MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL (MES) DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2017 Districte 02 - L’Eixample ELABORACIÓ Carrer del Doctor Trueta, 179, 2n 2a, 08005 Barcelona 902 373 799 www.audiotec.es catalunya@audiotec.es PROMOCIÓ, COORDINACIÓ I REVISIÓ Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220, planta 3, 08012 Barcelona 932 914 037 / 932 914 118 qualitatambiental@bcn.cat COL·LABORACIÓ Carrer Número 60, 25-27, edifici Z, planta 2, sector A, Zona Franca, 08040 Barcelona 932 237 400 www.bcnregional.com LLICÈNCIA Aquesta publicació està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement (BY) https://creativecommons.org/ Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample ÍNDEX 7.3.5 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES .................................................................................................... 23 7.3.6 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS ............................................................................................. 24 RESUM/ABSTRACT ........................................................................................................................................................................ 1 7.3.7 RECEPTORS SENSIBLES ......................................................................................................................................... 24 1 OBJECTIUS DEL TREBALL ...................................................................................................................................................... 2 7.3.8 SOROLL TOTAL ...................................................................................................................................................... 25 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ............................................................................................ 3 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA ................................................................................................. 26 2.1 MARC NORMATIU ....................................................................................................................................................... 3 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA ................................................................................................... 26 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA ........................................................................................................................................... 3 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS ................................................................................................. 28 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL ............................................................................................................................................. 3 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS ........................................................ 29 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA ................................................................................................................................... 3 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE ............................................................................................................................................... 30 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ........................................................................................................................................ 4 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ ................................................................................................................................... 30 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ................................................................................................................... 4 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ ............................................................................................................................................ 31 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL .................................................................................................... 5 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES .................................................................................................................................. 32 4 ANTECEDENTS ...................................................................................................................................................................... 6 9.4 MOBILITAT ................................................................................................................................................................ 33 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL .................................................................................. 7 9.5 ACTIVITATS ................................................................................................................................................................ 35 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL ...................................................................................................................................................... 7 9.6 FONTS DE SOROLL ..................................................................................................................................................... 35 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS ..................................................................................................................................... 7 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL ...................................................................................................................... 35 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ......................................................................................................... 7 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS .................................................................................................................. 36 5.3.1 TREBALLS DE CAMP ................................................................................................................................................ 7 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES ....................................................... 36 5.3.2 MESURAMENTS SONORS ........................................................................................................................................ 7 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 37 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ .................................................................................................................................................. 8 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 38 5.3.4 CRITERS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA ........................................................................................................ 8 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 39 5.4 MODELITZACIÓ ......................................................................................................................................................... 10 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 39 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL ........................................................................................................................................... 10 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES ...................................................................................... 40 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 10 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 40 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT .............................................................................................................. 11 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES ........................................................ 41 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE .............................................................................................................................................. 11 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS .................................................................................. 43 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS ......................................................................................................................... 14 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 43 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES ................................................................................... 14 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 44 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA .............................................................................. 15 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 45 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS ..................................................................................................... 15 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 45 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL .............................................................................................................................. 16 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 46 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ .............................................................................................................................................. 16 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT ........................................................................... 46 7.2 ESTUDI GENERAL ....................................................................................................................................................... 16 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ....................... 48 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS ....................................................................................................................................... 16 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 49 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES VIÀRIES .................................................................................................................... 17 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 50 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ......................................................................................................... 18 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 50 7.3 ESTUDIS DE DETALL ................................................................................................................................................... 18 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 51 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI I TRAMVIA .......................................................................................................................... 19 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES 7.3.2 PARCS ................................................................................................................................................................... 20 52 7.3.3 CARRERS DE VIANANTS ........................................................................................................................................ 21 11 ESTUDIS DE DETALL ........................................................................................................................................................... 54 7.3.4 PATIS INTERIORS D’ILLA ........................................................................................................................................ 22 11.1 FERROCARRIL/TRAMVIA ........................................................................................................................................... 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 54 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 ............................................................................................................................... 92 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 55 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUENCIAT EN AQUESTA EVOLUCIÓ ............................................................................... 93 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 55 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ................................................................................ 95 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 56 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE.......................................................................................................... 95 11.1.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL/TRAMVIA ............................................................... 56 15 CONCLUSIONS .................................................................................................................................................................... 98 ANNEX I. RELACIÓ D’IMATGES .................................................................................................................................................. 100 11.2 SOROLL ALS PARCS .................................................................................................................................................... 57 ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES ................................................................................................................................................. 103 11.2.1 PARC DE L’ESTACIÓ DEL NORD ......................................................................................................................... 58 ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS .............................................................................................................................................. 104 11.2.2 PARC DE JOAN MIRÓ ........................................................................................................................................ 59 ANNEX IV. EQUIP REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ ...................................................................................................... 106 11.2.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS ........................................................................................... 60 11.3 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ............................................................................................... 61 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 61 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 64 11.3.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT. .................................... 65 11.4 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS .......................................................................................................................... 65 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 66 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 66 11.4.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS ................................................................ 67 11.5 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ........................................................................................ 67 11.5.1 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 68 11.5.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ............................ 68 11.6 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS .................................................................................................. 69 11.6.1 LA SAGRADA FAMÍLIA ....................................................................................................................................... 69 11.7 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES .......................................................................................................................... 72 11.7.1 CENTRES EDUCATIUS ........................................................................................................................................ 72 11.7.2 CENTRES HOSPITALARIS ................................................................................................................................... 74 11.8 SOROLL TOTAL ........................................................................................................................................................... 78 11.8.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 78 11.8.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 79 11.8.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 80 11.8.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 80 11.8.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL .............................................................................. 81 11.8.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL................................................ 82 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES ..................................................................................................................................................... 84 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL ................................................................................................................ 84 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL ............................................................................................................................ 85 12.3 LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL .................................................................................... 86 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS ................................................................ 88 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL................................................................................ 88 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS ................................................................................................. 90 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 ............................................................................................................................... 90 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample RESUM/ABSTRACT La reducció dels nivells sonors són fruit de l’efectivitat de les polítiques de reducció de la contaminació acústica dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona. Amb accions com ara la pacificació de carrers de vianants, el canvi de model en la La present memòria descriu la metodologia i els resultats obtinguts en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll (MES) de la mobilitat de la ciutat on ha crescut el model de transport més sostenible que té menys incidència acústica, l’ampliació dels ciutat de Barcelona, al districte de l’Eixample. carrils bici i zones 30, a més a més d’una major conscienciació de la ciutadania com receptors i també com a generadors de soroll. El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà i, de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll, sobretot el que preveu la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; el Reial decret 1513/2005, que desenvolupa la Llei 37/2003 referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n deriven. També proporciona la màxima informació sobre diverses fonts de soroll urbà per ajudar a millorar la qualitat acústica amb la qual viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Des de l’any 1997, en el qual es va publicar el primer mapa de soroll de la ciutat de Barcelona, s’ha pogut comprovar que l’evolució del soroll urbà ha estat vinculada directament amb els canvis urbanístics desenvolupats a la ciutat i amb les polítiques municipals desplegades per l’Ajuntament de Barcelona per a la reducció i el control del soroll, com ara la pacificació de carrers, el foment de la mobilitat sostenible, etc. També hi han incidit l’increment de la conscienciació ciutadana que contribueix al civisme, el canvi d’hàbits, etc. Aquesta evolució s’ha pogut comprovar en els mapes estratègics de soroll elaborats el 2009, el 2012 i actualment. El present Mapa estratègic de soroll s’ha desenvolupat en dues grans fases: una primera fase general, en què s’ha estudiat tot el soroll associat als eixos viaris i a les grans infraestructures viàries, i una fase de detall, centrada a estudiar altres fonts de soroll o altres àrees amb característiques determinades. Entre les fonts sonores que s’han analitzat en aquesta fase de detall hi ha les següents: indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, carrers de vianants amb i sense activitat comercial, infraestructures ferroviàries, tramvia, parcs i jardins, patis interiors d’illa i zones amb condicions acústiques especials. Aquesta zona especial a l’Eixample és: la Sagrada Família. Els resultats es presenten en forma de mapes de soroll, així com en percentatges de població exposada a diferents rangs de soroll. Aquesta informació, doncs, té diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres d’altura i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els edificis de la ciutat. Al districte de l’Eixample es pot observar que la principal font de soroll existent és el trànsit rodat, que afecta sobretot les façanes dels edificis orientades cap a carrers amb trànsit, i és considerablement més baix a l’interior dels patis d’aquests edificis. En el període nocturn s’observa que la font principal continua sent el trànsit però en menor grau, i pren importància el soroll d’oci nocturn i l’aglomeració de persones, que és rellevant en termes de molèstia generada a la població. En aquest districte es troben algunes de les principals infraestructures de comunicació viàries de la ciutat, com ara el carrer Imatge 1 Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a l’Eixample (plànol núm. 20.a). d’Aragó, l’avinguda Diagonal, l’avinguda Meridiana, l’avinguda del Paral·lel i la Gran Via de les Corts Catalanes, on es registren els nivells sonors més elevats del districte. Atenent les característiques de l’Eixample, pren especial pes la diagnosi acústica de les zones de vianants, que pot estar condicionada per la presència en major o menor grau d’activitats comercials; i, ja de nit, per l’aglomeració i el moviment de persones entre àrees d’elevada oferta d’oci nocturn. És el cas de de la zona que es troba compresa entre el carrer d’Aribau per l’oest, la rambla de Catalunya per l’est, el carrer de la Diputació pel sud i l’avinguda Diagonal al nord. La metodologia utilitzada s’ha actualitzat respecte als MES anteriors amb l’objecte d’adaptar-la a les noves recomanacions europees i també de recollir un coneixement més detallat de la ciutat. D’una banda, el canvi metodològic ha suposat una distribució realista de la població en façana interior o exterior que s’ha corroborat mitjançant enquestes municipals. D’altra banda, s’ha fet un gran esforç per incorporar un nombre més elevat de patis interiors d’illa; en concret, s’ha incrementat el nombre de patis diagnosticats respecte al MES anterior. El resultat d’aquest coneixement més ampli del districte permet identificar més zones amb bona qualitat acústica. Si es comparen els nivells sonors a la via pública (al tramer) dels MES 2012 i 2017, s’observa que tant de dia com de nit la tendència general és de disminució dels nivells de soroll. Les zones amb nivells acústics baixos i mitjans han augmentat significativament per la diagnosi amb més detall de la ciutat i dels patis interiors, que gaudeixen d’una molt bona qualitat acústica, a recer del soroll del trànsit. Les zones amb més soroll han anat disminuint però en menor proporció, atès que els nivells estan determinats per la localització entorn de les grans infraestructures de trànsit viari. La reducció dels nivells sonors és fruit de l’efectivitat de les polítiques de reducció de la contaminació acústica dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona, amb accions com ara la pacificació de carrers de vianants; el canvi de model en la mobilitat de la ciutat, on ha crescut el model de transport més sostenible que té menys incidència acústica, i l’ampliació dels carrils bici i carrers de zona 30, a les quals cal sumar una conscienciació més gran de la ciutadania com a receptora i també com a generadora de soroll. 1 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 1 OBJECTIUS DEL TREBALL El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà, i de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll. D’aquesta manera, el treball ha de complir tot allò que s’especifica per als mapes estratègics de soroll en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n derivin. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del que són els mateixos nivells sonors, per ajudar a millorar la qualitat acústica amb què viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Per elaborar-lo s’ha utilitzat un programari de simulació acústica que compleix amb els mètodes recomanats a Europa, així com una aplicació SIG (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, i la seva consulta i representació gràfica. Amb aquestes eines s’ha dut a terme la simulació acústica dels focus sonors requerits per la normativa europea i amb influència a la ciutat: trànsit viari, trànsit ferroviari i tramvia, i indústria. S’ha completat amb simulacions d’altres focus sonors rellevants: oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, en patis i en carrers de vianants. Així doncs, la informació del soroll ambiental a la ciutat és més completa i facilita la diagnosi i la proposta de plans d’acció per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 2 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA REIAL DECRET 1513/2005, DE 16 DE DESEMBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A L’AVALUACIÓ I GESTIÓ DEL SOROLL AMBIENTAL Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll s’han tingut en compte tant les disposicions establertes en el plec de Aquest reial decret té per objecte l’avaluació i gestió del soroll ambiental, amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar els condicions tècniques com les normes de caràcter reglamentari i tècnic existents a diferents nivells. efectes nocius, incloent-hi les molèsties, derivats de l’exposició al soroll ambiental. Per a això, es desenvolupa el concepte 2.1 MARC NORMATIU de soroll ambiental, juntament amb els seus efectes i molèsties sobre la població, al costat d’una sèrie de mesures que permeten la consecució de l’objecte previst, com són l’elaboració de mapes estratègics de soroll, els plans d’acció i la A continuació es mostra la normativa aplicable en els àmbits europeu, estatal, autonòmic i municipal respectivament: informació a la població. 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA Respecte als mapes de soroll, s’estableix el següent: DIRECTIVA 2002/49/CE, DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, DE 25 DE JUNY DE 2002, SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ - La definició dels índexs de soroll (Lden, Ld, Le i Ln). DEL SOROLL AMBIENTAL - Els mètodes de càlcul dels índexs de soroll. - L’altura del punt d’avaluació dels índexs de soroll. En aquesta directiva s’estableix que els estats membres tenen l’obligació de designar les autoritats i entitats competents per - Els criteris de delimitació d’una aglomeració. elaborar els mapes de soroll i plans d’acció en aglomeracions de més de 100.000 habitants, i també que l’actualització - Els terminis per a l’elaboració de mapes de soroll. d’aquests mapes de soroll s’ha de fer cada cinc anys. En el nostre cas, l’Ajuntament de Barcelona és l’autoritat competent - Els requisits mínims sobre el cartografiat estratègic del soroll. per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat i el present Mapa estratègic de soroll correspon a l’actualització - La informació que s’ha de comunicar al Ministeri de Medi Ambient. requerida. - La informació que s’ha de lliurar a la Comissió Europea. En aquesta directiva es defineixen diversos conceptes d’aplicació que posteriorment han estat transcrits i desenvolupats en REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL la transposició de la directiva europea a la normativa estatal, si bé entre ells cal assenyalar que es preveu que després de la SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT I EMISSIONS ACÚSTIQUES I LA SEVA MODIFICACIÓ presentació del Mapa estratègic de soroll hi hagi un període d’un any per aprovar els plans d’acció corresponents, en els RECOLLIDA EN EL REIAL DECRET 1038/2012, DE 6 DE JULIOL, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 quals seran fonamentals les polítiques de gestió del soroll encaminades a reduir-lo i controlar-lo. D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ També s’identifiquen com a principals focus sonors per avaluar el soroll de trànsit viari, el soroll ferroviari i el soroll ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT ACÚSTICA I EMISSIONS ACÚSTIQUES industrial. En el cas del Mapa estratègic de soroll de Barcelona s’han ampliat aquests estudis incloent-hi altres focus sonors Aquesta normativa té com a finalitat principal completar el desenvolupament de la Llei del soroll, i estableix, entre altres que influeixen en el soroll urbà (oci, aglomeració de gent, patis amb activitat…). aspectes, els següents: D’altra banda, la directiva europea obliga els països membres a comunicar els resultats del Mapa estratègic de soroll al - Els objectius de qualitat acústica aplicables a àrees acústiques. públic amb la finalitat de fer transparent la informació acústica de la ciutat i donar compliment a la Directiva 2003/4/CE, de - Els índexs d’avaluació acústica aplicables. 28 de gener de 2003, relativa a l’accés públic de la informació ambiental. Per aquest motiu, a més de proporcionar la - Els valors límit d’emissió i immissió d’emissors acústics. informació obtinguda a les administracions corresponents, es farà una exposició pública del Mapa estratègic de soroll abans - Els procediments i mètodes d’avaluació de la contaminació acústica. d’aprovar-lo, i es presentarà aquesta informació al web de l’Ajuntament. 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL Aquesta llei té per objecte establir les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica que afecta la Aquesta llei és una transposició al dret intern de la directiva europea. Té per objecte regular la contaminació acústica per ciutadania i el medi ambient, i al mateix temps establir el règim d’intervenció administrativa d’aplicació en tot el territori de evitar, i si escau reduir, els danys que pugui provocar en la salut humana, els béns o el medi ambient. Catalunya adaptat a la normativa estatal. S’hi estableixen les directrius generals amb diverses finalitats, entre les quals hi ha les següents: S’hi estableix que els ajuntaments són els encarregats de desplegar les actuacions d’àmbit municipal, entre les quals hi ha - Atribuir competències per a l’elaboració, aprovació i revisió dels mapes de soroll i la corresponent informació al l’elaboració de mapes de soroll. públic. En el nostre cas, la competència recau en l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta llei es defineixen els objectius de qualitat acústica que cal aplicar a Catalunya, distingint diferents zones de - Determinar els casos en què s’han d’elaborar mapes de soroll. sensibilitat acústica (alta, moderada i baixa) i els seus valors límit d’immissió sonora en funció del focus sonor avaluat, així - Revisar i, si escau, modificar els mapes cada cinc anys a partir de la data en què s’aproven. com els criteris per declarar una zona com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de - Definir les finalitats i els continguts dels mapes. règim especial (ZARE). Així mateix, la Llei 37/2003 estableix que estan subjectes a les prescripcions de la llei tots els emissors acústics, ja siguin de També s’hi estableixen els criteris generals per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica. titularitat pública o privada, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics, excloent-hi les activitats domèstiques, els comportaments veïnals, les activitats militars i el soroll dins de l’activitat laboral. DECRET 176/2009, DE 10 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, I SE N’ADAPTEN ELS ANNEXOS S’hi indica que s’hauran d’establir uns objectius de qualitat acústica per al territori, i que les administracions públiques competents són les encarregades de promoure mesures per a la consecució d’aquests objectius. Aquestes mesures poden El Decret 176/2009 té per objecte la modificació i desenvolupament reglamentari de la Llei 16/2002. Es fonamenta en els ser tant preventives com correctores, i s’han de reflectir en un pla d’acció en matèria de contaminació acústica que afronti principis de prevenció, correcció i protecció, així com en els de col·laboració, conscienciació i informació, que alhora globalment el problema del soroll dins de l’àmbit d’estudi i estableixi les accions que cal executar per intentar complir els presideixen l’actuació pública en matèria de lluita contra la contaminació acústica. objectius de qualitat acústica en les zones en què se superin els límits de soroll, així com fer prevenció perquè en zones on ja Pel que fa als mapes de soroll, estableix que les entitats locals que constitueixin aglomeració han d’elaborar i aprovar, prèvia es compleixen no arribin a superar-se. informació pública de com a mínim un mes, mapes estratègics de soroll, i estableix que la revisió i modificació d’aquests També s’estableix que aquesta llei s’haurà de desenvolupar posteriorment. En el cas de mapes de soroll i objectius de mapes s’ha de fer cada cinc anys des de la seva aprovació inicial. Respecte als mapes de capacitat acústica, s’indica que s’hi qualitat acústica, s’ha desenvolupat posteriorment mitjançant el Reial decret 1513/2005 i el Reial decret 1367/2007. han d’establir els objectius de qualitat acústica en l’àmbit d’aplicació. El present decret modifica el Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica, i s’estableixen uns nous criteris i valors per a determinades zones de sensibilitat acústica. Aquesta classificació i valors han 3 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample estat lleugerament modificats en l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, per la qual cosa les zones de sensibilitat - En els patis interiors d’illa, patis de ventilació, patis de parcel·la i zones on no puguin accedir els vehicles, els objectius acústica i els seus valors límit d’immissió associats es presenten a l’apartat següent. de qualitat acústica són 60 dB en horari diürn i vespertí, i 50 dB en horari nocturn. 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ORDENANÇA DEL MEDI AMBIENT DE BARCELONA, DEL 2011, I LA SEVA MODIFICACIÓ MITJANÇANT EXPEDIENT NÚM. 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 13DJ078, PUBLICADA EN EL BOPB DE 28 D’ABRIL DE 2014 En l’elaboració del present treball també s’ha tingut en compte la següent documentació de referència: Aquesta normativa d’abast municipal té per objecte regular les mesures i els instruments dels quals disposa l’Ajuntament de - Recomanació de la Comissió de 6 d’agost de 2003 relativa a les orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals Barcelona per prevenir i corregir la contaminació acústica. revisats per al soroll industrial, procedent d’aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i les dades d’emissions Entre altres aspectes, disposa la gestió de les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i de les zones corresponents (2003/613/CE). acústiques de règim especial (ZARE). - Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise Exposure. 2a versió. 13 de gener de 2006. En l’Annex II.3 de l’ordenança s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a la planificació del territori i la preservació - ISO 9613-2: Attenuation of sound during propagation outdoors - Part 2: General method of calculation (primera o millora de la qualitat acústica. Són els següents: edició: 15 de desembre de 1996). Valors límit d’immissió en dB(A) - Mètode Francès de Previsió de Soroll en Carreteres (NMPB/XPS 31-133). - El mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” Zonificació acústica del territori Le (21.00 h - 23.00 Ln (23.00 h - 7.00 Ld (7.00 h - 21.00 h) (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació h) h) Territorial, 20 de novembre de 1996. Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 - ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60 - EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. - EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula - UNE-ISO 1996-2:2009 “Acústica - Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental - Part 2: Determinació dels següent: nivells de soroll ambiental”. - Directiva (UE) 2015/996 de la Comissió, de 19 de maig de 2015, per la qual s’estableixen mètodes comuns d’avaluació Valors límit d’immissió en dB(A) del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell (CNOSSOS - Common NOise Usos del sòl Ld (7.00 h - Le (21.00 h - Ln (23.00 h aSSessment methOdS). 21.00 h) 23.00 h) - 7.00 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres – – – (A1.1) Parcs d’especial protecció acústica 55 55 45 (A1.2) Parcs, jardins i platges 57 57 47 (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats o infraestructures de 65 65 55 transport existents (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent de (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de – – – transport, o altres equipaments públics que els reclamin Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. Notes: - En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents. - Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa estratègic de soroll vigent. - En les ZEPQA no es pot sobrepassar un valor límit d’immissió LAr de 50 dB(A) entre les 8.00 i les 21.00 hores ni un valor límit d’immissió LAr de 40 dB entre les 21.00 i les 8.00 hores. - En les ZARE s’hauran de complir els valors límit d’immissió reflectits al mapa de capacitat vigent. 4 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL La Directiva europea 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, transposada a l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, preveu la necessitat d’elaborar mapes estratègics de soroll en els municipis amb una població superior a 100.000 habitants. La finalitat dels MES és permetre l’avaluació global de l’exposició de la població a la contaminació acústica i la diagnosi dels nivells acústics, així com servir de punt de partida per elaborar plans d’acció. Barcelona, ciutat amb aproximadament 1.600.000 habitants, té, doncs, l’obligació d’elaborar el seu mapa estratègic de soroll corresponent i actualitzar-lo cada cinc anys. El marc legal vigent (europeu, estatal i autonòmic) estableix que l’Administració competent per a l’aprovació dels MES de les aglomeracions supramunicipals és la comunitat autònoma, en aquest cas la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona compon l’Aglomeració del Barcelonès I conjuntament amb Sant Adrià de Besòs. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona és el responsable d’elaborar el Mapa estratègic de soroll, el qual facilita les dades necessàries a la Generalitat de Catalunya perquè aquesta procedeixi a tramitar-lo i aprovar-lo. L’Ajuntament de Barcelona va més enllà del compliment legal, per la qual cosa ha considerat prioritari complementar els estudis requerits per la normativa per a l’elaboració dels MES amb altres estudis de detall. Les fonts de soroll analitzades, per tant, són eixos viaris i grans infraestructures viàries, trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, així com el soroll que es genera en parcs, carrers de vianants i patis interiors d’illa. L’objectiu que es persegueix és obtenir un millor coneixement acústic de la ciutat per definir accions que ajudin a reduir el soroll i, alhora, preservar les àrees amb bona qualitat ambiental. 5 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 4 ANTECEDENTS Es va observar que les principals fonts de soroll eren el trànsit viari, tant de dia com de nit, i en algunes zones determinades el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones en període de nit. 1990. Aquest any Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll fonamentat en mesuraments in situ de nivells sonors També es va comprovar que la majoria de les zones de la ciutat es trobaven dins d’un nivell sonor moderat, i que en els en la ciutat. últims anys s’havien reduït les zones amb més nivell sonor i que havien augmentat les zones amb nivells acústics baixos. 1997. Aquest any es va elaborar un nou mapa de soroll a la ciutat amb l’objecte d’avaluar els canvis ocasionats en gran Quant a la població, la majoria es mantenia en una situació similar o havia millorat respecte a les dades del 2007. part per les modificacions urbanístiques i poblacionals degudes als Jocs Olímpics del 1992. El principal motiu de les queixes per soroll a la ciutat en els registres de la Guàrdia Urbana era a causa del soroll generat per En aquesta ocasió, es van dur a terme mesuraments in situ de curta durada (10 minuts) i de llarga durada (24 hores), tant en la concentració de persones a l’espai públic. període diürn com nocturn, amb l’objecte d’elaborar un mapa sonor per al període diürn i un altre per al període nocturn. A partir d’aquests resultats, l’Ajuntament va establir com a prioritari, dins del Pla per a la reducció de la contaminació Com a resultat es va obtenir el percentatge de superfície exposada a cada interval de nivells sonors, així com la longitud de acústica 2010-2020, treballar en els aspectes següents: vies exposades a cada interval de nivells sonors. - L’increment de l’espai per als vianants en totes les actuacions d’urbanització. Es van obtenir una sèrie de conclusions com ara les següents: - L’impuls de l’ús del vehicle elèctric i de la bici. - El control d’emissions de soroll en obres. - La principal font de soroll de la ciutat era el soroll del trànsit viari. - La realització d’una prova pilot per reduir el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a Ciutat Vella, - En el període de 7.00 a 22.00 hores el soroll era més elevat que de 22.00 a 7.00 hores, mentre que entre la 1.00 i les l’Eixample i Sarrià - Sant Gervasi. 4.00 hores era la franja en què el nivell sonor era més baix. - L’engegada d’una web de consulta oberta a tota la ciutadania. - La diferència de nivells sonors entre el dia i la nit no depenia del districte. - El soterrament de les vies de l’AVE a Sants. - L’amplària del carrer influïa en els nivells sonors (a igual emissió sonora, en els carrers estrets els nivells sonors eren més elevats que en els carrers amples). 