MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL (MES) DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2017 Districte 01 - Ciutat Vella ELABORACIÓ Carrer del Doctor Trueta, 179, 2n 2a, 08005 Barcelona 902 373 799 www.audiotec.es catalunya@audiotec.es PROMOCIÓ, COORDINACIÓ I REVISIÓ Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220, planta 3, 08012 Barcelona 932 914 037 / 932 914 118 qualitatambiental@bcn.cat COL·LABORACIÓ Carrer Número 60, 25-27, edifici Z, planta 2, sector A, Zona Franca, 08040 Barcelona 932 237 400 www.bcnregional.com LLICÈNCIA Aquesta publicació està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement (BY) https://creativecommons.org/ Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella ÍNDEX 7.3.5 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES .................................................................................................... 23 7.3.6 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS ............................................................................................. 23 RESUM/ABSTRACT ........................................................................................................................................................................ 1 7.3.7 RECEPTORS SENSIBLES ......................................................................................................................................... 24 1 OBJECTIUS DEL TREBALL ...................................................................................................................................................... 2 7.3.8 SOROLL TOTAL ...................................................................................................................................................... 24 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ............................................................................................ 3 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA ................................................................................................. 26 2.1 MARC NORMATIU ....................................................................................................................................................... 3 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA ................................................................................................... 26 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA ........................................................................................................................................... 3 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS .............................................................................................................. 26 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL ............................................................................................................................................. 3 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS ................................................................................................. 27 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA ................................................................................................................................... 3 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS ........................................................ 28 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ........................................................................................................................................ 4 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE ............................................................................................................................................... 30 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ................................................................................................................... 4 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ ................................................................................................................................... 30 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL .................................................................................................... 5 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ ............................................................................................................................................ 31 4 ANTECEDENTS ...................................................................................................................................................................... 6 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES .................................................................................................................................. 32 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL .................................................................................. 7 9.4 MOBILITAT ................................................................................................................................................................ 33 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL ...................................................................................................................................................... 7 9.5 ACTIVITATS ................................................................................................................................................................ 34 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS ..................................................................................................................................... 7 9.6 FONTS DE SOROLL ..................................................................................................................................................... 35 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ......................................................................................................... 7 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL ...................................................................................................................... 35 5.3.1 TREBALLS DE CAMP ................................................................................................................................................ 7 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS .................................................................................................................. 36 5.3.2 MESURAMENTS SONORS ........................................................................................................................................ 7 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES ....................................................... 36 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ .................................................................................................................................................. 8 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 38 5.3.4 CRITERS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA ........................................................................................................ 8 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 39 5.4 MODELITZACIÓ ......................................................................................................................................................... 10 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 39 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL ........................................................................................................................................... 10 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 40 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 10 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES ...................................................................................... 40 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT .............................................................................................................. 11 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 41 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE .............................................................................................................................................. 11 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES ........................................................ 42 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS ......................................................................................................................... 14 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS .................................................................................. 43 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES ................................................................................... 14 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 44 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA .............................................................................. 15 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 45 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS ..................................................................................................... 15 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 45 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL .............................................................................................................................. 16 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 46 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ .............................................................................................................................................. 16 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 46 7.2 ESTUDI GENERAL ....................................................................................................................................................... 16 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT ........................................................................... 47 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS ....................................................................................................................................... 16 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ....................... 49 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES ................................................................................................................................. 17 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 49 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ......................................................................................................... 18 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 50 7.3 ESTUDIS DE DETALL ................................................................................................................................................... 18 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 51 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI I TRAMVIA .......................................................................................................................... 19 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 51 7.3.2 PARCS ................................................................................................................................................................... 20 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES 7.3.3 CARRERS DE VIANANTS ........................................................................................................................................ 21 52 7.3.4 PATIS INTERIORS D’ILLA ........................................................................................................................................ 21 11 ESTUDIS DE DETALL ........................................................................................................................................................... 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.1 FERROCARRIL/TRAMVIA ............................................................................................................................................ 54 12.3 LONGITUD DE FAÇANES PER RANG DE SOROLL ........................................................................................................ 89 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 54 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS ................................................................ 90 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 55 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAM PER RANG DE SOROLL ................................................................................. 90 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 55 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS ................................................................................................. 92 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 56 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 ............................................................................................................................... 92 11.1.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 56 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 ............................................................................................................................... 94 11.1.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL/TRAMVIA ............................................................... 57 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ ........................................................................................ 96 11.2 SOROLL ALS PARCS .................................................................................................................................................... 57 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ................................................................................ 97 11.2.1 PARC DE LA CIUTADELLA .................................................................................................................................. 58 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE DE CIUTAT VELLA ...................................................................................................... 97 11.2.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS ........................................................................................... 59 15 CONCLUSIONS .................................................................................................................................................................. 101 ANNEX I. RELACIÓ D’IMATGES .................................................................................................................................................. 103 11.3 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ............................................................................................... 60 ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES ................................................................................................................................................. 106 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 60 ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS .............................................................................................................................................. 107 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 63 ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ ................................................................................................ 110 11.3.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ..................................... 64 11.4 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS .......................................................................................................................... 64 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 65 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 65 11.4.3 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 66 11.4.4 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS ................................................................ 67 11.5 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ........................................................................................ 68 11.5.1 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 68 11.5.2 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 71 11.5.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ............................ 73 11.6 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS .................................................................................................. 74 11.6.1 LA RAMBLA ....................................................................................................................................................... 74 11.6.2 PLATGES ............................................................................................................................................................ 75 11.6.3 ZONES ACÚSTIQUES DE RÈGIM ESPECIAL ......................................................................................................... 77 11.7 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES .......................................................................................................................... 78 11.7.1 CENTRES EDUCATIUS ........................................................................................................................................ 78 11.7.2 CENTRES HOSPITALARIS ................................................................................................................................... 80 11.8 SOROLL TOTAL ........................................................................................................................................................... 81 11.8.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 81 11.8.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 82 11.8.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 82 11.8.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 83 11.8.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL .............................................................................. 84 11.8.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL................................................ 85 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES ..................................................................................................................................................... 87 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL ................................................................................................................ 87 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL ............................................................................................................................ 88 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella RESUM/ABSTRACT bici i carrers de zona 30, a les quals cal sumar una conscienciació més gran de la ciutadania com a receptora i també com a generadora de soroll. La present memòria descriu la metodologia i els resultats obtinguts en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll (MES) de la La diagnosi de les zones amb una elevada oferta d’oci nocturn es complementa amb el monitoratge permanent, la qual cosa ciutat de Barcelona, al districte de Ciutat Vella. es tradueix en un coneixement més ampli de l’evolució dels nivells acústics i és el punt de partida per planificar i avaluar El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà i, de l’altra, donar accions de control amb tots els agents implicats: ciutadania, Ajuntament, establiments, entitats, etc. compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll, sobretot el que preveu la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; el Reial decret 1513/2005, que desenvolupa la Llei 37/2003 referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n deriven. També proporciona la màxima informació sobre diverses fonts de soroll urbà per ajudar a millorar la qualitat acústica amb la qual viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Des de l’any 1997, en el qual es va publicar el primer mapa de soroll de la ciutat de Barcelona, s’ha pogut comprovar que l’evolució del soroll urbà ha estat vinculada directament amb els canvis urbanístics desenvolupats a la ciutat i amb les polítiques municipals desplegades per l’Ajuntament de Barcelona per a la reducció i el control del soroll, com ara la pacificació de carrers, el foment de la mobilitat sostenible, etc. També hi han incidit l’increment de la conscienciació ciutadana que contribueix al civisme, el canvi d’hàbits, etc. Aquesta evolució s’ha pogut comprovar en els mapes estratègics de soroll elaborats el 2009, el 2012 i actualment. El present Mapa estratègic de soroll s’ha desenvolupat en dues grans fases: una primera fase general, en què s’ha estudiat tot el soroll associat als eixos viaris i a les grans infraestructures viàries, i una fase de detall, centrada a estudiar altres fonts de soroll o altres àrees amb característiques determinades. Entre les fonts sonores que s’han analitzat en aquesta fase de detall hi ha les següents: indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, carrers de vianants amb i sense activitat comercial, infraestructures ferroviàries, tramvia, parcs i jardins, patis interiors d’illa i zones amb condicions acústiques especials. Aquestes zones especials a Ciutat Vella són la zona de la Rambla, les platges (platja de Sant Sebastià, platja de Sant Miquel, platja de la Barceloneta, platja del Somorrostro) i la zona acústica de règim especial (ZARE) que incorpora carrers com la Rambla, la rambla del Raval, la plaça Reial, etc. Els resultats es presenten en forma de mapes de soroll, així com en percentatges de població exposada a diferents rangs de soroll. Aquesta informació, doncs, té diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres d’altura i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els edificis de la ciutat. Al districte de Ciutat Vella es pot observar que la principal font de soroll existent és el trànsit rodat, que afecta sobretot les façanes dels edificis orientades cap a carrers amb trànsit, i és considerablement més baix a l’interior dels patis d’aquests edificis. En el període nocturn s’observa que la font principal continua sent el trànsit però en menor grau, i pren importància el soroll d’oci nocturn i l’aglomeració de persones, que és rellevant en termes de molèstia generada a la població. Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a Ciutat Vella (plànol núm. 20.a). En aquest districte es troben algunes de les principals infraestructures de comunicació viàries de la ciutat, com ara la ronda del Litoral, el passeig de Colom, la via Laietana i l’avinguda del Paral·lel, on es registren els nivells sonors més elevats del districte. També hi ha línies de tramvia i de ferrocarril en superfície, les quals han estat objecte d’estudi. Atenent les característiques de Ciutat Vella, pren especial pes la diagnosi acústica de les zones de vianants, que pot estar condicionada per la presència en major o menor grau d’activitats comercials; i, ja de nit, per l’aglomeració i el moviment de persones entre àrees d’elevada oferta d’oci nocturn. És el cas de la Rambla, la rambla del Raval, el carrer Nou de la Rambla, la plaça Reial, el carrer de l’Arc del Teatre, etc. La metodologia utilitzada s’ha actualitzat respecte als MES anteriors amb l’objecte d’adaptar-la a les noves recomanacions europees i també de recollir un coneixement més detallat de la ciutat. D’una banda, el canvi metodològic ha suposat una distribució realista de la població en façana interior o exterior que s’ha corroborat mitjançant enquestes municipals. D’altra banda, s’ha fet un gran esforç per incorporar un nombre més elevat de patis interiors d’illa; en concret, s’ha triplicat el nombre de patis diagnosticats respecte al MES anterior. El resultat d’aquest coneixement més ampli del districte permet identificar més zones amb bona qualitat acústica. Si es comparen els nivells sonors a la via pública (al tramer) dels MES 2012 i 2017, s’observa que tant de dia com de nit la tendència general és de disminució dels nivells de soroll. Les zones amb nivells acústics baixos i mitjans han augmentat significativament per la diagnosi amb més detall de la ciutat i dels patis interiors, que gaudeixen d’una molt bona qualitat acústica, a recer del soroll del trànsit. Les zones amb més soroll han anat disminuint però en menor proporció, atès que els nivells estan determinats per la localització entorn de les grans infraestructures de trànsit viari. La reducció dels nivells sonors és fruit de l’efectivitat de les polítiques de reducció de la contaminació acústica dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona, amb accions com ara la pacificació de carrers de vianants; el canvi de model en la mobilitat de la ciutat, on ha crescut el model de transport més sostenible que té menys incidència acústica, i l’ampliació dels carrils 1 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 1 OBJECTIUS DEL TREBALL El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà, i de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll. D’aquesta manera, el treball ha de complir tot allò que s’especifica per als mapes estratègics de soroll en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n derivin. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del que són els mateixos nivells sonors, per ajudar a millorar la qualitat acústica amb què viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Per elaborar-lo s’ha utilitzat un programari de simulació acústica que compleix amb els mètodes recomanats a Europa, així com una aplicació SIG (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, i la seva consulta i representació gràfica. Amb aquestes eines s’ha dut a terme la simulació acústica dels focus sonors requerits per la normativa europea i amb influència a la ciutat: trànsit viari, trànsit ferroviari i tramvia, i indústria. S’ha completat amb simulacions d’altres focus sonors rellevants: oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, en patis i en carrers de vianants. Així doncs, la informació del soroll ambiental a la ciutat és més completa i facilita la diagnosi i la proposta de plans d’acció per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 2 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA REIAL DECRET 1513/2005, DE 16 DE DESEMBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A L’AVALUACIÓ I GESTIÓ DEL SOROLL AMBIENTAL Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll s’han tingut en compte tant les disposicions establertes en el plec de Aquest reial decret té per objecte l’avaluació i gestió del soroll ambiental, amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar els condicions tècniques com les normes de caràcter reglamentari i tècnic existents a diferents nivells. efectes nocius, incloent-hi les molèsties, derivats de l’exposició al soroll ambiental. Per a això, es desenvolupa el concepte 2.1 MARC NORMATIU de soroll ambiental, juntament amb els seus efectes i molèsties sobre la població, al costat d’una sèrie de mesures que permeten la consecució de l’objecte previst, com són l’elaboració de mapes estratègics de soroll, els plans d’acció i la A continuació es mostra la normativa aplicable en els àmbits europeu, estatal, autonòmic i municipal respectivament: informació a la població. 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA Respecte als mapes de soroll, s’estableix el següent: DIRECTIVA 2002/49/CE, DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, DE 25 DE JUNY DE 2002, SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ - La definició dels índexs de soroll (Lden, Ld, Le i Ln). DEL SOROLL AMBIENTAL - Els mètodes de càlcul dels índexs de soroll. - L’altura del punt d’avaluació dels índexs de soroll. En aquesta directiva s’estableix que els estats membres tenen l’obligació de designar les autoritats i entitats competents per - Els criteris de delimitació d’una aglomeració. elaborar els mapes de soroll i plans d’acció en aglomeracions de més de 100.000 habitants, i també que l’actualització - Els terminis per a l’elaboració de mapes de soroll. d’aquests mapes de soroll s’ha de fer cada cinc anys. En el nostre cas, l’Ajuntament de Barcelona és l’autoritat competent - Els requisits mínims sobre el cartografiat estratègic del soroll. per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat i el present Mapa estratègic de soroll correspon a l’actualització - La informació que s’ha de comunicar al Ministeri de Medi Ambient. requerida. - La informació que s’ha de lliurar a la Comissió Europea. En aquesta directiva es defineixen diversos conceptes d’aplicació que posteriorment han estat transcrits i desenvolupats en REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL la transposició de la directiva europea a la normativa estatal, si bé entre ells cal assenyalar que es preveu que després de la SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT I EMISSIONS ACÚSTIQUES I LA SEVA MODIFICACIÓ presentació del Mapa estratègic de soroll hi hagi un període d’un any per aprovar els plans d’acció corresponents, en els RECOLLIDA EN EL REIAL DECRET 1038/2012, DE 6 DE JULIOL, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 quals seran fonamentals les polítiques de gestió del soroll encaminades a reduir-lo i controlar-lo. D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ També s’identifiquen com a principals focus sonors per avaluar el soroll de trànsit viari, el soroll ferroviari i el soroll ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT ACÚSTICA I EMISSIONS ACÚSTIQUES industrial. En el cas del Mapa estratègic de soroll de Barcelona s’han ampliat aquests estudis incloent-hi altres focus sonors Aquesta normativa té com a finalitat principal completar el desenvolupament de la Llei del soroll, i estableix, entre altres que influeixen en el soroll urbà (oci, aglomeració de gent, patis amb activitat…). aspectes, els següents: D’altra banda, la directiva europea obliga els països membres a comunicar els resultats del Mapa estratègic de soroll al - Els objectius de qualitat acústica aplicables a àrees acústiques. públic amb la finalitat de fer transparent la informació acústica de la ciutat i donar compliment a la Directiva 2003/4/CE, de - Els índexs d’avaluació acústica aplicables. 28 de gener de 2003, relativa a l’accés públic de la informació ambiental. Per aquest motiu, a més de proporcionar la - Els valors límit d’emissió i immissió d’emissors acústics. informació obtinguda a les administracions corresponents, es farà una exposició pública del Mapa estratègic de soroll abans - Els procediments i mètodes d’avaluació de la contaminació acústica. d’aprovar-lo, i es presentarà aquesta informació al web de l’Ajuntament. 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL Aquesta llei té per objecte establir les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica que afecta la Aquesta llei és una transposició al dret intern de la directiva europea. Té per objecte regular la contaminació acústica per ciutadania i el medi ambient, i al mateix temps establir el règim d’intervenció administrativa d’aplicació en tot el territori de evitar, i si escau reduir, els danys que pugui provocar en la salut humana, els béns o el medi ambient. Catalunya adaptat a la normativa estatal. S’hi estableixen les directrius generals amb diverses finalitats, entre les quals hi ha les següents: S’hi estableix que els ajuntaments són els encarregats de desplegar les actuacions d’àmbit municipal, entre les quals hi ha - Atribuir competències per a l’elaboració, aprovació i revisió dels mapes de soroll i la corresponent informació al l’elaboració de mapes de soroll. públic. En el nostre cas, la competència recau en l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta llei es defineixen els objectius de qualitat acústica que cal aplicar a Catalunya, distingint diferents zones de - Determinar els casos en què s’han d’elaborar mapes de soroll. sensibilitat acústica (alta, moderada i baixa) i els seus valors límit d’immissió sonora en funció del focus sonor avaluat, així - Revisar i, si escau, modificar els mapes cada cinc anys a partir de la data en què s’aproven. com els criteris per declarar una zona com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de - Definir les finalitats i els continguts dels mapes. règim especial (ZARE). Així mateix, la Llei 37/2003 estableix que estan subjectes a les prescripcions de la llei tots els emissors acústics, ja siguin de També s’hi estableixen els criteris generals per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica. titularitat pública o privada, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics, excloent-hi les activitats domèstiques, els comportaments veïnals, les activitats militars i el soroll dins de l’activitat laboral. DECRET 176/2009, DE 10 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, I SE N’ADAPTEN ELS ANNEXOS S’hi indica que s’hauran d’establir uns objectius de qualitat acústica per al territori, i que les administracions públiques competents són les encarregades de promoure mesures per a la consecució d’aquests objectius. Aquestes mesures poden El Decret 176/2009 té per objecte la modificació i desenvolupament reglamentari de la Llei 16/2002. Es fonamenta en els ser tant preventives com correctores, i s’han de reflectir en un pla d’acció en matèria de contaminació acústica que afronti principis de prevenció, correcció i protecció, així com en els de col·laboració, conscienciació i informació, que alhora globalment el problema del soroll dins de l’àmbit d’estudi i estableixi les accions que cal executar per intentar complir els presideixen l’actuació pública en matèria de lluita contra la contaminació acústica. objectius de qualitat acústica en les zones en què se superin els límits de soroll, així com fer prevenció perquè en zones on ja Pel que fa als mapes de soroll, estableix que les entitats locals que constitueixin aglomeració han d’elaborar i aprovar, prèvia es compleixen no arribin a superar-se. informació pública de com a mínim un mes, mapes estratègics de soroll, i estableix que la revisió i modificació d’aquests També s’estableix que aquesta llei s’haurà de desenvolupar posteriorment. En el cas de mapes de soroll i objectius de mapes s’ha de fer cada cinc anys des de la seva aprovació inicial. Respecte als mapes de capacitat acústica, s’indica que s’hi qualitat acústica, s’ha desenvolupat posteriorment mitjançant el Reial decret 1513/2005 i el Reial decret 1367/2007. han d’establir els objectius de qualitat acústica en l’àmbit d’aplicació. El present decret modifica el Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica, i s’estableixen uns nous criteris i valors per a determinades zones de sensibilitat acústica. Aquesta classificació i valors han 3 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella estat lleugerament modificats en l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, per la qual cosa les zones de sensibilitat - En els patis interiors d’illa, patis de ventilació, patis de parcel·la i zones on no puguin accedir els vehicles, els objectius acústica i els seus valors límit d’immissió associats es presenten a l’apartat següent. de qualitat acústica són 60 dB en horari diürn i vespertí, i 50 dB en horari nocturn. 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ORDENANÇA DEL MEDI AMBIENT DE BARCELONA, DEL 2011, I LA SEVA MODIFICACIÓ MITJANÇANT EXPEDIENT NÚM. 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 13DJ078, PUBLICADA EN EL BOPB DE 28 D’ABRIL DE 2014 En l’elaboració del present treball també s’ha tingut en compte la següent documentació de referència: Aquesta normativa d’abast municipal té per objecte regular les mesures i els instruments dels quals disposa l’Ajuntament de - Recomanació de la Comissió de 6 d’agost de 2003 relativa a les orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals Barcelona per prevenir i corregir la contaminació acústica. revisats per al soroll industrial, procedent d’aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i les dades d’emissions Entre altres aspectes, disposa la gestió de les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i de les zones corresponents (2003/613/CE). acústiques de règim especial (ZARE). - Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise Exposure. 2a versió. 13 de gener de 2006. En l’Annex II.3 de l’ordenança s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a la planificació del territori i la preservació - ISO 9613-2: Attenuation of sound during propagation outdoors - Part 2: General method of calculation (primera o millora de la qualitat acústica. Són els següents: edició: 15 de desembre de 1996). Valors límit d’immissió en dB(A) - Mètode Francès de Previsió de Soroll en Carreteres (NMPB/XPS 31-133). - El mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” Zonificació acústica del territori Le (21.00 h - 23.00 Ln (23.00 h - 7.00 Ld (7.00 h - 21.00 h) (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació h) h) Territorial, 20 de novembre de 1996. Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 - ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60 - EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. - EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula - UNE-ISO 1996-2:2009 “Acústica - Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental - Part 2: Determinació dels següent: nivells de soroll ambiental”. - Directiva (UE) 2015/996 de la Comissió, de 19 de maig de 2015, per la qual s’estableixen mètodes comuns d’avaluació Valors límit d’immissió en dB(A) del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell (CNOSSOS - Common NOise Usos del sòl Ld (7.00 h - Le (21.00 h - Ln (23.00 h aSSessment methOdS). 21.00 h) 23.00 h) - 7.00 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres – – – (A1.1) Parcs d’especial protecció acústica 55 55 45 (A1.2) Parcs, jardins i platges 57 57 47 (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats o infraestructures de 65 65 55 transport existents (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent de (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de – – – transport, o altres equipaments públics que els reclamin Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. Notes: - En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents. - Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa estratègic de soroll vigent. - En les ZEPQA no es pot sobrepassar un valor límit d’immissió LAr de 50 dB(A) entre les 8.00 i les 21.00 hores ni un valor límit d’immissió LAr de 40 dB entre les 21.00 i les 8.00 hores. - En les ZARE s’hauran de complir els valors límit d’immissió reflectits al mapa de capacitat vigent. 4 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL La Directiva europea 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, transposada a l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, preveu la necessitat d’elaborar mapes estratègics de soroll en els municipis amb una població superior a 100.000 habitants. La finalitat dels MES és permetre l’avaluació global de l’exposició de la població a la contaminació acústica i la diagnosi dels nivells acústics, així com servir de punt de partida per elaborar plans d’acció. Barcelona, ciutat amb aproximadament 1.600.000 habitants, té, doncs, l’obligació d’elaborar el seu mapa estratègic de soroll corresponent i actualitzar-lo cada cinc anys. El marc legal vigent (europeu, estatal i autonòmic) estableix que l’Administració competent per a l’aprovació dels MES de les aglomeracions supramunicipals és la comunitat autònoma, en aquest cas la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona compon l’Aglomeració del Barcelonès I conjuntament amb Sant Adrià de Besòs. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona és el responsable d’elaborar el Mapa estratègic de soroll, el qual facilita les dades necessàries a la Generalitat de Catalunya perquè aquesta procedeixi a tramitar-lo i aprovar-lo. L’Ajuntament de Barcelona va més enllà del compliment legal, per la qual cosa ha considerat prioritari complementar els estudis requerits per la normativa per a l’elaboració dels MES amb altres estudis de detall. Les fonts de soroll analitzades, per tant, són eixos viaris i grans infraestructures viàries, trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, així com el soroll que es genera en parcs, carrers de vianants i patis interiors d’illa. L’objectiu que es persegueix és obtenir un millor coneixement acústic de la ciutat per definir accions que ajudin a reduir el soroll i, alhora, preservar les àrees amb bona qualitat ambiental. 5 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 4 ANTECEDENTS Es va observar que les principals fonts de soroll eren el trànsit viari, tant de dia com de nit, i en algunes zones determinades el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones en període de nit. 1990. Aquest any Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll fonamentat en mesuraments in situ de nivells sonors També es va comprovar que la majoria de les zones de la ciutat es trobaven dins d’un nivell sonor moderat, i que en els en el municipi. últims anys s’havien reduït les zones amb més nivell sonor i que havien augmentat les zones amb nivells acústics baixos. 1997. Aquest any es va elaborar un nou mapa de soroll a la ciutat amb l’objecte d’avaluar els canvis ocasionats en gran Quant a la població, la majoria es mantenia en una situació similar o havia millorat respecte a les dades del 2007. part per les modificacions urbanístiques i poblacionals degudes als Jocs Olímpics del 1992. El principal motiu de les queixes per soroll a la ciutat en els registres de la Guàrdia Urbana era a causa del soroll generat per En aquesta ocasió, es van dur a terme mesuraments in situ de curta durada (10 minuts) i de llarga durada (24 hores), tant en la concentració de persones a l’espai públic. període diürn com nocturn, amb l’objecte d’elaborar un mapa sonor per al període diürn i un altre per al període nocturn. A partir d’aquests resultats, l’Ajuntament va establir com a prioritari, dins del Pla per a la reducció de la contaminació Com a resultat es va obtenir el percentatge de superfície exposada a cada interval de nivells sonors, així com la longitud de acústica 2010-2020, treballar en els aspectes següents: vies exposades a cada interval de nivells sonors. - L’increment de l’espai per als vianants en totes les actuacions d’urbanització. Es van obtenir una sèrie de conclusions com ara les següents: - L’impuls de l’ús del vehicle elèctric i de la bici. - El control d’emissions de soroll en obres. - La principal font de soroll de la ciutat era el soroll del trànsit viari. - La realització d’una prova pilot per reduir el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a Ciutat Vella, - En el període de 7.00 a 22.00 hores el soroll era més elevat que de 22.00 a 7.00 hores, mentre que entre la 1.00 i les l’Eixample i Sarrià - Sant Gervasi. 4.00 hores era la franja en què el nivell sonor era més baix. - L’engegada d’una web de consulta oberta a tota la ciutadania. - La diferència de nivells sonors entre el dia i la nit no depenia del districte. - El soterrament de les vies de l’AVE a Sants. - L’amplària del carrer influïa en els nivells sonors (a igual emissió sonora, en els carrers estrets els nivells sonors eren més elevats que en els carrers amples). 2017. Actualment s’ha dut a terme una nova actualització del MES a la ciutat de Barcelona. - Els nivells sonors varien segons la distància a les fonts (nivells més alts a menor distància). La metodologia utilitzada per fer aquesta actualització ha variat respecte a actualitzacions anteriors, sobretot en els També es va determinar que les actuacions dutes a terme havien contribuït positivament a la ciutat, de manera que s’havien aspectes següents: reduït els nivells sonors respecte al mapa de soroll del 1990. De les actuacions, en destaquen les següents: la instal·lació de - S’han emprat un tractament de dades i una metodologia homogenis per a tots els districtes de la ciutat. paviments sonoreductors, la modernització del parc mòbil, l’augment dels carrers de vianants, la millora en la gestió del - S’han utilitzat mètodes de simulació reconeguts internacionalment mitjançant l’aplicació d’un programari de servei de neteja (amb vehicles menys sorollosos i optimització de les rutes de recollida de residus). simulació acústica. L’àmbit d’aplicació d’aquests mètodes de simulació ha comprès tots els focus sonors considerats tant en l’estudi general com en els estudis de detall (trànsit viari en tots els carrers, trànsit ferroviari i tramvia, soroll de vianants, parcs i patis interiors d’illa, etc.). Val a dir que els mapes corresponents als anys 1990 i 1997 es van elaborar segons metodologia pròpia, a manca de - S’ha fet un gran esforç per considerar un nombre més elevat de patis interiors d’illa. El 2012 es van considerar 78 l’existència de regulació nacional o internacional. En aquest sentit, l’Ajuntament va ser pioner. patis interiors d’illa en total al districte de Ciutat Vella, mentre que el 2017 se n’han considerat 279; això implica un 2006-2007. En aquests anys es va elaborar el primer mapa estratègic de soroll a Barcelona. increment de patis analitzats del 258%, cosa que permet fer una anàlisi més detallada. El MES es va efectuar amb metodologia diferent en dos grups de districtes. En cinc districtes (Ciutat Vella, Gràcia, Horta- Al llarg d’aquesta memòria s’explica amb més detall la metodologia seguida. Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) l’elaboració del mapa de soroll es va dur a terme gairebé en exclusiva mitjançant la realització de mesuraments in situ, i en cinc districtes més (l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià – Sant Gervasi i Sant Martí) l’actualització es va dur a terme utilitzant mesuraments in situ i simulacions mitjançant programari acústic, sobretot a l’entorn de grans infraestructures viàries i en parcs. En aquests mapes de soroll es va calcular quanta era la població exposada a diversos rangs de nivells sonors en els períodes de dia, tarda, nit i 24 hores, així com el percentatge de longitud de vies exposat a cada interval dels diferents nivells sonors en aquests períodes horaris. Aquest càlcul de població exposada es va fer considerant, d’una banda, la població exposada directament a carrers (façana exterior) i, d’altra banda, la població que està exposada al soroll de l’interior d’illa. Es va obtenir el percentatge de població exposada a interior o exterior de façana principal calculant la mitjana per districte de la proporció entre el perímetre exterior i interior de les illes de cases. El resultat d’aquesta diagnosi també coincideix a concloure que l’aportació principal de soroll a la ciutat prové del trànsit viari. Respecte als mapes de soroll anteriors, es va comprovar que hi havia una disminució dels trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 70 i 80 dB(A), i que augmentaven els trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 60 i 70 dB(A), degut sobretot a canvis urbanístics i a la instal·lació de paviment sonoreductor. 