MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL (MES) DE LA CIUTAT DE BARCELONA 2017 Districte 07 - Horta-Guinardó ELABORACIÓ Carrer del Doctor Trueta, 179, 2n 2a, 08005 Barcelona 902 373 799 www.audiotec.es catalunya@audiotec.es PROMOCIÓ, COORDINACIÓ I REVISIÓ Carrer del Torrent de l’Olla, 218-220, planta 3, 08012 Barcelona 932 914 037 / 932 914 118 qualitatambiental@bcn.cat COL·LABORACIÓ Carrer Número 60, 25-27, edifici Z, planta 2, sector A, Zona Franca, 08040 Barcelona 932 237 400 www.bcnregional.com LLICÈNCIA Aquesta publicació està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement (BY) https://creativecommons.org/ Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó ÍNDEX 7.3.4 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES .................................................................................................... 22 7.3.5 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS ............................................................................................. 23 7.3.6 RECEPTORS SENSIBLES ......................................................................................................................................... 23 RESUM/ABSTRACT ........................................................................................................................................................................ 1 7.3.7 SOROLL TOTAL ...................................................................................................................................................... 24 1 OBJECTIUS DEL TREBALL ...................................................................................................................................................... 2 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA ................................................................................................. 25 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ............................................................................................ 3 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA ................................................................................................... 25 2.1 MARC NORMATIU ....................................................................................................................................................... 3 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS .............................................................................................................. 25 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA ........................................................................................................................................... 3 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS ................................................................................................. 26 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL ............................................................................................................................................. 3 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS ........................................................ 27 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA ................................................................................................................................... 3 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE ............................................................................................................................................... 29 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ........................................................................................................................................ 4 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ ................................................................................................................................... 29 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA ................................................................................................................... 4 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ ............................................................................................................................................ 30 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL .................................................................................................... 5 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES .................................................................................................................................. 31 4 ANTECEDENTS ...................................................................................................................................................................... 6 9.4 MOBILITAT ................................................................................................................................................................ 32 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL .................................................................................. 7 9.5 ACTIVITATS ................................................................................................................................................................ 34 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL ...................................................................................................................................................... 7 9.6 FONTS DE SOROLL ..................................................................................................................................................... 34 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS ..................................................................................................................................... 7 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL ...................................................................................................................... 35 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS ......................................................................................................... 7 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS .................................................................................................................. 36 5.3.1 TREBALLS DE CAMP ................................................................................................................................................ 7 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES ....................................................... 36 5.3.2 MESURAMENTS SONORS ........................................................................................................................................ 7 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 38 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ .................................................................................................................................................. 8 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 39 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA ....................................................................................................... 8 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 39 5.4 MODELITZACIÓ ......................................................................................................................................................... 10 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 40 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL ........................................................................................................................................... 10 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCUTRES A 8 METRES ...................................................................................... 40 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL ..................................................................................................................................... 10 10.1.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES ........................................................ 41 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT .............................................................................................................. 11 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS .................................................................................. 43 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE .............................................................................................................................................. 11 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 43 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS ......................................................................................................................... 14 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 44 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES ................................................................................... 15 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 45 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA .............................................................................. 15 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 46 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS ..................................................................................................... 15 10.2.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT ........................................................................... 46 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL .............................................................................................................................. 16 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ....................... 48 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ .............................................................................................................................................. 16 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 48 7.2 ESTUDI GENERAL ....................................................................................................................................................... 16 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 49 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS ....................................................................................................................................... 16 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT ............................................................................................................................................... 50 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES ................................................................................................................................. 17 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 50 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES ......................................................................................................... 18 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. RÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES 51 7.3 ESTUDIS DE DETALL ................................................................................................................................................... 18 11 ESTUDIS DE DETALL ........................................................................................................................................................... 53 7.3.1 PARCS ................................................................................................................................................................... 19 11.1 SOROLL ALS PARCS .................................................................................................................................................... 53 7.3.2 CARRERS DE VIANANTS ........................................................................................................................................ 20 11.1.1 JARDINS DEL PALAU DE LES HEURES ................................................................................................................ 53 7.3.3 PATIS INTERIORS D’ILLA ........................................................................................................................................ 21 11.1.2 PARC DEL LABERINT D’HORTA ......................................................................................................................... 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.1.3 PARC DELS TRES TURONS: PARC DEL CARMEL ................................................................................................. 55 ANNEX. RELACIÓ DE PLÀNOLS .................................................................................................................................................... 99 11.1.4 PARC DELS TRES TURONS: PARC DEL GUINARDÓ ............................................................................................. 56 ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ ................................................................................................ 103 11.1.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS ........................................................................................... 58 11.2 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ............................................................................................... 58 11.2.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 59 11.2.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 62 11.2.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT ..................................... 62 11.3 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS .......................................................................................................................... 63 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 63 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 64 11.3.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS ................................................................ 64 11.4 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES ........................................................................................ 65 11.4.1 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 65 11.4.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES. ........................... 66 11.5 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS .................................................................................................. 67 11.5.1 ZEPQA ............................................................................................................................................................... 67 11.6 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES .......................................................................................................................... 68 11.6.1 CENTRES EDUCATIUS ........................................................................................................................................ 68 11.6.2 HOSPITALS ........................................................................................................................................................ 70 11.7 SOROLL TOTAL ........................................................................................................................................................... 74 11.7.1 Ld, PERÍODE DIA ............................................................................................................................................... 74 11.7.2 Le, PERÍODE TARDA .......................................................................................................................................... 75 11.7.3 Ln, PERÍODE NIT ................................................................................................................................................ 75 11.7.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT .............................................................................................................. 76 11.7.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL .............................................................................. 77 11.7.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL................................................ 78 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES ..................................................................................................................................................... 80 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL ................................................................................................................ 80 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL ............................................................................................................................ 81 12.3 LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL .................................................................................... 82 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS ................................................................ 83 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL................................................................................ 83 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS ................................................................................................. 85 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 ............................................................................................................................... 86 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 ............................................................................................................................... 87 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ ........................................................................................ 89 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ................................................................................ 90 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ ................................................................................................ 90 15 CONCLUSIONS .................................................................................................................................................................... 93 ANNEX. RELACIÓ D’IMATGES ...................................................................................................................................................... 95 ANNEX. RELACIÓ DE TAULAS ...................................................................................................................................................... 98 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó RESUM/ABSTRACT La present memòria descriu la metodologia i els resultats obtinguts en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll (MES) de la ciutat de Barcelona, al districte d’Horta-Guinardó. El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà i, de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll, sobretot el que preveu la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; el Reial decret 1513/2005, que desenvolupa la Llei 37/2003 referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n deriven. També proporciona la màxima informació sobre diverses fonts de soroll urbà per ajudar a millorar la qualitat acústica amb la qual viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Des de l’any 1997, en el qual es va publicar el primer mapa de soroll de la ciutat de Barcelona, s’ha pogut comprovar que l’evolució del soroll urbà ha estat vinculada directament amb els canvis urbanístics desenvolupats a la ciutat i amb les polítiques municipals desplegades per l’Ajuntament de Barcelona per a la reducció i el control del soroll, com ara la pacificació de carrers, el foment de la mobilitat sostenible, etc. També hi han incidit l’increment de la conscienciació ciutadana que contribueix al civisme, el canvi d’hàbits, etc. Aquesta evolució s’ha pogut comprovar en els mapes estratègics de soroll elaborats el 2009, el 2012 i actualment. El present Mapa estratègic de soroll s’ha desenvolupat en dues grans fases: una primera fase general, en què s’ha estudiat tot el soroll associat als eixos viaris i a les grans infraestructures viàries, i una fase de detall, centrada a estudiar altres fonts de soroll o altres àrees amb característiques determinades. Entre les fonts sonores que s’han analitzat en aquesta fase de detall hi ha les següents: indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, carrers de vianants amb i sense activitat comercial, parcs i jardins, patis interiors d’illa i zones amb condicions acústiques especials (ZEPQA). Aquestes ZEPQAs al districte d’Horta-Guinardó són: Parc de les Heures i parc del Laberint. Els resultats es presenten en forma de mapes de soroll, així com en percentatges de població exposada a diferents rangs de soroll. Aquesta informació, doncs, té diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres d’altura i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els edificis de la ciutat. Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, al districte d’Horta-Guinardó (plànol núm. 20.a). Al districte d’Horta-Guinardó es pot observar que la principal font de soroll existent és el trànsit rodat, que afecta sobretot les façanes dels edificis orientades cap a carrers amb trànsit, i és considerablement més baix a l’interior dels patis d’aquests edificis. En el període nocturn s’observa que la font principal continua sent el trànsit però en menor grau, i pren importància el soroll d’oci nocturn i l’aglomeració de persones, que és rellevant en termes de molèstia generada a la població. En aquest districte es troben algunes de les principals infraestructures de comunicació viàries de la ciutat, com ara la ronda de Dalt, l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, el passeig de Maragall, i la ronda del Guinardó, on es registren els nivells sonors més elevats del districte. La diagnosi acústica de les zones de vianants pot estar condicionada per la presència en major o menor grau d’activitats comercials; i, ja de nit, per l’aglomeració i el moviment de persones entre àrees d’elevada oferta d’oci nocturn. És el cas de la plaça de Pastrana, la plaça de Bacardí i la plaça d’Eivissa. La metodologia utilitzada s’ha actualitzat respecte als MES anteriors amb l’objecte d’adaptar-la a les noves recomanacions europees i també de recollir un coneixement més detallat de la ciutat. D’una banda, el canvi metodològic ha suposat una distribució realista de la població en façana interior o exterior que s’ha corroborat mitjançant enquestes municipals. D’altra banda, s’ha fet un gran esforç per incorporar un nombre més elevat de patis interiors d’illa; en concret, s’ha incrementat el nombre de patis diagnosticats respecte al MES anterior. El resultat d’aquest coneixement més ampli del districte permet identificar més zones amb bona qualitat acústica. Si es comparen els nivells sonors a la via pública (al tramer) dels MES 2012 i 2017, s’observa que tant de dia com de nit la tendència general és de disminució dels nivells de soroll. Les zones amb nivells acústics baixos i mitjans han augmentat significativament per la diagnosi amb més detall de la ciutat i dels patis interiors, que gaudeixen d’una molt bona qualitat acústica, a recer del soroll del trànsit. Les zones amb més soroll han anat disminuint però en menor proporció, atès que els nivells estan determinats per la localització entorn de les grans infraestructures de trànsit viari. La reducció dels nivells sonors és fruit de l’efectivitat de les polítiques de reducció de la contaminació acústica dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona, amb accions com ara la pacificació de carrers de vianants; el canvi de model en la mobilitat de la ciutat, on ha crescut el model de transport més sostenible que té menys incidència acústica, i l’ampliació dels carrils bici i carrers de zona 30, a les quals cal sumar una conscienciació més gran de la ciutadania com a receptora i també com a generadora de soroll. 1 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 1 OBJECTIUS DEL TREBALL El MES té com a objectiu, d’una banda, ser una de les eines bàsiques de gestió del soroll ambiental urbà, i de l’altra, donar compliment als requeriments que estableixen les diferents normatives referents a mapes estratègics de soroll. D’aquesta manera, el treball ha de complir tot allò que s’especifica per als mapes estratègics de soroll en la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei 37/2003, del soroll; la Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, i els documents que se’n derivin. També ha de donar la màxima informació sobre les fonts de soroll urbà, més enllà del que són els mateixos nivells sonors, per ajudar a millorar la qualitat acústica amb què viuen els ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. Per elaborar-lo s’ha utilitzat un programari de simulació acústica que compleix amb els mètodes recomanats a Europa, així com una aplicació SIG (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, i la seva consulta i representació gràfica. Amb aquestes eines s’ha dut a terme la simulació acústica dels focus sonors requerits per la normativa europea i amb influència a la ciutat: trànsit viari, trànsit ferroviari i tramvia, i indústria. S’ha completat amb simulacions d’altres focus sonors rellevants: oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, en patis i en carrers de vianants. Així doncs, la informació del soroll ambiental a la ciutat és més completa i facilita la diagnosi i la proposta de plans d’acció per millorar la qualitat de vida de la ciutadania. 2 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 2 MARC NORMATIU I ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA REIAL DECRET 1513/2005, DE 16 DE DESEMBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A L’AVALUACIÓ I GESTIÓ DEL SOROLL AMBIENTAL Per a l’elaboració del Mapa estratègic de soroll s’han tingut en compte tant les disposicions establertes en el plec de Aquest reial decret té per objecte l’avaluació i gestió del soroll ambiental, amb la finalitat de prevenir, reduir o evitar els condicions tècniques com les normes de caràcter reglamentari i tècnic existents a diferents nivells. efectes nocius, incloent-hi les molèsties, derivats de l’exposició al soroll ambiental. Per a això, es desenvolupa el concepte 2.1 MARC NORMATIU de soroll ambiental, juntament amb els seus efectes i molèsties sobre la població, al costat d’una sèrie de mesures que permeten la consecució de l’objecte previst, com són l’elaboració de mapes estratègics de soroll, els plans d’acció i la A continuació es mostra la normativa aplicable en els àmbits europeu, estatal, autonòmic i municipal respectivament: informació a la població. 2.1.1 NORMATIVA EUROPEA Respecte als mapes de soroll, s’estableix el següent: DIRECTIVA 2002/49/CE, DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, DE 25 DE JUNY DE 2002, SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ - La definició dels índexs de soroll (Lden, Ld, Le i Ln). DEL SOROLL AMBIENTAL - Els mètodes de càlcul dels índexs de soroll. - L’altura del punt d’avaluació dels índexs de soroll. En aquesta directiva s’estableix que els estats membres tenen l’obligació de designar les autoritats i entitats competents per - Els criteris de delimitació d’una aglomeració. elaborar els mapes de soroll i plans d’acció en aglomeracions de més de 100.000 habitants, i també que l’actualització - Els terminis per a l’elaboració de mapes de soroll. d’aquests mapes de soroll s’ha de fer cada cinc anys. En el nostre cas, l’Ajuntament de Barcelona és l’autoritat competent - Els requisits mínims sobre el cartografiat estratègic del soroll. per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat i el present Mapa estratègic de soroll correspon a l’actualització - La informació que s’ha de comunicar al Ministeri de Medi Ambient. requerida. - La informació que s’ha de lliurar a la Comissió Europea. En aquesta directiva es defineixen diversos conceptes d’aplicació que posteriorment han estat transcrits i desenvolupats en REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL la transposició de la directiva europea a la normativa estatal, si bé entre ells cal assenyalar que es preveu que després de la SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT I EMISSIONS ACÚSTIQUES I LA SEVA MODIFICACIÓ presentació del Mapa estratègic de soroll hi hagi un període d’un any per aprovar els plans d’acció corresponents, en els RECOLLIDA EN EL REIAL DECRET 1038/2012, DE 6 DE JULIOL, PEL QUAL ES MODIFICA EL REIAL DECRET 1367/2007, DE 19 quals seran fonamentals les polítiques de gestió del soroll encaminades a reduir-lo i controlar-lo. D’OCTUBRE, PEL QUAL ES DESENVOLUPA LA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL, REFERENT A ZONIFICACIÓ També s’identifiquen com a principals focus sonors per avaluar el soroll de trànsit viari, el soroll ferroviari i el soroll ACÚSTICA, OBJECTIUS DE QUALITAT ACÚSTICA I EMISSIONS ACÚSTIQUES industrial. En el cas del Mapa estratègic de soroll de Barcelona s’han ampliat aquests estudis incloent-hi altres focus sonors Aquesta normativa té com a finalitat principal completar el desenvolupament de la Llei del soroll, i estableix, entre altres que influeixen en el soroll urbà (oci, aglomeració de gent, patis amb activitat…). aspectes, els següents: D’altra banda, la directiva europea obliga els països membres a comunicar els resultats del Mapa estratègic de soroll al - Els objectius de qualitat acústica aplicables a àrees acústiques. públic amb la finalitat de fer transparent la informació acústica de la ciutat i donar compliment a la Directiva 2003/4/CE, de - Els índexs d’avaluació acústica aplicables. 28 de gener de 2003, relativa a l’accés públic de la informació ambiental. Per aquest motiu, a més de proporcionar la - Els valors límit d’emissió i immissió d’emissors acústics. informació obtinguda a les administracions corresponents, es farà una exposició pública del Mapa estratègic de soroll abans - Els procediments i mètodes d’avaluació de la contaminació acústica. d’aprovar-lo, i es presentarà aquesta informació al web de l’Ajuntament. 2.1.3 NORMATIVA AUTONÒMICA 2.1.2 NORMATIVA ESTATAL LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA LLEI 37/2003, DE 17 DE NOVEMBRE, DEL SOROLL Aquesta llei té per objecte establir les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica que afecta la Aquesta llei és una transposició al dret intern de la directiva europea. Té per objecte regular la contaminació acústica per ciutadania i el medi ambient, i al mateix temps establir el règim d’intervenció administrativa d’aplicació en tot el territori de evitar, i si escau reduir, els danys que pugui provocar en la salut humana, els béns o el medi ambient. Catalunya adaptat a la normativa estatal. S’hi estableixen les directrius generals amb diverses finalitats, entre les quals hi ha les següents: S’hi estableix que els ajuntaments són els encarregats de desplegar les actuacions d’àmbit municipal, entre les quals hi ha - Atribuir competències per a l’elaboració, aprovació i revisió dels mapes de soroll i la corresponent informació al l’elaboració de mapes de soroll. públic. En el nostre cas, la competència recau en l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta llei es defineixen els objectius de qualitat acústica que cal aplicar a Catalunya, distingint diferents zones de - Determinar els casos en què s’han d’elaborar mapes de soroll. sensibilitat acústica (alta, moderada i baixa) i els seus valors límit d’immissió sonora en funció del focus sonor avaluat, així - Revisar i, si escau, modificar els mapes cada cinc anys a partir de la data en què s’aproven. com els criteris per declarar una zona com a zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de - Definir les finalitats i els continguts dels mapes. règim especial (ZARE). Així mateix, la Llei 37/2003 estableix que estan subjectes a les prescripcions de la llei tots els emissors acústics, ja siguin de També s’hi estableixen els criteris generals per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica. titularitat pública o privada, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics, excloent-hi les activitats domèstiques, els comportaments veïnals, les activitats militars i el soroll dins de l’activitat laboral. DECRET 176/2009, DE 10 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI 16/2002, DE 28 DE JUNY, DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA, I SE N’ADAPTEN ELS ANNEXOS S’hi indica que s’hauran d’establir uns objectius de qualitat acústica per al territori, i que les administracions públiques competents són les encarregades de promoure mesures per a la consecució d’aquests objectius. Aquestes mesures poden El Decret 176/2009 té per objecte la modificació i desenvolupament reglamentari de la Llei 16/2002. Es fonamenta en els ser tant preventives com correctores, i s’han de reflectir en un pla d’acció en matèria de contaminació acústica que afronti principis de prevenció, correcció i protecció, així com en els de col·laboració, conscienciació i informació, que alhora globalment el problema del soroll dins de l’àmbit d’estudi i estableixi les accions que cal executar per intentar complir els presideixen l’actuació pública en matèria de lluita contra la contaminació acústica. objectius de qualitat acústica en les zones en què se superin els límits de soroll, així com fer prevenció perquè en zones on ja Pel que fa als mapes de soroll, estableix que les entitats locals que constitueixin aglomeració han d’elaborar i aprovar, prèvia es compleixen no arribin a superar-se. informació pública de com a mínim un mes, mapes estratègics de soroll, i estableix que la revisió i modificació d’aquests També s’estableix que aquesta llei s’haurà de desenvolupar posteriorment. En el cas de mapes de soroll i objectius de mapes s’ha de fer cada cinc anys des de la seva aprovació inicial. Respecte als mapes de capacitat acústica, s’indica que s’hi qualitat acústica, s’ha desenvolupat posteriorment mitjançant el Reial decret 1513/2005 i el Reial decret 1367/2007. han d’establir els objectius de qualitat acústica en l’àmbit d’aplicació. El present decret modifica el Decret 245/2005, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració de mapes de capacitat acústica, i s’estableixen uns nous criteris i valors per a determinades zones de sensibilitat acústica. Aquesta classificació i valors han 3 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó estat lleugerament modificats en l’Ordenança del medi ambient de Barcelona, per la qual cosa les zones de sensibilitat - En els patis interiors d’illa, patis de ventilació, patis de parcel·la i zones on no puguin accedir els vehicles, els objectius acústica i els seus valors límit d’immissió associats es presenten a l’apartat següent. de qualitat acústica són 60 dB en horari diürn i vespertí, i 50 dB en horari nocturn. 2.1.4 NORMATIVA MUNICIPAL ORDENANÇA DEL MEDI AMBIENT DE BARCELONA, DEL 2011, I LA SEVA MODIFICACIÓ MITJANÇANT EXPEDIENT NÚM. 2.2 ALTRA DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA 13DJ078, PUBLICADA EN EL BOPB DE 28 D’ABRIL DE 2014 En l’elaboració del present treball també s’ha tingut en compte la següent documentació de referència: Aquesta normativa d’abast municipal té per objecte regular les mesures i els instruments dels quals disposa l’Ajuntament de - Recomanació de la Comissió de 6 d’agost de 2003 relativa a les orientacions sobre els mètodes de càlcul provisionals Barcelona per prevenir i corregir la contaminació acústica. revisats per al soroll industrial, procedent d’aeronaus, del trànsit rodat i ferroviari, i les dades d’emissions Entre altres aspectes, disposa la gestió de les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i de les zones corresponents (2003/613/CE). acústiques de règim especial (ZARE). - Good Practice Guide for Strategic Noise Mapping and the Production of Associated Data on Noise Exposure. 2a versió. 13 de gener de 2006. En l’Annex II.3 de l’ordenança s’estableixen els objectius de qualitat acústica per a la planificació del territori i la preservació - ISO 9613-2: Attenuation of sound during propagation outdoors - Part 2: General method of calculation (primera o millora de la qualitat acústica. Són els següents: edició: 15 de desembre de 1996). Valors límit d’immissió en dB(A) - Mètode Francès de Previsió de Soroll en Carreteres (NMPB/XPS 31-133). - El mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” Zonificació acústica del territori Le (21.00 h - 23.00 Ln (23.00 h - 7.00 Ld (7.00 h - 21.00 h) (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació h) h) Territorial, 20 de novembre de 1996. Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 60 50 - ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55 l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 70 60 - EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. - EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació acústica del territori i els valors límit d’immissió d’acord amb les sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula - UNE-ISO 1996-2:2009 “Acústica - Descripció, mesurament i avaluació del soroll ambiental - Part 2: Determinació dels següent: nivells de soroll ambiental”. - Directiva (UE) 2015/996 de la Comissió, de 19 de maig de 2015, per la qual s’estableixen mètodes comuns d’avaluació Valors límit d’immissió en dB(A) del soroll en virtut de la Directiva 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell (CNOSSOS - Common NOise Usos del sòl Ld (7.00 h - Le (21.00 h - Ln (23.00 h aSSessment methOdS). 21.00 h) 23.00 h) - 7.00 h) ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A1) Espais d’interès natural i altres – – – (A1.1) Parcs d’especial protecció acústica 55 55 45 (A1.2) Parcs, jardins i platges 57 57 47 (A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats o infraestructures de 65 65 55 transport existents (B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent de (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55 ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de – – – transport, o altres equipaments públics que els reclamin Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. Notes: - En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents. - Per als usos del sòl (A1) i (C3) no s’indiquen valors límit d’immissió, i es procurarà que en tot cas no se sobrepassin els nivells reflectits al mapa estratègic de soroll vigent. - En les ZEPQA no es pot sobrepassar un valor límit d’immissió LAr de 50 dB(A) entre les 8.00 i les 21.00 hores ni un valor límit d’immissió LAr de 40 dB entre les 21.00 i les 8.00 hores. - En les ZARE s’hauran de complir els valors límit d’immissió reflectits al mapa de capacitat vigent. 4 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 3 AUTORITAT RESPONSABLE I JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL La Directiva europea 2002/49/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, transposada a l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, preveu la necessitat d’elaborar mapes estratègics de soroll en els municipis amb una població superior a 100.000 habitants. La finalitat dels MES és permetre l’avaluació global de l’exposició de la població a la contaminació acústica i la diagnosi dels nivells acústics, així com servir de punt de partida per elaborar plans d’acció. Barcelona, ciutat amb aproximadament 1.600.000 habitants, té, doncs, l’obligació d’elaborar el seu mapa estratègic de soroll corresponent i actualitzar-lo cada cinc anys. El marc legal vigent (europeu, estatal i autonòmic) estableix que l’Administració competent per a l’aprovació dels MES de les aglomeracions supramunicipals és la comunitat autònoma, en aquest cas la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona compon l’Aglomeració del Barcelonès I conjuntament amb Sant Adrià de Besòs. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona és el responsable d’elaborar el Mapa estratègic de soroll, el qual facilita les dades necessàries a la Generalitat de Catalunya perquè aquesta procedeixi a tramitar-lo i aprovar-lo. L’Ajuntament de Barcelona va més enllà del compliment legal, per la qual cosa ha considerat prioritari complementar els estudis requerits per la normativa per a l’elaboració dels MES amb altres estudis de detall. Les fonts de soroll analitzades, per tant, són eixos viaris i grans infraestructures viàries, trànsit ferroviari i tramvia, indústria, oci nocturn i aglomeració de persones, així com el soroll que es genera en parcs, carrers de vianants i patis interiors d’illa. L’objectiu que es persegueix és obtenir un millor coneixement acústic de la ciutat per definir accions que ajudin a reduir el soroll i, alhora, preservar les àrees amb bona qualitat ambiental. 5 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 4 ANTECEDENTS Es va observar que les principals fonts de soroll eren el trànsit viari, tant de dia com de nit, i en algunes zones determinades el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones en període de nit. 1990. Aquest any Barcelona va publicar el seu primer mapa de soroll fonamentat en mesuraments in situ de nivells sonors També es va comprovar que la majoria de les zones de la ciutat es trobaven dins d’un nivell sonor moderat, i que en els a la ciutat. últims anys s’havien reduït les zones amb més nivell sonor i que havien augmentat les zones amb nivells acústics baixos. 1997. Aquest any es va elaborar un nou mapa de soroll a la ciutat amb l’objecte d’avaluar els canvis ocasionats en gran Quant a la població, la majoria es mantenia en una situació similar o havia millorat respecte a les dades del 2007. part per les modificacions urbanístiques i poblacionals degudes als Jocs Olímpics del 1992. El principal motiu de les queixes per soroll a la ciutat en els registres de la Guàrdia Urbana era a causa del soroll generat per En aquesta ocasió, es van dur a terme mesuraments in situ de curta durada (10 minuts) i de llarga durada (24 hores), tant en la concentració de persones a l’espai públic. període diürn com nocturn, amb l’objecte d’elaborar un mapa sonor per al període diürn i un altre per al període nocturn. A partir d’aquests resultats, l’Ajuntament va establir com a prioritari, dins del Pla per a la reducció de la contaminació Com a resultat es va obtenir el percentatge de superfície exposada a cada interval de nivells sonors, així com la longitud de acústica 2010-2020, treballar en els aspectes següents: vies exposades a cada interval de nivells sonors. - L’increment de l’espai per a vianants en totes les actuacions d’urbanització. Es van obtenir una sèrie de conclusions com ara les següents: - L’impuls de l’ús del vehicle elèctric i de la bici. - El control d’emissions de soroll en obres. - La principal font de soroll de la ciutat era el soroll del trànsit viari. - La realització d’una prova pilot per reduir el soroll de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a Ciutat Vella, - En el període de 7.00 a 22.00 hores el soroll era més elevat que de 22.00 a 7.00 hores, mentre que entre la 1.00 i les l’Eixample i Sarrià - Sant Gervasi. 4.00 hores era la franja en què el nivell sonor era més baix. - L’engegada d’una web de consulta oberta a tota la ciutadania. - La diferència de nivells sonors entre el dia i la nit no depenia del districte. - El soterrament de les vies de l’AVE a Sants. - L’amplària del carrer influïa en els nivells sonors (a igual emissió sonora, en els carrers estrets els nivells sonors eren més elevats que en els carrers amples). 