MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL (MES) DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2017 Informe ciutat ELABORACIÓ Carrer del Doctor Trueta, 179, 2n 2a, 08005 Barcelona 902 373 799 www.audiotec.es catalunya@audiotec.es PROMOCIÓ, COORDINACIÓ I REVISIÓ Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220, planta 3, 08012 Barcelona 932 914 037 / 932 914 118 qualitatambiental@bcn.cat COL·LABORACIÓ Carrer Número 60, 25-27, edifici Z, planta 2, sector A, Zona Franca, 08040 Barcelona 932 237 400 www.bcnregional.com LLICÈNCIA Aquesta publicació està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement (BY) https://creativecommons.org/ Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe Ciutat 7.3.4 CARRERS DE VIANANTS ........................................................................................................................................ 21 7.3.5 PATIS INTERIORS D’ILLA ........................................................................................................................................ 22 ÍNDEX 7.3.6 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES .................................................................................................... 23 7.3.7 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS ............................................................................................. 24 RESUM/ABSTRACT ........................................................................................................................................................................ 1 7.3.8 RECEPTORS SENSIBLES ......................................................................................................................................... 25 1 OBJECTIUS DEL TREBALL ...................................................................................................................................................... 2 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ............................................................................................ 3 7.3.9 SOROLL TOTAL ...................................................................................................................................................... 25 2.1 MARC NORMATIU ....................................................................................................................................................... 3 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA ................................................................................................. 26 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA ........................................................................................................................................... 3 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA ................................................................................................... 26 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL ............................................................................................................................................. 3 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS .............................................................................................................. 26 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA ................................................................................................................................... 3 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS ................................................................................................. 27 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ........................................................................................................................................ 4 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS ........................................................ 28 9 DESCRIPCIÓ DE LA CIUTAT ................................................................................................................................................. 30 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ................................................................................................................... 4 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL .................................................................................................... 5 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ ................................................................................................................................... 30 4 ANTECEDENTS ...................................................................................................................................................................... 6 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ ............................................................................................................................................ 30 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL .................................................................................. 7 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES .................................................................................................................................. 30 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL ...................................................................................................................................................... 7 9.4 MOBILITAT ................................................................................................................................................................ 31 5.2 TIPUS ’D’ESTUDIS ELABORATS .................................................................................................................................... 7 9.5 FONTS DE SOROLL ..................................................................................................................................................... 31 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ......................................................................................................... 7 9.6 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL ...................................................................................................................... 31 5.3.1 TREBALLS DE CAMP ................................................................................................................................................ 7 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS .................................................................................................................. 32 5.3.2 MESURAMENTS SONORS ........................................................................................................................................ 7 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES ....................................................... 32 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ .................................................................................................................................................. 8 10.1.1 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES ...................................................................................... 34 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA ....................................................................................................... 8 10.1.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES ........................................................ 35 5.4 MODELITZACIÓ ......................................................................................................................................................... 10 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS .................................................................................. 35 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL ........................................................................................................................................... 10 10.2.1 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT ........................................................................... 36 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 10 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ....................... 37 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT .............................................................................................................. 11 11. ESTUDIS DE DETALL ....................................................................................................................................................... 38 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE .............................................................................................................................................. 11 11.1. FERROCARRIL I TRAMVIA .......................................................................................................................................... 38 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS ......................................................................................................................... 14 11.1.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL I TRAMVIA ............................................................. 39 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES ................................................................................... 14 11.2. SOROLL INDUSTRIAL ................................................................................................................................................. 39 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA .............................................................................. 14 11.2.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL INDUSTRIAL .................................................................... 41 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS ..................................................................................................... 15 11.3. SOROLL ALS PARCS .................................................................................................................................................... 42 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL .............................................................................................................................. 16 11.3.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS ........................................................................................... 43 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ .............................................................................................................................................. 16 11.4. SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ............................................................................................... 44 7.2 ESTUDI GENERAL ....................................................................................................................................................... 16 11.4.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA ............................................................... 46 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS ....................................................................................................................................... 16 11.5. SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS .......................................................................................................................... 46 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES ................................................................................................................................. 17 11.5.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS ................................................................ 47 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ......................................................................................................... 18 11.6. SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ........................................................................................ 47 7.3 ESTUDIS DE DETALL ................................................................................................................................................... 18 11.6.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ............................ 48 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI I TRAMVIA .......................................................................................................................... 19 11.7. ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS. ................................................................................................. 49 7.3.2 SOROLL INDUSTRIAL ............................................................................................................................................. 20 11.8. SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES .......................................................................................................................... 50 7.3.3 PARCS ................................................................................................................................................................... 20 11.8.1. CENTRES EDUCATIUS ....................................................................................................................................... 50 Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.9. SOROLL TOTAL ........................................................................................................................................................... 52 11.9.1. Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 52 11.9.2. Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 53 11.9.3. Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 53 11.9.4. Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 54 11.9.5. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL .............................................................................. 55 11.9.6. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL................................................ 56 12. ALTRES ESTADÍSTIQUES ................................................................................................................................................. 57 12.1. LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL ................................................................................................................ 57 12.2. SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL ............................................................................................................................ 58 12.3. LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL .................................................................................... 59 13. EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS ............................................................ 61 13.1. EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL................................................................................ 61 13.2. COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS ................................................................................................. 63 13.2.1. COMPARATIVA 2012-2017 ............................................................................................................................... 63 13.2.2. COMPARATIVA 2009-2017 ............................................................................................................................... 65 13.3. ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ ........................................................................................ 66 14. RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ............................................................................ 66 14.1. RECOMENDACIONS. .................................................................................................................................................. 67 15. CONCLUSIONS ............................................................................................................................................................... 69 ANNEX I. RELACIÓ D’IMATGES .................................................................................................................................................... 71 ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES .................................................................................................................................................... 73 ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS ................................................................................................................................................ 74 ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ .................................................................................................. 76 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat RESUM/ABSTRACT La present memòria descriu la metodologia i els resultats obtinguts en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll (MES) de la ciutat de Barcelona. El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà i, de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll, sobretot el que preveu la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; el Reial decret 1513/2005, que desenvolupa la Llei 37/2003 referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n deriven. També proporciona la màxima informació sobre diverses fonts de soroll urbà per ajudar a millorar la qualitat acústica amb la qual viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Des de l’any 1997, en el qual es va publicar el primer mapa de soroll de la ciutat de Barcelona, s’ha pogut comprovar que l’evolució del soroll urbà ha estat vinculada directament amb els canvis urbanístics desenvolupats a la ciutat i amb les polítiques municipals desplegades per l’Ajuntament de Barcelona per a la reducció i el control del soroll, com ara la pacificació de carrers, el foment de la mobilitat sostenible, etc. També hi han incidit l’increment de la conscienciació ciutadana que contribueix al civisme, el canvi d’hàbits, etc. Aquesta evolució s’ha pogut comprovar en els mapes estratègics de soroll elaborats el 2009, el 2012 i actualment. El present Mapa estratègic de soroll s’ha desenvolupat en dues grans fases: una primera fase general, en què s’ha estudiat tot el soroll associat als eixos viaris i a les grans infraestructures viàries, i una fase de detall, centrada a estudiar altres fonts de soroll o altres àrees amb característiques determinades. Entre les fonts sonores que s’han analitzat en aquesta fase de detall hi ha les següents: indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, carrers de vianants amb i sense activitat comercial, infraestructures ferroviàries, tramvia, parcs i jardins, patis interiors d’illa i zones amb condicions acústiques especials. Els resultats es presenten en forma de mapes de soroll, així com en percentatges de població exposada a diferents rangs de soroll. Aquesta informació, doncs, té diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que representen àrees d’igual nivell sonor a ’4 metres d’altura i, finalment, el soroll incident Imatge 1. Nivells acústics del soroll total per al període dia, Ld, a Barcelona (plànol núm. 18.a). en façana per a tots els edificis de la ciutat. La metodologia utilitzada s’ha actualitzat respecte als MES anteriors amb l’objecte d’adaptar-la a les noves recomanacions europees i també de recollir un coneixement més detallat de la ciutat. D’una banda, el canvi metodològic ha suposat una distribució realista de la població en façana interior o exterior que s’ha corroborat mitjançant enquestes municipals. D’altra banda, s’ha fet un gran esforç per incorporar un nombre més elevat de patis interiors d’illa diagnosticats respecte al MES anterior. El resultat d’aquest coneixement més ampli de la ciutat permet identificar més zones amb bona qualitat acústica. Si es comparen els nivells sonors a la via pública (al tramer) dels MES 2012 i 2017, s’observa que tant de dia com de nit la tendència general és de disminució dels nivells de soroll. Les zones amb nivells acústics baixos i mitjans han augmentat significativament per la diagnosi amb més detall de la ciutat i dels patis interiors, que gaudeixen d’una molt bona qualitat acústica, a recer del soroll del trànsit. Les zones amb més soroll han anat disminuint però en menor proporció, atès que els nivells estan determinats per la localització entorn de les grans infraestructures de trànsit viari. La reducció dels nivells sonors és fruit de l’efectivitat de les polítiques de reducció de la contaminació acústica dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona, amb accions com ara la pacificació de carrers de vianants; el canvi de model en la mobilitat de la ciutat, on ha crescut el model de transport més sostenible que té menys incidència acústica, i l’ampliació dels carrils bici i carrers de zona 30, a les quals cal sumar una conscienciació més gran de la ciutadania com a receptora i també com a generadora de soroll. La diagnosi de les zones amb una elevada oferta d’oci nocturn es complementa amb el monitoratge permanent, la qual cosa es tradueix en un coneixement més ampli de l’evolució dels nivells acústics i és el punt de partida per planificar i avaluar accions de control amb tots els agents implicats: ciutadania, Ajuntament, establiments, entitats, etc. 1 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 1 OBJECTIUS DEL TREBALL El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà, i de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll. D’aquesta manera, el treball ha de complir tot allò que s’especifica per als mapes estratègics de soroll en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n derivin. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del que són els mateixos nivells sonors, per ajudar a millorar la qualitat acústica amb què viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Per elaborar-lo s’ha utilitzat un programari de simulació acústica que compleix amb els mètodes recomanats a Europa, així com una aplicació SIG (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, i la seva consulta i representació gràfica. Amb aquestes eines s’ha dut a terme la simulació acústica dels focus sonors requerits per la normativa europea i amb influència a la ciutat: trànsit viari, trànsit ferroviari i tramvia, i indústria. S’ha completat amb simulacions d’altres focus sonors rellevants: oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, en patis i en carrers de vianants. Així doncs, la informació del soroll ambiental a la ciutat és més completa i facilita la diagnosi i la proposta de plans d’acció per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 2 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA REIAL DECRET 1513/2005, DE 16 DE DESEMBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A L’AVALUACIÓ I GESTIÓ DEL SOROLL AMBIENTAL Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll s’han tingut en compte tant les disposicions establertes en el plec de Aquest reial decret té per objecte l’avaluació i gestió del soroll ambiental, amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar els condicions tècniques com les normes de caràcter reglamentari i tècnic existents a diferents nivells. efectes nocius, incloent-hi les molèsties, derivats de l’exposició al soroll ambiental. Per a això, es desenvolupa el concepte 2.1 MARC NORMATIU de soroll ambiental, juntament amb els seus efectes i molèsties sobre la població, al costat d’una sèrie de mesures que permeten la consecució de l’objecte previst, com són l’elaboració de mapes estratègics de soroll, els plans d’acció i la A continuació es mostra la normativa aplicable en els àmbits europeu, estatal, autonòmic i municipal respectivament: informació a la població. 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA Respecte als mapes de soroll, s’estableix el següent: DIRECTIVA 2002/49/CE, DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, DE 25 DE JUNY DE 2002, SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ - La definició dels índexs de soroll (Lden, Ld, Le i Ln). DEL SOROLL AMBIENTAL - Els mètodes de càlcul dels índexs de soroll. - L’altura del punt d’avaluació dels índexs de soroll. En aquesta directiva s’estableix que els estats membres tenen l’obligació de designar les autoritats i entitats competents per - Els criteris de delimitació d’una aglomeració. elaborar els mapes de soroll i plans d’acció en aglomeracions de més de 100.000 habitants, i també que l’actualització - Els terminis per a l’elaboració de mapes de soroll. d’aquests mapes de soroll s’ha de fer cada cinc anys. En el nostre cas, l’Ajuntament de Barcelona és l’autoritat competent - Els requisits mínims sobre el cartografiat estratègic del soroll. per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat i el present Mapa estratègic de soroll correspon a l’actualització - La informació que s’ha de comunicar al Ministeri de Medi Ambient. requerida. - La informació que s’ha de lliurar a la Comissió Europea. En aquesta directiva es defineixen diversos conceptes d’aplicació que posteriorment han estat transcrits i desenvolupats en REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL la transposició de la directiva europea a la normativa estatal, si bé entre ells cal assenyalar que es preveu que després de la SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT I EMISSIONS ACÚSTIQUES I LA SEVA MODIFICACIÓ presentació del Mapa estratègic de soroll hi hagi un període d’un any per aprovar els plans d’acció corresponents, en els RECOLLIDA EN EL REIAL DECRET 1038/2012, DE 6 DE JULIOL, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 quals seran fonamentals les polítiques de gestió del soroll encaminades a reduir-lo i controlar-lo. D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ També s’identifiquen com a principals focus sonors per avaluar el soroll de trànsit viari, el soroll ferroviari i el soroll ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT ACÚSTICA I EMISSIONS ACÚSTIQUES industrial. En el cas del Mapa estratègic de soroll de Barcelona s’han ampliat aquests estudis incloent-hi altres focus sonors Aquesta normativa té com a finalitat principal completar el desenvolupament de la Llei del soroll, i estableix, entre altres que influeixen en el soroll urbà (oci, aglomeració de gent, patis amb activitat…). aspectes, els següents: D’altra banda, la directiva europea obliga els països membres a comunicar els resultats del Mapa estratègic de soroll al - Els objectius de qualitat acústica aplicables a àrees acústiques. públic amb la finalitat de fer transparent la informació acústica de la ciutat i donar compliment a la Directiva 2003/4/CE, de - Els índexs d’avaluació acústica aplicables. 28 de gener de 2003, relativa a l’accés públic de la informació ambiental. Per aquest motiu, a més de proporcionar la - Els valors límit d’emissió i immissió d’emissors acústics. informació obtinguda a les administracions corresponents, es farà una exposició pública del Mapa estratègic de soroll abans - Els procediments i mètodes d’avaluació de la contaminació acústica. d’aprovar-lo, i es presentarà aquesta informació al web de l’Ajuntament. 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL Aquesta llei té per objecte establir les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica que afecta la Aquesta llei és una transposició al dret intern de la directiva europea. Té per objecte regular la contaminació acústica per ciutadania i el medi ambient, i al mateix temps establir el règim d’intervenció administrativa d’aplicació en tot el territori de evitar, i si escau reduir, els danys que pugui provocar en la salut humana, els béns o el medi ambient. Catalunya adaptat a la normativa estatal. S’hi estableixen les directrius generals amb diverses finalitats, entre les quals hi ha les següents: S’hi estableix que els ajuntaments són els encarregats de desplegar les actuacions d’àmbit municipal, entre les quals hi ha - Atribuir competències per a l’elaboració, aprovació i revisió dels mapes de soroll i la corresponent informació al l’elaboració de mapes de soroll. públic. En el nostre cas, la competència recau en l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta llei es defineixen els objectius de qualitat acústica que cal aplicar a Catalunya, distingint diferents zones de - Determinar els casos en què s’han d’elaborar mapes de soroll. sensibilitat acústica (alta, moderada i baixa) i els seus valors límit d’immissió sonora en funció del focus sonor avaluat, així - Revisar i, si escau, modificar els mapes cada cinc anys a partir de la data en què s’aproven. com els criteris per declarar una zona com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de - Definir les finalitats i els continguts dels mapes. règim especial (ZARE). Així mateix, la Llei 37/2003 estableix que estan subjectes a les prescripcions de la llei tots els emissors acústics, ja siguin de També s’hi estableixen els criteris generals per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica. titularitat pública o privada, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics, excloent-hi les activitats domèstiques, els comportaments veïnals, les activitats militars i el soroll dins de l’activitat laboral. DECRET 176/2009, DE 10 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, I SE N’ADAPTEN ELS ANNEXOS S’hi indica que s’hauran d’establir uns objectius de qualitat acústica per al territori, i que les administracions públiques competents són les encarregades de promoure mesures per a la consecució d’aquests objectius. Aquestes mesures poden El Decret 176/2009 té per objecte la modificació i desenvolupament reglamentari de la Llei 16/2002. Es fonamenta en els ser tant preventives com correctores, i s’han de reflectir en un pla d’acció en matèria de contaminació acústica que afronti principis de prevenció, correcció i protecció, així com en els de col·laboració, conscienciació i informació, que alhora globalment el problema del soroll dins de l’àmbit d’estudi i estableixi les accions que cal executar per intentar complir els presideixen l’actuació pública en matèria de lluita contra la contaminació acústica. objectius de qualitat acústica en les zones en què se superin els límits de soroll, així com fer prevenció perquè en zones on ja Pel que fa als mapes de soroll, estableix que les entitats locals que constitueixin aglomeració han d’elaborar i aprovar, prèvia es compleixen no arribin a superar-se. informació pública de com a mínim un mes, mapes estratègics de soroll, i estableix que la revisió i modificació d’aquests També s’estableix que aquesta llei s’haurà de desenvolupar posteriorment. En el cas de mapes de soroll i objectius de mapes s’ha de fer cada cinc anys des de la seva aprovació inicial. Respecte als mapes de capacitat acústica, s’indica que s’hi qualitat acústica, s’ha desenvolupat posteriorment mitjançant el Reial decret 1513/2005 i el Reial decret 1367/2007. han d’establir els objectius de qualitat acústica en l’àmbit d’aplicació. El present decret modifica el Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica, i s’estableixen uns nous criteris i valors per a determinades zones de sensibilitat acústica. Aquesta classificació i valors han 3 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat estat lleugerament modificats en l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, per la qual cosa les zones de sensibilitat - En els patis interiors d’illa, patis de ventilació, patis de parcel·la i zones on no puguin accedir els vehicles, els objectius acústica i els seus valors límit d’immissió associats es presenten a l’apartat següent. de qualitat acústica són 60 dB en horari diürn i vespertí, i 50 dB en horari nocturn. 