2012. Aquest any es va portar a terme l’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Aquesta actualització va consistir principalment a fer nous mesuraments de nivells sonors als trams on s’havien produït canvis destacats de caire urbanístic, de mobilitat, etc., que van ser els següents: - Els trams en els quals s’havien fet canvis urbanístics significatius des de l’any 2007 (reurbanitzacions, zones per als vianants, carrers de zona 30, canvis d’usos, etc.). - Els trams amb variació de fonts de soroll (com ara zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, zones industrials, eixos comercials, ferrocarrils i trams amb intensitat de trànsit significatius). - Les àrees d’actuació marcades en el Pla de reducció de la contaminació acústica 2010-2020. 6 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS L’elaboració del MES de Barcelona 2017 s’ha dut a terme utilitzant un programari (software) de modelització acústica que té Per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’han dut a terme tant un estudi general com diversos en compte els mètodes de càlcul recomanats per la directiva europea. estudis de detall que complementen l’estudi general. També s’han fet mesuraments de nivells sonors in situ, els quals s’han utilitzat en uns casos per validar els resultats L’estudi general està associat al soroll de trànsit viari i s’ha elaborat mitjançant modelitzacions acústiques; s’hi han inclòs obtinguts de les modelitzacions, i en altres casos per caracteritzar determinats focus de soroll amb l’objecte de poder tots els carrers de Barcelona, així com les grans infraestructures viàries. alimentar el model. Els estudis de detall s’han aplicat per a determinats focus sonors o en zones concretes de la ciutat que tenen un interès 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL especial. L’objectiu d’aquests estudis és complementar l’estudi general i caracteritzar les diverses casuístiques del districte. Els estudis de detall elaborats han estat els següents: Els índexs de soroll utilitzats en l’elaboració i representació del MES de Barcelona han estat els que preveu la legislació - trànsit ferroviari i tramvies; catalana, la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009: - parcs; - Ld, índex de soroll en període dia. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - carrers de vianants; períodes dia d’un any. Horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - patis interiors d’illa; - Le, índex de soroll en període tarda. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - oci nocturn i aglomeració de persones; períodes tarda d’un any. Horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - zones amb condicions acústiques especials (la Rambla, platges, zones acústicament saturades, ZARE), i - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). - Ln, índex de soroll en període nit. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els períodes nit d’un any. Horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Lden, índex de soroll dia-tarda-nit. Aquest índex es determina al llarg d’un any, utilitzant els resultats de l’Ld, l’Le i 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS l’Ln mitjançant la fórmula següent: L’elaboració del Mapa estratègic de soroll, tant per a l’estudi general com per als estudis de detall, s’ha dut a terme en ( ) diverses fases combinant treball de camp amb modelitzacions acústiques. Nota: Segons la legislació catalana vigent, per al càlcul de l’Lden es considera un període tarda de 2 hores i un A l’apartat 7 s’indiquen, per a cadascun dels estudis, les diferents fases de desenvolupament desplegades fins a l’obtenció període dia de 14 hores. del Mapa estratègic de soroll corresponent a cada estudi. En l’avaluació d’aquests índexs de soroll en l’exterior d’edificis només s’ha considerat el soroll incident, és a dir, no s’ha 5.3.1 TREBALLS DE CAMP inclòs el so reflectit en el parament vertical. Com a complement al treball de modelització acústica, s’ha fet un ampli treball de camp. Els objectius principals d’aquest Els rangs de soroll en dB(A) utilitzats en la representació dels índexs Ld, Le, Ln i Lden en l’elaboració del Mapa estratègic de treball de camp han estat els següents: soroll de Barcelona han estat els següents: - Obtenir informació d’interès actualitzada per alimentar els models acústics de cadascun dels estudis elaborats (comptatges de vehicles, característiques del sòl, canvis urbanístics, variacions estacionals…). - Disposar d’informació per establir criteris de classificació i agrupació d’ítems en determinats estudis de detall. - Determinar in situ la realitat sonora de determinades zones o focus sonors i facilitar l’anàlisi de les modelitzacions. - Obtenir informació per validar posteriorment els resultats procedents de les modelitzacions acústiques de les diferents fonts de soroll considerades (comparativa entre els resultats de mesures in situ amb resultats de modelitzacions). Entre les diferents actuacions executades en el treball de camp, destaquen els mesuraments sonors, utilitzats no només en la validació de modelitzacions acústiques sinó també com a font d’informació per establir criteris de classificació i desenvolupament de diversos estudis específics. Cal destacar que, a diferència de mapes de soroll anteriors, alguns dels quals es van elaborar únicament a partir de les dades obtingudes en el treball de camp, el present treball s’ha realitzant mitjançant modelitzacions acústiques, i s’han utilitzat les dades de camp per a les finalitats indicades en aquest apartat. 5.3.2 MESURAMENTS SONORS Els mesuraments sonors els ha fet personal tècnic qualificat del Laboratori d’Acústica d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, utilitzant equips de mesura tipus 1. Els mesuraments –un total de 1.700 de curta durada i 75 de llarga durada a tota la ciutat de Barcelona– s’han complementat amb l’estudi de les dades de 155 equips de mesura que l’Ajuntament de Barcelona té situats en diferents punts d’interès. Als apartats posteriors es presenta informació d’aquests mesuraments. Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. 7 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ Centres educatius 15 La instrumentació de mesura utilitzada en el desenvolupament dels mesuraments in situ ha estat la següent: Hospitals 2 SONÒMETRES / ANALITZADORS SONORS Oci 59 Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Patis interiors 5 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2260 2131659 Zones especials 5 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 2690216 TOTAL 270 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 3000505 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011700 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011733 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011691 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011769 Sonòmetre 01dB SOLO 65317 Sonòmetre 01dB SOLO 11456 Sonòmetre 01dB SOLO 65903 Taula 3. Instruments de mesura. Nota: En el cas de les dades de llarga durada s’han utilitzat equips i micròfons d’intempèrie per dur a terme els mesuraments. CALIBRADORS/VERIFICADORS Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2656311 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2272197 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2575460 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015135 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015136 Calibrador/verificador RION NC-74 34478378 Calibrador/verificador RION NC-74 34478376 Taula 4. Calibradors/verificadors. Nota: Els equips de mesura utilitzats tenen en vigor el corresponent certificat de verificació periòdica que certifica el compliment de l’Ordre ministerial ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el control metrològic de l’estat dels instruments destinats al mesurament de so audible i dels calibradors acústics (BOE núm. 237, del dimecres 3 d’octubre de 2007). Complementàriament es van utilitzar cinc estacions de mesura de condicions ambientals per comprovar que en el moment Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Ciutat Vella (plànol núm. 4). dels mesuraments les condicions meteorològiques eren compatibles amb la realització de la mesura, així com altres tipus La metodologia i sistemàtica utilitzada per a la realització de mesuraments de curta durada s’han determinat en funció de d’accessoris com ara trípodes, cables, pantalles antivent, tauletes, etc. cadascun dels estudis duts a terme, i a l’apartat 5.3 s’indiquen les particularitats que s’han tingut en compte respecte a la 5.3.4 CRITERS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA sistemàtica general. Cal destacar que diversos mesuraments s’han efectuat amb l’equip de mesura situat en una posició fixa, i d’altres s’han realitzat desplaçant-se el tècnic o tècnica a una zona o recorregut d’interès per a l’estudi de detall. Per a cadascun dels estudis realitzats (estudi general i estudis de detall), a l’apartat 7 s’indiquen els criteris utilitzats en la selecció dels punts de mesura. La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: MESURES DE CURTA DURADA - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. Al districte de Ciutat Vella s’han dut a terme 274 mesures de curta durada. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb l’objecte d’identificar els horaris de mesura més apropiats. Focus sonor avaluat Punts de mesura d’Audiotec - Una vegada identificats els punts de mesura, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’ha Trànsit 38 desplaçat a la ubicació i ha procedit a fer el mesurament i la presa de dades d’interès de l’entorn d’aquest punt. Grans infraestructures 7 - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Parcs 8 - Les mesures realitzades en posicions fixes s’han obtingut col·locant l’equip de mesura sobre un trípode, a 1,5 metres Ferroviari i tramvia 1 d’altura. - Les mesures realitzades mitjançant track (un tècnic o tècnica que es desplaça amb l’equip en un recorregut durant la Vianants 134 mesura) s’han obtingut amb l’equip de mesura a 1,5 metres d’altura. 8 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella - En les mesures realitzades per avaluar un determinat focus sonor, s’ha procurat que en el punt de mesura no hi Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. hagués cap altre focus sonor que interferís o emmascarés el soroll avaluat. - En el cas de mesures de soroll de trànsit, s’ha intentat evitar la mesura en encreuaments. - Si la mesura s’ha efectuat a menys de 2 metres d’una façana, s’ha anotat aquest fet per aplicar-hi posteriorment les correccions oportunes. - Cap mesura s’ha fet a menys de 0,5 metres de façanes. - Les mesures s’han obtingut en continu durant un període de 15 minuts. - S’ha registrat simultàniament el Leq, L10 i L90 dB(A). - S’ha fet un recompte de vehicles durant el període de mesura. - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: o Controlar que les condicions de temperatura i humitat relativa fossin en tot moment compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura. o Controlar que la velocitat del vent durant la mesura fos igual o inferior a 5 m/s, que hi hagués absència de pluja i que les condicions meteorològiques representatives fossin normals. o Rebutjar o ressituar punts en els quals influïen sorolls aliens als que es volien avaluar. Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de Ciutat Vella (plànol núm. 4). La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb l’objecte d’identificar els dies de la setmana i els horaris més apropiats. Imatge 4. Mesura de curta durada. - En el cas de punts de mesura per avaluar el soroll d’oci, s’han efectuat mesuraments en dos períodes estacionals: estiu i hivern. MESURES DE LLARGA DURADA - Un cop identificats els punts de mesura i després d’organitzar la logística necessària per tenir-hi accés, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’hi ha desplaçat i ha procedit a col·locar l’equip de mesura. - Al districte de Ciutat Vella s’han seleccionat 21 punts on s’han fet mesures de llarga durada, d’almenys 72 hores. - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o - La informació d’aquestes mesures s’ha complementat amb les dades dels 13 equips de mesura que té ubicats verificador sonor. l’Ajuntament de Barcelona al districte de Ciutat Vella. - S’ha procurat que els punts de mesura estiguessin situats en una primera o segona planta d’una edificació, i amb el - El nombre de punts de mesura per focus sonor avaluat ha estat el següent: micròfon orientat cap al focus sonor que es volia estudiar. Punts de mesura de Punts de mesura d’Audiotec - Les mesures s’han efectuat en continu durant un període mínim de 72 hores. Focus sonor avaluat l’Ajuntament - Els registres de dades han estat cada 5 minuts. Trànsit – - S’han registrat simultàniament els paràmetres de mesura Leq, L10 i L90 dB(A). - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Grans infraestructures 1 - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: Oci 18 o Verificar, mitjançant informació meteorològica existent, que les condicions de temperatura i humitat Parcs 1 relativa durant el període d’avaluació fossin compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura, i també que no hi hagués hagut precipitacions ni velocitats del vent superiors a 5 m/s (en cas de donar-se Vianants 1 alguna d’aquestes circumstàncies, s’han descartat les dades relatives al període puntual en què han Subtotal 21 13 ocorregut). o Eliminar sorolls aliens a la font de soroll que es volia mesurar. TOTAL 34 9 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL Els paràmetres de càlcul que s’han tingut en compte per a l’elaboració del MES de Barcelona són els següents: - Tots els càlculs s’han efectuat considerant dues reflexions. - Les condicions meteorològiques utilitzades per al càlcul han estat les següents: o Temperatura mitjana anual: 15 °C. o Humitat relativa mitjana anual: 70%. - S’han considerat els següents percentatges de concurrència de condicions favorables a la propagació del so: o Període dia: 50%. o Període tarda: 75%. o Període nit: 100%. - L’àrea de càlcul s’ha situat a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl tenint en compte els criteris reflectits en la Directiva europea 2002/49/CE. - Els nivells de soroll ambiental s’han calculat amb un pas de malla de 2 x 2 metres. Imatge 6. Mesura de llarga durada. 5.4 MODELITZACIÓ Per a l’actualització del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i dels districtes que la componen s’han fet modelitzacions acústiques que implementen els mètodes d’avaluació per als índexs acústics recomanats en la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. El Mapa estratègic de soroll, a més de posar l’accent sobretot en el soroll procedent del trànsit rodat i, com a fonts secundàries, el trànsit ferroviari i els llocs d’activitat industrial, també cartografia l’impacte acústic d’altres emissors com ara l’oci o el comportament de les persones als àmbits per als vianants i als parcs, entre d’altres. En tots els casos la caracterització dels emissors acústics s’ha realitzat mitjançant modelització, de manera que siguin possibles la representació i l’anàlisi de cadascun dels focus de soroll per separat i la seva contribució al soroll ambiental total a la ciutat. 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. Un dels objectius de la Directiva 2002/49/CE és l’ús de mètodes comuns d’avaluació en tots els estats membres. - Addicionalment a l’àrea de càlcul a 4 metres del nivell del sòl, per a grans infraestructures viàries també s’ha usat una àrea de càlcul a 8 metres del nivell del sòl. Per això, en l’elaboració dels mapes de soroll s’utilitza un programari predictiu que inclou els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll - Els receptors en les façanes dels edificis s’han disposat a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de les industrial. Aquests mètodes són els següents: façanes. Soroll de trànsit rodat: mètode francès, NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB), esmentat a l’Arrêté du mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routières, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6, i a la norma francesa XPS 31-133. Soroll de ferrocarril: mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació Territorial, 20 de novembre de 1996. Soroll industrial i estudis específics amb fonts sonores no assimilables a trànsit rodat i ferrocarril: ISO 9613-2: “Acoustics - Attenuation of sound during propagation outdoors, Part 2: General method of calculation”. Per a l’aplicació del mètode establert en aquesta norma, es poden obtenir dades adequades sobre emissió de soroll (dades d’entrada) mitjançant mesuraments realitzats segons algun dels mètodes descrits en les normes següents: ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. Imatge 8. Exemple de receptors en façana. - Períodes de referència per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. 10 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT o Punts de cota de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de l’àmbit municipal com a topografia base. La Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll o Punts de cota de generació pròpia a partir d’arxius procedents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) ambiental, estableix en l’article 6 que per determinar l’Lden i l’Ln s’han de fer servir mètodes d’avaluació descrits en l’Annex (imatges Lidar - light detection and ranging o laser imaging detection and ranging), amb una resolució de 2 II, “Mètodes d’avaluació per als indicadors de soroll”. x 2 metres, per caracteritzar els entorns dels grans eixos de transport amb orografia complexa i augmentar El programari predictiu que s’ha utilitzat per a la realització de les simulacions associades al MES de Barcelona ha estat el grau de detall. CadnaA, el qual té en compte els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. CadnaA és una eina del paquet CADNA (Computer Aided Noise Abatement), desenvolupat per l’empresa Datakustik. Aquest programa està especialment optimitzat per donar solució als requisits establerts en la diferent normativa d’aplicació en l’actualitat. CadnaA és un programa per calcular i presentar nivells de soroll ambiental, així com per fer prediccions i assessorar en relació amb la contaminació acústica, que permet simular l’ambient acústic d’una zona determinada, una vegada caracteritzades les fonts i l’entorn. En les figures següents es mostren imatges de l’estructura de menús del programari, de l’edició de paràmetres i taules i d’algunes opcions de visualització i sortida de resultats. Imatge 10. Exemple 3D de relleu. - Ponts: s’ha generat una capa de ponts amb informació de longitud i altura a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. Imatge 9. Interfície de CadnaA. 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE El model base és el patró sobre el qual es fonamenten els estudis acústics de les diferents fonts de soroll que se simulen i que formen el MES. La informació que constitueix la cartografia base és la següent: - Model topogràfic: es genera un model digital del terreny que serveix com a base sobre la qual es defineix la resta d’elements cartogràfics. Per elaborar-lo s’han utilitzat dues fonts d’informació: Imatge 11. Exemple 3D de ponts. 11 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella - Edificis: s’ha partit tant del subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona com de la informació d’altura d’edificis proporcionats per Barcelona Regional. La cartografia d’edificis i patis s’ha elaborat mitjançant diversos processos manuals i automàtics amb ajuda d’eines SIG que han donat com a resultat un model que reflecteix la morfologia de les edificacions i que és compatible amb el programari de predicció acústica. Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. - Tipus de terreny: s’ha disposat d’un fitxer de capes d’informació geogràfica amb els usos predominants del sòl. La - Pantalles acústiques i talussos: s’ha generat una capa de barreres i obstacles amb informació de longitud i alçària a capa proporcionada contenia les cobertes del sòl del 2009, amb un grau de nivell 3. Amb aquesta informació s’ha partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. creat una capa amb les diferents absorcions acústiques del terreny segons el seu ús i característiques. L’escala d’absorció varia entre 0 i 1, en què el 0 correspon a terrenys totalment reflectors i l’1 a terrenys totalment absorbents. Absorció Tipus de sòl / usos associats Aeroports Mar Autopistes i autovies Platges Basses agrícoles Rius Basses urbanes Roquissars 0 Carreteres Urbanitzat residencial compacte Embassaments Urbanitzat residencial lax Granges Vies de ferrocarril Hivernacles Zones industrials i comercials Lleres naturals Zones portuàries Cementiris Sòls nus urbans Grans vies i zones d’aparcament Zones d’esport i lleure (excepte càmpings i 0,3 Llacs i llacunes continentals camps de golf) Sòls nus forestals Zones d’extracció minera Camps de golf Zones verdes urbanes 0,7 Vinyes Zones verdes viàries Boscos clars (no de ribera) Matollars Boscos densos (no de ribera) Matollars - boscos tallats arreu Boscos densos de ribera Plantacions de coníferes no autòctones 1 Boscos en franges de protecció Plantacions de plàtans Conreus abandonats - prats Prats i herbassars Conreus herbacis (no arrossars) Prats i herbassars - boscos tallats arreu Conreus llenyosos (no vinyes) Vegetació d’aiguamolls litorals Imatge 13. Exemple 3D de talussos. Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. 12 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Imatge 15. Tipus de terreny 2D. A la figura següent es mostra una imatge de la cartografia base completa: Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. 13 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS Els resultats d’un MES es representen en gran manera mitjançant informació gràfica, que facilita la interpretació i l’anàlisi d’una manera ràpida i intuïtiva de la situació acústica d’un àmbit determinat. En el cas del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i de cadascun dels seus districtes, la visualització de la informació gràfica que es presenta per a cada tipus d’estudi i per a cada indicador de soroll és dels tres tipus següents: Imatge 19. Exemple d’elements cartogràfics. - mapes de corbes isòfones; - Codificació de plànols: la compondran una o dues xifres amb el tipus d’estudi i una lletra correlativa per als períodes - mapes d’exposició al soroll en façana, i horaris. (Exemple: mapa d’isòfones de trànsit de dia: plànol 6.a.) - mapes de trams. - Indicadors per representar: en totes les col·leccions de mapes es representen els indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. Per facilitar la visualització i interpretació de la documentació gràfica, la informació s’ha estandarditzat tal com s’indica tot seguit: 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES - Escala de treball: les diferents col·leccions de mapes del districte de Ciutat Vella s’han representat a escala 1:9.000. La forma més habitual de representar els nivells de soroll ambiental en un determinat àmbit és mitjançant la utilització de - Orientació de plànols: Al districte de Ciutat Vella s’ha utilitzat una orientació de -44,5° respecte al nord per facilitar- mapes de nivells sonors, també anomenats mapes de corbes isòfones. Aquesta representació gràfica simbolitza, per a un ne la lectura. determinat indicador acústic, els nivells de soroll a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl. En els mapes estratègics de soroll es representen els diferents indicadors acústics en rangs de 5 en 5 dB(A), assignant un color determinat a cada rang. La manera de representar el soroll en els mapes de nivells sonors és mitjançant corbes isòfones, que són línies que uneixen punts on els nivells de pressió sonora són iguals. Així doncs, mitjançant la representació de les diferents corbes isòfones que delimiten cada rang s’obtenen les àrees a les quals s’assigna el color identificatiu de cada rang. En el cas del MES de Barcelona i del districte de Ciutat Vella, la representació gràfica dels mapes de corbes isòfones s’elabora a partir de la interpolació dels nivells de soroll calculats en les malles de punts receptors. La densitat de punts receptors en la malla és de 2 x 2 metres. Cada punt receptor de la malla (més de 29.451.953 en el total de la ciutat) tindrà el valor acústic corresponent per a cada indicador. Imatge 20. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). Imatge 17. Orientació per als plànols del districte de Ciutat Vella. - Llegenda: els nivells sonors es representen en rangs de 5 dB(A), començant pels inferiors a 40 dB(A), entre 40 i 45 dB(A) i acabant pel rang de més de 80 dB(A). Imatge 18. Rangs acústics i colors assignats. - Per a la representació del tramer, les isòfones i el mapa d’exposició de façanes s’utilitza la mateixa escala de colors, però amb la simbologia corresponent. - També es representa la cartografia bàsica: edificis amb polígons en color gris i el límit dels barris amb una línia discontínua en color negre: 14 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA El coneixement dels nivells de soroll ambiental en les façanes dels edificis és una de les informacions més importants que aporten els mapes estratègics de soroll, perquè la poden utilitzar els projectistes i l’Administració per determinar el soroll ambiental a què està exposada la façana d’un edifici i, partint d’això, determinar l’aïllament acústic de què ha de disposar la façana per garantir la qualitat acústica a l’interior de l’edifici. Els mapes d’exposició al soroll en façana s’obtenen a partir de la informació acústica que es calcula en els punts receptors disposats a la façana amb ajuda del programari de predicció acústica, tal com es pot veure al primer edifici de la imatge següent. Cadascun dels receptors, disposats a 4 metres sobre el nivell del sòl, en les façanes exteriors i patis interiors de les edificacions, conté informació dels indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. La densitat dels punts receptors definida en el MES es defineix seguint les recomanacions del mètode comú per a l’avaluació del soroll CNOSSOS. Per obtenir els mapes de façanes s’ha utilitzat la metodologia següent:  S’ha partit de la capa d’edificis utilitzats en la simulació acústica, extraient les línies de façanes exteriors i les de patis interiors.  A cada línia de façana s’hi ha assignat el seu valor de referència cadastral i el codi de tram o pati associat. Això implica que un edifici pot tenir diferents façanes exteriors (edifici cantoner, a dos carrers, etc.) i una o cap façana Imatge 22. Tramer i receptors en façana. interior.  Les façanes amb codi de pati assignat seran les façanes interiors; la resta, les façanes exteriors. En les imatges anteriors s’aprecia la correspondència dels receptors en façana amb cadascun dels trams als quals està més  A partir de la capa de receptors resultant de la simulació acústica, s’ha associat cada receptor a la seva façana exposat, que després del procés comentat genera els valors mitjans per a cada focus i per a cadascun dels trams. corresponent. Per tant, cada façana queda associada a un o més receptors de soroll.  El criteri per assignar els nivells de soroll a una façana és el de representar el nivell més desfavorable dels receptors En el cas de construcció de noves edificacions, aquesta informació la poden utilitzar els projectistes i les administracions per que estiguin associats a aquesta façana. Per tant, s’ha agafat com a barem el valor del soroll total del període Lden. obtenir l’Ld que s’utilitza per als càlculs del DB HR i determinar l’aïllament acústic necessari en les façanes dels edificis. Aquell receptor de la façana que tingui aquest nivell més alt serà el representatiu de la façana. Així doncs, en l’actualització del tramer s’ha fet servir una metodologia similar a la utilitzada en el mapa anterior: a cada eix del tramer s’hi assigna un valor acústic per a cada indicador, que es calcula a partir dels valors dels receptors propers al A partir d’aquest receptor associat a cada façana obtenim els nivells de soroll per a cada font i període horari. tram. Això permet poder comparar i analitzar les dades associades als trams. En concret, en aquesta memòria s’avaluen les variables acústiques que s’indiquen a continuació, així com es fa una comparativa d’aquestes variables amb mapes anteriors: - Evolució de la longitud de les vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució dels trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Imatge 21. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS Els mapes de trams són una forma de representar el soroll ambiental mitjançant línies en l’eix de les vies, acolorides segons el nivell de soroll que s’estima a partir de la informació obtinguda dels nivells sonors en les façanes dels edificis existents en els laterals de l’eix viari. En aquest estudi s’ha pretès executar el procés de creació del tramer amb el màxim detall possible, per la qual cosa primerament es va procedir a dividir els receptors de cada façana en funció de l’eix al qual estiguessin més exposats, és a dir, determinar quin tram correspon a cadascun dels receptors col·locats en totes les façanes de la ciutat. Una vegada feta aquesta tasca, es va procedir a calcular les mitjanes logarítmiques de cadascun dels estudis elaborats, és a dir, tenir un valor per tram per a cada focus de soroll (per a vianants, trànsit, oci…). Es va obtenir un valor per tram, que es correspon amb el valor mitjà de tots els receptors que se li han assignat, per a cada focus sonor (trànsit viari, trànsit ferroviari, oci, etc.). Aquest procediment també s’ha utilitzat per aconseguir el soroll total que engloba tots els focus sonors. 15 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL - Tramer 2012 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Tramer 2009 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. En aquest apartat es descriu la metodologia d’elaboració dels diferents estudis que integren el Mapa estratègic de soroll de - Documents associats amb els MES anteriors (2009 i 2012), facilitats per l’Ajuntament. Barcelona, tant l’estudi general vinculat al trànsit rodat com els estudis de detall vinculats a altres focus sonors d’influència a - Estadístiques generades per l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). la ciutat. - MES Port. Departament de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions. Oficina de Explotació y Planificació Portuària. 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ - Àrees de soroll de la Diputació de Barcelona, carreteres. Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures. - Àrees de soroll de la Generalitat, carreteres. Servei d’Avaluació i Seguiment de Projectes de la Generalitat de Encara que en cada estudi s’especifiquen les fonts d’informació utilitzades per elaborar-lo, amb caràcter general s’han Catalunya. emprat les següents per confeccionar el MES de Barcelona 2017: - Àrees de soroll del ministeri, carreteres. Subdirecció General d’Explotació, Direcció General de Carreteres. - Cartografia base d’aquesta memòria. - Àrees de soroll d’Adif, trens. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital en format SHP facilitada pel Departament d’Estratègia de la - Àrees de soroll de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, trens. Mobilitat. - MES d’altres administracions (Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, etc.). - Punts d’aforament 2016 facilitats pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat. - Model topogràfic: se n’han utilitzat dos, les cotes de l’ICGC i les cotes de generació pròpia a través d’arxius 7.2 ESTUDI GENERAL procedents de l’IGN. L’estudi general inclou els focus sonors següents: - Edificis: subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona proporcionat per Barcelona Regional. - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - soroll de trànsit en eixos viaris que no s’hagin considerat com a grans infraestructures viàries, és a dir, eixos viaris o - Tipus de terreny: fitxer de capa d’informació geogràfica proporcionat, mapa de cobertes del sòl del 2009. A partir del carrers; grau de detall del nivell 3, s’han classificat els diferents tipus de terreny en quatre categories: absorbent, reflector, i - grans infraestructures viàries, i dues categories mixtes. - eixos viaris i grans infraestructures (considerant els dos focus sonors anteriors). - Informació meteorològica estàndard indicada per l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i En la modelització del trànsit rodat s’han considerat tots aquells trams de carrer amb una intensitat mitjana diària (IMD) de Control d’Obres. trànsit associat i que no han estat considerats com a grans infraestructures per part de l’Ajuntament. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de circulacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Dades de circulacions reals mitjanes setmanals 2016, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Distribucions horàries d’una setmana tipus del 2017, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia, proporcionades per TRAM, Generalitat de Catalunya. - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants i de coexistència (vehicles i vianants). - Relació de patis interiors d’illa en format digital SHP proporcionada per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica d’eixos comercials del MES anterior proporcionada per l’Ajuntament. - Informació de la campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017. - ZARE del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - ZEPQA del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - Llista d’hospitals indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets Imatge 23. Vies amb trànsit rodat. de Ciutadania, Participació i Transparència. - Llista de centres educatius indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Fonts d’informació - Tramer 2017 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat han estat les següents: 16 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. - Aforaments de l’Ajuntament. Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. En la modelització de grans infraestructures viàries s’han considerat tots aquells trams amb trànsit rodat considerats per - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament com a grans infraestructures, és ha dir, han de complir els criteris següents: tenir un flux de trànsit superior a l’Ajuntament. 30.000 vehicles diaris i mantenir continuïtat al llarg de diversos trams de carrer. - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Àrees de soroll aprovades per altres administracions (apartat 8.1). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha atribuït el repartiment percentual de volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% per a la tarda i 9,46% per a la nit. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de la ciutat amb trànsit rodat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats als trams de carrer que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts de la ciutat. Durant el desenvolupament d’aquest treball de camp s’han registrat dades d’interès per a la modelització del soroll de trànsit Imatge 24. Grans infraestructures. (comptatge de vehicles durant el període de mesura, tipus d’asfalt, velocitat, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat Fonts d’informació recomanat: NMPB/XPS 31-133. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures han estat les següents: - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de trànsit. - Aforaments del Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia - Comptatges in situ efectuats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. l’Ajuntament. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a l’estudi general de trànsit - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec a través de treball de camp in situ. rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Ciutat Vella, els quals es poden consultar en els plànols adjunts - Relació de grans infraestructures considerades per l’Ajuntament de Barcelona. a la present memòria de Ciutat Vella (plànols núm. 6.a, 6.b, 6.c i 6.d). - Mapes de soroll anteriors: MES 2012 i MES 2009. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 17 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES atribuït el repartiment percentual del volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% L’estudi d’eixos viaris i grans infraestructures viàries de manera conjunta és l’anàlisi integrada d’aquests dos estudis per a la tarda i 9,46% per a la nit. independents. La finalitat d’aquest estudi és obtenir una diagnosi de tot el trànsit viari a la ciutat. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de grans infraestructures de la ciutat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats a les grans infraestructures que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts corresponents a grans infraestructures de la ciutat, així com altres dades d’interès (comptatge de vehicles durant les mesures, velocitat, tipus d’asfalt, existència de túnel o trinxera, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat recomanat: NMPB/XPS 31-133. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aquests mesuraments s’han efectuat en trams no soterrats. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de grans infraestructures. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a grans infraestructures de trànsit rodat a 4 metres i 8 metres d’altura per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Ciutat Vella, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Ciutat Vella (plànols núm. 7.1.a, 7.1.b, 7.1.c i 7.1.d per a 4 metres d’altura, i plànols 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d per a 8 metres d’altura). Imatge 25. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. Fonts d’informació - Quant a les fonts d’informació per a aquest estudi, són les mateixes fonts que les utilitzades en l’estudi d’eixos viaris i en el de grans infraestructures viàries. Metodologia i fases d’elaboració d’estudi La metodologia emprada s’ha explicat en els punts anteriors (7.2.1 i 7.2.2), que es refereixen als estudis independents dels eixos viaris i grans infraestructures viàries. Els mapes de soroll corresponents a eixos viaris i grans infraestructures de trànsit rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Ciutat Vella, es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Ciutat Vella (plànols núm. 8.a, 8.b, 8.c i 8.d). 7.3 ESTUDIS DE DETALL En aquest apartat s’indica la metodologia utilitzada per a l’elaboració dels mapes de soroll de diversos estudis de detall que complementen l’estudi general per caracteritzar el soroll a la ciutat de Barcelona. Aquests estudis específics realitzats són els següents: - trànsit ferroviari i tramvies; - parcs; - carrers de vianants; - patis interiors d’illa; - oci nocturn i aglomeració de persones; - zones amb condicions acústiques especials (la Rambla, platges i ZARE), i - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). Al districte de Ciutat Vella no hi ha polígons industrials. Per tant, no s’ha fet un estudi de detall del soroll industrial. 18 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de mercaderies que passen pel districte de 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI I TRAMVIA Sants-Montjuïc a la Zona Franca, al Port de Barcelona i als voltants del riu Llobregat. o Línies d’Adif de Rodalies R1, R2, R3, R4 i R7, regionals R11, R12, R13, R14, R15 i R16 i alta velocitat En la modelització del trànsit ferroviari i tramvia, s’han considerat totes aquelles vies de circulació que transcorren en que circulen pels districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. superfície a la ciutat, considerant el trànsit ferroviari per a passatgers i mercaderies. o Línies de Ferrocarrils d’Adif de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca i al Port de Barcelona. - Com a base s’ha partit de la xarxa viària facilitada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - S’ha adaptat aquesta informació a l’escenari real (trams descoberts, desnivells, etc.). - S’ha creat una cartografia base tenint en compte túnels, desnivells i barreres acústiques. - S’ha alimentat el model tenint en compte la quantificació de circulacions proporcionades per les administracions competents, i s’ha establert una distribució d’aquestes per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris fixats en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Les dades de partida s’han adaptat als valors i a les característiques necessàries per alimentar el model segons els requisits del programari de càlcul, incloent-hi, entre d’altres: o intensitats; o velocitats mitjanes de la via; o característiques dels trens; o característiques de la via, talussos, pantalles acústiques. - El model de càlcul utilitzat per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, SRM II, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” i recomanat per la directiva europea. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pels trens i tramvies en determinats punts propers a la seva circulació. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de ferrocarrils i tramvia. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - També s’ha efectuat una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi Imatge 26. Línies de ferrocarril i tramvia. havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. Fonts d’informació - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a ferrocarrils i tramvies per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, al districte de Ciutat Vella, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present En el cas del ferrocarril i del tramvia, s’han considerat les fonts d’informació següents: memòria de Ciutat Vella (plànols núm. 9.a, 9.b, 9.c i 9.d). - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de Ferrocarrils de la Generalitat, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració d’estudi - En la modelització del trànsit ferroviari i de tramvia s’han pres en consideració únicament els trams en superfície a la ciutat de Barcelona, que han estat els següents: o Línies de tramvies T1, T2 i T3, al districte de les Corts, i línies de tramvies T4, T5 i T6 al districte de Sant Martí. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat S1, S2, S5, S6 i S7, que passen per Sarrià - Sant Gervasi. 19 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella esportives, pícnic o altre tipus d’activitats), intentant excloure les zones en les quals tenia influència significativa el 7.3.2 PARCS soroll de trànsit. L’estudi específic de parcs s’ha dut a terme considerant els parcs analitzats com a emissors sonors, és a dir, considerant el - Es va dur a terme un treball de camp corroborant in situ les zones on es generen nivells sonors més elevats per focus soroll que es genera en el seu interior procedent de públic i possibles activitats existents. sonors propis del parc (gent passejant, zones recreatives, etc.) i es van fer mesuraments de nivells sonors en aquestes zones mitjançant la metodologia de track, en la qual el tècnic o tècnica recorre una determinada zona i registra nivells sonors en continu amb l’equip de mesura amb l’objecte d’obtenir nivells sonors representatius de la zona, intentant evitar zones on el soroll de trànsit té influència. Aquests mesuraments es van fer en horaris en els quals hi havia activitat al parc, ja que molts dels parcs avaluats es tanquen en horari de tarda i nit. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - A partir de la informació obtinguda, es van establir els criteris per caracteritzar acústicament les diferents zones i recorreguts interns dels parcs, tant si s’hi havien dut a terme mesuraments de nivells sonors com si no, i en aquest últim cas es va extrapolar el nivell sonor assignat a zones de característiques acústiques semblants on sí que s’havien fet mesuraments sonors. - En la modelització del soroll a l’interior dels parcs s’ha utilitzat el mètode d’avaluació dels índexs de soroll recomanat per a la caracterització del soroll industrial (ISO 9613-2), que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representen els nivells de soroll de l’activitat que es produeix en cada parc. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de parcs. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll en parcs per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. Per la seva rellevància, el parc de la Ciutadella ha estat escollit per a l’estudi al districte de Ciutat Vella. Els resultats es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Ciutat Vella (plànols núm. 12.1.a, 12.1.b, 12.1.c i 12.1.d). Imatge 27. Parcs estudiats a tota la ciutat. Sobre la base d’aquest estudi, s’ha elaborat el Mapa estratègic de soroll de parcs. Aquest mapa de soroll específic de parcs s’ha integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona al costat de la simulació d’altres focus sonors que puguin tenir influència en aquests parcs, especialment el soroll de trànsit. Com a resultat final, en l’àmbit dels parcs seleccionats estarà representada la suma del soroll que es genera a l’interior del mateix parc per la seva activitat habitual i el soroll produït per altres focus sonors que són fora del parc. Fonts d’informació Per a la representació i delimitació dels parcs s’han considerat les fonts d’informació següents: - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Relació de parcs per analitzar consensuada amb l’Ajuntament. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per fer la modelització del soroll generat per l’activitat pròpia dels parcs s’exposa a continuació: - A partir de la informació dels usos del sòl de la ciutat i dels parcs indicats en el plec de condicions tècniques, es va fer una proposta inicial dels parcs que calia analitzar en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament de Barcelona l’àmbit definitiu del mapa de soroll de parcs partint de criteris de rellevància d’aquests parcs a la ciutat, així com d’afluència de públic i turistes. - Un cop identificats els parcs estudiats, es van analitzar les zones d’aquests parcs on es poden arribar a generar nivells sonors més elevats, tant pel soroll de la gent com pel soroll generat per altres focus sonors vinculats al parc (zones 20 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers en funció de diferents casuístiques trobades, que es recull a la 7.3.3 CARRERS DE VIANANTS taula següent: Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’han considerat tant els carrers de vianants com els eixos comercials en els quals la influència del soroll de trànsit és residual. Per a aquesta font de soroll només s’ha avaluat el període dia i el període tarda. Per al període nit s’ha considerat la possible existència d’oci nocturn i aglomeració de persones, i la seva avaluació està disponible en aquest apartat. Tipus Nivells dB(A) Característica Exemple Carrers amb trànsit de vianants residual Carrer del 1 < 45 Pare Secchi Carrers amb poc trànsit de vianants Carrer del 2 45-50 Taquígraf Garriga Carrers amb trànsit de vianants normal Carrer Major 3 50-55 de Sarrià Carrers amb trànsit de vianants moderat Carrer de 4 55-60 Verdi Carrers amb molt trànsit de vianants Carrer dels 5 > 60 Tallers Taula 8. Classificació de carrers de vianants. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant la zona en estudi i efectuant mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer), en els diferents tipus de carrers de vianants i eixos comercials seleccionats, de manera que es pogués caracteritzar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus, sobretot en horari dia. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - S’ha assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada tram de carrer de vianants o eix comercial dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a un dels tipus seleccionats. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores superficials. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada carrer de vianants i eix comercial s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. Imatge 28. Carrers de vianants. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de carrers de Fonts d’informació vianants i eixos comercials sense trànsit. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de carrers de vianants per als indicadors Ld i Le al districte de Ciutat Vella, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present - Cartografia base (apartat 5.4.4). memòria de Ciutat Vella (plànols núm. 11.a i 11.b). - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants o de coexistència de vianants i vehicles. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. 7.3.4 PATIS INTERIORS D’ILLA - Cartografia digital de l’Associació de Comerciants. - Àrees comercials de Barcelona (informació provinent del web de la Fundació Barcelona Comerç: L’estudi específic dels patis interiors d’illa s’ha elaborat considerant-los com a emissors acústics; és a dir, es té en compte el https://www.eixosbcn.org/cat_eixos_barcelona.html). soroll que es genera dins del parc procedent de la gent i les activitats que s’hi desenvolupen. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. A partir d’aquest estudi s’ha elaborat un mapa específic de soroll de patis interiors d’illa que tenen algun tipus d’activitat - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). (parc, pista esportiva, bars, etc.). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi En aquests patis interiors d’illa només s’ha dut a terme l’estudi en els períodes dia i tarda, i s’ha obtingut l’Ld i l’Le, La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de carrers de vianants ha estat la següent: respectivament. El fet de no haver realitzat l’estudi en període nit per obtenir l’Ln, ja que en aquest període les activitats cessen, implica que no s’hagi pogut calcular l’Lden per a aquest focus sonor. - S’ha fet una preselecció de tots els carrers de vianants o de coexistència de Barcelona. - S’ha fet una preselecció de tots els eixos comercials existents a Barcelona, en la qual s’ha fet una primera depuració per excloure’n aquells en els quals el soroll de trànsit pren més rellevància que el soroll degut a l’activitat comercial desenvolupada a la zona, ja que s’ha observat que en els eixos comercials localitzats en trams de carrer amb trànsit aquest soroll del trànsit emmascarava el soroll generat per les persones i l’activitat comercial a la zona. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams que calia incloure en aquest estudi. 21 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada pati d’illa s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Una vegada feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de patis interiors d’illa. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de patis interiors d’illa per als indicadors Ld i Le al districte de Ciutat Vella, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Ciutat Vella (plànols núm. 13.a i 13.b). Els patis interiors d’illa s’han classificat en diversos tipus, tal com recull la taula següent: Nivells dB(A) Tipus Característica Ld i Le 1 54,4 Patis d’illa amb jardí 2 57.7 Patis d’illa amb jardí i parc infantil Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes 3 59.7 esportives Patis d’illa amb activitats extraordinàries 4 58.1 (piscina, bars, etc.) 5 62.4 Patis d’illa amb col·legis Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o 6 54,4 aparcaments Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. Imatge 29. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. Els nivells sonors resultants d’aquest estudi dels patis interiors d’illa s’han integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). Fonts d’informació 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). Per a la representació i delimitació dels patis interiors d’illa s’han considerat les fonts d’informació següents: 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). - Cartografia base (apartat 5.4.4). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). - Cartografia digital de patis realitzada per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Estudi d’identificació i caracterització de patis interiors d’illa realitzat per Barcelona Regional. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia seguida per als patis interiors d’illa ha estat la següent: - A partir de la capa d’informació geogràfica de patis definitiva de tota la ciutat de Barcelona, es va fer una primera proposta de patis interiors d’illa. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els patis interiors d’illa que calia incorporar en l’àmbit d’estudi, seleccionant sobretot aquells en l’interior dels quals hi ha algun tipus d’activitat que potencialment pot arribar a ser sorollosa (parcs infantils, pistes esportives, col·legis, etc.). - S’ha fet una primera classificació de tipus de patis interiors d’illa en funció de diferents casuístiques. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant diversos patis i efectuant mesuraments sonors in situ per a cadascun dels tipus considerats. D’aquesta manera, s’ha pogut caracteritzar i assignar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus de patis interiors d’illa. Per fer aquesta caracterització també s’han tingut en compte els resultats de mesures de llarga durada tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament, així com l’estacionalitat del tipus de sorolls existents en ells (per exemple, en patis amb activitats vinculades a col·legis s’ha tingut en compte l’estacionalitat al llarg de l’any d’aquestes activitats). - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A). - S’ha obtingut i assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada pati d’illa dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a algun dels tipus seleccionats. 22 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 7.3.5 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES Tipus Descripció Exemple Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han considerat tant els trams de carrer i places on hi ha oci nocturn i aglomeració de persones, com els trams de carrer de moviment de gent entre diferents zones d’oci nocturn. En aquesta font de soroll Carrers de vianants o trànsit residual estrets, amb bars, Carrers dels Escudellers i de l’Arc només s’ha avaluat la nit. El dia i la tarda s’han considerat espais de vianants i la seva avaluació està disponible en l’estudi de 1 sense terrasses i molta gent al carrer tots els dies del Teatre detall de carrers de vianants. Carrers d’en Robador, de les Carrers de vianants o trànsit residual estrets, sense bars Sitges, de Flassaders, de la 2 o amb pocs bars, sense terrasses i amb gent passejant Lleona, de la Princesa, del Rec; plaça de George Orwell Carrer de Blai, rambla del Carrers de vianants amples amb terrasses o gent 3 Poblenou, passeig del Born, la passejant Rambla Places del Diamant, de la 4 Places amb algunes terrasses i activitat normal Revolució i del Nord Plaça del Sol, de la Vila de 5 Places amb moltes terrasses i molta activitat Gràcia, de la Virreina i Reial 6 Carrers amb trànsit i pocs bars o terrasses i trànsit Carrer de Santaló 7 Carrers amb trànsit, molts bars o terrasses i trànsit Carrer de Tuset Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les diverses zones en estudi, i fent mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer). Aquests mesuraments s’han realitzat en les mateixes zones, tant en temporada d’estiu com en temporada d’hivern, sobretot en cap de setmana. S’han fet mesuraments en diverses hores de la nit per caracteritzar la intensitat de l’oci nocturn: en hora punta (moment de més soroll) i en hora vall (moments en què les activitats ja havien tancat). També es van dur a terme mesuraments nocturns del soroll de fons existent en aquestes zones en dies feiners per determinar els nivells sonors en aquestes zones en absència de les activitats. - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A), i s’ha intentat evitar la influència del soroll de trànsit. - A partir d’aquesta informació, així com dels resultats de mesures de llarga durada (tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament), i de determinats criteris d’estacionalitat i Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. horaris setmanals i anuals vinculats al soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, s’ha caracteritzat i assignat el Fonts d’informació nivell sonor anual vinculat a cadascun dels tipus establerts. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Cadascun dels carrer i places dins de l’àmbit d’estudi de l’oci nocturn i aglomeració de persones s’ha assignat a un dels tipus establerts. En cas que existissin mesures de llarga durada, s’ha considerat el nivell sonor mesurat. - Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones considerades en el MES anterior. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores - Informes de campanyes de sensibilització d’oci nocturn i aglomeració de persones (exemple: campanya de superficials. sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017). - S’ha dut a terme la modelització acústica de tots els carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de - Informació subministrada per l’Ajuntament sobre horaris i estacionalitat de l’oci nocturn i aglomeració de persones. persones en funció dels nivells sonors mesurats o el tipus de carrer assignat. - Treball de camp en zones d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Una vegada efectuada la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents al soroll d’oci nocturn i Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi aglomeració de persones per a l’indicador Ln al districte de Ciutat Vella, el qual es pot consultar en el plànol adjunt a La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones ha estat la següent: la present memòria de Ciutat Vella (plànol núm. 14). - S’ha fet una preselecció de tots els carrers i places en els quals hi ha oci nocturn, aglomeració de persones a la via pública o moviment de persones entre zones amb oci nocturn. 7.3.6 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams de carrers i places que calia incloure en el Mapa Aquest estudi s’ha centrat en les següents zones amb condicions acústiques especials: estratègic de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot aquells que tenen influència en zones residencials. - zones amb saturació acústica, anomenades ZARE (zones acústiques de règim especial); - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de persones en - zones tranquil·les que gaudeixen de molt bona qualitat acústica, anomenades ZEPQA (zones d’especial protecció de funció de diferents casuístiques, tal com es recull a la taula següent: la qualitat acústica); - zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament (Montjuïc, Sagrada Família, Fòrum, etc.). Fonts d’informació 23 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: o Educació secundària de 12 a 16 anys. o Batxillerat de 16 a 18 anys. - ZARE existents a la ciutat. o Formació professional de grau mitjà de 16 a 18 anys. - ZEPQA existents a la ciutat. o Formació professional de grau superior de més de 18 anys. - Informes i estudis ja elaborats a les zones amb condicions acústiques especials. o Estudis universitaris. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. o Escoles internacionals (en aquest cas també s’especifica quins cicles imparteixen). - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). o Educació especial (en aquest cas no s’especifica quins cicles imparteixen, ja que solen incloure tots els rangs d’edats). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi Els receptors sensibles per a aquest districte estan indicats en l’apartat 11.7 de la present memòria. La metodologia utilitzada per a l’elaboració dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de zona acústica Fonts d’informació especial. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - ZARE: - Centres educatius: o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de ZARE (existents i potencials) amb l’objecte de o Capa d’informació geogràfica de centres educatius proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. determinar, d’una banda, si es compleixen els criteris per mantenir les ja existents i, de l’altra, veure si cal o Informació de centres educatius existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. ampliar-les o crear-ne de noves. o Mesuraments de curta durada a l’entorn de centres educatius. o S’han analitzat les dades dels equips de llarga durada col·locats per l’Ajuntament en aquestes ZARE. - Centres sanitaris: o A partir de l’anàlisi dels resultats registrats per aquests equips, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament sobre el o Capa d’informació geogràfica de centres sanitaris proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. manteniment de les ZARE existents, així com sobre possibles ampliacions d’aquestes ZARE. o Informació de centres sanitaris existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. - ZEPQA: o Mesuraments de curta durada a l’entorn d’hospitals. o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de les ZEPQA existents i de noves zones potencials amb l’objecte de determinar, pel que fa a les noves, si es compleixen els requisits per poder declarar-les ZEPQA i, Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi pel que fa a les existents, si poden continuar sent-ho. La metodologia utilitzada per a la realització dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de receptor sensible o S’han efectuat mesures tant de curta durada com de llarga durada a les potencials ZEPQA. avaluat. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. o S’han analitzat les dades obtingudes en aquestes mesures, juntament amb la informació resultant del mapa - Centres educatius: de soroll de la zona. o S’ha fet una selecció de centres educatius per estudiar, intentant distribuir la relació de centres educatius o A partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts en les mesures i del Mapa estratègic de soroll a la potencial objecte d’anàlisi d’una manera proporcional entre els diferents barris del districte i tipus d’ensenyament. ZEPQA, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament sobre la possible declaració de noves ZEPQA i el manteniment o S’han dut a terme mesuraments durant els moments d’entrada i sortida d’alumnes del centre, i d’altres en el de les ZEPQA existents. mateix punt en el moment en què els alumnes són a classe, intentant que els dos mesuraments fossin - Zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament: propers en el temps. o S’ha consensuat amb l’Ajuntament la relació de zones amb condicions acústiques especials que cal analitzar. o S’ha fet una comparativa del nivell sonor existent en tots dos moments. o S’ha recopilat informació i dades obtingudes durant els últims anys en aquests àmbits d’estudi. o En la capa d’informació geogràfica de centres educatius, a aquells on s’ha dut a terme aquesta anàlisi se’ls o S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les característiques i particularitats d’aquesta zona (activitats ha inclòs la informació obtinguda. associades, estacionalitat, horaris, etc.), i també s’han fet mesuraments sonors de curta durada per o També s’ha calculat el nivell sonor a l’exterior dels centres educatius a partir dels nivells dels mesuraments caracteritzar el soroll en aquestes zones generat pels focus sonors d’interès. obtinguts en façana del soroll total. o Com a resultat final d’aquest estudi, per a cada zona s’ha elaborat un apartat on es presenta la seva - Centres sanitaris: caracterització acústica. o S’ha fet una selecció d’hospitals per estudiar excloent-hi els CAP i les consultes i donant prioritat als hospitals o Les zones amb condicions acústiques especials seleccionades al districte de Ciutat Vella han estat les i les clíniques més rellevants. següents: o S’han efectuat mesuraments de curta durada a l’exterior d’aquests centres en punts representatius. La  platges, informació obtinguda s’ha inclòs en la capa d’informació geogràfica.  la Rambla, o S’ha calculat el nivell sonor a l’exterior d’aquests hospitals a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts  zona de saturació acústica, ZARE. en façana del soroll total. 7.3.7 RECEPTORS SENSIBLES Aquest estudi s’ha dut a terme a l’entorn de centres educatius i sanitaris: 7.3.8 SOROLL TOTAL - Receptors sensibles de l’àmbit sanitari: es consideren únicament en l’estudi els recintes hospitalaris i clíniques d’entitat, ja siguin de titularitat pública o privada, excloent-hi els centres ambulatoris i els d’atenció clínica per S’han elaborat mapes de soroll total per a cadascun dels indicadors de soroll considerats (Ld, Le, Ln i Lden). especialitats concretes. Si bé és cert que en molts d’aquests centres es practica la docència, s’ha donat més pes a la tasca sanitària. Aquests mapes de soroll són el resultat de sumar al mapa de soroll de l’estudi general (trànsit) els mapes de soroll dels estudis específics. - Centres educatius: es consideren els centres de formació reglada públics o privats dels tipus següents: o Educació infantil de 0 a 3 anys. Es pot obtenir informació més detallada dels estudis específics que contribueixen al mapa de soroll total en els apartats 10 i o Educació infantil de 3 a 6 anys. 11 d’aquesta memòria. o Educació primària de 6 a 12 anys. 24 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Els focus sonors considerats per a l’elaboració del mapa de soroll total han estat els que s’observen en el mapa següent: Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. 25 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA Amb ajuda del programari de predicció acústica es calculen, per a cada focus de soroll per separat, els valors dels índexs acústics Ld, Le, Ln i Lden en cadascun dels punts receptors. Finalment, es procedeix a estimar el soroll total en cada punt receptor a partir de la suma logarítmica de tots els emissors acústics considerats. La Directiva europea 2002/49/CE, la normativa estatal i la normativa autonòmica, amb la finalitat de diagnosticar el soroll que rep la població, requereixen determinar la població exposada a diferents rangs de soroll, per totes les fonts de soroll El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: obligatòries i per tots els indicadors de soroll. El MES incorpora l’estimació de la població exposada als diferents nivells de soroll i esdevé un instrument de planificació molt útil per a la gestió del soroll de la ciutat. S’incorporen a l’estudi les fonts de soroll obligatòries: el soroll total i el soroll industrial, d’infraestructures viàries i ferroviàries. També les fonts de soroll dels estudis de detall: oci nocturn i aglomeració Capa d’edificis del municipi de persones, parcs, patis i carrers de vianants. L’objecte és diagnosticar i actuar sobre els focus predominants de soroll a cada zona. El punt de partida per determinar la població exposada al soroll és la identificació en la cartografia base emprada per a l’elaboració del mapa d’edificis d’ús residencial. Aquestes edificacions estan vinculades a adreces postals amb població associada. D’aquesta manera s’aconsegueix assignar població a les edificacions. Procés d’identificació de patis interiors d’illa Després es calculen els nivells de soroll en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden i per a cada font de soroll. Finalment, amb la informació acústica i amb les dades de la població per edifici es calculen les estadístiques de població exposada per focus de soroll i per al soroll total. Generació de punts receptors en Per dur a terme tots aquests treballs, s’utilitza un programari de predicció de nivells sonors, un programa de sistemes façanes exposades (façanes exteriors d’informació geogràfica i un programari de fulls de càlcul. i patis) a 4 metres d’altura Seguidament es detalla la metodologia utilitzada per obtenir les estadístiques de població associades al MES. Trànsit d’eixos viaris 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA A partir d’IMD, malles d’alimentació Grans infraestructures Inicialment es disposa de la cartografia base generada, que inclou la capa tractada d’edificacions i la informació de l’alçària Trànsit ferroviari i tramvia de cada edifici. El contorn de cada edificació inclou tant les façanes exteriors, més exposades al soroll ambiental, com les façanes a patis interiors, en cas que n’hi hagi. Soroll industrial Per a l’estimació dels nivells sonors en façana es genera una capa de punts receptors en les façanes de les edificacions a 4 Oci nocturn i aglomeració de metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de la façana, seguint les recomanacions del mètode de càlcul de nivells Validació - Càlcul de nivells sonors per a cada persones sonors CNOSSOS (Common nOise aSSessment methOdS). En concret, s’ha considerat que les façanes de més de 2 metres mesures in indicador (Ld, Le, Ln i Lden) i per a Carrers de vianants tinguin almenys un receptor, i s’ha generat un receptor cada 5 metres de façana, de manera que es garanteix una densitat situ cada focus de soroll de punts receptors suficient perquè l’estimació de l’exposició al soroll de les façanes sigui òptima. Parcs La base cartogràfica utilitzada en les edificacions del municipi de Barcelona té 68.883 edificis, i el nombre total de receptors Patis interiors d’illa generats ha estat de 831.477. Càlcul de nivells sonors per al soroll Zones amb condicions total acústiques especials Imatge 33. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS El procés seguit per assignar les dades de població als edificis parteix, com en el cas anterior, de la capa tractada d’edificis de la cartografia base. També es disposa de la informació geolocalitzada de les adreces postals amb informació de la població associada a cada adreça. Mitjançant el tractament de la capa d’edificacions amb la capa d’adreces postals s’aconsegueix assignar a cada element la població que li correspon. Les adreces postals amb informació de població associada utilitzades en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll han estat 140.729, encara que només hi ha població empadronada en 99.255 edificacions. Imatge 32. Receptors en façana. 26 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS A partir de la disponibilitat de la població associada als edificis i dels receptors en façana, el següent procés és vincular cada element-edifici als receptors en façana que li corresponen mitjançant regles de proximitat. Una vegada coneguda la població que pertany a un edifici i els receptors en façana vinculats a l’edificació, es procedeix al repartiment de la població entre els receptors de façana. El criteri de repartiment adoptat, atès que les regles de generació de receptors es basa en una distribució homogènia de punts al llarg de les façanes, és dividir el total de població de l’edifici entre el nombre de receptors associats a l’element. És a dir, repartint la població proporcionalment a la longitud de la façana seguint el mètode CNOSSOS. Al final d’aquest procés s’aconsegueix que cadascun dels punts receptors de façana tingui associada, d’una banda, la informació acústica de cada font de soroll i del soroll total per a cadascun dels indicadors acústics considerats i, d’altra banda, la població que correspon al receptor. A continuació es detalla, per districte, la distribució de la població que dorm en façana interior (en pati) comparant-la amb la que dorm en façana exterior (en carrer). Districte % població exterior % població interior 1. Ciutat Vella 72,37% 27,63% 2. L’Eixample 55,40% 44,60% 3. Sants-Montjuïc 66,36% 33,64% 4. Les Corts 75,90% 24,10% Imatge 34. Exemple d’adreces postals. 5. Sarrià - Sant Gervasi 71,10% 28,90% 6. Gràcia 61,77% 38,23% El diagrama del procés seguit es presenta a continuació: 7. Horta-Guinardó 71,40% 28,60% 8. Nou Barris 75,71% 24,29% Població assignada a adreces postals 9. Sant Andreu 65,34% 34,66% 10. Sant Martí 71,63% 28,37% Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. Capa d’edificis del municipi Adreces postals A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. Vinculació dels edificis amb les adreces postals Població assignada a edificis Imatge 35. Procés del tractament de dades de la població. Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. 27 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Després, amb l’ajuda d’un programa SIG es calculen les estadístiques de població exposada partint de la informació acústica 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS i de la població associada a cada receptor. Aquestes estadístiques s’han realitzat a escala de ciutat, districte i barri. La metodologia de càlcul de població exposada que s’ha explicat en aquest capítol ha estat adaptada als criteris i les Per facilitar la lectura i interpretació de les estadístiques obtingudes, es classifiquen, per als quatre indicadors acústics (Ld, tendències europees actuals i difereix de la utilitzada en mapes estratègics de soroll anteriors. Aquesta adaptació ha suposat Le, Ln i Lden), en rangs de 5 dB(A), segons el criteri següent: un gran esforç per tenir un coneixement més ampli de la distribució real de les persones que viuen als habitatges, amb el < 40, 40-45, 45-50, 50-55, 55-60, 60-65, 65-70, 70-75, 75-80 i > 80 dB(A). suport d’enquestes, la qual cosa, sens dubte, ha redundat en la qualitat dels resultats obtinguts en el mapa estratègic del districte. El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: En mapes estratègics de soroll anteriors, la distribució de població en edificis amb patis interiors es va realitzar en funció dels perímetres de façana interior i exterior dels edificis al districte i considerant un nombre molt reduït de patis interiors, Població assignada a edificis Receptors a façana a 4 m on per a cada edifici s’assignava un percentatge de població exposada a zones exteriors i un altre percentatge de població assignats a edificis exposada a zones interiors. Actualment la distribució de població ha estat més detallada, ja que s’han tingut en compte les adreces postals on hi ha població empadronada, i posteriorment aquesta població s’ha distribuït a cada edifici d’acord amb les recomanacions CNOSSOS. Informació acústica (Ld, Le, Ln Segons aquesta nova metodologia, tant per al càlcul de l’actual Mapa estratègic de soroll com per a l’anàlisi dels nivells i Lden) de: d’exposició de població, s’ha tingut en compte la majoria dels patis interiors del districte i el nivell sonor existent en aquests Receptors a façana amb patis, així com la distribució de població a l’edifici orientada als patis, la qual cosa ha suposat un esforç d’identificació de informació de població Trànsit d’eixos viaris patis molt més gran que en els MES anteriors. Grans infraestructures El fet de considerar un nombre més elevat de patis interiors de 279, davant dels 78 del MES anterior) suposa una millora Trànsit ferroviari i tramvia molt significativa en la qualitat de les estadístiques associades a la població, perquè en la nova actualització la distribució de Receptors a façana amb la població en els habitatges s’acosta molt més a la realitat. Soroll industrial informació acústica i de La diferència en l’ús de metodologies per al càlcul de població exposada utilitzada en el MES actual fa que els resultats població Oci nocturn i aglomeració de obtinguts no siguin comparables amb els resultats obtinguts en els MES anteriors. persones En el procés d’elaboració del Mapa estratègic de soroll del municipi de Barcelona s’ha utilitzat una metodologia que adopta Carrers de vianants els avenços tecnològics en matèria d’acústica ambiental que hi ha hagut en els últims anys. La disponibilitat de noves eines Càlcul d’estadístiques de Parcs per a l’elaboració de mapes de soroll facilita i optimitza tant la generació i simulació dels models acústics com el posterior població afectada tractament gràfic i estadístic dels resultats. Tot això implica un avenç significatiu en la qualitat de les dades estadístiques que Patis interiors d’illa aporta el mapa. Zones amb condicions Els canvis metodològics aplicats en l’elaboració del nou Mapa estratègic de soroll suposen millores respecte a treballs acústiques especials anteriors en les línies següents: - Millores en el mètode general d’elaboració del mapa: l’anterior versió del MES es basava en una metodologia que combinava, per a la caracterització del soroll ambiental, mesuraments acústics en alguns àmbits del territori amb Estadístiques per a Ld, Le, Ln i simulacions en d’altres àmbits; en canvi, en la nova actualització del MES el soroll s’ha caracteritzat pel fet d’utilitzar Lden de cada focus: Estadístiques per a Ld, Le, Ln i en la totalitat del municipi els mètodes de càlcul recomanats per determinar els índexs de soroll. L’ús d’aquests Lden per al soroll total mètodes d’avaluació per als índexs de soroll mitjançant simulacions acústiques, les quals són validades amb Trànsit d’eixos viaris mesuraments in situ, homogeneïtza tant la metodologia usada com els resultats gràfics i estadístics associats al Mapa Grans infraestructures estratègic de soroll del districte. Trànsit ferroviari i tramvia - Millores en la cartografia base: la qualitat d’un mapa estratègic de soroll depèn en gran mesura de la base cartogràfica que s’utilitza en la generació del model digital del terreny i del seu tractament posterior. En el cas del Soroll industrial Àmbit de municipi ciutat MES de Barcelona, cal destacar els avenços següents: Oci nocturn i aglomeració de o Millores en la capa d’edificis: s’ha optimitzat la geometria exterior de les edificacions, la informació Àmbit de districte persones de la seva altura i la definició geomètrica dels patis interiors d’illa. Àmbit de barri o Millores en la identificació i caracterització de patis: identificació de més patis interiors d’illa, la qual Carrers de vianants cosa permet detectar més àrees amb bona qualitat acústica. També s’han considerat en l’actual Parcs Mapa estratègic de soroll els patis especials, és a dir, patis amb activitats (pistes esportives, Patis interiors d’illa col·legis, parcs infantils, etc.), els quals tenen especial influència en els nivells sonors existents durant el període d’activitat. Zones amb condicions acústiques especials o Millores en l’altimetria: s’han tractat específicament els entorns de les grans infraestructures de transport on hi ha desnivells significatius incrementant la densitat dels punts de cota per aconseguir una representació fidedigna dels àmbits. o Millores en la representació de pantalles i obstacles en el model digital del terreny. Imatge 37. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics. - Millores en la definició dels receptors de soroll tractats per a les modelitzacions: 28 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella o Malles de càlcul: s’han fet servir malles de punts receptors amb una resolució de 2 x 2 metres per caracteritzar els diferents focus de soroll. Aquesta elevada densitat de punts receptors optimitza la representació gràfica dels mapes de nivells sonors perquè es minimitzen els errors en la interpolació de les corbes isòfones. o Punts receptors en façana i en patis interiors d’illa: s’han utilitzat regles de distribució de receptors en façana i patis amb criteris d’elevada densitat de manera que es garanteixi que les envolupants de les edificacions estiguin ben caracteritzades des del punt de vista acústic. - Millores en la informació disponible addicional a les simulacions acústiques per tenir un millor coneixement dels emissors acústics i el seu impacte sobre l’entorn: mesuraments in situ de curta i de llarga durada. A l’hora d’interpretar les estadístiques de població, cal tenir en compte l’evolució en la metodologia utilitzada per a l’assignació dels nivells de soroll a la població. En els MES anteriors s’assignava la població en façana exterior i interior de manera proporcional al perímetre de façana exterior i interior de les edificacions de tot el districte. En el present MES es reparteix la població entre els receptors repartits homogèniament en el perímetre de la façana exterior i interior, amb la qual cosa s’obté més detall en els resultats. A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. 29 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ El districte limita a l’oest amb l’Eixample, a l’est amb el mar Mediterrani, al nord amb Sant Martí i al sud amb Sants- Montjuïc. El districte de Ciutat Vella es distribueix en quatre barris, els quals són els següents: Districte Barris El Raval El Gòtic 1. Ciutat La Barceloneta Vella Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Taula 12. Barris de Ciutat Vella. Urbanísticament aquest districte, en ser el nucli més antic de la ciutat, està format per carrers estrets i edificis de poca alçària. La major part dels carrers en aquest districte són per a vianants o tenen trànsit molt escàs. Actualment és un districte principalment residencial i en el qual es localitzen nombroses activitats hoteleres i d’oci de la ciutat. Imatge 38. Districte de Ciutat Vella El districte de Ciutat Vella està delimitat pel perímetre de la muralla de l’antiga ciutat i es correspon geogràficament amb el centre històric de Barcelona. Ocupa un territori de 449,4 hectàrees, i el 2016 tenia una població de 100.451 habitants i una densitat de 229,97 habitants per hectàrea. Ciutat Vella és el primer districte de Barcelona, l’embrió de la ciutat. Per tant, parlar de Ciutat Vella és parlar de la història de la ciutat des dels seus inicis. El districte limita a l’oest amb l’Eixample, a l’est amb el mar Mediterrani, al nord amb Sant Martí i al sud amb Sants-Montjuïc. Ciutat Vella està compost per quatre barris, cada un dels quals té una singularitat pròpia. Al sud hi trobem la Barceloneta, el barri mariner i el més jove del districte; a ponent, el Raval, un barri intercultural; al centre, el Gòtic, on va néixer la ciutat, i a llevant, l’extensió medieval amb el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Ciutat Vella és un districte que ho ofereix tot: cultura, patrimoni, història, veïnatge i entreteniment. Imatge 39. Barris de Ciutat Vella. 30 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ La densitat d’habitants respecte a la superfície del districte de Ciutat Vella i la seva correspondència amb la dada de la ciutat de Barcelona és la següent: La superfície del districte de Ciutat Vella i la seva relació amb la superfície total de la ciutat de Barcelona és la següent: Districte de Ciutat Ciutat de Barcelona Vella 2016 2016 2016 Densitat (hab. /ha) 229 157,5 Superfície (ha) 436,9 Densitat neta (hab./ha) 771,4 621,5 Superfície residencial (ha) 129,7 Taula 16. Densitat d’habitants del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Percentatge sobre la superfície 4,3% Nota: La densitat neta es correspon a la relació de la població respecte a les edificacions pròpiament dites, sense tenir en total de la ciutat de Barcelona compte zones enjardinades o altres àrees associades a àrees residencials; que sense que es consideren en el terme densitat. Taula 13. Superfície del districte de Ciutat Vella. S’observa que la densitat poblacional del districte de Ciutat Vella és superior a la mitjana de la ciutat de Barcelona. Imatge 40. Superfície (ha) de Ciutat Vella, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). La població del districte de Ciutat Vella i la seva relació amb la població total de la ciutat de Barcelona és la següent: 2016 Valors absoluts Percentatges (%) grup 0-15 anys 11.351 11,3 grup 16-64 anys 74.836 74,5 grup 65 anys i més 14.264 14,2 TOTAL 100.451 100 Taula 14. Població del districte de Ciutat Vella. Imatge 41. Població de Ciutat Vella, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). La variació de població del 2011 al 2016 ha estat la següent: 2011 2016 Variació 2011-2016 Valors Percentatge Valor Percentatge Valors Percentatge absoluts (%) absolut (%) absoluts (%) % grup 0-15 anys 11.758 11,3 11.351 11,3 -407 -0,4 % grup 16-64 anys 76.377 73,4 74.836 74,5 -1.541 -1,5 % grup 65 anys i més 15.921 15,3 14.264 14,2 -1.657 -1,6 TOTAL 104.056 100 100.451 100 -3.605 -3,5 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Ciutat Vella (http://www.bcn.cat/estadistica). Com es pot observar, la població ha disminuït lleugerament en aquests últims anys. 31 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES La distribució d’edificis amb habitatges al districte de Ciutat Vella (últimes dades publicades) és la següent: Al districte de Ciutat Vella coexisteix superfície de sòl d’ús residencial amb sòl d’ús industrial* de manera residual, i 2011 2011 (%) d’infraestructures i ús d’equipament. Edificis amb habitatges 5609 Variació 2011-2016 Edificis destinats principalment o exclusivament a 5462 habitatges 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) 1 planta 271 5 Superfície de sòl d’ús residencial 29,6% 29,7% 0,3 0,1 2 plantes 179 3 Superfície de sòl d’ús industrial i 15,5% 12,8% -17,4 -2,7 infraestructures* 3 plantes 206 4 Superfície de sòl d’ús d’equipament 11,8% 11,9% -0,8 -0,1 4 plantes 587 10 5 plantes 1491 26 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). 6 plantes 1776 32 En aquests últims anys la superfície de sòl destinada a ús industrial ha anat disminuint i, alhora, ha anat creixent la destinada 7 plantes 848 15 a ús residencial i oficines. 8 plantes 174 3 9 plantes 42 1 *En aquesta estadística s’ha considerat com a superfície industrial la superfície destinada a activitats tals com tallers, obradors, petites empreses manufactureres, etc. 10 plantes i més 35 1 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). Al districte de Ciutat Vella també hi ha superfície destinada a parcs urbans, així com superfície de zones amb prioritat de vianants. Es pot observar que hi ha una distribució variada en les diferents alçàries, més del 80% dels edificis tenen menys de set Variació 2011-2016 plantes. 20 11 20 16 Valor absolut Percentatge (%) Superfície de zones amb prioritat de La relació a Ciutat Vella d’edificis destinats principalment o exclusivament a habitatges respecte al total de la ciutat de 23,5 27,6 4 17,4 vianants (ha) Barcelona és la següent: Superfície de parcs urbans (ha) 37,2 37,3 0,1 0,3 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). En aquests últims anys s’ha incrementat considerablement (més d’un 17,4%) la superfície de zones amb prioritat de vianants. La comparativa del districte respecte a la ciutat de Barcelona, l’any 2016, és la següent: Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 25,7% Superfície de parcs urbans (ha) 6,4% Taula 19. Percentatge de superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 42. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Ciutat Vella enfront d’altres districtes (http://www.bcn.cat/estadistica). La variació del nombre de domicilis i la seva ocupació mitjana és la següent: Variació 2011-2016 Valor 2011 2016 Percentatge (%) absolut Nombre de domicilis 41.602 40.105 -1.497 -3,6 Ocupació mitjana (persones per 2,5 2,5 0 0,0 domicili) Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que ha disminuït lleugerament el nombre de domicilis i s’ha mantingut l’ocupació mitjana en aquests últims anys. 32 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella - Ronda del Litoral 9.4 MOBILITAT - Passeig de Colom - Via Laietana Al districte de Ciutat Vella el parc mòbil és de 43.076 vehicles. La seva distribució és la següent: - Avinguda del Paral·lel 2016 TOTAL 43.076 Turismes 21.094 Motos 11.706 Ciclomotors 3.760 Furgonetes 3.613 Camions 1.904 Altres vehicles 999 Taula 22. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 43. Vehicles a Ciutat Vella, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que el tipus de vehicle principal són els turismes. La proporció de turismes respecte a la ciutat de Barcelona és la següent: Imatge 45. Principals infraestructures del districte (Aranya 2016). Les dades de la IMD (intensitat mitjana diària) de les grans infraestructures viàries del districte de Ciutat Vella han estat les següents: Grans infraestructures viàries IMD 2016 Ronda del Litoral 110.000 Passeig de Colom 65.000 Via Laietana 35.000 Imatge 44. Turismes. Ciutat Vella 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica) Avinguda del Paral·lel 35.000 Taula 24. IMD de les grans infraestructures viàries del districte (Aranya de trànsit). El nombre de vehicles per cada mil habitants és el següent: També hi ha altres vies de comunicació principals dins del districte, entre les quals destaquen les següents: la ronda de Sant Pau, el carrer de la Riera Alta, el carrer de Maria Aurèlia Capmany, el carrer de l’Hospital i la rambla del Raval, per on circula Variació 2011-2016 la major part del trànsit del districte. Valor Percentatge 2011 2016 absolut (%) Altres vies principals IMD 2016 Turismes / 1.000 hab. 242 211 -31 -12,8 Ronda de la Universitat 32.000 Motos i ciclomotors / 1.000 hab. 176 155 -21 -11,9 Passeig de Lluís Companys 30.000 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). Carrer de Fontanella 20.000 Ronda de Sant Pere 15.000 Aquests últims anys el nombre de vehicles ha descendit lleugerament, si bé en un percentatge molt petit. Carrer de Trafalgar 15.000 Al districte de Ciutat Vella es localitzen diverses infraestructures de la ciutat de Barcelona: 33 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Taula 25. IMD de les vies de comunicació principals del districte (Aranya de trànsit).  Autobús metropolità: al districte de Ciutat Vella hi ha diverses línies d’autobusos urbans que passen per diferents A Ciutat Vella també hi ha diversos mitjans de transport públic, entre els quals destaquen els següents: vies del districte. Hi ha una xarxa ortogonal, línies convencionals i autobús del barri.  Metro: hi ha quatre línies de metro que travessen de manera subterrània el districte de Ciutat Vella: o Línia 1: Hospital de Bellvitge - Fondo: travessa el districte en diagonal seguint el traçat de la gran via de les Corts Catalanes, la ronda de la Universitat i la ronda de Sant Pere. o Línia 2: Paral·lel - Badalona Pompeu Fabra: circula pel districte de manera paral·lela, per trams, a la ronda de Sant Pau, la ronda de Sant Antoni i la gran via de les Corts Catalanes. o Línia 3: Zona Universitària - Trinitat Nova: segueix la mateixa trajectòria que el passeig de Gràcia fins a la plaça de Catalunya, des de la qual segueix el recorregut de la Rambla. A la plaça de les Drassanes continua per l’avinguda del Paral·lel. o Línia 4: La Pau - Trinitat Nova: des de la plaça de Catalunya segueix per la via Laietana. Imatge 46. Distribució de les línies de metro al districte de Ciutat Vella (https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/mapa/metro). Imatge 48. Distribució de les línies d’autobús al districte de Ciutat Vella (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies).  Tramvia o T4: Ciutadella/Vila Olímpica - Estació de Sant Adrià: si bé no travessa el districte, està situat al nord-est i 9.5 ACTIVITATS connecta amb el districte de Sant Martí. Al districte de Ciutat Vella hi ha superfície destinada a diversos tipus d’activitats, entre les quals predominen les activitats comercials, les oficines, els serveis de turisme i hoteleria. La seva distribució i la variació que ha experimentat aquests últims anys és la següent: Variació 2011-2016 Variació de la 2011 2016 Valor absolut superfície (%) Superfície cadas tral destinada 2 3.317.494,0 3.341.581,0 24.087 0,7 a activitats (m ) Estructura per usos: Comerç 19,4% 19,7% 0,3% 1,5 Indústria 13,9% 13,0% -0,9% -6,5 Oficines 21,9% 21,8% -0,1% -0,5 Ensenyament 10,6% 11,3% 0,7% 6,6 Sanitat 2,0% 2,2% 0,2% 10,0 Imatge 47. Distribució de les línies de tramvia al districte de Ciutat Vella (http://www.tram.cat/). Turisme i hoteleria 19,7% 19,2% -0,5% -2,5 Esportiu 1,3% 1,6% 0,3% 23,1 Espectacles 2,3% 2,7% 0,4% 17,4  Ferrocarril: les línies de Rodalies R2, R13, R14, R15 i R16 tenen el seu origen a l’estació de França, i després circulen Altres 9,0% 8,5% -0,5% -5,6 entre el passeig de Circumval·lació i el carrer del Doctor Aiguader; a continuació, se soterren un cop entren al districte de Sant Martí. Taula 26. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). 34 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella S’observa que entre el 2011 i el 2016 la superfície destinada a activitats s’ha incrementat tan sols un 0,7 %, si bé la superfície destinada a indústria ha disminuït un 6,5%, a més de la reducció de superfície d’oficines, turisme i hostaleria i altres usos. Aquest fet reflecteix que, encara que la superfície del districte s’hagi reduït en aquests usos, s’han incrementat paral·lelament altres tipus d’usos destinats a diversos tipus d’activitats. Variació 2011-2016 Al districte de Ciutat Vella el nombre d’establiments i places destinades a turisme és el següent: 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) Nombre d’escoles bresso l i llars públiques 7 7 0 0,0 Variació 2011-2015 Nombre d’escoles públiques d’infantil i primària 11 11 0 0,0 Valor Percentatge 2011 2015 absolut (%) Nombre d’instituts de secundària i de cicles 8 9 1 12,5 formatius públics Nombre d’establiments hotelers, 201 215 14 7,0 hotels apartament i pensions Centres privats concertats (infantil, primària i 16 13 -3 -18,8 secundària) Nombre de places d’hotels, hotels 18.575 20.663 2.088 11,2 apartament i pensions Taula 29. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). Nombre de places d’habitatges d’ús 3.096 (2016) turístic A Ciutat Vella també hi ha la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), així com diverses biblioteques. Taula 27. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). Al districte de Ciutat Vella també hi ha diversos centres sanitaris: S’observa un increment d’un 7% en aquests últims anys del nombre d’establiments hotelers destinats a l’allotjament de turistes, així com l’existència d’un nombre elevat de places d’habitatges d’ús turístic (una mica més de 3.000). 2016 Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Nombre d’hospitals 2 Nombre d’establiments hotelers, hotels apartament i pensions 31,7% Nombre de clíniques 1 Nombre de places d’hotels, hotels apartament i pensions 28,3% Nombre de CAP 5 Superfície cadastral destinada a activitats 9,2% Taula 30. Nombre de centres hospitalaris i d’atenció sanitària. Taula 28. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). 9.6 FONTS DE SOROLL La principal font de soroll al districte de Ciutat Vella és el soroll de trànsit, sobretot a l’entorn de les vies principals d’accés i de connexió de la ciutat que s’ha esmentat en apartats anteriors. Al districte de Ciutat Vella també hi ha activitats comercials i de serveis, així com petit comerç concentrat principalment a l’entorn de mercats i carrers de vianants, la qual cosa implica que en aquests carrers de vianants s’incrementen els nivells sonors, sobretot en horari dia. Als carrers amb comerç però també amb trànsit, aquest últim emmascara el soroll dels vianants i d’activitats comercials. Al districte de Ciutat Vella hi ha diverses zones on l’oci nocturn i l’aglomeració de persones prenen especial importància. És en aquestes zones i els carrers de vianants que les connecten on el nivell sonor es veu incrementat gairebé tots els dies de l’any. En aquest districte també hi ha la Rambla, amb una gran concentració de turistes, una ZARE (zona acústica de règim especial formada per activitats d’oci), així com altres zones (platges) on, en determinats períodes estacionals, sobretot a l’estiu, el soroll ambiental es veu incrementat. Imatge 49. Centres sanitaris a Ciutat Vella, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL Es consideren àrees o punts sensibles al soroll les zones on es requereix una especial protecció contra el soroll, com ara centres educatius i sanitaris. Al districte de Ciutat Vella hi ha diversos centres educatius. A continuació se n’indica la distribució, així com la seva variació entre el 2011 i el 2016: 35 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix: L’estudi general del Mapa estratègic de soroll representa el soroll associat al trànsit viari, que és l’emissor acústic predominant al districte de Ciutat Vella. La metodologia utilitzada en l’elaboració del mapa, basada en simulacions acústiques, permet la representació i l’estudi de cada focus de soroll per separat (en aquest cas, el soroll a causa del trànsit rodat). A més, amb la tecnologia emprada es pot representar el soroll ambiental d’un determinat conjunt de vies i la composició del soroll de diferents grups de carrers, la qual cosa facilita un diagnòstic i una anàlisi dels resultats més eficaç. Per a l’estudi general els resultats es representen de la manera següent: - estudi de trànsit rodat en les grans infraestructures viàries del districte; - estudi de trànsit rodat en els eixos viaris del districte, excloses les grans infraestructures viàries, i - suma dels estudis de trànsit rodat en tots els eixos viaris, incloses les grans infraestructures viàries. El districte de Ciutat Vella, que comprèn el centre històric de la ciutat, és el tercer districte amb més densitat demogràfica del municipi, i concentra gran part de l’activitat turística, comercial i d’oci de la ciutat. Malgrat que al districte hi ha infraestructures de transport viari importants, la morfologia de Ciutat Vella es caracteritza pels carrers estrets de traçat irregular, característics de l’urbanisme medieval. El districte és, juntament amb el de Gràcia, el que té menys volum de trànsit i el que té una xarxa viària més curta. 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES Aquest estudi avalua l’impacte acústic dels grans eixos viaris que travessen el districte de Ciutat Vella. L’anàlisi acústica s’ha realitzat tant a 4 metres sobre el nivell del sòl com a una altura de 8 metres, que equivaldria a l’altura dels forjats en segona planta dels habitatges. Les vies incloses en aquest estudi han estat les següents: - Via Laietana - Avinguda del Marquès de l’Argentera - Avinguda del Paral·lel - Carrer del Doctor Aiguader - Passeig de Josep Carner - Ronda del Litoral Imatge 50. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de Ciutat Vella. - Passeig de Colom - Avinguda del Litoral - Passeig d’Isabel II Les grans infraestructures viàries del districte es caracteritzen pel fet de suportar altes intensitats de trànsit, amb el consegüent impacte sobre el soroll ambiental. Destaca la ronda del Litoral, amb les vies connexes, amb intensitats mitjanes diàries superiors als 150.000 vehicles, i el passeig de Colom, amb prop de 100.000 vehicles diaris. Altres grans eixos viaris, com els trams de la via Laietana i de l’avinguda del Paral·lel, superen els 30.000 vehicles al dia. Els nivells de soroll ambiental que afecten els habitatges i les edificacions properes a aquestes infraestructures depenen en gran part de factors com la distància de la calçada a les façanes de les edificacions i el perfil longitudinal i transversal de l’entorn de les vies i dels edificis propers. La major part de les grans infraestructures que hi ha al districte es caracteritzen pel fet de ser vies de gran amplària i calçades de diversos carrils. La ronda del Litoral i el passeig de Colom, per exemple, tenen una amplada de calçada que supera els 25 metres, i la distància mitjana als edificis més propers supera els 25 metres. L’avinguda del Paral·lel té una calçada d’uns 30 metres aproximadament. El fet que aquestes vies siguin significativament amples té un efecte positiu sobre l’afectació per soroll de la població, ja que, encara que aquestes vies generin alts nivells de soroll a causa del seu elevat trànsit, l’atenuació per la distància a les façanes exposades és important. La secció transversal de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un factor clau en la propagació del so. Com més s’obstaculitza la propagació del so, menys soroll reben els veïns i les veïnes. La ronda del Litoral, que és l’eix viari amb més trànsit del districte, transcorre soterrada en gran part del seu recorregut pel districte, mentre que els trams en superfície són en trinxera. La resta de grans infraestructures viàries, com la via Laietana, tenen un perfil transversal sense gaires obstacles a la propagació del so. La morfologia de les edificacions de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un altre factor determinant en el soroll ambiental, ja que els edificis reflecteixen parcialment el so que reben. Això, unit a l’amplària de la via, són factors que predeterminen la qualitat acústica d’aquests entorns. Són molts els tipus de perfil transversal de les grans infraestructures viàries del districte. Alguns dels més representatius són els següents: 36 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella - Via en trinxera amb edificacions a banda i banda de la calçada. L’exemple que es mostra a la figura següent es caracteritza per la gran distància de la calçada a les línies d’edificació i pel fet de tenir pantalles acústiques a banda i banda de la via. A la imatge s’aprecia l’efecte de l’apantallament de la trinxera i la pantalla, i com varia el soroll a les façanes en funció de l’altura. Imatge 53. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. - Via amb edificacions d’altura asimètrica a banda i banda de la calçada. L’exemple presentat a continuació es correspon amb una via més estreta que en els casos anteriors, on l’atenuació del soroll per la distància és menor. Imatge 51. Propagació del so en via en trinxera. - Eix viari amb edificis en altura a banda i banda. En l’exemple de la imatge següent s’observa el soroll amb la distància i l’efecte de la difracció del so en les arestes dels edificis. Imatge 54. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica. A continuació es presenten, per al districte de Ciutat Vella, els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 4 metres: Imatge 52. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. - Eix viari amb edificacions a un únic costat de la calçada. En l’exemple de la imatge següent, la via transcorre en trinxera i la línia d’edificació està molt allunyada de la via. L’efecte de la trinxera es fa evident en observar la zona d’ombra sobre els edificis propers. 37 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 56. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la Barceloneta. A l’avinguda del Paral·lel s’observa que en les façanes més exposades al soroll dels edificis, a 4 metres sobre el nivell del sòl, s’assoleixen nivells per Ld en el rang 65-74 dB(A), com s’aprecia a la figura següent: NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 55. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). L’eix viari que genera els nivells més elevats de soroll ambiental al districte de Ciutat Vella és la ronda del Litoral en els seus trams en superfície, amb nivells d’Ld a la calçada superiors a 80 dB(A), seguit de l’eix format pel passeig d’Isabel II - passeig de Colom - passeig de Josep Carner - plaça de les Drassanes, l’avinguda del Paral·lel i la via Laietana, on se superen els 75 Imatge 57. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda del Paral·lel. dB(A). En general, tots els eixos viaris cartografiats presenten nivells alts de soroll, ja que les intensitats de trànsit que suporten són elevades. En la imatge següent es representen les corbes isòfones per a l’indicador Ld en un dels trams de la via Laietana. S’observa L’exposició al soroll en les façanes dels edificis d’aquests eixos viaris és molt diversa, fonamentalment per la variabilitat en que en la calçada central els nivells de soroll són molt elevats, ja que superen els 75 dB(A). Això és degut al fet que la via les distàncies de les calçades a les línies d’edificació i per la presència o no d’obstacles en el camí de propagació del so, com Laietana és una artèria principal del districte inserida en la trama urbana. No obstant això, com a conseqüència de la per exemple els propis de la morfologia del terreny o la presència de vies en trinxera. distància als edificis, els nivells sonors que s’assoleixen en façana estan en el rang 70-74 dB(A). La ronda del Litoral, a l’altura del passeig de Colom, està sota el nivell del carrer, i el mateix desnivell apantalla la propagació NIVELLS SONORS (dBA) del so cap als habitatges del passeig, de manera que no té una incidència significativa sobre les edificacions properes. En un <40 60-64 altre dels trams descoberts del districte, a la Barceloneta, passa una cosa semblant, ja que la ronda transcorre en trinxera i 40-44 65-69 45-49 70-74 l’impacte acústic sobre els edificis més propers es deu en gran part al soroll del trànsit al carrer del Doctor Aiguader. A la 50-54 75-79 imatge següent s’observa el soroll generat en aquest últim àmbit, on en les façanes més properes a la via s’assoleixen nivells 55-59 > 80 sonors d’entre 70 i 74 dB(A). Imatge 58. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la via Laietana 38 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 59. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). Imatge 60. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). En el període tarda s’observa una lleugera disminució de soroll respecte al període dia, si bé els nivells sonors a l’entorn de Durant el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen significativament en comparació amb el dia i la tarda. les grans infraestructures viàries continuen sent elevats. Els eixos viaris amb més afectació són els mateixos que per al Malgrat tot, hi ha nivells de soroll elevats (75-79 dB(A)) a la calçada de la ronda del Litoral, i nivells de 65-69 dB(A) a període dia (Ld). l’avinguda del Paral·lel i a la via Laietana. En les façanes dels habitatges propers a aquests eixos viaris els nivells de soroll es redueixen. Als habitatges de la Barceloneta propers a la ronda del Litoral s’assoleixen nivells de 60-64 dB(A), i en els propers a l’avinguda del Paral·lel i la via Laietana, nivells de 60-69 dB(A). 39 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES A continuació, es presenten per al districte de Ciutat Vella els resultats dels mapes de nivells sonors dels grans eixos viaris per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 8 metres: Imatge 61. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 7.1.d). Els nivells sonors obtinguts per a l’indicador Lden (24 hores) confirmen el que s’ha exposat per a la resta d’indicadors. Imatge 62. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, nit i 24 hores En general, s’observa que, tant en aquesta imatge com en les anteriors, els nivells de soroll ambiental en l’entorn proper a ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d). les grans infraestructures de transport viari són elevats. Com a resultat, les façanes orientades a aquestes vies estan exposades a nivells sonors alts, amb el consegüent impacte sobre la població exposada al soroll. A més de l’anàlisi del soroll ambiental realitzada a 4 metres sobre el nivell del sòl, que és l’altura d’avaluació que estableix la normativa d’aplicació, sobre les grans infraestructures de trànsit rodat s’ha elaborat un mapa addicional a una altura de 8 metres. Si es comparen els mapes de nivells sonors per a les grans infraestructures a 4 metres sobre el nivell del sòl amb els corresponents per a cada indicador a 8 metres, amb prou feines s’hi aprecien diferències, si bé els nivells a 8 metres són lleugerament inferiors. A la figura següent es mosta un exemple de com es propaga el so a l’entorn d’una gran infraestructura i quina influència té l’altura en els nivells sonors que es reben. En aquest cas concret, els receptors en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per a la secció representada assoleixen un valor per a l’indicador Ld de 70,2 dB(A), mentre que a l’altura de 8 metres el valor és de 70,0 dB(A). 40 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Total any 80 75 70 65 60 55 50 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 72,4 72,3 72,5 72,5 72,2 72,5 73,3 73,7 73,2 73,7 73,6 72,9 72,8 72,3 71,7 70,9 70,5 69,3 68,1 67,3 66,6 67,0 66,8 70,6 Dimarts 72,7 73,6 72,9 72,0 72,6 73,4 72,7 73,0 74,1 73,8 73,8 73,0 72,5 73,9 72,2 70,8 70,4 69,3 67,9 67,6 66,3 65,6 66,7 69,0 Dimecres 73,3 72,4 72,8 72,1 73,8 73,0 72,8 72,7 74,4 75,4 72,9 73,0 74,8 74,9 72,5 72,0 70,9 69,4 68,7 67,4 66,7 65,6 67,1 69,1 Dijous 73,9 75,3 72,9 72,6 72,1 72,1 71,7 73,1 73,0 73,1 73,0 73,2 75,3 73,3 72,2 72,3 71,1 70,7 69,0 70,6 67,4 66,7 67,1 69,6 Divendres 73,2 74,3 73,2 72,5 73,8 72,6 74,1 73,9 73,7 73,4 73,3 76,3 72,2 72,9 72,1 72,5 71,6 72,0 70,9 69,8 69,4 68,7 67,4 67,6 Dissabte 69,2 74,0 71,7 71,7 71,9 74,4 72,2 72,6 72,5 72,3 72,6 73,0 75,9 72,6 73,5 72,1 71,4 71,1 71,2 69,3 68,4 67,9 66,0 66,7 Diumenge 67,4 70,3 70,6 71,9 73,4 72,4 72,4 73,5 72,0 72,8 72,9 73,2 72,2 72,0 72,3 71,8 70,2 69,6 68,7 67,8 67,1 66,7 67,0 68,9 H = 8 m Leq @ 8 m = 70,0 dB(A) Imatge 65. Evolució del soroll durant 24 hores a la via Laietana, 18. H = 4 m Leq @ 4 m = 70,2 dB(A) Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - En conjunt, les set evolucions temporals corresponents a cadascun dels dies de la setmana segueixen la mateixa tendència al llarg de les 24 hores, però s’aprecia una certa diferència entre els dies feiners i els caps de setmana, sobretot a primera hora del matí i en l’horari nocturn. - Dies laborables: o Els dies feiners (de dilluns a divendres), els nivells sonors són molt similars independentment del dia de la Imatge 63. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. setmana, i hi ha nivells sonors elevats (entre 70 i 75 dB(A)) des de primera hora del matí (7.00 hores) fins a les 23.00 hores, quan aquests nivells comencen a disminuir. En aquesta mateixa secció transversal es manté la mateixa tendència per a la resta d’indicadors: Le a 4 m = 70,5 dB(A), Le a 8 o Entre les 23.00 i les 4.00 hores, els nivells sonors disminueixen progressivament fins a nivells sonors m = 70,2 dB(A); Ln a 4 m = 65,3 dB(A), Ln a 8 m = 65,0 dB(A); Lden a 4 m = 73,8 dB(A), Lden a 8 m = 73,5 dB(A). pròxims a 65 dB(A), moment en què comencen un altre cop a augmentar progressivament fins a assumir nivells sonors pròxims a 75 dB(A) cap a les 7.00 o 8.00 hores. - Caps de setmana: 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES o Els caps de setmana, nits de divendres i dissabtes entre les 00.00 i les 5.00 hores, els nivells sonors se A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat per una gran infraestructura. situen uns 3 dB(A) per sobre dels nivells sonors dels dies feiners en aquest mateix període horari. S’ha considerat el cas d’un equip situat a la via Laietana, 18. o Els diumenges al matí els nivells sonors a la franja horària entre les 7.00 i les 9.00 hores són uns 5 punts menors que els dies feiners. Imatge 64. Vista general de la via Laietana, 18 (Street View). 41 dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES Cal destacar que les grans infraestructures estan localitzades en zones molt concretes del districte, per la qual cosa la seva contribució als nivells sonors en zones allunyades és nul·la; ara bé, hi ha nivells apreciables que es poden observar Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang, en el percentatge de població afectada pel soroll de grans infraestructures. calculats a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, són els següents: Analitzant els resultats del soroll de grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, a l’1,99% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar Districte 1: Ciutat Vella que hi ha un 1,31% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. Població total: 102250 - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament respecte al període dia. Un 1,8% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 0,52% a nivells superiors a 70 dB(A). Ld - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 2,47%. És destacable que el 0,5% de dBA Població exposada % la població del districte està exposada a nivells superiors a 65 dB(A) durant la nit. Distribució de la població exposada <40 74977 73,33 - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el 32,67% de la població presenta valors superiors a 40 dB(A); és a dir, 40 - 45 16477 16,11 <40 que un 67,33% de la població del districte de Ciutat Vella registra valors inferiors a 40 dB(A) per l’index Lden. Això és 45 - 50 4716 4,61 40 - 45 a causa de la localització de grans infraestructures en àrees concretes del districte. 45 - 50 50 - 55 2101 2,06 50 - 55 55 - 60 1220 1,19 55 - 60 60 - 65 725 0,71 60 - 65 L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o 65 -70 695 0,68 65 -70 70 - 75 1284 1,26 70 - 75 superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: 75 - 80 55 0,05 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 81867 80,07 40 - 45 11953 11,69 <40 45 - 50 3298 3,22 40 - 45 45 - 50 50 - 55 1530 1,50 50 - 55 55 - 60 1072 1,05 55 - 60 60 - 65 689 0,67 60 - 65 65 - 70 1309 1,28 65 -70 70 - 75 532 0,52 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 93802 91,74 40-45 3295 3,22 <40 45 - 50 1554 1,52 40 - 45 50 - 55 1074 1,05 45 - 50 50 - 55 55 - 60 695 0,68 55 - 60 60 - 65 1323 1,29 60 - 65 65 - 70 507 0,50 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada Imatge 66. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). >40 33409 32,67 100,00 >45 14516 14,20 80,00 A la imatge s’observa que en període diürn el barri amb més afectacions per soroll de les grans infraestructures viàries és >50 7040 6,89 60,00 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Cal mencionar que la ronda del Litoral passa entre els barris de la Barceloneta i de Sant >55 4509 4,41 3120 Pere, Santa Caterina i la Ribera, així com la via Laietana divideix els barris del Gòtic i de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. >60 3,05 40,00 >65 2230 2,18 20,00 El barri amb menys afectació per soroll de grans infraestructures és la Barceloneta, en bona part perquè no hi ha grans >70 1586 1,55 infraestructures, o perquè les existents estan allunyades d’edificis o es troben en trinxera o apantallades. 0,00 >75 305 0,30 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Taula 31. Població exposada. Grans infraestructures. 42 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS En aquest apartat es presenten els resultats del MES del districte de Ciutat Vella per al soroll generat per la trama de la xarxa viària que forma el districte, on s’han exclòs les grans infraestructures viàries, que s’han analitzat anteriorment. L’elaboració de mapes estratègics de soroll mitjançant programari de predicció de nivells sonors permet, a partir de la generació d’un model digital del terreny, alimentar un mateix model acústic (en aquest cas, el model de càlcul de trànsit rodat). En el nostre cas, s’ha generat un model considerant com a emissor acústic la xarxa viària bàsica del districte, a excepció de les grans infraestructures viàries. En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix. Al districte s’observa que clarament predominen els eixos viaris amb intensitats mitjanes i baixes (amb intensitats mitjanes diàries de menys de 5.000 vehicles al dia), si bé hi ha diverses vies amb intensitats de trànsit mitjanes-altes (IMD entre 5.000 i 15.000 vehicles al dia), com ara el carrer de Jonqueres i la Rambla. Al districte de Ciutat Vella, el nombre d’eixos viaris amb alts nivells de trànsit (IMD > 15.000 vehicles al dia) no és tan representatiu, i es troba en zones molt localitzades i limítrofes, com pot ser part del passeig de Lluís Companys, del passeig de Picasso i del passeig de Pujades. Imatge 67. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en el període nocturn el barri amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries és Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i el menys afectat, la Barceloneta. Imatge 68. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Ciutat Vella. A continuació es presenten per al districte de Ciutat Vella els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. Cada mapa representa els nivells de soroll ambiental per al període horari corresponent, la qual cosa permet avaluar quines són les vies que presenten nivells més elevats de soroll per a cada indicador i seleccionar aquelles sobre les quals es vulgui proposar plans d’acció zonals per reduir els nivells de soroll. 43 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 70. Detall de nivells acústics en façana a la Rambla per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat Un altre exemple de carrer característic del districte és el carrer de l’Hospital. En aquest carrer, malgrat ser d’un sol carril, el soroll de la calçada es propaga gairebé sense atenuació a causa de la poca amplària del carrer, i a les façanes arriben nivells de soroll en el rang de 65-69 dB(A). Imatge 69. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). Els eixos viaris que presenten nivells més elevats de soroll per a aquest indicador, tant en la superfície de les vies com en les façanes exposades cap a aquests eixos, són els següents: - Ronda de Sant Pau - Plaça de Catalunya - Carrer de la Riera Alta - Carrer de Pelai - Carrer de Maria Aurèlia Capmany - Passeig de Picasso - Carrer de l’Hospital - Passeig de Pujades - Rambla del Raval - Passeig de Lluís Companys - Avinguda de les Drassanes - Pla de Palau - Carrer de Sant Oleguer - Carrer de Jonqueres NIVELLS SONORS (dBA) - Carrer del Portal de Santa Madrona - Passeig de Joan de Borbó Comte de <40 60-64 40-44 65-69 - La Rambla Barcelona 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Els nivells de soroll ambiental en els eixos viaris són notablement inferiors als corresponents a les grans infraestructures de transport. En les calçades més exposades al soroll no hi ha valors superiors a 80 dB(A). Els nivells més elevats de soroll per a Imatge 71. Detall dels nivells acústics en façanes al carrer de l’Hospital per Ld, període dia, trànsit rodat. l’indicador Ld al districte de Ciutat Vella es concentren en el rang de 70-74 dB(A), i són en la major part dels eixos viaris inferiors. Pel que fa a façanes, les característiques urbanístiques del districte, amb un predomini dels carrers estrets, A l’entorn de la plaça de Catalunya, la via que connecta el carrer de Pelai amb el carrer de Fontanella presenta a la calçada suposen que en diversos eixos es manifesti afectació per soroll en les edificacions per la seva proximitat a la calçada, malgrat nivells de soroll per a l’índex Ld en el rang 75-79 dB(A). A les façanes properes, els nivells assolits es troben entre 65 i 69 que la intensitat de trànsit no sigui elevada. dB(A). Aquesta casuística és similar a la que es produeix en altres eixos, com la ronda de Sant Pau o el passeig de Pujades. A la imatge següent es presenten els nivells sonors de la Rambla, on s’observa que per al període dia els nivells de soroll en A la imatge següent es presenta un exemple amb els nivells sonors per a Ld a la zona limítrofa del districte, la plaça de façana estan entre 65 i 74 dB(A) (en l’apartat 11.6.1 es realitza un estudi específic de la Rambla). Catalunya: 44 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella A tall d’exemple, a la rambla del Raval els nivells de soroll en les façanes per al període dia corresponents a l’indicador Ld estan en el rang 65-69 dB(A), mentre que per al període de tarda (indicador Le) els nivells de soroll disminueixen lleugerament i es troben en el rang 60-64 dB(A). NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 NIVELLS SONORS (dBA) 50-54 75-79 50-54 75-79 <40 60-64 55-59 > 80 55-59 > 80 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 Le, període tarda Ld, període dia > 80 Imatge 74. Detall de la rambla del Raval Le i Ld; períodes tarda i dia (detall plànols núm. 6.a i 6.b). Imatge 72. Detall de nivells acústics a la plaça de Catalunya per a Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 73. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). Els resultats que aporten els mapes de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període de tarda (de 21.00 a 23.00 hores), Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll, que indicadors Ld i Le, conseqüència lògica dels nivells més baixos de trànsit durant la nit. es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll al districte de Ciutat Vella. No obstant això, com que els valors de capacitat acústica durant la nit són més restrictius que durant el dia i la tarda, la Els eixos viaris més afectats pel soroll per a aquest indicador són els mateixos que per a l’índex Ld. població exposada al soroll es veu incrementada en aquest període. El nombre d’eixos viaris amb afectació per soroll per Ln és superior que per als índexs Ld i Le. 45 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Per exemple, a la rambla del Raval, les façanes dels habitatges de la via durant el dia estan exposades a nivells globals de 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES soroll d’entre 65-69 dB(A), mentre que en el període nocturn els nivells globals estimats en les façanes estan entre 55 i 59 dB(A). A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat en diferents tipus de carrers. CARRER AMB TRÀNSIT INTENS (exemple: carrer de Fontanella, 4) Total any 80 75 70 65 60 55 50 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 68,7 70,9 70,5 70,8 70,9 70,8 70,5 71,1 71,0 71,2 71,0 71,4 71,5 71,0 70,5 69,7 68,5 67,3 67,0 66,1 65,4 64,8 65,4 66,8 Dimarts 69,0 71,1 71,0 71,1 72,0 71,8 71,8 71,3 71,8 71,1 71,9 71,5 71,9 71,5 70,7 69,2 68,5 67,4 66,7 66,1 65,8 64,9 66,3 66,9 Dimecres 69,6 71,4 71,6 71,2 71,8 71,5 71,7 72,0 71,8 72,6 72,3 72,2 71,9 71,6 71,0 70,3 69,3 68,7 67,9 66,8 66,0 65,8 65,9 66,7 Ln, període nit Ld, període dia Dijous 69,5 71,7 71,8 71,1 71,1 71,5 72,4 71,4 71,7 71,8 71,6 72,3 72,0 71,4 71,0 69,8 69,3 68,6 67,8 66,5 66,4 65,6 66,1 67,6 Divendres 69,6 71,8 71,3 71,7 70,9 71,3 71,2 72,1 71,8 71,8 71,6 71,5 71,5 71,5 71,2 69,9 69,6 69,1 69,1 68,2 67,5 66,6 66,7 66,7 Dissabte 67,4 69,7 70,1 70,2 70,7 71,1 71,0 70,9 71,3 71,1 71,4 71,3 71,5 71,9 70,9 70,1 69,7 69,2 68,5 67,6 66,9 66,5 66,8 66,4 Diumenge 66,4 67,2 69,3 69,3 69,4 69,8 69,9 70,1 69,6 69,9 69,5 69,2 69,6 69,8 69,9 69,6 69,1 67,9 67,6 66,8 66,2 64,5 65,2 65,9 Imatge 76. Detall de la rambla del Raval Ln i Ld; períodes nit i dia (detall plànols núm. 6.c i 6.a). Imatge 78. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Fontanella, 4. 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - Dies laborables: o S’observa que els dies feiners (de dilluns a divendres) les evolucions temporals al llarg de les 24 hores són molt similars independentment del dia de la setmana. o En aquests dies feiners, els nivells sonors són pràcticament iguals entre les 8.00 i les 21.00 hores (entre 70 i 75 dB(A)), moment en què comencen a disminuir fins a les 4.00-5.00 hores, en què es registren nivells sonors pròxims a 65 dB(A). A partir d’aquest moment els nivells sonors comencen a augmentar, fins a arribar a estabilitzar-se al voltant de les 8.00 hores. - Caps de setmana: o Les nits dels divendres i dissabtes, a partir de les 22.00 hores i fins a les 5.00 hores, els nivells sonors són una mica més elevats que els dies laborables (2-3 dB(A)). o El diumenge, els nivells sonors al llarg del període dia són clarament inferiors als dels dies laborables (disminució pròxima a 3 dB(A)), i aquesta diferència es nota sobretot a les primeres hores del matí. CARRER AMB TRÀNSIT BAIX I OCI NIT (exemple: carrer d’Escudellers, 48) Total any 80 75 70 65 60 55 50 Imatge 77. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 A la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg Dilluns 57,8 62,5 64,0 66,0 64,0 64,1 64,7 64,8 65,0 66,2 65,2 63,5 64,8 64,7 63,0 62,8 62,4 61,9 58,1 65,3 55,0 53,3 52,1 55,3 Dimarts 60,0 65,2 64,8 66,3 64,1 63,6 64,9 65,0 64,8 65,5 66,0 64,2 64,7 64,8 63,6 63,5 63,7 60,9 59,6 65,8 59,4 54,7 54,2 55,5 termini del període diari. Dimecres 59,3 63,0 65,1 66,4 63,4 63,7 64,0 64,0 64,9 64,7 64,5 65,0 64,2 64,2 63,6 64,0 63,6 62,2 59,2 65,1 57,2 57,0 54,1 55,6 Dijous 60,7 63,1 65,3 66,0 64,8 64,4 65,2 64,2 63,8 64,8 64,9 65,5 65,4 65,0 64,8 65,3 64,5 61,6 62,8 65,7 57,9 56,3 55,9 55,9 Divendres 59,4 62,4 64,9 66,3 63,3 64,4 64,8 65,0 65,2 65,1 65,9 65,7 66,2 66,9 66,4 67,8 67,6 68,5 66,4 67,7 65,9 59,9 58,0 58,6 Dissabte 57,0 59,4 61,6 65,6 62,9 64,3 66,1 65,8 65,0 65,7 65,9 66,3 66,4 66,1 65,6 66,4 66,6 67,1 66,8 67,2 66,1 63,0 60,1 59,3 Diumenge 57,1 58,4 62,4 63,5 63,7 62,5 65,3 64,9 65,1 65,1 65,1 65,1 65,3 64,6 63,4 64,0 63,0 64,0 59,7 65,7 56,7 55,2 54,4 54,3 Imatge 79. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer d’Escudellers, 48. 46 dB dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - El trànsit en aquest carrer és residual. Districte 1: Ciutat Vella - Dies laborables: Població total: 102250 o S’observa que els dies feiners (de dilluns a dijous) les evolucions temporals al llarg de les 24 hores són similars independentment del dia de la setmana considerat. Ld o En aquests dies feiners, els nivells sonors són molt similars entre les 8.00 i les 21.00 hores (pròxims a 65 dB(A)), moment en què comencen a disminuir fins a les 4.00-5.00 hores, en què es registren nivells sonors dBA Població exposada % Distribució de la població exposada propers a 55 dB(A). A partir de les 6.00 hores, els nivells sonors comencen a augmentar fins a arribar a <40 26408 25,83 estabilitzar-se al voltant de les 8.00 hores sobre els 65 dB(A). 40 - 45 19780 19,34 <40 45 - 50 7281 7,12 40 - 45 o A les 2.00 hores s’observa un pic produït per les operacions de neteja al carrer. 50 - 55 12603 12,33 45 - 50 - Caps de setmana: 50 - 55 55 - 60 18473 18,07 55 - 60 o Les nits dels divendres i dissabtes, a partir de les 20.00 hores, els nivells sonors són més elevats que els 60 - 65 12242 11,97 60 - 65 dies feiners degut a l’oci nocturn de l’entorn i al moviment de gent per la zona, i es mantenen 65 -70 4569 4,47 65 -70 pràcticament constants i al voltant dels 68 dB(A) fins a les 3.00 hores. 70 - 75 890 0,87 70 - 75 75 - 80 o El diumenge, entre les 7.00 i les 12.00 hores, els nivells sonors al llarg del període dia són inferiors als dels 75 - 80 4 0,00 >80 dies feiners, i la diferència es nota sobretot a les primeres hores del matí degut principalment a la >80 0 0,00 disminució del trànsit i dels vianants. Le dBA % Distribució de la població exposada 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT <40 36155 35,36 40 - 45 12338 12,07 <40 Les estadístiques associades al Mapa estratègic de soroll i, en particular, al trànsit rodat dels eixos viaris, fan referència a la 45 - 50 8482 8,29 40 - 45 població exposada al soroll. 45 - 50 50 - 55 15428 15,09 50 - 55 En aquest apartat es presenten les estadístiques de població afectada per a cadascun dels indicadors acústics ordenades per 55 - 60 17646 17,26 55 - 60 rangs. A continuació se’n presenten les taules: 60 - 65 8337 8,15 60 - 65 65 - 70 3602 3,52 65 - 70 70 - 75 262 0,26 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 48714 47,64 40-45 8654 8,46 <40 45 - 50 15718 15,37 40-45 50 - 55 17543 17,16 45 - 50 50 - 55 55 - 60 8022 7,85 55 - 60 60 - 65 3380 3,31 60 - 65 65 - 70 219 0,21 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 85554 83,67 100,00 >45 59393 58,09 80,00 >50 51280 50,15 >55 40899 40,00 60,00 >60 23258 22,75 40,00 >65 8198 8,02 20,00 >70 2180 2,13 0,00 >75 70 0,07 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. 47 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Analitzant els resultats, per al soroll de trànsit excloent-hi les grans infraestructures, es pot concloure el següent: L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: - El període horari que presenta índexs més elevats de població afectada (considerant com a afectació Ld > 65 dB(A) , Le > 65 dB(A) i Ln > 55 dB(A)), és el període nocturn, Ln. S’ha de tenir en compte que el districte de Ciutat Vella es caracteritza perquè els vianants en fan un ús important, i pel fet que l’estructura estreta dels carrers fa que, encara que el trànsit rodat sigui el focus de soroll més important, els percentatges de població afectada no siguin elevats, en comparació amb altres districtes. - En el període dia, Ld, el 5,34% de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 0,87% de població exposada a més de 70 dB(A) en període diürn. - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 3,78% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 0,26% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és de l’11,37%, si bé només un 0,21% de la població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el pes de la nit fa que sigui a partir dels 60 dB(A), quan s’aprecia una disminució de percentatge de població a aquests nivells acústics. L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Imatge 81. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nocturn el barri amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent les grans infraestructures, és Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i el que menys, la Barceloneta. Imatge 80. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). En la imatge s’observa que en període diürn els barris amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, són el Raval i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) propera al 7% i al 5%, respectivament. El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és la Barceloneta, amb una població afectada per nivells sonors per sobre de 65 dB(A) inferior al 2%. 48 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA INFRAESTRUCTURES El model predictiu acústic utilitzat per a l’elaboració del MES suma la contribució del trànsit segons la intensitat mitjana diària (IMD) de les grans infraestructures (GI) de transport viari a la de la resta de vies de trànsit existents al districte de Ciutat Vella. Els resultats d’aquests dos estudis s’han presentat en els apartats anteriors. La trama d’eixos viaris i grans infraestructures considerada en aquest estudi és la que es presenta a la imatge següent: Imatge 83. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). Durant el període de dia s’observa que les vies amb nivells més elevats de soroll són les grans infraestructures viàries, a conseqüència de les seves intensitats més altes de trànsit. La ronda del Litoral, en els seus trams en superfície, és la via que genera els nivells més elevats de soroll, i en la calçada presenta nivells superiors a 80 dB(A). També cal destacar els nivells sonors a la resta dels eixos viaris amb més densitat de trànsit, com ara l’avinguda del Paral·lel, el passeig d’Isabel II, el passeig de Colom, el passeig de Josep Carner, la plaça de les Drassanes i la via Laietana, on se superen els 75 dB(A) a la Imatge 82. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. calçada. La resta de vies tenen nivells de soroll inferiors. Destaquen les vies que circumden el districte (ronda de Sant Pau, La representació gràfica dels nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per al soroll de trànsit total es detalla ronda de Sant Antoni, carrer de Pelai, carrer de Fontanella, etc.), amb nivells sonors en calçada superiors a 70 dB(A). A causa a continuació. de la trama urbana del districte, en general els nivells de soroll en la majoria de les vies no assoleixen els 65 dB(A). Els nivells de soroll en les façanes disminueixen pel que fa als que s’han obtingut sobre les calçades. Aquesta disminució és proporcional a la distància entre les calçades i els edificis i façanes. En general, de l’eix de la calçada a l’eix de façana els valors disminueixen de mitjana 5 dB(A), si bé l’amplària i característiques de les vies són molt heterogènies al districte de Ciutat Vella. També cal destacar la influència de la presència d’obstacles en el camí de propagació del so, que té com a conseqüència que les atenuacions siguin molt més elevades. Per exemple, en carrers del districte amb una amplària mitjana inferior a 8 metres, com ara el carrer de l’Hospital, amb prou feines hi ha diferència entre els valors registrats a la calçada i els estimats a les façanes de la línia d’edificació. En altres vies de més amplària, com el carrer de Montalegre o de la Riera Alta, el so s’atenua 4-5 dB(A), mentre que en grans infraestructures viàries com la ronda del Litoral la diferència entre els nivells de soroll en calçada i façana supera en molts trams els 20 dB(A). Les conclusions que s’obtenen de la representació gràfica per al soroll total del trànsit rodat en comparació amb el soroll total (incloent-hi tots els emissors acústics) són les següents: - El trànsit és el principal focus de soroll al municipi i al districte de Ciutat Vella. - Tan sols el soroll de trànsit, per la configuració de la seva trama viària, genera nivells notables en pràcticament tota la seva superfície oberta al trànsit. No obstant això, hi ha àmbits (fonamentalment les àrees reservades per a vianants i espais públics com parcs i platges) amb nivells de soroll a causa del trànsit rodat per a Ld i per a la resta d’indicadors inferiors a 60 dB(A), on amb prou feines hi ha incidència del trànsit. Exemples d’aquestes zones tranquil·les al districte són gran part de les platges, el parc de la Ciutadella o àmbits del barri Gòtic, com la plaça Reial; els nivells de 49 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella soroll a causa del trànsit per Ld, que amb prou feines superen els 45 dB(A) en algunes zones de la plaça, es 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA representen en la imatge següent: NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 84. Detall de nivells acústics a la plaça Reial per Ld, període dia, afectació del soroll de trànsit total. Cal destacar que la suma del soroll total provinent dels eixos viaris i grans infraestructures és superior a l’aportació de Imatge 86. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b). cadascun per separat. El soroll ambiental en el període de tarda manté la mateixa tendència que en els casos anteriors, on es va estudiar, d’una A la figura següent es representa un exemple del que s’ha descrit anteriorment. Es correspon amb l’entorn de banda, el soroll de les grans infraestructures i, de l’altra, la resta dels eixos viaris. S’aprecia una petita disminució dels nivells l’encreuament de l’avinguda del Paral·lel amb el carrer de Palaudàries. L’impacte acústic que genera únicament la gran sonors de l’índex Le pel que fa als corresponents a l’índex Ld de prop de 2 a 4 dB(A) segons el tipus de via i la seva IMD. infraestructura sobre la façana de l’edifici representat per Ld està en el rang 65-69 dB(A). Quan es considera solament el soroll generat pels eixos viaris (segona imatge), els nivells de soroll en la mateixa façana per Ld també estan en el rang 65-69 Per exemple, a la ronda de Sant Pau es van obtenir nivells mitjans de soroll en façana per Ld entorn de 71 dB(A), mentre que dB(A). En la tercera imatge es representa el soroll total del trànsit (gran infraestructura més la resta de vies) i els nivells per a l’indicador Le els valors equivalents estimats són de 68 dB(A) (disminució de 3 dB(A)). En el cas de la ronda de Sant sonors sobre la façana esmentada s’incrementen al rang 70-74 dB(A) per Ld. Antoni, la disminució és de 2 dB(A) (en façana un Ld de 68 dB(A) i un Le de 66 dB(A)). NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 55-59 > 80 Ld de la gran infraestructura Ld dels eixos viaris Ld del soroll total de trànsit Imatge 85. Efecte d’eixos viaris i grans infraestructures per separat i de manera conjunta. 50 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 87. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). Imatge 88. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 8.d). Els resultats obtinguts per a l’indicador Lden confirmen el que ja s’ha comentat en estudis anteriors. En el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen respecte al dia i a la tarda. Es mantenen els nivells de soroll elevats en les grans infraestructures viàries, sobretot a la ronda del Litoral, amb nivells de soroll a la calçada superiors La representació gràfica dels nivells sonors evidencia que les grans infraestructures viàries són les que presenten els nivells a 70 dB(A) i en les línies de façanes més properes de 55-60 dB(A). més elevats de soroll per a Lden. La tendència de població afectada pel soroll és igual a l’observada en els estudis anteriors, malgrat que els nivells de soroll A la imatge següent es mostra, a tall d’exemple, el mapa de nivells sonors per a l’indicador Lden al barri de la Barceloneta. en aquest període són inferiors. Percentualment i en nombre d’unitats, la població afectada pel soroll ambiental és més gran S’observa que la ronda del Litoral presenta valors d’Lden superiors a 80 dB(A) a la calçada i superiors a 75 dB(A) a les façanes per a l’indicador Ln que per a Ld o Le, pel fet que els valors límit de soroll ambiental són més restrictius durant el període properes. Al passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona, al carrer de Pepe Rubianes i al passeig Marítim de la Barceloneta nocturn. El fet que els valors límit per al període nocturn siguin inferiors als de la resta dels períodes és a causa que les s’assoleixen nivells d’entre 65 i 69 dB(A) a les façanes properes. Els carrers interiors del barri presenten nivells més baixos i, molèsties associades al soroll ambiental per part de la població i la mateixa percepció del soroll és més crítica durant la nit, a excepció del carrer de Ginebra i del carrer de Pizarro, amb valors en façana superiors a 65 dB(A), la resta de les vies no perquè és un període que generalment els veïns dediquen al descans i, consegüentment, tant els nivells de soroll arriben als 65 dB(A). equivalents com els sorolls puntuals tenen un impacte més gran sobre la població. 51 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang són els següents: Districte 1: Ciutat Vella Població total: 102250 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 11572 11,32 40 - 45 30052 29,39 <40 45 - 50 9632 9,42 40 - 45 45 - 50 50 - 55 12561 12,28 50 - 55 55 - 60 18284 17,88 55 - 60 60 - 65 12616 12,34 60 - 65 NIVELLS SONORS (dBA) 65 -70 5222 5,11 65 -70 <40 60-64 70 - 75 2251 2,20 70 - 75 40-44 65-69 75 - 80 60 0,06 75 - 80 45-49 70-74 >80 50-54 75-79 >80 0 0,00 55-59 > 80 Le dBA % Imatge 89. Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat (detall plànol 8.d). Distribució de la població exposada <40 24919 24,37 40 - 45 20840 20,38 <40 Si es compara l’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld (vegeu l’exemple de la figura següent, pertanyent a 45 - 50 9095 8,90 40 - 45 l’entorn del passeig de Lluís Companys), s’observa que els nivells per a tots dos indicadors són del mateix ordre, encara que 45 - 50 50 - 55 15139 14,81 50 - 55 lleugerament superiors per a l’indicador Lden (2-3 dB(A), en funció del tipus de via i de les característiques del trànsit). Això 55 - 60 17611 17,22 55 - 60 és degut fonamentalment al fet que l’índex Lden penalitza el soroll en el període nocturn enfront del diürn. 60 - 65 8927 8,73 60 - 65 65 - 70 4787 4,68 65 -70 70 - 75 932 0,91 70 - 75 NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) 75 - 80 0 0,00 75 - 80 <40 60-64 <40 60-64 >80 40-44 65-69 40-44 65-69 >80 0 0,00 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 Ln 55-59 > 80 55-59 > 80 dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 46041 45,03 40-45 9248 9,04 <40 45 - 50 15310 14,97 40 - 45 50 - 55 17574 17,19 45 - 50 50 - 55 55 - 60 8641 8,45 55 - 60 60 - 65 4552 4,45 60 - 65 65 - 70 884 0,87 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden Lden, període 24 hores Ld, període dia dBA Població exposada % Distribució de la població exposada Imatge 90. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia (detall plànols 8.d i 8.a). >40 98532 96,36 100,00 >45 66218 64,76 80,00 >50 53707 52,53 >55 43056 42,11 60,00 >60 25766 25,20 40,00 >65 10398 10,17 20,00 >70 3798 3,71 0,00 >75 383 0,37 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 33. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. 