2017. Actualment s’ha dut a terme una nova actualització del MES a la ciutat de Barcelona. - Els nivells sonors varien segons la distància a les fonts (nivells més alts a menys distància). La metodologia utilitzada per fer aquesta actualització ha variat respecte a actualitzacions anteriors, sobretot en els També es va determinar que les actuacions dutes a terme havien contribuït positivament a la ciutat, de manera que s’havien aspectes següents: reduït els nivells sonors respecte al mapa de soroll del 1990. De les actuacions, en destaquen les següents: la instal·lació de - S’ha utilitzat un tractament de dades i una metodologia homogenis per a tots els districtes de la ciutat. paviments sonoreductors, la modernització del parc mòbil, l’augment dels carrers de vianants, la millora en la gestió del - S’han utilitzat mètodes de simulació reconeguts internacionalment mitjançant l’aplicació d’un programari de servei de neteja (amb vehicles menys sorollosos i optimització de les rutes de recollida de residus). simulació acústica. L’àmbit d’aplicació d’aquests mètodes de simulació ha comprès tots els focus sonors considerats tant en l’estudi general com en els estudis de detall (trànsit viari en tots els carrers, trànsit ferroviari i tramvia, soroll de vianants, parcs i patis interiors d’illa, etc.). Val a dir que els mapes corresponents als anys 1990 i 1997 es van elaborar segons metodologia pròpia, a manca de - S’ha fet un gran esforç per considerar un nombre més elevat de patis interiors d’illa. El 2012 es van considerar 101 l’existència de regulació nacional o internacional. En aquest sentit, l’Ajuntament va ser pioner. patis interiors d’illa en total al districte d’Horta-Guinardó, mentre que el 2017 se n’han considerat 272; això implica 2006-2007. En aquests anys es va elaborar el primer mapa estratègic de soroll a Barcelona. un increment de patis analitzats del 169%, cosa que permet fer una anàlisi més detallada. El MES es va efectuar amb metodologia diferent en dos grups de districtes. En cinc districtes (Ciutat Vella, Gràcia, Horta- Al llarg d’aquesta memòria s’explica amb més detall la metodologia seguida. Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu) l’elaboració del mapa de soroll es va dur a terme gairebé en exclusiva mitjançant la realització de mesuraments in situ, i en cinc districtes més (l’Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sarrià – Sant Gervasi i Sant Martí) l’actualització es va dur a terme utilitzant mesuraments in situ i simulacions mitjançant programari acústic, sobretot a l’entorn de grans infraestructures viàries i en parcs. En aquests mapes de soroll es va calcular quanta era la població exposada a diversos rangs de nivells sonors en els períodes de dia, tarda, nit i 24 hores, així com el percentatge de longitud de vies exposat a cada interval dels diferents nivells sonors en aquests períodes horaris. Aquest càlcul de població exposada es va fer considerant, d’una banda, la població exposada directament a carrers (façana exterior) i, d’altra banda, la població que està exposada al soroll de l’interior d’illa. Es va obtenir el percentatge de població exposada a interior o exterior de façana principal calculant la mitjana per districte de la proporció entre el perímetre exterior i interior de les illes de cases. El resultat d’aquesta diagnosi també coincideix a concloure que l’aportació principal de soroll a la ciutat prové del trànsit viari. Respecte als mapes de soroll anteriors, es va comprovar que hi havia una disminució dels trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 70 i 80 dB(A), i que augmentaven els trams de carrer amb nivells de soroll d’entre 60 i 70 dB(A), degut sobretot a canvis urbanístics i a la instal·lació de paviment sonoreductor. 2012. Aquest any es va portar a terme l’actualització del Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Aquesta actualització va consistir principalment a fer nous mesuraments de nivells sonors als trams on s’havien produït canvis destacats de caire urbanístic, de mobilitat, etc., que van ser els següents: - Els trams en els quals s’havien fet canvis urbanístics significatius des de l’any 2007 (reurbanitzacions, zones per a vianants, carrers de zona 30, canvis d’usos, etc.). - Els trams amb variació de fonts de soroll (com ara zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, zones industrials, eixos comercials, ferrocarrils i trams amb intensitat de trànsit significatius). - Les àrees d’actuació marcades en el Pla de reducció de la contaminació acústica 2010-2020. 6 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 5 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DEL MAPA ESTRATÈGIC DE SOROLL 5.2 TIPUS D’ESTUDIS ELABORATS L’elaboració del MES de Barcelona 2017 s’ha dut a terme utilitzant un programari (software) de modelització acústica que té Per elaborar el Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’han dut a terme tant un estudi general com diversos en compte els mètodes de càlcul recomanats per la directiva europea. estudis de detall que complementen l’estudi general. També s’han fet mesuraments de nivells sonors in situ, els quals s’han utilitzat en uns casos per validar els resultats L’estudi general està associat al soroll de trànsit viari i s’ha elaborat mitjançant modelitzacions acústiques; s’hi han inclòs obtinguts de les modelitzacions, i en altres casos per caracteritzar determinats focus de soroll amb l’objecte de poder tots els carrers de Barcelona, així com les grans infraestructures viàries. alimentar el model. Els estudis de detall s’han aplicat per a determinats focus sonors o en zones concretes de la ciutat que tenen un interès 5.1 ÍNDEXS DE SOROLL especial. L’objectiu d’aquests estudis és complementar l’estudi general i caracteritzar les diverses casuístiques del districte. Els estudis de detall elaborats han estat els següents: Els índexs de soroll utilitzats en l’elaboració i representació del MES de Barcelona han estat els que preveu la legislació - parcs; catalana, la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i el Decret 176/2009: - carrers de vianants; - Ld, índex de soroll en període dia. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - patis interiors d’illa; períodes dia d’un any. Horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. - oci nocturn i aglomeració de persones; - Le, índex de soroll en període tarda. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els - zones amb condicions acústiques especials (ZEPQA), i períodes tarda d’un any. Horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). - Ln, índex de soroll en període nit. És el nivell sonor mitjà a llarg termini ponderat A, determinat al llarg de tots els períodes nit d’un any. Horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 5.3 FASES DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS - Lden, índex de soroll dia-tarda-nit. Aquest índex es determina al llarg d’un any, utilitzant els resultats de l’Ld, l’Le i L’elaboració del Mapa estratègic de soroll, tant per a l’estudi general com per als estudis de detall, s’ha dut a terme en l’Ln mitjançant la fórmula següent: diverses fases combinant treball de camp amb modelitzacions acústiques. ( ) A l’apartat 7 s’indiquen, per a cadascun dels estudis, les diferents fases de desenvolupament desplegades fins a l’obtenció Nota: Segons la legislació catalana vigent, per al càlcul de l’Lden es considera un període tarda de 2 hores i un del Mapa estratègic de soroll corresponent a cada estudi. període dia de 14 hores. 5.3.1 TREBALLS DE CAMP En l’avaluació d’aquests índexs de soroll en l’exterior d’edificis només s’ha considerat el soroll incident, és a dir, no s’ha inclòs el so reflectit en el parament vertical. Com a complement al treball de modelització acústica, s’ha fet un ampli treball de camp. Els objectius principals d’aquest treball de camp han estat els següents: Els rangs de soroll en dB(A) utilitzats en la representació dels índexs Ld, Le, Ln i Lden en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll de Barcelona han estat els següents: - Obtenir informació d’interès actualitzada per alimentar els models acústics de cadascun dels estudis elaborats (comptatges de vehicles, característiques del sòl, canvis urbanístics, variacions estacionals…). - Disposar d’informació per establir criteris de classificació i agrupació d’ítems en determinats estudis de detall. - Determinar in situ la realitat sonora de determinades zones o focus sonors i facilitar l’anàlisi de les modelitzacions. - Obtenir informació per validar posteriorment els resultats procedents de les modelitzacions acústiques de les diferents fonts de soroll considerades (comparativa entre els resultats de mesures in situ amb resultats de modelitzacions). Entre les diferents actuacions executades en el treball de camp, destaquen els mesuraments sonors, utilitzats no només en la validació de modelitzacions acústiques sinó també com a font d’informació per establir criteris de classificació i desenvolupament de diversos estudis específics. Cal destacar que, a diferència de mapes de soroll anteriors, alguns dels quals es van elaborar únicament a partir de les dades obtingudes en el treball de camp, el present treball s’ha fet mitjançant modelitzacions acústiques, i s’han utilitzat les dades de camp per a les finalitats indicades en aquest apartat. 5.3.2 MESURAMENTS SONORS Els mesuraments sonors els ha fet personal tècnic qualificat del Laboratori d’Acústica d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, utilitzant equips de mesura tipus 1. Els mesuraments –un total de 1.700 de curta durada i 75 de llarga durada a tota la ciutat de Barcelona– s’han complementat amb l’estudi de les dades de 155 equips de mesura que l’Ajuntament de Barcelona té situats en diferents punts d’interès. Als apartats posteriors es presenta informació d’aquests mesuraments. Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. 7 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 5.3.3 INSTRUMENTACIÓ Centres educatius 16 La instrumentació de mesura utilitzada en el desenvolupament dels mesuraments in situ ha estat la següent: Hospitals 4 SONÒMETRES / ANALITZADORS SONORS Oci 24 Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie TOTAL 132 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2260 2131659 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 2690216 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 3000505 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011700 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011733 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011691 Analitzador d’espectres Brüel & Kjær 2250 (G4) 3011769 Sonòmetre 01dB SOLO 65317 Sonòmetre 01dB SOLO 11456 Sonòmetre 01dB SOLO 65903 Taula 3. Instruments de mesura. Nota: En el cas de les dades de llarga durada s’han utilitzat equips i micròfons d’intempèrie per dur a terme els mesuraments. CALIBRADORS/VERIFICADORS Denominació Fabricant Model Núm. de sèrie Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2656311 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2272197 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 2575460 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015135 Calibrador/verificador Brüel & Kjær 4231 3015136 Calibrador/verificador RION NC-74 34478378 Calibrador/verificador RION NC-74 34478376 Taula 4. Calibradors/verificadors. Nota: Els equips de mesura utilitzats tenen en vigor el corresponent certificat de verificació periòdica que certifica el Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte d’Horta-Guinardó (plànol núm. 4). compliment de l’Ordre ministerial ITC/2845/2007, de 25 de setembre, per la qual es regula el control metrològic de l’estat dels instruments destinats al mesurament de so audible i dels calibradors acústics (BOE núm. 237, del La metodologia i sistemàtica utilitzada per a la realització de mesuraments de curta durada s’han determinat en funció de dimecres 3 d’octubre de 2007). cadascun dels estudis duts a terme, i a l’apartat 5.3 s’indiquen les particularitats que s’han tingut en compte respecte a la sistemàtica general. Cal destacar que diversos mesuraments s’han efectuat amb l’equip de mesura situat en una posició fixa, Complementàriament es van utilitzar cinc estacions de mesura de condicions ambientals per comprovar que en el moment i d’altres s’han realitzat desplaçant-se el tècnic o tècnica a una zona o recorregut d’interès per a l’estudi de detall. dels mesuraments les condicions meteorològiques eren compatibles amb la realització de la mesura, així com altres tipus d’accessoris com ara trípodes, cables, pantalles antivent, tauletes, etc. La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: 5.3.4 CRITERIS DE SELECCIÓ DE PUNTS DE MESURA - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. Per a cadascun dels estudis realitzats (estudi general i estudis de detall), a l’apartat 7 s’indiquen els criteris utilitzats en la - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb selecció dels punts de mesura. l’objecte d’identificar els horaris de mesura més apropiats. - Una vegada identificats els punts de mesura, personal tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, s’ha MESURES DE CURTA DURADA desplaçat a la ubicació i ha procedit a fer el mesurament i la presa de dades d’interès de l’entorn d’aquest punt. Al districte d’Horta-Guinardó s’han dut a terme 132 mesures de curta durada. - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Focus sonor avaluat Punts de mesura d’Audiotec - Les mesures realitzades en posicions fixes s’han obtingut col·locant l’equip de mesura sobre un trípode, a 1,5 metres Trànsit 36 d’altura. - Les mesures realitzades mitjançant track (un tècnic o tècnica que es desplaça amb l’equip en un recorregut durant la Grans infraestructures 7 mesura) s’han obtingut amb l’equip de mesura a 1,5 metres d’altura. Parcs 10 - En les mesures realitzades per avaluar un determinat focus sonor, s’ha procurat que en el punt de mesura no hi Patis interiors 3 hagués cap altre focus sonor que interferís o emmascarés el soroll avaluat. - En el cas de mesures de soroll de trànsit, s’ha intentat evitar la mesura en encreuaments. Vianants 32 8 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó - Si la mesura s’ha efectuat a menys de 2 metres d’una façana, s’ha anotat aquest fet per aplicar-hi posteriorment les correccions oportunes. - Cap mesura s’ha fet a menys de 0,5 metres de façanes. - Les mesures s’han obtingut en continu durant un període de 15 minuts. - S’ha registrat simultàniament el Leq, L10 i L90 dB(A). - S’ha fet un recompte de vehicles durant el període de mesura. - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: o Controlar que les condicions de temperatura i humitat relativa fossin en tot moment compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura. o Controlar que la velocitat del vent durant la mesura fos igual o inferior a 5 m/s, que hi hagués absència de pluja i que les condicions meteorològiques representatives fossin normals. o Rebutjar o ressituar punts en els quals influïen sorolls aliens als que es volien avaluar. Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte d’Horta-Guinardó (plànol núm. 4). La sistemàtica general per a la realització d’aquest tipus de mesures ha estat la següent: - S’ha dut a terme una planificació prèvia per identificar els punts de mesura d’interès en funció del tipus d’estudi per realitzar. - En aquesta planificació prèvia també s’han tingut en compte aspectes particulars de l’estudi per realitzar amb Imatge 4. Mesura de curta durada. l’objecte d’identificar els dies de la setmana i els horaris més apropiats. - En el cas de punts de mesura per avaluar el soroll d’oci, s’han efectuat mesuraments en dos períodes estacionals: MESURES DE LLARGA DURADA estiu i hivern. - Al districte d’Horta-Guinardó s’han seleccionat 5 punts en els que s’ha dut a terme mesures de llarga durada, - Un cop identificats els punts de mesura i després d’organitzar la logística necessària per tenir-hi accés, personal d’almenys 72 hores. tècnic qualificat d’Audiotec Ingeniería Acústica, S.A., s’hi ha desplaçat i ha procedit a col·locar l’equip de mesura. - La informació d’aquestes mesures s’ha complementat amb les dades dels 14 equips de mesura que té ubicats - Prèviament a la realització del mesurament, s’ha procedit a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o l’Ajuntament de Barcelona al districte d’Horta-Guinardó. verificador sonor. - El nombre de punts de mesura per focus sonor avaluat ha estat el següent: - S’ha procurat que els punts de mesura estiguessin situats en una primera o segona planta d’una edificació, i amb el micròfon orientat cap al focus sonor que es volia estudiar. - Les mesures s’han efectuat en continu durant un període mínim de 72 hores. - Els registres de dades han estat cada 5 minuts. Punts de mesura de Punts de mesura d’Audiotec - S’han registrat simultàniament els paràmetres de mesura Leq, L10 i L90 dB(A). Focus sonor avaluat l’Ajuntament - Un cop obtinguda la mesura, s’ha tornat a verificar l’equip de mesura amb un calibrador o verificador sonor. Trànsit 3 12 - Durant les mesures s’han tingut en compte les precaucions següents: Grans infraestructures 1 o Verificar, mitjançant informació meteorològica existent, que les condicions de temperatura i humitat relativa durant el període d’avaluació fossin compatibles amb el funcionament de l’equip de mesura, i Oci 2 també que no hi hagués hagut precipitacions ni velocitats del vent superiors a 5 m/s (en cas de donar-se Patis interiors 1 alguna d’aquestes circumstàncies, s’han descartat les dades relatives al període puntual en què han ocorregut). Subtotal 5 14 o Eliminar sorolls aliens a la font de soroll que es volia mesurar. TOTAL 19 Taula 6. Ubicació d’equips de mesura. 9 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 5.4.2 PARÀMETRES DE CÀLCUL Els paràmetres de càlcul que s’han tingut en compte per a l’elaboració del MES de Barcelona són els següents: - Tots els càlculs s’han efectuat considerant dues reflexions. - Les condicions meteorològiques utilitzades per al càlcul han estat les següents: o Temperatura mitjana anual: 15 °C. o Humitat relativa mitjana anual: 70%. - S’han considerat els següents percentatges de concurrència de condicions favorables a la propagació del so: o Període dia: 50%. o Període tarda: 75%. o Període nit: 100%. - L’àrea de càlcul s’ha situat a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl tenint en compte els criteris reflectits en la Directiva europea 2002/49/CE. - Els nivells de soroll ambiental s’han calculat amb un pas de malla de 2 x 2 metres. Imatge 6. Mesura de llarga durada. 5.4 MODELITZACIÓ Per a l’actualització del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i dels districtes que la componen s’han fet modelitzacions acústiques que implementen els mètodes d’avaluació per als índexs acústics recomanats en la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. El Mapa estratègic de soroll, a més de posar l’accent sobretot en el soroll procedent del trànsit rodat i, com a fonts secundàries, el trànsit ferroviari i els llocs d’activitat industrial, també cartografia l’impacte acústic d’altres emissors com ara l’oci o el comportament de les persones als àmbits per a vianants i als parcs, entre d’altres. En tots els casos la caracterització dels emissors acústics s’ha fet mitjançant modelització, de manera que siguin possibles la representació i l’anàlisi de cadascun dels focus de soroll per separat i la seva contribució al soroll ambiental total a la ciutat. Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. 5.4.1 MÈTODES DE CÀLCUL - Addicionalment a l’àrea de càlcul a 4 metres del nivell del sòl, per a grans infraestructures viàries també s’ha usat una àrea de càlcul a 8 metres del nivell del sòl. Un dels objectius de la Directiva 2002/49/CE és l’ús de mètodes comuns d’avaluació en tots els estats membres. - Els receptors en les façanes dels edificis s’han disposat a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de les Per això, en l’elaboració dels mapes de soroll s’utilitza un programari predictiu que inclou els mètodes recomanats per la façanes. directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. Aquests mètodes són els següents: Soroll de trànsit rodat: mètode francès, NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB), esmentat a l’Arrêté du mai 1995 relatif au bruit des infrastructures routières, Journal officiel du 10 mai 1995, article 6, i a la norma francesa XPS 31-133. Soroll de ferrocarril: mètode nacional de càlcul dels Països Baixos, publicat com “Reken-en Meetvoorschrift Railverkeerslawaai’96” (“Guies per al càlcul i mesura del soroll del transport ferroviari 1996”), pel Ministeri d’Habitatge, Planificació Territorial, 20 de novembre de 1996. Soroll industrial i estudis específics amb fonts sonores no assimilables a trànsit rodat i ferrocarril: ISO 9613-2: “Acoustics - Attenuation of sound during propagation outdoors, Part 2: General method of calculation”. Per a l’aplicació del mètode establert en aquesta norma, es poden obtenir dades adequades sobre emissió de soroll (dades d’entrada) mitjançant mesuraments realitzats segons algun dels mètodes descrits en les normes següents: ISO 8297: 1994 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de plantes industrials multifont per a l’avaluació de nivells de pressió sonora en el medi ambient - Mètode d’enginyeria”. EN ISO 3744: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència sonora de fonts de soroll utilitzant pressió sonora. Mètode d’enginyeria per a condicions de camp lliure sobre un plànol reflector”. Imatge 8. Exemple de receptors en façana. EN ISO 3746: 1995 “Acústica - Determinació dels nivells de potència acústica de fonts de soroll a partir de pressió sonora. Mètode de control en una superfície de mesura envoltant sobre un plànol reflector”. - Períodes de referència per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. 10 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 5.4.3 PROGRAMARI DE SIMULACIÓ UTILITZAT o Punts de cota de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de l’àmbit municipal com a topografia base. La Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll o Punts de cota de generació pròpia a partir d’arxius procedents de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) ambiental, estableix en l’article 6 que per determinar l’Lden i l’Ln s’han de fer servir mètodes d’avaluació descrits en l’Annex (imatges Lidar - light detection and ranging o laser imaging detection and ranging), amb una resolució de 2 II, “Mètodes d’avaluació per als indicadors de soroll”. x 2 metres, per caracteritzar els entorns dels grans eixos de transport amb orografia complexa i augmentar El programari predictiu que s’ha utilitzat per a la realització de les simulacions associades al MES de Barcelona ha estat el grau de detall. CadnaA, el qual té en compte els mètodes recomanats per la directiva europea per a la determinació de soroll originat pel trànsit de carreteres, el ferrocarril i les fonts de soroll industrial. CadnaA és una eina del paquet CADNA (Computer Aided Noise Abatement), desenvolupat per l’empresa Datakustik. Aquest programa està especialment optimitzat per donar solució als requisits establerts en la diferent normativa d’aplicació en l’actualitat. CadnaA és un programa per calcular i presentar nivells de soroll ambiental, així com per fer prediccions i assessorar en relació amb la contaminació acústica, que permet simular l’ambient acústic d’una zona determinada, una vegada caracteritzades les fonts i l’entorn. En les figures següents es mostren imatges de l’estructura de menús del programari, de l’edició de paràmetres i taules i d’algunes opcions de visualització i sortida de resultats. Imatge 10. Exemple 3D de relleu. - Ponts: s’ha generat una capa de ponts amb informació de longitud i altura a partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. Imatge 9. Interfície de CadnaA. 5.4.4 CARTOGRAFIA BASE El model base és el patró sobre el qual es fonamenten els estudis acústics de les diferents fonts de soroll que se simulen i que formen el MES. La informació que constitueix la cartografia base és la següent: - Model topogràfic: es genera un model digital del terreny que serveix com a base sobre la qual es defineix la resta d’elements cartogràfics. Per elaborar-lo s’han utilitzat dues fonts d’informació: Imatge 11. Exemple 3D de ponts. 11 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó - Edificis: s’ha partit tant del subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona com de la informació d’altura d’edificis proporcionats per Barcelona Regional. La cartografia d’edificis i patis s’ha elaborat mitjançant diversos processos manuals i automàtics amb ajuda d’eines SIG que han donat com a resultat un model que reflecteix la morfologia de les edificacions i que és compatible amb el programari de predicció acústica. Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. - Tipus de terreny: s’ha disposat d’un fitxer de capes d’informació geogràfica amb els usos predominants del sòl. La - Pantalles acústiques i talussos: s’ha generat una capa de barreres i obstacles amb informació de longitud i alçària a capa proporcionada contenia les cobertes del sòl del 2009, amb un grau de nivell 3. Amb aquesta informació s’ha partir d’un inventari realitzat durant el treball de camp. creat una capa amb les diferents absorcions acústiques del terreny segons el seu ús i característiques. L’escala d’absorció varia entre 0 i 1, en què el 0 correspon a terrenys totalment reflectors i l’1 a terrenys totalment absorbents. Absorció Tipus de sòl / usos associats Aeroports Mar Autopistes i autovies Platges Basses agrícoles Rius Basses urbanes Roquissars 0 Carreteres Urbanitzat residencial compacte Embassaments Urbanitzat residencial lax Granges Vies de ferrocarril Hivernacles Zones industrials i comercials Lleres naturals Zones portuàries Cementiris Sòls nus urbans Grans vies i zones d’aparcament Zones d’esport i lleure (excepte càmpings i 0,3 Llacs i llacunes continentals camps de golf) Sòls nus forestals Zones d’extracció minera Camps de golf Zones verdes urbanes 0,7 Vinyes Zones verdes viàries Boscos clars (no de ribera) Matollars Boscos densos (no de ribera) Matollars - boscos tallats arreu Boscos densos de ribera Plantacions de coníferes no autòctones 1 Boscos en franges de protecció Plantacions de plàtans Conreus abandonats - prats Prats i herbassars Conreus herbacis (no arrossars) Prats i herbassars - boscos tallats arreu Conreus llenyosos (no vinyes) Vegetació d’aiguamolls litorals Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. Imatge 13. Exemple 3D de talussos. 12 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Imatge 15. Tipus de terreny 2D. A la figura següent es mostra una imatge de la cartografia base completa: Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. 13 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 6 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE RESULTATS Els resultats d’un MES es representen en gran manera mitjançant informació gràfica, que facilita la interpretació i l’anàlisi d’una manera ràpida i intuïtiva de la situació acústica d’un àmbit determinat. En el cas del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona i de cadascun dels seus districtes, la visualització de la informació gràfica que es presenta per a cada tipus d’estudi i per a cada indicador de soroll és dels tres tipus següents: - mapes de corbes isòfones; - mapes d’exposició al soroll en façana, i - mapes de trams. Per facilitar la visualització i interpretació de la documentació gràfica, la informació s’ha estandarditzat tal com s’indica tot seguit: - Escala de treball: les diferents col·leccions de mapes del districte d’Horta-Guinardó s’han representat a escala 1:12.000, dividit en dues seccions. - Orientació de plànols: Al districte d’Horta-Guinardó s’ha utilitzat una orientació de -44,5o respecte al nord per facilitar-ne la lectura. Imatge 18. Orientació per als plànols del districte d’Horta-Guinardó, part 2. - Llegenda: els nivells sonors es representen en rangs de 5 dB(A), començant pels inferiors a 40 dB(A), entre 40 i 45 dB(A) i acabant pel rang de més de 80 dB(A). Imatge 19. Rangs acústics i colors assignats. - Per a la representació del tramer, les isòfones i el mapa d’exposició de façanes s’utilitza la mateixa escala de colors, però amb la simbologia corresponent. - També es representa la cartografia bàsica: edificis amb polígons en color gris i el límit dels barris amb una línia discontínua en color negre: Imatge 17. Orientació per als plànols del districte d’Horta-Guinardó, part 1. Imatge 20. Exemple d’elements cartogràfics. - Codificació de plànols: la compondran una o dues xifres amb el tipus d’estudi i una lletra correlativa per als períodes horaris. (Exemple: mapa d’isòfones de trànsit de dia: plànol 6.a.) - Indicadors per representar: en totes les col·leccions de mapes es representen els indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. 14 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 6.1 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE CORBES ISÒFONES La manera més habitual de representar els nivells de soroll ambiental en un determinat àmbit és mitjançant la utilització de mapes de nivells sonors, també anomenats mapes de corbes isòfones. Aquesta representació gràfica simbolitza, per a un determinat indicador acústic, els nivells de soroll a una altura de 4 metres sobre el nivell del sòl. En els mapes estratègics de soroll es representen els diferents indicadors acústics en rangs de 5 en 5 dB(A), assignant un color determinat a cada rang. La manera de representar el soroll en els mapes de nivells sonors és mitjançant corbes isòfones, que són línies que uneixen punts on els nivells de pressió sonora són iguals. Així doncs, mitjançant la representació de les diferents corbes isòfones que delimiten cada rang s’obtenen les àrees a les quals s’assigna el color identificatiu de cada rang. Imatge 22. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. En el cas del MES de Barcelona i del districte d’Horta-Guinardó, la representació gràfica dels mapes de corbes isòfones s’elabora a partir de la interpolació dels nivells de soroll calculats en les malles de punts receptors. La densitat de punts receptors en la malla és de 2 x 2 metres. Cada punt receptor de la malla (més de 29.451.953 en el total de la ciutat) tindrà el valor acústic corresponent per a cada indicador. 6.3 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES DE TRAMS Els mapes de trams són una manera de representar el soroll ambiental mitjançant línies en l’eix de les vies, acolorides segons el nivell de soroll que s’estima a partir de la informació obtinguda dels nivells sonors en les façanes dels edificis existents en els laterals de l’eix viari. En aquest estudi s’ha pretès executar el procés de creació del tramer amb el màxim detall possible, per la qual cosa primerament es va procedir a dividir els receptors de cada façana en funció de l’eix al qual estiguessin més exposats, és a dir, determinar quin tram correspon a cadascun dels receptors col·locats en totes les façanes de la ciutat. Una vegada feta aquesta tasca, es va procedir a calcular les mitjanes logarítmiques de cadascun dels estudis elaborats, és a dir, tenir un valor per tram per a cada focus de soroll (per a vianants, trànsit, oci…). Es va obtenir un valor per tram, que es correspon amb el valor mitjà de tots els receptors que se li han assignat, per a cada focus sonor (trànsit viari, trànsit ferroviari, oci, etc.). Aquest procediment també s’ha utilitzat per aconseguir el soroll total que engloba tots els focus sonors. Imatge 21. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). 6.2 REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE MAPES D’EXPOSICIÓ EN FAÇANA El coneixement dels nivells de soroll ambiental en les façanes dels edificis és una de les informacions més importants que aporten els mapes estratègics de soroll, perquè la poden utilitzar els projectistes i l’Administració per determinar el soroll ambiental a què està exposada la façana d’un edifici i, partint d’això, determinar l’aïllament acústic de què ha de disposar la façana per garantir la qualitat acústica a l’interior de l’edifici. Els mapes d’exposició al soroll en façana s’obtenen a partir de la informació acústica que es calcula en els punts receptors disposats a la façana amb ajuda del programari de predicció acústica, tal com es pot veure al primer edifici de la imatge següent. Cadascun dels receptors, disposats a 4 metres sobre el nivell del sòl, en les façanes exteriors i patis interiors de les edificacions, conté informació dels indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden. La densitat dels punts receptors definida en el MES es defineix seguint les recomanacions del mètode comú per a l’avaluació del soroll CNOSSOS. Per obtenir els mapes de façanes s’ha utilitzat la metodologia següent:  S’ha partit de la capa d’edificis utilitzats en la simulació acústica, extraient les línies de façanes exteriors i les de patis interiors. Imatge 23. Tramer i receptors en façana.  A cada línia de façana s’hi ha assignat el seu valor de referència cadastral i el codi de tram o pati associat. Això implica que un edifici pot tenir diferents façanes exteriors (edifici cantoner, a dos carrers, etc.) i una o cap façana En les imatges anteriors s’aprecia la correspondència dels receptors en façana amb cadascun dels trams als quals està més interior. exposat, que després del procés comentat genera els valors mitjans per a cada focus i per a cadascun dels trams.  Les façanes amb codi de pati assignat seran les façanes interiors; la resta, les façanes exteriors. En el cas de construcció de noves edificacions, aquesta informació la poden utilitzar els projectistes i les administracions per  A partir de la capa de receptors resultant de la simulació acústica, s’ha associat cada receptor a la seva façana obtenir l’Ld que s’utilitza per als càlculs del DB HR i determinar l’aïllament acústic necessari en les façanes dels edificis. corresponent. Per tant, cada façana queda associada a un o més receptors de soroll.  El criteri per assignar els nivells de soroll a una façana és el de representar el nivell més desfavorable dels receptors Així doncs, en l’actualització del tramer s’ha fet servir una metodologia similar a la utilitzada en el mapa anterior: a cada eix que estiguin associats a aquesta façana. Per tant, s’ha agafat com a barem el valor del soroll total del període Lden. del tramer s’hi assigna un valor acústic per a cada indicador, que es calcula a partir dels valors dels receptors propers al Aquell receptor de la façana que tingui aquest nivell més alt serà el representatiu de la façana. tram. Això permet poder comparar i analitzar les dades associades als trams. En concret, en aquesta memòria s’avaluen les variables acústiques que s’indiquen a continuació, així com es fa una comparativa d’aquestes variables amb mapes A partir d’aquest receptor associat a cada façana obtenim els nivells de soroll per a cada font i període horari. anteriors: - Evolució de la longitud de les vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució dels trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. 15 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó - Tramer 2017 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Tramer 2012 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. 7 ELABORACIÓ DELS MAPES DE SOROLL - Tramer 2009 facilitat per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Documents associats amb els MES anteriors (2009 i 2012), facilitats per l’Ajuntament. En aquest apartat es descriu la metodologia d’elaboració dels diferents estudis que integren el Mapa estratègic de soroll de - Estadístiques generades per l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). Barcelona, tant l’estudi general vinculat al trànsit rodat com els estudis de detall vinculats a altres focus sonors d’influència a - MES Port. Departament de Planificació Territorial i Gestió Tècnica de Concessions. Oficina d’Explotació i Planificació la ciutat. Portuària. 7.1 FONTS D’INFORMACIÓ - Àrees de soroll de la Diputació de Barcelona, carreteres. Oficina Tècnica de Planificació i Actuació en Infraestructures. - Àrees de soroll de la Generalitat, carreteres. Servei d’Avaluació i Seguiment de Projectes de la Generalitat de Encara que en cada estudi s’especifiquen les fonts d’informació utilitzades per elaborar-lo, amb caràcter general s’han Catalunya. utilitzat les següents per confeccionar el MES de Barcelona 2017: - Àrees de soroll del ministeri, carreteres. Subdirecció General d’Explotació, Direcció General de Carreteres. - Àrees de soroll d’Adif, trens. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Cartografia base d’aquesta memòria. - Àrees de soroll de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, trens. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital en format SHP facilitada pel Departament d’Estratègia de la - MES d’altres administracions (Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, etc.). Mobilitat. - Punts d’aforament 2016 facilitats pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat. 7.2 ESTUDI GENERAL - Model topogràfic: se n’han utilitzat dos, les cotes de l’ICGC i les cotes de generació pròpia a través d’arxius procedents de l’IGN. L’estudi general inclou els focus sonors següents: - Edificis: subparcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona proporcionat per Barcelona Regional. - soroll de trànsit en eixos viaris que no s’hagin considerat com a grans infraestructures viàries, és a dir, eixos viaris o - Pantalles acústiques: elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. carrers; - Tipus de terreny: fitxer de capa d’informació geogràfica proporcionat, mapa de cobertes del sòl del 2009. A partir del - grans infraestructures viàries, i grau de detall del nivell 3, s’han classificat els diferents tipus de terreny en quatre categories: absorbent, reflector, i - eixos viaris i grans infraestructures (considerant els dos focus sonors anteriors). dues categories mixtes. - Informació meteorològica estàndard indicada per l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic 7.2.1 TRÀNSIT D’EIXOS VIARIS i Geològic de Catalunya. - Circulacions reals mitjanes setmanals 2016, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i En la modelització del trànsit rodat s’han considerat tots aquells trams de carrer amb una intensitat mitjana diària (IMD) de Control d’Obres. trànsit associat i que no han estat considerats com a grans infraestructures per part de l’Ajuntament. - Distribució horària d’una setmana tipus del 2017, d’Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia (http://www.tram.cat/corporativa/tram-xifres/). - Web dels trens de Catalunya (http://www.trenscat.cat/). - Informació de circulacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, proporcionada per la web https://www.fgc.cat, i dades puntuals de l’Àrea de Via d’FGC. - Capa d’informació geogràfica de línies de ferrocarril, tramvia i metro de Catalunya, procedent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Dades de circulacions reals mitjanes setmanals 2016, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Distribucions horàries d’una setmana tipus del 2017, proporcionades per Adif. Direcció d’Actuacions Tècniques, Subdirecció de Medi Ambient i Control d’Obres. - Especificacions tècniques i freqüències del tramvia, proporcionades per TRAM, Generalitat de Catalunya. - Base de dades geoespacial dels polígons industrials de Catalunya v.1.1 any 2010. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants i de coexistència (vehicles i vianants). - Relació de patis interiors d’illa en format digital SHP proporcionada per la Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana de l’Ajuntament. - Capa d’informació geogràfica d’eixos comercials del MES anterior proporcionada per l’Ajuntament. - Informació de la campanya de sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017. - ZARE del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. - ZEPQA del MES 2012 existents a la ciutat indicades per l’Ajuntament. Imatge 24. Vies amb trànsit rodat. - Llista d’hospitals indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. - Llista de centres educatius indicats per l’Ajuntament. Direcció de Serveis d’Informació i Atenció Ciutadana, Gerència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència. 16 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Fonts d’informació 7.2.2 GRANS INFRAESTRUCTURES Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat han estat les següents: En la modelització de grans infraestructures viàries s’han considerat tots aquells trams amb trànsit rodat considerats per - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. l’Ajuntament com a grans infraestructures, és ha dir, han de complir els criteris següents: tenir un flux de trànsit superior a - Aforaments de l’Ajuntament. Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. 30.000 vehicles diaris i mantenir continuïtat al llarg de diversos trams de carrer. - Comptatges in situ realitzats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec Ingeniería Acústica, SA, a través de treball de camp in situ. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Àrees de soroll aprovades per altres administracions (apartat 8.1). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de trànsit rodat ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha atribuït el repartiment percentual de volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% per a la tarda i 9,46% per a la nit. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de la ciutat amb trànsit rodat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats als trams de carrer que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. Imatge 25. Grans infraestructures. - En paral·lel s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts de la ciutat. Durant el Fonts d’informació desenvolupament d’aquest treball de camp s’han registrat dades d’interès per a la modelització del soroll de trànsit Les fonts d’informació per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures han estat les següents: (comptatge de vehicles durant el període de mesura, tipus d’asfalt, velocitat, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat - Cartografia base indicada a l’apartat 5.4.4 d’aquesta memòria. recomanat: NMPB/XPS 31-133. - Aforaments del Departament d’Estratègia de la Mobilitat de l’Ajuntament. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Comptatges in situ efectuats per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun - Aranya de mobilitat de l’any 2016 en cartografia digital facilitada pel Departament d’Estratègia de la Mobilitat de cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de trànsit. l’Ajuntament. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia - Pantalles acústiques elaborades per Audiotec a través de treball de camp in situ. divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les - Relació de grans infraestructures considerades per l’Ajuntament de Barcelona. divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Mapes de soroll anteriors: MES 2012 i MES 2009. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a l’estudi general de trànsit - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte d’Horta-Guinardó, els quals es poden consultar en els plànols - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). adjunts a la present memòria d’Horta-Guinardó (plànols núm. 6.a, 6.b, 6.c i 6.d). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’estudi de grans infraestructures ha estat la següent: - S’ha partit del GIS de la xarxa viària facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. - A partir de l’anàlisi de les dades dels aforaments de vehicles aportats per l’Ajuntament, s’ha establert un criteri de distribució del volum de trànsit per als períodes dia, tarda i nit, segons els horaris establerts en l’Ordenança del medi ambient de l’Ajuntament de Barcelona: o Interval horari corresponent al període dia: de 7.00 a 21.00 hores. o Interval horari corresponent al període tarda: de 21.00 a 23.00 hores. o Interval horari corresponent al període nit: de 23.00 a 7.00 hores. 