Barcelona: Futur Sostenible Disset objectius socials, econòmics i ambientals agenda2030.barcelona L’Agenda 2030 de Barcelona Fites ODS i indicadors clau Continguts 4 Preàmbul 8 Introducció 16 Agenda 2030 de Barcelona 18 ODS 1. Fi de la pobresa 28 ODS 2. Fam zero 36 ODS 3. Salut i benestar 54 ODS 4. Educació de qualitat 70 ODS 5. Igualtat de gènere 84 ODS 6. Aigua neta i sanejament 94 ODS 7. Energia assequible i no contaminant 104 ODS 8. Aliances per a aconseguir els objectius 122 ODS 9. Indústria, innovació i infraestructura 134 ODS 10. Reducció de les desigualtats 148 ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles 164 ODS 12. Producció i consum responsables 176 ODS 13. Acció pel clima 184 ODS 14. Vida submarina 192 ODS 15. Vida d'ecosistemes terrestres Títol: Agenda 2030 de Barcelona. Fites ODS i indicadors clau Continguts i redacció: © Ajuntament de Barcelona 204 ODS 16. Pau, justícia i institucions sòlides Idea i coordinació: Oficina del Comissionat d’Agenda 2030 220 ODS 17. Aliances per a aconseguir els objectius Fotografies: © Ajuntament de Barcelona 230 L’Agenda 2030 en temps de Covid19: Impactes i reaccions Edició electrònica, novembre de 2020 Edita: © Ajuntament de Barcelona. Comissionat d’Agenda 2030 240 El camí a seguir a partir d’ara Disseny i maquetació: La Factoria dels Anuncis. www.factoriaanuncis.com Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement – No comercial (by-nc) amb finalitat no comercial. Es permet no només la reproducció, distribució i comunicació pública de l'obra original, sinó també la creació d'obres derivades com traduccions, resums o versions infantils. No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades La llicència completa es pot consultar a: https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca Preàmbul És un plaer presentar-vos el document Agenda 2030 de Barcelona. Fites ODS i indicadors clau, que inclou la localització de les 169 fites de l’Agenda 2030 a la ciutat de Barcelona. L’Agenda 2030 de les Nacions Unides és el resultat d’un gran acord mundial que estableix un full de ruta indispensable per repensar els nostres models socials i la nostra relació amb el planeta. És una agenda global i local, que se’ns presenta de manera encara més punyent en el moment històric en què es troba la nostra ciutat i el món en general: immersos en una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents, i enmig d’una crisi climàtica que dia rere dia ens va fent més vulnerables. L’Ajuntament de Barcelona no pot ni vol permetre que aquest context, sens dubte complicat i ple d’incerteses, deixi ningú enrere. La localització de les fites de l’Agenda 2030 ha estat possible gràcies a l’aposta ferma de la ciutat de Barcelona per assolir la sostenibilitat social, ambiental i econòmica a Barcelona abans de l’any 2030, posant les persones al centre de les polítiques públiques, treballant per la pau i la prosperitat, cuidant decididament el planeta i apostant per les aliances com a opció indiscutible per assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquest document és un pas molt rellevant en la dècada decisiva que ara iniciem: dibuixa detalla- dament on vol ser Barcelona l’any 2030 i ens proporciona una mirada a mig termini que és abso- lutament necessària per fer front al moment actual i alhora establir el rumb del proper decenni. La seva base tècnica i el seu caràcter transversal permetran monitoritzar en els propers anys totes les àrees d’acció de l’àmbit local, amb la mirada posada en les polítiques públiques, però també en la societat civil: Barcelona som tots i totes, i tots i totes som absolutament necessaris per construir una ciutat més justa, pròspera i sostenible. No volem acabar sense agrair la feina feta per tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Barcelona que, de manera directa o indirecta, han participat en aquesta traducció del llen- guatge global a la realitat local. També volem fer extensiu aquest agraïment als i les membres del consell Acadèmic Assessor de l’Agenda 2030 i a totes les organitzacions multilaterals i admi- nistracions d’arreu que han fet possible el rigor, la comparabilitat i l’enriquiment de la localització de l’Agenda 2030 a Barcelona. El vostre talent i determinació és el que més necessita la nostra ciutat: ara i d’aquí a 10 anys. Ada Colau Ballano, l’Alcaldessa de Barcelona i Laia Bonet Rull, Tercera Tinenta d’Alcaldia (Àrea d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana) 4 Agenda 2030 Barcelona 5 L’Agenda 2030 és una agenda global però que cal aplicar, també, localment, seguint la màxima que es va fer famosa als anys 90: Think global, Act local. Aquesta és la idea que ens ha mogut a l’hora d’adaptar els objectius de desenvolupament sostenible a la realitat d’una ciutat com Barcelona, essent una de les primeres ciutats que du a terme un aterratge tan complet de les 169 fites dels ODS a la seva realitat local. Hem volgut ser ambiciosos en les fites i curosos amb els indicadors, incorporant un sistema de seguiment que ens permeti anar recalibrant les fites al llarg dels propers deu anys. El resultat és l’Agenda 2030 de Barcelona, pensada com el full de ruta de les polítiques públiques de la ciutat durant dècada que ara comença. Ens proposem objectius ambiciosos per combatre la pobresa, reduir la desigualtat, promoure una educació inclusiva i aconseguir una profunda transformació energètica, entre molts altres. L’assoliment d'aquests objectius permetrà convertir Barcelona en una ciutat ambientalment més sostenible, socialment més justa i econòmicament més pròspera. Volem que l’Agenda 2030 sigui una veritable agenda de ciutat, que serveixi de guia i d’impuls per totes les entitats, empreses i organitzacions que vulguin treballar en la tasca conjunta d’assolir els ODS a Barcelona. Comptem amb la implicació de la societat civil i el sector privat per acon- seguir que l’any 2030 els objectius que ens hem marcat siguin una realitat. Aquest document és el fruit del treball conjunt de diverses àrees de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració del Consell Acadèmic Assessor de l’Agenda 2030, i sota la coordinació de l’equip que treballa a l’oficina del Comissionat. A tots ells, moltes gràcies per la seva feina, idees i propostes. Sense aquesta àmplia col·laboració, aquest resultat no hauria estat possible. Miquel Rodríguez Planas Comissionat d’Agenda 2030 Ajuntament de Barcelona 6 Agenda 2030 Barcelona 7 Introducció L’informe “El Nostre Futur Comú” de Nacions Unides, altrament anomenat L’Agenda 2030 va ser aprovada en un moment de gran esperança, amb plena Informe Brundtland, va presentar al món l’any 1987 el concepte de desenvo- consciència de tot el que la humanitat s’hi juga en aquest primer terç del lupament sostenible. És, doncs una idea que acumula ja tres llargues dècades segle XXI. Els seus primers anys de vida, però, han estat turbulents, i els can- de trajectòria institucional, amb tot un bagatge d’èxits i fracassos, en un món vis geopolítics han posat obstacles a la seva aplicació. Les resistències són que ha seguit creixent de forma exponencial en població i, de forma molt més enormes, i en bona mesura esperables. Perquè assolir un desenvolupament acusada, en activitat econòmica. que sigui veritablement sostenible per a la propera i les següents generacions exigirà a totes les institucions i actors socials un replantejament dels seus L’Agenda 21, aprovada a la Cimera de la Terra celebrada l’any 1992 a Rio do valors i prioritats, i canvis estructurals que demanaran una intensa dedicació Janeiro, marca un punt d’inflexió en la solidesa científica i l’ambició política en recursos humans, organitzatius i econòmics, sostinguda en el temps. del desenvolupament sostenible. Els documents elaborats en successives cimeres globals, els anys 1997, 2002 i 2012, per desenvolupar, fer balanç i Amb tot, l’evidència aclaparadora del canvi climàtic i d’altres fenòmens alar- actualitzar l’Agenda 21, han generat un corpus de coneixement teòric i aplicat mants, com la creixent desigualtat de renda i d’oportunitats vitals, han enfortit que resulta d’enorme utilitat per guiar la protecció de la biosfera i la necessària la consciència de la necessitat d’una transició radical, i alhora justa, cap a transformació dels sistemes de producció i consum. Hi ha tota una altra línia un món més sostenible. Radical en el sentit que caldrà refer els models d’or- de treball, centrada en els fonaments socials del desenvolupament (lluita con- ganització econòmica, social i política, per reduir l’impacte sobre el planeta i tra la pobresa, educació, salut, igualtat de gènere), que es desenvolupa en repartir millor els seus fruits. I també justa, perquè caldrà prendre en consi- cimeres clau, com la de Beijing (1995) o Dakar (2000) i culmina en els anome- deració les dimensions econòmica i social del canvi, per tal que l’esforç sigui nats Objectius del Mil·lenni de 2000-2015. recompensat i ningú quedi enrere. L’Agenda 2030 representa, al capdavall, un compromís amb la justícia social, ambiental i generacional. I tot això conviurà L’Agenda 2030 de Nacions Unides és la baula més recent d’aquesta cadena amb una altra transició, radical i accelerada, cap a la societat digital. La digita- de reflexió, compromís i acció concertada per un desenvolupament humà que lització pot contribuir a resoldre els grans reptes de la sostenibilitat, però ha de sigui sostenible i que no deixi ningú enrere. No parteix de zero ni cancel·la cap ser governada, per reduir-ne els riscos i garantir que els seus beneficis arribin dels documents anteriors. En recull l’esperit i les conclusions per formular un a tothom. mandat urgent a la comunitat mundial. Perquè malgrat els progressos acon- seguits en diversos fronts, alguns dels problemes més greus que afecten la Per posar en marxa aquesta transició justa i creïble les societats democràtiques sostenibilitat del planeta es mantenen inalterats, o han empitjorat. Arribats a necessiten instruments que permetin oferir una visió clara i honesta de la situa- aquest punt, és del tot necessari trencar el cercle viciós del model actual de ció en els factors clau de la sostenibilitat, com l’emissió de gasos d’efecte hiver- desenvolupament, que amenaça la continuïtat dels ecosistemes i de les pròpies nacle o la inserció laboral dels joves, entre molts d’altres. I que permetin també societats humanes, proposant solucions que relliguin i reforcin mútuament les establir on s’haurien de situar aquests factors l’any 2030 per tenir un país, o una tres dimensions del desenvolupament. El cercle virtuós del desenvolupament ciutat que funcioni i es desenvolupi d’una manera realment sostenible. Amb tot es generarà amb una economia més verda i més social, sustentada en la inno- això es podran identificar millor les prioritats de l’acció col·lectiva, i arribar a vació i en un model de governança que promogui aliances entre tots els actors: acords d’àmplia base, que permetin avançar. Generar aquesta mena d’informa- públics, privats, societat civil i acadèmia. ció és, justament, la finalitat del present informe, com veurem tot seguit. El contingut de l’Agenda 2030 es configura a partir de 17 Objectius de Desen- volupament Sostenible, coneguts com a ODS, que s’enfoquen cap a la pro- tecció i millora del medi ambient, la lluita contra les desigualtats, el desenvolu- Les raons de l’Agenda 2030 de Barcelona pament econòmic i el compromís amb la integritat i l’eficàcia institucional. Va ser aprovada de forma unànime pels 193 Estats membres de Nacions Unides La Declaració de les Nacions Unides que aprova l’Agenda 2030 interpel·la el 25 de setembre de 2015. Alguns dels seus aspectes clau han estat des- tant als estats com als actors estratègics dels països signants de la mateixa a envolupats en altres grans acords que es van signar aquell mateix any, com implantar plans d’acció per avançar en el seu assoliment. Tots els Estats són l’Acord de Paris sobre el canvi climàtic, l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba per cridats a elaborar i publicar informes periòdics de seguiment, coneguts com al finançament del desenvolupament, el Marc de Sendai per a la reducció del Voluntary National Reviews, sobre el desenvolupament dels esmentats plans risc de desastres i la Declaració i marc d’acció “Educació 2030” d’Incheon d’acció i el grau de consecució dels ODS en les seves jurisdiccions. Cada (cap a una educació inclusiva i equitativa de qualitat i aprenentatge permanent Estat, però, ha donat a l’Agenda 2030 un accent i una proposta organitzativa per a tothom). pròpia. En el cas d’Espanya, l’any 2018 el Govern central va nomenar una Alta 8 Agenda 2030 Barcelona 9 Comissionada per l’Agenda 2030, ubicada orgànicament a la Presidència del i l’acció conjunta, públic-privada-social, en totes les dimensions de la lluita Govern. Al gener d’aquest mateix any aquesta competència ha estat transfe- contra la pobresa i per la inclusió social. Amb el temps, la sostenibilitat ha anat rida la Vicepresidència Segona del Govern. impregnant les diverses polítiques sectorials. L’adaptació de l’Agenda 2030 en àmbits subestatals, tot i no tenir la cobertura L’Estratègia per a l’impuls de l’Agenda 2030 a Barcelona compta amb tot del mandat de Nacions Unides, és una pràctica molt recomanada per aquesta aquest bagatge per entomar l’enorme repte d’assolir els Objectius de Des- institució i cada cop més estesa en regions i ciutats d’arreu del planeta. És el envolupament Sostenible, per millorar la vida a la ciutat i garantir el seu futur. cas de la Generalitat de Catalunya que, amb l’impuls del Consell Assessor pel Ho considerem també un acte de responsabilitat, perquè és principalment a Desenvolupament Sostenible, va aprovar al setembre de 2019 el Pla Nacional les ciutats on es decidirà l’èxit de l’Agenda 2030, i Barcelona té les condicions per a la Implementació de l’Agenda 2030, que alinea la legislació i l’acció de per plantejar un enfocament propi, que incentivi la transparència, la reflexió, govern amb l’assoliment dels ODS. El 21 de febrer d’aquest any ha llançat l’experimentació i la innovació, a través de projectes propis i compartits. l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya, amb la voluntat de mobilit- zar totes les institucions del país. El fet d’adquirir un perfil propi en aquesta empresa global no significa que Bar- celona vulgui fer aquest camí en solitari. Per aprendre i avançar necessitarem Han estat les grans ciutats, però, les que han actuat de pioneres dels Voluntary en tot moment l’intercanvi, l’acord estratègic i la col·laboració multinivell. Per Local Reviews. En aquest sentit, la trajectòria de l’Ajuntament de Barcelona això l’Ajuntament de Barcelona resta amatent a les iniciatives pensades per amb l’Agenda 2030 comença amb l’Informe sobre localització dels ODS 2030 desplegar l’Agenda 2030; sobretot les que es plantegen a nivell metropolità, a Barcelona, presentat al Plenari del Consell Municipal el 29 de març de 2019. però també en els àmbits català, espanyol, europeu i global. Així, ha col·labo- Aquest text dibuixava un full de ruta per a l’acció municipal, l’alineament dels rat en el disseny d’una bateria d’indicadors per als municipis, promogut per la ODS amb els plans i polítiques municipals i una primera aproximació als indi- Diputació de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona; és part cadors. És però a l’actual mandat que l’Ajuntament fa una aposta clara per signatària de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya i participa a les l’Agenda 2030. L’acord de Govern de 10 de juliol de 2019 incorpora l’Agenda reunions del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible; forma part 2030 al cartipàs municipal, donant nom a la tercera tinència d’alcaldia. Al Plenari a la xarxa d’entitats locals per l’Agenda 2030, creada per la Federació Espan- del Consell Municipal de 30 de setembre d’aquell mateix any, tot els grups muni- yola de Municipis i Províncies; i està impulsant un grup de treball de ciutats en cipals aproven una declaració a favor de l’impuls de l’Agenda 2030. En paral·lel el marc de l’organització Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). es crea el Comissionat per l’Agenda 2030 i una comissió de caràcter gerencial i tècnic per impulsar i coordinar aquest tema a l’organització municipal. El des- plegament culmina el 31 de gener de 2020, quan el Govern Municipal presenta al Plenari la Mesura de Govern de l’Estratègia per a l’impuls de l’Agenda 2030 El disseny de l’Agenda 2030 de Barcelona a Barcelona. Els 17 ODS de l’Agenda 2030 es despleguen en 169 fites que concreten l’horitzó a Aquest treball, però, té uns antecedents ben assentats a l’organització muni- assolir l’any 2030 en les matèries específiques de cada ODS. Tot i això, bona part cipal, que es remunten a mitjans dels anys noranta amb la implantació de d’aquestes fites tenen una formulació genèrica, sobretot perquè a l’hora d’apro- l’Agenda 21 local. La consolidació plena d’aquesta política va arribar l’any var l’Agenda es va buscar el màxim consens possible entre els Estats membres 2002, amb l’aprovació del primer compromís ciutadà per la sostenibilitat, reno- de Nacions Unides. Cada entitat política, Estat, regió o ciutat, té marge per adap- vat l’any 2012 per un període de deu anys més. Durant aquest temps, l’acció tar l’Agenda, d’acord amb el seu context econòmic, social, cultural o polític; però en qüestions troncals com els residus, l’energia o la mobilitat, ha anat acom- les grans línies no són negociables, i s’han d’intentar assolir en el seu conjunt. panyada d’un gran esforç per conscienciar i implicar la població en la lluita per la sostenibilitat, amb projectes com l’Agenda 21 Escolar o la xarxa Barcelona + El primer mandat que contempla l’Estratègia de Barcelona per l’Agenda 2030 Sostenible, que compta amb més de 1.000 organitzacions compromeses amb és adaptar els objectius i fites de l’agenda global al context i les necessitats de la sostenibilitat. Aquesta metodologia de treball, basada en amplis acords de Barcelona, mantenint però l’esperit del document original, per configurar un ciutat i xarxes d’acció, també s’ha aplicat per reforçar el pilar social de la sos- nou horitzó social, econòmic i mediambiental per a la ciutat: l’Agenda 2030 de tenibilitat. Així, des de l’any 2005 l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva Barcelona. Aquesta “localització” ha començat per discernir quins d’aquests ha esdevingut un espai de referència per articular la reflexió, la participació continguts podien tenir una translació a l’àmbit local, a la governança d’una 10 Agenda 2030 Barcelona 11 ciutat. Això s’ha confirmat en 139 de les 169 fites, perquè l’Ajuntament hi té compe- El criteri bàsic per al disseny de les fites ha estat nodrir-les de tot allò que hagi tències atribuïdes, o bé una voluntat manifesta d’actuar per contribuir a l’assoliment estat pensat, debatut i formulat pels especialistes de cada sector. Ras i curt, de la fita. En els 30 casos restants s’ha considerat que no tenia sentit fer-ne una lec- hem tibat del conjunt d’estratègies i plans d’acció municipals que resulten tura en clau local, perquè responen a qüestions de governança europea o mundial, coherents amb els objectius i les fites plantejades per l’Agenda 2030. D’aquest en què la capacitat d’influència dels governs locals, fins i tot en el cas de les grans capital acumulat de coneixement i voluntat política destaquen especialment, per ciutats, és extremadament reduïda1. la seva vocació transversal, el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 i el Pla Clima 2018-2030, centrats en la dimensió mediambiental, l’Estratègia El segon pas, i amb tota seguretat el més difícil, ha estat definir una “fita Barcelona” d’inclusió i de reducció desigualtats socials 2017-20273, el Pla per a la Justícia per a cada una de les 139 fites localitzables. La complexitat de la tasca ve de la de Gènere 2016-2020, el Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de pretensió de que totes les fites siguin mesurables, perquè aquesta és l’única manera Barcelona 2018-2021, així com d’altres plans integrals centrats en determinats de verificar el seu assoliment2. grups de població, com el Focus Infància i Ciutadania 2017-2020 o l’Estra- tègia d’Envelliment 2018-2030. A banda d’aquests hi ha un gran nombre de plans sectorials, molt diversos pel que fa a l’extensió temporal, la profunditat de l’anàlisi o la concreció dels compromisos. 1 Per economia d’espai les fites no localitzades no consten al document, però les podeu consultar a https://ajuntament.barcelona.cat/agenda2030/ca apartat Objectius. Als àmbits en què no es disposa de fites formalitzades com a tals, aquestes 2 Val a dir que l’exigència de mesurabilitat comporta una estreta relació entre les fites i els instruments s’han pensat a partir de la interpretació dels continguts dels plans sectorials, i que utilitzem per mesurar-les, que són els indicadors. I tot i que s’ha intentat en tot moment transitar de d’exemples proposats per institucions de referència, com les pròpies Nacions la fita cap a l’indicador, en alguns casos ha estat inevitable que l’existència o l’absència de determinats Unides o la Unió Europea. Les propostes inicials s’han filtrat i millorat en diàleg indicadors acabés condicionant el disseny de la fita. Afortunadament, l’Ajuntament de Barcelona disposa amb les àrees implicades, articulat a la Comissió Transversal per a l’impuls d’uns sistemes d’informació, basats en registres, enquestes i altres fonts de dades, prou desenvolupats com per poder mesurar la sostenibilitat de les seves accions i de la vida urbana en general. i l’assoliment de l’Agenda 2030 i en múltiples converses bilaterals entre les àrees i l’equip del Comissionat de l’Agenda 2030. La primera versió del document ha estat enriquida per les opinions i les reco- manacions del Consell Acadèmic Assessor per a l’Agenda 2030 (format per 32 personalitats de les ciències naturals i socials), així com les recollides a una sessió monogràfica del debat ciutadà sobre el PAM 2019-2023. En una segona fase la proposta s’ha sotmès a la valoració sistemàtica d’un equip expert de la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Sostenible (REDS), entitat referent en Agenda 2030 i integrada a la Sustainable Development Solutions Network (SDSN). L’informe presenta la proposta de localització, basada en fites ODS i indica- dors clau. Els capítols de l’informe estan organitzats a partir dels 17 ODS, i per a cada un d’ells es mostra, en la part inicial: 1. El llistat de les fites ODS de Nacions Unides que s’han considerat “localit- zables” a Barcelona, en el seu format original. 2. El llistat d’estratègies i plans municipals consultats per identificar possibles fites i indicadors. 3 Actualment l’EIRDS de Barcelona en procés de reprogramació per, entre altres coses, situar l’horitzó a 2030. S’ha treballat per alinear aquesta Estratègia amb l’Agenda 2030 pel que fa a objectius, fites i indicadors clau. 13 Tot seguit es mostra per a cada fita ODS localitzable, fins allà on ha estat pos- Per a cada un dels indicadors clau localitzats s’aporta la següent informació: sible identificar-ho: · L’origen de l’indicador. És a dir, si s’ha proposat des de l’Ajuntament de · La proposta de fita ODS per a Barcelona. La major part de les fites pro- Barcelona -i en tal cas, si forma part d’altres bateries d’indicadors- o des d’al- posades són d’impacte, és a dir, que busquen un determinat canvi social tres institucions. (o una continuïtat, en aquelles fites en què la situació actual es considera òptima). Totes aquestes s’han de llegir com a “fites de ciutat”; és a dir, de · La font o fonts de dades dels indicadors proposats. responsabilitat compartida entre l’Ajuntament i altres agents públics i pri- vats. També hi trobem algunes fites de procés, que es concreten en la posta · Els valor de referència de l’indicador. Quan la fita està formulada com a en marxa i/o la consecució d’una determinada actuació, liderada o forta- increment o reducció d’una magnitud en termes relatius, el valor de referència ment influenciada per l’Ajuntament. de l’indicador és el de l’any 2015 o, en cas de no estar disponible, el corres- ponent a l’any posterior més proper a 2015. · La definició operativa de la fita, que concreta el significat de la mateixa per tal de fer-la mesurable i avaluable. En algunes de les fites ODS resta · El valor desitjat per a l’any 2030, o en un any anterior, si així s’especifica. pendent encara la seva concreció. · La perspectiva o perspectives d’anàlisi. En un gran nombre d’indicadors · La proposta d’indicador o indicadors clau per mesurar la fita. Nacions no només és rellevant observar l’evolució de l’indicador per al conjunt de Unides va proposar una bateria de 232 indicadors, però una part d’aquests la ciutat, o de la seva població, sinó fer-ho, a més, per unitats territorials o no són aplicables o no estan disponibles a escala de ciutat. Per contra, Bar- per determinades característiques de la població, com el sexe, l’edat o el celona disposa d’altres indicadors, sovint més adequats que els proposats nivell de renda. També hi ha una perspectiva metropolitana, que de moment per Nacions Unides. També hi ha fites per a les quals no s’ha trobat cap només s’ha incorporat en qüestions, com el nivell de renda o l’habitatge, indicador adequat per mesurar-la. En aquests casos es proposa la crea- però que està cridada a tenir més rellevància. ció de nous indicadors, sovint de caràcter sintètic, capaços de reflectir les diverses dimensions de les fites més complexes. Hi ha algunes fites ODS que encara no presenten una proposta completa de localització, bé perquè no se n’ha arribat a formular una definició opera- tiva; bé perquè, disposant de tal definició, no s’han identificat els indicadors pertinents; o bé perquè, tenint clars tant la fita com els indicadors, no es disposa encara de dades per conèixer la situació actual sobre el fenomen en qüestió. És un procés obert, que esperem poder completar aviat, amb la implicació de les àrees afectades. De fet, en diversos àmbits sectorials es constata una voluntat d’establir objectius avaluables i sistemes d’indicadors per mesurar-los. La pròpia existència de l’Agenda 2030 sembla haver des- vetllat aquests processos. 14 Agenda 2030 Barcelona 15 AGENDA 2030 DE BARCELONA 16 Agenda 2030 Barcelona 17 Objectiu Fi de la ODS 1. 1 pobresa Posar fi a la pobresa en totes les seves formes i a tot arreu 18 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Fites Barcelona 1.1. Eradicar per a totes les persones del món la pobresa extrema, actualment mesurada per un ingrés per persona inferior a 1,25 $ EUA al dia. 1.2. Reduir com a mínim a la meitat la proporció d’homes, dones, nens i nenes de totes les edats 1.1 que viuen en la pobresa en totes les seves dimensions d’acord amb les definicions de cada estat. El 2030 tota persona resident a Barcelona 1.3. Posar en pràctica en l’àmbit nacional sistemes i mesures apropiades de protecció social per que es quedi sense sostre tindrà un llit a totes les persones, nivells mínims inclosos i, per a 2030, aconseguir una àmplia cobertura de les persones que pateixen situacions de pobresa i vulnerabilitat. on dormir i un plat a taula, i el nombre de persones sense llar es reduirà fortament 1.4. Garantir que tots els homes i les dones, en particular les persones pobres i vulnerables, tinguin els mateixos drets als recursos econòmics, així com accés als serveis bàsics, la propietat i el control de les terres i altres béns, l’herència, els recursos naturals, les noves tecnologies apropiades i els serveis financers, incloses les micro-finances. Actualment a Barcelona la pobresa extrema es reflecteix sobretot en la impossibili- tat d’accedir a un habitatge en condicions. El compromís col·lectiu de la ciutat ha de 1.5. Fomentar la resiliència de les persones pobres i aquelles que es troben en situacions vul- ser que qualsevol persona que visqui a la ciutat i que es vegi confrontada amb una nerables, i reduir la seva exposició i vulnerabilitat als fenòmens extrems relacionats amb el situació tan greu com aquesta pugui satisfer les seves necessitats bàsiques. Però clima i altres crisis i desastres econòmics, socials i ambientals. també, com apunta el Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona 2016-2020, cal realitzar polítiques preventives per reduir el nombre de persones que cauen i 1.a. Garantir una mobilització significativa de recursos procedents de diverses fonts, fins i tot resten atrapades en situacions d’exclusió residencial severa. La xarxa d’atenció rep mitjançant la millora de la cooperació per al desenvolupament, per tal de proporcionar mit- una pressió cada cop més intensa, tant pel creixement de les necessitats com pel jans suficients i previsibles als països en desenvolupament, en particular els països menys fet que, a Catalunya, és pràcticament l’única administració que hi està donant res- avançats, perquè implementin programes i polítiques encaminats a posar fi a la pobresa en posta. Així, a principis de l’any 2020 la ciutat de Barcelona comptava amb 2.200 totes les seves dimensions. places residencials i d’allotjament per a persones sense llar, les quals han crescut en 750 gràcies als set equipaments extraordinaris habilitats per garantir que en temps de pandèmia ningú hagi de dormir al carrer. A la resta de Catalunya les places no arriben a les 200. La meitat de persones sense llar que s’han adreçat als serveis Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS municipals en els darrers dos anys pràcticament acabaven d’arribar a Barcelona, i una de cada quatre de les que s’han atès des de l’esclat de la pandèmia té la resi- · Estratègia d’Inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030. dència fora de la ciutat. Assolir la fita proposada demana, doncs, un enfocament més social i més metropolità, tant en l’accés a l’habitatge com en la resposta al · Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020. sensellarisme. · Estratègia contra la feminització de la pobresa a la ciutat 2016-2024. Fita operativa: Situar el nombre de persones sense llar per sota de les 500 i garantir que totes elles siguin ateses per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense · Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. Llar (XAPSLL) · Focus Infància i Ciutadania 2017-2020. Indicadors clau: · Pla Barcelona Ciutat Refugi. ODSBCN-111 Percentatge de persones sense llar ateses (accedeixen a un recurs residencial públic, temporal o amb recolzament sostingut) · Plans de barris 2016-2022. Origen Propi · Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. Font Diagnosi del sensellarisme a Barcelona 2019 (http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2019/11/Diagnosi_sensellarisme_2019_WEB.pdf) Valor de referència 44,59% (any 2015) Valor fita 2030 100% de les persones amb un mínim de dos anys d’empadronament a la ciutat Perspectives d’anàlisi Municipis AMB / Districte / Sexe / Edat 1 Fi de la pobresa 21 ODSBCN-112 Nombre de persones residents a Barcelona (empadronades amb un mínim de dos anys d’antiguitat) sense llar 1.2 Origen Propi Font Diagnosi del sensellarisme a Barcelona 2019 Per al 2030, reduir fortament la incidència de (http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/2019/11/Diagnosi_sensellarisme_2019_WEB.pd)f la pobresa severa a Barcelona, especialment Valor de referència 2.799 (any 2015) Valor fita 2030 Menys de 500 entre la població més jove, vetllant també Perspectives d’anàlisi Municipis AMB / Districte / Sexe / Edat perquè no afecti desproporcionadament determinats territoris Atenció a persones sense llar INDICADOR 111: Totes les persones sense llar ateses per la XAPSLL INDICADOR 112: Reduir el nombre de persones residents a Barcelona sense llar per sota de les 500 100% Actualment es considera que la privació material (definida 100,00% com la incapacitat d’accedir, per falta de recursos econòmics, 3.684 a béns que són considerats essencials per viure en societat), 3.500 és el fenomen que reflecteix millor, i per tant permet mesurar 3.383 498 90,00% millor, la pobresa. Es consideren llars amb privació material 415 severa aquelles on hi ha una mancança forçada de com a 80,00% mínim 4 dels 9 elements següents: Pagar sense endarreri- 3.000 562 2.799 ments rebuts de l’habitatge o de compres ajornades; poder 438 anar de vacances almenys una setmana a l’any, poder fer un 70,00% 434 àpat de carn, pollastre o peix (o l’equivalent vegetarià) almenys 2.500 cada dos dies, poder afrontar despeses imprevistes, poder 60,00% permetre’s un telèfon (incloent telèfon mòbil), poder mante- 424 nir l’habitatge a una temperatura adient, poder permetre’s els 2.000 següents objectes de consum: TV en color, rentadora i cotxe 46,35% 50,00% 44,59% 43,35% propi. La fita planteja un compromís més ferm en el cas de la població infantil, perquè és un fet comprovat que el patiment 1.500 1.303 40,00% d’aquestes situacions durant els primers anys de vida té un 1.338 impacte molt sever sobre les oportunitats vitals de la persona. 996 30,00% Finalment, la fita també incorpora una dimensió metropoli- 1.000 tana, reflex d’una voluntat de cohesió social i territorial. 20,00% 1.286 Fita operativa: Situar la taxa de privació material severa 1.227 500 per sota del 2% a Barcelona, també en la població menor 500 945 10,00% de 16 anys, i inferior al 3% al conjunt de l’Àrea Metropoli- tana de Barcelona 0 0,00% Indicador clau: 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Habitatge inadequat (Estructures temporals no convencionals) ODSBCN-121 Taxa de privació material severa Habitatge insegur (Sense pagar lloguer) Origen Propi (inclòs a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) Sense habitatge (Viuen temporalment a un alberg o allotjament amb recolzament sostingut) Font Estadístiques Metropolitanes de Condicions de Vida. Sense sostre (En espai públic o pernocten a un alberg) (https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_cat=424) % Ateses (Pernocten a un alberg, hi viuen temporalment o allotjades amb recolzament sostingut). Eix dreta Valor de referència Població de Barcelona 4,6%; Valor fita 2030 Inferior al 2%, en el conjunt de la població i, població menor de 16 anys de específicament, en la població menor de 16 anys. Barcelona: 4,8%; població AMB: Inferior al 3% al conjunt de l’AMB 5,3% (anys 2016-2017) Perspectives d’anàlisi Municipis AMB / Districte / Sexe / Edat 22 Agenda 2030 Barcelona 1 Fi de la pobresa 23 Privació material severa 1.4 12,0% INDICADOR 121A: Inferior al 2% en el conjunt de la població de Barcelona Per al 2030 garantir un accés àgil (calculat segons llindar Barcelona) 10,0% 9,9% INDICADOR 121B: Inferior al 2% als serveis socials municipals en població 0-15 anys de Barcelona 8,0% (calculat segons llindar Barcelona) INDICADOR 121C: Inferior al 3% en 6,7% la població de l'AMB (calculat segons El sistema de drets i llibertats vigent garanteix la igualtat jurídica a l’hora d’accedir als recursos 6,0% 5,3% lindar AMB) 4,9% econòmics i la propietat, tot i que en realitat aquest accés acaba sent molt desigual. Pel que fa 4,7% 4,8% als béns i serveis bàsics, la implicació pública és necessària perquè tothom hi pugui accedir. 4,0% 4,6% 4,5% 4,5% Partint del mandat de l’Agenda 2030 i del context de la Barcelona actual, considerem béns 3% i serveis bàsics l’habitatge (recollit a la fita 1.1.), l’alimentació (2.1), l’assistència sanitària (3.8), l’educació en l’etapa 0-16 (4.1. i 4.2), l’atenció i la cura en situació de dependència (5.4), l’aigua i 2,0% 2,0% el sanejament (6.1 i 6.2), l’energia per mantenir la llar a una temperatura adequada (7.1), l’accés a Internet (9.c.), la cultura (10.3.), l’habitatge (11.1), el transport (11.2) i la seguretat (16.1). Els serveis 0,0% socials municipals són la porta d’entrada a la demanda de suport públic per accedir a alguns 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 /17 /18 /19 d’aquests serveis. És clau que aquests serveis siguin propers al territori, receptius i eficaços, tal i com recull la Llei 12/2007 de Serveis Socials de Catalunya. Fita operativa: Garantir que el temps mitjà d’espera per accedir a la primera visita dels centres de serveis socials municipals estigui per sota dels 15 dies 1.3 Indicador clau: ODSBCN-141 Mitjana de dies d’espera entre la data de visita al Centre de Serveis Socials i la data en què va ser programada El 2021, assegurar que l’Ingrés la visita Mínim Vital arribi a totes Origen Propi les persones que el necessiten Font Àrea de Drets Socials. Dades recollides a: https://qcm.bcn.cat Valor de referència 31,27 Valor fita 2030 Inferior a 15 dies (desembre de 2015) Perspectives d’anàlisi Districte L’àmplia cobertura que s’esmenta a la fita 1.3. de Nacions Unides es refereix, en el context de Barcelona, a un sistema de renda garantida. Els sistemes nacionals de protecció social no són una competència municipal, però la seva gestió i aplicació acaben generant una forta implicació local. És el cas de la Accés als béns i serveis bàsics renda de ciutadania a Catalunya i de l’ingrés mínim vital a Espanya. El compro- mís de Barcelona és vetllar per una aplicació justa i eficaç d’aquests sistemes, 40,0 col·laborant en tot allò que calgui. 35,0 Fita operativa: Situar l’any 2021 el grau de cobertura de l’IMV segons 30,0 31,27 necessitat objectiva per sobre del 95% 28,28 25,0 27,41 24,94 Indicador clau 20,0 21,20 15,00 ODSBCN-131 Percentatge de persones que, complint els requisits objectius per rebre l’Ingrés Mínim Vital, el reben 15,0 efectivament 10,0 Origen Propi 5,0 Font Pendent concretar font 0,0 Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Per sobre del 95% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Perspectives d’anàlisi Districte / Sexe / Edat INDICADOR 1.4: Temps mitjà d'espera (dies) per 1ª visita als serveis socials municipals 24 Agenda 2030 Barcelona 1 Fi de la pobresa 25 1.5 Persones ateses pel Centre d'Urgències i Emergències Socials Per al 2030 reduir l’exposició de les 3.000 28.145 persones més vulnerables a situacions 2.986 2.500 23.420 de crisi o desastre, així com incrementar 22.185 1.505 21.082 la seva resiliència per fer-hi front 2.080 2.000 2.301 1.500 La població que té més dificultats econòmiques sol ser també la més exposada, juntament amb els 25.162 infants i les persones grans, enfront les situacions de desastre. Tant si aquestes són causades per fenò- 21.915 10.000 mens naturals, com els aiguats o les onades de calor, com si són d’índole econòmica, política o social, 1.000 20.105 18.781 com les crisis financeres o els atemptats, o provocades per un patogen virulent, com el COVID19. Cal treballar de forma estratègica i preventiva en tots els escenaris plausibles perquè la necessitat d’atendre 500 urgències i emergències socials no creixi exponencialment, i perquè quan això resulti inevitable, es vetlli especialment per les necessitats des persones més vulnerables. 0 Fita operativa: Situar el nombre de persones que necessiten ser ateses anualment per urgència 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 o emergència social per sota de les 10.000 i incrementar les xarxes comunitàries de suport a les persones en situació de vulnerabilitat Persones ateses en emergència social (riscos col·lectius, calamitats o catàstrofes extraordinàries que afectin a persones i col·lectius que posin en risc l’equilibri emocional) Indicadors clau: Persones ateses en urgència social (pèrdua sobtada d’autonomia, greu risc de manca de recursos, necessitats peremptòries bàsiques i urgents, maltractaments i abandonament, ...) ODSBCN-151 Nombre de persones ateses pel Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) Origen Propi Font Memòria de l’Àrea de Drets Socials 1.a Valor de referència 22.185 (any 2015) Valor fita 2030 Inferior a 10.000 Perspectives d’anàlisi Districte / Sexe / Edat Desenvolupar la cooperació ODSBCN-152 Nombre de xarxes comunitàries de suport a les persones en situació de vulnerabilitat internacional de ciutat Origen Propi en la reducció de la pobresa Font Pendent concretar font Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Superior als valors de període 2015-2019 Fita operativa: Augmentar els projectes en països receptors d’Ajut Ofi- Perspectives d’anàlisi Districte cial al Desenvolupament que contribueixin a reduir la pobresa i a millorar les condicions del vida i les oportunitats dels habitants vulnerables en àrees urbanes, a través de programes d’economia cooperativa, social i solidària, i de millora de programes socials municipals Indicador clau: ODSBCN-1a1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a l’objectiu de la reducció de la pobresa Origen Propi Font Memòria del Programa de Justícia Global Valor de referència 374.720 € (any 2019) Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte 1 Fi de la pobresa 27 Objectiu Fam ODS 2. 2 zero Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible 28 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Fites Barcelona 2.1. Posar fi a la fam i assegurar l’accés de totes les persones, en particular de les persones pobres i en situacions vulnerables, inclosos els lactants, a una alimentació sana, nutritiva i suficient durant tot l’any. 2.1 2.2. Posar fi a totes les formes de malnutrició, fins i tot aconseguint, a tot tardar el 2025, les fites convingudes internacionalment sobre el retard del creixement i l’emaciació dels menors de 5 anys, i abordar les necessitats de nutrició de les adolescents, dones embarassades i lac- Per al 2030 que ningú pateixi tants, així com les persones grans. gana ni malnutrició a Barcelona 2.3. Duplicar la productivitat agrícola i els ingressos dels productors/es d’aliments de petita escala, en particular les dones, els pobles indígenes, agricultors/es familiars, pastors/es i pescadors/es, entre altres coses mitjançant un accés segur i equitatiu a les terres, a altres L’Estratègia d’inclusió i reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2030 demana fer més recursos de producció i inputs, coneixements, serveis financers, mercats i oportunitats per accessible i assequible una alimentació adequada i saludable, en un marc d’impuls de la política ali- a la generació de valor proposat i treball no agrícola. mentària a la ciutat. Parlem, en primer terme, de la fita més bàsica i inajornable que es pugui plantejar en qualsevol comunitat: que ningú passi gana. En temps de pandèmia i confinament l’acció municipal 2.4. Assegurar la sostenibilitat dels sistemes de producció d’aliments i aplicar pràctiques agríco- i social s’ha multiplicat admirablement per evitar que això passés. Però no es pot abaixar la guàrdia. les resilients que augmentin la productivitat i la producció, contribueixin al manteniment dels Les enquestes més recents situen a l’entorn del 2% la proporció de llars que pateixen una situació de ecosistemes, enforteixin la capacitat d’adaptació al canvi climàtic, fenòmens meteorològics privació alimentària. Es tracta de situar aquest indicador pràcticament a zero. extrems, sequeres, inundacions i altres desastres, i millorin progressivament la qualitat del sòl i la terra. Aquesta fita, com totes les altres que estan relacionades amb l’alimentació (les de l’ODS 2 i la 12.3) es desenvoluparan conjuntament amb l’equip de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació entre 2020 i 2021. 