MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL (MES) DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2017 Districte 10 - Sant Martí ELABORACIÓ Carrer del Doctor Trueta, 179, 2n 2a, 08005 Barcelona 902 373 799 www.audiotec.es catalunya@audiotec.es PROMOCIÓ, COORDINACIÓ I REVISIÓ Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220, planta 3, 08012 Barcelona 932 914 037 / 932 914 118 qualitatambiental@bcn.cat COL·LABORACIÓ Carrer Número 60, 25-27, edifici Z, planta 2, sector A, Zona Franca, 08040 Barcelona 932 237 400 www.bcnregional.com LLICÈNCIA Aquesta publicació està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement (BY) https://creativecommons.org/ Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí ÍNDEX 7.3.4 CARRERS DE VIANANTS ........................................................................................................................................ 22 7.3.5 PATIS INTERIORS D’ILLA ........................................................................................................................................ 23 7.3.6 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES .................................................................................................... 24 RESUM/ABSTRACT ........................................................................................................................................................................ 1 7.3.7 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS ............................................................................................. 25 1 OBJECTIUS DEL TREBALL ...................................................................................................................................................... 2 7.3.8 RECEPTORS SENSIBLES ......................................................................................................................................... 25 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ............................................................................................ 3 7.3.9 SOROLL TOTAL ...................................................................................................................................................... 26 2.1 MARC NORMATIU ....................................................................................................................................................... 3 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA ................................................................................................. 27 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA ........................................................................................................................................... 3 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA ................................................................................................... 27 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL ............................................................................................................................................. 3 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS .............................................................................................................. 27 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA ................................................................................................................................... 3 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS ................................................................................................. 28 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ........................................................................................................................................ 4 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS ........................................................ 29 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ................................................................................................................... 5 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE ............................................................................................................................................... 31 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL .................................................................................................... 6 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ ................................................................................................................................... 31 4 ANTECEDENTS ...................................................................................................................................................................... 7 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ ............................................................................................................................................ 32 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL .................................................................................. 8 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES .................................................................................................................................. 33 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL ...................................................................................................................................................... 8 9.4 Mobilitat ................................................................................................................................................................... 34 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS ..................................................................................................................................... 8 9.5 ACTIVITATS ................................................................................................................................................................ 36 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ......................................................................................................... 8 9.6 FONTS DE SOROLL ..................................................................................................................................................... 37 5.3.1 TREBALLS DE CAMP ................................................................................................................................................ 8 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL ...................................................................................................................... 37 5.3.2 MESURAMENTS SONORS ........................................................................................................................................ 8 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS .................................................................................................................. 38 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ .................................................................................................................................................. 9 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES ..................................................... 38 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA ....................................................................................................... 9 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 40 5.4 MODELITZACIÓ ......................................................................................................................................................... 11 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 41 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL ........................................................................................................................................... 11 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 41 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 11 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 42 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT .............................................................................................................. 12 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES ...................................................................................... 42 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE .............................................................................................................................................. 12 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 43 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS ......................................................................................................................... 15 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES ........................................................ 44 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES ................................................................................... 15 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS .................................................................................. 45 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA .............................................................................. 16 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 46 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS ..................................................................................................... 16 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 47 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL .............................................................................................................................. 17 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 47 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ .............................................................................................................................................. 17 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 48 7.2 ESTUDI GENERAL ....................................................................................................................................................... 17 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 48 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS ....................................................................................................................................... 17 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT ........................................................................... 49 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES ................................................................................................................................. 18 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ....................... 51 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ......................................................................................................... 19 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 51 7.3 ESTUDIS DE DETALL ................................................................................................................................................... 19 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 52 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI I TRAMVIA .......................................................................................................................... 20 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 53 7.3.2 SOROLL INDUSTRIAL ............................................................................................................................................. 21 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 53 7.3.3 PARCS ................................................................................................................................................................... 21 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES I TRÀNSIT RODAT ............................ 54 11.9.3 Ln, PERÍODE NIT................................................................................................................................................ 84 11 ESTUDIS DE DETALL ............................................................................................................................................................ 56 11.9.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 84 11.1 FERROCARRIL/TRAMVIA ............................................................................................................................................ 56 11.9.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL .............................................................................. 85 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 56 11.9.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL ............................................... 87 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 57 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES ..................................................................................................................................................... 89 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 57 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL ................................................................................................................ 89 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 58 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL ............................................................................................................................ 90 11.1.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL/TRAMVIA ............................................................... 58 12.3 LONGITUD DE FAÇANES PER RANG DE SOROLL ........................................................................................................ 91 11.2 SOROLL INDUSTRIAL .................................................................................................................................................. 59 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS ................................................................ 92 11.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 59 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAM PER RANG DE SOROLL ................................................................................. 92 11.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 60 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS ................................................................................................. 94 11.2.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 60 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 ............................................................................................................................... 95 11.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 61 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 ............................................................................................................................... 96 11.2.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL INDUSTRIAL ..................................................................... 61 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ ........................................................................................ 98 11.3 SOROLL ALS PARCS .................................................................................................................................................... 62 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ................................................................................ 99 11.3.1 PARC DE DIAGONAL MAR ................................................................................................................................. 62 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE DE SANT MARTÍ ........................................................................................................ 99 11.3.2 PARC DEL CENTRE DEL POBLENOU ................................................................................................................... 63 15 CONCLUSIONS .................................................................................................................................................................. 102 ANNEX I. RELACIÓ D’IMATGES .................................................................................................................................................. 104 11.3.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS ........................................................................................... 65 ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES ................................................................................................................................................. 107 11.4 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA .......................................................................................................................... 65 ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS .............................................................................................................................................. 108 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 66 ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ ................................................................................................ 112 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 69 11.4.3 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 69 11.4.4 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA ............................................................... 70 11.5 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS .......................................................................................................................... 71 11.5.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 71 11.5.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 72 11.5.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS ................................................................ 72 11.6 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ........................................................................................ 73 11.6.1 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 73 11.6.2 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 75 11.6.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ............................ 76 11.7 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS .................................................................................................. 77 11.7.1 ZONA ESPECIAL DEL FÒRUM ............................................................................................................................ 77 11.7.2 ZONA DEL PORT OLÍMPIC ................................................................................................................................. 79 11.7.3 PLATGES ............................................................................................................................................................ 79 11.8 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES .......................................................................................................................... 80 11.8.1 CENTRES EDUCATIUS ........................................................................................................................................ 81 11.9 SOROLL TOTAL ........................................................................................................................................................... 82 11.9.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 82 11.9.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 83 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí RESUM/ABSTRACT La reducció dels nivells sonors és fruit de l’efectivitat de les polítiques de reducció de la contaminació acústica dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona, amb accions com ara la pacificació de carrers de vianants; el canvi de model en la mobilitat La present memòria descriu la metodologia i els resultats obtinguts en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll (MES) de la de la ciutat, on ha crescut el model de transport més sostenible que té menys incidència acústica, i l’ampliació dels carrils ciutat de Barcelona, al districte de Sant Martí. bici i carrers de zona 30, a les quals cal sumar una conscienciació més gran de la ciutadania com a receptora i també com a generadora de soroll. El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà i, de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll, sobretot el La diagnosi de les zones amb una elevada oferta d’oci nocturn es complementa amb el monitoratge permanent, la qual cosa que preveu la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; el Reial decret es tradueix en un coneixement més ampli de l’evolució dels nivells acústics i és el punt de partida per planificar i avaluar 1513/2005, que desenvolupa la Llei 37/2003 referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; la Directiva 2002/49/CE, accions de control amb tots els agents implicats: ciutadania, Ajuntament, establiments, entitats, etc. sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n deriven. També proporciona la màxima informació sobre diverses fonts de soroll urbà per ajudar a millorar la qualitat acústica amb la qual viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Des de l’any 1997, en el qual es va publicar el primer mapa de soroll de la ciutat de Barcelona, s’ha pogut comprovar que l’evolució del soroll urbà ha estat vinculada directament amb els canvis urbanístics desenvolupats a la ciutat i amb les polítiques municipals desplegades per l’Ajuntament de Barcelona per a la reducció i el control del soroll, com ara pacificació de carrers, foment de la mobilitat sostenible, etc. També hi han incidit l’increment de la conscienciació ciutadana que contribueix al civisme, el canvi d’hàbits, etc. Aquesta evolució s’ha pogut comprovar en els mapes estratègics de soroll elaborats el 2009, el 2012 i actualment. El present Mapa estratègic de soroll s’ha desenvolupat en dues grans fases: una primera fase general, en què s’ha estudiat tot el soroll associat als eixos viaris i a les grans infraestructures viàries, i una fase de detall, centrada a estudiar altres fonts de soroll o altres àrees amb característiques determinades. Entre les fonts sonores que s’han analitzat en aquesta fase de detall hi ha les següents: indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, carrers de vianants amb i sense activitat comercial, infraestructures ferroviàries, tramvia, parcs i jardins, patis interiors d’illa i zones amb condicions acústiques especials. Aquestes zones amb condicions acústiques especials a Sant Martí són les següents: zona especial del Fòrum, zona del Port Olímpic i platges (platja de Llevant, platja de la Nova Mar Bella, platja de la Mar Bella, platja de la Nova Cària i platja del Bo gatell). Els resultats es presenten en forma de mapes de soroll, així com en percentatges de població exposada a diferents rangs de soroll. Aquesta informació, doncs, té diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres d’altura i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els edificis de la ciutat. Al districte de Sant Martí es pot observar que la principal font de soroll existent és el trànsit rodat, que afecta sobretot les façanes dels edificis orientades cap a carrers amb trànsit, i és considerablement més baix a l’interior dels patis d’aquests edificis. S’observa que en període nocturn el nivell sonor global al districte disminueix considerablement respecte al període diürn. En aquest districte hi ha algunes de les principals infraestructures d’accés i comunicació de la ciutat, com la ronda del Litoral, l’avinguda Meridiana i la gran via de les Corts Catalanes, en les quals poden observar-se els nivells sonors més elevats del Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a Sant Martí (plànol núm. 20.a). districte. També hi ha línies de tramvia i de ferrocarril en superfície, les quals han estat objecte d’estudi. En els carrers de vianants o amb trànsit residual, en el cas que hi hagi activitat comercial o recreativa (per exemple, la rambla del Poblenou), s’observa que el soroll generat per la gent que acudeix a aquestes zones té influència en el mapa de soroll, igual que ocorre en horari nocturn en les zones on hi ha activitats d’oci o de trànsit entre les mateixes zones d’oci. En l’estudi s’han avaluat també les principals zones d’oci del districte (Triangle Lúdic, Port Olímpic i rambla del Poblenou), així com els principals carrers de vianants i zones on puntualment o estacionament es desenvolupen activitats que poden tenir repercussió en el soroll del districte (per exemple Fòrum i platges). La metodologia utilitzada s’ha actualitzat respecte als MES anteriors amb l’objecte d’adaptar-la a les noves recomanacions europees i també de recollir un coneixement més detallat de la ciutat. D’una banda, el canvi metodològic ha suposat una distribució realista de la població en façana interior o exterior que s’ha corroborat mitjançant enquestes municipals. D’altra banda, s’ha fet un gran esforç per incorporar un nombre més elevat de patis interiors d’illa (s’ha quintuplicat el nombre de patis respecte al MES anterior). El resultat d’aquest coneixement més ampli del districte permet identificar més zones amb bona qualitat acústica. Si es comparen els nivells sonors a la via pública (al tramer) dels MES 2012 i 2017, s’observa que tant de dia com de nit la tendència general és de disminució dels nivells de soroll. Les zones amb nivells acústics baixos i mitjans han augmentat significativament per la diagnosi amb més detall de la ciutat i dels patis interiors, que gaudeixen d’una molt bona qualitat acústica, a recer del soroll del trànsit. Les zones amb més soroll han anat disminuint però en menor proporció, atès que els nivells estan determinats per la localització entorn de les grans infraestructures de trànsit viari. 1 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 1 OBJECTIUS DEL TREBALL El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà, i de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll. D’aquesta manera, el treball ha de complir tot allò que s’especifica per als mapes estratègics de soroll en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n derivin. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del que són els mateixos nivells sonors, per ajudar a millorar la qualitat acústica amb què viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Per elaborar-lo s’ha utilitzat un programari de simulació acústica que compleix amb els mètodes recomanats a Europa, així com una aplicació SIG (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, i la seva consulta i representació gràfica. Amb aquestes eines s’ha dut a terme la simulació acústica dels focus sonors requerits per la normativa europea i amb influència a la ciutat: trànsit viari, trànsit ferroviari i tramvia, i indústria. S’ha completat amb simulacions d’altres focus sonors de rellevància: oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, patis i en carrers de vianants. Així doncs, la informació del soroll ambiental a la ciutat és més completa i facilita la diagnosi i la proposta de plans d’acció per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 2 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA REIAL DECRET 1513/2005, DE 16 DE DESEMBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A L’AVALUACIÓ I GESTIÓ DEL SOROLL AMBIENTAL Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll s’han tingut en compte tant les disposicions establertes en el plec de Aquest reial decret té per objecte l’avaluació i gestió del soroll ambiental, amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar els condicions tècniques com les normes de caràcter reglamentari i tècnic existents a diferents nivells. efectes nocius, incloent-hi les molèsties, derivats de l’exposició al soroll ambiental. Per a això, es desenvolupa el concepte 2.1 MARC NORMATIU de soroll ambiental, juntament amb els seus efectes i molèsties sobre la població, al costat d’una sèrie de mesures que permeten la consecució de l’objecte previst, com són l’elaboració de mapes estratègics de soroll, els plans d’acció i la A continuació es mostra la normativa aplicable en els àmbits europeu, estatal, autonòmic i municipal respectivament: informació a la població. 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA Respecte als mapes de soroll, s’estableix el següent: DIRECTIVA 2002/49/CE, DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, DE 25 DE JUNY DE 2002, SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ - La definició dels índexs de soroll (Lden, Ld, Le i Ln). DEL SOROLL AMBIENTAL - Els mètodes de càlcul dels índexs de soroll. - L’altura del punt d’avaluació dels índexs de soroll. En aquesta directiva s’estableix que els estats membres tenen l’obligació de designar les autoritats i entitats competents per - Els criteris de delimitació d’una aglomeració. elaborar els mapes de soroll i plans d’acció en aglomeracions de més de 100.000 habitants, i també que l’actualització - Els terminis per a l’elaboració de mapes de soroll. d’aquests mapes de soroll s’ha de fer cada cinc anys. En el nostre cas, l’Ajuntament de Barcelona és l’autoritat competent - Els requisits mínims sobre el cartografiat estratègic del soroll. per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat i el present Mapa estratègic de soroll correspon a l’actualització - La informació que s’ha de comunicar al Ministeri de Medi Ambient. requerida. - La informació que s’ha de lliurar a la Comissió Europea. En aquesta directiva es defineixen diversos conceptes d’aplicació que posteriorment han estat transcrits i desenvolupats en REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL la transposició de la directiva europea a la normativa estatal, si bé entre ells cal assenyalar que es preveu que després de la SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT I EMISSIONS ACÚSTIQUES I LA SEVA MODIFICACIÓ presentació del Mapa estratègic de soroll hi hagi un període d’un any per aprovar els plans d’acció corresponents, en els RECOLLIDA EN EL REIAL DECRET 1038/2012, DE 6 DE JULIOL, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 quals seran fonamentals les polítiques de gestió del soroll encaminades a reduir-lo i controlar-lo. D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ També s’identifiquen com a principals focus sonors per avaluar el soroll de trànsit viari, el soroll ferroviari i el soroll ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT ACÚSTICA I EMISSIONS ACÚSTIQUES industrial. En el cas del Mapa estratègic de soroll de Barcelona s’han ampliat aquests estudis incloent-hi altres focus sonors Aquesta normativa té com a finalitat principal completar el desenvolupament de la Llei del soroll, i estableix, entre altres que influeixen en el soroll urbà (oci, aglomeració de gent, patis amb activitat…). aspectes, els següents: D’altra banda, la directiva europea obliga els països membres a comunicar els resultats del Mapa estratègic de soroll al - Els objectius de qualitat acústica aplicables a àrees acústiques. públic amb la finalitat de fer transparent la informació acústica de la ciutat i donar compliment a la Directiva 2003/4/CE, de - Els índexs d’avaluació acústica aplicables. 28 de gener de 2003, relativa a l’accés públic de la informació ambiental. Per aquest motiu, a més de proporcionar la - Els valors límit d’emissió i immissió d’emissors acústics. informació obtinguda a les administracions corresponents, es farà una exposició pública del Mapa estratègic de soroll abans - Els procediments i mètodes d’avaluació de la contaminació acústica. d’aprovar-lo, i es presentarà aquesta informació al web de l’Ajuntament. 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL Aquesta llei té per objecte establir les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica que afecta la Aquesta llei és una transposició al dret intern de la directiva europea. Té per objecte regular la contaminació acústica per ciutadania i el medi ambient, i al mateix temps establir el règim d’intervenció administrativa d’aplicació en tot el territori de evitar, i si escau reduir, els danys que pugui provocar en la salut humana, els béns o el medi ambient. Catalunya adaptat a la normativa estatal. S’hi estableixen les directrius generals amb diverses finalitats, entre les quals hi ha les següents: S’hi estableix que els ajuntaments són els encarregats de desplegar les actuacions d’àmbit municipal, entre les quals hi ha - Atribuir competències per a l’elaboració, aprovació i revisió dels mapes de soroll i la corresponent informació al l’elaboració de mapes de soroll. públic. En el nostre cas, la competència recau en l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta llei es defineixen els objectius de qualitat acústica que cal aplicar a Catalunya, distingint diferents zones de - Determinar els casos en què s’han d’elaborar mapes de soroll. sensibilitat acústica (alta, moderada i baixa) i els seus valors límit d’immissió sonora en funció del focus sonor avaluat, així - Revisar i, si escau, modificar els mapes cada cinc anys a partir de la data en què s’aproven. com els criteris per declarar una zona com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de - Definir les finalitats i els continguts dels mapes. règim especial (ZARE). Així mateix, la Llei 37/2003 estableix que estan subjectes a les prescripcions de la llei tots els emissors acústics, ja siguin de També s’hi estableixen els criteris generals per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica. titularitat pública o privada, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics, excloent-hi les activitats domèstiques, els comportaments veïnals, les activitats militars i el soroll dins de l’activitat laboral. DECRET 176/2009, DE 10 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, I SE N’ADAPTEN ELS ANNEXOS S’hi indica que s’hauran d’establir uns objectius de qualitat acústica per al territori, i que les administracions públiques competents són les encarregades de promoure mesures per a la consecució d’aquests objectius. Aquestes mesures poden El Decret 176/2009 té per objecte la modificació i desenvolupament reglamentari de la Llei 16/2002. Es fonamenta en els ser tant preventives com correctores, i s’han de reflectir en un pla d’acció en matèria de contaminació acústica que afronti principis de prevenció, correcció i protecció, així com en els de col·laboració, conscienciació i informació, que alhora globalment el problema del soroll dins de l’àmbit d’estudi, i estableixi les accions que cal executar per intentar complir els presideixen l’actuació pública en matèria de lluita contra la contaminació acústica. objectius de qualitat acústica en les zones en què se superin els límits de soroll, així com fer prevenció perquè en zones on ja Pel que fa als mapes de soroll, estableix que les entitats locals que constitueixin aglomeració han d’elaborar i aprovar, prèvia es compleixen no arribin a superar-se. informació pública de com a mínim un mes, mapes estratègics de soroll, i estableix que la revisió i modificació d’aquests També s’estableix que aquesta Llei s’haurà de desenvolupar posteriorment. En el cas de mapes de soroll i objectius de mapes s’ha de fer cada cinc anys des de la seva aprovació inicial. Respecte als mapes de capacitat acústica, s’indica que s’hi qualitat acústica, s’ha desenvolupat posteriorment mitjançant el Reial decret 1513/2005 i el Reial decret 1367/2007. han d’establir els objectius de qualitat acústica en l’àmbit d’aplicació. El present decret modifica el Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica, i s’estableixen uns nous criteris i valors per a determinades zones de sensibilitat acústica. Aquesta classificació i valors han 3 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí estat lleugerament modificats en l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, per la qual cosa les zones de sensibilitat - En els patis interiors d’illa, patis de ventilació, patis de parcel·la i zones on no puguin accedir els vehicles, els objectius acústica i els seus valors límit d’immissió associats es presenten a l’apartat següent. de qualitat acústica són 60 dB(A) en horari diürn i vespertí i 50 dB(A) en horari nocturn. 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ORDENANÇA DEL MEDI AMBIENT DE BARCELONA, DEL 2011, I LA SEVA MODIFICACIÓ MITJANÇANT EXPEDIENT NÚM. 13DJ078, PUBLICADA EN EL BOPB DE 28 D’ABRIL DE 2014 Aquesta normativa d’abast municipal té per objecte regular les mesures i els instruments dels quals disposa l’Ajuntament de Barcelona per prevenir i corregir la contaminació acústica. Entre altres aspectes, disposa la gestió de les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i de les zones acústiques de règim especial (ZARE). En l’Annex II.3 de l’ordenança s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a la planificació del territori i la preservació o millora de la qualitat acústica. Són els següents: Valors límit d’immissió en dB(A) Zonificació acústica del territori Le (21.00 h - 23.00 Ln (23.00 h - 7.00 Ld (7.00 h - 21.00 h) h) h) Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60 Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula següent: Valors límit d’immissió en dB(A) Usos del sòl Ld (7.00 h - Le (21.00 h - Ln (23.00 h 21.00 h) 23.00 h) - 7.00 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres – – – (A1.1) Parcs d’especial protecció acústica 55 55 45 (A1.2) Parcs, jardins i platges 57 57 47 (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats o infraestructures de 65 65 55 transport existents (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent de (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de – – – transport, o altres equipaments públics que els reclamin Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. Notes: - En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents. - Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa estratègic de soroll vigent. - En les ZEPQA no es pot sobrepassar un valor límit d’immissió LAr de 50 dB(A) entre les 8.00 i les 21.00 hores ni un valor límit d’immissió LAr de 40 dB(A) entre les 21.00 i les 8.00 hores. - En les ZARE s’hauran de complir els valors límit d’immissió reflectits al mapa de capacitat vigent. 4 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA En l’elaboració del present treball també s’ha tingut en compte la següent documentació de referència: - Recomanació de la Comissió de 6 d’agost de 2003 relativa a les orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals revisats per al soroll industrial, procedent d’aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i les dades d’emissions corresponents (2003/613/CE). - Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise Exposure. 2a versió. 13 de gener de 2006. - ISO 9613-2: Attenuation of sound during propagation outdoors - Part 2: General method of calculation (primera edició: 15 de desembre de 1996). - Mètode Francès de Previsió de Soroll en Carreteres (NMPB/XPS 31-133). - El mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació Territorial, 20 de novembre de 1996. - ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. - EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. - EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. - UNE-ISO 1996-2:2009 “Acústica - Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental - Part 2: Determinació dels nivells de soroll ambiental”. - Directiva (UE) 2015/996 de la Comissió, de 19 de maig de 2015, per la qual s’estableixen mètodes comuns d’avaluació del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell (CNOSSOS - Common NOise aSSessment methOdS). 5 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL La Directiva europea 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, transposada a l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, preveu la necessitat d’elaborar mapes estratègics de soroll en els municipis amb una població superior a 100.000 habitants. La finalitat dels MES és permetre l’avaluació global de l’exposició de la població a la contaminació acústica i la diagnosi dels nivells acústics, així com servir de punt de partida per elaborar plans d’acció. Barcelona, ciutat amb aproximadament 1.600.000 habitants, té, doncs, l’obligació d’elaborar el seu mapa estratègic de soroll corresponent i actualitzar-lo cada cinc anys. El marc legal vigent (europeu, estatal i autonòmic) estableix que l’Administració competent per a l’aprovació dels MES de les aglomeracions supramunicipals és la comunitat autònoma, en aquest cas la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona compon l’Aglomeració del Barcelonès I conjuntament amb Sant Adrià de Besòs. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona és el responsable d’elaborar el Mapa estratègic de soroll, el qual facilita les dades necessàries a la Generalitat de Catalunya perquè aquesta procedeixi a tramitar-lo i aprovar-lo. L’Ajuntament de Barcelona va més enllà del compliment legal, per la qual cosa ha considerat prioritari complementar els estudis requerits per la normativa per a l’elaboració dels MES amb altres estudis de detall. Les fonts de soroll analitzades, per tant, són eixos viaris i grans infraestructures viàries, trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, així com el soroll que es genera en parcs, carrers de vianants i patis interiors d’illa. L’objectiu que es persegueix és obtenir un millor coneixement acústic de la ciutat per definir accions que ajudin a reduir el soroll i, alhora, preservar les àrees de bona qualitat ambiental. 6 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 4 ANTECEDENTS Es va observar que les principals fonts de soroll eren el trànsit viari, tant de dia com de nit, i en algunes zones determinades el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones en període de nit. 1990. Aquest any Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll fonamentat en mesuraments in situ de nivells sonors També es va comprovar que la majoria de les zones de la ciutat es trobaven dins d’un nivell sonor moderat, i que en els a la ciutat. últims anys s’havien reduït les zones amb més nivell sonor i que havien augmentat les zones amb nivells acústics baixos. 1997. Aquest any es va elaborar un nou mapa de soroll a la ciutat amb l’objecte d’avaluar els canvis ocasionats en gran Quant a la població, la majoria es mantenia en una situació similar o havia millorat respecte a les dades del 2007. part per les modificacions urbanístiques i poblacionals degudes als Jocs Olímpics del 1992. El principal motiu de les queixes per soroll a la ciutat en els registres de la Guàrdia Urbana era a causa del soroll generat per En aquesta ocasió, es van dur a terme mesuraments in situ de curta durada (10 minuts) i de llarga durada (24 hores), tant en la concentració de persones a l’espai públic. període diürn com nocturn, amb l’objecte d’elaborar un mapa sonor per al període diürn i un altre per al període nocturn. A partir d’aquests resultats, l’Ajuntament va establir com a prioritari, dins del Pla per a la reducció de la contaminació Com a resultat es va obtenir el percentatge de superfície exposada a cada interval de nivells sonors, així com la longitud de acústica 2010-2020, treballar en els aspectes següents: vies exposades a cada interval de nivells sonors. - L’increment de l’espai per als vianants en totes les actuacions d’urbanització. Es van obtenir una sèrie de conclusions com ara les següents: - L’impuls de l’ús del vehicle elèctric i de la bici. - El control d’emissions de soroll en obres. - La principal font de soroll de la ciutat era el soroll del trànsit viari. - La realització d’una prova pilot per reduir el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a Ciutat Vella, - En el període de 7.00 a 22.00 hores el soroll era més elevat que de 22.00 a 7.00 hores, mentre que entre la 1.00 i les l’Eixample i Sarrià - Sant Gervasi. 4.00 hores era la franja en què el nivell sonor era més baix. - L’engegada d’una web de consulta oberta a tota la ciutadania. - La diferència de nivells sonors entre el dia i la nit no depenia del districte. - El tancament de les vies de l’AVE a Sants. - L’amplària del carrer influïa en els nivells sonors (a igual emissió sonora, en els carrers estrets els nivells sonors eren més elevats que en els carrers amples). 2017. Actualment s’ha dut a terme una nova actualització del MES a la ciutat de Barcelona. - Els nivells sonors varien segons la distància a les fonts (nivells més alts a menor distància). La metodologia utilitzada per fer aquesta actualització ha variat respecte a actualitzacions anteriors, sobretot en els També es va determinar que les actuacions dutes a terme havien contribuït positivament a la ciutat, de manera que s’havien aspectes següents: reduït els nivells sonors respecte al mapa de soroll del 1990. De les actuacions, en destaquen les següents: la instal·lació de - S’han emprat un tractament de dades i una metodologia homogenis per a tots els districtes de la ciutat. paviments sonoreductors, la modernització del parc mòbil, l’augment dels carrers de vianants, la millora en la gestió del - S’han utilitzat mètodes de simulació reconeguts internacionalment mitjançant l’aplicació d’un programari de servei de neteja (amb vehicles menys sorollosos i optimització de les rutes de recollida de residus). simulació acústica. L’àmbit d’aplicació d’aquests mètodes de simulació ha comprès tots els focus sonors considerats tant en l’estudi general com en els estudis de detall (trànsit viari en tots els carrers, trànsit ferroviari i tramvia, soroll de vianants, parcs i patis interiors d’illa, etc.). Val a dir que els mapes corresponents als anys 1990 i 1997 es van elaborar segons metodologia pròpia, a manca de - S’ha fet un gran esforç per considerar un nombre més elevat de patis interiors d’illa. El 2012 es van considerar 79 l’existència de regulació nacional o internacional. En aquest sentit, l’Ajuntament va ser pioner. patis interiors d’illa en total, mentre que el 2017 se n’han considerat 398; això implica un increment de patis 2006-2007. En aquests anys es va elaborar el primer mapa estratègic de soroll a Barcelona. analitzats del 404%, cosa que permet fer una anàlisi més detallada. El MES es va efectuar amb metodologia diferent en dos grups de districtes. En cinc districtes (Ciutat Vella, Gràcia, Horta- Al llarg d’aquesta memòria s’explica amb més detall la metodologia seguida. Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) l’elaboració del mapa de soroll es va dur a terme gairebé en exclusiva mitjançant la realització de mesuraments in situ, i en cinc districtes més (l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià - Sant Gervasi i Sant Martí) l’actualització es va dur a terme utilitzant mesuraments in situ i simulacions mitjançant programari acústic, sobretot a l’entorn de grans infraestructures viàries i en parcs. En aquests mapes de soroll es va calcular quanta era la població exposada a diversos rangs de nivells sonors en els períodes de dia, tarda, nit i 24 hores, així com el percentatge de longitud de vies exposat a cada interval dels diferents nivells sonors en aquests períodes horaris. Aquest càlcul de població exposada es va fer considerant, d’una banda, la població exposada directament a carrers (façana exterior) i, d’altra banda, la població que està exposada al soroll de l’interior d’illa. Es va obtenir el percentatge de població exposada a interior o exterior de façana principal calculant la mitjana per districte de la proporció entre el perímetre exterior i interior de les illes de cases. El resultat d’aquesta diagnosi també coincideix a concloure que l’aportació principal de soroll a la ciutat prové del trànsit viari. Respecte als mapes de soroll anteriors, es va comprovar que hi havia una disminució dels trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 70 i 80 dB(A), i que augmentaven els trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 60 i 70 dB(A), degut sobretot a canvis urbanístics i a la instal·lació de paviment sonoreductor. 