2017. Actualment s’ha dut a terme una nova actualització del MES a la ciutat de Barcelona. - Els nivells sonors varien segons la distància a les fonts (nivells més alts a menor distància). La metodologia utilitzada per fer aquesta actualització ha variat respecte a actualitzacions anteriors, sobretot en els També es va determinar que les actuacions dutes a terme havien contribuït positivament a la ciutat, de manera que s’havien aspectes següents: reduït els nivells sonors respecte al mapa de soroll del 1990. De les actuacions, en destaquen les següents: la instal·lació de - S’han emprat un tractament de dades i una metodologia homogenis per a tots els districtes de la ciutat. paviments sonoreductors, la modernització del parc mòbil, l’augment dels carrers de vianants, la millora en la gestió del - S’han utilitzat mètodes de simulació reconeguts internacionalment mitjançant l’aplicació d’un programari de servei de neteja (amb vehicles menys sorollosos i optimització de les rutes de recollida de residus). simulació acústica. L’àmbit d’aplicació d’aquests mètodes de simulació ha comprès tots els focus sonors considerats tant en l’estudi general com en els estudis de detall (trànsit viari en tots els carrers, trànsit ferroviari i tramvia, soroll de vianants, parcs i patis interiors d’illa, etc.). Val a dir que els mapes corresponents als anys 1990 i 1997 es van elaborar segons metodologia pròpia, a manca de - S’ha fet un gran esforç per considerar un nombre més elevat de patis interiors d’illa. El 2012 es van considerar 289 l’existència de regulació nacional o internacional. En aquest sentit, l’Ajuntament va ser pioner. patis interiors d’illa en total al districte de l’Eixample, mentre que el 2017 se n’han considerat 406, això implica un 2006-2007. En aquests anys es va elaborar el primer mapa estratègic de soroll a Barcelona. increment de patis analitzats del 40%, cosa que permet fer una anàlisi més detallada. El MES es va efectuar amb metodologia diferent en dos grups de districtes. En cinc districtes (Ciutat Vella, Gràcia, Horta- Al llarg d’aquesta memòria s’explica amb més detall la metodologia seguida. Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) l’elaboració del mapa de soroll es va dur a terme gairebé en exclusiva mitjançant la realització de mesuraments in situ, i en cinc districtes més (l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià - Sant Gervasi i Sant Martí) l’actualització es va dur a terme utilitzant mesuraments in situ i simulacions mitjançant programari acústic, sobretot a l’entorn de grans infraestructures viàries i en parcs. En aquests mapes de soroll es va calcular quanta era la població exposada a diversos rangs de nivells sonors en els períodes de dia, tarda, nit i 24 hores, així com el percentatge de longitud de vies exposat a cada interval dels diferents nivells sonors en aquests períodes horaris. Aquest càlcul de població exposada es va fer considerant, d’una banda, la població exposada directament a carrers (façana exterior) i, d’altra banda, la població que està exposada al soroll de l’interior d’illa. Es va obtenir el percentatge de població exposada a interior o exterior de façana principal calculant la mitjana per districte de la proporció entre el perímetre exterior i interior de les illes de cases. El resultat d’aquesta diagnosi també coincideix a concloure que l’aportació principal de soroll a la ciutat prové del trànsit viari. Respecte als mapes de soroll anteriors, es va comprovar que hi havia una disminució dels trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 70 i 80 dB(A), i que augmentaven els trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 60 i 70 dB(A), degut sobretot a canvis urbanístics i a la instal·lació de paviment sonoreductor. 2012. Aquest any es va portar a terme l’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Aquesta actualització va consistir principalment a fer nous mesuraments de nivells sonors als trams on s’havien produït canvis destacats de caire urbanístic, de mobilitat, etc., que van ser els següents: - Els trams en els quals s’havien fet canvis urbanístics significatius des de l’any 2007 (reurbanitzacions, zones per als vianants, carrers de zona 30, canvis d’usos, etc.). - Els trams amb variació de fonts de soroll (com ara zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, zones industrials, eixos comercials, ferrocarrils i trams amb intensitat de trànsit significatius). - Les àrees d’actuació marcades en el Pla de reducció de la contaminació acústica 2010-2020. 6 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS L’elaboració del MES de Barcelona 2017 s’ha dut a terme utilitzant un programari (software) de modelització acústica que té Per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’han dut a terme tant un estudi general com diversos en compte els mètodes de càlcul recomanats per la directiva europea. estudis de detall que complementen l’estudi general. També s’han fet mesuraments de nivells sonors in situ, els quals s’han utilitzat en uns casos per validar els resultats L’estudi general està associat al soroll de trànsit viari i s’ha elaborat mitjançant modelitzacions acústiques; s’hi han inclòs obtinguts de les modelitzacions, i en altres casos per caracteritzar determinats focus de soroll amb l’objecte de poder tots els carrers de Barcelona, així com les grans infraestructures viàries. alimentar el model. Els estudis de detall s’han aplicat per a determinats focus sonors o en zones concretes de la ciutat que tenen un interès 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL especial. L’objectiu d’aquests estudis és complementar l’estudi general i caracteritzar les diverses casuístiques del districte. Els estudis de detall elaborats han estat els següents: Els índexs de soroll utilitzats en l’elaboració i representació del MES de Barcelona han estat els que preveu la legislació - trànsit ferroviari i tramvies; catalana, la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009: - parcs; - Ld, índex de soroll en període dia. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - carrers de vianants; períodes dia d’un any. Horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - patis interiors d’illa; - Le, índex de soroll en període tarda. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els períodes tarda d’un any. Horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - oci nocturn i aglomeració de persones; - Ln, índex de soroll en període nit. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - zones amb condicions acústiques especials: La Sagrada Família, i períodes nit d’un any. Horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). - Lden, índex de soroll dia-tarda-nit. Aquest índex es determina al llarg d’un any, utilitzant els resultats de l’Ld, l’Le i l’Ln mitjançant la fórmula següent: 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ( ) L’elaboració del Mapa estratègic de soroll, tant per a l’estudi general com per als estudis de detall, s’ha dut a terme en Nota: Segons la legislació catalana vigent, per al càlcul de l’Lden es considera un període tarda de 2 hores i un diverses fases combinant treball de camp amb modelitzacions acústiques. període dia de 14 hores. A l’apartat 7 s’indiquen, per a cadascun dels estudis, les diferents fases de desenvolupament desplegades fins a l’obtenció En l’avaluació d’aquests índexs de soroll en l’exterior d’edificis només s’ha considerat el soroll incident, és a dir, no s’ha del Mapa estratègic de soroll corresponent a cada estudi. inclòs el so reflectit en el parament vertical. 5.3.1 TREBALLS DE CAMP Els rangs de soroll en dB(A) utilitzats en la representació dels índexs Ld, Le, Ln i Lden en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de Barcelona han estat els següents: Com a complement al treball de modelització acústica, s’ha fet un ampli treball de camp. Els objectius principals d’aquest treball de camp han estat els següents: - Obtenir informació d’interès actualitzada per alimentar els models acústics de cadascun dels estudis elaborats (comptatges de vehicles, característiques del sòl, canvis urbanístics, variacions estacionals…). - Disposar d’informació per establir criteris de classificació i agrupació d’ítems en determinats estudis de detall. - Determinar in situ la realitat sonora de determinades zones o focus sonors i facilitar l’anàlisi de les modelitzacions. - Obtenir informació per validar posteriorment els resultats procedents de les modelitzacions acústiques de les diferents fonts de soroll considerades (comparativa entre els resultats de mesures in situ amb resultats de modelitzacions). Entre les diferents actuacions executades en el treball de camp, destaquen els mesuraments sonors, utilitzats no només en la validació de modelitzacions acústiques sinó també com a font d’informació per establir criteris de classificació i desenvolupament de diversos estudis específics. Cal destacar que, a diferència de mapes de soroll anteriors, alguns dels quals es van elaborar únicament a partir de les dades obtingudes en el treball de camp, el present treball s’ha fet mitjançant modelitzacions acústiques, i s’han utilitzat les dades de camp per a les finalitats indicades en aquest apartat. 5.3.2 MESURAMENTS SONORS Els mesuraments sonors els ha fet personal tècnic qualificat del Laboratori d’Acústica d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, utilitzant equips de mesura tipus 1. Els mesuraments –un total de 1.700 de curta durada i 75 de llarga durada a tota la ciutat de Barcelona– s’han complementat amb l’estudi de les dades de 155 equips de mesura que l’Ajuntament de Barcelona té situats en diferents punts d’interès. Als apartats posteriors es presenta informació d’aquests mesuraments. Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs de nivells sonors. 7 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Vianants 11 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ Centres educatius 20 La instrumentació de mesura utilitzada en el desenvolupament dels mesuraments in situ ha estat la següent: Hospitals 13 SONÒMETRES / ANALITZADORS SONORS Oci 26 Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Zones especials 10 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2260 2131659 TOTAL 154 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 2690216 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 3000505 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011700 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011733 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011691 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011769 Sonòmetre 01dB SOLO 65317 Sonòmetre 01dB SOLO 11456 Sonòmetre 01dB SOLO 65903 Taula 3. Instruments de mesura. Nota: En el cas de les dades de llarga durada s’han utilitzat equips i micròfons d’intempèrie per dur a terme els mesuraments. CALIBRADORS/VERIFICADORS Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2656311 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2272197 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2575460 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015135 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015136 Calibrador/verificador RION NC-74 34478378 Calibrador/verificador RION NC-74 34478376 Taula 4. Calibradors/verificadors. Nota: Els equips de mesura utilitzats tenen en vigor el corresponent certificat de verificació periòdica que certifica el compliment de l’Ordre ministerial ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el control metrològic de l’estat dels instruments destinats al mesurament de so audible i dels calibradors acústics (BOE núm. 237, del dimecres 3 d’octubre de 2007). Complementàriament es van utilitzar cinc estacions de mesura de condicions ambientals per comprovar que en el moment dels mesuraments les condicions meteorològiques eren compatibles amb la realització de la mesura, així com altres tipus Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de l’Eixample (plànol núm. 4). d’accessoris com ara trípodes, cables, pantalles antivent, tauletes, etc. La metodologia i sistemàtica utilitzada per a la realització de mesuraments de curta durada s’han determinat en funció de 5.3.4 CRITERS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA cadascun dels estudis duts a terme, i a l’apartat 5.3 s’indiquen les particularitats que s’han tingut en compte respecte a la sistemàtica general. Cal destacar que diversos mesuraments s’han efectuat amb l’equip de mesura situat en una posició fixa, Per a cadascun dels estudis realitzats (estudi general i estudis de detall), a l’apartat 7 s’indiquen els criteris utilitzats en la i d’altres s’han fet desplaçant-se el tècnic o tècnica a una zona o recorregut d’interès per a l’estudi de detall. selecció dels punts de mesura. La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: MESURES DE CURTA DURADA - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per Al districte de l’Eixample s’han dut a terme 154 mesures de curta durada. realitzar. Focus sonor avaluat Punts de mesura d’Audiotec - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb l’objecte d’identificar els horaris de mesura més apropiats. Trànsit 37 - Una vegada identificats els punts de mesura, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’ha Grans infraestructures 12 desplaçat a la ubicació i ha procedit a fer el mesurament i la presa de dades d’interès de l’entorn d’aquest punt. - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o Parcs 3 verificador sonor. Patis interiors 22 8 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample - Les mesures realitzades en posicions fixes s’han obtingut col·locant l’equip de mesura sobre un trípode, a 1,5 metres Patis interiors 2 1 d’altura. - Les mesures realitzades mitjançant track (un tècnic o tècnica que es desplaça amb l’equip en un recorregut durant la Subtotal 8 28 mesura) s’han obtingut amb l’equip de mesura a 1,5 metres d’altura. TOTAL 36 - En les mesures realitzades per avaluar un determinat focus sonor, s’ha procurat que en el punt de mesura no hi hagués cap altre focus sonor que interferís o emmascarés el soroll avaluat. Taula 6 Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. - En el cas de mesures de soroll de trànsit, s’ha intentat evitar la mesura en encreuaments. - Si la mesura s’ha efectuat a menys de 2 metres d’una façana, s’ha anotat aquest fet per aplicar-hi posteriorment les correccions oportunes. - Cap mesura s’ha fet a menys de 0,5 metres de façanes. - Les mesures s’han obtingut en continu durant un període de 15 minuts. - S’ha registrat simultàniament el Leq, L10 i L90 dB(A). - S’ha fet un recompte de vehicles durant el període de mesura. - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: o Controlar que les condicions de temperatura i humitat relativa fossin en tot moment compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura. o Controlar que la velocitat del vent durant la mesura fos igual o inferior a 5 m/s, que hi hagués absència de pluja i que les condicions meteorològiques representatives fossin normals. o Rebutjar o ressituar punts en els quals influïen sorolls aliens als que es volien avaluar. Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de l’Eixample(plànol núm. 4). La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per Imatge 4. Mesura de curta durada. realitzar. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb MESURES DE LLARGA DURADA l’objecte d’identificar els dies de la setmana i els horaris més apropiats. - Al districte de l’Eixample s’han seleccionat 8 punts on s’han fet mesures de llarga durada, d’almenys 72 hores. - En el cas de punts de mesura per avaluar el soroll d’oci, s’han efectuat mesuraments en dos períodes estacionals: estiu i hivern. - La informació d’aquestes mesures s’ha complementat amb les dades dels 28 equips de mesura que té ubicats - Un cop identificats els punts de mesura i després d’organitzar la logística necessària per tenir-hi accés, personal l’Ajuntament de Barcelona en el districte de l’Eixample. tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’hi ha desplaçat i ha procedit a col·locar l’equip de mesura. - El nombre de punts de mesura per focus sonor avaluat ha estat el següent: - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o Punts de mesura de verificador sonor. Punts de mesura d’Audiotec Focus sonor avaluat l’Ajuntament - S’ha procurat que els punts de mesura estiguessin situats en una primera o segona planta d’una edificació, i amb el micròfon orientat cap al focus sonor que es volia estudiar. Trànsit 3 26 - Les mesures s’han efectuat en continu durant un període mínim de 72 hores. Grans infraestructures 1 - Els registres de dades han estat cada 5 minuts. - S’han registrat simultàniament els paràmetres de mesura Leq, L10 i L90 dB(A). Oci 2 1 - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: 9 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample o Verificar, mitjançant informació meteorològica existent, que les condicions de temperatura i humitat ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de relativa durant el període d’avaluació fossin compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura, i nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. també que no hi hagués hagut precipitacions ni velocitats del vent superiors a 5 m/s (en cas de donar-se EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. alguna d’aquestes circumstàncies, s’han descartat les dades relatives al període puntual en què han Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. ocorregut). o Eliminar sorolls aliens a la font de soroll que es volia mesurar. EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL Els paràmetres de càlcul que s’han tingut en compte per a l’elaboració del MES de Barcelona són els següents: - Tots els càlculs s’han efectuat considerant dues reflexions. - Les condicions meteorològiques utilitzades per al càlcul han estat les següents: o Temperatura mitjana anual: 15 °C. o Humitat relativa mitjana anual: 70%. - S’han considerat els següents percentatges de concurrència de condicions favorables a la propagació del so: o Període dia: 50%. o Període tarda: 75%. o Període nit: 100%. - L’àrea de càlcul s’ha situat a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl tenint en compte els criteris reflectits en la Directiva europea 2002/49/CE. - Els nivells de soroll ambiental s’han calculat amb un pas de malla de 2 x 2 metres. Imatge 6. Mesura de llarga durada. 5.4 MODELITZACIÓ Per a l’actualització del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i dels districtes que la componen s’han fet modelitzacions acústiques que implementen els mètodes d’avaluació per als índexs acústics recomanats en la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. El Mapa estratègic de soroll, a més de posar l’accent sobretot en el soroll procedent del trànsit rodat i, com a fonts secundàries, el trànsit ferroviari i els llocs d’activitat industrial, també cartografia l’impacte acústic d’altres emissors com ara l’oci o el comportament de les persones als àmbits per als vianants i als parcs, entre d’altres. En tots els casos la caracterització dels emissors acústics s’ha fet mitjançant modelització, de manera que siguin possibles la representació i l’anàlisi de cadascun dels focus de soroll per separat i la seva contribució al soroll ambiental total a la ciutat. Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL - Addicionalment a l’àrea de càlcul a 4 metres del nivell del sòl, per a grans infraestructures viàries també s’ha usat una Un dels objectius de la Directiva 2002/49/CE és l’ús de mètodes comuns d’avaluació en tots els estats membres. àrea de càlcul a 8 metres del nivell del sòl. Per això, en l’elaboració dels mapes de soroll s’utilitza un programari predictiu que inclou els mètodes recomanats per la - Els receptors en les façanes dels edificis s’han disposat a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de les directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll façanes. industrial. Aquests mètodes són els següents: Soroll de trànsit rodat: mètode francès, NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB), esmentat a l’Arrêté du mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routières, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6, i a la norma francesa XPS 31-133. Soroll de ferrocarril: mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació Territorial, 20 de novembre de 1996. Soroll industrial i estudis específics amb fonts sonores no assimilables a trànsit rodat i ferrocarril: ISO 9613-2: “Acoustics - Attenuation of sound during propagation outdoors, Part 2: General method of calculation”. Per a l’aplicació del mètode establert en aquesta norma, es poden obtenir dades adequades sobre emissió de soroll (dades d’entrada) mitjançant mesuraments realitzats segons algun dels mètodes descrits en les normes següents: 10 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Imatge 9. Interfície de CadnaA. 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE Imatge 8. Exemple de receptors en façana. - Períodes de referència per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. El model base és el patró sobre el qual es fonamenten els estudis acústics de les diferents fonts de soroll que se simulen i que formen el MES. La informació que constitueix la cartografia base és la següent: 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT - Model topogràfic: es genera un model digital del terreny que serveix com a base sobre la qual es defineix la resta La Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll d’elements cartogràfics. Per elaborar-lo s’han utilitzat dues fonts d’informació: ambiental, estableix en l’article 6 que per determinar l’Lden i l’Ln s’han de fer servir mètodes d’avaluació descrits en l’Annex o Punts de cota de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de l’àmbit municipal com a topografia II, “Mètodes d’avaluació per als indicadors de soroll”. base. o Punts de cota de generació pròpia a partir d’arxius procedents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) El programari predictiu que s’ha utilitzat per a la realització de les simulacions associades al MES de Barcelona ha estat (imatges Lidar - light detection and ranging o laser imaging detection and ranging), amb una resolució de 2 CadnaA, el qual té en compte els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel x 2 metres, per caracteritzar els entorns dels grans eixos de transport amb orografia complexa i augmentar trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. el grau de detall. CadnaA és una eina del paquet CADNA (Computer Aided Noise Abatement), desenvolupat per l’empresa Datakustik. Aquest programa està especialment optimitzat per donar solució als requisits establerts en la diferent normativa d’aplicació en l’actualitat. CadnaA és un programa per calcular i presentar nivells de soroll ambiental, així com per fer prediccions i assessorar en relació amb la contaminació acústica, que permet simular l’ambient acústic d’una zona determinada, una vegada caracteritzades les fonts i l’entorn. En les figures següents es mostren imatges de l’estructura de menús del programari, de l’edició de paràmetres i taules i d’algunes opcions de visualització i sortida de resultats. Imatge 10. Exemple 3D de relleu. - Ponts: s’ha generat una capa de ponts amb informació de longitud i altura a partir d’un inventari fet durant el treball de camp. 11 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample - Pantalles acústiques i talussos: s’ha generat una capa de barreres i obstacles amb informació de longitud i alçària a partir d’un inventari fet durant el treball de camp. Imatge 11. Exemple 3D de ponts. - Edificis: s’ha partit tant del subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona com de la informació d’altura d’edificis proporcionats per Barcelona Regional. La cartografia d’edificis i patis s’ha elaborat mitjançant diversos processos Imatge 13. Exemple 3D de talussos. manuals i automàtics amb ajuda d’eines SIG que han donat com a resultat un model que reflecteix la morfologia de les edificacions i que és compatible amb el programari de predicció acústica. Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. 12 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample - Tipus de terreny: s’ha disposat d’un fitxer de capes d’informació geogràfica amb els usos predominants del sòl. La capa proporcionada contenia les cobertes del sòl del 2009, amb un grau de nivell 3. Amb aquesta informació s’ha creat una capa amb les diferents absorcions acústiques del terreny segons el seu ús i característiques. L’escala d’absorció varia entre 0 i 1, en què el 0 correspon a terrenys totalment reflectors i l’1 a terrenys totalment absorbents. Absorció Tipus de sòl / usos associats Aeroports Mar Autopistes i autovies Platges Basses agrícoles Rius Basses urbanes Roquissars 0 Carreteres Urbanitzat residencial compacte Embassaments Urbanitzat residencial lax Granges Vies de ferrocarril Hivernacles Zones industrials i comercials Lleres naturals Zones portuàries Cementiris Sòls nus urbans Grans vies i zones d’aparcament Zones d’esport i lleure (excepte càmpings i 0,3 Llacs i llacunes continentals camps de golf) Sòls nus forestals Zones d’extracció minera Camps de golf Zones verdes urbanes 0,7 Vinyes Zones verdes viàries Boscos clars (no de ribera) Matollars Boscos densos (no de ribera) Matollars - boscos tallats arreu Boscos densos de ribera Plantacions de coníferes no autòctones 1 Boscos en franges de protecció Plantacions de plàtans Conreus abandonats - prats Prats i herbassars Imatge 15. Tipus de terreny 2D. Conreus herbacis (no arrossars) Prats i herbassars - boscos tallats arreu Conreus llenyosos (no vinyes) Vegetació d’aiguamolls litorals A la figura següent es mostra una imatge de la cartografia base completa: Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. 13 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS Els resultats d’un MES es representen en gran manera mitjançant informació gràfica, que facilita la interpretació i l’anàlisi d’una manera ràpida i intuïtiva de la situació acústica d’un àmbit determinat. En el cas del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i de cadascun dels seus districtes, la visualització de la informació gràfica que es presenta per a cada tipus d’estudi i per a cada indicador de soroll és dels tres tipus següents: Imatge 19. Exemple d’elements cartogràfics. - mapes de corbes isòfones; - Codificació de plànols: la compondran una o dues xifres amb el tipus d’estudi i una lletra correlativa per als períodes - mapes d’exposició al soroll en façana, i horaris. (Exemple: mapa d’isòfones de trànsit de dia: plànol 6.a.) - mapes de trams. - Indicadors per representar: en totes les col·leccions de mapes es representen els indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. Per facilitar la visualització i interpretació de la documentació gràfica, la informació s’ha estandarditzat tal com s’indica tot - seguit: 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES - Escala de treball: les diferents col·leccions de mapes del districte de l’Eixample s’han representat a escala 1:9.000. - Orientació de plànols: Al districte de l’Eixample s’ha utilitzat una orientació de - 44,4° respecte al nord per facilitar-ne La manera més habitual de representar els nivells de soroll ambiental en un determinat àmbit és mitjançant la utilització de la lectura. mapes de nivells sonors, també anomenats mapes de corbes isòfones. Aquesta representació gràfica simbolitza, per a un determinat indicador acústic, els nivells de soroll a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl. En els mapes estratègics de soroll es representen els diferents indicadors acústics en rangs de 5 en 5 dB(A), assignant un color determinat a cada rang. La manera de representar el soroll en els mapes de nivells sonors és mitjançant corbes isòfones, que són línies que uneixen punts on els nivells de pressió sonora són iguals. Així doncs, mitjançant la representació de les diferents corbes isòfones que delimiten cada rang s’obtenen les àrees a les quals s’assigna el color identificatiu de cada rang. En el cas del MES de Barcelona i del districte de l’Eixample, la representació gràfica dels mapes de corbes isòfones s’elabora a partir de la interpolació dels nivells de soroll calculats en les malles de punts receptors. La densitat de punts receptors en la malla és de 2 x 2 metres. Cada punt receptor de la malla (més de 29.451.953 en el total de la ciutat) tindrà el valor acústic corresponent per a cada indicador. Imatge 20. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). Imatge 17. Orientació per als plànols del districte. - Llegenda: els nivells sonors es representen en rangs de 5 dB(A), començant pels inferiors a 40 dB(A), entre 40 i 45 dB(A) i acabant pel rang de més de 80 dB(A). Imatge 18. Rangs acústics i colors assignats. - Per a la representació del tramer, les isòfones i el mapa d’exposició de façanes s’utilitza la mateixa escala de colors, però amb la simbologia corresponent. - També es representa la cartografia bàsica: edificis amb polígons en color gris i el límit dels barris amb una línia discontínua en color negre: 14 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA El coneixement dels nivells de soroll ambiental en les façanes dels edificis és una de les informacions més importants que aporten els mapes estratègics de soroll, perquè la poden utilitzar els projectistes i l’Administració per determinar el soroll ambiental a què està exposada la façana d’un edifici i, partint d’això, determinar l’aïllament acústic de què ha de disposar la façana per garantir la qualitat acústica a l’interior de l’edifici. Els mapes d’exposició al soroll en façana s’obtenen a partir de la informació acústica que es calcula en els punts receptors disposats a la façana amb ajuda del programari de predicció acústica, tal com es pot veure al primer edifici de la imatge següent. Cadascun dels receptors, disposats a 4 metres sobre el nivell del sòl, en les façanes exteriors i patis interiors de les edificacions, conté informació dels indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. La densitat dels punts receptors definida en el MES es defineix seguint les recomanacions del mètode comú per a l’avaluació del soroll CNOSSOS. Per obtenir els mapes de façanes s’ha utilitzat la metodologia següent:  S’ha partit de la capa d’edificis utilitzats en la simulació acústica, extraient les línies de façanes exteriors i les de patis interiors.  A cada línia de façana s’hi ha assignat el seu valor de referència cadastral i el codi de tram o pati associat. Això implica que un edifici pot tenir diferents façanes exteriors (edifici cantoner, a dos carrers, etc.) i una o cap façana Imatge 22. Tramer i receptors en façana. interior.  Les façanes amb codi de pati assignat seran les façanes interiors; la resta, les façanes exteriors. En les imatges anteriors s’aprecia la correspondència dels receptors en façana amb cadascun dels trams als quals està més  A partir de la capa de receptors resultant de la simulació acústica, s’ha associat cada receptor a la seva façana exposat, que després del procés comentat genera els valors mitjans per a cada focus i per a cadascun dels trams. corresponent. Per tant, cada façana queda associada a un o més receptors de soroll.  El criteri per assignar els nivells de soroll a una façana és el de representar el nivell més desfavorable dels receptors En el cas de construcció de noves edificacions, aquesta informació la poden utilitzar els projectistes i les administracions per que estiguin associats a aquesta façana. Per tant, s’ha agafat com a barem el valor del soroll total del període Lden. obtenir l’Ld que s’utilitza per als càlculs del DB HR i determinar l’aïllament acústic necessari en les façanes dels edificis. Aquell receptor de la façana que tingui aquest nivell més alt serà el representatiu de la façana. Així doncs, en l’actualització del tramer s’ha fet servir una metodologia similar a la utilitzada en el mapa anterior: a cada eix del tramer s’hi assigna un valor acústic per a cada indicador, que es calcula a partir dels valors dels receptors propers al A partir d’aquest receptor associat a cada façana obtenim els nivells de soroll per a cada font i període horari. tram. Això permet poder comparar i analitzar les dades associades als trams. En concret, en aquesta memòria s’avaluen les variables acústiques que s’indiquen a continuació, així com es fa una comparativa d’aquestes variables amb mapes anteriors: - Evolució de la longitud de les vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució dels trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Imatge 21. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS Els mapes de trams són una manera de representar el soroll ambiental mitjançant línies en l’eix de les vies, acolorides segons el nivell de soroll que s’estima a partir de la informació obtinguda dels nivells sonors en les façanes dels edificis existents en els laterals de l’eix viari. En aquest estudi s’ha pretès executar el procés de creació del tramer amb el màxim detall possible, per la qual cosa primerament es va procedir a dividir els receptors de cada façana en funció de l’eix al qual estiguessin més exposats, és a dir, determinar quin tram correspon a cadascun dels receptors col·locats en totes les façanes de la ciutat. Una vegada feta aquesta tasca, es va procedir a calcular les mitjanes logarítmiques de cadascun dels estudis elaborats, és a dir, tenir un valor per tram per a cada focus de soroll (per a vianants, trànsit, oci…). Es va obtenir un valor per tram, que es correspon amb el valor mitjà de tots els receptors que se li han assignat, per a cada focus sonor (trànsit viari, trànsit ferroviari, oci, etc.). Aquest procediment també s’ha utilitzat per aconseguir el soroll total que engloba tots els focus sonors. 15 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL - Tramer 2012 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Tramer 2009 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. En aquest apartat es descriu la metodologia d’elaboració dels diferents estudis que integren el Mapa estratègic de soroll de - Documents associats amb els MES anteriors (2009 i 2012), facilitats per l’Ajuntament. Barcelona, tant l’estudi general vinculat al trànsit rodat com els estudis de detall vinculats a altres focus sonors d’influència a - Estadístiques generades per l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). la ciutat. - MES Port. Departament de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions. Oficina d’Explotació i Planificació Portuària. 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ - Àrees de soroll de la Diputació de Barcelona, carreteres. Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures. - Àrees de soroll de la Generalitat, carreteres. Servei d’Avaluació i Seguiment de Projectes de la Generalitat de Encara que en cada estudi s’especifiquen les fonts d’informació utilitzades per elaborar-lo, amb caràcter general s’han Catalunya. emprat les següents per confeccionar el MES de Barcelona 2017: - Àrees de soroll del ministeri, carreteres. Subdirecció General d’Explotació, Direcció General de Carreteres. - Cartografia base d’aquesta memòria. - Àrees de soroll d’Adif, trens. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital en format SHP facilitada pel Departament d’Estratègia de la - Àrees de soroll de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, trens. Mobilitat. - MES d’altres administracions (Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, etc.). - Punts d’aforament 2016 facilitats pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat. - Model topogràfic: se n’han utilitzat dos, les cotes de l’ICGC i les cotes de generació pròpia a través d’arxius 7.2 ESTUDI GENERAL procedents de l’IGN. L’estudi general inclou els focus sonors següents: - Edificis: subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona proporcionat per Barcelona Regional. - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - soroll de trànsit en eixos viaris que no s’hagin considerat com a grans infraestructures viàries, és a dir, eixos viaris o - Tipus de terreny: fitxer de capa d’informació geogràfica proporcionat, mapa de cobertes del sòl del 2009. A partir del carrers; grau de detall del nivell 3, s’han classificat els diferents tipus de terreny en quatre categories: absorbent, reflector, i - grans infraestructures viàries, i dues categories mixtes. - eixos viaris i grans infraestructures (considerant els dos focus sonors anteriors). - Informació meteorològica estàndard indicada per l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i En la modelització del trànsit rodat s’han considerat tots aquells trams de carrer amb una intensitat mitjana diària (IMD) de Control d’Obres. trànsit associat i que no han estat considerats com a grans infraestructures per part de l’Ajuntament. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de circulacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Dades de circulacions reals mitjanes setmanals 2016, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Distribucions horàries d’una setmana tipus del 2017, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia, proporcionades per TRAM, Generalitat de Catalunya. - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants i de coexistència (vehicles i vianants). - Relació de patis interiors d’illa en format digital SHP proporcionada per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica d’eixos comercials del MES anterior proporcionada per l’Ajuntament. - Informació de la campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017. - ZARE del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - ZEPQA del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - Llista d’hospitals indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. - Llista de centres educatius indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència Imatge 23. Vies amb trànsit rodat. de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. - Tramer 2017 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. 16 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Fonts d’informació 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES VIÀRIES Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat han estat les següents: En la modelització de grans infraestructures viàries s’han considerat tots aquells trams amb trànsit rodat considerats per - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. l’Ajuntament com a grans infraestructures, és ha dir, han de complir els criteris següents: tenir un flux de trànsit superior a - Aforaments de l’Ajuntament. Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. 30.000 vehicles diaris i mantenir continuïtat al llarg de diversos trams de carrer. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Àrees de soroll aprovades per altres administracions (apartat 8.1). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha atribuït el repartiment percentual de volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% per a la tarda i 9,46% per a la nit. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de la ciutat amb trànsit rodat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats als trams de carrer que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. Imatge 24. Grans infraestructures. - En paral·lel s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte Fonts d’informació d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts de la ciutat. Durant el desenvolupament d’aquest treball de camp s’han registrat dades d’interès per a la modelització del soroll de trànsit Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures han estat les següents: (comptatge de vehicles durant el període de mesura, tipus d’asfalt, velocitat, etc.). - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat - Aforaments del Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. recomanat: NMPB/XPS 31-133. - Comptatges in situ efectuats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun l’Ajuntament. cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de trànsit. - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec a través de treball de camp in situ. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia - Relació de grans infraestructures considerades per l’Ajuntament de Barcelona. divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les - Mapes de soroll anteriors: MES 2012 i MES 2009. divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a l’estudi general de trànsit - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de l’Eixample, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de l’Eixample (plànols núm. 6.a, 6.b, 6.c i 6.d). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 17 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES atribuït el repartiment percentual del volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% L’estudi d’eixos viaris i grans infraestructures viàries de manera conjunta és l’anàlisi integrada d’aquests dos estudis per a la tarda i 9,46% per a la nit. independents. La finalitat d’aquest estudi és obtenir una diagnosi de tot el trànsit viari a la ciutat. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de grans infraestructures de la ciutat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats a les grans infraestructures que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts corresponents a grans infraestructures de la ciutat, així com altres dades d’interès (comptatge de vehicles durant les mesures, velocitat, tipus d’asfalt, existència de túnel o trinxera, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat recomanat: NMPB/XPS 31-133. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aquests mesuraments s’han efectuat en trams no soterrats. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de grans infraestructures. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a grans infraestructures de trànsit rodat a 4 metres i 8 metres d’altura per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de l’Eixample, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de l’Eixample (plànols núm. 7.1.a, 7.1.b, 7.1.c i 7.1.d per a 4 metres d’altura, i plànols 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d per a 8 metres d’altura). Imatge 25. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. Fonts d’informació - Quant a les fonts d’informació per a aquest estudi, són les mateixes fonts que les utilitzades en l’estudi d’eixos viaris i en el de grans infraestructures viàries. Metodologia i fases d’elaboració d’estudi La metodologia utilitzada per a aquest estudi ha estat la següent: - La metodologia emprada s’ha explicat en els punts anteriors (7.2.1 i 7.2.2), que es refereixen als estudis independents dels eixos viaris i grans infraestructures viàries. Els mapes de soroll corresponents a eixos viaris i grans infraestructures de trànsit rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de l’Eixample, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de l’Eixample (plànols núm. 8.a, 8.b, 8.c i 8.d). 7.3 ESTUDIS DE DETALL En aquest apartat s’indica la metodologia utilitzada per a l’elaboració dels mapes de soroll de diversos estudis de detall que complementen l’estudi general per caracteritzar el soroll a la ciutat de Barcelona. Aquests estudis específics realitzats són els següents: - trànsit ferroviari i tramvies; - parcs; - carrers de vianants; - patis interiors d’illa; - oci nocturn i aglomeració de persones; - zones amb condicions acústiques especials: la Sagrada Família, i - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). 18 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Al districte de l’Eixample no hi ha polígons industrials. Per tant, no s’ha fet un estudi de detall del soroll industrial. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca, al Port de Barcelona i als voltants del riu Llobregat. 