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ORDENANÇA DEL MEDI AMBIENT DE BARCELONA, DEL 2011, I LA SEVA MODIFICACIÓ MITJANÇANT EXPEDIENT NÚM. 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 13DJ078, PUBLICADA EN EL BOPB DE 28 D’ABRIL DE 2014 En l’elaboració del present treball també s’ha tingut en compte la següent documentació de referència: Aquesta normativa d’abast municipal té per objecte regular les mesures i els instruments dels quals disposa l’Ajuntament de - Recomanació de la Comissió de 6 d’agost de 2003 relativa a les orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals Barcelona per prevenir i corregir la contaminació acústica. revisats per al soroll industrial, procedent d’aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i les dades d’emissions Entre altres aspectes, disposa la gestió de les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i de les zones corresponents (2003/613/CE). acústiques de règim especial (ZARE). - Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise Exposure. 2a versió. 13 de gener de 2006. En l’Annex II.3 de l’ordenança s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a la planificació del territori i la preservació - ISO 9613-2: Attenuation of sound during propagation outdoors - Part 2: General method of calculation (primera o millora de la qualitat acústica. Són els següents: edició: 15 de desembre de 1996). Valors límit ’d’immissió en dB(A) - Mètode Francès de Previsió de Soroll en Carreteres (NMPB/XPS 31-133). - El mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” Zonificació acústica del territori Le (21.00 h - 23.00 Ln (23.00 h - 7.00 Ld (7.00 h - 21.00 h) (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació h) h) Territorial, 20 de novembre de 1996. Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 - ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60 - EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. - EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula - UNE-ISO 1996-2:2009 “Acústica - Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental - Part 2: Determinació dels següent: nivells de soroll ambiental”. - Directiva (UE) 2015/996 de la Comissió, de 19 de maig de 2015, per la qual s’estableixen mètodes comuns d’avaluació Valors límit d’immissió en dB(A) del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell (CNOSSOS - Common NOise Usos del sòl Ld (7.00 h - Le (21.00 h - Ln (23.00 h aSSessment methOdS). 21.00 h) 23.00 h) - 7.00 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres – – – (A1.1) Parcs ’d’especial protecció acústica 55 55 45 (A1.2) Parcs, jardins i platges 57 57 47 (A2) Predomini del sòl ’d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A4) Predomini del sòl ’d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl ’d’ús residencial amb activitats o infraestructures de 65 65 55 transport existents (B2) Predomini del sòl ’d’ús terciari diferent de (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl ’d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Recreatius i ’d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl ’d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals ’d’infraestructures de – – – transport, o altres equipaments públics que els reclamin Taula 2. Valors límit ’d’immissió d’acord amb els usos del sòl. Notes: - En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents. - Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa estratègic de soroll vigent. - En les ZEPQA no es pot sobrepassar un valor límit d’immissió LAr de 50 dB(A) entre les 8.00 i les 21.00 hores ni un valor límit d’immissió LAr de 40 dB entre les 21.00 i les 8.00 hores. - En les ZARE s’hauran de complir els valors límit d’immissió reflectits al mapa de capacitat vigent. 4 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL La Directiva europea 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, transposada a l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, preveu la necessitat d’elaborar mapes estratègics de soroll en els municipis amb una població superior a 100.000 habitants. La finalitat dels MES és permetre l’avaluació global de l’exposició de la població a la contaminació acústica i la diagnosi dels nivells acústics, així com servir de punt de partida per elaborar plans d’acció. Barcelona, ciutat amb aproximadament 1.600.000 habitants, té, doncs, l’obligació d’elaborar el seu mapa estratègic de soroll corresponent i actualitzar-lo cada cinc anys. El marc legal vigent (europeu, estatal i autonòmic) estableix que l’Administració competent per a l’aprovació dels MES de les aglomeracions supramunicipals és la comunitat autònoma, en aquest cas la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona compon l’Aglomeració del Barcelonès I conjuntament amb Sant Adrià de Besòs. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona és el responsable d’elaborar el Mapa estratègic de soroll, el qual facilita les dades necessàries a la Generalitat de Catalunya perquè aquesta procedeixi a tramitar-lo i aprovar-lo. L’Ajuntament de Barcelona va més enllà del compliment legal, per la qual cosa ha considerat prioritari complementar els estudis requerits per la normativa per a l’elaboració dels MES amb altres estudis de detall. Les fonts de soroll analitzades, per tant, són eixos viaris i grans infraestructures viàries, trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, així com el soroll que es genera en parcs, carrers de vianants i patis interiors d’illa. L’objectiu que es persegueix és obtenir un millor coneixement acústic de la ciutat per definir accions que ajudin a reduir el soroll i, alhora, preservar les àrees amb bona qualitat ambiental. 5 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 4 ANTECEDENTS També es va comprovar que la majoria de les zones de la ciutat es trobaven dins d’un nivell sonor moderat, i que en els últims anys s’havien reduït les zones amb més nivell sonor i que havien augmentat les zones amb nivells acústics baixos. 1990. Aquest any Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll fonamentat en mesuraments in situ de nivells sonors Quant a la població, la majoria es mantenia en una situació similar o havia millorat respecte a les dades del 2007. a la ciutat. El principal motiu de les queixes per soroll a la ciutat en els registres de la Guàrdia Urbana era a causa del soroll generat per 1997. Aquest any es va elaborar un nou mapa de soroll a la ciutat amb l’objecte d’avaluar els canvis ocasionats en gran la concentració de persones a l’espai públic. part per les modificacions urbanístiques i poblacionals degudes als Jocs Olímpics del 1992. A partir d’aquests resultats, l’Ajuntament va establir com a prioritari, dins del Pla per a la reducció de la contaminació En aquesta ocasió, es van dur a terme mesuraments in situ de curta durada (10 minuts) i de llarga durada (24 hores), tant en acústica 2010-2020, treballar en els aspectes següents: període diürn com nocturn, amb l’objecte d’elaborar un mapa sonor per al període diürn i un altre per al període nocturn. - L’increment de l’espai per als vianants en totes les actuacions d’urbanització. Com a resultat es va obtenir el percentatge de superfície exposada a cada interval de nivells sonors, així com la longitud de - L’impuls de l’ús del vehicle elèctric i de la bici. vies exposades a cada interval de nivells sonors. - El control d’emissions de soroll en obres. - La realització d’una prova pilot per reduir el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a Ciutat Vella, Es van obtenir una sèrie de conclusions com ara les següents: l’Eixample i Sarrià - Sant Gervasi. - La principal font de soroll de la ciutat era el soroll del trànsit viari. - L’engegada d’una web de consulta oberta a tota la ciutadania. - En el període de 7.00 a 22.00 hores el soroll era més elevat que de 22.00 a 7.00 hores, mentre que entre la 1.00 i les - El soterrament de les vies de l’AVE a Sants. 4.00 hores era la franja en què el nivell sonor era més baix. 2017. Actualment s’ha dut a terme una nova actualització del MES a la ciutat de Barcelona. - La diferència de nivells sonors entre el dia i la nit no depenia del districte. - L’amplària del carrer influïa en els nivells sonors (a igual emissió sonora, en els carrers estrets els nivells sonors eren La metodologia utilitzada per fer aquesta actualització ha variat respecte a actualitzacions anteriors, sobretot en els més elevats que en els carrers amples). aspectes següents: - Els nivells sonors varien segons la distància a les fonts (nivells més alts a menor distància). - S’han emprat un tractament de dades i una metodologia homogenis per a tots els districtes de la ciutat. També es va determinar que les actuacions dutes a terme havien contribuït positivament a la ciutat, de manera que s’havien - S’han utilitzat mètodes de simulació reconeguts internacionalment mitjançant l’aplicació d’un programari de reduït els nivells sonors respecte al mapa de soroll del 1990. De les actuacions, en destaquen les següents: la instal·lació de simulació acústica. L’àmbit d’aplicació d’aquests mètodes de simulació ha comprès tots els focus sonors considerats paviments sonoreductors, la modernització del parc mòbil, l’augment dels carrers de vianants, la millora en la gestió del tant en l’estudi general com en els estudis de detall (trànsit viari en tots els carrers, trànsit ferroviari i tramvia, soroll servei de neteja (amb vehicles menys sorollosos i optimització de les rutes de recollida de residus). de vianants, parcs i patis interiors d’illa, indústria, oci, etc.). - S’ha fet un gran esforç per considerar un nombre més elevat de patis interiors d’illa. El 2012 es van considerar 1.050 Val a dir que els mapes corresponents als anys 1990 i 1997 es van elaborar segons metodologia pròpia, a manca de patis interiors d’illa en total a la ciutat, mentre que el 2017 se n’han considerat 2.917; això implica un increment de l’existència de regulació nacional o internacional. En aquest sentit, l’Ajuntament va ser pioner. patis analitzats del 178%, cosa que permet fer una anàlisi més detallada. 2006-2007. En aquests anys es va elaborar el primer mapa estratègic de soroll a Barcelona. Al llarg d’aquesta memòria s’explica amb més detall la metodologia seguida. El MES es va efectuar amb metodologia diferent en dos grups de districtes. En cinc districtes (Ciutat Vella, Gràcia, Horta- Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) l’elaboració del mapa de soroll es va dur a terme gairebé en exclusiva mitjançant la realització de mesuraments in situ, i en cinc districtes més (l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià – Sant Gervasi i Sant Martí) l’actualització es va dur a terme utilitzant mesuraments in situ i simulacions mitjançant programari acústic, sobretot a l’entorn de grans infraestructures viàries i en parcs. En aquests mapes de soroll es va calcular quanta era la població exposada a diversos rangs de nivells sonors en els períodes de dia, tarda, nit i 24 hores, així com el percentatge de longitud de vies exposat a cada interval dels diferents nivells sonors en aquests períodes horaris. Aquest càlcul de població exposada es va fer considerant, d’una banda, la població exposada directament a carrers (façana exterior) i, d’altra banda, la població que està exposada al soroll de l’interior d’illa. Es va obtenir el percentatge de població exposada a interior o exterior de façana principal calculant la mitjana per districte de la proporció entre el perímetre exterior i interior de les illes de cases. El resultat d’aquesta diagnosi també coincideix a concloure que l’aportació principal de soroll a la ciutat prové del trànsit viari. Respecte als mapes de soroll anteriors, es va comprovar que hi havia una disminució dels trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 70 i 80 dB(A), i que augmentaven els trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 60 i 70 dB(A), degut sobretot a canvis urbanístics i a la instal·lació de paviment sonoreductor. 2012. Aquest any es va portar a terme l’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Aquesta actualització va consistir principalment a fer nous mesuraments de nivells sonors als trams on s’havien produït canvis destacats de caire urbanístic, de mobilitat, etc., que van ser els següents: - Els trams en els quals s’havien fet canvis urbanístics significatius des de l’any 2007 (reurbanitzacions, zones per als vianants, carrers de zona 30, canvis d’usos, etc.). - Els trams amb variació de fonts de soroll (com ara zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, zones industrials, eixos comercials, ferrocarrils i trams amb intensitat de trànsit significatius). - Les àrees d’actuació marcades en el Pla de reducció de la contaminació acústica 2010-2020. Es va observar que les principals fonts de soroll eren el trànsit viari, tant de dia com de nit, i en algunes zones determinades el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones en període de nit. 6 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL 5.2 TIPUS ’D’ESTUDIS ELABORATS L’elaboració del MES de Barcelona 2017 s’ha dut a terme utilitzant un programari (software) de modelització acústica que té Per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’han dut a terme tant un estudi general com diversos en compte els mètodes de càlcul recomanats per la directiva europea. estudis de detall que complementen l’estudi general. També s’han fet mesuraments de nivells sonors in situ, els quals s’han utilitzat en uns casos per validar els resultats L’estudi general està associat al soroll de trànsit viari i s’ha elaborat mitjançant modelitzacions acústiques; s’hi han inclòs obtinguts de les modelitzacions, i en altres casos per caracteritzar determinats focus de soroll amb l’objecte de poder tots els carrers de Barcelona, així com les grans infraestructures viàries. alimentar el model. Els estudis de detall s’han aplicat per a determinats focus sonors o en zones concretes de la ciutat que tenen un interès 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL especial. L’objectiu d’aquests estudis és complementar l’estudi general i caracteritzar les diverses casuístiques de la ciutat. Els estudis de detall elaborats han estat els següents: Els índexs de soroll utilitzats en l’elaboració i representació del MES de Barcelona han estat els que preveu la legislació - trànsit ferroviari i tramvies; catalana, la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009: - Indústria. - Ld, índex de soroll en període dia. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - parcs; períodes dia d’un any. Horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - carrers de vianants; - Le, índex de soroll en període tarda. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - patis interiors d’illa; períodes tarda d’un any. Horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - oci nocturn i aglomeració de persones; - zones amb condicions acústiques especials, i - Ln, índex de soroll en període nit. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). períodes nit d’un any. Horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Lden, índex de soroll dia-tarda-nit. Aquest índex es determina al llarg d’un any, utilitzant els resultats de l’Ld, l’Le i l’Ln mitjançant la fórmula següent: 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ( ) L’elaboració del Mapa estratègic de soroll, tant per a l’estudi general com per als estudis de detall, s’ha dut a terme en Nota: Segons la legislació catalana vigent, per al càlcul de l’Lden es considera un període tarda de 2 hores i un diverses fases combinant treball de camp amb modelitzacions acústiques. període dia de 14 hores. A l’apartat 7 s’indiquen, per a cadascun dels estudis, les diferents fases de desenvolupament desplegades fins a l’obtenció En l’avaluació d’aquests índexs de soroll en l’exterior d’edificis només s’ha considerat el soroll incident, és a dir, no s’ha del Mapa estratègic de soroll corresponent a cada estudi. inclòs el so reflectit en el parament vertical. 5.3.1 TREBALLS DE CAMP Els rangs de soroll en dB(A) utilitzats en la representació dels índexs Ld, Le, Ln i Lden en l’elaboració del Mapa estratègic de Com a complement al treball de modelització acústica, s’ha fet un ampli treball de camp. Els objectius principals d’aquest soroll de Barcelona han estat els següents: treball de camp han estat els següents: - Obtenir informació d’interès actualitzada per alimentar els models acústics de cadascun dels estudis elaborats (comptatges de vehicles, característiques del sòl, canvis urbanístics, variacions estacionals…). - Disposar d’informació per establir criteris de classificació i agrupació d’ítems en determinats estudis de detall. - Determinar in situ la realitat sonora de determinades zones o focus sonors i facilitar l’anàlisi de les modelitzacions. - Obtenir informació per validar posteriorment els resultats procedents de les modelitzacions acústiques de les diferents fonts de soroll considerades (comparativa entre els resultats de mesures in situ amb resultats de modelitzacions). Entre les diferents actuacions executades en el treball de camp, destaquen els mesuraments sonors, utilitzats no només en la validació de modelitzacions acústiques sinó també com a font d’informació per establir criteris de classificació i desenvolupament de diversos estudis específics. Cal destacar que, a diferència de mapes de soroll anteriors, alguns dels quals es van elaborar únicament a partir de les dades obtingudes en el treball de camp, el present treball s’ha realitzant mitjançant modelitzacions acústiques, i s’han utilitzat les dades de camp per a les finalitats indicades en aquest apartat. 5.3.2 MESURAMENTS SONORS Els mesuraments sonors els ha fet personal tècnic qualificat del Laboratori d’Acústica d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, utilitzant equips de mesura tipus 1. Els mesuraments –un total de 1.703 de curta durada i 75 de llarga durada a tota la ciutat de Barcelona– s’han complementat amb l’estudi de les dades de 155 equips de mesura que l’Ajuntament de Barcelona té situats en diferents punts d’interès. Als apartats posteriors es presenta informació d’aquests mesuraments. Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs de nivells sonors. 7 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ Patis interiors 53 La instrumentació de mesura utilitzada en el desenvolupament dels mesuraments in situ ha estat la següent: Vianants 387 SONÒMETRES / ANALITZADORS SONORS Centres educatius 170 Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Hospitals 43 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2260 2131659 Oci 249 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 2690216 Zones especials 119 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 3000505 TOTAL 1.703 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011700 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011733 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons tipus de font de soroll. Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011691 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011769 Sonòmetre 01dB SOLO 65317 Sonòmetre 01dB SOLO 11456 Sonòmetre 01dB SOLO 65903 Taula 3. Instruments de mesura. Nota: En el cas de les dades de llarga durada s’han utilitzat equips i micròfons d’intempèrie per dur a terme els mesuraments. CALIBRADORS/VERIFICADORS Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2656311 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2272197 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2575460 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015135 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015136 Calibrador/verificador RION NC-74 34478378 Calibrador/verificador RION NC-74 34478376 Taula 4. Calibradors/verificadors. Nota: Els equips de mesura utilitzats tenen en vigor el corresponent certificat de verificació periòdica que certifica el compliment de l’Ordre ministerial ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el control metrològic de l’estat dels instruments destinats al mesurament de so audible i dels calibradors acústics (BOE núm. 237, del dimecres 3 d’octubre de 2007). Complementàriament es van utilitzar cinc estacions de mesura de condicions ambientals per comprovar que en el moment dels mesuraments les condicions meteorològiques eren compatibles amb la realització de la mesura, així com altres tipus d’accessoris com ara trípodes, cables, pantalles antivent, tauletes, etc. 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA Imatge 3. Localització de mesures de curta durada a la ciutat de Barcelona (plànol núm. 5). Per a cadascun dels estudis realitzats (estudi general i estudis de detall), a l’apartat 7 s’indiquen els criteris utilitzats en la La metodologia i sistemàtica utilitzada per a la realització de mesuraments de curta durada s’han determinat en funció de selecció dels punts de mesura. cadascun dels estudis duts a terme, i a l’apartat 5.3 s’indiquen les particularitats que s’han tingut en compte respecte a la sistemàtica general. Cal destacar que diversos mesuraments s’han efectuat amb l’equip de mesura situat en una posició fixa, MESURES DE CURTA DURADA i d’altres s’han realitzat desplaçant-se el tècnic o tècnica a una zona o recorregut d’interès per a l’estudi de detall. A la ciutat de Barcelona s’han dut a terme 1.703 mesures de curta durada. La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: Focus sonor avaluat Punts mesura d’Audiotec - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per Trànsit 332 realitzar. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb Grans infraestructures. 100 l’objecte d’identificar els horaris de mesura més apropiats. Ferrocarril/tramvia 20 - Una vegada identificats els punts de mesura, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’ha desplaçat a la ubicació i ha procedit a fer el mesurament i la presa de dades d’interès de l’entorn d’aquest punt. Indústria 168 - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o Parcs 62 verificador sonor. 8 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat - Les mesures realitzades en posicions fixes s’han obtingut col·locant l’equip de mesura sobre un trípode, a 1,5 metres Ferrocarrils 2 1 d’altura. - Les mesures realitzades mitjançant track (un tècnic o tècnica que es desplaça amb l’equip en un recorregut durant la Escola 1 mesura) s’han obtingut amb l’equip de mesura a 1,5 metres d’altura. Patis interiors 7 3 - En les mesures realitzades per avaluar un determinat focus sonor, s’ha procurat que en el punt de mesura no hi hagués cap altre focus sonor que interferís o emmascarés el soroll avaluat. Oci 28 25 - En el cas de mesures de soroll de trànsit, s’ha intentat evitar la mesura en encreuaments. Parcs 3 1 - Si la mesura s’ha efectuat a menys de 2 metres d’una façana, s’ha anotat aquest fet per aplicar-hi posteriorment les Vianants 2 correccions oportunes. - Cap mesura s’ha fet a menys de 0,5 metres de façanes. - Les mesures s’han obtingut en continu durant un període de 15 minuts. Indústria 3 - S’ha registrat simultàniament el Leq, L10 i L90 dB(A). - S’ha fet un recompte de vehicles durant el període de mesura. Subtotal 75 162 - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: TOTAL 237 o Controlar que les condicions de temperatura i humitat relativa fossin en tot moment compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura. Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. o Controlar que la velocitat del vent durant la mesura fos igual o inferior a 5 m/s, que hi hagués absència de pluja i que les condicions meteorològiques representatives fossin normals. o Rebutjar o ressituar punts en els quals influïen sorolls aliens als que es volien avaluar. Imatge 4. Mesura de curta durada. MESURES DE LLARGA DURADA - A la ciutat de Barcelona s’han seleccionat 75 punts on s’han fet mesures de llarga durada, d’almenys 72 hores. Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada a la ciutat (plànol núm. 5). - La informació d’aquestes mesures s’ha complementat amb les dades dels 162 equips de mesura que té ubicats l’Ajuntament de Barcelona a la ciutat. La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: - El nombre de punts de mesura empleats finalment per focus sonor avaluat ha estat el següent: - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. Punts de Punts de mesura - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb Focus sonor avaluat mesura de d’Audiotec l’objecte d’identificar els dies de la setmana i els horaris més apropiats. l’Ajuntament - En el cas de punts de mesura per avaluar el soroll d’oci, s’han efectuat mesuraments en dos períodes estacionals: estiu i hivern. Trànsit 18 96 - Un cop identificats els punts de mesura i després d’organitzar la logística necessària per tenir-hi accés, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’hi ha desplaçat i ha procedit a col·locar l’equip de mesura. Grans infraestructures 12 1 9 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o Soroll de trànsit rodat: mètode francès, NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB), esmentat a l’Arrêté du mai 1995 relatif verificador sonor. au bruit des infrastructures routières, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6, i a la norma francesa XPS 31-133. - S’ha procurat que els punts de mesura estiguessin situats en una primera o segona planta d’una edificació, i amb el Soroll de ferrocarril: mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift micròfon orientat cap al focus sonor que es volia estudiar. Railverkeerslawaai’96” (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, - Les mesures s’han efectuat en continu durant un període mínim de 72 hores. Planificació Territorial, 20 de novembre de 1996. - Els registres de dades han estat cada 5 minuts. - S’han registrat simultàniament els paràmetres de mesura Leq, L10 i L90 dB(A). Soroll industrial i estudis específics amb fonts sonores no assimilables a trànsit rodat i ferrocarril: ISO 9613-2: “Acoustics - - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Attenuation of sound during propagation outdoors, Part 2: General method of calculation”. Per a l’aplicació del mètode - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: establert en aquesta norma, es poden obtenir dades adequades sobre emissió de soroll (dades d’entrada) mitjançant o Verificar, mitjançant informació meteorològica existent, que les condicions de temperatura i humitat mesuraments realitzats segons algun dels mètodes descrits en les normes següents: relativa durant el període d’avaluació fossin compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura, i ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de també que no hi hagués hagut precipitacions ni velocitats del vent superiors a 5 m/s (en cas de donar-se nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. alguna d’aquestes circumstàncies, s’han descartat les dades relatives al període puntual en què han ocorregut). EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. o Eliminar sorolls aliens a la font de soroll que es volia mesurar. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL Els paràmetres de càlcul que s’han tingut en compte per a l’elaboració del MES de Barcelona són els següents: - Tots els càlculs s’han efectuat considerant dues reflexions. - Les condicions meteorològiques utilitzades per al càlcul han estat les següents: o Temperatura mitjana anual: 15 °C. o Humitat relativa mitjana anual: 70%. - S’han considerat els següents percentatges de concurrència de condicions favorables a la propagació del so: o Període dia: 50%. o Període tarda: 75%. o Període nit: 100%. - L’àrea de càlcul s’ha situat a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl tenint en compte els criteris reflectits en la Directiva europea 2002/49/CE. - Els nivells de soroll ambiental s’han calculat amb un pas de malla de 2 x 2 metres. Imatge 6. Mesura de llarga durada. 5.4 MODELITZACIÓ Per a l’actualització del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i dels districtes que la componen s’han fet modelitzacions acústiques que implementen els mètodes d’avaluació per als índexs acústics recomanats en la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. El Mapa estratègic de soroll, a més de posar l’accent sobretot en el soroll procedent del trànsit rodat i, com a fonts secundàries, el trànsit ferroviari i els llocs d’activitat industrial, també cartografia l’impacte acústic d’altres emissors com ara l’oci o el comportament de les persones als àmbits per als vianants i als parcs, entre d’altres. En tots els casos la caracterització dels emissors acústics s’ha realitzat mitjançant modelització, de manera que siguin possibles la representació i l’anàlisi de cadascun dels focus de soroll per separat i la seva contribució al soroll ambiental total a la ciutat. Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL - Addicionalment a l’àrea de càlcul a 4 metres del nivell del sòl, per a grans infraestructures viàries també s’ha usat una Un dels objectius de la Directiva 2002/49/CE és l’ús de mètodes comuns d’avaluació en tots els estats membres. àrea de càlcul a 8 metres del nivell del sòl. Per això, en l’elaboració dels mapes de soroll s’utilitza un programari predictiu que inclou els mètodes recomanats per la - Els receptors en les façanes dels edificis s’han disposat a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de les directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll façanes. industrial. Aquests mètodes són els següents: 10 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Imatge 9. Interfície de CadnaA. 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE Imatge 8. Exemple de receptors en façana. - Períodes de referència per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. El model base és el patró sobre el qual es fonamenten els estudis acústics de les diferents fonts de soroll que se simulen i que formen el MES. La informació que constitueix la cartografia base és la següent: 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT - Model topogràfic: es genera un model digital del terreny que serveix com a base sobre la qual es defineix la resta La Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll d’elements cartogràfics. Per elaborar-lo s’han utilitzat dues fonts d’informació: ambiental, estableix en l’article 6 que per determinar l’Lden i l’Ln s’han de fer servir mètodes d’avaluació descrits en l’Annex o Punts de cota de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de l’àmbit municipal com a topografia II, “Mètodes d’avaluació per als indicadors de soroll”. base. o Punts de cota de generació pròpia a partir d’arxius procedents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) El programari predictiu que s’ha utilitzat per a la realització de les simulacions associades al MES de Barcelona ha estat (imatges Lidar - light detection and ranging o laser imaging detection and ranging), amb una resolució de 2 CadnaA, el qual té en compte els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel x 2 metres, per caracteritzar els entorns dels grans eixos de transport amb orografia complexa i augmentar trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. el grau de detall. CadnaA és una eina del paquet CADNA (Computer Aided Noise Abatement), desenvolupat per l’empresa Datakustik. Aquest programa està especialment optimitzat per donar solució als requisits establerts en la diferent normativa d’aplicació en l’actualitat. CadnaA és un programa per calcular i presentar nivells de soroll ambiental, així com per fer prediccions i assessorar en relació amb la contaminació acústica, que permet simular l’ambient acústic d’una zona determinada, una vegada caracteritzades les fonts i l’entorn. En les figures següents es mostren imatges de l’estructura de menús del programari, de l’edició de paràmetres i taules i d’algunes opcions de visualització i sortida de resultats. Imatge 10. Exemple 3D de relleu. - Ponts: s’ha generat una capa de ponts amb informació de longitud i altura a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. 