2012. Aquest any es va portar a terme l’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Aquesta actualització va consistir principalment a fer nous mesuraments de nivells sonors als trams on s’havien produït canvis destacats de caire urbanístic, de mobilitat, etc., que van ser els següents: - Els trams en els quals s’havien fet canvis urbanístics significatius des de l’any 2009 (reurbanitzacions, zones per als vianants, carrers de zona 30, canvis d’usos, etc.). - Els trams amb variació de fonts de soroll (com ara zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, zones industrials, eixos comercials, ferrocarrils i trams amb intensitat de trànsit significatius). - Les àrees d’actuació marcades en el Pla de reducció de la contaminació acústica 2010-2020. 7 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS L’elaboració del MES de Barcelona 2017 s’ha dut a terme utilitzant un programari (software) de modelització acústica que té Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’ha dut a terme tant un estudi general com en compte els mètodes de càlcul recomanats per la directiva europea. diversos estudis de detall que complementen l’estudi general. També s’han fet mesuraments de nivells sonors in situ, els quals s’han utilitzat en uns casos per validar els resultats L’estudi general està associat al soroll de trànsit viari i s’ha elaborat mitjançant modelitzacions acústiques; s’hi han inclòs obtinguts de les modelitzacions, i en altres casos per caracteritzar determinats focus de soroll amb l’objecte de poder tots els carrers de Barcelona, així com les grans infraestructures viàries. alimentar el model. Els estudis de detall s’han aplicat per a determinats focus sonors o en zones concretes de la ciutat que tenen un interès 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL especial. L’objectiu d’aquests estudis és complementar l’estudi general i caracteritzar les diverses casuístiques del districte. Els estudis de detall elaborats han estat els següents: Els índexs de soroll utilitzats en l’elaboració i representació del MES de Barcelona han estat els que preveu la legislació - trànsit ferroviari i tramvies; catalana, la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009: - indústria; - Ld, índex de soroll en període dia. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - parcs; períodes dia d’un any. Horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - carrers de vianants; - Le, índex de soroll en període tarda. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - patis interiors d’illa; períodes tarda d’un any. Horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - oci nocturn i aglomeració de persones; - zones amb condicions acústiques especials (zona del Fòrum, zona del Port Olímpic i platges), i - Ln, índex de soroll en període nit. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). períodes nit d’un any. Horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Lden, índex de soroll dia-tarda-nit. Aquest índex es determina al llarg d’un any, utilitzant els resultats de l’Ld, l’Le i l’Ln mitjançant la fórmula següent: 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ( ) L’elaboració del Mapa estratègic de soroll, tant per a l’estudi general com per als estudis de detall, s’ha dut a terme en Nota: Segons la legislació catalana vigent, per al càlcul de l’Lden es considera un període tarda de 2 hores i un diverses fases combinant treball de camp amb modelitzacions acústiques. període dia de 14 hores. A l’apartat 8 s’indiquen, per a cadascun dels estudis, les diferents fases de desenvolupament executades fins a l’obtenció del En l’avaluació d’aquests índexs de soroll en l’exterior d’edificis només s’ha considerat el soroll incident, és a dir, no s’ha Mapa estratègic de soroll corresponent a cada estudi. inclòs el so reflectit en el parament vertical. 5.3.1 TREBALLS DE CAMP Els rangs de soroll en dB(A) utilitzats en la representació dels índexs Ld, Le, Ln i Lden en l’elaboració del mapa de soroll de Com a complement al treball de modelització acústica, s’ha fet un ampli treball de camp. Els objectius principals d’aquest Barcelona han estat els següents: treball de camp han estat els següents: - Obtenir informació d’interès actualitzada per alimentar els models acústics de cadascun dels estudis elaborats (comptatges de vehicles, característiques del sòl, canvis urbanístics, variacions estacionals…). - Disposar d’informació per establir criteris de classificació i agrupació d’ítems en determinats estudis de detall. - Determinar in situ la realitat sonora de determinades zones o focus sonors i facilitar l’anàlisi de les modelitzacions. - Obtenir informació per validar posteriorment els resultats procedents de les modelitzacions acústiques de les diferents fonts de soroll considerades (comparativa entre els resultats de mesures in situ amb resultats de modelitzacions). Entre les diferents actuacions executades en el treball de camp, destaquen els mesuraments sonors, utilitzats no només en la validació de modelitzacions acústiques sinó també com a font d’informació per establir criteris de classificació i desenvolupament de diversos estudis específics. Cal destacar que, a diferència de mapes de soroll anteriors, alguns dels quals es van elaborar únicament a partir de les dades obtingudes en el treball de camp, el present treball s’ha realitzant mitjançant modelitzacions acústiques, i s’han utilitzat les dades de camp per a les finalitats indicades en aquest apartat. 5.3.2 MESURAMENTS SONORS Els mesuraments sonors els ha fet personal tècnic qualificat del Laboratori d’Acústica d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, utilitzant equips de mesura tipus 1. Tots aquests mesuraments –un total de 1.700 de curta durada i 75 de llarga durada a tota la ciutat de Barcelona– s’han complementat amb l’estudi de les dades de 155 equips de mesura que té situats l’Ajuntament de Barcelona en punts d’interès. Als apartats posteriors es presenta informació d’aquests mesuraments. Imatge 2. Exemple de representació del soroll per rangs nivells sonors (plànol núm. 20.a). 8 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ Ferroviari i tramvia 11 La instrumentació de mesura utilitzada en el desenvolupament dels mesuraments in situ ha estat la següent: Vianants 32 SONÒMETRES / ANALITZADORS SONORS Centres educatius 22 Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Hospitals 3 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2260 2131659 Zones especials 45 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 2690216 TOTAL 233 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 3000505 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011700 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons tipus de font de soroll. Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011733 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011691 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011769 Sonòmetre 01dB SOLO 65317 Sonòmetre 01dB SOLO 11456 Sonòmetre 01dB SOLO 65903 Taula 3. Instruments de mesura. Nota: En el cas de mesures de llarga durada s’han utilitzat equips i micròfons d’intempèrie per dur a terme els mesuraments. CALIBRADORS/VERIFICADORS Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2656311 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2272197 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2575460 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015135 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015136 Calibrador/verificador RION NC-74 34478378 Calibrador/verificador RION NC-74 34478376 Taula 4. Calibradors/verificadors. Nota: Els equips de mesura utilitzats tenen en vigor el corresponent certificat de verificació periòdica que certifica el compliment de l’Ordre ministerial ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el control metrològic de l’estat dels instruments destinats al mesurament de so audible i dels calibradors acústics (BOE núm. 237, del Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Sant Martí (plànol núm. 4). dimecres 3 d’octubre de 2007). Complementàriament es van utilitzar cinc estacions de mesura de condicions ambientals per comprovar que en el moment La metodologia i sistemàtica utilitzada per a la realització de mesuraments de curta durada s’han determinat en funció de dels mesuraments les condicions meteorològiques eren compatibles amb la realització de la mesura, així com altres tipus cadascun dels estudis duts a terme, i a l’apartat 5.3 s’indiquen les particularitats que s’han tingut en compte respecte a la d’accessoris com ara trípodes, cables, pantalles antivent, tauletes, etc. sistemàtica general. Cal destacar que diversos mesuraments s’han efectuat amb l’equip de mesura situat en una posició fixa, i d’altres s’han realitzat desplaçant-se el tècnic o tècnica a una zona o recorregut d’interès per a l’estudi de detall. 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: Per a cadascun dels estudis realitzats (estudi general i estudis de detall), a l’apartat 8 s’indiquen els criteris aplicats en la selecció dels punts de mesura. - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. MESURES DE CURTA DURADA - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb Al districte de Sant Martí s’han dut a terme 233 mesures de curta durada. l’objecte d’identificar els horaris de mesura més apropiats. - Una vegada identificats els punts de mesura, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’ha Focus sonor avaluat Punts de mesura d’Audiotec desplaçat a la ubicació i ha procedit a fer el mesurament i la presa de dades d’interès de l’entorn d’aquest punt. Trànsit 42 - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Grans infraestructures 24 - Les mesures realitzades en posicions fixes s’han obtingut col·locant l’equip de mesura sobre un trípode, a 1,5 metres Parcs 6 d’altura. - Les mesures realitzades mitjançant track (un tècnic o tècnica que es desplaça amb l’equip en un recorregut durant la Patis interiors 10 mesura) s’han obtingut amb l’equip de mesura a 1,5 metres d’altura. Indústria 38 9 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí - En les mesures realitzades per avaluar un determinat focus sonor, s’ha procurat que en el punt de mesura no hi Taula 6 . Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll, hagués cap altre focus sonor que interferís o emmascarés el soroll avaluat. - En el cas de mesures de soroll de trànsit, s’ha intentat evitar la mesura en encreuaments. - Si la mesura s’ha efectuat a menys de 2 metres d’una façana, s’ha anotat aquest fet per aplicar-hi posteriorment les correccions oportunes. - Cap mesura s’ha fet a menys de 0,5 metres de façanes. - Les mesures s’han obtingut en continu durant un període de 15 minuts. - S’ha registrat simultàniament el Leq, L10 i L90 dB(A). - S’ha efectuat un recompte de vehicles durant el període de mesura. - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: o Controlar que les condicions de temperatura i humitat relativa fossin en tot moment compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura. o Controlar que la velocitat del vent durant la mesura fos igual o inferior a 5 m/s, que hi hagués absència de pluja i que les condicions meteorològiques representatives fossin normals. o Rebutjar o ressituar punts en els quals influïen sorolls aliens als que es volien avaluar. Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte (plànol núm. 4). La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb l’objecte d’identificar els dies de la setmana i els horaris més apropiats. - En el cas de punts de mesura per avaluar el soroll d’oci, s’han efectuat mesuraments en dos períodes estacionals: estiu i hivern. - Un cop identificats els punts de mesura i després d’organitzar la logística necessària per tenir-hi accés, personal Imatge 4. Mesura de curta durada. tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’hi ha desplaçat i ha procedit a col·locar l’equip de mesura. MESURES DE LLARGA DURADA - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Al districte de Sant Martí s’han seleccionat cinc punts on s’han efectuat mesures de llarga durada, d’almenys 72 - S’ha procurat que els punts de mesura estiguessin situats en una primera o segona planta d’una edificació, i amb el hores. micròfon orientat cap al focus sonor que es volia estudiar. - La informació d’aquestes mesures s’ha complementat amb les dades dels divuit equips de mesura que l’Ajuntament - Les mesures s’han efectuat en continu durant un període mínim de 72 hores. de Barcelona té ubicats al districte de Sant Martí. - Els registres de dades del Leq dB(A) han estat cada 5 minuts. - El nombre de punts de mesura per focus sonor avaluat ha estat el següent: - S’han registrat simultàniament els paràmetres de mesura Leq, L10 i L90 dB(A). Punts de mesura de Punts de mesura d’Audiotec - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Focus sonor avaluat l’Ajuntament - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: Trànsit 2 11 o Verificar, mitjançant informació meteorològica existent, que les condicions de temperatura i humitat relativa durant el període d’avaluació fossin compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura, i Grans infraestructures 1 0 també que no hi hagués hagut precipitacions ni velocitats del vent superiors a 5 m/s (en cas de donar-se Oci 1 5 alguna d’aquestes circumstàncies, s’han descartat les dades relatives al període puntual en què han Parcs 0 1 ocorregut). o Eliminar sorolls aliens a la font de soroll que es volia mesurar. Patis interiors 1 1 Subtotal 5 18 TOTAL 23 10 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL Els paràmetres de càlcul que s’han tingut en compte per a l’elaboració del MES de Barcelona són els següents: - Tots els càlculs s’han efectuat considerant dues reflexions. - Les condicions meteorològiques utilitzades per al càlcul han estat les següents: o Temperatura mitjana anual: 15 °C. o Humitat relativa mitjana anual: 70% - S’han considerat els següents percentatges de concurrència de condicions favorables a la propagació del so: o Període dia: 50% o Període tarda: 75% o Període nit: 100% - L’àrea de càlcul s’ha situat a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl tenint en compte els criteris reflectits en la Directiva europea 2002/49/CE. - Els nivells de soroll ambiental s’han calculat amb un pas de malla de 2 x 2 metres. Imatge 6. Mesura de llarga durada. 5.4 MODELITZACIÓ Per a l’actualització del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i dels districtes que la componen s’han realitzat modelitzacions acústiques que implementen els mètodes d’avaluació per als índexs acústics recomanats en la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. El Mapa estratègic de soroll, a més de posar l’accent sobretot en el soroll procedent del trànsit rodat i, com a fonts secundàries, el trànsit ferroviari i els llocs d’activitat industrial, també cartografia l’impacte acústic d’altres emissors com ara l’oci o el comportament de les persones als àmbits per als vianants i als parcs, entre d’altres. En tots els casos la caracterització dels emissors acústics s’ha realitzat mitjançant modelització, de manera que siguin possibles la representació i l’anàlisi de cadascun dels focus de soroll per separat i la seva contribució al soroll ambiental total a la ciutat. Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL Un dels objectius de la Directiva 2002/49/CE és l’ús de mètodes comuns d’avaluació en tots els estats membres. - Addicionalment a l’àrea de càlcul a 4 metres del nivell del sòl, per a grans infraestructures viàries també s’ha usat una àrea de càlcul a 8 metres del nivell del sòl. Per això, en l’elaboració dels mapes de soroll s’utilitza un programari predictiu que inclou els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll - Els receptors en les façanes dels edificis s’han disposat a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de les industrial. Aquests mètodes són els següents: façanes. Soroll de trànsit rodat: mètode francès, NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB), esmentat a l’Arrêté du mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routières, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6, i a la norma francesa XPS 31-133. Soroll de ferrocarril: El mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació Territorial, 20 de novembre de 1996. Soroll industrial i estudis específics amb fonts sonores no assimilables a trànsit rodat i ferrocarril: ISO 9613-2: “Acoustics - Attenuation of sound during propagation outdoors, Part 2: General Method of calculation”. Per a l’aplicació del mètode establert en aquesta norma, es poden obtenir dades adequades sobre emissió de soroll (dades d’entrada) mitjançant mesuraments realitzats segons algun dels mètodes descrits en les normes següents: ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. Imatge 8. Exemple de receptors en façana. - Períodes de referència per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. 11 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT o Punts de cota de generació pròpia a partir d’arxius procedents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) (imatges Lidar - light detection and ranging o laser imaging detection and ranging), amb una resolució de 2 La Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll x 2 metres, per caracteritzar els entorns dels grans eixos de transport amb orografia complexa i augmentar ambiental, estableix en l’article 6 que per determinar l’Lden i l’Ln s’han de fer servir mètodes d’avaluació descrits en l’Annex el grau de detall. II, “Mètodes d’avaluació per als indicadors de soroll”. El programari predictiu que s’ha utilitzat per a la realització de les simulacions associades al MES de Barcelona ha estat CadnaA, el qual té en compte els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. CadnaA és una eina del paquet CADNA (Computer Aided Noise Abatement), desenvolupat per l’empresa Datakustik. Aquest programa està especialment optimitzat per donar solució als requisits establerts en la diferent normativa d’aplicació en l’actualitat. CadnaA és un programa per calcular i presentar nivells de soroll ambiental, així com per fer prediccions i assessorar en relació amb la contaminació acústica, que permet simular l’ambient acústic d’una zona determinada, una vegada caracteritzades les fonts i l’entorn. En les figures següents es mostren imatges de l’estructura de menús del programari, de l’edició de paràmetres i taules i d’algunes opcions de visualització i sortida de resultats. Imatge 10. Exemple 3D de relleu. - Ponts: s’ha generat una capa de ponts amb informació de longitud i altura a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. Imatge 9. Interfície de CadnaA. 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE El model base és el patró sobre el qual es fonamenten els estudis acústics de les diferents fonts de soroll que se simulen i que formen el MES. La informació que constitueix la cartografia base és la següent: - Model topogràfic: es genera un model digital del terreny que serveix com a base sobre la qual es defineix la resta d’elements cartogràfics. Per elaborar-lo s’han utilitzat dues fonts d’informació: o Punts de cota de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de l’àmbit municipal com a topografia base. Imatge 11. Exemple 3D de ponts. 12 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí - Edificis: s’ha partit tant del subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona com de la informació d’altura d’edificis proporcionats per Barcelona Regional. La cartografia d’edificis i patis s’ha elaborat mitjançant diversos processos manuals i automàtics amb ajuda d’eines SIG que han donat com a resultat un model que reflecteix la morfologia de les edificacions i que és compatible amb el programari de predicció acústica. Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. - Tipus de terreny: s’ha disposat d’un fitxer de capes d’informació geogràfica amb els usos predominants del sòl. La - Pantalles acústiques i talussos: s’ha generat una capa de barreres i obstacles amb informació de longitud i alçària a capa proporcionada contenia les cobertes del sòl del 2009, amb un grau de nivell 3. Amb aquesta informació s’ha partir d’un inventari elaborat durant el treball de camp. creat una capa amb les diferents absorcions acústiques del terreny segons el seu ús i característiques. L’escala d’absorció varia entre 0 i 1, en què el 0 correspon a terrenys totalment reflectors i l’1 a terrenys totalment absorbents. Absorció Tipus de sòl / usos associats Aeroports Mar Autopistes i autovies Platges Basses agrícoles Rius Basses urbanes Roquissars 0 Carreteres Urbanitzat residencial compacte Embassaments Urbanitzat residencial lax Granges Vies de ferrocarril Hivernacles Zones industrials i comercials Lleres naturals Zones portuàries Cementiris Sòls nus urbans Grans vies i zones d’aparcament Zones d’esport i lleure (excepte càmpings i 0,3 Llacs i llacunes continentals camps de golf) Sòls nus forestals Zones d’extracció minera Camps de golf Zones verdes urbanes 0,7 Vinyes Zones verdes viàries Boscos clars (no de ribera) Matollars Boscos densos (no de ribera) Matollars - boscos tallats arreu Boscos densos de ribera Plantacions de coníferes no autòctones 1 Boscos en franges de protecció Plantacions de plàtans Conreus abandonats - prats Prats i herbassars Conreus herbacis (no arrossars) Prats i herbassars - boscos tallats arreu Imatge 13. Exemple 3D de talussos. Conreus llenyosos (no vinyes) Vegetació d’aiguamolls litorals 13 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. Imatge 15. Tipus de terreny 2D. A la figura següent es mostra una imatge de la cartografia base completa: Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. 14 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS Els resultats d’un MES es representen en gran manera mitjançant informació gràfica, que facilita la interpretació i l’anàlisi d’una manera ràpida i intuïtiva de la situació acústica d’un àmbit determinat. En el cas del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i de cadascun dels seus districtes, la visualització de la informació gràfica que es presenta per a cada tipus d’estudi i per a cada indicador de soroll és dels tres tipus següents: Imatge 19. Exemple d’elements cartogràfics. - mapes de corbes isòfones; - Codificació de plànols: la compondran una o dues xifres amb el tipus d’estudi i una lletra correlativa per als períodes - mapes d’exposició al soroll en façana, i horaris. (Exemple: mapa d’isòfones de trànsit de dia: plànol 6.a.) - mapes de trams. - Indicadors per representar: en totes les col·leccions de mapes es representen els indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. Per facilitar la visualització i interpretació de la documentació gràfica, la informació s’ha estandarditzat tal com s’indica tot seguit: 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES - Escala de treball: les diferents col·leccions de mapes del districte de Sant Martí s’han representat a escala 1:14.000. - Orientació de plànols: Al districte de Sant Martí s’ha utilitzat una orientació de -44,4° respecte al nord per facilitar-ne La forma més habitual de representar els nivells de soroll ambiental en un determinat àmbit és mitjançant la utilització de lectura. mapes de nivells sonors, també anomenats mapes de corbes isòfones. Aquesta representació gràfica simbolitza, per a un determinat indicador acústic, els nivells de soroll a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl. En els mapes estratègics de soroll es representen els diferents indicadors acústics en rangs de 5 en 5 dB(A), assignant un determinat color a cada rang. La manera de representar el soroll en els mapes de nivells sonors és mitjançant corbes isòfones, que són línies que uneixen punts on els nivells de pressió sonora són iguals. Així doncs, mitjançant la representació de les diferents corbes isòfones que delimiten cada rang s’obtenen les àrees a les quals s’assigna el color identificatiu de cada rang. En el cas del MES de Barcelona i del districte de Sant Martí, la representació gràfica dels mapes de corbes isòfones s’elabora a partir de la interpolació dels nivells de soroll calculats en les malles de punts receptors. La densitat de punts receptors en la malla és de 2 x 2 metres. Cada punt receptor de la malla (més de 29.451.953 en el total de la ciutat) tindrà el valor acústic corresponent per a cada indicador. Imatge 20. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). Imatge 17. Orientació per als plànols del districte. - Llegenda: Els nivells sonors es representen en rangs de 5 dB(A), començant pels inferiors a 40 dB(A), entre 40 i 45 dB(A) i acabant pel rang de més de 80 dB(A). Imatge 18. Rangs acústics i colors assignats. - Per a la representació del tramer, les isòfones i el mapa d’exposició de façanes s’utilitza la mateixa escala de colors, però amb la simbologia corresponent. - També es representa la cartografia bàsica: edificis amb polígons en color gris i el límit dels barris amb una línia discontínua en color negre: 15 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA El coneixement dels nivells de soroll ambiental en les façanes dels edificis és una de les informacions més importants que aporten els mapes estratègics de soroll, ja que la poden utilitzar els projectistes i l’Administració per determinar el soroll ambiental a què està exposada la façana d’un edifici i, partint d’això, determinar l’aïllament acústic que ha de tenir aquesta façana per garantir la qualitat acústica a l’interior de l’edifici. Els mapes d’exposició al soroll en façana s’obtenen a partir de la informació acústica que es calcula en els punts receptors disposats a la façana amb ajuda del programari de predicció acústica, tal com es pot veure al primer edifici de la imatge següent. Cadascun dels receptors, disposats a 4 metres sobre el nivell del sòl, en les façanes exteriors i patis interiors de les edificacions, conté informació dels indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. La densitat dels punts receptors definida en el MES es defineix seguint les recomanacions del mètode comú per a l’avaluació del soroll CNOSSOS. Per obtenir els mapes de façanes s’ha utilitzat la metodologia següent:  S’ha partit de la capa d’edificis utilitzats en la simulació acústica, extraient les línies de façanes exteriors i les de patis interiors.  A cada línia de façana s’hi ha assignat el seu valor de referència cadastral i el codi de tram o pati associat. Això Imatge 22. Tramer i receptors en façana. implica que un edifici pot tenir diferents façanes exteriors (edifici cantoner, a dos carrers, etc.) i una o cap façana interior. En les imatges anteriors s’aprecia la correspondència dels receptors en façana amb cadascun dels trams als quals està més  Les façanes amb codi de pati assignat seran les façanes interiors; la resta, les façanes exteriors. exposat, que després del procés comentat genera els valors mitjans per a cada focus i per a cadascun dels trams.  A partir de la capa de receptors resultant de la simulació acústica, s’ha associat cada receptor a la seva façana corresponent. Per tant, cada façana queda associada a un o mes receptors de soroll. En el cas de construcció de noves edificacions, aquesta informació la poden utilitzar els projectistes i les administracions per El criteri per assignar els nivells de soroll a una façana és el de representar el nivell més desfavorable dels receptors obtenir l’Ld que s’utilitza per als càlculs del DB HR i determinar l’aïllament acústic necessari en les façanes dels edificis.  que estiguin associats a aquesta façana. Per tant, s’ha agafat com a barem el valor del soroll total del període Lden. Així doncs, en l’actualització del tramer s’ha fet servir una metodologia similar a la utilitzada en el mapa anterior: a cada eix Aquell receptor de la façana que tingui aquest nivell més alt serà el representatiu de la façana. del tramer s’hi assigna un valor acústic per a cada indicador, que es calcula a partir dels valors dels receptors propers al tram. Això permet poder comparar i analitzar les dades associades als trams. En concret, en aquesta memòria s’avaluen les A partir d’aquest receptor associat a cada façana obtenim els nivells de soroll per a cada font i període horari. variables acústiques que s’indiquen a continuació, així com es fa una comparativa d’aquestes variables amb mapes anteriors: - Evolució de la longitud de vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució dels trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Imatge 21. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS Els mapes de trams són una forma de representar el soroll ambiental mitjançant línies en l’eix de les vies, acolorides segons el nivell de soroll que s’estima a partir de la informació obtinguda dels nivells sonors en les façanes dels edificis existents en els laterals de l’eix viari. En aquest estudi s’ha pretès executar el procés de creació del tramer amb el màxim detall possible, per la qual cosa primerament es va procedir a dividir els receptors de cada façana en funció de l’eix al qual estiguessin més exposats, és a dir, determinar quin tram correspon a cadascun dels receptors col·locats en totes les façanes de la ciutat. Una vegada feta aquesta tasca, es va procedir a calcular les mitjanes logarítmiques de cadascun dels estudis elaborats, és a dir, tenir un valor per tram per a cada focus de soroll (per a vianants, trànsit, oci…). Es va obtenir un valor per tram, que es correspon amb el valor mitjà de tots els receptors que se li han assignat, per a cada focus sonor (trànsit viari, trànsit ferroviari, oci, etc.). Aquest procediment també s’ha utilitzat per aconseguir el soroll total que engloba tots els focus sonors. 16 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL - Tramer 2017 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Tramer 2012 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. En aquest apartat es descriu la metodologia d’elaboració dels diferents estudis que integren el Mapa estratègic de soroll de - Tramer 2009 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. Barcelona, tant l’estudi general vinculat al trànsit rodat com els estudis de detall vinculats a altres focus sonors d’influència a - Documents associats amb els MES anteriors (2009 i 2012), facilitats per l’Ajuntament. la ciutat. - Estadístiques generades per l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). - MES Port. 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ - Departament de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions. - Explotació i Planificació Portuària. Encara que en cada estudi s’especifiquen les fonts d’informació utilitzades per elaborar-lo, amb caràcter general s’han usat - Àrees de soroll de la Diputació, carreteres. Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures. les següents fonts d’informació per confeccionar el MES de Barcelona 2017: - Àrees de soroll de la Generalitat, carreteres. Servei d’Avaluació i Seguiment de Projectes de la Generalitat de - Cartografia base d’aquesta memòria. Catalunya. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital en format SHP facilitada pel Departament d’Estratègia de la - Àrees de soroll del ministeri, carreteres. Subdirecció General d’Explotació, Direcció General de Carreteres. Mobilitat. - Àrees de soroll d’Adif, trens. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Punts d’aforament 2016 facilitats pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat. - Àrees de soroll de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, trens. - Model topogràfic: se n’han utilitzat dos, les cotes de l’ICGC i les cotes de generació pròpia a través d’arxius - MES d’altres administracions (Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, etc.). procedents de l’IGN. - Edificis: subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona proporcionat per Barcelona Regional. 7.2 ESTUDI GENERAL - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. L’estudi general inclou els focus sonors següents: - Tipus de terreny: fitxer de capa d’informació geogràfica proporcionat, mapa de cobertes del sòl del 2009. A partir del grau de detall del nivell 3, s’han classificat els diferents tipus de terreny en quatre categories: absorbent, reflector, i - soroll de trànsit en eixos viaris que no s’hagin considerat com a grans infraestructures viàries, és a dir, eixos viaris o dues categories mixtes. carrers; - Informació meteorològica estàndard indicada per l’Ajuntament. - grans infraestructures viàries, i - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic - eixos viaris i grans infraestructures (considerant els dos focus sonors anteriors). i Geològic de Catalunya. - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS Control d’Obres. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi En la modelització del trànsit rodat s’han considerat tots els trams de carrer amb una intensitat mitjana diària (IMD) de Ambient i Control d’Obres. trànsit associat i que no han estat considerats com a grans infraestructures per part de l’Ajuntament. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia, de la Generalitat de Catalunya (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de circulacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Dades de circulacions reals mitjanes setmanals 2016, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Distribucions horàries d’una setmana tipus del 2017, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia, proporcionades per TRAM, Generalitat de Catalunya. - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants o de coexistència (vehicles i vianants). - Relació de patis interiors d’illa en format digital SHP proporcionada per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica d’eixos comercials del MES anterior proporcionada per l’Ajuntament. - Informació de la campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017. - ZARE del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - ZEPQA del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - Llista d’hospitals indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets Imatge 23. Vies amb trànsit rodat. de Ciutadania, Participació i Transparència. - Llista de centres educatius indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. 17 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Fonts d’informació 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat han estat les següents: En la modelització de grans infraestructures viàries s’han considerat tots aquells trams amb trànsit rodat considerats per - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. l’Ajuntament com a grans infraestructures; és a dir, han de complir els criteris següents: tenir un flux de trànsit superior a - Aforaments de l’Ajuntament. Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. 30.000 vehicles diaris i mantenir la continuïtat al llarg de diversos trams de carrer. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Àrees de soroll aprovades per altres administracions (apartat 8.1). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha atribuït el repartiment percentual de volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% per a la tarda i 9,46% per a la nit. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD diària assignada a cada tram de la ciutat amb trànsit rodat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats als trams de carrer que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. Imatge 24. Grans infraestructures. - En paral·lel s’ha dut a terme un treball de camp, incloent-hi mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts de la ciutat. Durant el desenvolupament d’aquest treball de camp s’han registrat dades d’interès per a la modelització del soroll de trànsit Fonts d’informació (comptatge de vehicles durant el període de mesura, tipus d’asfalt, velocitat, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures han estat les següents: recomanat: NMPB/XPS 31-133. - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aforaments del Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun - Comptatges in situ efectuats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de trànsit. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia l’Ajuntament. divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec a través de treball de camp in situ. divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Relació de grans infraestructures considerades per l’Ajuntament de Barcelona. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a l’estudi general de trànsit - Mapes de soroll anteriors: MES 2012 i MES 2009. rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sant Martí, els quals es poden consultar en els plànols adjunts - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. a la present memòria de Sant Martí (plànols núm. 6.a, 6.b, 6.c i 6.d). - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. 18 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha L’estudi d’eixos viaris i grans infraestructures viàries de manera conjunta és l’anàlisi integrada d’aquests dos estudis atribuït el repartiment percentual del volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% independents. La finalitat d’aquest estudi és obtenir una diagnosi de tot el trànsit viari a la ciutat. per a la tarda i 9,46% per a la nit. - A continuació, i d’acord amb aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de grans infraestructures de la ciutat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats a les grans infraestructures que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, incloent-hi mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts corresponents a grans infraestructures de la ciutat, així com altres dades d’interès (comptatge de vehicles durant les mesures, velocitat, tipus d’asfalt, existència de túnel o trinxera, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat recomanat: NMPB/XPS 31-133. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aquests mesuraments s’han efectuat en trams no soterrats. - Una vegada realitzada la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, el qual ha implicat en algun cas l’execució de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de grans infraestructures. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a grans infraestructures de trànsit rodat a 4 metres i 8 metres d’altura per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sant Martí, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sant Martí (plànols núm. 7.1.a, 7.1.b, 7.1.c i 7.1.d per a 4 metres d’altura, i plànols 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d per a 8 metres d’altura). Imatge 25. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. Fonts d’informació - Quant a les fonts d’informació per a aquest estudi, són les mateixes fonts que les utilitzades en l’estudi d’eixos viaris i en el de grans infraestructures viàries. Metodologia i fases d’elaboració d’estudi La metodologia utilitzada per a aquest estudi ha estat la següent: - La metodologia emprada s’ha explicat en els punts anteriors (7.2.1 i 7.2.2), que es refereixen als estudis independents dels eixos viaris i grans infraestructures viàries. Els mapes de soroll corresponents a eixos viaris i grans infraestructures de trànsit rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sant Martí, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sant Martí (plànols núm. 8.a, 8.b, 8.c i 8.d). 7.3 ESTUDIS DE DETALL En aquest apartat s’indica la metodologia utilitzada per a l’elaboració dels mapes de soroll de diversos estudis de detall que complementen l’estudi general per caracteritzar el soroll a la ciutat de Barcelona. Aquests estudis específics realitzats són els següents: - trànsit ferroviari i tramvies; - indústria; - parcs; - carrers de vianants; - patis interiors d’illa; - oci nocturn i aglomeració de persones; - zones amb condicions acústiques especials (zona del Fòrum, zona del Port Olímpic i platges), i - receptors sensibles (centres educatius i hospitals). 19 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí o Línies d’Adif de rodalies R, R2, R3, R4 i R7, regionals R11, R12, R13, R14, R15 i R16 i alta velocitat 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI I TRAMVIA que circulen pels districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. o Línies de Ferrocarrils d’Adif de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona En la modelització del trànsit ferroviari i tramvia, s’han considerat totes aquelles vies de circulació que transcorren en Franca i al Port de Barcelona. superfície a la ciutat, considerant el trànsit ferroviari per a passatgers i mercaderies. - Com a base s’ha partit de la xarxa viària facilitada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - S’ha adaptat aquesta informació a l’escenari real (trams descoberts, desnivells, etc.). - S’ha creat una cartografia base tenint en compte túnels, desnivells i barreres acústiques. - S’ha alimentat el model tenint en compte la quantificació de circulacions proporcionades per les administracions competents, i s’ha establert una distribució d’aquestes per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris fixats en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Les dades de partida s’han adaptat als valors i a les característiques necessàries per alimentar el model segons els requisits del programari de càlcul, incloent-hi, entre d’altres: o intensitats; o velocitats mitjanes de la via; o característiques dels trens; o característiques de la via, talussos, pantalles acústiques. - El model de càlcul utilitzat per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, SRM II, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” i recomanat per la directiva europea. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pels trens i tramvies en determinats punts propers a la seva circulació. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de ferrocarrils i tramvia. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a ferrocarrils i tramvies per als Imatge 26. Línies de ferrocarril i tramvia. indicadors Ld, Le, Ln i Lden, al districte de Sant Martí, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present Fonts d’informació memòria (plànols núm. 9.a, 9.b, 9.c i 9.d). En el cas del ferrocarril i del tramvia, s’han considerat les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de Ferrocarrils de la Generalitat, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració d’estudi - En la modelització del trànsit ferroviari i de tramvia s’han pres en consideració únicament els trams en superfície a la ciutat de Barcelona, que han estat els següents: o Línies de tramvies T1, T2 i T3, al districte de les Corts, i línies de tramvies T4, T5 i T6 al districte de Sant Martí. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat S1, S2, S5, S6 i S7, que passen per Sarrià - Sant Gervasi. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca, al Port de Barcelona i als voltants del riu Llobregat. 20 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 7.3.2 SOROLL INDUSTRIAL que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representin els nivells de soroll de l’activitat que es produeix. En la modelització del soroll industrial (si aplica al districte), s’han considerat els emissors acústics vinculats al soroll - A partir d’aquesta informació s’ha fet una modelització acústica de les zones industrials. industrial que poden tenir influència en el soroll de la ciutat. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, el qual ha implicat en algun cas l’execució de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll d’indústria. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll industrial per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, al districte de Sant Martí, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sant Martí (plànols núm. 10.a, 10.b, 10.c i 10.d). 7.3.3 PARCS L’estudi específic de parcs s’ha dut a terme considerant els parcs analitzats com a emissors sonors, és a dir, considerant el soroll que es genera en el seu interior procedent de públic i possibles activitats existents. Imatge 27. Àrees industrials. Fonts d’informació En el cas del soroll industrial s’han considerat les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. Imatge 28. Parcs estudiats a tota la ciutat. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi Sobre la base d’aquest estudi, s’ha elaborat el Mapa estratègic de soroll de parcs. Aquest mapa de soroll específic de parcs s’ha integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona al costat de la simulació d’altres focus sonors que - A partir de l’àmbit representat en el MES anterior i la cartografia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, dels puguin tenir influència en aquests parcs, especialment el soroll de trànsit. usos del sòl de la ciutat i de les zones indicades en el plec de condicions tècniques, es va confeccionar una primera proposta d’àmbit d’estudi. Com a resultat final, en l’àmbit dels parcs seleccionats estarà representada la suma del soroll que es genera a l’interior del - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi definitiu. mateix parc per la seva activitat habitual i el soroll produït per altres focus sonors que són fora del parc. - A través d’un treball de camp dut a terme en els períodes dia, tarda i nit, s’han caracteritzat acústicament les Fonts d’informació diferents àrees industrials, i s’hi han localitzat els principals focus sonors que poden tenir influència en el mapa de soroll; també s’han fet mesuraments in situ dels nivells sonors emesos per aquests focus sonors. Per a la representació i delimitació dels parcs s’han considerat les fonts d’informació següents: - El paràmetre utilitzat en aquests mesuraments ha estat Leq dB(A) durant períodes temporals en els quals s’evitava la - Cartografia base (apartat 5.4.4). influència del soroll de trànsit. - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel - També s’ha dut a terme una anàlisi del soroll que pot haver-hi en els diferents trams de carrers inclosos en aquestes Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. zones i vinculat únicament a l’activitat industrial (excloent-hi el soroll produït pel trànsit general, el qual ja s’ha inclòs - Relació de parcs per analitzar consensuada amb l’Ajuntament. en l’estudi general), de manera que els nivells sonors representats en el mapa de soroll d’indústria estiguin vinculats - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. únicament al soroll industrial. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - A partir d’aquesta informació, s’ha fet una modelització acústica de les zones industrials. El model de càlcul utilitzat - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode ISO 9613-2, recomanat per la directiva europea, 21 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi 7.3.4 CARRERS DE VIANANTS La metodologia utilitzada per fer la modelització del soroll generat per l’activitat pròpia dels parcs s’exposa a continuació: Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’han considerat tant els carrers de vianants com els eixos comercials en els quals la - A partir de la informació dels usos del sòl de la ciutat i dels parcs indicats en el plec de condicions tècniques, es va influència del soroll de trànsit és residual. Per a aquesta font de soroll només s’ha avaluat el període dia i el període tarda. formular una proposta inicial dels parcs que calia analitzar en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Per al període nit s’ha considerat la possible existència d’oci i aglomeració de persones, i la seva avaluació està disponible en - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament de Barcelona l’àmbit definitiu del mapa de soroll de parcs partint aquest apartat. de criteris de rellevància d’aquests parcs a la ciutat, així com d’afluència de públic i turistes. - Un cop identificats els parcs estudiats, es van analitzar les zones d’aquests parcs on es poden arribar a generar nivells sonors més elevats, tant pel soroll de la gent com pel soroll generat per altres focus sonors vinculats al parc (zones esportives, pícnic o altre tipus d’activitats), intentant excloure les zones en les quals tenia influència significativa el soroll de trànsit. - Es va dur a terme un treball de camp corroborant in situ les zones on es generen nivells sonors més elevats per focus sonors propis del parc (gent passejant, zones recreatives, etc.) i es van fer mesuraments de nivells sonors en aquestes zones mitjançant la metodologia de track, en la qual el tècnic o tècnica recorre una determinada zona i registra nivells sonors en continu amb l’equip de mesura amb l’objecte d’obtenir nivells sonors representatius d’aquesta zona, intentant evitar zones on el soroll de trànsit té influència. Aquests mesuraments es van fer en horaris en els quals hi havia activitat al parc, ja que molts dels parcs avaluats es tanquen en horari de tarda i nit. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - A partir de la informació obtinguda, es van establir els criteris per caracteritzar acústicament les diferents zones i recorreguts interns dels parcs, tant si s’hi havien dut a terme mesuraments de nivells sonors com si no, i en aquest últim cas es va extrapolar el nivell sonor assignat a zones de característiques acústiques semblants on sí que s’havien fet mesuraments sonors. - En la modelització del soroll a l’interior dels parcs s’ha utilitzat el mètode d’avaluació dels índexs de soroll recomanat per a la caracterització del soroll industrial (ISO 9613-2), que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representen els nivells de soroll de l’activitat que es produeix en cada parc. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de parcs. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll en parcs per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. Per la seva rellevància, el parc de Diagonal Mar i el parc del Centre del Poblenou han estat escollits per a l’estudi al districte de Sant Martí. Els resultats es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sant Martí (plànols núm. 12.1.a, 12.1.b, 12.1.c, 12.1.d., 12.2.a, 12.2.b, 12.2.c i 12.2.d). Imatge 29. Carrers de vianants. Fonts d’informació Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants o de coexistència de vianants i vehicles. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Àrees comercials de Barcelona (informació provinent del web de la Fundació Barcelona Comerç: https://www.eixosbcn.org/cat_eixos_barcelona.html). - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de carrers de vianants ha estat la següent: - S’ha fet una preselecció de tots els carrers de vianants o de coexistència de Barcelona. - S’ha fet una preselecció de tots els eixos comercials existents a Barcelona, en la qual s’ha fet una primera depuració per excloure’n aquells en els quals el soroll de trànsit pren més rellevància que el soroll degut a l’activitat comercial desenvolupada a la zona, ja que s’ha observat que en els eixos comercials localitzats en trams de carrer amb trànsit aquest soroll del trànsit emmascarava el soroll generat per les persones i l’activitat comercial a la zona. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams que calia incloure en aquest estudi. - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers en funció de diferents casuístiques trobades, que es recull a la taula següent: 22 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Característica Tipus Nivells dB(A) Exemple Carrers amb trànsit de vianants residual Carrer del 1 < 45 Pare Secchi Carrers amb poc trànsit de vianants Carrer del 2 45-50 Taquígraf Garriga Carrers amb trànsit de vianants normal Carrer Major 3 50-55 de Sarrià Carrers amb trànsit de vianants moderat Carrer de 4 55-60 Verdi Carrers amb molt trànsit de vianants Carrer dels 5 > 60 Tallers Taula 8. Classificació de carrers de vianants. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant la zona en estudi i efectuant mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer), en els diferents tipus de carrers de vianants i eixos comercials seleccionats, de manera que es pogués caracteritzar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus, sobretot en horari dia. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - S’ha assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada tram de carrer de vianants o eix comercial dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a un dels tipus seleccionats. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores superficials. Imatge 30. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada carrer de vianants i eix comercial s’hi han representat Els nivells sonors resultants d’aquest estudi dels patis interiors d’illa s’han integrat posteriorment en el Mapa estratègic de els nivells sonors vinculats al tipus assignat. soroll de Barcelona. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de carrers de Fonts d’informació vianants i eixos comercials sense trànsit. Per a la representació i delimitació dels patis interiors d’illa s’han considerat les fonts d’informació següents: - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de carrers de vianants per als indicadors Ld i Le al districte de Sant Martí, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present - Cartografia base (apartat 5.4.4). memòria (plànols núm. 11.a i 11.b). - Cartografia digital de patis realitzada per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Estudi d’identificació i caracterització de patis interiors d’illa realitzat per Barcelona Regional. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. 7.3.5 PATIS INTERIORS D’ILLA - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. L’estudi específic dels patis interiors d’illa s’ha elaborat considerant-los com a emissors acústics; és a dir, es té en compte el soroll que es genera dins del parc procedent de la gent i les activitats que s’hi desenvolupen. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi A partir d’aquest estudi s’ha elaborat un mapa específic de soroll de patis interiors d’illa que tenen algun tipus d’activitat La metodologia seguida per als patis interiors d’illa ha estat la següent: (parc, pista esportiva, bars, etc.). - A partir de la capa d’informació geogràfica de patis definitiva de tota la ciutat de Barcelona, es va fer una primera En aquests patis interiors d’illa només s’ha dut a terme l’estudi en els períodes dia i tarda, i s’ha obtingut l’Ld i l’Le, proposta de patis interiors d’illa. respectivament. El fet de no haver realitzat l’estudi en període nit per obtenir l’Ln, ja que en aquest període les activitats - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els patis interiors d’illa que calia incorporar en l’àmbit d’estudi, cessen, implica que no s’hagi pogut calcular l’Lden per a aquest focus sonor. seleccionant sobretot aquells en l’interior dels quals hi ha algun tipus d’activitat que potencialment pot arribar a ser sorollosa (parcs infantils, pistes esportives, col·legis, etc.). - S’ha fet una primera classificació de tipus de patis interiors d’illa en funció de diferents casuístiques. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant diversos patis i efectuant mesuraments sonors in situ per a cadascun dels tipus considerats. D’aquesta manera, s’ha pogut caracteritzar i assignar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus de patis interiors d’illa. Per fer aquesta caracterització també s’han tingut en compte els resultats de mesures de llarga durada tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament, així com l’estacionalitat del tipus de sorolls existents en ells (per exemple, en patis amb activitats vinculades a col·legis s’ha tingut en compte l’estacionalitat al llarg de l’any d’aquestes activitats). - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A). - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A). - S’ha obtingut i assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada pati d’illa dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a algun dels tipus seleccionats. 23 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada pati d’illa s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. 7.3.6 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES - Una vegada feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han considerat tant els trams de carrer i places on hi ha oci nocturn i aglomeració de que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de patis persones, com els trams de carrer de moviment de gent entre diferents zones d’oci nocturn. En aquesta font de soroll interiors d’illa. només s’ha avaluat la nit. El dia i la tarda s’han considerat espais de vianants i la seva avaluació està disponible en l’estudi de - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de patis interiors d’illa detall de carrers de vianants. per als indicadors Ld i Le al districte de Sant Martí, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sant Martí (plànols núm. 13.a i 13.b). Els patis interiors d’illa s’han classificat en diversos tipus, tal com recull la taula següent: Nivells dB(A) Tipus Característica Ld i Le 1 54,4 Patis d’illa amb jardí 2 57.7 Patis d’illa amb jardí i parc infantil Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes 3 59.7 esportives Patis d’illa amb activitats extraordinàries 4 58.1 (piscina, bar, etc.) 5 62.4 Patis d’illa amb col·legis Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o 6 54,4 aparcaments Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). Imatge 31. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). Fonts d’informació Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones considerades en el MES anterior. - Informes de campanyes de sensibilització d’oci nocturn i aglomeració de persones (exemple: campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017). - Informació subministrada per l’Ajuntament sobre horaris i estacionalitat de l’oci nocturn i aglomeració de persones. - Treball de camp en zones d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones ha estat la següent: - S’ha fet una preselecció de tots els carrers i places en què hi ha oci nocturn i aglomeració de persones a la via pública, o moviment de persones entre zones amb oci nocturn. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams de carrers i places que calia incloure en el Mapa estratègic de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot aquells que tenen influència en zones residencials. - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de persones en funció de diferents casuístiques, tal com es recull a la taula següent: 24 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Tipus Descripció Exemple 7.3.7 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS Carrers de vianants o trànsit residual estrets, amb bars, sense Carrers dels Escudellers i de Aquest estudi s’ha centrat en les següents zones amb condicions acústiques especials: 1 terrasses i molta gent al carrer tots els dies l’Arc del Teatre - ZARE: zones acústiques de règim especial; Carrers d’en Robador, de les - ZEPQA: zones d’especial protecció de la qualitat acústica, i Carrers de vianants o trànsit residual estrets, sense bars o amb Sitges, de Flassaders, de la - zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament. 2 pocs bars, sense terrasses i amb gent passejant Lleona, de la Princesa, del Fonts d’informació Rec; plaça de George Orwell Carrer de Blai, rambla del Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: 3 Carrers de vianants amples amb terrasses o gent passejant Poblenou, passeig del Born, - ZARE existents a la ciutat. la Rambla - ZEPQA existents a la ciutat. Places del Diamant, de la - Informes i estudis ja elaborats a les zones amb condicions acústiques especials. 4 Places amb algunes terrasses i activitat normal Revolució i del Nord - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. Plaça del Sol, de la Vila de - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). 5 Places amb moltes terrasses i molta activitat Gràcia, de la Virreina i Reial Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi 6 Carrers amb trànsit i pocs bars o terrasses i trànsit Carrer de Santaló La metodologia utilitzada per a l’elaboració dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de zona acústica 7 Carrers amb trànsit, molts bars o terrasses i trànsit Carrer de Tuset especial. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. - ZARE: o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de ZARE (existents i potencials) amb l’objecte de - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les diverses zones en estudi, i fent mesuraments sonors in situ determinar, d’una banda, si es compleixen els criteris per mantenir les ja existents i, de l’altra, mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o veure si cal ampliar-les. diversos trams de carrer). Aquests mesuraments s’han realitzat en les mateixes zones, tant en temporada d’estiu com o S’han analitzat les dades dels equips de llarga durada col·locats per l’Ajuntament en aquestes ZARE. en temporada d’hivern, sobretot en cap de setmana. S’han fet mesuraments en diverses hores de la nit per o A partir de l’anàlisi dels resultats registrats per aquests equips, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament caracteritzar la intensitat de l’oci nocturn: en hora punta (moment de més soroll) i en hora vall (moments en què les activitats ja havien tancat). També es van dur a terme mesuraments nocturns del soroll de fons existent en aquestes sobre el manteniment de les ZARE existents, així com sobre possibles ampliacions d’aquestes ZARE. zones en dies feiners per determinar els nivells sonors en aquestes zones en absència de les activitats. o En el mapa de capacitat acústica s’han representat les ZARE vigents a la ciutat de Barcelona. - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A), i s’ha intentat evitar la influència del - ZEPQA: soroll de trànsit. o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de noves ZEPQA potencials amb l’objecte de - A partir d’aquesta informació, així com dels resultats de mesures de llarga durada (tant d’equips d’Audiotec determinar si s’hi compleixen els requisits per poder declarar-les ZEPQA. Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament), i de determinats criteris d’estacionalitat i o S’han efectuat mesures tant de curta durada com de llarga durada a les potencials ZEPQA. horaris setmanals i anuals vinculats al soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, s’ha caracteritzat i assignat el o S’han analitzat les dades obtingudes en aquestes mesures, juntament amb la informació resultant nivell sonor anual vinculat a cadascun dels tipus establerts. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del del mapa de soroll de la zona. possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. - Cadascun dels carrer i places dins de l’àmbit d’estudi de l’oci nocturn i aglomeració de persones s’ha assignat a un o A partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts en les mesures i del mapa de soroll a la potencial ZEPQA, dels tipus establerts. En cas que existissin mesures de llarga durada, s’ha considerat el nivell sonor mesurat. s’ha formulat una proposta a l’Ajuntament sobre la possible declaració de noves ZEPQA. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores o En el mapa de capacitat acústica s’han representat les ZEPQA vigents. superficials. - Zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament: - S’ha dut a terme la modelització acústica de tots els carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de o S’ha consensuat amb l’Ajuntament la relació de zones amb condicions acústiques especials que cal persones en funció dels nivells sonors mesurats o el tipus de carrer assignat. analitzar. - Una vegada efectuada la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats o S’ha recopilat informació i dades obtingudes durant els últims anys en aquests àmbits d’estudi. obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del o S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les característiques i particularitats d’aquesta zona soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents al soroll d’oci nocturn i (activitats associades, estacionalitat, horaris, etc.), i també s’han fet mesuraments sonors de curta aglomeració de persones per a l’indicador Ln al districte de Sant Martí, el qual es pot consultar en el plànol adjunt a la durada per caracteritzar el soroll en aquestes zones generat pels focus sonors d’interès. present memòria (plànol núm. 14). o Com a resultat final d’aquest estudi, per a cada zona s’ha elaborat un apartat on es presenta la seva caracterització acústica. o Les zones amb condicions acústiques especials seleccionades al districte de Sant Martí han estat les següents:  Zona del Fòrum  Zona del Port Olímpic  Platges 7.3.8 RECEPTORS SENSIBLES Aquest estudi s’ha dut a terme a l’entorn de centres educatius i sanitaris: 25 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí - Receptors sensibles de l’àmbit sanitari: es consideren únicament en l’estudi els recintes hospitalaris i clíniques 7.3.9 SOROLL TOTAL d’entitat, ja siguin de titularitat pública o privada, excloent-hi els centres ambulatoris i els d’atenció clínica per especialitats concretes. Si bé és cert que en molts d’aquests centres es practica la docència, s’ha donat més pes S’han elaborat mapes de soroll total per a cadascun dels indicadors de soroll considerats (Ld, Le, Ln i Lden). a la tasca sanitària. - Centres educatius: centres de formació reglada públics o privats dels tipus següents: Aquests mapes de soroll són el resultat de sumar al mapa de soroll de l’estudi general (trànsit) els mapes de soroll dels Educació infantil de 0 a 3 anys. estudis específics. o o Educació infantil de 3 a 6 anys. Educació primària de 6 a 12 anys. Es pot obtenir informació més detallada dels estudis específics que contribueixen al mapa de soroll total en els apartats 10 i o Educació secundària de 12 a 16 anys. 11 d’aquesta memòria. o o Batxillerat de 16 a 18 anys. o Formació professional de grau mitjà de 16 a 18 anys. Els focus sonors considerats per a l’elaboració del mapa de soroll total han estat els que s’observen en el mapa següent: o Formació professional de grau superior de més de 18 anys. o Estudis universitaris. o Escoles internacionals (en aquest cas també s’especifica quins cicles imparteixen). o Educació especial (en aquest cas no s’especifica quins cicles imparteixen, ja que solen incloure tots els rangs d’edats). Els receptors sensibles per a aquest districte estan indicats en l’apartat 11.7 de la present memòria. Fonts d’informació Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Centres educatius: o Capa d’informació geogràfica de centres educatius proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. o Informació de centres educatius existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o Mesuraments de curta durada a l’entorn de centres educatius. - Centres sanitaris: o Capa d’informació geogràfica de centres sanitaris proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. o Informació de centres sanitaris existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o Mesuraments de curta durada a l’entorn d’hospitals. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a la realització dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de receptor sensible avaluat. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. - Centres educatius: o S’ha fet una selecció de centres educatius per estudiar, intentant distribuir la relació de centres educatius objecte d’anàlisi d’una manera proporcional entre els diferents barris del districte i tipus d’ensenyament. Imatge 32. Focus de soroll de Barcelona. o S’han dut a terme mesuraments durant els moments d’entrada i sortida d’alumnes del centre, i d’altres en el mateix punt en el moment en què els alumnes són a classe, intentant que els dos mesuraments fossin propers en el temps. o S’ha fet una comparativa del nivell sonor existent en tots dos moments. o En la capa d’informació geogràfica de centres educatius, a aquells on s’ha dut a terme aquesta anàlisi se’ls ha inclòs la informació obtinguda. o També s’ha calculat el nivell sonor a l’exterior dels centres educatius a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. - Centres sanitaris: o S’ha fet una selecció d’hospitals per estudiar excloent-hi els CAP i les consultes i donant prioritat als hospitals i les clíniques més rellevants. o S’han efectuat mesuraments de curta durada a l’exterior d’aquests centres en punts representatius. La informació obtinguda s’ha inclòs en la capa d’informació geogràfica. o S’ha calculat el nivell sonor a l’exterior d’aquests hospitals a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. 26 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA Amb ajuda del programari de predicció acústica es calculen, per a cada focus de soroll per separat, els valors dels índexs acústics Ld, Le, Ln i Lden en cadascun dels punts receptors. Finalment, es procedeix a estimar el soroll total en cada punt receptor a partir de la suma logarítmica de tots els emissors acústics considerats. La Directiva europea 2002/49/CE, la normativa estatal i la normativa autonòmica, amb la finalitat de diagnosticar el soroll que rep la població, requereixen determinar la població afectada a diferents rangs de soroll, per totes les fonts de soroll El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: obligatòries i per tots els indicadors de soroll. El MES incorpora l’estimació de la població exposada als diferents nivells de soroll i esdevé un instrument de planificació molt útil per a la gestió del soroll de la ciutat. S’incorporen a l’estudi les fonts de soroll obligatòries: el soroll total i el soroll industrial, d’infraestructures viàries i ferroviàries. També les fonts de soroll dels estudis de detall: oci nocturn i aglomeració Capa d’edificis de la ciutat de persones, parcs, patis i carrers de vianants. L’objecte és diagnosticar i actuar sobre els focus predominants de soroll a cada zona. El punt de partida per determinar la població exposada al soroll és la identificació en la cartografia base emprada per a l’elaboració del mapa d’edificis d’ús residencial. Aquestes edificacions estan vinculades a adreces postals amb població associada. D’aquesta manera s’aconsegueix assignar població a les edificacions. Procés d’identificació de patis interiors d’illa Després es calculen els nivells de soroll en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden i per a cada font de soroll. Finalment, amb la informació acústica i amb les dades de la població per edifici es calculen les estadístiques de població exposada per focus de soroll i per al soroll total. Generació de punts receptors en Per dur a terme tots aquests treballs s’utilitza un programari de predicció de nivells sonors, un programa de sistemes façanes exposades (façanes exteriors d’informació geogràfica i un programari de fulls de càlcul. i patis) a 4 metres d’altura Seguidament es detalla la metodologia utilitzada per obtenir les estadístiques de població associades al MES. Trànsit d’eixos viaris 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA A partir d’IMD, malles d’alimentació Grans infraestructures Inicialment es disposa de la cartografia base generada, que inclou la capa tractada d’edificacions i la informació de l’alçària de cada edifici. El contorn de cada edificació inclou tant les façanes exteriors, més exposades al soroll ambiental, com les Trànsit ferroviari i tramvia façanes a patis interiors, en cas que n’hi hagi. Soroll industrial Per a l’estimació dels nivells sonors en façana es genera una capa de punts receptors en les façanes de les edificacions a 4 Oci nocturn i aglomeració de metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de la façana, seguint les recomanacions del mètode de càlcul de nivells Validació Càlcul de nivells sonors per a cada persones sonors CNOSSOS (Common nOise aSSessment methOdS). En concret, s’ha considerat que les façanes de més de 2 metres de indicador (Ld, Le, Ln i Lden) i per a tinguin almenys un receptor, i s’ha generat un receptor cada 5 metres de façana, de manera que es garanteix una densitat mesures in cada focus de soroll Carrers de vianants de punts receptors suficient perquè l’estimació de l’exposició al soroll de les façanes sigui òptima. situ Parcs La base cartogràfica utilitzada en les edificacions de la ciutat de Barcelona té 68.883 edificis, i el nombre total de receptors Patis interiors d’illa generats ha estat de 831.477. Càlcul de nivells sonors per al soroll Zones amb condicions total acústiques especials Imatge 34. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS El procés seguit per assignar les dades de població als edificis parteix, com en el cas anterior, de la capa tractada d’edificis de la cartografia base. També es disposa de la informació geolocalitzada de les adreces postals amb informació de la població associada a cada adreça. Mitjançant el tractament de la capa d’edificacions amb la capa d’adreces postals s’aconsegueix assignar a cada element la població que li correspon. Les adreces postals amb informació de població associada utilitzades en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll han estat 140.729, encara que només hi ha població empadronada en 99.255 edificacions. Imatge 33. Receptors en façana. 27 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS A partir de la disponibilitat de la població associada als edificis i dels receptors en façana, el següent procés és vincular cada element-edifici als receptors en façana que li corresponen mitjançant regles de proximitat. Una vegada coneguda la població que pertany a un edifici i els receptors en façana vinculats a l’edificació, es procedeix al repartiment de la població entre els receptors de façana. El criteri de repartiment adoptat, atès que les regles de generació de receptors es basa en una distribució homogènia de punts al llarg de les façanes, és dividir el total de població de l’edifici entre el nombre de receptors associats a l’element. És a dir, repartint la població proporcionalment a la longitud de la façana seguint el mètode CNOSSOS. Al final d’aquest procés s’aconsegueix que cadascun dels punts receptors de façana tingui associada, d’una banda, la informació acústica de cada font de soroll i del soroll total per a cadascun dels indicadors acústics considerats i, d’altra banda, la població que correspon al receptor. A continuació es detalla, per districte, la distribució de la població que dorm en façana interior (en pati) comparant-la amb la que dorm en façana exterior (en carrer). Districte % població exterior % població interior 1. Ciutat Vella 72,37% 27,63% 2. L’Eixample 55,40% 44,60% 3. Sants-Montjuïc 66,36% 33,64% 4. Les Corts 75,90% 24,10% Imatge 35. Exemple d’adreces postals. 5. Sarrià - Sant Gervasi 71,10% 28,90% 6. Gràcia 61,77% 38,23% El diagrama del procés seguit es presenta a continuació: 7. Horta-Guinardó 71,40% 28,60% 8. Nou Barris 75,71% 24,29% Població assignada a adreces postals 9. Sant Andreu 65,34% 34,66% 10. Sant Martí 71,63% 28,37% Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. Capa d’edificis de la ciutat Adreces postals A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. Vinculació dels edificis amb les adreces postals Població assignada a edificis Imatge 36. Procés del tractament de dades de la població. Imatge 37. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. 28 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Després, amb l’ajuda d’un programa SIG es calculen les estadístiques de població exposada partint de la informació acústica 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS i de la població associada a cada receptor. Aquestes estadístiques s’han realitzat a escala de ciutat, districte i barri. La metodologia de càlcul de població exposada que s’ha explicat en aquest capítol ha estat adaptada als criteris i les Per facilitar la lectura i interpretació de les estadístiques obtingudes, es classifiquen, per als quatre indicadors acústics (Ld, tendències europees actuals i difereix de la utilitzada en mapes estratègics de soroll anteriors. Aquesta adaptació ha suposat Le, Ln i Lden), en rangs de 5 dB(A), segons el criteri següent: un gran esforç per tenir un coneixement més ampli de la distribució real de les persones que viuen als habitatges, amb el < 40, 40-45, 45-50, 50-55, 55-60, 60-65, 65-70, 70-75, 75-80 i > 80 dB(A). suport d’enquestes, la qual cosa, sens dubte, ha redundat en la qualitat dels resultats obtinguts en el mapa estratègic del districte. El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: En mapes estratègics de soroll anteriors, la distribució de població en edificis amb patis interiors es va realitzar en funció dels perímetres de façana interior i exterior dels edificis al districte i considerant un nombre molt reduït de patis interiors, Població assignada a edificis Receptors en façana a 4 m on per a cada edifici s’assignava un percentatge de població exposada a zones exteriors i un altre percentatge de població assignats a edificis exposada a zones interiors. Actualment la distribució de població ha estat més detallada, ja que s’han tingut en compte les adreces postals on hi ha població empadronada, i posteriorment aquesta població s’ha distribuït a cada edifici d’acord amb les recomanacions CNOSSOS. Informació acústica (Ld, Le, Ln Segons aquesta nova metodologia, tant per al càlcul de l’actual Mapa estratègic de soroll com per a l’anàlisi dels nivells Receptors en façana amb i Lden) de: d’exposició de població, s’ha tingut en compte la majoria dels patis interiors del districte i el nivell sonor existent en aquests informació de població patis, així com la distribució de població a l’edifici orientada als patis, la qual cosa ha suposat un esforç d’identificació de Trànsit d’eixos viaris patis molt més gran que en els MES anteriors. Grans infraestructures El fet de considerar un nombre més elevat de patis interiors (398, davant dels 79 de l’anterior MES) suposa una millora molt Trànsit ferroviari i tramvia significativa en la qualitat de les estadístiques associades a la població, perquè en la nova actualització la distribució de la Receptors en façana amb Soroll industrial població en els habitatges s’acosta molt més a la realitat. informació acústica i de població Oci nocturn i aglomeració de La diferència en l’ús de metodologies per al càlcul de població exposada utilitzada en el MES actual fa que els resultats persones obtinguts no siguin comparables amb els resultats obtinguts en els MES anteriors. Carrers de vianants En el procés d’elaboració del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’ha utilitzat una metodologia que adopta els avenços tecnològics en matèria d’acústica ambiental que hi ha hagut en els últims anys. La disponibilitat de noves eines Càlcul d’estadístiques de Parcs per a l’elaboració de mapes de soroll facilita i optimitza tant la generació i simulació dels models acústics com el posterior població afectada Patis interiors d’illa tractament gràfic i estadístic dels resultats. Tot això implica un avenç significatiu en la qualitat de les dades estadístiques que aporta el mapa. Zones amb condicions acústiques especials Els canvis metodològics aplicats en l’elaboració del nou Mapa estratègic de soroll suposen millores respecte a treballs anteriors en les línies següents: - Millores en el mètode general d’elaboració del mapa: l’anterior versió del MES es basava en una metodologia que combinava, per a la caracterització del soroll ambiental, mesuraments acústics en alguns àmbits del territori amb simulacions en d’altres àmbits; en canvi, en la nova actualització del MES l’avaluació del soroll s’ha caracteritzat per utilitzar en la totalitat de la ciutat els mètodes de càlcul recomanats per determinar els índexs de soroll. L’ús Estadístiques per a Ld, Le, Ln i d’aquests mètodes d’avaluació per als índexs de soroll mitjançant simulacions acústiques, les quals són validades Lden de cada focus: amb mesuraments in situ, homogeneïtza tant la metodologia usada com els resultats gràfics i estadístics associats al Mapa estratègic de soroll del districte. Trànsit d’eixos viaris Estadístiques per a Ld, Le, Ln i - Millores en la cartografia base: la qualitat d’un mapa estratègic de soroll depèn en gran mesura de la base Grans infraestructures Lden per al soroll total cartogràfica que s’utilitza en la generació del model digital del terreny i del seu tractament posterior. En el cas del MES de Barcelona, cal destacar els avenços següents: Trànsit ferroviari i tramvia o Millores en la capa d’edificis: s’ha optimitzat la geometria exterior de les edificacions, la informació Soroll industrial de la seva altura i la definició geomètrica dels patis interiors d’illa. Oci nocturn i aglomeració de o Millores en la identificació i caracterització de patis: identificació de més patis interiors d’illa, la qual persones cosa permet detectar més àrees amb bona qualitat acústica. També s’han considerat en l’actual Àmbit ciutat Carrers de vianants Mapa estratègic de soroll els patis especials, és a dir, patis amb activitats (pistes esportives, Àmbit de districte col·legis, parcs infantils, etc.), els quals tenen especial influència en els nivells sonors existents Parcs Àmbit de barri durant el període d’activitat. Patis interiors d’illa o Millores en l’altimetria: s’han tractat específicament els entorns de les grans infraestructures de Zones amb condicions transport on hi ha desnivells significatius incrementant la densitat dels punts de cota per aconseguir acústiques especials una representació fidedigna dels àmbits. o Millores en la representació de pantalles i obstacles en el model digital del terreny. - Millores en la definició dels receptors de soroll tractats per a les modelitzacions: Imatge 38. Procés d’assignació de població i càlculs estadístics. 29 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí o Malles de càlcul: s’han fet servir malles de punts receptors amb una resolució de 2 x 2 metres per caracteritzar els diferents focus de soroll. Aquesta elevada densitat de punts receptors optimitza la representació gràfica dels mapes de nivells sonors perquè es minimitzen els errors en la interpolació de les corbes isòfones. o Punts receptors en façana i en patis interiors d’illa: s’han utilitzat regles de distribució de receptors en façana i patis amb criteris d’elevada densitat de manera que es garanteixi que les envolupants de les edificacions estiguin ben caracteritzades des del punt de vista acústic. - Millores en la informació disponible addicional a les simulacions acústiques per tenir un millor coneixement dels emissors acústics i el seu impacte sobre l’entorn: mesuraments in situ de curta i de llarga durada. A l’hora d’interpretar les estadístiques de població, cal tenir en compte l’evolució en la metodologia utilitzada per a l’assignació dels nivells de soroll a la població. En els MES anteriors s’assignava la població en façana exterior i interior de manera proporcional al perímetre de façana exterior i interior de les edificacions de tot el districte. En el present MES es reparteix la població en els receptors repartits homogèniament en el perímetre de la façana exterior i interior, amb la qual cosa s’obté més detall en els resultats. A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. 30 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ El districte de Sant Martí limita al sud amb el districte de Ciutat Vella, a l’oest amb els districtes de l’Eixample i Horta- Guinardó, al nord amb el districte de Sant Andreu, al nord-est amb el terme municipal de Sant Adrià de Besòs i a l’est amb el mar Mediterrani. El districte de Sant Martí es distribueix en deu barris, que són els següents: Districte Barris El Camp de l’Arpa del Clot El Clot El Parc i la Llacuna del Poblenou La Vila Olímpica del Poblenou El Poblenou 10. Sant Martí Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou El Besòs i el Maresme Provençals del Poblenou Sant Martí de Provençals La Verneda i la Pau Taula 12. Barris de Sant Martí. Urbanísticament aquest districte es podria dividir en quatre zones diferents: - La zona del Poblenou (el Poblenou, el Parc i la Llacuna del Poblenou, la Vila Olímpica del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou i Provençals del Poblenou) és la més extensa del districte. Aquesta zona, a partir de les olimpíades del 92 i la creació de la Vila Olímpica, es va dotar de molts parcs i jardins; actualment l’ús principal és residencial i comercial, i gairebé hi ha desaparegut l’activitat industrial. - La zona formada pel barri del Camp de l’Arpa del Clot, on antigament hi havia indústries, sobretot tèxtils, però que en Imatge 39. Districte de Sant Martí. els últims anys s’ha anat convertint en una zona residencial en desplaçar-se les indústries a altres zones. Al barri del Camp de l’Arpa hi ha passatges on es conserva l’urbanisme dels seus orígens. El districte de Sant Martí inclou en un mateix territori el passat i el futur de Barcelona, amb deu barris que tenen un nexe - El barri de la Verneda i la Pau es va crear gràcies al gran creixement demogràfic dels anys cinquanta; és un barri amb comú: tots tenen un llarg passat industrial. una gran densitat d’edificacions i en el qual en els últims anys s’han incorporat nous equipaments i serveis així com Els Jocs Olímpics de Barcelona van transformar la ciutat, i en especial el districte de Sant Martí, que es va obrir zones verdes per als seus habitants. definitivament al mar i va canviar les fàbriques, els magatzems i les naus industrials per habitatges nous, zones verdes, - El barri del Besòs i el Maresme també es va edificar ràpidament a causa de la demanda d’habitatge existent als anys equipaments i complexos d’empreses vinculades a la societat de la informació i la comunicació. cinquanta, i actualment és un barri principalment residencial. La creació del recinte del Fòrum ha dinamitzat i modernitzat aquesta zona. El districte és avui una combinació d’història i modernitat, on trobem nuclis històrics amb molta activitat popular, xemeneies centenàries i fàbriques reconvertides en estudis, habitatges o museus, com és el cas de Can Framis, de la Fundació Vila Casas, on conviuen edificis d’oficines de disseny i construccions singulars, com la Torre Agbar o l’edifici MediaTIC. Aquesta combinació es reflecteix especialment en la transformació de l’antic Poblenou industrial en el nou districte tecnològic. Aquest projecte suposa barrejar l’activitat econòmica (empreses i oficines) amb la formativa (campus universitaris) i la residencial (reurbanització dels carrers i construcció d’habitatges). Una iniciativa batejada com a ciutat compacta que vol ser el referent de la Barcelona del futur. 31 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí En aquests últims anys al districte de Sant Martí s’han dut a terme una sèrie de canvis urbanístics, entre els quals destaquen els següents: - Superilla del Poblenou. S’ha construït una superilla al barri del Poblenou, que compatibilitza usos infantils, culturals, d’associacions veïnals i d’estada, la qual cosa ha implicat la creació de les instal·lacions següents: àrea de jocs infantils, àrea de zona verda, zones de descans, carril bici i un carril de circulació de vehicles. En aquest àmbit s’han urbanitzat dos trams dels carrers dels Almogàvers i de Sancho de Ávila. - Transformació del carrer de Pere IV mitjançant una banda arbrada que comprèn aquesta via, entre els carrers de la Selva de Mar i de Josep Pla, amb la finalitat de convertir la via en una zona amb prioritat per als vianants. La longitud de l’àmbit són 800 metres i té una superfície de 25.456 metres quadrats. - La construcció dels túnels de les Glòries per integrar els barris del Parc i la Llacuna del Poblenou, el barri del Clot i el barri de Provençals del Poblenou. La proposta de la creació dels dos túnels acabarà l’any 2021. Imatge 41. Túnels de les Glòries, simulació futura. 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ La superfície del districte de Sant Martí i la seva relació amb la superfície total de la ciutat de Barcelona és la següent: 2016 Superfície (ha) 1052,4 Superfície residencial (ha) 278,1 Percentatge sobre la superfície 10,3% total de la ciutat de Barcelona Taula 13. Superfície del districte de Sant Martí. Imatge 42. Superfície (ha) de Sant Martí, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 40. Barris de Sant Martí. 32 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí La població del districte de Sant Martí i la seva relació amb la població total de la ciutat de Barcelona és la següent: 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES Al districte de Sant Martí coexisteix superfície de sòl d’ús residencial amb sòl d’ús industrial de manera residual i 2016 d’infraestructures i ús d’equipament. Valors absoluts Percentatges (%) Variació % grup 0-15 anys 33.738 14,4 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) % superfície de sòl d’ús residencial 25,5% 26,4% 0,9 3,5% % grup 16-64 anys 152.758 65,2 % superfície de sòl d’ús industrial i 14,4% 13,9% -0,5 -3,5% infraestructures* % superfície de sòl d’ús % grup 65 anys i més 47.796 20,4 8,7% 8,6% -0,1 -1,1% d’equipament TOTAL 234.292 100 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). Taula 14. Població del districte de Sant Martí. *En aquesta estadística s’ha considerat com a superfície industrial la superfície destinada a activitats tals com tallers, obradors, petites empreses manufactureres, etc. Imatge 43 Població de Sant Martí, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). La comparativa del districte respecte a la ciutat de Barcelona, l’any 2016, és la següent: La variació de població del 2011 al 2016 ha estat la següent: Variació 2011-2016 20 11 20 16 Valor absolut Percentatge (%) 2011 2016 Variació 2011-2016 Superfície de zones amb prioritat de Valor Valor Valor 10,6 13,9 3 31,1 Percentatge (%) Percentatge (%) Percentatge (%) vianants (ha) absolut absolut absolut % grup 0-15 anys 32.190 13,9 33.738 14,4 1.548 0,7 Superfície de parcs urbans (ha) 73,2 73,2 0,0 0,0 % grup 16-64 anys 154.003 66,5 152.758 65,2 -1.245 -0,5 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). % grup 65 anys i més 45.390 19,6 47.796 20,4 2.405 1,0 En aquests últims anys s’ha incrementat considerablement (més d’un 30%) la superfície de zones amb prioritat de vianants. TOTAL 231.584 100 234.292 100 2.708 1,2 La comparativa del districte respecte a la ciutat de Barcelona, l’any 2016, és la següent: Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Sant Martí (http://www.bcn.cat/estadistica). Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Com es pot observar, la població s’ha mantingut gairebé sense variació en aquests últims anys. Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 11,2% La densitat d’habitants respecte a la superfície del districte de Sant Martí i la seva correspondència amb la dada de la ciutat Superfície de parcs urbans (ha) 12,5% de Barcelona és la següent: Ciutat de Barcelona Taula 19. Percentatge de la superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Sant Martí 2016 2016 Densitat (hab. /ha) 222,3 157,5 La distribució d’edificis amb habitatges al districte de Sant Martí (últimes dades publicades) és la següent: Densitat neta (hab./ha) 841,1 621,5 2011 2011 (%) Taula 16 Densitat d’habitants districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Edificis amb habitatges 7503 Nota: La densitat neta es correspon a la relació de la població respecte a les edificacions pròpiament dites, sense tenir en Edificis destinats principalment o exclusivament a compte zones enjardinades o altres àrees associades a àrees residencials; que sense que es consideren en el terme 7442 habitatges densitat. 1 planta 612 8% S’observa que la densitat poblacional del districte de Sant Martí és superior a la mitjana de la ciutat de Barcelona. 2 plantes 1421 19% 3 plantes 579 8% 4 plantes 586 8% 5 plantes 792 11% 6 plantes 916 12% 7 plantes 589 8% 8 plantes 489 7% 9 plantes 646 9% 10 plantes i més 873 12% Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). 33 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Es pot observar que hi ha una distribució més o menys homogènia en les diferents alçàries, si bé més d’una quarta part dels edificis són d’una o dues plantes. La relació a Sant Martí d’edificis destinats principalment o exclusivament a habitatges respecte al total de la ciutat de Barcelona és la següent: S’observa que el tipus de vehicle principal són els turismes. La proporció de turismes respecte a la ciutat de Barcelona és la següent: Imatge 44. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatges. Sant Martí enfront d’altres districtes (http://www.bcn.cat/estadistica). La variació del nombre de domicilis i la seva ocupació mitjana és la següent: Imatge 46. Turismes. Sant Martí 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Variació 2011-2016 Valor El nombre de vehicles per cada mil habitants és el següent: 2011 2016 Percentatge (%) absolut Variació 2011-2016 Nombre de domicilis 92.852 93.986 1.134 1,2 Valor Percentatge Ocupació mitjana (persones per 2011 2016 2,5 2,5 0 0,0 absolut (%) domicili) Turismes / 1.000 hab. 348 342 -6 -1,7 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). Motos i ciclomotors / 1.000 hab. 138 137 -1 -0,7 S’observa que s’ha incrementat lleugerament el nombre d’edificis i s’ha mantingut l’ocupació mitjana en aquests últims Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). anys. Aquests últims anys el nombre de vehicles ha descendit lleugerament, si bé en un percentatge molt petit. 9.4 Mobilitat Al districte de Sant Martí es localitzen diverses infraestructures viàries principals de la ciutat de Barcelona: Al districte de Sant Martí el parc mòbil és de 123.830 vehicles. La seva distribució és la següent: - Gran Via de les Corts Catalanes 2016 - Ronda del Litoral TOTAL 123.830 - Carrer d’Aragó - Avinguda Meridiana Turismes 79.983 Motos 24.781 Ciclomotors 7.183 Furgonetes 6.638 Camions 2.934 Altres vehicles 2.311 Taula 22 Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 45. Vehicles a Sant Martí, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). 