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI I TRAMVIA o Línies d’Adif de Rodalies R1, R2, R3, R4 i R7, regionals R11, R12, R13, R14, R15 i R16 i alta velocitat que circulen pels districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. En la modelització del trànsit ferroviari i tramvia, s’han considerat totes aquelles vies de circulació que transcorren en superfície a la ciutat, considerant el trànsit ferroviari per a passatgers i mercaderies. o Línies de Ferrocarrils d’Adif de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca i al Port de Barcelona. - Com a base s’ha partit de la xarxa viària facilitada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - S’ha adaptat aquesta informació a l’escenari real (trams descoberts, desnivells, etc.). - S’ha creat una cartografia base tenint en compte túnels, desnivells i barreres acústiques. - S’ha alimentat el model tenint en compte la quantificació de circulacions proporcionades per les administracions competents, i s’ha establert una distribució d’aquestes per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris fixats en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Les dades de partida s’han adaptat als valors i a les característiques necessàries per alimentar el model segons els requisits del programari de càlcul, incloent-hi, entre d’altres: o intensitats; o velocitats mitjanes de la via; o característiques dels trens; o característiques de la via, talussos, pantalles acústiques. - El model de càlcul utilitzat per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, SRM II, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” i recomanat per la directiva europea. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pels trens i tramvies en determinats punts propers a la seva circulació. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de ferrocarrils i tramvia. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - També s’ha efectuat una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les Imatge 26. Línies de ferrocarril i tramvia. divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a ferrocarrils i tramvies per als Fonts d’informació indicadors Ld, Le, Ln i Lden, al districte de l’Eixample, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de l’Eixample (plànols núm. 9.a, 9.b, 9.c i 9.d). En el cas del ferrocarril i del tramvia, s’han considerat les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de Ferrocarrils de la Generalitat, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració d’estudi - En la modelització del trànsit ferroviari i de tramvia s’han pres en consideració únicament els trams en superfície a la ciutat de Barcelona, que han estat els següents: o Línies de tramvies T1, T2 i T3, al districte de les Corts, i línies de tramvies T4, T5 i T6 al districte de Sant Martí. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat S1, S2, S5, S6 i S7, que passen per Sarrià - Sant Gervasi. 19 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample (zones esportives, pícnic o altre tipus d’activitats), intentant excloure les zones en les quals tenia influència 7.3.2 PARCS significativa el soroll de trànsit. L’estudi específic de parcs s’ha dut a terme considerant els parcs analitzats com a emissors sonors, és a dir, considerant el - Es va dur a terme un treball de camp corroborant in situ les zones on es generen nivells sonors més elevats per soroll que es genera en el seu interior procedent de públic i possibles activitats existents. focus sonors propis del parc (gent passejant, zones recreatives, etc.) i es van fer mesuraments de nivells sonors en aquestes zones mitjançant la metodologia de track, en la qual el tècnic o tècnica recorre una determinada zona i registra nivells sonors en continu amb l’equip de mesura amb l’objecte d’obtenir nivells sonors representatius de la zona, intentant evitar zones on el soroll de trànsit té influència. Aquests mesuraments es van fer en horaris en els quals hi havia activitat al parc, ja que molts dels parcs avaluats es tanquen en horari de tarda i nit. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - A partir de la informació obtinguda, es van establir els criteris per caracteritzar acústicament les diferents zones i recorreguts interns dels parcs, tant si s’hi havien dut a terme mesuraments de nivells sonors com si no, i en aquest últim cas es va extrapolar el nivell sonor assignat a zones de característiques acústiques semblants on sí que s’havien fet mesuraments sonors. - En la modelització del soroll a l’interior dels parcs s’ha utilitzat el mètode d’avaluació dels índexs de soroll recomanat per a la caracterització del soroll industrial (ISO 9613-2), que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representen els nivells de soroll de l’activitat que es produeix en cada parc. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de parcs. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll en parcs per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. Per la seva rellevància, el parc de l’Estació del Nord i el parc de Joan Miró han estat escollits per a l’estudi al districte de l’Eixample. Els resultats es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de l’Eixample (plànols núm. 12.1.a, 12.1.b, 12.1.c, 12.1.d., 12.2.a, 12.2.b, 12.2.c i 12.2.d). Imatge 27. Parcs estudiats a tota la ciutat. Sobre la base d’aquest estudi, s’ha elaborat el Mapa estratègic de soroll de parcs. Aquest mapa de soroll específic de parcs s’ha integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona al costat de la simulació d’altres focus sonors que puguin tenir influència en aquests parcs, sobretot el soroll de trànsit. Com a resultat final, en l’àmbit dels parcs seleccionats estarà representada la suma del soroll que es genera a l’interior del mateix parc per la seva activitat habitual i el soroll produït per altres focus sonors que són fora del parc. Fonts d’informació Per a la representació i delimitació dels parcs s’han considerat les fonts d’informació següents: - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Relació de parcs per analitzar consensuada amb l’Ajuntament. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per fer la modelització del soroll generat per l’activitat pròpia dels parcs s’exposa a continuació: - A partir de la informació dels usos del sòl de la ciutat i dels parcs indicats en el plec de condicions tècniques, es va fer una proposta inicial dels parcs que calia analitzar en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament de Barcelona l’àmbit definitiu del mapa de soroll de parcs partint de criteris de rellevància d’aquests parcs a la ciutat, així com d’afluència de públic i turistes. - Un cop identificats els parcs estudiats, es van analitzar les zones d’aquests parcs on es poden arribar a generar nivells sonors més elevats, tant pel soroll de la gent com pel soroll generat per altres focus sonors vinculats al parc 20 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers en funció de diferents casuístiques trobades, que es recull a la 7.3.3 CARRERS DE VIANANTS taula següent: Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’han considerat tant els carrers de vianants com els eixos comercials en els quals la influència del soroll de trànsit és residual. Per a aquesta font de soroll només s’ha avaluat el període dia i el període tarda. Per al període nit s’ha considerat la possible existència d’oci nocturn i aglomeració de persones, i la seva avaluació està disponible en aquest apartat. Tipus Nivells dB(A) Característica Exemple Carrers amb trànsit de vianants residual Carrer del 1 < 45 Pare Secchi Carrers amb poc trànsit de vianants Carrer del 2 45-50 Taquígraf Garriga Carrers amb trànsit de vianants normal Carrer Major 3 50-55 de Sarrià Carrers amb trànsit de vianants moderat Carrer de 4 55-60 Verdi Carrers amb molt trànsit de vianants Carrer dels 5 > 60 Tallers Taula 8. Classificació de carrers de vianants. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant la zona en estudi i efectuant mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer), en els diferents tipus de carrers de vianants i eixos comercials seleccionats, de manera que es pogués caracteritzar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus, sobretot en horari dia. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - S’ha assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada tram de carrer de vianants o eix comercial dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a un dels tipus seleccionats. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores superficials. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada carrer de vianants i eix comercial s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. Imatge 28. Carrers de vianants. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de carrers de Fonts d’informació vianants i eixos comercials sense trànsit. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de carrers de vianants per als indicadors Ld i Le al districte de l’Eixample, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present - Cartografia base (apartat 5.4.4). memòria de l’Eixample (plànols núm. 11.a i 11.b). - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants o de coexistència de vianants i vehicles. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Cartografia digital de l’Associació de Comerciants. - Àrees comercials de Barcelona (informació provinent del web de la Fundació Barcelona Comerç: https://www.eixosbcn.org/cat_eixos_barcelona.html). - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de carrers de vianants ha estat la següent: - S’ha fet una preselecció de tots els carrers de vianants o de coexistència de Barcelona. - S’ha fet una preselecció de tots els eixos comercials existents a Barcelona, en la qual s’ha fet una primera depuració per excloure’n aquells en els quals el soroll de trànsit pren més rellevància que el soroll degut a l’activitat comercial desenvolupada a la zona, ja que s’ha observat que en els eixos comercials localitzats en trams de carrer amb trànsit aquest soroll del trànsit emmascarava el soroll generat per les persones i l’activitat comercial a la zona. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams que calia incloure en aquest estudi. 21 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 7.3.4 PATIS INTERIORS D’ILLA - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant diversos patis i efectuant mesuraments sonors in situ per a cadascun dels tipus considerats. D’aquesta manera, s’ha pogut caracteritzar i assignar el nivell sonor vinculat a cadascun L’estudi específic dels patis interiors d’illa s’ha elaborat considerant-los com a emissors acústics; és a dir, es té en compte el d’aquests tipus de patis interiors d’illa. Per fer aquesta caracterització també s’han tingut en compte els resultats de soroll que es genera dins del parc procedent de la gent i les activitats que s’hi desenvolupen. mesures de llarga durada tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per A partir d’aquest estudi s’ha elaborat un mapa específic de soroll de patis interiors d’illa que tenen algun tipus d’activitat l’Ajuntament, així com l’estacionalitat del tipus de sorolls existents en ells (per exemple, en patis amb activitats (parc, pista esportiva, bars, etc.). vinculades a col·legis s’ha tingut en compte l’estacionalitat al llarg de l’any d’aquestes activitats). - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A). En aquests patis interiors d’illa només s’ha dut a terme l’estudi en els períodes dia i tarda, i s’ha obtingut l’Ld i l’Le, - S’ha obtingut i assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. respectivament. El fet de no haver fet l’estudi en període nit per obtenir l’Ln, ja que en aquest període les activitats cessen, - Cada pati d’illa dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a algun dels tipus seleccionats. implica que no s’hagi pogut calcular l’Lden per a aquest focus sonor. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada pati d’illa s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Una vegada feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de patis interiors d’illa. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de patis interiors d’illa per als indicadors Ld i Le al districte de l’Eixample, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de l’Eixample (plànols núm. 13.a i 13.b). Els patis interiors d’illa s’han classificat en diversos tipus, tal com recull la taula següent: Nivells dB(A) Tipus Característica Ld i Le 1 54,4 Patis d’illa amb jardí 2 57.7 Patis d’illa amb jardí i parc infantil Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes 3 59.7 esportives Patis d’illa amb activitats extraordinàries 4 58.1 (piscina, bars, etc.) 5 62.4 Patis d’illa amb col·legis Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o 6 54,4 aparcaments Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. Imatge 29. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. Els nivells sonors resultants d’aquest estudi dels patis interiors d’illa s’han integrat posteriorment en el Mapa estratègic de 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). soroll de Barcelona. 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). Fonts d’informació 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). Per a la representació i delimitació dels patis interiors d’illa s’han considerat les fonts d’informació següents: 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Cartografia digital de patis realitzada per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Estudi d’identificació i caracterització de patis interiors d’illa fet per Barcelona Regional. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia seguida per als patis interiors d’illa ha estat la següent: - A partir de la capa d’informació geogràfica de patis definitiva de tota la ciutat de Barcelona, es va fer una primera proposta de patis interiors d’illa. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els patis interiors d’illa que calia incorporar en l’àmbit d’estudi, seleccionant sobretot aquells en l’interior dels quals hi ha algun tipus d’activitat que potencialment pot arribar a ser sorollosa (parcs infantils, pistes esportives, col·legis, etc.). - S’ha fet una primera classificació de tipus de patis interiors d’illa en funció de diferents casuístiques. 22 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 7.3.5 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES Tipus Descripció Exemple Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han considerat tant els trams de carrer i places on hi ha oci nocturn i aglomeració de persones, com els trams de carrer de moviment de gent entre diferents zones d’oci nocturn. En aquesta font de soroll Carrers de vianants o trànsit residual estrets, amb bars, Carrers dels Escudellers i de l’Arc només s’ha avaluat la nit. El dia i la tarda s’han considerat espais de vianants i la seva avaluació està disponible en l’estudi de 1 sense terrasses i molta gent al carrer tots els dies del Teatre detall de carrers de vianants. Carrers d’en Robador, de les Carrers de vianants o trànsit residual estrets, sense bars Sitges, de Flassaders, de la 2 o amb pocs bars, sense terrasses i amb gent passejant Lleona, de la Princesa, del Rec; plaça de George Orwell Carrer de Blai, rambla del Carrers de vianants amples amb terrasses o gent 3 Poblenou, passeig del Born, la passejant Rambla Places del Diamant, de la 4 Places amb algunes terrasses i activitat normal Revolució i del Nord Plaça del Sol, de la Vila de 5 Places amb moltes terrasses i molta activitat Gràcia, de la Virreina i Reial 6 Carrers amb trànsit i pocs bars o terrasses i trànsit Carrer de Santaló 7 Carrers amb trànsit, molts bars o terrasses i trànsit Carrer de Tuset Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les diverses zones en estudi, i fent mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer). Aquests mesuraments s’han fet en les mateixes zones, tant en temporada d’estiu com en temporada d’hivern, sobretot en cap de setmana. S’han fet mesuraments en diverses hores de la nit per caracteritzar la intensitat de l’oci nocturn: en hora punta (moment de més soroll) i en hora vall (moments en què les activitats ja havien tancat). També es van dur a terme mesuraments nocturns del soroll de fons existent en aquestes zones en dies feiners per determinar els nivells sonors en aquestes zones en absència de les activitats. - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A), i s’ha intentat evitar la influència del soroll de trànsit. - A partir d’aquesta informació, així com dels resultats de mesures de llarga durada (tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament), i de determinats criteris d’estacionalitat i Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. horaris setmanals i anuals vinculats al soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, s’ha caracteritzat i assignat el Fonts d’informació nivell sonor anual vinculat a cadascun dels tipus establerts. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Cadascun dels carrer i places dins de l’àmbit d’estudi de l’oci nocturn i aglomeració de persones s’ha assignat a un dels tipus establerts. En cas que existissin mesures de llarga durada, s’ha considerat el nivell sonor mesurat. - Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones considerades en el MES anterior. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores - Informes de campanyes de sensibilització d’oci nocturn i aglomeració de persones (exemple: campanya de superficials. sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017). - S’ha dut a terme la modelització acústica de tots els carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de - Informació subministrada per l’Ajuntament sobre horaris i estacionalitat de l’oci nocturn i aglomeració de persones. persones en funció dels nivells sonors mesurats o el tipus de carrer assignat. - Treball de camp en zones d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Una vegada efectuada la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents al soroll d’oci nocturn i Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi aglomeració de persones per a l’indicador Ln al districte de l’Eixample, el qual es pot consultar en el plànol adjunt a la La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones ha estat la següent: present memòria de l’Eixample (plànol núm. 14). - S’ha fet una preselecció de tots els carrers i places en els quals hi ha oci nocturn, aglomeració de persones a la via pública o moviment de persones entre zones amb oci nocturn. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams de carrers i places que calia incloure en el Mapa estratègic de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot aquells que tenen influència en zones residencials. - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de persones en funció de diferents casuístiques, tal com es recull a la taula següent: 23 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 7.3.7 RECEPTORS SENSIBLES 7.3.6 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS Aquest estudi s’ha dut a terme a l’entorn de centres educatius i sanitaris: Aquest estudi s’ha centrat en les següents zones amb condicions acústiques especials: - Receptors sensibles de l’àmbit sanitari: es consideren únicament en l’estudi els recintes hospitalaris i clíniques d’entitat, ja siguin de titularitat pública o privada, excloent-hi els centres ambulatoris i els d’atenció clínica per - zones amb saturació acústica, anomenades ZARE (zones acústiques de règim especial); especialitats concretes. Si bé és cert que en molts d’aquests centres es practica la docència, s’ha donat més pes - zones tranquil·les que gaudeixen de molt bona qualitat acústica, anomenades ZEPQA (zones d’especial protecció de a la tasca sanitària. la qualitat acústica); - zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament (Montjuïc, Sagrada Família, Fòrum, etc.). - Centres educatius: es consideren els centres de formació reglada públics o privats dels tipus següents: o Educació infantil de 0 a 3 anys. Fonts d’informació o Educació infantil de 3 a 6 anys. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: o Educació primària de 6 a 12 anys. o Educació secundària de 12 a 16 anys. - ZARE existents a la ciutat. o Batxillerat de 16 a 18 anys. - ZEPQA existents a la ciutat. o Formació professional de grau mitjà de 16 a 18 anys. - Informes i estudis ja elaborats a les zones amb condicions acústiques especials. o Formació professional de grau superior de més de 18 anys. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. o Estudis universitaris. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). o Escoles internacionals (en aquest cas també s’especifica quins cicles imparteixen). o Educació especial (en aquest cas no s’especifica quins cicles imparteixen, ja que solen incloure tots els rangs d’edats). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi Els receptors sensibles per a aquest districte estan indicats en l’apartat 11.7 de la present memòria. La metodologia utilitzada per a l’elaboració dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de zona acústica especial. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. Fonts d’informació - ZARE: Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de ZARE (existents i potencials) amb l’objecte de - Centres educatius: determinar, d’una banda, si es compleixen els criteris per mantenir les ja existents i, de l’altra, o Capa d’informació geogràfica de centres educatius proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. veure si cal ampliar-les o crear-ne de noves. o Informació de centres educatius existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o S’han analitzat les dades dels equips de llarga durada col·locats per l’Ajuntament en aquestes ZARE. o Mesuraments de curta durada a l’entorn de centres educatius. o A partir de l’anàlisi dels resultats registrats per aquests equips, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament - Centres sanitaris: sobre el manteniment de les ZARE existents, així com sobre possibles ampliacions d’aquestes ZARE. o Capa d’informació geogràfica de centres sanitaris proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. - ZEPQA: o Informació de centres sanitaris existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de les ZEPQA existents i de noves zones o Mesuraments de curta durada a l’entorn d’hospitals. potencials amb l’objecte de determinar, pel que fa a les noves, si es compleixen els requisits per poder declarar-les ZEPQA i, pel que fa a les existents, si poden continuar sent-ho. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi o S’han efectuat mesures tant de curta durada com de llarga durada a les potencials ZEPQA. La metodologia utilitzada per a la realització dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de receptor sensible o S’han analitzat les dades obtingudes en aquestes mesures, juntament amb la informació resultant avaluat. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. del mapa de soroll de la zona. - Centres educatius: o A partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts en les mesures i del Mapa estratègic de soroll a la o S’ha fet una selecció de centres educatius per estudiar, intentant distribuir la relació de centres potencial ZEPQA, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament sobre la possible declaració de noves ZEPQA educatius objecte d’anàlisi d’una manera proporcional entre els diferents barris del districte i tipus i el manteniment de les ZEPQA existents. d’ensenyament. - Zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament: o S’han dut a terme mesuraments durant els moments d’entrada i sortida d’alumnes del centre, i o S’ha consensuat amb l’Ajuntament la relació de zones amb condicions acústiques especials que cal d’altres en el mateix punt en el moment en què els alumnes són a classe, intentant que els dos analitzar. mesuraments fossin propers en el temps. o S’ha recopilat informació i dades obtingudes durant els últims anys en aquests àmbits d’estudi. o S’ha fet una comparativa del nivell sonor existent en tots dos moments. o S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les característiques i particularitats d’aquesta zona o En la capa d’informació geogràfica de centres educatius, a aquells on s’ha dut a terme aquesta (activitats associades, estacionalitat, horaris, etc.), i també s’han fet mesuraments sonors de curta anàlisi se’ls ha inclòs la informació obtinguda. durada per caracteritzar el soroll en aquestes zones generat pels focus sonors d’interès. o També s’ha calculat el nivell sonor a l’exterior dels centres educatius a partir dels nivells dels o Com a resultat final d’aquest estudi, per a cada zona s’ha elaborat un apartat on es presenta la seva mesuraments obtinguts en façana del soroll total. caracterització acústica. - Centres sanitaris: o Les zones amb condicions acústiques especials seleccionades al districte de l’Eixample han estat les o S’ha fet una selecció d’hospitals per estudiar excloent-hi els CAP i les consultes i donant prioritat als següents: hospitals i les clíniques més rellevants.  La Sagrada Família o S’han efectuat mesuraments de curta durada a l’exterior d’aquests centres en punts representatius. La informació obtinguda s’ha inclòs en la capa d’informació geogràfica. o S’ha calculat el nivell sonor a l’exterior d’aquests hospitals a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. 24 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 7.3.8 SOROLL TOTAL S’han elaborat mapes de soroll total per a cadascun dels indicadors de soroll considerats (Ld, Le, Ln i Lden). Aquests mapes de soroll són el resultat de sumar al mapa de soroll de l’estudi general (trànsit) els mapes de soroll dels estudis específics. Es pot obtenir informació més detallada dels estudis específics que contribueixen al mapa de soroll total en els apartats 10 i 11 d’aquesta memòria. Els focus sonors considerats per a l’elaboració del mapa de soroll total han estat els que s’observen en el mapa següent: Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. 25 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA La Directiva europea 2002/49/CE, la normativa estatal i la normativa autonòmica, amb la finalitat de diagnosticar el soroll que rep la població, requereixen determinar la població exposada a diferents rangs de soroll, per totes les fonts de soroll obligatòries i per tots els indicadors de soroll. El MES incorpora l’estimació de la població exposada als diferents nivells de soroll i esdevé un instrument de planificació molt útil per a la gestió del soroll de la ciutat. S’incorporen a l’estudi les fonts de soroll obligatòries: el soroll total i el soroll industrial, d’infraestructures viàries i ferroviàries. També les fonts de soroll dels estudis de detall: oci nocturn i aglomeració de persones, parcs, patis i carrers de vianants. L’objecte és diagnosticar i actuar sobre els focus predominants de soroll a cada zona. El punt de partida per determinar la població exposada al soroll és la identificació en la cartografia base emprada per a l’elaboració del mapa d’edificis d’ús residencial. Aquestes edificacions estan vinculades a adreces postals amb població associada. D’aquesta manera s’aconsegueix assignar població a les edificacions. Després es calculen els nivells de soroll en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden i per a cada font de soroll. Finalment, amb la informació acústica i amb les dades de la població per edifici es calculen les estadístiques de població exposada per focus de soroll i per al soroll total. Per dur a terme tots aquests treballs, s’utilitza un programari de predicció de nivells sonors, un programa de sistemes Imatge 32. Receptors en façana. d’informació geogràfica i un programari de fulls de càlcul. Seguidament es detalla la metodologia utilitzada per obtenir les estadístiques de població associades al MES. Amb ajuda del programari de predicció acústica es calculen, per a cada focus de soroll per separat, els valors dels índexs acústics Ld, Le, Ln i Lden en cadascun dels punts receptors. Finalment, es procedeix a estimar el soroll total en cada punt receptor a partir de la suma logarítmica de tots els emissors acústics considerats. 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: Inicialment es disposa de la cartografia base generada, que inclou la capa tractada d’edificacions i la informació de l’alçària de cada edifici. El contorn de cada edificació inclou tant les façanes exteriors, més exposades al soroll ambiental, com les façanes a patis interiors, en cas que n’hi hagi. Per a l’estimació dels nivells sonors en façana es genera una capa de punts receptors en les façanes de les edificacions a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de la façana, seguint les recomanacions del mètode de càlcul de nivells sonors CNOSSOS (Common nOise aSSessment methOdS). En concret, s’ha considerat que les façanes de més de 2 metres tinguin almenys un receptor, i s’ha generat un receptor cada 5 metres de façana, de manera que es garanteix una densitat de punts receptors suficient perquè l’estimació de l’exposició al soroll de les façanes sigui òptima. La base cartogràfica utilitzada en les edificacions de la ciutat de Barcelona té 68.883 edificis, i el nombre total de receptors generats ha estat de 831.477. 26 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Capa d’edificis de la ciutat Procés d’identificació de patis interiors d’illa Generació de punts receptors en façanes exposades (façanes exteriors i patis) a 4 metres d’altura Trànsit d’eixos viaris A partir d’IMD, malles d’alimentació Grans infraestructures Trànsit ferroviari i tramvia Imatge 34. Exemple d’adreces postals. Soroll industrial Oci nocturn i aglomeració de El diagrama del procés seguit es presenta a continuació: Validació - Càlcul de nivells sonors per a cada persones mesures in indicador (Ld, Le, Ln i Lden) i per a situ cada focus de soroll Carrers de vianants Població assignada a adreces postals Parcs Patis interiors d’illa Càlcul de nivells sonors per al soroll Zones amb condicions total acústiques especials Capa d’edificis de la ciutat Adreces postals Imatge 33. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS El procés seguit per assignar les dades de població als edificis parteix, com en el cas anterior, de la capa tractada d’edificis de la cartografia base. També es disposa de la informació geolocalitzada de les adreces postals amb informació de la població associada a cada adreça. Vinculació dels edificis amb les Mitjançant el tractament de la capa d’edificacions amb la capa d’adreces postals s’aconsegueix assignar a cada element la adreces postals població que li correspon. Les adreces postals amb informació de població associada utilitzades en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll han estat 140.729, encara que només hi ha població empadronada en 99.255 edificacions. Població assignada a edificis Imatge 35. Procés del tractament de dades de la població. 27 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS Després, amb l’ajuda d’un programa SIG es calculen les estadístiques de població exposada partint de la informació acústica i de la població associada a cada receptor. Aquestes estadístiques s’han fet a escala de ciutat, districte i barri. A partir de la disponibilitat de la població associada als edificis i dels receptors en façana, el següent procés és vincular cada element-edifici als receptors en façana que li corresponen mitjançant regles de proximitat. Per facilitar la lectura i interpretació de les estadístiques obtingudes, es classifiquen, per als quatre indicadors acústics (Ld, Le, Ln i Lden), en rangs de 5 dB(A), segons el criteri següent: Una vegada coneguda la població que pertany a un edifici i els receptors en façana vinculats a l’edificació, es procedeix al repartiment de la població entre els receptors de façana. El criteri de repartiment adoptat, atès que les regles de generació < 40, 40-45, 45-50, 50-55, 55-60, 60-65, 65-70, 70-75, 75-80 i > 80 dB(A). de receptors es basa en una distribució homogènia de punts al llarg de les façanes, és dividir el total de població de l’edifici entre el nombre de receptors associats a l’element. És a dir, repartint la població proporcionalment a la longitud de la El diagrama de procés seguit en aquesta etapa és el següent: façana seguint el mètode CNOSSOS. Al final d’aquest procés s’aconsegueix que cadascun dels punts receptors de façana tingui associada, d’una banda, la informació acústica de cada font de soroll i del soroll total per a cadascun dels indicadors acústics considerats i, d’altra banda, la població que correspon al receptor. A continuació es detalla, per districte, la distribució de la població que dorm en façana interior (en pati) comparant-la amb la Població assignada a edificis Receptors a façana a 4 m que dorm en façana exterior (en carrer). assignats a edificis Districte % població exterior % població interior 1. Ciutat Vella 72,37% 27,63% Informació acústica (Ld, Le, Ln Receptors en façana amb i Lden) de: 2. L’Eixample 55,40% 44,60% informació de població Trànsit d’eixos viaris 3. Sants-Montjuïc 66,36% 33,64% Grans infraestructures 4. Les Corts 75,90% 24,10% 5. Sarrià - Sant Gervasi 71,10% 28,90% Trànsit ferroviari i tramvia Receptors en façana amb 6. Gràcia 61,77% 38,23% Soroll industrial informació acústica i de 7. Horta-Guinardó 71,40% 28,60% població Oci nocturn i aglomeració de persones 8. Nou Barris 75,71% 24,29% Carrers de vianants 9. Sant Andreu 65,34% 34,66% 71,63% 28,37% Càlcul d’estadístiques de Parcs 10. Sant Martí població afectada Patis interiors d’illa Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. Zones amb condicions acústiques especials A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. Estadístiques per a Ld, Le, Ln i Lden de cada focus: Estadístiques per a Ld, Le, Ln i Trànsit d’eixos viaris Lden per al soroll total Grans infraestructures Trànsit ferroviari i tramvia Soroll industrial Àmbit de ciutat Oci nocturn i aglomeració de Àmbit de districte persones Àmbit de barri Carrers de vianants Parcs Patis interiors d’illa Zones amb condicions acústiques especials Imatge 37 Procés d’assignació de població i càlculs estadístics Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. 28 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample o Malles de càlcul: s’han fet servir malles de punts receptors amb una resolució de 2 x 2 metres per caracteritzar els diferents focus de soroll. Aquesta elevada densitat de punts receptors optimitza la 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS representació gràfica dels mapes de nivells sonors perquè es minimitzen els errors en la La metodologia de càlcul de població exposada que s’ha explicat en aquest capítol ha estat adaptada als criteris i les interpolació de les corbes isòfones. tendències europees actuals i difereix de la utilitzada en mapes estratègics de soroll anteriors. Aquesta adaptació ha suposat o Punts receptors en façana i en patis interiors d’illa: s’han utilitzat regles de distribució de receptors un gran esforç per tenir un coneixement més ampli de la distribució real de les persones que viuen als habitatges, amb el en façana i patis amb criteris d’elevada densitat de manera que es garanteixi que les envolupants suport d’enquestes, la qual cosa, sens dubte, ha redundat en la qualitat dels resultats obtinguts en el mapa estratègic del de les edificacions estiguin ben caracteritzades des del punt de vista acústic. districte. - Millores en la informació disponible addicional a les simulacions acústiques per tenir un millor coneixement dels En mapes estratègics de soroll anteriors, la distribució de població en edificis amb patis interiors es va realitzar en funció emissors acústics i el seu impacte sobre l’entorn: mesuraments in situ de curta i de llarga durada. dels perímetres de façana interior i exterior dels edificis al districte i considerant un nombre molt reduït de patis interiors, on per a cada edifici s’assignava un percentatge de població exposada a zones exteriors i un altre percentatge de població A l’hora d’interpretar les estadístiques de població, cal tenir en compte l’evolució en la metodologia utilitzada per a exposada a zones interiors. l’assignació dels nivells de soroll a la població. En els MES anteriors s’assignava la població en façana exterior i interior de manera proporcional al perímetre de façana exterior i interior de les edificacions de tot el districte. En el present MES es Actualment la distribució de població ha estat més detallada, ja que s’han tingut en compte les adreces postals on hi ha reparteix la població entre els receptors repartits homogèniament en el perímetre de la façana exterior i interior, amb la població empadronada, i posteriorment aquesta població s’ha distribuït a cada edifici d’acord amb les recomanacions qual cosa s’obté més detall en els resultats. A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb CNOSSOS. informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del Segons aquesta nova metodologia, tant per al càlcul de l’actual Mapa estratègic de soroll com per a l’anàlisi dels nivells procediment d’assignació de la població als edificis. d’exposició de població, s’ha tingut en compte la majoria dels patis interiors del districte i el nivell sonor existent en aquests patis, així com la distribució de població a l’edifici orientada als patis, la qual cosa ha suposat un esforç d’identificació de patis molt més gran que en els MES anteriors. El fet de considerar un nombre més elevat de patis interiors (406, davant dels 289 del MES anterior) suposa una millora molt significativa en la qualitat de les estadístiques associades a la població, perquè en la nova actualització la distribució de la població en els habitatges s’acosta molt més a la realitat. La diferència en l’ús de metodologies per al càlcul de població exposada utilitzada en el MES actual fa que els resultats obtinguts no siguin comparables amb els resultats obtinguts en els MES anteriors. En el procés d’elaboració del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’ha utilitzat una metodologia que adopta els avenços tecnològics en matèria d’acústica ambiental que hi ha hagut en els últims anys. La disponibilitat de noves eines per a l’elaboració de mapes de soroll facilita i optimitza tant la generació i simulació dels models acústics com el posterior tractament gràfic i estadístic dels resultats. Tot això implica un avenç significatiu en la qualitat de les dades estadístiques que aporta el mapa. Els canvis metodològics aplicats en l’elaboració del nou Mapa estratègic de soroll suposen millores respecte a treballs anteriors en les línies següents: - Millores en el mètode general d’elaboració del mapa: l’anterior versió del MES es basava en una metodologia que combinava, per a la caracterització del soroll ambiental, mesuraments acústics en alguns àmbits del territori amb simulacions en d’altres àmbits; en canvi, en la nova actualització del MES el soroll s’ha caracteritzat pel fet d’utilitzar en la totalitat de la ciutat els mètodes de càlcul recomanats per determinar els índexs de soroll. L’ús d’aquests mètodes d’avaluació per als índexs de soroll mitjançant simulacions acústiques, les quals són validades amb mesuraments in situ, homogeneïtza tant la metodologia usada com els resultats gràfics i estadístics associats al Mapa estratègic de soroll del districte. - Millores en la cartografia base: la qualitat d’un mapa estratègic de soroll depèn en gran mesura de la base cartogràfica que s’utilitza en la generació del model digital del terreny i del seu tractament posterior. En el cas del MES de Barcelona, cal destacar els avenços següents: o Millores en la capa d’edificis: s’ha optimitzat la geometria exterior de les edificacions, la informació de la seva altura i la definició geomètrica dels patis interiors d’illa. o Millores en la identificació i caracterització de patis: identificació de més patis interiors d’illa, la qual cosa permet detectar més àrees amb bona qualitat acústica. També s’han considerat en l’actual Mapa estratègic de soroll els patis especials, és a dir, patis amb activitats (pistes esportives, col·legis, parcs infantils, etc.), els quals tenen especial influència en els nivells sonors existents durant el període d’activitat. o Millores en l’altimetria: s’han tractat específicament els entorns de les grans infraestructures de transport on hi ha desnivells significatius incrementant la densitat dels punts de cota per aconseguir una representació fidedigna dels àmbits. o Millores en la representació de pantalles i obstacles en el model digital del terreny. - Millores en la definició dels receptors de soroll tractats per a les modelitzacions: 29 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ El districte de l’Eixample limita al sud amb el districte de Sants-Montjuïc, al sud-est amb el districte de Ciutat Vella, al nord amb el districte de Gràcia i el districte d’Horta-Guinardó, a l’oest amb el districte de Les Corts i el districte de Sarrià-Sant Gervasi, i a l’est amb el districte de Sant Martí. El districte de l’Eixample es distribueix en sis barris, els quals són els següents: Districte Barris El Fort Pienc La Sagrada Família La Dreta de l’Eixample 2. L’Eixample Antiga Esquerra de l’Eixample Nova Esquerra de l’Eixample Sant Antoni Taula 12. Barris de l’Eixample. Urbanísticament aquest districte es podria dividir en cinc zones: - El barri de Fort Pienc, també conegut per barri de les fortificacions, comprèn l’Estació del Nord i l’Estació de RENFE d’Arc de Triomf, és un barri que destaca, així doncs, per la importància del transport públic com a vies d’accés a la ciutat. - El barri de la Sagrada Família, situat a la part alta del districte, és un barri caracteritzat per l’afluència de turisme degut al gran temple que li dóna nom. Es tracta d’un barri amb una activitat mixta entre comerç i residencial. - El barri de la Dreta de l’Eixample es un barri modernista que creix al voltant del passeig de Gràcia amb una important activitat cultural i gran quantitat de jardins. En aquest barri es concentren activitats comercials, financeres, d’oci, culturals i turístiques. Imatge 38. Districte de l’Eixample. - El barri de l’Esquerra de l’Eixample consta de les mateixes característiques que el seu homòleg de la dreta. Ambdós barris tenen una gran importància turística degut a la presència d’edificis modernistes. - El barri de Sant Antoni és un barri on l’activitat principal és el comerç. Aquest té com a servei més important el El districte de l’Eixample té una extensió de 747,6 hectàrees, i el 2016 tenia una població de 264.487 habitants i una densitat Mercat de Sant Antoni i l’eix de botigues format per la Ronda de Sant Antoni. de 353,5 habitants per hectàrea. La Barcelona moderna va néixer a l’Eixample, ideada per l’enginyer i urbanista a qui deu el seu dibuix màgic i únic: Ildefons Cerdà. El districte és fruit d’un dels moments més esplendorosos de la història de la ciutat, quan es configura definitivament com el motor de la Catalunya contemporània i trenca amb el passat medieval enderrocant les muralles. L’Eixample es va construir en els anys de la industrialització de Catalunya, a la darreria del segle XIX i començament del XX. El districte de l’Eixample està compost pels següents sis barris: el Fort Pienc que amb l’estació del Nord dóna personalitat a un barri situat entre la via del tren i la Gran Via. Allà s’ubica un dels pols culturals més importants, amb l’Auditori i el Teatre Nacional de Catalunya; la Sagrada Família situat més enllà del límit de la Dreta de l’Eixample, a la part alta, que abans es coneixia com el Poblet; la Dreta de l’Eixample que va ser el sector de la ciutat on va començar el projecte Cerdà. És l’extensió de Barcelona més enllà de les muralles enderrocades a mitjan segle XIX; l’Antiga Esquerra de l’Eixample que comprèn la part d’aquesta banda del districte que va ser urbanitzada més aviat i que ja era bastant poblada al final del segle XIX; la Nova Esquerra de l’Eixample històricament l’Antiga i la Nova Esquerra de l’Eixample han format un únic barri, ara dividit administrativament per la gran extensió i densitat i Sant Antoni l’origen del nom prové de l’església que hi havia al portal del Raval de la muralla de Barcelona. És un dels eixos comercials i de restauració més importants. 