52 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Analitzant els resultats del soroll de trànsit incloent-hi grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, al 7,37% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 2,26% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 5,59% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 0,91% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 13,77%, si bé només un 0,87% de la població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden s’observa com a partir dels 65 dB(A) disminueix significativament el percentatge de població. - D’altra banda, gairebé la totalitat de la població està exposada a nivells d’Lden per sobre dels 40dB(A), i aquest percentatge disminueix a mesura que s’incrementen els nivells acústics; ja que, a nivells sonors més elevats, menys percentatge hi ha de població exposada a nivells sonors superiors a aquest Lden. 53 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11 ESTUDIS DE DETALL 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA 11.1 FERROCARRIL/TRAMVIA Al districte de Ciutat Vella s’ha portat a terme un estudi específic del soroll procedent del ferrocarril i del tramvia en la seva circulació per superfície. Aquest estudi s’ha fet únicament sobre aquelles línies que circulen en superfície, entre les quals hi ha les que es mostren a la taula següent: Districte Ferrocarril/tramvia Línia R2 Línia R13 Línia R14 1. Ciutat Vella Línia R15 Línia R16 Línia T4 Taula 34. Llista de línies de ferrocarril/tramvia del districte. Imatge 92. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). FERROCARRIL En aquest període horari es troben nivells superiors a 70 dB(A) a l’eix de la via. Als edificis del passeig de Circumval·lació els nivells d’exposició sonora en façanes són d’entre 55 i 60 dB(A), mentre que al carrer del Doctor Aiguader els edificis estan exposats a nivells d’entre 45 i 50 dB(A). TRAMVIA Cal destacar que també es troben nivells de 40-55 dB(A) a la zona propera al districte de Sant Martí a causa de la línia T4 del tramvia que passa per aquest districte (a la rodalia del parc de la Ciutadella). Nota: Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de ferrocarril i tramvia s’ha seleccionat una àrea de càlcul a l’entorn de les vies. A la representació gràfica es representen en blau clar (< 40 dB(A)) les zones dins d’aquesta àrea d’estudi on els nivells sonors són inferiors a 40 dB(A). Les aportacions inferiors a 40 dB(A) corresponen a un impacte acústic menyspreable. Imatge 91. Línies de ferrocarril/tramvia. FERROCARRIL Les línies de Rodalies R2, R13, R14, R15 i R16 tenen el seu origen a l’estació de França, i després circulen entre el passeig de Circumval·lació i el carrer del Doctor Aiguader; a continuació, se soterren un cop entren al districte de Sant Martí. TRAMVIA La línia T4 del tramvia passa per aquest districte (a la rodalia del parc de la Ciutadella). Com a resultat d’aquest estudi específic s’han obtingut els resultats que es detallen a continuació. 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 93. Nivells acústics ferrocarril/tramvia. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). Imatge 94. Nivells acústics ferrocarril/tramvia. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). Per a l’indicador Le els nivells són similars al període dia, i les conclusions similars a les indicades a l’apartat anterior per al període dia. FERROCARRIL En aquest període es troben nivells de 65-70 dB(A) a l’eix d’aquestes línies de ferrocarril, amb nivells d’exposició sonora en façanes d’entre 50 i 55 dB(A) als edificis del passeig de Circumval·lació, mentre que al carrer del Doctor Aiguader hi ha edificis exposats a nivells d’entre 40 i 45 dB(A). TRAMVIA Cal destacar que també hi ha nivells de 40-45 dB(A) a la zona del parc de la Ciutadella, propera al districte de Sant Martí, a causa de la línia T4 del tramvia que passa per aquest districte. 55 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 11.1.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES Per caracteritzar el soroll del ferrocarril s’ha seleccionat un punt de mesura situat al carrer del Doctor Aiguader, 21, proper a l’estació de França: Imatge 96. Vista general del carrer del Doctor Aiguader, 21 (Street View). Total any 80 75 70 65 60 Imatge 95. Nivells acústics ferrocarril/tramvia. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). 55 50 FERROCARRIL 45 Per a l’indicador Lden els nivells són superiors a 70 dB(A) a l’eix de la via. Als edificis exposats al passeig de Circumval·lació els nivells d’exposició sonora en façanes es troben entre 60 i 65 dB(A), mentre que en el carrer del Doctor Aiguader els 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 edificis estan exposats a nivells d’entre 50 i 55 dB(A). Dilluns 64,4 65,5 65,3 65,4 65,5 65,8 66,0 66,1 66,4 66,1 65,7 65,8 65,7 65,5 64,9 64,7 64,2 63,2 62,6 62,2 62,0 63,2 64,3 64,1 Dimarts 64,5 65,3 65,6 65,8 65,6 66,1 66,0 65,9 65,9 66,1 66,1 66,0 65,7 65,5 64,8 65,0 64,5 63,7 62,5 62,0 62,0 63,5 64,4 64,2 Dimecres 64,5 65,9 65,5 65,5 65,6 66,0 65,8 66,0 66,2 66,1 65,6 65,8 66,0 65,6 65,2 64,9 65,0 64,3 63,5 62,6 62,7 63,3 64,0 64,0 Dijous 64,2 64,4 64,8 64,7 65,4 65,6 65,5 65,4 65,5 65,5 65,5 65,5 65,9 65,4 65,0 65,0 64,4 63,8 63,1 62,1 62,1 62,9 63,0 63,3 Divendres 63,8 64,1 63,9 64,6 64,9 65,4 65,9 65,6 66,0 65,7 65,6 65,5 65,8 65,3 64,6 64,9 64,1 63,0 62,0 61,4 61,4 62,7 63,6 63,5 Dissabte 64,5 65,2 65,2 65,5 65,3 65,8 65,9 65,8 65,9 66,0 66,0 65,7 65,8 65,5 65,0 64,8 64,3 63,8 62,7 62,2 62,2 63,2 64,2 63,8 Diumenge 64,4 65,8 65,5 65,9 66,1 65,9 66,1 65,9 66,3 66,1 66,1 65,8 65,7 65,6 64,7 64,9 64,3 63,2 62,3 61,7 61,7 62,8 64,0 63,8 TRAMVIA Cal destacar que també es troben nivells de 40-55 dB(A) a la zona propera al districte de Sant Martí a causa de la línia T4 del Imatge 97. Evolució del soroll del ferrocarril durant 24 hores. Carrer del Doctor Aiguader, 21. tramvia que passa per aquest districte (a la rodalia del parc de la Ciutadella). Analitzant els resultats del gràfic, s’observa el següent: - Els nivells sonors són similars tots els dies de la setmana, i, són pràcticament constants durant les 24 hores (entre 65 i 66 dB(A) de 7.00 a 22.00 hores i entre 62 i 64 dB(A) de 23.00 a 6.00 hores), de manera que no hi ha una diferència rellevant entre el període diürn i el nocturn. - En horari nocturn, aquests nivells sonors disminueixen lleugerament a partir de les 22.00 hores fins a les 3.00 hores, moment en què comencen a incrementar-se lleugerament. - En el punt de mesura influeix tant el soroll produït per activitats vinculades al ferrocarril (trens, megafonia, manteniment de trens, etc.) com el soroll de trànsit del carrer del Doctor Aiguader i la ronda del Litoral, pròximes a la ubicació del punt de mesura. 56 dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Analitzant els resultats per al soroll de ferrocarril i tramvia, es pot concloure el següent: 11.1.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL/TRAMVIA - L’afectació de la població pel soroll del ferrocarril i tramvia és baixa i puntual al districte de Ciutat Vella. S’ha dut a terme una avaluació del valor absolut i percentatge de la població afectada pel soroll generat directament per les - En el període dia no hi ha població del districte exposada a nivells sonors superiors a 65 dB(A). línies de ferrocarril i tramvia: - En el període nit tampoc no hi ha població del districte exposada a nivells sonors superiors a 55 dB(A). Districte 1: Ciutat Vella - Per a l’indicador Lden, no hi ha població exposada a soroll de ferrocarril en nivells superiors a 65 dB(A). Població total: 102250 Ld 11.2 SOROLL ALS PARCS dBA Població exposada % Els parcs de la ciutat de Barcelona són àrees urbanes susceptibles de ser protegides, ja que proporcionen beneficis urbans, <40 101624 99,39 socials i ambientals a la ciutadania de Barcelona. 40 - 45 418 0,41 En aquest punt no s’han analitzat tots els parcs de la ciutat, sinó només els que són més rellevants seguint criteris de 45 - 50 146 0,14 superfície, rellevància i història. 50 - 55 3 0,00 55 - 60 59 0,06 En la major part dels casos el confort acústic existent a l’interior dels parcs es veu afectat pel soroll de trànsit del seu entorn, 60 - 65 0 0,00 per la qual cosa és recomanable adoptar polítiques urbanes i mediambientals encaminades a reduir a l’interior dels parcs els 65 -70 0 0,00 nivells sonors procedents del soroll de trànsit, amb l’objecte d’obtenir àrees tranquil·les que garanteixin una adequada 70 - 75 0 0,00 qualitat acústica a la ciutadania que en gaudeix. 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Després d’analitzar els resultats del Mapa estratègic de soroll, s’observa que els nivells sonors existents a l’interior dels parcs són deguts sobretot al soroll procedent del trànsit de carrers adjacents. Per aquest motiu, les zones limítrofes dels parcs Le properes a vies amb trànsit estan afectades per nivells sonors superiors als de les zones interiors. dBA % En els parcs que tenen una gran extensió, o que estan allunyats de carrers amb trànsit elevat, els nivells sonors a l’interior <40 101561 99,33 són baixos (inferiors a 55 dB(A)), i comença a ser més significatiu el nivell sonor que es genera en el seu interior per les 40 - 45 462 0,45 activitats que s’hi desenvolupen (gent passejant, zones recreatives, etc.), per bé que aquests nivells sonors condicionen poc 45 - 50 159 0,15 l’impacte acústic a la ciutat, ja que són inferiors a 55 dB(A) en els itineraris principals i inferiors a 50 dB(A) en la resta 50 - 55 9 0,01 d’àrees. 55 - 60 59 0,06 60 - 65 0 0,00 En aquest estudi s’ha avaluat un parc significatiu del districte de Ciutat Vella, tal com reflecteix la taula següent: 65 - 70 0 0,00 70 - 75 0 0,00 Districte Parc 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 01. Ciutat Vella  Parc de la Ciutadella Ln Taula 36 Llista de parc seleccionats al districte. dBA Població exposada % <40 102054 99,81 40-45 134 0,13 45 - 50 3 0,00 50 - 55 59 0,06 55 - 60 0 0,00 60 - 65 0 0,00 65 - 70 0 0,00 70 - 75 0 0,00 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Lden dBA Població exposada % >40 851 0,83 >45 432 0,42 >50 83 0,08 >55 59 0,06 >60 54 0,05 >65 0 0,00 >70 0 0,00 >75 0 0,00 >80 0 0,00 Taula 35. Població exposada. Ferrocarril/tramvia. 57 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Imatge 98 Parcs del districte. Imatge 99. Parc de la Ciutadella. Tenint en compte que l’activitat dels parcs es desenvolupa sobretot en període dia, s’ha dut a terme una anàlisi dels nivells ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS sonors, per a Ld, existents al parc avaluat en aquest període i des dels dos punts de vista següents: a) Considerant el parc com a emissor sonor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del parc. b) Considerant el parc com a receptor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior procedent del trànsit dels voltants. També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior del parc en els períodes tarda i nit, si bé en aquests casos el parc s’ha considerat únicament com a receptor, ja que els nivells sonors en el seu interior són deguts gairebé íntegrament al soroll de trànsit. Es pot veure informació d’aquests dos períodes horaris en el mapa estratègic de soroll total (vegeu l’apartat 11.8). A continuació es presenten els resultats obtinguts als parcs estudiats. 11.2.1 PARC DE LA CIUTADELLA El parc de la Ciutadella és un parc públic situat al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, en el triangle comprès entre l’estació de França, l’Arc de Triomf i la Vila Olímpica; concretament està delimitat per quatre vies principals: el passeig de Pujades, el passeig de Picasso, el passeig de Circumval·lació i el carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees (31 ha amb el Zoo de Barcelona). Al parc hi ha l’antic arsenal de la Ciutadella, actual seu del Parlament de Catalunya, a més de diversos edificis que inclouen equipaments com una església i un col·legi (IES Verdaguer), a més de l’Umbracle i l’Hivernacle, dedicats a la conservació d’espècies botàniques. També s’hi ubica el Zoo de Barcelona. En el seu terreny hi ha una extensa col·lecció d’art públic que el converteix en un museu d’escultures a l’aire lliure. Es tracta d’un espai molt utilitzat per a tot tipus d’activitats lúdiques i culturals. Té més de cent espècies vegetals, amb molts arbres centenaris i conjunts escultòrics d’interès. Imatge 100. Nivells acústics del parc de la Ciutadella com a emissor, Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). 58 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.2.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS S’ha comprovat que el soroll generat pels parcs no té afectació sonora en els habitatges més propers: Ciutat Districte 1: Vella Població total: 102250 Ld dB(A) Població exposada % < 40 102206 99,96 40-45 44 0,04 45-50 0 0,00 50-55 0 0,00 55-60 0 0,00 60-65 0 0,00 65-70 0 0,00 70-75 0 0,00 75-80 0 0,00 Imatge 101. Nivells acústics del parc de la Ciutadella, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). > 80 0 0,00 Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: Taula 37. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. - El soroll generat a l’interior del parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els - De les estadístiques obtingudes es pot concloure, de manera poc destacable, el següent: edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants. o No hi ha població al districte de Ciutat Vella exposada a algun tipus d’afectació sonora pel soroll generat a - A l’interior del parc, sobretot a les zones més properes al passeig de Picasso i passeig de Pujades, té molta influència l’interior del parc de la Ciutadella, excepte en el rang 40-45 dB(A), en què hi ha menys de 50 persones, la qual el trànsit rodat, i s’arriba a nivells sonors propers als 70 dB(A). cosa no és destacable. - L’extensió del parc fa que la zona central estigui més protegida, des d’un punt de vista acústic, del soroll exterior, de - Igualment, aquests nivells sonors sobre la població que es generen des del parc es veuen emmascarats pel soroll del manera que els nivells estan per sota dels 55 dB(A), sobretot a la zona de l’institut, de l’església i del Parlament de trànsit. Catalunya. 59 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.3 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA Aquest estudi de detall s’ha dut a terme en patis interiors d’illa amb algun tipus d’activitat (parc, pistes esportives, bars, S’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors existents en tots els patis interiors d’illa amb activitat seleccionats per al etc.). període dia, Ld (ja que l’activitat principal en el seu interior es realitza en aquest període), però des de dos punts de vista: un com a emissor sonor, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del pati, i un altre S’ha efectuat l’anàlisi de nivells sonors en els períodes dia i tarda, Ld i Le, respectivament. En període nit no s’ha fet una com a receptor, en el qual el soroll generat en el seu interior s’uneix al soroll procedent del trànsit dels seus voltants. A anàlisi de l’Ln, ja que en aquest horari cessen les activitats que poden generar soroll. El fet de no calcular l’Ln fa que tampoc continuació es presenten els resultats d’aquestes dues situacions: no es pugui calcular l’Lden per a aquest tipus d’estudi específic. S’han analitzat per al districte de Ciutat Vella 28 dels 278 patis interiors d’illa, és a dir, els patis a l’interior dels quals s’ha considerat que hi ha algun tipus d’activitat (jardí, pista esportiva, etc.). S’han classificat en diverses tipologies que es comenten més endavant (per consultar els resultats del soroll total dels patis interiors d’illa, vegeu l’apartat 11.8.6). Aquesta classificació s’ha fet per analitzar amb més detall els diferents tipus de patis d’illa i els seus usos, i com aquests presenten nivells sonors diferents. A continuació es poden veure les imatges d’anàlisi dels patis interiors d’illa: Imatge 103. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). Imatge 102. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. Els patis interiors d’illa amb activitat s’han classificat en diversos tipus: 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). 60 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit. El soroll que generen les activitats en els patis interiors d’illa només té influencia dins del mateix pati. - En els patis interiors d’illa oberts la influència del soroll del trànsit rodat és molt més significativa, i pot arribar a elevar els nivells acústics en un rang. A continuació es presenta un detall de dos tipus de patis: un de tancat per tots els laterals i un altre amb un dels laterals obert. S’hi veu el soroll que es genera al pati com a emissor, el soroll que es genera al pati com a receptor del soroll del trànsit i el soroll total en el seu interior (suma com a emissor i com a receptor). PATI TANCAT Imatge 104. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d’illa al districte de Ciutat Vella com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 106. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Ciutat Vella com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 105. Nivells sonors dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). 61 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella PATI OBERT EN UN LATERAL Imatge 107. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Ciutat Vella com a receptors de trànsit. Ld, període dia. Imatge 109. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Ciutat Vella com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 108. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Ciutat Vella, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 110. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Ciutat Vella com a receptors de trànsit. Ld, període dia. 62 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior de patis amb col·legis o pistes esportives en període tarda. Només s’han considerat aquestes dues categories per al període tarda, ja que per a la resta, a partir de les 21.00 hores, s’ha considerat que cessa gairebé tota l’activitat que s’hi desenvolupa. Imatge 111. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Ciutat Vella, soroll total Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i només té influència en les façanes dels edificis orientades cap a l’interior del pati. Imatge 112. Nivells acústics als patis interiors d’illa del districte de Ciutat Vella com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 13.b). - En patis tancats la influència del soroll generat als carrers exteriors és molt baixa respecte al soroll que es genera a l’interior del pati. - En les façanes dels edificis orientats a carrers amb trànsit és irrellevant la influència del soroll generat a l’interior Per a la resta de patis, així com per al període nit, també s’ha obtingut el nivell sonor existent en el seu interior, si bé en d’aquest tipus de patis. aquests casos els patis s’han considerat únicament com a receptors i els nivells sonors en el seu interior són deguts sobretot - En els patis interiors d’illa amb algun lateral obert, la influència del soroll del trànsit rodat a la zona interior propera a al soroll de trànsit. Es pot veure aquesta informació en el mapa de soroll total (vegeu l’apartat 11.8). aquest lateral és en molts casos superior a la del soroll que es genera pròpiament al pati, i es poden incrementar els nivells acústics existents en aquestes zones en un o dos rangs. 63 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.3.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT 11.4 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament a dins dels patis Per elaborar l’estudi de carrers de vianants s’han seleccionat 786 trams de carrer al districte de Ciutat Vella. interiors d’illa amb activitat. Tal com es pot veure, la població exposada tant per a Ld com per a Le no està per sobre dels 65 dB(A). Per a Ln no s’ha realitzat l’estudi de població exposada, ja que en aquest període s’ha suposat que l’activitat de persones en aquest tipus de patis cessa o és residual. Districte 1: Ciutat Vella Població total: 102250 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 99038 96,86 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 1191 1,17 50 - 55 55 - 60 55 - 60 1160 1,13 60 - 65 60 - 65 861 0,84 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 100546 98,33 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 Imatge 113. Carrers de vianants del districte. 55 - 60 55 - 60 843 0,83 La característica comuna d’aquests carrers és que són àrees per a vianants amb trànsit restringit. El soroll que s’hi genera es 60 - 65 60 - 65 861 0,84 deu sobretot al pas de gent, tant en zones on hi ha activitat comercial com en zones on no n’hi ha. Normalment es tracta de 65 -70 65 - 70 0 0,00 petits comerços situats en els baixos. S’han exclòs d’aquest estudi altres carrers i eixos comercials amb un volum elevat de 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 gent, però en els quals el soroll del trànsit emmascarava el soroll generat pels vianants i les activitats existents. 75 - 80 0 0,00 >80 El paràmetre de mesura ha estat l’L90, ja que es tracta d’un paràmetre que permet avaluar el soroll de fons generat en >80 0 0,00 aquests carrers excloent-hi sorolls puntuals (crits, clàxons, etc.) que poden fer que s’incrementi significativament el Leq i no aportar un resultat representatiu del soroll al carrer. Taula 38. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. Aquests carrers s’han classificat en diversos tipus, els quals, al costat dels nivells sonors característics, s’indiquen a En període tarda, en haver-se realitzat l’estudi només per a dos tipus de patis interiors amb activitat, els resultats de continuació: població exposada a més de 50 dB(A) pel soroll generat als patis disminueix respecte al període dia, moment en el qual s’ha TIPUS NIVELL SONOR EXEMPLE avaluat un nombre més alt de patis. Tipus 1 L90 inferior a 45 Carrer d’en Serra En l’assignació de nivells sonors a cadascun dels tipus de patis amb activitat, s’han considerat rangs de nivells sonors per Tipus 2 L90 entre 45 i 50 Carrer de la Lleona sobre dels 50 dB(A), motiu pel qual no hi ha resultats estadístics en el rang 40-50 dB(A). La població que no està afectada Tipus 3 L90 entre 50 i 55 Passeig Marítim de la Barceloneta pels nivells sonors generats als patis s’ha inclòs en el rang de < 40 dB(A). Tipus 4 L90 entre 55 i 60 Passeig de Lluís Companys Tipus 5 L90 superior a 60 Avinguda del Portal de l’Àngel Avaluant els resultats estadístics per a patis interiors d’illa es pot concloure el següent: Taula 39. Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). - En els períodes dia i tarda no hi ha població exposada a més de 65 dB(A) pel soroll que es genera dins dels patis interiors d’illa. El districte de Ciutat Vella destaca entre tots els altres per l’elevat nombre de carrers de vianants que presenta. Dels quatre - En els casos avaluats, la població exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A) en període dia és d’un 3,14%, el barris que el componen, el Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera són els que en concentren la major part. La condició qual és un percentatge relativament baix. de centre històric de la ciutat ha permès conservar un entramat urbà de carrers estrets pels quals el pas de vehicles és inexistent. En ser l’epicentre del turisme de Barcelona, en aquest districte també hi ha els principals carrers comercials de la ciutat, la qual cosa n’incrementa l’afluència de vianants i fomenta, al seu torn, la pacificació de nous carrers. 64 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Per a l’estudi de carrers de vianants només s’han considerat els períodes dia i tarda. En el període nit, l’estudi només s’ha 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA dut a terme als carrers afectats pel soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, els resultats del qual es presenten a l’apartat corresponent a soroll d’oci. Tampoc no s’ha analitzat el període global. 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 115. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Ciutat Vella com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). Els carrers amb més afectació són pràcticament els mateixos que en el període dia. No obstant això, s’observa que a les tardes el soroll s’incrementa en determinades zones respecte al període dia, sobretot en aquelles on hi ha oci nocturn i aglomeració de persones. En la resta de carrers de vianants els nivells sonors disminueixen en la major part dels casos respecte al període dia. Imatge 114. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Ciutat Vella com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). Els carrers amb més afectació amb nivells d’entre 60-65 dB(A) són els següents: la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel com a eixos més visibles i que, al seu torn, són eixos comercials de gran importància, i el carrer dels Tallers i l’Argenteria com a exemple de carrers amb elevat pas de vianants. 65 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.4.3 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES CARRERS DE VIANANTS I TERRASSES (exemple: carrer de Sant Carles, 27) A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat en diferents tipus de carrers de Total any 80 vianants. 75 CARRERS DE VIANANTS I OCI NIT (exemple: carrer de les Sitges, 6) 70 Total any 65 80 60 75 55 70 50 65 45 60 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 55 Dilluns 57,0 57,8 60,3 60,1 61,1 60,5 61,3 61,3 61,0 61,4 61,1 60,8 61,4 61,0 59,8 58,9 58,4 61,0 53,9 55,4 49,7 48,6 48,7 52,8 Dimarts 55,5 57,3 59,0 61,0 61,8 61,5 61,7 61,8 60,4 61,1 62,2 61,3 61,9 61,7 61,1 59,4 59,2 59,4 54,3 55,2 49,9 49,6 49,6 52,6 Dimecres 58,3 58,4 59,5 62,3 61,6 61,6 61,5 61,5 60,8 61,4 61,5 61,2 61,7 61,6 61,3 59,4 58,8 61,5 53,9 55,5 50,1 48,6 49,1 53,7 Dijous 56,1 57,7 60,0 62,3 62,7 62,4 61,6 62,0 60,8 61,9 62,1 61,1 61,7 61,3 61,0 59,8 59,0 60,2 55,2 55,1 51,3 51,4 50,1 52,2 50 Divendres 58,5 58,0 59,9 60,9 62,1 62,2 62,2 61,6 60,9 62,2 62,5 62,3 63,6 63,9 63,6 61,9 61,8 61,7 59,1 57,3 53,8 51,9 49,4 51,4 Dissabte 53,8 54,4 57,3 58,7 60,8 61,9 61,7 62,3 62,4 63,9 66,1 68,2 67,7 67,3 65,4 62,5 61,8 63,4 58,5 56,3 53,1 49,5 49,7 51,6 Diumenge 56,5 54,8 57,0 58,0 59,4 60,5 61,1 62,3 62,8 63,7 64,9 66,3 66,8 65,5 62,6 60,4 60,6 58,0 55,8 53,2 50,0 48,8 48,7 52,2 45 Imatge 117. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Sant Carles, 27. 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 55,0 58,9 60,3 60,9 61,0 61,6 61,0 61,9 61,2 61,7 62,1 62,8 63,6 64,1 64,2 63,5 64,0 64,1 63,0 62,4 55,5 58,3 49,6 48,8 Dimarts 55,0 58,9 61,4 62,0 62,7 61,7 61,7 61,8 61,9 62,0 61,8 63,1 64,2 64,5 64,7 63,8 64,2 64,8 63,8 63,0 55,4 58,8 49,4 49,4 En aquest carrer en període dia i tarda hi ha flux de vianants, així com terrasses d’activitats vinculades a activitats Dimecres 55,1 58,0 60,1 61,4 62,1 61,0 61,2 61,8 61,2 62,0 62,2 63,0 63,7 64,2 64,0 63,9 63,8 64,3 63,6 62,3 54,7 58,7 49,3 49,4 Dijous 55,9 59,4 61,1 61,2 62,1 62,1 62,1 62,5 61,9 62,3 60,8 62,0 62,7 62,9 63,4 63,1 63,8 64,0 64,1 64,2 56,5 58,9 50,3 49,4 Divendres 55,5 59,4 62,8 61,1 61,9 61,8 61,5 62,0 61,5 63,2 63,7 64,8 65,7 66,8 67,7 68,0 68,5 68,4 68,5 67,8 62,7 59,3 52,7 50,1 d’hostaleria. Dissabte 53,6 56,7 58,5 59,7 62,4 61,8 61,9 62,0 62,1 62,5 63,9 65,2 66,4 66,4 67,0 67,1 68,2 68,6 68,3 68,0 63,2 59,4 53,1 51,0 Diumenge 52,3 55,1 57,2 55,8 57,3 58,6 58,9 59,2 59,5 60,8 61,2 62,6 63,4 63,2 63,0 62,6 62,6 63,3 62,0 61,1 53,2 56,1 48,2 48,1 Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: Imatge 116. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de les Sitges, 6. - Dies laborables: En aquest carrer hi ha soroll de vianants durant el període dia i, posteriorment, a la nit, sobretot els caps de setmana, o S’observa que els dies feiners (de dilluns a dijous) les evolucions temporals al llarg de les 24 hores són s’incrementen els nivells sonors degut a les activitats d’oci de la zona i a les persones que hi acudeixen (vegeu més similars independentment del dia de la setmana. informació de l’estudi d’oci en l’apartat 11.5). o En aquests dies feiners, els nivells sonors són molt similars entre les 9.00 i les 21.00 hores (entre 60 i 63 dB(A)), moment en què comencen a disminuir fins a les 5.00 hores, en què es registren nivells sonors Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: pròxims a 50 dB(A). A partir de les 6.00 hores els nivells sonors comencen a augmentar fins a arribar a - Dies laborables: estabilitzar-se sobre els 67 dB(A) al voltant de les 10.00 hores. o S’observa que els dies feiners (de dilluns a dijous) les evolucions temporals al llarg de les 24 hores són o A les 00.00 hores s’observa un pic. similars independentment del dia de la setmana. - Cap de setmana: o En aquests dies feiners, els nivells sonors són molt similars entre les 8.00 i les 2.00 hores (entre 60 i 65 o Els dissabtes i diumenges entre les 14.00 i les 00.00 hores els nivells sonors són més elevats que els dies dB(A)), moment en què comencen a disminuir fins a les 5.00 hores, en què es registren nivells sonors feiners degut al fet que aquesta zona té més activitat d’oci i terrasses i hi ha més trànsit de persones per la pròxims a 50 dB(A). A partir de les 6.00 hores els nivells sonors comencen a augmentar fins a arribar a zona, per la qual cosa es pot arribar a incrementar en més de 5 dB(A) en alguns moments. estabilitzar-se sobre els 65 dB(A) al voltant de les 8.00 hores. o Els dissabtes i diumenges, entre les 7.00 i les 11.00 hores, els nivells sonors són uns 2-3 dB(A) inferiors als o A les 4.00 hores s’observa un pic produït per les operacions de neteja al carrer. existents els dies feiners degut sobretot a la disminució del trànsit. - Cap de setmana: o Les nits dels divendres i dissabtes, a partir de les 19.00 hores, els nivells sonors són més elevats que els dies feiners degut a l’oci nocturn i el trànsit de persones per la zona, i es mantenen pràcticament constants i al voltant dels 68 dB(A) fins a les 2.00 hores, moment en què comencen a disminuir. o El diumenge, entre les 7.00 i les 16.00 hores, els nivells sonors són inferiors als dels dies feiners, i aquesta diferència es nota especialment en les primeres hores del matí, en què pot haver-hi una diferència superior als 5 dB(A) degut sobretot a una disminució del trànsit de persones. 66 dB dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella CARRERS DE VIANANTS I COMERÇ (exemple: avinguda del Portal de l’Àngel, 24) Total any 11.4.4 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS 80 S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població exposada al soroll generat als carrers de vianants: 75 70 Districte 1: Ciutat Vella 65 Població total: 102250 60 Ld 55 50 dBA Població exposada % Distribució de la població exposada 45 <40 54464 53,27 40 - 45 12919 12,63 <40 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 45 - 50 13344 13,05 40 - 45 Dilluns 61,5 66,0 66,2 67,0 66,0 66,5 66,1 65,7 67,6 68,1 68,1 69,9 69,6 69,2 65,3 63,7 64,5 65,6 61,2 58,9 57,2 58,7 56,7 61,5 Dimarts 65,4 69,3 68,7 68,5 68,3 67,7 66,6 67,6 68,5 67,8 67,4 68,6 68,4 67,0 65,2 63,3 64,4 65,6 60,4 58,0 57,8 59,2 56,5 61,5 Dimecres 63,0 67,4 67,4 67,1 66,3 67,2 67,1 66,4 68,6 68,2 68,3 69,4 69,0 67,6 65,6 63,3 65,1 66,5 60,4 57,9 59,2 60,0 58,6 62,1 50 - 55 12337 12,07 45 - 50 Dijous 63,7 68,9 67,3 67,3 68,0 67,8 66,1 66,2 68,1 68,5 69,8 71,9 70,8 69,6 66,9 63,4 65,1 65,7 61,1 57,6 57,3 59,1 56,6 62,4 Divendres 64,1 69,7 68,9 67,8 67,5 67,9 67,0 65,9 67,9 67,7 71,5 72,1 71,8 70,2 67,4 64,7 65,8 68,0 63,3 60,4 59,8 59,1 56,7 60,2 55 - 60 8349 8,16 50 - 55 Dissabte 60,7 63,7 62,2 63,7 68,2 68,9 68,2 67,6 69,0 70,2 72,8 73,6 73,5 72,7 68,3 63,8 65,1 67,0 62,3 57,2 57,3 58,7 55,2 56,1 Diumenge 54,5 57,3 59,0 61,0 65,1 64,8 64,4 63,5 65,1 65,1 65,8 66,7 66,6 65,1 62,7 61,7 62,3 64,3 59,6 56,1 55,4 55,4 55,3 59,3 60 - 65 837 0,82 55 - 60 Imatge 118. Evolució del soroll durant 24 hores a l’avinguda del Portal de l’Àngel, 24. 65 -70 0 0,00 60 - 65 70 - 75 0 0,00 65 -70 Aquest carrer té una elevada activitat comercial i hi acudeix un gran nombre de vianants pel fet de trobar-se en una de les 75 - 80 0 0,00 70 - 75 zones més cèntriques i turístiques de la ciutat. >80 0 0,00 Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: Le - Dies laborables: dBA % o S’observa que els dies feiners (de dilluns a dijous) les corbes de nivells sonors al llarg de les 24 hores són Distribució de la població exposada <40 56550 55,31 similars independentment del dia de la setmana. 40 - 45 15132 14,80 <40 o De dilluns a dimecres els nivells sonors són molt similars entre les 8.00 i les 20.00 hores, període en què el 45 - 50 12713 12,43 40 - 45 rang està entre 65 i 70 dB(A). 50 - 55 10233 10,01 45 - 50 o Els dijous i divendres, tot i ser laborables, el seu comportament és més similar als dies punta, tal com es 55 - 60 6628 6,48 50 - 55 descriu a continuació. 60 - 65 994 0,97 55 - 60 o Els nivells sonors s’incrementen principalment a partir del migdia quan augmenta el nombre de persones 65 - 70 0 0,00 60 - 65 que hi transiten i per l’elevat nombre de comerços existents. Es detecta una disminució dels nivells sonors 70 - 75 0 0,00 65 - 70 a partir de les 20.00-21.00 hores, moment en què principalment tanquen els comerços i consegüentment 75 - 80 0 0,00 70 - 75 disminueix el flux de gent per aquest carrer. >80 0 0,00 o Tots els dies de la setmana es detecta un increment dels nivells sonors a les 00.00 hores a causa d’operacions de neteja urbana. Taula 40. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. - Cap de setmana: Avaluant els resultats estadístics per carrers de vianants es pot concloure el següent: o Els dijous, divendres i dissabtes els nivells sonors entre les 16.00 i les 20.00 hores són més elevats (3-5 dB(A)) que la resta de la setmana, degut sobretot a una afluència més gran de gent als comerços dels - La població exposada a més de 60 dB(A) per als períodes de dia i tarda representa el 0,82% per a Ld i el 0,97% per a carrers. Entre les 16.00 i les 20.00 hores aquests nivells sonors s’eleven per sobre dels 70 dB(A). Le, de manera que es comprova la diferència entre aquests dos períodes i es mostra l’increment de la població exposada en el període de tarda als carrers principals amb comerç. o Els diumenges s’observa un gran descens dels nivells sonors respecte a la resta de dies de la setmana (2-3 dB(A)) durant les 24 hores, i més de 5 dB(A) entre les 7.00 i les 11.00 hores degut principalment al fet que - No obstant això, en el període de dia veiem un increment de la població del districte exposada a nivells sonors aquest dia no hi ha activitat comercial. d’entre 55 i 60 dB(A), mentre que en període tarda disminueix, un 8,16% en Ld enfront d’un 6,48% en Le. Amb això es pot veure que hi ha un nombre més elevat de població exposada de dia, però quan arriba la tarda la disminució és palpable tret d’aquells carrers que disposen d’oferta de bars, discoteques, restaurants, etc. - En el període de dia, un 53,27% de la població, i en el període de tarda un 55,31%, no està exposada a nivells sonors per sobre dels 40 dB(A) per causa del soroll generat en els carrers de vianants, per la qual cosa es considera que la influència d’aquest focus sonor en el MES per a aquest districte sí que es significativa, i és un dels pocs districtes que registra nivells prou significatius en els carrers de vianants. 67 dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.5 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES A la taula següent es mostren els diferents rangs de nivells sonors utilitzats en l’estudi de l’oci nocturn, així com algun exemple. Per elaborar l’estudi de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones s’han seleccionat 154 trams de carrer al districte de NIVELL SONOR EXEMPLE Ciutat Vella. L90 inferior a 45 No s’aplica en aquest districte L90 entre 45 i 50 No s’aplica en aquest districte L90 entre 50 i 55 Carrer de Sant Carles L90 entre 55 i 60 Carrer del Rec L90 entre 60 i 65 Rambla del Raval L90 superior a 65 Carrer d’Escudellers Taula 41. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). 11.5.1 Ln, PERÍODE NIT A continuació s’analitzen les zones d’oci principals al districte de Ciutat Vella. ENTORN DE LA PLAÇA REIAL EN PERÍODE NIT (Ln) Imatge 119. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. L’oci nocturn i l’aglomeració de persones s’estén de llarg a llarg de tot el districte, i en alguns casos es concentren en determinades zones, com per exemple les següents: - La Rambla: eix central i vertebrador del districte, és una via amb una gran aglomeració nocturna de persones, la majoria turistes. Des d’aquí es distribueix el flux de vianants cap als diferents carrers dels barris. - Plaça Reial: és la plaça més cèntrica de la ciutat, i tant aquí com als carrers limítrofs l’oci nocturn destaca per la presència de bars, terrasses i restaurants. - El Born: és una zona de festa amb públic jove. En aquesta àrea hi ha un gran quantitat de pubs i bars, així com de restaurants. - Entorn del carrer dels Tallers: aquesta zona es caracteritza per un oci nocturn més alternatiu. Tot i això, els bars i restaurants també es disseminen per aquestes vies, i destaca la plaça de Castella. - La Barceloneta: el passeig Marítim de la Barceloneta i el passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona són atraccions turístiques típiques de la ciutat i, per això, es poden trobar nombrosos restaurants i terrasses al llarg del seu Imatge 120. Nivells sonors en període Ln, període nit, a la plaça Reial (detall plànol núm. 14). recorregut. La plaça Reial i el seu entorn es localitzen al centre del barri Gòtic. Dins d’aquesta plaça, a les porxades hi ha nombrosos - El Raval: zona d’incidents de civisme en alguns carrers que provoquen uns nivells de soroll elevats. restaurants i bars, així com alguna discoteca que està oberta fins a altes hores de la matinada. És un punt de trobada de La diferència d’aquest districte enfront d’altres en l’oci nocturn i l’aglomeració de persones és que aquí l’oci està molt estès persones a la nit, i a causa d’això s’hi arriben a assolir nivells de 70-75 dB(A). per tot el districte de manera molt homogènia. Malgrat que sí que es poden diferenciar determinades concentracions comentades anteriorment, la major part dels carrers tenen bars i restaurants molt promoguts per l’auge del turisme a la ciutat. El flux de gent a la nit és constant i, en general, els barris presenten molta vida nocturna; a més, no hi ha una estacionalitat marcada quant a l’oferta d’oci com sí que passa en altres districtes. Aquest estudi se centra en la nit, ja que es tracta de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones; per això, els períodes de dia, tarda i global no hi són representats. 68 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella LA RAMBLA EN PERÍODE NIT (Ln) EL BORN EN PERÍODE NIT (Ln) Imatge 121. Nivells sonors en període Ln, període nit, a la Rambla (detall plànol núm. 14). Imatge 122. Nivells sonors en període Ln, període nit, al Born (detall plànol núm. 14). La Rambla és una de les vies principals des d’on es reparteix el flux de persones del districte. No solament és una via de L’eix central de la zona del Born, el passeig del Born, destaca pel fet que s’hi ubiquen terrasses i bars, així com pubs i passeig, sinó que també es localitzen petits locals al llarg del seu traçat, així com diverses boques de metro des de les quals discoteques. Al voltant d’aquesta via, així com en els laterals del Centre de Cultura i Memòria, el moviment de persones és hi ha un intercanvi d’entrades i sortides de vianants. Als laterals s’hi poden trobar establiments que romanen oberts fins a la apreciable. Els nivells més elevats els trobem en aquesta via i també en altres carrers, com el carrer de l’Argenteria i matinada, els quals no són solament bars o restaurants, sinó també comerços. A causa d’això, s’arriben a assolir uns nivells l’avinguda del Marquès de l’Argentera, on s’arriben a assolir 65-70 dB(A). de 60-65 dB(A), tot i que no hi ha gaires veïns i veïnes afectats per aquests nivells, atès el baix nombre de persones que resideixen en els habitatges la façana dels quals està orientada a la Rambla. 69 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella ENTORN DEL CARRER DELS TALLERS EN PERÍODE NIT (Ln) LA BARCELONETA EN PERÍODE NIT (Ln) Imatge 123. Nivells sonors en període Ln, període nit, al carrer dels Tallers (detall plànol núm. 14). Imatge 124 Nivells sonors en període Ln, període nit, a la Barceloneta (detall plànol núm. 14). La font principal de soroll d’aquesta zona d’oci alternatiu són el carrer dels Tallers i la plaça de Castella, però hi ha altres En aquest barri el flux de persones a la nit es concentra prop del mar en els denominats passeig Marítim de la Barceloneta i carrers que arriben a assolir nivells de 60-65 dB(A), com ara els carrers de Joaquín Costa, de les Ramelleres i de les Sitges. Els passeig Joan de Borbó Comte de Barcelona. En aquests dos passejos és freqüent trobar persones fent diverses activitats, ja edificis en aquests carrers i places, a excepció d’algun d’institucional, són residencials, per la qual cosa l’impacte produït pel sigui en els restaurants, bars i discoteques com practicant esport, o en petites aglomeracions de persones a les platges. En soroll nocturn afecta en la seva major part el veïnat de la zona. aquestes dues vies s’assoleixen uns nivells de 60-65 dB(A). La distància dels focus de soroll fins a les façanes dels edificis residencials més pròxims difereix segons la zona, i és més curta en el cas de la platja de la Barceloneta i el passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona, i més llarga en la zona de la platja del Somorrostro i discoteques. 70 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella LA RAMBLA DEL RAVAL EN PERÍODE NIT (Ln) 11.5.2 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES CARRER AMB OCI NOCTURN I TRÀNSIT (exemple: carrer Nou de la Rambla, 21) Total any 80 75 70 65 60 55 50 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 63,2 62,8 63,3 64,7 65,2 65,8 64,9 64,2 63,8 63,9 64,3 65,1 64,2 63,2 62,5 61,8 61,8 61,6 61,2 61,0 61,9 63,2 61,7 58,4 Dimarts 63,5 62,7 64,2 65,8 65,9 66,0 65,1 64,5 64,9 64,5 64,7 64,7 65,7 63,3 62,7 61,5 62,0 62,0 61,6 60,7 63,1 63,1 60,1 57,5 Dimecres 63,6 62,9 63,8 64,5 64,9 64,9 64,4 64,3 63,6 64,0 64,6 64,4 64,6 63,3 63,1 62,2 62,0 62,2 61,3 61,2 61,8 62,8 61,3 58,7 Dijous 63,0 62,4 63,4 64,9 65,0 65,6 65,1 64,4 64,0 64,8 64,6 65,3 64,7 64,0 63,5 62,5 62,6 62,5 62,8 61,9 63,7 64,0 62,4 58,4 Divendres 63,1 62,7 63,8 64,7 65,7 66,1 65,2 64,6 63,6 64,1 64,3 64,8 64,9 63,8 64,5 63,7 63,7 64,2 65,2 66,1 68,4 68,1 66,1 64,4 Dissabte 63,6 59,7 61,1 62,4 63,0 63,3 63,1 63,5 63,4 62,7 63,5 64,3 64,1 63,6 64,2 63,5 64,3 64,3 65,4 66,4 68,5 68,2 67,2 65,3 Diumenge 63,8 59,0 60,3 62,2 62,7 62,2 62,4 63,5 61,6 62,4 62,8 63,7 64,0 63,5 62,9 62,0 61,7 60,9 60,0 61,2 58,3 62,7 59,0 57,5 Imatge 126. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer Nou de la Rambla, 21. En aquest carrer hi ha una elevada activitat d’oci tant en horari diürn, a causa del comerç i activitats d’hostaleria, com en horari nocturn, degut a les activitats d’oci de la zona i a l’elevat nombre de persones que hi acudeixen, sobretot els caps de setmana. Analitzant els resultats dels gràfics s’observa el següent: - Dies laborables: o Els nivells sonors tenen la mateixa tendència tots els dies feiners i són molt similars, ja que es troben entre 60 i 65 dB(A) durant les 24 hores degut al fet que en aquest carrer hi ha trànsit i activitats d’oci tots els dies Imatge 125. Nivells sonors per al període Ln, període nit, al Raval (detall plànol núm. 14) de la setmana. Progressivament aquest zona està experimentant una reconversió d’un espai amb problemes de convivència cap a un espai o A partir de les 22.00 hores en els dies feiners disminueixen lleugerament els nivells sonors. més participatiu i alternatiu. Malgrat que la transformació és palpable, destaquen la rambla del Raval i el carrer d’en - Cap de setmana: Robador, amb algun espai de conflicte on els nivells arriben a assolir 60-65 dB(A). o Durant el període nit, entre les 22.00 i les 7.00 hores, s’aprecia una diferència considerable entre els dies feiners i els caps de setmana degut principalment al flux de vianants i les activitats d’oci de l’entorn. o Els caps de setmana a partir de les 22.00 hores els nivells sonors s’incrementen considerablement: arriben a ser fins a 8 dB(A) més elevats que els dies feiners i pròxims a 70 dB(A) entre les 2.00 i les 3.00 hores, degut sobretot al soroll generat per les persones que acudeixen a les activitats d’oci nocturn de la zona. o Els dissabtes i diumenges al matí els nivells sonors són inferiors que els dies feiners (2-3 dB(A) més baixos) perquè hi ha menys activitat i trànsit a la zona. 71 dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella CARRER AMB AGLOMERACIÓ DE GENT - INTENS (exemple: carrer d’Escudellers, 34) CARRER AMB AGLOMERACIÓ DE GENT - MITJÀ (exemple: carrer de Joaquín Costa, 33) Total any Total any 80 80 75 75 70 70 65 65 60 60 55 55 50 50 45 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 60,2 62,8 64,5 67,7 66,2 66,0 65,0 65,3 65,0 65,1 65,2 64,8 65,0 65,4 65,2 65,3 65,4 65,7 63,5 67,5 63,5 59,8 57,8 57,9 Dilluns 57,7 61,9 63,5 63,3 63,9 65,1 65,6 65,6 65,1 65,4 66,5 66,5 67,1 67,5 66,9 66,4 66,4 63,3 61,9 60,8 58,6 59,4 52,9 54,4 Dimarts 60,9 63,4 65,9 67,0 66,1 65,5 65,2 65,0 65,4 65,8 65,6 65,1 65,4 65,6 64,8 65,4 65,2 66,0 63,9 67,7 64,5 61,2 58,5 58,0 Dimarts 57,6 62,0 64,4 64,0 64,8 66,0 66,2 66,3 65,9 66,0 67,0 66,7 67,6 67,9 67,2 66,2 65,7 63,8 62,2 61,1 58,2 59,3 52,2 53,9 Dimecres 60,6 62,5 65,1 68,6 66,2 65,1 65,0 64,9 65,1 65,3 65,3 65,0 65,4 65,4 65,4 65,8 66,6 67,8 68,0 70,2 67,7 64,1 63,6 58,7 Dimecres 58,0 62,1 63,2 64,0 64,6 65,6 66,3 66,2 65,6 65,8 67,0 66,8 67,3 68,3 67,1 66,6 66,4 64,2 62,9 61,5 57,4 60,5 52,7 54,4 Dijous 60,9 62,8 65,1 67,6 65,9 65,8 65,0 64,8 65,2 65,3 65,1 65,5 65,8 66,3 66,7 67,6 67,5 68,9 68,3 71,1 69,7 66,5 65,1 58,9 Dijous 59,8 62,9 64,6 64,3 64,9 65,4 66,2 65,7 65,1 65,7 66,9 67,5 67,6 68,0 67,8 67,3 66,3 66,3 64,7 63,4 59,1 60,8 53,6 54,2 Divendres 62,1 66,2 65,3 68,4 65,8 65,2 65,1 65,3 65,4 65,3 65,6 65,8 66,2 66,7 66,7 68,2 68,8 70,7 70,4 72,7 73,7 71,1 68,0 66,9 Divendres 58,0 62,4 64,4 65,1 65,5 66,7 66,4 66,6 65,9 66,2 66,8 67,0 67,7 68,4 68,5 68,3 69,0 68,8 68,7 67,2 64,3 62,0 55,4 54,8 Dissabte 60,6 61,4 63,0 67,0 65,7 65,1 65,6 65,3 65,6 65,0 65,3 66,0 66,1 66,8 67,2 68,3 69,4 71,8 71,5 73,4 74,2 72,2 68,8 67,8 Dissabte 56,3 59,7 62,6 61,9 63,3 64,8 65,0 65,6 65,5 65,6 66,5 66,8 68,0 68,3 68,3 67,8 67,8 67,0 68,3 66,5 64,1 61,6 55,1 54,4 Diumenge 62,2 63,7 66,0 65,5 64,2 64,0 64,4 64,3 63,8 63,9 64,1 64,6 65,1 65,3 64,8 65,4 66,9 68,0 68,2 69,6 66,2 64,4 61,3 57,9 Diumenge 54,4 57,8 61,6 61,6 62,5 64,6 64,9 65,3 65,0 65,5 66,3 66,6 67,6 67,4 67,0 65,7 64,4 63,6 62,4 60,3 55,8 59,4 52,3 53,5 Imatge 128. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer d’Escudellers, 34. Imatge 127. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Joaquín Costa, 33. En aquest carrer hi ha activitats d’oci que funcionen principalment els caps de setmana, si bé també funcionen durant els En aquest carrer hi ha trànsit (reduït, ja que és un carrer estret), i també comerços, activitats d’hostaleria i un elevat nombre dies laborables, sobretot a partir del dimecres. de vianants. Els caps de setmana, sobretot en horari nocturn, també hi influeixen les activitats d’oci de la zona. Com que és un carrer estret, els nivells sonors produïts per la gent al carrer es poden veure amplificats per les reflexions en les parets dels edificis. Analitzant els resultats dels gràfics s’observa el següent: Analitzant els resultats dels gràfics s’observa el següent: - Dies laborables: - Dies laborables: o Els nivells sonors entre les 12.00 i les 21.00 hores tenen la mateixa tendència tots els dies de la setmana i o Els nivells sonors entre les 9.00 i les 22.00 hores tenen la mateixa tendència tots els dies de la setmana i són molt similars; es troben entre 65 i 68 dB(A), degut principalment al flux de vianants i a les activitats són molt similars; es troben pròxims als 65 dB(A), degut principalment al flux de vianants i a les activitats comercials del carrer, ja que el trànsit és baix. comercials del carrer, ja que el trànsit és baix. - Cap de setmana: o A partir de les 22.00 i fins a les 2.00 hores els nivells sonors s’incrementen degut sobretot a l’augment al o Durant el període nit, entre les 21.00 i les 4.00 hores, s’aprecia una diferència considerable entre els dies carrer del flux de gent que acudeix a les activitats d’oci existents a l’entorn. feiners i els caps de setmana degut sobretot al flux de vianants i a les activitats d’oci de l’entorn. o Els dies feiners els nivells sonors comencen a disminuir a partir de les 2.30 hores pel fet que a partir o Els caps de setmana, entre les 21.00 i les 4.00 hores els nivells sonors arriben a ser fins a 7 dB(A) més d’aquesta hora es produeix el tancament dels locals d’oci de la zona. elevats que en dies feiners, i registren nivells pròxims als 70 dB(A) entre les 22.00 i la 1.00 hores. - Cap de setmana: o A les 4.00 hores s’observa un pic en els nivells sonors degut a les operacions de neteja a la zona. o Durant el període nit, entre les 22.00 i les 6.00 hores, s’aprecia una diferència considerable entre els dies o Els dissabtes i diumenges al matí fins a les 12.00 hores els nivells sonors són inferiors que els dies feiners feiners, especialment el dilluns i dimarts, i els caps de setmana, degut sobretot al fet que el cap de (3-5 dB(A) més baixos) perquè hi ha menys activitat comercial i trànsit a la zona. setmana augmenten el flux de vianants i les activitats d’oci de l’entorn. o Els caps de setmana, entre les 22.00 i les 6.00 hores els nivells sonors arriben a ser fins a 10 dB(A) més elevats que en dies feiners, i se situen pròxims als 75 dB(A) entre les 2.00 i les 3.00 hores. o A partir de les 3.00 hores comencen a disminuir pel fet que entre les 3.00 i les 3.30 hores tanquen els locals d’oci de la zona. 72 dB dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella CARRER AMB DISCOTEQUES I OCI NIT (exemple: carrer de l’Arc del Teatre, 5) 11.5.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES Total any 80 S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. 75 70 Districte 1: Ciutat Vella 65 Població total: 102250 60 Ln 55 50 dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 80652 78,88 <40 45 40-45 4612 4,51 40 - 45 40 45 - 50 2482 2,43 45 - 50 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 63,9 67,2 63,2 65,9 65,9 64,7 63,6 62,7 63,5 65,5 64,8 63,6 64,7 64,3 61,1 60,9 62,3 64,3 65,5 68,3 68,9 68,4 67,2 58,7 50 - 55 Dimarts 60,4 66,7 62,5 64,3 65,1 65,5 63,6 63,0 63,3 65,2 64,1 63,7 64,3 64,7 61,5 60,7 62,4 64,0 64,7 68,8 69,8 68,0 67,8 57,7 50 - 55 1800 1,76 Dimecres 61,7 67,2 64,6 65,4 64,6 65,0 63,2 62,4 63,1 65,4 63,1 63,5 64,7 63,4 60,9 60,5 61,2 64,9 65,5 68,8 70,1 68,8 68,3 58,1 55 - 60 Dijous 61,2 68,0 63,9 65,4 66,3 64,8 64,5 63,2 63,4 66,1 64,4 63,8 64,0 65,0 62,1 61,3 62,5 65,6 67,3 70,1 71,0 71,0 69,1 63,2 55 - 60 5864 5,73 Divendres 61,7 67,4 63,5 65,4 65,0 63,7 63,8 63,2 63,1 65,5 64,9 65,2 65,1 64,6 62,0 62,1 63,0 66,8 68,3 72,0 73,4 73,2 70,9 67,1 60 - 65 Dissabte 62,3 67,8 61,8 64,2 65,2 63,1 63,3 62,6 63,6 65,1 63,7 65,2 65,3 66,1 62,4 62,3 64,2 65,6 66,7 70,2 71,8 71,0 69,9 63,3 60 - 65 6363 6,22 Diumenge 62,2 67,6 62,2 63,3 66,3 64,7 64,1 63,2 64,3 65,4 63,7 63,8 65,3 66,3 62,3 61,3 62,5 64,9 65,6 67,8 69,5 68,1 67,7 60,2 65 -70 65 - 70 477 0,47 70 - 75 Imatge 129. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de l’Arc del Teatre, 5. 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 En aquest carrer estret i sense trànsit hi ha diverses activitats d’oci que funcionen principalment els caps de setmana, si bé >80 0 0,00 també tenen activitat els dies laborables, i al llarg de tots els dies de la setmana es generen nivells sonors molt elevats. Analitzant els resultats dels gràfics s’observa el següent: Taula 42. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones - Els nivells sonors durant els set dies de la setmana són molt similars i elevats durant el període dia (amb un nivell sonor aproximadament de 65 dB(A)). En part, es deu al pas de gent pel carrer i al fet que aquest és estret i el soroll generat s’amplifica en reflectir-se a les parets. Avaluant els resultats estadístics per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones, es pot concloure el següent: - Durant el període nit s’observa una dispersió de resultats en funció del dia de la setmana (els nivells sonors les nits - Visualment s’observa que el soroll per oci nocturn i aglomeració de persones és significatiu en aquest districte, amb del dijous, divendres i dissabte són més elevats que la resta de la setmana, coincidint amb més activitat dels locals una afectació sobre la població de caràcter moderat. d’oci i discoteques de la zona). - La sensibilitat sobre la percepció del soroll en el període nocturn augmenta i, per tant, s’ha de tenir en alta - A partir de les 22.00 hores, tots els dies de la setmana s’incrementen els nivells sonors, i aquest increment és més consideració el tractament d’aquesta font, sobretot en aquest districte, perquè és el que té més població exposada al accentuat les nits dels dijous, divendres i dissabtes, en les quals se superen els 70 dB(A) entre les 2.00 i les 5.00 soroll per oci nocturn tant en termes absoluts com en termes relatius. hores. En dies feiners s’observen nivells sonors entre 3 i 5 dB(A) més baixos en aquest mateix període horari. - El percentatge de població afectada per l’oci nocturn i aglomeració de persones a nivells sonors superiors a 55 dB(A) - A les 8.00 hores hi ha un pic de nivells sonors degut a les operacions de neteja al carrer. és un 12,42% de la població del districte. És important recalcar la molèstia que provoca aquest tipus de soroll per les - És una de les zones del districte amb nivells sonors més elevats en horari nocturn (s’arriba tots els dies de la hores en què es produeix. setmana a nivells d’entre 65 i 75 dB(A) en diverses hores de la nit), i es produeix un increment considerable (7-8 L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors dB(A)) dels nivells sonors en període nit respecte als existents en període dia, malgrat que els nivells sonors en a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials) és la que es mostra en la imatge següent: període dia ja eren elevats (aproximadament 65 dB(A)). 73 dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.6 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS 11.6.1 LA RAMBLA DESCRIPCIÓ La zona especial de la Rambla es troba dins del districte de Ciutat Vella, abasta de la plaça de Catalunya fins a la plaça del Portal de la Pau (plaça on s’erigeix el monument a Colom) i té una llargària total d’uns 1,2 quilòmetres. En aquesta zona predominen els comerços i les activitats d’oci i hostaleria; a la seva part central hi ha un gran nombre de terrasses, i als edificis laterals, comerços i activitats. A la zona també hi ha un elevat nombre de pisos turístics, i la gent en aquesta zona són principalment turistes. De fet, s’estima que hi ha una població resident de 500 persones aproximadament. Imatge 130. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones és el Gòtic, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) propera al 15,22%, si bé en els barris del Raval i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera els percentatges són també elevats i superiors al 10%. Això és pel fet que en aquests barris es concentra la major part de l’oci nocturn de la ciutat i l’afluència de turistes és molt elevada. Imatge 131. La Rambla. Ubicació / Mapa de soroll període dia / Mapa de soroll període nit. Amb una afluència d’uns 78 milions de persones a l’any (unes 210.000 persones al dia), és una de les zones més turístiques de tota la ciutat, a part de ser, també, un dels nuclis d’oci més importants de tota la ciutat. Al llarg de la Rambla es poden trobar des de venedors ambulants o estàtues humanes, passant per paradetes i bars amb terrasses, fins a llocs tan emblemàtics com el Mercat de la Boqueria o el Gran Teatre del Liceu. La Rambla realment és un conjunt de diferents rambles que de nord a sud són les següents:  la rambla de Canaletes,  la rambla dels Estudis,  la rambla de Sant Josep,  la rambla dels Caputxins i  la rambla de Santa Mònica. 74 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Continua cap al mar amb l’anomenada rambla de Mar, que és una passarel·la ondulada de fusta que connecta amb el moll d’Espanya. Imatge 132. La Rambla per trams. Descripció:  La zona especial de la Rambla està completament integrada enmig de zones residencials; a més, a part de ser Imatge 133. Metro a prop de la Rambla. una zona on molta gent va a passejar, la part més propera al mar està plena de bars amb les seves respectives  S’han dut a terme mesures per saber quin és el nivell de pressió sonora a la Rambla i els resultats han estat els terrasses, i la part més propera a la plaça de Catalunya està plena de paradetes de tota mena. següents: la meitat baixa de la Rambla (des del mosaic de Joan Miró fins a la plaça del Portal de la Pau) està  Hi ha diverses formes de transport per arribar a la Rambla. Pel que fa als transports públics, hi ha la línia 3 de sobre els 65 dB(A), mentre que la meitat alta de la Rambla (des del mosaic de Joan Miró fins a la plaça de metro amb les parades de Drassanes, Liceu i Catalunya. A aquesta última parada també hi arriben la línia 1 del Catalunya) el nivell de pressió sonora oscil·la entre els 65 i els 70 dB(A), sobretot per l’aglomeració de persones. metro, diverses línies d’FGC i diverses línies de Renfe. A part del metro i tren també hi ha diverses parades d’autobusos al llarg de la Rambla. Amb transport privat tenim dues possibilitats d’accedir-hi: o bé amb les rutes 11.6.2 PLATGES blava i vermella del Bus Turístic de Barcelona o amb cotxe i aparcant a la gran varietat de pàrquings soterrats que hi ha just als costats de la Rambla. DESCRIPCIÓ Al districte de Ciutat Vella hi ha diverses platges, entre les quals es troben les següents: - Platja de Sant Sebastià - Platja de Sant Miquel - Platja de la Barceloneta - Platja del Somorrostro 75 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Imatge 134. Platges del districte de Ciutat Vella. Aquestes platges són les més antigues i les que tenen més afluència de barcelonins i barcelonines així com de turistes estrangers. Al costat de la platja de Sant Sebastià es troben localitzats clubs esportius de gran rellevància a la ciutat per les seves activitats relacionades amb el mar. Es pot arribar a les platges amb transport privat i també amb transport públic, especialment amb diverses línies d’autobús, la línia 4 de metro (parades de Barceloneta i Ciutadella / Vila Olímpica) i la línia T4 de tramvia, amb parada a Ciutadella / Vila Olímpica. Les platges Sant Sebastià i de Sant Miquel estan més allunyades de les zones residencials que la platja de la Barceloneta, per la qual cosa l’impacte acústic sobre la població del soroll que es genera a l’estiu per la gent que hi acudeix és escàs. La platja de la Barceloneta és la més pròxima a zones residencials, si bé el soroll generat en la mateixa platja gairebé no té influència en els habitants d’aquesta zona. A la platja del Somorrostro hi ha diverses activitats d’oci i discoteques, encara que estan allunyades d’edificis residencials. ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS S’ha comprovat que a les platges i els seus passejos, en horari diürn, hi pot haver entre 3 i 6 dB(A) de diferència entre l’hivern i l’estiu, i el soroll generat a la zona de la sorra de caràcter principalment estacional és causat per l’existència de banyistes. Els nivells sonors amb caràcter general a la zona de platges i passeig marítim no superen els 60 dB(A). En període nocturn gairebé no hi ha activitat a les platges i la seva contribució sonora és nul·la. L’anàlisi dels nivells sonors deguts als locals d’oci es pot observar a l’apartat 11.5 de la present memòria. 76 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.6.3 ZONES ACÚSTIQUES DE RÈGIM ESPECIAL ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Les zones acústiques de règim especial (ZARE) són aquelles àrees en les quals, pel fet d’haver estat declarades ZARE, es va La principal font de soroll d’aquestes zones acústiques de règim especial durant el període dia és el trànsit rodat i l’elevat comprovar que sobrepassaven els valors límit d’immissió en l’ambient exterior corresponents a zones de sensibilitat acústica trànsit de persones en alguns d’aquests carrers. baixa en 15 o més en qualsevol dels índexs d’emissió de soroll Ld, Le i Ln, dues vegades per setmana, durant dues setmanes consecutives o tres d’alternes, dins del termini d’un mes. Al districte de Ciutat Vella hi ha diversos carrers declarats ZARE: - la rambla del Raval; - la Rambla, i - carrers de l’entorn de la plaça Reial, inclosos dins del perímetre de carrers com ara d’Escudellers, d’Avinyó, de Ferran i la Rambla. Imatge 136. Nivells acústics a les ZARE de Ciutat Vella, període dia. La Rambla i la rambla del Raval tenen un elevat flux de vianants i de vehicles durant el dia. En el cas de la plaça Reial s’assoleixen nivells de més de 60 dB(A) durant el dia a causa de l’aglomeració de persones, així com en altres zones de la ZARE com la plaça de George Orwell, on els nivells són superiors a 55 dB(A). Imatge 135. Carrers ZARE a Ciutat Vella. En el període nit, la ZARE de l’entorn de la plaça Reial assoleix nivells de més 70 dB(A) a causa de l’existència de nombrosos restaurants, bars i alguna discoteca. En altres punts de la ZARE, com al carrer de l’Arc del Teatre, se superen els 65 dB(A) durant la nit a causa del soroll de l’oci nocturn. Durant l’elaboració del Mapa estratègic de soroll també s’ha comprovat que el carrer de l’Arc del Teatre compleix els En apartats anteriors s’ha fet una anàlisi més detallada dels nivells sonors existents en aquestes ZARE, especialment en requisits per ser declarat ZARE. l’apartat vinculat a l’oci nocturn. 77 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.7.1 CENTRES EDUCATIUS Els centres educatius del districte de Ciutat Vella es mostren a la imatge següent: Imatge 137. Nivells acústics a les ZARE de Ciutat Vella, període nit. En apartats anteriors s’estudia detalladament la complexitat d’aquesta àrea per focus de soroll. A l’apartat 10.2 es pot consultar l’estudi de soroll de trànsit rodat, així com a l’apartat 11.4 i 11.5 l’estudi de soroll de vianants i oci nocturn i Imatge 138. Ubicació de centres educatius. aglomeració de persones. 11.7 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES Els centres educatius i els hospitals són recintes en els quals es mira d’evitar que el soroll ambiental existent a l’exterior repercuteixi negativament en el confort de alumnat que hi desenvolupa activitats lectives (en el cas dels centres educatius) o en el descans dels pacients (en el cas dels hospitals). Al districte de Ciutat Vella s’han identificat els receptors sensibles que es detallen a les taules següents: CENTRES EDUCATIUS Infantil de 0 a 3 anys Infantil de 3 a 6 anys Primària de 6 a 12 anys Secundària de 12 a 16 anys Batxillerat de 16 a 18 anys FP de grau mitjà de 16 a 18 anys FP de grau superior de més de 18 anys Universitats de més 18 anys Taula 43. Tipus de centres educatius identificats al districte de Ciutat Vella. CENTRES SANITARIS Hospital del Mar Taula 44. Hospitals identificats al districte de Ciutat Vella. 78 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius del districte de Ciutat Vella en horari diürn es poden A més, s’ha dut a terme un estudi a l’exterior d’alguns centres amb l’objecte de determinar si s’incrementen els nivells observar en el mapa següent: sonors en els moments d’entrada o sortida de l’alumnat d’aquests centres. Els resultats obtinguts han estat els que es mostren a la taula següent: Taula 46. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. S’observa que en tots els casos el nivell sonor en el moment d’entrada o sortida del centre educatiu s’incrementa respecte al moment en què els alumnes són a les aules, si bé aquest increment no és homogeni en tots els casos. Alguns dels factors que influeixen en el fet que l’increment del nivell sonor a la zona d’entrada o sortida dels centres educatius sigui més gran o més petit són els següents:  Existència d’un trànsit elevat a la zona d’accés al centre educatiu. En aquests casos, l’increment de nivell sonor en els moments d’entrada i sortida és menor i s’assembla a l’existent quan l’alumnat és a classe.  Zona d’accés en carrers de vianants o amb poc trànsit. En aquests casos l’increment de nivell sonor és més gran. Imatge 139. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a i 3).  Forma d’accés als centres. En els centres on els alumnes romanen a la zona d’entrada abans d’accedir a les Com es pot observar, els nivells sonors als quals estan exposats aquests centres educatius està vinculat directament amb la classes, el nivell sonor que es genera a l’exterior és més elevat que en els casos en què l’alumnat va entrant a seva ubicació, ja que aquells que són a prop de grans infraestructures o de carrers amb un trànsit elevat (per exemple l’interior del centre a mesura que va arribant. l’Escola Rubén Darío, a la ronda de Sant Pau) estan exposats a nivells sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit o per a vianants (per exemple l’Escola Drassanes, al carrer Nou de Sant Francesc). La diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). De totes maneres, aquests moments d’entrada i sortida són puntuals al llarg del dia i únicament ocorren en període lectiu, per la qual cosa la seva influència en el MES és pràcticament irrellevant, ja que el MES s’elabora per a tot un període anual L’exposició sonora dels centres educatius localitzats al districte de Ciutat Vella, percentualment, és la que es mostra a la (en el qual hi ha tant períodes lectius com períodes no lectius) i s’hi té en compte tot el període dia (de 7.00 a 21.00 hores). taula següent: Així doncs, els nivells sonors generats en moments molt puntuals (entrada/sortida), encara que en aquests moments puguin ser elevats, en el còmput de tot el període dia no tenen gaire influència i queden emmascarats pels sorolls més continus Districte: Ciutat Vella d’altres focus sonors, sobretot el soroll del trànsit. Centres educatius total: 75 habs. Ld dB(A) Centres educatius % <40 Distribució de centres educatius (%) <40 1 1,3 40 - 45 35,0 40 - 45 9 12,0 45 - 50 30,0 45 - 50 5 6,7 50 - 55 25,0 50 - 55 9 12,0 55 - 60 20,0 55 - 60 10 13,3 15,0 60 - 65 60 - 65 25 33,3 65 - 70 65 - 70 7 9,3 10,0 70 - 75 70 - 75 9 12,0 5,0 75 - 80 0 0,0 0,0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0 0,0 >80 Taula 45. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. Com es pot observar, la major part dels centres educatius del districte estan exposats a nivells sonors d’entre 60 i 65 dB(A) (un 33,3% dels centres), i un 54,6% dels centres està exposat a nivells sonors superiors a 60 dB(A). 79 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.7.2 CENTRES HOSPITALARIS Els nivells sonors als quals està exposat l’hospital del districte de Ciutat Vella es poden observar en els mapes següents: Al districte de Ciutat Vella s’ha considerat l’hospital següent: HOSPITAL DEL MAR Horari diürn Imatge 140. Ubicació de l’hospital. Imatge 141. Soroll a l’entorn de l’Hospital del Mar. Ld (detall plànol núm. 20.a). Horari nocturn L’Hospital del Mar destaca tant per la tasca assistencial com la universitària, d’investigació i recerca de referència internacional, i integra actualment el Parc de Salut Mar, un dels més importants de Barcelona. L’entrada principal es fa pel passeig de la Barceloneta, pel costat mar, i les urgències pel carrer del Gas, davant el parc de la Barceloneta. Imatge 142. Soroll a l’entorn de l’Hospital del Mar. Ln (detall plànol núm. 20.c). 80 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Comentaris: 11.8.1 Ld, PERÍODE DIA - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - La façana orientada a la ronda del Litoral és la més sorollosa i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 70-75 dB(A) en període dia i de 65-70 dB(A) en període nit. - Entre la ronda del Litoral i l’hospital hi ha l’edifici del Campus Universitari Mar, el qual fa de pantalla i redueix entre 5 i 10 dB(A) els nivells sonors a l’exterior de l’hospital. - La façana orientada al parc de la Barceloneta és la menys sorollosa, i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 55-60 dB(A) en període dia i de 50-55 dB(A) en període nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit (és pròxim a la ronda del Litoral) i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. 11.8 SOROLL TOTAL Per a l’elaboració del mapa estratègic de soroll total s’han tingut en compte totes les fonts sonores estudiades en apartats anteriors. Al districte de Ciutat Vella s’ha comprovat que, en major o menor mesura, tenen influència en el MES els següents focus Imatge 143. Nivells acústics de soroll total al districte de Ciutat Vella. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). sonors: De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període dia, en conjunt amb els estudis realitzats en apartats anteriors per - Trànsit - Parcs a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que es detallen a continuació. - Grans infraestructures - Patis interiors d’illa Trànsit - Ferrocarril i tramvia - Zones especials: - El principal focus sonor en període dia és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de Ciutat Vella, amb - Oci nocturn i aglomeració de persones o La Rambla l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - Carrers de vianants o Platges - El nivell del soroll del trànsit és constant al llarg del període dia i no registra variacions significatives. - En les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple, la rambla dels - Indústria* o ZARE Caputxins, la rambla de Sant Josep, la rambla dels Estudis, la rambla de Canaletes, el passeig de Picasso, el passeig de Lluís Companys, el passeig de Pujades o el passeig de Circumval·lació), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors d’entre 70 i 75 dB(A). Aquests nivells * Es va comprovar que no hi hagués ni activitats ni polígons industrials al districte de Ciutat Vella que tinguessin repercussió sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen correspondre a un rang més baix (65-70 dB(A)). en el soroll total. - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A). Grans infraestructures A continuació, es presenta una imatge del mapa estratègic de soroll resultant de la suma de tots els focus sonors avaluats per a cadascun dels períodes sonors d’avaluació: - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple la ronda del Litoral, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), i fins i tot a 80 dB(A) en les mateixes vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 75 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per sota de 70-65 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. Ferrocarril i tramvia - El soroll del ferrocarril té molt poca influència al districte de Ciutat Vella, perquè en la seva major part està soterrat. No hi ha població exposada a nivells superiors a 65 dB(A) en període de dia i tarda. - En les façanes d’habitatges el soroll del tramvia no genera nivells sonors superiors a 55 dB(A) en carrers amples, i a 60 dB(A) en carrers més estrets, perquè queda emmascarat en la major part pel soroll del trànsit. 81 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Parcs 11.8.3 Ln, PERÍODE NIT - El soroll generat als parcs (per exemple, el parc de la Ciutadella) no té influència en els edificis del seu entorn. S’ha comprovat que a l’interior dels parcs, sobretot els que són a prop de vies amb trànsit elevat i sense grans dimensions, els nivells sonors es deuen principalment al soroll del trànsit. Patis interiors d’illa - El soroll generat als patis interiors d’illa no és elevat, i normalment registren nivells sonors inferiors a 60 dB(A). - Són patis amb bona qualitat acústica com a receptors (aquest punt és un avançament del que s’exposa a 11.8.6). Carrers de vianants - En aquests carrers té més influència el soroll dels vianants perquè no hi ha soroll de trànsit o és residual. Els nivells que s’assoleixen poden arribar als 65 dB(A), com és el cas de carrer de l’Argenteria, si bé els valors més representatius se situen en el rang de 55-60 dB(A). 11.8.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 145. Nivells acústics de soroll total al districte de Ciutat Vella. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període nit, en conjunt amb els estudis elaborats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que s’exposen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període nit és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de Ciutat Vella, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels indicadors Ld i Le, com a conseqüència lògica de la reducció del soroll de trànsit durant la nit. - A les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat en horari nocturn (per exemple, la rambla dels Caputxins, la rambla de Sant Josep, la rambla dels Estudis, la rambla de Canaletes, el passeig de Picasso, Imatge 144. Nivells acústics de soroll total al districte de Ciutat Vella. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). el passeig de Lluís Companys, el passeig de Pujades o el passeig de Circumval·lació), els nivells sonors en l’eix de la via Els resultats i les conclusions que aporta el Mapa estratègic de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors en els rangs de 60-65 o 21.00 a 23.00 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels 65-70 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen ser un rang més nivells de soroll, que es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll. baix. - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors són inferiors a 60 dB(A) i, en molts casos, estan per sota de 55 dB(A). Bona part de la contribució del soroll de trànsit al nivell Ln es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i en l’última hora del període nit (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall en aquest període es troben entre les 3.00 i les 5.00 hores. Grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple la ronda del Litoral, amb nivells sonors superiors a 65 dB(A), i fins i tot amb 70 dB(A) en les mateixes vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 70 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per 82 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella sota de 60 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació En les zones on hi hagi focus sonors que únicament funcionin en el període dia, o que els nivells sonors existents en els sobre aquest tema. períodes tarda o nit siguin molt inferiors als existents en el període dia (per exemple en l’entorn de col·legis en què no hi Ferrocarril i tramvia hagi influència del soroll del trànsit), pot haver-hi una lleugera disminució dels nivells de soroll per a l’índex Lden respecte a - No hi ha població exposada a nivells superiors a 55 dB(A) en període nit com a conseqüència del soroll procedent del l’índex Ld. ferrocarril. Igualment, l’índex Lden en la immensa majoria dels casos serà superior a l’índex Le i a l’índex Ln, ja que en el seu càlcul el - El soroll del tramvia no genera a les façanes d’habitatges nivells sonors superiors a 50 dB(A) en aquest període horari, període dia té molt de pes, perquè té assignades 14 hores enfront de les 2 hores del període tarda i les 8 hores del període ja que queda emmascarat en la seva major part pel soroll del trànsit; a més, en període nocturn hi ha hores en les nit; a més, és habitual que en el període dia els nivells sonors siguin més elevats que en els períodes tarda i nit. quals no circula. És palpable la penalització de 10 dB(A) que s’aprecia en la influència de l’oci nocturn per a Lden, en què es pot observar un Oci i aglomeració de persones increment dels nivells de soroll en les zones on hi ha presència d’oci nocturn, com per exemple la plaça Reial. Quan el valor - En aquest període cobra importància el soroll que es produeix a les zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, d’Ln és elevat, la repercussió per penalització d’aquest període resulta en una incidència més gran en l’Lden. sobretot els caps de setmana; a més, a les nits dels divendres i dissabtes, en algunes zones, com per exemple la plaça de Vicenç Martorell, la plaça de Castella, la plaça de George Orwell, la plaça de la Mercè i la plaça Reial, els nivells sonors es poden incrementar més de 5 dB(A), i fins i tot més de 10 dB(A), respecte als dies feiners, de manera que assoleixen nivells superiors a 65 dB(A). Altres vies presenten nivells d’entre 60-65 dB(A), com és el cas de la rambla del Raval, la rambla dels Caputxins, la rambla de Sant Josep, la rambla dels Estudis i la rambla de Canaletes, entre d’altres. 11.8.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 146. Nivells acústics de soroll total al districte de Ciutat Vella. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). En la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg termini del període 24 hores. Aquests resultats estan correlacionats amb els obtinguts per als tres períodes d’avaluació: Ld, Le i Ln. En el càlcul de l’Lden els nivells d’Ld, Le i Ln tenen diferent ponderació, i l’Ln és ponderat amb un increment de 10 dB(A) i l’Le amb un increment de 5 dB(A). Aquest fet fa que, encara que en els períodes tarda i nit els nivells sonors són inferiors que en el període dia, en els casos en què la diferència no és superior a 5 dB(A) en període tarda, o 10 dB(A) en període nit, l’Lden sempre serà més gran o igual que l’obtingut per al període dia, Ld. Aquest fet és habitual en el cas de carrers amb trànsit i grans infraestructures, i en el mapa es pot observar que els nivells de soroll representats en carrers i grans infraestructures són iguals o superiors als obtinguts en el Mapa estratègic de soroll per al període dia. 83 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 11.8.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, al 7,58% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65dB(A), mentre que un 2,21% de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A), i una centena d’habitants, que suposa un 0,06% del total del districte, a nivells superiors a 75 dB(A). Districte 1: Ciutat Vella - Durant el període tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 5,73% de la Població total: 102250 població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 0,93% a nivells superiors a 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) és del 22,07%. Ld - Per a l’indicador Lden, es pot observar com la majoria de la població presenta nivells superiors a 40 dB(A) per a soroll total, i que aquest percentatge disminueix significativament a partir de 65 dB(A). dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 5679 5,56 40 - 45 22345 21,85 <40 45 - 50 12958 12,67 40 - 45 Els resultats de població exposada per barris per al període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població de 45 - 50 50 - 55 15591 15,25 cada barri a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), són els següents: 50 - 55 55 - 60 20746 20,29 55 - 60 60 - 65 17178 16,80 60 - 65 65 -70 5432 5,31 65 -70 70 - 75 2260 2,21 70 - 75 75 - 80 61 0,06 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 15655 15,31 40 - 45 18193 17,79 <40 45 - 50 11949 11,69 40 - 45 45 - 50 50 - 55 16906 16,53 50 - 55 55 - 60 20570 20,12 55 - 60 60 - 65 13121 12,83 60 - 65 65 - 70 4904 4,80 65 -70 70 - 75 952 0,93 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 41046 40,14 40-45 9582 9,37 <40 45 - 50 13342 13,05 40 - 45 50 - 55 15711 15,37 45 - 50 50 - 55 55 - 60 9852 9,63 55 - 60 60 - 65 10561 10,33 60 - 65 65 - 70 2156 2,11 65 -70 Imatge 147. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 A la imatge s’observa que, en període diürn, el barri amb més afectació pel soroll total al districte de Ciutat Vella és el Raval, Lden amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) de més del 9%, seguit de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, amb un percentatge superior al 8%. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 101704 99,47 100,00 El barri amb menys afectació per soroll total és la Barceloneta, amb una població afectada per nivells sonors per sobre de 65 >45 80006 78,25 dB(A) inferior al 4%. 80,00 >50 64466 63,05 >55 52440 51,29 60,00 >60 34337 33,58 40,00 >65 17139 16,76 20,00 >70 5171 5,06 0,00 >75 392 0,38 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 47. Població exposada a soroll total. 84 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Imatge 149 Patis interiors del districte. Per al càlcul de les estadístiques de població afectada al districte de Ciutat Vella s’ha estimat que el 27,63% de la població Imatge 148. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). està assignada a façanes interiors, mentre que el 72,37% restant ho està a les façanes exteriors dels edificis. A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació pel soroll total al districte de Ciutat Vella és el Raval, En les estadístiques que es presenten a la pàgina següent es mostren els percentatges de població exposada al soroll als amb una població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) de més d’un 25%, si bé en els barris del Gòtic i Sant Pere, Santa patis interiors del districte per a cada indicador acústic, estructurada per rangs. Caterina i la Ribera també se supera el 22%. Els percentatges calculats són relatius al total de població de Ciutat Vella, de manera que la suma dels percentatges de tots El barri amb menys afectació per soroll total és la Barceloneta, amb una població afectada a nivells sonors de més de 55 els rangs per a cada indicador (Ld, Le i Ln) té com a resultat el 27,63% del total de la població del districte. dB(A) inferior a l’11%. Per als períodes dia i tarda, a partir de l’anàlisi estadística s’observa que els percentatges de població exposada a nivells sonors per sota de 40 dB(A) són baixos durant el període dia (4,74% de la població total del districte), mentre que durant el període tarda arriben al 13,46%. En cap d’aquests dos indicadors no s’estima població exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A). En període nit, quan els nivells de soroll ambiental decreixen, les estadístiques del repartiment percentual de la població 11.8.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL exposada varien. Per a l’indicador Ln, el 25,75% de la població total del districte assignada a patis interiors està exposada a nivells per sota de 40 dB(A) (això indica que gaudeixen de bona qualitat acústica), mentre que no hi ha població exposada a La morfologia de les plantes de les edificacions residencials influeix significativament en el grau d’afectació del soroll soroll per sobre de 55 dB(A) en patis. ambiental al qual estan sotmesos els veïns i les veïnes que les habiten. No és el mateix una edificació on totes les façanes siguin exteriors i estiguin exposades directament al soroll ambiental dels carrers confrontants, que una altra edificació amb Per a l’indicador Lden, les estadístiques evidencien que pràcticament tota la població assignada a patis interiors està pati, on a més de les façanes exteriors hi haurà façanes orientades cap a l’interior, en general més protegides i menys exposada a nivells superiors a 40 dB(A), mentre que només el 0,87% ho està a nivells que superen els 60 dB(A). Aquest exposades al soroll. percentatge es redueix a zero per a valors per sobre de 65 dB(A) per a aquest indicador acústic. En aquest apartat s’ha tingut en compte el soroll existent en tots els patis interiors d’illa del districte (279), independentment que tinguin activitat (jardí, pista esportiva, etc.) o no. Per als patis amb algun tipus d’activitat (28) s’ha elaborat un estudi en detall a l’apartat 11.3. La cartografia del districte de Ciutat Vella inclou 279 patis interiors, que han estat previstos per a l’elaboració del MES (en aquest MES s’ha incrementat considerablement el nombre de patis avaluats respecte al MES del 2012, en què només es van tenir en compte 78 patis interiors d’illa). Això suposa que estadísticament un percentatge important d’estances i dormitoris estiguin orientats a les façanes tranquil·les dels edificis. A efectes estadístics, aquesta circumstància influeix en gran mesura en els percentatges de població exposada al soroll ambiental. En la imatge següent es representen els patis interiors que s’han tingut en compte en l’estudi per a aquest districte: 85 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Districte 1: Ciutat Vella Població total: 102250 Ld dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 4844 4,74 40 - 45 40 - 45 17388 17,01 45 - 50 45 - 50 2522 2,47 50 - 55 50 - 55 1328 1,30 55 - 60 55 - 60 1262 1,23 60 - 65 60 - 65 907 0,89 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 73999 72,37 Ext. Le <40 dBA % Població exposada en pati interior <40 13759 13,46 40 - 45 40 - 45 11709 11,45 45 - 50 45 - 50 963 0,94 50 - 55 50 - 55 110 0,11 55 - 60 55 - 60 817 0,80 60 - 65 60 - 65 893 0,87 65 - 70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 >80 Pob. Ext. 73999 72,37 Pob. Ext. Ln dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 26333 25,75 40-45 40-45 1746 1,71 45 - 50 45 - 50 140 0,14 50 - 55 50 - 55 28 0,03 55 - 60 55 - 60 4 0,00 60 - 65 60 - 65 0 0,00 65 - 70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 73999 72,37 Ext. Lden dBA Població exposada % Població exposada en pati interior >40 27855 27,24 100,00 >45 10273 10,05 80,00 >50 3800 3,72 >55 2106 2,06 60,00 >60 892 0,87 40,00 >65 0 0,00 20,00 >70 0 0,00 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 48. Població exposada a soroll total en patis interiors. 86 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES Districte: Ciutat Vella Longitud de trams total: 92,16 km habs. Encara que la principal estadística que s’obté amb la informació del MES és el percentatge de població exposada a diferents rangs de nivells sonors, a continuació s’exposen altres estadístiques: Ld - Longitud de via per rang de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors assignats a l’eix central de cada tram de via dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) (entre cruïlla i cruïlla). <40 0,22 0,24 40 - 45 30 - Superfície d’igual rang de nivell sonor: s’obté a partir de les corbes isòfones. 40 - 45 1,15 1,24 45 - 50 25 - Longitud de façana exposada als diferents rangs de nivells de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors associats als 45 - 50 6,78 7,36 50 - 55 receptors repartits per les façanes de tots els edificis. 50 - 55 14,94 16,21 20 55 - 60 55 - 60 22,76 24,69 15 60 - 65 A continuació es presenten els resultats estadístics obtinguts al districte de Ciutat Vella per als indicadors següents: 60 - 65 22,68 24,61 10 65 - 70 - Longitud de vies per rang de soroll en quilòmetres (km). 65 - 70 14,47 15,7 5 70 - 75 - Superfície per rang de soroll en quilòmetres quadrats (km2). 70 - 75 9,17 9,95 75 - 80 - Longitud exposada de façanes en metres (m). 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Le dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL <40 0,37 0,4 30 40 - 45 40 - 45 1,86 2,02 45 - 50 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la longitud de via per rang de soroll, calculada a partir dels nivells sonors 25 45 - 50 9,70 10,53 50 - 55 assignats a cada tram. El tram es defineix com l’eix central de carrer entre cruïlla i cruïlla. El nivell sonor d’un tram s’obté 50 - 55 16,65 18,07 20 55 - 60 mitjançant la mitjana energètica dels nivells sonors associats als receptors ubicats en façana dels edificis més propers al 55 - 60 24,69 26,79 15 60 - 65 tram. 60 - 65 21,71 23,56 10 65 - 70 Cal destacar que l’estadística s’ha elaborat amb els nivells de soroll total, procedent del conjunt de focus exposats en la 65 - 70 12,75 13,84 5 70 - 75 memòria. 70 - 75 4,43 4,81 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 8,25 8,95 30 40 - 45 40 - 45 8,41 9,13 45 - 50 25 45 - 50 11,23 12,19 50 - 55 50 - 55 19,01 20,62 20 55 - 60 55 - 60 20,05 21,75 15 60 - 65 60 - 65 19,77 21,45 10 65 - 70 65 - 70 5,45 5,92 5 70 - 75 70 - 75 0,00 0 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 0,13 0,14 30 40 - 45 40 - 45 0,76 0,83 45 - 50 25 45 - 50 4,86 5,27 50 - 55 50 - 55 10,71 11,62 20 55 - 60 55 - 60 17,32 18,79 15 60 - 65 60 - 65 21,06 22,85 10 65 - 70 65 - 70 23,41 25,4 70 - 75 70 - 75 11,66 12,65 5 75 - 80 2,26 2,45 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 49. Longitud de vies per rang de soroll (km). 87 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Districte: Ciutat Vella 2 - Indicador Ld (període dia): La major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 81%, està exposada a Superfície total: 2,60 Km habs. nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada als nivells sonors més baixos, per sota de 45 dB(A), és inferior a l’1,5%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més alts, per Ld dB(A) Superfície exposada (Km2) % <40 sobre de 70 dB(A), és inferior al 10%. Distribució de la superfície exposada <40 0,06 2,17 40 - 45 25 - Indicador Le (període tarda): La major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 82%, està exposada 40 - 45 0,19 7,34 45 - 50 a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada als nivells sonors més baixos, per 45 - 50 0,19 7,49 20 50 - 55 sota de 45 dB(A), és aproximadament de 2,5%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors 50 - 55 0,43 16,59 15 55 - 60 55 - 60 0,47 18,11 més alts, per sobre de 70 dB(A), és inferior al 5%; per tant, aquest percentatge disminueix respecte al període dia. 60 - 65 60 - 65 0,40 15,55 10 65 - 70 - Indicador Ln (període nit): La longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) és de 5,92%, i 65 - 70 0,43 16,48 5 70 - 75 disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit. D’altra 70 - 75 0,29 11,28 0 75 - 80 banda, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa notòriament 75 - 80 0,11 4,38 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,02 0,62 >80 respecte als períodes de dia i de tarda, i és d’un 18% aproximadament. - Indicador Lden: Per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, i es dona més pes al període Le 2 de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) dB(A) Superfície exposada (Km ) % Distribució de la superfície exposada <40 s’incrementa respecte al període dia (40,5 % enfront de 25,6%). <40 0,14 5,26 25 40 - 45 40 - 45 0,19 7,35 45 - 50 20 45 - 50 0,22 8,35 50 - 55 S’observa que els nivells sonors en la longitud més gran de vies es concentren en el rang 50-70 dB(A) per als períodes 50 - 55 0,48 18,38 15 55 - 60 55 - 60 0,43 16,49 dia i tarda, i en el rang 50-65 dB(A) per al període nit, una situació característica de zones en les quals conviuen 60 - 65 60 - 65 0,45 17,22 10 carrers amb trànsit i carrers de vianants molt concorregudes en tots els períodes horaris. 65 - 70 65 - 70 0,40 15,34 5 70 - 75 70 - 75 0,24 9,15 75 - 80 0,06 2,37 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0,09 >80 Ln 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 0,37 14,28 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la superfície exposada als diferents rangs de nivells de soroll al districte 25 40 - 45 40 - 45 0,21 8,02 45 - 50 de Ciutat Vella, excloent-hi els edificis. 45 - 50 0,42 15,95 20 50 - 55 50 - 55 0,38 14,46 Aquest càlcul s’ha efectuat a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant tot el conjunt de focus sonors tractats 15 55 - 60 55 - 60 0,42 16,33 per a l’elaboració del MES. 60 - 65 60 - 65 0,45 17,34 10 65 - 70 65 - 70 0,29 11,04 5 70 - 75 70 - 75 0,06 2,35 75 - 80 0,01 0,22 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 0,01 0,25 25 40 - 45 40 - 45 0,16 6,3 45 - 50 20 45 - 50 0,18 6,87 50 - 55 50 - 55 0,29 11,19 15 55 - 60 55 - 60 0,47 17,93 60 - 65 60 - 65 0,40 15,28 10 65 - 70 65 - 70 0,50 19,13 5 70 - 75 70 - 75 0,38 14,74 75 - 80 0,19 7,13 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,03 1,19 >80 Taula 50. Superfície per rang de soroll per al districte. Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: - Indicador Ld (període dia): la major part de la superfície del districte, aproximadament un 67%, està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 9,51%, i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 75 dB(A) és del 5%. - Indicador Le (període tarda): la major part de la superfície del districte, aproximadament un 67%, està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 12,6%, de manera que augmenta lleugerament respecte al període dia. El percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 75 dB(A) és del 2,5%, de manera que disminueix respecte al període dia. - Indicador Ln (període nit): el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) és de 13,60%, i disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se notablement el trànsit al 88 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella districte de Ciutat Vella. D’altra banda, el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 22,3%. El percentatge de superfície Districte: Ciutat Vella exposada a més de 55 dB(A) és del 47,28%. Longitud total: 204934,3 m habs. - Indicador Lden: Per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, i es dona més pes al Ld període de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la superficie exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longuitud exposada <40 s’incrementa respecte al període dia (42,19% enfront de 32,76%). <40 14681,57 7,16 40 - 45 20 40 - 45 36979,04 18,04 18 45 - 50 45 - 50 28169,12 13,75 16 50 - 55 En aquest estudi s’ha tingut en compte tota la superfície del districte no ocupada per edificis, per la qual cosa es dona la 14 50 - 55 31863,61 15,55 12 55 - 60 circumstància que hi ha superfícies (zones coincidents amb grans infraestructures) en les quals els nivells sonors es troben 55 - 60 38913,27 18,99 10 60 - 65 per sobre de 75 dB(A) i fins i tot per sobre de 80 dB(A) per a alguns períodes horaris. 