MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL (MES) DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2017 Districte 03 - Sants-Montjuïc ELABORACIÓ Carrer del Doctor Trueta, 179, 2n 2a, 08005 Barcelona 902 373 799 www.audiotec.es catalunya@audiotec.es PROMOCIÓ, COORDINACIÓ I REVISIÓ Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220, planta 3, 08012 Barcelona 932 914 037 / 932 914 118 qualitatambiental@bcn.cat COL·LABORACIÓ Carrer Número 60, 25-27, edifici Z, planta 2, sector A, Zona Franca, 08040 Barcelona 932 237 400 www.bcnregional.com LLICÈNCIA Aquesta publicació està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement (BY) https://creativecommons.org/ Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc ÍNDEX 7.3.4 CARRERS DE VIANANTS ........................................................................................................................................ 21 7.3.5 PATIS INTERIORS D’ILLA ........................................................................................................................................ 22 RESUM/ABSTRACT ........................................................................................................................................................................ 1 7.3.6 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES .................................................................................................... 23 1 OBJECTIUS DEL TREBALL ...................................................................................................................................................... 2 7.3.7 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS ............................................................................................. 24 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ............................................................................................ 3 7.3.8 RECEPTORS SENSIBLES ......................................................................................................................................... 25 2.1 MARC NORMATIU ....................................................................................................................................................... 3 7.3.9 SOROLL TOTAL ...................................................................................................................................................... 25 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA ........................................................................................................................................... 3 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA ................................................................................................. 26 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL ............................................................................................................................................. 3 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA ................................................................................................... 26 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA ................................................................................................................................... 3 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS .............................................................................................................. 26 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ........................................................................................................................................ 4 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS ................................................................................................. 27 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ................................................................................................................... 4 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS ........................................................ 28 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL .................................................................................................... 5 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE ............................................................................................................................................... 30 4 ANTECEDENTS ...................................................................................................................................................................... 6 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ ................................................................................................................................... 30 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL .................................................................................. 7 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ ............................................................................................................................................ 32 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL ...................................................................................................................................................... 7 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES .................................................................................................................................. 33 5.2 TIPUS ’D’ESTUDIS ELABORATS .................................................................................................................................... 7 9.4 MOBILITAT ................................................................................................................................................................ 34 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ......................................................................................................... 7 9.5 ACTIVITATS ................................................................................................................................................................ 35 5.3.1 TREBALLS DE CAMP ................................................................................................................................................ 7 9.6 FONTS DE SOROLL ..................................................................................................................................................... 36 5.3.2 MESURAMENTS SONORS ........................................................................................................................................ 7 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL ...................................................................................................................... 36 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ .................................................................................................................................................. 8 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS .................................................................................................................. 37 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA ....................................................................................................... 8 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES ....................................................... 37 5.4 MODELITZACIÓ ......................................................................................................................................................... 10 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 39 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL ........................................................................................................................................... 10 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 40 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 10 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 40 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT .............................................................................................................. 11 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 41 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE .............................................................................................................................................. 11 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES ...................................................................................... 41 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS ......................................................................................................................... 14 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 42 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES ................................................................................... 14 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES ........................................................ 43 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA .............................................................................. 15 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS .................................................................................. 45 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS ..................................................................................................... 15 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 45 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL .............................................................................................................................. 16 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 46 ’ ...................................................................................................................................................................................... 16 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 47 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ .............................................................................................................................................. 16 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 47 7.2 ESTUDI GENERAL ....................................................................................................................................................... 16 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24HORES ..................................................................................................... 47 7.2.1 TRÀNSIT ’D’EIXOS VIARIS ...................................................................................................................................... 16 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT ........................................................................... 48 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES ................................................................................................................................. 17 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ....................... 50 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ......................................................................................................... 18 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 51 7.3 ESTUDIS DE DETALL ................................................................................................................................................... 18 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 52 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI I TRAMVIA .......................................................................................................................... 19 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 52 7.3.2 SOROLL INDUSTRIAL ............................................................................................................................................. 20 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 53 7.3.3 PARCS ................................................................................................................................................................... 20 Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES 11.9.4. Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 81 54 11.9.5. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL .............................................................................. 82 11. ESTUDIS DE DETALL ....................................................................................................................................................... 55 11.9.6. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL ............................................... 83 11.1. FERROCARRIL ............................................................................................................................................................ 55 12. ALTRES ESTADÍSTIQUES ................................................................................................................................................. 85 11.1.1. Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 55 12.1. LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL ................................................................................................................ 85 11.1.2. Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 56 12.2. SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL ............................................................................................................................ 86 11.1.3. Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 56 12.3. LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL .................................................................................... 87 11.1.4. Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 57 13. EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS ........................................................... 89 11.1.5. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL ................................................................................ 57 13.1. EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL ............................................................................... 89 11.2. SOROLL INDUSTRIAL .................................................................................................................................................. 58 13.2. COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS ................................................................................................. 91 11.2.1. Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 58 13.2.1. COMPARATIVA 2012-2017 ............................................................................................................................... 91 11.2.2. Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 59 13.2.2. COMPARATIVA 2009-2017 ............................................................................................................................... 93 11.2.3. Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 59 13.3. ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ ........................................................................................ 94 11.2.4. Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 60 14. RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ............................................................................ 95 11.2.5. EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 60 14.1. RECOMENDACIONS. DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC ............................................................................................. 95 11.2.6. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL INDUSTRIAL ..................................................................... 61 15. CONCLUSIONS ............................................................................................................................................................... 98 11.3. SOROLL ALS PARCS .................................................................................................................................................... 61 ANNEX I. RELACIÓ D’IMATGES .................................................................................................................................................. 100 11.3.1. PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL ..................................................................................................................... 62 ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES ................................................................................................................................................. 103 ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS .............................................................................................................................................. 104 11.3.2. PARC DE MONTJUÏC .......................................................................................................................................... 63 ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ ................................................................................................ 106 11.3.3. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS ........................................................................................... 63 11.4. SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ............................................................................................... 64 11.4.1. Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 64 11.4.2. Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 67 11.4.3. EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 68 11.4.4. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA ............................................................... 68 11.5. SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS .......................................................................................................................... 69 11.5.1. Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 69 11.5.2. Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 70 11.5.3. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS ................................................................ 70 11.6. SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ........................................................................................ 71 11.6.1. Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 71 11.6.2. EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 72 11.6.3. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ............................ 73 11.7. ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS. ZONA ESPECIAL DE MONTJUÏC................................................ 74 11.8. SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES .......................................................................................................................... 77 11.8.1. CENTRES EDUCATIUS ........................................................................................................................................ 77 11.9. SOROLL TOTAL ........................................................................................................................................................... 79 11.9.1. Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 79 11.9.2. Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 80 11.9.3. Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 80 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc RESUM/ABSTRACT La reducció dels nivells sonors és fruit de l’efectivitat de les polítiques de reducció de la contaminació acústica dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona, amb accions com ara la pacificació de carrers de vianants; el canvi de model en la mobilitat La present memòria descriu la metodologia i els resultats obtinguts en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll (MES) de la de la ciutat, on ha crescut el model de transport més sostenible que té menys incidència acústica, i l’ampliació dels carrils ciutat de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc. bici i carrers de zona 30, a les quals cal sumar una conscienciació més gran de la ciutadania com a receptora i també com a generadora de soroll. El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà i, de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll, sobretot el La diagnosi de les zones amb una elevada oferta d’oci nocturn es complementa amb el monitoratge permanent, la qual cosa que preveu la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; el Reial decret es tradueix en un coneixement més ampli de l’evolució dels nivells acústics i és el punt de partida per planificar i avaluar 1513/2005, que desenvolupa la Llei 37/2003 referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; la Directiva 2002/49/CE, accions de control amb tots els agents implicats: ciutadania, Ajuntament, establiments, entitats, etc. sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n deriven. També proporciona la màxima informació sobre diverses fonts de soroll urbà per ajudar a millorar la qualitat acústica amb la qual viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Des de l’any 1997, en el qual es va publicar el primer mapa de soroll de la ciutat de Barcelona, s’ha pogut comprovar que l’evolució del soroll urbà ha estat vinculada directament amb els canvis urbanístics desenvolupats a la ciutat i amb les polítiques municipals desplegades per l’Ajuntament de Barcelona per a la reducció i el control del soroll, com ara la pacificació de carrers, el foment de la mobilitat sostenible, etc. També hi han incidit l’increment de la conscienciació ciutadana que contribueix al civisme, el canvi d’hàbits, etc. Aquesta evolució s’ha pogut comprovar en els mapes estratègics de soroll elaborats el 2009, el 2012 i actualment. El present Mapa estratègic de soroll s’ha desenvolupat en dues grans fases: una primera fase general, en què s’ha estudiat tot el soroll associat als eixos viaris i a les grans infraestructures viàries, i una fase de detall, centrada a estudiar altres fonts de soroll o altres àrees amb característiques determinades. Entre les fonts sonores que s’han analitzat en aquesta fase de detall hi ha les següents: indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, carrers de vianants amb i sense activitat comercial, infraestructures ferroviàries, tramvia, parcs i jardins, patis interiors d’illa i zones amb condicions acústiques especials. La zona especial avaluada en aquest districte és la zona de Montjuïc, on coexisteixen diverses activitats (turisme, recintes culturals i esportius, etc.). Els resultats es presenten en forma de mapes de soroll, així com en percentatges de població exposada a diferents rangs de soroll. Aquesta informació, doncs, té diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que representen àrees d’igual nivell sonor a ’4 metres d’altura i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els edificis de la ciutat. Al districte de Sants-Montjuïc es pot observar que la principal font de soroll existent és el trànsit rodat, afectant principalment a les façanes dels es pot observar que la principal font de soroll existent és el trànsit rodat, que afecta sobretot les façanes dels edificis orientades cap a carrers amb trànsit, i és considerablement més baix a l’interior dels patis d’aquests edificis. En el període nocturn s’observa que la font principal continua sent el trànsit però en menor grau, i pren importància el soroll d’oci nocturn i l’aglomeració de persones, que és rellevant en termes de molèstia generada a la població. Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a Sants-Montjuïc (plànol núm. 20.a) En aquest districte es troben algunes de les principals infraestructures de comunicació viàries de la ciutat com ara la gran via de les Corts Catalanes, la ronda del Litoral, l’avinguda Meridiana, el passeig Josep Carner, la ronda del Mig, l’avinguda de Madrid i la plaça d’Espanya, on es registren els nivells sonors més elevats del districte. També hi ha línies de tramvia i de ferrocarril en superfície, les quals han estat objecte d’estudi. Atenent les característiques de Sants-Montjuïc, pren especial pes la diagnosi acústica de les zones de vianants, que pot estar condicionada per la presència en major o menor grau d’activitats comercials; i, ja de nit, per l’aglomeració i el moviment de persones entre àrees d’elevada oferta d’oci nocturn. És el cas de la plaça d’Osca, l’entorn del passeig de Sant Antoni, la zona d’el Poble Sec, etc. La metodologia utilitzada s’ha actualitzat respecte als MES anteriors amb l’objecte d’adaptar-la a les noves recomanacions europees i també de recollir un coneixement més detallat de la ciutat. D’una banda, el canvi metodològic ha suposat una distribució realista de la població en façana interior o exterior que s’ha corroborat mitjançant enquestes municipals. D’altra banda, s’ha fet un gran esforç per incorporar un nombre més elevat de patis interiors d’illa; en concret, s’ha triplicat el nombre de patis diagnosticats respecte al MES anterior. El resultat d’aquest coneixement més ampli del districte permet identificar més zones amb bona qualitat acústica. Si es comparen els nivells sonors a la via pública (al tramer) dels MES 2012 i 2017, s’observa que tant de dia com de nit la tendència general és de disminució dels nivells de soroll. Les zones amb nivells acústics baixos i mitjans han augmentat significativament per la diagnosi amb més detall de la ciutat i dels patis interiors, que gaudeixen d’una molt bona qualitat acústica, a recer del soroll del trànsit. Les zones amb més soroll han anat disminuint però en menor proporció, atès que els nivells estan determinats per la localització entorn de les grans infraestructures de trànsit viari. 1 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 1 OBJECTIUS DEL TREBALL El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà, i de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll. D’aquesta manera, el treball ha de complir tot allò que s’especifica per als mapes estratègics de soroll en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n derivin. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del que són els mateixos nivells sonors, per ajudar a millorar la qualitat acústica amb què viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Per elaborar-lo s’ha utilitzat un programari de simulació acústica que compleix amb els mètodes recomanats a Europa, així com una aplicació SIG (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, i la seva consulta i representació gràfica. Amb aquestes eines s’ha dut a terme la simulació acústica dels focus sonors requerits per la normativa europea i amb influència a la ciutat: trànsit viari, trànsit ferroviari i tramvia, i indústria. S’ha completat amb simulacions d’altres focus sonors rellevants: oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, en patis i en carrers de vianants. Així doncs, la informació del soroll ambiental a la ciutat és més completa i facilita la diagnosi i la proposta de plans d’acció per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 2 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA REIAL DECRET 1513/2005, DE 16 DE DESEMBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A L’AVALUACIÓ I GESTIÓ DEL SOROLL AMBIENTAL Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll s’han tingut en compte tant les disposicions establertes en el plec de Aquest reial decret té per objecte l’avaluació i gestió del soroll ambiental, amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar els condicions tècniques com les normes de caràcter reglamentari i tècnic existents a diferents nivells. efectes nocius, incloent-hi les molèsties, derivats de l’exposició al soroll ambiental. Per a això, es desenvolupa el concepte 2.1 MARC NORMATIU de soroll ambiental, juntament amb els seus efectes i molèsties sobre la població, al costat d’una sèrie de mesures que permeten la consecució de l’objecte previst, com són l’elaboració de mapes estratègics de soroll, els plans d’acció i la A continuació es mostra la normativa aplicable en els àmbits europeu, estatal, autonòmic i municipal respectivament: informació a la població. 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA Respecte als mapes de soroll, s’estableix el següent: DIRECTIVA 2002/49/CE, DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, DE 25 DE JUNY DE 2002, SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ - La definició dels índexs de soroll (Lden, Ld, Le i Ln). DEL SOROLL AMBIENTAL - Els mètodes de càlcul dels índexs de soroll. - L’altura del punt d’avaluació dels índexs de soroll. En aquesta directiva s’estableix que els estats membres tenen l’obligació de designar les autoritats i entitats competents per - Els criteris de delimitació d’una aglomeració. elaborar els mapes de soroll i plans d’acció en aglomeracions de més de 100.000 habitants, i també que l’actualització - Els terminis per a l’elaboració de mapes de soroll. d’aquests mapes de soroll s’ha de fer cada cinc anys. En el nostre cas, l’Ajuntament de Barcelona és l’autoritat competent - Els requisits mínims sobre el cartografiat estratègic del soroll. per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat i el present Mapa estratègic de soroll correspon a l’actualització - La informació que s’ha de comunicar al Ministeri de Medi Ambient. requerida. - La informació que s’ha de lliurar a la Comissió Europea. En aquesta directiva es defineixen diversos conceptes d’aplicació que posteriorment han estat transcrits i desenvolupats en REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL la transposició de la directiva europea a la normativa estatal, si bé entre ells cal assenyalar que es preveu que després de la SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT I EMISSIONS ACÚSTIQUES I LA SEVA MODIFICACIÓ presentació del Mapa estratègic de soroll hi hagi un període d’un any per aprovar els plans d’acció corresponents, en els RECOLLIDA EN EL REIAL DECRET 1038/2012, DE 6 DE JULIOL, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 quals seran fonamentals les polítiques de gestió del soroll encaminades a reduir-lo i controlar-lo. D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ També s’identifiquen com a principals focus sonors per avaluar el soroll de trànsit viari, el soroll ferroviari i el soroll ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT ACÚSTICA I EMISSIONS ACÚSTIQUES industrial. En el cas del Mapa estratègic de soroll de Barcelona s’han ampliat aquests estudis incloent-hi altres focus sonors Aquesta normativa té com a finalitat principal completar el desenvolupament de la Llei del soroll, i estableix, entre altres que influeixen en el soroll urbà (oci, aglomeració de gent, patis amb activitat…). aspectes, els següents: D’altra banda, la directiva europea obliga els països membres a comunicar els resultats del Mapa estratègic de soroll al - Els objectius de qualitat acústica aplicables a àrees acústiques. públic amb la finalitat de fer transparent la informació acústica de la ciutat i donar compliment a la Directiva 2003/4/CE, de - Els índexs d’avaluació acústica aplicables. 28 de gener de 2003, relativa a l’accés públic de la informació ambiental. Per aquest motiu, a més de proporcionar la - Els valors límit d’emissió i immissió d’emissors acústics. informació obtinguda a les administracions corresponents, es farà una exposició pública del Mapa estratègic de soroll abans - Els procediments i mètodes d’avaluació de la contaminació acústica. d’aprovar-lo, i es presentarà aquesta informació al web de l’Ajuntament. 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL Aquesta llei té per objecte establir les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica que afecta la Aquesta llei és una transposició al dret intern de la directiva europea. Té per objecte regular la contaminació acústica per ciutadania i el medi ambient, i al mateix temps establir el règim d’intervenció administrativa d’aplicació en tot el territori de evitar, i si escau reduir, els danys que pugui provocar en la salut humana, els béns o el medi ambient. Catalunya adaptat a la normativa estatal. S’hi estableixen les directrius generals amb diverses finalitats, entre les quals hi ha les següents: S’hi estableix que els ajuntaments són els encarregats de desplegar les actuacions d’àmbit municipal, entre les quals hi ha - Atribuir competències per a l’elaboració, aprovació i revisió dels mapes de soroll i la corresponent informació al l’elaboració de mapes de soroll. públic. En el nostre cas, la competència recau en l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta llei es defineixen els objectius de qualitat acústica que cal aplicar a Catalunya, distingint diferents zones de - Determinar els casos en què s’han d’elaborar mapes de soroll. sensibilitat acústica (alta, moderada i baixa) i els seus valors límit d’immissió sonora en funció del focus sonor avaluat, així - Revisar i, si escau, modificar els mapes cada cinc anys a partir de la data en què s’aproven. com els criteris per declarar una zona com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de - Definir les finalitats i els continguts dels mapes. règim especial (ZARE). Així mateix, la Llei 37/2003 estableix que estan subjectes a les prescripcions de la llei tots els emissors acústics, ja siguin de També s’hi estableixen els criteris generals per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica. titularitat pública o privada, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics, excloent-hi les activitats domèstiques, els comportaments veïnals, les activitats militars i el soroll dins de l’activitat laboral. DECRET 176/2009, DE 10 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, I SE N’ADAPTEN ELS ANNEXOS S’hi indica que s’hauran d’establir uns objectius de qualitat acústica per al territori, i que les administracions públiques competents són les encarregades de promoure mesures per a la consecució d’aquests objectius. Aquestes mesures poden El Decret 176/2009 té per objecte la modificació i desenvolupament reglamentari de la Llei 16/2002. Es fonamenta en els ser tant preventives com correctores, i s’han de reflectir en un pla d’acció en matèria de contaminació acústica que afronti principis de prevenció, correcció i protecció, així com en els de col·laboració, conscienciació i informació, que alhora globalment el problema del soroll dins de l’àmbit d’estudi i estableixi les accions que cal executar per intentar complir els presideixen l’actuació pública en matèria de lluita contra la contaminació acústica. objectius de qualitat acústica en les zones en què se superin els límits de soroll, així com fer prevenció perquè en zones on ja Pel que fa als mapes de soroll, estableix que les entitats locals que constitueixin aglomeració han d’elaborar i aprovar, prèvia es compleixen no arribin a superar-se. informació pública de com a mínim un mes, mapes estratègics de soroll, i estableix que la revisió i modificació d’aquests També s’estableix que aquesta llei s’haurà de desenvolupar posteriorment. En el cas de mapes de soroll i objectius de mapes s’ha de fer cada cinc anys des de la seva aprovació inicial. Respecte als mapes de capacitat acústica, s’indica que s’hi qualitat acústica, s’ha desenvolupat posteriorment mitjançant el Reial decret 1513/2005 i el Reial decret 1367/2007. han d’establir els objectius de qualitat acústica en l’àmbit d’aplicació. El present decret modifica el Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica, i s’estableixen uns nous criteris i valors per a determinades zones de sensibilitat acústica. Aquesta classificació i valors han 3 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc estat lleugerament modificats en l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, per la qual cosa les zones de sensibilitat - En els patis interiors d’illa, patis de ventilació, patis de parcel·la i zones on no puguin accedir els vehicles, els objectius acústica i els seus valors límit d’immissió associats es presenten a l’apartat següent. de qualitat acústica són 60 dB en horari diürn i vespertí, i 50 dB en horari nocturn. 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ORDENANÇA DEL MEDI AMBIENT DE BARCELONA, DEL 2011, I LA SEVA MODIFICACIÓ MITJANÇANT EXPEDIENT NÚM. 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 13DJ078, PUBLICADA EN EL BOPB DE 28 D’ABRIL DE 2014 En l’elaboració del present treball també s’ha tingut en compte la següent documentació de referència: Aquesta normativa d’abast municipal té per objecte regular les mesures i els instruments dels quals disposa l’Ajuntament de - Recomanació de la Comissió de 6 d’agost de 2003 relativa a les orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals Barcelona per prevenir i corregir la contaminació acústica. revisats per al soroll industrial, procedent d’aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i les dades d’emissions Entre altres aspectes, disposa la gestió de les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i de les zones corresponents (2003/613/CE). acústiques de règim especial (ZARE). - Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise Exposure. 2a versió. 13 de gener de 2006. En l’Annex II.3 de l’ordenança s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a la planificació del territori i la preservació - ISO 9613-2: Attenuation of sound during propagation outdoors - Part 2: General method of calculation (primera o millora de la qualitat acústica. Són els següents: edició: 15 de desembre de 1996). Valors límit ’d’immissió en dB(A) - Mètode Francès de Previsió de Soroll en Carreteres (NMPB/XPS 31-133). - El mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” Zonificació acústica del territori Le (21.00 h - 23.00 Ln (23.00 h - 7.00 Ld (7.00 h - 21.00 h) (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació h) h) Territorial, 20 de novembre de 1996. Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 - ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60 - EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. - EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula - UNE-ISO 1996-2:2009 “Acústica - Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental - Part 2: Determinació dels següent: nivells de soroll ambiental”. - Directiva (UE) 2015/996 de la Comissió, de 19 de maig de 2015, per la qual s’estableixen mètodes comuns d’avaluació Valors límit ’d’immissió en dB(A) del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell (CNOSSOS - Common NOise Usos del sòl Ld (7.00 h - Le (21.00 h - Ln (23.00 h aSSessment methOdS). 21.00 h) 23.00 h) - 7.00 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres – – – (A1.1) Parcs ’d’especial protecció acústica 55 55 45 (A1.2) Parcs, jardins i platges 57 57 47 (A2) Predomini del sòl ’d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A4) Predomini del sòl ’d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl ’d’ús residencial amb activitats o infraestructures de 65 65 55 transport existents (B2) Predomini del sòl ’d’ús terciari diferent de (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl ’d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Recreatius i ’d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl ’d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals ’d’infraestructures de – – – transport, o altres equipaments públics que els reclamin Taula 2. Valors límit ’d’immissió d’acord amb els usos del sòl. Notes: - En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents. - Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa estratègic de soroll vigent. - En les ZEPQA no es pot sobrepassar un valor límit d’immissió LAr de 50 dB(A) entre les 8.00 i les 21.00 hores ni un valor límit d’immissió LAr de 40 dB entre les 21.00 i les 8.00 hores. - En les ZARE s’hauran de complir els valors límit d’immissió reflectits al mapa de capacitat vigent. 4 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL La Directiva europea 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, transposada a l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, preveu la necessitat d’elaborar mapes estratègics de soroll en els municipis amb una població superior a 100.000 habitants. La finalitat dels MES és permetre l’avaluació global de l’exposició de la població a la contaminació acústica i la diagnosi dels nivells acústics, així com servir de punt de partida per elaborar plans d’acció. Barcelona, ciutat amb aproximadament 1.600.000 habitants, té, doncs, l’obligació d’elaborar el seu mapa estratègic de soroll corresponent i actualitzar-lo cada cinc anys. El marc legal vigent (europeu, estatal i autonòmic) estableix que l’Administració competent per a l’aprovació dels MES de les aglomeracions supramunicipals és la comunitat autònoma, en aquest cas la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona compon l’Aglomeració del Barcelonès I conjuntament amb Sant Adrià de Besòs. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona és el responsable d’elaborar el Mapa estratègic de soroll, el qual facilita les dades necessàries a la Generalitat de Catalunya perquè aquesta procedeixi a tramitar-lo i aprovar-lo. L’Ajuntament de Barcelona va més enllà del compliment legal, per la qual cosa ha considerat prioritari complementar els estudis requerits per la normativa per a l’elaboració dels MES amb altres estudis de detall. Les fonts de soroll analitzades, per tant, són eixos viaris i grans infraestructures viàries, trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, així com el soroll que es genera en parcs, carrers de vianants i patis interiors d’illa. L’objectiu que es persegueix és obtenir un millor coneixement acústic de la ciutat per definir accions que ajudin a reduir el soroll i, alhora, preservar les àrees amb bona qualitat ambiental. 5 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 4 ANTECEDENTS Es va observar que les principals fonts de soroll eren el trànsit viari, tant de dia com de nit, i en algunes zones determinades el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones en període de nit. 1990. Aquest any Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll fonamentat en mesuraments in situ de nivells sonors També es va comprovar que la majoria de les zones de la ciutat es trobaven dins d’un nivell sonor moderat, i que en els a la ciutat. últims anys s’havien reduït les zones amb més nivell sonor i que havien augmentat les zones amb nivells acústics baixos. 1997. Aquest any es va elaborar un nou mapa de soroll a la ciutat amb l’objecte d’avaluar els canvis ocasionats en gran Quant a la població, la majoria es mantenia en una situació similar o havia millorat respecte a les dades del 2007. part per les modificacions urbanístiques i poblacionals degudes als Jocs Olímpics del 1992. El principal motiu de les queixes per soroll a la ciutat en els registres de la Guàrdia Urbana era a causa del soroll generat per En aquesta ocasió, es van dur a terme mesuraments in situ de curta durada (10 minuts) i de llarga durada (24 hores), tant en la concentració de persones a l’espai públic. període diürn com nocturn, amb l’objecte d’elaborar un mapa sonor per al període diürn i un altre per al període nocturn. A partir d’aquests resultats, l’Ajuntament va establir com a prioritari, dins del Pla per a la reducció de la contaminació Com a resultat es va obtenir el percentatge de superfície exposada a cada interval de nivells sonors, així com la longitud de acústica 2010-2020, treballar en els aspectes següents: vies exposades a cada interval de nivells sonors. - L’increment de l’espai per als vianants en totes les actuacions d’urbanització. Es van obtenir una sèrie de conclusions com ara les següents: - L’impuls de l’ús del vehicle elèctric i de la bici. - El control d’emissions de soroll en obres. - La principal font de soroll de la ciutat era el soroll del trànsit viari. - La realització d’una prova pilot per reduir el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a Ciutat Vella, - En el període de 7.00 a 22.00 hores el soroll era més elevat que de 22.00 a 7.00 hores, mentre que entre la 1.00 i les l’Eixample i Sarrià - Sant Gervasi. 4.00 hores era la franja en què el nivell sonor era més baix. - L’engegada d’una web de consulta oberta a tota la ciutadania. - La diferència de nivells sonors entre el dia i la nit no depenia del districte. - El soterrament de les vies de l’AVE a Sants. - L’amplària del carrer influïa en els nivells sonors (a igual emissió sonora, en els carrers estrets els nivells sonors eren més elevats que en els carrers amples). 