30 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ La superfície del districte de l’Eixample i la seva relació amb la superfície total de la ciutat de Barcelona és la següent: 2016 Superfície (ha) 747,6 Superfície residencial (ha) 372,1 Percentatge sobre la superfície 7,3 % total de la ciutat de Barcelona Taula 13. Superfície del districte de l’Eixample. Imatge 41. Superfície (ha) de l’Eixample. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). La població del districte de l’Eixample i la seva relació amb la població total de la ciutat de Barcelona és la següent: 2016 Valors absoluts Percentatges (%) Imatge 39. Barris de l’Eixample. grup 0-15 anys 30.945 11,7 grup 16-64 anys 174.826 66,1 Al districte de l’Eixample s’han dut a terme una sèrie de canvis urbanístics, entre els quals destaca el següent: - Millora del tram central del passeig de Gràcia grup 65 anys i més 58.716 22,2 Aquesta remodelació del Passeig de Gràcia ha comprès la reordenació d’espais i usos, convertint el tram entre l’avinguda Diagonal i la plaça de Catalunya en una plataforma única amb un vial de serveis en cada lateral del passeig amb la finalitat de TOTAL 264.487 100 dignificar l’espai, millorar l’accés per a autobusos i facilitar l’ús de l’espai als vianants (Font: http://ajuntament.barcelona.cat/). Taula 14. Població del districte de l’Eixample. Imatge 42. Població de l’Eixample. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). La variació de població del 2011 al 2016 ha estat la següent: 2011 2016 Variació 2011-2016 Valors Percentatge Valor Percentatge Valors Percentatge absoluts (%) absolut (%) absoluts (%) grup 0-15 anys 30.475 11,5 30.945 11,7 407 -0,2 grup 16-64 anys 176.223 66,5 174.826 66,1 -1.397 -0,5 grup 65 i més anys 58.299 22,0 58.716 22,2 417 -0,2 TOTAL 264.997 100 264.487 100 -510 -0,2 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a l’Eixample (http://www.bcn.cat/estadistica). Com es pot observar, la població s’ha mantingut amb prou sense feines variació en aquests últims anys. Imatge 40. Millora del tram central del passeig de Gràcia (http://ajuntament.barcelona.cat/). 31 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample La densitat d’habitants respecte a la superfície del districte de l’Eixample i la seva correspondència amb la dada de la ciutat de Barcelona és la següent: La distribució d’edificis amb habitatges al districte de l’Eixample (últimes dades publicades) és la següent: Districte de Ciutat de Barcelona l’Eixample 2016 2016 2011 2011 (%) Densitat (hab. /ha) 353,5 157,5 Edificis amb habitatges 7976 Densitat neta (hab./ha) 710,3 621,5 Edificis destinats principalment o exclusivament a 7780 habitatges Taula 16. Densitat d’habitants districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). 1 planta 214 3% Nota: La densitat neta es correspon a la relació de la població respecte a les edificacions pròpiament dites, sense tenir en 2 plantes 192 2% compte zones enjardinades o altres àrees associades a àrees residencials; que sense que es consideren en el terme 3 plantes 192 2% densitat. 4 plantes 186 2% S’observa que la densitat poblacional del districte de l’Eixample és superior a la mitjana de la ciutat de Barcelona. 5 plantes 455 6% 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES 6 plantes 1482 19% 7 plantes 1867 23% Al districte de l’Eixample coexisteix superfície de sòl d’ús residencial amb sòl d’ús industrial* de manera residual i d’infraestructures i ús d’equipament. 8 plantes 1397 18% Variació 2011-2016 9 plantes 1043 13% 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) 10 plantes i més 948 12% % superfície de sòl d’ús residencial 49,9% 49,8% -0,2 -0,1% Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges( http://www.bcn.cat/estadistica). % superfície de sòl d’ús industrial i 0,2% 0,2% 0,0 0,0% Es pot observar que no hi ha una distribució homogènia en les diferents alçàries, si bé més de les tres quartes parts infraestructures* corresponen als edificis amb sis i més plantes, mentre el percentatge d’edifici de menys alçada és relativament baix. % superfície de sòl d’ús equipament 7,4% 7,4% 0,0 0,0% La relació a l’Eixample d’edificis destinats principalment o exclusivament a habitatges respecte al total de la ciutat de Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). Barcelona és la següent: En aquests últims anys la superfície de sòl destinada a ús industrial i d’equipaments no s’han produït canvis, mentre que la superfície de sòl destinat a ús residencial amb prou feines ha disminuït (tan sols 0,2%). *En aquesta estadística s’ha considerat com a superfície industrial la superfície destinada a activitats tals com tallers, obradors, petites empreses manufactureres, etc. Al districte de l’Eixample també hi ha superfície destinada a parcs urbans, així com superfície de zones amb prioritat de vianants. Variació 2011-2016 20 11 20 16 Valor absolut Percentatge (%) Superfície de zones amb prioritat de 6,7 7,6 1 13,4 vianants (ha) Superfície de parcs urbans (ha) 11,1 11,1 0,0 0,0 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 43. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. L’Eixample enfront d’altres districtes (http://www.bcn.cat/estadistica). En aquests últims anys s’ha incrementat la superfície de zones amb prioritat de vianants (més d’un 13%) La variació del nombre de domicilis i la seva ocupació mitjana és la següent: La comparativa del districte respecte a la ciutat de Barcelona, l’any 2016 és la següent: Variació 2011-2016 Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Valor Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 6,4% 2011 2016 Percentatge (%) absolut Superfície de parcs urbans (ha) 1,9% Nombre de domicilis 112.742 112.042 -700 -0,6 Taula 19. Percentatge de la superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona. (http://www.bcn.cat/estadistica). Ocupació mitjana (persones per domicili) 2,4 2,4 0 0,0 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016. (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que ha disminuït lleugerament el nombre d’edificis, mentre s’ha mantingut l’ocupació mitja en aquests últims anys. 32 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample - Avinguda Meridiana 9.4 MOBILITAT - Avinguda del Paral·lel - Avinguda de Roma Al districte de l’Eixample el parc mòbil és de 163.503 vehicles. La seva distribució és la següent: - Avinguda de Sarrià 2016 - Carrer de Balmes - Carrer de Berlín TOTAL 163.503 - Carrer del Comte d’Urgell Turismes 96.993 - Gran Via de les Corts Catalanes Motos 40.767 - Carrer de Mallorca Ciclomotors 9.601 - Carrer de Manso - Carrer de la Marina Furgonetes 8.648 - Carrer de París Camions 3.535 - Plaça de Catalunya Altres vehicles 3.959 - Plaça de les Glòries Imatge 44. Vehicles a l’Eixample. 2016 - Plaça d’Espanya Taula 22. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). (http://www.bcn.cat/estadistica). - Plaça de Francesc Macià - Plaça de Joan Carles I - Plaça de Tetuan S’observa que el tipus de vehicle principal són els turismes. - Ronda de Sant Pere La proporció de turismes respecte a la ciutat de Barcelona és la següent: - Ronda de la Universitat - Plaça de la Universitat - Carrer de València - Via Laietana Imatge 45. Turismes. L’Eixample, 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). El nombre de vehicles per cada mil habitants és el següent: Variació 2011-2016 Valor Percentatge 2011 2016 absolut (%) Turismes / 1.000 hab. 378 367 -11 -2,9 Motos i ciclomotors / 1.000 hab. 200 191 -9 -4,5 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). Aquets últims anys el nombre de vehicles ha descendit lleugerament, si bé en un percentatge molt petit. Al districte de l’Eixample es localitzen diverses de les infraestructures viaries de la ciutat de Barcelona: Imatge 46. Principals infraestructures del districte. (Aranya 2016). - Carrer d’Aragó - Avinguda Diagonal 33 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Les dades de la IMD (intensitat mitjana diària) de les principals grans infraestructures viàries del districte de l’Eixample han estat les següents: Vies principals IMD 2016 Carrer d’Aragó 85.000 Avinguda Diagonal 58.500 Avinguda Meridiana 16.500 Avinguda del Paral·lel 26.750 Gran Via de les Corts Catalanes 51.650 Taula 24. IMD de les vies de comunicació principals del districte (Aranya de trànsit 2016). Imatge 48. Distribució de les línies de tramvia pròximes al districte (http://www.tram.cat). També hi ha altres vies de comunicació principals dins del districte, entre les quals destaquen les següents: carrer de la - Ferrocarril. Línies FGC: L6, L7, S1, S2, S5, S55. Diputació, carrer de Sepúlveda, carrer del Consell de Cent, avinguda de Roma i carrer de Mallorca, i per on circula la major - Autobús metropolità: al districte de l’Eixample hi ha diverses línies d’autobusos urbans que passen per diferents part del trànsit del districte. vies del districte. Hi ha una xarxa ortogonal, línies convencionals i autobús del districte. Al districte de l’Eixample també hi ha diversos mitjans de transport públic, entre els quals destaquen els següents: - Metro: A l’Eixample hi ha cinc línies de metro que travessen de manera subterrània el districte: o Línia 1: Hospital de Bellvitge – Fondo: aquesta línia de metro es troba en el límit entre els districtes de Ciutat Vella i l’Eixample. o Línia 2: Paral·lel – Badalona Pompeu Fabra: el seu recorregut coincideix en un llarg tram amb la gran via de les Corts Catalanes. o Línia 3: Zona Universitària – Trinitat Nova: connecta els districtes de Gràcia, l’Eixample, Ciutat Vella i Les Corts. o Línia 4: La Pau – Trinitat Nova: connecta amb els districtes de Sant Martí, Gràcia, Sant Andreu, Horta - Guinardó, i Nou Barris. o Línia 5: Cornellà Centre – Vall d’Hebron: discorre de manera paral·lela a carrer del Rosselló, l’avinguda Diagonal, i el carrer de Provença en diferents trams. Imatge 49. Distribució de les línies d’autobús al districte de l’Eixample (https://www.tmb.cat/es/barcelona/autobusos/linies). Imatge 47. Distribució de les línies de metro en el districte (https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/mapa/metro). - Tramvia: no hi ha línia de tramvia que travessi el districte, però sí hi ha algunes localitzades en cada extrem del districte, connectant amb districtes del nord-est i sud-oest: Línia 1, 2 i 3, en l’avinguda Diagonal, al costat de parc de Francesc Macià, i Línies 4, 5 i 6, a Ciutadella-Vila Olímpica, i en l’avinguda Meridiana – Glòries. 34 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 9.6 FONTS DE SOROLL 9.5 ACTIVITATS La principal font de soroll en el districte de l’Eixample és el soroll de trànsit, sobretot a l’entorn de les vies principals d’accés i de connexió de la ciutat que s’ha esmentat en apartats anteriors. Al districte de l’Eixample hi ha superfície destinada a diversos tipus d’activitats, entre les quals predominen les activitats comercials, les oficines, els serveis de turisme i hoteleria. La seva distribució i la variació que ha experimentat aquests últims Al districte de l’Eixample també hi ha activitats comercials i de serveis, així com petit comerç concentrat principalment a anys és la següent: l’entorn de carrers de vianants, la qual cosa implica que en aquests carrers de vianants s’incrementen els nivells sonors, Variació 2011-2016 sobretot en horari dia. Als carrers amb comerç però també amb trànsit, aquest últim emmascara el soroll dels vianants i d’activitats comercials. Variació de la 2011 2016 Valor absolut superfície (%) Al districte de l’Eixample hi ha diverses zones on l’oci nocturn i l’aglomeració de persones prenen especial importància. És en Superfície cadas tral destinada aquestes zones i els carrers de vianants que les connecten, on el nivell sonor es veu incrementat gairebé tots els dies de 2 7.165.233,0 7.265.310,0 100.077 1,4 a activitats (m ) l’any. Estructura per usos: Comerç 26,3% 26,7% 1,5% 0,4 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL Indústria 21,0% 19,8% -5,7% -1,2 Oficines 29,9% 28,6% -4,3% -1,3 Es consideren àrees o punts sensibles al soroll les zones on es requereix una especial protecció contra el soroll, com ara centres sanitaris i centres educatius. Ensenyament 6,2% 6,4% 3,2% 0,2 Sanitat 5,0% 5,1% 2,0% 0,1 Al districte de l’Eixample hi ha diversos centres educatius. A continuació se n’indica la distribució, així com la seva variació entre el 2011 i el 2016: Turisme i hoteleria 7,4% 8,7% 17,6% 1,3 Variació 2011-2016 Esportiu 1,1% 1,4% 27,3% 0,3 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) Espectacles 1,3% 1,5% 15,4% 0,2 Altres 1,9% 2,0% 5,3% 0,1 Nombre d’escoles bressol i llars públiques 8 8 0 0,0 Nombre d’escoles públiques d’infantil i primària 13 14 1 7,7 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). Nombre d’instituts de secundària i de cicles 6 7 1 16,7 formatius públics S’observa que entre el 2011 i el 2016 la superfície destinada a activitats s’ha incrementat en més d’un 1%, si bé la superfície Centres privats concertats (infantil, primària i 39 34 -5 -12,8 destinada a indústria ha disminuït gairebé un 1,2% juntament amb l’ús destinat a oficines que ha estat reduït una mica més secundària) d’un1,3%. Aquest fet reflecteix que, encara que la superfície del districte s’hagi reduït en aquests usos, s’ha incrementat paral·lelament altres tipus d’usos destinats a diversos tipus d’activitats. Taula 28. Nombre de centres educatius( http://www.bcn.cat/estadistica). Al districte de l’Eixample el nombre d’establiments i places destinades a turisme és el següent: A l’Eixample també hi ha la Facultat de Filologia i la Facultat de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona. Variació 2011-2015 Al districte de l’Eixample també hi ha diversos centres sanitaris: Valor Percentatge 2011 2015 absolut (%) Nombre d’establim ents hotelers, 168 270 102 60,7 hotels-apartament i pensions Nombre de places d’hotels, hotels- 2016 15.827 21.024 5.197 32,8 apartament i pensions Nombre d’hospitals 4 Nombre de places d’habitatges d’ús 29.485 Nombre de clíniques 8 turístic (2016) Nombre de CAP 7 Taula 26. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa un increment de gairebé un 33 % en aquests últims anys del nombre d’establiments hotelers destinats a l’allotjament de turistes, així com l’existència d’un nombre elevat de places d’habitatges d’ús turístic (gairebé 30.000). Taula 29. Nombre de centres hospitalaris i d'atenció sanitària. Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Imatge 50. Centres sanitaris a l’Eixample, 2016 enfront altres Nombre d’establiments hotelers, hotels-apartament i pensions 39,8% districtes. (http://www.bcn.cat/estadistica). Nombre de places d’hotels, hotels-apartament i pensions 28,8% Superfície cadastral destinada a activitats turístiques 20,1% Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). 35 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix: L’estudi general del Mapa estratègic de soroll representa el soroll associat al trànsit viari, que és l’emissor acústic predominant al districte de l’Eixample. La metodologia utilitzada en l’elaboració del mapa, basada en simulacions acústiques, permet la representació i l’estudi de cada focus de soroll per separat (en aquest cas, el soroll a causa del trànsit rodat). A més, amb la tecnologia emprada es pot representar el soroll ambiental d’un determinat conjunt de vies i la composició del soroll de diferents grups de carrers, la qual cosa facilita un diagnòstic i una anàlisi dels resultats més eficaç. Per a l’estudi general els resultats es representen de la manera següent: - estudi de trànsit rodat en les grans infraestructures viàries del districte; - estudi de trànsit rodat en els eixos viaris del districte, excloses les grans infraestructures viàries, i - suma dels estudis de trànsit rodat en tots els eixos viaris, incloses les grans infraestructures viàries. El districte de l’Eixample és el districte de més població i amb més densitat demogràfica de la ciutat, i a més concentra gran part de l’activitat comercial, turística, i d’oci de la ciutat. La geometria urbanística de l’Eixample i de les seves illes dóna lloc a una trama característica d’eixos viaris, molts dels quals tenen intensitats de trànsit molt elevades, amb el conseqüent soroll ambiental associat. El districte és el cinquè de la ciutat quant a longitud de la seva xarxa viària però, no obstant això, és el primer en volum de trànsit. 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES Aquest estudi avalua l’impacte acústic dels grans eixos viaris que travessen el districte de l’Eixample. L’anàlisi acústica s’ha fet tant a 4 metres sobre el nivell del sòl, com a una altura de 8 metres, que equivaldria a l’altura dels forjats en segona planta dels habitatges. Les vies incloses en aquest estudi han estat les següents: - Carrer d’Aragó, - Carrer de París, - Avinguda Diagonal, - Plaça de Catalunya, Imatge 51. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de l’Eixample. - Avinguda Meridiana, - Plaça de les Glòries, - Avinguda del Paral·lel, - Plaça d’Espanya, Les grans infraestructures del districte es caracteritzen pel fet de suportar altes intensitats de trànsit, amb el consegüent impacte sobre el soroll ambiental. Destaquen el carrer d’Aragó, amb intensitats mitjanes diàries properes als 100.000 - Avinguda de Roma, - Plaça de Francesc Macià, vehicles i l’Avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes, amb intensitats que superen els 65.000 vehicles diaris. - Avinguda de Sarrià, - Plaça de Joan Carles I, Altres grans eixos viaris, com els trams del carrer de París, carrer de Mallorca, carrer del Comte d’Urgell, ronda de Sant Pere, - Carrer de Balmes, - Plaça de Tetuan, ronda de la Universitat, i places com per exemple plaça de Catalunya i plaça d’Espanya superen els 30.000 vehicles/al dia. - Carrer de Berlín, - Ronda de Sant Pere, Els nivells de soroll ambiental que afecten els habitatges i les edificacions properes a aquestes infraestructures depenen en - Carrer del Comte d’Urgell, - Ronda de la Universitat, gran part de factors com la distància de la calçada a les façanes de les edificacions i el perfil longitudinal i transversal de - Gran Via de les Corts Catalanes, - Plaça de la Universitat, l’entorn de les vies i dels edificis propers. - Carrer de Mallorca, - Carrer de València, La major part de les grans infraestructures que hi ha al districte es caracteritzen pel fet de ser vies de gran amplària i - Carrer de Manso, - Via Laietana calçades de diversos carrils. La Gran Via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal, per exemple, tenen una amplària de calçada que supera els 40 metres. La resta de vies considerades grans infraestructures, com per exemple; l’avinguda - Carrer de la Marina, Meridiana, l’avinguda de Sarrià i l’avinguda del Paral·lel, són trams més estrets, amb calçades d’uns 20 m. les calçades més amples té un efecte positiu sobre l’afectació per soroll de la població, ja que encara que aquestes vies generin elevats nivells de soroll a causa del seu elevat trànsit, l’atenuació per la distància a les façanes exposades és important. La secció transversal de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un factor clau en la propagació del so. Com més s’obstaculitza la propagació del so, menys soroll reben els veïns i les veïnes. L’estructura urbana regular que presenten la gran majoria dels carrers del districte de l’Eixample, fa que la majoria de les vies presentin, o bé edificacions a banda i banda, o a un d’ells; estant la calçada a la mateixa altura que els edificis, és a dir; sense trinxeres o apantallaments físics que influeixin sobre la propagació del soroll. La morfologia de les edificacions de l’entorn de les grans infraestructures és un altre factor determinant en el soroll ambiental, ja que els edificis reflecteixen parcialment el so que reben. Això, unit a l’amplària de la via, són factors que predeterminen la qualitat acústica d’aquests entorns. Són molts els tipus de perfil transversal de les grans infraestructures viàries del districte. Algunes de les més representatius són els següents: 36 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Eix viari amb edificis en altura a banda i banda. Aquest perfil és característic en vies del districte com l’avinguda Diagonal, 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA l’avinguda Meridiana i trams de l’avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. En l’exemple de la imatge següent s’observa el soroll amb la distància i l’efecte de la difracció del so en les arestes dels edificis. Imatge 52. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. Eix viari amb edificacions a un únic costat de la calçada. Aquest perfil és característic de la ronda de la Universitat a l’altura de la plaça de Catalunya. En l’exemple de la imatge següent la via transcorre en trinxera i la línia d’edificació està molt allunyada de la via. L’efecte de la trinxera es fa evident en observar la zona d’ombra sobre els edificis propers. Imatge 54. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). A la imatge s’observa que el districte de l’Eixample presenta un elevat nombre i longitud de grans eixos viaris en relació amb la seva extensió. Els eixos viaris que generen els majors nivells de soroll ambiental són la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer d’Aragó i l’avinguda Diagonal, amb nivells d’Ld en la calçada entorn de 80 dB(A). En general, tots els eixos viaris cartografiats presenten nivells elevats de soroll, ja que les intensitats de trànsit que suporten són elevades. L’exposició al soroll en les façanes dels edificis d’aquests eixos viaris és molt diversa, fonamentalment per la variabilitat en les distàncies de les calçades a les línies d’edificació, i per la presència o no d’obstacles en el camí de propagació del so, com per exemple els propis de la morfologia del terreny o la presència de vies en trinxera. Imatge 53. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. Les façanes del carrer d’Aragó i l’avinguda Diagonal en alguns trams presenten nivells de soroll entre 75-79 dB(A), si bé els nivells de soroll en façana predominants a l’entorn de les grans infraestructures per a l’indicador Ld estan en el rang 70-74 A continuació es presenten, per al districte de l’Eixample, els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors dB(A). acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 4 metres: A la imatge següent es representen els nivells sonors per Ld en la Gran Via de les Corts Catalanes, on s’aprecia que els nivells en façana per Ld estan entre 70-74 dB(A). 37 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 57. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn del carrer de Mallorca. Imatge 55. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la Gran Via de les Corts Catalanes. En el carrer d’Aragó s’observa que en les façanes més exposades al soroll dels edificis, a 4 metres sobre el nivell del sòl, s’aconsegueixen nivells per Ld en el rang 70-74 dB(A) per a alguns trams, mentre que en uns altres els nivells sonors estan 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA entre 75 i 79 dB(A), com s’aprecia a la figura següent: NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 56. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn del carrer d’Aragó. En la imatge següent es representa un altre exemple corresponent al carrer de Mallorca. En aquest cas els nivells de soroll són inferiors als dels dos exemples anteriors, i les corbes isòfones per a l’indicador Ld, tant en la calçada com a nivell de façana, es troben en el rang 70-74 dB(A). Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). 38 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Durant el període tarda s’observa una lleugera disminució de soroll respecte al període dia, si bé els nivells sonors que s’han 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT obtingut continuen sent elevats. Els eixos viaris amb més afectació són els mateixos que en el cas anterior. 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 60. Nivells acústics trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 7.1.d). Els nivells sonors obtinguts per a l’indicador Lden (24 hores) confirmen el que s’ha exposat per a la resta d’indicadors. En general s’observa que, tant en aquesta imatge com en les anteriors, els nivells de soroll ambiental en l’entorn proper a les grans infraestructures de transport viari són elevats. Com a resultat, les façanes orientades a aquestes vies estan Imatge 59. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). exposades a nivells sonors alts, amb el consegüent impacte sobre la població exposada al soroll. Durant el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen significativament en comparació amb el dia i la tarda. Al districte de l’Eixample novament destaquen l’avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i carrer d’Aragó amb Les vies amb majors nivells sonors per a aquest indicador són novament l’avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts nivells en calçada per sobre de 80 dB(A) per a aquest indicador. La resta de les vies estan en nivells de 75-79 dB(A) en Catalanes i el carrer d’Aragó, amb nivells de soroll en calçada elevats (70-74 dB(A). En la resta de les grans infraestructures calçada. A nivell de façana els nivells de soroll es redueixen a valors entre 70 i 79 dB(A). de transport del districte predominen els nivells per Ln entre 64 i 69 dB(A) a nivell de calçada. El soroll que incideix sobre les façanes dels edificis d’aquestes vies és en general un rang inferior a l’estimat sobre les calçades. Els nivells de soroll predominants per Ln a l’entorn de les grans infraestructures estan entre 60 i 69 dB(A). 39 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES A continuació es presenten per al districte de l’Eixample els resultats dels mapes de nivells sonors dels grans eixos viaris per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 8 metres: H= 8 m Leq @ 8 m=70,0 dB(A) H= 4 m Leq @ 4 m=70,2 dB(A) Imatge 62. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. En aquesta mateixa secció transversal es manté la mateixa tendència per a la resta d’indicadors: Le a 4 m = 70,5 dB(A), Le a 8 m = 70,2 dB(A); Ln a 4 m = 65,3 dB(A), Ln a 8 m = 65,0 dB(A); Lden a 4 m= 73,8 dB(A), Lden a 8 m = 73,5 dB(A). Imatge 61. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, nit I 24 hores pondera.t (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d). 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES A més de l’anàlisi del soroll ambiental realitzada a 4 metres sobre el nivell del sòl, que és l’altura d’avaluació que estableix la A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat per una gran infraestructura. normativa d’aplicació, sobre les grans infraestructures de trànsit rodat s’ha elaborat un mapa addicional a una altura de 8 metres. S’ha considerat el cas d’un equip situat a l’avinguda Diagonal, 418. Si es comparen els mapes de nivells sonors per a les grans infraestructures a 4 metres sobre el nivell del sòl amb els corresponents per a cada indicador a 8 metres amb prou feines s’hi aprecien diferències, si bé els nivells a 8 metres són lleugerament inferiors. A la figura següent es mostra un exemple de com es propaga el so a l’entorn d’una gran infraestructura i quina influència té l’altura en els nivells sonors que es reben. En aquest cas concret els receptors en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per a la secció representada aconsegueixen un valor per a l’indicador Ld de 70,2 dB(A), mentre que a l’altura de 8 metres el valor és de 70,0 dB(A). Imatge 63.Vista general de l’avinguda Diagonal, 418. Street View. 40 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang, calculats a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, són els següents: Districte 2: L'Eixample Població total: 267184 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 78449 29,36 40 - 45 67361 25,21 <40 45 - 50 51960 19,45 40 - 45 45 - 50 50 - 55 11318 4,24 50 - 55 55 - 60 14009 5,24 55 - 60 60 - 65 11670 4,37 60 - 65 65 -70 9608 3,60 65 -70 70 - 75 20825 7,79 70 - 75 75 - 80 1984 0,74 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Imatge 64. Evolució del soroll durant 24 hores a l’avinguda Diagonal, 418 Le dBA Població exposada % Després d’analitzar aquest gràfic es pot concloure el següent: Distribució de la població exposada <40 99155 37,11 - En conjunt, les set evolucions temporals corresponents a cadascun dels dies de la setmana segueixen la mateixa 40 - 45 70233 26,29 <40 40 - 45 tendència al llarg de les 24 hores, però s’aprecia certa diferència entre els dies laborables i els caps de setmana 45 - 50 31673 11,85 45 - 50 sobretot en l’horari nocturn. 50 - 55 13092 4,90 50 - 55 55 - 60 13259 4,96 55 - 60 - Dies laborables: 60 - 65 10149 3,80 60 - 65 65 - 70 12937 4,84 65 -70 o En els dies laborables (de dilluns a divendres), els nivells sonors són molt similars independentment del dia 70 - 75 16671 6,24 70 - 75 de la setmana, hi ha nivells sonors elevats (entre 70 i 75 dB(A)) entre les 7.00 hores i les 22.00 hores. 75 - 80 75 - 80 15 0,01 >80 o Entre les 22.00 hores i les 4.00 hores els nivells sonors disminueixen progressivament fins a nivells sonors >80 0 0,00 pròxims a 57 dB(A), moment en què comencen un altre copo a augmentar progressivament fins a Ln aconseguir nivells sonors propers a 70 dB(A) a les 7.00 h. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada - Caps de setmana: <40 170678 63,88 40-45 30246 11,32 <40 o Els caps de setmana (dissabtes i diumenges), els nivells sonors a la franja horària entre les 7 hores i les 10 45 - 50 13600 5,09 40 - 45 hores són aproximadament uns 5 dB(A) inferiors que en els dies de diari. En el període entre les 10 hores i 50 - 55 13331 4,99 45 - 50 les 22 hores els nivells sonors també són inferiors als dels dies laborables en uns 2-4 dB(A). 50 - 55 55 - 60 9974 3,73 55 - 60 o Els divendres i dissabtes a la nit, entre les 22 hores i les 4 hores els nivells sonors són més elevats que els 60 - 65 13647 5,11 60 - 65 65 - 70 15699 5,88 dies laborables, hi ha diferències entre 6 i 10 dB(A) respecte a ells. 65 -70 70 - 75 9 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 204511 76,54 100,00 >45 141538 52,97 80,00 >50 79823 29,88 >55 62269 23,31 60,00 >60 48530 18,16 40,00 >65 35475 13,28 20,00 >70 26882 10,06 0,00 >75 7526 2,82 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. 41 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Cal destacar que les grans infraestructures estan localitzades en zones molt concretes del districte, per la qual cosa la L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o seva contribució als nivells sonors en zones allunyades és nul·la, ara bé, hi ha nivells apreciables que es poden observar superiors a 55 dB(A), (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: en el percentatge de població afectada per soroll de grans infraestructures. Analitzant els resultats del soroll de grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, el 12,13 % de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 8,53 % de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament respecte al període dia. Un 11,09 % de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 6,24 % a nivells superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 14,72 %. És destacable que l’5,88 % de la població del districte està exposada a nivells superiors a 65 dB(A) durant la nit. - Per a l’indicador Lden, és pot observar com el 76,54 % de la població presenta valors majors a 40 dB(A), és a dir; només un 23,46 % de la població del districte de l’Eixample registra valors inferiors a 40 dB(A) per aquest indicador.. Això és a causa de l’aportació de les grans infraestructures al soroll del districte, és a dir, es tracta d’un districte amb gran influència de les grans infraestructures vials sobre la població afectada. L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o superiors a 65 dB(A), (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Imatge 66. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nocturn el barri amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries és la Dreta de l’Eixample, i el que està menys afectat és Sant Antoni. Imatge 65. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). A la imatge s’observa que en període diürn els barris amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries són la Dreta de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Els barris amb menys afectació per soroll de grans infraestructures són: la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, en bona part perquè no hi ha grans infraestructures, o perquè les existents estan allunyades d’edificis o es troben en trinxera o apantallades. 42 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA En aquest apartat es presenten els resultats del MES del districte de l’Eixample per al soroll generat per la trama de la xarxa viària que forma el districte, on s’han exclòs les grans infraestructures viàries, que s’han analitzat anteriorment. L’elaboració de mapes estratègics de soroll mitjançant programari de predicció de nivells sonors permet, a partir de la generació d’un model digital del terreny, alimentar un mateix model acústic (en aquest cas, el model de càlcul de trànsit rodat). En el nostre cas s’ha generat un model considerant com a emissor acústic la xarxa viària bàsica del districte, a excepció de les grans infraestructures. En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix. Al districte de l’Eixample s’observa que predominen els eixos viaris amb intensitats mitjanes-altes (IMD entre 5.000 i 15.000 vehicles al dia), com per exemple trams del carrer de Padilla, el carrer de Mallorca i el carrer del Rosselló; i alguns eixos viaris amb alts nivells de trànsit (IMD>15.000 vehicles al dia), com trams del carrer de la Marina, carrer de Còrsega i carrer del Consell de Cent. Altres vies presenten intensitats de trànsit baixes (amb intensitats mitjanes diàries de menys de 5000 vehicles al dia), com és el cas de trams del carrer d’Enric Granados, el carrer de Rocafort, el carrer de Viladomat i el carrer de Llança. Imatge 68. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). El districte de l’Eixample presenta una significativa homogeneïtat de nivells acústics procedents de trànsit de carrers a causa de la seva pròpia organització estructural, si bé, a continuació s’estableix una relació dels eixos viaris que destaquen per presentar nivells més elevats de soroll per a aquest indicador, tant en la superfície de les vies, com en les façanes exposades cap a aquests eixos: - Carrer de la Diputació - Carrer d’Entença - Carrer de Sepúlveda - Carrer d’Aribau - Carrer del Consell de Cent - Carrer de Vilamarí - Avinguda de Roma - Carrer de Muntaner - Carrer de Mallorca - Carrer de Lepant Imatge 67. IMD de trànsit per a cada eix al districte de l’Eixample. - Carrer del Rosselló - Carrer de la Indústria Si s’analitzen els nivells de soroll obtinguts en els eixos viaris s’aprecia que, a diferència dels obtinguts en les grans A continuació es presenten per al districte de l’Eixample els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics infraestructures de transport, no hi ha valors superiors a 80 dB(A). En les calçades més exposades al soroll es registren valors Ld, Le, Ln i Lden. en el rang de 75-80 dB(A). A la xarxa viària de primer nivell el soroll ambiental predominant en la via està en el rang 70-75 Cada mapa representa els nivells de soroll ambiental per al període horari corresponent, la qual cosa permet avaluar quines dB(A), mentre que els eixos viaris secundàries no aconsegueixen en l’eix els 70 dB(A). són les vies que presenten nivells més elevats de soroll per a cada indicador i seleccionar aquelles sobre les quals es vulgui proposar plans d’acció zonals per reduir els nivells de soroll. A la imatge següent es presenta un exemple d’una illa del districte, limitada per el carrer de la Diputació, el carrer de Roger de Llúria, el carrer del Bruc i el carrer del Consell de Cent, on s’aprecia que per a l’indicador Ld hi ha prou homogeneïtat en els nivells de soroll. Predominen en la calçada nivells de soroll entre 70 i 79 dB(A) mentre que en les façanes els nivells sonors es troben entre 65 i 74 dB(A). També s’aprecia que al pati d’illa els nivells de soroll estan per sota de 50 dB(A). 43 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 69. Detall de nivells acústics per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. A la imatge següent es mostra un detall de l’avinguda de Roma. Els nivells de soroll en la calçada estan entre 70 i 74 dB(A), Imatge 71. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). excepte en algunes interseccions, on se superen aquests nivells. En les façanes els nivells disminueixen en aproximadament 5 dB(A), superant-se en tot cas els 65 dB(A). Els resultats que aporten els mapes de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de 21 hores a 23 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll. NIVELLS SONORS (dBA) <40 Els eixos viaris més afectats pel soroll per a aquest indicador són els mateixos que per a l’índex Ld. 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 A tall d’exemple, en l’illa delimitada pels carrers de Mallorca, de Provença, de Muntaner i d’Aribau els nivells de soroll en les 50-54 75-79 façanes per al període “dia”, corresponents a l’indicador Ld, estan 2-3 dB(A) per sobre dels valors corresponents a 55-59 > 80 l’indicador Le (període “tarda”). NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 Le, període tarda Ld, període dia Imatge 72. Detall Le i Ld; períodes tarda i dia. Imatge 70. Detall de nivells acústics en façana de l’avinguda de Roma per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. 44 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 73. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat plànol núm. 6.d). Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels A la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg indicadors Ld i Le, conseqüència lògica dels nivells més baixos de trànsit durant la nit. termini del període diari. S’observa que els eixos viaris amb majors nivells de soroll per a aquest indicador són els mateixos que per a la resta dels indicadors ja avaluats. S’aprecia, en general, que els nivells sonors per a Lden són lleugerament Per exemple, en l’illa delimitada pels carrers de Mallorca, de Provença, de Muntaner i d’Aribau els nivells de soroll són superiors que per a Ld i la resta d’indicadors. almenys 5 dB(A) menors en el període nocturn que en el període “dia”. Aquesta disminució dels nivells de soroll es produeix tant en les façanes exteriors de l’illa com en les del pati interior. Ln, període nit Ld, període dia Imatge 74. Detall Ln i Ld; períodes nit i dia. 45 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat en diferents tipus de carrers. CARRER AMB TRÀNSIT BAIX (exemple: passatge de Valeri Serra, 10) CARRER AMB TRÀNSIT INTENS (exemple: passeig de Gràcia, 13) Imatge 78. Evolució del soroll durant 24 hores al Passatge de Valeri Serra, 10. Imatge 76. Evolució del soroll durant 24 hores al passeig de Gràcia, 13. Després d’analitzar aquests gràfics es pot concloure el següent: Dies laborables: CARRER AMB TRÀNSIT MIG (exemple: carrer de Rocafort, 47) o En els tres casos s’observa que els dies laborables (de dilluns a divendres) les corbes de nivells sonors al llarg de les 24 hores són molt similars independentment del dia de la setmana. o En el cas de carrers amb trànsit intens o mitjà, els dies laborables els nivells sonors són pràcticament iguals entre les 7.00 hores i les 21.00 hores, (aproximadament 67 dB(A)-mitjà i 71 dB(A)-intens) moment en què comencen a disminuir fins a les 4.00 hores. A partir d’aquest moment els nivells sonors comencen a augmentar, fins a arribar a estabilitzar-se entorn de les 7.00 hores. o Als carrers amb trànsit baix, els nivells sonors al llarg del dia són pràcticament similars entre les 7.00 h. i les 21.00 h., (propers a 62 dB(A)) i comencen a disminuir progressivament a partir de les 20.00 h. fins les 4.00 h., moment en el què estan pròxims a 53 dB(A). Caps de setmana: o Els caps de setmana (dissabte i diumenge), als carrers amb trànsit mitjà-baix els nivells sonors al llarg del dia són inferiors als existents els dies de diari (disminució propera a 3-5 dB(A)), sobretot els diumenges, aquesta diferència es nota sobretot a les primeres hores del matí. Als carrers amb un trànsit més elevat aquestes diferències són principalment a primeres hores del matí diferència de 5 dB(A) i després la diferència és menor (pròxima a 2 dB(A)). o Les nits dels divendres i dissabtes, a partir de les 00 h. i fins a les 4 h., els nivells sonors són una mica més elevats que els dies laborables (2-3 dB(A)). 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT Imatge 77. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Rocafort, 47. Les estadístiques associades al Mapa estratègic de soroll i, en particular, al trànsit rodat dels eixos viaris, fan referència a la població exposada al soroll. En aquest apartat es presenten les estadístiques de població afectada per a cadascun dels indicadors acústics ordenades per rangs. A continuació se’n presenten les taules: 46 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Districte 2: L'Eixample Analitzant els resultats, per al soroll de trànsit excloent hi les grans infraestructures, es pot concloure el següent: Població total: 267184 - El període horari que presenta índexs més elevats de població afectada (considerant com a afectació Ld> 65 dB(A), Le>65 dB(A) i Ln> 55 dB(A)), és el període nocturn, Ln. Ld - En el període dia, Ld, el 34,41 % de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 9,34 % de població exposada a més de 70 dB(A) en període diürn. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 27,57 <40 630 0,24 % de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 2,37 % a nivells sonors superiors a 70 dB(A). 40 - 45 77768 29,11 <40 45 - 50 42279 15,82 40 - 45 - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 40,53 %, si ben només un 1,87 % de 50 - 55 11762 4,40 45 - 50 la població està exposada a més de 65 dB(A). 50 - 55 55 - 60 18044 6,75 - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el pes de la nit fa que sigui a partir dels 70 dB(A), sigui quan s’aprecia 55 - 60 60 - 65 24768 9,27 60 - 65 una disminució de percentatge de població a aquests nivells acústics. 65 -70 66969 25,07 65 -70 70 - 75 24581 9,20 70 - 75 75 - 80 383 0,14 75 - 80 L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o >80 0 0,00 >80 superiors a 65 dB(A), (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Le dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 <40 9449 3,54 40 - 45 40 - 45 100651 37,67 45 - 50 45 - 50 13395 5,01 50 - 55 50 - 55 15294 5,72 55 - 60 55 - 60 19306 7,23 60 - 65 60 - 65 35432 13,26 65 - 70 65 - 70 67337 25,20 70 - 75 70 - 75 6320 2,37 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 113552 42,50 40-45 10477 3,92 <40 45 - 50 15264 5,71 40-45 50 - 55 19604 7,34 45 - 50 50 - 55 55 - 60 37284 13,95 55 - 60 60 - 65 66010 24,71 60 - 65 65 - 70 4993 1,87 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 266792 99,85 100,00 Imatge 79. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). >45 228384 85,48 80,00 >50 148498 55,58 En la imatge s’observa que en període diürn els barris amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans >55 139431 52,19 60,00 infraestructures, són el Fort Pienc i Sant Antoni amb una població afectada a nivells superiors a 65 dB(A) una mica per >60 121964 45,65 40,00 damunt del 35 %, si bé en tots els barris es supera un percentatge del 30%. >65 100540 37,63 20,00 El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat són la Dreta de l’Eixample i la Sagrada Família amb una població >70 48095 18,00 0,00 afectada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) inferior al 33 %. >75 992 0,37 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. 