60 - 65 33902,78 16,54 8 6 65 - 70 65 - 70 13547,29 6,61 Com que hi ha pocs espais oberts al districte de Ciutat Vella, la major part de la superfície es veu afectada directament pel 4 70 - 75 70 - 75 6661,18 3,25 soroll del trànsit o pel soroll de gent en el cas de superfície vinculada a carrers de vianants. 2 75 - 80 216,41 0,11 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0 >80 Le dB(A) Longitud exposada (m) % <40 Distribució de la longuitud exposada <40 29900,31 14,59 20 40 - 45 12.3 LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL 40 - 45 34417,57 16,79 18 45 - 50 16 45 - 50 25946,75 12,66 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’han pres els nivells que arriben a cadascuna de les parts de les línies de façana dels 50 - 55 14 50 - 55 32062,17 15,65 edificis del districte, de tal manera que es tingui una relació entre la longitud de les façanes i els nivells acústics als quals 12 55 - 60 55 - 60 38665,46 18,87 10 estan exposades. 60 - 65 60 - 65 28806,50 14,06 8 6 65 - 70 Aquest càlcul s’ha fet a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant el conjunt de focus sonors indicats en 65 - 70 11398,44 5,56 4 70 - 75 aquesta memòria. 70 - 75 3722,49 1,82 2 75 - 80 14,57 0,01 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longuitud exposada <40 <40 78472,52 38,29 45 40 - 45 40 - 45 22260,31 10,86 40 45 - 50 45 - 50 24332,30 11,87 35 50 - 55 50 - 55 28866,80 14,09 30 55 - 60 25 55 - 60 23363,83 11,4 20 60 - 65 60 - 65 22067,84 10,77 15 65 - 70 65 - 70 5547,25 2,71 10 70 - 75 70 - 75 23,41 0,01 5 75 - 80 0,01 0 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (m) % <40 Distribució de la longuitud exposada <40 5090,92 2,48 20 40 - 45 40 - 45 34503,71 16,84 18 45 - 50 45 - 50 32409,95 15,81 16 50 - 55 14 50 - 55 26649,71 13 12 55 - 60 55 - 60 32636,83 15,93 10 60 - 65 60 - 65 33958,40 16,57 8 6 65 - 70 65 - 70 26254,47 12,81 4 70 - 75 11802,61 5,76 70 - 75 2 75 - 80 1627,67 0,79 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 51. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll al districte. Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 83%) està exposada a nivells sonors d’entre 40 i 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors 89 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella per sota de 45 dB(A) és del 25,2%, i el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells per sobre de 65 dB(A) Les taules i gràfics següents mostren l’evolució de la longitud de trams exposats a cada interval de nivell de soroll en tots els és del 10% aproximadament. períodes d’estudi. - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 93%) està exposada a nivells sonors per sota de 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors Període dia, Ld per sota de 45 dB(A) és del 31,38% (augmenta respecte al període dia), i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és del 26,86%, de manera que disminueix respecte al període dia. Ld Longitud de trams exposats Variació - Indicador Ln (període nit): el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) dBA 2009 2012 2017 2012-2017 (2,72%) disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit al % % % % districte de Ciutat Vella. D’altra banda, el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de < 45 6,7 6,2 1,5 -4,6 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 49,1%. El percentatge de superfície exposada a més de 55 dB(A) és del 24,9%. 45 - 50 0,2 0,2 7,4 7,1 50 - 55 2,5 2,6 16,1 13,6 - Indicador Lden: Per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells tarda i nit, motiu pel qual el percentatge de longitud de façanes exposades a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa respecte al període dia 55 - 60 19,9 20,0 24,6 4,5 (19,36% enfront del 10%). 60 - 65 39,8 39,4 24,8 -14,6 65 -70 23,6 24,8 15,7 -9,1 En aquest estudi s’han tingut en compte totes les façanes dels edificis, incloent-hi les façanes en zones exteriors, com les 70 - 75 5,8 5,9 9,9 4,1 façanes en patis interiors. Aquest fet fa que la distribució de l’estadística variï respecte a la de la longitud de trams de carrer, 75 - 80 1,5 1,0 0,0 -1,0 ja que ara s’ha tingut en compte el cas de patis interiors, en els quals els nivells sonors són més baixos que als carrers amb >80 0,0 0,0 0,0 0,0 trànsit. Taula 52. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. En aquest estudi, en haver-se tingut en compte les façanes a patis interiors, hi ha un percentatge bastant elevat en el rang per sota de 45 dB(A) en horaris dia i tarda, i en el rang per sota de 40 dB(A) en horari nit, ja que el soroll del trànsit amb prou En l’últim MES s’aprecia, per al període dia, un augment generalitzat de les longituds de trams exposats a nivells d’entre 45 i feines té incidència en les façanes que donen als patis interiors dels edificis. 60 dB(A), mentre que en els altres rangs (entre els 60 i 70 dB(A)) s’aprecia un descens. A més, cal destacar que el rang de 75- 80 dB(A) ha passat de tenir un percentatge baix a no tenir dades. La informació dels nivells sonors existents a les façanes dels edificis serà força útil per als projectistes en el cas d’edificis de nova construcció, ja que facilitarà la determinació de l’aïllament acústic que han de tenir les façanes. En aquesta comparativa no s’han tingut en compte la longitud de trams de patis interiors que no existien en anteriors MES. Aquesta reducció es pot deure en part a l’increment de zones per als vianants i també a la disminució dels nivells vinculats al trànsit. 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS 1. Ciutat Vella. Ld % longitud de trams exposats 2009; 60 - 65; 39,8 Per estudiar l’evolució dels nivells sonors del Mapa estratègic de soroll 2017 respecte a MES anteriors s’han realitzat una 2012; 60 - 65; 39,4 sèrie de comparatives entre l’actual MES i els mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). Les comparatives dutes a terme al districte de Ciutat Vella per veure’n l’evolució han estat les següents: - Evolució de la longitud de vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució de trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Nota: En aquesta memòria no s’aporta una comparativa de la població exposada a diferents nivells sonors respecte a 2017; 55 - 60; 2240,61 7; 60 - 6250;1 224;, 86 5 -70; 24,8 2009; 65 -70; 23,6 MES anteriors perquè les metodologies de càlcul de població exposada utilitzades en l’actual MES difereixen de manera substancial de les usades en anteriors MES i, per tant, no hi ha resultats i informació comparables. 20092;0 5152 ;- 5650 ;- 1690,;9 2 0,0 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL 2017; 50 - 55; 16,1 2017; 65 -70; 15,7 En els mapes de soroll anteriors (2009 i 2012) es va calcular, per a cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona, la longitud de trams exposats a cada rang de nivells sonors considerat. 2017; 70 - 75; 9,9 En aquest apartat es presenta, per al districte de Ciutat Vella, una comparativa entre el percentatge de trams exposats a 2017; 45 - 50; 7,4 diferents rangs de nivells sonors en l’actual MES respecte als MES anteriors amb la informació obtinguda. 2009; < 45; 6,7 2012; < 45; 6,2 20092;0 7102 ;- 705 ;- 57,58; 5,9 A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte que per fer la comparativa s’han considerat els trams de l’actual MES coincidents amb els trams analitzats el 2009 i el 2012 (les dades del tramer total del 2017 es poden observar a l’apartat 12), i 20092;0 5102 ;- 505 ;- 25,5; 2,6 2017; < 45; 1,5 2009; 75 - 80; 1,5 2012; 75 - 80; 1,0 també que s’inclouen com a trams els patis interiors. 20092;0 4152 ;- 4550 ;- 05,02; 0,2 d 2017; 752 -0 80092;; 02 0>10,80210 ;7 ;>; 08>,80;0 0; ,00, 0 2009 2B0A1 2 2017 Per tant, hi ha dades comparables amb les quals s’han estudiat els canvis que s’han produït en el mapa actual. Imatge 150. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. 90 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Període tarda, Le Le Longitud de trams exposats Variació Període nit, Ln dBA 2009 2012 2017 2012-2017 Ln Longitud de trams exposats Variació % % % % dBA 2009 2012 2017 2012-2017 < 45 6,7 6,2 2,5 -3,7 % % % % 45 - 50 0,2 0,2 10,4 10,2 < 45 7,9 7,3 18,1 10,7 50 - 55 4,2 4,2 18,2 14,0 45 - 50 9,0 8,8 12,1 3,4 55 - 60 26,1 26,1 26,5 0,4 50 - 55 26,8 27,6 20,7 -6,9 60 - 65 36,8 36,7 23,8 -13,0 55 - 60 24,2 24,0 21,7 -2,3 65 -70 20,5 20,7 13,9 -6,8 60 - 65 23,1 23,3 21,4 -1,9 70 - 75 4,6 6,0 4,8 -1,2 65 -70 7,6 8,4 5,9 -2,5 75 - 80 0,9 0,0 0,0 0,0 70 - 75 1,4 0,6 0,0 -0,6 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula 53. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. Taula 54. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. En el període tarda també s’observa un augment en els mateixos rangs que de dia i un descens allà on baixava en aquest En el període nocturn, destaca l'increment del percentatge de trams exposats a menys de 45 dB (A).Això és degut a que període, per la qual cosa es pot concloure que tots dos períodes segueixen una tendència similar. s’han reduït força les zones sorolloses i per tant s’ha incrementat les zones més tranquil·les. 1. Ciutat Vella. Ln 2012; 50 - 55; 27,6 2009; 50 - 55; 26,8 % longitud de trams exposats 1. Ciutat Vella. Le 20092;0 6102 ;- 605 ;- 3665,;8 3 6,7 % longitud de trams exposats 20092;0 5152 ;- 5650 ;- 2640,;2 2 4,0 20092;0 6102 ;- 6605 ;- 2635,;1 2 3,3 2017; 55 - 60; 2210,71 7; 60 - 65; 21,4 2017; 50 - 55; 20,7 2017; < 45; 18,1 20092;0 51522 ;0- 516570 ;;- 526560 ,;-1 26 60,;1 2 6,5 2017; 60 - 65; 23,8 20092;0 6152 ;- 7605; -2700,;5 2 0,7 2017; 45 - 50; 12,1 2017; 50 - 55; 18,2 20092;0 4152 ;- 4550 ;- 95,00; 8,8 2012; 65 -70; 8,4 2017; 65 -70; 13,9 2009; < 45; 7,9 2012; < 45; 7,3 2009; 65 -70; 7,6 2017; 65 -70; 5,9 2017; 45 - 50; 10,4 2009; < 45; 6,7 2012; < 45; 6,2 2012; 70 - 75; 6,0 2009; 70 - 75; 1,4 2017; 70 - 75; 4,8 20 2012; 70 - 75; 0,6 2009; 5102 ;- 505 ;- 45,52; 4,2 2009; 70 - 75; 4,6 dBA 2017; 7200 -0 7925;0 ;71 052, ;0- 7 18570 ;- 7085,02 ;- 0 080,092; ; 02 0>10,80210 ;7 ;>; 08>,80;0 0; ,00, 0 2009 2012 2017 2017; < 45; 2,5 2009; 75 - 80; 0,9 20092;0 4152 ;- 4550 ;- 05,02; 0,2 dBA 2012;0 7157 ;- 78502 ;- 0 080,092; ; 02 0>10,80210 ;7 ;>; 08>,80;0 0; ,00, 0 2009 2012 2017 Imatge 152. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Imatge 151. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. Període 24 hores ponderat, Lden 91 % % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Lden Longitud de trams exposats Variació 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS dBA 2009 2012 2017 2012-2017 En aquest apartat es presenta de manera gràfica una comparativa entre els nivells assignats als diferents trams en el MES % % % % 2017 respecte als que es van assignar en el MES del 2012. < 45 6,7 6,2 1,0 -5,2 Aquesta comparativa s’ha fet per a cadascun dels períodes horaris. Per interpretar el gràfic cal tenir en compte el següent: 45 - 50 0,1 0,1 5,3 5,2 50 - 55 1,6 1,6 11,6 10,0 - Per al càlcul s’assignen nivells sonors als trams del MES actual i els assignats en el MES anterior per comparar-los, si bé cal tenir en compte que en tots dos MES s’han utilitzat diferents metodologies d’assignació de nivells sonors als 55 - 60 12,6 12,4 18,8 6,4 trams tal com s’ha explicat anteriorment. 60 - 65 31,8 33,1 22,7 -10,4 - Els colors freds (blaus) indiquen que els nivells sonors actuals són més baixos. 65 -70 30,3 29,1 25,5 -3,7 - Els colors càlids (vermells) indiquen que els nivells sonors actuals són més elevats. 70 - 75 13,3 14,6 12,7 -1,9 75 - 80 3,5 2,9 2,4 -0,5 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 Taula 55. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. En analitzar el gràfic anterior podem observar que la distribució s’ha suavitzat notablement en l’últim MES respecte als anteriors, perquè els valors mitjans són més baixos i els extrems una mica més alts. Aquest fet pot deure’s a la realització d’un estudi més detallat que en anys anteriors, combinat amb una distribució més homogènia del trànsit rodat al districte de Ciutat Vella. 2012; 60 - 65; 33,1 1. Ciutat Vella. Lden 2009; 60 - 65; 31,8 % longitud de trams exposats 2009; 65 -70; 30,3 2012; 65 -70; 29,1 2017; 65 -70; 25,5 2017; 60 - 65; 22,7 2017; 55 - 60; 18,8 2012; 70 - 75; 14,6 2009; 70 - 75; 13,3 20092;0 5152 ;- 5650 ;- 1620,;6 1 2,4 2017; 70 - 75; 12,7 2017; 50 - 55; 11,6 2009; < 45; 6,7 2012; < 45; 6,2 2017; 45 - 50; 5,3 2009; 75 - 80; 3,5 2012; 75 - 80; 2,9 2017; 75 - 80; 2,4 20092;0 5102 ;- 505 ;- 15,56; 1,6 2017; < 45; 1,0 Imatge 154. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 52.a). 20092;0 4152 ;- 4550 ;- 05,01; 0,1 dBA 20092;02 >108210;7 ;>; 08>,80;0 0; ,00, 0 2009 201 2 2017 Imatge 153. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. Aquestes dades ens mostren que en el MES del 2017 s’ha produït una distribució més homogènia entre els rangs en forma de campana, mentre que s’han suavitzat els extrems, és a dir, els nivells més alts i més baixos s’han reduït. Aquest fet pot deure’s a una combinació d’un canvi en la metodologia de treball respecte al 2012 juntament amb un canvi en la distribució del trànsit rodat al districte de Ciutat Vella des que es va elaborar l’anterior MES. 92 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Imatge 155. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 52.b). Imatge 157. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d). VARIACIÓ DE NIVELLS 2012/2017 QUANTITAT DE TRAMS dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 421 467 431 373 -8 / -5 319 403 297 331 -5 / -3 277 264 251 271 -3 / 3 674 573 584 689 3 / 5 60 56 130 80 5 / 8 29 17 62 35 > 8 7 7 32 8 Taula 56. Comparativa de trams 2012-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2012 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En període dia, s’ha d’esmentar que, per a uns 1.000 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2012, n’hi ha menys de 100. Per al període de tarda han disminuït els nivells en gairebé 1.100 trams, i ha augmentat en uns 80 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en uns 1.000 trams, i han augmentat en aproximadament 220 trams. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams han baixat en una mica menys de 1.000 trams, i han pujat en uns 120. El 2017 s’han considerat 251 trams nous en el tramer del districte de Ciutat Vella, i un nombre més elevat de patis d’illa amb activitat, per la qual cosa no es pot fer una comparativa exacta respecte a l’any 2012. A causa de la diferent metodologia de càlcul dels nivells sonors associats al tramer, el nombre més elevat de trams estudiats, i la incorporació d’un nombre més alt Imatge 156. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). de patis d’illa amb activitat, trobem en alguns casos increments de fins a 8 dB(A) en la comparativa, com pot ser el cas 93 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella d’alguns patis interiors, els quals és probable que en el mapa anterior no es tinguessin en compte o no s’avaluessin com a patis d’illa amb activitat. De la mateixa manera, els casos en els quals els nivells sonors han disminuït més de 5 dB(A) es poden deure a un increment dels carrers convertits en zona de vianants o amb preferència de vianants i, per tant, a una reducció del soroll generat pel trànsit, així com al canvi de metodologia utilitzada en els dos MES a l’hora d’assignar nivells sonors al tramer. 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 Imatge 159. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). Imatge 158. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). Imatge 160. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit (plànol núm. 51.c). 94 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella part són degudes a l’increment de patis interiors d’illa considerats actualment i a l’increment de carrers de vianants o amb preferència de vianants. En la comparativa veiem que en el període nocturn es produeix un augment de trams amb diferències de més de 8 dB(A) relacionats amb l’evolució de l’oci nocturn. En part, això es deu a la millora en les fonts d’informació d’oci nocturn del mapa del 2017 respecte al del 2009. En general hi ha poques diferències entre els MES del 2009 i el del 2012 perquè solament es van actualitzar les zones que havien canviat, per la qual cosa els resultats d’aquesta comparativa 2009-2017 són molt similars a la de 2012-2017. Imatge 161. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període de 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). VARIACIÓ DE NIVELLS 2009/2017 QUANTITAT DE TRAMS dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 429 495 459 386 -8 / -5 312 369 271 313 -5 / -3 293 259 242 268 -3 / 3 907 831 842 944 3 / 5 61 57 124 82 5 / 8 29 20 66 35 > 8 7 7 34 10 Taula 57 Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2009 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En període de dia, s’ha d’esmentar que, per a gairebé 1.050 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2009, n’hi ha prop de 100. Per al període de tarda, igual que en dia, han disminuït els nivells en gairebé 1.050 trams, i ha augmentat en uns 100 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en gairebé 1.000 trams, i han augmentat aproximadament en 200 trams. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams han baixat en una mica més de 950 trams, i han pujat en uns 130 trams. Respecte al tramer del 2009 hi ha 267 trams nous, per la qual cosa apareixen com a no comparables. Tal com s’ha comentat en l’apartat anterior, la major part de les diferències superiors a 5 dB(A) poden ser produïdes per les diferències en la metodologia utilitzada en el càlcul dels nivells sonors associats al tramer. Les diferències en la metodologia utilitzada en els diferents mapes de soroll fan complicat discriminar les raons exactes dels canvis en l’evolució, si bé aquestes variacions en 95 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ Cal tenir en compte que la utilització de diferents metodologies de càlcul en el MES 2017 respecte a MES anteriors, com en l’obtenció dels nivells sonors per als diferents períodes horaris (realitzada mitjançant modelitzacions acústiques amb un període d’anàlisi anual en tota la superfície del districte i per a tots els focus sonors considerats), fa que no es pugui dur a terme una comparativa exacta entre els resultats d’aquests MES, encara que, en línies generals, es pot observar que la situació acústica al districte de Ciutat Vella ha millorat respecte al 2012. Tot i així, cal comentar que aquestes comparacions entre el MES actual i els anteriors presenta algunes limitacions, per exemple degut al fet que moltes grans infraestructures no tenien tram en els mapes anteriors. Algunes de les causes que poden haver influït en aquesta millora acústica són les següents: - Actuacions de millora en els paviments de diversos carrers del districte: o Pavimentació dels carrers de l’Abat Safont, de Sant Pau i de la Reina Amàlia. o Pavimentació del carrer de Sant Carles. o Pavimentació del carrer de l’Om. o Pavimentació del carrer Nou de la Rambla. o Pavimentació del carrer del Carme entre el carrer de la Riera Baixa i la Rambla. o Pavimentació de la ronda de Sant Pau. o Pavimentació de la plaça d’Antoni Maura. o Pavimentació de la cruïlla dels carrers de Sant Pau i de les Carretes. o Pavimentació de la calçada lateral del passeig de Picasso. o Pavimentació de la calçada central del passeig de Colom. - Potenciació de la utilització del transport públic i foment de l’ús de la bicicleta. - Existència de vehicles més silenciosos. - Canvis en el model de mobilitat a la ciutat, amb aposta per mitjans de transport més sostenibles i amb menys incidència sobre el soroll ambiental. Potenciació del vehicle elèctric. - Activitats per afavorir la conscienciació de la ciutadania: o Activitats en el marc de la Setmana Sense Soroll per afavorir la conscienciació ciutadana envers el soroll. o Tallers “Quin soroll fem?”, que s’ubiquen en diferents punts de Barcelona, on les persones que s’hi inscriuen poden fer mesuraments ambientals amb un sonòmetre. o Programa “Barcelona Sona”, que inclou rutes i activitats i convida la ciutadania a descobrir el so de la bellesa oculta del patrimoni sonor del nostre entorn, per exemple, el so d’una font quan brolla o el d’una campanada, que sovint queden amagats sota el soroll del trànsit. o Campanya de sensibilització sobre el soroll dels vehicles en diferents punts de la ciutat, que pretén que les persones propietàries de motocicletes i ciclomotors prenguin consciència de la problemàtica i adoptin les mesures corresponents. o Campanya de reducció del soroll derivat de l’oci nocturn. Amb aquesta actuació, els promotors recorren carrers i places de nit, en zones on l’oci i l’ús de l’espai públic és intensiu. Es faciliten materials de sensibilització i es difon un missatge conciliador entre veïnat i persones usuàries. Per tal de promoure el coneixement de la contaminació acústica i reduir la molèstia que ocasiona, es proposa el següent: - Línies d’ajuda al barri del Raval per subvencionar el canvi de finestres i tancaments per poder col·locar-ne d’altres amb millor aïllament. Increment de l’espai viari destinat als vianants. - Vigilància i control de les emissions de soroll de les obres. - Ampliació de la xarxa de sensors i estacions de vigilància del soroll a la ciutat. - Instal·lació de limitadors en concerts a l’aire lliure i locals de concurrència pública. - Potenciació de la participació ciutadana en la proposta de millora acústica de la ciutat. 96 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL D’altra banda, en les obres i els treballs de construcció s’utilitzen equips i maquinària susceptibles de produir sorolls i vibracions, per la qual cosa els responsables de les obres hauran d’adoptar les mesures adequades per evitar que L’actualització del Mapa estratègic de soroll del districte s’ha fet utilitzant una metodologia millorada que ha donat uns s’excedeixin els límits de l’àrea acústica en els quals es realitzin. resultats gràfics i estadístics més realistes. Per exemple, en la nova actualització del mapa s’han tingut en compte 279 patis També cal impulsar polítiques de control i foment d’edificacions acústicament eficients. La promoció d’immobles amb un interiors d’illa al districte de Ciutat Vella, enfront dels 78 del MES anterior. Aquests canvis metodològics, juntament amb aïllament adequat és la millor manera d’assegurar el confort acústic de la ciutadania. Les principals actuacions que es l’efecte de les mesures de lluita contra el soroll desplegades, han tingut com a conseqüència que en els últims cinc anys hi plantegen són les següents: hagi hagut una reducció de la població exposada a alts nivells de soroll. - Fomentar la dotació adequada d’equipaments de proximitat bàsics a escala de barri i districte. El Mapa estratègic de soroll del districte aporta la informació necessària per diagnosticar-ne la situació acústica, identificar - Incorporar en les actuacions d’urbanització i reurbanització de vies mesures de control del trànsit sobre el traçat, la quins són els emissors acústics que generen nivells més elevats de soroll ambiental i localitzar els àmbits on se superen els secció transversal, el perfil longitudinal, les interseccions, l’amplària de la calçada i carrils, la pavimentació, etc., que objectius de qualitat acústica. Aquesta anàlisi permet justificar els plans d’acció en matèria de contaminació acústica i la tinguin com a objectiu la reducció de les velocitats de pas dels vehicles i un efecte dissuasiu de l’ocupació del vehicle planificació adequada de les mesures de gestió del soroll. privat. Els objectius generals que es pretenen aconseguir amb els plans d’acció són els següents: - Incentivar la renovació de finestres i tancaments de balconades i galeries amb l’objectiu de millorar la qualitat acústica a l’espai interior dels habitatges del districte. - Actuar de manera continuada en la reducció de la contaminació acústica al districte, millorant la qualitat de vida de - Promoure l’ocupació de paviment sonoreductor en les actuacions de reasfaltatge i asfaltatge de noves vies, així com tots els seus ciutadans i ciutadanes i respectant en tot moment la legislació vigent que sigui aplicable. el correcte manteniment d’aquelles que tenen aquests tipus de ferm. Es proposa que a curt i mitjà termini es - Afrontar de manera global actuacions vinculades a la contaminació acústica que permetin gestionar d’una manera reasfaltin almenys els trams següents, que són els que presenten nivells més elevats de soroll al districte de Ciutat integral la problemàtica del soroll urbà. Vella: - Identificar les actuacions més prioritàries, de manera que s’estableixin les mesures preventives i correctores oportunes. - Protegir les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica. En la proposta de model de gestió del soroll del districte, es proposa plantejar mesures que poden preveure les autoritats, dins de les seves competències, entre les quals hi ha les següents: - regulació del trànsit, - ordenació del territori, - aplicació de mesures tècniques en les fonts emissores, - selecció de fonts més silencioses, - reducció de la transmissió del so i - mesures i incentius reglamentaris i econòmics. 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE DE CIUTAT VELLA Valorant les possibles afectacions dels emissors acústics, es proposa definir set programes o eixos estratègics sectorials, que es corresponen amb aquelles àrees o activitats que es consideren clau per al compliment dels objectius per a la gestió del soroll. Els programes proposats i les actuacions són els següents: Mobilitat urbana El trànsit rodat és el principal focus de soroll al districte. Per tant, és molt important establir mesures preventives i correctives per disminuir els nivells de soroll associats a aquest emissor acústic. Les actuacions que es plantegen sobre aquest tema són les següents: - Alinear les estratègies i actuacions proposades en el Pla de mobilitat urbana (PMU) del municipi i del districte de Ciutat Vella amb els objectius del model de gestió del soroll apostant per un model de mobilitat que redueixi l’ús del vehicle privat, potenciï l’ocupació de vehicles amb tecnologies més silencioses i afavoreixi el transport a peu, amb bicicleta i en transport públic. En concret, es proposen les següents actuacions sobre el districte: o Millorar el transport públic urbà i interurbà. o Fomentar el canvi tecnològic dels vehicles privats cap a d’altres de menys contaminants des del punt de Imatge 162. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit rodat. vista acústic, com els automòbils elèctrics o híbrids, mitjançant polítiques fiscals favorables a l’adquisició d’aquest tipus de vehicles. - Via Laietana - Avinguda del Marquès de l’Argentera o Revitalitzar l’espai públic amb prioritat per al vianant al districte de Ciutat Vella, tot i que l’espai públic - Carrer del Doctor Aiguader destinat al vianant ja és elevat. - Avinguda del Paral·lel o Fomentar al districte de Ciutat Vella els desplaçaments amb bicicleta de manera segura i amb continuïtat. - Passeig de Josep Carner - Ronda del Litoral - Avinguda del Litoral Desenvolupament urbà, obres i edificació - Passeig de Colom - Passeig d’Isabel II La incorporació de criteris acústics en la planificació urbana, creant un model de ciutat sostenible, definint usos de sòl racionals i una infraestructura viària coherent, suposa grans millores acústiques, tant per als nous desenvolupaments com per als sòls ja urbanitzats. - Gestió del soroll ambiental respecte a les infraestructures de transport competència d’altres administracions promovent convenis de col·laboració en els processos de gestió de la contaminació acústica. 97 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella  Instal·lar paviment sonoreductor.  Estudiar el comportament acústic de les places i rambles de la ZARE.  Continuar fomentant el programa d’aïllament tèrmic i acústic de buits arquitectònics existents en edificis privats d’habitatges (doble vidre).  Fomentar el programa d’ordenació i reubicació d’aparells d’aire condicionat.  Reduir el soroll generat per les obres a la via pública.  Establir criteris acústics en les rehabilitacions de façanes i en les edificacions noves. Minimitzar l’impacte acústic d’altres serveis municipals mitjançant les accions següents:  Establir dispositius acústics de regulació de la intensitat sonora en els vehicles de serveis d’urgència.  Fer un seguiment de la incorporació de criteris acústics en el servei municipal de neteja viària i recollida de residus.  Fer seguiment del Pla específic de neteja i manteniment dels espais d’ús intensiu. Minimitzar l’impacte acústic dels establiments i establir sinergies favorables envers la minoració del soroll mitjançant les accions següents: • Mantenir la restricció d’horaris nocturns en determinats establiments comercials per motius d’ordre públic. • Modificar els horaris de permís d’obertura de les terrasses. • Aprovar un pla d’ocupació de l’espai públic de Ciutat Vella. • Regular el soroll que generen les activitats a la via pública. • Controlar les portes dels establiments dels grups I, II i III. • Controlar l’emissió acústica d’alguns establiments d’oci nocturn. Imatge 163. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit ferroviari. • Implicar els promotors dels establiments d’oci nocturn com a facilitadors de bona conducta i silenci a l’espai públic. - Potenciar i controlar els estudis acústics associats a les figures urbanístiques: planejament general i de • Ampliar els serveis de vigilància de les activitats per sectors de concentració d’activitats d’oci nocturn. desenvolupament. En particular, al districte de Ciutat Vella, cal demanar l’avaluació mitjançant estudis acústics Incrementar el control i la gestió dels actes a la via pública i el coneixement del soroll mitjançant les accions següents: predictius per analitzar el grau de compliment dels objectius de qualitat acústica en aquells desenvolupaments • Regular el nombre màxim d’actes i activitats que es facin durant la franja nocturna. que suposin un canvi d’ús del sòl. - Aplicar mesures de control i gestió de l’emissió sonora d’obres i maquinària i establir criteris acústics • Fer un seguiment de l’impacte dels músics al carrer. puntuables en licitacions d’obres públiques i edificis municipals. • Implantar limitadors acústics en les festes de Ciutat Vella. • Implantar punts de mesura de soroll permanent al districte. Activitats d’oci Promoure el civisme a la via pública mitjançant les accions següents: El soroll generat per les activitats d’oci és una de les principals preocupacions dels veïns i les veïnes del districte de Ciutat Vella. Una quantitat important dels locals d’oci i hostaleria del municipi s’aglutinen en aquest districte, i hi abunden les • Intensificar la coordinació i els mecanismes de promoció del civisme a la via pública. terrasses i altres llocs de concentració de persones. Per aquest motiu, es recomana prestar especial atenció i recursos a la Dur a terme una estratègia comunicativa del Pla especial mitjançant les accions següents: gestió i el control del soroll associat a les activitats d’oci, sobretot a la zona acústica de règim especial (ZARE) del districte. Les actuacions que es plantegen en el Pla específic de la ZARE de Ciutat Vella són les següents: • Servei d’informació porta a porta als establiments. Minorar l’impacte acústic de la mobilitat mitjançant les accions següents: • Cartells i adhesius per als establiments.  Afavorir l’ús del Bicing. • Convocatòria de premis als locals més silenciosos.  Impulsar la creació dels camins escolars segurs. • Full informatiu per entregar als clients i les clientes dels hotels.  Promoure el vehicle elèctric en l’àmbit privat. • Fulls de mà (flyers) informatius.  Restringir el trànsit rodat en l’àmbit de la ZARE. • Potenciació de les actuacions teatralitzades al carrer.  Canviar les parades del Nitbús. • Distribució d’un element de marxandatge a les principals zones d’accés a la ZARE. Renovar la flota d’autobusos de TMB. • Parada itinerant “El so de Barcelona”.  Potenciar la incorporació de criteris acústics en el disseny, la gestió i el manteniment de l’espai públic i façanes mitjançant • Senyalització dels carrers com a zona silenciosa. les accions següents: • Ruta de racons silenciosos a Ciutat Vella.  Incorporar el criteri acústic en les actuacions de remodelació de l’espai públic. • Presència a les xarxes socials. 98 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Estratègia educativa del pla especial mitjançant les accions següents: Zones tranquil·les • Foment de la cultura del silenci en l’educació formal. La finalitat de les zones tranquil·les urbanes és oferir als habitants del districte espais on puguin evadir-se de l’estrès diari que pugui generar el soroll, garantint el confort acústic de les persones usuàries. Entre les actuacions de gestió del soroll es • Concurs de còmics: “Mr. Sònic, l’enemic implacable del soroll a Barcelona”. proposen les mesures següents per preservar les zones tranquil·les urbanes: • Marató fotogràfica “Quan les imatges parlen per si soles” i exposició itinerant amb votació popular. - Desenvolupar i desplegar un pla estratègic per conservar la qualitat de les zones. Aquest pla ha d’establir els • Creació de l’audiomapa interactiu “Ecos del silenci a la ciutat de Barcelona”. condicionants acústics que ha de complir cada zona per ser considerada zona tranquil·la, tant criteris acústics com altres criteris que cal tenir en compte, com el paisatgístic. El pla estratègic també ha d’incloure un programa de • Taller de teatre als instituts i participació de l’alumnat en la campanya de minimització del soroll d’oci nocturn del control acústic dels àmbits i de les vies de l’entorn, estratègies per incrementar el valor de les àrees i promocionar-ne districte. l’ús, així com propostes de mesures per a la millora acústica de les zones. • Disseny de rutes nocturnes pel districte com a alternativa d’oci nocturn per al foment del turisme de qualitat. En el cas concret de Ciutat Vella, es proposa com a actuacions prioritàries la protecció acústica del parc més representatiu Al districte de Ciutat Vella es proposen com a àmbits d’actuació prioritària tant l’àmbit de la ZARE de Ciutat Vella com altres del districte: el parc de la Ciutadella. Com a mesures de control i gestió del soroll es proposen les següents: zones del districte amb presència d’activitat d’oci. En concret, es proposa prioritzar les actuacions sobre els àmbits de la • Realitzar i desplegar un programa de control acústic a l’interior del parc i les vies del seu entorn. Rambla, la plaça Reial, el Born, l’entorn del carrer dels Tallers, el passeig Marítim de la Barceloneta i el passeig de Joan de • Analitzar el grau de percepció que té la ciutadania d’aquest parc i promocionar-ne l’ús, facilitant-hi l’accés en Borbó Comte de Barcelona, i el Raval, que segons s’aprecia en la figura següent, obtinguda a partir dels mapes de nivells transport públic i mitjans de transport no motoritzats. sonors del districte per al soroll d’oci, són els que tenen un grau més elevat d’afectació: • Establir accions de millora als parcs per evitar-ne la degradació des del punt de vista acústic. Imatge 164. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. Imatge 165. Zones tranquil·les. Parc de la Ciutadella. A Ciutat Vella, a més de prioritzar la protecció del parc més emblemàtics del districte, també es proposa centrar esforços en la protecció dels patis interiors d’illa, amb o sense activitat, perquè es tracta de zones tranquil·les i habitades per les quals Activitats comercials cal apostar. Per a la seva conservació, es proposen les mesures següents: Les reclamacions per part de la ciutadania per la contaminació acústica provocada per les activitats comercials és freqüent - Analitzar el grau de percepció enfront del nivell de soroll real que tenen els veïns dels patis amb activitat. en la majoria de les ciutats. Per això, en aquest eix estratègic es proposen les següents mesures per disminuir els nivells de - Realitzar i desplegar un programa de control acústic en aquests patis, sobretot en aquells que tenen activitat, per fer contaminació acústica generada per aquestes activitats: un seguiment de la seva situació respecte del soroll i poder establir mesures de protecció acústica en cas que sigui - Promoure polítiques urbanístiques per a la reordenació d’activitats al districte de Ciutat Vella. necessari. - Potenciar el Pla d’usos del districte (gestió administrativa respecte al soroll relatiu a la concessió de llicències a activitats). - Fomentar el control acústic d’activitats comercials i de serveis, és a dir, potenciar les campanyes de mesuraments in situ per analitzar l’evolució del soroll a causa d’aquestes activitats. 99 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Conscienciació ciutadana i formació per a treballadors i treballadores Les tasques de conscienciació ciutadana i de formació de professionals són imprescindibles com a complement a la proposta de mesures per a la prevenció i correcció de la contaminació acústica. Entre les actuacions generals de sensibilització i educació, es proposa potenciar-ne les següents: - Estratègies integrades d’informació per sensibilitzar les persones sobre els efectes negatius del trànsit motoritzat particular i els efectes positius de circular amb bicicleta, a peu i en transport públic, inclosos els efectes per al medi ambient i la salut. - Campanyes de conscienciació ciutadana per prevenir el soroll ambiental que s’ocasiona als espais de concentració d’activitats d’oci del districte. - Cursos de conducció ecològica i respectuosa amb el soroll adreçats a conductors i conductores particulars i al personal conductor dels serveis de transport col·lectiu, emergències, serveis de recollida de residus sòlids urbans (RSU), jardineria, etc. - Foment de la formació en matèria de soroll a escolars. - Formació especialitzada a professionals en matèria de prevenció i gestió del soroll: Guàrdia Urbana, personal tècnic municipal i de districte, professionals del sector de la construcció, etc. Altres serveis de gestió municipal Aquest programa comprèn aquelles altres mesures de millora dels processos de control i gestió municipal que tenen alguna relació directa o indirecta amb el soroll ambiental. En aquests processos estan involucrats diferents serveis de l’Ajuntament, i estan vinculats, entre altres camps, al control d’emissions sonores dels serveis de recollida de residus sòlids urbans, de les activitats de neteja viària i dels treballs de jardineria. 100 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 15 CONCLUSIONS - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple la ronda del Litoral, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), que poden arribar a superar fins i tot els 80 En aquest document es presenta el Mapa estratègic de soroll del districte de Ciutat Vella. S’avalua la situació acústica actual dB(A) en les mateixes vies en el període dia, i superiors a 65 dB(A), que poden arribar a superar els 70 dB(A), en en format de mapes de soroll, i es presenten els resultats de població exposada al soroll. Els mapes de soroll tenen diferents període nit. formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que - L’aportació de soroll de les grans infraestructures a les façanes varia en funció de molts factors: la distància de les representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres del nivell del sòl i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els vies als edificis, la configuració en trinxera de les vies, l’existència de pantalles acústiques, etc. Així doncs, encara que edificis de la ciutat. a la calçada els nivells sonors són molt elevats, superiors a 75 dB(A), a les façanes dels edificis els nivells sonors són En els resultats obtinguts, es distingeix la contribució dels nivells sonors per a cada període horari (dia, tarda i nit) del nivell molt inferiors, de prop de 65 dB(A). de soroll ponderat durant les 24 hores, o indicador de molèstia global. Ferrocarril i tramvia S’han caracteritzat les fonts de soroll urbà, desglossades en dos grans grups. El primer grup correspon a l’estudi general - El soroll del ferrocarril gairebé no té influència al districte de Ciutat Vella perquè en la seva major està part soterrat. associat als eixos viaris i grans infraestructures viàries. El segon grup correspon a l’estudi de detall, que se centra en les fonts No hi ha població exposada a nivells superiors a 65 dB(A) en període dia i tarda, ni superior als 55 dB(A) en període de soroll següents: trànsit ferroviari i tramvia, oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, patis d’illa amb nit. Cal comentar que, a la zona de l’estació de França, hi ha població afectada pel servei que proporciona. activitat i carrers de vianants. - Pel que fa al tramvia, als voltants del parc de la Ciutadella es reben nivells de 40-45 dB(A) en els períodes de dia, tarda i nit, procedents de la línia T4 que circula pel districte de Sant Martí. Per a l’elaboració del MES, s’ha utilitzat la simulació acústica a tota la ciutat i per a totes les fonts de soroll. El resultat d’aquesta simulació s’ha validat amb un seguit de mesures de curta i llarga durada. També s’ha utilitzat una eina SIG Parcs (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, la seva consulta i representació gràfica. - L’activitat desenvolupada als parcs –gent, jocs infantils, etc.– no té influència en els edificis del seu entorn. S’ha assolit un nivell de coneixement acústic de la ciutat molt exhaustiu i acotat a la realitat: s’ha fet una diagnosi específica i - Considerant els parcs com a receptors, els nivells de soroll que reben depenen del trànsit viari. En el seu interior, com completa dels patis interiors d’illa, se n’ha incorporat un nombre més elevat i, finalment, s’ha repartit la població més més ens allunyem del trànsit circumdant, més bona qualitat acústica tenen. acuradament segons si dormen en façana exterior o interior. D’una banda, al districte s’ha incrementat el nombre de patis Patis interiors d’illa diagnosticats i, de l’altra, un 27,63% de la població dorm en estances que donen a pati interior i es troba exposada a una - Les activitats que es desenvolupen en els patis interiors d’illa només tenen influència sobre la façana interior dels qualitat acústica bona. edificis. S’han estudiat diversos tipus d’activitats: aparcaments i serveis municipals (parcs infantils, escoles, etc.). El districte de Ciutat Vella representa un 6,2% de la població total de Barcelona que es concentra en el 4,3% de la superfície - Quan s’estudia el soroll que reben els patis, s’arriba a la conclusió que són entorns privilegiats per la seva bona de la ciutat; per tant, s’està parlant d’una densitat molt alta, de 251,8 hab./ha (quan la mitjana de Barcelona se situa en qualitat acústica, a recer del trànsit de l’entorn. 157,5 hab./ha). Degut a l’evolució històrica del procés urbà, aquest es fragmenta en quatre barris: el Raval, el Gòtic, Sant Carrers de vianants Pere, Santa Caterina i la Ribera i, finalment, la Barceloneta. - Els carrers de vianants tenen molta presència al districte. Es distingeixen diferents tipus de carrers, encara que els De l’anàlisi dels resultats del mapa de soroll al districte de Ciutat Vella es pot concloure, en termes generals, el següent: nivells sonors que presenten són inferiors a 55 dB(A), excepte aquells en els quals hi ha activitat comercial significativa i aglomeració de persones, com per exemple l’avinguda del Portal de l’Àngel. En aquest districte hi ha tots els focus sonors que han estat analitzats en el MES: trànsit de vehicles, grans infraestructures viàries, ferrocarril i tramvia, oci nocturn i aglomeració de persones i el soroll derivat de carrers de vianants, patis interiors - En període nocturn el soroll en aquests carrers no és significatiu, per bé que en les zones on hi ha activitats d’oci d’illa i parcs. Com a zones especials s’han estudiat la Rambla i la zona de platges: platja de Sant Sebastià, de Sant Miquel, de nocturn, sobretot els caps de setmana, els nivells sonors poden ser elevats. La categoria dels carrers de vianants no la Barceloneta i del Somorrostro. coincideix amb la de l’oci nocturn, per la qual cosa s’han escollit diferents criteris per diferenciar-les. D’aquesta manera, els carrer de vianants s’han classificat en funció del nivell de soroll que emet el pas de persones. - L’estudi dels carrers de vianants inclou el període de dia i el període de tarda, i es complementa de nit amb l’estudi ANÀLISI PER FONTS DE SOROLL d’oci i aglomeració de persones. En els apartats 10 i 11 es pot obtenir informació més precisa de cada una de les fonts de soroll; en aquest apartat es fa un Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones resum de cadascuna. - A les zones d’oci, com per exemple la zona del carrer Nou de la Rambla, els nivells sonors les nits dels divendres i Trànsit viari dissabtes s’incrementen en més de 8 dB(A) respecte als dies feiners. També la plaça Reial, la Rambla, el Born, el - El principal focus sonor és el soroll del trànsit. carrer dels Tallers, la Barceloneta i el Raval presenten aquestes diferències. La classificació dels carrers d’oci s’ha fet - En els carrers on hi ha circulació de vehicles, el trànsit viari sol emmascarar el soroll de la resta de focus sonors de manera diferent a la de vianants, i els criteris principals per categoritzar cada tipus han estat la morfologia, el tipus existents al districte de Ciutat Vella, com el soroll degut als carrers de vianants i a l’oci nocturn. de carrer i el tipus d’activitats d’oci existents. Les ZARE es delimiten dins de les zones d’oci, ja que el motiu de - El nivell del soroll del trànsit presenta poques variacions en el període de dia i tarda. De fet, l’activitat de la ciutat en declaració d’aquestes ZARE és principalment el soroll d’oci nocturn. general no comença a decaure fins a la nit. Zones especials - En les vies principals no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat, els nivells sonors en l’eix - El soroll que es genera en la zona d’estudi especial de la Rambla és elevat. Les fonts de soroll predominants són el de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, i els nivells sonors són d’entre 70 i 75 dB(A) en trànsit viari i el soroll que prové de carrers de vianants i de l’oci nocturn. El comportament d’aquesta zona perd la el període dia. Quan aquests nivells sonors incideixen en les façanes dels edificis més propers solen ser inferiors, temporalitat i es manté durant tot l’any, perquè és zona emblemàtica i concorreguda de la ciutat. d’entre 65 i 70 dB(A). Alguns exemples d’aquestes vies són la rambla dels Caputxins, la rambla de Sant Josep, la rambla dels Estudis, la rambla de Canaletes, el passeig de Picasso, el passeig de Lluís Companys, el passeig de Pujades - A les platges el soroll generat té un caràcter estacional, la qual cosa fa que la contribució del soroll que prové de o el passeig de Circumval·lació. l’activitat que s’hi desenvolupa no sigui significativa en el còmput anual del MES. - En les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A) de dia i per sota dels 55 - En les àrees incloses dins de la ZARE, el diagnòstic mostra la necessitat de seguir mantenint aquesta prioritat, dB(A) durant la nit. Alguns exemples són els següents:, carrer de la Princesa, carrer dels Corders, avinguda de incorporant el carrer de l’Arc del Teatre entre la Rambla i el passatge de Gutenberg. Francesc Cambó i carrer de Sant Pau. - Bona part de la contribució del soroll de trànsit, durant el període nocturn, es produeix en la primera hora del RECEPTORS SENSIBLES període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i a última hora d’aquest període (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall es Centres educatius registren entre les 3.00 i les 5.00 hores. - Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius estan vinculats directament amb la seva ubicació, ja Grans infraestructures viàries que aquells que es troben propers a grans infraestructures o a carrers amb un trànsit elevat estan exposats a nivells 101 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit. La diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). Centres sanitaris - El centre sanitari analitzat (Hospital del Mar) està exposat en alguna de les seves façanes a nivells sonors elevats. Això és degut principalment a la seva ubicació pròxima a la ronda del Litoral, infraestructura amb un trànsit elevat. POBLACIÓ EXPOSADA - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, el 7,58% de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A), mentre que un 2,21% de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A), i unes 60 persones, que suposa un 0,06% del total del districte, a nivells superiors a 75 dB(A). - Durant el període tarda, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 5,73% de la població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 0,93% a nivells superiors a 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) és del 22,07%. - En l’anàlisi per barris s’observa que tant de dia com de nit el barri amb més afectació pel soroll total és el Raval, i el barri que gaudeix de nivells de soroll més baixos és la Barceloneta. Per al període diürn, la població del Raval afectada per nivells superiors a 65 dB(A) se situa entorn del 10%, i al barri de la Barceloneta, per sota del 4%. - Per període nocturn, el Raval té un percentatge de població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) del 25,5%, si bé en els barris del Gòtic i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera també se supera el 22%. Al barri de la Barceloneta la població afectada per nivells superiors a 55% és inferior a l’11%. Població exposada (%) Districte de Ciutat Període i nivells Barcelona Vella Ld < 65 dB(A) 92,42 77,22 Le < 65 dB(A) 94,27 81,86 Ln < 55 dB(A) 77,97 67,50 Taula 58. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. Finalment, tal com es pot veure a la taula anterior, el percentatge de població exposada al soroll total per a nivells inferiors a 65 dB(A) en període dia i tarda, i a 55 dB(A) en període nit, és més elevat al districte de Ciutat Vella respecte al conjunt de la ciutat. 102 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella ANNEX I. RELACIÓ D’IMATGES Imatge 39. Barris de Ciutat Vella. ............................................................................................................................................... 30 Imatge 40. Superfície (ha) de Ciutat Vella, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................. 31 Imatge 41. Població de Ciutat Vella, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). .......................................................................... 31 Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a Ciutat Vella (plànol núm. 20.a). ........................................... 1 Imatge 42. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Ciutat Vella enfront d’altres districtes Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. ................................................................................. 7 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................................................................................. 32 Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Ciutat Vella (plànol núm. 4). ................................................ 8 Imatge 43. Vehicles a Ciutat Vella, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................. 33 Imatge 4. Mesura de curta durada. .............................................................................................................................................. 9 Imatge 44. Turismes. Ciutat Vella 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica) ............................................. 33 Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte (plànol núm. 4). ........................................................................ 9 Imatge 45. Principals infraestructures del districte (Aranya 2016). ........................................................................................... 33 Imatge 6. Mesura de llarga durada. ........................................................................................................................................... 10 Imatge 46. Distribució de les línies de metro al districte de Ciutat Vella (https://www.tmb.cat/ca/transport- Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. ....................................................................................................................................... 10 barcelona/mapa/metro). ........................................................................................................................................................... 34 Imatge 8. Exemple de receptors en façana. ............................................................................................................................... 10 Imatge 47. Distribució de les línies de tramvia al districte de Ciutat Vella (http://www.tram.cat/). ........................................ 34 Imatge 9. Interfície de CadnaA. .................................................................................................................................................. 11 Imatge 48. Distribució de les línies d’autobús al districte de Ciutat Vella (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). ........................................................................................................... 34 Imatge 10. Exemple 3D de relleu. .............................................................................................................................................. 11 Imatge 49. Centres sanitaris a Ciutat Vella, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................... 35 Imatge 11. Exemple 3D de ponts. ............................................................................................................................................... 11 Imatge 50. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de Ciutat Vella. ............................................................ 36 Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. .............................................................................................................................................. 12 Imatge 51. Propagació del so en via en trinxera. ....................................................................................................................... 37 Imatge 13. Exemple 3D de talussos. ........................................................................................................................................... 12 Imatge 52. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. ........................................................................................ 37 Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. ......................................................................................................................................... 12 Imatge 53. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. ................................................................................................ 37 Imatge 15. Tipus de terreny 2D. ................................................................................................................................................. 13 Imatge 54. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica. ......................................................... 37 Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. ................................................................................................................................. 13 Imatge 55. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). ...................... 38 Imatge 17. Orientació per als plànols del districte. .................................................................................................................... 14 Imatge 56. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la Barceloneta. .......................................................................... 38 Imatge 18. Rangs acústics i colors assignats. ............................................................................................................................. 14 Imatge 57. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda del Paral·lel. ............................................................. 38 Imatge 19. Exemple d’elements cartogràfics. ............................................................................................................................ 14 Imatge 58. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la via Laietana ........................................................................... 38 Imatge 20. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). ............. 14 Imatge 59. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). ................... 39 Imatge 21. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. ..................................................................... 15 Imatge 60. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). ....................... 39 Imatge 22. Tramer i receptors en façana. .................................................................................................................................. 15 Imatge 61. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. Imatge 23. Vies amb trànsit rodat. ............................................................................................................................................. 16 7.1.d). ......................................................................................................................................................................................... 40 Imatge 24. Grans infraestructures. ............................................................................................................................................. 17 Imatge 62. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, Imatge 25. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. ....................................................................................................... 18 nit i 24 hores ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d). .............................................................................................. 40 Imatge 26. Línies de ferrocarril i tramvia. .................................................................................................................................. 19 Imatge 63. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. ........................................................................... 41 Imatge 27. Parcs estudiats a tota la ciutat. ................................................................................................................................ 20 Imatge 64. Vista general de la via Laietana, 18 (Street View). ................................................................................................... 41 Imatge 28. Carrers de vianants. .................................................................................................................................................. 21 Imatge 65. Evolució del soroll durant 24 hores a la via Laietana, 18. ........................................................................................ 41 Imatge 29. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. ........................ 22 Imatge 66. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ....................................................... 42 Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. .................................................................................................... 23 Imatge 67. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ....................................................... 43 Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. ................................................................................................................................... 25 Imatge 68. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Ciutat Vella. ........................................................................................ 43 Imatge 32. Receptors en façana. ................................................................................................................................................ 26 Imatge 69. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). .............................................. 44 Imatge 33. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. .......................................................................................... 26 Imatge 70. Detall de nivells acústics en façana a la Rambla per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat .................................. 44 Imatge 34. Exemple d’adreces postals. ...................................................................................................................................... 27 Imatge 71. Detall dels nivells acústics en façanes al carrer de l’Hospital per Ld, període dia, trànsit rodat. ............................ 44 Imatge 35. Procés del tractament de dades de la població. ...................................................................................................... 27 Imatge 72. Detall de nivells acústics a la plaça de Catalunya per a Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. ............................. 45 Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. ................................................ 27 Imatge 73. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). .......................................... 45 Imatge 37. Procés d’assignació de població i càlculs estadístics. ............................................................................................... 28 Imatge 74. Detall de la rambla del Raval Le i Ld; períodes tarda i dia (detall plànols núm. 6.a i 6.b). ....................................... 45 Imatge 38. Districte de Ciutat Vella ............................................................................................................................................ 30 Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). ............................................... 45 103 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Imatge 76. Detall de la rambla del Raval Ln i Ld; períodes nit i dia (detall plànols núm. 6.c i 6.a). ............................................ 46 Imatge 111. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Ciutat Vella, soroll total Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ....................................................................................................................................................................... 63 Imatge 77. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). ................. 46 Imatge 112. Nivells acústics als patis interiors d’illa del districte de Ciutat Vella com a emissors. Le, període tarda (plànol Imatge 78. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Fontanella, 4. ................................................................................ 46 núm. 13.b). ................................................................................................................................................................................. 63 Imatge 79. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer d’Escudellers, 48. ............................................................................... 46 Imatge 113. Carrers de vianants del districte. ............................................................................................................................ 64 Imatge 80. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A)................................................. 48 Imatge 114. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Ciutat Vella com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. Imatge 81. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A)................................................. 48 11.a). ........................................................................................................................................................................................... 65 Imatge 82. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte ................................................... 49 Imatge 115. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Ciutat Vella com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). ................................................................................................................................................................................. 65 Imatge 83. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). ........ 49 Imatge 116. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de les Sitges, 6. ................................................................................ 66 Imatge 84. Detall de nivells acústics a la plaça Reial per Ld, període dia, afectació del soroll de trànsit total. ......................... 50 Imatge 117. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Sant Carles, 27. ........................................................................... 66 Imatge 85. Efecte d’eixos viaris, grans infraestructures per separat i de manera conjunta. ..................................................... 50 Imatge 118. Evolució del soroll durant 24 hores a l’avinguda del Portal de l’Àngel, 24. ........................................................... 67 Imatge 86. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b). ..... 50 Imatge 119. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. ....................................................................... 68 Imatge 87. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). ......... 51 Imatge 120. Nivells sonors en període Ln, període nit, a la plaça Reial (detall plànol núm. 14). ............................................... 68 Imatge 88. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 8.d). ................................................................................................................................................................................... 51 Imatge 121. Nivells sonors en període Ln, període nit, a la Rambla (detall plànol núm. 14). .................................................... 69 Imatge 89. Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat (detall plànol 8.d). ........................................ 52 Imatge 122. Nivells sonors en període Ln, període nit, al Born (detall plànol núm. 14). ........................................................... 69 Imatge 90. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia (detall plànols 8.d i 8.a)..................... 52 Imatge 123. Nivells sonors en període Ln, període nit, al carrer dels Tallers (detall plànol núm. 14). ...................................... 70 Imatge 91. Línies de ferrocarril/tramvia. .................................................................................................................................... 54 Imatge 124 Nivells sonors en període Ln, període nit, a la Barceloneta (detall plànol núm. 14). .............................................. 70 Imatge 92. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). ........................... 54 Imatge 125. Nivells sonors per al període Ln, període nit, al Raval (detall plànol núm. 14) ...................................................... 71 Imatge 93. Nivells acústics ferrocarril/tramvia. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). ......................... 55 Imatge 126. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer Nou de la Rambla, 21. ..................................................................... 71 Imatge 94. Nivells acústics ferrocarril/tramvia. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). ............................. 55 Imatge 127. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Joaquín Costa, 33. ....................................................................... 72 Imatge 95. Nivells acústics ferrocarril/tramvia. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d).56 Imatge 128. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer d’Escudellers, 34. ............................................................................. 72 Imatge 96. Vista general del carrer del Doctor Aiguader, 21 (Street View). .............................................................................. 56 Imatge 129. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de l’Arc del Teatre, 5. ...................................................................... 73 Imatge 97. Evolució del soroll del ferrocarril durant 24 hores. Carrer del Doctor Aiguader, 21. ............................................... 56 Imatge 130. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................ 74 Imatge 98 Parcs del districte. ..................................................................................................................................................... 58 Imatge 131. La Rambla. Ubicació / Mapa de soroll període dia / Mapa de soroll període nit. .................................................. 74 Imatge 99. Parc de la Ciutadella. ................................................................................................................................................ 58 Imatge 132. La Rambla per trams. .............................................................................................................................................. 75 Imatge 100. Nivells acústics del parc de la Ciutadella com a emissor, Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). .................. 58 Imatge 133. Metro a prop de la Rambla. .................................................................................................................................... 75 Imatge 101. Nivells acústics del parc de la Ciutadella, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). .......................... 59 Imatge 134. Platges del districte de Ciutat Vella. ....................................................................................................................... 76 Imatge 102. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. ...................................................................................... 60 Imatge 135. Carrers ZARE a Ciutat Vella. .................................................................................................................................... 77 Imatge 103. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). .......... 60 Imatge 136. Nivells acústics a les ZARE de Ciutat Vella, període dia. ......................................................................................... 77 Imatge 104. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d’illa al districte de Ciutat Vella com a emissors. Ld, període dia Imatge 137. Nivells acústics a les ZARE de Ciutat Vella, període nit. ......................................................................................... 78 (detall plànol núm. 13.a). ............................................................................................................................................................ 61 Imatge 138. Ubicació de centres educatius. ............................................................................................................................... 78 Imatge 105. Nivells sonors dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). .................. 61 Imatge 139. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a i 3)............................................................ 79 Imatge 106. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Ciutat Vella com a emissors. Ld, període dia (detall Imatge 140. Ubicació de l’hospital. ............................................................................................................................................ 80 plànol núm. 13.a). ....................................................................................................................................................................... 61 Imatge 141. Soroll a l’entorn de l’Hospital del Mar. Ld (detall plànol núm. 20.a). ..................................................................... 80 Imatge 107. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Ciutat Vella com a receptors de trànsit. Ld, període dia. .............................................................................................................................................................................................. 62 Imatge 142. Soroll a l’entorn de l’Hospital del Mar. Ln (detall plànol núm. 20.c). ..................................................................... 80 Imatge 108. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Ciutat Vella, soroll total. Ld, període dia (detall Imatge 143. Nivells acústics de soroll total al districte de Ciutat Vella. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ............................. 81 plànol núm. 20.a). ....................................................................................................................................................................... 62 Imatge 144. Nivells acústics de soroll total al districte de Ciutat Vella. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). ......................... 82 Imatge 109. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Ciutat Vella com a emissors. Ld, període dia (detall Imatge 145. Nivells acústics de soroll total al districte de Ciutat Vella. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). .............................. 82 plànol núm. 13.a). ....................................................................................................................................................................... 62 Imatge 146. Nivells acústics de soroll total al districte de Ciutat Vella. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). 83 Imatge 110. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Ciutat Vella com a receptors de trànsit. Ld, període dia. .............................................................................................................................................................................................. 62 Imatge 147. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................................ 84 104 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella Imatge 148. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................................ 85 Imatge 149 Patis interiors del districte....................................................................................................................................... 85 Imatge 150. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ........................................................................................................ 90 Imatge 151. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ..................................................................................................... 91 Imatge 152. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ......................................................................................................... 91 Imatge 153. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. ...................................................................... 92 Imatge 154. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 52.a). .................................................. 92 Imatge 155. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 52.b). .............................................. 93 Imatge 156. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). .................................................. 93 Imatge 157. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d). ..................... 93 Imatge 158. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). .................................................. 94 Imatge 159. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). .............................................. 94 Imatge 160. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit (plànol núm. 51.c). .................................................. 94 Imatge 161. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període de 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). ................ 95 Imatge 162. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit rodat. ............................................................................................ 97 Imatge 163. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit ferroviari. ...................................................................................... 98 Imatge 164. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. ............................................................................................................. 99 Imatge 165. Zones tranquil·les. Parc de la Ciutadella. ............................................................................................................... 99 105 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES Taula 38. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. ................................................................. 64 Taula 39. Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). .................................................................................................................................................................................................... 64 Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. ........................................................................... 4 Taula 40. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. ....................................................................................... 67 Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. ..................................................................................................... 4 Taula 41. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). ............................ 68 Taula 3. Instruments de mesura. .................................................................................................................................................. 8 Taula 42. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones ................................................... 73 Taula 4. Calibradors/verificadors. ................................................................................................................................................. 8 Taula 43. Tipus de centres educatius identificats al districte de Ciutat Vella. ............................................................................ 78 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. ................................................... 8 Taula 44. Hospitals identificats al districte de Ciutat Vella. ........................................................................................................ 78 Taula 6 Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. .................................................... 9 Taula 45. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. ............................................................................. 79 Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. ....................... 12 Taula 46. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. ........................................................... 79 Taula 8. Classificació de carrers de vianants. .............................................................................................................................. 21 Taula 47. Població exposada a soroll total. ................................................................................................................................ 84 Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. ....................................................................................................... 22 Taula 48. Població exposada a soroll total en patis interiors. .................................................................................................... 86 Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. ................................................................. 23 Taula 49. Longitud de vies per rang de soroll (km). .................................................................................................................... 87 Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. ................................................................................ 27 Taula 50. Superfície per rang de soroll per al districte. .............................................................................................................. 88 Taula 12. Barris de Ciutat Vella. .................................................................................................................................................. 30 Taula 51. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll al districte. ..................................................................... 89 Taula 13. Superfície del districte de Ciutat Vella. ........................................................................................................................ 31 Taula 52. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ............................................................................................................. 90 Taula 14. Població del districte de Ciutat Vella. ......................................................................................................................... 31 Taula 53. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ......................................................................................................... 91 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Ciutat Vella (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................. 31 Taula 54. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. .............................................................................................................. 91 Taula 16. Densitat d’habitants districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................ 31 Taula 55. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. ........................................................................... 92 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................. 32 Taula 56. Comparativa de trams 2012-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). .......................................................... 93 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). ...... 32 Taula 57 Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. ................................................................................................................ 95 Taula 19. Percentatge de superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona Taula 58. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. .......................................................... 102 (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................................................................................. 32 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................... 32 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................... 32 Taula 22. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................................................................... 33 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................................................... 33 Taula 24. IMD de les grans infraestructures viàries del districte (Aranya de trànsit). ................................................................ 33 Taula 25. IMD de les vies de comunicació principals del districte (Aranya de trànsit). .............................................................. 34 Taula 26. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................................................... 34 Taula 27. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). ...................... 35 Taula 28. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). ..................................... 35 Taula 29. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................. 35 Taula 30. Nombre de centres hospitalaris i d’atenció sanitària. ................................................................................................ 35 Taula 31. Població exposada. Grans infraestructures. ............................................................................................................... 42 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. ....................................................................................................... 47 Taula 33. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. ................................................................. 52 Taula 34. Llista de línies de ferrocarril/tramvia del districte. ..................................................................................................... 54 Taula 35. Població exposada. Ferrocarril/tramvia. ..................................................................................................................... 57 Taula 36 Llista de parcs seleccionats al districte. ....................................................................................................................... 57 Taula 37. Població exposada per soroll generat. Parcs. ............................................................................................................. 59 106 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS 11.a Isòfones - Carrers de vianants - Ld 11.b Isòfones - Carrers de vianants - Le Núm. plànol Plànol 12.1.a Isòfones - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Ld 1 Mapa topogràfic 12.1.b Isòfones - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Le 2.1 Aranya de trànsit 12.1.c Isòfones - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Ln 2.2 Classificació de la xarxa bàsica 12.1.d Isòfones - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Lden 2.3 Velocitat considerada en la simulació 13.a Isòfones - Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 3 Mapa d’ubicació dels equipaments sensibles per tipus 13.b Isòfones - Patis interiors d’illa amb activitat - Le 4 Mapa de punts de mesura de curta i llarga durada 14 Isòfones - Oci nocturn i aglomeració de persones 5 Mapa de punts de mesura 16.a Isòfones - ZARE - Ld 6.a Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 16.b Isòfones - ZARE - Le 6.b Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 16.c Isòfones - ZARE - Ln 6.c Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 16.d Isòfones - ZARE - Lden 6.d Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 19.1.a Isòfones - Altres zones especials - La Rambla - Ld 7.1.a Isòfones - Grans infraestructures a 4 m - Ld 19.1.b Isòfones - Altres zones especials - La Rambla - Le 7.1.b Isòfones - Grans infraestructures a 4 m - Le 19.1.c Isòfones - Altres zones especials - La Rambla - Ln 7.1.c Isòfones - Grans infraestructures a 4 m - Ln 19.1.d Isòfones - Altres zones especials - La Rambla - Lden 7.1.d Isòfones - Grans infraestructures a 4 m - Lden 19.2.a Isòfones - Altres zones especials - Platges - Ld 7.2.a Isòfones - Grans infraestructures a 8 m - Ld 19.2.b Isòfones - Altres zones especials - Platges - Le 7.2.b Isòfones - Grans infraestructures a 8 m - Le 19.2.c Isòfones - Altres zones especials - Platges - Ln 7.2.c Isòfones - Grans infraestructures a 8 m - Ln 19.2.d Isòfones - Altres zones especials - Platges - Lden 7.2.d Isòfones - Grans infraestructures a 8 m - Lden 20.a Isòfones - Soroll total - Ld 8.a Isòfones - Trànsit total - Ld 20.b Isòfones - Soroll total - Le 8.b Isòfones - Trànsit total - Le 20.c Isòfones - Soroll total - Ln 8.c Isòfones - Trànsit total - Ln 20.d Isòfones - Soroll total - Lden 8.d Isòfones - Trànsit total - Lden 21.a Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 9.a Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Ld 21.b Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 9.b Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Le 21.c Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 9.c Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Ln 21.d Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 9.d Isòfones - Ferrocarrils i tramvia - Lden 22.a Trams - Grans infraestructures a 4 m - Ld 107 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 22.b Trams - Grans infraestructures a 4 m - Le 34.2.c Trams - Altres zones especials - Platges - Ln 22.c Trams - Grans infraestructures a 4 m - Ln 34.2.d Trams - Altres zones especials - Platges - Lden 22.d Trams - Grans infraestructures a 4 m - Lden 35.a Trams - Soroll total - Ld 23.a Trams - Trànsit total - Ld 35.b Trams - Soroll total - Le 23.b Trams - Trànsit total - Le 35.c Trams - Soroll total - Ln 23.c Trams - Trànsit total - Ln 35.d Trams- Soroll total - Lden 23.d Trams - Trànsit total - Lden 36.a Façana - Trànsit - Ld 24.a Trams - Ferrocarrils i tramvia - Ld 36.b Façana - Trànsit - Le 24.b Trams - Ferrocarrils i tramvia - Le 36.c Façana - Trànsit - Ln 24.c Trams - Ferrocarrils i tramvia - Ln 36.d Façana - Trànsit - Lden 24.d Trams - Ferrocarrils i tramvia - Lden 37.a Façana - Grans infraestructures a 4 m - Ld 26.a Trams - Carrers de vianants - Ld 37.b Façana - Grans infraestructures a 4 m - Le 26.b Trams - Carrers de vianants - Le 37.c Façana - Grans infraestructures a 4 m - Ln 27.1.a Trams - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Ld 37.d Façana - Grans infraestructures a 4 m - Lden 27.1.b Trams - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Le 38.a Façana - Trànsit total - Ld 27.1.c Trams - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Ln 38.b Façana - Trànsit total - Le 27.1.d Trams - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Lden 38.c Façana - Trànsit total - Ln 28.a Trams - Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 38.d Façana - Trànsit total - Lden 28.b Trams - Patis interiors d’illa amb activitat - Le 39.a Façana - Ferrocarrils i tramvia - Ld 29 Trams - Oci nocturn i aglomeració de persones 39.b Façana - Ferrocarrils i tramvia - Le 31.a Trams - ZARE - Ld 39.c Façana - Ferrocarrils i tramvia - Ln 31.b Trams - ZARE - Le 39.d Façana - Ferrocarrils i tramvia - Lden 31.c Trams - ZARE - Ln 41.a Façana - Carrers de vianants - Ld 31.d Trams - ZARE - Lden 41.b Façana - Carrers de vianants - Le 34.1.a Trams - Altres zones especials - La Rambla - Ld 42.1.a Façana - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Ld 34.1.b Trams - Altres zones especials - La Rambla - Le 42.1.b Façana - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Le 34.1.c Trams - Altres zones especials - La Rambla - Ln 42.1.c Façana - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Ln 34.1.d Trams - Altres zones especials - La Rambla - Lden 42.1.d Façana - Parcs total - Parc de la Ciutadella - Lden 34.2.a Trams - Altres zones especials - Platges - Ld 43.a Façana - Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 34.2.b Trams - Altres zones especials - Platges - Le 43.b Façana - Patis interiors d’illa amb activitat - Le 108 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella 44 Façana - Oci nocturn i aglomeració de persones 50.b Façana - Soroll total - Le 45.1.a Façana - Receptors sensibles - El Raval - Ld 50.c Façana - Soroll total - Ln 45.1.b Façana - Receptors sensibles - El Raval - Le 50.d Façana - Soroll total - Lden 45.1.c Façana - Receptors sensibles - El Raval - Ln 51.a Comparativa de trams MES 2009-2017 - Ld 45.1.d Façana - Receptors sensibles - El Raval - Lden 51.b Comparativa de trams MES 2009-2017 - Le 45.2.a Façana - Receptors sensibles - El Gòtic - Ld 51.c Comparativa de trams MES 2009-2017 - Ln 45.2.b Façana - Receptors sensibles - El Gòtic - Le 51.d Comparativa de trams MES 2009-2017 - Lden 45.2.c Façana - Receptors sensibles - El Gòtic - Ln 52.a Comparativa de trams MES 2012-2017 - Ld 45.2.d Façana - Receptors sensibles - El Gòtic - Lden 52.b Comparativa de trams MES 2012-2017 - Le 45.3.a Façana - Receptors sensibles - Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera - Ld 52.c Comparativa de trams MES 2012-2017 - Ln 45.3.b Façana - Receptors sensibles - Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera - Le 45.3.c Façana - Receptors sensibles - Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera - Ln 45.3.d Façana - Receptors sensibles - Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera - Lden 45.4.a Façana - Receptors sensibles - La Barceloneta - Ld 45.4.b Façana - Receptors sensibles - La Barceloneta - Le 45.4.c Façana - Receptors sensibles - La Barceloneta - Ln 45.4.d Façana - Receptors sensibles - La Barceloneta - Lden 46.a Façana - ZARE - Ld 46.b Façana - ZARE - Le 46.c Façana - ZARE - Ln 46.d Façana - ZARE - Lden 49.1.a Façana - Altres zones especials - La Rambla - Ld 49.1.b Façana - Altres zones especials - La Rambla - Le 49.1.c Façana - Altres zones especials - La Rambla - Ln 49.1.d Façana - Altres zones especials - La Rambla - Lden 49.2.a Façana - Altres zones especials - Platges - Ld 49.2.b Façana - Altres zones especials - Platges - Le 49.2.c Façana - Altres zones especials - Platges - Ln 49.2.d Façana - Altres zones especials - Platges - Lden 50.a Façana - Soroll total - Ld 109 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Ciutat Vella ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ Realització Personal d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA Autor del projecte Ángel María Arenaz Gombau Equip tècnic José Ignacio Riesco García Azucena de la Cruz Lecanda Pablo Gabriel Duque del Corral Sara Domínguez Pérez Sara Herranz Pedriza Gema Sánchez Gozalo Lluís Subirana Casademunt Genís Laguna Salvador Jordi Rabasseda Riba Marc Sànchez Quibus Marçal Coll i Follia Gestió Personal de l’Ajuntament de Barcelona Aránzazu Millás Nicuesa Neus Muntané i Gregori Javier Casado Novas Laura Zapata i González Col·laboració Personal de BR Albert Carbonell Ferrer Laura Vergoñós Pascual Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros 110