ESTUDI DE PAISATGE NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Sara$BARTUMEUS,$arquitectaS$aI$rRao BsaA$ERSTCUAMLAEU,$aSr q| uRiotescat aE$SI$CAAnLnAa $|R Aennanua, $RaErqNuAiUte actraq$uitectes NOMVAERMÇB R2E0 210019 Equip$col;laboradors:$Jordi$SAERqDuÀip, $caorql·ulaibteocrtaed$Io$Rrsa:m Joornd$iG SUAMRDÀÀ,$a |r qCuairtmecetne $RI$ROADORNIGSU$PEÚZB |L IRQAUOENSS$I $PCÚarBmLIeQ$RUOEDS RIGUEZ,$ MARÇ 2020 historiadora$I$Gaspar$MAZA,$ arqueòleg$I$Raimon$ESCALA,$dissenyador$I$Brenda$ROQUETA,$PFC$Arquitectura ÍNDEX I. INTRODUCCIÓ 1 OBJECTIUS DE L’ENCÀRREC 2 DESCRIPCIÓ DE L’ ÀMBIT II. IDENTIFICACIÓ DEL PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE 3 ELS VALORS RECONEGUTS_RECULL D’ANTECEDENTS: 3.1 L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI EN RELACIÓ A LA DE BARCELONA 3.2 ELS ORÍGENS I LA FORMA DEL BARRI 4 VALORS OBSERVATS_PARÀMETRES DES DE LES VARIABLES SEGONS LA FORMA, ÚS I PERCEPCIÓ: 4.1. EL TRAÇAT 4.2. EL TEIXIT DEL BUIT 4.3. EL VERD 4.4. L’EDIFICACIÓ 4.5. EL SÒCOL URBÀ 4.6. EL PAISATGE HUMÀ. III. SÍNTESI DELS VALORS, ATRIBUTS I GENERADORS D’IDENTITAT DEL PAISATGE URBÀ 5 PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ D’IDENTITAT URBANA 6 DETECCIÓ DE FRAGILITATS/POTENCIALS 7 OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA IV. LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA 8 DESENVOLUPAMENT DEL PGM PER ILLES V. ANNEXOS 9 PATRIMONI ARQUITECTÒNIC VI. BIBLIOGRAFIA ÍNDEX DOCUMENTACIÓ GRÀFICA II. IDENTIFICACIÓ DEL PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE 3. ELS VALORS RECONEGUTS_ RECULL D’ANTECEDENTS A 4.1.2 LES PORTES I LES AVINGUDES: MOBILITAT B5_ LES PORTES DE LA NOVA ESQUERRA. PORTES DE CIUTAT 3.1 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI EN RELACIÓ A LA DE BARCELONA B6_ LES PORTES I LES AVINGUDES. VORA I CONNEXIÓ A1_ S. XVI. LA CIUTAT EMMURALLADA B7_ ELS CARRERS TIPUS. SECCIÓ I REDIMENSIONANT DELS FLUXES A2_ S. XIX. L’EIXAMPLE I LA NOVA CIUTAT B8_ MOBILITAT. BUS I PARADES DE METRO, TAXI I RODALIES EN SUPERFICIE A3_ ANY 1936. LA CIUTAT INDUSTRIAL 4.2. EL TEIXIT DEL BUIT C A4_ CARTOGRAFIES DE LA CIUTAT. PLÀNOLS DE BARCELONA 4.2.1 L’ESTRUCTURA DEL BUIT A5_ EVOLUCIÓ DELS PLANS URBANÍSTICS C1_ LA POROSITAT DEL TEIXIT 3..2 ELS ORÍGENS I LA FORMA DEL BARRI C2_ L’ESPAI PÚBLIC I ELS EQUIPAMENTS A6_ EL RELLEU I L’AIGUA C3_ LES SUPERILLES DE SEMPRE: ELS GRANS EQUIPAMENTS | LES NOVES ‘SUPERCRUÏLLES’: ELS EIXOS CÍVICS A7_ L’ANTIGUITAT DE L’EDIFICACIÓ C4_ LES VISUALS OBERTES/ TANCADES DELS CARRERS CAP A LES SUPERILLES HISTÒRIQUES A8_ EL TEIXIT EDIFICAT. EVOLUCIÓ 4.2.2 ELS INTERIORS D’ILLA A9_ EL PARCEL·LARI GRAN I L’EVOLUCIÓ DE L’ÚS HISTÒRIC I EXISTENT: INDÚSTRIES C5_ LA POROSITAT DE LES MANSANES A10_ EL PARCEL·LARI GRAN I L’EVOLUCIÓ DE L’ÚS HISTÒRIC I EXISTENT: EDITORIALS C6_ ELS EQUIPAMENTS EN RELACIÓ ALS INTERIORS D’ILLA A11_ EL MOSAIC D’ENTITATS CONFIGURADORES D’IDENTITAT SOCIAL C7_ INTERIORS D’ILLA PER ESTAR, TREBALLAR, APRENDRE I HABITAR. C8_ PATIS D’ILLA PER ESTAR. POROSITAT A L’INTERIOR DE LA MANSANA 4. ELS VALORS OBSERVATS. PARÀMETRES DES DE LES VARIABLES SEGONS LA FORMA, ÚS I PERCEPCIÓ: 4.1. EL TRAÇAT B C9_ PATIS D’ILLA PER TREBALLAR. POROSITAT A L’INTERIOR DE LA MANSANA C10_ PATIS D’ILLA PER APRENDRE. POROSITAT A L’INTERIOR DE LA MANSANA 4.1.1 ELS CARRERS B1_ ELS CARRERS DE L’EIXAMPLE C11_ PATIS D’ILLA PER HABITAR. POROSITAT A L’INTERIOR DE LA MANSANA B2_ ELS CARRERS DE L’EIXAMPLE. CONTINUÏTATS I DISCONTINUÏTATS C12_ LLINDARS A L’INTERIOR DE LA MANSANA. CLASSIFICACIO MORFOTIPOLÒGICA B3_ ELS CARRERS PROPIS. CONTINUÏTATS I DISCONTINUÏTATS B4_ LES CRUÏLLES. FORMA I DIMENSIÓ. REPETICIÓ I DIFERENCIA 4.2.3 LA CONNECTIVITAT DEL BUIT E11_ LA TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA RESIDENCIAL. REPETICIÓ C13_ LA SUPERFICIE TRANSITABLE. EQUIPAMENTS, VORERES I CAMINS E12_ LA TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA RESIDENCIAL. SINGULARITATS C14_ GRADIENT D’ACCESSIBILITAT ALS PATIS D’ILLA E13_ ELS XAMFRANS. TIPOLOGIES C15_ BARRERES, MURS I TANCAMENTS A L’ESPAI LLIURE E14_ ELS XAMFRANS. RITME. GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES C16_ BARRERES, MURS I TANCAMENTS. EL CARRER TARRAGONA I EL SEU ENTORN E15_ ELS XAMFRANS. RITME. CARRER DIPUTACIÓ 4.3 EL VERD D E16_ ELS XAMFRANS. RITME. CARRER ENTENÇA 4.3.1 LES ESCALES I LA TIPOLOGIA DEL VERD D1_ ELS CORREDORS VERDS 4.4.3 LA PELL E17_ FAÇANES. LA RUGOSITAT D2_ L’ESTRUCTURA DEL VERD E18_ FAÇANES. COMPOSICIÓ I PERCEPCIÓ D3_ EL VERD EN L’ESPAI PÚBLIC. ALINEACIONS D’ARBRAT A CARRER I LES SEVES ESPÈCIES MÉS CARACTERÍSTIQUES E19_ COMPOSICIÓ. PRIMER PERÍODE 4.3.2 EL COLOR I L’OMBRA E20_ COMPOSICIÓ. SEGON PERÍODE D4_EL SOSTRE ARBRAT DELS CARRERS E21_ COMPOSICIÓ. TERCER PERÍODE D5_EL SOSTRE ARBRAT DELS XAMFRANS E22_ELS ATRIBUTS DE LA PELL 4.4 L’EDIFICACIÓ E 4.4.4 EL PATRIMONI 4.4.1 LA MANSANA CERDÀ E23_CATÀLEG DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC E1_ L’EIXAMPLE I LA MANSANA CERDÀ E2_ L'EDIFICACIÓ EN LA MANSANA CERDÀ E24_EDIFICACIONS SINGULARS E3_ LA TOPOGRAFIA EDIFICADA. ALÇADES, REMUNTES I MITGERES 4.4.5 L’ACTIVITAT E4_ LA VARIABILITAT VOLUMÈTRICA EN INTERSECCIONS SINGULARS. TARRADELLAS | PARIS | ROCAFORT E25_ELS EQUIPAMENTS. MORFOLOGIA, GRA I ÚS E26_HABITATGE D’ÚS TURÍSTIC. AIRBNB 4.4.2 LA TIPOLOGIA. PARCEL·LA I EDIFICACIÓ E27_HOSTALERIA. BARS, RESTAURANTS I HOTELS E5_ EL PARCEL.LARI GRAN I IRREGULAR E6_ LA REGULARITAT EN LA PARCEL.LA I L’EDIFICACIO. TIPOLOGIA TRADICIONAL DE L’EIXAMPLE 4.5. EL SÒCOL URBÀ F E7_ LA IRREGULARITAT EN LA PARCEL.LA I EL XAMFRA. EL DESDIBUIX DE LA RETÍCULA 4.5.1 LA POROSITAT DE LES PLANTES BAIXES F1_ EL RITME DELS ACCESSOS DES DELS CARRERS E8_ PARCEL·LES GRANS I IRREGULARS. SINGULARITATS F2_ ELS XAMFRANS SENSE ACCESSOS E9_ EL PARCEL·LARI I L’EVOLUCIÓ TIPOLÒGICA: PARCEL·LARI SINGULAR (PASILLOS DE BARCELONA) F3_ SEQÜÈNCIA DE PORTALS I GARATGES. TARRADELLAS | PARIS | ROCAFORT E10_ LA TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA. AGRUPACIONS RESIDENCIALS 4.5.2 LA URBANITZACIÓ I L’OCUPACIÓ DEL SÒCOL F4_ SINGULARITAT. ELS XAMFRANS I LES CRUÏLLES IV. LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA F5_ ELS SÒCOLS DELS CARRERS. POROSITAT I RUGOSITAT F6_ ELS SÒCOLS DELS XAMFRANS. URBANITZACIÓ I OCUPACIÓ DE LA VORERA 8. DESENVOLUPAMENT DEL PGM PER ILLES I F7_SEQÜÈNCIA I RITME DE PORTALS I GARATGES. C. COMTE BORRELL I1_ DESENVOLUPAMENT ILLA GERMANETES. PLANEJAMENT I2_ DESENVOLUPAMENT ILLA GERMANETES. SEQÜÈNCIA 4.5.3 EL COMERÇ F8_C. PROVENÇA. ESTABLIMENTS EN PLANTA BAIXA I3_ PLANS I EXPECTATIVES RELLEVANTS. ÀMBITS F9_C. PROVENÇA. VARIABILITAT I TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE COMERCIAL V. ANNEXOS 4.6. EL PAISATGE HUMÀ G _LA PERCEPCIÓ CIUTADANA. ESTUDIS G1_EL LÍMIT PERCEBUT VS EL LIMIT ADMINISTRATIU DEL BARRI ESTUDI DE PERCEPCIÓ CIUTADANA. Raons Públiques G2_LA VARIABILITAT EN LA PERCEPCIÓ DE L’ÀMBIT DEL BARRI L’ESPAI VIRTUAL. Gaspar Maza G3_ELS ESPAIS PUBLICS I COL.LECTIUS RECONEGUTS _EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC G4_ELS ESPAIS COL.LECTIUS AUTOGESTIONATS RECONEGUTS PATRIMONI DESAPAREGUT G5_ELS ESPAIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS RECONEGUTS CATÀLEG DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. FITXES ELEMENTS D’INTERÈS. Segons Web de Pobles de Catalunya III. SÍNTESI DELS VALORS, ATRIBUTS I GENERADORS D’IDENTITAT DEL PAISATGE URBÀ 5. PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ D’IDENTITAT URBANA H VI. BIBLIOGRAFIA H1_ CONNECTOR DE NATURA H2_ CONDUCTORS DE MOVIMENT H3_ CONDENSADORS D’ACTIVITAT H4_ ACTIVADORS DE MEMÒRIA I IDENTITAT COL·LECTIVA H5_ ÀMBITS DE MEMÒRIA I IDENTITAT COL·LECTIVA H6_ TRANSMISSORS DE BELLESA 6. DETECCIÓ DE FRAGILITATS/POTENCIALS 7. OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA 1. OBJECTIUS DE L´ENCÀRREC 2. DESCRIPCIÓ DE L´ÀMBIT I.INTRODUCCIÓ 1. OBJECTIUS DE L’ENCÀRREC L’Auscultació del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample té com objectiu inventariar els valors paisatgístics del estratègics d’intersecció de vies importants – Estació de Sants i Plaça Espanya- fan de ròtules entre el barri de barri i definir la seva identitat, o identitats, com a paisatge urbà per tal de d’establir objectius de qualitat la Nova Esquerra de l’Eixample i els barris que les comparteixen, Sants i el Parc de Montjuic respectivament. paisatgística. La catalogació dels diferents paisatges que conviuen a la Nova Esquerra de l’Eixample i la seva lectura paisatgística des de diversos punts de vista permetrà posar-los en valor de cara al ciutadà, garantir que L’obtenció de serveis públics de proximitat -equipaments, espais públics i espais verds- dels darrers anys, les intervencions que s’hi facin tinguin en compte les seves singularitats i activar i preservar la memòria històrica gràcies a les reivindicacions veïnals, ha aportat qualitat de vida als veïns, ha garantit la cohesió social gràcies a del barri. l’oferta d’escoles, centres cívics, biblioteques i noves maneres de ---com les germanetes, com a vertebradors de la vida social i ha estat una gran millora per un barri amb pocs espais verds i una alta densitat de població Es realitzarà l’auscultació de l’àmbit seguint la metodologia de treball proposada als Estudis Previs per a És un barri amb una població molt diversa degut a la seva doble escala: activitats tant comercials com socials l’elaboració del Catàleg per a la redacció de la Carta del Paisatge Urbà de Barcelona. Juliol 2017 pel nostre molt locals per als veïns però a la vegada la presència de fluxos de ciutadans per la presència de grans nodes equip, amb l’objectiu d’entendre millor la seva riquesa tant social com arquitectònica i urbanística i reconèixer, d’infraestructures als seus límits per tant, els elements que conformen la seva identitat col·lectiva. La localització del barri, porta d’accés a Barcelona des de l’Est, encaixat entre l’Eixample i altres barris del Pla L’anàlisi de l’àmbit i la identificació dels elements d’identitat paisatgística de la Nova Esquerra de l’Eixample i de Barcelona, amb un productiu passat industrial; les grans avingudes que el limiten a oest i sud i els grans de les condicions d’homogeneïtat i diferència permetrà evidenciar les fragilitats i potencialitats del barri per nodes en les seves interseccions; la proximitat a la muntanya de Montjuic i la repercussió de la Fira internacional poder projectar amb objectius de qualitat paisatgística més específics. del 1929; l’ocupació pels grans equipaments històrics de les superilles, i la presència del tall provocat per la línia ferroviària avui encara present a l’avinguda Roma, però sobretot l’ordre de la retícula Cerdà, li aporta caràcter i identitat. 2. DESCRIPCIÓ DE L’ ÀMBIT La Nova Esquerra de l’Eixample juntament amb L’Antiga Esquerra de l’Eixample, van formar part d’un sol barri fins que l’any 2006 l’Esquerra de l’Eixample va ser dividida administrativament en dos barris, degut a la gran POBLACIÓ SUPERFÍCIE HABITANTS DENSITAT HAB/KM2 extensió i a l’elevada densitat de població. Encara avui dia celebren conjuntament la festa major, comparteixen equipaments i tenen una única associació veïnal. Eixample 7,47 km2 266.754 hab. 35.710 hab./km2 Actualment a Nova Esquerra de l’Eixample és un dels 6 barris que integren el Districte de l’Eixample, juntament L’Hospitalet de Ll. 12,4 km2 264.923 hab. 21.365 hab./ km2 amb l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Dreta de l’Eixample, el Fort Pienc, la Sagrada Família i Sant Antoni. Nova Esquerra 1,34 km2 57.676 hab. 43.042 hab./km2 La La Nova Esquerra de l’Eixample, el barri més a l’oest del districte té una superfície de 1,34 km2 i una població de 57.676 hab., una densitat de població de 435 hab./ha Cerdanyola del Vallès 30,6 km2 57.403 hab. 1.878 hab/km2 Els seus límits actuals no es van establir fins l’any 1897 en què la part de l’Esquerra de l’Eixample que pertanyia Granollers 14,9 km2 61.275 hab. 4.121 hab/km2 a les Corts no va quedar definitivament incorporat al districte de l’Eixample. El municipi de Les Corts tenia uns límits municipals que arribaven fins a l’encreuament del carrer Casanovas amb Aragó i travessaven l’Eixample Vic 30,6 km2 46.214 hab. 1.511 hab/km2 Esquerra amb un traçat ondulant que seguia el recorregut de dos antics camins * 2019 Delimita a l’est i sud amb altres barris de l’Eixample - l’Antiga Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni; al nord-oest Dades del mateix ordre amb el districte de Les Corts, i a oest amb els barris de Sants, Hostafrancs i Parc de Montjuic del districte de Sants Montjuic Els seus límits administratius corresponen als traçats dels carrers de la retícula Cerdà: a est el carrer Urgell el comparteix amb l’Antiga Esquerra de l’Eixample; a sud la Gran Via de les Corts Catalanes el separen del barri de sant Antoni; a oest el carrer Tarragona fa de frontissa amb el barri de Sants; i al nord-oest ressegueix part de la traça de l’antiga Riera de la Magòria que configura l’actual Avinguda Josep Tarradellas. Dos punts 3. ELS VALORS RECONEGUTS_ RECULL D´ ANTECEDENTS 3.1 L´EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI EN RELACIÓ A LA DE BARCELONA PLÀNOLS A1 - A5 3.2 ELS ORÍGENS I LA FORMA DEL BARRI PLÀNOLS A6 - A11 3.1 EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI EN RELACIÓ A LA DE BARCELONA A1_ S. XVI. LA CIUTAT EMMURALLADA A2_ S. XIX. L EIXAMPLE I LA NOVA CIUTAT A3_ ANY 1936. LA CIUTAT INDUSTRIAL A4_ CARTOGRAFIES DE LA CIUTAT. PLÀNOLS DE BARCELONA A5_ EVOLUCIÓ DELS PLANS URBANÍSTICS ’ S.XVI. La ciutat emmurallada El Pla de Barcelona al voltant de la ciutat medievale stà configuratp er un pendent molt suaui regular,r egatp eru nae structurav ertical de rieres i torrents de la vessant oriental de Collserola, i dividit geomorfològicament per dues meitats. Al s. XVIIe l Pla de Barcelona, continua sent un territori agrícola d’hortes, cereals i verdures, travessat de nord a sud per les rieres -camins menors-, pels torrents -camins carreters més importants que no es consolidaran fins a finals del s. XIX i esdevindrane ls eixosd ’organitzacióterritorial-, i pels camins paral·lels a la costa. El Turóde la Vinyeta, un turonet aïllat a l’estribaciónordd e Montjuic,e mmarca la creu de terme de la Creu Coberta i el pas del camíde Madrid, el camícarreter que des del Portal de Sant Antoni conduïa a Madrid passant per Sants Antic Camí Romà Antic Camí Romà - Travessera de Gràcia Portes ciutat emmurallada Turó de la Límit barri Camí de M Vinyetaadrid Camins antics Rieres CREU COBERTA CLOT Cta. de Sants Porta Sant Antoni Llacuna del Cagalell N 0 200 400 S.XVI. La ciutat emmurallada ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida A1 Riera Blanca Riera Rabassada lló arg a B nt d e re Tor rri à Sa e òria d ag el a de M í v Rier am C s nt S a e a d t C S.XIX. L'Eixample i la nova ciutat El 1846 l'Ajuntament de Barcelona prohibeix construirm és fàbriquesa l'interiord e la ciutat emmurallada i trasllada la indústria cap als poblesd elp la,a profitantl ’e ist nciad e terres planes i riques d’aig a El paisatge agrícola canviar adicalment. ’an 1 854B arcelonar ep Horta perf il ’a torització ere nderrocarl esm uralles. El 1859 l’ stat aprova el Pla de Reforma i Eixample d’ lde ons Cerdà, on preveu una ciutat moderna estesa per la plana fins als nuclis veïns. El 1860 comença la formacióde la nova ciutat amSba unnta Aextnendsa rreetuícu la quadrangulard ’illesd ’edi icisd 'habitatgesq ue s’est np erl ap lanae nu nt erminir elativament Sarrià breu. Els carrersd teeneln dPe 2a0l mo fmins a 5r0 m d’a lada i la malla ortogonal només és trencadap er dues grans vies en diagonal.L a gran Via, juntament amb la Diagonal i la Gràcia Meridiana, seran les tres grans vies contempladesa l pla d’ lde onsC erdà, amb la plaça de les Glòries com a nus de nova centralitat que ha d’ nir el trident. Els antics caminsc arretersq ue unienl es poblacionsd el T Les Corts Pl raa mdveia Barcelona formaven uns eixos indd'Huosrttraialso ns ’hic oncentravenl esf àbriquesi tallers com l’antiga carretera de Ribes o el municipi de Sants que creixia al llarg de la carretera cap a ponent. ’a ro ació del Pla Cerdàva seguida de la implantaciódel ferrocarril. El Pla incorpora el traçat de les noves línies ferroviàries que travessen la plana i el ferrocarril esdevéel nou element de connexióentre Barcelona i el territori. El procés d'industrialització comporta un incrementd emogràfici l'augmentd ed emanda de carbó, cotóim atèriesp rimeresp er partd e Sants ia les noves indústries instal·lades a les òr ag poblacions de Sants i Sant Martí de M e Provençalsi ncrementat ambéelt rànsitm arítim a d er al port barceloní Ri El model racional de la quadrícula de FC Martorell Barri del l’ i a les ’ada taa lsl ímitsd elsn uclisv eïns Ninot tot i que l’ s erra de l’ i a le ocupa part de Les Corts.E l nou paperu rbàdeB arcelona propicia, el 1897, la reunificaciómunicipal del Pla de Barcelona Pont del Línia ferrocarrils Mico Cam Camins anticsí de Madrid CLOT Rieres Límits Barcelona CREU COBERTA Cta . de Sants Llacuna - Icària Estació N França 0 200 400 S.XIX. L'Eixample i la nova ciutat ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida A2 ló arg al e B nt dre Tor rri à S a a. de Ct e Mag òria Riera d Canal de ta la anta C arlo Inf Any 1936. La ciutat industrial. La nova ciutat es va consolidant i es fa imprescindible una nova xarxa d’in raestr ct res modernes que enllaci tots els nuclis agregats i s’ada ti a la nova dimensióde ciutat. Entre el 1900 i el 1930, Barcelona havia passat de mig milióa un iliód’habitants amb l’arribada d’i igracióatreta pel creixement industrial i les grans obres urbanes. El creixement ràpid, en unes condicions de forta desigualtat social, va comportar l’e tensióde l’in rahabitatge i el barra is e La primeral íniad e metros ’ha iai naugurate l 1924, i l’ osició nternacional, celebrada el 1929, havia transformat la plaça d’ s an a i els vessants de Montjuïc Al 1949 la ciutat es divideix en 12 districtes. Barraquisme N 0 400 800 ESCALA 1:50000 Any 1936. La ciutat industrial. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida A3 Cartografies de la ciutat. Plànols de Barcelona 1697 1808 1843-47 1890 1903 Plànol de Barcelona Carta dei Contorni di Barcelona Plano de Barcelona y sus alrededores Plano de Barcelona Juan Gianola Valani Maggiore J.M. Serra Pere Falqués 1915 1920 1933 1935 1949 Plànol Monumental de Barcelona Plano general de Barcelona Servei topogràfic de l'Aj. de Barcelona Pla de la ciutat Plànol de la ciutat Patrocinado por "Atracción de forasteros" Martorell Aj. de Bardore Ajuntament de Barcelona Cartografies de la ciutat. Plànols de Barcelona ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida A4 Evolució dels plans urbanístics EVOLUCIÓ PLANS URBANÍSTICS 1855-1859 1870 1880 1890 1905-07 1910 1920 1932-35 Evolució dels plans urbanístics ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida A5 PROJECTE DE REFORM A I PLÀNOL TOPOGRÀFIC EIXAMPLE I. Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà PLA D'ENLLAÇOS CONCURS - AVANÇ PLA D'ENLLAÇOS L. Jaussely L. Jaussely PLA REGULADOR DEL CONJUNT DEL PLA M ACIÀ GATPAC 3.1 L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI EN RELACIÓ A LA DE BARCELONA L'Eixample va ocupar, a l'extrem septentrional del terme de Barcelona, la immensa plana que separava la ciutat emmurallada dels pobles del voltant. Després de l'enderrocament de les muralles, l'Eixample es va construir per expandir i modernitzar la ciutat de forma planificada seguint el Pla Cerdà i avui dia constitueix una unitat estructural que és la matriu amb la qual la ciutat s’identifica i se la reconeix NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE BARCELONA _200. L’ESTRUCTURA DE LA PLANA Primers camins romans que atravessen la plana entre els rius llobregat i Besòs passen per l’àmbit del que després serà la La xarxa de camins de la plana es modifica pel creixement de Barcino i apareix així un sistema radial de camins que Nova Esquerra de l’Eixample connectarà Barcino amb l’interior de la plana per la llera dels rius Llobregat i Besòs, i amb Collserola, aprofitant el traçat dels torrents existents. _s.XVI-XVII OBRES AL PORT I EXPANSIÓ DEL RAVAL La plana occidental de la ciutat era regada per moltes rieres com la de Valldonzella, la de Magòria i la de la Creu d'En Malla El Pla de Barcelona està configurat per un pendent molt suau i regular, regat per una estructura vertical de rieres i que anaven a morir a la llacuna del Cagalell, situada entre la muntanya de Montjuic i els turons que s'estenien cap al sud.  torrents de la vessant oriental de Collserola, i dividit geo-morfològicament per dues meitats. Del Portal de Sant Antoni surt la carretera Real, cap a Madrid, fins a la creu de terme més propera, la Creu Coberta d’Hostafrancs i continúa cap a Sants. El Turó de la Vinyeta, un turonet aïllat a l’estribació nord de Montjuic, voreja la creu de Al s. XVI, s’acaba la construcció de la muralla del Raval, quan l’antiga muralla romana es troba quasi totalment absorbida terme de la Creu Coberta i el camí carreter de Madrid per les construccions de la ciutat. Barcelona ja disposa d’un primer port artificial, gràcies a l’escullera construïda el 1477 que és ampliada i millorada al segle XVI. El desviament de la riera de Magòria permet la desaparició de la llacuna del Cagalell, i el Raval es densifica, sobretot al voltant de la Rambla, amb la construcció de nous habitatges i del monestir de Jerusalem De les 6 portes de la muralla en sortiran els camins previs a l’Eixample. Al s. XVII el Pla de Barcelona, continua sent un territori agrícola d’hortes, cereals i verdures, travessat de nord a sud per les rieres -camins menors-, pels torrents -camins carreters més importants que no es consolidaran fins a finals del s. XIX i esdevindran els eixos d’organització territorial-, i pels camins paral·lels a la costa. Ceu Coberta Porta de sant Antoni Fragment Plano de Barcelona. 1697 J. Gianola Plan de Barcelona i tot lo seu territori 1698 _1750. DERROTA POLÍTICA I CREIXEMENT MANUFACTURER L’aposta catalana per Carles d’Àustria en la Guerra de Successió no va triomfar, i Barcelona, derrotada l’11 de setembre del 1714, patia una dura repressió. Felip V havia abolit la Generalitat i el Consell de Cent amb el Decret de Nova Planta, que posava fi a l’autogovern. També havia fet demolir el barri de la Ribera, per bastir-hi una ciutadella que, junt amb un nou castell a Montjuïc, controlés la ciutat, i havia ordenat la divisió de la plana en petits municipis, per afeblir-la. La derrota política no pogué impedir, però, que l’impuls econòmic heretat del segle anterior es traduís en un gran dinamisme urbà, mercantil i manufacturer alhora, amb les fàbriques d’indianes com a ferment de modernització Riera de la Magòria eal ra R arre te C _1840 LA METAMORFOSI FABRIL INTRAMURS Amb la crema de convents i la desamortització de propietats de l’Església, a partir del 1835 havien aparegut nous espais A ponent, el barri de Sants era un poble de per crear-hi places, mercats i noves construccions en una Barcelona asfixiada per les muralles. Poc després, però, la carretera que creixia en direcció cap a saturació de fàbriques i el perill que comportaven les màquines de vapor van propiciar el trasllat de la indústria cap als Collblanc i l’Hospitalet Al voltant de la pobles del pla, més enllà de l’espai lliure vedat per les normes militars. El 1846 l'Ajuntament de Barcelona prohibeix carretera s’hi van construir grans fàbriques construir més fàbriques a l'interior de la ciutat emmurallada i trasllada la indústria cap als pobles del pla, aprofitant tèxtils com la fàbrica del Vapor Vell de Sants o l’existència de terres planes i riques d’aigua. El paisatge agrícola canvia radicalment. l’España Industrial i en moltes ocasions també s’hi van edificar casetes per als obrers . Els antics camins carreters que unien les poblacions del Pla de Barcelona comencen a formar uns eixos industrials on s’hi concentraven les fàbriques i tallers com l’antiga carretera de Ribes que s’obria pas cap al Vallès unint els nuclis del Clot i la Sagrera, o el municipi de Sants que creixia, cap a ponent, al llarg de la carretera en direcció de Collblanc i l’Hospitalet. El desplegament de les noves fàbriques es fa principalment cap a l’est, cap a Sant Martí de Provençals, però també s’ocupen terrenys a Gràcia, les Corts, el Paral·lel i l’esquerra de l’Eixample. El procés d'industrialització comportarà un increment demogràfic i l'augment de demanda de carbó, cotó i matèries primeres per part de les noves indústries instal·lades a les poblacions de Sants i Sant Martí de Provençals, i s’incrementarà també el trànsit marítim al port barceloní Fragment Plano de la plaza de Barcelona. 