34 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí A Sant Martí també hi ha diversos mitjans de transport públic, entre els quals destaquen els següents: - Metro: Pel districte de Sant Martí passen diverses línies de metro: línia 1 (línia vermella), línia 2 (línia lila), línia 4 (línia groga) i un petit tros de la línia 5 (línia blava). Aquestes línies passen soterrades al llarg de tot el districte. Imatge 48. Distribució de les línies de metro en el districte (https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/mapa/metro). - Tramvia: Hi ha tres línies que passen pel districte de Sant Martí: la T4, la T5 i la T6. Aquestes línies circulen principalment des de la plaça de les Glòries Catalanes fins al terme municipal de Sant Adrià de Besòs i Badalona, Imatge 47. Principals infraestructures del districte (Aranya 2016). passant per la gran via de les Corts Catalanes i per l’avinguda Diagonal. Les dades de la IMD (intensitat mitjana diària) de les grans infraestructures del districte de Sant Martí han estat les següents: Grans infraestructures IMD 2016 Ronda del Litoral 114.500 Avinguda del Litoral 8.800 Avinguda Meridiana 72.100 Gran via de les Corts Catalanes 116.650 Carrer d’Aragó 40.300 Carrer de València 30.800 Carrer de Mallorca 29.400 Carrer de Salvador Espriu 13.400 Passeig de Calvell 15.500 Passeig de Garcia Fària 13.400 Imatge 49. Distribució de les línies de tramvia en el districte (http://www.tram.cat). Taula 24. IMD de les grans infraestructures del districte (Aranya de trànsit). També hi ha altres vies de comunicació principals dins del districte, entre les quals destaquen les següents: rambla de - Ferrocarril: Els ferrocarrils de Rodalies circulen pel districte, en part, en superfície. El servei de Rodalies i AVE, que Guipúscoa, avinguda d’Icària, carrer dels Almogàvers, carrer de Bac de Roda, carrer de Cantàbria, rambla de Prim, carrer de també va en part en superfície, pertanyent al districte de Sant Andreu, té influència sobre Sant Martí. Igualment en Pallars i carrer de Pere IV, per on circula la major part del trànsit viari del districte. aquest districte circulen algunes línies de Renfe, en algunes zones soterrades i en d’altres en trinxera o superfície. 35 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí - Autobús metropolità: Al districte hi ha diverses línies d’autobusos urbans que circulen per diferents vies. Hi ha una 9.5 ACTIVITATS xarxa ortogonal, línies convencionals i autobús del barri. Al districte de Sant Martí hi ha superfície destinada a diversos tipus d’activitats, entre les quals predominen les activitats industrials, les comercials, les oficines, els serveis de turisme i hostaleria. La seva distribució i la variació que ha experimentat aquests últims anys és la següent: Variació 2011-2016 Variació de la 2011 2016 Valor absolut superfície (%) Superfície cadas tral destinada 2 4.871.348,0 5.041.976,0 170.628 3,5 a activitats (m ) Estructura per usos: Comerç 22,9% 22,8% -0,4% -0,1 Indústria 41,4% 37,7% -8,9% -3,7 Oficines 16,6% 17,1% 3,0% 0,5 Ensenyament 5,6% 6,2% 10,7% 0,6 Sanitat 1,9% 2,8% 47,4% 0,9 Turisme i hoteleria 6,1% 6,6% 8,2% 0,5 Esportiu 2,7% 3,6% 33,3% 0,9 Espectacles 1,3% 1,5% 15,4% 0,2 Altres 1,6% 1,7% 6,3% 0,1 Imatge 50. Distribució de les línies d’autobús al districte de Sant Martí (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que entre el 2011 i el 2016 la superfície destinada a activitats s’ha incrementat en més d’un 3%, si bé la superfície destinada a indústria ha disminuït gairebé un 4%. Aquest fet reflecteix que al districte s’està reduint l’ús industrial i s’estan incrementant, paral·lelament, altres usos destinats a diversos tipus d’activitats. Al districte de Sant Martí el nombre d’establiments i places destinats a turisme és el següent: Variació 2011-2015 Valor Percentatge 2011 2015 absolut (%) Nombre d’establim ents hotelers, 31 37 6 19,4 hotels apartament i pensions Nombre de places d’hotels, hotels 10.032 11.509 1.477 14,7 apartament i pensions Nombre de places d’habitatges d’ús 6.979 (2016) turístic Taula 26. Nombre d’establiments i places destinats a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa un increment de gairebé un 20% en aquests últims anys del nombre d’establiments hotelers destinats a l’allotjament de turistes, així com l’existència d’un nombre elevat de places d’habitatges d’ús turístic (gairebé 7.000). Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Nombre d’establiments hotelers, hotels apartament i pensions 5,5% Nombre de places d’hotels, hotels apartament i pensions 15,8% Superfície cadastral destinada a activitats 13,9% Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). 36 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 9.6 FONTS DE SOROLL La principal font de soroll al districte de Sant Martí és el soroll de trànsit, sobretot a l’entorn de les vies principals d’accés i de connexió de la ciutat que s’han esmentat a l’apartat 9.4. Les activitats industrials sorolloses pràcticament han desaparegut al districte en aquests últims anys, i s’observa que el soroll industrial està emmascarat en horari dia pel soroll de trànsit, i en horari tarda i nit té una afectació en l’entorn irrellevant perquè pràcticament no hi ha activitats industrials que funcionin en aquest horari. Al districte de Sant Martí també hi ha grans superfícies comercials, així com petit comerç concentrat sobretot a l’entorn de mercats i carrers de vianants, la qual cosa implica que en aquests carrers de vianants s’incrementen els nivells sonors especialment en horari dia. Als carrers amb comerç però també amb trànsit, aquest últim emmascara el soroll dels vianants i d’activitats comercials. Al districte de Sant Martí hi ha diverses zones on l’oci nocturn i l’aglomeració de persones prenen especial importància. És en aquestes zones i els carrers de vianants que les connecten on el nivell sonor es veu incrementat gairebé tots els dies de l’any. En aquest districte també hi ha la zona del Fòrum, on se celebren concerts, així com altres zones (port esportiu, platges) on en determinats períodes estacionals, sobretot a l’estiu, el soroll ambiental s’incrementa. 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL Es consideren àrees o punts sensibles al soroll les zones on es requereix una especial protecció contra el soroll, com ara centres sanitaris i centres educatius. Al districte de Sant Martí hi ha diversos centres educatius. A continuació se n’indica la distribució, així com la seva variació entre el 2011 i el 2016: Variació 2011-2016 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) Nombre d’escoles bresso l i llars públiques 19 19 0 0,0 Nombre d’escoles públiques d’infantil i primària 31 31 0 0,0 Nombre d’instituts de secundària i de cicles 13 14 1 7,7 formatius públics Centres privats concertats (infantil, primària i 21 19 -2 -9,5 secundària) Taula 28. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). A Sant Martí també hi ha la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Pompeu Fabra, així com diverses biblioteques. Al districte de Sant Martí també hi ha diversos centres sanitaris: 2016 Nombre d’hospitals 0 Nombre de clíniques 2 Nombre de CAP 8 Taula 29. Nombre de centres hospitalaris i d’atenció sanitària. Imatge 51 . Centres sanitaris a Sant Martí, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). 37 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix: En els mapes de soroll resultants, tant de l’estudi general com dels estudis específics, es reflecteix la situació acústica de l’àrea d’estudi, en aquest cas el districte de Sant Martí. L’estudi general té en compte el soroll associat al trànsit viari. Per facilitar el diagnòstic i l’anàlisi dels resultats del MES en relació amb el trànsit viari, els resultats de l’estudi general s’estructuren de la manera següent: - estudi de trànsit rodat en els eixos viaris del districte, excloses les grans infraestructures viàries; - estudi de trànsit rodat en les grans infraestructures viàries del districte, i - suma dels estudis de trànsit rodat en tots els eixos viaris, incloses les grans infraestructures. Sant Martí és un districte costaner que té una gran importància comunicativa dins la ciutat de Barcelona, ja que limita pel nord amb els municipis de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet i, a més, té zones d’activitat industrial, comercial i d’oci. És el segon districte en nombre d’habitants de Barcelona, i l’estructura dels carrers del districte és en gran manera homogènia. Al districte de Sant Martí, igual que a la resta de la ciutat de Barcelona, el principal focus de soroll ambiental, tant per la superfície que afecta com per l’impacte sobre la població, és el trànsit rodat. El districte és el tercer en volum de trànsit per darrere de l’Eixample i Sants-Montjuïc, i el segon en longitud de la xarxa viària després de Sants-Montjuïc. 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES Aquest estudi avalua l’impacte acústic dels grans eixos viaris que travessen el districte de Sant Martí. L’anàlisi acústica s’ha realitzat tant a 4 metres sobre el nivell del sòl com a una altura de 8 metres, que equivaldria a l’altura dels forjats en segona planta dels habitatges. Les vies incloses en aquest estudi han estat les següents: - Ronda del Litoral - Avinguda Diagonal - Carrer de València (des de l’avinguda - Avinguda del Litoral Meridiana fins al carrer del Dos de Maig) - Avinguda Meridiana (des del carrer de Las - Carrer de Mallorca (des de l’avinguda Imatge 52. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de Sant Martí. Navas de Tolosa fins al carrer de la Meridiana fins al carrer del Dos de Maig) Independència i des de la plaça de les - Carrer de Salvador Espriu Les grans infraestructures del districte es caracteritzen pel fet de suportar altes intensitats de trànsit, amb el consegüent Glòries Catalanes fins al passeig de Pujades) - Passeig de Calvell impacte sobre el soroll ambiental. Destaquen la ronda del Litoral, amb intensitats mitjanes diàries superiors als 200.000 vehicles, i l’avinguda Meridiana i la gran via de les Corts Catalanes, amb intensitats que superen els 65.000 vehicles diaris. - Gran Via de les Corts Catalanes - Passeig de Garcia Fària Altres grans eixos viaris, com els trams dels carrers València, Mallorca o Aragó, superen els 30.000 vehicles al dia. - Carrer d’Aragó Els nivells de soroll ambiental que afecten els habitatges i les edificacions properes a aquestes infraestructures depenen en gran part de factors com la distància de la calçada a les façanes de les edificacions i el perfil longitudinal i transversal de l’entorn de les vies i dels edificis propers. La major part de les grans infraestructures que hi ha al districte es caracteritzen pel fet de ser vies de gran amplària i calçades de diversos carrils. La ronda del Litoral, per exemple, té una amplària de calçada que supera els 25 metres, i la distància mitjana als edificis més propers supera els 65 metres. La gran via de les Corts Catalanes té una amplària de via de 45 metres en els trams més estrets i propera als 100 metres a les zones de més amplària. Altres eixos viaris, com l’avinguda Diagonal, l’avinguda Meridiana i el carrer d’Aragó, tenen una amplària de via entorn de 45 metres, mentre que als trams dels carrers de València i de Mallorca l’amplària de la via és de prop de 20 metres. El fet que aquestes vies siguin significativament amples té un efecte positiu sobre l’afectació per soroll de la població, ja que, encara que aquestes vies generin alts nivells de soroll a causa del seu elevat trànsit, l’atenuació per la distància a les façanes exposades és important. La secció transversal de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un factor clau en la propagació del so. Com més s’obstaculitza la propagació del so, menys soroll reben els veïns i les veïnes. La ronda del Litoral, que és l’eix viari amb més trànsit del districte, transcorre soterrada en part del seu recorregut pel districte, mentre que els trams en superfície són en trinxera. Altres grans infraestructures viàries, com la gran via de les Corts Catalanes, tenen en el seu recorregut trams en trinxera i pantalles acústiques, mentre que els grans eixos viaris amb una trama més urbana, com els carrers de València o de Mallorca, tenen un perfil transversal sense pràcticament obstacles a la propagació del so. La morfologia de les edificacions de l’entorn de les grans infraestructures és un altre factor determinant en el soroll ambiental, perquè els edificis reflecteixen parcialment el so que reben. Això, unit a l’amplària de la via, són factors que 38 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí predeterminen la qualitat acústica d’aquests entorns. Són molts els tipus de perfil transversal de les grans infraestructures - Eix viari amb edificacions a un únic costat de la calçada. En l’exemple de la imatge següent, la via transcorre en viàries del districte. Alguns dels més representatius són els següents: trinxera i la línia d’edificació està molt allunyada de la via. L’efecte de la trinxera es fa evident en observar la zona d’ombra sobre els edificis propers. - Via en trinxera amb edificacions a banda i banda de la calçada. L’exemple que es mostra a la figura següent es caracteritza per la gran distància de la calçada a les línies d’edificació i pel fet de tenir pantalles acústiques a banda i banda de la via. A la imatge s’aprecia l’efecte de l’apantallament de la trinxera i la pantalla, i com varia el soroll a les façanes en funció de l’altura. Imatge 55. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. - Via amb edificacions d’altura asimètrica a banda i banda de la calçada. L’exemple presentat a continuació es correspon amb una via més estreta que en els casos anteriors, on l’atenuació del soroll per la distància és menor. Imatge 53. Propagació del so en via en trinxera. - Eix viari amb edificis en altura a banda i banda. En l’exemple de la imatge següent s’observa el soroll amb la distància i l’efecte de la difracció del so en les arestes dels edificis. Imatge 56. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica. Imatge 54. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. A continuació es presenten, per al districte de Sant Martí, els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 4 metres: 39 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 58. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la Vila Olímpica. A l’avinguda Meridiana s’observa que en les façanes més exposades al soroll dels edificis, a 4 metres sobre el nivell del sòl, s’assoleixen nivells per a Ld en el rang 70-74 dB(A), com s’aprecia en la figura següent: NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 57. Nivells sonors de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). - A la imatge s’observa que l’eix viari que genera els nivells més elevats de soroll ambiental és la ronda del Litoral en els trams en superfície, amb nivells d’Ld en la calçada superiors a 80 dB(A), seguit de la gran via de les Corts Catalanes, on també se superen els 80 dB(A) en la via, i l’avinguda Meridiana, els nivells de soroll de la qual són més elevats per a aquest indicador i se situen en el rang 75-79 dB(A). En general, tots els eixos viaris cartografiats presenten nivells alts de soroll, ja que les intensitats de trànsit que suporten són elevades. - L’exposició al soroll en les façanes dels edificis d’aquests eixos viaris és molt diversa, fonamentalment per la variabilitat en les distàncies de les calçades a les línies d’edificació i per la presència o no d’obstacles en el camí de propagació del so, com per exemple els propis de la morfologia del terreny o la presència de vies en trinxera. - Per exemple, la ronda del Litoral, malgrat emetre elevats nivells de soroll, no genera una afectació per soroll sobre Imatge 59 Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda Meridiana. les façanes com caldria esperar, pel fet que, a més de transcórrer en trinxera en els trams descoberts, les distàncies a les línies de façana són, en general, grans. En la imatge següent es representen els nivells sonors per Ld a l’entorn A la imatge següent es representen les corbes isòfones per a l’indicador Ld en un dels trams de la gran via de les Corts de la Vila Olímpica, on s’aprecia que els nivells en façana per a Ld estan entre 55 i 70 dB(A). Catalanes que transcorre en trinxera i amb pantalles acústiques a banda i banda. S’observa que en la calçada central els nivells de soroll són molt elevats, ja que superen els 80 dB(A). No obstant això, com a conseqüència de les mesures de protecció acústica de la via i de la distància als edificis, els nivells sonors que s’assoleixen en façana estan en el rang 60-64 dB(A). 40 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí NIVELLS SONORS (dBA) 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 60. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la gran via de les Corts Catalanes. 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 62. Nivells sonors de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). - Durant el període nocturn, les intensitats de trànsit rodat disminueixen significativament respecte al dia i la tarda. Malgrat tot, hi ha nivells de soroll elevats (70-75 dB(A)) en algunes de les vies estudiades, com la ronda del Litoral, la gran via de les Corts Catalanes o l’avinguda Meridiana, entre d’altres. - A l’efecte de població afectada per soroll, malgrat que els nivells de soroll en aquest període siguin inferiors, els percentatges de població afectada són més elevats perquè els valors límit de soroll ambiental són més restrictius en aquest període. Imatge 61. Nivells sonors de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). En el període tarda s’observa una lleugera disminució del soroll respecte al període dia, si bé els nivells sonors que s’han obtingut continuen sent elevats. Els eixos viaris amb més afectació són els mateixos que en el cas anterior. 41 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES A continuació es presenten per al districte de Sant Martí els resultats dels mapes de nivells sonors dels grans eixos viaris per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 8 metres: Imatge 63. Nivells sonors de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 7.1.d). Els nivells sonors obtinguts per a l’indicador Lden (24 hores) confirmen el que s’ha exposat per a la resta d’indicadors. En general, s’observa que, tant en aquesta imatge com en les anteriors, els nivells de soroll ambiental en l’entorn proper a les grans infraestructures de transport viari són elevats. Com a resultat, les façanes orientades a aquestes vies estan exposades a nivells sonors alts, amb el consegüent impacte sobre la població exposada al soroll. Imatge 64. Nivells sonors de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, nit i 24 hores ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d). A més de l’anàlisi del soroll ambiental realitzada a 4 metres sobre el nivell del sòl, que és l’altura d’avaluació que estableix la normativa d’aplicació, sobre les grans infraestructures de trànsit rodat s’ha elaborat un mapa addicional a una altura de 8 metres. Si es comparen els mapes de nivells sonors per a les grans infraestructures a 4 metres sobre el nivell del sòl amb els corresponents per a cada indicador a 8 metres, amb prou feines s’hi aprecien diferències, si bé els nivells a 8 metres són lleugerament inferiors. A la figura següent es mosta un exemple de com es propaga el so a l’entorn d’una gran infraestructura i quina influència té l’altura en els nivells sonors que es reben. En aquest cas concret els receptors en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per a la secció representada assoleixen un valor per a l’indicador Ld de 70,2 dB(A), mentre que a l’altura de 8 metres el valor és de 70,0 dB(A). 42 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Total any H = 8 m Leq @ 8 m = 70,0 dB(A) 80 H = 4 m Leq @ 4 m = 70,2 dB(A) 75 70 65 60 55 50 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 70,0 70,2 70,2 68,4 68,4 68,3 68,9 68,8 68,5 68,4 68,8 68,9 68,7 68,1 67,1 65,5 62,7 62,7 60,2 59,6 58,5 61,1 62,8 66,6 Dimarts 69,5 70,2 70,0 68,0 68,1 68,3 69,1 68,9 68,6 68,7 68,7 69,0 68,8 68,5 66,8 65,5 63,3 62,5 59,4 59,1 57,9 61,0 62,9 66,6 Dimecres 70,0 70,9 70,3 69,5 68,6 68,4 68,9 69,1 68,5 68,2 68,7 69,7 69,0 68,6 67,4 65,7 63,5 62,8 60,0 59,2 57,7 61,0 63,0 66,8 Dijous 70,0 70,8 70,5 68,6 68,4 68,5 69,4 69,4 68,9 68,7 69,0 69,5 69,0 68,1 66,8 65,5 63,6 63,5 61,6 60,4 58,9 61,6 63,1 66,4 Divendres 69,9 69,9 69,0 67,5 67,8 68,2 69,2 69,8 69,4 68,5 69,0 68,7 68,7 68,3 67,1 65,9 63,8 63,9 61,9 61,0 59,9 61,6 61,9 63,3 Dissabte 64,6 65,3 65,8 66,4 67,3 67,7 68,6 68,3 66,9 66,7 67,4 67,8 67,9 68,0 67,2 66,4 63,9 64,3 62,3 61,7 59,9 61,2 60,4 61,7 Diumenge 62,6 63,2 64,2 65,2 66,5 67,2 67,6 67,5 66,0 66,4 67,0 67,4 67,1 66,9 66,2 64,6 62,6 61,6 60,1 58,8 60,0 60,6 62,9 66,7 Imatge 67. Evolució del soroll durant 24 hores al passeig de Garcia Fària, 75. Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - En conjunt, les set corbes corresponents a cadascun dels dies de la setmana segueixen la mateixa tendència al llarg de les 24 hores, però s’aprecia certa diferència entre els dies laborables i els caps de setmana. - Dies laborables: o Els dies laborables (de dilluns a divendres), els nivells sonors són molt similars independentment del dia de Imatge 65. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. la setmana, i els nivells sonors són més elevats (propers a 70 dB(A)) a primera hora del matí (de 7.00 a 10.00 hores) respecte a la resta del dia. En aquesta mateixa secció transversal es manté la mateixa tendència per a la resta d’indicadors: Le a 4 m = 70,5 dB(A), Le a 8 o A partir de les 10.00 hores aquests nivells sonors disminueixen lleugerament (nivells sonors d’entre 67 i 70 m = 70,2 dB(A); Ln a 4 m = 65,3 dB(A), Ln a 8 m = 65,0 dB(A); Lden a 4 m = 73,8 dB(A), Lden a 8 m = 73,5 dB(A). dB(A)) i es mantenen pràcticament constants i per sobre de 65 dB(A) al llarg de tot el dia (fins a les 22.00 hores). o Entre les 22.00 i les 4.00 hores els nivells sonors disminueixen progressivament fins a nivells sonors 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES propers a 58 dB(A), moment en què comencen una altra vegada a créixer progressivament fins a arribar a A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat per una gran infraestructura. nivells sonors propers a 70 dB(A) a les 7.00 hores. - Caps de setmana: S’ha considerat el cas d’un equip de monitoratge situat al passeig de Garcia Fària, 75, el qual capta el soroll de la ronda del o Els caps de setmana (dissabte i diumenge), els nivells sonors en la franja horària d’entre les 5.00 i les 10.00 Litoral. hores són aproximadament uns 5 dB(A) inferiors que en els dies feiners. En el període entre les 10.00 i les 22.00 hores, els nivells sonors també són inferiors als dels dies laborables en uns 2-3 dB(A). En el període entre les 22.00 i les 5.00 hores no hi ha pràcticament diferències respecte als dies laborables. Imatge 66. Vista general del passeig de Garcia Fària, 75 (Street View). 43 dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES Cal destacar que les grans infraestructures estan localitzades en zones molt concretes del districte, per la qual cosa la seva contribució als nivells sonors en zones allunyades és nul·la; ara bé, hi ha nivells apreciables que es poden observar en el Els resultats de la població exposada al soroll per valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada percentatge de població afectada pel soroll de grans infraestructures. rang, calculats a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, són els següents: Analitzant els resultats del soroll de grans infraestructures, es pot concloure el següent: Districte 10: Sant Martí - En el període dia, Ld, al 4,90% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 2,75% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. Població total: 236163 - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament respecte al període dia. Un 4,16% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 2,14% a nivells superiors a 70 dB(A). Ld - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 9,11%. És destacable que l’1,87% de la població del districte està exposada a nivells superiors a 65 dB(A) durant la nit. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el 55,82% de la població presenta valors superiors a 40 dB(A); per tant, un <40 119784 50,72 40 - 45 38908 16,48 <40 44,18% de la població del districte presenta valors inferiors a 40dB(A) per a l’indicador Lden. 45 - 50 30359 12,86 40 - 45 45 - 50 L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o 50 - 55 11294 4,78 50 - 55 superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: 55 - 60 9987 4,23 55 - 60 60 - 65 14242 6,03 60 - 65 65 -70 5088 2,15 65 -70 70 - 75 6421 2,72 70 - 75 75 - 80 80 0,03 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 134306 56,87 40 - 45 36868 15,61 <40 45 - 50 21649 9,16 40 - 45 45 - 50 50 - 55 11070 4,69 50 - 55 55 - 60 10483 4,44 55 - 60 60 - 65 11969 5,07 60 - 65 65 - 70 4771 2,02 65 -70 70 - 75 5047 2,14 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 172016 72,84 40-45 20711 8,77 <40 45 - 50 11188 4,74 40 - 45 50 - 55 10724 4,54 45 - 50 50 - 55 55 - 60 11879 5,03 55 - 60 60 - 65 5224 2,21 60 - 65 65 - 70 4421 1,87 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Imatge 68. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). Lden A la imatge s’observa que en període diürn els barris amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries són el dBA Població exposada % Distribució de la població exposada Clot (afectat principalment per l’avinguda Meridiana, la gran via de les Corts Catalanes i els carrers de València, de Mallorca i >40 131835 55,82 100,00 88494 d’Aragó) i el Camp de l’Arpa del Clot (afectat principalment per l’avinguda Meridiana i els carrers de València, de Mallorca i >45 37,47 80,00 >50 53972 22,85 d’Aragó). >55 39628 16,78 60,00 Els barris amb menys afectació per soroll de grans infraestructures són: la Verneda i la Pau, el Besòs i el Maresme, i Sant >60 29008 12,28 40,00 Martí de Provençals, en bona part perquè no hi ha grans infraestructures o perquè les existents estan allunyades d’edificis o >65 15914 6,74 20,00 es troben en trinxera o apantallades. >70 7710 3,26 0,00 >75 1933 0,82 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. 44 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: En aquest apartat es presenten els resultats del MES del districte de Sant Martí per al soroll generat per la trama de la xarxa viària que forma el districte, on s’han exclòs les grans infraestructures viàries, que s’han analitzat anteriorment. L’elaboració de mapes estratègics de soroll mitjançant programari permet la predicció dels nivells sonors a partir d’un model digital del terreny i del trànsit rodat. En el nostre cas, s’ha generat un model considerant com a emissor acústic la xarxa viària bàsica del districte, a excepció de les grans infraestructures. En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix. Al districte de Sant Martí s’observa que predominen els eixos viaris amb intensitats mitjanes i baixes (amb intensitats mitjanes diàries de menys de 5.000 vehicles al dia) com, per exemple, el passeig del Taulat i la rambla de Prim, encara que hi ha un nombre rellevant de vies amb intensitats de trànsit mitjanes-altes (IMD entre 5.000 i 15.000 vehicles al dia), com per exemple els carrers de la Llacuna, del Taulat, de Zamora, de la Independència o de Bilbao, i alguns eixos viaris amb alts nivells de trànsit (IMD > 15.000 veh./dia), com la rambla de Guipúscoa o els carrers de Pujades, de Pallars i de Pere IV. Imatge 69. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). En la imatge s’observa que en període nocturn els barris amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries són el Clot i Provençals del Poblenou, i els que estan menys afectats són el Poblenou i el Besòs i el Maresme. Imatge 70. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Sant Martí. A continuació es presenten per al districte de Sant Martí els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. Cada mapa representa els nivells de soroll ambiental per al període horari corresponent, la qual cosa permet avaluar quines són les vies que presenten nivells més elevats de soroll per a cada indicador i seleccionar aquelles sobre les quals es vulgui proposar plans d’acció zonals per reduir els nivells de soroll. 45 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 72. Detall de nivells sonors en façana al carrer de Llull per a Ld, període dia, trànsit rodat. Mereix un esment especial una anàlisi més detallada dels nivells de soroll estimats a la superilla del Poblenou. A la imatge següent es pot apreciar que les mesures de mobilitat adoptades en l’àmbit tenen un efecte directe en els nivells de soroll estimats. En concret, per a l’indicador Ld els nivells de soroll que es registren en les vies del perímetre de la superilla estan en el rang 70-74 dB(A) en l’eix de la via, i en 65-69 dB(A) en les façanes de les edificacions, mentre que en les vies interiors Imatge 71. Nivells sonors de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). de la superilla els nivells de soroll decreixen significativament, i no se superen els 65 dB(A) en cap de les façanes. Els eixos viaris que presenten nivells més elevats de soroll per a aquest indicador, tant en la superfície de les vies com en les NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 façanes exposades cap a aquests eixos, són els següents: 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 - Avinguda d’Icària - Carrer de Mallorca 55-59 > 80 - Carrer de Llull - Carrer de la Marina - Carrer de Pujades - Carrer de la Independència / de Badajoz - Carrer de Pallars - Carrer de la Llacuna - Carrer dels Almogàvers - Carrer de Bilbao - Carrer de Tànger / del Marroc - Carrer de la Selva de Mar - Carrer de Bolívia - Carrer de Josep Pla - Carrer de Pere IV - Rambla de Guipúscoa Si s’analitzen els nivells de soroll estimats en els eixos viaris, s’aprecia que, a diferència dels obtinguts en les grans infraestructures de transport, no hi ha valors superiors a 80 dB(A). En les calçades més exposades al soroll es registren valors en el rang de 75-79 dB(A). A la xarxa viària de primer nivell, el soroll ambiental predominant en la via és al rang 70-74 dB(A), mentre que en els eixos viaris secundaris no s’assoleixen els 70 dB(A) en l’eix. En la imatge següent es presenta un exemple d’una illa d’edificis circumdada per quatre vies d’amplària similar (prop de 18 Imatge 73. Detall de nivells sonors en façanes de la superilla del Poblenou per a Ld, període dia, trànsit rodat. metres) però amb diferents intensitats de trànsit i, en conseqüència, amb diferents nivells sonors. L’eix del carrer de Llull presenta nivells de 75-79 dB(A). No obstant això, segons s’aprecia a la imatge, els nivells de soroll que incideixen en les façanes estan en el rang 70-75 dB(A). L’eix de la calçada del carrer de Badajoz assoleix valors de 70-74 dB(A), mentre que a les façanes es registren valors de 65-70 dB(A). El carrer de Ramón Turró té valors d’Ld en el rang 60-64 dB(A) en la calçada, i novament un rang menys en les línies de façanes. Finalment, el carrer de la Ciutat de Granada, que en aquest tram presenta baixa intensitat de trànsit, presenta nivells de soroll tant en l’eix com en les façanes en el rang 55-59 dB(A). 46 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 74. Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). Imatge 76. Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). Els resultats que aporten els mapes de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de 21.00 a 23.00 hores) són Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll, que es indicadors Ld i Le, conseqüència lògica dels nivells més baixos de trànsit durant la nit. tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll. Els eixos viaris més afectats pel soroll per a aquest indicador són els mateixos que per a l’índex Ld. El nombre d’eixos viaris amb afectació per soroll per Ln és superior que per als índexs Ld i Le. A tall d’exemple, en el cas de la superilla del Poblenou, si s’observen detalladament les figures següents es pot apreciar el Si es comparen novament els nivells sonors obtinguts per al període nit amb els del període dia en l’àmbit de la superilla del que s’ha comentat anteriorment. Els nivells sonors dels carrers que circumden la superilla per a l’indicador Le (nivells de Poblenou, s’observa que els nivells de soroll es redueixen de mitjana 10 dB(A). soroll en el rang 60-64) tenen valors un rang inferior als corresponents a Ld (valors 65-69). NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) 40-44 40-44 <40 65-69 65-69 60-64 <40 60-64 45-49 70-74 45-49 70-74 40-44 65-69 40-44 65-69 50-54 75-79 50-54 75-79 45-49 70-74 45-49 70-74 55-59 55-59 50-54 > 80 > 80 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 Ln, període nit Ld, període dia Le, període tarda Ld, període dia Imatge 77. Detall de la superilla del Poblenou Ln i Ld; períodes nit i dia. Imatge 75. Detall de la superilla del Poblenou Le i Ld; períodes tarda i dia. 47 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat en diferents tipus de carrers. CARRER AMB TRÀNSIT INTENS (exemple: carrer de Pujades, 166) Total any 80 75 70 65 60 55 50 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 67,2 68,8 68,4 68,4 68,8 68,2 68,1 67,3 67,8 67,9 68,0 68,0 67,4 66,6 65,6 64,4 62,3 60,9 59,8 59,8 57,6 56,5 61,3 64,3 Dimarts 68,2 69,6 69,4 69,3 69,5 69,4 69,0 67,7 68,4 68,4 68,5 68,9 67,8 67,1 65,6 64,5 63,0 61,3 60,3 59,9 57,7 56,9 61,4 64,8 Dimecres 68,4 69,8 69,9 69,2 69,4 69,3 69,1 67,7 68,5 68,5 68,6 68,9 68,2 67,1 65,9 65,2 63,7 61,9 60,9 60,3 58,2 57,6 61,9 64,7 Dijous 68,3 69,6 69,8 69,1 69,1 69,3 69,1 67,7 68,7 68,4 68,6 69,1 68,4 67,6 65,8 64,9 63,9 62,6 61,6 60,8 59,2 57,5 61,7 64,8 Divendres 67,8 69,4 68,9 68,6 68,9 69,1 68,7 68,0 68,7 68,3 68,1 68,3 67,5 67,0 66,6 65,9 64,6 64,2 62,4 62,3 61,4 59,1 60,3 61,9 Dissabte 62,9 64,6 65,4 65,6 66,0 66,1 66,2 66,2 65,4 64,9 65,8 65,7 66,4 66,0 65,5 64,8 63,8 63,1 62,7 62,1 60,6 59,0 59,6 60,4 Diumenge 60,0 61,7 62,3 63,2 64,3 64,9 64,9 64,8 63,9 63,8 65,0 65,0 65,4 65,1 64,9 64,3 62,8 61,2 60,9 60,1 57,5 57,6 61,2 64,1 Imatge 79. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Pujades, 166. Imatge 78. Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). CARRER AMB TRÀNSIT MITJÀ (exemple: carrer de la Independència, 349) A la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg termini del període diari. Total any 80 75 70 65 60 55 50 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 68,4 67,1 66,6 66,4 66,5 67,0 69,6 68,6 65,9 65,8 66,9 66,8 66,7 68,5 65,1 63,3 61,8 60,0 57,1 55,4 53,0 52,9 58,0 62,3 Dimarts 65,2 67,0 66,3 66,2 66,4 66,6 66,8 66,6 66,4 66,4 66,9 67,3 67,3 68,3 65,9 64,3 64,2 61,8 58,3 58,4 57,5 52,7 56,7 60,9 Dimecres 64,2 66,2 64,4 64,2 64,6 65,1 65,4 65,8 65,4 65,6 68,5 66,5 65,3 65,9 65,4 64,0 62,8 61,2 57,6 56,6 54,5 52,0 58,3 61,8 Dijous 63,7 65,3 66,3 65,9 65,7 67,1 66,2 66,6 66,2 65,9 66,5 66,5 66,4 67,5 65,6 67,4 62,6 61,9 58,7 61,4 55,2 54,6 56,3 60,5 Divendres 62,1 63,4 64,7 64,5 65,0 64,9 65,9 66,4 66,9 65,1 65,3 65,1 66,1 65,6 65,5 65,0 62,7 61,5 60,6 59,2 57,7 54,5 60,8 60,0 Dissabte 60,4 61,9 63,3 64,4 65,3 65,9 65,2 65,8 64,6 65,0 64,1 65,9 64,4 64,6 64,8 62,9 62,5 61,1 60,0 58,9 57,6 55,8 55,4 58,5 Diumenge 59,0 60,7 60,8 62,2 62,1 63,6 65,2 65,2 62,6 63,4 64,1 64,3 63,7 69,5 63,9 63,3 62,2 59,1 56,1 53,6 51,5 53,2 58,0 62,8 Imatge 80. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de la Independència, 349. 48 dB dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí CARRER AMB TRÀNSIT BAIX (exemple: carrer de Sancho de Ávila, 133) Districte 10: Sant Martí Total any 80 Població total: 236163 75 Ld 70 dBA Població exposada % Distribució de la població exposada 65 <40 17449 7,39 40 - 45 43396 18,37 <40 60 45 - 50 29832 12,63 40 - 45 55 50 - 55 33931 14,37 45 - 50 50 - 55 55 - 60 44625 18,90 55 - 60 50 60 - 65 33843 14,33 60 - 65 65 -70 26376 11,17 65 -70 45 70 - 75 6703 2,84 70 - 75 40 75 - 80 8 0,00 75 - 80 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 56,0 60,0 60,0 59,7 60,8 59,8 60,6 58,3 59,4 60,1 60,8 60,4 58,8 57,0 55,1 54,0 50,0 49,0 51,1 48,4 46,2 47,1 49,3 53,0 >80 0 0,00 >80 Dimarts 56,9 63,1 61,4 61,0 60,9 61,4 61,8 59,1 60,7 60,9 60,5 60,6 59,6 57,5 55,7 54,1 51,5 49,4 49,9 48,6 45,6 47,0 49,0 53,1 Dimecres 57,3 61,7 61,2 61,9 61,7 62,1 61,0 59,5 61,0 60,8 60,7 60,7 59,7 57,7 56,6 54,4 51,3 49,9 50,5 49,8 46,8 46,5 49,1 53,6 Dijous 56,8 60,9 60,9 60,4 60,8 60,6 60,9 59,9 60,3 59,5 60,5 60,3 59,4 57,5 56,3 55,2 51,8 51,2 50,2 50,1 47,3 47,0 49,2 52,9 Le Divendres 56,3 60,6 60,2 60,0 60,3 60,5 59,5 59,5 60,5 59,8 59,9 58,8 58,1 57,0 55,5 55,3 51,9 51,0 52,0 50,9 49,4 47,5 48,8 53,1 Dissabte 52,9 57,9 56,1 57,2 57,7 58,0 57,0 57,5 56,7 56,9 57,0 56,7 57,3 56,1 55,0 54,7 53,1 52,4 52,6 51,9 49,9 48,5 48,9 51,3 Diumenge 51,0 51,4 52,9 55,1 55,8 56,2 56,3 55,4 54,0 55,5 54,7 55,1 55,2 54,5 54,0 53,1 50,6 48,9 49,0 48,3 44,9 47,6 50,4 53,1 dBA % Distribució de la població exposada 31503 13,34 Imatge 81. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Sancho de Ávila, 133. <40 40 - 45 41472 17,56 <40 - Dies laborables: 45 - 50 28785 12,19 40 - 45 45 - 50 o En els tres casos s’observa que els dies laborables (de dilluns a divendres) les evolucions temporals al llarg 50 - 55 35950 15,22 50 - 55 55 - 60 45754 19,38 de les 24 hores són molt similars independentment del dia de la setmana. 55 - 60 60 - 65 29856 12,64 o En el cas de carrers amb trànsit alt o mitjà, els dies laborables els nivells sonors són molt similars entre les 60 - 65 65 - 70 21759 9,21 65 - 70 7.00 i les 21.00 hores (entre 65 i 70 dB(A)), moment en què comencen a disminuir fins a les 4.00-5.00 70 - 75 1084 0,46 70 - 75 hores. A partir d’aquest moment els nivells sonors comencen a augmentar fins a arribar a estabilitzar-se 75 - 80 75 - 80 0 0,00 entorn de les 7.00 hores. >80 >80 0 0,00 o Als carrers amb trànsit baix, els nivells sonors al llarg del dia són molt similars entre les 7.00 i les 21.00 hores (propers a 60 dB(A)) i comencen a disminuir progressivament a partir de les 19.00 hores. Ln - Caps de setmana: dBA Població exposada % o Els caps de setmana (dissabte i diumenge), als carrers amb trànsit mitjà-baix, els nivells sonors al llarg del Distribució de la població exposada <40 73454 31,10 dia són clarament inferiors als existents els dies laborables (disminució propera a 5 dB(A)), sobretot els 40-45 28687 12,15 <40 diumenges, diferència que es nota especialment a les primeres hores del matí. Als carrers amb un trànsit 45 - 50 37067 15,70 40-45 més elevat, aquestes diferències són principalment a les primeres hores del matí. 50 - 55 45570 19,30 45 - 50 o Les nits dels divendres i dissabtes, a partir de les 22.00 i fins a les 5.00 hores, els nivells sonors són una 50 - 55 55 - 60 29391 12,44 mica més elevats que els dies laborables (2-3 dB(A)), sobretot als carrers amb trànsit mitjà-baix. 55 - 60 60 - 65 21244 8,99 60 - 65 65 - 70 750 0,32 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 Les estadístiques associades al mapa de soroll i, en particular, al trànsit rodat dels eixos viaris, fan referència a la població >80 0 0,00 exposada al soroll. Lden En aquest apartat es presenten les estadístiques de població afectada per a cadascun dels indicadors acústics ordenades per dBA Població exposada % Distribució de la població exposada rangs. A continuació se’n presenten les taules: >40 227744 96,44 100,00 >45 189517 80,25 80,00 >50 155390 65,80 >55 122630 51,93 60,00 >60 82276 34,84 40,00 >65 40570 17,18 20,00 >70 14002 5,93 0,00 >75 124 0,05 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. 49 dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Analitzant els resultats, per al soroll de trànsit excloent-hi les grans infraestructures, es pot concloure el següent: L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la que es mostra en la imatge següent: - El període horari que presenta índexs més elevats de població afectada (considerant com a afectació Ld > 65 dB(A), Le > 65 dB(A) i Ln > 55 dB(A)) és el període nocturn, Ln. - En el període dia, Ld, al 14,01% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 2,84% de població exposada a més de 70 dB(A) en període diürn. - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 9,67% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 0,46% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 21,75%, si bé només un 0,32% de la població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden, es pot observar com hi ha un 23,11% de la població exposada a nivells iguals o superiors a 65 dB(A). L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Imatge 83. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). En la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, és el Parc i la Llacuna del Poblenou, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) propera al 40%. El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és el Besòs i el Maresme, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) inferior al 10%. Imatge 82. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). En la imatge s’observa que en període diürn el barri amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, és el Parc i la Llacuna del Poblenou, amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) propera al 30%. El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és el Besòs i el Maresme amb una població afectada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) inferior a l’1%. 50 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA INFRAESTRUCTURES El model predictiu acústic utilitzat per a l’elaboració del MES suma la contribució del trànsit segons la intensitat mitjana diària (IMD) de les grans infraestructures (GI) de transport viari a la de la resta de vies de trànsit existents al districte. Els resultats d’aquests dos estudis s’han presentat en els apartats anteriors. La trama d’eixos viaris i grans infraestructures considerada en aquest estudi és la que es presenta en la imatge següent: Imatge 85. Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris i les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). Per a l’indicador Ld s’observa que les vies amb nivells més elevats de soroll són les grans infraestructures viàries. La ronda del Litoral en els seus trams en superfície i la gran via de les Corts Catalanes presenten en la calçada nivells superiors a 80 dB(A). També són ressenyables els nivells sonors a l’avinguda Meridiana, des de la plaça de les Glòries Catalanes, amb nivells de soroll a la calçada superiors a 75 dB(A). En general, la resta de les grans infraestructures viàries i les vies de connexió interna de primer i de segon nivell presenten nivells de soroll per sobre de 70 dB(A) en el seu eix. Imatge 84. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. Els nivells de soroll en les façanes disminueixen respecte als que s’obtenen sobre les calçades. Aquesta disminució és proporcional a la distància entre les calçades i els edificis i façanes. En general, de l’eix de la calçada a l’eix de façana els valors disminueixen de mitjana 5 dB(A), encara que en vies amples o quan hi ha presència d’obstacles en el camí de La representació gràfica dels nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per al soroll de trànsit total es detalla propagació del so les atenuacions són molt superiors. Per exemple, en carrers del districte amb una amplària mitjana entorn a continuació. de 18 metres, com els carrers de Pallars, de Zamora, d’Àvila o de Tànger, el so s’atenua 4-5 dB(A), mentre que en les grans infraestructures viàries, com la ronda del Litoral i la gran via de les Corts Catalanes, la diferència entre els nivells de soroll en calçada i en façana supera en molts trams els 20 dB(A). Les conclusions que s’obtenen de la representació gràfica per al soroll total del trànsit rodat en comparació amb el soroll total (incloent-hi tots els emissors acústics) són les següents: - El trànsit és el principal focus de soroll a la ciutat i al districte de Sant Martí. - Tan sols el soroll de trànsit, per la mateixa morfologia del districte i per la configuració de la seva trama viària, genera nivells notables pràcticament en tota la seva superfície. No obstant això, hi ha àmbits, amb nivells per a Ld i per a la resta d’indicadors inferiors a 55 dB(A), on amb prou feines hi ha incidència del trànsit rodat. Són exemples d’aquestes zones tranquil·les al districte una part de les platges, el parc de Diagonal Mar o grans espais protegits per les mateixes edificacions, com les illes de la Vila Olímpica, en què els nivells per a Ld es representen en l’exemple següent: 51 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 86. Detall de nivells sonors en les illes a la Vila Olímpica per a Ld, període dia, soroll de trànsit total. És destacable que a les zones on es creuen grans infraestructures viàries i altres eixos viaris, o que són a prop, el soroll total de les vies s’incrementa respecte al soroll generat per la mateixa gran infraestructura i l’eix viari en si. A la figura següent es representa un exemple del que s’ha descrit anteriorment. Es correspon amb l’entorn de l’encreuament de la gran via de les Corts Catalanes amb la rambla de Prim. L’impacte acústic que genera únicament la gran infraestructura sobre la façana remarcada és baix (Ld de 55-59 dB(A)), perquè la façana és perpendicular a l’eix viari i la distància és elevada. Quan es considera solament el soroll generat pels eixos viaris (segona imatge), els nivells de soroll a la Imatge 88. Imatge 58 Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris i les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b). mateixa façana per a Ld estan en el rang 60-64 dB(A). En la tercera imatge es representa el soroll total del trànsit (gran infraestructura més la resta de les vies) i els nivells sonors sobre la façana esmentada estan en el rang 65-69 dB(A) per a Ld. El soroll ambiental en el període tarda manté la mateixa tendència que en els casos anteriors, on es va estudiar, d’una banda, el soroll de les grans infraestructures i, de l’altra, la resta dels eixos viaris. S’aprecia una petita disminució dels nivells sonors de l’índex Le pel que fa als corresponents a l’índex Ld de prop de 2 a 4 dB(A) segons el tipus de via i la seva IMD. Per exemple, a l’avinguda Meridiana es van obtenir nivells mitjans de soroll en façana per a Ld de l’entorn de 71 dB(A), mentre que per a l’indicador Le els valors equivalents estimats són de 68 dB(A) (disminució de 3 dB(A)). En el cas del carrer d’Aragó la disminució és de 2 dB(A) (Ld en façanes de 70 dB(A) enfront de Le de 68 dB(A)). En general les diferències entre els valors d’Ld i Le són lleugerament superiors en els eixos viaris de menys trànsit. Així, per exemple, vies de les característiques del carrer de Ferrer Bassa tenen diferències entorn de 4 dB(A): Ld de 54 dB(A) i Le de 50 dB(A) enfront de les diferències de 2-3 dB(A) dels casos comentats en el paràgraf anterior. NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Ld de la gran infraestructura Ld dels eixos viaris Ld del soroll total de trànsit Imatge 87. Efecte d’eixos viaris, grans infraestructures per separat i de manera conjunta (detall plànols núm. 7.1.a, 6.a i 8.a). 52 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 89. Imatge 58 Nivells sonors de trànsit rodat dels eixos viaris i les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). Imatge 90. Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris i les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 8.d). Els resultats obtinguts per a l’indicador Lden corroboren el que ja s’ha comentat en estudis anteriors. Durant el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen respecte al dia i a la tarda, com ja s’ha analitzat en els estudis anteriors. Es mantenen els nivells de soroll elevats en les grans infraestructures viàries, sobretot a la ronda del La representació gràfica dels nivells sonors evidencia que les grans infraestructures viàries són les que presenten els nivells Litoral, la gran via de les Corts Catalanes i l’avinguda Meridiana, amb nivells de soroll a l’entorn de la calçada superiors a 65 més elevats de soroll per a Lden. dB(A) i en les línies de façanes més properes de 55-60 dB(A). A la imatge següent es mostra, a tall d’exemple, la zona de la Vila Olímpica del Poblenou, on s’aprecia l’evolució de La tendència de població afectada per soroll és igual a l’observada en els estudis anteriors, malgrat que els nivells de soroll l’indicador Lden per a diferents tipus de via (aquest exemple també es pot aplicar a l’Ld). Així, la ronda del Litoral presenta en aquest període són inferiors. Percentualment i en valor absolut, la població afectada pel soroll ambiental és més gran per valors d’Lden superiors a 80 dB(A) en la calçada i en l’interval 60-69 dB(A) en les façanes pròximes. Als carrers de Pallars, de a l’indicador Ln que per a Ld o Le, pel fet que els valors límit de soroll ambiental són més restrictius durant el període Llull i dels Almogàvers, s’assoleixen a les façanes d’alguns trams valors de 75-79 dB(A), mentre que en altres vies, com al nocturn. El fet que els valors límit per al període nocturn siguin inferiors als de la resta dels períodes és a causa que les carrer de la Llacuna, els valors en façana per a Lden estan en el rang 70-74 dB(A). Altres eixos viaris amb menys trànsit, com molèsties associades al soroll ambiental per part de la població i la mateixa percepció del soroll és més crítica durant la nit, el carrer del Doctor Trueta, el carrer de Badajoz o el carrer de Zamora, registren nivells en façana per a Lden en el rang 60-69 perquè és un període que generalment els veïns i les veïnes dediquen al descans i, consegüentment, tant els nivells de soroll dB(A). equivalents com els sorolls puntuals tenen més impacte sobre la població. 