sar MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL - MES DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2017 Districte 05 - Sarrià - Sant Gervasi ELABORACIÓ Carrer del Doctor Trueta, 179, 2n 2a, 08005 Barcelona 902 373 799 www.audiotec.es catalunya@audiotec.es PROMOCIÓ, COORDINACIÓ I REVISIÓ Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220, planta 3, 08012 Barcelona 932 914 037 / 932 914 118 qualitatambiental@bcn.cat COL·LABORACIÓ Carrer Número 60, 25-27, edifici Z, planta 2, sector A, Zona Franca, 08040 Barcelona 932 237 400 www.bcnregional.com LLICÈNCIA Aquesta publicació està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement (BY) https://creativecommons.org/ Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi ÍNDEX 7.3.5 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES .................................................................................................... 24 7.3.6 RECEPTORS SENSIBLES ......................................................................................................................................... 25 RESUM/ABSTRACT ........................................................................................................................................................................ 1 7.3.7 SOROLL TOTAL ...................................................................................................................................................... 25 1 OBJECTIUS DEL TREBALL ...................................................................................................................................................... 2 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA ................................................................................................. 26 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ............................................................................................ 3 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA ................................................................................................... 26 2.1 MARC NORMATIU ....................................................................................................................................................... 3 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS .............................................................................................................. 26 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA ........................................................................................................................................... 3 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS ................................................................................................. 27 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL ............................................................................................................................................. 3 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS ........................................................ 28 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA ................................................................................................................................... 3 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE ............................................................................................................................................... 30 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ........................................................................................................................................ 4 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ ................................................................................................................................... 30 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ................................................................................................................... 4 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ ............................................................................................................................................ 31 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL .................................................................................................... 5 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES .................................................................................................................................. 32 4 ANTECEDENTS ...................................................................................................................................................................... 6 9.4 MOBILITAT ................................................................................................................................................................ 33 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL .................................................................................. 7 9.5 ACTIVITATS ................................................................................................................................................................ 35 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL ...................................................................................................................................................... 7 9.6 FONTS DE SOROLL ..................................................................................................................................................... 36 5.2 TIPUS D’ESTUDIS REALITZATS ..................................................................................................................................... 7 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL ...................................................................................................................... 36 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ......................................................................................................... 7 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS .................................................................................................................. 37 5.3.1 TREBALLS DE CAMP ................................................................................................................................................ 7 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES ....................................................... 37 5.3.2 MESURAMENTS SONORS ........................................................................................................................................ 7 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 39 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ .................................................................................................................................................. 8 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 40 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA ....................................................................................................... 8 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 40 5.4 MODELITZACIÓ ......................................................................................................................................................... 10 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT. ............................................................................................................. 41 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL ........................................................................................................................................... 10 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES ...................................................................................... 41 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 10 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 42 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT .............................................................................................................. 11 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES ........................................................ 43 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE .............................................................................................................................................. 11 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS .................................................................................. 44 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS ......................................................................................................................... 14 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 45 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES ................................................................................... 15 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 46 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA .............................................................................. 15 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 46 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS ..................................................................................................... 15 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 47 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL .............................................................................................................................. 17 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 47 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ .............................................................................................................................................. 17 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT ........................................................................... 48 7.2 ESTUDI GENERAL ....................................................................................................................................................... 17 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ....................... 50 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS ....................................................................................................................................... 17 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 51 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES ................................................................................................................................. 18 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 52 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ......................................................................................................... 19 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 52 7.3 ESTUDIS DE DETALL ................................................................................................................................................... 19 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 53 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI ............................................................................................................................................ 20 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES 7.3.2 PARCS ................................................................................................................................................................... 21 54 7.3.3 CARRERS DE VIANANTS ........................................................................................................................................ 22 11 ESTUDIS DE DETALL ........................................................................................................................................................... 55 7.3.4 PATIS INTERIORS D’ILLA ........................................................................................................................................ 22 11.1 FERROCARRIL/TRAMVIA ........................................................................................................................................... 55 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 55 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS ................................................................ 90 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 56 13.1 EVOLUCIÓ DE LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL .................................................................................... 90 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 56 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS ................................................................................................. 92 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 57 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 ............................................................................................................................... 92 11.1.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 57 13.2.2 COMPARATIVA 2019-2017 ............................................................................................................................... 94 11.1.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL/TRAMVÍA ............................................................... 58 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ ........................................................................................ 96 11.2 SOROLL ALS PARCS .................................................................................................................................................... 58 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ................................................................................ 97 11.2.1 JARDINS DE CAN SENTMENAT .......................................................................................................................... 59 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE DE SARRIÀ - SANT GERVASI ...................................................................................... 97 11.2.2 PARC DEL CASTELL DE L´ORENETA ................................................................................................................... 60 15 CONCLUSIONS .................................................................................................................................................................. 100 ANNEX I. RELACIÓ D´IMATGES ................................................................................................................................................. 102 11.2.3 PARC DE JOAN REVENTÓS ................................................................................................................................ 61 ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES ................................................................................................................................................. 105 11.2.4 TURÓ PARK ....................................................................................................................................................... 62 ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS .............................................................................................................................................. 106 11.2.5 PARC DEL TURÓ DEL PUTXET ............................................................................................................................ 63 ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ ................................................................................................ 108 11.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS ........................................................................................... 64 11.3 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ............................................................................................... 65 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 65 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 68 11.3.3 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 68 11.3.4 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ..................................... 69 11.4 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS .......................................................................................................................... 70 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 70 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 71 11.4.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS ................................................................ 71 11.5 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ........................................................................................ 72 11.5.1 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 72 11.5.2 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES ..................................................................................................... 73 11.5.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES. ........................... 74 11.6 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES .......................................................................................................................... 75 11.6.1 CENTRES EDUCATIUS ........................................................................................................................................ 75 11.6.2 CENTRES HOSPITALARIS ................................................................................................................................... 77 11.7 SOROLL TOTAL ........................................................................................................................................................... 80 11.7.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 80 11.7.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 81 11.7.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 82 11.7.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 82 11.7.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL .............................................................................. 83 11.7.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL................................................ 84 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES ..................................................................................................................................................... 86 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL ................................................................................................................ 86 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL ............................................................................................................................ 87 12.3 LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL .................................................................................... 88 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi RESUM/ABSTRACT La diagnosi de les zones amb una elevada oferta d’oci nocturn es complementa amb el monitoratge permanent, la qual cosa es tradueix en un coneixement més ampli de l’evolució dels nivells acústics i és el punt de partida per planificar i avaluar El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà i, de l’altra, donar accions de control amb tots els agents implicats: ciutadania, Ajuntament, establiments, entitats, etc. compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll, sobretot el que preveu la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; el Reial decret 1513/2005, que desenvolupa la Llei 37/2003 referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n deriven. També proporciona la màxima informació sobre diverses fonts de soroll urbà per ajudar a millorar la qualitat acústica amb la qual viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Des de l’any 1997, en el qual es va publicar el primer mapa de soroll de la ciutat de Barcelona, s’ha pogut comprovar que l’evolució del soroll urbà ha estat vinculada directament amb els canvis urbanístics desenvolupats a la ciutat i amb les polítiques municipals desplegades per l’Ajuntament de Barcelona per a la reducció i el control del soroll, com ara la pacificació de carrers, el foment de la mobilitat sostenible, etc. També hi han incidit l’increment de la conscienciació ciutadana que contribueix al civisme, el canvi d’hàbits, etc. Aquesta evolució s’ha pogut comprovar en els mapes estratègics de soroll elaborats el 2009, el 2012 i actualment. El present Mapa estratègic de soroll s’ha desenvolupat en dues grans fases: una primera fase general, en què s’ha estudiat tot el soroll associat als eixos viaris i a les grans infraestructures viàries, i una fase de detall, centrada a estudiar altres fonts de soroll o altres àrees amb característiques determinades. Entre les fonts sonores que s’han analitzat en aquesta fase de detall hi ha les següents: indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, carrers de vianants amb i sense activitat comercial, infraestructures ferroviàries, tramvia, parcs i jardins, patis interiors d’illa i zones amb condicions acústiques especials. Els resultats es presenten en forma de mapes de soroll, així com en percentatges de població exposada a diferents rangs de soroll. Aquesta informació, doncs, té diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres d’altura i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els edificis de la ciutat. Al districte de Sarrià - Sant Gervasi es pot observar que la principal font de soroll existent és el trànsit rodat, que afecta sobretot les façanes dels edificis orientades cap a carrers amb trànsit, i és considerablement més baix a l’interior dels patis d’aquests edificis. En el període nocturn s’observa que la font principal continua sent el trànsit però en menor grau, i prenen importància el soroll d’oci nocturn i l’aglomeració de persones, que és rellevant en termes de molèstia generada a la població. Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a Sarrià - Sant Gervasi (plànol núm. 20.a). En aquest districte es troben algunes de les principals infraestructures de comunicació viàries de la ciutat, com ara la ronda de Dalt, la ronda Litoral, l’avinguda Diagonal, la ronda del General Mitre, la ronda del Mig i el carrer de Balmes, on es registren els nivells sonors més elevats del districte. També hi ha línies de tramvia en superfície, les quals han sigut objecte d’estudi. En aquest districte també s’ha dut a terme la diagnosi acústica de les zones de vianants, que pot estar condicionada per la presència en major o menor grau d’activitats comercials; i, ja de nit, per l’aglomeració i el moviment de persones entre àrees d’elevada oferta d’oci nocturn. És el cas de la plaça de Sarrià, la plaça del Consell de la Vila, el carrer de Tuset, el carrer d’Aribau, el carrer de Lincoln, el carrer de Muntaner i la zona de discoteques propera a la Plaça de Sant Gregori Taumaturg. La metodologia utilitzada s’ha actualitzat respecte als MES anteriors amb l’objecte d’adaptar-la a les noves recomanacions europees i també de recollir un coneixement més detallat de la ciutat. D’una banda, el canvi metodològic ha suposat una distribució realista de la població en façana interior o exterior que s’ha corroborat mitjançant enquestes municipals. D’altra banda, s’ha fet un gran esforç per incorporar un nombre més elevat de patis interiors d’illa; en concret, s’ha triplicat el nombre de patis diagnosticats respecte al MES anterior. El resultat d’aquest coneixement més ampli del districte permet identificar més zones amb bona qualitat acústica. Si es comparen els nivells sonors a la via pública (al tramer) dels MES 2012 i 2017, s’observa que tant de dia com de nit la tendència general és de disminució dels nivells de soroll. Les zones amb nivells acústics baixos i mitjans han augmentat significativament per la diagnosi amb més detall de la ciutat i dels patis interiors, que gaudeixen d’una molt bona qualitat acústica, a recer del soroll del trànsit. Les zones amb més soroll han anat disminuint però en menor proporció, atès que els nivells estan determinats per la localització entorn de les grans infraestructures de trànsit viari. La reducció dels nivells sonors és fruit de l’efectivitat de les polítiques de reducció de la contaminació acústica dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona, amb accions com ara la pacificació de carrers de vianants; el canvi de model en la mobilitat de la ciutat, on ha crescut el model de transport més sostenible que té menys incidència acústica, i l’ampliació dels carrils bici i carrers de zona 30, a les quals cal sumar una conscienciació més gran de la ciutadania com a receptora i també com a generadora de soroll. 1 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 1 OBJECTIUS DEL TREBALL El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà, i de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll. D’aquesta manera, el treball ha de complir tot allò que s’especifica per als mapes estratègics de soroll en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n derivin. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del que són els mateixos nivells sonors, per ajudar a millorar la qualitat acústica amb què viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Per elaborar-lo s’ha utilitzat un programari de simulació acústica que compleix amb els mètodes recomanats a Europa, així com una aplicació SIG (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, i la seva consulta i representació gràfica. Amb aquestes eines s’ha dut a terme la simulació acústica dels focus sonors requerits per la normativa europea i amb influència a la ciutat: trànsit viari, trànsit ferroviari i tramvia, i indústria. S’ha completat amb simulacions d’altres focus sonors rellevants: oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, en patis i en carrers de vianants. Així doncs, la informació del soroll ambiental a la ciutat és més completa i facilita la diagnosi i la proposta de plans d’acció per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 2 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA REIAL DECRET 1513/2005, DE 16 DE DESEMBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A L’AVALUACIÓ I GESTIÓ DEL SOROLL AMBIENTAL Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll s’han tingut en compte tant les disposicions establertes en el plec de Aquest reial decret té per objecte l’avaluació i gestió del soroll ambiental, amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar els condicions tècniques com les normes de caràcter reglamentari i tècnic existents a diferents nivells. efectes nocius, incloent-hi les molèsties, derivats de l’exposició al soroll ambiental. Per a això, es desenvolupa el concepte 2.1 MARC NORMATIU de soroll ambiental, juntament amb els seus efectes i molèsties sobre la població, al costat d’una sèrie de mesures que permeten la consecució de l’objecte previst, com són l’elaboració de mapes estratègics de soroll, els plans d’acció i la A continuació es mostra la normativa aplicable en els àmbits europeu, estatal, autonòmic i municipal respectivament: informació a la població. 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA Respecte als mapes de soroll, s’estableix el següent: DIRECTIVA 2002/49/CE, DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, DE 25 DE JUNY DE 2002, SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ - La definició dels índexs de soroll (Lden, Ld, Le i Ln). DEL SOROLL AMBIENTAL - Els mètodes de càlcul dels índexs de soroll. - L’altura del punt d’avaluació dels índexs de soroll. En aquesta directiva s’estableix que els estats membres tenen l’obligació de designar les autoritats i entitats competents per - Els criteris de delimitació d’una aglomeració. elaborar els mapes de soroll i plans d’acció en aglomeracions de més de 100.000 habitants, i també que l’actualització - Els terminis per a l’elaboració de mapes de soroll. d’aquests mapes de soroll s’ha de fer cada cinc anys. En el nostre cas, l’Ajuntament de Barcelona és l’autoritat competent - Els requisits mínims sobre el cartografiat estratègic del soroll. per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat i el present Mapa estratègic de soroll correspon a l’actualització - La informació que s’ha de comunicar al Ministeri de Medi Ambient. requerida. - La informació que s’ha de lliurar a la Comissió Europea. En aquesta directiva es defineixen diversos conceptes d’aplicació que posteriorment han estat transcrits i desenvolupats en REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL la transposició de la directiva europea a la normativa estatal, si bé entre ells cal assenyalar que es preveu que després de la SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT I EMISSIONS ACÚSTIQUES I LA SEVA MODIFICACIÓ presentació del Mapa estratègic de soroll hi hagi un període d’un any per aprovar els plans d’acció corresponents, en els RECOLLIDA EN EL REIAL DECRET 1038/2012, DE 6 DE JULIOL, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 quals seran fonamentals les polítiques de gestió del soroll encaminades a reduir-lo i controlar-lo. D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ També s’identifiquen com a principals focus sonors per avaluar el soroll de trànsit viari, el soroll ferroviari i el soroll ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT ACÚSTICA I EMISSIONS ACÚSTIQUES industrial. En el cas del Mapa estratègic de soroll de Barcelona s’han ampliat aquests estudis incloent-hi altres focus sonors Aquesta normativa té com a finalitat principal completar el desenvolupament de la Llei del soroll, i estableix, entre altres que influeixen en el soroll urbà (oci, aglomeració de gent, patis amb activitat…). aspectes, els següents: D’altra banda, la directiva europea obliga els països membres a comunicar els resultats del Mapa estratègic de soroll al - Els objectius de qualitat acústica aplicables a àrees acústiques. públic amb la finalitat de fer transparent la informació acústica de la ciutat i donar compliment a la Directiva 2003/4/CE, de - Els índexs d’avaluació acústica aplicables. 28 de gener de 2003, relativa a l’accés públic de la informació ambiental. Per aquest motiu, a més de proporcionar la - Els valors límit d’emissió i immissió d’emissors acústics. informació obtinguda a les administracions corresponents, es farà una exposició pública del Mapa estratègic de soroll abans - Els procediments i mètodes d’avaluació de la contaminació acústica. d’aprovar-lo, i es presentarà aquesta informació al web de l’Ajuntament. 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL Aquesta llei té per objecte establir les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica que afecta la Aquesta llei és una transposició al dret intern de la directiva europea. Té per objecte regular la contaminació acústica per ciutadania i el medi ambient, i al mateix temps establir el règim d’intervenció administrativa d’aplicació en tot el territori de evitar, i si escau reduir, els danys que pugui provocar en la salut humana, els béns o el medi ambient. Catalunya adaptat a la normativa estatal. S’hi estableixen les directrius generals amb diverses finalitats, entre les quals hi ha les següents: S’hi estableix que els ajuntaments són els encarregats de desplegar les actuacions d’àmbit municipal, entre les quals hi ha - Atribuir competències per a l’elaboració, aprovació i revisió dels mapes de soroll i la corresponent informació al l’elaboració de mapes de soroll. públic. En el nostre cas, la competència recau en l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta llei es defineixen els objectius de qualitat acústica que cal aplicar a Catalunya, distingint diferents zones de - Determinar els casos en què s’han d’elaborar mapes de soroll. sensibilitat acústica (alta, moderada i baixa) i els seus valors límit d’immissió sonora en funció del focus sonor avaluat, així - Revisar i, si escau, modificar els mapes cada cinc anys a partir de la data en què s’aproven. com els criteris per declarar una zona com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de - Definir les finalitats i els continguts dels mapes. règim especial (ZARE). Així mateix, la Llei 37/2003 estableix que estan subjectes a les prescripcions de la llei tots els emissors acústics, ja siguin de També s’hi estableixen els criteris generals per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica. titularitat pública o privada, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics, excloent-hi les activitats domèstiques, els comportaments veïnals, les activitats militars i el soroll dins de l’activitat laboral. DECRET 176/2009, DE 10 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, I SE N’ADAPTEN ELS ANNEXOS S’hi indica que s’hauran d’establir uns objectius de qualitat acústica per al territori, i que les administracions públiques competents són les encarregades de promoure mesures per a la consecució d’aquests objectius. Aquestes mesures poden El Decret 176/2009 té per objecte la modificació i desenvolupament reglamentari de la Llei 16/2002. Es fonamenta en els ser tant preventives com correctores, i s’han de reflectir en un pla d’acció en matèria de contaminació acústica que afronti principis de prevenció, correcció i protecció, així com en els de col·laboració, conscienciació i informació, que alhora globalment el problema del soroll dins de l’àmbit d’estudi i estableixi les accions que cal executar per intentar complir els presideixen l’actuació pública en matèria de lluita contra la contaminació acústica. objectius de qualitat acústica en les zones en què se superin els límits de soroll, així com fer prevenció perquè en zones on ja Pel que fa als mapes de soroll, estableix que les entitats locals que constitueixin aglomeració han d’elaborar i aprovar, prèvia es compleixen no arribin a superar-se. informació pública de com a mínim un mes, mapes estratègics de soroll, i estableix que la revisió i modificació d’aquests També s’estableix que aquesta llei s’haurà de desenvolupar posteriorment. En el cas de mapes de soroll i objectius de mapes s’ha de fer cada cinc anys des de la seva aprovació inicial. Respecte als mapes de capacitat acústica, s’indica que s’hi qualitat acústica, s’ha desenvolupat posteriorment mitjançant el Reial decret 1513/2005 i el Reial decret 1367/2007. han d’establir els objectius de qualitat acústica en l’àmbit d’aplicació. El present decret modifica el Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica, i s’estableixen uns nous criteris i valors per a determinades zones de sensibilitat acústica. Aquesta classificació i valors han 3 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi estat lleugerament modificats en l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, per la qual cosa les zones de sensibilitat - En els patis interiors d’illa, patis de ventilació, patis de parcel·la i zones on no puguin accedir els vehicles, els objectius acústica i els seus valors límit d’immissió associats es presenten a l’apartat següent. de qualitat acústica són 60 dB en horari diürn i vespertí, i 50 dB en horari nocturn. 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ORDENANÇA DEL MEDI AMBIENT DE BARCELONA, DEL 2011, I LA SEVA MODIFICACIÓ MITJANÇANT EXPEDIENT NÚM. 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 13DJ078, PUBLICADA EN EL BOPB DE 28 D’ABRIL DE 2014 En l’elaboració del present treball també s’ha tingut en compte la següent documentació de referència: Aquesta normativa d’abast municipal té per objecte regular les mesures i els instruments dels quals disposa l’Ajuntament de - Recomanació de la Comissió de 6 d’agost de 2003 relativa a les orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals Barcelona per prevenir i corregir la contaminació acústica. revisats per al soroll industrial, procedent d’aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i les dades d’emissions Entre altres aspectes, disposa la gestió de les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i de les zones corresponents (2003/613/CE). acústiques de règim especial (ZARE). - Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise Exposure. 2a versió. 13 de gener de 2006. En l’Annex II.3 de l’ordenança s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a la planificació del territori i la preservació - ISO 9613-2: Attenuation of sound during propagation outdoors - Part 2: General method of calculation (primera o millora de la qualitat acústica. Són els següents: edició: 15 de desembre de 1996). Valors límit d’immissió en dB(A) - Mètode Francès de Previsió de Soroll en Carreteres (NMPB/XPS 31-133). - El mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” Zonificació acústica del territori Le (21.00 h - 23.00 Ln (23.00 h - 7.00 Ld (7.00 h - 21.00 h) (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació h) h) Territorial, 20 de novembre de 1996. Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 - ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60 - EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. - EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula - UNE-ISO 1996-2:2009 “Acústica - Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental - Part 2: Determinació dels següent: nivells de soroll ambiental”. - Directiva (UE) 2015/996 de la Comissió, de 19 de maig de 2015, per la qual s’estableixen mètodes comuns d’avaluació Valors límit d’immissió en dB(A) del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell (CNOSSOS - Common NOise Usos del sòl Ld (7.00 h - Le (21.00 h - Ln (23.00 h aSSessment methOdS). 21.00 h) 23.00 h) - 7.00 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres – – – (A1.1) Parcs d’especial protecció acústica 55 55 45 (A1.2) Parcs, jardins i platges 57 57 47 (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats o infraestructures de 65 65 55 transport existents (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent de (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de – – – transport, o altres equipaments públics que els reclamin Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. Notes: - En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents. - Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa estratègic de soroll vigent. - En les ZEPQA no es pot sobrepassar un valor límit d’immissió LAr de 50 dB(A) entre les 8.00 i les 21.00 hores ni un valor límit d’immissió LAr de 40 dB entre les 21.00 i les 8.00 hores. - En les ZARE s’hauran de complir els valors límit d’immissió reflectits al mapa de capacitat vigent. 4 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL La Directiva europea 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, transposada a l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, preveu la necessitat d’elaborar mapes estratègics de soroll en els municipis amb una població superior a 100.000 habitants. La finalitat dels MES és permetre l’avaluació global de l’exposició de la població a la contaminació acústica i la diagnosi dels nivells acústics, així com servir de punt de partida per elaborar plans d’acció. Barcelona, ciutat amb aproximadament 1.600.000 habitants, té, doncs, l’obligació d’elaborar el seu mapa estratègic de soroll corresponent i actualitzar-lo cada cinc anys. El marc legal vigent (europeu, estatal i autonòmic) estableix que l’Administració competent per a l’aprovació dels MES de les aglomeracions supramunicipals és la comunitat autònoma, en aquest cas la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona compon l’Aglomeració del Barcelonès I conjuntament amb Sant Adrià de Besòs. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona és el responsable d’elaborar el Mapa estratègic de soroll, el qual facilita les dades necessàries a la Generalitat de Catalunya perquè aquesta procedeixi a tramitar-lo i aprovar-lo. L’Ajuntament de Barcelona va més enllà del compliment legal, per la qual cosa ha considerat prioritari complementar els estudis requerits per la normativa per a l’elaboració dels MES amb altres estudis de detall. Les fonts de soroll analitzades, per tant, són eixos viaris i grans infraestructures viàries, trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, així com el soroll que es genera en parcs, carrers de vianants i patis interiors d’illa. L’objectiu que es persegueix és obtenir un millor coneixement acústic de la ciutat per definir accions que ajudin a reduir el soroll i, alhora, preservar les àrees amb bona qualitat ambiental. 5 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 4 ANTECEDENTS Es va observar que les principals fonts de soroll eren el trànsit viari, tant de dia com de nit, i en algunes zones determinades el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones en període de nit. 1990. Aquest any Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll fonamentat en mesuraments in situ de nivells sonors També es va comprovar que la majoria de les zones de la ciutat es trobaven dins d’un nivell sonor moderat, i que en els a la ciutat. últims anys s’havien reduït les zones amb més nivell sonor i que havien augmentat les zones amb nivells acústics baixos. 1997. Aquest any es va elaborar un nou mapa de soroll a la ciutat amb l’objecte d’avaluar els canvis ocasionats en gran Quant a la població, la majoria es mantenia en una situació similar o havia millorat respecte a les dades del 2007. part per les modificacions urbanístiques i poblacionals degudes als Jocs Olímpics del 1992. El principal motiu de les queixes per soroll a la ciutat en els registres de la Guàrdia Urbana era a causa del soroll generat per En aquesta ocasió, es van dur a terme mesuraments in situ de curta durada (10 minuts) i de llarga durada (24 hores), tant en la concentració de persones a l’espai públic. període diürn com nocturn, amb l’objecte d’elaborar un mapa sonor per al període diürn i un altre per al període nocturn. A partir d’aquests resultats, l’Ajuntament va establir com a prioritari, dins del Pla per a la reducció de la contaminació Com a resultat es va obtenir el percentatge de superfície exposada a cada interval de nivells sonors, així com la longitud de acústica 2010-2020, treballar en els aspectes següents: vies exposades a cada interval de nivells sonors. - L’increment de l’espai per als vianants en totes les actuacions d’urbanització. Es van obtenir una sèrie de conclusions com ara les següents: - L’impuls de l’ús del vehicle elèctric i de la bici. - El control d’emissions de soroll en obres. - La principal font de soroll de la ciutat era el soroll del trànsit viari. - La realització d’una prova pilot per reduir el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a Ciutat Vella, - En el període de 7.00 a 22.00 hores el soroll era més elevat que de 22.00 a 7.00 hores, mentre que entre la 1.00 i les l’Eixample i Sarrià - Sant Gervasi. 4.00 hores era la franja en què el nivell sonor era més baix. - L’engegada d’una web de consulta oberta a tota la ciutadania. - La diferència de nivells sonors entre el dia i la nit no depenia del districte. - El soterrament de les vies de l’AVE a Sants. - L’amplària del carrer influïa en els nivells sonors (a igual emissió sonora, en els carrers estrets els nivells sonors eren més elevats que en els carrers amples). 