1847 El Vapor Vell _1859. L’EMERGÈNCIA DE LA NOVA CIUTAT L’Eixample de Cerdà es comença a construir l’any L’any 1854 Barcelona rep per fi l’autorització per enderrocar les muralles. 1861 per la part central. Part de l’Eixample Esquerra Quan Ildefons Cerdà traçà el Plànol topogràfic de Barcelona i els seus entorns (1855) per preparar el projecte d’Eixample, corresponia encara al municipi de Les Corts, que fins la ciutat estava ofegada per les muralles, El 1859 l’Estat aprova el Pla de Reforma i Eixample d’Ildefons Cerdà, on preveu l’any 1897 no es va integrar al municipi de Barcelona, una ciutat moderna estesa per la plana fins als nuclis veïns. Quan Cerdà aixeca el Plànol topogràfic de Barcelona i els seus El terme de Les Corts tenia uns límits municipals que entorns per preparar el projecte d’Eixample, la ciutat estava encara encerclada de muralles, arribaven fins a l’encreuament del carrer Casanovas amb Aragó i travessaven ondulants l’Eixample El 1861 començava la formació de la nova ciutat amb una extensa retícula quadrangular d’illes d’edificis d'habitatges que Esquerra, amb un traçat que seguia el recorregut de s’estén per la plana en un termini relativament breu. Els carrers tenen de 20 m fins a 50 m d’amplada i la malla ortogonal dos antics camins. només és trencada per dues grans vies en diagonal- la Diagonal i la Meridiana- que juntament amb la Gran Via, formaran el trident que confluirà a la plaça de les Glòries com a nus de nova centralitat. La construcció de l’Eixample, sobretot del El nucli de Les Corts es va industrialitzar aviat pels Dret, es fa bàsicament amb edificis d'habitatges i en un termini relativament breu, per aquesta rao l’arquitectura que el preus més econòmics del sòl i menys impostos que a configura és molt homogènia. El model racional de la quadrícula de l’Eixample s’adapta als límits dels nuclis veïns. Barcelona, i també per l’existència de la carretera de Sarrià. Plano de Barcelona y sus alrededores 1890 J.M. Serra Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona 1859 Projecte original del Pla Cerdà Cerdà preveia també la construcció d’equipaments a les fronteres de l’Eixample, especialment els religiosos (esglésies, La trama Cerdà era capaç d’incorporar equipaments que convents, asils...), edificis destinats a l'ensenyament (la Universitat, escoles, el conservatori de música...), hospitals Hospital sovint superaven la unitat de mansana. A les fronteres de (Hospital de la santa creu i Sant Pasu, l’Hospital Clínic), mercats (Sant Antoni, la Concepció, el Ninot...), i també edificis l’Eixample, s’havia previst el trasllat d’equipaments industrials (Can Batlló, Editorial Montaner i Simón...) religiosios (esglésies, convents, asils,…), educatius, hospitals, mercats i edificis industrials A ’Esquerra de l’Eixample s’hi van col·locar convents religiosos com l’Asil Hermanitas de los Pobres (Les Germanetes), les primeres fàbriques, com la fàbrica Batlló, o mercats com el del Ninot. Edifici de la Universitat de Barcelona a la Gran Via en construcció, amb els primers edificis de l’Eixample al fons. 1865 Asil Hermanitas de los Pobres. 1874 Cap a l’any 1865 començà a edificar-se l’Eixample de Cerdà per la part central, al llarg del Passeig de Gràcia i El 1867 es va començar a ocupar la banda esquerra de especialment a l’àmbit entre aquest passeig i el de Sant Joan. l’Eixample (dins del terme de les Corts) amb la construcció de la gran fàbrica tèxtil de Can Batlló La immensa fàbrica tèxtil es va construir l’any 1868 aprofitant els preus més econòmics del sòl i aviat es va crear un gran espai fabril al seu voltant i s’hi van començar a establir des d’indústries metal·lúrgiques fins el sector de les arts gràfiques i impremtes. Aviat s’hi van aixecar habitatges -que convivien amb les cases antigues de pagès- per als treballadors de la fàbrica i el barri va a ser ocupat simultàniament per residència i per indústria. El desenvolupament industrial de la zona va ser ràpid i es va La Fàbrica Batlló i les quatre illes que ocupava. 1867 constituir com un espai industrial al bell mig de l’Eixample barceloní. 
 Can Batlló es construeix als terrenys adquirits a diferents El passeig de Gràcia vist des del Portal de l’Àngel. propietaris de finques rústiques en un indret conegut com Fotografia de Joan Martí (1873). L'Olivera Rodona i posteriorment Pla de Valldonzella. El terreny equivalia a quatre illes de l'eixample Cerdà. Entre 1868 i 1870 el mestre d’obres Rafael Guastavino va La part central prenia forma als voltants del Passeig de Gràcia i especialment en l’àmbit entre aquest passeig i el de Sant construir l’edifici principal dels telers, l’extraordinària Joan. Quedaven per urbanitzar les extenses àrees d’ús agrícola que hi havia als extrems, en el sector més occidental del . Poble Nou o al voltant de la fàbrica Batlló, entre el carrer d’Urgell i Sants. xemeneia de maó i la gran i àmplia nau de filatures La fàbrica havia nascut amb la voluntat de competir amb En aquest moment, encara eren remarcables les extenses àrees d’ús l'Espanya Industrial de Sants però va durar poc. L’any agrícola que hi havia als extrems de l’Eixample, en el sector més 1889 es va tancar. occidental del Poble Nou o al voltant de la fàbrica Batlló, entre el carrer El 1906 un patronat format per institucions catalanes, d’Urgell i Sants. Aquestes àrees eren encara territori agrícola amb camps i públiques i privades, comprava la fàbrica Batlló per fer-ne no hi havia pràcticament cap edifici construït fins al carrer Balmes. una Escola Industrial, un gran campus educatiu. Podríem parlar d’un dels primers exemples de reutilització d’edificis amb canvi d’us. L’any 1914 s'hi va inaugurar l'Escola Elemental del Treball. El conjunt va ser rehabilitat per Lluís Planas i posteriorment, entre els anys 1927 i 1931, el conjunt fou ampliat per Joan Rubió i Bellver, arquitecte en cap de la Mancomunitat de Catalunya, que projectà les naus centrals, el paranimf i l'edifici d'entrada L’Escola de Treball i l’antiga xemeneia de la Fàbrica Batlló amb la muntanya de Sant Pere Màrtir, al fons. (1905) _1870 LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I LA CONSOLIDACIÓ DE BARCELONA COM A CIUTAT INDUSTRIAL. Cap el 1885 l’Esquerra de l’Eixample comença a ser ocupada Durant la Segona Revolució Industrial sorgeix la indústria de l’electricitat i els motors elèctrics que s’imposaren als de simultàniament per indústria i residència degut a la irrupció del gas, i que canvià totalment les característiques de les activitats fabrils. motor elèctric i es comença a edificar la zona anomenada de la França, més cap a l’actual plaça d’Espanya. El 1876 s’avança amb l'agregació dels municipis del pla a la ciutat de Barcelona i l'aplicació del Pla Cerdà. Alguns sectors En aquesta àrea sobresortien les quatre illes ocupades per s’hi van oposar per qüestions identitàries o per mantenir la contribució municipal del sòl urbà, mentre que els propietaris l’immens recinte fabril de Can Batlló, envoltada de camps i d’un que volien lrevaloritzar els seus terrenys van ser partidaris des del començament. mercat a l’aire lliure. Cap al carrer Urgell i al voltant de la fàbrica destacaven dues de les primeres illes consolidades enmig d‘una Entre el 1876 i 1878 la situació econòmica va afavorir l’impuls de la indústria i la proliferació de la burgesia catalana fins al gran barriada de barraques i cases humils. 1881 amb l'esclat de la crisi econòmica. La realitat social de Catalunya i més en particular la de Barcelona era cada vegada més complexa. El desenvolupament industrial i la immigració havien provocat un creixement important del proletariat, però La fàbrica, el mercat i les tavernes van atreure molta gent i el barri també de la conflictivitat, de la pobresa i la marginació, que es concentrava en les principals àrees urbanes i sobretot a es va edificar ràpidament, però també precàriament. A banda de Barcelona. les barraques, hi havia els passadissos, rengles de casetes d’uns La Barcelona de l’any 1881 era ja una ciutat industrial moderna que es consolidà com a ciutat industrial entre les principals 30m cadascuna que ocupaven el pati d’una casa i a les quals ciutats europees. Era la Barcelona de la “Febre d’Or que va descriure Narcís Oller a la novel·la homònima (1890-1892), amb s’accedia pel portal de la finca. Encara avui dia al Poble Nou i La Fàbrica Batlló el pas de la ciutat rural a la industrial i l’esclat borsari del període 1880 i 1881. sobretot a la Nova Esquerra de l’Eixample queden vestigis d’aquest tipus d’urbanització. L’aprovació del Pla Cerdà va anar seguida de la 1928 La rasa del ferrocarril al seu pas per la cruïlla Casanovas/ 1914 La fàbrica implantació del ferrocarril. El 1848 s’havia inaugurat la Aragó Lehmann línia ferroviària de Barcelona a Mataró, i el 1854 les línies cap a Girona i Tarragona arribaven a Granollers i Molins de Rei. El Pla incorporava el traçat de les noves El mercat del Ninot a l’aire de lliure línies ferroviàries que travessaven la plana i el ferrocarril va esdevenir el nou element de connexió entre Barcelona i el territori. Els productes que entraven a la ciutat havien de pagar uns aranzels als burots de l’entrada de Barcelona. A l’esquerra de El 1882 es va inaugurar la via fèrria que travessava el l’Eixample -encara dins del municipi de Les Corts- ben aviat es pla de Barcelona per l'Eixample en direcció Llobregat- van establir nombroses tavernes on el vi era més barat que a Besòs i que connectava, seguint el curs del carrer Barcelona i al seu voltant, els pagesos de la zona venien els Aragó, l'estació de Sants amb la de França. seus productes a l’aire lliure. Gràcies a l’arribada d’obrers i nous veïns, el petit mercat ambulant al voltant de la fàbrica es va L’any 1957 començaven les obres de cobertura de la anar consolidant fins convertir-se en el Mercat del Ninot. rasa del carrer Aragó que s'acabarien totalment el 1962. El carrer Aragó es va convertír des d'aleshores en una de les vies més àmplies i transitades de la La comunicació nord-sud entre Barcelona i el barri del Ninot ciutat. es va complicar per la presència de les vies del ferrocarril. 1925 El ferrocarril pel carrer Aragó al seu pas pel A l'alçada del carrer Casanova les vies es desviaven en carrer Villarroel L’any 1885 en tot l’Eixample el nombre d’illes de cases direcció cap a Sants prenent el curs de l'actual Avinguda de edificades no superava la dotzena i gairebé no hi havia Roma. L'any 1929 es va procedir a rebaixar la via del cap illa de cases completament tancada. La construcció ferrocarril en una rasa per sota del nivell del carrer per no es va fer en un termini relativament breu i bàsicament entorpir la circulació mar-muntanya. La presència del tall de amb edificis d'habitatges. la rasa obligava la construcció de ponts a cadascun dels Les diferents fluctuacions constructives tingueren com a carrers de l'Eixample que creuaven perpendicularment el conseqüència la desigual consolidació del teixit carrer Aragó. residencial i, durant molts anys, alguns sectors del barri es van associar inevitablement a l’abandó i la desolació, a la manca d’infraestructures adequades i als perills d'uns carrers massa foscos i gairebé impracticables després dels aiguats. El gas no va arribar l’Eixample fins el 1907 i, més endavant, l’enllumenat i l’ampliació de la El pont del carrer Casanova, el Pont del Mico, xarxa de clavegueres. Els primers semàfors no es van reservat exclusivament als vianants. posar fins el 1929 i només en els carrers més cèntrics. 1929 El tramvia per darrera la Model _ 1888. EL CREIXEMENT DE L’EIXAMPLE I L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL El Centre Penitenciari d'Homes La Model 1881-1904 L'Exposició Universal de 1888 va ser el primer gran esdeveniment que es va celebrar a la Barcelona moderna- després que Arq. J. Domènech Estapà i Salvador Vinyals Sabaté el 1859 s'aprovés el Pla de reforma i eixample de Barcelona. Va comportar un canvi notable en la morfologia urbana amb Un any abans de la inauguració de l’exposició Universal del 1888, nombroses transformacions urbanístiques com la consolidació d'algunes de les vies principals o la creació d’un gran parc. començaven les obres de construcció de la presó Model, un L’Exposició Universal s’ubicà als espais de la Ciutadella -cedits a la ciutat després del seu enderroc gràcies a la revolució equipament inspirat les idees del jurista i filòsof britànic Jeremy democratitzadora que havia destronat Isabel II el 1869- que consolidaven així el nou paper urbà del Parc de la Ciutadella, Bentham. Va ser el primer edifici de Barcelona construït el primer espai verd de dimensions pròpiament urbanes que serà popularment conegut com el "parc de Barcelona”, expressament per fer la funció de presó. expressant el seu caràcter únic. L'edifici ocupà un solar constituït per dues illes de l’Eixample. L’Eixample estava experimentant una expansió molt ràpida. La zona de contacte amb la ciutat vella es va reforçar amb tres La modernització de la ciutat exigia la creació d’un centre nous nodes: la Universitat, la plaça de Catalunya i el conjunt del parc de la Ciutadella amb el Born. penitenciari modèlic que millorés les condicions dels interns de la presó de Reina Amàlia, al barri del Raval. La nova presó, que És en aquest moment que es construeixen bona part dels grans equipaments de la ciutat i es funden els primers hospitals ocuparia dues illes de l’esquerra de l’Eixample, era un edifici permanents (la Quinta de Salut l'Aliança, l'Hospital Clínic i l'Hospital de Sant Pau i la Santa Creu). Entre 1881 i 1892 es innovador que aplicava el model del panòptic de Bentham partint construirien set mercats municipals, el cementiri de Montjuïc, l’Escorxador Municipal i la Presó Model. d’un cos central poligonal –on s’ubicaven els vigilants– del qual naixien radialment sis galeries amb unes 600 cel·les pels presos. La llum elèctrica es va començar a utilitzar durant Veure guía Ossorio, Carlos; Douze Jours à Barcelonne. Guide l'Exposició en alguns carrers cèntrics com la Rambla o la Illustrée. Barcelona: La Neotipia, 1908. Gran Via, fins que a començaments del segle XX la companyia elèctrica La Canadenca va generalitzar la producció d’energia.. La millora del transport públic va anar lligada a la necessitat d'unir els principals punts de L’Escorxador General Municipal 1891 la ciutat Arq. Antoni Rovira Trias i Pere Falqués i Urpí Va ser edificat a la partida de la Vinyeta, entre Barcelona i Sants, molt aprop de l’antiga creu de terme. En aquell moment, Barcelona tenia dos escorxadors: un a la Barceloneta i l’altre al al barri del Poble Nou. Calia construir unes instal.lacions més Vista aèria de Barcelona d’Antonio Castelucho (1882) modernes i adaptades a la nova ciutat. S’incorpora el nou Parc de la Ciutadella a la retícula Cerdà El nou escorxador ocupava una àrea de quatre illes de 1934 L’Escorxador Municipal l'Eixample, al límit amb el barri d’Hostafrancs. L'escorxador va generar al seu voltant un nucli ramader, amb magatzems i naus, Barcelona entrava en un període de modernitat i d’expansió, reforçat per la incorporació a la ciutat dels municipis veïns. especialment a l'altra banda del carrer Tarragona. L'olor del Després de 1888 havia continuat la projecció de l'Eixample, i el 1897 es propicia la reunificació municipal del Pla de bestiar envaia tot el barri. Va funcionar fins el 1979, quan Barcelona amb els municipis veïns que es van convertint en nous barris: el 1897 van ser agregats Gràcia, Sants, Sant Martí, l’ajuntament decidí enderrocar-lo tot i el desacord del Col.legi Sant Andreu, Sant Gervasi i les Corts; Horta ho va ser el 1904 i Sarrià, el 1921 d’Arquitectes. El 1983 va ser transformat en parc, seguint . finalment les previsions del projecte de Cerdà. Amb la revolució industrial i els canvis urbanístics s'havia consolidat una nova classe burgesa i, amb ella els moviments culturals, artístics i literaris de la Renaixença i el Modernisme. Les exposicions universals eren l’aparador on la burgesia donava a conèixer la seva capacitat a favor del progrés i la modernitat. Per L’Eixample és un barri més mestís del que la seva aparença homogènia deixa entreveure; la seva heterogeneïtat pot Barcelona, una ciutat petita i provinciana, va ser desmantellar la fractura social original: la clàssica divisió entre una dreta “elegant, ampla, senyora, finíssima, ensementada l’oportunitat d’obrir-se al món. de palauets i de passatges amb refilets d’ocells, residència de les més il·lustres famílies...”, i una esquerra més “popular, bullanguera, petitburgesa, més lenta a créixer, barrejada amb horts i enrunes...”. Maria Aurèlia Capmany. Diari de Barcelona, 27 d’abril de 1975; citat a Fabré, J.-Huertas, J.M. Op. Cit; (1993). p. 29. La Dreta de l’Eixample fou la zona arquetípica de la burgesia benestant. L’Esquerra de l’Eixample es va poblar de famílies menestrals atretes per fàbriques, com la Batlló o la Bayer, o per les editorials. Per aquest motiu hi ha menys edificació d’interès arquitectònic. Tot i això hi ha arquitectura de qualitat com el Xalet Golferichs, ( arq.Rubió i Bellver 1901) o la Casa de la Lactància ( arqu. A.de Falguera i P. Falqués 1910-13) Plano monumental de Barcelona 1907 La consolidació dels edificis d’habitatge a l’Esquerra de l’Eixample no va començar amb força fins als anys trenta del segle XX. El procés de modernització de la zona iniciada el 1910 amb la transformació de l’antiga fàbrica en Escola Industrial es veu dificultada per la presència del ferrocarril i de les tres grans peces de Can Batlló, la Model i l’Escorxador que no ajudaven a consolidar el traçat urbà. Al Plano monumental de Barcelona del 1907 10 dels edificis monumentals a visitar són a l’àmbit de l’Esquerra de Coetàniament a Europa es popularitza una nova manera cartogràfica de representar les ciutats, l’Eixample, entre ells La Plaça de Toros , l’Escorxador, la Presó o els Cuartels Alfonso XII, la Casa de la Lactància o l’Hospital la dels “Planos Monumentales”, on una acurada selecció dels edificis més emblemàtics els hi aportava una forta dosi Clínic. d’identitat. És quan apareixen les icones ( EX. Tour Eiffel) que identificaran les grans ciutats europees.. Barcelona també prendrà una nova dimensió urbana i turística, i l’Eixample, molt representat a les cartografies del moment i s’identificarà ambla ciutat. Aquesta serà una identificació molt lenta Per connectar Hostafrancs amb la ciutat i solucionar la relació entre Gràcia i Sants, Jaussely projectà l’Avinguda J. _1907 PLA JAUSSELY. ELS PARCS URBANS I LA CIUTA-JARDÍ Tarradellas. La Plaça Espanya quedava relegada com a punt de connexió entre la Gran Via de les Corts Catalanes i El 1903 es convoca un concurs urbanístic Concurs Internacional sobre avantprojectes d'enllaços de la Zona d'Eixample de l’avinguda Paral·lel, mentre que considerava que la Plaça de les Glòries havia de ser el centre de la nova ciutat Barcelona i els pobles agregats entre si i amb la resta del terme municipal de Sarrià i Horta per enllaçar millor els nuclis agregats. La proposta guanyadora, de Léon Jaussely, buscava la integració dels nous municipis agregats a Barcelona amb un intent de reformulació del Pla Cerdà, mal valorat per la generació modernista. El creixement de la xarxa de línies de EDIFICIS DESAPAREGUTS de la ciutat del 88: tramvia propicia la consolidació d’aquesta nova dimensió de la ciutat. Convent de les penedides de Sant Agustí (desaparegut) 1872-1936. C/ Aragó 121 El 1907 el projecte de Jausely que assajava una nova escala de la ciutat, és aprovat per l'Ajuntament. La seva proposta es Arq: Josep Barba. basava principalment en tres criteris: un esquema viari d'eixos principals, la zonificació d'activitats i la sistematització dels Va ser ocupat per la comunitat de les Monges Agustines Penedides. L'any 1902 aquest convent donava nom a un barri del espais verds. El projecte preveia grans infraestructures viàries -bulevards, grans places, passeigs de ronda, diagonals, Districte 7: “Arrepentidas" El solar del convent donava a la rasa ferroviària de l'actual avinguda de Romaa. Els fets de la passeigs marítims-, parcs i jardins, enllaços ferroviaris, edificis públics i col·lectius en els punts centrals de les traces viàries, Setmana Tràgica (1909) van castigar amb duresa l'edifici que fou saquejat i incendiat. Només un any després va ser equipaments i àrees de serveis. La connexió interbarris havia d’estructurar la ciutat complexa rehabilitat i les monges varen tornar a ocupar-lo. La revolta popular antifeixista de juliol de 1936 va provocar novament En el trànsit entre Cerdà (1859) i Jaussely (1903), a Europa i Amèrica s’estava debatent sobre un nou urbanisme. La cultura l'ocupació del convent. L'església adjacent va ser enderrocada i l'edifici es va utilitzar com escola. Acabada la Guerra Civil urbanística del moment internacional parla de la City Beautiful, Garden City i Zonings, per solucionar els problemes urbans l'edifici fou reformat a fons i va acollir el Colegio Nacional Reyes Católicos, un equipament escolar públic inaugurat a de convivència entre la ciutat industrial i les noves infraestructures i les vivendes socials. Jaussely, influenciat per les teories l'octubre de 1941, que posteriorment, amb l'arribada de la democràcia, va convertir-se en l'actual CEIP Els Llorers. del moment introdueix entre d'altres propostes la creació d'un sistema de parcs per a la ciutat. Barcelona fins a aquell moment només disposava d'un parc urbà, el de la Ciutadella. En aquest context l’Ajuntament de Barcelona va iniciar una política de compra de sòl destinat a la creació de parcs, amb l’adquisició de terrenys allunyats de la ciutat i, per tant de Asil Hermanitas de los Pobres (desaparegut). 1881-2004 preus relativament baixos, com els de Montjuïc, Vallvidrera, la falda del Tibidabo i del Guinardó. Consell de Cent-Viladomat-Diputació-Comte Borrell Els edifics van començar a buidar-se a començaments de 1996. L’any 1998, l’ajuntament i l'Hospital Clinic el van adquirir amb l'idea de fer-hi equipaments escolars i sociosanitaris. L'antic jardí del convent es va obrir al públic el desembre de 2000 com un interior d'illa, dedicat a la religiosa Emma de Barcelona. L’any 2004 esva inciar l’enderroc després d’un gran debat per determinar si calia catalogar el conjunt com a patrimoni històric-artístic i protegir-lo. 1874 las Hermanitas de los Pobres Caserna De Caballeria d’Alfons XIII. 1889 (desapareguda). C. València amb Vilamarí Conegut també amb el noms de Maria Cristina i Alfons XIII i d’Hostafrancs, el 1931 el Patronato obté la cessió de terrenys per bastir- hi cases militars i 212 habitatges. L’espai es va transformar en els Jardins d’Illa de Safo 1900 Caserna de Caballeria Velódromo de las Arenas (desaparegut). 1907 Els diaris barcelonins explicaven a finals de l’estiu de 1906 el començament de les obres del nou velòdrom, que estaria ubicat en la illa de l’Eixample compresa entre els carrers Aragó, Valencia, Vilamarí i Llançà. Pla d'enllaços de Bracelona, 1905 L. Jaussely Aquest equipament es va construïr gràcies a l’iniciativa de l’industrial Josep Rex. El velòdrom estaria en funcionament fins 1910. No s’ha de confondre aquest velòdrom amb la plaça de braus del mateix nom que havia obert les seves portes l’any 1900 i que , el 1934, al El Mundo Deportivo deia “...pero se mantiene la idea de cubrir la Plaza de Toros Arenas e instalar un velódromo en ella”. La plaça no es cobriria però es disputà una prova ciclista el 1949, instal.lant una pista desmuntable de fusta provisional. Tres anys després es van construir dos nous velòdrom a la ciutat. El Club Pista Velo de Sants, construït el 1908 i l’altre, construït el 1909, el Parc de Sports, es va ubicar a la illa entre els carrers París, Coello, Muntaner i Casanova, molt a prop del camp del F.C.Barcelona -“La escupidora”- situat entre els carrers Paris, Urgell, Villarroel i Londres _1911-26 LA CIUTAT MODERNA I EL NOUCENTISME. ELS NOUS PARCS URBANS Entre les dues exposicions internacionals (1888-1929), l’expansió del barri de Sant Antoni es dirigí especialment cap al Els arquitectes del moment es van implicar de ple en el projecte noucentista, amb un fort compromís amb la societat des Paral·lel i el sector del Ninot, acollint els equipaments i serveis que no tenien cabuda en el nucli central més representatiu, de la dimensió divulgativa i pedagògica del moviment. Van aportar recerques teòriques, artístiques i constructives a través com la presó, l’escorxador, les cotxeres, l’Hospital Clínic o el ferrocarril obert al carrer. Fins ben entrat el segle XX, les de les directrius de la Mancomunitat de Catalunya amb els edificis públics o de l’impuls d’associacions com la Societat activitats fabrils i artesanals es juxtaposaven amb la pervivència dels usos agrícoles que també es mantenien en alguns Cívica Ciutat Jardí, dirigit per Cebrià de Montoliu, que va introduir a Catalunya les noves propostes que s’estaven carrers de la dreta de l’Eixample. La creació de l'Hospital Clínic el 1907 i la transformació del Mercat del Ninot el 1935, van implantant a Europa... Va ser l’època de la construcció de les grans xarxes d’equipaments com biblioteques i escoles; de servir per potenciar la zona i per atraure nous promotors immobiliaris interessats en la construcció d'habitatges destinats a les noves polítiques de creació de parcs; dels projectes més ambiciosos de ciutat jardí o d’innovadores propostes socials les classes mitjanes . L’expansió de l'edificació es va disparar desprès de l’agregació dels municipis del Pla (1897). El 1902, com les cases barates, els cellers cooperatius o els centres assistencials. en publicar l’“Informe de la demografía barcelonesa en los años 1878, 1888, 1898, 1901”, que havia dirigit el responsable El 1915 Francesc Cambó va encarregar a Jean Claude Nicolas Forestier, l'enginyer forestal i paisatgista francés, el disseny i de l’Estadística Municipal, M. Escudé Bartoli, La Vanguardia destacava les diferències per barris pel que feia al creixement execució del parc de Montjuïc. Juntament amb Nicolau Mª Rubió i Tudurí, que va ser el seu ajudant, van esdevenir les de la població: la “baja natalidad en los barrios habitados por la clase media y acomodada: 17 nacimientos por cada 1000 peces claus del desenvolupament de la política de parcs a Barcelona, més enllà del projecte teòric o pràctic. Forestier va habitantes (en la derecha del Ensanche), mientras que en la izquierda: 22 nacimientos por cada 1000 habitantes. (La introduir noves polítiques per la creació de parcs urbans així com per resoldre temes relacionats amb la salubritat urbana o Vanguardia, 9-8-1902) la introducció de la jardineria. Més endavant, Rubió, com a secretari de la Societat Cívica "La Ciutat-Jardí" va proposar polítiques de reserva de paisatge Plaça de toros Las Arenas 1900 