11 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat - Pantalles acústiques i talussos: s’ha generat una capa de barreres i obstacles amb informació de longitud i alçària a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. Imatge 11. Exemple 3D de ponts. - Edificis: s’ha partit tant del subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona com de la informació d’altura d’edificis proporcionats per Barcelona Regional. La cartografia d’edificis i patis s’ha elaborat mitjançant diversos processos Imatge 13. Exemple 3D de talussos. manuals i automàtics amb ajuda d’eines SIG que han donat com a resultat un model que reflecteix la morfologia de les edificacions i que és compatible amb el programari de predicció acústica. Imatge 12. Exemple 3D ’d’edificis. Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. 12 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat - Tipus de terreny: s’ha disposat d’un fitxer de capes d’informació geogràfica amb els usos predominants del sòl. La capa proporcionada contenia les cobertes del sòl del 2009, amb un grau de nivell 3. Amb aquesta informació s’ha creat una capa amb les diferents absorcions acústiques del terreny segons el seu ús i característiques. L’escala d’absorció varia entre 0 i 1, en què el 0 correspon a terrenys totalment reflectors i l’1 a terrenys totalment absorbents. Absorció Tipus de sòl / usos associats Aeroports Mar Autopistes i autovies Platges Basses agrícoles Rius Basses urbanes Roquissars 0 Carreteres Urbanitzat residencial compacte Embassaments Urbanitzat residencial lax Granges Vies de ferrocarril Hivernacles Zones industrials i comercials Lleres naturals Zones portuàries Cementiris Sòls nus urbans Grans vies i zones ’d’aparcament Zones ’d’esport i lleure (excepte càmpings i 0,3 Llacs i llacunes continentals camps de golf) Sòls nus forestals Zones ’d’extracció minera Camps de golf Zones verdes urbanes 0,7 Vinyes Zones verdes viàries Boscos clars (no de ribera) Matollars Boscos densos (no de ribera) Matollars - boscos tallats arreu Boscos densos de ribera Plantacions de coníferes no autòctones 1 Boscos en franges de protecció Plantacions de plàtans Conreus abandonats - prats Prats i herbassars Imatge 15. Tipus de terreny 2D. Conreus herbacis (no arrossars) Prats i herbassars - boscos tallats arreu Conreus llenyosos (no vinyes) Vegetació ’d’aiguamolls litorals A la figura següent es mostra una imatge de la cartografia base completa: Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. 13 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS - També es representa la cartografia bàsica: edificis amb polígons en color gris i el límit dels barris amb una línia discontínua en color negre: Els resultats d’un MES es representen en gran manera mitjançant informació gràfica, que facilita la interpretació i l’anàlisi d’una manera ràpida i intuïtiva de la situació acústica d’un àmbit determinat. En el cas del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i de cadascun dels seus districtes, la visualització de la informació gràfica que es presenta per a cada tipus d’estudi i per a cada indicador de soroll és dels tres tipus següents: - mapes de corbes isòfones; - mapes d’exposició al soroll en façana, i - mapes de trams. Imatge 18. Exemple d’elements cartogràfics. - Codificació de plànols: la compondran una o dues xifres amb el tipus d’estudi i una lletra correlativa per als períodes Per facilitar la visualització i interpretació de la documentació gràfica, la informació s’ha estandarditzat tal com s’indica tot horaris. (Exemple: mapa d’isòfones de trànsit de dia: plànol 6.a.) seguit: - Indicadors per representar: en totes les col·leccions de mapes es representen els indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. - Escala de treball: les diferents col·leccions de mapes de la ciutat s’han representat a escala 1:135.000. - Orientació de plànols: A la ciutat de Barcelona s’ha utilitzat una orientació de -45o respecte al nord per facilitar-ne la 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES lectura. La manera més habitual de representar els nivells de soroll ambiental en un determinat àmbit és mitjançant la utilització de mapes de nivells sonors, també anomenats mapes de corbes isòfones. Aquesta representació gràfica simbolitza, per a un determinat indicador acústic, els nivells de soroll a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl. En els mapes estratègics de soroll es representen els diferents indicadors acústics en rangs de 5 en 5 dB(A), assignant un color determinat a cada rang. La manera de representar el soroll en els mapes de nivells sonors és mitjançant corbes isòfones, que són línies que uneixen punts on els nivells de pressió sonora són iguals. Així doncs, mitjançant la representació de les diferents corbes isòfones que delimiten cada rang s’obtenen les àrees a les quals s’assigna el color identificatiu de cada rang. En el cas del MES de Barcelona, la representació gràfica dels mapes de corbes isòfones s’elabora a partir de la interpolació dels nivells de soroll calculats en les malles de punts receptors. La densitat de punts receptors en la malla és de 2 x 2 metres. Cada punt receptor de la malla (més de 29.451.953 en el total de la ciutat) tindrà el valor acústic corresponent per a cada indicador. Imatge 19. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 18.a). 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA Imatge 17. Orientació per als plànols de la ciutat de Barcelona. El coneixement dels nivells de soroll ambiental en les façanes dels edificis és una de les informacions més importants que aporten els mapes estratègics de soroll, perquè la poden utilitzar els projectistes i l’Administració per determinar el soroll - Llegenda: els nivells sonors es representen en rangs de 5 dB(A), començant pels inferiors a 40 dB(A), entre 40 i 45 ambiental a què està exposada la façana d’un edifici i, partint d’això, determinar l’aïllament acústic de què ha de disposar la dB(A) i acabant pel rang de més de 80 dB(A). façana per garantir la qualitat acústica a l’interior de l’edifici. Els mapes d’exposició al soroll en façana s’obtenen a partir de la informació acústica que es calcula en els punts receptors disposats a la façana amb ajuda del programari de predicció acústica, tal com es pot veure al primer edifici de la imatge següent. Cadascun dels receptors, disposats a 4 metres sobre el nivell del sòl, en les façanes exteriors i patis interiors de les edificacions, conté informació dels indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. La densitat dels punts receptors definida en el MES es defineix seguint les recomanacions del mètode comú per a l’avaluació del soroll CNOSSOS. Per obtenir els mapes de façanes s’ha utilitzat la metodologia següent:  S’ha partit de la capa d’edificis utilitzats en la simulació acústica, extraient les línies de façanes exteriors i les de - Per a la representació del tramer, les isòfones i el mapa d’exposició de façanes s’utilitza la mateixa escala de colors, patis interiors. però amb la simbologia corresponent. 14 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat  A cada línia de façana s’hi ha assignat el seu valor de referència cadastral i el codi de tram o pati associat. Això En les imatges anteriors s’aprecia la correspondència dels receptors en façana amb cadascun dels trams als quals està més implica que un edifici pot tenir diferents façanes exteriors (edifici cantoner, a dos carrers, etc.) i una o cap façana exposat, que després del procés comentat genera els valors mitjans per a cada focus i per a cadascun dels trams. interior. En el cas de construcció de noves edificacions, aquesta informació la poden utilitzar els projectistes i les administracions per  Les façanes amb codi de pati assignat seran les façanes interiors; la resta, les façanes exteriors. obtenir l’Ld que s’utilitza per als càlculs del DB HR i determinar l’aïllament acústic necessari en les façanes dels edificis.  A partir de la capa de receptors resultant de la simulació acústica, s’ha associat cada receptor a la seva façana corresponent. Per tant, cada façana queda associada a un o més receptors de soroll. Així doncs, en l’actualització del tramer s’ha fet servir una metodologia similar a la utilitzada en el mapa anterior: a cada eix  El criteri per assignar els nivells de soroll a una façana és el de representar el nivell més desfavorable dels receptors del tramer s’hi assigna un valor acústic per a cada indicador, que es calcula a partir dels valors dels receptors propers al que estiguin associats a aquesta façana. Per tant, s’ha agafat com a barem el valor del soroll total del període Lden. tram. Això permet poder comparar i analitzar les dades associades als trams. En concret, en aquesta memòria s’avaluen les Aquell receptor de la façana que tingui aquest nivell més alt serà el representatiu de la façana. variables acústiques que s’indiquen a continuació, així com es fa una comparativa d’aquestes variables amb mapes anteriors: A partir d’aquest receptor associat a cada façana obtenim els nivells de soroll per a cada font i període horari. - Evolució de la longitud de les vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució dels trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Imatge 20. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS Els mapes de trams són una manera de representar el soroll ambiental mitjançant línies en l’eix de les vies, acolorides segons el nivell de soroll que s’estima a partir de la informació obtinguda dels nivells sonors en les façanes dels edificis existents en els laterals de l’eix viari. En aquest estudi s’ha pretès executar el procés de creació del tramer amb el màxim detall possible, per la qual cosa primerament es va procedir a dividir els receptors de cada façana en funció de l’eix al qual estiguessin més exposats, és a dir, determinar quin tram correspon a cadascun dels receptors col·locats en totes les façanes de la ciutat. Una vegada feta aquesta tasca, es va procedir a calcular les mitjanes logarítmiques de cadascun dels estudis elaborats, és a dir, tenir un valor per tram per a cada focus de soroll (per a vianants, trànsit, oci…). Es va obtenir un valor per tram, que es correspon amb el valor mitjà de tots els receptors que se li han assignat, per a cada focus sonor (trànsit viari, trànsit ferroviari, oci, etc.). Aquest procediment també s’ha utilitzat per aconseguir el soroll total que engloba tots els focus sonors. Imatge 21. Tramer i receptors en façana. 15 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL - Tramer 2012 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Tramer 2009 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. En aquest apartat es descriu la metodologia d’elaboració dels diferents estudis que integren el Mapa estratègic de soroll de - Documents associats amb els MES anteriors (2009 i 2012), facilitats per l’Ajuntament. Barcelona, tant l’estudi general vinculat al trànsit rodat com els estudis de detall vinculats a altres focus sonors d’influència a - Estadístiques generades per l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). la ciutat. - MES Port. Departament de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions. Oficina d’Explotació i Planificació Portuària. 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ - Àrees de soroll de la Diputació de Barcelona, carreteres. Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures. - Àrees de soroll de la Generalitat, carreteres. Servei d’Avaluació i Seguiment de Projectes de la Generalitat de Encara que en cada estudi s’especifiquen les fonts d’informació utilitzades per elaborar-lo, amb caràcter general s’han Catalunya. utilitzat les següents per confeccionar el MES de Barcelona 2017: - Àrees de soroll del ministeri, carreteres. Subdirecció General d’Explotació, Direcció General de Carreteres. - Cartografia base d’aquesta memòria. - Àrees de soroll d’Adif, trens. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital en format SHP facilitada pel Departament d’Estratègia de la - Àrees de soroll de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, trens. Mobilitat. - MES d’altres administracions (Sant Adrià ’de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, etc.). - Punts d’aforament 2016 facilitats pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat. - Model topogràfic: se n’han utilitzat dos, les cotes de l’ICGC i les cotes de generació pròpia a través d’arxius 7.2 ESTUDI GENERAL procedents de l’IGN. L’estudi general inclou els focus sonors següents: - Edificis: subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona proporcionat per Barcelona Regional. - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - soroll de trànsit en eixos viaris que no s’hagin considerat com a grans infraestructures viàries, és a dir, eixos viaris o - Tipus de terreny: fitxer de capa d’informació geogràfica proporcionat, mapa de cobertes del sòl del 2009. A partir del carrers; grau de detall del nivell 3, s’han classificat els diferents tipus de terreny en quatre categories: absorbent, reflector, i - grans infraestructures viàries, i dues categories mixtes. - eixos viaris i grans infraestructures (considerant els dos focus sonors anteriors). - Informació meteorològica estàndard indicada per l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i En la modelització del trànsit rodat s’han considerat tots aquells trams de carrer amb una intensitat mitjana diària (IMD) de Control d’Obres. trànsit associat i que no han estat considerats com a grans infraestructures per part de l’Ajuntament. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de circulacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Dades de circulacions reals mitjanes setmanals 2016, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Distribucions horàries d’una setmana tipus del 2017, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia, proporcionades per TRAM, Generalitat de Catalunya. - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants i de coexistència (vehicles i vianants). - Relació de patis interiors ’d’illa en format digital SHP proporcionada per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica d’eixos comercials del MES anterior proporcionada per l’Ajuntament. - Informació de la campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017. - ZARE del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - ZEPQA del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - Llista d’hospitals indicats per l’Ajuntament. Direcció de ’Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets Imatge 22. Vies amb trànsit rodat. de Ciutadania, Participació i Transparència. - Llista de centres educatius indicats per l’Ajuntament. Direcció de ’Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Fonts d’informació - Tramer 2017 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat han estat les següents: 16 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. - Aforaments de l’Ajuntament. Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, S.A. En la modelització de grans infraestructures viàries s’han considerat tots aquells trams amb trànsit rodat considerats per - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament com a grans infraestructures, és ha dir, han de complir els criteris següents: tenir un flux de trànsit superior a l’Ajuntament. 30.000 vehicles diaris i mantenir continuïtat al llarg de diversos trams de carrer. - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Àrees de soroll aprovades per altres administracions. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha atribuït el repartiment percentual de volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% per a la tarda i 9,46% per a la nit. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de la ciutat amb trànsit rodat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats als trams de carrer que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts de la ciutat. Durant el desenvolupament d’aquest treball de camp s’han registrat dades d’interès per a la modelització del soroll de trànsit Imatge 23. Grans infraestructures. (comptatge de vehicles durant el període de mesura, tipus d’asfalt, velocitat, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat Fonts d’informació recomanat: NMPB/XPS 31-133. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures han estat les següents: - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de trànsit. - Aforaments del Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia - Comptatges in situ efectuats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. l’Ajuntament. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a l’estudi general de trànsit - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec a través de treball de camp in situ. rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria - Relació de grans infraestructures considerades per l’Ajuntament de Barcelona. (plànols núm. 6.a, 6.b, 6.c i 6.d). - Mapes de soroll anteriors: MES 2012 i MES 2009. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 17 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES atribuït el repartiment percentual del volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% L’estudi d’eixos viaris i grans infraestructures viàries de manera conjunta és l’anàlisi integrada d’aquests dos estudis per a la tarda i 9,46% per a la nit. independents. La finalitat d’aquest estudi és obtenir una diagnosi de tot el trànsit viari a la ciutat. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de grans infraestructures de la ciutat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats a les grans infraestructures que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts corresponents a grans infraestructures de la ciutat, així com altres dades d’interès (comptatge de vehicles durant les mesures, velocitat, tipus d’asfalt, existència de túnel o trinxera, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat recomanat: NMPB/XPS 31-133. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aquests mesuraments s’han efectuat en trams no soterrats. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de grans infraestructures. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a grans infraestructures de trànsit rodat a 4 metres i 8 metres d’altura per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria (plànols núm. 7.1.a, 7.1.b, 7.1.c i 7.1.d per a 4 metres d’altura, i plànols 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d per a 8 metres d’altura). Imatge 24. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. Fonts d’informació - Quant a les fonts d’informació per a aquest estudi, són les mateixes fonts que les utilitzades en l’estudi d’eixos viaris i en el de grans infraestructures viàries. Metodologia i fases d’elaboració d’estudi La metodologia emprada s’ha explicat en els punts anteriors (7.2.1 i 7.2.2), que es refereixen als estudis independents dels eixos viaris i grans infraestructures viàries. Els mapes de soroll corresponents a eixos viaris i grans infraestructures de trànsit rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria (plànols núm. 8.a, 8.b, 8.c i 8.d). 7.3 ESTUDIS DE DETALL En aquest apartat s’indica la metodologia utilitzada per a l’elaboració dels mapes de soroll de diversos estudis de detall que complementen l’estudi general per caracteritzar el soroll a la ciutat de Barcelona. Aquests estudis específics realitzats són els següents: - Trànsit ferroviari i tramvies; - Parcs; - Indústria; - Carrers de vianants; - Patis interiors d’illa; - Oci nocturn i aglomeració de persones; - Zones amb condicions acústiques especials, i - Receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). 18 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat o Línies d’Adif de Rodalies R1, R2, R3, R4 i R7, regionals R11, R12, R13, R14, R15 i R16 i alta velocitat 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI I TRAMVIA que circulen pels districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. o Línies de Ferrocarrils’ d’Adif de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona En la modelització del trànsit ferroviari i tramvia, s’han considerat totes aquelles vies de circulació que transcorren en Franca i al Port de Barcelona. superfície a la ciutat, considerant el trànsit ferroviari per a passatgers i mercaderies. - Com a base s’ha partit de la xarxa viària facilitada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - S’ha adaptat aquesta informació a l’escenari real (trams descoberts, desnivells, etc.). - S’ha creat una cartografia base tenint en compte túnels, desnivells i barreres acústiques. - S’ha alimentat el model tenint en compte la quantificació de circulacions proporcionades per les administracions competents, i s’ha establert una distribució d’aquestes per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris fixats en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Les dades de partida s’han adaptat als valors i a les característiques necessàries per alimentar el model segons els requisits del programari de càlcul, incloent-hi, entre d’altres: o intensitats; o velocitats mitjanes de la via; o característiques dels trens; o característiques de la via, talussos, pantalles acústiques. - El model de càlcul utilitzat per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, SRM II, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” i recomanat per la directiva europea. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pels trens i tramvies en determinats punts propers a la seva circulació. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de ferrocarrils i tramvia. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - També s’ha efectuat una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. Imatge 25. Línies de ferrocarril i tramvia. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a ferrocarrils i tramvies per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria (plànols Fonts d’informació núm. 9.a, 9.b, 9.c i 9.d). En el cas del ferrocarril i del tramvia, s’han considerat les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de Ferrocarrils de la Generalitat, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració d’estudi - En la modelització del trànsit ferroviari i de tramvia s’han pres en consideració únicament els trams en superfície a la ciutat de Barcelona, que han estat els següents: o Línies de tramvies T1, T2 i T3, al districte de les Corts, i línies de tramvies T4, T5 i T6 al districte de Sant Martí. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat S1, S2, S5, S6 i S7, que passen per Sarrià - Sant Gervasi. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca, al Port de Barcelona i als voltants del riu Llobregat. 19 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 7.3.2 SOROLL INDUSTRIAL Europea, que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representin els nivells de soroll de l’activitat que és produeix En la modelització del soroll industrial, s’han considerat els emissors acústics vinculats al soroll industrial que poden tenir - A partir d’aquesta informació s’ha dut a terme una modelització acústica de les zones industrials. influència en el soroll de la ciutat. - Una vegada realitzada la primera modelització s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, i que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll d’indústria. Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll d’industrial per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria (plànols núm. 10.a, 10.b i 10.c). 7.3.3 PARCS L’estudi específic de parcs s’ha dut a terme considerant els parcs analitzats com a emissors sonors, és a dir, considerant el soroll que es genera en el seu interior procedent de públic i possibles activitats existents. Imatge 26. Àrees industrials. Fonts d’informació En el cas del soroll industrial s’han considerat les fonts d’informació: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi Imatge 27. Parcs estudiats a tota la ciutat. - A partir de l’àmbit representat en el MES anterior i la cartografia de l’institut cartogràfic i geològic de Catalunya, dels usos del sòl de la ciutat i de les zones indicades en el plec de condicions tècniques es, va fer una proposta inicial Sobre la base d’aquest estudi, s’ha elaborat el Mapa estratègic de soroll de parcs. Aquest mapa de soroll específic de parcs d’àmbit d’estudi. s’ha integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona al costat de la simulació d’altres focus sonors que - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi definitiu. puguin tenir influència en aquests parcs, sobretot el soroll de trànsit. - A través d’un treball de camp dut a terme en els períodes dia, tarda i nit, s’han caracteritzat acústicament les Com a resultat final, en l’àmbit dels parcs seleccionats estarà representada la suma del soroll que es genera a l’interior del diferents àrees industrials, localitzant en elles els principals focus sonors que poden tenir influència en el mapa de mateix parc per la seva activitat habitual i el soroll produït per altres focus sonors que són fora del parc. soroll, així com realitzant mesuraments in situ dels nivells sonors emesos per aquests focus sonors. Fonts d’informació - El paràmetre utilitzat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A) durant períodes temporals en els quals s’evitava la influència del soroll de trànsit. Per a la representació i delimitació dels parcs s’han considerat les fonts d’informació següents: - També s’ha dut a terme un anàlisi del soroll que pot existir en els diferents trams dels carrers inclosos en aquestes - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel zones, i vinculats únicament a l’activitat industrial (excloent el soroll produït pel trànsit general, el qual ja s’ha inclòs Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. en l’estudi general), de manera que els nivells sonors representats en el mapa de soroll d’indústria estiguin vinculats - Relació de parcs per analitzar consensuada amb l’Ajuntament. únicament al soroll industrial. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - A partir d’aquesta informació s’ha dut a terme una modelització acústica de les zones industrials. El model de càlcul - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). utilitzat per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode ISO 9613-2 recomanat per la directiva - Mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). 20 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi 7.3.4 CARRERS DE VIANANTS La metodologia utilitzada per fer la modelització del soroll generat per l’activitat pròpia dels parcs s’exposa a continuació: Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’han considerat tant els carrers de vianants com els eixos comercials en els quals la - A partir de la informació dels usos del sòl de la ciutat i dels parcs indicats en el plec de condicions tècniques, es va fer influència del soroll de trànsit és residual. Per a aquesta font de soroll només s’ha avaluat el període dia i el període tarda. una proposta inicial dels parcs que calia analitzar en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Per al període nit s’ha considerat la possible existència d’oci nocturn i aglomeració de persones, i la seva avaluació està - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament de Barcelona l’àmbit definitiu del mapa de soroll de parcs partint disponible en aquest apartat. de criteris de rellevància d’aquests parcs a la ciutat, així com d’afluència de públic i turistes. - Un cop identificats els parcs estudiats, es van analitzar les zones d’aquests parcs on es poden arribar a generar nivells sonors més elevats, tant pel soroll de la gent com pel soroll generat per altres focus sonors vinculats al parc (zones esportives, pícnic o altre tipus d’activitats), intentant excloure les zones en les quals tenia influència significativa el soroll de trànsit. - Es va dur a terme un treball de camp corroborant in situ les zones on es generen nivells sonors més elevats per focus sonors propis del parc (gent passejant, zones recreatives, etc.) i es van fer mesuraments de nivells sonors en aquestes zones mitjançant la metodologia de track, en la qual el tècnic o tècnica recorre una determinada zona i registra nivells sonors en continu amb l’equip de mesura amb l’objecte d’obtenir nivells sonors representatius de la zona, intentant evitar zones on el soroll de trànsit té influència. Aquests mesuraments es van fer en horaris en els quals hi havia activitat al parc, ja que molts dels parcs avaluats es tanquen en horari de tarda i nit. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - A partir de la informació obtinguda, es van establir els criteris per caracteritzar acústicament les diferents zones i recorreguts interns dels parcs, tant si s’hi havien dut a terme mesuraments de nivells sonors com si no, i en aquest últim cas es va extrapolar el nivell sonor assignat a zones de característiques acústiques semblants on sí que s’havien fet mesuraments sonors. - En la modelització del soroll a l’interior dels parcs s’ha utilitzat el mètode d’avaluació dels índexs de soroll recomanat per a la caracterització del soroll industrial (ISO 9613-2), que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representen els nivells de soroll de l’activitat que es produeix en cada parc. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de parcs. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll en els parcs evaluats per al indicador Ld. Imatge 28. Carrers de vianants. Fonts d’informació Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants o de coexistència de vianants i vehicles. - Mapes ’estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Cartografia digital de l’Associació de Comerciants. - Àrees comercials de Barcelona (informació provinent del web de la Fundació Barcelona Comerç: https://www.eixosbcn.org/cat_eixos_barcelona.html). - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de carrers de vianants ha estat la següent: - S’ha fet una preselecció de tots els carrers de vianants o de coexistència de Barcelona. - S’ha fet una preselecció de tots els eixos comercials existents a Barcelona, en la qual s’ha fet una primera depuració per excloure’n aquells en els quals el soroll de trànsit pren més rellevància que el soroll degut a l’activitat comercial desenvolupada a la zona, ja que s’ha observat que en els eixos comercials localitzats en trams de carrer amb trànsit aquest soroll del trànsit emmascarava el soroll generat per les persones i l’activitat comercial a la zona. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams que calia incloure en aquest estudi. 21 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers en funció de diferents casuístiques trobades, que es recull a la taula següent: 7.3.5 PATIS INTERIORS D’ILLA L’estudi específic dels patis interiors d’illa s’ha elaborat considerant-los com a emissors acústics; és a dir, es té en compte el soroll que es genera dins del pati d’illa procedent de la gent i les activitats que s’hi desenvolupen. Tipus Nivells dB(A) Característica Exemple A partir d’aquest estudi s’ha elaborat un mapa específic de soroll de patis interiors d’illa que tenen algun tipus d’activitat (parc, pista esportiva, bars, etc.). Carrers amb trànsit de vianants residual Carrer del 1 < 45 Pare Secchi En aquests patis interiors d’illa només s’ha dut a terme l’estudi en els períodes dia i tarda, i s’ha obtingut l’Ld i l’Le, respectivament. El fet de no haver realitzat l’estudi en període nit per obtenir l’Ln, ja que en aquest període les activitats Carrers amb poc trànsit de vianants Carrer del cessen, implica que no s’hagi pogut calcular l’Lden per a aquest focus sonor. 