2017. Actualment s’ha dut a terme una nova actualització del MES a la ciutat de Barcelona. - Els nivells sonors varien segons la distància a les fonts (nivells més alts a menor distància). La metodologia utilitzada per fer aquesta actualització ha variat respecte a actualitzacions anteriors, sobretot en els També es va determinar que les actuacions dutes a terme havien contribuït positivament a la ciutat, de manera que s’havien aspectes següents: reduït els nivells sonors respecte al mapa de soroll del 1990. De les actuacions, en destaquen les següents: la instal·lació de - S’ha utilitzat un tractament de dades i una metodologia homogenis per a tots els districtes de la ciutat. paviments sonoreductors, la modernització del parc mòbil, l’augment dels carrers de vianants, la millora en la gestió del - S’han utilitzat mètodes de simulació reconeguts internacionalment mitjançant l’aplicació d’un programari de servei de neteja (amb vehicles menys sorollosos i optimització de les rutes de recollida de residus). simulació acústica. L’àmbit d’aplicació d’aquests mètodes de simulació ha comprès tots els focus sonors considerats tant en l’estudi general com en els estudis de detall (trànsit viari en tots els carrers, trànsit ferroviari i tramvia, soroll de vianants, parcs i patis interiors d’illa, etc.). Val a dir que els mapes corresponents als anys 1990 i 1997 es van elaborar segons metodologia pròpia, a manca de - S’ha fet un gran esforç per considerar un nombre més elevat de patis interiors d’illa. El 2012 es van considerar 141 l’existència de regulació nacional o internacional. En aquest sentit, l’Ajuntament va ser pioner. patis interiors d’illa en total al districte de Sarrià - Sant Gervasi, mentre que el 2017 se n’han considerat 301; això 2006-2007. En aquests anys es va elaborar el primer mapa estratègic de soroll a Barcelona. implica un increment de patis analitzats del 113%, cosa que permet fer una anàlisi més detallada. El MES es va efectuar amb metodologia diferent en dos grups de districtes. En cinc districtes (Ciutat Vella, Gràcia, Horta- Al llarg d’aquesta memòria s’explica amb més detall la metodologia seguida. Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) l’elaboració del mapa de soroll es va dur a terme gairebé en exclusiva mitjançant la realització de mesuraments in situ, i en cinc districtes més (l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià - Sant Gervasi i Sant Martí) l’actualització es va dur a terme utilitzant mesuraments in situ i simulacions mitjançant programari acústic, sobretot a l’entorn de grans infraestructures viàries i en parcs. En aquests mapes de soroll es va calcular quanta era la població exposada a diversos rangs de nivells sonors en els períodes de dia, tarda, nit i 24 hores, així com el percentatge de longitud de vies exposat a cada interval dels diferents nivells sonors en aquests períodes horaris. Aquest càlcul de població exposada es va fer considerant, d’una banda, la població exposada directament a carrers (façana exterior) i, d’altra banda, la població que està exposada al soroll de l’interior d’illa. Es va obtenir el percentatge de població exposada a interior o exterior de façana principal calculant la mitjana per districte de la proporció entre el perímetre exterior i interior de les illes de cases. El resultat d’aquesta diagnosi també coincideix a concloure que l’aportació principal de soroll a la ciutat prové del trànsit viari. Respecte als mapes de soroll anteriors, es va comprovar que hi havia una disminució dels trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 70 i 80 dB(A), i que augmentaven els trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 60 i 70 dB(A), degut sobretot a canvis urbanístics i a la instal·lació de paviment sonoreductor. 2012. Aquest any es va portar a terme l’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Aquesta actualització va consistir principalment a fer nous mesuraments de nivells sonors als trams on s’havien produït canvis destacats de caire urbanístic, de mobilitat, etc., que van ser els següents: - Els trams en els quals s’havien fet canvis urbanístics significatius des de l’any 2007 (reurbanitzacions, zones per als vianants, carrers de zona 30, canvis d’usos, etc.). - Els trams amb variació de fonts de soroll (com ara zones - d’oci nocturn i aglomeració de persones, zones industrials, eixos comercials, ferrocarrils i trams amb intensitat de trànsit significatius). - Les àrees d’actuació marcades en el Pla de reducció de la contaminació acústica 2010-2020. 6 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL L’elaboració del MES de Barcelona 2017 s’ha dut a terme utilitzant un programari (software) de modelització acústica que té 5.2 TIPUS D’ESTUDIS REALITZATS en compte els mètodes de càlcul recomanats per la directiva europea. Per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’han dut a terme tant un estudi general com diversos També s’han fet mesuraments de nivells sonors in situ, els quals s’han utilitzat en uns casos per validar els resultats estudis de detall que complementen l’estudi general. obtinguts de les modelitzacions, i en altres casos per caracteritzar determinats focus de soroll amb l’objecte de poder L’estudi general està associat al soroll de trànsit viari i s’ha elaborat mitjançant modelitzacions acústiques; s’hi han inclòs alimentar el model. tots els carrers de Barcelona, així com les grans infraestructures viàries. 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL Els estudis de detall s’han aplicat per a determinats focus sonors o en zones concretes de la ciutat que tenen un interès especial. L’objectiu d’aquests estudis és complementar l’estudi general i caracteritzar les diverses casuístiques del districte. Els índexs de soroll utilitzats en l’elaboració i representació del MES de Barcelona han estat els que preveu la legislació Els estudis de detall elaborats han estat els següents: catalana, la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009: - trànsit ferroviari i tramvies; - Ld, índex de soroll en període dia. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - parcs; períodes dia d’un any. Horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - carrers de vianants; - Le, índex de soroll en període tarda. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - patis interiors d’illa; períodes tarda d’un any. Horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - oci nocturn i aglomeració de persones, i - Ln, índex de soroll en període nit. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). períodes nit d’un any. Horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Lden, índex de soroll dia-tarda-nit. Aquest índex es determina al llarg d’un any, utilitzant els resultats de l’Ld, l’Le i 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS l’Ln mitjançant la fórmula següent: L’elaboració del Mapa estratègic de soroll, tant per a l’estudi general com per als estudis de detall, s’ha dut a terme en ( ) diverses fases combinant treball de camp amb modelitzacions acústiques. Nota: Segons la legislació catalana vigent, per al càlcul de l’Lden es considera un període tarda de 2 hores i un període dia de 14 hores. A l’apartat 7 s’indiquen, per a cadascun dels estudis, les diferents fases de desenvolupament desplegades fins a l’obtenció del Mapa estratègic de soroll corresponent a cada estudi. En l’avaluació d’aquests índexs de soroll en l’exterior d’edificis només s’ha considerat el soroll incident, és a dir, no s’ha inclòs el so reflectit en el parament vertical. 5.3.1 TREBALLS DE CAMP Els rangs de soroll en dB(A) utilitzats en la representació dels índexs Ld, Le, Ln i Lden en l’elaboració del Mapa estratègic de Com a complement al treball de modelització acústica, s’ha fet un ampli treball de camp. Els objectius principals d’aquest soroll de Barcelona han estat els següents: treball de camp han estat els següents: - Obtenir informació d’interès actualitzada per alimentar els models acústics de cadascun dels estudis elaborats (comptatges de vehicles, característiques del sòl, canvis urbanístics, variacions estacionals…). - Disposar d’informació per establir criteris de classificació i agrupació d’ítems en determinats estudis de detall. - Determinar in situ la realitat sonora de determinades zones o focus sonors i facilitar l’anàlisi de les modelitzacions. - Obtenir informació per validar posteriorment els resultats procedents de les modelitzacions acústiques de les diferents fonts de soroll considerades (comparativa entre els resultats de mesures in situ amb resultats de modelitzacions). Entre les diferents actuacions executades en el treball de camp, destaquen els mesuraments sonors, utilitzats no només en la validació de modelitzacions acústiques sinó també com a font d’informació per establir criteris de classificació i desenvolupament de diversos estudis específics. Cal destacar que, a diferència de mapes de soroll anteriors, alguns dels quals es van elaborar únicament a partir de les dades obtingudes en el treball de camp, el present treball s’ha realitzant mitjançant modelitzacions acústiques, i s’han utilitzat les dades de camp per a les finalitats indicades en aquest apartat. 5.3.2 MESURAMENTS SONORS Els mesuraments sonors els ha fet personal tècnic qualificat del Laboratori d’Acústica d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, utilitzant equips de mesura tipus 1. Els mesuraments –un total de 1.700 de curta durada i 75 de llarga durada a tota la ciutat de Barcelona– s’han complementat amb l’estudi de les dades de 155 equips de mesura que l’Ajuntament de Barcelona té situats en diferents punts d’interès. Als apartats posteriors es presenta informació d’aquests mesuraments. Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. 7 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Ferroviari 3 Vianants 46 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ Centres educatius 20 La instrumentació de mesura utilitzada en el desenvolupament dels mesuraments in situ ha estat la següent: Hospitals 8 SONÒMETRES / ANALITZADORS SONORS Oci 20 Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Zones especials 30 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2260 2131659 TOTAL 175 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 2690216 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 3000505 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011700 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011733 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011691 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011769 Sonòmetre 01dB SOLO 65317 Sonòmetre 01dB SOLO 11456 Sonòmetre 01dB SOLO 65903 Taula 3. Instruments de mesura. Nota: En el cas de les dades de llarga durada s’han utilitzat equips i micròfons d’intempèrie per dur a terme els mesuraments. CALIBRADORS/VERIFICADORS Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2656311 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2272197 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2575460 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015135 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015136 Calibrador/verificador RION NC-74 34478378 Calibrador/verificador RION NC-74 34478376 Taula 4. Calibradors/verificadors. Nota: Els equips de mesura utilitzats tenen en vigor el corresponent certificat de verificació periòdica que certifica el compliment de l’Ordre ministerial ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el control metrològic de l’estat dels instruments destinats al mesurament de so audible i dels calibradors acústics (BOE núm. 237, del dimecres 3 d’octubre de 2007). Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Sarrià - Sant Gervasi (plànol núm. 4). Complementàriament es van utilitzar cinc estacions de mesura de condicions ambientals per comprovar que en el moment La metodologia i sistemàtica utilitzada per a la realització de mesuraments de curta durada s’han determinat en funció de dels mesuraments les condicions meteorològiques eren compatibles amb la realització de la mesura, així com altres tipus cadascun dels estudis duts a terme, i a l’apartat 5.3 s’indiquen les particularitats que s’han tingut en compte respecte a la d’accessoris com ara trípodes, cables, pantalles antivent, tauletes, etc. sistemàtica general. Cal destacar que diversos mesuraments s’han efectuat amb l’equip de mesura situat en una posició fixa, 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA i d’altres s’han realitzat desplaçant-se el tècnic o tècnica a una zona o recorregut d’interès per a l’estudi de detall. Per a cadascun dels estudis realitzats (estudi general i estudis de detall), a l’apartat 7 s’indiquen els criteris utilitzats en la La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: selecció dels punts de mesura. - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per MESURES DE CURTA DURADA realitzar. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb Al districte de Sarrià - Sant Gervasi s’han dut a terme 175 mesures de curta durada. l’objecte d’identificar els horaris de mesura més apropiats. - Una vegada identificats els punts de mesura, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’ha Focus sonor avaluat Punts de mesura d’Audiotec desplaçat a la ubicació i ha procedit a fer el mesurament i la presa de dades d’interès de l’entorn d’aquest punt. Trànsit 31 - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Grans infraestructures 9 - Les mesures realitzades en posicions fixes s’han obtingut col·locant l’equip de mesura sobre un trípode, a 1,5 metres Parcs 8 d’altura. 8 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - Les mesures realitzades mitjançant track (un tècnic o tècnica que es desplaça amb l’equip en un recorregut durant la Oci 2 mesura) s’han obtingut amb l’equip de mesura a 1,5 metres d’altura. - En les mesures realitzades per avaluar un determinat focus sonor, s’ha procurat que en el punt de mesura no hi Vianants hagués cap altre focus sonor que interferís o emmascarés el soroll avaluat. Parcs 1 - En el cas de mesures de soroll de trànsit, s’ha intentat evitar la mesura en encreuaments. Patis interiors 1 - Si la mesura s’ha efectuat a menys de 2 metres d’una façana, s’ha anotat aquest fet per aplicar-hi posteriorment les correccions oportunes. Subtotal 7 21 - Cap mesura s’ha fet a menys de 0,5 metres de façanes. TOTAL 28 - Les mesures s’han obtingut en continu durant un període de 15 minuts. - S’ha registrat simultàniament el Leq, L10 i L90 dB(A). Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. - S’ha fet un recompte de vehicles durant el període de mesura. - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: o Controlar que les condicions de temperatura i humitat relativa fossin en tot moment compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura. o Controlar que la velocitat del vent durant la mesura fos igual o inferior a 5 m/s, que hi hagués absència de pluja i que les condicions meteorològiques representatives fossin normals. o Rebutjar o ressituar punts en els quals influïen sorolls aliens als que es volien avaluar. Imatge 4. Mesura de curta durada. Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de Sarrià Sant Gervasi (plànol núm. 4). MESURES DE LLARGA DURADA La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: - Al districte de Sarrià - Sant Gervasi s’han seleccionat 21 punts on s’han fet mesures de llarga durada, d’almenys 72 - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per hores. realitzar. - La informació d’aquestes mesures s’ha complementat amb les dades dels 13 equips de mesura que té ubicats - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb l’Ajuntament de Barcelona al districte de Sarrià - Sant Gervasi. l’objecte d’identificar els dies de la setmana i els horaris més apropiats. - El nombre de punts de mesura per focus sonor avaluat ha estat el següent: - En el cas de punts de mesura per avaluar el soroll d’oci, s’han efectuat mesuraments en dos períodes estacionals: estiu i hivern. - Un cop identificats els punts de mesura i després d’organitzar la logística necessària per tenir-hi accés, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’hi ha desplaçat i ha procedit a col·locar l’equip de mesura. Punts de mesura de Punts de mesura d’Audiotec - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o Focus sonor avaluat l’Ajuntament verificador sonor. Trànsit - S’ha procurat que els punts de mesura estiguessin situats en una primera o segona planta d’una edificació, i amb el Grans infraestructures 2 micròfon orientat cap al focus sonor que es volia estudiar. - Les mesures s’han efectuat en continu durant un període mínim de 72 hores. Ferrocarrils 1 - Els registres de dades han estat cada 5 minuts. - S’han registrat simultàniament els paràmetres de mesura Leq, L10 i L90 dB(A). 9 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. establert en aquesta norma, es poden obtenir dades adequades sobre emissió de soroll (dades d’entrada) mitjançant - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: mesuraments realitzats segons algun dels mètodes descrits en les normes següents: o Verificar, mitjançant informació meteorològica existent, que les condicions de temperatura i humitat ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de relativa durant el període d’avaluació fossin compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura, i nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. també que no hi hagués hagut precipitacions ni velocitats del vent superiors a 5 m/s (en cas de donar-se alguna d’aquestes circumstàncies, s’han descartat les dades relatives al període puntual en què han EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. ocorregut). Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. o Eliminar sorolls aliens a la font de soroll que es volia mesurar. EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL Els paràmetres de càlcul que s’han tingut en compte per a l’elaboració del MES de Barcelona són els següents: - Tots els càlculs s’han efectuat considerant dues reflexions. - Les condicions meteorològiques utilitzades per al càlcul han estat les següents: o Temperatura mitjana anual: 15 °C. o Humitat relativa mitjana anual: 70%. - S’han considerat els següents percentatges de concurrència de condicions favorables a la propagació del so: o Període dia: 50%. o Període tarda: 75%. o Període nit: 100%. - L’àrea de càlcul s’ha situat a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl tenint en compte els criteris reflectits en la Directiva europea 2002/49/CE. - Els nivells de soroll ambiental s’han calculat amb un pas de malla de 2 x 2 metres. Imatge 6. Mesura de llarga durada. 5.4 MODELITZACIÓ Per a l’actualització del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i dels districtes que la componen s’han fet modelitzacions acústiques que implementen els mètodes d’avaluació per als índexs acústics recomanats en la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. El Mapa estratègic de soroll, a més de posar l’accent sobretot en el soroll procedent del trànsit rodat i, com a fonts secundàries, el trànsit ferroviari i els llocs d’activitat industrial, també cartografia l’impacte acústic d’altres emissors com ara l’oci o el comportament de les persones als àmbits per als vianants i als parcs, entre d’altres. En tots els casos la caracterització dels emissors acústics s’ha realitzat mitjançant modelització, de manera que siguin possibles la representació i l’anàlisi de cadascun dels focus de soroll per separat i la seva contribució al soroll ambiental total a la ciutat. Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL - Addicionalment a l’àrea de càlcul a 4 metres del nivell del sòl, per a grans infraestructures viàries també s’ha usat una àrea de càlcul a 8 metres del nivell del sòl. Un dels objectius de la Directiva 2002/49/CE és l’ús de mètodes comuns d’avaluació en tots els estats membres. - Els receptors en les façanes dels edificis s’han disposat a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de les Per això, en l’elaboració dels mapes de soroll s’utilitza un programari predictiu que inclou els mètodes recomanats per la façanes. directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. Aquests mètodes són els següents: Soroll de trànsit rodat: mètode francès, NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB), esmentat a l’Arrêté du mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routières, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6, i a la norma francesa XPS 31-133. Soroll de ferrocarril: mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació Territorial, 20 de novembre de 1996. Soroll industrial i estudis específics amb fonts sonores no assimilables a trànsit rodat i ferrocarril: ISO 9613-2: “Acoustics - Attenuation of sound during propagation outdoors, Part 2: General method of calculation”. Per a l’aplicació del mètode 10 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 9. Interfície de CadnaA. 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE Imatge 8. Exemple de receptors en façana. - Períodes de referència per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. El model base és el patró sobre el qual es fonamenten els estudis acústics de les diferents fonts de soroll que se simulen i que formen el MES. La informació que constitueix la cartografia base és la següent: 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT - Model topogràfic: es genera un model digital del terreny que serveix com a base sobre la qual es defineix la resta La Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll d’elements cartogràfics. Per elaborar-lo s’han utilitzat dues fonts d’informació: ambiental, estableix en l’article 6 que per determinar l’Lden i l’Ln s’han de fer servir mètodes d’avaluació descrits en l’Annex o Punts de cota de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de l’àmbit municipal com a topografia II, “Mètodes d’avaluació per als indicadors de soroll”. base. o Punts de cota de generació pròpia a partir d’arxius procedents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) El programari predictiu que s’ha utilitzat per a la realització de les simulacions associades al MES de Barcelona ha estat (imatges Lidar - light detection and ranging o laser imaging detection and ranging), amb una resolució de 2 CadnaA, el qual té en compte els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel x 2 metres, per caracteritzar els entorns dels grans eixos de transport amb orografia complexa i augmentar trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. el grau de detall. CadnaA és una eina del paquet CADNA (Computer Aided Noise Abatement), desenvolupat per l’empresa Datakustik. Aquest programa està especialment optimitzat per donar solució als requisits establerts en la diferent normativa d’aplicació en l’actualitat. CadnaA és un programa per calcular i presentar nivells de soroll ambiental, així com per fer prediccions i assessorar en relació amb la contaminació acústica, que permet simular l’ambient acústic d’una zona determinada, una vegada caracteritzades les fonts i l’entorn. En les figures següents es mostren imatges de l’estructura de menús del programari, de l’edició de paràmetres i taules i d’algunes opcions de visualització i sortida de resultats. Imatge 10. Exemple 3D de relleu. - Ponts: s’ha generat una capa de ponts amb informació de longitud i altura a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. 11 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - Pantalles acústiques i talussos: s’ha generat una capa de barreres i obstacles amb informació de longitud i alçària a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. Imatge 11. Exemple 3D de ponts. - Edificis: s’ha partit tant del subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona com de la informació d’altura d’edificis Imatge 13. Exemple 3D de talussos. proporcionats per Barcelona Regional. La cartografia d’edificis i patis s’ha elaborat mitjançant diversos processos manuals i automàtics amb ajuda d’eines SIG que han donat com a resultat un model que reflecteix la morfologia de les edificacions i que és compatible amb el programari de predicció acústica. Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. 12 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - Tipus de terreny: s’ha disposat d’un fitxer de capes d’informació geogràfica amb els usos predominants del sòl. La capa proporcionada contenia les cobertes del sòl del 2009, amb un grau de nivell 3. Amb aquesta informació s’ha creat una capa amb les diferents absorcions acústiques del terreny segons el seu ús i característiques. L’escala d’absorció varia entre 0 i 1, en què el 0 correspon a terrenys totalment reflectors i l’1 a terrenys totalment absorbents. Absorció Tipus de sòl / usos associats Aeroports Mar Autopistes i autovies Platges Basses agrícoles Rius Basses urbanes Roquissars 0 Carreteres Urbanitzat residencial compacte Embassaments Urbanitzat residencial lax Granges Vies de ferrocarril Hivernacles Zones industrials i comercials Lleres naturals Zones portuàries Cementiris Sòls nus urbans Grans vies i zones d’aparcament Zones d’esport i lleure (excepte càmpings i 0,3 Llacs i llacunes continentals camps de golf) Sòls nus forestals Zones d’extracció minera Camps de golf Zones verdes urbanes 0,7 Vinyes Zones verdes viàries Boscos clars (no de ribera) Matollars Boscos densos (no de ribera) Matollars - boscos tallats arreu Boscos densos de ribera Plantacions de coníferes no autòctones 1 Boscos en franges de protecció Plantacions de plàtans Conreus abandonats - prats Prats i herbassars Imatge 15. Tipus de terreny 2D. Conreus herbacis (no arrossars) Prats i herbassars - boscos tallats arreu Conreus llenyosos (no vinyes) Vegetació d’aiguamolls litorals A la figura següent es mostra una imatge de la cartografia base completa: Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. 13 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS Els resultats d’un MES es representen en gran manera mitjançant informació gràfica, que facilita la interpretació i l’anàlisi d’una manera ràpida i intuïtiva de la situació acústica d’un àmbit determinat. En el cas del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i de cadascun dels seus districtes, la visualització de la informació gràfica que es presenta per a cada tipus d’estudi i per a cada indicador de soroll és dels tres tipus següents: - mapes de corbes isòfones; - mapes d’exposició al soroll en façana, i - mapes de trams. Per facilitar la visualització i interpretació de la documentació gràfica, la informació s’ha estandarditzat tal com s’indica tot seguit: - Escala de treball: el districte es divideix en dues parts. Les diferents col·leccions de mapes del districte de Sarrià - Sant Gervasi s’han representat a escala 1:12.000 una part i 1:18.000 l’altra meitat del districte. - Orientació de plànols: Al el districte de Sarrià - Sant Gervasi s’ha utilitzat una orientació de -45° respecte al nord, per facilitar-ne la lectura. Imatge 18 .Orientació per als plànols del districte de Sarrià - Sant Gervasi, part 2. - Llegenda: els nivells sonors es representen en rangs de 5 dB(A), començant pels inferiors a 40 dB(A), entre 40 i 45 dB(A) i acabant pel rang de més de 80 dB(A). Imatge 19. Rangs acústics i colors assignats. - Per a la representació del tramer, les isòfones i el mapa d’exposició de façanes s’utilitza la mateixa escala de colors, però amb la simbologia corresponent. - També es representa la cartografia bàsica: edificis amb polígons en color gris i el límit dels barris amb una línia discontínua en color negre: Imatge 17. Orientació per als plànols del districte de Sarrià - Sant Gervasi, part 1. 14 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA El coneixement dels nivells de soroll ambiental en les façanes dels edificis és una de les informacions més importants que aporten els mapes estratègics de soroll, perquè la poden utilitzar els projectistes i l’Administració per determinar el soroll ambiental a què està exposada la façana d’un edifici i, partint d’això, determinar l’aïllament acústic de què ha de disposar la façana per garantir la qualitat acústica a l’interior de l’edifici. Imatge 20. Exemple d’elements cartogràfics. Els mapes d’exposició al soroll en façana s’obtenen a partir de la informació acústica que es calcula en els punts receptors - Codificació de plànols: la compondran una o dues xifres amb el tipus d’estudi i una lletra correlativa per als períodes disposats a la façana amb ajuda del programari de predicció acústica, tal com es pot veure al primer edifici de la imatge horaris. (Exemple: mapa d’isòfones de trànsit de dia: plànol 6.a.) següent. Cadascun dels receptors, disposats a 4 metres sobre el nivell del sòl, en les façanes exteriors i patis interiors de les - Indicadors per representar: en totes les col·leccions de mapes es representen els indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. edificacions, conté informació dels indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. La densitat dels punts receptors definida en el MES es defineix seguint les recomanacions del mètode comú per a l’avaluació del soroll CNOSSOS. Per obtenir els mapes de façanes s’ha utilitzat la metodologia següent: 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES La manera més habitual de representar els nivells de soroll ambiental en un determinat àmbit és mitjançant la utilització de  S’ha partit de la capa d’edificis utilitzats en la simulació acústica, extraient les línies de façanes exteriors i les de mapes de nivells sonors, també anomenats mapes de corbes isòfones. Aquesta representació gràfica simbolitza, per a un patis interiors. determinat indicador acústic, els nivells de soroll a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl.  A cada línia de façana s’hi ha assignat el seu valor de referència cadastral i el codi de tram o pati associat. Això implica que un edifici pot tenir diferents façanes exteriors (edifici cantoner, a dos carrers, etc.) i una o cap façana En els mapes estratègics de soroll es representen els diferents indicadors acústics en rangs de 5 en 5 dB(A), assignant un interior. color determinat a cada rang. La manera de representar el soroll en els mapes de nivells sonors és mitjançant corbes  Les façanes amb codi de pati assignat seran les façanes interiors; la resta, les façanes exteriors. isòfones, que són línies que uneixen punts on els nivells de pressió sonora són iguals. Així doncs, mitjançant la representació  A partir de la capa de receptors resultant de la simulació acústica, s’ha associat cada receptor a la seva façana de les diferents corbes isòfones que delimiten cada rang s’obtenen les àrees a les quals s’assigna el color identificatiu de corresponent. Per tant, cada façana queda associada a un o més receptors de soroll. cada rang.  El criteri per assignar els nivells de soroll a una façana és el de representar el nivell més desfavorable dels receptors En el cas del MES de Barcelona i del districte de Sarrià - Sant Gervasi, la representació gràfica dels mapes de corbes isòfones que estiguin associats a aquesta façana. Per tant, s’ha agafat com a barem el valor del soroll total del període Lden. s’elabora a partir de la interpolació dels nivells de soroll calculats en les malles de punts receptors. La densitat de punts Aquell receptor de la façana que tingui aquest nivell més alt serà el representatiu de la façana. receptors en la malla és de 2 x 2 metres. Cada punt receptor de la malla (més de 29.451.953 en el total de la ciutat) tindrà el valor acústic corresponent per a cada indicador. A partir d’aquest receptor associat a cada façana obtenim els nivells de soroll per a cada font i període horari. Imatge 21. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). Imatge 22. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS Els mapes de trams són una manera de representar el soroll ambiental mitjançant línies en l’eix de les vies, acolorides segons el nivell de soroll que s’estima a partir de la informació obtinguda dels nivells sonors en les façanes dels edificis existents en els laterals de l’eix viari. En aquest estudi s’ha pretès executar el procés de creació del tramer amb el màxim detall possible, per la qual cosa primerament es va procedir a dividir els receptors de cada façana en funció de l’eix al qual estiguessin més exposats, és a dir, determinar quin tram correspon a cadascun dels receptors col·locats en totes les façanes de la ciutat. Una vegada feta aquesta tasca, es va procedir a calcular les mitjanes logarítmiques de cadascun dels estudis elaborats, és a dir, tenir un valor per tram per a cada focus de soroll (per a vianants, trànsit, oci…). Es va obtenir un valor per tram, que es correspon amb el valor mitjà de tots els receptors que se li han assignat, per a cada focus sonor (trànsit viari, trànsit ferroviari, oci, etc.). Aquest procediment també s’ha utilitzat per aconseguir el soroll total que engloba tots els focus sonors. 15 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 23. Tramer i receptors en façana. En les imatges anteriors s’aprecia la correspondència dels receptors en façana amb cadascun dels trams als quals està més exposat, que després del procés comentat genera els valors mitjans per a cada focus i per a cadascun dels trams. En el cas de construcció de noves edificacions, aquesta informació la poden utilitzar els projectistes i les administracions per obtenir l’Ld que s’utilitza per als càlculs del DB HR i determinar l’aïllament acústic necessari en les façanes dels edificis. Així doncs, en l’actualització del tramer s’ha fet servir una metodologia similar a la utilitzada en el mapa anterior: a cada eix del tramer s’hi assigna un valor acústic per a cada indicador, que es calcula a partir dels valors dels receptors propers al tram. Això permet poder comparar i analitzar les dades associades als trams. En concret, en aquesta memòria s’avaluen les variables acústiques que s’indiquen a continuació, així com es fa una comparativa d’aquestes variables amb mapes anteriors: - Evolució de la longitud de les vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució dels trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. 16 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL - Tramer 2012 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Tramer 2009 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. En aquest apartat es descriu la metodologia d’elaboració dels diferents estudis que integren el Mapa estratègic de soroll de - Documents associats amb els MES anteriors (2009 i 2012), facilitats per l’Ajuntament. Barcelona, tant l’estudi general vinculat al trànsit rodat com els estudis de detall vinculats a altres focus sonors d’influència a - Estadístiques generades per l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). la ciutat. - MES Port. Departament de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions. Oficina d’Explotació i Planificació Portuària. 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ - Àrees de soroll de la Diputació de Barcelona, carreteres. Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures. - Àrees de soroll de la Generalitat, carreteres. Servei d’Avaluació i Seguiment de Projectes de la Generalitat de Encara que en cada estudi s’especifiquen les fonts d’informació utilitzades per elaborar-lo, amb caràcter general s’han Catalunya. utilitzat les següents per confeccionar el MES de Barcelona 2017: - Àrees de soroll del ministeri, carreteres. Subdirecció General d’Explotació, Direcció General de Carreteres. - Cartografia base d’aquesta memòria. - Àrees de soroll d’Adif, trens. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital en format SHP facilitada pel Departament d’Estratègia de la - Àrees de soroll de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, trens. Mobilitat. - MES d’altres administracions (Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, etc.). - Punts d’aforament 2016 facilitats pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat. - Model topogràfic: se n’han utilitzat dos, les cotes de l’ICGC i les cotes de generació pròpia a través d’arxius 7.2 ESTUDI GENERAL procedents de l’IGN. L’estudi general inclou els focus sonors següents: - Edificis: subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona proporcionat per Barcelona Regional. - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - soroll de trànsit en eixos viaris que no s’hagin considerat com a grans infraestructures viàries, és a dir, eixos viaris o - Tipus de terreny: fitxer de capa d’informació geogràfica proporcionat, mapa de cobertes del sòl del 2009. A partir del carrers; grau de detall del nivell 3, s’han classificat els diferents tipus de terreny en quatre categories: absorbent, reflector, i - grans infraestructures viàries, i dues categories mixtes. - eixos viaris i grans infraestructures (considerant els dos focus sonors anteriors). - Informació meteorològica estàndard indicada per l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i En la modelització del trànsit rodat s’han considerat tots aquells trams de carrer amb una intensitat mitjana diària (IMD) de Control d’Obres. trànsit associat i que no han estat considerats com a grans infraestructures per part de l’Ajuntament. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de circulacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Dades de circulacions reals mitjanes setmanals 2016, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Distribucions horàries d’una setmana tipus del 2017, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia, proporcionades per TRAM, Generalitat de Catalunya. - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants i de coexistència (vehicles i vianants). - Relació de patis interiors d’illa en format digital SHP proporcionada per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica d’eixos comercials del MES anterior proporcionada per l’Ajuntament. - Informació de la campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017. - ZARE del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - ZEPQA del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - Llista d’hospitals indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets Imatge 24. Vies amb trànsit rodat. de Ciutadania, Participació i Transparència. - Llista de centres educatius indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. Fonts d’informació - Tramer 2017 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat han estat les següents: 17 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. - Aforaments de l’Ajuntament. Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. En la modelització de grans infraestructures viàries s’han considerat tots aquells trams amb trànsit rodat considerats per - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament com a grans infraestructures, és ha dir, han de complir els criteris següents: tenir un flux de trànsit superior a l’Ajuntament. 30.000 vehicles diaris i mantenir continuïtat al llarg de diversos trams de carrer. - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Àrees de soroll aprovades per altres administracions (apartat 8.1). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha atribuït el repartiment percentual de volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% per a la tarda i 9,46% per a la nit. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de la ciutat amb trànsit rodat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats als trams de carrer que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts de la ciutat. Durant el desenvolupament d’aquest treball de camp s’han registrat dades d’interès per a la modelització del soroll de trànsit Imatge 25. Grans infraestructures. (comptatge de vehicles durant el període de mesura, tipus d’asfalt, velocitat, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat Fonts d’informació recomanat: NMPB/XPS 31-133. Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures han estat les següents: - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de trànsit. - Aforaments del Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia - Comptatges in situ efectuats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. l’Ajuntament. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a l’estudi general de trànsit - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec a través de treball de camp in situ. rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sarrià - Sant Gervasi, els quals es poden consultar en els - Relació de grans infraestructures considerades per l’Ajuntament de Barcelona. plànols adjunts a la present memòria de Sarrià - Sant Gervasi (plànols núm. 6.a, 6.b, 6.c i 6.d). - Mapes de soroll anteriors: MES 2012 i MES 2009. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 18 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES atribuït el repartiment percentual del volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% L’estudi d’eixos viaris i grans infraestructures viàries de manera conjunta és l’anàlisi integrada d’aquests dos estudis per a la tarda i 9,46% per a la nit. independents. La finalitat d’aquest estudi és obtenir una diagnosi de tot el trànsit viari a la ciutat. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de grans infraestructures de la ciutat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats a les grans infraestructures que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts corresponents a grans infraestructures de la ciutat, així com altres dades d’interès (comptatge de vehicles durant les mesures, velocitat, tipus d’asfalt, existència de túnel o trinxera, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat recomanat: NMPB/XPS 31-133. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aquests mesuraments s’han efectuat en trams no soterrats. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de grans infraestructures. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a grans infraestructures de trànsit rodat a 4 metres i 8 metres d’altura per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sarrià - Sant Gervasi, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sarrià - Sant Gervasi (plànols núm. 7.1.a, 7.1.b, 7.1.c i 7.1.d per a 4 metres d’altura, i plànols 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d per a 8 metres d’altura). Imatge 26. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. Fonts d’informació - Quant a les fonts d’informació per a aquest estudi, són les mateixes fonts que les utilitzades en l’estudi d’eixos viaris i en el de grans infraestructures viàries. Metodologia i fases d’elaboració d’estudi La metodologia emprada s’ha explicat en els punts anteriors (7.2.1 i 7.2.2), que es refereixen als estudis independents dels eixos viaris i grans infraestructures viàries. Els mapes de soroll corresponents a eixos viaris i grans infraestructures de trànsit rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte de Sarrià - Sant Gervasi, es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sarrià - Sant Gervasi (plànols núm. 8.a, 8.b, 8.c i 8.d). 7.3 ESTUDIS DE DETALL En aquest apartat s’indica la metodologia utilitzada per a l’elaboració dels mapes de soroll de diversos estudis de detall que complementen l’estudi general per caracteritzar el soroll a la ciutat de Barcelona. Aquests estudis específics realitzats són els següents: - trànsit ferroviari; - parcs; - carrers de vianants; - patis interiors d’illa; - oci nocturn i aglomeració de persones, i - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). Al districte de Sarrià - Sant Gervasi no hi ha polígons industrials. Per tant, no s’ha fet un estudi de detall del soroll industrial. 