 i creació d’un sistema de parcs suburbans. És durant el període entre el 1921 i el 1926, que es va desenvolupar el sistema Arqu, A. Font de parcs. D’aquests parcs a escala de ciutat, en destacarien tres, cadascun amb un sentit social diferent: el parc de La plaça de toros de Les Arenes va ser construida amb l'objectiu Pedralbes, el gran parc aristocràtic projectat per Forestier; el parc de Montjuïc, el parc mesocràtic inacabat de la ciutat i el de complementar al Torín de la Barceloneta, que amb el pas dels parc del Guinardó, el parc popular també inacabat. anys s'havia quedat petit i vell, per iniciativa de Josep Marsans La nova plaça era d'estil neomudèjar, un diàmetre de 52 metres i un aforament de 16.000 espectadors. La construcció de la Plaça _ EXPOSICIÓ INTERNACIONAL 1929 de toros va donar un nou caràcter a la zona El 1927, Marsans va arrendar la Plaça de Toros a Pere Balañá i s’hi Si l'any 1888 l'escenari principal havia estat el parc de la va practicar la tauromàquia fins l’any 1977. Ciutadella, en l'Exposició Internacional de 1929 el focus es va El 1988 Fira de Barcelona va plantejar d'enderrocar-la per situar a la muntanya de Montjuïc, que es va reurbanitzar i va construir-hi un pavelló i el 1989 l'Ajuntament va iniciar un procés acollir la construcció d'un complex monumental. També es van d’expropiació, però en cap cas va tirar endavant degut als litigis emprendre altres grans intervencions, com ara la reforma interior sobre la preservació de l'edifici. El 1999, el grup Sacresa va de Ciutat Vella, la construcció de la plaça de Catalunya i de les adquirir la plaça per construir-hi un centre comercial i es va La Plaça de toros Las Arenas 1899 primeres línies de metro. Amb l'organització de l'Exposició es va encarregar la reforma a l’arquitecte britànic Sir Richard Rogers. El fer palesa la voluntat de la burgesia catalana de transformar la centre obrí les seves portes el 2011. ciutat per esdevenir una ciutat moderna, industrial i cosmopolita. 1926 Obres per l'Exposició Internacional, amb el Palau La Plaça Espanya Els primers edificis de la Nacional i els pavellons d’entrada a mig construir. El 1915 l’arquitecte J. Puig i Cadafalch va presentar un muntanya de Montjuïc, avantprojecte d’ordenació global de Montjuic com a possible els pavellons d'Alfons emplaçament per a la nova exposició internacional. Aquest X I I I i d e V i c t ò r i a planejament incloïa també les línies generals del desenvolupament E u g è n i a , s ’ h a v i e n urbanístic de la Plaça Espanya, ja que l’accés al massís es feia de la començat a construir Després de l’Exposició Internacional la Plaça mateixa manera que avui dia: per la plaça circular i porticada a m b m o t i u d e d’Espanya, centre Actiu de Barcelona, esdevé una emplaçada en un encreuament important de vies. l'exposició d'Indústries nova centralitat de la ciutat, un centre que estructura La Plaça Espanya va subsistir amb la seva ordenació inicial fins a Elèctriques, que mai no tots els elements logístics com les estacions, l’inici de les obres de l'Exposició Internacional de 1929 que es va celebrar. ferrocarrils, el port, la Zona Franca o zones industrials canviarien radicalment el disseny de la plaça i el seu entorn. La Tots els espais creats per plaça esdevé una nova centralitat de la ciutat. La Plaça Espanya amb l’envelat d’Hostafrancs al bell mig al certamen van tenir un 1908 gran èxit popular: el parc d'atraccions, els jardins, el nou estadi, la nova piscina, el Teatre G r e c i t o t e s l e s exposicions dels palaus, i molt especialment el Poble Espanyol i els jocs d ' a i g u a i d e l l u m dissenyats per l'enginyer Carles Buïgas. La Plaça Espanya amb la zona central enjardinada. Al La plaça d’Espanya. Centre Actiu de Barcelona. fons, la Plaça de Toros sobre un turonet 1918 Esquema de Nicolau Ma Rubió i Tudurí, 1929. La manca de polítiques municipals i la congelació dels lloguers, va tenir com a conseqüència l’augment dels rellogats i el L’advocat i escriptor Joan Vallès i Pujals denunciava el creixement dels barris de barraques, que es van triplicar entre 1914 i 1922, passant d’unes 1200 a unes 3600. Els fluxos problema del barraquisme a la ciutat (1909-1914), en un migratoris arribats per l’Exposició Internacional del 1929 no van fer més que extremar el problema i, a l’època de article publicat a La Veu de Catalunya. Vallès era regidor l’esdeveniment, es compatibilitzaven unes 6000 barraques a la ciutat. del Districte VIIè i coneixia els focus de barraques que es concentraven entre el Paral·lel i l’esquerra de l’Eixample -a l’entorn dels carrers de Floridablanca, Vilamarí i Entença, i _1932. LA SEGONA REPÚBLICA a la confluència de Calàbria amb Consell de Cent. Alertava El Pla vigent del mment era el Plan General de Urbanización del perill d’epidèmies infeccioses en aquesta zona marginal de Barcelona o Pla d’Enllaços de Jaussely, que responia a les situada al cor de la nova ciutat que qualificava com “una pretensions de capitalitat de Barcelona de l’ideari de la Lliga població pitjor que la de les Hurdes (...) “Com es possible Regionalista de dècades abans. que pugui continuar existint, en el cor de Barcelona, Durant aquest període es proposa el PLA MACIÀ, aquesta inmunda y asquerosa barriada? Quina és la força racionalista, executat pels membres del GATCPAC (1934) i misteriosa que, no sols protegeix lo criminal negoci a que Barraquisme a l’Eixamle Esquerra que contemplava la transformació de la Gran Via, el Paral·lel i se dedican los amos d’aquelles barraques, sinó que fa que-n la Meridiana en vies ràpides per al trànsit pesat, mentre la vaguin apareixent cada dia noves sucursals en llochs tan Diagonal es transformava en una via interior i el Pla de cèntrichs com són, per exemple, los carrers de Calàbria y Concell de Cent?” (veure: zonificació del territori català la proposat per Nicolau Rubió Vallès i Pujals, Joan. “Las hurdes barcelonines”. La Veu de Catalunya. Barcelona, 17 Tudurí, d’octubre _L’any 1935, la capital catalana era una ciutat industrial de 1912 (edició del matí); p. 3). moderna, una ciutat plenament electrificada, amb una important xarxa de conduccions d’aigua i de gas, i de A l’Esquerra de l’Eixample -entre els carrers Diputació, Calabria, Roselló i tramvies elèctrics; una ciutat que comptava amb dues línies Tarragona- es van construir durant el primer terç de segle XX un bon nombre de de metro i que gaudia dels principals avenços tècnics i “passadissos”, una tipologia residencial popular que rep aquest nom perquè mecànics que caracteritzaven la Segona Revolució Industrial. s'organitza al voltant d'un passadís o pati al qual s'obren una sèrie d'habitatges En moltes cases començava a haver-hi telèfon i circulaven per mínims. En aquesta part de l’Eixample, una àrea que presentava llavors encara la ciutat més de 10.000 cotxes. Malauradament, també, els Pla Regulador de Conjunt espais agrícoles i una important presència de fàbriques, els passadissos van ocupar conflictes de classe i les desigualtats i socials eren cada GATPAC l'interior de les parcel·les edificades amb immobles de diverses plantes. Tot això va vegdada més evidents. proporcionar uns habitatges amb estàndards mínims (wc, safareig, aigua corrent) en un moment de forta immigració. _1936. BARCELONA ABANS I DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA Tatjer, M. La vivienda popular en el Ensanche de Barcelona. Scripta Nova, Vol. 7 Un “pasillo”a l’actualitat Barcelona havia passat de mig milió a un milió d’habitants (2003). https://doi.org/10.1344/sn2003.7.659. entre el 1900 i el 1930 degut a l’augment d’immigració atreta pel creixement industrial i les grans obres urbanes. La primera línia de metro s’havia inaugurat el 1924, i l’Exposició Internacional, celebrada el 1929, havia transformat la plaça d’Espanya i els vessants de Montjuïc. El creixement ràpid, en unes condicions de forta desigualtat HABITATGE.: Als anys trenta, amb la Dreta de l’Eixample ja social, va comportar l’extensió de l’infrahabitatge i el totalment edificada, l’Esquerra mantenia encara una situació barraquisme, pal·liats tan sols pels primers quatre grups de entre rural i fabril. Molta de la gent que treballava en la cases barates: Eduard Aunós, Can Peguera, Baró de Viver i construcció de l'Exposició del 1929 i a les fàbriques, vivia en Bon Pastor. El 1920 Barcelona havia incorporat la Marina de conjunts dispersos de barraques. l’Hospitalet per ubicar-hi la Zona Franca. El creixement del teixit residencial a la Nova Esquerra es Apareix el fenòmen del barraquisme pel ràpid creixement de produí durant el període comprès entre mitjans dels anys vint la població i la immigració que va comportar una forta i els anys anteriors a la Guerra Civil. La gamma d’habitatges desigualtat social. que es dóna en aquesta zona era molt gran, des dels habitatges de superfícies reduïdes fins a habitatges molt més 1933 Servei Topogràfic de l’Ajuntament de Barrcelona grans. Probablement, la voluntat d’assumir les demandes V. Martorell d’unes capes socials més heterogènies del que era habitual a l’Eixample mes consolidat, i els dubtes que devia plantejar Quan arriba la Guerra Civil, Barcelona va ser la primera l’atractiu incert d’una zona encara excèntrica i relativament ciutat de la història bombardejada indiscriminadament verge, devien impulsar a construir edificis que poguessin per causar por i desànim entre la població. adaptar-se a usuaris molt diversos. L’Eixample sota les bombes 1936 
 Estació de Sants (1936-1970) _1954. LA POST-GUERRA I LA REPRESA DEMOCRÀTICA El dia 15 de febrer de 1936 es van inaugurar les andanes de la nova estació de Sants del ferrocarril de M.Z.A. L'estació ocupava un espai que s'estenia sobre el carrer de Sant Antoni entre l'actual plaça de Sants i el La Guerra Civil té seqüeles tràgiques i duradores. L’obertura de la SEAT a la Zona Franca, el 1953, marcava l’inici d’una carrer Vallespir. Amb anterioritat el barri Sants havia disposat d'una tímida represa, després de la regressió causada per la política autàrquica de la dictadura de Franco. Es posaven els primera estació des de l'any 1853, quan encara era municipi fonaments tecnocràtics d’un creixement sense democràcia i, davant del caos urbanístic, es reprenia el debat republicà independent, que va ser reformada i ampliada l'any 1902. sobre una Barcelona supramunicipal, que portava a l’aprovació d’un nou pla general: el Pla comarcal del 1953. El 1948, coincidint amb la celebració del centenari del primer tren al país, va ser inaugurat l'edifici d'accés de viatgers a nivell de carrer Comença llavors la construcció industrial de pisos per fer front a la greu crisi social de l’habitatge en temps de fort L’edifici d'accés antic va ser enderrocat i les andanes de l'estació es varen creixement migratori. Els polígons d’habitatge es concentren a llevant, de Sant Martí a Nou Barris. L’onada migratòria de desplaçar quan als anys 1970’s es va construir la nova estació. L'espai que la postguerra dóna peu a l’aparició d’àrees amb cases autoconstruïdes i edificis en alçada ocupava l'antiga estació va ser cobert i va permetre convertir el vell carrer de Sant Antoni en l'actual passeig la ciutat i la seva área metropolitanavan veure el naixement de polígons. Igualment, aparegué un teixit de petites i mitjanes empreses de sectors com el metall, el plástic, la serralleria i matriceria industrial i les arts gráfiques, amb volum econòmic i social gens menyspreable. En aquests anys es produí la necessitat d‘inserció de les antigues fàbriques al teixit urbá. Amb els canvis democrátics, assistim a la recuperació i rehabilitació de molts d'aquests edificis en equipaments gràcies a les reivindicacions veïnals que han servit per cohesionar i estructurar el moviment social. Fruit d'aquestes actituds,en aquells anys es concretaren la recuperació d'edificis industrials per a equipaments culturals i educatius, com I'antiga fabrica Batlló que, malgrat ser un exemple pioner de recuperació,realitzada al lIarg de la década deis vint com a Escola Industrial, ara s'ha convertit en aularide diverses escoles universitáries o I'editorial Montaner i Simón, com a seu de la Fundació del pintor Antoni Tapies. L'any 1956 es va electrificar totalment la línia ferroviària entre Barcelona, Vilanova i Tarragona i l’any 1957 començaven les obres de cobertura de la rasa del carrer Aragó que s'acabarien totalment el 1962. El carrer Aragó es va convertír des d'aleshores en una de les vies més àmplies i transitades de la ciutat. Editorial Sopena. Edifici desaparegut L’EIXAMPLE ESQUERRA, DISTRICTE EDITORIAL Durant el primer terç de segle XX, l’Esquerre de l'Eixample es va constituir com un autèntic districte editorial, amb un conglomerat d'indústries complementàries i d'arts gràfiques, dedicades a l'enquadernació, la impressió, la reproducció litogràfica o el fotogravat. Editorials com Salvat que ocupava gairebé una illa de l'Eixample i incloïa oficines, magatzems, àrea d'expedició de llibres i redacció, a més de tallers d'impressió, litografia i enquadernació i que va arribar a concentrar uns 4.300 treballadors, o l’Editorial Sopena només se’n conserva part dels edificis com a testimoni arquitectònic que explica la gran importància del sector editorial a la Catalunya dels segles XIX i XX. Editorial Salvat Després de la Guerra, es van fundar nombroses editorials i es van reprendre tímidament les edicions en català A mitjans del segle XX, el sector editorial va créixer de manera extraordinària. Editorials i empreses d'arts gràfiques es van mantenir a l'Eixample barceloní i àrees properes, de manera que l'emplaçament urbà facilitava el contacte entre redactors i col·laboradors. Durant la dècada de 1960, coincidint amb l'expansió econòmica, algunes grans editorials van evolucionar fins convertir-se en fàbriques de llibres de gran format. A partir de 1970 es van consolidar com a grans productors de llibres de text A finals de segle XX, es va produir una important reestructuració de el sector que derivaria en la desaparició d'editorials de llarg recorregut - tasca, Sopena ... Un sector que ha deixat la seva empremta física i constitueixen una part important de el patrimoni industrial de la ciutat. Editorial Gustavo Gili Durant la segona meitat dels anys cinquanta es va aprovar el Decret-Llei que abolia i prohibia la prostitució. Per burlar la A l’Esquerra de l’Eixample, delimitat pels carrers Urgell, Provença i l'avinguda nova prohibició, els locals de prostitució es van reciclar i reconvertir en meublés, hostals o pensions i també en snak-bars de Josep Tarradellas, es va concentrar l’anomenat Barri Xino Perfumat o Triangle o bars de cites. Els de més qualitat es trobaven als barris situats per sobre de l'avinguda Diagonal i a l'Eixample, barris de l’Sexe, amb el Meublé Diagonal, a l'avinguda de Sarrià, on actualment hi ha que oferien més seguretat i estaven ben comunicats. l'hotel Melià Barcelona que regentava la majoria de locals amb barra americana on s'oferien serveis sexuals. Durant els anys seixanta i setanta, quan l'alcalde Porcioles va promocionar Barcelona com a "ciutat de fires i congressos", va _1976. L’IINICI DE LA TRANSICIÓ augmentar el nombre de clients a aquesta zona de l’Eixample El 1976 entra en vigor el Pla general metropolità (PGM). Era fruit de molts anys de treballs tècnics, i d’un intens debat ciutadà que havia enfortit el moviment veïnal de lluita contra els desordres urbanístics i l’especulació immobiliària dels anys del «desarrollo». En el context de l’inici de l’etapa democràtica, el PGM, integrat en la Llei del sòl d’aquell any, té un paper cabdal en l’ordenament urbanístic de l’àrea metropolitana, i perdura fins avui. El combat per les millores urbanes és un dels més importants de l’anomenada Transició. i rehabilitació de molts d'aquests edificis en equipaments gràcies a les reivindicacions veïnals 
 Un barri amb molts cinemes Cinemes com el Rex o el Volga a la Gran Via, o l’Eslava o el Cine Provenza o l’Entenza Cine, eren cinemes típicament de barri que animaven les tardes de diumenge amb sessió contínua, programes dobles de reestrena i ambient familiar. Moltes d’aquestes sales complementaven l'oferta lúdica cinematogràfica amb sala de ball sempre molt concorreguda pels joves. Actualment han desaparegut tots els cinemes i edificis, menys l’edifici del Cine Rex que segueix dempeus amb un futur incert REMUNTES Successives ordenances municipals des de l'inici de la dictadura de Primo de Rivera, el 1923, havien autoritzat les  remuntes,  les  construccions de noves plantes sobre edificis ja existents. En la postguerra més dura dels anys 40, en un context d'escassetat de vivenda, les remuntes havien estat un instrument eficaç Però va ser amb l'arribada de Porcioles i el  desarrollismo  franquista quan el fenomen es va disparar. Es van succeir les ampliacions d’edificabilitat i la permissivitat a l'hora d'autoritzar la construcció de més plantes. Es van ocupar Cine Rex , a la Gran Via, quan estava en actiu Cinema Volga , també a la Gran interiors d'illes, i es van construir vivendes en terrasses i voladissos. Via, avui desaparegut En aquest ‘boom’ immobiliari i a l’empara del porciolisme, les principals promotores com Nuñez i Navarro, Ibusa, Construcciones Españolas o La Llave de Oro es van fer grans i Núñez es va apropiar de les cantonades. El paisatge arquitectònic de l’Eixample es va transformar 3.2 ELS ORÍGENS I LA FORMA DEL BARRI A6_ EL RELLEU I L´AIGUA A7_ L´ANTIGUITAT DE L´EDIFICACIÓ A8_ EL TEIXIT EDIFICAT. EVOLUCIÓ A9_ EL PARCEL·LARI GRAN I L´EVOLUCIÓ DE L´ÚS HISTÒRIC I EXISTENT: INDÚSTRIES A10_ EL PARCEL·LARI GRAN I L´EVOLUCIÓ DE L´ÚS HISTÒRIC I EXISTENT: EDITORIALS A11_ EL MOSAIC D´ENTITATS CONFIGURADORES D´IDENTITAT SOCIAL La identi icaciód’ na estructura de rieres i torrents,c omEl1 188,s eguinte lm odeld elR ec Comtal es va començar la constr cciód’ n canal -el Rec Vell- i que al 1816, es va continuar amb la constr cciód’ na infraestructura hidràulica, el Canal de la Infanta, que donava servei a més de 4.500 hectàrees de la riba esquerra del riu Llobregat. Elc analv aa nard esapareixentd el a memòria de les ciutats i el pas del temps i la urbanitzacióde les terres, ha esborrat de initi a ent alse ol tra a de l’aig a Com hem comentat, el territori on l’ i a le s’estenia cap a ponent, era regat per les aigüesd el ar ierad eM agòria,c ontinuaciódel a Rierad eR abassa,q uev ans erd esviadesc ap a la riera Blanca per permetre la construcció de la murallad e PereI II,i perl es aigüesd els torrentsd eB argallóid el aC reud 'enM allaq ue seguirien el seu curs fins a la llacuna del Cagalell. En el seu projecte d'urbanitzaciódel Pla, tot i que Cerdà va tenir en compte l'endegament Les rieres del pla de Barcelona dels cabals torrencials des del peu de muntanya, no va ser fins al 1890 amb l'execuciódelp lad ec loaquesd eG arcíaF arias que es va resoldre el problema lar ierad el aM agòriao elT orrentd eB argalló, ens deixa constància d’ n territori configurat per rieresq ue regavenu nes terresr iquesp er a l’agric lt ra i que esdevindrien camins urbanitzats a mitjans del s.XIX. Les rieres en relació al teixit edificat El relleu i l'aigua 50 50 Els elements visibles del patrimoni ordinari relacionatsa mb l’aig as ón molte scassos en l’act alitat, tan sols identifiquem alguna La identi icaciód’ na estructura de rieres i parcel·la que deixa entreveure per la seva 50 torrents, com la riera de la Magòria o el formac apriciosae l seu passata grícola,a lgun Torrentd eB argalló,e nsd eixac onstànciad ’ n 50 carrer curt que segueix el traçat d’antig es territoric onfiguratp err ieresq uer egavenu nes rieres o podem reconèixer part de l’antiga terres riques per a l’agric lt ra i que traça de la riera de la Magòria en l’act al 45 esdevindrienc amins urbanitzatsa mitjansd el avinguda Josep Tarradellas o la traça del s.XIX. Torrent de Bargallóal carrer Urgell El 1188, seguint el model delR ec Comtal es 45 va començarl a constr cciód’ nc anal- el Rec Tan sols l’e ist ncia de dipòsits de Vell- i que al 1816, es va continuar amb la retenciód’aig esf an referènciaa l’ele entd e constr cciód’ na infraestructura hidràulica, el 45 l’aig a ct al ent a arcelona n’hi n total de Canald e la Infanta,q ued onavas erveia més 13 i la seva funcióés la de retenir les aigües de 40 40 de 4.500h ectàreesd e la ribae squerrad elr iu pluja que, un cop passat els episodis de Llobregat. precipitacions més intenses, es deixen anar de Elc analv aa nard esapareixentd e la memòria 45 manera controlada per evitar possibles de les ciutats i el pas del temps i la inundacions. urbanitzacióde les terres, ha esborrat C/ París Al a Nova Esquerra hih a dos grans dipòsits de initi a ent alse ol tra a de l’aig a d’aig a que queden soterrats al subsòl de grans equipaments: Comh em comentat, el territori on l’ i a le _Dipòsit de retenciód’aig es pluvials Joan s’estenia cap a ponent, era regat per les Miró. Regula els cabals dels col·lectors del 40 aigüesd el ar ierad eM agòria,c ontinuaciódel a 35 carrerd e Tarragona.T éunac apacitatt otald e 40 Rierad eR abassa,q uev ans erd esviadesc ap 70.000m 3i unap rofunditatd ef insa 17m . Es a la riera Blanca per permetre la construcció Escola industrial C/ Còrcega pot visitar. de la murallad e PereI II,i perl es aigüesd els _Dipòsit del 'Escola Industrial. Situat dins del torrentsd eB argallóid el aC reud 'enM allaq ue recinte de l'Escola Industrial de Barcelona, al seguirien el seu curs fins a la llacuna del subsòld el campd e futbol de gespa artificial. 