53 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES I TRÀNSIT RODAT Els resultats de la població exposada al soroll per valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang són els següents: Districte 10: Sant Martí Població total: 236163 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 3279 1,39 40 - 45 35363 14,97 <40 45 - 50 39354 16,66 40 - 45 45 - 50 50 - 55 28679 12,14 50 - 55 55 - 60 40835 17,29 55 - 60 NIVELLS SONORS (dBA) 60 - 65 42874 18,16 60 - 65 <40 60-64 65 -70 32058 13,58 65 -70 40-44 65-69 45-49 70-74 70 - 75 13626 5,77 70 - 75 50-54 75-79 75 - 80 95 0,04 75 - 80 55-59 > 80 >80 >80 0 0,00 Imatge 91. Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat. Le dBA % Si es compara l’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld (vegeu l’exemple de la figura següent, pertanyent al Distribució de la població exposada <40 9260 3,92 barri de Sant Martí de Provençals), s’observa que els nivells per a tots dos indicadors són del mateix ordre, encara que 40 - 45 45273 19,17 <40 lleugerament superiors per a l’indicador Lden (2-3 dB(A), en funció del tipus de via i de les característiques del trànsit). Això 45 - 50 32735 13,86 40 - 45 és degut fonamentalment al fet que l’índex Lden penalitza el soroll en el període nocturn enfront del diürn. 45 - 50 50 - 55 31723 13,43 50 - 55 55 - 60 42979 18,20 55 - 60 60 - 65 40164 17,01 60 - 65 65 - 70 27272 11,55 65 -70 70 - 75 6757 2,86 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 55911 23,67 40-45 31925 13,52 <40 45 - 50 32204 13,64 40 - 45 50 - 55 43407 18,38 45 - 50 50 - 55 55 - 60 39689 16,81 NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) 55 - 60 <40 <40 60 - 65 27026 11,44 60-64 60-64 60 - 65 40-44 65-69 40-44 65-69 65 - 70 6001 2,54 65 -70 45-49 70-74 45-49 70-74 70 - 75 0 0,00 70 - 75 50-54 75-79 50-54 75-79 75 - 80 55-59 > 80 55-59 75 - 80 0 0,00 > 80 >80 0 0,00 >80 Lden, període 24 hores Ld, període dia Lden Imatge 92. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 234886 99,46 100,00 >45 214058 90,64 80,00 >50 167585 70,96 >55 138942 58,83 60,00 >60 102959 43,60 40,00 >65 58985 24,98 20,00 >70 22966 9,72 0,00 >75 2126 0,90 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Analitzant els resultats del soroll de trànsit incloent-hi grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, al 19,39% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 5,81% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia, i un 0,04% a nivells sonors superiors a 75 dB(A). - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 14,41% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 2,86%, a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 30,79%, si bé només un 2,54% de la població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden s’observa com a partir dels 70 dB(A) disminueix significativament el percentatge de població. - D’altra banda, gairebé la totalitat de la població està exposada a nivells d’Lden per sobre dels 40dB(A), i aquest percentatge disminueix a mesura que s’incrementen els nivells acústics, ja que, a nivells sonors més elevats, menys percentatge hi ha de població exposada a nivells sonors superiors a aquest Lden. 55 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11 ESTUDIS DE DETALL La línia T5 és la línia que uneix Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Des de la plaça de les Glòries Catalanes arriba a la gran via de les Corts Catalanes, per on circula per un tram subterrani que passa al costat del mar, per sortir del terme 11.1 FERROCARRIL/TRAMVIA municipal. La línia T6 circula per Barcelona i per Sant Adrià de Besòs. Des de la plaça de les Glòries Catalanes segueix el mateix Al districte de Sant Martí s’ha dut a terme un estudi específic del soroll procedent del ferrocarril i tramvia en la seva recorregut que la T5 pel tram subterrani de la gran via de les Corts Catalanes per després girar per la rambla de la Mina fins circulació per superfície. a arribar a l’estació de Sant Adrià. Aquest estudi s’ha fet únicament sobre aquelles línies que circulen en superfície, entre les quals hi ha les que es mostren a la FERROCARRIL taula següent: Les línies de Rodalies R2, R13, R14, R15 i R16 tenen el seu origen a l’estació de França, i després passen per un tram Districte Ferrocarrils/tramvia subterrani fins al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou: es troben en superfície des del carrer de Llull fins al carrer dels Almogàvers. Posteriorment tornen a trobar-se de manera subterrània fins que tornen a sortir al carrer de Tànger fins al Ferrocarril carrer d’Àlaba. A partir d’aquí el recorregut torna a ser subterrani fins que surt en superfície al districte de Sant Andreu. Línia T4 Al districte de Sant Andreu circulen els trens pertanyents a la línia d’alta velocitat a Figueres, la línia R1, la línia R2, la línia Línia T5 R11, la línia R13, la línia R14, la línia R15 i la línia R16, les quals tenen certa influència sobre el districte de Sant Martí, per bé Línia T6 que els nivells que s’assoleixen en façana estan per sota dels 55 dB(A). Tramvia 10. Sant Martí Com a resultat d’aquest estudi específic s’han obtingut els resultats que es detallen a continuació. Línia R2 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA Línia R13 Línia R14 Línia R15 Línia R16 Taula 33. Llista de línies de ferrocarril/tramvia del districte. Imatge 94. Nivells sonors ferrocarril/tramvia, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). Les línies més sorolloses són les línies de Rodalies de ferrocarril. FERROCARRIL En aquest període horari es troben nivells superiors a 70 dB(A) a l’eix de la via, amb afectació als habitatges propers, especialment els existents a l’entorn de les vies de ferrocarril en el tram entre el carrer de Llull i carrer dels Almogàvers, amb Imatge 93. Línies de ferrocarril/tramvia. nivells d’exposició sonora en façanes d’entre 65 i 70 dB(A), i en el tram entre el carrer de Tànger fins al carrer d’Àlaba, on hi TRAMVIA ha habitatges exposats a nivells d’entre 60 i 65dB(A). La línia T4 dona servei des de Ciutadella - Vila Olímpica, al costat del Zoo de Barcelona, passa per la plaça de les Glòries Cal destacar que també es troben nivells de 60-65 dB(A) a la zona propera al districte de Sant Andreu a causa de les línies de Catalanes, recorre tota la Diagonal fins al Fòrum, i acaba a l’estació de Sant Adrià, ja fora del terme municipal. ferrocarril que passen per aquest districte (AVE i Rodalies). TRAMVIA 56 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Els nivells sonors generats pel tramvia en les façanes d’habitatges es troben en un rang d’entre 50 i 55 dB(A) en carrers 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT amples (per exemple, en el seu pas per l’avinguda Diagonal) i s’incrementa al rang d’entre 55 i 60 dB(A) en carrers més estrets. En tots dos casos, quan conviu el tramvia amb el soroll del trànsit, el nivell sonor produït pel tramvia es veu emmascarat pel soroll del trànsit, i amb prou feines es percep el soroll del tramvia en carrers amples amb un trànsit elevat. Quan el ferrocarril circula en trinxera o hi ha barreres acústiques, el so emès per la circulació del tren és apantallat per aquests elements i, per tant, els nivells sonors que incideixen en els edificis del seu entorn són inferiors que en els casos en què el ferrocarril circula en superfície sense cap tipus d’element atenuador en l’entorn. Nota: Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de ferrocarril i tramvia s’ha seleccionat una àrea de càlcul a l’entorn de les vies. A la representació gràfica es representen en blau clar (< 40 dB(A)) les zones dins d’aquesta àrea d’estudi on els nivells sonors són inferiors a 40 dB(A). Les aportacions inferiors a 40 dB(A) corresponen a un impacte acústic menyspreable. 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 96. Nivells sonors ferrocarril/tramvia. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). FERROCARRIL En el cas de l’Ln, les línies més sorolloses són les corresponents al ferrocarril. En aquest període es troben nivells superiors a 65 dB(A) a l’eix d’aquestes línies de ferrocarril, amb afectació en habitatges propers, sobretot els existents a l’entorn d’aquesta via en el tram entre el carrer de Llull i el carrer dels Almogàvers, amb nivells d’exposició sonora en façanes d’entre 55 i 60 dB(A), així com en el tram entre el carrer de Tànger i el carrer d’Àlaba, on hi ha habitatges exposats a nivells d’entre 50 i 55 dB(A). Les edificacions més properes a les vies són naus industrials, la qual cosa fa que el percentatge de població exposada al soroll de ferrocarril sigui molt baix. Cal destacar que també es troben nivells de 55-60 dB(A) a la zona propera al districte de Sant Andreu, a causa de les línies de ferrocarril que passen per aquest districte (línia d’alta velocitat a Figueres, la línia R1, la línia R2, la línia R11, la línia R13, la línia R14, la línia R15 i la línia R16). Imatge 95. Nivells sonors ferrocarril/tramvia. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). TRAMVIA Per a l’indicador Le els nivells són similars al període dia, i les conclusions similars a les indicades a l’apartat anterior per al període dia. En l’eix de les línies de tramvia, els nivells són inferiors a 55 dB(A), i disminueixen a nivells per sota de 50 dB(A) en les façanes dels edificis propers en el cas de carrers amples. Als carrers on el tramvia conviu amb trànsit, el soroll del tramvia es veu emmascarat pel soroll del trànsit. També s’ha de tenir en compte que el tramvia cessa de circular durant gran part del període nit. 57 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 11.1.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL/TRAMVIA S’ha dut a terme una avaluació del valor absolut i percentatge de la població afectada pel soroll generat directament per les línies de ferrocarril i tramvia: Districte 10: Sant Martí Població total: 236163 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 215523 91,26 40 - 45 6724 2,85 <40 45 - 50 5044 2,14 40 - 45 45 - 50 50 - 55 7026 2,97 50 - 55 55 - 60 1456 0,62 55 - 60 60 - 65 231 0,10 60 - 65 65 -70 152 0,06 65 -70 70 - 75 7 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 215147 91,10 40 - 45 6149 2,61 <40 45 - 50 5320 2,25 40 - 45 45 - 50 50 - 55 6501 2,75 50 - 55 55 - 60 2502 1,06 55 - 60 60 - 65 476 0,20 60 - 65 Imatge 97. Nivells sonors ferrocarril/tramvia. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). 65 - 70 60 0,03 65 -70 70 - 75 L’avaluació per a aquest indicador és molt similar a la que es va fer per al període dia. Això és pel fet que en el període nit hi 70 - 75 8 0,00 75 - 80 ha poc volum de trànsit ferroviari i els nivells sonors generats són molt inferiors als existents en període dia i, per tant, la 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 seva contribució en el càlcul de l’Lden és pràcticament irrellevant respecte a la contribució dels nivells sonors en període dia. Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 223952 94,83 40-45 4580 1,94 <40 45 - 50 6365 2,69 40 - 45 50 - 55 1075 0,46 45 - 50 50 - 55 55 - 60 157 0,07 55 - 60 60 - 65 27 0,01 60 - 65 65 - 70 7 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 23422 9,92 100,00 >45 16734 7,09 80,00 >50 10809 4,58 >55 5886 2,49 60,00 >60 786 0,33 40,00 >65 179 0,08 20,00 >70 32 0,01 0,00 >75 3 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 34. Població exposada. Ferrocarril/tramvia. 58 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Analitzant els resultats per al soroll de ferrocarril i tramvia, es pot concloure el següent: Les zones 1 i 2 són zones en les quals en els últims anys ha anat desapareixent progressivament l’activitat industrial, i moltes de les naus on es desenvolupaven activitats industrials s’han readaptat a altres activitats comercials (comerços, tallers, - L’afectació de la població pel soroll del ferrocarril i tramvia és baixa i puntual al districte de Sant Martí. magatzems, etc.), i en altres casos s’han enderrocat i s’hi ha construït un altre tipus d’edificacions destinades a altres usos - En el període dia només un 0,06% de la població del districte està exposada a nivells sonors superiors a 65 dB(A) (residència, serveis, etc.). En aquestes zones l’activitat industrial amb prou feines es percep en horari diürn, i queda (aproximadament uns 100 ciutadans); en període tarda el percentatge de població exposada es redueix a 0,04%. pràcticament emmascarada pel soroll generat pel trànsit. En els horaris tarda i nit l’activitat industrial en aquestes zones és - En el període nit només un 0,08% de la població del districte està exposada a nivells sonors superiors a 55 dB(A) pràcticament inexistent, de manera que no suposa problemes de contaminació acústica en aquesta àrea. (aproximadament uns 200 ciutadans). - Per a l’indicador Lden, s’observa com tan sols un 9,92% de la població del districte està exposada a valors per sobre La zona 3 manté una estructura industrial, encara que l’activitat principal que s’hi duu a terme és la de petites i mitjanes dels 40 dB(A). activitats (magatzems, tallers, petites fàbriques, etc.) amb poca incidència en les zones residencials més properes. En aquesta zona l’activitat industrial amb prou feines es percep en horari diürn –excepte en alguns casos en què les activitats funcionen amb les portes obertes–, i pràcticament queda emmascarada pel soroll generat pel trànsit. En els horaris tarda i 11.2 SOROLL INDUSTRIAL nit l’activitat industrial en aquesta zona és pràcticament inexistent, de manera que no implica problemes de contaminació Al districte de Sant Martí s’han considerat tres zones industrials. acústica en aquesta àrea. 11.2.1 Ld, PERÍODE DIA Districte Zones industrials  Zona 1: zona delimitada pel carrer del Perú, carrer de Bac de Roda, carrer del Marroc, carrer de Pere IV, carrer de Provençals, carrer de Veneçuela, carrer de la Selva de Mar, carrer de Pallars, carrer del Maresme, carrer de Pere IV i carrer de Josep Pla.  Zona 2: zona delimitada pel carrer de Bolívia, carrer de Badajoz, carrer de la Ciutat de 10. Sant Martí Granada, carrer de Pallars, carrer d’Àlaba, carrer de Llull, carrer de Joan d’Àustria, carrer dels Almogàvers, carrer de Pamplona, carrer de Tànger i avinguda Meridiana.  Zona 3: zona delimitada pel carrer de Jaume Brossa, carrer de Ca n’Oliva, carrer de Binèfar, via Trajana i passeig de la Verneda. Taula 35. Relació de zones industrials. Imatge 99. Nivells sonors de la indústria. Ld, període dia (plànol 10.a). A la zona 1 els carrers més afectats registren valors d’entre 55 i 60 dB(A) i són trams dels carrers del Perú, de Bolívia, de Pere IV i del Marroc, on hi ha alguns tallers i magatzems. A la zona 2, les zones més afectades són alguns trams del carrer de Joan d’Àustria, també amb nivells d’entre 55 i 60 dB(A). A la zona 3, la via Trajana i els carrers que hi conflueixen són els carrers més exposats, amb nivells en el rang de 55-60 dB(A). A més, un petit tram del carrer de Binèfar es troba afectat per nivells de 60-65 dB(A) a causa d’algunes extraccions en façana. Nota: En l’àrea estudiada, els valor en blau clar són els valors corresponents inferiors a 40dB(A) on no hi ha aportació del soroll industrial. Imatge 98. Zones industrials. 59 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.2.2 Le, PERÍODE TARDA 11.2.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 100. Nivells sonors de la indústria. Le, període tarda (plànol 10.b). Imatge 101. Nivells sonors de la indústria. Ln, període nit (plànol 10.c). S’ha observat que en període tarda (21.00-23.00 hores) pràcticament totes les activitats existents (tallers i magatzems) han Els nivells a les zones en estudi en període nit es troben per sota dels 40 dB(A) per al soroll industrial, excepte a la zona 3, on cessat. s’assoleixen els 40-45 dB(A) en el cas de la via Trajana i els seus passatges, així com els 55-60 dB(A) en un petit tram del carrer de Binèfar. En aquest període, els nivells sonors a les zones en estudi es troben en la major part dels casos per sota dels 40 dB(A) per a l’anàlisi del soroll industrial, excepte a la zona 3, on s’assoleixen els 40-45 dB(A) a la via Trajana i els seus passatges, així com nivells en el rang 55-60 dB(A) per a un petit tram del carrer de Binèfar. En alguns carrers amb activitat en horari diürn, per exemple el carrer del Perú o el carrer de Pere IV, una vegada tanquen els tallers i magatzems s’observa una considerable disminució dels nivells sonors procedents d’aquestes activitats (es passa de nivells sonors d’entre 55-60 dB(A) en període dia a nivells sonors pràcticament nuls en període tarda a causa que les activitats existents han cessat). 60 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 11.2.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL INDUSTRIAL S’ha dut a terme una avaluació del valor absolut i percentatge de la població afectada pel soroll generat directament pel soroll industrial: Districte 10: Sant Martí PobDlaicsitóri ctoteta 1l:0: 236S1a6n3t Martí Població total: 236163 Ld Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 dBA P2o3b1l6a3c6ió exposada 98,08 % Distribució de la població exposada 40 - 45<40 3318231636 1,41 98,08 <40 45 - 5 40 - 45 400 - 45 623 3318 0,26 1,41 <40 45 - 50 50 - 5455 - 50 459 623 0,20 0,26 40 - 45 50 - 55 55 - 6500 - 55 127 459 0,05 45 - 50 0,20 55 - 60 60 - 65 50 - 55 55 - 60 0 127 0,00 0,05 60 - 65 55 - 60 65 -7060 - 65 0 0 0,00 0,00 65 -70 60 - 65 70 - 7565 -70 0 0 0,00 0,00 70 - 75 65 -70 75 - 80 0 0,00 75 - 80 70 - 75 0 0,00 70 - 75 >80 >8075 - 80 0 0 0,00 0,00 75 - 80 >80 Le >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 dBA 235924 99,90 % Distribució de la població exposada 40 - 45<40 239235924 0,10 99,90 <40 45 - 50 40 - 45 40 - 45 0 239 0,00 0,10 <40 45 - 50 50 - 5455 - 50 0 0 0,00 0,00 40 - 45 50 - 55 55 - 6500 - 55 0 0 0,00 45 - 50 0,00 55 - 60 50 - 55 60 - 6555 - 60 0 0 0,00 0,00 60 - 65 55 - 60 65 - 7600 - 65 0 0 0,00 0,00 65 -70 60 - 65 70 - 75 Imatge 102. Nivells sonors de la indústria. Lden, període 24 hores ponderat (plànol 10.d). 70 - 7655 - 70 0 0 0,00 0,00 65 -70 75 - 8 75 - 80 700 - 75 0 0 0,00 0,00 70 - 75 >80 >80 0 0,00 75 - 80 Els nivells sonors per a l’indicador Lden són molt similars als existents en període dia, Ld, ja que, tal com s’ha indicat en 75 - 80 0 0,00 >80 apartats anteriors, la contribució de nivells sonors en període tarda i nit és pràcticament nul·la i, per tant, el valor de l’Lden Ln >80 0 0,00 s’aproxima al valor de l’Ld. Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 dBA P2o3b5l9a2c4ió exposada 99,90 % Distribució de la població exposada 40-45 <40 239235924 0,10 99,90 <40 45 - 5040-45 0 239 0,00 0,10 40 - 45 <40 50 - 545 45 - 50 5 - 50 0 0 0,00 0,00 40 - 45 50 - 55 55 - 6500 - 55 0 0 0,00 0,00 45 - 50 55 - 60 60 - 6555 - 60 0 0 0,00 50 - 55 0,00 60 - 65 55 - 60 65 - 7600 - 65 0 0 0,00 0,00 65 -70 60 - 65 70 - 7655 - 70 0 0 0,00 0,00 70 - 75 65 -70 75 - 80 75 - 80 70 - 75 0 0 0,00 0,00 70 - 75 >80 >80 75 - 80 0 0 0,00 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 dBA Po2b7l3a0ció exposada 1,16 % 100,00 Distribució de la població exposada >45 >40 1022 2730 0,43 1,16 80,00100,00 >50 >45 477 1022 0,20 0,43 80,00 >55 >50 2 477 0,00 60,00 0,20 >60 >55 0 2 0,00 0,00 40,00 60,00 >65 >60 0 0 0,00 0,00 20,00 40,00 >70 >65 0 0 0,00 0,00 0,00 20,00 >75 >70 0 0 0,00 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 >75 0 0 0,00 0,00 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 36. Població exposada a soroll industrial. 61 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Analitzant els resultats del soroll industrial, es pot concloure el següent: - L’afectació del soroll industrial en la població és gairebé nul·la al districte de Sant Martí. - En el període dia, Ld, no hi ha població exposada a més de 60 dB(A), i només hi ha un 1,92% de població exposada a nivells sonors en el rang entre 40 i 60 dB(A). - En el període tarda, Le, i període nit, Ln, no hi ha població exposada a més de 45 dB(A) perquè la major part de les activitats industrials en aquesta zona cessen en aquest horari. - Tan sols un 1,16% de la població està exposada a nivells superiors a 40 dB(A) per a l’indicador Lden. 11.3 SOROLL ALS PARCS Els parcs de la ciutat de Barcelona són àrees urbanes susceptibles de ser protegides, ja que proporcionen beneficis urbans, socials i ambientals a la ciutadania de Barcelona. En aquest punt s’han analitzat només els parcs del districte que tenen una rellevància significativa quant a superfície i història. Després d’analitzar els resultats del Mapa estratègic de soroll, s’observa que els nivells sonors existents a l’interior dels parcs són deguts principalment al soroll procedent del trànsit de carrers adjacents. Per aquest motiu, les zones limítrofes dels parcs properes a vies amb trànsit estan afectades per nivells sonors superiors als de les zones interiors. En els parcs que tenen una gran extensió, o que estan allunyats de carrers amb trànsit elevat, els nivells sonors a l’interior són baixos (inferiors a 55 dB(A)), i comença a ser més significatiu el nivell sonor que es genera en el seu interior per les activitats que s’hi desenvolupen (gent passejant, zones recreatives, etc.), encara que aquests nivells sonors són poc destacats en l’impacte acústic a la ciutat, ja que són inferiors a 55 dB(A) en els camins principals i inferiors a 50 dB(A) en la resta d’àrees. En aquest estudi s’han avaluat dos parcs significatius del districte de Sant Martí, que han estat els següents: Districte Parcs Imatge 103 Parcs del districte.  Parc de Diagonal Mar Tenint en compte que l’activitat dels parcs es desenvolupa sobretot en període dia, s’ha dut a terme una anàlisi dels nivells 10. Sant Martí sonors, per a Ld, existents als parcs avaluats en aquest període i des de dos punts de vista:  Parc del Centre del Poblenou a) Considerant el parc com a emissor sonor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les Taula 37 Llista de parcs seleccionats al districte. activitats pròpies del parc. b) Considerant el parc com a receptor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior procedent del trànsit dels seus voltants. També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior dels parcs en els períodes tarda i nit, si bé en aquests casos els parcs s’han considerat únicament com a receptors, ja que els nivells sonors a l’interior són deguts gairebé íntegrament al soroll de trànsit. Es pot veure informació d’aquests dos períodes horaris en el mapa de soroll total (vegeu l’apartat 11.9). A continuació es presenten els resultats obtinguts als parcs estudiats. 11.3.1 PARC DE DIAGONAL MAR El parc de Diagonal Mar és un parc públic situat al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou. La seva denominació es deu al fet que està situat en la confluència de l’avinguda Diagonal amb el mar Mediterrani. És el tercer parc urbà més gran de la ciutat (sense incloure els forestals) i també un dels més moderns. Es va inaugurar el 2002. Té una superfície de 14 hectàrees aproximadament. És un parc de disseny modern, i el principal focus al seu interior sonor prové de l’activitat dels seus usuaris. En aquest parc hi ha un llac, àrees de jocs infantils i pistes esportives. En el seu interior també hi ha alguns edificis d’habitatges, oficines i hotels. 62 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Imatge 104. Parc de Diagonal Mar. Imatge 106. Nivells sonors al parc de Diagonal Mar soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.2.a). ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior del parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants. - A l’interior del parc, sobretot en les seves proximitats al carrer del Marroc, el carrer de Bac de Roda i l’avinguda Diagonal, té molta influència el soroll del trànsit, per la qual cosa s’arriben a generar nivells sonors entorn dels 70 dB(A) en moltes zones de l’interior del parc properes a aquests carrers. - Com que el parc està situat al costat de vies amb un trànsit molt elevat, encara que el parc tingui una gran extensió, el soroll del trànsit influeix fortament en el seu interior i fa que l’Ld sigui superior a 55 dB(A) en gairebé tota la seva àrea, excepte en unes zones reduïdes del seu interior, en què se situa entre 50 i 55 dB(A); el soroll no és inferior a 50 dB(A) en cap punt del parc. 11.3.2 PARC DEL CENTRE DEL POBLENOU El parc del Centre del Poblenou es troba al barri de Provençals del Poblenou, en l’anomenat Districte 22@, una àrea dedicada als nous sectors econòmics i tecnològics encaminats al desenvolupament i la innovació. Va ser creat el 2008. El parc té forma triangular, a l’espai format per l’avinguda Diagonal i els carrers de Bac de Roda i del Marroc, dins el qual està dividit en tres àrees formades per la intersecció dels carrers de Bilbao i d’Espronceda (transversalment) i la de Cristóbal de Moura (longitudinalment). L’àrea del parc està completament envoltada per uns murs alts de ciment coberts de plantes enfiladisses que fan de pantalla i atenuen el soroll del trànsit circumdant, sobretot el procedent de l’avinguda Diagonal. Per dins, el parc es divideix en diversos espais temàtics, creats per evocar diferents sensacions, on predomina el disseny i un concepte avantguardista de l’ordenació de l’espai verd. A l’interior hi ha més de mil arbres, cinc mil arbustos i deu mil plantes enfiladisses. L’herba ocupa solament un 5% de la superfície del parc. El principal focus sonor en el seu interior prové de l’activitat dels seus usuaris. Al parc hi ha també àrees de jocs infantils, taules de ping-pong i una pista de bàsquet. Imatge 105. Nivells sonors al parc de Diagonal Mar com a emissor. Ld, període dia. 63 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Imatge 107. Parc del Centre del Poblenou. Imatge 109. Nivells sonors. Parc del Centre del Poblenou, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat al parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que estan allunyats del parc i el soroll que els pugui arribar queda emmascarat pel soroll del trànsit de l’entorn. - A l’interior del parc, sobretot en les àrees pròximes a l’avinguda Diagonal i els carrers de Bac de Roda i del Marroc, hi té molta influència el soroll del trànsit, fet pel qual s’arriben a assolir nivells sonors d’entre 65 i 70 dB(A) a les zones limítrofes de l’interior. - Com que el parc està situat al costat de vies amb un trànsit elevat, tot i tenir murs i una extensió reduïda, el soroll del trànsit hi té una gran influència i fa que l’Ld sigui superior a 60 dB(A) en tota l’extensió del parc, i emmascara el soroll que produeixen les activitats que s’hi generen. Imatge 108. Nivells sonors. Parc del Centre del Poblenou com a emissor. Ld, període dia. 64 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.3.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS 11.4 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA S’ha comprovat que el soroll que generen els parcs no té una afectació sonora en els habitatges més propers: Al districte de Sant Martí s’han identificat 398 patis interiors d’illa i se n’han analitzat 76 que presenten activitats i són de tipus diferents, els quals s’exposen tot seguit (per a més detalls dels patis interiors d’illa, vegeu l’apartat 11.9.6). A continuació es poden veure les dues imatges d’anàlisi dels patis interiors d’illa: Districte 10: Sant Martí Població total: 236163 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 235188 99,59 40 - 45 681 0,29 <40 45 - 50 270 0,11 40 - 45 45 - 50 50 - 55 24 0,01 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 -70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Taula 38. Població exposada per soroll generat. Parcs. - De les estadístiques obtingudes, se’n pot concloure el següent: o Només un 0,41% de la població del districte de Sant Martí té alguna afectació sonora pel soroll generat a l’interior dels parcs. o L’afectació en la població deguda a aquest focus sonor és irrellevant perquè no hi ha població afectada a nivells sonors superiors a 50 dB(A) en període dia. - Igualment, aquests nivells sonors en la població queden emmascarats pels del soroll del trànsit. Imatge 110. Patis interiors d’illa del districte. 65 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA S’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors existents en tots els patis interiors d’illa amb activitat seleccionats per al període dia, Ld (ja que l’activitat principal en el seu interior es realitza en aquest període), però des de dos punts de vista: un com a emissor sonor, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del pati, i un altre com a receptor, en el qual el soroll generat en el seu interior s’uneix al soroll procedent del trànsit dels seus voltants. A continuació es presenten els resultats d’aquestes dues situacions: Imatge 111. Soroll total dels patis interiors. Els patis interiors d’illa s’han classificat en diversos tipus, tal com recull la taula següent: 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). Imatge 112. Nivells sonors als patis interiors d’illa al districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). Els períodes que s’han analitzat en detall són el diürn i el vespertí, perquè són els més significatius. Quant al període nocturn, no s’ha tractat en detall perquè la majoria dels nivells se situen per sota dels 45 dB(A), la qual cosa equival a un bon confort acústic. 66 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit. El soroll que generen les activitats en els patis interiors d’illa només tenen influència en el mateix pati. - En els patis interiors d’illa oberts la influència del soroll del trànsit rodat és molt més significativa, i pot arribar a elevar els nivells acústics en un rang. A continuació es presenta un detall de dos tipus de patis: un de tancat per tots els laterals i un altre amb un dels laterals obert. S’hi veu el soroll que es genera al pati com a emissor, el soroll que es genera al pati com a receptor del soroll del trànsit i el soroll total en el seu interior (suma com a emissor i com a receptor). PATI TANCAT Imatge 113. Detall de nivells sonors als patis interiors d’illa al districte com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 115. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 114. Nivells sonors dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). 67 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí PATI OBERT EN UN LATERAL Imatge 116. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte com a receptors de trànsit. Ld, període dia. Imatge 118. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 117. Nivells de soroll total dels patis interiors d’illa tancats al districte. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 119. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte com a receptors de trànsit. Ld, període dia. 68 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior de patis amb col·legis o pistes esportives en període tarda. Imatge 120. Nivells de soroll total als patis interiors d’illa oberts al districte. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i només té influència en les façanes dels edificis orientades cap a l’interior del pati. Imatge 121. Nivells sonors dels patis interiors d’illa en el districte com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 13.b). - En patis tancats la influència del soroll generat als carrers exteriors és molt baixa respecte al soroll que es genera a Per a la resta de patis, així com per al període nit, també s’ha obtingut el nivell sonor existent en el seu interior, si bé en l’interior del pati. aquests casos els patis s’han considerat únicament com a receptors i els nivells sonors en el seu interior són deguts sobretot - A les façanes dels edificis orientats a carrers amb trànsit és irrellevant la influència del soroll generat a l’interior al soroll de trànsit. Es pot veure aquesta informació en el mapa de soroll total (vegeu l’apartat 11.9.6). d’aquest tipus de patis. - Als patis interiors d’illa amb algun lateral obert, la influència del soroll del trànsit rodat a la zona interior propera a aquest lateral és en molts casos superior a la del soroll que es genera pròpiament al pati, per la qual cosa es poden 11.4.3 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES incrementar els nivells acústics existents en aquestes zones en un o dos rangs. PATI INTERIOR TANCAT (exemple: rambla del Poblenou, 124) Total any 70 65 60 55 50 45 40 35 30 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns Dimarts Dimecres Dijous 52,2 54,3 52,4 50,3 49,6 50,7 51,0 53,0 55,0 51,2 48,2 45,3 42,5 43,1 38,6 38,8 39,1 37,3 39,5 44,0 Divendres 47,5 53,0 55,0 53,0 51,8 54,5 51,2 51,5 52,4 55,1 52,3 50,0 50,3 48,9 50,1 51,4 52,6 45,9 44,0 40,2 41,2 38,9 42,3 44,4 Dissabte 43,5 47,6 51,2 52,1 48,7 49,9 49,5 48,8 47,5 47,6 49,2 53,7 51,3 52,7 52,7 49,2 45,7 43,8 42,1 41,2 42,4 39,6 46,6 53,3 Diumenge Imatge 122 Evolució del soroll durant 24 hores en pati interior a la rambla del Poblenou, 124. 69 dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Analitzant els resultats del gràfic, s’observa el següent: Avaluant els resultats estadístics per a patis interiors d’illa es pot concloure el següent: - En cada un dels dies en què s’ha mesurat, els nivells sonors són pràcticament constants al llarg del període dia. - En els períodes dia i tarda no hi ha població exposada a més de 65 dB(A) pel soroll que es genera dins dels patis - Els nivells sonors comencen a minvar a partir de les 19.00 hores les nits dels dijous, a partir de les 23.00 hores les nits interiors d’illa. dels divendres i a partir de les 21.00 hores les nits dels dissabtes. Aquests nivells sonors van disminuint fins a les 4.00- 5.00 hores, quan comencen a pujar. - En els casos avaluats, la població exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A) en període dia és d’un 8,61%. - A partir de les 00.00 i fins a les 6.00 hores, els nivells sonors es troben per sota de 45 dB(A). - Els caps de setmana (nits de divendres i dissabte), en horari nocturn els nivells sonors són una mica més elevats (2-4 dB(A)) que un dia entre setmana (nit del dijous). 11.4.4 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament a dins del patis interiors d’illa. Tal com es pot veure, la població exposada tant per a Ld com per a Le no està per sobre dels 65 dB(A). Per a Ln no s’ha realitzat l’estudi de població exposada, ja que en aquest període s’ha suposat que l’activitat de persones en aquest tipus de patis cessa o és residual. Districte 10: Sant Martí Població total: 236163 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 215828 91,39 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 11815 5,00 50 - 55 55 - 60 55 - 60 7584 3,21 60 - 65 60 - 65 936 0,40 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 227643 96,39 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 55 - 60 7584 3,21 60 - 65 60 - 65 936 0,40 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 Taula 39. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa. En període tarda, en haver-se realitzat l’estudi només per a dos tipus de patis interiors amb activitat, els resultats de població exposada a més de 50 dB(A) pel soroll generat als patis disminueix respecte al període dia, moment en el qual s’ha avaluat un nombre més alt de patis. En l’assignació de nivells sonors a cadascun dels tipus de patis amb activitat, s’han considerat rangs de nivells sonors per sobre dels 50 dB(A), motiu pel qual no hi ha resultats estadístics en el rang 40-50 dB(A). La població que no està afectada pels nivells sonors generats als patis s’ha inclòs en el rang de < 40 dB(A). 70 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.5 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS - Rambla del Poblenou i carrers limítrofs, alguns considerats com a eixos comercials. Aquesta rambla juntament amb el carrer de Marià Aguiló es consideren uns dels eixos comercials més importants del districte, i s’hi generen nivells Per elaborar l’estudi de carrers de vianants s’han seleccionat 117 trams de carrer al districte de Sant Martí. sonors més elevats quan els comerços estan oberts. - També cal destacar una altra zona per als vianants i comercial entre la plaça del Mercat i el carrer de Rogent. - I, finalment, una zona més dispersa al barri de la Verneda i la Pau on les places interiors dels edificis són els carrers de vianants més destacats. Per a l’estudi de carrers de vianants només s’han considerat els períodes dia i tarda. En el període nit s’ha dut a terme l’estudi només als carrers afectats pel soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, els resultats del qual es presenten a l’apartat corresponent a soroll d’oci. Tampoc no s’ha analitzat el període global. 11.5.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 123. Carrers de vianants del districte. La característica comuna d’aquests carrers és que són àrees per a vianants amb trànsit restringit. El soroll que s’hi genera es deu sobretot al pas de gent, tant en zones on hi ha activitat comercial com en zones on no n’hi ha. Normalment es tracta de petits comerços situats en els baixos. S’han exclòs d’aquest estudi altres carrers i eixos comercials amb un volum elevat de gent, però en els quals el soroll del trànsit emmascarava el soroll generat pels vianants i les activitats existents. El paràmetre de mesura ha estat l’L90, perquè és un paràmetre que permet avaluar el soroll de fons generat en aquests carrers excloent-hi sorolls puntuals (crits, clàxons, etc.) que poden fer que s’incrementi significativament el Leq i no aportar un resultat representatiu del soroll al carrer. Imatge 124. Nivells sonors als carrers de vianants del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). El carrer amb més afectació és la rambla del Poblenou, amb nivells d’entre 55 i 60 dB. En les altres tres zones comentades Aquests carrers s’han classificat en diversos tipus, els quals, juntament amb els nivells sonors característics, s’indiquen a anteriorment, els nivells sonors se situen per sota de 55 dB(A). continuació: TIPUS NIVELL SONOR EXEMPLE Tipus 1 L90 inferior a 45 dB(A) Passatge de Maria Llimona Tipus 2 L90 entre 45 i 50 dB(A) Avinguda del Bogatell Tipus 3 L90 entre 50 i 55 dB(A) Passeig Marítim del Port Olímpic Tipus 4 L90 entre 55 i 60 dB(A) Rambla del Poblenou Tipus 5 L90 superior a 60 dB(A) No s’aplica en aquest districte Taula 40. Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). S’ha observat que els principals carrers de vianants es concentren en quatre zones del districte: - Port Olímpic i passeig Marítim del Port Olímpic. Zona amb aglomeració de persones perquè és un passeig habitual per als turistes, sobretot a l’estiu. 71 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.5.2 Le, PERÍODE TARDA 11.5.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població exposada al soroll generat als carrers de vianants: Districte 10: Sant Martí Població total: 236163 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 220173 93,23 <40 40 - 45 7334 3,11 40 - 45 45 - 50 4756 2,01 45 - 50 50 - 55 3348 1,42 50 - 55 55 - 60 55 - 60 552 0,23 60 - 65 60 - 65 0 0,00 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 222189 94,08 <40 40 - 45 7243 3,07 40 - 45 45 - 50 4127 1,75 45 - 50 50 - 55 1290 0,54 50 - 55 Imatge 125. Nivells sonors als carrers de vianants del districte com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). 55 - 60 55 - 60 1314 0,56 60 - 65 El carrer amb més afectació en horari tarda és la rambla del Poblenou; tot i això, s’observa que a les tardes el soroll 60 - 65 0 0,00 65 -70 s’incrementa a la zona del port respecte al període dia. En la resta de carrers de vianants els nivells sonors disminueixen en 65 - 70 0 0,00 70 - 75 la major part dels casos respecte al període dia. 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Taula 41. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. Avaluant els resultats estadístics per a carrers de vianants, es pot concloure el següent: - No hi ha població exposada a més de 60 dB(A) per als períodes dia i tarda. - Per al període dia només un 1,65% de la població del districte està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 60 dB(A), i per al període tarda, només un 1,1%. - En període dia un 93,23% de la població, i en període tarda un 94,08% de la població, no està exposada a nivells sonors per sobre dels 40 dB(A) deguts al soroll generat en els carrers de vianants, de manera que es considera que la influència d’aquest focus sonor en el MES del districte no és significativa. - Es detecten nivells més elevats en carrers amb comerç en horari de dia, i en carrers amb oci es detecten nivells més elevats per al període de tarda i nit. 72 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.6.1 Ln, PERÍODE NIT 11.6 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES A continuació s’analitzen les tres zones d’oci principals al districte de Sant Martí: Per elaborar l’estudi de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones s’han seleccionat 23 trams de carrer al districte de Sant Martí. TRIANGLE LÚDIC EN PERÍODE NIT (Ln) Imatge 126. Localització de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. Imatge 127. Nivells sonors en període Ln, període nit, al Triangle lúdic (detall plànol núm. 14). L’oci nocturn i aglomeració de persones se situa principalment en tres zones al districte de Sant Martí: - Triangle lúdic: és la zona més àmplia i se situa a l’àrea més immediata als carrers de Pere IV i dels Almogàvers, on hi El Triangle lúdic és una zona d’oci caracteritzada per la concentració de diversos locals musicals i discoteques. Aquest oci ha un elevat nombre de locals d’oci nocturn. està molt relacionat amb la programació d’una gran discoteca que es troba en aquesta ubicació. Els carrers amb més - Port Olímpic: és la zona amb nivells sonors més elevats de soroll nocturn del districte, al voltant dels molls de la qual afectació en el Triangle lúdic són el carrer dels Almogàvers i el carrer de Pamplona. En aquesta zona, el soroll del trànsit pot s’ubiquen diversos restaurants i bars amb terrasses a l’exterior. A causa de la seva proximitat a la zona de clubs del emmascarar el soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones a causa de la coexistència dels dos focus. No obstant això, el districte de Ciutat Vella, hi ha un elevat flux de gent entre aquests dos districtes. soroll del trànsit perd presència a mesura que avança la nit, quan es pot distingir més el soroll produït per l’oci. - Rambla del Poblenou: carrer de vianants on la principal font de soroll són les terrasses dels bars i restaurants de la zona. Aquest estudi se centra en la nit, perquè es tracta de l’oci nocturn i aglomeració de persones; per això, els períodes Ld, Le i Lden no hi són representats. El paràmetre de mesura ha estat l’L90, perquè és un paràmetre que permet avaluar el soroll de fons generat en aquests carrers excloent-hi sorolls puntuals (crits, clàxons, etc.) que poden fer que s’incrementi significativament el Leq i no aportar un resultat representatiu del soroll al carrer. En la taula següent es mostren els tipus utilitzats en la classificació de carrers en funció de les seves característiques i del nivell de soroll assolits, així com exemples de carrer per a cada tipus. Tampoc no s’ha analitzat el període global. NIVELL SONOR EXEMPLE L90 inferior a 45 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 entre 45 i 50 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 entre 50 i 55 dB(A) Carrer de Joan d’Àustria L90 entre 55 i 60 dB(A) Rambla del Poblenou L90 entre 60 i 65 dB(A) Carrer de Pamplona L90 superior a 65 dB(A) Passeig Marítim del Port Olímpic Taula 42. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). 73 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí PORT OLÍMPIC EN PERÍODE NIT (Ln) RAMBLA DEL POBLENOU EN PERÍODE NIT (Ln) Imatge 128. Nivells sonors en període Ln, període nit, al Port Olímpic (detall plànol núm. 14). Imatge 129. Nivells sonors en període Ln, període nit, a la rambla del Poblenou (detall plànol núm. 14). La zona d’oci del Port Olímpic concentra molt flux de persones, perquè no solament s’hi ubiquen grans discoteques sinó que La rambla del Poblenou es caracteritza pel fet de ser un carrer de vianants amb una nombrosa presència de terrasses i que també és una zona de terrasses i restaurants enfocats majoritàriament al turisme, per la qual cosa es pot parlar d’un oci té un nivell d’oci inferior a la resta de zones. L’oci present, atès que és un carrer de vianants, es troba al llarg de tota la via, mixt. A causa d’això, els horaris d’afluència de gent són diversos i es divideixen al llarg de tota la nit. fonamentalment a la part central. 74 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.6.2 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES CARRER AMB BARS MUSICALS, DISCOTEQUES I INTENSA AGLOMERACIÓ DE GENT (exemple: carrer de Pere IV, 72) Per exemplificar els tipus de carrers d’oci s’han seleccionat dues mesures de llarga durada situades en punts de la ciutat que Total any 80 es caracteritzen pel fet de tenir com a focus de soroll principal l’oci nocturn i l’aglomeració de persones: 75 CARRER AMB TERRASSES (exemple: rambla del Poblenou, 44) 70 Total any 80 65 75 60 70 55 65 50 60 45 55 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 60,2 62,2 62,6 62,6 62,7 62,9 62,2 62,1 61,1 61,9 61,9 62,3 61,2 60,3 58,1 56,6 54,3 53,6 53,3 53,5 51,7 50,8 55,1 58,1 Dimarts 62,0 63,6 62,6 63,5 63,0 63,9 63,2 62,2 62,3 62,4 61,9 62,2 61,4 59,8 58,3 56,6 55,1 53,5 53,3 53,7 52,3 51,4 54,8 58,0 50 Dimecres 60,4 63,3 63,0 63,1 63,3 63,4 63,2 62,2 61,8 62,1 62,1 62,3 61,7 60,3 58,0 56,7 55,8 55,9 56,3 55,2 52,6 51,9 55,7 58,4 Dijous 59,9 63,0 62,6 62,8 63,2 63,6 63,3 62,3 61,6 62,2 62,0 62,0 61,7 60,3 58,8 57,1 56,6 56,3 55,8 54,4 54,7 52,7 54,9 58,1 Divendres 60,6 63,2 63,4 63,6 63,1 62,6 62,7 62,1 62,1 62,0 61,8 61,6 61,2 60,2 58,9 58,2 57,5 60,4 63,2 64,4 64,1 59,0 55,6 57,6 Dissabte 57,1 58,1 59,3 59,6 61,2 62,1 60,8 59,9 58,9 58,8 58,8 59,2 58,2 58,3 58,8 57,4 58,7 64,9 68,6 69,0 68,0 60,7 55,7 57,1 45 Diumenge 57,1 57,4 58,5 58,0 58,9 59,0 58,8 58,1 57,1 57,7 58,5 58,1 57,5 57,6 56,8 56,6 55,6 55,9 52,8 53,2 52,4 50,0 54,9 58,1 40 Imatge 131. Evolució del soroll 24 hores al carrer de Pere IV, 72. 