2.5. D’aquí a 2020, mantenir la diversitat genètica de les llavors, les plantes cultivades i els ani- És una oportunitat per treballar aquesta qüestió de forma multidisciplinària i a nivell de tota la ciutat). mals de granja i domesticats i les seves corresponents espècies silvestres, entre altres coses mitjançant una bona gestió i diversificació dels bancs de llavors i plantes a nivell Fita operativa: Reduir la prevalença de la privació alimentària a menys del 0,5% de la població nacional, regional i internacional, i promoure l’accés als beneficis que es derivin de la utilitza- ció dels recursos genètics i els coneixements tradicionals connexos i la seva distribució justa Indicador clau: i equitativa, segons el convingut internacionalment. ODSBCN-211 Taxa de prevalença de la privació alimentària (Població que no es pot permetre un àpat de proteïna animal 2.a. Augmentar, fins i tot mitjançant una major cooperació internacional, les inversions en infraes- cada 2 dies, o el valor nutricional equivalent en proteïna vegetal) tructura rural, investigació i serveis d’extensió agrícola, desenvolupament tecnològic i bancs Origen DIBA-PEMB de gens de plantes i bestiar per tal de millorar la capacitat de producció agropecuària en els països en desenvolupament, particularment en els països menys avançats. Font Elaboració pròpia a partir d’Estadístiques Metropolitanes de Condicions de Vida (https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_ind=1688&id_cat=244) Valor de referència 1,80% (2016-2017) Valor fita 2030 Inferior al 0,5% Perspectives d’anàlisi Districte / Sexe / Edat Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 2 Prevalença de la privació alimentària · Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible i l’Estratègia 2030. 3,0% INDICADOR 211: · Estratègia d’Inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030. Menys del 0,5% de la població 2,5% 2,20% no es pot permetre un àpat de carn, pollastre o peix, o · Estratègia d’agricultura urbana a la ciutat de Barcelona 2019-2030. 1,90% 2,0% 1,80% equivalent vegetarià, cada dos dies · Pla Clima 2018-2030 i Declaració d’emergència climàtica 2020. 1,5% · Pla Estratègic de Mercats 2015-2025. 1,0% · Programa de Prevenció de l’Obesitat Infantil de Barcelona (projecte POIBIN 2018). 0,5% 0,50% 0,0% 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 /17 /18 /19 2 Fam zero 31 2.2 Per al 2030 reduir en un 20% la incidència de l’obesitat, especialment en els infants Múltiples estudis apunten a una estreta relació entre hàbits alimentaris i salut. Un dels efectes més fre- qüents i nocius de la mala alimentació és l’obesitat, ja que va aparellada amb problemes de salut i una menor qualitat de vida. La qüestió és especialment rellevant durant la infància, que és quan es desenvo- lupa el cos i es formen els hàbits alimentaris. I en aquest punt la situació dista molt de ser òptima. Segons dades recollides per l’institut Infància, “4 de cada 10 infants estan per sobre del pes adequat a la seva edat i 3 de cada 10 ho estan en l’adolescència. Un 36,7% dels infants als 8 i 9 anys no tenen un pes adequat a la seva edat (el 24% sobrepès i el 12,7% obesitat) (...). Tot i que les xifres de sobrepès i obesitat disminueixen amb l’edat, el 25,3% dels i les adolescents continuen tenint pesos inadequats: el 18,4% sobrepès i el 6,9% obesitat” (Dades clau d’infància i adolescència a Barcelona 2018, pp. 54-55). La fita proposada va contra- corrent, i el seu assoliment passa, en molt bona mesura, per adoptar hàbits alimentaris més saludables. Fita operativa: Reduir en un 20% la incidència de l’obesitat, tant en la població adulta com, espe- cíficament, en el grup de població menor de 18 anys Indicador clau: 2.3 ODSBCN-221 Taxa de prevalença de l’obesitat Origen Eurostat Per al 2030 impulsar l’agricultura Font Població adulta: Enquesta de Salut de Barcelona urbana, posant en valor els seus (https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2018/07/Enquesta-salut-Barcelona-2016-17.pdf) Població 0-17: Pendent obtenció dades (Consorci de Salut de Barcelona?) beneficis econòmics, ecològics i socials Valor de Població adulta: 13,5% en els homes) Valor fita Població adulta: Inferior al 11% referència i 13,6% en les dones (2016-2017). 2030 Població 0-17: Per determinar (encara no es disposa Població 0-17: No disponible encara d’un indicador prou sistemàtic per mesurar la incidència de l’obesitat en aquesta franja d’edat. S’està treballant Barcelona és una ciutat extremadament densa i compacta, en què l’agricultura, necessària- per aconseguir-lo) ment, només hi pot jugar un paper residual. Tanmateix, l’agricultura urbana sempre hi ha mantin- gut un espai, i durant la darrera dècada l’interès per aquesta activitat ha anat creixent, pel mix de Perspectives Districte, Gènere, Edat beneficis econòmics, socials, educatius i ambientals que s’ha vist que pot proporcionar. Prova d’anàlisi d’això és l’existència de més de 350 horts escolars, que fan un treball notable de conscienciació sobre l’alimentació en clau de sostenibilitat. Partint d’aquests valors, l’Estratègia d’Agricultura Prevalença de l'obesitat urbana a la ciutat de Barcelona 2019-2030 pretén incrementar la contribució dels horts urbans a la sobirania alimentària, la millora de la qualitat ambiental i la biodiversitat, així com a generar 14,0% 13,6% % Homes adults amb obesitat comunitat, sobretot entre la gent gran. 13,5% 13,5% % Dones adultes amb obesitat Fita operativa: Pendent d’acordar una definició de la fita 13,0% 12,5% Indicador clau: 12,0% ODSBCN-231 Pendent de definició 11,5% 11,0% Origen Nd 11,0% Font Estratègia d’agricultura urbana a la ciutat de Barcelona 2019-2030 (https://ajuntament.barcelona.cat/ 10,5% ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/ciutat-verda-i-biodiversitat/estrategia-agricultura-urbana) 10,0% Valor de referència nd Valor fita 2030 nd 2016 2018 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 /17 Perspectives d’anàlisi Districte 32 Agenda 2030 Barcelona 2 Fam zero 33 2.4 ODSBCN-242 Proporció de vendes de productes agroecològics sobre el total de vendes de producte fresc efectuades als mercats municipals Per al 2030 impulsar la producció Origen Propi Font Institut Municipal de Mercats de Barcelona agropecuària ecològica, de proximitat Valor de referència nd fins 2021 Valor fita Per determinar i resilient, a través de la xarxa comercial 2030 minorista i majorista, i promoure l’adopció Perspectives d’anàlisi Districte de la Dieta de salut planetària ODSBCN-243 Volum de producte comercialitzat al Biomarket de Mercabarna Origen Propi La Declaració d’Emergència Climàtica propugna un canvi en el model ali- Font Mercabarna mentari, que passa, entre altres coses, per “augmentar l’oferta i l’accés als Valor de referència nd fins 2021 Valor fita 2030 Per determinar productes frescos ecològics i de proximitat”. La xarxa de mercats municipals de Barcelona, espai de referència per a la comercialització dels productes de ODSBCN-244 Consum de carn en la població adulta (Kg/any) proximitat, constitueix i un recurs molt potent per treballar en aquesta línia, que ha d’anar acompanyada d’un gran treball de conscienciació i promoció Origen Declaració “Good Food Cities: Achieving a Planetary Health Diet for All”, de l’associació de ciutats C40 a nivell de demanda. L’any 2021 està previst que es posi en marxa el model Font Informe del consumo alimentario en España 2018 de “paradistes verds”. Per la seva part, obrirà l’anomenat Biomarket, un espai (https://www.mapa.gob.es/images/es/20190807_informedeconsumo2018pdf_tcm30-512256.pdf) per a la comercialització majorista de producte agroecològic. I cal considerar i valorar altres models, amb una incidència més qualitativa que quantitativa, Valor de referència nd (A Catalunya: 48,5 Kg./any Valor fita 2030 No superior a 16 Kg/any per al conjunt de la població, any com la xarxa de mercats de pagès o les mateixes cooperatives de consum 2018). agroecològic. Perspectives d’anàlisi Edat / Districte Per altra part, l’octubre de 2019, 14 ciutats membres de l’associació de ciutats C40 (https://www.c40.org/; a més de Barcelona, Milà, Copenhage, Guadala- jara, Lima, Londres, Los Angeles, Oslo, Paris, Ciutat Quezon, Seül, Estocolm, Tokio i Toronto) van signar la declaració “Good Food Cities: Achieving a Plane- tary Health Diet for All”, en què, entre altres coses, es comprometien a assolir 2.a l’any 2030 l’anomenada Dieta de salut planetària (proposada per la revista The Lancet https://www.sciencedirect.com/journal/the-lancet-planetary-health), Desenvolupar la cooperació consistent en “aliments equilibrats i nutritius, que proporcionin fins a 2.500 calories al dia per a tots els adults, sense superar els 16 kg de carn per per- internacional de ciutat en l’àmbit sona/any (300 gr./setmana) ni 90 kg de lactis per persona/any (250 gr./dia) de l’alimentació i l’agricultura urbana i amb poca quantitat d’aliments ultraprocessats. Fita operativa: Aconseguir un determinat percentatge d’oferta (paradistes verds) i de compra agroecològica als mercats municipals, un determi- Fita operativa: Mantenir l’esforç pressupostari en els projectes realitzats nat volum de producte comercialitzat al Biomarket de Mercabarna, i una en països receptors d’Ajut Oficial al Desenvolupament per fomentar la reducció substancial del consum de carn, d’acord amb el compromís sobirania alimentària a través de l’agricultura urbana, sostenible, comu- amb la dieta de salut planetària. nitària i de caràcter social. Indicadors clau: Indicador clau: ODSBCN-241 Proporció de parades dels mercats municipals amb qualificació de “paradistes verds” ODSBCN-2a1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a l’objectiu de millorar l’alimentació i la producció agropecuària Origen Propi Origen Propi Font Institut Municipal de Mercats de Barcelona Font Memòria del Programa de Justícia Global Valor de referència nd fins 2021 Valor fita Per determinar 2030 Valor de referència 480.256 € (any 2019) Perspectives d’anàlisi Districte Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte 34 Agenda 2030 Barcelona 2 Fam zero 35 Objectiu Salut i benestar ODS 3. 3 Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats 36 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 3 3.1. Reduir la taxa mundial de mortalitat materna a menys de 70 per cada 100.000 nascuts vius. · Estratègia compartida de Salut Sexual i Reproductiva. 3.2. Posar fi a les morts evitables de nounats i dels menors de 5 anys, aconseg uint que tots els · Estratègia d’Inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030. països intentin reduir la mortalitat neonatal almenys fins a 12 per cada 1.000 nascuts vius, i la mortalitat dels menors de 5 anys almenys fins a 25 per cada 1.000 nascuts vius. · Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. 3.3. Posar fi a les epidèmies de la sida, tuberculosi, malària i les malalties tropicals desateses, · Per una democratització de la cura 2017-2020. i combatre l’hepatitis, les malalties transmeses per l’aigua i altres malalties transmissibles. · Pla d’acció sobre Drogues de Barcelona 2017-2020. 3.4. Reduir en un terç la mortalitat prematura per malalties no transmissibles, mitjançant la pre- venció i el tractament, i promoure la salut mental i el benestar. · Pla de Salut – Línies estratègiques de Barcelona 2016-2020 i Conveni d’inversions sanitàries 2016-2023. 3.5. Enfortir la prevenció i el tractament de l’abús de substàncies addictives, inclosos l’ús indegut d’estupefaents i el consum nociu d’alcohol. · Pla de Salut Mental de Barcelona 2016-2022. 3.6. Per a 2020, reduir a la meitat el nombre mundial de morts i lesions causats per accidents de · Pla Estratègic de l’Esport de Barcelona 2012-2022. trànsit. · Pla Barcelona Salut als Barris. 3.7. Garantir l’accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva, inclosos els de plani- ficació familiar, informació i educació, així com la integració de la salut reproductiva a les · Plans de Barris 2016-2021. estratègies i els programes nacionals. · Pla Clima 2018-2030 i Declaració d’emergència climàtica 2020 3.8. Assolir la cobertura sanitària universal, en particular la protecció contra els riscos financers, l’accés a serveis de salut essencials de qualitat i l’accés a medicaments i vacunes segurs, · Pla Local de Seguretat Viària de Barcelona 2019-2022. eficaços, assequibles i de qualitat per a totes les persones. · Pla de reducció de la contaminació acústica i mapa de soroll. 3.9. Reduir substancialment el nombre de morts i malalties causats per productes químics perillo- sos i la pol·lució de l’aire, l’aigua i el sòl. 3.a. Enfortir a tots els països, segons escaigui, l’aplicació del Conveni marc de l’Organització Mundial de la Salut per al control del tabac. 3.b. Donar suport a les activitats d’investigació i desenvolupament de vacunes i medicaments per a les malalties transmissibles i no transmissibles que afecten primordialment països en desenvolupament, i facilitar l’accés a medicaments i a vacunes essencials assequibles (...). 3.c. Incrementar substancialment el finançament de la salut i la contractació, el desenvolupament, la capacitació i la retenció del personal sanitari als països en desenvolupament, especialment als països menys avançats i als petits estats insulars en desenvolupament. 3.d. Reforçar la capacitat de tots els països, en particular els països en desenvolupament, en matèria d’alerta primerenca, reducció de riscos i gestió dels riscos per a la salut nacional i mundial. 38 Agenda 2030 Barcelona Fites Barcelona 3.2 Per al 2030, cap mort evitable en 3.1 nadons i infants menors de cinc anys Per al 2030 una taxa de mortalitat Fita operativa: Situar la taxa de mortalitat prematura dels infants menors de cinc anys per sota de materna molt propera a zero 35/100.000 i la de mortalitat neonatal per sota de 1/1.000 Indicadors clau: Les dues primeres fites proposades per Nacions Unides en l’ODS de Salut i Benes- ODSBCN-321 Taxa de mortalitat prematura en infants menors de 5 anys tar ens parlen de la salut de mares, nadons i infants de curta edat. Són qüestions Origen Propi encara molt punyents en el sud global, però força ben resoltes en una ciutat com Barcelona, on la mortalitat materna pràcticament ha quedat eradicada, mentre que Font Registre de Mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona la mortalitat infantil és extremadament baixa. El compromís per al 2030 ha de ser (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/sistema-informacio-mortalitat/) mantenir aquesta conquesta, que es sustenta, com moltes altres, en la disponibilitat Darrers valors 44,7/100.000 (any 2015) Valor fita 2030 Inferior a 35/100.000 de sistemes de salut pública i d’assistència sanitària moderns i ben dotats. disponibles Perspectives d’anàlisi Districte Fita operativa: Reduir a menys de 0,1 per 1.000 naixements la taxa de mortalitat materna i reduir també significativament la taxa de morbiditat ODSBCN-322 Taxa de mortalitat neonatal (infants menors de 28 dies), per cada 1.000 infants nascuts vius Indicadors clau: Origen ONU ODSBCN-311 Taxa mortalitat materna Barcelona per 1.000 naixements Font Registre de Mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/sistema-informacio-mortalitat/) Origen Adaptat d’ONU Valor de referència 1,2 Valor fita 2030 Inferior a 1 Font Registre de Mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/sistema-informacio-mortalitat/) Perspectives d’anàlisi Districte Valor de referència 0,5 (2015) Valor fita 2028-2030 Inferior 0,1 Perspectives d’anàlisi Districte Mortalitat infantil i neonatal ODSBCN-312 Taxa de morbiditat materna 5,0% 1,9 44,7 44,3 Origen Propi 4,5% 1,7 Font 37,7 Pendent d’obtenir dades 4,0% 35 Darrers valors nd Valor fita 2030 Pendent de determinar 3,5% 1,5 disponibles 31,5 3,0% 1,4 1,4 Perspectives d’anàlisi Districte 2,5% 1,3 1,2 2,0% 1,1 1,5% 1 1,0% 1,0 0,9 0,5% 0,0% 0,7 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 /17 /18 /19 FITA 321: Taxa de mortalitat prematura en menors de 5 anys per sota de 35 per 100.000 FITA 322: Taxa de mortalitat neonatal per sota de 1 per 1.000 40 Agenda 2030 Barcelona 3 Salut i benestar 41 3.3 ODSBCN-334 Taxa d’incidència de gonocòccia (per 100.000 habitants) Origen ONU Per al 2030 reduir a la meitat l’afectació Font Registre d’infeccions per transmissió sexual (ITS). Agència de Salut Pública de Barcelona de les malalties infeccioses (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/salut-barcelona/) Valor de referència Homes: 273; Dones: 39,8 (2018) Valor fita 2030 Homes: <200 Dones: <20 Perspectives d’anàlisi Sexe / Edat / Districte / Renda En les darreres dècades el focus de l’atenció pública i del sistema sanitari s’havia anat desplaçant cap a les malalties cròniques. Perquè si bé en algunes malalties de Afectació de les malalties infeccioses transmissió sexual s’havia experimentat una pujada significativa als darrers anys, en general aquestes patologies tenien una incidència cada cop més acotada i amb INDICADOR 1: Taxa de VIH inferior a 30 en homes i a 3 en dones un clar biaix social. La irrupció del COVID19, però, ha modificat de forma sobtada i INDICADOR 2: Taxa de Tuberculosi inferior a 12 en homes i a 8 en dones profunda l’impacte global i la percepció social sobre les malalties infeccioses i para- INDICADOR 3: Taxa Gonocòccia inferior a 200 en homes i a 20 en dones sitàries. En major o menor mesura, totes plantegen un risc per a la salut, i la fita no 273 280,0 pot ser altra que reduir la seva incidència, cada vegada més, fins aconseguir la seva 70,0 65,3 desaparició. 61,4 59,5 58,5 60,0 230,0 Fita operativa: Situar la taxa de mortalitat derivada de malalties infeccioses i parasitàries per sota de 8 i la seva taxa de morbiditat per sota d’un valor per 200 determinar 50,0 180,0 Indicadors clau: 40,0 130,0 ODSBCN-331 Incidència acumulada per Covid19 (per 100.000 habitants) 30 30,0 Origen Adaptat d’ONU 23,7% 20,5% 21,4% 19,2% 80,0 Font Registre Covid-19, Agència de Salut Pública de Barcelona. 20,0 (https://aspb.shinyapps.io/COVID19_BCN/#Incid%C3%A8ncia_acumulada) 12,2 12,4 13,0 39,8 12 Valor de referència Incidència total x 100.000 habitants Valor fita 2030 Actualment es impossible 12,5 20 30,0 10,0 (homes: 2185; dones: 2305; fer una previsió 4,5 3,8 4,9 8 total: 2248 (26/02/2020- 12/10/2020) 7,6 3 Perspectives d’anàlisi Sexe / Edat / Districte / Renda 0,0 -20,0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 ODSBCN-332 Taxa d’incidència de HIV (per 100.000 habitants) VIH HOMES: Taxa estandaritzada per edat de 15 a 64 anys per 100.000 habitants Origen ONU VIH DONES: Taxa estandaritzada per edat de 15 a 64 anys per 100.000 habitants TUBERCULOSI HOMES: Taxa estandaritzada per 100.000 habitants Font Registre d’HIV, Agència de Salut Pública de Barcelona TUBERCULOSI DONES: Taxa estandaritzada per 100.000 habitants (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/salut-barcelona/) GONOCÒCCIA HOMES: Taxa estandaritzada (Eix dreta) Valor de referència Homes: 48; Dones: 3,15 (2015) Valor fita 2030 Homes: <30 Dones: <3 GONOCÒCCIA DONES: Taxa estandaritzada (Eix dreta) Perspectives d’anàlisi Sexe / Edat / Districte / Renda ODSBCN-333 Taxa d’incidència de tuberculosi (per 100.000 habitants) Origen ONU Font Registre de tuberculosi . Agència de Salut Pública de Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/salut-barcelona/) Valor de referència Homes: 23,7; Dones: 12 (2015) Valor fita 2030 Homes: 12 Dones: 8 Perspectives d’anàlisi Sexe / Edat / Districte / Renda 42 Agenda 2030 Barcelona 3 Salut i benestar 43 3.4 Mortalitat prematura, salut mental i benestar 3.500,0 3.356,1 90,0% 3.224,2 Per al 2030 reduir en un terç les morts 3.114,2 80% 80,0% prematures i a la meitat la prevalença 3.00,0 74,4% 70,0% del patiment psicològic, així com 69,2% 2.500,0 incidir més en promoció de la salut 60,0% 1.934,5 2.000,0 50,0% 1.756,1 1.677,6 40,0% Aquesta fita és veritablement central per a l’assoliment de l’ODS, ja que ens parla de les condicions de 1.500,0 1.617,2 1.317,1 salut de la població, de quants anys es viuen i amb quina qualitat de vida. La taxa de mortalitat prematura 30,0% sintetitza el grau d’incidència d’un ventall molt ampli de patologies, incloses les que causen una major 1.000,0 19,90% mortaldat, com les coronàries, les respiratòries o els tumors cancerígens. La fita també proposa reduir el 14% 20,0% patiment psicològic, atès que, tal i com recull la Declaració europea per a la salut mental, “la promoció de 500,0 16,50% la salut mental, la prevenció i el tractament de les malalties mentals (són) objectius fonamentals per a la 10,0% protecció i la millora del benestar i la qualitat de vida de tota la població” (Pla de Salut Mental de Barcelona 0,0 0,0% 2016-2022, p. 5). Finalment, la fita reflecteix la voluntat de potenciar la pràctica esportiva, considerant els 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 seus més que demostrats beneficis per a la salut física i mental. INDICADOR 341A: Reduir un 40% la Taxa de Mortalitat Prematura en homes Fita operativa: Reduir en un terç la taxa de mortalitat prematura, reduir per sota del 14% la pre- INDICADOR 341B: Reduir un 25% la Taxa de Mortalitat Prematura en dones valença del patiment psicològic i situar la taxa de pràctica esportiva en adults, tant en els homes INDICADOR 342: Reduir per sota del 14% la prevalença del patiment psicològic com en les dones, per sobre del 80% INDICADOR 343: Augmentar el % de pràctica esportiva per sobre del 80% Indicadors clau: ODSBCN-341 Taxa de mortalitat prematura 3.5 Origen ONU Font Registre de Mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona Per al 2030 rebaixar el consum de risc (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/sistema-informacio-mortalitat/) Valor de referència 3155,8 en homes i1694,7 en dones. Valor fita 2030 Reducció d’un terç respecte d’alcohol i cànnabis, especialment Taxa per 100.00 habitants (any 2015) als valors de referència entre les persones joves Perspectives d’anàlisi Sexe / Edat / Districte / Renda ODSBCN-342 Prevalença de mala salut mental o risc de patiment psicològic (per sobre de tres punts al General Health Reduir substancialment el consum excessiu de substàncies pernicioses i potencialment addictives resulta Questionnaire, GHQ-12) essencial per aconseguir una Barcelona més saludable l’any 2030. Especialment entre els joves, tal i com Origen Propi (incorporat a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) es determina al Pla de Salut de Catalunya 2016-2020. La fita es centra en dues de les substàncies més Font Enquesta de salut de Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/enquestes-de-salut/) consumides, com són l’alcohol i el cànnabis. El tabaquisme s’aborda en una fita específica, la 3.a. Valor de referència 16,5% dels homes i el 19,9% de les dones (2016) Valor fita 2030 Per sota del 14% Fita operativa: Rebaixar en un terç el consum de risc d’alcohol i cànnabis entre les persones adultes Perspectives d’anàlisi Sexe / Edat / Districte / Renda i al 50% entre les persones joves respecte a la situació de l’any 2016. ODSBCN-343 Percentatge de pràctica esportiva en la població adulta Indicadors clau: Origen Propi (incorporació prevista a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) ODSBCN-351 Prevalença del consum de risc d’alcohol entre les persones adultes Font Enquesta d’hàbits esportius de Barcelona (https://ajuntament.barcelona.cat/esports/ca/observatori- Origen ONU de-lesport-i-de-lactivitat-f%C3%ADsica-de-barcelona) Font Enquesta de salut de Barcelona https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/enquestes-de-salut/ Valor de referència 74,4% en els homes i 69,2% en les dones Valor fita 2030 Per sobre del 80% en homes (any 2017) i dones Valor de referència 6,5% (any 2016) Valor fita 2030 4,3% Perspectives d’anàlisi Edat / Districte / Renda Perspectives d’anàlisi Sexe / Districte 44 Agenda 2030 Barcelona 3 Salut i benestar 45 ODSBCN-352 Prevalença del consum de risc de cànnabis entre les persones adultes 3.6 Origen Propi Font Enquesta de salut de Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/enquestes-de-salut/) Per al 2030, una dràstica reducció del cost Valor de referència 5,65% (2016) Valor fita 2030 3,8% humà provocat pels accidents de trànsit Perspectives d’anàlisi Sexe / Districte ODSBCN-353 Prevalença del consum de risc d’alcohol en les persones entre 15 i 24 anys Els accidents de trànsit ja no tenen l’impacte brutal que van arribar a assolir en les darreres dècades del Origen Propi segle XX, però segueixen provocant un nombre elevat de morts i de lesions greus. L’Agenda planteja una fita alineada amb Pla de Seguretat Viària de Barcelona 2019-2022, que apunta a una reducció molt signi- Font Enquesta de salut de Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/enquestes-de-salut/) ficativa de la incidència de les col·lisions. Si tenim en compte l’evolució dels darrers anys, que mostra una Valor de referència 13,4% (2016) Valor fita 2030 6,7% tendència força estable en ambdós indicadors, la fita suposa un gran repte. Perspectives d’anàlisi Sexe / Districte Fita operativa: Reduir a la meitat el nombre anual de persones mortes (fins a menys de 14) i un 40% el nombre de persones ferides greument (fins a menys de 120) per col·lisió de trànsit respecte als ODSBCN-354 Prevalença del consum de risc de cànnabis la població adolescent valors assolits l’any 2015. Origen Propi Indicadors clau: Font Enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC) (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/enquesta-fresc/) ODSBCN-361 Nombre anual de persones mortes per col·lisió de trànsit Valor de referència 6% els nois i 3,6% les noies (2016) Valor fita 2030 3% els nois i 1,8% les noies Origen ONU Perspectives d’anàlisi Sexe / Districte Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/cap15/C1511020.htm) Valor de referència 27 (any 2015) Valor fita 2030 Menys de 12 Consum de risc d'alcohol i cannabis Perspectives d’anàlisi Sexe / Mode de transport 13,44% 14,0% ODSBCN-362 Nombre anual de persones ferides greument per col·lisió de trànsit Origen DIBA-PEMB 12,0% Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/cap15/C1511020.htm) 10,0% Valor de referència 199 (any 2015) Valor fita 2030 Menys de 120 Perspectives d’anàlisi Sexe / Mode de transport 8,0% 6,5% Accidents de trànsit 6,7% 6,0% 6,0% 250 241 236 5,65% 199 4,3% 192 202 4,0% 3,8% 200 3,6% 3,0% 150 2,0% 120 1,8% 100 0,0% 2016/17 2018 2019 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 50 28 INDICADOR 351: Reduir un terç el consum de risc d'alcohol en la població adulta 27 21 22 12 12 INDICADOR 352: Reduir un terç el consum de risc de cannabis en la població adulta 0 INDICADOR 353: Reduir un 50% el consum de risc d'alcohol entre els joves 2015 2016 2017 2018 2019 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 354A: Reduir un 50% el consum de risc de cannabis entre els adolescents (nois) INDICADOR 354B: Reduir un 50% el consum de risc de cannabis entre els adolescents (noies) INDICADOR 361: Menys de 12 persones mortes per col·lisió de trànsit INDICADOR 362: Menys de 120 persones ferides greument per col·lisió de trànsit 46 Agenda 2030 Barcelona 3 Salut i benestar 47 3.7 Taxa d'embarassos adolescents (nombre d'embarassos per 1.000 noies de 15 a 19 anys), 2018 30,00 Per al 2030 reduir a la meitat l’embaràs 25,00 a l’adolescència, escurçant també les diferències entre districtes 20,00 15,00 10,00 Una millor salut sexual i reproductiva va estretament vinculada a la capacitat de planificació familiar. 5,00 Els embarassos en edats molt joves no són positius, perquè tant si acaben en naixement com en avortament (cosa que va passar, l’any 2018, amb el 72% dels embarassos adolescents), solen suposar 0,00 un trasbals en la salut emocional i en el projecte de vida de les noies. Des de l’any 2015 s’observa un Ciutat Eixample Sants - Les Corts Sarrià - Gràcia Horta - Nou Barris Sant Andreu Sant Martí BARCELONA descens sostingut tant dels embarassos com dels avortaments en les dones adolescents, fins a nivells Vella Montjuïc Sant Gervasi Guinardó bastant reduïts. Amb tot, la incidència continua sent molt superior en les noies de famílies de nivell socioeconòmic baix. Per això aquí resulta clau reduir també les diferències entre districtes. Fita operativa: Reduir en un 50% com a mínim la taxa d’embarassos en les noies de 15 a 19 anys, i reduir també en un 50% el diferencial entre el districte amb la taxa més elevada i aquell amb la 3.8 taxa més reduïda Per al 2030 reduir a la meitat el nombre Indicadors clau: de persones que no accedeixen a atenció o ODSBCN-371 Taxa d’embarassos de dones de 15 a 19 anys tractaments sanitaris per motius econòmics Origen Propi Font Informe anual La salut a Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres) L’atenció sanitària universal i gratuïta és una conquesta social irrenunciable, bàsica per a la cohesió social Valor de referència 19 per 1.000 (any 2015) Valor fita 2030 Per sota del 9,5 per mil i la qualitat de vida. Pel seu elevat cost, només es pot sostenir amb un compromís polític fort, àmplia- Perspectives d’anàlisi Nivell socioeconòmic ment majoritari. En l’horitzó de 2030 es tracta no només de preservar la sanitat pública de l’erosió, sinó d’anar-lo ampliant en els marges. Actualment els serveis de tipus preventiu o assistencial, essencials ODSBCN-372 Diferencial en la taxa d’embarassos de dones de 15 a 19 anys entre el districte amb la taxa més elevada per a la sostenibilitat del sistema sanitari en una societat que envelleix, no hi estan inclosos. Però són i aquell amb la taxa més reduïda precisament coses com la falta de cobertura de la medicina bucodental o el copagament de fàrmacs, les que generen una major problemàtica, ja que el seu elevat cost econòmic pot portar a la no realització de Origen Propi tractaments necessaris. El sentit d’aquesta fita és, en definitiva, fer possible que el nivell de renda no suposi Font Informe anual La salut a Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres) un impediment per accedir a cap servei sanitari bàsic. Valor de referència 21,3 (any 2018) Valor fita 2030 10,65 punts Fita operativa: Reduir a la meitat la proporció de la població major de 15 anys que, tot i necessi- tar-ho, no ha accedit als següents tractaments sanitaris per motius econòmics: atenció dental, Embarassos en noies adolescents salut mental i/o medicació amb prescripció mèdica 30 INDICADOR 371: Indicador clau: Reduir en un 50% la taxa 25 d'embarassos entre noies de 15 a 19 anys ODSBCN-381 Indicador sintètic del percentatge de població major de 15 anys que, tot i necessitar-ho, no ha accedit als 19,07 20 18,66 INDICADOR 372: següents tractaments sanitaris per motius econòmics: atenció dental, salut mental i/o medicació amb prescripció mèdica 16,74 16,01 En un 50% el diferencial Origen Propi entre el districte amb la taxa 15 més elevada i aquell amb la Font Elaboració de dades desagregades de Barcelona ciutat de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2019 9,5 taxa més reduïda (https://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/esca/resultats_ 10 enquesta_salut_catalunya/) 5 Valor de referència Els 9,7% dels homes i el 13,5% de les Valor fita 2030 Reducció del 50% respecte dones majors de 15 anys (2019) al valor de 2019 0 Perspectives d’anàlisi Sexe / Edat / Origen / Districte 2015 2016 2017 2018 2019 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 48 Agenda 2030 Barcelona 3 Salut i benestar 49 Manca d'atenció sanitària per motius econòmics Salut i contaminació 13,5% 14,0% 1.600 INDICADOR 391: 1.400 1.400 Estimació de morts causades anualment per l'excés 12,0% 1.200 de contaminació 1.000 10,0% 800 Estimació del nivell mig, amb 9,8% un Interval de confiança del 8,0% 6,8% 600 95%, de les morts estimades 600 per contaminació de l'aire 400 (per excés de l'efecte conjunt 6,0% 300 200 de PM2,5 i NO2 respecte als nivells màxims recomanats 4,0% 4,9% 0 per l'OMS) 2018 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 /19 2,0% 0,0% 2015 2016 2017 2018 2019 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 3.a INDICADOR 381A: Reduir en un 50% la falta d'accés a l'atenció sanitària per motius econòmics (homes) INDICADOR 381B: Reduir en un 50% la falta d'accés a l'atenció sanitària per motius econòmics (dones) Per al 2030 reduir significativament l’hàbit de fumar 3.9 El tabaquisme és un dels principals factors de risc per a la salut, ja que incideix negativament en múltiples òrgans del cos i està al darrere d’algunes de les malalties que causen més morts. Per això la fita no pot ser altra que disminuir la prevalença d’aquest hàbit en totes les franges de població. Per al 2030 reduir dràsticament les morts causades per l’excés de contaminació Fita operativa: Reduir en tres punts percentuals la taxa de persones que fumen diàriament Indicador clau: A Barcelona l’excessiva contaminació de l’aire (veure fita 11.2) acaba generant un nombre de víctimes molt ODSBCN-3a1 Nombre de persones majors de 15 anys que fumen diàriament respecte al total de la població d’aquesta edat. considerable, perquè agreuja l’impacte de moltes malalties. A més, hi ha evidències que vinculen l’afebli- Origen ONU ment de la protecció pulmonar causat per la contaminació atmosfèrica amb un agreujament dels efectes del Covid19. En concordança amb l’ambiciós objectiu de reducció de contaminació de l’aire plantejat a la Font Enquesta de salut de Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/enquestes-de-salut/) fita 11.6, preveiem que la mortalitat atribuïble a l’excés de contaminació respecte les recomanacions de Valor de referència 23,7% en els homes Valor fita 2030 20% en els homes i 13% en dones l’OMS disminueixi entre un 80% i un 100%. i 16,5% en dones (2016) Perspectives d’anàlisi Sexe / Edat / Districte Fita operativa: Reduir el nombre anual de morts atribuïdes a l’excés de contaminació atmosfèrica respecte les recomanacions de l’OMS en un 80% Prevalença de l'hàbit de fumar Indicador clau: 35,0% INDICADOR 3A1A: Reduir en un 50% la falta d'accés ODSBCN-392 Nombre de morts atribuïbles anualment a l’excés de contaminació atmosfèrica (superació del llindar OMS* 30,0% a l'atenció sanitària per motius per NO2 i PM2,5 alhora) 25,0% 23,7% 20,7% econòmics (homes) Origen ONU 20,0% 16,5% INDICADOR 3A1B: Reduir en un 50% la falta d'accés Font Agència de Salut Pública de Barcelona 15,0% 13,5% a l'atenció sanitària per motius econòmics (dones) Valor de referència 1000 (IC95%=600-1400) (anys 2018-2019) Valor fita 2029-2030 Inferior a 300 10,0% Perspectives d’anàlisi Districte 5,0% 0,0% *Pel càlcul d’impacte en salut es considera la mitjana anual de 20 ug/m3 de NO2 i de 10 ug/m3 de PM2,5 2016 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 /17 50 Agenda 2030 Barcelona 3 Salut i benestar 51 3.b. 3.d Desenvolupar la cooperació internacional Dotar Barcelona d’un pla de ciutat en l’àmbit de la recerca en salut d’emergència específic per fer front global i la millora dels instruments a les situacions de pandèmia de Salut Pública i els Sistemes de Salut El Covid19 ha situat aquesta fita en primera línia. Es tracta, en primer terme, de preveure l’ampliació de Fita operativa: Mantenir l’esforç pressupostari en recerca sobre salut global i en programes de places de llits hospitalaris i de cures intensives, de laboratoris d’anàlisis clíniques i d’altres recursos i millora i suport als sistemes de salut en països receptors d’Ajut Oficial al Desenvolupament espais considerats necessaris per fer front a aquest tipus de crisis. En segon terme, de fixar un catàleg del material terapèutic i sanitari imprescindible, establint per a cada un d’aquests productes un protocol Indicadors clau: d’actuació, per poder-los produir sense dependències externes i amb curt temps de resposta, ja sigui augmentant o reconvertint ràpidament les capacitats productives existents. Una qüestió clau és com ODSBCN-3b1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a l’objectiu de millorar la salut pública i els Barcelona pot posar en joc i articular els seus múltiples recursos per enfortir la capacitat de resposta. sistemes de salut Origen Propi Fita operativa: Dissenyar un pla d’emergència metropolità específic per a pandèmies, que prevegi les actuacions urgents (identificació de locals i espais per reconvertir, adquisició i emmagatze- Font Memòria del Programa de Justícia Global matge de material i equipament de protecció, funcionament dels serveis bàsics, comunicació, Valor de referència 1.199.749 € (any 2019) etc.), d’acord amb el que estipula el Pacte per la Recuperació de Barcelona Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte Indicador clau: ODSBCN-3d1 Aprovació del pla metropolità d’emergència per a situacions de pandèmia 3.c Es considera integrada a la fita 3.b Origen Propi Font Institucions responsables Valor de referència Projecte inclòs al Pacte per Valor fita 2021 Pla aprovat i en vigor Barcelona Objectiu Educació ODS 4. 4 de qualitat Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom 54 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: · Pla de construcció de noves escoles bressol de Barcelona: el context i la priorització dels nous centres. 4.1. Vetllar perquè totes les nenes i nens acabin els cicles de l’ensenyament primari i secundari, que ha de ser gratuït, equitatiu i de qualitat i ha de produir resultats escolars pertinents i efi- · Programa impuls 0-3, escoles de noves oportunitats. caços. · Programa d’educació per la justícia global. 4.2. Vetllar perquè totes les nenes i nens tinguin accés a serveis d’atenció i desenvolupament en la primera infantesa, i a un ensenyament preescolar de qualitat, a fi que estiguin preparats · Pla del Joc a l’espai públic de Barcelona. per a l’ensenyament primari. · Pla Barcelona Ciència i Programa STEAM Barcelona, de foment de les vocacions científiques 4.3. Assegurar l’accés en condicions d’igualtat per a tots els homes i dones a una formació tèc- i tecnològiques i reducció de l’escletxa digital amb perspectiva de gènere. nica, professional i superior de qualitat, inclòs l’ensenyament universitari. · Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. 4.4. Augmentar substancialment el nombre de joves i persones adultes que tenen les competèn- cies necessàries, en particular tècniques i professionals, per a accedir a l’ocupació, el treball · Esborrany per l’elaboració del diagnòstic del nou Pla Intercultural de Barcelona digne i l’emprenedoria. · Plans de Barris 2016-2021. 4.5. Eliminar les disparitats de gènere en l’educació i garantir l’accés en condicions d’igualtat a les persones vulnerables, incloses les persones amb discapacitat, els pobles indígenes i els · Pla estratègic contra el sexisme a la ciutat 2017-2022. nens i nenes en situacions de vulnerabilitat, a tots els nivells de l’ensenyament i la formació professional. 4.6. Garantir que tot el jovent i almenys una proporció substancial d’adults, tant homes com dones, tinguin competències de lectura, escriptura i aritmètica. 4.7. Garantir que tot l’alumnat adquireixi els coneixements teòrics i pràctics necessaris per a pro- moure el desenvolupament sostenible, a través, entre d’altres, de l’educació per al desenvo- lupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i no-violència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible. 4.a. Construir i adequar instal·lacions escolars que responguin a les necessitats dels infants i les persones discapacitades, tinguin en compte les qüestions de gènere i ofereixin entorns d’aprenentatge segurs, no violents, inclusius i eficaços per a totes les persones. 4.b. Per a 2020, augmentar substancialment a escala mundial el nombre de beques disponibles per als països en desenvolupament, en particular els països menys avançats, els petits estats insulars en desenvolupament i els països d’Àfrica (...). 4.c. Augmentar substancialment l’oferta de mestres qualificats mitjançant, entre d’altres, la coo- peració internacional per a la formació de docents als països en desenvolupament, especial- ment als països menys avançats i als petits estats insulars en desenvolupament. Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 4 · Focus Infància i Ciutadania 2017-2020. · Pla Adolescència i Joventut 2017-2021. · Pla d’Educació de Ciutat Vella 2019-2023. · Pla d’Equipaments i Serveis Juvenils (PESJB) 2018-2028. Fites Barcelona ODSBCN-412 Taxa de graduació a l’ESO desagregada per districtes, diferència en % entre el districte amb la taxa més alta i el districte amb la taxa més baixa Origen Adaptat d’ONU i incorporat també a l’Estratègia d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats Socials 2017-2030 Font Elaboració de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB-IERMB) amb dades del Consell 4.1 Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i el Consorci d’Educació de Barcelona. Valor de referència 20,1 punts (curs 2015-2016) Valor fita 2029-2030 Inferior a 10 punts Per al 2030, pràcticament tot l’alumnat Perspectives d’anàlisi Districte / Titularitat del centre / Gran Barri / Sexe acaba l’ensenyament obligatori amb èxit i amb un nivell adequat Resultats de l'ensenyament obligatori (I) 95% de competències 95% 94% 93% 92,4% Superar amb èxit l’escolaritat obligatòria és fonamental per a les oportunitats de vida dels 92% joves. En aquest sentit, els resultats de les cinc proves de competències bàsiques (català, 91% 90,4% castellà, anglès, matemàtiques i ciències) que s’efectuen durant 4rt d’ESO (alumnes de 15-16 90% anys), són tant o més reveladors de l’èxit del sistema que la taxa de graduació. Val a dir que 88,9% els resultats de la ciutat de Barcelona són, en termes relatius, els millors de Catalunya, i asso- 89% leixen allò previst en l’Estratègia 2020 de la UE (que la proporció d’alumnes de 15 anys que 88% 87,5% no arriben al nivell 2 de l’escala PISA en lectura, matemàtiques i ciències sigui inferior al 15%). 87% Però hi ha marge de millora, especialment en aquestes dues matèries. Per això s’ha situat 86,0% com a fita en l’horitzó 2030 assolir un 95% d’èxit en les cinc proves. Els objectius de millora, 86% però, també s’han d’enfocar en clau de reducció de les desigualtats educatives. (https:// 85% institutinfancia.cat/mediateca/informe-oportunitats-educatives-de-la-infancia-i-la- 2014 2015 2016 2017 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 /15 /16 /17 /18 /20 dolescencia-a-barcelona-2018-2019/). Per això la fita també proposa reduir fins als 10 INDICADOR 411A: Català: competències bàsiques per sobre del 95% INDICADOR 411D: Matemàtiques: competències bàsiques per sobre del 95% punts percentuals la diferència de la taxa d’èxit escolar entre el districte que té la taxa més elevada i el que la té més baixa. INDICADOR 411B: Castellà: competències bàsiques per sobre del 95% INDICADOR 411E: Cientificotècnològica: competències bàsiques per sobre del 95% INDICADOR 411C: Anglès: competències bàsiques per sobre del 95% Fita operativa: Situar la taxa d’assoliment de les competències bàsiques per sobre del 95% en totes les matèries i la diferència entre el districte amb la taxa més elevada i aquell amb la més baixa d’èxit escolar (graduació d’ESO) Resultats de l'ensenyament obligatori (II) per sota dels deu punts percentuals 20,5% 18,3% 98% 20,1% 16,3% Indicadors clau: 15,5% ODSBCN-411 Taxa d’assoliment de les cinc proves de competències bàsiques efectuades a 4rt curs de d’ESO 93% 90,7% 89,5% 89,5% Origen Propi 10,5% 88% 10% Font Elaboració de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB-IERMB) amb dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i el Consorci d’Educació de Barcelona. 