2017. Actualment s’ha dut a terme una nova actualització del MES a la ciutat de Barcelona. - Els nivells sonors varien segons la distància a les fonts (nivells més alts a menor distància). La metodologia utilitzada per fer aquesta actualització ha variat respecte a actualitzacions anteriors, sobretot en els També es va determinar que les actuacions dutes a terme havien contribuït positivament a la ciutat, de manera que s’havien aspectes següents: reduït els nivells sonors respecte al mapa de soroll del 1990. De les actuacions, en destaquen les següents: la instal·lació de - S’han emprat un tractament de dades i una metodologia homogenis per a tots els districtes de la ciutat. paviments sonoreductors, la modernització del parc mòbil, l’augment dels carrers de vianants, la millora en la gestió del - S’han utilitzat mètodes de simulació reconeguts internacionalment mitjançant l’aplicació d’un programari de servei de neteja (amb vehicles menys sorollosos i optimització de les rutes de recollida de residus). simulació acústica. L’àmbit d’aplicació d’aquests mètodes de simulació ha comprès tots els focus sonors considerats tant en l’estudi general com en els estudis de detall (trànsit viari en tots els carrers, trànsit ferroviari i tramvia, soroll de vianants, parcs i patis interiors ’d’illa, etc.). Val a dir que els mapes corresponents als anys 1990 i 1997 es van elaborar segons metodologia pròpia, a manca de - S’ha fet un gran esforç per considerar un nombre més elevat de patis interiors d’illa. El 2012 es van considerar 145 l’existència de regulació nacional o internacional. ’En aquest sentit, l’Ajuntament va ser pioner. patis interiors d’illa en total al districte de Sants-Montjuïc, mentre que el 2017 se n’han considerat 305’; això implica 2006-2007. En aquests anys es va elaborar el primer mapa estratègic de soroll a Barcelona. un increment de patis analitzats del 110%, cosa que permet fer una anàlisi més detallada. El MES es va efectuar amb metodologia diferent en dos grups de districtes. En cinc districtes (Ciutat Vella, Gràcia, Horta- Al llarg d’aquesta memòria s’explica amb més detall la metodologia seguida. Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) l’elaboració del mapa de soroll es va dur a terme gairebé en exclusiva mitjançant la realització de mesuraments in situ, i en cinc districtes més (l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià – Sant Gervasi i Sant Martí) l’actualització es va dur a terme utilitzant mesuraments in situ i simulacions mitjançant programari acústic, sobretot a l’entorn de grans infraestructures viàries i en parcs. En aquests mapes de soroll es va calcular quanta era la població exposada a diversos rangs de nivells sonors en els períodes de dia, tarda, nit i 24 hores, així com el percentatge de longitud de vies exposat a cada interval dels diferents nivells sonors en aquests períodes horaris. Aquest càlcul de població exposada es va fer considerant, d’una banda, la població exposada directament a carrers (façana exterior) i, d’altra banda, la població que està exposada al soroll de l’interior d’illa. Es va obtenir el percentatge de població exposada a interior o exterior de façana principal calculant la mitjana per districte de la proporció entre el perímetre exterior i interior de les illes de cases. El resultat d’aquesta diagnosi també coincideix a concloure que l’aportació principal de soroll a la ciutat prové del trànsit viari. Respecte als mapes de soroll anteriors, es va comprovar que hi havia una disminució dels trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 70 i 80 dB(A), i que augmentaven els trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 60 i 70 dB(A), degut sobretot a canvis urbanístics i a la instal·lació de paviment sonoreductor. 2012. Aquest any es va portar a terme l’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Aquesta actualització va consistir principalment a fer nous mesuraments de nivells sonors als trams on s’havien produït canvis destacats de caire urbanístic, de mobilitat, etc., que van ser els següents: - Els trams en els quals s’havien fet canvis urbanístics significatius des de l’any 2007 (reurbanitzacions, zones per als vianants, carrers de zona 30, canvis d’usos, etc.). - Els trams amb variació de fonts de soroll (com ara zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, zones industrials, eixos comercials, ferrocarrils i trams amb intensitat de trànsit significatius). - Les àrees d’actuació marcades en el Pla de reducció de la contaminació acústica 2010-2020. 6 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL 5.2 TIPUS ’D’ESTUDIS ELABORATS L’elaboració del MES de Barcelona 2017 s’ha dut a terme utilitzant un programari (software) de modelització acústica que té Per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’han dut a terme tant un estudi general com diversos en compte els mètodes de càlcul recomanats per la directiva europea. estudis de detall que complementen l’estudi general. També s’han fet mesuraments de nivells sonors in situ, els quals s’han utilitzat en uns casos per validar els resultats L’estudi general està associat al soroll de trànsit viari i s’ha elaborat mitjançant modelitzacions acústiques; s’hi han inclòs obtinguts de les modelitzacions, i en altres casos per caracteritzar determinats focus de soroll amb l’objecte de poder tots els carrers de Barcelona, així com les grans infraestructures viàries. alimentar el model. Els estudis de detall s’han aplicat per a determinats focus sonors o en zones concretes de la ciutat que tenen un interès 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL especial. L’objectiu d’aquests estudis és complementar l’estudi general i caracteritzar les diverses casuístiques del districte. Els estudis de detall elaborats han estat els següents: Els índexs de soroll utilitzats en l’elaboració i representació del MES de Barcelona han estat els que preveu la legislació - trànsit ferroviari i tramvies; catalana, la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009: - Indústria. - Ld, índex de soroll en període dia. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - parcs; períodes dia d’un any. Horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - carrers de vianants; - Le, índex de soroll en període tarda. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - patis interiors d’illa; períodes tarda d’un any. Horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - oci nocturn i aglomeració de persones; - zones amb condicions acústiques especials: Montjuïc, i - Ln, índex de soroll en període nit. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). períodes nit d’un any. Horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Lden, índex de soroll dia-tarda-nit. Aquest índex es determina al llarg d’un any, utilitzant els resultats de l’Ld, l’Le i l’Ln mitjançant la fórmula següent: 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ( ) L’elaboració del Mapa estratègic de soroll, tant per a l’estudi general com per als estudis de detall, s’ha dut a terme en Nota: Segons la legislació catalana vigent, per al càlcul de l’Lden es considera un període tarda de 2 hores i un diverses fases combinant treball de camp amb modelitzacions acústiques. període dia de 14 hores. A l’apartat 7 s’indiquen, per a cadascun dels estudis, les diferents fases de desenvolupament desplegades fins a l’obtenció En l’avaluació d’aquests índexs de soroll en l’exterior d’edificis només s’ha considerat el soroll incident, és a dir, no s’ha del Mapa estratègic de soroll corresponent a cada estudi. inclòs el so reflectit en el parament vertical. 5.3.1 TREBALLS DE CAMP Els rangs de soroll en dB(A) utilitzats en la representació dels índexs Ld, Le, Ln i Lden en l’elaboració del Mapa estratègic de Com a complement al treball de modelització acústica, s’ha fet un ampli treball de camp. Els objectius principals d’aquest soroll de Barcelona han estat els següents: treball de camp han estat els següents: - Obtenir informació d’interès actualitzada per alimentar els models acústics de cadascun dels estudis elaborats (comptatges de vehicles, característiques del sòl, canvis urbanístics, variacions estacionals…). - Disposar d’informació per establir criteris de classificació i agrupació d’ítems en determinats estudis de detall. - Determinar in situ la realitat sonora de determinades zones o focus sonors i facilitar l’anàlisi de les modelitzacions. - Obtenir informació per validar posteriorment els resultats procedents de les modelitzacions acústiques de les diferents fonts de soroll considerades (comparativa entre els resultats de mesures in situ amb resultats de modelitzacions). Entre les diferents actuacions executades en el treball de camp, destaquen els mesuraments sonors, utilitzats no només en la validació de modelitzacions acústiques sinó també com a font d’informació per establir criteris de classificació i desenvolupament de diversos estudis específics. Cal destacar que, a diferència de mapes de soroll anteriors, alguns dels quals es van elaborar únicament a partir de les dades obtingudes en el treball de camp, el present treball s’ha realitzant mitjançant modelitzacions acústiques, i s’han utilitzat les dades de camp per a les finalitats indicades en aquest apartat. 5.3.2 MESURAMENTS SONORS Els mesuraments sonors els ha fet personal tècnic qualificat del Laboratori d’Acústica d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, utilitzant equips de mesura tipus 1. Els mesuraments –un total de 1.700 de curta durada i 75 de llarga durada a tota la ciutat de Barcelona– s’han complementat amb l’estudi de les dades de 155 equips de mesura que l’Ajuntament de Barcelona té situats en diferents punts d’interès. Als apartats posteriors es presenta informació d’aquests mesuraments. Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. 7 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ Vianants 35 La instrumentació de mesura utilitzada en el desenvolupament dels mesuraments in situ ha estat la següent: Centres educatius 16 SONÒMETRES / ANALITZADORS SONORS Hospitals 4 Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Oci 24 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2260 2131659 Zones especials 23 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 2690216 TOTAL 203 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 3000505 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011700 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons tipus de font de soroll. Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011733 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011691 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011769 Sonòmetre 01dB SOLO 65317 Sonòmetre 01dB SOLO 11456 Sonòmetre 01dB SOLO 65903 Taula 3. Instruments de mesura. Nota: En el cas de les dades de llarga durada s’han utilitzat equips i micròfons d’intempèrie per dur a terme els mesuraments. CALIBRADORS/VERIFICADORS Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2656311 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2272197 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2575460 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015135 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015136 Calibrador/verificador RION NC-74 34478378 Calibrador/verificador RION NC-74 34478376 Taula 4. Calibradors/verificadors. Nota: Els equips de mesura utilitzats tenen en vigor el corresponent certificat de verificació periòdica que certifica el compliment de l’Ordre ministerial ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el control metrològic de l’estat dels instruments destinats al mesurament de so audible i dels calibradors acústics (BOE núm. 237, del dimecres 3 d’octubre de 2007). Complementàriament es van utilitzar cinc estacions de mesura de condicions ambientals per comprovar que en el moment dels mesuraments les condicions meteorològiques eren compatibles amb la realització de la mesura, així com altres tipus d’accessoris com ara trípodes, cables, pantalles antivent, tauletes, etc. Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Sants-Montjuïc (plànol núm. 4). 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA La metodologia i sistemàtica utilitzada per a la realització de mesuraments de curta durada s’han determinat en funció de cadascun dels estudis duts a terme, i a l’apartat 5.3 s’indiquen les particularitats que s’han tingut en compte respecte a la Per a cadascun dels estudis realitzats (estudi general i estudis de detall), a l’apartat 7 s’indiquen els criteris utilitzats en la sistemàtica general. Cal destacar que diversos mesuraments s’han efectuat amb l’equip de mesura situat en una posició fixa, selecció dels punts de mesura. i d’altres s’han realitzat desplaçant-se el tècnic o tècnica a una zona o recorregut d’interès per a l’estudi de detall. MESURES DE CURTA DURADA La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: Al districte de Sants-Montjuïc s’han dut a terme 203 mesures de curta durada. - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. Focus sonor avaluat Punts mesura d’Audiotec - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb Trànsit 33 l’objecte d’identificar els horaris de mesura més apropiats. - Una vegada identificats els punts de mesura, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’ha Grans infraestructures. 8 desplaçat a la ubicació i ha procedit a fer el mesurament i la presa de dades d’interès de l’entorn d’aquest punt. Indústria 56 - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o Parcs 2 verificador sonor. - Les mesures realitzades en posicions fixes s’han obtingut col·locant l’equip de mesura sobre un trípode, a 1,5 metres Patis interiors 2 d’altura. 8 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc - Les mesures realitzades mitjançant track (un tècnic o tècnica que es desplaça amb l’equip en un recorregut durant la Patis interiors 1 mesura) s’han obtingut amb l’equip de mesura a 1,5 metres d’altura. - En les mesures realitzades per avaluar un determinat focus sonor, s’ha procurat que en el punt de mesura no hi Subtotal 8 18 hagués cap altre focus sonor que interferís o emmascarés el soroll avaluat. TOTAL 26 - En el cas de mesures de soroll de trànsit, s’ha intentat evitar la mesura en encreuaments. - Si la mesura s’ha efectuat a menys de 2 metres d’una façana, s’ha anotat aquest fet per aplicar-hi posteriorment les Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. correccions oportunes. - Cap mesura s’ha fet a menys de 0,5 metres de façanes. - Les mesures s’han obtingut en continu durant un període de 15 minuts. - S’ha registrat simultàniament el Leq, L10 i L90 dB(A). - S’ha fet un recompte de vehicles durant el període de mesura. - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: o Controlar que les condicions de temperatura i humitat relativa fossin en tot moment compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura. o Controlar que la velocitat del vent durant la mesura fos igual o inferior a 5 m/s, que hi hagués absència de pluja i que les condicions meteorològiques representatives fossin normals. o Rebutjar o ressituar punts en els quals influïen sorolls aliens als que es volien avaluar. Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de Sants-Montjuïc (plànol núm. 4). La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per Imatge 4. Mesura de curta durada. realitzar. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb MESURES DE LLARGA DURADA l’objecte d’identificar els dies de la setmana i els horaris més apropiats. - En el cas de punts de mesura per avaluar el soroll d’oci, s’han efectuat mesuraments en dos períodes estacionals: - Al districte de Sants-Montjuïc s’han seleccionat 8 punts on s’han fet mesures de llarga durada, d’almenys 72 hores. estiu i hivern. - La informació d’aquestes mesures s’ha complementat amb les dades dels 18 equips de mesura que té ubicats - Un cop identificats els punts de mesura i després d’organitzar la logística necessària per tenir-hi accés, personal l’Ajuntament de Barcelona al districte de Sants-Montjuïc. tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’hi ha desplaçat i ha procedit a col·locar l’equip de mesura. - El nombre de punts de mesura per focus sonor avaluat ha estat el següent: - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - S’ha procurat que els punts de mesura estiguessin situats en una primera o segona planta d’una edificació, i amb el Punts de mesura de Punts de mesura d’Audiotec micròfon orientat cap al focus sonor que es volia estudiar. Focus sonor avaluat l’Ajuntament - Les mesures s’han efectuat en continu durant un període mínim de 72 hores. Trànsit 2 12 - Els registres de dades han estat cada 5 minuts. - S’han registrat simultàniament els paràmetres de mesura Leq, L10 i L90 dB(A). Grans infraestructures 1 1 - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Indústria 2 - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: Oci 2 5 o Verificar, mitjançant informació meteorològica existent, que les condicions de temperatura i humitat relativa durant el període d’avaluació fossin compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura, i 9 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc també que no hi hagués hagut precipitacions ni velocitats del vent superiors a 5 m/s (en cas de donar-se EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. alguna d’aquestes circumstàncies, s’han descartat les dades relatives al període puntual en què han Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. ocorregut). EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. o Eliminar sorolls aliens a la font de soroll que es volia mesurar. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL Els paràmetres de càlcul que s’han tingut en compte per a l’elaboració del MES de Barcelona són els següents: - Tots els càlculs s’han efectuat considerant dues reflexions. - Les condicions meteorològiques utilitzades per al càlcul han estat les següents: o Temperatura mitjana anual: 15 °C. o Humitat relativa mitjana anual: 70%. - S’han considerat els següents percentatges de concurrència de condicions favorables a la propagació del so: o Període dia: 50%. o Període tarda: 75%. o Període nit: 100%. - L’àrea de càlcul s’ha situat a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl tenint en compte els criteris reflectits en la Directiva europea 2002/49/CE. - Els nivells de soroll ambiental s’han calculat amb un pas de malla de 2 x 2 metres. Imatge 6. Mesura de llarga durada. 5.4 MODELITZACIÓ Per a l’actualització del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i dels districtes que la componen s’han fet modelitzacions acústiques que implementen els mètodes d’avaluació per als índexs acústics recomanats en la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. El Mapa estratègic de soroll, a més de posar l’accent sobretot en el soroll procedent del trànsit rodat i, com a fonts secundàries, el trànsit ferroviari i els llocs d’activitat industrial, també cartografia l’impacte acústic d’altres emissors com ara l’oci o el comportament de les persones als àmbits per als vianants i als parcs, entre d’altres. En tots els casos la caracterització dels emissors acústics s’ha realitzat mitjançant modelització, de manera que siguin possibles la representació Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. i l’anàlisi de cadascun dels focus de soroll per separat i la seva contribució al soroll ambiental total a la ciutat. - Addicionalment a l’àrea de càlcul a 4 metres del nivell del sòl, per a grans infraestructures viàries també s’ha usat una 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL àrea de càlcul a 8 metres del nivell del sòl. Un dels objectius de la Directiva 2002/49/CE és l’ús de mètodes comuns d’avaluació en tots els estats membres. - Els receptors en les façanes dels edificis s’han disposat a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de les façanes. Per això, en l’elaboració dels mapes de soroll s’utilitza un programari predictiu que inclou els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. Aquests mètodes són els següents: Soroll de trànsit rodat: mètode francès, NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB), esmentat a l’Arrêté du mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routières, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6, i a la norma francesa XPS 31-133. Soroll de ferrocarril: mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació Territorial, 20 de novembre de 1996. Soroll industrial i estudis específics amb fonts sonores no assimilables a trànsit rodat i ferrocarril: ISO 9613-2: “Acoustics - Attenuation of sound during propagation outdoors, Part 2: General method of calculation”. Per a l’aplicació del mètode establert en aquesta norma, es poden obtenir dades adequades sobre emissió de soroll (dades d’entrada) mitjançant mesuraments realitzats segons algun dels mètodes descrits en les normes següents: ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. 10 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Imatge 9. Interfície de CadnaA. 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE Imatge 8. Exemple de receptors en façana. - Períodes de referència per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. El model base és el patró sobre el qual es fonamenten els estudis acústics de les diferents fonts de soroll que se simulen i que formen el MES. La informació que constitueix la cartografia base és la següent: 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT - Model topogràfic: es genera un model digital del terreny que serveix com a base sobre la qual es defineix la resta La Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll d’elements cartogràfics. Per elaborar-lo s’han utilitzat dues fonts d’informació: ambiental, estableix en l’article 6 que per determinar l’Lden i l’Ln s’han de fer servir mètodes d’avaluació descrits en l’Annex o Punts de cota de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de l’àmbit municipal com a topografia II, “Mètodes d’avaluació per als indicadors de soroll”. base. o Punts de cota de generació pròpia a partir d’arxius procedents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) El programari predictiu que s’ha utilitzat per a la realització de les simulacions associades al MES de Barcelona ha estat (imatges Lidar - light detection and ranging o laser imaging detection and ranging), amb una resolució de 2 CadnaA, el qual té en compte els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel x 2 metres, per caracteritzar els entorns dels grans eixos de transport amb orografia complexa i augmentar trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. el grau de detall. CadnaA és una eina del paquet CADNA (Computer Aided Noise Abatement), desenvolupat per l’empresa Datakustik. Aquest programa està especialment optimitzat per donar solució als requisits establerts en la diferent normativa d’aplicació en l’actualitat. CadnaA és un programa per calcular i presentar nivells de soroll ambiental, així com per fer prediccions i assessorar en relació amb la contaminació acústica, que permet simular l’ambient acústic d’una zona determinada, una vegada caracteritzades les fonts i l’entorn. En les figures següents es mostren imatges de l’estructura de menús del programari, de l’edició de paràmetres i taules i d’algunes opcions de visualització i sortida de resultats. Imatge 10. Exemple 3D de relleu. - Ponts: s’ha generat una capa de ponts amb informació de longitud i altura a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. 11 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc - Pantalles acústiques i talussos: s’ha generat una capa de barreres i obstacles amb informació de longitud i alçària a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. Imatge 11. Exemple 3D de ponts. - Edificis: s’ha partit tant del subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona com de la informació d’altura d’edificis proporcionats per Barcelona Regional. La cartografia d’edificis i patis s’ha elaborat mitjançant diversos processos manuals i automàtics amb ajuda d’eines SIG que han donat com a resultat un model que reflecteix la morfologia de Imatge 13. Exemple 3D de talussos. les edificacions i que és compatible amb el programari de predicció acústica. Imatge 12. Exemple 3D ’d’edificis. Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. 12 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc - Tipus de terreny: s’ha disposat d’un fitxer de capes d’informació geogràfica amb els usos predominants del sòl. La capa proporcionada contenia les cobertes del sòl del 2009, amb un grau de nivell 3. Amb aquesta informació s’ha creat una capa amb les diferents absorcions acústiques del terreny segons el seu ús i característiques. L’escala d’absorció varia entre 0 i 1, en què el 0 correspon a terrenys totalment reflectors i l’1 a terrenys totalment absorbents. Absorció Tipus de sòl / usos associats Aeroports Mar Autopistes i autovies Platges Basses agrícoles Rius Basses urbanes Roquissars 0 Carreteres Urbanitzat residencial compacte Embassaments Urbanitzat residencial lax Granges Vies de ferrocarril Hivernacles Zones industrials i comercials Lleres naturals Zones portuàries Cementiris Sòls nus urbans Grans vies i zones ’d’aparcament Zones ’d’esport i lleure (excepte càmpings i 0,3 Llacs i llacunes continentals camps de golf) Sòls nus forestals Zones ’d’extracció minera Camps de golf Zones verdes urbanes 0,7 Vinyes Zones verdes viàries Boscos clars (no de ribera) Matollars Boscos densos (no de ribera) Matollars - boscos tallats arreu Boscos densos de ribera Plantacions de coníferes no autòctones 1 Boscos en franges de protecció Plantacions de plàtans Conreus abandonats - prats Prats i herbassars Imatge 15. Tipus de terreny 2D. Conreus herbacis (no arrossars) Prats i herbassars - boscos tallats arreu Conreus llenyosos (no vinyes) Vegetació ’d’aiguamolls litorals A la figura següent es mostra una imatge de la cartografia base completa: Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. 13 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS Els resultats d’un MES es representen en gran manera mitjançant informació gràfica, que facilita la interpretació i l’anàlisi d’una manera ràpida i intuïtiva de la situació acústica d’un àmbit determinat. En el cas del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i de cadascun dels seus districtes, la visualització de la informació gràfica que es presenta per a cada tipus d’estudi i per a cada indicador de soroll és dels tres tipus següents: - mapes de corbes isòfones; - mapes d’exposició al soroll en façana, i - mapes de trams. Per facilitar la visualització i interpretació de la documentació gràfica, la informació s’ha estandarditzat tal com s’indica tot seguit: - Escala de treball: les diferents col·leccions de mapes del districte de Sants-Montjuïc s’han representat a escala 1:16.000. - Orientació de plànols: Al districte de Sants-Montjuïc s’ha utilitzat una orientació de -45o respecte al nord per facilitar- ne la lectura. Imatge 18. Orientació per als plànols del districte de Sants-Montjuïc, part 2.. - Llegenda: els nivells sonors es representen en rangs de 5 dB(A), començant pels inferiors a 40 dB(A), entre 40 i 45 dB(A) i acabant pel rang de més de 80 dB(A). Imatge 19. Rangs acústics i colors assignats. - Per a la representació del tramer, les isòfones i el mapa d’exposició de façanes s’utilitza la mateixa escala de colors, però amb la simbologia corresponent. - També es representa la cartografia bàsica: edificis amb polígons en color gris i el límit dels barris amb una línia Imatge 17. Orientació per als plànols del districte de Sants-Montjuïc, part 1. discontínua en color negre: Imatge 20. Exemple d’elements cartogràfics. - Codificació de plànols: la compondran una o dues xifres amb el tipus d’estudi i una lletra correlativa per als períodes horaris. (Exemple: mapa d’isòfones de trànsit de dia: plànol 6.a.) - Indicadors per representar: en totes les col·leccions de mapes es representen els indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES La manera més habitual de representar els nivells de soroll ambiental en un determinat àmbit és mitjançant la utilització de mapes de nivells sonors, també anomenats mapes de corbes isòfones. Aquesta representació gràfica simbolitza, per a un determinat indicador acústic, els nivells de soroll a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl. 14 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc En els mapes estratègics de soroll es representen els diferents indicadors acústics en rangs de 5 en 5 dB(A), assignant un Imatge 22. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. color determinat a cada rang. La manera de representar el soroll en els mapes de nivells sonors és mitjançant corbes isòfones, que són línies que uneixen punts on els nivells de pressió sonora són iguals. Així doncs, mitjançant la representació de les diferents corbes isòfones que delimiten cada rang s’obtenen les àrees a les quals s’assigna el color identificatiu de cada rang. 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS En el cas del MES de Barcelona i del districte de Sants-Montjuïc, la representació gràfica dels mapes de corbes isòfones Els mapes de trams són una manera de representar el soroll ambiental mitjançant línies en l’eix de les vies, acolorides s’elabora a partir de la interpolació dels nivells de soroll calculats en les malles de punts receptors. La densitat de punts segons el nivell de soroll que s’estima a partir de la informació obtinguda dels nivells sonors en les façanes dels edificis receptors en la malla és de 2 x 2 metres. Cada punt receptor de la malla (més de 29.451.953 en el total de la ciutat) tindrà el existents en els laterals de l’eix viari. valor acústic corresponent per a cada indicador. En aquest estudi s’ha pretès executar el procés de creació del tramer amb el màxim detall possible, per la qual cosa primerament es va procedir a dividir els receptors de cada façana en funció de l’eix al qual estiguessin més exposats, és a dir, determinar quin tram correspon a cadascun dels receptors col·locats en totes les façanes de la ciutat. Una vegada feta aquesta tasca, es va procedir a calcular les mitjanes logarítmiques de cadascun dels estudis elaborats, és a dir, tenir un valor per tram per a cada focus de soroll (per a vianants, trànsit, oci…). Es va obtenir un valor per tram, que es correspon amb el valor mitjà de tots els receptors que se li han assignat, per a cada focus sonor (trànsit viari, trànsit ferroviari, oci, etc.). Aquest procediment també s’ha utilitzat per aconseguir el soroll total que engloba tots els focus sonors. Imatge 21. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA El coneixement dels nivells de soroll ambiental en les façanes dels edificis és una de les informacions més importants que aporten els mapes estratègics de soroll, perquè la poden utilitzar els projectistes i l’Administració per determinar el soroll ambiental a què està exposada la façana d’un edifici i, partint d’això, determinar l’aïllament acústic de què ha de disposar la façana per garantir la qualitat acústica a l’interior de l’edifici. Els mapes d’exposició al soroll en façana s’obtenen a partir de la informació acústica que es calcula en els punts receptors disposats a la façana amb ajuda del programari de predicció acústica, tal com es pot veure al primer edifici de la imatge següent. Cadascun dels receptors, disposats a 4 metres sobre el nivell del sòl, en les façanes exteriors i patis interiors de les edificacions, conté informació dels indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. La densitat dels punts receptors definida en el MES es defineix seguint les recomanacions del mètode comú per a l’avaluació del soroll CNOSSOS. Per obtenir els mapes de façanes s’ha utilitzat la metodologia següent: Imatge 23. Tramer i receptors en façana.  S’ha partit de la capa d’edificis utilitzats en la simulació acústica, extraient les línies de façanes exteriors i les de patis interiors. En les imatges anteriors s’aprecia la correspondència dels receptors en façana amb cadascun dels trams als quals està més  A cada línia de façana s’hi ha assignat el seu valor de referència cadastral i el codi de tram o pati associat. Això exposat, que després del procés comentat genera els valors mitjans per a cada focus i per a cadascun dels trams. implica que un edifici pot tenir diferents façanes exteriors (edifici cantoner, a dos carrers, etc.) i una o cap façana En el cas de construcció de noves edificacions, aquesta informació la poden utilitzar els projectistes i les administracions per interior. obtenir l’Ld que s’utilitza per als càlculs del DB HR i determinar l’aïllament acústic necessari en les façanes dels edificis.  Les façanes amb codi de pati assignat seran les façanes interiors; la resta, les façanes exteriors.  A partir de la capa de receptors resultant de la simulació acústica, s’ha associat cada receptor a la seva façana Així doncs, en l’actualització del tramer s’ha fet servir una metodologia similar a la utilitzada en el mapa anterior: a cada eix corresponent. Per tant, cada façana queda associada a un o més receptors de soroll. del tramer s’hi assigna un valor acústic per a cada indicador, que es calcula a partir dels valors dels receptors propers al  El criteri per assignar els nivells de soroll a una façana és el de representar el nivell més desfavorable dels receptors tram. Això permet poder comparar i analitzar les dades associades als trams. En concret, en aquesta memòria s’avaluen les que estiguin associats a aquesta façana. Per tant, s’ha agafat com a barem el valor del soroll total del període Lden. variables acústiques que s’indiquen a continuació, així com es fa una comparativa d’aquestes variables amb mapes Aquell receptor de la façana que tingui aquest nivell més alt serà el representatiu de la façana. anteriors: - Evolució de la longitud de les vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. A partir d’aquest receptor associat a cada façana obtenim els nivells de soroll per a cada font i període horari. - Evolució dels trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. 15 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL - Tramer 2012 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Tramer 2009 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. En aquest apartat es descriu la metodologia d’elaboració dels diferents estudis que integren el Mapa estratègic de soroll de - Documents associats amb els MES anteriors (2009 i 2012), facilitats per l’Ajuntament. Barcelona, tant l’estudi general vinculat al trànsit rodat com els estudis de detall vinculats a altres focus sonors d’influència a - Estadístiques generades per l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). la ciutat. - MES Port. Departament de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions. Oficina d’Explotació i Planificació Portuària. 7.1 ’FONTS D’INFORMACIÓ - Àrees de soroll de la Diputació de Barcelona, carreteres. Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures. - Àrees de soroll de la Generalitat, carreteres. Servei d’Avaluació i Seguiment de Projectes de la Generalitat de Encara que en cada estudi s’especifiquen les fonts d’informació utilitzades per elaborar-lo, amb caràcter general s’han Catalunya. utilitzat les següents per confeccionar el MES de Barcelona 2017: - Àrees de soroll del ministeri, carreteres. Subdirecció General d’Explotació, Direcció General de Carreteres. - Cartografia base d’aquesta memòria. - Àrees de soroll d’Adif, trens. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital en format SHP facilitada pel Departament d’Estratègia de la - Àrees de soroll de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, trens. Mobilitat. - MES d’altres administracions (Sant Adrià ’de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, etc.). - Punts d’aforament 2016 facilitats pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat. - Model topogràfic: se n’han utilitzat dos, les cotes de l’ICGC i les cotes de generació pròpia a través d’arxius 7.2 ESTUDI GENERAL procedents de l’IGN. L’estudi general inclou els focus sonors següents: - Edificis: subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona proporcionat per Barcelona Regional. - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - soroll de trànsit en eixos viaris que no s’hagin considerat com a grans infraestructures viàries, és a dir, eixos viaris o - Tipus de terreny: fitxer de capa d’informació geogràfica proporcionat, mapa de cobertes del sòl del 2009. A partir del carrers; grau de detall del nivell 3, s’han classificat els diferents tipus de terreny en quatre categories: absorbent, reflector, i - grans infraestructures viàries, i dues categories mixtes. - eixos viaris i grans infraestructures (considerant els dos focus sonors anteriors). - Informació meteorològica estàndard indicada per l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 7.2.1 TRÀNSIT ’D’EIXOS VIARIS - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i En la modelització del trànsit rodat s’han considerat tots aquells trams de carrer amb una intensitat mitjana diària (IMD) de Control d’Obres. trànsit associat i que no han estat considerats com a grans infraestructures per part de l’Ajuntament. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de circulacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Dades de circulacions reals mitjanes setmanals 2016, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Distribucions horàries d’una setmana tipus del 2017, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia, proporcionades per TRAM, Generalitat de Catalunya. - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants i de coexistència (vehicles i vianants). - Relació de patis interiors ’d’illa en format digital SHP proporcionada per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica d’eixos comercials del MES anterior proporcionada per l’Ajuntament. - Informació de la campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017. - ZARE del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - ZEPQA del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - Llista d’hospitals indicats per l’Ajuntament. Direcció de ’Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets Imatge 24. Vies amb trànsit rodat. de Ciutadania, Participació i Transparència. - Llista de centres educatius indicats per l’Ajuntament. Direcció de ’Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Fonts d’informació - Tramer 2017 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat han estat les següents: 16 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. - Aforaments de l’Ajuntament. Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, S.A. En la modelització de grans infraestructures viàries s’han considerat tots aquells trams amb trànsit rodat considerats per - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament com a grans infraestructures, és ha dir, han de complir els criteris següents: tenir un flux de trànsit superior a l’Ajuntament. 30.000 vehicles diaris i mantenir continuïtat al llarg de diversos trams de carrer. - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Àrees de soroll aprovades per altres administracions (apartat 8.1). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha atribuït el repartiment percentual de volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% per a la tarda i 9,46% per a la nit. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de ’la IMD assignada a cada tram de la ciutat amb trànsit rodat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats als trams de carrer que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts de la ciutat. Durant el desenvolupament d’aquest treball de camp s’han registrat dades d’interès per a la modelització del soroll de trànsit Imatge 25. Grans infraestructures. (comptatge de vehicles durant el període de mesura, tipus d’asfalt, velocitat, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat Fonts d’informació recomanat: NMPB/XPS 31-133. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures han estat les següents: - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de trànsit. - Aforaments del Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia - Comptatges in situ efectuats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. l’Ajuntament. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a l’estudi general de trànsit - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec a través de treball de camp in situ. rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sants-Montjuïc, els quals es poden consultar en els plànols - Relació de grans infraestructures considerades per l’Ajuntament de Barcelona. adjunts a la present memòria de Sants-Montjuïc (plànols núm. 6.a, 6.b, 6.c i 6.d). - Mapes de soroll anteriors: MES 2012 i MES 2009. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 17 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES atribuït el repartiment percentual del volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% L’estudi d’eixos viaris i grans infraestructures viàries de manera conjunta és l’anàlisi integrada d’aquests dos estudis per a la tarda i 9,46% per a la nit. independents. La finalitat d’aquest estudi és obtenir una diagnosi de tot el trànsit viari a la ciutat. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de ’la IMD assignada a cada tram de grans infraestructures de la ciutat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats a les grans infraestructures que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts corresponents a grans infraestructures de la ciutat, així com altres dades d’interès (comptatge de vehicles durant les mesures, velocitat, tipus d’asfalt, existència de túnel o trinxera, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat recomanat: NMPB/XPS 31-133. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aquests mesuraments s’han efectuat en trams no soterrats. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de grans infraestructures. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a grans infraestructures de trànsit rodat a 4 metres i 8 metres d’altura per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sants-Montjuïc, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sants-Montjuïc (plànols núm. 7.1.a, 7.1.b, 7.1.c i 7.1.d per a 4 metres d’altura, i plànols 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d per a 8 metres d’altura). Imatge 26. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. Fonts d’informació - Quant a les fonts d’informació per a aquest estudi, són les mateixes fonts que les utilitzades en l’estudi d’eixos viaris i en el de grans infraestructures viàries. Metodologia i fases d’elaboració d’estudi La metodologia emprada s’ha explicat en els punts anteriors (7.2.1 i 7.2.2), que es refereixen als estudis independents dels eixos viaris i grans infraestructures viàries. Els mapes de soroll corresponents a eixos viaris i grans infraestructures de trànsit rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sants-Montjuïc, es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sants-Montjuïc (plànols núm. 8.a, 8.b, 8.c i 8.d). 7.3 ESTUDIS DE DETALL En aquest apartat s’indica la metodologia utilitzada per a l’elaboració dels mapes de soroll de diversos estudis de detall que complementen l’estudi general per caracteritzar el soroll a la ciutat de Barcelona. Aquests estudis específics realitzats són els següents: - Trànsit ferroviari i tramvies; - Parcs; - Indústria; - Carrers de vianants; - Patis interiors d’illa; - Oci nocturn i aglomeració de persones; - Zones amb condicions acústiques especials: Montjuïc, i. 18 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc - Receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca, al Port de Barcelona i als voltants del riu Llobregat. 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI I TRAMVIA o Línies d’Adif de Rodalies R1, R2, R3, R4 i R7, regionals R11, R12, R13, R14, R15 i R16 i alta velocitat que circulen pels districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. En la modelització del trànsit ferroviari i tramvia, s’han considerat totes aquelles vies de circulació que transcorren en superfície a la ciutat, considerant el trànsit ferroviari per a passatgers i mercaderies. o Línies de Ferrocarrils’ d’Adif de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca i al Port de Barcelona. - Com a base s’ha partit de la xarxa viària facilitada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - S’ha adaptat aquesta informació a l’escenari real (trams descoberts, desnivells, etc.). - S’ha creat una cartografia base tenint en compte túnels, desnivells i barreres acústiques. - S’ha alimentat el model tenint en compte la quantificació de circulacions proporcionades per les administracions competents, i s’ha establert una distribució d’aquestes per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris fixats en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Les dades de partida s’han adaptat als valors i a les característiques necessàries per alimentar el model segons els requisits del programari de càlcul, incloent-hi, entre d’altres: o intensitats; o velocitats mitjanes de la via; o característiques dels trens; o característiques de la via, talussos, pantalles acústiques. - El model de càlcul utilitzat per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, SRM II, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” i recomanat per la directiva europea. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pels trens i tramvies en determinats punts propers a la seva circulació. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de ferrocarrils i tramvia. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - També s’ha efectuat una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les Imatge 27. Línies de ferrocarril i tramvia. divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a ferrocarrils i tramvies per Fonts d’informació als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, al districte de Sants-Montjuïc, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la En el cas del ferrocarril i del tramvia, s’han considerat les fonts d’informació següents: present memòria de Sants-Montjuïc (plànols núm. 9.a, 9.b, 9.c i 9.d). - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de Ferrocarrils de la Generalitat, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració d’estudi - En la modelització del trànsit ferroviari i de tramvia s’han pres en consideració únicament els trams en superfície a la ciutat de Barcelona, que han estat els següents: o Línies de tramvies T1, T2 i T3, al districte de les Corts, i línies de tramvies T4, T5 i T6 al districte de Sant Martí. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat S1, S2, S5, S6 i S7, que passen per Sarrià - Sant Gervasi. 19 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 7.3.2 SOROLL INDUSTRIAL Europea, que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representin els nivells de soroll de l’activitat que és produeix En la modelització del soroll industrial, s’han considerat els emissors acústics vinculats al soroll industrial que poden tenir - A partir d’aquesta informació s’ha dut a terme una modelització acústica de les zones industrials. influència en el soroll de la ciutat. - Una vegada realitzada la primera modelització s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, i que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll d’indústria. Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll d’industrial per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, al districte de Sants-Montjuïc, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sants-Montjuïc (plànols núm. 10.a, 10.b i 10.c). 7.3.3 PARCS L’estudi específic de parcs s’ha dut a terme considerant els parcs analitzats com a emissors sonors, és a dir, considerant el soroll que es genera en el seu interior procedent de públic i possibles activitats existents. Imatge 28. Àrees industrials. Fonts d’informació En el cas del soroll industrial s’han considerat les fonts d’informació: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi Imatge 29. Parcs estudiats a tota la ciutat. - A partir de l’àmbit representat en el MES anterior i la cartografia de l’institut cartogràfic i geològic de Catalunya, dels usos del sòl de la ciutat i de les zones indicades en el plec de condicions tècniques es, va fer una proposta inicial Sobre la base d’aquest estudi, s’ha elaborat el Mapa estratègic de soroll de parcs. Aquest mapa de soroll específic de parcs d’àmbit d’estudi. s’ha integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona al costat de la simulació d’altres focus sonors que - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi definitiu. puguin tenir influència en aquests parcs, sobretot el soroll de trànsit. - A través d’un treball de camp dut a terme en els períodes dia, tarda i nit, s’han caracteritzat acústicament les Com a resultat final, en l’àmbit dels parcs seleccionats estarà representada la suma del soroll que es genera a l’interior del diferents àrees industrials, localitzant en elles els principals focus sonors que poden tenir influència en el mapa de mateix parc per la seva activitat habitual i el soroll produït per altres focus sonors que són fora del parc. soroll, així com realitzant mesuraments in situ dels nivells sonors emesos per aquests focus sonors. - El paràmetre utilitzat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A) durant períodes temporals en els quals s’evitava Fonts d’informació la influència del soroll de trànsit. Per a la representació i delimitació dels parcs s’han considerat les fonts d’informació següents: - També s’ha dut a terme un anàlisi del soroll que pot existir en els diferents trams dels carrers inclosos en aquestes - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel zones, i vinculats únicament a l’activitat industrial (excloent el soroll produït pel trànsit general, el qual ja s’ha inclòs Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. en l’estudi general), de manera que els nivells sonors representats en el mapa de soroll d’indústria estiguin vinculats - Relació de parcs per analitzar consensuada amb l’Ajuntament. únicament al soroll industrial. - A partir d’aquesta informació s’ha dut a terme una modelització acústica de les zones industrials. El model de càlcul - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). utilitzat per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode ISO 9613-2 recomanat per la directiva - Mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). 20 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi 7.3.4 CARRERS DE VIANANTS La metodologia utilitzada per fer la modelització del soroll generat per l’activitat pròpia dels parcs s’exposa a continuació: Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’han considerat tant els carrers de vianants com els eixos comercials en els quals la - A partir de la informació dels usos del sòl de la ciutat i dels parcs indicats en el plec de condicions tècniques, es va fer influència del soroll de trànsit és residual. Per a aquesta font de soroll només s’ha avaluat el període dia i el període tarda. una proposta inicial dels parcs que calia analitzar en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Per al període nit s’ha considerat la possible existència d’oci nocturn i aglomeració de persones, i la seva avaluació està - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament de Barcelona l’àmbit definitiu del mapa de soroll de parcs partint disponible en aquest apartat. de criteris de rellevància d’aquests parcs a la ciutat, així com d’afluència de públic i turistes. - Un cop identificats els parcs estudiats, es van analitzar les zones d’aquests parcs on es poden arribar a generar nivells sonors més elevats, tant pel soroll de la gent com pel soroll generat per altres focus sonors vinculats al parc (zones esportives, pícnic o altre tipus d’activitats), intentant excloure les zones en les quals tenia influència significativa el soroll de trànsit. - Es va dur a terme un treball de camp corroborant in situ les zones on es generen nivells sonors més elevats per focus sonors propis del parc (gent passejant, zones recreatives, etc.) i es van fer mesuraments de nivells sonors en aquestes zones mitjançant la metodologia de track, en la qual el tècnic o tècnica recorre una determinada zona i registra nivells sonors en continu amb l’equip de mesura amb l’objecte d’obtenir nivells sonors representatius de la zona, intentant evitar zones on el soroll de trànsit té influència. Aquests mesuraments es van fer en horaris en els quals hi havia activitat al parc, ja que molts dels parcs avaluats es tanquen en horari de tarda i nit. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - A partir de la informació obtinguda, es van establir els criteris per caracteritzar acústicament les diferents zones i recorreguts interns dels parcs, tant si s’hi havien dut a terme mesuraments de nivells sonors com si no, i en aquest últim cas es va extrapolar el nivell sonor assignat a zones de característiques acústiques semblants on sí que s’havien fet mesuraments sonors. - En la modelització del soroll a l’interior dels parcs s’ha utilitzat el mètode d’avaluació dels índexs de soroll recomanat per a la caracterització del soroll industrial (ISO 9613-2), que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representen els nivells de soroll de l’activitat que es produeix en cada parc. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de parcs. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll en parcs per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. Per la seva rellevància, el Parc de de l’Espanya Industrial i el Parc de Montjuïc han estat escollits per a l’estudi al districte de Sants-Montjuïc. Els resultats es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sants-Montjuïc (plànols núm. 12.1.a, 12.1.b, 12.1.c, 12.1.d., 12.2.a, 12.2.b, 12.2.c i 12.1.2.d). Imatge 30. Carrers de vianants. Fonts d’informació Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants o de coexistència de vianants i vehicles. - Mapes ’estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Cartografia digital de l’Associació de Comerciants. - Àrees comercials de Barcelona (informació provinent del web de la Fundació Barcelona Comerç: https://www.eixosbcn.org/cat_eixos_barcelona.html). - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de carrers de vianants ha estat la següent: - S’ha fet una preselecció de tots els carrers de vianants o de coexistència de Barcelona. - S’ha fet una preselecció de tots els eixos comercials existents a Barcelona, en la qual s’ha fet una primera depuració per excloure’n aquells en els quals el soroll de trànsit pren més rellevància que el soroll degut a l’activitat comercial desenvolupada a la zona, ja que s’ha observat que en els eixos comercials localitzats en trams de carrer amb trànsit aquest soroll del trànsit emmascarava el soroll generat per les persones i l’activitat comercial a la zona. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams que calia incloure en aquest estudi. 21 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers en funció de diferents casuístiques trobades, que es recull a la taula següent: 7.3.5 PATIS INTERIORS D’ILLA L’estudi específic dels patis interiors d’illa s’ha elaborat considerant-los com a emissors acústics; és a dir, es té en compte el soroll que es genera dins del parc procedent de la gent i les activitats que s’hi desenvolupen. Tipus Nivells dB(A) Característica Exemple A partir d’aquest estudi s’ha elaborat un mapa específic de soroll de patis interiors ’d’illa que tenen algun tipus d’activitat (parc, pista esportiva, bars, etc.). Carrers amb trànsit de vianants residual Carrer del 1 < 45 Pare Secchi En aquests patis interiors d’illa només s’ha dut a terme l’estudi en els períodes dia i tarda, i s’ha obtingut l’Ld i l’Le, respectivament. El fet de no haver realitzat l’estudi en període nit per obtenir l’Ln, ja que en aquest període les activitats Carrers amb poc trànsit de vianants Carrer del cessen, implica que no s’hagi pogut calcular l’Lden per a aquest focus sonor. 2 45-50 Taquígraf Garriga Carrers amb trànsit de vianants normal Carrer Major 3 50-55 de Sarrià Carrers amb trànsit de vianants moderat Carrer de 4 55-60 Verdi Carrers amb molt trànsit de vianants Carrer dels 5 > 60 Tallers Taula 8. Classificació de carrers de vianants. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant la zona en estudi i efectuant mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer), en els diferents tipus de carrers de vianants i eixos comercials seleccionats, de manera que es pogués caracteritzar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus, sobretot en horari dia. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - S’ha assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada tram de carrer de vianants o eix comercial dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a un dels tipus seleccionats. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores superficials. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada carrer de vianants i eix comercial s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de carrers de vianants i eixos comercials sense trànsit. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de carrers de vianants Imatge 31. Patis interiors ’d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. per als indicadors Ld i Le al districte de Sants-Montjuïc, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sants-Montjuïc (plànols núm. 11.a i 11.b). Els nivells sonors resultants d’aquest estudi dels patis interiors d’illa ’s’han integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Fonts d’informació Per a la representació i delimitació dels patis interiors ’d’illa s’han considerat les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Cartografia digital de patis realitzada per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Estudi ’d’identificació i caracterització de patis interiors d’illa realitzat per Barcelona Regional. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia seguida per als patis interiors ’d’illa ha estat la següent: - A partir de la capa d’informació geogràfica de patis definitiva de tota la ciutat de Barcelona, es va fer una primera proposta de patis interiors ’d’illa. 22 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els patis interiors ’d’illa que calia incorporar en l’àmbit d’estudi, seleccionant sobretot aquells en l’interior dels quals hi ha algun tipus d’activitat que potencialment pot 7.3.6 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES arribar a ser sorollosa (parcs infantils, pistes esportives, col·legis, etc.). Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han considerat tant els trams de carrer i places on hi ha oci nocturn i aglomeració de - S’ha fet una primera classificació de tipus de patis interiors ’d’illa en funció de diferents casuístiques. persones, com els trams de carrer de moviment de gent entre diferents zones d’oci nocturn. En aquesta font de soroll - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant diversos patis i efectuant mesuraments sonors in situ per a cadascun només s’ha avaluat la nit. El dia i la tarda s’han considerat espais de vianants i la seva avaluació està disponible en l’estudi de dels tipus considerats. D’aquesta manera, s’ha pogut caracteritzar i assignar el nivell sonor vinculat a cadascun detall de carrers de vianants. d’aquests tipus de patis interiors ’d’illa. Per fer aquesta caracterització també s’han tingut en compte els resultats de mesures de llarga durada tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament, així com l’estacionalitat del tipus de sorolls existents en ells (per exemple, en patis amb activitats vinculades a col·legis s’ha tingut en compte l’estacionalitat al llarg de l’any d’aquestes activitats). - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A). - S’ha obtingut i assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada pati d’illa dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a algun dels tipus seleccionats. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada pati d’illa s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Una vegada feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de patis interiors ’d’illa. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de patis interiors d’illa per als indicadors Ld i Le al districte de Sants-Montjuïc, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sants-Montjuïc (plànols núm. 13.a i 13.b). Els patis interiors d’illa s’han classificat en diversos tipus, tal com recull la taula següent: Nivells dB(A) Tipus Característica Ld i Le 1 54,4 Patis d’illa amb jardí 2 57.7 Patis d’illa amb jardí i parc infantil Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes 3 59.7 esportives Patis d’illa amb activitats extraordinàries 4 58.1 (piscina, bars, etc.) Imatge 32. Carrers ’d’oci nocturn i aglomeració de persones. 5 62.4 Patis d’illa amb col·legis Fonts d’informació Patis ’d’illa amb zones de pas entre edificis o 6 54,4 aparcaments Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. - Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones considerades en el MES anterior. - Informes de campanyes de sensibilització d’oci nocturn i aglomeració de persones (exemple: campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017). 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). - Informació subministrada per l’Ajuntament sobre horaris i estacionalitat de l’oci nocturn i aglomeració de persones. 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). - Treball de camp en zones d’oci nocturn i aglomeració de persones. 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi 6. Patis ’d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones ha estat la següent: - S’ha fet una preselecció de tots els carrers i places en els quals hi ha oci nocturn, aglomeració de persones a la via pública o moviment de persones entre zones amb oci nocturn. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams de carrers i places que calia incloure en el Mapa estratègic de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot aquells que tenen influència en zones residencials. - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de persones en funció de diferents casuístiques, tal com es recull a la taula següent: 23 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Tipus Descripció Exemple 7.3.7 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS Carrers de vianants o trànsit residual estrets, amb bars, Carrers dels Escudellers i de l’Arc 1 Aquest estudi s’ha centrat en les següents zones amb condicions acústiques especials: sense terrasses i molta gent al carrer tots els dies del Teatre - zones amb saturació acústica, anomenades ZARE (zones acústiques de règim especial); Carrers d’en Robador, de les - zones tranquil·les que gaudeixen de molt bona qualitat acústica, anomenades ZEPQA (zones d’especial protecció de Carrers de vianants o trànsit residual estrets, sense bars Sitges, de Flassaders, de la 2 la qualitat acústica); o amb pocs bars, sense terrasses i amb gent passejant Lleona, de la Princesa, del Rec; - zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament (Montjuïc, Sagrada Família, Fòrum, etc.). plaça de George Orwell Carrer de Blai, rambla del Fonts d’informació Carrers de vianants amples amb terrasses o gent 3 Poblenou, passeig del Born, la passejant Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: Rambla - ZARE existents a la ciutat. Places del Diamant, de la 4 Places amb algunes terrasses i activitat normal - ZEPQA existents a la ciutat. Revolució i del Nord - Informes i estudis ja elaborats a les zones amb condicions acústiques especials. Plaça del Sol, de la Vila de 5 Places amb moltes terrasses i molta activitat - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. Gràcia, de la Virreina i Reial - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). 6 Carrers amb trànsit i pocs bars o terrasses i trànsit Carrer de Santaló 7 Carrers amb trànsit, molts bars o terrasses i trànsit Carrer de Tuset Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. La metodologia utilitzada per a l’elaboració dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de zona acústica especial. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les diverses zones en estudi, i fent mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o - ZARE: diversos trams de carrer). Aquests mesuraments s’han realitzat en les mateixes zones, tant en temporada d’estiu com o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de ZARE (existents i potencials) amb l’objecte de en temporada d’hivern, sobretot en cap de setmana. ’S’han fet mesuraments en diverses hores de la nit per determinar, d’una banda, si es compleixen els criteris per mantenir les ja existents i, de l’altra, veure si cal caracteritzar la intensitat de l’oci nocturn: en hora punta (moment de més soroll) i en hora vall (moments en què les ampliar-les o crear-ne de noves. activitats ja havien tancat). També es van dur a terme mesuraments nocturns del soroll de fons existent en aquestes o S’han analitzat les dades dels equips de llarga durada col·locats per l’Ajuntament en aquestes ZARE. zones en dies feiners per determinar els nivells sonors en aquestes zones en absència de les activitats. o A partir de l’anàlisi dels resultats registrats per aquests equips, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament sobre el - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A), i s’ha intentat evitar la influència del manteniment de les ZARE existents, així com sobre possibles ampliacions d’aquestes ZARE. soroll de trànsit. - A partir d’aquesta informació, així com dels resultats de mesures de llarga durada (tant d’equips d’Audiotec - ZEPQA: Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament), i de determinats criteris d’estacionalitat i o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de les ZEPQA existents i de noves zones potencials amb horaris setmanals i anuals vinculats al soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, s’ha caracteritzat i assignat el l’objecte de determinar, pel que fa a les noves, si es compleixen els requisits per poder declarar-les ZEPQA i, nivell sonor anual vinculat a cadascun dels tipus establerts. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del pel que fa a les existents, si poden continuar sent-ho. possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. o S’han efectuat mesures tant de curta durada com de llarga durada a les potencials ZEPQA. - Cadascun dels carrer i places dins de l’àmbit d’estudi de l’oci nocturn i aglomeració de persones s’ha assignat a un o S’han analitzat les dades obtingudes en aquestes mesures, juntament amb la informació resultant del mapa dels tipus establerts. En cas que existissin mesures de llarga durada, s’ha considerat el nivell sonor mesurat. de soroll de la zona. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores superficials. o A partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts en les mesures i del Mapa estratègic de soroll a la potencial - S’ha dut a terme la modelització acústica de tots els carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de ZEPQA, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament sobre la possible declaració de noves ZEPQA i el manteniment persones en funció dels nivells sonors mesurats o el tipus de carrer assignat. de les ZEPQA existents. - Una vegada efectuada la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats - Zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament: obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del o S’ha consensuat amb l’Ajuntament la relació de zones amb condicions acústiques especials que cal analitzar. soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones. o S’ha recopilat informació i dades obtingudes durant els últims anys en aquests àmbits d’estudi. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents al soroll d’oci nocturn i o S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les característiques i particularitats d’aquesta zona (activitats aglomeració de persones per a l’indicador Ln al districte de Sants-Montjuïc, el qual es pot consultar en el plànol associades, estacionalitat, horaris, etc.), i també s’han fet mesuraments sonors de curta durada per adjunt a la present memòria de Sants-Montjuïc (plànol núm. 14).. caracteritzar el soroll en aquestes zones generat pels focus sonors d’interès. o Com a resultat final d’aquest estudi, per a cada zona s’ha elaborat un apartat on es presenta la seva caracterització acústica. o Les zones amb condicions acústiques especials seleccionades al districte de Sants-Montjuïc han estat les següents:  Montjuïc 24 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc o S’ha calculat el nivell sonor a l’exterior d’aquests hospitals a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. 7.3.8 RECEPTORS SENSIBLES Aquest estudi s’ha dut a terme a l’entorn de centres educatius i sanitaris: - Receptors sensibles de l’àmbit sanitari: es consideren únicament en l’estudi els recintes hospitalaris i clíniques 7.3.9 SOROLL TOTAL d’entitat, ja siguin de titularitat pública o privada, excloent-hi els centres ambulatoris i els d’atenció clínica per especialitats concretes. Si bé és cert que en molts d’aquests centres es practica la docència, s’ha donat més pes S’han elaborat mapes de soroll total per a cadascun dels indicadors de soroll considerats (Ld, Le, Ln i Lden). a la tasca sanitària. Aquests mapes de soroll són el resultat de sumar al mapa de soroll de l’estudi general (trànsit) els mapes de soroll dels - Centres educatius: es consideren els centres de formació reglada públics o privats dels tipus següents: estudis específics. o Educació infantil de 0 a 3 anys. o Educació infantil de 3 a 6 anys. Es pot obtenir informació més detallada dels estudis específics que contribueixen al mapa de soroll total en els apartats 10 i o Educació primària de 6 a 12 anys. 11 d’aquesta memòria. o Educació secundària de 12 a 16 anys. o Batxillerat de 16 a 18 anys. Els focus sonors considerats per a l’elaboració del mapa de soroll total han estat els que s’observen en el mapa següent: o Formació professional de grau mitjà de 16 a 18 anys. o Formació professional de grau superior de més de 18 anys. o Estudis universitaris. o Escoles internacionals (en aquest cas també s’especifica quins cicles imparteixen). o Educació especial (en aquest cas no s’especifica quins cicles imparteixen, ja que solen incloure tots els rangs d’edats). Els receptors sensibles per a aquest districte estan indicats en l’apartat 11.7 de la present memòria. Fonts d’informació Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Centres educatius: o Capa d’informació geogràfica de centres educatius proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. o Informació de centres educatius existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o Mesuraments de curta durada a l’entorn de centres educatius. - Centres sanitaris: o Capa d’informació geogràfica de centres sanitaris proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. o Informació de centres sanitaris existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o Mesuraments de curta durada a l’entorn d’hospitals. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a la realització dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de receptor sensible avaluat. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. - Centres educatius: o S’ha fet una selecció de centres educatius per estudiar, intentant distribuir la relació de centres educatius objecte d’anàlisi d’una manera proporcional entre els diferents barris del districte i tipus d’ensenyament. o S’han dut a terme mesuraments durant els moments d’entrada i sortida d’alumnes del centre, i d’altres en el Imatge 33. Focus de soroll de Barcelona. mateix punt en el moment en què els alumnes són a classe, intentant que els dos mesuraments fossin propers en el temps. o S’ha fet una comparativa del nivell sonor existent en tots dos moments. o En la capa d’informació geogràfica de centres educatius, a aquells on s’ha dut a terme aquesta anàlisi se’ls ha inclòs la informació obtinguda. o També s’ha calculat el nivell sonor a l’exterior dels centres educatius a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. - Centres sanitaris: o S’ha fet una selecció d’hospitals per estudiar excloent-hi els CAP i les consultes i donant prioritat als hospitals i les clíniques més rellevants. o S’han efectuat mesuraments de curta durada a l’exterior d’aquests centres en punts representatius. La informació obtinguda s’ha inclòs en la capa d’informació geogràfica. 25 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA Amb ajuda del programari de predicció acústica es calculen, per a cada focus de soroll per separat, els valors dels índexs acústics Ld, Le, Ln i Lden en cadascun dels punts receptors. Finalment, es procedeix a estimar el soroll total en cada punt receptor a partir de la suma logarítmica de tots els emissors acústics considerats. La Directiva europea 2002/49/CE, la normativa estatal i la normativa autonòmica, amb la finalitat de diagnosticar el soroll que rep la població, requereixen determinar la població exposada a diferents rangs de soroll, per totes les fonts de soroll El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: obligatòries i per tots els indicadors de soroll. El MES incorpora l’estimació de la població exposada als diferents nivells de soroll i esdevé un instrument de planificació molt útil per a la gestió del soroll de la ciutat. S’incorporen a l’estudi les fonts de soroll obligatòries: el soroll total i el soroll industrial, d’infraestructures viàries i ferroviàries. També les fonts de soroll dels estudis de detall: oci nocturn i aglomeració Capa d’edificis de la ciutat de persones, parcs, patis i carrers de vianants. L’objecte és diagnosticar i actuar sobre els focus predominants de soroll a cada zona. El punt de partida per determinar la població exposada al soroll és la identificació en la cartografia base emprada per a l’elaboració del mapa d’edificis d’ús residencial. Aquestes edificacions estan vinculades a adreces postals amb població associada. D’aquesta manera s’aconsegueix assignar població a les edificacions. Procés d’identificació de patis interiors d’illa Després es calculen els nivells de soroll en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden i per a cada font de soroll. Finalment, amb la informació acústica i amb les dades de la població per edifici es calculen les estadístiques de població exposada per focus de soroll i per al soroll total. Generació de punts receptors en Per dur a terme tots aquests treballs, s’utilitza un programari de predicció de nivells sonors, un programa de ’sistemes façanes exposades (façanes exteriors d’informació geogràfica i un programari de fulls de càlcul. i patis) a 4 metres d’altura Seguidament es detalla la metodologia utilitzada per obtenir les estadístiques de població associades al MES. Trànsit d’eixos viaris 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA A partir d’IMD, malles d’alimentació Grans infraestructures Inicialment es disposa de la cartografia base generada, que inclou la capa tractada d’edificacions i la informació de l’alçària de cada edifici. El contorn de cada edificació inclou tant les façanes exteriors, més exposades al soroll ambiental, com les Trànsit ferroviari i tramvia façanes a patis interiors, en cas que n’hi hagi. Soroll industrial Per a l’estimació dels nivells sonors en façana es genera una capa de punts receptors en les façanes de les edificacions a 4 Oci nocturn i aglomeració de metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de la façana, seguint les recomanacions del mètode de càlcul de nivells Validació - Càlcul de nivells sonors per a cada persones sonors CNOSSOS (Common nOise aSSessment methOdS). En concret, s’ha considerat que les façanes de més de 2 metres mesures in indicador (Ld, Le, Ln i Lden) i per a tinguin almenys un receptor, i s’ha generat un receptor cada 5 metres de façana, de manera que es garanteix una densitat situ cada focus de soroll Carrers de vianants de punts receptors suficient perquè l’estimació de l’exposició al soroll de les façanes sigui òptima. Parcs La base cartogràfica utilitzada en les edificacions de la ciutat de Barcelona té 68.883 edificis, i el nombre total de receptors Patis interiors d’illa generats ha estat de 831.477. Càlcul de nivells sonors per al soroll Zones amb condicions total acústiques especials Imatge 35. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS El procés seguit per assignar les dades de població als edificis parteix, com en el cas anterior, de la capa tractada d’edificis de la cartografia base. També es disposa de la informació geolocalitzada de les adreces postals amb informació de la població associada a cada adreça. Mitjançant el tractament de la capa d’edificacions amb la capa d’adreces postals s’aconsegueix assignar a cada element la població que li correspon. Les adreces postals amb informació de població associada utilitzades en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll han estat 140.729, encara que només hi ha població empadronada en 99.255 edificacions. Imatge 34. Receptors en façana. 26 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS A partir de la disponibilitat de la població associada als edificis i dels receptors en façana, el següent procés és vincular cada element-edifici als receptors en façana que li corresponen mitjançant regles de proximitat. Una vegada coneguda la població que pertany a un edifici i els receptors en façana vinculats a l’edificació, es procedeix al repartiment de la població entre els receptors de façana. El criteri de repartiment adoptat, atès que les regles de generació de receptors es basa en una distribució homogènia de punts al llarg de les façanes, és dividir el total de població de l’edifici entre el nombre de receptors associats a l’element. És a dir, repartint la població proporcionalment a la longitud de la façana seguint el mètode CNOSSOS. Al final d’aquest procés s’aconsegueix que cadascun dels punts receptors de façana tingui associada, d’una banda, la informació acústica de cada font de soroll i del soroll total per a cadascun dels indicadors acústics considerats i, d’altra banda, la població que correspon al receptor. A continuació es detalla, per districte, la distribució de la població que dorm en façana interior (en pati) comparant-la amb la que dorm en façana exterior (en carrer). Districte % població exterior % població interior 1. Ciutat Vella 72,37% 27,63% 2. L’Eixample 55,40% 44,60% 3. Sants-Montjuïc 66,36% 33,64% 4. Les Corts 75,90% 24,10% Imatge 36. Exemple d’adreces postals. 5. Sarrià - Sant Gervasi 71,10% 28,90% 6. Gràcia 61,77% 38,23% El diagrama del procés seguit es presenta a continuació: 7. Horta-Guinardó 71,40% 28,60% 8. Nou Barris 75,71% 24,29% Població assignada a adreces postals 9. Sant Andreu 65,34% 34,66% 10. Sant Martí 71,63% 28,37% Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. Capa d’edificis de la ciutat Adreces postals A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. Vinculació dels edificis amb les adreces postals Població assignada a edificis Imatge 37. Procés del tractament de dades de la població. Imatge 38. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. 27 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Després, amb l’ajuda d’un programa SIG es calculen les estadístiques de població exposada partint de la informació acústica 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS i de la població associada a cada receptor. Aquestes estadístiques s’han realitzat a escala de ciutat, districte i barri. La metodologia de càlcul de població exposada que s’ha explicat en aquest capítol ha estat adaptada als criteris i les Per facilitar la lectura i interpretació de les estadístiques obtingudes, es classifiquen, per als quatre indicadors acústics (Ld, tendències europees actuals i difereix de la utilitzada en mapes estratègics de soroll anteriors. Aquesta adaptació ha suposat Le, Ln i Lden), en rangs de 5 dB(A), segons el criteri següent: un gran esforç per tenir un coneixement més ampli de la distribució real de les persones que viuen als habitatges, amb el < 40, 40-45, 45-50, 50-55, 55-60, 60-65, 65-70, 70-75, 75-80 i > 80 dB(A). suport d’enquestes, la qual cosa, sens dubte, ha redundat en la qualitat dels resultats obtinguts en el mapa estratègic del districte. El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: En mapes estratègics de soroll anteriors, la distribució de població en edificis amb patis interiors es va realitzar en funció dels perímetres de façana interior i exterior dels edificis al districte i considerant un nombre molt reduït de patis interiors, Població assignada a Receptors a façana a 4 m on per a cada edifici s’assignava un percentatge de població exposada a zones exteriors i un altre percentatge de població edificis assignats a edificis exposada a zones interiors. Actualment la distribució de població ha estat més detallada, ja que s’han tingut en compte les adreces postals on hi ha població empadronada, i posteriorment aquesta població s’ha distribuït a cada edifici d’acord amb les recomanacions CNOSSOS. Informació acústica (Ld, Le, Ln Segons aquesta nova metodologia, tant per al càlcul de l’actual Mapa estratègic de soroll com per a l’anàlisi dels nivells i Lden) de: d’exposició de població, s’ha tingut en compte la majoria dels patis interiors del districte i el nivell sonor existent en aquests Receptors a façana amb patis, així com la distribució de població a l’edifici orientada als patis, la qual cosa ha suposat un esforç d’identificació de informació de població Trànsit d’eixos viaris patis molt més gran que en els MES anteriors. Grans infraestructures El fet de considerar un nombre més elevat de patis interiors de 305, davant dels 145 ’del MES anterior) suposa una millora Trànsit ferroviari i tramvia molt significativa en la qualitat de les estadístiques associades a la població, perquè en la nova actualització la distribució de Receptors a façana amb la població en els habitatges s’acosta molt més a la realitat. Soroll industrial informació acústica i de La diferència en l’ús de metodologies per al càlcul de població exposada utilitzada en el MES actual fa que els resultats població Oci nocturn i aglomeració de obtinguts no siguin comparables amb els resultats obtinguts en els MES anteriors. persones En el procés d’elaboració del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’ha utilitzat una metodologia que adopta Carrers de vianants els avenços tecnològics en matèria d’acústica ambiental que hi ha hagut en els últims anys. La disponibilitat de noves eines Parcs per a l’elaboració de mapes de soroll facilita i optimitza tant la generació i simulació dels models acústics com el posterior Càlcul d’estadístiques de tractament gràfic i estadístic dels resultats. Tot això implica un avenç significatiu en la qualitat de les dades estadístiques que població afectada Patis interiors d’illa aporta el mapa. Zones amb condicions Els canvis metodològics aplicats en l’elaboració del nou Mapa estratègic de soroll suposen millores respecte a treballs acústiques especials anteriors en les línies següents: - Millores en el mètode general d’elaboració del mapa: l’anterior versió del MES es basava en una metodologia que combinava, per a la caracterització del soroll ambiental, mesuraments acústics en alguns àmbits del territori amb Estadístiques per a Ld, Le, Ln i simulacions en d’altres àmbits; en canvi, en la nova actualització del MES el soroll s’ha caracteritzat pel fet d’utilitzar Lden de cada focus: Estadístiques per a Ld, Le, Ln i en la totalitat de la ciutat els mètodes de càlcul recomanats per determinar els índexs de soroll. L’ús d’aquests Lden per al soroll total mètodes d’avaluació per als índexs de soroll mitjançant simulacions acústiques, les quals són validades amb Trànsit d’eixos viaris mesuraments in situ, homogeneïtza tant la metodologia usada com els resultats gràfics i estadístics associats al Mapa Grans infraestructures estratègic de soroll del districte. - Millores en la cartografia base: la qualitat d’un mapa estratègic de soroll depèn en gran mesura de la base Trànsit ferroviari i tramvia cartogràfica que s’utilitza en la generació del model digital del terreny i del seu tractament posterior. En el cas del Soroll industrial MES de Barcelona, cal destacar els avenços següents: Àmbit de ciutat o Millores en la capa d’edificis: s’ha optimitzat la geometria exterior de les edificacions, la informació Oci nocturn i aglomeració de Àmbit de districte persones de la seva altura i la definició geomètrica dels patis interiors d’illa. Àmbit de barri o Millores en la identificació i caracterització de patis: identificació de més patis interiors d’illa, la qual Carrers de vianants cosa permet detectar més àrees amb bona qualitat acústica. També s’han considerat en l’actual Parcs Mapa estratègic de soroll els patis especials, és a dir, patis amb activitats (pistes esportives, Patis interiors d’illa col·legis, parcs infantils, etc.), els quals tenen especial influència en els nivells sonors existents durant el període d’activitat. Zones amb condicions acústiques especials o Millores en l’altimetria: s’han tractat específicament els entorns de les grans infraestructures de transport on hi ha desnivells significatius incrementant la densitat dels punts de cota per aconseguir una representació fidedigna dels àmbits. o Millores en la representació de pantalles i obstacles en el model digital del terreny. Imatge 39. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics. - Millores en la definició dels receptors de soroll tractats per a les modelitzacions: 28 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc o Malles de càlcul: s’han fet servir malles de punts receptors amb una resolució de 2 x 2 metres per caracteritzar els diferents focus de soroll. Aquesta elevada densitat de punts receptors optimitza la representació gràfica dels mapes de nivells sonors perquè es minimitzen els errors en la interpolació de les corbes isòfones. o Punts receptors en façana i en patis interiors d’illa: s’han utilitzat regles de distribució de receptors en façana i patis amb criteris d’elevada densitat de manera que es garanteixi que les envolupants de les edificacions estiguin ben caracteritzades des del punt de vista acústic. - Millores en la informació disponible addicional a les simulacions acústiques per tenir un millor coneixement dels emissors acústics i el seu impacte sobre l’entorn: mesuraments in situ de curta i de llarga durada. A l’hora d’interpretar les estadístiques de població, cal tenir en compte l’evolució en la metodologia utilitzada per a l’assignació dels nivells de soroll a la població. En els MES anteriors s’assignava la població en façana exterior i interior de manera proporcional al perímetre de façana exterior i interior de les edificacions de tot el districte. En el present MES es reparteix la població entre els receptors repartits homogèniament en el perímetre de la façana exterior i interior, amb la qual cosa s’obté més detall en els resultats. A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. 29 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE nom. Finalment el barri de Sants-Badal era, en origen, l’extrem més occidental de Sants, però n’ha estat força deslligat durant molts anys. El districte de Sants Montjuïc es distribueix en vuit barris, els quals són els següents: Districte Barris El Poble-sec La Marina del Prat Vermell La Marina de Port La Font de la Guatlla 3. Sants-Montjuïc Hostafrancs La Bordeta Sants-Badal Sants Taula 12. Barris de Sants-Montjuïc. Urbanísticament aquest districte es podria dividir en quatre zones diferents: - La zona dels barris Hostafrancs, La Bordeta, Sants-Badal, i Sants, a la part alta del districte, caracteritzat per ser el territori més poblat del districte així com per tenir una important activitat comercial i econòmica i una gran oferta de serveis. - Els barris de la Marina del Prat Vermell i la Marina de Port, que inclou una amplia àrea industrial, sobretot la Zona Imatge 40. Districte de Sants-Montjuïc. Franca, així com els antics barris de la muntanya de Montjuïc. El districte de Sants-Montjuïc és el més extens de Barcelona, amb una superfície de 2.294 hectàrees, que representa gairebé - La muntanya de Montjuïc, on se situa el cementiri jueu i el castell del comte de Barcelona, a més d’edificis culturals i la cinquena part del terme municipal. El 2016 tenia una població de 181.162 habitants i una densitat de 78,9 habitants per zones d’oci públic. - El conjunt de barris format per el Poble-sec i la Font de la Guatlla, territori comprès entre la muntanya de Montjuïc, hectàrea. l’avinguda del Paral·lel i la gran via de les Corts Catalanes. Aquesta heterogeneïtat del territori es tradueix en una gran diversitat social i humana. L’extensió real del districte és molt inferior si se n’exclouen les zones no habitades, com el port de Barcelona, el polígon industrial de la Zona Franca i bona part de la muntanya de Montjuïc. Just enmig d’aquests espais s’està creant un barri d’aproximadament 30.000 habitants, que ja s’inclou al nou mapa amb el nom de la Marina del Prat Vermell. Aquesta denominació es relaciona amb el barri veí, anomenat ara la Marina de Port, de manera que se substitueix per a aquest espai la referència de Zona Franca i es recupera un topònim històric. Aquest darrer barri agrupa diferents veïnats com ara Nostra Senyora del Port, Can Clos i el Polvorí. A la part més poblada del districte, per sobre de la Gran Via, hi destaca el nucli històric de Sants. 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ Els límits de Sants-Montjuïc són, d’una banda, els termes municipals de l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat, i de l’altra, a Barcelona, l’avinguda de Madrid i el carrer de Berlín, que el separen de Les Corts; i els carrers de Numància i Tarragona i les avingudes de Josep Tarradellas i el Paral·lel, que el separen de l’Eixample, Ciutat Vella, i el mar. Els vuit barris que composen el districte són: El Poble-sec constitueix una estreta llenca urbana entre Montjuïc i l’avinguda del Paral·lel. El barri va ser el primer Eixample de Barcelona; Hostafrancs es troba entre la Gran Via i Sants, en el sector del districte més proper a la plaça d’Espanya; La Bordeta va néixer al llarg de la carretera de Barcelona a Sant Boi de Llobregat, en la zona compresa entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat. El petit barri de La Font de la Guatlla s’estén entre la Gran Via i el vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc. La Marina de Port territori organitzat entorn de l’actual passeig de la Zona Franca havia estat un espai predominantment agrícola, que rebia la denominació de la Marina de Sants; La Marina del Prat Vermell era el nom que rebien els camps d’aquest sector baix de la Marina de Sants, on durant anys hi hagué instal·lada una fàbrica d’indianes; Sants és el nucli de població més important i el barri més extens i més antic del districte al qual dóna 30 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Al districte de Sants-Montjuïc s’estan duent a terme una sèrie de canvis urbanístics, entre els quals destaquen els següents:  Urbanització del carrer d’Antoni de Capmany: Aquestes obres transformaran el carrer més proper al calaix de les vies de Sants en un espai per a vianants. Les obres es duran a terme des del carrer de Sants fins al carrer de la Riera Blanca, en un tram de 700 metres de llarg i una superfície a urbanitzar de 17.260 m2. L’objectiu de la urbanització és crear un espai de relació entre tots els carrers que conflueixen en front de la nova façana del corredor ferroviari, entre l’àrea de la plaça de Sants i la Riera Blanca, a més de millorar l’accessibilitat als vianants en tot l’àmbit (font: Servei de Premsa | El web de la ciutat de Barcelona).  