47 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS a 55 dB(A), (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: INFRAESTRUCTURES El model predictiu acústic utilitzat per a l’elaboració del MES suma la contribució del trànsit segons la intensitat mitjana diària (IMD) de les grans infraestructures (GI) de transport viari a la de la resta de vies de trànsit existents al districte de l’Eixample. Els resultats d’aquests dos estudis s’han presentat en els apartats anteriors. La trama d’eixos viaris i grans infraestructures considerada en aquest estudi és la que es presenta a la imatge següent: Imatge 80. Trànsit rodat eixos viaris. Població exposada a nivell de barris, Ln ≥ 55 dB(A). En la imatge s’observa que en període nit els barris amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent les grans infraestructures, són el Fort Pienc, Sant Antoni i la Nova Esquerra de l’Eixample, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) superior al 40 %. El barri amb menor afectació per soroll de trànsit rodat és La Dreta de l’Eixample, amb una població afectada a nivells Imatge 81. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. superiors a 55 dB(A) propera al 39 %, sent molt propera a la dels barris amb més percentatge de població afectada. La representació gràfica dels nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per al soroll de trànsit total es detalla a continuació. 48 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 83. Detall de nivells acústics a la plaça de la Universitat per Ld, període dia, soroll de trànsit total. Cal destacar que la suma del soroll total provinent dels eixos viaris i grans infraestructures és superior a l’aportació de cadascun per separat. Imatge 82. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). A la figura següent es representa un exemple del que s’ha descrit anteriorment. Es correspon amb l’entorn de El districte de l’Eixample es caracteritza per la seva elevada densitat de població i pels alts volums de trànsit de la seva xarxa l’encreuament de l’avinguda Diagonal amb el carrer de Roger de Llúria. L’impacte acústic que genera únicament la gran viària en tots els períodes horaris, la qual cosa es tradueix que per a l’indicador Ld i per a la resta dels índexs acústics els infraestructura sobre la façana dels edificis del carrer de Roger de Llúria per Ld està en el rang 55-69 dB(A)). Quan es nivells de soroll a la xarxa viària siguin elevats. Tant les grans infraestructures viàries del districte com a gran part de la resta considera solament el soroll generat pels eixos viaris (segona imatge), els nivells de soroll en la mateixa façana per Ld també de la trama de carrers presenten a la calçada nivells superiors a 75 dB(A). En les façanes exteriors dels edificis els nivells de estan en el rang 65-69 dB(A). En la tercera imatge es representa el soroll total del trànsit (gran infraestructura més la resta soroll que s’aconsegueixen per a l’indicador Ld són en general alt, i excepte algunes vies com la rambla de Catalunya o el de vies) i els nivells sonors sobre la façana esmentada s’incrementen al rang 70-74 dB(A) per Ld. carrer del Comte Borrell, en general els nivells de soroll en façana superen els 65 dB(A). Als patis interiors de les illes els nivells de soroll es redueixen significativament, i a excepció d’algun pati obert, on el soroll del carrer està més present, els nivells per Ld són inferiors a 50 dB(A). Les conclusions que s’obtenen de la representació gràfica per al soroll total del trànsit rodat en comparació amb el soroll total (incloent tots els emissors acústics) són les següents: - El trànsit és el principal focus de soroll a la ciutat i al districte de l’Eixample. NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 <40 60-64 - Tan sols el soroll de trànsit, per la configuració de la seva trama viària, genera nivells notables en pràcticament en 40-44 65-69 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 45-49 70-74 tota la seva superfície oberta al trànsit. No obstant això, hi ha àmbits (fonamentalment els parcs) amb nivells de 50-54 75-79 50-54 75-79 50-54 75-79 soroll a causa del trànsit rodat per Ld i per a la resta d’indicadors inferiors a 60 dB(A), on amb prou feines hi ha 55-59 > 80 55-59 > 80 55-59 > 80 incidència del trànsit. Exemples d’aquestes zones tranquil·les en el districte són el parc de Joan Miró i el parc de l’Estació del Nord, i en menor mesura, algunes de les places del districte, com la plaça de Gaudí o la plaça de la Sagrada Família. Ld de la gran infraestructura Ld dels eixos viaris Ld del soroll total de trànsit Imatge 84. Efecte d’eixos viaris, grans infraestructures per separat i de manera conjunta. A la imatge següent s’observa els nivells sonors a la Plaça de la Universitat, on es pot apreciar els elevats nivells de soroll per a l’indicador Ld. En la calçada predominen els nivells de soroll superiors a 75 dB(A), mentre que en les façanes s’aconsegueixen nivells superiors a 70 dB(A). 49 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 85. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b). Imatge 86. Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). El soroll ambiental en el període tarda manté la mateixa tendència que en els casos anteriors, on es va estudiar, d’una Durant el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen, com ja s’ha analitzat en els estudis anteriors, banda, el soroll de les grans infraestructures i, de l’altra, la resta dels eixos viaris. S’aprecia una petita disminució dels nivells respecte al dia i a la tarda. Es mantenen els nivells de soroll elevats en les grans infraestructures viàries i en la resta dels sonors de l’índex Le pel que fa als corresponents a l’índex Ld de prop de 2 a 4 dB(A) segons el tipus de via i la seva IMD. eixos viaris, amb nivells de soroll a la calçada superiors a 65 dB(A) i en les línies de façanes més properes de 55-60 dB(A). Als patis d’illa nivells de soroll estan per sota de 45 dB(A). Per exemple, al carrer del Rosselló es van obtenir nivells mitjans de soroll en façana per Ld entorn de 72 dB(A), mentre que per a l’indicador Le els valors equivalents estimats són de 69 dB(A) (disminució de 3 dB(A)). En el cas del carrer d’Aragó la La tendència de població afectada pel soroll és igual a l’observada en els estudis anteriors, malgrat que els nivells de soroll disminució és de 2 dB(A) (Ld en façanes de 76 dB(A) enfront a Le de 74 dB(A)). en aquest període són inferiors. Percentualment i en nombre d’unitats, la població afectada pel soroll ambiental és més gran per a l’indicador Ln que per a Ld o Le, pel fet que els valors límit de soroll ambiental són més restrictius durant el període nocturn. El fet que els valors límit per al període nocturn siguin inferiors als de la resta dels períodes és a causa que les molèsties associades al soroll ambiental per part de la població i la mateixa percepció del soroll és més crítica durant la nit, perquè és un període que generalment els veïns dediquen al descans i, consegüentment, tant els nivells de soroll equivalents com els sorolls puntuals tenen un impacte més gran sobre la població. 50 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 87. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 8.d). Els resultats obtinguts per a l’indicador Lden corroboren el que ja s’ha comentat en estudis anteriors. Imatge 88. Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat (detall plànol núm. 8.d). La representació gràfica dels nivells sonors evidencia que les grans infraestructures viàries són les que presenten els nivells Si es compara l’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld (vegeu exemple de la figura següent, pertanyent a més elevats de soroll per a Lden, si ben la resta dels eixos viaris aconsegueixen nivells sonors rellevants. l’entorn de l’encreuament del carrer de Calàbria amb el carrer de París s’observa que els nivells per a tots dos indicadors són A la imatge següent es mostra, a tall d’exemple, un detall del mapa de nivells sonors per a l’indicador Lden al barri del Fort del mateix ordre, encara que lleugerament superiors per a l’indicador Lden (2-3 dB(A)), en funció del tipus de via i de les Pienc. Destaquen els nivells sonors de la Gran via de les Corts Catalanes, el carrer d’Aragó, el carrer de la Marina i l’avinguda característiques del trànsit). Això és hagut de fonamentalment al fet que l’índex Lden penalitza el soroll en el període Diagonal, amb nivells de soroll tant en calçada com sobre les façanes dels edificis adjacents molt elevats. La resta dels eixos nocturn enfront del diürn. viaris presenten en general nivells de soroll 5 dB(A) inferiors. Torna a ser revelador que els nivells de soroll per a aquest indicador als patis d’illa són baixos, estant excepte algunes excepcions en el rang 45-49 dB(A). També es pot observar que als espais oberts suficientment allunyats de les vies de transport, com la zona central del parc Estació del Nord, els nivells sonors per Lden es redueixen per sota dels 60 dB(A). NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 Lden, període 24 h Ld, període dia Imatge 89. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia (detall plànols núm. 8.d i 8.a). 51 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS Districte 2: L'Eixample INFRAESTRUCTURES Població total: 267184 Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang són els següents: Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 392 0,15 40 - 45 16605 6,21 <40 45 - 50 97999 36,68 40 - 45 45 - 50 50 - 55 5947 2,23 50 - 55 55 - 60 6113 2,29 55 - 60 60 - 65 18374 6,88 60 - 65 65 -70 70496 26,38 65 -70 70 - 75 48713 18,23 70 - 75 75 - 80 2545 0,95 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 392 0,15 40 - 45 53952 20,19 <40 45 - 50 64344 24,08 40 - 45 45 - 50 50 - 55 3871 1,45 50 - 55 55 - 60 9061 3,39 55 - 60 60 - 65 29185 10,92 60 - 65 65 - 70 81481 30,50 65 -70 70 - 75 24877 9,31 70 - 75 75 - 80 75 - 80 21 0,01 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 61472 23,01 40-45 57554 21,54 <40 45 - 50 3692 1,38 40 - 45 50 - 55 9385 3,51 45 - 50 50 - 55 55 - 60 31203 11,68 55 - 60 60 - 65 81406 30,47 60 - 65 65 - 70 22463 8,41 65 -70 70 - 75 9 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 266792 99,85 100,00 >45 265629 99,42 80,00 >50 167358 62,64 >55 147156 55,08 60,00 >60 142656 53,39 40,00 >65 128538 48,11 20,00 >70 80510 30,13 0,00 >75 9050 3,39 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. 52 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Analitzant els resultats del soroll de trànsit, incloent-hi grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, al 45,56 % de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 19,82 % de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia, i un 0,95 % a nivells sonors superiors a 75 dB(A). - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 39,82 % de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 9,32 % a nivells sonors majors de 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 50,56 %, si bé només un 8,41 % de la població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden s’observa com a partir dels 75 dB(A) disminueix significativament el percentatge de població. 53 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11 ESTUDIS DE DETALL 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA 11.1 FERROCARRIL/TRAMVIA Al districte de l’Eixample s’ha portat a terme un estudi específic del soroll procedent del ferrocarril i del tramvia en la seva circulació per superfície. Aquest estudi s’ha fet únicament sobre aquelles línies que circulen en superfície. En aquest districte no discorre cap línia, però com s’aprecia en les següents imatges arriben nivells sonors procedents de la línia T4 de tramvia i de les línies de rodalies R2, R13, R14, R15 i R16 que es troben en el districte de Sant Martí: Imatge 91. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia, Ld, període dia. Circulació en superfície (Plànol núm. 9.a). En aquest període horari, en els habitatges de l’avinguda Meridiana, que són els més propers a les línies de ferrocarril i tramvia que discorren pel districte de Sant Martí, els nivells d’exposició sonora en façanes es troben entre 40 i 50 dB(A). Nota: Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de ferrocarril i tramvia s’ha seleccionat una àrea de càlcul a l’entorn de les vies. A la representació gràfica es representen en blau clar (< 40 dB(A)) les zones dins d’aquesta àrea d’estudi on els nivells sonors són inferiors a 40 dB(A). Les aportacions inferiors a 40 dB(A) corresponen a un impacte acústic menyspreable. Imatge 90. Línies de ferrocarril/tramvia pròximes al districte. FERROCARRIL L’afectació en el districte de l’Eixample de les línies de Rodalies R2, R13, R14, R15 i R16 procedeix dels trams en superfície que discorren entre el carrer de Llull i el carrer dels Almogàvers, i entre el carrer de Tànger i el carrer d’Àlaba en el districte de Sant Martí. Tots aquests trams produeixen una lleugera afectació en la zona de l’avinguda Meridiana i la plaça de les Glòries pròxima a elles. TRAMVIA La línia T4 del tramvia discorre per l’avinguda Meridiana i finalitza en la plaça de les Glòries, propera al districte, si bé la seva influència en l’Eixample no és significativa. Com a resultat d’aquest estudi específic s’han obtingut els resultats que es detallen a continuació. 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 92. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). Imatge 93. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). Per a l’indicador Le els nivells són similars al període dia, i les conclusions similars a les indicades a l’apartat anterior per al En aquest període es troben nivells de 40-45 dB(A) en els habitatges més exposats de l’avinguda Meridiana. Aquesta període dia. afectació procedeix de les línies de ferrocarril i tramvia que passen pel districte de Sant Martí. 55 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 11.1.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL/TRAMVIA S’ha dut a terme una avaluació del valor absolut i percentatge de població afectada pel soroll generat directament per les línies de ferrocarril i tramvia: Imatge 94. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). En el període nit hi ha poc volum de trànsit ferroviari i els nivells sonors generats són molt inferiors als existents en període dia, i per tant la seva contribució en el càlcul del Lden és pràcticament irrellevant respecte a la contribució dels nivells sonors en període dia i tarda. 56 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Districte 2: L'Eixample Analitzant els resultats per al soroll de ferrocarril i tramvia, es pot concloure que: Població total: 267184 - L’afectació de la població pel soroll del ferrocarril i tramvia és baixa i puntual al districte de l’Eixample. - En el període dia no hi ha població del districte exposada a nivells sonors superiors a 65 dB(A). Ld - En el període nit tampoc no hi ha població del districte exposada a nivells sonors superiors a 55 dB(A). - Per a l’indicador Lden, no hi ha població exposada a soroll de ferrocarril, en nivells superiors a 65 dB(A). dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 267089 99,96 40 - 45 95 0,04 <40 11.2 SOROLL ALS PARCS 45 - 50 0 0,00 40 - 45 50 - 55 0 0,00 45 - 50 Els parcs de la ciutat de Barcelona són àrees urbanes susceptibles de ser protegides, ja que proporcionen beneficis urbans, 50 - 55 55 - 60 0 0,00 socials i ambientals a la ciutadania de Barcelona. 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 En aquest punt no s’han analitzat tots els parcs de la ciutat, sinó només els que són més rellevants seguint criteris de 65 -70 0 0,00 65 -70 superfície, rellevància i història. 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 En la major part dels casos el confort acústic existent a l’interior dels parcs es veu afectat pel soroll de trànsit del seu entorn, >80 per la qual cosa és recomanable adoptar polítiques urbanes i mediambientals encaminades a reduir a l’interior dels parcs els >80 0 0,00 nivells sonors procedents del soroll de trànsit, amb l’objecte d’obtenir àrees tranquil·les que garanteixin una adequada Le qualitat acústica a la ciutadania que en gaudeix. dBA % Després d’analitzar els resultats del Mapa estratègic de soroll, s’observa que els nivells sonors existents a l’interior dels parcs Distribució de la població exposada <40 267064 99,96 són deguts sobretot al soroll procedent del trànsit de carrers adjacents. Per aquest motiu, les zones limítrofes dels parcs 40 - 45 120 0,04 <40 properes a vies amb trànsit estan afectades per nivells sonors superiors als de les zones interiors. 45 - 50 0 0,00 40 - 45 En els parcs que tenen una gran extensió, o que estan allunyats de carrers amb trànsit elevat, els nivells sonors a l’interior 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 són baixos (inferiors a 55 dB(A)), i comença a ser més significatiu el nivell sonor que es genera en el seu interior per les 55 - 60 0 0,00 55 - 60 activitats que s’hi desenvolupen (gent passejant, zones recreatives, etc.), per bé que aquests nivells sonors condicionen poc 60 - 65 0 0,00 60 - 65 l’impacte acústic a la ciutat, ja que són inferiors a 55 dB(A) en els itineraris principals i inferiors a 50 dB(A) en la resta 65 - 70 0 0,00 65 - 70 d’àrees. 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 En aquest estudi s’han avaluat dos parcs significatius del districte de l’Eixample. Aquests han estat els següents: 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Districte Parcs Ln  Parc de l’Estació del Nord dBA Població exposada % Distribució de la població exposada 02. L’Eixample <40 267184 100,00  Parc de Joan Miró 40-45 0 0,00 <40 45 - 50 0 0,00 40-45 45 - 50 Taula 34. Llista de parcs seleccionats al districte. 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 - 70 0 0,00 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 180 0,07 100,00 >45 0 0,00 80,00 >50 0 0,00 >55 0 0,00 60,00 >60 0 0,00 40,00 >65 0 0,00 20,00 >70 0 0,00 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 33. Població exposada. Ferrocarril/tramvia. 57 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Imatge 96. Parc de l’Estació del Nord. Imatge 95. Parcs del districte. ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Tenint en compte que l’activitat dels parcs es desenvolupa sobretot en període dia, s’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors, per a Ld, existents al parc avaluat en aquest període i des dels dos punts de vista següents: a) Considerant el parc com a emissor sonor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del parc. b) Considerant el parc com a receptor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior procedent del trànsit dels voltants. També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior del parc en els períodes tarda i nit, si bé en aquests casos el parc s’ha considerat únicament com a receptor, ja que els nivells sonors en el seu interior són deguts gairebé íntegrament al soroll de trànsit. Es pot veure informació d’aquests dos períodes horaris en el mapa estratègic de soroll total (vegeu l’apartat 11.8). A continuació es presenten els resultats obtinguts als parcs estudiats 11.2.1 PARC DE L’ESTACIÓ DEL NORD El parc de l’Estació del Nord és un parc públic situat al barri del Fort Pienc en el districte de l’Eixample. Es tracta d’un espai dividit en tres subzones i es caracteritza per ser una peça notable de land art que s’organitza al voltant d’una gran escultura de ceràmica blava situada enmig d’un parterre de gespa gegant. L’entrada principal es realitza pel carrer dels Almogàvers. Uns petits camins fets amb travesses de fusta faciliten l’ascens. L’antiga fàbrica de l’estació del Nord va ser construïda en 1861 i era el punt d’arribada dels trens de la línia de Lleida. Finalitzades les seves funcions ferroviàries en 1872, actualment el recinte acull el parc, l’estació central d’autobusos de Barcelona i el poliesportiu municipal més gran de la ciutat. Imatge 97. Nivells acústics del parc de l’Estació del Nord com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). 58 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Imatge 99. Parc de Joan Miró. Imatge 98. Nivells acústics del parc de l’Estació del Nord, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior del parc no és elevat i no té influència en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants totalment. - A l’interior del parc, sobretot a les seves proximitats al carrer dels Almogàvers, carrer de Nàpols, carrer de la Marina, carrer de Sardenya, carrer de Lepant i l’avinguda Meridiana hi ha molta influència el soroll del trànsit, arribant a generar-se en moltes zones de l’interior del parc, properes a aquests carrers, nivells sonors propers als 70 dB(A). - En trobar-se situat el parc al costat de vies amb un trànsit molt elevat, el soroll de trànsit té una gran influència en el seu interior i fa que el Ld sigui en gairebé tota la seva extensió superior a 55 dB(A) a l’àrea situat al costat del Poliesportiu, i arribant a nivells superiors als 60 dB(A) a les dues àrees que formen aquest parc. 11.2.2 PARC DE JOAN MIRÓ El Parc de Joan Miró es troba al Barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. El 1979, Barcelona desmantellava les instal·lacions del seu antic escorxador municipal, a partir del qual es va crear aquest parc, també conegut com "Parc de l’Escorxador”, pensat amb voluntat renovadora que ja intuïa la importància de desenvolupar un urbanisme pensant en les noves necessitats socials i que plantejava la remodelació per a altres usos d’infraestructures obsoletes. S’estén com un conjunt d’elements diversos com a plataformes a diferents nivells, petits carrerons i zones arbrades amb pins i alzines, al voltant d’una plaça de ciment destinada a la celebració d’actes de tot tipus. Al costat del carrer Tarragona hi ha un canal artificial d’aigua i l’escultura de Joan Miró, "Dóna i Ocell", de 22 metres d’altura. En l’altre extrem del parc trobem la biblioteca pública que també porta el nom de Joan Miró. El principal focus sonor en el seu interior és a causa de l’activitat dels seus usuaris. Imatge 100. Nivells acústics del parc de Joan Miró com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.2.a.) 59 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.2.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS S’ha comprovat que el soroll generat pels parcs no té afectació sonora en els habitatges més propers. Districte 2: L'Eixample Població total: 267184 Ld dBA Població exposada % <40 266807 99,86 40 - 45 331 0,12 45 - 50 46 0,02 50 - 55 0 0,00 55 - 60 0 0,00 60 - 65 0 0,00 65 -70 0 0,00 70 - 75 0 0,00 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Le Taula 3d5B. PAoblació exposPaodab plaecr inóiv eelxl dpeo ssoarodlla generat. Parcs. % <40 267184 100,00 - De les estadístiques obtingudes es pot concloure, de manera poc destacable, el següent: Imatge 101. Nivells acústics del parc de Joan Miró, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). 40 - 45 0 0,00 45 - 50 o Només un 0,104 % de la població del dist0r,i0ct0e de l’Eixample té alguna afectació sonora pel soroll generat a Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: l’interior de parcs, a causa de la proximitat del parc a les façanes. 50 - 55 0 0,00 o L’afectació en la població deguda a aquest focus sonor és irrellevant ja que no existeix població afectada a - El soroll generat al parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del 55 - 60 0 0,00 nivells sonors superiors a 50 dB(A) en període dia. seu entorn, ja que aquests es troben allunyats d’ell i el soroll que pugui arribar a ells està emmascarat pel soroll del 60 - 65 0 0,00 Igualment, aquests nivells sonors sobre la població que es generen des del parc, es veuen emmascarats pel soroll del trànsit de l’entorn. La zona central del parc és la de major aglomeració de persones, podent-se aconseguir nivells de 65 - 70 0 0,00 trànsit. fins a 60 dB(A). 70 - 75 0 0,00 - A l’interior del parc, sobretot a les seves proximitats al carrer de Tarragona es poden aconseguir nivells superiors a 75 - 80 0 0,00 70 dB(A); i a les zones més properes al carrer de la Diputació, carrer d’Aragó i carrer de Vilamarí, es poden superar >80 0 0,00 els 65 dB(A). Ln - En trobar-se situat el parc al costat de vies amb un trànsit elevat, no tenir amb prou feines sòl absorbent (gespa), i tenir una reduïda extensió, el soroll de trànsit té una gran influència en tot el seu interior i fa que el Ld sigui en tota dBA Població exposada % l’extensió del parc superior a 60 dB(A), emmascarant el soroll que produeixen les activitats generades en el seu <40 267184 100,00 interior. 40-45 0 0,00 45 - 50 0 0,00 50 - 55 0 0,00 55 - 60 0 0,00 60 - 65 0 0,00 65 - 70 0 0,00 70 - 75 0 0,00 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Lden dBA Població exposada % >40 270 0,10 >45 0 0,00 >50 0 0,00 >55 0 0,00 >60 0 0,00 60 >65 0 0,00 >70 0 0,00 >75 0 0,00 >80 0 0,00 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.3 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA Aquest estudi de detall s’ha dut a terme en patis interiors d’illa amb algun tipus d’activitat (parc, pistes esportives, bars, etc). S’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors existents en tots els patis interiors d’illa amb activitat seleccionats per al període dia, Ld, (ja que l’activitat principal en el seu interior es realitza en aquest període), però des de dos punts de vista, S’ha efectuat l’anàlisi de nivells sonors en els períodes dia i tarda, Ld i Le respectivament. En període nit no s’ha fet una un com a emissor sonor, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del pati, i un anàlisi de l’Ln, ja que en aquest horari cessen les activitats que poden generar soroll. El fet de no calcular l’Ln fa que tampoc altre com a receptor, en el qual el soroll generat en el seu interior s’uneix el soroll procedent del trànsit dels seus voltants. A no es pugui calcular l’Lden per a aquest tipus d’estudi específic. continuació es presenten els resultats d’aquestes dues situacions: S’han analitzat per al districte de l’Eixample 86 dels 406 patis d’interior d’illa, és a dir, els patis a l’interior dels quals s’ha considerat que hi ha algun tipus d’activitat (jardí, pista esportiva, etc.). S’han classificat en diverses tipologies que es comenten més endavant (per consultar els resultats del soroll total dels patis interiors d’illa, vegeu l’apartat 11.8.6). Aquesta classificació s’ha fet per analitzar amb més detall els diferents tipus de patis d’illa i els seus usos, i com aquests presenten nivells sonors diferents. A continuació es poden veure les dues imatges d’anàlisi dels patis interiors d’illa: Imatge 103. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). Imatge 102. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. Els patis interiors d’illa s’han classificat en diverses tipus: 1. Patis d’illa amb jardí (Ld=54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld=57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le=59,7 dB(A)). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc) (Ld=58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le=62,4 dB(A)). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld=54,4 dB(A)). 61 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit. El soroll generen les activitats en els patis interiors d’illa, té influència només dins del mateix pati. - En els patis interiors d’illa oberts, la influència del soroll del trànsit rodat és molt més significativa, pot arribar a elevar els nivells acústics en un rang. A continuació es presenta un detall de dos tipus de patis: un de tancat per tots els laterals i un altre amb un dels laterals obert. S’hi veu el soroll que es genera al pati com a emissor, el soroll que es genera al pati com a receptor del soroll del trànsit i el soroll total en el seu interior (suma com a emissor i com a receptor). PATI TANCAT Imatge 104. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d´illa al districte de l’Eixample com emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 106. Nivells sonors dels patis interiors d´illa tancats al districte de l’Eixample com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 105. Nivells acústics Patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). 62 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample PATI OBERT EN DIVERSOS PUNTS Imatge 107. Nivells sonors dels patis interiors d´illa tancats al districte de l’Eixample com a receptors de trànsit. Ld, període dia. Imatge 109. Nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts al districte de l’Eixample com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm.13.a). Imatge 108. Nivells sonors dels patis interiors d´illa tancats al districte de l’Eixample, soroll total. Ld, període dia (Detall plànol núm. 20.a). Imatge 110. Nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts al districte de l’Eixample com a receptors de trànsit. Ld, període dia. 63 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior de patis amb col·legis o pistes esportives en període tarda. Només s’han considerat aquestes dues categories per al període tarda, ja que per a la resta, a partir de les 21.00 hores, s’ha considerat que cessa gairebé tota l’activitat que s’hi desenvolupa. Imatge 111. Nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts al districte de l’Eixample, soroll total Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i només té influència en les façanes dels edificis orientades cap a l’interior del pati. - En patis tancats la influència del soroll generat als carrers exteriors és molt baixa respecte al soroll que es genera a l’interior del pati. Imatge 112. Nivells acústics als patis interiors d’illa del districte de l’Eixample com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 13.b). - En les façanes dels edificis orientats a carrers amb trànsit és irrellevant la influència del soroll generat a l’interior Per a la resta de patis, així com per al període nit, també s’ha obtingut el nivell sonor existent en el seu interior, si bé en d’aquest tipus de patis. aquests casos els patis s’han considerat únicament com a receptors i els nivells sonors en el seu interior són deguts sobretot - En els patis interiors d’illa amb algun lateral obert, la influència del soroll del trànsit rodat a la zona interior propera al soroll de trànsit. Es pot veure aquesta informació en el mapa de soroll total (vegeu l’apartat 11.8). a aquest lateral és en molts casos superior a la del soroll que es genera pròpiament al pati, es poden incrementar- se els nivells acústics existents en aquestes zones en un o dos rangs. 64 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.3.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT. 11.4 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament a dins dels patis Per elaborar l’estudi de carrers de vianants s’han seleccionat 56 trams de carrer al districte de l’Eixample. interiors d’illa amb activitat. Tal com es pot veure, la població exposada tant per a Ld com per a Le no està per sobre dels 65 dB(A). Per a Ln no s’ha fet l’estudi de població exposada, ja que en aquest període s’ha suposat que l’activitat de persones en aquest tipus de patis cessa o és residual. Districte 2: L'Eixample Població total: 267184 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 242108 90,62 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 8560 3,20 50 - 55 55 - 60 55 - 60 11019 4,12 60 - 65 60 - 65 5497 2,06 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 253101 94,73 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 55 - 60 8586 3,21 60 - 65 60 - 65 5497 2,06 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 Imatge 113. Carrers de vianants del districte de l’Eixample. 70 - 75 0 0,00 75 - 80 La característica comuna d’aquests carrers és que són àrees per a vianants amb trànsit restringit. El soroll que s’hi genera es 75 - 80 0 0,00 >80 deu sobretot al pas de gent, tant en zones on hi ha activitat comercial com en zones on no n’hi ha. Normalment es tracta de >80 0 0,00 petits comerços situats en els baixos. S’han exclòs d’aquest estudi altres carrers i eixos comercials amb un volum elevat de Ln gent, però en els quals el soroll del trànsit emmascarava el soroll generat pels vianants i les activitats existents. El paràmetre de mesura ha estat l’L90, ja que es tracta d’un paràmetre que permet avaluar el soroll de fons generat en Taula 3d6B. PAoblació expoPsoadbala pceiró s oerxopll ogsenaedrat. Patis interiors d%’illa. Distribució de la població exposada aquests carrers excloent-hi sorolls puntuals (crits, clàxons, etc.) que poden fer que s’incrementi significativament el Leq i no <40 267184 100,00 <40 aportar un resultat representatiu del soroll al carrer. 40-45 0 0,00 40 - 45 En pe4r5í o-d 5e0 tarda, en haver-se0 fet l’estudi només per a0 d,0u0es tipus de patis interiors amb activitat, els resultats de4 5p -o 5b0lació Aquests carrers s’han classificat en diverses tipologies, les quals, al costat dels nivells sonors característics, s’indiquen a expo5sa0d -a 5 a5 més de 50 dB(A) p0el soroll generat als patis0 d,0is0minueix respecte al període dia, moment en el qual s’ha5n0 -a 5v5aluat continuació: un no5m5 b- r6e0 més alt de patis. 0 0,00 55 - 60 60 - 65 TIPUS NIVELL SONOR EXEMPLE En l’a6s0s i-g 6n5ació de nivells sono0rs a cadascun dels tipus0 d,0e0 patis amb activitat s’han considerat rangs de nivells s6o5n -o70rs per 65 - 70 0 0,00 Tipus 1 L90 inferior a 45 dB(A) Passatge de Vilaret sobre dels 50 dB(A), motiu pel qual no hi ha resultats estadístics en el rang 40-50 dB(A). La població que no està7 0a -f e75ctada pels n7i0v e- l7ls5 sonors generats als0 patis s’ha inclòs en el ran0g,0 d0e < 40 dB(A). Tipus 2 L90 entre 45 i 50 dB(A) Passatge de la Concepció 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 Tipus 3 L90 entre 50 i 55 dB(A) Carrer de Ribes >80 0 0,00 Tipus 4 L90 entre 55 i 60 dB(A) Avinguda de Gaudí Avaluant els resultats estadístics per a patis interiors d’illa es pot concloure el següent: Tipus 5 L90 superior a 60 dB(A) No s’aplica en aquest districte Lden - En els períodes dia i tarda no hi ha població exposada a més de 65 dB(A) pel soroll que es genera dins dels patis Taula 37. Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). dBiAnteriors d’ilPlao. blació exposada % Distribució de la població exposada - >4E0n els casos avalua2ts5, 0la7 6població exposada a n9iv,e3l9ls sonors entr1e0 05,00 i 65 dB(A) en període dia és d’un 9,38 %; i entre S’ha observat que els carrers de vianants es troben repartits per tot el districte, però entre ells destaquen algunes avingudes >455-65 dB(A) és d’un2 50,2776 % en el període tarda9, ,e3l9s quals són uns percentatges relativament baixos. principals, així com la zona de la Sagrada Família: 80,00 >50 25076 9,39 - Sagrada Família: Zona amb important aglomeració de turistes. El flux de persones es reparteix en els limítrofs de la >55 16516 6,18 60,00 basílica així com a l’àrea on els autocars estacionen per deixar als visitants. >60 5497 2,06 40,00 >65 0 0,00 20,00 65 >70 0 0,00 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample - Avinguda de Gaudí: via de connexió entre l’hospital de Sant Pau i la Sagrada Família. Zona de trànsit de persones. 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA - Avinguda de Mistral: passeig enjardinat de trànsit de persones - Carrer de Ribes: passeig que connecta la plaça de les Glòries Catalanes amb el passeig de Lluís Companys. - Plaça de Catalunya: Plaça molt turística i de connexió de grans vies amb elevat trànsit de persones. - Rambla de Catalunya: carrer molt comercial que connecta l’avinguda Diagonal amb la plaça de Catalunya. Per a l’estudi de carrers de vianants només s’han considerat els períodes dia i tarda. En el període nit, l’estudi només s’ha dut a terme als carrers afectats pel soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, els resultats del qual es presenten a l’apartat corresponent a soroll d’oci. Tampoc no s’ha analitzat el període global. 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 115. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de l’Eixample com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). El carrer amb més afectació en horari tarda segueix sent el carrer de Sardenya, a l’entorn de la Sagrada Família. No obstant, s’observa que a les tardes el soroll disminueix en tot el districte respecte al període dia. Imatge 114. Nivells acústics dels carrers de vianants en el districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). Els carrers amb més afectació són el carrer de Sardenya en la Sagrada Família i la plaça de Catalunya amb nivells entre 65-70 dB(A). En les altres quatre zones anteriorment comentades els nivells sonors varien entre diferents rangs. 66 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.4.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS 11.5 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població exposada al soroll generat en als carrers de vianants: Per elaborar l’estudi de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones s’han seleccionat 25 trams de carrer al districte de Districte 2: L'Eixample l’Eixample. Població total: 267184 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 252901 94,65 <40 40 - 45 4996 1,87 40 - 45 45 - 50 3702 1,39 45 - 50 50 - 55 2851 1,07 50 - 55 55 - 60 55 - 60 2427 0,91 60 - 65 60 - 65 307 0,11 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 254519 95,26 <40 40 - 45 4993 1,87 40 - 45 45 - 50 2922 1,09 45 - 50 50 - 55 2429 0,91 50 - 55 55 - 60 55 - 60 2284 0,86 60 - 65 60 - 65 37 0,01 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Imatge 116. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones al districte de l’Eixample. Ln L’oci nocturn i l’aglomeració de persones se situa principalment en una zona del districte de l’Eixample, que es troba compresa entre els carrers d’Aribau per l’oest, la rambla de Catalunya per l’est, el carrer de la Diputació pel sud i l’avinguda Taula 3d8B. PAoblació expoPsoadbala pceiló s oerxolpl ogesnaedraat. Carrers de viana%nts. Distribució de la població exposada Diagonal al nord. Avalua80 Tipus 2 L90 entre 45 i 50 dB(A) No s’aplica en aquest districte >80 0 0,00 Tipus 3 L90 entre 50 i 55 dB(A) No s’aplica en aquest districte Lden Tipus 4 L90 entre 55 i 60 dB(A) Carrer de Muntaner dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 12999 4,87 100,00 Tipus 5 L90 entre 60 i 65 dB(A) Carrer d’Aribau >45 8108 3,03 80,00 >50 4949 1,85 Tipus 6 L90 superior a 65 dB(A) No s’aplica en aquest districte >55 2303 0,86 60,00 >60 47 0,02 40,00 Taula 39. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 10 per a més informació sobre la classificació dels carrers). >65 0 0,00 20,00 >70 0 0,00 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 67 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.5.1 Ln, PERÍODE NIT 11.5.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES A continuació s’analitza la zona d’oci principal al districte de l’Eixample. S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. EIXAMPLE EN PERÍODE NIT (Ln) Districte 2: L'Eixample Població total: 267184 Lnd ddBA Poobbllaacciióó eexxppoossaaddaa %% DisDtirsibtruibcuióc idóe dlae plao bploabcliaóc eióx peoxspaodsaada <<4400 226570128042 10903,0,604 <40 <40 4400 -- 4455 36073 0,10,038 40 - 450 - 45 45 -- 50 24005 0,00,090 45 - 4505 - 50 50 -- 55 15045 0,00,058 50 - 550 - 55 3537 1,32 55 - 5605 - 60 55 - 60 0 0,00 60 - 650 - 65 60 - 65 57080 0,20,016 65 -7605 -70 65 -- 70 402 0,00,02 70 - 750 - 75 70 - 75 00 0,00,00 75 - 7805 - 80 75 - 80 00 0,00,00 >80 >80 >80 00 0,00,00 Le Taula 40. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. dBA % Distribució de la població exposada <40 267184 100,00 <40 40 - 45 0 40 - 45 Avaluant els resultats estadístics per a l’oci nocturn i0 l,’0ag0lomeració de persones es pot concloure el següent: 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 -- 55En termes general0s, el soroll produït per o0c,i 0n0octurn i aglomeració de persones representa un perce5n0 t-a 5t5ge baix - 55 - 60però no menysprea0ble- sobre el total de la p0o,0b0lació. 55 - 60 60 - 65 60 -- 65El percentatge de 0població afectada per l’0o,c0i0 nocturn i aglomeració de persones a nivells sonors superiors a 55 65 -70 65 - 70dB(A) és inferior al0 3,5% de la població del d0is,0tr0icte. 70 - 75 70 -- 75No obstant això, la0 sensibilitat sobre la perc0e,0p0ció del soroll en el període nit augmenta, i per tant ha d7e5 -t 8e0nir-se en 75 - 80alta consideració 0el tractament d’aquesta0 f,0o0nt, per a això l’Ajuntament desenvolupa altres accion>8s 0per al seu >80 control. 0 0,00 Imatge 117. Nivells sonors en període Ln, període nit, en l’Eixample (detall plànol núm. 14). LL’annàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors La zona d’oci de l’Eixample es distribueix per una xarxa de carrers entrecreuats entre sí amb la típica trama de l’Eixample, a 55 dB(A), (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la que es mostra en la imatge següent: entre els quals destaquen el carrer d’Enric Granados –en la seva part més propera a l’avinguda Diagonal- i el carrer d’Aribau. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada La primera respon a una lògica de locals amb terrasses, sent aquesta última part del carrer d’Enric Granados per als vianants <40 250202 93,64 <40 i arribant a aconseguir valors de 65-70 dB(A). Per la seva banda, el carrer d’Aribau es caracteritza per ser el carrer 40-45 3673 1,38 40 - 45 representatiu d’oci nocturn per al districte de l’Eixample. 45 - 50 2405 0,90 45 - 50 50 - 55 1545 0,58 50 - 55 55 - 60 3537 1,32 55 - 60 60 - 65 60 - 65 5780 2,16 65 -70 65 - 70 42 0,02 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 68 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.6 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS 11.6.1 LA SAGRADA FAMÍLIA DESCRIPCIÓ La zona especial de La Sagrada Família s’ubica al lateral dret del districte de l’Eixample dins el barri homònim de la Sagrada Família. L’espai està delimitat per sota amb el carrer de Mallorca, per sobre amb el carrer de Provença i pels costats amb els carrers de Sicília i de Lepant. Imatge 119. Sagrada Família 1. És una de les zones amb més concentració de persones de tot Barcelona al emplenar-se de gent (sobretot turistes) que volen veure l’exterior i l’interior del temple. L’any 2016 es va trencar de nou el rècord de persones que visiten el temple amb un total de 4,5 milions durant l’any que són sobre les 12500 persones al dia, fent que tots els voltants de la Sagrada Família estiguin plens de persones. Imatge 118. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). La zona especial de la Sagrada Família s’ha dividit en 3 entorns: A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, és - El Temple Expiatori de la Sagrada Família l’Antiga Esquerra de l’Eixample, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) propera al 17,10%. - La Plaça de la Sagrada Família A la resta dels barris, el soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones no és significatiu. - La Plaça de Gaudí - Temple Expiatori de la Sagrada Família El temple expiatori de la Sagrada Família és una basílica catòlica dissenyada per l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí. Ocupant una superfície d’uns 4500m2 i rebent unes 4,5 milions de visites durant el 2016 és dels llocs més concorreguts de Barcelona, tant que s’han hagut de “peatonalitzar” (convertir en zones per a vianants) els carrers de Sardenya, de la Marina i de Provença al voltant del temple per a la seguretat dels vianants. La majoria de gent sol estar congregada davant i als voltants de la porta d’entrada (al carrer de la Marina) ja sigui fent cua per entrar, asseguts per allà on sigui per descansar, fent-se fotos, comprant en les paradetes del voltant, etc. Tot i això també hi ha bastanta gent pels voltants, ja sigui per anar o tornar de l’entrada de metro que hi ha a l’encreuament entre Sardenya i Provença, o fent la volta per admirar el temple, etc. 69 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Imatge 120. Sagrada Família 2. Imatge 122. Plaça de Gaudí. - La Plaça de la Sagrada Família Els nivells sonors a la zona de la Sagrada Família, període de dia, Ld, són: Plaça situada al costat oest del temple que ocupa una superfície d’uns 11.500 m2. És una plaça sorrenca amb parterres pels voltants i el mig. Està equipada amb varis bancs, un parell de fonts d’aigua potable, una zona de jocs infantils, una àrea per a gossos, un bar amb terrassa i un punt d’informació turística. Tots aquests factors han fet que sigui un lloc perfecte per a turistes per descansar abans o després de la visita a la Sagrada Família. A més a més ofereix una vista bastant interessant de la façana de la Passió, cosa que fa que molta gent hi vagi per poder fer fotos. Sagrada Família Imatge 121. Plaça de la Sagrada Família. - La Plaça de Gaudí Plaça situada al costat est del temple que ocupa una superfície d’uns 8.000 m2. Similar a la plaça de la Sagrada Família amb la diferència que aquesta te un estanc circular d’uns 3.000 m2 al mig. Com l’anterior plaça hi van bastants turistes a descansar i a fer fotos de la façana del Naixement. Imatge 123. Zona de la Sagrada Família, soroll total, Ld, període dia. La plaça també s’utilitza bastant sovint per a la celebració de festes populars del barri com la festa major o esdeveniments que puguin ocórrer durant l’any, com per exemple la revetlla de Sant Joan. ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Des del punt de vista acústic s’ha observat el següent: - La zona especial de la Sagrada Família està envoltada completament d’àrees residencials. Al ser una zona molt turística tots els voltants d’aquesta es veuen completament afectats, ja sigui per la gent passejant pel carrer o pels autobusos i cotxes que els porten. - Per arribar a la Sagrada Família hi ha vàries opcions. Amb transport públic hi ha la parada de metro homònima per on hi circulen les línies 2 i 5 (lila i blava respectivament) i vàries línies de bus a una parada a la plaça de Gaudí i un parell de parades al carrer de Lepant. Amb transport privat hi ha la ruta verda del bus turístic de Barcelona i vàries parades 70 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample d’autobusos privats a l’Avinguda Diagonal que van de carrer d’Aragó fins a carrer de Padilla. Finalment hi ha zones blaves i verdes a tots els voltants de la zona i varis pàrquings soterrats als carrers de Provença, Mallorca, Rosselló i València. - L’atracció turística d’aquest monument fa que en període diürn els nivells sonors en l’entorn es vegin incrementats per l’afluència de turistes. - S’han dut a terme vàries mesures per la zona i s’ha comprovat que a l’estiu els voltants del temple de la Sagrada Família és on el nivell de pressió sonora és més alt, arribant quasi als 70 dB(A) mentre que les dues places dels costats tenen uns nivells que van dels 66 als 70 dB(A). A l’hivern, en canvi, els nivells de pressió sonora més alts són els de les places que oscil·len dels 60 als 65 dB(A), mentre que els voltants del temple hi ha 63 dB(A). A part també s’ha mesurat l’impacte acústic que infligeixen les parades d’autocars privats de turistes i les rues que aquests fan des de les parades fins a arribar al temple. Per tant s’han mesurat les parades que hi ha a l’avinguda Diagonal, el carrer de la Marina des del carrer d’Aragó fins a arribar al temple i el carrer de Sardenya també des d’Aragó fins a arribar al temple. El primer cas té un nivell de pressió sonora de 69 dB(A), el segon de 71dB(A) i el tercer de 66 dB(A). Imatge 124. Parades de metro. Avinguda Diagonal, carrer de la Marina i carrer d’Aragó. Parades d’autocars privats de turistes Imatge 125. Parades autocars. Avinguda Diagonal, carrer de la Marina i carrer d’Aragó. 71 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.7 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES 11.7.1 CENTRES EDUCATIUS Els centres educatius i els hospitals són recintes en els quals es mira d’evitar que el soroll ambiental existent a l’exterior Els centres educatius del districte de l’Eixample es mostren a la imatge següent: repercuteixi negativament en el confort d’alumnat que hi desenvolupa activitats lectives (en el cas dels centres educatius) o en el descans dels pacients (en el cas dels hospitals). Al districte de l’Eixample s’han identificat els receptors sensibles que es detallen a les taules següents: CENTRES EDUCATIUS Infantil de 0 a 3 anys Infantil de 3 a 6 anys Primària de 6 a 12 anys Secundària de 12 a 16 anys Batxillerat de 16 a 18 anys FP de grau mitjà de 16 a 18 anys FP de grau superior > 18 anys Universitats de més 18 anys Taula 41. Tipus de centres educatius identificats al districte de l’Eixample. CENTRES SANITARIS Hospital Universitari del Sagrat Cor Hospital Clínic i Provincial Hospital de Nens de Barcelona Hospital Dos de Maig Taula 42. Hospitals seleccionats al districte de l’Eixample. Imatge 126. Ubicació de centres educatius. 72 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius del districte de l’Eixample en horari diürn es poden observar en el mapa següent: Com es pot observar, la major part dels centres educatius del districte estan exposats a nivells sonors d’entre 65 i 75 dB(A) (un 68,2% dels centres). A més, s’ha dut a terme un estudi a l’exterior d’alguns centres amb l’objecte de determinar si s’incrementen els nivells sonors en els moments d’entrada o sortida de l’alumnat d’aquests centres. Els resultats obtinguts han estat els que es mostren a la taula següent: LAeq Diferència Barri Centre educatiu Adreça Nº Període mesura dB(A) dB(A) Antiga esquerra de l'Eixample Centre Educatiu Mare de Déu del Roser del Consell de Cent 214 Dia hora punta 74,2 2,4 Antiga esquerra de l'Eixample Centre Educatiu Mare de Déu del Roser del Consell de Cent 214 Dia hora vall 71,8 Antiga esquerra de l'Eixample Escola Mallorca Carrer de Londres 64 Dia hora punta 74,1 7,4 Antiga esquerra de l'Eixample Escola Mallorca Carrer de Londres 64 Dia hora vall 66,7 Dreta de l'Eixample Maristes la Immaculada Carrer de València 370 Dia hora punta 69,9 1,3 Dreta de l'Eixample Maristes la Immaculada Carrer de València 370 Dia hora vall 68,6 Dreta de l'Eixample Escola de la Concepció Carrer del Bruc 102 Dia hora punta 78,3 13,6 Dreta de l'Eixample Escola de la Concepció Carrer del Bruc 102 Dia hora vall 64,7 Dreta de l'Eixample Escola Carlit Carrer de Roger de Flor 162 Dia hora punta 74,4 9,9 Dreta de l'Eixample Escola Carlit Carrer de Roger de Flor 162 Dia hora vall 64,5 Fort Pienc Escola Fort Pienc Carrer d'Alí Bei 75 Dia hora punta 71,2 11,3 Fort Pienc Escola Fort Pienc Carrer d'Alí Bei 75 Dia hora vall 59,9 Nova Esquerra de l'Eixample Escola Diputació Carrer de la Diputació 112 Dia hora punta 74,6 8,1 Nova Esquerra de l'Eixample Escola Diputació Carrer de la Diputació 112 Dia hora vall 66,5 Sagrada Família Escola Tabor Carrer de Cartagena 231 Dia hora punta 66,6 0,8 Sagrada Família Escola Tabor Carrer de Cartagena 231 Dia hora vall 65,8 Sant Antoni Escola Sagrat Cor Carrer d'Aldana 1 Dia hora punta 69,4 4,1 Sant Antoni Escola Sagrat Cor Carrer d'Aldana 1 Dia hora vall 65,3 Taula 44. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. S’observa que en tots els casos el nivell sonor en el moment d’entrada o sortida del centre educatiu s’incrementa respecte al Imatge 127. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a i 3). moment en què els alumnes són a les aules, si bé aquest increment no és homogeni en tots els casos. Com es pot observar, els nivells sonors als quals estan exposats aquests centres educatius està vinculat directament amb la seva ubicació, ja que aquells que són a prop de grans infraestructures o de carrers amb un trànsit elevat (per exemple el Alguns dels factors que influeixen en el fet que l’increment del nivell sonor a la zona d’entrada o sortida dels centres Centre Educatiu Escolàpies Llúria-Barcelona al carrer d’Aragó, 302) estan exposats a nivells sonors molt més elevats que educatius sigui més gran o més petit són els següents: altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit o per a vianants (per exemple l’Escola Fort Pienc al carrer d’Alí Bei, 75). La diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A).  Existència d’un trànsit elevat a la zona d’accés al centre educatiu. En aquests casos, l’increment de nivell sonor en els moments d’entrada i sortida és menor i s’assembla a l’existent quan l’alumnat és a classe. L’exposició sonora dels centres educatius localitzats al districte de l’Eixample, percentualment, és la que es mostra a la taula  Zona d’accés en carrers de vianants o amb poc trànsit. En aquests casos l’increment de nivell sonor és més següent: gran.  Forma d’accés als centres. En els centres on els alumnes romanen a la zona d’entrada abans d’accedir a les Districte: L'Eixample Centres educatius total: 167 classes, el nivell sonor que es genera a l’exterior és més elevat que en els casos en què l’alumnat va entrant a habs. l’interior del centre a mesura que va arribant. Ld dBA Centres educatius % <40 Distribució de Centres Educatius (%) De totes maneres, aquests moments d’entrada i sortida són puntuals al llarg del dia i únicament ocorren en període lectiu, <40 0 0,0 40 - 45 40,0 per la qual cosa la seva influència en el MES és pràcticament irrellevant, ja que el MES s’elabora per a tot un període anual 40 - 45 4 2,4 35,0 45 - 50 (en el qual hi ha tant períodes lectius com períodes no lectius) i s’hi té en compte tot el període dia (de 7.00 a 21.00 hores). 45 - 50 10 6,0 30,0 50 - 55 Així doncs, els nivells sonors generats en moments molt puntuals (entrada/sortida), encara que en aquests moments puguin 50 - 55 4 2,4 25,0 55 - 60 ser elevats, en el còmput de tot el període dia no tenen gaire influència i queden emmascarats pels sorolls més continus 55 - 60 10 6,0 20,0 60 - 65 d’altres focus sonors, sobretot el soroll del trànsit. 60 - 65 21 12,6 15,0 65 - 70 65 - 70 57 34,1 10,0 70 - 75 70 - 75 57 34,1 5,0 75 - 80 4 2,4 0,0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0 0,0 >80 Taula 43. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. 73 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.7.2 CENTRES HOSPITALARIS HOSPITAL UNIVERSITARI DEL SAGRAT COR Al districte de l’Eixample s’han considerat els hospitals següents: L’Hospital Universitari Sagrat Cor - Grupo Quirónsalud és un centre hospitalari que pertany a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP). Ofereix totes les especialitats medicoquirúrgiques i desenvolupa activitats assistencials, docents i d’investigació. El Sagrat Cor Hospital Universitari el configuren un conjunt d’edificis situats a l’Eixample esquerre de Barcelona, entre els carrers París, Viladomat i Londres . Té una capacitat de 350 llits d’hospitalització L’entrada principal es realitza pel carrer de Viladomat, així com les urgències. Horari diürn Imatge 128. Ubicació dels hospitals. Imatge 129. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor. Ld (detall plànol núm. 20.a). 74 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Horari nocturn HOSPITAL CLÍNIC I PROVINCIAL L’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona és un hospital docent relacionat amb la Universitat de Barcelona i en concret amb la Facultat de Medicina. L’edifici té forma de "U" i en el seu interior es troba la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, amb la qual forma una unitat funcional. L’entrada principal i l’entrada d’urgències es porta a terme pel carrer de Villarroel. Horari diürn Imatge 130. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor. Ln (detall plànol núm. 20.c) Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5-10 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - La façana orientada al carrer de París és la més sorollosa i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 70-75 dB(A) en període dia i de 60-65 dB(A) en període nit. - La façana orientada al carrer del Comte Borrell és la menys sorollosa, i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 60-65 dB(A) en període dia i de 50-60 dB(A) en període nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Imatge 131. Soroll a l’entorn de l’Hospital Clínic i Provincial. Ld (detall plànol núm. 20.a). Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. 75 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Horari nocturn HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA La Fundació Hospital de Nens consta de quatre edificis, localitzats al carrer del Consell de Cent i al carrer de Roger de Flor. L’entrada principal i l’entrada d’urgències es porta a terme pel carrer del Consell de Cent. Horari diürn Imatge 132. Soroll a l’entorn de l’Hospital Clínic i Provincial. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5 - 10 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - Els nivells sonors a les façanes de l’Hospital es troben entre 65-70 dB(A) en període dia i de 60-65 dB(A) en període Imatge 133. Soroll a l’entorn de l’Hospital de Nens de Barcelona. Ld (detall plànol núm. 20.a). nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. 76 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Horari nocturn HOSPITAL DOS DE MAIG L’Hospital Dos de Maig va ser inaugurat l’any 1923 i té una dilatada tradició com a institució al servei de la sanitat catalana. És un hospital de dimensions mitjanes que pertany a la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública (XHUP) de Catalunya i és un centre proveïdor del Servei Català de la Salut. L’entrada principal i l’entrada d’urgències es porta a terme pel carrer del Dos de Maig. Horari diürn Imatge 134. Soroll a l’entorn de l’Hospital de Nens de Barcelona. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5 - 10 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - La façana orientada al carrer del Consell de Cent és la més sorollosa i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 70-75 dB(A) en període dia i d’entre 60-65 dB(A) en període nit, si bé la façana al carrer Roger de Flor també és sorollosa amb nivells sonors d’entre 65-70 dB(A) dBA en període dia i d’entre 60-65 dBA en període nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Imatge 135. Soroll a l’entorn de l’Hospital Dos de Maig. Ld (detall plànol núm. 20.a). Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit (està pròxim al carrer d’Aragó i al carrer del Consell de Cent) i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. 77 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Horari nocturn 11.8 SOROLL TOTAL Per a l’elaboració del mapa estratègic de soroll total s’han tingut en compte totes les fonts sonores estudiades en apartats anteriors. Al districte de l’Eixample s’ha comprovat que, en major o menor mesura, tenen influència en el MES els següents focus sonors: - Trànsit - Indústria* - Grans Infraestructures - Parcs - Ferrocarril i tramvia - Patis interiors d’illa - Oci nocturn i aglomeració de persones - Zones especials: - Carrers de vianants o La Sagrada Família *Es va comprovar que no hi hagués ni activitats ni polígons industrials al districte de l’Eixample que tinguessin repercussió en el soroll total. A continuació, es presenta una imatge del mapa estratègic de soroll resultant de la suma de tots els focus sonors avaluats per a cadascun dels períodes sonors d’avaluació: 11.8.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 136. Soroll a l’entorn de l’Hospital Dos de Maig. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5 - 10 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - Las façanes orientades al carrer de la Indústria i al carrer de Còrsega són les més sorolloses i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 70-75 dB(A) en període dia i d’entre 65-70 dB(A) en període nit. - A la façana orientada al carrer Dos de Maig, hi ha, a l’exterior nivells sonors d’entre 65-70 dB(A) en període dia i d’entre 55-60 dB(A) en període nit, tot i que els nivells sonors són elevats. - La façana orientada al Passatge de París és la menys sorollosa, hi ha, a l’exterior nivells sonors entre 65-70 dB(A) en període dia i de 55-60 dB(A) en període nit, tot i que els nivells sonors són elevats. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit (està pròxim als carrers de Còrsega i de la Indústria) i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. Imatge 137. Nivells acústics de soroll total al districte de l’Eixample. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període dia, en conjunt amb els estudis realitzats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que es detallen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període dia és el soroll del trànsit. 78 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de l’Eixample, amb 11.8.2 Le, PERÍODE TARDA l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - El nivell del soroll del trànsit és constant al llarg del període dia i no registra variacions significatives. - En les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple el carrer de la Diputació, el carrer de Sepúlveda, el carrer del Consell del Cent, l’avinguda de Roma o el carrer de Mallorca), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors d’entre 70 i 75 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen correspondre a un rang més baix (65-70 dB(A)). - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A). Grans infraestructures: - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple l’avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer d’Aragó, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), i fins i tot a 80 dB(A) en les mateixes vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 80 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és inferior, encara que segueix sent elevada (nivells sonors per sota de 65-70 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. Ferrocarril i tramvia - El soroll del ferrocarril i tramvia no té influència en el districte al no existir línies en superfície en ell, i no afectar les línies que circulen per altres districtes. Parcs - El soroll generat als parcs (exemple: Parc de l’Estació del Nord) no té influència en els edificis del seu entorn. S’ha comprovat que a l’interior dels parcs, sobretot els que són a prop de vies amb trànsit elevat i sense grans dimensions, els nivells sonors es deuen principalment al soroll del trànsit.. Patis interiors d’illa Imatge 138. Nivells acústics de soroll total al districte de l’Eixample. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). - El soroll generat als patis interiors d’illa no és elevat, i normalment registren nivells sonors inferiors a 60 dB(A). Els resultats i les conclusions que aporta el Mapa estratègic de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de - Són patis amb bona qualitat acústica com a receptors (aquest punt és un avançament del que s’exposa a 11.8.6). 21.00 a 23.00 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels Carrers de vianants nivells de soroll, que es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll. En aquests carrers té més influència el soroll dels vianants perquè no hi ha soroll de trànsit o és residual. Els nivells que s’assoleixen poden arribar als 65 dB(A), com és el cas de l’entorn de Sagrada Família i la Plaça Catalunya, si bé els valors més representatius se situen en el rang de 55-60 dB(A). 79 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 11.8.3 Ln, PERÍODE NIT similars. A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. Ferrocarril i tramvia - El soroll del ferrocarril i tramvia no té influència en el districte al no existir línies en superfície en ell, i no afecten les línies que circulen per altres districtes. Oci i aglomeració de persones - En aquest període cobra importància el soroll que es produeix a les zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot els caps de setmana, els nivells sonors es poden incrementar en algunes zones, com per exemple el carrer d’Aribau en les nits dels divendres i dissabtes, més de 5 dB(A), i fins i tot més de 10 dB(A), respecte als dies feiners, de manera que assoleixen nivells superiors a 65 dB(A) 11.8.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 139. Nivells acústics de soroll total al districte de l’Eixample. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període nit, en conjunt amb els estudis elaborats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que s’exposen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període nit és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de l’Eixample, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels indicadors Ld i Le, com a conseqüència lògica de la reducció del soroll de trànsit durant la nit. - A les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat en horari nocturn (per exemple, el carrer de la Diputació, el carrer de Sepúlveda, el carrer del Consell del Cent, l’avinguda de Roma o el carrer de Mallorca), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, però pot Imatge 140. Nivells acústics de soroll total al districte. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). haver-hi nivells sonors en els rangs de 60-65 o 65-70 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen ser un rang més baix. En la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg termini del període 24 hores. Aquests resultats estan correlacionats amb els obtinguts per als tres períodes d’avaluació: Ld, - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors són inferiors a 65 dB(A). Le i Ln. - Bona part de la contribució del soroll de trànsit al nivell Ln es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i en l’última hora del període nit (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall en aquest període es En el càlcul de l’Lden els nivells d’Ld, Le i Ln tenen diferent ponderació, i l’Ln és ponderat amb un increment de 10 dB(A) i l’Le troben entre les 3.00 i les 5.00 hores. amb un increment de 5 dB(A). Aquest fet fa que, encara que en els períodes tarda i nit els nivells sonors són inferiors que en el període dia, en els casos en què la diferència no és superior a 5 dB(A) en període tarda, o 10 dB(A) en període nit, l’Lden sempre serà més gran o igual que l’obtingut per al període dia, Ld. Aquest fet és habitual en el cas de carrers amb trànsit i Grans infraestructures viàries grans infraestructures, i en el mapa es pot observar que els nivells de soroll representats en carrers i grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per són iguals o superiors als obtinguts en el Mapa estratègic de soroll per al període dia. exemple l’avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer d’Aragó, amb nivells sonors superiors a En les zones on hi hagi focus sonors que únicament funcionin en el període dia, o que els nivells sonors existents en els 65 dB(A), i fins i tot amb 70 dB(A) en les mateixes vies. períodes tarda o nit siguin molt inferiors als existents en el període dia (per exemple en l’entorn de col·legis en què no hi - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de hagi influència del soroll del trànsit), pot haver-hi una lleugera disminució dels nivells de soroll per a l’índex Lden respecte a molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles l’índex Ld. acústiques, etc.), i en el cas del districte de l’Eixample, la pròpia distribució del districte fa que els nivells siguin molt 80 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Igualment, l’índex Lden en la immensa majoria dels casos serà superior a l’índex Le i a l’índex Ln, ja que en el seu càlcul el 11.8.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL període dia té molt de pes, perquè té assignades 14 hores enfront de les 2 hores del període tarda i les 8 hores del període nit; a més, és habitual que en el període dia els nivells sonors siguin més elevats que en els períodes tarda i nit. Districte 2: L'Eixample És palpable la penalització de 10 dB(A) que s’aprecia en la influència de l’oci nocturn per a Lden, en què es pot observar un Població total: 267184 increment dels nivells de soroll en les zones on hi ha presència d’oci nocturn, com per exemple la plaça Reial. Quan el valor d’Ln és elevat, la repercussió per penalització d’aquest període resulta en una incidència més gran en l’Lden. Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 331 0,12 40 - 45 12119 4,54 <40 45 - 50 80121 29,99 40 - 45 45 - 50 50 - 55 6345 2,37 50 - 55 55 - 60 20417 7,64 55 - 60 60 - 65 25771 9,65 60 - 65 65 -70 70659 26,45 65 -70 70 - 75 48872 18,29 70 - 75 75 - 80 2549 0,95 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 369 0,14 40 - 45 46965 17,58 <40 45 - 50 57830 21,64 40 - 45 45 - 50 50 - 55 3487 1,30 50 - 55 55 - 60 16324 6,11 55 - 60 60 - 65 35579 13,32 60 - 65 65 - 70 81639 30,55 65 -70 70 - 75 24970 9,35 70 - 75 75 - 80 75 - 80 21 0,01 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 59298 22,19 40-45 59624 22,32 <40 45 - 50 3624 1,36 40 - 45 50 - 55 8894 3,33 45 - 50 50 - 55 55 - 60 30802 11,53 55 - 60 60 - 65 79032 29,58 60 - 65 65 - 70 25899 9,69 65 -70 70 - 75 11 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 266853 99,88 100,00 >45 265991 99,55 80,00 >50 187912 70,33 >55 163945 61,36 60,00 >60 148813 55,70 40,00 >65 129162 48,34 20,00 >70 80768 30,23 0,00 >75 9471 3,54 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 45. Població exposada a soroll total. 81 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, al 45,69 % de la població del districte l’afecten nivells superiors a L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població a nivells iguals o superiors a 55 65 dB(A), mentre que un 18,29 % d’habitants està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A), i 2.549 persones, que dB(A), (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: suposa un 0,95 % del total del districte, a nivells superiors a 75 dB(A). - Durant el període tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 39,91 % de la població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 9,36 % a nivells superiors a 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55dB(A) és del 50,8 %. - Per a l’indicador Lden, es pot observar com la majoria de la població presenta nivells superiors a 40 dB(A) per a soroll total, i que aquest percentatge disminueix significativament a partir de 75 dB(A). Els resultats de població exposada per barris per al període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població de cada barri a nivells iguals o superiors a 65 dB(A), (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), són els següents: Imatge 142. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nit tots els barris presenten una afectació pel soroll total en el districte superior a 55 dB(A), d’entre 49% i 53%. La Sagrada Família és el barri amb menys afectació, amb un 49,26%; i l’Antiga Esquerra de l’Eixample el de més afectació, amb un 52,47 %. 11.8.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL La morfologia de les plantes de les edificacions residencials influeix significativament en el grau d’afectació del soroll ambiental al qual estan sotmesos els veïns i les veïnes que les habiten. No és el mateix una edificació on totes les façanes Imatge 141. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). siguin exteriors i estiguin exposades directament al soroll ambiental dels carrers confrontants, que una altra edificació amb pati, on a més de les façanes exteriors hi haurà façanes orientades cap a l’interior, en general més protegides i menys A la imatge s’observa que, en període diürn, tots els barris presenten una afectació pel soroll total en el districte superior a exposades al soroll. 65 dB(A), amb una població afectada d’entre 40% i 50%. El districte de l’Eixample es caracteritza per una morfologia urbanística de grans illes i amplis patis interiors. Això suposa que La Nova Esquerra de l’Eixample és el barri amb menys afectació, amb un 42,57% de població afectada per soroll total estadísticament un percentatge important d’estades i dormitoris estiguin orientats a les façanes tranquil·les dels edificis. A superior a 65 dB(A); i l’Antiga Esquerra de l’Eixample el de més afectació, amb un 49,61% de població afectada per nivells efectes estadístics, aquesta circumstància influeix en gran manera en els percentatges de població exposada al soroll superiors a 65 dB(A). ambiental. En aquest apartat s’ha tingut en compte el soroll existent en tots els patis interiors d’illa del districte (406), independentment que tinguin activitat (jardí, pista esportiva,...) o no. Per als patis amb algun tipus d’activitat (86 ) s’ha elaborat un estudi en detall a l’apartat 11.3. La cartografia del districte de l’Eixample inclou 406 patis interiors, que han estat previstos per a l’elaboració del MES (en aquest MES s’ha incrementat considerablement el nombre de patis avaluats respecte al MES del 2012, en què només es van tenir en compte 289 patis interiors d’illa). Això suposa que estadísticament un percentatge important d’estances i dormitoris estiguin orientats a les façanes tranquil·les dels edificis. A efectes estadístics, aquesta circumstància influeix en gran mesura en els percentatges de població exposada al soroll ambiental. 82 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample En la imatge següent es representen els patis interiors que s’han tingut en compte en l’estudi per a aquest districte: Districte 2: L'Eixample Població total: 267184 Ld dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 305 0,11 40 - 45 40 - 45 11911 4,46 45 - 50 45 - 50 77823 29,13 50 - 55 50 - 55 5411 2,03 55 - 60 55 - 60 15975 5,98 60 - 65 60 - 65 7563 2,83 65 -70 65 -70 155 0,06 70 - 75 70 - 75 27 0,01 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext 148014 55,40 Ext Le dBA % <40 Població exposada en pati interior <40 340 0,13 40 - 45 40 - 45 45785 17,14 45 - 50 45 - 50 56175 21,02 50 - 55 50 - 55 1792 0,67 55 - 60 55 - 60 8708 3,26 60 - 65 60 - 65 6274 2,35 65 - 70 65 - 70 85 0,03 70 - 75 70 - 75 11 0,00 75 - 80 0 0,00 75 - 80 Imatge 143. Patis interiors del districte de l’Eixample. >80 0 0,00 >80 Pob. Ext 148014 55,40 Pob. Ext Per al càlcul de les estadístiques de població afectada al districte de l’Eixample s’ha estimat que el 44,60% de la població Ln està assignada a façanes interiors, mentre que el 55,40% restant ho està a les façanes exteriors dels edificis. dBA Població exposada % <40 En les estadístiques que es presenten a la pàgina següent es mostren els percentatges de població exposada al soroll als Població exposada en pati interior <40 57979 21,70 40-45 patis interiors del districte per a cada indicador acústic, estructurada per rangs. 40-45 58047 21,73 45 - 50 Els percentatges calculats són relatives al total de població del districte, de manera que la suma dels percentatges de tots els 45 - 50 1876 0,70 50 - 55 rangs per a cada indicador (Ld, Le i Ln) té com a resultat el 44,60% del total de la població del districte. 50 - 55 900 0,34 55 - 60 55 - 60 290 0,11 60 - 65 Per als períodes dia i de tarda, a partir de l’anàlisi estadística es conclou que els percentatges de població exposada a nivells 60 - 65 71 0,03 65 - 70 sonors per sota de 40 dB(A) són molt baixos durant el període dia (0,11% de la població total del districte) i per al període de 65 - 70 7 0,00 70 - 75 tarda (0,13%). La major part de la població assignada als patis interiors està exposada a nivells entre 40 i 50 dB(A) per a tots 70 - 75 0 0,00 75 - 80 dos períodes, mentre que per sobre de 65 dB(A) la població exposada en patis és insignificant (0,07% del total durant el dia i 75 - 80 0 0,00 >80 0,03% durant la tarda). >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext 148014 55,40 En període nit, quan els nivells de soroll ambiental decreixen, les estadístiques del repartiment percentual de la població Ext exposada varien. Per a l’indicador Ln, el 21,70% de la població total del districte assignada a patis interiors està exposada a Lden nivells per sota de 40 dB(A), (això indica que gaudeixen de bona qualitat acústica), mentre que per sobre de 55 dB(A) és del 0,14%. dBA Població exposada % Població exposada en pati interior >40 118866 44,49 100,00 Per a l’indicador Lden les estadístiques evidencien que pràcticament tota la població assignada a patis interiors està >45 118005 44,17 exposada a nivells superiors a 40 dB(A), mentre que només el 2,54% supera els 60 dB(A). Aquest percentatge es redueix al 80,00 >50 41883 15,68 0,11% per a valors per sobre de 65 dB(A) per a aquest indicador acústic. >55 19049 7,13 60,00 >60 6734 2,52 40,00 >65 287 0,11 20,00 >70 53 0,02 0,00 >75 1 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 46. Població exposada soroll total a patis interiors. 83 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES Districte: L'Eixample Longitud de trams total: 121,95 km Encara que la principal estadística que s’obté amb la informació del MES és el percentatge de població exposada a diferents habs. rangs de nivells sonors, a continuació s’exposen altres estadístiques: - Longitud de via per rang de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors assignats a l’eix central de cada tram de via Ld (entre cruïlla i cruïlla). dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) - Superfície d’igual rang de nivell sonor: s’obté a partir de les corbes isòfones. <40 0,02 0,02 40 - 45 60 - Longitud de façana exposada als diferents rangs de nivells de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors associats als 40 - 45 0,03 0,03 45 - 50 50 receptors repartits per les façanes de tots els edificis. 45 - 50 0,20 0,16 50 - 55 50 - 55 0,32 0,26 40 55 - 60 A continuació es presenten els resultats estadístics obtinguts al districte de l’Eixample per als indicadors següents: 55 - 60 2,28 1,87 30 60 - 65 - Longitud de vies per rang de soroll en quilòmetres (km). 60 - 65 14,70 12,06 20 65 - 70 - Superfície per rang de soroll en quilòmetres quadrats (km2). 65 - 70 58,59 48,04 10 70 - 75 - Longitud exposada de façanes en metres (m). 70 - 75 43,73 35,86 75 - 80 75 - 80 2,07 1,7 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL Le dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la longitud de via per rang de soroll, calculada a partir dels nivells sonors <40 0,02 0,02 60 40 - 45 assignats a cada tram. El tram es defineix com l’eix central de carrer entre cruïlla i cruïlla. El nivell sonor d’un tram s’obté 40 - 45 0,19 0,16 45 - 50 50 mitjançant la mitjana energètica dels nivells sonors associats als receptors ubicats en façana dels edificis més propers al 45 - 50 0,17 0,14 50 - 55 tram. 50 - 55 0,37 0,31 40 55 - 60 55 - 60 4,38 3,59 30 Cal destacar que l’estadística s’ha elaborat amb els nivells de soroll total, procedent del conjunt de focus exposats en la 60 - 65 60 - 65 25,86 21,21 memòria. 20 65 - 70 65 - 70 67,00 54,94 10 70 - 75 70 - 75 23,96 19,65 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 0,25 0,21 60 40 - 45 40 - 45 0,13 0,11 45 - 50 50 45 - 50 0,37 0,31 50 - 55 50 - 55 5,16 4,23 40 55 - 60 55 - 60 24,78 20,32 30 60 - 65 60 - 65 66,60 54,61 20 65 - 70 65 - 70 24,66 20,22 10 70 - 75 70 - 75 0,00 0 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 0,02 0,02 60 40 - 45 40 - 45 0,00 0 45 - 50 50 45 - 50 0,23 0,19 50 - 55 50 - 55 0,13 0,11 40 55 - 60 55 - 60 0,52 0,42 30 60 - 65 60 - 65 9,19 7,54 20 65 - 70 65 - 70 41,32 33,89 10 70 - 75 70 - 75 63,10 51,74 75 - 80 7,44 6,1 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 47. Longitud de vies per rang de soroll (km). 84 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Districte: L'Eixample Una vegada analitzats els resultats s’observa el següent: Superfície total: 4,42 Km2 habs. - Indicador Ld (període dia): destaca el percentatge de longitud de via exposats als rangs de 65-70 i 70-75 dB(A) respecte a la resta de rangs. El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A), és Ld inferior a l’1%, i el percentatge de longitud de via exposada a nivells per sobre de 65 dB(A), és dB(A) Superfície exposada (Km2) % <40 d’aproximadament el 85%. Distribució de la superfície exposada <40 0,01 0,23 40 - 45 - Indicador Le (període tarda): en aquest període també destaca el percentatge de longitud de via exposada al 35 40 - 45 0,11 2,46 45 - 50 rang 65-70 dB(A) respecte a la resta de rangs, si bé també hi ha un elevat percentatge en els rangs de 60-65 i 70- 30 45 - 50 0,78 17,54 50 - 55 75 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és inferior a l’1%, i el 25 50 - 55 0,16 3,56 55 - 60 percentatge de longitud de via exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és d’aproximadament el 75%, 20 55 - 60 0,23 5,22 disminuint respecte al percentatge en període dia. 15 60 - 65 60 - 65 0,40 9,06 65 - 70 - Indicador Ln (període nit): la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) és de (20,22%), i 10 65 - 70 0,82 18,52 disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit. D’altra 70 - 75 70 - 75 1,38 31,24 5 banda, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és inferior a l’1%. El 75 - 80 0,52 11,69 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 percentatge de longitud de via exposada a més de 55 dB(A) és d’un 95%. >80 0,02 0,49 >80 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, i es dona més pes al període de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de Le 2 65 dB(A) s’incrementa respecte al període dia, (92% enfront de 85%). dB(A) Superfície exposada (Km ) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 0,01 0,12 35 40 - 45 40 - 45 0,46 10,39 30 45 - 50 S’observa que els nivells sonors en la longitud més gran de vies es concentren en el rang 65-75 dB(A) per als períodes 45 - 50 0,56 12,65 50 - 55 dia i tarda, i en el rang 60-65 dB(A) per al període nit, una situació característica de zones amb molt carrers amb 25 50 - 55 0,07 1,58 trànsit en tots els períodes horaris. 20 55 - 60 55 - 60 0,26 5,88 15 60 - 65 60 - 65 0,50 11,3 65 - 70 65 - 70 1,13 25,53 10 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL 5 70 - 75 70 - 75 1,21 27,34 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la superfície exposada als diferents rangs de nivells de soroll al districte 75 - 80 0,23 5,2 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 de l’Eixample, excloent-hi els edificis. >80 0,00 0 Aquest càlcul s’ha efectuat a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant tot el conjunt de focus sonors tractats Ln per a l’elaboració del MES. dB(A) Superfície exposada (Km2) % <40 Distribució de la superfície exposada <40 0,60 13,55 35 40 - 45 40 - 45 0,59 13,34 30 45 - 50 45 - 50 0,07 1,53 25 50 - 55 50 - 55 0,18 3,98 20 55 - 60 55 - 60 0,45 10,15 15 60 - 65 60 - 65 1,13 25,6 65 - 70 65 - 70 1,20 27,1 10 70 - 75 70 - 75 0,21 4,72 5 75 - 80 0,00 0,02 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 0,00 0 35 40 - 45 40 - 45 0,01 0,22 30 45 - 50 45 - 50 0,75 17,02 25 50 - 55 50 - 55 0,26 5,92 20 55 - 60 55 - 60 0,19 4,39 15 60 - 65 60 - 65 0,33 7,5 65 - 70 65 - 70 0,59 13,41 10 70 - 75 1,32 29,79 5 70 - 75 75 - 80 0,89 20,01 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,08 1,74 >80 Taula 48. Superfície per rang de soroll per al districte. 85 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Una vegada analitzats els resultats s’observa el següent: 12.3 LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL - Indicador Ld (període dia): la major part de la superfície exterior del districte (un 61,74%) està exposada a nivells Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’han pres els nivells que arriben a cadascuna de les parts de les línies de façana dels sonors d’entre 65 i 80 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del edificis del districte, de tal manera que es tingui una relació entre la longitud de les façanes i els nivells acústics als quals 2,7%, i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és d’aproximadament el 62%. estan exposades. - Indicador Le (període tarda): la major part de la superfície del districte (aproximadament un 53%) està exposada a nivells sonors d’entre 65 i 75 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és Aquest càlcul s’ha fet a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant el conjunt de focus sonors indicats en del 10,4% (de manera que augmenta considerablement respecte al període dia), i el percentatge de superfície aquesta memòria. exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és del 58%, de manera que disminueix respecte al període dia. - Indicador Ln (període nit): el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) (31,8%) i disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit en el districte. D’altra banda, el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 26,9%. El percentatge de superfície exposada a més de 55 dB(A) és del 67,6%. - Indicador Lden: Per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, es dona més pes al període de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la superfície exposat a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) s’incrementa lleugerament respecte al període dia, (65% enfront de 62%). En aquest estudi s’ha tingut en compte tota la superfície del districte no ocupada per edificis, per la qual cosa es dona la circumstància que hi ha superfícies (zones coincidents amb grans infraestructures) en les quals els nivells sonors es troben per sobre de 75 dB(A) i fins i tot per sobre de 80 dB(A) per a alguns períodes horaris. 86 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Districte: L'Eixample Longitud total: 320115,6m - Indicador Ld (període dia): destaca el percentatge de longitud de façanes exposades als rangs d’entre 45-50 dB(A) i habs. 65-75 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 3,6%, i el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells per sobre de 65 dB(A) és del 43% ’aproximadament. Ld - Indicador Le (període tarda): destaca el percentatge de longitud de façanes exposades als rangs d’entre 40-50 dB(A) dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 i 65-70 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 15% <40 417,29 0,13 40 - 45 30 (augmenta considerablement respecte al període dia), i el percentatge de longitud de façanes exposada a nivells 40 - 45 11215,51 3,5 45 - 50 25 per sobre de 65 dB(A) és del 37,64%, de manera que disminueix respecte al període dia. 45 - 50 93557,60 29,23 50 - 55 - Indicador Ln (període nit): el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) 50 - 55 12031,43 3,76 20 55 - 60 (10,4%) disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit en 55 - 60 28267,94 8,83 15 60 - 65 el districte de l’Eixample. D’altra banda, el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota 60 - 65 36783,85 11,49 10 65 - 70 de 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, és d’un 44%. El percentatge de 65 - 70 75599,36 23,62 5 70 - 75 longitud de façanes exposades a més de 55 dB(A) és del 49%. 70 - 75 58825,03 18,38 0 75 - 80 - Indicador Lden: Per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells de tarda i nit, motiu pel qual 75 - 80 3417,56 1,07 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 el percentatge de longitud de façanes exposades a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa lleugerament >80 0,00 0 respecte al període dia (46% enfront de 43%). Le dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 En aquest estudi s’han tingut en compte totes les façanes dels edificis, incloent-hi les façanes en zones exteriors, com les <40 455,60 0,14 30 40 - 45 façanes en patis interiors. Aquest fet fa que la distribució de l’estadística variï respecte a la de la longitud de trams de carrer, 40 - 45 47579,84 14,86 45 - 50 ja que ara s’ha tingut en compte el cas de patis interiors, en els quals els nivells sonors són més baixos que als carrers amb 25 45 - 50 73900,13 23,09 50 - 55 trànsit. 