19 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de mercaderies que passen pel districte de 7.3.1 TRÀNSIT FERROVIARI Sants-Montjuïc a la Zona Franca, al Port de Barcelona i als voltants del riu Llobregat. o Línies d’Adif de Rodalies R1, R2, R3, R4 i R7, regionals R11, R12, R13, R14, R15 i R16 i alta velocitat En la modelització del trànsit ferroviari i tramvia, s’han considerat totes aquelles vies de circulació que transcorren en que circulen pels districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. superfície a la ciutat, considerant el trànsit ferroviari per a passatgers i mercaderies. o Línies de Ferrocarrils d’Adif de mercaderies que passen pel districte de Sants-Montjuïc a la Zona Franca i al Port de Barcelona. - Com a base s’ha partit de la xarxa viària facilitada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - S’ha adaptat aquesta informació a l’escenari real (trams descoberts, desnivells, etc.). - S’ha creat una cartografia base tenint en compte túnels, desnivells i barreres acústiques. - S’ha alimentat el model tenint en compte la quantificació de circulacions proporcionades per les administracions competents, i s’ha establert una distribució d’aquestes per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris fixats en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. - Les dades de partida s’han adaptat als valors i a les característiques necessàries per alimentar el model segons els requisits del programari de càlcul, incloent-hi, entre d’altres: o intensitats; o velocitats mitjanes de la via; o característiques dels trens; o característiques de la via, talussos, pantalles acústiques. - El model de càlcul utilitzat per a la modelització i obtenció dels índexs de soroll és el mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, SRM II, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” i recomanat per la directiva europea. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pels trens i tramvies en determinats punts propers a la seva circulació. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de ferrocarrils i tramvia. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - També s’ha efectuat una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi Imatge 27. Línies de ferrocarril i tramvia. havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. Fonts d’informació - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a ferrocarrils i tramvies per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden, al districte de Sarrià - Sant Gervasi, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la En el cas del ferrocarril i del tramvia, s’han considerat les fonts d’informació següents: present memòria de Sarrià - Sant Gervasi (plànols núm. 9.a, 9.b, 9.c i 9.d). - Cartografia base (apartat 5.4.4). - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de Ferrocarrils de la Generalitat, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració d’estudi - En la modelització del trànsit ferroviari i de tramvia s’han pres en consideració únicament els trams en superfície a la ciutat de Barcelona, que han estat els següents: o Línies de tramvies T1, T2 i T3, al districte de les Corts, i línies de tramvies T4, T5 i T6 al districte de Sant Martí. o Línies de Ferrocarrils de la Generalitat S1, S2, S5, S6 i S7, que passen per Sarrià - Sant Gervasi. 20 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi esportives, pícnic o altre tipus d’activitats), intentant excloure les zones en les quals tenia influència significativa el 7.3.2 PARCS soroll de trànsit. L’estudi específic de parcs s’ha dut a terme considerant els parcs analitzats com a emissors sonors, és a dir, considerant el - Es va dur a terme un treball de camp corroborant in situ les zones on es generen nivells sonors més elevats per focus soroll que es genera en el seu interior procedent de públic i possibles activitats existents. sonors propis del parc (gent passejant, zones recreatives, etc.) i es van fer mesuraments de nivells sonors en aquestes zones mitjançant la metodologia de track, en la qual el tècnic o tècnica recorre una determinada zona i registra nivells sonors en continu amb l’equip de mesura amb l’objecte d’obtenir nivells sonors representatius de la zona, intentant evitar zones on el soroll de trànsit té influència. Aquests mesuraments es van fer en horaris en els quals hi havia activitat al parc, ja que molts dels parcs avaluats es tanquen en horari de tarda i nit. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - A partir de la informació obtinguda, es van establir els criteris per caracteritzar acústicament les diferents zones i recorreguts interns dels parcs, tant si s’hi havien dut a terme mesuraments de nivells sonors com si no, i en aquest últim cas es va extrapolar el nivell sonor assignat a zones de característiques acústiques semblants on sí que s’havien fet mesuraments sonors. - En la modelització del soroll a l’interior dels parcs s’ha utilitzat el mètode d’avaluació dels índexs de soroll recomanat per a la caracterització del soroll industrial (ISO 9613-2), que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representen els nivells de soroll de l’activitat que es produeix en cada parc. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de parcs. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll en parcs per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. Per la seva rellevància, els Jardins de Can Sentmenat, el parc del Castell de l’Oreneta, el parc de Joan Reventós, el Turó Park i el parc del Turó del Putxet han estat escollits per a l’estudi al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Els resultats es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sarrià - Sant Gervasi (plànols núm. 12.1.a, 12.1.b, 12.1.c, 12.1.d., 12.2.a, 12.2.b, 12.2.c, 12.2.d, 12.3.a, 12.3.b, 12.3.c, 12.3.d, 12.4.a, 12.4.b, 12.4.c, 12.4.d, 12.5.a, 12.5.b, 12.5.c, i 12.5.d). Imatge 28. Parcs estudiats a tota la ciutat. Sobre la base d’aquest estudi, s’ha elaborat el Mapa estratègic de soroll de parcs. Aquest mapa de soroll específic de parcs s’ha integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona al costat de la simulació d’altres focus sonors que puguin tenir influència en aquests parcs, sobretot el soroll de trànsit. Com a resultat final, en l’àmbit dels parcs seleccionats estarà representada la suma del soroll que es genera a l’interior del mateix parc per la seva activitat habitual i el soroll produït per altres focus sonors que són fora del parc. Fonts d’informació Per a la representació i delimitació dels parcs s’han considerat les fonts d’informació següents: - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Relació de parcs per analitzar consensuada amb l’Ajuntament. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per fer la modelització del soroll generat per l’activitat pròpia dels parcs s’exposa a continuació: - A partir de la informació dels usos del sòl de la ciutat i dels parcs indicats en el plec de condicions tècniques, es va fer una proposta inicial dels parcs que calia analitzar en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament de Barcelona l’àmbit definitiu del mapa de soroll de parcs partint de criteris de rellevància d’aquests parcs a la ciutat, així com d’afluència de públic i turistes. - Un cop seleccionats els parcs, es van analitzar les zones d’aquests parcs on es poden arribar a generar nivells sonors més elevats, tant pel soroll de la gent com pel soroll generat per altres focus sonors vinculats al parc (zones 21 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers en funció de diferents casuístiques trobades, que es recull a la 7.3.3 CARRERS DE VIANANTS taula següent: Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’han considerat tant els carrers de vianants com els eixos comercials en els quals la influència del soroll de trànsit és residual. Per a aquesta font de soroll només s’ha avaluat el període dia i el període tarda. Per al període nit s’ha considerat la possible existència d’oci nocturn i aglomeració de persones, i la seva avaluació està disponible en aquest apartat. Tipus Nivells dB(A) Característica Exemple Carrers amb trànsit de vianants residual Carrer del 1 < 45 Pare Secchi Carrers amb poc trànsit de vianants Carrer del 2 45-50 Taquígraf Garriga Carrers amb trànsit de vianants normal Carrer Major 3 50-55 de Sarrià Carrers amb trànsit de vianants moderat Carrer de 4 55-60 Verdi Carrers amb molt trànsit de vianants Carrer dels 5 > 60 Tallers Taula 8. Classificació de carrers de vianants. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant la zona en estudi i efectuant mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer), en els diferents tipus de carrers de vianants i eixos comercials seleccionats, de manera que es pogués caracteritzar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus, sobretot en horari dia. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - S’ha assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada tram de carrer de vianants o eix comercial dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a un dels tipus seleccionats. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores superficials. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada carrer de vianants i eix comercial s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. Imatge 29. Carrers de vianants. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de carrers de Fonts d’informació vianants i eixos comercials sense trànsit. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de carrers de vianants per als indicadors Ld i Le al districte de Sarrià - Sant Gervasi, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la - Cartografia base (apartat 5.4.4). present memòria de Sarrià - Sant Gervasi (plànols núm. 11.a i 11.b). - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants o de coexistència de vianants i vehicles. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. 7.3.4 PATIS INTERIORS D’ILLA - Cartografia digital de l’Associació de Comerciants. - Àrees comercials de Barcelona (informació provinent del web de la Fundació Barcelona Comerç: L’estudi específic dels patis interiors d’illa s’ha elaborat considerant-los com a emissors acústics; és a dir, es té en compte el https://www.eixosbcn.org/cat_eixos_barcelona.html). soroll que es genera dins del parc procedent de la gent i les activitats que s’hi desenvolupen. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. A partir d’aquest estudi s’ha elaborat un mapa específic de soroll de patis interiors d’illa que tenen algun tipus d’activitat - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). (parc, pista esportiva, bars, etc.). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi En aquests patis interiors d’illa només s’ha dut a terme l’estudi en els períodes dia i tarda, i s’ha obtingut l’Ld i l’Le, La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de carrers de vianants ha estat la següent: respectivament. El fet de no haver realitzat l’estudi en període nit per obtenir l’Ln, ja que en aquest període les activitats cessen, implica que no s’hagi pogut calcular l’Lden per a aquest focus sonor. - S’ha fet una preselecció de tots els carrers de vianants o de coexistència de Barcelona. - S’ha fet una preselecció de tots els eixos comercials existents a Barcelona, en la qual s’ha fet una primera depuració per excloure’n aquells en els quals el soroll de trànsit pren més rellevància que el soroll degut a l’activitat comercial desenvolupada a la zona, ja que s’ha observat que en els eixos comercials localitzats en trams de carrer amb trànsit aquest soroll del trànsit emmascarava el soroll generat per les persones i l’activitat comercial a la zona. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams que calia incloure en aquest estudi. 22 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada pati d’illa s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Una vegada feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de patis interiors d’illa. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de patis interiors d’illa per als indicadors Ld i Le al districte de Sarrià - Sant Gervasi, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Sarrià - Sant Gervasi (plànols núm. 13.a i 13.b). Els patis interiors d’illa s’han classificat en diversos tipus, tal com recull la taula següent: Nivells dB(A) Tipus Característica Ld i Le 1 54,4 Patis d’illa amb jardí 2 57.7 Patis d’illa amb jardí i parc infantil Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes 3 59.7 esportives Patis d’illa amb activitats extraordinàries 4 58.1 (piscina, bars, etc.) 5 62.4 Patis d’illa amb col·legis Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o 6 54,4 aparcaments Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. Imatge 30. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. Els nivells sonors resultants d’aquest estudi dels patis interiors d’illa s’han integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). Fonts d’informació 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). Per a la representació i delimitació dels patis interiors d’illa s’han considerat les fonts d’informació següents: 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). - Cartografia base (apartat 5.4.4). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). - Cartografia digital de patis realitzada per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Estudi d’identificació i caracterització de patis interiors d’illa realitzat per Barcelona Regional. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia seguida per als patis interiors d’illa ha estat la següent: - A partir de la capa d’informació geogràfica de patis definitiva de tota la ciutat de Barcelona, es va fer una primera proposta de patis interiors d’illa. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els patis interiors d’illa que calia incorporar en l’àmbit d’estudi, seleccionant sobretot aquells en l’interior dels quals hi ha algun tipus d’activitat que potencialment pot arribar a ser sorollosa (parcs infantils, pistes esportives, col·legis, etc.). - S’ha fet una primera classificació de tipus de patis interiors d’illa en funció de diferents casuístiques. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant diversos patis i efectuant mesuraments sonors in situ per a cadascun dels tipus considerats. D’aquesta manera, s’ha pogut caracteritzar i assignar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus de patis interiors d’illa. Per fer aquesta caracterització també s’han tingut en compte els resultats de mesures de llarga durada tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament, així com l’estacionalitat del tipus de sorolls existents en ells (per exemple, en patis amb activitats vinculades a col·legis s’ha tingut en compte l’estacionalitat al llarg de l’any d’aquestes activitats). - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A). - S’ha obtingut i assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada pati d’illa dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a algun dels tipus seleccionats. 23 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 7.3.5 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES Tipus Descripció Exemple Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han considerat tant els trams de carrer i places on hi ha oci nocturn i aglomeració de persones, com els trams de carrer de moviment de gent entre diferents zones d’oci nocturn. En aquesta font de soroll Carrers de vianants o trànsit residual estrets, amb bars, Carrers dels Escudellers i de l’Arc només s’ha avaluat la nit. El dia i la tarda s’han considerat espais de vianants i la seva avaluació està disponible en l’estudi de 1 sense terrasses i molta gent al carrer tots els dies del Teatre detall de carrers de vianants. Carrers d’en Robador, de les Carrers de vianants o trànsit residual estrets, sense bars Sitges, de Flassaders, de la 2 o amb pocs bars, sense terrasses i amb gent passejant Lleona, de la Princesa, del Rec; plaça de George Orwell Carrer de Blai, rambla del Carrers de vianants amples amb terrasses o gent 3 Poblenou, passeig del Born, la passejant Rambla Places del Diamant, de la 4 Places amb algunes terrasses i activitat normal Revolució i del Nord Plaça del Sol, de la Vila de 5 Places amb moltes terrasses i molta activitat Gràcia, de la Virreina i Reial 6 Carrers amb trànsit i pocs bars o terrasses i trànsit Carrer de Santaló 7 Carrers amb trànsit, molts bars o terrasses i trànsit Carrer de Tuset Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les diverses zones en estudi, i fent mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer). Aquests mesuraments s’han realitzat en les mateixes zones, tant en temporada d’estiu com en temporada d’hivern, sobretot en cap de setmana. S’han fet mesuraments en diverses hores de la nit per caracteritzar la intensitat de l’oci nocturn: en hora punta (moment de més soroll) i en hora vall (moments en què les activitats ja havien tancat). També es van dur a terme mesuraments nocturns del soroll de fons existent en aquestes zones en dies feiners per determinar els nivells sonors en aquestes zones en absència de les activitats. - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A), i s’ha intentat evitar la influència del soroll de trànsit. - A partir d’aquesta informació, així com dels resultats de mesures de llarga durada (tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament), i de determinats criteris d’estacionalitat i Imatge 31. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. horaris setmanals i anuals vinculats al soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, s’ha caracteritzat i assignat el Fonts d’informació nivell sonor anual vinculat a cadascun dels tipus establerts. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Cadascun dels carrer i places dins de l’àmbit d’estudi de l’oci nocturn i aglomeració de persones s’ha assignat a un dels tipus establerts. En cas que existissin mesures de llarga durada, s’ha considerat el nivell sonor mesurat. - Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones considerades en el MES anterior. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores - Informes de campanyes de sensibilització d’oci nocturn i aglomeració de persones (exemple: campanya de superficials. sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017). - S’ha dut a terme la modelització acústica de tots els carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de - Informació subministrada per l’Ajuntament sobre horaris i estacionalitat de l’oci nocturn i aglomeració de persones. persones en funció dels nivells sonors mesurats o el tipus de carrer assignat. - Treball de camp en zones d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Una vegada efectuada la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents al soroll d’oci nocturn i Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi aglomeració de persones per a l’indicador Ln al districte de Sarrià - Sant Gervasi, el qual es pot consultar en el plànol La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones ha estat la següent: adjunt a la present memòria de Sarrià - Sant Gervasi (plànol núm. 14). - S’ha fet una preselecció de tots els carrers i places en els quals hi ha oci nocturn, aglomeració de persones a la via pública o moviment de persones entre zones amb oci nocturn. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams de carrers i places que calia incloure en el Mapa estratègic de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot aquells que tenen influència en zones residencials. - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de persones en funció de diferents casuístiques, tal com es recull a la taula següent: 24 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 7.3.6 RECEPTORS SENSIBLES 7.3.7 SOROLL TOTAL Aquest estudi s’ha dut a terme a l’entorn de centres educatius i sanitaris: S’han elaborat mapes de soroll total per a cadascun dels indicadors de soroll considerats (Ld, Le, Ln i Lden). - Receptors sensibles de l’àmbit sanitari: es consideren únicament en l’estudi els recintes hospitalaris i clíniques d’entitat, ja siguin de titularitat pública o privada, excloent-hi els centres ambulatoris i els d’atenció clínica per Aquests mapes de soroll són el resultat de sumar al mapa de soroll de l’estudi general (trànsit) els mapes de soroll dels especialitats concretes. Si bé és cert que en molts d’aquests centres es practica la docència, s’ha donat més pes estudis específics. a la tasca sanitària. - Centres educatius: es consideren els centres de formació reglada públics o privats dels tipus següents: Es pot obtenir informació més detallada dels estudis específics que contribueixen al mapa de soroll total en els apartats 10 i o Educació infantil de 0 a 3 anys. 11 d’aquesta memòria. o Educació infantil de 3 a 6 anys. o Educació primària de 6 a 12 anys. Els focus sonors considerats per a l’elaboració del mapa de soroll total han estat els que s’observen en el mapa següent: o Educació secundària de 12 a 16 anys. o Batxillerat de 16 a 18 anys. o Formació professional de grau mitjà de 16 a 18 anys. o Formació professional de grau superior de més de 18 anys. o Estudis universitaris. o Escoles internacionals (en aquest cas també s’especifica quins cicles imparteixen). o Educació especial (en aquest cas no s’especifica quins cicles imparteixen, ja que solen incloure tots els rangs d’edats). Els receptors sensibles per a aquest districte estan indicats en l’apartat 11.7 de la present memòria. Fonts d’informació Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Centres educatius: o Capa d’informació geogràfica de centres educatius proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. o Informació de centres educatius existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o Mesuraments de curta durada a l’entorn de centres educatius. - Centres sanitaris: o Capa d’informació geogràfica de centres sanitaris proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. o Informació de centres sanitaris existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o Mesuraments de curta durada a l’entorn d’hospitals. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a la realització dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de receptor sensible avaluat. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. - Centres educatius: o S’ha fet una selecció de centres educatius per estudiar, intentant distribuir la relació de centres educatius Imatge 32. Focus de soroll de Barcelona. objecte d’anàlisi d’una manera proporcional entre els diferents barris del districte i tipus d’ensenyament. o S’han dut a terme mesuraments durant els moments d’entrada i sortida d’alumnes del centre, i d’altres en el mateix punt en el moment en què els alumnes són a classe, intentant que els dos mesuraments fossin propers en el temps. o S’ha fet una comparativa del nivell sonor existent en tots dos moments. o En la capa d’informació geogràfica de centres educatius, a aquells on s’ha dut a terme aquesta anàlisi se’ls ha inclòs la informació obtinguda. o També s’ha calculat el nivell sonor a l’exterior dels centres educatius a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. - Centres sanitaris: o S’ha fet una selecció d’hospitals per estudiar excloent-hi els CAP i les consultes i donant prioritat als hospitals i les clíniques més rellevants. o S’han efectuat mesuraments de curta durada a l’exterior d’aquests centres en punts representatius. La informació obtinguda s’ha inclòs en la capa d’informació geogràfica. o S’ha calculat el nivell sonor a l’exterior d’aquests hospitals a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. 25 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA Amb ajuda del programari de predicció acústica es calculen, per a cada focus de soroll per separat, els valors dels índexs acústics Ld, Le, Ln i Lden en cadascun dels punts receptors. Finalment, es procedeix a estimar el soroll total en cada punt receptor a partir de la suma logarítmica de tots els emissors acústics considerats. La Directiva europea 2002/49/CE, la normativa estatal i la normativa autonòmica, amb la finalitat de diagnosticar el soroll que rep la població, requereixen determinar la població exposada a diferents rangs de soroll, per totes les fonts de soroll El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: obligatòries i per tots els indicadors de soroll. El MES incorpora l’estimació de la població exposada als diferents nivells de soroll i esdevé un instrument de planificació molt útil per a la gestió del soroll de la ciutat. S’incorporen a l’estudi les fonts de soroll obligatòries: el soroll total i el soroll industrial, d’infraestructures viàries i ferroviàries. També les fonts de soroll dels estudis de detall: oci nocturn i aglomeració Capa d’edificis de la ciutat de persones, parcs, patis i carrers de vianants. L’objecte és diagnosticar i actuar sobre els focus predominants de soroll a cada zona. El punt de partida per determinar la població exposada al soroll és la identificació en la cartografia base emprada per a l’elaboració del mapa d’edificis d’ús residencial. Aquestes edificacions estan vinculades a adreces postals amb població associada. D’aquesta manera s’aconsegueix assignar població a les edificacions. Procés d’identificació de patis interiors d’illa Després es calculen els nivells de soroll en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden i per a cada font de soroll. Finalment, amb la informació acústica i amb les dades de la població per edifici es calculen les estadístiques de població exposada per focus de soroll i per al soroll total. Generació de punts receptors en Per dur a terme tots aquests treballs, s’utilitza un programari de predicció de nivells sonors, un programa de sistemes façanes exposades (façanes exteriors d’informació geogràfica i un programari de fulls de càlcul. i patis) a 4 metres d’altura Seguidament es detalla la metodologia utilitzada per obtenir les estadístiques de població associades al MES. Trànsit d’eixos viaris 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA A partir d’IMD, malles d’alimentació Grans infraestructures Inicialment es disposa de la cartografia base generada, que inclou la capa tractada d’edificacions i la informació de l’alçària de cada edifici. El contorn de cada edificació inclou tant les façanes exteriors, més exposades al soroll ambiental, com les Trànsit ferroviari i tramvia façanes a patis interiors, en cas que n’hi hagi. Soroll industrial Per a l’estimació dels nivells sonors en façana es genera una capa de punts receptors en les façanes de les edificacions a 4 Oci nocturn i aglomeració de metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de la façana, seguint les recomanacions del mètode de càlcul de nivells Validació Càlcul de nivells sonors per a cada persones sonors CNOSSOS (Common nOise aSSessment methOdS). En concret, s’ha considerat que les façanes de més de 2 metres de mesures indicador (Ld, Le, Ln i Lden) i per a tinguin almenys un receptor, i s’ha generat un receptor cada 5 metres de façana, de manera que es garanteix una densitat in situ cada focus de soroll Carrers de vianants de punts receptors suficient perquè l’estimació de l’exposició al soroll de les façanes sigui òptima. Parcs La base cartogràfica utilitzada en les edificacions de la ciutat de Barcelona té 68.883 edificis, i el nombre total de receptors Patis interiors d’illa generats ha estat de 831.477. Càlcul de nivells sonors per al soroll Zones amb condicions total acústiques especials Imatge 34. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS El procés seguit per assignar les dades de població als edificis parteix, com en el cas anterior, de la capa tractada d’edificis de la cartografia base. També es disposa de la informació geolocalitzada de les adreces postals amb informació de la població associada a cada adreça. Mitjançant el tractament de la capa d’edificacions amb la capa d’adreces postals s’aconsegueix assignar a cada element la població que li correspon. Les adreces postals amb informació de població associada utilitzades en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll han estat 140.729, encara que només hi ha població empadronada en 99.255 edificacions. Imatge 33. Receptors en façana. 26 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS A partir de la disponibilitat de la població associada als edificis i dels receptors en façana, el següent procés és vincular cada element-edifici als receptors en façana que li corresponen mitjançant regles de proximitat. Una vegada coneguda la població que pertany a un edifici i els receptors en façana vinculats a l’edificació, es procedeix al repartiment de la població entre els receptors de façana. El criteri de repartiment adoptat, atès que les regles de generació de receptors es basa en una distribució homogènia de punts al llarg de les façanes, és dividir el total de població de l’edifici entre el nombre de receptors associats a l’element. És a dir, repartint la població proporcionalment a la longitud de la façana seguint el mètode CNOSSOS. Al final d’aquest procés s’aconsegueix que cadascun dels punts receptors de façana tingui associada, d’una banda, la informació acústica de cada font de soroll i del soroll total per a cadascun dels indicadors acústics considerats i, d’altra banda, la població que correspon al receptor. A continuació es detalla, per districte, la distribució de la població que dorm en façana interior (en pati) comparant-la amb la que dorm en façana exterior (en carrer). Districte % població exterior % població interior 1. Ciutat Vella 72,37% 27,63% 2. L’Eixample 55,40% 44,60% 3. Sants-Montjuïc 66,36% 33,64% 4. Les Corts 75,90% 24,10% Imatge 35. Exemple d’adreces postals. 5. Sarrià - Sant Gervasi 71,10% 28,90% 6. Gràcia 61,77% 38,23% El diagrama del procés seguit es presenta a continuació: 7. Horta-Guinardó 71,40% 28,60% 8. Nou Barris 75,71% 24,29% Població assignada a adreces postals 9. Sant Andreu 65,34% 34,66% 10. Sant Martí 71,63% 28,37% Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. Capa d’edificis dela ciutat Adreces postals A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. Vinculació dels edificis amb les adreces postals Població assignada a edificis Imatge 36. Procés del tractament de dades de la població. Imatge 37. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. 27 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Després, amb l’ajuda d’un programa SIG es calculen les estadístiques de població exposada partint de la informació acústica 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS i de la població associada a cada receptor. Aquestes estadístiques s’han realitzat a escala de ciutat, districte i barri. La metodologia de càlcul de població exposada que s’ha explicat en aquest capítol ha estat adaptada als criteris i les Per facilitar la lectura i interpretació de les estadístiques obtingudes, es classifiquen, per als quatre indicadors acústics (Ld, tendències europees actuals i difereix de la utilitzada en mapes estratègics de soroll anteriors. Aquesta adaptació ha suposat Le, Ln i Lden), en rangs de 5 dB(A), segons el criteri següent: un gran esforç per tenir un coneixement més ampli de la distribució real de les persones que viuen als habitatges, amb el < 40, 40-45, 45-50, 50-55, 55-60, 60-65, 65-70, 70-75, 75-80 i > 80 dB(A). suport d’enquestes, la qual cosa, sens dubte, ha redundat en la qualitat dels resultats obtinguts en el mapa estratègic del districte. El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: En mapes estratègics de soroll anteriors, la distribució de població en edificis amb patis interiors es va realitzar en funció dels perímetres de façana interior i exterior dels edificis al districte i considerant un nombre molt reduït de patis interiors, Població assignada a Receptors a façana a 4 m on per a cada edifici s’assignava un percentatge de població exposada a zones exteriors i un altre percentatge de població edificis assignats a edificis exposada a zones interiors. Actualment la distribució de població ha estat més detallada, ja que s’han tingut en compte les adreces postals on hi ha població empadronada, i posteriorment aquesta població s’ha distribuït a cada edifici d’acord amb les recomanacions CNOSSOS. Informació acústica (Ld, Le, Ln Segons aquesta nova metodologia, tant per al càlcul de l’actual Mapa estratègic de soroll com per a l’anàlisi dels nivells i Lden) de: d’exposició de població, s’ha tingut en compte la majoria dels patis interiors del districte i el nivell sonor existent en aquests Receptors a façana amb patis, així com la distribució de població a l’edifici orientada als patis, la qual cosa ha suposat un esforç d’identificació de informació de població Trànsit d’eixos viaris patis molt més gran que en els MES anteriors. Grans infraestructures El fet de considerar un nombre més elevat de patis interiors de 301, davant dels 141 del MES anterior) suposa una millora Trànsit ferroviari i tramvia molt significativa en la qualitat de les estadístiques associades a la població, perquè en la nova actualització la distribució de Receptors a façana amb la població en els habitatges s’acosta molt més a la realitat. Soroll industrial informació acústica i de La diferència en l’ús de metodologies per al càlcul de població exposada utilitzada en el MES actual fa que els resultats població Oci nocturn i aglomeració de obtinguts no siguin comparables amb els resultats obtinguts en els MES anteriors. persones En el procés d’elaboració del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’ha utilitzat una metodologia que adopta Carrers de vianants els avenços tecnològics en matèria d’acústica ambiental que hi ha hagut en els últims anys. La disponibilitat de noves eines Parcs per a l’elaboració de mapes de soroll facilita i optimitza tant la generació i simulació dels models acústics com el posterior Càlcul d’estadístiques de tractament gràfic i estadístic dels resultats. Tot això implica un avenç significatiu en la qualitat de les dades estadístiques que població afectada Patis interiors d’illa aporta el mapa. Zones amb condicions Els canvis metodològics aplicats en l’elaboració del nou Mapa estratègic de soroll suposen millores respecte a treballs acústiques especials anteriors en les línies següents: - Millores en el mètode general d’elaboració del mapa: l’anterior versió del MES es basava en una metodologia que combinava, per a la caracterització del soroll ambiental, mesuraments acústics en alguns àmbits del territori amb Estadístiques per a Ld, Le, Ln i simulacions en d’altres àmbits; en canvi, en la nova actualització del MES el soroll s’ha caracteritzat pel fet d’utilitzar Lden de cada focus: Estadístiques per a Ld, Le, Ln i en la totalitat de la ciutat els mètodes de càlcul recomanats per determinar els índexs de soroll. L’ús d’aquests Lden per al soroll total mètodes d’avaluació per als índexs de soroll mitjançant simulacions acústiques, les quals són validades amb Trànsit d’eixos viaris mesuraments in situ, homogeneïtza tant la metodologia usada com els resultats gràfics i estadístics associats al Mapa Grans infraestructures estratègic de soroll del districte. - Millores en la cartografia base: la qualitat d’un mapa estratègic de soroll depèn en gran mesura de la base Trànsit ferroviari i tramvia cartogràfica que s’utilitza en la generació del model digital del terreny i del seu tractament posterior. En el cas del Soroll industrial MES de Barcelona, cal destacar els avenços següents: Àmbit de ciutat o Millores en la capa d’edificis: s’ha optimitzat la geometria exterior de les edificacions, la informació Oci nocturn i aglomeració de Àmbit de districte persones de la seva altura i la definició geomètrica dels patis interiors d’illa. Àmbit de barri o Millores en la identificació i caracterització de patis: identificació de més patis interiors d’illa, la qual Carrers de vianants cosa permet detectar més àrees amb bona qualitat acústica. També s’han considerat en l’actual Parcs Mapa estratègic de soroll els patis especials, és a dir, patis amb activitats (pistes esportives, Patis interiors d’illa col·legis, parcs infantils, etc.), els quals tenen especial influència en els nivells sonors existents durant el període d’activitat. Zones amb condicions acústiques especials o Millores en l’altimetria: s’han tractat específicament els entorns de les grans infraestructures de transport on hi ha desnivells significatius incrementant la densitat dels punts de cota per aconseguir una representació fidedigna dels àmbits. o Millores en la representació de pantalles i obstacles en el model digital del terreny. Imatge 38. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics. - Millores en la definició dels receptors de soroll tractats per a les modelitzacions: 28 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi o Malles de càlcul: s’han fet servir malles de punts receptors amb una resolució de 2 x 2 metres per caracteritzar els diferents focus de soroll. Aquesta elevada densitat de punts receptors optimitza la representació gràfica dels mapes de nivells sonors perquè es minimitzen els errors en la interpolació de les corbes isòfones. o Punts receptors en façana i en patis interiors d’illa: s’han utilitzat regles de distribució de receptors en façana i patis amb criteris d’elevada densitat de manera que es garanteixi que les envolupants de les edificacions estiguin ben caracteritzades des del punt de vista acústic. - Millores en la informació disponible addicional a les simulacions acústiques per tenir un millor coneixement dels emissors acústics i el seu impacte sobre l’entorn: mesuraments in situ de curta i de llarga durada. A l’hora d’interpretar les estadístiques de població, cal tenir en compte l’evolució en la metodologia utilitzada per a l’assignació dels nivells de soroll a la població. En els MES anteriors s’assignava la població en façana exterior i interior de manera proporcional al perímetre de façana exterior i interior de les edificacions de tot el districte. En el present MES es reparteix la població entre els receptors repartits homogèniament en el perímetre de la façana exterior i interior, amb la qual cosa s’obté més detall en els resultats. A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. 29 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ El districte de Sarrià - Sant Gervasi limita al nord amb el parc natural de la serra de Collserola a Sant Cugat del Vallès, al nord- est amb el districte d’Horta – Guinardó, a l’est amb el districte de Gràcia, al sud amb l’Eixample i Les Corts, i a l’oest amb el districte de Les Corts i els municipis de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. El districte de Sarrià - Sant Gervasi es distribueix en sis barris, els quals són els següents: Districte Barris Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes Sarrià Les Tres Torres 05- Sarrià - Sant Gervasi Sant Gervasi-Bonanova Sant Gervasi- Galvany El Putxet i Farró Taula 12. Barris Sarrià - Sant Gervasi. Urbanísticament aquest districte es podria dividir en tres zones diferents: - El barri de Sarrià, un dels nuclis més poblats de Barcelona, format per edificis enjardinats i cases unifamiliars. És un barri que combina racons on es pot rememorar l’antic poble, amb zones modernes i grans vies de comunicació. - El barri de Sant Gervasi, situat a la falda del Tibidabo, entre la Serra de Collserola i el pla. Es caracteritza per ser principalment residencial, amb antigues cases pairals, així com per l’elevat nombre d’escoles, pels nombrosos edificis singulars i perquè consta d’una alta densitat urbana combinada amb molts espais verds. - La zona de Collserola, dividida en Vallvidrera, Les Planes i el Cim del Tibidabo. Es tracta d’una zona de caire residencial amb una elevada concentració de fauna i vegetació. Aquesta zona ha experimentat un creixement degut a Imatge 39. Districte de Sarrià - Sant Gervasi. la construcció dels Túnels de Vallvidrera. Sarrià - Sant Gervasi és el cinquè districte de Barcelona. Ocupa un territori de 20,09 km2, i el 2016 tenia una població de 148.172 habitants i una densitat de 229,97 habitants per hectàrea. És un dels districtes més verds de la ciutat i és, juntament amb Horta-Guinardó, la porta al Parc Natural de la Serra de Collserola, el pulmó verd més important de la ciutat. Aquest districte, que conserva encara l’encant tranquil i senyorial de carrers estrets i petites places, té nombrosos parcs i zones verdes, combinats amb prestigiosos centres educatius i sanitaris. Sarrià - Sant Gervasi és un nucli amb regust de poble, compost pels barris de Sarrià, on es combinen racons on es pot rememorar amb facilitat l’antic poble rural amb les zones modernes i les grans vies de comunicació; les Tres Torres, el qual té un petit nucli més antic al voltant del mercat i extensions més modernes, amb edificacions obertes i edificis més alts; Sant Gervasi - la Bonanova on van començar les primeres urbanitzacions; Sant Gervasi – Galvany ocupa la part baixa de l’antic terme de Sant Gervasi, entre la Diagonal i la ronda del Mig; Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes que s’estén per un ampli territori de la serra de Collserola; i el Putxet i el Farró. El Putxet és una petita muntanya que s’estén entre Vallcarca i Sant Gervasi. La part baixa del barri, per sota de la ronda del Mig, correspon al veïnat de Farró. 30 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 42. Ronda del General Mitre entre els carrers de Balmes i de Mandri.  Reforma de l’avinguda Diagonal en el tram entre la plaça de Francesc Macià i el passeig de Gràcia: Aquesta obra, en un tram d’1,3 Km., va ordenar i va millorar la qualitat de l’espai urbà ampliant les voreres per a vianants, creant un carril segregat per a bicicletes, incrementant el nombre d’arbres, i mantenint el tronc central per a la circulació del transport públic i vehicles privats ( http://ajuntament.barcelona.cat/premsa). 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ Imatge 40. Barris de Sarrià - Sant Gervasi. La superfície del Districte de Sarrià - Sant Gervasi i la seva relació amb la superfície total de la ciutat de Barcelona és la següent: En aquests últims anys al districte de Sarrià - Sant Gervasi s’han dut a terme una sèrie de canvis urbanístics entre els quals destaquen els següents:  Remodelació de la ronda del General Mitre entre els carrers Balmes i Mandri: La reurbanització de la ronda del General Mitre, en el tram entre carrer Balmes i carrer Mandri, va abordar una superfície de 43.076 m2 amb 2016 l’objectiu de convertir aquesta via en un bulevard amb més espai per a vianants i el transport públic, millorar la seguretat viària, eliminar les barreres arquitectòniques i millorar l’espai públic (Font: Superfície (ha) 2.009,30 http://ajuntament.barcelona.cat/premsa) Superfície residencial (ha) 180,3 Percentatge sobre la superfície total de la ciutat de Barcelona 19,7 % Taula 13. Superfície. Dictricte de Sarrià – Sant Gervasi. Imatge 43. Superfície (ha) de Sarrià – Sant Gervasi, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). Imatge 41. Remodelació de la ronda del General Mitre entre els carrers de Balmes i de Mandri (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa). 31 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi La població del districte de Sarrià - Sant Gervasi i la seva relació amb la població total de la ciutat de Barcelona és la següent: 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES 2016 Al districte de Sarrià - Sant Gervasi coexisteix superfície de sòl d’ús residencial amb sòl d’ús industrial* de manera residual, i Valors d’infraestructures i ús d’equipament. Percentatges (%) absoluts Variació 2011-2016 grup 0-15 anys 25.041 16,9 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) Superfície de sòl ús residencial 22,7% 22,8% 0,4 0,1 grup 16-64 anys 91.126 61,5 Superfície de sòl d’ús industrial i 0,4% 0,4% 0,0 0,0 infraestructures* grup 65 anys i més 32.005 21,6 Superfície de sòl d’ús equipament 7,7% 7,7% 0,0 0,0 TOTAL 148.172 100 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures, i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). En aquests últims anys la superfície de sòl destinada a ús residencial ha augmentat amb prou feines un 0,5%, mentre que la superfície de la resta dels usos no s’ha vist modificada. Taula 14. Població del districte de Sarrià - Sant Gervasi. Imatge 44. Població de Sarrià - Sant Gervasi, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). *En aquesta estadística s’ha considerat com a superfície industrial la superfície destinada a activitats tals com tallers, obradors, petites empreses manufactureres, etc. La variació de població del 2011 i 2016 ha estat la següent: Al districte de Sarrià – Sant Gervasi també hi ha superfície destinada a parcs urbans, així com superfície de zones amb prioritat de vianants. 