Urbanització del gran parc central de la Marina del Prat Vermell: S’urbanitzarà la zona verda central compresa entre els carrers de Pontils, el carrer d’Ulldecona, el carrers de Cal Cisó i del Ferro i el carrer d’Arnes, amb una superfície total de 20.886 m2 que permetrà relligar l’eix nord-sud d’aquest àmbit, entre els carrers del Foc i dels Motors (font: Servei de Premsa | El web de la ciutat de Barcelona).  Remodelació de l’avinguda del Paral·lel: Aquest projecte ha revitalitzat aquesta via, millorant l’espai públic per a la circulació de vianants, creació de placetes en els punts de trobada de l’avinguda del Paral·lel amb els carrers de l’Eixample, i trasllat del carril per a bicicletes al centre de la via optimitzant la convivència entre vianants i ciclistes (font: http://ajuntament.barcelona.cat/premsa). Imatge 41. Barris de Sants-Montjuïc. 31 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc La població del districte de Sants-Montjuïc i la seva relació amb la població total de la ciutat de Barcelona és la següent:  Renovació i transformació de Can Batlló: Aquesta modificació permet renovar el planejament vigent, aprovat fa 10 anys, a les necessitats actuals del barri i del veïnat. D’una banda, es pretén posar en valor el recinte industrial i el caràcter històric de les naus que se situen a l’entorn de la nau central de l’antiga fàbrica –bloc 8–, i recuperar-ne el seu 2016 caràcter originari basat en una trama de carrers estrets de servei. Valors Percentatges (%) absoluts A més, es vol millorar la connexió de la gran zona verda amb el barri de La Bordeta i fer-la més permeable, i es donarà resposta a les demandes d’equipament i les seves formes de gestió tant a escala de barri com de ciutat, grup 0-15 anys 22.645 12,5 mantenint el sostre destinat a aquests usos. La modificació es desenvolupa sobre una superfície total de 139.200 metres quadrats (m2) i inclou dos subàmbits: un de 100.740 m2 corresponent a la zona que ocupava l’antiga fàbrica de Can Batlló, i l’espai que ocupava l’antiga grup 16-64 anys 121.922 67,3 estació ferroviària de Magòria i que ocupa 38.460 m2. En total, els 139.200 m2 es reparteixen en 60.323 m2 de zona verda i espais lliures; 8.390 de xarxa viària; 40.747 grup 65 anys i més 36.776 20,3 d’equipaments, 27.871 d’habitatges i 1.869 de sòl destinat a habitatge dotacional (font: www.barcelona.cat/premsa). TOTAL 181.162 100 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ Taula 14. Població del districte de Sants-Montjuïc. Imatge 43. Població Sants-Montjuïc. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). La superfície del districte de Sants-Montjuïc i la seva relació amb la superfície total de la ciutat de Barcelona és la següent: La variació de població del 2011 al 2016 ha estat la següent: 2016 2011 2016 Variació 2011-2016 Valors Percentatge Valors Percentatge Valors Percentatge Superfície (ha) 2294,4 absoluts (%) absoluts (%) absoluts (%) Superfície residencial (ha) 248,9 grup 0-15 anys 22.481 12,3 22.645 12,5 164 0,1 Percentatge sobre la superfície total de la ciutat de Barcelona 22,5 % grup 16-64 anys 124.467 68,1 121.922 67,3 -2.545 -1,4 Taula 13. Superfície del dictricte de Sants-Montjuïc. grup 65 anys i més 35.640 19,5 36.776 20,3 1.136 0,6 TOTAL 182.771 100 181.162 100 -1.609 -0,9 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Sants-Montjuïc (http://www.bcn.cat/estadistica). Com es pot observar, la població ha disminuït lleugerament pel grup d’edat d’entre 16 i 64 anys amb gairebé un 1,5%, Imatge 42. Superfície (ha) de Sants-Montjuïc. 2016 mentre la resta dels rangs ha augmentat lleugerament. (http://www.bcn.cat/estadistica). La densitat d’habitants respecte a la superfície del districte de Sants-Montjuïc i la seva correspondència amb la dada de la ciutat de Barcelona és la següent: Districte de Sants-Montjuïc Ciutat de Barcelona 2016 2016 Densitat (hab./ha) 78,9 157,5 Densitat neta (hab./ha) 727,1 621,5 Taula 16. Densitat d’habitants del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Nota: La densitat neta es correspon a la relació de la població respecte a les edificacions pròpiament dites, sense tenir en compte zones enjardinades o altres àrees associades a àrees residencials; que sense que es consideren en el terme densitat. S’observa que la densitat neta del districte de Sants-Montjuïc és superior a la mitjana de la ciutat de Barcelona. 32 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES La distribució d’edificis amb habitatges al districte de Sants-Montjuïc (últimes dades publicades) és la següent: Al districte de Sants-Montjuïc coexisteix superfície de sòl d’ús residencial amb sòl d’ús industrial i d’infraestructures i ús 2011 2011 (%) d’equipament. Edificis amb habitatges 7.006 Variació 2011-2016 Edificis destinats principalment o exclusivament a 6.916 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) habitatges 1 planta Superfície de sòl ús residencial 458 7 10,8% 10,8% 0,0 0,0 Superfície de sòl d’ús industrial i 2 plantes 981 14 infraestructures 44,3% 44,3% 0,0 0,0 3 plantes 843 12 Superfície de sòl d’ús equipament 11,7% 8,9% -23,9 -2,8 4 plantes 888 13 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). 5 plantes 1.044 15 6 plantes 971 14 En aquests últims anys la superfície de sòl destinat a ús d’equipament ha anat disminuint, mentre que la superfície d’ús residencial i industrial i infraestructures no s’ha vist modificat. 7 plantes 788 11 Al districte de Sants-Montjuïc també hi ha superfície destinada a parcs urbans, així com superfície de zones amb prioritat 8 plantes 466 7 de vianants. 9 plantes 253 4 Variació 2011-2016 10 plantes i més 314 4 20 11 20 16 Valor absolut Percentatge (%) Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 3,8 13,2 9,4 247 Es pot observar que hi ha una distribució més o menys homogènia en les diferents alçàries, si bé més d’una quarta part dels edificis són de dos i tres plantes. Superfície de parcs urbans (ha) 258,3 263,0 4,7 1,8 La relació a Sants-Montjuïc d’edificis destinats principalment o exclusivament a habitatges respecte al total de la ciutat de Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). Barcelona és la següent: En aquests últims anys, la superfície de zones amb prioritat de vianants s’ha incrementat de manera espectacular, més del 200 % des de l’any 2011. La comparativa del districte respecte a la ciutat de Barcelona, l’any 2016, és la següent: Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 12,3% Superfície de parcs urbans (ha) 45,1% Taula 19. Percentatge de la superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 44. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Sants Montjuïc enfront d’altres districtes (http://www.bcn.cat/estadistica). La variació del nombre de domicilis i la seva ocupació mitjana és la següent: Variació 2011-2016 Valor 2011 2016 Percentatge (%) absolut Nombre de domicilis 74.212 73.682 -530 -0,7 Ocupació mitjana (persones per domicili) 2,5 2,5 0 0,0 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). 33 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc S’observa que ha incrementat lleugerament el nombre d’edificis i s’ha mantingut l’ocupació mitjana en aquests últims anys. Aquests últims anys ha augmentat el percentatge de turismes amb una mica més d’un 8%, mentre el percentatge de motos i ciclomotors ha descendit gairebé un 3% 9.4 MOBILITAT Al districte de Sants-Montjuïc es localitzen diverses de les infraestructures viàries de la ciutat de Barcelona: Al districte de Sants-Montjuïc el parc mòbil és de 109.503 vehicles. La seva distribució és la següent: - Avinguda de Madrid - Avinguda del Paral·lel 2016 - Rambla de Badal - Carrer de Berlín TOTAL 109.503 - Carrer de la Constitució Turismes - Gran Via de les Corts Catalanes 67.002 - Passeig de la Zona Franca Motos 20.751 - Passeig de Josep Carner - Plaça del Centre Ciclomotors 6.564 - Plaça d’Espanya - Plaça d’Ildefons Cerdà Furgonetes 5.891 - Rambla del Brasil Camions 4.080 - Ronda del Litoral - Ronda del Mig Altres vehicles 5.215 Taula 22. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 45. Vehicles a Sants-Montjuïc, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que el tipus de vehicle principal són els turismes. La proporció de turismes respecte a la ciutat de Barcelona és la següent: Imatge 46. Turismes. Sants-Montjuïc 2016 enfront de Barcelona. (http://www.bcn.cat/estadistica) Imatge 47. Principals infraestructures del districte (Aranya 2016). Les dades de la IMD (intensitat mitja diària) d’algunes de les grans infraestructures viàries del districte de Sants-Montjuïc han estat les següents: El nombre de vehicles per cada mil habitants és el següent: Grans infraestructures viàries IMD 2016 Variació 2011-2016 Ronda del Litoral 117.300 Valor Percentatge Passeig de la Zona Franca 17.600 2011 2016 absolut (%) Rambla de Badal 20.800 Turismes / 1.000 hab. Gran Via de les Corts Catalanes 110.300 342 370 28 8,2 Rambla del Brasil 16.400 Motos i ciclomotors / 1.000 hab. 155 151 -4 -2,6 Avinguda del Paral·lel 28.100 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). Taula 24. IMD d’algunes grans infraestructures viàries del districte (Aranya 2016). 34 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc També hi ha altres vies de comunicació principals dins del districte, entre les quals destaquen les següents: el carrer del Foc, el passeig de Sant Antoni, el carrer de Sants, el carrer de Tarragona, el carrer del Moianès i el carrer de la Constitució, per on circula la major part del trànsit del districte. Al districte de Sants-Montjuïc també hi ha diversos mitjans de transport públic, entre els quals destaquen els següents: - Metro: Pel districte de Sants-Montjuïc circulen diverses línies de metro: o L1: Hospital de Bellvitge – Fondo o L3: Zona Universitària – Trinitat Nova o L5: Cornellà Centre – Vall d’Hebron o L9 S: Aeroport T1 – Zona Universitària Si bé són nombroses les línies de metro que passen pel districte, aquestes es concentren a la zona nord i oest. Imatge 49 Distribució de les línies d’autobús al districte de Sants-Montjuïc (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). 9.5 ACTIVITATS Imatge 48. Distribució de les línies de metro al districte de Sants-Montjuïc (https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/mapa/metro). Al districte de Sants-Montjuïc hi ha superfície destinada a diversos tipus d’activitats, entre les quals predominen les - Tramvia: No hi ha línia de tramvia que tingui part del seu itinerari al districte de Sants-Montjuïc. activitats comercials, les oficines, els serveis de turisme i hoteleria. La seva distribució i la variació que ha experimentat aquests últims anys és la següent: - Ferrocarril: Línies FGC: L8, R5, R50, R6, R60, S3, S4, S8 i S9. Línies ADIF: Barcelona-Madrid, Barcelona-Figueres, Lleida-l’Hospitalet del Llobregat . Variació 2011-2016 - Autobús metropolità: Al districte de Sants-Montjuïc hi ha diverses línies d’autobusos urbans que passen per Variació de la 2011 2016 Valor absolut diferents vies del districte. superfície (%) Superfície cadas tral destinada a activitats (m2) 6.240.689,0 6.037.268,0 -203.421 -3,3 Estructura per usos: Comerç 17,5% 17,9% 2,3% 0,4 Indústria 53,1% 47,2% -11,1% -5,9 Oficines 9,9% 10,6% 7,1% 0,7 Ensenyament 4,7% 5,0% 6,4% 0,3 Sanitat 1,0% 1,9% 90,0% 0,9 Turisme i hoteleria 5,8% 6,5% 12,1% 0,7 Esportiu 4,4% 5,2% 18,2% 0,8 Espectacles 1,0% 2,0% 100,0% 1,0 Altres 2,6% 3,6% 38,5% 1,0 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat. (http://www.bcn.cat/estadistica). 35 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc S’observa que entre el 2011 i el 2016 la superfície destinada a activitats ha disminuït una mica més d’un 3%. Destaca la superfície industrial que s’ha vist reduïda un 5,9%. Aquest fet reflecteix que, mentre en el districte s’està reduint el seu ús Variació 2011-2016 industrial, la superfície de la resta dels usos s’han incrementat, sobretot en els usos d’espectacles i sanitaris. 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) Nombre d’escoles bressol i llars públiques 12 12 0 0,0 Al districte de Sants-Montjuïc el nombre d’establiments i places destinades a turisme és el següent: Nombre d’escoles públiques d’infantil i primària 21 21 0 0,0 Variació 2011-2015 Nombre d’instituts de secundària i de cicles Valor Percentatge 2011 2015 formatius públics 10 10 0 0,0 absolut (%) Centres privats concertats (infantil, primària i Nombre d’establiments hotelers, secundària) 18 16 -2 -11,1 hotels-apartament i pensions 38 45 7 18,4 Nombre de places d’hotels, hotels- Taula 28. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). apartament i pensions 6.587 7.082 495 7,5 Al districte de Sants-Montjuïc també es troba la facultat de l’INEFC, entre altres universitats. Nombre de places d’habitatges d’ús 6.180 (2016) turístic Taula 26. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). Al districte de Sants-Montjuïc també hi ha diversos centres sanitaris: S’observa un increment de gairebé un 20% en aquests últims anys del nombre d’establiments hotelers destinats a l’allotjament de turistes, així com l’existència d’un nombre elevat de places d’habitatges d’ús turístic (una mica més de 6.000). 2016 Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Nombre d’hospitals 2 Nombre de clíniques Nombre d’establiments hotelers, hotels-apartament i pensions 6,6% 3 Nombre de CAP 6 Nombre de places d’hotels, hotels-apartament i pensions 9,7% Taula 29. Nombre de centres hospitalaris i Superfície cadastral destinada a activitats 16,7% d'atenció sanitària. Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). 9.6 FONTS DE SOROLL Imatge 50. Centres sanitaris a Sants-Montjuïc, 2016. (http://www.bcn.cat/estadistica). La principal font de soroll en el districte de Sants-Montjuïc és el soroll de trànsit, sobretot a l’entorn de les vies principals d’accés i de connexió de la ciutat que s’ha esmentat en apartats anteriors. Al districte de Sants-Montjuïc també hi ha activitats comercials i de serveis, així com petit comerç concentrat principalment a l’entorn de mercats i carrers de vianants, la qual cosa implica que en aquests carrers de vianants s’incrementen els nivells sonors, sobretot en horari dia. Als carrers amb comerç però també amb trànsit, aquest últim emmascara el soroll dels vianants i d’activitats comercials. El soroll industrial també té importància en aquest districte, si bé amb prou feines hi han zones residencials que es poden veure afectades per ell. El soroll generat en determinades zones per les activitats d’oci nocturn i l’aglomeració de persones vinculades a això, fa que en període nocturn el soroll ambiental en aquestes zones es veu incrementat. En aquest districte també es troba la muntanya de Montjuïc, amb gran concentració de turistes. 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL Es consideren àrees o punts sensibles al soroll les zones on es requereix una especial protecció contra el soroll, com ara centres educatius i sanitaris. Al districte de Sants-Montjuïc hi ha diversos centres educatius. A continuació se n’indica la distribució, així com la seva variació entre el 2011 i el 2016: 36 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix: L’estudi general del Mapa estratègic de soroll representa el soroll associat al trànsit viari, que és l’emissor acústic predominant al districte de Sants-Montjuïc. La metodologia utilitzada en l’elaboració del mapa, basada en simulacions acústiques, permet la representació i l’estudi de cada focus de soroll per separat (en aquest cas, el soroll a causa del trànsit rodat). A més, amb la tecnologia emprada es pot representar el soroll ambiental d’un determinat conjunt de vies i la composició del soroll de diferents grups de carrers, la qual cosa facilita un diagnòstic i una anàlisi dels resultats més eficaç. Per a l’estudi general els resultats es representen de la manera següent: - estudi de trànsit rodat en les grans infraestructures viàries del districte; - estudi de trànsit rodat en els eixos viaris del districte, excloses les grans infraestructures viàries, i - suma dels estudis de trànsit rodat en tots els eixos viaris, incloses les grans infraestructures viàries. Al districte de Sants-Montjuïc és el més extens de la ciutat i el tercer en nombre d’habitants. No obstant això, és el novè en densitat de població en incloure el parc de Montjuïc i la Zona Franca. És un districte que comunica la ciutat amb els municipis limítrofs de l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat. Destaca, a més de per la seva activitat comercial i turística, pel trànsit rodat associat a l’activitat portuària i industrial de la Zona Franca. Sants-Montjuïc és el districte amb més longitud de xarxa viària i el segon, després de l’Eixample, en volum de circulació de vehicles. 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES Aquest estudi avalua l’impacte acústic dels grans eixos viaris que travessen el districte de Sants-Montjuïc. L’anàlisi acústic s’ha realitzat tant a 4 metres sobre el nivell del sòl com a una altura de 8 metres que equivaldria a l’altura dels forjats en segona planta dels habitatges. Les vies contemplades en aquest estudi han estat les següents: - Avinguda de Madrid - Passeig de Josep Carner - Avinguda del Paral·lel - Plaça del Centre Imatge 51. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de Sants-Montjuïc. - Rambla de Badal - Plaça d’Espanya Les grans infraestructures viàries del districte es caracteritzen pel fet de suportar altes intensitats de trànsit, amb el - Carrer de Berlín - Plaça d’Ildefons Cerdà consegüent impacte sobre el soroll ambiental. Destaquen la gran via de les Corts Catalanes i la ronda del Litoral, amb - Carrer de la Constitució - Rambla del Brasil intensitats mitjanes diàries superiors als 100.000 vehicles i l’avinguda Meridiana i la plaça d’Ildefons Cerdà, amb intensitats - Gran Via de les Corts Catalanes - Ronda del Litoral que superen els 40.000 vehicles diaris. Altres grans eixos viaris, com els trams del passeig de Josep Carner, la ronda del Mig, l’avinguda de Madrid i la plaça d’Espanya, superen els 30.000 vehicles al dia. - Passeig de la Zona Franca - Ronda del Mig Els nivells de soroll ambiental que afecten els habitatges i les edificacions properes a aquestes infraestructures depenen en gran part de factors com la distància de la calçada a les façanes de les edificacions i el perfil longitudinal i transversal de l’entorn de les vies i dels edificis propers. La major part de les grans infraestructures que hi ha al districte es caracteritzen pel fet de ser vies de gran amplària i calçades de diversos carrils. La ronda del Litoral, per exemple, té una amplada de calçada que supera els 25 metres, i la distància mitjana als edificis més propers supera els 65 metres. La gran via de les Corts Catalanes té una amplada de via de 45 metres al seu pas pel districte de Sants-Montjuïc. En la rambla de Badal, les zones més amples tenen uns 35 metres d’amplada, i les més estretes estan al voltant dels 25 metres. El fet que aquestes vies siguin significativament amples té un efecte positiu sobre l‘afectació per soroll de la població, ja que, encara que aquestes vies generin alts nivells de soroll a causa del seu elevat trànsit, l’atenuació per la distància a les façanes exposades és important. La secció transversal de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un factor clau en la propagació del so. Com més s’obstaculitza la propagació del so, menys soroll reben els veïns i les veïnes. La ronda del Litoral, que és l’eix viari amb més trànsit del districte, transcorre soterrada en gran part del seu recorregut pel districte, mentre que els trams en superfície són en trinxera. Altres grans infraestructures viàries, com la gran via de les Corts Catalanes, tenen en el seu recorregut trams en trinxera i pantalles acústiques, mentre que els grans eixos viaris amb una trama més urbana, com el passeig de la Zona Franca, tenen un perfil transversal sense gaires obstacles a la propagació del so. La morfologia de les edificacions de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un altre factor determinant en el soroll ambiental, ja que els edificis reflecteixen parcialment el so que reben. Això, unit a l’amplària de la via, són factors que predeterminen la qualitat acústica d’aquests entorns. Són molts els tipus de perfil transversal de les grans infraestructures viàries del districte. Alguns dels més representatius són els següents: 37 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc - Via en trinxera amb edificacions a banda i banda de la calçada. L’exemple que es mostra a la figura següent es caracteritza per la gran distància de la calçada a les línies d’edificació i pel fet de tenir pantalles acústiques a banda i banda de la via. A la imatge s’aprecia l’efecte de l’apantallament de la trinxera i la pantalla, i com varia el soroll a les façanes en funció de l’altura. Imatge 54. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. - Via amb edificacions d’altura asimètrica a banda i banda de la calçada. L’exemple presentat a continuació es correspon amb una via més estreta que en els casos anteriors, on l’atenuació del soroll per la distància és menor. Aquesta tipus es dóna en vies del districte com trams de la gran via de les Corts Catalanes. Imatge 52. Propagació del so en via en trinxera. - Eix viari amb edificis en altura a banda i banda. Aquest perfil és característic en vies del districte com trams de la gran via de les Corts Catalanes. En l’exemple de la imatge següent s’observa el soroll amb la distància i l’efecte de la difracció del so en les arestes dels edificis. Imatge 55 Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica A continuació es presenten, per al districte de Sants-Montjuïc, els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 4 metres: Imatge 53 .Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. - Eix viari amb edificacions a un únic costat de la calçada. Aquest perfil és característic de la ronda del Litoral. En l’exemple de la imatge següent, la via transcorre en trinxera i la línia d’edificació està molt allunyada de la via. L’efecte de la trinxera es fa evident en observar la zona d’ombra sobre els edificis propers. 38 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 57. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la plaça d’Ildefons Cerdà. A l’avinguda de Madrid s’observa que en les façanes més exposades al soroll dels edificis, a 4 metres sobre el nivell del sòl, s’assoleixen nivells per Ld en el rang 70-74 dB(A), com s’aprecia en la figura següent: NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 Imatge 56. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Els eixos viaris que generen els nivells més elevats de soroll ambiental són la ronda del Litoral i la gran via de les Corts Catalanes, amb nivells d’Ld a la calçada superiors a 80 dB(A). La resta de les grans infraestructures viàries que transcorren pel districte també tenen nivells de soroll alts per a aquest indicador, per sobre dels 75 dB(A) a la calçada. L’exposició al soroll en les façanes dels edificis d’aquests eixos viaris és molt diversa, fonamentalment per la variabilitat en les distàncies de les calçades a les línies d’edificació i per la presència o no d’obstacles en el camí de propagació del so, com per exemple els propis de la morfologia del terreny o la presència de vies en trinxera. Per exemple, la ronda del Litoral, malgrat emetre nivells elevats de soroll, no genera, amb prou feines afectació sobre la població, doncs en pràcticament tota la seva longitud transcorre per sòl industrial o al costat del parc de Montjuïc. La resta de la xarxa de grans infraestructures viàries del districte si genera nivells de soroll alts en les façanes dels edificis residencials, generalment per sobre de 70 dB(A). A la imatge següent es representen els nivells sonors per Ld a l’entorn de la plaça d’Ildefons Cerdà, on s’aprecia que els nivells en façana per Ld són d’entre 65 i 74 dB(A). Imatge 58. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda de Madrid. En la imatge següent es representen les corbes isòfones per a l’indicador Ld en un dels trams de la ronda del Litoral al seu pas pel districte. S’observa que en la calçada central els nivells de soroll són molt elevats, ja que superen els 80 dB(A), i com el soroll es va atenuant a mesura que augmenta la distància a l’eix de la via. 39 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc NIVELLS SONORS (dBA) 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 59. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la ronda del Litoral. 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 61. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). Durant el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen significativament en comparació amb el dia i la tarda. Malgrat tot, hi ha nivells de soroll elevats (75-79 dB(A)) a la calçada de la ronda del Litoral, i nivells de 65-69 dB(A) a les calçades de la major part de les grans infraestructures viàries considerades. En les façanes dels habitatges propers a aquests eixos viaris els nivells de soroll es redueixen. La via que genera més afectació sobre la població per a aquest indicador és la gran via de les Corts Catalanes, on se superen els 65 dB(A) en façana. En les façanes properes a la resta d’aquests eixos viaris els nivells de soroll per Ln estan per sota de 60 dB(A). Imatge 60. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1). En el període tarda s’observa una lleugera disminució de soroll respecte al període dia, si bé els nivells sonors a l’entorn de les grans infraestructures viàries continuen sent elevats. Els eixos viaris amb més afectació són els mateixos que per al període dia (Ld). 40 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES A continuació es presenten per al districte de Sants-Montjuïc els resultats dels mapes de nivells sonors dels grans eixos viaris per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 8 metres: Imatge 62. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 7.1.d). Els nivells sonors obtinguts per a l’indicador Lden (24 hores) confirmen el que s’ha exposat per a la resta d’indicadors. Imatge 63. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, nit i 24hores En general, s’observa que, tant en aquesta imatge com en les anteriors, els nivells de soroll ambiental en l’entorn proper a ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c, I 7.2.d). les grans infraestructures de transport viari són elevats. Com a resultat, les façanes orientades a aquestes vies estan exposades a nivells sonors alts, amb el consegüent impacte sobre la població exposada al soroll. A més de l’anàlisi del soroll ambiental realitzada a 4 metres sobre el nivell del sòl, que és l’altura d’avaluació que estableix la normativa d’aplicació, sobre les grans infraestructures de trànsit rodat s’ha elaborat un mapa addicional a una altura de 8 metres. Si es comparen els mapes de nivells sonors per a les grans infraestructures a 4 metres sobre el nivell del sòl amb els corresponents per a cada indicador a 8 metres, amb prou feines s’hi aprecien diferències, si bé els nivells a 8 metres són lleugerament inferiors. A la figura següent es mosta un exemple de com es propaga el so a l’entorn d’una gran infraestructura i quina influència té l’altura en els nivells sonors que es reben. En aquest cas concret, els receptors en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per a la secció representada assoleixen un valor per a l’indicador Ld de 70,2 dB(A), mentre que a l’altura de 8 metres el valor és de 70,0 dB(A). 41 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc H= 8 m Leq @ 8 m=70,0 dB(A) H= 4 m Leq @ 4 m=70,2 dB(A) Imatge 66. Evolució del soroll durant 24 hores a l’avinguda del Paral·lel, 171. Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - La principal font sonora que influeix als nivells sonors mesurats és el soroll del trànsit, ja que és una via amb tres carrils de trànsit intens per sentit, i un carril bici central. - Dies laborables: o Els dies laborables, les corbes de nivells sonors són molt similars al llarg de les 24 hores independentment del dia de la setmana avaluat. Imatge 64. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. o Entre les 7.00 i les 21.00 hores, els nivells sonors són elevats i constants (aproximadament 70 dB(A)). A partir de les 21.00 hores comencen a disminuir progressivament fins a arribar a 60 dB(A) a les 4.00 hores. En aquesta mateixa secció transversal es manté la mateixa tendència per a la resta d’indicadors: Le a 4 m = 70,5 dB(A), Le a 8 m = 70,2 dB(A); Ln a 4 m = 65,3 dB(A), Ln a 8 m = 65,0 dB(A); Lden a 4 m = 73,8 dB(A), Lden a 8 m = 73,5 dB(A). - Caps de setmana: o Els caps de setmana, els nivells sonors entre les 12.00 i les 21.00 hores, són molt similars als dels dies feiners i propers a 70 dB(A). 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES o Els divendres i dissabtes, s’observa que entre les 21.00 i les 5.00 hores els nivells sonors són més elevats A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat per una gran infraestructura. que els dies laborables, arribant a experimentar un increment de fins a 4 dB(A), degut sobretot a S’ha considerat el cas d’un equip situat a l’avinguda del Paral·lel, 171. l’increment de trànsit en aquest horari els caps de setmana. GRANS INFRAESTRUCTURES (exemple: Avinguda del Paral·lel, 171) o Els dissabtes i diumenges al matí, entre les 7.00 i les 12.00 hores els nivells sonors són inferiors que els dies feiners, 2-3 dB(A), a causa d’una reducció del soroll de trànsit. Imatge 65. Vista general de l’avinguda del Paral·lel, 171 (Street View). 42 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES GRANS INFRAESTRUCTURES (Exemple: Gran via de les Corts Catalanes, 120) Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang, calculats a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, són els següents: Districte 3: Sants-Montjuïc Població total: 182354 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 107029 58,69 40 - 45 32322 17,73 <40 45 - 50 14572 7,99 40 - 45 45 - 50 50 - 55 6365 3,49 50 - 55 55 - 60 4485 2,46 55 - 60 60 - 65 3791 2,08 60 - 65 65 -70 7917 4,34 65 -70 70 - 75 5868 3,22 70 - 75 75 - 80 5 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Imatge 67. Vista general de la gran via de les Corts Catalanes (Street View). Le dBA % Distribució de la població exposada <40 120394 66,02 40 - 45 24460 13,41 <40 45 - 50 11406 6,26 40 - 45 45 - 50 50 - 55 5563 3,05 50 - 55 55 - 60 4202 2,31 55 - 60 60 - 65 4000 2,19 60 - 65 65 - 70 9123 5,00 65 -70 70 - 75 3206 1,76 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 144952 79,49 40-45 11260 6,18 <40 45 - 50 5665 3,11 40 - 45 50 - 55 4251 2,33 45 - 50 50 - 55 55 - 60 4030 2,21 55 - 60 Imatge 68. Evolució del soroll durant 24 hores a la gran via de les Corts Catalanes, 120. 60 - 65 9180 5,03 60 - 65 65 - 70 3016 1,65 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: >80 0 0,00 >80 - La principal font sonora que influeix en els nivells sonors mesurats és el soroll del trànsit, ja que en l’entorn hi han 6 Lden carrils en trinxera i altres quatre carrils laterals en superfície. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada - Tots els dies de la setmana, entre les 10.00 i les 22.00 hores els nivells són similars i constants, propers a 73 dB(A). >40 87577 48,03 100,00 - A partir de les 21.00 hores, els nivells sonors comencen a disminuir progressivament fins a arribar a 63 dB(A) a les >45 51761 28,38 80,00 2.00 hores. >50 32312 17,72 >55 24117 13,23 60,00 - Entre les 5.00 i les 9.00 hores, els nivells sonors no tenen un patró de comportament similar tots els dies de la >60 18988 10,41 40,00 setmana, si bé els nivells sonors són elevats en aquest període horari (entre 68 i 74 dB(A)). >65 14984 8,22 20,00 - Les nits dels dimecres i dijous, entre les 00.00 i les 3.00 hores els nivells sonors són 2-3 dB(A) més elevats que la >70 7919 4,34 resta de dies de la setmana. 0,00 >75 1629 0,89 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. 43 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Cal destacar que les grans infraestructures estan localitzades en zones molt concretes del districte, per la qual cosa la seva L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o contribució als nivells sonors en zones allunyades és nul·la; ara bé, hi ha nivells apreciables que es poden observar en el superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: percentatge de població afectada pel soroll de grans infraestructures. Analitzant els resultats del soroll de grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, el 7,56% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 3,22% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament respecte al període dia. Un 6,76% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 1,76% a nivells superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 8,89%. És destacable que l’1,65 % de la població del districte està exposada a nivells superiors a 65 dB(A) durant la nit. - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el 48,03% de la població presenta valors superiors a 40 dB(A); es a dir, que un 51,97% de la població del districte registra valors inferiors a 40 dB(A) per l’índex Lden. L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Imatge 70. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nocturn els barris amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries són la Bordeta, la Font de la Guatlla i la Marina de Port, i els que estan menys afectats són la Marina del Prat Vermell i el Poble Sec. Imatge 69. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). A la imatge s’observa que en període diürn els barris amb més afectacions per soroll de les grans infraestructures viàries són la Bordeta, la Font de la Guatlla i la Marina de Port. Els barris amb menys afectació per soroll de grans infraestructures són: la Marina del Prat Vermell i el Poble Sec, en bona part perquè no hi ha grans infraestructures, o perquè les existents estan allunyades d’edificis o es troben en trinxera o apantallades; o perquè no hi ha gran nombre d’habitants, com és el cas de la Marina del Prat Vermell. 44 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA En aquest apartat es presenten els resultats del MES del districte de Sants-Montjuïc per al soroll generat per la trama de la xarxa viària que forma el districte, on s’han exclòs les grans infraestructures viàries, que s’han analitzat anteriorment. L’elaboració de mapes estratègics de soroll mitjançant programari de predicció de nivells sonors permet, a partir de la generació d’un model digital del terreny, alimentar un mateix model acústic (en aquest cas, el model de càlcul de trànsit rodat). En el nostre cas, s’ha generat un model considerant com a emissor acústic la xarxa viària bàsica del districte, a excepció de les grans infraestructures viàries. En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix. Al districte s’observa que predominen els eixos viaris amb intensitats mitjanes i baixes (amb intensitats mitjanes diàries de menys de 5.000 vehicles al dia), si bé hi ha un nombre rellevant de vies amb intensitats de trànsit mitjanes-altes (IMD entre 5.000 i 15.000 vehicles al dia), com per exemple el carrer Número 6, el carrer Lletra A, l’avinguda de l’Estadi, Riera Blanca, i alguns eixos viaris amb alts nivells de trànsit (IMD > 15.000 vehicles al dia), com trams del carrer A, l’avinguda Número 3, l’avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, i el carrer de Sants. Imatge 72. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). El districte de Sants-Montjuïc té una gran superfície de sòl industrial i d’espais verds (Montjuïc). Sobre aquestes àrees passen carrers amb gran volum de trànsit, però estan allunyades de les façanes dels edificis residencials; no obstant, altres vies amb gran intensitat viària es poden identificar com aquelles que presenten nivells més elevats de soroll per a aquest indicador, tant en la superfície de les vies com en les façanes exposades cap a aquests eixos, i són les següents: - Carrer del Foc - Carrer de Tarragona - Avinguda de Rius i Taulet - Carrer de Moianès - Carrer de Lleida - Carrer de la Constitució - Passeig de Sant Antoni - Carrer de Tamarit - Carrer de Sants - Carrer de la Creu Corbeta Imatge 71. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Sants-Montjuïc. - Carrer del Consell del Cent - Carrer de Numància Si s’analitzen els nivells de soroll estimats en els eixos viaris s’aprecia que, a diferència dels obtinguts en les grans A continuació es presenten per al districte de Sants-Montjuïc els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors infraestructures de transport, i algunes excepcions com el carrer de Sants o el carrer de Tarragona, no hi ha valors superiors acústics Ld, Le, Ln i Lden. a 80 dB(A). En general, les calçades més exposades al soroll registren valors en el rang de 75-79 dB(A), mentre que els eixos Cada mapa representa els nivells de soroll ambiental per al període horari corresponent, la qual cosa permet avaluar quines viaris de menor nivell no hi ha valors superiors a 60 dB(A). són les vies que presenten nivells més elevats de soroll per a cada indicador i seleccionar aquelles sobre les quals es vulgui A la imatge següent es presenten els nivells sonors de la plaça de Sants. S’observa que el carrer de Sants té nivells elevats de proposar plans d’acció zonals per reduir els nivells de soroll. soroll per al període dia, amb nivells en calçada superiors a 80 dB(A) i en façana d’entre 70-74 dB(A). També s’aprecia que en el passeig de Sant Antoni els nivells de soroll a calçada són inferiors (70-74 dB(A)), mentre que a les façanes dels edificis els nivells que hi ha estan en el rang de 65-69 dB(A). 45 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 73. Detall de nivells acústics en façana a la plaça de Sants per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. A la imatge següent es mostra un detall del Poble Sec, de la zona propera a l’avinguda del Paral·lel. En aquesta zona, per la seva morfologia i per la trama dels seus carrers, no presenta nivells de soroll elevats. Predominen els carrers amb nivells entre 55 i 64 dB(A) en calçada i en façana, i nivells inferiors a 45 dB(A) als patis interiors. Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). Els resultats que aporten els mapes de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període de tarda (de 21.00 a 23.00 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll, que es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll al districte de Sants-Montjuïc. Els eixos viaris més afectats pel soroll per a aquest indicador són els mateixos que per a l’índex Ld. A tall d’exemple, al carrer del Moianès els nivells de soroll en les façanes per al període dia, corresponents a l’indicador Ld estan en el rang 65-70 dB(A), mentre que per al període de tarda (indicador Le) els nivells de soroll disminueixen lleugerament i es troben 3 dB(A) per sota, tant en la calçada com en les façanes dels edificis propers. NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 74. Detall de nivells acústics en façanes del Poble Sec per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 Le, període tarda Ld, període dia Imatge 76. Detall del carrer del Moianès Le i Ld; períodes tarda i dia (detall plànols núm. 6.b i 6.a). 46 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 77. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). Imatge 79. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels A la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg indicadors Ld i Le, conseqüència lògica dels nivells més baixos de trànsit durant la nit. termini del període diari. Per exemple, al carrer del Moianès, les façanes dels habitatges de la via durant el dia estan exposades a nivells globals de soroll d’entre 65 i 69 dB(A), mentre que en el període nocturn els nivells globals estimats en les façanes estan entre 60 i 64 dB(A). També es pot observar que als patis interiors els nivells de soroll es redueixen 5 dB(A) entre el període dia i nit. 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24HORES A continuació es presenta una avaluació temporal 24 hores del soroll generat en diferents tipologies de carrers. CARRER AMB TRÀNSIT INTENS (exemple: carrer de la Creu Coberta, 104) Ln, període nit Ld, període dia Imatge 78. Detall del carrer del Moianès Ln i Ld; períodes nit i dia (detall plànols núm. 6.c i 6.a). Imatge 80. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de la Creu Coberta, 104. 47 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Després d’analitzar aquest gràfic es pot concloure el següent: CARRER AMB TRÀNSIT BAIX (exemple: carrer de Magalhães, 29) - El principal focus sonor que afecta al punt de mesura és el trànsit que es genera en els quatre carrils del carrer. - Els nivells sonors són pràcticament iguals durant les 24 hores tots els dies avaluats, observant-se una disminució propera a 3 dB(A) els dijous de 7.00 a 18.00 hores respecte a la resta de dies laborables, probablement per una disminució del trànsit al carrer. - Els nivells sonors són elevats i propers a 70 dB(A) entre les 7.00 i les 23 hores, moment en què comencen a disminuir fins a les 2.00 hores on es registren nivells sonors propers a 64 dB(A). - No s’han registrat dades la nit del divendres, ni el dissabte i diumenge. CARRER AMB TRÀNSIT MITJÀ (exemple: carrer de Gavà, 17) Imatge 82. Evolució del soroll 24 hores al carrer de Magalhães, 29. Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - El principal focus sonor és el trànsit ja que és un carrer d’habitatges residencials i sense activitats comercials rellevants, si bé aquest no és elevat en tractar-se d’un carrer estret i d’un sol carril. - Dies laborables: o S’observa que els dies feiners (de dilluns a divendres) les evolucions temporals al llarg de les 24 hores són molt similars independentment del dia de la setmana. o En aquests dies feiners, els nivells sonors entre les 8.00 i les 21.00 hores es troben entre 63-67 dB(A). A Imatge 81. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Gavà, 17. partir de les 21.00 hores els nivells sonors comencen a disminuir progressivament fins a arribar a 52 dB(A) a les 5.00 hores, moment en què comencen a augmentar. - Caps de setmana: Després d’analitzar aquest gràfic es pot concloure el següent: o Els dissabtes i diumenges al matí, entre les 7.00 i les 10.00 hores, els nivells sonors disminueixen - El principal focus sonor és el trànsit i persones ja que és un carrer amb un carril ample de trànsit de vehicles i hi ha considerablement respecte als dies laborables (disminució d’entre 5 i 7 dB(A)), degut sobretot a una activitats comercials a la zona. disminució del trànsit. Els diumenges aquesta diferència es manté molt constant fins a arribar a les 19.00 - Dies laborables: hores. o S’observa que els dies feiners (de dilluns a divendres) les evolucions temporals al llarg de les 24 hores són o S’observa un pic a les 3.00 hores (de dilluns a dissabte) i a les 2.00 hores els diumenges a la nit, deguts a molt similars independentment del dia de la setmana. les operacions de neteja pels serveis municipals. o En aquests dies feiners, els nivells sonors entre les 7.00 i les 22.00 hores es troben entre 65 i 70 dB(A). A o Els divendres i dissabtes a la nit, els nivells sonors s’incrementen lleugerament respecte als dels dies partir de les 22.00 hores els nivells sonors comencen a disminuir progressivament, fins a arribar a 55 dB(A) feiners. a les 5.00 hores, moment en què comencen a augmentar progressivament. - Caps de setmana: 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT o Els diumenges, entre les 7.00 i les 21.00 hores, els nivells sonors disminueixen considerablement respecte Les estadístiques associades al Mapa estratègic de soroll i, en particular, al trànsit rodat dels eixos viaris, fan referència a la als dies feiners, i hi ha diferències d’entre 3 i 5 dB(A), degut sobretot a una disminució del trànsit i dels població exposada al soroll. vianants. El dissabte s’observa aquest mateix efecte entre les 7.00 i les 10.00 hores, si bé en menor mesura. En aquest apartat es presenten les estadístiques de població afectada per a cadascun dels indicadors acústics ordenades per rangs. A continuació se’n presenten les taules: o Els divendres i dissabtes a la nit, entre les 2.00s i les 3.00 hores hi ha un increment de 3-4 dB(A) respecte als dies laborables. 48 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Analitzant els resultats, per al soroll de trànsit excloent-hi les grans infraestructures, es pot concloure el següent: Districte 3: Sants-Montjuïc - El període horari que presenta índexs més elevats de població afectada (considerant com a afectació Ld > 65 dB(A) , Població total: 182354 Le > 65 dB(A) i Ln > 55 dB(A)), és el període nocturn, Ln. - En el període dia, Ld, el 9,32% de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable Ld destacar que hi ha un 1,75% de població exposada a més de 70 dB(A) en període diürn. - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 6,16% de dBA Població exposada % la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 0,75% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). Distribució de la població exposada <40 38009 20,84 - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 18,45%, si be només un 0,53 % de la 40 - 45 30772 16,88 <40 població està exposada a més de 65 dB(A). 