50 - 55 8265,22 2,58 20 55 - 60 En aquest estudi, en haver-se tingut en compte les façanes a patis interiors, hi ha un percentatge bastant elevat en el rang 55 - 60 22856,68 7,14 15 60 - 65 de 45-50 dB(A) en horaris dia i tarda, i en el rang per sota de 45 dB(A) en horari nit, ja que el soroll del trànsit amb prou 60 - 65 46576,65 14,55 10 65 - 70 feines té incidència en les façanes que donen als patis interiors dels edificis. 65 - 70 89010,54 27,81 5 70 - 75 70 - 75 31407,85 9,81 La informació dels nivells sonors existents a les façanes dels edificis serà força útil per als projectistes en el cas d’edificis de 75 - 80 63,05 0,02 75 - 80 0 nova construcció, ja que facilitarà la determinació de l’aïllament acústic que han de tenir les façanes. <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (m) % <40 Distribució de la longitud exposada <40 61140,10 19,1 30 40 - 45 40 - 45 79713,71 24,9 45 - 50 25 45 - 50 8490,55 2,65 50 - 55 50 - 55 14430,61 4,51 20 55 - 60 55 - 60 36953,30 11,54 15 60 - 65 60 - 65 86135,52 26,91 10 65 - 70 65 - 70 33231,91 10,38 5 70 - 75 70 - 75 19,87 0,01 75 - 80 0,00 0 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (m) % <40 Distribució de la longitud exposada <40 417,21 0,13 30 40 - 45 40 - 45 734,70 0,23 45 - 50 25 45 - 50 83758,57 26,17 50 - 55 50 - 55 35864,19 11,2 20 55 - 60 55 - 60 21660,87 6,77 15 60 - 65 60 - 65 30099,23 9,4 10 65 - 70 65 - 70 54457,09 17,01 70 - 75 81120,15 25,34 5 70 - 75 75 - 80 12003,48 3,75 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,08 0 >80 Taula 49. Longitud de façanes exposades a soroll per rang de soroll al districte. 87 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS 60,0 2. L’Eixample. Ld 54,5 Per estudiar l’evolució dels nivells sonors del Mapa estratègic de soroll 2017 respecte a MES anteriors s’han fet una sèrie de 53,7 % longitud de trams exposats comparatives entre l’actual MES i els mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). 50,0 47,9 Les comparatives dutes a terme en el districte de l’Eixample per veure’n l’evolució han estat les següents: - Evolució de la longitud de vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució de trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells 40,0 sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. 35,8 33,23 3,3 Nota: En aquesta memòria no s’aporta una comparativa de la població exposada a diferents nivells sonors respecte a MES anteriors perquè les metodologies de càlcul de població exposada utilitzades en l’actual MES difereixen de manera 30,0 substancial de les usades en anteriors MES i, per tant, no hi ha resultats i informació comparables. 20,0 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL En els mapes de soroll anteriors (2009 i 2012) es va calcular, per a cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona, la 12,2 longitud de trams exposats a cada rang de nivells sonors considerat. 10,0 7,1 7,1 En aquest apartat es presenta, per al districte de l’Eixample, una comparativa entre el percentatge de trams exposats a 2,7 diferents rangs de nivells sonors en l’actual MES respecte als MES anteriors amb la informació obtinguda. 2,0 2,0 1,7 2,0 0,9 1,7 0,7 0,1 0,1 0,1 0,3 0,2 0,2 0,3 0,0 0,0 0,0 A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte que per fer la comparativa s’han considerat els trams de l’actual MES 0,0 coincidents amb els trams analitzats el 2009 i el 2012 (les dades del tramer total del 2017 es poden observar a l’apartat 12), i < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 també que s’inclouen com a trams els patis interiors. dBA Per tant, hi ha dades comparables amb les quals s’han estudiat els canvis que s’han produït en el mapa actual. 2009 2012 2017 Les taules i gràfics següents mostren l’evolució de la longitud de trams exposats a cada interval de nivell de soroll en tots els períodes d’estudi. Imatge 144. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. Període tarda, Le Període dia, Ld Le Longitud de trams exposats Variació Ld Longitud de trams exposats Variació dBA 2009 2012 2017 2012-2017 dBA 2009 2012 2017 2012-2017 % % % % % % % % < 45 0,9 0,7 0,4 -0,3 < 45 0,9 0,7 0,1 -0,6 45 - 50 0,1 0,1 0,1 0,0 45 - 50 0,1 0,1 0,3 0,2 50 - 55 0,7 0,7 0,3 -0,4 50 - 55 0,2 0,2 0,3 0,1 55 - 60 2,8 3,2 3,6 0,4 55 - 60 2,0 2,0 1,7 -0,2 60 - 65 16,8 15,8 21,0 5,2 60 - 65 7,1 7,1 12,2 5,0 65 -70 55,6 56,4 54,9 -1,5 65 -70 33,2 33,3 47,9 14,6 70 - 75 22,9 23,0 19,6 -3,3 70 - 75 53,7 54,5 35,8 -18,8 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 75 - 80 2,7 2,0 1,7 -0,4 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula 51. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. Taula 50. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. En el període tarda s’observa un increment de la longitud de trams exposats entre 60-65 dB(A), corresponent aquest En l’últim MES s’aprecia, per al període dia, un augment generalitzat de les longituds de trams exposats a nivells d’entre 60 i percentatge a la disminució de la longitud de trams exposats a nivells sonors d’entre 65 i 70 dB(A). 70 dB(A), corresponent aquest percentatge a la disminució de la longitud de trams exposats a nivells sonors d’entre 70 i 75 dB(A). En aquesta comparativa no s’han tingut en compte la longitud de trams de patis interiors que no existien en anteriors MES Aquesta reducció es pot deure en part a l’increment de zones per als vianants i també a la disminució dels nivells vinculats al trànsit. 88 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 60,0 60,0 2. L’Eixample. Le 55,65 6,4 54,9 2. L’Eixample. Ln 54,4 % longitud de trams exposats 51,45 1,0 % longitud de trams exposats 50,0 50,0 40,0 40,0 30,0 30,0 22,92 3,0 21,62 1,4 2 21,0 21,3 1,9 20,3 20,3 19,6 20,0 20,0 16,8 15,8 10,0 10,0 4,2 3,2 2,8 3,2 3,6 3,0 1,1 0,9 1,2 1,2 0,9 0,7 0,4 0,1 0,1 0,1 0,7 0,7 0,6 0,3 0,4 0,4 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dBA dBA 2009 2012 2017 2009 2012 2017 Imatge 145. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. Imatge 146. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Període nit, Ln Període 24 HORES ponderat, Lden Ln Longitud de trams exposats Variació Lden Longitud de trams exposats Variació dBA 2009 2012 2017 2012-2017 dBA 2009 2012 2017 2012-2017 % % % % % % % % < 45 1,1 0,9 0,6 -0,3 < 45 0,9 0,7 0,1 -0,6 45 - 50 1,2 1,2 0,3 -0,9 45 - 50 0,0 0,0 0,4 0,4 50 - 55 3,0 3,2 4,2 1,0 50 - 55 0,2 0,2 0,1 -0,1 55 - 60 21,6 21,4 20,3 -1,2 55 - 60 1,3 1,3 0,4 -0,9 60 - 65 51,4 51,0 54,4 3,3 60 - 65 4,4 4,7 7,5 2,8 65 -70 21,3 21,9 20,3 -1,7 65 -70 26,4 26,3 33,7 7,3 70 - 75 0,4 0,4 0,0 -0,4 70 - 75 57,5 58,6 51,7 -6,9 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 75 - 80 9,3 8,2 6,1 -2,1 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula 52. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Taula 53. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. En el període nocturn es pot afirmar que els tres anys presenten unes dades gairebé idèntiques, perquè no s’aprecien En l’analitzar la taula s’observa que entre 2017 i 2012 hi ha un increment de longitud de trams exposats al rang 60-70 dB(A), variacions significatives en la distribució percentual de longitud de trams afectats als diferents rangs de soroll. corresponent-se principalment a la disminució del percentatge de longitud de trams exposats al rang 70-80 dB(A), alguna cosa similar al que ha passat per al període Ld. 89 % % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 70,0 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 2. L’Eixample. Lden % longitud de trams exposats 60,0 58,6 57,5 51,7 50,0 40,0 33,7 30,0 26,42 6,3 20,0 9,3 10,0 7,5 8,2 6,1 4,4 4,7 0,9 0,7 0,4 1,3 1,3 0,1 0,0 0,0 0,2 0,2 0,1 0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dBA 2009 2012 2017 Imatge 147. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. Aquestes dades ens mostren que en el MES del 2017 hi ha una disminució, respecte al MES anterior, de la longitud de trams Imatge 148. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia. (plànol núm. 52.a). exposats a nivells sonors per sobre de 70 dB(A) en període dia, i de 65 dB(A) en període nit. Aquesta disminució està entre un i dos rangs. Aquest fet pot deure’s a una combinació d’un canvi en la metodologia de treball respecte al 2012 juntament amb un canvi en la distribució del trànsit rodat al districte de l’Eixample des que es va elaborar l’anterior MES. També s’observa una distribució en forma de campana. 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS En aquest apartat es presenta de manera gràfica una comparativa entre els nivells assignats als diferents trams en el MES 2017 respecte als que es van assignar en el MES del 2012. Aquesta comparativa s’ha fet per a cadascun dels períodes horaris. Per interpretar el gràfic cal tenir en compte el següent: - Per al càlcul s’assignen nivells sonors als trams del MES actual i els assignats en el MES anterior per comparar-los, si bé cal tenir en compte que en tots dos MES s’han utilitzat diferents metodologies d’assignació de nivells sonors als trams tal com s’ha explicat anteriorment. - Els colors freds (blaus) indiquen que els nivells sonors actuals són més baixos. - Els colors càlids (vermells) indiquen que els nivells sonors actuals són més elevats. Imatge 149. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda. (plànol núm. 50.b). 90 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample VARIACIÓ DE NIVELLS QUANTITAT DE TRAMS 2012/2017 dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 22 20 15 21 -8 / -5 63 29 33 33 -5 / -3 264 154 152 193 -3 / 3 869 1003 1000 965 3 / 5 45 67 96 58 5 / 8 29 17 26 35 > 8 37 39 7 24 Taula 54. Comparativa de trams 2012-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). En les imatges i taula anteriors, s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2012 i 2017; per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En el període dia, s’ha d’esmentar que per uns 350 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2012, n’hi ha menys de 120 trams. Per al període tarda han disminuït els nivells en uns 200 trams, i ha augmentat en uns 123 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en uns 200 trams, i han augmentat en aproximadament en 130 trams. Finalment per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams, han baixat una mica més de 240 trams, i han pujat en uns 100 trams. El 2017 s’han considerat 132 trams nous en el tramer del districte de l’Eixample, i un nombre més elevat de patis d’illa amb activitat, per la qual cosa no es pot fer una comparativa exacta respecte a l’any 2012. A causa de la diferent metodologia de càlcul dels nivells sonors associats al tramer, el nombre més elevat de trams estudiats, i la incorporació d’un nombre més alt de patis d’illa amb activitat, trobem en alguns casos increments de fins a 8 dB(A) en la comparativa, com pot ser el cas d’alguns patis interiors, els quals és probable que en el mapa anterior no es tinguessin en compte o no s’avaluessin com a Imatge 150. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). patis d’illa amb activitat. De la mateixa manera, els casos en els quals els nivells sonors han disminuït més de 5 dB(A) es poden deure a un increment dels carrers convertits en zona de vianants o amb preferència de vianants i, per tant, a una reducció del soroll generat pel trànsit, així com al canvi de metodologia utilitzada en els dos MES a l’hora d’assignar nivells sonors al tramer. Imatge 151. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d). 91 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 Imatge 152. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). Imatge 154. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període tarda (plànol núm. 51.c). Imatge 153. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). Imatge 155. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). 92 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample VARIACIÓ DE NIVELLS QUANTITAT DE TRAMS 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUENCIAT EN AQUESTA EVOLUCIÓ 2009/2017 dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) Cal tenir en compte que la utilització de diferents metodologies de càlcul en el MES 2017 respecte a MES anteriors, com en < -8 22 20 15 22 l’obtenció dels nivells sonors per als diferents períodes horaris (realitzada mitjançant modelitzacions acústiques amb un -8 / -5 63 33 37 34 període d’anàlisi anual en tota la superfície del districte i per a tots els focus sonors considerats), fa que no pugui dur-se a -5 / -3 259 147 146 184 terme una comparativa exacta entre els resultats d’aquests MES, encara que, en línies generals, es pot observar que la -3 / 3 859 993 989 955 situació acústica al districte de l’Eixample ha millorat respecte a l’existent al 2012. 3 / 5 45 65 92 60 Tot i així cal comentar que aquestes comparacions entre el MES actual i els anteriors presenta algunes limitacions, per 5 / 8 28 15 27 34 exemple degut al fet que moltes grans infraestructures no tenien tram en els mapes anteriors. > 8 37 40 7 24 Algunes de les causes que poden haver influït en aquesta millora acústica són les següents: Taula 55. Comparativa de trams 2009-2017. - Actuacions de millora de diversos carrers del districte: En les imatges i taula anteriors, s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2009 i 2017, per a tots els indicadors, o Pavimentació parcial de la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb els carrers de Roger de Llúria i del Rosselló, la la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos cruïlla dels carrers d’Aragó i de Roger de Flor i la cruïlla dels carrers d’Aragó i de Muntaner. anys comparats. o Pavimentació parcial de cruïlles de la Gran Via de les Corts Catalanes. o Pavimentació i reparació de junts de dilatació a la plaça de Catalunya. En període dia, s’ha d’esmentar que, per a uns 350 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. o Pavimentació dels dos bulevards del passeig de Sant Joan, entre el carrer del Rosselló i l’avinguda Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2009, n’hi ha prop de 100 trams. Pel període tarda han Diagonal. disminuït els nivells en gairebé 200 trams, i ha augmentat uns 120 trams. En el cas de l’indicador Ln, han disminuït en uns o Pavimentació dels carrers del Comte d’Urgell i de Tamarit. 200 trams, i han augmentat en aproximadament en 130 trams. Finalment per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els o Pavimentació del tronc central de la Gran Via de les Corts Catalanes entre els carrers de Roger de Flor i de trams, han baixat en 240 trams, i han pujat en uns 120 trams. la Marina. Respecte al tramer del 2009 hi ha 148 trams nous, per la qual cosa apareixen com a no comparables. Tal com s’ha comentat o Pavimentació del tram del carrer de Vilamarí entre el carrer de Sepúlveda i l’avinguda del Paral·lel. en l’apartat anterior la major part de les diferències superiors a 5 dB(A) poden ser produïdes per les diferències en la o Pavimentació del tram del carrer de Girona entre l’avinguda Diagonal i el carrer del Rosselló. metodologia utilitzada en el càlcul dels nivells sonors associats al tramer. Les diferències en la metodologia utilitzada en els o Pavimentació del tram del carrer d’Equador entre el carrer de Berlín i l’avinguda de Josep Tarradellas. diferents mapes de soroll fan complicat discriminar les raons exactes dels canvis en l’evolució, si bé aquestes variacions, en o Pavimentació del tram del carrer de la Diputació entre els carrers de Padilla i de la Marina. part són degudes a l’increment de patis interiors d’illa considerats actualment, i a l’increment de carrers per als vianants o o Pavimentació del tram del carrer de Còrsega entre el carrer de Calàbria i l’avinguda de Josep Tarradellas. amb preferència de vianants. o Pavimentació del tram del carrer de Casanova entre l’Avinguda Diagonal i el carrer de Còrsega. o Pavimentació del tram de l’avinguda de Josep Tarradellas entre els carrers del Rosselló i d’Entença. En general hi ha poques diferències entre els MES del 2009 i el del 2012 perquè solament es van actualitzar les zones que o Pavimentació del passatge de Prunera. havien canviat, per la qual cosa els resultats d’aquesta comparativa 2009-2017 són molt similars a la de 2012-2017. o Pavimentació del lateral muntanya del tram de la Gran Via de les Corts Catalanes entre el carrer de Pau Claris i el passeig de Gràcia. o Pavimentació del lateral muntanya de la Gran Via de les Corts Catalanes entre els carrers de Rocafort i d’Entença. o Pavimentació del lateral mar de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre el carrer de Mèxic i la plaça Espanya (i carril bus). o Pavimentació del lateral mar de l’avinguda de Roma, entre els carrers de Vilamarí i Calàbria. o Pavimentació del lateral mar de Gran Via de les Corts Catalanes entre plaça d’Espanya i carrer d’Urgell. o Pavimentació del carril bus del carrer de Casanova, entre els carrers del Consell de Cent i d’Aragó. o Pavimentació del carril bus al carrer de Roger de Llúria. o Pavimentació del carril bici del carrer de Girona, entre el carrer del Consell de Cent i la ronda de Sant Pere. o Pavimentació del carrer de Villarroel, entre el carrer de París i la Gran Via de les Corts Catalanes. o Pavimentació del carrer de Torres i Amat i del passatge de Sant Bernat. o Pavimentació del carrer de Tamarit, entre els carrers del Comte Borrell i del Comte d’Urgell. o Pavimentació del carrer de Sardenya. o Pavimentació del carrer de Lleida, entre l’avinguda del Paral·lel i l’avinguda de Rius i Taulet, i del carrer de Tamarit per sobre de l’avinguda del Paral·lel. o Pavimentació del carrer de Jovellanos. o Pavimentació del carrer de Casp entre el passeig de Gràcia i el carrer de Pau Claris. o Pavimentació del carrer d’Alí Bei (entre el passeig de Sant Joan i el carrer de Girona), i del carrer de Méndez Núñez (entre el carrer de Trafalgar i la ronda de Sant Pere). o Pavimentació de voreres del districte de l’Eixample. o Pavimentació de les cruïlles del carrer d’Entença amb els carrers del Rosselló i Còrsega. o Pavimentació de la plaça d’Espanya. o Pavimentació de la meitat sud de la rotonda de l’Arc de Triomf. o Pavimentació de la cruïlla entre els carrers Roger de Flor i de Casp. o Pavimentació de la cruïlla entre el carrer de Berlín, l’avinguda de Josep Tarradellas i el carrer d’Entença. o Pavimentació de la cruïlla dels carrers de Provença i de Padilla. o Pavimentació de la cruïlla a la plaça dels Països Catalans. 93 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample o Pavimentació de la calçada de la Gran Via de les Corts Catalanes (entre el passeig de Gràcia i el carrer de Roger de Llúria, i entre els carrers de Calàbria i del Comte d’Urgell). o Pavimentació de diferents voreres del districte de l’Eixample. o Pavimentació carrer de Viladomat (València-Consell de Cent). o Paviment sonoreductor als carrers de Balmes i de Bergara. o Paviment sonoreductor al carrer de Londres, entre l’avinguda de Sarrià i l’avinguda de Josep Tarradellas. o Paviment sonoreductor a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Balmes i d’Aribau. - Potenciació de la utilització del transport públic i foment de l’ús de la bicicleta. - Existència de vehicles més silenciosos. - Potenciació del vehicle elèctric. - Activitats per afavorir la conscienciació de la ciutadania: o Activitats en el marc de la Setmana Sense Soroll per afavorir la conscienciació ciutadana envers el soroll. o Tallers “Quin soroll fem?”, que inclou rutes i activitats i convida la ciutadania a descobrir el so de la bellesa oculta del patrimoni sonor del nostre entorn, per exemple, el so d’una font quan brolla o el d’una campanada, que sovint queden amagats sota el soroll del trànsit. o Campanya de sensibilització sobre el soroll dels vehicles en diferents punts de la ciutat, que pretén que les persones propietàries de motocicletes i ciclomotors prenguin consciència de la problemàtica i adoptin les mesures corresponents. o Campanya de reducció del soroll derivat de l’oci nocturn. Amb aquesta actuació, els promotors recorren carrers i places de nit, en zones on l’oci i l’ús de l’espai públic és intensiu. Es faciliten materials de sensibilització i es difon un missatge conciliador entre veïnat i persones usuàries. Per tal de promoure el coneixement de la contaminació acústica i reduir la molèstia que ocasiona, es proposa el següent: - Línies d’ajuda al barri del Raval per subvencionar el canvi de finestres i tancaments per poder col·locar-ne d’altres amb millor aïllament. Increment de l’espai viari destinat als vianants. - Vigilància i control de les emissions de soroll de les obres. - Ampliació de la xarxa de sensors i estacions de vigilància del soroll a la ciutat. - Instal·lació de limitadors en concerts a l’aire lliure i locals de concurrència pública. - Potenciació de la participació ciutadana en la proposta de millora acústica de la ciutat. 94 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL D’altra banda, en les obres i els treballs de construcció s’utilitzen equips i maquinària susceptibles de produir sorolls i vibracions, per la qual cosa els responsables de les obres hauran d’adoptar les mesures adequades per evitar que L’actualització del Mapa estratègic de soroll del districte s’ha fet utilitzant una metodologia millorada que ha donat uns s’excedeixin els límits de l’àrea acústica en els quals es realitzin. resultats gràfics i estadístics més realistes. Per exemple, en la nova actualització del mapa s’han tingut en compte 406 patis També cal impulsar polítiques de control i foment d’edificacions acústicament eficients. La promoció d’immobles amb un interiors d’illa al districte de l’Eixample, enfront dels 289 del MES anterior. Aquests canvis metodològics, juntament amb aïllament adequat és la millor manera d’assegurar el confort acústic de la ciutadania. Les principals actuacions que es l’efecte de les mesures de lluita contra el soroll desplegades, han tingut com a conseqüència que en els últims cinc anys hi plantegen són les següents: hagi hagut una reducció de la població exposada a alts nivells de soroll. - Fomentar la dotació adequada d’equipaments de proximitat bàsics a escala de barri i districte. El Mapa estratègic de soroll del districte aporta la informació necessària per diagnosticar-ne la situació acústica, identificar - Incorporar en les actuacions d’urbanització i reurbanització de vies mesures de control del trànsit sobre el traçat, la quins són els emissors acústics que generen nivells més elevats de soroll ambiental i localitzar els àmbits on se superen els secció transversal, el perfil longitudinal, les interseccions, l’amplària de la calçada i carrils, la pavimentació, etc., que objectius de qualitat acústica. Aquesta anàlisi permet justificar els plans d’acció en matèria de contaminació acústica i la tinguin com a objectiu la reducció de les velocitats de pas dels vehicles i un efecte dissuasiu de l’ocupació del vehicle planificació adequada de les mesures de gestió del soroll. privat. Els objectius generals que es pretenen aconseguir amb els plans d’acció són els següents: - Incentivar la renovació de finestres i tancaments de balconades i galeries amb l’objectiu de millorar la qualitat acústica a l’espai interior dels habitatges del districte. - Actuar de manera continuada en la reducció de la contaminació acústica al districte, millorant la qualitat de vida de - Promoure l’ocupació de paviment sonoreductor en les actuacions de reasfaltatge i asfaltatge de noves vies, així com tots els seus ciutadans i ciutadanes i respectant en tot moment la legislació vigent que sigui aplicable. el correcte manteniment d’aquelles que tenen aquests tipus de ferm. Es proposa que a curt i mitjà termini es - Afrontar de manera global actuacions vinculades a la contaminació acústica que permetin gestionar d’una manera reasfaltin almenys els trams següents, que són els que presenten nivells més elevats de soroll al districte de integral la problemàtica del soroll urbà. l’Eixample: - Identificar les actuacions més prioritàries, de manera que s’estableixin les mesures preventives i correctores oportunes. - Protegir les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica. En la proposta de model de gestió del soroll del districte, es proposa plantejar mesures que poden preveure les autoritats, dins de les seves competències, entre les quals hi ha les següents: - regulació del trànsit, - ordenació del territori, - aplicació de mesures tècniques en les fonts emissores, - selecció de fonts més silencioses, - reducció de la transmissió del so i - mesures i incentius reglamentaris i econòmics. 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE Valorant les possibles afectacions dels emissors acústics, es proposa definir set programes o eixos estratègics sectorials, que es corresponen amb aquelles àrees o activitats que es consideren clau per al compliment dels objectius per a la gestió del soroll. Els programes proposats i les actuacions són els següents: Mobilitat urbana El trànsit rodat és el principal focus de soroll al districte. Per tant, és molt important establir mesures preventives i correctives per disminuir els nivells de soroll associats a aquest emissor acústic. Les actuacions que es plantegen sobre aquest tema són les següents: - Alinear les estratègies i actuacions proposades en el Pla de mobilitat urbana (PMU) de la ciutat i del districte de l’Eixample amb els objectius del model de gestió del soroll apostant per un model de mobilitat que redueixi l’ús del vehicle privat, potenciï l’ocupació de vehicles amb tecnologies més silencioses i afavoreixi el transport a peu, amb bicicleta i en transport públic. En concret, es proposen les següents actuacions sobre el districte: o Millorar el transport públic urbà i interurbà. o Fomentar el canvi tecnològic dels vehicles privats cap a d’altres de menys contaminants des del punt de vista acústic, com els automòbils elèctrics o híbrids, mitjançant polítiques fiscals favorables a l’adquisició Imatge 156. Principals àmbits afectats per soroll de trànsit rodat. d’aquest tipus de vehicles. o Revitalitzar l’espai públic amb prioritat per al vianant al districte de l’Eixample, tot i que l’espai públic destinat al vianant ja és elevat. o Fomentar al districte de l’Eixample els desplaçaments amb bicicleta de manera segura i amb continuïtat. - Carrer d’Aragó, - Carrer de París, - Avinguda Diagonal, - Plaça de Catalunya, Desenvolupament urbà, obres i edificació: - Avinguda Meridiana, - Plaça de les Glòries, La incorporació de criteris acústics en la planificació urbana, creant un model de ciutat sostenible, definint usos de sòl - Avinguda del Paral·lel, - Plaça d’Espanya, racionals i una infraestructura viària coherent, suposa grans millores acústiques, tant per als nous desenvolupaments com per als sòls ja urbanitzats. - Avinguda de Roma, - Plaça de Francesc Macià, - Avinguda de Sarrià, - Plaça de Joan Carles I, - Carrer de Balmes, - Plaça de Tetuan, 95 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample - Carrer de Berlín, - Ronda de Sant Pere, - Carrer del Comte d’Urgell, - Ronda de la Universitat, - Gran Via de les Corts Catalanes, - Plaça de la Universitat, - Carrer de Mallorca, - Carrer de València, - Carrer de Manso, - Via Laietana - Carrer de la Marina, - Gestió del soroll ambiental respecte a les infraestructures de transport competència d’altres administracions promovent convenis de col·laboració en els processos de gestió de la contaminació acústica. - Potenciar i controlar els estudis acústics associats a les figures urbanístiques: planejament general i de desenvolupament. En particular, en el districte de l’Eixample, cal demandar l’avaluació mitjançant estudis acústics predictius per analitzar el grau de compliment dels objectius de qualitat acústica en aquells desenvolupaments que suposin un canvi d’ús del sòl. - Aplicar mesures de control i gestió de l’emissió sonora d’obres i maquinària i establir criteris acústics puntuables en licitacions d’obres públiques i edificis municipals. Activitats d’oci El districte de l’Eixample és el que presenta una major concentració d’espais, tant en quantitat com en densitat, dedicats al comerç i oci. De tots ells, el percentatge de locals dedicats a activitats d’oci, bars i restaurants és molt significatiu. Així doncs, una important quantitat dels locals d’oci i hostaleria de la ciutat s’aglutinen en aquest districte, i abunden les terrasses i altres llocs de concentració de persones. Per aquest motiu es recomana prestar especial atenció i recursos a la gestió i control del soroll associat a les activitats d’oci. Les actuacions que es plantegen són les següents: - Potenciar les mesures de control a les zones de concentració de locals d’oci i de celebració d’esdeveniments Imatge 157. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. musicals: o Control d’horaris d’apertura i tancament de locals, o Gestió de terrasses i de sonorització de locals, o Foment del control d’activitats musicals a l’aire lliure mitjançant l’exigència d’elaboració d’estudis d’impacte acústic previs a la celebració dels esdeveniments i potenciant els mesuraments de soroll durant els concerts per tenir un millor coneixement dels nivells de soroll que es generen durant l’activitat. - Fomentar la formació dels professionals responsables del control i mesurament del soroll d’oci. - Promoure la conscienciació de vianants i hostalers enfront del soroll ambiental mitjançant campanyes de sensibilització. Al districte de l’Eixample es proposa com a àmbits d’actuació prioritària els àmbits del carrer d’Enric Granados –en la seva part més propera a l’avinguda Diagonal- i el carrer d’Aribau. 96 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Activitats comercials A l’Eixample, a més de prioritzar la protecció dels dos parcs més emblemàtics del districte, també es proposa centrar esforços en la protecció dels patis interiors d’illa, amb o sense activitat, perquè es tracta de zones tranquil·les i habitades per Les reclamacions per part de la ciutadania per la contaminació acústica provocada per les activitats comercials és freqüent les quals cal apostar. Per a la seva conservació es proposen les mesures següents: en la majoria de les ciutats. Per això, en aquest eix estratègic es proposen les següents mesures per disminuir els nivells de contaminació acústica generada per aquestes activitats:  Analitzar el grau de percepció enfront del nivell de soroll real que tenen els veïns dels patis amb activitat.  Realitzar i desplegar un programa de control acústic en aquests patis, sobretot en aquells que tenen activitat,  Promoure polítiques urbanístiques per a la reordenació d’activitats en el districte. per fer un seguiment de la seva situació respecte del soroll i poder establir mesures de protecció acústica en cas  Potenciar la gestió administrativa respecte al soroll relatiu a la concessió de llicències a activitats. que sigui necessari.  Fomentar el control acústic d’activitats comercials i de serveis, és a dir, potenciar les campanyes de mesuraments in situ per analitzar l’evolució del soroll a causa d’aquestes activitats. Conscienciació ciutadana i formació per a treballadors i treballadores Zones tranquil·les Les tasques de conscienciació ciutadana i de formació de professionals són imprescindibles com a complement a la proposta La finalitat de les zones tranquil·les urbanes és oferir als habitants del districte espais on puguin evadir-se de l’estrès diari de mesures per a la prevenció i correcció de la contaminació acústica. que pugui generar el soroll, garantint el confort acústic de les persones usuàries. Entre les actuacions de gestió del soroll es proposen les mesures següents per preservar les zones tranquil·les urbanes: Entre les actuacions generals de sensibilització i educació, es proposa potenciar-ne les següents:  Desenvolupar i desplegar un pla estratègic per conservar la qualitat de les zones. Aquest pla ha d’establir els - Estratègies integrades d’informació per sensibilitzar les persones sobre els efectes negatius del trànsit motoritzat condicionants acústics que ha de complir cada zona per ser considerada zona tranquil·la, tant criteris acústics particular i els efectes positius de circular amb bicicleta, a peu i en transport públic, inclosos els efectes per al medi com altres criteris que cal tenir en compte, com el paisatgístic. El pla estratègic també ha d’incloure un ambient i la salut. programa de control acústic dels àmbits i de les vies de l’entorn, estratègies per incrementar el valor de les - Campanyes de conscienciació ciutadana per prevenir el soroll ambiental que s’ocasiona als espais de concentració àrees i promocionar-ne l’ús, així com propostes de mesures per a la millora acústica de les zones. d’activitats d’oci del districte. En el cas concret de l’Eixample, es proposa com a actuacions prioritàries la protecció acústica dels dos parcs més - Cursos de conducció ecològica i respectuosa amb el soroll adreçats a conductors i conductores particulars i al representatius del districte: el parc de l’Estació del Nord i el parc de Joan Miró. Com a mesures de control i gestió del soroll personal conductor dels serveis de transport col·lectiu, emergències, serveis de recollida de residus sòlids urbans es proposen les següents: (RSU), jardineria, etc. • Realitzar i desplegar un programa de control acústic a l’interior del parc i les vies del seu entorn. - Foment de la formació en matèria de soroll a escolars. • Analitzar el grau de percepció que té la ciutadania d’aquest parc i promocionar-ne l’ús, facilitant-hi l’accés en - Formació especialitzada a professionals en matèria de prevenció i gestió del soroll: Guàrdia Urbana, personal tècnic transport públic i mitjans de transport no motoritzats. municipal i de districte, professionals del sector de la construcció, etc. • Establir accions de millora als parcs per evitar-ne la degradació des del punt de vista acústic. Altres serveis de gestió municipal Aquest programa comprèn aquelles altres mesures de millora dels processos de control i gestió municipal que tenen alguna relació directa o indirecta amb el soroll ambiental. En aquests processos estan involucrats diferents serveis de l’Ajuntament, i estan vinculats, entre altres camps, al control d’emissions sonores dels serveis de recollida de residus sòlids urbans, de les activitats de neteja viària i dels treballs de jardineria. Imatge 158. Zones tranquil·les. 97 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 15 CONCLUSIONS Grans infraestructures viàries - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures viaris existents en aquest districte, com per En aquest document es presenta el Mapa estratègic de soroll del districte de l’Eixample. S’avalua la situació acústica actual exemple l’avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer d’Aragó, amb nivells sonors superiors a 75 en format de mapes de soroll, i es presenten els resultats de població exposada al soroll. Els mapes de soroll tenen diferents dB(A), que poden arribar a superar fins i tot els 80 dB(A) en les mateixes vies en el període dia, i superiors a 65 dB(A) , formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que que poden arribar a superar els 70 dB(A), en període nit. representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres del nivell del sòl i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els - L’aportació de soroll de les grans infraestructures a les façanes varia en funció de molts factors: la distància de les vies edificis de la ciutat. als edificis, la configuració en trinxera de les vies, l’existència de pantalles acústiques, etc. Així doncs, encara que a la En els resultats obtinguts, es distingeix la contribució dels nivells sonors per cada període horari (dia, tarda i nit) del nivell de calçada els nivells sonors són molt elevats, superiors a 75 dB(A), a les façanes dels edificis els nivells sonors són molt soroll ponderat durant les 24 hores, o indicador de molèstia global. inferiors, de prop de 65 dB(A) en el període dia i 55 dB(A) en el període nit. S’han caracteritzat les fonts de soroll urbà, desglossades en dos grans grups. El primer grup correspon a l’estudi general Ferrocarril i tramvia associat als eixos viaris i grans infraestructures viàries. El segon grup correspon a l’estudi de detall, que se centra en les fonts - Al districte de l’Eixample no circulen trens ni tramvia. El soroll del ferrocarril i tramvia només té una lleugera influència de soroll següents: trànsit ferroviari i tramvia, oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, patis i carrers de en alguns edificis pròxims al districte de Sant Martí per on circulen trens o el tramvia en superfície, si bé la seva vianants. afectació a la població és mínima. Per a l’elaboració del MES, s’ha utilitzat la simulació acústica a tota la ciutat i per a totes les fonts de soroll. El resultat Parcs d’aquesta simulació s’ha validat amb un seguit de mesures de curta i llarga durada. També s’ha utilitzat una eina SIG - L’activitat desenvolupada als parcs –gent, jocs infantils, etc.– no té influència en els edificis del seu entorn. (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, la seva consulta i representació gràfica. - Considerant els parcs com a receptors, els nivells de soroll que reben depenen del trànsit viari. En el seu interior, com S’ha assolit un nivell de coneixement acústic de la ciutat molt exhaustiu i acotat a la realitat: s’ha fet una diagnosi específica i més ens allunyem del trànsit circumdant, més bona qualitat acústica tenen. completa dels patis interiors d’illa, se n’ha incorporat un nombre més elevat i, finalment, s’ha repartit la població més Patis interiors d’illa acuradament segons si dormen en façana exterior o interior. D’una banda, al districte s’ha triplicat el nombre de patis - Les activitats que es desenvolupen en els patis interiors d’illa només tenen influència sobre la façana interior dels diagnosticats i, de l’altra, un 45% de la població dorm en estances que donen a pati interior i es troba exposada a una edificis. S’han estudiat diversos tipus d’activitats: aparcaments, i serveis municipals (parcs infantils, escoles, etc.). qualitat acústica bona. - Quan s’estudia el soroll que reben els patis s’arriba a la conclusió que són entorns privilegiats per la seva bona qualitat El districte de l’Eixample representa un 16,4 % de la població total de Barcelona que es concentra en el 7,3 % de la superfície acústica, a recer del trànsit de l’entorn. de la ciutat; per tant, s’està parlant d’una densitat molt alta, de 353,5 hab./ha (quan la mitjana de Barcelona se situa en Carrers de vianants 157,5 hab./ha). Degut a l’evolució històrica del procés urbà, aquest es fragmenta en sis barris: el Fort Pienc, la Sagrada - Els carrers de vianants tenen molta presència al districte. Es distingeixen diferents tipus de carrers, encara que els Família, la Dreta de l’Eixample, la Antiga Esquerra de l’Eixample, la Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni. nivells sonors que presenten són inferiors a 55 dB(A), excepte aquells en els quals hi ha activitat comercial significativa i De l’anàlisi dels resultats del mapa de soroll al districte de l’Eixample es pot concloure, en termes generals, el següent: aglomeració de persones, com per exemple l’avinguda de Gaudí. En aquest districte hi ha tots els focus sonors, (excepte indústria), que han estat analitzats en el MES: trànsit de vehicles, - En període nocturn el soroll en aquests carrers no és significatiu, per bé que en les zones on hi ha activitats d’oci grans infraestructures viàries, ferrocarril i tramvia, oci nocturn i aglomeració de persones i el soroll derivat de carrers de nocturn, sobretot els caps de setmana, els nivells sonors poden ser elevats. La categoria dels carrers de vianants no vianants, patis interiors d’illa i parcs. Com a zones especials s’ha estudiat la zona de la Sagrada Família. coincideix amb la de l’oci nocturn, per la qual cosa s’han escollit diferents criteris per diferenciar-les. D’aquesta manera, els carrer de vianants s’han classificat en funció del nivell de soroll que emet el pas de persones. - L’estudi dels carrers de vianants inclou el període de dia i el període de tarda, i es complementa de nit amb l’estudi d’oci i aglomeració de persones. ANÀLISI PER FONTS DE SOROLL Zones d’oci i aglomeració de persones En els apartats 10 i 11 es pot obtenir informació més precisa de cada una de les fonts de soroll; en aquest apartat es fa un - A les zones d’oci, com per exemple el carrer d’Enric Granados, els nivells sonors les nits dels divendres i dissabtes resum de cadascuna. aconsegueixen els 65-70 dB(A) enfront dels 40-45 dB(A) del dia i la tarda. La classificació dels carrers d’oci s’ha fet de Trànsit viari manera diferent a la de vianants, i els criteris principals per categoritzar cada tipus han estat la morfologia, el tipus de - El principal focus sonor és el soroll del trànsit viari. carrer i el tipus d’activitats d’oci existents. - En els carrers on hi ha circulació de vehicles, el trànsit viari sol emmascarar el soroll de la resta de focus sonors Zones especials existents al districte de l’Eixample, amb excepció en alguns casos del soroll degut als carrers de vianants i a l’oci - El soroll que es genera en la zona especial de la Sagrada Família és degut principalment als turistes que visiten aquest nocturn. monument i el seu entorn, si bé en la seva major part es veu emmascarat pel soroll de trànsit existent als carrers de - El nivell del soroll del trànsit presenta poques variacions en el període de dia i tarda. De fet la activitat de la ciutat l’entorn, fent que la seva contribució en el càlcul de població afectada no sigui significatiu. El comportament d’aquesta en general no comença a decaure fins a la nit. zona perd la temporalitat i es manté durant tot l’any, perquè és zona emblemàtica i concorreguda de la ciutat. - En les vies principals no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (exemple: carrer de la Diputació, carrer de Sepúlveda, carrer del Consell de Cent, avinguda de Roma o carrer de Mallorca) els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures però poden existir nivells RECEPTORS SENSIBLES sonors d’entre 70 i 75 dB(A) en el període dia i d’entre 60-65 o 65-70 dB(A) en el període nit. Aquests nivells sonors Centres educatius quan incideixen en les façanes dels edificis més propers solen ser un rang més baix. - Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius estan vinculats directament amb la seva ubicació, ja - En les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A) en període dia i a 60 que aquells que es troben propers a grans infraestructures o a carrers amb un trànsit elevat estan exposats a nivells dB(A) en període nit, amb molts casos per sota dels 55 dB(A) en aquest període. Alguns exemples són: carrer de sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit. La diferència dels Rocafort, carrer del Conde Borrell, carrer d’Enric Granados, carrer de Provença o carrer dels Enamorats. nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). Bona part de la contribució del soroll de trànsit, durant el període nocturn, es produeix en la primera hora del període nit Centres sanitaris (de 23.00 a 00.00 hores) i a última hora d’aquest període (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall es registren entre les - Els centres sanitaris analitzats estan exposats en alguna de les seves façanes a nivells sonors elevats. Això és degut 3.00 i les 5.00 hores. principalment a la seva ubicació pròxima a infraestructures amb un trànsit elevat. 