83% 5,5% Valor de referència Català 91,5% Valor fita Superior al 95% en totes les matèries Castellà 91,2% 2029-2030 Anglès 88,2% 78% 0,5% Matemàtiques 87,8% Científico-tecnològica 87,4% 73% -4,5% (curs 2015-2016) 2015 2016 2017 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 /16 /17 /18 /20 Perspectives d’anàlisi Districte / Titularitat del centre / Gran Barri / Sexe INDICADOR 2: Distància entre el districte amb la taxa més elevada de graduats i la més baixa inferior a deu punts percentuals Ciutat Vella Sants-Montjuïc Sarrià-Sant Gervasi Horta-Guinardó Sant Andreu Eixample Les Corts Gràcia Nou Barris Sant Martí 58 Agenda 2030 Barcelona 4 Educació de qüalitat 59 4.2 ODSBCN-423 Diferencial en la taxa d’escolarització a l’edat de 2 anys entre el districte amb la taxa més elevada i aquell amb la taxa més reduïda Per al 2030, augmentar l’escolarització Origen DIBA-PEMB Font Elaboració de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB-IERMB) amb dades de l’Institut en l’etapa 1-3 anys, vetllant perquè l’augment Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) es produeixi especialment en els infants Valor de referència 48,5 punts (curs 2015-2016) Valor fita 2029-2030 Inferior a 25 punts de famílies de nivell socioeconòmic baix Perspectives d’anàlisi Districte i Gran Barri / Origen familiar Educació en l'etapa 1-3 L’escolarització gairebé universal en l’etapa 3-6 és una conquesta ja consoli- INDICADOR 421: Situar la taxa d'escolarització a un any (P1) per sobre del 60% dada del nostre sistema educatiu. A Barcelona té sentit enfocar aquesta fita cap a l’etapa 0-3, en què l’escola bressol, més enllà de la conciliació famí- INDICADOR 422: Situar la taxa d'escolarització als dos anys (P2) per sobre del 80% lia-treball, pot jugar un paper molt important per a l’educació dels infants. INDICADOR 423: Reduir la distància entre els districtes amb major i amb menor taxa d'escolarització a P2 per sota dels 25 punts percentuals L’estratègia Focus Infància i Ciutadania 2017-2020 es fixa com a objectiu que 90% cap família hagi de destinar més d’un 7,5 % de la seva renda familiar a pagar 80% l’escola bressol, de tal forma que el preu no sigui un impediment per accedir 80% al servei. Per a una millor cobertura de la demanda, es fixa la prioritat de crear 68,7% 69,3% 68,3% 10 noves escoles bressol i cinc nous espais familiars municipals, que comple- 70% 65,6% mentin i reforcin el sistema d’escoles bressol. En termes educatius, el curs que 60% va dels dos als tres anys (P2) és el més important, especialment per als infants 56,5% 60% 52,6% que provenen de famílies amb poc capital cultural i/o que tenen una llengua 48,5% 50,1% materna molt diferent a la que haurà d’utilitzar a l’escola. Tanmateix, l’escolarit- 50% zació es dona amb més intensitat en les famílies de nivell socioeconòmic mig 50,3% 48,4% 49,7% 49,9% i alt, i entre 2007 i 2018 aquest diferencial va augmentar. Mesures com la tari- 40% fació social de les escoles bressol haurien d’ajudar a revertir aquesta situació. 30% 25% Fita operativa: Situar la taxa d’escolarització a un any d’edat per sobre 20% del 60%, i a dos anys d’edat per sobre del 80%, alhora reduint a la meitat 2015 2016 2017 2018 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 la diferència en la taxa d’escolarització a dos anys entre el districte amb /16 /17 /18 /19 la taxa més alta i aquell amb la taxa més baixa Indicadors clau: Taxa d'escolarització infantil vs taxa de cobertura municipal per districtes (2017) ODSBCN-421 Taxa d’escolarització a un any d’edat 60,0 57,6% 56,8% Origen Propi 50,0 46,1% Font Elaboració de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB-IERMB) amb dades de l’Institut 44,8% 44,4% 42,0% 43,5% 43,0% 42,9% Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) 36,3% 40,0 40,7% 35,5% Valor de referència 48,4% (curs 2015-2016) Valor fita 2029-2030 Superior al 60% 31,5% Perspectives d’anàlisi Districte i Gran Barri / Origen familiar 30,0 27,9% 25,1% 25,2% 26,8% 23,6% 23,9% 22,9% 21,5% 19,2% 19,9% 20,0 ODSBCN-422 Taxa d’escolarització a dos anys d’edat 15,6% 21,0% 19,9% 12,0% 19,1% 11,4% 13,4% Origen Propi 10,0 7,6% 19,2% 6,9% Font Elaboració de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB-IERMB) amb dades de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) 0,0 Les Corts Sarrià - Sant Martí Sants - Barcelona Gràcia Eixample Nou Barris Sant Andreu Horta - Ciutat Vella Valor de referència 48,4% (curs 2015-2016) Valor fita 2029-2030 Superior al 80% Sant Gervasi Montjuïc Guinardó Perspectives d’anàlisi Districte i Gran Barri / Origen familiar Taxa d'escolarització de 0 a 12 anys Taxa de cobertura de les escoles bressol municipals Gap (diferencia entre taxes) 60 Agenda 2030 Barcelona 4 Educació de qüalitat 61 4.3 4.4 Per al 2030, més d’un 60% de titulats Per al 2030, quatre de cada cinc superiors entre els joves adults joves hauran completat algun tipus de formació postobligatòria L’Estratègia 2020 Europa apuntava com a fita que el percentatge de persones amb un títol d’edu- cació superior arribés al 40%. L’any 2019 a la UE dels 28 el 41.6% de les persones d’entre 30 i 34 anys havien assolit, efectivament, aquest nivell formatiu. En el cas d’Espanya el valor era A Barcelona l’any 2019 el 62% de les persones d’entre 20 i 24 anys tenien, com a mínim, un títol de lleugerament més alt, del 44.7%, i en el cas concret de Barcelona s’enfilava ja fins el 53,3%. És Batxillerat o de Cicle Formatiu de Grau Mig. Si en el cas de la formació superior Barcelona superava un valor que augmenta de manera constant, any rere any. Per a una ciutat que aspira a renovar amb escreix la mitjana europea, en la formació de nivell intermedi es troba en la situació oposada. la seva base econòmica a partir de sectors econòmics molt intensius en coneixement, això és Cal tenir en compte que l’Estratègia 2020 Europa fixa l’objectiu que el 82% de les persones del una bona notícia. En l’horitzó 2030 l’assoliment d’una fita merament quantitativa sembla ben grup d’edat d’entre 20 i 34 anys assoleixi, com a mínim, aquest nivell formatiu. La nostra franja de encaminada. Es tracta de mantenir la línia de creixement i buscar la correcció de determinats joves amb nivells intermedis de formació és tan prima que es perden oportunitats d’ocupació en desequilibris, com la forta infrarepresentació de determinats grups socials a les universitats, o determinats llocs de treball de tipus tècnic. Situar la fita d’estudis post-obligatoris en el 80% sembla l’escassa presència de noies en els estudis coneguts com STEM (ciències, tecnologia, enginye- necessari en tots els sentits, educatiu, econòmic i social. ries i matemàtiques). Per enfocar-ho i mesurar-ho, caldrà crear nous indicadors. Fita operativa: Aconseguir que més del 80% de les persones d’entre 20 i 24 anys hagin Fita operativa: Aconseguir que més del 60% de les persones d’entre 30 i 34 anys hagin completat amb èxit, com a mínim, estudis de Batxillerat o de Cicle Formatiu de Grau Mig completat amb èxit estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior Indicador clau: Indicador clau: ODSBCN-441 Proporció de persones entre 20 i 24 anys que disposen, com a mínim, del títol de Batxillerat o de CFGM ODSBCN-431 Proporció de persones entre 30 i 34 anys que disposen d’un títol d’educació superior (universitari o CFGS) Origen Propi Origen Eurostat Font Elaboració de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) Font Elaboració de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) a partir del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD a partir del Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD Valor de referència 60,3% (2015) Valor fita 2030 Superior al 80% Valor de referència 47,7% (2015) Valor fita 2030 Més del 60% Perspectives d’anàlisi Districte / Gènere / Origen familiar Perspectives d’anàlisi Districte / Gènere / Origen familiar Població amb estudis superiors Educació postobligatòria 70% 90,0% 65% 80,0% 80% 60% 60% 70,0% 55% 52,5% 53,3% 60,0% 61,4% 61,8% 62,1% 51,2% 60,3% 60,7% 49,6% 50% 47,7% 50,0% 45% 40,0% 40% 30,0% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 431: 60% de les persones entre 30 i 34 anys amb un títol d'educació superior (estudis universitaris o Cicle Formatiu de grau Superior) INDICADOR 441: 80% de les persones entre 20 i 24 anys amb un títol d'educació postobligatòria (Batxillerat o Cicle Formatiu de grau Mig) 62 Agenda 2030 Barcelona 4 Educació de qüalitat 63 4.5 4.6 Per al 2030 totes les persones tindran El 2030 el gruix de la població barcelonina les mateixes oportunitats formatives sabrà desenvolupar-se en almenys tres idiomes: català, castellà i anglès Per a l’assoliment de l’Agenda 2030 és fonamental assegurar la igualtat d’oportunitats i erradicar qualsevol tipus de discriminació educativa, per raó de gènere, d’origen familiar, de discapacitat o qualsevol altre. Igualtat d’oportunitats que, si és efectiva, ha d’acabar tenint algun tipus d’im- Partint de nivells d’alfabetització de pràcticament el 100%, la Fita 4.6. de Nacions Unides s’ha d’interpretar pacte en els resultats. Diverses fites de l’Agenda 2030 Barcelona, del propi ODS 4 i d’altres com en altres termes, més adequats al context i les necessitats de la ciutat. Essent Barcelona la capital d’una l’1 i el 10, han fet seva aquesta “fita paraigua”. La fita 4.5. vol reblar el clau de la igualtat d’oportu- llengua, i alhora una ciutat bilingüe i plenament oberta al món, considerem que procurar un alt nivell de nitats abordant dues dimensions crucials de la desigualtat educativa. Parlem, d’una banda, dels coneixement de les tres llengües -la pròpia, l’adoptada i la global- és una fita necessària per al bon desen- biaixos socioeconòmics i socioculturals que, a partir d’un determinat llindar, porten a la segrega- volupament de les activitats educatives, culturals i professionals, en un marc de convivència. ció escolar. De l’altra, dels molt diversos nivells de disponibilitat d’accés, equipament i suport per aprofitar l’educació a distància. La COVID19 ha fet evident la crua realitat del “gap digital” entre Fita operativa: Garantir que el 100% de la població de Barcelona sàpiga parlar el català i el castellà, l’alumnat, i més necessària que mai la seva correcció. i més del 70% l’anglès. Fita operativa: Reduir la segregació escolar i garantir que tot l’alumnat disposi de les Indicador clau: condicions necessàries per aprofitar l’aprenentatge en format digital i online (accés, dis- positius i suport efectiu adult) ODSBCN-461 Proporció de persones majors de 17 anys que consideren que saben parlar: a) Català, b) Castellà, c) Anglès Origen Propi Indicadors clau: Font Enquesta de Serveis Municipals (ESM) ODSBCN-451 Indicador de segregació escolar (https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/registre-enquestes-i-estudis-opinio) Origen Pendent d’identificar Valor de referència Català 76,7% Valor fita 2030 Català: 100% Castellà 100% Castellà: 100% Font Consorci d’Educació de Barcelona Anglès: 41,6% Anglès: Més del 70% Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Pendent (any 2015) Perspectives d’anàlisi Districte / Gènere / Origen familiar Perspectives d’anàlisi Districte / Gènere / Edat / Origen familiar ODSBCN-452 Proporció d’infants i adolescents que viuen en llars amb les condicions necessàries per aprofitar Coneixement d'idiomes l’aprenentatge en format digital i online 100,0% 100% Origen Propi 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Font Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona (ESD), edició 2020 90% Valor de referència No disponible fins 2021 Valor fita 2030 Pendent de determinar 80% Perspectives d’anàlisi Districte / Gènere / Origen familiar 70% 70% 77,0% 76,0% 75,0% 77,0% 77,0% 60% 51,0% 51,0% 50% 46,0% 48,0% 44,0% 40% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 461A: El 100% de la població adulta considera que sap parlar català INDICADOR 461B: El 100% de la població adulta considera que sap parlar castellà INDICADOR 461C: El 100% de la població adulta considera que sap parlar anglès 64 Agenda 2030 Barcelona 4 Educació de qüalitat 65 4.7 ODSBCN-472 Proporció d’infants que afirma conèixer els seus drets recollits en la Convenció dels Drets de l’Infant quan finalitza l’educació primària (6è curs) Per al 2030 l’acció educativa i de Origen Propi Font Institut Infància i Adolescència (IIAB-IERMB) amb dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu sensibilització sobre el desenvolupament de la Infància a Barcelona sostenible i sobre els drets humans Valor de referència 54% (any 2017) Valor fita 2030 70% o més arribarà a tots els centres educatius Perspectives d’anàlisi Districte ODSBCN-473 Nombre de projectes d’educació per a la justícia global que promoguin una educació crítica i foment Resulta essencial que els i les alumnes tinguin coneixement i consciència dels de la pau, els drets humans, la sostenibilitat i la igualtat de gènere enormes reptes que afronta la humanitat al segle XXI, i que configuren la pròpia Origen Propi Agenda 2030. Més enllà de la inclusió d’aquests temes en el currículum educatiu Font Memòria del programa de Justícia Global ordinari, Barcelona compta amb diversos instruments per traslladar la complexitat a un llenguatge entenedor i significatiu per a l’alumnat. Un és la xarxa d’Escoles Valor de referència 58 (any 2019) Valor fita 2030 58 Sostenibles, que des de l’any 2002 impulsa projectes per la sostenibilitat en medi escolar. Ara es tracta de que, en el decurs d’una dècada, aquest programa acabi arribant a tots els centres educatius de Barcelona. El segon és el programa de Educació pel desenvolupament sostenible i els drets humans sensibilització sobre els drets dels infants. Aquest coneixement sobre els propis 100,0% drets és també un dret específic dels infants, reconegut per la Convenció de 1989, 100% 70 per la Llei d’Educació de Catalunya -LEC 2009- i, implícitament, per la LDOIA 2010. Finalment cal considerar la importància de de l’educació per a la justícia global, 90% que transmet amb una visió crítica coneixements bàsics sobre el foment de la pau, 58 58 60 els drets humans, la sostenibilitat i la igualtat de gènere. 80% 70% Fita operativa: Garantir que al 100% dels centres educatius s’adhereixin a la 70% 50 xarxa Escoles + Sostenibles per fer acció educativa i de sensibilització sobre el desenvolupament sostenible, que un 70% o més de l’alumnat conegui la 60% Convenció dels Drets dels Infants i que es mantingui el nombre de projec- 54% 40 tes de l’Estratègia d’Educació per a la Justícia Global, tant en l’àmbit formal 50% com el no formal, en col·laboració amb les entitats i les xarxes comunitàries 52,6% 51,5% del territori. 30 40% 43,0% Indicadors clau: 30% 35,6% 36,8% 20 ODSBCN-471 Proporció de centres educatius de adherits a la xarxa escoles + sostenibles (inclou escoles bressol, infantil, primària, ESO, cicles formatius, escoles especials, batxillerat i escoles d’adults). 20% Origen Propi (Incorporat a ISB, indicador 9.2). 10 10% Font Informe anual ISB https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/sites/default/files/Indicadors/ Indicadors2018/2018_informe_indicadors_sostenibilitat-bcn_0.pdf 0% 0 Valor de referència 35,6% (2015) Valor fita 2030 100% 2014 2015 2016 2017 2018 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 /15 /16 /17 /18 /19 Perspectives d’anàlisi Districte INDICADOR 471: 100% dels centres educatius participen en projectes d'educació ambiental dins la xarxa "Escoles + Sostenibles" INDICADOR 472: Més del 70% d'alumnes coneixen la Convenció dels Drets dels Infants en acabar la primària INDICADOR 473: Mantenir els projectes d'Educació per la justícia global 66 Agenda 2030 Barcelona 4 Educació de qüalitat 67 4.a 4.b Per al 2030, tots els infants amb dificultats Desenvolupar la cooperació d’aprenentatge tindran accés un recurs internacional en l’àmbit de l’educació o un centre especialitzat per promoure el seu desenvolupament precoç Fita operativa: Mantenir l’esforç pressupostari en el suport a projectes educatius, tant de tipus formal com no formal, ubicats en ciutats Totes les escoles de Barcelona parteixen d’un plantejament inclusiu i totes estan implicades, d’una forma Indicador clau: o altra, en la inclusió dels infants amb necessitats educatives especials. Es tracta d’assegurar que tota la demanda d’atenció precoç quedi adequadament coberta. L’Institut Municipal de Persones amb Dis- ODSBCN-4b1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a l’objectiu de millorar l’educació capacitat gestiona dos centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP), concertats amb la Origen Propi Xarxa de Serveis d’Atenció Precoç de la Generalitat de Catalunya. Ofereixen prevenció, detecció, diagnosi i tractament a infants de fins als 6 anys que presenten dificultats i trastorns de desenvolupament, incidint Font Memòria del Programa de Justícia Global també en les situacions de risc que puguin provocar-los. Valor de referència 947.841 € (any 2019) Fita operativa: Pendent de formular Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte Indicador clau: ODSBCN-4a1 Pendent de determinar Origen Propi Font Pendent de determinar Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Pendent Perspectives d’anàlisi Districte Objectiu Igualtat ODS 5. 5 de gènere Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes 70 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 5 5.1. Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes a tot el món. · Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. 5.2. Eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i nenes en els àmbits públic i · Circuit Barcelona contra la violència masclista. privat, inclosos el tràfic i l’explotació sexual, així com altres tipus d’explotació. · Decret de Contractació Pública Sostenible (clàusules d’igualtat de gènere). 5.3. Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina. · Estratègia compartida de Salut Sexual i Reproductiva. 5.4. Reconèixer i valorar les cures no remunerades i el treball domèstic no remunerat, mitjançant · Estratègia contra la feminització de la pobresa a la ciutat 2016-2024. la prestació de serveis públics, la provisió d’infraestructures i la formulació de polítiques de protecció social, així com mitjançant la promoció de la responsabilitat compartida a la llar i · Estratègia d’Inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030. la família, segons escaigui a cada país. · La transversalitat de gènere a l’Ajuntament de Barcelona. 5.5. Vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de lide- ratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública. · Per una democratització de la cura 2017-2020 (Mesura de Govern). 5.6. Garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i als drets reproductius, de confor- · Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. mitat amb el Programa d’acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desen- volupament, la Plataforma d’Acció de Beijing i els documents finals de les conferències · Pla estratègic contra el sexisme a la ciutat 2017-2022. d’examen respectives. · Pla Municipal per la diversitat sexual i de gènere (2016-2020). 5.a. Emprendre reformes que atorguin a les dones el dret als recursos econòmics en condicions d’igualtat, així com l’accés a la propietat i al control de les terres i altres béns, els serveis · Pla per l’Abordatge Integral del Treball Sexual: Pla ABITS. financers, l’herència i els recursos na turals, de conformitat amb les lleis nacionals. · Programa STEAM Barcelona, de foment de les vocacions científiques i tecnològiques i reducció 5.b. Millorar l’ús de la tecnologia instrumental, en particular les tecnologies de la informació i la de l’escletxa digital amb perspectiva de gènere. comunicació, per tal de promoure l’apoderament de les dones. · Protocol de coordinació entre els diferents serveis municipals davant de situacions de tràfic d’éssers 5.c. Adoptar i enfortir polítiques encertades i lleis aplicables per a promoure la igualtat entre els humans (2019). gèneres i l’apoderament de dones i nenes a tots els nivells. · Sumant Aliances: Barcelona ciutat lliure de violències masclistes (Mesura de Govern). · Tercer Pla d’Igualtat d’Oportunitats de l’Ajuntament de Barcelona 2019-2023. Fites Barcelona 5.2 Per al 2030 erradicar la violència masclista a Barcelona 5.1 La violència masclista és un fenomen estructural que causa un enorme patiment personal i social. Per al 2030 erradicar les formes Cal sumar tots els esforços possibles per tal que l’any 2030 aquest tipus de violència sigui a Bar- de discriminació de gènere i reduir celona un fenomen residual i en vies d’extinció. l’impacte d’aquestes sobre la igualtat Fita operativa: Situar la taxa anual de prevalença de la violència masclista per sota del 5% i el nombre de feminicidis a zero Indicadors clau: La discriminació per raó de gènere és un fenomen multidimensional, que no es pot mesurar adequadament a través d’un o d’uns pocs indicadors. És per aquest motiu que l’Institut Euro- ODSBCN-521 Percentatge de dones majors de 16 anys que han patit una situació de violència masclista (excloent peu per la Igualtat de Gènere va crear l’Indicador d’Igualtat de Gènere (Gender Index Equality), comentaris, gestos sexuals i exhibicionisme) durant el darrer any indicador sintètic que integra informació de 31 indicadors bàsics, distribuïts en sis dimensions: Origen Adaptat d’ONU Treball, Diners, Coneixement, Temps, Poder i Salut. Fins ara ha estat calculat per als Estats de la UE (https://eige.europa.eu/gender-equality-index/2019) i també per a Catalunya, on l’any 2018 Font Enquesta de Violència Masclista a Catalunya, elaboració pròpia de les dades mostrals de Barcelona (https://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/default/files/documentacio/17_661_web_bcn_v2.pdf) es va situar en els 70,9 punts, per sobre de la mitjana de la UE (67,4), però bastant per sota del país millor situat, que va ser Suècia (83,6). La trajectòria, la vocació i els recursos que Barcelona Valor de referència 13,8% (any 2016) Valor fita 2030 Per sota del 5% pot posar en joc per a la igualtat de gènere permeten situar un horitzó ambiciós per a l’any 2030: Perspectives d’anàlisi Districte / Edat / Renda / Nacionalitat superar els resultats del país més avançat i situar-se el més a prop possible del 100. Fita operativa: Situar l’Índex d’Igualtat de Gènere per sobre dels 85 punts ODSBCN-522 Nombre de dones assassinades, víctimes de violència masclista Origen Adaptat d’ONU Indicador clau: Font Consejo General del Poder Judicial (http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Temas/Estadistica-Judicial/ Estadistica-por-temas/Datos-penales--civiles-y-laborales/Violencia-domestica-y-Violencia-de- ODSBCN-511 Indicador d’Igualtat de Gènere (Gender Index Equality) 0-100 genero/Datos-sobre-Violencia-sobre-la-mujer-en-la-estadistica-del-CGPJ/) Origen European Institute for Gender Equality (https://eige.europa.eu/gender-equality-index/about) Valor de referència 7 (any 2015) Valor fita 2030 0 Font Diverses (Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD, enquestes i registres diversos) Perspectives d’anàlisi Districte / Edat / Renda / Nacionalitat Valor de referència 70,1 a Espanya i 70,9 a Catalunya (any 2018). Valor fita 2030 Per sobre de 85 Pendent de calcular l’índex per a Barcelona Perspectives d’anàlisi Districte / Edat / Renda / Nacionalitat Violència masclista 20% 8 INDICADOR 521: 7 Prevalença de violència 18% 7 masclista per sota el 5% 16% 7 7 INDICADOR 522: 7 6 Nombre de feminicidis 14% igual a zero 12% 13,8% 5 10% 4 8% 3 6% 3 5,0% 2 4% 2% 1 0 0% 0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 74 Agenda 2030 Barcelona 5 Igualtat de gènere 75 5.3 5.4 Desenvolupar els programes de lluita contra El 2030 s’assolirà una responsabilitat el tràfic i l’explotació sexual de dones i noies, compartida en les feines de la llar i en les i contra la violència masclista en països cures, tant dins de les famílies com entre receptors d’Ajut Oficial al Desenvolupament famílies, empreses i administració pública El tràfic i l’explotació sexual de les dones són problemes que, en molt bona mesura, es generen La cura de les persones i les feines de la llar han patit tradicionalment d’una falta de reconeixe- en la connexió de la ciutat amb la resta del món. El seu abordatge comporta, necessàriament, ment del seu valor social i econòmic. Més encara, tenir cura d’una persona dependent, encara una dimensió interna, de lluita contra el delicte i de protecció de les víctimes, i una dimensió que sigui un familiar molt proper, és una tasca feixuga i difícilment compatible amb una vida externa, expressada en programes contra la violència masclista adreçats a països receptors professional. Quan aquesta responsabilitat s’assumeix en solitari, sense cap mena de suport, els d’Ajut Oficial al Desenvolupament. perjudicis per a la salut poden ser notables. I que siguin les dones les que majoritàriament s’ocu- pen d’aquest tipus de treballs és un fet que reflecteix i alhora reforça les desigualtats estructural Fita operativa: Consolidar la Unitat municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) i de gènere presents a la ciutat. Això no ha impedit, però, la incorporació creixent de les dones al mantenir l’esforç pressupostari en projectes contra la violència masclista i el tràfic i l’ex- mercat laboral formal; cosa que, combinada amb l’envelliment de la població, han posat en crisi plotació sexual de dones i noies a països receptors d’AOD, augmentant la vinculació i la el model tradicional de cures i de treball reproductiu (tal i com es constata a la Mesura de Govern coordinació dels projectes amb les administracions locals i les campanyes d’educació en “per una democratització de la cura”). La superació socialment sostenible d’aquesta crisi passa la Prevenció de la Violència de Gènere (PVG) per un major reconeixement social i un repartiment més equitatiu dels rols i les càrregues asso- ciades al treball domèstic i a les cures. Tant dins de les famílies com entre les famílies, el mercat Indicadors clau: i l’Estat. L’Estratègia d’Inclusió Social i de Reducció de les Desigualtats 2017-2030 ha marcat com a fita que cap persona s’hagi d’ocupar en solitari d’una persona gran o discapacitada amb ODSBCN-531 Unitats familiars ateses per la Unitat municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), víctimes necessitat de cura. Això implica un compromís municipal molt significatiu en serveis i recursos, d’explotació sexual o de tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual però també una major implicació dels homes. Origen Propi Fita operativa: Aconseguir que cap persona s’hagi d’ocupar en solitari d’una persona gran Font Memòria de la UTEH 2017 (https://ajuntament.barcelona.cat/bcnantimasclista/sites/default/files/ o discapacitada amb necessitat de cura, reduint la bretxa de gènere tant en les feines de informe_uteh_2017_cat.pdf) la llar com en els treballs de cura, incrementant el grau de cobertura de les prestacions Valor de referència 105 (any 2017) Valor fita 2030 Pendent de determinar públiques per finançar necessitats de cura, així com millorant el grau d’implicació de les Perspectives d’anàlisi Edat / Nacionalitat empreses en el foment de la corresponsabilitat Indicadors clau: ODSBCN-532 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a la lluita contra la violència masclista en països receptors d’AOD ODSBCN-541 Percentatge de persones que s’ocupen d’una persona amb dependència sense cap suport Origen Propi Origen Propi (incorporat a l’Estratègia d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats Socials 2017-2030) Font Memòria del Programa de Justícia Global Font Enquesta de Salut de Barcelona Valor de referència 605.871 € (any 2019) (https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2018/07/Enquesta-salut-Barcelona-2016-17.pdf) Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte Valor de referència 8% (any 2016) Valor fita 2030 0 Perspectives d’anàlisi Sexe / Edat / Districte ODSBCN-533 Personal tècnic de ciutats sòcies implicat en programes d’intercanvi tècnic sobre lluita contra la violència masclista ODSBCN-542 Bretxa de gènere en els treballs de cura Origen Propi Origen Adaptat d’Eurostat Font Memòria del Programa de Justícia Global Font Enquesta de Salut de Catalunya 2019 i Enquesta d’usos del Temps 2020-2021 Valor de referència 8 tècnics/ques (2019) Fita 2030 10 tècnics/ques Valor de referència Pendent obtenció valors Valor fita 2030 Pendent (es determinarà a partir dels valors de referència de referència) Perspectives d’anàlisi Districte / Edat 76 Agenda 2030 Barcelona 5 Igualtat de gènere 77 ODSBCN-543 Bretxa de gènere en les feines de la llar Origen Adaptat d’ONU Font Enquesta de Salut de Catalunya 2019 i Enquesta d’usos del Temps 2020-2021 Valor de referència Pendent obtenció valors Valor fita 2030 Pendent (es determinarà a partir dels valors de referència de referència) Perspectives d’anàlisi Districte / Edat ODSBCN-544 Cobertura de les prestacions per dependència Origen Propi Font Pendent de construir l’indicador i identificar la font Valor de referència nd Valor fita 2030 No disponible Perspectives d’anàlisi Districte ODSBCN-545 Nombre d’empreses i entitats que formen part de la xarxa NUST (Nous Usos Socials del Temps) Origen Propi Font Xarxa NUST (http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/ca/xarxa11.html) Valor de referència 126 Valor fita 2030 300 Perspectives d’anàlisi Dimensió de l’empresa / Sector Responsabilitat compartida en la llar i en les cures 50,0% 3.500,0% 300 45,0% 3.000,0% 40,0% 35,0% 2.500,0% 30,0% 2.000,0% 25,0% 126 1.500,0% 20,0% 15,0% 1.000,0% 10,0% 8% 500,0% 5,0% 0,0% 0,0% 0,0 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 541: Cap persona s'ocuparà d'una persona amb dependència sense cap suport INDICADOR 545: Un mínim de 300 Empreses i entitats han de formar part de la xarxa NUST 78 Agenda 2030 Barcelona 5.5 ODSBCN-553 Proporció d’equipaments culturals públics (municipals i consorciats) dirigits per dones Origen Propi Per al 2030 trencar els sostres de vidre Font Enquesta de participació i necessitats culturals de Barcelona (https://barcelonadadescultura.bcn.cat/ nova-enquesta-de-cultura-a-barcelona/) de les dones a Barcelona, assolint la Valor de referència Pendent de càlcul (2019) Valor fita 2030 Pendent de determinar paritat en els espais de representació i Perspectives d’anàlisi Sector de lideratge polític, econòmic i social ODSBCN-554 Proporció de dones en llocs de decisió a les empreses Origen Adaptat d’INE Tot i els avenços que s’han produït en les darreres dècades, i especialment des de la promulgació de les lleis per la igualtat de gènere, encara queda molt camí per recórrer fins a l’assoliment d’una veritable Font Enquesta a les empreses sobre igualtat de gènere (http://www.donaempresaeconomia.org/enquesta-a-les-empreses-sobre-igualtat-de-genere/) paritat en els llocs de representació i lideratge de la ciutat. Les dones són cada vegada més presents a les empreses, a les organitzacions socials i a les institucions polítiques, però aquesta presència no es veu Valor de referència De moment només disponible per a la Valor fita 2030 Més del 40% reflectida de forma proporcional en els nivells directius, allà on es prenen les decisions. Aquesta fita ha de província de Barcelona: 24,2% (any 2018) situar l’horitzó de la paritat en totes les esferes socials, cosa que implicarà trencar els “sostres de vidre” Perspectives d’anàlisi Tipus d’empresa i sector que impedeixen el creixement i la projecció de les dones als espais públics on ja fa temps que són actives. Fita operativa: Mantenir la paritat de gènere (entre 40 i 60%) en els espais de representació polí- Paritat en espais de representació i lideratge tica i de direcció executiva de l’Ajuntament de Barcelona, incrementar el nombre de dones que dirigeixen els equipaments culturals públics i aconseguir que les empreses afectades per la Llei 80,0% d’Igualtat assoleixin la paritat en el consell d’administració i l’estructura directiva 70,0% Indicadors clau: 60,0% ODSBCN-551 Proporció de dones en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona 51,4% Origen Adaptat d’ONU i d’Eurostat 50,0% 48,8% 48,8% Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/telec/ 40,0% loc/loc19/t34.htm) 40,0% Valor de referència 48,8% (eleccions de maig Valor fita 2030 Entre el 40 i el 60% de 2019) 30,0% Perspectives d’anàlisi Candidatura 24,2% 20,0% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 ODSBCN-552 Proporció de dones en els càrrecs de govern i les gerències de l’Ajuntament de Barcelona INDICADOR 1: Representació de dones en el plenari: entre el 40% i el 60% Origen Adaptat d’ONU i d’Eurostat Proporció de dones al Consell Plenari de Barcelona INDICADOR 2: Càrrecs de govern i gerències municipals: entre el 40% i el 60% Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD INDICADOR 3: Dones en lloc de decisió a les empreses: superior al 40% Proporció de dones en els càrrecs de govern i les gerències Valor de referència 51,4% (inici de mandat Valor fita 2030 Entre el 40 i el 60% de l'Ajuntament (inici mandat 2019-2023) 2019-2023) Proporció de dones en llocs de decisió a les empreses (provincial) Perspectives d’anàlisi Sector o àmbit temàtic de govern 80 Agenda 2030 Barcelona 5 Igualtat de gènere 81 5.6 Es considera integrada amb la fita 3.7. (ODS de Salut i Benestar) 5.c (3.7. Desenvolupar polítiques de formació, suport i acompanyament a les dones per evitar la maternitat prematura en l’edat adolescent (15-19) i fomentar la lliurement desitjada en l’edat adulta) Implementar i actualitzar les normes i els plans per la igualtat de gènere de l’Ajuntament 5.a Es considera integrada amb les fites 5.1. i 8.5 (bretxa salarial de gènere) L’Ajuntament disposa d’un conjunt de normes i plans d’actuació vigents que cobreixen tot el ventall temàtic de la política per la igualtat i contra la discriminació de gènere. És important que aquests plans siguin imple- mentats, avaluats i renovats d’acord amb les necessitats canviants del context i els aprenentatges assolits. 5.b L’exitosa implementació d’aquests plans hauria de contribuir fortament a que en una dècada la igualtat d’oportunitats i la no discriminació fossin una realitat garantida en tots els àmbits socials. Sense perdre Per al 2030 assolir la igualtat de vista, però, que alguns dels principals problemes, com la bretxa salarial o el de la violència masclista, només es podran resoldre amb la implicació de totes les administracions i del conjunt de la societat. de gènere en l’ús de les TIC Fita operativa: Implementar el Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020 i les successives actualitza- cions en el període 2020-2030 En una societat creixement digitalitzada, la igualtat de gènere també passa, lògicament, per garantir Indicador clau: la igualtat de gènere en l’ús de les TIC o, dit d’una altra manera, per l’eliminació de la bretxa digital de ODSBCN-5c1 Grau d’implementació dels successius plans per la justícia de gènere gènere. Es tracta d’afavorir l’empoderament digital de les dones, que implica considerar coses com l’accés a dispositius i connexió, la finalitat de l’ús, el tipus d’eines utilitzades, etc. A tall d’exemple, una Origen Propi enquesta municipal de 2019 mostra un diferencial important a favor dels homes en l’ús de xarxes com Font Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps (https://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/ Twitter o Linkedin, associades a la creació d’opinió i a la promoció social. També sabem que les dones default/files/documentacio/seguiment_del_pla_per_la_justicia_de_genere_2018-2020.pdf) estan infrarepresentades en el sector de les TIC i en el científic i tecnològic. Tot plegat reclama una major Valor de referència 85% de les actuacions del Pla 2016- Valor fita Plans de Justícia de Gènere 2016-2020, atenció, i disposar d’eines per mesurar i incidir en aquest fenomen multidimensional. 2020 finalitzades o en execució 2030 2021-2025 i 2026-2030 aprovats i a finals de 2019 implementats. Fita operativa: Augmentar progressivament l’índex d’empoderament digital de les dones Perspectives d’anàlisi Eix estratègic, àmbit Indicador clau: ODSBCN-5b1 Índex d’empoderament digital de les dones (índex multi-dimensional que englobarà l’accés a dispositius, la connexió, el coneixement, el tipus d’eines utilitzades, la finalitat de l’ús... p. ex. % de persones usuàries del Decidim que són dones). Origen Propi Font Pendent construir l’indicador i identificar-ne les fonts (diverses enquestes i registres) Valor de referència Pendent d’establir Valor fita 2030 Pendent d’establir Perspectives d’anàlisi Districte, Edat, Origen 82 Agenda 2030 Barcelona Objectiu Aigua neta i ODS 6. 6 sanejament Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones 84 Agenda 2030 Barcelona 6 Aigua neta i sanejament 85 Fites ONU localitzables: Fites Barcelona 6.1. Aconseguir l’accés universal i equitatiu a l’aigua potable, a un preu asse quible per a totes les persones. 6.2. Aconseguir l’accés equitatiu a serveis de sanejament i higiene adequats per a totes les per- sones, i posar fi a la defecació a l’aire lliure, amb especial atenció a les necessitats de les dones i nenes, així com de les persones en situacions vulnerables. 6.1 6.3. Millorar la qualitat de l’aigua mitjançant la reducció de la contaminació, l’eliminació dels abo- Per al 2030, reduir el pes de la factura caments i la reducció al mínim de la descàrrega de materials i productes químics perillosos, la reducció a la meitat del percentatge d’aigües residuals sense tractar, i un augment subs- de l’aigua en el pressupost familiar tancial a escala mundial del reciclat i de la reutilització en condicions de seguretat. 6.4. Augmentar substancialment la utilització eficient dels recursos hídrics a tots els sectors, i asse- L’Estratègia d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats Socials 2017-2030 ens parla de garantir “l’accés als gurar la sostenibilitat de l’extracció i del subministrament d’aigua potable per tal de fer front a subministraments bàsics a la llar” (p. 60). L’aigua potable entra dins d’aquesta categoria, juntament amb el l’escassetat d’aigua i reduir substancialment el nombre de persones que pateixen d’escassetat gas i l’electricitat. Com a tal, el seu subministrament d’estar garantit per a tothom. No obstant això, sabem d’aigua. que “la dificultat per pagar els subministraments bàsics (aigua, llum i gas) està conduint a moltes unitats de convivència cap a la pobresa energètica, és a dir cap a la dificultat o incapacitat de mantenir l’habitatge 6.5. Dur a terme una gestió integrada dels recursos hídrics a tots els nivells, també mitjançant la en unes condicions de temperatura adequades i disposar dels subministraments bàsics” (Pla pel Dret a cooperació transfronterera, de la manera que sigui convenient. l’Habitatge 2016-2025, Vol II, p. 234). Es tracta, doncs, de revertir aquesta situació, assegurant en primer terme que l’aigua de xarxa tingui un preu més assequible per a les famílies. 6.6. Per a 2020, protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l’aigua, inclosos boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs. Fita operativa: Situar el pes de la factura de l’aigua en el pressupost familiar en línia amb la mitjana de Catalunya (índex=100) 6.a. Ampliar la cooperació internacional i el suport ofert als països en desenvolupament per a la capa- citació en matèria d’activitats i programes relatius a l’aigua i el sanejament, incloent la provisió Indicador clau: i l’emmagat zematge d’aigua, la dessalinització, l’aprofitament eficient dels recursos hídrics, el tractament d’aigües residuals i les tecnologies de reciclatge i reutilització. ODSBCN-611 Índex d’esforç en el pagament de a factura de l’aigua Origen Adaptat d’Informe REDS 2019 6.b. Donar suport i enfortir la participació de les comunitats locals en la millora de la gestió de l’aigua i el sanejament. Font Agència Catalana de l’Aigua (http://aca.gencat.cat/ca/laca/publicacions/estudis-de-preus-i-tarifes/) Valor de referència 106,5 (2019) per al Barcelonès Valor fita 2030 A l’entorn de 100 Perspectives d’anàlisi Municipi Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 6 Cost de la factura de l'aigua (comarca del Barcelonès) · Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. 109,0 DESCRIPCIÓ: 107,7 L'Índex d’esforç en el 108,0 pagament de la factura · Estratègia d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats Socials 2017-2030. 107,0 106,5 de l’aigua posa en 106,1 relació el preu de l’aigua · Pla Clima 2018-2030 i Decret d’emergència climàtica 2020. 106,0 amb la Renda Familiar Disponible(Catalunya =100) 105,0 · Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2012-2020. 104,0 · Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona. 103,0 102,0 · Pla Director Integral del Sanejament de Barcelona (PDISBA) 2020-2100. 101,0 · Pla per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius 2017-2022. 100,0 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 · Protocol d’Actuació per Situació de Sequera a Barcelona. INDICADOR 611: Situar l'índex d’esforç en el pagament de la factura de l’aigua en la mitjana de Catalunya 6 Aigua neta i sanejament 87 6.2 6.3 Per al 2030 aconseguir que totes les persones Per al 2030 incrementar els sistemes tinguin accés a un habitatge en condicions urbans de drenatge sostenible i d’higiene i salubritat adequades l’aprofitament de les aigües freàtiques La immensa majoria dels edificis i dels habitatges de Barcelona disposa d’un sistema de sane- A Barcelona hi ha 1.620 quilòmetres de clavegueram, pel qual passen cada any aproximadament jament d’aigües brutes plenament funcional. No obstant això, a la ciutat encara hi ha infrahabi- 150 Hm³ d’aigua. Des de fa anys l’Ajuntament treballa en la implantació de Sistemes Urbans de tatges, així com petits assentaments irregulars en què el sanejament no està garantit. Es tracta Drenatge Sostenible (SUDS), que permeten regular el cabal d’aigua a xarxa de clavegueram i d’aconseguir l’erradicació progressiva d’aquest tipus d’assentaments, cosa que va estretament reduir així l’impacte ambiental dels abocaments contaminants i altres efectes perniciosos que lligada amb la lluita contra el sensellarisme (fita 1.1) i pel dret a un habitatge digne (fita 11.1). es generen en moments de pluja extremadament intensa, quan el clavegueram queda desbor- dat. Amb l’ampliació dels SUDS, el Pla Director Integral del Sanejament de Barcelona (PDISBA) Fita operativa: Reduir a zero el nombre d’assentaments irregulars aspira reduir en un 50% del volum d’aigua contaminada generada en episodis de pluja torrencial. Indicador clau: Per altra part, el Pla Clima 2018-2030 preveu una “disminució de la pluja acumulada a la ciutat d’entre un 14% i un 26%” fins a finals de segle per als dos escenaris. En l’escenari passiu, a l’ho- ODSBCN-621 Nombre d’assentaments irregulars a Barcelona ritzó 2050 ja es preveu una necessitat de recurs addicional d’aigua potable de 18 Hm3/any. El Pla Origen Propi tècnic per a l’aprofitament dels Recursos Hídrics Alternatius de Barcelona (PLARHAB) proposa incorporar, cada vegada més, recursos com l’aigua freàtica, l’aigua regenerada, les aigües pluvi- Font Quadre de Comandament Municipal https://qcm.bcn.cat als d’escorriment i de coberta, les aigües grises o l’aigua de mar, en tots aquells usos en què no Valor de referència Assentaments: 83 Valor fita 2030 0 sigui necessari utilitzar aigua potable. La Declaració d’Emergència Climàtica de gener de 2020 3 Persones vivint en assentaments: 450 veu en aquests recursos hídrics alternatius un potencial d’estalvi de fins a 10 Hm /any. (juny 2020) Fita operativa: Incrementar en 20.000 m2 la superfície dels Sistemes Urbans de Drenatge Sos- tenible (SUDS) i reduir en 100.000 m3 anuals el consum d’aigua de xarxa per part dels serveis Assentaments irregulars (habitatges sense sanejament) municipals 500 450 Indicadors clau: 450 396 400 ODSBCN-631 Superfície operativa de sistemes urbans de drenatge sostenible 400 350 Origen Propi 339 350 Font BCASA http://www.bcasa.es/CAT/Llei_Transparencia.asp 300 Valor de referència nd fins finals de 2020 Valor fita 2030 Valor actual + 20.000 m2 300 250 250 ODSBCN-632 Aigua de xarxa consumida pels serveis municipals (en m3) 200 200 Origen Propi (inclòs al Decret d’Emergència Climàtica de gener de 2020) 150 150 143 Font Pendent d’identificar 79 77 100 Valor de referència 5,68 milions (any 2018) Valor fita 2030 4,48 milions 100 56 62 72 50 50 0 0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 621A: Reduir a zero el nombre d'assentaments irregulars a la Ciutat INDICADOR 621B: Reduir a zero el nombre de persones allotjades en assentaments irregulars a la Ciutat 88 Agenda 2030 Barcelona 6 Aigua neta i sanejament 89 Drenatge sostenible i recursos hídrics alternatius Indicadors clau: INDICADOR 631: Incrementar en 20.000 m2 els Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible ODSBCN-641 Consum domèstic d’aigua mesurat en litres per habitant i dia INDICADOR 632: Reduir en 100.000 m3 anual el consum d'aigua de xarxa per part dels serveis municipals Origen Propi (incorporat a ISB, indicador 4.2.) 