45 - 50 19140 10,50 40 - 45 - Per a l’indicador Lden es pot observar com la ponderació de la tarda i la nit fa que s’incrementi el nombre de 45 - 50 50 - 55 17846 9,79 persones exposades a més de 65 dB(A) respecte al període dia. 50 - 55 55 - 60 28709 15,74 55 - 60 L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o 60 - 65 30880 16,93 60 - 65 superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent 65 -70 13799 7,57 65 -70 70 - 75 3199 1,75 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 52591 28,84 40 - 45 23540 12,91 <40 45 - 50 17389 9,53 40 - 45 45 - 50 50 - 55 20610 11,30 50 - 55 55 - 60 32946 18,07 55 - 60 60 - 65 24047 13,19 60 - 65 65 - 70 9867 5,41 65 - 70 70 - 75 1364 0,75 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 76308 41,84 40-45 17558 9,63 <40 45 - 50 21201 11,63 40-45 50 - 55 33639 18,45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 22959 12,59 55 - 60 60 - 65 9718 5,33 60 - 65 65 - 70 971 0,53 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Imatge 83. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). Lden En la imatge s’observa que en període diürn els barris amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, són Sants-Badal, la Bordeta, la Font de la Guatlla i Hostafrancs amb una població afectada per nivells dBA Població exposada % Distribució de la població exposada superiors a 65 dB(A) per sobre del 10%. >40 164112 90,00 100,00 >45 120834 66,26 El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és la Marina del Prat Vermell, amb una població afectada per nivells 80,00 >50 100039 54,86 sonors per sobre de 65 dB(A) inferior al 2%. >55 83425 45,75 60,00 >60 58376 32,01 40,00 >65 24064 13,20 20,00 >70 6768 3,71 0,00 >75 8 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. 49 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: INFRAESTRUCTURES El model predictiu acústic utilitzat per a l’elaboració del MES suma la contribució del trànsit segons la intensitat mitjana diària (IMD) de les grans infraestructures (GI) de transport viari a la de la resta de vies de trànsit existents al districte de Sants-Montjuïc. Els resultats d’aquests dos estudis s’han presentat en els apartats anteriors. La trama d’eixos viaris i grans infraestructures considerada en aquest estudi és la que es presenta a la imatge següent: Imatge 84. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, és la Font de la Guatlla, amb una població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) de 24,38%, seguida d’Hostafrancs, amb un 24,02%. El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és La Marina del Prat Vermell, amb una població afectada a nivells Imatge 85. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. superiors a 55 dB(A) inferior al 5%. La representació gràfica dels nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per al soroll de trànsit total es detalla a continuació. 50 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA Un exemple d’àmbit que suporta elevats nivells de soroll és l’entorn de la plaça d’Espanya, on conflueixen diversos eixos viaris d’alta densitat de trànsit, la qual cosa dóna lloc al fet que sobre la calçada se superin els 75 dB(A) per al període dia, mentre que en les façanes dels edificis de la plaça els nivells sonors estan entre 65 i 74 dB(A). NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 87. Detall de nivells acústics a la Plaça d’Espanya per Ld, període dia, afectació del soroll de trànsit total. Cal destacar que la suma del soroll total provinent dels eixos viaris i grans infraestructures és superior a l’aportació de cadascun per separat. A la figura següent es representa un exemple del que s’ha descrit anteriorment. Es correspon amb l’entorn de l’encreuament del carrer de Numància amb el carrer de Berlín. El nivell de soroll que genera únicament la gran Imatge 86. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). infraestructura sobre les façanes de les edificacions de l’encreuament per Ld està entre 65-69 dB(A). Quan es considera solament el soroll generat pels eixos viaris (segona imatge), els nivells de soroll en les mateixes façanes per Ld també estan Durant el període de dia s’observa que les vies amb nivells més elevats de soroll són les grans infraestructures viàries, a en el mateix rang (65-69 dB(A)). En la tercera imatge es representa el soroll total del trànsit (gran infraestructura més la conseqüència de les seves intensitats més altes de trànsit. Destaquen pels seus nivells de soroll la ronda del Litoral i la gran resta de vies), i els nivells sonors sobre les façanes s’incrementen al rang 70-75 dB(A) per Ld, això és, un rang major que via de les Corts Catalanes, que en la calçada presenten nivells superiors a 80 dB(A). També cal destacar els nivells sonors a la considerant cada conjunt d’eixos viaris per separat. resta de les grans infraestructures de transport, amb nivells de soroll en la calçada superiors a 75 dB(A). Els altres eixos viaris registren nivells de soroll molt variables. Els carrers de barris com el Poble Sec presenten globalment nivells de soroll en NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) general baixos, mentre que en altres barris, com per exemple Hostafrancs o Sants, té uns resultats més heterogenis, doncs <40 60-64 <40 60-64 <40 60-64 40-44 40-44 hi ha eixos viaris amb baixos nivells de soroll per Ld (inferiors a 60 dB(A)), com el carrer de Santa Caterina, al costat d’unes 65-69 40-44 65-69 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 45-49 70-74 altres vies d’elevats nivells de soroll, com el carrer de Sants, amb valors per Ld en calçada superiors a 70 dB(A). 50-54 75-79 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 55-59 > 80 Els nivells de soroll en les façanes disminueixen pel que fa als que s’han obtingut sobre les calçades. Aquesta disminució és proporcional a la distància entre les calçades i els edificis i façanes. En general, de l’eix de la calçada a l’eix de façana els valors disminueixen de mitjana 5 dB(A), si bé en vies amples o quan hi ha presència d’obstacles en el camí de propagació del so les atenuacions són més elevades. Per exemple, en carrers del districte amb una amplària mitjana inferior a 8 metres, com el carrer de Galileu, amb prou feines hi ha diferència entre els valors registrats a la calçada i els estimats a les façanes de la línia d’edificació. En eixos viaris d’amplària mitjana, com el carrer dels Comtes de Bell-lloc, la diferència entre els nivells sonors en calçada i façana és d’entre 3 i 5 dB(A), mentre que en les vies de més amplària, com el passeig de Sant Antoni, el Ld de la gran infraestructura Ld dels eixos viaris Ld del soroll total de trànsit soroll s’arriba a atenuar per sobre de 5 dB(A). Les conclusions que s’obtenen de la representació gràfica per al soroll total del trànsit rodat en comparació amb el soroll Imatge 88. Detall d’eixos viaris i grans infraestructures per separat i de manera conjunta. total (incloent-hi tots els emissors acústics) són les següent: - El trànsit és el principal focus de soroll a la ciutat i al districte de Sants-Montjuïc. - El districte, donada la seva extensió i presència de grans espais com la Zona Franca o el Parc de Montjuïc, presenta grans àrees on l’afectació per soroll que genera el trànsit rodat és baixa, mentre que en altres àmbits amb més densitat d’eixos viaris els nivells registrats són elevats. 51 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 89. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b) Imatge 90.Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). El soroll ambiental en el període de tarda manté la mateixa tendència que en els casos anteriors, on es va estudiar, d’una Durant el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen respecte al dia i a la tarda, com ja s’ha analitzat en els banda, el soroll de les grans infraestructures i, de l’altra, la resta dels eixos viaris. S’aprecia una petita disminució dels nivells estudis anteriors. Es mantenen els nivells de soroll elevats en les grans infraestructures viàries, sobretot a la ronda del sonors de l’índex Le pel que fa als corresponents a l’índex Ld de prop de 2 a 4 dB(A) segons el tipus de via i la seva IMD. Litoral, la gran via de les Corts Catalanes, amb nivells de soroll a l’entorn de la calçada superiors a 70 dB(A) i en les línies de façanes més properes superiors a 65 dB(A). Per exemple, a l’avinguda de Madrid es van obtenir nivells mitjans de soroll en façana per Ld entorn de 71 dB(A), mentre que per a l’indicador Le els valors equivalents són de 68 dB(A) (disminució de 3 dB(A)). En el cas del carrer de Sant Fructuós, La resta de grans infraestructures viàries generen nivells de soroll per a Ln inferiors, però encara així elevats, ja que en la al barri de la Font de la Guatlla, la disminució és d’aproximadament 2 dB(A) (en façanes un Ld de 65 dB(A) i un Le de 63 calçada se superen les 65 dB(A) i en les façanes, en molts dels casos, els 60 dB(A). En la resta dels eixos viaris dB(A)). s’aconsegueixen nivells més baixos. En les vies amb baixa densitat de trànsit, com per exemple la carretera de la Bordeta, al barri d’Hostafrancs, no se superen els 55 dB(A) tant en la calçada com en les façanes, mentre que en altres eixos viaris de més trànsit se superen els 55 dB(A) en aquest període. La tendència de població afectada pel soroll és igual a l’observada en els estudis anteriors, malgrat que els nivells de soroll en aquest període són inferiors. Percentualment i en nombre d’unitats, la població afectada pel soroll ambiental és més gran per a l’indicador Ln que per a Ld o Le, pel fet que els valors límit de soroll ambiental són més restrictius durant el període nocturn. El fet que els valors límit per al període nocturn siguin inferiors als de la resta dels períodes és a causa que les molèsties associades al soroll ambiental per part de la població i la mateixa percepció del soroll és més crítica durant la nit, perquè és un període que generalment els veïns dediquen al descans i, consegüentment, tant els nivells de soroll equivalents com els sorolls puntuals tenen un impacte més gran sobre la població 52 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 91. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 8.d). Imatge 92. Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat. Els resultats obtinguts per a l’indicador Lden confirmen el que ja s’ha comentat en estudis anteriors. Si es compara l’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld (vegeu l’exemple de la figura següent, pertanyent a La representació gràfica dels nivells sonors evidencia que les grans infraestructures viàries són les que presenten els nivells l’entorn del passeig de Lluís Companys), s’observa que els nivells per a tots dos indicadors són del mateix ordre, encara que més elevats de soroll per a Lden. lleugerament superiors per a l’indicador Lden (2-3 dB(A), en funció del tipus de via i de les característiques del trànsit). Això A la imatge següent es mostra, a tall d’exemple, el mapa de nivells sonors per a l’indicador Lden al barri de Sants-Badal. és degut fonamentalment al fet que l’índex Lden penalitza el soroll en el període nocturn enfront del diürn. S’observa que el carrer de Sants, la Riera Blanca i l’avinguda de Madrid presenten valors d’Lden superiors a 75 dB(A) a la calçada i superiors a 70 dB(A) a les façanes properes. En eixos viaris de menor nivell sonor, com el carrer de Sugranyes o el carrer de Bassegoda, s’assoleixen nivells sonors d’entre 60 i 70 dB(A) a les façanes properes. Els carrers interiors del barri presenten nivells de soroll més baixos, i excepte algunes casos, en aquest tipus de via no hi ha valors en façana superiors a 65 dB(A) per a Lden. NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 Lden, període 24 hores Ld, període dia Imatge 93. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia (detall plànols núm. 8.d i 8.a). 53 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS Analitzant els resultats del soroll de trànsit incloent-hi grans infraestructures, es pot concloure el següent: INFRAESTRUCTURES - En el període dia, Ld, al 17,39% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 5,26% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 13,43% són els següents: de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 2,58% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 26,94%, si bé només un 2,27% de la Districte 3: Sants-Montjuïc població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden s’observa com a partir dels 70 dB(A) disminueix significativament el percentatge de població. Població total: 182354 - Per a l’indicador Lden s’observa com la ponderació de la tarda i la nit fa que s’incrementi el nombre de persones exposades a més de 65 dB(A) respecte al període dia. Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 13685 7,50 40 - 45 41616 22,82 <40 45 - 50 24105 13,22 40 - 45 45 - 50 50 - 55 14042 7,70 50 - 55 55 - 60 26018 14,27 55 - 60 60 - 65 31180 17,10 60 - 65 65 -70 22115 12,13 65 -70 70 - 75 9588 5,26 70 - 75 75 - 80 5 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 29390 16,12 40 - 45 37483 20,55 <40 45 - 50 16901 9,27 40 - 45 45 - 50 50 - 55 16855 9,24 50 - 55 55 - 60 30975 16,99 55 - 60 60 - 65 26266 14,40 60 - 65 65 - 70 19779 10,85 65 -70 70 - 75 4705 2,58 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 67506 37,02 40-45 16541 9,07 <40 45 - 50 17404 9,54 40 - 45 50 - 55 31789 17,43 45 - 50 50 - 55 55 - 60 25327 13,89 55 - 60 60 - 65 19657 10,78 60 - 65 65 - 70 4130 2,27 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 179334 98,34 100,00 >45 138765 76,10 80,00 >50 108736 59,63 >55 94366 51,75 60,00 >60 72776 39,91 40,00 >65 39233 21,51 20,00 >70 15373 8,43 0,00 >75 1644 0,90 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11. ESTUDIS DE DETALL 11.1.1. Ld, PERÍODE DIA 11.1. FERROCARRIL Al districte de Sants-Montjuïc s’ha portat a terme un estudi específic del soroll procedent del ferrocarril en la seva circulació per superfície. Aquest estudi s’ha fet únicament sobre aquelles línies que circulen en superfície, entre les quals hi ha les que es mostren a la taula següent: Districte Ferrocarril Ferrocarril Línia mercaderies Llobregat-Anoia 03. Sants-Montjuïc Línia mercaderies ADIF Línia AV Aragón - Lleida - Barcelona Taula 33. Llista de línies de ferrocarril del districte. Imatge 95. Nivells acústics ferrocarril, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). En aquest període horari es troben nivells d’entre 60 i 70 dB(A) a l’eix de la via. Els edificis més afectats es troben a l’entorn de les vies de ferrocarril de la ronda del Litoral amb nivells d’exposició sonora en façanes d’entre 55 i 60 dB(A), si bé són tot naus industrials a excepció del centre d’educació secundària Institut Mare de Déu de la Mercè. Aquestes línies de ferrocarril circulen a baixa velocitat, i el seu trànsit també és reduït. Nota: Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de ferrocarril i tramvia s’ha seleccionat una àrea de càlcul a l’entorn de les vies. A la representació gràfica es representen en blau clar (< 40 dB(A)) les zones dins d’aquesta àrea d’estudi on els nivells sonors són inferiors a 40 dB(A). Les aportacions inferiors a 40 dB(A) corresponen a un impacte acústic menyspreable. Imatge 94. Línies de ferrocarril. La línia de mercaderies Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat dóna servei des del Port de Barcelona a les portes de Sallent i Súria, la factoria Solvay i la Seat a Martorell, utilitzant la xarxa de viatgers entre Manresa, Martorell i Sant Boi. En aquest districte circula paral·lela al riu Llobregat i al carrer número 6, per després endinsar-se pel carrer A. La línia de mercaderies d’ADIF circula en aquest districte pel carrer número 4 i per les proximitats de la ronda del Litoral. El tram en superfície de la línia d’alta velocitat d’Aragó-Lleida-Barcelona, circula des del riu Llobregat fins a l’encreuament amb la ronda del Litoral passant per sota del pont del carrer de la Feixa Llarga. Com a resultat d’aquest estudi específic s’han obtingut els resultats que es detallen a continuació. 55 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.1.2. Le, PERÍODE TARDA 11.1.3. Ln, PERÍODE NIT Imatge 96. Nivells acústics ferrocarril. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). Imatge 97. Nivells acústics ferrocarril. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). Per a l’indicador Le els nivells són més reduïts que en període dia, a causa de la disminució de la circulació de trens, encara En aquest període els nivells són similars al període tarda. que es mantenen al carrer número 4. 56 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.1.4. Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 11.1.5. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL S’ha dut a terme una avaluació en valor absolut i en percentatge de població afectada pel soroll generat directament per les línies de ferrocarril: Districte 3: Sants-Montjuïc Població total: 182354 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 182338 99,99 40 - 45 11 0,01 <40 45 - 50 5 0,00 40 - 45 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 -70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 182345 100,00 40 - 45 6 0,00 <40 45 - 50 2 0,00 40 - 45 45 - 50 50 - 55 1 0,00 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 Imatge 98.Nivells acústics ferrocarril. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). 65 - 70 0 0,00 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 L’avaluació per a aquest indicador és molt similar al que s’ha realitzat pel període dia (excepte a l’entorn del carrer número 75 - 80 0 0,00 75 - 80 4, on s’incrementen), amb nivells sonors en les façanes dels edificis propers a la ronda del Litoral d’entre 60-65 dB(A). >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 182343 99,99 40-45 10 0,01 <40 45 - 50 1 0,00 40-45 50 - 55 0 0,00 45 - 50 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 - 70 0 0,00 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 58 0,03 100,00 >45 17 0,01 80,00 >50 1 0,00 >55 0 0,00 60,00 >60 0 0,00 40,00 >65 0 0,00 20,00 >70 0 0,00 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 34. Població exposada. Ferrocarril. 57 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Analitzant els resultats per al soroll de ferrocarril, es pot concloure el següent: En l’actualitat, el polígon de la Zona Franca representa el 6% del sòl de la ciutat de Barcelona. A més de l’àrea industrial, hi - L’afectació de la població pel soroll del ferrocarril és baixa i puntual al districte de Sants-Montjuïc. ha diverses àrees logístiques i duaneres, entre les quals destaca el Parc Logístic de la Zona Franca. A la Zona Franca hi han instal·lades més de 300 empreses. - En el període dia no hi ha població del districte exposada a nivells sonors superiors a 65 dB(A). - En el període nit no hi ha població del districte exposada a nivells sonors superiors a 55 dB(A). La conversió de la Zona Franca, mostra la importància que està cobrant el sector de la logística en els últims temps. La - Per a l’indicador Lden, no hi ha població exposada a soroll de ferrocarril en nivells superiors a 65 dB(A). deslocalització de la indústria obliga al fet que augmenti el trànsit de mercaderies a tot el món, i cada vegada són més les empreses que es dediquen a la gestió d’aquestes importacions i exportacions. El sector del transport i la logística continua creixent. 11.2. SOROLL INDUSTRIAL A la zona de Marina del Prat Vermell en els últims anys ha anat desapareixent progressivament l’activitat industrial, Al districte de Sants-Montjuïc s’han considerat tres zones industrials. readaptant-se moltes de les naus on es desenvolupaven activitats industrials a altres activitats comercials (comerços, tallers, magatzems,…) i alliberant sòl. Això és degut a que hi ha un pla de transformació de la zona en un nou barri residencial i Districte Zones industrials comercial. En aquestes zones la poca activitat industrial amb prou feines es percep en horari diürn, i queda molt emmascarada pel soroll generat pel trànsit. En horari tarda i nit l’activitat industrial en aquestes zones és pràcticament inexistent, no suposant problemes de contaminació acústica a la zona.  Zona Franca: Zona delimitada pel riu Llobregat, el carrer A, el carrer número 4, el passeig de la Zona Franca, la ronda del Port, la ronda del Litoral i el límit del terme A la zona de Passeig de Cantunis es troben sobretot empreses de transport, i és adjacent a la companyia logística municipal amb l’Hospitalet de Llobregat. d’hidrocarburs. 11.2.1. Ld, PERÍODE DIA  Marina del Prat Vermell: Zona delimitada pel carrer de la Mare de Déu de Port, el 03. Sants-Montjuïc carrer Cisell, el carrer l’Encuny, el passeig de la Zona Franca, el carrer dels Motors, el carrer de l’Acer, el carrer d’Arnes, el carrer del Foc, el carrer de la Metal·lúrgia i el límit del terme municipal amb l’Hospitalet de Llobregat.  Zona delimitada per la ronda del Litoral, el passeig de Cantunis i el carrer de la Mare de Déu de Port. Taula 35. Relació de zones industrials. Imatge 100. Nivells sonors de la indústria. Ld, període dia (plànol núm. 10.a). Nota: En l’àrea estudiada, els valor en blau clar són els valors corresponents inferiors a 40 dB(A) on no hi ha aportació del soroll industrial. A la Zona Franca els carrers troben amb més afectació registren valors d’entre 60 i 65 dB(A) i són el carrer de la Feixa Llarga (on s’assenten moltes empreses), el tram del carrer número 42 que va cap a la BASF, i un petit tram del carrer número 4, en Imatge 99. Zones industrials. el qual s’assenta una planta química. En general, en la resta de l’àrea els nivells són de 55-60 dB(A) i es concentren sobretot en Mercabarna. La Zona Franca de Barcelona, és una zona industrial i logística que es localitza en una situació privilegiada, ja que es troba situada entre el port i l’aeroport de Barcelona. 58 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc A la Marina del Prat Vermell, les zones més afectades són alguns trams del carrer dels Motors on es troba una empresa de 11.2.3. Ln, PERÍODE NIT contenidors, el carrer de l’Acer, el carrer del Ferro i el tram entre aquestes del carrer del Plom també amb nivells d’entre 55 i 60 dB(A). A la zona del Passeig de Cantunis només hi ha nivells de 55-60 dB(A) en el carrer de la Mare de Déu del Port. 11.2.2. Le, PERÍODE TARDA Imatge 102 Nivells sonors indústria. Ln, període nit (Plànol núm. 10.c) Els nivells a les zones en estudi en període nit són similars al període tarda a causa que des de les 23.00 hores les activitats han cessat, excepte a la Zona Franca a l’entorn d’activitats que funcionen 24 hores. Imatge 101. Nivells sonors de la indústria. Le, període tarda (plànol núm. 10.b). S’ha observat que en període tarda (de 21.00 a 23.00 hores) pràcticament totes les activitats existents han cessat a la zona de Marina del Prat, no hi ha afectació per soroll industrial en aquest període horari, trobant aquests nivells sonors per sota de 45 dB(A). A la Zona Franca, els nivells sonors disminueixen respecte al període dia, si bé hi ha activitats industrials i de logística amb un funcionament de 24 hores que fan que els nivells sonors en el seu entorn siguin similars als existents durant el dia. En aquest període horari el soroll del trànsit a la zona disminueix i per tant disminueix el soroll total a la zona, cosa que es pot veure en l’estudi general i el mapa de soroll total. 59 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.2.4. Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 11.2.5. EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES INDÚSTRIA (exemple: carrer Major de Mercabarna, 76) Imatge 104. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer Major de Mercabarna, 76. Analitzant els resultats de la gràfica s’observa que: - Els nivells sonors són similars i homogenis tots els dies avaluats. - Durant les 24 hores els nivells sonors es troben entre 60 i 65 dB(A), sent en la seva major part propers a 60 dB(A) excepte en els trams horari entre les 14.00 i les 16.00 hores, i entre les 00.00 i les 8.00 hores, període en què els Imatge 103. Nivells sonors de la indústria. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 10.d). nivells sonors són més propers als 65 dB(A) a causa d’un increment de l’activitat a la zona. Els nivells sonors per a l’indicador Lden són més intensos a la Zona Franca, arribant a nivells d’entre 65-70 dB(A) en el carrer de la Feixa Llarga (on s’assenten moltes empreses), en el tram del carrer número 42 que va cap a la BASF, un petit tram del carrer número 4, en el qual es troba una planta química, i a la zona de Mercabarna. En la resta d’àrea industrial són molt similars als existents en període dia, Ld, ja que, tal com s’ha indicat en apartats anteriors, la contribució de nivells sonors en període de tarda i nit és pràcticament nul·la i, per tant, el valor de l’Lden s’aproxima al valor de l’Ld. 60 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.2.6. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL INDUSTRIAL Analitzant els resultats del soroll industrial, es pot concloure el següent: - L’afectació del soroll industrial en la població és gairebé nul·la al districte de Sants-Montjuïc. S’ha dut a terme una avaluació del valor absolut i percentatge de la població afectada pel soroll generat directament pel - En el període dia, Ld, no hi ha població exposada a més de 50 dB(A), i només hi ha un 0,04% de població exposada a soroll industrial: nivells sonors en el rang d’entre 40 i 50 dB(A). - En el període tarda, Le, no hi ha població exposada a més de 45 dB(A) perquè la major part de les activitats industrials Districte 3: Sants-Montjuïc properes a població en aquesta zona cessen en aquest horari. PDoibsltariccitóe t3o:tal: San1ts8-2M3o5n4tjuïc - Igualment, en el període nit, Ln, no hi ha població exposada a més de 45 dB(A) perquè la major part de les activitats Població total: 182354 industrials properes a població en aquesta zona cessen en aquest horari. Ld Ld dBA Població exposada % 11.3. SOROLL ALS PARCS Distribució de la població exposada 58 -0 80 >80 0 0,00 >80 una adequada qualitat acústica a la ciutadania que en gaudeix. >80 0 0,00 Le Le Després d’analitzar els resultats del Mapa estratègic de soroll, s’observa que els nivells sonors existents a l’interior dels parcs són deguts sobretot al soroll procedent del trànsit de carrers adjacents. Per aquest motiu, les zones limítrofes dels dBA % dBA % Distribució de la població exposada 182351 100,00 Distribució de la població exposada parcs properes a vies amb trànsit estan afectades per nivells sonors superiors als de les zones interiors. <40 <40 182351 100,00 40 - 45 3 0,00 <40 40 - 45 3 0,00 <40 En els parcs que tenen una gran extensió, o que estan allunyats de carrers amb trànsit elevat, els nivells sonors a 45 - 50 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 40 - 45 45 - 50 l’interior són baixos (inferiors a 55 dB(A)), i comença a ser més significatiu el nivell sonor que es genera en el seu 50 - 55 0 0,00 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 interior per les activitats que s’hi desenvolupen (gent passejant, zones recreatives, etc.), per bé que aquests nivells 55 - 60 0 0,00 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 55 - 60 sonors condicionen poc l’impacte acústic a la ciutat, ja que són inferiors a 55 dB(A) en els itineraris principals i inferiors a 60 - 65 0 0,00 60 - 65 0 0,00 60 - 65 60 - 65 50 dB(A) en la resta d’àrees. 65 - 70 0 0,00 65 -70 65 - 70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 70 - 75 En aquest estudi s’han avaluat dos parcs significatius del districte de Sants-Montjuïc, tal com reflecteix la taula següent: 75 - 80 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 LnLn Districte Parcs dBdBAA PPoobblalaccióió e exxppoossaaddaa %% DDiissttrriibbuucciióó ddee llaa ppoobbllaacciióó eexxppoossaaddaa <4<040 118822335511 110000,,0000  Parc de l’Espanya Industrial 404-04-545 33 00,,0000 <<4400 03. Sants-Montjuïc 454 5- 5- 050 00 00,,0000 4400 - -4 455 50 - 55 0 0, 45 - 50  Parc de Montjuïc 50 - 55 0 0,0000 45 - 50 50 - 55 555 5- 6- 060 00 00,,00 50 - 55 00 5555 - -6 600 606 0- 6- 565 00 00,,0000 Taula 37. Llista de parcs seleccionats al districte. 6600 - -6 655 656 5- 7- 070 00 00,,0000 6655 - 7-700 707 0- 7- 575 00 00,,0000 7700 - -7 755 757 5- 8- 080 00 00,,0000 7755 - -8 800 >8>080 00 00,,00 >80 00 >80 LdLednen dBdBAA PPoobblalaccióió e exxppoossaaddaa % Distribució de lla pobllacciióó eexxppoossaaddaa >4>040 11144 00,,0066 100,00 >4>545 5511 00,,0033 80,00 >5>050 00 00,,0000 >5>55 00 00,,00 , 00 60,00 >6>060 00 00,,0000 40,,00 >6>565 00 00,,0000 2200,,0000 >7>070 00 00,,0000 0,00 >7>575 00 0,00 0,00 0,00 >>4400 >>4455 >>5500 >>5555 >>6600 >>6655 >>7700 >>7755 >>8800 >8>080 00 00,,0000 Taula 36. Població exposada a soroll industrial. 61 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Imatge 105. Parcs del districte. Imatge 106. Parc de l’Espanya Industrial. Tenint en compte que l’activitat dels parcs es desenvolupa sobretot en període dia, s’ha dut a terme una anàlisi dels nivells ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS sonors, per a Ld, existents al parc avaluat en aquest període i des dels dos punts de vista següents: a) Considerant el parc com a emissor sonor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del parc. b) Considerant el parc com a receptor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior procedent del trànsit dels voltants. També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior del parc en els períodes tarda i nit, si bé en aquests casos el parc s’ha considerat únicament com a receptor, ja que els nivells sonors en el seu interior són deguts gairebé íntegrament al soroll de trànsit. Es pot veure informació d’aquests dos períodes horaris en el mapa estratègic de soroll total (vegeu l’apartat 11.8). A continuació es presenten els resultats obtinguts als parcs estudiats. 11.3.1. PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL El parc de l’Espanya Industrial és un parc públic situat al barri de Sants al districte de Sants-Montjuïc, i limita per l’est amb el barri d’Hostafrancs i pel nord limita per l’estació de Barcelona-Sants. El parc s’inspira en els quatre elements primordials: aigua, terra, foc i aire. Al llarg del passeig de Sant Antoni voregen el parc unes altes torres d’il·luminació, des de les quals unes graderies condueixen fins a un llac artificial, que es pot recórrer en barca. Es conserva l’edifici d’oficines de l’antiga fàbrica, la Casa del Mig, que actualment és un casal juvenil. El parc està proper a un poliesportiu, i té taules de ping-pong i àrea de jocs infantils. La seva extensió és de 4,60 hectàrees. Imatge 107. Nivells sonors del parc de l’Espanya Industrial com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). 62 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.3.3. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS S’ha comprovat que el soroll generat pels parcs no té afectació sonora en els habitatges més propers: DDisistrtricictete 3 3:: SSaanntsts-M-Moonntjtujuïcïc PPoobblalaccióió t ototatal:l: 118822335544 LLdd ddBBAA PPoobblalaccióió e exxppoossaaddaa %% DDisistrtirbibuuccióió d dee la la p poobblalaccióió e exxppoossaaddaa <<4400 118811880055 9999,7,700 4400 - -4 455 335544 00,1,199 <4<400 45 - 50 40 - 4 45 - 50 119955 00,1,111 40 - 545 45 - 50 5500 - -5 55 0 45 - 50 5 0 00,0,000 50 - 55 55 - 60 0 0,00 50 - 55 55 - 60 0 0,00 555 5- -6 060 6600 - -6 655 00 00,0,000 606 0- -6 565 6655 - 7-700 00 00,0,000 656 5- 7-070 7700 - -7 755 00 00,0,000 707 0- -7 575 75 - 8 75 - 80 75 - 800 00 00,0,000 75 - 80 >80 >>80 0 >80 80 0 00,0,000 Taula 38. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. Imatge 108. Nivells acústics del parc de l’Espanya Industrial, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). - De les estadístiques obtingudes es pot concloure el següent: o Només un 0,30% de la població del districte de Sants-Montjuïc té alguna afectació sonora pel soroll Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: generat a l’interior de parcs. o L’afectació en la població deguda a aquest focus sonor és irrellevant, ja que no hi ha població afectada pel - El soroll generat a l’interior del parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els soroll produït en els parcs a nivells sonors superiors a 50 dB(A) en període dia. edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants. - Igualment, aquests nivells sonors sobre la població que es generen des del parc, es veuen emmascarats pel soroll del - A l’interior del parc, sobretot a les zones més properes a l’estació de Barcelona-Sants, té molta influència el trànsit trànsit. rodat, si bé, els nivells sonors no superen els 65 dB(A). - Durant el període de dia, i per tant per a l’indicador Ld, la zona central del parc presenta valors per sota dels 55 dB(A), que correspon amb la zona més arbolada. La resta del parc es troba a nivells d’entre 55 i 60 dB(A), i la zona que limita amb l’estació de Barcelona-Sants té valors d’entre 60 i 65 dB(A). 11.3.2. PARC DE MONTJUÏC El parc de Montjuïc és el parc més extens de la ciutat. La seva versatilitat quant a activitats, que van des de parcs infantils i zones esportives; fins a zones de concerts i festivals, fa que des d’un punt de vista acústic es tracti dins de l’apartat 11.7, “Zones amb condicions acústiques especials” de la present memòria. 63 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.4.1. Ld, PERÍODE DIA 11.4. SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT S’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors existents en tots els patis interiors d’illa amb activitat seleccionats per al Aquest estudi de detall s’ha dut a terme en patis interiors d’illa amb algun tipus d’activitat (parc, pistes esportives, bars, període dia, Ld (ja que l’activitat principal en el seu interior es realitza en aquest període), però des de dos punts de vista: un etc.). com a emissor sonor, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del pati, i un altre S’ha efectuat l’anàlisi de nivells sonors en els períodes dia i tarda, Ld i Le, respectivament. En període nit no s’ha fet una com a receptor, en el qual el soroll generat en el seu interior s’uneix al soroll procedent del trànsit dels seus voltants. A anàlisi de l’Ln, ja que en aquest horari cessen les activitats que poden generar soroll. El fet de no calcular l’Ln fa que continuació es presenten els resultats d’aquestes dues situacions: tampoc no es pugui calcular l’Lden per a aquest tipus d’estudi específic. S’han analitzat per al districte de Sants-Montjuïc 24 dels 305 patis d’interior d’illa, és a dir, els patis a l’interior dels quals s’ha considerat que hi ha algun tipus d’activitat (jardí, pista esportiva, etc.). S’han classificat en diverses tipologies que es comenten més endavant (per consultar els resultats del soroll total dels patis interiors d’illa, vegeu l’apartat 11.9.6). Aquesta classificació s’ha fet per analitzar amb més detall els diferents tipus de patis d’illa i els seus usos, i com aquests presenten nivells sonors diferents. A continuació es poden veure les imatges d’anàlisi dels patis interiors d’illa: Imatge 110. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). Imatge 109. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. Els patis interiors d’illa amb activitat s’han classificat en diversos tipus: 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). 6. Patis ’d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). 64 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit. El soroll que generen les activitats en els patis interiors d’illa només té influencia dins del mateix pati. - En els patis interiors d’illa oberts la influència del soroll del trànsit rodat és molt més significativa, i pot arribar a elevar els nivells acústics en un rang. A continuació es presenta un detall de dos tipus de patis: un de tancat per tots els laterals i un altre amb un dels laterals obert. S’hi veu el soroll que es genera al pati com a emissor, el soroll que es genera al pati com a receptor del soroll del trànsit i el soroll total en el seu interior (suma com a emissor i com a receptor). PATI TANCAT Imatge 111. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d’illa al districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 113. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 112. Nivells sonors dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). 65 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc PATI OBERT EN UN LATERAL Imatge 114. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sants-Montjuïc com a receptors de trànsit. Ld, període dia. Imatge 116. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm.13.a)- Imatge 115. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sants-Montjuïc, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. Imatge 117. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sants-Montjuïc com a receptors de trànsit. Ld, període dia. 20.a). 66 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.4.2. Le, PERÍODE TARDA També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior de patis amb col·legis o pistes esportives en període tarda. Només s’han considerat aquestes dues categories per al període tarda, ja que per a la resta, a partir de les 21.00 hores, s’ha considerat que cessa gairebé tota l’activitat que s’hi desenvolupa.. Imatge 118. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sants-Montjuïc, soroll total Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i només té influència en les façanes dels edificis orientades cap a l’interior del pati. - En patis tancats la influència del soroll generat als carrers exteriors és molt baixa respecte al soroll que es genera a Imatge 119. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 13.b). l’interior del pati. - En les façanes dels edificis orientats a carrers amb trànsit és irrellevant la influència del soroll generat a l’interior d’aquest tipus de patis. Per a la resta de patis, així com per al període nit, també s’ha obtingut el nivell sonor existent en el seu interior, si bé en - En els patis interiors d’illa amb algun lateral obert, la influència del soroll del trànsit rodat a la zona interior propera a aquests casos els patis s’han considerat únicament com a receptors i els nivells sonors en el seu interior són deguts sobretot aquest lateral és en molts casos superior a la del soroll que es genera pròpiament al pati, i es poden incrementar els al soroll de trànsit. Es pot veure aquesta informació en el mapa de soroll total (vegeu l’apartat 11.9). nivells acústics existents en aquestes zones en un o dos rangs. 67 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.4.3. EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES 11.4.4. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament a l’interior del patis interiors d’illa. Tal com es pot veure, la població exposada tant per Ld com per Le no està per sobre dels 65 dB(A). Per Ln no PATI INTERIOR TANCAT (exemple: carrer de Ventura Plaja, 28). s’ha realitzat l’estudi de població exposada ja que en aquest període s’ha suposat que cessa o és residual l’activitat de persones en aquest tipus de patis. Districte 3: Sants-Montjuïc Població total: 182354 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 172629 94,67 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 5935 3,25 50 - 55 55 - 60 55 - 60 1236 0,68 60 - 65 60 - 65 2554 1,40 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Imatge 120. Evolució del soroll durant 24 hores a pati interior. Carrer de Ventura Plaja 28. Le Analitzant els resultats del gràfic s’observa el següent: dBA % - Dies laborables: Distribució de la població exposada <40 178564 97,92 <40 o Els nivells sonors no s’observa una mateixa línia de tendència els diferents dies de la setmana i són 40 - 45 0 0,00 40 - 45 heterogenis entre ells, si bé entre les 7.00 i les 22.00 hores es troben entre 45 i 50 dB(A). Això és pel fet 45 - 50 0 0,00 45 - 50 que, als patis interiors sense activitats el soroll no és elevat i qualsevol activitat (per exemple estendre la 50 - 55 0 0,00 50 - 55 roba) pot fer que s’incrementin aquests nivells sonors. 55 - 60 55 - 60 1236 0,68 60 - 65 o A partir de les 21.00 hores els nivells sonors comencen a disminuir progressivament fins a les 3.00 hores, 60 - 65 2554 1,40 65 -70 moment en què arriben a aconseguir nivells sonors per sota de 35 dB(A), degut sobretot, al fet que a partir 65 - 70 0 0,00 70 - 75 d’aquesta hora es genera menys soroll en els habitatges de l’entorn. 70 - 75 0 0,00 75 - 80 - Caps de setmana: 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 o Els dissabtes i diumenges s’observa que els nivells sonors entre les 7.00 i les 22.00 hores són uns 3 dB(A) inferiors que els dies laborables (pel fet que aquests dies els habitants dels habitatges propers s’aixequen i Taula 39. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. comencen les seves activitats més tard), i en canvi els divendres, dissabtes i diumenges a partir de les 23.00 hores fins a la 1.00 hores són uns 3 dB(A) més alt, pel fet que aquests dies hi ha més activitat en els En període tarda, en haver-se realitzat l’estudi només per a dos tipus de patis interiors amb activitat, els resultats de habitatges de l’entorn. població exposada a més de 50 dB(A) pel soroll generat als patis disminueix respecte al període dia, moment en el qual s’ha avaluat un nombre més alt de patis. En l’assignació de nivells sonors a cadascun dels tipus de patis amb activitat, s’han considerat rangs de nivells sonors per sobre dels 50 dB(A), motiu pel qual no hi ha resultats estadístics en el rang 40-50 dB(A). La població que no està afectada pels nivells sonors generats als patis s’ha inclòs en el rang de < 40 dB(A). Avaluant els resultats estadístics per a patis interiors d’illa es pot concloure el següent: - En els períodes de dia i tarda no hi ha població exposada a més de 65 dB(A) pel soroll que es genera dins dels patis interiors d’illa. - En els casos avaluats, la població exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A) en període dia és d’un 5,33%, el qual és un percentatge relativament baix. - En període de tarda, Le, la població exposada a nivells d’entre 55 i 65 dB(A) és del 2,08%. 68 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.5. SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS Per a l’estudi de carrers de vianants només s’han considerat els períodes dia i tarda. En el període nit, l’estudi només s’ha dut a terme als carrers afectats pel soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, els resultats del qual es presenten a Per elaborar l’estudi de carrers de vianants s’han seleccionat 184 trams de carrer al districte de Sants-Montjuïc. l’apartat corresponent a soroll d’oci. Tampoc no s’ha analitzat el període global. 11.5.1. Ld, PERÍODE DIA Imatge 121. Carrers de vianants del districte. La característica comuna d’aquests carrers és que són àrees per a vianants amb trànsit restringit. El soroll que s’hi genera es Imatge 122. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). deu sobretot al pas de gent, tant en zones on hi ha activitat comercial com en zones on no n’hi ha. Normalment es tracta de petits comerços situats en els baixos. S’han exclòs d’aquest estudi altres carrers i eixos comercials amb un volum elevat de Els carrers amb més afectació són l’avinguda de la Reina Maria Cristina, la plaça d’Osca i el carrer de Vila i Vilà amb nivells gent, però en els quals el soroll del trànsit emmascarava el soroll generat pels vianants i les activitats existents. d’entre 55 i 60 dB(A). En la resta del districte hi ha nivells sonors per sota de 55 dB(A), per la qual cosa el soroll per als vianants té molt poca incidència. El paràmetre de mesura ha estat l’L90, ja que es tracta d’un paràmetre que permet avaluar el soroll de fons generat en aquests carrers excloent-hi sorolls puntuals (crits, clàxons, etc.) que poden fer que s’incrementi significativament el Leq i no aportar un resultat representatiu del soroll al carrer. Aquests carrers s’han classificat en diversos tipus, els quals, al costat dels nivells sonors característics, s’indiquen a continuació: TIPUS NIVELL SONOR dB(A) EXEMPLE Tipus 1 L90 inferior a 45 Tipus 2 L90 entre 45 i 50 Tipus 3 L90 entre 50 i 55 Tipus 4 L90 entre 55 i 60 Tipus 5 L90 superior a 60 Taula 40. Tipus acústics dels carrers de vianants (vegeu taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). S’ha observat que els carrers de vianants es troben disseminats per tot el districte a excepció de la Zona Franca. Entre tots ells, destaquen l’avinguda de la Reina Maria Cristina, la plaça d’Osca i el carrer de Vila i Vilà. 69 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.5.2. Le, PERÍODE TARDA 11.5.3. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població exposada al soroll generat als carrers de vianants: Districte 3: Sants-Montjuïc Població total: 182354 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 166389 91,25 <40 40 - 45 6211 3,41 40 - 45 45 - 50 6974 3,82 45 - 50 50 - 55 2488 1,36 50 - 55 55 - 60 55 - 60 292 0,16 60 - 65 60 - 65 0 0,00 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 168780 92,56 <40 40 - 45 7892 4,33 40 - 45 45 - 50 3943 2,16 45 - 50 50 - 55 677 0,37 50 - 55 55 - 60 55 - 60 1053 0,58 60 - 65 Imatge 123. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). 60 - 65 9 0,00 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 Els carrers amb més afectació són els mateixos que en el període dia. No obstant, s’observa que a les tardes el soroll 70 - 75 0 0,00 75 - 80 s’incrementa a la plaça d’Osca respecte al període dia, sobretot on hi ha terrasses. En la resta de carrers de vianants els 75 - 80 0 0,00 >80 nivells sonors disminueixen en la major part dels casos respecte al període dia. >80 0 0,00 Taula 41. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. Avaluant els resultats estadístics per carrers de vianants es pot concloure el següent: - No hi ha població exposada a més de 60 dB(A) per als períodes dia i tarda. - En període dia, només un 1,52% de la població del districte està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 60 dB(A), i en període tarda només un 0,95%. - En període dia un 91,25 % de la població, i en període tarda un 92,56 %, no està exposada a nivells sonors per sobre dels 40 dB(A) per causa del soroll generat en els carrers de vianants, per la qual cosa es considera que la influència d’aquest focus sonor en el MES no és significativa. 