MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL (MES) DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2017 Districte 04 - Les Corts ELABORACIÓ Carrer del Doctor Trueta, 179, 2n 2a, 08005 Barcelona 902 373 799 www.audiotec.es catalunya@audiotec.es PROMOCIÓ, COORDINACIÓ I REVISIÓ Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220, planta 3, 08012 Barcelona 932 914 037 / 932 914 118 qualitatambiental@bcn.cat COL·LABORACIÓ Carrer Número 60, 25-27, edifici Z, planta 2, sector A, Zona Franca, 08040 Barcelona 932 237 400 www.bcnregional.com LLICÈNCIA Aquesta publicació està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement (BY) https://creativecommons.org/ Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts ÍNDEX 7.3.5 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES .................................................................................................... 25 7.3.6 RECEPTORS SENSIBLES ......................................................................................................................................... 26 RESUM/ABSTRACT ........................................................................................................................................................................ 3 7.3.7 SOROLL TOTAL ...................................................................................................................................................... 26 1 OBJECTIUS DEL TREBALL ...................................................................................................................................................... 4 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA ................................................................................................. 27 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ............................................................................................ 5 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA ................................................................................................... 27 2.1 MARC NORMATIU ....................................................................................................................................................... 5 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS ................................................................................................. 29 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA ........................................................................................................................................... 5 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS ........................................................ 30 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL ............................................................................................................................................. 5 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE ............................................................................................................................................... 31 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA ................................................................................................................................... 5 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ ................................................................................................................................... 31 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ........................................................................................................................................ 6 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ ............................................................................................................................................ 33 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ................................................................................................................... 6 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES .................................................................................................................................. 33 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL .................................................................................................... 7 9.4 MOBILITAT ................................................................................................................................................................ 34 4 ANTECEDENTS ...................................................................................................................................................................... 8 9.5 ACTIVITATS ................................................................................................................................................................ 36 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL .................................................................................. 9 9.6 FONTS DE SOROLL ..................................................................................................................................................... 37 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL ...................................................................................................................................................... 9 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL ...................................................................................................................... 37 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS ..................................................................................................................................... 9 10 ESTUDI GENERAL. EVALUACIÓ DE RESULTATS .................................................................................................................. 38 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ......................................................................................................... 9 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES ....................................................... 38 5.3.1 TREBALLS DE CAMP ................................................................................................................................................ 9 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 39 5.3.2 MESURAMENTS SONORS ........................................................................................................................................ 9 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 41 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ ................................................................................................................................................ 10 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 41 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA ..................................................................................................... 10 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 42 5.4 MODELITZACIÓ ......................................................................................................................................................... 12 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCUTRES A 8 METRES ...................................................................................... 42 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL ........................................................................................................................................... 12 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 43 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 12 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES ........................................................ 44 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT .............................................................................................................. 13 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS .................................................................................. 45 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE .............................................................................................................................................. 13 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 46 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS ......................................................................................................................... 16 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 47 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES ................................................................................... 16 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 47 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA .............................................................................. 17 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 48 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS ..................................................................................................... 17 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 48 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL .............................................................................................................................. 18 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT ........................................................................... 49 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ .............................................................................................................................................. 18 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ....................... 51 7.2 ESTUDI GENERAL ....................................................................................................................................................... 18 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 52 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS ....................................................................................................................................... 18 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 53 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES ................................................................................................................................. 19 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 53 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ......................................................................................................... 20 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 54 7.3 ESTUDIS DE DETALL ................................................................................................................................................... 21 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES 7.3.1 TRAMVIA ............................................................................................................................................................... 21 55 7.3.2 PARCS ................................................................................................................................................................... 22 11 ESTUDIS DE DETALL ........................................................................................................................................................... 56 7.3.3 CARRERS DE VIANANTS ........................................................................................................................................ 23 11.1 TRAMVÍA ................................................................................................................................................................... 56 7.3.4 PATIS INTERIORS D’ILLA ........................................................................................................................................ 24 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 56 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 57 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUENCIAT EN AQUESTA EVOLUCIÓ ............................................................................... 91 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 57 14. RECOMENDACIONS GENERALS DE CARA A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL .................................................................. 93 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 58 14.1 RECOMENDACIONS. DISTRICTE DE LES CORTS ......................................................................................................... 93 11.1.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRAMVÍA ...................................................................................... 58 15 CONCLUSIONS .................................................................................................................................................................... 96 ANNEX I. RELACIÓ D´IMATGES ................................................................................................................................................... 98 11.2 SOROLL ALS PARCS .................................................................................................................................................... 59 ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES ................................................................................................................................................. 101 11.2.1 PARC DE CERVANTES ........................................................................................................................................ 59 ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS .............................................................................................................................................. 102 11.2.2 JARDINS DEL PALAU DE PEDRALBES ................................................................................................................. 60 ANNEX IV. EQUIPO REALITZACIÓ, GESTIÓ i COL·LABORACIÓ ................................................................................................... 105 11.2.3 JARDINS DE LA MATERNITAT ............................................................................................................................ 61 11.2.4 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS ........................................................................................... 63 11.3 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ............................................................................................... 63 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 64 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 67 . .................................................................................................................................................................................. 67 11.3.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA ............................................................... 67 11.4 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS .......................................................................................................................... 68 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 68 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 69 11.4.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS ................................................................ 69 11.5 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ........................................................................................ 70 11.5.1 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 70 11.5.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ............................ 71 11.6 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES .......................................................................................................................... 72 11.6.1 CENTRES EDUCATIUS ........................................................................................................................................ 72 11.6.2 CENTRES HOSPITALARIS ................................................................................................................................... 74 11.7 SOROLL TOTAL ........................................................................................................................................................... 76 11.7.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 76 11.7.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 77 11.7.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 78 11.7.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 78 11.7.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL .............................................................................. 79 11.7.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS-SOROLL TOTAL ................................................. 80 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES ..................................................................................................................................................... 82 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL ................................................................................................................ 82 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL ............................................................................................................................ 83 12.3 LONGITUD DE FAÇANES PER RANG DE SOROLL ........................................................................................................ 84 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS ................................................................ 86 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL................................................................................ 86 13.2 COMPARATIVA DE NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS .................................................................................................... 88 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 ............................................................................................................................... 88 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 ............................................................................................................................... 90 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts RESUM/ABSTRACT La present memòria descriu la metodologia i els resultats obtinguts en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll (MES) de la ciutat de Barcelona, al districte de Les Corts. El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà i, de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll, sobretot el que preveu la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; el Reial decret 1513/2005, que desenvolupa la Llei 37/2003 referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n deriven. També proporciona la màxima informació sobre diverses fonts de soroll urbà per ajudar a millorar la qualitat acústica amb la qual viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Des de l’any 1997, en el qual es va publicar el primer mapa de soroll de la ciutat de Barcelona, s’ha pogut comprovar que l’evolució del soroll urbà ha estat vinculada directament amb els canvis urbanístics desenvolupats a la ciutat i amb les polítiques municipals desplegades per l’Ajuntament de Barcelona per a la reducció i el control del soroll, com ara la pacificació de carrers, el foment de la mobilitat sostenible, etc. També hi han incidit l’increment de la conscienciació ciutadana que contribueix al civisme, el canvi d’hàbits, etc. Aquesta evolució s’ha pogut comprovar en els mapes estratègics de soroll elaborats el 2009, el 2012 i actualment. El present Mapa estratègic de soroll s’ha desenvolupat en dues grans fases: una primera fase general, en què s’ha estudiat tot el soroll associat als eixos viaris i a les grans infraestructures viàries, i una fase de detall, centrada a estudiar altres fonts de soroll o altres àrees amb característiques determinades. Entre les fonts sonores que s’han analitzat en aquesta fase de detall hi ha les següents: indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, carrers de vianants amb i sense activitat comercial, infraestructures ferroviàries, tramvia, parcs i jardins, i patis interiors d’illa amb activitat. Els resultats es presenten en forma de mapes de soroll, així com en percentatges de població exposada a diferents rangs de soroll. Aquesta informació, doncs, té diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres d’altura i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els edificis de la ciutat. Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a Les Corts (plànol núm. 20.a). Al districte de Les Corts es pot observar que la principal font de soroll existent és el trànsit rodat, que afecta sobretot les façanes dels edificis orientades cap a carrers amb trànsit, i és considerablement més baix a l’interior dels patis d’aquests edificis. En el període nocturn s’observa que la font principal continua sent el trànsit però en menor grau, i pren importància el soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, que és rellevant en termes de molèstia generada a la població. En aquest districte es troben algunes de les principals infraestructures de comunicació viàries de la ciutat, com ara l’avinguda d’Esplugues, ronda de Dalt, ronda del Mig, avinguda Diagonal, i avinguda de Madrid, i és en aquestes on es registren els nivells sonors més elevats del districte. També hi ha línies de tramvia en superfície, les quals han estat objecte d’estudi. En aquest districte també s’ha dut a terme la diagnosi acústica de les zones de vianants, que pot estar condicionada per la presència en major o menor grau d’activitats comercials, i ja de nit, per l’aglomeració i el moviment de persones entre àrees d’elevada oferta d’oci nocturn. És el cas de les places de Comas, de la Concòrdia i de Can Rosés, i el carrer de Deu i Mata. La metodologia utilitzada s’ha actualitzat respecte als MES anteriors amb l’objecte d’adaptar-la a les noves recomanacions europees i també de recollir un coneixement més detallat de la ciutat. D’una banda, el canvi metodològic ha suposat una distribució realista de la població en façana interior o exterior que s’ha corroborat mitjançant enquestes municipals. D’altra banda, s’ha fet un gran esforç per incorporar un nombre més elevat de patis interiors d’illa; en concret, s’ha triplicat el nombre de patis diagnosticats respecte al MES anterior. El resultat d’aquest coneixement més ampli del districte permet identificar més zones amb bona qualitat acústica. Si es comparen els nivells sonors a la via pública (al tramer) dels MES 2012 i 2017, s’observa que tant de dia com de nit la tendència general és de disminució dels nivells de soroll. Les zones amb nivells acústics baixos i mitjans han augmentat significativament per la diagnosi amb més detall de la ciutat i dels patis interiors, que gaudeixen d’una molt bona qualitat acústica, a recer del soroll del trànsit. Les zones amb més soroll han anat disminuint però en menor proporció, atès que els nivells estan determinats per la localització entorn de les grans infraestructures de trànsit viari. La reducció dels nivells sonors és fruit de l’efectivitat de les polítiques de reducció de la contaminació acústica dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona, amb accions com ara la pacificació de carrers de vianants; el canvi de model en la mobilitat de la ciutat, on ha crescut el model de transport més sostenible que té menys incidència acústica, i l’ampliació dels carrils bici i carrers de zona 30, a les quals cal sumar una conscienciació més gran de la ciutadania com a receptora i també com a generadora de soroll. 3 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 1 OBJECTIUS DEL TREBALL El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà, i de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll. D’aquesta manera, el treball ha de complir tot allò que s’especifica per als mapes estratègics de soroll en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n derivin. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del que són els mateixos nivells sonors, per ajudar a millorar la qualitat acústica amb què viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Per elaborar-lo s’ha utilitzat un programari de simulació acústica que compleix amb els mètodes recomanats a Europa, així com una aplicació SIG (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, i la seva consulta i representació gràfica. Amb aquestes eines s’ha dut a terme la simulació acústica dels focus sonors requerits per la normativa europea i amb influència a la ciutat: trànsit viari, trànsit ferroviari i tramvia, i indústria. S’ha completat amb simulacions d’altres focus sonors rellevants: oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, en patis i en carrers de vianants. Així doncs, la informació del soroll ambiental a la ciutat és més completa i facilita la diagnosi i la proposta de plans d’acció per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 4 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA REIAL DECRET 1513/2005, DE 16 DE DESEMBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A L’AVALUACIÓ I GESTIÓ DEL SOROLL AMBIENTAL Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll s’han tingut en compte tant les disposicions establertes en el plec de Aquest reial decret té per objecte l’avaluació i gestió del soroll ambiental, amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar els condicions tècniques com les normes de caràcter reglamentari i tècnic existents a diferents nivells. efectes nocius, incloent-hi les molèsties, derivats de l’exposició al soroll ambiental. Per a això, es desenvolupa el concepte 2.1 MARC NORMATIU de soroll ambiental, juntament amb els seus efectes i molèsties sobre la població, al costat d’una sèrie de mesures que permeten la consecució de l’objecte previst, com són l’elaboració de mapes estratègics de soroll, els plans d’acció i la A continuació es mostra la normativa aplicable en els àmbits europeu, estatal, autonòmic i municipal respectivament: informació a la població. 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA Respecte als mapes de soroll, s’estableix el següent: DIRECTIVA 2002/49/CE, DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, DE 25 DE JUNY DE 2002, SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ - La definició dels índexs de soroll (Lden, Ld, Le i Ln). DEL SOROLL AMBIENTAL - Els mètodes de càlcul dels índexs de soroll. - L’altura del punt d’avaluació dels índexs de soroll. En aquesta directiva s’estableix que els estats membres tenen l’obligació de designar les autoritats i entitats competents per - Els criteris de delimitació d’una aglomeració. elaborar els mapes de soroll i plans d’acció en aglomeracions de més de 100.000 habitants, i també que l’actualització - Els terminis per a l’elaboració de mapes de soroll. d’aquests mapes de soroll s’ha de fer cada cinc anys. En el nostre cas, l’Ajuntament de Barcelona és l’autoritat competent - Els requisits mínims sobre el cartografiat estratègic del soroll. per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat i el present Mapa estratègic de soroll correspon a l’actualització - La informació que s’ha de comunicar al Ministeri de Medi Ambient. requerida. - La informació que s’ha de lliurar a la Comissió Europea. En aquesta directiva es defineixen diversos conceptes d’aplicació que posteriorment han estat transcrits i desenvolupats en REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL la transposició de la directiva europea a la normativa estatal, si bé entre ells cal assenyalar que es preveu que després de la SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT I EMISSIONS ACÚSTIQUES I LA SEVA MODIFICACIÓ presentació del Mapa estratègic de soroll hi hagi un període d’un any per aprovar els plans d’acció corresponents, en els RECOLLIDA EN EL REIAL DECRET 1038/2012, DE 6 DE JULIOL, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 quals seran fonamentals les polítiques de gestió del soroll encaminades a reduir-lo i controlar-lo. D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ També s’identifiquen com a principals focus sonors per avaluar el soroll de trànsit viari, el soroll ferroviari i el soroll ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT ACÚSTICA I EMISSIONS ACÚSTIQUES industrial. En el cas del Mapa estratègic de soroll de Barcelona s’han ampliat aquests estudis incloent-hi altres focus sonors Aquesta normativa té com a finalitat principal completar el desenvolupament de la Llei del soroll, i estableix, entre altres que influeixen en el soroll urbà (oci, aglomeració de gent, patis amb activitat…). aspectes, els següents: D’altra banda, la directiva europea obliga els països membres a comunicar els resultats del Mapa estratègic de soroll al - Els objectius de qualitat acústica aplicables a àrees acústiques. públic amb la finalitat de fer transparent la informació acústica de la ciutat i donar compliment a la Directiva 2003/4/CE, de - Els índexs d’avaluació acústica aplicables. 28 de gener de 2003, relativa a l’accés públic de la informació ambiental. Per aquest motiu, a més de proporcionar la - Els valors límit d’emissió i immissió d’emissors acústics. informació obtinguda a les administracions corresponents, es farà una exposició pública del Mapa estratègic de soroll abans - Els procediments i mètodes d’avaluació de la contaminació acústica. d’aprovar-lo, i es presentarà aquesta informació al web de l’Ajuntament. 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL Aquesta llei té per objecte establir les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica que afecta la Aquesta llei és una transposició al dret intern de la directiva europea. Té per objecte regular la contaminació acústica per ciutadania i el medi ambient, i al mateix temps establir el règim d’intervenció administrativa d’aplicació en tot el territori de evitar, i si escau reduir, els danys que pugui provocar en la salut humana, els béns o el medi ambient. Catalunya adaptat a la normativa estatal. S’hi estableixen les directrius generals amb diverses finalitats, entre les quals hi ha les següents: S’hi estableix que els ajuntaments són els encarregats de desplegar les actuacions d’àmbit municipal, entre les quals hi ha - Atribuir competències per a l’elaboració, aprovació i revisió dels mapes de soroll i la corresponent informació al l’elaboració de mapes de soroll. públic. En el nostre cas, la competència recau en l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta llei es defineixen els objectius de qualitat acústica que cal aplicar a Catalunya, distingint diferents zones de - Determinar els casos en què s’han d’elaborar mapes de soroll. sensibilitat acústica (alta, moderada i baixa) i els seus valors límit d’immissió sonora en funció del focus sonor avaluat, així - Revisar i, si escau, modificar els mapes cada cinc anys a partir de la data en què s’aproven. com els criteris per declarar una zona com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de - Definir les finalitats i els continguts dels mapes. règim especial (ZARE). Així mateix, la Llei 37/2003 estableix que estan subjectes a les prescripcions de la llei tots els emissors acústics, ja siguin de També s’hi estableixen els criteris generals per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica. titularitat pública o privada, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics, excloent-hi les activitats domèstiques, els comportaments veïnals, les activitats militars i el soroll dins de l’activitat laboral. DECRET 176/2009, DE 10 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, I SE N’ADAPTEN ELS ANNEXOS S’hi indica que s’hauran d’establir uns objectius de qualitat acústica per al territori, i que les administracions públiques competents són les encarregades de promoure mesures per a la consecució d’aquests objectius. Aquestes mesures poden El Decret 176/2009 té per objecte la modificació i desenvolupament reglamentari de la Llei 16/2002. Es fonamenta en els ser tant preventives com correctores, i s’han de reflectir en un pla d’acció en matèria de contaminació acústica que afronti principis de prevenció, correcció i protecció, així com en els de col·laboració, conscienciació i informació, que alhora globalment el problema del soroll dins de l’àmbit d’estudi i estableixi les accions que cal executar per intentar complir els presideixen l’actuació pública en matèria de lluita contra la contaminació acústica. objectius de qualitat acústica en les zones en què se superin els límits de soroll, així com fer prevenció perquè en zones on ja Pel que fa als mapes de soroll, estableix que les entitats locals que constitueixin aglomeració han d’elaborar i aprovar, prèvia es compleixen no arribin a superar-se. informació pública de com a mínim un mes, mapes estratègics de soroll, i estableix que la revisió i modificació d’aquests També s’estableix que aquesta llei s’haurà de desenvolupar posteriorment. En el cas de mapes de soroll i objectius de mapes s’ha de fer cada cinc anys des de la seva aprovació inicial. Respecte als mapes de capacitat acústica, s’indica que s’hi qualitat acústica, s’ha desenvolupat posteriorment mitjançant el Reial decret 1513/2005 i el Reial decret 1367/2007. han d’establir els objectius de qualitat acústica en l’àmbit d’aplicació. El present decret modifica el Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica, i s’estableixen uns nous criteris i valors per a determinades zones de sensibilitat acústica. Aquesta classificació i valors han estat lleugerament modificats en l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, per la qual cosa les zones de sensibilitat acústica i els seus valors límit d’immissió associats es presenten a l’apartat següent. 5 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ORDENANÇA DEL MEDI AMBIENT DE BARCELONA, DEL 2011, I LA SEVA MODIFICACIÓ MITJANÇANT EXPEDIENT NÚM. 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 13DJ078, PUBLICADA EN EL BOPB DE 28 D’ABRIL DE 2014 En l’elaboració del present treball també s’ha tingut en compte la següent documentació de referència: Aquesta normativa d’abast municipal té per objecte regular les mesures i els instruments dels quals disposa l’Ajuntament de Barcelona per prevenir i corregir la contaminació acústica. - Recomanació de la Comissió de 6 d’agost de 2003 relativa a les orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals revisats per al soroll industrial, procedent d’aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i les dades d’emissions Entre altres aspectes, disposa la gestió de les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i de les zones corresponents (2003/613/CE). acústiques de règim especial (ZARE). - Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise Exposure. 2a En l’Annex II.3 de l’ordenança s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a la planificació del territori i la preservació versió. 13 de gener de 2006. o millora de la qualitat acústica. Són els següents: - ISO 9613-2: Attenuation of sound during propagation outdoors - Part 2: General method of calculation (primera edició: 15 de desembre de 1996). Valors límit d’immissió en dB(A) - Mètode Francès de Previsió de Soroll en Carreteres (NMPB/XPS 31-133). Zonificació acústica del territori Ld (7.00 hores - 21.00 Le (21.00 hores - Ln (23.00 hores - - El mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” hores) 23.00 hores) 7.00 hores) (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 Territorial, 20 de novembre de 1996. Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 - ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60 - EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. - EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula - UNE-ISO 1996-2:2009 “Acústica - Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental - Part 2: Determinació dels següent: nivells de soroll ambiental”. Valors límit d’immissió en dB(A) - Directiva (UE) 2015/996 de la Comissió, de 19 de maig de 2015, per la qual s’estableixen mètodes comuns d’avaluació Ld (7.00 Le (21.00 Ln (23.00 del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell (CNOSSOS - Common NOise Usos del sòl hores - hores - hores - aSSessment methOdS). 21.00 hores) 23.00 hores) 7.00 hores) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres – – – (A1.1) Parcs d’especial protecció acústica 55 55 45 (A1.2) Parcs, jardins i platges 57 57 47 (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats o infraestructures de 65 65 55 transport existents (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent de (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de – – – transport, o altres equipaments públics que els reclamin Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. Notes: - En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents. - Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa estratègic de soroll vigent. - En les ZEPQA no es pot sobrepassar un valor límit d’immissió LAr de 50 dB(A) entre les 8.00 i les 21.00 hores ni un valor límit d’immissió LAr de 40 dB entre les 21.00 i les 8.00 hores. - En les ZARE s’hauran de complir els valors límit d’immissió reflectits al mapa de capacitat vigent. - En els patis interiors d’illa, patis de ventilació, patis de parcel·la i zones on no puguin accedir els vehicles, els objectius de qualitat acústica són 60 dB en horari diürn i vespertí, i 50 dB en horari nocturn. 6 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL La Directiva europea 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, transposada a l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, preveu la necessitat d’elaborar mapes estratègics de soroll en els municipis amb una població superior a 100.000 habitants. La finalitat dels MES és permetre l’avaluació global de l’exposició de la població a la contaminació acústica i la diagnosi dels nivells acústics, així com servir de punt de partida per elaborar plans d’acció. Barcelona, ciutat amb aproximadament 1.600.000 habitants, té, doncs, l’obligació d’elaborar el seu mapa estratègic de soroll corresponent i actualitzar-lo cada cinc anys. El marc legal vigent (europeu, estatal i autonòmic) estableix que l’Administració competent per a l’aprovació dels MES de les aglomeracions supramunicipals és la comunitat autònoma, en aquest cas la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona compon l’Aglomeració del Barcelonès I conjuntament amb Sant Adrià de Besòs. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona és el responsable d’elaborar el Mapa estratègic de soroll, el qual facilita les dades necessàries a la Generalitat de Catalunya perquè aquesta procedeixi a tramitar-lo i aprovar-lo. L’Ajuntament de Barcelona va més enllà del compliment legal, per la qual cosa ha considerat prioritari complementar els estudis requerits per la normativa per a l’elaboració dels MES amb altres estudis de detall. Les fonts de soroll analitzades, per tant, són eixos viaris i grans infraestructures viàries, trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, així com el soroll que es genera en parcs, carrers de vianants i patis interiors d’illa. L’objectiu que es persegueix és obtenir un millor coneixement acústic de la ciutat per definir accions que ajudin a reduir el soroll i, alhora, preservar les àrees amb bona qualitat ambiental. 7 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 4 ANTECEDENTS Es va observar que les principals fonts de soroll eren el trànsit viari, tant de dia com de nit, i en algunes zones determinades el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones en període de nit. 1990. Aquest any Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll fonamentat en mesuraments in situ de nivells sonors També es va comprovar que la majoria de les zones de la ciutat es trobaven dins d’un nivell sonor moderat, i que en els en el municipi. últims anys s’havien reduït les zones amb més nivell sonor i que havien augmentat les zones amb nivells acústics baixos. 1997. Aquest any es va elaborar un nou mapa de soroll a la ciutat amb l’objecte d’avaluar els canvis ocasionats en gran Quant a la població, la majoria es mantenia en una situació similar o havia millorat respecte a les dades del 2007. part per les modificacions urbanístiques i poblacionals degudes als Jocs Olímpics del 1992. El principal motiu de les queixes per soroll a la ciutat en els registres de la Guàrdia Urbana era a causa del soroll generat per En aquesta ocasió, es van dur a terme mesuraments in situ de curta durada (10 minuts) i de llarga durada (24 hores), tant en la concentració de persones a l’espai públic. període diürn com nocturn, amb l’objecte d’elaborar un mapa sonor per al període diürn i un altre per al període nocturn. A partir d’aquests resultats, l’Ajuntament va establir com a prioritari, dins del Pla per a la reducció de la contaminació Com a resultat es va obtenir el percentatge de superfície exposada a cada interval de nivells sonors, així com la longitud de acústica 2010-2020, treballar en els aspectes següents: vies exposades a cada interval de nivells sonors. - L’increment de l’espai per als vianants en totes les actuacions d’urbanització. Es van obtenir una sèrie de conclusions com ara les següents: - L’impuls de l’ús del vehicle elèctric i de la bici. - El control d’emissions de soroll en obres. - La principal font de soroll de la ciutat era el soroll del trànsit viari. - La realització d’una prova pilot per reduir el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a Ciutat Vella, - En el període de 7.00 a 22.00 hores el soroll era més elevat que de 22.00 a 7.00 hores, mentre que entre la 1.00 i les l’Eixample i Sarrià - Sant Gervasi. 