que el dissabte o diumenge, probablement perquè els dissabtes i diumenges a aquestes hores hi ha menys activitat de les persones que estan en els edificis. En període tarda, en haver-se realitzat l’estudi només per a dos tipus de patis interiors amb activitat, els resultats de població exposada a més de 50 dB(A) pel soroll generat als patis disminueix respecte al període dia, moment en el qual s’ha o A partir de les 00.00 hores els nivells comencen a disminuir fins a les 4.00 hores, moment en què els nivells avaluat un nombre més alt de patis. sonors són propers a 30 dB(A). En l’assignació de nivells sonors a cadascun dels tipus de patis amb activitat, s’han considerat rangs de nivells sonors per sobre dels 50 dB(A), motiu pel qual no hi ha resultats estadístics en el rang 40-50 dB(A). La població que no està afectada 11.3.4 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT pels nivells sonors generats als patis s’ha inclòs en el rang de < 40 dB(A). S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament a dins dels patis interiors d’illa amb activitat. Tal com es pot veure, la població exposada tant per a Ld com per a Le no està per sobre dels 65 Avaluant els resultats estadístics per a patis interiors d’illa es pot concloure el següent: dB(A). Per a Ln no s’ha fet l’estudi de població exposada, ja que en aquest període s’ha suposat que l’activitat de persones en aquest tipus de patis cessa o és residual. - En els períodes dia i tarda no hi ha població exposada a més de 65 dB(A) pel soroll que es genera dins dels patis interiors d’illa. - En els casos avaluats, la població exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A) en període dia és d’un 9,34%, el qual és un percentatge relativament baix. En el període de tarda, la població exposada a nivells entre 55-65 dB(A) és d’un 3,95%. 66 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.4 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS Per a l’estudi de carrers de vianants només s’han considerat els períodes dia i tarda. En el període nit, l’estudi només s’ha dut a terme als carrers afectats pel soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, els resultats del qual es presenten a Per elaborar l’estudi de carrers de vianants s’han seleccionat 143 trams de carrer en el districte de Sant Andreu. l’apartat corresponent a soroll d’oci. Tampoc no s’ha analitzat el període global. 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 115. Carrers de vianants del districte. La característica comuna d’aquests carrers és que són carrers per a vianants o amb trànsit residual, per la qual cosa el soroll Imatge 116. Nivells acústics dels carrers de vianants en el districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). generat en elles es deu sobretot al pas de gent que passeja on hi ha activitat comercial com en els que no, normalment petits comerços situats en els baixos dels edificis existents. S’han exclòs d’aquest estudi altres carrers i eixos comercials amb Els carrers amb més afectació amb nivells d’entre 55-60 dB(A) són els següents: el carrer de Vintró i el carrer de un volum elevat de gent, però en les quals el soroll de trànsit emmascarava el soroll generat pels vianants i les activitats l’Ajuntament. En les altres zones anteriorment esmentades els nivells sonors es troben per sota de 55 dB(A), encara que, existents. alguns dels carrers de via única, dels quals es poden trobar diversos casos a Sant Andreu, es poden veure parcialment Aquests carrers s’han classificat en diversos tipus, els quals, al costat dels nivells sonors característics, s’indiquen a distorsionats pel pas d’algun vehicle. continuació: TIPUS NIVELL SONOR EXEMPLE Tipus 1 L90 inferior a 45 Carrer de Grau Tipus 2 L90 entre 45 i 50 Carrer de Servet Tipus 3 L90 entre 50 i 55 Plaça del Mercadal Tipus 4 L90 entre 55 i 60 Carrer de l’Ajuntament Tipus 5 L90 superior a 60 No s’aplica en aquest districte Taula 37. . Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). S’ha observat que les principals carrers de vianants es concentren a les següents zones del districte: - Sant Andreu: aquest barri té el percentatge més elevat de carrers per a vianants del districte. Destaquen el carrer de l’Ajuntament i la plaça del Mercadal. - La Sagrera: des de la plaça de Masadas, la qual és la que més destaca, ramifiquen els principals carrers per a vianants del barri. - Per a la resta de barris, es poden trobar concentracions de carrers per a vianants en zones puntuals de cada barri. 67 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA 11.4.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població exposada al soroll generat en els carrers de vianants: Districte 9: Sant Andreu Població total: 147693 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 132180 89,50 <40 40 - 45 4991 3,38 40 - 45 45 - 50 6973 4,72 45 - 50 50 - 55 3541 2,40 50 - 55 55 - 60 55 - 60 8 0,00 60 - 65 60 - 65 0 0,00 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 134028 90,75 <40 40 - 45 6278 4,25 40 - 45 45 - 50 5069 3,43 45 - 50 50 - 55 2309 1,56 50 - 55 55 - 60 55 - 60 9 0,01 60 - 65 60 - 65 0 0,00 Imatge 117. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 Pel període tarda es produeix una disminució dels nivells de soroll en tot el districte, a excepció de la plaça de Masadas i la 75 - 80 0 0,00 >80 plaça dels Jardins d’Elx, on els nivells s’incrementen fins als 55-60 dB(A). Aquest efecte es produeix en enllaçar >80 0 0,00 temporalment els nivells de soroll de la tarda amb l’oci nocturn, ja que es produeix una continuïtat temporal que relaciona Taula 38. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. la tarda i la nit. Avaluant els resultats estadístics per carrers de vianants es pot concloure el següent: - No hi ha població exposada a més de 60 dB(A) per als períodes dia i tarda. - En període dia només un 2,40% de la població del districte està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 60 dB(A), i en període tarda només un 1,57%. - En període de dia, un 89,50% de la població, i en període tarda un 90,75%, no està exposada a nivells sonors per sobre dels 40 dB(A) per causa del soroll generat en les carrers de vianants, per la qual cosa es considera que la influència d’aquest focus sonor en el MES no és significativa. 68 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.5 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES 11.5.1 Ln, PERÍODE NIT A continuació s’analitzen les zones d’oci principals al districte de Sant Andreu: Per elaborar l’estudi de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones s’han seleccionat 19 trams de carrer al districte de Sant Andreu. SANT ANDREU EN PERÍODE NIT (Ln) Imatge 118. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones L’oci nocturn i l’aglomeració de persones se situa principalment en determinades vies del districte de Sant Andreu: - El carrer de Biscaia, el carrer de Juan de Garay, el carrer de Garcilaso, la plaça dels Jardins d’Elx, la plaça de Masadas, Imatge 119. Nivells sonors en període Ln, període nit, a Sant Andreu (detall plànol núm. 14). la rambla de l’Once de Setembre i el carrer de Concepción Arenal. Aquest estudi se centra en la nit, ja que es tracta de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones; per això, els períodes de dia, L’oci nocturn en el districte de Sant Andreu es caracteritza per ser oci de terrasses. Als carrers citats anteriorment, malgrat tarda i global no hi són representats. tenir nivells centrals superiors a 55-60 dB(A) els nivells no superen els 55 dB(A) en façana. A la taula següent es mostren els diferents rangs de nivells sonors utilitzats en l’estudi de l’oci nocturn, així com algun exemple. NIVELL SONOR EXEMPLE L90 inferior a 45 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 entre 45 i 50 dB(A) Carrer de Juan de Garay L90 entre 50 i 55 dB(A) Carrer de Biscaia L90 entre 55 i 60 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 entre 60 i 65 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 superior a 65 dB(A) No s’aplica en aquest districte Taula 39. Tipus de carrers d’oci (vegeu la tabla 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). 69 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.5.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. Districte 9: Sant Andreu Població total: 147693 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 143515 97,17 <40 40-45 1096 0,74 40 - 45 45 - 50 957 0,65 45 - 50 50 - 55 2120 1,44 50 - 55 55 - 60 5 0,00 55 - 60 60 - 65 60 - 65 0 0,00 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Taula 40. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. Avaluant els resultats estadístics per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones, es pot concloure el següent: - En termes generals, el soroll produït per oci nocturn i aglomeració de persones no és significatiu. - No obstant això, la sensibilitat sobre la percepció del soroll en el període nit augmenta, i per tant ha de tenir-se en Imatge 120. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). alta consideració el tractament d’aquesta font, per a això l’Ajuntament desenvolupa altres accions per al seu control. A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll d’oci nocturn i aglomeracions de persones, és - No hi ha població afectada per l’oci nocturn i aglomeració de persones a nivells sonors superiors a 55 dB(A). Sant Andreu, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) propera al 0,01%, un percentatge molt baix. L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials) és la que es mostra en la imatge següent: 70 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.6 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius del districte de Sant Andreu en horari diürn es poden observar en el mapa següent: Els centres educatius i els hospitals són recintes en els quals es mira d’evitar que el soroll ambiental existent a l’exterior repercuteixi negativament en el confort d’alumnat que hi desenvolupa activitats lectives (en el cas dels centres educatius) o en el descans dels pacients (en el cas dels hospitals). Al districte de Sant Andreu s’han identificat els receptors sensibles que es detallen a les taules següents: CENTRES EDUCATIUS Infantil de 0 a 3 anys Infantil de 3 a 6 anys Primària de 6 a 12 anys Secundària de 12 a 16 anys Batxillerat de 16 a 18 anys FP de grau mitjà de 16 a 18 anys FP de grau superior de més de 18 anys Taula 41. Tipus de centres educatius identificats al districte de Sant Andreu. CENTRES SANITARIS No s’han seleccionats hospitals al districte Taula 42. Hospitals seleccionats al districte de Sant Andreu. 11.6.1 CENTRES EDUCATIUS Al districte de Sant Andreu hi ha els següents centres educatius: Imatge 122. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). Com es pot observar, els nivells sonors als quals estan exposats aquests centres educatius està vinculat directament amb la seva ubicació, ja que aquells que són a prop de grans infraestructures o de carrers amb un trànsit elevat (per exemple el centre educatiu Joan Roca 1953, a l’avinguda Meridiana, 237) estan exposats a nivells sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit o per a vianants (per exemple l’Escola Ramón y Cajal, al carrer de Mare de Déu de Lorda, 25). La diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). L’exposició sonora dels centres educatius localitzats al districte de Sant Andreu, percentualment, és el que se mostra a la taula següent: Districte: Sant Andreu Centres educatius total: 77 habs. Ld dB(A) Centres educatius % <40 Distribució de centres educatius (%) <40 0 0,0 40 - 45 35,0 40 - 45 2 2,6 45 - 50 30,0 45 - 50 2 2,6 50 - 55 25,0 50 - 55 18 23,4 55 - 60 20,0 55 - 60 24 31,2 15,0 60 - 65 60 - 65 19 24,7 65 - 70 65 - 70 10 13,0 10,0 70 - 75 70 - 75 2 2,6 5,0 75 - 80 0 0,0 0,0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0 0,0 >80 Taula 43. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. Imatge 121. Ubicació de centres educatius. 71 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Com es pot observar, la major part dels centres educatius del districte estan exposats a nivells sonors d’entre 55-60 dB(A) 11.7 SOROLL TOTAL (un 31,2% dels centres), i nomes un 15,6% dels centres està exposat a nivells sonors superiors a 65 dB(A). Per a l’elaboració del mapa de soroll total s’han tingut en compte totes les fonts sonores estudiades en apartats anteriors. A més, s’ha dut a terme un estudi a l’exterior d’alguns centres amb l’objecte de determinar si s’incrementen els nivells En el districte de Sant Andreu s’ha comprovat que, en major o menor mesura, tenen influència en el MES els següents focus sonors en els moments d’entrada o sortida de l’alumnat d’aquests centres. Els resultats obtinguts han estat els que es sonors: mostren a la taula següent: - Trànsit - Carrers de vianants LAeq Diferència Barri Centre educatiu Adreça Nº Període mesura dB(A) dB(A) - Grans infraestructures - Indústria Bon Pastor Escola Bon Pastor Carrer de Sant Adrià 134 Dia hora punta 74,8 14,2 Bon Pastor Escola Bon Pastor Carrer de Sant Adrià 134 Dia hora vall 60,6 - Ferrocarril - Patis interiors d’illa el Congrés i els Indians Escola Doctor Ferran i Clua Carrer de la Manigua 25_39Dia hora punta 70,7 11,3 el Congrés i els Indians Escola Doctor Ferran i Clua Carrer de la Manigua 25_39Dia hora vall 59,4 - Oci nocturn i aglomeració de persones La Sagrera Escola Congés Indians Carrer de les Açores 1_3 Dia hora punta 64,3 6,0 La Sagrera Escola Congés Indians Carrer de les Açores 1_3 Dia hora vall 58,3 A continuació, es presenta una imatge del mapa estratègic de soroll resultant de la suma de tots els focus sonors avaluats Navas Escola Emili Juncadella Carrer de Trinxant 140 Dia hora punta 66,9 3,9 per a cadascun dels períodes sonors d’avaluació: Navas Escola Emili Juncadella Carrer de Trinxant 140 Dia hora vall 63,0 Sant Andreu de Palomar Escola Jesús, Maria i Josep Carrer de Sant Sebastià 55 Dia hora punta 66,1 13,2 11.7.1 Ld, PERÍODE DIA Sant Andreu de Palomar Escola Jesús, Maria i Josep Carrer de Sant Sebastià 55 Dia hora vall 52,9 Sant Andreu de Palomar Escola Mestre Enric Gibert i Camins Carrer d'Irlanda 15 Dia hora punta 68,5 4,9 Sant Andreu de Palomar Escola Mestre Enric Gibert i Camins Carrer d'Irlanda 15 Dia hora vall 63,6 Sant Andreu de Palomar Escola Turó Blau Carrer del Pare Manyanet 5 Dia hora punta 68,5 2,8 Sant Andreu de Palomar Escola Turó Blau Carrer del Pare Manyanet 5 Dia hora vall 65,7 Taula 44. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. S’observa que en tots els casos el nivell sonor en el moment d’entrada o sortida del centre educatiu s’incrementa respecte al moment en què els alumnes són a les aules, si bé aquest increment no és homogeni en tots els casos. Alguns dels factors que influeixen en el fet que l’increment del nivell sonor a la zona d’entrada o sortida dels centres educatius sigui més gran o més petit són els següents:  Existència d’un trànsit elevat a la zona d’accés al centre educatiu. En aquests casos, l’increment de nivell sonor en els moments d’entrada i sortida és menor i s’assembla a l’existent quan l’alumnat és a classe.  