17 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Sobre la base de l’estudi dels aforaments de l’Ajuntament, es va determinar la corba de distribució temporal de trànsit, tenint en compte els horaris per períodes, indicats més amunt, de manera que per a cadascun d’ells s’ha 7.2.3 EIXOS VIARIS I GRANS INFRAESTRUCTURES atribuït el repartiment percentual del volum de vehicles que li correspon, que ha estat de 82,71% per al dia, 7,83% L’estudi d’eixos viaris i grans infraestructures viàries de manera conjunta és l’anàlisi integrada d’aquests dos estudis per a la tarda i 9,46% per a la nit. independents. La finalitat d’aquest estudi és obtenir una diagnosi de tot el trànsit viari a la ciutat. - A continuació, i sobre la base d’aquests criteris, s’han adaptat les dades proporcionades de la IMD assignada a cada tram de grans infraestructures de la ciutat als valors i les característiques necessàries per alimentar el model de càlcul. - També s’ha analitzat la informació de l’aranya de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona per obtenir altres valors assignats a les grans infraestructures que són significatius per als models de simulació, com ara els següents: o velocitat de pas (ha estat la velocitat límit permesa); o percentatge de vehicles pesants; o tipus d’asfalt; o pendent, etc. - En paral·lel, s’ha dut a terme un treball de camp, que ha inclòs mesuraments in situ de nivells sonors, amb l’objecte d’obtenir informació dels nivells sonors emesos pel trànsit rodat en determinats punts corresponents a grans infraestructures de la ciutat, així com altres dades d’interès (comptatge de vehicles durant les mesures, velocitat, tipus d’asfalt, existència de túnel o trinxera, etc.). - S’han creat els models acústics utilitzant el mètode d’avaluació dels índexs acústics per al soroll de trànsit rodat recomanat: NMPB/XPS 31-133. - El paràmetre usat en aquests mesuraments ha estat el Leq dB(A). - Aquests mesuraments s’han efectuat en trams no soterrats. - Una vegada feta la primera modelització, s’ha dut a terme un procés de revisió i depuració, que ha implicat en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de grans infraestructures. - També s’ha fet una comparativa o validació respecte als nivells sonors mesurats in situ. En els casos en què hi havia divergències significatives, s’ha dut a terme una segona fase de treball de camp per verificar l’origen de les divergències i, si esqueia, validar o modificar la modelització. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a grans infraestructures de trànsit rodat a 4 metres i 8 metres d’altura per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte d’Horta-Guinardó, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria d’Horta-Guinardó (plànols núm. 7.1.a, 7.1.b, 7.1.c i 7.1.d per a 4 metres d’altura, i plànols 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c i 7.2.d per a 8 metres d’altura). Imatge 26. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. Fonts d’informació - Quant a les fonts d’informació per a aquest estudi, són les mateixes fonts que les utilitzades en l’estudi d’eixos viaris i en el de grans infraestructures viàries. Metodologia i fases d’elaboració d’estudi La metodologia emprada s’ha explicat en els punts anteriors (7.2.1 i 7.2.2), que es refereixen als estudis independents dels eixos viaris i grans infraestructures viàries. Els mapes de soroll corresponents a eixos viaris i grans infraestructures de trànsit rodat per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden al districte d’Horta-Guinardó, es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria d’Horta-Guinardó (plànols núm. 8.a, 8.b, 8.c i 8.d). 7.3 ESTUDIS DE DETALL En aquest apartat s’indica la metodologia utilitzada per a l’elaboració dels mapes de soroll de diversos estudis de detall que complementen l’estudi general per caracteritzar el soroll a la ciutat de Barcelona. Aquests estudis específics realitzats són els següents: - parcs; - carrers de vianants; - patis interiors d’illa; - oci nocturn i aglomeració de persones; - zones amb condicions acústiques especials (ZEPQA), i - receptors sensibles (centres educatius i centres sanitaris). Al districte d’Horta-Guinardó no hi ha polígons industrials. Per tant, no s’ha fet un estudi de detall del soroll industrial. 18 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó - Un cop identificats els parcs estudiats, es van analitzar les zones d’aquests parcs on es poden arribar a generar nivells sonors més elevats, tant pel soroll de la gent com pel soroll generat per altres focus sonors vinculats al parc (zones 7.3.1 PARCS esportives, pícnic o altre tipus d’activitats), intentant excloure les zones en les quals tenia influència significativa el L’estudi específic de parcs s’ha dut a terme considerant els parcs analitzats com a emissors sonors, és a dir, considerant el soroll de trànsit. soroll que es genera en el seu interior procedent de públic i possibles activitats existents. - Es va dur a terme un treball de camp corroborant in situ les zones on es generen nivells sonors més elevats per focus sonors propis del parc (gent passejant, zones recreatives, etc.) i es van fer mesuraments de nivells sonors en aquestes zones mitjançant la metodologia de track, en la qual el tècnic o tècnica recorre una determinada zona i registra nivells sonors en continu amb l’equip de mesura amb l’objecte d’obtenir nivells sonors representatius de la zona, intentant evitar zones on el soroll de trànsit té influència. Aquests mesuraments es van fer en horaris en els quals hi havia activitat al parc, ja que molts dels parcs avaluats es tanquen en horari de tarda i nit. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - A partir de la informació obtinguda, es van establir els criteris per caracteritzar acústicament les diferents zones i recorreguts interns dels parcs, tant si s’hi havien dut a terme mesuraments de nivells sonors com si no, i en aquest últim cas es va extrapolar el nivell sonor assignat a zones de característiques acústiques semblants on sí que s’havien fet mesuraments sonors. - En la modelització del soroll a l’interior dels parcs s’ha utilitzat el mètode d’avaluació dels índexs de soroll recomanat per a la caracterització del soroll industrial (ISO 9613-2), que permet definir una malla de fonts de soroll puntuals que representen els nivells de soroll de l’activitat que es produeix en cada parc. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de parcs. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll en parcs per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden. Per la seva rellevància, els Jardins del Palau de les Heures, el parc del Laberint d’Horta, el parc del Carmel, i el parc del Guinardó han estat escollits per a l’estudi al districte d’Horta-Guinardó. Els resultats es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria d’Horta-Guinardó (plànols núm. 12.1.a, 12.1.b, 12.1.c, 12.1.d., 12.2.a, 12.2.b, 12.2.c, 12.2.d. 12.3.a, 12.3.b, 12.3.c, 12.3.d., 12.4.a, 12.4.b, 12.4.c i 12.4.d). Imatge 27. Parcs estudiats a tota la ciutat. Sobre la base d’aquest estudi, s’ha elaborat el Mapa estratègic de soroll de parcs. Aquest mapa de soroll específic de parcs s’ha integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona al costat de la simulació d’altres focus sonors que puguin tenir influència en aquests parcs, sobretot el soroll de trànsit. Com a resultat final, en l’àmbit dels parcs seleccionats estarà representada la suma del soroll que es genera a l’interior del mateix parc per la seva activitat habitual i el soroll produït per altres focus sonors que són fora del parc. Fonts d’informació Per a la representació i delimitació dels parcs s’han considerat les fonts d’informació següents: - Usos del sòl segons la planificació urbanística de Barcelona en cartografia digital, informació facilitada pel Departament d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. - Relació de parcs per analitzar consensuada amb l’Ajuntament. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per fer la modelització del soroll generat per l’activitat pròpia dels parcs s’exposa a continuació: - A partir de la informació dels usos del sòl de la ciutat i dels parcs indicats en el plec de condicions tècniques, es va fer una proposta inicial dels parcs que calia analitzar en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. - Posteriorment, es va consensuar amb l’Ajuntament de Barcelona l’àmbit definitiu del mapa de soroll de parcs partint de criteris de rellevància d’aquests parcs a la ciutat, així com d’afluència de públic i turistes. 19 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers en funció de diferents casuístiques trobades, que es recull a la taula següent: 7.3.2 CARRERS DE VIANANTS Per a l’elaboració d’aquest estudi, s’han considerat tant els carrers de vianants com els eixos comercials en els quals la influència del soroll de trànsit és residual. Per a aquesta font de soroll només s’ha avaluat el període dia i el període tarda. Per al període nit s’ha considerat la possible existència d’oci nocturn i aglomeració de persones, i la seva avaluació està Tipus Nivells dB(A) Característica Exemple disponible en aquest apartat. Carrers amb trànsit de vianants residual Carrer del 1 < 45 Pare Secchi Carrers amb poc trànsit de vianants Carrer del 2 45-50 Taquígraf Garriga Carrers amb trànsit de vianants normal Carrer Major 3 50-55 de Sarrià Carrers amb trànsit de vianants moderat Carrer de 4 55-60 Verdi Carrers amb molt trànsit de vianants Carrer dels 5 > 60 Tallers Taula 8. Classificació de carrers de vianants. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant la zona en estudi i efectuant mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer), en els diferents tipus de carrers de vianants i eixos comercials seleccionats, de manera que es pogués caracteritzar el nivell sonor vinculat a cadascun d’aquests tipus, sobretot en horari dia. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. - El paràmetre usat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat L90 dB(A). - S’ha assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada tram de carrer de vianants o eix comercial dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a un dels tipus seleccionats. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores superficials. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada carrer de vianants i eix comercial s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Un cop feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que Imatge 28. Carrers de vianants. va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de carrers de Fonts d’informació vianants i eixos comercials sense trànsit. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de carrers de vianants Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: per als indicadors Ld i Le al districte d’Horta-Guinardó, els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present - Cartografia base (apartat 5.4.4). memòria d’Horta-Guinardó (plànols núm. 11.a i 11.b). - Cartografia de l’Ajuntament de Barcelona on es troben establerts els carrers de vianants o de coexistència de vianants i vehicles. - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. - Cartografia digital de l’Associació de Comerciants. - Àrees comercials de Barcelona (informació provinent del web de la Fundació Barcelona Comerç: https://www.eixosbcn.org/cat_eixos_barcelona.html). - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de carrers de vianants ha estat la següent: - S’ha fet una preselecció de tots els carrers de vianants o de coexistència de Barcelona. - S’ha fet una preselecció de tots els eixos comercials existents a Barcelona, en la qual s’ha fet una primera depuració per excloure’n aquells en els quals el soroll de trànsit pren més rellevància que el soroll degut a l’activitat comercial desenvolupada a la zona, ja que s’ha observat que en els eixos comercials localitzats en trams de carrer amb trànsit aquest soroll del trànsit emmascarava el soroll generat per les persones i l’activitat comercial a la zona. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams que calia incloure en aquest estudi. 20 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els patis interiors d’illa que calia incorporar en l’àmbit d’estudi, seleccionant sobretot aquells en l’interior dels quals hi ha algun tipus d’activitat que potencialment pot arribar a ser 7.3.3 PATIS INTERIORS D’ILLA sorollosa (parcs infantils, pistes esportives, col·legis, etc.). L’estudi específic dels patis interiors d’illa s’ha elaborat considerant-los com a emissors acústics; és a dir, es té en compte el - S’ha fet una primera classificació de tipus de patis interiors d’illa en funció de diferents casuístiques. soroll que es genera dins del parc procedent de la gent i les activitats que s’hi desenvolupen. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant diversos patis i efectuant mesuraments sonors in situ per a cadascun dels tipus considerats. D’aquesta manera, s’ha pogut caracteritzar i assignar el nivell sonor vinculat a cadascun A partir d’aquest estudi s’ha elaborat un mapa específic de soroll de patis interiors d’illa que tenen algun tipus d’activitat d’aquests tipus de patis interiors d’illa. Per fer aquesta caracterització també s’han tingut en compte els resultats de (parc, pista esportiva, bars, etc.). mesures de llarga durada tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per En aquests patis interiors d’illa només s’ha dut a terme l’estudi en els períodes dia i tarda, i s’ha obtingut l’Ld i l’Le, l’Ajuntament, així com l’estacionalitat del tipus de sorolls existents en ells (per exemple, en patis amb activitats respectivament. El fet de no haver realitzat l’estudi en període nit per obtenir l’Ln, ja que en aquest període les activitats vinculades a col·legis s’ha tingut en compte l’estacionalitat al llarg de l’any d’aquestes activitats). cessen, implica que no s’hagi pogut calcular l’Lden per a aquest focus sonor. - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A). - S’ha obtingut i assignat un nivell sonor a cadascun dels tipus seleccionats. - Cada pati d’illa dins de l’àmbit d’estudi s’ha vinculat a algun dels tipus seleccionats. - S’ha dut a terme la modelització acústica de manera que a cada pati d’illa s’hi han representat els nivells sonors vinculats al tipus assignat. - Una vegada feta la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del soroll de patis interiors d’illa. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents a soroll de patis interiors d’illa per als indicadors Ld i Le al districte de Horta-Guinardó els quals es poden consultar en els plànols adjunts a la present memòria de Horta-Guinardó (plànols núm. 13.a i 13.b). Els patis interiors d’illa s’han classificat en diversos tipus, tal com recull la taula següent: Nivells dB(A) Tipus Característica Ld i Le 1 54,4 Patis d’illa amb jardí 2 57.7 Patis d’illa amb jardí i parc infantil Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes 3 59.7 esportives Patis d’illa amb activitats extraordinàries 4 58.1 (piscina, bars, etc.) 5 62.4 Patis d’illa amb col·legis Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o 6 54,4 aparcaments Imatge 29. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. Els nivells sonors resultants d’aquest estudi dels patis interiors d’illa s’han integrat posteriorment en el Mapa estratègic de soroll de Barcelona. Fonts d’informació 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). Per a la representació i delimitació dels patis interiors d’illa s’han considerat les fonts d’informació següents: 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). - Cartografia base (apartat 5.4.4). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). - Cartografia digital de patis realitzada per Audiotec Ingeniería Acústica, SA. 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). - Estudi d’identificació i caracterització de patis interiors d’illa realitzat per Barcelona Regional. 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). - Mapes estratègics de soroll anteriors: MES 2009 i MES 2012. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi La metodologia seguida per als patis interiors d’illa ha estat la següent: - A partir de la capa d’informació geogràfica de patis definitiva de tota la ciutat de Barcelona, es va fer una primera proposta de patis interiors d’illa. 21 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 7.3.4 OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES Tipus Descripció Exemple Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han considerat tant els trams de carrer i places on hi ha oci nocturn i aglomeració de persones, com els trams de carrer de moviment de gent entre diferents zones d’oci nocturn. En aquesta font de soroll Carrers de vianants o trànsit residual estrets, amb bars, Carrers dels Escudellers i de l’Arc només s’ha avaluat la nit. El dia i la tarda s’han considerat espais de vianants i la seva avaluació està disponible en l’estudi de 1 sense terrasses i molta gent al carrer tots els dies del Teatre detall de carrers de vianants. Carrers d’en Robador, de les Carrers de vianants o trànsit residual estrets, sense bars Sitges, de Flassaders, de la 2 o amb pocs bars, sense terrasses i amb gent passejant Lleona, de la Princesa, del Rec; plaça de George Orwell Carrer de Blai, rambla del Carrers de vianants amples amb terrasses o gent 3 Poblenou, passeig del Born, la passejant Rambla Places del Diamant, de la 4 Places amb algunes terrasses i activitat normal Revolució i del Nord Plaça del Sol, de la Vila de 5 Places amb moltes terrasses i molta activitat Gràcia, de la Virreina i Reial 6 Carrers amb trànsit i pocs bars o terrasses i trànsit Carrer de Santaló 7 Carrers amb trànsit, molts bars o terrasses i trànsit Carrer de Tuset Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. - S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les diverses zones en estudi, i fent mesuraments sonors in situ mitjançant la metodologia track (un tècnic o tècnica que mesura nivells sonors en moviment continu en un tram o diversos trams de carrer). Aquests mesuraments s’han realitzat en les mateixes zones, tant en temporada d’estiu com en temporada d’hivern, sobretot en cap de setmana. S’han fet mesuraments en diverses hores de la nit per caracteritzar la intensitat de l’oci nocturn: en hora punta (moment de més soroll) i en hora vall (moments en què les activitats ja havien tancat). També es van dur a terme mesuraments nocturns del soroll de fons existent en aquestes zones en dies feiners per determinar els nivells sonors en aquestes zones en absència de les activitats. - El paràmetre utilitzat en l’anàlisi d’aquests mesuraments ha estat Leq dB(A), i s’ha intentat evitar la influència del soroll de trànsit. - A partir d’aquesta informació, així com dels resultats de mesures de llarga durada (tant d’equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, com dels equips instal·lats per l’Ajuntament), i de determinats criteris d’estacionalitat i Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. horaris setmanals i anuals vinculats al soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, s’ha caracteritzat i assignat el Fonts d’informació nivell sonor anual vinculat a cadascun dels tipus establerts. En aquestes mesures s’ha intentat evitar en la mesura del possible la influència del soroll de trànsit als voltants, així com el trànsit residual que pogués haver-hi al carrer. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: - Cadascun dels carrer i places dins de l’àmbit d’estudi de l’oci nocturn i aglomeració de persones s’ha assignat a un dels tipus establerts. En cas que existissin mesures de llarga durada, s’ha considerat el nivell sonor mesurat. - Zones d’oci nocturn i aglomeració de persones considerades en el MES anterior. - El model utilitzat ha estat l’industrial ISO 9613-2, i s’ha caracteritzat mitjançant la implementació de fonts sonores - Informes de campanyes de sensibilització d’oci nocturn i aglomeració de persones (exemple: campanya de superficials. sensibilització per a la reducció del soroll de l’oci nocturn 2017). - S’ha dut a terme la modelització acústica de tots els carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de - Informació subministrada per l’Ajuntament sobre horaris i estacionalitat de l’oci nocturn i aglomeració de persones. persones en funció dels nivells sonors mesurats o el tipus de carrer assignat. - Treball de camp en zones d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Una vegada efectuada la primera modelització, es va dur a terme un procés de revisió i depuració dels resultats - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. obtinguts, que va implicar en algun cas la realització de noves modelitzacions fins a obtenir el model definitiu del - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones. - Com a resultat final d’aquest procés, s’han elaborat els mapes de soroll corresponents al soroll d’oci nocturn i Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi aglomeració de persones per a l’indicador Ln al districte d’Horta-Guinardó, el qual es pot consultar en el plànol La metodologia utilitzada per a l’elaboració del mapa de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones ha estat la següent: adjunt a la present memòria d’Horta-Guinardó (plànol núm. 14). - S’ha fet una preselecció de tots els carrers i places en els quals hi ha oci nocturn, aglomeració de persones a la via pública o moviment de persones entre zones amb oci nocturn. - S’han consensuat amb l’Ajuntament de Barcelona tots els trams de carrers i places que calia incloure en el Mapa estratègic de soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, sobretot aquells que tenen influència en zones residencials. - S’ha fet una primera classificació de tipus de carrers i places vinculats a l’oci nocturn i aglomeració de persones en funció de diferents casuístiques, tal com es recull a la taula següent: 22 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 7.3.6 RECEPTORS SENSIBLES 7.3.5 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS Aquest estudi s’ha dut a terme a l’entorn de centres educatius i sanitaris: Aquest estudi s’ha centrat en les següents zones amb condicions acústiques especials: - Receptors sensibles de l’àmbit sanitari: es consideren únicament en l’estudi els recintes hospitalaris i clíniques d’entitat, ja siguin de titularitat pública o privada, excloent-hi els centres ambulatoris i els d’atenció clínica per - zones amb saturació acústica, anomenades ZARE (zones acústiques de règim especial); especialitats concretes. Si bé és cert que en molts d’aquests centres es practica la docència, s’ha donat més pes - zones tranquil·les que gaudeixen de molt bona qualitat acústica, anomenades ZEPQA (zones d’especial protecció de a la tasca sanitària. la qualitat acústica); - zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament (Montjuïc, Sagrada Família, Fòrum, etc.). - Centres educatius: es consideren els centres de formació reglada públics o privats dels tipus següents: o Educació infantil de 0 a 3 anys. Fonts d’informació o Educació infantil de 3 a 6 anys. Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: o Educació primària de 6 a 12 anys. o Educació secundària de 12 a 16 anys. - ZARE existents a la ciutat. o Batxillerat de 16 a 18 anys. - ZEPQA existents a la ciutat. o Formació professional de grau mitjà de 16 a 18 anys. - Informes i estudis ja elaborats a les zones amb condicions acústiques especials. o Formació professional de grau superior de més de 18 anys. - Mesuraments de nivells sonors de curta durada. o Estudis universitaris. - Mesuraments de nivells sonors de llarga durada (equips d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA, i equips de l’Ajuntament). o Escoles internacionals (en aquest cas també s’especifica quins cicles imparteixen). o Educació especial (en aquest cas no s’especifica quins cicles imparteixen, ja que solen incloure tots els rangs d’edats). Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi Els receptors sensibles per a aquest districte estan indicats en l’apartat 11.7 de la present memòria. La metodologia utilitzada per a l’elaboració dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de zona acústica especial. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. Fonts d’informació - ZARE: Per a l’elaboració d’aquest estudi s’han tingut en compte les fonts d’informació següents: o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de ZARE (existents i potencials) amb l’objecte de - Centres educatius: determinar, d’una banda, si es compleixen els criteris per mantenir les ja existents i, de l’altra, veure si cal o Capa d’informació geogràfica de centres educatius proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. ampliar-les o crear-ne de noves. o Informació de centres educatius existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o S’han analitzat les dades dels equips de llarga durada col·locats per l’Ajuntament en aquestes ZARE. o Mesuraments de curta durada a l’entorn de centres educatius. o A partir de l’anàlisi dels resultats registrats per aquests equips, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament sobre el - Centres sanitaris: manteniment de les ZARE existents, així com sobre possibles ampliacions d’aquestes ZARE. o Capa d’informació geogràfica de centres sanitaris proporcionada per l’Ajuntament de Barcelona. - ZEPQA: o Informació de centres sanitaris existent al web de l’Ajuntament de Barcelona. o S’ha consensuat amb l’Ajuntament l’àmbit d’estudi de les ZEPQA existents i de noves zones potencials amb o Mesuraments de curta durada a l’entorn d’hospitals. l’objecte de determinar, pel que fa a les noves, si es compleixen els requisits per poder declarar-les ZEPQA i, pel que fa a les existents, si poden continuar sent-ho. Metodologia i fases d’elaboració de l’estudi o S’han efectuat mesures tant de curta durada com de llarga durada a les potencials ZEPQA. La metodologia utilitzada per a la realització dels estudis acústics ha estat diferent en funció del tipus de receptor sensible o S’han analitzat les dades obtingudes en aquestes mesures, juntament amb la informació resultant del mapa avaluat. A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cadascun d’aquests estudis. de soroll de la zona. - Centres educatius: o A partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts en les mesures i del Mapa estratègic de soroll a la potencial o S’ha fet una selecció de centres educatius per estudiar, intentant distribuir la relació de centres educatius ZEPQA, s’ha fet una proposta a l’Ajuntament sobre la possible declaració de noves ZEPQA i el manteniment objecte d’anàlisi d’una manera proporcional entre els diferents barris del districte i tipus d’ensenyament. de les ZEPQA existents. o S’han dut a terme mesuraments durant els moments d’entrada i sortida d’alumnes del centre, i d’altres en el - Zones amb condicions acústiques especials seleccionades per l’Ajuntament: mateix punt en el moment en què els alumnes són a classe, intentant que els dos mesuraments fossin o S’ha consensuat amb l’Ajuntament la relació de zones amb condicions acústiques especials que cal analitzar. propers en el temps. o S’ha recopilat informació i dades obtingudes durant els últims anys en aquests àmbits d’estudi. o S’ha fet una comparativa del nivell sonor existent en tots dos moments. o S’ha dut a terme un treball de camp analitzant les característiques i particularitats d’aquesta zona (activitats o En la capa d’informació geogràfica de centres educatius, a aquells on s’ha dut a terme aquesta anàlisi se’ls associades, estacionalitat, horaris, etc.), i també s’han fet mesuraments sonors de curta durada per ha inclòs la informació obtinguda. caracteritzar el soroll en aquestes zones generat pels focus sonors d’interès. o També s’ha calculat el nivell sonor a l’exterior dels centres educatius a partir dels nivells dels mesuraments o Com a resultat final d’aquest estudi, per a cada zona s’ha elaborat un apartat on es presenta la seva obtinguts en façana del soroll total. caracterització acústica. - Centres sanitaris: En el districte d’Horta-Guinardó no s’ha considerat cap zona especial a excepció de les ZEPQA avaluades. o S’ha fet una selecció d’hospitals per estudiar excloent-hi els CAP i les consultes i donant prioritat als hospitals i les clíniques més rellevants. o S’han efectuat mesuraments de curta durada a l’exterior d’aquests centres en punts representatius. La informació obtinguda s’ha inclòs en la capa d’informació geogràfica. o S’ha calculat el nivell sonor a l’exterior d’aquests hospitals a partir dels nivells dels mesuraments obtinguts en façana del soroll total. 23 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 7.3.7 SOROLL TOTAL S’han elaborat mapes de soroll total per a cadascun dels indicadors de soroll considerats (Ld, Le, Ln i Lden). Aquests mapes de soroll són el resultat de sumar al mapa de soroll de l’estudi general (trànsit) els mapes de soroll dels estudis específics. Es pot obtenir informació més detallada dels estudis específics que contribueixen al mapa de soroll total en els apartats 10 i 11 d’aquesta memòria. Els focus sonors considerats per a l’elaboració del mapa de soroll total han estat els que s’observen en el mapa següent: Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. 24 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 8 METODOLOGIA DE CÀLCUL DE LA POBLACIÓ EXPOSADA Amb ajuda del programari de predicció acústica es calculen, per a cada focus de soroll per separat, els valors dels índexs acústics Ld, Le, Ln i Lden en cadascun dels punts receptors. Finalment, es procedeix a estimar el soroll total en cada punt receptor a partir de la suma logarítmica de tots els emissors acústics considerats. La Directiva europea 2002/49/CE, la normativa estatal i la normativa autonòmica, amb la finalitat de diagnosticar el soroll que rep la població, requereixen determinar la població exposada a diferents rangs de soroll, per totes les fonts de soroll El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: obligatòries i per tots els indicadors de soroll. El MES incorpora l’estimació de la població exposada als diferents nivells de soroll i esdevé un instrument de planificació molt útil per a la gestió del soroll de la ciutat. S’incorporen a l’estudi les fonts de soroll obligatòries: el soroll total i el soroll industrial, d’infraestructures viàries i ferroviàries. També les fonts de soroll dels estudis de detall: oci nocturn i aglomeració Capa d’edificis de la ciutat de persones, parcs, patis i carrers de vianants. L’objecte és diagnosticar i actuar sobre els focus predominants de soroll a cada zona. El punt de partida per determinar la població exposada al soroll és la identificació en la cartografia base emprada per a l’elaboració del mapa d’edificis d’ús residencial. Aquestes edificacions estan vinculades a adreces postals amb població associada. D’aquesta manera s’aconsegueix assignar població a les edificacions. Procés d’identificació de patis interiors d’illa Després es calculen els nivells de soroll en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per als indicadors Ld, Le, Ln i Lden i per a cada font de soroll. Finalment, amb la informació acústica i amb les dades de la població per edifici es calculen les estadístiques de població exposada per focus de soroll i per al soroll total. Generació de punts receptors en Per dur a terme tots aquests treballs, s’utilitza un programari de predicció de nivells sonors, un programa de sistemes façanes exposades (façanes exteriors d’informació geogràfica i un programari de fulls de càlcul. i patis) a 4 metres d’altura Seguidament es detalla la metodologia utilitzada per obtenir les estadístiques de població associades al MES. Trànsit d’eixos viaris 8.1 TRACTAMENT DELS NIVELLS SONORS EN FAÇANA A partir d’IMD, malles d’alimentació Grans infraestructures Inicialment es disposa de la cartografia base generada, que inclou la capa tractada d’edificacions i la informació de l’alçària de cada edifici. El contorn de cada edificació inclou tant les façanes exteriors, més exposades al soroll ambiental, com les Trànsit ferroviari i tramvia façanes a patis interiors, en cas que n’hi hagi. Soroll industrial Per a l’estimació dels nivells sonors en façana es genera una capa de punts receptors en les façanes de les edificacions a 4 Oci nocturn i aglomeració de metres d’altura sobre el nivell del sòl i a 0,1 metres de la façana, seguint les recomanacions del mètode de càlcul de nivells Validació - Càlcul de nivells sonors per a cada persones sonors CNOSSOS (Common nOise aSSessment methOdS). En concret, s’ha considerat que les façanes de més de 2 metres mesures in indicador (Ld, Le, Ln i Lden) i per a tinguin almenys un receptor, i s’ha generat un receptor cada 5 metres de façana, de manera que es garanteix una densitat situ cada focus de soroll Carrers de vianants de punts receptors suficient perquè l’estimació de l’exposició al soroll de les façanes sigui òptima. Parcs La base cartogràfica utilitzada en les edificacions de la ciutat de Barcelona té 68.883 edificis, i el nombre total de receptors Patis interiors d’illa generats ha estat de 831.477. Càlcul de nivells sonors per al soroll Zones amb condicions total acústiques especials Imatge 33. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. 8.2 ASSIGNACIÓ DE LA POBLACIÓ ALS EDIFICIS El procés seguit per assignar les dades de població als edificis parteix, com en el cas anterior, de la capa tractada d’edificis de la cartografia base. També es disposa de la informació geolocalitzada de les adreces postals amb informació de la població associada a cada adreça. Mitjançant el tractament de la capa d’edificacions amb la capa d’adreces postals s’aconsegueix assignar a cada element la població que li correspon. Les adreces postals amb informació de població associada utilitzades en l’elaboració del Mapa estratègic de soroll han estat 140.729, encara que només hi ha població empadronada en 99.255 edificacions. Imatge 32. Receptors en façana. 25 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 8.3 ASSIGNACIÓ DE POBLACIÓ I CÀLCULS ESTADÍSTICS A partir de la disponibilitat de la població associada als edificis i dels receptors en façana, el següent procés és vincular cada element-edifici als receptors en façana que li corresponen mitjançant regles de proximitat. Una vegada coneguda la població que pertany a un edifici i els receptors en façana vinculats a l’edificació, es procedeix al repartiment de la població entre els receptors de façana. El criteri de repartiment adoptat, atès que les regles de generació de receptors es basa en una distribució homogènia de punts al llarg de les façanes, és dividir el total de població de l’edifici entre el nombre de receptors associats a l’element. És a dir, repartint la població proporcionalment a la longitud de la façana seguint el mètode CNOSSOS. Al final d’aquest procés s’aconsegueix que cadascun dels punts receptors de façana tingui associada, d’una banda, la informació acústica de cada font de soroll i del soroll total per a cadascun dels indicadors acústics considerats i, d’altra banda, la població que correspon al receptor. A continuació es detalla, per districte, la distribució de la població que dorm en façana interior (en pati) comparant-la amb la que dorm en façana exterior (en carrer). Districte % població exterior % població interior Ciutat Vella 72,37% 27,63% L’Eixample 55,40% 44,60% Sants-Montjuïc 66,36% 33,64% Les Corts 75,90% 24,10% Imatge 34. Exemple d’adreces postals. Sarrià - Sant Gervasi 71,10% 28,90% Gràcia 61,77% 38,23% El diagrama del procés seguit es presenta a continuació: Horta-Guinardó 71,40% 28,60% Nou Barris 75,71% 24,29% Població assignada a adreces postals Sant Andreu 65,34% 34,66% Sant Martí 71,63% 28,37% Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. Capa d’edificis dela ciutat Adreces postals A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. Vinculació dels edificis amb les adreces postals Població assignada a edificis Imatge 35. Procés del tractament de dades de la població. Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. 26 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Després, amb l’ajuda d’un programa SIG es calculen les estadístiques de població exposada partint de la informació acústica 8.4 VARIACIÓ DE LA METODOLOGIA RESPECTE A MAPES DE SOROLL ANTERIORS i de la població associada a cada receptor. Aquestes estadístiques s’han realitzat a escala de ciutat, districte i barri. La metodologia de càlcul de població exposada que s’ha explicat en aquest capítol ha estat adaptada als criteris i les Per facilitar la lectura i interpretació de les estadístiques obtingudes, es classifiquen, per als quatre indicadors acústics (Ld, tendències europees actuals i difereix de la utilitzada en mapes estratègics de soroll anteriors. Aquesta adaptació ha suposat Le, Ln i Lden), en rangs de 5 dB(A), segons el criteri següent: un gran esforç per tenir un coneixement més ampli de la distribució real de les persones que viuen als habitatges, amb el < 40, 40-45, 45-50, 50-55, 55-60, 60-65, 65-70, 70-75, 75-80 i > 80 dB(A). suport d’enquestes, la qual cosa, sens dubte, ha redundat en la qualitat dels resultats obtinguts en el mapa estratègic del districte. El diagrama del procés seguit en aquesta etapa és el següent: En mapes estratègics de soroll anteriors, la distribució de població en edificis amb patis interiors es va realitzar en funció dels perímetres de façana interior i exterior dels edificis al districte i considerant un nombre molt reduït de patis interiors, Població assignada a Receptors a façana a 4 m on per a cada edifici s’assignava un percentatge de població exposada a zones exteriors i un altre percentatge de població edificis assignats a edificis exposada a zones interiors. Actualment la distribució de població ha estat més detallada, ja que s’han tingut en compte les adreces postals on hi ha població empadronada, i posteriorment aquesta població s’ha distribuït a cada edifici d’acord amb les recomanacions CNOSSOS. Informació acústica (Ld, Le, Ln Segons aquesta nova metodologia, tant per al càlcul de l’actual Mapa estratègic de soroll com per a l’anàlisi dels nivells i Lden) de: d’exposició de població, s’ha tingut en compte la majoria dels patis interiors del districte i el nivell sonor existent en aquests Receptors a façana amb patis, així com la distribució de població a l’edifici orientada als patis, la qual cosa ha suposat un esforç d’identificació de informació de població Trànsit d’eixos viaris patis molt més gran que en els MES anteriors. Grans infraestructures El fet de considerar un nombre més elevat de patis interiors de 272, davant dels 101 del MES anterior) suposa una millora Trànsit ferroviari i tramvia molt significativa en la qualitat de les estadístiques associades a la població, perquè en la nova actualització la distribució de Receptors a façana amb la població en els habitatges s’acosta molt més a la realitat. Soroll industrial informació acústica i de La diferència en l’ús de metodologies per al càlcul de població exposada utilitzada en el MES actual fa que els resultats població Oci nocturn i aglomeració de obtinguts no siguin comparables amb els resultats obtinguts en els MES anteriors. persones En el procés d’elaboració del Mapa estratègic de soroll de la ciutat de Barcelona s’ha utilitzat una metodologia que adopta Carrers de vianants els avenços tecnològics en matèria d’acústica ambiental que hi ha hagut en els últims anys. La disponibilitat de noves eines Parcs per a l’elaboració de mapes de soroll facilita i optimitza tant la generació i simulació dels models acústics com el posterior Càlcul d’estadístiques de tractament gràfic i estadístic dels resultats. Tot això implica un avenç significatiu en la qualitat de les dades estadístiques que població afectada Patis interiors d’illa aporta el mapa. Zones amb condicions Els canvis metodològics aplicats en l’elaboració del nou Mapa estratègic de soroll suposen millores respecte a treballs acústiques especials anteriors en les línies següents: - Millores en el mètode general d’elaboració del mapa: l’anterior versió del MES es basava en una metodologia que combinava, per a la caracterització del soroll ambiental, mesuraments acústics en alguns àmbits del territori amb Estadístiques per a Ld, Le, Ln i simulacions en d’altres àmbits; en canvi, en la nova actualització del MES el soroll s’ha caracteritzat pel fet d’utilitzar Lden de cada focus: Estadístiques per a Ld, Le, Ln i en la totalitat de la ciutat els mètodes de càlcul recomanats per determinar els índexs de soroll. L’ús d’aquests Lden per al soroll total mètodes d’avaluació per als índexs de soroll mitjançant simulacions acústiques, les quals són validades amb Trànsit d’eixos viaris mesuraments in situ, homogeneïtza tant la metodologia usada com els resultats gràfics i estadístics associats al Mapa Grans infraestructures estratègic de soroll del districte. - Millores en la cartografia base: la qualitat d’un mapa estratègic de soroll depèn en gran mesura de la base Trànsit ferroviari i tramvia cartogràfica que s’utilitza en la generació del model digital del terreny i del seu tractament posterior. En el cas del Soroll industrial MES de Barcelona, cal destacar els avenços següents: Àmbit de ciutat o Millores en la capa d’edificis: s’ha optimitzat la geometria exterior de les edificacions, la informació Oci nocturn i aglomeració de Àmbit de districte persones de la seva altura i la definició geomètrica dels patis interiors d’illa. Àmbit de barri o Millores en la identificació i caracterització de patis: identificació de més patis interiors d’illa, la qual Carrers de vianants cosa permet detectar més àrees amb bona qualitat acústica. També s’han considerat en l’actual Parcs Mapa estratègic de soroll els patis especials, és a dir, patis amb activitats (pistes esportives, Patis interiors d’illa col·legis, parcs infantils, etc.), els quals tenen especial influència en els nivells sonors existents durant el període d’activitat. Zones amb condicions acústiques especials o Millores en l’altimetria: s’han tractat específicament els entorns de les grans infraestructures de transport on hi ha desnivells significatius incrementant la densitat dels punts de cota per aconseguir una representació fidedigna dels àmbits. o Millores en la representació de pantalles i obstacles en el model digital del terreny. Imatge 37. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics - Millores en la definició dels receptors de soroll tractats per a les modelitzacions: 27 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó o Malles de càlcul: s’han fet servir malles de punts receptors amb una resolució de 2 x 2 metres per caracteritzar els diferents focus de soroll. Aquesta elevada densitat de punts receptors optimitza la representació gràfica dels mapes de nivells sonors perquè es minimitzen els errors en la interpolació de les corbes isòfones. o Punts receptors en façana i en patis interiors d’illa: s’han utilitzat regles de distribució de receptors en façana i patis amb criteris d’elevada densitat de manera que es garanteixi que les envolupants de les edificacions estiguin ben caracteritzades des del punt de vista acústic. - Millores en la informació disponible addicional a les simulacions acústiques per tenir un millor coneixement dels emissors acústics i el seu impacte sobre l’entorn: mesuraments in situ de curta i de llarga durada. A l’hora d’interpretar les estadístiques de població, cal tenir en compte l’evolució en la metodologia utilitzada per a l’assignació dels nivells de soroll a la població. En els MES anteriors s’assignava la població en façana exterior i interior de manera proporcional al perímetre de façana exterior i interior de les edificacions de tot el districte. En el present MES es reparteix la població entre els receptors repartits homogèniament en el perímetre de la façana exterior i interior, amb la qual cosa s’obté més detall en els resultats. A més, s’ha disposat de l’“Enquesta ecologia urbana 2017” per districtes, amb informació de persones que dormen en estances orientades a façanes exteriors o interiors, per a la validació del procediment d’assignació de la població als edificis. 