20 100% Font Informe anual ISB https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/barcelona-sostenible/tags/ 20,0 page/indicadors-de-sostenibilitat-de-barcelona 18 90% 7,15 7,12 6,80 7,03 6,79 Valor de referència 106,9 (any 2018) Valor fita 2030 Inferior a 100 16 80% 14 70% ODSBCN-642 Consum urbà d’aigua mesurat en litres per habitant i dia Origen Propi (incorporat a ISB, indicador 4.2.) 12 60% Font Informe anual ISB: https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/barcelona-sostenible/tags/ 10 50% page/indicadors-de-sostenibilitat-de-barcelona 8 7,03 7,15 7,12 40% Valor de referència 161,2 (any 2018) Valor fita 2030 Inferior a 150 6,80 6,79 6 4,48 30% Ús eficient de l'aigua 5,61 5,87 5,81 5,68 5,52 4 20% 180,0 INDICADOR 641: 2 10% 162,5 163,6 Assolir un consum d’aigua 159,2 161,2 161,5 potable domèstica inferior a 160,0 100 litres/hab./dia 0 0% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 642: Assolir un consum urbà 140,0 % de Consum d'aigua de xarxa pels serveis municipals (eix dreta) d’aigua inferior a 150 litres/ hab./dia Aigua consumida per Medi Ambient i Serveis urbans (milions de m3) 120,0 Aigua consumida per la resta de dependències i serveis municipals (milions de m3) 105,5 107,5 108,3 107,0 107,3 Consum total d'aigua pels serveis municipals (milions de m3) 100,0 Consum d'aigua de xarxa pels serveis municipals (milions de m3) % de Consum d'aigua potable de xarxa per tots els serveis municipals 80,0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 6.4 6.5. Es considera integrada a la 6.3. Per al 2030 assolir un consum d’aigua potable domèstica sostenible, gràcies a mesures d’eficiència i estalvi Barcelona ha de poder garantir l’abastament d’aigua potable a tota la població, fins i tot en les situacions de sequera persistent, que són recurrents a les zones de clima mediterrani i que es podrien donar amb més freqüència en les properes dècades. Per això resulta necessari, com demana la Declaració d’Emer- gència Climàtica, “tenir cura de l’aigua” i no gastar-ne més del que sigui estrictament necessari. La darrera situació d’alarma seriosa per sequera viscuda a la ciutat, a principis de 2008, va suscitar canvis positius en aquest sentit. En l’horitzó de 2030 cal recuperar i reforçar l’objectiu social d’ús més eficient de l’aigua. Fita operativa: Situar el consum d’aigua potable domèstica per sota dels 100 litres/habitant/dia i el consum urbà d’aigua per sota dels 150 litres/habitant/dia 90 Agenda 2030 Barcelona 6.6 ODSBCN-6a2 Personal tècnic de ciutats sòcies implicat en programes d’intercanvi tècnic sobre gestió del cicle de l‘aigua Origen Propi Garantir la protecció i la qualitat Font Memòria del Programa de Justícia Global ambiental dels ecosistemes d’aigua Valor de referència 4 tècnics/ques (2019) Fita 2030 8 tècnics/ques Tots els rius, aqüífers, llacs i zones humides de Barcelona gaudeixen de protecció legal. Concre- tament, els rius Llobregat i Besòs, que han estat objecte de restauració en les darreres dècades, són reconeguts com a sistemes hídrics protegits per la legislació urbanística catalana. També és el cas dels aqüífers dels deltes d’aquests dos rius, així com el del Pla de Barcelona. Al Delta del 6.b Llobregat cal fer esment particular de les zones humides de la Ricarda-Ca l’Aranya i del Remo- lar-Filipines. Tot i que això queda fora de les competències de l’Ajuntament de Barcelona, és de Ampliar la participació ciutadana la seva incumbència vetllar pel compliment de la legislació i dels plans de protecció ambiental. en la gestió de l’aigua i el sanejament Fita operativa (pendent de definir) Indicador clau: Les competències municipals de la gestió de l’aigua per abastament i el sanejament en baixa són exercides per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona i els altres munici- ODSBCN-661 Pendent d’establir pis de l’AMB han de buscar fórmules per fer efectiva una major participació de les comunitats Origen Pendent locals en la gestió d’un recurs tan bàsic i estratègic com és l’aigua. Font Pendent Fita operativa: Pendent de definir Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Pendent Indicador clau: ODSBCN-6b1 Pendent 6.a. Origen Pendent Font Pendent Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Pendent Desenvolupar la cooperació internacional de ciutat en programes relacionats amb l’aigua i el sanejament Fita operativa: Augmentar l’esforç pressupostari en projectes relacionats amb l’aigua i el sanejament de ciutats sòcies ubicades en països receptors d’Ajut Oficial al Desenvo- lupament, especialment aquells projectes relacionats amb la gestió eficient i sostenible del cicle de l’aigua en contextos urbans i metropolitans Indicadors clau: ODSBCN-6a1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a la millora de la provisió d’aigua i de sanejament Origen Propi Font Memòria de la Direcció de Justícia Global Valor de referència 398.922 € (any 2019) Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte 92 Agenda 2030 Barcelona 6 Aigua neta i sanejament 93 Objectiu Energia assequible ODS 7. 7 i no contaminant Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones 94 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Fites Barcelona 7.1. Garantir l’accés universal a serveis d’energia assequibles, confiables i moderns. 7.2. Augmentar substancialment el percentatge d’energia renovable en el conjunt de fonts d’energia. 7.3. Duplicar la taxa mundial de millora de l’eficiència energètica. 7.1 7.a. Augmentar la cooperació internacional per tal de facilitar l’accés a la investigació i a les tecnolo gies energètiques no contaminants, incloses les fonts d’energia renovables, l’eficièn- Per al 2030, una reducció dràstica de la cia energètica i les tecnologies de combustibles fòssils avançades i menys contaminants, pobresa energètica i de les interrupcions i promoure la inversió en infraestructures energètiques i tecnologies d’energia no contaminant. de subministrament a Barcelona 7.b. Ampliar la infraestructura i millorar la tecnologia per tal d’oferir serveis d’energia moderns i sos- tenibles per a tots els països en desenvolupament, en particular els països menys avançats, els petits estats insulars en desenvolupament i els països en desenvolupament sense litoral, d’acord amb els programes de suport respectius. Considerant l’accés a l’energia com un dret bàsic i en consonància amb allò establert a l’Estratègia d’Inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030, la fita es centra, d’una banda, en reduir en més d’un 50% la inci- dència de la pobresa energètica a Barcelona, situant-la cada vegada més a prop de zero. La segona dimensió de la fita es refereix a la qualitat del subministrament d’energia elèctrica. Perquè un subministrament deficient, amb Estratègies i plans municipals considerats per a la localització interrupcions sovintejades, pot redundar en greus perjudicis, tant per a les llars com per a les empreses. de l’ODS Fita operativa: Situar per sota del 3% la proporció de llars que no poden mantenir l’habitatge a una · Estratègia d’Inclusió i de Reducció de les Desigualtats Socials de Barcelona 2017-2030. temperatura adequada i reduir fins a 0,3 l’indicador d’interrupció en el subministrament elèctric · Estratègia per a la transició energètica. Indicadors clau: · Pla Clima 2018-2030 i Declaració d’emergència climàtica 2020. ODSBCN-721 Proporció de llars que no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada Origen Propi (incorporat a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) · Pla de millora energètica dels edificis municipals (PEMEEM). Font Estadístiques Metropolitanes de Condicions de Vida · Pla director d’il·luminació de Barcelona i Pla de renovació integral de l’enllumenat 2018-2020. https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_cat=244 Valor de referència 8,3% (2016-2017) Valor fita 2029 - 2030 Inferior al 3% · Programa d’impuls a la generació d’energia solar a Barcelona. Perspectives d’anàlisi Districte ODSBCN-712 TIEPI Temps d’Interrupció equivalent a la potència instal·lada en mitjana tensió en àrees urbanes de la província de Barcelona Origen Propi Font Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (https://energia.gob.es/electricidad/CalidadServicio/Paginas/Indices.aspx) Valor de referència 0,61 Valor fita 2030 0,30 7 Energia assequible i no contaminant 97 Accés a l'energia i qualitat del subministrament 7.2 12,0% 11,0% 1,00 Per al 2030, un salt exponencial en el consum 0,90 10,0% 8,8% i en la producció local d’energia renovable 8,3% 0,80 8,0% 0,74 0,70 0,61 0,62 La Llei 16/2017, del canvi climàtic, i el més recent Decret Llei 16/2019, de mesures urgents per 0,66 6,0% 0,60 l’Emergència Climàtica (DEC), proposen accelerar la implantació de renovables al territori català per assegurar que l’any 2030 el 50% del consum elèctric de Catalunya sigui d’origen renovable. 0,50 4,0% Per altra part, tot i que l’espai urbà presenta limitacions clares per a la generació d’energia a 3,0% 0,40 gran escala, hi ha marge per augmentar significativament l’aportació de Barcelona. Tal i com demana la Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona, cal “normalitzar la presència d’ins- 2,0% 0,30 tal·lacions de generació a la ciutat i incrementar la demanda d’instal·lacions d’autoconsum solar 0,30 en els edificis, facilitant la inversió i implantació de noves instal·lacions, tant en l’esfera pública 0 0,20 com privada”. 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Fita operativa: Aconseguir que el 50% o més de l’energia elèctrica consumida sigui d’origen reno- INDICADOR 711: Situar per sota del 3% el percentatge de llars que no poden mantenir l'habitatge a una temperatura adequada als mesos freds vable i que el 6,5% o més de l’energia consumida sigui renovable de producció local INDICADOR 712: Reduir el TIEPI de zona urbana de la província de Barcelona per sota el 0,3 (eix dreta) 98 Agenda 2030 Barcelona 7 Energia assequible i no contaminant 99 Indicadors clau: 7.3 ODSBCN-721 Proporció de l’energia elèctrica consumida a Barcelona que és d’origen renovable Origen Adaptat d’ONU Per al 2030, un parc d’edificis privats Font Observatori de l’Energia, Agència de l’Energia de Barcelona (https://enegia.barcelona/ca/observatori- i públics d’alta eficiència energètica de-lenergia) Valor de referència 16,2% (any 2015) Valor fita 2030 Igual o superior al 50% Perspectives d’anàlisi Tipus d’energia renovable consumida En una ciutat com Barcelona, que compta amb un parc d’edificis relativament envellit, la millora de l’eficiència energètica s’ha de focalitzar en situar la major ODSBCN-722 Proporció de l’energia consumida a Barcelona que ha estat generada localment amb recursos renovables part dels edificis en els franges més altes de l’eficiència, a través d’una ade- quada rehabilitació. El Pla Clima 2018-2030 marca com a fita la rehabilitació Origen Propi (variació de l’indicador 10.2. dels ISB) energètica el 20% dels edificis residencials de més de 40 anys, mentre que la Font Observatori de l’Energia, Agència de l’Energia de Barcelona (https://enegia.barcelona/ca/observatori- Directiva d’Eficiència Energètica de la Comissió Europea (2012/27/EU) obliga de-lenergia) els Governs a rehabilitar anualment un mínim del 3% dels seus edificis, cosa Valor de referència 0,94% Valor fita 2030 Igual o superior al 6,5% que òbviament també és d’aplicació als edificis municipals. Aquesta segona part de la fita també té un gran valor com a exemple; perquè per poder liderar Perspectives d’anàlisi Tipus d’energia renovable generada una política energètica ambiciosa, a l’alçada del repte climàtic, l’Ajuntament ha de ser capdavanter en eficiència. Pel que fa als edificis de nova construcció, el seu consum energètic per a la climatització hauria de ser pràcticament zero. La Generació i consum d'energia renovable transformació energètica dels edificis també ha de permetre garantir el confort climàtic de les llars a un cost assequible (fita 7.1), i per multiplicar l’ús de les 50,0% fonts d’energia renovable (7.2). 50% 45,0% 40,0% 35,0% 30,0% 25,0% 20,7% 20,0% 16,2% 16,5% 15,0% 6,5% 10,0% 5,0% 0,94% 0,93% 0,93% 0,0% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 721: Més del 50% de l'energía elèctrica consumida d'origen renovable INDICADOR 722: Més del 6,5% de l'energia consumida generada amb recursos renovables locals 100 Agenda 2030 Barcelona Fita operativa: Aconseguir la rehabilitació enèrgica del 20% dels edificis residencials de més de 40 anys i la rehabilitació energètica dels edificis municipals a un ritme del 3% anual. 7.a Indicadors clau: Desenvolupar la cooperació internacional en l’àmbit de l’energia, incloent recerca, tecnologia ODSBCN-731 Proporció d’edificis residencials de més de 40 anys que han estat rehabilitats per a la millora energètica Origen Adaptat d’ONU i infraestructura per al subministrament Font Informe anual de seguiment del Pla Clima 2018-2030 (https://www.barcelona.cat/barcelona-pel- clima/sites/default/files/documents/pla_pel_clima_-_informe_anual201841219.pdf) Valor de referència 425 (2,68%) Valor fita 2030 15.856 (20%) Fita operativa: Augmentar el nombre de projectes i l’esforç pressupostari anual per fomentar les energies renovables en països receptors d’Ajut Oficial al Desenvolupament, consolidant la línia de projectes en justícia climàtica i ODSBCN-732 Proporció d’edificis municipals que són objecte de rehabilitació energètica cada any una xarxa d’actors de la ciutat alineats i implicats en aquest àmbit. Origen Propi Font Per determinar Indicador clau: Valor de referència Pendent de càlcul Valor fita 2030 Creixement del 3% anual, prenent com a base el valor de referència ODSBCN-7a2 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a la generació i la provisió d’energia Origen Propi Font Memòria del programa de Justícia Global Valor de referència 26.854 € (any 2019) Cost de la factura de l'aigua (comarca del Barcelonès) Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte 20.000,0 30,0% 18.000,0 15.856 25,0% 7.b. Es considera integrada amb la fita 7.a 16.000,0 (20%) 14.000,0 20,0% 12.000,0 10.000,0 15,0% 8.000,0 10,0% 6.000,0 4.000,0 5,0% 2.000,0 425 (2,68%) 0,0 0,0% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 731: Rehabilitació energètica del 20% Actuacions acumulades de millora energètica en edificis dels edificis residencials de més de 40 anys d'habitatges (Nota: L'estadística municipal xifra en 79.278 les edificacions a Barcelona anteriors a 1981). INDICADOR 732: Rehabilitació energètica del 30% dels edificis municipals(eix dreta) % acumulat d'edificis municipals objecte de rehabilitació energètica cada any (n.d.) 102 Agenda 2030 Barcelona 7 Energia assequible i no contaminant 103 Objectiu Aliances per a ODS 8. 8 aconseguir els Promoure el creixement objectius econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom 104 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 8 8.1. Mantenir el creixement econòmic per càpita de conformitat amb les circumstàncies nacio- nals i, en particular, un creixement del producte interior brut d’almenys un 7% anual als · Estratègia de desenvolupament econòmic de proximitat i Plans de Desenvolupament Econòmic països menys avançats. de Districte: Ciutat Vella 2016-2021, Nou Barris 2016-2021, Sant Andreu 2017-2021, Sants- Montjuic 2017-2021, Horta-Guinardó 2018-2022 i Sant Martí 2018-2022. 8.2. Aconseguir nivells més elevats de productivitat econòmica mitjançant la diversificació, la modernització tecnològica i la innovació, entre d’altres maneres centrant l’atenció en sec- · Plans de Barris 2016-2021. tors de més valor afegit i ús intensiu de mà d’obra. · Estratègia #ESSBCN2030 per a la reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida a la 8.3. Promoure polítiques orientades al desenvolupament que donin suport a les activitats pro- ciutat (en elaboració) ductives, la creació d’ocupació digna, l’emprenedoria, la creativitat i la innovació, i encorat- jar la regularització i el creixement de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, a · Estratègia per l’Ocupació de Barcelona (EOB) 2016-2020. través, entre d’altres, de l’accés a serveis financers. · Mesura de govern de nous imaginaris turístics. 8.4. Millorar progressivament la producció i el consum eficients dels recursos mundials i procu- rar desvincular el creixement econòmic de la degradació del medi ambient, de conformitat · Pla anual de Contractació Pública Sostenible (clàusules socials i de promoció de les PIMES). amb el Marc decennal de programes sobre modalitats sostenibles de consum i producció, començant pels països desenvolupats. · Pla de Dinamització Comercial 2018-2023 de Ciutat Vella. 8.5. Aconseguir l’ocupació plena i productiva i garantir un treball digne per a tots els homes i · Pla de promoció de les indústries creatives. dones, inclosos el jovent i les persones amb discapacitat, així com la igualtat de remunera- ció per treball d’igual valor. · Pla de Promoció Econòmica internacional de Barcelona 2017-2020. 8.6. Per a 2020, reduir substancialment la proporció de joves sense ocupació i que no cursen · Pla Estratègic de Mercats 2015-2025. estudis ni reben formació. · Pla Estratègic de Turisme 2020. 8.7. Adoptar mesures immediates i eficaces per a erradicar el treball forçat, posar fi a les formes modernes d’esc lavitud i el tràfic d’éssers humans i assegurar la prohibició i l’eliminació de · Pla per al Foment de l’Ocupació Juvenil i de Qualitat 2016-2020. les pitjors formes de treball infantil, incloent el reclutament i la utilització d’infants soldats, i, a tot tardar el 2025, posar fi al treball infantil en totes les seves formes. · Pla Clima 2018-2030 i Decret d’emergència climàtica 2020. 8.8. Protegir els drets laborals i promoure un entorn de treball segur i protegit per a totes les per- · Estratègia d’Inclusió i de Reducció de les Desigualtats Socials 2017-2030. sones treballa dores, incloses les migrants, en particular les dones migrants i les persones amb ocupacions precàries. 8.9. Elaborar i posar en pràctica polítiques de promoció d’un turisme sostenible que creï ocupa- ció i promogui la cultura i els productes locals. 106 Agenda 2030 Barcelona 8 Aliances per a aconseguir els objectius 107 Fites Barcelona Creixement de l'economia (I) INDICADOR 811: Un creixement del PIB real per càpita de l'1,2% anual en el període 2015-2030 140,00 4,3% 8.1 3,84% 135,00 3,80% Fins al 2030 mantenir un creixement econòmic 130,00 3,03% 3,03% 3,30% mitjà a l’entorn del 1,2% anual, situant el focus 2,73% 2,63% 2,89% 2,80% 125,00 2,46% del nou creixement en l’economia verda i 2,35% 121,03 2,58% 2,30% circular, així com en el sector digital 120,00 2,13% 1,80% 2,00% 1,52% 115,00 1,83% 1,36% 1,47% 1,30% 112,94 Si bé la pandèmia suposarà l’any 2020 un sotrac econòmic sense precedents en moltes 110,00 105,16 111,30 0,80% dècades, es considera factible assolir un creixement del PIB real per càpita de l’1,2% anual 102,46 108,34 en el període 2015-2030, cosa que és necessària per a l’assoliment de bona part de les fites 105,00 0,30% 100,00 d’ocupació i d’inclusió social de l’Agenda. En una situació d’emergència climàtica, però, ja 100,00 -0,20% no resulta acceptable créixer a qualsevol preu. Caldrà promoure especialment els sectors 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 identificats com a estratègics (https://treball.barcelonactiva.cat/porta22/images/cat/ INFORME%20SECTORS%20ESTRATEGICS%20A%20BARCELONA_2018_tcm9- Creixement acumulat del PIB real per càpita respecte a 2014 (base 100) Creixement anual del PIB real per càpita (Unió Europea) 49038.pdf), que són les Indústries manufactureres, l’economia Digital/TIC, els sectors cre- Creixement anual del PIB real per càpita (Eix dreta) Creixement anual del PIB real per càpita (Espanya) atius, la salut, l’economia social i solidària i l’economia verda i circular. Aquest darrer sector resulta clau per avançar cap a una economia més intel·ligent, eficient i descarbonitzada, que pugui generar més valor amb un menor ús de materials i energia. Les ciutats, i particular- ment el sector públic local, disposen d’eines per impulsar-la. Concretament, a través de les polítiques de gestió de l’aigua i dels residus, de serveis urbans (com l’enllumenat i els parcs), Creixement de l'economia (II) de mobilitat, d’habitatge i de promoció econòmica. INDICADOR 812: Despesa en sectors de l'economia verda i circular sobre el total del pressupost municipal Fita operativa: Assolir una taxa de creixement del PIB real per càpita a l’entorn 100,00% 450,0 de l’1,2% anual en el període 2015-2030 i impulsar l’economia verda i circular a través de les polítiques i els serveis municipals 90,00% 400,0 80,00% 390,6 Indicadors clau: 350,0 70,00% 330,2 300,0 ODSBCN-811 Taxa de creixement del PIB real per càpita 60,00% 291,7 Origen ONU 250,0 50,00% Font Elaboració pròpia a partir de Dept. d’Anàlisi de l’OMD (https://ajuntament.barcelona.cat/ 200,0 barcelonaeconomia/ca/producte-interior-brut) i Banc Mundial / comptes nacionals de l’OCDE 40,00% 190,8 (https://datos.bancomundial.org/indicator/NY.GDP.PCAP.KD.ZG?locations=EU) 150,0 30,00% Valor de referència 2,46% (any 2015) Valor fita 2030 1,2% anual en el període 2015-2030 100,0 20,00% 14,66% Perspectives d’anàlisi Sector 10,79% 12,36% 10,00% 6,84% 50,0 ODSBCN-812 Percentatge de despesa municipal en els sectors de l’economia verda i circular sobre el total del pressupost 0,00% 00,0 liquidat 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Origen Propi Comerç, Consum, Turisme Residus Font Estudi L’Economia Verda i Circular a les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona (https://ajuntament. Habitatge Energia barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2019/01/Estudi-Economia-Circular-2018-ok002.pdf) Mobilitat i qualitat aire Despesa en sectors de l'economia verda i circular sobre el total Valor de referència 6,84% (any 2015) Valor fita 2030 Per determinar del pressupost municipal Agregat de: aigua; desenvolupament local; i sostenibilitat transversal Import total de la despesa municipal en sectors de l'economia Perspectives d’anàlisi Sector Verd urbà verda i circular 108 Agenda 2030 Barcelona 8 Aliances per a aconseguir els objectius 109 8.2 Economia productiva i diversificada (I) INDICADOR 821: Un creixement acumulat del PIB per persona ocupada de 123 (any 2014 = 100) El 2030 una economia altament 11,00% 140,0 productiva i diversificada 9,00% 120,0 7,00% 107,7 108,5 El daltabaix econòmic generat pel Covid19 generarà a curt termini una notable cai- 102,5 103,7 5,00% guda de la productivitat, atès que les persones assalariades en situació d’ERTO 100,8 (Expedient de Regulació Temporal de l’Ocupació) estan formalment ocupades, 100,0 3,89% 3,00% encara que no puguin estar actives, pel tancament o la reducció d’activitat de les 2,48% 2,87% seves empreses. A mig termini, però, en la mesura que l’economia de Barcelona 1,00% aconsegueixi créixer més en sectors més tecnificats i de major valor afegit, s’hauria 80,0 0,70% de produir un notable creixement de la productivitat. -1,00% -1,65% Pel que fa a la distribució sectorial, l’economia de Barcelona està molt concentrada 60,0 -3,00% en el sector serveis (82,17% del PIB), on destaquen el sector immobiliari (per sobre 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 del 12%), seguit del de restauració i allotjament (part de l’activitat turística) i el de les telecomunicacions (6%). Per contra, la indústria representa només el 6,3% del PIB Creixement acumulat de la productivitat (any 2014 base 100): Creixement anual de la productivitat PIB per persona ocupada (creixement del PIB per persona ocupada). Eix dreta. de la ciutat. Tot i aquest desequilibri entre grans sectors (indústria versus serveis), l’economia barcelonina està prou diversificada, amb un índex del 5,74%. La pan- dèmia també ha revelat la conveniència de mantenir aquesta diversificació i evitar l’excessiva preponderància de sectors com l’immobiliari o el turisme. Economia productiva i diversificada (II) Fita operativa: Incrementar la productivitat (PIB per persona ocupada) en un INDICADOR 822: Un índex de Concentració/Diversificació dels sectors productius inferior a 6 (∑(% de la participació 1,3% de forma sostinguda fins el 2030, i mantenir un nivell de diversificació en el PIB de cada sector d'activitat CCAE^2) dels sectors productius inferior al 6% 7,00% Indicadors clau: 6,50% ODSBCN-821 Valor índex del creixement del PIB per persona ocupada 6,00% Origen Propi 5,74% 5,63% Font 5,60% Elaboració pròpia a partir de: Dept. de Difusió de Dades de l’OMD sobre l’evolució del PIB i la mitjana 5,45% trimestral de la població ocupada de cada any (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/economia/ 5,50% pib/index.htm i https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/ttreball/index.htm) Valor de referència 100 (2014) Valor fita 2030 123 5,00% Perspectives d’anàlisi Sector 4,50% ODSBCN-822 Índex de diversificació dels sectors productius Origen Propi 4,00% Font Elaboració pròpia a partir de les dades del Dept. de Difusió de Dades de l’OMD sobre els sectors que 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 composen el PIB de la ciutat (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/economia/pib/index.htm) Valor de referència 5,63 (2014) Valor fita 2030 Inferior a 6 Perspectives d’anàlisi Sector 110 Agenda 2030 Barcelona 8 Aliances per a aconseguir els objectius 111 8.3 8.4 El 2030 Barcelona serà una capital El 2030, 10-30-50 per una economia europea de l’emprenedoria sostenible a Barcelona Diversos estudis situen la taxa d’activitat emprenedora de Barcelona en una posició desta- La transició cap a una economia més sostenible passa per aconseguir que l’activitat econòmica cada, tant en el context espanyol (https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/ generi menys residus i menys emissions de gasos d’efecte hivernacle. Les empreses i organit- mercat-de-treball/emprenedoria/emprenedoria) com europeu (https://www.gem-spain.com/). zacions de l’Economia Social i Solidària (ESS) poden ser aliades clau en aquesta lluita, així com És un senyal de bona salut econòmica i una fita valuosa per a l’Agenda 2030. A través de l’em- també en altres ODS, perquè situen els objectius ambientals i socials al mateix nivell de prioritat presa municipal Barcelona Activa, l’Ajuntament treballa per promocionar l’emprenedoria, pro- que els econòmics. Seguint aquesta lògica, el Pla Clima 2018-2030 dibuixa l’horitzó desitjable de porcionant espais com els de Glòries, Almogàvers, Media TIC, ESA BIC, el Parc Tecnològic o la tenir un 10% d’ESS l’any 2030. L’Agenda 2030 assumeix aquesta fita, que tindrà com a primer InnoBadora. Al sector privat s’ha desenvolupat un teixit important a l’entorn de l’emprenedoria repte el de mesurar la dimensió exacta de l’ESS en termes de valor afegit o d’ocupació. tecnològica (Pier 01 i Pier 02) i els Business Angels. Fita operativa: Aconseguir que el 10% del PIB sigui generat per l’economia social, que es Fita operativa: Situar la taxa d’activitat emprenedora de la població d’entre 18 i 64 anys redueixi un 30% la generació de residus per unitat de producte al sector industrial i que per sobre de 10 es redueixin un 50% les emissions al sector comercial Indicador clau: Indicadors clau: ODSBCN-831 Taxa d’activitat emprenedora sobre població 18-64 anys ODSBCN-841 PIB de l’economia social sobre PIB total La Taxa d’Activitat Emprenedora (o TEA per les sigles en anglès de Total early-stage Entrepreneurial Activity), mesura Origen Propi (Incorporat al Pla Clima 2018-2030) totes les iniciatives emprenedores de menys de tres anys i mig que existeixen en un mercat. Per exemple, una TEA de 8 significa que de cada 100 persones n’hi ha 8 que han dut a terme una iniciativa emprenedora en els últims tres anys i mig. Font Pendent de concretar la metodologia de càlcul i les fonts d’informació Origen Propi Valor de referència nd Valor fita 2030 Igual o superior al 10% Font Global Entrepreneurship Monitor (Recollit a l’informe anual de l’Observatori de l’Economia de Barcelona Perspectives d’anàlisi Tipus d’empresa / Sector https://barcelonatechcity.com/wp-content/uploads/2020/03/Observatori-2019_CAT_interactiu.pdf) Valor de referència 6,1 (any 2015) Valor fita 2030 Superior a 10 ODSBCN-842 Emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle generades pel sector comercial Perspectives d’anàlisi Comparada (amb els territoris de referència i amb ciutats europees de dimensions similars) Origen Adaptat d’ONU Font Pendent de concretar la font d’informació Economia emprenedora Valor de referència 687.000 Tm de CO2 Valor fita 2030 343.500 Tm de CO2 Perspectives d’anàlisi Sector 12,0 10,0 ODSBCN-843 Kg de residus industrials generats per 1.000 € de VAB a la indústria 10,0 8,5 8,6 Origen Adaptat d’ONU 8,0 7,0 Font IDESCAT (https://www.idescat.cat/pub/?id=resic&n=7083&geo=mun:080193) i Dept. d’Estadística 6,1 i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/economia/pib/pib_anual/ T1.htm) 6,0 Valor de referència 38 Kg (2015) Valor fita 2030 Inferior a 26,6 Kg 4,0 Perspectives d’anàlisi Sector 2,0 0,0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 831: Taxa d'activitat emprenedora de la població resident a l'àrea de Barcelona 112 Agenda 2030 Barcelona 8 Aliances per a aconseguir els objectius 113 Economia sostenible 8.5 1.000 38,0 40 Per al 2030, reduir l’atur i la pobresa laboral 900 32,4 32,2 35 i suprimir la bretxa salarial de gènere, amb 800 687,0 683,6 702,4 30 un esforç redoblat per la inclusió laboral 700 25 de les persones amb discapacitat 600 500 20 400 343,5 Barcelona pateix “el problema endèmic d’un atur que a l’Estat sol duplicar la mitjana europea, 15 conjugat amb un fenomen específic de temporalitat que perjudica sobretot les persones treba- 300 lladores més joves i la persistència d’una intolerable bretxa de gènere” (Llibre blanc del futur dels 10 200 treballs, p. 14; https://dixit.gencat.cat/es/detalls/Article/llibre_blanc_futur_treball). Entre 2015 i 2019 Barcelona havia aconseguit reduir el nombre de persones en situació d’atur de més de 5 100 100.000 a 70.000. Aquesta tendència gairebé constant a la baixa s’ha vist estroncada l’any 2020 0 0 pels danys econòmics de la pandèmia, fins al punt que al maig ja s’havien superat les 90.000 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 persones aturades. En els propers anys es preveu una situació molt complicada al mercat labo- ral, però la posterior recuperació hauria de fer possible retornar, si més no, els nivells anteriors a INDICADOR 841: Aconseguir que un 10% del PIB sigui generat per l'economia social la pandèmia. També s’inclou a la fita una millora de les condicions salarials dels treballs més mal INDICADOR 842: Reduir un 50% les emissions de GEH del sector comercial (x1.000 Tm de CO2) pagats, així com l’erradicació de la injustícia que suposa la bretxa laboral de gènere; aquestes INDICADOR 843: Reduir un 30% la generació de residus industrials per unitat produïda (Kg. per 1.000 € de VAB), eix dreta dues parts de la fita estan alineades amb l’Estratègia d’Inclusió Social i de Reducció Desigualtats 2017-2030. La fita es completa amb un indicador de resultat dels dispositius d’inserció laboral de les persones amb discapacitat. Fita operativa: Situar l’atur registrat per sota de les 70.000 persones, situar la taxa de pobresa laboral per sota del 10%, situar la bretxa salarial de gènere a zero i aconseguir que més de 1.000 persones amb discapacitat siguin contractades cada any per la Xarxa Barcelona per la Inclusió Laboral Indicadors clau: ODSBCN-851 Nombre de persones registrades en situació d’atur Origen ONU Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/ttreball/ epa/epa/pind/evtaglo.htm) Valor de referència 103.000 (4t trimestre de Valor fita 2030 Inferior a 70.000 2015) Perspectives d’anàlisi Sector / Sexe / Edat / Discapacitat / Nacionalitat ODSBCN-852 Proporció de treballadors/es amb risc de pobresa Origen Propi (incorporat a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) Font Estadístiques Metropolitanes de Condicions de Vida (https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_ ind=1696&id_cat=425) Valor de referència 16,8% (2016-2017) Valor fita 2030 Inferior a 10% Perspectives d’anàlisi Sector / Sexe / Edat / Discapacitat / Nacionalitat 8 Aliances per a aconseguir els objectius 115 ODSBCN-853 Bretxa salarial de gènere 8.6 Origen Adaptat d’INE Font Dept. d’Anàlisi de l’OMD (https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/mercat-de-treball/ Per al 2030, més oportunitats laborals remuneracions-salarials/remuneracions-salarials) Valor de referència 22,8% (2015) Valor fita 2030 0 per a les persones joves Perspectives d’anàlisi Sector / Edat / Nacionalitat L’any 2019 a Barcelona només un 5,5% de les persones en atur eren joves menors de 25 anys. Entre ODSBCN-854 Nombre anual de persones contractades a través de la Xarxa Barcelona per la Inclusió Laboral de les aquests, però, la taxa d’atur gairebé triplicava la mitjana de la ciutat (23,9% enfront 8,5%). També és així persones amb discapacitat (XIB) en el cas de la precarietat laboral, fet que explica que la recent destrucció d’ocupació hagi afectat més les Origen Propi persones joves. Una de les claus per superar aquesta situació és millorar els nivells formatius, sobretot en l’etapa postobligatòria (veure fita 4.4). Per això la fita també vol aconseguir que siguin ben poques les Font Gerència de Drets Socials persones joves que es trobin, en un moment determinat, sense treball i sense oportunitats de formació. Valor de referència 506 (2015) Valor fita 2030 Superior a 1.000 Perspectives d’anàlisi Sector / Edat Fita operativa: Situar per sota del 10% el diferencial entre la taxa d’atur juvenil i la taxa mitjana d’atur, i reduir la proporció de joves que es troben sense ocupació ni estudiant ni rebent formació Indicadors clau: Més ocupació i remuneració justa 22,8% ODSBCN-861 Diferencial entre la taxa d’atur juvenil i la taxa d’atur mitjana 21,8% 21,9% 21,2% Origen Propi 1.000 1.200,0 Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/ ttreball/epa/epa/pind/evtaglo.htm) 20,0% 17,1% 16,3% 16,4% 1.000,0 Valor de referència 11,8% (any 2015) Valor fita 2030 Inferior a 10% 15,0% 658 772 800,0 563 ODSBCN-862 Taxa de joves que es troben sense ocupació ni estudiant ni rebent formació 506 10,0% 600,0 Origen ONU i Eurostat 10,0% 445 Font Pendent d’identificar 400,0 5,0% Valor de referència nd Valor fita 2030 Per determinar 103,0 93,8 80,3 83,0 70,3 200,0 70,0 Perspectives d’anàlisi Sector 0 70,0% 0,0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Joves i treball INDICADOR 851: Situar l'atur per sota les 70.000 persones (en milers, eix dreta) 20,0 INDICADOR 852: Situar la taxa de pobresa laboral per sota el 10% 18,0 INDICADOR 853: Erradicar la bretxa salarial de gènere 15,4 16,0 INDICADOR 854: Més de 1.000 persones contractades per la XIB (eix dreta) 14,0 11,8 12,2 12,5 12,0 10,0 10,0 8,1 8,0 6,0 4,0 2,0 0,0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 861: Situar per sota del 10% el diferencial entre la taxa d’atur juvenil i la taxa mitjana d’atur 116 Agenda 2030 Barcelona 8 Aliances per a aconseguir els objectius 117 8.7. Es considera integrada a la fita 8.8 8.8 Barcelona, 100% treball digne i segur: Menys accidents i menys temporalitat El mercat laboral de Barcelona està regulat per la legislació espanyola i europea, que preveu les mesures per evitar l’accidentalitat laboral i qualsevol tipus d’explotació laboral. Tanmateix, la situació real dista molt de ser perfecta. Mentre els accidents laborals han mantingut una tendència positiva, en les malalties associades al treball (majoritàriament trastorns mentals i de comportament, i en segon terme malalties del sistema esquelètic i del teixit connectiu) l’evolució ha tingut un signe contrari. Un altre fenomen a considerar és el del treball temporal, amb unes condicions habitualment pitjors que el treball fix, que es consolida en una cinquena part de la població assalariada. La fita, estretament relacionada amb la 8.5 i la 8.6, busca millorar la situació en tots aquests indicadors clau de la qualitat del mercat de treball. ODSBCN-884 Bretxa de gènere en la proporció de treballadors/es amb contracte temporal respecte del total Origen Propi Fita operativa: Reduir les lesions greus o mortals al treball a menys de 10 per 100.000 habitants l’any i les malalties associades al treball a menys de 50 per 100.000 habitants Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/inf/treb/ l’any; reduir la taxa de temporalitat en el treball assalariat per sota del 10% i la bretxa de treb19/t211.htm) gènere en la temporalitat a zero Valor de referència Superior en les dones en 0,8 punts Valor fita 2030 0 percentuals (2015) Indicadors clau: Perspectives d’anàlisi Sector ODSBCN-881 Nombre de lesions greus o mortals al treball per 100.000 habitants Origen ONU i Eurostat Treball segur i digne Font Informe anual La salut a Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres) 100,0 Valor de referència 24,6 (any 2015) Valor fita 2030 Inferior a 10 90,0 45,0% Perspectives d’anàlisi Sector / Sexe 80,0 96,2 96,6 84,9 87,3 35,0% ODSBCN-882 Nombre de malalties associades al treball assalariat per 100.000 habitants 70,0 Origen Propi 60,0 25,0% Font Informe anual La salut a Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres) 50,0 Valor de referència 89,4 (any 2015) Valor fita 2030 Inferior a 50 40,0 18,1% 19,7% 21,3% 20,9% 16,9% 50,0 15,0% Perspectives d’anàlisi Sector / Sexe 30,0 26,4 32,4 24,5 20,8 10,0% ODSBCN-883 Proporció de treballadors/es amb contracte temporal respecte del total 20,0 5,0% 0,8% Origen Propi 10,0 5,8% 10,0 3,9% 2,7% -3,9% 0,0% Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/inf/treb/ 0,0 -5,0% treb19/t211.htm) 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Valor de referència 16,9% (4t trimestre 2015) Valor fita 2030 Inferior al 10% Perspectives d’anàlisi Sexe / Edat / Sector INDICADOR 881: Reduir de lesions greus o mortals a menys de 10 per 100.000 habitants l'any INDICADOR 882: Reduir les malaties associades al treball a menys de 50 per 100.000 habitants l'any INDICADOR 883: Reduir la Taxa de temporalitat al 10% (eix dreta) INDICADOR 884: Erradicar la bretxa de gènere de la temporalitat (eix dreta) 118 Agenda 2030 Barcelona 8 Aliances per a aconseguir els objectius 119 8.9 ODSBCN-893 Despesa mitjana per turista i dia, en l’allotjament (nit) i en el total de l’estada Origen Propi Per al 2030 assolir una oferta turística Font Observatori del Turisme de Barcelona (https://www.observatoriturisme.barcelona/sites/default/files/ IAOTB18.pdf) 100% Agenda 2030: Sostenible, segura Valor de referència 54,1 (nit) i 78,4 (estada) (any 2015) Valor fita 2030 Superior a 60 (nit) i a 90 (estada) i d’alta qualitat Perspectives d’anàlisi Sector ODSBCN-894 Nombre de places d’allotjament turístic respecte a la població resident Barcelona és una de les ciutats europees que rep més turistes. Els beneficis, sobretot econò- Origen Propi mics, que n’obté són molt importants. Segons l’Enquesta de Percepció del Turisme a Barcelona de l’any 2019 (https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/registre-enques- Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/ cap13/C1301030.htm) tes-i-estudis-opinio, nº 19019), un 72,9% de les persones consideren que el turisme és més aviat beneficiós per a la ciutat, i només un 16,6% que és més aviat perjudicial. Però la riquesa Valor de referència 7,2% (2015) Valor fita 2030 Igual o inferior a 8,5% del turisme no es distribueix equitativament -és un sector de salaris baixos- i la seva presència Perspectives d’anàlisi Sector genera una intensa petjada ambiental i pot trasbalsar profundament la vida a les zones més concorregudes. El 3,6% de les persones enquestades al baròmetre municipal de desembre de 2019 va considerar el turisme com el major problema de la ciutat (lluny, però, del 20% que ho Turisme sostenible pensava al juny de 2017). La pandèmia ha posat un fre a aquest creixement gairebé exponencial del turisme, d’una forma inesperadament brusca i dramàtica. Resulta obligat repensar el model 160 15,0% de turisme a mig i llarg termini, partint dels criteris de sostenibilitat, responsabilitat, redistribu- ció, cohesió i innovació, en la línia ja apuntada i desenvolupada pel pla estratègic Turisme 2020 140 13,0% Barcelona (https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/pla-estrategic, p. 19). La fita a assolir no és altra que un turisme 100% sostenible, ambientalment, econòmicament i socialment. Això 120 11,0% 9,0% 9,1% requerirà el compromís de les pròpies empreses turístiques i l’evolució cap a un turisme més 8,8% 8,5% 100 9,0% selectiu i respectuós, en què els i les turistes prioritzin la qualitat per sobre de la quantitat. 