Zona d’accés en carrers de vianants o amb poc trànsit. En aquests casos l’increment de nivell sonor és més gran.  Manera d’accés als centres. En els centres on els alumnes romanen a la zona d’entrada abans d’accedir a les classes, el nivell sonor que es genera a l’exterior és més elevat que en els casos en què l’alumnat va entrant a l’interior del centre a mesura que va arribant. De totes maneres, aquests moments d’entrada i sortida són puntuals al llarg del dia i únicament ocorren en període lectiu, per la qual cosa la seva influència en el MES és pràcticament irrellevant, ja que el MES s’elabora per a tot un període anual (en el qual hi ha tant períodes lectius com períodes no lectius) i s’hi té en compte tot el període dia (de 7.00 a 21.00 hores). Així doncs, els nivells sonors generats en moments molt puntuals (entrada/sortida), encara que en aquests moments puguin ser elevats, en el còmput de tot el període dia no tenen gaire influència i queden emmascarats pels sorolls més continus d’altres focus sonors, sobretot el soroll del trànsit. Imatge 123. Nivells acústics de soroll total al districte de Sant Andreu. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període dia, en conjunt amb els estudis realitzats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que es detallen a continuació. Trànsit: - El principal focus sonor en període dia és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de Sant Andreu, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - El nivell del soroll del trànsit és pràcticament constant al llarg del període dia, i no registra variacions significatives. - En les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple el passeig de Santa Coloma, el passeig de Torras i Bages, el passeig de Fabra i Puig, i el carrer de la Sagrera) els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors d’entre 70 i 80 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen en les façanes dels edificis més propers, solen correspondre fins a dos rangs més baix (60-65 dB(A)). 72 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A). Els resultats i les conclusions que aporta el Mapa estratègic de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de Grans infraestructures: 21.00 a 23.00 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll, que es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll. - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple la ronda del Litoral, l’avinguda Meridiana, el Nus de Trinitat Vella, la ronda de Dalt i la carretera C-58, amb En aquest període el nivell sonor en els carrers de vianants es redueix considerablement respecte a l’existent en el període nivells sonors superiors a 75 dB(A) i fins i tot a 80 dB(A) en les mateixes vies. dia i el soroll industrial és nul, ja que en aquest horari la pràctica totalitat d’activitats industrials del districte (magatzems i - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de tallers) es troben tancades. molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles 11.7.3 Ln, PERÍODE NIT acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 75 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per sota de 65 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. Ferrocarril: - El soroll del ferrocarril té molt poca influència al districte de Sant Andreu. El percentatge de població del districte exposada a nivells de soroll procedents del ferrocarril superiors a 65 dB(A), és menor a 0,5 %. Indústria: - El soroll industrial és residual perquè principalment les activitats són d’emmagatzematge i tallers, ja que queda emmascarat pel soroll del trànsit existent en les vies de les zones industrials considerades. La localització de les zones industrials analitzades al districte es pot veure a l’apartat d’anàlisi de soroll industrial. Patis interiors d’illa: - El soroll generat als patis interiors d’illa no és elevat, i normalment registren nivells sonors inferiors a 65 dB(A). - Són patis amb bona qualitat acústica com a receptors (aquest punt és un avançament del que s’exposa a 11.8.6). Carrers de vianants: - En aquest carrers té més influència el soroll dels vianants perquè no hi ha soroll de trànsit en elles o és residual. En el districte de Sant Andreu els nivells sonors són inferiors a 60 dB(A), com per exemple el carrer de l’Ajuntament. 11.7.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 125. Nivells acústics de soroll total al districte de Sant Andreu. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). De l’anàlisi del mapa de soroll total en període nit, en conjunt amb els estudis elaborats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que s’exposen a continuació: Trànsit - El principal focus sonor en període nit és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de Sant Andreu, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels indicadors Ld i Le, com a conseqüència lògica de la reducció del soroll de trànsit durant la nit. - A les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat en horari nocturn (per exemple, el passeig de Santa Coloma, el passeig de Torras i Bages, el passeig de Fabra i Puig i el carrer de la Sagrera), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors en el rang de 60-65 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen ser un rang més baix. - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors són inferiors a 60 dB(A) i, en molts casos, estan per sota de 55 dB(A). Bona part de la contribució del soroll de trànsit al nivell Ln es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a Imatge 124. Nivells acústics de soroll total en el districte. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). 00.00 hores) i en l’última hora del període nit (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall en aquest període es troben entre les 3.00 i les 5.00 hores. 73 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Grans infraestructures grans infraestructures, i en el mapa es pot observar que els nivells de soroll representats en carrers i grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per són iguals o superiors als obtinguts en el Mapa estratègic de soroll per al període dia. exemple la ronda del Litoral, la ronda Meridiana, el Nus de Trinitat Vella, la ronda de Dalt i la carretera C-58, amb En les zones on hi hagi focus sonors que únicament funcionin en el període dia, o que els nivells sonors existents en els nivells sonors superiors a 70 dB(A) i fins i tot a 75 dB(A) en les mateixes vies. períodes tarda o nit siguin molt inferiors als existents en el període dia (per exemple en l’entorn de col·legis en què no hi - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de hagi influència del soroll del trànsit), pot haver-hi una lleugera disminució dels nivells de soroll per a l’índex Lden respecte a molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles l’índex Ld. acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 70 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per Igualment, l’índex Lden en la immensa majoria dels casos serà superior a l’índex Le i a l’índex Ln, ja que en el seu càlcul el sota de 65 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació període dia té molt de pes, perquè té assignades 14 hores enfront de les 2 hores del període tarda i les 8 hores del període sobre aquest tema. nit; a més, és habitual que en el període dia els nivells sonors siguin més elevats que en els períodes tarda i nit. Ferrocarril És palpable la penalització de 10 dB(A) que s’aprecia en la influència de l’oci nocturn per a Lden, en què es pot observar un - El percentatge de població afectada per soroll de ferrocarril en el districte a nivells superiors a 55 dB(A), no supera el increment dels nivells de soroll en les zones on hi ha presència d’oci nocturn. Quan el valor d’Ln és elevat, la repercussió per 0,01%, pràcticament nul. penalització d’aquest període resulta en una incidència més gran en l’Lden. Indústria - El soroll industrial en horari nocturn és pràcticament nul en aquest districte, ja que en aquest període horari es troben tancades la pràctica totalitat d’activitats industrials existents, en tot cas, trobem activitats d’emmagatzematge i tallers. Oci i aglomeració de persones - En aquest període cobra importància el soroll que es produeix a les zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot els caps de setmana, on destaca el soroll generat per les terrasses dels bars. 11.7.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 126. Nivells acústics de soroll total al districte de Sant Andreu. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). En la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg termini del període 24 hores. Aquests resultats estan correlacionats amb els obtinguts per als tres períodes d’avaluació: Ld, Le i Ln. En el càlcul de l’Lden els nivells d’Ld, Le i Ln tenen diferent ponderació, i l’Ln és ponderat amb un increment de 10 dB(A) i l’Le amb un increment de 5 dB(A). Aquest fet fa que, encara que en els períodes tarda i nit els nivells sonors són inferiors que en el període dia, en els casos en què la diferència no és superior a 5 dB(A) en període tarda, o 10 dB(A) en període nit, l’Lden sempre serà més gran o igual que l’obtingut per al període dia, Ld. Aquest fet és habitual en el cas de carrers amb trànsit i 74 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 11.7.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, al 20,73% de la població del districte l’afecten per nivells superiors a 65 dB(A), mentre que un 5,95% de població està exposada a nivells per sobre de 70 dB(A). - Durant el període tarda, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 16,01% de la Districte 9: Sant Andreu població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 2,62% a nivells superiors a 70 dB(A). Població total: 147693 - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55dB(A) és del 30,37%. - Per a l’indicador Lden, es pot observar com la majoria de la població presenta nivells superiors a 40 dB(A) per a soroll Ld total, i que aquest percentatge disminueix significativament a partir de 70 dB(A). dBA Població exposada % Distribució de la població exposada Els resultats de població exposada per barris per al període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població de <40 3036 2,06 cada barri a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), són els següents: 40 - 45 20964 14,19 <40 45 - 50 20202 13,68 40 - 45 45 - 50 50 - 55 16766 11,35 50 - 55 55 - 60 29212 19,78 55 - 60 60 - 65 26901 18,21 60 - 65 65 -70 21821 14,78 65 -70 70 - 75 8791 5,95 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 9799 6,63 40 - 45 28048 18,99 <40 45 - 50 16509 11,18 40 - 45 45 - 50 50 - 55 17092 11,57 50 - 55 55 - 60 27614 18,70 55 - 60 60 - 65 24988 16,92 60 - 65 65 - 70 19772 13,39 65 -70 70 - 75 3871 2,62 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 42614 28,85 40-45 17833 12,07 <40 45 - 50 17871 12,10 40 - 45 50 - 55 24527 16,61 45 - 50 50 - 55 Imatge 127. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). 55 - 60 22149 15,00 55 - 60 60 - 65 19629 13,29 60 - 65 65 - 70 3070 2,08 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 A la imatge s’observa que, en període diürn, el barri amb més afectació pel soroll total al districte de Sant Andreu és la 75 - 80 0 0,00 75 - 80 Sagrera amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) del 30,01%. >80 0 0,00 >80 El barri amb menys afectació per soroll total és el Bon Pastor, amb una població afectada a nivells sonors per sobre de 65 Lden dB(A) inferior al 2%. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 146788 99,39 100,00 >45 132089 89,43 80,00 >50 108107 73,20 >55 89389 60,52 60,00 >60 65029 44,03 40,00 >65 37094 25,12 20,00 >70 15219 10,30 0,00 >75 1042 0,71 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 45. Població exposada a soroll total. 75 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Imatge 129. Patis interiors del districte. Imatge 128. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). Per al càlcul de les estadístiques de població afectada al districte de Sant Andreu s’ha estimat que el 34,66% de la població està assignada a façanes interiors, mentre que el 65,34% restant ho està a les façanes exteriors dels edificis. A la imatge s’observa que en període nit els barris amb més afectació pel soroll total són la Sagrera, amb un 41, 47%; i Navas En les estadístiques que es presenten a la pàgina següent es mostren els percentatges de població exposada al soroll als amb un 40,21% de població afectada per nivells superiors a 55 dB(A). patis interiors del districte per a cada indicador acústic, estructurada per rangs. El barri amb menys afectació per soroll total és el Bon Pastor, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) Els percentatges calculats són relatius al total de població de Sant Andreu, de manera que la suma dels percentatges de tots inferior al 8%. els rangs per a cada indicador (Ld, Le i Ln) té com a resultat el 34,66% del total de la població del districte. Per als períodes dia i tarda, a partir de l’anàlisi estadística s’observa que els percentatges de població exposada a nivells sonors per sota de 40 dB(A) són baixos durant el període dia (1,64% de la població total del districte), mentre que durant el període tarda arriben al 5,89%. En cap d’aquests dos indicadors no s’estima població exposada a nivells sonors per sobre de 11.7.