2011 2016 Variació 2011-2016 Valors Percentatge Valor Percentatge Valors Percentatge absoluts (%) absolut (%) absoluts (%) La comparativa del districte respecte a la Ciutat de Barcelona, l’any 2016 és: grup 0-15 anys 24.035 16,6 25.041 16,9 1.006 0,7 Variació 2011-2016 20 12 20 16 Valor absolut Percentatge (%) grup 16-64 anys 90.205 62,3 91.126 61,5 921 0,6 Superfície de zones amb prioritat de 3,8 8,8 5 131,6 vianants (ha) grup 65 anys i més 30.696 21,2 32.005 21,6 1.309 0,9 Superfície de parcs urbans (ha) 40,2 40,2 0,0 0,0 TOTAL 144.791 100 148.172 100 3.381 2,3 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Sarrià - Sant Gervasi (http://www.bcn.cat/estadistica). En aquests últims anys s’ha incrementat la superfície de zones amb prioritat de vianants. Com es pot observar, la població s’ha mantingut sense molta variació en aquests últims anys, amb un augment d’una mica La comparativa del districte respecte a la ciutat de Barcelona, l’any 2016 és: més del 2%. Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona La densitat d’habitants respecte a la superfície del districte de Sarrià - Sant Gervasi i la seva correspondència amb la dada de la ciutat de Barcelona és la següent: Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 7,5% Districte de Sarrià - Sant Gervasi Ciutat de Barcelona 2016 2016 Superfície de parcs urbans (ha) 6,9% Densitat (hab. / ha) 73,7 157,5 Taula 19. Percentatge de superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Densitat neta (hab. / ha) 322,5 621,5 Taula 16 Densitat d’habitants del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Nota: La densitat neta es correspon a la relació de la població respecte a les edificacions pròpiament dites, sense tenir en compte zones enjardinades o altres àrees associades a àrees residencials; que sense que es consideren en el terme densitat. S’observa que la densitat poblacional del districte de Sarrià - Sant Gervasi és inferior a la mitjana de la ciutat de Barcelona. 32 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi La distribució d’edificis amb habitatges al districte (últimes dades publicades) és la següent: 2011 2011 (%) La variació del nombre de domicilis i l’ocupació mitjana és la següent: Edificis amb habitatges 8.406 Variació 2011-2016 Edificis destinats principalment o exclusivament a Valor 8.252 2011 2016 Percentatge (%) habitatges absolut 1 planta 793 9% Nombre de domicilis 32.827 32.771 -56 -0,2 Ocupació mitjana (persones per 2 plantes 2.002 24% domicili) 2,5 2,5 0,0 0,0 3 plantes 1.188 14% Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016. http://www.bcn.cat/estadistica. Amb prou feines ha disminuït el nombre d’edificis entre els anys 2011 i 2016, mentre s’ha mantingut l’ocupació mitjana en 4 plantes 700 8% aquests últims anys. 5 plantes 898 11% 9.4 MOBILITAT 6 plantes 952 11% Al districte de Sarrià - Sant Gervasi el parc mòbil és de 163.503 vehicles. La seva distribució és la següent: 7 plantes 875 10% 2016 8 plantes 564 7% TOTAL 123.997 9 plantes 237 3% Turismes 73.221 10 plantes i més 197 2% Motos 38.499 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). Es pot observar que hi ha una distribució variada en les diferents alçàries, tot i que una quarta part correspon a edificis amb Ciclomotors 5.911 dos plantes. Furgonetes 3.628 La relació a Sarrià - Sant Gervasi d’edificis destinats principalment o exclusivament a habitatges respecte al total de la Camions 1.132 ciutat de Barcelona és la següent: Imatge 46. Vehicles a Sarrià – Sant Gervasi, 2016 Altres vehicles 1.606 (http://www.bcn.cat/estadistica). Taula 22. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que el tipus de vehicle principal són els turismes seguit de les motos Imatge 45. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Sarrià - Sant Gervasi enfront d’altres districtes (http://www.bcn.cat/estadistica). 33 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi La proporció de turismes respecte a la ciutat de Barcelona és la següent: Imatge 47. Turismes. Sarrià - Sant Gervasi, 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). El nombre de vehicles per cada mil habitants és el següent: Imatge 48. Principals infraestructures del districte (Aranya 2016). Variació 2011-2016 També hi han altres vies de comunicació principals dins del districte, entre les quals destaquen les següents: la BV-1462, l’avinguda de Josep Vicenç Foix, el passeig de Joan Bosco, el carrer dels Vergós, el carrer del Doctor Fleming, el carrer de Valor Percentatge 2011 2016 Ganduxer, el carrer de Calvet, carrer de Santaló, el carrer de Muntaner, la travessera de Gràcia i l’avinguda de Sarrià, per on absolut (%) circula la major part del trànsit del districte. Turismes / 1.000 hab. 501 495 -6 -1,2 Les dades de la IMD (intensitat mitjana diària) de les grans infraestructures viàries del districte de Sarrià - Sant Gervasi han estat les següents: Motos i ciclomotors / 1.000 hab. 330 300 -30 -9,1 Grans infraestructures viàries IMD 2016 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). Ronda de Dalt 189.400 Aquests últims anys ha disminuït l’ús de les motos i els ciclomotors gairebé un 10%, mentre que l’ús del turisme ha descendit amb un petit percentatge, una mica més d’un 1%. Avinguda Diagonal 67.800 Al districte de Sarrià - Sant Gervasi es localitzen diverses de les infraestructures viàries principals de la ciutat de Barcelona: Ronda del General Mitre 32.200 - Ronda de Dalt, Via Augusta 48.900 - Avinguda Diagonal, Taula 24. IMD de les grans infraestructures viàries del districte (Aranya de trànsit 2016). - Ronda del General Mitre, - Via Augusta, Al districte de Sarrià - Sant Gervasi també hi ha diversos mitjans de transport públic, entre els quals destaquen els següents: - Petit tram de la ronda del Mig, - Metro: Si bé no hi ha línies de metro que travessen el districte, sí hi ha algunes que ho envolten a prop i connecten amb altres districtes: o L3: Zona Universitària – Trinitat Nova Imatge 49 Distribució de les línies de metro al districte de Sarrià - Sant Gervasi (https://www.tmb.cat/ca/transport- barcelona/mapa/metro). 34 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - Tramvia: Al districte Sarrià - Sant Gervasi, en el seu límit amb el districte de l’Eixample, surten tres línies de tramvia: 9.5 ACTIVITATS o T1: Francesc Macià - Bon Viatge Al districte de Sarrià - Sant Gervasi hi ha superfície destinada a diversos tipus d’activitats, entre les quals predominen les o T2: Francesc Macià – Llevant - Les planes activitats comercials, les oficines, els serveis de turisme i hostaleria i l’ensenyament. La seva distribució i la variació que ha o T3: Francesc Macià - Sant Feliu/Consell Comarcal experimentat aquests últims anys és la següent: Variació 2011-2016 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) Superfície cadas tral destinada 3.484.938,0 3.517.848,0 32.910 0,9 a activitats (m2) Estructura per usos: Comerç 21,6% 21,4% -0,9 -0,2 Indústria 17,0% 15,5% -8,8 -1,5 Oficines 22,4% 21,9% -2,2 -0,5 Ensenyament 15,3% 16,8% 9,8 1,5 Sanitat 10,8% 10,5% -2,8 -0,3 Imatge 50. Distribució de les línies de tramvia al districte de Sarrià – Sant Gervasi (http://www.tram.cat/es/) Turisme i hoteleria 4,6% 4,3% -6,5 -0,3 - Ferrocarril. Línies FGC: L6, S1, S2, S5, S6 i S7. Esportiu 5,1% 5,4% 5,9 0,3  Autobús metropolità: al districte de Sarrià – Sant Gervasi hi ha diverses línies d’autobusos urbans que passen per diferents vies del districte. Hi ha una xarxa ortogonal, línies convencionals i autobús del barri. Espectacles 1,7% 1,7% 0,0 0,0 Altres 1,4% 2,4% 71,4 1,0 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que entre el 2011 i el 2016 la superfície destinada a activitats amb prou feines arriba a l’1 %. La superfície destinada a altres usos ha incrementat considerablement amb una mica més d’un 70%, i l’ús esportiu amb gairebé un 6%. La resta dels usos han disminuït. Al districte de Sarrià - Sant Gervasi el nombre d’establiments i places destinades a turisme és el següent: Variació 2011-2015 Valor Percentatge 2011 2015 absolut (%) Nombre d’establim ents hotelers, 43 47 4 9,3 hotels-apartament i pensions Nombre de places d’hotels, hotels 3.715 3.909 194 5,2 apartament i pensions Nombre de places d’habitatges d’ús 3515 (2016) turístic Taula 26. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa un increment de gairebé un 10% en aquests últims anys del nombre d’establiments hotelers destinats a l’allotjament de turistes, a part d’un augment del nombre de places a hotels, apartaments i pensions amb una mica més d’un 5%. Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Nombre d’establiments hotelers, hotels-apartament i pensions 6,9% Imatge 51. Distribució de les línies d’autobús al districte de Sarrià - Sant Gervasi Nombre de places d’hotels, hotels-apartament i pensions 5,4% (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). Superfície cadastral destinada a activitats (m2) 9,7% 35 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL Es consideren àrees o punts sensibles al soroll les zones on es requereix una especial protecció contra el soroll, com ara 9.6 FONTS DE SOROLL centres educatius i sanitaris. La principal font de soroll al districte de Sarrià - Sant Gervasi és el soroll de trànsit, sobretot a l’entorn de les vies principals Al districte de Sarrià - Sant Gervasi hi ha diversos centres educatius. A continuació se n’indica la distribució, així com la seva d’accés i de connexió de la ciutat que s’ha esmentat en apartats anteriors. variació entre el 2011 i el 2016: Al districte de Sarrià - Sant Gervasi també hi ha activitats comercials i de serveis, així com petit comerç concentrat Variació 2011-2016 principalment a l’entorn de mercats i carrers de vianants, la qual cosa implica que en aquests carrers de vianants 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) s’incrementen els nivells sonors, sobretot en horari dia. Als carrers amb comerç però també amb trànsit, aquest últim emmascara el soroll dels vianants i d’activitats comercials. Nombre d’escoles bressol i llars públiques 6 6 0 0,0 El soroll generat en determinades zones per les activitats d’oci nocturn i l’aglomeració de persones, fa que, en període nocturn el soroll ambiental es veu incrementat en aquestes zones. Nombre d’escoles públiques d’infantil i primària 6 6 0 0,0 Nombre d’instituts de secundària i de cicles 4 4 0 0,0 formatius públics Centres privats concertats (infantil, primària i 41 36 -5 -12,2 secundària) Taula 28. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). Al districte de Sarrià - Sant Gervasi es troba la Universitat de Ramon Llull, i la Universitat Internacional de Catalunya entre d’altres. Al districte de Sarrià - Sant Gervasi també hi ha diversos centres sanitaris: 2016 Nombre d’hospitals 6 Nombre de clíniques 17 Nombre de CAP 4 Taula 29. Nombre de centres hospitalaris i d'atenció sanitària. Imatge 52. Centres sanitaris a Sarrià - Sant Gervasi, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). 36 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix: L’estudi general del Mapa estratègic de soroll representa el soroll associat al trànsit viari, que és l’emissor acústic predominant al districte de Sarrià - Sant Gervasi. La metodologia utilitzada en l’elaboració del mapa, basada en simulacions acústiques, permet la representació i l’estudi de cada focus de soroll per separat (en aquest cas, el soroll a causa del trànsit rodat). A més, amb la tecnologia emprada es pot representar el soroll ambiental d’un determinat conjunt de vies i la composició del soroll de diferents grups de carrers, la qual cosa facilita un diagnòstic i una anàlisi dels resultats més eficaç. Per a l’estudi general els resultats es representen de la manera següent: - estudi de trànsit rodat en les grans infraestructures viàries del districte; - estudi de trànsit rodat en els eixos viaris del districte, excloses les grans infraestructures viàries, i - suma dels estudis de trànsit rodat en tots els eixos viaris, incloses les grans infraestructures viàries. Sarrià - Sant Gervasi és un dels districtes més verds de la ciutat, juntament amb el districte d’Horta-Guinardó, amb el que s’identifica com una zona residencial amb nombrosos parcs i zones verdes que, unit al casc vell, es divideix en sis barris: el Putxet i el Farró, Sarrià, Sant Gervasi - La Bonanova, Sant Gervasi - Galvany, les Tres Torres i la Vallvidrera, el Tibidabo i els Planes. En el districte de Sarrià - Sant Gervasi, igual que en la resta de la ciutat de Barcelona, el principal focus de soroll ambiental, tant per la superfície que afecta com pel seu impacte sobre la població, és el trànsit rodat. El districte és el quart en volum de trànsit per darrere de l’Eixample, Sants-Montjuïc i Sant Martí i el tercer en longitud de la seva xarxa viària després de Sants-Montjuïc i Sant Martí. 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES Aquest estudi avalua l’impacte acústic dels grans eixos viaris que travessen el districte de Sarrià - Sant Gervasi. L’anàlisi acústica s’ha realitzat tant a 4 metres sobre el nivell del sòl com a una altura de 8 metres, que equivaldria a l’altura dels forjats en segona planta dels habitatges. Imatge 53. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Les vies incloses en aquest estudi han estat les següents: Les grans infraestructures viàries del districte es caracteritzen pel fet de suportar altes intensitats de trànsit, amb el - ronda de Dalt - carrer de Balmes, consegüent impacte sobre el soroll ambiental. La via que suporta majors volums de trànsit és la ronda de Dalt, amb - carrer d’Adrià Margarit - ronda del General Mitre intensitats mitjanes diàries superiors als 180.000 vehicles al dia. La zona oest de la via Augusta té una intensitat de vehicles - carrer de Benedetti - plaça de Prat de la Riba superior als 55.000 al dia, mentre que la zona est és més tranquil·la des del punt de vista de la quantitat de vehicles, sent la intensitat mitjana diària pròxima als 30.000 vehicles al dia. També, l’avinguda Diagonal i la ronda del General Mitre tenen - carrer de Can Caralleu - via Augusta valors amb intensitats mitjanes de 45.000 i 50.000 vehicles al dia. El carrer de Balmes té una intensitat mitjana diària - carrer del General Vives - tram de la ronda del Mig, d’aproximadament 30.000 vehicles, i el tram de la ronda del Mig que discorre pel districte gairebé 60.000 vehicles al dia. - carrer de Terré, Els nivells de soroll ambiental que afecten els habitatges i les edificacions properes a aquestes infraestructures depenen en - avinguda Diagonal gran part de factors com la distància de la calçada a les façanes de les edificacions i el perfil longitudinal i transversal de - plaça de Francesc Macià, l’entorn de les vies i dels edificis propers. La major part de les grans infraestructures que hi ha al districte es caracteritzen pel fet de ser vies de gran amplària i calçades de diversos carrils. La ronda de Dalt, tenint en compte els carrils auxiliars, superen els 50 metres de calçada en les zones més obertes i en les més estretes l'amplària no és inferior a 20 metres. La distància a les façanes dels edificis residencials és molt variable, perquè el traçat de la via es realitza per zones amb diferents morfologies d’edificacions, com per exemple, blocs de cases en altura, habitatges unifamiliars i habitatges unifamiliars aïllats. En l’avinguda Diagonal, l’amplària de la calçada vària entre 30 i 70 metres, i com a característica comuna, els edificis estan propers a la calçada. Passa el mateix amb el carrer de Balmes i la ronda del General Mitre, que té una amplària mitjana pròxima als 15 metres. En el cas de la via Augusta, l’amplària de la calçada és d’uns 30 metres. La secció transversal de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un factor clau en la propagació del so. Com més s’obstaculitza la propagació del so, menys soroll reben els veïns i les veïnes. La ronda de Dalt, que és l’eix viari de més trànsit, té un traçat en trinxera durant el seu recorregut pel districte, igual que el tram de la ronda del Mig localitzat en el districte. Altres grans infraestructures viàries, com la via Augusta, la ronda del General Mitre i el carrer de Balmes tenen una trama més urbana. La morfologia de les edificacions de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un altre factor determinant en el soroll ambiental, ja que els edificis reflecteixen parcialment el so que reben. Això, unit a l’amplària de la via, són factors que 37 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi predeterminen la qualitat acústica d’aquests entorns. Són molts els tipus de perfil transversal de les grans infraestructures viàries del districte. Alguns dels més representatius són els següents: - Via en trinxera amb edificacions a banda i banda de la calçada. La ronda de Dalt i la ronda del Mig presenten aquesta tipologia de secció que es caracteritza per la gran distancia de la calçada a les línies d’edificació, i pel fet de tenir pantalles acústiques a banda i banda de la via. A la imatge s’aprecia l’efecte de l’apantallament de la trinxera, i com varia el soroll a les façanes pròximes en funció de l’altura. Imatge 56. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. - Via amb edificacions d’altura asimètrica a banda i banda de la calçada. L’exemple presentat a continuació es correspon amb una via més estreta que en els casos anteriors, on l’atenuació del soroll per la distància és menor. Aquesta perfil és característic en vies com el carrer de Balmes. Imatge 54. Propagació del so en via en trinxera. Eix viari amb edificis en altura a banda i banda. Aquest perfil és característic en vies del districte com la ronda del General Mitre. En l’exemple de la imatge següent s’observa el soroll amb la distància i l’efecte de la difracció del so en les arestes dels edificis. Imatge 57. Propagació del so en via amb edificis a tots dos laterals amb altura asimètrica. A continuació es presenten, per al districte de Sarrià - Sant Gervasi, els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 4 metres: Imatge 55. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. - Eix viari amb edificacions a un únic costat de la calçada. Aquest perfil és característic d’una part de la ronda de Dalt, al seu pas per la zona del cementiri de Sant Gervasi. En l’exemple de la imatge següent, la via transcorre en trinxera i la línia d’edificació està molt allunyada de la via. L’efecte de la trinxera es fa evident en observar la zona d’ombra sobre els edificis propers. 38 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 59. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la ronda de Dalt. En la imatge següent, a l’entorn de l’autopista de Montserrat, s’observa que en la calçada els nivells de soroll superen els 80 dB(A), mentre que els nivells de soroll per a l’indicador Ld a les façanes dels edificis més propers són pròxims a 70 dB(A). NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). A la imatge anterior s’observa els dos eixos viaris que generen els nivells més elevats de soroll ambiental: l’autopista de Montserrat i la ronda de Dalt. Ambdues tenen nivells sonors d’Ld a la calçada superiors a 80 dB(A). A continuació, encara que no amb molta diferència en quant a nivells de soroll, es troben la ronda del General Mitre, la via Augusta i l’avinguda Diagonal, on es troba la plaça de Francesc Macià, totes elles amb rangs de nivells sonors d’entre 75-80 dB(A). En general, totes les grans infraestructures cartografiades en el districte presenten nivells alts de soroll, ja que les intensitats de trànsit que suporten són elevades. Imatge 60. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’autopista de Montserrat. Com es pot observar en les imatges següents, a 4 metres sobre el nivell del sòl l’exposició al soroll a les façanes dels edificis En la imatge següent, corresponent a un tram de la ronda del General Mitre, s’observa que en la calçada els nivells de soroll dels eixos viaris esmentats anteriorment és molt divers, sobretot com a conseqüència de la variabilitat en les distàncies de són elevats, amb valors entre 75 i 80 dB(A). En la imatge també s’observa com els nivells de soroll es van reduint als carrers les calçades a les línies d’edificació, i per la presència o no d’obstacles en el camí de propagació del so, com per exemple, els perpendiculars a mesura que augmenta la distància a l’eix viari. propis de la morfologia del terreny, o per la presència de vies en trinxera. En la figura següent es representa un detall de NIVELLS SONORS (dBA) l’entorn de la ronda de Dalt, on els nivells de soroll en façana per a Ld es troben per sobre dels 65 dB(A). <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 61. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la ronda del General Mitre. 39 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 62. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). Imatge 63. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). A la imatge anterior, corresponent al mapa de soroll del període tarda (indicador Li), s’observa que malgrat que els nivells de Durant el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen significativament en comparació amb el dia i la tarda. soroll continuen sent elevats, hi ha una lleugera disminució de soroll respecte al període dia. En els eixos viaris representats els nivells sonors tenen màxims d’entre 70-75 dB(A). En les façanes dels habitatges propers a aquests eixos viaris els nivells de soroll es redueixen. Per a l’indicador Le predominen els nivells d’entre 65 i 70 dB(A) i es redueix la superfície afectada per nivells superiors a 75 dB(A). 40 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT. 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 8 METRES A continuació es presenten per al districte de Sarrià - Sant Gervasi els resultats dels mapes de nivells sonors dels grans eixos viaris per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 8 metres: Imatge 64. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 7.1.d). Els nivells sonors obtinguts per a l’indicador Lden (24 hores) confirmen el que s’ha exposat per a la resta d’indicadors. Imatge 65. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, nit I 24 hores En general, s’observa que, tant en aquesta imatge com en les anteriors, els nivells de soroll ambiental en l’entorn proper a ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d). les grans infraestructures de transport viari són elevats. Com a resultat, les façanes orientades a aquestes vies estan exposades a nivells sonors alts, amb el consegüent impacte sobre la població exposada al soroll. A més de l’anàlisi del soroll ambiental realitzada a 4 metres sobre el nivell del sòl, que és l’altura d’avaluació que estableix la normativa d’aplicació, sobre les grans infraestructures de trànsit rodat s’ha elaborat un mapa addicional a una altura de 8 metres. Si es comparen els mapes de nivells sonors per a les grans infraestructures a 4 metres sobre el nivell del sòl amb els corresponents per a cada indicador a 8 metres, amb prou feines s’hi aprecien diferències, si bé els nivells a 8 metres són lleugerament inferiors. A la figura següent es mosta un exemple de com es propaga el so a l’entorn d’una gran infraestructura i quina influència té l’altura en els nivells sonors que es reben. En aquest cas concret, els receptors en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per a la secció representada assoleixen un valor per a l’indicador Ld de 70,2 dB(A), mentre que a l’altura de 8 metres el valor és de 70,0 dB(A). 41 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi H= 8 m Leq @ 8 m=70,0 dB(A) H= 4 m Leq @ 4 m=70,2 dB(A) Imatge 68. Evolució del soroll durant 24 hores a la ronda del General Mitre, 149. Després d'analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - La principal font sonora que influeix en els nivells sonors mesurats és el soroll del trànsit, ja que és una via amb tres carrils de trànsit intens per sentit. - Dies laborables: o Els dies feiners, els nivells sonors tenen la mateixa tendència i valors al llarg de les 24 hores Imatge 66. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. independentment del dia avaluat. o Entre les 7.00 i les 22.00 hores, els nivells sonors són elevats i constants (entre 72 i 74 dB(A)). A partir de En aquesta mateixa secció transversal es manté la mateixa tendència per a la resta d’indicadors: Le a 4 m = 70,5 dB(A), Le a 8 les 22.00 hores comencen a disminuir progressivament fins a arribar als 62 dB(A) a les 3.00 hores, moment m = 70,2 dB(A); Ln a 4 m = 65,3 dB(A), Ln a 8 m = 65,0 dB(A); Lden a 4 m = 73,8 dB(A), Lden a 8 m = 73,5 dB(A). en què tornen a incrementar. - Caps de setmana: 10.1.6 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES o Els caps de setmana, els nivells sonors entre les 5.00 h. i les 22.00 hores, són inferiors en comparació els existents els dies laborables. A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat per una gran infraestructura. o Els dissabtes i diumenges al matí, a causa d’una reducció del soroll de trànsit, entre les 7.00 i les 10.00 S’ha considerat el cas d’un equip situat a la ronda del General Mitre, 149. hores, els nivells sonors són entre 3 i 7 dB(A) més baixos que els dies laborables. Entre les 10.00 i les 22.00 hores aquestes diferències són de 2 i 5 dB(A). - Els divendres i dissabtes s’observa que, entre la 1.00 i les 3.00 hores, els nivells sonors són més elevats que els dies laborables, arribant a experimentar un increment de fins a 3 dB(A), degut sobretot a l'augment de trànsit en aquest horari els caps de setmana. Imatge 67. Vista general de la ronda del General Mitre, 149 (Street View). 42 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.1.7 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES Cal destacar que les grans infraestructures estan localitzades en zones molt concretes del districte, per la qual cosa la seva contribució als nivells sonors en zones allunyades és nul·la; ara bé, hi ha nivells apreciables que es poden observar Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang, en el percentatge de població afectada pel soroll de grans infraestructures. calculats a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, són els següents: Analitzant els resultats del soroll de grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, el 4,7% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi que hi ha un 2,93% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. Població total: 149734 - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament respecte al període dia. Un 4,05% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 2,07% a nivells superiors a 70 dB(A). Ld - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 6,08%. És destacable que l’1,9 % de la població del districte està exposada a nivells superiors a 65 dB(A) durant la nit. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el 55,92% de la població presenta valors superiors a 40 dB(A); és a dir, <40 81893 54,69 que un 44,08% de la població del districte de Sarrià - Sant Gervasi per a l’indicador Lden registra valors inferiors a 40 40 - 45 32234 21,53 <40 dB(A). Això és a causa de la localització de grans infraestructures en àrees concretes del districte. 45 - 50 14666 9,80 40 - 45 45 - 50 50 - 55 5420 3,62 50 - 55 55 - 60 4999 3,34 55 - 60 L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o 60 - 65 3471 2,32 60 - 65 superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: 65 -70 2656 1,77 65 -70 70 - 75 4391 2,93 70 - 75 75 - 80 4 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 95289 63,64 40 - 45 25534 17,05 <40 45 - 50 9844 6,57 40 - 45 45 - 50 50 - 55 5370 3,59 50 - 55 55 - 60 4504 3,01 55 - 60 60 - 65 3129 2,09 60 - 65 65 - 70 2960 1,98 65 -70 70 - 75 3104 2,07 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 121070 80,86 40-45 9553 6,38 <40 45 - 50 5494 3,67 40 - 45 50 - 55 4512 3,01 45 - 50 50 - 55 55 - 60 3139 2,10 55 - 60 60 - 65 3123 2,08 60 - 65 65 - 70 2843 1,90 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden Imatge 69. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 83737 55,92 A la imatge s’observa que en període diürn el barri amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries és les 100,00 >45 43712 29,19 Tres Torres, si bé aquest percentatge és inferior al 8%. 80,00 >50 24157 16,13 El barri de Vallvidriera, el Tibidabo i les Planes, tan sols presenta un 0,53% de percentatge de població exposada a nivells >55 17170 11,47 60,00 superiors a 65 dB(A) en període dia, a causa de la baixa densitat de població, i al fet que, només hi ha la carretera C-16 com >60 12058 8,05 40,00 a gran infraestructura. >65 8074 5,39 20,00 >70 5215 3,48 L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o 0,00 >75 1041 0,70 superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. 43 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS En aquest apartat es presenten els resultats del MES del districte de Sarrià - Sant Gervasi per al soroll generat per la trama de la xarxa viària que forma el districte, on s’han exclòs les grans infraestructures viàries, que s’han analitzat anteriorment. L’elaboració de mapes estratègics de soroll mitjançant programari de predicció de nivells sonors permet, a partir de la generació d’un model digital del terreny, alimentar un mateix model acústic (en aquest cas, el model de càlcul de trànsit rodat). En el nostre cas, s’ha generat un model considerant com a emissor acústic la xarxa viària bàsica del districte, a excepció de les grans infraestructures viàries. En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix. Al districte s’observa que clarament predominen els eixos viaris amb intensitats mitjanes i baixes (amb intensitats mitjanes diàries de menys de 5.000 vehicles al dia), si bé hi ha diverses vies amb intensitats de trànsit mitjanes-altes (IMD entre 5.000 i 15.000 vehicles al dia), com ara el carrer de Ballester, el carrer de Pàdua, el carrer de Guillem Tell, el carrer del Mestre Nicolau i el carrer d´Anglí. Altres eixos viaris tenen alts nivells de trànsit (IMD > 15.000 vehicles al dia), com el passeig de Sant Gervasi, el carrer de Ganduxer, el carrer de Calvet, el carrer d’Aribau, l’avinguda de Sarrià, l’avinguda de la República Argentina, i la travessera de Gràcia. Imatge 70. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en el període nocturn el barri amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries és els Tres Torres, i el menys afectat la Vallvidriera, el Tibidabo i els Planes que tan sols té un 1,64% de població exposada a nivells sonors per sobre de 55 dB(A) en període nit. Imatge 71. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Sarrià - Sant Gervasi. A continuació es presenten per al districte de Sarrià - Sant Gervasi els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. Cada mapa representa els nivells de soroll ambiental per al període horari corresponent, la qual cosa permet avaluar quines són les vies que presenten nivells més elevats de soroll per a cada indicador i seleccionar aquelles sobre les quals es vulgui proposar plans d’acció zonals per reduir els nivells de soroll. 44 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 73. Detall de nivells acústics a l’entorn del carrer de Ganduxer per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. Com es pot observar a la imatge següent, excepte en carrers com el carrer Muntaner, el carrer Ganduxer o el carrer Balmes, que tenen en la calçada nivells sonors entre 75 i 80 dB(A), la resta dels eixos viaris tenen nivells sonors inferiors, alguns d’ells, arribant fins i tot a no superar els 55 dB(A). NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 72 Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànols núm. 6.1.a). Els eixos viaris que presenten nivells més elevats de soroll per a aquest indicador, tant en la superfície de les vies com en les façanes exposades cap a aquests eixos, són els següents: - BV-1462, - l’avinguda del Príncep d’Astúries, - avinguda de Josep Vicenç Foix, - avinguda de la República Argentina, - passeig de Sant Joan Bosco, - passeig de Sant Gervasi, Imatge 74. Detall de nivells acústics a l’entorn del carrer de Muntaner per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. - carrer dels Vergós, - carrer de Craywinckel, - carrer del Doctor Fleming, - plaça de John F Kennedy, - carrer de Ganduxer, - travessera de Gràcia, - carrer de Calvet, - avinguda Sarrià, - carrer de Santaló, - carrer de Manuel Girona, - carrer de Muntaner, - carrer de Bosch i Gimpera. - carrer d´Aribau, A diferència dels nivells obtinguts en les grans infraestructures de transport, els nivells sonors calculats pel període dia no superen els 80 dB(A). Malgrat això, els nivells de soroll en les calçades més exposades al soroll s’aconsegueixen valors d’entre 70 i 80 dB(A). En altres carrers amb trànsit intens els nivells sonors en la calçada estan en el rang entre 70 i 75 dB(A). En els eixos viaris secundàries, els nivells sonors són inferiors als 65 dB(A). A la imatge següent s’observa com els nivells de soroll en la calçada del carrer de Ganduxer es troben entre 70-75 dB(A), mentre que el seu entorn més pròxim, i als carrers paral·lels, els nivells sonors són inferiors a 55 dB(A). 45 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). Imatge 77. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). En el període tarda, entre les 21.00 i les 23.00 hores, els resultats són molt similars als obtinguts en el període dia, s’aprecia una lleugera disminució en els nivells de soroll. Cal destacar que els eixos viaris amb els nivells sonors més elevats per a Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels aquest indicador són els mateixos que per a l’índex Ld. indicadors Ld i Le, conseqüència lògica dels nivells més baixos de trànsit durant la nit. A tall d’exemple, en el cas de l’entorn del carrer de Ganduxer, en la comparativa presentada en les següents imatges No obstant això, com que els valors de capacitat acústica durant la nit són més restrictius que durant el dia i la tarda, la s’observa el comentat anteriorment. Els nivells sonors per a l’indicador Le en el propi carrer i als carrers pròxims són població exposada al soroll es veu incrementada en aquest període. inferiors en 2 o 3 dB(A) als corresponents al Ld. El nombre d’eixos viaris amb afectació per soroll per Ln és superior que per als índexs Ld i Le. Si es comparen de nou els nivells sonors obtinguts pel període nit respecte al període dia, en el mateix entorn del carrer de Ganduxer, s’observa com els nivells de soroll es redueixen entre 7 i 10 dB(A). Le, període tarda Ld, període dia Imatge 76. Detall de l’entorn del carrer de Ganduxer Ld i Le; períodes tarda i dia (detall plànols núm. 6.a i 6.b). Ln, període nit Ld, període dia Imatge 78. Detall del carrer de Ganduxer, Ln i Ld; períodes nit i dia (detall plànols núm. 6.c i 6.a). 46 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 10.2.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES A continuació es presenta una avaluació temporal durant 24 hores del soroll generat en diferents tipus de carrers. CARRER AMB TRÀNSIT INTENS (exemple: Avinguda de Josep Vicenç Foix, 66) Imatge 80. Evolució del soroll durant 24 hores a l’avinguda de Josep Vicenç Foix, 66. Després d'analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: Imatge 79. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). - El principal focus sonor és el trànsit. Aquest carrer té dos carrils i un trànsit intens. - Dies laborables: L’indicador Lden representa el nivell de soroll global a llarg termini del període diari (24 hores). La tendència dels nivells de soroll per a aquest indicador segueix la dels índexs anteriors. En els eixos viaris amb elevada intensitat de trànsit o Els dies laborables, les corbes de nivells sonors tenen la mateixa tendència al llarg de les 24 hores s'aconsegueixen en la calçada nivells superiors a 75 dB(A) per a aquest indicador, mentre que els carrers amb intensitats de independentment del dia avaluat, si bé els dijous hi ha un lleuger increment respecte als altres dies entre trànsit mig-alt predominen els nivells en calçada en el rang 70-75 dB(A). En els eixos viaris amb menor intensitat de trànsit la 1.00 i les 4.00 hores. els nivells de soroll en calçada per a l’indicador Lden es troben en els rangs 60-70 dB(A) o Els dies laborables, entre les 7.00 i les 22.00 hores, els nivells sonors són elevats i constants (entre 67 i 69 dB(A)). A partir de les 22.00 hores comencen a disminuir progressivament fins a aconseguir els 56 dB(A) a les 2.00 hores, moment en què comencen a augmentar. . - Caps de setmana: o Els caps de setmana, els nivells sonors entre les 5.00 i les 22.00 hores, són inferiors als dels dies laborables. o Els dissabtes i diumenges al matí, a causa d’una reducció del soroll de trànsit, entre les 7.00 i les 10.00 hores, els nivells sonors són inferiors que els dies laborables (entre 3 i 7 dB(A)). Entre les 10.00 i les 22.00 hores aquestes diferències estan entre 2 i 4 dB(A). o Els divendres i dissabtes, s’observa que entre la 1.00 i les 3.00 hores, els nivells sonors són més elevats que els dies laborables, arribant a experimentar un increment de fins a 5 dB(A), degut principalment a l’increment de trànsit en aquest horari els caps de setmana. 47 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi CARRER AMB TRÀNSIT MITJÀ (exemple: carrer de Calatrava, 73) CARRER AMB TRÀNSIT BAIX (exemple: carrer de Pau Alcover, 41) Imatge 81. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Calatrava, 73. Imatge 82. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Pau Alcover, 41. Després d'analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - El principal focus sonor és el trànsit. Després d'analitzar aquest gràfic, es pot concloure el següent: - Dies laborables: - Dies laborables: o Els dies laborables (de dilluns a divendres), s’observa que les corbes de nivells sonors al llarg de les 24 o Els dies laborables (de dilluns a divendres), s’observa que les corbes de nivells sonors tenen una mateixa hores són molt similars independentment del dia de la setmana considerat. tendència al llarg de les 24 hores, i són molt similars independentment del dia de la setmana considerat, si bé els dijous hi ha un lleuger increment respecte als altres dies entre la 1.00 i les 4.00 hores. o En els dies laborablesde, els nivells sonors entre les 8.00 i les 21.00 hores, es troben entre 60 i 65 dB(A). A partir de les 21.00 hores, els nivells sonors comencen a disminuir progressivament fins als 48 dB(A) a les o En els dies laborables, els nivells sonors entre les 7.00 i les 20.00 hores són pròxims a 65 dB(A). A partir de 4.00 hores, moment en què comencen a augmentar. les 20.00 hores els nivells sonors comencen a disminuir progressivament fins als 50 dB(A) a les 4.00 hores, moment en què comencen a augmentar. - Caps de setmana: - Caps de setmana: o Els dissabtes i diumenges al matí, entre les 7.00 i les 10.00 hores, els nivells sonors disminueixen considerablement respecte als dies laborables, hi ha diferències entre 5 i 7 dB(A) degut sobretot a una o Els caps de setmana, els nivells sonors entre les 7.00 i les 22.00 hores, són inferiors als dels dies laborables. disminució del trànsit. o Els dissabtes i diumenges al matí, a causa d’una reducció del soroll de trànsit, entre les 7.00 i les 10.00 o Els dissabtes i diumenges, hi ha una gran diferència durant tot el període dia respecte als dies laborables, hores, els nivells sonors són inferiors que els dies laborables (entre 3 i 10 dB(A)). Entre les 10.00 i les 21.00 degut principalment a la disminució del trànsit en la zona. hores, aquestes diferències estan entre 2 i 5 dB(A). o Els divendres i dissabtes, s’observa que entre la 1.00 i les 4.00 hores, els nivells sonors són més elevats que els dies laborables, arribant a experimentar un increment de fins a 5 dB(A), degut sobretot a l’augment de trànsit en aquest horari els caps de setmana. 10.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT Les estadístiques associades al Mapa estratègic de soroll i, en particular, al trànsit rodat dels eixos viaris, fan referència a la població exposada al soroll. En aquest apartat es presenten les estadístiques de població afectada per a cadascun dels indicadors acústics ordenades per rangs. A continuació se’n presenten les taules: 48 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Analitzant els resultats, per al soroll de trànsit excloent-hi les grans infraestructures, es pot concloure el següent: Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi - El període horari que presenta índexs més elevats de població afectada (considerant com a afectació Ld > 65 dB(A) , Població total: 149734 Le > 65 dB(A) i Ln > 55 dB(A)), és el període nocturn, Ln. - En el període dia, Ld, el 16,99% de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 7,94% de població exposada a més de 70 dB(A) en període diürn, i un 0,31% per Ld sobre dels 75 dB(A), i destacar que, no hi ha població afectada per sobre dels 80 dB(A). - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 13,16% dBA Població exposada % Distribució de la població exposada de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 4,05% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). <40 8844 5,91 - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és de 25,17%, si bé només un 3,76% de la 40 - 45 35054 23,41 <40 45 - 50 20989 14,02 40 - 45 població està exposada a més de 65 dB(A). 45 - 50 50 - 55 16390 10,94 - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el pes de la nit fa que sigui a partir dels 70 dB(A), quan s’aprecia una 50 - 55 55 - 60 22331 14,91 disminució de percentatge de població a aquests nivells acústics. 55 - 60 60 - 65 20691 13,82 60 - 65 L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o 65 -70 13552 9,05 65 -70 superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: 70 - 75 11424 7,63 70 - 75 75 - 80 459 0,31 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 19368 12,94 40 - 45 35258 23,55 <40 45 - 50 15186 10,14 40 - 45 45 - 50 50 - 55 19182 12,81 50 - 55 55 - 60 22356 14,93 55 - 60 60 - 65 18675 12,47 60 - 65 65 - 70 13643 9,11 65 - 70 70 - 75 6066 4,05 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 55236 36,89 40-45 14961 9,99 <40 45 - 50 19533 13,05 40-45 50 - 55 22312 14,90 45 - 50 50 - 55 55 - 60 18586 12,41 55 - 60 60 - 65 13475 9,00 60 - 65 65 - 70 5631 3,76 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Imatge 83. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). Lden En la imatge s’observa que en període diürn els barris amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans dBA Població exposada % Distribució de la població exposada infraestructures, són Sant Gervasi - Galvany, i El Putget i Farró, amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) >40 146069 97,55 100,00 superior al 20%. >45 117365 78,38 80,00 >50 89511 59,78 El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és Vallvidriera, el Tibidabo i les Planes amb una població afectada >55 74612 49,83 60,00 per nivells sonors per sobre de 65 dB(A) inferior al 6%. >60 53320 35,61 40,00 >65 30894 20,63 20,00 >70 15828 10,57 0,00 >75 1975 1,32 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. 49 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: INFRAESTRUCTURES El model predictiu acústic utilitzat per a l’elaboració del MES suma la contribució del trànsit segons la intensitat mitjana diària (IMD) de les grans infraestructures (GI) de transport viari a la de la resta de vies de trànsit existents al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Els resultats d’aquests dos estudis s’han presentat en els apartats anteriors. La trama d’eixos viaris i grans infraestructures considerada en aquest estudi és la que es presenta a la imatge següent: Imatge 84. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). En la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, és Sant Gervasi - Galvany, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) propera al 30%, seguit del Putget i Farró. El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és Vallvidriera, el Tibidabo i els Planes, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) del 8,07%. Imatge 85. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. La representació gràfica dels nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per al soroll de trànsit total es detalla a continuació. 