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 63,2 66,1 64,2 64,3 65,3 66,1 65,5 62,3 64,3 65,7 65,6 66,4 66,5 65,5 63,1 63,1 61,5 60,3 56,8 55,6 51,2 50,8 51,7 55,3 Dimarts 61,7 66,0 65,4 65,5 64,9 65,7 65,1 62,9 65,3 67,4 66,9 66,0 66,2 64,9 63,0 62,7 61,7 61,0 58,5 60,0 56,2 54,1 52,3 56,0 Analitzant els resultats del gràfic, s’observa el següent: Dimecres 64,8 66,6 65,8 65,5 66,0 65,8 64,9 61,6 65,3 66,7 67,2 66,0 66,1 65,0 63,5 64,7 62,8 60,3 57,6 55,0 51,2 49,6 51,2 55,4 Dijous 61,4 65,8 65,0 64,5 65,4 66,6 66,0 62,6 64,0 65,5 66,3 65,9 66,2 65,1 64,0 66,3 63,5 61,3 58,9 57,7 53,2 50,5 52,0 56,5 Divendres 64,4 66,8 63,9 65,1 65,0 65,6 64,6 62,3 64,6 66,5 65,9 66,2 66,0 65,7 64,7 66,1 65,0 64,6 61,4 58,6 56,4 52,7 51,8 54,2 - Dies laborables: Dissabte 62,2 60,8 60,4 61,8 63,3 65,0 64,4 62,6 62,1 65,0 64,6 65,8 66,9 67,0 65,8 66,1 65,7 64,7 63,0 58,6 54,5 51,7 50,9 52,4 Diumenge 62,1 61,8 59,0 60,0 61,4 63,8 64,2 62,9 61,7 63,9 65,4 67,0 68,5 67,2 65,1 65,7 62,0 60,0 57,4 53,7 50,7 51,4 52,1 56,7 - Els nivells sonors els dies laborables es mantenen pràcticament estables durant el període dia entre 65 i 70 dB(A), i Imatge 130. Evolució del soroll durant 24 hores a la rambla del Poblenou, 44. són uns 5 dB(A) més baixos els caps de setmana en aquest mateix període horari (degut sobretot a la influència del soroll del trànsit). Analitzant els resultats del gràfic, s’observa el següent: - Caps de setmana: - Dies laborables: - Hi ha una clara diferenciació de les nits dels divendres i dissabtes respecte a la resta dels dies de la setmana (de dilluns a dijous). - Els nivells sonors són pràcticament constants al llarg del període dia (aproximadament 65-67 dB(A)), i disminueixen 5 Mentre que entre les 00.00 i les 4.00 hores del matí els nivells sonors són baixos durant la setmana (per sota de 56 dB(A) a les 14.00 hores. dB(A)), la tendència és contrària el cap de setmana, i s’arriben a assolir nivells de 69 dB(A). - Caps de setmana: - Els caps de setmana hi ha un nivell sonor més baix entre les 7.00 i les 13.00 hores que els dies laborables. CARRER AMB DISCOTEQUES I SALES DE CONCERTS (exemple: carrer dels Almogàvers, 120) - Entre les 22.00 i les 2.00 hores s’observa que els caps de setmana (nits de divendres i dissabte) hi ha un increment de Total any gairebé 5 dB(A) respecte als dies laborables, degut principalment a l’augment de l’activitat en les terrasses de la zona. 80 75 70 65 60 55 50 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 67,3 68,4 68,0 67,0 67,2 67,4 67,1 66,8 67,0 66,9 67,0 68,0 67,2 66,2 64,3 63,5 61,4 59,9 58,5 57,9 58,2 56,2 60,8 62,5 Dimarts 67,3 68,7 67,8 67,0 67,4 66,9 67,1 67,0 66,9 67,0 66,8 68,3 67,9 65,5 64,7 63,2 62,5 60,1 58,9 58,3 58,8 56,3 61,5 62,7 Dimecres 68,0 68,5 68,4 67,6 68,2 67,8 68,0 68,4 67,5 66,8 67,6 67,9 67,5 66,6 64,8 63,0 63,5 63,6 65,6 63,7 62,5 62,3 68,4 64,1 Dijous 67,2 68,4 67,8 67,2 67,5 67,3 67,4 66,9 67,1 66,8 67,3 68,0 66,8 66,1 65,3 63,4 63,3 62,2 62,3 61,5 61,6 59,7 63,4 63,6 Divendres 67,3 68,5 67,6 67,0 67,0 67,0 67,4 67,1 67,4 66,8 66,7 66,9 67,1 66,1 65,5 64,3 63,8 63,9 65,6 65,4 65,1 63,5 64,0 66,8 Dissabte 62,9 63,7 65,6 65,0 65,1 65,4 64,7 64,2 63,1 63,5 64,3 64,4 64,2 64,4 64,0 63,7 64,1 65,5 65,9 68,0 68,1 64,6 64,0 68,1 Diumenge 62,3 62,5 64,0 64,1 64,8 64,3 63,9 64,3 62,6 62,8 63,8 64,0 63,6 63,6 62,7 62,6 61,4 60,4 60,0 58,6 57,4 56,8 60,4 63,0 Imatge 132. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer dels Almogàvers, 120. 75 dB dB dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Analitzant els resultats del gràfic, s’observa el següent: L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors - Els nivells mitjans de soroll respecte al gràfic anterior (carrer amb bars musicals) són més elevats. a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la que es mostra en la imatge següent: - Els nivells sonors els dies laborables es mantenen pràcticament estables durant el període dia entre 65 i 70 dB(A), i són uns 5 dB(A) més baixos els caps de setmana en aquest mateix període horari (degut sobretot a la influència del soroll del trànsit). - En període nit hi ha una dispersió més gran de resultats en funció del dia de la setmana, i en línies generals s’observa que en els dies laborables el nivell sonor descendeix uns 10 dB(A) respecte als nivells sonors existents en període dia i, en canvi, els caps de setmana aquests nivells sonors amb prou feines disminueixen, i en algun cas, com les nits del divendres al dissabte, es veuen incrementats. - Hi ha un clar augment dels nivells sonors les nits dels divendres i dissabtes respecte a la resta de dies de la setmana, característica típica de les zones de discoteques i sales de concerts, per bé que els dimecres i dijous també s’aprecia, encara que en grau menor, un increment dels nivells sonors respecte als dilluns, dimarts i diumenges. Això és pel fet que a la zona hi ha alguna sala de concerts que també obre la nit dels dimecres i dijous. 11.6.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. Districte 10: Sant Martí Població total: 236163 Ln Imatge 133. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 230963 97,80 <40 - En la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll d’oci nocturn i aglomeració de 40-45 1528 0,65 40 - 45 persones és el Parc i la Llacuna del Poblenou, amb prop d’un 4,2% de població afectada per nivells superiors a 55 45 - 50 832 0,35 45 - 50 dB(A). 50 - 55 1299 0,55 50 - 55 55 - 60 1140 0,48 55 - 60 60 - 65 60 - 65 401 0,17 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Taula 43. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i aglomeració de persones. Avaluant els resultats estadístics per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones, es pot concloure el següent: - Observant el MES, visualment s’observa que el soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones hauria de ser significatiu en aquest període, si bé en localitzar-se en zones on no hi ha habitatges, com el Port Olímpic, l’afectació sobre la població és gairebé inexistent. - No obstant això, la sensibilitat sobre la percepció del soroll en el període nit augmenta i, per tant, s’ha de tenir en gran consideració el tractament d’aquesta font; per això, l’Ajuntament desenvolupa altres accions per controlar el soroll. - El percentatge de població afectada per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a nivells sonors superiors a 55 dB(A) és inferior a l’1% de la població del districte. - Cal destacar que, per exemple, el carrer de Pere IV presenta nivells sonors més elevats de nit que de dia, a causa de l’oci nocturn. 76 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.7 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS - La Gran Esplanada Amb una superfície total de 84.000 m², la Gran Esplanada és un lloc on se celebren actes de gran format i muntatges 11.7.1 ZONA ESPECIAL DEL FÒRUM espectaculars amb una afluència massiva de públic. Aquesta superfície també ofereix la possibilitat d’acotar zones. El Fòrum de Barcelona està situat al districte de Sant Martí, en el límit municipal de la ciutat de Barcelona amb Sant Adrià de Consta de diversos espais com el Bosc de Columnes, amb una superfície de més de 15.000 m², on es poden crear diferents Besòs, i és una de les zones recreatives més importants de la ciutat. Té capacitat per a 65.000 persones al mateix temps, i és ambients per a tot tipus d’actes, i els Ocellets, amb estructures cobertes dins de la Gran Esplanada i una superfície de 1.200 un espai emblemàtic de la ciutat on s’ofereix una variada i àmplia oferta d’oci. m². Imatge 136. La Gran Esplanada. - Parc dels Auditoris És un gran espai de més de 12.000 m² a l’aire lliure subdividit en dos auditoris de diferents capacitats i un passeig que els uneix, a cel obert i al costat del mar. Auditori Gran: és l’escenari natural dels grans concerts a l’aire lliure en el Parc del Fòrum. Té una superfície de 4.950 m², i també s’hi celebren fires i altres tipus d’actes aprofitant les graderies fixes amb una capacitat de fins a 3.500 persones. Auditori Petit: té una superfície de 1.450 m² i unes graderies fixes amb capacitat per a 1.500 persones, i s’hi celebren actes més intimistes. Imatge 134. Plànol del Parc del Fòrum. El Parc del Fòrum ofereix diferents espais susceptibles d’oferir actes de naturalesa diversa: - Plaça de Leonardo da Vinci, plaça dels Afusellats i plaça d’Ernest Lluch i Martín - La Gran Esplanada - Parc dels Auditoris - Les carpes del Parc del Fòrum - Plaça de Leonardo da Vinci, plaça dels Afusellats i plaça d’Ernest Lluch i Martín La plaça de Leonardo da Vinci dona accés al Parc del Fòrum entre dos dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, l’edifici del Museu de Ciències Naturals i el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, i culmina a la plaça dels Afusellats, de 7.000 m². Imatge 137. Auditoris del Fòrum. La plaça d’Ernest Lluch i Martín també ofereix un accés directe a l’esplanada, entre l’edifici del Museu de Ciències Naturals i - Les Carpes el nou edifici de Telefónica. Hi ha dues grans carpes connectades entre elles per poder oferir actes de diferents formats. Tant la plaça de Leonardo da Vinci com la plaça d’Ernest Lluch i Martín presenten una longitud de més de 200 metres per La carpa gran té una superfície de 614 m² i la carpa petita, de 249 m². una amplària de 50, i en totes dues places se celebren fires, exposicions, i molts altres tipus d’actes. Imatge 138. Carpes del Fòrum. Imatge 135. Places del Parc del Fòrum. 77 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Oci i aglomeració de persones Encara que a la zona del Fòrum se celebren diversos esdeveniments amb nivells sonors elevats, especialment els concerts de música en directe i els festivals, el fet que no hi hagi edificis residencials confrontants, que s’exigeixi per part de l’Ajuntament la limitació sonora d’aquests esdeveniments, així com que aquests esdeveniments se celebrin de manera puntual en dates concretes al llarg de l’any i durant uns períodes de temps acotats (els dies de celebració de concerts i festivals amb gran afluència de gent són únicament uns 30 dies a l’any i alguns només durant unes hores), fa que la seva influència en el soroll total de la zona, avaluat en un període anual, no sigui significativa i es vegi emmascarada pel soroll procedent del trànsit de la zona, sobretot de la ronda del Litoral i l’avinguda d’Eduard Maristany. Soroll del trànsit Es pot accedir a la zona del Fòrum amb transport privat (hi ha gairebé 4.000 places d’aparcament de pagament a l’entorn i un aparcament per a més de 135 autocars), però també s’hi pot arribar amb transport públic: hi ha diverses línies d’autobús urbà, així com també la línia 4 del metro (estació Maresme-Fòrum) i la línia T4 del tramvia (estació Fòrum). La parada de la línia del tramvia és a l’avinguda d’Eduard Maristany, per la qual cosa la gent que es desplaça d’aquesta parada a la zona del Fòrum amb prou feines circula per zones habitades i, per tant, gairebé no genera afectació acústica en aquesta zona. També hi ha una parada de metro a l’acabament de la rambla de Prim, propera al Fòrum. Entre la zona del Fòrum i la zona residencial propera hi ha diverses vies, que són les que tenen influència acústica en la zona residencial. Imatge 140. Nivells sonors a la zona del Fòrum. Ln, període nit. Soroll total (detall plànol núm. 19.1.c). Com es pot observar, la principal afectació en el còmput anual en els edificis habitats propers al Fòrum es deu principalment al trànsit i no a les activitats que es desenvolupen al Fòrum. Imatge 139. Nivells sonors a la zona del Fòrum. Ld, període dia. Soroll total (detall plànol núm. 19.1.a). 78 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.7.2 ZONA DEL PORT OLÍMPIC Al districte de Sant Martí s’hi ubica la zona del Port Olímpic. En aquesta zona, corresponent principalment al moll de Mestral i el moll de Gregal, s’hi localitzen diversos locals d’oci i restauració, els quals tenen activitat exterior amb terrasses. ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS El nivell sonor generat en aquestes zones es deu principalment al públic que hi acudeix a gaudir de l’oci tant en període diürn com a nocturn. En aquesta zona es poden arribar a generar en determinats moments nivells sonors superiors a 70 dB(A) en períodes nocturns. Imatge 142. Nivells sonors a la zona del Port Olímpic. Ln, període nit (detall plànol núm. 19.2.c). En període nit, a més del trànsit també té una gran influència el soroll d’oci i aglomeració de persones en aquesta zona. La influència sonora d’aquesta zona als edificis habitats de l’entorn no és rellevant en el còmput anual degut en part a la distància que hi ha respecte a ells, i al fet que el nivell sonor que es genera en aquesta zona queda emmascarat pel soroll del trànsit quan arriba a la zona residencial. 11.7.3 PLATGES DESCRIPCIÓ Al districte de Sant Martí hi ha diverses platges, entre les quals es troben les següents: Imatge 141. Nivells sonors a la zona del Port Olímpic. Ld, període dia (detall plànol núm. 19.2.a). - platja de Llevant, En aquesta zona, en període diürn el principal soroll existent és degut al trànsit de vies pròximes. - platja de la Nova Mar Bella, - platja de la Mar Bella, - platja de la Nova Icària i - platja del Bogatell. 79 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí CENTRES SANITARIS No s’han identificat centres sanitaris al districte. Taula 45 Centres sanitaris identificats al districte de Sant Martí. Imatge 143. Platges del districte de Sant Martí. A aquestes platges s’hi pot arribar amb transport privat i també amb transport públic, especialment amb diverses línies d’autobús i la línia 4 del metro, amb parades a Ciutadella / Vila Olímpica, Bogatell, Llacuna, Poblenou, Selva de Mar i El Maresme / Fòrum). Les parades de metro estan una mica allunyades de la platja. ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS A la zona de platges i passeig marítim, els nivells sonors, amb caràcter general, no superen els 60 dB(A) en període diürn. S’ha comprovat que a les platges i els seus passejos, en horari diürn, hi pot haver entre 3 i 6 dB(A) de diferència entre l’hivern i l’estiu, i el soroll generat a la zona de la sorra de caràcter principalment estacional és causat per l’existència de banyistes. En període nocturn amb prou feines hi ha activitat a les platges i la seva contribució sonora és nul·la, excepte a les zones on hi ha guinguetes que obren fins a les 2.00 hores. Tenint en compte aquest fet, així com la llunyania de les platges a edificis habitats, i l’existència de l’avinguda Litoral entre aquests edificis i les platges, la qual és el principal focus sonor de la zona, es considera que l’afectació del soroll generat a les platges sobre els edificis habitats és pràcticament irrellevant. 11.8 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES Els centres educatius i els centres sanitaris són recintes en els quals es mira d’evitar que el soroll ambiental de l’exterior repercuteixi negativament en el confort de l’alumnat que hi desenvolupa activitats lectives (en el cas de centres educatius) o en el descans dels pacients (en el cas d’hospitals). Al districte de Sant Martí s’han identificat els receptors sensibles que es detallen a les taules següents: CENTRES EDUCATIUS Infantil de 0 a 3 anys Infantil de 3 a 6 anys Primària de 6 a 12 anys Secundària de 12 a 16 anys Batxillerat de 16 a 18 anys FP de grau mitjà de 16 a 18 anys FP de grau superior de més de 18 anys Universitats de més 18 anys Educació especial Taula 44. Tipus de centres educatius identificats al districte de Sant Martí. 80 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.8.1 CENTRES EDUCATIUS Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius del districte de Sant Martí en horari diürn es poden observar en el mapa següent: Al districte de Sant Martí hi ha els centres educatius següents: Imatge 145. Nivells sonors i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a i 3). Imatge 144. Ubicació de centres educatius (plànol núm. 3). Com es pot observar, els nivells sonors als quals estan exposats aquests centres educatius estan vinculats directament amb la seva ubicació, ja que els que es troben a prop de grans infraestructures o de carrers amb un trànsit elevat (per exemple l’Escola Dovella, al costat del carrer de Mallorca) estan exposats a nivells sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit o per a vianants (per exemple l’Escola Els Porxos a la plaça d’Eduard Torroja). La diferència dels nivells sonors entre els dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). L’exposició sonora dels centres educatius localitzats al districte de Sant Martí, percentualment per rang, és la següent: Distrit: Sant Martí Centres Educatius total: 133 habs. Ld dBA Centres Educatius % <40 Distribució de Centres Educatius (%) <40 0 0,0 40 - 45 40,0 40 - 45 2 1,5 35,0 45 - 50 45 - 50 9 6,8 30,0 50 - 55 50 - 55 12 9,0 25,0 55 - 60 55 - 60 37 27,8 20,0 60 - 65 60 - 65 50 37,6 15,0 65 - 70 65 - 70 18 13,5 10,0 70 - 75 70 - 75 5 3,8 5,0 75 - 80 0 0,0 0,0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0 0,0 >80 Taula 46. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. 81 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Com es pot observar, la major part dels centres educatius del districte estan exposats a nivells sonors d’entre 60-65 dB(A) 11.9 SOROLL TOTAL (un 37,6% dels centres), i un 65,4% dels centres està exposat a nivells sonors d’entre 55 i 65 dB(A). Per a l’elaboració del mapa de soroll total s’han tingut en compte totes les fonts sonores estudiades en apartats anteriors. A més, s’ha dut a terme un estudi a l’exterior d’alguns centres amb l’objecte de determinar la variació de nivells sonors en els moments d’entrada i sortida de l’alumnat a aquests centres i en els moments en què l’alumnat és dins del centre Al districte de Sant Martí s’ha comprovat que, en major o menor mesura, tenen influència en el MES els focus sonors educatiu. següents: Els resultats obtinguts han estat els que es mostren a la taula següent: - Trànsit - Indústria LAeq Diferència BARRI Centre Educatiu ADREÇA Núm. Període mesura dB(A) dB(A) - Grans infraestructures - Patis interiors d’illa Besos i el Maresme Institut Rambla Prim Carrer Cristóbal de Moura 223 Dia hora punta 65,9 5,9 - Ferrocarril i tramvia - Zones especials: Besos i el Maresme Institut Rambla Prim Carrer Cristóbal de Moura 223 Dia hora vall 60,0 Camp de l'Arpa del Clot Escola Dovella Carrer Mallorca 595 Dia hora punta 74,7 3,9 - Oci nocturn i aglomeració de persones o Port Olímpic Camp de l'Arpa del Clot Escola Dovella Carrer Mallorca 595 Dia hora vall 70,8 Clot Escola La Farigola del Clot Carrer d'Hernan Cortes 6 Dia hora punta 70,0 9,5 - Carrers de vianants o Platges Clot Escola La Farigola del Clot Carrer d'Hernan Cortes 6 Dia hora vall 60,5 Parc i la Llacuna del Poblenou Institut Maria Espinalt Carrer de la Llacuna 87 Dia hora punta 66,2 - Parcs o Fòrum 6,7 Parc i la Llacuna del Poblenou Institut Maria Espinalt Carrer de la Llacuna 87 Dia hora vall 59,5 Poblenou Centre Educatiu Asunción de Nuestra SeñoRrambla del Poblenou 94_96Dia hora punta 60,5 4,3 A continuació, es presenta una imatge del mapa de soroll resultant de la suma de tots els focus sonors avaluats per a Poblenou Centre Educatiu Asunción de Nuestra SeñoRrambla del Poblenou 94_96Dia hora vall 56,2 Poblenou Escola Les Acacies Carrer Pujades 252 Dia hora punta 67,1 cadascun dels períodes sonors d’avaluació: 0,9 Poblenou Escola Les Acacies Carrer Pujades 252 Dia hora vall 65,7 Poblenou Escola Sant Martí Carrer Sant Joan de Malta 130 Dia hora punta 64,0 11.9.1 Ld, PERÍODE DIA 7,1 Poblenou Escola Sant Martí Carrer Sant Joan de Malta 130 Dia hora vall 56,9 Provençals del Poblenou Escola Provençals Carrer Perú 105 Dia hora punta 66,2 2,3 Provençals del Poblenou Escola Provençals Carrer Perú 105 Dia hora vall 63,9 Sant Marti de Provençals Escola La Caixa Carrer d'Andrade 182 Dia hora punta 68,3 7,8 Sant Marti de Provençals Escola La Caixa Carrer d'Andrade 182 Dia hora vall 60,5 Verneda i la Pau Escola d'Educació Infantil El Petit Santa MaCriarrer Concili de Trento 293 Dia hora punta 61,0 1,4 Verneda i la Pau Escola d'Educació Infantil El Petit Santa MaCriarrer Concili de Trento 293 Dia hora vall 59,6 Vila Olimpica del Poblenou Escola Antoni Brusi Carrer Sardenya 33 Dia hora punta 65,7 10,8 Vila Olimpica del Poblenou Escola Antoni Brusi Carrer Sardenya 33 Dia hora vall 54,9 Taula 47. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. S’observa que en tots els casos el nivell sonor en el moment d’entrada i sortida del centre educatiu s’incrementa respecte al moment en què els alumnes són a les aules, si bé aquest increment no és homogeni en tots els casos. Alguns dels factors que influeixen en el fet que l’increment del nivell sonor a la zona d’entrada i sortida dels centres educatius sigui més gran o més petit són els següents: - Existència d’un trànsit elevat a la zona d’accés al centre educatiu. En aquests casos, l’increment de nivell sonor en els moments d’entrada i sortida normalment és inferior i s’assembla al que hi ha quan l’alumnat és a classe. - Zona d’accés a carrers de vianants o amb poc trànsit. En aquests casos l’increment de nivell sonor és més gran. - Forma d’accés als centres. En els centres on els alumnes romanen a la zona d’entrada abans d’accedir a les classes, el nivell sonor que es genera a l’exterior és més elevat que en els casos en què l’alumnat va entrant a l’interior del centre a mesura que va arribant. De totes maneres, aquests moments d’entrada i sortida són puntuals al llarg del dia i únicament ocorren en període lectiu, per la qual cosa la seva influència en el MES és pràcticament irrellevant, ja que el MES s’elabora per a tot un període anual (en el qual hi ha tant períodes lectius com períodes no lectius) i s’hi té en compte tot el període dia (de 7.00 a 21.00 hores). Així doncs, els nivells sonors generats en moments molt puntuals (entrada/sortida), encara que en aquests moments puguin ser elevats, en el còmput de tot el període dia no tenen gaire influència, i queden emmascarats pels sorolls més continus d’altres focus sonors, sobretot el soroll del trànsit. Imatge 146. Nivells sonors de soroll total al districte de Sant Martí. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). De l’anàlisi del mapa de soroll total en període dia, en conjunt amb els estudis elaborats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que es detallen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període dia és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors que hi ha al districte. - El nivell del soroll del trànsit és pràcticament constant al llarg del període dia i no registra variacions significatives. - En les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple, carrers de Pujades, de Pallars, de Pere IV, de la Llacuna, del Taulat, de Zamora, de la Independència o de Bilbao), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors d’entre 70 i 75 82 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen en les façanes dels edificis més propers, solen ser d’un rang més baix 11.9.2 Le, PERÍODE TARDA (65-70 dB(A)). - En les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A). Grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple la ronda del Litoral, la gran via de les Corts Catalanes i l’avinguda Meridiana, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A) i fins i tot a 80 dB(A) en les mateixes vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de molts factors (distància de les vies als edificis, que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 75 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per sota de 65 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. Ferrocarril i tramvia - El soroll del ferrocarril gairebé no té influència en el districte de Sant Martí, perquè en la seva major part està soterrat. Únicament és apreciable en algun tram entre el carrer de Llull i el carrer dels Almogàvers, i entre el carrer de Tànger i el carrer d’Àlaba, on pot haver-hi alguns habitatges exposats a nivells d’entre 60 i 70 dB(A). - El soroll procedent del pas del ferrocarril pel districte de Sant Andreu té influència sobre Sant Martí, per bé que els nivells acústics estan per sota dels 55 dB(A). - El soroll del tramvia no genera en les façanes d’habitatges nivells sonors superiors a 55 dB(A) en carrers amples i 60 dB(A) en carrers més estrets, i queda emmascarat en la seva major part pel soroll del trànsit. Indústria - El soroll industrial és residual i degut principalment a activitats d’emmagatzematge i tallers; a més, queda emmascarat pel soroll del trànsit existent en les vies de les zones industrials considerades. La localització de les zones industrials analitzades en el districte es pot veure a l’apartat d’anàlisi de soroll industrial. Parcs - El soroll generat als parcs no té influència en els edificis del seu entorn. S’ha comprovat que a l’interior dels parcs, sobretot els que són a prop de vies amb trànsit elevat i sense grans dimensions, els nivells sonors són deguts principalment al soroll del trànsit. Imatge 147. Nivells de soroll total al districte de Sant Martí. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). Patis interiors d’illa Els resultats i les conclusions que aporta el mapa de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de 21.00 a - El soroll generat als patis interiors d’illa no és elevat, i normalment registren nivells sonors inferiors a 60 dB(A). 23.00 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de - Aquests nivells baixos en els patis interiors d’illa indiquen que disposen de molt bona qualitat acústica (vegeu soroll, que es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll. l’apartat 11.9.6). Carrers de vianants En aquest període, el nivell sonor en els carrers de vianants es redueix considerablement respecte al que hi ha en període - Als carrers de vianants té més influència el soroll dels vianants perquè no hi ha soroll de trànsit o és residual, encara dia i el soroll industrial és nul, perquè en aquest horari pràcticament totes les activitats industrials del districte (magatzems i que els nivells sonors són inferiors a 55 dB(A) excepte en aquells carrers en els quals hi ha activitat comercial tallers) estan parades. significativa i aglomeració de persones, com per exemple la rambla del Poblenou. 83 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.9.3 Ln, PERÍODE NIT Ferrocarril i tramvia - El soroll del ferrocarril gairebé no té influència en el districte perquè en la seva major part està soterrat. Únicament és apreciable en algun tram entre el carrer de Llull i el carrer dels Almogàvers, i entre el carrer de Tànger i el carrer d’Àlaba, on pot haver-hi alguns habitatges exposats a nivells d’entre 50 i 60 dB(A). També hi ha soroll procedent del pas de trens pel districte de Sant Andreu, però acústicament no és significatiu en la població. - El soroll del tramvia no genera a les façanes d’habitatges nivells sonors superiors a 50 dB(A) en aquest període horari i queda emmascarat en la seva major part pel soroll del trànsit; a més, en període nocturn hi ha diverses hores en les quals no circula. Indústria - El soroll industrial en horari nocturn és pràcticament nul en aquest districte, perquè en aquest període horari estan parades pràcticament totes les activitats industrials existents, en la seva major part activitats d’emmagatzematge i tallers. Oci i aglomeració de persones - En aquest període cobra importància el soroll que es produeix a les zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot els caps de setmana; a més, en algunes zones, com per exemple el Triangle lúdic, el Port Olímpic i la rambla del Poblenou, els nivells sonors es poden incrementar les nits dels divendres i dissabtes més de 5 dB(A), i fins i tot més de 10 dB(A), respecte als dies feiners. 11.9.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 148. Nivells sonors de soroll total al districte de Sant Martí. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). Pel que fa al període nit, en conjunt amb els estudis elaborats en els apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que es detallen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període nit és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors que hi ha al districte. - Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels indicadors Ld i Le, com a conseqüència lògica de la reducció del soroll de trànsit durant la nit. - A les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat en horari nocturn (per exemple, els carrers d’Aragó, de Mallorca, de Pujades, de Pallars, de Pere IV, de la Llacuna, del Taulat, de Zamora, de la Independència o de Bilbao), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors en els rangs de 60-65 o 65-70 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen en les façanes dels edificis més propers, solen situar-se en un rang més baix. - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors són inferiors a 60 dB(A) i en molts casos estan per sota de 55 dB(A). Bona part de la contribució del soroll de trànsit al nivell Ln es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i a última hora del període nit (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall en aquest període es troben entre les 3.00 i les 5.00 hores. Imatge 149. Nivells sonors de soroll total en el districte. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). Grans infraestructures En la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per termini del període 24 hores. Aquests resultats estan correlacionats amb els obtinguts per als tres períodes d’avaluació: Ld, exemple la ronda del Litoral, la gran via de les Corts Catalanes i l’avinguda Meridiana, amb nivells sonors superiors a Le i Ln. 65 dB(A) i fins i tot a 70 dB(A) en les mateixes vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de En el càlcul de l’Lden els nivells d’Ld, Le i Ln tenen diferent ponderació, i l’Ln és ponderat amb un increment de 10 dB(A) i l’Le molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles amb un increment de 5 dB(A). Aquest fet fa que, encara que en els períodes tarda i nit els nivells sonors són inferiors que en acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats període dia, en els casos en què la diferència no és superior a 5 dB(A) en període tarda, o 10 dB(A) en període nit, l’Lden (superiors a 70 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per sempre serà més gran o igual que l’obtingut per al període dia, Ld. Aquest fet és habitual en el cas de carrers amb trànsit i sota de 60 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació grans infraestructures, i en el mapa es pot observar que els nivells de soroll representats en carrers i grans infraestructures sobre aquest tema. són iguals o superiors als obtinguts en el mapa de soroll per al període dia. 84 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí En les zones on hi hagi focus sonors que únicament tinguin funcionament en període dia, o que els nivells sonors existents 11.9.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL en període tarda o nit siguin molt inferiors als del període dia (per exemple en l’entorn de col·legis en què no hi hagi influència del soroll del trànsit), pot haver-hi una lleugera disminució dels nivells de soroll per a l’índex Lden respecte a l’índex Ld. Districte 10: Sant Martí Població total: 236163 Igualment, l’índex Lden en la immensa majoria dels casos serà superior a l’índex Le i a l’índex Ln, ja que en el seu càlcul el període dia té molt de pes, perquè té assignades 14 hores enfront de les 2 hores del període tarda i les 8 hores del període nit; a més, és habitual que en el període dia els nivells sonors siguin més elevats que en els períodes tarda i nit. Ld És palpable la penalització de 10 dB(A) que s’aprecia en la influència de l’oci nocturn per a Lden, en què es pot observar un dBA Població exposada % Distribució de la població exposada increment dels nivells de soroll en les zones on hi ha presència d’oci nocturn, com per exemple el Port Olímpic. Quan el valor <40 2234 0,95 d’Ln és elevat, la repercussió per penalització d’aquest període resulta en una incidència més gran en l’Lden. 40 - 45 26904 11,39 <40 45 - 50 32636 13,82 40 - 45 45 - 50 50 - 55 30756 13,02 50 - 55 55 - 60 49526 20,97 55 - 60 60 - 65 47888 20,28 60 - 65 65 -70 32406 13,72 65 -70 70 - 75 13719 5,81 70 - 75 75 - 80 94 0,04 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 7439 3,15 40 - 45 40484 17,14 <40 45 - 50 30278 12,82 40 - 45 45 - 50 50 - 55 30740 13,02 50 - 55 55 - 60 48332 20,46 55 - 60 60 - 65 44341 18,78 60 - 65 65 - 70 27745 11,75 65 -70 70 - 75 6804 2,88 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 54777 23,20 40-45 31785 13,46 <40 45 - 50 31466 13,32 40 - 45 50 - 55 43316 18,34 45 - 50 50 - 55 55 - 60 41072 17,39 55 - 60 60 - 65 27628 11,70 60 - 65 65 - 70 6119 2,59 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 235138 99,57 100,00 >45 219169 92,80 80,00 >50 181673 76,93 >55 149537 63,32 60,00 >60 107245 45,41 40,00 >65 60203 25,49 20,00 >70 23201 9,82 0,00 >75 2133 0,90 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 48. Població exposada a soroll total. 85 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, al 19,57% de la població del districte l’afecten nivells superiors a L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) 65 dB(A), mentre que un 5,81% de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A), i un centenar de persones, (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: que suposa un 0,04% del total del districte, a nivells superiors a 75 dB(A). - Durant el període tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 14,63% de la població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 2,88% a nivells superiors a 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55dB(A) és del 31,68%. - Per a l’indicador Lden, es pot observar com la majoria de la població presenta nivells superiors a 40 dB(A) per a soroll total, i que aquest percentatge disminueix significativament a partir de 70 dB(A). Els resultats de població exposada per barris per al període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població de cada barri a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), són els següents: Imatge 151. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). En la imatge s’observa que en període nit els barris amb més afectació per soroll total són el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Clot i Provençals del Poblenou, amb entre el 40% i el 48% de població afectada per nivells superiors a 55 dB(A). El barri amb menys afectació per soroll total és el Besòs i el Maresme, amb menys del 12,5% de la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A). Imatge 150. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). En la imatge s’observa que en període diürn els barris amb més afectació pel soroll total en el districte són el Parc i la Llacuna del Poblenou i el Clot, amb entre un 30% i un 35% de població afectada per nivells superiors a 65 dB(A). El barri amb menys afectació per soroll total és el Besòs i el Maresme, amb menys d’un 2% de població afectada per nivells sonors per sobre de 65 dB(A). 86 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 11.9.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL En període nit, quan els nivells de soroll ambiental decreixen, les estadístiques del repartiment percentual de la població exposada varien. Per a l’indicador Ln, el 18% de la població està exposada a nivells per sota de 40 dB(A), mentre que per La morfologia de les plantes de les edificacions residencials influeix significativament en el grau d’afectació per soroll sobre de 55 dB(A) el percentatge de població exposada és inferior al 0,5%, la qual cosa indica que disposen de molt bona ambiental al qual estan sotmesos els veïns i les veïnes que les habiten. No és el mateix una edificació on totes les façanes qualitat acústica. siguin exteriors i estiguin exposades directament al soroll ambiental dels carrers confrontants, que una altra edificació amb pati, on a més de les façanes exteriors hi haurà façanes orientades cap a l’interior, en general més protegides i menys Per a l’indicador Lden, les estadístiques evidencien que pràcticament tota la població assignada a patis interiors està exposades al soroll. exposada a nivells superiors a 40 dB(A), mentre que tan sols el 0,30% ho està a nivells que superen els 65 dB(A). Aquest percentatge es redueix al 0,05% per a nivells superiors a 70 dB(A), i als patis interiors del districte no hi ha població exposada En aquest apartat s’ha tingut en compte el soroll existent en tots els patis interiors d’illa del districte (398), a valors per sobre de 75 dB(A) per a aquest indicador acústic. independentment que tinguin activitat (jardí, pista esportiva, etc.) o no. Per als patis amb algun tipus d’activitat (76) s’ha elaborat un estudi en detall a l’apartat 11.4. El districte de Sant Martí es caracteritza pel fet de tenir una morfologia urbanística de grans illes i amplis patis interiors. Això suposa que estadísticament un percentatge important d’estances i dormitoris estiguin orientats a les façanes tranquil·les dels edificis. A efectes estadístics, aquesta circumstància influeix en gran manera en els percentatges de població exposada al soroll ambiental. En la imatge següent es representen els patis interiors que s’han tingut en compte en l’estudi per a aquest districte: Imatge 152 Patis interiors del districte. Per al càlcul de les estadístiques de població afectada al districte de Sant Martí, s’ha estimat que el 28,37% de la població està assignada a façanes interiors, mentre que el 71,63% restant ho està a les façanes exteriors dels edificis. En les estadístiques que es presenten a la pàgina següent es mostren els percentatges de població exposada al soroll als patis interiors del districte per a cada indicador acústic, estructurada per rangs. Els percentatges calculats són relatius al total de població de Sant Martí, de manera que el sumatori dels percentatges de tots els rangs per a cada indicador (Ld, Le i Ln) sumen el 28,37% del total de la població del districte. Per als períodes dia i tarda, a partir de l’anàlisi estadística s’observa que els percentatges de població exposada a nivells sonors per sota de 40 dB(A) són molt baixos (0,26% i 1,97% de la població total del districte, respectivament). La major part de la població assignada als patis interiors per a aquests indicadors està exposada a nivells d’entre 40 i 65 dB(A), mentre que per sobre de 65 dB(A) els percentatges de població exposada són insignificants (0,17 i 0,11%, respectivament). 87 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Districte 10: Sant Martí Població total: 236163 Ld dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 604 0,26 40 - 45 40 - 45 20821 8,82 45 - 50 45 - 50 19830 8,40 50 - 55 50 - 55 8025 3,40 55 - 60 55 - 60 12099 5,12 60 - 65 60 - 65 5142 2,18 65 -70 65 -70 405 0,17 70 - 75 70 - 75 64 0,03 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Pob. Ext. 169173 71,63 Pob. Ext. Le dBA % <40 Població exposada en pati interior <40 4662 1,97 40 - 45 40 - 45 32231 13,65 45 - 50 45 - 50 14207 6,02 50 - 55 50 - 55 4081 1,73 55 - 60 55 - 60 7649 3,24 60 - 65 60 - 65 3903 1,65 65 - 70 65 - 70 257 0,11 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 169173 71,63 Ext. Ln dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 42547 18,02 40-45 40-45 15211 6,44 45 - 50 45 - 50 5150 2,18 50 - 55 50 - 55 2957 1,25 55 - 60 55 - 60 912 0,39 60 - 65 60 - 65 213 0,09 65 - 70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Ext. 169173 71,63 Pob. Ext. Lden dBA Població exposada % Població exposada en pati interior >40 66864 28,31 100,00 >45 54930 23,26 80,00 >50 28442 12,04 >55 15721 6,66 60,00 >60 5317 2,25 40,00 >65 719 0,30 20,00 >70 111 0,05 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 49. Població exposada a soroll total en patis interiors. 88 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES Districte: Sant Martí Longitud de trams total: 185,46 Km habs. Encara que la principal estadística que s’obté amb la informació del MES és el percentatge de població exposada a diferents Ld rangs de nivells sonors, a continuació s’exposen altres estadístiques: dB(A) Longitud exposada (Km) % <40 - Longitud de via per rang de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors assignats a l’eix central de cada tram de via Distribució de la longitud exposada (%) <40 1,40 0,75 40 - 45 (entre cruïlla i cruïlla). 35 40 - 45 1,05 0,56 - Superfície d’igual rang de nivell sonor: s’obté a partir de les corbes isòfones. 45 - 50 30 45 - 50 5,80 3,13 - Longitud de façana exposada als diferents rangs de nivells de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors associats als 50 - 55 25 50 - 55 16,41 8,85 receptors repartits per les façanes de tots els edificis. 55 - 60 20 55 - 60 45,13 24,33 15 60 - 65 Encara que la principal estadística que s’obté amb la informació del MES és el percentatge de població exposada a diferents 60 - 65 53,10 28,63 10 65 - 70 rangs de nivells sonors, a continuació s’exposen altres estadístiques: 65 - 70 46,62 25,14 5 70 - 75 - Longitud de via per rang de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors assignats a l’eix central de cada tram de via 70 - 75 15,32 8,26 0 75 - 80 (entre cruïlla i cruïlla). 75 - 80 0,63 0,34 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 - Superfície d’igual rang de nivell sonor: s’obté a partir de les corbes isòfones. >80 0,00 0 - Longitud de façana exposada als diferents rangs de nivells de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors associats als receptors repartits per les façanes de tots els edificis. Le - dB(A) Longitud exposada (Km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 1,67 0,9 30 40 - 45 40 - 45 1,62 0,87 45 - 50 25 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL 45 - 50 7,90 4,26 50 - 55 50 - 55 27,90 15,04 20 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la longitud de via per rang de soroll, calculada a partir dels nivells sonors 55 - 60 55 - 60 50,80 27,39 15 assignats a cada tram. El tram es defineix com l’eix central de carrer entre cruïlla i cruïlla. El nivell sonor d’un tram s’obté 60 - 65 60 - 65 51,37 27,7 mitjançant la mitjana energètica dels nivells sonors associats als receptors ubicats en façana dels edificis més propers al 10 65 - 70 65 - 70 38,13 20,56 tram. 5 70 - 75 70 - 75 6,08 3,28 Cal destacar que l’estadística s’ha elaborat amb els nivells de soroll total, procedent del conjunt de focus exposats en la 75 - 80 0,00 0 0 75 - 80 <40 40 - 4545 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 6565 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 memòria. >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (Km) % Distribució de la longitud exposada (%) <40 <40 3,16 1,7 30 40 - 45 40 - 45 7,61 4,1 45 - 50 25 45 - 50 27,65 14,91 50 - 55 50 - 55 49,89 26,9 20 55 - 60 55 - 60 52,14 28,11 15 60 - 65 60 - 65 39,84 21,48 10 65 - 70 65 - 70 5,18 2,79 5 70 - 75 70 - 75 0,00 0 75 - 80 0,00 0 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (Km) % Distribució de la longitud exposada (%) <40 <40 0,31 0,17 30 40 - 45 40 - 45 1,00 0,54 45 - 50 25 45 - 50 3,61 1,95 50 - 55 50 - 55 9,90 5,34 20 55 - 60 55 - 60 37,39 20,16 15 60 - 65 60 - 65 52,74 28,44 10 65 - 70 65 - 70 53,59 28,89 70 - 75 25,76 13,89 5 70 - 75 75 - 80 1,15 0,62 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 50. Longitud de vies per rang de soroll (km). 89 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Districte: Sant Martí - Indicador Ld (període dia): La major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 81%, està exposada a Superfície total: 7,43 Km2 habs. nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més baixos, per sota de 45 dB(A), és inferior a l’1,5%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més alts, per Ld sobre de 70 dB(A), és inferior al 10%. dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 - Indicador Le (període tarda): La major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 82%, està exposada <40 0,07 0,95 40 - 45 a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més baixos, per sota 25 40 - 45 0,34 4,63 45 - 50 de 45 dB(A), és aproximadament del 2,5%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més 45 - 50 0,43 5,77 20 50 - 55 alts, per sobre de 70 dB(A), és inferior al 5%; per tant, aquest percentatge disminueix respecte al període dia. 50 - 55 0,89 11,92 15 55 - 60 - Indicador Ln (període nit): La longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) és de 5,92%, i 55 - 60 1,39 18,73 60 - 65 disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit. D’altra 60 - 65 1,63 21,92 10 banda, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa notòriament 65 - 70 65 - 70 1,37 18,5 5 respecte als períodes de dia i de tarda, i és d’un 18% aproximadament. 70 - 75 70 - 75 1,01 13,53 Indicador Lden: Per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, i es dona més pes al període 75 - 80 0,23 3,14 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) >80 0,07 0,9 >80 s’incrementa respecte al període dia (40,5 % enfront de 25,6%). Le dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 S’observa que els nivells sonors en la major longitud de vies es concentren en el rang 50-70 dB(A) per als períodes dia i <40 0,15 2,02 40 - 45 tarda, i en el rang 50-65 dB(A) per al període nit, una situació característica de zones en les quals conviuen carrers amb 25 40 - 45 0,51 6,86 trànsit i carrers de vianants molt concorregudes en tots els períodes horaris. 45 - 50 20 45 - 50 0,51 6,86 50 - 55 50 - 55 0,98 13,19 15 55 - 60 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL 55 - 60 1,50 20,19 60 - 65 60 - 65 1,61 21,67 10 65 - 70 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la superfície exposada als diferents rangs de nivells de soroll al districte 65 - 70 1,33 17,9 5 70 - 75 de Sant Martí, excloent-hi els edificis. 70 - 75 0,66 8,88 75 - 80 0,16 2,15 0 75 - 80 Aquest càlcul s’ha efectuat a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant tot el conjunt de focus sonors tractats <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,02 0,27 >80 per a l’elaboració del MES. Ln dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 0,70 9,47 25 40 - 45 40 - 45 0,54 7,21 45 - 50 45 - 50 0,98 13,17 20 50 - 55 50 - 55 1,42 19,07 15 55 - 60 55 - 60 1,56 20,94 60 - 65 60 - 65 1,40 18,9 10 65 - 70 65 - 70 0,67 8,96 5 70 - 75 70 - 75 0,16 2,12 75 - 80 0,01 0,17 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 0,04 0,54 25 40 - 45 40 - 45 0,21 2,83 45 - 50 20 45 - 50 0,42 5,65 50 - 55 50 - 55 0,69 9,29 15 55 - 60 55 - 60 1,20 16,15 60 - 65 60 - 65 1,59 21,4 10 65 - 70 65 - 70 1,50 20,19 5 70 - 75 1,27 17,09 70 - 75 75 - 80 0,40 5,38 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,11 1,48 >80 Taula 51. Superfície per rang de soroll al districte. 90 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Districte: Sant Martí - Indicador Ld (període dia): La major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 81%, està exposada a Longitud total: 330118,7 m habs. nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més baixos, per sota de 45 dB(A), és inferior a l’1,5%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més alts, per Ld sobre de 70 dB(A), és inferior al 10%. dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longuitud exposada <40 - Indicador Le (període tarda): La major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 82%, està exposada <40 4543,79 1,38 40 - 45 a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més baixos, per sota 25 40 - 45 49663,54 15,04 45 - 50 de 45 dB(A), és aproximadament del 2,5%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més 45 - 50 46138,24 13,98 20 50 - 55 alts, per sobre de 70 dB(A), és inferior al 5%; per tant, aquest percentatge disminueix respecte al període dia. 50 - 55 48630,79 14,73 15 55 - 60 - Indicador Ln (període nit): La longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) és de 5,92%, i 55 - 60 66947,30 20,28 60 - 65 disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit. D’altra 60 - 65 57067,09 17,29 10 banda, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa notòriament 65 - 70 65 - 70 43693,71 13,24 5 respecte als períodes de dia i tarda, i és d’un 18% aproximadament. 70 - 75 70 - 75 13009,99 3,94 - Indicador Lden: Per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, i es dona més pes al període 75 - 80 424,29 0,13 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) >80 0,00 0 >80 s’incrementa respecte al període dia (40,5 % enfront de 25,6%). Le dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longuitud exposada <40 En aquest estudi s’ha tingut en compte tota la superfície del districte no ocupada per edificis, per la qual cosa es dona la <40 15840,88 4,8 25 40 - 45 circumstància que hi ha superfícies (zones coincidents amb grans infraestructures) en les quals els nivells sonors es troben 40 - 45 67951,59 20,58 45 - 50 per sobre de 75 dB(A) i fins i tot per sobre de 80 dB(A) per a alguns períodes horaris. 