7,2% 90 80 7,0% Fita operativa: Aconseguir que una majoria d’empreses i serveis turístics adoptin el com- 78,4 79,4 79,6 promís Barcelona turisme segur i el distintiu Compromís Biosphere; aconseguir també 60 60 54,1 56,1 55,5 5,0% aconseguir un increment de la despesa mitjana per turista i una reducció de la intensitat de les places turístiques respecte la població resident 40 3,0% Indicadors clau: 20 1,0% ODSBCN-891 Proporció d’establiments i serveis turístics amb distintiu Barcelona turisme segur 0 -1,0% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Origen Propi Font Pendent de construir l’indicador i identificar la font INDICADOR 893A: Incrementar de la despesa mitjana per turista a 60 € l'allotjament (nit) INDICADOR 893B: Incrementar de la despesa mitjana per turista a 90€ l'estada (dia) Valor de referència nd Valor fita 2030 Superior al 50% INDICADOR 894: Situar les places d’allotjament turístic respecte a la població resident en el 8,5% (eix dreta) Perspectives d’anàlisi Tipus d’establiment ODSBCN-892 Proporció d’establiments i serveis turístics amb distintiu Compromís Biosphere 8.10 Es considera que no és aplicable a escala local Origen Propi Font Pendent d’identificar la font Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Superior al 50% 8.a. Es considera que no és aplicable a escala local Perspectives d’anàlisi Sector 8.b. Es considera que no és aplicable a escala local 120 Agenda 2030 Barcelona 8 Aliances per a aconseguir els objectius 121 Objectiu Indústria, innovació ODS 9. 9 i infraestructura Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació 122 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 9 9.1. Desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat, incloent infraes- · Els Sectors Estratègics de l’economia de Barcelona. tructures regionals i transfrontereres, per tal de donar suport al desenvolupament econòmic i al benestar humà, amb especial atenció a l’accés assequible i equitatiu per a totes les · Estratègia de desenvolupament econòmic de proximitat i Plans de Desenvolupament Econòmic de Dis- persones. tricte: Ciutat Vella 2016-2021, Nou Barris 2016-2021, Sant Andreu 2017-2021, Sants- Montjuic 2017-2021, Horta- Guinardó 2018-2022 i Sant Martí 2018-2022. 9.2. Promoure una industrialització inclusiva i sostenible i, a tot tardar el 2030, augmentar de manera significativa la contribució de la indústria a l’ocupació i al producte interior brut, · Pla Barcelona Ciutat Digital 2017-2020. d’acord amb les circumstàncies nacionals, i duplicar aquesta contribució als països menys avançats. · Pla Barcelona Ciència 2020-2023. 9.3. Augmentar l’accés de les petites indústries i altres empreses, en particular en els països en · Pla anual de Contractació Pública Sostenible (promoció de la innovació). desenvolupament, als serveis financers, incloent els crèdits assequibles, i la integració en les cadenes de valor i els mercats. · Pla de Promoció Econòmica internacional de Barcelona 2017-2020. 9.4. Per a 2030, modernitzar les infraestructures i reconvertir les indústries perquè siguin sosteni- · Pla Director del Vehicle Elèctric. bles, usant els recursos amb més eficàcia i promovent l’adopció de tecnologies i processos industrials nets i racionals ambiental ment, i aconseguint que tots els països adoptin mesures · Pla Clima 2018-2030 i Declaració d’emergència climàtica 2020. d’acord amb les capacitats respectives. 9.5. Augmentar la investigació científica i millorar la capacitat tecnològica dels sectors indus- trials de tots els països, en particular els països en desenvolupament, entre d’altres maneres fomentant la innovació i augmentant substancialment, d’aquí al 2030, el nombre de persones que treballen en el camp de la investigació i el desenvolupa ment per cada milió d’habitants, així com la despesa en investigació i desenvolupament dels sectors públic i privat. 9.a. Facilitar el desenvolupament d’infraestructures sostenibles i resilients als països en desen- volupament per mitjà de més suport financer, tecnològic i tècnic als països africans, països menys avançats, països en desenvolup ament sense litoral i petits estats insulars en desen- volupament. 9.b. Donar suport al desenvolupament de tecnologies, investigació i innovació nacionals als països en desenvolu pament, garantint també un entorn normatiu propici a la diversificació industrial i l’addició de valor als productes bàsics, entre d’altres. 9.c. Augmentar de forma significativa l’accés a les tecnologies de la informació i la comunica- ció i esforçar-se a proporcionar accés universal i assequible a Internet als països menys avançats a tot tardar el 2020. 124 Agenda 2030 Barcelona 9 Indústria, innovació i infraestructura 125 Fites Barcelona 9.2 Per al 2030, una industria sostenible i competitiva 9.1 El declivi de la indústria i la concentració de l’activitat econòmica en el sector serveis és un El 2030 s’hauran enllestit els projectes fenomen compartit, amb major o menor intensitat, per totes les ciutats que són capçaleres de estratègics per a la transformació regions metropolitanes. Amb tot, les empreses industrials mantenen un alt valor estratègic per als territoris on es troben ubicades, perquè habitualment ofereixen llocs de treball més qualifi- econòmica de Barcelona cats i ben retribuïts, i impulsen l’activitat i la innovació en el conjunt de sectors. La fita a assolir és la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de la indústria, unint competitivitat i compromís amb l’Agenda 2030. En aquesta trajectòria de canvi el Consorci de la Zona Franca, que lidera el projecte de simbiosi industrial, hi ha de jugar un paper molt important. Però el marc de referència L’assoliment d’algunes de les principals fites de l’Agenda 2030 de Barcelona dependrà, en molt ha de ser, necessàriament, metropolità, perquè la major part de les grans àrees industrials es bona mesura, de la realització d’un conjunt de millores i ampliacions d’infraestructures sanitàries, situen fora del terme municipal. de suport a la recerca i la innovació (com la Ciutadella del Coneixement), de sanejament (com la millora dels col·lectors de Paral·lel i la Diagonal) i de transport (com l’Estació de la Sagrera, Fita operativa: Aconseguir que la industria representi més del 12% del Valor Afegit Brut la xarxa de metro planificada, la connexió dels tramvies a la Diagonal, la millora dels trens de generat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i un 50% de reducció de les emissions de CO2 rodalies i regionals o els carrils bus a les principals vies d’accés a la ciutat (B-23, C-311 Nord i al sector industrial C-33), inclosa l’ambientalització i millora tant del Port de Barcelona com de l’Aeroport del Prat, a través de la connexió ferroviària, l’electrificació de tots els sistemes operatius i la incorporació Indicadors clau: d’energies renovables. Els beneficis potencials d’aquestes inversions superen de llarg el marc estricte de la ciutat de Barcelona, i és raonable esperar que el seu finançament compti amb la ODSBCN-921 Volum d’emissions de CO2 generades pel sector industrial implicació, amb geometria variable, de les administracions catalana, espanyola i europea. Origen Propi Fita operativa: Elaborar projectes per renovar, millorar o crear infraestructures en els Font Gerència d’Ecologia Urbana, Balanç de l’energia i emissions de gasos d’efecte hivernacle a Barcelona àmbits de la salut, la mobilitat, l’energia, la recerca científica i la transformació digital, (https://energia.barcelona/ca/balanc-de-lenergia) estratègiques per a la transformació econòmica i urbana de Barcelona; aconseguir el Valor de referència 285.600 Tm (2015) Valor fita 2030 Inferior a 142.800 Tm finançament necessari i impulsar la seva realització Perspectives d’anàlisi Sector Indicadors clau: ODSBCN-922 Pes de la indústria en el VAB generat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona ODSBCN-911 Grau d’assoliment dels projectes estratègics per a la transformació econòmica de Barcelona Origen ONU Origen Propi Font SIMBA (https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_ind=1935&id_cat=301) Font Pendent Valor de referència 11,8% (any 2015) Valor fita 2030 Superior al 12% Valor de referència Llistat de projectes aprovat Valor fita 2030 Execució dels projectes acordats Perspectives d’anàlisi Sector al 1er trimestre de 2021 Perspectives d’anàlisi Projecte 126 Agenda 2030 Barcelona 9 Indústria, innovació i infraestructura 127 Indústria sostenible i competitiva Indicador clau: 300,0 285,6 289,5 20,0% ODSBCN-931 índex de fortalesa de les PIMES de Barcelona (fet amb indicadors capaços de mesurar les dimensions de la fita) 261,8 18,0% Origen Propi 250,0 16,0% Font Dades de registre i d’una enquesta específica (1ª edició a realitzar entre 2020 i 2021) 14,0% 200,0 Valor de referència Dada disponible a partir de 2021 Valor fita 2030 A determinar a partir de la dada de referència 11,8% 11,7% 11,8% 11,6% 12,0% 11,2% 12,0% Perspectives d’anàlisi Sector 150,0 10,0% 142,8 8,0% 100,0 6,0% 9.4 4,0% 50,0 2,0% Pla per a la transformació 0,0 0,0% digital de Barcelona 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 921: 50% de reducció de les emissions GEH en edificis industrials Fita operativa: Acordar i implementar un pla per a la transformació digital INDICADOR 922: Augmentar el pes de la indústria a l'AMB fins el 12% del VAB (eix dreta) Indicador clau: ODSBCN-941 Indicadors de procés i de resultat relatius al Pla per a la transformació digital de Barcelona 9.3 Origen Propi Font Equip gestor del Pla Valor de referència na Valor fita 2030 Pla elaborat i implementat Pel 2030, unes PIMES més robustes, digitals, Perspectives d’anàlisi Línies estratègiques o àmbits del Pla exportadores, diversificades, sostenibles i generadores de llocs de treball 9.5 La major part de l’activitat econòmica de Barcelona és generada per petites i mitjanes empreses. És un model que genera una major distribució de la riquesa i multiplica les iniciatives sobre el Pel 2030, Barcelona, una de les 5 capitals territori. En el cas específic de la indústria, el gruix del sector està configurat per petites empre- ses. Sol ser un tipus d’indústria poc contaminant, compatible amb l’entorn comercial i residen- europees de la ciència i la innovació cial i relativament insensible a factors externs. Tot plegat fa que resulti molt convenient potenciar aquest tipus d’empresa, afavorint el seu accés a la tecnologia, al crèdit i als mercats. Tanmateix, les PIMES barcelonines també necessiten adaptar-se als requisits de competitivitat dels mer- Barcelona concentra una part molt significativa de l’activitat investigadora de Catalunya i del cats, augmentant la seva presència al comerç digital i a l’exportació, i assumint un compromís conjunt de l’Estat. La dotzena edició de l’Innovation Cities Index, elaborat l’any 2019 per la con- cada vegada més ferm amb els valors de l’Agenda 2030. La fita es focalitza en assolir una millora sultora 2thinknow a partir de dades de 500 ciutats, va situar Barcelona en el quart lloc d’Europa en tots aquests aspectes. (només per darrere de Londres, París i Berlín) i el 21è del món, guanyant nou posicions respecte a l’any anterior. Paral·lelament, l’State of European Tech 2019 -informe sobre tendències tecno- Fita operativa: Incrementar els resultats de les PIMES en les dimensions clau per a la lògiques elaborat per la firma britànica d’inversió Atomico- va situar Barcelona en la 7a posició seva millora: solidesa financera, digitalització, capacitat exportadora, diversificació sec- segons el volum de capital invertit i en la 6a pel nombre d’start-ups que han rebut finançament torial, sostenibilitat ambiental i creació d’ocupació en els darrers cinc anys (https://2019.stateofeuropeantech.com/chapter/key-findings/). L’activi- tat de recerca i desenvolupament genera un valor que reverteix positivament en el conjunt de l’activitat econòmica i del benestar de la societat. 128 Agenda 2030 Barcelona 9 Indústria, innovació i infraestructura 129 Fita operativa: Consolidar Barcelona entre els cinc primers llocs de les ciutats europees 9.a. Es considera integrada a la 9.b. a l’Innovation Cities Index Indicador clau: ODSBCN-951 9.b. Origen Propi Desenvolupar la cooperació internacional Font Innovation Cities Index (https://www.innovation-cities.com/city-rankings/ , recollit a l’informe anual de l’Observatori de l’Economia de Barcelona https://barcelonatechcity.com/wp-content/uploads/2020/03/ de ciutat relacionada amb el desenvolupament Observatori-2019_CAT_interactiu.pdf). L’índex es calcula a partir de 162 indicadors, agrupats en 31 segments que cobreixen totes les funcions econòmiques, industrials i socials d’una economia. d’infraestructures i d’indústries locals Valor de referència 13è lloc (any 2015) Valor fita 2030 5è lloc o superior sostenibles, amb components tecnològics, de recerca i d’innovació Ciència i innovació 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Fita operativa: Augmentar el nombre de projectes i l’esforç pressupostari destinat al desenvolu- 0 pament d’infraestructures i industries urbanes més sostenibles en països receptors d’Ajut Oficial 4 al Desenvolupament, reforçant la vinculació i la coordinació amb les autoritats locals sòcies 5 5 5 5 8 Indicadors clau: 10 ODSBCN-9b1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a millorar la indústria, la innovació i/o la infraestructura 15 13 Origen Propi Font Memòria de la Direcció de Justícia Global 20 Valor de referència 150.000 € (any 2019) Valor fita 2030 Pendent de determinar Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte 25 INDICADOR 951: Posició de Barcelona a l'Innovation Cities Index (ranking europeu) ODSBCN-9b2 Personal tècnic de ciutats sòcies implicat en programes d’intercanvi tècnic sobre desenvolupament d’infraestructures Origen Propi Font Memòria del Programa de Justícia Global Valor de referència 4 tècnics/ques (2019) Fita 2030 8 tècnics/ques 9 Indústria, innovació i infraestructura 131 9.c. Accés universal i de qualitat a Internet 99,0 Garantir un accés universal 100,0 90,6 a Internet assequible i de qualitat 90,0 89,7 90,0 85,4 88,8 80,0 70,1 La digitalització de la societat, accelerada i aprofundida amb la pandèmia, fa que 70,0 65,2 resulti necessari garantir que totes les persones puguin accedir a Internet d’una 59,9 manera assequible, fiable i de qualitat. Hi ha coses fonamentals, com l’educació, 60,0 la feina, els serveis i la comunicació amb la família i els amics, que cada vegada dependran més d’un bon accés a la xarxa de xarxes. Per això la fita apunta a la 50,0 quasi universalització d’aquest accés i de la disponibilitat de banda ampla. 40,0 42,4 Fita operativa: Augmentar la proporció de llars amb accés a Internet fins al 99% i la proporció de llars amb equipament TIC de banda ampla fins al 90% 30,0 20,0 Indicadors clau: 10,0 ODSBCN-9c1 Proporció de llars amb persones de 16-74 anys que disposen d’accés a Internet Origen Propi 0,0 Font Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d’informació i comunicació a les llars, recollida a Dept. 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tvida/tic/ a2015/t3.htm) INDICADOR 9C1: Augmentar fins el 99% la proporció de llars amb accés a internet Valor de referència 90,6% (any 2015) Valor fita 2030 Igual o superior al 99% INDICADOR 9C2: Augmentar fins al 90% la proporció de llars amb connexió de banda ampla Perspectives d’anàlisi Districte ODSBCN-9c2 Proporció de llars amb persones de 16-74 anys que disposen d’accés a Internet per cable o fibra òptica Origen DIBA-PEMB Font Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d’informació i comunicació a les llars, recollida a Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/tvida/tic/ a2015/t3.htm) Valor de referència 42,4% (any 2015) Valor fita 2030 Igual o superior al 90% Perspectives d’anàlisi Districte 132 Agenda 2030 Barcelona 9 Indústria, innovació i infraestructura 133 Objectiu Reducció de les ODS 10. 10 desigualtats Reduir la desigualtat en i entre els països 134 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 10 10.1. Aconseguir progressivament i mantenir el creixement dels ingressos del 40% més pobre · Esborrany per l’elaboració del diagnòstic del nou Pla Intercultural de Barcelona de la població a una taxa superior a la mitjana nacional. · Estratègia d’Inclusió i de Reducció de les Desigualtats Socials de Barcelona 2017-2030. 10.2. Potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, inde- pendentment de l’edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió, situació econòmica o · Estratègia Local amb el Poble Gitano de Barcelona. altra condició. · Estratègia per l’Ocupació de Barcelona (EOB) 2016-2020. 10.3. Garantir la igualtat d’oportunitats i reduir la desigualtat dels resultats, també eliminant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i promovent legislació, polítiques i mesures · Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment 2018-2030. adequades a aquest efecte. · Pla Adolescència i Joventut 2017-2021. 10.4. Adoptar polítiques, en especial fiscals, salarials i de protecció social, i aconseguir progres- sivament més igualtat. · Pla d’Equipaments i Serveis Juvenils (PESJB) 2018-2028. 10.7. Facilitar una migració i mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les perso- · Pla Barcelona Ciutat Refugi. nes, també mit jançant l’aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades. · Pla Barcelona Salut als Barris. 10.b. Fomentar l’ajut oficial al desenvolupament i els fluxos financers, inclosa la inversió estran- gera directa, per als estats amb majors necessitats, en particular els països menys · Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026. avançats, països africans, petits estats insulars en desenvolupament i països en desenvo- lupament sense litoral, d’acord amb els respectius plans i programes nacionals. · Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020. · Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. · Pla Municipal d’Acció Comunitària 2018-2022 · Pla municipal de lluita contra la Islamofòbia. · Pla municipal per la diversitat sexual i de gènere (2016-2020). · Pla per la Justícia de Gènere 2016-2020. · Pla per l’Abordatge Integral del Treball Sexual: Pla ABITS. · Plans de Barris 2016-2022 · Programa Nausica de suport a sol·licitants d’asil i refugiades de Barcelona. 136 Agenda 2030 Barcelona 10 Reducció de les desigualtats 137 Fites Barcelona ODSBCN-1013 Valor índex de la distància entre la renda anual mitjana per persona de la ciutat de Barcelona i la de l’AMB Origen Propi Font Estadístiques Metropolitanes de Condicions de Vida (https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_ ind=1369&id_cat=423) Valor de referència 107 (2016-2017) Valor fita 2030 Igual o inferior a 107 10.1 Perspectives d’anàlisi Districte Per al 2030 reduir significativament la desigualtat en la distribució Menys desigualtat en distribució de la renda de la renda a Barcelona, tot evitant 40.000 10,0 que la RFDB mitjana de la ciutat 35.988,3 34.400,6 es distanciï de la mitjana metropolitana 35.000 9,0 33.510,1 30.272,5 8,0 30.000 6,5 7,0 Des de l’esclat de la crisi econòmica de 2008 la desigualtat econòmica ha crescut 6,2 5,9 notablement a Barcelona. L’Agenda s’adhereix a la fita proposada per L’Estratègia 25.000 6,0 d’Inclusió Social i de Reducció Desigualtats 2017-2030, de retallar en un 12% la dis- 5,0 tància entre els barris amb major disparitat pel que fa a la renda familiar disponible 20.000 5,0 (RFD) per càpita. Aquesta fita es complementa amb un indicador de desigualtat de renda basat en els individus, com és la ratio 80/20. Finalment es planteja una fita 15.139,5 15.474,2 15.593,5 4,0 pensada per monitoritzar les desigualtats de renda entre Barcelona i el conjunt de 15.000 12.782,3 13.023 municipis metropolitans, vetllant perquè no s’eixamplin. 12.123,5 3,0 10.000 Fita operativa: Situar per sota de 5 la distància entre el 20% de població amb 2,0 més renda i el 20% amb menys renda, reduir en un 12% la distància entre 5.000 els barris amb la Renda Familiar Disponible més alta i els barris amb la més 3.016,0 2.691,9 3.016,0 2.570,0 1,0 baixa, així com evitar el creixement de la distància entre la renda mitjana de la ciutat de Barcelona i la de l’AMB 0 0,0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Indicadors clau: INDICADOR 1011: Situar per sota de 5 vegades la distància en renda del 20% de població amb més renda i la del 20% amb menys renda (eix dreta) ODSBCN-1011 Ratio 80/20: distància relativa entre el 20% de població amb més renda i el 20% amb menys renda INDICADOR 1012: Reduir en un 12% la distància en renda entre els barris amb la renda més alta i els barris amb la renda més baixa Origen Propi INDICADOR 1013: Evitar el creixement de la distància en renda entre Barcelona i la resta de l'AMB Font Estadístiques Metropolitanes de Condicions de Vida (https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_ ind=1686&id_cat=423) Valor de referència 5,9 (2016-2017) Valor fita 2030 Inferior a 5 ODSBCN-1012 Distància entre la mitjana de la renda dels barris amb la renda més alta i la mitjana dels barris amb la renda més baixa (barris que sumin, aproximadament, el 5% de la població en ambdós casos) Origen Propi (incorporat a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) Font Dept. d’Anàlisi de l’OMD (https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonaeconomia/ca/renda-familiar/renda- familiar/distribucio-territorial-de-la-renda-familiar-disponible-capita) Valor de referència 34.401 € (any 2015) Valor fita 2030 Inferior a 30.273 € 138 Agenda 2030 Barcelona 10 Reducció de les desigualtats 139 10.2 Inclusió social, econòmica i política de totes les persones 30% Per al 2030 promoure la inclusió social, 24,50% econòmica i política de totes les persones 25% 23,1% 23,5% 20% Aquesta és una de les fites més àmplies i complexes de l’Agenda 2030. Una fita que, a més, 15,0% entronca amb l’essència del municipalisme democràtic. Parlem del compromís insubornable 15% amb la construcció d’una ciutat que inclogui tothom, des del respecte a la diversitat inherent a tota comunitat urbana. Cal treballar per la inclusió, doncs, des d’un seguit de dimensions clau 10,6% (renda, treball, cultura, mobilitat, lleure...) i pensant en un seguit de col·lectius que, per raons 10% objectives, normalment tenen més dificultats per incorporar-se a la vida social i gaudir de les 6,0% 8,8% seves oportunitats. La inclusió té molt a veure amb l’autonomia, és a dir, amb la capacitat d’ac- 5% tuar i de participar de la vida social amb voluntat i criteri propi. En aquest sentit, les fites 10.2 i 6,0% 10.3 són molt similars i s’haurien de llegir de manera conjunta. En el cas de la 10.2 el focus es situa, d’una banda, en el risc de pobresa o exclusió, situació que es pot donar per pobresa rela- 0% tiva, per privació material i/o per baixa intensitat en el treball. De l’altra, en la soledat no volguda. 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Ambdós són fenòmens que van a l’alça en entorns urbans i Barcelona ha d’estar disposada a /17 /18 /19 fer-hi front. INDICADOR 1021: Reduir la Taxa AROPE (població en risc de pobresa i/o exclusió social) per sota del 15% INDICADOR 1022A: Reduir la percepció o sentiment de soledat per sota el 6% en els adults Fita operativa: Reduir la proporció de persones en risc de pobresa o exclusió a menys del INDICADOR 1022B: Reduir la percepció o sentiment de soledat per sota el 6% en les persones de més de 64 anys 15% i situar la percepció o sentiment de soledat per sota del 6%, considerant l’afectació específica a la població major de 64 anys i a la població jove Indicadors clau: ODSBCN-1021 Taxa AROPE (proporció de població en risc de pobresa i/o exclusió) 10.3 Origen Eurostat Font Estadístiques Metropolitanes de Condicions de Vida (https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_ El 2030, més igualtat d’oportunitats ind=1695&id_cat=244) Valor de referència Valor fita 2030 i tolerància zero envers la discriminació 23,1% (2016-2017) Inferior al 15% Perspectives d’anàlisi Sexe, Districte Aquesta fita, complementària de l’anterior, aborda diverses dimensions de la (des)igualtat. En ODSBCN-1022 Percepció de soledat (Persones que afirmen no tenir la possibilitat de parlar amb algú dels seus problemes primer terme situem la igualtat d’accés als serveis i les activitats culturals, un factor que pot personals i familiars tant com voldrien) condicionar fortament les oportunitats vitals de les persones. La segona part de la fita reflecteix Origen Propi un compromís amb les persones amb discapacitat, que suposen un 9% de la població total de la mateixa. D’acord amb l’Estratègia d’Inclusió Social i de Reducció de les Desigualtats 2017- Font Enquesta de salut de Barcelona (https://www.aspb.cat/arees/la-salut-en-xifres/enquestes-de-salut/) 2030, es planteja duplicar el nombre de persones amb discapacitat i diversitat funcional que Valor de referència 8,8% en la població adulta, Valor fita 2030 Inferior al 6%, tant en la població adulta com gaudeixen de programes per a l’autonomia personal i la vida independent, considerant tant les 10,6% en la població major en la població major de 64 anys persones ateses pels serveis municipals com aquelles que són beneficiàries de programes de la de 64 anys (2016-2017) Generalitat i d’entitats. Perspectives d’anàlisi Sexe, Districte Barcelona també és una ciutat oberta a la diversitat, que assumeix que la igualtat passa per la ODSBCN-1023 Percepció de soledat en la població jove lluita contra la discriminació, ja sigui per motiu ideològic, de gènere, de classe, d’origen, d’ori- entació sexual, de llengua, de religió o qualsevol altre. L’Ajuntament s’ha dotat d’una oficina Origen Propi específica que, amb el suport d’un conjunt d’entitats, recull i tramita denúncies de casos de Font Enquesta sociodemogràfica 2020 discriminació. Amb el suport d’una política que mogui la societat cap a una millor convivència intercultural hauria de ser possible reduir progressivament la discriminació a Barcelona. Valor de referència Disponible a partir de 2021 Valor fita 2030 A determinar segons el valor de referència Perspectives d’anàlisi Sexe, Districte 140 Agenda 2030 Barcelona 10 Reducció de les desigualtats 141 Fita operativa: Reduir a la meitat la desigualtat en l’accés a serveis i activitats culturals Inclusió i no discriminació (I) en funció del nivell socioeconòmic, situar per sobre de 1.000 el nombre de persones amb discapacitat que gaudeixen de programes per a l’autonomia personal i la vida inde- 30% pendent i reduir la incidència de la discriminació (menys de 200 denúncies/any i menys del 15% la percepció de discriminació per part de la població adolescent) 25% 23,70% 22,40% Indicadors clau: 20% ODSBCN-1031 Diferencial en l’ús de serveis i activitats culturals, calculat en punts percentuals entre la mitjana de tota 16,50% la població i la mitjana de la població de nivell socioeconòmic baix 16,10% 15% 13,80% Origen Propi 11,9% Font Enquesta de Serveis Municipals (https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/ 11,70% 10% registre-enquestes-i-estudis-opinio) 8,3% Valor de referència Biblioteques públiques : 16,5 Valor fita 2030 Biblioteques públiques: 8 5% 5,9% Festes populars: 11,7 Festes populars: 6 Activitats culturals: 23,7 Activitats culturals: 12 (any 2016) 0% Perspectives d’anàlisi Tipus de pràctica cultural Sexe / Edat 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 101A: Reduir en un 50% el diferencial d'ús de les biblioteques públiques per part de la població de nivell socioeconòmic baix ODSBCN-1032 Nombre de persones que gaudeixen de programes per a l’autonomia personal i la vida independent INDICADOR 101B: Reduir en un 50% el diferencial d'assistència a festes populars per part de la població de nivell socioeconòmic baix Origen Propi (inclòs a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) INDICADOR 101C: Reduir en un 50% el diferencial d'assistència a activitats culturals per part de la població de nivell socioeconòmic baix Font Gerència de Drets Socials, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Valor de referència 605 (any 2017) Valor fita 2030 1.000 o més Inclusió i no discriminació (II) ODSBCN-1033 Nombre anual de denúncies per situacions de discriminació recollides per la Taula d’Entitats d’Atenció 1.000 a Víctimes de Discriminació 1.000,0 50% Origen Propi 45% 900,0 Font Observatori de les discriminacions a Barcelona 2019 (https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/ wp-content/uploads/2020/05/INFORME_DISCRIMINACIO_2019_A4_CA-1.pdf) 40% 800,0 Valor de referència 411 (any 2019) Valor fita 2030 Inferior a 200 30,7% 35% Nota: Aquest indicador ha 700,0 experimentat un canvi de 30% metodologia entre 2018 i 2019. 600,0 602 605 25% Perspectives d’anàlisi Causa de la discriminació, Sexe, Origen, Districte 20% 500,0 21,7% 15,0% ODSBCN-1034 Proporció de joves que en els últims 12 mesos han patit algun tipus de discriminació per causa 411 15% de discapacitat, orientació sexual, origen o gènere * 400,0 30,7% Origen Propi 10% Font Enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC) (https://www.aspb.cat/arees/ 300,0 265 5% la-salut-en-xifres/enquesta-fresc/) 200 200,0 0% Valor de referència 30,7% en les noies, Valor fita 2030 Inferior al 15% tant en noies com en nois 21,7% en els nois (2016) 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Perspectives d’anàlisi Causa de la discriminació, Sexe, Origen, Districte INDICADOR 1032: Situar en més de 1.000 les persones amb discapacitat que gaudeixen de programes per a l’autonomia personal i la vida independent INDICADOR 1033 : Reduir a menys de 200 les denúncies per discriminació INDICADOR 1034A: Reduir a menys del 15% la percepció de discriminació per part dels nois (eix dreta) INDICADOR 1034B: Reduir a menys del 15% la percepció de discriminació per part de les noies (eix dreta) * (L'any 2019 canvia el sistema de comptabilitzar les denúncies) 142 Agenda 2030 Barcelona 10 Reducció de les desigualtats 143 10.4 Polítiques per a la igualtat Per al 2030, compromís municipal amb les 211,5 211,8 20,0% polítiques per la igualtat i la inclusió social 185,3 190,4 200,0 18,0% 160,6 16,0% 12,9% 13,0% 14,0% Barcelona s’ha significat en els darrers anys pel seu compromís amb polítiques que busquen reduir la 150,0 11,0% 11,5% 12,0% fractura social i la manca d’oportunitats per a determinats col·lectius socials, provocades per les fortes 9,2% desigualtats en patrimoni econòmic, cultural i relacional. Continuar aquesta aposta en la propera dècada 10,0% requerirà mantenir l’esforç pressupostari i disposar d’una estratègia compartida per a la inclusió i la reduc- 100,0 8,0% ció de les desigualtats socials. 6,0% Fita operativa: Mantenir la despesa de l’Ajuntament en serveis socials i promoció social amb els 50,0 4,0% recursos necessaris i disposar d’una estratègia vigent per a la inclusió social i la reducció de les 2,0% desigualtats 0,0 0,0% Indicadors clau: 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 1041A: Mantenir la despesa de l'Ajuntament en serveis socials i promoció social amb els recursos necessaris (€ per habitant) ODSBCN-1041 Despesa de l’Ajuntament en serveis socials i promoció social, calculada a partir del funcional 23 del pressupost municipal liquidat INDICADOR 1041B: Mantenir la despesa de l'Ajuntament en serveis socials i promoció social amb els recursos necessaris (% sobre total, eix dreta) INDICADOR 1042: Disposar d'una estratègia vigent per a la inclusió social i reducció de les desigualtats a Barcelona Origen Propi Font Pressupost obert (http://ajuntament.barcelona.cat/estrategiaifinances/pressupostobert/ca/) Valor de referència 161 € per habitant i 9,2% del Valor fita 2030 Per determinar pressupost municipal total (any 2015) Perspectives d’anàlisi Programa 10.5. Es considera que no és aplicable a escala local ODSBCN-1042 Disponibilitat d’una estratègia per a la inclusió i la reducció de les desigualtats socials Origen Propi 10.6. Es considera que no és aplicable a escala local Font Gerència de Drets Socials Valor de referència Estratègia 2017-2027 vigent Valor fita 2030 Ampliació de l’estratègia fins l’any 2030 com a mínim 10.7 Barcelona, ciutat d’acollida i d’inclusió Barcelona és, des de fa moltes dècades, una ciutat d’acollida per a persones que deixen la seva llar a la cerca de refugi i/o d’oportunitats vitals. En els darrers anys aquesta vocació s’ha reflectit, de forma notòria en la voluntat de contribuir solidària- ment a l’acollida de persones refugiades, enmig de la crisi que ha sacsejat Europa per aquest tema. El Servei municipal d’Atenció a les persones Immigrades, Emigra- des i Refugiades (SAIER) ha hagut de gestionar una demanda en expansió, fruit de crisis socials, econòmiques, polítiques i, cada cop més, climàtiques que impulsen grans moviments de població intra i transcontinentals. Però més enllà de l’eficàcia de la primera acollida, en darrera instància l’èxit de la migració té molt a veure amb les voluntats i les capacitats d’acceptació i inclusió, tant per part de les persones immigrades com, sobretot, per part de la societat d’acollida. Els senyals més clars de l’èxit són, a més de la no discriminació (fita 10.3.), la normalització de l’accés al 10 Reducció de les desigualtats 145 treball i a la renda. Seguint aquesta línia, la fita apunta a una reducció del risc de Acollida i inclusió pobresa i exclusió social en la població d’origen estranger, així com a la normalit- 32,2% zació del seu accés al mercat laboral i a la funció pública. Altres dimensions de la 35% 31,2% 30,3% inclusió de la població immigrants es podran avaluar amb una anàlisi aprofundida dels resultats dels respectius ODS (educació, salut, gènere, etc.). 25% Fita operativa: Reduir el diferencial entre població de nacionalitat espanyola i població de nacionalitat estrangera, tant en el risc de pobresa i exclusió social 15% com en la falta d’accés al mercat de treball formal 5% 0% 0% Indicadors clau: 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 ODSBCN-1071 Diferencial entre la taxa AROPE (risc de pobresa i exclusió social) de la població estrangera respecte -5% a la de la població amb nacionalitat espanyola -16,5% Origen Propi -15% -19,5% Font Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona -19,0% -18,6% (https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_ind=1951&id_cat=424) -25% -21,0% Valor de referència 31,2 punts percentuals (2016) Valor fita 2030 Per determinar Perspectives d’anàlisi Component AROPE / Nacionalitat -35% INDICADOR 1071: Reduir el diferencial en la taxa AROPE (risc de pobresa i exclusió social) de la població estrangera respecte a la de la població espanyola ODSBCN-1072 Diferencial de la població ocupada en relació a la població de 20 a 64 anys entre persones amb nacionalitat INDICADOR 1072: Reduir el diferencial en la taxa d'ocupació (20-64 anys) de la població estrangera respecte a la de la població espanyola espanyola i persones amb nacionalitat estrangera Origen Propi Font Elaboració pròpia a partir de dades d’ocupats de l’informe estadístic del Mercat de Treball i dels trams de població de l’IDESCAT https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/inf/treb/treb19/pdf/inf2019.pdf https://www.idescat.cat/pub/?id=pmh&n=681&geo=mun%3A080193&t=201500 10.a. Es considera que no és aplicable a escala local Valor de referència 19,5 punts percentuals (2015) Valor fita 2030 Per determinar Perspectives d’anàlisi Sector 10.b. ODSBCN-1073 Percentatge de persones que formen part de la plantilla de treballadors i treballadores municipals que són nascudes a l’estranger Origen Propi Desenvolupar la cooperació internacional Font Esborrany per l’elaboració del diagnòstic del nou Pla Intercultural de Barcelona en la promoció de la igualtat i la lluita contra Valor de referència 0,8% Valor fita 2030 Per determinar el racisme i la discriminació Perspectives d’anàlisi Sector Fita operativa: Mantenir l’esforç pressupostari, augmentant però la vinculació i la coordinació dels projectes amb les Autoritats Locals i les campanyes d’educació per la igualtat i la no discriminació Indicador clau: ODSBCN-10b1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a la promoció de la igualtat i la lluita contra el racisme i la discriminació Origen Propi Font Memòria del Programa de Justícia Global Valor de referència 511.488 € (any 2019) Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte 146 Agenda 2030 Barcelona 10 Reducció de les desigualtats 147 Objectiu Ciutats i comunitats ODS 11. 11 sostenibles Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles 148 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 11 11.1. Assegurar l’accés de totes les persones a habitatges i a serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, · Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. i millorar els barris marginals. · Estratègia d’Inclusió i de reducció de les desigualtats socials de Barcelona 2017-2030. 11.2. Proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a totes les persones, i millorar la seguretat viària, en particular mitjançant l’ampliació del transport · Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI) Besós 2014-2020. públic, amb especial atenció a les necessitats de les persones en situació vulnerable, dones, nenes, nens, persones amb discapacitat i persones grans. · Estratègia de la bicicleta per Barcelona. 11.3. Augmentar la urbanització inclusiva i sostenible, així com la capacitat de planificar i gestionar de · Estratègia de mobilitat elèctrica. manera participativa, integrada i sostenible els assentaments humans a tots els països. · Pla Bàsic d’emergències. 11.4. Redoblar els esforços per a protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món. · Pla buits per implicar les organitzacions socials en la definició, instal·lació i gestió d’espais provisionalment 11.5. Reduir de forma significativa el nombre de morts causades per desastres, inclosos els relacionats en desús a la ciutat. amb l’aigua, i de persones afectades per aquests, i reduir substancialment les pèrdues econò- miques directes causades per desastres, fent un èmfasi especial en la protecció de les persones · Pla Clima 2018-2030 i Declaració d’emergència climàtica 2020. pobres i de les persones en situacions de vulnerabilitat. · Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026. 11.6. Reduir l’impacte ambiental negatiu per càpita de les ciutats, amb especial atenció a la qualitat de l’aire, així com a la gestió dels residus municipals i d’altre tipus. · Pla d’espais interiors d’illa. 11.7. Proporcionar accés universal a zones verdes i espais públics segurs, inclusius i accessibles, en par- · Pla de millora integral de l’espai públic. ticular per a les dones i els infants, les persones grans i les persones amb discapacitat. · Pla de Mobilitat Urbana 2024 (en elaboració) i plans de mobilitat dels districtes de Ciutat Vella (2018-2023) 11.a. Donar suport als vincles econòmics, socials i ambientals positius entre les zones urbanes, periurbanes i Nou Barris (2019-2024). i rurals enfortint la planificació del desenvolupament nacional i regional. · Pla de reducció de la contaminació acústica i mapa de soroll. 11.b. Per a 2020, augmentar substancialment el nombre de ciutats i assentaments humans que adopten i posen en marxa polítiques i plans integrats per promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, · Pla del joc a l’espai públic 2019-2030. la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació a aquest, així com la resiliència davant dels desastres, i desenvolupar i posar en pràctica una gestió integral dels riscos de desastre a tots els nivells, d’acord · Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2012-2020. amb el Marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres 2015-2030. · Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona. 11.c. Proporcionar suport als països menys avançats, incloent una assistència financera i tècnica, perquè puguin construir edificis sostenibles i resilients utilitzant materials locals. · Pla Director del SPEIS 2014-2025 Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament · Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025. · Plans de Barris 2016-2021. 150 Agenda 2030 Barcelona 11 Ciutats i comunitats sostenibles 151 Fites Barcelona Habitatge assequible 30% 4.000 3.500 25% 3.098 2.691 3.000 2.519 11.1 20% 2.381 2.125 2.500 14% 15% 15,70% 2.000 El 2030, habitatge 15,10% 15,30% 1.500 assequible per a tothom 10% 1.000 5,0% 5% 1,28% 1,28% 1,31% 1,36% 500 0% Actualment la falta d’habitatge assequible constitueix un dels més grans, si no el principal problema social 0% 0 de Barcelona. Per a moltes famílies suposa un cost excessiu per al seu pressupost familiar; per a moltes 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 altres, la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne. Partint d’aquesta premissa, la fita s’alinea amb les INDICADOR 1111: Situar la proporció de llars que pateixen una sobrecàrrega en les despeses d'habitatge per sota del 14% fites d’habitatge plantejades per l’Estratègia d’Inclusió Social i Reducció de les Desigualtats 2017-2030, INDICADOR 1112: Augmentar el parc d'habitatges de lloguer protegit fins al 5% del total d'habitatges residencials centrades en reduir la sobrecàrrega en el cost de l’habitatge, multiplicar la dotació d’habitatge de lloguer INDICADOR 1113: Aconseguir que el nombre de desnonaments tendeixi a zero (eix dreta) assequible i erradicar progressivament els desnonaments. El Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 és un instrument clau per assolir aquesta fita. Entre moltes altres actuacions, preveu incrementar en 18.989 noves unitats la dotació d’habitatges amb preus inferiors als de mercat. Fita operativa: Reduir la proporció de famílies que destinen més del 40% dels seus recursos a les 11.2 despeses d’habitatge per sota del 14%, quadruplicar el parc d’habitatges de lloguer protegit i acon- seguir que els desnonaments tendeixin a zero El 2030, més ecomobilitat, fonamentada Indicadors clau: en un sistema de transport públic de màxima qualitat, sostenible i inclusiu ODSBCN-1111 Proporció de famílies que destinen més del 40% dels seus recursos a les despeses d’habitatge Origen Propi (inclòs a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) Font Estadístiques Metropolitanes de Condicions de Vida (https://iermbdb.uab.cat/index.php?ap=0&id_ El Pla Clima 2017-2030 proposa reduir la mobilitat en transport privat motoritzat. En aquesta mateixa línia, ind=1707&id_cat=-2) el nou Pla de Mobilitat Urbana ha situat la voluntat d’assolir ja l’any 2024 un 80% d’ecomobilitat. Aquestes Valor de referència 15,1% (2016-2017) Valor fita 2030 Inferior al 14% fites, combinades amb el conjunt de propostes de millora de la mobilitat pública incloses en la Declaració Perspectives d’anàlisi Districte / Llars amb infants i adolescents d’Emergència Climàtica (com millorar l’accessibilitat i confort de les voreres, augmentar les zones per a vianants i incrementar els carrers pacificats), han de permetre incrementar la seguretat viària i afavorir un entorn amable, amb menys consum energètic i menys emissions. ODSBCN-1112 Proporció d’habitatges de lloguer protegit respecte al total del parc d’habitatges principals Origen Propi (inclòs a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) Fita operativa: Incrementar l’ecomobilitat (proporció d’etapes de desplaçaments fetes en modes Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/castella/dades/ de transport públic i/o no motoritzat), aconseguir una valoració del transport públic per sobre del anuari/cap16/C1608010.htm) 7,5 per a cada un dels seus mitjans (metro, tramvia, bus i bicing), convertir la flota d’autobusos en 100% sostenible i efectuar més de 350.000 desplaçaments/any en el servei porta a porta per a Valor de referència 1,28% (any 2015) Valor fita 2030 Superior al 5% persones amb discapacitat Perspectives d’anàlisi Districte Indicadors clau: ODSBCN-1113 Nombre anual de desnonaments efectuats a Barcelona ODSBCN-1121 Ecomobilitat (proporció d’etapes de desplaçaments fetes en modes de transport públic i/o no motoritzat) Origen Propi (inclòs a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) Origen Propi (Incorporat a ISB 2.1. i a la proposta de Pla de Mobilitat Urbana) Font Observatori DESC (http://observatoridesc.org/ca/l-evolucio-dels-desnonaments-2008-2019-l- Font Informe anual ISB https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/sites/default/files/Indicadors/ emergencia-consolidacio-d-crisi-habitacional) Indicadors2018/2018_informe_indicadors_sostenibilitat-bcn_0.pdf Valor de referència 3.098 (any 2015) Valor fita 2030 0 Valor de referència 73,9% (2015) Valor fita 2030 Pendent de determinar Perspectives d’anàlisi Districte / Tipus de tinença Perspectives d’anàlisi Districte 152 Agenda 2030 Barcelona 11 Ciutats i comunitats sostenibles 153 ODSBCN-1122 Valoració de la gestió dels diversos mitjans de transport públic per part de les persones que en són Ecomobilitat i transport Públic (II) usuàries: Metro, tramvia, bus i bicing Origen 8,5 Propi 8,3 Font Enquesta de Serveis Municipals (https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/ 8,1 registre-enquestes-i-estudis-opinio) 8,1 7,9 Valor de referència 7,9 Puntuacions de l’any 2019: Metro 7,6 Valor fita 2030 Per sobre de 7,5 en els quatre 7,7 7,7 7,9 Tramvia 7,7 (any 2015) mitjans de transport públic 7,7 7,6 7,5 7,5 Bus 7,2 7,5 7,3 Bicing 7,0 7,3 7,2 7,2 7,2 7,2 7,3 Perspectives d’anàlisi Districte / Barri / Sexe / Edat 7,1 7,2 7,1 7,1 6,9 7,0 6,9 ODSBCN-1123 Grau d’electrificació de la flota d’autobusos 6,7 Origen Propi 6,5 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Font Pendent de determinar INDICADOR 1124: Mantenir una valoració dels mitjans de transport públic INDICADOR 1124B: Valoració Bus urbà Valor de referència Pendent Valor fita 2030 100% per part dels seus usuaris per sobre de 7,5 sobre 10 INDICADOR 1124C: Valoració Bicing Perspectives d’anàlisi Districte INDICADOR 1124A: Valoració Metro INDICADOR 1124D: Valoració Tramvia ODSBCN-1124 desplaçaments/any en el servei porta a porta per a persones amb discapacitat Origen Propi 11.3 Font Memòria de la Gerència de Drets Socials Valor de referència 331.055 (2015) Valor fita 2030 Més de 350.000 Per al 2030, assolir amb consens social Perspectives d’anàlisi Districte un canvi de model urbà per disposar d’un espai públic més saludable i més sostenible, Ecomobilitat i transport Públic (I) especialment a l’entorn de les escoles 100% 400.000,0 358.747 348.012 347.975 350.000 Els canvis socials, tecnològics i econòmics impulsen la transformació urbana de Barcelona. Els projectes de reno- 90% 331.055 348.238 350.000,0 vació de la trama urbana conflueixen en la voluntat d’ampliar i millorar la qualitat de l’espai públic disponible, perquè 80% 74,43% 74,90% és un element bàsic per a la salut i el benestar de les persones. Això ha d’anar acompanyat d’un model de mobilitat 73,90% 73,93% 300.000,0 més sostenible –tal i com queda reflectit a la fita 11.2- i més afavoridor de la vida comunitària. Els entorns de les 70% escoles són espais prioritaris d’aquesta transformació, des del compromís de vetllar pel bon desenvolupament físic, 60% 250.000,0 emocional i intel·lectual dels infants. Es tracta de protegir l’entorn físic de les escoles, amb més espai verd i llocs d’estada i menys trànsit motoritzat. Per altra part, és essencial que en aquest canvi de model la veu de la ciutadania 50% 200.000,0 es pugui fer sentir, tal i com determina el Reglament de Participació Ciutadana (vegeu fita 16.7). 