50 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 87. Detall de nivells acústics a l’entorn dels Jardins del Turó Putxet per Ld, període dia, afectació del soroll de trànsit total. Cal destacar que la suma del soroll total provinent dels eixos viaris i grans infraestructures és superior a l’aportació de cadascun per separat. A la següent imatge, corresponent a l’entorn de la via Augusta, es mostra un exemple del que s’ha descrit anteriorment. En la primera imatge s’observa que hi ha zones properes a la via Augusta on s’aconsegueixen nivells de soroll per a Ld de 60-65 dB(A) degut únicament a l’impacte acústic de la gran infraestructura. En aquests mateixos punts, quan s’analitza el soroll generat pels eixos viaris (segona imatge), els nivells de soroll per a Ld també estan en el rang 60-65 dB(A). En la tercera imatge, que representa el soroll total de trànsit per a Ld, s’observa que en aquests mateixos punts els nivells de soroll estan en el rang 65-70 dB(A), conseqüència de l’efecte en sumar el soroll de la gran infraestructura amb el soroll de la resta d’eixos viaris. Imatge 86. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). Durant el període de dia s’observa que les vies amb nivells més elevats de soroll són les grans infraestructures viàries, a conseqüència de les seves intensitats més altes de trànsit. La ronda de Dalt, en els seus trams en superfície, és la via que genera els nivells més elevats de soroll, i en la calçada presenta nivells superiors a 80 dB(A). També cal destacar els nivells sonors a la resta dels eixos viaris amb més densitat de trànsit, com ara la ronda del General Mitre, la via Augusta i l’avinguda Diagonal, on se superen els 75 dB(A) a la calçada. La resta de vies tenen nivells de soroll inferiors. A causa de la trama urbana del districte, en general els nivells de soroll en la majoria de les vies no assoleixen els 65 dB(A). Els nivells de soroll en les façanes disminueixen pel que fa als que s’han obtingut sobre les calçades. Aquesta disminució és proporcional a la distància entre les calçades i els edificis i façanes. En general, de l’eix de la calçada a l’eix de façana els valors disminueixen de mitjana 5 dB(A), si bé l’amplària i característiques de les vies són molt heterogènies al districte de Sarrià - Sant Gervasi. També cal destacar la influència de la presència d’obstacles en el camí de propagació del so, que té com a conseqüència que les atenuacions siguin molt més elevades. Ld de la gran infraestructura Ld dels eixos viaris Ld del soroll total de trànsit Les conclusions que s’obtenen de la representació gràfica per al soroll total del trànsit rodat en comparació amb el soroll Imatge 88. Efecte d’eixos viaris i grans infraestructures per separat i de manera conjunta, Ld. total (incloent-hi tots els emissors acústics) són les següents: - El trànsit és el principal focus de soroll a la ciutat i al districte de Sarrià - Sant Gervasi. - Tan sols el soroll de trànsit, per la configuració de la seva trama viària, genera nivells notables en pràcticament tota la seva superfície oberta al trànsit. No obstant això, hi ha àmbits (fonamentalment les àrees reservades per a vianants i espais públics com parcs) amb nivells de soroll a causa del trànsit rodat per a Ld i per a la resta d’indicadors inferiors a 60 dB(A), on amb prou feines hi ha incidència del trànsit. A continuació es presenta un exemple d’aquestes zones tranquil·les on el trànsit té poca influència (Jardins del Turó Putxet): 51 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 89. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b). Imatge 90. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). El soroll ambiental en el període de tarda manté la mateixa tendència que en els casos anteriors, on es va estudiar, d’una En el període nocturn les intensitats de trànsit rodat disminueixen respecte al dia i a la tarda. Es mantenen els nivells de banda, el soroll de les grans infraestructures i, de l’altra, la resta dels eixos viaris. S’aprecia una petita disminució dels nivells soroll elevats en les grans infraestructures viàries, sobretot a l’autovia de Montserrat, la ronda de Dalt, la via Augusta i sonors de l’índex Le pel que fa als corresponents a l’índex Ld de prop de 2 a 4 dB(A) segons el tipus de via i la seva IMD. l’avinguda Diagonal, amb nivells de soroll a la calçada superiors a 65 dB(A), i en les línies de façanes més properes de 55-60 dB(A). 52 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Lden, període 24 hores Ld, període dia Imatge 93. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia (detall plànols 8.d i 8.a). Imatge 91 Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 8.d). Els resultats obtinguts per a l’indicador Lden confirmen el que ja s’ha comentat en estudis anteriors. La representació gràfica dels nivells sonors evidencia que les grans infraestructures viàries són les que presenten els nivells més elevats de soroll per a Lden. A l’autovia de Montserrat, la ronda de Dalt i la via Augusta s’observen nivells sonors superiors a 80 dB(A), mentre que en les vies secundàries els nivells de soroll estan entre 70 i 80 dB(A), per exemple, el carrer de Balmes o Ganduxer. NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 92 Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat Si es compara l’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld (vegeu l’exemple de la figura següent, a la plaça de Sant Gregori Traumaturg), s’observa que els nivells per a tots dos indicadors són del mateix ordre, encara que lleugerament superiors per a l’indicador Lden (2-3 dB(A), en funció del tipus de via i de les característiques del trànsit). Això és degut fonamentalment al fet que l’índex Lden penalitza el soroll en el període nocturn enfront del diürn. 53 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS Analitzant els resultats del soroll de trànsit incloent-hi grans infraestructures, es pot concloure el següent: INFRAESTRUCTURES - En el període dia, Ld, al 21,63% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 11,22% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia, i un 0,35% a nivells sonors Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang superiors a 75 dB(A). són els següents: - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 17,33% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 6,35% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 30,41%, si bé només un 5,87% de la Població total: 149734 població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden s’observa com a partir dels 75 dB(A) disminueix significativament el percentatge de població. Ld - D’altre banda, gairebé la totalitat de la població està exposada a nivells d’Lden per sobre dels 40 dB(A), i aquest dBA Població exposada % percentatge disminueix a mesura que s’incrementen els nivells acústics; ja que, a nivells sonors més elevats, menys Distribució de la població exposada <40 2686 1,79 percentatge hi ha de població exposada a nivells sonors superiors a aquest Lden. 40 - 45 24855 16,60 <40 45 - 50 31483 21,03 40 - 45 45 - 50 50 - 55 15261 10,19 50 - 55 55 - 60 21385 14,28 55 - 60 60 - 65 21686 14,48 60 - 65 65 -70 15582 10,41 65 -70 70 - 75 16267 10,87 70 - 75 75 - 80 529 0,35 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 6113 4,08 40 - 45 37037 24,74 <40 45 - 50 20541 13,72 40 - 45 45 - 50 50 - 55 17685 11,81 50 - 55 55 - 60 22104 14,76 55 - 60 60 - 65 20297 13,56 60 - 65 65 - 70 16447 10,98 65 -70 70 - 75 9510 6,35 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 44396 29,65 40-45 19604 13,09 <40 45 - 50 18114 12,10 40 - 45 50 - 55 22091 14,75 45 - 50 50 - 55 55 - 60 20181 13,48 55 - 60 60 - 65 16567 11,06 60 - 65 65 - 70 8781 5,87 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 148282 99,03 100,00 >45 133960 89,47 80,00 >50 96852 64,68 >55 81047 54,13 60,00 >60 61100 40,81 40,00 >65 38298 25,58 20,00 >70 21480 14,35 0,00 >75 3166 2,11 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11 ESTUDIS DE DETALL FERROCARRIL: Les línies de Ferrocarrils de la Generalitat S1 i S7 connecten Barcelona amb Terrassa, i les línies S2 i S6 connecten Barcelona 11.1 FERROCARRIL/TRAMVIA amb Sabadell. Al districte de Sarrià - Sant Gervasi s’ha portat a terme un estudi específic del soroll procedent del ferrocarril i del tramvia en Gran part del seu recorregut pel districte està soterrat, però hi ha parts que circulen per superfície. la seva circulació per superfície. Al seu pas pel districte, es comparteixen les vies amb les línies S5 i S6. Aquest estudi s’ha fet únicament sobre aquelles línies que circulen en superfície, entre les quals hi ha les que es mostren a la Ambdues pertanyen a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat. taula següent: Districte Ferrocarril/Tramvia TRAMVIA: Ferrocarril Les línies T1, T2 i T3 del tramvia circulen en un tram curt en el límit sud del districte (en l’avinguda Diagonal, entre la plaça Ferrocarrils de la Generalitat S1 de Francesc Macià i el carrer de Ganduxer), si bé, la seva influència en el districte no és significativa, ja que consta d’un tram Ferrocarrils de la Generalitat S2 curt i hi ha un escàs nombre d’edificis propers. Ferrocarrils de la Generalitat S5 Ferrocarrils de la Generalitat S6 Com a resultat d’aquest estudi específic s’han obtingut els següents resultats: 05. Sarrià - Sant Gervasi Ferrocarrils de la Generalitat S7 Ferrocarrils de la Generalitat L6 11.1.1 Ld, PERÍODE DIA Tramvia T1 T2 T3 Taula 33. Llista de línies de ferrocarril/tramvia del districte. Imatge 95. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). Les línies més sorolloses són les línies de ferrocarril. FERROCARRIL En aquest període horari es troben nivells d’entre 70 i 75 dB(A) en l’eix de la via. A la zona no soterrada que circula entre el Imatge 94. Línies de ferrocarril/tramvia. passeig de la Bonanova i el carrer de la Immaculada, les façanes dels edificis més exposats presenten nivells acústics per sobre dels 70 dB(A). Per contra, en el cas del tram de via que passa per la zona sud de Vallvidriera, els nivells que arriben als habitatges més exposats són inferiors a 70 dB(A) a causa de la distància entre la via i els edificis i al transcurs de l’eix ferroviari de forma atrinxerada. El mateix ocorre a la zona dels Planes. 55 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi TRAMVIA 11.1.3 Ln, PERÍODE NIT El soroll del tramvia es localitza en una petita zona del perímetre sud del districte, i no té influència acústica significativa en el seu entorn, ja que els nivells sonors en l’exterior d’edificis són inferiors a 55 dB(A). Nota: Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de ferrocarril i tramvia s’ha seleccionat una àrea de càlcul a l’entorn de les vies. A la representació gràfica es representen en blau clar (< 40 dB(A)) les zones dins d’aquesta àrea d’estudi on els nivells sonors són inferiors a 40 dB(A). Les aportacions inferiors a 40 dB(A) corresponen a un impacte acústic menyspreable. 11.1.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 97. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). En el cas del Ln, les línies més sorolloses són les corresponents al ferrocarril. FERROCARRIL En aquest període és troben nivells de 65-70 dB(A) a l’eix d’aquestes línies de ferrocarril. En la zona no soterrada que circula entre el passeig de la Bonanova i el carrer de la Immaculada, a les façanes dels edificis més exposats arriben nivells sonors inferiors a 65 dB(A). En el cas del tram de via que passa per la zona sud de Vallvidriera, els nivells sonors que arriben als habitatges més exposats són inferiors a 60 dB(A) a causa de la distància entre la via i els edificis, i al fet que l’eix viari està atrinxerat. Igual que en la zona sud de Vallvidriera, per a la zona no soterrada de vies de ferrocarril en les Planes, en les façanes de les edificacions no hi ha nivells sonors superiors a 60 dB(A). Aquest fet, entre altres factors, es veu influenciat per Imatge 96. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). les diferències d’altitud i d'absorció del terreny entre les vies i la ubicació dels edificis. Per a l’indicador Le els nivells són similars al període dia, i les conclusions similars a les indicades a l’apartat anterior per al TRAMVIA període dia. El soroll del tramvia es localitza en una petita zona del perímetre sud del districte, i no té influència acústica significativa en el seu entorn, ja que els nivells sonors en l’exterior d’edificis es troben per sota de 50 dB(A). 56 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 99. Evolució del soroll del ferrocarril durant 24 hores. Carrer Major del Rectoret, 2. Analitzant els resultats del gràfic, s’observa el següent: - Només s’han avaluat tres dies de la setmana. - Els nivells sonors estan entre 50 i 55 dB(A) en període dia, i a partir de les 21.00 hores comencen a disminuir fins a aconseguir els 38 dB(A) entre les 2.00 i les 3.00 hores, moment en què comencen a incrementar-se Imatge 98 Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d) L’avaluació per a aquest indicador és pràcticament similar al que es va realitzar per al període dia. Això és pel fet que en el període nit hi ha poc volum de trànsit ferroviari i els nivells sonors generats són molt inferiors als existents en període dia, i per tant la seva contribució en el càlcul del Lden és pràcticament irrellevant respecte a la contribució dels nivells sonors en període dia. 11.1.5 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES Per caracteritzar el soroll del ferrocarril s’ha seleccionat un punt de mesura situat al carrer Major del Rectoret, 2): 57 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.1.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. FERROCARRIL/TRAMVÍA Analitzant els resultats per al soroll de ferrocarril i tramvia, es pot concloure el següent: - L'afectació de la població pel soroll del ferrocarril i tramvia és molt baixa en comparació altres focus de soroll. S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament pel soroll de les línies de ferrocarril i tramvia: - En el període dia només un 0,02% de la població del districte està exposada a nivells sonors superiors a 65 dB(A), i en període tarda, el percentatge de població exposada es redueix al 0,01%. - En el període nit només un 0,05% de la població del districte està exposada a nivells sonors superiors a 55 dB(A) Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi Població total: 149734 - Respecte a l’indicador Lden, tan sols un 1,68% de la població del districte està afectada per nivells sonors superiors a 40 dB(A). Ld dBA Població exposada % 11.2 SOROLL ALS PARCS Distribució de la població exposada <40 147806 98,71 Els parcs de la ciutat de Barcelona són àrees urbanes susceptibles de ser protegides, ja que proporcionen beneficis urbans, 40 - 45 891 0,60 <40 40 - 45 socials i ambientals a la ciutadania de Barcelona. 45 - 50 568 0,38 45 - 50 50 - 55 284 0,19 En aquest punt no s’han analitzat tots els parcs de la ciutat, sinó només els que són més rellevants seguint criteris de 50 - 55 55 - 60 94 0,06 55 - 60 superfície, rellevància i història. 60 - 65 59 0,04 60 - 65 65 -70 26 0,02 65 -70 En la major part dels casos el confort acústic existent a l’interior dels parcs es veu afectat pel soroll de trànsit del seu entorn, 70 - 75 6 0,00 70 - 75 per la qual cosa és recomanable adoptar polítiques urbanes i mediambientals encaminades a reduir a l’interior dels parcs els 75 - 80 0 0,00 75 - 80 nivells sonors procedents del soroll de trànsit, amb l’objecte d’obtenir àrees tranquil·les que garanteixin una adequada >80 >80 0 0,00 qualitat acústica a la ciutadania que en gaudeix. Le Després d’analitzar els resultats del Mapa estratègic de soroll, s’observa que els nivells sonors existents a l’interior dels parcs dBA % són deguts sobretot al soroll procedent del trànsit de carrers adjacents. Per aquest motiu, les zones limítrofes dels parcs Distribució de la població exposada <40 148240 99,00 properes a vies amb trànsit estan afectades per nivells sonors superiors als de les zones interiors. 40 - 45 745 0,50 <40 45 - 50 491 0,33 40 - 45 En els parcs que tenen una gran extensió, o que estan allunyats de carrers amb trànsit elevat, els nivells sonors a l’interior 45 - 50 són baixos (inferiors a 55 dB(A)), i comença a ser més significatiu el nivell sonor que es genera en el seu interior per les 50 - 55 142 0,09 50 - 55 55 - 60 75 0,05 activitats que s’hi desenvolupen (gent passejant, zones recreatives, etc.), per bé que aquests nivells sonors condicionen poc 55 - 60 60 - 65 32 0,02 l’impacte acústic a la ciutat, ja que són inferiors a 55 dB(A) en els itineraris principals i inferiors a 50 dB(A) en la resta 60 - 65 65 - 70 9 0,01 65 - 70 d’àrees. 70 - 75 0 0,00 70 - 75 En aquest estudi s’han avaluat els parcs significatius del districte de Sarrià - Sant Gervasi, tal com reflecteix la taula següent: 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Districte Parcs Ln dBA Població exposada %  Jardins de Can Sentmenat Distribució de la població exposada <40 148827 99,39 40-45 534 0,36 <40  Parc del Castell de l´Oreneta 45 - 50 219 0,15 40-45 50 - 55 81 0,05 45 - 50 50 - 55 55 - 60 56 0,04 05. Sarrià - Sant Gervasi  Parc de Joan Reventós 55 - 60 60 - 65 15 0,01 60 - 65 65 - 70 2 0,00 65 - 70  Turó Park 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80  Parc del Turó del Putxet >80 0 0,00 Lden Taula 35. Llista de parcs seleccionats al districte. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 2517 1,68 100,00 >45 1283 0,86 80,00 >50 644 0,43 >55 224 0,15 60,00 >60 122 0,08 40,00 >65 45 0,03 20,00 >70 9 0,01 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 34. Població exposada. Ferrocarril/tramvia. 58 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 101. Jardins de Can Sentmenat. Imatge 100. Parcs del districte. ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Tenint en compte que l’activitat dels parcs es desenvolupa sobretot en període dia, s’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors, per a Ld, existents al parc avaluat en aquest període i des dels dos punts de vista següents: a) Considerant el parc com a emissor sonor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del parc. b) Considerant el parc com a receptor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior procedent del trànsit dels voltants. També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior del parc en els períodes tarda i nit, si bé en aquests casos el parc s’ha considerat únicament com a receptor, ja que els nivells sonors en el seu interior són deguts gairebé íntegrament al soroll de trànsit. Es pot veure informació d’aquests dos períodes horaris en el mapa estratègic de soroll total (vegeu l’apartat 11.8). A continuació es presenten els resultats obtinguts als parcs estudiats. 11.2.1 JARDINS DE CAN SENTMENAT Els Jardins de Can Sentmenat és un parc públic situat al barri de Sarrià al districte de Sarrià - Sant Gervasi. És un dels pocs exemples que queden a Barcelona de jardins senyorials que va crear l’aristocràcia catalana a finals del segle XIX. El seu estil és romàntic i afrancesat, els jardins de Can Sentmenat posseeixen un valor testimonial innegable, ja que han mantingut l’estructura i la tipologia originàries. Actualment acullen a EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Van ser oberts al públic en 1995 després d’una restauració. Imatge 102. Nivells acústics dels Jardins de Can Sentmenat com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). 59 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 103. Nivells acústics dels Jardins de Can Sentmenat, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 104. Parc del Castell de l’Oreneta. Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS - El soroll generat per l’activitat del parc és molt baix ja que els nivells acústics estan per sota dels 55 dB(A). Aquesta circumstància fa que la influència del parc com a focus emissor sobre les façanes més properes sigui inexistent. A més, els edificis més propers als jardins estan separats d’aquests per la ronda de Dalt. - A l’interior del parc, sobretot en les seves proximitats a les edificacions incloses dins de l’àrea d’estudi, hi ha molta influència del trànsit rodat, perquè limita amb la ronda de Dalt, arribant a generar-se nivells sonors propers als 75 dB(A). El carrer Major de Can Caralleu i la BV-1462, també influeixen acústicament sobre els jardins, però el seu volum de trànsit és menor, i per tant els nivells acústics són menys significatius. - La gran extensió del parc fa que la major part de la seva extensió pel Ld, estigui per sota els 55 dB(A). 11.2.2 PARC DEL CASTELL DE L´ORENETA El Parc del Castell de l’Oreneta es troba al barri de Sarrià, al sud dels Jardins de Can Sentmenat. Va ser inaugurat en 1978, i en 1993 va ser restaurat. El parc es troba en els contraforts de la serra de Collserola, per la qual cosa en la seva major part es tracta d’un parc forestal, on abunden arbres i vegetació. Ascendint pels camins hi ha diverses terrasses i miradors, fins a arribar a la zona alta, on hi ha zones de jocs infantils, una pista de ponis i un circuit de trens en miniatura inaugurat al 1981, que circulen al voltant de l’Estació de l’Oreneta. El recorregut amb tren és de 636 metres, i travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic. Encara que els trens solament presten servei els diumenges, atreuen una gran quantitat de públic, per la qual cosa es pot dir que és l’element més característic del parc. També hi ha àrees de pícnic i taules de ping-pong. Té una extensió de 17 hectàrees. Imatge 105. Nivells acústics. Parc del Castell de l’Oreneta com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.2.a). 60 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 106. Nivells acústics del parc del Castell de l´Oreneta, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 107. Parc de Joan Reventós. Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS - El soroll generat a l’interior del parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants. - A l’interior del parc, sobretot en les seves proximitats a la zona no soterrada de la ronda de Dalt s’aconsegueixen nivells de fins a 75 dB(A). L’altra via que influeix sobre els nivells del parc és el carrer de Montevideo. - Malgrat tenir una gran extensió, la zona més propera a les vies superen els 55 dB(A), i la zona més boscosa i de major superfície, presenta uns nivells inferiors a 55 dB(A), i fins i tot inferiors a 40 dB(A) en al zona nord-oest. 11.2.3 PARC DE JOAN REVENTÓS El Parc de Joan Reventós, es situa entre el carrer Ràfols, la riera de les Monges i la ronda de Dalt, al barri de Sarrià. Disposa d’un àrea de joc infantil accessible, circuits de vianants, bicicletes i patinatge, i fonts d’aigua potable. Està molt bé connectat amb el parc de Collserola a través dels jardins de Can Sentmenat i el parc del Castell de l’Oreneta. Aquest espai verd neix de la urbanització del que es coneix popularment com Riera de les Monges. Aquest torrent pren el nom del convent de les Monges del Sagrat Cor de Sarrià que travessa. L’obra d’enginyeria, dissenyada per drenar i canalitzar les aigües pluvials, ha anat naturalitzant el jaç del torrent i convertint- ho en un passeig, amb traçat en ziga-zaga, repassa la memòria de l’aigua. L’espai està dedicat al que va ser president del Parlament de Catalunya entre 1995 i 1999. Imatge 108. Nivells acústics. Parc de Joan Reventós com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.3.a). 61 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 109. Nivells acústics del Parc de Joan Reventós soroll total, Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 110. Turó Park. Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS - El soroll generat a l’interior del parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants. - La zona del parc infantil és la que presenta més activitat acústica, podent aconseguir-se 60 dB(A), si bé, no suposa una afectació sobre les façanes més properes. - A l’interior, especialment en les seves proximitats a la zona no soterrada de la ronda de Dalt s’assoleixen nivells de fins a 75 dB(A). - La meitat de la seva extensió, corresponent aquesta a la més propera a les vies de comunicació, es troba a nivells superiors als 55 dB(A); mentre que l’altra meitat, està envoltada d’habitatges, i els nivells acústics són inferiors a 55 dB(A). 11.2.4 TURÓ PARK El Turó Parc es localitza en el barri de Sant Gervasi-Galvany, al districte de Sarrià - Sant Gervasi. L’origen d’aquests jardins, dedicats al poeta Eduard Marquina, és l’antic parc d’atraccions Turó Park, situat a una extensa finca propietat de la família Bertrand-Girona, que va obrir les portes l’any 1912 i va funcionar fins al 1929. L’any 1917 la finca es va incloure en la previsió d’espais verds de Barcelona, per la qual cosa estava afectada. Quan el parc d’atraccions va tancar, els propietaris van fer un pacte amb l’Ajuntament en el qual van cedir la part central dels terrenys a canvi de poder urbanitzar-ne la resta. Durant dècades, el Turó Park va ser l’únic espai verd de la zona i un dels pocs de la ciutat. Amb els anys, tot i el progressiu increment dels espais verds arreu de Barcelona, aquest parc ha continuat tenint un ús que supera el purament veïnal. La zona de l’estany constitueix la zona central del parc. A prop de l’estany trobem la zona infantil. Aquesta disposa de gronxadors, taules de tennis taula i atraccions de fusta per als més petits, tot això envoltat de grans arbres. Té una extensió de 2,88 hectàrees. Imatge 111. Nivells acústics. Turó Park com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.4.a). 62 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 112. Nivells acústics del Turó Park, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 113. Parc del Turó del Putxet. Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS - El soroll generat en el parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que no supera els 55 dB(A) en cap punt del parc per la seva pròpia activitat. - El Turó Park està envoltat pel carrer Josep Bertrand, el carrer Francesc Pérez-Cabrero, el carrer Ferran Agulló, el carrer Bori i Fontestà i la desembocadura de l’avinguda de Pau Casals. Aquest fet fa que el trànsit rodat sigui la font més influent sobre el parc, emmascarant els nivells produïts per l’activitat del mateix; podent aconseguir-se nivells de fins als 65 dB(A), si bé; la major part del parc està exposada a nivells d’entre 55 i 60 dB(A). 11.2.5 PARC DEL TURÓ DEL PUTXET El parc del Turó del Putxet es troba al barri del Putget i el Farró, al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Té accessos pels carrers de Manacor i de Marmellà i Ferran Puig. Està en un pujol denominat Turó del Putget, de 178 metres d’altura, pertanyent als contraforts del Tibidabo (serra de Collserola). Té una superfície de 3,97 hectàrees. Els jardins compten amb un mirador, un observatori geodèsic i una estació meteorològica en el cim del turó, així com una zona de pícnic, una àrea de jocs infantils, una àrea per a gossos, pistes de petanca, taules de ping-pong i serveis públics. Els camins són de macadam, envoltats d’una exuberant vegetació. Imatge 114. Nivells acústics. Parc del Turó del Putxet com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.5.a). 63 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.2.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS S’ha comprovat que el soroll generat pels parcs no té afectació sonora en els habitatges més propers: Diisttrriictte 5:: Sarrrriià--Santt Gerrvasii Pobllaciió ttottall:: 149734 LLd dBA Pobllaacciió eexxpossaadaa % Diissttrriibbuucciióó ddee llaa ppoobbllaacciióó eexxppoossaaddaa <4400 114499444433 9999,,8811 4400 -- 4455 229900 00,,1199 <<4400 4455 -- 5500 11 00,,0000 4400 -- 4455 4455 -- 50 5500 - 50 - 5555 00 00,,0000 5500 -- 5555 5555 -- 6600 00 00,,0000 5555 -- 6600 6600 -- 6655 00 00,,0000 6600 -- 6655 6655 --7700 00 00,,0000 6655 --7700 7700 -- 7755 00 00,,0000 7700 -- 7755 75 - 80 0 0,00 7755 -- 80 75 - 80 0 0,00 80 >80 >880 >80 0 00 00,,0000 Taula 36. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. - De les estadístiques obtingudes es pot concloure el següent: Imatge 115. Nivells acústics del Parc del Turó del Putxet, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). o Només un 0,19 % de la població del districte de Sarrià - Sant Gervasi té alguna afectació sonora pel soroll generat a l’interior dels parcs, a causa de la distància a les façanes. Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: o L’afectació en la població deguda a aquest focus sonor és irrellevant, ja que no hi ha població afectada a nivells sonors superiors a 45 dB(A) en període dia. - El soroll generat per l’activitat del parc és molt baix; i es concentra a les àrees de jocs infantils, on els nivells acústics - Igualment, aquests nivells sonors sobre la població que es generen des del parc es veuen emmascarats pel soroll del no superen els 55 dB(A). Aquesta circumstància fa que la influència del parc com a focus emissor sobre les façanes trànsit. més properes sigui inexistent. - El Parc del Turó de Putxet es troba envoltat d’habitatges, sent la via que aporta més intensitat de vehicles al dia el carrer de Manacor. A l’interior del parc, en els voltants d’aquest carrer s’aconsegueixen nivells de 60 dB(A). En la resta de la superfície del parc els nivells acústics són inferiors a 60 dB(A) i gran part de la mateixa està per sota dels 40 dB(A). - Malgrat que no hi ha grans infraestructures viàries al voltant del parc, els nivells acústics generats per la seva pròpia activitat es veuen emmascarats pel trànsit rodat. 64 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.3 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA Aquest estudi de detall s’ha dut a terme en patis interiors d’illa amb algun tipus d’activitat (parc, pistes esportives, bars, S’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors existents en tots els patis interiors d’illa amb activitat seleccionats per al etc.). període dia, Ld (ja que l’activitat principal en el seu interior es realitza en aquest període), però des de dos punts de vista: un com a emissor sonor, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del pati, i un altre S’ha efectuat l’anàlisi de nivells sonors en els períodes dia i tarda, Ld i Le, respectivament. En període nit no s’ha fet una com a receptor, en el qual el soroll generat en el seu interior s’uneix al soroll procedent del trànsit dels seus voltants. A anàlisi de l’Ln, ja que en aquest horari cessen les activitats que poden generar soroll. El fet de no calcular l’Ln fa que tampoc continuació es presenten els resultats d’aquestes dues situacions: no es pugui calcular l’Lden per a aquest tipus d’estudi específic. S’han analitzat per al districte de Sarrià - Sant Gervasi 82 dels 301 patis interiors d’illa, és a dir, els patis a l’interior dels quals s’ha considerat que hi ha algun tipus d’activitat (jardí, pista esportiva, etc.). S’han classificat en diverses tipologies que es comenten més endavant (per consultar els resultats del soroll total dels patis interiors d’illa, vegeu l’apartat 11.7.6). Aquesta classificació s’ha fet per analitzar amb més detall els diferents tipus de patis d’illa i els seus usos, i com aquests presenten nivells sonors diferents. A continuació es poden veure les imatges d’anàlisi dels patis interiors d’illa: Imatge 117. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). Imatge 116. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. Els patis interiors d’illa amb activitat s’han classificat en diversos tipus: 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). 65 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit. El soroll que generen les activitats en els patis interiors d’illa només té influencia dins del mateix pati. - En els patis interiors d’illa oberts la influència del soroll del trànsit rodat és molt més significativa, i pot arribar a elevar els nivells acústics en un rang. A continuació es presenta un detall de dos tipus de patis: un de tancat per tots els laterals i un altre amb diversos laterals oberts. S’hi veu el soroll que es genera al pati com a emissor, el soroll que es genera al pati com a receptor del soroll del trànsit i el soroll total en el seu interior (suma com a emissor i com a receptor). PATI TANCAT Imatge 118. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d’illa al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 120. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 119. Nivells sonors dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). 66 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi PATI OBERT EN DIVERSOS PUNTS Imatge 121. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a receptors de trànsit. Ld, període dia. Imatge 123. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a receptors de trànsit. Ld, període dia. Imatge 122. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sarrià - Sant Gervasi, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 124 Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a receptors de trànsit. Ld, període dia. 67 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior de patis amb col·legis o pistes esportives en període tarda. Només s’han considerat aquestes dues categories per al període tarda, ja que per a la resta, a partir de les 21.00 hores, s’ha considerat que cessa gairebé tota l’activitat que s’hi desenvolupa. Imatge 125. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sarrià - Sant Gervasi, soroll total Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i només té influència en les façanes dels edificis orientades cap a l’interior del pati. - En patis tancats la influència del soroll generat als carrers exteriors és molt baixa respecte al soroll que es genera a Imatge 126. Nivells acústics. Patis interiors d´illa del districte de Sarrià - Sant Gervasi com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 13.b). l’interior del pati. - En les façanes dels edificis orientats a carrers amb trànsit és irrellevant la influència del soroll generat a l’interior d’aquest tipus de patis. Per a la resta de patis, així com per al període nit, també s’ha obtingut el nivell sonor existent en el seu interior, si bé en - En els patis interiors d’illa amb algun lateral obert, la influència del soroll del trànsit rodat a la zona interior propera a aquests casos els patis s’han considerat únicament com a receptors i els nivells sonors en el seu interior són deguts sobretot aquest lateral és en molts casos superior a la del soroll que es genera pròpiament al pati, i es poden incrementar els al soroll de trànsit. Es pot veure aquesta informació en el mapa de soroll total (vegeu l’apartat 11.7). nivells acústics existents en aquestes zones en un o dos rangs. 11.3.3 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES Per caracteritzar el soroll de patis s’ha seleccionat un punt de mesura situat al carrer de Moragas, 24. 68 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.3.4 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament a dins dels patis interiors d’illa amb activitat. Tal com es pot veure, la població exposada tant per a Ld com per a Le no està per sobre dels 65 dB(A). Per a Ln no s’ha realitzat l’estudi de població exposada, ja que en aquest període s’ha suposat que l’activitat de persones en aquest tipus de patis cessa o és residual. Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi Població total: 149734 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 136374 91,08 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 8243 5,50 50 - 55 55 - 60 55 - 60 2990 2,00 60 - 65 60 - 65 2127 1,42 65 -70 Imatge 127. Evolució del soroll de patis durant 24 hores. Carrer de Moragas, 24 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 Analitzant els resultats de les gràfiques s'observa el següent:) 75 - 80 0 0,00 >80 - Només s’han avaluat els nivells sonors de tres dies de la setmana (divendres, dissabte i diumenge) >80 0 0,00 - Els nivells sonors no tenen una mateixa línia de tendència entre els diferents dies de la setmana avaluats. Le - Els diumenges, els nivells sonors són inferiors durant el període dia respecte al divendres i al dissabtes, i els dissabtes dBA % Distribució de la població exposada els nivells sonors són més baixos que els altres dos dies avaluats a partir de les 19.00 hores. <40 144680 96,62 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 55 - 60 2927 1,96 60 - 65 60 - 65 2127 1,42 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Taula 37. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. En període tarda, en haver-se realitzat l’estudi només per a dos tipus de patis interiors amb activitat, els resultats de població exposada a més de 50 dB(A) pel soroll generat als patis disminueix respecte al període dia, moment en el qual s’ha avaluat un nombre més alt de patis. En l’assignació de nivells sonors a cadascun dels tipus de patis amb activitat, s’han considerat rangs de nivells sonors per sobre dels 50 dB(A), motiu pel qual no hi ha resultats estadístics en el rang 40-50 dB(A). La població que no està afectada pels nivells sonors generats als patis s’ha inclòs en el rang de < 40 dB(A). Avaluant els resultats estadístics per a patis interiors d’illa es pot concloure el següent: - En els períodes dia i tarda no hi ha població exposada a més de 65 dB(A) pel soroll que es genera dins dels patis interiors d’illa. - En els casos avaluats, la població exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A) en període dia és d’un 8,92%, el qual és un percentatge relativament baix. - En període tarda, la població exposada a nivells sonors d’entre 55 i 65 dB(A) és d’un 3,38%. 69 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.4 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS - El Putxet i el Farró: és el segon barri amb més nombre de carrers de vianants al districte. Destaca el carrer de Vallirana. Per elaborar l’estudi de carrers de vianants s’han seleccionat 153 trams de carrer al districte de Sarrià - Sant Gervasi: - Resta de barris: els carrers de vianants es troben molt dispersos entre sí entre els altres barris del districte. Per a l’estudi de carrers de vianants només s’han considerat els períodes dia i tarda. En el període nit, l’estudi només s’ha dut a terme als carrers afectats pel soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, els resultats del qual es presenten a l’apartat corresponent a soroll d’oci. Tampoc no s’ha analitzat el període global. 11.4.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 128. Carrers de vianants del districte. La característica comuna d’aquests carrers és que són carrers per als vianants o amb trànsit residual, per la qual cosa el soroll generat en elles es deu sobretot al flux de gent que passeja on hi ha activitat comercial com en els que no n’hi ha. Normalment petits comerços situats en els baixos dels edificis existents. S’han exclòs d’aquest estudi altres carrers i eixos comercials amb un volum elevat de gent, però en les quals el soroll del trànsit emmascarava el soroll generat pels vianants i Imatge 129. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). les activitats existents. Aquests carrers s’han classificat en diversos tipus, els quals, junt amb els nivells sonors característics, s’indiquen a El carrer amb més afectació és el carrer de Tuset amb nivells entre 55-60 dB(A). Al carrer Major de Sarrià hi ha nivells d’entre continuació: 50 i 55 dB(A). En les altres tres zones anteriorment comentades els nivells sonors varien en diferents rangs, la seva afectació no és apreciable en aquest districte. TIPUS NIVELL SONOR EXEMPLE Tipus 1 L90 inferior a 45 Drecera de Vallvidrera Tipus 2 L90 entre 45 i 50 Carrer de la Torre Tipus 3 L90 entre 50 i 55 Carrer Major de Sarrià Tipus 4 L90 entre 55 i 60 Ex: Carrer del Bon Pastor Tipus 5 L90 superior a 60 No s’aplica en aquest districte Taula 38. Tipus acústics dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). S’ha observat que els principals carrers de vianants tenen diferent concentració en funció del barri: - Sarrià: És el barri amb el nombre de carrers de vianants més elevat en aquest districte. Com a eix principal es considera el carrer Major de Sarrià. 70 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.4.2 Le, PERÍODE TARDA 11.4.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població exposada al soroll generat als carrers de vianants: Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi Població total: 149734 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 140259 93,67 <40 40 - 45 5087 3,40 40 - 45 45 - 50 3165 2,11 45 - 50 50 - 55 1018 0,68 50 - 55 55 - 60 55 - 60 205 0,14 60 - 65 60 - 65 0 0,00 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 141907 94,77 <40 40 - 45 4927 3,29 40 - 45 45 - 50 2315 1,55 45 - 50 50 - 55 380 0,25 50 - 55 55 - 60 55 - 60 70 0,05 60 - 65 Imatge 130. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 60 - 65 135 0,09 65 -70 11.b). 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 Malgrat mostrar un reducció general de soroll pel que fa a districte en període tarda, s’aprecien uns carrers en els quals el 75 - 80 0 0,00 >80 soroll augmenta, per la continuació de l’activitat per als vianants amb l’arribada del període d’oci nocturn. Entre els carrers que presenten aquesta característica està la plaça de Sarrià i el carrer de Tuset. >80 0 0,00 Taula 39. Població exposada pel soroll generat. Carrer de vianants. Avaluant els resultats estadístics per carrers de vianants es pot concloure el següent: - No hi ha població exposada a més de 60 dB(A) per al període dia i només un 0,09% per al període tarda. - En període dia només un 0,82% de la població del districte està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 60 dB(A), i en període tarda només un 1,14%. - En període dia un 93,67% de la població, i en període tarda un 94,77%, no està exposada a nivells sonors per sobre dels 40 dB(A) per causa del soroll generat en els carrers de vianants, per la qual cosa es considera que la influència d’aquest focus sonor en el MES no és significativa. 71 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.5.1 Ln, PERÍODE NIT 11.5 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES A continuació s’analitzen les zones d’oci principals en el districte de Sarrià - Sant Gervasi: Per elaborar l’estudi de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones s’han seleccionat 44 trams de carrer al districte de Sarrià - Sant Gervasi: EL PUTXET I EL FARRÓ EN PERÍODE NIT (Ln) Imatge 131. Localització de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones (plànol núm. 14). L’oci nocturn i l’aglomeració de persones es concentra sobretot en tres zones al districte de Sarrià - Sant Gervasi: - Sarrià: els carrers amb locals i terrasses coincideixen en aquest barri amb els carrers de vianants. Destaca la plaça de Imatge 132. Nivells acústics en període Ln, període nit, en El Putxet i el Farró (detall plànol núm. 14). Sarrià. - El Putget i Farró: es la zona amb nivells sonors de soroll nocturn més elevats del districte i on es concentren Seguint la continuació del districte de l’Eixample en quant al flux de persones, el carrer Tuset apareix com un dels carrers nombrosos bars amb terrasses en l’exterior. També hi ha una zona de discoteques propera a la plaça de Sant Gregori amb més afectació, així com el carrer d’Aribau, arribant a registrar nivells entre 65-70 dB(A). En menys afectació també Taumaturg. destaquen el carrer de Lincoln i el carrer de Muntaner, amb nivells entre 60-65 dB(A). Aquest estudi se centra en la nit, ja que es tracta de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones; per això, els períodes de dia, tarda i global no hi són representats. A la taula següent es mostren els diferents rangs de nivells sonors utilitzats en l’estudi de l’oci nocturn, així com algun exemple. NIVELL SONOR dB(A) EXEMPLE L90 inferior a 45 No s’aplica en aquest districte L90 entre 45 i 50 No s’aplica en aquest districte L90 entre 50 i 55 Carrer del Doctor Fleming L90 entre 55 i 60 Travessera de Gràcia L90 entre 60 i 65 Carrer de Muntaner L90 superior a 65 Carrer d’Aribau Taula 40. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). 72 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi SARRIÀ EN PERÍODE NIT (Ln) 11.5.2 EVOLUCIÓ DEL SOROLL DURANT 24 HORES A continuació es presenta l’evolució del soroll durant 24 hores en un carrer on de dia té una elevada influència el trànsit i a la nit el soroll d’oci. CARRER AMB OCI NOCTURN I TRÀNSIT DIÜRN (exemple: carrer de Tuset, 17) Imatge 134. Evolució del soroll d’oci durant 24 hores. Carrer de Tuset, 17. Analitzant els resultats del gràfic s'observa el següent: - Dies laborables: : Imatge 133. Nivells acústics en període Ln, període nit, a Sarrià (detall plànol núm.14). o Els dies laborables, els nivells sonors durant les 24 hores són molt similars, ja que es troben propers a 65 dB(A) entre les 10.00 i les 23.00 hores degut sobretot a l’activitat normal de la zona (vianants, trànsit al carrer, En aquest cas, es pot veure un eix clar que comença a la plaça de Sarrià i baixa per el carrer Major de Sarrià incloent-hi la comerç, terrasses). plaça del Consell de la Vila. Els nivells més elevats que s’aconsegueixen es troben entre 55 i 60 dB(A). L’oci nocturn en o A partir de les 23.00 hores els nivells sonors comencen a disminuir de manera variable segons el dia de la aquest barri està conformat sobretot, per les terrasses de bars i restaurants. setmana considerat. Es comprova que els dijous en comptes de disminuir, els nivells sonors augmenten fins els 73 dB(A) a les 2.00 hores. - Caps de setmana: o Els divendres i dissabtes (i també els dijous), a partir de les 22.00 hores i fins a les 3.00 hores, s'incrementen els nivells sonors respecte a la resta de dies de la setmana, sent més significativa aquesta diferència entre la 1.00 i les 2.00 hores: arriben a incrementar-se en més de 10 dB(A) els nivells sonors respecte als existents els dies feiners, degut sobretot a una major activitat d’oci i terrasses en la zona i l’aglomeració i trànsit de gent al carrer. o Els dissabtes i diumenges, entre les 10.00 i les 20.00 hores, els nivells sonors són inferiors que els dies feiners, perquè hi ha menys activitat comercial i de gent en la zona. 73 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.5.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES. S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi Població total: 149734 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 138873 92,75 <40 40-45 2233 1,49 40 - 45 45 - 50 961 0,64 45 - 50 50 - 55 993 0,66 50 - 55 55 - 60 5185 3,46 55 - 60 60 - 65 60 - 65 1102 0,74 65 -70 65 - 70 387 0,26 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Taula 41. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. Imatge 135. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). Avaluant els resultats estadístics per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones, es pot concloure el següent: A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones és Sant Gervasi-Galvany, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) propera al 13,90%En la resta de barris no hi - En termes generals, el soroll produït per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones representa un percentatge baix - ha població afectada per l'oci nocturn. però no menyspreable- sobre el total de la població - No obstant, la sensibilitat sobre la percepció del soroll en el període nit augmenta i, per tant, s’ha de tenir en alta consideració el tractament d’aquesta font, per a això l’Ajuntament desenvolupa altres accions pel seu control. - El percentatge de població afectada per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a nivells sonors superiors a 55 dB(A) és inferior al 4,46% de la població del districte. És important recalcar la molèstia que provoca aquest tipus de soroll per les hores en què es produeix. L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials) és la que es mostra en la imatge següent: 74 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.6 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES 11.6.1 CENTRES EDUCATIUS Els centres educatius i els hospitals són recintes en els quals es mira d’evitar que el soroll ambiental existent a l’exterior Els centres educatius del districte de Sarrià - Sant Gervasi es mostren a la imatge següent: repercuteixi negativament en el confort d’alumnat que hi desenvolupa activitats lectives (en el cas dels centres educatius) o en el descans dels pacients (en el cas dels hospitals). Al districte de Sarrià - Sant Gervasi s’han identificat els receptors sensibles que es detallen a les taules següents: CENTRES EDUCATIUS Infantil de 0 a 3 anys Infantil de 3 a 6 anys Primària de 6 a 12 anys Secundària de 12 a 16 anys Batxillerat de 16 a 18 anys FP de grau mitjà de 16 a 18 anys FP de grau superior de més de 18 anys Universitats de més 18 anys Taula 42. Tipus de centres educatius identificats al districte de Sarrià - Sant Gervasi. CENTRES SANITARIS Hospital El Pilar – Institut Cardiovascular Sant Jordi Hospital Fremap – Centre de Prevenció I Rehabilitació Hospital Plató – Fundación Privada Taula 43. Hospitals seleccionats al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Imatge 136. Ubicació de centres educatius. Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius del districte de Sarrià - Sant Gervasi en horari diürn es poden observar en el mapa següent: Imatge 137. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). 75 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Com es pot observar, els nivells sonors als quals estan exposats aquests centres educatius està vinculat directament amb la Alguns dels factors que influeixen en el fet que l’increment del nivell sonor a la zona d’entrada o sortida dels centres seva ubicació, ja que aquells que són a prop de grans infraestructures o de carrers amb un trànsit elevat (per exemple educatius sigui més gran o més petit són els següents: l’Escola Poeta Foix al carrer de Balmes) estan exposats a nivells sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit o per a vianants (per exemple l’Institut Escola Costa i Llobera al carrer Capella de  Existència d’un trànsit elevat a la zona d’accés al centre educatiu. En aquests casos, l’increment de nivell sonor Can Caralleu). La diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). en els moments d’entrada i sortida és menor i s’assembla a l’existent quan l’alumnat és a classe. L’exposició sonora dels centres educatius localitzats al districte de Sarrià - Sant Gervasi, percentualment, és la que es mostra  Zona d’accés en carrers de vianants o amb poc trànsit. En aquests casos l’increment de nivell sonor és més a la taula següent: gran.  Manera d’accés als centres. En els centres on els alumnes romanen a la zona d’entrada abans d’accedir a les Districte: Sarrià - Sant Gervasi classes, el nivell sonor que es genera a l’exterior és més elevat que en els casos en què l’alumnat va entrant a Centres educatius total: 149 habs. l’interior del centre a mesura que va arribant. Ld dBA Centres educatius % <40 Distribució de centres educatius (%) De totes maneres, aquests moments d’entrada i sortida són puntuals al llarg del dia i únicament ocorren en període lectiu, <40 0 0,0 40 - 45 30,0 per la qual cosa la seva influència en el MES és pràcticament irrellevant, ja que el MES s’elabora per a tot un període anual 40 - 45 1 0,7 45 - 50 (en el qual hi ha tant períodes lectius com períodes no lectius) i s’hi té en compte tot el període dia (de 7.00 a 21.00 hores). 25,0 45 - 50 3 2,0 50 - 55 Així doncs, els nivells sonors generats en moments molt puntuals (entrada/sortida), encara que en aquests moments puguin 50 - 55 19 12,8 20,0 55 - 60 ser elevats, en el còmput de tot el període dia no tenen gaire influència i queden emmascarats pels sorolls més continus 55 - 60 39 26,2 15,0 60 - 65 d’altres focus sonors, sobretot el soroll del trànsit. 60 - 65 42 28,2 10,0 65 - 70 65 - 70 20 13,4 5,0 70 - 75 70 - 75 25 16,8 75 - 80 0 0,0 0,0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0 0,0 >80 Taula 44. Estadístiques per rangs d’exposició sonora de centres educatius. Com es pot observar, la major part dels centres educatius del districte estan exposats a nivells sonors d’entre 55 i 65 dB(A) (un 54,4 % dels centres), i un 30,2 % dels centres està exposat a nivells sonors superiors a 65 dB(A). A més, s’ha dut a terme un estudi a l’exterior d’alguns centres amb l’objecte de determinar si s’incrementen els nivells sonors en els moments d’entrada o sortida de l’alumnat d’aquests centres. Els resultats obtinguts han estat els que es mostren a la taula següent: LAeq Diferència Barri Centre Educatiu Adreça Nº Període mesura dB(A) dB(A) Putxet i Farró Col·legi Madres ConcepcioCnaisrrtaesr de la Torre 19 Dia hora punta 72,2 11,8 Putxet i Farró Col·legi Madres ConcepcioCnaisrrtaesr de la Torre 19 Dia hora vall 60,4 Sant Gervasi _ La Bonanova Escola Santa Clara Carrer de Margenat 64 Dia hora punta 63,6 7,8 Sant Gervasi _ La Bonanova Escola Santa Clara Carrer de Margenat 64 Dia hora vall 55,8 Sant Gervasi _ La Bonanova Escola Sant Gregori Carrer d'Arimon 17 Dia hora punta 67,2 0,1 Sant Gervasi _ La Bonanova Escola Sant Gregori Carrer d'Arimon 17 Dia hora vall 67,1 Sant Gervasi _ La Bonanova Escola Decroly Carrer del Vendrell 13 Dia hora punta 69,4 12,8 Sant Gervasi _ La Bonanova Escola Decroly Carrer del Vendrell 13 Dia hora vall 56,6 Sant Gervasi _Galvany Escola Augusta Carrer del Rector Ubach 60 Dia hora punta 65,6 4,3 Sant Gervasi _Galvany Escola Augusta Carrer del Rector Ubach 60 Dia hora vall 61,3 Sant Gervasi _Galvany Escola Els Arcs Carrer de Copèrnic 34 Dia hora punta 71,3 3,9 Sant Gervasi _Galvany Escola Els Arcs Carrer de Copèrnic 34 Dia hora vall 67,4 Sant Gervasi _Galvany Institut Montserrat Carrer de Copèrnic 84 Dia hora punta 72,1 4,8 Sant Gervasi _Galvany Institut Montserrat Carrer de Copèrnic 84 Dia hora vall 67,3 Sarrià Col·legi Reial Monestir de SCanrrtear I sdaeb Relocabertí 12 Dia hora punta 73,6 2,4 Sarrià Col·legi Reial Monestir de SCanrrtear I sdaeb Relocabertí 12 Dia hora vall 71,2 Sarrià Escola Orlandai Carrer de Domínguez i Miralles 1 Dia hora punta 72,5 5,9 Sarrià Escola Orlandai Carrer de Domínguez i Miralles 1 Dia hora vall 66,6 Sarrià Escola Frederic Mistral Carrer de Pere II de Montcada 2_8 Dia hora punta 76,5 14,5 Sarrià Escola Frederic Mistral Carrer de Pere II de Montcada 2_8 Dia hora vall 62,0 Taula 45. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. S’observa que en tots els casos el nivell sonor en el moment d’entrada o sortida del centre educatiu s’incrementa respecte al moment en què els alumnes són a les aules, si bé aquest increment no és homogeni en tots els casos. 76 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.6.2 CENTRES HOSPITALARIS HOSPITAL EL PILAR – INSTITUT CARDIOVASCULAR SANT JORDI Al districte de Sarrià - Sant Gervasi s’han considerat els hospitals següents: És un dels centres mèdics més emblemàtics de la sanitat privada barcelonina. Situat en ple centre de la ciutat, concretament en el carrer de Balmes 271, és especialista en l'àrea materna-infantil i en l'àrea de traumatologia i cirurgia Ortopèdica. Té 186 llits. L’entrada principal i la d’urgències és fa pel carrer de Balmes 271. Horari diürn Imatge 138. Ubicació de hospitals. Els nivells sonors als quals estan exposats els hospitals del districte de Sarrià - Sant Gervasi es poden observar en els mapes següents: Imatge 139. Soroll a l’entorn de l’Hospital El Pilar – Institut Cardiovascular Sant Jordi. Ld (detall plànol núm. 20.a). 77 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Horari nocturn HOSPITAL FREMAP – CENTRE DE PREVENCIÓ I REHABILITACIÓ Aquest hospital està especialitzat en el tractament de pacients amb patologies derivades de contingències professionals, especialment d'origen traumatològic. Té 62 llits d'hospitalització. L'entrada principal i la d'urgències es fa pel carrer dels Madrazo 8-10. Horari diürn Imatge 140. Soroll a l’entorn de l’Hospital El Pilar . Institut Cardiovascular Sant Jordi. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5-10 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - La façana orientada al carrer de Balmes és la més sorollosa i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 70-75 dB(A) en període dia i de 60-65 dB(A) en període nit. Imatge 141. Soroll a l’entorn de l’Hospital Fremap – Centre de Prevenció i Rehabilitació. Ld (detall plànol núm. 20.a). - La façana orientada al carrer d´Alfons XII és la menys sorollosa, i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 55-60 dB(A) en període dia i de 45-50 dB(A) en període nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit (és pròxim a el carrer de Balmes) i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. 78 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Horari nocturn HOSPITAL PLATÓ – FUNDACIÓ PRIVADA És una Fundació sense ànim de lucre integrada en el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya. Té 168 llits. L’entrada principal i la d'urgències és fa pel carrer de Plató 21. Horari diürn Imatge 142. Soroll a l’entorn de l’Hospital Fremap – Centre de Prevenció i Rehabilitació. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5-10 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - La façana orientada a el carrer dels Madrazos és la més sorollosa, i a l’exterior hi ha nivells sonors entre 60-65 dB(A) en període dia i de 55-60 dB(A) en període nit. Imatge 143. Soroll a l’entorn de l’Hospital Plató – Fundació Privada. Ld (detall plànol núm. 20.a). - La façana orientada al carrer de Saragossa és la menys sorollosa, i a l’exterior hi ha nivells sonors entre 60-65 dB(A) en període dia i de 50-55 dB(A) en període nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit (és pròxim a l’avinguda de la Riera de Cassoles) i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. 79 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Horari nocturn 11.7 SOROLL TOTAL Per a l’elaboració del mapa estratègic de soroll total s’han tingut en compte totes les fonts sonores estudiades en apartats anteriors. Al districte de Sarrià - Sant Gervasi s’ha comprovat que, en major o menor mesura, tenen influència en el MES els següents focus sonors: - Trànsit - Carrers de vianants - Grans Infraestructures - Parcs - Ferrocarril i tramvia - Patis interiors d’illa - Oci nocturn i aglomeració de persones * Es va comprovar que no hi hagués ni activitats ni polígons industrials al districte de Sarrià - Sant Gervasi que tinguessin repercussió en el soroll total. A continuació, es presenta una imatge del mapa estratègic de soroll resultant de la suma de tots els focus sonors avaluats per a cadascun dels períodes sonors d’avaluació: 11.7.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 144. Soroll a l’entorn de l’Hospital Plató – Fundació Privada. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - La façana orientada al carrer de Copérnic és la més sorollosa, i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 65-70 dB(A) en període dia i de 60-65 dB(A) en període nit. - La façana orientada al carrer de Plató és la menys sorollosa, i a l’exterior hi ha nivells sonors entre 45-50 dB(A) en període dia i de menys de 40 dB(A) en període nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Imatge 145. Nivells acústics de soroll total al districte. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període dia, en conjunt amb els estudis realitzats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que es detallen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període dia és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de Sarrià - Sant Gervasi, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - El nivell del soroll del trànsit és constant al llarg del període dia i no registra variacions significatives. 80 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - En les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple, el passeig de Sant 11.7.2 Le, PERÍODE TARDA Gervasi, el carrer de Ganduxer, el carrer de Calvet, el carrer d’Aribau, l’avinguda de Sarrià, l’avinguda de la República Argentina o la travessera de Gràcia), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors d’entre 70 i 75 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen correspondre a un rang més baix (65-70 dB(A)). - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 60 dB(A). Grans infraestructures: - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple, la ronda de Dalt, l’avinguda Diagonal, la ronda del General Mitre i la Via Augusta, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), i fins i tot a 80 dB(A) en les mateixes vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 75 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per sota de 65 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. Ferrocarril i tramvia - El soroll del ferrocarril té molt poca influència al districte de Sarrià - Sant Gervasi, perquè en la seva major part està soterrat. No hi ha població exposada a nivells superiors a 65 dB(A) en període de dia i tarda. - En les façanes d’habitatges el soroll del tramvia no genera nivells sonors superiors a 55 dB(A) i queda emmascarat en la major part pel soroll del trànsit. Parcs - El soroll generat als parcs no té influència en els edificis del seu entorn. S’ha comprovat que a l’interior dels parcs, sobretot els que són a prop de vies amb trànsit elevat i sense grans dimensions, els nivells sonors es deuen principalment al soroll del trànsit. Patis interiors d’illa - El soroll generat als patis interiors d’illa no és elevat, i normalment registren nivells sonors inferiors a 60 dB(A). - Són patis amb bona qualitat acústica com a receptors (aquest punt és un avançament del que s’exposa a 11.7.6). Carrers de vianants Imatge 146. Nivells acústics de soroll total al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). - En els carrers de vianants té més influència el soroll dels vianants perquè no hi ha soroll de trànsit o és residual, si bé els nivells sonors en ells són inferiors a 55 dB(A) sent poc significatiu en el districte. Els resultats i les conclusions que aporta el Mapa estratègic de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de 21.00 a 23.00 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll, que es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll. En aquest període el nivell sonor en els carrers de vianants es redueix considerablement respecte als valors registrats en període dia, i el soroll industrial és nul, ja que en aquest horari la pràctica totalitat d’activitats industrials del districte (magatzems i tallers) es troben tancades. 81 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 11.7.3 Ln, PERÍODE NIT sota de 65 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. Ferrocarril i tramvia - No hi ha població exposada a nivells superiors a 55 dB(A) en període nit com a conseqüència del soroll procedent del ferrocarril. - El soroll del tramvia no genera a les façanes d’habitatges nivells sonors superiors a 50 dB(A) en aquest període horari, ja que queda emmascarat en la seva major part pel soroll del trànsit; a més, en període nocturn hi ha hores en les quals no circula.. Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones - En aquest període cobra importància el soroll que es produeix a les zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot els caps de setmana, a més, a les nits dels divendres i dissabtes, en algunes zones, com per exemple la continuació de la zona d’oci de l’Eixample pel carrer d’Aribau, els nivells sonors es poden incrementar, de manera que assoleixen nivells d’entre 65-70 dB(A). 11.7.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 147. Nivells acústics de soroll total al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període nit, en conjunt amb els estudis elaborats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que s’exposen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període nit és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte de Sarrià – Sant Gervasi, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels indicadors Ld i Le, com a conseqüència lògica de la reducció del soroll de trànsit durant la nit. - A les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat en horari nocturn (per exemple, el passeig de Sant Gervasi, el carrer de Ganduxer, el carrer de Calvet, el carrer d’Aribau, l’avinguda de Sarrià, l’avinguda de la República Argentina o la travessera de Gràcia), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el Imatge 148. Nivells acústics de soroll total al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). cas de les grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors en els rangs de 60-65 o 65-70 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen ser un rang més baix. En la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors són inferiors a 60 dB(A) i, en molts casos, estan per sota termini del període 24 hores. Aquests resultats estan correlacionats amb els obtinguts per als tres períodes d’avaluació: Ld, de 55 dB(A). Le i Ln. Bona part de la contribució del soroll de trànsit al nivell Ln es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a En el càlcul de l’Lden els nivells d’Ld, Le i Ln tenen diferent ponderació, i l’Ln és ponderat amb un increment de 10 dB(A) i l’Le 00.00 hores) i en l’última hora del període nit (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall en aquest període es amb un increment de 5 dB(A). Aquest fet fa que, encara que en els períodes tarda i nit els nivells sonors són inferiors que en troben entre les 3.00 i les 5.00 hores. el període dia, en els casos en què la diferència no és superior a 5 dB(A) en període tarda, o 10 dB(A) en període nit, l’Lden Grans infraestructures sempre serà més gran o igual que l’obtingut per al període dia, Ld. Aquest fet és habitual en el cas de carrers amb trànsit i - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per grans infraestructures, i en el mapa es pot observar que els nivells de soroll representats en carrers i grans infraestructures exemple la ronda de Dalt, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A); o a l’avinguda Diagonal i la ronda del General són iguals o superiors als obtinguts en el Mapa estratègic de soroll per al període dia. Mitre amb nivells superiors als 70 dB(A) en els propis vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de En les zones on hi hagi focus sonors que únicament funcionin en el període dia, o que els nivells sonors existents en els molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles períodes tarda o nit siguin molt inferiors als existents en el període dia (per exemple en l’entorn de col·legis en què no hi acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats hagi influència del soroll del trànsit), pot haver-hi una lleugera disminució dels nivells de soroll per a l’índex Lden respecte a (superiors a 75 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per l’índex Ld. 82 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Igualment, l’índex Lden en la immensa majoria dels casos serà superior a l’índex Le i a l’índex Ln, ja que en el seu càlcul el 11.7.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL període dia té molt de pes, perquè té assignades 14 hores enfront de les 2 hores del període tarda i les 8 hores del període nit; a més, és habitual que en el període dia els nivells sonors siguin més elevats que en els períodes tarda i nit. Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi És palpable la penalització de 10 dB(A) que s’aprecia en la influència de l’oci nocturn per a Lden, en què es pot observar un Població total: 149734 increment dels nivells de soroll en les zones on hi ha presència d’oci nocturn. Quan el valor d’Ln és elevat, la repercussió per penalització d’aquest període resulta en una incidència més gran en l’Lden. Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 2454 1,64 40 - 45 18968 12,67 <40 45 - 50 25580 17,09 40 - 45 45 - 50 50 - 55 18404 12,29 50 - 55 55 - 60 27421 18,31 55 - 60 60 - 65 24391 16,29 60 - 65 65 -70 15692 10,48 65 -70 70 - 75 16295 10,88 70 - 75 75 - 80 529 0,35 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 5559 3,71 40 - 45 33367 22,28 <40 45 - 50 19345 12,92 40 - 45 45 - 50 50 - 55 17739 11,85 50 - 55 55 - 60 24946 16,66 55 - 60 60 - 65 22748 15,19 60 - 65 65 - 70 16510 11,03 65 -70 70 - 75 9518 6,36 70 - 75 75 - 80 2 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 42867 28,63 40-45 20328 13,58 <40 45 - 50 17567 11,73 40 - 45 50 - 55 20798 13,89 45 - 50 50 - 55 55 - 60 21095 14,09 55 - 60 60 - 65 17175 11,47 60 - 65 65 - 70 9904 6,61 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 148323 99,06 100,00 >45 137651 91,93 80,00 >50 107796 71,99 >55 87320 58,32 60,00 >60 64712 43,22 40,00 >65 40412 26,99 20,00 >70 21888 14,62 0,00 >75 3137 2,10 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 46. Població exposada a soroll total. 83 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, al 21,71 % de la població del districte l’afecten nivells superiors a L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) 65 dB(A), mentre que un 10,88 % de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A). (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: - Durant el període tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 17,39% de la població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 6,36% a nivells superiors a 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55dB(A) és del 32,17 %. - Per a l’indicador Lden, es pot observar com la majoria de la població presenta nivells superiors a 40 dB(A) per a soroll total, i que aquest percentatge disminueix significativament a partir de 70 dB(A). Els resultats de població exposada per barris per al període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població de cada barri a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), són els següents: G Imatge 150. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll total al districte de Sarrià - Sant Gervasi és Sant Gervasi-Galvany amb una població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) superior al 43%. El barri amb menys afectació per soroll total és Vallvidriera, el Tibidabo i les Planes, amb una població afectada a nivells de més de 55 dB(A) inferior al 10%. 11.7.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL Imatge 149. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). La morfologia de les plantes de les edificacions residencials influeix significativament en el grau d’afectació del soroll ambiental al qual estan sotmesos els veïns i les veïnes que les habiten. No és el mateix una edificació on totes les façanes siguin exteriors i estiguin exposades directament al soroll ambiental dels carrers confrontants, que una altra edificació amb A la imatge s’observa que, en període diürn, el barri amb més afectació pel soroll total al districte de Sarrià - Sant Gervasi, és pati, on a més de les façanes exteriors hi haurà façanes orientades cap a l’interior, en general més protegides i menys Sant Gervasi-Galvany, amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) de 28,34%. exposades al soroll. El barri amb menys afectació per soroll total és Vallvidriera, el Tibidabo i les Planes, amb una població afectada per nivells En aquest apartat s’ha tingut en compte el soroll existent en tots els patis interiors d’illa del districte (301), sonors per sobre de 65 dB(A) inferior al 7%. independentment que tinguin activitat (jardí, pista esportiva, etc.) o no. Per als patis amb algun tipus d’activitat (82) s’ha elaborat un estudi en detall a l’apartat 11.3. La cartografia del districte de Sarrià - Sant Gervasi inclou 301 patis interiors, que han estat previstos per a l’elaboració del MES (en aquest MES s’ha incrementat considerablement el nombre de patis avaluats respecte al MES del 2012, en què només es van tenir en compte 141 patis interiors d’illa). Això suposa que estadísticament un percentatge important d’estances i dormitoris estiguin orientats a les façanes tranquil·les dels edificis. A efectes estadístics, aquesta circumstància influeix en gran mesura en els percentatges de població exposada al soroll ambiental. En la imatge següent es representen els patis interiors que s’han tingut en compte en l’estudi per a aquest districte: 84 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Districte 5: Sarrià-Sant Gervasi Població total: 149734 Ld <40 dBA Població exposada % Població exposada en pati interior <40 771 0,51 40 - 45 40 - 45 13201 8,82 45 - 50 45 - 50 14597 9,75 50 - 55 50 - 55 4918 3,28 55 - 60 55 - 60 6672 4,46 60 - 65 60 - 65 2950 1,97 65 -70 65 -70 144 0,10 70 - 75 70 - 75 15 0,01 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 106466 71,10 Ext. Le <40 dBA % Població exposada en pati interior 2707 1,81 40 - 45 <40 40 - 45 25036 16,72 45 - 50 45 - 50 8294 5,54 50 - 55 50 - 55 1376 0,92 55 - 60 55 - 60 3186 2,13 60 - 65 60 - 65 2586 1,73 65 - 70 65 - 70 80 0,05 70 - 75 70 - 75 3 0,00 75 - 80 Imatge 151. Patis interiors del districte. 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Per al càlcul de les estadístiques de població afectada al districte de Sarrià - Sant Gervasi s’ha estimat que el 28,90% de la Pob. Ext. 106466 71,10 Ext. població està assignada a façanes interiors, mentre que el 71,10% restant ho està a les façanes exteriors dels edificis. Ln En les estadístiques que es presenten a la pàgina següent es mostren els percentatges de població exposada al soroll als dBA Població exposada % <40 patis interiors del districte per a cada indicador acústic, estructurada per rangs. Població exposada en pati interior <40 31149 20,80 40-45 Els percentatges calculats són relatius al total de població de Sarrià - Sant Gervasi, de manera que la suma dels percentatges 40-45 9456 6,32 45 - 50 de tots els rangs per a cada indicador (Ld, Le i Ln) té com a resultat el 28,90% del total de la població del districte. 45 - 50 1698 1,13 50 - 55 50 - 55 656 0,44 55 - 60 Per als períodes dia i tarda, a partir de l’anàlisi estadística s’observa que els percentatges de població exposada a nivells 55 - 60 258 0,17 60 - 65 sonors per sota de 40 dB(A) són baixos: durant el període dia (0,51% de la població total del districte), mentre que durant el 60 - 65 48 0,03 65 - 70 període tarda arriben al 1,81%. En cap d’aquests dos indicadors tot just hi ha població exposada a nivells sonors per sobre de 65 - 70 3 0,00 70 - 75 65 dB(A). 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 En període nit, quan els nivells de soroll ambiental decreixen, les estadístiques del repartiment percentual de la població >80 0 0,00 Pob. exposada varien. Per a l’indicador Ln, el 20,80% de la població total del districte assignada a patis interiors està exposada a Pob. Ext. 106466 71,10 Ext. nivells per sota de 40 dB(A) (això indica que gaudeixen de bona qualitat acústica), mentre que no hi ha població exposada a soroll per sobre de 55 dB(A) en patis. Lden Per a l’indicador Lden, les estadístiques evidencien que pràcticament tota la població assignada a patis interiors està dBA Població exposada % Població exposada en pati interior exposada a nivells superiors a 40 dB(A), mentre que només el 1,99% ho està a nivells que superen els 60 dB(A). >40 43183 28,84 100,00 >45 35957 24,01 80,00 >50 16305 10,89 >55 7264 4,85 60,00 >60 2978 1,99 40,00 >65 238 0,16 20,00 >70 28 0,02 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 47. Població exposada a soroll total en patis interiors. 85 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES Districte: Sarrià - Sant Gervasi Encara que la principal estadística que s’obté amb la informació del MES és el percentatge de població exposada a diferents Longitud de trams total: 228,10km habs. rangs de nivells sonors, a continuació s’exposen altres estadístiques: - Longitud de via per rang de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors assignats a l’eix central de cada tram de via Ld (entre cruïlla i cruïlla). dB(A) Longitud exposada (Km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) - Superfície d’igual rang de nivell sonor: s’obté a partir de les corbes isòfones. <40 28,47 12,48 40 - 45 30 - Longitud de façana exposada als diferents rangs de nivells de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors associats als 40 - 45 8,05 3,53 45 - 50 receptors repartits per les façanes de tots els edificis. 25 45 - 50 18,63 8,17 50 - 55 50 - 55 30,68 13,45 20 55 - 60 A continuació es presenten els resultats estadístics obtinguts al districte de Sarrià - Sant Gervasi per als indicadors següents: 55 - 60 39,15 17,16 15 60 - 65 - Longitud de vies per rang de soroll en quilòmetres (km). 60 - 65 42,00 18,41 10 - Superfície per rang de soroll en quilòmetres quadrats (km2). 65 - 70 65 - 70 31,79 13,94 - Longitud exposada de façanes en metres (m). 5 70 - 75 70 - 75 29,21 12,8 0 75 - 80 75 - 80 0,14 0,06 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL Le Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la longitud de via per rang de soroll, calculada a partir dels nivells sonors dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) assignats a cada tram. El tram es defineix com l’eix central de carrer entre cruïlla i cruïlla. El nivell sonor d’un tram s’obté <40 30,50 13,37 30 40 - 45 mitjançant la mitjana energètica dels nivells sonors associats als receptors ubicats en façana dels edificis més propers al 40 - 45 12,00 5,26 45 - 50 25 tram. 45 - 50 20,59 9,03 50 - 55 20 Cal destacar que l’estadística s’ha elaborat amb els nivells de soroll total, procedent del conjunt de focus exposats en la 50 - 55 36,23 15,88 55 - 60 memòria. 55 - 60 42,38 18,58 15 60 - 65 60 - 65 41,33 18,12 10 65 - 70 65 - 70 33,61 14,73 5 70 - 75 70 - 75 11,46 5,02 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 42,05 18,43 30 40 - 45 40 - 45 19,00 8,33 45 - 50 25 45 - 50 37,89 16,61 50 - 55 50 - 55 41,85 18,35 20 55 - 60 55 - 60 40,26 17,65 15 60 - 65 60 - 65 35,38 15,51 10 65 - 70 65 - 70 11,67 5,12 5 70 - 75 70 - 75 0,00 0 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 25,35 11,11 30 40 - 45 40 - 45 6,69 2,93 45 - 50 25 45 - 50 16,45 7,21 50 - 55 50 - 55 25,39 11,13 20 55 - 60 55 - 60 36,96 16,2 15 60 - 65 60 - 65 41,53 18,21 10 65 - 70 65 - 70 38,98 17,09 70 - 75 70 - 75 33,42 14,65 5 75 - 80 3,35 1,47 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 48. Longitud de vies per rang de soroll (km). 86 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la superfície exposada als diferents rangs de nivells de soroll al districte - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 63%, està exposada a de Sarrià - Sant Gervasi, excloent-hi els edificis. nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada als nivells sonors més baixos, per sota Aquest càlcul s’ha efectuat a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant tot el conjunt de focus sonors tractats de 45 dB(A), és inferior al 16%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposat a nivells sonors més alts, per per a l’elaboració del MES. sobre de 70 dB(A), és inferior al 13%. - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 68%, està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada als nivells sonors més baixos, per sota de 45 dB(A), és aproximadament de 18%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més alts, per sobre de 70 dB(A), és inferior al 6%; per tant, aquest percentatge disminueix respecte al període dia. - Indicador Ln (període nit): la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) és de 5,12%, i disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit. D’altra banda, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa notòriament respecte als períodes de dia i de tarda, i és d’un 27% aproximadament. - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i de nit, i es dona més pes al període de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) s’incrementa respecte al període dia, (33,2 % enfront de 26,8%). S’observa que els nivells sonors en la longitud més gran de vies es concentren en el rang 50-70 dB(A) per als períodes dia i tarda, i en el rang 50-65 dB(A) per al període nit, una situació característica de zones en les quals conviuen carrers amb trànsit i carrers de vianants molt concorregudes en tots els períodes horaris. 87 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Districte: Sarrià-Sant Gervasi Superfície total: 17,4 Km2 - Indicador Ld (període dia): la major part de la superfície del districte, aproximadament un 49%, està exposada a habs. nivells sonors per sota de 45 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A) es del 35%, i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 75 dB(A) és del 2%. Ld dB(A) Superfície exposada (Km2) % <40 - Indicador Le (període tarda): la major part de la superfície del districte, aproximadament un 52%, està exposada a Distribució de la superfície exposada nivells sonors per sota de 45 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A) és del <40 6,99 40,15 40 - 45 45 32%, i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 75 dB(A) és de l’1,2%. 40 - 45 1,53 8,78 40 45 - 50 45 - 50 1,78 10,24 35 50 - 55 - Indicador Ln (període nit): el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) és de 4,84%, 50 - 55 2,03 11,66 30 i disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se notablement el trànsit al districte de 55 - 60 25 55 - 60 1,84 10,56 Sarrià - Sant Gervasi. D’altra banda, el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) 20 60 - 65 60 - 65 1,32 7,6 s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 63,2%. El percentatge de superfície 15 65 - 70 65 - 70 0,81 4,67 exposada a més de 55 dB(A) és del 15,53%. 10 70 - 75 70 - 75 0,72 4,14 5 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, i es dona més pes al període 75 - 80 0,32 1,84 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la superfície exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) >80 0,06 0,36 >80 s’incrementa respecte al període dia, (11,01% enfront de 13,15%). Le dB(A) 2 Superfície exposada (Km ) % Distribució de la superfície exposada <40 En aquest estudi s’ha tingut en compte tota la superfície del districte no ocupada per edificis, per la qual cosa es dona la <40 7,42 42,65 45 40 - 45 circumstància que hi ha superfícies (zones coincidents amb grans infraestructures) en les quals els nivells sonors es troben 40 - 45 1,74 10 40 per sobre de 75 dB(A) i fins i tot per sobre de 80 dB(A) per a alguns períodes horaris. 45 - 50 45 - 50 1,81 10,4 35 50 - 55 50 - 55 1,96 11,26 30 55 - 60 25 55 - 60 1,75 10,06 12.3 LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL 20 60 - 65 60 - 65 1,13 6,49 15 65 - 70 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’han pres els nivells que arriben a cadascuna de les parts de les línies de façana dels 65 - 70 0,75 4,31 10 70 - 75 edificis del districte, de tal manera que es tingui una relació entre la longitud de les façanes i els nivells acústics als quals 70 - 75 0,63 3,62 5 estan exposades. 75 - 80 0,18 1,03 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,03 0,17 >80 Aquest càlcul s’ha fet a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant el conjunt de focus sonors indicats en aquesta memòria. Ln dB(A) Superfície exposada (Km2) % <40 Distribució de la superfície exposada <40 9,16 52,63 55 40 - 45 40 - 45 1,84 10,57 45 - 50 45 45 - 50 2,00 11,48 50 - 55 50 - 55 1,70 9,78 35 55 - 60 55 - 60 1,10 6,31 25 60 - 65 60 - 65 0,76 4,38 15 65 - 70 65 - 70 0,65 3,74 5 70 - 75 70 - 75 0,17 0,98 75 - 80 0,02 0,14 -5 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 75 - 80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Superfície exposada (Km2) % <40 Distribució de la superfície exposada <40 6,50 37,36 45 40 - 45 40 - 45 1,40 8,05 40 45 - 50 45 - 50 1,74 10 35 50 - 55 50 - 55 1,95 11,21 30 55 - 60 25 55 - 60 1,97 11,32 20 60 - 65 60 - 65 1,55 8,91 15 65 - 70 65 - 70 0,95 5,46 10 70 - 75 70 - 75 0,73 4,19 5 75 - 80 0,50 2,87 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,11 0,63 >80 Taula 49. Superfície per rang de soroll per al districte. 88 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Districte: Sarrià-Sant Gervasi Longitud total: 475254,8 m - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 80%) habs. està exposada a nivells sonors d’entre 40 i 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 20,7%, i el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells per sobre de 65 dB(A) Ld és del 13% aproximadament.. dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 34058,81 7,17 40 - 45 - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 90%) 20 40 - 45 64214,06 13,51 està exposada a nivells sonors per sota de 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors 18 45 - 50 45 - 50 89370,61 18,8 16 per sota de 45 dB(A) és del 30,24% (augmenta respecte al període dia), i el percentatge de superfície exposada a 50 - 55 14 50 - 55 79037,21 16,63 nivells per sobre de 65 dB(A) és del 9,89%, de manera que disminueix respecte al període dia. 12 55 - 60 55 - 60 82976,51 17,46 10 60 - 65 - Indicador Ln (període nit): el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) 60 - 65 63268,61 13,31 8 (3,07%) disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit al 6 65 - 70 65 - 70 35363,19 7,44 4 districte de Sarrià - Sant Gervasi. D’altra banda, el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per 70 - 75 70 - 75 26376,23 5,55 2 sota de 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 49,4%. El percentatge de 75 - 80 589,53 0,12 0 75 - 80 superfície exposada a més de 55 dB(A) és del 21%. <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells tarda i nit, motiu pel qual el percentatge de longitud de façanes exposades a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa respecte al període dia Le (13,11% enfront del 16,95%). dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 48716,56 10,25 20 40 - 45 40 - 45 95017,79 19,99 18 45 - 50 16 En aquest estudi s’han tingut en compte totes les façanes dels edificis, incloent-hi les façanes en zones exteriors, com les 45 - 50 81340,70 17,12 50 - 55 14 façanes en patis interiors. Aquest fet fa que la distribució de l’estadística variï respecte a la de la longitud de trams de carrer, 50 - 55 74263,95 15,63 12 55 - 60 ja que ara s’ha tingut en compte el cas de patis interiors, en els quals els nivells sonors són més baixos que als carrers amb 55 - 60 73109,22 15,38 10 60 - 65 trànsit. 60 - 65 55802,07 11,74 8 6 65 - 70 65 - 70 33573,78 7,06 En aquest estudi, en haver-se tingut en compte les façanes a patis interiors, hi ha un percentatge elevat en el rang per sota 4 70 - 75 70 - 75 13391,68 2,82 de 45 dB(A) en horaris dia i tarda, i en el rang per sota de 40 dB(A) en horari nit, ja que el soroll del trànsit amb prou feines 2 75 - 80 39,02 0,01 0 75 - 80 té incidència en les façanes que donen als patis interiors dels edificis. <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 La informació dels nivells sonors existents a les façanes dels edificis serà força útil per als projectistes en el cas d’edificis de nova construcció, ja que facilitarà la determinació de l’aïllament acústic que han de tenir les façanes. Ln dB(A) Longitud exposada (m) % <40 Distribució de la longitud exposada <40 150858,21 31,74 35 40 - 45 40 - 45 83920,74 17,66 30 45 - 50 45 - 50 74150,90 15,6 25 50 - 55 50 - 55 66647,96 14,02 20 55 - 60 55 - 60 50672,96 10,66 15 60 - 65 60 - 65 34405,52 7,24 65 - 70 65 - 70 14576,76 3,07 10 70 - 75 70 - 75 21,68 0 5 75 - 80 0,02 0 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 26480,64 5,57 20 40 - 45 40 - 45 42338,31 8,91 18 45 - 50 45 - 50 93544,01 19,68 16 50 - 55 14 50 - 55 83677,32 17,61 12 55 - 60 55 - 60 79360,45 16,7 10 60 - 65 60 - 65 69322,09 14,59 8 6 65 - 70 65 - 70 43086,66 9,07 4 70 - 75 33136,97 6,97 70 - 75 2 75 - 80 4308,30 0,91 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 50. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll al districte. 89 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES 25,0 5. Sarriá-Sant Gervasi. Ld ANTERIORS 22,7 22,2 22,0 % longitud de trams exposats 20,7 20,9 Per estudiar l’evolució dels nivells sonors del Mapa estratègic de soroll 2017 respecte a MES anteriors s’han realitzat una sèrie de comparatives entre l’actual MES i els mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). 