20 45 - 50 42921,37 13 50 - 55 50 - 55 47523,09 14,4 15 55 - 60 55 - 60 62417,59 18,91 60 - 65 60 - 65 53944,44 16,34 10 65 - 70 12.3 LONGITUD DE FAÇANES PER RANG DE SOROLL 65 - 70 33199,78 10,06 5 70 - 75 70 - 75 6154,44 1,86 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’han tingut en compte els nivells que arriben a cadascuna de les parts de les línies 75 - 80 165,57 0,05 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 de façana dels edificis del districte, de tal manera que es tingui una relació entre la longitud de les façanes i els nivells >80 0,00 0 >80 acústics als quals estan exposades. Ln Aquest càlcul s’ha efectuat a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant el conjunt de focus sonors indicats en dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longuitud exposada <40 aquesta memòria. <40 90810,52 27,51 30 40 - 45 40 - 45 43871,58 13,29 45 - 50 25 45 - 50 48512,79 14,7 50 - 55 50 - 55 56426,57 17,09 20 55 - 60 55 - 60 49563,97 15,01 15 60 - 65 60 - 65 34736,51 10,52 10 65 - 70 65 - 70 6094,66 1,85 5 70 - 75 70 - 75 102,13 0,03 75 - 80 0,00 0 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longuitud exposada <40 <40 1974,34 0,6 25 40 - 45 40 - 45 29669,41 8,99 45 - 50 45 - 50 56425,36 17,09 20 50 - 55 50 - 55 51069,55 15,47 15 55 - 60 55 - 60 57032,74 17,28 60 - 65 60 - 65 59356,41 17,98 10 65 - 70 65 - 70 48842,95 14,8 5 70 - 75 23822,39 7,22 70 - 75 75 - 80 1925,48 0,58 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,11 0 >80 Taula 52. Longitud de façanes exposades per rang de soroll al districte. 91 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte que per fer la comparativa s’han considerat els trams de l’actual MES coincidents amb els trams analitzats el 2009 i el 2012 (les dades del tramer total del 2017 es poden observar a l’apartat 12), i - Indicador Ld (període dia): La major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 94%) també que s’inclouen com a trams els patis interiors. està exposada a nivells sonors d’entre 40 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 16,42%, i el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells per sobre de Per tant, hi ha dades comparables amb les quals s’han estudiat els canvis que s’han produït en el mapa actual. 65 dB(A) és del 17,31% aproximadament. Les taules i els gràfics següents mostren l’evolució de la longitud de tram exposat a cada interval de nivell de soroll en tots - Indicador Le (període tarda): La major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un els períodes d’estudi. 93%) està exposada a nivells sonors d’entre 40 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 25,38% (augmenta respecte al període dia), i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és del 12%, de manera que disminueix respecte al període dia. Període dia, Ld - Indicador Ln (període nit): Ld Longitud trams exposats Variació - El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) (1,88%) disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit al districte. D’altra dBA 2009 2012 2017 2017-2012 banda, el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa % % % % considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 40,8%. El percentatge de superfície exposada a més de < 45 8,0 5,8 1,9 -3,9 55 dB(A) és del 27,4%. 45 - 50 1,3 1,3 3,4 2,1 - Indicador Lden: Per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells de tarda i nit, motiu pel qual el percentatge de longitud de façanes exposades a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa respecte al període 50 - 55 3,2 2,9 8,9 5,9 dia (22,6% enfront del 17,31%). 55 - 60 14,3 14,1 24,2 10,0 60 - 65 28,9 32,2 28,4 -3,8 En aquest estudi s’han tingut en compte totes les façanes dels edificis, incloent-hi les façanes en zones exteriors, com 65 -70 33,1 36,8 24,8 -12,0 les façanes en patis interiors. Aquest fet fa que la distribució de l’estadística variï respecte a la de la longitud de trams 70 - 75 11,2 6,8 8,1 1,3 de carrer, ja que ara s’ha tingut en compte el cas de patis interiors, en els quals els nivells sonors són més baixos que als carrers amb trànsit i, per tant, els nivells sonors en les façanes tenen una distribució més homogènia en els diferents 75 - 80 0,0 0,0 0,3 0,3 rangs de nivells sonors. >80 0,0 0,0 0,0 0,0 En aquest estudi, en haver-se tingut en compte les façanes a patis interiors, hi ha un percentatge bastant elevat en el Taula 53. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. rang per sota de 45 dB(A) en horaris dia i tarda, i en el rang per sota de 40 dB(A) en horari nit, ja que el soroll del trànsit amb prou feines té incidència en les façanes que donen als patis interiors dels edificis. En l’últim MES s’aprecia, per al període dia, un augment generalitzat de la longitud de trams exposats a nivells d’entre 45 dB(A) i 60 dB(A), mentre que en els altres rangs s’aprecia un descens, a excepció dels rangs superiors a 75 dB(A). A més, cal La informació dels nivells sonors existents a les façanes dels edificis serà força útil per als projectistes en el cas d’edificis destacar que el rang de nivells superiors a 75 dB(A) ha passat de no tenir dades a tenir un percentatge baix. de nova construcció, ja que facilitarà la determinació de l’aïllament acústic que han de tenir les façanes. 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS Per estudiar l’evolució dels nivells sonors del Mapa estratègic de soroll 2017 respecte a MES anteriors s’han realitzat una sèrie de comparatives entre l’actual MES i els mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). Les comparatives dutes a terme al districte de Sant Martí per veure’n l’evolució han estat les següents: - Evolució de la longitud de vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució de trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Nota: En aquesta memòria no s’aporta una comparativa de la població exposada a diferents nivells sonors respecte a MES anteriors perquè les metodologies de càlcul de població exposada utilitzades en l’actual MES difereixen de manera substancial de les usades en anteriors MES i, per tant, no hi ha resultats i informació comparables. 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAM PER RANG DE SOROLL En els mapes de soroll anteriors (2009 i 2012) es va calcular, per a cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona, la longitud de trams exposats a cada rang de nivells sonors considerat. En aquest apartat es presenta per al districte de Sant Martí una comparativa entre el percentatge de trams exposats a diferents rangs de nivells sonors en l’actual MES respecte als MES anteriors. 92 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 40,0 45,0 10. Sant Martí. Ld 10. Sant Martí. Le 36,8 % longitud trams exposats 40,0 39,4 % longitud trams exposats 35,0 33,1 32,2 35,3 35,0 30,0 28,9 28,4 30,0 24,8 24,2 27,2 27,3 25,0 25,0 22,9 22,3 20,0 20,5 20,3 19,5 20,0 15,0 14,314,1 14,9 15,0 11,2 10,0 8,9 8,0 8,1 10,0 8,4 7,9 7,9 6,8 5,8 6,3 4,5 5,0 5,0 3,4 3,2 3,1 3,2 2,9 2,5 2,5 2,2 1,9 1,8 1,3 1,3 0,0 0,0 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dBA dBA 2009 2012 2017 2009 2012 2017 Imatge 153. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. Imatge 154. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. Període tarda, Le Le Longitud trams exposats Variació dBA 2009 2012 2017 2017-2012 Període nit, Ln % % % % Ln Longitud trams exposats Variació < 45 8,4 6,3 2,5 -3,7 dBA 2009 2012 2017 2017-2012 45 - 50 2,5 2,2 4,5 2,3 % % % % 50 - 55 7,9 7,9 14,9 7,0 < 45 11,1 8,7 6,8 -1,8 55 - 60 22,3 22,9 27,2 4,3 45 - 50 9,6 9,7 14,8 5,1 60 - 65 35,3 39,4 27,3 -12,1 50 - 55 23,0 22,9 26,7 3,8 65 -70 20,5 19,5 20,3 0,8 55 - 60 37,2 40,7 27,6 -13,1 70 - 75 3,1 1,8 3,2 1,4 60 - 65 15,9 15,8 21,4 5,6 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 65 -70 3,1 2,3 2,7 0,5 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 70 - 75 0,1 0,0 0,0 0,0 Taula 54. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 En el període tarda també s’observa un augment en els mateixos rangs que en el de dia i un descens allà on baixava en >80 0,0 0,0 0,0 0,0 aquest període, per la qual cosa podem dir que els dos períodes segueixen una tendència similar. Cal destacar que no hi ha Taula 55. Longitud de trams exposats, Ln, període nit dades en els rangs de nivells superiors a 75 dB(A), a diferència del que es registra en el període dia En el període nocturn, malgrat que en general en totes les anàlisis presenta tendències diferents del període dia i tarda, aquesta vegada en segueix una de similar quant a la variació de la longitud de trams exposats a nivells de soroll respecte als anteriors MES. 93 % % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 45,0 45,0 10. Sant Martí. Ln 10. Sant Martí. Lden 40,7 40,8 40,0 % longitud trams exposats % longitud trams exposats 40,0 37,2 35,6 35,0 35,0 30,0 30,0 27,6 28,4 27,928,3 26,7 26,8 25,0 23,022,9 25,0 21,4 20,0 20,0 20,0 15,915,8 14,8 15,0 14,5 15,0 13,6 11,1 11,3 9,6 9,7 10,710,5 10,0 8,7 10,0 6,8 8,0 5,8 5,0 5,5 3,1 2,3 2,7 5,0 2,2 2,6 2,3 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,2 1,0 1,0 0,8 0,0 0,4 0,7 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 0,0 dBA < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dBA 2009 2012 2017 2009 2012 2017 Imatge 155. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Imatge 156. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. Com es pot observar, hi ha un increment de la longitud exposada el 2017 en els rangs compresos entre 45 i 60 dB(A) excepte a la nit, a més d’un descens en els inferiors a 45 dB(A) per a tots els períodes estudiats. També s’aprecia un descens important en el període dia en el rang 65-70 dB(A), que es correspon a la nit amb aquesta diferència en el rang 55-60 dB(A). Aquestes dades ens mostren que en el MES del 2017 hi ha en general una afectació més elevada en els rangs mitjans, mentre que s’han suavitzat els extrems, és a dir, els nivells més alts i més baixos s’han reduït. Període 24 hores ponderat, Lden Lden Longitud trams exposats Variació 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS dBA 2009 2012 2017 2017-2012 % % % % En aquest apartat es presenta de manera gràfica una comparativa entre els nivells assignats als diferents trams de carrers en el MES 2017 respecte als que es van assignar en el MES del 2012. < 45 8,0 5,8 1,2 -4,6 45 - 50 1,0 1,0 2,2 1,2 Aquesta comparativa s’ha fet per a cadascun dels períodes horaris. Per interpretar el gràfic cal tenir en compte el següent: 50 - 55 2,6 2,3 5,5 3,2 - Per al càlcul s’assignen nivells sonors als trams del MES actual i els assignats en el MES anterior per comparar-los, si 55 - 60 10,7 10,5 20,0 9,5 bé cal tenir en compte que en tots dos MES s’han utilitzat diferents metodologies d’assignació de nivells sonors als trams tal com s’ha explicat anteriorment. 60 - 65 26,8 27,9 28,3 0,4 - Els colors freds (blaus) indiquen que els nivells sonors actuals són més baixos. 65 -70 35,6 40,8 28,4 -12,3 - Els colors càlids (vermells) representen que els nivells sonors actuals són més elevats. 70 - 75 14,5 11,3 13,6 2,3 75 - 80 0,8 0,4 0,7 0,3 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula 56. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. En analitzar el gràfic anterior, podem observar que la tendència s’ha suavitzat notablement en l’últim MES respecte als anteriors, perquè els valors mitjans són més baixos i els extrems una mica més alts. Aquest fet pot deure’s a l’elaboració d’un estudi més detallat que en anys anteriors combinat amb una distribució més homogènia del trànsit rodat al districte de Sant Martí. 94 % % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 Imatge 159. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). Imatge 157. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 52.a). Imatge 158. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 52.b). Imatge 160. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d). 95 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí QUANTITAT DE TRAMS 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 VARIACIÓ NIVELLS 2017/2012 Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 287 182 142 212 -8 / -5 301 264 238 271 -5 / -3 263 251 268 243 -3 / 3 949 1018 1047 1030 3 / 5 111 169 169 148 5 / 8 52 75 100 59 > 8 29 33 28 29 No comparable 398 398 398 398 Taula 57. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2012 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos períodes comparats. Per al període dia, s’ha d’esmentar que, per a uns 850 trams, han baixat els nivells acústics associats de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2012, n’hi ha menys de 200. Per al període tarda, els nivells han disminuït en gairebé 700 trams, i han augmentat en uns 300 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en uns 650 trams i han augmentat en aproximadament 300. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams han baixat en una mica més de 700 trams, i han pujat en uns 250 trams. El 2017 s’han considerat 398 trams nous en el tramer del districte de Sant Martí, i un nombre més elevat de patis d’illa amb activitat, per la qual cosa no es pot fer una comparativa exacta respecte a l’any 2012. A causa de la diferent metodologia de càlcul dels nivells sonors associats al tramer, el nombre més elevat de trams estudiats i la incorporació de més patis d’illa amb activitat, trobem en alguns casos increments de fins a 8 dB(A) en la comparativa, com pot ser el cas d’alguns patis interiors, els quals és probable que en el mapa anterior no es tinguessin en compte o no s’avaluessin com a patis d’illa amb activitat. Imatge 161. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). De la mateixa manera, els casos en els quals els nivells sonors han disminuït més de 5 dB(A) es poden deure a un increment dels carrers convertits en zona de vianants o amb preferència de vianants i, per tant, a una reducció del soroll generat pel trànsit, així com al canvi de metodologia utilitzada en els dos MES a l’hora d’assignar nivells sonors al tramer. Imatge 162. Comparativa de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). 96 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí VARIACIÓ DELS NIVELLS 2009- QUANTITAT DE TRAMS 2017 Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 305 196 157 231 -8/-5 283 255 230 262 -5/-3 287 251 250 236 -3/3 900 999 1030 1001 3/5 112 162 169 149 5/8 50 71 102 56 > 8 30 33 29 32 No comparable 423 423 423 423 Taula 58. Comparativa de trams 2009-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). A les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2017 i 2009, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos períodes comparats. Per al període dia, s’ha d’esmentar que, per a gairebé 850 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2009, n’hi ha prop de 200. Per al període tarda, els nivells han disminuït en gairebé 700 trams, i han augmentat en uns 300 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en gairebé 650 trams, i han augmentat en aproximadament 300. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams han baixat en una mica més de 700 trams, i han pujat en uns 250 trams. No es pot parlar d’unes causes comunes per a l’augment en determinats trams, perquè no és generalitzat, mentre que el descens en uns altres es pot deure en part a una disminució del trànsit rodat en el districte i també pot estar influït per la metodologia d’elaboració de l’anterior tramer del 2012. Imatge 163. Comparativa de trams 2009-2017. Ln, període nit. (plànol núm. 51.c). Respecte al tramer del 2009 hi ha 423 trams nous, per la qual cosa apareixen com a no comparables. Tal com s’ha comentat en l’apartat anterior, la major part de les diferències superiors a 5 dB(A) poden ser produïdes per les diferències en la metodologia utilitzada en el càlcul dels nivells sonors associats al tramer. Les diferències en la metodologia utilitzada en els diferents mapes de soroll fan complicat discriminar les raons exactes dels canvis en l’evolució, si bé aquestes variacions en part són degudes a l’increment de patis interiors d’illa considerats actualment i a l’increment de carrers de vianants o amb preferència de vianants. En general hi ha poques diferències entre els MES del 2009 i el del 2012 perquè solament es van actualitzar les zones que havien canviat, per la qual cosa els resultats d’aquesta comparativa 2009-2017 són molt similars a la de 2012-2017. Imatge 164. Comparativa de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). 97 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ - Canvis en el model de mobilitat a la ciutat, amb aposta per mitjans de transport més sostenibles i amb menys incidència sobre el soroll ambiental. Cal tenir en compte que la utilització de diferents metodologies de càlcul en el MES 2017 respecte a MES anteriors, com en l’obtenció dels nivells sonors per als diferents períodes horaris (realitzada mitjançant modelitzacions acústiques amb un període d’anàlisi anual en tota la superfície del districte i per a tots els focus sonors considerats), fa que no es pugui dur a terme una comparativa exacta entre els resultats d’aquests MES, encara que en línies generals es pot observar que la situació acústica al districte ha millorat respecte a la del 2012. Algunes de les causes que poden haver influït en aquesta millora acústica són les següents: - Actuacions de millora en els paviments de diversos carrers del districte: o Pavimentació dels carrers de Provença, de Mallorca i de Cartagena. o Pavimentació dels carrers perimetrals a la superilla del Poblenou: el carrer de Tànger (entre el carrer de Badajoz i l’avinguda Diagonal) i el carrer de Badajoz (entre el carrer de Pere IV i l’avinguda Diagonal). o Pavimentació del tram del carrer del Marroc entre el carrer de Bilbao i l’avinguda Diagonal. o Pavimentació del tram del carrer de Cristóbal de Moura entre els carrers de la Selva de Mar i de Josep Pla. o Pavimentació del tram del carrer de Bilbao entre la calçada lateral mar de la gran via de les Corts Catalanes i el carrer del Perú. o Pavimentació del tram del carrer d’Andrade entre el carrer del Maresme i la rambla de Prim. o Pavimentació del tram del carrer dels Almogàvers entre els carrers de Badajoz i de Roc Boronat. o Pavimentació del passatge del General Bassols. o Pavimentació del carrer del Perú, entre els carrers de la Llacuna i de Bac de Roda. o Pavimentació del carrer de Josep Pla. o Pavimentació del carrer de Joan I. o Pavimentació del carrer d’Espronceda. o Pavimentació del carrer de Cantàbria, entre la rambla de Prim i el passatge de la Ferradura. o Pavimentació de la ronda del Litoral, entre la sortida 24 i el túnel del Fòrum. o Pavimentació de la plaça de Llevant. o Pavimentació de la cruïlla dels carrers d’Àvila, de Pallars i de Pere IV. o Pavimentació de la calçada del costat muntanya del passeig de Circumval·lació. o Pavimentació de la calçada del costat muntanya de la rambla de Guipúscoa, entre els carrers de Bac de Roda i de Las Navas de Tolosa. o Pavimentació de la calçada del costat Besòs del carrer de Cantàbria, entre els carrers de Huelva i del Pont del Treball Digne. o Pavimentació de l’avinguda d’Icària, entre els carrers de la Marina i de Badajoz. o Pavimentació de la cruïlla del carrer de la Selva de Mar amb el carrer de Pere IV. o Pavimentació del carrer del Doctor Trueta entre el carrer de la Marina i l’avinguda del Bogatell. o Pavimentació de la rambla de Guipúscoa - Potenciació de la utilització del transport públic i foment de l’ús de la bicicleta. - Existència de vehicles més silenciosos. - Potenciació del vehicle elèctric. - Activitats per afavorir la conscienciació de la ciutadania: o Activitats en el marc de la Setmana Sense Soroll per afavorir la conscienciació ciutadana envers el soroll. o Tallers “Quin soroll fem?”, que s’ubiquen en diferents punts de Barcelona, on les persones que s’hi inscriuen poden fer mesuraments ambientals amb un sonòmetre. o Programa “Barcelona Sona”, que inclou rutes i activitats i convida la ciutadania a descobrir el so de la bellesa oculta del patrimoni sonor del nostre entorn, per exemple, el so d’una font quan brolla o el d’una campanada, que sovint queden amagats sota el soroll del trànsit. o Campanya de sensibilització sobre el soroll dels vehicles en diferents punts de la ciutat, que pretén que les persones propietàries de motocicletes i ciclomotors prenguin consciència de la problemàtica i adoptin les mesures corresponents. o Campanya de reducció del soroll derivat de l’oci nocturn. Amb aquesta actuació, els promotors recorren carrers i places de nit, en zones on l’oci i l’ús de l’espai públic és intensiu. Es faciliten materials de sensibilització i es difon un missatge conciliador entre veïnat i persones usuàries. - Increment de l’espai viari destinat als vianants. - Creació de superilles. - Vigilància i control de les emissions de soroll de les obres. - Ampliació de la xarxa de sensors i estacions de vigilància del soroll a la ciutat. - Instal·lació de limitadors en concerts a l’aire lliure i locals de concurrència pública. - Potenciació de la participació ciutadana en la proposta de millora acústica de la ciutat. 98 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL En la major part dels casos el confort acústic existent a l’interior dels parcs es veu afectat pel soroll de trànsit del seu entorn, per la qual cosa és recomanable adoptar polítiques urbanes i mediambientals encaminades a reduir a l’interior dels parcs els L’actualització del Mapa estratègic de soroll del districte s’ha fet utilitzant una metodologia millorada que ha donat uns nivells sonors procedents del soroll de trànsit, amb l’objecte d’obtenir àrees tranquil·les que garanteixin una adequada resultats gràfics i estadístics més realistes. Per exemple, en la nova actualització del mapa s’han tingut en compte 398 patis qualitat acústica a la ciutadania que en gaudeix. interiors d’illa al districte de Sant Martí, enfront dels 79 de la versió del 2012. Aquests canvis metodològics, juntament amb També cal impulsar polítiques de control i foment d’edificacions acústicament eficients. La promoció d’immobles amb un l’efecte de les mesures de lluita contra el soroll desplegades, han tingut com a conseqüència una reducció en els últims cinc aïllament adequat és la millor manera d’assegurar el confort acústic de la ciutadania. Les principals actuacions que es anys de la població exposada a alts nivells de soroll. plantegen són les següents: El Mapa estratègic de soroll del districte aporta la informació necessària per diagnosticar-ne la situació acústica, identificar - Potenciar i replicar el model de superilles en el districte per donar més protagonisme al vianant i al ciclista en quins són els emissors acústics que generen nivells més elevats de soroll ambiental i localitzar els àmbits on se superen els detriment del vehicle privat. objectius de qualitat acústica. Aquesta anàlisi permet l’adopció fundada de plans d’acció en matèria de contaminació - Fomentar la dotació adequada d’equipaments de proximitat bàsics a escala de barri i districte. acústica i la planificació adequada de les mesures de gestió del soroll. - Incorporar en les actuacions d’urbanització i reurbanització de vies mesures de control del trànsit sobre el traçat, la Els objectius generals que es pretenen aconseguir amb els plans d’acció són els següents: secció transversal, el perfil longitudinal, les interseccions, l’amplària de la calçada i carrils, la pavimentació, etc., que tinguin com a objectiu la reducció de les velocitats de pas dels vehicles i un efecte dissuasiu de l’ocupació del vehicle - Actuar de manera continuada en la reducció de la contaminació acústica en el districte, millorant la qualitat de vida privat. de tots els seus ciutadans i respectant en tot moment la legislació vigent que sigui aplicable. - Promoure l’ocupació de paviment sonoreductors en les actuacions de reasfaltatge i asfaltatge de noves vies, així com - Afrontar de manera global actuacions vinculades a la contaminació acústica que permetin gestionar d’una manera el correcte manteniment d’aquelles vies que tenen aquests tipus de ferm. Es proposa que a curt i mitjà termini es integral la problemàtica del soroll urbà. reasfaltin almenys les vies següents, que són les que presenten nivells més elevats de soroll en el districte: - Identificar les actuacions més prioritàries, de manera que s’estableixin les mesures preventives i correctores oportunes. - Protegir les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica. En la proposta de model de gestió del soroll del districte, es proposa plantejar mesures que poden preveure les autoritats, dins de les seves competències, entre les quals hi ha les següents: - regulació del trànsit, - ordenació del territori, - aplicació de mesures tècniques en les fonts emissores, - selecció de fonts més silencioses, - reducció de la transmissió del so i - mesures i incentius reglamentaris i econòmics. 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE DE SANT MARTÍ Valorant les possibles afectacions dels emissors acústics, es proposa definir set programes o eixos estratègics sectorials, que són aquelles àrees o activitats que es consideren clau per al compliment dels objectius en la gestió del soroll. Els programes proposats i les actuacions són els següents: Mobilitat urbana El trànsit rodat és el principal focus de soroll al districte. Per tant, és molt important establir mesures preventives i correctores per disminuir els nivells de soroll associats a aquest emissor acústic. Les actuacions que es plantegen sobre aquest tema són les següents: - Alinear les estratègies i actuacions proposades en el Pla de mobilitat urbana (PMU) de la ciutat amb els objectius del model de gestió del soroll apostant per un model de mobilitat que redueixi l’ús del vehicle privat, potenciï l’ocupació de vehicles amb tecnologies més silencioses i afavoreixi el transport a peu, amb bicicleta i en transport públic. En concret, es proposen les següents actuacions sobre el districte: o Millorar el transport públic urbà i interurbà. o Fomentar el canvi tecnològic dels vehicles privats cap a d’altres de menys contaminants des del punt de Imatge 165. Principals àmbits afectats pel soroll del trànsit rodat. vista acústic, com els automòbils elèctrics o híbrids, mitjançant polítiques fiscals favorables a l’adquisició d’aquest tipus de vehicles. o Avinguda Diagonal o Revitalitzar l’espai públic amb prioritat per al vianant en el districte. o Gran via de les Corts Catalanes o Fomentar al districte de Sant Martí els desplaçaments amb bicicleta de manera segura i amb continuïtat. o Avinguda Meridiana Desenvolupament urbà, obres i edificació o Ronda del Litoral o Avinguda d’Icària La incorporació de criteris acústics en la planificació urbana, creant un model de ciutat sostenible, definint usos de sòl o Carrer de la Marina racionals i una infraestructura viària coherent, suposa grans millores acústiques, tant per als nous desenvolupaments com o Carrer de la Llacuna per als sòls ja urbanitzats. o Carrer de la Selva de Mar D’altra banda, en les obres i els treballs de construcció s’utilitzen equips i maquinària susceptibles de produir sorolls i o Carrer de Josep Pla vibracions, per la qual cosa els responsables de les obres hauran d’adoptar les mesures adequades per evitar que o Carrer de Bilbao s’excedeixin els límits de l’àrea acústica en els quals es realitzin. o Carrer de Bac de Roda o Carrer de Pujades 99 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí o Carrer de Llull o Control del soroll en concerts a la via pública i en els locals de pública concurrència amb música mitjançant o Carrer de Pallars l’exigència d’utilitzar limitadors de potència sonora. o Carrer d’Aragó o Foment del control d’activitats musicals a l’aire lliure a la zona del Fòrum i altres espais mitjançant o Carrer de la Independència l’exigència d’elaboració d’estudis d’impacte acústic previs a la celebració dels esdeveniments i potenciant o Carrer de Mallorca els mesuraments de soroll durant els concerts per tenir un millor coneixement dels nivells de soroll que es o Carrer de València generen durant l’activitat. - Fomentar la formació del personal professional responsable del control i mesurament del soroll d’oci. - Gestió del soroll ambiental respecte a les infraestructures de transport competència d’altres administracions promovent convenis de col·laboració en els processos de gestió de la contaminació acústica. En concret, al districte Al districte de Sant Martí es proposen com a àmbits d’actuació prioritària les zones de la Marina i el Port Olímpic, que, de Sant Martí es vetllarà per defensar els drets dels veïns i les veïnes que estan exposats al soroll del ferrocarril, segons s’aprecia en la figura següent –obtinguda a partir dels mapes de nivells sonors del districte per al soroll d’oci–, són sobretot en els trams de via que passen en superfície entre el carrer de Joan d’Àustria i el carrer de Zamora i el tram les que tenen un grau més elevat d’afectació: paral·lel a l’avinguda Meridiana entre el carrer de Tànger i el carrer de Bolívia. Imatge 167. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. Imatge 166. Principals àmbits afectats pel soroll del trànsit ferroviari. - Potenciar i controlar els estudis acústics associats a les figures urbanístiques: planejament general i de Activitats industrials i comercials desenvolupament. En particular, al districte de Sant Martí, cal demanar l’avaluació mitjançant estudis acústics Les reclamacions per part de la ciutadania per la contaminació acústica provocada per les activitats industrials i comercials predictius del grau de compliment dels objectius de qualitat acústica en aquells desenvolupaments que suposin és freqüent en la majoria de les ciutats. Per això, en aquest eix estratègic es proposen les següents mesures per disminuir els un canvi d’ús del sòl. nivells de contaminació acústica generada per aquestes activitats: - Aplicar mesures de control i gestió de l’emissió sonora d’obres i maquinària i establir criteris acústics - Fomentar polítiques urbanístiques per a la reconversió del sòl industrial al districte. puntuables en licitacions d’obres públiques i edificis municipals. - Potenciar la gestió administrativa respecte al soroll relativa a la concessió de llicències a indústries i activitats. - Fomentar el control acústic d’activitats industrials, comercials i de serveis, és a dir, potenciar les campanyes de Activitats d’oci mesuraments in situ per analitzar l’evolució del soroll a causa d’aquestes activitats. El soroll generat per les activitats d’oci és un assumpte que genera controvèrsia i debat per les molèsties que pot produir Al districte de Sant Martí es proposa com a àmbit d’actuació prioritària la zona delimitada pel carrer del Perú, carrer de Bac sobre el veïnat. Les actuacions que es plantegen són les següents: de Roda, carrer del Marroc, carrer de Pere IV, carrer de Provençals, carrer de Veneçuela, carrer de la Selva de Mar, carrer de Pallars, carrer del Maresme, carrer de Pere IV i carrer de Josep Pla, que són els àmbits que en el mapa de soroll presenten - Potenciar les mesures de control a les zones de concentració de locals d’oci i de celebració d’esdeveniments nivells sonors més elevats a causa de l’activitat industrial, com s’observa en la figura següent: musicals: o Control d’horaris d’obertura i tancament de locals. o Gestió de terrasses i de sonorització de locals. 100 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Imatge 168. Principals àmbits afectats pel soroll d’activitats industrials i comercials. Imatge 169. Zones tranquil·les. Zones tranquil·les L’objectiu de les zones tranquil·les urbanes és oferir als habitants del districte espais on puguin evadir-se de l’estrès diari que A Sant Martí, a més de prioritzar la protecció dels dos parcs més emblemàtics del districte, també es proposa centrar pugui generar el soroll, garantint el confort acústic de les persones usuàries. Entre les actuacions de gestió del soroll es esforços en la protecció dels patis interiors d’illa, amb o sense activitat, perquè es tracta de zones tranquil·les i habitades per proposen les mesures següents per preservar les zones tranquil·les urbanes: les quals cal apostar. Per a la seva conservació, es proposen les mesures següents: - Desenvolupar i desplegar un pla estratègic per conservar la qualitat de les zones. Aquest pla ha d’establir els - Analitzar el grau de percepció enfront del nivell de soroll real que tenen els veïns dels patis amb activitat. condicionants acústics que ha de complir cada zona per ser considerada zona tranquil·la, tant criteris acústics com - Realitzar i desplegar un programa de control acústic en aquests patis, sobretot en aquells que tenen activitat, per fer altres criteris que cal tenir en compte, com el paisatgístic. També es tracta d’incorporar a aquests espais el concepte un seguiment de la seva situació respecte del soroll i poder establir mesures de protecció acústica en cas que sigui de paisatge sonor en la seva avaluació i en la definició d’objectius de millora i mesures de disseny urbà. necessari. En el cas concret de Sant Martí, es proposa com a actuacions prioritàries la protecció acústica dels dos parcs més representatius del districte: el parc del Centre del Poblenou i el parc de Diagonal Mar. Com a mesures de control i gestió del Conscienciació ciutadana i formació per a treballadors i treballadores soroll es proposen les següents: Les tasques de conscienciació ciutadana i de formació de professionals són imprescindibles com a complement a la proposta • Realitzar i desplegar un programa de control acústic a l’interior dels parcs i les vies del seu entorn. de mesures per a la prevenció i correcció de la contaminació acústica. • Analitzar el grau de percepció que té la ciutadania d’aquests parcs i promocionar-ne l’ús, facilitant-hi l’accés en transport públic i mitjans de transport no motoritzats. Altres serveis de gestió municipal • Establir accions de millora als parcs per evitar-ne la degradació des del punt de vista acústic. Aquest programa comprèn aquelles altres mesures de millora dels processos de control i gestió municipal que tenen alguna Àmbits prioritaris en la protecció acústica al districte: parc del Centre del Poblenou i parc de Diagonal Mar. relació directa o indirecta amb el soroll ambiental. En aquests processos estan involucrats diferents serveis de l’Ajuntament, vinculats, entre altres camps, al control d’emissions sonores dels serveis de recollida de residus sòlids urbans, de les activitats de neteja viària i dels treballs de jardineria, etc. 101 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 15 CONCLUSIONS Grans infraestructures En aquest document es presenta el Mapa estratègic de soroll del districte de Sant Martí. S’avalua la situació acústica actual - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per en format de mapes de soroll, i es presenten els resultats de població exposada al soroll. Els mapes de soroll tenen diferents exemple la ronda del Litoral, la gran via de les Corts Catalanes i l’avinguda Meridiana, amb nivells sonors superiors a formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que 75 dB(A), que poden arribar a superar fins i tot els 80 dB(A) en les mateixes vies en període dia, i superiors a 65 representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres del nivell del sòl i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els dB(A), que poden arribar a superar fins i tot els 70 dB(A), en període nit. edificis de la ciutat. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varien en funció de En els resultats obtinguts, es distingeix la contribució dels nivells sonors per a cada període horari (dia, tarda i nit) del nivell molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles de soroll ponderat durant les 24 hores, o indicador de molèstia global. acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats S’han caracteritzat les fonts de soroll urbà, desglossades en dos grans grups. El primer grup correspon a l’estudi general (superiors a 75 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors associat als eixos viaris i grans infraestructures viàries. El segon grup correspon a l’estudi de detall. que se centra en les fonts per sota de 65 dB(A) en període dia i a 55 dB(A) en període nit). de soroll següents: trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, patis i carrers Ferrocarril i tramvia de vianants. - El soroll del ferrocarril no té gaire influència en el districte perquè en la seva major part està soterrat. Únicament és Per a l’elaboració del MES, s’ha utilitzat la simulació acústica a tota la ciutat i per a totes les fonts de soroll. El resultat apreciable en algun tram entre el carrer de Llull i el carrer dels Almogàvers, i entre el carrer de Tànger i el carrer d’aquesta simulació s’ha validat amb un seguit de mesures de curta i llarga durada. També s’ha utilitzat una eina SIG d’Àlaba, on pot haver-hi alguns habitatges exposats a nivells d’entre 60 i 70 dB(A) en període dia i d’entre 50 i 60 (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, la seva consulta i representació gràfica. dB(A) en període nit. - En les façanes d’habitatges el soroll del tramvia no genera nivells sonors superiors a 55 dB(A) en carrers amples i 60 S’ha assolit un nivell de coneixement acústic de la ciutat molt exhaustiu i acotat a la realitat: s’ha fet una diagnosi específica i dB(A) en carrers més estrets en període dia; aquests nivells són inferiors a 50 dB(A) en període nit, ja que el soroll completa dels patis interiors d’illa, se n’ha incorporat un nombre més elevat i, finalment, s’ha repartit la població més queda emmascarat en la seva major part pel soroll del trànsit. acuradament segons si dormen en façana exterior o interior. D’una banda, al districte s’ha quintuplicat el nombre de patis diagnosticats i, de l’altra, un 28% de la població dorm en estances que donen a pati interior i es troba exposada a una Indústria qualitat acústica bona. - El soroll industrial és residual i degut principalment a activitats d’emmagatzematge i tallers; a més, queda emmascarat pel soroll del trànsit existent en les vies de les zones industrials considerades. Aquest focus sonor en El districte de Sant Martí representa un 14,5% de la població total de Barcelona que es concentra en el 10,3% de la període tarda i nit no té contribució, ja que en aquests períodes horaris pràcticament totes les activitats estan superfície de la ciutat; per tant, s’està parlant d’una densitat molt alta, de 222,3 hab./ha (quan la mitjana de Barcelona se aturades. situa en 157,5 hab./ha). El districte de Sant Martí inclou el passat i el futur de Barcelona; d’una banda, els seus deu barris tenen un llarg passat industrial i, de l’altra, ha experimentat una gran remodelació amb motiu dels Jocs Olímpics, amb Parcs l’obertura al mar i la transformació més recent en una àrea tecnològica. - El soroll generat als parcs (gent, joc infantils, etc.) no té influència en els edificis del seu entorn. - S’ha comprovat que a l’interior dels parcs, sobretot els que són a prop de vies amb trànsit elevat i sense grans dimensions, els nivells sonors són deguts principalment al soroll del trànsit. De l’anàlisi dels resultats del mapa de soroll al districte de Sant Martí es pot concloure, en termes generals, el següent: - Considerant els parcs com a receptors, els nivells de soroll que reben depenen del trànsit viari. En el seu interior, En aquest districte hi ha tots els focus sonors que han estat analitzats en el MES: trànsit viari, grans infraestructures viàries, com més ens allunyem del trànsit circumdant, més bona qualitat acústica tenen. ferrocarril i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones i el soroll derivat de carrers de vianants, patis interiors Patis interiors d’illa d’illa i parcs. Com a zones especials s’ha estudiat la zones del Fòrum, el Port Olímpic i la zona de platges. - El soroll generat en els patis interiors d’illa no és elevat (normalment els nivells sonors són inferiors a 60 dB(A)) i el soroll que s’hi produeix prové principalment de les activitats que es desenvolupen en horari diürn (mainada jugant, gent passejant, etc.), per la qual cosa la seva contribució al soroll nocturn és pràcticament nul·la. A més, s’ha ANÀLISI PER FONTS DE SOROLL d’esmentar que el soroll generat per l’activitat dels patis interiors d’illa pràcticament només té influència sobre els En els apartats 10 i 11 es pot obtenir informació més precisa de cada una de les fonts de soroll; en aquest apartat es fa un habitatges amb façanes a aquest pati. resum de cadascuna: - Quan s’estudia el soroll que reben els patis, s’arriba a la conclusió que són entorns privilegiats per la seva bona Trànsit qualitat acústica, a recer del trànsit de l’entorn. - El principal focus sonor en els tres períodes d’avaluació (dia, tarda i nit) és el soroll del trànsit. Carrers de vianants - Als carrers on hi ha circulació de vehicles, el trànsit viari sol emmascarar el soroll de la resta de focus sonors - En els carrers de vianants té influència el soroll dels vianants perquè no hi ha soroll de trànsit o és residual, si bé els existents al districte de Sant Martí, com el soroll degut als carrers de vianants i a l’oci nocturn. nivells sonors que s’hi registren són inferiors a 55 dB(A), amb l’excepció d’aquells carrers on hi ha activitat - El nivell del soroll del trànsit presenta poques variacions en el període de dia i tarda. De fet, l’activitat de la ciutat comercial significativa i aglomeració de persones, com per exemple la rambla del Poblenou. En període nocturn el en general no comença a decaure fins a la nit. soroll en aquests carrers no és significatiu, per bé que en les zones on hi ha activitats d’oci nocturn, sobretot els - En les vies principals no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple, carrers de caps de setmana, els nivells sonors poden ser elevats. La categoria dels carrers de vianants no coincideix amb la de Pujades, de Pallars, de Pere IV, de la Llacuna, del Taulat, de Zamora, de la Independència o de Bilbao), els nivells l’oci nocturn, per la qual cosa s’han escollit diferents criteris per diferenciar-les. D’aquesta manera, els carrer de sonors a l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors vianants s’han classificat en funció del nivell de soroll que emet el pas de persones. d’entre 70 i 75 dB(A) en el període dia i en els rangs de 60-65 o 65-70 dB(A) en el període nit. Aquests nivells Zones de oci i aglomeració de persones sonors, quan incideixen en les façanes dels edificis més propers, solen situar-se en un rang més baix. - A les zones d’oci, com per exemple la zona del Triangle lúdic, els nivells sonors les nits dels divendres i dissabtes - En les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A) en període dia i a 60 s’incrementen en més de 5 dB(A), que poden arribar a ser més de 10 dB(A), respecte als dies feiners. També el Port dB(A) en període nit, tot i que en aquest últim període en molts casos registren valors per sota dels 55 dB(A). Olímpic i la rambla del Poblenou presenten aquestes diferències, i es nota més l’increment a les zones del Port Alguns exemples són els següents: carrers del Doctor Trueta, de Fernado Poo o del Ferrocarril. Olímpic, en què es passa de nivells de 50-55 dB(A) durant el dia i la tarda a nivells de 65-70 dB(A) a la nit. La - Bona part de la contribució del soroll de trànsit al nivell Ln es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 classificació dels carrers d’oci s’ha fet de manera diferent a la de vianants, i els criteris principals per categoritzar a 00.00 hores) i a última hora del període nit (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall en aquest període es cada tipus han estat la morfologia, el tipus de carrer i el tipus d’activitats d’oci existents. troben entre les 3.00 i les 5.00 hores. Zones especials 102 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí - El soroll que es genera a les zones especials (Fòrum, Port Olímpic) sol ser de caràcter local (moments en què es generen esdeveniments) o estacional, fet que, unit a la distància existent entre aquestes zones i els edificis habitables més propers, fa que la seva contribució en el càlcul de la població afectada no sigui significativa, ja que en el MES els càlculs es fan per a un període temporal anual; ara bé, tenint en compte que aquests focus sonors poden generar molèsties en moments puntuals, l’Ajuntament ja està desenvolupant un altre tipus d’actuacions per evitar que puguin causar molèsties en la població. - A les platges el soroll generat té un caràcter estacional, la qual cosa fa que la contribució del soroll que prové de l’activitat que s’hi desenvolupa no sigui significativa en el còmput anual del MES. RECEPTORS SENSIBLES Centres educatius - Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius estan vinculats directament amb la seva ubicació, ja que aquells que són a prop de grans infraestructures o de carrers amb un trànsit elevat (per exemple l’Escola Dovella, al costat del carrer de Mallorca) estan exposats a nivells sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit o per als vianants (per exemple l’Escola Els Porxos, a la plaça d’Eduard Torroja). La diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). POBLACIÓ EXPOSADA - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, el 19,57% de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A), mentre que un 5,8% de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A), i un centenar de persones, que suposa un 0,04% del total del districte, a nivells superiors a 75 dB(A). - Durant el període tarda, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 14,63% de la població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 2,88% a nivells superiors a 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) és del 31,68%. - En l’anàlisi per barris s’observa que en període diürn els barris amb més afectació pel soroll total en el districte són el Parc i la Llacuna del Poblenou i el Clot, amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) d’entre el 30% i el 35%; d’altra banda, el barri amb menys afectació és el Besòs i el Maresme, amb una població afectada per nivells sonors per sobre de 65 dB(A) inferior al 2%. - En aquesta anàlisi per barris també s’observa que en període nit els barris amb més afectació per soroll total són el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Clot i Provençals del Poblenou, amb una població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) d’entre el 40% i el 48%, i el barri amb menys afectació és el Besòs i el Maresme, amb una població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) inferior al 13%. Població exposada (%) Període i nivells Districte Sant Martí Barcelona Ld < 65 dB(A) 80,43 77,22 Le < 65 dB(A) 85,37 81,86 Ln < 55 dB(A) 68,32 67,50 Taula 59. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. Finalment, tal com es pot veure a la taula anterior, el percentatge de població exposada al soroll total per a nivells inferiors a 65 dB(A) en període dia i tarda, i a 55 dB(A) en període nit, és més elevat al districte de Sant Martí respecte al conjunt de la ciutat. 103 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí ANNEX I. RELACIÓ D’IMATGES Imatge 39. Districte de Sant Martí. ............................................................................................................................................ 31 Imatge 40. Barris de Sant Martí. ................................................................................................................................................. 32 Imatge 41. Túnels de les Glòries, simulació futura. .................................................................................................................... 