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL 65 dB(A). La morfologia de les plantes de les edificacions residencials influeix significativament en el grau d’afectació del soroll En període nit, quan els nivells de soroll ambiental decreixen, les estadístiques del repartiment percentual de la població ambiental al qual estan sotmesos els veïns i les veïnes que les habiten. No és el mateix una edificació on totes les façanes exposada varien. Per a l’indicador Ln, el 25,15% de la població total del districte assignada a patis interiors està exposada a siguin exteriors i estiguin exposades directament al soroll ambiental dels carrers confrontants, que una altra edificació amb nivells per sota de 40 dB(A) (això indica que gaudeixen de bona qualitat acústica), mentre que gairebé no hi ha població pati, on a més de les façanes exteriors hi haurà façanes orientades cap a l’interior, en general més protegides i menys exposada a soroll per sobre de 55 dB(A) en patis. exposades al soroll. Per a l’indicador Lden, aproximadament un 3% de la població assignada a patis interiors està exposada a nivells sonors En aquest apartat s’ha tingut en compte el soroll existent en tots els patis interiors d’illa del districte (314), superiors a 60 dB(A). independentment que tinguin activitat (jardí, pista esportiva, etc.) o no. Per als patis amb algun tipus d’activitat (74) s’ha elaborat un estudi en detall a l’apartat 11.3. La cartografia del districte de Sant Andreu inclou 314 patis interiors, que han estat previstos per a l’elaboració del MES (en aquest MES s’ha incrementat considerablement el nombre de patis avaluats respecte al MES del 2012, en què només es van tenir en compte 50 patis interiors d’illa). Això suposa que estadísticament un percentatge important d’estances i dormitoris estiguin orientats a les façanes tranquil·les dels edificis. A efectes estadístics, aquesta circumstància influeix en gran mesura en els percentatges de població exposada al soroll ambiental. En la imatge següent es representen els patis interiors que s’han tingut en compte en l’estudi per a aquest districte: 76 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Districte 9: Sant Andreu Població total: 147693 Ld dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 2420 1,64 40 - 45 40 - 45 17890 12,11 45 - 50 45 - 50 14748 9,99 50 - 55 50 - 55 5011 3,39 55 - 60 55 - 60 7317 4,95 60 - 65 60 - 65 3565 2,41 65 -70 65 -70 229 0,16 70 - 75 70 - 75 12 0,01 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 96501 65,34 Ext. Le <40 dBA % Població exposada en pati interior <40 8701 5,89 40 - 45 40 - 45 24102 16,32 45 - 50 45 - 50 9348 6,33 50 - 55 50 - 55 1968 1,33 55 - 60 55 - 60 3733 2,53 60 - 65 60 - 65 3203 2,17 65 - 70 65 - 70 137 0,09 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 96501 65,34 Ext. Ln dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 37140 25,15 40-45 40-45 10136 6,86 45 - 50 45 - 50 2427 1,64 50 - 55 50 - 55 1062 0,72 55 - 60 55 - 60 334 0,23 60 - 65 60 - 65 93 0,06 65 - 70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 96501 65,34 Ext. Lden dBA Població exposada % Població exposada en pati interior >40 50526 34,21 100,00 >45 37913 25,67 80,00 >50 18351 12,43 >55 8812 5,97 60,00 >60 3707 2,51 40,00 >65 334 0,23 20,00 >70 50 0,03 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 46. Població exposada a soroll total en patis interiors. 77 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES Districte: Sant Andreu Longitud de trams total: 123,75 km habs. Encara que la principal estadística que s’obté amb la informació del MES és el percentatge de població exposada a diferents rangs de nivells sonors, a continuació s’exposen altres estadístiques: Ld - Longitud de via per rang de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors assignats a l’eix central de cada tram de via dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposads (%) (entre cruïlla i cruïlla). <40 0,07 0,05 40 - 45 30 - Superfície d’igual rang de nivell sonor: s’obté a partir de les corbes isòfones. 40 - 45 0,37 0,3 45 - 50 - Longitud de façana exposada als diferents rangs de nivells de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors associats als 25 45 - 50 1,98 1,6 50 - 55 receptors repartits per les façanes de tots els edificis. 50 - 55 12,77 10,32 20 55 - 60 55 - 60 30,23 24,43 15 A continuació es presenten els resultats estadístics obtinguts al districte de Sant Andreu per als indicadors següents: 60 - 65 60 - 65 33,14 26,78 - Longitud de vies per rang de soroll en quilòmetres (km). 10 65 - 70 65 - 70 27,77 22,44 - Superfície per rang de soroll en quilòmetres quadrats (km2). 5 70 - 75 70 - 75 16,78 13,56 - Longitud exposada de façanes en metres (m). 75 - 80 75 - 80 0,65 0,52 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL Le dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la longitud de via per rang de soroll, calculada a partir dels nivells sonors <40 0,40 0,33 30 40 - 45 assignats a cada tram. El tram es defineix com l’eix central de carrer entre cruïlla i cruïlla. El nivell sonor d’un tram s’obté 40 - 45 0,97 0,78 45 - 50 mitjançant la mitjana energètica dels nivells sonors associats als receptors ubicats en façana dels edificis més propers al 25 45 - 50 4,18 3,38 50 - 55 tram. 50 - 55 18,73 15,14 20 55 - 60 Cal destacar que l’estadística s’ha elaborat amb els nivells de soroll total, procedent del conjunt de focus exposats en la 55 - 60 33,36 26,96 15 60 - 65 memòria. 60 - 65 30,94 25 10 65 - 70 65 - 70 26,52 21,43 5 70 - 75 70 - 75 8,65 6,99 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada(%) <40 1,24 1 30 40 - 45 40 - 45 4,75 3,84 45 - 50 25 45 - 50 19,25 15,56 50 - 55 50 - 55 33,24 26,86 20 55 - 60 55 - 60 31,01 25,05 15 60 - 65 60 - 65 26,77 21,63 10 65 - 70 65 - 70 7,49 6,06 5 70 - 75 70 - 75 0,00 0 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada(%) <40 0,07 0,05 30 40 - 45 40 - 45 0,31 0,25 45 - 50 25 45 - 50 0,88 0,71 50 - 55 50 - 55 8,11 6,55 20 55 - 60 55 - 60 25,95 20,97 15 60 - 65 60 - 65 33,64 27,18 10 65 - 70 65 - 70 30,06 24,29 5 70 - 75 70 - 75 21,08 17,04 75 - 80 3,66 2,95 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 47. Longitud de vies per rang de soroll (km). 78 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Districte: Sant Andreu - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 97%, està exposada a Superfície total: 4,53 Km2 habs. nivells sonors d’entre 50 i 75 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada als nivells sonors més baixos, per sota de 45 dB(A), és inferior a l’1%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més alts, per sobre de 70 dB(A), és inferior al 15%. Ld 2 dB(A) Superfície exposada (Km ) % <40 - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 88%, està exposada Distribució de la superfície exposada a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada als nivells sonors més baixos, per <40 0,05 1,01 40 - 45 25 sota de 45 dB(A), és aproximadament de 1%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors 40 - 45 0,22 4,85 45 - 50 20 més alts, per sobre de 70 dB(A), és inferior al 7%; per tant, aquest percentatge disminueix respecte al període dia. 45 - 50 0,23 5,07 50 - 55 50 - 55 0,40 8,82 - Indicador Ln (període nit): la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) és de 6,06%, i disminueix 15 55 - 60 considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit. D’altra banda, el 55 - 60 0,73 16,09 60 - 65 10 percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa notòriament respecte als 60 - 65 0,95 20,94 65 - 70 períodes de dia i de tarda, i és d’un 20% aproximadament. 65 - 70 0,91 20,06 5 70 - 75 70 - 75 0,67 14,77 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i de nit, es dona més pes al 0 75 - 80 període de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 75 - 80 0,28 6,17 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 dB(A) s’incrementa respecte al període de dia, (44,2% enfront del 36,5%). >80 0,10 2,2 Le S’observa que els nivells sonors en la major longitud de vies es concentren en el rang 50-70 dB(A) per als períodes dia dB(A) 2 Superfície exposada (Km ) % Distribució de la superfície exposada <40 i tarda, i en el rang 50-65 dB(A) per al període nit, una situació característica de zones en les quals conviuen carrers <40 0,10 2,12 25 40 - 45 amb trànsit i altres activitats. 40 - 45 0,28 6,17 45 - 50 20 45 - 50 0,25 5,51 50 - 55 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL 50 - 55 0,44 9,7 15 55 - 60 55 - 60 0,81 17,86 60 - 65 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la superfície exposada als diferents rangs de nivells de soroll al districte 60 - 65 0,96 21,16 10 65 - 70 de Sant Andreu, excloent-hi els edificis. 65 - 70 0,87 19,18 5 70 - 75 Aquest càlcul s’ha efectuat a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant tot el conjunt de focus sonors tractats 70 - 75 0,55 12,13 75 - 80 per a l’elaboració del MES. 75 - 80 0,23 5,07 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,05 1,1 >80 Ln dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 0,45 9,85 25 40 - 45 40 - 45 0,28 6,11 45 - 50 45 - 50 0,47 10,35 20 50 - 55 50 - 55 0,80 17,66 15 55 - 60 55 - 60 0,93 20,6 60 - 65 60 - 65 0,87 19,22 10 65 - 70 65 - 70 0,48 10,5 5 70 - 75 70 - 75 0,23 5 75 - 80 0,03 0,71 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 -0,01 -0,31 25 40 - 45 40 - 45 0,18 3,97 45 - 50 20 45 - 50 0,24 5,29 50 - 55 50 - 55 0,34 7,5 15 55 - 60 55 - 60 0,61 13,45 10 60 - 65 60 - 65 0,89 19,62 5 65 - 70 65 - 70 0,96 21,16 0 70 - 75 70 - 75 0,80 17,64 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 75 - 80 0,36 7,94 -5 75 - 80 >80 0,17 3,75 >80 Taula 48. Superfície per rang de soroll per al districte. 79 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Districte: Sant Andreu - Indicador Ld (període dia): la major part de la superfície del districte, aproximadament un 80%, està exposada a Longitud total: m habs. nivells sonors d’entre 50 i 75 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 5,86%, i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 75 dB(A) és del 8,37%. Ld - Indicador Le (període tarda): la major part de la superfície del districte, aproximadament un 80%, està exposada a dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 nivells sonors d’entre 50 i 75 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del <40 10258,03 3,78 40 - 45 8,29%, de manera que augmenta lleugerament respecte al període dia. El percentatge de superfície exposada a 25 40 - 45 43540,53 16,06 45 - 50 nivells per sobre de 75 dB(A) és del 6,17%, de manera que disminueix respecte al període dia. 45 - 50 35849,36 13,22 20 50 - 55 - Indicador Ln (període nit): el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) és de 50 - 55 38268,40 14,11 15 55 - 60 16,21%, i disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se notablement el trànsit al 55 - 60 58102,92 21,43 60 - 65 districte de Sant Andreu. D’altra banda, el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) 60 - 65 47546,29 17,53 10 65 - 70 s’incrementa respecte als períodes dia i tarda, és d’un 12,96%. El percentatge de superfície exposada a més de 55 65 - 70 29379,45 10,83 5 dB(A) és del 56,03%. 70 - 75 70 - 75 8136,83 3 0 75 - 80 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, i es dona més pes al període 75 - 80 98,55 0,04 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la superfície exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) >80 0,00 0 s’incrementa respecte al període dia (50,49% enfront del 43,2%). Le dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 En aquest estudi s’ha tingut en compte tota la superfície del districte no ocupada per edificis, per la qual cosa es dona la <40 26060,67 9,61 25 40 - 45 circumstància que hi ha superfícies (zones coincidents amb grans infraestructures) en les quals els nivells sonors es troben 40 - 45 50140,41 18,49 45 - 50 per sobre de 75 dB(A) i fins i tot per sobre de 80 dB(A) per a alguns períodes horaris. 45 - 50 33476,26 12,34 20 50 - 55 50 - 55 39917,94 14,72 15 55 - 60 55 - 60 53350,05 19,67 60 - 65 12.3 LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL 60 - 65 41445,96 15,28 10 65 - 70 65 - 70 23192,71 8,55 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’han pres els nivells que arriben a cadascuna de les parts de les línies de façana dels 5 70 - 75 70 - 75 3570,83 1,32 edificis del districte, de tal manera que es tingui una relació entre la longitud de les façanes i els nivells acústics als quals 75 - 80 25,55 0,01 0 75 - 80 estan exposades. <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Aquest càlcul s’ha fet a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant el conjunt de focus sonors indicats en aquesta memòria. Ln dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 83264,94 30,7 35 40 - 45 40 - 45 36349,41 13,4 30 45 - 50 45 - 50 42102,28 15,53 25 50 - 55 50 - 55 47590,26 17,55 20 55 - 60 55 - 60 36170,61 13,34 15 60 - 65 60 - 65 22859,36 8,43 65 - 70 65 - 70 2817,97 1,04 10 70 - 75 70 - 75 25,55 0,01 5 75 - 80 0,00 0 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 3736,76 1,38 25 40 - 45 40 - 45 35926,24 13,25 45 - 50 45 - 50 40651,15 14,99 20 50 - 55 50 - 55 37720,69 13,91 15 55 - 60 55 - 60 54318,14 20,03 60 - 65 60 - 65 49845,13 18,38 10 65 - 70 65 - 70 33383,72 12,31 5 70 - 75 14499,59 5,35 70 - 75 75 - 80 1098,95 0,41 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 49. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll al districte. 80 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Una vegada analitzats els resultats s’observa el següent: Per tant, hi ha dades comparables amb les quals s’han estudiat els canvis que s’han produït en el mapa actual. - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 83%) Les taules i gràfics següents mostren l’evolució de la longitud de trams exposats a cada interval de nivell de soroll en tots els està exposada a nivells sonors d’entre 40 i 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors períodes d’estudi. per sota de 45 dB(A) és del 19,8%, i el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells per sobre de 65 dB(A) Període dia, Ld és del 14% aproximadament. - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 80 %) Ld Longitud de trams exposats Variació està exposada a nivells sonors entre 40 i 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 per sota de 45 dB(A) és del 28,1% (augmenta respecte al període dia), i el percentatge de superfície exposada a % % % % nivells per sobre de 65 dB(A) és del 9,88%, de manera que disminueix respecte al període dia. < 45 16,2 13,9 0,5 -13,5 - Indicador Ln (període nit): el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) 45 - 50 0,4 0,1 1,7 1,6 (1,05%) disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit al 50 - 55 3,4 4,8 10,1 5,3 districte de Sant Andreu. D’altra banda, el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, és d’un 44,1%. El percentatge de superfície 55 - 60 20,4 20,2 24,5 4,3 exposada a més de 55 dB(A) és del 65,87%. 60 - 65 23,6 25,6 26,7 1,1 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells tarda i nit, motiu pel qual el 65 -70 22,4 22,8 22,5 -0,3 percentatge de longitud de façanes exposades a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa respecte al període dia 70 - 75 10,3 10,2 13,5 3,3 (18,07 % enfront del 13,87%). 75 - 80 3,3 2,3 0,5 -1,8 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 En aquest estudi s’han tingut en compte totes les façanes dels edificis, incloent-hi les façanes en zones exteriors, com les Taula 50. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. façanes en patis interiors. Aquest fet fa que la distribució de l’estadística variï respecte a la de la longitud de trams de carrer, ja que ara s’ha tingut en compte el cas de patis interiors, en els quals els nivells sonors són més baixos que als carrers amb En l’últim MES s’aprecia, per al període dia, un augment generalitzat de les longituds de trams exposats a nivells d’entre 45 i trànsit. 