40% 150.000,0 Fita operativa: Transformar 20 km de carrers en Eixos Verds i millorar els entorns de totes les esco- 30% les de la ciutat, arribant l’any 2025 a 200 escoles amb actuacions per generar entorns protegits 100.000,0 20% Indicadors clau: 50.000,0 10% ODSBCN-1131 Km d’eixos verds en la trama urbana de Barcelona 0 0,0 Origen Propi 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Font Gerència d’Ecologia Urbana (Àrea de Model Urbà) INDICADOR 1121: Ecomobilitat (proporció de desplaçaments fets en transport públic o en transport privat no motoritzat) Valor de referència Pendent de calcular Valor fita 2030 Pendent d’establir INDICADOR 1122: Efectuar més de 350.000 desplaçaments/any en el servei porta a porta per a persones amb discapacitat Perspectives d’anàlisi Districte 154 Agenda 2030 Barcelona 11 Ciutats i comunitats sostenibles 155 ODSBCN-1132 Nombre d’escoles beneficiades amb actuacions urbanístiques per generar entorns escolars protegits 11.4 Origen Propi Font Gerència d’Ecologia Urbana (Àrea de Model Urbà) Per al 2030, una millor protecció, accessibilitat i Valor de referència 20 (any 2020) Valor fita 2025 Actuacions a 200 escoles coneixement dels elements patrimonials singulars Valor fita 2030 Actuacions a totes les escoles i d’identitat de Barcelona i dels seus barris Perspectives d’anàlisi Districte Canvi de model urbà En les dècades posteriors a la recuperació de la democràcia, Barcelona va invertir molts recursos en recuperar el seu patrimoni, a tots els nivells. Més enllà 500 dels edificis, de la ciutat construïda, el patrimoni també engloba la memòria, els valors immaterials i fins i tot les pràctiques culturals, a escala de barri i de 450 ciutat, així com els paisatges i altres elements del patrimoni natural (veure ODS 400 15). Partint d’una visió àmplia, oberta a la crítica i el reconeixement, el patri- moni urbà enriqueix la vida i facilita la convivència, a través de la (re)creació de 350 significats comuns i d’una identitat que pot ser compartida per persones molt 300 diferents. Però aquests efectes benèfics només es poden generar si aquest tresor és coneguts i apreciat, no tan sols per les persones que visiten la ciutat, 250 sinó també i especialment per les persones que hi viuen. Per aquest motiu 200 la fita es centra en facilitar l’accés als espais patrimonials més potents i en 200 adaptar la difusió dels elements patrimonials als mitjans i les formes culturals 150 de la societat digital. 100 Fita operativa: Fer més econòmic l’accés presencial als museus i cen- 50 tres d’exposicions, així com intensificar la digitalització i difusió online 20 dels seus fons 0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Indicadors clau: INDICADOR 1132: Multiplicar per deu el nombre d’escoles amb intervencions urbanístiques per generar entorns protegits ODSBCN-1141 Nombre de persones/total visitants que han accedit als museus i centres d’exposicions públics amb entrada reduïda o de manera gratuïta Origen Propi (incorporat al SICUB) Font ICUB Valor de referència Pendent de calcular Valor fita 2030 Pendent de determinar Perspectives d’anàlisi Tipus d’equipament ODSBCN-1142 Nombre de registres digitalitzats (increment anual) / Nombre de peces dels fons accessibles en línia Origen Propi (incorporat al SICUB) Font ICUB Valor de referència Pendent de calcular Valor fita 2030 Pendent de determinar Perspectives d’anàlisi Tipus de peça de museu o obra artística 156 Agenda 2030 Barcelona 11 Ciutats i comunitats sostenibles 157 11.5 11.6 El 2030, màxima protecció de les persones El 2030 Barcelona complirà els llindars i prevenció de danys materials enfront de qualitat de l’aire recomanats per l’OMS episodis climàtics severs El Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire 2011-2020 va proposar reduir les emissions de NO2 un 26% i les de PM10 un 39% respecte a les de l’any 2008. El nou Pla de Mobilitat Urbana Barcelona és una ciutat relativament ben protegida respecte a fenòmens naturals de caràcter Sostenible, que ha de ser vigent fins l’any 2024, dona continuïtat a la fita de reduir sensiblement de catastròfic. Tanmateix, essent una ciutat costanera i de clima mediterrani, cal preveure que la les emissions del trànsit rodat, per assegurar que la concentració dels principals contaminants a incidència del canvi climàtic comportarà un fort creixement en freqüència i intensitat de fenò- l’atmosfera urbana quedi per sota dels llindars recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. mens com els aiguats, les sequeres i les onades de calor. Això fa necessari actuar de manera En el cas de les partícules, l’acompliment dels nivells recomanats té una dificultat afegida, atesa la preventiva en els nombrosos fronts de l’adaptació climàtica (veure fites 6.2 i 13.1). No obstant diversitat de fonts d’emissió d’aquest contaminant (pols, cendres, sutge, partícules metàl·liques, això, també cal tenir a punt els recursos i els dispositius necessaris per afrontar els episodis ciment, pol·len...). Així, fins i tot durant el confinament més estricte pel Covid-19 a Barcelona s’ha catastròfics inevitables, prioritzant la protecció civil i la minimització de danys personals i mate- superat el nivell guia de l’OMS per a PM2,5 i s’ha assolit per molt poc el de PM10. rials. Per assolir-ho, Barcelona compta amb recursos com el Servei de Prevenció, Extinció d’In- cendis i Salvament (SPEIS), i amb un enfocament innovador, basat en la resiliència urbana (veure Fita operativa: Situar l’any 2030 la concentració mitjana de contaminants a l’aire per sota fita 11c). dels llindars recomanats per l’OMS a totes les estacions de la ciutat Fita operativa: Reduir l’afectació humana i material de les onades de calor, les inunda- Indicador clau: cions i altres episodis climàtics severs i invertir en prevenció i protecció enfront aquestes situacions ODSBCN-1161 Concentració mitjana en μg/m3 de NO2, PM10 i PM2,5 Origen ONU i Eurostat (Incorporat a ISB, indicador 3.1.) Indicadors clau: Font Informe anual ISB https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/sites/default/files/Indicadors/ ODSBCN-1151 Quantificació de danys humans causats per episodis climàtics severs Indicadors2018/2018_informe_indicadors_sostenibilitat-bcn_0.pdf Origen Propi Valor de referència Mitjana anual màxima NO2: 56 μg/m3 Valor fita 2030 NO 3 2: Inferior a 40 μg/m (Nota 3) Mitjana anual de ciutat PM : 28 μg/m3 10 PM10: Inferior a 20 μg/m3 Font Pendent de construir l’indicador i identificar la font Mitjana anual de ciutat PM 3 3 2,5: 17,1 μg/m PM2,5: Inferior a 10 μg/m Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Pendent (Any 2015) Perspectives d’anàlisi Districte Perspectives d’anàlisi Districte ODSBCN-1152 Quantificació de danys materials causats per episodis climàtics severs Canvi de model urbà Origen Propi 80 Font Pendent de construir l’indicador i identificar la font 70 Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Pendent 59 60 56 Perspectives d’anàlisi Districte 54 50 50 52 40 ODSBCN-1153 Inversió en mesures de prevenció i protecció enfront els episodis climàtics severs 40 Origen Propi 28,0 30 26,7 24,0 25,4 24,1 Font Pendent de construir l’indicador i identificar la font 20 20 17,1 13,8 15,5 15,6 17,7 Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Pendent 10 10 Perspectives d’anàlisi Districte 0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 1161A: NO2: Inferior a 40 µg/m3 INDICADOR 1161B: PM10: Inferior a 20 µg/m3 INDICADOR 1161C: PM2,5: Inferior a 10 µg/m3 (mitjana anual màxima) (mitjana anual de ciutat) (mitjana anual de ciutat) 158 Agenda 2030 Barcelona 11 Ciutats i comunitats sostenibles 159 11.7 Millora de l'espai públic 14 12,88 Per al 2030, un espai públic més verd, 12 11,28 11,31 11,36 11,45 més segur i més jugable 10 8 7,00 D’acord amb les previsions del Pla Clima 2018-2030 es tracta d’afegir 160 hectàrees addicionals 6,76 6,32 6,61 6,59 6,78 a la dotació de verd públic de la ciutat, prioritzant els llocs amb més dèficit, com ara l’Avinguda 6 Meridiana, el parc lineal de la Sagrera, o la Marina, entre d’altres. És important que aquests espais públics, fonamentals per al lleure i la convivència a la ciutat, siguin de qualitat i accessi- 4 bles per a tothom. I també que incorporin espais i equipaments segurs i atractius per promoure el joc infantil a l’aire lliure i en llibertat. 2 Fita operativa: Crear 160 hectàrees més de verd urbà a Barcelona, prioritzant els llocs amb 0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 més dèficit, situar l’índex de qualitat de l’espai públic per sobre de 7 i assolir les 10 fites del Pla del joc a l’espai públic INDICADOR 1171: Augmentar l'espai verd no forestal en 1,6 Km2 Indicadors clau: INDICADOR 1172: Situar l'ídex de qualitat de l'espai públic per sobre de 7 ODSBCN-1171 Superfície d’àrea verda urbana no forestal Origen Propi (fita i indicador incorporats al Pla Clima 2018-2030) Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/anuari/cap01/C0101120.htm) Valor de referència 1.128 (any 2015) Valor fita 2030 1.288 Perspectives d’anàlisi Districte ODSBCN-1172 Índex de qualitat de l’espai públic (indicador sintètic que recull nombrosos indicadors socials, de convivència i de serveis i elements urbans) Origen Propi Font Informe mensual de l’espai públic (indicador recollit a: https://qcm.bcn.cat) Valor de referència 6,76 (octubre de 2015) Valor fita 2030 Superior a 7 Perspectives d’anàlisi Districte ODSBCN-1173 Valor índex d’acompliment de les 10 fites del Pla del joc a l’espai públic 2019-2030 Origen Propi Font Gerència d’Ecologia Urbana (https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/ espai-public-de-qualitat/barcelona-dona-molt-de-joc) Valor de referència Pendent Valor fita 2030 10 fites del Pla assolides Perspectives d’anàlisi Districte 160 Agenda 2030 Barcelona 11.a Indicador clau: ODSBCN-11b1 Grau de desenvolupament del model de resiliència urbana de Barcelona Al 2021 disposar d’un nou Origen Propi Pla Director Urbanístic Metropolità Font Gerència d’Ecologia Urbana (https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-es- transforma/resiliencia-urbana) Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Pendent El nou Pla Director Urbanístic Metropolità ha d’actualitzar les directrius que permetin coordi- nar l’ordenació urbanística dels 36 municipis que configuren l’Àrea Metropolitana de Barcelona, definint un model global pel que fa als usos del territori, l’habitatge i la mobilitat, entre d’altres. Això el converteix en una norma fonamental per al desenvolupament sostenible de la ciutat i per a l’assoliment dels ODS. Actualment el PDU es troba en una fase avançada de tramitació. Cal 11.c vetllar perquè els seus continguts siguin coherents amb l’Agenda 2030 i perquè sigui aprovat i implementat el més aviat possible. Desenvolupar la cooperació internacional Fita operativa: Impulsar la tramitació del Pla Director Urbanístic Metropolità, amb la pers- relacionada amb l’urbanisme i l’habitatge pectiva d’assolir-ne l’aprovació definitiva durant el mandat 2019-2023 Indicador clau: Fita operativa: Augmentar el nombre de projectes i l’esforç pressupostaria anual dedicat a aquest àmbit, integrant les perspectives de gènere i d’accessibilitat com a elements ODSBCN-11a1 Estat de la tramitació del nou Pla Director Urbanístic Metropolità propis d’aquest treball i mantenint el nombre tècnics municipals de ciutats sòcies impli- Origen Propi cats en programes d’intercanvi Font Àrea d’Urbanisme de l’AMB (https://urbanisme.amb.cat/) Indicador clau: Valor de referència El 31 de gener de 2020 Valor fita 2021 Pla Director Urbanístic Metropolità aprovat va finalitzar el període definitivament i vigent ODSBCN-11c1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a l’objectiu de millorar l’urbanisme d’informació pública de i l’habitatge l’Avanç del PDU Origen Propi Font Memòria del Programa de Justícia Global Valor de referència 334.201 € (any 2019) 11.b Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte Desenvolupar el model ODSBCN-11c2 Personal tècnic de ciutats sòcies implicat en programes d’intercanvi tècnic sobre urbanisme i habitatge de resiliència urbana de Barcelona Origen Propi Font Memòria del Programa de Justícia Global Valor de referència 10 tècnics/ques (2019) Fita 2030 10 tècnics/ques El model de Resiliència de Barcelona és una resposta necessària per complir els requeriments del Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de desastres 2015-2030. L’enfocament es basa en desenvolupar les capacitats de les institucions i de la pròpia comunitat urbana per prevenir i per respondre eficaçment a les crisis i desastres que la puguin afectar, intentant minimitzar en cada cas el temps de recuperació. A tal efecte promou la integració de totes les estratègies implicades en la prevenció i reducció de riscos (seguretat, salut, infraestructures...). Fita operativa: Desenvolupar el model de resiliència urbana de Barcelona, basat en la ges- tió dels incidents, l’anàlisi de la informació i la reducció del risc 162 Agenda 2030 Barcelona 11 Ciutats i comunitats sostenibles 163 Objectiu Producció i consum ODS 12. 12 responsables Garantir modalitats de consum i producció sostenibles 164 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 12 12.2. Assolir la gestió sostenible i l’ús eficient dels recursos naturals. · Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible i l’Estratègia 2030. 12.3. Reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i el consum, així com les pèrdues d’aliments a les cadenes de producció i distribució, incloses · Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. les pèrdues postcollita. · Estratègia #ESSBCN2030 per a la Reactivació i enfortiment d’una economia per a la vida 12.4. Aconseguir la gestió ecològicament racional dels productes químics i de tots els residus a la ciutat. al llarg del seu cicle de vida, de conformitat amb els marcs internacionals convinguts, i reduir-ne de manera significativa l’alliberament a l’atmosfera, a l’aigua i al sòl a fi de mini- · Pla anual de Contractació Pública Sostenible. mitzar-ne els efectes adversos sobre la salut humana i el medi ambient. · Pla Clima 2018-2030 i Decret d’emergència climàtica 2020. 12.5. Disminuir de manera substancial la generació de residus mitjançant polítiques de prevenció, reducció, reciclatge i reutilització. · Pla de prevenció de residus municipals 2012-2020. 12.6. Encoratjar les empreses, en especial les grans empreses i les empreses transnacionals, · Pla Estratègic de Mercats 2015-2025. a adoptar pràctiques sostenibles i a incorporar informació sobre la sostenibilitat en el seu cicle de presentació d’informes. · Programa Residu Zero. 12.7. Promoure pràctiques de contractació pública que siguin sostenibles, de conformitat amb les polítiques i prioritats nacionals. 12.8. Assegurar que les persones de tot el món tinguin informació i conscienciació pertinents per al desenvolupament i els estils de vida sostenibles, en harmonia amb la natura. 12.a. Ajudar els països en desenvolupament a enfortir la seva capacitat científica i tecnològica a fi d’avançar cap a modalitats de consum i producció més sostenibles. 12.b. Elaborar i aplicar instruments que permetin vigilar els efectes en el desenvolupament soste- nible a fi d’acon seguir un turisme sostenible que creï llocs de treball i promogui la cultura i els productes locals. 166 Agenda 2030 Barcelona 12 Producció i consum responsables 167 Fites Barcelona Ús eficient i sostenible dels recursos naturals 100,0% 90,0% 12.1. Es considera que no aplica a escala local 80,0% 70,0% 60,0% 12.2 50,0% 50,0% 50,0% Per al 2030, objectiu 50-50-100 per a un ús 40,0% 41,8% 42,9% 39,1% 40,4% eficient i sostenible dels recursos naturals 30,0% 20,7% 20,0% 16,2% Aquesta fita es centra en tres grans tipus de recurs que resulten fonamentals per al metabolisme 10,0% 16,5% d’una societat urbana: els materials (que acaben convertits en residus), l’energia (alineada amb l’ODS 7, fita 7.2.) i l’aigua (alineada amb l’ODS 6). 0,0% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Fita operativa: Aconseguir que el 50% del consum d’energia elèctrica provingui de fonts INDICADOR 1221: Aconseguir que el 50% del consum elèctric provingui de fonts renovables renovables, que el 50% dels residus municipals sigui valoritzat i que el 100% dels edificis municipals disposin de mecanismes d’estalvi en el consum d’aigua INDICADOR 1222: Aconseguir que el 50% dels residus municipals sigui valoritzat Indicadors clau: ODSBCN-1221 Proporció de consum energètic d’origen renovable Origen Propi (incorporat al Decret d’Emergència Climàtica 2020) 12.3 Font Diagnosi energètica elaborada per al Pla Clima (https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/sites/ default/files/documents/diagnosi_energia.pdf) Per al 2030 reduir a la meitat Valor de referència 7,8% (any 2015, referit sobre Valor fita 2030 Igual o superior al 50% el total de l’energia consumida) el malbaratament d’aliments Perspectives d’anàlisi Districte L’actual sistema de producció i consum d’aliments genera un nivell de malbara- ODSBCN-1222 Proporció de residus municipals que són valoritzats tament que perjudica tant a la societat com al medi ambient, perquè genera una Origen Propi (Incorporat a ISB, indicador 5.4.) petjada ecològica innecessària. En el cas de Catalunya, un estudi de l’any 2012 Font Informe anual ISB https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/sites/default/files/Indicadors/ (http://residus.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/prevencio/malba- Indicadors2018/2018_informe_indicadors_sostenibilitat-bcn_0.pdf ratament_alimentari/recursos/resum_executiu.pdf) va arribar a la conclusió que del total d’aliments adquirits per les famílies, els restaurants i els comerços al detall Valor de referència 41,8% (2015) Valor fita 2030 Igual o superior al 50% se’n malbaratava el 7%, xifra que equival a 35 Kg per persona. La Llei catalana Perspectives d’anàlisi Districte 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris pot representar un avenç en aquest sentit; com també l’adhesió de Barcelona a la declaració “Good Food Cities: Achieving a Planetary Health Diet for All” (https:// ODSBCN-1223 Proporció de dispositius sanitaris en edificis municipals amb mecanismes d’estalvi en consum d’aigua www.c40.org/press_releases/good-food-cities), que inclou el compromís d’assolir Origen Propi una reducció del 50% en el malbaratament d’aliments, partint de la situació de l’any Font Pendent 2015. El programa d’acció de la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible, a executar entre 2020 i 2021, ofereix l’oportunitat d’avançar en la resolució d’aquest Valor de referència Pendent dada Valor fita 2030 100% problema, començant pels sistemes d’informació necessaris per fer un seguiment Perspectives d’anàlisi Tipus d’edifici/equipament del problema i avaluar les mesures que s’adoptin per combatre’l. 168 Agenda 2030 Barcelona 12 Producció i consum responsables 169 Fita operativa: Aconseguir una reducció del 50% en la quantitat d’aliments desaprofitats per càpita 12.5 Indicador proper: Per al 2030, un salt significatiu en ODSBCN-1231 Tones d’aliments aprofitats pel Banc dels Aliments de Barcelona procedents del malbaratament la reducció i el reciclatge de residus Origen Propi (incorporat al Decret d’Emergència Climàtica 2020) Font Banc dels Aliments de Barcelona (https://www.bancdelsaliments.org/ca/el_banc_dels_aliments/) Valor de referència 9.161 (demarcació de Valor fita 2030 Reducció del 50% respecte al valor de referència, En aplicació de l’estratègia Residu Zero, el Pla Clima 2018-2030 incorpora la fita de situar la generació de Barcelona, any 2018) quan el puguem determinar residus per persona i dia per sota dels 1,20 kg. El Decret d’Emergència Climàtica, per la seva part, eleva la Perspectives d’anàlisi Districte fita de reciclatge de residus urbans fins al 65%, un salt molt significatiu respecte a la situació actual, que requerirà més conscienciació i, probablement, canvis en el model de recollida i reciclatge. Fita operativa: Aconseguir reduir la generació de residus sòlids urbans a menys de 1,20 kg per habitant i dia i una taxa de reciclatge de més d’un 65% dels residus recollits 12.4 Indicadors clau: Per al 2030, reduir la presència i l’impacte ODSBCN-1251 Kg/hab./dia de residus sòlids urbans recollits dels plàstics i els microplàstics en el medi Origen Propi (Incorporat a ISB, indicador 5.2.) ambient de Barcelona Font Informe anual ISB https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/sites/default/files/Indicadors/ Indicadors2018/2018_informe_indicadors_sostenibilitat-bcn_0.pdf Valor de referència 1,27 (any 2015) Valor fita 2030 Inferior a 1,2 Perspectives d’anàlisi Districte Fita operativa: Aconseguir una reducció significativa de l’ús del plàstic en la vida quotidiana i una adequada gestió i reciclatge dels residus plàstics generats ODSBCN-1252 Percentatge de residus sòlids urbans recollits que acaben sent reciclats Indicadors clau: Origen Propi (Incorporat a ISB, indicador 5.2.) Font Informe anual ISB https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/sites/default/files/Indicadors/ ODSBCN-1241 Indicador de presència de residus plàstics al medi ambient de Barcelona (per determinar) Indicadors2018/2018_informe_indicadors_sostenibilitat-bcn_0.pdf Origen Propi Valor de referència 36,24% (any 2015) Valor fita 2030 Igual o superior al 65% Font Pendent de construir l’indicador i identificar la font Perspectives d’anàlisi Districte Valor de referència nd Valor fita 2030 Pendent dada Perspectives d’anàlisi Districte Generació i reciclatge de residus ODSBCN-1242 Indicador de la política per combatre l’impacte dels plàstics i els microplàstics en el medi ambient de 80,0% 1,50 Barcelona (per determinar) 1,45 70,0% Origen 65,00% Propi 1,40 1,34 1,35 Font Pendent de construir l’indicador i identificar la font 60,0% 1,29 1,27 1,28 1,30 Valor de referència nd Valor fita 2030 Nd 50,0% 1,25 1,2 Perspectives d’anàlisi Districte 1,20 40,0% 36,24% 1,15 35,96% 38,03% 30,0% 35,47% 1,10 1,05 20,0% 1,00 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 1251: Situar per sota 1,2 els Kg./hab./dia el volum de residus sòlids urbans recollits (eix dreta) INDICADOR 1252: Aconseguir que el 65% dels residus sòlids urbans acabin sent reciclats 170 Agenda 2030 Barcelona 12 Producció i consum responsables 171 12.6 12.7 El 2030 totes les grans empreses El 2030 la contractació pública de l’Ajuntament que operin a Barcelona disposaran de Barcelona complirà tots els estàndards de certificacions ambientals establerts per Nacions Unides en matèria de contractació sostenible (clàusules socials, ambientals i econòmiques) L’acreditació del respecte pel medi ambient de l’activitat empresarial és una de les qüestions més crucials i alhora més complicades en el camí cap a una ciutat sostenible. Això es du a terme mitjançant diversos sistemes de certificació, tots ells de caràcter voluntari. L’any 2018, 323 empreses que operen a Barcelona disposaven d’algun tipus de certificació ambiental (sumant L’Ajuntament de Barcelona ha estat pioner en la introducció de la contractació sostenible a EMAS, Biosphere, Ecolabel, BREEAM, LEED, GBCe – VERDE, DGQA i acords Voluntaris de Espanya. El Decret d’alcaldia S1/D/2017-1271 defineix un conjunt de mesures socials –incloent les empreses per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle). La fita proposada les de protecció laboral i d’igualtat de gènere-, ambientals i de promoció de la innovació, alhora representa multiplicar per sis aquest nivell de compromís, amb la vista posada sobretot en les que inclou guies detallades per posar en marxa aquest nou model de contractació. És una polí- empreses de grans dimensions. tica, que en la trajectòria cap al 2030 hauria de ser desenvolupada i consolidada com un dels principals instruments municipals per incidir en la transformació dels mercats en clau de sosteni- Fita operativa: Aconseguir que més de 1.000 empreses disposin de certificacions ambien- bilitat. El programa One Planet Network Sustainable Public Procurement, promogut per Nacions tals, i en qualsevol cas totes les de més de 500 treballadors/es Unides per aterrar i mesurar adequadament aquesta fita, reflecteix la rellevància atorgada a la contractació sostenible en el futur del sector públic. Assumint que aquest programa acabarà Indicador clau: generant un estàndard global de qualitat, la fita Barcelona s’orienta cap al seu acompliment. ODSBCN-1261 Nombre d’organitzacions amb certificats ambientals Fita operativa: Aconseguir un alt nivell de puntuació en l’índex sintètic de contractació Origen Propi (Incorporat a ISB, indicador 6.3.) pública sostenible elaborat pel One Planet Network Sustainable Public Procurement Pro- gramme de Nacions Unides Font Informe anual ISB https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/sites/default/files/Indicadors/ Indicadors2018/2018_informe_indicadors_sostenibilitat-bcn_0.pdf Indicador clau: Valor de referència 179 (any 2015) Valor fita 2030 1.000 Perspectives d’anàlisi Sector d’activitat ODSBCN-1271 Puntuació de l’Ajuntament de Barcelona en l’Índex sintètic de contractació pública sostenible elaborat pel One Planet Network Sustainable Public Procurement Programme (construït a partir d’un conjunt d’indicadors de procés i de resultat de les polítiques de contractació sostenible) Origen ONU Empreses amb certificacions ambientals Font One Planet Network Sustainable Public Procurement Programme (https://www.oneplanetnetwork.org/ sites/default/files/sdg_12.7.1_final_post_ieag_.pdf) 1.500 Valor de referència Pendent d’establir (en fase de Valor fita 2030 Pendent de determinar 1.300 projecte pilot a nivell mundial) Perspectives d’anàlisi Tipus d’indicador 1.100 1.000 900 700 500 300 179 323 100 224 235 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 1261: Més de 1.000 empreses operant a Barcelona amb certificacions ambientals 172 Agenda 2030 Barcelona 12 Producció i consum responsables 173 12.8 12.a. El 2030 la xarxa Barcelona +Sostenible Desenvolupar la cooperació internacional arribarà a 3.000 organitzacions per a la promoció de models de consum compromeses amb l’Agenda 2030 i de producció més sostenibles En els darrers 25 anys, arrel de l’adopció de l’Agenda 21, l’Ajuntament de Barcelona ha anat teixit Fita operativa: Mantenir l’esforç pressupostari en la promoció de models de consum i de una potent xarxa amb centenars d’organitzacions i centres educatius de la ciutat, amb la doble producció més sostenibles a través de l’economia cooperativa, social i solidària, augmen- intenció de difondre coneixements bàsics sobre la sostenibilitat i promoure pràctiques sosteni- tant les capacitats de les autoritats locals sòcies per crear un ecosistema local on aques- bles, sobretot entre les noves generacions. La fita Barcelona consisteix en ampliar significativa- tes iniciatives puguin aflorar i créixer ment aquesta xarxa, buscant l’adhesió de tots els sectors a una agenda que ha esdevingut més àmplia, més concreta i més urgent. Indicador clau: Fita operativa: Aconseguir que la xarxa Barcelona +Sostenible arribi a més de 3.000 orga- ODSBCN-12a1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a la promoció de models de consum nitzacions compromeses amb l’Agenda 2030 i de producció més sostenibles Origen Propi Indicador clau: Font Memòria del Programa de Justícia Global ODSBCN-1281 Nombre d’organitzacions adherides a la xarxa Barcelona +Sostenible Valor de referència 573.763 € (any 2019) Origen Propi Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte Font Gerència d’Ecologia Urbana (https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca) Valor de referència 599 (any 2015) Valor fita 2030 Més de 3.000 Perspectives d’anàlisi Tipus d’organització 12.b. Es considera integrada amb la fita 8.9 8.9. Pel 2030, assolir una oferta turística 100% Agenda 2030 Compromís de les organitzacions socials amb la sostenibilitat 12.c. Es considera que no és aplicable a escala local 3.000 2.600 2.100 1.600 1.404 1.159 1.100 960 599 669 600 100 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 1281: Nombre d'entitats i organitzacions Accions de sostenibilitat i plans d'acció adherides a la xarxa Barcelona + Sostenible Comerç + sostenible (des de febrer de 2017) Entitats i empreses + sostenibles 174 Agenda 2030 Barcelona 12 Producció i consum responsables 175 Objectiu Acció ODS 13 13 pel clima Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els efectes d’aquest 176 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Fites Barcelona 13.1. Enfortir la resiliència i la capacitat d’adaptació als riscos relacionats amb el clima i els desastres naturals a tots els països. 13.2. Incorporar mesures relatives al canvi climàtic en les polítiques, les estratègies i els plans nacionals. 13.1 13.3. Millorar l’educació, la conscienciació i la capacitat humana i institucional en relació amb la Per al 2030, 100% de la població a menys mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a aquest, la reducció dels efectes i l’alerta prime- renca. de 300 metres d’un espai de refugi climàtic i un jardí d’aigua per districte 13.a. Complir el compromís dels països desenvolupats que són part de la Convenció marc de les Nacions Uni des sobre el canvi climàtic d’assolir, l’any 2020, l’objectiu de mobilitzar conjuntament 100.000 milions de dòlars anuals, procedents del conjunt de les fonts, a fi d’atendre les necessitats dels països en desenvolupament respecte de l’adopció de mesu- Els models desenvolupats per estimar els efectes de la pujada global de la temperatura sobre res concretes de mitigació i la transparència en l’aplicació, i posar en ple funcionament el la ciutat de Barcelona constaten un augment significatiu del nombre i la durada de les onades Fons verd per al clima capitalitzant-lo com més aviat millor. de calor. Es preveu que aquestes, entre altres efectes, multipliquin el nombre de nits tropicals i nits tòrrides (Informe de seguiment de l’emergència climàtica; https://www.barcelona.cat/barce- 13.b. Promoure mecanismes per a augmentar la capacitat de planificació i gestió eficaces en lona-pel-clima/sites/default/files/documents/emerg_clim_informe_juliol_30_07_20.pdf). Si les relació amb el canvi climàtic als països menys avançats i als petits estats insulars en des- polítiques de lluita contra el canvi climàtic tenen èxit, els efectes no seran tan durs, però cert envolupament, centrats concretament en les dones, persones joves i comunitats locals i nivell d’escalfament és ja inevitable, i es dona per fet que impactarà més en determinades edats marginades. (la gent gran i els infants), en determinats barris (més exposats a la insolació i menys dotats de verd) i en determinats grups socials; concretament, aquells que no disposin de recursos per mantenir la llar a una temperatura adequada. Protegir la salut i la qualitat de vida enfront el canvi climàtic fa indispensable la creació d’una xarxa d’espais que assegurin condicions ambientals Estratègies i plans municipals considerats per a la localització saludables i alleujament durant les situacions crítiques. de l’ODS 13 Fita operativa: Aconseguir que el 100% de la població tingui a menys de 300 metres de casa · Pla Clima 2018-2030 i Decret d’emergència climàtica de gener de 2020. un espai de refugi climàtic i que hi hagi un jardí d’aigua per districte · Arbres per viure: pla director de l’arbrat de Barcelona 2017-2037. Indicadors clau: · Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. ODSBCN-1311 Proporció de la població que disposa d’un espai de refugi climàtic a menys de 300 m del seu domicili Origen Propi (fita i indicador incorporats al Pla Clima 2018-2030) · Estratègia de la bicicleta per Barcelona. Font Informe anual de seguiment del Pla Clima (https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/sites/ · Estratègia de mobilitat elèctrica. default/files/documents/pla_pel_clima_-_informe_anual201841219.pdf) Valor de referència Pendent d’establir Valor fita 2030 100% · Pla Barcelona Ciència 2020-2023. Perspectives d’anàlisi Districte · Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2012-2020. ODSBCN-1312 Nombre de districtes que disposen d’un jardí d’aigua · Pla Director Integral del Sanejament de Barcelona (PDISBA) 2020-2100. Origen Propi (fita i indicador incorporats al Pla Clima 2018-2030) · Pla per l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius 2017-2022 Font Informe anual de seguiment del Pla Clima (https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/sites/ default/files/documents/pla_pel_clima_-_informe_anual201841219.pdf) · Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana. Valor de referència Pendent d’establir Valor fita 2030 10 · Programa Superilles · Programa terrats vius i cobertes verdes. 13 Acció pel clima 179 13.2 Prevenció del canvi climàtic INDICADOR 1321: Assolir com a mínim una reducció d’emissions de GEH del 50% respecte a les de l’any 1992 Per al 2030, Barcelona assolirà la reducció 4.000,0 d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle 3.455,5 3.460,2 3408,3 (GEH) prevista en els acords internacionals 3.500,0 més ambiciosos 422,8 444,1 438,8 3.000,0 316,2 346,8 364,2 Tot i que és un fenomen global, les ciutats es compten entre les principals emissores de GEH i tenen una gran 2.500,0 2.367,2 responsabilitat sobre la prevenció de l’escalfament global. Fruit d’aquesta consciència va néixer el Pacte d’alcaldes 1.032,7 i alcaldesses pel clima i l’energia l’any 2008 i més recentment la xarxa global de ciutats C40; iniciatives en les quals 1.021,3 935,0 Barcelona ha pres part des del primer moment. Amb aquesta fita la ciutat s’alinea amb les directrius de la Comissió 2.000,0 Europea, que ha anat modificant el seu propi objectiu de reducció a mesura que es constatava l’agreujament del problema i la necessitat d’actuar de forma més ràpida i contundent. Així, el Pla Clima 2018-2030 planteja una reduc- 1.500,0 285,6 289,5 261,8 ció del 45% respecte a les emissions registrades l’any 2005. Tanmateix, el Decret d’Emergència Climàtica de gener de 2020 ha actualitzat aquesta fita (una reducció del 50% respecte a les emissions de l’any 1992). 1.000,0 687,0 683,6 702,4 Fita operativa: Assolir com a mínim una reducció d’emissions de GEH del 50% respecte a les de l’any 1992, i anar més enllà si així ho dictamina la Comissió Europea 500,0 701,6 664,7 696,5 Indicador clau: 0,0 ODSBCN-1321 Reducció d’emissions de GEH respecte a l’any 1992 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Origen Propi (fita i indicador incorporats al Decret d’Emergència Climàtica de 2020) Font Declaració de l’Emergència Climàtica. Informe de seguiment de l’emergència climàtica (https:// Port I Aeroport [X1000 Tn Co2] Altres [X1000 Tn Co2] Industrial [X1000 Tn Co2] Domèstic [X1000 Tn Co2] www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/sites/default/files/documents/emerg_clim_informe_ Tractament De Rsu [X1000 Tn Co2] Transport [X1000 Tn Co2] Comercial [X1000 Tn Co2] Emissions Totals [X1000 Tn Co2] juliol_30_07_20.pdf) Valor de referència -38% (2017 respecte a l’any 1992) Valor fita 2030 -50% o inferior Perspectives d’anàlisi Sector 13.3 ODSBCN-1333 Percentatge d’equipaments culturals de la ciutat (municipals i consorciats) que destinen part del seu pressupost a la sensibilització mediambiental o a les accions per millorar la sostenibilitat dels seus equipaments. En la dècada de 2020-2030 Barcelona Origen Propi Font ICUB comptarà amb eines eficaces per millorar Valor de referència Pendent de calcular Valor fita 2030 Pendent d’establir l’educació, la sensibilització i la capacitat Perspectives d’anàlisi Tipus d’equipament humana i institucional sobre mitigació, adaptació, reducció d’impactes i alerta Educació, sensibilització i capacitació per combatre el canvi climàtic precoç del canvi climàtic INDICADOR 1331: Disposar d'una taula participativa per abordar l'emergència climàtica a Barcelona INDICADOR 1332: Dotar el deu districtes de la ciutat d'un equipament d'educació ambiental 10 Tot i l’evidència creixent d’una transformació climàtica, global, profunda i poten- 9 8 10 8 cialment devastadora per a ecosistemes com els de tipus mediterrani, fa ben poc 7 només el 6% dels barcelonins i les barcelonines amb dret a vot consideraven el 6 canvi climàtic com el problema més greu de la ciutat el (Baròmetre municipal de 5 desembre 2019 https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/ 4 3 registre-enquestes-i-estudis-opinio, ref. 19024). Per això, tal i com s’afirma a la 2 Declaració d’emergència climàtica (https://www.barcelona.cat/emergenciaclima- 1 tica/ca), l’educació, l’activitat cultural, la comunicació i el foment de l’acció ciutadana 0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 són instruments fonamentals per progressar en l’assoliment dels ODS. Cal pro- moure la conscienciació i l’acció climàtica als barris, a l’educació i en la programació cultural de la ciutat. També resulta clau implicar els diversos sectors de la ciutat en la construcció de la resposta a aquest desafiament, tal i com s’està fent a través de 13.a. Es considera integrada a la fita 13.b. la Taula per l’emergència climàtica. Fita operativa: Mantenir la Taula per l’emergència climàtica de Barcelona com a espai de referència per a la lluita contra el canvi climàtic, dotar tots els distric- tes d’un equipament d’educació ambiental i incorporar en els programes dels 13.b equipaments culturals de la ciutat els objectius per combatre el canvi climàtic Desenvolupar la cooperació internacional Indicadors clau: relacionada amb la prevenció i mitigació ODSBCN-1331 Existència d’una Taula per l’emergència climàtica operativa a nivell de ciutat dels efectes del canvi climàtic Origen Adaptat ONU Font Taula per l’emergència climàtica (https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/ca/barcelona-respon/ taula-lemergencia-climatica) Fita operativa: Augmentar el número de projectes i l’esforç pressupostari per fomentar la justí- Valor de referència Creada al juliol de 2030 Valor fita 2030 Seguir vigent i operativa cia climàtica i la resiliència urbana respecte al canvi climàtic, tant a Barcelona com a les ciutats Perspectives d’anàlisi Nombre de participants / Tipus d’entitats participants sòcies del països receptors d’Ajut Oficial al Desenvolupament, consolidant alhora els Programes d’Acció Humanitària (CRIDES) en context de catàstrofes d’origen natural o humà ODSBCN-1332 Nombre de districtes amb equipaments d’educació ambiental Indicador clau: Origen Propi (fita i indicador incorporats al Pla Clima 2018-2030) ODSBCN-13a1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a la prevenció i mitigació dels efectes Font Informe anual de seguiment del Pla Clima (https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/sites/ del canvi climàtic default/files/documents/pla_pel_clima_-_informe_anual201841219.pdf) Origen Propi Valor de referència 8 (2018) Valor fita 2030 10 Font Memòria del Programa de Justícia Global Perspectives d’anàlisi Districte Valor de referència 52.007 € (any 2019) Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica /Tipus de projecte 182 Agenda 2030 Barcelona 13 Acció pel clima 183 Objectiu Vida ODS 14. 14 submarina Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible 184 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Fites Barcelona 14.1. Per al 2025, prevenir i reduir de manera significativa la contaminació marina de tota mena, en particular la contaminació produïda per activitats realitzades en terra ferma, inclosos els detritus marins i la contaminació per nutrients. 