32 Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a Sant Martí (plànol núm. 20.a). ............................................. 1 Imatge 42. Superfície (ha) de Sant Martí, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................... 32 Imatge 2. Exemple de representació del soroll per rangs nivells sonors (plànol núm. 20.a). ...................................................... 8 Imatge 43 Població de Sant Martí, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................. 33 Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Sant Martí (plànol núm. 4). .................................................. 9 Imatge 44. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatges. Sant Martí enfront d’altres districtes Imatge 4. Mesura de curta durada. ............................................................................................................................................ 10 (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................................................................................. 34 Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte (plànol núm. 4)........................................................................ 10 Imatge 45. Vehicles a Sant Martí, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................... 34 Imatge 6. Mesura de llarga durada. ............................................................................................................................................ 11 Imatge 46. Turismes. Sant Martí 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................. 34 Imatge 7. Exemple de malla de càlcul......................................................................................................................................... 11 Imatge 47. Principals infraestructures del districte (Aranya 2016). ........................................................................................... 35 Imatge 8. Exemple de receptors en façana. ............................................................................................................................... 11 Imatge 48. Distribució de les línies de metro en el districte (https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/mapa/metro). .. 35 Imatge 9. Interfície de CadnaA. .................................................................................................................................................. 12 Imatge 49. Distribució de les línies de tramvia en el districte (http://www.tram.cat). .............................................................. 35 Imatge 10. Exemple 3D de relleu. ............................................................................................................................................... 12 Imatge 50. Distribució de les línies d’autobús al districte de Sant Martí Imatge 11. Exemple 3D de ponts. ............................................................................................................................................... 12 (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). ........................................................................................................... 36 Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. ............................................................................................................................................... 13 Imatge 51 . Centres sanitaris a Sant Martí, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................ 37 Imatge 13. Exemple 3D de talussos. ........................................................................................................................................... 13 Imatge 52. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de Sant Martí. .............................................................. 38 Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. ......................................................................................................................................... 13 Imatge 53. Propagació del so en via en trinxera. ....................................................................................................................... 39 Imatge 15. Tipus de terreny 2D. ................................................................................................................................................. 14 Imatge 54. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. ........................................................................................ 39 Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. .................................................................................................................................. 14 Imatge 55. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. ................................................................................................. 39 Imatge 17. Orientació per als plànols del districte. .................................................................................................................... 15 Imatge 56. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica. ......................................................... 39 Imatge 18. Rangs acústics i colors assignats. ............................................................................................................................. 15 Imatge 57. Nivells sonors de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). ......................... 40 Imatge 19. Exemple d’elements cartogràfics. ............................................................................................................................ 15 Imatge 58. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la Vila Olímpica. ........................................................................ 40 Imatge 20. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). ............. 15 Imatge 59 Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda Meridiana. ................................................................ 40 Imatge 21. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. ..................................................................... 16 Imatge 60. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la gran via de les Corts Catalanes. ............................................ 41 Imatge 22. Tramer i receptors en façana.................................................................................................................................... 16 Imatge 61. Nivells sonors de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). ..................... 41 Imatge 23. Vies amb trànsit rodat. ............................................................................................................................................. 17 Imatge 62. Nivells sonors de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). ......................... 41 Imatge 24. Grans infraestructures. ............................................................................................................................................. 18 Imatge 63. Nivells sonors de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 7.1.d). .................................................................................................................................................................................................... 42 Imatge 25. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. ....................................................................................................... 19 Imatge 64. Nivells sonors de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, Imatge 26. Línies de ferrocarril i tramvia. ................................................................................................................................... 20 nit i 24 hores ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d). ............................................................................................... 42 Imatge 27. Àrees industrials. ...................................................................................................................................................... 21 Imatge 65. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. ........................................................................... 43 Imatge 28. Parcs estudiats a tota la ciutat. ................................................................................................................................. 21 Imatge 66. Vista general del passeig de Garcia Fària, 75 (Street View). .................................................................................... 43 Imatge 29. Carrers de vianants. .................................................................................................................................................. 22 Imatge 67. Evolució del soroll durant 24 hores al passeig de Garcia Fària, 75. .......................................................................... 43 Imatge 30. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. ........................ 23 Imatge 68. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................ 44 Imatge 31. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. .................................................................................................... 24 Imatge 69. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................ 45 Imatge 32. Focus de soroll de Barcelona. ................................................................................................................................... 26 Imatge 70. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Sant Martí. .......................................................................................... 45 Imatge 33. Receptors en façana. ................................................................................................................................................ 27 Imatge 71. Nivells sonors de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). ................................................ 46 Imatge 34. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. ........................................................................................... 27 Imatge 72. Detall de nivells sonors en façana al carrer de Llull per a Ld, període dia, trànsit rodat. ........................................ 46 Imatge 35. Exemple d’adreces postals. ...................................................................................................................................... 28 Imatge 73. Detall de nivells sonors en façanes de la superilla del Poblenou per a Ld, període dia, trànsit rodat. .................... 46 Imatge 36. Procés del tractament de dades de la població. ....................................................................................................... 28 Imatge 74. Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). ............................................ 47 Imatge 37. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. ................................................ 28 Imatge 75. Detall de la superilla del Poblenou Le i Ld; períodes tarda i dia. .............................................................................. 47 Imatge 38. Procés d’assignació de població i càlculs estadístics. ............................................................................................... 29 104 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Imatge 76. Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). ................................................ 47 Imatge 113. Detall de nivells sonors als patis interiors d’illa al districte com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a)............................................................................................................................................................................................ 67 Imatge 77. Detall de la superilla del Poblenou Ln i Ld; períodes nit i dia. .................................................................................. 47 Imatge 114. Nivells sonors dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). .................. 67 Imatge 78. Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). .................. 48 Imatge 115. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. Imatge 79. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Pujades, 166. ................................................................................ 48 13.a)............................................................................................................................................................................................ 67 Imatge 80. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de la Independència, 349. ................................................................. 48 Imatge 116. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte com a receptors de trànsit. Ld, període dia. ............. 68 Imatge 81. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Sancho de Ávila, 133. ................................................................... 49 Imatge 117. Nivells de soroll total dels patis interiors d’illa tancats al districte. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ..... 68 Imatge 82. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ............................................... 50 Imatge 118. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. Imatge 83. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................................... 50 13.a)............................................................................................................................................................................................ 68 Imatge 84. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. .................................................. 51 Imatge 119. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte com a receptors de trànsit. Ld, període dia. ............... 68 Imatge 85. Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris i les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). .... 51 Imatge 120. Nivells de soroll total als patis interiors d’illa oberts al districte. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ........ 69 Imatge 86. Detall de nivells sonors en les illes a la Vila Olímpica per a Ld, període dia, soroll de trànsit total. ........................ 52 Imatge 121. Nivells sonors dels patis interiors d’illa en el districte com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 13.b). ..... 69 Imatge 87. Efecte d’eixos viaris, grans infraestructures per separat i de manera conjunta (detall plànols núm. 7.1.a, 6.a i 8.a). Imatge 122 Evolució del soroll durant 24 hores en pati interior a la rambla del Poblenou, 124. .............................................. 69 .................................................................................................................................................................................................... 52 Imatge 123. Carrers de vianants del districte............................................................................................................................. 71 Imatge 88. Imatge 58 Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris i les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol Imatge 124. Nivells sonors als carrers de vianants del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). .............. 71 núm. 8.b). ................................................................................................................................................................................... 52 Imatge 125. Nivells sonors als carrers de vianants del districte com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). .......... 72 Imatge 89. Imatge 58 Nivells sonors de trànsit rodat dels eixos viaris i les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). ............................................................................................................................................................................................. 53 Imatge 126. Localització de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. ......................................................................... 73 Imatge 90. Nivells sonors del trànsit rodat dels eixos viaris i les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat Imatge 127. Nivells sonors en període Ln, període nit, al Triangle lúdic (detall plànol núm. 14). ............................................. 73 (plànol núm. 8.d). ....................................................................................................................................................................... 53 Imatge 128. Nivells sonors en període Ln, període nit, al Port Olímpic (detall plànol núm. 14). ............................................... 74 Imatge 91. Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat. ..................................................................... 54 Imatge 129. Nivells sonors en període Ln, període nit, a la rambla del Poblenou (detall plànol núm. 14). .............................. 74 Imatge 92. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia. ........................................................... 54 Imatge 130. Evolució del soroll durant 24 hores a la rambla del Poblenou, 44. ........................................................................ 75 Imatge 93. Línies de ferrocarril/tramvia. .................................................................................................................................... 56 Imatge 131. Evolució del soroll 24 hores al carrer de Pere IV, 72............................................................................................... 75 Imatge 94. Nivells sonors ferrocarril/tramvia, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). .............................. 56 Imatge 132. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer dels Almogàvers, 120. ..................................................................... 75 Imatge 95. Nivells sonors ferrocarril/tramvia. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). .......................... 57 Imatge 133. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................ 76 Imatge 96. Nivells sonors ferrocarril/tramvia. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). ............................... 57 Imatge 134. Plànol del Parc del Fòrum. ...................................................................................................................................... 77 Imatge 97. Nivells sonors ferrocarril/tramvia. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). . 58 Imatge 135. Places del Parc del Fòrum. ..................................................................................................................................... 77 Imatge 98. Zones industrials. ...................................................................................................................................................... 59 Imatge 136. La Gran Esplanada. ................................................................................................................................................. 77 Imatge 99. Nivells sonors de la indústria. Ld, període dia (plànol 10.a). .................................................................................... 59 Imatge 137. Auditoris del Fòrum. ............................................................................................................................................... 77 Imatge 100. Nivells sonors de la indústria. Le, període tarda (plànol 10.b). .............................................................................. 60 Imatge 138. Carpes del Fòrum. .................................................................................................................................................. 77 Imatge 101. Nivells sonors de la indústria. Ln, període nit (plànol 10.c). .................................................................................. 60 Imatge 139. Nivells sonors a la zona del Fòrum. Ld, període dia. Soroll total (detall plànol núm. 19.1.a). ............................... 78 Imatge 102. Nivells sonors de la indústria. Lden, període 24 hores ponderat (plànol 10.d). .................................................... 61 Imatge 140. Nivells sonors a la zona del Fòrum. Ln, període nit. Soroll total (detall plànol núm. 19.1.c). ................................ 78 Imatge 103 Parcs del districte. ................................................................................................................................................... 62 Imatge 141. Nivells sonors a la zona del Port Olímpic. Ld, període dia (detall plànol núm. 19.2.a). ......................................... 79 Imatge 104. Parc de Diagonal Mar. ............................................................................................................................................ 63 Imatge 142. Nivells sonors a la zona del Port Olímpic. Ln, període nit (detall plànol núm. 19.2.c). .......................................... 79 Imatge 105. Nivells sonors al parc de Diagonal Mar com a emissor. Ld, període dia. ............................................................... 63 Imatge 143. Platges del districte de Sant Martí. ........................................................................................................................ 80 Imatge 106. Nivells sonors al parc de Diagonal Mar soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.2.a). .......................... 63 Imatge 144. Ubicació de centres educatius (plànol núm. 3). ..................................................................................................... 81 Imatge 107. Parc del Centre del Poblenou. ................................................................................................................................ 64 Imatge 145. Nivells sonors i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a i 3). ............................................................ 81 Imatge 108. Nivells sonors. Parc del Centre del Poblenou com a emissor. Ld, període dia. ...................................................... 64 Imatge 146. Nivells sonors de soroll total al districte de Sant Martí. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ................................ 82 Imatge 109. Nivells sonors. Parc del Centre del Poblenou, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). ............... 64 Imatge 147. Nivells de soroll total al districte de Sant Martí. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). ........................................ 83 Imatge 110. Patis interiors d’illa del districte. ............................................................................................................................ 65 Imatge 148. Nivells sonors de soroll total al districte de Sant Martí. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). ................................. 84 Imatge 111. Soroll total dels patis interiors. .............................................................................................................................. 66 Imatge 149. Nivells sonors de soroll total en el districte. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). ..................... 84 Imatge 112. Nivells sonors als patis interiors d’illa al districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). ................ 66 Imatge 150. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................................ 86 105 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí Imatge 151. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................................ 86 Imatge 152 Patis interiors del districte. ...................................................................................................................................... 87 Imatge 153. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ......................................................................................................... 93 Imatge 154. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ..................................................................................................... 93 Imatge 155. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ......................................................................................................... 94 Imatge 156. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ............................................................................ 94 Imatge 157. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 52.a). .................................................. 95 Imatge 158. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 52.b). .............................................. 95 Imatge 159. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). ................................................... 95 Imatge 160. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d). ..................... 95 Imatge 161. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). .................................................. 96 Imatge 162. Comparativa de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). ............................................................. 96 Imatge 163. Comparativa de trams 2009-2017. Ln, període nit. (plànol núm. 51.c). ................................................................. 97 Imatge 164. Comparativa de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). .................................... 97 Imatge 165. Principals àmbits afectats pel soroll del trànsit rodat. ........................................................................................... 99 Imatge 166. Principals àmbits afectats pel soroll del trànsit ferroviari. ................................................................................... 100 Imatge 167. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. ........................................................................................................... 100 Imatge 168. Principals àmbits afectats pel soroll d’activitats industrials i comercials. ............................................................ 101 Imatge 169. Zones tranquil·les. ................................................................................................................................................ 101 106 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES Taula 38 Població exposada per soroll generat. Parcs ............................................................................................................... 65 Taula 39 Població exposada per soroll generat. Patis interiors d´illa ......................................................................................... 70 Taula 40 Tipologies acústiques dels carrers de vianants (veure Taula 8 per més informació sobre la classificació dels carrers) Taula 1 Valors límit d’immissió en dB(A) per Zonificació acústica del territori ............................................................................ 4 .................................................................................................................................................................................................... 71 Taula 2 Valors límit d´immissió d’acord amb els usos del sòl ....................................................................................................... 4 Taula 41 Població exposada per soroll generat. Carrer de vianants .......................................................................................... 72 Taula 3 Instruments de mesura .................................................................................................................................................... 9 Taula 42 Tipologies de carrers d'oci (veure Taula 9 per més informació sobre la classificació dels carrers) ............................. 73 Taula 4 Calibradors/verificadors .................................................................................................................................................. 9 Taula 43 Població exposada per soroll generat oci nocturn i aglomeració de persones ........................................................... 76 Taula 5 Distribució de punts de mesura de curta durada, segons tipus de font de soroll ........................................................... 9 Taula 44 Tipus de centres educatius identificats al districte ...................................................................................................... 80 Taula 6 Distribució de punts de mesura de llarga durada, segons tipus de font de soroll ......................................................... 10 Taula 45 Centres sanitaris identificats al districte ...................................................................................................................... 80 Taula 7 Absorció per tipus/uso del terreny. Informació facilitada per AjBcn ............................................................................ 14 Taula 46 Porcentatges per rangs d'exposició sonora de centres educatius ............................................................................... 81 Taula 8 Classificació de carrers de vianants ............................................................................................................................... 23 Taula 47 Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall ............................................................. 82 Taula 9 Classificació de patis interiors d’illa amb activitat ......................................................................................................... 24 Taula 48 Població exposada soroll total ..................................................................................................................................... 85 Taula 10 Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones ................................................................... 25 Taula 49 Població exposada soroll total a patis interiors ........................................................................................................... 88 Taula 11 Distribució de població que dorm a façana exterior o interior .................................................................................... 28 Taula 50 Longitud de vials per rang de soroll (km) .................................................................................................................... 89 Taula 12 Barris Sant Martí .......................................................................................................................................................... 31 Taula 51 Superfície per rang de soroll al districte ...................................................................................................................... 90 Taula 13 Superfície districte de Sant Martí ................................................................................................................................ 32 Taula 52 Longitud de façanes exposades per rang de soroll al districte .................................................................................... 91 Taula 14 Població del districte de Sant Martí ............................................................................................................................. 33 Taula 53 Longitud trams exposats, Ld, període dia .................................................................................................................... 92 Taula 15 Variació de la població entre 2016 i 2011 a Sant Martí (http://www.bcn.cat/estadistica) ......................................... 33 Taula 54 Longitud trams exposats, Le, període tarda ................................................................................................................ 93 Taula 16 Densitat d'habitants districte vs Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica) ........................................................... 33 Taula 55 Longitud trams exposats, Ln, període nit .................................................................................................................... 93 Taula 17 Superfície d'ús industrial, d'infraestructures, i d'equipament (http://www.bcn.cat/estadistica)............................... 33 Taula 56 Longitud trams exposats, Lden, període 24 h ponderat .............................................................................................. 94 Taula 18 Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica) ........ 33 Taula 57 Comparativa en dB(A) de trams 2017-2012. La viariació de nivells s’expressa en dB(A). ........................................... 96 Taula 19 Percentatge de la superfície de vianants i parcs urbans del districte vs Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica) Taula 58 Comparativa de trams 2017-2009. La viariació de nivells s’expressa en dB(A). .......................................................... 97 .................................................................................................................................................................................................... 33 Taula 59 Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte ............................................................ 103 Taula 20 Distribució d'edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica) ..................................................................... 33 Taula 21 Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica) ........................... 34 Taula 22 Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica) ...................................................................................... 34 Taula 23 Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica) .......................................................... 34 Taula 24 IMD de les de les grans infraestructures del districte. Aranya de trànsit .................................................................... 35 Taula 25 Superfície del districte per tipus d'activitat (http://www.bcn.cat/estadistica) ........................................................... 36 Taula 26 Nombre d'establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica) ........................ 36 Taula 27 Percentatge d'establiments i places dedicades al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica) .................................... 36 Taula 28 Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica) ............................................................................... 37 Taula 29 Nombre de centres hospitalaris i d'atenció sanitària .................................................................................................. 37 Taula 30 Població exposada. Grans infraestructures ................................................................................................................. 44 Taula 31 Població exposada. Trànsit rodat eixos viaris .............................................................................................................. 49 Taula 32 Població exposada. Trànsit rodat eixos viaris i grans infraestructures ........................................................................ 54 Taula 33 Llistat de línies de ferrocarril/tramvia del districte ..................................................................................................... 56 Taula 34 Població exposada. Ferrocarril/tramvia ....................................................................................................................... 58 Taula 35 Llistat de zones industrials ........................................................................................................................................... 59 Taula 36 Població exposada soroll industrial. ............................................................................................................................ 61 Taula 37 Llistat de parcs seleccionats al districte ....................................................................................................................... 62 107 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS 10.a Isòfones - Indústria - Ld 10.b Isòfones - Indústria - Le Núm. plànol Plànols 10.c Isòfones - Indústria - Ln 1 Mapa topogràfic 10.d Isòfones - Indústria - Lden 2.1 Aranya de trànsit 11.a Isòfones - Carrers de vianants - Ld 2.2 Classificació de la xarxa bàsica 11.b Isòfones - Carrers de vianants - Le 2.3 Velocitat considerada en la simulació 12.1.a Isòfones - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Ld 3 Mapa d’ubicació dels equipaments sensibles per tipus 12.1.b Isòfones - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Le 4 Mapa de punts de mesura de curta i llarga durada 12.1.c Isòfones - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Ln 5 Mapa de punts de mesura 12.1.d Isòfones - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Lden 6.a Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 12.2.a Isòfones - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Ld 6.b Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 12.2.b Isòfones - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Le 6.c Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 12.2.c Isòfones - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Ln 6.d Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 12.2.d Isòfones - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Lden 7.1.a Isòfones - Grans infraestructures a 4 m - Ld 13.a Isòfones - Patis interiors d’illa - Ld 7.1.b Isòfones - Grans infraestructures a 4 m - Le 13.b Isòfones - Patis interiors d’illa - Le 7.1.c Isòfones - Grans infraestructures a 4 m - Ln 14 Isòfones - Oci i aglomeració de persones 7.1.d Isòfones - Grans infraestructures a 4 m - Lden 19.1.a Isòfones - Altres zones especials - Fòrum - Ld 7.2.a Isòfones - Grans infraestructures a 8 m - Ld 19.1.b Isòfones - Altres zones especials - Fòrum - Le 7.2.b Isòfones - Grans infraestructures a 8 m - Le 19.1.c Isòfones - Altres zones especials - Fòrum - Ln 7.2.c Isòfones - Grans infraestructures a 8 m - Ln 19.1.d Isòfones - Altres zones especials - Fòrum - Lden 7.2.d Isòfones - Grans infraestructures a 8 m - Lden 19.2.a Isòfones - Altres zones especials - Port Olímpic - Ld 8.a Isòfones - Trànsit total - Ld 19.2.b Isòfones - Altres zones especials - Port Olímpic - Le 8.b Isòfones - Trànsit total - Le 19.2.c Isòfones - Altres zones especials - Port Olímpic - Ln 8.c Isòfones - Trànsit total - Ln 19.2.d Isòfones - Altres zones especials - Port Olímpic - Lden 8.d Isòfones - Trànsit total - Lden 19.3.a Isòfones - Altres zones especials - Platges - Ld 9.a Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Ld 19.3.b Isòfones - Altres zones especials - Platges - Le 9.b Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Le 19.3.c Isòfones - Altres zones especials - Platges - Ln 9.c Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Ln 19.3.d Isòfones - Altres zones especials - Platges - Lden 9.d Isòfones - Ferrocarrils i tramvia Lden 20.a Isòfones - Soroll total - Ld 108 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 20.b Isòfones - Soroll total - Le 27.2.b Trams - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Le 20.c Isòfones - Soroll total - Ln 27.2.c Trams - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Ln 20.d Isòfones - Soroll total - Lden 27.2.d Trams - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Lden 21.a Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 28.a Trams - Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 21.b Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 28.b Trams - Patis interiors d’illa amb activitat - Le 21.c Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 29 Trams - Oci i aglomeració de persones 21.d Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 34.1.a Trams - Altres zones especials - Fòrum - Ld 22.a Trams - Grans infraestructures a 4 m - Ld 34.1.b Trams - Altres zones especials - Fòrum - Le 22.b Trams - Grans infraestructures a 4 m - Le 34.1.c Trams - Altres zones especials - Fòrum - Ln 22.c Trams - Grans infraestructures a 4 m - Ln 34.1.d Trams - Altres zones especials - Fòrum - Lden 22.d Trams - Grans infraestructures a 4 m - Lden 34.2.a Trams - Altres zones especials - Port Olímpic - Ld 23.a Trams - Trànsit total - Ld 34.2.b Trams - Altres zones especials - Port Olímpic - Le 23.b Trams - Trànsit total - Le 34.2.c Trams - Altres zones especials - Port Olímpic - Ln 23.c Trams - Trànsit total - Ln 34.2.d Trams - Altres zones especials - Port Olímpic - Lden 23.d Trams - Trànsit total - Lden 34.3.a Trams - Altres zones especials - Platges - Ld 24.a Trams - Ferrocarrils i tramvia - Ld 34.3.b Trams - Altres zones especials - Platges - Le 24.b Trams - Ferrocarrils i tramvia - Le 34.3.c Trams - Altres zones especials - Platges - Ln 24.c Trams - Ferrocarrils i tramvia - Ln 34.3.d Trams - Altres zones especials - Platges - Lden 24.d Trams - Ferrocarrils i tramvia - Lden 35.a Trams - Soroll total - Ld 25.a Trams - Indústria - Ld 35.b Trams - Soroll total - Le 25.b Trams - Indústria - Le 35.c Trams - Soroll total - Ln 25.c Trams - Indústria - Ln 35.d Trams- Soroll total - Lden 25.d Trams - Indústria - Lden 36.a Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 26.a Trams - Carrers de vianants - Ld 36.b Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 26.b Trams - Carrers de vianants - Le 36.c Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 27.1.a Trams - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Ld 36.d Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 27.1.b Trams - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Le 37.a Façana - Grans infraestructures a 4 m - Ld 27.1.c Trams - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Ln 37.b Façana - Grans infraestructures a 4 m - Le 27.1.d Trams - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Lden 37.c Façana - Grans infraestructures a 4 m - Ln 27.2.a Trams - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Ld 37.d Façana - Grans infraestructures a 4 m - Lden 109 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 38.a Façana - Trànsit total - Ld 45.2.b Façana - Receptors sensibles - El Clot - Le 38.b Façana - Trànsit total - Le 45.2.c Façana - Receptors sensibles - El Clot - Ln 38.c Façana - Trànsit total - Ln 45.2.d Façana - Receptors sensibles - El Clot - Lden 38.d Façana - Trànsit total - Lden 45.3.a Façana - Receptors sensibles - El Parc i la Llacuna del Poblenou - Ld 39.a Façana - Ferrocarrils i tramvia - Ld 45.3.b Façana - Receptors sensibles - El Parc i la Llacuna del Poblenou - Le 39.b Façana - Ferrocarrils i tramvia - Le 45.3.c Façana - Receptors sensibles - El Parc i la Llacuna del Poblenou - Ln 39.c Façana - Ferrocarrils i tramvia - Ln 45.3.d Façana - Receptors sensibles - El Parc i la Llacuna del Poblenou - Lden 39.d Façana - Ferrocarrils i tramvia - Lden 45.4.a Façana - Receptors sensibles - La Vila Olímpica del Poblenou - Ld 40.a Façana - Indústria - Ld 45.4.b Façana - Receptors sensibles - La Vila Olímpica del Poblenou - Le 40.b Façana - Indústria - Le 45.4.c Façana - Receptors sensibles - La Vila Olímpica del Poblenou - Ln 40.c Façana - Indústria - Ln 45.4.d Façana - Receptors sensibles - La Vila Olímpica del Poblenou - Lden 40.d Façana - Indústria - Lden 45.5.a Façana - Receptors sensibles - El Poblenou - Ld 41.a Façana - Carrers de vianants - Ld 45.5.b Façana - Receptors sensibles - El Poblenou - Le 41.b Façana - Carrers de vianants - Le 45.5.c Façana - Receptors sensibles - El Poblenou - Ln 42.1.a Façana - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Ld 45.5.d Façana - Receptors sensibles - El Poblenou - Lden 42.1.b Façana - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Le 45.6.a Façana - Receptors sensibles - Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou - Ld 42.1.c Façana - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Ln 45.6.b Façana - Receptors sensibles - Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou - Le 42.1.d Façana - Parcs total - Parc del Centre del Poblenou - Lden 45.6.c Façana - Receptors sensibles - Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou - Ln 42.2.a Façana - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Ld 45.6.d Façana - Receptors sensibles - Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou - Lden 42.2.b Façana - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Le 45.7.a Façana - Receptors sensibles - El Besòs i el Maresme - Ld 42.2.c Façana - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Ln 45.7.b Façana - Receptors sensibles - El Besòs i el Maresme - Le 42.2.d Façana - Parcs total - Parc de Diagonal Mar - Lden 45.7.c Façana - Receptors sensibles - El Besòs i el Maresme - Ln 43.a Façana - Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 45.7.d Façana - Receptors sensibles - El Besòs i el Maresme - Lden 43.b Façana - Patis interiors d’illa amb activitat - Le 45.8.a Façana - Receptors sensibles - Provençals del Poblenou - Ld 44 Façana - Oci i aglomeració de persones 45.8.b Façana - Receptors sensibles - Provençals del Poblenou - Le 45.1.a Façana - Receptors sensibles - El Camp de l’Arpa del Clot - Ld 45.8.c Façana - Receptors sensibles - Provençals del Poblenou - Ln 45.1.b Façana - Receptors sensibles - El Camp de l’Arpa del Clot - Le 45.8.d Façana - Receptors sensibles - Provençals del Poblenou - Lden 45.1.c Façana - Receptors sensibles - El Camp de l’Arpa del Clot - Ln 45.9.a Façana - Receptors sensibles - Sant Martí de Provençals - Ld 45.1.d Façana - Receptors sensibles - El Camp de l’Arpa del Clot - Lden 45.9.b Façana - Receptors sensibles - Sant Martí de Provençals - Le 45.2.a Façana - Receptors sensibles - El Clot - Ld 45.9.c Façana - Receptors sensibles - Sant Martí de Provençals - Ln 110 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí 45.9.d Façana - Receptors sensibles - Sant Martí de Provençals - Lden 45.10.a Façana - Receptors sensibles - La Verneda i la Pau - Ld 45.10.b Façana - Receptors sensibles - La Verneda i la Pau - Le 45.10.c Façana - Receptors sensibles - La Verneda i la Pau - Ln 45.10.d Façana - Receptors sensibles - La Verneda i la Pau - Lden 49.1.a Façana - Altres zones especials - Fòrum - Ld 49.1.b Façana - Altres zones especials - Fòrum - Le 49.1.c Façana - Altres zones especials - Fòrum - Ln 49.1.d Façana - Altres zones especials - Fòrum - Lden 49.2.a Façana - Altres zones especials - Port Olímpic - Ld 49.2.b Façana - Altres zones especials - Port Olímpic - Le 49.2.c Façana - Altres zones especials - Port Olímpic - Ln 49.2.d Façana - Altres zones especials - Port Olímpic - Lden 49.3.a Façana - Altres zones especials - Platges - Ld 49.3.b Façana - Altres zones especials - Platges - Le 49.3.c Façana - Altres zones especials - Platges - Ln 49.3.d Façana - Altres zones especials - Platges - Lden 50.a Façana - Soroll total - Ld 50.b Façana - Soroll total - Le 50.c Façana - Soroll total - Ln 50.d Façana - Soroll total - Lden 51.a Comparativa de trams MES 2009-2017 - Ld 51.b Comparativa de trams MES 2009-2017 - Le 51.c Comparativa de trams MES 2009-2017 - Ln 51.d Comparativa de trams MES 2009-2017 - Lden 52.a Comparativa de trams MES 2012-2017 - Ld 52.b Comparativa de trams MES 2012-2017 - Le 52.c Comparativa de trams MES 2012-2017 - Ln 52.d Comparativa de trams MES 2012-2017 - Lden 111 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sant Martí ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ Realització Personal d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA Autor del projecte Ángel María Arenaz Gombau Equip tècnic José Ignacio Riesco García Azucena de la Cruz Lecanda Pablo Gabriel Duque del Corral Sara Domínguez Pérez Sara Herranz Pedriza Gema Sánchez Gozalo Lluís Subirana Casademunt Genís Laguna Salvador Jordi Rabasseda Riba Marc Sànchez Quibus Marçal Coll i Follia Gestió Personal de l’Ajuntament de Barcelona Aránzazu Millás Nicuesa Neus Muntané i Gregori Javier Casado Novas Laura Zapata i González Col·laboració Personal de BR Albert Carbonell Ferrer Laura Vergoñós Pascual Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros 112