28 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 9.1 LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ 9 DESCRIPCIÓ DEL DISTRICTE Està situat al sector nord-est de la ciutat, entre els districtes de Gràcia i Nou Barris. Limita també pel sud amb l’Eixample, Sant Andreu i Sant Martí, i pel nord, a través de la Serra de Collserola, amb els municipis de Sant Cugat i Cerdanyola. El districte d’Horta-Guinardó es distribueix en onze barris, els quals són els següents: Districte Barris Baix Guinardó Can Baró El Guinardó La Font d’en Fargues El Carmel 7 - Horta- La Teixonera Guinardó Sant Genís dels Agudells Montbau El Vall d’Hebron La Clota Horta Taula 12. Barris d’Horta-Guinardó. Urbanísticament, la conjunció de la topografia i l’evolució del procés urbà del districte d’Horta-Guinardó donen lloc a una morfologia territorial molt fragmentada: - En el nord del districte, sota Collserola, hi ha els barris de Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Vall d’Hebron, i la Imatge 38. Districte d’Horta-Guinardó. part nord d’Horta, que es caracteritzen per una densitat baixa d’habitants, combinant edificacions unifamiliars o plurifamiliars de poca alçària amb edificis plurifamiliars de gran alçària, que es troben pròximes a la ronda de Dalt. En Amb una superfície de 1.192 hectàrees, el districte d’Horta-Guinardó és el tercer districte més extens de Barcelona, després aquesta part del districte és on es concentren la major part dels equipaments i serveis del districte, com el campus de Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. El 2016 tenia una població de 167.571 habitants i una densitat de 140,58 habitants universitari i la ciutat sanitària en Montbau, instal·lacions esportives de la Vall d’Hebron i el velòdrom d’Horta. per hectàrea. - El barri de la Clota situat a l’oest d’Horta on el creixement urbanístic dels anys 50 no ha estat molt intens, encara manté edificacions autoconstruïdes amb horts i cases de poca alçària que donen lloc a carrers estrets. La geografia té un relleu marcadament accidental, on l’element més característic és el pendent que comporta una viabilitat i - En el centre del districte es troba la part sud d’Horta, on es manté l’estructura de nucli antic. L’entorn de la plaça unes condicions d’edificació difícils. d’Eivissa té edificacions aïllades unifamiliars i plurifamiliars. Abans dels anys 50 el districte era una zona de pagesos, estiuejants i rendistes. Però en els anys 50 i 60, la construcció de - El barri de la Font d’en Fargues situat al sud d’Horta és la zona més residencial de tot el districte, on hi conviuen pisos blocs i edificacions va canviar la fisonomia del barri. Actualment es combinen edificacions caòtiques, l’existència de nuclis de de luxe i torretes de poca alçària. barraques i àrees residencials de qualitat. - A la part est del districte hi ha tres barris que tenen una mateixa tipologia, aquests barris són el de la Teixonera, el Carmel i Can Baró. La trama urbana està configurada per carrers amb pendents i estrets amb edificacions i blocs que Està format per un total d’onze barris: el Baix Guinardó, Can Baró, el Carmel, la Teixonera, la Vall d’Hebron, la Clota, Sant gairebé saturen la capacitat del tram urbà. En els últims anys s’han realitzat millores per dotar aquests barris dels Genís dels Agudells, Montbau, el Guinardó, la Font d’en Fargues i Horta equipaments necessàries, malgrat les limitacions imposades per la manca d’espais. - Sota la Font d’en Fargues es troba el barri del Guinardó que té una densitat d’habitants molt elevada. - El barri del Baix Guinardó adjacent al Guinardó guarda una tipologia d’Eixample encara que hi ha alguns passatges i racons de quan hi predominaven les torretes amb hort. 29 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 9.2 SUPERFÍCIE I POBLACIÓ La superfície del districte d’Horta-Guinardó i la seva relació amb la superfície total de la ciutat de Barcelona és la següent: 2016 Superfície (ha) 1.194,7 Superfície residencial (ha) 294,8 Percentatge sobre la superfície 11,7% total de la ciutat de Barcelona Taula 13. Superfície del dictricte d’Horta- Guinardó. Imatge 40 Superfície (ha) d’Horta-Guinardó. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). La població del districte d’Horta-Guinardó i la seva relació amb la població total de la ciutat de Barcelona és la següent: 2016 Valors absoluts Percentatges (%) grup 0-15 anys 21.952 13,1 grup 16-64 anys 105.235 62,8 grup 65 anys i més 40.385 24,1 TOTAL 167.571 100 Taula 14. Població del districte d’Horta-Guinardó. Imatge 41. Població d’Horta-Guinardó. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). La variació de població del 2011 al 2016 ha estat la següent: 2011 2016 Variació 2011-2016 Valors Percentatge Valor Percentatge Valors absoluts (%) absolut (%) absoluts Percentatge (%) grup 0-15 anys 21.867 12,9 21.952 13,1 21.867 12,9 grup 16-64 anys 108.657 64,1 105.235 62,8 108.657 64,1 grup 65 anys i més 38.988 23,0 40.385 24,1 38.988 23,0 Imatge 39. Barris d’Horta-Guinardó. TOTAL 169.512 100 167.571 100 169.512 100 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Horta-Guinardó ( http://www.bcn.cat/estadistica). 30 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Com es pot observar, la població ha augmentat en aquests últims 5 anys, el creixement més notable es troba en el grup de població entre 16-64 anys amb un creixement de gairebé un 65%. La distribució d’edificis amb habitatges al districte d’Horta-Guinardó (últimes dades publicades) és la següent: La densitat d’habitants respecte a la superfície del districte d’Horta-Guinardó i la seva correspondència amb la dada de la ciutat de Barcelona és la següent: 2011 2011 (%) Districte d’Horta- Ciutat Barcelona 2016 Edificis amb habitatges 9.993 Guinardó 2016 Edificis destinats principalment o exclusivament a Densitat (hab./ha) 140,0 157,5 9.951 habitatges Densitat neta (hab./ha) 567,4 621,5 1 planta 1.824 18 Taula 16. Densitat d’habitants districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). 2 plantes 2.287 23 Nota: La densitat neta es correspon a la relació de la població respecte a les edificacions pròpiament dites, sense tenir en compte zones enjardinades o altres àrees associades a àrees residencials; que sense que es consideren en el terme densitat. 3 plantes 1.175 12 S’observa que la densitat poblacional del Districte d’Horta-Guinardó és inferior a la mitja de la ciutat de Barcelona. 4 plantes 1.271 13 9.3 CARACTERÍSTIQUES URBANES 5 plantes 1.632 16 Al districte d’Horta-Guinardó coexisteix superfície de sòl d’ús residencial amb sòl d’ús industrial* de manera residual, i d’infraestructures i ús d’equipament. 6 plantes 890 9 Variació 2011-2016 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) 7 plantes 392 4 % superfície de sòl d’ús residencial 24,7% 24,7% 0,0 0,0 8 plantes 218 2 % superfície de sòl d’ús industrial i infraestructures* 0,3% 0,3% 0,0 0,0 9 plantes 150 2 % superfície de sòl d’ús d’equipament 12,1% 12,1% 0,0 0,0 10 plantes i més 154 2 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). En aquests últims anys la superfície no ha tingut cap modificació. *En aquesta estadística s’ha considerat com a superfície industrial la superfície destinada a activitats tals com tallers, Es pot observar que hi ha una distribució variada en les diferents alçàries, tot i així, gairebé una quarta part correspon a obradors, petites empreses manufactureres, etc. edificis amb dues plantes. La relació a Horta-Guinardó d’edificis destinats principalment o exclusivament a habitatges respecte al total de la ciutat de Al districte de d’Horta-Guinardó també hi ha superfície destinada a parcs urbans, així com superfície de zones amb Barcelona és la següent: prioritat de vianants. Variació 2011-2016 20 11 20 16 Valor absolut Percentatge (%) S uperfície de zones amb prioritat de 4,1 4,8 1 17,1 vianants (ha) Superfície de parcs urbans (ha) 45,5 52,2 6,7 14,0 Taula 18.Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). En aquests últims anys s’ha incrementat (més d’un 17%) la superfície de zones amb prioritat de vianants, i amb gairebé un 15% la superfície de parcs urbans. La comparativa del districte respecte a la ciutat de Barcelona, l’any 2016, és la següent: Imatge 42. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Horta-Guinardó enfront d’altres districtes (http://www.bcn.cat/estadistica). Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Superfície de zones amb prioritat de vianants (ha) 6,2% Superfície de parcs urbans (ha) 8,9% Taula 19. Percentatge de la superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). 31 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó La variació del nombre de domicilis i la seva ocupació mitja és la següent: La proporció de turismes respecte a la ciutat de Barcelona és la següent: Variació 2011-2016 Valor 2011 2016 Percentatge (%) absolut Nombre de domicilis 69.361 68.958 -403 -0,6 Ocupació mitjana (persones per domicili) 2,4 2,4 0 0,0 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que amb prou feines ha disminuït el percentatge d’edificis entre els anys 2011 i 2016 amb menys d’un 1%, mentre s’ha mantingut l’ocupació mitjana en aquests últims anys. 9.4 MOBILITAT Al districte d’Horta-Guinardó el parc mòbil és de 94.138 vehicles. La seva distribució és la següent: Imatge 44. Turismes. Horta-Guinardó 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). 2016 El nombre de vehicles per cada mil habitants és el següent: TOTAL 94.138 Turismes 57.396 Variació 2011-2016 Valor Percentatge Motos 23.172 2011 2016 Absolut (%) Ciclomotors 6.644 Turismes / 1.000 h ab. 363 343 -20 -5,5 Furgonetes 4.112 Motos i ciclomotors / 1.000 hab. 181 178 -3 -1,7 Camions 1.556 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). Altres vehicles 1.258 Aquests últims anys ha disminuït l’ús de turismes amb gairebé un 5,5%, mentre que l’ús de motos i ciclomotors ha descendit Taula 22. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). en un percentatge molt petit, una mica més d’un 1% S’observa que el tipus de vehicle principal són els turismes, Al districte d’Horta-Guinardó es localitzen diverses infraestructures viàries principals de la ciutat de Barcelona: seguit de les motos. - Avinguda de l’Estatut de Catalunya, plaça de Boticelli, carrer de les Ciències, plaça de l’Estatut, rambla del Carmel, Imatge 43. Vehicles a Horta-Guinardó 2016. túnel de la Rovira, (http://www.bcn.cat/estadistica) - Passeig de Maragall, - Ronda de Dalt, Passeig de la Vall d’Hebron, - Ronda del Guinardó, 32 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Imatge 46. Distribució de les línies de metro al districte d’Horta-Guinardó (https://www.tmb.cat/ca/transport-barcelona/mapa/metro).  Autobús metropolità: al districte d’Horta-Guinardó hi ha diverses línies d’autobusos urbans que passen per diferents vies del districte. Hi ha una xarxa ortogonal, línies convencionals i autobús del barri. Imatge 45. Principals infraestructures del districte ( Aranya 2016). També hi ha altres vies de comunicació principals dins del districte, entre les quals destaquen les següents: la BP-1417, el passeig Mare de Déu del Coll, el carrer Lepant, el carrer Padilla, el passeig Fabra i Puig i el carrer Lisboa, per on circula la major part del trànsit del districte. Les dades de la IMD (intensitat mitjana diària) de les grans infraestructures viàries del districte d’Horta-Guinardó han estat les següents: Vies principals IMD 2016 Avinguda de l’Estatut de Catalunya 20.270 Passeig de Maragall 27.200 Ronda de Dalt 190.400 Ronda del Guinardó 27.000 Taula 24. IMD de les vies de comunicació principals del districte (Aranya 2016). Al districte d’Horta-Guinardó també hi ha diversos mitjans de transport públic, entre els quals destaquen els següents: Metro: hi ha tres línies de metro al districte d’Horta-Guinardó: - L3: Zona Universitària – Trinitat Nova: recorre la zona nord del districte, passant pel barri de la Teixonera, Montbau, la Vall d’Hebron i Horta. Connecta amb Nou Barris. - L4: La Pau – Trinitat Nova: recorre la zona sud i est del districte, passant pels barris el Baix Guinardó i el Guinardó. Connecta amb Nou Barris, Gràcia, L’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí. - L5: Cornellà Centre – Vall d’Hebron: recorre els barris de la Teixonera, el Carmel i l’extrem NE del Guinardó. Imatge 47. Distribució de les línies d’autobús al districte d’Horta-Guinardó (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). 33 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 9.5 ACTIVITATS 9.6 FONTS DE SOROLL Al districte d’Horta-Guinardó hi ha superfície destinada a diversos tipus d’activitats, entre les quals predominen les activitats La principal font de soroll al districte d’Horta-Guinardó és el soroll de trànsit, sobretot a l’entorn de les vies principals comercials, les oficines, els serveis de turisme i hoteleria. La seva distribució i la variació que ha experimentat aquests últims d’accés i de connexió de la ciutat que s’ha esmentat en apartats anteriors. anys és la següent: Al districte d’Horta-Guinardó també hi ha activitats comercials i de serveis, així com petit comerç concentrat principalment a Variació 2011-2016 l’entorn de mercats i carrers de vianants, la qual cosa implica que en aquests carrers de vianants s’incrementen els nivells 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) sonors, sobretot en horari dia. Als carrers amb comerç però també amb trànsit, aquest últim emmascara el soroll dels S uperfície cadastral destinada vianants i d’activitats comercials. a activitats (m2) 2.121.446,0 2.079.183,0 -42.263 -2,0 Al districte d’Horta-Guinardó hi ha diverses zones on l’oci nocturn i l’aglomeració de persones prenen especial importància Estructura per usos: en període nocturn, on el soroll ambiental es veu incrementat en aquesta zona. Comerç 23,5% 23,8% 0,3 1,3 Indústria 23,0% 22,6% -0,4 -1,7 Oficines 4,7% 4,8% 0,1 2,1 Ensenyament 16,3% 16,6% 0,3 1,8 Sanitat 18,8% 19,5% 0,7 3,7 Turisme i Hoteleria 2,2% 2,2% 0,0 0,0 Esportiu 10,6% 8,8% -1,8 -17,0 Espectacles 0,5% 0,5% 0,0 0,0 Altres 0,6% 1,2% 0,6 100,0 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa que entre el 2011 i el 2016 la superfície destinada a activitats s’ha disminuït un 2%. Les superfícies que s’han vist més reduïdes són: les superfícies d’ús esportiu amb un 17%, seguit de la superfície destinada a ús industrial amb gairebé un 2%, la resta d’usos s’han vist incrementats. Al districte d’Horta-Guinardó el nombre d’establiments i places destinades a turisme és el següent: Variació 2011-2015 Valor Percentatge 2011 2015 absolut (%) Nombre d’establim ents hotelers, 10 11 1 10,0 hotels-apartament i pensions Nombre de places d’hotels, hotels 999 1.015 16 1,6 apartament i pensions Nombre de places d’habitatges d’ús 1430 (2016) turístic Taula 26. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). S’observa un increment d’un 10% en aquests últims anys del nombre d’establiments hotelers destinats a l’allotjament de turistes, a part d’un lleu augment, en el nombre de places en hotels, apartaments i pensions en gairebé un 2%. Percentatges del districte respecte a la ciutat de Barcelona Nombre d’establiments hotelers, hotels-apartament i pensions 3,8% Nombre de places d’hotels, hotels-apartament i pensions 1,4% Superfície cadastral destinada a activitats 4,9% Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). 34 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 9.7 ÀREES I PUNTS SENSIBLES AL SOROLL Es consideren àrees o punts sensibles al soroll les zones on es requereix una especial protecció contra el soroll, com ara centres educatius i sanitaris. Al districte d’Horta-Guinardó hi ha diversos centres educatius. A continuació s’indica la distribució, així com la seva variació entre el 2011 i 2016: Variació 2011-2016 2011 2016 Valor absolut Percentatge (%) Nombre escoles bressol i llars públiques 13 15 2 15,4 Nombre escoles públiques d’infantil i primària 21 20 -1 -4,8 Nombre d’instituts de secundària i de cicles 7 7 0 0,0 formatius públics Centres privats concertats (infantil, primària i 21 16 -5 -23,8 secundària) Taula 28. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). Al districte d’Horta-Guinardó hi ha la CETT UB (Campus Internacional de formació i transferència de coneixements en Turisme, Hosteleria i Gastronomia (TGHC)), el Campus de Mundet UB, entre altres centres universitaris. Al districte d’Horta-Guinardó també hi ha diversos centres sanitaris: 2016 Nombre d’hospitals 4 Nombre de clíniques 4 Nombre de CAP 4 Taula 29. Nombre de centres hospitalaris i d’atenció sanitària. Imatge 48 Centres sanitaris a Horta-Guinardó 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica) 35 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 10 ESTUDI GENERAL. AVALUACIÓ DE RESULTATS En la següent imatge es representa el tramat d’eix viari considerat en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix: L’estudi general del Mapa estratègic de soroll representa el soroll associat al trànsit viari, que és l’emissor acústic predominant al districte d’Horta-Guinardó. La metodologia utilitzada en l’elaboració del mapa, basada en simulacions acústiques, permet la representació i l’estudi de cada focus de soroll per separat (en aquest cas, el soroll a causa del trànsit rodat). A més, amb la tecnologia emprada es pot representar el soroll ambiental d’un determinat conjunt de vies i la composició del soroll de diferents grups de carrers, la qual cosa facilita un diagnòstic i una anàlisi dels resultats més eficaç. Per a l’estudi general els resultats es representen de la manera següent: - estudi de trànsit rodat en les grans infraestructures viàries del districte; - estudi de trànsit rodat en els eixos viaris del districte, excloses les grans infraestructures viàries, i - suma dels estudis de trànsit rodat en tots els eixos viaris, incloses les grans infraestructures viàries. El districte d’Horta-Guinardó té una superfície de 1.192 hectàrees, és el tercer districte més extens de Barcelona, després de Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi, i ocupa l11,9% de l’extensió total de la ciutat de Barcelona. És el segon districte en longitud de xarxa viària després del districte de Sants-Montjuïc. 10.1 ESTUDI DEL SOROLL DE TRÀNSIT DE GRANS INFRAESTRUCTURES A 4 METRES Aquest estudi avalua l’impacte acústic dels grans eixos viaris que travessen el districte d’Horta-Guinardó. L’anàlisi acústic s’ha fet tant a 4 metres sobre el nivell del sòl, com a una altura de 8 metres, que equivaldria a l’altura dels forjats en segona planta dels habitatges. Les vies contemplades en aquest estudi han estat les següents: - avinguda de l’Estatut de Catalunya, - plaça de Boticelli, - passeig de Maragall, - carrer de les Ciències, - ronda de Dalt, - plaça de l’Estatut, - passeig de la Vall d’Hebron, Imatge 49. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte d’Horta-Guinardó. - rambla del Carmel, - ronda del Guinardó. Les grans infraestructures del districte es caracteritzen per suportar altes intensitats de trànsit, amb el consegüent impacte - túnel de la Rovira, sobre el soroll ambiental. Destaca la ronda de Dalt, amb intensitats mitjanes diàries properes als 200.000 vehicles. L’avinguda de l’Estatut de Catalunya suporta intensitats superiors als 35.000 vehicles diaris. D’altra banda, el passeig de Maragall, té un IMD superior als 40.000 vehicles al dia en la zona Sud; mentre que en la zona nord d’aquesta via que hi ha al límit del districte d’Horta-Guinardó, descendeix fins als 25.000 vehicles diaris. En el cas de la ronda del Guinardó, la zona oest té un volum superior de vehicles que la zona est, passant d’uns 50.000 vehicles al dia, a intensitats diàries d’uns 11.000 vehicles diaris. Els nivells de soroll ambiental que afecten als habitatges i edificacions properes a aquestes infraestructures depenen en gran part de factors com la distància de la calçada a les façanes de les edificacions i el perfil longitudinal i transversal de l’entorn de les vies i dels edificis propers. La major part de les grans infraestructures que hi ha al districte es caracteritzen pel fet de ser calçades de diversos carrils per sentit de circulació, unes vegades separades per mitjanes i unes altres no. La ronda de Dalt, per exemple, té una amplada de calçada d’uns 40 metres, tenint en compte els laterals; i la distància a les façanes dels edificis és molt variable, ja que en el lateral nord de la infraestructura, les edificacions estan més disperses i distants de la ronda, i en el lateral sud, estan més properes a la via, i hi ha més densitat d'edificis. La ronda del Guinardó, discorre pel traçat urbà, tenint diferents amplàries de calçada, per exemple: a l’alçada de l’hospital de Sant Pau, la ronda és de 25 metres, amb sentits de circulació separats per una mitjana; mentre que, en altres trams, els sentits de circulació no estan separats per una mitjana i l’amplada de la calçada és d’uns 12 metres, havent-hi menys distància entre el focus emissor del trànsit rodat i les façanes de les edificacions. Aquesta mateixa característica es dóna en l’avinguda de l’Estatut de Catalunya. La secció transversal de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un factor clau en la propagació del so. Com més s’obstaculitza la propagació del so, menys soroll reben els veïns i les veïnes. L’avinguda de l’Estatut de Catalunya, transcorre soterrada en part del seu recorregut pel districte, mentre que en altres trams ho fa en superfície i en forma de plaça. En altres grans infraestructures viàries, com la ronda del Guinardó, passen per la superfície en tot el seu recorregut pel districte. 36 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó La morfologia de les edificacions de l’entorn de les grans infraestructures viàries és un altre factor determinant en el soroll - Via amb edificacions d'altura asimètrica a banda i banda de la calçada. L’exemple presentat a continuació es ambiental, ja que els edificis reflecteixen parcialment el so que reben. Això, unit a l’amplària de la via, són factors que correspon amb trams del passeig de Maragall, amb una via més estreta que en els casos anteriors, on l’atenuació del predeterminen la qualitat acústica d’aquests entorns. Són molts els tipus de perfil transversal de les grans infraestructures soroll per la distancia és inferior. viàries del districte. Alguns dels més representatius són els següents: - Eix viari amb edificis en altura a banda i banda. Aquest perfil és característic en vies del districte com la ronda del Guinardó. En l’exemple de la imatge següent s’observa el soroll amb la distància i l’efecte de la difracció del so en les arestes dels edificis. Imatge 52. Propagació del so en via amb edificis a tots dos laterals amb altura asimètrica. A continuació es presenten per al districte d’Horta-Guinardó, els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 4 metres: Imatge 50. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals. - Eix viari amb edificacions a un únic costat de la calçada. Aquest perfil és característic en trams de la ronda de Dalt i la ronda del Guinardó. En l’exemple de la imatge següent, la via transcorre en trinxera i la línia d’edificació està molt allunyada de la via. Imatge 51. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. 37 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 10.1.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 54. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’avinguda de l‘Estatut de Catalunya. En la imatge següent s’observa la via amb els nivells més elevats de soroll del districte d’Horta-Guinardó: la ronda de Dalt, en el passeig de la Vall d’Hebron, amb uns nivells superiors a 80 dB(A) a la calçada. En les façanes més properes a la via es registren valors elevats de soroll, de 75 dB(A), mentre que, segons augmenta la distància entre la via i els habitatges, els valors van disminuint fins a nivells d’entre 50-55 dB(A). Imatge 53. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a) En la imatge superior, s’observa les grans infraestructures on hi ha nivells més elevats de soroll ambiental durant el període dia, i es corresponen amb la ronda de Dalt, el passeig de la Vall d’Hebron, l’avinguda de l’Estatut de Catalunya i la ronda del Guinardó. En la ronda de Dalt s’assoleixen nivells de soroll ambiental superiors a 80 dB(A) a la calçada, mentre que en la ronda del Guinardó i l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, els nivells en la calçada són d’entre 75-80 dB(A), lleugerament inferiors. L’exposició al soroll en les façanes pròximes d’aquests grans eixos viaris és molt diversa, fonamentalment per la variabilitat de les distàncies de les edificacions a les calçades, i per la presencia d’obstacles en el camí de propagació del so. En la imatge següent s'observa un exemple de la importància que té la distància entre els eixos viaris i les façanes en relació amb el soroll que arriba a aquestes. En la calçada de l’avinguda de l’Estatut de Catalunya els nivells de soroll que s'assoleixen per a l’indicador Ld són d’entre 75-80 dB(A). Es pot veure que, en les façanes properes a la via, en la zona més estreta, els nivells que es registren són elevats, entorn de 70 dB(A). No obstant, en les zones d’amb més amplària, els nivells en les façanes arriben a disminuir fins els 50 dB(A) sent molt baix l’impacte generat. Imatge 55. Nivells sonors per a Ld, període dia, a la ronda de Dalt. En la següent imatge es representen els corbes isòfones per a l’indicador Ld en un dels trams de la ronda del Guinardó, amb nivells elevats, d’entre 70-75 dB(A). Això és degut al fet que la ronda del Guinardó és una artèria principal del districte inserida en la trama urbana. No obstant això, com a conseqüència de l’apantallament que suposen els edificis, en el carrer de l’Oblit i en el carrer de Teodor Llorente, els nivells de soroll van disminuint a mesura que s'incrementa la distancia amb la ronda. 38 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó dB(A). No obstant això, a l'entorn del parc dels Aigües, el soroll que es genera en la ronda es va atenuant a mesura que ens allunyem, i l’afectació en les façanes dels habitatges del carrer de les Camèlies arriben a nivells inferiors a 55 dB(A). Aquest espai verd serveix per a allunyar el soroll de les façanes dels edificis del barri del Baix Guinardó. 10.1.3 Ln, PERÍODE NIT Imatge 56. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la ronda del Guinardó. 10.1.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). Durant el període de nocturn, les intensitats mitjanes de trànsit rodat disminueixen notablement. Això té com a conseqüència que, els nivells de soroll per a l’indicador Ln es redueixen respecte als estimats pel període dia i tarda. En l’indicador Ln d’un tram de l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, per exemple, els nivells de soroll registrats en el centre de la calçada hi ha nivells de soroll elevats d’entre 65-70 dB(A). En aquest mateix tram, l’avinguda té gran amplària, per la qual cosa els nivells de soroll que es registren en la primera línia de façana disminueixen significativament, amb nivells d’entre 50-65 dB(A). Imatge 57. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). En el període tarda no s'aprecien canvis respecte al període dia, si bé s'observa una lleugera disminució de nivells de soroll. En tot cas, a l’entorn de les grans infraestructures viàries del districte continuen nivells molt elevats de soroll per a aquest indicador acústic, conseqüència de la elevada intensitat de trànsit. Per exemple, en un tram de la ronda del Guinardó, s’assoleixen nivells de soroll d’entre 70-75 dB(A) a nivell de calçada. És en aquest àmbit, on els habitatges més propers a la calçada, registren nivells en façana per a aquest indicador per sobre de 70 39 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 10.1.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT 10.1.5 ESTUDI DE GRANS INFRAESTRUCUTRES A 8 METRES A continuació, es presenten per al districte d’Horta-Guinardó els resultats dels mapes de nivells sonors dels grans eixos viaris per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per a una altura relativa sobre el nivell del sòl de 8 metres: Imatge 59. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 7.1.d). Els nivells sonors obtinguts per a l’indicador Lden (24 hores) confirmen el que s’ha exposat per a la resta d’indicadors. Imatge 60. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, nit i 24hores En general, s’observa que, tant en aquesta imatge com en les anteriors, els nivells de soroll ambiental en l’entorn proper a ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c I 7.2.d). les grans infraestructures de transport viari són elevats. Com a resultat, les façanes orientades a aquestes vies estan exposades a nivells sonors alts, amb el consegüent impacte sobre la població exposada al soroll. A més de l’anàlisi del soroll ambiental realitzada a 4 metres sobre el nivell del sòl, que és l’altura d’avaluació que estableix la El districte d’Horta-Guinardó destaca de la resta per el nivell de soroll per a Lden en la ronda de Dalt i el seu entorn, amb normativa d’aplicació, sobre les grans infraestructures de trànsit rodat s’ha elaborat un mapa addicional a una altura de 8 nivells en calçada per sobre de 80 dB(A) per a aquest indicador. La resta de las grans infraestructures estan en nivells d’entre metres. 75-79 dB(A) en calçada. Si es comparen els mapes de nivells sonors per a les grans infraestructures a 4 metres sobre el nivell del sòl amb els corresponents per a cada indicador a 8 metres, amb prou feines s’hi aprecien diferències, si bé els nivells a 8 metres són lleugerament inferiors. A la figura següent es mosta un exemple de com es propaga el so a l’entorn d’una gran infraestructura i quina influència té l’altura en els nivells sonors que es reben. En aquest cas concret, els receptors en façana a 4 metres sobre el nivell del sòl per a la secció representada assoleixen un valor per a l’indicador Ld de 70,2 dB(A), mentre que a l’altura de 8 metres el valor és de 70,0 dB(A). 40 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 10.1.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. GRANS INFRAESTRUCTURES Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang, calculats a 4 metres d’altura sobre el nivell del sòl, són els següents: Districte 7: Horta-Guinardó Població total: 169187 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 116227 68,70 40 - 45 21365 12,63 <40 45 - 50 12261 7,25 40 - 45 45 - 50 50 - 55 6896 4,07 50 - 55 55 - 60 4319 2,55 55 - 60 60 - 65 3132 1,85 60 - 65 65 -70 2432 1,44 65 -70 H= 8 m Leq @ 8 m=70,0 dB(A) 70 - 75 2373 1,40 70 - 75 H= 4 m Leq @ 4 m=70,2 dB(A) 75 - 80 182 0,11 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 123615 73,06 40 - 45 19256 11,38 <40 45 - 50 8964 5,30 40 - 45 45 - 50 50 - 55 6367 3,76 50 - 55 55 - 60 3922 2,32 Imatge 61. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. 55 - 60 60 - 65 3044 1,80 60 - 65 65 - 70 2923 1,73 65 -70 En aquesta mateixa secció transversal es manté la mateixa tendència per a la resta d’indicadors: Le a 4 m = 70,5 dB(A), Le a 8 70 - 75 1096 0,65 70 - 75 m = 70,2 dB(A); Ln a 4 m = 65,3 dB(A), Ln a 8 m = 65,0 dB(A); Lden a 4 m= 73,8 dB(A), Lden a 8 m = 73,5 dB(A). 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 142577 84,27 40-45 8965 5,30 <40 45 - 50 6513 3,85 40 - 45 50 - 55 3945 2,33 45 - 50 50 - 55 55 - 60 3293 1,95 55 - 60 60 - 65 3072 1,81 60 - 65 65 - 70 822 0,49 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 62858 37,15 100,00 >45 38194 22,58 80,00 >50 22563 13,34 >55 14815 8,76 60,00 >60 9554 5,65 40,00 >65 5986 3,54 20,00 >70 3291 1,95 0,00 >75 297 0,18 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. 41 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Nota: Cal destacar que les grans infraestructures estan localitzades en zones molt concretes del districte, per la qual cosa L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o la seva contribució als nivells sonors en zones allunyades és nul·la; ara bé, hi ha nivells apreciables que es poden superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: observar en el percentatge de població afectada pel soroll de grans infraestructures. Analitzant els resultats del soroll de grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, el 2,95% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 1,51% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia. - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament respecte al període dia. Un 2,38% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 0,65% a nivells superiors de 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 4,25%. És destacable que el 0,49% de la població del districte està exposada a nivells superiors a 65 dB(A) durant la nit. - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el 37,15% de la població presenta valors superiors a 40 dB(A); és a dir, que un 62,85% de la població del districte d’Horta-Guinardó registra valors inferiors a 40 dB(A). Això és a causa de la localització de grans infraestructures en àrees concretes del districte. L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població en aquests barris a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Imatge 63. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A) A la imatge s’observa que en període nocturn els barris amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries són la Clota i la Vall d’Hebron, i els que estan menys afectats són la Font d’en Fargues i Can Baró. Imatge 62. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). A la imatge s’observa que en període diürn el barri amb més afectació per soroll de les grans infraestructures viàries és la Clota, afectat principalment per l’avinguda de l’Estatut de Catalunya. Si bé és un barri amb espais lliures d’edificació, els edificis s’agrupen al voltant d’aquesta infraestructura. La resta de barris del districte, presenten un percentatge molt baix de la població amb afectació per el període dia superior als 65 dB(A), com és el cas de Sant Genís dels Agudells amb un 0,14%; o el cas de Can Baró, amb un 0%. Això és a causa del baix nombre de grans infraestructures i a la localització de les mateixes pel que fa a barris. 42 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 10.2 ESTUDI DEL SOROLL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS 10.2.1 Ld, PERÍODE DIA En aquest apartat es presenten els resultats del MES del districte d’Horta-Guinardó per al soroll generat per la trama de la xarxa viària que forma el districte, on s’han exclòs les grans infraestructures viàries, que s’han analitzat anteriorment. L’elaboració de mapes estratègics de soroll mitjançant programari de predicció de nivells sonors permet, a partir de la generació d’un model digital del terreny, alimentar un mateix model acústic (en aquest cas, el model de càlcul de trànsit rodat). En el nostre cas, s’ha generat un model considerant com a emissor acústic la xarxa viària bàsica del districte, a excepció de les grans infraestructures viàries. En la imatge següent es representa la trama d’eix viari considerada en aquest estudi amb la informació de les intensitats mitjanes diàries de trànsit de cada eix. Al districte s’observa que clarament predominen els eixos viaris amb intensitats mitjanes i baixes (amb intensitats mitjanes diàries de menys de 5.000 vehicles al dia), si bé hi ha diverses vies amb intensitats de trànsit mitjanes-altes (IMD entre 5.000 i 15.000 vehicles al dia), com per exemple el carrer de Dante Alighieri, el passeig de Valldaura o el carrer del Santuari, i alguns eixos viaris amb alts nivells de trànsit (IMD > 15.000 dia vehicles al dia), com el tram del carrer de Lisboa, el passeig de Maragall (tram que no és gran infraestructura), l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer o el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. Imatge 65. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). Els eixos viaris que presenten nivells més elevats de soroll per a aquest indicador, tant en la superfície de les vies com en les façanes exposades cap a aquests eixos, són els següents:  BP-1417,  passeig de Fabra i Puig,  carrer de la Granja Vella,  carrer del Tajo,  carrer de les Basses d’Horta,  passeig de Maragall (tram no considerat gran  carrer de Coll i Alentorn, infraestructura),  carrer de Lisboa,  carrer de Sardenya,  passeig de la Mare de Déu del Coll,  carrer de Lepant,  carrer de Dante Alighieri,  carrer de Padilla,  carrer del Llobregós,  carrer de Sant Antoni Maria Claret,  carrer de Cartagena, Imatge 64. IMD de trànsit per a cada eix al districte d’Horta-Guinardó.  carrer del Santuari,  carretera del Carmel,  passeig de la Font d’en Fargas, A continuació es presenten per al districte d’Horta-Guinardó els resultats dels mapes de nivells sonors per als indicadors  carrer de la Mare de Déu de Montserrat,  carrer de Pedrell acústics Ld, Le, Ln i Lden.  carretera de Cerdanyola, Cada mapa representa els nivells de soroll ambiental per al període horari corresponent, la qual cosa permet avaluar quines Com s'observa en el mapa de soroll, per a l’estudi del trànsit rodat en els eixos viaris durant el període dia, no es registren són les vies que presenten nivells més elevats de soroll per a cada indicador i seleccionar aquelles sobre les quals es vulgui valors superiors a 80 dB(A) en tot el districte. En la major part del eixos viari, els nivells que es registren a les calçades del proposar plans d’acció zonals per reduir els nivells de soroll. districte estan entre 70-75 dB(A) destacant petits punts molt concrets on pot arribar a 75-80 dB(A). A continuació, s’observa un encreuament de varies vies, on els nivells registrats a la calçada són superiors en comparació amb la imatge superior, on es registren valors d’entre 65-70 dB(A). En tractar-se d'una via estreta, la primera línia d’edificació es troba molt propera al focus de soroll pel que, arriben a nivells d’entre 60-65 dB(A). En canvi, en les zones d’edificació en segona i tercera línia respecte a l’eix viari, els nivells de soroll registrats descendeixen considerablement. 43 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 50-54 70-74 75-79 55-59 50-54 > 80 75-79 55-59 > 80 Imatge 66.Detall de nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia, carrer de Natzaret i carrer del Sinaí. En la imatge inferior, es pot apreciar una zona residencial on predominen nivells en el rang de 50-60 dB(A). Si bé és cert, que en les zones més pròximes a les vies de més trànsit, les quals s’observen en el marge superior esquerre i dreta, els nivells són superiors, pel fet que es registren a la calçada 65-70 dB(A), per tant, els nivells dels habitatges orientats a aquestes vies se situaran entre 60-65 dB(A), superiors respecte als punts que es troben més allunyats dels focus emissors de soroll. NIVELLS SONORS (dBA) Imatge 68. Detall de nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia, passatge de Marí. <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 10.2.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 67. Detall de nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia, carrer de Vila-Seca. A la imatge següent, on es veu el passeig de Marí, es pot comprovar com es van atenuant els valors a mesura que ens anem allunyant del focus sonor, en aquest cas en el carrer del Llobregós. Aquesta última, arriba a tenir entre 70-75 dB(A), en el centre de la calçada i entre 60-65 dB(A) els que es percep a les façanes. No obstant això, en el passatge de Marí, s’obtenen valors d’entre 60-65 al principi del carrer, en la unió amb carrer del Llobregós, però van disminuint els valors fins a arribar a 50-54 dB(A) pròxim al carrer de Granollers. Imatge 69. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). Els resultats que aporten els mapes de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de 21 a 23hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels nivells de soroll, que es tradueix 44 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó en una reducció de la població afectada pel soroll. Els eixos viaris més afectats pel soroll per a aquest indicador són els Els nivells de soroll ambienta durant el període nocturn, és molt menys nociu que en els període dia i tarda, s’observa a mateixos que per a l’índex Ld. simple vista com no es registren valors, en la majoria de la superfície del districte, superiors a 70 dB(A). Si ja en els períodes dia i tarda no se superaven valors de 80 dB(A), en aquest període descendeixen fins i tot més els nivells sonors. A les imatges que apareixen a continuació, es compara el carrer de Santa Rosalía en l’encreuament amb el carrer de Castellbisbal, en el barri de la Teixonera. Es pot observar la gran disminució dels valors registrats en el període tarda, Aquests nivells disminueixen durant la nit en general, com a resultat d’una activitat inferior, sobretot en les principals vies. comparat amb el període dia. En el segon dels períodes, Ld, es registren valors d’entre 70-74 en el centre de la calçada, mentre que en les façanes dels edificis del carrer, arriben a valors d’entre 65-70 dB(A). En la primera imatge, que mostra el període tarda, s’aprecia valors inferiors, que encara que continuïn arribant en les façanes a 65-70 dB(A), els valors de 70-74 dB(A) han anat disminuint. Aquesta diferència també s’aprecia en el carrer de Castellbisbal, on en les façanes dels edificis s’obtenen valors d’entre 65-69 dB(A) en el període dia, mentre que en el període tarda, es registren valors d’entre 60-64 dB(A). NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 <40 40-44 60-64 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 Le, període nit Ld, període dia Imatge 72. Detall del carrer de Santa Rosalía Ln i Ld; períodes dia i nit (detall plànols núm. 6.c i 6.a). NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) A les imatges superiors s’observa la diferència entre el període nit i dia en el carrer de Santa Rosalía. S’aprecia com es <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 registren valors inferiors en el període nit, com a conseqüència de la disminució del trànsit que es produeix durant aquestes 45-49 70-74 45-49 70-74 50-54 75-79 50-54 75-79 hores respecte al període dia, on es registren valors d’entre 70-75 dB(A) al centre de la calçada. La diferència entre aquests 55-59 > 80 55-59 > 80 Le, període tarda Ld, període dia dos períodes és de 10-15 dB(A). Imatge 70. Detall del carrer de Santa Rosalía Le i Ld; períodes tarda i dia (detall plànols núm. 6.b i 6.a). Cal destacar, que en punts molt concrets es donen valors de soroll de 70-75 dB(A) a la calçada, com per exemple, en el carrer de Lisboa, sent el més elevat que es recull en el districte durant el període nit. Això provoca que el soroll percebut en 10.2.3 Ln, PERÍODE NIT les façanes properes, estigui entre 65-70 dB(A). En canvi, en vies perpendiculars, els nivells de soroll són molt variables observant-se com l’exposició al soroll en les façanes també ho és, ocasionat fonamentalment per la diversitat que hi ha de distàncies cap al focus de soroll i perquè en vies més estretes es produeix més afectació al soroll. En un altre zona del districte, a la ronda del Guinardó, els nivells de soroll ambiental registrats són molt recomanables. Aquests nivells estan entre 45-55 dB(A) a la calçada, arribant a valors inferiors a les façanes dels habitatges, d’entre 45-50 dB(A). En aquest cas, la gran amplària que té el tram de la via afavoreix a les edificacions properes, ja que el soroll es va atenuant. Imatge 71. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). 45 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 10.2.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Districte 7: Horta-Guinardó Població total: 169187 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 17456 10,32 40 - 45 41076 24,28 <40 45 - 50 19760 11,68 40 - 45 50 - 55 19723 11,66 45 - 50 50 - 55 55 - 60 25959 15,34 55 - 60 60 - 65 22084 13,05 60 - 65 65 -70 18056 10,67 65 -70 70 - 75 5073 3,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 32527 19,23 40 - 45 33948 20,06 <40 45 - 50 17595 10,40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 21480 12,70 50 - 55 55 - 60 27095 16,01 55 - 60 60 - 65 21165 12,51 60 - 65 65 - 70 14076 8,32 65 - 70 70 - 75 1301 0,77 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 Imatge 73. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). >80 >80 0 0,00 Durant aquest període es recull de manera ponderada la informació obtinguda tant en el període dia, com en el període Ln tarda i nit. A simple vista, s’ observar que les principals vies del districte presenten nivells més elevats de soroll ambiental, degut a l’alta dBA Població exposada % Distribució de la població exposada circulació de vehicles. S’aprecia que no hi ha cap focus de soroll que generi més de 80 dB(A) a la calçada, encara que si que <40 67084 39,65 apareix algun punt en el que es registren valors entre 75-79 dB(A). 40-45 17298 10,22 <40 45 - 50 22125 13,08 40-45 45 - 50 10.2.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. TRÀNSIT RODAT 50 - 55 26942 15,93 50 - 55 55 - 60 21049 12,44 55 - 60 Les estadístiques associades al Mapa estratègic de soroll i, en particular, al trànsit rodat dels eixos viaris, fan referència a la 60 - 65 13575 8,02 60 - 65 població exposada al soroll. 65 - 70 1114 0,66 65 - 70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 En aquest apartat es presenten les estadístiques de població afectada per a cadascun dels indicadors acústics ordenades per 75 - 80 0 0,00 75 - 80 rangs. A continuació se’n presenten les taules >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 161221 95,29 100,00 >45 120626 71,30 80,00 >50 96271 56,90 >55 78420 46,35 60,00 >60 53346 31,53 40,00 >65 29914 17,68 20,00 >70 9460 5,59 0,00 >75 267 0,16 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. 46 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Analitzant els resultats, per al soroll de trànsit excloent-hi les grans infraestructures, es pot concloure el següent: L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: - El període horari que presenta índexs més elevats de població afectada (considerant com a afectació Ld > 65 dB(A), Le > 65 dB(A) i Ln > 55 dB(A)), és període nocturn, Ln. - En el període dia, Ld, el 13,67% de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 3% de població exposada a més de 70 dB(A) en període diürn. - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 9,09% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 0,77% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 21,12%, si bé només un 0,66% de la població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden, es pot observar com el pes de la nit fa que sigui a partir dels 70 dB(A), quan s’aprecia una disminució de percentatge de població a aquests nivells acústics. L’anàlisi per barris en període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: Imatge 75. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nit els barris amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, són la Teixonera i el Baix Guinardó, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) per sobre del 30%. El barri amb menys afectació per soroll de trànsit rodat és Montbau, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) inferior a l’1%. Imatge 74. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). En la imatge s’observa que en període diürn el barri amb més afectació per soroll de trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, és el Baix Guinardó amb una població afectada per nivells per sobre de 65 dB(A) superant el 30%. Els barris amb menys afectació per soroll de trànsit rodat són la Vall d’Hebron amb un 0,24%, i Montbau, que no té població afectada per trànsit rodat, excloent-hi les grans infraestructures, per nivells per sobre de 65 dB(A). 47 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 10.3 ESTUDI DEL SOROLL TOTAL DEL TRÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS 10.3.1 Ld, PERÍODE DIA INFRAESTRUCTURES El model predictiu acústic utilitzat per a l’elaboració del MES suma la contribució del trànsit segons la intensitat mitjana diària (IMD) de les grans infraestructures (GI) de transport viari a la de la resta de vies de trànsit existents al districte d’Horta-Guinardó. Els resultats d’aquests dos estudis s’han presentat en els apartats anteriors. La trama d’eixos viaris i grans infraestructures considerada en aquest estudi és la que es presenta a la imatge següent: Imatge 77. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). Durant el període de dia s'observa que els nivells superiors de soroll del districte per a trànsit rodat, juntament amb les grans infraestructures, es troben a la ronda de Dalt amb valors superiors a 80 dB(A) a la calçada. També cal destacar els nivells sonors a les vies com la ronda del Guinardó i l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, on presenten nivells d’entre 75-80 dB(A) a la calçada. Això és pel fet que, són les vies amb intensitats més altes de trànsit del districte. Imatge 76. IMD de trànsit per a cada eix viari i pera a les grans infraestructures del districte. A la resta del districte, s'aprecia que els nivells de soroll disminueixen notablement, a la vegada que augmenten les distàncies respecte les grans vies, amb valors a la calçada inferiors a 40 dB(A) en les zones més allunyades. Això és degut La representació gràfica dels nivells sonors per als indicadors acústics Ld, Le, Ln i Lden per al soroll de trànsit total es detalla principalment, al fet que, segons augmenta la distància entre les edificacions i les vies principals, l’impacte provocat pel a continuació. soroll ambiental disminueix de manera proporcional. En general, de l’eix de la calçada a l’eix de façana els valors disminueixen de mitjana 5 dB(A), si bé en vies amples o quan hi ha presència d’obstacles en el camí de propagació del so, les atenuacions són molt més elevades. Per exemple, en carrers del districte amb una amplària mitjana entorn a 18 metres, el so s’atenua 4-5 dB(A), mentre que en grans infraestructures viàries, la diferència entre els nivells de soroll a la calçada i a la façana superen en molts trams els 20 dB(A). Com s’observa, el principal motiu dels alts nivells de soroll és el trànsit rodat, sobretot en els principals eixos viaris. En les zones on la quantitat de trànsit és més baixa, tenen nivells de soroll inferiors a 60 dB(A) a la calçada, corresponents amb els barris d’Horta, la Clota, la Font d’en Fargues i Ca Baró. Les conclusions que s’obtenen de la representació gràfica per al soroll total del trànsit rodat en comparació amb el soroll total (incloent-hi tots els emissors acústics) són la següent: - El trànsit és el principal focus de soroll a la ciutat i al districte d’Horta-Guinardó. - Per la morfologia i la configuració de la trama viària, es pot veure com els eixos viaris recorren el districte en la seva amplària i gairebé en paral·lel els uns dels altres. No obstant això, hi ha àmbits, amb nivells per a Ld i per a la resta d’indicadors inferiors a 55 dB(A), on amb prou feines hi ha incidència del trànsit rodat. Exemples d’aquestes zones tranquil·les al districte són el parc del Guinardó o espais protegits per les pròpies edificacions, com els barris de la Font d’en Fargues o el d’Horta, on els nivells de soroll per Ld es representen en l'exemple següent: 48 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 10.3.2 Le, PERÍODE TARDA NIVELLS SONORS (dBA) <40 60-64 40-44 65-69 45-49 70-74 50-54 75-79 55-59 > 80 Imatge 78. Detall de nivells acústics en el passatge del Tinent Costa per Ld, període dia, soroll de trànsit total. Cal destacar que en les zones on es creuen o estan pròximes a les grans infraestructures i altres eixos viaris, el soroll total de les vies en un determinat punt, s’incrementa respecte al soroll per separat generat per la gran infraestructura i l’eix viari. Aquest increment en moltes ocasions és crític, perquè pot suposar una superació dels valors límit de soroll ambiental per a l’indicador. A la imatge següent es representa una comparativa del passeig de la Vall d’Hebron al seu pas pel Col·legi Sant Joan Bosco durant el mateix període, Ld. Tant a la imatge de les grans infraestructures com a la del soroll total de trànsit són molt similars, ambdues registren valors superiors a 80 dB(A) al centre de la via, al passeig de la Vall d’Hebron, i arriben al col·legi valors d’entre 70 i 74 dB(A). Respecte a la imatge situada al centre, la referent als eixos viaris, s’aprecia la variació i Imatge 80 Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b) disminució dels valors, ja que pel mateix període, Ld, s’obtenen registres d’entre 40-45 dB(A) al centre de la calçada al seu En el període tarda s’observa que els nivells de soroll no tenen variacions notables respecte al període de dia, i es tornant a pas pel col·legi, i en la façana esmentada es registren valors d’entre 40-44 dB(A). donar nivells elevats en les grans infraestructures viàries. En l’autopista del Maresme, amb un important nivell de soroll durant el període de tarda, s'obtenen nivells en el centre de la NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) NIVELLS SONORS (dBA) calçada superiors a 80 dB(A) arribant a les façanes més properes a nivells d’entre 75-80 dB(A). <40 60-64 <40 60-64 <40 60-64 40-44 65-69 40-44 65-69 40-44 65-69 45-49 70-74 45-49 70-74 45-49 70-74 Cal destacar que, les edificacions en segona i tercera línia respecte a l'eix viari principal, a més distància amb el focus, els 50-54 75-79 50-54 75-79 50-54 75-79 55-59 > 80 55-59 > 80 55-59 > 80 nivells percebuts disminueixen significativament. En el carrer de la Poesia, en el barri de Montbau, es registren nivells de soroll a la calçada d’entre 65-70 dB(A) en la zona més propera a un important eix viari. En canvi, a mesura que augmenta la distància des del focus d’emissió, i la via es fa més ampla, els nivells disminueixen considerablement, arribant a les façanes pròximes nivells inferiors dels que caldria esperar. Cal considerar la variabilitat de nivells de soroll en una zona concreta allunyada del focus emissor principal. En aquestes vies Ld de la gran infraestructura Ld dels eixos viaris Ld del soroll total de trànsit el trànsit disminueix respecte als grans eixos viaris, fent que els nivells registrats siguin inferiors. La variabilitat que s’observa Imatge 79. Efecte d’eixos viaris, grans infraestructures per separat i de manera conjunta, passeig de la Vall d’Hebron. és degut en part a l'amplada de les vies, com més gran sigui, menys serà el soroll ambiental de la zona. Fins i tot es poden arribar a registrar valors de soroll inferiors a 80 dB(A). 49 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 10.3.3 Ln, PERÍODE NIT 10.3.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 81. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). Imatge 82. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 8.d). Els resultats obtinguts per a l’indicador Lden confirmen el que ja s’ha comentat en estudis anteriors en els períodes dia, En el període nocturn, s’observa com els nivells de soroll a la calçada de les principals infraestructures viàries disminueixen, tarda i nit. La representació gràfica dels nivells sonors evidencia que les grans infraestructures viàries són les que presenten obtenint-se valors de soroll a la calçada de 65-70 dB(A) en comparació amb els períodes dia i tarda. els nivells més elevats de soroll per a Lden. En algun cas, com és el de la ronda de Dalt, continuen valors elevats, amb un important impacte negatiu, ja que les nits Les grans infraestructures viàries són les que representen els nivells més elevats de soroll ambiental generant un gran tenen nivells de soroll permesos molt més restrictius que per a la resta del dia, podent afectar al descans dels veïns i veïnes. impacte acústic sobretot als veïns i veïnes que se situen en els edificis més propers al focus emissor de soroll. En el carrer de Berruguete, en el barri de la Vall d’Hebron, hi ha una zona residencial ubicada entre dos importants eixos (el passeig de la Vall d’Hebron i l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer), on els nivells obtinguts són elevats (superiors a 70-75 dB(A) en el centre de les calçades). En ser unes vies amb gran amplada, els nivells de soroll que arriben als habitatges disminueixen considerablement, arribant a registrar en alguns punts valors inferiors a 40 dB(A). En el centre de la calçada d’un tram de la ronda del Guinardó, per al període nocturn, els nivells de soroll registrats arriben als 65-70 dB(A), podent generar-se pics de nivell superiors, amb valors de 70-75 dB(A). En la primera línia de façana, els nivells recollits són elevats, d’entre 60-65 dB(A), pel fet que, fins i tot tractant-se de l’indicador Ln, els nivells de trànsit i d’activitat en les grans infraestructures diàries continuen sent elevats. En vies com aquesta, hi ha la possibilitat que circuli per un túnel, com és el cas, fet que ajuda a atenuar el nivell de soroll ambiental en la zona, on els nivells disminueixen, en la majoria dels casos, entorn de 5 dB(A). Imatge 87.Detall de nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures en la plaça de la Font Castellana per Lden, període 24 hores ponderat. 50 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó A la plaça de la Font Castellana es registren nivells de soroll en el centre de la calçada de 70-75 dB(A). Es pot observar que en 10.3.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. RÀNSIT RODAT DELS EIXOS VIARIS I GRANS el centre de la plaça, els nivells disminueixen fins a 65-70 dB(A), ja que no es circula per aquesta zona. INFRAESTRUCTURES Als carrers confrontants s’observa com els nivells comencen a disminuir segons augmenta la distància al focus principal Els resultats de la població exposada al soroll en valor absolut i en percentatge per a cada indicador acústic i per a cada rang emissor, notant-se també nivells de soroll inferiors a les façanes dels habitatges. són els següents: Districte 7: Horta-Guinardó Població total: 169187 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 8025 4,74 40 - 45 40206 23,76 <40 45 - 50 25177 14,88 40 - 45 45 - 50 50 - 55 18226 10,77 50 - 55 55 - 60 25529 15,09 55 - 60 60 - 65 23342 13,80 60 - 65 65 -70 20640 12,20 65 -70 70 - 75 7859 4,65 70 - 75 75 - 80 183 0,11 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le Lden, període 24 hores Ld, període dia dBA % Distribució de la població exposada Imatge 83. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia. <40 19315 11,42 40 - 45 41188 24,34 <40 A l’imatge s'observa els nivells de soroll recollits a la calçada de la ronda del Guinardó. En la primera imatge, assoleixen 45 - 50 18013 10,65 40 - 45 45 - 50 valors d’entre 75-80dB(A), és a dir, nivells molt elevats de soroll. Això provoca que els valors de soroll percebuts a les 50 - 55 20115 11,89 50 - 55 55 - 60 27494 16,25 façanes properes siguin de 70-75 dB(A). 55 - 60 60 - 65 23062 13,63 60 - 65 Comparant les dues imatges de la ronda al seu pas pel parc de les Aigües, s’observa que els nivells per a tots dos indicadors 65 - 70 17380 10,27 65 -70 70 - 75 són del mateix ordre, encara que lleugerament superiors per a l’indicador Lden. Això és degut principalment al fet que, 70 - 75 2620 1,55 l’índex Lden penalitza el soroll en el període nocturn respecte al diürn. 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 61632 36,43 40-45 17096 10,10 <40 45 - 50 20625 12,19 40 - 45 50 - 55 27437 16,22 45 - 50 50 - 55 55 - 60 23250 13,74 55 - 60 60 - 65 17065 10,09 60 - 65 65 - 70 2082 1,23 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden dBA Població exposada % Distribució de la població exposada >40 165464 97,80 100,00 >45 134245 79,35 80,00 >50 100886 59,63 >55 84732 50,08 60,00 >60 60771 35,92 40,00 >65 35627 21,06 20,00 >70 13249 7,83 0,00 >75 570 0,34 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. 51 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Analitzant els resultats del soroll de trànsit incloent-hi grans infraestructures, es pot concloure el següent: - En el període dia, Ld, al 16,96% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A). És apreciable destacar que hi ha un 4,76% de població exposada a més de 70 dB(A) en període dia, i un 0,11% a nivells sonors superiors a 75 dB(A). - En el període tarda, Le, el percentatge de població exposada al soroll disminueix respecte al període dia. Un 11,82% de la població està exposada a més de 65 dB(A), i un 1,55% a nivells sonors superiors a 70 dB(A). - En el període nit, Ln, la població afectada per nivells superiors a 55 dB(A) és del 25,06%, si bé només un 1,23% de la població està exposada a més de 65 dB(A). - Per a l’indicador Lden s’observa com a partir dels 70 dB(A) disminueix significativament el percentatge de població. 52 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11 ESTUDIS DE DETALL 11.1 SOROLL ALS PARCS Els parcs de la ciutat de Barcelona són àrees urbanes susceptibles de ser protegides, ja que proporcionen beneficis urbans, socials i ambientals a la ciutadania de Barcelona. En aquest punt no s’han analitzat tots els parcs de la ciutat, sinó només els que són més rellevants seguint criteris de superfície, rellevància i història. En la major part dels casos el confort acústic existent a l’interior dels parcs es veu afectat pel soroll de trànsit del seu entorn, per la qual cosa és recomanable adoptar polítiques urbanes i mediambientals encaminades a reduir a l’interior dels parcs els nivells sonors procedents del soroll de trànsit, amb l’objecte d’obtenir àrees tranquil·les que garanteixin una adequada qualitat acústica a la ciutadania que en gaudeix. Després d’analitzar els resultats del Mapa estratègic de soroll, s’observa que els nivells sonors existents a l’interior dels parcs són deguts sobretot al soroll procedent del trànsit de carrers adjacents. Per aquest motiu, les zones limítrofes dels parcs properes a vies amb trànsit estan afectades per nivells sonors superiors als de les zones interiors. En els parcs que tenen una gran extensió, o que estan allunyats de carrers amb trànsit elevat, els nivells sonors a l’interior són baixos (inferiors a 55 dB(A)), i comença a ser més significatiu el nivell sonor que es genera en el seu interior per les activitats que s’hi desenvolupen (gent passejant, zones recreatives, etc.), per bé que aquests nivells sonors condicionen poc l’impacte acústic a la ciutat, ja que són inferiors a 55 dB(A) en els itineraris principals i inferiors a 50 dB(A) en la resta d’àrees. En aquest estudi s’han avaluat parcs significatius del districte d’Horta-Guinardó, tal com reflecteix la taula següent: Districte Parcs Imatge 84. Parcs del districte.  Jardins del Palau de les Heures Tenint en compte que l’activitat dels parcs es desenvolupa sobretot en període dia, s’ha dut a terme una anàlisi dels nivells  Parc del Laberint d’Horta sonors, per a Ld, existents al parc avaluat en aquest període i des dels dos punts de vista següents: 07. Horta-Guinardó Parc dels tres turons: a) Considerant el parc com a emissor sonor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les Parc del Carmel activitats pròpies del parc.  b) Considerant el parc com a receptor, és a dir, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior procedent  Parc del Guinardó del trànsit dels voltants. Taula 33. Llista de parcs seleccionats al districte. També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior del parc en els períodes tarda i nit, si bé en aquests casos el parc s’ha considerat únicament com a receptor, ja que els nivells sonors en el seu interior són deguts gairebé íntegrament al soroll de trànsit. Es pot veure informació d’aquests dos períodes horaris en el mapa estratègic de soroll total (vegeu l’apartat 11.7). A continuació es presenten els resultats obtinguts als parcs estudiats. 11.1.1 JARDINS DEL PALAU DE LES HEURES Els Jardins del Palau dels Heures, també conegut com a Casa Gallart, és un palau situat en el districte d’Horta-Guinardó. Actualment és seu de la Fundació Bosch i Gimpera d’estudis universitaris de postgrau, i està integrat al Campus de Mundet de la Universitat de Barcelona. El palau es troba al Sud del pujol Turó de la Maria, a la serra de Collserola, a costat del camí per pujar a l’ermita de Sant Cebrià. El palau està situat a la part alta d’un promontori al que s’accedeix a través d’una sèrie de terrasses enjardinades amb rampes. Els jardins s’estructuren en cada nivell al voltant d’uns estanys centrals amb sortidors d’aigua. 53 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Imatge 85. Jardins del Palau de les Heures. Imatge 87. Nivells acústics dels Jardins del Palau de les Heures, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior del parc no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants, encara que aquest està representat per carrers amb baix volum de vehicles, dins del conjunt de la ciutat de Barcelona. - A l’interior del parc, sobretot en les seves proximitats al carrer d’Olympe de Gouges, s’aprecia certa influència del soroll del trànsit, si bé no aporta nivells superiors als 55 dB(A). - La major part de la superfície del parc està exposada a nivells acústics inferiors als 40 dB(A). 11.1.2 PARC DEL LABERINT D’HORTA El Parc del Laberint d’Horta és un jardí històric situat en el districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat. Es troba en una vessant de la serra de Collserola. Actualment, el parc és un jardí-museu amb un nombre de visitants limitat (màxim 750 persones al mateix temps), els visitants no superen els 60 minuts d’estada per garantir l’accés a tots, per preservar l’àmbit natural i les estructures de l’àrea. L’antic palau acull el Centre de Formació del Laberint, institut municipal per a la formació en jardineria, així com una biblioteca especialitzada en jardineria. El Recinte és accessible per a persones amb mobilitat reduïda, no es permet l’entrada d’animals de companyia, i té prohibit l’accés al recinte a vehicles (incloses bicicletes, patins), pilotes o menjar. Al costat dels jardins destaca l’equipament municipal de formació en jardineria "Centre de Formació del Laberint" i la Biblioteca del centre de Formació del Laberint. Té una extensió de 9,10 hectàrees. Està dividit en dues parts: un jardí neoclàssic i un jardí romàntic. Imatge 86. Nivells acústics dels Jardins del Palau de les Heures com a emissor, Ld, període dia (detall plànol núm. 12.2.a). 54 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Imatge 88. Parc del Laberint d’Horta. Imatge 90. Nivells acústics del parc del Laberint d’Horta com a receptor, Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior del parc és molt baix. El trànsit procedent de la ronda de Dalt influeix, en zones properes, sobre el soroll a l’interior del parc, emmascarant el soroll generat per la pròpia activitat, arribant-se a aconseguir nivells de 60 dB(A). - La influència de la ronda de Dalt, és significativa fins a la zona del palau, on els nivells comencen a estar per sota dels 55 dB(A). - La major part de la superfície del parc està exposada a nivells acústics inferiors als 50 dB(A). 11.1.3 PARC DELS TRES TURONS: PARC DEL CARMEL El Parc del Carmel es troba al barri del Carmel, en el districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. Es situa al voltant de la muntanya del Carmel, pertanyent als contraforts de la serra de Collserola, just al costat del park Güell, del que el separa el Camí de Can Móra, que fa de frontera entre els districtes d’Horta-Guinardó i de Gràcia al que pertany el park Güell. Antigament era una zona rural, amb algunes cases escampades pel seu territori, de les que destaca la de Can Habita, actualment un geriàtric. En el seu terreny es troba el Santuari de la Verge de la Muntanya del Carmel. A prop trobem l’Ermita de la Verge de Fàtima, construïda en 1952. També hi ha dos col·legis (Virolai i CEIP Coves d’en Cimany) dos camps de futbol i el Complex Esportiu Municipal Carmel. La part del parc corresponent a l’entrada per la carretera del Carmel porta el nom de Jardins de Juan Ponce, on es troba una residència d’ancians, un àrea de jocs infantils i unes pistes de petanca. Imatge 89. Nivells acústics del parc del Carmelrint d’Horta com a emissor, Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a). 55 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Imatge 91. Parc del Carmel. Imatge 93 Nivells acústics del parc del Carmel, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior del parc és molt baix i no té influència en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants, sobretot del carrer del Santuari, on fa que a les zones del parc més properes s’arribin a nivells per sobre dels 65 dB(A), emmascarant per complet el soroll procedent de la pròpia activitat - Aquesta influència es veu disminuïda amb la distància, de manera que la major part de la superfície del parc es troba a nivells acústics per sota dels 50 dB(A). 11.1.4 PARC DELS TRES TURONS: PARC DEL GUINARDÓ El Parc del Guinardó es troba al districte d’Horta-Guinardó de Barcelona. El parc es troba al pujol del Guinardó, un dels contraforts que s’avancen des de la serra de Collserola en el pla de Barcelona. El parc del Guinardó té tres parts ben diferenciades: una urbana, que es converteix en l’avantsala del gran espai que ocupa aquesta zona verda, una segona històrica i, en la part més alta, la frondositat de la vegetació forestal. Com el parc és bastant empinat i té una alçada considerable, molts s’acosten per fer esport i córrer una estona. I és que val la pena: a la part més alta hi ha miradors des d’on es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de Barcelona. Té una extensió de 15,90 hectàrees. Imatge 92. Nivells acústics del parc del Carmel com a emissor, Ld, període dia (detall plànol núm. 12.3.a). 56 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Imatge 94. Parc del Guinardó. Imatge 96. Nivells acústics del parc del Guinardó com a receptor. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior del parc és molt baix, els nivells més elevats s’aconsegueixen a la plaça del Nen de la Rutlla, si bé no superen els 50 dB(A); pel que no té influència en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit dels voltants. - A l’interior del parc, entès aquest com a receptor, s’arriben a registrar nivells de fins a 70 dB(A) a la zona més propera a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, sent aquesta la via que més influeix acústicament sobre aquest parc. Els carrers de Garriga i Roca, el carrer de Budapest, el carrer de Labèrnia i el carrer Maurici Vilomara, encara que tenen un volum de vehicles menor que en l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, també influeixen sobre el parc, ja que alguna d’elles, fins i tot, discorre per l’interior de l’àrea delimitada com a parc. - La major part de la superfície del parc està per sota dels 50 dB(A), malgrat la influència del soroll de trànsit. Imatge 95. Nivells acústics del parc del Guinardó com a emissor, Ld, període dia (detall plànol núm. 12.4.a). 57 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.1.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PARCS 11.2 SOROLL EN PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT S’ha comprovat que el soroll generat pels parcs no té afectació sonora en els habitatges més propers: Aquest estudi de detall s’ha dut a terme en patis interiors d’illa amb algun tipus d’activitat (parc, pistes esportives, bars, etc.). Districte 7: Horta-Guinardó S’ha efectuat l’anàlisi de nivells sonors en els períodes dia i tarda, Ld i Le, respectivament. En període nit no s’ha fet una anàlisi de l’Ln, ja que en aquest horari cessen les activitats que poden generar soroll. El fet de no calcular l’Ln fa que tampoc Població total: 169187 no es pugui calcular l’Lden per a aquest tipus d’estudi específic. S’han analitzat per al districte d’Horta-Guinardó 44 dels 272 patis interiors d’illa, és a dir, els patis a l’interior dels quals s’ha Ld considerat que hi ha algun tipus d’activitat (jardí, pista esportiva, etc.). S’han classificat en diverses tipologies que es comenten més endavant (per consultar els resultats del soroll total dels patis interiors d’illa, vegeu l’apartat 11.7.6). Aquesta dBA Població exposada % Distribució de la població exposada classificació s’ha fet per analitzar amb més detall els diferents tipus de patis d’illa i els seus usos, i com aquests presenten <40 169187 100,00 nivells sonors diferents. 40 - 45 0 0,00 <40 45 - 50 0 0,00 40 - 45 A continuació es poden veure les imatges d’anàlisi dels patis interiors d’illa: 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 0 0,00 55 - 60 60 - 65 0 0,00 60 - 65 65 -70 0 0,00 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Taula 34. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. De les estadístiques obtingudes és pot concloure que no hi ha població al districte d’Horta-Guinardó amb afectació sonora pel soroll generat a l’interior de parcs. Imatge 97. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. Els patis interiors d’illa amb activitat s’han classificat en diversos tipus: 1. Patis d’illa amb jardí (Ld = 54,4 dB(A)). 2. Patis d’illa amb jardí i parc infantil (Ld = 57,7 dB(A)). 3. Patis d’illa amb jardí, parc infantil i pistes esportives (Ld i Le = 59,7 dB(A)). 4. Patis d’illa amb activitats extraordinàries (piscina, bars, etc.) (Ld = 58,1 dB(A)). 5. Patis d’illa amb col·legis (Ld i Le = 62,4 dB(A)). 6. Patis d’illa amb zones de pas entre edificis o aparcaments (Ld = 54,4 dB(A)). 58 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.2.1 Ld, PERÍODE DIA S’ha dut a terme una anàlisi dels nivells sonors existents en tots els patis interiors d’illa amb activitat seleccionats per al període dia, Ld (ja que l’activitat principal en el seu interior es realitza en aquest període), però des de dos punts de vista: un com a emissor sonor, tenint en compte el soroll que es genera en el seu interior per les activitats pròpies del pati, i un altre com a receptor, en el qual el soroll generat en el seu interior s’uneix al soroll procedent del trànsit dels seus voltants. A continuació es presenten els resultats d’aquestes dues situacions: Imatge 99. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d’illa al districte d’Horta-Guinardó com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm. 13.a). Imatge 98 Nivells acústics del patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). Imatge 100. Nivells sonors dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). 59 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i no té una influència significativa en els nivells sonors que reben els edificis del seu entorn, ja que queda emmascarat en les façanes d’aquests edificis pel soroll del trànsit. El soroll que generen les activitats en els patis interiors d’illa només té influencia dins del mateix pati. - En els patis interiors d’illa oberts la influència del soroll del trànsit rodat és molt més significativa, i pot arribar a elevar els nivells acústics en un rang. A continuació es presenta un detall de dos tipus de patis: un de tancat per tots els laterals i un altre amb un dels laterals obert. S’hi veu el soroll que es genera al pati com a emissor, el soroll que es genera al pati com a receptor del soroll del trànsit i el soroll total en el seu interior (suma com a emissor i com a receptor). PATI TANCAT Imatge 102. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte com a receptor de trànsit. Ld, període dia (detall plànol núm. 8.a). Imatge 101. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm.13.a). Imatge 103. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte d’Horta-Guinardó, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). 60 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó PATI OBERT EN DIVERSOS PUNTS Imatge 106. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte d’Horta-Guinardó, soroll total Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). Imatge 104. Nivells sonors de patis interiors d’illa oberts al districte d’Horta-Guinardó com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm.13.a). Avaluant les modelitzacions realitzades es pot concloure el següent: - El soroll generat a l’interior dels patis en general no és elevat i només té influència en les façanes dels edificis orientades cap a l’interior del pati. - En patis tancats la influència del soroll generat als carrers exteriors és molt baixa respecte al soroll que es genera a l’interior del pati. - En les façanes dels edificis orientats a carrers amb trànsit és irrellevant la influència del soroll generat a l’interior d’aquest tipus de patis. - En els patis interiors d’illa amb algun lateral obert, la influència del soroll del trànsit rodat a la zona interior propera a aquest lateral és en molts casos superior a la del soroll que es genera pròpiament al pati, i es poden incrementar els nivells acústics existents en aquestes zones en un o dos rangs. Imatge 105. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte d’Horta-Guinardó com a receptors de trànsit. Ld, període dia). 61 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.2.2 Le, PERÍODE TARDA 11.2.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS D’ILLA AMB ACTIVITAT S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat directament a dins dels patis També s’han obtingut les isòfones del soroll a l’interior de patis amb col·legis o pistes esportives en període tarda. interiors d’illa amb activitat. Tal com es pot veure, la població exposada tant per a Ld com per a Le no està per sobre dels 65 Només s’han considerat aquestes dues categories per al període tarda, ja que per a la resta, a partir de les 21.00 hores, s’ha dB(A). Per a Ln no s’ha fet l’estudi de població exposada, ja que en aquest període s’ha suposat que l’activitat de persones considerat que cessa gairebé tota l’activitat que s’hi desenvolupa. en aquest tipus de patis cessa o és residual. Districte 7: Horta-Guinardó Població total: 169187 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 161708 95,58 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 5039 2,98 50 - 55 55 - 60 55 - 60 1699 1,00 60 - 65 60 - 65 741 0,44 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 166747 98,56 <40 40 - 45 0 0,00 40 - 45 45 - 50 0 0,00 45 - 50 50 - 55 0 0,00 50 - 55 55 - 60 55 - 60 1699 1,00 60 - 65 Imatge 107. Nivells acústics als patis interiors d’illa del districte d’Horta-Guinardó com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 13.b). 60 - 65 741 0,44 65 -70 65 - 70 0 0,00 Per a la resta de patis, així com per al període nit, també s’ha obtingut el nivell sonor existent en el seu interior, si bé en 70 - 75 70 - 75 0 0,00 aquests casos els patis s’han considerat únicament com a receptors i els nivells sonors en el seu interior són deguts sobretot 75 - 80 >80 al soroll de trànsit. Es pot veure aquesta informació en el mapa de soroll total (vegeu l’apartat 11.7). 75 - 80 0 0,00 >80 0 0,00 Taula 35. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. En període tarda, en haver-se realitzat l’estudi només per a dos tipus de patis interiors amb activitat, els resultats de població exposada a més de 50 dB(A) pel soroll generat als patis disminueix respecte al període dia, moment en el qual s’ha avaluat un nombre més alt de patis. En l’assignació de nivells sonors a cadascun dels tipus de patis amb activitat, s’han considerat rangs de nivells sonors per sobre dels 50 dB(A), motiu pel qual no hi ha resultats estadístics en el rang 40-50 dB(A). La població que no està afectada pels nivells sonors generats als patis s’ha inclòs en el rang de < 40 dB(A). Avaluant els resultats estadístics per a patis interiors d’illa es pot concloure el següent: - En els períodes dia i tarda no hi ha població exposada a més de 65 dB(A) pel soroll que es genera dins dels patis interiors d’illa. - En els casos avaluats, la població exposada a nivells sonors d’entre 50 i 65 dB(A) en període dia és d’un 4,42%. En el període tarda, la població exposada a nivells d’entre 55-65 dB(A) és d’un 1,44%. 62 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.3 SOROLL DE CARRERS DE VIANANTS - En aquest districte es barregen els carrers de vianants amb les de coexistència o via única, que es distribueixen per tots els barris sense una concentració determinada que pugui destacar. Els barris amb més quantitat de carrers de Per elaborar l’estudi de carrers de vianants s’han seleccionat 130 trams de carrer al districte d’Horta-Guinardó: vianants són el barri d’Horta i el barri del Carmel. - Per a l’estudi de carrers de vianants només s’han considerat els períodes dia i tarda. En el període nit, l’estudi només s’ha dut a terme als carrers afectats pel soroll d’oci nocturn i aglomeració de persones, els resultats del qual es presenten a l’apartat corresponent a soroll d’oci. Tampoc no s’ha analitzat el període global. 11.3.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 108. Carrers de vianants del districte. La característica comuna d’aquests carrers és que són àrees per a vianants amb trànsit restringit. El soroll que s’hi genera es deu sobretot al pas de gent, tant en zones on hi ha activitat comercial com en zones on no n’hi ha. Normalment es tracta de petits comerços situats en els baixos. S’han exclòs d’aquest estudi altres carrers i eixos comercials amb un volum elevat de gent, però en els quals el soroll del trànsit emmascarava el soroll generat pels vianants i les activitats existents. El paràmetre de mesura ha estat l’L90, ja que es tracta d’un paràmetre que permet avaluar el soroll de fons generat en Imatge 109. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte d’Horta-Guinardó com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a). aquests carrers excloent-hi sorolls puntuals (crits, clàxons, etc.) que poden fer que s’incrementi significativament el Leq i no aportar un resultat representatiu del soroll al carrer. El carrer amb més afectació és la plaça d’Eivissa amb nivells d’entre 55-60 dB(A), sense arribar a façana. En els altres carrers Aquests carrers s’han classificat en diversos tipus, els quals, al costat dels nivells sonors característics, s’indiquen a els nivells són baixos, sent per tant un districte amb poca afectació del soroll per a vianants. continuació: TIPUS NIVELL SONOR EXEMPLE Tipus 1 L90 inferior a 45 Carrer de la Galla Tipus 2 L90 entre 45 i 50 Carrer del Duero Tipus 3 L90 entre 50 i 55 Plaça de Pastrana Tipus 4 L90 entre 55 i 60 No s’aplica en aquest districte Tipus 5 L90 superior a 60 No s’aplica en aquest districte Taula 36. Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). S’ha observat que els principals carrers de vianants es troben repartits de manera heterogènia per tots els barris del districte: 63 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.3.2 Le, PERÍODE TARDA 11.3.3 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. CARRERS DE VIANANTS S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població exposada al soroll generat als carrers de vianants: Districte 7: Horta-Guinardó Població total: 169187 Ld dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 161629 95,53 <40 40 - 45 4503 2,66 40 - 45 45 - 50 2634 1,56 45 - 50 50 - 55 421 0,25 50 - 55 55 - 60 55 - 60 0 0,00 60 - 65 60 - 65 0 0,00 65 -70 65 -70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 163706 96,76 <40 40 - 45 4090 2,42 40 - 45 45 - 50 937 0,55 45 - 50 50 - 55 437 0,26 50 - 55 55 - 60 55 - 60 17 0,01 60 - 65 60 - 65 0 0,00 Imatge 110. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte d’Horta-Guinardó com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 11.b). 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 Els carrers amb més afectació són pràcticament els mateixos que en el període dia. No obstant això, s’observa que en 70 - 75 0 0,00 75 - 80 període tarda el soroll s’incrementa en determinades zones respecte al període dia, sobretot en aquelles on hi ha oci 75 - 80 0 0,00 >80 nocturn i aglomeració de persones (exemple plaça de Pastrana, plaça d’Eivissa i plaça de Bacardí). En la resta de carrers de >80 0 0,00 vianants els nivells sonors disminueixen en la major part dels casos respecte al període dia. Taula 37. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. Avaluant els resultats estadístics per carrers de vianants es pot concloure el següent: - No hi ha població exposada a més de 60 dB(A) per als períodes dia i tarda. - En el període dia, només un 0,25% de la població del districte està exposada a nivells sonors d’entre 50 i 60 dB(A), i en període tarda, només un 0,27%. - En període dia, un 95,53% de la població, i en període tarda un 96,76%, no està exposada a nivells sonors per sobre dels 40 dB(A) per causa del soroll generat en els carrers de vianants, per la qual cosa es considera que la influència d’aquest focus sonor en el MES no és significativa. 64 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.4.1 Ln, PERÍODE NIT 11.4 SOROLL D’OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES A continuació s’analitzen les tres zones d’oci principals al districte d’Horta-Guinardó: Per elaborar l’estudi de carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones s’han seleccionat 18 trams de carrer al districte d’Horta-Guinardó. HORTA-GUINARDÓ EN PERÍODE NIT (Ln) Imatge 111. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeracions de persones. Imatge 112. Nivells acústics en període Ln, període nit, en Horta-Guinardó (detall plànol núm. 14). L’oci nocturn i l’aglomeració de persones es concentra principalment en dues zones al districte de d’Horta-Guinardó: - El Carmel: malgrat no tenir massa carrers amb oci i aglomeració de persones, sí que destaca la plaça de Pastrana, En general, la incidència del soroll d’oci nocturn al districte d’Horta-Guinardó és baixa, ja que no és un districte especialment amb algunes terrasses de bars i l’aglomeració de persones. conflictiu en aquest sentit. No obstant això, sí que es troben punts concrets, com per exemple, la plaça de Pastrana on els - Horta: en aquest barri també destaquen les places, en aquest cas la plaça de Bacardí i la plaça d’Eivissa, així com els caps de setmana es realitzen “botellons”, arribant a aconseguir nivells d’entre 55 i 60 dB(A). També són apreciables a la carrers limítrofs que les connecten. plaça de Bacardí i la plaça d’Eivissa, provenint el soroll de l’activitat de les terrasses dels bars i aconseguint els mateixos Aquest estudi se centra en la nit, ja que es tracta de l’oci nocturn i l’aglomeració de persones; per això, els períodes de dia, valors que a la plaça de Pastrana. tarda i global no hi són representats. A la taula següent es mostren els diferents rangs de nivells sonors utilitzats en l’estudi de l’oci nocturn, així com algun exemple. NIVELL SONOR EXEMPLE L90 inferior a 45 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 entre 45 i 50 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 entre 50 i 55 dB(A) Carrer de Lisboa L90 entre 55 i 60 dB(A) Plaça de Bacardí L90 entre 60 i 65 dB(A) No s’aplica en aquest districte L90 superior a 65 dB(A) No s’aplica en aquest districte Taula 38. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). 65 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.4.2 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. OCI NOCTURN I AGLOMERACIÓ DE PERSONES. S’ha dut a terme una avaluació del percentatge de població afectada pel soroll generat per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones. Districte 7: Horta-Guinardó Població total: 169187 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 167318 98,90 <40 40-45 415 0,24 40 - 45 45 - 50 301 0,18 45 - 50 50 - 55 699 0,41 50 - 55 55 - 60 454 0,27 55 - 60 60 - 65 60 - 65 0 0,00 65 -70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Taula 39. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i aglomeració de persones. Avaluant els resultats estadístics per a l’oci nocturn i l’aglomeració de persones, es pot concloure el següent: Imatge 113. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). - En termes generals, el soroll produït per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones no és significatiu. - No obstant això, la sensibilitat sobre la percepció del soroll en el període nocturn augmenta i, per tant, s’ha de tenir - A la imatge s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll d’oci nocturn i l’aglomeració de en alta consideració el tractament d’aquesta font. persones, és Horta, amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) propera al 1,7%. - El percentatge de població afectada per l’oci nocturn i l’aglomeració de persones a nivells sonors superiors a 55 dB(A) és inferior al 0,30% de la població del districte. L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població dels barris a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials) és la que es mostra en la imatge següent: 66 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.5 ZONES AMB CONDICIONS ACÚSTIQUES ESPECIALS 11.5.1 ZEPQA Les zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) es poden declarar en àrees que per les seves singularitats es considera convenient conservar una qualitat acústica d’interès especial. Alguns dels supòsits que marca la llei autonòmica (Decret 176/2009, de 10 de novembre): - Aquelles àrees a camp o mar obert d’interès natural, per exemple, espais d’interès natural, espais naturals protegits, espais de la xarxa Natura 2000, grans recorreguts o altres espais protegits que pels seus valors naturals requereixen protecció acústica per conservar-ne els valors - Aquelles àrees urbanes que engloben parcs, zones enjardinades, interiors d’illes, espais per a vianants o altres àmbits similars on es vol mantenir la qualitat acústica. A les zones ZEPQA no es pot superar entre les 8.00 hores i les 21.00 hores un valor límit d’immissió de 50 dB(A), i entre les 21.00 hores i les 8.00 hores un valor límit d’immissió de 40 dB(A). El districte d’Horta-Guinardó té dues zones d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) que són les següents: - Parc de les Heures - Parc del Laberint Imatge 115. Nivells acústics en les ZEPQAs d’Horta-Guinardó, període dia. Imatge 114. Situació de las ZEPQAs d’Horta-Guinardó. El parc de les Heures és una zona universitària destinada a estudis de postgrau, mentre que el parc del Laberint és una zona dedicada a les activitats d’aire lliure i amb afluència de persones els caps de setmana. ANÀLISI DELS NIVELLS SONORS El principal focus de soroll que arriba a les ZEPQA del parc de les Heures i del parc del Laberint és el trànsit rodat procedent de la ronda de Dalt, però a causa de la distància que les separa amb aquesta gran infraestructura els nivells de soroll que arriben a aquestes zones d’especial protecció són baixes. Imatge 116. Nivells acústics en les ZEPQAs d’Horta-Guinardó, període nit. A continuació es mostren els nivells acústics que arriben a aquesta zona d’especial protecció de la qualitat acústica en els períodes dia i nit: 67 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.6 SOROLL ALS RECEPTORS SENSIBLES 11.6.1 CENTRES EDUCATIUS Els centres educatius del districte d’Horta-Guinardó es mostren a la imatge següent: Els centres educatius i els hospitals són recintes en els quals es mira d’evitar que el soroll ambiental existent a l’exterior repercuteixi negativament en el confort d’alumnat que hi desenvolupa activitats lectives (en el cas dels centres educatius) o en el descans dels pacients (en el cas dels hospitals). Al districte d’Horta-Guinardó s’han identificat els receptors sensibles que es detallen a les taules següents: CENTRES EDUCATIUS Infantil de 0 a 3 anys Infantil de 3 a 6 anys Primària de 6 a 12 anys Secundària de 12 a 16 anys Batxillerat de 16 a 18 anys FP de grau mitjà de 16 a 18 anys FP de grau superior de més de 18 anys Universitats de més 18 anys Taula 40. Tipus de centres educatius identificats al districte d’Horta-Guinardó. CENTRES SANITARIS Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Mare de Déu de la Mercè Hospital de Sant Rafael Hospital Universitari de la Vall d’Hebron Taula 41. Hospitals seleccionats al districte d’Horta-Guinardó. Imatge 117. Ubicació de centres educatius. 68 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius del districte d’Horta-Guinardó en horari diürn es poden Com es pot observar, la major part dels centres educatius del districte estan exposats a nivells sonors d’entre 55 i 60 dB(A) observar en el mapa següent: (un 27,4% dels centres), i un 31% dels centres està exposat a nivells sonors superiors a 65 dB(A). A més, s’ha dut a terme un estudi a l’exterior d’alguns centres amb l’objecte de determinar si s’incrementen els nivells sonors en els moments d’entrada o sortida de l’alumnat d’aquests centres. Els resultats obtinguts han estat els que es mostren a la taula següent: LAeq Diferència Barri Centre educatiu Adreça Nº Període mesura dB(A) dB(A) el Baix Guinardó Escola Pàlcam Carrer de Rosalia de Castro 30_34 Dia hora punta 75,9 11,0 el Baix Guinardó Escola Pàlcam Carrer de Rosalia de Castro 30_34 Dia hora vall 64,9 el Carmel Escola Coves d’en Cimany Carrer de les Coves d'en Cimany 42_54 Dia hora punta 75,5 20,9 el Carmel Escola Coves d’en Cimany Carrer de les Coves d'en Cimany 42_54 Dia hora vall 54,6 el Guinardó Escola Torrent d'en Melis Carrer de Varsòvia 147_161 Dia hora punta 63,3 5,4 el Guinardó Escola Torrent d'en Melis Carrer de Varsòvia 147_161 Dia hora vall 57,9 el Guinardó Escola Guinardó Carrer del Doctor Valls 22_26 Dia hora punta 69,2 9,1 el Guinardó Escola Guinardó Carrer del Doctor Valls 22_26 Dia hora vall 60,1 la Font d'en Fargues Princess Margaret School Passeig de la Font d'en Fargues 15_17 Dia hora punta 67,1 5,3 la Font d'en Fargues Princess Margaret School Passeig de la Font d'en Fargues 15_17 Dia hora vall 61,8 la Font d'en Fargues Institut Ferran Tallada Carrer de la Gran Vista 54 Dia hora punta 64,6 0,3 la Font d'en Fargues Institut Ferran Tallada Carrer de la Gran Vista 54 Dia hora vall 64,3 Horta Escola Mare Nostrum Passeig Valldaura 12 Dia hora punta 67,0 3,3 Horta Escola Mare Nostrum Passeig Valldaura 12 Dia hora vall 63,7 Horta Escola Regina Carmeli Carrer d'Eduard Toda 37 Dia hora punta 65,5 7,1 Horta Escola Regina Carmeli Carrer d'Eduard Toda 37 Dia hora vall 58,4 Sant Genís dels Agudells Escola Mare de Déu de Montserrat Carrer de Natzaret 83 Dia hora punta 75,7 16,7 Sant Genís dels Agudells Escola Mare de Déu de Montserrat Carrer de Natzaret 83 Dia hora vall 59,0 Taula 43. Nivells sonors en exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. S’observa que en tots els casos el nivell sonor en el moment d’entrada o sortida del centre educatiu s’incrementa respecte al moment en què els alumnes són a les aules, si bé aquest increment no és homogeni en tots els casos. Imatge 118. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). Com es pot observar, els nivells sonors als quals estan exposats aquests centres educatius està vinculat directament amb la Alguns dels factors que influeixen en el fet que l’increment del nivell sonor a la zona d’entrada o sortida dels centres seva ubicació, ja que aquells que són a prop de grans infraestructures o de carrers amb un trànsit elevat (per exemple educatius sigui més gran o més petit són els següents: l’Escola Mas Casanova a la ronda del Guinardó) estan exposats a nivells sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit o per a vianants (per exemple l’Escola Baloo al carrer de l’Harmonia, 37). La  Existència d’un trànsit elevat a la zona d’accés al centre educatiu. En aquests casos, l’increment de nivell sonor diferència dels nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). en els moments d’entrada i sortida és menor i s’assembla a l’existent quan l’alumnat és a classe. L’exposició sonora dels centres educatius localitzats al districte d’Horta-Guinardó, percentualment, és la que es mostra a la  Zona d’accés en carrers de vianants o amb poc trànsit. En aquests casos l’increment de nivell sonor és més taula següent: gran.  Manera d’accés als centres. En els centres on els alumnes romanen a la zona d’entrada abans d’accedir a les Districte: Horta-Guinardó classes, el nivell sonor que es genera a l’exterior és més elevat que en els casos en què l’alumnat va entrant a Centres educatius total: 113 habs. l’interior del centre a mesura que va arribant. Ld dB(A) Centres educatius % <40 Distribució de centres educatius (%) De totes maneres, aquests moments d’entrada i sortida són puntuals al llarg del dia i únicament ocorren en període lectiu, <40 5 4,4 40 - 45 per la qual cosa la seva influència en el MES és pràcticament irrellevant, ja que el MES s’elabora per a tot un període anual 30,0 40 - 45 3 2,7 45 - 50 (en el qual hi ha tant períodes lectius com períodes no lectius) i s’hi té en compte tot el període dia (de 7.00 a 21.00 hores). 25,0 45 - 50 10 8,9 50 - 55 Així doncs, els nivells sonors generats en moments molt puntuals (entrada/sortida), encara que en aquests moments puguin 50 - 55 13 11,5 20,0 55 - 60 ser elevats, en el còmput de tot el període dia no tenen gaire influència i queden emmascarats pels sorolls més continus 55 - 60 31 27,4 15,0 d’altres focus sonors, sobretot el soroll del trànsit. 60 - 65 60 - 65 16 14,2 10,0 65 - 70 65 - 70 25 22,1 5,0 70 - 75 70 - 75 10 8,9 75 - 80 0 0,0 0,0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0 0,0 >80 Taula 42. Estadístiques per rangs d’exposició sonora de centres educatius. 69 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.6.2 HOSPITALS HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU Al districte d’Horta-Guinardó s’han considerat els següents hospitals: L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un centre amb sis segles d’existència que inclou els següents àmbits d’actuació: assistència, docència i recerca. Té 644 llits i 21 quiròfans L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va inaugurar al 2009 la seva nova seu, un complex sanitari situat en l’extrem nord-est del conjunt modernista i separat d’aquest. El seu accés principal i l’accés d'urgències es realitza pel carrer de Sant Quintí. Horari diürn Imatge 119. Ubicació dels hospitals. Els nivells sonors als quals estan exposats els hospitals del districte d’Horta-Guinardó es poden observar en els mapes següents: Imatge 120. Soroll a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ld (detall plànol núm. 20.a). 70 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Horari nocturn HOSPITAL MARE DE DÉU DE LA MERCÈ L’Hospital Mare de Déu de la Mercè és una institució que pertany a la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. L’ Institució està formada per un conjunt de dispositius d’atenció a la salut mental, psicogeriatria i neuropsiquiatria concertats per part del Servei Català de la Salut, així com per serveis residencials d’atenció social concertats amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. El hospital té 113 llits. El seu accés principal i el d'urgències es realitza pel passeig Universal, 34-44. Horari diürn Imatge 121. Soroll a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són entre 5 i 10 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - La façana orientada a la ronda del Guinardó és la més sorollosa i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 65-70 dB(A) en període dia i de 55-60 dB(A) en període nit. En la façana orientada al carrer de Sant Quintí hi ha nivells sonors d’entre 60-65 dB(A) en període dia i de 50-55 dB(A) en període nit - Les façanes orientades a la zona posterior són les menys sorolloses amb nivells sonors inferiors a 55 dB(A) en període dia i de 45 dB(A) en període nit. Imatge 122. Soroll a l’entorn de l’Hospital Mare de Déu de la Mercè. Ld (detall plànol núm. 20.a). - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit (és pròxim a la ronda del Guinardó) i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. 71 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Horari nocturn HOSPITAL SANT RAFAEL L’Hospital Sant Rafael és un hospital general concertat amb el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que forma part de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP). Té 213 llits. El seu accés principal es realitza per l’avinguda del Jordà cantonada amb el passeig de la Vall d’Hebron, 107. Horari diürn Imatge 123. Soroll a l’entorn de l’Hospital Mare de Déu de la Mercè. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - La façana orientada al Passeig Universal és la més sorollosa i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 65-70 dB(A) en període dia i de 50-55 dB(A) en període nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Imatge 124. Soroll a l’entorn de l’Hospital San Rafael. Ld (detall plànol núm. 20.a). 72 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Horari nocturn HOSPITAL UNIVERSITARI DE LA VALL D’HEBRON L’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron és un centre sanitari de titularitat pública. Actualment és el complex hospitalari més important de Catalunya, i es situa com un dels quatre grans hospitals de referència nacional a l’Estat Espanyol, i un dels vint millors, incloent públics i privats, de tot el país. Té 1.315 llits. El seu accés principal i el d'urgències es realitza pel passeig de la Vall d’Hebron, 119-129. Horari diürn Imatge 125. Soroll a l’entorn de l’Hospital Sant Rafael. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - Les façanes orientades al passeig de la Vall d’Hebron i a la ronda de Dalt són les més sorolloses i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 65-75 dB(A) en període dia i de 65-70 dB(A) en període nit. En la façana orientada a l’avinguda del Jordà hi ha nivells sonors d’entre 55-65 dB(A) en període dia i de 50-55 dB(A) en període nit - Les façanes orientades a la zona posterior són les menys sorolloses i a l’exterior hi ha nivells sonors inferiors a 50 Imatge 126. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Ld (detall plànol núm. 20.a). dB(A) en període dia i a 45 dB(A) en període nit. - S’ha comprovat que, malgrat que en alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit (és pròxim a la ronda de Dalt) i, per tant, els nivells sonors generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. 73 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Horari nocturn 11.7 SOROLL TOTAL Per a l’elaboració del mapa estratègic de soroll total s’han tingut en compte totes les fonts sonores estudiades en apartats anteriors. Al districte d’Horta-Guinardó s’ha comprovat que, en major o menor mesura, tenen influència en el MES els següents focus sonors:  Trànsit  Parcs  Grans Infraestructures  Patis interiors d’illa  Oci nocturn i aglomeració de persones  ZEPQA  Carrers de vianants * Es va comprovar que no hi hagués ni activitats ni polígons industrials al districte d’Horta-Guinardó que tinguessin repercussió en el soroll total. A continuació, es presenta una imatge del mapa estratègic de soroll resultant de la suma de tots els focus sonors avaluats per a cadascun dels períodes sonors d’avaluació: 11.7.1 Ld, PERÍODE DIA Imatge 127. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Ln (detall plànol núm. 20.c). Comentaris: - Els nivells sonors a l’exterior en període nit són 5 dB(A) inferiors als del període dia degut sobretot a la disminució del trànsit a l’entorn. - Las façanes orientades a la ronda de Dalt i al passeig de la Vall d’Hebron són les més sorolloses i a l’exterior hi ha nivells sonors d’entre 65-7 dB(A) en període dia i de 60-65 dB(A) en període nit. - S’ha comprovat que malgrat alguns moments puntuals pot tenir influència el soroll de sirenes d’ambulàncies, si bé aquests sorolls avaluats al llarg de tot el període dia o tot el període nit no tenen influència significativa sobre el valor obtingut d’Ld o Ln. - Les façanes orientades a la zona posterior són les menys sorolloses i a l’exterior hi ha nivells sonors inferiors a 50 dB(A) en període dia i a 45 dB(A) en període nit. Com es pot observar, els nivells sonors a l’exterior de l’hospital són elevats, ja que se’n va determinar la ubicació prioritzant Imatge 128. Nivells acústics de soroll total al districte. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). motius d’accessibilitat i proximitat a grans artèries de trànsit (és pròxim a la ronda de Dalt) i, per tant, els nivells sonors De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període dia, en conjunt amb els estudis realitzats en apartats anteriors per generats pel trànsit existent en aquestes vies implica que els nivells sonors a l’entorn hospitalari siguin elevats. a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que es detallen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període dia és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte d’Horta-Guinardó, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - El nivell del soroll del trànsit és constant al llarg del període dia i no registra variacions significatives. - En les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple, el carrer de Lisboa, el passeig de Maragall (tram que no és gran infraestructura), l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i el carrer de la Mare de Déu de Montserrat), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors d’entre 70 i 75 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen correspondre a un rang més baix (65-70 dB(A)). 74 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A). 11.7.3 Ln, PERÍODE NIT Grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple la ronda de Dalt, amb nivells sonors superiors a 80 dB(A) en les mateixes vies. - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 75 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per sota de 70-65 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. Parcs - El soroll generat als parcs no té influència en els edificis del seu entorn. S’ha comprovat que a l’interior dels parcs, sobretot els que són a prop de vies amb trànsit elevat i sense grans dimensions, els nivells sonors es deuen principalment al soroll del trànsit. Patis interiors d’illa - El soroll generat als patis interiors d’illa no és elevat, i normalment registren nivells sonors inferiors a 60 dB(A). - Són patis amb bona qualitat acústica com a receptors (aquest punt és un avançament del que s’exposa a 11.7.6 Carrers de vianants - En aquests carrers té més influència el soroll dels vianants perquè no hi ha soroll de trànsit o és residual. Els nivells que s’assoleixen poden arribar als 60-65 dB(A), com és el cas de la plaça d’Eivissa, si bé els valors més representatius se situen en el rang de 55-60 dB(A). 11.7.2 Le, PERÍODE TARDA Imatge 130. Nivells acústics de soroll total al districte d’Horta-Guinardó. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). De l’anàlisi del mapa estratègic de soroll total en període nit, en conjunt amb els estudis elaborats en apartats anteriors per a cadascun dels focus sonors avaluats, es poden extreure les conclusions que s’exposen a continuació. Trànsit - El principal focus sonor en període nit és el soroll del trànsit. - Aquest focus sonor emmascara pràcticament la resta de focus sonors existents al districte d’Horta Guinardó, amb l’excepció de les zones d’oci on no hi ha trànsit. - Els nivells de soroll ambiental en el període nocturn, corresponents a l’indicador Ln, són clarament inferiors als estimats pels indicadors Ld i Le, com a conseqüència lògica de la reducció del soroll de trànsit durant la nit. - A les vies no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat en horari nocturn (per exemple el carrer de Lisboa, el passeig de Maragall -tram que no és gran infraestructura-, l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer i el carrer de la Mare de Déu de Montserrat)), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de les grans infraestructures, però pot haver-hi nivells sonors en els rangs de 60-65 o 65-70 dB(A). Aquests nivells sonors, quan incideixen a les façanes dels edificis més propers, solen ser un rang més baix. - A les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors són inferiors a 60 dB(A) i, en molts casos, estan per sota de 55 dB(A). - Bona part de la contribució del soroll de trànsit al nivell Ln es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i en l’última hora del període nit (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall en aquest període es troben entre les 3.00 i les 5.00 hores. Grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple la ronda de Dalt, l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, el Passeig de Maragall i la ronda del Guinardó, amb Imatge 129. Nivells acústics de soroll total al districte d’Horta-Guinardó. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). nivells sonors superiors a 65 dB(A), i fins i tot amb 75 dB(A) en les mateixes vies. Els resultats i les conclusions que aporta el Mapa estratègic de soroll per a l’indicador Le, corresponent al període tarda (de - Els nivells transmesos des d’aquestes grans infraestructures a les façanes dels edificis propers varia en funció de 21.00 a 23.00 hores), són molt similars als corresponents a l’indicador Ld. En general s’aprecia una lleugera disminució dels molts factors (distància de les vies als edificis, el fet que les vies estiguin en trinxera o no, existència de pantalles nivells de soroll, que es tradueix en una reducció de la població afectada pel soroll. acústiques, etc.), per la qual cosa hi ha vegades en què, encara que a la via els nivells sonors siguin molt elevats (superiors a 70 dB(A)), a les façanes dels edificis propers aquesta incidència sonora és molt inferior (nivells sonors per sota de 60 dB(A)). A l’apartat d’anàlisi de grans infraestructures i en els plànols del MES es pot veure més informació sobre aquest tema. 75 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó És palpable la penalització de 10 dB(A) que s’aprecia en la influència de l’oci nocturn per a Lden, en què es pot observar un Oci i aglomeració de persones increment dels nivells de soroll en les zones on hi ha presència d’oci nocturn, com per exemple la plaça de Bacardí. Quan el - En aquest període cobra importància el soroll que es produeix a les zones d’oci nocturn i aglomeració de persones, valor d’Ln és elevat, la repercussió per penalització d’aquest període resulta en una incidència més gran en l’Lden. sobretot els caps de setmana; a més, a les nits dels divendres i dissabtes, en algunes zones, com per exemple la plaça de Pastrana, amb concentracions de "botelló" habituals, els nivells sonors es poden incrementar més de 5 dB(A), i fins i tot més de 10 dB(A), respecte als dies feiners, de manera que assoleixen nivells superiors a 65 dB(A). 11.7.4 Lden, PERÍODE 24 HORES PONDERAT Imatge 131. Nivells acústics de soroll total al districte d’Horta-Guinardó. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). En la imatge anterior es presenten els nivells sonors per a l’indicador Lden, que representa el nivell de soroll global a llarg termini del període 24 hores. Aquests resultats estan correlacionats amb els obtinguts per als tres períodes d’avaluació: Ld, Le i Ln. En el càlcul de l’Lden els nivells d’Ld, Le i Ln tenen diferent ponderació, i l’Ln és ponderat amb un increment de 10 dB(A) i l’Le amb un increment de 5 dB(A). Aquest fet fa que, encara que en els períodes tarda i nit els nivells sonors són inferiors que en el període dia, en els casos en què la diferència no és superior a 5 dB(A) en període tarda, o 10 dB(A) en període nit, l’Lden sempre serà més gran o igual que l’obtingut per al període dia, Ld. Aquest fet és habitual en el cas de carrers amb trànsit i grans infraestructures, i en el mapa es pot observar que els nivells de soroll representats en carrers i grans infraestructures són iguals o superiors als obtinguts en el Mapa estratègic de soroll per al període dia. En les zones on hi hagi focus sonors que únicament funcionin en el període dia, o que els nivells sonors existents en els períodes tarda o nit siguin molt inferiors als existents en el període dia (per exemple en l’entorn de col·legis en què no hi hagi influència del soroll del trànsit), pot haver-hi una lleugera disminució dels nivells de soroll per a l’índex Lden respecte a l’índex Ld. Igualment, l’índex Lden en la immensa majoria dels casos serà superior a l’índex Le i a l’índex Ln, ja que en el seu càlcul el període dia té molt de pes, perquè té assignades 14 hores enfront de les 2 hores del període tarda i les 8 hores del període nit; a més, és habitual que en el període dia els nivells sonors siguin més elevats que en els períodes tarda i nit. 76 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 11.7.5 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. SOROLL TOTAL - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, al 16,96% de la població del districte l’afecten nivells superiors a 65 dB(A), mentre que un 4,65% de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A), i 183 habitants, que suposa un 0,11% del total del districte, a nivells superiors a 75 dB(A). Districte 7: Horta-Guinardó - Durant el període tarda el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 11,82% de la Població total: 169187 població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 1,55% a nivells superiors a 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) és del 25,17%. Ld - Per a l’indicador Lden, es pot observar com la majoria de la població presenta nivells superiors a 40 dB(A) per a dBA Població exposada % soroll total, i que aquest percentatge disminueix significativament a partir de 70 dB(A). Distribució de la població exposada <40 7458 4,41 40 - 45 36440 21,54 <40 45 - 50 22615 13,37 40 - 45 Els resultats de població exposada per barris per al període dia, Ld, prenent en consideració l’exposició de la població de 45 - 50 50 - 55 20426 12,07 cada barri a nivells iguals o superiors a 65 dB(A) (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), són els següents: 50 - 55 55 - 60 29271 17,30 55 - 60 60 - 65 24282 14,35 60 - 65 65 -70 20647 12,20 65 -70 70 - 75 7865 4,65 70 - 75 75 - 80 183 0,11 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Le dBA % Distribució de la població exposada <40 18236 10,78 40 - 45 39524 23,36 <40 45 - 50 18070 10,68 40 - 45 45 - 50 50 - 55 20216 11,95 50 - 55 55 - 60 29223 17,27 55 - 60 60 - 65 23918 14,14 60 - 65 65 - 70 17377 10,27 65 -70 70 - 75 2623 1,55 70 - 75 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 >80 0 0,00 Ln dBA Població exposada % Distribució de la població exposada <40 61529 36,37 40-45 17122 10,12 <40 45 - 50 20432 12,08 40 - 45 50 - 55 27504 16,26 45 - 50 50 - 55 55 - 60 23409 13,83 55 - 60 60 - 65 16992 10,04 60 - 65 65 - 70 2199 1,30 65 -70 70 - 75 0 0,00 70 - 75 Imatge 132. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). 75 - 80 0 0,00 75 - 80 >80 0 0,00 >80 Lden A la imatge s’observa que, en període diürn, el barri amb més afectació pel soroll total al districte d’Horta-Guinardó és el Baix Guinardó, amb una població afectada per nivells superiors a 65 dB(A) del 39,93%. dBA Població exposada % Distribució de la població exposada El barri amb menys afectació per soroll total és Sant Genís dels Agudells, amb una població afectada per nivells sonors de >40 165555 97,85 100,00 més de 65 dB(A) inferior al 3%. >45 137222 81,11 80,00 >50 107466 63,52 >55 87627 51,79 60,00 >60 61863 36,56 40,00 >65 35616 21,05 20,00 >70 13167 7,78 0,00 >75 558 0,33 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 44. Població exposada a soroll total. 77 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó L’anàlisi per barris en període nit, Ln, prenent en consideració l’exposició de la població a nivells iguals o superiors a 55 dB(A) 11.7.6 ESTADÍSTIQUES DE POBLACIÓ EXPOSADA. PATIS INTERIORS - SOROLL TOTAL (nivell sonor límit de referència per a zones residencials), és la següent: La morfologia de les plantes de les edificacions residencials influeix significativament en el grau d’afectació del soroll ambiental al qual estan sotmesos els veïns i les veïnes que les habiten. No és el mateix una edificació on totes les façanes siguin exteriors i estiguin exposades directament al soroll ambiental dels carrers confrontants, que una altra edificació amb pati, on a més de les façanes exteriors hi haurà façanes orientades cap a l’interior, en general més protegides i menys exposades al soroll. En aquest apartat s’ha tingut en compte el soroll existent en tots els patis interiors d’illa del districte (272), independentment que tinguin activitat (jardí, pista esportiva, etc.) o no. Per als patis amb algun tipus d’activitat (44) s’ha elaborat un estudi en detall a l’apartat 11.2. La cartografia del districte d’Horta-Guinardó inclou 272 patis interiors, que han estat previstos per a l’elaboració del MES (en aquest MES s’ha incrementat considerablement el nombre de patis avaluats respecte al MES del 2012, en què només es van tenir en compte 101 patis interiors d’illa). Això suposa que estadísticament un percentatge important d’estances i dormitoris estiguin orientats a les façanes tranquil·les dels edificis. A efectes estadístics, aquesta circumstància influeix en gran mesura en els percentatges de població exposada al soroll ambiental. En la imatge següent es representen els patis interiors que s’han tingut en compte en l’estudi per a aquest districte: Imatge 133. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). A la imatge s’observa que en període nit els barris amb més afectació per soroll total al districte d’Horta-Guinardó són el Baix Guinardó i la Teixonera, amb un 47,01% i un 31,84% respectivament de població afectada per nivells superiors a 55 dB(A). El barri amb menys afectació per soroll total és la Font d’en Fargues, amb una població afectada a nivells sonors superiors a 55 dB(A) inferior al 10%. Imatge 134. Patis interiors del districte. Per al càlcul de les estadístiques de població afectada al districte d’Horta-Guinardó s’ha estimat que el 28,60% de la població està assignada a façanes interiors, mentre que el 71,40% restant ho està a les façanes exteriors dels edificis. En les estadístiques que es presenten a la pàgina següent es mostren els percentatges de població exposada al soroll als patis interiors del districte per a cada indicador acústic, estructurada per rangs. Els percentatges calculats són relatius al total de població d’Horta-Guinardó, de manera que la suma dels percentatges de tots els rangs per a cada indicador (Ld, Le i Ln) té com a resultat el 28,60% del total de la població del districte. Per als períodes dia i tarda, a partir de l’anàlisi estadística s’observa que els percentatges de població exposada a nivells sonors per sota de 40 dB(A) són baixos durant el període dia (1,64% de la població total del districte), mentre que durant el període tarda arriben al 6,44%. Com es pot observar a la taula d’estadístiques, el percentatge de la població exposada a nivells acústics per sobre de 65 dB(A) és d’un 0,05% al període dia i d’un 0,02% a període tarda, representant a 97 i a 39 persones respectivament; tractant-se de percentatges molt baixos. 78 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Districte 7: Horta-Guinardó En període nit, quan els nivells de soroll ambiental decreixen, les estadístiques del repartiment percentual de la població exposada varien. Per a l’indicador Ln, el 24,30% de la població total del districte assignada a patis interiors està exposada a Població total: 169187 nivells per sota de 40 dB(A) (això indica que gaudeixen de bona qualitat acústica), mentre que per sobre de 55 dB(A) només és el 0,12% de la població. Ld Per a l’indicador Lden, les estadístiques evidencien que pràcticament tota la població assignada a patis interiors està <40 dBA Població exposada % Població exposada en pati interior exposada a nivells superiors a 40 dB(A), mentre que només el 0,9% ho està a nivells que superen els 60 dB(A). <40 2779 1,64 40 - 45 40 - 45 25422 15,03 45 - 50 45 - 50 10273 6,07 50 - 55 50 - 55 4050 2,39 55 - 60 55 - 60 4613 2,73 60 - 65 60 - 65 1154 0,68 65 -70 65 -70 90 0,05 70 - 75 70 - 75 7 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 120799 71,40 Ext. Le <40 dBA % Població exposada en pati interior <40 10890 6,44 40 - 45 40 - 45 27110 16,02 45 - 50 45 - 50 5369 3,17 50 - 55 50 - 55 1740 1,03 55 - 60 55 - 60 2211 1,31 60 - 65 60 - 65 1029 0,61 65 - 70 65 - 70 39 0,02 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 120799 71,40 Ext. Ln dBA Població exposada % <40 Població exposada en pati interior <40 41119 24,30 40-45 40-45 4620 2,73 45 - 50 45 - 50 1770 1,05 50 - 55 50 - 55 643 0,38 55 - 60 55 - 60 198 0,12 60 - 65 60 - 65 38 0,02 65 - 70 65 - 70 0 0,00 70 - 75 70 - 75 0 0,00 75 - 80 75 - 80 0 0,00 >80 >80 0 0,00 Pob. Pob. Ext. 120799 71,40 Ext. Lden dBA Població exposada % Població exposada en pati interior >40 47497 28,07 100,00 >45 28034 16,57 80,00 >50 10784 6,37 >55 4638 2,74 60,00 >60 1426 0,84 40,00 >65 140 0,08 20,00 >70 20 0,01 0,00 >75 0 0,00 >40 >45 >50 >55 >60 >65 >70 >75 >80 >80 0 0,00 Taula 45. Població exposada a soroll total en patis interiors. 79 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 12 ALTRES ESTADÍSTIQUES Districte: Horta - Guinardó Longitud de trams total: 164,88 km habs. Encara que la principal estadística que s’obté amb la informació del MES és el percentatge de població exposada a diferents rangs de nivells sonors, a continuació s’exposen altres estadístiques: Ld - Longitud de via per rang de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors assignats a l’eix central de cada tram de via dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) (entre cruïlla i cruïlla). <40 5,44 3,3 40 - 45 - Superfície d’igual rang de nivell sonor: s’obté a partir de les corbes isòfones. 30 40 - 45 2,78 1,69 45 - 50 - Longitud de façana exposada als diferents rangs de nivells de soroll: es calcula a partir dels nivells sonors associats als 25 45 - 50 7,26 4,4 50 - 55 receptors repartits per les façanes de tots els edificis. 50 - 55 19,16 11,62 20 55 - 60 55 - 60 41,14 24,95 15 A continuació es presenten els resultats estadístics obtinguts al districte de Horta-Guinardó per als indicadors següents: 60 - 65 60 - 65 39,47 23,94 - Longitud de vies per rang de soroll en quilòmetres (km). 10 65 - 70 65 - 70 33,19 20,13 - Superfície per rang de soroll en quilòmetres quadrats (km2). 5 70 - 75 70 - 75 16,43 9,96 - Longitud exposada de façanes en metres (m). 0 75 - 80 75 - 80 0,00 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 12.1 LONGITUD DE VIES PER RANG DE SOROLL Le Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la longitud de via per rang de soroll, calculada a partir dels nivells sonors dB(A) Longitud exposada (km) % <40 assignats a cada tram. El tram es defineix com l’eix central de carrer entre cruïlla i cruïlla. El nivell sonor d’un tram s’obté Distribució de la longitud exposada (%) <40 6,17 3,74 30 40 - 45 mitjançant la mitjana energètica dels nivells sonors associats als receptors ubicats en façana dels edificis més propers al 40 - 45 3,40 2,06 45 - 50 tram. 25 45 - 50 10,64 6,45 50 - 55 Cal destacar que l’estadística s’ha elaborat amb els nivells de soroll total, procedent del conjunt de focus exposats en la 50 - 55 27,27 16,54 20 55 - 60 memòria. 55 - 60 41,56 25,2 15 60 - 65 60 - 65 39,34 23,86 10 65 - 70 65 - 70 25,70 15,59 5 70 - 75 70 - 75 10,80 6,55 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Ln dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 9,66 5,86 30 40 - 45 40 - 45 11,08 6,72 45 - 50 25 45 - 50 27,60 16,74 50 - 55 50 - 55 41,38 25,1 20 55 - 60 55 - 60 40,47 24,54 15 60 - 65 60 - 65 24,61 14,93 10 65 - 70 65 - 70 10,08 6,11 5 70 - 75 70 - 75 0,00 0 75 - 80 75 - 80 0,00 0 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (km) % <40 Distribució de la longitud exposada (%) <40 5,26 3,19 30 40 - 45 40 - 45 1,43 0,87 45 - 50 25 45 - 50 5,07 3,07 50 - 55 50 - 55 13,81 8,38 20 55 - 60 55 - 60 34,52 20,94 15 60 - 65 60 - 65 42,07 25,51 10 65 - 70 65 - 70 40,22 24,39 5 70 - 75 70 - 75 18,34 11,12 75 - 80 4,17 2,53 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 46. Longitud de vies per rang de soroll (km). 80 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 80%, està exposada a Districte: Horta-Guinardó Superfície total: 9,84 Km2 nivells sonors d’entre 50-70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada als nivells sonors més baixos, per sota habs. de 45 dB(A) és inferior al 5%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors més alts, per sobre de 70 dB(A), és inferior al 10%. Ld 2 - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de via del districte, aproximadament un 80%, està exposada dB(A) Superfície exposada (Km ) % Distribució de la superfície exposada <40 a nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de longitud de via exposada als nivells sonors més baixos, per <40 1,86 18,84 40 - 45 25 sota de 45 dB(A) és aproximadament de 6%. Finalment, el percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors 40 - 45 1,13 11,45 45 - 50 més alts, per sobre de 70 dB(A), és inferior al 7%; per tant, aquest percentatge disminueix respecte al període dia. 45 - 50 0,96 9,74 20 50 - 55 - Indicador Ln (període nit): la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) és de 6,11%, i disminueix 50 - 55 1,26 12,75 15 55 - 60 considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit. D’altra banda, el 55 - 60 1,56 15,79 60 - 65 percentatge de longitud de via exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) s’incrementa respecte als períodes de 60 - 65 1,29 13,11 10 65 - 70 dia i de tarda, és d’un 13% aproximadament. 65 - 70 0,97 9,87 5 70 - 75 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, i es dona més pes al període 70 - 75 0,58 5,9 0 75 - 80 de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la longitud de via exposada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) 75 - 80 0,18 1,85 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 s’incrementa respecte al període dia, (38% enfront de 30%). >80 0,07 0,7 >80 Le S’observa que els nivells sonors en la longitud més gran de vies es concentren en el rangs 50-70 dB(A) per als dB(A) 2 Superfície exposada (Km ) % Distribució de la superfície exposada <40 períodes dia i tarda, i en el rang 45-65 dB(A) per al període nit. <40 2,18 22,11 25 40 - 45 40 - 45 1,17 11,88 45 - 50 20 12.2 SUPERFÍCIE PER RANG DE SOROLL 45 - 50 0,95 9,65 50 - 55 50 - 55 1,33 13,51 15 55 - 60 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’ha utilitzat la superfície exposada als diferents rangs de nivells de soroll al districte 55 - 60 1,58 16,05 60 - 65 d’Horta-Guinardó, excloent-hi els edificis. 60 - 65 1,20 12,19 10 65 - 70 Aquest càlcul s’ha efectuat a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant tot el conjunt de focus sonors tractats 65 - 70 0,86 8,73 5 70 - 75 per a l’elaboració del MES. 70 - 75 0,41 4,16 75 - 80 0,12 1,22 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,05 0,51 >80 Ln dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 3,34 33,95 35 40 - 45 40 - 45 0,96 9,71 30 45 - 50 45 - 50 1,34 13,62 25 50 - 55 50 - 55 1,57 15,91 20 55 - 60 55 - 60 1,21 12,3 15 60 - 65 60 - 65 0,87 8,84 10 65 - 70 65 - 70 0,40 4,04 70 - 75 0,12 1,23 5 70 - 75 75 - 80 0,04 0,41 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Superfície exposada (Km2) % Distribució de la superfície exposada <40 <40 1,59 16,12 25 40 - 45 40 - 45 0,96 9,75 45 - 50 20 45 - 50 1,06 10,76 50 - 55 50 - 55 1,08 10,97 15 55 - 60 55 - 60 1,48 15,03 60 - 65 60 - 65 1,47 14,93 10 65 - 70 65 - 70 1,10 11,17 5 70 - 75 70 - 75 0,73 7,41 75 - 80 0,26 2,64 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,12 1,22 >80 Taula 47. Superfície per rang de soroll per al districte. 81 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Una vegada analitzats els resultats , s’observa el següent: Districte: Horta-Guinardó - Indicador Ld (període dia): la major part de la superfície del districte, aproximadament un 52%, està exposada a Longitud total: 420750,7 m habs. nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del 30,29%, i el percentatge de superfície exposada a nivells per sobre de 70 dB(A) és del 8,45%. Ld - Indicador Le (període tarda): la major part de la superfície del districte, aproximadament un 50%, està exposada a dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 nivells sonors d’entre 50 i 70 dB(A). El percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) és del <40 32240,07 7,66 40 - 45 33,9%, de manera que augmenta lleugerament respecte al període dia. El percentatge de superfície exposada a 20 40 - 45 83329,37 19,8 18 45 - 50 nivells per sobre de 70 dB(A) és de 6,7%, de manera que disminueix respecte al període dia. 45 - 50 63446,24 15,08 16 50 - 55 14 - Indicador Ln (període nit): el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) és de 5,68%, 50 - 55 66405,64 15,78 12 55 - 60 i disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se notablement el trànsit al districte 55 - 60 77249,32 18,36 10 60 - 65 d’Horta-Guinardó. D’altra banda, el percentatge de superfície exposada a nivells sonors per sota de 45 dB(A) 60 - 65 55490,16 13,19 8 65 - 70 s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 43,3%. El percentatge de superfície 6 65 - 70 33509,48 7,96 4 exposada a més de 55 dB(A) és de 26,8%. 70 - 75 70 - 75 8859,70 2,11 2 - Indicador Lden: per al càlcul d’aquest indicador es ponderen els nivells de dia, tarda i nit, es dona més pes al període 75 - 80 220,69 0,05 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 de nit i després al de tarda. Per aquest motiu, la longitud de via exposat a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) >80 0,00 0 >80 s’incrementa respecte al període dia, (22,44% enfront de 18,32%). Le dB(A) Longitud exposada (m) % <40 Distribució de la longitud exposada En aquest estudi s’ha tingut en compte tota la superfície del districte no ocupada per edificis, per la qual cosa es dona la <40 57916,70 13,77 20 40 - 45 circumstància que hi ha superfícies (zones coincidents amb grans infraestructures) en les quals els nivells sonors es troben 40 - 45 85725,54 20,37 18 45 - 50 per sobre de 75 dB(A) i fins i tot per sobre de 80 dB(A) per a alguns períodes horaris. 16 45 - 50 60062,19 14,28 50 - 55 14 50 - 55 65934,63 15,67 12 55 - 60 55 - 60 74677,75 17,75 10 60 - 65 12.3 LONGITUD DE FAÇANES EXPOSADES PER RANG DE SOROLL 60 - 65 48306,04 11,48 8 6 65 - 70 65 - 70 25004,94 5,94 Per a l’elaboració d’aquesta estadística s’han pres els nivells que arriben a cadascuna de les parts de les línies de façana dels 4 70 - 75 70 - 75 3122,89 0,74 2 edificis del districte, de tal manera que es tingui una relació entre la longitud de les façanes i els nivells acústics als quals 75 - 80 0,00 0 0 75 - 80 estan exposades. <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Aquest càlcul s’ha fet a partir de les corbes isòfones del soroll total, considerant el conjunt de focus sonors indicats en aquesta memòria. Ln dB(A) Longitud exposada (m) % Distribució de la longitud exposada <40 <40 149557,18 35,55 40 40 - 45 40 - 45 59073,73 14,04 35 45 - 50 45 - 50 66118,97 15,71 30 50 - 55 50 - 55 72016,55 17,12 25 55 - 60 55 - 60 46969,26 11,16 20 60 - 65 60 - 65 24163,13 5,74 15 65 - 70 65 - 70 2851,85 0,68 10 70 - 75 70 - 75 0,00 0 5 75 - 80 0,00 0 75 - 80 0 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Lden dB(A) Longitud exposada (m) % <40 Distribució de la longitud exposada <40 19975,93 4,75 20 40 - 45 40 - 45 68314,94 16,24 18 45 - 50 45 - 50 71216,03 16,93 16 50 - 55 14 50 - 55 64901,34 15,43 12 55 - 60 55 - 60 73268,09 17,41 10 60 - 65 60 - 65 65222,65 15,5 8 6 65 - 70 65 - 70 40523,46 9,63 4 70 - 75 16477,38 3,92 70 - 75 2 75 - 80 850,85 0,2 0 75 - 80 <40 40 - 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 - 70 70 - 75 75 - 80 >80 >80 0,00 0 >80 Taula 48. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll al districte. 