70 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.6. SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES 11.6.1. Ln, PERÍODE NIT Per elaborar l’estudi de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones s’han seleccionat 24 trams de carrer al districte de Sants-Montjuïc. A continuació s’analitzen les zones d’oci principals al districte de Sants-Montjuïc ZONA DE LA PLAÇA D’OSCA EN PERÍODE NIT (Ln) Imatge 124. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. L’oci nocturn i l’aglomeració de persones es situa principalment en dues zones al districte de Sants-Montjuïc: - Zona de la plaça d’Osca: en aquesta plaça així com als carrers pròxims es localitzen diversos bars i restaurants. - El Poble-Sec: és una zona amb creixent presència de terrasses i bars de tapes. Destaquen el carrer de Blai, el carrer de Imatge 125. Nivells acústics en període Ln, període nit, a la plaça d’Osca (detall plànol núm. 14). Blesa i el carrer de Vila i Vilà. Aquest estudi se centra en la nit, ja que es tracta de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones; per això, els períodes de dia, A la plaça d’Osca i en l’entorn del Passeig de Sant Antoni el soroll prové de les terrasses dels bars, i hi ha nivells d’entre 65- tarda i global no hi són representats. 70 dB(A) en alguns períodes de la nit. A la taula següent es mostren els diferents rangs de nivells sonors utilitzats en l’estudi de l’oci nocturn, així com algun exemple. NIVELL SONOR EXEMPLE L90 inferior a 45 No s’aplica en aquest districte L90 entre 45 i 50 No s’aplica en aquest districte L90 entre 50 i 55 No s’aplica en aquest districte L90 entre 55 i 60 Passeig de Sant Antoni L90 entre 60 i 65 Carrer de Blai L90 superior a 65 No s’aplica en aquest districte Taula 42. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). 71 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc EL POBLE-SEC EN PERÍODE NIT (Ln) 11.6.2. EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES CARRER AMB OCI I AGLOMERACIÓ DE GENT MITJÀ (Exemple: carrer de Blai, 52) Imatge 127. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Blai, 52. Analitzant els resultats del gràfic s’observa el següent: - Dies laborables: o Els dies laborables, els nivells sonors durant les 24 hores són molt similars, ja que es troben entre 60 i 65 dB(A) de 10.00 a 00.00 hores, degut sobretot a l’activitat normal de la zona (vianants, trànsit al carrer proper, comerç, terrasses, etc.). Imatge 126. Nivells acústics en període Ln, període nit, en el Poble Sec (detall plànol núm. 14). o A partir de les 17.00 hores i fins a les 22.00 hores els nivells sonors s’incrementen lleugerament fins a En aquest barri han sorgit en els últims anys nombrosos bars i terrasses de tapes, augmentant considerablement el nombre aconseguir els 65 dB(A), a causa d’un increment de l’activitat de les terrasses de la zona. A partir de les 22.00 de locals d’oci nocturn. Els carrers amb més afectació per soroll són el carrer de Blai, el carrer de Blesa i el carrer de Vila i hores els nivells sonors comencen a disminuir fins a aconseguir els 47 dB(A) a les 5.00 hores. Vilà, on s’arriben a nivells de 60-65 dB(A). - Caps de setmana: o Els divendres i dissabtes, entre les 21.00 i les 3.00 hores, s’incrementen els nivells sonors respecte a la resta de dies de la setmana, sent més significativa aquesta diferència entre la 1.00 i les 2.00 hores, i els nivells sonors arriben a ser 5 dB(A) més elevats que els dies feiners, degut sobretot perquè hi ha activitat d’oci i terrasses a la zona i aglomeració i trànsit de gent al carrer. o S’observa que a les 3.00 hores hi ha un pic de nivells sonors tots els dies de la setmana. Això és degut a les operacions de neteja municipal en la zona a aquesta hora. o Els dissabtes i diumenges, entre les 7.00 i les 11.00 hores, els nivells sonors són inferiors que els dies laborables perquè hi ha menys activitat comercial i de persones a la zona. 72 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc CARRER AMB OCI I TERRASSES (exemple: plaça d’Osca, 1) 11.6.3. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat per l’oci nocturn i aglomeració de persones. Districte 3: Sants-Montjuïc Població total: 182354 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 173752 95,28 <40 40-45 2498 1,37 40 - 45 45 - 50 1435 0,79 45 - 50 50 - 55 963 0,53 50 - 55 55 - 60 1080 0,59 55 - 60 60 - 65 60 - 65 2623 1,44 65 -70 Imatge 128. Evolució del soroll durant 24 hores a la plaça d’Osca, 1. 65 - 70 3 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 Analitzant els resultats del gràfic s’observa el següent: 75 - 80 0 0,00 >80 - Dies laborables: >80 0 0,00 o Els dies laborables, els nivells sonors entre les 8.00 i les 19.00 hores tenen la mateixa tendència tots els dies de la setmana, sent lleugerament inferiors els dilluns. Taula 43. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. o Els dies laborables, els nivells sonors van pujant progressivament des de 57 dB(A) a les 8.00 hores fins a 67 dB(A) a les 22.00 hores, deguts sobretot al trànsit de gent i activitats comercials i terrasses de la zona, ja que la plaça és per vianants i el trànsit en carrers laterals és baix. Avaluant els resultats estadístics per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones, es pot concloure el següent: o A partir de les 23.00 hores i fins a les 4.00 hores els nivells sonors comencen a disminuir fins a aconseguir valors - En termes generals, el soroll produït per oci nocturn i aglomeració de persones no és significatiu. propers als 45 dB(A), degut sobretot al fet que tanquen les terrasses de la plaça. - No obstant això, la sensibilitat sobre la percepció del soroll en el període nocturn augmenta i, per tant, s’ha de tenir en alta consideració el tractament d’aquesta font. o A les 3.00 hores i a les 8.00 hores s’observa un pic en els nivells sonors alguns dies de la setmana degut probablement a operacions de neteja a la zona. - El percentatge de població afectada per l’oci nocturn i aglomeració de persones a nivells sonors superiors a 55 dB(A) és inferior al 2,5% de la població del districte. - Caps de setmana: L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors o Les nits dels divendres i dissabtes, entre les 23.00 i les 4.00 hores els nivells sonors s’incrementen a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials) és la que es mostra en la imatge següent: considerablement respecte als dies laborables: arriben a ser fins a 10 dB(A) més elevats que els dies feiners entre les 00.00 i les 3.00 hores a causa de l’augment de l’activitat d’oci a la zona i al trànsit de persones. o Els diumenges al matí, entre les 7.00 i les 10.00 hores s’observa una disminució considerable dels nivells sonors respecte als dies feiners, degut sobretot a una disminució de persones al carrer i de les activitats de l’entorn. o Els dissabtes i diumenges, entre les 12.00 i les 16.00 hores s’observa un increment dels nivells sonors respecte als dies laborables. Això és degut sobretot a l’augment d’activitats i persones a les terrasses de la plaça. 73 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.7. ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS. ZONA ESPECIAL DE MONTJUÏC DESCRIPCIÓ La muntanya de Montjuïc és una zona àmplia i extensa en la qual conviuen espais forestals i jardins temàtics amb zones d’esbarjo, i instal·lacions esportives, culturals i de serveis. Imatge 129. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, és el Poble Sec, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) propera al 7,7%. A la resta de barris l’afectació per soroll de l’oci nocturn és nul·la o irrellevant. Imatge 130. Parcs i instal·lacions esportives i culturals de Montjuïc (font: Barcelona Turisme). A continuació es descriuen algunes de les activitats i instal·lacions existents a la muntanya de Montjuïc des de diferents punts de vista: Parc urbà La muntanya actua com un gran parc urbà, i des del punt de vista d’espais verds, es pot considerar un jardí de jardins. És a dir, la muntanya es considera com un conjunt verd. Si el 1929 l’organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l’exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI, la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts, sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt. Montjuïc s’estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est, és el més abrupte de tots, amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest, baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est, ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar, i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat. 74 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc A la part més elevada de Montjuïc, hi ha importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya, trobem tot un Davant els pavellons de la Fira a la plaça d’Espanya es troben les famoses Fonts de Montjuïc, que durant els divendres, sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans. dissabtes i diumenges mostra un espectacle únic al món de llum, música i color. Alguns dels parcs i jardins que integren el conjunt de Montjuïc són els següents: També s'ha remodelat l’antic telefèric per poder pujar fins al cim de la muntanya i des del castell veure una de les vistes més impressionants de Barcelona.  Parc del Mirador del Poble Sec  Parc de la Primavera  Jardins de Joan brossa  Mirador del Migdia Parc de la Font Florida Els jardins de Laribal Negocis    Jardins del Teatre Grec  Els jardins de Mossèn Costa i Llobera A l’avinguda Maria Cristina, entrada principal a la muntanya de Montjuïc des de la plaça d’Espanya, es troben els pavellons  Jardí d’aclimatació Viver Tres Pins  Els jardins de Joan Maragall de la Fira de Barcelona, construïts amb motiu de l’Exposició Universal de 1929, i que organitza alguns dels salons, mostres i  Jardí botànic de Barcelona  El fossar de la Pedrera exposicions més importants d’Espanya.  Hort municipal Masia Can Mestres  Parc botànic històric de Barcelona Bona part d’aquests jardins van néixer amb motiu de l’Exposició del 1929. Accessos L'accés principal a Montjuïc es realitza des de la plaça d’Espanya. - Els mitjans de transport per a accedir a Montjuïc són els següents:  Funicular de Montjuïc.  Telefèric de Montjuïc.  Telefèric del port.  Metro de Barcelona: les parades Paral·lel L2 i L3 i Espanya L1 i L3.  Bus Turístic  Autobusos de TMB: línies 13, 23, 55, 107, 125 i 150. ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS El soroll generat a l’interior de Montjuïc es deu sobretot al trànsit existent en les vies internes utilitzades per a accedir en vehicle a les seves diferents instal·lacions i edificis, així com a l’activitat de la gent, tant turistes com ciutadans de Barcelona, que acudeixen a gaudir dels seus parcs i instal·lacions culturals i esportives existents en el seu interior. En les tres imatges següents s’observa el soroll generat a l'interior de Montjuïc per l’activitat existent en els parcs, així com el soroll generat per trànsit de vehicles en les vies existents en el seu interior, i finalment el soroll resultant de la suma de tots dos emissors. Com s’observa en la tercera imatge, el soroll del trànsit emmascara al soroll generat en els parcs excepte en una petita zona propera al castell de Montjuïc, i en la zona de l’escalinata i la Font Màgica, ja que en aquestes zones, és on hi ha més concentració de turistes i vianants en Montjuïc. En període nit, en la zona de la Font Màgica, els nivells sonors s’incrementen Imatge 131. Parcs de Montjuïc considerablement els dies en què hi ha espectacles de llum i color, si bé, la seva repercussió en els nivells sonors percebuts Instal·lacions esportives en els edificis de l’entorn és nul·la, ja que queden emmascarats pels sorolls generats en les grans infraestructures de l’entorn de Montjuïc. En l’actualitat, es troba íntimament relacionada amb l’esport, a conseqüència de la gran quantitat d'instal·lacions esportives que acull. A la seva falda hi ha les instal·lacions olímpiques que van acollir els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, com l’Estadi Olímpic Lluís Companys (al davant del qual es troba el Museu Olímpic i de l’esport Joan Antoni Samaranch), el Palau Sant Jordi dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, les piscines Picornell, la piscina municipal de salts i l’antic Palau dels Esports del carrer Lleida, ara reconvertit en el Barcelona Teatre Musical, que acull espectacles teatrals i musicals. L’oferta d’instal·lacions esportives la completen l’estadi Joan Serrahima, i les instal·lacions de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEF Catalunya). Cultura i turisme A més de l’esmentat Barcelona Teatre Musical, es troben aquí també el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Teatre Grec, el Museu Joan Miró, el CaixaForum Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu etnològic de Barcelona, així com el jardí botànic històric, que disposa d’una col·lecció única de cactus, i el nou jardí botànic de Barcelona especialitzat en la flora de les zones mediterrànies del món. A Montjuïc, també hi ha llocs d'interès turístic com el Poble Espanyol, un recinte que simula un antic poble espanyol, amb les seves places i estrets carrerons, i que està poblat de restaurants, bars, i llocs de lleure i espectacle, a més el torre de telecomunicacions dissenyat per Santiago Calatrava. Antigament també va acollir el famós Parc d’atraccions de Montjuïc, ara convertit en el jardí públic Joan Brossa. 75 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Imatge 132. Soroll generat en els parcs de Montjuïc, Ld, període dia. Imatge 134. Soroll generat als parcs més el trànsit a l’interior de Montjuïc, Ld, període dia. D’altra banda, s’ha avaluat la incidència que té els nivells sonors generats a l’interior de Montjuïc, com a emissor, en els edificis habitats del seu entorn. S’ha comprovat que el soroll generat en el seu interior no té influència en els habitants dels edificis propers, ja que a més de la distància, aquest soroll queda emmascarat pel soroll de trànsit existent en el perímetre de Montjuïc, sobretot el que es genera en vies amb elevat trànsit (ronda del Litoral, el passeig de la Zona Franca, la gran via de les Corts Catalans, la plaça d’Espanya i l’avinguda del Paral·lel). A continuació es presenta una imatge del soroll total existent en la zona. En aquesta imatge s’observa amb claredat que el soroll generat en els edificis de l’entorn de Montjuïc és degut, sobretot, al soroll del trànsit existent en les principals infraestructures viàries, i que aquestes vies generen també nivells sonors elevats en el perímetre de la zona de Montjuïc, sobretot en el lateral orientat cap a la ronda del Litoral. Imatge 133. Soroll generat pel trànsit a l’interior de Montjuïc, Ld, període dia. 76 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.8.1. CENTRES EDUCATIUS Els centres educatius del districte de Sants-Montjuïc es mostren a la imatge següent: Imatge 135. Soroll total existent en la zona de Montjuïc, Ld, període dia. 11.8. SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES Imatge 136. Ubicació de centres educatius. Els centres educatius i els hospitals són recintes en els quals es mira d’evitar que el soroll ambiental existent a l’exterior repercuteixi negativament en el confort d’alumnat que hi desenvolupa activitats lectives (en el cas dels centres educatius) o en el descans dels pacients (en el cas dels hospitals). Al districte de Sants-Montjuïc s’han identificat els receptors sensibles que es detallen a les taules següents: CENTRES EDUCATIUS Infantil de 0 a 3 anys Infantil de 3 a 6 anys Primària de 6 a 12 anys Secundària de 12 a 16 anys Batxillerat de 16 a 18 anys FP de grau mitjà de 16 a 18 anys FP de grau superior de més de 18 anys Universitats de més 18 anys Taula 44. Tipus de centres educatius identificats al districte de Sants-Montjuïc. CENTRES SANITARIS No s’han seleccionats hospitals al districte Taula 45. Hospitals seleccionats al districte de Sants-Montjuïc. 77 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius del districte de Sants-Montjuïc en horari diürn es poden Com es pot observar, la major part dels centres educatius del districte estan exposats a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A) observar en el mapa següent: (un 61,4 % dels centres), i només un 17,6 % dels centres està exposat a nivells sonors superiors a 65 dB(A). A més, s’ha dut a terme un estudi a l’exterior d’alguns centres amb l’objecte de determinar si s’incrementen els nivells sonors en els moments d’entrada o sortida de l’alumnat d’aquests centres. Els resultats obtinguts han estat els que es mostren a la taula següent: LAeq Diferencia Barri Centre Educatiu Adreça Nº Període mesura dB(A) dB(A) Font de la Guatlla Escola Magoria Carrer de Santa Dorotea 5 Dia hora punta 71,8 5,8 Font de la Guatlla Escola Magoria Carrer de Santa Dorotea 5 Dia hora vall 66,0 la Bordeta Escola Medir Passatge de Toledo 10 Dia hora punta 65,7 5,6 la Bordeta Escola Medir Passatge de Toledo 10 Dia hora vall 60,1 Marina de Port Escola Garbinye Carrer de la Mineria 9 Dia hora punta 65,8 0,1 Marina de Port Escola Garbinye Carrer de la Mineria 9 Dia hora vall 65,7 Poble Sec Escola Anna Ravell Carrer de Blasco de Garay esq Carrer Annibal 52 Dia hora punta 71,0 12,9 Poble Sec Escola Anna Ravell Carrer de Blasco de Garay esq Carrer Annibal 52 Dia hora vall 58,1 Poble Sec Escola Sant Francesc Xavier Carrer de la Bòbila 26_32 Dia hora punta 70,3 8,6 Poble Sec Escola Sant Francesc Xavier Carrer de la Bòbila 26_32 Dia hora vall 61,7 Sants Escola Jaume I Carrer de Melcior del Palau 134_136 Dia hora punta 63,8 0,8 Sants Escola Jaume I Carrer de Melcior del Palau 134_136 Dia hora vall 63,0 Sants Escola Proa Carrer d'Almeria 57 Dia hora punta 70,5 10,9 Sants Escola Proa Carrer d'Almeria 57 Dia hora vall 59,6 Sants Escola Josep Tous Carrer de Begur 10 Dia hora punta 72,2 0,4 Sants Escola Josep Tous Carrer de Begur 10 Dia hora vall 66,9 Taula 47. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. S’observa que en tots els casos el nivell sonor en el moment d’entrada o sortida del centre educatiu s’incrementa respecte al moment en què els alumnes són a les aules, si bé aquest increment no és homogeni en tots els casos. Alguns dels factors que influeixen en el fet que l’increment del nivell sonor a la zona d’entrada o sortida dels centres Imatge 137. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). educatius sigui més gran o més petit són els següents: Com es pot observar, els nivells sonors als quals estan exposats aquests centres educatius està vinculat directament amb la  Existència d’un trànsit elevat a la zona d’accés al centre educatiu. En aquests casos, l’increment de nivell sonor seva ubicació, ja que aquells que són a prop de grans infraestructures o de carrers amb un trànsit elevat (per exemple en els moments d’entrada i sortida és menor i s’assembla a l’existent quan l’alumnat és a classe. l’Escola Francesc Macià a la Gran Via de les Corts Catalanes) estan exposats a nivells sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit o per a vianants (per exemple l’Escola el Polvorí, al carrer del  Zona d’accés en carrers de vianants o amb poc trànsit. En aquests casos l’increment de nivell sonor és més Polvorí, 8-10). La diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). gran.  Manera d’accés als centres. En els centres on els alumnes romanen a la zona d’entrada abans d’accedir a les L’exposició sonora dels centres educatius localitzats al districte de Sants-Montjuïc, percentualment, és la que es mostra a la taula següent: classes, el nivell sonor que es genera a l’exterior és més elevat que en els casos en què l’alumnat va entrant a l’interior del centre a mesura que va arribant. Districte: Sants - Montjuïc Centres educatius total: 101 habs. De totes maneres, aquests moments d’entrada i sortida són puntuals al llarg del dia i únicament ocorren en període lectiu, per la qual cosa la seva influència en el MES és pràcticament irrellevant, ja que el MES s’elabora per a tot un període anual Ld (en el qual hi ha tant períodes lectius com períodes no lectius) i s’hi té en compte tot el període dia (de 7.00 a 21.00 hores). dB(A) Centres educatius % <40 Distribució de centres educatius (%) Així doncs, els nivells sonors generats en moments molt puntuals (entrada/sortida), encara que en aquests moments puguin <40 0 0,0 40 - 45 25,0 ser elevats, en el còmput de tot el període dia no tenen gaire influència i queden emmascarats pels sorolls més continus 40 - 45 8 7,9 45 - 50 d’altres focus sonors, sobretot el soroll del trànsit. 45 - 50 13 12,9 20,0 50 - 55 50 - 55 19 18,8 15,0 55 - 60 55 - 60 22 21,8 60 - 65 60 - 65 21 20,8 10,0 65 - 70 65 - 70 12 11,9 5,0 70 - 75 70 - 75 6 5,9 75 - 80 0 0,0 0,0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0 0,0 >80 Taula 46. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. 78 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.9. SOROLL TOTAL - En les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple, el carrer A, el carrer número 3, l’avinguda del Marquès de Comillas i el carrer de Sants), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan Per a l’elaboració del mapa de soroll total s’han tingut en compte totes les fonts sonores estudiades en apartats anteriors. elevats com en el cas de grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors d’entre 70 i 75 dB(A). Aquests nivells Al districte de Sants-Montjuïc s’ha comprovat que, en major o menor mesura, tenen influència en el MES els següents focus sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen correspondre a un rang més baix (65-70 dB(A)). sonors: - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A). Grans infraestructures: - Trànsit - Indústria - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per - Grans infraestructures - Patis interiors d’illa amb activitat exemple la ronda del Litoral i la gran via dels Corts Catalanes, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), i fins i tot a 80 dB(A) en les mateixes vies. - Ferrocarril - Zones especials: - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de - Oci nocturn i aglomeració de persones o Montjuïc molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats - Carrers de vianants (superiors a 80 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per - Parcs sota de 70 dB(A)). D’altra banda, la presència de Montjuïc i com és el traçat de la ronda del Litoral, fa que l’efecte acústic sobre els edificis residencials més propers de la infraestructura sigui molt desigual d’unes zones a unes altres; A continuació, es presenta una imatge del mapa estratègic de soroll resultant de la suma de tots els focus sonors avaluats sent gairebé inexistent a la zona de Montjuïc, i aconseguint-se nivells en el rang de 65-70 dB(A) a les zones en les per a cadascun dels períodes sonors d’avaluació: quals la distància entre la ronda del Litoral i les edificacions és menor. A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure’s més informació sobre aquest tema. Ferrocarril 11.9.1. Ld, PERÍODE DIA - El soroll del ferrocarril no té influència significativa sobre la població en el districte, ja que gran part de les línies circulen per zona industrial i no hi ha molts edificis propers a les vies de tren. Indústria - El soroll industrial és important des d’un punt de vista quantitatiu, a causa de l’existència de la Zona Franca i del port; si bé, l’elevada distància entre aquesta zona industrial i els edificis residencials més propers fa que la població afectada per aquest tipus de soroll no sigui significativa. La localització de les zones industrials analitzades al districte es pot veure’s en l’apartat d’anàlisi de soroll industrial. Parcs - El soroll generat als parcs (per exemple, el parc de l’Espanya Industrial) no té influència en els edificis del seu entorn. S’ha comprovat que a l’interior dels parcs, sobretot els que són a prop de vies amb trànsit elevat i sense grans dimensions, els nivells sonors en el seu interior es deuen principalment al soroll del trànsit. Patis interiors d’illa - El soroll generat als patis interiors d’illa no és elevat, i normalment registren nivells sonors inferiors a 60 dB(A). - Són patis amb bona qualitat acústica com a receptors (aquest punt és un avançament del que s’exposa a 11.9.6) Carrers de vianants - En aquests carrers té més influència el soroll dels vianants perquè no hi ha soroll de trànsit o és residual. Els nivells que s’assoleixen poden arribar als 60 dB(A), com és el cas de l’avinguda de la Reina Maria Cristina, la plaça d’Osca i el carrer de Vila i Vilà, si bé els valors més habituals se situen per sota de 55 dB(A). Imatge 138. Nivells acústics de soroll total al districte de Sants-Montjuïc. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període dia, en conjunt amb els estudis realitzats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que es detallen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període dia és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de Sants-Montjuïc, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - El nivell del soroll del trànsit és constant al llarg del període dia i no registra variacions significatives. 79 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.9.2. Le, PERÍODE TARDA 11.9.3. Ln, PERÍODE NIT Imatge 139. Nivells acústics de soroll total al districte de Sants-Montjuïc. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). Els resultats i conclusions que aporta el mapa estratègic de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de Imatge 140. Nivells acústics de soroll total al districte de Sants Montjuïc. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). 21.00 a 23.00 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll, que es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll. De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període nit, en conjunt amb els estudis elaborats en apartats anteriors per En aquest període el nivell sonor als carrers de vianants es redueix considerablement respecte a l’existent en període dia a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que s’exposen a continuació. excepte a la plaça d’Osca on s’incrementa per la seva continuïtat amb la nit. Trànsit El soroll industrial (Zona Franca i port) és molt similar al període Ld, a causa de la importància de les activitats industrials en - El principal focus sonor en període nit és el soroll del trànsit. aquest districte. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de Sants-Montjuïc, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels indicadors Ld i Le, com a conseqüència lògica de la reducció del soroll de trànsit durant la nit. - A les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat en horari nocturn (por exemple, el carrer A, el carrer número 3, l’avinguda del Marquès de Comillas i el carrer de Sants), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors en els rangs de 60- 65 o 65-70 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen ser un rang més baix. - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors són inferiors a 60 dB(A) i, en molts casos, estan per sota de 55 dB(A). Bona part de la contribució del soroll de trànsit al nivell Ln es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i en l’última hora del període nit (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall en aquest període es troben entre les 3.00 i les 5.00 hores. Grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple la ronda del Litoral i la gran via dels Corts Catalanes, amb nivells sonors superiors a 70 dB(A) ), i fins i tot amb 70 dB(A) en les mateixes vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 75 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per 80 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc sota de 65 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació Igualment, l’índex Lden en la immensa majoria dels casos serà superior a l’índex Le i a l’índex Ln, ja que en el seu càlcul el sobre aquest tema. període dia té molt de pes, perquè té assignades 14 hores enfront de les 2 hores del període tarda i les 8 hores del període Ferrocarril nit; a més, és habitual que en el període dia els nivells sonors siguin més elevats que en els períodes tarda i nit. - El soroll del ferrocarril no té influència sobre la població en període nocturn ja que gran part de les línies discorren És palpable la penalització de 10 dB(A) que s’aprecia en la influència de l’oci nocturn per a Lden, en què es pot observar un per la zona industrial i no hi ha molts edificis pròxims a les vies de tren. increment dels nivells de soroll en les zones on hi ha presència d’oci nocturn, com per exemple la plaça d’Osca. Quan el valor Indústria d’Ln és elevat, la repercussió per penalització d’aquest període resulta en una incidència més gran en l’Lden. - El soroll industrial en horari nocturn, excepte a la Zona Franca, és pràcticament nul ja que en aquest període horari cessen la totalitat d’activitats industrials existents, en la seva major part d’activitats d’emmagatzematge i tallers. A la Zona Franca hi ha activitats que funcionen en horari nocturn, si bé a causa de la seva distància a edificis residencials, la seva influència en la població és pràcticament nul·la. Oci i aglomeració de persones - En aquest període té importància el soroll que es produeix en les zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot els caps de setmana, incrementant-se en zones com la plaça d’Osca i voltants, i en el Poble Sec, on els nivells poden ser de 65-70 dB(A) pel soroll de les terrasses. 11.9.4. Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 141. Nivells acústics de soroll total al districte de Sants Montjuïc. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). En la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg termini del període 24 hores. Aquests resultats estan correlacionats amb els obtinguts per als tres períodes d’avaluació: Ld, Le i Ln. En el càlcul de l’Lden els nivells d’Ld, Le i Ln tenen diferent ponderació, i l’Ln és ponderat amb un increment de 10 dB(A) i l’Le amb un increment de 5 dB(A). Aquest fet fa que, encara que en els períodes tarda i nit els nivells sonors són inferiors que en el període dia, en els casos en què la diferència no és superior a 5 dB(A) en període tarda, o 10 dB(A) en període nit, l’Lden sempre serà més gran o igual que l’obtingut per al període dia, Ld. Aquest fet és habitual en el cas de carrers amb trànsit i grans infraestructures, i en el mapa es pot observar que els nivells de soroll representats en carrers i grans infraestructures són iguals o superiors als obtinguts en el Mapa estratègic de soroll per al període dia. En les zones on hi hagi focus sonors que únicament funcionin en el període dia, o que els nivells sonors existents en els períodes tarda o nit siguin molt inferiors als existents en el període dia (per exemple en l’entorn de col·legis en què no hi hagi influència del soroll del trànsit), pot haver-hi una lleugera disminució dels nivells de soroll per a l’índex Lden respecte a l’índex Ld. 81 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 11.9.5. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, al 17,39% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A), mentre que un 5,26% de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A), sobretot la població propera a les vies amb elevat trànsit. Districte 3: Sants-Montjuïc - Durant el període de tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 13,43% de la Població total: 182354 població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 2,58% a nivells superiors a 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55dB(A) és del 28,29%, Ld sobretot la població propera a les vies amb elevat trànsit. - Per a l’indicador Lden, es pot observar com la majoria de la població presenta nivells superiors a 40 dB(A) per a dBA Població exposada % Distribució de la població exposada soroll total, i que aquest percentatge disminueix significativament a partir de 70 dB(A). Hi ha un percentatge de <40 11735 6,44 població superior al 30% exposada a nivells d’Lden superiors a 65 dB(A). 40 - 45 34181 18,75 <40 45 - 50 22235 12,19 40 - 45 45 - 50 50 - 55 19728 10,82 50 - 55 55 - 60 28708 15,74 Els resultats de població exposada per barris per al període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població de 55 - 60 60 - 65 34048 18,67 cada barri a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), són els següents: 60 - 65 65 -70 22119 12,13 65 -70 70 - 75 9595 5,26 70 - 75 75 - 80 5 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 26539 14,55 40 - 45 35439 19,44 <40 45 - 50 16455 9,02 40 - 45 45 - 50 50 - 55 16983 9,31 50 - 55 55 - 60 33332 18,28 55 - 60 60 - 65 29118 15,97 60 - 65 65 - 70 19784 10,85 65 -70 70 - 75 4704 2,58 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 67022 36,75 40-45 16060 8,81 <40 45 - 50 16921 9,28 40 - 45 50 - 55 30770 16,87 45 - 50 50 - 55 55 - 60 24996 13,71 55 - 60 60 - 65 22309 12,23 60 - 65 65 - 70 4276 2,35 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 Imatge 142. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). >80 0 0,00 >80 Lden A la imatge s’observa que, en període diürn, els barris amb més afectació pel soroll total en el districte són Sants-Badal, la dBA Població exposada % Distribució de la població exposada Bordeta, Hostafrancs i la Font de la Guatlla amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) d’entre el 20% i el >40 180407 98,93 100,00 30%. >45 146429 80,30 80,00 >50 119181 65,36 El barri amb menys afectació per soroll total és la Marina del Prat Vermell, amb una població afectada per nivells sonors per >55 99667 54,66 60,00 sobre de 65 dB(A) inferior al 3%. >60 76716 42,07 40,00 >65 41309 22,65 20,00 >70 15835 8,68 0,00 >75 1623 0,89 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 48. Població exposada a soroll total. 82 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Imatge 144. Patis interiors del districte. Per al càlcul de les estadístiques de població afectada al districte de Sants-Montjuïc s’ha estimat que el 33,64% de la Imatge 143. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). població està assignada a façanes interiors, mentre que el 66,36% restant ho està a les façanes exteriors dels edificis. A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll total al districte de Sant-Montjuïc és la Font de En les estadístiques que es presenten a la pàgina següent es mostren els percentatges de població exposada al soroll als la Guatlla, amb una població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) de més d’un 40%, si bé en els barris de Sants-Badal, patis interiors del districte per a cada indicador acústic, estructurada per rangs. Sants, la Bordeta, la Marina del Port i Hostafrancs se supera el 24%. Els percentatges calculats són relatius al total de població del districte de Sants Montjuïc, de manera que la suma dels El barri amb menys afectació per soroll total és la Marina del Prat Vermell, amb una població afectada a nivells de més de 55 percentatges de tots els rangs per a cada indicador (Ld, Le i Ln) té coma a resultat el 33,64% del total de la població del dB(A) inferior al 8%. districte. Per als períodes dia i de tarda, a patir de l’anàlisi estadística es conclou que els percentatges de població exposada a nivells sonors per sota de 40 dB(A) són baixos durant el període dia (5,39% de la població total del districte), mentre que durant el 11.9.6. ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL període tarda arriben al 12,72%. La major part de la població assignada als patis interiors està exposada a nivells d’entre 40 i La morfologia de les plantes de les edificacions residencials influeix significativament en el grau d’afectació del soroll 50 dB(A) per a tots dos períodes, mentre que per sobre de 65 dB(A) la població exposada en patis és insignificant (0,02% del ambiental al qual estan sotmesos els veïns i les veïnes que les habiten. No és el mateix una edificació on totes les façanes total durant el dia i el 0,01% durant la tarda). siguin exteriors i estiguin exposades directament al soroll ambiental dels carrers confrontants, que una altra edificació amb En període nit, quan els nivells de soroll ambiental decreixen, les estadístiques del repartiment percentual de la població pati, on a més de les façanes exteriors hi haurà façanes orientades cap a l’interior, en general més protegides i menys exposada varien. Per a l’indicador Ln, el 30,13% de la població total del districte assignada a patis interiors està exposada a exposades al soroll. nivells per sota de 40 dB(A) (això indica que gaudeixen de bona qualitat acústica), mentre que per sobre de 55 dB(A) és del En aquest apartat s’ha tingut en compte el soroll existent en tots els patis interiors d’illa del districte (305), 0,04%. independentment que tinguin activitat (jardí, pista esportiva, etc.) o no. Per als patis amb algun tipus d’activitat (24) s’ha Per a l’indicador Lden, les estadístiques evidencien que un important percentatge de la població assignada a patis interiors elaborat un estudi en detall a l’apartat 11.4. està exposada a nivells superiors a 40 dB(A) (32,89%), mentre que només el 1,53% ho està a nivells que superen els 60 La cartografia del districte de Sants-Montjuïc inclou 305 patis interiors, que han estat previstos per a l’elaboració del MES dB(A). Aquest percentatge es redueix al 0,03% per a valors per sobre de 65 dB(A) per a aquest indicador acústic. (en aquest MES s’ha incrementat considerablement el nombre de patis avaluats respecte al MES del 2012, en què només es van tenir en compte 145 patis interiors d’illa). Això suposa que estadísticament un percentatge important d’estances i dormitoris estiguin orientats a les façanes tranquil·les dels edificis. A efectes estadístics, aquesta circumstància influeix en gran mesura en els percentatges de població exposada al soroll ambiental. En la imatge següent es representen els patis interiors que s’han tingut en compte en l’estudi per a aquest districte: 83 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Districte 3: Sants-Montjuïc Població total: 182354 Ld <40 dBA Població exposada % Població exposada en pati interior <40 9833 5,39 40 - 45 40 - 45 28716 15,75 45 - 50 45 - 50 11926 6,54 50 - 55 50 - 55 6107 3,35 55 - 60 55 - 60 2086 1,14 60 - 65 60 - 65 2645 1,45 65 - 70 65 -70 33 0,02 70 - 75 70 - 75 3 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 121005 66,36 Ext. Le <40 dBA % Població exposada en pati interior <40 23187 12,72 40 - 45 40 - 45 28184 15,46 45 - 50 45 - 50 5247 2,88 50 - 55 50 - 55 583 0,32 55 - 60 55 - 60 1517 0,83 60 - 65 60 - 65 2616 1,43 65 - 70 65 - 70 15 0,01 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 121005 66,36 Ext. Ln dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 54946 30,13 40-45 40-45 5467 3,00 45 - 50 45 - 50 593 0,33 50 - 55 50 - 55 269 0,15 55 - 60 55 - 60 59 0,03 60 - 65 60 - 65 15 0,01 65 - 70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 121005 66,36 Ext. Lden dBA Població exposada % Població exposada en pati interior >40 59972 32,89 100,00 >45 30827 16,91 80,00 >50 12735 6,98 >55 4611 2,53 60,00 >60 2795 1,53 40,00 >65 43 0,03 20,00 >70 13 0,01 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 49 Població exposada soroll total a patis interiors 84 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 12. ALTRES ESTADÍSTIQUES Districte: Sants - Montjuïc Encara que la principal estadística que s’obté amb la informació del MES és el percentatge de població exposada a diferents Longitud de trams total: 189,03km habs. rangs de nivells sonors, a continuació s’exposen altres estadístiques: - Longitud de via per rang de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors assignats a l’eix central de cada tram de via Ld (entre cruïlla i cruïlla). dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) - Superfície d’igual rang de nivell sonor: s’obté a partir de les corbes isòfones. <40 1,09 0,58 40 - 45 30 - Longitud de façana exposada als diferents rangs de nivells de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors associats als 40 - 45 3,06 1,62 45 - 50 25 receptors repartits per les façanes de tots els edificis. 45 - 50 9,56 5,06 50 - 55 50 - 55 23,25 12,3 20 55 - 60 A continuació es presenten els resultats estadístics obtinguts al districte de Sants-Montjuïc per als indicadors següents: 55 - 60 46,85 24,79 15 60 - 65 - Longitud de vies per rang de soroll en quilòmetres (km). 60 - 65 51,11 27,04 10 2 65 - 70 - Superfície per rang de soroll en quilòmetres quadrats (km ). 65 - 70 32,50 17,19 5 70 - 75 - Longitud exposada de façanes en metres (m). 70 - 75 21,40 11,32 75 - 80 75 - 80 0,21 0,11 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 12.1. LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL Le dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 3,44 1,82 30 40 - 45 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la longitud de via per rang de soroll, calculada a partir dels nivells sonors 40 - 45 5,43 2,87 45 - 50 assignats a cada tram. El tram es defineix com l’eix central de carrer entre cruïlla i cruïlla. El nivell sonor d’un tram s’obté 25 45 - 50 11,30 5,98 50 - 55 mitjançant la mitjana energètica dels nivells sonors associats als receptors ubicats en façana dels edificis més propers al 50 - 55 29,16 15,43 20 55 - 60 tram. 55 - 60 51,12 27,04 15 60 - 65 Cal destacar que l’estadística s’ha elaborat amb els nivells de soroll total, procedent del conjunt de focus exposats en la 60 - 65 46,82 24,77 10 65 - 70 memòria. 65 - 70 32,87 17,39 5 70 - 75 70 - 75 8,89 4,7 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 8,56 4,53 30 40 - 45 40 - 45 10,51 5,56 45 - 50 25 45 - 50 23,30 12,33 50 - 55 50 - 55 49,74 26,31 20 55 - 60 55 - 60 51,78 27,39 15 60 - 65 60 - 65 37,58 19,88 10 65 - 70 65 - 70 7,57 4 5 70 - 75 70 - 75 0,00 0 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 0,71 0,37 30 40 - 45 40 - 45 2,87 1,52 45 - 50 25 45 - 50 6,47 3,42 50 - 55 50 - 55 14,58 7,71 20 55 - 60 55 - 60 34,44 18,22 15 60 - 65 60 - 65 58,06 30,72 10 65 - 70 65 - 70 42,54 22,51 70 - 75 70 - 75 23,35 12,35 5 75 - 80 6,01 3,18 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 50. Longitud de vies per rang de soroll (km). 85 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Districte: Sants-Montjuïc - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 52%, està exposada a Superfície total: 16,96 Km2 habs. nivells sonors d’entre 55 i 65 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 50 dB(A), és inferior al 8%, i el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 75 dB(A) és inferior a l’1%. Ld - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 71%, està exposada dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A), destacant la longitud de via exposada al rang 55-65 dB(A), és d’un 51,8%. El <40 0,41 2,41 40 - 45 percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més baixos, per sota de 45 dB(A), és aproximadament d’un 4 25 40 - 45 0,82 4,86 45 - 50 %. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més alts, per sobre de 70 dB(A), és inferior 45 - 50 1,34 7,9 20 al 5%; per tant, aquest percentatge disminueix respecte al període dia. 50 - 55 50 - 55 2,23 13,14 15 55 - 60 - Indicador Ln (període nit): la major longitud de via (73,6%) està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A), 55 - 60 3,25 19,13 destacant la longitud de via exposada al rang 50-60 dB(A), és d’un 53,7%. El percentatge de longitud de via exposada 60 - 65 60 - 65 3,41 20,1 10 a nivells sonors per sota de 55 dB(A) és d’aproximadament el 22%, i el percentatge de via exposada a nivells sonors 65 - 70 65 - 70 2,85 16,81 per sobre de 70 dB(A) és nul. 5 70 - 75 70 - 75 1,85 10,9 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i de nit, i es dona més pes al 75 - 80 0,66 3,88 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 període de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 >80 0,15 0,88 >80 dB(A) s’incrementa respecte al període dia (38% enfront de 28%). Le S’observa que els nivells sonors en la longitud més gran de vies es concentren en el rang 50-70 dB(A) per als períodes dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 dia i tarda, i en el rang 50-65 dB(A) per al període nit, una situació característica de zones en les quals conviuen <40 0,73 4,3 25 40 - 45 carrers amb trànsit i carrers de vianants molt concorregudes en tots els períodes horaris. 40 - 45 0,98 5,78 45 - 50 20 45 - 50 1,52 8,96 50 - 55 50 - 55 2,52 14,85 15 55 - 60 55 - 60 3,72 21,92 60 - 65 60 - 65 3,29 19,39 10 12.2. SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL 65 - 70 65 - 70 2,52 14,85 5 70 - 75 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la superfície exposada als diferents rangs de nivells de soroll al districte 70 - 75 1,24 7,31 75 - 80 de Sants-Montjuïc, excloent-hi els edificis. 75 - 80 0,41 2,42 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,04 0,24 >80 Aquest càlcul s’ha efectuat a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant tot el conjunt de focus sonors tractats per a l’elaboració del MES. Ln dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 1,54 9,1 25 40 - 45 40 - 45 1,33 7,83 45 - 50 45 - 50 2,23 13,14 20 50 - 55 50 - 55 3,26 19,21 15 55 - 60 55 - 60 3,83 22,59 60 - 65 60 - 65 2,96 17,45 10 65 - 70 65 - 70 1,37 8,1 5 70 - 75 70 - 75 0,39 2,29 75 - 80 0,04 0,26 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0,02 >80 Lden dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 0,21 1,23 25 40 - 45 40 - 45 0,62 3,65 45 - 50 20 45 - 50 1,04 6,13 50 - 55 50 - 55 1,76 10,37 15 55 - 60 55 - 60 2,65 15,62 60 - 65 60 - 65 3,69 21,74 10 65 - 70 65 - 70 3,34 19,68 5 70 - 75 70 - 75 2,45 14,44 75 - 80 0,95 5,6 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,26 1,53 >80 Taula 51. Superfície per rang de soroll per al districte. 