65 dB(A), mentre en els altres rangs (entre els 65 i 70 dB(A) i 75 i 80 dB(A)) s’aprecia un descens. En aquest estudi, en haver-se tingut en compte les façanes a patis interiors, hi ha un percentatge bastant elevat en el rang En aquesta comparativa no s’han tingut en compte la longitud de trams de patis interiors que no existien en anteriors MES per sota de 45 dB(A) en horaris dia i tarda, i en el rang per sota de 40 dB(A) en horari nit, ja que el soroll del trànsit amb prou Aquesta reducció es pot deure en part per l’increment de zones per a vianants i també a la disminució dels nivells vinculats feines té incidència en les façanes que donen als patis interiors dels edificis. al trànsit La informació dels nivells sonors existents a les façanes dels edificis serà força útil per als projectistes en el cas d’edificis de nova construcció, ja que facilitarà la determinació de l’aïllament acústic que han de tenir les façanes. 30,0 9. Sant Andreu. Ld 26,7 25,6 % longitud de trams exposats 24,5 25,0 23,6 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES 22,42 2,82 2,5 20,42 ANTERIORS 0,2 20,0 Per estudiar l’evolució dels nivells sonors del Mapa estratègic de soroll 2017 respecte a MES anteriors s’han realitzat una 16,2 sèrie de comparatives entre l’actual MES i els mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). 15,0 13,9 13,5 Les comparatives dutes a terme al districte de Sant Andreu per veure’n l’evolució han estat les següents: 10,31 0,2 - Evolució de la longitud de vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. 10,1 10,0 - Evolució de trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. 4,8 5,0 3,4 3,3 Nota: En aquesta memòria no s’aporta una comparativa de la població exposada a diferents nivells sonors respecte a 2,3 1,7 MES anteriors perquè les metodologies de càlcul de població exposada utilitzades en l’actual MES difereixen de manera 0,5 0,4 0,1 0,5 0,0 0,0 0,0 substancial de les usades en anteriors MES i, per tant, no hi ha resultats i informació comparables. 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dB(A) 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL En els mapes de soroll anteriors (2009 i 2012) es va calcular, per a cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona, la 2009 2012 2017 longitud de trams exposats a cada rang de nivells sonors considerat. Imatge 130. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. En aquest apartat es presenta, per al districte de Sant Andreu, una comparativa entre el percentatge de trams exposats a diferents rangs de nivells sonors en l’actual MES respecte als MES anteriors amb la informació obtinguda. A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte que per fer la comparativa s’han considerat els trams de l’actual MES coincidents amb els trams analitzats el 2009 i el 2012 (les dades del tramer total del 2017 es poden observar a l’apartat 12), i també que s’inclouen com a trams els patis interiors. 81 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Període tarda, Le Període nit, Ln Ln Longitud de trams exposats Variació Le Longitud de trams exposats Variació dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 % % % % % % % % < 45 19,8 18,7 5,1 -13,6 < 45 16,2 13,9 1,1 -12,9 45 - 50 8,5 7,8 15,5 7,7 45 - 50 0,4 0,1 3,7 3,6 50 - 55 22,2 22,2 26,7 4,6 50 - 55 3,4 4,8 15,1 10,2 55 - 60 16,0 19,1 24,8 5,7 55 - 60 20,6 21,1 26,9 5,8 60 - 65 20,8 21,4 21,8 0,4 60 - 65 26,9 27,6 24,7 -2,9 65 -70 10,2 9,2 6,0 -3,2 65 -70 20,2 21,2 21,6 0,4 70 - 75 2,6 1,6 0,0 -1,6 70 - 75 8,9 9,6 7,0 -2,6 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 75 - 80 3,4 1,6 0,0 -1,6 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula 52. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Taula 51. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. En el període nocturn, s'incrementa el percentatge de trams exposats a nivells sonors d’entre 45 i 65 dB(A) i disminueixen En el període tarda també s’observa un augment generalitzat de les longituds de trams exposats a nivells d’entre 45 i 60 els trams exposats a altres nivells sonors. dB(A), mentre que en els altres rangs (entre 60 i 65 i entre 70 i 75 dB(A)) s’aprecia un descens. A més, cal destacar que el 30,0 rang de 75-80 dB(A) ha passat de tenir un percentatge baix a no tenir dades. 9. Sant Andreu. Ln 26,7 % longitud de trams exposats 24,8 25,0 30,0 9. Sant Andreu. Le 22,2 2,2 27,6 21,42 1,8 26,9 26,9 20,8 % longitud de trams exposats 19,8 24,7 20,0 18,7 19,1 25,0 16,0 21,6 15,5 21,1 21,2 20,6 20,2 15,0 20,0 16,2 10,2 9,2 15,1 10,0 8,5 15,0 13,9 7,8 6,0 5,1 5,0 9,6 10,0 8,9 2,6 1,6 7,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,8 5,0 3,7 3,4 3,4 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 1,6 dB(A) 1,1 0,4 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2009 2012 2017 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dB(A) Imatge 132. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. 2009 2012 2017 Imatge 131. Longitud trams exposats, Le, període tarda. 82 % % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Període 24 hores ponderat, Lden 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS Lden Longitud de trams exposats Variació En aquest apartat es presenta de manera gràfica una comparativa entre els nivells assignats als diferents trams en el MES dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 2017 respecte als que es van assignar en el MES del 2012. % % % % Aquesta comparativa s’ha fet per a cadascun dels períodes horaris. Per interpretar el gràfic cal tenir en compte el següent: < 45 16,3 13,9 0,4 -13,5 - Per al càlcul s’assignen nivells sonors als trams del MES actual i els assignats en el MES anterior per comparar-los, si 45 - 50 0,0 0,0 0,7 0,7 bé cal tenir en compte que en tots dos MES s’han utilitzat diferents metodologies d’assignació de nivells sonors als 50 - 55 3,3 3,2 6,7 3,5 trams tal com s’ha explicat anteriorment. 55 - 60 9,5 10,3 20,9 10,6 - Els colors freds (blaus) indiquen que els nivells sonors actuals són més baixos. 60 - 65 25,3 27,4 27,1 -0,3 - Els colors càlids (vermells) indiquen que els nivells sonors actuals són més elevats. 65 -70 17,2 18,8 23,9 5,1 70 - 75 21,9 21,1 17,3 -3,8 75 - 80 6,3 5,3 2,9 -2,4 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 >80 0,4 0,0 0,0 0,0 Taula 53 Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. En el gràfic podem observar que els nivells d’entre 50 i 60 dB(A) i d’entre 65 i 70 dB(A) han augmentat en l’última actualització del MES. És significatiu el descens dels trams amb valors inferiors a 45 dB(A), fet que, succeeix per a tots els períodes horaris al districte de Sant Andreu, i també la disminució en el rang de 70-80 dB(A). Aquest fet pot deure’s a la realització d’un estudi més detallat que en anys anteriors, combinat amb una distribució més homogènia del trànsit rodat al districte de Sant Andreu. 30,0 9. Sant Andreu. Lden 27,42 7,1 % longitud de trams exposats 25,3 25,0 23,9 21,9 20,9 21,1 20,0 18,8 17,2 17,3 16,3 15,0 13,9 10,3 10,0 9,5 6,7 6,3 5,3 Imatge 134. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 50.a). 5,0 3,3 3,2 2,9 0,4 0,7 0,0 0,0 0,4 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dB(A) 2009 2012 2017 Imatge 133. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. 83 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Imatge 135. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 50.b). Imatge 137 .Comparativa en dB(A) de trams 2017-2012. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 50.d). VARIACIÓ DE NIVELLS QUANTITAT DE TRAMS 2012/2017 dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 109 192 148 142 -8 / -5 206 243 210 224 -5 / -3 192 211 192 207 -3 / 3 611 563 577 568 3 / 5 101 66 78 88 5 / 8 62 32 75 62 > 8 44 18 45 34 Taula 54. Comparativa de trams 2012-2017. En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2012 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En període dia, s’ha d’esmentar que, per a uns 500 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2012, hi ha aproximadament 200. Per al període de tarda han disminuït els nivells en gairebé 650 trams, i ha augmentat en uns 110 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en uns 550 trams, i han augmentat en aproximadament 200 trams. Finalment per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams, han baixat en una mica menys de 580 trams, i han pujat en uns 180. En 2017 s’han considerat 381 trams nous en el tramer del districte de Sant Andreu, i un nombre més elevat de patis d’illa Imatge 136. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 50.c). amb activitat, per la qual cosa no es pot fer una comparativa exacta respecte a l’any 2012. A causa de la diferent metodologia de càlcul dels nivells sonors associats al tramer, nombre més elevat de trams estudiats, i la incorporació d’un nombre més alt de patis d’illa amb activitat, trobem en alguns casos increments de fins a 8 dB(A) en la comparativa, com pot 84 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu ser el cas d’alguns patis interiors, els quals és probable que en el mapa anterior no es tinguessin en compte o no s’avaluessin com a patis d’illa amb activitat. De la mateixa manera, els casos en els quals els nivells sonors han disminuït més de 5 dB(A) es poden deure a un increment dels carrers convertits en zona de vianants o amb preferència de vianants i, per tant, a una reducció del soroll generat pel trànsit, així com al canvi de metodologia utilitzada en els dos MES a l’hora d’assignar nivells sonors al tramer. 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 Imatge 139. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 49.b). + Imatge 138. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 49.a). Imatge 140. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit (plànol núm. 49.c). 85 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu part són degudes a l’increment de patis interiors d’illa considerats actualment i a l’increment de carrers de vianants o amb preferència de vianants. En la comparativa veiem que en el període nocturn es produeix un augment de trams amb diferències de més de 8 dB(A) relacionats amb l’evolució de l’oci nocturn. En part, això es deu a la millora en les fonts d’informació d’oci nocturn del mapa del 2017 respecte al del 2009. En general hi ha poques diferències entre els MES del 2009 i el del 2012 perquè solament es van actualitzar les zones que havien canviat, per la qual cosa els resultats d’aquesta comparativa 2009-2017 són molt similars a la de 2012-2017. Imatge 141. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 49.d). VARIACIÓ DE NIVELLS QUANTITAT DE TRAMS 2009/2017 dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 141 241 175 171 -8 / -5 214 242 221 232 -5 / -3 197 202 180 211 -3 / 3 526 482 520 494 3 / 5 111 69 79 91 5 / 8 74 55 82 75 > 8 49 21 55 38 Taula 55. Comparativa de trams 2009-2017. En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2009 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En període de dia, s’ha d’esmentar que, per a gairebé 550 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2009, n’hi ha prop de 850. Per al període de tarda, igual que en dia, han disminuït els nivells en gairebé 680 trams, i ha augmentat en uns 150 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en gairebé 580 trams, i han augmentat aproximadament en 210 trams. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams han baixat en una mica més de 600 trams, i han pujat en uns 200 trams. Respecte al tramer del 2009 hi ha 394 trams nous, per la qual cosa apareixen com a no comparables. Tal com s’ha comentat en l’apartat anterior, la major part de les diferències superiors a 5 dB(A) poden ser produïdes per les diferències en la metodologia utilitzada en el càlcul dels nivells sonors associats al tramer. Les diferències en la metodologia utilitzada en els diferents mapes de soroll fan complicat discriminar les raons exactes dels canvis en l’evolució, si bé aquestes variacions en 86 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ Per tal de promoure el coneixement de la contaminació acústica i reduir la molèstia que ocasiona, es proposa el següent: - Línies d’ajuda per subvencionar el canvi de finestres i tancaments per poder col·locar-ne d’altres amb millor Cal tenir en compte que la utilització de diferents metodologies de càlcul en el MES 2017 respecte a MES anteriors, com en aïllament. Increment de l’espai viari destinat als vianants. l’obtenció dels nivells sonors per als diferents períodes horaris (realitzada mitjançant modelitzacions acústiques amb un període d’anàlisi anual en tota la superfície del districte i per a tots els focus sonors considerats), fa que no es pugui dur a - Vigilància i control de les emissions de soroll de les obres. terme una comparativa exacta entre els resultats d’aquests MES, encara que, en línies generals, es pot observar que la - Ampliació de la xarxa de sensors i estacions de vigilància del soroll a la ciutat. situació acústica al districte de Sant Andreu ha millorat respecte al 2012. - Instal·lació de limitadors en concerts a l’aire lliure i locals de concurrència pública. Tot i així, cal comentar que aquestes comparacions entre el MES actual i els anteriors presenta algunes limitacions, per - Potenciació de la participació ciutadana en la proposta de millora acústica de la ciutat. exemple degut al fet que moltes grans infraestructures no tenien tram en els mapes anteriors. Algunes de les causes que poden haver influït en aquesta millora acústica són les següents: - Actuacions de millora en els paviments de diversos carrers del districte: 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL - Pavimentació del tram del carrer de Manigua entre els carrers de Garcilaso i d’Alexandre Galí. - Pavimentació del tram de la riera de Sant Andreu entre els carrers de Castellbell i Gran de Sant Andreu. L’actualització del Mapa estratègic de soroll del districte s’ha fet utilitzant una metodologia millorada que ha donat uns - Pavimentació del tram de la riera de Sant Andreu entre el carrer de Castellbell i el lateral de l’avinguda resultats gràfics i estadístics més realistes. Per exemple, en la nova actualització del mapa s’han tingut en compte 314 patis Meridiana. interiors d’illa al districte de Sant Andreu, enfront dels 50 del MES anterior. Aquests canvis metodològics, juntament amb - Pavimentació del passeig d’Enric Sanchis, entre el carrer de Sant Adrià i el carrer de Foc Follet. l’efecte de les mesures de lluita contra el soroll desplegades, han tingut com a conseqüència que en els últims cinc anys hi - Pavimentació del passeig de Torras i Bages entre la plaça d’Orfila i el carrer de Palomar. hagi hagut una reducció de la població exposada a alts nivells de soroll. - Pavimentació del carrer de Vintró. - Pavimentació del carrer de Santander, entre el passeig de la Verneda i el carrer de Fra Juniper Serra. El Mapa estratègic de soroll del districte aporta la informació necessària per diagnosticar-ne la situació acústica, identificar - Pavimentació del carrer de Puerto Príncipe, entre els carrers de Garcilaso i de Felip II. quins són els emissors acústics que generen nivells més elevats de soroll