2 45-50 Taquígraf Garriga Carrers amb trànsit de vianants normal Carrer Major 3 50-55 de Sarrià Carrers amb trànsit de vianants moderat Carrer de 4 55-60 Verdi Carrers amb molt trànsit de vianants Carrer dels 5 > 60 Tallers Taula 8. Classificació de carrers de vianants. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant la zona en estudi i efectuant mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer), en els diferents tipus de carrers de vianants i eixos comercials seleccionats, de manera que es pogués caracteritzar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus, sobretot en horari dia. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - S’ha assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada tram de carrer de vianants o eix comercial dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a un dels tipus seleccionats. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores superficials. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada carrer de vianants i eix comercial s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de carrers de vianants i eixos comercials sense trànsit. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de carrers de vianants Imatge 29. Patis interiors ’d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. per als indicadors Ld i Le, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria (plànols núm. 11.a i 11.b). Els nivells sonors resultants d’aquest estudi dels patis interiors d’illa ’s’han integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Fonts d’informació Per a la representació i delimitació dels patis interiors ’d’illa s’han considerat les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Cartografia digital de patis realitzada per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Estudi ’d’identificació i caracterització de patis interiors d’illa realitzat per Barcelona Regional. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia seguida per als patis interiors d’illa ha estat la següent: - A partir de la capa d’informació geogràfica de patis definitiva de tota la ciutat de Barcelona, es va fer una primera proposta de patis interiors d’illa. 22 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els patis interiors d’illa que calia incorporar en l’àmbit d’estudi, seleccionant sobretot aquells en l’interior dels quals hi ha algun tipus d’activitat que potencialment pot arribar a ser 7.3.6 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES sorollosa (parcs infantils, pistes esportives, col·legis, etc.). Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han considerat tant els trams de carrer i places on hi ha oci nocturn i aglomeració de - S’ha fet una primera classificació de tipus de patis interiors d’illa en funció de diferents casuístiques. persones, com els trams de carrer de moviment de gent entre diferents zones d’oci nocturn. En aquesta font de soroll - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant diversos patis i efectuant mesuraments sonors in situ per a cadascun només s’ha avaluat la nit. El dia i la tarda s’han considerat espais de vianants i la seva avaluació està disponible en l’estudi de dels tipus considerats. D’aquesta manera, s’ha pogut caracteritzar i assignar el nivell sonor vinculat a cadascun detall de carrers de vianants. d’aquests tipus de patis interiors d’illa. Per fer aquesta caracterització també s’han tingut en compte els resultats de mesures de llarga durada tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament, així com l’estacionalitat del tipus de sorolls existents en ells (per exemple, en patis amb activitats vinculades a col·legis s’ha tingut en compte l’estacionalitat al llarg de l’any d’aquestes activitats). - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A). - S’ha obtingut i assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada pati d’illa dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a algun dels tipus seleccionats. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada pati d’illa s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Una vegada feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de patis interiors d’illa. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de patis interiors d’illa per als indicadors Ld i Le, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria (plànols núm. 13.a i 13.b). Els patis interiors d’illa s’han classificat en diversos tipus, tal com recull la taula següent: Nivells dB(A) Tipus Característica Ld i Le 1 54,4 Patis d’illa amb jardí 2 57.7 Patis d’illa amb jardí i parc infantil Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes 3 59.7 esportives Patis d’illa amb activitats extraordinàries 4 58.1 (piscina, bars, etc.) Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. 5 62.4 Patis d’illa amb col·legis Fonts d’informació Patis ’d’illa amb zones de pas entre edificis o 6 54,4 aparcaments Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. - Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones considerades en el MES anterior. - Informes de campanyes de sensibilització d’oci nocturn i aglomeració de persones (exemple: campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017). 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). - Informació subministrada per l’Ajuntament sobre horaris i estacionalitat de l’oci nocturn i aglomeració de persones. 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). - Treball de camp en zones d’oci nocturn i aglomeració de persones. 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones ha estat la següent: - S’ha fet una preselecció de tots els carrers i places en els quals hi ha oci nocturn, aglomeració de persones a la via pública o moviment de persones entre zones amb oci nocturn. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams de carrers i places que calia incloure en el Mapa estratègic de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot aquells que tenen influència en zones residencials. - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de persones en funció de diferents casuístiques, tal com es recull a la taula següent: 23 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Tipus Descripció Exemple 7.3.7 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS Carrers de vianants o trànsit residual estrets, amb bars, Carrers dels Escudellers i de l’Arc 1 Aquest estudi s’ha centrat en les següents zones amb condicions acústiques especials: sense terrasses i molta gent al carrer tots els dies del Teatre - zones amb saturació acústica, anomenades ZARE (zones acústiques de règim especial); Carrers d’en Robador, de les - zones tranquil·les que gaudeixen de molt bona qualitat acústica, anomenades ZEPQA (zones d’especial protecció de Carrers de vianants o trànsit residual estrets, sense bars Sitges, de Flassaders, de la 2 la qualitat acústica); o amb pocs bars, sense terrasses i amb gent passejant Lleona, de la Princesa, del Rec; - zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament (la Rambla, Montjuïc, Fòrum, etc.). plaça de George Orwell Carrer de Blai, rambla del Fonts d’informació Carrers de vianants amples amb terrasses o gent 3 Poblenou, passeig del Born, la passejant Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: Rambla - ZARE existents a la ciutat. Places del Diamant, de la 4 Places amb algunes terrasses i activitat normal - ZEPQA existents a la ciutat. Revolució i del Nord - Informes i estudis ja elaborats a les zones amb condicions acústiques especials. Plaça del Sol, de la Vila de 5 Places amb moltes terrasses i molta activitat - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. Gràcia, de la Virreina i Reial - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). 6 Carrers amb trànsit i pocs bars o terrasses i trànsit Carrer de Santaló 7 Carrers amb trànsit, molts bars o terrasses i trànsit Carrer de Tuset Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. La metodologia utilitzada per a l’elaboració dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de zona acústica especial. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les diverses zones en estudi, i fent mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o - ZARE: diversos trams de carrer). Aquests mesuraments s’han realitzat en les mateixes zones, tant en temporada d’estiu com o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de ZARE (existents i potencials) amb l’objecte de en temporada d’hivern, sobretot en cap de setmana. ’S’han fet mesuraments en diverses hores de la nit per determinar, d’una banda, si es compleixen els criteris per mantenir les ja existents i, de l’altra, veure si cal caracteritzar la intensitat de l’oci nocturn: en hora punta (moment de més soroll) i en hora vall (moments en què les ampliar-les o crear-ne de noves. activitats ja havien tancat). També es van dur a terme mesuraments nocturns del soroll de fons existent en aquestes o S’han analitzat les dades dels equips de llarga durada col·locats per l’Ajuntament en aquestes ZARE. zones en dies feiners per determinar els nivells sonors en aquestes zones en absència de les activitats. o A partir de l’anàlisi dels resultats registrats per aquests equips, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament sobre el - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A), i s’ha intentat evitar la influència del manteniment de les ZARE existents, així com sobre possibles ampliacions d’aquestes ZARE. soroll de trànsit. - A partir d’aquesta informació, així com dels resultats de mesures de llarga durada (tant d’equips d’Audiotec - ZEPQA: Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament), i de determinats criteris d’estacionalitat i o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de les ZEPQA existents i de noves zones potencials amb horaris setmanals i anuals vinculats al soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, s’ha caracteritzat i assignat el l’objecte de determinar, pel que fa a les noves, si es compleixen els requisits per poder declarar-les ZEPQA i, nivell sonor anual vinculat a cadascun dels tipus establerts. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del pel que fa a les existents, si poden continuar sent-ho. possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. o S’han efectuat mesures tant de curta durada com de llarga durada a les potencials ZEPQA. - Cadascun dels carrer i places dins de l’àmbit d’estudi de l’oci nocturn i aglomeració de persones s’ha assignat a un o S’han analitzat les dades obtingudes en aquestes mesures, juntament amb la informació resultant del mapa dels tipus establerts. En cas que existissin mesures de llarga durada, s’ha considerat el nivell sonor mesurat. de soroll de la zona. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores superficials. o A partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts en les mesures i del Mapa estratègic de soroll a la potencial - S’ha dut a terme la modelització acústica de tots els carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de ZEPQA, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament sobre la possible declaració de noves ZEPQA i el manteniment persones en funció dels nivells sonors mesurats o el tipus de carrer assignat. de les ZEPQA existents. - Una vegada efectuada la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats - Zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament: obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del o S’ha consensuat amb l’Ajuntament la relació de zones amb condicions acústiques especials que cal analitzar. soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones. o S’ha recopilat informació i dades obtingudes durant els últims anys en aquests àmbits d’estudi. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents al soroll d’oci nocturn i o S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les característiques i particularitats d’aquesta zona (activitats aglomeració de persones per a l’indicador Ln, el qual es pot consultar en el plànol adjunt a la present memòria associades, estacionalitat, horaris, etc.), i també s’han fet mesuraments sonors de curta durada per (plànol núm. 14). caracteritzar el soroll en aquestes zones generat pels focus sonors d’interès. o Com a resultat final d’aquest estudi, per a cada zona s’ha elaborat un apartat on es presenta la seva caracterització acústica. o Les zones amb condicions acústiques especials seleccionades a la ciutat de Barcelona han estat les següents:  ZARE: Ciutat Vella.  ZARE: Gràcia  La Rambla  Platges  La Sagrada Família 24 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat  Montjuïc o S’ha fet una selecció d’hospitals per estudiar excloent-hi els CAP i les consultes i donant prioritat als hospitals  Park Güell i les clíniques més rellevants.  ZEPQA: Parc de les Heures o S’han efectuat mesuraments de curta durada a l’exterior d’aquests centres en punts representatius. La  ZEPQA: Parc del Laberint informació obtinguda s’ha inclòs en la capa d’informació geogràfica.  Fòrum o S’ha calculat el nivell sonor a l’exterior d’aquests hospitals a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts  Port Olímpic en façana del soroll total. 7.3.8 RECEPTORS SENSIBLES 7.3.9 SOROLL TOTAL Aquest estudi s’ha dut a terme a l’entorn de centres educatius i sanitaris: S’han elaborat mapes de soroll total per a cadascun dels indicadors de soroll considerats (Ld, Le, Ln i Lden). - Receptors sensibles de l’àmbit sanitari: es consideren únicament en l’estudi els recintes hospitalaris i clíniques d’entitat, ja siguin de titularitat pública o privada, excloent-hi els centres ambulatoris i els d’atenció clínica per Aquests mapes de soroll són el resultat de sumar al mapa de soroll de l’estudi general (trànsit) els mapes de soroll dels especialitats concretes. Si bé és cert que en molts d’aquests centres es practica la docència, s’ha donat més pes estudis específics. a la tasca sanitària. - Centres educatius: es consideren els centres de formació reglada públics o privats dels tipus següents: Es pot obtenir informació més detallada dels estudis específics que contribueixen al mapa de soroll total en els apartats 10 i 11 d’aquesta memòria. o Educació infantil de 0 a 3 anys. o Educació infantil de 3 a 6 anys. Els focus sonors considerats per a l’elaboració del mapa de soroll total han estat els que s’observen en el mapa següent: o Educació primària de 6 a 12 anys. o Educació secundària de 12 a 16 anys. o Batxillerat de 16 a 18 anys. o Formació professional de grau mitjà de 16 a 18 anys. o Formació professional de grau superior de més de 18 anys. o Estudis universitaris. o Escoles internacionals (en aquest cas també s’especifica quins cicles imparteixen). o Educació especial (en aquest cas no s’especifica quins cicles imparteixen, ja que solen incloure tots els rangs d’edats). Fonts d’informació Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Centres educatius: o Capa d’informació geogràfica de centres educatius proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. o Informació de centres educatius existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o Mesuraments de curta durada a l’entorn de centres educatius. - Centres sanitaris: o Capa d’informació geogràfica de centres sanitaris proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. o Informació de centres sanitaris existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o Mesuraments de curta durada a l’entorn d’hospitals. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a la realització dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de receptor sensible avaluat. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. - Centres educatius: o S’ha fet una selecció de centres educatius per estudiar, intentant distribuir la relació de centres educatius objecte d’anàlisi d’una manera proporcional entre els diferents barris del districte i tipus d’ensenyament. Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. o S’han dut a terme mesuraments durant els moments d’entrada i sortida d’alumnes del centre, i d’altres en el mateix punt en el moment en què els alumnes són a classe, intentant que els dos mesuraments fossin propers en el temps. o S’ha fet una comparativa del nivell sonor existent en tots dos moments. o En la capa d’informació geogràfica de centres educatius, a aquells on s’ha dut a terme aquesta anàlisi se’ls ha inclòs la informació obtinguda. o També s’ha calculat el nivell sonor a l’exterior dels centres educatius a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. - Centres sanitaris: 25 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA Amb ajuda del programari de predicció acústica es calculen, per a cada focus de soroll per separat, els valors dels índexs acústics Ld, Le, Ln i Lden en cadascun dels punts receptors. Finalment, es procedeix a estimar el soroll total en cada punt receptor a partir de la suma logarítmica de tots els emissors acústics considerats. La Directiva europea 2002/49/CE, la normativa estatal i la normativa autonòmica, amb la finalitat de diagnosticar el soroll que rep la població, requereixen determinar la població exposada a diferents rangs de soroll, per totes les fonts de soroll El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: obligatòries i per tots els indicadors de soroll. El MES incorpora l’estimació de la població exposada als diferents nivells de soroll i esdevé un instrument de planificació molt útil per a la gestió del soroll de la ciutat. S’incorporen a l’estudi les fonts de soroll obligatòries: el soroll total i el soroll industrial, d’infraestructures viàries i ferroviàries. També les fonts de soroll dels estudis de detall: oci nocturn i aglomeració Capa d’edificis de la ciutat de persones, parcs, patis i carrers de vianants. L’objecte és diagnosticar i actuar sobre els focus predominants de soroll a cada zona. El punt de partida per determinar la població exposada al soroll és la identificació en la cartografia base emprada per a l’elaboració del mapa d’edificis d’ús residencial. Aquestes edificacions estan vinculades a adreces postals amb població associada. D’aquesta manera s’aconsegueix assignar població a les edificacions. Procés d’identificació de patis interiors d’illa Després es calculen els nivells de soroll en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden i per a cada font de soroll. Finalment, amb la informació acústica i amb les dades de la població per edifici es calculen les estadístiques de població exposada per focus de soroll i per al soroll total. Generació de punts receptors en Per dur a terme tots aquests treballs, s’utilitza un programari de predicció de nivells sonors, un programa de ’sistemes façanes exposades (façanes exteriors d’informació geogràfica i un programari de fulls de càlcul. i patis) a 4 metres d’altura Seguidament es detalla la metodologia utilitzada per obtenir les estadístiques de població associades al MES. Trànsit d’eixos viaris 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA A partir d’IMD, malles d’alimentació Grans infraestructures Inicialment es disposa de la cartografia base generada, que inclou la capa tractada d’edificacions i la informació de l’alçària de cada edifici. El contorn de cada edificació inclou tant les façanes exteriors, més exposades al soroll ambiental, com les Trànsit ferroviari i tramvia façanes a patis interiors, en cas que n’hi hagi. Soroll industrial Per a l’estimació dels nivells sonors en façana es genera una capa de punts receptors en les façanes de les edificacions a 4 Oci nocturn i aglomeració de metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de la façana, seguint les recomanacions del mètode de càlcul de nivells Validació - Càlcul de nivells sonors per a cada persones sonors CNOSSOS (Common nOise aSSessment methOdS). En concret, s’ha considerat que les façanes de més de 2 metres mesures in indicador (Ld, Le, Ln i Lden) i per a tinguin almenys un receptor, i s’ha generat un receptor cada 5 metres de façana, de manera que es garanteix una densitat situ cada focus de soroll Carrers de vianants de punts receptors suficient perquè l’estimació de l’exposició al soroll de les façanes sigui òptima. Parcs La base cartogràfica utilitzada en les edificacions de la ciutat de Barcelona té 68.883 edificis, i el nombre total de receptors Patis interiors d’illa generats ha estat de 831.477. Càlcul de nivells sonors per al soroll Zones amb condicions total acústiques especials Imatge 33. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS El procés seguit per assignar les dades de població als edificis parteix, com en el cas anterior, de la capa tractada d’edificis de la cartografia base. També es disposa de la informació geolocalitzada de les adreces postals amb informació de la població associada a cada adreça. Mitjançant el tractament de la capa d’edificacions amb la capa d’adreces postals s’aconsegueix assignar a cada element la població que li correspon. Les adreces postals amb informació de població associada utilitzades en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll han estat 140.729, encara que només hi ha població empadronada en 99.255 edificacions. Imatge 32. Receptors en façana. 26 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS A partir de la disponibilitat de la població associada als edificis i dels receptors en façana, el següent procés és vincular cada element-edifici als receptors en façana que li corresponen mitjançant regles de proximitat. Una vegada coneguda la població que pertany a un edifici i els receptors en façana vinculats a l’edificació, es procedeix al repartiment de la població entre els receptors de façana. El criteri de repartiment adoptat, atès que les regles de generació de receptors es basa en una distribució homogènia de punts al llarg de les façanes, és dividir el total de població de l’edifici entre el nombre de receptors associats a l’element. És a dir, repartint la població proporcionalment a la longitud de la façana seguint el mètode CNOSSOS. Al final d’aquest procés s’aconsegueix que cadascun dels punts receptors de façana tingui associada, d’una banda, la informació acústica de cada font de soroll i del soroll total per a cadascun dels indicadors acústics considerats i, d’altra banda, la població que correspon al receptor. A continuació es detalla, per districte, la distribució de la població que dorm en façana interior (en pati) comparant-la amb la que dorm en façana exterior (en carrer). Districte % població exterior % població interior 1. Ciutat Vella 72,37% 27,63% 2. Eixample 55,40% 44,60% 3. Sants-Montjuïc 66,36% 33,64% 4. Les Corts 75,90% 24,10% Imatge 34. Exemple d’adreces postals. 5. Sarrià - Sant Gervasi 71,10% 28,90% 6. Gràcia 61,77% 38,23% El diagrama del procés seguit es presenta a continuació: 7. Horta-Guinardó 71,40% 28,60% 8. Nou Barris 75,71% 24,29% Població assignada a adreces postals 9. Sant Andreu 65,34% 34,66% 10. Sant Martí 71,63% 28,37% Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. Capa d’edificis de la ciutat Adreces postals A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. Vinculació dels edificis amb les adreces postals Població assignada a edificis Imatge 35. Procés del tractament de dades de la població. Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. 27 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Després, amb l’ajuda d’un programa SIG es calculen les estadístiques de població exposada partint de la informació acústica 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS i de la població associada a cada receptor. Aquestes estadístiques s’han realitzat a escala de ciutat, districte i barri. La metodologia de càlcul de població exposada que s’ha explicat en aquest capítol ha estat adaptada als criteris i les Per facilitar la lectura i interpretació de les estadístiques obtingudes, es classifiquen, per als quatre indicadors acústics (Ld, tendències europees actuals i difereix de la utilitzada en mapes estratègics de soroll anteriors. Aquesta adaptació ha suposat Le, Ln i Lden), en rangs de 5 dB(A), segons el criteri següent: un gran esforç per tenir un coneixement més ampli de la distribució real de les persones que viuen als habitatges, amb el < 40, 40-45, 45-50, 50-55, 55-60, 60-65, 65-70, 70-75, 75-80 i > 80 dB(A). suport d’enquestes, la qual cosa, sens dubte, ha redundat en la qualitat dels resultats obtinguts en el mapa estratègic del districte. El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: En mapes estratègics de soroll anteriors, la distribució de població en edificis amb patis interiors es va realitzar en funció dels perímetres de façana interior i exterior dels edificis al districte i considerant un nombre molt reduït de patis interiors, Població assignada a Receptors a façana a 4 m on per a cada edifici s’assignava un percentatge de població exposada a zones exteriors i un altre percentatge de població edificis assignats a edificis exposada a zones interiors. Actualment la distribució de població ha estat més detallada, ja que s’han tingut en compte les adreces postals on hi ha població empadronada, i posteriorment aquesta població s’ha distribuït a cada edifici d’acord amb les recomanacions CNOSSOS. Informació acústica (Ld, Le, Ln Segons aquesta nova metodologia, tant per al càlcul de l’actual Mapa estratègic de soroll com per a l’anàlisi dels nivells i Lden) de: d’exposició de població, s’ha tingut en compte la majoria dels patis interiors del districte i el nivell sonor existent en aquests Receptors a façana amb patis, així com la distribució de població a l’edifici orientada als patis, la qual cosa ha suposat un esforç d’identificació de informació de població Trànsit d’eixos viaris patis molt més gran que en els MES anteriors. Grans infraestructures El fet de considerar un nombre més elevat de patis interiors de 2.917, davant dels 1.050 del MES anterior) suposa una Trànsit ferroviari i tramvia millora molt significativa en la qualitat de les estadístiques associades a la població, perquè en la nova actualització la Receptors a façana amb distribució de la població en els habitatges s’acosta molt més a la realitat. Soroll industrial informació acústica i de La diferència en l’ús de metodologies per al càlcul de població exposada utilitzada en el MES actual fa que els resultats població Oci nocturn i aglomeració de obtinguts no siguin comparables amb els resultats obtinguts en els MES anteriors. persones En el procés d’elaboració del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’ha utilitzat una metodologia que adopta Carrers de vianants els avenços tecnològics en matèria d’acústica ambiental que hi ha hagut en els últims anys. La disponibilitat de noves eines Parcs per a l’elaboració de mapes de soroll facilita i optimitza tant la generació i simulació dels models acústics com el posterior Càlcul d’estadístiques de tractament gràfic i estadístic dels resultats. Tot això implica un avenç significatiu en la qualitat de les dades estadístiques que població afectada Patis interiors d’illa aporta el mapa. Zones amb condicions Els canvis metodològics aplicats en l’elaboració del nou Mapa estratègic de soroll suposen millores respecte a treballs acústiques especials anteriors en les línies següents: - Millores en el mètode general d’elaboració del mapa: l’anterior versió del MES es basava en una metodologia que combinava, per a la caracterització del soroll ambiental, mesuraments acústics en alguns àmbits del territori amb Estadístiques per a Ld, Le, Ln i simulacions en d’altres àmbits; en canvi, en la nova actualització del MES el soroll s’ha caracteritzat pel fet d’utilitzar Lden de cada focus: Estadístiques per a Ld, Le, Ln i en la totalitat de la ciutat els mètodes de càlcul recomanats per determinar els índexs de soroll. L’ús d’aquests Lden per al soroll total mètodes d’avaluació per als índexs de soroll mitjançant simulacions acústiques, les quals són validades amb Trànsit d’eixos viaris mesuraments in situ, homogeneïtza tant la metodologia usada com els resultats gràfics i estadístics associats al Mapa Grans infraestructures estratègic de soroll del districte. - Millores en la cartografia base: la qualitat d’un mapa estratègic de soroll depèn en gran mesura de la base Trànsit ferroviari i tramvia cartogràfica que s’utilitza en la generació del model digital del terreny i del seu tractament posterior. En el cas del Soroll industrial MES de Barcelona, cal destacar els avenços següents: Àmbit de ciutat o Millores en la capa d’edificis: s’ha optimitzat la geometria exterior de les edificacions, la informació Oci nocturn i aglomeració de Àmbit de districte persones de la seva altura i la definició geomètrica dels patis interiors d’illa. Àmbit de barri o Millores en la identificació i caracterització de patis: identificació de més patis interiors d’illa, la qual Carrers de vianants cosa permet detectar més àrees amb bona qualitat acústica. També s’han considerat en l’actual Parcs Mapa estratègic de soroll els patis especials, és a dir, patis amb activitats (pistes esportives, Patis interiors d’illa col·legis, parcs infantils, etc.), els quals tenen especial influència en els nivells sonors existents durant el període d’activitat. Zones amb condicions acústiques especials o Millores en l’altimetria: s’han tractat específicament els entorns de les grans infraestructures de transport on hi ha desnivells significatius incrementant la densitat dels punts de cota per aconseguir una representació fidedigna dels àmbits. o Millores en la representació de pantalles i obstacles en el model digital del terreny. Imatge 37. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics. - Millores en la definició dels receptors de soroll tractats per a les modelitzacions: 28 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat o Malles de càlcul: s’han fet servir malles de punts receptors amb una resolució de 2 x 2 metres per caracteritzar els diferents focus de soroll. Aquesta elevada densitat de punts receptors optimitza la representació gràfica dels mapes de nivells sonors perquè es minimitzen els errors en la interpolació de les corbes isòfones. o Punts receptors en façana i en patis interiors d’illa: s’han utilitzat regles de distribució de receptors en façana i patis amb criteris d’elevada densitat de manera que es garanteixi que les envolupants de les edificacions estiguin ben caracteritzades des del punt de vista acústic. - Millores en la informació disponible addicional a les simulacions acústiques per tenir un millor coneixement dels emissors acústics i el seu impacte sobre l’entorn: mesuraments in situ de curta i de llarga durada. A l’hora d’interpretar les estadístiques de població, cal tenir en compte l’evolució en la metodologia utilitzada per a l’assignació dels nivells de soroll a la població. En els MES anteriors s’assignava la població en façana exterior i interior de manera proporcional al perímetre de façana exterior i interior de les edificacions de tot el districte. En el present MES es reparteix la població entre els receptors repartits homogèniament en el perímetre de la façana exterior i interior, amb la qual cosa s’obté més detall en els resultats. A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. 29 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 9 DESCRIPCIÓ DE LA CIUTAT 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ La superfície i població de Barcelona és: Els límits de la ciutat de Barcelona sónels termes municipals de l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i 2016 Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs. Els districtes en què està dividida la ciutat són: Superfície (ha) 10.215,9 Superfície residencial (ha) 2.588,5 Districtes Població (habitants) 1.625.100 1. Ciutat Vella 2. Eixample Taula 13. Superfície i població de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). 