40 Cagalell. Hidrològicament es troba a la conca de En el seu projecte d'urbanitzaciódel Pla, tot i Diagonal-Barceloneta. És un rectangle de 94 que Cerdà va tenir en compte l'endegament per 54 metres paral·lel al carrer Viladomat, dels cabals torrencials des del peu de 35 C/ Rosselló amb una capacitat de 35.000 m3. muntanya, no va ser fins al 1890 amb l'execuciódelp lad ec loaquesd eG arcíaF arias que es va resodre el problema 35 35 És moltd ifícilt robara ntiguest races de rieres 35 sota l’i lacable retícula del Pla Cerdà, tan sols en el parcel·lari podem observar-ne C/ Provença algunes, aixícom reconèixer una part de l’act al avinguda Josep Tarradellas que segueixl ’antigat raçad el ar ierad el aM agòria i la traça vertical del carrer Urgell que coincideix en el Torrent de Bargalló. 30 30 30 32 C/ Mallorca Parc de l'Espanya Industrial 30 Límit barri Rieres Àmbit del dipòsit C/ València 25 25 25 C/ Aragó 25 25 Parc de l'Escorxador C/ Consell de Cent 29 N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 25 C/ Diputació 25 20 El relleu i l'aigua 20 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR 20 bartumeus escala renau arquitectes 20 25 25 Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida A6 20 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Torrent de Bargalló Torrent de Bargalló òria la M ag de Rie ra ra de la M agòria Rie ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Font: Programa d’actuacions Superilles Pilot a Barcelona: Districte de l’Eixample, Barris de la Nova Esquerra de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. 2015. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Lacalle i Cia. Fabricantes. Fàbrica de corretges, gomes i amiant. https://www.poblesdecatalunya.cat/ Antiga Fàbrica Bayer (anteriorment fàbrica de perles d’imitació). https://www.nataliapiernas.com/patrimonio-industrial Antiga Fàbrica Batlló. https://www.enciclopedia.cat/materia/industria-textil ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Editorial Sopena. Relleus escultòrics i rajoles ceràmiques. http://barcelofilia.blogspot.com/2011/11/editorial-ramon-sopena-provenca Editorial Salvat. https://www.alamy.com/publicidad-nuevo-edificio-y-talleres-de-la-editorial-p-salvat-en-la-calle-mallorca Editorial Gustavo Gili. https://www.macba.cat/ El mosaic d'entitats configuradores d'identitat social 1. Centre Cívic Urgell/ Casal Infantil Urgell- Centre Cultural Teresa Pàmies 2. Centre Cívic Casa Golferichs 3. Espai de Gent Gran de l'Esquerra de l'Eixample 4. Espai de Gent Gran Montserrat Olivella 5. Casal de Joves Queix- Espai de ASSOCIACIÓ DE VEÏNES Dinamització Educativa Lola Anglada I VEÏNS DE L'ESQUERRA 6. Eix Jove. Projecte de DinamitzacióJ uvenil de l'Eixample DE L'EIXAMPLE 7. Casal Popular Lina Òdena 8 8. Associaciód e veïnes i veïns de l'Esquerra de l'Eixample 9. Espaid 'Entitatsd e l'Esquerrad e l'Eixample ESPAI DE GENT Anna Alabart C/ París 10. Aula Viva GRAN MONTSERRAT 11. Espai Nur OLIVELLA 12. Fàbrica Lehman 4 13. Mercat de Pagès 9 C/ Còrcega CASAL DE JOVES QUEIX 5 ESPAI DE GENT GRAN DE L'ESQUERRA DE L'EIXAMPLE C/ Rosselló 3 CASAL POPULAR CENTRE CÍVIC LINC/A Pr oÒveDnçEa NA URGELL / CASAL 7 INFANTIL URGELL 1 C/ Mallorca AULA VIVA Entitats socials 10 Altres entitats o associacions C/ València C/ Aragó ESPAI NUR FÀBRICA LEHMAN 11 11 13 C/ Consell de Cent MERCAT DE PAGÈS N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació El mosaic d'entitats configuradores d'identitat social EIX JOVE 6 CENTRE CÍVIC ESTUDI DE PAISATGE: CASA GOLFERICHS NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE 2 EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida A11 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova 4. VALORS OBSERVATS _ PARÀMETRESDES DE LES VARIABLES SEGONS FORMA, ÚS I PERCEPCIÓ 4.1. EL TRAÇAT 4.2. EL TEIXIT DEL BUIT 4.3. EL VERD 4.4. L´EDIFICACIÓ 4.5. EL SÒCOL URBÀ 4.6. EL PAISATGE HUMÀ. 4.1. EL TRAÇAT 4.1.2 LES PORTES I LES AVINGUDES: MOBILITAT 4.1.1 ELS CARRERS B5_ LES PORTES DE LA NOVA ESQUERRA. PORTES DE CIUTAT B1_ ELS CARRERS DE L EIXAMPLE B6_ LES PORTES I LES AVINGUDES. VORA I CONNEXIÓ B7_ ELS CARRERS TIPUS. SECCIÓ I B2_ ELS CARRERS DE L EIXAMPLE. CONTINUÏTATS I DISCONTINUÏTATS R E D I M E N S I O N A N T D E L S F L U X E S B3_ ELS CARRERS PROPIS. CONTINUÏTATS I DISCONTINUÏTATS B 7 _ E L S C A R R E R S T I P U S . S E CCIÓ I REDIMENSIONANT DELS FLUXES B4_ LES CRUÏLLES. FORMA I DIMENSIÓ. REPETICIÓ I DIFERENCIA B8_ MOBILITAT. BUS I PARADES DE METRO, TAXI I RODALIES EN SUPERFICIE ’ ’ 1928 Obertura i urbanització de la Gran Via La construcció de l’Eixample Els carrers de l'Eixample ’organitzaciódel traçat de l’ i a le es fa a través d’ na malla bàsica de carrers -de 20m, 30m i 50m d’a lada que li donen el seu caràcter homogeni- i un sistema territorial d’a ing des d’escala metropolitana que en el cas de la NEE son diagonals. Tots el carrers estan arbrats i les voreres són d’a lada variable. Els carrers defineixen mançanes quadradesd e 113 m. de costata mbx amfrans, cantonades tallades a 45º. La NEE, que se sitúa a l’e tre oest de l’ i a le i per tant limita amb altres barris - Sants i Les Corts-, comparteix els carrers horitzontalsa mbl a restad e l’ i a le,m entre quel am ajoriad elsc arrersv erticalss ónc arrers propis. Carrers horitzontals. Vies més importants a escala de ciutat: _Gran Via del es Corts Catalanes, el principal ei d’acc s a la ci tat _CarrerA ragó, principalc ol·lectord elt rànsitd e pas en sentit Llobregat. Carrers verticals. Carrers molt curts que no C tenen continuïtat més enllàdel barri, només arrer quan traspassen la Gran Via peròacaben ben Gelabe aviat al Paral·lel. Hi ha l’e ce cióde quatre rt carrersv erticalsd em ésl ongitudq uec onnecten Carrer Londres el barri nord-sud, tres d’ells més enllàde la Diagonal i un altre fins a Travessera de les Carrer de Berlín Carrer de París Corts: _Carrer Llançà, amb continuïtat amb el carrer Nicaragua que connecta en sentit muntanya Sants i Les Corts _Comted ’ rgell,a mbc ontinuïtata mbA vinguda Sarrià,é s elg rane ixs entitm untanyaq uer ecull tante lt rànsitd eC iutatV ellai PobleS ec,c ome l de les vies transversals. _Carrer Entença, sentit nord, permet l’acc s C/ de l'Elisi Carrer de València des de Sant Antoni, Poble Sec i Montjuïca la C/ S parta ltad el ’ D iagonala mbc ontinuïtata mb ant Nicolau Carrer Aragó doctor Fleming _C. Tarragona, sentit sud, és continuaciódel carrer Numància que ve de Sarriài travessa Les Corts Carrersd iagonals.S ón l’e ce ciódel a retícula, ei os ro ectats e tren en l’ortogonalitat ’ ing da Roma és projectada seguint la línia fèrria ’ ing da de Josep Tarradellas se superposa a la Riera de la Magòria N 0 200 400 Els carrers de l'Eixample. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida B1 Carrer de Llançà Carrer de Nicaragua Carrer Vilamarí Carrer d'Equador A la NEEl a tramar egulard e l’ i a let roba Els carrers de l'Eixample. el seu límit en el contacte amb els altres barris: l nord, l’ ing da arradellas s la rontera Continuïtats i discontinuïtats. física del barri i retalla la trama regular de carrers de l’ i a le L a majoriad els carrers de la trama Cerdàque arriben a l’a ing da Carrer de quedent allats,c omenceno acabene na quest Entença eix, i per tant tenen poc trànsit, son cul-de-sac. Només algunes excepcions travessen l’ei diagonal: Continuïtat de carrers verticals, tots tres en sentit nord: _C. Llançà- C. Nicaragua Carrer de _C. Entença Comte Urgell _Avinguda Sarrià Continuïtat de carrers horitzontals: _C.L ondres-C . Gelabert,e n sentitd e sortida de l’ i a le _C. Paris, continuitat de C. Berlin, en sentit d’entrada a l’ i a le l’oest, el arragona, er la se a a lada i caràcter, és la via que separa l’ i a le del districte de Sants i no permet, pràcticament, cap continuïtat de traçat entre les dues bandes de l’ei Per contra,e ls altresd os límitsd elb arrid e la NEE,l aG ranV iai elc arrerU rgell,f ormenp art del at ramaC erdà,q uedena bsorvitsd insd el a retícula i per tant, a nivell de traçat, no són límitf ormal,s ino que els carrersh oritzontalsi verticals queden integrats en el conjunt. La continuitat dels carrers dins del barri tampocq uedag arantidap erl ap resènciad els recintes de les superilles històriques que agrupenm ésd ’ nam ançanai i nterrompenl a contin tat d’alg ns carrers Carrers verticals discontinus: _C.B orrell,e n sentit nord és interromputp er l’ scola _Industrial. És un carrer pacificat _C.V ilamarí.A ls er unc arrere n sentits ud,e l carrer comença a la Model _C.L lançà.E l Parcd e l’ scor adori nterromp la continuïtat del carrer. Per sobre el C. Aragóels entitd el trànsité s nord i per sota el Carrer de C. Diputacióel sentit és sud, per tant en Numància a bdós casos el carrer s’inicia al arc Carrers horitzontals discontinus: _C. Còrsega, en sentit Llobregat és interro t er l’ scola nd strial _C.C onselld eC ent,e ns entitB esòsc omença al arc de l’ scor ador Gran Via de les Corts Catalanes Carrer de Carrer del Llançà Comte Borrell Els carrers de l'Eixample. Continuïtats i discontinuïtats. A la NEEl a tramar egulard e l’ i a let roba el seu límit en el contacte amb els altres barris: l nord, l’ ing da arradellas s la rontera física del barri i retalla la trama regular de carrers de l’ i a le L a majoriad els carrers de la trama Cerdàque arriben a l’a ing da quedent allats,c omenceno acabene na quest eix, i per tant tenen poc trànsit, son cul-de-sac. Només algunes excepcions travessen l’ei diagonal: Continuïtat de carrers verticals, tots tres en sentit nord: _C. Llançà- C. Nicaragua _C. Entença _Avinguda Sarrià Continuïtat de carrers horitzontals: _C.L ondres-C . Gelabert,e n sentitd e sortida Carer París Carer París de l’ i a le _C. Paris, continuitat de C. Berlin, en sentit d’entrada a l’ i a le l’oest, el arragona, er la se a a lada i caràcter, és la via que separa l’ i a le del districte de Sants i no permet, pràcticament, cap continuïtat de traçat entre les dues bandes de l’ei Per contra,e ls altresd os límitsd elb arrid e la NEE,l aG ranV iai elc arrerU rgell,f ormenp art del at ramaC erdà,q uedena bsorvitsd insd el a retícula i per tant, a nivell de traçat, no són límitf ormal,s ino que els carrersh oritzontalsi verticals queden integrats en el conjunt. La continuitat dels carrers dins del barri tampocq uedag arantidap erl a presènciad els recintes de les superilles històriques que agrupenm és d’ nam ançanai interrompenl a contin tat d’alg ns carrers Carrers verticals discontinus: _C.B orrell,e n sentit nord és interromputp er l’ scola _Industrial. És un carrer pacificat _C.V ilamarí.A ls er unc arrere n sentits ud,e l carrer comença a la Model Avingud _C.L lançà.E l Parcd e l’ scor adori nterromp a Roma la continuïtat del carrer. Per sobre el C. Carer Malorca Aragóels entitd el trànsité s nord i per sota el C. Diputacióel sentit és sud, per tant en a bdós casos el carrer s’inicia al arc Carrers horitzontals discontinus: Avingu _C. Còrsega, en sentit Llobregat és da Roma interro t er l’ scola nd strial _C.C onselld eC ent,e ns entitB esòsc omença Carer València Carer València al arc de l’ scor ador Avinguda Roma Carer Aragó Carer Aragó N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 Els carrers de l'Eixample. Continuïtats i discontinuïtats. ESTUDI DE PAISATGE: Corts Catalanes NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLEGran Via de les EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida B2 Avinguda Tarragona Avinguda Tarragona Carrer Entença Carrer Entença Carrer Comte Carrer Comte Urgell Urgell Carrer Villarroel Carrer Villarroel Carrer Casanova Amplada 50 m. Amplada 30 m. Amplada 20 m. JERARQUIA VIÀRIA I SECCIONS DELS CARRERS DE L’EIXAMPLE AL BARRI. VARIACIÓ DEL CARÀCTER DELS CARRERS PROPIS, SEGONS EL SEU DISSENY, POSICIÓ O CONNECTIVITAT CARRERS DE 20 m. D’AMPLADA. Són CARRERS DE 30 m. D’AMPLADA. A la CARRERS DE 50 m. D’AMPLADA. A la la resta dels carrers del barri, tant els Nova Esquerra de l’Eixample només n’hi Nova Esquerra de l’Eixample n’hi ha tres: horitzontals com els verticals ha un: el carrer Urgell, que té la mateixa l’Avgda Roma, la Gran Via i l’Avinguda amplada que la Rambla de Catalunya Tarradellas, amb la mateixa amplada que la Diagonal o la Meridiana Avgda Roma Carrer de Borrell Gran Via de les Corts Catalanes Carrer deConsell de Cent Carrer Urgell Avgda Tarradellas Els carrers propis. Continuïtats i discontinuïtats. Com ja hem comentat, la Nova Esquerra comparteix els carrers horitzontals amb la s Av resta de l’ i a le, entre e la a oria dels el e ingu d da a D carrers verticals són carrers propis i les ar r ia T gon diagonals són grans avingudes.p al se Ene lp lànolh emd iferenciate lsc arrersp ropis o e J -en vermell-i els carrers a escala d’ i a le d Car Av . -en gris. rer Ge Des del punt de vista del trànsit, hem labert assenyalat amb cercles quan el traçat d’ n carrer comença de zero amb una barra quan el carrer acaba sense tenir continuïtat i amb Carrer Londres Carrer Londres fletxes el sentit del trànsit. La duplicacióde línies mostra la intensitat del trànsit Carrer de Berlín C/ París Carrer de Berlín Carrer de París Carrer de París C/ Còrcega Continuïtat c. horitzontals C/ Rosselló Continuïtat c. verticals Discontinuïtat c. horitzontals Discontinuïtat c. verticals C/ Provença Cont. horitz. fora barri Cont. vertical fora barri Cruïles Inici carrers verticals C/ Mallorca Av Inici carrer horitzontalsinguda de Roma Sentit carrer Final carrer C/ de l'Elisi C/ València Carrer de València Carrer de València Carrer de València C/ Sant Nicolau C/ Aragó Carrer Aragó Carrer Aragó Carrer Aragó C/ Consell de Cent Carrer del Prínce Np Jo 0 20 50 100 200rdi ESCALA 1:6000 C/ Diputació Carrer de la Diputació Carrer de la Diputació Carrer de la Diputació Els carrers propis. Continuïtats i discontinuïtats. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Gran Via de Les Corts Catalanes Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida B3 C/ Tarragona C/ Llançà Carrer de Llançà Carrer de Llançà Carrer de Nicaragua C/ Vilamarí Carrer d'Equad Carrer Vilamarí Carrer Vilamarí Carrer Vilamarí or C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova "T" "Y" "+" "x" "eixamplaments i grans interseccions" Les cruïlles. Forma i dimensió. Repetició i diferència. La cartografia ressalta en diferent color les cruïlles corresponents als diferents tipus de cruïlles, resultants dels diferents tipus de creixement urbà que han conformat el barri. Han estat categoritzades pel tipus d’encre a ent o nombre de carrers que hi conflueixen, i es vol destacar la homogenïtat de les cruïlles als carrers de l’ i a le en fronti la variabilitatt ipològicaa ls carrerst ipus avinguda, tot i que tambésón homogènies en la mida. La variabilitat més gran es produeix als encreuaments entre avingudes, on es produeixen espais de referència. ’agr ació de les cruïlles en la llegenda esquerra posa en valor el paper de l’encre a entc oma frontissai transicióe ntre C/ París lesd iferentsd ireccionalitatsi gransd el esi lles edificades que negocia aquestes diferències. Les cruïlles amb els quatre xamfrans són la majoria i exemplifica la regularitat de l’ i a le E lc onjuntd ec ruïllese n ostra la quantitat de carrers que topen amb els C/ Còrcega grans equipaments de les superilles històriques, i amb el conjunt de cruïlles en edap alesa la diferènciae n dimensiód e les grans avingudes. C/ Rosselló Tipologies de cruïlles C/ Provença "T" "Y" "+" C/ Mallorca "x" "eixamplaments i grans interseccions" C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Les cruïlles. Forma i dimensió. Repetició i diferència. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida B4 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE, LA PORTA OEST DE BARCELONA. TRES SÓN ELS GRANS NODES DE CONNEXIÓ A ESCALA DE CIUTAT: PLAÇA ESPANYA, ESTACIÓ DE SANTS, HOSPITAL CLÍNIC Plaça Espanya vista des de Montjuic Plaça dels Països Catalans i Estació de Sants Hospital Clinic C Urgell I Avinguda Sarrià PLÀNOL DEL METRO DE BARCELONA NODE HOSPITAL CLÍNIC NODE ESTACIÓ DE SANTS NODE PLAÇA ESPANYA Les portes de la Nova Esquerra. L3 Portes de ciutat. L5 La localitzaciódel barri encaixat entre l’Eixamplei altresb arrisf and el aN EEl ap orta d’accésa Barcelonad es de l’Est.D uesg rans avingudes el limiten a oest i a sud, i a les seves interseccions,o n es produeixene spais de referència, s´hi situen grans nodes de connexiói a escala de ciutat: _PLAÇAE SPANYA:A l ai ntersecciódelt rident Rodalies entre C. Tarragona, Gran Via i Avinguda Paral·lel.L aP laçaE spanya,e lpuntf inald elC . Estació Tarragona, és la node d’interseccióde grans de Sants avingudes amb la ubicaciód’equipaments a escala de ciutatc om els pavellonsd e la Fira, el Centre Comercial Les Arenas o els hotels per a convencions. La Plaça Espanya és el nexe d’unióde la ciutat amb Montjuici al seu subsòl,l ’intercanviadorm ultimodalé s un punt d'enllaçde les línies L1 i L3 del Metro de Barcelonai capçalerad el esl íniesd eF GCd el Metro del Baix Llobregat. L1 Aeroport de Barcelona Aerobus _ESTACIÓDE SANTS: A LA INTERSECCIÓ: A la intersecciódelt ridente ntre C. Tarragona, Plaça Espanya Avinguda J. Tarradellas i Avinguda Roma. L’EstaciódeT rens,i ntercanviadord ef errocarril d'Adif i de metro, i la d’Autobusos de Sants són unn oded ec onnexióa escala de ciutati nexe d’unióde la xarxa de transport. _ESTACIÓH OSPITALC LÍNIC:A l ai nflexiódel carrer Urgell amb Avinguda Sarriài interseccióambe l carrerP aris.É s unae stació de metro (L5) amb una elevat volum de passatgers que es traslladen a l’Hospital Clínic.L aN EEé s portad ’accési sortidad el a ciutat a través d’aquests nodes que la connecten amb l’aeroport de Barcelona, el Port i la resta de l’Eixample. Al ser llocs de movimenti intercanvid ep assatgers,i mpliquen un fluxe molt intens de ciutadans i turistes R L1 L3 L5 L8 Ruta vermella bus turístic Parades bus turístic N a 0 200 400 elo n rc - B a io on Bcn Les portes de la Nova Esquerra. nt - t A L Gè Portes de la ciutat. an ivS o n m oo v a- Bc ESTUDI DE PAISATGE:n ge r NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE Tà n - cn EQUIP REDACTOR cn - B bartumeus escala renau B iza Ib arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida B5 Bcn - M allorca Mahó - Bcn Ciutadella - Bcn ia cc h ve ivit a n- C Bc Les portes i les avingudes. Vora i connexió. Comj ah emc omentatl aN ovaE squerrae stàsituadaa l’extremo estd el ’Eixample i lesg ransa vingudesq ue la limiten i en són frontera, són també a la vegada, frontissa entre districtes i d’eixos de connexió. Aquestesv iesa escalad e ciutat,s on carrersa mples amb edificis de gran alçada. _El carrer Tarragona, que fa de frontissa entre districtes, téuna seccióirregular de 50 m. La bandad e Santsq uedaa lineadap er granse dificis d’o icines i la banda de la Nova Esquerra ve resseguida per edificis, molts ells d’ abitat e amb una alçada superior a la resta d’illes de la mansana Cerdà. La secció de la calçada és assimètrica, a la banda oest tévoreres amples ocupades per rampes PLAÇA de pàrquings i per plataformes d’accés als edificis, FRANSESC elevadesp ere scales;a lab andae stl esa cerese stan MACIÀ ocupadesp erp arterresi arbrata lineatq uel id onenu n caràcter més domèstic. A l’arribar al Parc de l’Escorxador i al Centre comercial Les Arenas, es desdibuixa la caixa i s’obre la visual cap a la Plaça Espanya i Montjuic L’altra gran avinguda és lA’ vinguda Josep adel as Tarradellas, que se superposa, en diagonal, a a r osep Tar J l’anti at raçad e la Rierad e laM agòria.T étambéuna PLAÇA a de vingu d seccióde 50m. d’amplada peròla seva caixa és molt A PAÏSOS regular, amb façanes alineades i una alçada CATALANS reguladora de més de 6 plantesq ue alterna edificis d’ abitat es i oficines. La calçada és simètrica en forma de boulevard LA’ vinguda Roma és unav ia projectada seguint la líniaf èrriaq ue recorriae l carrer.É s una viat ambéen diagonal aliena a la trama Cerdà, poc considerada perquètoti la sevaa mplada, la ressegueixen edificis dem oltaa lçadai pocc aràcteri noh ih ad ec omerçde qualitat.H ih ab arrejad ’ abitat ei edificisc orporatius. An ivelld et rànsit, esp ercepc oml ac ontinuaciódelC . Aragótoti quef a unai nflexiómoltm arcadai canvial a seccióque passa a ser de 30m. a 50m. _ LaG ranV ia,u nc arrerq ues obrepassae lsl ímitsd e l’Eixamplei és, pert ant,u n connectorm etropolità,é s unaf rontissae ntrel aN ovaE squerrad el ’Eixamplei el barrid eS antA ntoni,i p erl as evaa mpladai trànsitf a Aving de barrera.E l trame ntrel a PlaçaE spanyai l aP laça uda R de les Glòries és el més urbài la secciótant de la oma calçadac omd el ’edi icació l a méss imètricad et ote l seu recorregut A les interseccions entre aquestes vies es configuren espais urbans molt singulars peròpoc definits( v eureB 6).A excepciódel a Plaça Espanya, que sembla que tingui un excés d’elements emblemàtics( Font, Torres,P laça de Toros, a la resta d’interseccions no hi ha edificis amb caràcter qued efineixinl a seva forman i que siguinr eferència estètica o patrimonial de la ciutat. Nodes principals PLAÇA Els grans equipaments ESPANYA Gran Via de les Corts Catalanes Les portes i les avingudes. Vora i connexió. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida B6 Carrer de Tarragona Seccions carrers Secció carrer amb aparcament Secció carrer amb aparcament Secció carrer amb carrill bici Secció Gran Via de les Corts Catalanes Els carrers tipus. Secció i redimensionant dels fluxes Carrer Comte La nostra percepció dels carrers varia segons: Carrer Provença Borrell _El disseny de la secció i les diferents intensitats dels fluxes. Av. Tarradellas, Av. Roma i Gran Via són diferentst ipusd e vies,t ots tres amb5 0 m de caixa. El primer és una rambla, el segon va variantl a secciói el terceré s un eixa escala de ciutat tipus boulevard _La posició del carrer dins el conjunt. C. Borrelli C. Conselld e Centt enen2 0m.d e caixa,p eròe lp rimeré s unc arrerp ropiq uen o té continuïtatm ése nllàd elb arrii el segoné s un carrer que arriba a l’Av da. eridiana _Els punts que connecta o les discontinuïtats que pateix C. Entença i C. Llançà tenen una secció de 20m i no tenen el mateix caràcter de via. El primer,a mb molt trànsit, traspassa la retícula de l’Eixample cap el nord i travessa altres barris fins arribar a la Diagonal,i el segon té poc trànsit i està interromput pel Parc de l’Escorxador. 