4.00 hores era la franja en què el nivell sonor era més baix. - L’engegada d’una web de consulta oberta a tota la ciutadania. - La diferència de nivells sonors entre el dia i la nit no depenia del districte. - El soterrament de les vies de l’AVE a Sants. - L’amplària del carrer influïa en els nivells sonors (a igual emissió sonora, en els carrers estrets els nivells sonors eren més elevats que en els carrers amples). 2017. Actualment s’ha dut a terme una nova actualització del MES a la ciutat de Barcelona. - Els nivells sonors varien segons la distància a les fonts (nivells més alts a menor distància). La metodologia utilitzada per fer aquesta actualització ha variat respecte a actualitzacions anteriors, sobretot en els També es va determinar que les actuacions dutes a terme havien contribuït positivament a la ciutat, de manera que s’havien aspectes següents: reduït els nivells sonors respecte al mapa de soroll del 1990. De les actuacions, en destaquen les següents: la instal·lació de - S’han utilitzat un tractament de dades i una metodologia homogenis per a tots els districtes de la ciutat. paviments sonoreductors, la modernització del parc mòbil, l’augment dels carrers de vianants, la millora en la gestió del - S’han utilitzat mètodes de simulació reconeguts internacionalment mitjançant l’aplicació d’un programari de servei de neteja (amb vehicles menys sorollosos i optimització de les rutes de recollida de residus). simulació acústica. L’àmbit d’aplicació d’aquests mètodes de simulació ha comprès tots els focus sonors considerats tant en l’estudi general com en els estudis de detall (trànsit viari en tots els carrers, trànsit ferroviari i tramvia, soroll de vianants, parcs i patis interiors d’illa, etc.). Val a dir que els mapes corresponents als anys 1990 i 1997 es van elaborar segons metodologia pròpia, a manca de - S’ha fet un gran esforç per considerar un nombre més elevat de patis interiors d’illa. El 2012 es van considerar 34 l’existència de regulació nacional o internacional. En aquest sentit, l’Ajuntament va ser pioner. patis interiors d’illa en total al districte de Les Corts, mentre que el 2017 se n’han considerat 92; això implica un 2006-2007. En aquests anys es va elaborar el primer mapa estratègic de soroll a Barcelona. increment de patis analitzats del 171%, cosa que permet fer una anàlisi més detallada. El MES es va efectuar amb metodologia diferent en dos grups de districtes. En cinc districtes (Ciutat Vella, Gràcia, Horta- Al llarg d’aquesta memòria s’explica amb més detall la metodologia seguida. Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) l’elaboració del mapa de soroll es va dur a terme gairebé en exclusiva mitjançant la realització de mesuraments in situ, i en cinc districtes més (l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià - Sant Gervasi i Sant Martí) l’actualització es va dur a terme utilitzant mesuraments in situ i simulacions mitjançant programari acústic, sobretot a l’entorn de grans infraestructures viàries i en parcs. En aquests mapes de soroll es va calcular quanta era la població exposada a diversos rangs de nivells sonors en els períodes de dia, tarda, nit i 24 hores, així com el percentatge de longitud de vies exposat a cada interval dels diferents nivells sonors en aquests períodes horaris. Aquest càlcul de població exposada es va fer considerant, d’una banda, la població exposada directament a carrers (façana exterior) i, d’altra banda, la població que està exposada al soroll de l’interior d’illa. Es va obtenir el percentatge de població exposada a interior o exterior de façana principal calculant la mitjana per districte de la proporció entre el perímetre exterior i interior de les illes de cases. El resultat d’aquesta diagnosi també coincideix a concloure que l’aportació principal de soroll a la ciutat prové del trànsit viari. Respecte als mapes de soroll anteriors, es va comprovar que hi havia una disminució dels trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 70 i 80 dB(A), i que augmentaven els trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 60 i 70 dB(A), degut sobretot a canvis urbanístics i a la instal·lació de paviment sonoreductor. 2012. Aquest any es va portar a terme l’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Aquesta actualització va consistir principalment a fer nous mesuraments de nivells sonors als trams on s’havien produït canvis destacats de caire urbanístic, de mobilitat, etc., que van ser els següents: - Els trams en els quals s’havien fet canvis urbanístics significatius des de l’any 2007 (reurbanitzacions, zones per als vianants, carrers de zona 30, canvis d’usos, etc.). - Els trams amb variació de fonts de soroll (com ara zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, zones industrials, eixos comercials, ferrocarrils i trams amb intensitat de trànsit significatius). - Les àrees d’actuació marcades en el Pla de reducció de la contaminació acústica 2010-2020. 8 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS L’elaboració del MES de Barcelona 2017 s’ha dut a terme utilitzant un programari (software) de modelització acústica que té Per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’han dut a terme tant un estudi general com diversos en compte els mètodes de càlcul recomanats per la directiva europea. estudis de detall que complementen l’estudi general. També s’han fet mesuraments de nivells sonors in situ, els quals s’han utilitzat en uns casos per validar els resultats L’estudi general està associat al soroll de trànsit viari i s’ha elaborat mitjançant modelitzacions acústiques; s’hi han inclòs obtinguts de les modelitzacions, i en altres casos per caracteritzar determinats focus de soroll amb l’objecte de poder tots els carrers de Barcelona, així com les grans infraestructures viàries. alimentar el model. Els estudis de detall s’han aplicat per a determinats focus sonors o en zones concretes de la ciutat que tenen un interès 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL especial. L’objectiu d’aquests estudis és complementar l’estudi general i caracteritzar les diverses casuístiques del districte. Els estudis de detall elaborats han estat els següents: Els índexs de soroll utilitzats en l’elaboració i representació del MES de Barcelona han estat els que preveu la legislació - tramvies; catalana, la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009: - parcs; - Ld, índex de soroll en període dia. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - carrers de vianants; períodes dia d’un any. Horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - patis interiors d’illa; - Le, índex de soroll en període tarda. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - oci nocturn i aglomeració de persones; períodes tarda d’un any. Horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). - Ln, índex de soroll en període nit. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els períodes nit d’un any. Horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS - Lden, índex de soroll dia-tarda-nit. Aquest índex es determina al llarg d’un any, utilitzant els resultats de l’Ld, l’Le i L’elaboració del Mapa estratègic de soroll, tant per a l’estudi general com per als estudis de detall, s’ha dut a terme en l’Ln mitjançant la fórmula següent: diverses fases combinant treball de camp amb modelitzacions acústiques. ( ) A l’apartat 7 s’indiquen, per a cadascun dels estudis, les diferents fases de desenvolupament desplegades fins a l’obtenció Nota: Segons la legislació catalana vigent, per al càlcul de l’Lden es considera un període tarda de 2 hores i un del Mapa estratègic de soroll corresponent a cada estudi. període dia de 14 hores. 5.3.1 TREBALLS DE CAMP En l’avaluació d’aquests índexs de soroll en l’exterior d’edificis només s’ha considerat el soroll incident, és a dir, no s’ha inclòs el so reflectit en el parament vertical. Com a complement al treball de modelització acústica, s’ha fet un ampli treball de camp. Els objectius principals d’aquest treball de camp han estat els següents: Els rangs de soroll en dB(A) utilitzats en la representació dels índexs Ld, Le, Ln i Lden en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de Barcelona han estat els següents: - Obtenir informació d’interès actualitzada per alimentar els models acústics de cadascun dels estudis elaborats (comptatges de vehicles, característiques del sòl, canvis urbanístics, variacions estacionals…). - Disposar d’informació per establir criteris de classificació i agrupació d’ítems en determinats estudis de detall. - Determinar in situ la realitat sonora de determinades zones o focus sonors i facilitar l’anàlisi de les modelitzacions. - Obtenir informació per validar posteriorment els resultats procedents de les modelitzacions acústiques de les diferents fonts de soroll considerades (comparativa entre els resultats de mesures in situ amb resultats de modelitzacions). Entre les diferents actuacions executades en el treball de camp, destaquen els mesuraments sonors, utilitzats no només en la validació de modelitzacions acústiques sinó també com a font d’informació per establir criteris de classificació i desenvolupament de diversos estudis específics. Cal destacar que, a diferència de mapes de soroll anteriors, alguns dels quals es van elaborar únicament a partir de les dades obtingudes en el treball de camp, el present treball s’ha fet mitjançant modelitzacions acústiques, i s’han utilitzat les dades de camp per a les finalitats indicades en aquest apartat. 5.3.2 MESURAMENTS SONORS Els mesuraments sonors els ha fet personal tècnic qualificat del Laboratori d’Acústica d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, utilitzant equips de mesura tipus 1. Els mesuraments –un total de 1.700 de curta durada i 75 de llarga durada a tota la ciutat de Barcelona– s’han complementat amb l’estudi de les dades de 155 equips de mesura que l’Ajuntament de Barcelona té situats en diferents punts d’interès. Als apartats posteriors es presenta informació d’aquests mesuraments. Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. 9 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ Vianants 11 La instrumentació de mesura utilitzada en el desenvolupament dels mesuraments in situ ha estat la següent: Centres educatius 12 SONÒMETRES / ANALITZADORS SONORS Hospitals 3 Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Oci 15 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2260 2131659 TOTAL 79 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 2690216 Taula 5.Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 3000505 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011700 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011733 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011691 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011769 Sonòmetre 01dB SOLO 65317 Sonòmetre 01dB SOLO 11456 Sonòmetre 01dB SOLO 65903 Taula 3. Instruments de mesura. Nota: En el cas de les dades de llarga durada s’han utilitzat equips i micròfons d’intempèrie per dur a terme els mesuraments. CALIBRADORS/VERIFICADORS Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2656311 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2272197 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2575460 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015135 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015136 Calibrador/verificador RION NC-74 34478378 Calibrador/verificador RION NC-74 34478376 Taula 4. Calibradors/verificadors. Nota: Els equips de mesura utilitzats tenen en vigor el corresponent certificat de verificació periòdica que certifica el compliment de l’Ordre ministerial ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el control metrològic de l’estat dels instruments destinats al mesurament de so audible i dels calibradors acústics (BOE núm. 237, del Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Les Corts (plànol núm. 4). dimecres 3 d’octubre de 2007). La metodologia i sistemàtica utilitzada per a la realització de mesuraments de curta durada s’han determinat en funció de Complementàriament es van utilitzar cinc estacions de mesura de condicions ambientals per comprovar que en el moment cadascun dels estudis duts a terme, i a l’apartat 5.3 s’indiquen les particularitats que s’han tingut en compte respecte a la dels mesuraments les condicions meteorològiques eren compatibles amb la realització de la mesura, així com altres tipus sistemàtica general. Cal destacar que diversos mesuraments s’han efectuat amb l’equip de mesura situat en una posició fixa, d’accessoris com ara trípodes, cables, pantalles antivent, tauletes, etc. i d’altres s’han fet desplaçant-se el tècnic o tècnica a una zona o recorregut d’interès per a l’estudi de detall. La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA realitzar. Per a cadascun dels estudis realitzats (estudi general i estudis de detall), a l’apartat 7 s’indiquen els criteris utilitzats en la - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb selecció dels punts de mesura. l’objecte d’identificar els horaris de mesura més apropiats. - Una vegada identificats els punts de mesura, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’ha MESURES DE CURTA DURADA desplaçat a la ubicació i ha procedit a fer el mesurament i la presa de dades d’interès de l’entorn d’aquest punt. Al districte de Les Corts s’han dut a terme 79 mesures de curta durada. - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Focus sonor avaluat Punts de mesura d’Audiotec - Les mesures realitzades en posicions fixes s’han obtingut col·locant l’equip de mesura sobre un trípode, a 1,5 metres Trànsit 24 d’altura. - Les mesures realitzades mitjançant track (un tècnic o tècnica que es desplaça amb l’equip en un recorregut durant la Grans infraestructures 8 mesura) s’han obtingut amb l’equip de mesura a 1,5 metres d’altura. Parcs 3 - En les mesures realitzades per avaluar un determinat focus sonor, s’ha procurat que en el punt de mesura no hi hagués cap altre focus sonor que interferís o emmascarés el soroll avaluat. Tramvia 3 - En el cas de mesures de soroll de trànsit, s’ha intentat evitar la mesura en encreuaments. 10 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts - Si la mesura s’ha efectuat a menys de 2 metres d’una façana, s’ha anotat aquest fet per aplicar-hi posteriorment les correccions oportunes. - Cap mesura s’ha fet a menys de 0,5 metres de façanes. - Les mesures s’han obtingut en continu durant un període de 15 minuts. - S’ha registrat simultàniament el Leq, L10 i L90 dB(A). - S’ha fet un recompte de vehicles durant el període de mesura. - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: o Controlar que les condicions de temperatura i humitat relativa fossin en tot moment compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura. o Controlar que la velocitat del vent durant la mesura fos igual o inferior a 5 m/s, que hi hagués absència de pluja i que les condicions meteorològiques representatives fossin normals. o Rebutjar o ressituar punts en els quals influïen sorolls aliens als que es volien avaluar. Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de Les Corts (plànol núm. 4). La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb Imatge 4. Mesura de curta durada. l’objecte d’identificar els dies de la setmana i els horaris més apropiats. - En el cas de punts de mesura per avaluar el soroll d’oci, s’han efectuat mesuraments en dos períodes estacionals: MESURES DE LLARGA DURADA estiu i hivern. - Al districte de Les Corts s’han seleccionat 2 punts on s’han fet mesures de llarga durada, d’almenys 72 hores. - Un cop seleccionats els punts de mesura i després d’organitzar la logística necessària per tenir-hi accés, personal - La informació d’aquestes mesures s’ha complementat amb les dades dels 14 equips de mesura que té ubicats tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’hi ha desplaçat i ha procedit a col·locar l’equip de mesura. l’Ajuntament de Barcelona en el districte de Les Corts. - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o - El nombre de punts de mesura per focus sonor avaluat ha estat el següent: verificador sonor. - S’ha procurat que els punts de mesura estiguessin situats en una primera o segona planta d’una edificació, i amb el micròfon orientat cap al focus sonor que es volia estudiar. - Les mesures s’han efectuat en continu durant un període mínim de 72 hores. Punts de mesura de Punts de mesura d’Audiotec - Els registres de dades han estat cada 5 minuts. Focus sonor avaluat l’Ajuntament - S’han registrat simultàniament els paràmetres de mesura Leq, L10 i L90 dB(A). Trànsit 1 13 - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Grans infraestructures 1 - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: o Verificar, mitjançant informació meteorològica existent, que les condicions de temperatura i Patis interiors 1 humitat relativa durant el període d’avaluació fossin compatibles amb el funcionament de l’equip Subtotal 2 14 de mesura, i també que no hi hagués hagut precipitacions ni velocitats del vent superiors a 5 m/s (en cas de donar-se alguna d’aquestes circumstàncies, s’han descartat les dades relatives al TOTAL 16 període puntual en què han ocorregut). Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. o Eliminar sorolls aliens a la font de soroll que es volia mesurar. 11 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL Els paràmetres de càlcul que s’han tingut en compte per a l’elaboració del MES de Barcelona són els següents: - Tots els càlculs s’han efectuat considerant dues reflexions. - Les condicions meteorològiques utilitzades per al càlcul han estat les següents: o Temperatura mitjana anual: 15 °C. o Humitat relativa mitjana anual: 70%. - S’han considerat els següents percentatges de concurrència de condicions favorables a la propagació del so: o Període dia: 50%. o Període tarda: 75%. o Període nit: 100%. - L’àrea de càlcul s’ha situat a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl tenint en compte els criteris reflectits en la Directiva europea 2002/49/CE. - Els nivells de soroll ambiental s’han calculat amb un pas de malla de 2 x 2 metres. Imatge 6. Mesura de llarga durada. 5.4 MODELITZACIÓ a l’actualització del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i dels districtes que la componen s’han fet modelitzacions acústiques que implementen els mètodes d’avaluació per als índexs acústics recomanats en la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. El Mapa estratègic de soroll, a més de posar l’accent sobretot en el soroll procedent del trànsit rodat i, com a fonts secundàries, el trànsit ferroviari i els llocs d’activitat industrial, també cartografia l’impacte acústic d’altres emissors com ara l’oci o el comportament de les persones als àmbits per als vianants i als parcs, entre d’altres. En tots els casos la caracterització dels emissors acústics s’ha fet mitjançant modelització, de manera que siguin possibles la representació i l’anàlisi de cadascun dels focus de soroll per separat i la seva contribució al soroll ambiental total a la ciutat. 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. Un dels objectius de la Directiva 2002/49/CE és l’ús de mètodes comuns d’avaluació en tots els estats membres. - Addicionalment a l’àrea de càlcul a 4 metres del nivell del sòl, per a grans infraestructures viàries també s’ha usat una àrea de càlcul a 8 metres del nivell del sòl. Per això, en l’elaboració dels mapes de soroll s’utilitza un programari predictiu que inclou els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll - Els receptors en les façanes dels edificis s’han disposat a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de les industrial. Aquests mètodes són els següents: façanes. Soroll de trànsit rodat: mètode francès, NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB), esmentat a l’Arrêté du mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routières, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6, i a la norma francesa XPS 31-133. Soroll de ferrocarril: mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació Territorial, 20 de novembre de 1996. Soroll industrial i estudis específics amb fonts sonores no assimilables a trànsit rodat i ferrocarril: ISO 9613-2: “Acoustics - Attenuation of sound during propagation outdoors, Part 2: General method of calculation”. Per a l’aplicació del mètode establert en aquesta norma, es poden obtenir dades adequades sobre emissió de soroll (dades d’entrada) mitjançant mesuraments realitzats segons algun dels mètodes descrits en les normes següents: ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. Imatge 8. Exemple de receptors en façana. - Períodes de referència per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. 12 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT o Punts de cota de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de l’àmbit municipal com a topografia base. La Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll o Punts de cota de generació pròpia a partir d’arxius procedents de l’Institut Geogràfic Nacional ambiental, estableix en l’article 6 que per determinar l’Lden i l’Ln s’han de fer servir mètodes d’avaluació descrits en l’Annex (IGN) (imatges Lidar - light detection and ranging o laser imaging detection and ranging), amb una II, “Mètodes d’avaluació per als indicadors de soroll”. resolució de 2 x 2 metres, per caracteritzar els entorns dels grans eixos de transport amb El programari predictiu que s’ha utilitzat per a la realització de les simulacions associades al MES de Barcelona ha estat orografia complexa i augmentar el grau de detall. CadnaA, el qual té en compte els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. CadnaA és una eina del paquet CADNA (Computer Aided Noise Abatement), desenvolupat per l’empresa Datakustik. Aquest programa està especialment optimitzat per donar solució als requisits establerts en la diferent normativa d’aplicació en l’actualitat. CadnaA és un programa per calcular i presentar nivells de soroll ambiental, així com per fer prediccions i assessorar en relació amb la contaminació acústica, que permet simular l’ambient acústic d’una zona determinada, una vegada caracteritzades les fonts i l’entorn. En les figures següents es mostren imatges de l’estructura de menús del programari, de l’edició de paràmetres i taules i d’algunes opcions de visualització i sortida de resultats. Imatge 10. Exemple 3D de relleu. - Ponts: s’ha generat una capa de ponts amb informació de longitud i altura a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. Imatge 9. Interfície de CadnaA. 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE El model base és el patró sobre el qual es fonamenten els estudis acústics de les diferents fonts de soroll que se simulen i que formen el MES. La informació que constitueix la cartografia base és la següent: - Model topogràfic: es genera un model digital del terreny que serveix com a base sobre la qual es defineix la resta d’elements cartogràfics. Per elaborar-lo s’han utilitzat dues fonts d’informació: Imatge 11. Exemple 3D de ponts. 13 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les - Edificis: s’ha partit tant del subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona com de la informació d’altura d’edificis proporcionats per Barcelona Regional. La cartografia d’edificis i patis s’ha elaborat mitjançant diversos processos manuals i automàtics amb ajuda d’eines SIG que han donat com a resultat un model que reflecteix la morfologia de les edificacions i que és compatible amb el programari de predicció acústica. Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. - Tipus de terreny: s’ha disposat d’un fitxer de capes d’informació geogràfica amb els usos predominants del sòl. La - Pantalles acústiques i talussos: s’ha generat una capa de barreres i obstacles amb informació de longitud i alçària a capa proporcionada contenia les cobertes del sòl del 2009, amb un grau de nivell 3. Amb aquesta informació s’ha partir d’un inventari fet durant el treball de camp. creat una capa amb les diferents absorcions acústiques del terreny segons el seu ús i característiques. L’escala d’absorció varia entre 0 i 1, en què el 0 correspon a terrenys totalment reflectors i l’1 a terrenys totalment absorbents. Absorció Tipus de sòl / usos associats Aeroports Mar Autopistes i autovies Platges Basses agrícoles Rius Basses urbanes Roquissars 0 Carreteres Urbanitzat residencial compacte Embassaments Urbanitzat residencial lax Granges Vies de ferrocarril Hivernacles Zones industrials i comercials Lleres naturals Zones portuàries Cementiris Sòls nus urbans Grans vies i zones d’aparcament Zones d’esport i lleure (excepte càmpings i 0,3 Llacs i llacunes continentals camps de golf) Sòls nus forestals Zones d’extracció minera Camps de golf Zones verdes urbanes 0,7 Vinyes Zones verdes viàries Boscos clars (no de ribera) Matollars Boscos densos (no de ribera) Matollars - boscos tallats arreu Boscos densos de ribera Plantacions de coníferes no autòctones 1 Boscos en franges de protecció Plantacions de plàtans Conreus abandonats - prats Prats i herbassars Conreus herbacis (no arrossars) Prats i herbassars - boscos tallats arreu Conreus llenyosos (no vinyes) Vegetació d’aiguamolls litorals Imatge 13. Exemple 3D de talussos. Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. 14 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Imatge 15. Tipus de terreny 2D. A la figura següent es mostra una imatge de la cartografia base completa: Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. 15 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS - També es representa la cartografia bàsica: edificis amb polígons en color gris i el límit dels barris amb una línia discontínua en color negre: Els resultats d’un MES es representen en gran manera mitjançant informació gràfica, que facilita la interpretació i l’anàlisi d’una manera ràpida i intuïtiva de la situació acústica d’un àmbit determinat. En el cas del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i de cadascun dels seus districtes, la visualització de la informació gràfica que es presenta per a cada tipus d’estudi i per a cada indicador de soroll és dels tres tipus següents: - mapes de corbes isòfones; - mapes d’exposició al soroll en façana, i - mapes de trams. Imatge 19. Exemple d’elements cartogràfics. - Codificació de plànols: la compondran una o dues xifres amb el tipus d’estudi i una lletra correlativa per als períodes Per facilitar la visualització i interpretació de la documentació gràfica, la informació s’ha estandarditzat tal com s’indica tot horaris. (Exemple: mapa d’isòfones de trànsit de dia: plànol 6.a.) seguit: - Indicadors per representar: en totes les col·leccions de mapes es representen els indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. - Escala de treball: les diferents col·leccions de mapes del districte de Les Corts s’han representat a escala 1:12.000. o Orientació de plànols: Al districte de Les Corts s’ha utilitzat una orientació de 0° respecte al nord 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES per facilitar-ne la lectura. La manera més habitual de representar els nivells de soroll ambiental en un determinat àmbit és mitjançant la utilització de mapes de nivells sonors, també anomenats mapes de corbes isòfones. Aquesta representació gràfica simbolitza, per a un determinat indicador acústic, els nivells de soroll a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl. En els mapes estratègics de soroll es representen els diferents indicadors acústics en rangs de 5 en 5 dB(A), assignant un color determinat a cada rang. La manera de representar el soroll en els mapes de nivells sonors és mitjançant corbes isòfones, que són línies que uneixen punts on els nivells de pressió sonora són iguals. Així doncs, mitjançant la representació de les diferents corbes isòfones que delimiten cada rang s’obtenen les àrees a les quals s’assigna el color identificatiu de cada rang. En el cas del MES de Barcelona i del districte de Les Corts, la representació gràfica dels mapes de corbes isòfones s’elabora a partir de la interpolació dels nivells de soroll calculats en les malles de punts receptors. La densitat de punts receptors en la malla és de 2 x 2 metres. Cada punt receptor de la malla (més de 29.451.953 en el total de la ciutat) tindrà el valor acústic corresponent per a cada indicador. Imatge 20. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). Imatge 17. Orientació per als plànols del districte de Les Corts. - Llegenda: els nivells sonors es representen en rangs de 5 dB(A), començant pels inferiors a 40 dB(A), entre 40 i 45 dB(A) i acabant pel rang de més de 80 dB(A). Imatge 18. Rangs acústics i colors assignats. - Per a la representació del tramer, les isòfones i el mapa d’exposició de façanes s’utilitza la mateixa escala de colors, però amb la simbologia corresponent. 16 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA El coneixement dels nivells de soroll ambiental en les façanes dels edificis és una de les informacions més importants que aporten els mapes estratègics de soroll, perquè la poden utilitzar els projectistes i l’Administració per determinar el soroll ambiental a què està exposada la façana d’un edifici i, partint d’això, determinar l’aïllament acústic de què ha de disposar la façana per garantir la qualitat acústica a l’interior de l’edifici. Els mapes d’exposició al soroll en façana s’obtenen a partir de la informació acústica que es calcula en els punts receptors disposats a la façana amb ajuda del programari de predicció acústica, tal com es pot veure al primer edifici de la imatge següent. Cadascun dels receptors, disposats a 4 metres sobre el nivell del sòl, en les façanes exteriors i patis interiors de les edificacions, conté informació dels indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. La densitat dels punts receptors definida en el MES es defineix seguint les recomanacions del mètode comú per a l’avaluació del soroll CNOSSOS. Per obtenir els mapes de façanes s’ha utilitzat la metodologia següent:  S’ha partit de la capa d’edificis utilitzats en la simulació acústica, extraient les línies de façanes exteriors i les de patis interiors.  A cada línia de façana s’hi ha assignat el seu valor de referència cadastral i el codi de tram o pati associat. Això implica que un edifici pot tenir diferents façanes exteriors (edifici cantoner, a dos carrers, etc.) i una o cap façana Imatge 22. Tramer i receptors en façana. interior.  Les façanes amb codi de pati assignat seran les façanes interiors; la resta, les façanes exteriors. En les imatges anteriors s’aprecia la correspondència dels receptors en façana amb cadascun dels trams als quals està més  A partir de la capa de receptors resultant de la simulació acústica, s’ha associat cada receptor a la seva façana exposat, que després del procés comentat genera els valors mitjans per a cada focus i per a cadascun dels trams. corresponent. Per tant, cada façana queda associada a un o més receptors de soroll.  El criteri per assignar els nivells de soroll a una façana és el de representar el nivell més desfavorable dels receptors En el cas de construcció de noves edificacions, aquesta informació la poden utilitzar els projectistes i les administracions per que estiguin associats a aquesta façana. Per tant, s’ha agafat com a barem el valor del soroll total del període Lden. obtenir l’Ld que s’utilitza per als càlculs del DB HR i determinar l’aïllament acústic necessari en les façanes dels edificis. Aquell receptor de la façana que tingui aquest nivell més alt serà el representatiu de la façana. Així doncs, en l’actualització del tramer s’ha fet servir una metodologia similar a la utilitzada en el mapa anterior: a cada eix del tramer s’hi assigna un valor acústic per a cada indicador, que es calcula a partir dels valors dels receptors propers al A partir d’aquest receptor associat a cada façana obtenim els nivells de soroll per a cada font i període horari. tram. Això permet poder comparar i analitzar les dades associades als trams. En concret, en aquesta memòria s’avaluen les variables acústiques que s’indiquen a continuació, així com es fa una comparativa d’aquestes variables amb mapes anteriors: - Evolució de la longitud de les vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució dels trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Imatge 21. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS Els mapes de trams són una manera de representar el soroll ambiental mitjançant línies en l’eix de les vies, acolorides segons el nivell de soroll que s’estima a partir de la informació obtinguda dels nivells sonors en les façanes dels edificis existents en els laterals de l’eix viari. En aquest estudi s’ha pretès executar el procés de creació del tramer amb el màxim detall possible, per la qual cosa primerament es va procedir a dividir els receptors de cada façana en funció de l’eix al qual estiguessin més exposats, és a dir, determinar quin tram correspon a cadascun dels receptors col·locats en totes les façanes de la ciutat. Una vegada feta aquesta tasca, es va procedir a calcular les mitjanes logarítmiques de cadascun dels estudis elaborats, és a dir, tenir un valor per tram per a cada focus de soroll (per a vianants, trànsit, oci…). Es va obtenir un valor per tram, que es correspon amb el valor mitjà de tots els receptors que se li han assignat, per a cada focus sonor (trànsit viari, trànsit ferroviari, oci, etc.). Aquest procediment també s’ha utilitzat per aconseguir el soroll total que engloba tots els focus sonors. 17 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL - Tramer 2009 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Documents associats amb els MES anteriors (2009 i 2012), facilitats per l’Ajuntament. En aquest apartat es descriu la metodologia d’elaboració dels diferents estudis que integren el Mapa estratègic de soroll de - Estadístiques generades per l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Barcelona, tant l’estudi general vinculat al trànsit rodat com els estudis de detall vinculats a altres focus sonors d’influència a - MES Port. Departament de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions. Oficina d’Explotació i Planificació la ciutat. Portuària. - Àrees de soroll de la Diputació de Barcelona, carreteres. Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures. 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ - Àrees de soroll de la Generalitat, carreteres. Servei d’Avaluació i Seguiment de Projectes de la Generalitat de Catalunya. Encara que en cada estudi s’especifiquen les fonts d’informació utilitzades per elaborar-lo, amb caràcter general s’han - Àrees de soroll del ministeri, carreteres. Subdirecció General d’Explotació, Direcció General de Carreteres. utilitzat les següents per confeccionar el MES de Barcelona 2017: - Àrees de soroll d’Adif, trens. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Cartografia base d’aquesta memòria. - Àrees de soroll de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, trens. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital en format SHP facilitada pel Departament d’Estratègia de la - MES d’altres administracions (Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, etc.). Mobilitat. - Punts d’aforament 2016 facilitats pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat. 7.2 ESTUDI GENERAL - Model topogràfic: se n’han utilitzat dos, les cotes de l’ICGC i les cotes de generació pròpia a través d’arxius L’estudi general inclou els focus sonors següents: procedents de l’IGN. - Edificis: subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona proporcionat per Barcelona Regional. - soroll de trànsit en eixos viaris que no s’hagin considerat com a grans infraestructures viàries, és a dir, eixos viaris o - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. carrers; - Tipus de terreny: fitxer de capa d’informació geogràfica proporcionat, mapa de cobertes del sòl del 2009. A partir del - grans infraestructures viàries, i grau de detall del nivell 3, s’han classificat els diferents tipus de terreny en quatre categories: absorbent, reflector, i - eixos viaris i grans infraestructures (considerant els dos focus sonors anteriors). dues categories mixtes. - Informació meteorològica estàndard indicada per l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS i Geològic de Catalunya. En la modelització del trànsit rodat s’han considerat tots aquells trams de carrer amb una intensitat mitjana diària (IMD) de - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i trànsit associat i que no han estat considerats com a grans infraestructures per part de l’Ajuntament. Control d’Obres. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de circulacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Dades de circulacions reals mitjanes setmanals 2016, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Distribucions horàries d’una setmana tipus del 2017, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia, proporcionades per TRAM, Generalitat de Catalunya. - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants i de coexistència (vehicles i vianants). - Relació de patis interiors d’illa en format digital SHP proporcionada per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica d’eixos comercials del MES anterior proporcionada per l’Ajuntament. - Informació de la campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017. - ZARE del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - ZEPQA del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. Imatge 23. Vies amb trànsit rodat. - Llista d’hospitals indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. - Llista de centres educatius indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència Fonts d’informació de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat han estat les següents: - Tramer 2017 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Tramer 2012 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. 18 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts - Aforaments de l’Ajuntament. Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de En la modelització de grans infraestructures viàries s’han considerat tots aquells trams amb trànsit rodat considerats per l’Ajuntament. l’Ajuntament com a grans infraestructures, és ha dir, han de complir els criteris següents: tenir un flux de trànsit superior a - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. 30.000 vehicles diaris i mantenir continuïtat al llarg de diversos trams de carrer. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Àrees de soroll aprovades per altres administracions (apartat 8.1). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha atribuït el repartiment percentual de volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% per a la tarda i 9,46% per a la nit. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de la ciutat amb trànsit rodat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats als trams de carrer que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts de la ciutat. Durant el desenvolupament d’aquest treball de camp s’han registrat dades d’interès per a la modelització del soroll de trànsit (comptatge de vehicles durant el període de mesura, tipus d’asfalt, velocitat, etc.). Imatge 24. Grans infraestructures. - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat recomanat: NMPB/XPS 31-133. Fonts d’informació - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures han estat les següents: - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de trànsit. - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia - Aforaments del Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les - Comptatges in situ efectuats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a l’estudi general de trànsit l’Ajuntament. rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Les Corts, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec a través de treball de camp in situ. la present memòria de Les Corts (plànols núm. 6.a, 6.b, 6.c i 6.d). - Relació de grans infraestructures considerades per l’Ajuntament de Barcelona. - Mapes de soroll anteriors: MES 2012 i MES 2009. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 19 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES atribuït el repartiment percentual del volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% L’estudi d’eixos viaris i grans infraestructures viàries de manera conjunta és l’anàlisi integrada d’aquests dos estudis per a la tarda i 9,46% per a la nit. independents. La finalitat d’aquest estudi és obtenir una diagnosi de tot el trànsit viari a la ciutat. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de grans infraestructures de la ciutat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats a les grans infraestructures que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts corresponents a grans infraestructures de la ciutat, així com altres dades d’interès (comptatge de vehicles durant les mesures, velocitat, tipus d’asfalt, existència de túnel o trinxera, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat recomanat: NMPB/XPS 31-133. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aquests mesuraments s’han efectuat en trams no soterrats. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de grans infraestructures. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a grans infraestructures de trànsit rodat a 4 metres i 8 metres d’altura per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Les Corts, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Les Corts (plànols núm. 7.1.a, 7.1.b, 7.1.c i 7.1.d per a 4 metres d’altura, i plànols 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d per a 8 metres d’altura). Imatge 25. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. Fonts d’informació - Quant a les fonts d’informació per a aquest estudi, són les mateixes fonts que les utilitzades en l’estudi d’eixos viaris i en el de grans infraestructures viàries. Metodologia i fases d’elaboració d’estudi La metodologia emprada s’ha explicat en els punts anteriors (7.2.1 i 7.2.2), que es refereixen als estudis independents dels eixos viaris i grans infraestructures viàries. Els mapes de soroll corresponents a eixos viaris i grans infraestructures de trànsit rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Les Corts, es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Les Corts (plànols núm. 8.a, 8.b, 8.c i 8.d). 20 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). 7.3 ESTUDIS DE DETALL - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). En aquest apartat s’indica la metodologia utilitzada per a l’elaboració dels mapes de soroll de diversos estudis de detall que - Informació de Ferrocarrils de la Generalitat, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de complementen l’estudi general per caracteritzar el soroll a la ciutat de Barcelona. Aquests estudis específics realitzats són l’Àrea de Via d’FGC. els següents: - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - tramvies; - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - parcs; Metodologia i fases d’elaboració d’estudi - carrers de vianants; - En la modelització del trànsit ferroviari i de tramvia s’han pres en consideració únicament els trams en superfície a la - patis interiors d’illa; ciutat de Barcelona, que han estat els següents: - oci nocturn i aglomeració de persones; o Línies de tramvies T1, T2 i T3, al districte de les Corts, i línies de tramvies T4, T5 i T6 al districte de - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris); Sant Martí. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat S1, S2, S5, S6 i S7, que passen per Sarrià - Sant Gervasi. Al districte de Les Corts no hi ha polígons industrials. Per tant, no s’ha fet un estudi de detall del soroll industrial. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca, al Port de Barcelona i als voltants del riu Llobregat. o Línies d’Adif de Rodalies R1, R2, R3, R4 i R7, regionals R11, R12, R13, R14, R15 i R16 i alta velocitat 7.3.1 TRAMVIA que circulen pels districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. En la modelització del tramvia, s’han considerat totes aquelles vies de circulació en superfície que poden tenir influència en o Línies de Ferrocarrils d’Adif de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona el soroll de la ciutat. Franca i al Port de Barcelona. - Com a base s’ha partit de la xarxa viària facilitada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - S’ha adaptat aquesta informació a l’escenari real (trams descoberts, desnivells, etc.). - S’ha creat una cartografia base tenint en compte túnels, desnivells i barreres acústiques. - S’ha alimentat el model tenint en compte la quantificació de circulacions proporcionades per les administracions competents, i s’ha establert una distribució d’aquestes per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris fixats en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Les dades de partida s’han adaptat als valors i a les característiques necessàries per alimentar el model segons els requisits del programari de càlcul, incloent-hi, entre d’altres: o intensitats; o velocitats mitjanes de la via; o característiques dels trens; o característiques de la via, talussos, pantalles acústiques. - El model de càlcul utilitzat per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, SRM II, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” i recomanat per la directiva europea. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pels trens i tramvies en determinats punts propers a la seva circulació. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de ferrocarrils i tramvia. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - També s’ha efectuat una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. Imatge 26.Línies de ferrocarril i tramvia. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a ferrocarrils i tramvies per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, al districte de Les Corts, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present Fonts d’informació memòria de Les Corts (plànols núm. 9.a, 9.b, 9.c i 9.d). En el cas del ferrocarril i del tramvia, s’han considerat les fonts d’informació següents: - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. 21 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les (zones esportives, pícnic o altre tipus d’activitats), intentant excloure les zones en les quals tenia influència 7.3.2 PARCS significativa el soroll de trànsit. L’estudi específic de parcs s’ha dut a terme considerant els parcs analitzats com a emissors sonors, és a dir, considerant el - Es va dur a terme un treball de camp corroborant in situ les zones on es generen nivells sonors més elevats per focus soroll que es genera en el seu interior procedent de públic i possibles activitats existents. sonors propis del parc (gent passejant, zones recreatives, etc.) i es van fer mesuraments de nivells sonors en aquestes zones mitjançant la metodologia de track, en la qual el tècnic o tècnica recorre una determinada zona i registra nivells sonors en continu amb l’equip de mesura amb l’objecte d’obtenir nivells sonors representatius de la zona, intentant evitar zones on el soroll de trànsit té influència. Aquests mesuraments es van fer en horaris en els quals hi havia activitat al parc, ja que molts dels parcs avaluats es tanquen en horari de tarda i nit. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - A partir de la informació obtinguda, es van establir els criteris per caracteritzar acústicament les diferents zones i recorreguts interns dels parcs, tant si s’hi havien dut a terme mesuraments de nivells sonors com si no, i en aquest últim cas es va extrapolar el nivell sonor assignat a zones de característiques acústiques semblants on sí que s’havien fet mesuraments sonors. - En la modelització del soroll a l’interior dels parcs s’ha utilitzat el mètode d’avaluació dels índexs de soroll recomanat per a la caracterització del soroll industrial (ISO 9613-2), que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representen els nivells de soroll de l’activitat que es produeix en cada parc. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de parcs. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll en parcs per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden i Lden. Per la seva rellevància, el parc de Cervantes, els jardins del Palau de Pedralbes i els jardins de la Maternitat han estat escollits per a l’estudi al districte de Les Corts. Els resultats es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Les Corts: plànols núm. 12.1.a, 12.1.b, 12.1.c, 12.1.d, 12.2.a, 12.2.b, 12.2.c, 12.2.d, 12.3.a, 12.3.b, 12.3.c i 12.3.d. Imatge 27. Parcs estudiats a tota la ciutat. Sobre la base d’aquest estudi, s’ha elaborat el Mapa estratègic de soroll de parcs. Aquest mapa de soroll específic de parcs s’ha integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona al costat de la simulació d’altres focus sonors que puguin tenir influència en aquests parcs, especialment el soroll de trànsit. Com a resultat final, en l’àmbit dels parcs seleccionats estarà representada la suma del soroll que es genera a l’interior del mateix parc per la seva activitat habitual i el soroll produït per altres focus sonors que són fora del parc. Fonts d’informació Per a la representació i delimitació dels parcs s’han considerat les fonts d’informació següents: - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Relació de parcs per analitzar consensuada amb l’Ajuntament. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per fer la modelització del soroll generat per l’activitat pròpia dels parcs s’exposa a continuació: - A partir de la informació dels usos del sòl de la ciutat i dels parcs indicats en el plec de condicions tècniques, es va fer una proposta inicial dels parcs que calia analitzar en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament de Barcelona l’àmbit definitiu del mapa de soroll de parcs partint de criteris de rellevància d’aquests parcs a la ciutat, així com d’afluència de públic i turistes. - Un cop seleccionats els parcs estudiats, es van analitzar les zones d’aquests parcs on es poden arribar a generar nivells sonors més elevats, tant pel soroll de la gent com pel soroll generat per altres focus sonors vinculats al parc 22 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers en funció de diferents casuístiques trobades, que es recull a la taula següent: 7.3.3 CARRERS DE VIANANTS a l’elaboració d’aquest estudi, s’han considerat tant els carrers de vianants com els eixos comercials en els quals la influència del soroll de trànsit és residual. Per a aquesta font de soroll només s’ha avaluat el període dia i el període tarda. Per al període nit s’ha considerat la possible existència d’oci nocturn i aglomeració de persones, i la seva avaluació està disponible Tipus Nivells dB(A) Característica Exemple en aquest apartat. Carrers amb trànsit de vianants residual Carrer del 1 < 45 Pare Secchi Carrers amb poc trànsit de vianants Carrer del 2 45-50 Taquígraf Garriga Carrers amb trànsit de vianants normal Carrer Major 3 50-55 de Sarrià Carrers amb trànsit de vianants moderat Carrer de 4 55-60 Verdi Carrers amb molt trànsit de vianants Carrer dels 5 > 60 Tallers Taula 8. Classificació de carrers de vianants. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant la zona en estudi i efectuant mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer), en els diferents tipus de carrers de vianants i eixos comercials seleccionats, de manera que es pogués caracteritzar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus, sobretot en horari dia. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - S’ha assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada tram de carrer de vianants o eix comercial dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a un dels tipus seleccionats. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores superficials. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada carrer de vianants i eix comercial s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que Imatge 28. Carrers de vianants. va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de carrers de vianants i eixos comercials sense trànsit. Fonts d’informació - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de carrers de vianants Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: per als indicadors Ld i Le al districte de Les Corts, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Les Corts (plànols núm. 11.a i 11.b). - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants o de coexistència de vianants i vehicles. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Cartografia digital de l’Associació de Comerciants. - Àrees comercials de Barcelona (informació provinent del web de la Fundació Barcelona Comerç: https://www.eixosbcn.org/cat_eixos_barcelona.html). - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de carrers de vianants ha estat la següent: - S’ha fet una preselecció de tots els carrers de vianants o de coexistència de Barcelona. - S’ha fet una preselecció de tots els eixos comercials existents a Barcelona, en la qual s’ha fet una primera depuració per excloure’n aquells en els quals el soroll de trànsit pren més rellevància que el soroll degut a l’activitat comercial desenvolupada a la zona, ja que s’ha observat que en els eixos comercials localitzats en trams de carrer amb trànsit aquest soroll del trànsit emmascarava el soroll generat per les persones i l’activitat comercial a la zona. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams que calia incloure en aquest estudi. 23 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les - S’ha fet una primera classificació de tipus de patis interiors d’illa en funció de diferents casuístiques. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant diversos patis i efectuant mesuraments sonors in situ per a cadascun 7.3.4 PATIS INTERIORS D’ILLA dels tipus considerats. D’aquesta manera, s’ha pogut caracteritzar i assignar el nivell sonor vinculat a cadascun L’estudi específic dels patis interiors d’illa s’ha elaborat considerant-los com a emissors acústics; és a dir, es té en compte el d’aquests tipus de patis interiors d’illa. Per fer aquesta caracterització també s’han tingut en compte els resultats de soroll que es genera dins del parc procedent de la gent i les activitats que s’hi desenvolupen. mesures de llarga durada tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament, així com l’estacionalitat del tipus de sorolls existents en ells (per exemple, en patis amb activitats A partir d’aquest estudi s’ha elaborat un mapa específic de soroll de patis interiors d’illa que tenen algun tipus d’activitat vinculades a col·legis s’ha tingut en compte l’estacionalitat al llarg de l’any d’aquestes activitats). (parc, pista esportiva, bars, etc.). - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A). En aquests patis interiors d’illa només s’ha dut a terme l’estudi en els períodes dia i tarda, i s’ha obtingut l’Ld i l’Le, - S’ha obtingut i assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. respectivament. El fet de no haver realitzat l’estudi en període nit per obtenir l’Ln, ja que en aquest període les activitats - Cada pati d’illa dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a algun dels tipus seleccionats. cessen, implica que no s’hagi pogut calcular l’Lden per a aquest focus sonor. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada pati d’illa s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Una vegada feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de patis interiors d’illa. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de patis interiors d’illa per als indicadors Ld i Le al districte de Les Corts, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Les Corts (plànols núm. 13.a i 13.b). Els patis interiors d’illa s’han classificat en diversos tipus, tal com recull la taula següent: Nivells dB(A) Tipus Característica Ld i Le 1 54,4 Patis d’illa amb jardí 2 57.7 Patis d’illa amb jardí i parc infantil Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes 3 59.7 esportives Patis d’illa amb activitats extraordinàries 4 58.1 (piscina, bars, etc.) 5 62.4 Patis d’illa amb col·legis Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o 6 54,4 aparcaments Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. Imatge 29. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). Els nivells sonors resultants d’aquest estudi dels patis interiors d’illa s’han integrat posteriorment en el Mapa estratègic de 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). soroll de Barcelona. 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). Fonts d’informació 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). Per a la representació i delimitació dels patis interiors d’illa s’han considerat les fonts d’informació següents: 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Cartografia digital de patis realitzada per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Estudi d’identificació i caracterització de patis interiors d’illa fet per Barcelona Regional. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia seguida per als patis interiors d’illa ha estat la següent: - A partir de la capa d’informació geogràfica de patis definitiva de tota la ciutat de Barcelona, es va fer una primera proposta de patis interiors d’illa. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els patis interiors d’illa que calia incorporar en l’àmbit d’estudi, seleccionant sobretot aquells en l’interior dels quals hi ha algun tipus d’activitat que potencialment pot arribar a ser sorollosa (parcs infantils, pistes esportives, col·legis, etc.). 24 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 7.3.5 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES Tipus Descripció Exemple Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han considerat tant els trams de carrer i places on hi ha oci nocturn i aglomeració de persones, com els trams de carrer de moviment de gent entre diferents zones d’oci nocturn. En aquesta font de soroll Carrers de vianants o trànsit residual estrets, amb bars, Carrers dels Escudellers i de l’Arc només s’ha avaluat la nit. El dia i la tarda s’han considerat espais de vianants i la seva avaluació està disponible en l’estudi de 1 sense terrasses i molta gent al carrer tots els dies del Teatre detall de carrers de vianants. Carrers d’en Robador, de les Carrers de vianants o trànsit residual estrets, sense bars Sitges, de Flassaders, de la 2 o amb pocs bars, sense terrasses i amb gent passejant Lleona, de la Princesa, del Rec; plaça de George Orwell Carrer de Blai, rambla del Carrers de vianants amples amb terrasses o gent 3 Poblenou, passeig del Born, la passejant Rambla Places del Diamant, de la 4 Places amb algunes terrasses i activitat normal Revolució i del Nord Plaça del Sol, de la Vila de 5 Places amb moltes terrasses i molta activitat Gràcia, de la Virreina i Reial 6 Carrers amb trànsit i pocs bars o terrasses i trànsit Carrer de Santaló 7 Carrers amb trànsit, molts bars o terrasses i trànsit Carrer de Tuset Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les diverses zones en estudi, i fent mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer). Aquests mesuraments s’han fet en les mateixes zones, tant en temporada d’estiu com en temporada d’hivern, sobretot en cap de setmana. S’han fet mesuraments en diverses hores de la nit per caracteritzar la intensitat de l’oci nocturn: en hora punta (moment de més soroll) i en hora vall (moments en què les activitats ja havien tancat). També es van dur a terme mesuraments nocturns del soroll de fons existent en aquestes zones en dies feiners per determinar els nivells sonors en aquestes zones en absència de les activitats. - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A), i s’ha intentat evitar la influència del soroll de trànsit. - A partir d’aquesta informació, així com dels resultats de mesures de llarga durada (tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament), i de determinats criteris d’estacionalitat i Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. horaris setmanals i anuals vinculats al soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, s’ha caracteritzat i assignat el Fonts d’informació nivell sonor anual vinculat a cadascun dels tipus establerts. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Cadascun dels carrer i places dins de l’àmbit d’estudi de l’oci nocturn i aglomeració de persones s’ha assignat a un dels tipus establerts. En cas que existissin mesures de llarga durada, s’ha considerat el nivell sonor mesurat. - Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones considerades en el MES anterior. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores - Informes de campanyes de sensibilització d’oci nocturn i aglomeració de persones (exemple: campanya de superficials. sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017). - S’ha dut a terme la modelització acústica de tots els carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de - Informació subministrada per l’Ajuntament sobre horaris i estacionalitat de l’oci nocturn i aglomeració de persones. persones en funció dels nivells sonors mesurats o el tipus de carrer assignat. - Treball de camp en zones d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Una vegada efectuada la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents al soroll d’oci nocturn i Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi aglomeració de persones per a l’indicador Ln al districte de Les Corts, el qual es pot consultar en el plànol adjunt a la La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones ha estat la següent: present memòria de Les Corts (plànol núm. 14). - S’ha fet una preselecció de tots els carrers i places en els quals hi ha oci nocturn, aglomeració de persones a la via pública o moviment de persones entre zones amb oci nocturn. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams de carrers i places que calia incloure en el Mapa estratègic de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot aquells que tenen influència en zones residencials. - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de persones en funció de diferents casuístiques, tal com es recull a la taula següent: 25 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 7.3.6 RECEPTORS SENSIBLES 7.3.7 SOROLL TOTAL Aquest estudi s’ha dut a terme a l’entorn de centres educatius i sanitaris: S’han elaborat mapes de soroll total per a cadascun dels indicadors de soroll considerats (Ld, Le, Ln i Lden). - Receptors sensibles de l’àmbit sanitari: es consideren únicament en l’estudi els recintes hospitalaris i clíniques d’entitat, ja siguin de titularitat pública o privada, excloent-hi els centres ambulatoris i els d’atenció clínica per Aquests mapes de soroll són el resultat de sumar al mapa de soroll de l’estudi general (trànsit) els mapes de soroll dels especialitats concretes. Si bé és cert que en molts d’aquests centres es practica la docència, s’ha donat més pes estudis específics. a la tasca sanitària. - Centres educatius: es consideren els centres de formació reglada públics o privats dels tipus següents: Es pot obtenir informació més detallada dels estudis específics que contribueixen al mapa de soroll total en els apartats 10 i o Educació infantil de 0 a 3 anys. 11 d’aquesta memòria. o Educació infantil de 3 a 6 anys. o Educació primària de 6 a 12 anys. Els focus sonors considerats per a l’elaboració del mapa de soroll total han estat els que s’observen en el mapa següent: o Educació secundària de 12 a 16 anys. o Batxillerat de 16 a 18 anys. o Formació professional de grau mitjà de 16 a 18 anys. o Formació professional de grau superior de més de 18 anys. o Estudis universitaris. o Escoles internacionals (en aquest cas també s’especifica quins cicles imparteixen). o Educació especial (en aquest cas no s’especifica quins cicles imparteixen, ja que solen incloure tots els rangs d’edats). Els receptors sensibles per a aquest districte estan indicats en l’apartat 11.7 de la present memòria. Fonts d’informació Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Centres educatius: o Capa d’informació geogràfica de centres educatius proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. o Informació de centres educatius existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o Mesuraments de curta durada a l’entorn de centres educatius. - Centres sanitaris: o Capa d’informació geogràfica de centres sanitaris proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. o Informació de centres sanitaris existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o Mesuraments de curta durada a l’entorn d’hospitals. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a la realització dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de receptor sensible avaluat. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. - Centres educatius: o S’ha fet una selecció de centres educatius per estudiar, intentant distribuir la relació de centres educatius Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. objecte d’anàlisi d’una manera proporcional entre els diferents barris del districte i tipus d’ensenyament. o S’han dut a terme mesuraments durant els moments d’entrada i sortida d’alumnes del centre, i d’altres en el mateix punt en el moment en què els alumnes són a classe, intentant que els dos mesuraments fossin propers en el temps. o S’ha fet una comparativa del nivell sonor existent en tots dos moments. o En la capa d’informació geogràfica de centres educatius, a aquells on s’ha dut a terme aquesta anàlisi se’ls ha inclòs la informació obtinguda. o També s’ha calculat el nivell sonor a l’exterior dels centres educatius a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. - Centres sanitaris: o S’ha fet una selecció d’hospitals per estudiar excloent-hi els CAP i les consultes i donant prioritat als hospitals i les clíniques més rellevants. o S’han efectuat mesuraments de curta durada a l’exterior d’aquests centres en punts representatius. La informació obtinguda s’ha inclòs en la capa d’informació geogràfica. o S’ha calculat el nivell sonor a l’exterior d’aquests hospitals a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. 26 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA La Directiva europea 2002/49/CE, la normativa estatal i la normativa autonòmica, amb la finalitat de diagnosticar el soroll que rep la població, requereixen determinar la població exposada a diferents rangs de soroll, per totes les fonts de soroll obligatòries i per tots els indicadors de soroll. El MES incorpora l’estimació de la població exposada als diferents nivells de soroll i esdevé un instrument de planificació molt útil per a la gestió del soroll de la ciutat. S’incorporen a l’estudi les fonts de soroll obligatòries: el soroll total i el soroll industrial, d’infraestructures viàries i ferroviàries. També les fonts de soroll dels estudis de detall: oci nocturn i aglomeració de persones, parcs, patis i carrers de vianants. L’objecte és diagnosticar i actuar sobre els focus predominants de soroll a cada zona. El punt de partida per determinar la població exposada al soroll és la identificació en la cartografia base emprada per a l’elaboració del mapa d’edificis d’ús residencial. Aquestes edificacions estan vinculades a adreces postals amb població associada. D’aquesta manera s’aconsegueix assignar població a les edificacions. Després es calculen els nivells de soroll en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden i per a cada font de soroll. Finalment, amb la informació acústica i amb les dades de la població per edifici es calculen les estadístiques de població exposada per focus de soroll i per al soroll total. Per dur a terme tots aquests treballs, s’utilitza un programari de predicció de nivells sonors, un programa de sistemes Imatge 32. Receptors en façana. d’informació geogràfica i un programari de fulls de càlcul. Seguidament es detalla la metodologia utilitzada per obtenir les estadístiques de població associades al MES. Amb ajuda del programari de predicció acústica es calculen, per a cada focus de soroll per separat, els valors dels índexs acústics Ld, Le, Ln i Lden en cadascun dels punts receptors. Finalment, es procedeix a estimar el soroll total en cada punt receptor a partir de la suma logarítmica de tots els emissors acústics considerats. 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: Inicialment es disposa de la cartografia base generada, que inclou la capa tractada d’edificacions i la informació de l’alçària de cada edifici. El contorn de cada edificació inclou tant les façanes exteriors, més exposades al soroll ambiental, com les façanes a patis interiors, en cas que n’hi hagi. Per a l’estimació dels nivells sonors en façana es genera una capa de punts receptors en les façanes de les edificacions a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de la façana, seguint les recomanacions del mètode de càlcul de nivells sonors CNOSSOS (Common nOise aSSessment methOdS). En concret, s’ha considerat que les façanes de més de 2 metres tinguin almenys un receptor, i s’ha generat un receptor cada 5 metres de façana, de manera que es garanteix una densitat de punts receptors suficient perquè l’estimació de l’exposició al soroll de les façanes sigui òptima. La base cartogràfica utilitzada en les edificacions de la ciutat de Barcelona té 68.883 edificis, i el nombre total de receptors generats ha estat de 831.477. 27 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les Capa d’edificis de la ciutat Procés d’identificació de patis interiors d’illa Generació de punts receptors en façanes exposades (façanes exteriors i patis) a 4 metres d’altura Trànsit d’eixos viaris A partir d’IMD, malles d’alimentació Grans infraestructures Trànsit ferroviari i tramvia Imatge 34 Exemple d’adreces postals Soroll industrial Oci nocturn i aglomeració de El diagrama del procés seguit es presenta a continuació: Validació - Càlcul de nivells sonors per a cada persones mesures in indicador (Ld, Le, Ln i Lden) i per a situ cada focus de soroll Carrers de vianants Població assignada a adreces postals Parcs Patis interiors d’illa Càlcul de nivells sonors per al soroll Zones amb condicions total acústiques especials Capa d’edificis de la ciutat Adreces postals Imatge 33 Procés per al tractament dels nivells sonors en façana 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS El procés seguit per assignar les dades de població als edificis parteix, com en el cas anterior, de la capa tractada d’edificis de la cartografia base. També es disposa de la informació geolocalitzada de les adreces postals amb informació de la població Vinculació dels edificis amb les associada a cada adreça. adreces postals Mitjançant el tractament de la capa d’edificacions amb la capa d’adreces postals s’aconsegueix assignar a cada element la població que li correspon. Les adreces postals amb informació de població associada utilitzades en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll han estat 140.729, encara que només hi ha població empadronada en 99.255 edificacions. Població assignada a edificis Imatge 35 Procés del tractament de dades de la població 28 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS Després, amb l’ajuda d’un programa SIG es calculen les estadístiques de població exposada partint de la informació acústica i de la població associada a cada receptor. Aquestes estadístiques s’han fet a escala de ciutat, districte i barri. A partir de la disponibilitat de la població associada als edificis i dels receptors en façana, el següent procés és vincular cada element-edifici als receptors en façana que li corresponen mitjançant regles de proximitat. Per facilitar la lectura i interpretació de les estadístiques obtingudes, es classifiquen, per als quatre indicadors acústics (Ld, Le, Ln i Lden), en rangs de 5 dB(A), segons el criteri següent: Una vegada coneguda la població que pertany a un edifici i els receptors en façana vinculats a l’edificació, es procedeix al repartiment de la població entre els receptors de façana. El criteri de repartiment adoptat, atès que les regles de generació < 40, 40-45, 45-50, 50-55, 55-60, 60-65, 65-70, 70-75, 75-80 i > 80 dB(A). de receptors es basa en una distribució homogènia de punts al llarg de les façanes, és dividir el total de població de l’edifici entre el nombre de receptors associats a l’element. És a dir, repartint la població proporcionalment a la longitud de la El diagrama de procés seguit en aquesta etapa és el següent: façana seguint el mètode CNOSSOS. Al final d’aquest procés s’aconsegueix que cadascun dels punts receptors de façana tingui associada, d’una banda, la informació acústica de cada font de soroll i del soroll total per a cadascun dels indicadors acústics considerats i, d’altra banda, la població que correspon al receptor. A continuació es detalla, per districte, la distribució de la població que dorm en façana interior (en pati) comparant-la amb la Població assignada a edificis Receptors en façana a 4 m que dorm en façana exterior (en carrer). assignats a edificis Districte % població exterior % població interior 1. Ciutat Vella 72,37% 27,63% Informació acústica (Ld, Le, Ln Receptors en façana amb i Lden) de: 2. L’Eixample 55,40% 44,60% informació de població Trànsit d’eixos viaris 3. Sants-Montjuïc 66,36% 33,64% Grans infraestructures 4. Les Corts 75,90% 24,10% 5. Sarrià - Sant Gervasi 71,10% 28,90% Trànsit ferroviari i tramvia Receptors en façana amb 6. Gràcia 61,77% 38,23% Soroll industrial informació acústica i de 7. Horta-Guinardó 71,40% 28,60% població Oci nocturn i aglomeració de persones 8. Nou Barris 75,71% 24,29% Carrers de vianants 9. Sant Andreu 65,34% 34,66% Parcs 10. Sant Martí 71,63% 28,37% Càlcul d’estadístiques de població afectada Patis interiors d’illa Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. Zones amb condicions acústiques especials A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. Estadístiques per a Ld, Le, Ln i Lden de cada focus: Estadístiques per a Ld, Le, Ln i Trànsit d’eixos viaris Lden per al soroll total Grans infraestructures Trànsit ferroviari i tramvia Soroll industrial Àmbit de ciutat Oci nocturn i aglomeració de Àmbit de districte persones Àmbit de barri Carrers de vianants Parcs Patis interiors d’illa Zones amb condicions acústiques especials Imatge 37 Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. 29 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS representació gràfica dels mapes de nivells sonors perquè es minimitzen els errors en la interpolació de les corbes isòfones. La metodologia de càlcul de població exposada que s’ha explicat en aquest capítol ha estat adaptada als criteris i les o Punts receptors en façana i en patis interiors d’illa: s’han utilitzat regles de distribució de receptors tendències europees actuals i difereix de la utilitzada en mapes estratègics de soroll anteriors. Aquesta adaptació ha suposat en façana i patis amb criteris d’elevada densitat de manera que es garanteixi que les envolupants un gran esforç per tenir un coneixement més ampli de la distribució real de les persones que viuen als habitatges, amb el suport d’enquestes, la qual cosa, sens dubte, ha redundat en la qualitat dels resultats obtinguts en el mapa estratègic del de les edificacions estiguin ben caracteritzades des del punt de vista acústic. districte. - Millores en la informació disponible addicional a les simulacions acústiques per tenir un millor coneixement dels emissors acústics i el seu impacte sobre l’entorn: mesuraments in situ de curta i de llarga durada. En mapes estratègics de soroll anteriors, la distribució de població en edificis amb patis interiors es va realitzar en funció dels perímetres de façana interior i exterior dels edificis al districte i considerant un nombre molt reduït de patis interiors, A l’hora d’interpretar les estadístiques de població, cal tenir en compte l’evolució en la metodologia utilitzada per a on per a cada edifici s’assignava un percentatge de població exposada a zones exteriors i un altre percentatge de població l’assignació dels nivells de soroll a la població. En els MES anteriors s’assignava la població en façana exterior i interior de exposada a zones interiors. manera proporcional al perímetre de façana exterior i interior de les edificacions de tot el districte. En el present MES es reparteix la població entre els receptors repartits homogèniament en el perímetre de la façana exterior i interior, amb la Actualment la distribució de població ha estat més detallada, ja que s’han tingut en compte les adreces postals on hi ha qual cosa s’obté més detall en els resultats. A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb població empadronada, i posteriorment aquesta població s’ha distribuït a cada edifici d’acord amb les recomanacions informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del CNOSSOS. procediment d’assignació de la població als edificis. Segons aquesta nova metodologia, tant per al càlcul de l’actual Mapa estratègic de soroll com per a l’anàlisi dels nivells d’exposició de població, s’ha tingut en compte la majoria dels patis interiors del districte i el nivell sonor existent en aquests patis, així com la distribució de població a l’edifici orientada als patis, la qual cosa ha suposat un esforç d’identificació de patis molt més gran que en els MES anteriors. El fet de considerar un nombre més elevat de patis interiors de 92, davant dels 34 del MES anterior) suposa una millora molt significativa en la qualitat de les estadístiques associades a la població, perquè en la nova actualització la distribució de la població en els habitatges s’acosta molt més a la realitat. La diferència en l’ús de metodologies per al càlcul de població exposada utilitzada en el MES actual fa que els resultats obtinguts no siguin comparables amb els resultats obtinguts en els MES anteriors. En el procés d’elaboració del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’ha utilitzat una metodologia que adopta els avenços tecnològics en matèria d’acústica ambiental que hi ha hagut en els últims anys. La disponibilitat de noves eines per a l’elaboració de mapes de soroll facilita i optimitza tant la generació i simulació dels models acústics com el posterior tractament gràfic i estadístic dels resultats. Tot això implica un avenç significatiu en la qualitat de les dades estadístiques que aporta el mapa. Els canvis metodològics aplicats en l’elaboració del nou Mapa estratègic de soroll suposen millores respecte a treballs anteriors en les línies següents: - Millores en el mètode general d’elaboració del mapa: l’anterior versió del MES es basava en una metodologia que combinava, per a la caracterització del soroll ambiental, mesuraments acústics en alguns àmbits del territori amb simulacions en d’altres àmbits; en canvi, en la nova actualització del MES el soroll s’ha caracteritzat pel fet d’utilitzar en la totalitat de la ciutat els mètodes de càlcul recomanats per determinar els índexs de soroll. L’ús d’aquests mètodes d’avaluació per als índexs de soroll mitjançant simulacions acústiques, les quals són validades amb mesuraments in situ, homogeneïtza tant la metodologia usada com els resultats gràfics i estadístics associats al Mapa estratègic de soroll del districte. - Millores en la cartografia base: la qualitat d’un mapa estratègic de soroll depèn en gran mesura de la base cartogràfica que s’utilitza en la generació del model digital del terreny i del seu tractament posterior. En el cas del MES de Barcelona, cal destacar els avenços següents: o Millores en la capa d’edificis: s’ha optimitzat la geometria exterior de les edificacions, la informació de la seva altura i la definició geomètrica dels patis interiors d’illa. o Millores en la identificació i caracterització de patis: identificació de més patis interiors d’illa, la qual cosa permet detectar més àrees amb bona qualitat acústica. També s’han considerat en l’actual Mapa estratègic de soroll els patis especials, és a dir, patis amb activitats (pistes esportives, col·legis, parcs infantils, etc.), els quals tenen especial influència en els nivells sonors existents durant el període d’activitat. o Millores en l’altimetria: s’han tractat específicament els entorns de les grans infraestructures de transport on hi ha desnivells significatius incrementant la densitat dels punts de cota per aconseguir una representació fidedigna dels àmbits. o Millores en la representació de pantalles i obstacles en el model digital del terreny. - Millores en la definició dels receptors de soroll tractats per a les modelitzacions: o Malles de càlcul: s’han fet servir malles de punts receptors amb una resolució de 2 x 2 metres per caracteritzar els diferents focus de soroll. Aquesta elevada densitat de punts receptors optimitza la 30 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ El districte de Les Corts limita al sud amb Esplugues de Llobregat i amb l’Hospitalet de Llobregat; al nord amb els districtes de Sarrià - Sant Gervasi; a l’est el districte de Sants-Montjuïc i l’Eixample, a l’oest amb Sant Just Desvern, i al nord-oest amb la Serra de Collserola. El districte de Les Corts es distribueix en tres barris, els quals són els següents: Districte Barris Les Corts 04. Les Corts Pedralbes La Maternitat i Sant Ramon Taula 12. Barris de Les Corts. Urbanísticament aquest districte es podria dividir en tres zones diferents: - L’antic barri de Les Corts, situat a la zona est del districte, amb configuració urbanística tipus l’Eixample. Aquest barri es caracteritza per ser una zona densament poblada, amb edificis alts separats per carrers de diferents amplades. - La zona de Pedralbes i la zona del voltant de la Ronda de Dalt, amb tipologia residencial. En elles hi predominen les cases unifamiliars i també blocs de pisos en general de mitjana alçària. - Una zona d’equipaments en el barri de La Maternitat i Sant Ramon, formada per la Zona Universitària i el complex esportiu del Futbol Club Barcelona, que ocupen una bona part de la superfície del districte. Al voltant d’aquesta s’observa la presència de grans edificis. Imatge 38. Districte de Les Corts. El districte de Les Corts és una de les portes d’entrada de la ciutat, gràcies a la seva situació al sector sud-oest de la ciutat i amb l’eix de la Diagonal que el vertebra de cap a cap. Ocupa un territori de 601,8 hectàrees, i el 2016 tenia una població de 81.708 habitants i una densitat de 135,7 habitants per hectàrea. La Maternitat i Sant Ramon coma pulmó verd, s’erigeix una de les zones d’urbanització més recent de Barcelona, i per això va ser de les últimes zones que va mantenir les explotacions agrícoles de les antigues masies. Es tracta d’un punt neuràlgic de la ciutat per la ubicació de la Ciutat Universitària, el Reial Club de Polo, el Cementiri de les Corts i el Camp Nou. I Pedralbes, un dels barris més selectes de la ciutat, i alhora, un dels barris més desconeguts. 