ambiental i localitzar els àmbits on se superen els - Pavimentació del carrer de Parellada entre els carrers de Sant Narcís i del Segre. objectius de qualitat acústica. Aquesta anàlisi permet justificar els plans d’acció en matèria de contaminació acústica i la - Pavimentació del carrer del Pare Pérez del Pulgar. planificació adequada de les mesures de gestió del soroll. - Pavimentació del carrer de Juan de Garay, entre els carrers de Concepción Arenal i de Felip II. Els objectius generals que es pretenen aconseguir amb els plans d’acció són els següents: - Pavimentació del carrer Gran de Sant Andreu. - Pavimentació del carrer de Felip II, entre els carrers de Juan de Garay i de Concepción Arenal. - Actuar de manera continuada en la reducció de la contaminació acústica al districte, millorant la qualitat de vida de - Pavimentació del carrer de la Ciutat d’Elx, entre els carrers de la Sagrera i d’Hondures. tots els seus ciutadans i ciutadanes i respectant en tot moment la legislació vigent que sigui aplicable. - Pavimentació del carrer Cienfuegos. - Afrontar de manera global actuacions vinculades a la contaminació acústica que permetin gestionar d’una manera - Pavimentació del carrer de Caracas, entre els carrers de Lima i de Clariana. integral la problemàtica del soroll urbà. - Pavimentació del carrer de Bartrina. - Identificar les actuacions més prioritàries, de manera que s’estableixin les mesures preventives i correctores - Pavimentació de la rotonda del carrer de Sant Adrià amb el carrer de Ferran Junoy. oportunes. - Pavimentació de la rambla de l’Onze de Setembre, entre els carrers del Segre i Gran de Sant Andreu. - Protegir les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica. - Pavimentació de la calçada lateral costat Llobregat de la rambla de l’Onze de Setembre, entre el carrer de En la proposta de model de gestió del soroll del districte, es proposa plantejar mesures que poden preveure les autoritats, Josep Soldevila i el carrer Gran de Sant Andreu. dins de les seves competències, entre les quals hi ha les següents: - Pavimentació de l’avinguda Meridiana sentit Llobregat, entre l’avinguda de Rio de Janeiro i el passeig de Fabra i Puig. - regulació del trànsit, - Pavimentació de l’avinguda Meridiana entre el passeig de Fabra i Puig i l’avinguda de Rio de Janeiro. - ordenació del territori, - Pavimentació dels espais d’aparcament del carrer de Cresques. - aplicació de mesures tècniques en les fonts emissores, - selecció de fonts més silencioses, - Potenciació de la utilització del transport públic i foment de l’ús de la bicicleta. - reducció de la transmissió del so i - Existència de vehicles més silenciosos. - mesures i incentius reglamentaris i econòmics. - Canvis en el model de mobilitat a la ciutat, amb aposta per mitjans de transport més sostenibles i amb menys incidència sobre el soroll ambiental. Potenciació del vehicle elèctric. 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE DE SANT ANDREU - Activitats per afavorir la conscienciació de la ciutadania: o Activitats en el marc de la Setmana Sense Soroll per afavorir la conscienciació ciutadana envers el soroll. Valorant les possibles afectacions dels emissors acústics, es proposa definir set programes o eixos estratègics sectorials, que es corresponen amb aquelles àrees o activitats que es consideren clau per al compliment dels objectius per a la gestió del o Tallers “Quin soroll fem?”, que s’ubiquen en diferents punts de Barcelona, on les persones que s’hi soroll. Els programes proposats i les actuacions són els següents: inscriuen poden fer mesuraments ambientals amb un sonòmetre. o Programa “Barcelona Sona”, que inclou rutes i activitats i convida la ciutadania a descobrir el so de la Mobilitat urbana bellesa oculta del patrimoni sonor del nostre entorn, per exemple, el so d’una font quan brolla o el d’una El trànsit rodat és el principal focus de soroll al districte. Per tant, és molt important establir mesures preventives i campanada, que sovint queden amagats sota el soroll del trànsit. correctives per disminuir els nivells de soroll associats a aquest emissor acústic. Les actuacions que es plantegen sobre o Campanya de sensibilització sobre el soroll dels vehicles en diferents punts de la ciutat, que pretén que les aquest tema són les següents: persones propietàries de motocicletes i ciclomotors prenguin consciència de la problemàtica i adoptin les - Alinear les estratègies i actuacions proposades en el Pla de mobilitat urbana (PMU) de la ciutat i del districte de Sant mesures corresponents. Andreu amb els objectius del model de gestió del soroll apostant per un model de mobilitat que redueixi l’ús del o Campanya de reducció del soroll derivat de l’oci nocturn. Amb aquesta actuació, els promotors recorren vehicle privat, potenciï l’ocupació de vehicles amb tecnologies més silencioses i afavoreixi el transport a peu, amb carrers i places de nit, en zones on l’oci i l’ús de l’espai públic és intensiu. Es faciliten materials de bicicleta i en transport públic. En concret, es proposen les següents actuacions sobre el districte: sensibilització i es difon un missatge conciliador entre veïnat i persones usuàries. - Millorar el transport públic urbà i interurbà. 87 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu - Fomentar el canvi tecnològic dels vehicles privats cap a d’altres de menys contaminants des del punt de - C-58, vista acústic, com els automòbils elèctrics o híbrids, mitjançant polítiques fiscals favorables a l’adquisició - B-20, d’aquest tipus de vehicles. - Ronda de Dalt, - Revitalitzar l’espai públic amb prioritat per al vianant al districte de Sant Andreu. - Passeig de Santa Coloma, - Fomentar al districte de Sant Andreu els desplaçaments amb bicicleta de manera segura i amb continuïtat. - Avinguda Meridiana, - Carrer de Fernando Pessoa, - Ronda Litoral, Desenvolupament urbà, obres i edificació: - Carrer de San Adrià, La incorporació de criteris acústics en la planificació urbana, creant un model de ciutat sostenible, definint usos de sòl - Carrer de Santander, racionals i una infraestructura viària coherent, suposa grans millores acústiques, tant per als nous desenvolupaments com - Carrer del Segre, per als sòls ja urbanitzats. - Carrer d´Olesa, - Carrer de Concepción Arenal, D’altra banda, en les obres i els treballs de construcció s’utilitzen equips i maquinària susceptibles de produir sorolls i - Carrer Gran de la Sagrera, vibracions, per la qual cosa els responsables de les obres hauran d’adoptar les mesures adequades per evitar que - Carrer de Sant Antoni Maria Claret, s’excedeixin els límits de l’àrea acústica en els quals es realitzin. - Carrer de Felip II També cal impulsar polítiques de control i foment d’edificacions acústicament eficients. La promoció d’immobles amb un aïllament adequat és la millor manera d’assegurar el confort acústic de la ciutadania. Les principals actuacions que es - Gestió del soroll ambiental respecte a les infraestructures de transport competència d’altres administracions plantegen són les següents: promovent convenis de col·laboració en els processos de gestió de la contaminació acústica. En concret, en el districte de Sant Andreu es vetllarà per defensar els drets dels veïns i veïnes que estan exposats al soroll del - Fomentar la dotació adequada d’equipaments de proximitat bàsics a escala de barri i districte. ferrocarril, sobretot en els trams de via que circulen en superfície paral·lels al carrer de Ferran Junoy, al carrer del - Incorporar en les actuacions d’urbanització i reurbanització de vies mesures de control del trànsit sobre el traçat, la Ferrocarril, al carrer de Josep Soldevilla, al carrer del Camp del Ferro, i al carrer Gran de la Sagrera. secció transversal, el perfil longitudinal, les interseccions, l’amplària de la calçada i carrils, la pavimentació, etc., que tinguin com a objectiu la reducció de les velocitats de pas dels vehicles i un efecte dissuasiu de l’ocupació del vehicle privat. - Incentivar la renovació de finestres i tancaments de balconades i galeries amb l’objectiu de millorar la qualitat acústica a l’espai interior dels habitatges del districte. - Promoure l’ocupació de paviment sonoreductor en les actuacions de reasfaltatge i asfaltatge de noves vies, així com el correcte manteniment d’aquelles que tenen aquests tipus de ferm. Es proposa que a curt i mitjà termini es reasfaltin almenys els trams següents, que són els que presenten nivells més elevats de soroll al districte de Sant Andreu: Imatge 143. Principals àmbits afectats per soroll de trànsit ferroviari. - Potenciar i controlar els estudis acústics associats a les figures urbanístiques: planejament general i de desenvolupament. En particular, al districte de Sant Andreu, cal demanar l’avaluació mitjançant estudis acústics predictius per analitzar el grau de compliment dels objectius de qualitat acústica en aquells desenvolupaments que suposin un canvi d’ús del sòl. - Aplicar mesures de control i gestió de l’emissió sonora d’obres i maquinària i establir criteris acústics Imatge 142. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit rodat. puntuables en licitacions d’obres públiques i edificis municipals. 88 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Activitats d’oci El soroll generat per les activitats d’oci és un assumpte que genera controvèrsia i debat per les molèsties que pot produir Al districte de Sant Andreu es proposa com a àmbit d’actuació prioritària la zona delimitada pels carrers del Càmen, de la sobre el veïnat. Les actuacions que es plantegen són les següents: Costa Brava i de Cuzco, que són els àmbits que en el mapa de soroll presenten nivells sonors més elevats a causa de l’activitat industrial, com s’observa en la figura següent: - Potenciar les mesures de control a les zones de concentració de locals d’oci i de celebració d’esdeveniments musicals: - Control d’horaris d’obertura i tancament de locals. - Gestió de terrasses i de sonorització de locals. - Control del soroll en concerts a la via pública i en els locals de pública concurrència amb música mitjançant l’exigència d’utilitzar limitadors de potència sonora. - Foment del control d’activitats musicals a l’aire lliure a la zona del Fòrum i altres espais mitjançant l’exigència d’elaboració d’estudis d’impacte acústic previs a la celebració dels esdeveniments i potenciant els mesuraments de soroll durant els concerts per tenir un millor coneixement dels nivells de soroll que es generen durant l’activitat. - Fomentar la formació del personal professional responsable del control i mesurament del soroll d’oci. Al districte de Sant Andreu es proposen com a àmbits d’actuació prioritària les zones de la plaça de Ferran Reyes, la plaça dels Jardins d´Elx, la plaça de Masadas i la rambla de Fabra i Puig, que, segons s’aprecia en la figura següent –obtinguda a partir dels mapes de nivells sonors del districte per al soroll d’oci–, són les que tenen un grau més elevat d’afectació: Imatge 145. Principals àmbits afectats per soroll d’activitats industrials i comercials. Conscienciació ciutadana i formació per a treballadors i treballadores Les tasques de conscienciació ciutadana i de formació de professionals són imprescindibles com a complement a la proposta de mesures per a la prevenció i correcció de la contaminació acústica. Altres serveis de gestió municipal Aquest programa comprèn aquelles altres mesures de millora dels processos de control i gestió municipal que tenen alguna relació directa o indirecta amb el soroll ambiental. En aquests processos estan involucrats diferents serveis de l’Ajuntament, vinculats, entre altres camps, al control d’emissions sonores dels serveis de recollida de residus sòlids urbans, de les activitats de neteja viària i dels treballs de jardineria, etc. Imatge 144. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. Activitats industrials i comercials Les reclamacions per part de la ciutadania per la contaminació acústica provocada per les activitats industrials i comercials és freqüent en la majoria de les ciutats. Per això, en aquest eix estratègic es proposen les següents mesures per disminuir els nivells de contaminació acústica generada per aquestes activitats: - Fomentar polítiques urbanístiques per a la reconversió del sòl industrial al districte. - Potenciar la gestió administrativa respecte al soroll relativa a la concessió de llicències a indústries i activitats. - Fomentar el control acústic d’activitats industrials, comercials i de serveis, és a dir, potenciar les campanyes de mesuraments in situ per analitzar l’evolució del soroll a causa d’aquestes activitats. 89 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 15 CONCLUSIONS - L’aportació de soroll de les grans infraestructures a les façanes varia en funció de molts factors: la distància de les vies als edificis, la configuració en trinxera de les vies, l’existència de pantalles acústiques, etc. Així doncs, encara que En aquest document es presenta el Mapa estratègic de soroll del districte de Sant Andreu. S’avalua la situació acústica actual a la calçada els nivells sonors són molt elevats, superiors a 75 dB(A), a les façanes dels edificis els nivells sonors són en format de mapes de soroll, i es presenten els resultats de població exposada al soroll. Els mapes de soroll tenen diferents molt inferiors, de prop de 65 dB(A) en període dia i a 55 dB(A) en període nit. formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que Ferrocarril representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres del nivell del sòl i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els - No hi ha població afectada pel soroll de ferrocarril, ja que en la seva major part circula per zona industrial sense edificis de la ciutat. habitatges propers. En els resultats obtinguts, es distingeix la contribució dels nivells sonors per a cada període horari (dia, tarda i nit) del nivell Indústria de soroll ponderat durant les 24 hores, o indicador de molèstia global. - El soroll industrial és residual i degut sobretot a activitats d’emmagatzematge i tallers, i són emmascarat pel soroll S’han caracteritzat les fonts de soroll urbà, desglossades en dos grans grups. El primer grup correspon a l’estudi general del trànsit existent en eles vies de les zones industrials considerades. Aquest focus sonor en període tarda i nit no té associat als eixos viaris i grans infraestructures viàries. El segon grup correspon a l’estudi de detall, que se centra en les fonts contribució, ja que en aquests períodes horaris les activitats, en la seva pràctica totalitat, es troben tancades. de soroll següents: trànsit ferroviari i tramvia, oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, patis d’illa amb Patis interiors d’illa activitat i carrers de vianants. - Les activitats que es desenvolupen en els patis interiors d’illa només tenen influència sobre la façana interior dels Per a l’elaboració del MES, s’ha utilitzat la simulació acústica a