3. Sants-Montjuïc La densitat d’habitants respecte a la superfície de la ciutat és: 4. Les Corts 5. Sarrià - Sant Gervasi Ciutat de Barcelona 6. Gràcia 2016 7. Horta-Guinardó Densitat (hab./ha) 157,5 8. Nou Barris Densitat neta (hab./ha) 621,5 9. Sant Andreu 10. Sant Martí Taula 14. Densitat d’habitants de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Nota: La densitat neta es correspon a la relació de la població respecte a les edificacions pròpiament dites, sense tenir en Taula 12. Districtes de Barcelona. compte zones enjardinades o altres àrees associades a àrees residencials; que sense que es consideren en el terme densitat. 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES A la ciutat de Barcelona coexisteix superfície de sòl d’ús residencial amb sòl d’ús industrial i d’infraestructures i ús d’equipament. 2016 Superfície de sòl ús residenc ial (ha) 2.588 Superfície de sòl d’ús industrial i infraestructures (ha) 1.366 Superfície de sòl d’ús equipament (ha) 1.027 Taula 15. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). A la ciutat de Barcelona també hi ha superfície destinada a parcs urbans, així com superfície de zones amb prioritat de vianants. 20 16 Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 107,4 Superfície de parcs urbans (ha) 1.339 Taula 16. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 38. Districtes de Barcelona. 30 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 9.4 MOBILITAT A la ciutat de Barcelona el parc mòbil i la seva distribució és la següent: 2016 Turismes 580.399 Motos 223.671 Ciclomotors 57.037 Furgonetes 45.390 Camions 20.522 Altres vehicles 19.895 Taula 17. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). 9.5 FONTS DE SOROLL La principal font de soroll a la ciutat de Barcelona és el soroll de trànsit, sobretot a l’entorn de les vies principals d’accés i de connexió de la ciutat. A la ciutat de Barcelona també hi ha activitats comercials i de serveis, així com petit comerç concentrat principalment a l’entorn de mercats i carrers de vianants, la qual cosa implica que en aquests carrers de vianants s’incrementen els nivells sonors, sobretot en horari dia. Als carrers amb comerç però també amb trànsit, aquest últim emmascara el soroll dels vianants i d’activitats comercials. El soroll industrial té importància al districte de Sants-Montjuïc, si bé amb prou feines hi han zones residencials que es poden veure afectades per ell. El soroll generat en determinades zones per les activitats d’oci nocturn i l’aglomeració de persones vinculades a això, fa que en període nocturn el soroll ambiental en aquestes zones es veu incrementat. 9.6 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL Es consideren àrees o punts sensibles al soroll les zones on es requereix una especial protecció contra el soroll, com ara centres educatius i sanitaris. 31 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS La major part de les grans infraestructures que hi ha al districte es caracteritzen pel fet de ser vies de gran amplària i calçades de diversos carrils. L’estudi general del Mapa estratègic de soroll representa el soroll associat al trànsit viari, que és l’emissor acústic La secció transversal de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un factor clau en la propagació del so. Com més predominant a la ciutat de Barcelona. s’obstaculitza la propagació del so, menys soroll reben els veïns i les veïnes. La metodologia utilitzada en l’elaboració del mapa, basada en simulacions acústiques, permet la representació i l’estudi de La morfologia de les edificacions de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un altre factor determinant en el soroll cada focus de soroll per separat (en aquest cas, el soroll a causa del trànsit rodat). A més, amb la tecnologia emprada es pot ambiental, ja que els edificis reflecteixen parcialment el so que reben. Això, unit a l’amplària de la via, són factors que representar el soroll ambiental d’un determinat conjunt de vies i la composició del soroll de diferents grups de carrers, la predeterminen la qualitat acústica d’aquests entorns. Són molts els tipus de perfil transversal de les grans infraestructures qual cosa facilita un diagnòstic i una anàlisi dels resultats més eficaç. viàries de la ciutat. Alguns dels més representatius són els següents: Per a l’estudi general els resultats es representen de la manera següent: - Via en trinxera amb edificacions a banda i banda de la calçada. L’exemple que es mostra a la figura següent es caracteritza per la gran distància de la calçada a les línies d’edificació i pel fet de tenir pantalles acústiques a banda i - estudi de trànsit rodat en les grans infraestructures viàries de la ciutat de Barcelona; banda de la via. A la imatge s’aprecia l’efecte de l’apantallament de la trinxera i la pantalla, i com varia el soroll a les - estudi de trànsit rodat en els eixos viaris de la ciutat de Barcelona, excloses les grans infraestructures viàries, i façanes en funció de l’altura. - suma dels estudis de trànsit rodat en tots els eixos viaris, incloses les grans infraestructures viàries. 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES Aquest estudi avalua l’impacte acústic dels grans eixos viaris que travessen la ciutat de Barcelona. L’anàlisi acústic s’ha realitzat tant a 4 metres sobre el nivell del sòl com a una altura de 8 metres que equivaldria a l’altura dels forjats en segona planta dels habitatges. En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix: Imatge 39. Propagació del so en via en trinxera. - Eix viari amb edificis en altura a banda i banda. En l’exemple de la imatge següent s’observa el soroll amb la distància i l’efecte de la difracció del so en les arestes dels edificis. Imatge 40 .Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. Imatge 39. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura a la ciutat de Barcelona. - Eix viari amb edificacions a un únic costat de la calçada. Aquest perfil és característic de la ronda del Litoral. En l’exemple de la imatge següent, la via transcorre en trinxera i la línia d’edificació està molt allunyada de la via. Les grans infraestructures viàries de Barcelona es caracteritzen pel fet de suportar altes intensitats de trànsit, amb el L’efecte de la trinxera es fa evident en observar la zona d’ombra sobre els edificis propers. consegüent impacte sobre el soroll ambiental. Els nivells de soroll ambiental que afecten els habitatges i les edificacions properes a aquestes infraestructures depenen en gran part de factors com la distància de la calçada a les façanes de les edificacions i el perfil longitudinal i transversal de l’entorn de les vies i dels edificis propers. 32 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Imatge 41. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. - Via amb edificacions d’altura asimètrica a banda i banda de la calçada. L’exemple presentat a continuació es correspon amb una via més estreta que en els casos anteriors, on l’atenuació del soroll per la distància és menor. Imatge 43. Exemple. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures al districte de Sants-Montjuïc. Ld, període dia. L’exposició al soroll en les façanes dels edificis d’aquests eixos viaris és molt diversa, fonamentalment per la variabilitat en les distàncies de les calçades a les línies d’edificació i per la presència o no d’obstacles en el camí de propagació del so, com per exemple els propis de la morfologia del terreny o la presència de vies en trinxera. Per exemple, la ronda del Litoral, malgrat emetre nivells elevats de soroll, no genera, amb prou feines afectació sobre la població, doncs en pràcticament tota la seva longitud transcorre per sòl industrial o al costat del parc de Montjuïc. La resta de la xarxa de grans infraestructures viàries del districte si genera nivells de soroll alts en les façanes dels edificis Imatge 42. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica residencials, generalment per sobre de 70 dB(A). Es poden veure detalls dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa A la imatge següent es representen com exemple els nivells sonors per Ld a l’entorn de la plaça d’Ildefons Cerdà, on sobre el nivell del sòl de 4 metres en les memòries dels districtes. s’aprecia que els nivells en façana per Ld són d’entre 65 i 74 dB(A). 33 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat H= 8 m Leq @ 8 m=70,0 dB(A) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 H= 4 m Leq @ 4 m=70,2 dB(A) 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 44. Exemple. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la plaça d’Ildefons Cerdà. 10.1.1 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES A més de l’anàlisi del soroll ambiental realitzada a 4 metres sobre el nivell del sòl, que és l’altura d’avaluació que estableix la Imatge 45. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. normativa d’aplicació, sobre les grans infraestructures de trànsit rodat s’ha elaborat un mapa addicional a una altura de 8 metres. En aquesta mateixa secció transversal es manté la mateixa tendència per a la resta d’indicadors: Le a 4 m = 70,5 dB(A), Le a 8 m = 70,2 dB(A); Ln a 4 m = 65,3 dB(A), Ln a 8 m = 65,0 dB(A); Lden a 4 m = 73,8 dB(A), Lden a 8 m = 73,5 dB(A). Si es comparen els mapes de nivells sonors per a les grans infraestructures a 4 metres sobre el nivell del sòl amb els corresponents per a cada indicador a 8 metres, amb prou feines s’hi aprecien diferències, si bé els nivells a 8 metres són lleugerament inferiors. A la figura següent es mosta un exemple de com es propaga el so a l’entorn d’una gran infraestructura i quina influència té l’altura en els nivells sonors que es reben. En aquest cas concret, els receptors en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per a la secció representada assoleixen un valor per a l’indicador Ld de 70,2 dB(A), mentre que a l’altura de 8 metres el valor és de 70,0 dB(A). 34 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 10.1.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS Analitzant els resultats del soroll de grans infraestructures, es pot concloure el següent: INFRAESTRUCTURES - En el període dia, Ld, el 6% de la població de la ciutat l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang, que hi ha un 3,5 % de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. calculats a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, són els següents: - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament respecte al període dia. Un 5,3% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 2,24% a nivells superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 8,1%. És destacable que un 2% de la Barcelona població del districte està exposada a nivells superiors a 65 dB(A) durant la nit. Població total: 1.625.100 hab. - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el 77,05% de la població presenta valors majors a 40 dB(A), és a dir; que un 33% de la població de la ciutat per a l’indicador Lden registra valors inferiors a 40 dB(A). Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 883658 54,38 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS 40 - 45 289111 17,79 <40 40 - 45 45 - 50 178228 10,96 En aquest apartat es presenten els resultats del MES de Barcelona per al soroll generat per la trama de la xarxa viària que 45 - 50 50 - 55 68708 4,23 forma la ciutat, on s’han exclòs les grans infraestructures viàries, que s’han analitzat anteriorment. 50 - 55 55 - 60 56411 3,47 55 - 60 60 - 65 51171 3,15 L’elaboració de mapes estratègics de soroll mitjançant programari de predicció de nivells sonors permet, a partir de la 60 - 65 65 -70 40932 2,52 generació d’un model digital del terreny, alimentar un mateix model acústic (en aquest cas, el model de càlcul de trànsit 65 -70 70 - 75 53898 3,32 70 - 75 rodat). En el nostre cas, s’ha generat un model considerant com a emissor acústic la xarxa viària bàsica de la ciutat, a 75 - 80 3021 0,18 75 - 80 excepció de les grans infraestructures viàries. juïc. >80 0 0,00 A continuació es presenten un exemple de mapa de nivells sonors per al indicador acústics Ld. Le dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 991011 60,98 <40 40 - 45 258248 15,89 40 - 45 45 - 50 123935 7,62 45 - 50 50 - 55 66289 4,08 50 - 55 55 - 60 53190 3,27 55 - 60 60 - 65 46547 2,86 60 - 65 65 - 70 49668 3,06 65 - 70 70 - 75 36202 2,23 70 - 75 75 - 80 48 0,01 75 - 80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 1252183 77,05 40-45 119590 7,36 <40 45 - 50 67794 4,17 40-45 45 - 50 50 - 55 53898 3,32 50 - 55 55 - 60 46910 2,89 55 - 60 60 - 65 51849 3,19 60 - 65 65 - 70 32876 2,02 65 - 70 70 - 75 38 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 Lden dB (A) Població exposada % Distribució de la població exposada >40 850615 52,34 100,00 >45 534174 32,87 80,00 >50 315603 19,42 >55 228586 14,07 60,00 Imatge 46. Exemple. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). >60 166839 10,27 40,00 >65 113075 6,96 20,00 Cada mapa representa els nivells de soroll ambiental per al període horari corresponent, la qual cosa permet avaluar quines >70 70525 4,34 0,00 són les vies que presenten nivells més elevats de soroll per a cada indicador i seleccionar aquelles sobre les quals es vulgui >75 15091 0,93 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 proposar plans d’acció zonals per reduir els nivells de soroll. >80 0 0,00 Taula 18. Població exposada. Grans infraestructures. 35 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Analitzant els resultats, per al soroll de trànsit excloent-hi les grans infraestructures, es pot concloure el següent: 10.2.1 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT - El període horari que presenta índexs més elevats de població afectada (considerant com a afectació Ld > 65 dB(A), Le > 65 dB(A) i Ln > 55 dB(A)), és el període nocturn, Ln. En aquest apartat es presenten les estadístiques de població afectada per a cadascun dels indicadors acústics ordenades per - En el període dia, Ld, el 16,6% de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable rangs. A continuació se’n presenten les taules: destacar que hi ha un 4,2% de població exposada a més de 70 dB(A) en període diürn. - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 12,3% de Barcelona la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 1,35% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 24,4%, si ben només un 1,14% de la Població total: 1.625.100 hab. població està exposada a més de 65 dB(A). Ld - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el pes de la nit fa que sigui a partir dels 70 dB(A) quan s’aprecia una disminució de percentatge de població a aquests nivells acústics. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 160476 9,88 40 - 45 356389 21,93 <40 40 - 45 45 - 50 197782 12,17 45 - 50 50 - 55 175846 10,82 50 - 55 55 - 60 245130 15,08 55 - 60 60 - 65 219169 13,49 60 - 65 65 -70 202100 12,43 65 -70 70 - 75 67393 4,15 70 - 75 75 - 80 853 0,05 75 - 80 >80 0 0,00 Le dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 272039 16,74 <40 40 - 45 341422 21,01 40 - 45 45 - 50 153318 9,43 45 - 50 50 - 55 203790 12,54 50 - 55 55 - 60 249773 15,37 55 - 60 60 - 65 204959 12,61 60 - 65 65 - 70 177908 10,95 65 - 70 70 - 75 21929 1,35 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 620683 38,19 40-45 149775 9,22 <40 45 - 50 208546 12,83 40-45 45 - 50 50 - 55 250076 15,39 50 - 55 55 - 60 204581 12,59 55 - 60 60 - 65 172971 10,64 60 - 65 65 - 70 18506 1,14 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 Lden dB (A) Població exposada % Distribució de la població exposada >40 1540844 94,81 100,00 >45 1223374 75,28 80,00 >50 956711 58,86 >55 799220 49,17 60,00 >60 568501 34,98 40,00 >65 328227 20,19 20,00 >70 127374 7,83 0,00 >75 4355 0,26 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 19. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. 36 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Analitzant els resultats del soroll de trànsit incloent-hi grans infraestructures, es pot concloure el següent: 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS - En el període dia, Ld, el 22,6% de la població de la ciutat l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 8,16% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia, i un 0,25% a nivells sonors superiors a 75 INFRAESTRUCTURES dB(A). El model predictiu acústic utilitzat per a l’elaboració del MES suma la contribució del trànsit segons la intensitat mitjana - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 18% de diària (IMD) de les grans infraestructures (GI) de transport viari a la de la resta de vies de trànsit existents a la ciutat de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 3,86% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). Barcelona. Els resultats d’aquests dos estudis s’han presentat en els apartats anteriors. - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 31,2%, si bé només un 3,44% de la població està exposada a més de 65 dB(A). ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS - Per a l’indicador Lden s’observa com a partir dels 70 dB(A) disminueix significativament el percentatge de població. INFRAESTRUCTURES Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang són els següents: Barcelona Població total: 1625100 hab. Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 55543 3,42 40 - 45 286113 17,60 <40 40 - 45 45 - 50 311995 19,20 45 - 50 50 - 55 149873 9,22 50 - 55 55 - 60 222944 13,72 55 - 60 60 - 65 229954 14,15 60 - 65 65 -70 236048 14,53 65 -70 70 - 75 128527 7,91 70 - 75 75 - 80 4141 0,25 75 - 80 >80 0 0,00 Le dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 129532 7,97 <40 40 - 45 349056 21,48 40 - 45 45 - 50 221796 13,65 45 - 50 50 - 55 173114 10,65 50 - 55 55 - 60 235292 14,48 55 - 60 60 - 65 222948 13,71 60 - 65 65 - 70 230609 14,19 65 - 70 70 - 75 62736 3,86 70 - 75 75 - 80 55 0,01 75 - 80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 493214 30,35 40-45 210224 12,94 <40 45 - 50 176495 10,86 40-45 45 - 50 50 - 55 237027 14,58 50 - 55 55 - 60 223536 13,75 55 - 60 60 - 65 228780 14,08 60 - 65 65 - 70 55824 3,43 65 - 70 70 - 75 38 0,01 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 Lden dB (A) Població exposada % Distribució de la població exposada >40 1604664 98,74 100,00 >45 1396168 85,91 80,00 >50 1034481 63,65 >55 876886 53,95 60,00 >60 674664 41,51 40,00 >65 433993 26,70 20,00 >70 208338 12,82 0,00 >75 21010 1,29 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 20. Població exposada. Trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. 37 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Com a resultat d'aquest estudi específic s'han obtingut resultats com el de l'exemple que es presenta a continuació: 11. ESTUDIS DE DETALL 11.1. FERROCARRIL I TRAMVIA A la ciutat de Barcelona s’ha portat a terme un estudi específic del soroll procedent del ferrocarril i tramvia en la seva circulació per superfície. Aquest estudi s’ha fet únicament sobre aquelles línies que circulen en superfície, entre les quals hi ha les que es mostren a la taula següent: Ciutat Ferrocarril Línies Rodalies (R1,R2,R3, R4, R7, R11, R12, R13, R14, R15 i R16) Línies Tramvía (T1,T2,T3,T4, T5 i T6)) Ferrocarrils de la Generalitat (S1,S2, S3, S4, S5, Barcelona S6 i L6) Línia mercaderies Llobregat-Anoia Línia mercaderies ADIF Línia AV Barcelona-Girona-Figueres Línia AV Aragón - Lleida - Barcelona Taula 21. Llista de línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat. Imatge 49. Exemple. Nivells acústics ferrocarril, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). Nota: Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de ferrocarril i tramvia s’ha seleccionat una àrea de càlcul a l’entorn de les vies. A la representació gràfica es representen en blau clar (< 40 dB(A)) les zones dins d’aquesta àrea d’estudi on els nivells sonors són inferiors a 40 dB(A). Les aportacions inferiors a 40 dB(A) corresponen a un impacte acústic menyspreable. Imatge 48. Línies de ferrocarril i tramvia. 38 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.1.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL I TRAMVIA Analitzant els resultats per al soroll de ferrocarril i tramvia, es pot concloure el següent: S’ha dut a terme una avaluació en valor absolut i en percentatge de població afectada pel soroll generat directament per les - L’afectació de la població pel soroll del ferrocarril i tramvia és molt baixa comparada amb altres focus de soroll. línies de ferrocarril i tramvia: - En el període dia, només un 0,02% de la població de la ciutat està exposada a nivells sonors superiors a 65 dB(A). - En el període tarda, només un 0,01% de la població de la ciutat està exposada a nivells sonors superiors a 65 dB(A). - En el període nit, només un 0,3% de la població del districte està exposada a nivells sonors superiors a 55 dB(A). Barcelona - Per a l’indicador Lden, cal destacar que tan sols un 2,78% de la població presenta nivells per sobre dels 40 dB(A); i Població total: 1.625.100 hab. que no hi ha població afectada per sobre dels 65 dB(A). Ld dBA Població exposada % <40 1586439 97,62 11.2. SOROLL INDUSTRIAL 40 - 45 13766 0,84 45 - 50 10583 0,65 A la ciutat de Barcelona s’han considerat diverses zones industrials. 50 - 55 10286 0,63 55 - 60 2980 0,19 Districte Zones industrials 60 - 65 774 0,05 65 -70 295 0,02 70 - 75 15 0,00  Zona Franca: Zona delimitada pel riu Llobregat, el carrer A, el carrer número 4, el 75 - 80 0 0,00 passeig de la Zona Franca, la ronda del Port, la ronda del Litoral i el límit del terme >80 0 0,00 municipal amb l’Hospitalet de Llobregat. Le  Marina del Prat Vermell: Zona delimitada pel carrer de la Mare de Déu de Port, el dBA Població exposada % 03. Sants-Montjuïc carrer Cisell, el carrer l’Encuny, el passeig de la Zona Franca, el carrer dels Motors, el <40 1587564 97,69 carrer de l’Acer, el carrer d’Arnes, el carrer del Foc, el carrer de la Metal·lúrgia i el 40 - 45 12983 0,80 límit del terme municipal amb l’Hospitalet de Llobregat. 45 - 50 10461 0,64 50 - 55 9164 0,56 55 - 60 3891 0,24  Zona delimitada per la ronda del Litoral, el passeig de Cantunis i el carrer de la Mare 60 - 65 978 0,06 de Déu de Port. 65 - 70 88 0,01 70 - 75 9 0,00  Al nord: el carrer de Tucumán. 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00  A l’est: la ronda del Litoral i el terme municipal de Santa Coloma de Gramanet. 09. Sant Andreu  A l’oest: el carrer de Ferran Junoy i les vies del tren. Ln  Al sud: el passeig de la Verneda, el carrer de Santander i el terme municipal de Sant dBA Població exposada % Adrià del Besós. <40 1604307 98,72 40-45 9611 0,59  Zona 1: Zona delimitada pels carrers Carrer de Perú, Carrer de Bac de Roda, Carrer del 45 - 50 8496 0,52 Marroc, Carrer de Pere IV, Carrer de Provençals, Carrer de Veneçuela, Carrer de la 50 - 55 2184 0,14 Selva de Mar, Carrer de Pallars, Carrer del Maresme, Carrer de Pere IV i Carrer de 55 - 60 477 0,03 60 - 65 54 0,00 Josep Pla. 65 - 70 9 0,00  Zona 2: Zona delimitada pels carrers Carrer de Bolívia, Carrer de Badajoz, Carrer de la 70 - 75 0 0,00 10. Sant Martí 75 - 80 0 0,00 Ciutat de Granada, Carrer de Pallars, Carrer d’Àlaba, Carrer de Llull, Carrer de Joan >80 0 0,00 d’Àustria, Carrer dels Almogàvers, Carrer de Pamplona, Carrer de Tànger, i Avinguda Meridiana. Lden  Zona 3: Zona delimitada pels carrers Carrer de Jaume Brossa, Carrer de Ca n’Oliva, dB (A) Població exposada % Carrer de Binèfar, Via Trajana, i Passeig de La Verneda >40 45105 2,78 >45 29715 1,83 Taula 23. Relació de zones industrials. >50 17894 1,10 >55 8737 0,54 >60 1964 0,12 >65 384 0,02 >70 42 0,00 >75 3 0,00 >80 0 0,00 Taula 22. Població exposada. Ferrocarril i tramvia. 39 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Nota: En l’àrea estudiada, els valor en blau clar són els valors corresponents inferiors a 40 dB(A) on no hi ha aportació del soroll industrial. Imatge 47. Zones industrials. A continuació es presenta un exemple de representació del mapa de soroll en zones industrials. Nota: A les memòries de districte es contemplen tots els detalls dels estudis de zones industrials per als períodes Ld, Le, Ln i Lden. Imatge 48. Exemple. Nivells sonors de la indústria. Ld, període dia (plànol núm. 10.a). 40 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.2.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL INDUSTRIAL Analitzant els resultats es pot concloure que per al soroll industrial: S’ha dut a terme una avaluació del valor absolut i percentatge de la població afectada pel soroll generat directament pel - L’afectació de la població pel soroll industrial és gairebé nul·la a la ciutat de Barcelona. soroll industrial: - En el període dia, Ld, no existeix població exposada a més de 60 dB(A), i en el rang entre 40 i 60 dB(A) només hi ha un 0,37% de població exposada a aquests nivells sonors. - En el període tarda, Le, i període nit, Ln, no existeix població exposada a més de 45 dB(A) ja que la major part de les Barcelona activitats industrials a la ciutat es troben tancades en aquest horari. Població total: 1.625.100 hab. - Tan sols un 0,29 % de la població està exposada a nivells majors a 40 dB(A) per a l'indicador Lden. Ld dBA Població exposada % <40 1619144 99,63 40 - 45 4362 0,27 45 - 50 1017 0,06 50 - 55 484 0,03 55 - 60 130 0,01 60 - 65 1 0,00 65 -70 0 0,00 70 - 75 0 0,00 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Le dBA Població exposada % <40 1624667 99,97 40 - 45 471 0,03 45 - 50 0 0,00 50 - 55 0 0,00 55 - 60 0 0,00 60 - 65 0 0,00 65 - 70 0 0,00 70 - 75 0 0,00 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % <40 1624667 99,97 40-45 471 0,03 45 - 50 0 0,00 50 - 55 0 0,00 55 - 60 0 0,00 60 - 65 0 0,00 65 - 70 0 0,00 70 - 75 0 0,00 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Lden dB (A) Població exposada % >40 4762 0,29 >45 1674 0,10 >50 524 0,03 >55 3 0,00 >60 1 0,00 >65 0 0,00 >70 0 0,00 >75 0 0,00 >80 0 0,00 Taula 24. Població exposada a soroll industrial. 41 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Parc dels tres Turons: 11.3. SOROLL ALS PARCS 06. Gràcia  Parc de la Crueta del Coll  Park Güell Els parcs de la ciutat de Barcelona són àrees urbanes susceptibles de ser protegides, ja que proporcionen beneficis urbans, socials i ambientals a la ciutadania de Barcelona.  Jardins del Palau de les Heures En aquest punt no s’han analitzat tots els parcs de la ciutat, sinó només els que són més rellevants seguint criteris de superfície, rellevància i història.  Parc del Laberint d’Horta En la major part dels casos el confort acústic existent a l’interior dels parcs es veu afectat pel soroll de trànsit del seu 07. Horta-Guinardó Parc dels tres turons: entorn, per la qual cosa és recomanable adoptar polítiques urbanes i mediambientals encaminades a reduir a l’interior dels parcs els nivells sonors procedents del soroll de trànsit, amb l’objecte d’obtenir àrees tranquil·les que garanteixin  Parc del Carmel una adequada qualitat acústica a la ciutadania que en gaudeix.  Parc del Guinardó Després d’analitzar els resultats del Mapa estratègic de soroll, s’observa que els nivells sonors existents a l’interior dels 08. Nou Barris parcs són deguts sobretot al soroll procedent del trànsit de carrers adjacents. Per aquest motiu, les zones limítrofes dels  Parc del Turó de la Peira parcs properes a vies amb trànsit estan afectades per nivells sonors superiors als de les zones interiors.  Parc de Diagonal Mar En els parcs que tenen una gran extensió, o que estan allunyats de carrers amb trànsit elevat, els nivells sonors a 10. Sant Martí l’interior són baixos (inferiors a 55 dB(A)), i comença a ser més significatiu el nivell sonor que es genera en el seu  Parc Central del Poblenou interior per les activitats que s’hi desenvolupen (gent passejant, zones recreatives, etc.), per bé que aquests nivells sonors condicionen poc l’impacte acústic a la ciutat, ja que són inferiors a 55 dB(A) en els itineraris principals i inferiors a 50 dB(A) en la resta d’àrees. Taula 25. Llista de parcs seleccionats a Barcelona. En aquest estudi s’han avaluat els parcs significatius de Barcelona contemplats a la taula següent: Districte Parcs 01. Ciutat Vella  Parc de la Ciutadella  Parc de l’Estació del Nord 02. L’Eixample  Parc de Joan Miró  Parc de l’Espanya Industrial 03. Sants-Montjuïc  Parc de Montjuïc  Parc de Cervantes 04. Les Corts  Jardins del Palau de Pedralbes  Jardins de la Maternitat  Jardins de Can Sentmenat  Parc del Castell de l´Oreneta 05. Sarrià - Sant Gervasi  Parc de Joan Reventós  Turó Park Imatge 49. Parcs avaluats a la ciutat de Barcelona.  Parc del Turó del Putxet Tenint en compte que l’activitat dels parcs es desenvolupa sobretot en període dia, s’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors, per a Ld, existents al parc avaluat en aquest període i des dels dos punts de vista següents: a) Considerant el parc com a emissor sonor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del parc. b) Considerant el parc com a receptor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior procedent del trànsit dels voltants. 42 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior del parc en els períodes tarda i nit, si bé en aquests casos el parc s’ha 11.3.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS considerat únicament com a receptor, ja que els nivells sonors en el seu interior són deguts gairebé íntegrament al soroll de trànsit. Es pot veure informació d’aquests dos períodes horaris en el mapa estratègic de soroll total de Barcelona. S’ha comprovat que el soroll generat pels parcs no té afectació sonora en els habitatges més propers: A continuació es presenta un exemple dels diferents mapes de soroll realitzats en els parcs seleccionats: Barcelona Població total: 1.625.100 hab. Ld dBA Població exposada % <40 1622501 99,84 40 - 45 2056 0,13 45 - 50 542 0,03 50 - 55 36 0,00 55 - 60 3 0,00 60 - 65 0 0,00 65 -70 0 0,00 70 - 75 0 0,00 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Le Taula 2d6B. PAoblació exPposbadlaac pióer enxivpeoll sdaed saoroll generat. Pa%rcs. <40 1625138 100,00 40 - 45 0 0,00 De le4s5 e -s t5a0dístiques obtingud0es es pot concloure que0:, 00 50 - 55 0 0,00 - Només un 0,16% de la població de la ciutat té alguna afecció sonora pel soroll generat a l'interior de parcs. 55 - 60 0 0,00 -6 0 - L6'5afecció en la pobla0ció deguda a aquest fo0c,u0s0 sonor és irrellevant ja no existeix població afectada a nivells sonors 65 - s7u0periors a 50 dB(A)0 en període dia. 0,00 Imatge 50. Exemple. Nivells sonors del parc com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). - 70I g- u7a5lment, aquests niv0ells sonors en la poblac0i,ó0 0es veuen emmascarats pels del soroll de trànsit. 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % <40 1625138 100,00 40-45 0 0,00 45 - 50 0 0,00 50 - 55 0 0,00 55 - 60 0 0,00 60 - 65 0 0,00 65 - 70 0 0,00 70 - 75 0 0,00 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Lden dB (A) Població exposada % >40 1399 0,09 >45 297 0,02 >50 8 0,00 >55 2 0,00 >60 0 0,00 Imatge 51. Exemple. Nivells acústics del parc, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). >65 0 0,00 >70 0 0,00 >75 0 0,00 43 >80 0 0,00 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.4. SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT Aquest estudi de detall s’ha dut a terme en patis interiors d’illa amb algun tipus d’activitat (parc, pistes esportives, bars, S’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors existents en tots els patis interiors d’illa amb activitat seleccionats per al etc.). període dia, Ld (ja que l’activitat principal en el seu interior es realitza en aquest període), però des de dos punts de vista: un com a emissor sonor, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del pati, i un altre S’ha efectuat l’anàlisi de nivells sonors en els períodes dia i tarda, Ld i Le, respectivament. En període nit no s’ha fet una com a receptor, en el qual el soroll generat en el seu interior s’uneix al soroll procedent del trànsit dels seus voltants. anàlisi de l’Ln, ja que en aquest horari cessen les activitats que poden generar soroll. El fet de no calcular l’Ln fa que tampoc no es pugui calcular l’Lden per a aquest tipus d’estudi específic. A continuació es presenta un detall de un pati amb un dels laterals obert. S’hi veu el soroll que es genera al pati com a emissor, el soroll que es genera al pati com a receptor del soroll del trànsit i el soroll total en el seu interior (suma com a S’han analitzat per a la ciutat de Barcelona 541 dels 2.917 patis d’interior d’illa, és a dir, els patis a l’interior dels quals s’ha emissor i com a receptor). considerat que hi ha algun tipus d’activitat (jardí, pista esportiva, etc.). S’han classificat en diverses tipologies que es comenten més endavant. Aquesta classificació s’ha fet per analitzar amb més detall els diferents tipus de patis d’illa i els seus usos, i com aquests presenten nivells sonors diferents. A continuació es poden veure les imatges d’anàlisi dels patis interiors d’illa: Imatge 53. Exemple de nivells sonors dels patis interiors d´illa com emissors. Ld, període dia (Detall plànol núm.13.a) Imatge 52. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats a la ciutat. Els patis interiors d’illa amb activitat s’han classificat en diversos tipus: 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). 6. Patis ’d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). 44 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat En aquest estudi es pot concloure que: - El soroll generat a l'interior dels patis en general no és elevat i només té influència en les façanes dels edificis orientades cap a l'interior del pati. - En patis tancats la influència del soroll generat als carrers exteriors és molt baixa respecte al soroll que es genera a l'interior del pati. - A les façanes dels edificis orientats a carrers amb trànsit és irrellevant la influència del soroll generat a l'interior d'aquest tipus de patis. - Als patis interiors d’illa amb algun lateral obert, la influència del soroll del trànsit rodat a la zona interior propera a aquest lateral és en molts casos superior a la del soroll que es genera pròpiament al pati, podent incrementar-se els nivells acústics existents en aquestes zones en un o dos rangs. Imatge 54. Exemple de nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts com receptor de trànsit. Ld, període dia. Imatge 55. Exemple de nivells de soroll total als patis interiors d´illa (suma com a emissor i com a receptor). Ld, període dia (Detall plànol núm. 18.a) 45 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.4.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA 11.5. SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament a l’interior del patis Per elaborar l’estudi de carrers de vianants s’han seleccionat 1.991 trams de carrer a la ciutat de Barcelona. interiors d’illa. Tal com es pot veure, la població exposada tant per Ld com per Le no està per sobre dels 65 dB(A). Per Ln no s’ha realitzat l’estudi de població exposada ja que en aquest període s’ha suposat que cessa o és residual l’activitat de persones en aquest tipus de patis. Barcelona Població total: 16.251.000 hab. Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 1511469 93,01 40 - 45 0 0,00 <40 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 60059 3,69 50 - 55 55 - 60 34509 2,12 55 - 60 60 - 65 19101 1,18 60 - 65 65 -70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 Le dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 1576127 96,98 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 29910 1,84 55 - 60 60 - 65 19101 1,18 Imatge 56. Carrers de vianants de la ciutat.. 60 - 65 65 - 70 0 0,00 65 - 70 La característica comuna d’aquests carrers és que són àrees per a vianants amb trànsit restringit. El soroll que s’hi genera es 70 - 75 0 0,00 70 - 75 deu sobretot al pas de gent, tant en zones on hi ha activitat comercial com en zones on no n’hi ha. Normalment es tracta de 75 - 80 0 0,00 75 - 80 petits comerços situats en els baixos. S’han exclòs d’aquest estudi altres carrers i eixos comercials amb un volum elevat de >80 0 0,00 gent, però en els quals el soroll del trànsit emmascarava el soroll generat pels vianants i les activitats existents. El paràmetre de mesura ha estat l’L90, ja que es tracta d’un paràmetre que permet avaluar el soroll de fons generat en Taula 27. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. aquests carrers excloent-hi sorolls puntuals (crits, clàxons, etc.) que poden fer que s’incrementi significativament el Leq i no En l’assignació de nivells sonors a cadascun dels tipus de patis amb activitat, s’han considerat rangs de nivells sonors per aportar un resultat representatiu del soroll al carrer. sobre dels 50 dB(A), motiu pel qual no hi ha resultats estadístics en el rang 40-50 dB(A). La població que no està Per a l’estudi de carrers de vianants només s’han considerat els períodes dia i tarda. En el període nit, l’estudi només s’ha afectada pels nivells sonors generats als patis s’ha inclòs en el rang de < 40 dB(A). dut a terme als carrers afectats pel soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, els resultats del qual es presenten a En període tarda, en haver-se realitzat l’estudi només per a dos tipus de patis interiors amb activitat, els resultats de l’apartat corresponent a soroll d’oci. Tampoc no s’ha analitzat el període global. població exposada a més de 55 dB(A) pel soroll generat als patis disminueix respecte al període dia, moment en el qual s’ha avaluat un nombre més alt de patis. Avaluant els resultats estadístics per a patis interiors d’illa es pot concloure el següent: - En els períodes de dia i tarda no hi ha població exposada a més de 65 dB(A) pel soroll que es genera dins dels patis interiors d’illa. - En els casos avaluats, la població exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A) en període dia és d’un 7%, el qual és un percentatge relativament baix. - En període de tarda, Le, la població exposada a nivells d’entre 55 i 65 dB(A) és del 3%. 46 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.5.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS 11.6. SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població exposada al soroll generat als carrers de vianants: Per elaborar l’estudi de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones s’han seleccionat 375 trams de carrer a la ciutat de Barcelona. Barcelona Població total: 1.625.100 hab. Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 1469030 90,39 40 - 45 54635 3,36 <40 40 - 45 45 - 50 54468 3,35 45 - 50 50 - 55 32587 2,01 50 - 55 55 - 60 13273 0,82 55 - 60 60 - 65 1145 0,07 60 - 65 65 -70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 Le dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 1486204 91,45 <40 40 - 45 62085 3,82 40 - 45 45 - 50 40535 2,49 45 - 50 50 - 55 22835 1,40 50 - 55 55 - 60 12127 0,75 55 - 60 60 - 65 1352 0,09 60 - 65 65 - 70 0 0,00 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 Imatge 57. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. >80 0 0,00 Taula 28. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. Aquest estudi se centra en la nit, ja que es tracta de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones; per això, els períodes de dia, tarda i global no hi són representats. Avaluant els resultats estadístics per als carrers de vianants es pot concloure el següent: - La població exposada a més de 60 dB(A) per al període dia és només un 0,07% i per al període tardai només un 0,09%. - En el període de dia, només un 2,9% de la població del districte està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A), i en el període de tarda només un 2,24 % - En el període de dia, un 90,39% de la població, i en el període tarda un 91,45%, no està exposada a nivells sonors per sobre dels 40 dB(A) per causa del soroll generat en els carrers de vianants, per la qual cosa es considera que la influència d’aquest focus sonor en el MES és baixa. 47 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.6.1. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat per l’oci nocturn i aglomeració de persones. Barcelona Població total: 1.625.100 hab. Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 1545123 95,08 40-45 19023 1,17 <40 45 - 50 11071 0,68 40-45 45 - 50 50 - 55 11515 0,71 50 - 55 55 - 60 20016 1,23 55 - 60 60 - 65 17285 1,06 60 - 65 65 - 70 1105 0,07 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 Taula 29. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. Imatge 58. Exemple. Nivells acústics en període Ln, període nit, a la zona de la plaça d’Osca (detall plànol núm. 14). Avaluant els resultats estadístics per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones, es pot concloure el següent: - En termes generals, el soroll produït per oci nocturn i aglomeració de persones no és significatiu. - No obstant això, la sensibilitat sobre la percepció del soroll en el període nocturn augmenta i, per tant, s’ha de tenir en alta consideració el tractament d’aquesta font. - El percentatge de població afectada per l’oci nocturn i aglomeració de persones a nivells sonors superiors a 55 dB(A) és inferior al 2,5% de la població de la ciutat. 48 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.7. ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS. Al MES de la ciutat de Barcelona s’ha realitzat un estudi particularitzat de diverses zones amb condicions acústiques especials. Aquestes zones han estat les següents:  ZARE: Ciutat Vella.  ZARE: Gràcia  La Rambla  Platges  La Sagrada Família  Montjuïc  Park Güell  ZEPQA: Parc de les Heures  ZEPQA: Parc del Laberint  Fòrum  Port Olímpic Els detalls d’aquests estudis es poden observar en les memòries de cada districte. 49 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.8. SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES Els centres educatius i els hospitals són recintes en els quals es mira d’evitar que el soroll ambiental existent a l’exterior repercuteixi negativament en el confort d’alumnat que hi desenvolupa activitats lectives (en el cas dels centres educatius) o en el descans dels pacients (en el cas dels hospitals). A la ciutat de Barcelona s’han identificat els receptors sensibles que es detallen a les taules següents: CENTRES EDUCATIUS Infantil de 0 a 3 anys Infantil de 3 a 6 anys Primària de 6 a 12 anys Secundària de 12 a 16 anys Batxillerat de 16 a 18 anys FP de grau mitjà de 16 a 18 anys FP de grau superior de més de 18 anys Universitats de més 18 anys Taula 30. Tipus de centres educatius identificats a la ciutat. CENTRES SANITARIS - HOSPITALS Hospital del Mar Hospital Universitari del Sagrat Cor Imatge 59. Ubicació de hospitals. Hospital Clínic i Provincial Hospital de Nens de Barcelona Hospital Dos de Maig 11.8.1. CENTRES EDUCATIUS Hospital Universitari Quirón Dexeus Els centres educatius de la ciutat es mostren a la imatge següent: Hospital de Barcelona Hospital El Pilar – Institut Cardiovascular Sant Jordi Hospital Fremap – Centre de Prevenció I Rehabilitació Hospital Plató – Fundación Privada Hospital de l’Esperança Hospital Delfos Hospital Evangèlic Hospital Quirón Salud Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Mare de Déu de la Mercè Hospital Sant Rafael Hospital Universitari de la Vall d’Hebron Taula 31. Hospitals seleccionats a la ciutat de Barcelona. Imatge 60. Ubicació de centres educatius. 50 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius de la ciutat de Barcelona en horari diürn es poden observar en el mapa següent: L’exposició sonora dels centres educatius a la ciutat de Barcelona, percentualment, és la que es mostra a la taula següent: Barcelona Centres educatius total: 1.065 habs. Ld dBA Centres Educatius % <40 Distribució de centres educatius (%) <40 6 0,6 40 - 45 25,0 40 - 45 34 3,2 45 - 50 45 - 50 74 7,0 20,0 50 - 55 50 - 55 125 11,7 15,0 55 - 60 55 - 60 237 22,3 60 - 65 60 - 65 248 23,3 10,0 65 - 70 65 - 70 205 19,3 5,0 70 - 75 70 - 75 132 12,4 75 - 80 4 0,4 0,0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0 0,0 >80 Taula 32. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. Com es pot observar, la major part dels centres educatius de la ciutat estan exposats a nivells sonors d’entre 55 i 70 dB(A) (un 64,9 % dels centres), i només un 12,8 % dels centres està exposat a nivells sonors superiors a 70 dB(A). El nivell sonor en el moment d’entrada o sortida del centre educatiu s’incrementa respecte al moment en què els alumnes són a les aules, si bé aquest increment no és homogeni en tots els casos. Imatge 61. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 18.a i 4). Com es pot observar, els nivells sonors als quals estan exposats aquests centres educatius està vinculat directament amb la Alguns dels factors que influeixen en el fet que l’increment del nivell sonor a la zona d’entrada o sortida dels centres seva ubicació, ja que aquells que són a prop de grans infraestructures o de carrers amb un trànsit elevat estan exposats a educatius sigui més gran o més petit són els següents: nivells sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit o per a vianants. La diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A).  Existència d’un trànsit elevat a la zona d’accés al centre educatiu. En aquests casos, l’increment de nivell sonor en els moments d’entrada i sortida és menor i s’assembla a l’existent quan l’alumnat és a classe. La distribució de centres educatius analitzats per districtes és la següent:  Zona d’accés en carrers de vianants o amb poc trànsit. En aquests casos l’increment de nivell sonor és més Districte 1 Districte 2 Districte 3 Districte 4 Districte 5 Districte 6 Districte 7 Districte 8 Districte 9 Districte 10 gran. dBA Ciutat Sants- Sarrià-Sant Horta- Nou Sant Vella Eixample Montjuïc Les Corts Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Sant Martí Barcelona  Manera d’accés als centres. En els centres on els alumnes romanen a la zona d’entrada abans d’accedir a les <40 1 0 0 0 0 0 5 0 0 0 6 classes, el nivell sonor que es genera a l’exterior és més elevat que en els casos en què l’alumnat va entrant a 40 - 45 9 4 8 3 1 0 3 2 2 2 34 l’interior del centre a mesura que va arribant. 45 - 50 5 10 13 10 3 6 10 6 2 9 74 50 - 55 9 4 19 6 19 7 13 18 18 12 125 55 - 60 10 10 22 20 39 16 31 28 24 37 237 De totes maneres, aquests moments d’entrada i sortida són puntuals al llarg del dia i únicament ocorren en període lectiu, 60 - 65 25 21 21 18 42 19 16 17 19 50 248 per la qual cosa la seva influència en el MES és pràcticament irrellevant, ja que el MES s’elabora per a tot un període anual 65 - 70 7 57 12 23 20 18 25 15 10 18 205 (en el qual hi ha tant períodes lectius com períodes no lectius) i s’hi té en compte tot el període dia (de 7.00 a 21.00 hores). 70 - 75 9 57 6 8 25 8 10 2 2 5 132 Així doncs, els nivells sonors generats en moments molt puntuals (entrada/sortida), encara que en aquests moments puguin 75 - 80 0 4 0 0 0 0 0 0 0 0 4 ser elevats, en el còmput de tot el període dia no tenen gaire influència i queden emmascarats pels sorolls més continus >80 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 d’altres focus sonors, sobretot el soroll del trànsit. Total 75 167 101 88 149 74 113 88 77 133 1065 51 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.9. SOROLL TOTAL - En les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit, els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors d’entre 70 i 75 dB(A). Aquests Per a l’elaboració del mapa de soroll total s’han tingut en compte totes les fonts sonores estudiades en apartats anteriors. nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen correspondre a un rang més baix (65-70 A la ciutat de Barcelona s’ha comprovat que, en major o menor mesura, tenen influència en el MES els següents focus dB(A)). sonors: - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A). Grans infraestructures: - Trànsit - Indústria - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents a la ciutat, com per exemple la - Grans infraestructures - Patis interiors d’illa amb activitat ronda del Litoral i la gran via dels Corts Catalanes, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), i fins i tot a 80 dB(A) en les mateixes vies. - Ferrocarril/tramvia - Zones especials - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de - Oci nocturn i aglomeració de persones molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats - Carrers de vianants (superiors a 80 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per - Parcs sota de 70 dB(A)). Ferrocarril/tramvia A continuació, es presenta una imatge del mapa estratègic de soroll resultant de la suma de tots els focus sonors avaluats - El soroll del ferrocarril/tramvia no té influència significativa sobre la població en Barcelona, ja que gran part de les per a cadascun dels períodes sonors d’avaluació: línies circulen per zones industrials o soterrats, i no hi ha molts edificis propers a les vies de tren. Indústria 11.9.1. Ld, PERÍODE DIA - El soroll industrial és important des d’un punt de vista quantitatiu, a la Zona Franca i del port; si bé, l’elevada distància entre aquesta zona industrial i els edificis residencials més propers fa que la població afectada per aquest tipus de soroll no sigui significativa. La localització de les zones industrials analitzades al districte es pot veure’s en l’apartat d’anàlisi de soroll industrial dels districtes. Parcs - El soroll generat als parcs no té influència en els edificis del seu entorn. S’ha comprovat que a l’interior dels parcs, sobretot els que són a prop de vies amb trànsit elevat i sense grans dimensions, els nivells sonors en el seu interior es deuen principalment al soroll del trànsit. Patis interiors d’illa - El soroll generat als patis interiors d’illa no és elevat, i normalment registren nivells sonors inferiors a 60 dB(A). - Són patis amb bona qualitat acústica com a receptors. Carrers de vianants - En aquests carrers té més influència el soroll dels vianants perquè no hi ha soroll de trànsit o és residual. Imatge 62. Nivells acústics de soroll total de la ciutat. Ld, període dia (plànol núm. 18.a). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període dia, en conjunt amb els estudis realitzats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que es detallen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període dia és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents a la ciutat de Barcelona, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - El nivell del soroll del trànsit és constant al llarg del període dia i no registra variacions significatives. 52 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.9.2. Le, PERÍODE TARDA 11.9.3. Ln, PERÍODE NIT Imatge 63. Nivells acústics de soroll total a la ciutat de Barcelona. Le, període tarda (plànol núm. 18.b). Imatge 64. Nivells acústics de soroll total a la ciutat de Barcelona. Ln, període nit (plànol núm. 18.c). Els resultats i conclusions que aporta el mapa estratègic de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de 21.00 a 23.00 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll, que es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll. De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període nit, en conjunt amb els estudis elaborats en apartats anteriors per En aquest període el nivell sonor als carrers de vianants es redueix considerablement respecte a l’existent en període dia a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que s’exposen a continuació. excepte en algunes zones on s’incrementa per la seva continuïtat amb la nit. Trànsit El soroll industrial (Zona Franca i port) és molt similar al període Ld, a causa de la importància de les activitats industrials en - El principal focus sonor en període nit és el soroll del trànsit. aquesta zona. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents a la ciutat, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels indicadors Ld i Le, com a conseqüència lògica de la reducció del soroll de trànsit durant la nit. - A les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat en horari nocturn, els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors en els rangs de 60-65 o 65-70 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen ser un rang més baix. - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors són inferiors a 60 dB(A) i, en molts casos, estan per sota de 55 dB(A). Bona part de la contribució del soroll de trànsit al nivell Ln es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i en l’última hora del període nit (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall en aquest període es troben entre les 3.00 i les 5.00 hores. Grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents a la ciutat, com per exemple la ronda del Litoral o la gran via dels Corts Catalanes, amb nivells sonors superiors a 70 dB(A) ), i fins i tot amb 70 dB(A) en les mateixes vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 75 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per 53 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat sota de 65 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació Igualment, l’índex Lden en la immensa majoria dels casos serà superior a l’índex Le i a l’índex Ln, ja que en el seu càlcul el sobre aquest tema. període dia té molt de pes, perquè té assignades 14 hores enfront de les 2 hores del període tarda i les 8 hores del període Ferrocarril nit; a més, és habitual que en el període dia els nivells sonors siguin més elevats que en els períodes tarda i nit. - El soroll del ferrocarril no té influència sobre la població en període nocturn ja que gran part de les línies discorren És palpable la penalització de 10 dB(A) que s’aprecia en la influència de l’oci nocturn per a Lden, en què es pot observar un per la zona industrial o soterrat, el nombre de ferrocarrils és menor, i no hi ha molts edificis pròxims a les vies de increment dels nivells de soroll en les zones on hi ha presència d’oci nocturn. Quan el valor d’Ln és elevat, la repercussió per tren. penalització d’aquest període resulta en una incidència més gran en l’Lden. Indústria - El soroll industrial en horari nocturn, excepte a la Zona Franca, és pràcticament nul ja que en aquest període horari cessen la totalitat d’activitats industrials existents, en la seva major part d’activitats d’emmagatzematge i tallers. A la Zona Franca hi ha activitats que funcionen en horari nocturn, si bé a causa de la seva distància a edificis residencials, la seva influència en la població és pràcticament nul·la. Oci i aglomeració de persones - En aquest període té importància el soroll que es produeix en les zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot els caps de setmana, incrementant-se en zones con activitats d’oci i terrasses. 11.9.4. Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 65. Nivells acústics de soroll total a la ciutat de Barcelona. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 18.d). En la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg termini del període 24 hores. Aquests resultats estan correlacionats amb els obtinguts per als tres períodes d’avaluació: Ld, Le i Ln. En el càlcul de l’Lden els nivells d’Ld, Le i Ln tenen diferent ponderació, i l’Ln és ponderat amb un increment de 10 dB(A) i l’Le amb un increment de 5 dB(A). Aquest fet fa que, encara que en els períodes tarda i nit els nivells sonors són inferiors que en el període dia, en els casos en què la diferència no és superior a 5 dB(A) en període tarda, o 10 dB(A) en període nit, l’Lden sempre serà més gran o igual que l’obtingut per al període dia, Ld. Aquest fet és habitual en el cas de carrers amb trànsit i grans infraestructures, i en el mapa es pot observar que els nivells de soroll representats en carrers i grans infraestructures són iguals o superiors als obtinguts en el Mapa estratègic de soroll per al període dia. En les zones on hi hagi focus sonors que únicament funcionin en el període dia, o que els nivells sonors existents en els períodes tarda o nit siguin molt inferiors als existents en el període dia (per exemple en l’entorn de col·legis en què no hi hagi influència del soroll del trànsit), pot haver-hi una lleugera disminució dels nivells de soroll per a l’índex Lden respecte a l’índex Ld. 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.9.5. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL - Durant el període de tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 18,14% de la població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 3,88% a nivells superiors a 65 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55dB(A) és del 32,5%, Barcelona sobretot la població propera a les vies amb elevat trànsit. Població total: 1.625.100 hab. - Per a l’indicador Lden, es pot observar com la majoria de la població presenta nivells superiors a 40 dB(A) per a Ld soroll total, i que aquest percentatge disminueix significativament a partir de 70 dB(A). Hi ha un percentatge de població superior al 40% exposada a nivells d’Lden superiors a 65 dB(A). dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 42094 2,59 40 - 45 235743 14,50 <40 40 - 45 45 - 50 265965 16,37 45 - 50 50 - 55 170859 10,52 50 - 55 55 - 60 277322 17,06 55 - 60 60 - 65 262880 16,18 60 - 65 65 -70 237211 14,60 65 -70 70 - 75 128918 7,93 70 - 75 75 - 80 4146 0,25 75 - 80 >80 0 0,00 Le dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 109773 6,76 <40 40 - 45 319989 19,69 40 - 45 45 - 50 209622 12,90 45 - 50 50 - 55 173022 10,64 50 - 55 55 - 60 265758 16,35 55 - 60 60 - 65 252162 15,52 60 - 65 65 - 70 231786 14,26 65 - 70 70 - 75 62969 3,88 70 - 75 75 - 80 57 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 481535 29,63 40-45 212181 13,06 <40 45 - 50 171463 10,55 40-45 45 - 50 50 - 55 231709 14,26 50 - 55 55 - 60 227988 14,03 55 - 60 60 - 65 237552 14,61 60 - 65 65 - 70 62670 3,86 65 - 70 70 - 75 40 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 Lden dB (A) Població exposada % Distribució de la població exposada >40 1611372 99,15 100,00 >45 1442138 88,74 80,00 >50 1134951 69,84 >55 946686 58,25 60,00 >60 712950 43,87 40,00 >65 449355 27,65 20,00 >70 211235 13,00 0,00 >75 21335 1,31 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 33. Població exposada a soroll total. - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, al 22,78% de la població de la ciutat l’afecten nivells superiors a 65 dB(A), mentre que un 8,18% de població està exposada a nivells d’entre 70 i 80 dB(A), sobretot la població propera a les vies amb elevat trànsit. 55 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 11.9.6. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL En les estadístiques que es presenten a continuació es mostren els percentatges de població exposada al soroll als patis interiors de la ciutat per a cada indicador acústic, estructurada per rangs. La morfologia de les plantes de les edificacions residencials influeix significativament en el grau d’afectació del soroll ambiental al qual estan sotmesos els veïns i les veïnes que les habiten. No és el mateix una edificació on totes les façanes Els percentatges calculats són relatius al total de població de la ciutat, de manera que la suma dels percentatges de tots els siguin exteriors i estiguin exposades directament al soroll ambiental dels carrers confrontants, que una altra edificació amb rangs per a cada indicador (Ld, Le i Ln) té coma a resultat el 32,33% del total de la població de la ciutat. pati, on a més de les façanes exteriors hi haurà façanes orientades cap a l’interior, en general més protegides i menys exposades al soroll. Barcelona En aquest apartat s’ha tingut en compte el soroll existent en tots els patis interiors d’illa de la ciutat (2.917), Població total: 1.625.137 independentment que tinguin activitat (jardí, pista esportiva, etc.) o no. Per als patis amb algun tipus d’activitat (541) s’ha Ld elaborat un estudi en detall. <40 La cartografia de la ciutat de Barcelona inclou 2.917 patis interiors, que han estat previstos per a l’elaboració del MES (en dBA Població exposada % Població exposada en pati interior <40 27815 1,71 40 - 45 aquest MES s’ha incrementat considerablement el nombre de patis avaluats respecte al MES del 2012, en què només es van 40 - 45 185764 11,43 45 - 50 tenir en compte 1.050 patis interiors d’illa). Això suposa que estadísticament un percentatge important d’estances i 45 - 50 177883 10,95 50 - 55 dormitoris estiguin orientats a les façanes tranquil·les dels edificis. A efectes estadístics, aquesta circumstància influeix en 50 - 55 42046 2,59 55 - 60 gran mesura en els percentatges de població exposada al soroll ambiental. 55 - 60 60799 3,74 60 - 65 60 - 65 29586 1,82 65 -70 A la imatge següent es representen els patis interiors que s’han tingut en compte en l’estudi per la ciutat de Barcelona: 65 -70 1367 0,08 70 - 75 70 - 75 148 0,01 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Pob. Ext. 1099729 67,67 Pob. Ext. Le dBA % <40 Població exposada en pati interior <40 84349 5,19 40 - 45 40 - 45 254064 15,63 45 - 50 45 - 50 114077 7,02 50 - 55 50 - 55 14394 0,89 55 - 60 55 - 60 32136 1,98 60 - 65 60 - 65 25563 1,57 65 - 70 65 - 70 804 0,05 70 - 75 70 - 75 21 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 1099729 67,67 Ext. Ln dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 378017 23,26 40-45 40-45 119019 7,32 45 - 50 45 - 50 17011 1,05 50 - 55 50 - 55 8138 0,50 55 - 60 55 - 60 2580 0,16 60 - 65 60 - 65 626 0,04 65 - 70 65 - 70 17 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Ext. 1099729 67,67 Pob. Ext. Imatge 66. Patis interiors de la ciutat de Barcelona. Taula 35 Població exposada soroll total a patis interiors Pel càlcul de les Estadístiques de població afectada a la ciutat de Barcelona s’ha tingut en compte la següent distribució de població en els edificis, tant en els districtes com a la ciutat: Per als períodes dia i de tarda, a patir de l’anàlisi estadística es conclou que els percentatges de població exposada a nivells Districte 1 Districte 2 Districte 3 Districte 4 Districte 5 Districte 6 Districte 7 Districte 8 Districte 9 Districte 10 sonors per sota de 40 dB(A) són baixos durant el període dia (1,71% de la població total de la ciutat), mentre que durant el Ciutat Sants- Sarrià-Sant Horta- Nou Sant període tarda arriben al 5,19%. La major part de la població assignada als patis interiors està exposada a nivells d’entre 40 i Vella Eixample Montjuïc Les Corts Gervasi Gràcia Guinardó Barris Andreu Sant Martí 50 dB(A) per a tots dos períodes, mentre que per sobre de 65 dB(A) la població exposada en patis és insignificant (0,09% del Població exterior 72,37% 55,40% 66,36% 75,90% 71,10% 61,77% 71,40% 75,71% 65,34% 71,63% total durant el dia i el 0,05% durant la tarda). Població interior 27,63% 44,60% 33,64% 24,10% 28,90% 38,23% 28,60% 24,29% 34,66% 28,37% En període nit, quan els nivells de soroll ambiental decreixen, les estadístiques del repartiment percentual de la població Barcelona exposada varien. Per a l’indicador Ln, el 23,26% de la població total del districte assignada a patis interiors està exposada a Població exterior 67,67% nivells per sota de 40 dB(A) (això indica que gaudeixen de bona qualitat acústica), mentre que per sobre de 55 dB(A) és del Població interior 32,33% 0,2%. Taula 34. Distribució de la població en els edificis de la ciutat en funció de l’orientació de la façana (exterior o interior). 56 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 12. ALTRES ESTADÍSTIQUES Barcelona Encara que la principal estadística que s’obté amb la informació del MES és el percentatge de població exposada a diferents Longitud de trams total: 1.409,4 Km habs. rangs de nivells sonors, a continuació s’exposen altres estadístiques: - Longitud de via per rang de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors assignats a l’eix central de cada tram de via Ld (entre cruïlla i cruïlla). dBA Longitud exposada (Km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) - Superfície d’igual rang de nivell sonor: s’obté a partir de les corbes isòfones. <40 42,77 3,03 40 - 45 25 - Longitud de façana exposada als diferents rangs de nivells de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors associats als 40 - 45 23,64 1,68 45 - 50 receptors repartits per les façanes de tots els edificis. 