31 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les Imatge 40. Desplegament final del programa Superilles al barri de La Maternitat i Sant Ramón. (www.barcelona.cat/premsa).  Ronda de Sant Antoni: aquest projecte municipal preveu transformar aquesta via en un nou eix tranquil i verd on vianants, bicicletes i transport públic siguin protagonistes reduint el pes del transport rodat. La renovació urbanística s’emmarca en les actuacions que s’estan duent a terme a l’entorn del Mercat de Sant Antoni. L’actuació es farà en dues fases: la primera entre el carrer d’Urgell i el carrer de Floridablanca, i la segona entre el carrer de Floridablanca i la plaça de la Universitat. Imatge 39. Barris de Les Corts. Està previst eliminar un carril de circulació passant a haver-hi només un per sentit (ara hi ha quatre en total), així com instal·lar un nou carril bici bidireccional al centre de la calçada. (Font: Servei de Premsa | El web de la ciutat de En aquests últims anys al districte de Les Corts s’han dut a terme una sèrie de canvis urbanístics entre els quals destaquen Barcelona). els següents:  Reurbanització del carrer Déu i Mata: s’ha dut a terme una reurbanització de la carrer Déu i Mata, entre Avinguda de Sarrià i carrer d’Entença i del passatge de les Cinc Torres, entre el carrer Déu i Mata i el carrer del Taquígraf Garriga, a tocar de l’Avinguda Diagonal, convertint aquest carrer central per a la vida ciutadana del districte en una via pacificat al trànsit amb una nova secció de plataforma única amb prioritat per als vianants. Font: (www.barcelona.cat/premsa).  Desplegament final del programa superilles al barri de la Maternitat i Sant Ramón: l’objectiu d’aquest projecte és culminar la Superilla de la Maternitat i Sant Ramón, delimitada per la Travessera de les Corts, la Riera Blanca, l’avinguda de Madrid i la Gran Via de Carles III, i reurbanitzar els carrers de Conxita Supervia, Benavent, Regent Mendieta, Pintor Pahissa i Comte Güell per proporcionar més espai per a vianants i més espai verd per a la ciutat, restant pes a l’espai destinat al vehicle privat (Font: www.barcelona.cat/premsa). Imatge 41. Ronda de Sant Antoni. (Servei de Premsa | El web de la ciutat de Barcelona). 32 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ La variació de població del 2011 al 2016 ha estat la següent: La superfície del districte de Les Corts i la seva relació amb la superfície total de la ciutat de Barcelona és la següent: 2011 2016 Variació 2011-2016 Valors Percentatge Valor Percentatge Valors Percentatge absoluts (%) absolut (%) absoluts (%) grup 0-15 anys 2016 10.293 12,5 10.867 13,3 575 0,7 Superfície (ha) 601,8 grup 16-64 anys 53.274 64,7 50.169 61,4 -3.105 -3,8 Superfície residencial (ha) 180,3 grup 65 anys i més Percentatge sobre la superfície 18.774 22,8 20.672 25,3 1.899 2,3 total de la ciutat de Barcelona 5,9 % TOTAL 82.340 100 81.708 100 -632 -0,8 Taula 13. Superfície del districte de Les Corts. Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016. Les Corts (http://www.bcn.cat/estadistica) Com es pot observar, la població s’ha mantingut sense massa variació en aquests últims anys, amb una reducció que no arriba a l’1%. La densitat d’habitants respecte a la superfície del districte de Les Corts i la seva correspondència amb la dada de la ciutat Imatge 42. Superfície (ha) Les Corts. 2016. de Barcelona és la següent: (http://www.bcn.cat/estadistica) Districte de Les Ciutat de Barcelona Corts 2016 2016 La població del districte de Les Corts i la seva relació amb la població total de la ciutat de Barcelona és la següent: Densitat (hab/ha) 135,7 157,5 Densitat neta (hab/ha) 452,1 621,5 Taula 16 Densitat d’habitants districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica) 2016 Nota: La densitat neta es correspon a la relació de la població respecte a les edificacions pròpiament dites, sense tenir en Valors Percentatges compte zones enjardinades o altres àrees associades a àrees residencials; que sense que es consideren en el terme absoluts (%) densitat. grup 0-15 anys 10.867 13,3 S’observa que la densitat poblacional del districte de Les Corts és inferior a la mitjana de la ciutat de Barcelona. grup 16-64 anys 50.169 61,4 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES Al districte de Les Corts coexisteix superfície de sòl d’ús residencial amb sòl d’ús industrial* de manera residual i grup 65 anys i més 20.672 25,3 d’infraestructures i ús d’equipament. Variació 2011-2016 TOTAL 81.708 100 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) % superfície de sòl d’ús residencial 29,8% 30,0% 0,7 0,2% Taula 14. Població del districte de Les Corts. Imatge 43. Població de Les Corts. 2016 % superfície de sòl d’ús industrial i (http://www.bcn.cat/estadistica) infraestructures 0,2% 0,2% 0,0 0,0% % superfície de sòl d’ús equipament 24,9% 24,7% -0,8 -0,2% Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). En aquests últims anys la superfície de sòl destinada a ús d’equipaments ha anat disminuint i, alhora, ha anat creixent la destinada a ús residencial, mentre el sòl destinat a ús industrial i infraestructura no ha tingut modificacions. *En aquesta estadística s’ha considerat com a superfície industrial la superfície destinada a activitats tals com tallers, obradors, petites empreses manufactureres, etc. 33 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les Al districte també hi ha superfície destinada a parcs urbans, així com superfície de zones amb prioritat de vianants. Variació 2011-2016 La relació a Les Corts d’edificis destinats principalment o exclusivament a habitatges respecte al total de la ciutat de 20 11 20 16 Valor absolut Percentatge (%) Barcelona és la següent: Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 2,2 2,5 0 13,6 Superfície de parcs urbans (ha) 28,2 28,3 0,1 0,4 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants. (http://www.bcn.cat/estadistica). En aquests últims anys s’ha incrementat lleugerament la superfície de zones amb prioritat de vianants (una mica més del 13%) La comparativa del districte respecte a la ciutat de Barcelona, en l’any 2016, és la següent: Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 2,2% Superfície de parcs urbans (ha) 4,8% Imatge 5. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Les Corts enfront d’altres districtes (http://www.bcn.cat/estadistica). Taula 19. Percentatge de superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). La variació del nombre de domicilis i la seva ocupació mitjana és la següent: La distribució d’edificis amb habitatges al districte de Les Corts (últimes dades publicades), és la següent: Variació 2016-2011 Valor 2011 2011 (%) 2011 2016 Percentatge (%) absolut Edificis amb habitatges 2476 Nombre de domicilis 32.827 32.771 -56 -0,2 Edificis destinats principalment o exclusivament a 2456 Ocupació mitjana (persones per habitatges domicili) 2,5 2,5 0,0 0,0 1 planta 199 8% Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). 2 plantes 457 18% Amb prou feines ha disminuït el nombre d’edificis entre els anys 2011 i 2016, mentre s’ha mantingut l’ocupació mitjana en aquests últims anys 3 plantes 284 11% 9.4 MOBILITAT 4 plantes 149 6% Al districte de Les Corts el parc mòbil és de 64.632 vehicles. La seva distribució és la següent: 5 plantes 201 8% 2016 6 plantes 205 8% TOTAL 64.632 7 plantes 174 7% Turismes 42.351 8 plantes 302 12% Motos 15.041 Ciclomotors 9 plantes 249 10% 3.037 Furgonetes 2.354 10 plantes i més 256 10% Camions 865 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges. (http://www.bcn.cat/estadistica). Altres vehicles 984 Imatge 44. Vehicles a Les Corts. 2016. Es Pot observar que hi ha una distribució variada en les diferents alçàries, encara que una quarta part correspon a edificis (http://www.bcn.cat/estadistica). amb una i dos plantes. Taula 22. Distribució del parc mòbil. (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que el tipus de vehicle principal són els turismes. 34 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts La proporció de turismes respecte a la ciutat de Barcelona és la següent: Imatge 45. Turismes. Les Corts, 2016 enfront de Barcelona. (http://www.bcn.cat/estadistica). El nombre de vehicles per cada mil habitants és el següent: Variació 2011-2016 Valor Percentatge 2011 2016 absolut (%) Imatge 47. Principals infraestructures del districte. (Aranya 2016). Turismes/1.000 hab. 465 519 54 11,6 Motos i ciclomotors/1.000 hab. 237 221 -16 -6,8 Les dades de la IMD (intensitat mitjana diària) de les grans infraestructures viàries del districte de Les Corts han estat les Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). següents: En aquests últims anys ha augmentat lleugerament el nombre de turismes gairebé un 12%. Mentre que el nombre de motos Vies principals IMD 2016 i ciclomotors ha disminuït lleugerament. Avinguda Diagonal 100.200 Al districte de Les Corts es localitzen diverses infraestructures viàries de la ciutat de Barcelona: - Avinguda Diagonal Avinguda de Madrid 58.700 - Avinguda d’Esplugues, Ronda del Mig 107.600 - Avinguda de Madrid, - Avinguda de Sarrià, Ronda de Dalt 176.000 - Ronda del Mig i Gran Via de Carles III, Taula 24. IMD de les vies principals del districte. (Aranya de trànsit 2016). - Ronda de Dalt, També hi ha altres vies de comunicació principals dins del districte, entre les quals destaquen les següents: Avinguda del Doctor Marañón, Travessera de les Corts, Avinguda de Pedralbes, carretera de Collblanc, carrer d’Aristides Maillol, Avinguda de Joan XXIII i carrer de Manuel Girona, per on circula la major part del trànsit del districte. 35 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les  Autobús metropolità: al districte de Les Corts hi ha diverses línies d’autobusos urbans que passen per diferents vies Al districte de Les Corts també hi ha varis medis de transport públic, entre els quals destaquen els següents: del districte. Hi ha una xarxa ortogonal, línies convencionals i autobús del barri. - Metro: Les dos línies de metro principals que recorren el districte són els següents: o L3: Zona Universitària - Trinitat Nova o L9 S: Aeroport T1 - Zona Universitària o Hi ha una tercera línia situada al sud, que no travessa el districte però delimita amb Sants - Montjuïc i connecta amb el centre de la ciutat (L5: Cornellà Centre - Vall d’Hebron). Imatge 47. Distribució de les línies d’autobusos al districte de Les Corts (https://www.tmb.cat/es/barcelona/autobusos/linees) Imatge 46. Distribució de les línies de metro al districte de Les Corts. (https://www.tmb.cat/ca/transport- barcelona/mapa/metro). 9.5 ACTIVITATS - Tramvia: Aquest districte compta amb tres línies de tramvia que travessen el districte i en gran part del seu recorregut segueixen el mateix itinerari. Al districte de Les Corts hi ha superfície destinada a diversos tipus d’activitats, entre les quals predominen les activitats o T1: Francesc Macià - Bon Viatge industrials, les comercials, les oficines, els serveis de turisme i hoteleria. La seva distribució i la variació que ha experimentat o T2: Francesc Macià - Llevant-Les Planes aquests últims anys és la següent: Variació 2011-2016 o T3: Francesc Macià - Sant Feliu/Consell Comarcal 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) Superfície cadas tral destinada a activitats (m2) 3.022.280,0 3.052.337,0 30.057 1,0 Estructura per usos: Comerç 16,3% 16,1% -1,2% -0,2 Indústria 14,7% 13,6% -7,5% -1,1 Oficines 20,4% 19,9% -2,5% -0,5 Ensenyament 21,0% 22,0% 4,8% 1,0 Sanitat 4,0% 4,9% 22,5% 0,9 Turisme i hoteleria 7,9% 8,1% 2,5% 0,2 Esportiu 11,1% 11,3% 1,8% 0,2 Espectacles 0,2% 0,2% 0,0% 0,0 Imatge 49. Distribució de les línies de tramvia al districte de Les Corts (http://www.tram.cat/). Altres 4,4% 3,9% -11,4% -0,5 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat. (http://www.bcn.cat/estadistica). 36 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts S’observa que entre el 2011 i el 2016 la superfície destinada a activitats s’ha incrementat tan sols un 1% si bé la superfície Nombre d’instituts de secundària i CF públics destinada a ús sanitari ha augmentat considerablement amb gairebé un 23%. També s’han vist augmentats l’ús educatiu, 3 3 0 0,0 turisme i hostaleria, esportiu, mentre l’ús d’espectacles no s’ha vist modificat. La resta d’usos s’han vist reduïts. Centres privat concertats (infantil, primària i secundària) 11 11 0 0,0 Al districte de Les Corts el nombre d’establiments i places destinades al turisme és el següent: Taula 29. Nombre de centres educatius. (http://www.bcn.cat/estadistica). Variació 2011-2015 Valor Percentatge Al districte de Les Corts es troba la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i la 2011 2015 absolut (%) Universitat Politècnica de Catalunya entre altres facultats universitàries. Nombre d’establim ents hotelers, 23 22 -1 -4,3 hotels-apartament i pensions Al districte de Les Corts també hi ha diversos centres sanitaris: Nombre de places d’hotels, hotels- 6.113 6.163 50 0,8 apartament i pensions Nombre de places d’habitatges d’ús 1605 (2016) 2016 turístic Nombre hospitals 3 Taula 26. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015. (http://www.bcn.cat/estadistica). Nombre clíniques 1 S’observa un lleu descens de gairebé un 5% en aquests últims anys del nombre d’establiments hotelers destinats a l’allotjament de turistes, així com el nombre de places en hotels, apartaments i pensions amb prou feines s’han vist Nombre CAPs 2 modificats. Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Taula 27. Nombre de centres hospitalaris i d’atenció sanitària Nombre d’establiments hotelers, hotels-apartament i pensions 3,2% Nombre de places d’hotels, hotels-apartament i pensions 8,4% Superfície cadastral destinada a activitats 8,4% Taula 28. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme. (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 48. Centres sanitaris Les Corts. 2016. (http://www.bcn.cat/estadistica). 9.6 FONTS DE SOROLL La principal font de soroll al districte de Les Corts és el soroll de trànsit, especialment a l’entorn dels vies principals d’accés i de connexió de la ciutat que s’ha citat en apartats anteriors. Al districte de Les Corts també hi ha activitats comercials i de serveis, així com petit comerç concentrat principalment a l’entorn de mercats i carrers de vianants, implicant que en aquests carrers de vianants s’incrementin els nivells sonors especialment en horari dia. Als carrers amb comerç però també amb trànsit, aquest últim emmascara el soroll dels vianants i d’activitats comercials. En aquest districte també hi ha diverses línies de tramvia. Al districte de Les Corts hi ha diverses zones on l’oci nocturn i aglomeració de persones pren especial importància. És en aquestes zones i els carrers de vianants que les connecten, on el nivell sonor es veu incrementat gairebé tots els dies de l’any. 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL Es consideren àrees o punts sensibles al soroll aquelles zones en les quals es requereix una especial protecció contra el soroll tals com centres educatius i sanitaris. Al districte de Les Corts hi ha diversos centres educatius. A continuació s’indica la seva distribució, així com la seva variació entre el 2011 i el 2016: Variació 2011-2016 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) Nombre escoles bressol i llars publiques 4 4 0 0,0 Nombre escoles públiques d’infantil i primària 7 7 0 0,0 37 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 10 ESTUDI GENERAL. EVALUACIÓ DE RESULTATS En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix: L’estudi general del Mapa estratègic de soroll representa el soroll associat al trànsit viari, que és l’emissor acústic predominant al districte de Les Corts. La metodologia utilitzada en l’elaboració del mapa, basada en simulacions acústiques, permet la representació i l’estudi de cada focus de soroll per separat (en aquest cas, el soroll a causa del trànsit rodat). A més, amb la tecnologia emprada es pot representar el soroll ambiental d’un determinat conjunt de vies i la composició del soroll de diferents grups de carrers, la qual cosa facilita un diagnòstic i una anàlisi dels resultats més eficaç. Per a l’estudi general els resultats es representen de la manera següent: - estudi de trànsit rodat en les grans infraestructures viàries del districte; - estudi de trànsit rodat en els eixos viaris del districte, excloses les grans infraestructures viàries, i suma dels estudis de trànsit rodat en tots els eixos viaris, incloses les grans infraestructures viàries. El districte de les Corts és el tercer més petit en extensió de Barcelona, amb una superfície d’aproximadament 6 Km2. Es caracteritza per una xarxa viària que combina grans infraestructures de transport amb eixos viaris de primer i de segon nivell. És el quart districte de Barcelona en longitud de xarxa viària, amb una mica més d’un 11% del total, mentre que és el vuitè de la ciutat en densitat de vehicles per quilòmetre de via. 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES Aquest estudi avalua l’impacte acústic dels grans eixos viaris que travessen el districte de Les Corts. L’anàlisi acústica s’ha fet tant a 4 metres sobre el nivell del sòl com a una altura de 8 metres, que equivaldria a l’altura dels forjats en segona planta dels habitatges. Les vies incloses, al seu pas pel districte de Les Corts, en aquest estudi han estat les següents: - Avinguda Diagonal, B-23, Plaça de Pius XII I i - Avinguda de Sarrià, Plaça de la Reina Maria Cristina - Ronda del Mig i Gran Via de Carles III, - Avinguda d’Esplugues, - Ronda de Dalt, - Avinguda de Madrid, Imatge 49. IMD de trànsitc per a cada gran infraestructura al districte de Les Corts. Les grans infraestructures del districte es caracteritzen pel fet de suportar altes intensitats de trànsit, amb el consegüent impacte sobre el soroll ambiental. L’avinguda d’Esplugues, la ronda de Dalt i la ronda del Mig són importants eixos de comunicació, amb intensitat mitjanes diàries superiors als 100.000 vehicles al dia, i fins i tot als 200.000 en alguns trams. Altres grans infraestructures al seu pas pel districte de les Corts, com l’avinguda Diagonal, tenen un volum diari de vehicles superior als 90.000; i unes altres, com l’avinguda de Madrid, presenten IMD´s superiors als 30.000 vehicles al dia. Els nivells de soroll ambiental que afecten els habitatges i les edificacions properes a aquestes infraestructures depenen en gran part de factors com la distància de la calçada a les façanes de les edificacions i el perfil longitudinal i transversal de l’entorn de les vies i dels edificis propers. La major part de les grans infraestructures que hi ha al districte es caracteritzen pel fet ser vies de gran amplària i calçades de diversos carrils. L’avinguda Diagonal, per exemple; compta amb una calçada amb una amplària superior als 65 metres, sent la distància mitjana aproximada fins a la façana dels edificis de 30 metres. La ronda del Mig és una ronda formada per diverses vies, i a causa de l’estructura urbana per la qual discorre, la calçada té uns 40 metres, i és més estreta que en el cas anterior. Les vies que són significativament amples tindrà un efecte positiu sobre l’afectació per soroll de la població, ja que encara que aquestes vies generin elevats nivells de soroll degut al seu elevat trànsit, l’atenuació per la distància a les façanes exposades és important. La secció transversal de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un factor clau en la propagació del so. Com més s’obstaculitza la propagació del so, menor serà el soroll que rebin els veïns. La ronda de Dalt i la ronda del Mig discorren en part en trams de trinxera, mentres que altres trams són soterrats. La morfologia de les edificacions de l’entorn de les grans infraestructures és un altre factor clau en el soroll ambiental, ja que els edificis reflecteixen parcialment el so que reben. Això, unit a l’amplària de la via, són factors que predeterminen la qualitat acústica d’aquests entorns. Són moltes les tipologies de perfil transversal de les grans infraestructures viàries del districte. Alguns dels més representatius són els següents: - Via en trinxera amb edificacions a dues bandes de la calçada. A la imatge s’aprecia l’efecte de l’apantallament de la trinxera i la pantalla, i com varia el soroll a les façanes en funció de l’altura. 38 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts - Via amb edificacions d’altura asimètrica a banda i banda de la calçada. Imatge 50. Propagació del so en via en trinxera. - Eix viari amb edificis en altura a ambdós costats. En l’exemple de la imatge següent s’observa el soroll amb la distància i l’efecte de la difracció del so en les arestes dels edificis. Imatge 53. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica. A continuació es presenten per al districte de Les Corts, els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 4 metres: 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 51. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. - Eix viari amb edificacions a un únic costat de la calçada. L’efecte de la trinxera es fa evident en observar la zona d’ombra sobre els edificis propers. Imatge 54. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). Imatge 52. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. Al districte de Les Corts les grans infraestructures de transport que generen nivells més elevats de soroll ambiental per a l’indicador Ld són la ronda de Dalt, on en la calçada se superen els 80 dB(A) en aquest període, l’avinguda Diagonal, on predominen nivells de soroll per a Ld per sobre de 75 dB(A) i les avingudes de Madrid i Sarrià, també amb nivells en calçada superiors a 75 dB(A). 39 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les Els nivells d’exposició al soroll en les façanes dels edificis varien en funció de les amplàries dels eixos viaris, de la proximitat NIVELLS SONORS (dBA) de les edificacions a les calçades i dels obstacles que troba el so en la seva propagació. En general, l’avinguda de Sarrià i <40 60-64 40-44 65-69 l’avinguda de Madrid són vies de menor amplària i on les edificacions estan més properes de les calçades, amb la qual cosa 45-49 70-74 el soroll que genera el trànsit rodat s’atenua menys que, per exemple, en l’avinguda Diagonal o en la ronda de Dalt, vies de 50-54 75-79 55-59 > 80 major amplària. En tot cas, les edificacions del districte en primera línia de façana amb les grans infraestructures de transport estan sotmeses a nivells de soroll alts per a l’indicador Ld. A la imatge següent es presenta un exemple de la ronda de Dalt. S’observa que sobre els carrils centrals els nivells de soroll són molt alts (superen els 80 dB(A) per a l’indicador Ld). No obstant això, en el tram representat la via transcorre en trinxera, la qual té un efecte d’apantallament del so molt evident. NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 56. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda Diagonal. En la següent imatge es representa un detall del mapa de nivells sonors per a l’indicat Ld en la intersecció de l’avinguda Diagonal amb la Gran Via de Carles III. Totes dues vies tenen unes elevades intensitats de trànsit, la qual cosa es tradueix que els nivells de soroll durant el període dia tant en cada eix viari com en l’encreuament siguin molt alts (superiors els 75 dB(A)). Els nivells sonors que s’assoleixen en façana dels edificis pròxims, malgrat les distàncies a les calçades, també són elevats, superant-se en moltes de les façanes els 70 dB(A). NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 55. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la ronda de Dalt. A la imatge que es presenta a continuació, corresponent a l’avinguda Diagonal, s’observa que els nivells de soroll en la calçada són molt alts. El tram de l’avinguda representat té una gran amplària, i el so generat s’atenua amb la distància, aconseguint en les façanes representades nivells de soroll en el rang 65-69 dB(A). En tot cas, malgrat el distanciament dels edificis, l’impacte acústic sobre les façanes és elevat. Imatge 57. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda Diagonal amb Gran Via de Carles III 40 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). Imatge 59. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). En el període tarda s’observa una lleugera disminució de soroll respecte al període dia, quantificable entre 1 i 3 dB(A). Les Durant el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen significativament en comparació amb el dia i la grans infraestructures viàries del districte continuen presentant nivells de soroll elevats per a l’indicador Le, tant a nivell de tarda. Malgrat tot, hi ha nivells de soroll molt elevats a la ronda de Dalt (superiors en alguns trams a 75 dB(A) a nivell de calçada, com a nivell del soroll que incideix sobre les façanes de les edificacions més pròximes a les vies. calçada. Altres grans infraestructures viàries, com l’avinguda Diagonal, l’avinguda de Sarrià o l’avinguda de Madrid també presenten en calçada nivells de soroll alts, en aquest cas que superen els 70 dB(A). L’impacte acústic sobre les façanes a causa del soroll de les grans infraestructures és més desigual, perquè novament influeixen les distàncies dels eixos viaris als edificis i la presència d’obstacles i desnivells entre la font i el receptor. En qualsevol cas, les grans infraestructures del districte tenen nivells elevats de trànsit durant la nit, i el seu efecte sobre el soroll en les façanes dels edificis pròxims és notable, superant-se en general els 60 dB(A). 41 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCUTRES A 8 METRES A continuació, es presenten per al districte de Les Corts els resultats dels mapes de nivells sonors dels grans eixos viaris per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 8 metres: Imatge 60. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 7.1.d). Els nivells sonors obtinguts per a l’indicador Lden (24 hores) confirmen el que s’ha exposat per a la resta d’indicadors. Imatge 61. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, nit i 24 hores En general, s’observa que, tant en aquesta imatge com en les anteriors, els nivells de soroll ambiental en l’entorn proper a ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d). les grans infraestructures de transport viari són elevats. Com a resultat, les façanes orientades a aquestes vies estan exposades a nivells sonors alts, amb el consegüent impacte sobre la població exposada al soroll. A més de l’anàlisi del soroll ambiental realitzada a 4 metres sobre el nivell del sòl, que és l’altura d’avaluació que estableix la normativa d’aplicació, sobre les grans infraestructures de trànsit rodat s’ha elaborat un mapa addicional a una altura de 8 metres. Si es comparen els mapes de nivells sonors per a les grans infraestructures a 4 metres sobre el nivell del sòl amb els corresponents per a cada indicador a 8 metres, amb prou feines s’hi aprecien diferències, si bé els nivells a 8 metres són lleugerament inferiors. A la figura següent es mosta un exemple de com es propaga el so a l’entorn d’una gran infraestructura i quina influència té l’altura en els nivells sonors que es reben. En aquest cas concret, els receptors en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per a la secció representada assoleixen un valor per a l’indicador Ld de 70,2 dB(A), mentre que a l’altura de 8 metres el valor és de 70,0 dB(A). 42 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Total any 80 75 70 65 60 55 50 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 77,0 73,3 75,8 76,1 75,8 76,0 76,4 76,8 76,6 75,7 74,8 71,4 74,4 76,2 76,6 75,8 71,9 69,7 66,0 63,7 64,1 68,5 73,7 76,8 Dimarts 78,0 74,9 75,9 76,2 76,1 76,4 77,1 77,3 77,1 76,1 76,0 73,0 73,7 75,9 76,1 75,3 72,2 70,2 66,8 64,4 64,4 68,1 74,0 77,0 Dimecres 77,9 73,7 75,8 76,5 76,2 76,6 77,1 76,8 75,8 76,3 74,7 73,3 73,4 75,8 76,4 75,6 72,7 70,3 66,4 64,2 64,6 68,7 74,0 76,9 Dijous 77,1 75,5 76,7 76,2 76,1 76,3 77,0 76,6 76,9 75,2 73,3 72,7 73,1 74,5 76,6 75,8 73,8 71,6 67,9 65,0 64,9 68,8 74,1 77,1 Divendres 77,3 75,5 75,3 75,2 75,8 75,7 76,9 74,8 73,4 74,2 73,9 73,1 74,5 75,3 77,2 76,6 74,2 72,7 70,8 68,9 67,6 68,1 71,5 73,7 Dissabte 75,0 76,0 76,5 76,8 77,0 77,2 77,5 77,0 75,9 76,2 76,7 76,7 76,4 76,8 76,2 74,7 73,4 73,2 71,6 69,3 68,0 67,6 69,8 71,5 H= 8 m Leq @ 8 m=70,0 dB(A) Diumenge 72,1 72,9 74,0 75,1 75,9 76,3 76,8 76,5 75,3 75,7 76,6 76,8 76,6 76,6 75,8 74,2 72,4 70,8 67,8 64,4 64,3 68,6 74,1 76,8 H= 4 m Leq @ 4 m=70,2 dB(A) Imatge 64. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer del Doctor Joaquín Albarrán, 5 (Ronda de Dalt.) Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - En conjunt, les set evolucions temporals corresponents a cadascun dels dies de la setmana segueixen la mateixa tendència al llarg de les 24 hores, però s’aprecia una certa diferència entre els dies feiners i els caps de setmana sobretot en l’horari nocturn. - Dies laborables: o Els dies feiners (de dilluns a divendres) els nivells sonors són molt similars independentment del dia de la Imatge 62. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. setmana, hi ha nivells sonors elevats (entre 75 i 78 dB(A)) des de primera hora del matí (7.00 hores) fins a En aquesta mateixa secció transversal es manté la mateixa tendència per a la resta d’indicadors: Le a 4 m = 70,5 dB(A), Le a 8 les 22.00 hores, quan aquests nivells comencen a disminuir. m = 70,2 dB(A); Ln a 4 m = 65,3 dB(A), Ln a 8 m = 65,0 dB(A); Lden a 4 m = 73,8 dB(A), Lden a 8 m = 73,5 dB(A). o Entre les 22.00 i les 4.00 hores els nivells sonors disminueixen progressivament fins a nivells sonors pròxims a 65 dB(A), moment en què comencen un altre cop a augmentar progressivament fins a assumir nivells sonors pròxims a 75 dB(A) cap a les 7.00 hores. - Caps de setmana: 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES o Els caps de setmana (dissabte-diumenge), al període entre les 10.00. i els 22.00 hores els nivells sonors són similars als existents en dies laborables (aproximadament 77 dB(A), sense existir disminució entre les 16.00 A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat per una gran infraestructura. i les 19.00 hores. S’ha considerat el cas d’un equip situat al carrer del Doctor Joaquín Albarrán 5 el qual capta el soroll de la ronda de Dalt. o Els diumenges, entre les 5.00. i les 10.00 hores els nivells sonors són inferiors als existents en dies laborables entre 3 i 5 dB(A). o Les nits de divendres i dissabte entre les 00.00 i les 4.00 hores, els nivells sonors es situen a uns 3-4 dB(A) per sobre dels nivells sonors dels dies feiners en aquest mateix període horari, probablement pel desplaçament de vehicles a zones d’oci de la ciutat. Imatge 63. Vista des de la ubicació del punt de mesura. (Street View). 43 dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES Cal destacar que les grans infraestructures estan localitzades en zones molt concretes del districte, per la qual cosa la seva contribució als nivells sonors en zones allunyades és nul·la; ara bé, hi ha nivells apreciables que es poden observar Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang, en el percentatge de població afectada pel soroll de grans infraestructures. calculats a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, són els següents: Analitzant els resultats del soroll de grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, el 7,54 % de la població del districte l’afecten per nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable Districte 4: Les Corts destacar que hi ha un 4,34 % de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. Població total: 82201 - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament respecte al període dia. Un 6,66 % de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 1,3 % a nivells superiors de 70 dB(A). Ld - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 10,04 %. És destacable que l’1,11 % de la població del districte està exposada a nivells superiors a 65 dB(A) durant la nit. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el 60,24 % de la població presenta valors majors a 40 dB(A), és a dir; que <40 40262 48,98 un 39,76 % de la població del districte de Les Corts registra valors inferiors a 40 dB(A) per l’índex Lden. Això és a 40 - 45 16822 20,46 <40 40 - 45 causa de la localització de grans infraestructures en àrees concretes del districte. 45 - 50 6307 7,67 45 - 50 50 - 55 5142 6,26 L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o 50 - 55 55 - 60 4472 5,44 55 - 60 superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: 60 - 65 2996 3,65 60 - 65 65 -70 2634 3,20 65 -70 70 - 75 3566 4,34 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 46934 57,10 40 - 45 12091 14,71 <40 45 - 50 5743 6,99 40 - 45 45 - 50 50 - 55 5302 6,45 50 - 55 55 - 60 3853 4,69 55 - 60 60 - 65 2800 3,40 60 - 65 65 - 70 4406 5,36 65 -70 70 - 75 1072 1,30 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 58957 71,72 40-45 5635 6,86 <40 45 - 50 5480 6,67 40 - 45 50 - 55 3871 4,71 45 - 50 50 - 55 55 - 60 2856 3,47 55 - 60 60 - 65 4488 5,46 60 - 65 65 - 70 914 1,11 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada Imatge 65. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). >40 49515 60,24 100,00 >45 29901 36,38 A la imatge s’observa que en període diürn el barri amb més afectacions per soroll de les grans infraestructures viàries és Les 80,00 >50 20973 25,51 Corts i la Maternitat i Sant Ramon. >55 15634 19,02 60,00 Pedralbes, és el tercer barri d’aquest districte i el que presenta menys percentatge de població exposada en període dia, >60 10650 12,96 40,00 degut, entre altres factors, a la morfologia dels habitatges, ja que es tracta d’edificis unifamiliars aïllats de gran extensió. >65 7122 8,66 20,00 >70 4769 5,80 L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o 0,00 >75 477 0,58 superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. 44 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS En aquest apartat es presenten els resultats del MES del districte de Les Corts per al soroll generat per la trama de la xarxa viària que forma el districte, on s’han exclòs les grans infraestructures viàries, que s’han analitzat anteriorment. L’elaboració de mapes estratègics de soroll mitjançant programari de predicció de nivells sonors permet, a partir de la generació d’un model digital del terreny, alimentar per a un mateix model acústic (en aquest cas, per al model de càlcul de trànsit rodat). En el nostre cas s’ha generat un model considerant com a emissor acústic la xarxa viària bàsica del districte, a excepció de les grans infraestructures. En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix. Al districte de Les Corts s’observa que predominen els eixos viaris amb intensitats mitjanes i baixes (amb intensitats mitjanes diàries de menys de 5.000 vehicles al dia), si bé hi ha un nombre rellevant de vies amb intensitats de trànsit mitjanes-altes (IMD entre 5.000 i 15.000 vehicles al dia), com per exemple el carrer de Jordi Girona, l’avinguda d’Albert Bastardas i trams de l’avinguda Joan XXIII, i alguns eixos viaris amb alts nivells de trànsit (IMD>15.000 vehicles al dia i fins i tot superiors a 200.000 vehicles al dia), com el tram del carrer del Bisbe Català i l’avinguda de Pedralbes. Imatge 66. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nocturn el percentatge de població afectada disminueix en el següent ordre: La Maternitat i Sant Ramon, Les Corts i Pedralbes. Imatge 67. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Les Corts. A continuació es presenten per al districte de Les Corts els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. Cada mapa representa els nivells de soroll ambiental per al període horari corresponent, la qual cosa permet avaluar quines són les vies que presenten nivells més elevats de soroll per a cada indicador i seleccionar aquelles sobre les quals es vulgui proposar plans d’acció zonals per reduir els nivells de soroll. 45 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 69. Detall de nivells sonors a la Travessera de les Corts per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat A la imatge posterior s’aprecia un detall del barri de Pedralbes. En el mapa de nivells sonors a 4 metres sobre el nivell del sòl de l’àmbit delimitat per l’avinguda Pedralbes, l’avinguda d’Esplugues i el carrer de Jordi Girona s’observa que, mentre que en aquests tres eixos viaris els nivells de soroll estimats són relativament elevats (nivells de soroll en calçada en el rang 65- Imatge 68. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). 75 dB(A) i en façana entre 60 i 70 dB(A)), en la superfície interior delimitada els nivells de soroll són baixos, amb valors entre 50 i 65 dB(A). Alguns dels eixos viaris que presenten nivells més elevats de soroll per a aquest indicador, tant en la superfície de les vies, com en les façanes exposades cap a aquests eixos, són els següents - Avinguda d’Esplugues, - Carretera de Collblanc, - Avinguda del Doctor Marañó, - Carrer d’Arístides Maillol, - Travessera de Les Corts, - Avinguda de Joan XXIII, - Avinguda de Pedralbes, - Carrer de Manuel Girona Si s’analitzen els nivells de soroll estimats en els eixos viaris s’aprecia que, a diferència dels obtinguts en les grans infraestructures de transport, no hi ha valors superiors a 80 dB(A). En les calçades més exposades al soroll es registren valors en el rang de 75-80 dB(A). En la xarxa viària de primer nivell el soroll ambiental predominant en la via està en el rang de 70- 75 dB(A), mentre que els eixos viaris secundàries no aconsegueixen en l’eix els 70 dB(A). NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 A mode d’exemple, a la imatge següent es presenta un detall de la Travessera de les Corts. S’observa que per a aquest 40-44 65-69 45-49 70-74 indicador acústic sobre la calçada s’aconsegueixen nivells superiors a 75 dB(A), mentre que en les façanes pròximes a la via 50-54 75-79 55-59 els nivells sonors es redueixen a valors en el rang 70-75 dB(A). > 80 Imatge 70. Detall de nivells sonors al barri de Pedralbes per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. 46 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 71. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). Els resultats que aporten els mapes de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període de tarda (de 21.00 a 23.00 hores), Imatge 73. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll de 1 i 3 dB(A). Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels Els eixos viaris més afectats pel soroll per a aquest indicador són els mateixos que per a l’índex Ld. indicadors Ld i Le, conseqüència lògica dels nivells més baixos de trànsit durant la nit. Si es compara novament els nivells sonors obtinguts per al període nit respecte al període dia en l’àmbit de l’encreuament del carrer de Numància amb Com a exemple, es presenta a continuació un detall dels mapes de nivells sonors a l’entorn de l’encreuament del carrer de Travessera de les Corts s’observa que els nivells de soroll es redueixen entre 5 i 10 dB(A), en funció de les distàncies de la Numància amb la Travessera de les Corts on es comparen els nivells de soroll estimats per a l’indicador Ld i Le. En les font al receptor. imatges es pot apreciar la diferencia de nivells sonors anteriorment comentada. En aquest cas en particular, la diferència de nivells entre el dia i la tarda per a tots dos eixos viaris, és d’aproximadament 2 dB(A). NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 40-44 60-64 65-69 40-44 45-49 65-69 70-74 45-49 50-54 70-74 75-79 50-54 55-59 75-79 > 80 55-59 > 80 Ln, període nit Ld, període dia Le, període tarda Ld, període dia Imatge 74. Detall Ln i Ld; períodes nit i dia. Imatge 72. Detall Le i Ld; períodes tarda i dia. 47 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat en diferents tipus de carrers. CARRER AMB TRÀNSIT INTENS (exemple: Travessera de Les Corts, 129) Total any 80 75 70 65 60 55 50 45 40 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 00 01 02 03 04 05 06 Dilluns 71,7 73,5 72,9 72,6 72,1 72,4 73,1 73,1 72,6 72,6 73,0 73,4 73,6 73,5 72,6 70,8 68,7 67,6 65,5 63,8 62,8 62,5 65,4 68,2 Dimarts 71,7 73,8 72,9 72,2 72,1 72,4 73,2 73,2 72,4 72,5 72,9 73,3 73,8 73,5 72,9 70,9 69,3 68,4 65,9 64,5 63,5 62,6 65,5 68,1 Dimecres 71,9 73,7 72,9 72,3 72,2 72,4 73,3 73,3 72,5 72,8 73,2 73,7 74,2 73,9 73,0 71,5 69,9 68,8 66,9 64,8 64,1 63,0 65,6 68,1 Dijous 71,8 73,8 73,1 72,7 72,6 72,5 73,1 73,5 72,7 72,5 73,1 73,4 73,8 73,6 72,8 71,1 69,5 69,3 66,7 65,4 64,4 63,6 65,8 68,4 Divendres 71,5 72,9 72,4 71,9 71,9 72,3 72,8 73,4 72,9 72,5 73,2 73,1 73,2 73,4 72,6 71,3 69,9 69,5 68,6 67,6 66,7 65,5 65,9 67,3 Dissabte 68,1 70,0 70,9 70,8 71,3 71,6 71,8 72,1 71,1 71,2 71,0 72,3 71,7 72,1 71,6 70,4 70,0 69,3 68,4 67,2 66,3 65,5 65,2 66,5 Diumenge 66,3 67,3 68,6 69,5 69,9 70,3 70,6 70,8 69,7 69,9 70,4 70,6 71,2 71,3 71,2 70,3 68,7 67,3 65,1 64,3 63,4 62,3 64,9 68,0 Imatge 76. Evolució del soroll 24 hores a la Travessera de Les Corts, 129 Després d’analitzar aquest gràfic es pot concloure el següent: - El principal focus sonor que afecta el punt de mesura és el trànsit, ja que l’esmentat carrer té quatre carrils. - Dies laborables: o S’observa que els dies feiners (de dilluns a divendres) les evolucions temporals al llarg de les 24 hores són molt similars independentment del dia de la setmana. Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). o En aquests dies feiners, els nivells sonors són pràcticament iguals entre les 7.00 i les 21.00 hores (entre 70 i A la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg 75 dB(A)),. moment en què comencen a disminuir fins a les 4.00 hores, en què es registren nivells sonors termini del període diari. S’observa que els eixos viaris amb majors nivells de soroll per a aquest indicador són els mateixos pròxims a 62 dB(A). A partir d’aquest moment els nivells sonors comencen a augmentar fins a arribar a que per a la resta dels indicadors ja avaluats. S’aprecia, en general, que els nivells sonors per a Lden són lleugerament estabilitzar-se al voltant de les 7.00 hores. superiors que per a Ld i la resta d’indicadors. - Caps de setmana: o Les nits dels divendres i dissabtes, a partir de les 00.00 hores i fins a les 4.00 hores, els nivells sonors són una mica més elevats que els dies laborables (2-3 dB(A)). o Els dissabtes i diumenges els nivells sonors en el període entre les 7.00 i les 21.00 hores són inferiors als dels dies laborables (2-3 dB(A)), sent aquesta diferència encara més gran entre les 7.00 i les 9.00 hores. 48 dB Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts CARRER AMB TRÀNSIT MIG (exemple: carrer del Comandante Benitez, 8) CARRER AMB TRÀNSIT BAIX (exemple: carrer del Comte Güell, 36) Imatge 78. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer del Comte Güell, 36. Imatge 77. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer del Comandante Benitez, 8. Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: Després d’analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - El principal focus sonor existent en aquest carrer és el soroll de trànsit, tot i que aquest és baix. - El principal focus sonor que afecta el punt de mesura és el trànsit, ja que l’esmentat carrer té dos carrils i absorbeix - Dies laborables: trànsit de la superilla de les Corts. o S’observa que els dies feiners (de dilluns a divendres) les evolucions temporals al llarg de les 24 - Dies laborables: hores són similars independentment del dia de la setmana considerat. En aquests dies feiners, els o S’observa que els dies feiners (de dilluns a divendres) les evolucions temporals al llarg de les 24 hores són nivells sonors són molt similars entre les 7.00. i les 21.00 hores, (entre 63 i 66 dB(A)) moment en similars independentment del dia de la setmana considerat. què comencen a disminuir fins a les 4.00 hores, on es registren nivells sonors pròxims a 60 dB(A). o En aquests dies feiners, els nivells sonors són molt similars entre les 7.00. i les 22.00 hores, (entre 65 i 70 A partir d’aquest moment els nivells sonors comencen a augmentar fins arribar a estabilitzar-se al dB(A)) moment en què comencen a disminuir fins a les 4.00 hores, on es registren nivells sonors pròxims a voltant de les 7.00 hores. 60 dB(A). A partir d’aquest moment els nivells sonors comencen a augmentar fins a arribar a estabilitzar-se - Caps de setmana: al voltant de les 7.00 hores. o Les nits dels divendres i dissabtes, a partir de les 23.00 i fins les 4.00 hores, els nivells sonors són - Caps de setmana: una mica més elevats que els dies laborables (2-4 dB(A)). o Els dissabtes i diumenges els nivells sonors en el període entre les 7.00 i les 21.00 hores són inferiors que o Els dissabtes i diumenges, especialment els diumenges els nivells sonors en el període entre les els dies laborables (2-4 dB(A)), sent aquesta diferència encara més gran (6-7 dB(A) entre les 7.00 i les 9.00 7.00 i les 21.00 hores són inferiors que els dies laborables (4-5 dB(A)), sent aquesta diferència hores. encara més gran principalment a primeres hores del matí. o A partir de les 21.00 hores els nivells sonors són molt similars als dels dies laborables. 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT Les estadístiques associades al Mapa estratègic de soroll i, en particular, al trànsit rodat dels eixos viaris, fan referència a la població exposada al soroll. En aquest apartat es presenten les estadístiques de població afectada per a cadascun dels indicadors acústics ordenades per rangs. A continuació se’n presenten les taules: 49 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les Analitzant els resultats, per al soroll de trànsit excloent-hi les grans infraestructures, es pot concloure el següent: Districte 4: Les Corts Població total: 82201 - El període horari que presenta índexs més elevats de població afectada (considerant com a afectació Ld > 65 dB(A), Le > 65 dB(A) i Ln > 55 dB(A)), és el període nocturn, Ln. Ld - En el període dia, Ld, el 15,34 % de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 4,47 % de població exposada a més de 70 dB(A) en període diürn. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 10,85 % <40 3612 4,39 de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 1,02 % a nivells sonors superiors a 70 dB(A). 40 - 45 16993 20,67 <40 - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 26,56 %, si bé només un 0,73 % de la 45 - 50 7968 9,69 40 - 45 45 - 50 població està exposada a més de 65 dB(A). 50 - 55 11003 13,39 50 - 55 55 - 60 13970 17,00 Per a l’indicador Lden, es pot observar com el pes de la nit fa que sigui a partir dels 60 dB(A), quan s’aprecia una disminució 55 - 60 60 - 65 16042 19,52 60 - 65 de percentatge de població a aquests nivells acústics. 65 -70 8936 10,87 65 -70 L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o 70 - 75 3677 4,47 70 - 75 75 - 80 superiors a 65 dB(A), (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 10025 12,20 40 - 45 13853 16,85 <40 45 - 50 7930 9,65 40 - 45 45 - 50 50 - 55 12126 14,75 50 - 55 55 - 60 15749 19,16 55 - 60 60 - 65 13600 16,54 60 - 65 65 - 70 8078 9,83 65 - 70 70 - 75 840 1,02 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 23968 29,16 40-45 8100 9,85 <40 45 - 50 12297 14,96 40-45 50 - 55 16002 19,47 45 - 50 50 - 55 55 - 60 13418 16,32 55 - 60 60 - 65 7817 9,51 60 - 65 65 - 70 599 0,73 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden Imatge 79. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 81495 99,14 100,00 En la imatge s’observa que en període diürn els barris amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans >45 65286 79,42 infraestructures, és Les Corts amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) superior al 15%. 80,00 >50 56215 68,39 El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és Pedralbes, amb una població afectada per nivells sonors per sobre >55 46376 56,42 60,00 de 65 dB(A) inferior al 13%. >60 33983 41,34 40,00 >65 16487 20,06 S’observa que els percentatges de població afectada en els diferents barris, malgrat les seves diferències; són bastant 20,00 >70 5131 6,24 homogenis. 0,00 >75 74 0,09 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. 50 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: INFRAESTRUCTURES El model predictiu acústic utilitzat per a l’elaboració del MES suma la contribució del trànsit segons la intensitat mitjana diària (IMD) de les grans infraestructures (GI) de transport viari a la de la resta de vies de trànsit existents al districte de Les Corts. Els resultats d’aquests dos estudis s’han presentat en els apartats anteriors. La trama d’eixos viaris i grans infraestructures considerada en aquest estudi és la que es presenta a la imatge següent: Imatge 80. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nocturn, els percentatges de població exposada per a cada barri, són molt similars, si bé; el barri amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent les grans infraestructures, és Les Corts, amb una població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) pròxima al 28%. El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és Pedralbes, amb una població afectada per nivells superiors a 55 Imatge 81. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. dB(A) del 24,02%. La representació gràfica dels nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per al soroll de trànsit total es detalla a continuació: 51 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 83. Detall de nivells acústics a l’avinguda de Sarrià per Ld, període dia, soroll de trànsit total. Cal destacar que la suma del soroll total provinent dels eixos viaris i grans infraestructures és superior a l’aportació de cadascun per separat. A la figura següent es representa un exemple del que s’ha descrit anteriorment. Es correspon amb l’entorn de l’encreuament de l’avinguda de Josep Tarradellas amb el carrer de Berlín, en el barri de Les Corts. L’impacte acústic que genera únicament la gran infraestructura (carrer de Berlín) sobre les façanes de l’encreuament està en el rang 60-69 dB(A). Quan es considera solament el soroll generat pels eixos viaris (segona imatge), els nivells de soroll en algunes de les façanes de l’encreuament per a Ld s’incrementen fins a valors per sobre dels 70 dB(A). En la tercera imatge es representa el soroll total del trànsit (gran infraestructura més la resta de vies) i els nivells sonors sobre les façanes de l’encreuament com a Imatge 82. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). conseqüència del total d’eixos viaris creix i s’aproxima en alguns casos als 75 dB(A) per a Ld. NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) Per a l’indicador Ld s’observa que les vies amb nivells més elevats de soroll són les grans infraestructures viàries. Destaquen <40 60-64 <40 60-64 <40 60-64 40-44 40-44 pels seus nivells de soroll la ronda de Dalt i l’avinguda Diagonal, que presenten en la calçada nivells superiors a 80 dB(A). 65-69 40-44 65-69 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 45-49 70-74 També cal destacar els nivells sonors a la resta de les grans infraestructures de transport, amb nivells de soroll en la calçada 50-54 75-79 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 55-59 superiors a 75 dB(A). La resta dels eixos viaris presenten nivells de soroll molt variables. El districte de Les Corts destaca per > 80 55-59 > 80 > 80 la presència de grans espais residencials, com a gran part del barri de Pedralbes, amb un tramat urbà de baixa intensitat de trànsit i baixos nivells de soroll ambiental, mentre que altres àmbits, com la major part del barri de Les Corts, es caracteritzen per la presència d’infraestructures viàries d’elevat nivell de trànsit i nivell de soroll elevats per a l’indicador Ld. Els nivells de soroll en les façanes disminueixen pel que fa als que s’han obtingut sobre les calçades. Aquesta disminució és proporcional a la distància entre les calçades i els edificis i façanes i a la presencia d’obstacles en el camí de propagació del so. En general de l’eix de la calçada a l’eix de façana els valors disminueixen de mitjana 5 dB(A), si bé, en vies amples o quan hi ha presència d’obstacles en el camí de propagació del so, les atenuacions són molt més elevades. Per exemple, en carrers del districte amb una amplària mitjana petita, com el carrer de Vallespir, amb prou feines es redueixen els nivells de soroll entre la calçada i les façanes. En eixos viaris d’amplària mitjana, com la Travessera de Les Corts, la diferència de nivells sonors entre calçada i façana està entre 3 i 5 dB(A), mentre que en les vies de major amplària, com l’avinguda Diagonal, el Ld de la gran infraestructura Ld dels eixos viaris Ld del soroll total de trànsit soroll s’arriba a atenuar per sobre de 5 dB(A). Les conclusions que s’obtenen de la representació gràfica per al soroll total del trànsit rodat en comparació amb el soroll Imatge 84. Efecte d’eixos viaris, grans infraestructures per separat i de manera conjunta. total (incloent-hi tots els emissors acústics) són les següents: - El trànsit és el principal focus de soroll a la ciutat i al districte de Les Corts. - En el districte conviuen àmbits residencials de baixa densitat edificatòria, com el barri de Pedralbes, on els nivells de soroll ambiental són baixos, amb uns altres més densament poblats i amb una xarxa viària amb més capacitat, on els nivells de soroll són elevats. A la imatge següent, es presenta un exemple del mapa de nivells sonors per a l’indicador Ld a l’entorn de l’avinguda Diagonal i l’avinguda de Sarrià. Aquest àmbit, amb una trama viària amb altes intensitats de trànsit, genera nivells de soroll elevats durant el període diürn tant en les calçades com sobre les façanes dels edificis. 52 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 85. Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b).) Imatge 86. Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). El soroll ambiental en el període de tarda manté la mateixa tendència que en els casos anteriors, on es va estudiar, d’una Durant el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen, com ja s’ha analitzat en els estudis anteriors, banda, el soroll de les grans infraestructures i, de l’altra, la resta dels eixos viaris. S’aprecia una petita disminució dels nivells respecte al dia i a la tarda. Es mantenen els nivells de soroll elevats en les grans infraestructures viàries, sobretot en sonors de l’índex Le pel que fa als corresponents a l’índex Ld de prop de 2 a 4 dB(A) segons el tipus de via i la seva IMD.En l’avinguda Diagonal, la ronda de Dalt i les avingudes de Sarrià i de Madrid, amb nivells de soroll a la calçada superiors a 65 general les diferències entre els valors d’Ld i Le són lleugerament superiors en els eixos viaris de menor trànsit. Així, per dB(A) i en les línies de façanes més properes de 60-65 dB(A). exemple, vies de les característiques del carrer de Melcior de Palau tenen diferències entorn de 4 dB(A) (Ld de 60 dB(A) i Le de 56 dB(A)) enfront de les diferències de 2-3 dB(A) en vies amb majors intensitats de trànsit, com el carrer del Comandant Benitez. 53 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 88. Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat. Si es compara l’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld (vegeu l’exemple de la figura següent, pertanyent al barri de Les Corts), s’observa que els nivells per a tots dos indicadors són del mateix ordre, encara que lleugerament superiors per a l’indicador Lden (2-3 dB(A), en funció del tipus de via i de les característiques del trànsit). Això és degut Imatge 87. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 8.d). fonamentalment al fet que l’índex Lden penalitza el soroll en el període nocturn enfront del diürn. Els resultats obtinguts per a l’indicador Lden confirmen el que ja s’ha comentat en estudis anteriors. NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 La representació gràfica dels nivells sonors evidencia que les grans infraestructures viàries són les que presenten els nivells 40-44 65-69 40-44 65-69 més elevats de soroll per a Lden. 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 A la imatge següent es mostra, a tall d’exemple, la zona de l’avinguda Esplugues, on s’aprecia l’evolució de l’indicador Lden 55-59 > 80 55-59 > 80 per a diferents tipologies de via. Així, l’autopista del Maresme presenta valors d’Lden superiors a 80 dB(A) en la calçada i en la forqueta 60-79 dB(A) a les façanes dels edificis pròxims. A l’Avinguda d’Esplugues i l’Avinguda de Pedralbes s’aconsegueixen a les façanes d’alguns trams valors de 65-69 dB(A), mentre que altres vies amb menys trànsit, com el carrer dels Cavallers, els valors en façana per a Lden estan en el rang 50-59 dB(A). Lden, període 24 hores Ld, període dia Imatge 89. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia. 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES Analitzant els resultats del soroll de trànsit incloent-hi grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, al 16,66 % de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang destacar que hi ha un 9,52 % de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia; si be no hi ha població afectada són els següents: en nivells superiors a 75 dB(A). - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 17,91 % Districte 4: Les Corts de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 2,52 % a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 35,91 %, si bé només un 2 % de la Població total: 82201 població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden s’observa com a partir dels 70 dB(A) disminueix significativament el percentatge de població. Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 298 0,36 40 - 45 13931 16,95 <40 45 - 50 11045 13,43 40 - 45 45 - 50 50 - 55 7175 8,73 50 - 55 55 - 60 13283 16,16 55 - 60 60 - 65 17417 21,19 60 - 65 65 -70 11226 13,66 65 -70 70 - 75 7826 9,52 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 1262 1,54 40 - 45 19317 23,50 <40 45 - 50 6947 8,45 40 - 45 45 - 50 50 - 55 8699 10,58 50 - 55 55 - 60 15837 19,27 55 - 60 60 - 65 15416 18,75 60 - 65 65 - 70 12648 15,39 65 -70 70 - 75 2075 2,52 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 20858 25,37 40-45 6808 8,28 <40 45 - 50 8827 10,74 40 - 45 50 - 55 16190 19,70 45 - 50 50 - 55 55 - 60 15202 18,49 55 - 60 60 - 65 12673 15,42 60 - 65 65 - 70 1643 2,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 82066 99,84 100,00 >45 75378 91,70 80,00 >50 59182 72,00 >55 52361 63,70 60,00 >60 42031 51,13 40,00 >65 23453 28,53 20,00 >70 10449 12,71 0,00 >75 563 0,68 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. 55 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 11 ESTUDIS DE DETALL Com a resultat d’aquest estudi específic s’han obtingut els resultats que es detallen a continuació. 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA 11.1 TRAMVÍA Al districte de Les Corts s’ha portat a terme un estudi específic del soroll procedent del tramvia en la seva circulació per superfície. Aquest estudi s’ha fet únicament sobre aquelles línies que circulen en superfície, entre les quals hi ha les que es mostren a la taula següent: Districte Ferrocarril/ Tramvia Tramvia Línia T1 04. Les Corts Línia T2 Línia T3 Taula 33. Llista de línies de tramvia del districte. Imatge 91. Nivells acústic tramvia, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). El fet que les tres línies de tramvia comparteixin vies al seu pas pel districte de Les Corts fa que el soroll generat pel tramvia estigui localitzat en un únic recorregut. En aquest període horari, els nivells acústics més elevats que s’assoleixen estan entre els 60-65 dB(A) en l’eix de la via, arribant a les façanes dels habitatges més exposades nivells inferiors a 60 dB(A). La major part del tramvia en aquest districte circula per la zona central de l’avinguda Diagonal, una via ampla, de manera que a causa de la distància a les façanes i l’elevat soroll de trànsit rodat en aquesta avinguda, la seva influència en els nivells sonors en façanes no és rellevant. Nota: Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de ferrocarril i tramvia s’ha seleccionat una àrea de càlcul a l’entorn de les vies. A la representació gràfica es representen en blau clar (< 40 dB(A)) les zones dins d’aquesta àrea d’estudi on els nivells sonors són inferiors a 40 dB(A). Les aportacions inferiors a 40 dB(A) corresponen a un impacte acústic menyspreable. Imatge 90. Línies de tramvia. La línia T1 del tramvia passa per aquest districte des de Francesc Macià fins a Bon Viatge. Circula pel tram comú de les tres línies fins a la parada de Montesa, fora del districte de Les Corts. En total, la T1 té 9,8 km. La línia T2 uneix Francesc Macià amb Llevant-Les Planes. Té 11,6 km i 24 parades, i al seu pas pel districte de Les Corts comparteix la major part del seu recorregut amb la T1. La línia T3 circula per Barcelona, Esplugues de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat entre les estacions de Francesc Macià i Sant Feliu / Consell Comarcal. Aquesta línia passa per l’Hospital Moisès Broggi i TV3 i arriba a Sant Just Desvern per un pas inferior sota l’autovia B-23 i l’avinguda de la Generalitat. Al seu pas pel districte de Les Corts comparteix el seu recorregut amb les línies T1 i T2. 56 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 92. Nivells acústics ferrocarril/tramvia. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). Imatge 93. Nivells acústic ferrocarril/tramvia. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). Per a l’indicador Le els nivells són similars al període dia, i les conclusions similars a les indicades a l’apartat anterior per al En aquest període es troben nivells no superiors a 60 dB(A) en l’eix d’aquestes línies de tramvia, a causa del propi horari de període dia. funcionament i a la freqüència de pas associada d’aquest servei en el període nit. Els nivells que arriben a les façanes dels edificis més exposats no superen els 55 dB(A), si bé, com més lluny estan de la via, menor és el grau d’exposició al soroll del tramvia, arribant a estar, en molts casos, per sota dels 40 dB(A). Igual que en període dia, a causa de la distància entre la línia de tramvia i les façanes dels edificis, i l’elevat trànsit rodat a l’avinguda, la influència del soroll en les façanes dels edificis no és rellevant. 57 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 11.1.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRAMVÍA S’ha dut a terme una avaluació del valor absolut i percentatge de la població afectada pel soroll generat directament per les línies de tramvia: Districte 4: Les Corts Població total: 82201 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 79665 96,92 40 - 45 1023 1,24 <40 45 - 50 787 0,96 40 - 45 45 - 50 50 - 55 410 0,50 50 - 55 55 - 60 316 0,38 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 -70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 79718 96,98 40 - 45 1039 1,26 <40 45 - 50 747 0,91 40 - 45 45 - 50 50 - 55 405 0,49 50 - 55 55 - 60 292 0,36 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 Imatge 94. Nivells acústic ferrocarril/tramvia. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). 65 - 70 0 0,00 65 - 70 L’avaluació per a aquest indicador és molt similar al que es va realitzar per al període dia. Això és pel fet que en el període 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 nit hi ha poc volum de trànsit de tramvia i els nivells sonors generats són molt inferiors als existents en període dia, i per tant 75 - 80 0 0,00 >80 la seva contribució en el càlcul del Lden és pràcticament irrellevant respecte a la contribució dels nivells sonors en el període >80 0 0,00 de dia. Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 80728 98,21 40-45 754 0,92 <40 45 - 50 414 0,50 40-45 50 - 55 305 0,37 45 - 50 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 - 70 0 0,00 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 3700 4,50 100,00 >45 1914 2,33 80,00 >50 1173 1,43 >55 523 0,64 60,00 >60 215 0,26 40,00 >65 0 0,00 20,00 >70 0 0,00 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 34. Població exposada. Tramvia. 58 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Analitzant els resultats per al soroll de tramvia, es pot concloure el següent: - L’afectació de la població pel soroll del tramvia és baixa i puntual al districte de Les Corts. - En el període dia no hi ha població del districte exposada a nivells sonors superiors a 65 dB(A). - En el període nit tampoc hi ha població del districte exposada a nivells sonors superiors a 55 dB(A). - Per a l’indicador Lden, no hi ha població exposada a soroll de tramvia, en nivells superiors a 65 dB(A). 11.2 SOROLL ALS PARCS Els parcs de la ciutat de Barcelona són àrees urbanes susceptibles de ser protegides, ja que proporcionen beneficis urbans, socials i ambientals a la ciutadania de Barcelona. En aquest punt no s’han analitzat tots els parcs de la ciutat, sinó només els que són més rellevants seguint criteris de superfície, rellevància i història. En la major part dels casos el confort acústic existent a l’interior dels parcs es veu afectat pel soroll de trànsit del seu entorn, per la qual cosa és recomanable adoptar polítiques urbanes i mediambientals encaminades a reduir a l’interior dels parcs els nivells sonors procedents del soroll de trànsit, amb l’objecte d’obtenir àrees tranquil·les que garanteixin una adequada qualitat acústica a la ciutadania que en gaudeix. Després d’analitzar els resultats del Mapa estratègic de soroll, s’observa que els nivells sonors existents a l’interior dels parcs són deguts sobretot al soroll procedent del trànsit de carrers adjacents. Per aquest motiu, les zones limitrofs dels parcs properes a vies amb trànsit estan afectades per nivells sonors superiors als de les zones interiors. En els parcs que tenen una gran extensió, o que estan allunyats de carrers amb trànsit elevat, els nivells sonors a l’interior són baixos (inferiors a 55 dB(A)), i comença a ser més significatiu el nivell sonor que es genera en el seu interior per les activitats que s’hi desenvolupen (gent passejant, zones recreatives, etc.), per bé que aquests nivells sonors condicionen poc l’impacte acústic a la ciutat, ja que són inferiors a 55 dB(A) en els itineraris principals i inferiors a 50 dB(A) en la resta d’àrees. Imatge 95. Parc del districte. En aquest estudi s’ha avaluat un parc significatiu del districte de Les Corts, tal com reflecteix la taula següent: Tenint en compte que l’activitat dels parcs es desenvolupa sobretot en període dia, s’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors, per a Ld, existents al parc avaluat en aquest període i des dels dos punts de vista següents: Districte Parc a) Considerant el parc com a emissor sonor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del parc.  Parc de Cervantes b) Considerant el parc com a receptor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior procedent del trànsit dels voltants. 04. Les Corts  Jardins del Palau de Pedralbes També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior del parc en els períodes tarda i nit, si bé en aquests casos el parc s’ha considerat únicament com a receptor, ja que els nivells sonors en el seu interior són deguts gairebé íntegrament al soroll de  Jardins de la Maternitat trànsit. Es pot veure informació d’aquests dos períodes horaris en el mapa estratègic de soroll total (vegeu l’apartat 117) A continuació es presenten els resultats obtinguts als parcs estudiats. Taula 35. Llista de parc seleccionats al districte. 11.2.1 PARC DE CERVANTES El parc de Cervantes és un espai verd de la ciutat de Barcelona que es distingeix per les grans zones de gespa, els camins amples i la baixa pendent del terreny. Aquestes característiques fan que les activitats principals que es desenvolupen en el mateix estiguin orientades al passeig i a l’esport. A més compta amb taules de ping-pong, zones de pic nic, roserar i àrea de joc infantil. La seva superfície és d’aproximadament 9 hectàrees. El parc de Cervantes està situat en els terrenys que abans ocupava el torrent Estela, que recollia les aigües que baixaven des del cim de Sant Pere Màrtir. Es pot recórrer pujant des de l’avinguda Diagonal, que és on està l’entrada principal del parc, o bé d’una manera més relaxada, baixant des de la ronda de Dalt. 59 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les Imatge 96. Parc de Cervantes. Imatge 98. Nivells acústics del parc de Cervantes, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ANÁLISI DELS NIVELLS SONORS Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior del parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants. - Dos dels seus tres laterals presenten gran influència del trànsit rodat, ja que confinen amb dues grans infraestructures viàries, com són la ronda de Dalt i l’avinguda Diagonal. Aquest fet fa que dins del parc s’arribin a generar nivells sonors superiors als 75 dB(A). - Així mateix, gran part de la superfície del parc es troba exposada a nivells dins del rang 60-65 dB(A), corresponent-se amb la zona del roserar. 11.2.2 JARDINS DEL PALAU DE PEDRALBES Els Jardins del Palau de Pedralbes és una de les àrees verdes més senyorials de Barcelona, el perímetre de les quals està delimitat per un mur. L’estil dels jardins és tant anglès com francès, i compta amb un estany ovalat. En aquests jardins, tal com esmenta el seu nom, es troba el monument del Palau de Pedralbes. L’existència d’aquest parc té el seu origen en un incendi: el que va destruir, el dia de Nadal de 1875, l’edifici del segle XVII situat en el Pla de Palau i que era la residència dels reis quan visitaven la ciutat. En 1926, l’alcalde de Barcelona va fer lliurament de la nova residència a Alfonso XIII. En 1931, proclamada la II República, el Ministeri d’Hisenda va fer donació del palau i els jardins a l’ajuntament, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reals es van convertir en el Museu d’Arts Decoratives. En la segona planta de l’edifici es va instal·lar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants. En el 2004, l’ajuntament va cedir els jardins i l’edifici a la Generalitat de Catalunya, i s’utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials. Imatge 97. Nivells acústics del parc de Cervantes com a emissor.Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). 60 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Imatge 101. Nivells acústics dels Jardins del Palau de Pedralbes soroll total, Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 99. Jardins del Palau de Pedralbes. Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: ANÀLISIS DELS NIVELLS SONORS - El soroll generat a l’interior del parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants. - Els nivells acústics generats per la pròpia activitat del parc estan per sota dels 50 dB(A). - A l’interior del parc, entès aquest com a receptor, s’arriben a aconseguir nivells de fins a 70 dB(A) a la zona més propera a l’avinguda Diagonal, sent aquesta la via que més influeix acústicament sobre aquest parc. Altres vies que són limítrofs amb els jardins són el carrer de Jordi Girona, el carrer de Pere Duran Farell i el carrer de John M. Keynes; però la intensitat de vehicles és menor en comparació de l’avinguda Diagonal. - A la zona Nord, enfront del Palau, els nivells predominants són de 50-55 dB(A); i en la meitat Sud, a causa de la ja esmentada influència de l’avinguda Diagonal, els nivells predominants estan en el rang 60-65 dB(A). 11.2.3 JARDINS DE LA MATERNITAT Els jardins de la Maternitat, formen part del complex assistencial construït a la fi del segle XIX, de caràcter benèfic; pel que aquests jardins van ser dissenyats perquè poguessin tenir entitat pròpia, estant destinats en la seva creació pel respòs i els desplaçaments entre els diferents pavellons del centre. Actualment, els edificis acullen l’IES Els Corts, l’emissora COM Ràdio i dependències de la Diputació i de la Universitat de Barcelona, el CAP Els Corts i el Departament de Salut Generalitat de Catalunya. Imatge 100. Nivells acústics dels Jardins del Palau de Pedralbes com emissor,. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.2.a). 61 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les Imatge 102. Jardins de la Maternitat. Imatge 104. Nivells acústics dels Jardins de la Maternitat soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ANÀLISIS DELS NIVELLS SONORS Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior del parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants. - Els nivells acústics generats per la pròpia activitat del parc estan per sota dels 50 dB(A). - A l’interior del parc, entenent aquest com a receptor, s’arriben a aconseguir nivells de fins a 70 dB(A) a la zona més propera a la Gran Via de les Corts Catalanes i carrer del Doctor Salvador Cardenal i carrer de Sabino Arana. Altres vies que són limítrofs amb els jardins són el carrer d’Elisabeth Eidenbenz, carrer de Mejía Lequerica. - Al parc els nivells predominants estan en el rang 45-60 dB(A). Imatge 103. Nivells acústics dels Jardins de la Maternitat. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.3.a). 62 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 11.2.4 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS 11.3 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT S’ha comprovat que el soroll generat pels parcs no té afectació sonora en els habitatges més propers: Aquest estudi de detall s’ha dut a terme en patis interiors d’illa amb algun tipus d’activitat (parc, pistes esportives, bars, etc.). Districte 4: Les Corts S’ha efectuat l’anàlisi de nivells sonors en els períodes dia i tarda, Ld i Le, respectivament. En període nit no s’ha fet una Població total: 82201 anàlisi de l’Ln, ja que en aquest horari cessen les activitats que poden generar soroll. El fet de no calcular l’Ln fa que tampoc no es pugui calcular l’Lden per a aquest tipus d’estudi específic. Ld S’han analitzat per al districte de Les Corts 10 dels 92 patis interiors d’illa, és a dir, els patis a l’interior dels quals s’ha considerat que hi ha algun tipus d’activitat (jardí, pista esportiva, etc.). S’han classificat en diverses tipologies que es comenten més endavant (per consultar els resultats del soroll total dels patis interiors d’illa, vegeu l’apartat 11.7.6). Aquesta dBA Població exposada % Distribució de la població exposada classificació s’ha fet per analitzar amb més detall els diferents tipus de patis d’illa i els seus usos, i com aquests presenten <40 82050 99,82 nivells sonors diferents. A continuació es poden veure les dues imatges d’anàlisi dels patis interiors d’illa: 40 - 45 151 0,18 <40 45 - 50 0 0,00 40 - 45 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 -70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Taula 36. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. - De les estadístiques obtingudes es pot concloure, de manera poc destacable, el següent: o No hi ha població al districte de Les Corts exposat a algun tipus d’afectació sonora pel soroll generat a l’interior dels parcs avaluats, excepte en el rang 40-45 dB(A), en què hi ha menys de 151 persones, la qual cosa no és destacable. - Igualment, aquests nivells sonors sobre la població que es generen des dels parcs, es veuen emmascarats pel soroll del trànsit. Imatge 105. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. Els patis interiors d’illa amb activitat s’han classificat en diversos tipus: 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars,…) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). 63 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA S’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors existents en tots els patis interiors d’illa amb activitat seleccionats per al període dia, Ld (ja que l’activitat principal en el seu interior es realitza en aquest període), però des de dos punts de vista: un com a emissor sonor, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del pati, i un altre com a receptor, en el qual el soroll generat en el seu interior s’uneix al soroll procedent del trànsit dels seus voltants. A continuació es presenten els resultats d’aquestes dues situacions: Imatge 107. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d’illa al districte de Les Corts com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 106. Nivells acústics dels patis interiors d’illes del districte com emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). Imatge 108. Nivells sonors dels patis interiors d’illes del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). 64 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit. El soroll que generen les activitats en els patis interiors d’illa només té influencia dins del mateix pati. - En els patis interiors d’illa oberts la influència del soroll del trànsit rodat és molt més significativa, i pot arribar a elevar els nivells acústics en un rang. A continuació es presenta un detall de dos tipus de patis: un de tancat per tots els laterals i un altre amb un dels laterals obert. S’hi veu el soroll que es genera al pati com a emissor, el soroll que es genera al pati com a receptor del soroll del trànsit i el soroll total en el seu interior (suma com a emissor i com a receptor). PATI TANCAT Imatge 110. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Les Corts com receptors de trànsit. Ld, període dia. Imatge 109. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Les Corts com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 111. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Les Corts, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). 65 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les PATI OBERT EN DIVERSOS PUNTS Imatge 114. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Les Corts, soroll total Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 112. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Les Corts com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm.13.a). Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i només té influència en les façanes dels edificis orientades cap a l’interior del pati. - En patis tancats la influència del soroll generat als carrers exteriors és molt baixa respecte al soroll que es genera a l’interior del pati. - En les façanes dels edificis orientats a carrers amb trànsit és irrellevant la influència del soroll generat a l’interior d’aquest tipus de patis. - En els patis interiors d’illa amb algun lateral obert, la influència del soroll del trànsit rodat a la zona interior propera a aquest lateral és en molts casos superior a la del soroll que es genera pròpiament al pati, i es poden incrementar els nivells acústics existents en aquestes zones en un o dos rangs. Per a la resta de patis, així com per al període nit, també s’ha obtingut el nivell sonor existent en el seu interior, si bé en aquests casos els patis s’han considerat únicament com a receptors i els nivells sonors en el seu interior són deguts sobretot al soroll de trànsit. Es pot veure aquesta informació en el mapa de soroll total (vegeu l’apartat 11.7). Imatge 113. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Les Corts com receptors de trànsit. Ld, període dia. 66 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament a dins dels patis També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior de patis amb col·legis o pistes esportives en període tarda. interiors d’illa amb activitat. Tal com es pot veure, la població exposada tant per a Ld com per a Le no està per sobre dels 65 Només s’han considerat aquestes dues categories per al període tarda, ja que per a la resta, a partir de les 21.00 hores, s’ha dB(A). Per a Ln no s’ha fet l’estudi de població exposada, ja que en aquest període s’ha suposat que l’activitat de persones considerat que cessa gairebé tota l’activitat que s’hi desenvolupa. en aquest tipus de patis cessa o és residual. Districte 4: Les Corts Població total: 82201 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 79358 96,54 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 1055 1,28 50 - 55 55 - 60 55 - 60 1472 1,79 60 - 65 60 - 65 316 0,39 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 81284 98,89 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 55 - 60 601 0,73 60 - 65 Imatge 115. Nivells acústics als patis interiors d’illa del districte de Les Corts com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 13.b). 60 - 65 316 0,38 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 Per a la resta de patis, així com per al període nit, també s’ha obtingut el nivell sonor existent en el seu interior, si bé en 75 - 80 0 0,00 >80 aquests casos els patis s’han considerat únicament com a receptors i els nivells sonors en el seu interior són deguts sobretot >80 0 0,00 al soroll de trànsit. Es pot veure aquesta informació en el mapa de soroll total (vegeu l’apartat 11.7). 11.3.3 . Taula 37. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. En període tarda, en haver-se fet l’estudi només per a dos tipus de patis interiors amb activitat, els resultats de població exposada a més de 50 dB(A) pel soroll generat als patis disminueix respecte al període dia, moment en el qual s’ha avaluat un nombre més alt de patis. En l’assignació de nivells sonors a cadascun dels tipus de patis amb activitat, s’han considerat rangs de nivells sonors per sobre dels 50 dB(A), motiu pel qual no hi ha resultats estadístics en el rang 40-50 dB(A). La població que no està afectada pels nivells sonors generats als patis s’ha inclòs en el rang de < 40 dB(A). Avaluant els resultats estadístics per a patis interiors d’illa es pot concloure el següent: - En els períodes dia i tarda no hi ha població exposada a més de 65 dB(A) pel soroll que es genera dins dels patis interiors d’illa. - En els casos avaluats, la població exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A) en període dia és d’un 3,5%, i d’entre 55 i 66 dB(A) en el període tarda és d’un 1,1%, el qual és un percentatge relativament baix. 67 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 11.4 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS - Barri de Les Corts: aquest barri compta amb un àrea de grandària apreciable convertida en preferència per a vianants, prenent com a eix central la plaça de la Concòrdia de la qual es distribueixen la resta de carrers. Per elaborar l’estudi de carrers de vianants s’han seleccionat 50 trams de carrer al districte de Les Corts. - La Maternitat i Sant Ramon: carrers per als vianants d’accés a habitatges i garatges en ús mixt. Per a l’estudi de carrers de vianants només s’han considerat els períodes dia i tarda. En el període nit, l’estudi només s’ha dut a terme als carrers afectats pel soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, els resultats del qual es presenten a l’apartat corresponent a soroll d’oci. Tampoc no s’ha analitzat el període global, Lden. 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 116. Carrers de vianants del districte. La característica comuna d’aquests carrers és que són àrees per a vianants amb trànsit restringit. El soroll que s’hi genera es deu sobretot al pas de gent, tant en zones on hi ha activitat comercial com en zones on no n’hi ha. Normalment es tracta de petits comerços situats en els baixos. S’han exclòs d’aquest estudi altres carrers i eixos comercials amb un volum elevat de gent, però en els quals el soroll del trànsit emmascarava el soroll generat pels vianants i les activitats existents. Imatge 117. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Les Corts com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). El paràmetre de mesura ha estat l’L90, ja que es tracta d’un paràmetre que permet avaluar el soroll de fons generat en aquests carrers excloent-hi sorolls puntuals (crits, clàxons, etc.) que poden fer que s’incrementi significativament el Leq i no Les places amb els nivells més elevats són la plaça Comas i la plaça de la Concòrdia, arribant fins als 50-55 dB(A). En la resta aportar un resultat representatiu del soroll al carrer. de carrers limítrofs a aquestes places, la major part dels nivells es troben entre 45-50 dB(A), incloent el carrer del Doctor Joaquín Albarrán. Aquests carrers s’han classificat en diversos tipus, els quals, al costat dels nivells sonors característics, s’indiquen a continuació: TIPUS NIVELL SONOR EXEMPLE Tipus 1 L90 inferior a 45 dB(A) Carrer dels Herois del Bruc Tipus 2 L90 entre 45 i 50 dB(A) Carrer de Vilamur Tipus 3 L90 entre 50 i 55 dB(A) Plaça de la Concòrdia Tipus 4 L90 entre 55 i 60 dB(A) No s’aplica en aquest districte Tipus 5 L90 superior a 60 dB(A) No s’aplica en aquest districte Taula 38. Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). S’ha observat que els principals carrers de vianants es troben molt concentrats en dues zones del districte: 68 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA 11.4.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població exposada al soroll generat en els carrers de vianants: Districte 4: Les Corts Població total: 82201 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 79299 96,47 <40 40 - 45 413 0,50 40 - 45 45 - 50 2446 2,98 45 - 50 50 - 55 43 0,05 50 - 55 55 - 60 55 - 60 0 0,00 60 - 65 60 - 65 0 0,00 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 79371 96,56 <40 40 - 45 1998 2,43 40 - 45 45 - 50 807 0,98 45 - 50 50 - 55 25 0,03 50 - 55 55 - 60 55 - 60 0 0,00 60 - 65 Imatge 118. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Les Corts com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). 60 - 65 0 0,00 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 Els carrers amb més afectació són pràcticament els mateixos que en el període dia. No obstant això, s’observa que a les 70 - 75 0 0,00 75 - 80 tardes el soroll s’incrementa en determinades zones respecte al període dia, sobretot en aquelles on hi ha oci nocturn i 75 - 80 0 0,00 >80 aglomeració de persones. En la resta de carrers de vianants els nivells sonors disminueixen en la major part dels casos respecte al període dia. >80 0 0,00 Taula 39. Població exposada pel soroll generat. Carrers de vianants. Avaluant els resultats estadístics pels carrers de vianants es pot concloure el següent: - No hi ha població exposada a més de 60 dB(A) per als períodes dia i tarda. - En el període de dia un 96,47 % de la població, i en el període de tarda un 96,56%, no està exposada a nivells sonors per sobre dels 40 dB(A) per causa del soroll generat en els carrers de vianants, per la qual cosa es considera que la influència d’aquest focus sonor en el MES per a aquest districte no es considera significativa. 69 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 11.5.1 Ln, PERÍODE NIT 11.5 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES A continuació s’analitzen les zones d’oci principals al districte de Les Corts: Per elaborar l’estudi de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones s’han seleccionat 6 trams de carrer al districte de Les Corts. LES CORTS EN PERÍODE NIT (Ln) Imatge 119. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. Imatge 120. Nivells sonors en període Ln, període nit, al districte de Les Corts (detall plànol núm. 14). L’oci nocturn i l’aglomeració de persones es concentra principalment al barri de Les Corts, dins del districte de Les Corts: - Barri de Les Corts: carrers de terrasses en les proximitats d’un centre comercial. També s’inclouen amb la mateixa Malgrat que en aquest districte l’oci nocturn no presenta nivells elevats, sí que es pot distingir un àrea amb més tipologia les places de Comas, Concòrdia i Can Rosés. concentració de bars i terrasses, corresponent amb el barri dels Corts i en els voltants dels centres comercials i les places del barri. Aquest estudi es centra en la nit, ja que es tracta de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones, per això, en els períodes de dia i tarda no són representats. A la taula següent es mostren els diferents rangs de nivells sonors utilitzats en l’estudi de No se superen els 55 dB(A) en façana, per la qual cosa, podem parlar d’un districte tranquil quant a l’oci nocturn, a excepció l’oci nocturn, així com algun exemple. de les zones esmentades. NIVELL SONOR EXEMPLE L90 inferior a 45 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 entre 45 i 50 dB(A) Plaça de Comas L90 entre 50 i 55 dB(A) Carrer de Déu i Mata L90 entre 55 i 60 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 entre 60 i 65 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 superior a 65 dB(A) No s’aplica en aquest districte Taula 40. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 10 per a més informació sobre la classificació dels carrers). 70 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 11.5.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. Districte 4: Les Corts Població total: 82201 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 80966 98,50 <40 40-45 349 0,43 40 - 45 45 - 50 242 0,29 45 - 50 50 - 55 644 0,78 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 60 - 65 0 0,00 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Taula 41. Població exposada per soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. Avaluant els resultats estadístics per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones es pot concloure el següent: Imatge 121. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). - En termes generals, el soroll produït per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones representa un percentatge baix, però no menyspreable, sobre el total de la població. Avaluant els resultats estadístics per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones es pot concloure el següent: - El percentatge de població afectada per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a nivells sonors superiors a 55 - S’observa que en el període nocturn es barris no hi ha afectació pel soroll d’oci nocturn. dB(A) és nul. - Això no vol dir que no hi ha oci al districte, sinó que el percentatge no és significatiu estadísticament i per això no es - No obstant això, la sensibilitat sobre la percepció del soroll en el període nit augmenta, i per tant ha de tenir-se en representa. alta consideració el tractament d’aquesta font, per a això l’ajuntament desenvolupa altres accions per al seu control. L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la que es mostra en la imatge següent: 71 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 11.6 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES 11.6.1 CENTRES EDUCATIUS Els centres educatius del districte de Les Corts es mostren a la imatge següent: Els centres educatius i els hospitals són recintes en els quals es mira d’evitar que el soroll ambiental existent a l’exterior repercuteixi negativament en el confort d’alumnat que hi desenvolupa activitats lectives (en el cas dels centres educatius) o en el descans dels pacients (en el cas dels hospitals). Al districte de Les Corts s’han identificat els receptors sensibles que es detallen a les taules següents: CENTRES EDUCATIUS Infantil de 0 a 3 anys Infantil de 3 a 6 anys Primària de 6 a 12 anys Secundària de 12 a 16 anys Batxillerat de 16 a 18 anys FP de grau mitjà de 16 a 18 anys FP de grau superior de més de 18 anys Universitats de més de 18 anys Taula 42. Tipus de centres educatius identificats al districte de Les Corts. CENTRES SANITARIS Hospital Universitari Quirón Dexeus Hospital de Barcelona Taula 43. Hospitals seleccionats al districte de Les Corts. Imatge 122. Ubicació de centres educatius. 72 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius del districte de Les Corts en horari diürn es poden observar Com es pot observar, la major part dels centres educatius del districte estan exposats a nivells sonors d’entre 65-70 dB(A) en el mapa següent: (un 26,1 % dels centres), i un 35,2 % dels centres està exposat a nivells sonors superiors a 65 dB(A). A més, s’ha dut a terme un estudi a l’exterior d’alguns centres amb l’objecte de determinar si s’incrementen els nivells sonors en els moments d’entrada o sortida de l’alumnat d’aquests centres. Els resultats obtinguts han estat els que es mostren a la taula següent: LAeq Diferència Barri Centre educatiu Adreça Nº Període mesura dB(A) dB(A) Les Corts Escola Santa Teresa de Lisieux Carrer de Déu i Mata 65 Dia hora punta 67,4 1,0 Les Corts Escola Santa Teresa de Lisieux Carrer de Déu i Mata 65 Dia hora vall 66,4 Les Corts Escola Lavínia Carrer de Fígols 20 Dia hora punta 66,5 1,2 Les Corts Escola Lavínia Carrer de Fígols 20 Dia hora vall 65,3 Les Corts Col·legi Maristes Sants - Les Corts Carrer de Vallespir 160 Dia hora punta 74,4 12,3 Les Corts Col·legi Maristes Sants - Les Corts Carrer de Vallespir 160 Dia hora vall 62,1 Maternitat i Sant Ramon Col·legi Sant Ramon Nonat Carretera de Collblanc 72 Dia hora punta 75,3 6,0 Maternitat i Sant Ramon Col·legi Sant Ramon Nonat Carretera de Collblanc 72 Dia hora vall 69,3 Maternitat i Sant Ramon Escola Pau Romeva Carrer de Pisuerga 1 Dia hora punta 70,9 11,7 Maternitat i Sant Ramon Escola Pau Romeva Carrer de Pisuerga 1 Dia hora vall 59,2 Pedralbes Saint Paul's School Avinguda de Pearson 39 Dia hora punta 66,7 10,6 Pedralbes Saint Paul's School Avinguda de Pearson 39 Dia hora vall 56,1 Taula 45. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. S’observa que en tots els casos el nivell sonor en el moment d’entrada o sortida del centre educatiu s’incrementa respecte al moment en què els alumnes són a les aules, si bé aquest increment no és homogeni en tots els casos. Alguns dels factors que influeixen en el fet que l’increment del nivell sonor a la zona d’entrada o sortida dels centres educatius sigui més gran o més petit són els següents:  Existència d’un trànsit elevat a la zona d’accés al centre educatiu. En aquests casos, l’increment de nivell sonor Imatge 123. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a i 3). en els moments d’entrada i sortida és menor i s’assembla a l’existent quan l’alumnat és a classe.  Zona d’accés en carrers de vianants o amb poc trànsit. En aquests casos l’increment de nivell sonor és més Com es pot observar, els nivells sonors als quals estan exposats aquests centres educatius està vinculat directament amb la gran. seva ubicació, ja que aquells que són a prop de grans infraestructures o de carrers amb un trànsit elevat (per exemple la  Forma d’accés als centres. En els centres on els alumnes romanen a la zona d’entrada abans d’accedir a les Facultat de Dret de La universitat de Barcelona a l’avinguda Diagonal) estan exposats a nivells sonors molt més elevats que classes, el nivell sonor que es genera a l’exterior és més elevat que en els casos en què l’alumnat va entrant a altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit o per a vianants (per exemple l’Aula Escuela Europea en l’interior del centre a mesura que va arribant. avinguda de la Mare de Déu de Lorda, 34*36, Pedralbes). La diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). L’exposició sonora dels centres educatius localitzats al districte de Ciutat Vella, percentualment, és la que es mostra a la De totes maneres, aquests moments d’entrada i sortida són puntuals al llarg del dia i únicament ocorren en període lectiu, taula següent: per la qual cosa la seva influència en el MES és pràcticament irrellevant, ja que el MES s’elabora per a tot un període anual (en el qual hi ha tant períodes lectius com períodes no lectius) i s’hi té en compte tot el període dia (de 7.00 a 21.00 hores). Així doncs, els nivells sonors generats en moments molt puntuals (entrada/sortida), encara que en aquests moments puguin Districte: Les Corts ser elevats, en el còmput de tot el període dia no tenen gaire influència i queden emmascarats pels sorolls més continus Centres Educatius total: 88 habs. d’altres focus sonors, sobretot el soroll del trànsit. Ld dBA Centres Educatius % <40 Distribució de Centres Educatius (%) <40 0 0,0 40 - 45 30,0 40 - 45 3 3,4 45 - 50 25,0 45 - 50 10 11,4 50 - 55 50 - 55 6 6,8 20,0 55 - 60 55 - 60 20 22,7 15,0 60 - 65 60 - 65 18 20,5 10,0 65 - 70 65 - 70 23 26,1 5,0 70 - 75 70 - 75 8 9,1 75 - 80 0 0,0 0,0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0 0,0 >80 Taula 44. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. 73 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 11.6.2 CENTRES HOSPITALARIS HOSPITAL DE BARCELONA Al districte de Les Corts s’han considerat els hospitals següents: L’hospital de Barcelona disposa de diverses instal·lacions i llits per a pacients, així com de servei d’urgència. L’entrada principal es fa per l’avinguda Diagonal, i les urgències pel carrer de Martí i Julià. Horari diürn Imatge 124. Ubicació dels hospitals. Els nivells sonors als quals està exposat els hospitals del districte de Les Corts es poden observar en els mapes següents: Imatge 125. Soroll a l’entorn de l’Hospital de Barcelona. Ld (detall plànol num 20.a). 74 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Horari nocturn HOSPITAL UNIVERSITARI QUIRÓN DEXEUS L’hospital compta amb una àrea hospitalària de més de 50.000 metres quadrats, on es troben 130 habitacions individuals. L’entrada principal i l’entrada d’urgències es porta a terme pel carrer de Sabino Arana. Horari diürn Imatge 126. Soroll a l’entorn de l’Hospital de Barcelona. Ln (detall Plànol num 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5-10 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - La façana orientada a l’avinguda Diagonal és la més sorollosa i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 70-75 dB(A) en període dia i de 60-65 dB(A) en període nit. - La façana orientada al carrer de Flos i Calcat és la menys sorollosa, i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 60-65 Imatge 127. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari Quirón Dexeus. Ld (detall plànol núm. 20.a). dB(A) en període dia i de 50-60 dB(A) en període nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit (és pròxim a l’avinguda Diagonal) i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. 75 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les Horari nocturn 11.7 SOROLL TOTAL Per a l’elaboració del mapa estratègic de soroll total s’han tingut en compte totes les fonts sonores estudiades en apartats anteriors. Al districte de Les Corts s’ha comprovat que, en major o menor mesura, tenen influència en el MES els següents focus sonors: - Trànsit - Carrers de vianants - Grans Infraestructures viaries - Parcs - Tramvia - Patis interiors d’illa - Oci nocturn i aglomeració de persones Es va comprovar que no hi hagués ni activitats ni polígons industrials al districte de Les Corts que tinguessin repercussió en el soroll total. A continuació, es presenta una imatge del mapa estratègic de soroll resultant de la suma de tots els focus sonors avaluats per a cadascun dels períodes sonors d’avaluació: 11.7.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 128. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari Quirón Dexeus. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5-10 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - La façana orientada a la Gran Via de Carles III i a el carrer de Sabino Arana són les més sorolloses i a l’exterior hi ha nivells sonors entre 65-70 dB(A) en període dia i de 55 - 60 dB(A) en període nit. - Hi ha una zona enjardinada, Jardins de la Maternitat, entre l’avinguda de Joan XXIII i l’hospital, la qual fa que el soroll d’aquest carrer s’atenuï i la seva incidència en la façana més propera de l’hospital se situï per sota de 55 dB(A) en període de dia i per sota de 50 dB(A) en període de nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit (és pròxim a la ronda del Litoral) i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. Imatge 129. Nivells acústics de soroll total al districte de Les Corts. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període dia, en conjunt amb els estudis realitzats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que es detallen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període dia és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de Les Corts, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - El nivell del soroll del trànsit és constant al llarg del període dia, i no registra variacions significatives. 76 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts - En les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple, el carrer del Bisbe 11.7.2 Le, PERÍODE TARDA Català i l’avinguda de Pedralbes), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors d’entre 70 i 75 dB(A). Aquests nivells sonors quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen correspondre a un rang més baix (65-70 dB(A)). - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A). Grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple la ronda del Litoral, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), i fins i tot a 80 dB(A) en les mateixes vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 75 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per sota de 70-65 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. Tramvia - En les façanes d’habitatges el soroll del tramvia no genera nivells sonors superiors a 55 dB(A), perquè queda emmascarat en la major part pel soroll del trànsit de l’avinguda Diagonal. Parcs - El soroll generat als parcs (per exemple, el parc de Cervantes) no té influència en els edificis del seu entorn. S’ha comprovat que a l’interior dels parcs, sobretot els que són a prop de vies amb trànsit elevat i sense grans dimensions, els nivells sonors es deuen principalment al soroll del trànsit. Patis interiors d’illa - El soroll generat als patis interiors d’illa no és elevat, i normalment registren nivells sonors inferiors a 60 dB(A). - Són patis amb bona qualitat acústica com a receptors. Carrers de vianants - En aquests carrers té més influència el soroll dels vianants perquè no hi ha soroll de trànsit o és residual. Els nivells que s’assoleixen poden arribar als 65 dB(A), com és el cas de la Plaça de la Concòrdia, si bé els valors més representatius se situen en el rang de 55-60 dB(A). Imatge 130. Nivells acústics de soroll total al districte de Les Corts. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). Els resultats i les conclusions que aporta el Mapa estratègic de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de 21.00 a 23.00 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll, que es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll. 77 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 11.7.3 Ln, PERÍODE NIT sonors per sota de 65 i fins i tot 60 dB(A)). )). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. Tramvia - El soroll del tramvia no genera a les façanes d’habitatges nivells sonors superiors a 50 dB(A) en aquest període horari, ja que queda emmascarat en la seva major part pel soroll del trànsit; a més, en període nocturn hi ha hores en les quals no circula. Oci i aglomeració de persones - En aquest període el soroll que es produeix a les zones d’oci nocturn i aglomeració de persones és relativament baix en la seva comparació amb altres districtes. No obstant això, hi ha zones d’aglomeració de persones com les terrasses dels bars que generen soroll en horari nocturn (per exemple, plaça de Comas). 11.7.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 131. Nivells acústics de soroll total al districte de Les Corts. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període nit, en conjunt amb els estudis elaborats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que s’exposen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període nit és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de Les Corts, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels indicadors Ld i Le, com a conseqüència lògica de la reducció del soroll de trànsit durant la nit. - A les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat en horari nocturn (per exemple, L’avinguda d’Esplugues, l’avinguda de Pedralbes i carrer del Bisbe Català), - els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, però pot haver-hi Imatge 132. Nivells acústics de soroll total al districte de Les Corts. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). nivells sonors en els rangs de 60-65 o 65-70 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis En la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg més propers, solen ser un rang més baix. termini del període 24 hores. Aquests resultats estan correlacionats amb els obtinguts per als tres períodes d’avaluació: Ld, - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors són inferiors a 60 dB(A) i, en molts casos, estan per sota Le i Ln. de 55 dB(A). Bona part de la contribució del soroll de trànsit al nivell Ln es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a En el càlcul de l’Lden els nivells d’Ld, Le i Ln tenen diferent ponderació, i l’Ln és ponderat amb un increment de 10 dB(A) i l’Le 00.00 hores) i en l’última hora del període nit (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall en aquest període es amb un increment de 5 dB(A). Aquest fet fa que, encara que en els períodes tarda i nit els nivells sonors són inferiors que en troben entre les 3.00 i les 5.00 hores. el període dia, en els casos en què la diferència no és superior a 5 dB(A) en període tarda, o 10 dB(A) en període nit, l’Lden sempre serà més gran o igual que l’obtingut per al període dia, Ld. Aquest fet és habitual en el cas de carrers amb trànsit i Grans infraestructures grans infraestructures, i en el mapa es pot observar que els nivells de soroll representats en carrers i grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per són iguals o superiors als obtinguts en el Mapa estratègic de soroll per al període dia. exemple la ronda de Dalt, amb nivells sonors superiors a 70 dB(A) i fins i tot amb 75dB(A) en les mateixes vies. En les zones on hi hagi focus sonors que únicament funcionin en el període dia, o que els nivells sonors existents en els - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de períodes tarda o nit siguin molt inferiors als existents en el període dia (per exemple en l’entorn de col·legis en què no hi molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles hagi influència del soroll del trànsit), pot haver-hi una lleugera disminució dels nivells de soroll per a l’índex Lden respecte a acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats l’índex Ld. (superiors a 70 o 75 dB(A)), )), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells 78 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Igualment, l’índex Lden en la immensa majoria dels casos serà superior a l’índex Le i a l’índex Ln, ja que en el seu càlcul el 11.7.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL període dia té molt de pes, perquè té assignades 14 hores enfront de les 2 hores del període tarda i les 8 hores del període nit; a més, és habitual que en el període dia els nivells sonors siguin més elevats que en els períodes tarda i nit. Districte 4: Les Corts Població total: 82201 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 286 0,35 40 - 45 13040 15,86 <40 45 - 50 9795 11,92 40 - 45 45 - 50 50 - 55 7175 8,73 50 - 55 55 - 60 14774 17,97 55 - 60 60 - 65 18058 21,97 60 - 65 65 -70 11231 13,66 65 -70 70 - 75 7842 9,54 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 1222 1,49 40 - 45 18652 22,69 <40 45 - 50 6560 7,98 40 - 45 45 - 50 50 - 55 8716 10,60 50 - 55 55 - 60 16391 19,94 55 - 60 60 - 65 15925 19,37 60 - 65 65 - 70 12658 15,40 65 -70 70 - 75 2077 2,53 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 20787 25,29 40-45 6803 8,28 <40 45 - 50 8651 10,52 40 - 45 50 - 55 16040 19,51 45 - 50 50 - 55 55 - 60 15576 18,95 55 - 60 60 - 65 12692 15,44 60 - 65 65 - 70 1652 2,01 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 82081 99,85 100,00 >45 75977 92,43 80,00 >50 60960 74,16 >55 54040 65,74 60,00 >60 42630 51,86 40,00 >65 23479 28,56 20,00 >70 10447 12,71 0,00 >75 593 0,72 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 46. Població exposada a soroll total. 79 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, al 23,2 % de la població del districte l’afecten per nivells superiors a L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) 65 dB(A), mentre que un 9,54 % d’habitants està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A), no havent-hi població (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: exposada a nivells superiors als 75 dB(A). - Durant el període tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix fins el 17,93 % en el cas de la població exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A). Per a nivells superiors a 70 dB(A), el percentatge de població exposada és d’un 2,53 %. - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55dB(A) és del 36,4 %. - Per a l’indicador Lden, es pot observar com la majoria de la població presenta nivells superiors a 40 dB(A) per a soroll total, i que aquest percentatge disminueix significativament a partir de 70 dB(A). Els resultats de població exposada per barris per al període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població de cada barri a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), són els següents: Imatge 134. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A.) A la imatge s’observa que en període nit tots els barris del districte, presenten per soroll total una població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) de més d’un 30 %; sent Les Corts el barri amb més percentatge amb un 38,13 %, seguit de la Maternitat i Sant Ramon (34,69%) i finalment per Pedralbes (33,17%). 11.7.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS-SOROLL TOTAL La morfologia de les plantes de les edificacions residencials influeix significativament en el grau d’afectació del soroll ambiental al qual estan sotmesos els veïns i les veïnes que les habiten. No és el mateix una edificació on totes les façanes Imatge 133. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). siguin exteriors i estiguin exposades directament al soroll ambiental dels carrers confrontants, que una altra edificació amb pati, on a més de les façanes exteriors hi haurà façanes orientades cap a l’interior, en general més protegides i menys A la imatge s’observa que, en període diürn, el barri amb més afectació pel soroll total al districte, és Les Corts, amb una exposades al soroll. població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) més del 25 %, seguit de la Maternitat i Sant Ramon, amb un 21,18%. En aquest apartat s’ha tingut en compte el soroll existent en tots els patis interiors d’illa del districte (92), independentment El barri amb menys afectació per soroll total és Pedralbes amb una població afectada per nivells sonors per sobre de 65 que tinguin activitat (jardí, pista esportiva, etc.) o no. Per als patis amb algun tipus d’activitat (10) s’ha elaborat un estudi en dB(A) inferior al 18%. detall en l’apartat 11.3. La cartografia del districte de Les Corts inclou 92 patis interiors, que han estat previstos per a l’elaboració del MES (en aquest MES s’ha incrementat considerablement el nombre de patis avaluats respecte al MES del 2012, en que només es van tenir en compte 34 patis interiors d’illa). Això suposa que estadísticament un percentatge important d’estances i dormitoris estiguin orientats a les façanes tranquil·les dels edificis. A efectes estadístics, aquesta circumstància influeix en gran mesura en els percentatges de població exposada al soroll ambiental. En la imatge següent es representen els patis interiors que s’han tingut en compte en l’estudi per a aquest districte: 80 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Districte 4: Les Corts Població total: 82201 Ld dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 29 0,04 40 - 45 40 - 45 10711 13,03 45 - 50 45 - 50 5653 6,88 50 - 55 50 - 55 879 1,07 55 - 60 55 - 60 1848 2,25 60 - 65 60 - 65 670 0,82 65 -70 65 -70 18 0,02 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 62393 75,90 Ext. Le dBA % <40 Població exposada en pati interior <40 487 0,59 40 - 45 40 - 45 15275 18,58 45 - 50 45 - 50 2261 2,75 50 - 55 50 - 55 587 0,71 55 - 60 55 - 60 624 0,76 60 - 65 60 - 65 570 0,69 65 - 70 65 - 70 4 0,00 70 - 75 Imatge 135. Patis interiors del districte de Les Corts. 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 Per al càlcul de les estadístiques de població afectada al districte de Les Corts s’ha estimat que el 24,10 % de la població està >80 0 0,00 Pob. assignada a façanes interiors, mentre que el 75,90 % restant ho està a les façanes exteriors dels edificis. Pob. Ext. 62393 75,90 Ext. En les estadístiques que es presenten a la pàgina següent es mostren els percentatges de població exposada al soroll als Ln patis interiors del districte per a cada indicador acústic, estructurada per rangs. dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior Els percentatges calculats són relatius al total de població de Les Corts, de manera que la suma dels percentatges de tots els <40 16418 19,97 40-45 rangs per a cada indicador (Ld, Le i Ln) té com a resultat el 24,10 % del total de la població del districte. 40-45 2308 2,81 45 - 50 45 - 50 738 0,90 50 - 55 Per als períodes dia i tarda, a partir de l’anàlisi estadístic s’observa que els percentatges de població exposada a nivells 50 - 55 283 0,34 55 - 60 sonors per sota de 40 dB(A) són baixos durant el període dia (0,04% de la població total del districte), mentre que durant el 55 - 60 59 0,07 60 - 65 període tarda arriben al 0,59%. Per a tots dos indicadors la població exposada per sobre de 65 dB(A) es insignificant. 60 - 65 2 0,00 65 - 70 65 - 70 0 0,00 En període nit, quan els nivells de soroll ambiental decreixen, les estadístiques del repartiment percentual de la població 70 - 75 70 - 75 0 0,00 exposada varien. Per a l’indicador Ln, el 19,97% de la població total del districte assignada a patis interiors està exposada a 75 - 80 75 - 80 0 0,00 nivells per sota de 40 dB(A) (això indica que gaudeixen de bona qualitat acústica), mentre que hi ha un 0,07% de població >80 >80 0 0,00 exposada a soroll per sobre de 55 dB(A) en patis. Pob. Pob. Ext. 62393 75,90 Ext. Per a l’indicador Lden, les estadístiques evidencien que pràcticament tota la població assignada a patis interiors està Lden exposada a nivells superiors a 40 dB(A), mentre que només el 0,87% ho està a nivells que superen els 60 dB(A). Aquest percentatge es redueix a 0,06% per a valors per sobre de 65 dB(A) per a aquest indicador acústic. dBA Població exposada % Població exposada en pati interior >40 19779 24,06 100,00 >45 15063 18,32 80,00 >50 4022 4,89 >55 2313 2,81 60,00 >60 715 0,87 40,00 >65 47 0,06 20,00 >70 1 0,00 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 47. Població exposada a soroll total en patis interiors. 81 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les Districte: Les Corts Longitud de trams total: 82,22 km 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES habs. Encara que la principal estadística que s’obté amb la informació del MES és el percentatge de població exposada a diferents Ld rangs de nivells sonors, a continuació s’exposen altres estadístiques: dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) - Longitud de via per rang de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors assignats a l’eix central de cada tram de via <40 3,01 3,66 40 - 45 30 (entre cruïlla i cruïlla). 40 - 45 1,96 2,38 45 - 50 - Superfície d’igual rang de nivell sonor: s’obté a partir de les corbes isòfones. 25 45 - 50 2,08 2,53 50 - 55 - Longitud de façana exposada als diferents rangs de nivells de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors associats als 50 - 55 7,63 9,28 20 55 - 60 receptors repartits per les façanes de tots els edificis. 55 - 60 15,65 19,04 15 60 - 65 60 - 65 23,68 28,79 10 A continuació es presenten els resultats estadístics obtinguts al districte de Les Corts per als indicadors següents: 65 - 70 65 - 70 16,98 20,65 - Longitud de vies per rang de soroll en quilòmetres (km). 5 70 - 75 70 - 75 11,08 13,47 - Superfície per rang de soroll en quilòmetres quadrats (km2). 0 75 - 80 75 - 80 0,17 0,2 - Longitud exposada de façanes en metres (m). <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL Le dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la longitud de via per rang de soroll, calculada a partir dels nivells sonors <40 3,20 3,89 30 40 - 45 assignats a cada tram. El tram es defineix com l’eix central de carrer entre cruïlla i cruïlla. El nivell sonor d’un tram s’obté 40 - 45 2,41 2,93 45 - 50 25 mitjançant la mitjana energètica dels nivells sonors associats als receptors ubicats en façana dels edificis més propers al 45 - 50 3,09 3,75 50 - 55 tram. 50 - 55 10,73 13,05 20 55 - 60 Cal destacar que l’estadística s’ha elaborat amb els nivells de soroll total, procedent del conjunt de focus exposats en la 55 - 60 18,66 22,69 15 60 - 65 memòria. 60 - 65 24,00 29,19 10 65 - 70 65 - 70 16,00 19,46 5 70 - 75 70 - 75 4,14 5,04 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada(%) <40 5,22 6,34 30 40 - 45 40 - 45 3,19 3,88 45 - 50 25 45 - 50 10,73 13,05 50 - 55 50 - 55 18,19 22,12 20 55 - 60 55 - 60 25,01 30,42 15 60 - 65 60 - 65 16,43 19,98 10 65 - 70 65 - 70 3,45 4,2 5 70 - 75 70 - 75 0,00 0 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 2,40 2,92 30 40 - 45 40 - 45 0,41 0,5 45 - 50 25 45 - 50 2,88 3,5 50 - 55 50 - 55 5,51 6,7 20 55 - 60 55 - 60 12,90 15,69 15 60 - 65 60 - 65 23,11 28,1 10 65 - 70 65 - 70 20,84 25,34 5 70 - 75 70 - 75 13,32 16,19 75 - 80 0,86 1,05 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 48. Longitud de vies per rang de soroll (km). 82 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Districte: Les Corts Una vegada analitzats els resultats s’observa que: Superfície total: 4,66 Km2 habs. - Indicador Ld (període dia): destaca el percentatge de longitud de via exposats als rangs 60-65 dB(A) respecte a la resta de rangs. El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A), és del 6%, i el Ld percentatge de longitud de vies exposada a nivells per sobre de 65 dB(A), és d’aproximadament el 35%. dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 - Indicador Le (període tarda): en aquest període també destaca el percentatge de longitud de via exposada al rang 60- <40 0,34 7,27 40 - 45 25 65 dB(A) respecte a la resta de rangs. El percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) 40 - 45 0,29 6,29 45 - 50 és d’aproximadament el 7% (augmentant respecte al període dia), i el percentatge de longitud de vies exposats a 45 - 50 0,37 7,9 20 50 - 55 nivells per sobre de 65 dB(A), és inferior d’aproximadament el 24,8%, disminuint respecte al percentatge en període 50 - 55 0,49 10,41 15 55 - 60 dia. 55 - 60 0,78 16,61 60 - 65 60 - 65 0,89 19,05 10 - Indicador Ln (període nit): la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) (4,2%) disminueix 65 - 70 65 - 70 0,66 14,07 considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit. D’altra banda, el 5 70 - 75 70 - 75 0,54 11,51 percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa considerablement 75 - 80 0,28 5,93 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 respecte als períodes dia i tarda, sent d’un 10,2%. El percentatge de longitud de via exposada a més de 55 dB(A) és >80 0,04 0,96 >80 del 54,6%. - Indicador Lden: Per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells de tarda i nit, motiu pel qual Le 2 els percentatges de longitud de via exposada a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa respecte al període dia, dB(A) Superfície exposada (Km ) % Distribució de la superfície exposada <40 (42,6% enfront del 34,3%). <40 0,42 8,94 25 40 - 45 40 - 45 0,35 7,5 45 - 50 20 45 - 50 0,37 7,93 50 - 55 S’observa que els nivells sonors en la major longitud de vies es concentren en els rangs 55-75 dB(A) per als períodes dia i 50 - 55 0,57 12,21 15 55 - 60 tarda, i en el rang 45-65 dB(A) per al període nit, una situació característica de zones amb molt carrers amb trànsit en 55 - 60 0,86 18,43 60 - 65 tots els períodes horaris. 60 - 65 0,83 17,78 10 65 - 70 65 - 70 0,62 13,28 5 70 - 75 70 - 75 0,48 10,28 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL 75 - 80 0,16 3,43 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,01 0,21 >80 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la superfície exposada als diferents rangs de nivells de soroll al districte de Les Corts, excloent-hi els edificis. Ln dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 Aquest càlcul s’ha efectuat a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant tot el conjunt de focus sonors tractats <40 0,77 16,44 25 40 - 45 per a l’elaboració del MES. 40 - 45 0,37 7,99 45 - 50 45 - 50 0,57 12,21 20 50 - 55 50 - 55 0,84 18,07 15 55 - 60 55 - 60 0,85 18,21 60 - 65 60 - 65 0,63 13,49 10 65 - 70 65 - 70 0,48 10,2 5 70 - 75 70 - 75 0,15 3,16 75 - 80 0,01 0,22 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) 2 Superfície exposada (Km ) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 0,28 5,94 25 40 - 45 40 - 45 0,25 5,36 45 - 50 20 45 - 50 0,36 7,71 50 - 55 50 - 55 0,38 8,14 15 55 - 60 55 - 60 0,70 15 60 - 65 60 - 65 0,90 19,28 10 65 - 70 65 - 70 0,74 15,86 5 70 - 75 70 - 75 0,59 12,64 75 - 80 0,38 8,14 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,09 1,93 >80 Taula 49. Superfície per rang de soroll per al districte. Una vegada analitzats els resultats s’observa el següent: - Indicador Ld (període dia): la major part de la superfície exterior del districte (un 71,65%) està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 75 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 13,6%, i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és d’aproximadament el 32,5%. 83 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les - Indicador Le (període tarda): la major part de la superfície del districte (aproximadament un 71,98%) està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 75 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del Districte: Les Corts 16,4% (augmentant considerablement respecte al període dia), i el percentatge de superfície exposada a nivells per Longitud total: 201377,6m habs. sobre de 65 dB(A) és d’aproximadament el 30%, disminuint respecte al període dia. - Indicador Ln (període nit): el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) (13,6%) Ld disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit en el districte. dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 D’altra banda, el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa <40 5474,18 2,72 40 - 45 20 considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 24,4%. El percentatge de superfície exposada a més de 40 - 45 33313,38 16,54 18 45 - 50 55 dB(A) és del 45%. 45 - 50 31938,55 15,86 16 50 - 55 14 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells de tarda i nit, motiu pel qual el 50 - 55 32438,17 16,11 12 55 - 60 percentatge de superfície exposada a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa lleugerament respecte al període 55 - 60 37839,04 18,79 10 60 - 65 dia (38,6% enfront del 32,5%). 60 - 65 31722,79 15,75 8 6 65 - 70 65 - 70 19043,10 9,46 4 70 - 75 70 - 75 9596,78 4,77 2 En aquest estudi s’ha tingut en compte tota la superfície del districte no ocupada per edificis, per la qual cosa es dóna la 75 - 80 11,57 0,01 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 circumstància que hi ha superfícies (zones coincidents amb grans infraestructures) en les quals els nivells sonors es troben >80 0,00 0 >80 per sobre de 75 dB(A) i fins i tot per sobre de 80 dB(A) per a alguns períodes horaris. Le dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 11336,67 5,63 30 40 - 45 12.3 LONGITUD DE FAÇANES PER RANG DE SOROLL 40 - 45 40616,43 20,17 45 - 50 25 45 - 50 29447,08 14,62 50 - 55 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’han pres els nivells que arriben a cadascuna de les parts de les línies de façana dels 50 - 55 34444,93 17,1 20 55 - 60 edificis del districte, de tal manera que es tingui una relació entre la longitud de les façanes i els nivells acústics als quals 55 - 60 35866,78 17,81 15 60 - 65 estan exposades. 60 - 65 29165,55 14,48 10 65 - 70 Aquest càlcul s’ha fet a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant el conjunt de focus sonors indicats en 65 - 70 17388,11 8,63 5 70 - 75 aquesta memòria. 70 - 75 3112,01 1,55 75 - 80 0,00 0 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 53574,21 26,6 30 40 - 45 40 - 45 30212,56 15 45 - 50 25 45 - 50 33639,28 16,7 50 - 55 50 - 55 35635,30 17,7 20 55 - 60 55 - 60 28500,54 14,15 15 60 - 65 60 - 65 17209,92 8,55 10 65 - 70 65 - 70 2605,75 1,29 5 70 - 75 70 - 75 0,00 0 75 - 80 0,00 0 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 2704,75 1,34 20 40 - 45 40 - 45 20855,76 10,36 18 45 - 50 45 - 50 36888,88 18,32 16 50 - 55 14 50 - 55 31029,21 15,41 12 55 - 60 55 - 60 36843,76 18,3 10 60 - 65 60 - 65 35580,33 17,67 8 6 65 - 70 65 - 70 23556,20 11,7 4 70 - 75 12925,99 6,42 70 - 75 2 75 - 80 992,60 0,49 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,09 0 >80 Taula 50. Longitud de façanes exposades per rang de soroll al districte. 