tota la ciutat i per a totes les fonts de soroll. El resultat edificis. S’han estudiat diversos tipus d’activitats: aparcaments i serveis municipals (parcs infantils, escoles, etc.). d’aquesta simulació s’ha validat amb un seguit de mesures de curta i llarga durada. També s’ha utilitzat una eina SIG - Quan s’estudia el soroll que reben els patis, s’arriba a la conclusió que són entorns privilegiats per la seva bona (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, la seva consulta i representació gràfica. qualitat acústica, a recer del trànsit de l’entorn. S’ha assolit un nivell de coneixement acústic de la ciutat molt exhaustiu i acotat a la realitat: s’ha fet una diagnosi específica i Carrers de vianants completa dels patis interiors d’illa, se n’ha incorporat un nombre més elevat i, finalment, s’ha repartit la població més - En els carrers de vianants té influència el soroll dels vianants al no existir soroll de trànsit en ells o ser residual, si bé acuradament segons si dormen en façana exterior o interior. D’una banda, al districte s’ha triplicat el nombre de patis els nivells sonors en ells són inferiors a 55 dB(A) excepte aquelles en les quals hi ha activitat comercial significativa i diagnosticats i, de l’altra, un 34,66% de la població dorm en estances que donen a pati interior i es troba exposada a una aglomeració de persones, com per exemple el carrer de l’Ajuntament. En període nocturn el soroll en aquests qualitat acústica bona. carrers no és significatiu, si bé, en aquelles zones on hi ha activitats d’oci nocturn, sobretot els caps de setmana, els El districte de Sant Andreu representa un 9,1% de la població total de Barcelona que es concentra en el 6,4 % de la superfície nivells sonors poden ser elevats. de la ciutat, per tant s’està parlant d’una densitat molt alta, de 223,5 hab. / ha (quan la mitjana de Barcelona es situa en Zones d’oci i aglomeració de persones 157,5 hab. / ha). - A les zones d’oci, com per exemple la plaça dels Jardins d’Elx, els nivells sonors les nits dels divendres i dissabtes De l’anàlisi dels resultats del mapa de soroll al districte de Sant Andreu es pot concloure, en termes generals, que: s’incrementen en més de 5 dB(A)respecte als dies de diari. En aquest districte hi ha tots els focus sonors que han estat analitzats en el MES: trànsit viaria, grans infraestructures viàries, ferrocarril, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, i el soroll derivat de carrers de vianants i patis interiors d’illa. RECEPTORS SENSIBLES Centres educatius - Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius estan vinculats directament amb la seva ubicació, ja ANÀLISI PER FONTS DE SOROLL que aquells que es troben propers a grans infraestructures o a carrers amb un trànsit elevat estan exposats a nivells En els apartats 10 i 11 es pot obtenir informació més precisa de cada una de les fonts de soroll, en aquest apartat es sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit. La diferència dels resumeix el següent: nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). Trànsit viari POBLACIÓ EXPOSADA - El principal focus sonor és el soroll del trànsit. - En els carrers on hi ha circulació de vehicles, el trànsit viari sol emmascarar el soroll de la resta de focus sonors - En el període dia, Ld, el 20,52 % de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A). És existents al districte de Sant Andreu, com el soroll degut als carrers de vianants i a l’oci nocturn. apreciable destacar que hi ha un 5,94 % de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. - El nivell del soroll del trànsit presenta poques variacions en el període de dia i tarda. De fet, l’activitat de la ciutat en - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 15,81 % general no comença a decaure fins a la nit. de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 2,6 % a nivells sonors majors de 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 30,17 %, si bé només un 2,03 % de la - En les vies principals no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat, els nivells sonors en l’eix població està exposada a més de 65 dB(A). de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, i els nivells sonors són d’entre 70 i 75 dB(A) - Per a l’indicador Lden s’observa com a partir dels 70 dB(A) disminueix significativament el percentatge de població. en el període dia i d’entre 60-65 o 65-70 dB(A) en període nit. Quan aquests nivells sonors incideixen en les façanes dels edificis més propers solen ser inferiors, d’entre 65 i 70 dB(A). Alguns exemples d’aquestes vies són el passeig de Santa Coloma, el passeig de Torras i Bages, el passeig de Fabra i Puig, i el carrer de la Sagrera. Població exposada (%) - En les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A) de dia i per sota dels 55 Període i nivells Districte de Sant Andreu Barcelona dB(A) durant la nit. - Bona part de la contribució del soroll de trànsit, durant el període nocturn, es produeix en la primera hora del Ld < 65 dB(A) 79,48 77,22 període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i a última hora d’aquest període (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall es registren entre les 3.00 i les 5.00 hores. Le < 65 dB(A) 84,19 81,86 Grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per Ln < 55 dB(A) 69,83 67,50 exemple la ronda del Litoral, l’avinguda Meridiana, el Nus de Trinitat Vella, la ronda de Dalt i la carretera C-58, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), que poden arribar a superar fins i tot els 80 dB(A) en les mateixes vies en el Taula 56. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. període dia, i superiors a 70 dB(A), que poden arribar a superar els 75 dB(A), en període nit. 90 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Finalment, tal com es pot veure a la taula anterior, el percentatge de població exposada al soroll total per a nivells inferiors a 65 dB(A) en període dia i tarda, i a 55 dB(A) en període nit, és més elevat al districte de Sant Andreu respecte al conjunt de la ciutat. 91 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu ANNEX I. RELACIÓ D´IMATGES Imatge 39. Barris de Sant Andreu. .............................................................................................................................................. 30 Imatge 40. Projecte de reforma del carrer Gran de Sant Andreu (Servei de Premsa | El web de la ciutat de Barcelona). ....... 30 Imatge 41. Superfície (ha) Sant Andreu. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica)...................................................................... 30 Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld a Sant Andreu (plànol núm. 20.a) ............................................ 1 Imatge 42. Població Sant Andreu, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................. 31 Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. ................................................................................. 7 Imatge 43. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Sant Andreu enfront d’altres districtes Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Sant Andreu (plànol núm. 4). ............................................... 8 (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................................................................................. 32 Imatge 4. Mesura de curta durada. .............................................................................................................................................. 9 Imatge 44. Vehicles a Sant Andreu, 2016. (http://www.bcn.cat/estadistica) ............................................................................ 32 Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de Sant Andreu (plànol núm. 4). ............................................... 9 Imatge 45. Turismes Sant Andreu 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ........................................... 32 Imatge 6. Mesura de llarga durada. ............................................................................................................................................ 10 Imatge 46. Principals infraestructures del districte (Aranya 2016). ........................................................................................... 33 Imatge 7. Exemple de malla de càlcul......................................................................................................................................... 10 Imatge 47. Distribució de les línies de metro al districte (https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/mapa/metro). ....... 33 Imatge 8. Exemple de receptors en façana. ............................................................................................................................... 10 Imatge 48. Distribució de les línies d’autobús al districte de Sant Andreu Imatge 9. Interfície de CadnaA. .................................................................................................................................................. 11 (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). ........................................................................................................... 34 Imatge 10. Exemple 3D de relleu. ............................................................................................................................................... 11 Imatge 49. Centres sanitaris a Sant Andreu, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................. 35 Imatge 11. Exemple 3D de ponts. ............................................................................................................................................... 11 Imatge 50. Nus de Trinitat Vella. ................................................................................................................................................ 36 Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. ............................................................................................................................................... 12 Imatge 51. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de Sant Andreu. ........................................................... 36 Imatge 13. Exemple 3D de talussos. ........................................................................................................................................... 12 Imatge 52. Propagació del so en via en trinxera. ....................................................................................................................... 37 Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. ......................................................................................................................................... 12 Imatge 53. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. ........................................................................................ 37 Imatge 15. Tipus de terreny 2D. ................................................................................................................................................. 13 Imatge 54. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. ................................................................................................. 37 Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. .................................................................................................................................. 13 Imatge 55. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica. ........................................................ 37 Imatge 17. Orientació per als plànols del districte de Sant Andreu. .......................................................................................... 14 Imatge 56. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). ....................... 38 Imatge 18. Rangs acústics i colors assignats. .............................................................................................................................. 14 Imatge 57. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda Meridiana. ............................................................... 38 Imatge 19. Exemple d’elements cartogràfics. ............................................................................................................................ 14 Imatge 58. Nivells sonors per a Ld, període dia, a carrer de Felipe II i carrer d’Espronceda, procedents de l’avinguda Meridiana. .................................................................................................................................................................................. 38 Imatge 20. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). ............. 14 Imatge 59. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de passeig de Santa Coloma. ......................................................... 39 Imatge 21. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. ..................................................................... 15 Imatge 60. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). ................... 39 Imatge 22. Tramer i receptors en façana.................................................................................................................................... 15 Imatge 61. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). ....................... 39 Imatge 23. Vies amb trànsit rodat. ............................................................................................................................................. 16 Imatge 62. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 h ponderat (plànol núm. 7.1.d). Imatge 24. Grans infraestructures. ............................................................................................................................................. 17 .................................................................................................................................................................................................... 40 Imatge 25. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. ....................................................................................................... 18 Imatge 63. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, Imatge 26. Línies de ferrocarril i tramvia. ................................................................................................................................... 19 nit i 24 hores ponderat (plànols núm. 7.2. a, 7.2.b, 7.2.c I 7.2.d). .............................................................................................. 40 Imatge 27. Àrees industrials. ...................................................................................................................................................... 20 Imatge 64. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. ........................................................................... 