20,0 18,4 Les comparatives dutes a terme al districte de Sarrià - Sant Gervasi per veure’n l’evolució han estat les següents: 17,1 17,4 16,0 - Evolució de la longitud de vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució de trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells 15,0 14,0 13,4 13,71 3,5 sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. 12,8 Nota: En aquesta memòria no s’aporta una comparativa de la població exposada a diferents nivells sonors respecte a 10,7 10,0 MES anteriors perquè les metodologies de càlcul de població exposada utilitzades en l’actual MES difereixen de manera 10,0 substancial de les usades en anteriors MES i, per tant, no hi ha resultats i informació comparables. 8,2 6,6 6,5 5,9 6,2 13.1 EVOLUCIÓ DE LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL 5,0 En els mapes de soroll anteriors (2006 i 2012) es va calcular, per a cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona, la longitud de trams exposats a cada rang de nivells sonors considerat. 0,9 0,1 En aquest apartat es presenta, per al districte de Sarrià – Sant Gervasi, una comparativa entre el percentatge de trams 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 exposats a diferents rangs de nivells sonors en l’actual MES respecte als MES anteriors amb la informació obtinguda. < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte que per fer la comparativa s’han considerat els trams de l’actual MES dBA coincidents amb els trams analitzats el 2009 i el 2012 (les dades del tramer total del 2017 es poden observar a l’apartat 12), i també que s’inclouen com a trams els patis interiors. 2009 2012 2017 Per tant, hi ha dades comparables amb les quals s’han estudiat els canvis que s’han produït en el mapa actual. Les taules i gràfics següents mostren l’evolució de la longitud de trams exposats a cada interval de nivell de soroll en tots els Imatge 152. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. períodes d’estudi. Període tarda, Le Període dia, Ld Le Longitud de trams exposats Variació Ld Longitud de trams exposats Variació dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 % % % % % % % % < 45 26,3 26,3 18,7 -7,6 45 - 50 6,2 6,6 9,1 2,5 < 45 22,2 22,7 16,0 -6,7 50 - 55 11,2 9,7 15,5 5,9 45 - 50 6,6 5,9 8,2 2,3 55 - 60 13,9 13,2 18,9 5,7 50 - 55 10,7 10,0 13,4 3,5 60 - 65 21,7 23,0 18,2 -4,9 55 - 60 6,5 6,2 17,1 10,9 65 -70 16,9 17,9 14,7 -3,2 60 - 65 22,0 20,7 18,4 -2,3 70 - 75 3,8 3,3 5,1 1,8 65 -70 17,4 20,9 14,0 -6,9 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 70 - 75 13,7 13,5 12,8 -0,7 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 75 - 80 0,9 0,1 0,1 -0,1 Taula 52. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. >80 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula 51. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. En el període tarda també s’observa un augment en els mateixos rangs que de dia i un descens allà on baixava en aquest En l’últim MES s’aprecia, per al període dia, un augment generalitzat de les longituds de trams exposats a nivells d’entre 45 i període, per la qual cosa es pot concloure que tots dos períodes segueixen una tendència similar. els 60 dB(A), mentre que en els altres rangs (entre els 60 i 80 dB(A)) s’aprecia un descens. En aquesta comparativa no s’han tingut en compte la longitud de trams de patis interiors que no existien en anteriors MES. Aquesta reducció es pot deure en part a l’increment de zones per als vianants i també a la disminució dels nivells vinculats al trànsit. 90 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 30,0 5. Sarriá-Sant Gervasi. Le 40,0 5. Sarriá-Sant Gervasi. Ln 36,1 26,32 6,3 % longitud de trams exposats 35,4 % longitud de trams exposats 35,0 25,0 23,0 21,7 30,0 26,8 20,0 18,7 18,9 18,2 17,9 25,0 16,9 21,3 15,5 14,7 18,9 15,0 13,9 20,0 18,7 17,9 13,2 17,6 16,3 16,1 15,21 5,5 11,2 14,4 15,0 9,7 10,0 9,1 10,0 8,9 8,4 6,2 6,6 5,1 5,0 5,1 3,8 3,3 5,0 3,7 3,6 0,1 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dBA dBA 2009 2012 2017 2009 2012 2017 Imatge 153. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. Imatge 154. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Període nit, Ln Període 24 hores ponderat, Lden Ln Longitud de trams exposats Lden Longitud de trams exposats Variació Variació dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 % % % % % % % % < 45 36,1 35,4 26,8 -8,6 < 45 21,3 21,8 14,1 -7,7 45 - 50 8,9 8,4 16,3 7,8 45 - 50 6,8 6,0 7,2 1,3 50 - 55 17,9 16,1 18,7 2,5 50 - 55 9,4 8,8 11,2 2,3 55 - 60 18,9 21,3 17,6 -3,6 55 - 60 7,6 7,5 16,1 8,7 60 - 65 14,4 15,2 15,5 0,3 60 - 65 19,9 18,5 18,3 -0,3 65 -70 3,7 3,6 5,1 1,5 65 -70 18,8 21,2 17,0 -4,2 70 - 75 0,1 0,0 0,0 0,0 70 - 75 13,6 14,3 14,7 0,3 75 - 80 0,1 0,0 0,0 0,0 75 - 80 2,4 1,9 1,5 -0,4 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 >80 0,1 0,0 0,0 0,0 Taula 53. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Taula 54. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. En el període nocturn, malgrat hi ha tendències diferents al període dia i tarda es segueix una tendència similar, dels nivells de soroll respecte als anteriors MES. Es pot observar, que en tots els períodes horaris és significatiu l’increment de la longitud de trams amb nivells sonors d’entre 55 i 60 dB(A), així com un descens dels trams amb nivells sonors inferiors a 45dB(A). 91 % % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 25,0 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 5. Sarriá-Sant Gervasi. Lden 21,8 % longitud de trams exposats 21,3 21,2 19,9 20,0 18,5 18,8 18,3 17,0 16,1 14,7 15,0 14,1 14,3 13,6 11,2 10,0 9,4 8,8 7,6 7,2 7,5 6,8 6,0 5,0 2,4 1,9 1,5 0,1 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dBA 2009 2012 2017 Imatge 156. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 50.a). Imatge 155. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. Aquestes dades ens mostren que en el MES del 2017 s’ha produït una distribució més homogènia entre els rangs en forma de campana, mentre que s’han suavitzat els extrems, és a dir, els nivells més baixos s’han reduït. Aquest fet pot deure’s a una combinació d’un canvi en la metodologia de treball respecte al 2012 juntament amb un canvi en la distribució del trànsit rodat al districte de Sarrià - Sant Gervasi des que es va elaborar l’anterior MES. 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS En aquest apartat es presenta de manera gràfica una comparativa entre els nivells assignats als diferents trams en el MES 2017 respecte als que es van assignar en el MES del 2012. Aquesta comparativa s’ha fet per a cadascun dels períodes horaris. Per interpretar el gràfic cal tenir en compte el següent: - Per al càlcul s’assignen nivells sonors als trams del MES actual i els assignats en el MES anterior per comparar-los, si bé cal tenir en compte que en tots dos MES s’han utilitzat diferents metodologies d’assignació de nivells sonors als trams tal com s’ha explicat anteriorment. - Els colors freds (blaus) indiquen que els nivells sonors actuals són més baixos. - Els colors càlids (vermells) indiquen que els nivells sonors actuals són més elevats. Imatge 157. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 50.b). 92 % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi VARIACIÓ DE NIVELLS QUANTITAT DE TRAMS 2012/2017 dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 342 226 172 232 -8 / -5 363 314 271 329 -5 / -3 291 289 269 283 -3 / 3 793 910 935 896 3 / 5 87 111 151 105 5 / 8 86 93 124 97 > 8 131 150 171 151 Taula 55. Comparativa de trams 2012-2017. En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2012 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En període dia, s’ha d’esmentar que, per a uns 1.000 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2012, hi ha aproximadament 300. Per al període de tarda han disminuït els nivells en gairebé 830 trams, i ha augmentat en uns 350 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en uns 700 trams, i han augmentat en aproximadament 450 trams. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams han baixat en una mica menys de 850 trams, i han pujat en uns 350. Imatge 158. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 50.c). El 2017 s’han considerat 268 trams nous en el tramer del districte de Sarrià - Sant Gervasi, i un nombre més elevat de patis d’illa amb activitat, per la qual cosa no es pot fer una comparativa exacta respecte a l’any 2012. A causa de la diferent metodologia de càlcul dels nivells sonors associats al tramer, el nombre més elevat de trams estudiats, i la incorporació d’un nombre més alt de patis d’illa amb activitat, trobem en alguns casos increments de fins a 8 dB(A) en la comparativa, com pot ser el cas d’alguns patis interiors, els quals és probable que en el mapa anterior no es tinguessin en compte o no s’avaluessin com a patis d’illa amb activitat. De la mateixa manera, els casos en els quals els nivells sonors han disminuït més de 5 dB(A) es poden deure a un increment dels carrers convertits en zona de vianants o amb preferència de vianants i, per tant, a una reducció del soroll generat pel trànsit, així com al canvi de metodologia utilitzada en els dos MES a l’hora d’assignar nivells sonors al tramer. Imatge 159. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 50.d). 93 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 13.2.2 COMPARATIVA 2019-2017 Imatge 160. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 49.a). Imatge 162. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit (plànol núm. 49.c). Imatge 161. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 49.b). Imatge 163. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 49.d). 94 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi VARIACIÓ DE NIVELLS QUANTITAT DE TRAMS 2009/2017 dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 353 239 185 247 -8 / -5 374 324 274 329 -5 / -3 287 266 252 269 -3 / 3 736 879 910 860 3 / 5 83 101 141 96 5 / 8 87 89 117 98 > 8 111 133 152 132 Taula 56. Comparativa de trams 2009-2017. En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2009 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En període de dia, s’ha d’esmentar que, per a gairebé 1.000 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2009, n’hi ha prop de 300. Per al període de tarda, igual que en dia, han disminuït els nivells en gairebé 830 trams, i ha augmentat en uns 320 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en gairebé 700 trams, i han augmentat aproximadament en 400 trams. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams han baixat en una mica més de 850 trams, i han pujat en uns 300 trams. Respecte al tramer del 2009 hi ha 330 trams nous, per la qual cosa apareixen com a no comparables. Tal com s’ha comentat en l’apartat anterior, la major part de les diferències superiors a 5 dB(A) poden ser produïdes per les diferències en la metodologia utilitzada en el càlcul dels nivells sonors associats al tramer. Les diferències en la metodologia utilitzada en els diferents mapes de soroll fan complicat discriminar les raons exactes dels canvis en l’evolució, si bé aquestes variacions en part són degudes a l’increment de patis interiors d’illa considerats actualment i a l’increment de carrers de vianants o amb preferència de vianants. En la comparativa veiem que en el període nocturn es produeix un augment de trams amb diferències de més de 8 dB(A) relacionats amb l’evolució de l’oci nocturn. En part, això es deu a la millora en les fonts d’informació d’oci nocturn del mapa del 2017 respecte al del 2009. En general hi ha poques diferències entre els MES del 2009 i el del 2012 perquè solament es van actualitzar les zones que havien canviat, per la qual cosa els resultats d’aquesta comparativa 2009-2017 són molt similars a la de 2012-2017. 95 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ - Potenciació de la utilització del transport públic i foment de l’ús de la bicicleta. - Existència de vehicles més silenciosos. Cal tenir en compte que la utilització de diferents metodologies de càlcul en el MES 2017 respecte a MES anteriors, com en l’obtenció dels nivells sonors per als diferents períodes horaris (realitzada mitjançant modelitzacions acústiques amb un - Canvis en el model de mobilitat a la ciutat, amb aposta per mitjans de transport més sostenibles i amb menys període d’anàlisi anual en tota la superfície del districte i per a tots els focus sonors considerats), fa que no es pugui dur a incidència sobre el soroll ambiental. Potenciació del vehicle elèctric. terme una comparativa exacta entre els resultats d’aquests MES, encara que, en línies generals, es pot observar que la - Activitats per afavorir la conscienciació de la ciutadania: situació acústica al districte de Sarrià - Sant Gervasi ha millorat respecte al 2012. o Activitats en el marc de la Setmana Sense Soroll per afavorir la conscienciació ciutadana envers el soroll. Tot i així, cal comentar que aquestes comparacions entre el MES actual i els anteriors presenta algunes limitacions, per o Tallers “Quin soroll fem?”, que s’ubiquen en diferents punts de Barcelona, on les persones que s’hi exemple degut al fet que moltes grans infraestructures no tenien tram en els mapes anteriors. inscriuen poden fer mesuraments ambientals amb un sonòmetre. Algunes de les causes que poden haver influït en aquesta millora acústica són les següents: o Programa “Barcelona Sona”, que inclou rutes i activitats i convida la ciutadania a descobrir el so de la bellesa oculta del patrimoni sonor del nostre entorn, per exemple, el so d’una font quan brolla o el d’una - Actuacions de millora en els paviments de diversos carrers del districte: campanada, que sovint queden amagats sota el soroll del trànsit. o Pavimentació i canvi de secció viària al carrer de Bosch i Gimpera, entre els carrers del Cardenal Vives i o Campanya de sensibilització sobre el soroll dels vehicles en diferents punts de la ciutat, que pretén que les Tutó i del Bisbe Català. persones propietàries de motocicletes i ciclomotors prenguin consciència de la problemàtica i adoptin les o Pavimentació dels carrers de Tuset, de Moià i de la Granada del Penedès. mesures corresponents. o Pavimentació dels carrers de Teodora Lamadrid, de Castanyer, de Rubinstein i la plaça de Joaquim Folguera. o Campanya de reducció del soroll derivat de l’oci nocturn. Amb aquesta actuació, els promotors recorren o Pavimentació dels carrers de Sant Gervasi de Cassoles (entre els carrers d’Arimon i del Bisbe Sivilla) i de carrers i places de nit, en zones on l’oci i l’ús de l’espai públic és intensiu. Es faciliten materials de Castanyer (entre el carrer de Teodora Lamadrid i el carrer de Sant Gervasi de Cassoles). sensibilització i es difon un missatge conciliador entre veïnat i persones usuàries. o Pavimentació dels carrers de Prats de Molló i del Camp. Per tal de promoure el coneixement de la contaminació acústica i reduir la molèstia que ocasiona, es proposa el següent: o Pavimentació del tram del carrer de Valeta d’Arquer entre els carrers de Josep Roura i de la Marquesa de - Línies d’ajuda per subvencionar el canvi de finestres i tancaments per poder col·locar-ne d’altres amb millor Villalonga- aïllament. Increment de l’espai viari destinat als vianants. o Pavimentació del tram del carrer de Santa Amèlia entre els carrers d’Eduard Conde i del Riu de l’Or. - Vigilància i control de les emissions de soroll de les obres. o Pavimentació del tram del carrer de Reus entre els carrers del Camp i de la Ciutat de Balaguer. - Ampliació de la xarxa de sensors i estacions de vigilància del soroll a la ciutat. o Pavimentació del tram del carrer de Quatre Camins entre els carrers de Bellesguard i de Teodor Roviralta o Pavimentació del tram del carrer de Pomaret entre els carrers de la Immaculada i de Terré. - Instal·lació de limitadors en concerts a l’aire lliure i locals de concurrència pública. o Pavimentació del tram del carrer de Pàdua entre els carrers de Balmes i de Saragossa. - Potenciació de la participació ciutadana en la proposta de millora acústica de la ciutat. o Pavimentació del tram del carrer de Brusi entre la via Augusta i el carrer de Sant Elies o Pavimentació del tram de la carretera de les Aigües entre el Torrent de la Font del Mont i el camí Boscà. o Pavimentació del passeig de la Reina Elisenda de Montcada. o Pavimentació del passeig de Sant Gervasi. o Pavimentació del carril bus del carrer de Muntaner, entre la gran via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal. o Pavimentació del carril bus del carrer d’Aribau, entre la gran via de les Corts Catalanes i l’avinguda Diagonal. o Pavimentació del carrer del Saüc. o Pavimentació del carrer de Mandri. o Pavimentació del carrer de Jesús i Maria. o Pavimentació del carrer de Ganduxer, entre els carrers de Bori i Fontestà i de Jacinto Benavente. o Pavimentació del carrer de Francesc Carbonell. o Pavimentació del carrer de Can Móra. o Pavimentació del carrer de Beethoven. o Pavimentació del carrer de Balmes, entre la plaça de Joaquim Folguera i la plaça de Kennedy. o Pavimentació de la vorera del costat mar del tram del carrer del Rosari entre els carrers del Doctor Roux i de la Nena Casas. o Pavimentació de la vorera del costat del Llobregat del carrer de Castellnou, entre el carrer del Rosari i la plaça de Joaquim Pena. o Pavimentació de la vorera costat mar del carrer del Mestre Nicolau (entre el carrer de Beethoven i l’avinguda de Pau Casals) i de la vorera costat muntanya de l’avinguda Diagonal. o Pavimentació de la vorera costat del Llobregat del carrer de Calatrava, entre els carrers del Doctor Carulla i dels Vergós. o Pavimentació de la ronda de Dalt entre la incorporació 8 de la Via Augusta i la incorporació 6 de Vallcarca, sentit Besòs. o Pavimentació de la ronda de Dalt entre la incorporació 7 i el túnel del Museu, sentit Besòs. o Pavimentació de la ronda de Dalt (B-20). o Pavimentació de la plaça de Prat de la Riba. o Pavimentació de la plaça de John F. Kennedy o Pavimentació de la plaça de la Bonanova o Pavimentació de la incorporació número 8 de la ronda de Dalt, sentit Besòs 96 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL D’altra banda, en les obres i els treballs de construcció s’utilitzen equips i maquinària susceptibles de produir sorolls i vibracions, per la qual cosa els responsables de les obres hauran d’adoptar les mesures adequades per evitar que L’actualització del Mapa estratègic de soroll del districte s’ha fet utilitzant una metodologia millorada que ha donat uns s’excedeixin els límits de l’àrea acústica en els quals es realitzin. resultats gràfics i estadístics més realistes. Per exemple, en la nova actualització del mapa s’han tingut en compte 301 patis També cal impulsar polítiques de control i foment d’edificacions acústicament eficients. La promoció d’immobles amb un interiors d’illa al districte de Sarrià - Sant Gervasi, enfront dels 141 del MES anterior. Aquests canvis metodològics, aïllament adequat és la millor manera d’assegurar el confort acústic de la ciutadania. Les principals actuacions que es juntament amb l’efecte de les mesures de lluita contra el soroll desplegades, han tingut com a conseqüència que en els plantegen són les següents: últims cinc anys hi hagi hagut una reducció de la població exposada a alts nivells de soroll. - Fomentar la dotació adequada d’equipaments de proximitat bàsics a escala de barri i districte. El Mapa estratègic de soroll del districte aporta la informació necessària per diagnosticar-ne la situació acústica, identificar - Incorporar en les actuacions d’urbanització i reurbanització de vies mesures de control del trànsit sobre el traçat, la quins són els emissors acústics que generen nivells més elevats de soroll ambiental i localitzar els àmbits on se superen els secció transversal, el perfil longitudinal, les interseccions, l’amplària de la calçada i carrils, la pavimentació, etc., que objectius de qualitat acústica. Aquesta anàlisi permet justificar els plans d’acció en matèria de contaminació acústica i la tinguin com a objectiu la reducció de les velocitats de pas dels vehicles i un efecte dissuasiu de l’ocupació del vehicle planificació adequada de les mesures de gestió del soroll. privat. Els objectius generals que es pretenen aconseguir amb els plans d’acció són els següents: - Incentivar la renovació de finestres i tancaments de balconades i galeries amb l’objectiu de millorar la qualitat acústica a l’espai interior dels habitatges del districte. - Actuar de manera continuada en la reducció de la contaminació acústica al districte, millorant la qualitat de vida de - Promoure l’ocupació de paviment sonoreductor en les actuacions de reasfaltatge i asfaltatge de noves vies, així com tots els seus ciutadans i ciutadanes i respectant en tot moment la legislació vigent que sigui aplicable. el correcte manteniment d’aquelles que tenen aquests tipus de ferm. Es proposa que a curt i mitjà termini es - Afrontar de manera global actuacions vinculades a la contaminació acústica que permetin gestionar d’una manera reasfaltin almenys els trams següents, que són els que presenten nivells més elevats de soroll al districte de Sarrià - integral la problemàtica del soroll urbà. Sant Gervasi: - Identificar les actuacions més prioritàries, de manera que s’estableixin les mesures preventives i correctores oportunes. - Protegir les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica. En la proposta de model de gestió del soroll del districte, es proposa plantejar mesures que poden preveure les autoritats, dins de les seves competències, entre les quals hi ha les següents: - regulació del trànsit, - ordenació del territori, - aplicació de mesures tècniques en les fonts emissores, - selecció de fonts més silencioses, - reducció de la transmissió del so i - mesures i incentius reglamentaris i econòmics. 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE DE SARRIÀ - SANT GERVASI Valorant les possibles afectacions dels emissors acústics, es proposa definir set programes o eixos estratègics sectorials, que es corresponen amb aquelles àrees o activitats que es consideren clau per al compliment dels objectius per a la gestió del soroll. Els programes proposats i les actuacions són els següents: Mobilitat urbana El trànsit rodat és el principal focus de soroll al districte. Per tant, és molt important establir mesures preventives i correctives per disminuir els nivells de soroll associats a aquest emissor acústic. Les actuacions que es plantegen sobre aquest tema són les següents: - Alinear les estratègies i actuacions proposades en el Pla de mobilitat urbana (PMU) de la ciutat i del districte de Sarrià - Sant Gervasi amb els objectius del model de gestió del soroll apostant per un model de mobilitat que redueixi l’ús del vehicle privat, potenciï l’ocupació de vehicles amb tecnologies més silencioses i afavoreixi el transport a peu, amb bicicleta i en transport públic. En concret, es proposen les següents actuacions sobre el districte: o Millorar el transport públic urbà i interurbà. Imatge 164. Principals àmbits afectats per soroll de trànsit rodat. o Fomentar el canvi tecnològic dels vehicles privats cap a d’altres de menys contaminants des del punt de vista acústic, com els automòbils elèctrics o híbrids, mitjançant polítiques fiscals favorables a l’adquisició o BV-1462 d’aquest tipus de vehicles. o Carrer de Vidal i Quadras o Revitalitzar l’espai públic amb prioritat per al vianant al districte de Sarrià-Sant Gervasi. o Carrer de Dalt o Fomentar al districte de Sarrià - Sant Gervasi els desplaçaments amb bicicleta de manera segura i amb o Passeig de la Bonanova continuïtat. o Ronda del General Mitre o Via Augusta Desenvolupament urbà, obres i edificació o Travessera de Gràcia La incorporació de criteris acústics en la planificació urbana, creant un model de ciutat sostenible, definint usos de sòl o Avinguda de Josep Viçent Foix racionals i una infraestructura viària coherent, suposa grans millores acústiques, tant per als nous desenvolupaments com o Passeig de Sant Joan Bosco per als sòls ja urbanitzats. o Carrer dels Vergós o Carrer de Ganduxer o Carrer de Calvet 97 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi o Carrer del Mestre Nicolau o Foment del control d’activitats musicals a l’aire lliure i altres espais mitjançant l’exigència d’elaboració o Carrer de Muntaner d’estudis d’impacte acústic previs a la celebració dels esdeveniments i potenciant mesuraments de soroll o Carrer d´Aribau durant els concerts per tenir un millor coneixement dels nivells de soroll que es generen durant l’activitat. o Carrer de Balmes - Fomentar la formació dels professionals responsables del control i mesurament del soroll d’oci. Al districte de Sarrià - Sant Gervasi es proposen com a àmbits d’actuació prioritària les zones de la plaça de Sarrià, de la plaça - Gestió del soroll ambiental respecte a les infraestructures de transport competència d'altres administracions del Consell de la Vila, del carrer del Doctor Fleming, del carrer de Santa Fe de Nou Mèxic, del carrer de Ganduxer, del carrer promovent convenis de col·laboració en els processos de gestió de la contaminació acústica. En concret, en el de Boro i Fontestà i del carrer de Beethoven, a més d’un gran conjunt de carrers del barri de Sant Gervasi - Galvany en la districte de Sarrià - Sant Gervasi es vetllarà per defensar els drets dels veïns i les veïnes que estan exposats al soroll seva part més propera al districte de l’Eixample, que segons s’aprecia en la figura següent, obtinguda a partir dels mapes de del ferrocarril, sobretot en els trams de via que circulen en superfície, com per exemple al costat de la BV-1462, entre nivells sonors del districte per al soroll d’oci, són les que tenen grau d’afectació més elevat: el carrer de Santíssima Trinitat del Mont i el carrer de Plantada i entre el carrer de la Inmaculada i el passeig de Bonanova. Imatge 166. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. Imatge 165. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit ferroviari. Activitats comercials - Potenciar i controlar els estudis acústics associats a les figures urbanístiques: planejament general i de Les reclamacions per part de la ciutadania per la contaminació acústica provocada per les activitats comercials és freqüent desenvolupament. En particular, al districte de Sarrià - Sant Gervasi, cal demanar l’avaluació mitjançant estudis en la majoria de les ciutats. Per això, en aquest eix estratègic es proposen les següents mesures per disminuir els nivells de acústics predictius per analitzar el grau de compliment dels objectius de qualitat acústica en aquells contaminació acústica generada per aquestes activitats: desenvolupaments que suposin un canvi d’ús del sòl. - Promoure polítiques urbanístiques per a la reordenació d’activitats al districte de Sarrià – Sant Gervasi. - Aplicar mesures de control i gestió de l’emissió sonora d’obres i maquinària i establir criteris acústics - Potenciar el Pla d’usos del districte (gestió administrativa respecte al soroll relatiu a la concessió de llicències a puntuables en licitacions d’obres públiques i edificis municipals. activitats). - - Fomentar el control acústic d’activitats comercials i de serveis, és a dir, potenciar les campanyes de mesuraments in situ per analitzar l’evolució del soroll a causa d’aquestes activitats. Activitats d'oci Zones tranquil·les El soroll generat per les activitats d'oci és un assumpte origen de controvèrsia i debat per les molèsties que pot produir sobre els veïns i les veïnes. Les actuacions que es plantegen són les següents: La finalitat de les zones tranquil·les urbanes és oferir als habitants del districte espais on puguin evadir-se de l’estrès diari que pugui generar el soroll, garantint el confort acústic de les persones usuàries. Entre les actuacions de gestió del soroll es - Potenciar les mesures de control a les zones de concentració de locals d’oci i de celebració d’esdeveniments proposen les mesures següents per preservar les zones tranquil·les urbanes: musicals: - Desenvolupar i desplegar un pla estratègic per conservar la qualitat de les zones. Aquest pla ha d’establir els o Control d’horaris d’obertura i tancament de locals, condicionants acústics que ha de complir cada zona per ser considerada zona tranquil·la, tant criteris acústics com o Gestió de terrasses i de sonorització de locals, altres criteris que cal tenir en compte, com el paisatgístic. El pla estratègic també ha d’incloure un programa de o Control del soroll en concerts a la via pública i en els locals de pública concurrència amb música mitjançant control acústic dels àmbits i de les vies de l’entorn, estratègies per incrementar el valor de les àrees i promocionar-ne la exigència d’emprar limitadors de potència sonora. l’ús, així com propostes de mesures per a la millora acústica de les zones. 98 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi En el cas concret de Sarrià - Sant Gervasi, es proposa com a actuacions prioritàries la protecció acústica dels dos parcs més - Cursos de conducció ecològica i respectuosa amb el soroll adreçats a conductors i conductores particulars i al representatius del districte: els Jardins de Can Sentmenat, el parc del Castell de L'Oreneta, el parc de Joan Reventós, Turó personal conductor dels serveis de transport col·lectiu, emergències, serveis de recollida de residus sòlids urbans Park i parc del Turó del Putxet. Com a mesures de control i gestió del soroll es proposen les següents: (RSU), jardineria, etc. • Realitzar i desplegar un programa de control acústic a l’interior del parc i les vies del seu entorn. - Foment de la formació en matèria de soroll a escolars. • Analitzar el grau de percepció que té la ciutadania d’aquest parc i promocionar-ne l’ús, facilitant-hi l’accés en - Formació especialitzada a professionals en matèria de prevenció i gestió del soroll: Guàrdia Urbana, personal tècnic transport públic i mitjans de transport no motoritzats. municipal i de districte, professionals del sector de la construcció, etc. • Establir accions de millora als parcs per evitar-ne la degradació des del punt de vista acústic. Altres serveis de gestió municipal Àmbits com a prioritat de la protecció en el districte: Jardins de Can Sentmenat, parc del Castell de l'Oreneta, parc de Joan Reventós, Turó Park i parc del Turó del Putxet: Aquest programa comprèn aquelles altres mesures de millora dels processos de control i gestió municipal que tenen alguna relació directa o indirecta amb el soroll ambiental. En aquests processos estan involucrats diferents serveis de l’Ajuntament, i estan vinculats, entre altres camps, al control d’emissions sonores dels serveis de recollida de residus sòlids urbans, de les activitats de neteja viària i dels treballs de jardineria. Imatge 167. Zones tranquil·les. A Sarrià - Sant Gervasi, a més de prioritzar la protecció del parc més emblemàtics del districte, també es proposa centrar esforços en la protecció dels patis interiors d’illa, amb o sense activitat, perquè es tracta de zones tranquil·les i habitades per les quals cal apostar. Per a la seva conservació, es proposen les mesures següents: - Analitzar el grau de percepció enfront del nivell de soroll real que tenen els veïns dels patis amb activitat. - Realitzar i desplegar un programa de control acústic en aquests patis, sobretot en aquells que tenen activitat, per fer un seguiment de la seva situació respecte del soroll i poder establir mesures de protecció acústica en cas que sigui necessari. Conscienciació ciutadana i formació per a treballadors i treballadores Les tasques de conscienciació ciutadana i de formació de professionals són imprescindibles com a complement a la proposta de mesures per a la prevenció i correcció de la contaminació acústica. Entre les actuacions generals de sensibilització i educació, es proposa potenciar-ne les següents: - Estratègies integrades d’informació per sensibilitzar les persones sobre els efectes negatius del trànsit motoritzat particular i els efectes positius de circular amb bicicleta, a peu i en transport públic, inclosos els efectes per al medi ambient i la salut. - Campanyes de conscienciació ciutadana per prevenir el soroll ambiental que s’ocasiona als espais de concentració d’activitats d’oci del districte. 99 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 15 CONCLUSIONS Grans infraestructures En aquest document es presenta el Mapa estratègic de soroll del districte de Sarrià – Sant Gervasi. S’avalua la situació - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per acústica actual en format de mapes de soroll, i es presenten els resultats de població exposada al soroll. Els mapes de soroll exemple la ronda de Dalt, l’avinguda Diagonal, la ronda del General Mitre i la via Augusta, amb nivells sonors tenen diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones superiors a 75 dB(A), que poden arribar a superar fins i tot els 80 dB(A) en les mateixes vies en el període dia, i que representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres del nivell del sòl i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els superiors a 65 dB(A), que poden arribar a superar els 70 dB(A), en període nit. edificis de la ciutat. - L’aportació de soroll de les grans infraestructures a les façanes varia en funció de molts factors: la distància de les En els resultats obtinguts, es distingeix la contribució dels nivells sonors per a cada període horari (dia, tarda i nit) del nivell vies als edificis, la configuració en trinxera de les vies, l’existència de pantalles acústiques, etc. Així doncs, encara que de soroll ponderat durant les 24 hores, o indicador de molèstia global. a la calçada els nivells sonors són molt elevats, superiors a 75 dB(A), a les façanes dels edificis els nivells sonors són S’han caracteritzat les fonts de soroll urbà, desglossades en dos grans grups. El primer grup correspon a l’estudi general molt inferiors, de prop de 65 dB(A). associat als eixos viaris i grans infraestructures viàries. El segon grup correspon a l’estudi de detall, que se centra en les fonts Ferrocarril i tramvia de soroll següents: trànsit ferroviari i tramvia, oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, patis d’illa amb - El soroll del ferrocarril i el tramvia gairebé no té influència al districte de Sarrià - Sant Gervasi perquè en la seva major activitat i carrers de vianants. part està soterrat. L'afectació de la població pel soroll del ferrocarril i tramvia és molt baixa en comparació amb altres Per a l’elaboració del MES, s’ha utilitzat la simulació acústica a tota la ciutat i per a totes les fonts de soroll. El resultat focus de soroll.. d’aquesta simulació s’ha validat amb un seguit de mesures de curta i llarga durada. També s’ha utilitzat una eina SIG - En els períodes dia i tarda hi ha menys d’un 0,02% de població exposada a nivells sonors superiors a 65 dB(A), i en (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, la seva consulta i representació gràfica. període nit el percentatge de població exposada a més de 55 dB(A) és inferior al 0,05%, i per tant no té influència significativa en la població. S’ha assolit un nivell de coneixement acústic de la ciutat molt exhaustiu i acotat a la realitat: s’ha fet una diagnosi específica i completa dels patis interiors d’illa, se n’ha incorporat un nombre més elevat i, finalment, s’ha repartit la població més Parcs acuradament segons si dormen en façana exterior o interior. D’una banda, al districte s’ha incrementat el nombre de patis - L’activitat desenvolupada als parcs –gent, jocs infantils, etc.– no té influència en els edificis del seu entorn. diagnosticats i, de l’altra, un 28,9% de la població dorm en estances que donen a pati interior i es troba exposada a una - Considerant els parcs com a receptors, els nivells de soroll que reben depenen del trànsit viari. En el seu interior, qualitat acústica bona. com més ens allunyem del trànsit circumdant, més bona qualitat acústica tenen. El districte de Sarrià – Sant Gervasi representa un 9,2 % de la població total de Barcelona que es concentra en el 19,7 % de la Patis interiors d’illa superfície de la ciutat, per tant s’està parlant d’una densitat molt alta, de 73,7 hab/ha (quan la mitjana de Barcelona es situa - Les activitats que es desenvolupen en els patis interiors d’illa només tenen influència sobre la façana interior dels en 157,5 hab. / ha). Sarrià - Sant Gervasi, amb sis barris, és un dels districtes més verds de la ciutat i és, juntament amb el edificis. S’han estudiat diversos tipus d’activitats: aparcaments i serveis municipals (parcs infantils, escoles, etc.). districte d’Horta-Guinardó, la porta al Parc Natural de la Serra de Collserola, el pulmó verd més important de la ciutat. - Quan s’estudia el soroll que reben els patis, s’arriba a la conclusió que són entorns privilegiats per la seva bona qualitat acústica, a recer del trànsit de l’entorn. De l'anàlisi dels resultats del mapa de soroll al districte de Sarrià – Sant Gervasi es pot concloure, en termes generals, el Carrers de vianants següent: - En els carrers de vianants té influència el soroll dels vianants al no existir soroll de trànsit en ells o ser residual, si bé En aquest districte pràcticament hi ha tots els focus sonors que han estat analitzats en el MES: trànsit de vehicles, grans els nivells sonors en ells són inferiors a 55 dB(A), excepte aquelles en les quals hi ha activitat comercial significativa i infraestructures viàries, ferrocarril i tramvia, oci nocturn i aglomeració de persones i el soroll derivat de carrers de vianants, aglomeració de gent, com per exemple el carrer Major de Sarrià. patis interiors d’illa i parcs. - En període nocturn el soroll en aquests carrers no és significatiu, per bé que en les zones on hi ha activitats d’oci nocturn, sobretot els caps de setmana, els nivells sonors poden ser elevats. ANÀLISI PER FONTS DE SOROLL Zones d’oci i aglomeració de persones En els apartats 10 i 11 es pot obtenir informació més precisa de cada una de les fonts de soroll; en aquest apartat es fa un - A les zones d’oci, com per exemple la zona del carrer de Balmes, els nivells sonors s’incrementen en més de 5 dB(A) resum de cadascuna. respecte als dies de diari. Trànsit viari - El principal focus sonor en els tres períodes d’avaluació (dia, tarda i nit) és el soroll del trànsit. RECEPTORS SENSIBLES - En els carrers on hi ha circulació de vehicles, el trànsit viari sol emmascarar el soroll de la resta de focus sonors Centres educatius existents al districte de Sarrià - Sant Gervasi, com el soroll degut als carrers de vianants i a l’oci nocturn. - Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius estan vinculats directament amb la seva ubicació, ja - El nivell del soroll del trànsit presenta poques variacions en el període de dia i tarda. De fet l’activitat de la ciutat en que aquells que es troben propers a grans infraestructures o a carrers amb un trànsit elevat estan exposats a nivells general no comença a decaure fins a la nit. sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit. La diferència dels - En les vies principals no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple el passeig nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). de Sant Gervasi, el carrer de Ganduxer, el carrer de Calvet, el carrer d'Aribau, l’avinguda de Sarrià, l’avinguda de la Centres sanitaris República Argentina o la travessera de Gràcia), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas - Els hospitals analitzats, s'ha comprovat que normalment en alguna de les seves façanes hi ha nivells sonors elevats. de les grans infraestructures, i els nivells sonors són d’entre 70 i 75 dB(A) en el període dia i entre 60 i 65 dB(A) en Això es deu, al fet que, la seva localització és propera a alguns carrers amb trànsit elevat. període nit. Quan aquests nivells sonors incideixen en les façanes dels edificis més propers solen ser un rang inferiors POBLACIÓ EXPOSADA - En les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A) de dia i per sota dels 55 dB(A) durant la nit. Alguns exemples són: el carrer de Calatrava, el carrer de les Escoles Pies, el carrer del Rosari, el - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, el 21,71% de la població del districte està afectada per nivells carrer dels Quatre Camins, el carrer de Beltràn i Rózpide, el carrer de la Reina Victòria o el carrer de Calaf. superiors a 65 dB(A), mentre que un 10,88% de població està exposada a nivells entre 70 i 75 dB(A), i un 0,35% del total del districte, a nivells superiors a 75 dB(A). - Bona part de la contribució del soroll de trànsit, durant el període nocturn, es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i a última hora d’aquest període (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall es - Durant el període tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 17,39% de la registren entre les 3.00 i les 5.00 hores. població està exposada a nivells de Le superiors a 65 dB(A), i només un 6,36 % a nivells majors de 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) és del 32,17 %. 100 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - En l’anàlisi per barris s’observa que en període diürn el barri amb més afectació pel soroll total en el districte és Sant Gervasi-Galvany amb una població afectada a nivells superiors a 65 dB(A) de 28,34%, i el barri amb menys afectació és Valvidriera, el Tibidabo i Les Planes amb una població afectada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) de 6,12%. - En l’anàlisi per barris s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll total és Sant Gervasi- Galvany amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) de 43,35%, i el barri amb menys afectació és Valvidriera, el Tibidabo i Les Planes, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) inferior al 9,96%. Població exposada (%) Districte de Sarrià - Període i nivells Barcelona Sant Gervasi Ld < 65 dB(A) 78,29 77,22 Le < 65 dB(A) 82,61 81,86 Ln < 55 dB(A) 67,83 67,50 Taula 57. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. Finalment, tal com es pot veure a la taula anterior, el percentatge de població exposada al soroll total per a nivells inferiors a 65 dB(A) en període dia i tarda, i a 55 dB(A) en període nit, és lleugerament més elevat al districte de Sarrià - Sant Gervasi respecte al conjunt de la ciutat. 101 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi ANNEX I. RELACIÓ D´IMATGES Imatge 39. Districte de Sarrià - Sant Gervasi. ............................................................................................................................. 30 Imatge 40. Barris de Sarrià - Sant Gervasi. ................................................................................................................................. 31 Imatge 41. Remodelació de la ronda del General Mitre entre els carrers de Balmes i de Mandri Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, a Sarrià - Sant Gervasi (plànol núm. 20.a). ............................. 1 (http://ajuntament.barcelona.cat/premsa). .............................................................................................................................. 31 Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. ................................................................................. 7 Imatge 42. Ronda del General Mitre entre els carrers de Balmes i de Mandri. ......................................................................... 31 Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte de Sarrià - Sant Gervasi (plànol núm. 4). ................................... 8 Imatge 44. Superfície (ha) de Sarrià – Sant Gervasi, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................................. 31 Imatge 4. Mesura de curta durada. .............................................................................................................................................. 