45 - 50 67,29 4,77 20 50 - 55 50 - 55 155,33 11,02 55 - 60 A continuació es presenten els resultats estadístics obtinguts a la ciutat de Barcelona per als indicadors següents: 15 55 - 60 297,71 21,12 - Longitud de vies per rang de soroll en quilòmetres (km). 60 - 65 60 - 65 332,56 23,6 10 - Superfície per rang de soroll en quilòmetres quadrats (km2). 65 - 70 65 - 70 305,46 21,67 - Longitud exposada de façanes en metres (m). 5 70 - 75 70 - 75 180,74 12,82 75 - 80 75 - 80 3,92 0,28 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 12.1. LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL Le dBA Longitud exposada (Km) % Distribució de la longitud exposada (%) <40 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la longitud de via per rang de soroll, calculada a partir dels nivells sonors <40 51,44 3,65 45 40 - 45 assignats a cada tram. El tram es defineix com l’eix central de carrer entre cruïlla i cruïlla. El nivell sonor d’un tram s’obté 40 - 45 33,66 2,39 40 45 - 50 mitjançant la mitjana energètica dels nivells sonors associats als receptors ubicats en façana dels edificis més propers al 45 - 50 85,30 6,05 35 50 - 55 tram. 50 - 55 207,59 14,73 30 55 - 60 25 Cal destacar que l’estadística s’ha elaborat amb els nivells de soroll total, procedent del conjunt de focus exposats en la 55 - 60 324,12 23 20 60 - 65 memòria. 60 - 65 333,11 23,64 15 65 - 70 65 - 70 287,38 20,39 10 70 - 75 70 - 75 86,80 6,16 5 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dBA Longitud exposada (Km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 89,90 6,38 45 40 - 45 40 - 45 83,45 5,92 40 45 - 50 45 - 50 198,56 14,09 35 50 - 55 50 - 55 312,11 22,14 30 55 - 60 25 55 - 60 338,55 24,02 20 60 - 65 60 - 65 303,29 21,52 15 65 - 70 65 - 70 83,56 5,93 10 70 - 75 70 - 75 0,00 0 5 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dBA Longitud exposada (Km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 1,70 0,12 45 40 - 45 40 - 45 18,14 1,29 40 45 - 50 45 - 50 48,25 3,42 35 50 - 55 50 - 55 107,52 7,63 30 55 - 60 25 55 - 60 226,59 16,08 20 60 - 65 60 - 65 328,84 23,33 15 65 - 70 65 - 70 346,45 24,58 10 70 - 75 70 - 75 244,29 17,33 5 75 - 80 49,34 3,43 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 3,66 0 >80 Taula 36. Longitud de vies per rang de soroll (km). 57 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Barcelona Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Superfície total: 77,07 Km2 habs. - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de via de la ciutat, aproximadament un 67%, està exposada a nivells sonors d’entre 55 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 50 dB(A), Ld és aproximadament un 9%, i el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 70 dB(A) és del dBA Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 13%. <40 10,65 13,82 40 - 45 16 - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 67%, està exposada 40 - 45 5,68 7,37 14 45 - 50 a nivells sonors d’entre 55 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més baixos, per sota 45 - 50 7,33 9,51 12 50 - 55 de 45 dB(A), és aproximadament d’un 6 %. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors 50 - 55 9,18 11,91 10 més alts, per sobre de 70 dB(A), és inferior al 7%; per tant, aquest percentatge disminueix respecte al període dia. 55 - 60 55 - 60 11,58 15,02 8 60 - 65 - Indicador Ln (període nit): la major longitud de via (68%) està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A). El 60 - 65 11,47 14,88 6 percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 50 dB(A) és d’aproximadament el 26%, i el 65 - 70 65 - 70 9,84 12,77 4 percentatge de via exposada a nivells sonors per sobre de 70 dB(A) és nul. 70 - 75 70 - 75 7,81 10,13 2 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i de nit, i es dona més pes al 75 - 80 2,90 3,76 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 període de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 >80 0,64 0,83 >80 dB(A) s’incrementa respecte al període dia (45% enfront de 35%). Le 2 S’observa que els nivells sonors en la longitud més gran de vies es concentren en el rang 55-70 dB(A) per als períodes dBA Superfície exposada (Km ) % <40 Distribució de la superfície exposada dia i tarda, i en el rang 50-65 dB(A) per al període nit, una situació característica de zones en les quals conviuen <40 12,40 16,09 45 40 - 45 carrers amb trànsit i carrers de vianants molt concorregudes en tots els períodes horaris. 40 - 45 6,95 9,02 40 45 - 50 45 - 50 7,40 9,6 35 50 - 55 50 - 55 9,56 12,4 30 55 - 60 25 55 - 60 12,16 15,78 20 60 - 65 12.2. SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL 60 - 65 11,12 14,43 15 65 - 70 65 - 70 9,44 12,25 10 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la superfície exposada als diferents rangs de nivells de soroll a la ciutat 70 - 75 70 - 75 6,01 7,8 5 de Barcelona, excloent-hi els edificis. 75 - 80 1,80 2,34 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 Aquest càlcul s’ha efectuat a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant tot el conjunt de focus sonors tractats >80 0,23 0,3 per a l’elaboració del MES. Ln dBA Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 19,52 25,33 45 40 - 45 40 - 45 7,34 9,52 40 45 - 50 45 - 50 9,30 12,06 35 50 - 55 50 - 55 11,35 14,73 30 55 - 60 25 55 - 60 11,44 14,84 20 60 - 65 60 - 65 10,06 13,06 15 65 - 70 65 - 70 6,12 7,94 10 70 - 75 70 - 75 1,73 2,24 5 75 - 80 0,20 0,26 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0,01 >80 Lden dBA Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 9,33 12,1 45 40 - 45 40 - 45 4,56 5,92 40 45 - 50 45 - 50 7,09 9,2 35 50 - 55 50 - 55 8,03 10,42 30 55 - 60 25 55 - 60 10,58 13,73 20 60 - 65 60 - 65 12,05 15,63 15 65 - 70 65 - 70 10,75 13,95 10 70 - 75 70 - 75 9,17 11,9 5 75 - 80 4,35 5,65 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 1,15 1,49 >80 r Taula 37. Superfície per rang de soroll a la ciutat de Barcelona. 58 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Barcelona Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Longitud total: 3.333.231 m habs. - Indicador Ld (període dia): la major part de la superfície del districte , un 54%, està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 21%, i el percentatge Ld de superfície exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és d’aproximadament el 28%. dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 - Indicador Le (període tarda): la major part de la superfície del districte, aproximadament un 55%, està exposada a <40 210481,09 6,31 40 - 45 20 nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 40 - 45 503540,11 15,11 18 45 - 50 25%, de manera que augmenta respecte al període dia. El percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 45 - 50 546210,68 16,39 16 50 - 55 65 dB(A) és del 22%, de manera que disminueix respecte al període dia. 14 50 - 55 468706,49 14,06 12 55 - 60 - Indicador Ln (període nit): el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) és de 10,3%, 55 - 60 600413,24 18,01 10 disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se notablement el trànsit. D’altra banda, el 60 - 65 60 - 65 493499,22 14,81 8 percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als 6 65 - 70 65 - 70 343070,52 10,29 períodes dia i tarda, i és d’un 35%. El percentatge de superfície exposada a més de 55 dB(A) és del 38%. 4 70 - 75 70 - 75 161611,39 4,85 2 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, i es dona més pes al període 75 - 80 5698,26 0,17 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la superfície exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) >80 0,00 0 >80 s’incrementa respecte al període dia, (33% enfront de 28%). Le dB(A) Longitud exposada (m) % <40 Distribució de la longitud exposada En aquest estudi s’ha tingut en compte tota la superfície de la ciutat no ocupada per edificis, per la qual cosa es dona la <40 326503,80 9,8 45 40 - 45 circumstància que hi ha superfícies (zones coincidents amb grans infraestructures) en les quals els nivells sonors es troben 40 - 45 611480,63 18,34 40 per sobre de 75 dB(A) i fins i tot per sobre de 80 dB(A) per a alguns períodes horaris. 45 - 50 45 - 50 492310,75 14,77 35 50 - 55 50 - 55 465268,32 13,96 30 55 - 60 25 55 - 60 589715,48 17,69 20 60 - 65 60 - 65 455428,01 13,66 15 12.3. LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL 65 - 70 65 - 70 310334,80 9,31 10 70 - 75 70 - 75 81693,28 2,45 5 75 - 80 495,94 0,01 75 - 80 0 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’han pres els nivells que arriben a cadascuna de les parts de les línies de façana dels <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 edificis de la ciutat, de tal manera que es tingui una relació entre la longitud de les façanes i els nivells acústics als quals estan exposades. Ln Longitud exposada (m) Aquest càlcul s’ha fet a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant el conjunt de focus sonors indicats en dB(A) % Distribució de la longitud exposada <40 aquesta memòria. <40 1050374,56 31,51 45 40 - 45 40 - 45 496168,12 14,89 40 45 - 50 45 - 50 459110,34 13,77 35 50 - 55 50 - 55 510282,56 15,31 30 55 - 60 25 55 - 60 415333,91 12,46 20 60 - 65 60 - 65 319601,21 9,59 15 65 - 70 65 - 70 82112,62 2,46 10 70 - 75 70 - 75 247,59 0,01 5 75 - 80 0,08 0 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 129855,70 3,9 45 40 - 45 40 - 45 385447,43 11,56 40 45 - 50 45 - 50 591925,77 17,76 35 50 - 55 50 - 55 478569,72 14,36 30 55 - 60 25 55 - 60 546151,80 16,39 20 60 - 65 60 - 65 540510,45 16,22 15 65 - 70 65 - 70 388734,03 11,66 10 70 - 75 244908,88 7,35 70 - 75 5 75 - 80 27120,58 0,81 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 6,64 0 >80 r Taula 38. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll a la ciutat de Barcelona. 59 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de façanes d’edificis de la ciutat (aproximadament un 78%) està exposada a nivells sonors d’entre 40 i 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 21%, i el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells per sobre de 65 dB(A) és del 15% aproximadament. - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de façanes d’edificis de la ciutat (aproximadament un 88%) està exposada a nivells sonors per sota de 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 28% (augmenta respecte al període dia), i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és del 12%, de manera que disminueix respecte al període dia. - Indicador Ln (període nit): el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) (2,5%) disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit a la ciutat. D’altra banda, el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 46%. El percentatge de longitud de façanes exposada a més de 55 dB(A) és del 25%. - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells tarda i nit, motiu pel qual el percentatge de longitud de façanes exposades a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa respecte al període dia (20% enfront de 15%). En aquest estudi s’han tingut en compte totes les façanes dels edificis, incloent-hi les façanes en zones exteriors, com les façanes en patis interiors. Aquest fet fa que la distribució de l’estadística variï respecte a la de la longitud de trams de carrer, ja que ara s’ha tingut en compte el cas de patis interiors, en els quals els nivells sonors són més baixos que als carrers amb trànsit. En aquest estudi, en haver-se tingut en compte les façanes a patis interiors, hi ha un percentatge bastant elevat en el rang per sota de 45 dB(A) en horaris dia i tarda, i en el rang per sota de 40 dB(A) en horari nit, ja que el soroll del trànsit amb prou feines té incidència en les façanes que donen als patis interiors dels edificis. La informació dels nivells sonors existents a les façanes dels edificis serà força útil per als projectistes en el cas d’edificis de nova construcció, ja que facilitarà la determinació de l’aïllament acústic que han de tenir les façanes. 60 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 13. EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS Per estudiar l’evolució dels nivells sonors del Mapa estratègic de soroll 2017 respecte a MES anteriors s’han realitzat una sèrie de comparatives entre l’actual MES i els mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). Les comparatives dutes a terme a la ciutat de Barcelona per veure’n l’evolució han estat les següents: - Evolució de la longitud de vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució de trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Nota: En aquesta memòria no s’aporta una comparativa de la població exposada a diferents nivells sonors respecte a MES anteriors perquè les metodologies de càlcul de població exposada utilitzades en l’actual MES difereixen de manera substancial de les usades en anteriors MES i, per tant, no hi ha resultats i informació comparables. 13.1. EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL En els mapes de soroll anteriors (2009 i 2012) es va calcular, per a la ciutat de Barcelona, la longitud de trams exposats a cada rang de nivells sonors considerat. En aquest apartat es presenta, per a la ciutat de Barcelona, una comparativa entre el percentatge de trams exposats a diferents rangs de nivells sonors en l’actual MES respecte als MES anteriors amb la informació obtinguda. A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte que per fer la comparativa s’han considerat els trams de l’actual MES coincidents amb els trams analitzats el 2009 i el 2012. Per tant, hi ha dades comparables amb les quals s’han estudiat els canvis que s’han produït en el mapa actual. Les taules i gràfics següents mostren l’evolució de la longitud de trams exposats a cada interval de nivell de soroll en tots els períodes d’estudi. Període dia, Ld Imatge 67. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. Le Longitud de trams exposats Variació dB(A) 2009 2012 2017 2017-2012 Període tarda, Le % % % % Le Longitud de trams exposats Variació < 45 2,8 3,5 1,7 -1,8 dB(A) 2009 2012 2017 2017-2012 45 - 50 3,0 3,0 4,3 1,3 % % % % 50 - 55 7,2 7,4 15,0 7,7 55 - 60 20,8 21,4 27,4 6,0 < 45 2,8 3,5 1,7 -1,8 60 - 65 31,2 32,7 27,7 -5,0 45 - 50 3,0 3,0 4,3 1,3 65 -70 25,3 24,7 20,6 -4,2 50 - 55 7,2 7,4 15,0 7,7 70 - 75 8,6 7,0 3,3 -3,8 55 - 60 20,8 21,4 27,4 6,0 75 - 80 1,1 0,2 0,0 -0,2 60 - 65 31,2 32,7 27,7 -5,0 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 65 -70 25,3 24,7 20,6 -4,2 70 - 75 8,6 7,0 3,3 -3,8 Taula 39. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. 75 - 80 1,1 0,2 0,0 -0,2 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 En l’últim MES s’aprecia, per al període dia, un augment generalitzat de les longituds de trams exposats a nivells d’entre 45 i Taula 40. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. 60 dB(A), mentre que en els altres rangs (entre els 60 i 80 dB(A) i per sota de 45 dB(A)) s’aprecia un descens. Aquesta reducció es pot deure en part a l’increment de zones per als vianants i també a la disminució dels nivells vinculats al trànsit. En el període tarda també s’observa un augment en gairebé els mateixos rangs que de dia i un descens allà on baixava en aquest període, per la qual cosa es pot concloure que tots dos períodes segueixen una tendència similar. En aquesta comparativa no s’han tingut en compte la longitud de trams de patis interiors que no existien en anteriors MES. 61 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Imatge 68 Longitud de trams exposats, Le, període tarda Període nit, Ln Imatge 69. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Ln Longitud de trams exposats Variació dB(A) 2009 2012 2017 2017-2012 Període 24 hores ponderat, Lden % % % % Lden Longitud de trams exposats Variació < 45 8,2 9,2 5,8 -3,4 dB(A) 2009 2012 2017 2017-2012 45 - 50 9,6 9,8 14,9 5,1 % % % % 50 - 55 21,9 22,8 26,9 4,1 < 45 1,7 2,4 0,7 -1,7 55 - 60 27,2 28,1 28,1 0,0 45 - 50 2,4 2,3 2,0 -0,4 60 - 65 23,5 23,0 21,5 -1,6 50 - 55 4,4 4,7 5,3 0,6 65 -70 8,7 6,8 2,8 -4,0 55 - 60 11,7 12,3 20,2 7,8 70 - 75 0,9 0,3 0,0 -0,3 60 - 65 25,8 26,6 28,4 1,9 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 65 -70 28,0 28,9 28,9 0,0 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 70 - 75 21,2 20,5 13,9 -6,6 Taula 41. Longitud de trams exposats, Ln, període nit, 75 - 80 4,8 2,2 0,6 -1,6 En el període nit també s’observa un augment en gairebé els mateixos rangs que de dia i tarda, i un descens allà on baixava >80 0,0 0,0 0,0 0,0 en aquests períodes, per la qual cosa es pot concloure que tots els períodes segueixen una tendència similar. Taula 42. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. 62 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 13.2.1. COMPARATIVA 2012-2017 Imatge 71 Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 47.a). Imatge 70. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. En analitzar el gràfic anterior, s’observa que en el MES del 2017 s’ha produït una distribució més homogènia entre els rangs en forma de campana. Aquest fet pot deure’s a una combinació d’un canvi en la metodologia de treball respecte al 2012 juntament amb un canvi en la distribució del trànsit rodat en el districte des que es va elaborar l’anterior MES. 13.2. COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS En aquest apartat es presenta de manera gràfica una comparativa entre els nivells assignats als diferents trams en el MES 2017 respecte als que es van assignar en el MES del 2012. Aquesta comparativa s’ha fet per a cadascun dels períodes horaris. Per interpretar el gràfic cal tenir en compte el següent: - Per al càlcul s’assignen nivells sonors als trams del MES actual i els assignats en el MES anterior per comparar-los, si bé cal tenir en compte que en tots dos MES s’han utilitzat diferents metodologies d’assignació de nivells sonors als trams tal com s’ha explicat anteriorment. - Els colors freds (blaus) indiquen que els nivells sonors actuals són més baixos. - Els colors càlids (vermells) indiquen que els nivells sonors actuals són més elevats. Imatge 72. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 47.b). 63 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat VARIACIÓ DE NIVELLS QUANTITAT DE TRAMS 2012/2017 dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 1908 1978 1534 1660 -8 / -5 2221 2270 1932 2135 -5 / -3 2272 2216 2090 2183 -3 / 3 6999 7136 7214 7306 3 / 5 865 818 1191 952 5 / 8 570 447 771 593 > 8 398 368 501 404 Taula 43 Comparativa de trams 2012-2017. En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2012 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En període de dia, s’ha d’esmentar que, per a uns 6.400 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2012, n’hi ha menys de 1.850. Per al període de tarda han disminuït els nivells en gairebé 6.464 trams, i ha augmentat en uns 1.633 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en uns 5.556 trams, i han augmentat en aproximadament 2.463 trams. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams, han baixat en aproximadament 5.978 trams, i han pujat en uns 1.949. El 2017 s’han considerat 2.725 trams nous en el tramer de la ciutat, i un nombre més elevat de patis d’illa amb activitat, per la qual cosa no es pot fer una comparativa exacta respecte l’any 2012. A causa de la diferent metodologia de càlcul dels nivells sonors associats al tramer, el nombre més elevat de trams estudiats, i la incorporació d’un nombre més alt de patis Imatge 73. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 47.c). d’illa amb activitat, trobem en alguns casos increments de fins a 8 dB(A) en la comparativa, com pot ser el cas d’alguns patis interiors, els quals és probable que en el mapa anterior no es tinguessin en compte o no s’avaluessin com a patis d’illa amb activitat. De la mateixa manera, els casos en els quals els nivells sonors han disminuït més de 5 dB(A) es poden deure a un increment dels carrers convertits en zona de vianants o amb preferència de vianants, i, per tant, a una reducció del soroll generat pel trànsit, així com al canvi de metodologia utilitzada en els dos MES a l’hora d’assignar nivells sonors al tramer. Imatge 74. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 47.d). 64 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 13.2.2. COMPARATIVA 2009-2017 Imatge 75. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 46.a). Imatge 77. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit. (plànol núm. 46.c). Imatge 76. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 46.b). Imatge 78. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període de 24 hores ponderat (plànol núm. 46.d). 65 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 13.3. ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ VARIACIÓ DE NIVELLS QUANTITAT DE TRAMS Cal tenir en compte que la utilització de diferents metodologies de càlcul en el MES 2017 respecte a MES anteriors, com 2009/2017 dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) en l’obtenció dels nivells sonors per als diferents períodes horaris (realitzada mitjançant modelitzacions acústiques amb < -8 2036 2155 1673 1779 un període d’anàlisi anual en tota la superfície de la ciutat i per a tots els focus sonors considerats), fa que no es pugui dur a terme una comparativa exacta entre els resultats d’aquests MES, encara que, en línies generals, es pot observar -8 / -5 2253 2264 1944 2151 que la situació acústica a la ciutat de Barcelona ha millorat respecte al 2012. -5 / -3 2299 2162 2012 2152 Tot i així, cal comentar que aquestes comparacions entre el MES actual i els anteriors presenta algunes limitacions, per -3 / 3 6983 7199 7347 7363 exemple degut al fet que moltes grans infraestructures no tenien tram en els mapes anteriors. 3 / 5 861 786 1144 940 Algunes de les causes que poden haver influït en aquesta millora acústica són les següents: 5 / 8 573 461 774 604 - Actuacions de millora en els paviments de diversos carrers del districte: > 8 374 352 485 390 - Potenciació de la utilització del transport públic i foment de l’ús de la bicicleta. - Existència de vehicles més silenciosos. Taula 44. Comparativa de trams 2009-2017. - Canvis en el model de mobilitat a la ciutat, amb aposta per mitjans de transport més sostenibles i amb menys En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2009 i 2017, per a tots els indicadors, incidència sobre el soroll ambiental. Potenciació del vehicle elèctric. la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos - Activitats per afavorir la conscienciació de la ciutadania: anys comparats. o Activitats en el marc de la Setmana Sense Soroll per afavorir la conscienciació ciutadana envers el soroll. En període de dia, s’ha d’esmentar que per a gairebé 6.600 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera o Tallers “Quin soroll fem?”, que s’ubiquen en diferents punts de Barcelona, on les persones que ’s’hi considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2009, n’hi ha prop de 1.800. inscriuen poden fer mesuraments ambientals amb un sonòmetre. Per al període de tarda, igual que en dia, han disminuït els nivells en gairebé 6.581 trams, i ha augmentat en uns 1.600 o Programa “Barcelona Sona”, que inclou rutes i activitats i convida la ciutadania a descobrir el so de la trams. bellesa oculta del patrimoni sonor del nostre entorn, per exemple, el so d’una font quan brolla o el d’una En el cas de l’indicador Ln, han disminuït en gairebé 5.600 trams, i han augmentat en aproximadament en 230 trams. campanada, que sovint queden amagats sota el soroll del trànsit. o Campanya de sensibilització sobre el soroll dels vehicles en diferents punts de la ciutat, que pretén que les Finalment per a l’indicador Lden, els nivells acústics han disminuït en una mica més de 700 trams, i han augmentat en uns persones propietàries de motocicletes i ciclomotors prenguin consciència de la problemàtica i adoptin les 1.900 trams. mesures corresponents. Respecte al tramer del 2009 hi ha 2.961 trams nous pel que apareixen com a no comparables. Tal com s’ha comentat en o Campanya de reducció del soroll derivat de l’oci nocturn. Amb aquesta actuació, els promotors recorren l’apartat anterior la major part de les diferències superiors a 5 dB(A) poden ser produïdes per les diferències en la carrers i places de nit, en zones on l’oci i l’ús de l’espai públic és intensiu. Es faciliten materials de metodologia utilitzada en el càlcul dels nivells sonors associats al tramer. Les diferències en la metodologia utilitzada en els sensibilització i es difon un missatge conciliador entre veïnat i persones usuàries. diferents mapes de soroll fan complicat discriminar les raons exactes dels canvis en l’evolució, si bé aquestes variacions en part són degudes a l’increment de patis interiors d’illa considerats actualment i a l’increment de carrers de vianants o amb preferència de vianants. 14. RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL En la comparativa veiem que en el període nocturn es produeix un augment de trams amb diferències de més de 8 dB(A) relacionats amb l’evolució de l’oci nocturn. En part, això es deu a la millora en les fonts d’informació d’oci nocturn del mapa L’actualització del Mapa estratègic de soroll del districte s’ha fet utilitzant una metodologia millorada que ha donat uns del 2017 respecte al del 2009. resultats gràfics i estadístics més realistes. Per exemple, en la nova actualització del mapa s’han tingut en compte 2.917 patis interiors d’illa a la ciutat de Barcelona, enfront dels 1.050 del MES anterior. Aquests canvis metodològics, juntament amb En general hi ha poques diferències entre els MES del 2009 i el del 2012 perquè solament es van actualitzar les zones que l’efecte de les mesures de lluita contra el soroll desplegades, han tingut com a conseqüència que en els últims cinc anys hi havien canviat, per la qual cosa els resultats d’aquesta comparativa 2009-2017 són molt similars a la de 2012-2017. hagi hagut una reducció de la població exposada a alts nivells de soroll. El Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona aporta la informació necessària per diagnosticar-ne la situació acústica, identificar quins són els emissors acústics que generen nivells més elevats de soroll ambiental i localitzar els àmbits on se superen els objectius de qualitat acústica. Aquesta anàlisi permet justificar els plans d’acció en matèria de contaminació acústica i la planificació adequada de les mesures de gestió del soroll. Els objectius generals que es pretenen aconseguir amb els plans d’acció són els següents: - Actuar de manera continuada en la reducció de la contaminació acústica a la ciutat, millorant la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i ciutadanes i respectant en tot moment la legislació vigent que sigui aplicable. - Afrontar de manera global actuacions vinculades a la contaminació acústica que permetin gestionar d’una manera integral la problemàtica del soroll urbà. - Identificar les actuacions més prioritàries, de manera que s’estableixin les mesures preventives i correctores oportunes. - Protegir les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica. En la proposta de model de gestió del soroll de la ciutat de Barcelona, es proposa plantejar mesures que poden preveure les autoritats, dins de les seves competències, entre les quals hi ha les següents: - regulació del trànsit, - ordenació del territori, - aplicació de mesures tècniques en les fonts emissores, - selecció de fonts més silencioses, 66 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat - reducció de la transmissió del so i - Línies d’ajuda per subvencionar el canvi de finestres i tancaments per poder col·locar-ne d’altres amb millor - mesures i incentius reglamentaris i econòmics. aïllament. Increment de l’espai viari destinat als vianants. 14.1. RECOMENDACIONS. Valorant les possibles afectacions dels emissors acústics, es proposa definir set programes o eixos estratègics sectorials, que Activitats d’oci es corresponen amb aquelles àrees o activitats que es consideren clau per al compliment dels objectius per a la gestió del El soroll generat per les activitats d’oci és una de les principals preocupacions dels veïns i les veïnes de la ciutat. Per a una soroll. Els programes proposats i les actuacions són els següents: millor gestió del soroll que generen aquestes activitats, dins de les recomanacions de cara a la lluita contra el soroll es Mobilitat urbana plantegen les següents actuacions: El trànsit rodat és el principal focus de soroll a la ciutat. Per tant, és molt important establir mesures preventives i - Potenciar les mesures de control a les zones de concentració de locals d’oci i de celebració d’esdeveniments correctives per disminuir els nivells de soroll associats a aquest emissor acústic. Les actuacions que es plantegen sobre musicals: aquest tema són les següents: o Control d’horaris d’apertura i tancament de locals, - Tenir en compte un model de gestió del soroll incorporat al Pla de mobilitat urbana (PMU) de la ciutat apostant per o Gestió de terrasses i de sonorització de locals, un model de mobilitat que redueixi l’ús del vehicle privat, potenciï l’ocupació de vehicles amb tecnologies més o Foment del control d’activitats musicals a l’aire lliure mitjançant l’exigència d’elaboració d’estudis silencioses i afavoreixi el transport a peu, amb bicicleta i en transport públic. En concret, es proposen les següents d’impacte acústic previs a la celebració dels esdeveniments i potenciant els mesuraments de soroll durant actuacions: els concerts per tenir un millor coneixement dels nivells de soroll que es generen durant l’activitat. o Millorar el transport públic urbà i interurbà. - Fomentar la formació dels professionals responsables del control i mesurament del soroll d’oci. o Fomentar el canvi tecnològic dels vehicles privats cap a d’altres de menys contaminants des del punt de - Promoure la conscienciació de vianants i hostalers enfront del soroll ambiental mitjançant campanyes de vista acústic, com els automòbils elèctrics o híbrids, mitjançant polítiques fiscals favorables a l’adquisició sensibilització. d’aquest tipus de vehicles. - Ampliació de la xarxa de sensors i estacions de vigilància del soroll a la ciutat. o Revitalitzar l’espai públic amb prioritat per al vianant o Fomentar els desplaçaments amb bicicleta de manera segura i amb continuïtat. - Instal·lació de limitadors en concerts a l’aire lliure i locals de concurrència pública. Desenvolupament urbà, obres i edificació: Activitats industrials i comercials La incorporació de criteris acústics en la planificació urbana, creant un model de ciutat sostenible, definint usos de sòl Les reclamacions per part de la ciutadania per la contaminació acústica provocada per les activitats comercials és freqüent racionals i una infraestructura viària coherent, suposa grans millores acústiques, tant per als nous desenvolupaments com en la majoria de les ciutats. Per això, en aquest eix estratègic es proposen les següents mesures per disminuir els nivells de per als sòls ja urbanitzats. contaminació acústica generada per aquestes activitats: D’altra banda, en les obres i els treballs de construcció s’utilitzen equips i maquinària susceptibles de produir sorolls i - Promoure polítiques urbanístiques per a la reordenació d’activitats a la ciutat. vibracions, per la qual cosa els responsables de les obres hauran d’adoptar les mesures adequades per evitar que - Potenciar el Pla d’usos dels districtes (gestió administrativa respecte al soroll relatiu a la concessió de llicències a s’excedeixin els límits de l’àrea acústica en els quals es realitzin. activitats). També cal impulsar polítiques de control i foment d’edificacions acústicament eficients. La promoció d’immobles amb un - Fomentar el control acústic d’activitats comercials i de serveis, és a dir, potenciar les campanyes de mesuraments in aïllament adequat és la millor manera d’assegurar el confort acústic de la ciutadania. Les principals actuacions que es situ per analitzar l’evolució del soroll a causa d’aquestes activitats. plantegen són les següents: - Fomentar la dotació adequada d’equipaments de proximitat bàsics a escala de barri i districte. Zones tranquil·les - Incorporar en les actuacions d’urbanització i reurbanització de vies mesures de control del trànsit sobre el traçat, la La finalitat de les zones tranquil·les urbanes és oferir als habitants de la ciutat espais on puguin evadir-se de l’estrès diari secció transversal, el perfil longitudinal, les interseccions, l’amplària de la calçada i carrils, la pavimentació, etc., que que pugui generar el soroll, garantint el confort acústic de les persones usuàries. Entre les actuacions de gestió del soroll es tinguin com a objectiu la reducció de les velocitats de pas dels vehicles i un efecte dissuasiu de l’ocupació del proposen les mesures següents per preservar les zones tranquil·les urbanes: vehicle privat. - Desenvolupar i desplegar un pla estratègic per conservar la qualitat de les zones. Aquest pla ha d’establir els - Incentivar la renovació de finestres i tancaments de balconades i galeries amb l’objectiu de millorar la qualitat condicionants acústics que ha de complir cada zona per ser considerada zona tranquil·la, tant criteris acústics com acústica a l’espai interior dels habitatges del districte. altres criteris que cal tenir en compte, com el paisatgístic. El pla estratègic també ha d’incloure un programa de control acústic dels àmbits i de les vies de l’entorn, estratègies per incrementar el valor de les àrees i promocionar-ne - Promoure l’ocupació de paviment sonoreductor en les actuacions de reasfaltatge i asfaltatge de noves vies, així l’ús, així com propostes de mesures per a la millora acústica de les zones. com el correcte manteniment d’aquelles que tenen aquests tipus de ferm. Gestió del soroll ambiental respecte a les infraestructures de transport competència d’altres administracions promovent convenis de col·laboració en els processos de gestió de la contaminació acústica. Conscienciació ciutadana i formació per a treballadors i treballadores - Potenciar i controlar els estudis acústics associats a les figures urbanístiques: planejament general i de Les tasques de conscienciació ciutadana i de formació de professionals són imprescindibles com a complement a la proposta desenvolupament. En particular cal demanar l’avaluació mitjançant estudis acústics predictius per analitzar el grau de mesures per a la prevenció i correcció de la contaminació acústica. de compliment dels objectius de qualitat acústica en aquells desenvolupaments que suposin un canvi d’ús del sòl. Entre les actuacions generals de sensibilització i educació, es proposa potenciar-ne les següents: - Aplicar mesures de control i gestió de l’emissió sonora d’obres i maquinària i establir criteris acústics puntuables en licitacions d’obres públiques i edificis municipals. - Estratègies integrades d’informació per sensibilitzar les persones sobre els efectes negatius del trànsit motoritzat particular i els efectes positius de circular amb bicicleta, a peu i en transport públic, inclosos els efectes per al medi - Vigilància i control de les emissions de soroll de les obres. ambient i la salut. 