41 Imatge 28. Carrers de vianants. .................................................................................................................................................. 20 Imatge 65. Vista general de l’avinguda Meridiana, 274 (Street View). ...................................................................................... 41 Imatge 29. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. ........................ 21 Imatge 66. Evolució del soroll durant 24 hores a l’avinguda Meridiana, 274. ........................................................................... 41 Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. .................................................................................................... 22 Imatge 67. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................ 42 Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. ................................................................................................................................... 24 Imatge 68. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................ 43 Imatge 32. Receptors en façana. ................................................................................................................................................ 25 Imatge 69. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Sant Andreu. ....................................................................................... 43 Imatge 33. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. ........................................................................................... 25 Imatge 70. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a)................................................ 44 Imatge 34. Exemple d’adreces postals. ...................................................................................................................................... 26 Imatge 71. Detall de nivells acústics en façanes de passeig de Santa Coloma per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. ...... 44 Imatge 35. Procés del tractament de dades de la població. ....................................................................................................... 26 Imatge 72 Detall dels nivells acústics en façanes al carrer del Segre per a Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. ................. 44 Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. ................................................ 26 Imatge 73. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). ........................................... 45 Imatge 37. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics. ................................................................................ 27 Imatge 74. Detall de l’avinguda Meridiana Le i Ld; períodes tarda i dia (detall plànols núm. 6.a i 6.b). .................................... 45 Imatge 38. Districte de Sant Andreu. .......................................................................................................................................... 29 Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). ............................................... 45 92 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu Imatge 76. Detall del carrer del Segre i carrer de Virgili, Ln i Ld; períodes nit i dia (detall plànols núm. 6.c i 6.a). ................... 46 Imatge 111. Nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts al districte com a receptors de trànsit. Ld, període dia (detall plànol núm. 8.a). ........................................................................................................................................................................ 64 Imatge 77. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). ................. 46 Imatge 112. Nivells sonors del patis interiors d’illa oberts al districte, soroll total Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). . 65 Imatge 78. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer del Segre, 123. ................................................................................... 46 Imatge 113. Nivells acústics als patis interiors d’illa del districte de Sant Andreu com a emissors. Le, període tarda (plànol Imatge 79. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Sant Antoni Maria Claret, 403. ..................................................... 47 núm. 13.b). ................................................................................................................................................................................. 65 Imatge 80. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ............................................... 48 Imatge 114. Evolució del soroll durant 24 hores al pati del carrer del Cinca, 52-54 .................................................................. 66 Imatge 81. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................................... 49 Imatge 115. Carrers de vianants del districte............................................................................................................................. 67 Imatge 82. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. ................................................. 49 Imatge 116. Nivells acústics dels carrers de vianants en el districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). ....... 67 Imatge 83. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). ........ 50 Imatge 117. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). ........ 68 Imatge 84. Detall de nivells acústics al carrer de Felip II i carrer de Sant Antoni María Claret, per Ld, període dia, afectació del Imatge 118. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones ........................................................................ 69 soroll de trànsit total. ................................................................................................................................................................. 50 Imatge 119. Nivells sonors en període Ln, període nit, a Sant Andreu (detall plànol núm. 14). ................................................ 69 Imatge 85. Efecte d’eixos viaris i grans infraestructures per separat i de manera conjunta. .................................................... 50 Imatge 120. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................ 70 Imatge 86. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b). .... 51 Imatge 121. Ubicació de centres educatius. .............................................................................................................................. 71 Imatge 87 . Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). ........ 51 Imatge 122. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ............................................................... 71 Imatge 88. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 8.d). ................................................................................................................................................................................... 52 Imatge 123. Nivells acústics de soroll total al districte de Sant Andreu. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ........................... 72 Imatge 89. Exemple de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat. ...................................................................................... 52 Imatge 124. Nivells acústics de soroll total en el districte. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). ............................................ 73 Imatge 90. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia (detall plànols 8.d i 8.a). ................... 52 Imatge 125. Nivells acústics de soroll total al districte de Sant Andreu. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). ............................ 73 Imatge 91. Línies de ferrocarril................................................................................................................................................... 54 Imatge 126. Nivells acústics de soroll total al districte de Sant Andreu. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). .................................................................................................................................................................................................... 74 Imatge 92. Nivells acústics ferrocarril, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). .......................................... 54 Imatge 127. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................................ 75 Imatge 93. Nivells acústics ferrocarril. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). ...................................... 55 Imatge 128. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................................ 76 Imatge 94. Nivells acústics ferrocarril, Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). ........................................... 55 Imatge 129. Patis interiors del districte. .................................................................................................................................... 76 Imatge 95. Nivells acústics ferrocarril. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). ............. 56 Imatge 130. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ........................................................................................................ 81 Imatge 96. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Joan Torras. .................................................................................. 56 Imatge 131. Longitud trams exposats, Le, període tarda. .......................................................................................................... 82 Imatge 97. Zona industrial. ......................................................................................................................................................... 57 Imatge 132. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ......................................................................................................... 82 Imatge 98. Nivells acústics de la industria. Ld, període dia (plànol 10.a). .................................................................................. 58 Imatge 133. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ........................................................................... 83 Imatge 99. Nivells acústics de la indústria. Le, període tarda (plànol 10.b). .............................................................................. 58 Imatge 134. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 50.a). .................................................. 83 Imatge 100. Nivells acústics de la indústria. Ln, període nit )plànol 10.c).................................................................................. 59 Imatge 135. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 50.b). .............................................. 84 Imatge 101. Nivells acústics de la indústria. Lden, període 24 hores ponderat. ....................................................................... 59 Imatge 136. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 50.c). .................................................. 84 Imatge 102. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Fra Jupiner Serra, 73-75. ............................................................ 60 Imatge 137 .Comparativa en dB(A) de trams 2017-2012. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 50.d). .................... 84 Imatge 103. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. ...................................................................................... 62 Imatge 138. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 49.a). ................................................. 85 Imatge 104. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). ......... 62 Imatge 139. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 49.b). ............................................. 85 Imatge 105. Detall de nivells acústics dels patis interiors d’illa al districte de Sant Andreu com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). ........................................................................................................................................................... 63 Imatge 140. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit (plànol núm. 49.c). .................................................. 85 Imatge 106. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ................ 63 Imatge 141. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 49.d). .................... 86 Imatge 107. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sant Andreu com a emissors. Ld, període dia (detall Imatge 142. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit rodat. ............................................................................................ 88 plànol núm.13.a). ....................................................................................................................................................................... 63 Imatge 143. Principals àmbits afectats per soroll de trànsit ferroviari. ..................................................................................... 88 Imatge 108. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sant Andreu com a receptors de trànsit. Ld, Imatge 144. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. ............................................................................................................. 89 període dia. ................................................................................................................................................................................ 64 Imatge 145. Principals àmbits afectats per soroll d’activitats industrials i comercials. ............................................................. 89 Imatge 109. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sant Andreu, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm.20.a). ....................................................................................................................................................................... 64 Imatge 110. Nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts al districte com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm.13.a). .................................................................................................................................................................................. 64 93 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu ANNEX II. RELACIÓ DE TAULAS Taula 37. . Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). ...................................................................................................................................................................................... 67 Taula 38. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. ....................................................................................... 