14.2. Per al 2020, gestionar i protegir de manera sostenible dels ecosistemes marins i costaners 14.1 amb vista a evitar efectes nocius importants, fins i tot mitjançant l’enfortiment de la seva resiliència, i adoptar mesures de restauració a fi de restablir la salut i la productivitat dels Pel 2030 minimitzar la contaminació oceans. de l’aigua a la costa de Barcelona 14.5. Per al 2020, conservar almenys el 10% de les zones costaneres i marines, de conformitat amb les lleis nacionals i el dret internacional i sobre la base de la millor informació científica disponible. Barcelona disposa d’una costa de 15 Km intensament humanitzada i utilitzada, com correspon 14.6. Per al 2020, prohibir certes formes de subvencions a la pesca que contribueixen a la capa- a una ciutat densament poblada i amb un alt nivell d’activitat econòmica. Amb tot, reduir l’im- citat de sobrepesca i a la sobreexplotació pesquera, eliminar les subvencions que contri- pacte contaminant de la ciutat sobre el medi marí resulta necessari per contribuir a l’objectiu de bueixen a la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada i abstenir d’introduir noves sub- conservar el mar i els seus recursos. Aconseguir-ho passa, d’una banda, per evitar l’abocament vencions d’aquesta índole, reconeixent que la negociació sobre les subvencions a la pesca d’aigües no tractades al mar o als rius del pla de Barcelona, tal i com s’apunta a la fita 6.3. De en el marc de l’Organització Mundial del Comerç ha d’incloure un tracte especial i diferen- l’altra, per reduir fortament l’impacte contaminant de les activitats nàutiques, tant si són de tipus ciat, apropiat i efectiu per als països en desenvolupament i els països menys avançats. comercial com de lleure. 14.a. Augmentar els coneixements científics, desenvolupar la capacitat de recerca i transferir la Fita operativa: Pendent tecnologia marina, tenint en compte els criteris i directrius per a la transferència de tecno- logia marina de la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental, a fi de millorar la salut dels Indicador clau: oceans i potenciar la contribució de la biodiversitat marina al desenvolupament dels països en desenvolupament, en particular els petits Estats insulars en desenvolupament i els paï- ODSBCN-1411 Índex d’eutrofització costanera i densitat de detritus plàstics flotants sos menys avançats. Origen Propi 14.b. Facilitar l’accés dels pescadors artesanals en petita escala als recursos marins i als mercats. Font Pendent d’identificar la font Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Pendent Perspectives d’anàlisi Tipus de contaminant Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 14 · Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. 14.2 · Declaració d’emergència climàtica 2020. Per al 2030, totes les platges de Barcelona · Estratègia Zoo de Barcelona 2019-2030. amb una qualitat d’aigua excel·lent · Pla Barcelona Ciència 2020-2023. · Pla Clima 2018-2030 i Decret d’emergència climàtica de gener de 2020. El litoral de Barcelona compta amb cinc Kilòmetres de platges que han esdevingut espais públics d’alta qualitat i molt concorreguts durant gairebé tot l’any. Aquestes platges són, tanmateix, espais fràgils, que · Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2012-2020. poden ser malmesos per fenòmens meteorològics extrems, o per una contaminació reiterada de l’aigua a la franja costanera. Per això la Declaració d’Emergència Climàtica contempla, entre les seves actuacions · Pla Estratègic dels Espais Litorals de la ciutat (en elaboració). clau, definir i desplegar estratègies de protecció i ús específic per a cada platja. Pel que fa a l’aigua, la directiva europea (2006/7/CE) sobre la qualitat de les aigües de bany marca la línia a seguir per garantir l’excel·lència de les platges barcelonines. Altres fites de l’Agenda, com la 6.6, són clau per assolir aquesta millora. També ho serà la implementació del projecte Platges sense fum, prevista per a l’any 2021. 14 Vida submarina 187 Fita operativa: Assolir un 3 (nivell excel·lent) en l’indicador de qualitat de l’aigua a les platges de 14.3. Es considera que no aplica a escala local Barcelona Indicador clau: 14.4. Es considera que no aplica a escala local ODSBCN-1421 Indicador de qualitat de l’aigua a les platges de Barcelona Origen Propi Font ASPB (https://www.aspb.cat/arees/salut-ambiental/platges/) per als anys 2015 i 2016; Agència Catalana de l’Aigua de 2017 en endavant (http://aca.gencat.cat/ca/laigua/estat-del-medi-hidric/qualitat-de-les-aiguees-de-bany/) 14.5 Valor de referència 2,9 (any 2015) Valor fita 2030 3 Perspectives d’anàlisi Mantenir el compromís de Barcelona Platja amb la biodiversitat del seu litoral Platges amb aigua de qualitat INDICADOR 1421: Assolir un 3 (nivell excel·lent) en l’indicador de qualitat de l’aigua a les platges de Barcelona Fins i tot en un entorn tan artificialitzat com el litoral de Barcelona és possible actuar per protegir 3,00 3,00 o recuperar la biodiversitat marina. L’any 2003, quan la transformació del sistema de sanejament 2,90 i la recuperació ambiental del tram final del riu Besòs van millorar significativament la qualitat 2,90 de les aigües costaneres, l’Ajuntament va fer construir al front marítim de Barcelona un parc 2,80 2,80 d’esculls artificials per impulsar la recuperació dels fons marins i la seva biodiversitat. Les 365 2,70 estructures de formigó col·locades a un kilòmetre de la línia de platja han aconseguit aplegar una 2,70 varietat cada cop més gran de fauna i flora autòctona, cosa que ha millorat la pesca artesanal de 2,60 la zona i ha impulsat la recerca científica del fons marí. Es tracta de perseverar en aquesta línia 2,60 de treball, des del compromís de Barcelona amb el medi marí que l’envolta. 2,50 2,50 2,40 Fita operativa: Promoure la biodiversitat al Parc dels Esculls i en altres espais del front litoral de Barcelona 2,30 2,20 Indicador clau: 2,10 ODSBCN-1451 Índex de biodiversitat marina del litoral de Barcelona 2,00 Origen Propi 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Font Pendent de construir l’indicador i identificar la font Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Pendent Perspectives d’anàlisi Sector del litoral 14.6. Es considera que no aplica a escala local 14.7. Es considera que no aplica a escala local 14 Vida submarina 189 14.a Fita operativa: Mantenir el nombre de barques de pesca i específicament les de pesca artesanal a Barcelona, amb un valor de captures proporcional a la seva capacitat Per al 2030 consolidar un pol de Indicador clau: formació, recerca i desenvolupament ODSBCN-14b1 Nombre de barques de pesca i pesca artesanal (arts menors) actives a Barcelona a l’entorn de les ciències del mar Origen Propi Font Dept. d’Agricultura de la Generalitat (http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/pesca/dar_flota_pesquera/ dar_estadistiques/dar_detall_flota_pesquera_per_ports/detall-flota-pesquera-ports) La reflexió estratègica sobre la futura configuració i gestió del litoral de Barcelona contempla Valor de referència 36 barques actives, de les quals Valor fita 2030 37 barques actives, de les quals almenys dues d’arts la creació de l’anomenat Node Formatiu i Tecnològic de la Nàutica, format per la Facultat de dues d’arts menors (2015) menors Nàutica, l’Institut de la Nàutica i el Port de Barcelona. Per altra banda, també s’aposta pel pro- jecte Barcelona Mar de Ciència, amb un enfocament de divulgació científica i ciència ciutadana, ODSBCN-14b2 Valor econòmic de les captures efectuades per la flota pesquera del port de Barcelona complementari de la investigació que fa l’Institut de Ciències del Mar del Centre Superior d’In- vestigacions Científiques. L’Ajuntament de Barcelona, a través del Pla de Ciència, vol ajudar a Origen Propi tirar endavant ambdues iniciatives. En aquesta fita també cal considerar el projecte de Centre Font IDESCAT ( https://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=467&lang=es&t=2019l) de Conservació de la Biodiversitat Marina, vinculat al Zoo de Barcelona, i activitats com la cele- Valor de referència 8,1% del valor econòmic de les Valor fita 2030 8,6% del valor econòmic de les captures bració del Dia dels Mars i els Oceans, o les que organitza el Centre de la Platja per divulgar i captures negociades a les llotges negociades a les llotges de peix catalanes conscienciar sobre l’ús sostenible del mar i de les platges, que conjuntament apleguen més de de peix catalanes (any 2015) 5.000 persones (informe 2019 de seguiment del Pla Clima 2018-2030). Fita operativa: Desenvolupar i culminar els projectes Node Formatiu i Tecnològic de la Nàu- Sector pesquer a Barcelona tica i Barcelona Mar de Ciència 40 37 Indicador clau: 36 34 35 37 ODSBCN-14a1 Grau de desenvolupament del Pol de formació, recerca i desenvolupament a l’entorn de les ciències del mar 28 ODSBCN-14a1a Projecte Node Formatiu i Tecnològic de la Nàutica 30 ODSBCN-14a1b Projecte Barcelona Mar de Ciència 25 20 8,6% 8,6% 8,1% 7,8% 7,7% 7,3% 14.b 15 10 Per al 2030 promoure el manteniment 5 del sector pesquer a Barcelona, 2 posant en valor les seves aportacions 0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 econòmiques, ambientals i culturals INDICADOR 14B1: Disposar d'un mínim de 37 embarcacions i almenys dues d'arts menors INDICADOR 14B2: Assolir captures per un import igual o superior al 8,6% del total dels ports pesquers de Catalunya (eix dreta) La flota pesquera de Barcelona disposa de 36 barques, de les quals dues amb arts de pesca plenament artesanals. D’uns anys ençà, el sector s’està obrint a un ventall d’activitats que poden garantir-ne la subsistència, alhora que generen beneficis per a la ciutat. La flota està cada cop més implicada en accions de millora de l’ecosistema com el projecte Mar Viva, impulsat per 14.c. Es considera que no aplica a escala local l’Agència de Residus de Catalunya. Algunes barques també han iniciat accions de turisme pes- quer, per donar a conèixer aquesta activitat entre la ciutadania i promoure el peix de proximitat (mitjançant tallers de cuina i demostracions de neteja de peix). Projectes com Cap a Mar i Peix al Plat en són un bon reflex. En l’horitzó 2030 caldria impulsar aquestes accions, que ajuden a conservar el mar i a mantenir viu un sector econòmic. 190 Agenda 2030 Barcelona 14 Vida submarina 191 Objectiu Vida d’ecosistemes ODS 15 15 terrestres Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat 192 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 15 15.1. Per a 2020, vetllar per la conservació, el restabliment i l’ús sostenible dels ecosist emes terrestres i · Arbres per viure: pla director de l’arbrat de Barcelona 2017-2037. els ecosistemes interiors d’aigua dolça i els serveis que proporcionen, en particular els boscos, els aiguamolls, les muntanyes i les zones àrides, d’acord amb les obligacions marcades pels acords · Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. internacionals. · PEPNAT (Pla de Protecció de la Serra de Collserola). 15.2. Per a 2020, promoure la gestió sostenible de tots els tipus de boscos, posar fi a la desforestació, recuperar els boscos degradats i incrementar substancialment la repoblació forestal i la reforestació · Pla Barcelona Ciència 2020-2023. a escala mundial. · Pla Clima 2018-2030 i Decret d’emergència climàtica de gener de 2020. 15.3. Per a 2030, lluitar contra la desertificació, rehabilitar les terres i els sòls degradats, incloses les terres afec tades per la desertificació, la sequera i les inundacions, i procurar assolir un món neutral quant a · Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona 2012-2020. la degradació de les terres. · Pla Estratègic del Nou model del Zoo de Barcelona (2020-2030). 15.4. Per a 2030, vetllar per la conservació dels ecosistemes muntanyosos, incloent-hi la biodiversitat, a fi de millorar-ne la capacitat de proporcionar beneficis essencials per al desenvolupament sostenible. · Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana. 15.5. Emprendre accions urgents i significatives per a reduir la degradació dels hàbitats naturals, aturar la pèrdua de biodiversitat i, per a 2020, protegir les espècies amenaçades i evitar-ne l’extinció. 15.7. Adoptar mesures urgents per a posar fi a la cacera furtiva i al tràfic d’espècies protegides de flora i fauna, i abordar la demanda i l’oferta il·legals de productes silvestres. 15.8. Per a 2020, adoptar mesures per a prevenir la introducció d’espècies exòtiques invasores i reduir-ne de forma significativa els efectes en els ecosistemes terrestres i aquàtics, i controlar o erradicar les espècies prioritàries. 15.9. Per a 2020, integrar els valors dels ecosistemes i de la biodiversitat a la planificació nacional i local i als processos de desenvolupament, així com a les estratègies i als informes de reducció de la pobresa. 15.a. Mobilitzar i augmentar de forma significativa els recursos financers procedents de totes les fonts per tal de conservar i utilitzar de forma sostenible la biodiversitat i els ecosistemes. 15.b. Mobilitzar un volum apreciable de recursos procedents de totes les fonts i a tots els nivells per a finançar una gestió forestal sostenible i proporcionar incentius adequats als països en desenvolupa- ment perquè promoguin aquest tipus de gestió, en particular amb vista a la conservació i la reforestació. 194 Agenda 2030 Barcelona Fites Barcelona 15.2 Per al 2030, prop del 30% 15.1 de Barcelona coberta d’arbres Promoure els nodes de biodiversitat El Pla Clima 2018-2030 i el Pla Director de l’Arbrat proposen augmentar en un 5% la cobertura i reserves de natura com a part essencial arbòria, fins assolir el 30% de la superfície urbana coberta per arbrat l’any 2037. Això s’explica de la infraestructura verda urbana bàsicament per l’increment previst d’1,6 Km2 en la superfície de verd urbà (en el període 2015- 2030, veure fita 11.7), sumat a la preservació del Parc Natural de la Serra de Collserola (veure fita 15.4). La fita és arribar als 18,6 m2 per habitant, sumant ambdues magnituds. La biodiversitat és un element imprescindible per al bon funcionament dels ecosistemes, que Fita operativa: Assolir un increment de la superfície arbrada del terme municipal d’1,6 al seu torn proporcionen recursos i serveis essencials per a les societats humanes. Fins i tot en Km2 (1 m2 més per habitant, aproximadament) ciutats tan denses com Barcelona la biodiversitat és significativa i un valor a preservar. Seguint aquesta lògica, el Pla Clima 2018-2030 preveu la creació de nodes de biodiversitat que, a més Indicador clau: de contribuir a la naturalització de la ciutat, actuïn com a refugis i afavoreixin la connectivitat i la mobilitat de les espècies. ODSBCN-1521 Superfície arbrada total del terme municipal, sumant verd urbà i verd forestal Origen Propi (fita i indicador incorporats al Pla Clima 2018-2030) Fita operativa: Crear 10 nodes de biodiversitat i reserves de natura Font Informe anual de seguiment del Pla Clima (https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/sites/ Indicador clau: default/files/documents/pla_pel_clima_-_informe_anual201841219.pdf) Valor de referència 28,2 Km2 Valor fita 2030 29,8 Km2 ODSBCN-1511 Nombre de nodes de biodiversitat i reserves de natura creades a partir de l’any 2015 Perspectives d’anàlisi Districte Origen Propi (fita i indicador incorporats al Pla Clima 2018-2030) Font Informe anual de seguiment del Pla Clima (https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/sites/ Superfície arbrada default/files/documents/pla_pel_clima_-_informe_anual201841219.pdf) Valor de referència Cinc nodes creats entre 2018-2019: Valor fita 2030 10 29,00 29,87 - Joan Miró - Valent Petit 28,27 28,32 28,35 28,53 27,00 - Ca l’Alier - Plaça de les Glòries - Jardins dels Doctor Pla i Armengol) 25,00 Perspectives d’anàlisi Districte 23,00 Nodes de biodiversitat i reserves de natura 21,00 18,62 INDICADOR 1511: Crear 10 nodes de biodiversitat i reserves de natura a la ciutat 19,00 10 17,62 17,59 17,45 17,52 10,00 9,00 17,00 8,00 7,00 15,00 6,00 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 5 5,00 INDICADOR 1521A: Incrementar la superfície arbrada fins a la ratlla dels 30 Km2 4,00 INDICADOR 1521B: Incrementar la superfície arbrada per habitant fins als 18,6 m2 3,00 2,00 1,00 0,00 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 196 Agenda 2030 Barcelona 15 Vida d'ecosistemes terrestres 197 15.3 15.4 El 2030, ni cinc hectàrees Abans de 2030 incorporar criteris forestals cremades al Barcelonès de canvi climàtic a la gestió del Parc Natural de la Serra de Collserola Els incendis forestals són uns dels principals factors causants de la degradació del paisatge i del sòl. Afortunadament, Barcelona ha patit en els darrers anys un nombre d’incidents d’aquest tipus relativament baix. La fita proposada implica no abaixar la guàrdia i mantenir La Serra de Collserola va ser declarada parc natural mitjançant el Decret 146/2010 aquest nivell d’excel·lència en la prevenció i extinció d’incendis; assumint, però, que l’èxit de de 19 d’octubre. Amb més de 8.000 hectàrees, Collserola és el principal pulmó les campanyes depèn en molt bona mesura de les condicions climàtiques. verd i àrea d’esbarjo de la ciutat; un patrimoni irrenunciable. Amb el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Coll- Fita operativa: Aconseguir que els incendis forestals tinguin una incidència serola (PEPNAT) es pretén millorar la regulació i la gestió del Parc, per garantir la mínima al Barcelonès, amb menys de cinc hectàrees cremades per any protecció, conservació i millora del patrimoni natural i dels valors geològics, biolò- gics, ecològics, paisatgístics, etnològics, agrícoles i culturals del mateix. El PEPNAT Indicador clau: planteja una estratègia ecològica basada en una gestió dinàmica i adaptativa, amb la qual es pretén millorar la connectivitat interna i externa del parc, conservar els ODSBCN-1531 Superfície forestal cremada al conjunt dels cinc municipis de la comarca del Barcelonès (Badalona, seus elements de valor ecològic, controlar les pertorbacions i fomentar l’economia Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet) verda. Una altra novetat significativa és que integra el canvi climàtic “com un dels Origen Propi elements clau a tenir en compte en la presa de decisions del Parc. Els principals aspectes considerats són: estratègia baixa en carboni, sistema de monitoratge del Font Departament d’Agricultura de la Generalitat (http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/ Canvi climàtic, foment de l’economia verda i el consum de proximitat, increment de dar_prevencio_incendis_nou/dar_dades_incendis/) la superfície gestionada i concepció del Parc com un espai educatiu i de sensibilit- Valor de referència 9,5 Ha (mitjana 2013-2015) Valor fita 2028-2030 Menys de 5 zació sobre el Canvi climàtic” (PEPNAT, p. 21). Perspectives d’anàlisi Districte Fita operativa: Vetllar per l’aprovació definitiva i la implementació del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Superficie forestal cremada (Barcelonès) Serra de Collserola (PEPNAT) 25,0 Indicador clau: 22,9 22,1 ODSBCN-1541 Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNAT) 20,0 Origen Propi 16,8 Font Àrea d’urbanisme de l’AMB (http://www.amb.cat/es/web/territori/urbanisme/pepnat-i-mpgmco) 15,0 15,3 Valor de referència Aprovat provisionalment pel Consell Valor fita 2030 Aprovat definitivament i en procés Metropolità de l’AMB el 30 d’abril de 2019 d’implementació 11,1 9,5 10,0 9 9 8 8 7 5,4 5 5,2 5,0 3,6 0,3 0,0 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 1531: menys de cinc hectàrees cremades per any (calculat a partir de la mitjana mòbil dels darrers tres anys) Mitjana superfície forestal anual cremada al Barcelonès els 3 darrers anys (Hc) Superficie forestal anual cremada al Barcelonès (Hc) Número anual d'incendis 198 Agenda 2030 Barcelona 15 Vida d'ecosistemes terrestres 199 15.5 Protecció de la biodiversitat INDICADOR 1551: Mantenir l'Índex de Biodiversitat de les aus autòctones per sobre del 0,80 Per al 2030, mantenir la biodiversitat INDICADOR 1552: Proporció de projectes o accions de recerca i conservació de fauna dedicats a espècies autòctones (eix dreta) a Barcelona i augmentar l’esforç 1,50 100% en la lluita per la preservació 1,40 90% de la biodiversitat del planeta 1,30 75,4% 80% 67,7% 1,20 65,5% 67,6% 66,7% 70% 1,10 60% Barcelona compta amb una presència notable de fauna. Mostra d’això són les 83 espècies d’ocells censades l’any 2017, tal i com recull l’Atles dels ocells nidificants 1,00 50% 0,91 de Barcelona. Però aquesta fauna subsisteix en un entorn fràgil i potencialment 0,90 40% amenaçat pel canvi climàtic. Prova d’això és que en deu anys la població d’aus d’es- 0,78 0,80 0,77 pècies autòctones s’ha reduït en una quarta part. Cal actuar per revertir aquesta 0,80 0,73 30% tendència, i altres fites d’aquest ODS hi poden contribuir notablement. Però el futur 0,70 20% de la biodiversitat es decideix sobretot a escala planetària, i en aquest punt Bar- celona també hi pot jugar un paper. La Fundació Zoo de Barcelona canalitza cada 0,60 10% vegada més els seus projectes en projectes de recerca i de suport a la preservació 0,50 0% d’ecosistemes i d’espècies autòctones amenaçades. 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Fita operativa: Mantenir l’índex de biodiversitat de les aus autòctones per sobre de 0,80 i augmentar el percentatge de projectes o accions del Zoo de Barcelona per a la recerca i la conservació dedicats a espècies de fauna autòctones 15.6. Es considera que no aplica a escala local Indicadors clau: ODSBCN-1551 Índex de biodiversitat de les aus autòctones Origen Propi (Incorporat a ISB, indicador 1.2.) 15.7 Font Informe anual ISB https://www.barcelona.cat/barcelonasostenible/sites/default/files/Indicadors/ Indicadors2018/2018_informe_indicadors_sostenibilitat-bcn_0.pdf Per al 2030 tolerància zero amb Valor de referència 0,93 (any 2015) Valor fita 2030 Superior a 0,80 el tràfic d’espècies protegides Perspectives d’anàlisi Espècie i amb la introducció d’espècies ODSBCN-1552 Percentatge de projectes o accions del Zoo de Barcelona per a la recerca i la conservació dedicats invasores de flora i fauna a Barcelona a espècies de fauna autòctones (incloent projectes mixtos) Origen Propi Font Zoo de Barcelona (https://www.zoobarcelona.cat/sites/default/files/2020-08/ZOO_MEMORIA19_FINAL_1.PDF) El tràfic d’espècies protegides és un dels factors que està accelerant la pèrdua de Valor de referència 67,7% (any 2015) Valor fita 2030 Per determinar biodiversitat. L’Ajuntament té la intenció d’adoptar una regulació altament restrictiva -fins i tot de la prohibició- de la venda d’animals exòtics a Barcelona, en el marc de l’Ordenança per a la Protecció dels Animals. A més de protegir els animals que són objecte de tràfic, i la biodiversitat dels seus ecosistemes d’origen, aquesta acció ajuda a prevenir la seva introducció en ecosistemes en què podrien generar impor- tants disrupcions. El problema de les espècies invasores també afecta, i fins i tot en major mesura, el món de les plantes. Fita operativa: Emprendre les accions necessàries per garantir el compliment de la CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaça- des de Fauna y Flora Silvestres) i per evitar la proliferació d’espècies invasores 200 Agenda 2030 Barcelona 15 Vida d'ecosistemes terrestres 201 Indicadors clau: 15.a ODSBCN-1571 Indicador de la lluita contra el tràfic d’espècies d’animals i plantes protegides (pendent de determinar) Origen Propi El 2030 Barcelona comptarà amb un Font Pendent construir indicador i identificar font nou model de zoo, més orientat a la Valor de referència nd Valor fita Per determinar preservació i difusió de la biodiversitat, 2030 i un Institut de Recerca de la biodiversitat Perspectives d’anàlisi Espècie ODSBCN-1572 Indicador de la lluita contra la proliferació d’espècies d’animals i plantes invasores (pendent de determinar) El nou model de Zoo de Barcelona, aprovat unànimement pel plenari municipal l’any 2019, neix amb la intenció de convertir aquest espai en un centre de referència pel que fa a l’educació i la sensibilització en el respecte per Origen Propi la natura, així com en la conservació de la fauna autòctona -de l’àrea mediterrània- i d’espècies greument amena- çades o en perill d’extinció. El Zoo també preveu augmentar el seu esforç en investigació, establint línies de col·la- Font Pendent construir indicador i identificar font boració amb els centres de recerca especialitzats en biodiversitat i patrimoni natural, molts d’ells situats a l’entorn Valor de referència nd Valor fita 2030 Per determinar del Parc de la Ciutadella. Un dels projectes més ambiciosos, que implica les universitats públiques UB, UAB i UPF, Perspectives d’anàlisi Espècie conjuntament amb el Zoo, és el de posar en marxa un potent Institut de Recerca de la Biodiversitat a Barcelona. Fita operativa: Implementar el nou model de zoo i crear l’Institut de Recerca de la Biodiversitat, basat en la col·laboració entre Zoo de Barcelona, universitats i centres d’investigació. 15.8. Es considera integrada a la 15.7 Indicadors clau: ODSBCN-15a1 Indicadors d’acompliment de les diverses fases de transformació cap al nou model de zoo Origen Propi 15.9 Font Zoo de Barcelona (https://www.zoobarcelona.cat/ca/noticies/pla-estrategic-nou-model-del-zoo-de- barcelona) A partir de 2020, la visió i els objectius Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Projecte realitzat de l’ODS 15 seran presents en totes ODSBCN-15a2 Grau de desenvolupament del projecte Institut de Recerca de la Biodiversitat les estratègies i plans referits al Origen Propi desenvolupament de Barcelona Font Organitzacions responsables del projecte Valor de referència Pendent Valor fita 2030 Projecte realitzat Aquesta fita pretén assegurar la màxima coherència de l’acció municipal amb l’objectiu de protegir, res- taurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres. Així, tots els documents d’estratègia, planifi- cació i programació que impliquin incidir en el desenvolupament econòmic i urbanístic de la ciutat hauran 15.b. Es considera integrada a la 15.5 d’anar alineats amb la visió i els continguts de l’ODS 15. Fita operativa: Vetllar perquè la visiói els objectius de l’ODS 15, sobre Vida Terrestre, siguin presents en totes les estratègies i plans referits al desenvolupament econòmic i urbanístic de Barcelona 15.c. Es considera que no aplica a escala local Indicador clau: ODSBCN-1591 Proporció d’estratègies i plans referits al desenvolupament econòmic i urbanístic de Barcelona que incorporen adequadament la visió i els objectius de l’ODS 15 Origen Propi Font Gerència d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports Valor de referència No aplica (inici 2020) Valor fita 2030 100% 202 Agenda 2030 Barcelona 15 Vida d'ecosistemes terrestres 203 Objectiu Pau, justícia i ODS 16. 16 institucions sòlides Promoure societats pacífiques i inclusives per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells 204 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: · Programa per al foment de les relacions de proximitat i veïnatge a les escales de veïns i a l’espai públic de Ciutat Vella. 16.1. Reduir considerablement totes les formes de violència i les taxes de mortalitat connexes a tot el món. · Codi ètic i de conducta de l’Ajuntament de Barcelona. 16.2. Posar fi al maltractament, l’explotació, el tràfic, la tortura i totes les formes de violència · Marc financer 2018-2021. contra els infants. · Pla de millora de la transparència pressupostària. 16.3. Promoure l’estat de dret en els àmbits nacionals i internacionals, i garantir la igualtat d’accés a la justícia per a totes les persones. · Normes Reguladores de la Participació Ciutadana de Barcelona. 16.4. Reduir de forma significativa el tràfic il·lícit de finances i d’armes, enfortir la recuperació i devolució de béns robats, i lluitar contra totes les formes de delinqüència organitzada. 16.5. Reduir substancialment totes les formes de corrupció i suborn. 16.6. Crear unes institucions eficaces, responsables i transparents a tots els nivells. 16.7. Garantir l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives que responguin a les necessitats a tots els nivells. 16.10. Garantir l’accés públic a la informació i protegir les llibertats fonamentals, de conformitat amb les lleis nacionals i els acords internacionals. 16.a. Enfortir les institucions nacionals pertinents, mitjançant, entre d’altres, la cooperació inter- nacional, amb vista a realitzar formació a tots els nivells, en particular als països en desen- volupament, per tal de prevenir la violència i combatre el terrorisme i la delinqüència. 16.b. Promoure i aplicar lleis i polítiques no discriminatòries en favor del desenvolupament sos- tenible. Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 16 · Pla Director de la Guàrdia Urbana de Barcelona. · Focus Infància i Ciutadania 2017-2020. · Esborrany per l’elaboració del diagnòstic del nou Pla Intercultural de Barcelona. · Pla Barcelona Ciutat Refugi. · Programa Barcelona Ciutat de Drets. · Programa Barcelona Ciutat de Pau. · Programa de protecció de defensors/es de drets humans i de periodistes de països on són amenaçats/des. · Pla Municipal d’Acció Comunitària 2018-2021. Fites Barcelona ODSBCN-1613 Proporció de persones que han patit un conflicte de convivència el darrer any Origen Propi (inclòs a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) Font Enquesta de Victimització (https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/registre- enquestes-i-estudis-opinio) 16.1 Valor de referència 15,2% (EV de 2016, referida Valor fita 2030 Menys del 10% a l’any 2015) Perspectives d’anàlisi Districte El 2030, menys violència, més percepció de seguretat ODSBCN-1614 Percepció de la seguretat al barri i la ciutat i una millor convivència a Barcelona Origen Propi (inclòs a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) Font Enquesta de Victimització (https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/registre- enquestes-i-estudis-opinio) Garantir la seguretat i la bona convivència entre les persones que viuen a Barcelona, i també de Valor de referència Ciutat: 6,2 Valor fita 2030 Igual o superior 6,5 en ambdós casos les que hi treballen i les que la visiten, és fonamental per garantir un desenvolupament socialment Barri: 6,3 sostenible. En termes relatius, Barcelona és una ciutat molt segura, tot i que hi ha períodes en (EV de 2016, referida a l’any 2015) què la incidència de determinats delictes i la percepció d’inseguretat poden augmentar substan- Perspectives d’anàlisi Tipus de delicte cialment. Per aconseguir una ciutat més segura i lliure de violència la ciutat disposa d’un conjunt de plans que abasten les diferents dimensions de la seguretat: el Pla local Seguretat viària, el Pla de Violència de Gènere i el Pla Local de Seguretat. La fita proposada pretén englobar la seguretat Seguretat i convivència (I) ciutadana des del nivell més bàsic, la preservació de la vida, fins a la preservació de la convivèn- cia, incorporant en aquest darrer cas la visió de l’Estratègia d’Inclusió Social i Reducció de les 35,0 250.000 Desigualtats 2017-2030. 30,0 28 230.000 219.521 Fita operativa: Reduir la criminalitat a menys de 7 morts violentes i menys de 150.000 fets delictius denunciats l’any, reduir la incidència dels conflictes cívics o de convivència per 210.000 25,0 sota del 10% i situar la percepció de la seguretat al barri i la ciutat per sobre de 6,5 186.829 190.000 Indicadors clau: 20,0 173.284 171.721 170.000 ODSBCN-1611 Nombre de morts violentes (assassinats i homicidis) coneguts pels cossos policials 15,0 150.000 Origen ONU 10,0 Font Departament d’Interior de la Generalitat (https://mossos.gencat.cat/ca/els_mossos_desquadra/ 11 11 10 7 130.000 indicadors_i_qualitat/dades_obertes/cataleg_dades_obertes/dades-delinqueencials/) 5,0 Valor de referència 12 (any 2016) Valor fita 2030 Menys de 7 110.000 100.000 0,0 90.000 ODSBCN-1612 Nombre de fets delictius coneguts pels cossos policials 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Origen Eurostat INDICADOR 1611: Reduir el nombre de morts violentes a menys de 7 l'any Font Departament d’Interior de la Generalitat (https://mossos.gencat.cat/ca/els_mossos_desquadra/ INDICADOR 1612: Reduir la criminalitat a menys de 150.000 fets delictius denunciats l'any indicadors_i_qualitat/dades_obertes/cataleg_dades_obertes/dades-delinqueencials/) Valor de referència 171.721 (any 2015) Valor fita 2030 Menys de 150.000 Perspectives d’anàlisi Tipus de delicte 208 Agenda 2030 Barcelona 16 Pau, justícia i institucions sòlides 209 Seguretat i convivència (II) ODSBCN-1622 Nombre de delictes contra els drets i els deures familiars coneguts pels cossos policials 20,0 Origen Propi 18,0 16,5 Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/castella/dades/anuari/ 15,2 15,4 cap08/C0803020.htm) 16,0 14,7 14,4 Valor de referència 173 (any 2018) Valor fita 2030 87 o menys 14,0 12,0 Perspectives d’anàlisi Districte / Tipus de delicte 10,0 10,0 8,0 ODSBCN-1623 Proporció d’infants que es senten segurs al seu barri 6,3 6,5 6,4 6,5 5,9 5,9 6,0 Origen Propi 6,2 6,3 6,2 6,5 4,0 5,2 5,2 Font Enquesta “Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona”, de l’Institut Infància (https://institutinfancia.cat/wp-content/uploads/2019/05/InformeParlen_2019.pdf), efectuada a infants 2,0 d’entre 10 i 12 anys 0,0 Valor de referència 75,5% (any 2017) Valor fita 2030 Més del 90% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Perspectives d’anàlisi Sexe / Districte / Renda familiar INDICADOR 1613: Reduir la incidència de conflictes de convivència a menys del 10% INDICADOR 1614A: Situar la percepció de seguretat al barri per sobre de 6,5 (escala 0-10) INDICADOR 1614B: Situar la percepció de seguretat a la ciutat per sobre de 6,5 (escala 0-10) Seguretat i protecció dels infants 350,00 95,0% 311 287 290 90,0% 16.2 300,00 272 276 90,0% 250,00 85,0% El 2030, una ciutat més segura per als infants, amb tolerància zero 200,00 173 80,0% cap al maltractament infantil 75,5% 150,00 75,0% 100 100,00 70,0% La violència contra els infants és una de les qüestions més devastadors amb què es pot confron- 87 50,00 65,0% tar una societat; i la seva erradicació, un dels senyals més inequívocs de progrés. Cal redoblar 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 els esforços de totes les administracions per convertir aquesta violència en un fenomen del passat i aconseguir que els infants es sentin plenament segurs a la seva ciutat. INDICADOR 1621: Reduir el nombre de casos denunciats de violència domèstica contra infants o adolescents a menys de 100 INDICADOR 1622: Reduir en un 50% el nombre de delictes contra els drets i deures familiars Fita operativa: Reduir el nombre de casos denunciats de violència domèstica contra INDICADOR 1623: Augmentar fins al 90% la proporció d'infants de 10 a 12 anys que es senten segurs al seu barri (eix dreta) infants o adolescents a menys de 100 anuals, reduir el nombre delictes contra els drets i els deures familiars en un 50% i augmentar la proporció d’infants que es senten segurs al seu barri per sobre del 90% Indicadors clau: ODSBCN-1621 Infants i adolescents (0 a 17 anys) víctimes de diferents formes de violència en l’àmbit familiar, segons denúncia Origen Propi (inclòs a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials 2017-2030) Font Informe Dades Clau de l’Observatori 0-17, elaborant dades del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya (https://institutinfancia.cat/projectes/observatori-0-17-bcn) Valor de referència 272 (any 2015) Valor fita 2030 Menys del 100 Perspectives d’anàlisi Districte 210 Agenda 2030 Barcelona 16 Pau, justícia i institucions sòlides 211 16.3 Indicadors clau: ODSBCN-1651 Percepció ciutadana sobre l’ús dels diners públics per part de l’Ajuntament (balanç de respostes positives Desenvolupar la cooperació i negatives) internacional per a la protecció Origen Propi Font Enquesta de Serveis Municipals (ESM), anual (https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio- i la promoció dels drets humans administrativa/registre-enquestes-i-estudis-opinio) Valor de referència +11 (any 2015) Valor fita 2030 Superior a +20 Perspectives d’anàlisi Districte / Sexe / Edat Fita operativa: Mantenir l’esforç pressupostari, augmentant la vinculació i la coordinació dels projectes amb les autoritats locals i les campanyes d’educació, i consolidant els ODSBCN-1652 Nivell de confiança generat per l’Ajuntament de Barcelona (proporció de persones a qui l’Ajuntament programes d’acollida i protecció de periodistes i de defensors/es dels drets humans que els inspira molta o força confiança) hagin rebut amenaces als seus països d’origen Origen Propi Indicador clau: Font Enquesta de Valors Socials de Barcelona (https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio- administrativa/registre-enquestes-i-estudis-opinio) ODSBCN-1631 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a la protecció i la promoció dels drets humans Valor de referència 44% (desembre 2014) Valor fita 2030 Superior a 70% Origen Propi Perspectives d’anàlisi Causa de la comunicació Font Memòria del Programa de Justícia Global ODSBCN-1653 Entrades de comunicacions a la bústia ètica de l’Ajuntament Valor de referència 886.514 € (any 2019) Origen Propi Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte Font Memòria de l’Oficina Municipal de Transparència i Bones Pràctiques 2018-maig de 2019 Valor de referència 63 (any 2016) Valor fita 2030 Pendent de determinar 16.4. Es considera integrada a la fita 16.1 Perspectives d’anàlisi Causa de la comunicació Integritat institucional i bon govern 500,00 499 16.5 70,0% 70% 450,00 Barcelona, ciutat exemplar en 400,00 56,4% 60% 350,00 357 integritat institucional i bon govern 50% 44,00% 300,00 299 40% 250,00 200,00 L’any 2015 Barcelona va crear l’Oficina per a la Transparència i les Bones Pràctiques, amb la 30% voluntat d’estructurar una política activa contra la corrupció i dotar-la de recursos suficients. 150,00 20% Un dels fruits més importants d’aquesta iniciativa va ser la Bústia Ètica, un canal per denunciar 100,00 possibles casos de corrupció o mala praxi a l’Ajuntament garantint l’anonimat i la confidencialitat * 63 10% de les comunicacions durant tot el procés. La integritat i el bon govern permeten augmentar 50,00 10,8 15,5 17,6 25,9 18,7 20 l’eficàcia de les institucions democràtiques i la confiança de la ciutadania cap a elles. 0,00 0% 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Fita operativa: Augmentar fins als 20 punts positius la percepció ciutadana sobre l’ús dels diners públics per part de l’Ajuntament, augmentar fins al 70% el percentatge de INDICADOR 1651 : Augmentar a més de 20 punts la percepció favorable sobre l'ús dels diners públics per part de l'Ajuntament confiança de la ciutadania envers l’Ajuntament i garantir el bon funcionament de la bústia INDICADOR 1652: Augmentar el % de persones que tenen un elevat nivell de confiança (molta o força) en l'Ajuntament fins el 70% ètica i de bon govern INDICADOR 16533: Comunicacions entrades a la bústia ètica de l'Ajuntament *: La bústia es va posar en marxa a finals de 2015 212 Agenda 2030 Barcelona 16 Pau, justícia i institucions sòlides 213 16.6 Ajuntament eficaç i responsable 40,00 100% Ajuntament de Barcelona, màxima eficàcia 90% i responsabilitat envers la ciutadania 35,00 33,0 32,7 75% 80% 30,00 31,1 30,1 29,3 70% En la crisi del Covid-19 el paper de l’Administració pública s’ha revelat com a cabdal per liderar la res- 28,0 25,00 60% posta. Però per mantenir aquest lideratge en la dècada que ara comença, amb reptes de tanta o més envergadura, l’Ajuntament i totes les institucions de Barcelona han de ser governades amb la màxima 20,00 50% eficàcia, rigor i responsabilitat. Això implica, també, incorporar innovacions tecnològiques i organitzatives que permetin seguir oferint serveis d’alt nivell sense malmetre la salut financera de la institució. La fita 40% 15,00 està configurada per poder mesurar aquests canvis. 