82 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Una vegada analitzats els resultats, s’observa el següent: Per tant, hi ha dades comparables amb les quals s’han estudiat els canvis que s’han produït en el mapa actual. - Indicador Ld (període dia): la major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 82%) Les taules i gràfics següents mostren l’evolució de la longitud de trams exposats a cada interval de nivell de soroll en tots els està exposada a nivells sonors d’entre 40 i 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors períodes d’estudi. per sota de 45 dB(A) és de 27,46%, i el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells per sobre de 65 dB(A) és del 10% aproximadament. Període dia, Ld - Indicador Le (període tarda): la major part de la longitud de façanes d’edificis del districte (aproximadament un 93%) està exposada a nivells sonors per sota de 65 dB(A). El percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors Ld Longitud de trams exposats Variació per sota de 45 dB(A) és de 34,14% (augmenta respecte al període dia), i el percentatge de superfície exposada a dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 nivells per sobre de 65 dB(A) és de 6,7%, de manera que disminueix respecte al període dia. % % % % - Indicador Ln (període nit): el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sobre dels 65 dB(A) < 45 11,6 10,6 5,1 -5,5 (0,68%) disminueix considerablement respecte als períodes dia i tarda en reduir-se considerablement el trànsit al districte d’Horta-Guinardó. D’altra banda, el percentatge de longitud de façanes exposades a nivells sonors per sota 45 - 50 3,3 3,3 4,5 1,1 de 45 dB(A) s’incrementa considerablement respecte als períodes dia i tarda, i és d’un 49,59%. El percentatge de 50 - 55 6,1 6,9 11,6 4,7 superfície exposada a més de 55 dB(A) és de 17,58%. 55 - 60 24,2 25,2 24,8 -0,4 - Indicador Lden: Per al càlcul d’aquest indicador es pondera un increment en els nivells tarda i nit, motiu pel qual el 60 - 65 28,4 29,1 24,0 -5,1 percentatge de longitud de façanes exposades a un Lden per sobre de 65 dB(A) s’incrementa respecte al període dia 65 -70 15,5 15,0 20,1 5,1 (13,75% enfront de 10,12%). 70 - 75 10,7 9,9 9,9 0,1 75 - 80 0,2 0,0 0,0 0,0 En aquest estudi s’han tingut en compte totes les façanes dels edificis, incloent-hi les façanes en zones exteriors, com les >80 0,0 0,0 0,0 0,0 façanes en patis interiors. Aquest fet fa que la distribució de l’estadística variï respecte a la de la longitud de trams de carrer, ja que ara s’ha tingut en compte el cas de patis interiors, en els quals els nivells sonors són més baixos que als carrers amb trànsit. Taula 49. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. En aquest estudi, en haver-se tingut en compte les façanes a patis interiors, hi ha un percentatge bastant elevat en el rang En l’últim MES s’aprecia, per al període dia, un augment generalitzat de la longitud de trams exposats a nivells d’entre 45 i per sota de 45 dB(A) en horaris dia i tarda, i en el rang per sota de 40 dB(A) en horari nit, ja que el soroll del trànsit amb prou 55 dB(A), mentre que en els altres rangs (entre els 50 i 65 dB(A)) s’aprecia un descens. En el rang entre 65-70 dB(A) feines té incidència en les façanes que donen als patis interiors dels edificis. augmenta el percentatge de trams exposats. La informació dels nivells sonors existents a les façanes dels edificis serà força útil per als projectistes en el cas d’edificis de En aquesta comparativa no s’han tingut en compte la longitud de trams de patis interiors que no existien en anteriors MES nova construcció, ja que facilitarà la determinació de l’aïllament acústic que han de tenir les façanes. Aquesta reducció es pot deure en part a l’increment de zones per a vianants i també a la disminució dels nivells vinculats al trànsit. 13 EVOLUCIÓ DELS NIVELLS SONORS EN COMPARACIÓ AMB MAPES ANTERIORS Per estudiar l’evolució dels nivells sonors del Mapa estratègic de soroll 2017 respecte a MES anteriors s’han realitzat una sèrie de comparatives entre l’actual MES i els mapes estratègics de soroll anteriors (2009 i 2012). Les comparatives dutes a terme al districte d’Horta-Guinardó per veure’n l’evolució han estat les següents: - Evolució de la longitud de vies exposades a diferents rangs de nivells sonors. - Evolució de trams de carrers mitjançant comparativa dels nivells sonors assignats en el MES actual amb els nivells sonors assignats en MES anteriors, així com entre el MES del 2012 i el del 2009. Nota: En aquesta memòria no s’aporta una comparativa de la població exposada a diferents nivells sonors respecte a MES anteriors perquè les metodologies de càlcul de població exposada utilitzades en l’actual MES difereixen de manera substancial de les usades en anteriors MES i, per tant, no hi ha resultats i informació comparables. 13.1 EVOLUCIÓ DE LA LONGITUD DE TRAMS PER RANG DE SOROLL En els mapes de soroll anteriors (2009 i 2012) es va calcular, per a cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona, la longitud de trams exposats a cada rang de nivells sonors considerat. En aquest apartat es presenta, per al districte d’Horta-Guinardó, una comparativa entre el percentatge de trams exposats a diferents rangs de nivells sonors en l’actual MES respecte als MES anteriors amb la informació obtinguda. A l’hora d’interpretar els resultats cal tenir en compte que per fer la comparativa s’han considerat els trams de l’actual MES coincidents amb els trams analitzats el 2009 i el 2012 (les dades del tramer total del 2017 es poden observar a l’apartat 12), i també que s’inclouen com a trams els patis interiors. 83 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 35,0 7. Horta-Guinardó. Ld 35,0 7. Horta-Guinardó. Le % longitud de trams exposats % longitud de trams exposats 30,0 29,1 29,7 28,4 30,0 28,8 25,22 4,8 24,2 25,2 25,0 24,0 25,0 23,8 22,8 21,9 20,1 20,0 20,0 15,51 5,0 16,5 16,1 6,2 15,5 15,0 15,0 11,6 11,6 10,6 10,7 9,9 9,9 11,6 10,0 10,6 9,7 10,0 9,0 6,9 8,3 8,1 6,1 5,1 4,5 6,5 6,5 5,0 5,9 3,3 3,3 5,0 3,5 3,5 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 0,0 dB(A) < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 dB(A) 2009 2012 2017 2009 2012 2017 Imatge 135. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. Imatge 136. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. Període tarda, Le Període nit, Ln Le Longitud de trams exposats Variació dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 Ln Longitud de trams exposats Variació % % % % dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 < 45 11,6 10,6 5,9 -4,7 % % % % 45 - 50 3,5 3,5 6,5 3,0 < 45 17,3 16,3 12,7 -3,6 50 - 55 8,3 9,0 16,5 7,5 45 - 50 17,3 17,7 16,7 -0,9 55 - 60 21,9 22,8 25,2 2,3 50 - 55 17,5 19,1 25,1 6,0 60 - 65 28,8 29,7 23,8 -5,9 55 - 60 23,1 24,7 24,5 -0,2 65 -70 16,1 16,2 15,5 -0,7 60 - 65 18,8 14,7 14,9 0,2 70 - 75 9,7 8,1 6,5 -1,6 65 -70 5,8 7,5 6,1 -1,5 75 - 80 0,2 0,0 0,0 0,0 70 - 75 0,2 0,0 0,0 0,0 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 75 - 80 0,0 0,0 0,0 0,0 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 Taula 50. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. Taula 51. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. En el període tarda també s’observa que en el rang entre 60-75 dB(A) hi ha una disminució dels trams exposats a aquests nivells sonors, mentre que en el rang entre 45-60 dB(A) hi ha un increment. En el període nocturn, en l’últim MES augmenta el nombre de trams exposats en el rang 50-55 dB(A) i 60-65 dB(A), mentre que en el rang 55-60 dB(A) i 65-70 dB(A) disminueix la longitud de trams exposats a aquests nivells sonors. 84 % % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 30,0 30,0 7. Horta-Guinardó. Ln 7. Horta-Guinardó. Lden % longitud de trams exposats 26,2 25,1 24,7 25,3 % longitud de trams exposats 24,5 25,0 23,1 25,0 23,7 23,0 21,02 0,92 1,0 20,0 19,1 20,3 18,8 20,0 17,3 17,31 7,7 17,5 18,6 16,3 16,7 14,71 4,9 15,0 12,7 15,0 14,51 4,2 11,6 11,9 10,0 10,6 7,5 10,0 5,8 6,1 8,3 5,0 5,0 4,1 4,2 3,5 3,0 3,2 3,2 0,2 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3,0 2,2 2,5 0,0 < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 0,0 0,0 0,0 0,0 dB(A) < 45 45 - 50 50 - 55 55 - 60 60 - 65 65 -70 70 - 75 75 - 80 >80 2009 2012 2017 dB(A) 2009 2012 2017 Imatge 137. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. Imatge 138. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. Període 24 hores ponderat, Lden Aquestes dades ens mostren que en el MES de 2017 s’ha produït una distribució més homogènia entre els rangs en forma de campana. Aquest fet pot deure’s a una combinació d’un canvi en la metodologia de treball respecte al 2012 juntament Lden Longitud de trams exposats Variació amb un canvi en la distribució del trànsit rodat al districte d’Horta-Guinardó des que es va elaborar l’anterior MES. dB(A) 2009 2012 2017 2012-2017 % % % % < 45 11,6 10,6 4,1 -6,5 13.2 COMPARATIVA DELS NIVELLS ASSIGNATS A TRAMS 45 - 50 3,0 3,0 3,2 0,2 En aquest apartat es presenta de manera gràfica una comparativa entre els nivells assignats als diferents trams en el MES 50 - 55 3,5 4,2 8,3 4,1 2017 respecte als que es van assignar en el MES del 2012. 55 - 60 21,0 20,9 21,0 0,0 Aquesta comparativa s’ha fet per a cadascun dels períodes horaris. Per interpretar el gràfic cal tenir en compte el següent: 60 - 65 23,0 26,2 25,3 -0,9 65 -70 20,3 18,6 23,7 5,0 - Per al càlcul s’assignen nivells sonors als trams del MES actual i els assignats en el MES anterior per comparar-los, si 70 - 75 14,5 14,2 11,9 -2,3 bé cal tenir en compte que en tots dos MES s’han utilitzat diferents metodologies d’assignació de nivells sonors als trams tal com s’ha explicat anteriorment. 75 - 80 3,2 2,2 2,5 0,3 - Els colors freds (blaus) indiquen que els nivells sonors actuals són més baixos. >80 0,0 0,0 0,0 0,0 - Els colors càlids (vermells) indiquen que els nivells sonors actuals són més elevats. Taula 52. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. 85 % % Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 13.2.1 COMPARATIVA 2012-2017 Imatge 141. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). Imatge 139. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 52.a). Imatge 140. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (lànol núm. 52.b). Imatge 142. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d). 86 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 13.2.2 COMPARATIVA 2009-2017 VARIACIÓ DE NIVELLS 2012/2017 QUANTITAT DE TRAMS dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 171 257 194 195 -8 / -5 255 292 286 258 -5 / -3 225 269 231 250 -3 / 3 727 664 644 703 3 / 5 147 92 161 126 5 / 8 90 50 93 83 > 8 34 25 40 34 Taula 53. Comparativa de trams 2012-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2012 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En període dia, s’ha d’esmentar que, per a uns 650 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2012, n’hi ha menys de 300. Per al període de tarda han disminuït els nivells en gairebé 820 trams, i ha augmentat en uns 170 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en uns 700 trams, i han augmentat en aproximadament 300 trams. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams han baixat en una mica més de 700 trams, i han pujat en uns 250 trams. El 2017 s’han considerat 317 trams nous en el tramer del districte d’Horta-Guinardó, i un nombre més elevat de patis d’illa amb activitat, per la qual cosa no es pot fer una comparativa exacta respecte a l’any 2012. A causa de la diferent metodologia de càlcul dels nivells sonors associats al tramer, el nombre més elevat de trams estudiats, i la incorporació d’un nombre més alt de patis d’illa amb activitat, trobem en alguns casos increments de fins a 8 dB(A) en la comparativa, com pot ser el cas d’alguns patis interiors, els quals és probable que en el mapa anterior no es tinguessin en compte o no s’avaluessin com a patis d’illa amb activitat. Imatge 143. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). Imatge 144. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). 87 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó VARIACIÓ DE NIVELLS 2009/2017 QUANTITAT DE TRAMS dB(A) Dia (Ld) Tarda (Le) Nit (Ln) Total (Lden) < -8 208 301 232 233 -8 / -5 271 298 291 272 -5 / -3 220 261 217 238 -3 / 3 673 606 598 646 3 / 5 135 89 151 123 5 / 8 88 48 99 82 > 8 33 25 40 34 Taula 54. Comparativa de trams 2009-2017. En les imatges i taula anteriors s’observa que per a la comparativa de trams dels anys 2009 i 2017, per a tots els indicadors, la concentració més elevada de trams es troba en el rang de variació -3/3 dB(A), és a dir, hi ha una continuïtat entre els dos anys comparats. En període de dia, s’ha d’esmentar que, per a gairebé 700 trams, els nivells acústics associats han baixat de manera considerable. Quant a trams que el 2017 presenten nivells acústics superiors als del 2009, n’hi ha prop de 250. Per al període de tarda, igual que en dia, han disminuït els nivells en gairebé 850 trams, i ha augmentat en uns 150 trams. En el cas de l’indicador Ln, els nivells han disminuït en gairebé 750 trams, i han augmentat aproximadament en 300 trams. Finalment, per a l’indicador Lden, els nivells acústics en els trams han baixat en una mica més de 750 trams, i han pujat en uns 250 trams. Respecte al tramer del 2009 hi ha 267 trams nous, per la qual cosa apareixen com a no comparables. Tal com s’ha comentat en l’apartat anterior, la major part de les diferències superiors a 5 dB(A) poden ser produïdes per les diferències en la metodologia utilitzada en el càlcul dels nivells sonors associats al tramer. Les diferències en la metodologia utilitzada en els diferents mapes de soroll fan complicat discriminar les raons exactes dels canvis en l’evolució, si bé aquestes variacions en part són degudes a l’increment de patis interiors d’illa considerats actualment i a l’increment de carrers de vianants o amb Imatge 145. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit (plànol núm. 51.c). preferència de vianants. En la comparativa veiem que en el període nocturn es produeix un augment de trams amb diferències de més de 8 dB(A) relacionats amb l’evolució de l’oci nocturn. En part, això es deu a la millora en les fonts d’informació d’oci nocturn del mapa del 2017 respecte al del 2009. En general hi ha poques diferències entre els MES del 2009 i el del 2012 perquè solament es van actualitzar les zones que havien canviat, per la qual cosa els resultats d’aquesta comparativa 2009-2017 són molt similars a la de 2012-2017. Imatge 146. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). 88 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 13.3 ACTUACIONS QUE HAN INFLUÏT EN AQUESTA EVOLUCIÓ o Programa “Barcelona Sona”, que inclou rutes i activitats i convida la ciutadania a descobrir el so de la bellesa oculta del patrimoni sonor del nostre entorn, per exemple, el so d’una font quan brolla o el d’una Cal tenir en compte que la utilització de diferents metodologies de càlcul en el MES 2017 respecte a MES anteriors, com en campanada, que sovint queden amagats sota el soroll del trànsit. l’obtenció dels nivells sonors per als diferents períodes horaris (realitzada mitjançant modelitzacions acústiques amb un o Campanya de sensibilització sobre el soroll dels vehicles en diferents punts de la ciutat, que pretén que les període d’anàlisi anual en tota la superfície del districte i per a tots els focus sonors considerats), fa que no es pugui dur a persones propietàries de motocicletes i ciclomotors prenguin consciència de la problemàtica i adoptin les terme una comparativa exacta entre els resultats d’aquests MES, encara que, en línies generals, es pot observar que la mesures corresponents. situació acústica al districte d’Horta-Guinardó ha millorat respecte al 2012. o Campanya de reducció del soroll derivat de l’oci nocturn. Amb aquesta actuació, els promotors recorren Tot i així, cal comentar que aquestes comparacions entre el MES actual i els anteriors presenta algunes limitacions, per carrers i places de nit, en zones on l’oci i l’ús de l’espai públic és intensiu. Es faciliten materials de exemple degut al fet que moltes grans infraestructures no tenien tram en els mapes anteriors. sensibilització i es difon un missatge conciliador entre veïnat i persones usuàries. Algunes de les causes que poden haver influït en aquesta millora acústica són les següents: - Actuacions de millora en els paviments de diversos carrers del districte: Per tal de promoure el coneixement de la contaminació acústica i reduir la molèstia que ocasiona, es proposa el següent: o Pavimentacions a la ronda de Dalt sentit Besòs (trams entre els carrers d’Arenys i de la Granja Vella, i entre - Línies d’ajuda per subvencionar el canvi de finestres i tancaments per poder col·locar-ne d’altres amb millor el Velòdrom d’Horta i la plaça de Karl Marx). aïllament. Increment de l’espai viari destinat als vianants. o Pavimentació dels carrers de Lloret de Mar i de Coïmbra. - Vigilància i control de les emissions de soroll de les obres. o Pavimentació del tram del carrer de Tenerife entre la plaça de la Font Castellana i el carrer de la Torre - Ampliació de la xarxa de sensors i estacions de vigilància del soroll a la ciutat. Dulac. o Pavimentació del tram del carrer de Taxdirt entre els carrers de Sardenya i del secretari Coloma. - Instal·lació de limitadors en concerts a l’aire lliure i locals de concurrència pública. o Pavimentació del tram del carrer de Segur entre el carrer de Saturnino Calleja i la plaça d’Isop. - Potenciació de la participació ciutadana en la proposta de millora acústica de la ciutat. o Pavimentació del tram del carrer del secretari Coloma entre els carrers de Romans i de Pi i Margall. o Pavimentació del tram del carrer del Pantà de Tremp entre els carrers del Llobregós i de Moratín. o Pavimentació del tram del carrer del Llobregós entre el carrer de Fastenrath i el passeig de la Mare de Déu del Coll. o Pavimentació del passatge de Vila i Rossell. o Pavimentació del passatge de Marí. o Pavimentació del carril bus de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, entre el carrer de Cartagena i el carrer de la Bisbal. o Pavimentació del carrer de Varsòvia. o Pavimentació del carrer de Sant Quintí. o Pavimentació del carrer de la Providència, entre els carrers de Sardenya i del secretari Coloma. o Pavimentació del carrer de Pi i Margall. o Pavimentació del carrer de la Marina, entre l’avinguda Diagonal i el carrer de Taxdirt. o Pavimentació del carrer de Llorens i Barba, entre el carrer de Padilla i el carrer de Castillejos. o Pavimentació del carrer de Jorge Manrique, entre el carrer de l’Arquitecte Moragas i l’avinguda de l’Estatut de Catalunya. o Pavimentació del carrer del General Mendoza, entre el passeig de la Vall d’Hebron i el carrer de Veciana. o Pavimentació del carrer del Doctor Bové, entre el carrer de la Gran Vista i el carrer del Penyal. o Pavimentació del carrer de Dante Alighieri, entre els carrers d’Argimon i del Pantà de Tremp. o Pavimentació del carrer dels Cortada. o Pavimentació del carrer d’Amèrica. o Pavimentació del carrer d’Alarcón, entre el camí de Sant Genís a Horta i el carrer de Lisboa. o Pavimentació del carrer d’Agudells, entre el carrer de les Ciències i el passatge d’Espiell. o Pavimentació de la rambla de Volart, entre la ronda del Guinardó i el carrer de Sant Antoni Maria Claret. o Pavimentació de la plaça de la Clota. o Pavimentació de la plaça de l’Estatut de Catalunya. o Pavimentació de la carretera d’Horta a Cerdanyola. o Pavimentació de l’avinguda de l’Estatut de Catalunya i de la plaça de Botticelli. o Pavimentació a la carretera de les Aigües (tram entre els carrers de Manuel Arnús i del Comte de Noroña). - Potenciació de la utilització del transport públic i foment de l’ús de la bicicleta. - Existència de vehicles més silenciosos. - Canvis en el model de mobilitat a la ciutat, amb aposta per mitjans de transport més sostenibles i amb menys incidència sobre el soroll ambiental. Potenciació del vehicle elèctric. - Activitats per afavorir la conscienciació de la ciutadania: o Activitats en el marc de la Setmana Sense Soroll per afavorir la conscienciació ciutadana envers el soroll. o Tallers “Quin soroll fem?”, que s’ubiquen en diferents punts de Barcelona, on les persones que s’hi inscriuen poden fer mesuraments ambientals amb un sonòmetre. 89 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 14 RECOMANACIONS GENERALS PER A LA LLUITA CONTRA EL SOROLL D’altra banda, en les obres i els treballs de construcció s’utilitzen equips i maquinària susceptibles de produir sorolls i vibracions, per la qual cosa els responsables de les obres hauran d’adoptar les mesures adequades per evitar que L’actualització del Mapa estratègic de soroll del districte s’ha fet utilitzant una metodologia millorada que ha donat uns s’excedeixin els límits de l’àrea acústica en els quals es realitzin. resultats gràfics i estadístics més realistes. Per exemple, en la nova actualització del mapa s’han tingut en compte 272 patis També cal impulsar polítiques de control i foment d’edificacions acústicament eficients. La promoció d’immobles amb un interiors d’illa al districte d’Horta-Guinardó, enfront dels 101 del MES anterior. Aquests canvis metodològics, juntament amb aïllament adequat és la millor manera d’assegurar el confort acústic de la ciutadania. Les principals actuacions que es l’efecte de les mesures de lluita contra el soroll desplegades, han tingut com a conseqüència que en els últims cinc anys hi plantegen són les següents: hagi hagut una reducció de la població exposada a alts nivells de soroll. - Fomentar la dotació adequada d’equipaments de proximitat bàsics a escala de barri i districte. El Mapa estratègic de soroll del districte aporta la informació necessària per diagnosticar-ne la situació acústica, identificar - Incorporar en les actuacions d’urbanització i reurbanització de vies mesures de control del trànsit sobre el traçat, la quins són els emissors acústics que generen nivells més elevats de soroll ambiental i localitzar els àmbits on se superen els secció transversal, el perfil longitudinal, les interseccions, l’amplària de la calçada i carrils, la pavimentació, etc., que objectius de qualitat acústica. Aquesta anàlisi permet justificar els plans d’acció en matèria de contaminació acústica i la tinguin com a objectiu la reducció de les velocitats de pas dels vehicles i un efecte dissuasiu de l’ocupació del vehicle planificació adequada de les mesures de gestió del soroll. privat. Els objectius generals que es pretenen aconseguir amb els plans d’acció són els següents: - Incentivar la renovació de finestres i tancaments de balconades i galeries amb l’objectiu de millorar la qualitat acústica a l’espai interior dels habitatges del districte. - Actuar de manera continuada en la reducció de la contaminació acústica al districte, millorant la qualitat de vida de - Promoure l’ocupació de paviment sonoreductor en les actuacions de reasfaltatge i asfaltatge de noves vies, així com tots els seus ciutadans i ciutadanes i respectant en tot moment la legislació vigent que sigui aplicable. el correcte manteniment d’aquelles que tenen aquests tipus de ferm. Es proposa que a curt i mitjà termini es - Afrontar de manera global actuacions vinculades a la contaminació acústica que permetin gestionar d’una manera reasfaltin almenys els trams següents, que són els que presenten nivells més elevats de soroll al districte: integral la problemàtica del soroll urbà. - Identificar les actuacions més prioritàries, de manera que s’estableixin les mesures preventives i correctores oportunes. - Protegir les zones tranquil·les contra l’augment de la contaminació acústica. En la proposta de model de gestió del soroll del districte, es proposa plantejar mesures que poden preveure les autoritats, dins de les seves competències, entre les quals hi ha les següents: - regulació del trànsit, - ordenació del territori, - aplicació de mesures tècniques en les fonts emissores, - selecció de fonts més silencioses, - reducció de la transmissió del so i - mesures i incentius reglamentaris i econòmics. 14.1 RECOMANACIONS. DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ Valorant les possibles afectacions dels emissors acústics, es proposa definir set programes o eixos estratègics sectorials, que es corresponen amb aquelles àrees o activitats que es consideren clau per al compliment dels objectius per a la gestió del soroll. Els programes proposats i les actuacions són els següents: Mobilitat urbana El trànsit rodat és el principal focus de soroll al districte. Per tant, és molt important establir mesures preventives i correctives per disminuir els nivells de soroll associats a aquest emissor acústic. Les actuacions que es plantegen sobre aquest tema són les següents: - Alinear les estratègies i actuacions proposades en el Pla de mobilitat urbana (PMU) de la ciutat i del districte d’Horta- Guinardó amb els objectius del model de gestió del soroll apostant per un model de mobilitat que redueixi l’ús del Imatge 147. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit rodat. vehicle privat, potenciï l’ocupació de vehicles amb tecnologies més silencioses i afavoreixi el transport a peu, amb bicicleta i en transport públic. En concret, es proposen les següents actuacions sobre el districte: o ronda de Dalt o avinguda de l’Estatut de Catalunya o Millorar el transport públic urbà i interurbà. o carrer del Llobregós o Fomentar el canvi tecnològic dels vehicles privats cap a d’altres de menys contaminants des del punt de o avinguda de la Mare de Déu de Montserrat vista acústic, com els automòbils elèctrics o híbrids, mitjançant polítiques fiscals favorables a l’adquisició o ronda del Guinardó d’aquest tipus de vehicles. o travessera de Gràcia o Incrementar l’espai públic amb prioritat per al vianant al districte d’Horta-Guinardó. o carrer de Lepant o Fomentar al districte d’Horta-Guinardó els desplaçaments amb bicicleta de manera segura i amb o carrer de Padilla continuïtat. o carrer de Cartagena Desenvolupament urbà, obres i edificació o carretera de l’Arrabassada - Gestió del soroll ambiental respecte de les infraestructures de transport competència d’altres administracions La incorporació de criteris acústics en la planificació urbana, creant un model de ciutat sostenible, definint usos de sòl promovent convenis de col·laboració en els processos de gestió de la contaminació acústica. racionals i una infraestructura viària coherent, suposa grans millores acústiques, tant per als nous desenvolupaments com per als sòls ja urbanitzats. 90 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó - Potenciar i controlar els estudis acústics associats a les figures urbanístiques: planejament general i de Les reclamacions per part de la ciutadania per la contaminació acústica provocada per les activitats comercials és freqüent desenvolupament. En particular, al districte d’Horta-Guinardó, cal demanar l’avaluació mitjançant estudis en la majoria de les ciutats. Per això, en aquest eix estratègic es proposen les següents mesures per disminuir els nivells de acústics predictius per analitzar el grau de compliment dels objectius de qualitat acústica en aquells contaminació acústica generada per aquestes activitats: desenvolupaments que suposin un canvi d’ús del sòl. - Potenciar la gestió administrativa respecte al soroll relatiu a la concessió de llicències a activitats. - Fomentar el control acústic d’activitats comercials i de serveis, és a dir, potenciar les campanyes de mesuraments in - Aplicar mesures de control i gestió de l’emissió sonora d’obres i maquinària i establir criteris acústics situ per analitzar l’evolució del soroll a causa d’aquestes activitats. puntuables en licitacions d’obres públiques i edificis municipals. Activitats d’oci Zones tranquil·les El soroll generat per les activitats d’oci és una de les principals preocupacions dels veïns i les veïnes del districte d’Horta- La finalitat de les zones tranquil·les urbanes és oferir als habitants del districte espais on puguin evadir-se de l’estrès diari Guinardó. Les actuacions que es plantegen són les següents: que pugui generar el soroll, garantint el confort acústic de les persones usuàries. Entre les actuacions de gestió del soroll es proposen les mesures següents per preservar les zones tranquil·les urbanes: - Potenciar les mesures de control a les zones de concentració de locals d’oci i de celebració d’esdeveniments musicals: - Desenvolupar i desplegar un pla estratègic per conservar la qualitat de les zones. Aquest pla ha d’establir els Control d’horaris d’obertura i tancament de locals, condicionants acústics que ha de complir cada zona per ser considerada zona tranquil·la, tant criteris acústics com o Gestió de terrasses i de sonorització de locals, altres criteris que cal tenir en compte, com el paisatgístic. El pla estratègic també ha d’incloure un programa de o Control del soroll en concerts a la via pública i en els locals de pública concurrència amb música mitjançant control acústic dels àmbits i de les vies de l’entorn, estratègies per incrementar el valor de les àrees i promocionar-ne o la exigència d’utilitzar limitadors de potència sonora. l’ús, així com propostes de mesures per a la millora acústica de les zones. o Foment del control d’activitats musicals a l’aire lliure mitjançant l’exigència d’elaboració d’estudis En el cas concret d’Horta-Guinardó, es proposa com a actuacions prioritàries la protecció acústica dels parcs més d’impacte acústic previs a la celebració dels esdeveniments i potenciant els mesuraments de soroll durant representatius del districte: el Parc del Guinardó, el Parc del Carmel, el Parc del Laberint d’Horta i els Jardins del Palau de les Heures. Com a mesures de control i gestió del soroll es proposen les següents: els concerts per tenir un millor coneixement dels nivells de soroll que es generen durant l’activitat. • Realitzar i desplegar un programa de control acústic a l’interior del parc i les vies del seu entorn. o Fomentar la formació dels professionals responsables del control i mesurament del soroll d’oci. • Analitzar el grau de percepció que té la ciutadania d’aquest parc i promocionar-ne l’ús, facilitant-hi l’accés en transport públic i mitjans de transport no motoritzats. Al districte d’Horta-Guinardó es proposen com a àmbits d’actuació prioritària les zones de la plaça de Bacardí, el carrer del • Establir accions de millora als parcs per evitar-ne la degradació des del punt de vista acústic. Tajo, la plaça de Pastrana i la plaça d’Eivissa, que segons s’aprecia en la figura següent, obtinguda a partir dels mapes de nivells sonors del districte per al soroll d’oci, són els que tenen un grau més elevat d’afectació: Imatge 149. Zones tranquil·les (parcs) Imatge 148. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. Activitats comercials 91 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Imatge 150. Zones tranquil·les (ZEPQA). A Horta-Guinardó, a més de prioritzar la protecció del parc més emblemàtic del districte, també es proposa centrar esforços en la protecció dels patis interiors d’illa, amb o sense activitat, perquè es tracta de zones tranquil·les i habitades per les quals cal apostar. Per a la seva conservació, es proposen les mesures següents: - Analitzar el grau de percepció enfront del nivell de soroll real que tenen els veïns dels patis amb activitat. - Realitzar i desplegar un programa de control acústic en aquests patis, sobretot en aquells que tenen activitat, per fer un seguiment de la seva situació respecte del soroll i poder establir mesures de protecció acústica en cas que sigui necessari. Conscienciació ciutadana i formació per a treballadors i treballadores Les tasques de conscienciació ciutadana i de formació de professionals són imprescindibles com a complement a la proposta de mesures per a la prevenció i correcció de la contaminació acústica. Entre les actuacions generals de sensibilització i educació, es proposa potenciar-ne les següents: - Estratègies integrades d’informació per sensibilitzar les persones sobre els efectes negatius del trànsit motoritzat particular i els efectes positius de circular amb bicicleta, a peu i en transport públic, inclosos els efectes per al medi ambient i la salut. - Campanyes de conscienciació ciutadana per prevenir el soroll ambiental que s’ocasiona als espais de concentració d’activitats d’oci del districte. - Cursos de conducció ecològica i respectuosa amb el soroll adreçats a conductors i conductores particulars i al personal conductor dels serveis de transport col·lectiu, emergències, serveis de recollida de residus sòlids urbans (RSU), jardineria, etc. - Foment de la formació en matèria de soroll a escolars. - Formació especialitzada a professionals en matèria de prevenció i gestió del soroll: Guàrdia Urbana, personal tècnic municipal i de districte, professionals del sector de la construcció, etc. Altres serveis de gestió municipal Aquest programa comprèn aquelles altres mesures de millora dels processos de control i gestió municipal que tenen alguna relació directa o indirecta amb el soroll ambiental. En aquests processos estan involucrats diferents serveis de l’Ajuntament, i estan vinculats, entre altres camps, al control d’emissions sonores dels serveis de recollida de residus sòlids urbans, de les activitats de neteja viària i dels treballs de jardineria. 92 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 15 CONCLUSIONS dB(A) en les mateixes vies en el període dia, i superiors a 65 dB(A), que poden arribar a superar els 70 dB(A), en període nit. En aquest document es presenta el Mapa estratègic de soroll del districte d’Horta-Guinardó. S’avalua la situació acústica - L’aportació de soroll de les grans infraestructures a les façanes varia en funció de molts factors: la distància de les actual en format de mapes de soroll, i es presenten els resultats de població exposada al soroll. Els mapes de soroll tenen vies als edificis, la configuració en trinxera de les vies, l’existència de pantalles acústiques, etc. Així doncs, encara diferents formes de visualització: un tramer que facilita la interpretació visual del soroll a la via pública, unes isòfones que que a la calçada els nivells sonors són molt elevats, superiors a 75 dB(A), a les façanes dels edificis els nivells sonors representen àrees d’igual nivell sonor a 4 metres del nivell del sòl i, finalment, el soroll incident en façana per a tots els són molt inferiors, de prop de 65 dB(A). edificis de la ciutat. Parcs En els resultats obtinguts, es distingeix la contribució dels nivells sonors per a cada període horari (dia, tarda i nit) del nivell - L’activitat desenvolupada als parcs –gent, jocs infantils, etc.– no té influència en els edificis del seu entorn. de soroll ponderat durant les 24 hores, o indicador de molèstia global. - Considerant els parcs com a receptors, els nivells de soroll que reben depenen del trànsit viari. En el seu interior, com S’han caracteritzat les fonts de soroll urbà, desglossades en dos grans grups. El primer grup correspon a l’estudi general més ens allunyem del trànsit circumdant, més bona qualitat acústica tenen. associat als eixos viaris i grans infraestructures viàries. El segon grup correspon a l’estudi de detall, que se centra en les fonts Patis interiors d’illa de soroll següents: oci nocturn i aglomeració de persones, soroll en parcs, patis d’illa amb activitat i carrers de vianants. - Les activitats que es desenvolupen en els patis interiors d’illa només tenen influència sobre la façana interior dels Per a l’elaboració del MES, s’ha utilitzat la simulació acústica a tota la ciutat i per a totes les fonts de soroll. El resultat edificis. S’han estudiat diversos tipus d’activitats: aparcaments i serveis municipals (parcs infantils, escoles, etc.). d’aquesta simulació s’ha validat amb un seguit de mesures de curta i llarga durada. També s’ha utilitzat una eina SIG - Quan s’estudia el soroll que reben els patis, s’arriba a la conclusió que són entorns privilegiats per la seva bona (sistema d’informació geogràfica) que facilita el tractament d’informació, la seva consulta i representació gràfica. qualitat acústica, a recer del trànsit de l’entorn. S’ha assolit un nivell de coneixement acústic de la ciutat molt exhaustiu i acotat a la realitat: s’ha fet una diagnosi específica i Carrers de vianants completa dels patis interiors d’illa, se n’ha incorporat un nombre més elevat i, finalment, s’ha repartit la població més - Es distingeixen diferents tipus de carrers, encara que els nivells sonors que presenten són inferiors a 55 dB(A), acuradament segons si dormen en façana exterior o interior. Per una banda, al districte s’ha incrementat el nombre de patis excepte aquells en els quals hi ha activitat comercial significativa i aglomeració de persones. diagnosticats i, per l’altra, un 28,6% de la població dorm en estances que donen a pati interior i es troba exposada a una - En període nocturn el soroll en aquests carrers no és significatiu, per bé que en les zones on hi ha activitats d’oci qualitat acústica bona. nocturn, sobretot els caps de setmana, els nivells sonors poden ser elevats. La categoria dels carrers de vianants no El districte d’Horta-Guinardó representa un 10,4% de la població total de Barcelona que es concentra en el 11,7% de la coincideix amb la de l’oci nocturn, per la qual cosa s’han escollit diferents criteris per diferenciar-les. D’aquesta superfície de la ciutat; per tant, s’està parlant d’una densitat de 140,0 hab./ha (quan la mitjana de Barcelona se situa en manera, els carrer de vianants s’han classificat en funció del nivell de soroll que emet el pas de persones. 157,5 hab./ha). El districte d’Horta-Guinardó va començar a urbanitzar-se a partir dels anys cinquanta, període de màxima - L’estudi dels carrers de vianants inclou el període de dia i el període de tarda, i es complementa de nit amb l’estudi expansió de població de la ciutat. d’oci i aglomeració de persones. De l’anàlisi dels resultats del mapa de soroll en el districte d’Horta-Guinardó es pot concloure, en termes generals, el Zones d’oci i aglomeració de persones següent: - A les zones d’oci, com per exemple la zona de la Plaça de Bacardí, els nivells sonors les nits dels divendres i - En aquest districte hi ha pràcticament tots els focus sonors que han estat analitzats en el MES: trànsit de vehicles, dissabtes s’incrementen considerablement respecte als dies feiners. La classificació dels carrers d’oci s’ha fet de grans infraestructures viàries, parcs, carrers de vianants, oci nocturn i aglomeració de persones, patis interiors d’illa manera diferent a la de vianants, i els criteris principals per categoritzar cada tipus han estat la morfologia, el tipus i zones especials (ZEPQA). de carrer i el tipus d’activitats d’oci existents. Zones especials ANÀLISI PER FONTS DE SOROLL - S’han estudiat les ZEPQA del districte (el parc de les Heures i el parc del Laberint). En aquestes zones tranquil·les l’objectiu és preservar la seva bona qualitat acústica. En els apartats 10 i 11 es pot obtenir informació més precisa de cada una de les fonts de soroll; en aquest apartat es fa un resum de cadascuna. Trànsit viari RECEPTORS SENSIBLES - El principal focus sonor en els tres períodes d’avaluació (dia, tarda i nit) és el soroll del trànsit. Centres educatius - En els carrers on hi ha circulació de vehicles, el trànsit viari sol emmascarar el soroll de la resta de focus sonors - Els nivells sonors als quals estan exposats els centres educatius estan vinculats directament amb la seva ubicació, ja existents al districte d’Horta-Guinardó, com el soroll degut als carrers de vianants i a l’oci nocturn. que aquells que es troben propers a grans infraestructures o a carrers amb un trànsit elevat estan exposats a nivells sonors molt més elevats que altres centres educatius localitzats en carrers amb menys trànsit. La diferència dels - El nivell del soroll del trànsit presenta poques variacions en el període de dia i tarda. De fet, l’activitat de la ciutat nivells sonors entre tots dos casos pot arribar a ser superior a 10 dB(A). en general no comença a decaure fins a la nit. Centres sanitaris - En les vies principals no considerades com a grans infraestructures però amb trànsit elevat (per exemple, el carrer de Lisboa, el passeig de Maragall -tram que no és gran infraestructura-, l’avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, i - El soroll a l’exterior dels hospitals del districte depèn de la seva ubicació respecte a infraestructures viàries amb un el carrer de la Mare de Déu de Montserrat), els nivells sonors en l’eix de la via no són tan elevats com en el cas de trànsit elevat. En les façanes orientades a aquestes infraestructures és on hi ha nivells sonors més alts. les grans infraestructures, i els nivells sonors són d’entre 70 i 75 dB(A) en el període dia. Quan aquests nivells sonors incideixen en les façanes dels edificis més propers solen ser inferiors, d’entre 65 i 70 dB(A). - En les vies secundàries o amb trànsit baix, els nivells sonors solen ser inferiors a 65 dB(A) de dia i per sota dels 55 dB(A) durant la nit. Alguns exemples són els següents: el carrer Alt de Pedrell, el carrer de Montserrat de Casanovas, el carrer de Josep Serrano, el carrer de Lloret del Mar, el carrer de Fastenrath o el carrer de Canoves. - Bona part de la contribució del soroll de trànsit, durant el període nocturn, es produeix en la primera hora del període nit (de 23.00 a 00.00 hores) i a última hora d’aquest període (de 6.00 a 7.00 hores). Els nivells sonors vall es registren entre les 3.00 i les 5.00 hores. Grans infraestructures - Els nivells sonors més elevats es produeixen en les grans infraestructures existents en aquest districte, com per exemple la ronda de Dalt, amb nivells sonors superiors a 75 dB(A), que poden arribar a superar fins i tot els 80 93 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó POBLACIÓ EXPOSADA - Per al període dia, corresponent a l’indicador Ld, el 16,96% de la població del districte està afectada per nivells superiors a 65 dB(A), mentre que un 4,65% de població està exposada a nivells d’entre 70 i 75 dB(A). - Durant el període tarda, el percentatge de població exposada al soroll disminueix lleugerament. Un 11,82% de la població està exposada a nivells d’Le superiors a 65 dB(A), i només un 1,55% a nivells superiors a 70 dB(A). - Per a l’indicador Ln, el percentatge de població afectada per nivells sonors superiors a 55 dB(A) és de 25,17%. - En l’anàlisi per barris s’observa que en període diürn el barri amb més afectació pel soroll total al districte és el Baix Guinardó amb una població afectada a nivells superiors a 65 dB(A) de 39,93%, i el barri amb menys afectació és Sant Genís dels Agudells amb una població afectada a nivells sonors per sobre de 65 dB(A) de 2,65%. - En l’anàlisi per barris s’observa que en període nit el barri amb més afectació per soroll total és el Baix Guinardó amb una població afectada a nivells superiors a 55 dB(A) de 47,01%, i el barri amb menys afectació és la Font d’en Fargues, amb una població afectada a nivells sonors per sobre de 55 dB(A) de 8,22%. Població exposada (%) Districte d’Horta- Barcelona Període i nivells Guinardó Ld < 65 dB(A) 83,04 77,22 Le < 65 dB(A) 88,18 81,86 Ln < 55 dB(A) 74,83 67,50 Taula 55. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. Finalment, tal i com es pot veure a la taula anterior, el percentatge de població exposada al soroll total per a nivells inferiors a 65 dB(A) en període dia i tarda, i a 55 dB(A) en període nit, és més elevat al districte d’Horta-Guinardó respecte al conjunt de la ciutat. 94 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó ANNEX. RELACIÓ D’IMATGES Imatge 39. Barris d’Horta-Guinardó. .......................................................................................................................................... 30 Imatge 40 Superfície (ha) d’Horta-Guinardó. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................. 30 Imatge 41. Població d’Horta-Guinardó. 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ..................................................................... 30 Imatge 1. Nivells acústics del soroll total, per al període dia, Ld, al districte d’Horta-Guinardó (plànol núm. 20.a). .................. 1 Imatge 42. Edificis destinats principalment o exclusivament a habitatge. Horta-Guinardó enfront d’altres districtes Imatge 2. Exemple de la representació del soroll per rangs nivells sonors. ................................................................................. 7 (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................................................................................................................. 31 Imatge 3. Localització de mesures de curta durada al districte d’Horta-Guinardó (plànol núm. 4). ........................................... 8 Imatge 43. Vehicles a Horta-Guinardó 2016. (http://www.bcn.cat/estadistica) ....................................................................... 