9 Imatge 45. Població de Sarrià - Sant Gervasi, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................. 32 Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte de Sarrià Sant Gervasi (plànol núm. 4)..................................... 9 Imatge 45. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Sarrià - Sant Gervasi enfront d’altres districtes Imatge 6. Mesura de llarga durada. ............................................................................................................................................ 10 (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................................................................................. 33 Imatge 7. Exemple de malla de càlcul......................................................................................................................................... 10 Imatge 47. Vehicles a Sarrià – Sant Gervasi, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................... 33 Imatge 8. Exemple de receptors en façana. ............................................................................................................................... 11 Imatge 47. Turismes. Sarrià - Sant Gervasi, 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................. 34 Imatge 9. Interfície de CadnaA. .................................................................................................................................................. 11 Imatge 48. Principals infraestructures del districte (Aranya 2016). ........................................................................................... 34 Imatge 10. Exemple 3D de relleu. ............................................................................................................................................... 11 Imatge 49 Distribució de les línies de metro al districte de Sarrià - Sant Gervasi (https://www.tmb.cat/ca/transport- barcelona/mapa/metro). ............................................................................................................................................................ 34 Imatge 11. Exemple 3D de ponts. ............................................................................................................................................... 12 Imatge 50. Distribució de les línies de tramvia al districte de Sarrià – Sant Gervasi (http://www.tram.cat/es/) ...................... 35 Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. ............................................................................................................................................... 12 Imatge 51. Distribució de les línies d’autobús al districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 13. Exemple 3D de talussos. ........................................................................................................................................... 12 (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). ........................................................................................................... 35 Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. ......................................................................................................................................... 12 Imatge 52. Centres sanitaris a Sarrià - Sant Gervasi, 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................................. 36 Imatge 15. Tipus de terreny 2D. ................................................................................................................................................. 13 Imatge 53. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte de Sarrià - Sant Gervasi. ............................................... 37 Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. .................................................................................................................................. 13 Imatge 54. Propagació del so en via en trinxera. ....................................................................................................................... 38 Imatge 17. Orientació per als plànols del districte de Sarrià - Sant Gervasi, part 1. .................................................................. 14 Imatge 55. Propagació del so en via amb edificis en els dos laterals. ........................................................................................ 38 Imatge 18 .Orientació per als plànols del districte de Sarrià - Sant Gervasi, part 2. .................................................................. 14 Imatge 56. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. ................................................................................................. 38 Imatge 19. Rangs acústics i colors assignats. .............................................................................................................................. 14 Imatge 57. Propagació del so en via amb edificis a tots dos laterals amb altura asimètrica. .................................................... 38 Imatge 20. Exemple d’elements cartogràfics. ............................................................................................................................ 15 Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a). ....................... 39 Imatge 21. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). ............. 15 Imatge 59. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la ronda de Dalt. ....................................................................... 39 Imatge 22. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. ..................................................................... 15 Imatge 60. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de l’autopista de Montserrat. ........................................................ 39 Imatge 23. Tramer i receptors en façana.................................................................................................................................... 16 Imatge 61. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la ronda del General Mitre. ....................................................... 39 Imatge 24. Vies amb trànsit rodat. ............................................................................................................................................. 17 Imatge 62. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). ................... 40 Imatge 25. Grans infraestructures. ............................................................................................................................................. 18 Imatge 63. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). ....................... 40 Imatge 26. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. ....................................................................................................... 19 Imatge 64. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. Imatge 27. Línies de ferrocarril i tramvia. ................................................................................................................................... 20 7.1.d). .......................................................................................................................................................................................... 41 Imatge 28. Parcs estudiats a tota la ciutat. ................................................................................................................................. 21 Imatge 65. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, nit I 24 hores ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d). ............................................................................................... 41 Imatge 29. Carrers de vianants. .................................................................................................................................................. 22 Imatge 66. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. ........................................................................... 42 Imatge 30. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. ........................ 23 Imatge 67. Vista general de la ronda del General Mitre, 149 (Street View). ............................................................................. 42 Imatge 31. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. .................................................................................................... 24 Imatge 68. Evolució del soroll durant 24 hores a la ronda del General Mitre, 149. ................................................................... 42 Imatge 32. Focus de soroll de Barcelona. ................................................................................................................................... 25 Imatge 69. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................ 43 Imatge 33. Receptors en façana. ................................................................................................................................................ 26 Imatge 70. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................ 44 Imatge 34. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. ........................................................................................... 26 Imatge 71. IMD de trànsit per a cada eix al districte de Sarrià - Sant Gervasi. ........................................................................... 44 Imatge 35. Exemple d’adreces postals. ...................................................................................................................................... 27 Imatge 72 Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànols núm. 6.1.a). ........................................... 45 Imatge 36. Procés del tractament de dades de la població. ....................................................................................................... 27 Imatge 73. Detall de nivells acústics a l’entorn del carrer de Ganduxer per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. ............... 45 Imatge 37. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. ................................................ 27 Imatge 74. Detall de nivells acústics a l’entorn del carrer de Muntaner per Ld, període dia, soroll de trànsit rodat. ............... 45 Imatge 38. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics. ................................................................................ 28 102 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 75. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). ........................................... 46 Imatge 114. Nivells acústics. Parc del Turó del Putxet com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.5.a). ................. 63 Imatge 76. Detall de l’entorn del carrer de Ganduxer Ld i Le; períodes tarda i dia (detall plànols núm. 6.a i 6.b). ................... 46 Imatge 115. Nivells acústics del Parc del Turó del Putxet, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). .................... 64 Imatge 77. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). ............................................... 46 Imatge 116. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. ..................................................................................... 65 Imatge 78. Detall del carrer de Ganduxer, Ln i Ld; períodes nit i dia (detall plànols núm. 6.c i 6.a). ......................................... 46 Imatge 117. Nivells acústics dels patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). ......... 65 Imatge 79. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). ................. 47 Imatge 118. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d’illa al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). ..................................................................................................................................................... 66 Imatge 80. Evolució del soroll durant 24 hores a l’avinguda de Josep Vicenç Foix, 66. ............................................................. 47 Imatge 119. Nivells sonors dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). .................. 66 Imatge 81. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Calatrava, 73. ................................................................................ 48 Imatge 120. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a emissors. Ld, període Imatge 82. Evolució del soroll durant 24 hores al carrer de Pau Alcover, 41. ............................................................................ 48 dia (detall plànol núm. 13.a). ..................................................................................................................................................... 66 Imatge 83. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ............................................... 49 Imatge 121. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a receptors de trànsit. Ld, Imatge 84. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................................... 50 període dia. ................................................................................................................................................................................ 67 Imatge 85. IMD de trànsit per a cada eix viari i per a les grans infraestructures del districte. .................................................. 50 Imatge 122. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte de Sarrià - Sant Gervasi, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ........................................................................................................................................................... 67 Imatge 86. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). ........ 51 Imatge 123. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a receptors de trànsit. Ld, Imatge 87. Detall de nivells acústics a l’entorn dels Jardins del Turó Putxet per Ld, període dia, afectació del soroll de trànsit període dia. ................................................................................................................................................................................ 67 total. ........................................................................................................................................................................................... 51 Imatge 124 Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a receptors de trànsit. Ld, Imatge 88. Efecte d’eixos viaris i grans infraestructures per separat i de manera conjunta, Ld. ............................................... 51 període dia. ................................................................................................................................................................................ 67 Imatge 89. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b). .... 52 Imatge 125. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte de Sarrià - Sant Gervasi, soroll total Ld, període dia Imatge 90. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). ........ 52 (detall plànol núm. 20.a). ........................................................................................................................................................... 68 Imatge 91 Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol Imatge 126. Nivells acústics. Patis interiors d´illa del districte de Sarrià - Sant Gervasi com a emissors. Le, període tarda núm. 8.d). ................................................................................................................................................................................... 53 (plànol núm. 13.b). ..................................................................................................................................................................... 68 Imatge 92 Exemple d’evolució de l’indicador Lden, període 24 hores ponderat ....................................................................... 53 Imatge 127. Evolució del soroll de patis durant 24 hores. Carrer de Moragas, 24 ................................................................... 69 Imatge 93. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia (detall plànols 8.d i 8.a). ................... 53 Imatge 128. Carrers de vianants del districte............................................................................................................................. 70 Imatge 94. Línies de ferrocarril/tramvia. .................................................................................................................................... 55 Imatge 129. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). ..................................................................................................................................................................... 70 Imatge 95. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia, Ld, període dia. Circulació en superfície (plànol núm. 9.a). ........................... 55 Imatge 130. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte de Sarrià - Sant Gervasi com a emissors. Le, període tarda Imatge 96. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Le, període tarda. Circulació en superfície (plànol núm. 9.b). ....................... 56 (plànol núm. 11.b). ..................................................................................................................................................................... 71 Imatge 97. Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Ln, període nit. Circulació en superfície (plànol núm. 9.c). ............................ 56 Imatge 131. Localització de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones (plànol núm. 14). .............................................. 72 Imatge 98 Nivells acústics ferrocarril/ tramvia. Lden, període 24 hores ponderat. Circulació en superfície (plànol núm. 9.d) 57 Imatge 132. Nivells acústics en període Ln, període nit, en El Putxet i el Farró (detall plànol núm. 14). .................................. 72 Imatge 99. Evolució del soroll del ferrocarril durant 24 hores. Carrer Major del Rectoret, 2. ................................................... 57 Imatge 133. Nivells acústics en període Ln, període nit, a Sarrià (detall plànol núm.14). ......................................................... 73 Imatge 100. Parcs del districte. .................................................................................................................................................. 59 Imatge 134. Evolució del soroll d’oci durant 24 hores. Carrer de Tuset, 17. ............................................................................. 73 Imatge 101. Jardins de Can Sentmenat. ..................................................................................................................................... 59 Imatge 135. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................ 74 Imatge 102. Nivells acústics dels Jardins de Can Sentmenat com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). ....... 59 Imatge 136. Ubicació de centres educatius. .............................................................................................................................. 75 Imatge 103. Nivells acústics dels Jardins de Can Sentmenat, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ............... 60 Imatge 137. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ............................................................... 75 Imatge 104. Parc del Castell de l’Oreneta. ................................................................................................................................. 60 Imatge 138. Ubicació de hospitals. ............................................................................................................................................ 77 Imatge 105. Nivells acústics. Parc del Castell de l’Oreneta com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.2.a). .......... 60 Imatge 139. Soroll a l’entorn de l’Hospital El Pilar – Institut Cardiovascular Sant Jordi. Ld (detall plànol núm. 20.a). ............. 77 Imatge 106. Nivells acústics del parc del Castell de l´Oreneta, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a).............. 61 Imatge 140. Soroll a l’entorn de l’Hospital El Pilar . Institut Cardiovascular Sant Jordi. Ln (detall plànol núm. 20.c). ............... 78 Imatge 107. Parc de Joan Reventós. ........................................................................................................................................... 61 Imatge 141. Soroll a l’entorn de l’Hospital Fremap – Centre de Prevenció i Rehabilitació. Ld (detall plànol núm. 20.a). ......... 78 Imatge 108. Nivells acústics. Parc de Joan Reventós com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.3.a). ................... 61 Imatge 142. Soroll a l’entorn de l’Hospital Fremap – Centre de Prevenció i Rehabilitació. Ln (detall plànol núm. 20.c). ......... 79 Imatge 109. Nivells acústics del Parc de Joan Reventós soroll total, Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ....................... 62 Imatge 143. Soroll a l’entorn de l’Hospital Plató – Fundació Privada. Ld (detall plànol núm. 20.a). ......................................... 79 Imatge 110. Turó Park. ............................................................................................................................................................... 62 Imatge 144. Soroll a l’entorn de l’Hospital Plató – Fundació Privada. Ln (detall plànol núm. 20.c). ......................................... 80 Imatge 111. Nivells acústics. Turó Park com a emissor. Ld, període dia (detall plànol núm. 12.4.a). ........................................ 62 Imatge 145. Nivells acústics de soroll total al districte. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ..................................................... 80 Imatge 112. Nivells acústics del Turó Park, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ........................................... 63 Imatge 146. Nivells acústics de soroll total al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). ........... 81 Imatge 113. Parc del Turó del Putxet. ........................................................................................................................................ 63 103 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi Imatge 147. Nivells acústics de soroll total al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). ................ 82 Imatge 148. Nivells acústics de soroll total al districte de Sarrià - Sant Gervasi. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). ........................................................................................................................................................................................... 82 Imatge 149. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................................ 84 Imatge 150. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................................ 84 Imatge 151. Patis interiors del districte. ..................................................................................................................................... 85 Imatge 152. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ......................................................................................................... 90 Imatge 153. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ..................................................................................................... 91 Imatge 154. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ......................................................................................................... 91 Imatge 155. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ............................................................................ 92 Imatge 156. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 50.a). .................................................. 92 Imatge 157. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (plànol núm. 50.b). .............................................. 92 Imatge 158. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 50.c). ................................................... 93 Imatge 159. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 50.d). ..................... 93 Imatge 160. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 49.a). .................................................. 94 Imatge 161. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 49.b). .............................................. 94 Imatge 162. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit (plànol núm. 49.c). ................................................... 94 Imatge 163. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 49.d). ..................... 94 Imatge 164. Principals àmbits afectats per soroll de trànsit rodat. ............................................................................................ 97 Imatge 165. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit ferroviari. ...................................................................................... 98 Imatge 166. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. ............................................................................................................. 98 Imatge 167. Zones tranquil·les. .................................................................................................................................................. 99 104 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi ANNEX II. RELACIÓ DE TAULES Taula 38. Tipus acústics dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). . 70 Taula 39. Població exposada pel soroll generat. Carrer de vianants. ......................................................................................... 71 Taula 40. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). ............................ 72 Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. .......................................................................... 4 Taula 41. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. .................................................. 74 Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. ..................................................................................................... 4 Taula 42. Tipus de centres educatius identificats al districte de Sarrià - Sant Gervasi. ............................................................. 75 Taula 3. Instruments de mesura. .................................................................................................................................................. 8 Taula 43. Hospitals seleccionats al districte de Sarrià - Sant Gervasi. ........................................................................................ 75 Taula 4. Calibradors/verificadors. ................................................................................................................................................ 8 Taula 44. Estadístiques per rangs d’exposició sonora de centres educatius. ............................................................................. 76 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. ................................................... 8 Taula 45. Nivells sonors a l’exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. ........................................................... 76 Taula 6. Distribució dels punts de mesura de llarga durada, segons el tipus de font de soroll. .................................................. 9 Taula 46. Població exposada a soroll total. ................................................................................................................................ 83 Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. ....................... 13 Taula 47. Població exposada a soroll total en patis interiors. .................................................................................................... 85 Taula 8. Classificació de carrers de vianants. ............................................................................................................................. 22 Taula 48. Longitud de vies per rang de soroll (km). ................................................................................................................... 86 Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. ....................................................................................................... 23 Taula 49. Superfície per rang de soroll per al districte. .............................................................................................................. 88 Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. ................................................................. 24 Taula 50. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll al districte. .................................................................... 89 Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. ............................................................................... 27 Taula 51. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ............................................................................................................. 90 Taula 12. Barris Sarrià - Sant Gervasi. ......................................................................................................................................... 30 Taula 52. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ......................................................................................................... 90 Taula 8. Superfície. Dictricte de Sarrià – Sant Gervasi. ............................................................................................................... 31 Taula 53. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ............................................................................................................. 91 Taula 14. Població del districte de Sarrià - Sant Gervasi. ........................................................................................................... 32 Taula 54. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. ........................................................................... 91 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Sarrià - Sant Gervasi (http://www.bcn.cat/estadistica). ................ 32 Taula 55. Comparativa de trams 2012-2017. ............................................................................................................................. 93 Taula 16 Densitat d’habitants del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ...................................... 32 Taula 56. Comparativa de trams 2009-2017. ............................................................................................................................. 95 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures, i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................ 32 Taula 57. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. .......................................................... 101 Taula 18. Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). ...... 32 Taula 19. Percentatge de superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................................................................................. 32 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................... 33 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016. http://www.bcn.cat/estadistica. .......................... 33 Taula 22. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................................................................... 33 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). ........................................................ 34 Taula 24. IMD de les grans infraestructures viàries del districte (Aranya de trànsit 2016). ...................................................... 34 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................................................... 35 Taula 26. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). ...................... 35 Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................... 36 Taula 28. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................. 36 Taula 29. Nombre de centres hospitalaris i d'atenció sanitària. ................................................................................................ 36 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. ............................................................................................................... 43 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. ....................................................................................................... 49 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. ................................................................. 54 Taula 33. Llista de línies de ferrocarril/tramvia del districte. ..................................................................................................... 55 Taula 34. Població exposada. Ferrocarril/tramvia. ..................................................................................................................... 58 Taula 35. Llista de parcs seleccionats al districte. ...................................................................................................................... 58 Taula 36. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. ............................................................................................... 64 Taula 37. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. ................................................................. 69 105 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi ANNEX III. RELACIÓ DE PLÀNOLS 20.a Isòfones - Soroll total - Ld 20.b Isòfones - Soroll total - Le 20.c Isòfones - Soroll total - Ln 20.d Isòfones - Soroll total - Lden Núm. plànol Plànol 21.a Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 21.b Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 1 Mapa topogràfic 21.c Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 2.1 Aranya de trànsit 21.d Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 2.2 Classificació de la xarxa bàsica 22.a Trams - Grans Infraestructures 4m - Ld 2.3 Velocitat considerada en la simulació 22.b Trams - Grans Infraestructures 4m - Le 3 Mapa d’ubicació dels equipaments sensibles per tipus 22.c Trams - Grans Infraestructures 4m - Ln 4 Mapa de punts de mesura de curta i llarga durada 22.d Trams - Grans Infraestructures 4m - Lden 5 Mapa de punts de mesura 23.a Trams - Trànsit total - Ld 6.a Isòfones- Trànsit (excepte grans infraestructures) Ld 23.b Trams - Trànsit total - Le 6.b Isòfones- Trànsit (excepte grans infraestructures) Le 23.c Trams - Trànsit total - Ln 6.c Isòfones- Trànsit (excepte grans infraestructures) Ln 23.d Trams - Trànsit total - Lden 6.d Isòfones- Trànsit (excepte grans infraestructures) Lden 24.a Trams - Ferrocarrils i tramvia - Ld 7.1.a Isòfones- Grans Infraestructures 4m - Ld 24.b Trams - Ferrocarrils i tramvia - Le 7.1.b Isòfones- Grans Infraestructures 4m - Le 24.c Trams - Ferrocarrils i tramvia - Ln 7.1.c Isòfones- Grans Infraestructures 4m - Ln 24.d Trams - Ferrocarrils i tramvia - Lden 7.1.d Isòfones- Grans Infraestructures 4m - Lden 26.a Trams - Carrers de vianants - Ld 7.2.a Isòfones- Grans Infraestructures 8m - Ld 26.b Trams - Carrers de vianants - Le 7.2.b Isòfones- Grans Infraestructures 8m - Le 27.1.a Trams - Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Ld 7.2.c Isòfones- Grans Infraestructures 8m - Ln 27.1.b Trams - Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Le 7.2.d Isòfones- Grans Infraestructures 8m - Lden 27.1.c Trams - Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Ln 8.a Isòfones- Trànsit total - Ld 27.1.d Trams- Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Lden 8.b Isòfones- Trànsit total - Le 27.2.a Trams - Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Ld 8.c Isòfones- Trànsit total - Ln 27.2.b Trams - Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Le 8.d Isòfones- Trànsit total - Lden 27.2.c Trams - Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Ln 9.a Isòfones- Ferrocarrils i tramvia - Ld 27.2.d Trams - Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Lden 9.b Isòfones- Ferrocarrils i tramvia - Le 27.3.a Trams - Parcs total - Parc de Joan Reventós - Ld 9.c Isòfones- Ferrocarrils i tramvia - Ln 27.3.b Trams - Parcs total - Parc de Joan Reventós - Le 9.d Isòfones- Ferrocarrils i tramvia - Lden 27.3.c Trams - Parcs total - Parc de Joan Reventós - Ln 11.a Isòfones- Carrers de vianants - Ld 27.3.d Trams - Parcs total - Parc de Joan Reventós - Lden 11.b Isòfones- Carrers de vianants - Le 27.4.a Trams - Parcs total - Turó Park - Ld 12.1.a Isòfones- Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Ld 27.4.b Trams - Parcs total - Turó Park - Le 12.1.b Isòfones- Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Le 27.4.c Trams - Parcs total - Turó Park - Ln 12.1.c Isòfones- Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Ln 27.4.d Trams - Parcs total - Turó Park - Lden 12.1.d Isòfones- Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Lden 27.5.a Trams - Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Ld 12.2.a Isòfones- Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Ld 27.5.b Trams - Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Le 12.2.b Isòfones- Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Le 27.5.c Trams - Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Ln 12.2.c Isòfones- Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Ln 27.5.d Trams - Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Lden 12.2.d Isòfones- Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Lden 28.a Trams - Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 12.3.a Isòfones- Parcs total - Parc de Joan Reventós - Ld 28.b Trams - Patis interiors d’illa amb activitat - Le 12.3.b Isòfones- Parcs total - Parc de Joan Reventós - Le 29 Trams - Oci i aglomeració de persones 12.3.c Isòfones- Parcs total - Parc de Joan Reventós - Ln 35.a Trams - Soroll total - Ld 12.3.d Isòfones- Parcs total - Parc de Joan Reventós - Lden 35.b Trams - Soroll total -Le 12.4.a Isòfones- Parcs total - Turó Park - Ld 35.c Trams - Soroll total - Ln 12.4.b Isòfones- Parcs total - Turó Park - Le 35.d Trams - Soroll total - Lden 12.4.c Isòfones- Parcs total - Turó Park - Ln 36.a Façana- Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 12.4.d Isòfones- Parcs total - Turó Park - Lden 36.b Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 12.5.a Isòfones- Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Ld 36.c Façana Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 12.5.b Isòfones- Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Le 36.d Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 12.5.c Isòfones- Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Ln 37.a Façana- Grans Infraestructures 4m - Ld 12.5.d Isòfones- Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Lden 37.b Façana- Grans Infraestructures 4m - Le 13.a Isòfones- Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 37.c Façana- Grans Infraestructures 4m - Ln 13.b Isòfones- Patis interiors d’illa amb activitat - Le 37.d Façana- Grans Infraestructures 4m - Lden 14 Isòfones- Oci i aglomeració de persones 38.a Façana- Trànsit total - Ld 106 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi 38.b Façana - Trànsit total - Le 50.c Façana - Soroll total -Ln 38.c Façana - Trànsit total - Ln 50.d Façana - Soroll total - Lden 38.d Façana - Trànsit total - Lden 51.a Comparativa de trams 2009-2017 - Ld 39.a Façana - Ferrocarrils i tramvia - Ld 51.b Comparativa de trams 2009-2017 - Le 39.b Façana - Ferrocarrils i tramvia - Le 51.c Comparativa de trams 2009-2017 - Ln 39.c Façana - Ferrocarrils i tramvia - Ln 51.d Comparativa de trams 2009-2017 - Lden 39.d Façana - Ferrocarrils i tramvia - Lden 52.a Comparativa de trams 2012-2017 - Ld 41.a Façana - Carrers de vianants - Ld 52.b Comparativa de trams 2012-2017 - Le 41.b Façana - Carrers de vianants - Le 52.c Comparativa de trams 2012-2017 - Ln 42.1.a Façana - Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Ld 52.d Comparativa de trams 2012-2017 - Lden 42.1.b Façana - Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Le 42.1.c Façana - Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Ln 42.1.d Façana - Parcs total - Jardins de Can Sentmenat - Lden 42.2.a Façana - Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Ld 42.2.b Façana - Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Le 42.2.c Façana - Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Ln 42.2.d Façana - Parcs total - Parc del Castell de L’Oreneta - Lden 42.3.a Façana - Parcs total - Parc de Joan Reventós - Ld 42.3.b Façana - Parcs total - Parc de Joan Reventós - Le 42.3.c Façana - Parcs total - Parc de Joan Reventós - Ln 42.3.d Façana - Parcs total - Parc de Joan Reventós - Lden 42.4.a Façana - Parcs total - Turó Park - Ld 42.4.b Façana - Parcs total - Turó Park - Le 42.4.c Façana - Parcs total - Turó Park - Ln 42.4.d Façana - Parcs total - Turó Park - Lden 42.5.a Façana - Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Ld 42.5.b Façana - Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Le 42.5.c Façana - Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Ln 42.5.d Façana - Parcs total - Parc del Turó del Putxet - Lden 43.a Façana - Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 43.b Façana - Patis interiors d’illa amb activitat - Le 44 Façana - Oci i aglomeració de persones 45.1.a Façana - Receptors sensibles - El Putxet i el Farró - Ld 45.1.b Façana - Receptors sensibles - El Putxet i el Farró - Le 45.1.c Façana - Receptors sensibles - El Putxet i el Farró - Ln 45.1.d Façana - Receptors sensibles - El Putxet i el Farró - Lden 45.2.a Façana - Receptors sensibles - Sarrià - Ld 45.2.b Façana - Receptors sensibles - Sarrià - Le 45.2.c Façana - Receptors sensibles - Sarrià - Ln 45.2.d Façana - Receptors sensibles - Sarrià - Lden 45.3.a Façana - Receptors sensibles - Sant Gervasi-La Bonanova - Ld 45.3.b Façana - Receptors sensibles - Sant Gervasi-La Bonanova - Le 45.3.c Façana - Receptors sensibles - Sant Gervasi-La Bonanova - Ln 45.3.d Façana - Receptors sensibles - Sant Gervasi-La Bonanova - Lden 45.4.a Façana - Receptors sensibles - Sant Gervasi-Galvany - Ld 45.4.b Façana - Receptors sensibles - Sant Gervasi-Galvany - Le 45.4.c Façana - Receptors sensibles - Sant Gervasi-Galvany - Ln 45.4.d Façana - Receptors sensibles - Sant Gervasi-Galvany - Lden 45.5.a Façana - Receptors sensibles - Las Tres Torres - Ld 45.5.b Façana - Receptors sensibles - Las Tres Torres - Le 45.5.c Façana - Receptors sensibles - Las Tres Torres - Ln 45.5.d Façana - Receptors sensibles - Las Tres Torres - Lden 45.6.a Façana - Receptors sensibles – Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes - Ld 45.6.b Façana - Receptors sensibles – Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes - Le 45.6.c Façana - Receptors sensibles –Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes - Ln 45.6.d Façana - Receptors sensibles –Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes - Lden 50.a Façana - Soroll total - Ld 50.b Façana - Soroll total -Le 107 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte de Sarrià - Sant Gervasi ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ Realització Personal d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA Autor del projecte Ángel María Arenaz Gombau Equip tècnic José Ignacio Riesco García Azucena de la Cruz Lecanda Pablo Gabriel Duque del Corral Sara Domínguez Pérez Sara Herranz Pedriza Gema Sánchez Gozalo Lluís Subirana Casademunt Genís Laguna Salvador Jordi Rabasseda Riba Marc Sànchez Quibus Marçal Coll i Follia Gestió Personal de l’Ajuntament de Barcelona Aránzazu Millás Nicuesa Neus Muntané i Gregori Javier Casado Novas Laura Zapata i González Col·laboració Personal de Barcelona Regional Albert Carbonell Ferrer Laura Vergoñós Pascual Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros 108