67 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat - Campanyes de conscienciació ciutadana per prevenir el soroll ambiental que s’ocasiona als espais de concentració d’activitats d’oci del districte. - Cursos de conducció ecològica i respectuosa amb el soroll adreçats a conductors i conductores particulars i al personal conductor dels serveis de transport col·lectiu, emergències, serveis de recollida de residus sòlids urbans (RSU), jardineria, etc. - Foment de la formació en matèria de soroll a escolars. - Formació especialitzada a professionals en matèria de prevenció i gestió del soroll: Guàrdia Urbana, personal tècnic municipal i de districte, professionals del sector de la construcció, etc. - Potenciació de la participació ciutadana en la proposta de millora acústica de la ciutat Altres serveis de gestió municipal Aquest programa comprèn aquelles altres mesures de millora dels processos de control i gestió municipal que tenen alguna relació directa o indirecta amb el soroll ambiental. En aquests processos estan involucrats diferents serveis de l’Ajuntament, i estan vinculats, entre altres camps, al control d’emissions sonores dels serveis de recollida de residus sòlids urbans, de les activitats de neteja viària i dels treballs de jardineria. 68 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat 15. CONCLUSIONS Indústria - En determinades zones de la Zona Franca hi ha indústries i activitats que generen elevats nivells sonors, si bé, a En aquest document es presenta el Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona. S’avalua la situació acústica actual en causa de que aquesta zona industrial es troba allunyada de zones residencials, l’afectació sobre la població és format de mapes de soroll, i es presenten els resultats de població exposada al soroll. Els mapes de soroll tenen diferents nul·la. formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que - A la zona de la Marina del Prat Vermell, Sant Andreu i Sant Martí, el soroll industrial és residual, i degut sobretot a representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres del nivell del sòl i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els activitats d’emmagatzematge i tallers, i és emmascarat pel soroll del trànsit existent en les vies de les zones edificis de la ciutat. industrials considerades. Aquest focus sonor en període tarda i nit no té contribució, ja que en aquests períodes En els resultats obtinguts, es distingeix la contribució dels nivells sonors per a cada període horari (dia, tarda i nit) del nivell horaris les activitats, en la seva pràctica totalitat, es troben tancades de soroll ponderat durant les 24 hores, o indicador de molèstia global. Parcs S’han caracteritzat les fonts de soroll urbà, desglossades en dos grans grups. El primer grup correspon a l’estudi general - L’activitat desenvolupada als parcs: gent, jocs infantils, etc.– no té influència en els edificis del seu entorn. associat als eixos viaris i grans infraestructures viàries. El segon grup correspon a l’estudi de detall, que se centra en les fonts - Considerant els parcs com a receptors, els nivells de soroll que reben depenen del trànsit viari. En el seu interior, de soroll següents: trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, patis d’illa com més ens allunyem del trànsit circumdant, més bona qualitat acústica tenen. amb activitat i carrers de vianants. Patis interiors d’illa Per a l’elaboració del MES, s’ha utilitzat la simulació acústica a tota la ciutat i per a totes les fonts de soroll. El resultat - Les activitats que es desenvolupen en els patis interiors d’illa només tenen influència sobre la façana interior dels d’aquesta simulació s’ha validat amb un seguit de mesures de curta i llarga durada. També s’ha utilitzat una eina SIG edificis. S’han estudiat diversos tipus d’activitats: aparcaments i serveis municipals (parcs infantils, escoles, etc.). (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, la seva consulta i representació gràfica. - Quan s’estudia el soroll que reben els patis, s’arriba a la conclusió que són entorns privilegiats per la seva bona S’ha assolit un nivell de coneixement acústic de la ciutat molt exhaustiu i acotat a la realitat: s’ha fet una diagnosi específica i qualitat acústica, a recer del trànsit de l’entorn. completa dels patis interiors d’illa, se n’ha incorporat un nombre més elevat i, finalment, s’ha repartit la població més Carrers de vianants acuradament segons si dormen en façana exterior o interior. D’una banda, al districte s’ha incrementat el nombre de patis - Els carrers de vianants tenen molta presència a la ciutat. Es distingeixen diferents tipus de carrers, encara que els diagnosticats i, de l’altra, un 33,64% de la població dorm en estances que donen a pati interior i es troba exposada a una nivells sonors que presenten són inferiors a 55 dB(A), excepte aquells en els quals hi ha activitat comercial qualitat acústica bona. significativa i aglomeració de persones. - En període nocturn el soroll en aquests carrers no és significatiu, per bé que en les zones on hi ha activitats d’oci ANÀLISI PER FONTS DE SOROLL nocturn, sobretot els caps de setmana, els nivells sonors poden ser elevats. La categoria dels carrers de vianants no En els apartats 10 i 11 es pot obtenir informació més precisa de cada una de les fonts de soroll; en aquest apartat es fa un coincideix amb la de l’oci nocturn, per la qual cosa s’han escollit diferents criteris per diferenciar-les. D’aquesta resum de cadascuna. manera, els carrer de vianants s’han classificat en funció del nivell de soroll que emet el pas de persones. Trànsit viari - L’estudi dels carrers de vianants inclou el període de dia i el període de tarda, i es complementa de nit amb l’estudi d’oci i aglomeració de persones. - El principal focus sonor en els tres períodes d’avaluació (dia, tarda i nit) és el soroll del trànsit. Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones - En els carrers on hi ha circulació de vehicles, el trànsit viari sol emmascarar el soroll de la resta de focus sonors existents a la ciutat, com el soroll degut als carrers de vianants i a l’oci nocturn. - A les zones d’oci, els nivells sonors les nits dels divendres i dissabtes s’incrementen en més de 5 dB(A), i fins i tot més de 10 dB(A), respecte als dies feiners. La classificació dels carrers d’oci s’ha realitzat de manera diferent a la de - El nivell del soroll del trànsit presenta poques variacions en el període de dia i tarda. De fet, la activitat de la ciutat vianants, i els criteris principals per categoritzar cada tipus han estat la morfologia, el tipus de carrer i el tipus en general no comença a decaure fins a la nit. d’activitats d’oci existents. - En les vies principals no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat, els nivells sonors en Zones especials l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, i els nivells sonors són d’entre 70 i 75 dB(A) en el període dia. Quan aquests nivells sonors incideixen en les façanes dels edificis més propers solen ser - El soroll que es genera a las zones especials és produït sobretot per turistes i en horari diürn, si bé també hi ha inferiors, d’entre 65 i 70 dB(A). moments en què es produeixen esdeveniments i el nivell sonor augmenta a la zona on es produeixen. A les memòries de districte es poden observar els detalls dels estudis realitzats a les zones especials avaluades. - En les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A) de dia i per sota dels 55 dB(A) durant la nit. - En alguns casos la distància existent entre aquestes zones i els edificis habitables més propers, i l’estacionalitat fan que la seva contribució en el càlcul de la població afectada no sigui significativa, ja que en el MES els càlculs es fan - Bona part de la contribució del soroll de trànsit, durant el període nocturn, es produeix en la primera hora del per a un període temporal anual. període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i a última hora d’aquest període (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall es registren entre les 3.00 i les 5.00 hores. Grans infraestructures viàries RECEPTORS SENSIBLES - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en Barcelona, com per exemple la Centres educatius gran via de les Corts Catalanes, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), que poden arribar a superar fins i tot els 80 - Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius estan vinculats directament amb la seva ubicació, ja dB(A) en les mateixes vies en el període dia, i superiors a 65 dB(A), que poden arribar a superar els 70 dB(A), en que aquells que es troben propers a grans infraestructures o a carrers amb un trànsit elevat estan exposats a nivells període nit. sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit. La diferència dels - L’aportació de soroll de les grans infraestructures a les façanes varia en funció de molts factors: la distància de les nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). vies als edificis, la configuració en trinxera de les vies, l’existència de pantalles acústiques, etc. Així doncs, encara que a la calçada els nivells sonors són molt elevats, superiors a 75 dB(A), a les façanes dels edificis els nivells sonors són POBLACIÓ EXPOSADA molt inferiors, de prop de 65 dB(A). - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, el 22,78% de la població de la ciutat està afectada per nivells Ferrocarril/tramvia superiors a 65 dB(A). - No hi ha població afectada per soroll de ferrocarril, ja que circula en la seva major part per zona industrial sense ús - Durant el període tarda, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 18,14% de la residencial, o soterrat. població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A). - El tramvia tampoc genera elevats nivells sonors. - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) és del 32,5%. 69 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat Població exposada (%) Període i nivells Barcelona Ld < 65 dB(A) 77,22 Le < 65 dB(A) 81,86 Ln < 55 dB(A) 67,50 Taula 45. Població exposada (%) a soroll total. Ciutat de Barcelona. 70 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat ANNEX I. RELACIÓ D’IMATGES Imatge 106. Patis interiors ’d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. Imatge 107. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. Imatge 79. Nivells acústics del soroll total per al període dia, Ld, a Barcelona (plànol núm. 18.a). Imatge 108. Focus de soroll de Barcelona. Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs de nivells sonors. Imatge 109. Receptors en façana. Imatge 80. Localització de mesures de curta durada a la ciutat de Barcelona (plànol núm. 5). Imatge 110. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. Imatge 81. Mesura de curta durada. Imatge 111. Exemple d’adreces postals. Imatge 82. Localització de mesures de llarga durada a la ciutat (plànol núm. 5). Imatge 112. Procés del tractament de dades de la població. Imatge 83. Mesura de llarga durada. Imatge 113. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. Imatge 114. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics. Imatge 84. Exemple de malla de càlcul. Imatge 115. Districtes de Barcelona. Imatge 85. Exemple de receptors en façana. Imatge 86. Interfície de CadnaA. Imatge 39. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura a la ciutat de Barcelona. Imatge 87. Exemple 3D de relleu. Imatge 116. Propagació del so en via en trinxera. Imatge 88. Exemple 3D de ponts. Imatge 117 .Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. Imatge 89. Exemple 3D ’d’edificis. Imatge 118. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. Imatge 90. Exemple 3D de talussos. Imatge 119. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica Imatge 91. Exemple 3D de pantalles. Imatge 120. Exemple. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures al districte de Sants-Montjuïc. Ld, període Imatge 92. Tipus de terreny 2D. dia. Imatge 93. Exemple de base cartogràfica. Imatge 121. Exemple. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la plaça d’Ildefons Cerdà. Imatge 94. Orientació per als plànols de la ciutat de Barcelona. Imatge 122. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. Imatge 95. Exemple d’elements cartogràfics. Imatge 123. Exemple. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). Imatge 96. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 18.a). Imatge 48. Línies de ferrocarril i tramvia. Imatge 97. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. Imatge 49. Exemple. Nivells acústics ferrocarril, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). Imatge 98. Tramer i receptors en façana. Imatge 124. Zones industrials. Imatge 125. Exemple. Nivells sonors de la indústria. Ld, període dia (plànol núm. 10.a). Imatge 99. Vies amb trànsit rodat. Imatge 100. Grans infraestructures. Imatge 126. Parcs avaluats a la ciutat de Barcelona. Imatge 101. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. Imatge 127. Exemple. Nivells sonors del parc com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). Imatge 102. Línies de ferrocarril i tramvia. Imatge 128. Exemple. Nivells acústics del parc, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 103. Àrees industrials. Imatge 129. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats a la ciutat. Imatge 104. Parcs estudiats a tota la ciutat. Imatge 130. Exemple de nivells sonors dels patis interiors d´illa com emissors. Ld, període dia (Detall plànol núm.13.a) Imatge 105. Carrers de vianants. Imatge 131. Exemple de nivells de soroll total als patis interiors d´illa (suma com a emissor i com a receptor). Ld, període dia (Detall plànol núm. 18.a) 71 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Imatge 132. Carrers de vianants de la ciutat.. Imatge 133. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. Imatge 134. Exemple. Nivells acústics en període Ln, període nit, a la zona de la plaça d’Osca (detall plànol núm. 14). Imatge 135. Ubicació de hospitals. Imatge 136. Ubicació de centres educatius. Imatge 137. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 18.a i 4). Imatge 138. Nivells acústics de soroll total de la ciutat. Ld, període dia (plànol núm. 18.a). Imatge 139. Nivells acústics de soroll total a la ciutat de Barcelona. Le, període tarda (plànol núm. 18.b). Imatge 140. Nivells acústics de soroll total a la ciutat de Barcelona. Ln, període nit (plànol núm. 18.c). Imatge 141. Nivells acústics de soroll total a la ciutat de Barcelona. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 18.d). Imatge 142. Patis interiors de la ciutat de Barcelona. 72 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Informe ciutat ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES Taula 40. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ............................................................................................................. 61 Taula 41. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ......................................................................................................... 61 Taula 42. Longitud de trams exposats, Ln, període nit, ............................................................................................................. 62 Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. .......................................................................... 4 Taula 43. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ................................................................................ 62 Taula 2. Valors límit ’d’immissió d’acord amb els usos del sòl. .................................................................................................... 4 Taula 44 Comparativa de trams 2012-2017. .............................................................................................................................. 64 Taula 3. Instruments de mesura. .................................................................................................................................................. 8 Taula 45. Comparativa de trams 2009-2017. ............................................................................................................................. 66 Taula 4. Calibradors/verificadors. ................................................................................................................................................ 8 Taula 46. Població exposada (%) a soroll total. Ciutat de Barcelona. ........................................................................................ 70 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons tipus de font de soroll. ....................................................... 8 Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. .................................................. 9 Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. ....................... 13 Taula 8. Classificació de carrers de vianants. ............................................................................................................................. 22 Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. ....................................................................................................... 23 Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. ................................................................. 24 Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. ................................................................................ 27 Taula 12. Districtes de Barcelona. .............................................................................................................................................. 30 Taula 14. Superfície i població de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ....................................................................... 30 Taula 15. Densitat d’habitants de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ...................................................................... 30 Taula 16. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................. 30 Taula 17. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). ...... 30 Taula 18. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................................................................... 31 Taula 19. Població exposada. Grans infraestructures. ............................................................................................................... 35 Taula 20. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. ....................................................................................................... 36 Taula 21. Població exposada. Trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. .............................................................. 37 Taula 22. Llista de línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat. ..................................................................................................... 38 Taula 23. Població exposada. Ferrocarril i tramvia. ................................................................................................................... 39 Taula 24. Relació de zones industrials. ....................................................................................................................................... 39 Taula 25. Població exposada a soroll industrial. ......................................................................................................................... 41 Taula 26. Llista de parcs seleccionats a Barcelona. .................................................................................................................... 42 Taula 27. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. ............................................................................................... 43 Taula 28. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. ................................................................. 46 Taula 29. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. ....................................................................................... 47 Taula 30. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. .................................................. 48 Taula 31. Tipus de centres educatius identificats a la ciutat. ..................................................................................................... 50 Taula 32. Hospitals seleccionats a la ciutat de Barcelona. ......................................................................................................... 50 Taula 33. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. ............................................................................. 51 Taula 34. Població exposada a soroll total. ................................................................................................................................ 55 Taula 35. Distribució de la població en els edificis de la ciutat en funció de l’orientació de la façana (exterior o interior). ..... 56 Taula 36 Població exposada soroll total a patis interiors ........................................................................................................... 56 Taula 37. Longitud de vies per rang de soroll (km). ................................................................................................................... 57 Taula 38. Superfície per rang de soroll a la ciutat de Barcelona. ............................................................................................... 58 Taula 39. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll a la ciutat de Barcelona. ................................................ 59 73 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS 19.c Receptors sensibles- Ámbit ciutat Ln 19.d Receptors sensibles- Ámbit ciutat Lden 20.a Trams- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld Núm. plànol Plànol 20.b Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 1 Mapa topogràfic 20.c Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 2.1 Aranya de trànsit 20.d Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 2.2 Classificació de la xarxa bàsica 21.a Trams- Grans Infraestructures 4m Ld 3 Mapes de les altres administracions que han realizat MES dins el terme municipal de 21.b Trams- Grans Infraestructures 4m Le Barcelona 21.c Trams- Grans Infraestructures 4m Ln 4 Mapa d’ubicació dels Equipaments Sensibles 21.d Trams- Grans Infraestructures 4m Lden 5 Mapa de punts de mesura de curta i llarga durada 22.a Trams- Trànsit total Ld 6.a Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 22.b Trams- Trànsit total Le 6.b Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 22.c Trams- Trànsit total Ln 6.c Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 22.d Trams- Trànsit total Lden 6.d Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 23.a Trams- Ferrocarrils i tramvia Ld 7.1.a Isòfones- Grans Infraestructures 4m Ld 23.b Trams- Ferrocarrils i tramvia Le 7.1.b Isòfones- Grans Infraestructures 4m Le 23.c Trams- Ferrocarrils i tramvia Ln 7.1.c Isòfones- Grans Infraestructures 4m Ln 23.d Trams- Ferrocarrils i tramvia Lden 7.1.d Isòfones- Grans Infraestructures 4m Lden 24.a Trams- Indústria Ld 7.2.a Isòfones- Grans Infraestructures 8m Ld 24.b Trams- Indústria Le 7.2.b Isòfones- Grans Infraestructures 8m Le 24.c Trams- Indústria Ln 7.2.c Isòfones- Grans Infraestructures 8m Ln 24.d Trams- Indústria Lden 7.2.d Isòfones- Grans Infraestructures 8m Lden 25.a Trams- Carrers de vianants Ld 8.a Isòfones- Trànsit total Ld 25.b Trams- Carrers de vianants Le 8.b Isòfones- Trànsit total Le 26 Trams- Parcs total- Ámbit ciutat Ld 8.c Isòfones- Trànsit total Ln 27.a Trams- Patis interiors d’illa amb activitat Ld 8.d Isòfones- Trànsit total Lden 27.b Trams- Patis interiors d’illa amb activitat Le 9.a Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Ld 28 Trams- Oci i aglomeració de persones 9.b Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Le 29.a Trams- Zones ZARE Ld 9.c Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Ln 29.b Trams- Zones ZARE Le 9.d Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Lden 29.c Trams- Zones ZARE Ln 10.a Isòfones- Indústria Ld 29.d Trams- Zones ZARE Lden 10.b Isòfones- Indústria Le 30.a Trams- Zones ZEPQA Ld 10.c Isòfones- Indústria Ln 30.b Trams- Zones ZEPQA Le 10.d Isòfones- Indústria Lden 30.c Trams- Zones ZEPQA Ln 11.a Isòfones- Carrers de vianants Ld 30.d Trams- Zones ZEPQA Lden 11.b Isòfones- Carrers de vianants Le 31.a Trams- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Ld 12.a Isòfones- Parcs total-Àmbit ciutat Ld 31.b Trams- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Le 13.a Isòfones- Patis interiors d’illa amb activitat Ld 31.c Trams- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Ln 13.b Isòfones- Patis interiors d’illa amb activitat Le 31.d Trams- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Lden 14 Isòfones- Oci i aglomeració de persones 32.a Trams- Soroll total -Ld 15.a Isòfones- Zones ZARE Ld 32.b Trams- Soroll total –Le 15.b Isòfones- Zones ZARE Le 32.c Trams- Soroll total –Ln 15.c Isòfones- Zones ZARE Ln 32.d Trams- Soroll total -Lden 15.d Isòfones- Zones ZARE Lden 33.a Façana- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 16.a Isòfones- Zones ZEPQA Ld 33.b Façana - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 16.b Isòfones- Zones ZEPQA Le 33.c Façana - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 16.c Isòfones- Zones ZEPQA Ln 33.d Façana - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 16.d Isòfones- Zones ZEPQA Lden 34.a Façana- Grans Infraestructures 4m Ld 17.a Isòfones- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Ld 34.b Façana- Grans Infraestructures 4m Le 17.b Isòfones- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Le 34.c Façana- Grans Infraestructures 4m Ln 17.c Isòfones- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Ln 34.d Façana- Grans Infraestructures 4m Lden 17.d Isòfones- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Lden 35.a Façana- Trànsit total Ld 18.a Isòfones- Soroll total -Ld 35.b Façana- Trànsit total Le 18.b Isòfones- Soroll total –Le 35.c Façana- Trànsit total Ln 18.c Isòfones- Soroll total –Ln 35.d Façana- Trànsit total Lden 18.d Isòfones- Soroll total -Lden 36.a Façana- Ferrocarrils i tramvia Ld 19.a Receptors sensibles- Ámbit ciutat Ld 36.b Façana- Ferrocarrils i tramvia Le 19.b Receptors sensibles- Ámbit ciutat Le 36.c Façana- Ferrocarrils i tramvia Ln 74 Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants Montjuïc 36.d Façana- Ferrocarrils i tramvia Lden 37.a Façana- Indústria Ld 37.b Façana- Indústria Le 37.c Façana- Indústria Ln 37.d Façana- Indústria Lden 38.a Façana- Carrers de vianants Ld 38.b Façana- Carrers de vianants Le 39.a Façana- Parcs total Ld 40.a Façana- Parcs total- Parc de l’Espanya Industrial Le 40.b Façana- Parcs total- Parc de l’Espanya Industrial Ln 41 Façana- Oci i aglomeració de persones 42.a Façana- Zones ZARE Ld 42.b Façana- Zones ZARE Le 42.c Façana- Zones ZARE Ln 42.d Façana- Zones ZARE Lden 43.a Façana- Zones ZEPQA Ld 43.b Façana- Zones ZEPQA Le 43.c Façana- Zones ZEPQA Ln 43.d Façana- Zones ZEPQA Lden 44.a Façana- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Ld 44.b Façana- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Le 44.c Façana- Altres Zones especials-Ámbit ciutat Ln 44.d Façana- Altres Zones especials- Ámbit ciutat Lden 45.a Façana- Soroll total Ld 45.b Façana- Soroll total Le 45.c Façana- Soroll total Ln 45.d Façana- Soroll total Lden 46.a Comparativa trams 2017-2009 Ld 46.b Comparativa trams 2017-2009 Le 46.c Comparativa trams 2017-2009 Ln 46.d Comparativa trams 2017-2009 Lden 47.a Comparativa trams 2017-2012 Ld 47.b Comparativa trams 2017-2012 Le 47.c Comparativa trams 2017-2012 Ln 47.d Comparativa trams 2017-2012 Lden 75 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ Realització Personal d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA Autor del projecte Ángel María Arenaz Gombau Equip tècnic José Ignacio Riesco García Azucena de la Cruz Lecanda Pablo Gabriel Duque del Corral Sara Domínguez Pérez Sara Herranz Pedriza Gema Sánchez Gozalo Lluís Subirana Casademunt Genís Laguna Salvador Jordi Rabasseda Riba Marc Sànchez Quibus Marçal Coll i Follia Gestió Personal de l’Ajuntament de Barcelona Aránzazu Millás Nicuesa Neus Muntané i Gregori Javier Casado Novas Laura Zapata i González Col·laboració Personal de BR Albert Carbonell Ferrer Laura Vergoñós Pascual Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros 76