68 Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. ........................................................................... 4 Taula 39. Tipus de carrers d’oci (vegeu la tabla 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). ............................ 69 Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. ..................................................................................................... 4 Taula 40. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. .................................................. 70 Taula 3. Instruments de mesura. .................................................................................................................................................. 8 Taula 41. Tipus de centres educatius identificats al districte de Sant Andreu. .......................................................................... 71 Taula 4. Calibradors/verificadors. ................................................................................................................................................. 8 Taula 42. Hospitals seleccionats al districte de Sant Andreu. .................................................................................................... 71 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. ................................................... 8 Taula 43. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. ............................................................................. 71 Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. ................................................... 9 Taula 44. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. ........................................................... 72 Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. ....................... 13 Taula 45. Població exposada a soroll total. ................................................................................................................................ 75 Taula 8. Classificació de carrers de vianants. .............................................................................................................................. 21 Taula 46. Població exposada a soroll total en patis interiors. .................................................................................................... 77 Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. ....................................................................................................... 22 Taula 47. Longitud de vies per rang de soroll (km). .................................................................................................................... 78 Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. ................................................................. 23 Taula 48. Superfície per rang de soroll per al districte. .............................................................................................................. 79 Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. ................................................................................ 26 Taula 49. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll al districte. ..................................................................... 80 Taula 12. Barris de Sant Andreu. ................................................................................................................................................ 29 Taula 50. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ............................................................................................................. 81 Taula 13. Superfície del dictricte de Sant Andreu. ...................................................................................................................... 30 Taula 51. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ......................................................................................................... 82 Taula 14. Població del districte de Sant Andreu. ........................................................................................................................ 31 Taula 52. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. .............................................................................................................. 82 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Sant Andreu (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................ 31 Taula 53 Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ................................................................................. 83 Taula 16. Densitat d’habitants del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ...................................... 31 Taula 54. Comparativa de trams 2012-2017. ............................................................................................................................. 84 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures, i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................ 31 Taula 55. Comparativa de trams 2009-2017. ............................................................................................................................. 86 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). ...... 31 Taula 56. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. ............................................................ 90 Taula 19. Percentatge de la superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................................................................................. 31 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................... 32 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................... 32 Taula 22 Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). ..................................................................................... 32 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................................................... 33 Taula 24. IMD de les vies principals del districte (Aranya 2016). ............................................................................................... 33 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................................................... 34 Taula 26 Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). ....................... 34 Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). ..................................... 34 Taula 28. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................. 35 Taula 20. Nombre de centres hospitalaris i d’atenció sanitària. ................................................................................................ 35 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. ............................................................................................................... 42 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. ....................................................................................................... 48 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. ................................................................. 53 Taula 33. Llista de línies de ferrocarril del districte. ................................................................................................................... 54 Taula 34. Població exposada. Ferrocarril. ................................................................................................................................... 57 Taula 35. Població exposada a soroll industrial. ......................................................................................................................... 61 Taula 36. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. ................................................................. 66 94 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS 10.a Isòfones - Indústria - Ld 10.b Isòfones – Indústria - Le Núm. plànol Plànol 10.c Isòfones - Indústria - Ln 1 Mapa topogràfic 10.d Isòfones - Indústria - Lden 2.1 Aranya de trànsit 11.a Isòfones - Carrers de vianants - Ld 2.2 Classificació de la xarxa bàsica 11.b Isòfones - Carrers de vianants - Le 2.3 Velocitat considerada en la simulació 13.a Isòfones - Patis interiors d’illa - Ld 3 Mapa d’ubicació dels equipaments sensibles per tipus 13.b Isòfones - Patis interiors d’illa - Le 4 Mapa de punts de mesura de curta i llarga durada 14 Isòfones - Oci i aglomeració de persones 5 Mapa de punts de mesura 20.a Isòfones - Soroll total - Ld 6.a Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 20.b Isòfones - Soroll total - Le 6.b Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 20.c Isòfones - Soroll total - Ln 6.c Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 20.d Isòfones - Soroll total - Lden 6.d Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 21.a Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 7.1.a Isòfones - Grans Infraestructures a 4m - Ld 21.b Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 7.1.b Isòfones - Grans Infraestructures a 4m - Le 21.c Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 7.1.c Isòfones - Grans Infraestructures a 4m - Ln 21.d Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 7.1.d Isòfones - Grans Infraestructures a 4m - Lden 22.a Trams - Grans Infraestructures a 4m - Ld 7.2.a Isòfones - Grans Infraestructures a 8m - Ld 22.b Trams - Grans Infraestructures a 4m - Le 7.2.b Isòfones - Grans Infraestructures a 8m - Le 22.c Trams - Grans Infraestructures a 4m - Ln 7.2.c Isòfones - Grans Infraestructures a 8m - Ln 22.d Trams - Grans Infraestructures a 4m - Lden 7.2.d Isòfones - Grans Infraestructures a 8m - Lden 23.a Trams - Trànsit total - Ld 8.a Isòfones - Trànsit total - Ld 23.b Trams - Trànsit total - Le 8.b Isòfones - Trànsit total - Le 23.c Trams - Trànsit total - Ln 8.c Isòfones - Trànsit total - Ln 23.d Trams - Trànsit total - Lden 8.d Isòfones - Trànsit total - Lden 24.a Trams - Ferrocarrils i tramvia - Ld 9.a Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Ld 24.b Trams - Ferrocarrils i tramvia - Le 9.b Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Le 24.c Trams - Ferrocarrils i tramvia - Ln 9.c Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Ln 24.d Trams - Ferrocarrils i tramvia - Lden 9.d Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Lden 25.a Trams - Indústria - Ld 95 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 25.b Trams - Indústria - Le 40.c Façana - Indústria - Ln 25.c Trams – Indústria - Ln 40.d Façana - Indústria - Lden 25.d Trams - Indústria - Lden 41.a Façana - Carrers de vianants - Ld 26.a Trams - Carrers de vianants - Ld 41.b Façana - Carrers de vianants - Le 26.b Trams - Carrers de vianants - Le 43.a Façana - Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 28.a Trams - Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 43.b Façana - Patis interiors d’illa amb activitat - Le 28.b Trams - Patis interiors d’illa amb activitat - Le 44 Façana - Oci i aglomeració de persones 29 Trams - Oci i aglomeració de persones 45.1.a Façana - Receptors sensibles - La Sagrera - Ld 35.a Trams - Soroll total - Ld 45.1.b Façana - Receptors sensibles - La Sagrera - Le 35.b Trams - Soroll total - Le 45.1.c Façana - Receptors sensibles - La Sagrera - Ln 35.c Trams - Soroll total - Ln 45.1.d Façana - Receptors sensibles - La Sagrera - Lden 35.d Trams - Soroll total - Lden 45.2.a Façana - Receptors sensibles - El Bon Pastor - Ld 36.a Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 45.2.b Façana - Receptors sensibles - El Bon Pastor - Le 36.b Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 45.2.c Façana - Receptors sensibles - El Bon Pastor - Ln 36.c Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 45.2.d Façana - Receptors sensibles - El Bon Pastor - Lden 36.d Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 45.3.a Façana - Receptors sensibles - La Trinitat Vella - Ld 37.a Façana - Grans Infraestructures a 4m - Ld 45.3.b Façana - Receptors sensibles - La Trinitat Vella - Le 37.b Façana - Grans Infraestructures a 4m - Le 45.3.c Façana - Receptors sensibles - La Trinitat Vella - Ln 37.c Façana - Grans Infraestructures a 4m - Ln 45.3.d Façana - Receptors sensibles - La Trinitat Vella - Lden 37.d Façana - Grans Infraestructures a 4m - Lden 45.4.a Façana - Receptors sensibles - Baró de Viver - Ld 38.a Façana - Trànsit total - Ld 45.4.b Façana - Receptors sensibles - Baró de Viver - Le 38.b Façana - Trànsit total - Le 45.4.c Façana - Receptors sensibles - Baró de Viver - Ln 38.c Façana - Trànsit total - Ln 45.4.d Façana - Receptors sensibles - Baró de Viver - Lden 38.d Façana - Trànsit total - Lden 45.5.a Façana - Receptors sensibles - El Congrés i els Indians - Ld 39.a Façana - Ferrocarrils i tramvia - Ld 45.5.b Façana - Receptors sensibles - El Congrés i els Indians - Le 39.b Façana - Ferrocarrils i tramvia - Le 45.5.c Façana - Receptors sensibles - El Congrés i els Indians - Ln 39.c Façana - Ferrocarrils i tramvia - Ln 45.5.d Façana - Receptors sensibles - El Congrés i els Indians - Lden 39.d Façana - Ferrocarrils i tramvia - Lden 45.6.a Façana - Receptors sensibles - Navas - Ld 40.a Façana - Indústria - Ld 45.6.b Façana - Receptors sensibles - Navas - Le 40.b Façana - Indústria - Le 45.6.c Façana - Receptors sensibles - Navas - Ln 96 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu 45.6.d Façana - Receptors sensibles - Navas- Lden 45.7.a Façana - Receptors sensibles - Sant Andreu de Palomar - Ld 45.7.b Façana - Receptors sensibles - Sant Andreu de Palomar - Le 45.7.c Façana - Receptors sensibles - Sant Andreu de Palomar - Ln 45.7.d Façana - Receptors sensibles - Sant Andreu de Palomar - Lden 50.a Façana - Soroll total - Ld 50.b Façana - Soroll total - Le 50.c Façana - Soroll total - Ln 50.d Façana - Soroll total - Lden 51.a Comparativa de trams 2009-2017 - Ld 51.b Comparativa de trams 2009-2017 - Le 51.c Comparativa de trams 2009-2017 - Ln 51.d Comparativa de trams 2009-2017 - Lden 52.a Comparativa de trams 2012-2017 - Ld 52.b Comparativa de trams 2012-2017 - Le 52.c Comparativa de trams 2012-2017 - Ln 52.d Comparativa de trams 2012-2017 - Lden Grans infraestructures a 8 m - Ln 97 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Andreu ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ Realització Personal d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA Autor del projecte Ángel María Arenaz Gombau Equip tècnic José Ignacio Riesco García Azucena de la Cruz Lecanda Pablo Gabriel Duque del Corral Sara Domínguez Pérez Sara Herranz Pedriza Gema Sánchez Gozalo Lluís Subirana Casademunt Genís Laguna Salvador Jordi Rabasseda Riba Marc Sànchez Quibus Marçal Coll i Follia Gestió Personal de l’Ajuntament de Barcelona Aránzazu Millás Nicuesa Neus Muntané i Gregori Javier Casado Novas Laura Zapata i González Col·laboració Personal de BR Albert Carbonell Ferrer Laura Vergoñós Pascual Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros 98