32 Imatge 4. Mesura de curta durada. .............................................................................................................................................. 9 Imatge 44. Turismes. Horta-Guinardó 2016 enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ..................................... 32 Imatge 5. Localització de mesures de llarga durada al districte d’Horta-Guinardó (plànol núm. 4). ........................................... 9 Imatge 45. Principals infraestructures del districte ( Aranya 2016). .......................................................................................... 33 Imatge 6. Mesura de llarga durada. ........................................................................................................................................... 10 Imatge 46. Distribució de les línies de metro al districte d’Horta-Guinardó (https://www.tmb.cat/ca/transport- Imatge 7. Exemple de malla de càlcul. ....................................................................................................................................... 10 barcelona/mapa/metro). ........................................................................................................................................................... 33 Imatge 8. Exemple de receptors en façana. ............................................................................................................................... 10 Imatge 47. Distribució de les línies d’autobús al districte d’Horta-Guinardó (https://www.tmb.cat/ca/barcelona/autobusos/linies). ........................................................................................................... 33 Imatge 9. Interfície de CadnaA. .................................................................................................................................................. 11 Imatge 48 Centres sanitaris a Horta-Guinardó 2016 (http://www.bcn.cat/estadistica) ........................................................... 35 Imatge 10. Exemple 3D de relleu. .............................................................................................................................................. 11 Imatge 49. IMD de trànsit per a cada gran infraestructura al districte d’Horta-Guinardó. ....................................................... 36 Imatge 11. Exemple 3D de ponts. ............................................................................................................................................... 11 Imatge 50. Propagació del so en via amb edificis als dos laterals. ............................................................................................. 37 Imatge 12. Exemple 3D d’edificis. .............................................................................................................................................. 12 Imatge 51. Propagació del so en via amb edificis en un lateral. ................................................................................................ 37 Imatge 13. Exemple 3D de talussos. ........................................................................................................................................... 12 Imatge 52. Propagació del so en via amb edificis a tots dos laterals amb altura asimètrica. .................................................... 37 Imatge 14. Exemple 3D de pantalles. ......................................................................................................................................... 12 Imatge 53. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 7.1.a) ....................... 38 Imatge 15. Tipus de terreny 2D. ................................................................................................................................................. 13 Imatge 54. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’avinguda de l‘Estatut de Catalunya. .......................................................... 38 Imatge 16. Exemple de base cartogràfica. ................................................................................................................................. 13 Imatge 55. Nivells sonors per a Ld, període dia, a la ronda de Dalt. .......................................................................................... 38 Imatge 17. Orientació per als plànols del districte d’Horta-Guinardó, part 1. ........................................................................... 14 Imatge 56. Nivells sonors per a Ld, període dia, a l’entorn de la ronda del Guinardó. .............................................................. 39 Imatge 18. Orientació per als plànols del districte d’Horta-Guinardó, part 2. ........................................................................... 14 Imatge 57. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 7.1.b). ................... 39 Imatge 19. Rangs acústics i colors assignats. .............................................................................................................................. 14 Imatge 58. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 7.1.c). ....................... 39 Imatge 20. Exemple d’elements cartogràfics. ............................................................................................................................ 14 Imatge 59. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. Imatge 21. Procés de generació de corbes isòfones a partir de la interpolació de la malla (detall plànol núm. 20.a). ............. 15 7.1.d). ......................................................................................................................................................................................... 40 Imatge 22. Punts receptors en CadnaA i vinculació de valors i mapa de façanes. ..................................................................... 15 Imatge 60. Nivells acústics de trànsit rodat de les grans infraestructures a 8 metres per a Ld, Le, Ln i Lden; període dia, tarda, Imatge 23. Tramer i receptors en façana. .................................................................................................................................. 15 nit i 24hores ponderat (plànols núm. 7.2.a, 7.2.b, 7.2.c I 7.2.d). ............................................................................................... 40 Imatge 24. Vies amb trànsit rodat. ............................................................................................................................................. 16 Imatge 61. Propagació del so d’una gran infraestructura i efecte de l’altura. ........................................................................... 41 Imatge 25. Grans infraestructures. ............................................................................................................................................. 17 Imatge 62. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A)......................................................... 42 Imatge 26. Vies amb trànsit rodat i grans infraestructures. ....................................................................................................... 18 Imatge 63. Grans infraestructures. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A)......................................................... 42 Imatge 27. Parcs estudiats a tota la ciutat. ................................................................................................................................ 19 Imatge 64. IMD de trànsit per a cada eix al districte d’Horta-Guinardó. .................................................................................. 43 Imatge 28. Carrers de vianants. .................................................................................................................................................. 20 Imatge 65. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia (plànol núm. 6.a). .............................................. 43 Imatge 29. Patis interiors d’illa on es desenvolupa algun tipus d’activitat o que estan oberts a la ciutadania. ........................ 21 Imatge 66.Detall de nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia, carrer de Natzaret i carrer del Sinaí. .. 44 Imatge 30. Carrers d’oci nocturn i aglomeració de persones. .................................................................................................... 22 Imatge 67. Detall de nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia, carrer de Vila-Seca. ............................ 44 Imatge 31. Focus de soroll de Barcelona. ................................................................................................................................... 24 Imatge 68. Detall de nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ld, període dia, passatge de Marí. .............................. 44 Imatge 32. Receptors en façana. ................................................................................................................................................ 25 Imatge 69. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Le, període tarda (plànol núm. 6.b). .......................................... 44 Imatge 33. Procés per al tractament dels nivells sonors en façana. .......................................................................................... 25 Imatge 70. Detall del carrer de Santa Rosalía Le i Ld; períodes tarda i dia (detall plànols núm. 6.b i 6.a). ................................ 45 Imatge 34. Exemple d’adreces postals. ...................................................................................................................................... 26 Imatge 71. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Ln, període nit (plànol núm. 6.c). ............................................... 45 Imatge 35. Procés del tractament de dades de la població. ...................................................................................................... 26 Imatge 72. Detall del carrer de Santa Rosalía Ln i Ld; períodes dia i nit (detall plànols núm. 6.c i 6.a). .................................... 45 Imatge 36. Exemple d’adreces postals (punts vermells) i població associada a cada receptor. ................................................ 26 Imatge 73. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 6.d). ................. 46 Imatge 37. Procés d’assignació de població a edificis i càlculs estadístics ................................................................................. 27 Imatge 74. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ............................................... 47 Imatge 38. Districte d’Horta-Guinardó. ...................................................................................................................................... 29 Imatge 75. Trànsit rodat als eixos viaris. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ............................................... 47 95 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Imatge 76. IMD de trànsit per a cada eix viari i pera a les grans infraestructures del districte. ................................................ 48 Imatge 109. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte d’Horta-Guinardó com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 11.a)................................................................................................................................................................................... 63 Imatge 77. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ld, període dia (plànol núm. 8.a). ........ 48 Imatge 110. Nivells acústics dels carrers de vianants al districte d’Horta-Guinardó com a emissors. Le, període tarda (plànol Imatge 78. Detall de nivells acústics en el passatge del Tinent Costa per Ld, període dia, soroll de trànsit total. .................... 49 núm. 11.b). ................................................................................................................................................................................. 64 Imatge 79. Efecte d’eixos viaris, grans infraestructures per separat i de manera conjunta, passeig de la Vall d’Hebron. ........ 49 Imatge 111. Localització dels carrers d’oci nocturn i aglomeracions de persones..................................................................... 65 Imatge 80 Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Le, període tarda (plànol núm. 8.b) ....... 49 Imatge 112. Nivells acústics en període Ln, període nit, en Horta-Guinardó (detall plànol núm. 14). ...................................... 65 Imatge 81. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Ln, període nit (plànol núm. 8.c). ......... 50 Imatge 113. Oci nocturn i aglomeració de persones. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................... 66 Imatge 82. Nivells acústics de trànsit rodat dels eixos viaris i grans infraestructures. Lden, període 24 hores ponderat (plànol Imatge 114. Situació de las ZEPQAs d’Horta-Guinardó. ............................................................................................................. 67 núm. 8.d). ................................................................................................................................................................................... 50 Imatge 115. Nivells acústics en les ZEPQAs d’Horta-Guinardó, període dia. ............................................................................. 67 Imatge 83. Detall d’evolució de l’indicador Lden respecte a l’indicador Ld, període dia. .......................................................... 51 Imatge 116. Nivells acústics en les ZEPQAs d’Horta-Guinardó, període nit. .............................................................................. 67 Imatge 84. Parcs del districte. .................................................................................................................................................... 53 Imatge 117. Ubicació de centres educatius. ............................................................................................................................... 68 Imatge 85. Jardins del Palau de les Heures................................................................................................................................. 54 Imatge 118. Nivells acústics i centres educatius. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ............................................................... 69 Imatge 86. Nivells acústics dels Jardins del Palau de les Heures com a emissor, Ld, període dia (detall plànol núm. 12.2.a). .. 54 Imatge 119. Ubicació dels hospitals. .......................................................................................................................................... 70 Imatge 87. Nivells acústics dels Jardins del Palau de les Heures, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). .......... 54 Imatge 120. Soroll a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ld (detall plànol núm. 20.a). ...................................... 70 Imatge 88. Parc del Laberint d’Horta. ......................................................................................................................................... 55 Imatge 121. Soroll a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ln (detall plànol núm. 20.c). ...................................... 71 Imatge 89. Nivells acústics del parc del Carmelrint d’Horta com a emissor, Ld, període dia (detall plànol núm. 12.1.a).......... 55 Imatge 122. Soroll a l’entorn de l’Hospital Mare de Déu de la Mercè. Ld (detall plànol núm. 20.a). ........................................ 71 Imatge 90. Nivells acústics del parc del Laberint d’Horta com a receptor, Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). .............. 55 Imatge 123. Soroll a l’entorn de l’Hospital Mare de Déu de la Mercè. Ln (detall plànol núm. 20.c). ........................................ 72 Imatge 91. Parc del Carmel. ........................................................................................................................................................ 56 Imatge 124. Soroll a l’entorn de l’Hospital San Rafael. Ld (detall plànol núm. 20.a). ................................................................ 72 Imatge 92. Nivells acústics del parc del Carmel com a emissor, Ld, període dia (detall plànol núm. 12.3.a). ........................... 56 Imatge 125. Soroll a l’entorn de l’Hospital Sant Rafael. Ln (detall plànol núm. 20.c). ............................................................... 73 Imatge 93 Nivells acústics del parc del Carmel, soroll total. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a). .................................... 56 Imatge 126. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Ld (detall plànol núm. 20.a). ............................... 73 Imatge 94. Parc del Guinardó. .................................................................................................................................................... 57 Imatge 127. Soroll a l’entorn de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Ln (detall plànol núm. 20.c). ............................... 74 Imatge 95. Nivells acústics del parc del Guinardó com a emissor, Ld, període dia (detall plànol núm. 12.4.a). ........................ 57 Imatge 128. Nivells acústics de soroll total al districte. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). ..................................................... 74 Imatge 96. Nivells acústics del parc del Guinardó com a receptor. Ld, període dia (detall plànol núm. 20.a)........................... 57 Imatge 129. Nivells acústics de soroll total al districte d’Horta-Guinardó. Le, període tarda (plànol núm. 20.b). .................... 75 Imatge 97. Patis interiors d’illa amb activitat analitzats del districte. ........................................................................................ 58 Imatge 130. Nivells acústics de soroll total al districte d’Horta-Guinardó. Ln, període nit (plànol núm. 20.c). ......................... 75 Imatge 98 Nivells acústics del patis interiors d’illa del districte com a emissors. Ld, període dia (plànol núm. 13.a). .............. 59 Imatge 131. Nivells acústics de soroll total al districte d’Horta-Guinardó. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 20.d). Imatge 99. Detall dels nivells sonors dels patis interiors d’illa al districte d’Horta-Guinardó com a emissors. Ld, període dia .................................................................................................................................................................................................... 76 (detall plànol núm. 13.a). ............................................................................................................................................................ 59 Imatge 132. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ld ≥ 65 dB(A). ........................................................................ 77 Imatge 100. Nivells sonors dels patis interiors d’illa del districte, soroll total. Ld, període dia (plànol núm. 20.a). .................. 59 Imatge 133. Soroll total. Població exposada pel que fa a barris, Ln ≥ 55 dB(A). ........................................................................ 78 Imatge 101. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm.13.a). ................................................................................................................................................................................... 60 Imatge 134. Patis interiors del districte. ..................................................................................................................................... 78 Imatge 102. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte com a receptor de trànsit. Ld, període dia (detall Imatge 135. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ......................................................................................................... 84 plànol núm. 8.a). ......................................................................................................................................................................... 60 Imatge 136. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ..................................................................................................... 84 Imatge 103. Nivells sonors dels patis interiors d’illa tancats al districte d’Horta-Guinardó, soroll total. Ld, període dia (detall Imatge 137. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. ......................................................................................................... 85 plànol núm. 20.a). ....................................................................................................................................................................... 60 Imatge 138. Longitud de trams exposats, Lden, període de 24 hores ponderat. ....................................................................... 85 Imatge 104. Nivells sonors de patis interiors d’illa oberts al districte d’Horta-Guinardó com a emissors. Ld, període dia (detall plànol núm.13.a). ........................................................................................................................................................................ 61 Imatge 139. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ld, període dia (plànol núm. 52.a). .................................................. 86 Imatge 105. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte d’Horta-Guinardó com a receptors de trànsit. Ld, Imatge 140. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Le, període tarda (lànol núm. 52.b). ................................................ 86 període dia)................................................................................................................................................................................. 61 Imatge 141. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Ln, període nit (plànol núm. 52.c). ................................................... 86 Imatge 106. Nivells sonors dels patis interiors d’illa oberts al districte d’Horta-Guinardó, soroll total Ld, període dia (detall Imatge 142. Comparativa en dB(A) de trams 2012-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 52.d). ..................... 86 plànol núm. 20.a). ....................................................................................................................................................................... 61 Imatge 143. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ld, període dia (plànol núm. 51.a). .................................................. 87 Imatge 107. Nivells acústics als patis interiors d’illa del districte d’Horta-Guinardó com a emissors. Le, període tarda (plànol núm. 13.b). ................................................................................................................................................................................. 62 Imatge 144. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Le, període tarda (plànol núm. 51.b). .............................................. 87 Imatge 108. Carrers de vianants del districte. ............................................................................................................................ 63 Imatge 145. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Ln, període nit (plànol núm. 51.c). ................................................... 88 Imatge 146. Comparativa en dB(A) de trams 2009-2017. Lden, període 24 hores ponderat (plànol núm. 51.d). ..................... 88 96 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó Imatge 147. Principals àmbits afectats pel soroll de trànsit rodat. ............................................................................................ 90 Imatge 148. Principals àmbits afectats pel soroll d’oci. ............................................................................................................. 91 Imatge 149. Zones tranquil·les (parcs) ....................................................................................................................................... 91 Imatge 150. Zones tranquil·les (ZEPQA). .................................................................................................................................... 92 97 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó ANNEX. RELACIÓ DE TAULAS Taula 37. Població exposada per soroll generat. Carrers de vianants. ....................................................................................... 64 Taula 38. Tipus de carrers d’oci (vegeu la taula 9 per a més informació sobre la classificació dels carrers). ............................ 65 Taula 39. Població exposada al soroll generat per l’oci nocturn i aglomeració de persones. .................................................... 66 Taula 1. Valors límit d’immissió en dB(A) per zonificació acústica del territori. ........................................................................... 4 Taula 40. Tipus de centres educatius identificats al districte d’Horta-Guinardó. ...................................................................... 68 Taula 2. Valors límit d’immissió d’acord amb els usos del sòl. ..................................................................................................... 4 Taula 41. Hospitals seleccionats al districte d’Horta-Guinardó. ................................................................................................. 68 Taula 3. Instruments de mesura. .................................................................................................................................................. 8 Taula 42. Estadístiques per rangs d’exposició sonora de centres educatius. ............................................................................. 69 Taula 4. Calibradors/verificadors. ................................................................................................................................................. 8 Taula 43. Nivells sonors en exterior de centres educatius entre hora punta i hora vall. ........................................................... 69 Taula 5. Distribució dels punts de mesura de curta durada, segons el tipus de font de soroll. ................................................... 8 Taula 44. Població exposada a soroll total. ................................................................................................................................ 77 Taula 6 Ubicació d’equips de mesura ........................................................................................................................................... 9 Taula 45. Població exposada a soroll total en patis interiors. .................................................................................................... 79 Taula 7. Absorció per tipus de terreny o ús que se’n fa. Informació facilitada per l’Ajuntament de Barcelona. ....................... 12 Taula 46. Longitud de vies per rang de soroll (km). .................................................................................................................... 80 Taula 8. Classificació de carrers de vianants. .............................................................................................................................. 20 Taula 47. Superfície per rang de soroll per al districte. .............................................................................................................. 81 Taula 9. Classificació de patis interiors d’illa amb activitat. ....................................................................................................... 21 Taula 48. Longitud de façanes exposades a soroll, per rang de soroll al districte. ..................................................................... 82 Taula 10. Classificació de carrers i places d’oci nocturn i aglomeració de persones. ................................................................. 22 Taula 49. Longitud de trams exposats, Ld, període dia. ............................................................................................................. 83 Taula 11. Distribució de població que dorm en façana exterior o interior. ................................................................................ 26 Taula 50. Longitud de trams exposats, Le, període tarda. ......................................................................................................... 84 Taula 12. Barris d’Horta-Guinardó. ............................................................................................................................................. 29 Taula 51. Longitud de trams exposats, Ln, període nit. .............................................................................................................. 84 Taula 13. Superfície del dictricte d’Horta-Guinardó. .................................................................................................................. 30 Taula 52. Longitud de trams exposats, Lden, període 24 hores ponderat. ................................................................................ 85 Taula 14. Població del districte d’Horta-Guinardó. .................................................................................................................... 30 Taula 53. Comparativa de trams 2012-2017. La variació de nivells s’expressa en dB(A). .......................................................... 87 Taula 15. Variació de la població entre el 2011 i el 2016 a Horta-Guinardó ( http://www.bcn.cat/estadistica). ...................... 30 Taula 54. Comparativa de trams 2009-2017. ............................................................................................................................. 88 Taula 16. Densitat d’habitants districte enfront de Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................................ 31 Taula 55. Comparativa de població exposada (%) a soroll total entre ciutat i districte. ............................................................ 94 Taula 17. Superfície d’ús industrial, d’infraestructures i d’equipament (http://www.bcn.cat/estadistica). ............................. 31 Taula 18.Superfície de parcs urbans i superfícies de zones amb prioritat de vianants (http://www.bcn.cat/estadistica). ....... 31 Taula 19 .Percentatge de la superfície de vianants i parcs urbans del districte enfront Barcelona (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................................................................................. 31 Taula 20. Distribució d’edificis amb habitatges (http://www.bcn.cat/estadistica). ................................................................... 31 Taula 21. Variació del nombre de domicilis i la seva ocupació 2011-2016 (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................... 32 Taula 22. Distribució del parc mòbil (http://www.bcn.cat/estadistica). .................................................................................... 32 Taula 23. Nombre de vehicles per cada mil habitants (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................................................... 32 Taula 24. IMD de les vies de comunicació principals del districte (Aranya 2016). ..................................................................... 33 Taula 25. Superfície del districte per tipus d’activitat (http://www.bcn.cat/estadistica). ......................................................... 34 Taula 26. Nombre d’establiments i places destinades a turisme 2011-2015 (http://www.bcn.cat/estadistica). ...................... 34 Taula 27. Percentatge d’establiments i places dedicats al turisme (http://www.bcn.cat/estadistica). ..................................... 34 Taula 28. Nombre de centres educatius (http://www.bcn.cat/estadistica). .............................................................................. 35 Taula 29. Nombre de centres hospitalaris i d’atenció sanitària. ................................................................................................ 35 Taula 30. Població exposada. Grans infraestructures. ............................................................................................................... 41 Taula 31. Població exposada. Trànsit rodat als eixos viaris. ....................................................................................................... 46 Taula 32. Població exposada. Trànsit rodat en eixos viaris i grans infraestructures. ................................................................. 51 Taula 33. Llista de parcs seleccionats al districte. ...................................................................................................................... 53 Taula 34. Població exposada per nivell de soroll generat. Parcs. ............................................................................................... 58 Taula 35. Població exposada per soroll generat. Patis interiors d’illa amb activitat. ................................................................. 62 Taula 36. Tipologia acústica dels carrers de vianants (vegeu la taula 8 per a més informació sobre la classificació dels carrers). .................................................................................................................................................................................................... 63 98 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó ANNEX. RELACIÓ DE PLÀNOLS 12.1.c Isòfones - Parcs total - Jardins del Palau de les Heures - Ln 12.1.d Isòfones - Parcs total - Jardins del Palau de les Heures - Lden Núm. plànol Plànol 12.2.a Isòfones - Parcs total - Parc del Laberint d’Horta - Ld 1 Mapa topogràfic 12.2.b Isòfones - Parcs total - Parc del Laberint d’Horta - Le 2.1 Aranya de trànsit 12.2.c Isòfones - Parcs total - Parc del Laberint d’Horta - Ln 2.2 Classificació de la xarxa bàsica 12.2.d Isòfones - Parcs total - Parc del Laberint d’Horta - Lden 2.3 Velocitat considerada en la simulació 12.3.a Isòfones - Parcs total-Parc del Carmel Ld 3 Mapa d’ubicació dels equipaments sensibles per tipus 12.3.b Isòfones - Parcs total-Parc del Carmel Le 4 Mapa de punts de mesura de curta i llarga durada 12.3.c Isòfones - Parcs total-Parc del Carmel Ln 5 Mapa de punts de mesura 12.3.d Isòfones - Parcs total-Parc del Carmel Lden 6.a Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 12.4.a Isòfones - Parcs total-Parc del Guinardó Ld 6.b Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 12.4.b Isòfones - Parcs total-Parc del Guinardó Le 6.c Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 12.4.c Isòfones - Parcs total-Parc del Guinardó Ln 6.d Isòfones - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 12.4.d Isòfones - Parcs total-Parc del Guinardó Lden 7.1.a Isòfones - Grans infraestructures 4m. - Ld 13.a Isòfones - Patis interiors d’illa Ld 7.1.b Isòfones - Grans infraestructures 4m. - Le 13.b Isòfones - Patis interiors d’illa Le 7.1.c Isòfones - Grans infraestructures 4m. - Ln 14 Isòfones - Oci i aglomeració de persones 7.1.d Isòfones - Grans infraestructures 4m. - Lden 17.1.a Isòfones - ZEPQA- Parc del Laberint Ld 7.2.a Isòfones - Grans infraestructures 8m. - Ld 17.1.b Isòfones - ZEPQA- Parc del Laberint Le 7.2.b Isòfones - Grans infraestructures 8m. - Le 17.1.c Isòfones - ZEPQA- Parc del Laberint Ln 7.2.c Isòfones - Grans infraestructures 8m. - Ln 17.1.d Isòfones - ZEPQA- Parc del Laberint Lden 7.2.d Isòfones - Grans infraestructures 8m. - Lden 17.2.a Isòfones - ZEPQA- Parc de les Heures Ld 8.a Isòfones - Trànsit total - Ld 17.2.b Isòfones - ZEPQA- Parc de les Heures Le 8.b Isòfones - Trànsit total - Le 17.2.c Isòfones - ZEPQA- Parc de les Heures Ln 8.c Isòfones - Trànsit total - Ln 17.2.d Isòfones - ZEPQA- Parc de les Heures Lden 8.d Isòfones - Trànsit total - Lden 20.a Isòfones - Soroll total -Ld 11.a Isòfones - Carrers de vianants - Ld 20.b Isòfones - Soroll total –Le 11.b Isòfones - Carrers de vianants - Le 20.c Isòfones - Soroll total –Ln 12.1.a Isòfones - Parcs total -Jardins del Palau de les Heures - Ld 20.d Isòfones - Soroll total -Lden 12.1.b Isòfones - Parcs total -Jardins del Palau de les Heures - Le 21.a Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures)- Ld 99 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 21.b Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 28.b Trams- Patis interiors d’illa amb activitat - Le 21.c Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 29 Trams - Oci i aglomeració de persones 21.d Trams - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 32.1.a Trams - Zones ZEPQA - Parc del Laberint - Ld 22.a Trams- Grans infraestructures 4m. - Ld 32.1.b Trams - Zones ZEPQA - Parc del Laberint - Le 22.b Trams- Grans infraestructures 4m. - Le 32.1.c Trams - Zones ZEPQA - Parc del Laberint - Ln 22.c Trams- Grans infraestructures 4m. - Ln 32.1.d Trams - Zones ZEPQA - Parc del Laberint - Lden 22.d Trams- Grans infraestructures 4m. - Lden 32.2.a Trams - Zones ZEPQA - Parc de les Heures - Ld 23.a Trams- Trànsit total - Ld 32.2.b Trams - Zones ZEPQA - Parc de les Heures - Le 23.b Trams- Trànsit total - Le 32.2.c Trams - Zones ZEPQA - Parc de les Heures - Ln 23.c Trams- Trànsit total - Ln 32.2.d Trams - Zones ZEPQA - Parc de les Heures - Lden 23.d Trams- Trànsit total - Lden 35.a Trams - Soroll total - Ld 26.a Trams- Carrers de vianants - Ld 35.b Trams - Soroll total - Le 26.b Trams- Carrers de vianants - Le 35.c Trams - Soroll total - Ln 27.1.a Trams- Parcs total -Jardins del Palau de les Heures - Ld 35.d Trams - Soroll total - Lden 27.1.b Trams- Parcs total -Jardins del Palau de les Heures - Le 36.a Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ld 27.1.c Trams- Parcs total -Jardins del Palau de les Heures - Ln 36.b Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Le 27.1.d Trams- Parcs total -Jardins del Palau de les Heures - Lden 36.c Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Ln 27.2.a Trams- Parcs total -Parc del Laberint d’Horta - Ld 36.d Façana - Trànsit (excepte grans infraestructures) - Lden 27.2.b Trams- Parcs total -Parc del Laberint d’Horta - Le 37.a Façana - Grans infraestructures 4m. - Ld 27.2.c Trams- Parcs total -Parc del Laberint d’Horta - Ln 37.b Façana - Grans infraestructures 4m. - Le 27.2.d Trams- Parcs total -Parc del Laberint d’Horta - Lden 37.c Façana - Grans infraestructures 4m. - Ln 27.3.a Trams- Parcs total -Parc del Carmel - Ld 37.d Façana - Grans infraestructures 4m. - Lden 27.3.b Trams- Parcs total -Parc del Carmel - Le 38.a Façana - Trànsit total - Ld 27.3.c Trams- Parcs total -Parc del Carmel - Ln 38.b Façana - Trànsit total - Le 27.3.d Trams- Parcs total -Parc del Carmel - Lden 38.c Façana - Trànsit total - Ln 27.4.a Trams- Parcs total -Parc del Guinardó - Ld 38.d Façana - Trànsit total - Lden 27.4.b Trams- Parcs total -Parc del Guinardó - Le 41.a Façana - Carrers de vianants - Ld 27.4.c Trams- Parcs total -Parc del Guinardó - Ln 41.b Façana - Carrers de vianants - Le 27.4.d Trams- Parcs total -Parc del Guinardó - Lden 42.1.a Façana - Parcs total - Jardins del Palau de les Heures - Ld 28.a Trams- Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 42.1.b Façana - Parcs total - Jardins del Palau de les Heures - Le 100 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 42.1.c Façana - Parcs total -Jardins del Palau de les Heures - Ln 45.4.b Façana - Receptors sensibles - La Font d’en Fargues - Le 42.1.d Façana - Parcs total -Jardins del Palau de les Heures - Lden 45.4.c Façana - Receptors sensibles - La Font d’en Fargues - Ln 42.2.a Façana - Parcs total -Parc del Laberint d’Horta - Ld 45.4.d Façana - Receptors sensibles - La Font d’en Fargues - Lden 42.2.b Façana - Parcs total -Parc del Laberint d’Horta - Le 45.5.a Façana - Receptors sensibles - El Carmel- Ld 42.2.c Façana - Parcs total -Parc del Laberint d’Horta - Ln 45.5.b Façana - Receptors sensibles - El Carmel- Le 42.2.d Façana - Parcs total -Parc del Laberint d’Horta - Lden 45.5.c Façana - Receptors sensibles - El Carmel- Ln 42.3.a Façana - Parcs total -Parc del Carmel - Ld 45.5.d Façana - Receptors sensibles - El Carmel- Lden 42.3.b Façana - Parcs total -Parc del Carmel - Le 45.6.a Façana - Receptors sensibles - La Teixonera- Ld 42.3.c Façana - Parcs total -Parc del Carmel - Ln 45.6.b Façana - Receptors sensibles - La Teixonera - Le 42.3.d Façana - Parcs total -Parc del Carmel - Lden 45.6.c Façana - Receptors sensibles - La Teixonera - Ln 42.4.a Façana - Parcs total -Parc del Guinardó - Ld 45.6.d Façana - Receptors sensibles - La Teixonera - Lden 42.4.b Façana - Parcs total -Parc del Guinardó - Le 45.7.a Façana - Receptors sensibles - Sant Genís dels Agudells- Ld 42.4.c Façana - Parcs total -Parc del Guinardó - Ln 45.7.b Façana - Receptors sensibles - Sant Genís dels Agudells - Le 42.4.d Façana - Parcs total -Parc del Guinardó - Lden 45.7.c Façana - Receptors sensibles - Sant Genís dels Agudells - Ln 43.a Façana - Patis interiors d’illa amb activitat - Ld 45.7.d Façana - Receptors sensibles - Sant Genís dels Agudells - Lden 43.b Façana - Patis interiors d’illa amb activitat - Le 45.8.a Façana - Receptors sensibles - Montbau - Ld 44 Façana - Oci i aglomeració de persones 45.8.b Façana - Receptors sensibles - Montbau - Le 45.1.a Façana - Receptors sensibles- El Baix Guinardó -Ld 45.8.c Façana - Receptors sensibles - Montbau - Ln 45.1.b Façana - Receptors sensibles- El Baix Guinardó - Le 45.8.d Façana - Receptors sensibles - Montbau - Lden 45.1.c Façana - Receptors sensibles- El Baix Guinardó - Ln 45.9.a Façana - Receptors sensibles - La Vall d’Hebron- Ld 45.1.d Façana - Receptors sensibles- El Baix Guinardó - Lden 45.9.b Façana - Receptors sensibles - La Vall d’Hebron- Le 45.2.a Façana - Receptors sensibles- Can Baró - Ld 45.9.c Façana - Receptors sensibles - La Vall d’Hebron- Ln 45.2.b Façana - Receptors sensibles- Can Baró - Le 45.9.d Façana - Receptors sensibles - La Vall d’Hebron- Lden 45.2.c Façana - Receptors sensibles- Can Baró - Ln 45.10.a Façana - Receptors sensibles - La Clota - Ld 45.2.d Façana - Receptors sensibles- Can Baró - Lden 45.10.b Façana - Receptors sensibles - La Clota - Le 45.3.a Façana - Receptors sensibles- El Guinardó - Ld 45.10.c Façana - Receptors sensibles - La Clota - Ln 45.3.b Façana - Receptors sensibles- El Guinardó - Le 45.10.d Façana - Receptors sensibles - La Clota - Lden 45.3.c Façana - Receptors sensibles- El Guinardó - Ln 45.11.a Façana - Receptors sensibles - Horta - Ld 45.3.d Façana - Receptors sensibles- El Guinardó - Lden 45.11.b Façana - Receptors sensibles - Horta - Le 45.4.a Façana - Receptors sensibles- La Font d’en Fargues - Ld 45.11.c Façana - Receptors sensibles - Horta - Ln 101 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó 45.11.d Façana - Receptors sensibles - Horta - Lden 47.1.a Façana - ZEPQA - Parc del Laberint - Ld 47.1.b Façana - ZEPQA - Parc del Laberint - Le 47.1.c Façana - ZEPQA - Parc del Laberint - Ln 47.1.d Façana - ZEPQA - Parc del Laberint - Lden 47.2.a Façana - ZEPQA - Parc de les Heures - Ld 47.2.b Façana - ZEPQA - Parc de les Heures - Le 47.2.c Façana - ZEPQA - Parc de les Heures - Ln 47.2.d Façana - ZEPQA - Parc de les Heures - Lden 50.a Façana - Soroll total - Ld 50.b Façana - Soroll total – Le 50.c Façana - Soroll total – Ln 50.d Façana - Soroll total - Lden 51.a Comparativa de trams 2009-2017 - Ld 51.b Comparativa de trams 2009-2017 - Le 51.c Comparativa de trams 2009-2017 - Ln 51.d Comparativa de trams 2009-2017 - Lden 52.a Comparativa de trams 2012-2017 - Ld 52.b Comparativa de trams 2012-20172 - Le 52.c Comparativa de trams 2012-2017 - Ln 52.d Comparativa de trams 2012-2017 - Lden 53 Mapa de zones d’actuació prioritària 102 Mapa estratègic de soroll de Barcelona 2017. Districte d’Horta-Guinardó ANNEX IV. EQUIP DE REALITZACIÓ, GESTIÓ I COL·LABORACIÓ Realització Personal d’Audiotec Ingeniería Acústica, SA Autor del projecte Ángel María Arenaz Gombau Equip tècnic José Ignacio Riesco García Azucena de la Cruz Lecanda Pablo Gabriel Duque del Corral Sara Domínguez Pérez Sara Herranz Pedriza Gema Sánchez Gozalo Lluís Subirana Casademunt Genís Laguna Salvador Jordi Rabasseda Riba Marc Sànchez Quibus Marçal Coll i Follia Gestió Personal de l’Ajuntament de Barcelona Aránzazu Millás Nicuesa Neus Muntané i Gregori Javier Casado Novas Laura Zapata i González Col·laboració Personal de BR Albert Carbonell Ferrer Laura Vergoñós Pascual Marc Montlleó Balsebre Gemma Conde Cros 103