4m 12m 4m 7m 6m 7m Carrer Diputació/ Carrer Vilamarí/ Consell de Cent Calàbria Vorera Carrer sentit únic Aparcament Carril bici 4m 12m 4m 4m 12m 4m 0 5 10 20 Els carrers tipus. Secció i redimensionant dels fluxes ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida B7 Mobilitat. Autobús i parades de metro, taxi, bus i rodalies en superfície T T Entença Hospital Clínic T Sants Estació T Parades de taxi Parades de metro Parades de Rodalies- Renfe T Parades de bus Línies de bus Tarragona T Hostafrancs N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 Mobilitat. Autobús i parades de metro, taxi, bus i T rodalies en superfície ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau Plaça Espanya Rocafort Urgell arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida B8 EL TEIXIT: EL BUIT 4.2. EL TEIXIT DEL BUIT 4 .2.1 L´ESTRUCTURA DEL BUIT 4.2.2 ELS INTERIORS D´ILLA C12_ LLINDARS A L´INTERIOR DE LA MANSANA. CLASSIFICACIO C1_ LA POROSITAT DEL TEIXIT C5_ LA POROSITAT DE LES MANSANES MORFOTIPOLÒGIC C2_ L´ESPAI PÚBLIC I ELS EQUIPAMENTS C6_ ELS EQUIPAMENTS EN RELACIÓ ALS INTERIORS D´ILLA C3_ LES SUPERILLES DE SEMPRE: ELS GRANS C7_ INTERIORS D´ILLA PER ESTAR, TREBALLAR, APRENDRE 4.2.3 LA CONNECTIVITAT DEL BUIT EQUIPAMENTS | LES NOVES SUPERCRUÏLLES: ELS I HABITAR. C13_ LA SUPERFICIE TRANSITABLE. EQUIPAMENTS, VORERES I CAMINS EIXOS CÍVICS C8_ PATIS D´ILLA PER ESTAR. C14_ GRADIENT D ACCESSIBILITAT ALS PATIS D ILLA C4_ LES VISUALS OBERTES/ TANCADES DELS CARRERS C9_ PATIS D´ILLA PER TREBALLAR. C15_ BARRERES, MURS I TANCAMENTS A L ESPAI LLIURE CAP A LES SUPERILLES HISTÒRIQUES C10_ PATIS D´ILLA PER APRENDRE. C16_ BARRERES, MURS I TANCAMENTS. EL CARRER TARRAGONA I EL C11_ PATIS D´ILLA PER HABITAR. SEU ENTORN ’ ’ ’ La porositat del teixit. El plànol destaca l’es ai buit en el barri, assenyalantt antl ’es aib uitp úblicc oml ’es ai privat. Es diferencia( en trama) l’es ai públic qualificatc oma 6a--elsp arcs,p lacesi jardins urbans--de la resta del buit public lligat al traçat--la caixad el carrer: calçada i vorera--i delb uitp rivata l’interiord el esm ansanes( en gris més clar). Lac artografiap osae n relleul a mancad e sòl buit,e nu nb arrid et eixita pretat,a mbu naa lta densitat de oblació i d’oc ació del s l També mostra la heterogeneïtat en la distribució d’a est buit, que no es reparteix sinó que es concentra en El Parc de l’ scor ador o Joan Miró l’illa que té per dimensió 4 mansanes Cerdà pràcticament buides), que també es destaca com a buit C/ París d’es aip ública escalad ec iutat.E ls egueixen les altres superilles històriques del barri: l’ scola Industrial (que amb la mateixa dimensió de 4 mansanes presenta un buit moltm es intersticial entrel 'edificació,d ’ nes duest erceresp artsd elt otal)i ,e nu nf utur,e n la de la presó Model( on el buitr epresentarà C/ Còrcega una mica més que una de les seves dues mansanes de superficie). A banda d’a estes concentracions d’es ai buit a escala de ciutat en aquestes illes formades per més d’ na mansana, es produeix un salt d’escala en la dimensió del buit a espais de menor dimensió d’ na C/ Rosselló mansana Cerdà i que correspon als espais b its a l’interior d’alg nes illes A cavall entre aquestes dues escales es trobaria el cas de les Germanetes, que per contigüitat sumen un espai buit de mida intermedia. La resta, de caire intersticial i privat, patis i C/ Provença celoberts a escala d'arquitectura, son el res ltat d’ n tei it edi icat oc orós Quanta lb uitl ligata lt raçatd ’escalam ésg ran quel a delc arrerc ald estacar:e l buitg uanyat alv iaria ll largd el ’ ing daR omae nl as eva intersecció amb València i les taques als C/ Mallorca límitsd elb arric orresponentsa portes,n odesi interseccions amb les grans avingudes, i en especial,l ai nmensat acal ligadaa lam obilitat a escala metropolitanaa l'entorn de l'estació de Sants. C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació La porositat del teixit. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C1 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova HOSPITAL CLÍNIC MERCAT DEL NINOT PARC DE JOAN MIRÓ TRANSFORMACIÓ DE LA L’ESCOLA INDUSTRIAL MODEL ELS GRANS EQUIPAMENTS PÚBLICS L'espai públic i els equipaments Arbrat El plànolv ola ssenyalare ls espaisp úblicsi els Espais d'autogestió equipaments de titularitat i gestió pública i Equipament públic relacionar-losa mbl ’espaiv erdp ert ald eb uscar sinergies entre ells. A la Nova Esquerra de Projecte de La Model l’Eixample el verd i els equipaments han anat Espai públic i verd associat especialmentd el am à,j aq uee lse spaisp úblics a equipament verdsd elsq ualsa vuig audeixe lb arrih ans orgit Espai lliure verd dels grans equipaments històrics de la ciutat: d’escorxadors, presons, estacions, casernes i Equipament públic amb convents, alhora que de fàbriques tèxtils i espai lliure associat impremtes que al llarg del temps han estat Aparcament exterior transformades en equipaments o en d’altres usos col.lectius.A lb arrie s donent ipusd ’espai Paviments: públic de divers gra, origen i morfologia. Al plànol es vol diferenciar els parcs i jardins Paviment tou de sauló existents, qualificats com a 6a, en trama texturada, dels proposats pel futur, resseguits Paviment tou bituminós en líniad iscontínua( elp arcu rbàd e la Model)i diferenciar-losd elsj ardinsa l’interiord el esi lles, Llosa de formigó/ panots C/ París marcats per la linea perimetral de l'edificació Parterres que els defineix. Quant a la materialitat de l’espai públic,l a majoriad ’espais lligatsa l viari presenten una superfície mineralitzada amb 1 Jardins de Rosa Deulofeu 1 algunsp lanters.L a majoriad ’escolesp úbliques Jardins de Montserrat de l’Eixample es troben a la Nova Esquerra i 2 utilitzen interiors d’illes com a patis escolars, 3 Jardins de Beatriu de Pinós- Milany C/ Còrcega malgrat que a la majoria d’ells manca el verd. 4 Interior d'illa Maria Mercè Marçal Tan sols alguns dels espais enjardinats a Jardins d'Ermessenda l’interior de les mansanes presenten un cert 5 de Carcassona percentatge de superfície tova, de sauló i de 6 Jardins de Safo 2 3 vegetació.É s per això,q ue en general,e l barri es percepc omp ocp orós,j aq ue,a bandad el a 7 Jardins de Paula Montal presènciad el ’arbratv iarin oi ncorporae lv erda l 8 Jardins de l'Emma de Barcelona C/ Rosselló seut eixit,j aq uen ormalmentr omanp recintate n "Les germanetes" les superilles (equipades) històriques, darrera 9 Jardins de Sebastià Gasch de tanques dures o vegetals, o tancat pel perímetre edificat als patis interiors de les 10 Jardins de César Martinell 4 mansanesC erdà.E lb arric omptae ntree lss eus 11 Parc de l'Escorxador espaisp úblicsa mbu n espaip úblice mblemàtic de la reconquesta de l’espai públic a la ciutat durante ls primersa juntamentsd emocràticsa ls C/ Provença anysv uitanta[ patrimonie spail liure]:e l Parcd e l’Escorxador o Parc Joan Miró. Aquest parc, significa un salt d’escala gran pel que fa a la 5 dimensiód el ’espai públicd el barri,e sdevenint un parc no tan sols a escala de barri, sinó a escala de ciutat. En ell hi trobem força vegetació en diferents estrats (arbrat i arbustiu). C/ Mallorca Ja s’hac omentata mba nterioritatl a rellevància que tindrà el futur parc de la Model en el sistema del verd, també cal mencionar la positivat ransformacióq ues ignificaràp elb arrie l 6 conjuntd elp rojectee nr elacióa lse quipamentsi habitatges que aquest generarà. C/ València C/ Aragó 11 C/ Consell de Cent 7 8 N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació L'espai públic i els equipaments ESTUDI DE PAISATGE: 9 10 NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C2 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Les superilles de sempre i les noves supercruïlles Escola industrial Hospital Clínic Antiga presó La Model Nous horts urbans. Espai Germanetes Nous horts urbans. Espai Germanetes Ampliació voreres horts urbans Mercat de pagès Mercat de pagès Mercat de pagès Mercat de pagès Ampliació vorera. Festa popular Ampliació vorera. Festa popular Les noves supercruïlles Les superilles de sempre Les superilles de sempre: els grans equipaments; les noves 'supercruïlles': els eixos cívics. Aquesta cartografia vol expressar una de les singularitats d’a est barri respecte d’altres barrise n el teixiti el districted e l’ i a le,e l salt d’escala en l'agrupació en conjunts que superenl a unitatd e la tramaC erdà,t anl a del seu carrer com la de seva mansana edificada. En ell s’han volgut posar de costat: a)les superilles de sempre: els grans equipaments que disposen de més d’ na mansana--com ara l’escor ador, lap resó, l’escola industrial i l’hos ital--i, b) les noves superilles, que hem olg t er negati ano enar s ercr lles’ a que proposen eixos cívics en els carrers r odats. Cal destacar les cruïlles de Viladomat amb Consell de Cent on s'han ubicat horts urbans en els xamfrans i la supercruïlla amb C/ París Conselld eC ento n es desenvolupae l Mercat deP agèse l primerd issabted ec adam esq ue ha esdevingut la nova rambla del barri. En ambdós casos, des del ple o des del buit, se supera la dimensió de la unitat de la trama porxo porxo Cerdàs upeditadaa lar epeticiód el am ansana residencial individual. C/ Còrcega porxo dipdòips òitsit dipòsit porxo 289126024 C/ Rosselló porxo porxo porxo dipòsit porxo porxo porxo porxo C/ Provença porxo Superilles de sempre C/ Mallorca Superilles i supercruïlles Mercat de pagès i horts urbans Carrers tangents a superilles històriques C/ València C/ Aragó 289126061 porxo porxo C/ Consell de Cent porxo N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 porxo C/ Diputació Les superilles de sempre: els grans equipaments; les noves 'supercruïlles': els eixos cívics. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C3 porxo C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Visuals tancades Visuals obertes 1 5 9 Visual muret Parc Joan Miró Visual Escola Industrial des de C/ Comte Borrell Visual des del l'Avinguda de la Reina Maria Cristinac ap al Tibidabo 2 6 10 Visual muret Parc Joan Miró Visual Escola Industrial des de C/ Còrcega Visual des del C/Comte Urgell cap a Collserola 3 7 11 Visual Hospital Clínic des del C/ Rosselló Visual Biblioteca Joan Miró Visual des de l'Avinguda de Josep Tarradellas 4 8 12 Visual cap a La Model des del C/ Vilamarí Visual Facultat de Medicina des del C/ Rosselló Visual des del C/ Tarragona cap a Montjuïc Les visuals obertes/ tancades dels carrers cap a les superilles històriques A la Nova Esquerra, la trama regular i homogènia dels carrers de l’ i a le Cerdàestàinterrompudap er uness ingularitats: grans recintes que ocupen més d’ na illa de l’ i a le Parlem de l’ scola Industrial i el Parcd eJ oanM iróqueo cupen4 illes,l aM odel que ocupa dues illes en sentit horitzontali ja forad elb arrip eròmoltp roper,t eniml ’ os ital Clínicq uet ambésumad uesi llesp eròens entit vertical. Aquestes excepcions en la trama tallen alguns carrers i per tant la seva continuïtat física i visual queda interrompuda. Tots els carrers verticals tenen les visuals obertes cap a horitzons persistents - Collserola al nord i Montjuic al sud- a excepciódels que queden tallats pels murs d’a ests grans recintes. Seran per tant uns carrers amb unes característiques pròpies, 10 C/ París carrers discontinus amb unes visuals interrompudesq ue ajuden a orientar-tee n la trama regular de l’ i a le, són referències visuals. Alguns dels carrers horitzontals, la majoria carrers que recorren la resta de l’ i a le, tambéqueden interromputs pels grans 6 C/ Còrcega equipamentsi pert antt ambéless evesv isuals tancades seran també, una referència espaial Les granso berturesv isualse s produeixene n les interseccionsd e les gransa vingudes,q ue configurenu nsn odesp ocd efinits,s ensel ímits clarsi pert antu nesv istesd escontrolades,p er exemplea la intersecciód’a ing desd avantl a 7 C/ Rosselló 8 Plaça del Països Catalans o a la interseccióentre el carrer Urgell i Avinguda 11 Sarrià 5 Calt enire nc ompteq uem oltsc arrersv erticals queden interromputs quan aquests interseccionen amb l’ ing da Josep C/ Provença Tarradellaso amb l’ ing dad e Sarriá, i per tant la seva continuïtat física i visual també queda tallada ( veure B3) 4 Visuals obertes 12 Visuals tancades C/ Mallorca Parterres elevats Tanques transparents Murs opacs C/ València 2 C/ Aragó C/ Consell de Cent 3 N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Les visuals obertes/ tancades dels carrers cap a les superilles històriques 1 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C4 9 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Porositat de les mansanes Interior illa C/Diputació 37 Interior illa Fàbrica Lehmann Llindar interior illa C/Diputació 37 Llindar Jardins de Rosa Deulofeu La porositat de les mansanes Aquest plànol vol reflexar la porositat de la mansana Cerdà, i mostrar la indissociabilitat--tantc om a forma i com a fet urbà--del ’es ail liure,d els eup atii nterior,i del perímetree dificat( en donut)q ue el configura. En ell podem també apreciar la rugositat del perímetre interior de la mansana i de la façana,l ac aram esd omesticaq uee ld efineix, coma contraposicióa la façanae xteriord e la mansana, la cara mes pública al carrer, amb un gra de rugositat gairebé inexistent o molt menor, que es la que normalment dibuixa l’ i a le L'alta ocupació de les illes interiors queda palesa per la trama gris clar en els volums, evidenciant en blanc els pocs espais que queden lliures i a cota de ciutat. C/ París La cartografia mostra la forma, dimensió i possibles relacions amb el carrer d’a ests patis interiors a la mansana, que redibuixen una altra trama Cerdà, la de l’ i a le més amagat i que reivindiquem com a part essencial del seu paisatge urbà. C/ Còrcega C/ Rosselló C/ Provença Accessos interior d'illa públ. Interior d'illa Interior d'illa construït Equipament públic C/ Mallorca Equipament privat Escoles públ./ privades Escoles concertades C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació La porositat de les mansanes ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C5 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE Els equipaments en relació als interiors d'illa. Escola Joan Miró Casa Golferichs Biblioteca Nova Esquerra de l'Eixample als Jardins Carrer interior de l'Hospital Clínic d'Ermessenda de Carcassona Jardí de l'Escola Industrial Carrer interior de l'Escola Industrial Carrer interior de l'Escola Industrial Jardins de Montserrat Els equipaments en relació als interiors d'illa. El plànol posa de manifest com alguns equipaments entren en relació i s’aprofiten delsi nteriorsd ’illac oma patio coma solaro n estendrel as evao cupacióe np lantab aixa.C al remarcarq ues ovint,p erò,h ae stata l’inreves, i a arreld el ai ncorporaciód ’une quipamente n una mansana s’ha aconseguit un espai buit público comunitaria ccessibled esd elc arrero del propi equipament. L'ocupació total o parcial del ’interiord ’illah ap ermèsl ad iversitatd ’usos i d’activitats que caracteritza l’Eixample. Alhora que l'utilització de l’espai buit interior pels equipamentsq ueh id onene ng aranteixe ls eu exit i el seu ús col.lectiu. En vermell (amb diferent perimetre si son públics,p rivatso concertats) s’assenyalene ls equipamentse scolars,e n granq uantitate n la C/ París NEE, mostrant l’estreta relació existent entre escola i pati. Tot i que alguns d’ells romanen tancatsp elp úblicg enerale nh orarie scolar,j a hi ha algun (l’escola Els Lledoners) que obre less evesp ortesd urante lc apd es etmanaa la ciutat per ús i gaudi de tothom. C/ Còrcega C/ Rosselló C/ Provença Accessos interior d'illa públ. Interior d'illa Interior d'illa construït Equipament públic C/ Mallorca Equipament privat Escoles públ./ privades Escoles concertades C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Els equipaments en relació als interiors d'illa. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C6 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Els interiors d'illa per estar, treballar, aprendre i habitar. ESTAR TREBALLAR APRENDRE HABITAR Jardins de Beatriu de Pinós- Milany Interior illa C/Diputació 37 Escola Joan Miró Carrer Provença, 222 Jardins d'Ermessenda de Carcacassona Interior illa C/Diputació 37 Escola Joan Miró Carrer Provença, 222 Jardins de l'Emma de Barcelona Interior illa Fàbrica Lehmann CEIP Auró Carrer Provença, 60 Jardins de l'Emma de Barcelona Interior illa Fàbrica Lehmann Escola Diputació Carrer Provença, 60 Els interiors d'illa per estar, treballar, aprendre i habitar. Accessos interior d'illa públ. Lap resentc artografiad ibuixat otse lsi nteriors Interior d'illa d’illa accessibles, els que son de propietat i gestió pública i els que ho son de privada. Interior d'illa construït ’han ti i icat i a e at de di erent anera i en colorsd iferentsd epenentd el ’acti itatp rincipal Equipament públic que es desenvolupae n ells en: interiorsd ’illa per estar, per treballar, per aprendre i per Equipament privat habitar.A lhoras ’hang rafiatc onjuntamenta mb aquestsp atid ’illaa ccessiblese lse quipaments Escoles públ./ privades o edificacions que acompanyen el seu ús Escoles concertades principal o que son edificacions d'ús no residencialo col.lectiud es del quala ltresq ue Horts urbans no son veïns de l’illa gaudeixen visualment d’a est pati interior de mansana. ’han 16 Interiors d'illa: 15 delineat els equipaments--distingint si son públics, concertats o privats, i més "Per aprendre" concretament( env ermell)s i sone scoles.L es C/ París diferents tipologies de pati, segons l'ús "Per estar" associat--estar, treballar, aprendre i habitar--tenen alhora graus d’accessibilitat "Per treballar" diferent (de més a menys segons l’ordre en 1 11 què s’han enunciat). Alhora s’ha analitzat i "Per habitar" cartografiat el tipus d'accés que cada interior d’illa presenta, classificant els seus llindars Tipus d'accés interiors d'illa: C/ Còrcega des del carrer en tres grans tipus: túnel (o 14 accés per un passatgec obert),f issura( accés Túnel per escletxae ntre edificació),o bertura( accés Fisura per un buit, manca d'edificació de perímetre).* 2 17 *la classificació adoptada ve del treball 3 Obertura 12 realitzat pel DUOT-ETSAB per l'exposició comissionada per Joan Busquets erd i la *Pati obert caps de setmana C/ Rosselló arcelona del t r ealitat ers s ro ecte ’ 4 C/ Provença 5 Interiors d'illa per estar 1 Jardins de Rosa Deulofeu C/ Mallorca 2 Jardins de Montserrat 20 3 Jardins de Beatriu de Pinós- Milany 4 Interior d'illa Maria Mercè Marçal 6 5 Jardins d'Ermessenda de Carcassona C/ València 6 Jardins de Safo 21 7 Jardins de Paula Montal 8 Jardins de l'Emma de Barcelona "Les germanetes" 9 Jardins de Sebastià Gasch 10 Jardins de César Martinell C/ Aragó 11 Jardins Montserrat Figueras 12 Jardins d'Helena Maseras 13 Parc de l'Escorxador 19 14 Escola Industrial 15 Passatge d'En Sagristà C/ Consell de Cent 13 16 Assumpció Català i Folch Interiors d'illa per treballar 22 18 7 8 N 17 Antiga G.G. 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 18 Diputació 37 19 Lehmann C/ Diputació 23 Els interiors d'illa per estar, treballar, aprendre i habitar. Interiors d'illa per aprendre 20 Pati CEIP Auró ESTUDI DE PAISATGE: 9 21 Pati Escola Els Lledoners** NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE 22 Pati Escola Joan Miró EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau 23 Pati Escola Diputació arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C7 Els equipaments en relació als interiors d'illa. C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Interiors d'illa per estar Jardins de Rosa Deulofeu Jardins de Montserrat Jardins de Beatriu de Pinós- Milany Interior d'illa Maria Mercè Marçal Jardins d'Ermessenda de Carcassona Jardins de Safo Jardins de Paula Montal Jardins de l'Emma de Barcelona Jardins de Sebastià Gasch Jardins de César Martinell Jardins Montserrat Figueras Jardins d'Helena Maseras Parc de l'Escorxador Escola Industrial Escola Industrial Passatge d'En Sagristà Patis d'illa per estar. Porositat a l'interior de la mansana. Accessos interior d'illa públ. Interior d'illa Els patis d’illa que hem anomenat per estar, son bàsicament els espais qualificats com a Interior d'illa construït 6a, jardins interiors de mansana recuperats com a espai públic per a la ciutat. Equipament públic A la Nova Esquerra de l’ i a le trobem un Equipament privat totald e8 jardinsi nteriorsd ’illar espectee ls1 4 quee s trobena total ’ s errad el ’ i a lei Escoles públiques els 44 totals que trobem en tot eld istricted e Passatge d'En l’ i a le Assumpció Escoles privades Sagristà Català i Foch Val a destacar que tots ells excepte un, la resta de jardinst enen nomsd e dona:J ardins Escoles concertades Safo, Jardins Sebastià Gasch, Jardins Rosa Deulofeu, Horts urbans Jardins Paula Montal i Jardins Emma de Barcelona [Germanetes], Jardins Maria Tipus d'accés interiors d'illa: Assumpció Català, Jardins Maria Mercè C/ París Marçal i Jardins Ermessenda de Carcassona. Túnel A aquestc onjunth emv olguta fegire l vestíbul exterior en xamfrà obert (delimitat per un Fisura muret-banc) i el seu petit pati entre la casa Obertura Golferichs i la seva addició. Consulteu les fitxes adjuntes amb més Pati obert caps de setmana Jardins de Jardins de* informació fotogràfica, sobre l’origen del seu Montserrat Rosa Deulofeu Escola Industrial C/ Còrcega nom, la seva dimensió, l’an en que es van Jardins Montserrat Figueras obrir i la configuració principal de cadascun d’ells Jardins d'Helena Maseras C/ Rosselló Jardins de Beatriu de Pinós-Milany C/ Provença Interior d'illa Maria Mercè Marçal Jardins d'Ermessenda de Carcassona C/ Mallorca Pati CEIP Auró Jardins de Safo C/ València Pati Escola Els Lledoners* C/ Aragó C/ Consell de Cent Parc de l'Escorxador Pati Escola Jardins de Paula Joan Miró Montal N Jardins de l'Emma 0 20 50 100 200 de Barcelona ESCALA 1:6000 "Les germanetes" Jardins de C/ Diputació Patis d'illa per estar. Sebastià Gasch Porositat a l'interior de la mansana. Pati Escola Diputació ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C8 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova 1 2 Interiors d'illa per treballar Interior illa C/Diputació 37 Interior illa Fàbrica Lehmann Interior illa C/Diputació 37 Interior illa Fàbrica Lehmann Interior illa C/Diputació 37 Interior illa Fàbrica Lehmann Interior illa G.Gili Interior illa Fàbrica Lehmann Patis d'illa per treballar. Porositat a l'interior de la mansana. Accessos interior d'illa públ. Interior d'illa ls atis d’illa e he ano enatp er treballar, son bàsicament els espais interiors d’illa que Parcel·lari serveixen com a pati o passatge d'accés a antigues naus industrials o tallers avui Interior d'illa per treballar reconvertits en estudis de professionals o petitese mpresesr elacionadesa mbe ld isseny, el mon editorial, la moda o les noves tecnologies. Ens referim al cas de l’antiga FàbricaL ehmann,a l’interiord e Diputació3 7i a l’antiga editorial sta ili C/ París C/ Còrcega C/ Rosselló Antiga G.G. C/ Provença C/ Mallorca C/ València C/ Aragó Lehmann C/ Consell de Cent Diputació 37 N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Patis d'illa per treballar. Porositat a l'interior de la mansana. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C9 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Interiors d'illa per aprendre Escola Joan Miró Escola Joan Miró CEIP Auró Escola Diputació Patis d'illa per aprendre. Porositat a l'interior de la mansana. Els patis d’illa que hem anomenat per aprendre, son bàsicament els espais interiors d’illa que serveixen com a pati d’escola A alguns d’a ests patis s’hi accedeix a través de l’escola, tot i e alg ns tenen ta b acc s independent des del carrer. Com ja s’ha comentate lp atid el ’escolaL ledonerso brel es seves portes durant el cap de setmana per a convertir-se en espai públic accessible a totho d rant els atins d’a est er ode C/ París C/ Còrcega C/ Rosselló C/ Provença C/ Mallorca Pati CEIP Auró C/ València Pati Escola Els Lledoners* C/ Aragó C/ Consell de Cent Pati Escola Joan Miró N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Patis d'illa per aprendre. Porositat a l'interior de la mansana. Pati Escola Diputació ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C10 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Interiors d'illa per habitar Carrer Provença, 60 Carrer Provença, 60 Carrer Provença, 222 Carrer Provença, 222 Carrer Provença, 60 Carrer Provença, 60 Carrer Provença, 222 Carrer Provença, 222 Carrer Provença, 60 Carrer Provença, 60 Carrer Provença, 222 Carrer Provença, 222 Carrer Provença, 60 Carrer Provença, 60 Carrer Provença, 222 Carrer Provença, 222 Patis d'illa per habitar. Porositat a l'interior de la mansana. Accessos interior d'illa públ. L'Anàlisi morfo-tipologic dels accessos als patis interiorsd e mansana ens ha portat a la Interior d'illa Elsp atisd ’illaq ueh ema nomenatp erh abitar, classificació dels mateixos en dos grans grups: son bàsicament els espais interiors d’illa que els patis passants: als quals s’hi pot accedir Parcel·lari estan ocupats parcialment per habitatges en per dos o més costats/carrers i el patis planta baixa i/o planta pis als quals s’hi cul-de-sac, els que tan sols tenen un punt Interior d'illa per habitar accedeix a través del portal d’ n edifici de d'accés. pisos col.lectiu tipic del perimetre de la En una segona classificació mes fina s’han Accessos mansana. Tipologia d’habitatge específica tipificatp els seus llindars en tres grans tipus: anomenada asillos de arcelona’’ (veure el pel llindar túne l(amb accés a través d’ n plànol de l’a artat següent F9_ EL passatge cobert), pel llindar fissura (amb PARCEL·LARI I ’ TIPOLÒGICA: accés per escletxa entre edificació o PARCEL·LARI SINGULAR (PASILLOS DE edificacions),o bertura( amba ccésp eru n buit BARCELONA per informació més detallada) o manca d'edificació de perímetre).