86 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Districte: Sants-Montjuïc - Indicador Ld (període dia): la major part de la superfície del districte , un 69%, està exposada a nivells sonors d’entre Longitud total: 581529,2m habs. 50 i 70 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 7,2%, i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és d’aproximadament el 31%. Ld - Indicador Le (període tarda): la major part de la superfície del districte, aproximadament un 71%, està exposada a dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del <40 87294,39 15,01 40 - 45 10%, de manera que augmenta considerablement respecte al període dia. El percentatge de superfície exposada a 25 40 - 45 86812,28 14,93 45 - 50 nivells per sobre de 65 dB(A) és del 24,8%, de manera que disminueix respecte al període dia. 45 - 50 75671,96 13,01 20 50 - 55 - Indicador Ln (període nit): el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) és de 10,6%, 50 - 55 80979,39 13,93 15 55 - 60 disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se notablement el trànsit al districte. D’altra 55 - 60 111105,56 19,11 60 - 65 banda, el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa considerablement 60 - 65 87348,81 15,02 10 respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 16,9%. El percentatge de superfície exposada a més de 55 dB(A) és del 65 - 70 65 - 70 39630,67 6,81 5 50,7%. 70 - 75 70 - 75 12603,39 2,17 75 - 80 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, i es dona més pes al període 75 - 80 82,77 0,01 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la superfície exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) >80 0,00 0 >80 s’incrementa respecte al període dia, (41,2% enfront de 31%). Le dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 En aquest estudi s’ha tingut en compte tota la superfície del districte no ocupada per edificis, per la qual cosa es dona la <40 122680,69 21,1 25 40 - 45 circumstància que hi ha superfícies (zones coincidents amb grans infraestructures) en les quals els nivells sonors es troben 40 - 45 85853,28 14,76 45 - 50 20 per sobre de 75 dB(A) i fins i tot per sobre de 80 dB(A) per a alguns períodes horaris. 45 - 50 67646,84 11,63 50 - 55 50 - 55 85914,62 14,77 15 55 - 60 55 - 60 114183,16 19,63 60 - 65 60 - 65 70116,58 12,06 10 65 - 70 65 - 70 29338,85 5,05 12.3. LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL 5 70 - 75 70 - 75 5795,22 1 75 - 80 0,00 0 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’han pres els nivells que arriben a cadascuna de les parts de les línies de façana dels edificis del districte, de tal manera que es tingui una relació entre la longitud de les façanes i els nivells acústics als quals Ln estan exposades. dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 208401,52 35,84 Aquest càlcul s’ha fet a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant el conjunt de focus sonors indicats en 45 40 - 45 40 - 45 65670,15 11,29 40 aquesta memòria. 45 - 50 45 - 50 79957,45 13,75 35 50 - 55 50 - 55 111087,77 19,1 30 55 - 60 25 55 - 60 75963,43 13,06 20 60 - 65 60 - 65 34814,62 5,99 15 65 - 70 65 - 70 5606,61 0,96 10 70 - 75 70 - 75 27,64 0 5 75 - 80 0,04 0 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 59831,07 10,29 25 40 - 45 40 - 45 83525,94 14,36 45 - 50 45 - 50 79507,92 13,67 20 50 - 55 50 - 55 69743,23 11,99 15 55 - 60 55 - 60 98706,45 16,97 60 - 65 60 - 65 111805,08 19,23 10 65 - 70 65 - 70 55515,64 9,55 5 70 - 75 21020,04 3,61 70 - 75 75 - 80 1867,50 0,32 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 6,37 0 >80 Taula 52. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll al districte de Sants-Montjuïc. 87 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 77%) està exposada a nivells sonors d’entre 40 i 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 29,9%, i el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells per sobre de 65 dB(A) és del 9% aproximadament. - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 94%) està exposada a nivells sonors per sota de 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 36% (augmenta respecte al període dia), i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és del 6,05%, de manera que disminueix respecte al període dia. - Indicador Ln (període nit): el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) (0,96%) disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit al districte de Sants Montjuïc. D’altra banda, el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 47%. El percentatge de superfície exposada a més de 55 dB(A) és del 20,1%. - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells tarda i nit, motiu pel qual el percentatge de longitud de façanes exposades a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa respecte al període dia (13,5% enfront de 9%). En aquest estudi s’han tingut en compte totes les façanes dels edificis, incloent-hi les façanes en zones exteriors, com les façanes en patis interiors. Aquest fet fa que la distribució de l’estadística variï respecte a la de la longitud de trams de carrer, ja que ara s’ha tingut en compte el cas de patis interiors, en els quals els nivells sonors són més baixos que als carrers amb trànsit. En aquest estudi, en haver-se tingut en compte les façanes a patis interiors, hi ha un percentatge bastant elevat en el rang per sota de 45 dB(A) en horaris dia i tarda, i en el rang per sota de 40 dB(A) en horari nit, ja que el soroll del trànsit amb prou feines té incidència en les façanes que donen als patis interiors dels edificis. La informació dels nivells sonors existents a les façanes dels edificis serà força útil per als projectistes en el cas d’edificis de nova construcció, ja que facilitarà la determinació de l’aïllament acústic que han de tenir les façanes. . 88 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 13. EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES En aquesta comparativa no s’han tingut en compte la longitud de trams de patis interiors que no existien en anteriors MES ANTERIORS 30,0 3. Sants-Montjuïc. Ld 27,0 26,8 Per estudiar l’evolució dels nivells sonors del Mapa estratègic de soroll 2017 respecte a MES anteriors s’han realitzat una % longitud de trams exposats 26,0 25,3 sèrie de comparatives entre l’actual MES i els mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). 24,8 25,0 25,0 25,0 23,7 Les comparatives dutes a terme al districte de Sants-Montjuïc per veure’n l’evolució han estat les següents: - Evolució de la longitud de vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució de trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells 20,0 sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. 17,1 Nota: En aquesta memòria no s’aporta una comparativa de la població exposada a diferents nivells sonors respecte a 15,0 MES anteriors perquè les metodologies de càlcul de població exposada utilitzades en l’actual MES difereixen de manera substancial de les usades en anteriors MES i, per tant, no hi ha resultats i informació comparables. 12,3 11,8 11,4 10,8 10,2 10,3 10,0 13.1. EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL 5,1 5,0 En els mapes de soroll anteriors (2009 i 2012) es va calcular, per a cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona, la longitud de trams exposats a cada rang de nivells sonors considerat. 2,2 1,2 1,3 1,3 1,1 En aquest apartat es presenta, per al districte de Sants-Montjuïc, una comparativa entre el percentatge de trams exposats a 0,1 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 diferents rangs de nivells sonors en l’actual MES respecte als MES anteriors amb la informació obtinguda. < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 2009 d2B01A2 2017 A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte que per fer la comparativa s’han considerat els trams de l’actual MES coincidents amb els trams analitzats el 2009 i el 2012 (les dades del tramer total del 2017 es poden observar a l’apartat 12), i Imatge 145. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. també que s’inclouen com a trams els patis interiors. Per tant, hi ha dades comparables amb les quals s’han estudiat els canvis que s’han produït en el mapa actual. Període tarda, Le Les taules i gràfics següents mostren l’evolució de la longitud de trams exposats a cada interval de nivell de soroll en tots els períodes d’estudi. Le Longitud de trams exposats Variació dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 % % % % Període dia, Ld < 45 25,7 24,2 4,7 -19,5 Ld Longitud de trams exposats Variació 45 - 50 1,3 1,4 5,9 4,5 dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 50 - 55 4,7 4,8 15,5 10,7 % % % % 55 - 60 18,3 18,9 26,9 8,1 < 45 25,3 23,7 2,2 -21,4 60 - 65 24,1 26,1 24,8 -1,3 45 - 50 1,2 1,3 5,1 3,7 65 -70 23,2 22,7 17,4 -5,3 50 - 55 1,3 1,1 12,3 11,2 70 - 75 2,6 1,9 4,7 2,8 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 55 - 60 10,2 10,8 24,8 14,0 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 60 - 65 25,0 26,0 27,0 1,0 65 -70 25,0 26,8 17,1 -9,6 Taula 54. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. 70 - 75 11,8 10,3 11,4 1,1 75 - 80 0,1 0,0 0,1 0,1 En el període tarda també s’observa un augment en gairebé els mateixos rangs que de dia i un descens allà on baixava en >80 0,0 0,0 0,0 0,0 aquest període, per la qual cosa es pot concloure que tots dos períodes segueixen una tendència similar. Taula 53. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. En l’últim MES s’aprecia, per al període dia, un augment generalitzat de les longituds de trams exposats a nivells d’entre 45 i 65 dB(A), mentre que en els altres rangs (entre els 65 i 70 dB(A) i per sota de 45 dB(A)) s’aprecia un descens. Aquesta reducció es pot deure en part a l’increment de zones per als vianants i també a la disminució dels nivells vinculats al trànsit. 89 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 30,0 30,0 3. Sants-Montjuïc. Le 3. Sants-Montjuïc. Ln 26,9 % longitud de trams exposats 27,3 26,1 26,6 26,3 % longitud de trams exposats 25,7 25,8 24,8 25,0 24,2 24,1 25,1 23,2 25,0 22,7 23,9 21,2 20,0 18,9 18,3 20,119,9 20,0 17,4 19,3 18,2 15,5 15,0 15,0 12,3 10,0 10,1 5,9 10,0 4,7 4,7 4,8 4,7 5,0 6,5 6,7 2,6 1,9 1,3 1,4 5,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 4,0 0,0 3,5 3,1 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 2009 d2B01A2 2017 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 Imatge 146 Longitud de trams exposats, Le, període tarda < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 2009 d2B01A2 2017 Període nit, Ln Imatge 147. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Ln Longitud de trams exposats Variació dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 % % % % Període 24 hores ponderat, Lden < 45 26,6 25,1 10,1 -14,9 45 - 50 6,5 6,7 12,3 5,6 Lden Longitud de trams exposats Variació 50 - 55 18,2 19,3 26,3 7,0 dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 55 - 60 23,9 25,8 27,3 1,5 % % % % 60 - 65 21,2 20,1 19,9 -0,2 < 45 25,1 23,4 1,9 -21,4 65 -70 3,5 3,1 4,0 0,9 45 - 50 0,8 0,9 3,4 2,5 70 - 75 0,0 0,0 0,0 0,0 50 - 55 1,6 1,6 7,8 6,1 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 55 - 60 7,8 7,8 18,0 10,3 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 60 - 65 21,0 22,1 30,6 8,5 65 -70 26,1 28,0 22,7 -5,4 Taula 55. Longitud de trams exposats, Ln, període nit, 70 - 75 16,4 15,3 12,3 -2,9 En el període nocturn, malgrat haver tendències diferents al període dia i tarda es segueix una tendència similar, dels nivells 75 - 80 1,3 0,9 3,2 2,3 de soroll respecte als anteriors MES. Cal destacar com a única gran diferència el canvi en els valors inferiors a 45 dB(A). >80 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula 56. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. 90 % % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 35,0 13.2.1. COMPARATIVA 2012-2017 3. Sants-Montjuïc. Lden % longitud detrams exposats 30,6 30,0 28,0 26,1 25,1 25,0 23,4 22,7 22,1 21,0 20,0 18,0 16,4 15,3 15,0 12,3 10,0 7,8 7,8 7,8 5,0 3,4 3,2 1,9 1,6 1,6 1,3 0,8 0,9 0,9 0,0 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 2009 d2B0A12 2017 Imatge 148. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. Imatge 149 Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 52.a). En analitzar el gràfic anterior, s’observa que en el MES del 2017 s’ha produït una distribució més homogènia entre els rangs en forma de campana. Aquest fet pot deure’s a una combinació d’un canvi en la metodologia de treball respecte al 2012 juntament amb un canvi en la distribució del trànsit rodat en el districte des que es va elaborar l’anterior MES. 13.2. COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS En aquest apartat es presenta de manera gràfica una comparativa entre els nivells assignats als diferents trams en el MES 2017 respecte als que es van assignar en el MES del 2012. Aquesta comparativa s’ha fet per a cadascun dels períodes horaris. Per interpretar el gràfic cal tenir en compte el següent: - Per al càlcul s’assignen nivells sonors als trams del MES actual i els assignats en el MES anterior per comparar-los, si bé cal tenir en compte que en tots dos MES s’han utilitzat diferents metodologies d’assignació de nivells sonors als trams tal com s’ha explicat anteriorment. - Els colors freds (blaus) indiquen que els nivells sonors actuals són més baixos. - Els colors càlids (vermells) indiquen que els nivells sonors actuals són més elevats. Imatge 150. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 52.b). 91 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc VARIACIÓ DE NIVELLS QUANTITAT DE TRAMS 2012/2017 dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 283 237 170 211 -8 / -5 267 216 230 256 -5 / -3 249 230 256 239 -3 / 3 732 819 804 800 3 / 5 70 86 123 88 5 / 8 54 56 66 57 > 8 41 52 47 45 Taula 57 Comparativa de trams 2012-2017. En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2012 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En període de dia, s’ha d’esmentar que, per a uns 800 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2012, n’hi ha menys de 170. Per al període de tarda han disminuït els nivells en gairebé 700 trams, i ha augmentat en uns 200 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en uns 650 trams, i han augmentat en aproximadament 230 trams. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams, han baixat en aproximadament 700 trams, i han pujat en uns 190. El 2017 s’han considerat 298 trams nous en el tramer del districte de Sants Montjuïc, i un nombre més elevat de patis d’illa amb activitat, per la qual cosa no es pot fer una comparativa exacta respecte l’any 2012. A causa de la diferent metodologia Imatge 151. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). de càlcul dels nivells sonors associats al tramer, el nombre més elevat de trams estudiats, i la incorporació d’un nombre més alt de patis d’illa amb activitat, trobem en alguns casos increments de fins a 8 dB(A) en la comparativa, com pot ser el cas d’alguns patis interiors, els quals és probable que en el mapa anterior no es tinguessin en compte o no s’avaluessin com a patis d’illa amb activitat. De la mateixa manera, els casos en els quals els nivells sonors han disminuït més de 5 dB(A) es poden deure a un increment dels carrers convertits en zona de vianants o amb preferència de vianants, i, per tant, a una reducció del soroll generat pel trànsit, així com al canvi de metodologia utilitzada en els dos MES a l’hora d’assignar nivells sonors al tramer. Imatge 152. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d). 92 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 13.2.2. COMPARATIVA 2009-2017 Imatge 153. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). Imatge 155. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit. (plànol núm. 51.c). Imatge 154. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). Imatge 156. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període de 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). 93 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc VARIACIÓ DE NIVELLS QUANTITAT DE TRAMS 13.3. ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ 2009/2017 dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) Cal tenir en compte que la utilització de diferents metodologies de càlcul en el MES 2017 respecte a MES anteriors, com < -8 281 230 166 191 en l’obtenció dels nivells sonors per als diferents períodes horaris (realitzada mitjançant modelitzacions acústiques amb -8 / -5 273 231 245 261 un període d’anàlisi anual en tota la superfície del districte i per a tots els focus sonors considerats), fa que no es pugui -5 / -3 255 243 257 259 dur a terme una comparativa exacta entre els resultats d’aquests MES, encara que, en línies generals, es pot observar -3 / 3 693 775 775 761 que la situació acústica al districte de Sants-Montjuïc ha millorat respecte al 2012. 3 / 5 75 82 115 89 Tot i així, cal comentar que aquestes comparacions entre el MES actual i els anteriors presenta algunes limitacions, per exemple degut al fet que moltes grans infraestructures no tenien tram en els mapes anteriors. 5 / 8 53 64 69 67 Algunes de les causes que poden haver influït en aquesta millora acústica són les següents: > 8 42 47 45 44 - Actuacions de millora en els paviments de diversos carrers del districte: Taula 58. Comparativa de trams 2009-2017. o Pavimentació dels carrers del Moianès i de Sant Pere d’Abanto. En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2009 i 2017, per a tots els indicadors, o Pavimentació del lateral costat muntanya de la Gran Via de les Corts Catalanes, entre el carrer de Mossèn la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos Amadeu Oller i la plaça de Cerdà. anys comparats. o Pavimentació del carril bus de la gran via de les Corts Catalanes, entre la plaça d’Espanya i el carrer de la Química. En període de dia, s’ha d’esmentar que per a gairebé 810 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera o Pavimentació del carrer del Torrent d’en Perales. considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2009, n’hi ha prop de 170. o Pavimentació del carrer dels Tarongers, entre l’avinguda de Miramar i el passeig del Migdia. Per al període de tarda, igual que en dia, han disminuït els nivells en gairebé 700 trams, i ha augmentat en uns 200 trams. o Pavimentació del carrer de Sugranyes (entre els carrers de Sants i d’Antoni de Capmany). o Pavimentació del carrer de Sant Roc, entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de la Creu Coberta. En el cas de l’indicador Ln, han disminuït en gairebé 670 trams, i han augmentat en aproximadament en 230 trams. o Pavimentació del carrer dels Jocs del 92. Finalment per a l’indicador Lden, els nivells acústics han disminuït en una mica més de 700 trams, i han augmentat en uns o Pavimentació del carrer de la Foneria, entre el passeig de la Zona Franca i el carrer dels Ferrocarrils 200 trams. Catalans. o Pavimentació del carrer de l’Espanya Industrial. Respecte al tramer del 2009 hi ha 322 trams nous pel que apareixen com a no comparables. Tal com s’ha comentat en o Pavimentació del carrer d’Enric Bargés, entre els carrers de Viriat i de Numància. l’apartat anterior la major part de les diferències superiors a 5 dB(A) poden ser produïdes per les diferències en la o Pavimentació del carrer de Feliu Casanova. metodologia utilitzada en el càlcul dels nivells sonors associats al tramer. Les diferències en la metodologia utilitzada en els o Pavimentació del carrer del Cisell, entre el passeig de la Zona Franca i el carrer de la Mare de Déu del Port. diferents mapes de soroll fan complicat discriminar les raons exactes dels canvis en l’evolució, si bé aquestes variacions en o Pavimentació del carrer de Carreras i Candi. part són degudes a l’increment de patis interiors d’illa considerats actualment i a l’increment de carrers de vianants o amb o Pavimentació del carrer de Begur (entre el carrer de Casteràs i el passatge de Badal). preferència de vianants. o Pavimentació del carrer d’Anníbal, entre els carrers de Tapioles i de Margarit. En la comparativa veiem que en el període nocturn es produeix un augment de trams amb diferències de més de 8 dB(A) o Pavimentació de la Ronda del Litoral (B10) Zona del Morrot. relacionats amb l’evolució de l’oci nocturn. En part, això es deu a la millora en les fonts d’informació d’oci nocturn del mapa o Pavimentació de la carretera de Montjuïc, entre la plaça de la Sardana i l’avinguda de Miramar. del 2017 respecte al del 2009. - Potenciació de la utilització del transport públic i foment de l’ús de la bicicleta. - Existència de vehicles més silenciosos. En general hi ha poques diferències entre els MES del 2009 i el del 2012 perquè solament es van actualitzar les zones que havien canviat, per la qual cosa els resultats d’aquesta comparativa 2009-2017 són molt similars a la de 2012-2017. - Canvis en el model de mobilitat a la ciutat, amb aposta per mitjans de transport més sostenibles i amb menys incidència sobre el soroll ambiental. Potenciació del vehicle elèctric. - Activitats per afavorir la conscienciació de la ciutadania: o Activitats en el marc de la Setmana Sense Soroll per afavorir la conscienciació ciutadana envers el soroll. o Tallers “Quin soroll fem?”, que s’ubiquen en diferents punts de Barcelona, on les persones que ’s’hi inscriuen poden fer mesuraments ambientals amb un sonòmetre. o Programa “Barcelona Sona”, que inclou rutes i activitats i convida la ciutadania a descobrir el so de la bellesa oculta del patrimoni sonor del nostre entorn, per exemple, el so d’una font quan brolla o el d’una campanada, que sovint queden amagats sota el soroll del trànsit. o Campanya de sensibilització sobre el soroll dels vehicles en diferents punts de la ciutat, que pretén que les persones propietàries de motocicletes i ciclomotors prenguin consciència de la problemàtica i adoptin les mesures corresponents. o Campanya de reducció del soroll derivat de l’oci nocturn. Amb aquesta actuació, els promotors recorren carrers i places de nit, en zones on l’oci i l’ús de l’espai públic és intensiu. Es faciliten materials de sensibilització i es difon un missatge conciliador entre veïnat i persones usuàries. Per tal de promoure el coneixement de la contaminació acústica i reduir la molèstia ’que ocasiona, es proposa el següent: - Línies d’ajuda per subvencionar el canvi de finestres i tancaments per poder col·locar-ne d’altres amb millor aïllament. Increment de l’espai viari destinat als vianants. - Vigilància i control de les emissions de soroll de les obres. - Ampliació de la xarxa de sensors i estacions de vigilància del soroll a la ciutat. - Instal·lació de limitadors en concerts a l’aire lliure i locals de concurrència pública. - Potenciació de la participació ciutadana en la proposta de millora acústica de la ciutat. 94 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc La incorporació de criteris acústics en la planificació urbana, creant un model de ciutat sostenible, definint usos de sòl racionals i una infraestructura viària coherent, suposa grans millores acústiques, tant per als nous desenvolupaments com 14. RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL per als sòls ja urbanitzats. L’actualització del Mapa estratègic de soroll del districte s’ha fet utilitzant una metodologia millorada que ha donat uns D’altra banda, en les obres i els treballs de construcció s’utilitzen equips i maquinària susceptibles de produir sorolls i resultats gràfics i estadístics més realistes. Per exemple, en la nova actualització del mapa s’han tingut en compte 305 patis vibracions, per la qual cosa els responsables de les obres hauran d’adoptar les mesures adequades per evitar que interiors d’illa al districte de Sants-Montjuïc’, enfront dels 145 del MES anterior. Aquests canvis metodològics, juntament s’excedeixin els límits de l’àrea acústica en els quals es realitzin. amb l’efecte de les mesures de lluita contra el soroll desplegades, han tingut com a conseqüència que en els últims cinc anys També cal impulsar polítiques de control i foment d’edificacions acústicament eficients. La promoció d’immobles amb un hi hagi hagut una reducció de la població exposada a alts nivells de soroll. aïllament adequat és la millor manera d’assegurar el confort acústic de la ciutadania. Les principals actuacions que es El Mapa estratègic de soroll del districte aporta la informació necessària per diagnosticar-ne la situació acústica, identificar plantegen són les següents: quins són els emissors acústics que generen nivells més elevats de soroll ambiental i localitzar els àmbits on se superen els - Fomentar la dotació adequada d’equipaments de proximitat bàsics a escala de barri i districte. objectius de qualitat acústica. Aquesta anàlisi permet justificar els plans d’acció en matèria de contaminació acústica i la planificació adequada de les mesures de gestió del soroll. - Incorporar en les actuacions d’urbanització i reurbanització de vies mesures de control del trànsit sobre el traçat, la secció transversal, el perfil longitudinal, les interseccions, l’amplària de la calçada i carrils, la pavimentació, etc., que Els objectius generals que es pretenen aconseguir amb els plans d’acció són els següents: tinguin com a objectiu la reducció de les velocitats de pas dels vehicles i un efecte dissuasiu de l’ocupació del - Actuar de manera continuada en la reducció de la contaminació acústica al districte, millorant la qualitat de vida vehicle privat. de tots els seus ciutadans i ciutadanes i respectant en tot moment la legislació vigent que sigui aplicable. - Incentivar la renovació de finestres i tancaments de balconades i galeries amb l’objectiu de millorar la qualitat - Afrontar de manera global actuacions vinculades a la contaminació acústica que permetin gestionar d’una manera acústica a l’espai interior dels habitatges del districte. integral la problemàtica del soroll urbà. - Promoure l’ocupació de paviment sonoreductor en les actuacions de reasfaltatge i asfaltatge de noves vies, així - Identificar les actuacions més prioritàries, de manera que s’estableixin les mesures preventives i correctores com el correcte manteniment d’aquelles que tenen aquests tipus de ferm. Es proposa que a curt i mitjà termini es oportunes. reasfaltin almenys els trams següents, que són els que presenten nivells més elevats de soroll de Sants-Montjuïc: - Protegir les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica. En la proposta de model de gestió del soroll del districte, es proposa plantejar mesures que poden preveure les autoritats, dins de les seves competències, entre les quals hi ha les següents: - regulació del trànsit, - ordenació del territori, - aplicació de mesures tècniques en les fonts emissores, - selecció de fonts més silencioses, - reducció de la transmissió del so i - mesures i incentius reglamentaris i econòmics. 14.1. RECOMENDACIONS. DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC Valorant les possibles afectacions dels emissors acústics, es proposa definir set programes o eixos estratègics sectorials, que es corresponen amb aquelles àrees o activitats que es consideren clau per al compliment dels objectius per a la gestió del soroll. Els programes proposats i les actuacions són els següents: Mobilitat urbana El trànsit rodat és el principal focus de soroll al districte. Per tant, és molt important establir mesures preventives i correctives per disminuir els nivells de soroll associats a aquest emissor acústic. Les actuacions que es plantegen sobre aquest tema són les següents: - Alinear les estratègies i actuacions proposades en el Pla de mobilitat urbana (PMU) de la ciutat i del districte de Sants-Montjuïc amb els objectius del model de gestió del soroll apostant per un model de mobilitat que redueixi l’ús del vehicle privat, potenciï l’ocupació de vehicles amb tecnologies més silencioses i afavoreixi el transport a peu, amb bicicleta i en transport públic. En concret, es proposen les següents actuacions sobre el districte: o Millorar el transport públic urbà i interurbà. Imatge 157. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit rodat. o Fomentar el canvi tecnològic dels vehicles privats cap a d’altres de menys contaminants des del punt de - Avinguda de Madrid - Passeig de Josep Carner vista acústic, com els automòbils elèctrics o híbrids, mitjançant polítiques fiscals favorables a l’adquisició - Avinguda del Paral·lel - Plaça del Centre d’aquest tipus de vehicles. - Rambla de Badal - Plaça d’Espanya o Revitalitzar l’espai públic amb prioritat per al vianant al districte de Sants-Montjuïc, tot i que l’espai públic - Carrer de Berlín - Plaça d’Ildefons Cerdà destinat al vianant ja és elevat. - Carrer de la Constitució - Rambla del Brasil o Fomentar al districte de Sants-Montjuïc els desplaçaments amb bicicleta de manera segura i amb - Gran Via de les Corts Catalanes - Ronda del Litoral continuïtat. - Passeig de la Zona Franca - Ronda del Mig - Gestió del soroll ambiental respecte a les infraestructures de transport competència d’altres administracions promovent convenis de col·laboració en els processos de gestió de la contaminació acústica. En concret, en el Desenvolupament urbà, obres i edificació: 95 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc districte de Sants-Montjuïc es vetllarà per defensar els drets dels veïns i les veïnes que estan exposats al soroll del ferrocarril i al soroll que generen les activitats portuàries del port de Barcelona. Imatge 159. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. Imatge 158. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit ferroviari. Activitats industrials i comercials - Potenciar i controlar els estudis acústics associats a les figures urbanístiques: planejament general i de Les reclamacions per part de la ciutadania per la contaminació acústica provocada per les activitats comercials és freqüent desenvolupament. En particular, al districte de Sants-Montjuïc, cal demanar l’avaluació mitjançant estudis en la majoria de les ciutats. Per això, en aquest eix estratègic es proposen les següents mesures per disminuir els nivells de acústics predictius per analitzar el grau de compliment dels objectius de qualitat acústica en aquells contaminació acústica generada per aquestes activitats: desenvolupaments que suposin un canvi d’ús del sòl. - Promoure polítiques urbanístiques per a la reordenació d’activitats al districte de Sants-Montjuïc.. - Aplicar mesures de control i gestió de l’emissió sonora d’obres i maquinària i establir criteris acústics - Potenciar el Pla ’d’usos del districte (gestió administrativa respecte al soroll relatiu a la concessió de llicències a puntuables en licitacions d’obres públiques i edificis municipals. activitats). - Fomentar el control acústic d’activitats comercials i de serveis, és a dir, potenciar les campanyes de mesuraments in Activitats d’oci situ per analitzar l’evolució del soroll a causa d’aquestes activitats. El soroll generat per les activitats d’oci és una de les principals preocupacions dels veïns i les veïnes del districte de Sants- En el districte de Sants-Montjuïc es proposa com a àmbit d’actuació prioritària l’entorn de la Zona Franca, prestant especial Montjuïc. Per a una millor gestió del soroll que generen aquestes activitats, dins de les recomanacions de cara a la lluita atenció a les zones industrials confrontants amb àmbits residencials o sòls d’ús terciari. contra el soroll es plantegen les següents actuacions: - Potenciar les mesures de control a les zones de concentració de locals d’oci i de celebració d’esdeveniments musicals: o Control d’horaris d’apertura i tancament de locals, o Gestió de terrasses i de sonorització de locals, o Foment del control d’activitats musicals a l’aire lliure mitjançant l’exigència d’elaboració d’estudis d’impacte acústic previs a la celebració dels esdeveniments i potenciant els mesuraments de soroll durant els concerts per tenir un millor coneixement dels nivells de soroll que es generen durant l’activitat. - Fomentar la formació dels professionals responsables del control i mesurament del soroll d’oci. - Promoure la conscienciació de vianants i hostalers enfront del soroll ambiental mitjançant campanyes de sensibilització. Al districte de Sants-Montjuïc es proposen com a àmbits d’actuació prioritària les zones del Poble Sec i la plaça d’Osca, que segons s’aprecia en la figura següent, obtinguda a partir dels mapes de nivells sonors del districte per al soroll d’oci, són els que tenen un grau més elevat d’afectació: 96 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Imatge 160. Principals àmbits afectats per soroll d’activitats industrials i comercials. Imatge 161. Zones tranquil·les. Zones tranquil·les A Sants-Montjuïc, a més de prioritzar la protecció de l’entorn de la muntanya de Montjuïc, també es proposa centrar esforços en la protecció dels patis interiors d’illa, amb o sense activitat, perquè es tracta de zones tranquil·les i habitades per La finalitat de les zones tranquil·les urbanes és oferir als habitants del districte espais on puguin evadir-se de l’estrès diari les quals cal apostar. Per a la seva conservació, es proposen les mesures següents: que pugui generar el soroll, garantint el confort acústic de les persones usuàries. Entre les actuacions de gestió del soroll es proposen les mesures següents per preservar les zones tranquil·les urbanes: - Analitzar el grau de percepció enfront del nivell de soroll real que tenen els veïns i les veïnes dels patis amb activitat. - Realitzar i desplegar un programa de control acústic en aquests patis, sobretot en aquells que tenen activitat, per fer - Desenvolupar i desplegar un pla estratègic per conservar la qualitat de les zones. Aquest pla ha d’establir els un seguiment de la seva situació respecte del soroll i poder establir mesures de protecció acústica en cas que sigui condicionants acústics que ha de complir cada zona per ser considerada zona tranquil·la, tant criteris acústics com necessari. altres criteris que cal tenir en compte, com el paisatgístic. El pla estratègic també ha d’incloure un programa de control acústic dels àmbits i de les vies de l’entorn, estratègies per incrementar el valor de les àrees i promocionar-ne Conscienciació ciutadana i formació per a treballadors i treballadores l’ús, així com propostes de mesures per a la millora acústica de les zones. Les tasques de conscienciació ciutadana i de formació de professionals són imprescindibles com a complement a la proposta En el cas concret de Sants-Montjuïc, es proposa com a actuacions prioritàries la protecció acústica de la zona verda més de mesures per a la prevenció i correcció de la contaminació acústica. representativa del districte: l’entorn de la muntanya de Montjuïc. Com a mesures de control i gestió del soroll es proposen les següents: Entre les actuacions generals de sensibilització i educació, es proposa potenciar-ne les següents: • Realitzar i desplegar un programa de control acústic a l’interior del parc i les vies del seu entorn. - Estratègies integrades d’informació per sensibilitzar les persones sobre els efectes negatius del trànsit motoritzat • Analitzar el grau de percepció que té la ciutadania d’aquest parc i promocionar-ne l’ús, facilitant-hi l’accés en particular i els efectes positius de circular amb bicicleta, a peu i en transport públic, inclosos els efectes per al medi transport públic i mitjans de transport no motoritzats. ambient i la salut. • Establir accions de millora als parcs per evitar-ne la degradació des del punt de vista acústic. - Campanyes de conscienciació ciutadana per prevenir el soroll ambiental que s’ocasiona als espais de concentració d’activitats d’oci del districte. - Cursos de conducció ecològica i respectuosa amb el soroll adreçats a conductors i conductores particulars i al personal conductor dels serveis de transport col·lectiu, emergències, serveis de recollida de residus sòlids urbans (RSU), jardineria, etc. - Foment de la formació en matèria de soroll a escolars. - Formació especialitzada a professionals en matèria de prevenció i gestió del soroll: Guàrdia Urbana, personal tècnic municipal i de districte, professionals del sector de la construcció, etc. Altres serveis de gestió municipal Aquest programa comprèn aquelles altres mesures de millora dels processos de control i gestió municipal que tenen alguna relació directa o indirecta amb el soroll ambiental. En aquests processos estan involucrats diferents serveis de l’Ajuntament, i estan vinculats, entre altres camps, al control d’emissions sonores dels serveis de recollida de residus sòlids urbans, de les activitats de neteja viària i dels treballs de jardineria. 97 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc 15. CONCLUSIONS tot els 80 dB(A) en les mateixes vies en el període dia, i superiors a 65 dB(A), que poden arribar a superar els 70 dB(A), en període nit. En aquest document es presenta el Mapa estratègic de soroll del districte de Sants Montjuïc. S’avalua la situació acústica - L’aportació de soroll de les grans infraestructures a les façanes varia en funció de molts factors: la distància de les actual en format de mapes de soroll, i es presenten els resultats de població exposada al soroll. Els mapes de soroll tenen vies als edificis, la configuració en trinxera de les vies, l’existència de pantalles acústiques, etc. Així doncs, encara que diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que a la calçada els nivells sonors són molt elevats, superiors a 75 dB(A), a les façanes dels edificis els nivells sonors són representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres del nivell del sòl i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els molt inferiors, de prop de 65 dB(A). edificis de la ciutat. Ferrocarril En els resultats obtinguts, es distingeix la contribució dels nivells sonors per a cada període horari (dia, tarda i nit) del nivell - No hi ha població afectada per soroll de ferrocarril, ja que, circula en la seva major part, per zona industrial sense ús de soroll ponderat durant les 24 hores, o indicador de molèstia global. residencial, o soterrat. S’han caracteritzat les fonts de soroll urbà, desglossades en dos grans grups. El primer grup correspon a l’estudi general Indústria associat als eixos viaris i grans infraestructures viàries. El segon grup correspon a l’estudi de detall, que se centra en les fonts - En determinades zones de la Zona Franca hi ha indústries i activitats que generen elevats nivells sonors, si bé, a de soroll següents: trànsit ferroviari i tramvia, oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, patis d’illa amb causa de que aquesta zona industrial es troba allunyada de zones residencials, l’afectació sobre la població és activitat i carrers de vianants. nul·la. Per a l’elaboració del MES, s’ha utilitzat la simulació acústica a tota la ciutat i per a totes les fonts de soroll. El resultat - A la zona de la Marina del Prat Vermell el soroll industrial és residual, i degut sobretot a activitats d’aquesta simulació s’ha validat amb un seguit de mesures de curta i llarga durada. També s’ha utilitzat una eina SIG d’emmagatzematge i tallers, i és emmascarat pel soroll del trànsit existent en les vies de les zones industrials (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, la seva consulta i representació gràfica. considerades. Aquest focus sonor en període tarda i nit no té contribució, ja que en aquests períodes horaris les activitats, en la seva pràctica totalitat, es troben tancades S’ha assolit un nivell de coneixement acústic de la ciutat molt exhaustiu i acotat a la realitat: s’ha fet una diagnosi específica i completa dels patis interiors d’illa, se n’ha incorporat un nombre més elevat i, finalment, s’ha repartit la població més Parcs acuradament segons si dormen en façana exterior o interior. D’una banda, al districte s’ha incrementat el nombre de patis - L’activitat desenvolupada als parcs: gent, jocs infantils, etc.– no té influència en els edificis del seu entorn. diagnosticats i, de l’altra, un 33,64% de la població dorm en estances que donen a pati interior i es troba exposada a una - Considerant els parcs com a receptors, els nivells de soroll que reben depenen del trànsit viari. En el seu interior, qualitat acústica bona. com més ens allunyem del trànsit circumdant, més bona qualitat acústica tenen. El districte de Sants Montjuïc representa un 11,2% de la població total de Barcelona que es concentra en el 22,5% de la Patis interiors d’illa superfície de la ciutat; per tant, s’està parlant d’una densitat baixa de 78,9 hab./ha (quan la mitjana de Barcelona se situa en - Les activitats que es desenvolupen en els patis interiors d’illa només tenen influència sobre la façana interior dels 157,5 hab./ha). Degut a l’evolució històrica del procés urbà, aquest es fragmenta en vuit barris: El Poble-sec, la Marina del edificis. S’han estudiat diversos tipus d’activitats: aparcaments i serveis municipals (parcs infantils, escoles, etc.). Prat Vermell, la Marina de Port, la Font de Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants-Badal i Sants - Quan s’estudia el soroll que reben els patis, s’arriba a la conclusió que són entorns privilegiats per la seva bona De l’anàlisi dels resultats del mapa de soroll al districte de Sants Montjuïc es pot concloure, en termes generals, el següent: qualitat acústica, a recer del trànsit de l’entorn.. En aquest districte hi ha tots els focus sonors que han estat analitzats en el MES: trànsit de vehicles, grans infraestructures Carrers de vianants viàries, ferrocarril, oci nocturn i aglomeració de persones i el soroll derivat de carrers de vianants, patis interiors d’illa i - Els carrers de vianants tenen molta presència al districte. Es distingeixen diferents tipus de carrers, encara que els parcs. Com a zona especial s’ha estudiat Montjuïc. nivells sonors que presenten són inferiors a 55 dB(A), excepte aquells en els quals hi ha activitat comercial significativa i aglomeració de persones, com per exemple el carrer de Vila i Vilà. - En període nocturn el soroll en aquests carrers no és significatiu, per bé que en les zones on hi ha activitats d’oci ANÀLISI PER FONTS DE SOROLL nocturn, sobretot els caps de setmana, els nivells sonors poden ser elevats. La categoria dels carrers de vianants no En els apartats 10 i 11 es pot obtenir informació més precisa de cada una de les fonts de soroll; en aquest apartat es fa un coincideix amb la de l’oci nocturn, per la qual cosa s’han escollit diferents criteris per diferenciar-les. D’aquesta resum de cadascuna. manera, els carrer de vianants s’han classificat en funció del nivell de soroll que emet el pas de persones. Trànsit viari - L’estudi dels carrers de vianants inclou el període de dia i el període de tarda, i es complementa de nit amb l’estudi - El principal focus sonor en els tres períodes d’avaluació (dia, tarda i nit) és el soroll del trànsit. d’oci i aglomeració de persones. - En els carrers on hi ha circulació de vehicles, el trànsit viari sol emmascarar el soroll de la resta de focus sonors Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones existents al districte de Sants Montjuïc, com el soroll degut als carrers de vianants i a l’oci nocturn. - A les zones d’oci, com per exemple el carrer de Blai, els nivells sonors les nits dels divendres i dissabtes - El nivell del soroll del trànsit presenta poques variacions en el període de dia i tarda. De fet, la activitat de la ciutat s’incrementen en més de 5 dB(A), i fins i tot més de 10 dB(A), respecte als dies feiners. També la zona de la plaça en general no comença a decaure fins a la nit. d’Osca presenten aquestes diferències, passant de nivells sonors de 55-60 dB(A) en període diürn, a nivells de 65-70 - En les vies principals no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat, els nivells sonors en dB(A) a la nit. La classificació dels carrers d’oci s’ha realitzat de manera diferent a la de vianants, i els criteris l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, i els nivells sonors són d’entre 70 i 75 principals per categoritzar cada tipus han estat la morfologia, el tipus de carrer i el tipus d’activitats d’oci existents. dB(A) en el període dia. Quan aquests nivells sonors incideixen en les façanes dels edificis més propers solen ser Zones especials inferiors, d’entre 65 i 70 dB(A). Alguns exemples d’aquestes vies són el carrer lletra A, el carrer número 3, - El soroll que es genera a la zona especial de Montjuïc és produït sobretot per turistes i en horari diürn, si bé també l’avinguda del Marquès de Comillas i el carrer de Sants. hi ha moments en què es produeixen esdeveniments i el nivell sonor augmenta a la zona on es produeixen. La - En les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A) de dia i per sota dels 55 distància existent entre aquesta zona i els edificis habitables més propers, fan que la seva contribució en el càlcul dB(A) durant la nit. Alguns exemples són el carrer de Vallespir, el carrer del Tenor Masini o el carrer E. de la població afectada no sigui significativa ja que en el MES els càlculs es fan per a un període temporal anual. - Bona part de la contribució del soroll de trànsit, durant el període nocturn, es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i a última hora d’aquest període (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall es RECEPTORS SENSIBLES registren entre les 3.00 i les 5.00 hores. Centres educatius Grans infraestructures viàries - Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius estan vinculats directament amb la seva ubicació, ja - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per que aquells que es troben propers a grans infraestructures o a carrers amb un trànsit elevat estan exposats a nivells exemple la gran via de les Corts Catalanes, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), que poden arribar a superar fins i sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit. La diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). 