84 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: - Indicador Ld (període dia): la major part de les façanes estan exposades a nivells sonors d’entre 40-65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 19,26%, i el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells per sobre de 65 dB(A) és d’aproximadament el 14,2%. - Indicador Le (període tarda): la major part de les façanes estan exposades a nivells sonors d’entre 40-65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 25,8% (augmentant considerablement respecte al període dia), i el percentatge de longitud de façanes exposada a nivells per sobre de 65 dB(A) és del 10,1%, de manera que disminueix respecte al període dia. - Indicador Ln (període nit): el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) (1,2%) disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit en el districte. D’altra banda, el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, sent d’un 41,6%. El percentatge de longitud de façanes exposades a més de 55 dB(A) és del 24%. - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells de tarda i nit, motiu pel qual el percentatge de longitud de façanes exposades a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa lleugerament respecte al període dia (18,6% enfront del 14,2%). En aquest estudi s’han tingut en compte totes les façanes dels edificis, incloent-hi les façanes en zones exteriors, com les façanes en patis interiors. Aquest fet fa que la distribució de l’estadística variï respecte a la de la longitud de trams de carrer, ja que ara s’ha tingut en compte el cas de patis interiors, en els quals els nivells sonors són més baixos que als carrers amb trànsit. En aquest estudi, en haver-se tingut en compte les façanes a patis interiors, hi ha un percentatge bastant elevat en el rang de 45 dB(A) en horaris dia i tarda, i en el rang per sota de 40 dB(A) en horari nit, ja que el soroll del trànsit amb prou feines té incidència en les façanes que donen als patis interiors dels edificis. La informació dels nivells sonors existents a les façanes dels edificis serà força útil per als projectistes en el cas d’edificis de nova construcció, ja que facilitarà la determinació de l’aïllament acústic que han de tenir les façanes. 85 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES 35,0 4. Les Corts. Ld ANTERIORS 30,73 %0,5 longitud de trams exposats 30,0 29,32 8,9 Per estudiar l’evolució dels nivells sonors del Mapa estratègic de soroll 2017 respecte a MES anteriors s’han fet una sèrie de 27,9 comparatives entre l’actual MES i els mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). Les comparatives dutes a terme en el districte de Les Corts per veure’n l’evolució han estat les següents: 25,0 - Evolució de la longitud de vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. 20,6 - - Evolució de trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells 20,0 19,0 sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Nota: En aquesta memòria no s’aporta una comparativa de la població exposada a diferents nivells sonors respecte a 15,0 13,51 3,5 MES anteriors perquè les metodologies de càlcul de població exposada utilitzades en l’actual MES difereixen de manera 12,9 substancial de les usades en anteriors MES i, per tant, no hi ha resultats i informació comparables. 11,5 10,71 0,9 9,4 10,0 9,3 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL 6,0 En els mapes de soroll anteriors (2009 i 2012) es va calcular, per a cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona, la 5,0 3,6 3,8 2,5 2,6 2,5 longitud de trams exposats a cada rang de nivells sonors considerat. 0,2 0,0 0,2 0,0 0,0 0,0 En aquest apartat es presenta, per al districte de Les Corts, una comparativa entre el percentatge de trams exposats a 0,0 diferents rangs de nivells sonors en l’actual MES respecte als MES anteriors amb la informació obtinguda. < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte que per fer la comparativa s’han considerat els trams de l’actual MES dBA coincidents amb els trams analitzats el 2009 i el 2012 (les dades del tramer total del 2017 es poden observar a l’apartat 12), i també que s’inclouen com a trams els patis interiors. 2009 2012 2017 Per tant, hi ha dades comparables amb les quals s’han estudiat els canvis que s’han produït en el mapa actual. Imatge 136. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. Les taules i gràfics següents mostren l’evolució de la longitud de trams exposats a cada interval de nivell de soroll en tots els períodes d’estudi. Període tarda, Le Le Longitud de trams exposats Variació Període dia, Ld dBA 2009 2012 2017 2012-2017 Ld Longitud de trams exposats Variació % % % % dBA 2009 2012 2017 2012-2017 < 45 13,2 11,4 6,8 -4,6 % % % % 45 - 50 3,0 3,1 3,8 0,7 < 45 11,5 9,4 6,0 -3,4 50 - 55 5,6 6,1 13,1 7,0 45 - 50 2,5 2,6 2,5 -0,1 55 - 60 18,4 20,5 22,7 2,2 50 - 55 3,6 3,8 9,3 5,5 60 - 65 34,8 34,4 29,2 -5,2 55 - 60 10,7 10,9 19,0 8,0 65 -70 21,7 21,2 19,5 -1,7 60 - 65 27,9 29,3 28,9 -0,4 70 - 75 3,3 3,4 5,0 1,7 65 -70 30,7 30,5 20,6 -9,9 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 70 - 75 12,9 13,5 13,5 0,0 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 75 - 80 0,2 0,0 0,2 0,2 Taula 52. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. >80 0,0 0,0 0,0 0,0 En el període de tarda s’observa també un increment en els mateixos rangs que de dia i un descens allà on baixava en Taula 51. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. aquest període, per la qual cosa podem parlar que tots dos períodes segueixen una tendència similar. En l’últim MES s’aprecia, per al període dia, un augment generalitzat de les longituds de trams exposats a nivells d’entre els 50 i els 60 dB(A), mentre en els altres rangs (entre els 45 i 50 dB(A) i els 60 i 70 dB(A)) s’aprecia un descens. En aquesta comparativa no s’han tingut en compte la longitud de trams de patis interiors que no existien en anteriors MES Aquesta reducció es pot deure en part a l’increment de zones per als vianants i també a la disminució dels nivells vinculats al trànsit. 86 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 40,0 4. Les Corts. Le 40,0 4. Les Corts. Ln 34,83 4,4 % longitud de trams exposats 34,1 % longitud de trams exposats 35,0 35,0 33,7 30,4 30,0 29,2 30,0 25,0 25,0 22,7 21,7 22,1 21,2 20,5 20,5 20,0 19,5 19,8 20,0 18,4 20,0 18,5 19,0 17,4 15,4 15,0 13,2 15,0 13,1 13,1 11,4 10,2 10,0 10,0 8,3 8,5 6,8 5,6 6,1 5,0 4,2 5,0 3,8 5,0 3,0 3,1 3,3 3,4 2,8 2,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dBA dBA 2009 2012 2017 2009 2012 2017 Imatge 137. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. Imatge 138. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Període nit, Ln Període 24 hores ponderat, Lden Ln Longitud de trams exposats Variació dBA 2009 2012 2017 2012-2017 Lden Longitud de trams exposats Variació % % % % dBA 2009 2012 2017 2012-2017 < 45 17,4 15,4 10,2 -5,2 % % % % 45 - 50 8,3 8,5 13,1 4,6 < 45 11,4 9,4 3,4 -6,0 50 - 55 18,5 20,5 22,1 1,6 45 - 50 2,0 2,1 3,5 1,4 55 - 60 34,1 33,7 30,4 -3,2 50 - 55 4,1 4,1 6,5 2,3 60 - 65 19,0 19,8 20,0 0,2 55 - 60 9,2 9,4 15,9 6,5 65 -70 2,8 2,1 4,2 2,1 60 - 65 23,5 25,3 28,1 2,8 70 - 75 0,0 0,0 0,0 0,0 65 -70 32,7 32,6 25,3 -7,2 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 70 - 75 16,4 16,9 16,2 -0,7 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 75 - 80 0,8 0,1 1,1 1,0 Taula 53. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. >80 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula 54. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. En el període nocturn disminueix el percentatge de trams exposats a menys de 45 dB(A), i d’entre 55 i 60 dB(A), i En l’analitzar la taula s’observa que entre 2017 i 2012 el percentatge de longitud de trams exposada a nivells sonors per sota s’incrementa el percentatge de trams exposats en la resta de rangs respecte a l’anterior MES. de 45 dB(A) ha disminuït, igual que el percentatge de longitud de trams exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A), incrementant-se en la resta de rangs. 87 % % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 35,0 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 32,73 2,6 4. Les Corts. Lden % longitud de trams exposats 30,0 28,1 25,3 25,3 25,0 23,5 20,0 16,9 16,4 15,9 16,2 15,0 11,4 10,0 9,4 9,2 9,4 6,5 5,0 4,1 4,1 3,4 3,5 2,0 2,1 0,8 1,1 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dBA 2009 2012 2017 Imatge 140. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia. (plànol núm. 52.a). Imatge 139. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. Aquestes dades ens mostren que en el MES de 2017 s’ha produït una distribució més homogènia entre els rangs en forma de campana, mentre que s’han suavitzat els extrems, sobretot en el rang per sota de 45 dB(A). Aquest fet pot deure’s a una combinació d’un canvi en la metodologia de treball respecte al 2012 juntament amb un canvi en la distribució del trànsit rodat al districte de Les Corts des que es va elaborar l’anterior MES. 13.2 COMPARATIVA DE NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS En aquest apartat es presenta de manera gràfica una comparativa entre els nivells assignats als diferents trams en el MES 2017 respecte als que es van assignar en el MES del 2012. Aquesta comparativa s’ha fet per a cadascun dels períodes horaris. Per interpretar el gràfic cal tenir en compte el següent: - Per al càlcul s’assignen nivells sonors als trams del MES actual i els assignats en el MES anterior per comparar-los, si bé cal tenir en compte que en tots dos MES s’han utilitzat diferents metodologies d’assignació de nivells sonors als trams tal com s’ha explicat anteriorment. - Els colors freds (blaus) indiquen que els nivells sonors actuals són més baixos. - Els colors càlids (vermells) indiquen que els nivells sonors actuals són més elevats. Imatge 141. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 52.b). 88 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts QUANTITAT DE TRAMS VARIACIÓ DE NIVELLS 2012/2017 Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 67 36 28 42 -8 / -5 124 80 58 91 -5 / -3 146 130 119 129 -3 / 3 392 464 482 450 3 / 5 13 31 43 29 5 / 8 10 11 20 11 > 8 3 3 5 3 Taula 55. Comparativa de trams 2012-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). En les imatges i taula anteriors, s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2012 i 2017; per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En el període dia, s’ha d’esmentar que per uns 337 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2012, hi ha 26 trams. Per al període tarda han disminuït els nivells en uns 250 trams, i ha augmentat en uns 45 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en uns 200 trams, i han augmentat en aproximadament en 70 trams. Finalment per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams, han baixat una mica més de 260 trams, i han pujat en uns 43 trams. En 2017 s’han considerat 105 trams nous en el tramer del districte de Les Corts, i un nombre més elevat de patis d’illa amb activitat, per la qual cosa no es pot fer una comparativa exacta respecte l’any 2012. A causa de la diferent metodologia de càlcul dels nivells sonors associats al tramer, el major nombre de trams estudiats, i la incorporació d’un major nombre de patis d’illa amb activitat, trobem en alguns casos increments de fins a 8 dB(A) en la comparativa, com pot ser el cas d’alguns Imatge 142. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). patis interiors en els quals és probable que en el mapa anterior no es tinguessin en compte o no s’avaluessin com a patis d’illa amb activitat. De la mateixa manera, els casos en els quals els nivells sonors han disminuït més de 5 dB(A) es poden deure a un increment dels carrers convertits en zona de vianants o amb preferència de vianants i, per tant, a una reducció del soroll generat pel trànsit, així com al canvi de metodologia utilitzada en els dos MES a l’hora d’assignar nivells sonors al tramer. Imatge 143. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d) 89 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 Imatge 144. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). Imatge 146. Comparativa de trams 2009-2017. Ln, període nit (plànol núm. 51.c). Imatge 145. Comparativa de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). Imatge 147. Comparativa de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). 90 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts QUANTITAT DE TRAMS VARIACIÓ DE NIVELLS 2009/2017 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUENCIAT EN AQUESTA EVOLUCIÓ Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) Cal tenir en compte que la utilització de diferents metodologies de càlcul en el MES 2017 respecte a MES anteriors, com en < -8 72 44 32 48 l’obtenció dels nivells sonors per als diferents períodes horaris (realitzada mitjançant modelitzacions acústiques amb un -8 / -5 134 88 63 102 període d’anàlisi anual en tota la superfície del districte i per a tots els focus sonors considerats), fa que no pugui dur-se a -5 / -3 139 123 129 122 terme una comparativa exacta entre els resultats d’aquests MES, encara que, en línies generals, es pot observar que la -3 / 3 487 556 567 543 situació acústica al districte de Les Corts ha millorat respecte a l’existent al 2012. 3 / 5 13 32 43 30 Tot i així cal comentar que aquestes comparacions entre el MES actual i els anteriors presenta algunes limitacions, per 5 / 8 12 12 20 11 exemple degut al fet que moltes grans infraestructures no tenien tram en els mapes anteriors. > 8 3 5 6 4 Algunes de les causes que poden haver influït en aquesta millora acústica són les següents: Taula 56. Comparativa de trams 2009-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). - Actuacions de millora en els paviments de diversos carrers del districte: o Pavimentació del tram del carrer del Tenor Masini entre l’avinguda de Madrid i el carrer de Rosés En les imatges i taula anteriors, s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2009 i 2017, per a tots els indicadors, o Pavimentació del tram del carrer de Dolors Masferrer i Bosch, entre la Gran Via de Carles III i el la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos carrer de les Corts. anys comparats. o Pavimentació del tram del carrer del Doctor Joaquín Albarrán entre l’avinguda d’Esplugues i el En període dia, s’ha d’esmentar que, per a uns 350 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. carrer de Joan d’Alòs. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2009, n’hi ha prop de 30 trams. Pel període tarda han o Pavimentació del tram del carrer d’Arizala entre el carrer de Sants i l’avinguda Madrid. disminuït els nivells en gairebé 250 trams, i ha augmentat uns 50 trams. En el cas de l’indicador Ln, han disminuït en uns 220 o Pavimentació del tram de la carretera de Collblanc entre el carrer del Cardenal Reig i l’avinguda trams, i han augmentat en aproximadament en 70 trams. Finalment per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams, de Sant Ramon Nonat. han baixat en 270 trams, i han pujat en uns 45 trams. o Pavimentació del tram de l’avinguda de Manuel Azaña entre la rotonda amb l’avinguda de Xile i el carrer del General Batet. Respecte al tramer del 2009 hi ha 115 trams nous, per la qual cosa apareixen com a no comparables. Tal com s’ha comentat o Pavimentació del sentit Llobregat de la ronda de Dalt (B-20). en l’apartat anterior la major part de les diferències superiors a 5 dB(A) poden ser produïdes per les diferències en la o Pavimentació del lateral costat mar de l’avinguda Diagonal, entre la plaça de Pius XII i la Gran Via metodologia utilitzada en el càlcul dels nivells sonors associats al tramer. Les diferències en la metodologia utilitzada en els de Carles III. diferents mapes de soroll fan complicat discriminar les raons exactes dels canvis en l’evolució, si bé aquestes variacions, en o Pavimentació del carril bus de l’avinguda Diagonal, costat muntanya, entre el Palau Reial i part són degudes a l’increment de patis interiors d’illa considerats actualment, i a l’increment de carrers per als vianants o l’avinguda del Doctor Marañón. amb preferència de vianants. o Pavimentació del carrer de Robrenyo. En general hi ha poques diferències entre els MES del 2009 i el del 2012 perquè solament es van actualitzar les zones que o Pavimentació del carrer de Jordi Girona, entre el carrer de John Maynard Keynes i el passeig dels havien canviat, per la qual cosa els resultats d’aquesta comparativa 2009-2017 són molt similars a la de 2012-2017. Til·lers. o Pavimentació del carrer del Gran Capità, en el tram entre l’avinguda de l’Exèrcit i el carrer de Sor Eulàlia d’Anzizu. o Pavimentació del carrer del General Batet. o Pavimentació del carrer de Gandesa. o Pavimentació del carrer del Capità Arenas, entre el passeig de Manuel Girona i la plaça de la Reina Maria Cristina. o Pavimentació del carrer de Berlín, entre el carrer dels Comtes de Bell-lloc i el carrer de Numància. o Pavimentació de la terciana de l’avinguda Diagonal, entre les avingudes d’Albert Bastardas i del Doctor Marañón. o Pavimentació de la ronda de Dalt en sentit Besòs, entre la sortida 11 i l’entrada 10. o Pavimentació de la plaça d’Eusebi Güell i del carrer de Dulcet (en el tram comprès entre la plaça d’Eusebi Güell i el carrer de Miret i Sans). o Pavimentació de la plaça de la Reina Maria Cristina (costat mar). o Pavimentació de la calçada costat mar del carrer del Cardenal Reig. - Potenciació de la utilització del transport públic i foment de l’ús de la bicicleta. - Existència de vehicles més silenciosos. - Canvis en el model de mobilitat a la ciutat, amb aposta per mitjans de transport més sostenibles i amb menor incidència sobre el soroll ambiental. Potenciació del vehicle elèctric. - Activitats per afavorir la conscienciació de la ciutadania: o Activitats en el marc de la Setmana Sense Soroll per afavorir la conscienciació ciutadana envers el soroll. o Tallers “Quin soroll fem?”, que s’ubiquen en diferents punts de Barcelona, on les persones que s’inscriuen poden fer mesuraments ambientals amb un sonòmetre. “Barcelona Sona”: programa que inclou rutes i activitats i convida la ciutadania a descobrir el so de la bellesa oculta del patrimoni sonor del nostre entorn, per exemple, el so d’una font quan brolla o el d’una campanada, que sovint queden amagats sota el soroll del trànsit. 91 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les o Campanya de sensibilització sobre el soroll dels vehicles en diferents punts de la ciutat, que pretén que les persones propietàries de motocicletes i ciclomotors prenguin consciència de la problemàtica i adoptin les mesures corresponents. o Campanya de reducció del soroll derivat de l’oci nocturn. Amb aquesta actuació, els promotors recorren carrers i places de nit, en zones on l’oci i l’ús de l’espai públic és intensiu. Es faciliten materials de sensibilització i es difon un missatge conciliador entre veïnat i persones usuàries. - Per tal de promoure el coneixement de la contaminació acústica i reduir la molèstia que ocasiona, es proposa el següent: - Vigilància i control de les emissions de soroll de les obres. - Ampliació de la xarxa de sensors i estacions de vigilància del soroll a la ciutat. - Instal·lació de limitadors en concerts a l’aire lliure i locals de concurrència pública. - Potenciació de la participació ciutadana en la proposta de millora acústica de la ciutat. 92 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 14. RECOMENDACIONS GENERALS DE CARA A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL D’altra banda, en les obres i els treballs de construcció s’utilitzen equips i maquinària susceptibles de produir sorolls i vibracions, per la qual cosa els responsables de les obres hauran d’adoptar les mesures adequades per evitar que L’actualització del Mapa estratègic de soroll del districte s’ha fet utilitzant una metodologia millorada que ha donat uns s’excedeixin els límits de l’àrea acústica en els quals es realitzin. resultats gràfics i estadístics més realistes. Per exemple, en la nova actualització del mapa s’han tingut en compte92 patis També cal impulsar polítiques de control i foment d’edificacions acústicament eficients. La promoció d’immobles amb un interiors d’illa al districte de Les Corts, enfront dels 34 del MES anterior. Aquests canvis metodològics, juntament amb aïllament adequat és la millor manera d’assegurar el confort acústic de la ciutadania. Les principals actuacions que es l’efecte de les mesures de lluita contra el soroll desplegades, han tingut com a conseqüència que en els últims cinc anys hi plantegen són les següents: hagi hagut una reducció de la població exposada a alts nivells de soroll. - Fomentar la dotació adequada d’equipaments de proximitat bàsics a escala de barri i districte. El Mapa estratègic de soroll del districte aporta la informació necessària per diagnosticar-ne la situació acústica, identificar - Incorporar en les actuacions d’urbanització i reurbanització de vies mesures de control del trànsit sobre el traçat, la quins són els emissors acústics que generen nivells més elevats de soroll ambiental i localitzar els àmbits on se superen els secció transversal, el perfil longitudinal, les interseccions, l’amplària de la calçada i carrils, la pavimentació, etc., que objectius de qualitat acústica. Aquesta anàlisi permet justificar els plans d’acció en matèria de contaminació acústica i la tinguin com a objectiu la reducció de les velocitats de pas dels vehicles i un efecte dissuasiu de l’ocupació del vehicle planificació adequada de les mesures de gestió del soroll. privat. Els objectius generals que es pretenen aconseguir amb els plans d’acció són els següents: - Incentivar la renovació de finestres i tancaments de balconades i galeries amb l’objectiu de millorar la qualitat acústica a l’espai interior dels habitatges del districte. - Actuar de manera continuada en la reducció de la contaminació acústica al districte, millorant la qualitat de vida de - Promoure l’ocupació de paviment sonoreductor en les actuacions de reasfaltatge i asfaltatge de noves vies, així com tots els seus ciutadans i ciutadanes i respectant en tot moment la legislació vigent que sigui aplicable. el correcte manteniment d’aquelles que tenen aquests tipus de ferm. Es proposa que a curt i mitjà termini es - Afrontar de manera global actuacions vinculades a la contaminació acústica que permetin gestionar d’una manera reasfaltin almenys els trams següents, que són els que presenten nivells més elevats de soroll al districte de Les Corts: integral la problemàtica del soroll urbà. - Identificar les actuacions més prioritàries, de manera que s’estableixin les mesures preventives i correctores oportunes. - Protegir les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica. En la proposta de model de gestió del soroll del districte, es proposa plantejar mesures que poden preveure les autoritats, dins de les seves competències, entre les quals hi ha les següents: - regulació del trànsit, - ordenació del territori, - aplicació de mesures tècniques en les fonts emissores, - selecció de fonts més silencioses, - reducció de la transmissió del so i - mesures i incentius reglamentaris i econòmics. 14.1 RECOMENDACIONS. DISTRICTE DE LES CORTS Valorant les possibles afectacions dels emissors acústics, es proposa definir set programes o eixos estratègics sectorials, que es corresponen amb aquelles àrees o activitats que es consideren clau per al compliment dels objectius per a la gestió del soroll. Els programes proposats i les actuacions són els següents: Mobilitat urbana: El trànsit rodat és el principal focus de soroll al districte. Per tant, és molt important establir mesures preventives i correctives per disminuir els nivells de soroll associats a aquest emissor acústic. Les actuacions que es plantegen sobre aquest tema són les següents: - Alinear les estratègies i actuacions proposades en el Pla de mobilitat urbana (PMU) de la ciutat i del districte de Les Corts amb els objectius del model de gestió del soroll apostant per un model de mobilitat que redueixi l’ús del vehicle privat, potenciï l’ocupació de vehicles amb tecnologies més silencioses i afavoreixi el transport a peu, amb bicicleta i en transport públic. En concret, es proposen les següents actuacions sobre el districte: o Millorar el transport públic urbà i interurbà. Imatge 148. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit rodat. o Fomentar el canvi tecnològic dels vehicles privats cap a d’altres de menys contaminants des del punt de vista acústic, com els automòbils elèctrics o híbrids, mitjançant polítiques fiscals favorables a l’adquisició - Avinguda Diagonal, B-23, Plaça Pius XII I i - Avinguda de Sarrià, d’aquest tipus de vehicles. Plaça Reina Maria Cristina - Ronda del Mig i Gran Via de Carles III, o Revitalitzar l’espai públic amb prioritat per al vianant al districte de Les Corts, tot i que l’espai públic - Avinguda d’Esplugues, destinat al vianant ja és elevat. - Ronda de Dalt, o Fomentar al districte de Les Corts els desplaçaments amb bicicleta de manera segura i amb continuïtat. - Avinguda de Madrid, - Avinguda del Doctor Marañó, - Carretera de Collblanc, Desenvolupament urbà, obres i edificació: - Travessera de Les Corts, - Carrer d’Arístides Maillol, - Avinguda de Pedralbes, La incorporació de criteris acústics en la planificació urbana, creant un model de ciutat sostenible, definint usos de sòl - Avinguda de Joan XXIII, racionals i una infraestructura viària coherent, suposa grans millores acústiques, tant per als nous desenvolupaments, com - Carrer de Manuel Girona per als sòls ja urbanitzats. 93 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les - Gestió del soroll ambiental respecte a les infraestructures de transport competència d’altres administracions promovent convenis de col·laboració en els processos de gestió de la contaminació acústica. - Potenciar i controlar els estudis acústics associats a les figures urbanístiques: planejament general i de desenvolupament. En particular, en el districte de Les Corts, cal demandar l’avaluació mitjançant estudis acústics predictius per analitzar el grau de compliment dels objectius de qualitat acústica en aquells desenvolupaments que suposin un canvi d’ús del sòl. - Aplicar mesures de control i gestió de l’emissió sonora d’obres i maquinària i establir criteris acústics puntuables en licitacions d’obres públiques i edificis municipals. Activitats d’oci El soroll generat per les activitats d’oci és un assumpte origen de controvèrsia i debat per les molèsties que pot produir sobre els veïns. Les actuacions que es plantegen són les següents: - Potenciar les mesures de control a les zones de concentració de locals d’oci i de celebració d’esdeveniments musicals: o Control d’horaris d’obertura i tancament de locals, o Gestió de terrasses i de sonorització de locals, o Control del soroll en concerts a la via pública i en els locals de pública concurrència amb música mitjançant la exigència d’emprar limitadors de potència sonora. o Foment del control d’activitats musicals a l’aire lliure mitjançant l’exigència d’elaboració d’estudis d’impacte acústic previs a la celebració dels esdeveniments i potenciant els mesuraments de soroll durant els concerts per tenir un millor coneixement dels nivells de soroll que es generen durant l’activitat. Imatge 149. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. - Fomentar la formació dels professionals responsables del control i mesurament del soroll d’oci. Al districte de Les Corts es proposa com a àmbits d’actuació prioritària les places de Comas, Concòrdia i Can Rosés, que segons s’aprecia en la figura següent, obtinguda a partir dels mapes de nivells sonors del districte per al soroll d’oci, són les que tenen un grau d’afectació major: 94 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Zones tranquil·les La finalitat de les zones tranquil·les urbanes és oferir als habitants del districte espais on puguin evadir-se de l’estrès diari Conscienciació ciutadana i formació per a treballadors que pugui generar el soroll, garantint el confort acústic de les persones usuàries. Entre les actuacions de gestió del soroll es Les tasques de conscienciació ciutadana i de formació de professionals són imprescindibles com a complement a la proposta proposen les mesures següents per preservar les zones tranquil·les urbanes: de mesures per a la prevenció i correcció de la contaminació acústica.  Desenvolupar i desplegar un pla estratègic per conservar la qualitat de les zones. Aquest pla ha d’establir els Entre les actuacions generals de sensibilització i educació, es proposa potenciar-ne les següents: condicionants acústics que ha de complir cada zona per ser considerada zona tranquil·la, tant criteris acústics com altres criteris que cal tenir en compte, com el paisatgístic. El pla estratègic també ha d’incloure un - Estratègies integrades d’informació per sensibilitzar les persones sobre els efectes negatius del trànsit motoritzat programa de control acústic dels àmbits i de les vies de l’entorn, estratègies per incrementar el valor de les particular i els efectes positius de circular amb bicicleta, a peu i en transport públic, inclosos els efectes per al medi àrees i promocionar-ne l’ús, així com propostes de mesures per a la millora acústica de les zones. ambient i la salut. En el cas concret de Les Corts, es proposa com a actuacions prioritàries la protecció acústica dels tres parcs més - Campanyes de conscienciació ciutadana per prevenir el soroll ambiental que s’ocasiona als espais de concentració representatius del districte: Parc de Cervantes, Jardins del Palau de Pedralbes i Jardins de la Maternitat com a mesures de d’activitats d’oci del districte. control i gestió del soroll es proposen les següents: - Cursos de conducció ecològica i respectuosa amb el soroll adreçats a conductors i conductores particulars i al • personal conductor dels serveis de transport col·lectiu, emergències, serveis de recollida de residus sòlids urbans Realitzar i desplegar un programa de control acústic a l’interior del parc i les vies del seu entorn. (RSU), jardineria, etc. • Analitzar el grau de percepció que té la ciutadania d’aquest parc i promocionar-ne l’ús, facilitant-hi l’accés en - Foment de la formació en matèria de soroll a escolars. transport públic i mitjans de transport no motoritzats. - Formació especialitzada a professionals en matèria de prevenció i gestió del soroll: Guàrdia Urbana, personal tècnic • Establir accions de millora als parcs per evitar-ne la degradació des del punt de vista acústic. municipal i de districte, professionals del sector de la construcció, etc. Àmbits com a prioritat la protecció en el districte: Parc de Cervantes, Jardins del Palau de Pedralbes i Jardins de la Maternitat. Altres serveis de gestió municipal Aquest programa comprèn aquelles altres mesures de millora dels processos de control i gestió municipal que tenen alguna relació directa o indirecta amb el soroll ambiental. En aquests processos estan involucrats diferents serveis de l’Ajuntament, i estan vinculats, entre altres camps, al control d’emissions sonores dels serveis de recollida de residus sòlids urbans, de les activitats de neteja viària i dels treballs de jardineria. Imatge 150. Zones tranquil·les. A Les Corts, a més de prioritzar la protecció dels tres parcs més emblemàtics del districte, també es proposa centrar esforços en la protecció dels patis interiors d’illa, amb o sense activitat, perquè es tracta de zones tranquil·les i habitades per les quals cal apostar. Per a la seva conservació es proposen les següents mesures: - Analitzar el grau de percepció enfront del nivell de soroll real que tenen els veïns dels patis amb activitat. - Realitzar i desplegar un programa de control acústic en aquests patis, sobretot en aquells que tenen activitat, per fer un seguiment de la seva situació respecte del soroll i poder establir mesures de protecció acústica en cas que sigui necessari. 95 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Les 15 CONCLUSIONS Grans infraestructures viàries - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures viàries existents en aquest En aquest document es presenta el Mapa estratègic de soroll del districte de Les Corts. S’avalua la situació acústica actual en districte, com per exemple la ronda de Dalt, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A) i fins i tot a 80 dB(A) format de mapes de soroll, i es presenten els resultats de població exposada al soroll. Els mapes de soroll tenen diferents en els propis vies en període dia i superiors a 70 dB(A) i fins i tot a 75 dB(A) en període nit. formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que - L’aportació de soroll de les grans infraestructures a les façanes varia en funció de múltiples factors: la representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres del nivell del sòl i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els distància de les vies als edificis, configuració en trinxera de les vies, l’existència de pantalles acústiques, edificis de la ciutat. etc. Així doncs, encara que a calçada els nivells sonors són molt elevats, superiors a 75 dB(A), a les façanes En els resultats obtinguts, es distingeix la contribució dels nivells sonors per cada període horari (dia, tarda i nit) del nivell de dels edificis els nivells sonors són molt inferiors, de prop de 65 dB(A). soroll ponderat durant les 24 hores, o indicador de molèstia global. Tramvia S’han caracteritzat les fonts de soroll urbà, desglossades en dos grans grups. El primer grup correspon a l’estudi general - La major part del tramvia en aquest districte circula per la zona central de l’avinguda Diagonal, una via associat als eixos viaris i grans infraestructures viàries. El segon grup correspon a l’estudi de detall, que se centra en les fonts ampla, de manera que a causa de la distància a les façanes i l’elevat soroll de trànsit rodat en aquesta de soroll següents: trànsit ferroviari i tramvia, oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, patis i carrers de avinguda, la seva influència en els nivells sonors en façanes no és rellevant. vianants. - No hi ha població exposada a nivells superiors a 65 dB(A) en període dia i tarda, ni superior als 55 dB(A) en Per a l’elaboració del MES, s’ha utilitzat la simulació acústica a tota la ciutat i per a totes les fonts de soroll. El resultat període nit. d’aquesta simulació s’ha validat amb un seguit de mesures de curta i llarga durada. També s’ha utilitzat una eina SIG Parcs (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, la seva consulta i representació gràfica. - L’activitat desenvolupada als parcs: gent, jocs infantils, etc. no té influència en els edificis del seu entorn. S’ha assolit un nivell de coneixement acústic de la ciutat molt exhaustiu i acotat a la realitat: s’ha fet una diagnosi específica i - Considerant els parcs com a receptors, els nivells de soroll que reben depenen del trànsit viari. En el seu completa dels patis interiors d’illa, se n’ha incorporat un nombre més elevat i, finalment, s’ha repartit la població més interior, com més ens allunyem del trànsit circumdant, més bona qualitat acústica tenen. acuradament segons si dormen en façana exterior o interior. D’una banda, al districte s’ha triplicat el nombre de patis Patis interiors d’illa diagnosticats i, de l’altra, un 24,1% de la població dorm en estances que donen a pati interior i es troba exposada a una - Les activitats que es desenvolupen en els patis interiors d’illa només tenen influencia sobre la façana qualitat acústica bona. interior dels edificis. S’han estudiat diversos tipus d’activitats: aparcaments, i serveis municipals (parcs El districte de Les Corts representa un 5,9 % de la població total de Barcelona que es concentra en el 5,1% de la superfície de infantils, escoles, etc.). la ciutat, per tant s’està parlant d’una densitat baixa de 135,7 hab/ha (quan la mitjana de Barcelona es situa en 157,5 - Quan s’estudia el soroll que reben els patis s’arriba a la conclusió que són entorns privilegiats per la seva hab/ha). Degut a l’evolució històrica del procés urbà, aquest es fragmenta en 3 barris: Les Corts, Pedralbes i La Maternitat i bona qualitat acústica, a resguard del trànsit de l’entorn. Sant Ramon. Carrers de vianants De l’anàlisi dels resultats del mapa de soroll al districte de Les Corts es pot concloure, en termes generals, el següent: - Els carrers de vianants tenen molta presència al districte. Es distingeixen diferents tipus de carrers, encara En aquest districte hi ha tots els focus sonors, (excepte indústria), que han estat analitzats en el MES: trànsit de vehicles, que els nivells sonors que presenten són inferiors a 55 dB(A), excepte aquells en els quals hi ha activitat grans infraestructures viàries, tramvia, oci nocturn i aglomeració de persones i el soroll derivat de carrers de vianants, patis comercial significativa i aglomeració de persones, com per exemple la Plaça de la Concòrdia. interiors d’illa i parcs. - En període nocturn el soroll en aquests carrers no és significatiu, per bé que en les zones on hi ha activitats d’oci nocturn, sobretot els caps de setmana, els nivells sonors poden ser elevats. La categoria dels carrers ANÀLISI PER FONTS DE SOROLL de vianants no coincideix amb la de l’oci nocturn, per la qual cosa s’han escollit diferents criteris per diferenciar-les. D’aquesta manera, els carrer de vianants s’han classificat en funció del nivell de soroll que En els apartats 10 i 11 es pot obtenir informació més precisa de cada una de les fonts de soroll; en aquest apartat es fa un emet el pas de persones. resum de cadascuna. - L’estudi dels carrers de vianants inclou el període de dia i el període de tarda, i es complementa de nit amb Transit viari l’estudi d’oci i aglomeració de persones. - El principal focus sonor en els tres períodes d’avaluació (dia, tarda i nit) és el soroll de trànsit. Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones - En els carrers on hi ha circulació de vehicles, el trànsit viari sol emmascarar el soroll de la resta de focus - A les zones d’oci, com per exemple la plaça de la Concòrdia, els nivells sonors en les nits dels divendres i sonors existents al districte de Les Corts, amb excepció en alguns casos del soroll degut als carrers de dissabtes s’incrementen en més de 5 dB(A), respecte als dies de diari. La classificació dels carrers d’oci s’ha vianants i a l’oci nocturn. fet de manera diferent a la de vianants, i els criteris principals per categoritzar cada tipus han estat la - El nivell del soroll de trànsit és presenta poques variacions en el període de dia i tarda. De fet la activitat de morfologia, el tipus de carrer i el tipus d’activitats d’oci existents. la ciutat en general no comença a decaure fins la nit. - En els vies principals no considerats com a grans infraestructures, però amb trànsit elevat, els nivells RECEPTORS SENSIBLES sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de grans infraestructures, però hi ha nivells sonors d’entre 70 i 75 dB(A) en el període dia. Aquests nivells sonors quan incideixen en les façanes dels edificis Centres educatius més propers solen ser més baix, d’entre 65 i 70 dB(A). Un exemple d’aquestes vies són: Carrer del Bisbe - Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius estan vinculats directament amb la seva ubicació, ja Català i avinguda de Pedralbes). que aquells que es troben propers a grans infraestructures o a carrers amb un trànsit elevat estan exposats a nivells - En els vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A) de dia i per sota sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit. La diferència dels dels 55 dB(A) de nit. Alguns exemples són: carrer de Jordi Girona, carrer de Sor Eulalia d’Anzizu, avinguda nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). de Xile, carrer del Cardenal Reig, carrer de Joan Güell o carrer de Fígols. Centres sanitaris - Bona part de la contribució del soroll de trànsit, durant el període nocturn, es produeix en la primera hora - Els centres sanitaris analitzats (hospital de Barcelona i hospital Universitari Quirón Dexeus) estan exposats del període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i a última hora d’aquest període (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells en alguna de les seves façanes a nivells sonors elevats. Això és degut principalment a la seva ubicació sonors vall es registren entre les 3.00 i les 5.00 hores. pròxima a vies amb trànsit elevat. 96 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts POBLACIÓ EXPOSADA - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, el 23,2 % de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A), mentre que un 9,5 % de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A). - Durant el període tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 17,93 % de la població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 2,53 % a nivells majors de 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) és del 36,4 %. - En l’anàlisi per barris s’observa que en període diürn el barri amb més afectació pel soroll total en el districte és Les Corts amb una població afectada a nivells superiors a 65 dB(A) superior al 25 %, seguit de la Maternitat i Sant Ramon, amb un 21,18%. El barri amb menor afectació per soroll total és Pedralbes amb una població afectada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) inferior al 18%. - Per període nocturn, el percentatge de població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) és superior al 30% en tots els barris, sent Les Corts el barri amb més percentatge amb una 38,13 %, seguit de la Maternitat i Sant Ramon (34,69%) i finalment per Pedralbes (33,17%). Població exposada (%) Període i nivells Districte de Les Corts Barcelona Ld < 65 dB(A) 76,80 77,22 Le < 65 dB(A) 82,07 81,86 Ln < 55 dB(A) 63,60 67,50 Taula 57. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. Finalment, tal i com es pot veure a la taula anterior, el percentatge de població exposada al soroll total per a nivells inferiors a 65 dB(A) en període dia i tarda, i a 55 dB(A) en període nit,, és una mica inferior al districte de Les Corts respecte al conjunt de la ciutat de Barcelona a causa de l’existència de grans infraestructures i carrers amb molt trànsit en el districte. 97 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts ANNEX I. RELACIÓ D´IMATGES Imatge 39. Barris de Les Corts. ................................................................................................................................................... 32 Imatge 40. Desplegament final del programa Superilles al barri de La Maternitat i Sant Ramón. (www.barcelona.cat/premsa). .................................................................................................................................................................................................... 32 Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a Les Corts (plànol núm. 20.a). ............................................... 3 Imatge 41. Ronda de Sant Antoni. (Servei de Premsa | El web de la ciutat de Barcelona). ....................................................... 32 Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. ................................................................................. 9 Imatge 43. Superfície (ha) Les Corts. 2016. (http://www.bcn.cat/estadistica) .......................................................................... 33 Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Les Corts (plànol núm. 4). ................................................... 10 Imatge 44. Població de Les Corts. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica) ................................................................................ 33 Imatge 4. Mesura de curta durada. ............................................................................................................................................ 11 Imatge 46. Vehicles a Les Corts. 2016. (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................................ 34 Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de Les Corts (plànol núm. 4). .................................................. 11 Imatge 45. Turismes. Les Corts, 2016 enfront de Barcelona. (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................. 35 Imatge 6. Mesura de llarga durada. ............................................................................................................................................ 12 Imatge 46. Distribució de les línies de metro al districte de Les Corts. (https://www.tmb.cat/ca/transport- Imatge 7. Exemple de malla de càlcul......................................................................................................................................... 12 barcelona/mapa/metro). ............................................................................................................................................................ 36 Imatge 8. Exemple de receptors en façana. ............................................................................................................................... 12 Imatge 47. Distribució de les línies d’autobusos al districte de Les Corts (https://www.tmb.cat/es/barcelona/autobusos/linees) ........................................................................................................... 36 Imatge 9. Interfície de CadnaA. .................................................................................................................................................. 13 Imatge 52. Centres sanitaris Les Corts. 2016. (http://www.bcn.cat/estadistica). ..................................................................... 37 Imatge 10. Exemple 3D de relleu. ............................................................................................................................................... 13 Imatge 49. IMD de trànsitc per a cada gran infraestructura al districte de Les Corts. ............................................................... 38 Imatge 11. Exemple 3D de ponts. ............................................................................................................................................... 13 Imatge 50. Propagació del so en via en trinxera. ....................................................................................................................... 39 Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. ............................................................................................................................................... 14 Imatge 51. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. ........................................................................................ 39 Imatge 13. Exemple 3D de talussos. ........................................................................................................................................... 14 Imatge 52. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. ................................................................................................. 39 Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. ......................................................................................................................................... 14 Imatge 53. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals amb altura asimètrica. ......................................................... 39 Imatge 15. Tipus de terreny 2D. ................................................................................................................................................. 15 Imatge 54. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). ....................... 39 Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. .................................................................................................................................. 15 Imatge 55. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la ronda de Dalt. ....................................................................... 40 Imatge 17. Orientació per als plànols del districte de Les Corts. ................................................................................................ 16 Imatge 56. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda Diagonal. .................................................................. 40 Imatge 18. Rangs acústics i colors assignats. ............................................................................................................................. 16 Imatge 57. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’avinguda Diagonal amb Gran Via de Carles III ........................ 40 Imatge 19. Exemple d’elements cartogràfics. ............................................................................................................................ 16 Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). ................... 41 Imatge 20. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). ............. 16 Imatge 59. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). ....................... 41 Imatge 21. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. ..................................................................... 17 Imatge 60. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. Imatge 22. Tramer i receptors en façana.................................................................................................................................... 17 7.1.d). .......................................................................................................................................................................................... 42 Imatge 23. Vies amb trànsit rodat. ............................................................................................................................................. 18 Imatge 61. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, Imatge 24. Grans infraestructures. ............................................................................................................................................. 19 nit i 24 hores ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d). ............................................................................................... 42 Imatge 25. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. ....................................................................................................... 20 Imatge 62. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. ........................................................................... 43 Imatge 26.Línies de ferrocarril i tramvia. .................................................................................................................................... 21 Imatge 63. Vista des de la ubicació del punt de mesura. (Street View). .................................................................................... 43 Imatge 27. Parcs estudiats a tota la ciutat. ................................................................................................................................. 22 Imatge 64. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer del Doctor Joaquín Albarrán, 5 (Ronda de Dalt.) ............................... 43 Imatge 28. Carrers de vianants. .................................................................................................................................................. 23 Imatge 65. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................ 44 Imatge 29. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. ........................ 24 Imatge 66. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................ 45 Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. .................................................................................................... 25 Imatge 67. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Les Corts. ............................................................................................ 45 Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. ................................................................................................................................... 26 Imatge 68. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a)................................................ 46 Imatge 32. Receptors en façana. ................................................................................................................................................ 27 Imatge 69. Detall de nivells sonors a la Travessera de les Corts per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat ............................ 46 Imatge 33 Procés per al tractament dels nivells sonors en façana ............................................................................................. 28 Imatge 70. Detall de nivells sonors al barri de Pedralbes per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. ...................................... 46 Imatge 34 Exemple d’adreces postals ........................................................................................................................................ 28 Imatge 71. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). ........................................... 47 Imatge 35 Procés del tractament de dades de la població ......................................................................................................... 28 Imatge 72. Detall Le i Ld; períodes tarda i dia. ........................................................................................................................... 47 Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. ................................................ 29 Imatge 73. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). ............................................... 47 Imatge 37 Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics .................................................................................. 29 Imatge 74. Detall Ln i Ld; períodes nit i dia. ............................................................................................................................... 47 Imatge 38. Districte de Les Corts. ............................................................................................................................................... 31 Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). ................. 48 98 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Imatge 76. Evolució del soroll 24 hores a la Travessera de Les Corts, 129................................................................................. 48 Imatge 111. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Les Corts, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ................................................................................................................................................................................. 65 Imatge 77. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer del Comandante Benitez, 8. .............................................................. 49 Imatge 112. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Les Corts com a emissors. Ld, període dia (detall Imatge 78. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer del Comte Güell, 36. .......................................................................... 49 plànol núm.13.a). ....................................................................................................................................................................... 66 Imatge 79. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ............................................... 50 Imatge 113. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Les Corts com receptors de trànsit. Ld, període dia. Imatge 80. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................................... 51 .................................................................................................................................................................................................... 66 Imatge 81. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. .................................................. 51 Imatge 114. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Les Corts, soroll total Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ................................................................................................................................................................................. 66 Imatge 82. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). ........ 52 Imatge 115. Nivells acústics als patis interiors d’illa del districte de Les Corts com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. Imatge 83. Detall de nivells acústics a l’avinguda de Sarrià per Ld, període dia, soroll de trànsit total. ................................... 52 13.b). .......................................................................................................................................................................................... 67 Imatge 84. Efecte d’eixos viaris, grans infraestructures per separat i de manera conjunta. ..................................................... 52 Imatge 116. Carrers de vianants del districte............................................................................................................................. 68 Imatge 85. Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol Imatge 117. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Les Corts com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. núm. 8.b).) .................................................................................................................................................................................. 53 11.a)............................................................................................................................................................................................ 68 Imatge 86. Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. Imatge 118. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Les Corts com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 8.c). ............................................................................................................................................................................................. 53 11.b). .......................................................................................................................................................................................... 69 Imatge 87. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol Imatge 119. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. ....................................................................... 70 núm. 8.d). ................................................................................................................................................................................... 54 Imatge 120. Nivells sonors en període Ln, període nit, al districte de Les Corts (detall plànol núm. 14). ................................ 70 Imatge 88. Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat. ..................................................................... 54 Imatge 121. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................ 71 Imatge 89. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia. .......................................................... 54 Imatge 122. Ubicació de centres educatius. .............................................................................................................................. 72 Imatge 90. Línies de tramvia. ..................................................................................................................................................... 56 Imatge 123. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a i 3). .......................................................... 73 Imatge 91. Nivells acústic tramvia, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). ............................................... 56 Imatge 124. Ubicació dels hospitals. .......................................................................................................................................... 74 Imatge 92. Nivells acústics ferrocarril/tramvia. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). ........................ 57 Imatge 125. Soroll a l’entorn de l’Hospital de Barcelona. Ld (detall plànol num 20.a). ............................................................. 74 Imatge 93. Nivells acústic ferrocarril/tramvia. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). .............................. 57 Imatge 126. Soroll a l’entorn de l’Hospital de Barcelona. Ln (detall Plànol num 20.c). ............................................................. 75 Imatge 94. Nivells acústic ferrocarril/tramvia. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d). 58 Imatge 127. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari Quirón Dexeus. Ld (detall plànol núm. 20.a). ..................................... 75 Imatge 95. Parc del districte. ...................................................................................................................................................... 59 Imatge 128. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari Quirón Dexeus. Ln (detall plànol núm. 20.c). ...................................... 76 Imatge 96. Parc de Cervantes. .................................................................................................................................................... 60 Imatge 129. Nivells acústics de soroll total al districte de Les Corts. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ................................. 76 Imatge 97. Nivells acústics del parc de Cervantes com a emissor.Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). ........................ 60 Imatge 130. Nivells acústics de soroll total al districte de Les Corts. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). ............................. 77 Imatge 98. Nivells acústics del parc de Cervantes, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ............................... 60 Imatge 131. Nivells acústics de soroll total al districte de Les Corts. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). .................................. 78 Imatge 99. Jardins del Palau de Pedralbes. ................................................................................................................................ 61 Imatge 132. Nivells acústics de soroll total al districte de Les Corts. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). .... 78 Imatge 100. Nivells acústics dels Jardins del Palau de Pedralbes com emissor,. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.2.a). .. 61 Imatge 133. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................................ 80 Imatge 101. Nivells acústics dels Jardins del Palau de Pedralbes soroll total, Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ......... 61 Imatge 134. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A.) ........................................................................ 80 Imatge 102. Jardins de la Maternitat. ........................................................................................................................................ 62 Imatge 135. Patis interiors del districte de Les Corts. ................................................................................................................ 81 Imatge 103. Nivells acústics dels Jardins de la Maternitat. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.3.a). ................................... 62 Imatge 136. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ........................................................................................................ 86 Imatge 104. Nivells acústics dels Jardins de la Maternitat soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ................... 62 Imatge 137. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ..................................................................................................... 87 Imatge 105. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. ...................................................................................... 63 Imatge 138. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ......................................................................................................... 87 Imatge 106. Nivells acústics dels patis interiors d’illes del districte com emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). ........... 64 Imatge 139. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ........................................................................... 88 Imatge 107. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d’illa al districte de Les Corts com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). ...................................................................................................................................................................... 64 Imatge 140. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia. (plànol núm. 52.a). ................................................. 88 Imatge 108. Nivells sonors dels patis interiors d’illes del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ................ 64 Imatge 141. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 52.b). .............................................. 88 Imatge 109. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Les Corts com a emissors. Ld, període dia (detall Imatge 142. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). .................................................. 89 plànol núm. 13.a). ...................................................................................................................................................................... 65 Imatge 143. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d) ..................... 89 Imatge 110. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Les Corts com receptors de trànsit. Ld, període dia. Imatge 144. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). .................................................. 90 .................................................................................................................................................................................................... 65 Imatge 145. Comparativa de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). ............................................................. 90 99 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts Imatge 146. Comparativa de trams 2009-2017. Ln, període nit (plànol núm. 51.c). .................................................................. 90 Imatge 147. Comparativa de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). .................................... 90 Imatge 148. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit rodat. ............................................................................................ 93 Imatge 149. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. ............................................................................................................. 94 Imatge 150. Zones tranquil·les. .................................................................................................................................................. 95 100 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES Taula 38. Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). .................................................................................................................................................................................................... 68 Taula 39. Població exposada pel soroll generat. Carrers de vianants. ....................................................................................... 69 Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. .......................................................................... 6 Taula 40. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 10 per a més informació sobre la classificació dels carrers). .......................... 70 Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. ..................................................................................................... 6 Taula 41. Població exposada per soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. ............................................... 71 Taula 3. Instruments de mesura. ................................................................................................................................................ 10 Taula 42. Tipus de centres educatius identificats al districte de Les Corts. ............................................................................... 72 Taula 4. Calibradors/verificadors. .............................................................................................................................................. 10 Taula 43. Hospitals seleccionats al districte de Les Corts. .......................................................................................................... 72 Taula 5.Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. .................................................. 10 Taula 44. Percentatges per rangs d’exposició sonora de centres educatius. ............................................................................. 73 Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. ................................................ 11 Taula 45. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. ........................................................... 73 Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. ....................... 14 Taula 46. Població exposada a soroll total. ................................................................................................................................ 79 Taula 8. Classificació de carrers de vianants. ............................................................................................................................. 23 Taula 47. Població exposada a soroll total en patis interiors. .................................................................................................... 81 Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. ....................................................................................................... 24 Taula 48. Longitud de vies per rang de soroll (km). ................................................................................................................... 82 Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. ................................................................. 25 Taula 49. Superfície per rang de soroll per al districte. .............................................................................................................. 83 Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. ................................................................................ 29 Taula 50. Longitud de façanes exposades per rang de soroll al districte. .................................................................................. 84 Taula 12. Barris de Les Corts. ..................................................................................................................................................... 31 Taula 51. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ............................................................................................................. 86 Taula 13. Superfície del districte de Les Corts. ........................................................................................................................... 33 Taula 52. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ......................................................................................................... 86 Taula 14. Població del districte de Les Corts. ............................................................................................................................. 33 Taula 53. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ............................................................................................................. 87 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016. Les Corts (http://www.bcn.cat/estadistica) .................................... 33 Taula 54. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ................................................................................ 87 Taula 16 Densitat d’habitants districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica) ............................................. 33 Taula 55. Comparativa de trams 2012-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). .......................................................... 89 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................. 33 Taula 56. Comparativa de trams 2009-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). .......................................................... 91 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants. (http://www.bcn.cat/estadistica). ..... 34 Taula 57. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. ............................................................ 97 Taula 19. Percentatge de superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................................................................................. 34 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges. (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................................................. 34 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................... 34 Taula 22. Distribució del parc mòbil. (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................................... 34 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). ........................................................ 35 Taula 24. IMD de les vies principals del districte. (Aranya de trànsit 2016). .............................................................................. 35 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat. (http://www.bcn.cat/estadistica). ........................................................ 36 Taula 26. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015. (http://www.bcn.cat/estadistica). ..................... 37 Taula 17. Nombre de centres hospitalaris i d’atenció sanitària ................................................................................................. 37 Taula 28. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme. (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................... 37 Taula 29. Nombre de centres educatius. (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................ 37 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. ............................................................................................................... 44 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. ....................................................................................................... 50 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. ................................................................. 55 Taula 33. Llista de línies de tramvia del districte. ....................................................................................................................... 56 Taula 34. Població exposada. Tramvia. ...................................................................................................................................... 58 Taula 35. Llista de parc seleccionats al districte. ........................................................................................................................ 59 Taula 36. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. ............................................................................................... 63 Taula 37. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. ................................................................. 67 101 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS 11.a Isòfones- Carrers de vianants Ld 11.b Isòfones- Carrers de vianants Le Núm. plànol Plànol 12.1.a Isòfones- Parcs total-Parc de Cervantes Ld 1 Mapa topogràfic 12.1.b Isòfones- Parcs total-Parc de Cervantes Le 2.1 Aranya de trànsit 12.1.c Isòfones- Parcs total-Parc de Cervantes Ln 2.2 Classificació de la xarxa bàsica 12.1.d Isòfones- Parcs total-Parc de Cervantes Lden 2.3 Velocitat considerada en la simulació 12.2.a Isòfones- Parcs total-Jardins del Palau de Pedralbes Ld 3 Mapa d’ubicació dels Equipaments Sensibles per tipologia 12.2.b Isòfones- Parcs total-Jardins del Palau de Pedralbes Le 4 Mapa de punts de mesura de curta i llarga durada 12.2.c Isòfones- Parcs total-Jardins del Palau de Pedralbes Ln 5 Mapa de punts de mesura 12.2.d Isòfones- Parcs total-Jardins del Palau de Pedralbes Lden 6.a Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 12.3.a Isòfones- Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Ld 6.b Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 12.3.b Isòfones- Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Le 6.c Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 12.3.c Isòfones- Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Ln 6.d Isòfones- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 12.3.d Isòfones- Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Lden 7.1.a Isòfones- Grans Infraestructures 4m Ld 13.a Isòfones- Patis interiors d’illa Ld 7.1.b Isòfones- Grans Infraestructures 4m Le 13.b Isòfones- Patis interiors d’illa Le 7.1.c Isòfones- Grans Infraestructures 4m Ln 14 Isòfones- Oci i aglomeració de persones 7.1.d Isòfones- Grans Infraestructures 4m Lden 20.a Isòfones- Soroll total -Ld 7.2.a Isòfones- Grans Infraestructures 8m Ld 20.b Isòfones- Soroll total –Le 7.2.b Isòfones- Grans Infraestructures 8m Le 20.c Isòfones- Soroll total –Ln 7.2.c Isòfones- Grans Infraestructures 8m Ln 20.d Isòfones- Soroll total -Lden 7.2.d Isòfones- Grans Infraestructures 8m Lden 21.a Trams- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 8.a Isòfones- Trànsit total Ld 21.b Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 8.b Isòfones- Trànsit total Le 21.c Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 8.c Isòfones- Trànsit total Ln 21.d Trams - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 8.d Isòfones- Trànsit total Lden 22.a Trams- Grans Infraestructures 4m Ld 9.a Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Ld 22.b Trams- Grans Infraestructures 4m Le 9.b Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Le 22.c Trams- Grans Infraestructures 4m Ln 9.c Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Ln 22.d Trams- Grans Infraestructures 4m Lden 9.d Isòfones- Ferrocarrils i tramvia Lden 23.a Trams- Trànsit total Ld 102 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 23.b Trams- Trànsit total Le 36.c Façana Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ln 23.c Trams- Trànsit total Ln 36.d Façana - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Lden 23.d Trams- Trànsit total Lden 37.a Façana- Grans Infraestructures 4m Ld 24.a Trams- Ferrocarrils i tramvia Ld 37.b Façana- Grans Infraestructures 4m Le 24.b Trams- Ferrocarrils i tramvia Le 37.c Façana- Grans Infraestructures 4m Ln 24.c Trams- Ferrocarrils i tramvia Ln 37.d Façana- Grans Infraestructures 4m Lden 24.d Trams- Ferrocarrils i tramvia Lden 38.a Façana- Trànsit total Ld 26.a Trams- Carrers de vianants Ld 38.b Façana- Trànsit total Le 26.b Trams- Carrers de vianants Le 38.c Façana- Trànsit total Ln 27.1.a Trams- Parcs total- Parcs total-Parc de Cervantes Ld 38.d Façana- Trànsit total Lden 27.1.b Trams- Parcs total- Parcs total-Parc de Cervantes Le 41.a Façana- Carrers de vianants Ld 27.1.c Trams- Parcs total- Parcs total-Parc de Cervantes Ln 41.b Façana- Carrers de vianants Le 27.1.d Trams- Parcs total- Parcs total-Parc de Cervantes Lden 42.1.a Façana- Parcs total- Parcs total-Parc de Cervantes Ld 27.2.a Trams- Parcs total- Jardins del Palau de Pedralbes Ld 42.1.b Façana- Parcs total- Parcs total-Parc de Cervantes Le 27.2.b Trams- Parcs total- Jardins del Palau de Pedralbes Le 42.1.c Façana- Parcs total- Parcs total-Parc de Cervantes Ln 27.2.c Trams- Parcs total- Jardins del Palau de Pedralbes Ln 42.1.d Façana- Parcs total- Parcs total-Parc de Cervantes Lden 27.2.d Trams- Parcs total- Jardins del Palau de Pedralbes Lden 42.2.a Façana- Parcs total- Jardins del Palau de Pedralbes Ld 27.3.a Trams - Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Ld 42.2.b Façana- Parcs total- Jardins del Palau de Pedralbes Le 27.3.b Trams - Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Le 42.2.c Façana- Parcs total- Jardins del Palau de Pedralbes Ln 27.3.c Trams - Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Ln 42.2.d Façana- Parcs total- Jardins del Palau de Pedralbes Lden 27.3.d Trams - Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Lden 42.3.a Façana - Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Ld 28.a Trams- Patis interiors d’illa amb activitat Ld 42.3.b Façana - Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Le 28.b Trams- Patis interiors d’illa amb activitat Le 42.3.c Façana - Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Ln 29 Trams- Oci i aglomeració de persones 42.3.d Façana - Parcs total-Jardins de la Maternitat i Sant Ramon Lden 35.a Trams- Soroll total -Ld 43.a Façana- Patis interiors d’illa amb activitat Ld 35.b Trams- Soroll total –Le 43.b Façana- Patis interiors d’illa amb activitat Le 35.c Trams- Soroll total –Ln 44 Façana- Oci i aglomeració de persones 35.d Trams- Soroll total -Lden 45.1.a Façana- Receptors sensibles- Pedralbes-Ld 36.a Façana- Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Ld 45.1.b Façana- Receptors sensibles- Pedralbes -Le 36.b Façana - Trànsit (excepte Grans Infraestructures) Le 45.1.c Façana- Receptors sensibles- Pedralbes -Ln 103 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts 45.1.d Façana- Receptors sensibles- Pedralbes -Lden 45.2.a Façana- Receptors sensibles- Les Corts -Ld 45.2.b Façana- Receptors sensibles- Les Corts -Le 45.2.c Façana- Receptors sensibles- Les Corts -Ln 45.2.d Façana- Receptors sensibles- Les Corts -Lden 45.3.a Façana- Receptors sensibles- La Maternitat i Sant Ramon- Ld 45.3.b Façana- Receptors sensibles- La Maternitat i Sant Ramon - Le 45.3.c Façana- Receptors sensibles- La Maternitat i Sant Ramon - Ln 45.3.d Façana- Receptors sensibles- La Maternitat i Sant Ramon - Lden 50.a Façana- Soroll total -Ld 50.b Façana- Soroll total –Le 50.c Façana- Soroll total –Ln 50.d Façana- Soroll total -Lden 51.a Comparativa de trams 2017-2009 Ld 51.b Comparativa de trams 2017-2009 Le 51.c Comparativa de trams 2017-2009 Ln 51.d Comparativa de trams 2017-2009 Lden 52.a Comparativa de trams 2017-2012 Ld 52.b Comparativa de trams 2017-2012 Le 52.c Comparativa de trams 2017-2012 Ln 52.d Comparativa de trams 2017-2012 Lden 53 Mapa de zones d’actuació prioritària 104 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Les Corts ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ Realització Personal d’Audiotec Ingeniería Acústica, S.A. Autor del projecte Ángel María Arenaz Gombau Equip tècnic José Ignacio Riesco García Azucena de la Cruz Lecanda Pablo Gabriel Duque del Corral Sara Domínguez Pérez Sara Herranz Pedriza Gema Sánchez Gozalo Lluís Subirana Casademunt Genís Laguna Salvador Jordi Rabasseda Riba Marc Sànchez Quibus Marçal Coll i Follia Gestió Personal AjBCN Aránzazu Millás Nicuesa Neus Muntané i Gregori Javier Casado Novas Laura Zapata i González Col·laboració Personal de BR Albert Carbonell Ferrer Laura Vergoñós Pascual Marc Montelló Balsebre Gemma Conde Cros 105