* Algunsp atist enena ccessosq ues onh íbridsi presenten llindars mixtes. Estudiar el tipus de llindar ens sembla de rellevància per tal de millor els accessos i C/ París d'enllaçar millor aquests espais públics de mida intermedia i caràcter tranquil amb el carrer. Un tema a discutir es el grau d'exposició que aquests espais introvertits ha rien d’assolir *la classificació adoptada s’ha inspirat en el C/ Còrcega treball realitzat pel DUOT-ETSAB per l'exposició comissionada per Joan Busquets erd i la Barcelonad elf utur.R ealitatv ersus ro ecte ’ C/ Rosselló C/ Provença C/ Mallorca C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Patis d'illa per habitar. Porositat a l'interior de la mansana. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C11 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Lap resentc artografiad ibuixat otse lsi nteriors d’illa accessibles, els que son de propietat i gestió pública i els que ho son de privada. ’han ti i icat i a e at de di erent anera i en colorsd iferentsd epenentd el ’acti itatp rincipal Tipus de llindars que es desenvolupae n ells en: interiorsd ’illa per estar, per treballar, per aprendre i per FISSURA habitar.A lhoras ’hang rafiatc onjuntamenta mb TÚNEL PORTA OBERTURA I PASSATGE aquestsp atid ’illaa ccessiblese lse quipaments o edificacions que acompanyen el seu ús principal o que son edificacions d'ús no residencialo col.lectiud es del quala ltresq ue no son veïns de l’illa gaudeixen visualment d’a est pati interior de mansana. ’han delineat els equipaments--distingint si son públics, concertats o privats, i més concretament( env ermell)s i sone scoles.L es diferents tipologies de pati, segons l'ús associat--estar, treballar, aprendre i habitar--tenen alhora graus d’accessibilitat diferent (de més a menys segons l’ordre en què s’han enunciat). Alhora s’ha analitzat i cartografiat el tipus d'accés que cada interior d’illa presenta, classificant els seus llindars des del carrer en tres grans tipus: túnel (o Llindar Centre cívic Casa Golferichs Llindar fàbrica Lehmann Llindar interior illa C/Diputació 37 Llindar Jardins de Paula Montal accés per un passatgec obert),f issura( accés per escletxae ntre edificació),o bertura( accés per un buit, manca d'edificació de perímetre).* *la classificació adoptada ve del treball realitzat pel DUOT-ETSAB per l'exposició comissionada per Joan Busquets erd i la arcelona del t r ealitat ers s ro ecte ’ Llindar Centre cívic Casa Golferichs Llindar Jardins d'Ermessenda de Carcacassona Llindar interior illa C/Diputació 37 Passatge d'En Sagristà Llindar Jardins de Rosa Deulofeu Llindar interior Edtorial Gustau Gilii Llindar interior illa Escola Joan Miró Llindar Jardins de Paula Montal Llindar Jardins de Rosa Deulofeu Llindar Interior d'illa Maria Mercè Marçal Llindar Carrer Provença, 222 Llindar Jardins de l'emma de Barcelona Els interiors d'illa per estar, treballar, aprendre i habitar. Llindars a l'interior de la mansana. Classificació morfotipològica. TIPUS DE RECORREGUT L'Anàlisi morfo-tipologic dels accessos als patis interiorsd e mansana ens ha portat a la CUL DE SAC PASSANT HÍBRIDS classificació dels mateixos en dos grans grups: els patis passants: als quals s’hi pot accedir per dos o més costats/carrers i el patis TIPUS DE LLINDARS cul-de-sac, els que tan sols tenen un punt Pati Escola d'accés. Diputació En una segona classificació mes fina s’han FISSURA tipificatp els seus llindars en tres grans tipus: pel llindar túne l(amb accés a través d’ n passatge cobert), pel llindar fissura (amb accés per escletxa entre edificació o edificacions),o bertura( amba ccésp eru n buit o manca d'edificació de perímetre).* Jardins de Algunsp atist enena ccessosq ues onh íbridsi Centre cívic Rosa Deulofeu presenten llindars mixtes. Casa Golferichs Estudiar el tipus de llindar ens sembla de rellevància per tal de millor els accessos i d'enllaçar millor aquests espais públics de mida intermedia i caràcter tranquil amb el carrer. Un tema a discutir es el grau Jardins de d'exposició que aquests espais introvertits Montserrat ha rien d’assolir OBERTURA *la classificació adoptada s’ha inspirat en el treball realitzat pel DUOT-ETSAB per l'exposició comissionada per Joan Busquets erd i la Barcelonad elf utur.R ealitatv ersus ro ecte ’ Jardins de Paula Pati Escola Jardins de l'Emma Montal Joan Miró de BarcelonaJardins de Safo "Les germanetes" TÚNEL Escola Industrial Antiga G.G. Jardins d'Ermessenda Jardins de Interior d'illa Maria Lehmann Jardins de Jardins de Jardins de Diputació 37 de Carcassona Sebastià Gasch Mercè Marçal Montserrat Beatriu de d'Helena Figueras Pinós - Milany Maseras PORTES Assumpció Català i Foch Pati CEIP Auró Pati Escola Els Lledoners* Passatge d'En Sagristà PASSATGES N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 Llindars a l'interior de la mansana. Classificació morfotipològica. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C12 Ampliacions de voreres Ampliació vorera Gran Via Ampliació vorera Edifici Bonet Ampliació vorera Av. Roma Ampliació vorera entrada parking Ampliació vorera (horts) Ampliació vorera escola Carrers interiors Escola Industrial Llindar interior d'illa Ermessenda de Carcassona La superfície transitable. Equipaments, voreres i camins. Aquest plànol assenyala la superficie transitable del barri. Les voreres i els encreuaments pels passos de vianants i els camins i superfícies trepitjables en parcs, jardins i espais públics diversos, tota aquella superficie que pot ser caminable per un vianant. Aquesta xarxa ens pot donar pistes sobre possibles connexions a potenciar i/o millorare ntre tots els espais d'accés pública l barri. C/ París Jardins Montserrat Figueras Jardins de Rosa Deulofeu C/ Còrcega Jardins de Beatriu de Pinós- Milany Jardins d'Helena Maseras C/ Rosselló Interior d'illa Maria C/ Provença Mercè Marsal Jardins d'Ermessenda C/ Mallorca de Carcassona Equipaments públics Interiors d'illa públics Trepitjable Jardins de Safo C/ València ruïnes C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 Jardins de Paula Jardins de l'Emma Montal de Barcelona C/ Diputació La superfície transitable. Equipaments, voreres i Jardins de Jardins de César camins. Sebastià Gasch Martinell ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C13 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova GRAUS D'ACCESSIBILITAT Interiors d'illa 20 21 23 per aprendre: 22 Pati CEIP Auró Pati Escola Pati Escola Pati Escola Els Lledoners* Joan Miró Diputació Interiors d'illa per estar: 2 4 5 3 1 Jardins de Jardins de Jardins de Beatriu Interior d'illa Maria Jardins d'Ermessenda Rosa Deulofeu Montserrat de Pinós- Milany Mercè Marçal de Carcassona 11 6 7 8 9 Jardins de Safo Jardins de Paula Jardins de l'Emma Jardins de Jardins de Montal de Barcelona Sebastià Gasch Montserrat Figueras "Les germanetes" 12 15 Jardins d'Helena Maseras 14 Passatge d'En 13 Interiors d'illa per estar Sagristà 1 Jardins de Rosa Deulofeu 16 2 Jardins de Montserrat 3 Jardins de Beatriu de Pinós- Milany 4 Interior d'illa Maria Mercè Marçal Assumpció Parc de l'Escorxador Escola Industrial 5 Jardins d'Ermessenda de Carcassona Català i Foch 6 Jardins de Safo 7 Jardins de Paula Montal 8 Jardins de l'Emma de Barcelona "Les germanetes" Interiors d'illa 9 Jardins de Sebastià Gasch per treballar: 18 19 10 Jardins de César Martinell 17 11 Jardins Montserrat Figueras 12 Jardins d'Helena Maseras 13 Parc de l'Escorxador Antiga G.G. Diputació 37 Lehmann 14 Escola Industrial 15 Passatge d'En Sagristà 16 Assumpció Català i Folch Interiors d'illa per treballar Interiors d'illa 17 Antiga G.G. per habitar: 18 Diputació 37 19 Lehmann Interiors d'illa per aprendre 20 Pati CEIP Auró 21 Pati Escola Els Lledoners** 22 Pati Escola Joan Miró 23 Pati Escola Diputació Gradient d'accessibilitat als patis d'illa. La cartografia no tan sols vol ressaltar el distintg rau d’accessibilitatq ue la classificació tipologicad elsi nteriorsd ’illac omportas egons l'úsq ue se li associa,s inoq ue volm apejarl a superficie transitable i ocupable que conlleven. 16 15 C/ París 1 11 14 C/ Còrcega 2 17 3 12 C/ Rosselló Accessos interior d'illa públ. Interior d'illa 4 Escoles públiques C/ Provença Escoles privades Escoles concertades 5 Accessibilitat interiors d'illa: "Per aprendre" C/ Mallorca "Per estar" 20 "Per treballar" 6 "Per habitar" C/ València 21 C/ Aragó 19 C/ Consell de Cent 13 22 18 7 8 N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació 23 Gradient d'accessibilitat als patis d'illa. ESTUDI DE PAISATGE: 9 NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C14 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Barreres , murs i tancaments Jardins de Paula Montal Barrera vegetal. LLindar. Parc Joan Miró Barrera vegetal. LLindar. Parc Joan Miró Mur Escola Industrial Mur Escola Industrial Mur presó La Model Jardins de Sebastià Gasch Interior d'illa Maria Mercè Marçal Vegetació Avinguda Roma Entorn estació de Sants Barrera entrada parking Barrera transport Barreres , murs i tancaments a l'espai lliure Plataformes La cartografiam ostra el suau pendent que té el barri i la seva micro-topografia, palesa en Parterres elevats les discontinuïtats en l’accessibilitat a l’es ai públic. Sobre la superfície transitable en sòl Tanques transparents públic, en principi accessible a qualsevol Murs opacs ciutadà, esgrafiada en gris clar, es volen assenyalar les discontinuïtats físiques i Escales i desnivells barreresa rquitectòniquesq uei mpedeixenu na accessibilitat adaptada o que dificulten o Parterres limiten l’accessibilitat i connectivitat entre espais. Lesb arreresc onstruïdese s destaquen:d ’ na banda--en vermell--els paraments verticals, els tancament, murets, murs i tanques; de l’altra--eng ris--less uperfícieso plataformesa diferent nivell que la cota del carrer; i per últim--en negre--els elements construïts per salvar aquests desnivells, les escales i les C/ París rampes. Cal remarcare ls precintesc onstruïts de les grani llese quipadesd elb arri,e ls murs del ’antigap resóM odel,d el ’ scolaI ndustriali s enll , de l’ os ital l nic Les barreres nat rals’-- e es destaquen en verd--son també elements construïts per a la urbanització dels carrers, els parterres i C/ Còrcega planters, que, tot i incorporar el verd a la ciutat, a voltes, esdevenen obstacles en el flux i la circulació del vianant. Queda palesa l'existència d’ab ndants parterrese n lesm ajorsa vingudes.A ll largd e tot Tarradelles, a banda i banda del bulevard central emmarcant els accessos a C/ Rosselló l’a arca ent soterrani. A les avingudes Tarragona i Roma, en especial a la seva intersecció, a l’encontre amb la plaça dels Països Catalans, a Sants. Lam ajorp artd elsd el esd iscontinuïtats,p erò, esc oncentrena l’entornd el 'estaciód eS antsi a la banda est de l’ ing da Tarragona. C/ Provença Aquestesd iscontinuïtatsn o tans olse s deuen a lau rbanitzaciód e la pròpiaa vingudas inóa l desnivellt opogràfico riginald e l’antic Turó de la Vinyeta (veure plànol A1 del present document). Eld esnivella cumulata laz onad el aP laçad e C/ Mallorca Toros (abans de la seva reforma elevada respecte de la cota de la Plaça Espanya) es reparteix també al Parc Joan Miró, que, alhora, presenta forca discontinuïtats quant a accessibilitat per la diferència de nivell de la seva llosa i els distints nivells del parc i parterres verds que defineixen els seus límits. C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Barreres , murs i tancaments a l'espai lliure ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C15 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova El carrer Tarragona i el seu entorn Plaça Espanya Plaça Espanya Plaça Espanya Carrer de Tarragona Gran Via Plaça dels Països Catalans Avinguda de Josep Tarradellas Avinguda de Josep Tarradellas Barreres, murs i tancaments. El carrer Tarragona i el seu entorn Plataformes Aquestp lànolm ostrae nd etalll 'àmbitd elb arri on s’ha detectat una major discontinuïtat en Parterres elevats l’accessibilitat en l’es ai públic: a l’entorn de l'estació de Sants, en l’encre a ent de les Tanques transparents avingudes Roma i Tarradelles i al llarg de l’ ing da Tarragona. La cartografia mostra Murs opacs amb més detalll es discontinuïtatsf ísiques,j a Escales i desnivells mostradesi comentadese n el plànola nterior. Les discontinuïtats provocades per les Parterres barreres construïdes--els paraments verticals, els tancament, murets, murs i tanques (en vermell); les superfícies o plataformes a diferentn ivellq ue la cotad elc arrer( en gris)i les escales i les rampes per salvar els desnivells (en negre)--; i les provocades per altres elements de la urbanització que contenen la vegetació (en verd) com ara planters i parterres. A banda, el zoom del detall permet una definició més acurada de la materialització d’a estau rbanització,a ssenyalantt ambél es continuïtatsi les discontinuïtatse n el material i lest exturesd e la superfícieu rbana,a ixíc om la seva puntuació i delimitació per l'alineació arbrada. Aquestesd iscontinuïtatsn o tans olse s deuen a lau rbanitzaciód elsc arrersi espaisl liures,o de la mateixa avinguda Tarragona--amb les interrupcionse n lesv oreresp elsa ccessosa ls aparcaments soterrats--sinó al desnivell topogràfico riginalp rovocatp erl ’anticT uród e la Vinyeta (veure plànol A1 del present document), que queda manifest també en la seva banda oest en la ubicaciód e l'edificació sobre podis. Eld esnivella cumulata laz onad el aP laçad e Toros (abans de la seva reforma elevada respecte de la cota de la Plaça Espanya) es reparteix també al Parc Joan Miró, que, alhora, presenta forca discontinuïtats quanta accessibilitat per la diferència de nivell de la seva llosa i els distints nivells del parc i parterres verds que defineixen els seus límits. La cartografiav ol deixar palès que el barri, a banda de presentare l suaup endentp ropid e l’ i a le, presenta en aquest àmbit una complexam icro-topografiau rbanitzada.I que, ruïnes sovint, el que a simple vista podria interpretar-se coma espai buitc ontinu i fluid es, a l’escala humana del paisatge urbà, ple de barreres arquitectòniques, de petits obstacles i entrebancs que no tan sols impedeixenl a continuïtate ne lt rànsiti l’acc s en l’es ai públic, sinó que neguen la seva continuïtat visual. N 0 50 100 Barreres, murs i tancaments. El carrer Tarragona i el seu entorn ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C16 4.3. EL VERD 4 .3.1 LES ESCALES I LA TIPOLOGIA DEL VERD 4.3.2 EL COLOR I L´OMBRA D1_ ELS CORREDORS VERDS D4_EL SOSTRE ARBRAT DELS CARRERS D2_ L´ESTRUCTURA DEL VERD D5_EL SOSTRE ARBRAT DELS XAMFRANS D3_ EL VERD EN L´ESPAI PÚBLIC. ALINEACIONS D´ARBRAT A CARRER I LES SEVES ESPÈCIES MÉS CARACTERÍSTIQUES Els corredors verds La Nova Esquerra de l’ i a le té un paper fonamental en el Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020. El verd del barri té un rol imprescindible en el futur desenvolupamentd el ac onnectivitate cològica a Ponent i de la preservació del conjunt del verd a la ciutat, que es consolidarà un cop assolidal ac onstrucciód elf uturP arcu rbàa la Model.A quest,f ormaràp artd ’ nc orredorv erd a escala metropolitana, a mig camí entre Montjuïc i Collserola i passant pel parc del Turó Park. Elsc orredorv erds,e l trami niciald elc orredor Collserola-Montjuïcq ue desprése s bifurcae n l’ nella Interior, ressegueixen el límit est del barri, enllaçant la muntanya de Montjuïca mb Collserola a través dels verds de la plaça Espanya, l’a ing da Tarragona, la intersecció ambS antsi l’a ing daJ osepT arradellas.E ls espais verds tangents a l’arbrat viari de les pròpies avingudes, com ara el Parc de l’ scor ador, els Jardins Safo i el del futur parc urbà de la Model, juguen un rol clau en aquesta connectivitat. El parc urbà de la Model, gairebé en el punt d'inflexió dels corredors, pot esdevenir node imprescindible en la connectivitat nord--per enfilarc ape lsJ ardinsd e Màlagai la plaçad e lesC orts--ip erg arantiru nac ertac onnectivitat verda transversal, cap a Sants-- amb el Parc de l’ s an a Industrial--repensant el rol ecològic i urbà de la intersecció Tarragona-Sants-Roma-Tarradellas. Un corredor verd a la ciutat: és una franja continua amb presència dominant de vegetaciói úse xclusiu,o prioritarid ev ianants i bicicletes, que travessa el teixit urbà i connecta amb parcs urbans i amb ecosistemes de l'entorn. Els corredors verds urbans tenen un paper estratègic en la salut ambientali social del es ciutats de caraa un futur més sostenible. N 0 50 100 200 Els corredors verds ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida D1 COLLSEROLA CORREDOR VERD COLLSEROLA - MONTJUIC MONTJUIC PLAÇA ESPANYA- MONTJUIC PARC JOAN MIRÓ DES DE CARRER TARRAGONA- PARC AV. JOSEP TARRADELLAS- CARRER TARRAGONA JOAN MIRÓ- MONTJUIC ENTENÇA GRAN VIA DES DE LA PLAÇA AV. ROMA DES DE PLAÇA PAÏSOS AV. JOSEP TARRADELLAS DES DEL ESPANYA CATALANS CARRER TARRAGONA L'estructura del verd La cartografia mostra l’estr ct ra existent del verdd estacantl am assaa rbòriae ne lsc arrers i en els espais públics del barri. Cal assenyalar la importància de massa vegetal al Parc de l’ scor ador o Parc Joan Miró. També es produeixen algunes concentracions arbòries en algunes avingudes com en l’ ing da Roma o Tarradellas, principalment. Tret dels parterres i masses arbòries dels Jardins de Montserrat i en menor envergadura els de l’ scola Industrial podem trobar algun pati interior d’illa en ardinat, co ara el de ebasti Gasch,e lsd e lesG ermanetes--PaulaM ontali Emma de Barcelona--o els jardins Safo. Tanmateix la resta d’es ai públic de la Nova s erra de l’ i a le es or a d r en ant a la seva materialitat i el verd es manifesta b sica ent a b l’arbrat iari La previsió de 14.026 m2 de verd pel Pla C/ París Director per la Presó Model--equivalent a la superfície d’ na mansana i el un tram de carrer adjacent--contribuirà al necessari esponjament del barri i esperem, també, a augmentare lp ercentatged ev erda l’ s erra de l’ i a le,q ue, amb una densitatn eta de Jardins de 891 hab/ha, per sobre de la mitjana de Rosa Deulofeu C/ Còrcega Barcelona de 625,8 hab/ha, esdevé el barri més dens de la ciutat. Jardins de Beatriu de Pinós- Milany Segonse l PlaD irectorp erl a PresóM odel , l noue spaiv erdd el aM odele s unao portunitat peri ncorporarl an aturad insd el ac iutatc reant un gran espai verd naturalitzat, saludable, accessible, socialitzador,e ducatiu i recreati ’ C/ Rosselló Serà clau la col·locació d’a est futur parc urbàd insl ap ecad eln oup rojected el aM odel per reforçar tant l’estr ct ra del verd local i establir connexions amb el parc de l’ scor ador o a b l’ scola nd strial, co er formar part d’ n corredor verd a escala de ciutat. Interior d'illa Maria C/ Provença Mercè Marsal Plataner Altres espècies d'arbrat Espai públic i verd associat a equipament Jardins d'Ermessenda Vegetació de Carcassona C/ Mallorca Parterre verd Paviment tou de sauló Horts urbans C/ València Jardins de Safo C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 Jardins de Paula Jardins de l'Emma Jardins de Montal de Barcelona C/ Diputació Sebastià Gasch Jardins de César Martinell L'estructura del verd. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida D2 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Plataners Lledoners Tipuana Tipu Pi blanc El verd en l'espai públic. Alineacions d'arbrat a carrer i les seves espècies més característiques.Font: OpenDataBCN ’an lisi mostra clarament la importància de PLÀTAN l’arbrat en l’alineació a carrer en relació a la Nom científic:Platanus x Hispanica totalitat de la vegetació en l’es ai públic del Fulla: Caduca barri.A b andad el al ocalitzaciód el ’arbrats ’ha Alçada: Fins a 40 m. identi icat l’es cie color icona Habitat: Carers/parcs.. ’e ble tica espècie dels carrers de la Altres: ciutat, el plàtan (Platanus x Hispanica) està sent substituida per altres arbres menys Floreix durant els mesos d'abril-juny. ARBRE AMPOLLA Lesf lorse stana grupadese ng lomèruls al·lergògens,m enysd elicats,m enyss ensibles rodons.E sr eprodueixp ere squeixos,j a Nom científic:Brachychiton populneus que les llavors no acostumen a ser a lesp lagues,a mbm enysr equisitsd ep odesi viables. Fulla: Perenne Se'n fan plantacion de di ensions s etites ’ s per aprofitat la seva fusta. Alçada: Fins a 15 m. https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20170 Habitat: Espècie Cultivada 507/llarga-vida-platan-barcelona-6019671 Altres: Elp làtanh ap assatd es erl ’es ciem ajoritària Habita del sud de Queensland fins a Victòria (Austràlia) en hàbitats molt (del5 3%a l1 992a l3 0%a ctuali al1 0%a mig diversos,t ante lss ecsc ome lsh umits. Arribaa f eru ns8 i 1 0m etresd 'alçada, termini), a compartir protagonisme amb el TIPA BLANCA ambu nt roncr ected ef ormac ònicai l a lledoner (Celtis australis), especialment amb capçada frondosa amb fulles Nom científic:Tipuana Tipu lanceolades, sovint leugerament fortap resènciae n aquestaz onad e l’es erra lobulades. Fulla: Caduca de l’ i a le A tot l’ i a le s’ha volgut Alçada: Fins a 10-15 m. diversificarl ese spècies( elp làtani el lledoner Habitat: Costa 4 o lam èlia)a las evar etículad ec arrersa mbl a 0 Altres: plantaciód ’es ciesd e floracióv istosae n els És originari del Brasil, Argentina, Urug xamfransd els diferentsb arrisd el districte.E n uai i Paraguai.És un arbre CINAMONO semicaducifoli corpulent, de 10-15 m aquest barri trobem la introducció esporàdica d'altura,r esistenti d er àpidc reixement. Nom científic:Melià azedarach Les flors són grogues, papilionades i del ’ rbreA mpolla( Brachychitonp opulneus)o molt nombroses. El seu fruit és un Fulla: Caduca llegum que porta soldada una ala més sovint del Ciclamor (Cercis siliquastrum) membranosa. Alçada: Fins a 15 m. en alguns xamfrans o trams propers al xamfrà. Habitat: Espècie Cultivada Altres: ’altra banda, l’es cie predominant en Floreixd 'entree lsm esosd 'abrili juliol. Té gran valor ornamental per la seva l’arbrat viari de les principals bellesa i la seva gran resistència. avingudes--Tarragona,J osep Tarradellas i en PI AUSTRALIÀ També és conegut com a "arbre del paradís". part Roma--és la tipa blanca (Tipuana Tipu.) Nom científic:Pinus Pinea Mentre que, el pi australià (Pinus Pinea), no Fulla: Perenne moltc omúa la ciutat,c aracteritzal ’arbratv iari Alçada: Fins a 30 m. de l’ ing da Roma en el seu tram entre el Habitat: Mediterrani. carrersT arragonai Viladomat,p resentantu na Altres: massa amb una certa entitat de pineda en el TARONGER AMARG parterree ne ls eue xtremn ord-oest,a lap orta Lesf ullese stana grupadesd ed uese n dues com la resta de pins autòctons. de Sants.Nom cien F tíl fic Citrus auran o tr : iuei mxd em arça maigp roduintp inyes ovoides.Es caracteri L'únic passatge en tota la Nova Esquerra de tza per tenir la Fulla: Perenne lavor comestible: el pinyó. l’ i a le te alineacions de podadores Alçada: Fins a 13 m. vermelles amb alguna magnolia, seguint la Habitat: Espècie Cultivada regla d’altres carrers del a ciutat de secció o Altres: longitud menor, amb alineacions de fruiters Elst arongerst enene ls euo rigena À sia i foren portats a Occident pels àrabs. com el tarongero el pruner,o de port menor LLEDONER Als Països Catalans, en trobem con la ti ana i l’ac cia rosa sobretota lP aís Valencià,o nd isposen Nom Celtis australis de sc ii se tn et mífic e: s de rec molt moderns i el cultiud el af ruitaé sm olti mportantp era Fulla: Caduca la zona. Alçada: Fins a 15 m. Habitat: Espècie Cultivada Altres: Arbred el af amíliad el esc annabàcies originarid els udd 'Europa,o estd 'Àsiai nordd 'Àfrica.L as evau tilitzacióc oma Plataner arbre ornamental, la principal avui dia Lledoner Arbre ampolla Tipuana Tipu Cinamono "Arce blanco" CICLAMOR Acàcia borda/ Acàcia del Japó Nom científic:Cercis siliquastrum Aligustre de Xina Fulla: Perenne Taronger amarg Alçada: Fins a 6-15 m. Habitat: Interior, costa Ciclamor Altres: Podadora vermella Elm és espectacular d'aquest arbreé s las evaf loracióa p rincipisd ep rimavera. "Arbre del cel" Les flors, de color rosa intens i agrupadese nr aïms,c reixena bansq ue Pi pinyoner/australià/pi blanc N apareguin les noves fulles, i moltes 0 20 50 100 200 d'elles neixen directament dels troncs Xiprer comú ESCALA 1:6000 més joves. Alineacions d'arbrat. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida D3 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Sostre arbrat El sostre arbrat dels carrers La cartografia representa el sostre arbrat als carrerse nr etículad el ’ i a leC erdàa mbl a Plataner intenció de plasmar i transmetre el ritme del canvi de color i de llum que l'alternança Lledoner d'espècies conlleva en els paisatge urbà Arbre ampolla d’a est Eixample. Les principals espècies Tipuana Tipu d’arbres en les alineacions als carrers ortogonals son el plàtan i el lledoner amb Cinamono l'excepciód el ai ntroduccióe sporàdicad ’altres "Arce blanco" espèciese n algunsx amfrans.E lp làtan,a rbre Acàcia borda/ Acàcia del Japó emblemàticd e Barcelonai de l’ i a le,c om Aligustre de Xina ja s’ha explicat en el plànol anterior (C3) ha estats ents ubstituïta la ciutate n les darreres Taronger amarg tres dècades. Ciclamor Podadora vermella La copa densa, de fulla petita i verd "Arbre del cel" fosc--gairebén egre--dell ledoner--introduïta la ciutatp er Rubioi Tuduri--produeixa lhorau na Pi australià/ pi blanc ombra densa al paviment dels carrers, poca C/ París transparencia visual del carrer cap a les façanesi vicev ersai mancad e llumn aturala escala humana, de vianant. Tot i que aquest efecte provoca frescor a la temporada estiuenca,a l’hi erna ls erp eremnifolir efredai enfosqueix molt l’at os era urbana. Alhora la densitatd e la sevac opae nvaeixb alconadesi C/ Còrcega finestres. Elp làtan,e nc anvi,p erl am enord ensitatd el a sevac opa,e lc olorv erdt endred el as evaf ulla i el grisc larm otejatd els eut ronc,a clareixe ls carrers. Alhora que deixa passar molta més lluny al pla de la ciutat, també a l’hi ern al perdre les seves fulles, la seva lleugeresa C/ Rosselló permetu nam ajori nteraccióv isuale ntrev eïns i vianants. A banda del valor emblemàtic del plàtan com a elementr epresentatiud elp aisatged el ac iutat i de la seva associació a la imatge de Barcelona, cal també prendre consciència de les conseqüències que la seva dràstica C/ Provença reducció--del 53% al previst 15%--te en el paisatge urbà de la ciutat. Ja en el2 005 Oriol Bohigas va reivindicar la rellevànciad ’a estae spèciee ne l seua rticle Els plàtans de l’ i a le on la descriu com una característica essencial mes de C/ Mallorca l’ i a le,c om ara la jerarquiad el xamfrà,a mésd el ah omogeneïtate structurald elc arreri l'illa,j a quel esa lineacionsc onfigures,s egons ells, l'autènticaf açanaa rquitectònicad e tot el barri.h ttps://amicsarbres.blogspot.com /2005/11/pltans-de-leixample.htm l C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació El sostre arbrat dels carrers. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida D4 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova El sostre arbrat dels xamfrans. C/ París C/ Còrcega C/ Rosselló Plataner Lledoner Arbre ampolla C/ Provença Tipuana Tipu Cinamono "Arce blanco" Acàcia borda/ Acàcia del Japó Aligustre de Xina C/ Mallorca Taronger amarg Ciclamor Podadora vermella "Arbre del cel" Pi australià/ pi blanc C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació El sostre arbrat als xamfrans. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida D5 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova EL TEIXIT: L'EDIFICAT 4.4. L´EDIFICACIÓ E7_ LA IRREGULARITAT EN LA PARCEL.LA I EL XAMFRA. E18_ FAÇANES. COMPOSICIÓ I PERCEPCIÓ E8_ PARCEL·LES GRANS I IRREGULARS. SINGULARITATS E19_ COMPOSICIÓ. PRIMER PERÍODE 4.4.1 LA MANSANA CERDÀ E9_ EL PARCEL·LARI I L´EVOLUCIÓ TIPOLÒGICA: PARCEL·LARI SINGULAR E20_ COMPOSICIÓ. SEGON PERÍODE E1_ L´EIXAMPLE I LA MANSANA CERDÀ E10_ LA TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA. AGRUPACIONS RESIDENCIALS E21_ COMPOSICIÓ. TERCER PERÍODE E2_ L'EDIFICACIÓ EN LA MANSANA CERDÀ E11_ LA TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA RESIDENCIAL. REPETICIÓ E22_ELS ATRIBUTS DE LA PELL E3_ LA TOPOGRAFIA EDIFICADA. ALÇADES, REMUNTES I MITGERES E12_ LA TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA RESIDENCIAL. SINGULARITATS 4.4.4 EL PATRIMONI E4_ LA VARIABILITAT VOLUMÈTRICA EN INTERSECCIONS SINGULARS. E13_ ELS XAMFRANS. TIPOLOGIES E23_CATÀLEG DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC TARRADELLAS | PARIS | ROCAFORT E14_ ELS XAMFRANS. RITME. GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES E24_EDIFICACIONS SINGULARS 4.4.2 LA TIPOLOGIA. PARCEL·LA I EDIFICACIÓ E15_ ELS XAMFRANS. RITME. CARRER DIPUTACIÓ 4.4.5 L´ACTIVITAT E5_ EL PARCEL.LARI GRAN I IRREGUL E16_ ELS XAMFRANS. RITME. CARRER ENTENÇA E25_ELS EQUIPAMENTS. MORFOLOGIA, GRA I ÚS E6_ LA REGULARITAT EN LA PARCEL.LA I L´EDIFICACIO. TIPOLOGIA 4.4.3 LA PELL E26_HABITATGE D´ÚS TURÍSTIC. AIRBNB TRADICIONAL E17_ FAÇANES. LA RUGOSITAT E27_HOSTALERIA. BARS, RESTAURANTS I HOTELS L'eixample i la mansana Cerdà L'eixample i la mansana Cerdà ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E1 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE L'edificació en la mansana Cerdà La retícular egulard e l’ i a lev e reforçada per mansanes quadrades amb xamfrans que complementen el traçat. El ple de la trama Cerdàve definit per les façanes que separen els espais privats -galeriesi tribunes-, delsc ol·lectius-e ls patis interiors d’illa - i dels públics -els carrers a través de les plantes baixes La regularitatd e la retículaé s tan potentq ue pot suportar que es trenqui la base morfològica de la mançana sense pervertir-la amb singularitats com: _agregació de mançanes en supermançanes. Dinsd el perímetred e la mançanau nitàriad e la trama Cerdà, tradicionalment s’ha edificat amb ús residencial i en canvi per a les activitatsn or esidencials- pero btenirs uficient C/ París superfície- s’ha procedit a l’agregacióde mançanes en una supermançana que correspòn a una única parcel·la. Aquest és el cas de les tres supermançanes que coincideixen a la NEE: Agregaciód e dues supermançanes:P resóL a Model C/ Còrcega Agregaciód e quatre supermançanes:F àbrica Batllói Escorxador _desdibuix de les cantonades o xamfrans. A l’edi ici Mediterrani l’ar Bonet, que proposa dos blocs longitudinals paral·lels sobre uns pòrtics estructurals de formigóon el carrer C/ Rosselló s’endinsa sota l’edi ici provocant la dissoluciódel límit entre espai públic i privat, donanta mplituda la vorerai una pb reculada respecte el límit de la parcel·la. _edificis aïllats que ocupen una mançana regular sencerac omL es Arenes que l’o le C/ Provença amb un volum cilíndric o l’edi ici Estel que ocupa tota una mançana partida C/ Mallorca Edificació dins del barri Edificació fora del barri C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació L'edificació en la mansana Cerdà. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E2 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE La topografia edificada. porxo Alçades, remuntes i mitgeres. porxo Aquesta cartografia reflexa la complexitat d’al ades que emergeixen per sobre l’al ada reguladora de les mansanes. Aquesta diferència d’al ades deixa a la vista les mitgeres dels edificis. Podem distingir clarament com sobresurten els edificisd e mésa lçada,q uee n la majoriad els casoss óne dificisa ïllatsi ena ltress óne dificis alineats al llarg de les avingudes. ’a aricióde remuntes, resultat de l’es ec lació rban stica dels anys 50-60, afegeix variabilitat en les volumetries porxo encaixadese nl ar egularitatd el ar etícula,a mb porxo elss obreàticss obree lse dificisa lineatsd elp la Cerdà. C/ París porxo porxo C/ Còrcega porxo porxo porxo C/ Rosselló porxo porxo porxo porxo porxo porxo porxo C/ Provença porx p oorxo porxo porxo porxo porxo porxo porxo porxo Remuntes PB+7/8 porxo porxo porxo C/ Mallorca Remuntes PB+9/10 porxo Edificis h>9 plantes po pr o p x r oo xo rxo por px o Remunteso rxo Mitgeres porxo porxo por px oo p ro xr oxo porxo C/ València porxo porxo porxo porxo C/ Aragó porxo porxo porxo C/ Consell de Cent porxo N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 por px oo rxo po C/ Diputaciór La topografia edificada. xo porxo Alçades, remuntes i mitgeres. porxo ESTUDI DE PAISATGE: porxo NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E3 porx po op ro xr oxo C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova La variabilitat volumètrica en intereseccions singulars. Tarradellas/ París/ Rocafort Hem escollit un cas d’est di en una de les cruïlles més edificades del barri, a l’encre a entd elC .R ocaforta mbC .P aris.La variabilitatd ’al adese s fa evident de manera diversa en cada mansana :A les cobertes on as no hi ha diferència d’al ada podem veure l ad e quiness ónl es promocionsc onstruïdesc oma ar r T conjunts unitaris. eps Carrer Londreso Parlem tambéde variabilitat volumètrica en e J d relacióa la pell i com aquesta defineix l’es ai Av . del buit de la cruïlla. La diferència en la planimetria de la façana i de la seva textura i la s er osiciód’a esta amb la de la pb ens dibuixen uns xamfrans complexosi identificae ln egatiud el ’es aib uit de la cruïlla de diferentes maneres. la s de rra T a eps Joe . d Av Carrer de París Carrer de París Remuntes Textura de la pell Façana PB Remuntes PB+6 Remuntes PB+7/8 Remuntes PB+9/10 as el rra d T a se p Joe v. d A N 0 25 50 ESCALA 1:1500 La variabilitat volumètrica en intereseccions singulars. Carrer de Còrsega Carrer de Còrsega Tarradellas/ París/ Rocafort ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E4 Carrer Rocafort ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Escola del Treball voltada de camps ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Plànol de Vicenç Martorell ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Font: Barcelona Memòria des del cel ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE L’Editorial Gustavo Gili construïda al pati de mançana. La casa Golferichs ocupa un xamfrà de la Gran Via ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Calàbria 207. Plànol que apareix a l’article “La vivienda popular en el Ensanche de Barcelona” de Mercè Tatjer. 2003. Un dels anomenats pasillos de la Izquierda del Ensanche. UN “PASILLO”, Calàbria 207 Calabria 207 (1931). Junt amb Calàbria 209 forma part de dues construccions bessones. Calàbria 207. Portal d’accés i “pasillo”, al pati d’illa. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Cases Torres Grau – Mas de Xaxàs. Vilamarí 54-56. 1910 Aragó 66-82 – Calàbria 142-160. Conjunt de 6 finques en cantonada. 1950. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Provença – Entença. Constants compositives que es repeteixen Provença 136-140. Tres parcel·les que formen un conjunt ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Edifici Mediterrani. 1963. Antoni Bonet Castellana, arquitecte Roma 2000. 1972-1976. Francesc Mitjans, arquitecte ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Sòcol urbà. Rugositat de la façana Sòcol urbà. Motllures façana Sòcol urbà. Motllures façana Sòcol urbà Jardins Emma de Barcelona Sòcol urbà amb pàrking- taller- porteria Sòcol urbà. Comerços i edificis abandonats Sòcol urbà amb pàrking- porteria Sòcol urbà amb porteria- comerços Façana amb balcons corbs Façanes. La rugositat La rugositat és un atribut qualitatiu que fa re erenciaa la textura i el materialn o només de les ac anes dels edificis sino també dels murs que tanquen els recintes dels grans equipaments. A la Nova Esquerra de l’ i a le l’e ol ció dels sistemes constructiusi dels materialsd e lesd iferentse dificacionsi arquitecturesq ueh i conviuen, aporten una gran varietat de tancaments i façanes. La seva pell i la composició dels seus elements han canviat i s’han modificat segons els estils arquitectònics, evolucionant des de les façanes més antigues, amb molta decoració, tribunesi balconsf insa façanesc adav egada menys complexes i més planes C/ París C/ Còrcega C/ Rosselló C/ Provença C/ Mallorca La pell de les façanes C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Façanes. La rugositat ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E17 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Viladomat 236 (1902-1903) - Gran Via 413 (1913) - - - - - - - - - - Gran Via 509 (1927-1929) Borrell 161 – Consell de Cent 167 1930) ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE - - - - - - - - - - - - - - - - - Provença 85-87 (1950) Provença 43-45 (1948) Aragó 66-82 - Calàbria 142-160 (1950) ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Provença 56 (1970) - - - - - Provença 2-8 (1976) - - - - Provença 114 (1979) - - - - Provença 93-97 (1998)   Evolució del balcó i de la tribuna                                       Girs del xamfrà                                  Costures          ESTUDI DE PAISATGE NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE CATÀLEG DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC 1.N IVELLD E B C ULTURAL 2. PATRIMONI NO 3. DESAPAREGUTS CATALOGATS a_CASA FAJOL -CASA DE LA PAPALLONA l_EDIFICI ESTEL _ESCORXADOR GENERAL Carrer de Llança, 20 Avda Roma 73-91 (1975-2015) ARQ: Josep Graner i Prat _EDITORIAL SOPENA. Provença 93-97 m_FÀBRICA LEHMANN ntiga fàbrica de b_CASA GOLFERICHS nines - leh ann _OFICINAS DE LA METRO GOLDWYN Gran Via de les Corts Catalanes, 491/ c MAYER Viladomat, 120 n_PLAÇA TOROS LAS ARENAS Calle Mallorca, 201-203 Nicolau M.a RubióTudurí c_CASA DE LA LACTÀNCIA o_ CASA F. COLL 1934 Gran Via de Les Corts Catalanes, 475 477 C Calàbria, 97 _ FÀBRICA DAMM d_EDITORIAL GUSTAU GILI p_ DOS EDIFICIS D'HABITATGES C. Urgell 67-69 Adreça C ROSSELLÓ, 89I (2) C Comte Borrell, 133 _FÀBRICA TEIXITS JOSÉBLANCH VIÑASA e_CONJUNT DEL RECINTE DE ’ q _CASES DE FACERIES. C. Rocafort 116-122 INDUSTRIAL ( ANTIGA FÀBRICA BATLLÓ) 1913-1916 C. del Comte d'Urgell Gran Via, 53 -FÀBRICA BLANCH r_CASES TORRES GRAU_Jaume Torres Grau. 1910. C Vilamarí, 54 C. Urgell/ Gran VIa/ Borrell NIVELL DE C s_ CASA JOSEP FILELLA. Maurici Auger. _ENGRANAJES f_ANTIGA FÀBRICA BAYER I 1916 1901-1903 FONT-CAMPABADAL_GRAN VIA Gran Via 490-494 g ’ t_CASA JOAN CONTIJOCH. Enric C. Rosselló36 Sagnier.1908 1 907 ARQ: Josep Lluís Sert,1929. Aragó/ València/ Vilamarí/ Llançà v_CASES MIQUEL COSTA. Rafael de h_EDIFICI SALVAT EDITORES Sorrarain de Milans del Bosch. 19011- 902 _ASIL DE LES HERMANITAS DE LOS C de Mallorca, 45 -49 POBRES (1881-2004) w_ C ASALS.A ntoniF aceries. i_CASA SALVAT 1915 _CONVENTO DE LAS ARREPENTIDAS DE C Calàbria, 191 193 i tacio, j_ CENTRE PENITENCIARI D'HOMES LA x_ _HOSPITAL SAGRAT COR I PARROQUIA MODEL SANT EUGENI PAPA C Entença, 155 y _CASES JOAN J osepG raner i Prat. 1913 _CUARTEL DE CABALLERIA D'ALFONS XIII k_BLOC ’ «EDIFICIO aserna a ncia MEDITERRÁNEO»1960 z _CASA EMILI BATLLE. Francesc Ferriol C. Consell de cent 164-180, Carreras. 1907. _CASA TRINXET a1_EDIFICIO COMERCIAL 1973 (PILMA) C.Valencia, 1 a2_UNIÓ DE FOTOGRABADORES S.A. 1916 C. Calabria a3_PARRÒQUIA MARE DE DÉU DE LA MEDALLA MIRACULOSA. c/Consell de Cent 110-118 a4_PARRÒQUIA DE ST LLORENÇ a5_Cinema Rex Edificacions singulars La Nova Esquerra forma part del conjunt urbanísticd e l’ i a le,p atrimonic ulturald e Barcelona a que li dóna identitat. Té un patrimonia rquitectònici urbanístic que forma part del Catàleg de Patrimoni, per la seva qualitat i diversitat tipològica, per raons històriques o socials, però també té altres edificis que encara no estan inclosos al Catàleg patrimonial vigent. La Nova Esquerra ha tingut un ric patrimoni arquitectònic, industrial i editorial, amb arquitectures modernistes i racionalistes de gran qualitat, les característiques supermansanes ocupades pels grans equipaments, els conjunts homogenis d’habitatgese dificatsd e manerau nitàriao els asillos de l’ i a le, que són part de la memòria col·lectiva del barri. Algunse dificish istòricsn ov ant enirl am ateixa fortunai vans erd estruïtsd urantu naè pocae n que la pressióimmobiliària va actuar de manera indiscriminada, com va ser el cas emblemàtic de la Casa Trinxet, de Puig i f Cadafalch. Aviat, però, persistència de les associacions de veïns i les reivindicacions veïnals hi van posar frè, amb el Xalet Golferichs com a primera victòria veïnal. j El barrid e la NovaE squerra,u n barrid insd e la trama regular i homogenitzadora del districte g de l’ i a le, té unes singularitats i uns d e tresors amagats que li donen caràcter i a1 identitat r ia, des dels interiors d’illa e an més verd el barri, l’a bient encara fabril i desconegut de la Fàbrica Lehmann o la solemne arquitectura de la Casa de la h i Lactància l Edificacions catalogades Els grans equipaments n w a r m k pont del mico c o b p Edificacions singulars ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E24 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Font: Programa d’actuacions Superilles Pilot a Barcelona: Districte de l’Eixample, Barris de la Nova Esquerra de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. 2015. Els equipaments. Morfologia, gra i ús Cartografiem la constel·lació d’equipaments del barrii els classifiquemp er tipologiesi per públics o privats. És un barri està molt ben dotat d’escoles i d’equipaments culturals, gràcies a les reivindicacions dels veïns. Podem comprovar com la majoria d’equipamentse ducatiust enenu nam idam olt similar, a excepció de l’Escola Industrial,q ue com a equipament a escala de ciutat, sobrepassae lg rad el ’escolad eb arri.S embla que les escoles s’ubiquin seguint una seqüènciaa l llargd ’une ixi maginarin ord-sud, entre els carrers Urgell i Borrell La resta d’equipaments, que també s’intercalena lv oltantd ’aqueste ix,s emblaq ue s’agrupena ll largd el ’AvingudaJ .T arradellasi al voltant del Parc de l’Espanya industrial. Podríem dir que hi ha una barreja de tipologies i de gra molt homogènia. C/ París C/ Còrcega C/ Rosselló C/ Provença Espais d'autogestió Equipament públic C/ Mallorca Equipament privat Escoles públ./ privades Escoles concertades C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Els equipaments. Morfologia, gra i ús. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E25 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Font: Programa d’actuacions Superilles Pilot a Barcelona: Districte de l’Eixample, Barris de la Nova Esquerra de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. 2015. Habitatges d'ús turístic. Airbnb Font: web Airbnb i 300.000km/s Barcelona,a mbu ns1 ,6m ilionsd 'habitants,é s unac iutatq uer ep2 3 milionsd e turistesc ada any, fet que la consolida com a destinació turística. El consum de sòl residencial per constr ir allot a ents t r stics, l’es ec lació en el mercat immobiliari i la irrupció d’e reses com Airbnb fa que els lloguers augmentin de forma desproporcionada en els darrers tres anys. Al plànol podem observar com la majoria de places d’allot a ent (Airbnb i hotels) es concentren bàsicament al voltant del mercat del Ninot i per sota de l’ ing da Roma, a prop de la Gran Via C/ París C/ Còrcega C/ Rosselló C/ Provença Hotels C/ Mallorca Dades 300.000km/s Dades web Airbnb C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Habitatges d'ús turístic. Airbnb ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E26 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Hostaleria. Bars, restaurants i hotels C/ París C/ Còrcega C/ Rosselló C/ Provença Mercat del Ninot C/ Mallorca Hosteleria: Bars, restaurants i hotels C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 Centre Comercial Les Arenas C/ Diputació Hostaleria. Bars, restaurants i hotels ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E27 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova 4.5. EL SÒCOL URBÀ 4.5.1 LA POROSITAT DE LES PLANTES BAIXES F5_ ELS SÒCOLS DELS CARRERS. POROSITAT I RUGOSITAT F1_ EL RITME DELS ACCESSOS DES DELS CARRERS F6_ ELS SÒCOLS DELS XAMFRANS. URBANITZACIÓ I OCUPACIÓ DE LA VORERA F2_ ELS XAMFRANS SENSE ACCESSOS F7_SEQÜÈNCIA I RITME DE PORTALS I GARATGES. C. COMTE BORRELL F3_ SEQÜÈNCIA DE PORTALS I GARATGES. TARRADELLAS | PARIS | ROCAFORT 4.5.3 EL COMERÇ 4.5.2 LA URBANITZACIÓ I L´OCUPACIÓ DELSÒCOL F8_C. PROVENÇA. ESTABLIMENTS EN PLANTA BAIXA F4_ SINGULARITAT. ELS XAMFRANS I LES CRUÏLLES F9_C. PROVENÇA. VARIABILITAT I TRANSFORMACIÓ DEL PAISATGE COMERCIAL El ritme del sòcol urbà Sòcol urbà. Pàrking -taller -porteria Sòcol urbà Sòcol urbà. Pàrking -porteria Sòcol urbà. Xamfrà a Gran Via Sòcol urbà. Jardins Emma de Barcelona (Germanetes) Sòcol urbà C/Mallorca amb Compte Borrell Sòcol urbà. Xamfrà Sòcol urbà. Xamfrà El ritme dels accessos des dels carrers Lac onfiguraciód e la pbé s determinantp erl a percepció del sòcol urbà, que és la franja edificadap ercebudap elsv ianantsd esd els eu punt de vista Els portals dels edificis ens indiquen una seqüència i un ritme que ens permet deduir l’antig itatd els edificis,l a seva tipologiai per tant el tipus de façana i de planta baixa Al a NovaE squerra,e lse dificism ésa nticsn o tenen entrades de pàrquing, i la majoria de vegades els seus locals estan ocupats per antics tallers o botigues. Els seus portals generalment estan al pla de façana. Pelc ontrari,e lse dificisc ontemporaniss óne ls que han aportat més complexitat en les plantes baixes, introduint primer els semisoterranisi les plantes entresòl, després la retirada de l’entres l en relacióa la façana -molt sovinta mbd oblea lçada-i finalmente s C/ París va incorporar l’a arca ent als edificis i conseqüentment,l ar ampad ’acc s E lsp ortals també han sofert canvis i diferentes modalitats: sovint queden reculats i l’entrada es rod ei a tra s d’ n est b l a b cancell La percepcióper al vianant canvia, doncs, si camina per una vorera d’edi icis més antics C/ Còrcega -trajecte continu sense interrupcions - o d’edi icis més moderns -trajecte discontinu ambu nr itmes incopatp erl esi nterrupcionsd e pas de cotxes Les activitats de la pb també defineixen el sòcol urbà. ’e ist ncia de botigues i C/ Rosselló aparadors,d e restaurantsi terrassesd ec afès i barso d’entradesa lsp ortalsf aranq uec anvïi la percepció del vianant, ja que les activitats aporten il·luminació i seguretat, fluxe de personese ntranti sortint,l a creaciód’itineraris otidians o e ent als C/ Provença C/ Mallorca Porteries en PB Edificacions > 1960 Equipaments C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació El ritme dels accessos des dels carrers ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida F1 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Xamfrans sense accessos Xamfrà C/ Mallorca- Comte Borrell Xamfrà Gran Via- Casa Golferichs Xamfrans amb accessos Xamfrà amb comerços- porteria- hosteleria Xamfrà amb hosteleria Els xamfrans sense accessos Aquest plànol ens mostra la porositat dels xamfransd e la NovaE squerra,s ubratllante ls que no tenen porteries. La presència o no d’a estes configura unes cruïlles amb característiques molt diferents. Les plantes baixes dels edificisq ue no tenen portals acostumen a estar ocupats per establiments amb aparadors o per bars que amplien la seva activitat ocupant la vorera ambt aulesi cadires. ’e ist nciad eb otiguesi bars aporten fluxe de persones i la creaciód’itinerarisq uotidianso eventuals,i els aparadors donen llum i seguretat, horaris i temporalitat C/ París C/ Còrcega C/ Rosselló C/ Provença C/ Mallorca Xamfrà sense porteria C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Els xamfrans sense accessos ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida F2 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Seqüència de portals i garatges. Tarradellas/ París/ Rocafort Amb les noves construccions, la seccióde la pb es va anar optimitzant per guanyar superfície construïda. Es van anar introduint primer els semisoterranis i les plantes entresòl, després la retirada de l’entres l va definir un nou element que caracteritzava l’es ai urbài as permetia la barreja d’ sos i finalment es va el ad incorporarl ’a arca