98 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc POBLACIÓ EXPOSADA - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, el 17,39% de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A), mentre que un 5,26% de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A). - Durant el període tarda, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 13,43% de la població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 2,58% a nivells superiors a 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) és del 28,29%. - En l’anàlisi per barris s’observa que en període diürn els barris amb més afectació pel soroll total al districte són la Bordeta i la Font de la Guatlla amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) per sobre del 29%, i el barri amb menys afectació és la Marina del Prat Vermell amb una població afectada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) del 2,09%. - En l’anàlisi per barris s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll total és la Font de la Guatlla amb una població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) del 40%, i el barri amb menys afectació és la Marina del Prat Vermell, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) inferior al 7,65%. Població exposada (%) Districte de Sants- Període i nivells Barcelona Montjuïc Ld < 65 dB(A) 82,61 77,22 Le < 65 dB(A) 86,57 81,86 Ln < 55 dB(A) 71,71 67,50 Taula 59. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. Finalment, tal i com es pot veure a la taula anterior, el percentatge de població exposada al soroll total per a nivells inferiors a 65 dB(A) en període dia i tarda, i a 55 dB(A) en període nit, es més elevat al districte de Sants Montjuïc respecte al conjunt de la ciutat. 99 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc ANNEX I. RELACIÓ D’IMATGES Imatge 39. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics. ................................................................................ 28 Imatge 40. Districte de Sants-Montjuïc. ..................................................................................................................................... 30 Imatge 41. Barris de Sants-Montjuïc. ......................................................................................................................................... 31 Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a Sants-Montjuïc (plànol núm. 20.a) ..................................... 1 Imatge 44. Superfície (ha) de Sants-Montjuïc. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ........................................................... 32 Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. ................................................................................. 7 Imatge 45. Població Sants-Montjuïc. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). .......................................................................... 32 Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Sants-Montjuïc (plànol núm. 4). ........................................... 8 Imatge 44. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Sants Montjuïc enfront d’altres districtes Imatge 4. Mesura de curta durada. .............................................................................................................................................. 9 (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................................................................................. 33 Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de Sants-Montjuïc (plànol núm. 4). .......................................... 9 Imatge 47. Vehicles a Sants-Montjuïc, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ....................................................................... 34 Imatge 6. Mesura de llarga durada. ............................................................................................................................................ 10 Imatge 46. Turismes. Sants-Montjuïc 2016 enfront de Barcelona. (http://www.bcn.cat/estadistica) ...................................... 34 Imatge 7. Exemple de malla de càlcul......................................................................................................................................... 10 Imatge 47. Principals infraestructures del districte (Aranya 2016). ........................................................................................... 34 Imatge 8. Exemple de receptors en façana. ............................................................................................................................... 11 Imatge 48. Distribució de les línies de metro al districte de Sants-Montjuïc (https://www.tmb.cat/ca/transport- Imatge 9. Interfície de CadnaA. .................................................................................................................................................. 11 barcelona/mapa/metro). ............................................................................................................................................................ 35 Imatge 10. Exemple 3D de relleu. ............................................................................................................................................... 11 Imatge 49 Distribució de les línies d’autobús al districte de Sants-Montjuïc (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). ........................................................................................................... 35 Imatge 11. Exemple 3D de ponts. ............................................................................................................................................... 12 Imatge 52. Centres sanitaris a Sants-Montjuïc, 2016. (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................................................... 36 Imatge 12. Exemple 3D ’d’edificis. .............................................................................................................................................. 12 Imatge 51. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de Sants-Montjuïc. ....................................................... 37 Imatge 13. Exemple 3D de talussos. ........................................................................................................................................... 12 Imatge 52. Propagació del so en via en trinxera. ....................................................................................................................... 38 Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. ......................................................................................................................................... 12 Imatge 53 .Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. ........................................................................................ 38 Imatge 15. Tipus de terreny 2D. ................................................................................................................................................. 13 Imatge 54. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. ................................................................................................. 38 Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. .................................................................................................................................. 13 Imatge 55 Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica ........................................................... 38 Imatge 17. Orientació per als plànols del districte de Sants-Montjuïc, part 1. .......................................................................... 14 Imatge 56. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). ....................... 39 Imatge 18. Orientació per als plànols del districte de Sants-Montjuïc, part 2.. ........................................................................ 14 Imatge 57. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la plaça d’Ildefons Cerdà. .......................................................... 39 Imatge 19. Rangs acústics i colors assignats. .............................................................................................................................. 14 Imatge 58. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda de Madrid. ............................................................... 39 Imatge 20. Exemple d’elements cartogràfics. ............................................................................................................................ 14 Imatge 59. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la ronda del Litoral. ................................................................... 40 Imatge 21. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). ............. 15 Imatge 60. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1). ...................... 40 Imatge 22. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. ..................................................................... 15 Imatge 61. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). ....................... 40 Imatge 23. Tramer i receptors en façana.................................................................................................................................... 15 Imatge 62. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. Imatge 24. Vies amb trànsit rodat. ............................................................................................................................................. 16 7.1.d). .......................................................................................................................................................................................... 41 Imatge 25. Grans infraestructures. ............................................................................................................................................. 17 Imatge 63. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, Imatge 26. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. ....................................................................................................... 18 nit i 24hores ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c, I 7.2.d)................................................................................................ 41 Imatge 27. Línies de ferrocarril i tramvia. ................................................................................................................................... 19 Imatge 64. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. ........................................................................... 42 Imatge 28. Àrees industrials. ...................................................................................................................................................... 20 Imatge 65. Vista general de l’avinguda del Paral·lel, 171 (Street View). .................................................................................... 42 Imatge 29. Parcs estudiats a tota la ciutat. ................................................................................................................................. 20 Imatge 66. Evolució del soroll durant 24 hores a l’avinguda del Paral·lel, 171. ......................................................................... 42 Imatge 30. Carrers de vianants. .................................................................................................................................................. 21 Imatge 67. Vista general de la gran via de les Corts Catalanes (Street View). ........................................................................... 43 Imatge 31. Patis interiors ’d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. ....................... 22 Imatge 68. Evolució del soroll durant 24 hores a la gran via de les Corts Catalanes, 120. ......................................................... 43 Imatge 32. Carrers ’d’oci nocturn i aglomeració de persones. ................................................................................................... 23 Imatge 69. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................ 44 Imatge 33. Focus de soroll de Barcelona. ................................................................................................................................... 25 Imatge 70. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................ 44 Imatge 34. Receptors en façana. ................................................................................................................................................ 26 Imatge 71. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Sants-Montjuïc. .................................................................................. 45 Imatge 35. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. ........................................................................................... 26 Imatge 72. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a)................................................ 45 Imatge 36. Exemple d’adreces postals. ...................................................................................................................................... 27 Imatge 73. Detall de nivells acústics en façana a la plaça de Sants per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. ....................... 46 Imatge 37. Procés del tractament de dades de la població. ....................................................................................................... 27 Imatge 74. Detall de nivells acústics en façanes del Poble Sec per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. ............................. 46 Imatge 38. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. ................................................ 27 Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). ........................................... 46 100 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Imatge 76. Detall del carrer del Moianès Le i Ld; períodes tarda i dia (detall plànols núm. 6.b i 6.a). ...................................... 46 Imatge 114. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sants-Montjuïc com a receptors de trànsit. Ld, període dia. ................................................................................................................................................................................ 66 Imatge 77. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). ............................................... 47 Imatge 115. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sants-Montjuïc, soroll total. Ld, període dia (detall Imatge 78. Detall del carrer del Moianès Ln i Ld; períodes nit i dia (detall plànols núm. 6.c i 6.a). ........................................... 47 plànol núm. 20.a). ...................................................................................................................................................................... 66 Imatge 79. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). ................. 47 Imatge 116. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Ld, període dia Imatge 80. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de la Creu Coberta, 104. .................................................................... 47 (detall plànol núm.13.a)- ............................................................................................................................................................ 66 Imatge 81. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Gavà, 17. ....................................................................................... 48 Imatge 117. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sants-Montjuïc com a receptors de trànsit. Ld, període dia. ................................................................................................................................................................................ 66 Imatge 82. Evolució del soroll 24 hores al carrer de Magalhães, 29. ......................................................................................... 48 Imatge 118. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sants-Montjuïc, soroll total Ld, període dia (detall Imatge 83. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ............................................... 49 plànol núm. 20.a). ...................................................................................................................................................................... 67 Imatge 84. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................................... 50 Imatge 119. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Le, període tarda (plànol Imatge 85. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. .................................................. 50 núm. 13.b). ................................................................................................................................................................................. 67 Imatge 86. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). ........ 51 Imatge 120. Evolució del soroll durant 24 hores a pati interior. Carrer de Ventura Plaja 28. ................................................... 68 Imatge 87. Detall de nivells acústics a la Plaça d’Espanya per Ld, període dia, afectació del soroll de trànsit total. ................ 51 Imatge 121. Carrers de vianants del districte............................................................................................................................. 69 Imatge 88. Detall d’eixos viaris i grans infraestructures per separat i de manera conjunta. ..................................................... 51 Imatge 122. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). ................................................................................................................................................................................. 69 Imatge 89. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b) ..... 52 Imatge 123. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Le, període tarda (plànol Imatge 90.Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). .......... 52 núm. 11.b). ................................................................................................................................................................................. 70 Imatge 91. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol Imatge 124. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. ....................................................................... 71 núm. 8.d). ................................................................................................................................................................................... 53 Imatge 125. Nivells acústics en període Ln, període nit, a la plaça d’Osca (detall plànol núm. 14). .......................................... 71 Imatge 92. Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat. ..................................................................... 53 Imatge 126. Nivells acústics en període Ln, període nit, en el Poble Sec (detall plànol núm. 14). ............................................ 72 Imatge 93. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia (detall plànols núm. 8.d i 8.a). ......... 53 Imatge 127. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Blai, 52. ....................................................................................... 72 Imatge 94. Línies de ferrocarril................................................................................................................................................... 55 Imatge 128. Evolució del soroll durant 24 hores a la plaça d’Osca, 1. ....................................................................................... 73 Imatge 95. Nivells acústics ferrocarril, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). .......................................... 55 Imatge 129. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................ 74 Imatge 96. Nivells acústics ferrocarril. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). ...................................... 56 Imatge 130. Parcs i instal·lacions esportives i culturals de Montjuïc (font: Barcelona Turisme). .............................................. 74 Imatge 97. Nivells acústics ferrocarril. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). ........................................... 56 Imatge 131. Parcs de Montjuïc ................................................................................................................................................... 75 Imatge 98.Nivells acústics ferrocarril. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). .............. 57 Imatge 132. Soroll generat en els parcs de Montjuïc, Ld, període dia. ...................................................................................... 76 Imatge 99. Zones industrials. ...................................................................................................................................................... 58 Imatge 133. Soroll generat pel trànsit a l’interior de Montjuïc, Ld, període dia. ....................................................................... 76 Imatge 100. Nivells sonors de la indústria. Ld, període dia (plànol núm. 10.a). ........................................................................ 58 Imatge 134. Soroll generat als parcs més el trànsit a l’interior de Montjuïc, Ld, període dia. ................................................... 76 Imatge 101. Nivells sonors de la indústria. Le, període tarda (plànol núm. 10.b). ..................................................................... 59 Imatge 135. Soroll total existent en la zona de Montjuïc, Ld, període dia. ................................................................................ 77 Imatge 102 Nivells sonors indústria. Ln, període nit (Plànol núm. 10.c) .................................................................................... 59 Imatge 136. Ubicació de centres educatius. .............................................................................................................................. 77 Imatge 103. Nivells sonors de la indústria. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 10.d). ........................................... 60 Imatge 137. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ............................................................... 78 Imatge 104. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer Major de Mercabarna, 76. .............................................................. 60 Imatge 138. Nivells acústics de soroll total al districte de Sants-Montjuïc. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ....................... 79 Imatge 105. Parcs del districte. .................................................................................................................................................. 62 Imatge 139. Nivells acústics de soroll total al districte de Sants-Montjuïc. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). ................... 80 Imatge 106. Parc de l’Espanya Industrial.................................................................................................................................... 62 Imatge 140. Nivells acústics de soroll total al districte de Sants Montjuïc. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). ........................ 80 Imatge 107. Nivells sonors del parc de l’Espanya Industrial com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). ........ 62 Imatge 141. Nivells acústics de soroll total al districte de Sants Montjuïc. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. Imatge 108. Nivells acústics del parc de l’Espanya Industrial, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). .............. 63 20.d). .......................................................................................................................................................................................... 81 Imatge 109. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. ...................................................................................... 64 Imatge 142. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................................ 82 Imatge 110. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). ......... 64 Imatge 143. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................................ 83 Imatge 111. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d’illa al districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Ld, període dia Imatge 144. Patis interiors del districte. .................................................................................................................................... 83 (detall plànol núm. 13.a). ........................................................................................................................................................... 65 Imatge 145. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ........................................................................................................ 89 Imatge 112. Nivells sonors dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). .................. 65 Imatge 146 Longitud de trams exposats, Le, període tarda ....................................................................................................... 90 Imatge 113. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sants-Montjuïc com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). ........................................................................................................................................................... 65 Imatge 147. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ......................................................................................................... 90 101 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc Imatge 148. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. ....................................................................... 91 Imatge 149 Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 52.a). .................................................. 91 Imatge 150. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 52.b). .............................................. 91 Imatge 151. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). ................................................... 92 Imatge 152. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d). ..................... 92 Imatge 153. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). .................................................. 93 Imatge 154. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). .............................................. 93 Imatge 155. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit. (plànol núm. 51.c). .................................................. 93 Imatge 156. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període de 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). ................ 93 Imatge 157. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit rodat. ............................................................................................ 95 Imatge 158. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit ferroviari. ...................................................................................... 96 Imatge 159. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. ............................................................................................................. 96 Imatge 160. Principals àmbits afectats per soroll d’activitats industrials i comercials. ............................................................. 97 Imatge 161. Zones tranquil·les. .................................................................................................................................................. 97 102 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES Taula 38. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. ............................................................................................... 63 Taula 39. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. ................................................................. 68 Taula 40. Tipus acústics dels carrers de vianants (vegeu taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). ..... 69 Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. .......................................................................... 4 Taula 41. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. ....................................................................................... 70 Taula 2. Valors límit ’d’immissió d’acord amb els usos del sòl. .................................................................................................... 4 Taula 42. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). ............................ 71 Taula 3. Instruments de mesura. .................................................................................................................................................. 8 Taula 43. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. .................................................. 73 Taula 4. Calibradors/verificadors. ................................................................................................................................................ 8 Taula 44. Tipus de centres educatius identificats al districte de Sants-Montjuïc. ..................................................................... 77 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons tipus de font de soroll. ....................................................... 8 Taula 45. Hospitals seleccionats al districte de Sants-Montjuïc. ................................................................................................ 77 Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. .................................................. 9 Taula 46. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. ............................................................................. 78 Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. ....................... 13 Taula 47. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. ........................................................... 78 Taula 8. Classificació de carrers de vianants. ............................................................................................................................. 22 Taula 48. Població exposada a soroll total. ................................................................................................................................ 82 Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. ....................................................................................................... 23 Taula 49 Població exposada soroll total a patis interiors ........................................................................................................... 84 Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. ................................................................. 24 Taula 50. Longitud de vies per rang de soroll (km). ................................................................................................................... 85 Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. ............................................................................... 27 Taula 51. Superfície per rang de soroll per al districte. .............................................................................................................. 86 Taula 12. Barris de Sants-Montjuïc. ............................................................................................................................................ 30 Taula 52. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll al districte de Sants-Montjuïc. ...................................... 87 Taula 13. Superfície del dictricte de Sants-Montjuïc. ................................................................................................................. 32 Taula 53. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ............................................................................................................. 89 Taula 14. Població del districte de Sants-Montjuïc. ................................................................................................................... 32 Taula 54. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ......................................................................................................... 89 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Sants-Montjuïc (http://www.bcn.cat/estadistica). ........................ 32 Taula 55. Longitud de trams exposats, Ln, període nit, ............................................................................................................. 90 Taula 16. Densitat d’habitants del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ..................................... 32 Taula 56. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ................................................................................ 90 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................. 33 Taula 57 Comparativa de trams 2012-2017. .............................................................................................................................. 92 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). ...... 33 Taula 58. Comparativa de trams 2009-2017. ............................................................................................................................. 94 Taula 19. Percentatge de la superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................................................................................. 33 Taula 59. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. ............................................................ 99 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................... 33 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................... 33 Taula 22. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................................................................... 34 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). ........................................................ 34 Taula 24. IMD d’algunes grans infraestructures viàries del districte (Aranya 2016). ................................................................. 34 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat. (http://www.bcn.cat/estadistica). ........................................................ 35 Taula 26. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). ...................... 36 Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................... 36 Taula 28. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................. 36 Taula 29. Nombre de centres hospitalaris i d'atenció sanitària. ................................................................................................ 36 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. ............................................................................................................... 43 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. ....................................................................................................... 49 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. ................................................................. 54 Taula 33. Llista de línies de ferrocarril del districte. ................................................................................................................... 55 Taula 34. Població exposada. Ferrocarril. ................................................................................................................................... 57 Taula 35. Relació de zones industrials. ....................................................................................................................................... 58 Taula 36. Població exposada a soroll industrial. ......................................................................................................................... 61 Taula 37. Llista de parcs seleccionats al districte. ...................................................................................................................... 61 103 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS 21.d Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 22.a Trams- Grans Infraestructures 4m Ld 22.b Trams- Grans Infraestructures 4m Le Núm. plànol Plànol 22.c Trams- Grans Infraestructures 4m Ln 1 Mapa topogràfic 22.d Trams- Grans Infraestructures 4m Lden 2.1 Aranya de trànsit 23.a Trams- Trànsit total Ld 2.2 Classificació de la xarxa bàsica 23.b Trams- Trànsit total Le 2.3 Velocitat considerada en la simulació 23.c Trams- Trànsit total Ln 3 Mapa d’ubicació dels Equipaments Sensibles per tipologia 23.d Trams- Trànsit total Lden 4 Mapa de punts de mesura de curta i llarga durada 24.a Trams- Ferrocarrils i tramvia Ld 5 Mapa de punts de mesura 24.b Trams- Ferrocarrils i tramvia Le 6.a Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 24.c Trams- Ferrocarrils i tramvia Ln 6.b Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 24.d Trams- Ferrocarrils i tramvia Lden 6.c Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 25.a Trams- Indústria Ld 6.d Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 25.b Trams- Indústria Le 7.1.a Isòfones- Grans Infraestructures 4m Ld 25.c Trams- Indústria Ln 7.1.b Isòfones- Grans Infraestructures 4m Le 25.d Trams- Indústria Lden 7.1.c Isòfones- Grans Infraestructures 4m Ln 26.a Trams- Carrers de vianants Ld 7.1.d Isòfones- Grans Infraestructures 4m Lden 26.b Trams- Carrers de vianants Le 7.2.a Isòfones- Grans Infraestructures 8m Ld 27.1.a Trams- Parcs total- L’Espanya Industrial Ld 7.2.b Isòfones- Grans Infraestructures 8m Le 27.1.b Trams- Parcs total- L’Espanya Industrial Le 7.2.c Isòfones- Grans Infraestructures 8m Ln 27.1.c Trams- Parcs total- L’Espanya Industrial Ln 7.2.d Isòfones- Grans Infraestructures 8m Lden 27.1.d Trams- Parcs total- L’Espanya Industrial Lden 8.a Isòfones- Trànsit total Ld 27.2.a Trams- Parcs total- Parc de Montjuïc Ld 8.b Isòfones- Trànsit total Le 27.2.b Trams- Parcs total- Parc de Montjuïc Le 8.c Isòfones- Trànsit total Ln 27.2.c Trams- Parcs total- Parc de Montjuïc Ln 8.d Isòfones- Trànsit total Lden 27.2.d Trams- Parcs total- Parc de Montjuïc Lden 9.a Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Ld 28.a Trams- Patis interiors d’illa amb activitat Ld 9.b Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Le 28.b Trams- Patis interiors d’illa amb activitat Le 9.c Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Ln 29 Trams- Oci i aglomeració de persones 9.d Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Lden 34.a Trams- Altres Zones especials-Montjuïc-Ld 10.a Isòfones- Indústria Ld 34.b Trams- Altres Zones especials-Montjuïc -Le 10.b Isòfones- Indústria Le 34.c Trams- Altres Zones especials-Montjuïc -Ln 10.c Isòfones- Indústria Ln 34.d Trams- Altres Zones especials-Montjuïc -Lden 10.d Isòfones- Indústria Lden 35.a Trams- Soroll total -Ld 11.a Isòfones- Carrers de vianants Ld 35.b Trams- Soroll total –Le 11.b Isòfones- Carrers de vianants Le 35.c Trams- Soroll total –Ln 12.1.a Isòfones- Parcs total-Parc L’Espanya Industrial Ld 35.d Trams- Soroll total -Lden 12.1.b Isòfones- Parcs total-Parc L’Espanya Industrial Le 36.a Façana- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 12.1.c Isòfones- Parcs total-Parc L’Espanya Industrial Ln 36.b Façana - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 12.1.d Isòfones- Parcs total- Parc L’Espanya Industrial Lden 36.c Façana - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 12.2.a Isòfones- Parcs total-Parc de Montjuïc Ld 36.d Façana - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 12.2.b Isòfones- Parcs total-Parc de Montjuïc Le 37.a Façana- Grans Infraestructures 4m Ld 12.2.c Isòfones- Parcs total-Parc de Montjuïc Ln 37.b Façana- Grans Infraestructures 4m Le 12.2.d Isòfones- Parcs total-Parc de Montjuïc Lden 37.c Façana- Grans Infraestructures 4m Ln 13.a Isòfones- Patis interiors d’illa amb activitat Ld 37.d Façana- Grans Infraestructures 4m Lden 13.b Isòfones- Patis interiors d’illa amb activitat Le 38.a Façana- Trànsit total Ld 14 Isòfones- Oci i aglomeració de persones 38.b Façana- Trànsit total Le 19.a Isòfones- Altres Zones especials-Montjuïc-Ld 38.c Façana- Trànsit total Ln 19.b Isòfones- Altres Zones especials-Montjuïc -Le 38.d Façana- Trànsit total Lden 19.c Isòfones- Altres Zones especials-Montjuïc -Ln 39.a Façana- Ferrocarrils i tramvia Ld 19.d Isòfones- Altres Zones especials-Montjuïc -Lden 39.b Façana- Ferrocarrils i tramvia Le 20.a Isòfones- Soroll total -Ld 39.c Façana- Ferrocarrils i tramvia Ln 20.b Isòfones- Soroll total –Le 39.d Façana- Ferrocarrils i tramvia Lden 20.c Isòfones- Soroll total –Ln 40.a Façana- Indústria Ld 20.d Isòfones- Soroll total -Lden 40.b Façana- Indústria Le 21.a Trams- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 40.c Façana- Indústria Ln 21.b Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 40.d Façana- Indústria Lden 21.c Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 41.a Façana- Carrers de vianants Ld 104 Mapa Estratègic de Soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants Montjuïc 41.b Façana- Carrers de vianants Le 52.d Comparativa trams 2017-2012 Lden 42.1.a Façana- Parcs total- Parc de l’Espanya Industrial Ld 42.1.b Façana- Parcs total- Parc de l’Espanya Industrial Le 42.1.c Façana- Parcs total- Parc de l’Espanya Industrial Ln 42.1.d Façana- Parcs total- Parc de l’Espanya Industrial Lden 42.2.a Façana- Parcs total-Parc de Montjuïc Ld 42.2.b Façana- Parcs total-Parc de Montjuïc Le 42.2.c Façana- Parcs total-Parc de Montjuïc Ln 42.2.d Façana- Parcs total-Parc de Montjuïc Lden 43.a Façana- Patis interiors d’illa amb activitat Ld 43.b Façana- Patis interiors d’illa amb activitat Le 44 Façana- Oci i aglomeració de persones 45.1.a Façana- Receptors sensibles-El Poble-Sec-Ld 45.1.b Façana- Receptors sensibles- El Poble-Sec -Le 45.1.c Façana- Receptors sensibles- El Poble-Sec -Ln 45.1.d Façana- Receptors sensibles- El Poble-Sec -Lden 45.2.a Façana- Receptors sensibles-Hostafrancs-Ld 45.2.b Façana- Receptors sensibles- Hostafrancs-Le 45.2.c Façana- Receptors sensibles- Hostafrancs-Ln 45.2.d Façana- Receptors sensibles- Hostafrancs-Lden 45.3.a Façana- Receptors sensibles- La Bordeta- Ld 45.3.b Façana- Receptors sensibles- La Bordeta - Le 45.3.c Façana- Receptors sensibles- La Bordeta - Ln 45.3.d Façana- Receptors sensibles- La Bordeta - Lden 45.4.a Façana- Receptors sensibles- La Font de la Guatlla- Ld 45.4.b Façana- Receptors sensibles- La Font de la Guatlla - Le 45.4.c Façana- Receptors sensibles- La Font de la Guatlla - Ln 45.4.d Façana- Receptors sensibles- La Font de la Guatlla - Lden 45.5.a Façana- Receptors sensibles- La Marina del Port- Ld 45.5.b Façana- Receptors sensibles- La Marina del Port - Le 45.5.c Façana- Receptors sensibles- La Marina del Port - Ln 45.5.d Façana- Receptors sensibles- La Marina del Port - Lden 45.6.a Façana- Receptors sensibles- La Marina del Prat Vermell- Ld 45.6.b Façana- Receptors sensibles- La Marina del Prat Vermell - Le 45.6.c Façana- Receptors sensibles- La Marina del Prat Vermell - Ln 45.6.d Façana- Receptors sensibles- La Marina del Prat Vermell - Lden 45.7.a Façana- Receptors sensibles- Sants- Ld 45.7.b Façana- Receptors sensibles- Sants- Le 45.7.c Façana- Receptors sensibles- Sants- Ln 45.7.d Façana- Receptors sensibles- Sants- Lden 45.8.a Façana- Receptors sensibles- Sants-Badal- Ld 45.8.b Façana- Receptors sensibles- Sants-Badal- Le 45.8.c Façana- Receptors sensibles- Sants-Badal- Ln 45.8.d Façana- Receptors sensibles- Sants-Badal- Lden 49.a Façana- Altres Zones especials-Montjuïc-Ld 49.b Façana- Altres Zones especials-Montjuïc -Le 49.c Façana- Altres Zones especials-Montjuïc -Ln 49.d Façana- Altres Zones especials-Montjuïc -Lden 50.a Façana- Soroll total -Ld 50.b Façana- Soroll total –Le 50.c Façana- Soroll total –Ln 50.d Façana- Soroll total -Lden 51.a Comparativa trams 2017-2009 Ld 51.b Comparativa trams 2017-2009 Le 51.c Comparativa trams 2017-2009 Ln 51.d Comparativa trams 2017-2009 Lden 52.a Comparativa trams 2017-2012 Ld 52.b Comparativa trams 2017-2012 Le 52.c Comparativa trams 2017-2012 Ln 105 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sants-Montjuïc ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ Realització Personal d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA Autor del projecte Ángel María Arenaz Gombau Equip tècnic José Ignacio Riesco García Azucena de la Cruz Lecanda Pablo Gabriel Duque del Corral Sara Domínguez Pérez Sara Herranz Pedriza Gema Sánchez Gozalo Lluís Subirana Casademunt Genís Laguna Salvador Jordi Rabasseda Riba Marc Sànchez Quibus Marçal Coll i Follia Gestió Personal de l’Ajuntament de Barcelona Aránzazu Millás Nicuesa Neus Muntané i Gregori Javier Casado Novas Laura Zapata i González Col·laboració Personal de BR Albert Carbonell Ferrer Laura Vergoñós Pascual Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros 106