98 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample POBLACIÓ EXPOSADA - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, el 45,69 % de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A), mentre que un 18,29 % de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A), i 2.549 persones, que suposa un 0,95 % del total del districte, a nivells superiors a 75 dB(A). - Durant el període tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 39,91 % de la població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 9,36 % a nivells majors de 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) és del 50,8 %. - En l’anàlisi per barris s’observa que en període diürn el barri amb més afectació pel soroll total en el districte és l’Antiga Esquerra de l’Eixample amb una població afectada a nivells superiors a 65 dB(A) del 49,61%, si bé en tots els barris el percentatge és superior al 40%. El barri amb menor afectació és la Nova Esquerra de l’Eixample amb una població afectada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) del 42,57 %. - Per període nocturn, el percentatge de població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és superior al 49% en tots els barris. La Sagrada Família és el barri amb menys afectació, amb un 49,26 %; i l’Antiga Esquerra de l’Eixample el de més percentatge d’afectació, amb un 52,47 %. Població exposada (%) Districte de Període-i nivells Barcelona l’Eixample Ld < 65 dB(A) 54,31 77,22 Le < 65 dB(A) 60,09 81,86 Ln < 55 dB(A) 49,20 67,50 Taula 56. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. Finalment, tal i com es pot veure a la taula anterior, el percentatge de població exposada al soroll total per a nivells inferiors a 65 dB(A) en període dia i tarda, i a 55 dB(A) en període nit, es inferior al districte de l’Eixample respecte al conjunt de la ciutat de Barcelona a causa de l’existència de grans infraestructures i carrers amb molt de trànsit, i a una elevada població en el districte. 99 Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample ANNEX I. RELACIÓ D’IMATGES Imatge 39. Barris de l’Eixample. ................................................................................................................................................. 31 Imatge 40. Millora del tram central del passeig de Gràcia (http://ajuntament.barcelona.cat/). .............................................. 31 Imatge 41. Superfície (ha) de l’Eixample. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................... 31 Imatge 1 Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a l’Eixample (plànol núm. 20.a). .............................................. 1 Imatge 42. Població de l’Eixample. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................. 31 Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs de nivells sonors. ............................................................................ 7 Imatge 43. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. L’Eixample enfront d’altres districtes Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de l’Eixample (plànol núm. 4). ................................................... 8 (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................................................................................. 32 Imatge 4. Mesura de curta durada. .............................................................................................................................................. 9 Imatge 44. Vehicles a l’Eixample. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................... 33 Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de l’Eixample(plànol núm. 4). ................................................... 9 Imatge 45. Turismes. L’Eixample, 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................ 33 Imatge 6. Mesura de llarga durada. ............................................................................................................................................ 10 Imatge 46. Principals infraestructures del districte. (Aranya 2016). .......................................................................................... 33 Imatge 7. Exemple de malla de càlcul......................................................................................................................................... 10 Imatge 47. Distribució de les línies de metro en el districte (https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/mapa/metro). .. 34 Imatge 8. Exemple de receptors en façana. ............................................................................................................................... 11 Imatge 48. Distribució de les línies de tramvia pròximes al districte (http://www.tram.cat). ................................................... 34 Imatge 9. Interfície de CadnaA. .................................................................................................................................................. 11 Imatge 49. Distribució de les línies d’autobús al districte de l’Eixample (https://www.tmb.cat/es/barcelona/autobusos/linies). Imatge 10. Exemple 3D de relleu. ............................................................................................................................................... 11 .................................................................................................................................................................................................... 34 Imatge 11. Exemple 3D de ponts. ............................................................................................................................................... 12 Imatge 50. Centres sanitaris a l’Eixample, 2016 enfront altres districtes. (http://www.bcn.cat/estadistica). .......................... 35 Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. ............................................................................................................................................... 12 Imatge 51. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de l’Eixample. ............................................................... 36 Imatge 13. Exemple 3D de talussos. ........................................................................................................................................... 12 Imatge 52. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. ........................................................................................ 37 Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. ......................................................................................................................................... 12 Imatge 53. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. ................................................................................................. 37 Imatge 15. Tipus de terreny 2D. ................................................................................................................................................. 13 Imatge 54. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). ....................... 37 Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. .................................................................................................................................. 13 Imatge 55. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la Gran Via de les Corts Catalanes. ........................................... 38 Imatge 17. Orientació per als plànols del districte. .................................................................................................................... 14 Imatge 56. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn del carrer d’Aragó. ......................................................................... 38 Imatge 18. Rangs acústics i colors assignats. ............................................................................................................................. 14 Imatge 57. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn del carrer de Mallorca. .................................................................. 38 Imatge 19. Exemple d’elements cartogràfics. ............................................................................................................................ 14 Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). ................... 38 Imatge 20. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). ............. 14 Imatge 59. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). ....................... 39 Imatge 21. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. ..................................................................... 15 Imatge 60. Nivells acústics trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 7.1.d). .................................................................................................................................................................................................... 39 Imatge 22. Tramer i receptors en façana.................................................................................................................................... 15 Imatge 61. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, Imatge 23. Vies amb trànsit rodat. ............................................................................................................................................. 16 nit I 24 hores pondera.t (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d). .............................................................................................. 40 Imatge 24. Grans infraestructures. ............................................................................................................................................. 17 Imatge 62. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. ........................................................................... 40 Imatge 25. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. ....................................................................................................... 18 Imatge 63.Vista general de l’avinguda Diagonal, 418. Street View. ........................................................................................... 40 Imatge 26. Línies de ferrocarril i tramvia. ................................................................................................................................... 19 Imatge 64. Evolució del soroll durant 24 hores a l’avinguda Diagonal, 418 ............................................................................... 41 Imatge 27. Parcs estudiats a tota la ciutat. ................................................................................................................................. 20 Imatge 65. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................ 42 Imatge 28. Carrers de vianants. .................................................................................................................................................. 21 Imatge 66. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................ 42 Imatge 29. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. ........................ 22 Imatge 67. IMD de trànsit per a cada eix al districte de l’Eixample. .......................................................................................... 43 Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. .................................................................................................... 23 Imatge 68. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a)................................................ 43 Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. ................................................................................................................................... 25 Imatge 69. Detall de nivells acústics per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. ...................................................................... 44 Imatge 32. Receptors en façana. ................................................................................................................................................ 26 Imatge 70. Detall de nivells acústics en façana de l’avinguda de Roma per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. ................ 44 Imatge 33. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. ........................................................................................... 27 Imatge 71. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). ........................................... 44 Imatge 34. Exemple d’adreces postals. ...................................................................................................................................... 27 Imatge 72. Detall Le i Ld; períodes tarda i dia. ........................................................................................................................... 44 Imatge 35. Procés del tractament de dades de la població. ....................................................................................................... 27 Imatge 73. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). ............................................... 45 Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. ................................................ 28 Imatge 74. Detall Ln i Ld; períodes nit i dia. ............................................................................................................................... 45 Imatge 37 Procés d’assignació de població i càlculs estadístics ................................................................................................. 28 Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat plànol núm. 6.d).................... 45 Imatge 38. Districte de l’Eixample. ............................................................................................................................................. 30 100 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Imatge 76. Evolució del soroll durant 24 hores al passeig de Gràcia, 13. .................................................................................. 46 Imatge 110. Nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts al districte de l’Eixample com a receptors de trànsit. Ld, període dia. .............................................................................................................................................................................................. 63 Imatge 77. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Rocafort, 47. ................................................................................. 46 Imatge 111. Nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts al districte de l’Eixample, soroll total Ld, període dia (detall plànol Imatge 78. Evolució del soroll durant 24 hores al Passatge de Valeri Serra, 10. ........................................................................ 46 núm. 20.a). ................................................................................................................................................................................. 64 Imatge 79. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ............................................... 47 Imatge 112. Nivells acústics als patis interiors d’illa del districte de l’Eixample com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. Imatge 80. Trànsit rodat eixos viaris. Població exposada a nivell de barris, Ln ≥ 55 dB(A). ....................................................... 48 13.b). .......................................................................................................................................................................................... 64 Imatge 81. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. .................................................. 48 Imatge 113. Carrers de vianants del districte de l’Eixample. ..................................................................................................... 65 Imatge 82. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). ........ 49 Imatge 114. Nivells acústics dels carrers de vianants en el districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). ....... 66 Imatge 83. Detall de nivells acústics a la plaça de la Universitat per Ld, període dia, soroll de trànsit total. ............................ 49 Imatge 115. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de l’Eixample com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). .......................................................................................................................................................................................... 66 Imatge 84. Efecte d’eixos viaris, grans infraestructures per separat i de manera conjunta. ..................................................... 49 Imatge 116. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones al districte de l’Eixample. ............................... 67 Imatge 85. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b). .... 50 Imatge 117. Nivells sonors en període Ln, període nit, en l’Eixample (detall plànol núm. 14). ................................................. 68 Imatge 86. Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). ............................................................................................................................................................................................. 50 Imatge 118. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................ 69 Imatge 87. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol Imatge 119. Sagrada Família 1. .................................................................................................................................................. 69 núm. 8.d). ................................................................................................................................................................................... 51 Imatge 120. Sagrada Família 2. .................................................................................................................................................. 70 Imatge 88. Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat (detall plànol núm. 8.d). .............................. 51 Imatge 121. Plaça de la Sagrada Família. ................................................................................................................................... 70 Imatge 89. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia (detall plànols núm. 8.d i 8.a). .......... 51 Imatge 122. Plaça de Gaudí. ....................................................................................................................................................... 70 Imatge 90. Línies de ferrocarril/tramvia pròximes al districte. .................................................................................................. 54 Imatge 123. Zona de la Sagrada Família, soroll total, Ld, període dia. ....................................................................................... 70 Imatge 91. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia, Ld, període dia. Circulació en superfície (Plànol núm. 9.a). ........................... 54 Imatge 124. Parades de metro. Avinguda Diagonal, carrer de la Marina i carrer d’Aragó. ....................................................... 71 Imatge 92. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). ....................... 55 Imatge 125. Parades autocars. Avinguda Diagonal, carrer de la Marina i carrer d’Aragó. ........................................................ 71 Imatge 93. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). ............................ 55 Imatge 126. Ubicació de centres educatius. .............................................................................................................................. 72 Imatge 94. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). Imatge 127. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a i 3). .......................................................... 73 .................................................................................................................................................................................................... 56 Imatge 128. Ubicació dels hospitals. .......................................................................................................................................... 74 Imatge 95. Parcs del districte. .................................................................................................................................................... 58 Imatge 129. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor. Ld (detall plànol núm. 20.a). ....................................... 74 Imatge 96. Parc de l’Estació del Nord. ........................................................................................................................................ 58 Imatge 130. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor. Ln (detall plànol núm. 20.c) ........................................ 75 Imatge 97. Nivells acústics del parc de l’Estació del Nord com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). ........... 58 Imatge 131. Soroll a l’entorn de l’Hospital Clínic i Provincial. Ld (detall plànol núm. 20.a). ...................................................... 75 Imatge 98. Nivells acústics del parc de l’Estació del Nord, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ................... 59 Imatge 132. Soroll a l’entorn de l’Hospital Clínic i Provincial. Ln (detall plànol núm. 20.c). ...................................................... 76 Imatge 99. Parc de Joan Miró. .................................................................................................................................................... 59 Imatge 133. Soroll a l’entorn de l’Hospital de Nens de Barcelona. Ld (detall plànol núm. 20.a). .............................................. 76 Imatge 100. Nivells acústics del parc de Joan Miró com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.2.a.) ..................... 59 Imatge 134. Soroll a l’entorn de l’Hospital de Nens de Barcelona. Ln (detall plànol núm. 20.c). .............................................. 77 Imatge 101. Nivells acústics del parc de Joan Miró, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ............................. 60 Imatge 135. Soroll a l’entorn de l’Hospital Dos de Maig. Ld (detall plànol núm. 20.a). ............................................................. 77 Imatge 102. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. ...................................................................................... 61 Imatge 136. Soroll a l’entorn de l’Hospital Dos de Maig. Ln (detall plànol núm. 20.c). ............................................................. 78 Imatge 103. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). ......... 61 Imatge 137. Nivells acústics de soroll total al districte de l’Eixample. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ............................... 78 Imatge 104. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d´illa al districte de l’Eixample com emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). ...................................................................................................................................................................... 62 Imatge 138. Nivells acústics de soroll total al districte de l’Eixample. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). ........................... 79 Imatge 105. Nivells acústics Patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ....................... 62 Imatge 139. Nivells acústics de soroll total al districte de l’Eixample. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). ................................ 80 Imatge 106. Nivells sonors dels patis interiors d´illa tancats al districte de l’Eixample com a emissors. Ld, període dia (detall Imatge 140. Nivells acústics de soroll total al districte. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). ........................ 80 plànol núm. 13.a). ...................................................................................................................................................................... 62 Imatge 141. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................................ 82 Imatge 107. Nivells sonors dels patis interiors d´illa tancats al districte de l’Eixample com a receptors de trànsit. Ld, període Imatge 142. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................................ 82 dia. .............................................................................................................................................................................................. 63 Imatge 143. Patis interiors del districte de l’Eixample. .............................................................................................................. 83 Imatge 108. Nivells sonors dels patis interiors d´illa tancats al districte de l’Eixample, soroll total. Ld, període dia (Detall plànol núm. 20.a). ...................................................................................................................................................................... 63 Imatge 144. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ........................................................................................................ 88 Imatge 109. Nivells sonors dels patis interiors d´illa oberts al districte de l’Eixample com a emissors. Ld, període dia (detall Imatge 145. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ..................................................................................................... 89 plànol núm.13.a). ....................................................................................................................................................................... 63 Imatge 146. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ......................................................................................................... 89 101 Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample Imatge 147. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ............................................................................ 90 Imatge 148. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia. (plànol núm. 52.a). ................................................. 90 Imatge 149. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda. (plànol núm. 50.b). ............................................. 90 Imatge 150. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). ................................................... 91 Imatge 151. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d). ..................... 91 Imatge 152. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). .................................................. 92 Imatge 153. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). .............................................. 92 Imatge 154. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període tarda (plànol núm. 51.c). .............................................. 92 Imatge 155. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). ..................... 92 Imatge 156. Principals àmbits afectats per soroll de trànsit rodat. ............................................................................................ 95 Imatge 157. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. ............................................................................................................. 96 Imatge 158. Zones tranquil·les. .................................................................................................................................................. 97 102 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES Taula 37. Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). .................................................................................................................................................................................................... 65 Taula 38. Població exposada pel soroll generat. Carrers de vianants. ....................................................................................... 67 Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. .......................................................................... 4 Taula 39. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 10 per a més informació sobre la classificació dels carrers). .......................... 67 Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. ..................................................................................................... 4 Taula 40. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. .................................................. 68 Taula 3. Instruments de mesura. .................................................................................................................................................. 8 Taula 41. Tipus de centres educatius identificats al districte de l’Eixample. ............................................................................. 72 Taula 4. Calibradors/verificadors. ................................................................................................................................................ 8 Taula 42. Hospitals seleccionats al districte de l’Eixample. ........................................................................................................ 72 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. ................................................... 8 Taula 43. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. ............................................................................. 73 Taula 6 Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. ................................................... 9 Taula 44. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. ........................................................... 73 Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. ....................... 13 Taula 45. Població exposada a soroll total. ................................................................................................................................ 81 Taula 8. Classificació de carrers de vianants. ............................................................................................................................. 21 Taula 46. Població exposada soroll total a patis interiors. ......................................................................................................... 83 Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. ....................................................................................................... 22 Taula 47. Longitud de vies per rang de soroll (km). ................................................................................................................... 84 Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. ................................................................. 23 Taula 48. Superfície per rang de soroll per al districte. .............................................................................................................. 85 Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. ................................................................................ 28 Taula 49. Longitud de façanes exposades a soroll per rang de soroll al districte. ..................................................................... 87 Taula 12. Barris de l’Eixample. ................................................................................................................................................... 30 Taula 50. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ............................................................................................................. 88 Taula 13. Superfície del districte de l’Eixample. ......................................................................................................................... 31 Taula 51. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ......................................................................................................... 88 Taula 14. Població del districte de l’Eixample. ........................................................................................................................... 31 Taula 52. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ............................................................................................................. 89 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a l’Eixample (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................ 31 Taula 53. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ................................................................................ 89 Taula 16. Densitat d’habitants districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). .......................................... 32 Taula 54. Comparativa de trams 2012-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). .......................................................... 91 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................. 32 Taula 55. Comparativa de trams 2009-2017. ............................................................................................................................. 93 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). ...... 32 Taula 56. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. ............................................................ 99 Taula 19. Percentatge de la superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona. (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................................................................................. 32 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges( http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................... 32 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016. (http://www.bcn.cat/estadistica). ........................ 32 Taula 22. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................................................................... 33 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). ........................................................ 33 Taula 24. IMD de les vies de comunicació principals del districte (Aranya de trànsit 2016). ..................................................... 34 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................................................... 35 Taula 26. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). ...................... 35 Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................... 35 Taula 28. Nombre de centres educatius( http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................. 35 Taula 29. Nombre de centres hospitalaris i d'atenció sanitària. ................................................................................................ 35 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. ............................................................................................................... 41 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. ....................................................................................................... 47 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. ................................................................. 52 Taula 33. Població exposada. Ferrocarril/tramvia. ..................................................................................................................... 57 Taula 34. Llista de parcs seleccionats al districte. ...................................................................................................................... 57 Taula 35. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. ............................................................................................... 60 Taula 36. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa. ....................................................................................... 65 103 Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS 22.c Trams- Grans Infraestructures 4m Ln 22.d Trams- Grans Infraestructures 4m Lden 23.a Trams- Trànsit total Ld 23.b Trams- Trànsit total Le Núm. plànol Plànol 23.c Trams- Trànsit total Ln 1 Mapa topogràfic 23.d Trams- Trànsit total Lden 2.1 Aranya de trànsit 24.a Trams- Ferrocarrils i tramvia Ld 2.2 Classificació de la xarxa bàsica 24.b Trams- Ferrocarrils i tramvia Le 2.3 Velocitat considerada en la simulació 24.c Trams- Ferrocarrils i tramvia Ln 3 Mapa d’ubicació dels equipaments sensibles per tipologia 24.d Trams- Ferrocarrils i tramvia Lden 4 Mapa de punts de mesura de curta i llarga durada 26.a Trams- Carrers de vianants Ld 5 Mapa de punts de mesura 26.b Trams- Carrers de vianants Le 6.a Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 27.1.a Trams- Parcs total-Parc de l’Estació del Nord Ld 6.b Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 27.1.b Trams- Parcs total-Parc de l’Estació del Nord Le 6.c Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 27.1.c Trams- Parcs total-Parc de l’Estació del Nord Ln 6.d Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 27.1.d Trams- Parcs total-Parc de l’Estació del Nord Lden 7.1.a Isòfones- Grans Infraestructures 4m Ld 27.2.a Trams- Parcs total-Parc de Joan Miró Ld 7.1.b Isòfones- Grans Infraestructures 4m Le 27.2.b Trams- Parcs total- Parc de Joan Miró Le 7.1.c Isòfones- Grans Infraestructures 4m Ln 27.2.c Trams- Parcs total- Parc de Joan Miró Ln 7.1.d Isòfones- Grans Infraestructures 4m Lden 27.2.d Trams- Parcs total- Parc de Joan Miró Lden 7.2.a Isòfones- Grans Infraestructures 8m Ld 28.a Trams- Patis interiors d’illa amb activitat Ld 7.2.b Isòfones- Grans Infraestructures 8m Le 28.b Trams- Patis interiors d’illa amb activitat Le 7.2.c Isòfones- Grans Infraestructures 8m Ln 29 Trams- Oci i aglomeració de persones 7.2.d Isòfones- Grans Infraestructures 8m Lden 33.a Trams- Sagrada Família-Ld 8.a Isòfones- Trànsit total Ld 33.b Trams- Sagrada Família-Le 8.b Isòfones- Trànsit total Le 33.c Trams- Sagrada Família-Ln 8.c Isòfones- Trànsit total Ln 33.d Trams- Sagrada Família-Lden 8.d Isòfones- Trànsit total Lden 35.a Trams- Soroll total -Ld 9.a Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Ld 35.b Trams- Soroll total –Le 9.b Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Le 35.c Trams- Soroll total –Ln 9.c Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Ln 35.d Trams- Soroll total -Lden 9.d Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Lden 36.a Façana- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 11.a Isòfones- Carrers de vianants Ld 36.b Façana - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 11.b Isòfones- Carrers de vianants Le 36.c Façana Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 12.1.a Isòfones- Parcs total-Parc de l’Estació del Nord Ld 36.d Façana - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 12.1.b Isòfones- Parcs total- Parc de l’Estació del Nord Le 37.a Façana- Grans Infraestructures 4m Ld 12.1.c Isòfones- Parcs total- Parc de l’Estació del Nord Ln 37.b Façana- Grans Infraestructures 4m Le 12.1.d Isòfones- Parcs total- Parc de l’Estació del Nord Lden 37.c Façana- Grans Infraestructures 4m Ln 12.2.a Isòfones- Parcs total-Parc de Joan Miró Ld 37.d Façana- Grans Infraestructures 4m Lden 12.2.b Isòfones- Parcs total-Parc de Joan Miró Le 38.a Façana- Trànsit total Ld 12.2.c Isòfones- Parcs total-Parc de Joan Miró Ln 38.b Façana- Trànsit total Le 12.2.d Isòfones- Parcs total-Parc de Joan Miró Lden 38.c Façana- Trànsit total Ln 13.a Isòfones- Patis interiors d’illa amb activitat Ld 38.d Façana- Trànsit total Lden 13.b Isòfones- Patis interiors d’illa amb activitat Le 39.a Façana- Ferrocarrils i tramvia Ld 14 Isòfones- Oci i aglomeració de persones 39.b Façana- Ferrocarrils i tramvia Le 18.a Isòfones- Sagrada Família-Ld 39.c Façana- Ferrocarrils i tramvia Ln 18.b Isòfones- Sagrada Família-Le 39.d Façana- Ferrocarrils i tramvia Lden 18.c Isòfones- Sagrada Família-Ln 41.a Façana- Carrers de vianants Ld 18.d Isòfones- Sagrada Família-Lden 41.b Façana- Carrers de vianants Le 20.a Isòfones- Soroll total -Ld 42.1.a Façana- Parcs total- Parc de l’Estació del Nord Ld 20.b Isòfones- Soroll total –Le 42.1.b Façana- Parcs total- Parc de l’Estació del Nord Le 20.c Isòfones- Soroll total –Ln 42.1.c Façana- Parcs total- Parc de l’Estació del Nord Ln 20.d Isòfones- Soroll total -Lden 42.1.d Façana- Parcs total- Parc de l’Estació del Nord Lden 21.a Trams- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 42.2.a Façana- Parcs total- Parc de Joan Miró Ld 21.b Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 42.2.b Façana- Parcs total- Parc de Joan Miró Le 21.c Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 42.2.c Façana- Parcs total- Parc de Joan Miró Ln 21.d Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 42.2.d Façana- Parcs total- Parc de Joan Miró Mar Lden 22.a Trams- Grans Infraestructures 4m Ld 43.a Façana- Patis interiors d’illa amb activitat Ld 22.b Trams- Grans Infraestructures 4m Le 43.b Façana- Patis interiors d’illa amb activitat Le 104 Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample 44 Façana- Oci i aglomeració de persones 45.1.a Façana- Receptors sensibles- La Sagrada Família-Ld 45.1.b Façana- Receptors sensibles- La Sagrada Família -Le 45.1.c Façana- Receptors sensibles- La Sagrada Família -Ln 45.1.d Façana- Receptors sensibles- La Sagrada Família -Lden 45.2.a Façana- Receptors sensibles- El Fort Pienc -Ld 45.2.b Façana- Receptors sensibles- El Fort Pienc -Le 45.2.c Façana- Receptors sensibles- El Fort Pienc -Ln 45.2.d Façana- Receptors sensibles- El Fort Pienc -Lden 45.3.a Façana- Receptors sensibles- La Dreta de l’Eixample- Ld 45.3.b Façana- Receptors sensibles- La Dreta de l’Eixample - Le 45.3.c Façana- Receptors sensibles- La Dreta de l’Eixample - Ln 45.3.d Façana- Receptors sensibles- La Dreta de l’Eixample- Lden 45.4.a Façana- Receptors sensibles- L’Antiga Esquerra de l’Eixample- Ld 45.4.b Façana- Receptors sensibles- L’Antiga Esquerra de l’Eixample - Le 45.4.c Façana- Receptors sensibles- L’Antiga Esquerra de l’Eixample - Ln 45.4.d Façana- Receptors sensibles- L’Antiga Esquerra de l’Eixample - Lden 45.5.a Façana- Receptors sensibles- La Nova Esquerra de l’Eixample- Ld 45.5.b Façana- Receptors sensibles- La Nova Esquerra de l’Eixample - Le 45.5.c Façana- Receptors sensibles- La Nova Esquerra de l’Eixample - Ln 45.5.d Façana- Receptors sensibles- La Nova Esquerra de l’Eixample- Lden 45.6.a Façana- Receptors sensibles- Sant Antoni- Ld 45.6.b Façana- Receptors sensibles- Sant Antoni- Le 45.6.c Façana- Receptors sensibles- Sant Antoni- Ln 45.6.d Façana- Receptors sensibles- Sant Antoni - Lden 48.a Façana- Sagrada Familia-Ld 48.b Façana- Sagrada Familia-Le 48.c Façana- Sagrada Familia-Ln 48.d Façana- Sagrada Familia -Lden 50.a Façana- Soroll total - Ld 50.b Façana- Soroll total –Le 50.c Façana- Soroll total - Ln 50.d Façana- Soroll total -Lden 51.a Comparativa de trams 2017-2009 Ld 51.b Comparativa de trams 2017-2009 Le 51.c Comparativa de trams 2017-2009 Ln 51.d Comparativa de trams 2017-2009 Lden 52.a Comparativa de trams 2017-2012 Ld 52.b Comparativa de trams 2017-2012 Le 52.c Comparativa de trams 2017-2012 Ln 52.d Comparativa de trams 2017-2012 Lden 105 Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona 2017. Districte de l’Eixample ANNEX IV. EQUIP REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ Realització Personal d’Audiotec Ingeniería Acústica, S.A. Autor del projecte Ángel María Arenaz Gombau Equip tècnic José Ignacio Riesco García Azucena de la Cruz Lecanda Pablo Gabriel Duque del Corral Sara Domínguez Pérez Sara Herranz Pedriza Gema Sánchez Gozalo Lluís Subirana Casademunt Genís Laguna Salvador Jordi Rabasseda Riba Marc Sànchez Quibus Marçal Coll i Follia Gestió Personal AjBCN Aránzazu Millás Nicuesa Neus Muntané i Gregori Javier Casado Novas Laura Zapata i González Col·laboració Personal de BR Albert Carbonell Ferrer Laura Vergoñós Pascual Marc Montelló Balsebre Gemma Conde Cros 106