30% 10,00 19% Fita operativa: Garantir que l’Ajuntament de Barcelona sigui una institució àgil, eficaç i ben 6,5 20% valorada per la ciutadania, amb l’assoliment dels següents llindars: Més de 6,5 en valora- 5,00 6,31 6,27 6,35 6,45 ció de la gestió, més del 80% dels tràmits finalistes completament digitalitzats, menys 6,21 10% de 25 dies de mitjana en el pagament a proveïdors i menys d’un 10% de diferència entre 0,00 0% l’eficàcia en l’execució dels ingressos i l’eficàcia en l’execució de la despesa 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Indicadors clau: INDICADOR 1661: Situar per sobre de 6,5 la valoració de la gestió municipal (escala 0-10) INDICADOR 1662: Disposar de més d'un 75% de tramits finalistes completament digitalitzats (eix dreta) ODSBCN-1661 Valoració general de la gestió de la ciutat INDICADOR 1663: Situar el temps de pagament a proveïdors per sota de 25 dies de mitjana Origen Adaptat ONU Font Enquesta de Serveis Municipals (ESM) (https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/ registre-enquestes-i-estudis-opinio) Valor de referència 6,3 (any 2015) Valor fita 2030 Superior a 6,5 16.7 Perspectives d’anàlisi Districte / Sexe / Edat Barcelona, ciutat compromesa amb ODSBCN-1662 Percentatge de tràmits finalistes completament digitalitzats (amb descàrrega de document immediata) una democràcia participativa i de qualitat Origen Propi Font Gerència d’Agència 2030, Transició Digital i Esports Valor de referència 19% (2019) Valor fita 2030 Superior al 75% Aquesta fita incorpora totes les dimensions de la qualitat democràtica, des de l’activisme cívic fins a la Perspectives d’anàlisi Districte / Gerència participació electoral, perquè el compromís de Barcelona amb la democràcia és ferm, però millorable. És destacable que en els darrers anys s’hagin actualitzat les normes reguladores de la participació ciuta- dana, amb voluntat d’impulsar una participació menys dirigida des de les institucions i més oberta a les ODSBCN-1663 Temps de pagament a proveïdors (mitjana anual, en dies, a comptar des de l’entrada de la factura) iniciatives ciutadanes, i s’hagi posat en marxa la plataforma virtual Decidim.Barcelona, recurs i referent Origen Propi clau per a nombroses iniciatives de participació. L’emergència sanitària i social que vivim des de març de 2020 ha evidenciat el valor de tenir un teixit un social actiu i implicat en el bé comú. Cal considerar, tal i Font Gerència d’Economia (https://ajuntament.barcelona.cat/estrategiaifinances/ca/informaci%C3%B3- sobre-pagament-empreses-prove%C3%AFdores) com s’afirma a l’Acord per la Recuperació de Barcelona, que “la resposta col·lectiva a la pandèmia millo- rarà a través dels espais de participació ciutadana que té la ciutat” i que “el treball de les associacions i Valor de referència 33 (any 2015) Valor fita 2030 Inferior a 28 entitats és un dels grans actius de la ciutat present en tots els àmbits d’acció, ja sigui social, cultural, eco- Perspectives d’anàlisi Districte / Gerència nòmic, d’inserció, esportiu, científic... Cal que la ciutadania s’incorpori i es vinculi més a aquest entramat cívic, que, a través del voluntariat, el compromís i la innovació, ens reforça com a comunitat”. Fita operativa: Garantir el desplegament dels espais i mecanismes de participació pre- vistos a les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana, amb més de 20 processos participatius, més de 5 iniciatives ciutadanes reeixides (signatures aconseguides) i una consulta ciutadana cada any; situar per sobre del 20% la participació en associacions o entitats del barri i per sobre del 70% en les eleccions municipals 214 Agenda 2030 Barcelona 16 Pau, justícia i institucions sòlides 215 Indicadors clau: Democràcia participativa i de qualitat ODSBCN-1671 Nombre de processos participatius celebrats 25 80,0% 70,0% Origen Propi 66,2% 70,0% Font Memòria de la Gerència de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat 2019 20 60,6% 20 60,0% Valor de referència 10 (iniciats any 2018) Valor fita 2030 Superior a 20 50,0% Perspectives d’anàlisi Districte / Sexe / Edat 15 40,0% 10 ODSBCN-1672 Nombre d’iniciatives ciutadanes presentades amb èxit 10 10 30,0% 25% Origen Propi 20,0% Font Memòria de la Gerència de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat 2019 5 14% 14% 5 10%,0 Valor de referència 4 (any 2019) Valor fita 2030 Superior a 5 4 Perspectives d’anàlisi Districte / Sexe / Edat 0 0 1 0,0% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 ODSBCN-1673 Nombre de consultes ciutadanes celebrades INDICADOR 1671: 20 o més processos participatius cada any Origen Propi INDICADOR 1672: 5 o més iniciatives ciutadanes reeixides cada any Font Memòria de la Gerència de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat 2019 INDICADOR 1673: Una o més consultes ciutadanes cada any Valor de referència 0 (any 2019) Valor fita 2030 1 o més INDICADOR 1674: 25% o més de les persones majors d'edat participen en alguna associació o entitat del seu barri (eix dreta) Perspectives d’anàlisi Districte / Sexe / Edat INDICADOR 1673: Participació en les eleccions municipals superior al 70% (eix dreta) ODSBCN-1674 Proporció de persones que participen en associacions o entitats del seu barri 16.8. Es considera que no és aplicable a escala local Origen Propi Font Enquesta de Serveis Municipals (https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/ registre-enquestes-i-estudis-opinio) Valor de referència 13,97% (any 2018), 14,05% (any 2019) Valor fita 2030 25% o més 16.9. Es considera assolida Perspectives d’anàlisi Districte / Sexe / Edat ODSBCN-1675 Participació a les eleccions municipals Origen Propi 16.10 Font Dept. d’Estadística i Difusió de Dades de l’OMD (https://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/telec/ loc/loc15/cloc1501.htm) A Barcelona, màxima transparència i Valor de referència 60,6% (any 2015) Valor fita 2030 Superior al 70% compromís amb l’accés a la informació Perspectives d’anàlisi Districte / Sexe / Edat L’Ajuntament de Barcelona ha desplegat la legislació sobre transparència, amb un ventall d’instruments que inten- ten portar al màxim nivell el principi de transparència activa. Entre aquests destaquen l’Oficina per la Transparència i el Bon Govern, el Portal de la Transparència, Open Data BCN, Pressupost Obert i BCN.ROC (Repositori Obert de Coneixement). Caldrà vetllar pel creixement d’aquestes eines, en amplitud, fiabilitat, actualització i, sobretot, utilit- zació, tant per part de clients institucionals com pel conjunt de la ciutadania. Perquè la informació, si és veraç i de qualitat, genera valor públic. Fita operativa: Mantenir 100% de la puntuació a l’anàlisi de Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local elaborada per Infoparticipa i situar en menys del 5% les peticions de dret d’accés a la informació pública que acaben sent impugnades davant la Comissió de Garanties del Dret d’Accés 216 Agenda 2030 Barcelona 16 Pau, justícia i institucions sòlides 217 Indicadors clau: 16.a. ODSBCN-16101 Resultat de l’avaluació anual sobre transparència institucional elaborada per l’equip Infoparticipa de la UAB Ampliar la cooperació internacional Origen Propi relacionada amb la prevenció de la Font Informe de resultats d’Infoparticipa (https://www.mapainfoparticipa.com/index/home/) violència i la promoció de la pau Valor de referència 98% (any 2018) Valor fita 2030 100% Perspectives d’anàlisi Components (de l’avaluació) Fita operativa: Mantenir l’esforç pressupostari, augmentant la vinculació i la coordinació ODSBCN-16102 Proporció de peticions de dret d’accés a la informació pública que acaben sent impugnades davant dels projectes amb les Autoritats Locals i les campanyes d’educació, i consolidant els la Comissió de Garanties del Dret d’Accés Programes d’Acció Humanitària (CRIDES) en context de conflictes armats, vetllant per la Origen Propi Protecció de les víctimes de la violència i de les persones refugiades Font Memòria de l’Oficina Municipal de Transparència i Bones Pràctiques 2019 Indicador clau: Valor de referència 7% (any 2017) Valor fita 2030 Inferior al 5% ODSBCN-16a1 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a la prevenció de la violència i la promoció Perspectives d’anàlisi Tipus d’informació de la pau Origen Propi Transparència i accés a la informació Font Memòria del Programa de Justícia Global Valor de referència 935.499 € (any 2019) 100% 100,0% 100,0% 98,1% 98,1% 100,0% 100,0% 100,0% Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte 90% 80% 16.b. Es considera integrada de forma transversal a tota l’Agenda, especialment 70% a les fites 1.3, 5c, 9.4, 10.4, 11a, 11b, 15.9 i 16.7 60% 50,0% 50% 40% 30% 20% 10% 5,0% 10,0% 9,0% 0% 7,0% 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 INDICADOR 16101: Mantenir al 100% la posició de l'Ajuntament de Barcelona a l'Index de transparència d'Infoparticipa INDICADOR 16102: Reduir a menys del 5% les reclamacions per denegació d'accès a informació pública 218 Agenda 2030 Barcelona 16 Pau, justícia i institucions sòlides 219 Objectiu Aliances per a ODS 17 17 aconseguir els Enfortir els mitjans objectius per a implementar i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible 220 Agenda 2030 Barcelona Fites ONU localitzables: 17.14. Millorar la coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible. 17.1. Enfortir la mobilització de recursos interns, també mitjançant la prestació de suport inter- 17.16. Enfortir l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible, complementada per alian- nacional als països en desenvolupament, a fi de millorar la capacitat nacional per a recap- ces entre múltiples actors que mobilitzin i promoguin l’intercanvi de coneixements, exper- tar ingressos fiscals i d’altra índole. tesa, tecnologies i recursos financers, amb la finalitat de donar suport a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a tots els països, en particular als països en 17.2. Vetllar perquè els països desenvolupats compleixin plenament els seus compromisos en desenvolupament. relació amb l’ajut oficial al desenvolupament (AOD), inclòs el compromís adquirit per nom- brosos països desenvolupats d’assolir l’objectiu de destinar el 0,7% del producte nacional 17.17. Encoratjar i promoure la constitució d’aliances eficaces en els àmbits públic, público-privat brut (PNB) a l’AOD i del 0,15% al 0,20% del PNB a l’AOD dels països menys avançats, i i de la societat civil, aprofitant l’experiència i les estratègies d’obtenció de recursos dels encoratjar els proveïdors d’AOD que considerin fixar una meta per tal de destinar almenys partenariats. el 0,20% del PNB a l’AOD dels països menys avançats. 17.18. Per a 2020, millorar la prestació de suport a la formació per als països en desenvolupa- 17.3. Mobilitzar recursos financers addicionals provinents de múltiples fonts per als països en ment, inclosos els països menys avançats i els petits estats insulars en desenvolupament, desenvolupament. amb la perspectiva d’augmentar de forma significativa la disponibilitat de dades actualit- zades, fiables i de qualitat, desglossades per grups d’ingressos, gènere, edat, raça, origen 17.5. Adoptar i aplicar sistemes de promoció d’inversió a favor dels països menys avançats. ètnic, condició migratòria, discapacitat, ubicació geogràfica i altres característiques perti- nents segons el context nacional. 17.6. Millorar la cooperació regional i internacional nord-sud, sud-sud i triangular i l’accés a la ciència, tecnologia i innovació, i augmentar l’intercanvi de coneixements en condicions 17.19. Aprofitar les iniciatives existents per a elaborar indicadors que permetin mesurar els pro- mútuament convingudes, entre d’altres maneres millorant la coordinació entre els meca- gressos aconseguits en matèria de desenvolupament sostenible i constitueixin un com- nismes existents, en particular en l’àmbit de les Nacions Unides, i mitjançant un meca- plement dels indicadors utilitzats per a mesurar el producte interior brut, i donar suport a la nisme global de facilitació de la tecnologia. formació en estadística als països en desenvolupament. 17.7. Promoure el desenvolupament, així com la transferència, divulgació i difusió de tecnolo- gies ecològicament racionals als països en desenvolupament en condicions favorables, incloent condicions concessionàries i prefe rencials, de mutu acord. Estratègies i plans municipals considerats per a la localització de l’ODS 17 17.9. Augmentar el suport internacional a la implementació eficaç i amb objectius concrets de programes de formació als països en desenvolupament per tal de donar suport als · Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021. plans nacionals orientats a aplicar tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible, mit- jançant, entre d’altres, la cooperació nord-sud, sud-sud i triangular. · Barcelona, Ciutat Global. Pla Director de Relacions Internacionals 2020-2023. Fites Barcelona 17. 3. Es considera integrada amb la fita 17.2. 17. 4. Es considera que no aplica a escala local 17.1 Es considera integrada amb la fita 17.9. 17. 5. Es considera integrada amb la fita 17.2. 17.2 17. 6. Es considera integrada amb la fita 9.b Per al 2030, compromís municipal (9.b. Desenvolupar la cooperació internacional de ciutat relacionada amb el desenvolupament tecnològic, amb el 0,7 per a cooperació internacional la recerca i la innovació) Fita operativa: Consolidar l’aportació del 0,7% dels recursos propis de l’Ajuntament de Barcelona 17. 7. Es considera integrada amb la fita 9.b a projectes de cooperació internacional per al desenvolupament i projectes d’educació per la justí- cia global (programa pressupostari 2329) Indicador clau: 17. 8. Es considera que no aplica a escala local ODSBCN-1721 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a la prevenció de la violència i la promoció de la pau Origen ONU Font Gerència d’Economia (http://ajuntament.barcelona.cat/estrategiaifinances/pressupostobert/ca/ 17.9 programas/1711/espais-verds-i-biodiversitat#view=functional&year=2019) Valor de referència 0,63% (any 2015) Valor fita 2030 0,7% Desenvolupar la cooperació internacional Perspectives d’anàlisi ODS relacionada amb la capacitació i la millora institucional per a la implantació dels ODS Despesa municipal en cooperació internacional 1,0% 9,97 10,00 9,78 9,88 0,8% Fita operativa: Mantenir l’esforç pressupostari en capacitació institucional, augmentant la coordi- 8,92 9,00 8,76 nació dels projectes amb les autoritats locals per la generació d’instruments que sumin esforços 0,70% en l’assoliment dels ODS 0,66% 0,66% 0,6% 8,00 0,61% 0,63% 0,59% Indicador clau: 0,4% 7,00 ODSBCN-1791 Recursos del programa municipal de Justícia Global destinats a la formació i capacitació institucional d’autoritats Locals i de societat civil per la implantació dels ODS 6,00 0,2% Origen Propi 5,00 0,0% Font Memòria del Programa de Justícia Global 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 Valor de referència 612.385 € (any 2019) INDICADOR 1721: Percentatge dels ingressos propis liquidats dedicats a cooperació internacional Perspectives d’anàlisi Àrea geogràfica / Tipus de projecte Despesa liquidada en Cooperació Internacional i ajuda (en milons d'€). Eix esquerra. % del ingressos propis liquidats dedicats a cooperació internacional i ajuda (Eix dreta) 224 Agenda 2030 Barcelona 17 Aliances per a aconseguir els objectius 225 17.10. Es considera que no aplica a escala local ODSBCN-17142 Presència dels ODS en les memòries de les empreses barcelonines Origen Propi Font Observatorio de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (https://palaumacaya.org/es/p/observatorio- 17.11.Es considera que no aplica a escala local ods_a12385571) Valor de referència 28% (40/143) a Espanya l’any 2019. Valor fita 2023 Pendent de determinar Pendent establir un valor per a Barcelona 17.12. Es considera que no aplica a escala local Perspectives d’anàlisi Sector 17.13. Es considera que no aplica a escala local 17.15. Es considera que no aplica a escala local 17.14 17.16 A partir de 2021 tota l’acció del govern municipal Desenvolupar una estratègia ha de tenir informes d’impacte sobre l’Agenda d’aliances d’abast internacional per 2030 i les empreses i entitats de la ciutat l’han impulsar la consecució dels objectius d’incorporar en la seva rendició de comptes de l’Agenda 2030 És necessari garantir que els diversos departaments i entitats que configuren el Barcelona és una ciutat activa i compromesa en el context internacional i assumeix grup Ajuntament de Barcelona treballin de forma coordinada i coherent per a la la seva responsabilitat global. Això vol dir actuar de manera decidida i responsable consecució de l’Agenda 2030. A tal efecte s’ha creat una Comissió Transversal per en tots els àmbits per contribuir a combatre l’emergència climàtica i a assolir els a l’Impuls i la Implementació de l’Agenda 2030, i a partir d’ara caldrà normalitzar la objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides (ODS). Actualment Barcelona presència dels ODS en els instruments de planificació i de rendició de comptes de està present de manera activa en un bon nombre d’organitzacions i de xarxes inter- l’Ajuntament. En paral·lel caldrà impulsar el mateix en el món de l’empresa privada i nacionals de ciutats, com ara la CGLU, Eurocities, la Xarxa de Ciutats contra el de les organitzacions socials, buscant conjuntament formes adequades per complir Terrorisme, el Fòrum Europeu per la Seguretat Urbana, entre d’altres. El nou Pla aquest compromís. Director de Relacions Internacionals alinearà les línies de treball, els recursos i les aliances amb l’Agenda 2030. Fita operativa: Incorporar a cada Mesura de Govern de l’Ajuntament un informe d’impacte en Agenda 2030 i promoure la presència de l’Agenda 2030 Fita operativa: Actualitzar l’estratègia de diplomàcia de ciutats de l’Ajunta- a la societat i a les empreses ment, maximitzant l’abast i la qualitat de les aliances per contribuir a la conse- cució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 Indicadors clau: Indicadors clau: ODSBCN-17141 Nombre d’informes d’impacte en l’Agenda 2030 respecte al nombre total de Mesures de Govern Origen Propi ODSBCN-17161 Nombre d’accions internacionals amb participació institucional de nivell polític Font Gerència Municipal Origen Propi Valor de referència Inici l’any 2021 Valor fita 2021 100% d’aplicació Font Gerència d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports Perspectives d’anàlisi Sector Valor de referència 103 (2019) Valor fita 2030 Pendent de determinar Perspectives d’anàlisi Sector municipal / Àrea geogràfica 226 Agenda 2030 Barcelona 17 Aliances per a aconseguir els objectius 227 ODSBCN-17162 Nombre de xarxes i altres iniciatives de cooperació (descentralitzada o multinivell) en què es participa 17.19 Origen Propi Font Gerència d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports Avaluar anualment el grau d’assoliment Valor de referència 14 (2019) Valor fita 2030 Pendent de determinar de l’Agenda 2030 a Barcelona Perspectives d’anàlisi Tipus de cooperació / Àrea geogràfica ODSBCN-17163 Nombre d’accions d’intercanvi tècnic a nivell internacional facilitades Origen Propi El sistema de fites ODS i indicadors clau està pensat per oferir una versió sintètica i panoràmica de l’evolució de la ciutat respecte a l’Agenda 2030. Aquesta és la base Font Gerència d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports a partir de la qual es construirà l’avaluació anual de l’assoliment dels ODS, amb Valor de referència 92 (2019) Valor fita 2030 Pendent de determinar una metodologia per a la qual es buscarà l’ajut del món acadèmic i l’exemple de les millors pràctiques de les ciutats d’arreu del món. Perspectives d’anàlisi Sector municipal / Àrea geogràfica Fita operativa: Incorporar a totes les memòries de gestió de sectors, distric- tes, organismes autònoms i empreses municipals la perspectiva i els indica- dors de l’Agenda 2030 i elaborar un informe anual de seguiment i avaluació de 17.17 l’Agenda 2030 Indicadors clau: Crear un fons Públic-Privat per a l’impuls de l’Agenda 2030 a Barcelona ODSBCN-17191 Proporció de sectors, districtes, ens autònoms i empreses municipals que incorporen la perspectiva i els indicadors de l’Agenda 2030 en les seves memòries anuals de gestió Origen Propi Font Gerència d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports L’Ajuntament de Barcelona vol impulsar l’aplicació de l’Agenda 2030 amb el conjunt Valor de referència A partir de 2021 Valor fita 2030 100% d’actors públics i privats de la ciutat. Es parteix d’una trajectòria molt rica en xarxes Perspectives d’anàlisi Tipus d’ens municipal de col·laboració d’aquest tipus. Ara es proposa fer un pas més per vincular el sector privat en les inversions que seran necessàries per assolir els ODS. ODSBCN-17192 Nombre d’informes anuals de seguiment i avaluació de l’Agenda 2030 a Barcelona elaborats i fets públics Fita operativa: Aconseguir la creació, dotació i aplicació en projectes d’un a partir de 2020 fons Públic-Privat per a l’impuls de l’Agenda 2030 a Barcelona Origen Propi Indicador clau: Font Gerència d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports Valor de referència A partir de 2020 Valor fita 2030 11 ODSBCN-17171 Dotació econòmica del fons públic-privat per a l’impuls de l’Agenda 2030 Barcelona Origen Propi Font Gerències d’Economia i d’Agenda 2030, Transició Digital i Esports Valor de referència A partir de 2021 Valor fita 2030 Fons operatiu Perspectives d’anàlisi Tipus d’aportacions / Tipus de projectes finançats 17.18. Es considera integrada amb la fita 17.9. 228 Agenda 2030 Barcelona 17 Aliances per a aconseguir els objectius 229 L’Agenda 2030 La irrupció del Covid19 ha fet encara més evident la necessitat de transitar cap a un model de desenvolupament més just i sostenible. Tant per la seva probable causa -la destrucció accelerada de molts hàbitats naturals- com en les seves terri- en temps de Covid19: bles conseqüències, des de l’emergència sanitària i social a la destrucció d’activitat econòmica i d’ocupació, passant per un retrocés en el camí cap a la igualtat de gènere. La pandèmia ha revelat la fragilitat dels sistemes de protecció i assistència, Impactes i reaccions així com la importància cabdal de la digitalització per mantenir en peu els sistemes de producció, consum i assistència en una situació tan adversa. El procés de creació de l’Agenda 2030 de Barcelona s’ha efectuat, en la seva major part, en aquest temps i context de pandèmia, amb l’administració municipal focalit- zada en el desplegament de mesures de prevenció, atenció i suport a les persones i sectors més afectats. Òbviament, els impactes sanitaris, socials, laborals i econò- mics de la Covid19 han dificultar el debat, tant a nivell intern com amb la ciutadania. Únicament es va poder realitzar un debat presencial, el dia 3 de març, emmarcat en el debat ciutadà del Pla d’Actuació Municipal (PAM). A causa del confinament, el segon debat previst ja es va haver de suspendre, com totes les sessions restants del PAM, tot i que va haver-hi l’opció de continuar el debat a la plataforma virtual Deci- dim. El Consell Acadèmic Assessor de l’Agenda 2030 (CAADA2030) també es va haver de reunir virtualment, el 5 de maig, després d’haver hagut d’ajornar la reunió presencial prevista per al mes de març. La pandèmia no només ha alterat els processos de consulta, sinó que també ha obligat a revisar la localització de l’Agenda 2030 en base a la nova normalitat. Tan- mateix, només 15 fites han hagut de ser modificades respecte a la proposta inicial, perquè tots els reptes que han despuntat durant el confinament que ha provocat la pandèmia, i que es mantindran mentre aquesta sigui present, formen part del nucli central de l’Agenda 2030, reflectits principalment en els Objectius de Desenvolupa- ment Sostenible 3 (salut i benestar), 4 (educació de qualitat), 5 (igualtat de gènere), 8 (treball i creixement econòmic) i 10 (reducció de les desigualtats). De quins reptes parlem? Principalment, de la garantia d’un bon sistema públic de salut; de l’accés universal a una educació que sigui de qualitat, també en l’entorn digital; de la reduc- ció de les desigualtats, sobretot de les desigualtats de gènere, accentuades durant la pandèmia; d’una digitalització que no deixi ningú enrere i, finalment, de la necessi- tat de disposar d’uns sectors econòmics resilients, preparats per afrontar situacions inesperades com les que estem vivint amb la pandèmia. L’Agenda 2030 està plenament alineada amb la lluita contra el Covid19, i molt pre- sent al Pacte per Barcelona, un compromís de ciutat per impulsar una sortida en positiu a la crisi. El Pacte, signat el 21 de juliol, compromet els signants a treballar amb intensitat i de manera conjunta en la reactivació econòmica i social de Barce- lona, continuant alhora les transformacions necessàries per assolir la sostenibilitat ambiental. El contingut del Pacte és fruit de les converses i reunions entre l’Ajunta- ment i 200 entitats representatives del món empresarial, educatiu, associatiu i cul- tural. Agrupades en cinc grans àmbits (Taula d’Economia, Taula d’Economia Digital, Taula de Model Urbà, Taula Social i Taula d’Educació, Cultura, Esports i Internacio- nal), les entitats han proposat 10 grans objectius estratègics que han derivat en tot un conjunt d’actuacions a desplegar entre 2020 i 2021. El Pacte es sustenta sobre diferents principis com son la corresponsabilitat públic-privada, el diàleg social, una visió supramunicipal, la realitat d’una ciutat diversa i equitativa, la participació ciutadana i la col·laboració interadministrativa, el reforçament dels serveis públics i finalment, la responsabilitat global, partint de la consideració que “Barcelona és una ciutat activa i compromesa en el context 231 internacional i assumeix la seva responsabilitat global. Això vol dir actuar de manera decidida i ODS 4 responsable en tots els àmbits per tal de contribuir a combatre l’emergència climàtica i per tre- ballar en la direcció dels objectius de Agenda 2030 de Nacions Unides (ODS)”. · Apostar per construir un sistema educatiu i una xarxa educadora que garanteixi la igualtat d’oportunitats i constitueixi l’eina bàsica per garantir l’equitat social. Les accions previstes al Pla de Recuperació tenen el potencial per incidir positivament en 14 dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible: · Desenvolupar el caràcter de ciutat educadora de Barcelona, amb més connexió amb el món de la cultura, la recerca científica i els ateneus de cultura popular. Promoure una figura coordi- nadora en tots els centres educatius d’alta complexitat per connectar l’aprenentatge dins i fora de l’escola, en xarxa amb tots els agents i recursos de l’entorn. ODS 1 (i ODS 2 en tot allò referit a suports per cobrir les necessitats nutricionals) · Reconèixer l’educació en el lleure com un dret destacant el temps fora de l’escola com a eina d’aprenentatge. Garantir durant tot l’any l’aprenentatge extraescolar i el lleure educatiu a tots els infants i adolescents en situació de vulnerabilitat, incrementant la cobertura gratuïta d’acti- · Crear un sistema d’ajuts complementaris a l’ingrés mínim vital i a la renda garantida de ciutada- vitats extraescolars i les subvencions al teixit associatiu del món educatiu. nia, amb especial atenció a la pobresa infantil i a les persones amb discapacitat. · Facilitar usos educatius dels equipaments i de l’espai públic a l’aire lliure per resoldre neces- · Dotar de més recursos la lluita contra la pobresa, amb programes i serveis de prevenció i aten- sitats d’espai i generar més connexions dels centres escolars amb l’entorn, a fi de millorar els ció, en col·laboració amb les entitats del sector. aprenentatges. · Reforçar el suport a la infància, prioritzant les famílies en situació de vulnerabilitat, i posant · Assegurar la universalització de l’accés a les oportunitats educatives: reforçar l’atenció en la especial atenció en les monoparentals i les nombroses. Ampliar les beques menjador tot l’any, franja dels 0 als 6 anys, tot ampliant les places d’escola bressol; fer un pla de xoc contra l’aban- els centres oberts, així com l’atenció i prevenció de la violència envers els infants. donament escolar i intensificar la lluita contra la segregació. Augmentar la dotació de personal als centres d’alta complexitat per garantir l’oferta de reforç educatiu i incrementar el nombre · Garantir el nivell d’atenció ofert durant l’estat d’alarma a joves, dones i persones amb addiccions d’educadors socials al centre. sense llar. · Combatre la bretxa digital en l’àmbit educatiu amb un pla específic. Promoure la figura de refe- rent o mentor digital entre les famílies que les assessori i orienti en l’acompanyament a l’esco- laritat dels seus fills i filles i els plans de capacitació parental en els centres educatius d’alta ODS 3 complexitat. Promoure el desenvolupament de programes de formació al llarg de la vida. · Enfortir el sistema sanitari i biomèdic de la ciutat, i així contribuir a millorar la salut de la ciutada- nia i a consolidar Barcelona com a ciutat avançada, segura i referent sanitari. ODS 5 · Facilitar la reforma i ampliació dels equipaments sanitaris de la ciutat (hospitals i CAP), el reforç de la telemedicina hospitalària i primària i millorar la coordinació sociosanitària. · Una ciutat equitativa i compromesa amb la igualtat de gènere. · Reforçar el sector biomèdic, amb especial èmfasi a curt termini en la recerca per a l’obtenció · Dotar de més recursos la lluita contra la violència masclista, amb programes i serveis de pre- d’una vacuna o cura per a la malaltia Covid19. venció i atenció, en col·laboració amb les entitats del sector. · Reforçar l’estructura de vigilància de la salut pública amb protocols clars i compartits per estar · Reconèixer les cures com una responsabilitat col·lectiva, que ha d’afectar per igual homes i preparats davant d’un possible rebrot de la pandèmia. dones. Impulsar el model d’atenció i de cures de proximitat per millorar l’atenció social espe- cialment a persones grans i persones amb discapacitats. Crear deu noves àrees d’atenció en · Dissenyar un pla d’emergència metropolità específic per a pandèmies, que prevegi les actua- els propers mesos. cions urgents (identificació de locals i espais per reconvertir, adquisició i emmagatzematge de material i equipament de protecció, funcionament dels serveis bàsics, comunicació, etc.). · Potenciar recursos per millorar la salut mental i emocional, per atendre situacions d’angoixa, ODS 7 pors, dol i altres malestars, amb especial atenció a la detecció de persones en situació de sole- dat no volguda. · Posar en marxa un nou Pla de rehabilitació del parc d’habitatge, millorant el confort, l’eficiència · Promoure l’esport i l’activitat física no reglada i no competitiva com a factor de salut (“recepta energètica i la instal·lació d’energies renovables. esportiva”). 232 Agenda 2030 Barcelona 233 ODS 8 ODS 9 · Ampliar les ajudes i els programes de suport als agents econòmics més perjudicats per la crisi: · Apostar per sectors econòmics resilients i innovadors, afavorint la diversificació, gràcies a l’ac- pimes, autònoms i autònomes, emprenedors i emprenedores. celeració de la transformació digital i a la capacitat tecnològica de la ciutat. · Enfortir les polítiques actives d’ocupació i les mesures de reciclatge professional per als col·lec- · Potenciar el capital científic de la ciutat, el seu valor per definir estratègies de futur i consolidar tius més afectats per la crisi. Crear, d’una banda, una estratègia específica d’ocupació juvenil i, Barcelona com a espai de recerca. de l’altra, per als sector de persones aturades més grans de 45 anys. · Donar un impuls més gran a l’estratègia per a la reindustrialització de Barcelona i l’àrea metro- · Promoure el comerç de proximitat, desenvolupant campanyes per fomentar el consum en politana i la modernització dels polígons industrials. l’àmbit local i metropolità, així com impulsar el comerç electrònic de proximitat, amb la creació d’un mercat web (marketplace) en línia. · Desenvolupar estratègies específiques per impulsar sectors que avui són estratègics com ara el sector digital, el sector sociosanitari, l’economia social vinculada al tercer sector, l’economia · Potenciar el programa d’inserció laboral per a persones en situació de vulnerabilitat (Làbora) de les cures, l’economia verda i circular, vinculada a la transició energètica, així com l’economia amb l’objectiu de garantir-ne la continuïtat i consolidació i fomentar-ne l’extensió metropoli- blava, vinculada a la mar i les activitats nàutiques, i la indústria 4.0. Creació d’un eix de recerca, tana. coneixement i innovació, orientat a la digitalització dels sectors productius de l’Àrea Metropoli- tana de Barcelona amb la participació d’universitats, centres de recerca, clústers i infraestruc- · Donar suport al teixit professional de Barcelona, potenciant el caràcter de ciutat de profes- tures estratègiques (port i aeroport). sions. Aprofitar els congressos i les trobades professionals i els serveis d’ocupació i orientació professional i de formació dels col•legis professionals per donar un impuls a la innovació, la · Implementar l’accessibilitat a dispositius i a connectivitat de manera universal per a la població recerca, l’ocupació i l’emprenedoria. de la ciutat. Incrementar l’oferta gratuïta en coneixement de les tecnologies de la informació, les xarxes socials i la navegació a internet, com un dret de ciutadania. · Intensificar les clàusules socials en el marc de la contractació pública i, en especial, la contrac- tació reservada a empreses d’inserció social i centres especials de treball d’iniciativa social. · Ampliar la infraestructura (terminals) per erradicar la bretxa digital motivada per la privació Pla especial per incrementar el nombre de persones amb discapacitat inserides en el mercat material (sobretot en el sector educatiu). Integrar a les biblioteques de Barcelona una xarxa de laboral. digitalització i d’alfabetització digital, en especial de les persones grans. · Desenvolupar un pla per retenir talent i per promoure el retorn del talent perdut durant l’anterior · Treballar per fer realitat la capitalitat digital de Barcelona, a fi que esdevingui un centre de reflexió crisi econòmica del 2008. de l’humanisme tecnològic. Creació d’un fons mixt de capital-risc a Barcelona, orientat a start-ups. · Promocionar un model integral de turisme basat en paràmetres de qualitat, innovació i sosteni- · Aprofitar les fires i trobades tecnològiques a Barcelona per impulsar el teixit i la infraestructura bilitat, que transmeti confiança i aporti valor al conjunt de la ciutat. digital de la ciutat. · Impulsar campanyes específiques i a curt termini per a l’atracció de turisme nacional i interna- · Promoure el reconeixement i la visibilitat de la capitalitat científica de Barcelona, tant en l’àmbit cional, adreçades sobretot al turisme cultural, familiar i de negocis. estatal com a escala internacional i dels seus centres/laboratoris i universitats. Generar polí- tiques d’incorporació del jove talent investigador als centres de recerca, que, alhora, han de · Aportar la màxima seguretat possible a les persones visitants, a través de la garantia i el sub- quedar més ben connectats amb els centres universitaris de Barcelona. ministrament d’elements de protecció individual i col·lectiva. · Convertir la ciència en un factor clau de la reconstrucció social i econòmica de la ciutat. Con- · Afavorir la desconcentració del turisme, promovent la valoració de nous actius en els barris i tribuir al desenvolupament de noves intervencions en infraestructures científiques urbanes, districtes de la ciutat i en l’àmbit metropolità. sobretot en projectes que aporten una visió interdisciplinària i d’avantguarda. · Treballar per desestacionalitzar el turisme a la ciutat amb campanyes específiques, posant · Apostar per la transferència de coneixement i de tecnologia, reforçant oportunitats i espais per especial èmfasi en les campanyes de Nadal dels dos propers anys. impulsar aquesta transferència de recerca en tots els àmbits convertint-los en projectes relle- vants per a Barcelona. · Promoure les bones pràctiques laborals, el treball de qualitat i el coneixement dels drets labo- rals en el sector, així com promocionar la contractació de guies oficialment habilitats. · Promoure estratègies per reduir l’impacte ambiental del turisme, impulsant l’electrificació de ODS 10 les principals infraestructures i fomentant entre els i les visitants bones pràctiques ambientals. · Intensificar les clàusules socials en el marc de la contractació pública i, en especial, la contrac- tació reservada a empreses d’inserció social i centres especials de treball d’iniciativa social. Pla especial per incrementar el nombre de persones amb discapacitat inserides en el mercat laboral. 234 Agenda 2030 Barcelona 235 · Participar, amb la Generalitat, i altres administracions, en la revisió del model de centres resi- · Dissenyar l’espai públic centrat en els i les vianants i garantint l’accessibilitat universal (amplia- dencials, així com reforçar l’atenció domiciliària i el servei de teleassistència, establint les ràtios ció de voreres, voreres exclusives, ascensors i escales mecàniques, supressió d’elements de necessàries de professionals, amb condicions laborals dignes i equiparables, i revisant els mobiliari urbà en carrers estrets...) i amb una implementació amigable amb infants i persones equipaments per garantir que es compleixen les normatives a fi de millorar l’atenció social a les grans. Ampliació de la infraestructura pedalable (carrils bici, aparcaments segurs) amb visió persones grans. metropolitana. Promoure l’adopció d’aquestes mesures amb el màxim diàleg i consens amb veïns, veïnes i comerciants. · Impulsar els mecanismes d’empadronament actiu en coordinació amb els municipis de l’àrea metropolitana, per facilitar la inserció social i laboral de persones vulnerables. · Establir els mecanismes necessaris per limitar la contaminació provocada pel trànsit a la ciutat i reduir el vehicle privat contaminant, promovent l’electrificació de la mobilitat i les formes d’ús compartit de vehicles elèctrics. ODS 11 · Ampliar a la major part de la ciutat la zona 30 (on la màxima velocitat és de 30 km/hora) i de manera immediata a l’entorn de les escoles de la ciutat. · Convertir l’habitatge en una resposta econòmica, social i ambiental a la crisi. · Millorar l’eficiència de la mobilitat essencial i elaborar un pla de distribució de mercaderia lleu- gera (paqueteria). Model d’última milla, sectoritzant el repartiment de mercaderies amb criteris · Posar en marxa un nou Pla de rehabilitació del parc d’habitatge, millorant el confort, l’eficiència de proximitat. energètica i la instal·lació d’energies renovables, l’accessibilitat, així com l’adequació d’espais comuns (terrats, patis...), sobretot en comunitats d’alta complexitat, mitjançant estímuls fiscals, · Promoure pactes laborals i socials per afavorir la flexibilitat horària d’entrada i presència a la instruments financers, subvencions i més agilitat administrativa. Creació d’una oficina munici- feina, així com els plans de desplaçament d’empresa. Aprofitar, en aquest sentit, l’experiència i pal de suport a la rehabilitació d’edificis. iniciativa del Consell Econòmic i Social de Barcelona. · Impulsar la construcció d’habitatge assequible, de lloguer i dotacional a través de mecanis- mes de cooperació i corresponsabilitat publico-privada. Ampliar la borsa de lloguer munici- pal, incentivant la incorporació de pisos especialment de grans tenidors, l’habilitació de nous ODS 12 espais per a ús residencial, i impulsar acords per transformar el mercat de pisos turístics en residencials. · Impulsar el model de Residu Zero i la reutilització en el conjunt de la ciutat. · Promoure noves modalitats d’habitatge accessible (amb serveis, pisos compartits, etc.) per a les persones grans i persones amb discapacitats, que promoguin l’autonomia personal. Pro- moure un programa específic d’accés a l’habitatge per a joves. ODS 15 · Promoure reallotjaments dignes i adequats evitant l’ús de pensions i una atenció més intensa al sensellarisme, impulsant suports específics per a joves sense referents familiars. · Incrementar el verd a la ciutat i enfortir la connectivitat ecològica entre zones verdes i grans · Replantejar els espais comuns dels edificis residencials que fomentin la vida comunitària, els parcs i espais naturals, millorant la biodiversitat. espais per a les cures i el teletreball. Flexibilitzar la normativa per dotar-se de noves zones comunes o donar nous usos a porteries, terrats, i altres espais comuns. Donar un ús verd i renovable a les cobertes i altres espais disponibles per guanyar en sobirania energètica i auto- consum. ODS 16 · Pla de xoc per reduir les llistes d’espera de les meses d’emergència. · Reforçar l’atenció i prevenció de la violència envers els infants. · Avançar cap a un nou model urbà més basat en la proximitat, donant un nou impuls a la mobi- litat sostenible, a la reducció de les emissions i a la renaturalització, i refermant el compromís · Agilitar, simplificar i digitalitzar tràmits administratius, sobretot la concessió de llicències i els per fer front a l’emergència climàtica. processos de contractació pública, per dinamitzar l’activitat econòmica. · Promoure i prestigiar el transport públic garantint-ne el finançament, millorant-ne la seguretat, l’accessibilitat, la freqüència i la connectivitat. Ampliar la segregació de carrils bus i crear-ne de nous per a la connectivitat metropolitana. · Accelerar les obres de transport públic previstes prioritzant els intercanviadors pendents, i reforçant el servei de Rodalies i FGC. Adequar els trens per transportar vehicles de mobilitat personal. Impulsar la implantació d’aparcaments dissuasius en l’àmbit metropolità. 236 Agenda 2030 Barcelona 237 ODS 17 · Consolidar el rol actiu de Barcelona en el context internacional, apostant per les xarxes de ciu- tats, la cooperació i el multilateralisme. · Promoure aliances amb altres ciutats, per a l’intercanvi de coneixement i bones pràctiques. · Mobilitzar la xarxa de diplomàcia pública i civil i les seves connexions, · Crear un mecanisme de cooperació entre l’Ajuntament i els diverses organitzacions econò- miques i socials per concórrer a convocatòries i licitacions del pla de recuperació Next Gene- ration UE i altres organismes internacionals. Col·laborar amb les institucions europees en la resposta als reptes post-Covid19. · Promoure candidatures de Barcelona com a seu d’organismes europeus i mundials, posant èmfasi també en aquells que estiguin relacionats amb la digitalització, la recerca i la innovació social. · Connectar i facilitar la interacció entre les iniciatives de la ciutat amb altres d’àmbit internacio- nal i de cooperació per al desenvolupament, amb especial èmfasi a curt termini en els països en vies de desenvolupament on es donen contagis massius, vetllant perquè la pandèmia no acabi suposant un fort retrocés en drets i llibertats. 238 Agenda 2030 Barcelona 239 El camí a seguir a partir d’ara A l’estiu de 2021 publicarem el primer informe anual de seguiment, i la intenció és mantenir aquesta pauta al llarg dels anys, incorporant millores en cada una de les successives edicions de l’informe. Entre les més necessàries, i alhora complexes, hi ha l’estimació de les aportacions del sector empresarial i del tercer sector a l’Agenda 2030, o l’anàlisi de les interrelacions, per comprendre les sinèrgies i els antagonismes que es puguin generar entre les diverses fites dels ODS. Al capdavall es tracta d’obtenir una visió cada cop més completa i millor de l’evolució de Barcelona en els ODS, així com una visió panoràmica de l’Agenda 2030, que permeti a l’Ajuntament i al conjunt d’actors de la ciutat, o que ope- ren a la ciutat, conèixer millor on són els principals reptes i quines respostes poden funcionar millor per assolir les fites. Les prioritats per al primer terç de la dècada estan marcades pel Pacte per Barcelona i pel Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2020-2023. Aquest PAM es basa en sis eixos d’actuació, plenament alineats amb l’Agenda 2030: · Recuperar l’economia fent-la més forta, resilient i diversificada · Reforçar l’atenció i els recursos per a la inclusió social · Accelerar la transició ecològica contra la crisi climàtica · Enfortir la ciutat educadora, cultural, científica i esportiva Un cop dissenyada i aprovada l’Agenda 2030 de Barcelona es posa en marxa · Fer una ciutat més amable i segura des dels barris i amb visió metropolitana un sistema per poder avaluar l’evolució i el grau d’assoliment de la mateixa. Un dels pilars d’aquest treball és l’anàlisi dels indicadors clau definits en aquest · Impulsar una ciutat oberta, amb una administració digitalitzada informe, mesurant tant la tendència de la seva evolució (de molt positiva a molt negativa), com la distància respecte a la fita establerta per a l’any 2030. Dèiem a la introducció que les fites ODS que constitueixen l’Agenda 2030 de Queda pendent desenvolupar la definició operativa i els indicadors clau d’un Barcelona deriven, en molt bona mesura, de plans i programes municipals. En bon nombre de fites, identificant en cada cas les pertinents fonts de dades. aquest sentit, és molt positiu que les diverses àrees de l’Ajuntament estiguin Val a dir que tant la creació de nous indicadors com l’actualització d’aquells ja pensant el futur amb aquest horitzó temporal i en el marc dels ODS. És el disponibles dependrà, en molt bona mesura, dels resultats d’enquestes realit- cas de l’Estratègia 2020-2030 d’impuls del Green New Deal de Barcelona, de zades durant l’any 2020, en temps de pandèmia. l’Estratègia d’Economia Social i Solidària de ciutat 2030 o del Pla Barcelona Interculturalitat 2020-2030, entre d’altres. Tanmateix, en el procés d’avaluació s’identificaran i afegiran altres indicadors, amb capacitat d’enriquir i afinar la diagnosi de cada fita ODS. Pensem espe- L’Agenda 2030 de Barcelona no és ni pretén ser un document tancat. Només cialment en indicadors d’esforç econòmic (alineament de programes pressu- podrà arribar a bon port si es consolida una relació fluïda, de retroalimentació postaris amb fites ODS) i de resultats dels programes i serveis municipals que constant, amb les àrees municipals, amb la ciutadania de Barcelona i amb els impulsin les fites. També ocuparan un lloc preeminent les visions i perspectives municipis de l’àrea metropolitana, buscant un ple encaix amb el Pla estratègic dels diversos departaments municipals, necessàries per obtenir una diagnosi metropolità 2030. I sempre amb les antenes posades en els canvis tecnolò- de la situació que sigui fidedigna i alhora útil per a l’aprenentatge i la millora. gics, econòmics, socials i polítics que aniran modificant el camp de joc. 240 Agenda 2030 Barcelona 241