enta lse dificis.E lsp ortals rra T tambévan enretirar-se del pla de façana per p se Carrer Londreso alinear-se amb la porta del garatge, situada J . d e per normativa a 4 m. endins Av En el cas d’est di de l’encre a ent del C. 1969 Rocafort amb C. Paris, veiem amb més atencióla seqüència de portals i les entrades 1969 de garatge.L a rugositatd e la plantab aixaé s molt evident, ja que en aquestes mansanes construïdes amb edificis entre els anys 60 i 1969 90- hi ha una seqüència d’entrants molt repetida.L ap elld el esi llese np lantab aixaé s molt rugosa i irregular 1958 1969 s el a 1966 d 1969 ar ra T ep 1975 Jo s e v. d A 1969 1979 1969 Carrer de París Carrer de París Equipaments 1952 1970 1977 Accessibilitat PB Xamfrà sense accessos 1952 Parcel·lari 1977 Any de construcció 1959 1971 asl 1978 de 1946 rraa 1975 p T se 4 Jo 1972 197 e 1976 . d Av 1978 1965 1963 1944 1967 1969 1968 1956 N 2000 0 25 50 ESCALA 1:1500 Seqüència de portals i garatges. Carrer de Còrsega Carrer de Còrsega Tarradellas/ París/ Rocafort ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida F3 1956 1975 1973 Carrer Rocafort 1973 1969 1968 1985 1975 1943 1979 1977 1981 Singularitat. Els xamfrans i les cruïlles La cartografia escull aquelles interseccions singulars, tant les que ho son per la configuració diferent del xamfrà des de la formas ingulare dificadao les que ho son per la configuracióe speciald e la cruïllad es de la urbanització de la vorera, al pla de terra. C/ París C/ Còrcega C/ Rosselló C/ Provença C/ Mallorca C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació Singularitat. Els xamfrans i les cruïlles ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida F4 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova Els sòcols dels carrers Les primers (vores toves), corresponents a l'edificació residencial ti s i a le’ impliquenu ns òcolm ésr ugósq uanta textura, amb més accidents a la seva pell, una seqüència apretada de portals i aparadors, quee stimulenu nm untd e raonsp era turar-se a veure i tocar, per ralentire l pas i aturar-se. Alhora aquestes façanes estenen la seva activitata lav orera,o cupant-laa mbt errasses, anuncis i béns, intensificant l'experiència de passejar. Diametralment oposada es l'experiència de caminara l llargd e les segones( voresd ures), corresponents a l'edificació més nova. Les seves plantes baixes no són tan amables, ja que tendeixen a la horitzontalitat, els trams son més llargsi el ritmee n la variabilitatm és lent. No hi ha tantes portes i sovint, tot i que per la amplada de les crugies permeten allotjar Sòcol urbà. Ocupació PB als eud arreraa ctivitatsc omplementàriesa les del petit comerç --magatzems, tallers i aparcaments--esdevenen vores pràcticament sense activitat. ’enretira ent del pla de façana en la tipologia comuna de portal associata entradad ’a arca ent,c omportau n espai, que a banda de la cura necessària al Sòcol urbà. Ocupació PB. Edificació antiga Sòcol urbà. Ocupació PB. Llindars travessar-lo degut al creuament de cotxes, esdevéu ne spaif osc,u ng uali lai nterrupcióa les possibles activitats que ocupen la vorera. Alb arrit robemm éss òcolsu rbans d rs’q uea d’altresi ndretsd el 'Eixample,o ne sv ae dificar primeri l’ar itect rar esidenciald els egleX IX i principis del XX ,implica un sòcol urbà més tou, amb un ritme variable, més porós i amable. La seqüencia de portals i accessos als aparcaments soterrats--que també podem Sòcol urbà. Edificació nova. Pàrkings Sòcol urbà. Contrast edificació nova i antiga veurer epresentadae ne lp lànolF 1( ELR ITME DELSA CCESSOSD ESD ELSC ARRERS) a escala de barri i en el al plànol F3 DE PORTALS I GARATGES. TARRADELLAS | PARIS | ROCAFORT), a escala de carrer--pautae l ritmed el colori d e l’acti itat en la planta baixa, marcant i determinant la vitalitat del pla de la ciutat. Sòcol urbà. Ocupació vorera amb terrassa Sòcol urbà. Ocupació en PB. Portals Sòcol urbà. Jardins Emma de Barcelona (Germanetes) Sòcol urbà. Ocupació PB Sòcol urbà. Contrast edificació nova i antiga Sòcol urbà. Xamfrans Sòcol urbà. Edificació antiga Sòcol urbà. Edificació nova Els sòcols dels carrers. Porositat i rugositat L'abstracció axonomètrica dels sòcols dels carrersv olr epresentard em aneras intètical es principals diferències i la variabilitat en la porositati rugositatd e les façanese n la seva planta baixa. L'observació d’a esta variabilitat ens fa concloureq uel at ipologiae dificatòria,l ligadaa l’edatd el 'edificació,c ondicional a morfologiai la qualitat sensorial del sòcol, i per tant, la sevac apacitatp erg enerara ctivitati contribuir a la vitalitat del paisatge urbà. Comd iuJ anG ehl,e l sòcolu rbà,o nl a ciutati l’edi ici es troben, i particularmentl es plantes baixesd el 'edificació,c ondicionenl av idad el a ciutat.E l sòcol urbàé s onu n entra i surt del edificis,o n la vidaa l’interiori a l’e teriord els edificis interacciona, el llindar entre la vida pública i la privada, entre activitats. Es lloc d'intercanvi i d'experiència. Com a vianants experimentem les plantes baixes dels edificis de prop, més intensament, quant més interessants visualment son, més agradable es fa caminar al llarg d’elles La recerca de Gehld iuq uee lss òcolsa mbm ésp ortesi amb un ritme d’ nitats estretes proporciona més oportunitatsp era la interaccióc omercial,m és punts d’intercan i entre interior i exterior. Aquestes plantes baixes presenten una composició vertical, i a nivell perceptual fan que les distàncies caminades semblin més curtes i els recorreguts siguin més amens, més interessants, intensificant l'experiència del vianant. Contràriament, les façanes composades horitzontalmentf an percebre les distàncies com a més llargues i els recorreguts al llarg seu esdevenen més avorrits. Podem dividir els dos tipus de sòcol urbà representat en les imatges i il·lustrat en les fotografies adjuntes usant la terminologia de Gehle n orest o es’q uec omporten a anes acti es’ i ores d res’ i les seves conse ents a anes inacti es’ Els sòcols dels carrers. Porositat i rugositat L'abstracció axonomètrica dels sòcols dels carrersv olr epresentard em aneras intètical es principals diferències i la variabilitat en la porositati rugositatd e les façanese n la seva planta baixa. Carrer Provença L'observació d’a esta variabilitat ens fa concloureq uel at ipologiae dificatòria,l ligadaa l’edatd el 'edificació,c ondicional a morfologiai la qualitat sensorial del sòcol, i per tant, la sevac apacitatp erg enerara ctivitati contribuir a la vitalitat del paisatge urbà. Comd iuJ anG ehl,e l sòcolu rbà,o nl a ciutati l’edi ici es troben, i particularmentl es plantes baixesd el 'edificació,c ondicionenl av idad el a ciutat.E l sòcol urbàé s onu n entra i surt del edificis,o n la vidaa l’interiori a l’e teriord els edificis interacciona, el llindar entre la vida pública i la privada, entre activitats. Es lloc d'intercanvi i d'experiència. Com a vianants experimentem les plantes baixes dels edificis de prop, més intensament, quant més interessants visualment son, més agradable es fa caminar al llarg d’elles La recerca de Gehld iuq uee lss òcolsa mbm ésp ortesi amb un ritme d’ nitats estretes proporciona més oportunitatsp era la interaccióc omercial,m és punts d’intercan i entre interior i exterior. Aquestes plantes baixes presenten una composició vertical, i a nivell perceptual fan que les distàncies caminades semblin més 4m 12m 4m curtes i els recorreguts siguin més amens, més interessants, intensificant l'experiència del vianant. Contràriament, les façanes composades horitzontalmentf an percebre les distàncies com a més llargues i els recorreguts al llarg seu esdevenen més avorrits. Podem dividir els dos tipus de sòcol urbà representat en les imatges i il·lustrat en les fotografies adjuntes usant la terminologia de Gehle n orest o es’q uec omporten a anes acti es’ i ores d res’ i les seves conse ents a anes inacti es’ Vorera Carrer sentit únic Aparcament Carril bici Carrer Diputació/ Consell de Cent 4m 12m 4m Els sòcols dels carrers. Porositat i rugositat ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida F5 Variació en planta baixa dels xamfrans i ampliacions de voreres Ampliació vorera. Xamfrà amb floristeria Ampliació vorera. Xamfrà amb terrassa Ampliació vorera. Mobiliari urbà Ampliació vorera. Xamfrà amb comerç Ampliació vorera. Xamfrà amb terrassa Ampliació vorera. Horts Ampliació vorera. LLindar Escola Joan Miró Ampliació vorera. LLindar Escola Joan Miró Els sòcols dels xamfrans. Urbanització i ocupació de la vorera La identi icaciód’ na estructura de rieres i torrents, com la riera de la Magòria o el Torrentd eB argalló,e nsd eixac onstànciad ’ n territoric onfiguratp err ieresq uer egavenu nes terres riques per a l’agric lt ra i que esdevindrienc amins urbanitzatsa mitjansd el s.XIX. El 1188, seguint el model del Rec Comtal es va començarl a constr cciód’ nc anal- el Rec Vell- i que al 1816, es va continuar amb la constr cciód’ na infraestructura hidràulica, el Canald e la Infanta,q ued onavas erveia més de 4.500h ectàreesd e la ribae squerrad elr iu Llobregat. Elc analv aa nard esapareixentd e la memòria de les ciutats i el pas del temps i la urbanitzacióde les terres, ha esborrat de initi a ent alse ol tra a de l’aig a Com hem comentat, el territori on l’ i a le s’estenia cap a ponent, era regat per les aigüesd el ar ierad eM agòria,c ontinuaciódel a Rierad eR abassa,q uev ans erd esviadesc ap a la riera Blanca per permetre la construcció de la murallad e PereI II,i perl es aigüesd els torrentsd eB argallóid el aC reud 'enM allaq ue seguirien el seu curs fins a la llacuna del Cagalell. En el seu projecte d'urbanitzaciódel Pla, tot i que Cerdà va tenir en compte l'endegament dels cabals torrencials des del peu de muntanya, no va ser fins al 1890 amb l'execuciódelp lad ec loaquesd eG arcíaF arias que es va resodre el problema És moltd ifícilt robara ntiguest races de rieres Ampliacions de vorera: toldos sota l’i lacable retícula del Pla Cerdà, tan sols en el parcel·lari podem observar-ne algunes, aixícom reconèixer una part de l’act al avinguda Josep Tarradellas que segueixl ’antigat raçad el ar ierad el aM agòria i la traça vertical del carrer Urgell que coincideix en el Torrent de Bargalló. Els sòcols dels xamfrans. Urbanització i ocupació de la vorera ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR Ampliacions de vorera: escoles bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida F6 Seqüència i ritme dels portals i garatges. Cas d'estudi: un tram del Carrer de Comte Borrell L’evolució en el temps dels estils arquitectònics i dels materials o sobretot la introducció d’aparcaments a les plantes soterrani han transformat la morfologia de les façanes i en conseqüència, han determinat l’ocupació i configuració de les voreres. El caràcter del pla de la façana en el seu contacte amb la vorera, a la planta baixa, la composició de buits i plens, condiciona l’espai urbà més immediat Amb les noves construccions, la secció de la pb es va anar optimitzant per guanyar superfície construïda. Es van anar introduint primer els semisoterranis i les plantes entresòl, després la retirada de l’entresòl que permetia la barreja d’usos i finalment es va incorporar l’aparcament als edificis. Molts dels portals també van enretirar-se del pla de façana per ELS GUALS I ELS COTXES alinear-se amb la porta del garatge, situada per normativa a 4 m. endins En el cas d’estudi del carrer Comte Borrell podem observar la diferència entre els edificis construïts entre els anys 60 i 90 amb tipologies molt variades de portals i entrades de garatges i els edificis més antics, amb una composició de la façana simètrica, on a la planta baixa la porteria se sitúa al centre i els locals o tallers als costats, tots ells al pla de façana En aquest plànol volem representar, de manera sintètica, com els recorreguts dels viannants per la vorera -para·lel a les façanes de les mansanes- són interromputs pels accessos tant de porteries, d'aparcaments o d'interiors de mansana; com els guals interrompen aquest recorregut i organitzen la L'AGRUPACIÓ DEL MOBILIARI vorera amb la ubicació dels contenidors, l’agrupació de taules i URBÀ cadires de les terrasses dels bars i la continuïtat o discontinuïtat de l’alineació dels arbres; i com la situació en relació al pla de façana dels accessos a les cases -porteries reculades, àmplies obertures que agrupen entrada de veïns i entrada de vehicles, plantes baixes amb entresòls,... condicionen la circulació i la percepció dels vianants. La configuració de la planta baixa i la seva morfologia, per tant, són determinants per a la percepció del sòcol urbà i determinen el ritme i la seqüència de l'ocupació de la vorera Les activitats a la planta baixa modifiquen també la percepció del vianant, ja que segons els horaris de les botigues o tallers, la transparència dels tancaments dels establiments, l'extensió a la vorera de les cafeteries o l'existència de porteries que són accessos molt freqüentats pels veïns i lloc d'encontre,.. tot aquestes variables alteren el flux de persones, promouen els itineraris quotidians o eventuals i aporten major o menor sensació de seguretat... L'OCUPACIÓ DE LES TERRASSES EL RITME DELS ARBRES LES BOTIGUES I ELS APARADORS ESTUDI DE PAISATGE: EL DIA I LA NIT NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR PLÀNOL NÚM. PORTERIA ALINEADA A FAÇANA ENTRADA PER ESCALES PORTERIA RECULADA I PORTERIA RECULADA I DOBLE PORTERIA I ENTRESÒL RECULATS ESPAI AMB ENTRESÒL bartumeus escala renau VESTÍBUL PREVI TANCAT arquitectes EDIFICIS ANTICS EDIFICIS MODERNS Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida F7 PLANTA CARRER COMTE BORRELL PORTERIA RECULADA SECCIONS TIPUS RITME BUITS I PLENS DE LA PLANTA BAIXA. RUGOSITAT ACCÉS GARATGE ACCÉS PER ESCALES CARRER COMTE BORRELL ACCÉS GARATGE CONJUNT PORTERIA-GARATGE CONJUNT PORTERIA-GARATGE CONJUNT PORTERIA-GARATGE AMB ENTRESÒL PLANTA CARRER COMTE BORRELL ALINEACIONS I RECULADES DE LA PLANTA BAIXA - POROSITAT CARRER COMTE BORRELL LA MORFOLOGIA EL PLA DE FAÇANA ALINEAT EL PLA DE FAÇANA PERFORAT L'ACTIVITAT L’activitat a les plantes baixes condicionarà la percepció del vianant: sovint el sòcol urbà és un gran mur quan les activitats en planta baixa no estableixen cap tipus de relació amb el carrer o quan es ceguen els aparadors dels grans supermercats; també en molts cassos l’accés al supermercat és l’única obertura i no hi ha aparador; l’activitat dels comerços i els seus horaris d’apertura i tancament també condicionen la presència de vianants i per tant la sensació de seguretat. La composició de buits i plens de la façana en planta baixa condiciona l’espai urbà més immediat; en alguns cassos els aparadors s’enretiren del pla de façana i es crea un dintell configurat pels aparadors, que protegeix al possible comprador i el carrer entra a l’interior del comerç; en altres cassos, els comerços de barri, amb aparadors alineats a façana, ocupen la vorera amb els seus productes com a reclam i interrompen el recorregut dels vianants La percepció que tenen els vianants i consumidors depèn de factors i variables com transparència dels tancaments dels establiments; els horaris de les botigues o tallers; el dia – carrers amb sol/ carrers amb ombra - i la nit -la il·luminació dels carrers/ el ritme de la projecció de la llum dels aparadors; la freqüència de vianants i el flux de persones; la presència de més o menys comerç de proximitat; els edificis abandonats, per llogar o vendre; LA PERCEPCIÓ LA CONFIGURACIÓ DE LA PLANTA BAIXA L´ACTIVITAT A L SÒCOL URBÀ CEl. PCr.o Pvreonvçenaç. aE sdtinasb ldieml ebnatrsri . eEns ptalbalnimtean btsa iexna planta baixa Font: PROGRAMA D’ACTUACIONS. SUPERILLES PILOT A BARCELONA. DISTRICTE DE L’EIXAMPLE. Barris de la Nova Esquerra de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Informe Diagnòstic. Febrer 2015 Les botigues en planta baixa són l’espai intersticial entre lo públic i lo privat que donen vida als carrers i en condicionen la percepció del vianant. La relació que estableixen amb el carrer -la ubicació de l’accés, la mida i situació dels aparadors, la transparència o opacitat a través seu- configura de diferentes maneres el sòcol urbà Els carrers, per tant, són centres comercials a l’aire lliure, configurats pel sòcol urbà i el pla horitzontal de les voreres, on el vianant passeja, es deixa perdre, fa el seu trajecte habitual o la compra Com podem observar en aquest plànol, el C. Provença -dins de la Nova Esquerra de l’Eixample- C/ París ofereix una gran varietat i alternància d’activitat econòmica a les seves plantes baixes, només interromput a la vorera de la Presó Model -pel mur cec de tancament- o al tram entre l’Hospital Clínic i el Mercat del Ninot -perquè són equipaments que ja concentren l’activitat. Les plantes baixes esgoten la profunditat edificable C/ Còrcega de la finca i en la majoria dels cassos, també, ocupen només la planta a carrer, o la planta baixa més entresòl. Circumstancialment, es poden observar molts locals buits al llarg del carrer, distribuïts alternadament C/ Rosselló Aparcament públic Mercat/ supermercat Hosteleria C/ Provença Articles llar /tèxtil Banca Transort/ reparacions C/ Mallorca Gestió Altres Local buit C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació C.Provença. Establiments en planta baixa ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida F8 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova La Model Escola Industrial Hospital Clínic Mercat del Ninot LA NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE L'ANTIGA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE SÒCOL URBÀ La Model Escola Industrial Hospital Clínic [Exclusivamente para uso académico] Mercat del Ninot LA NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE L'ANTIGA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE [Exclusivamente para uso académico] COMERÇ DE BARRI C/ Vilamarí A la Nova Esquerra hi ha una C/ Vilamarí concentració d’establiments locals, supermercats, forns de pa i basars. C/ Entença C/ Entença C/ Rocafort C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Comte d'Urgell COMERÇ DE BARRI Entre el carrer Urgell i el carrer Balmes van apareixent franquícies de botigues C/ VillarroelC/ Villarroel de roba i bars ‘trendy’, intercalades entre el comerç local supermercats, forns de pa i basars. C/ Casanova C/ Casanova C/ Muntaner C/ Muntaner C/ d'Aribau C/ d'Aribau C/ d'Enrique Granados C/ d'Enrique Granados C/ de Balmes C/ de Balmes La porositat del teixit. Passeig de Sant Joan Sagrada Família Passeig de Gràcia LA DRETA DE L'EIXAMPLE LA SAGRADA FAMÍLIA ELla pCo. roPsirtoavt edneçl ate ixai t.escala de ciutat. Variabilitat dels comerços al llarg del caLrrae pr oi rtorasnitsafto drmela tceiióx idt.el paisatge urbà El C. Provença recorre tot l’Eixample d’est La porositat del teixit. a oest, des de La Model fins a la Sagrada Passeig de Sant Joan Família i ofereix un gran ventall comercial. ESTUDI DE PAISATGES:ÒCOL URBÀ Recorre tres dels vint-i-quatre “eixos NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE comercials” delimitats a Barcelona, Passeig de Sant Joan EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau centres comercials a cel obert gestionats arquitectes per les associacions de comerciants. Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E1 Aquests són: Nou Eixample, Cor Eixample i l’Eix Sagrada Família. [Exclusivamente para uso académico] En aquest plànol hem volgut il·lustrar la transformació del paisatge comercial del C. Provença -extrapolable a altres carrers a escala d’Eixample- amb la variabilitat dels rètols dels establiments segons els àmbits i barris que travessa. A grans trets podríem establir tres teixits comercials diferenciats: _Comerç de barri: A la Nova Esquerra i entre el C. Pau Claris fins a Roger de Flor es repeteix un mateix paisatge comercial amb les cadenes d ’a l imentac ió i establiments de barri que ocupen les plantes baixes dels edificis, amb locals petits, com forns de pa, basars i comerç al detall _Comerç internacional de luxe: Al voltant del P.de Gracia, a la zona més noble de la Dreta de l’Eixample, és on trobem les botigues més emblemàtiques de la ciutat, no només a les plantes baixes sinó també ocupant edificis sencers _Comerç turístic: La zona al voltant de la Sagrada Família Sagrada Família, on les botigues de souvenirs i el sector serveis guanyen Sagrada Família terreny a les botigues de tota la vida, negocis familiars i comerç de barri que ocupen locals petits en planta baixa Passeig de Gràcia Passeig de Gràcia LA DRETA DE L'EIXAMPLE LA SAGRADA FAMÍLIA LA DRETA DE L'EIXAMPLE LA SAGRADA FAMÍLIA La porositat del teixit. ELSaT poUroDsitIat DdeEl te PixiAt. ISATGE: NEOSVTAU DESI QDUEE PRARIASA DTEG LE'E: IXAMPLE EQNUIPO REDVACATOR ESQUERRA DE L'EIXAMPLE bartumeus escala renau arEQqUuIPi RtEeDcACtTeOsR bartumeus escala renau arquAijutnetacmteenst de BarcelonaInstitut Municipal de Paisatge F9 Urbà i de Qualitat de Vida E1 Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida E1 [Exclusivamente para uso académico] [Exclusivamente para uso académico] Rambla de Catalunya Rambla de Catalunya COMERÇ INTERNACIONAL DE LUXE Rambla de Catalunya Entre Balmes i Pau Claris, al voltant de Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia, es concentren les marques internacionals de luxe C/ de Pau Claris C/ de Pau Claris C/ de Pau Claris C/ de Roger de Llúria COMERÇ DE BARRI C/ de Roger de Llúria C/ de Roger de Llúria A partir del C. Pau Claris fins a Roger de C/ del Bruc Flor tornen a aparèixer els establiments d’alimentació, supermercats de grans cadenes i forns de pa C/ del Bruc C/ de Girona C/ del Bruc C/ Bailén C/ de Girona C/ de Girona C/ Bailén C/ Bailén C/ de Roger de Flor C/ de Nàpols C/ de Roger de Flor C/ de Roger de Flor COMERÇ TURISTIC Al voltant de la Sagrada Família el paisatge comercial canvia totalment amb botigues de souvenirs C/ de Nàpols C/ de Nàpols 4.6. EL PAISATGE HUMÀ Límit percebut vs límit administratiu del barri La imatge central representa la complexitat --coincidènciai diferència--enl ai dentificaciód el 'àmbit del barri per part dels propis veïns i veïnes. Ambl a superposiciód e les diferentsd elimitacionsi la gradació en la intensitat del color es pot llegir claramentq uiné s l'àmbitc oincidente n la identificació delb arrip erp artd e lesp ersonesp reguntadesi quins àmbits en son excepcions. Elr esultatm ostral an oc oincidènciae ntree lp erímetre delb arrip ercebutp elsv eïnsi ell ímita dministratiuq ue se li asigna:L’Avinguda Tarradelles, en sentit muntanya, es revela com el límit assenyalat més vegades coincident amb l’administratiu. L’AvingudaT arragonae s trobae n segonl locq uanta límit reconegut coincident amb l’administratiu. Tot i que, excepcionalment, algunes de les persones preguntades estenen el límit del barri en sentit Llobregat per incloure l'Estació de Sants i part dels barris de Sants i d’Hostafrancs. El carrer Urgell, en canvi, majoritàriament no es percep com a límitd el barri per part de la ciutadania que tendeix a ampliar el perímetre del barri cap a l’Esquerrad el ’Eixample;a )s umant-lie lt rianglef ormat pels carrers Urgell-Tarragona-Avinguda de Sarrià o extenet-lo fins a la Diagonal en sentit muntanya; i b) ens entitB esosf inse lsc arrersC asanova,M untanero EnricG ranados,p rincipalment,i finsi totm ése nllà,a l carrer Balmes. Quant a la Gran Via, en sentit mar, tot i que reconegudac oma límitd el barrip er a molts,t ampoc es percep com a límit per part de tothom i moltes personesp reguntadese stenene ls límitsd el barrip er inclouree l barrid e SantA ntonif insa la sevaR ondai l’Avinguda Mistral, tot integrant el Mercat de Sant Antoni en la seva delimitació. A la dretae s destaquene ls perímetresi dentificatsd e maneram és habitual,q ue inclouent otal ’Esquerrad e l’Eixample,e lp erímetrei dentificatm ésp etite nq uanta superfície( al ’entornd elP arcJ oanM iro)i elm ésg ran, quea fegeixa l’Esquerrad el ’Eixamplee lb arrid eS ant Antoni. Com a conclusió podríem dir quee l ciutadà delimita claramentl a NovaE squerrad e l’Eixamplea mbe ls eu barriv eíd eL esC ortsi quel ’amplia,s ensed iferenciar moltesv egadesa mbl ’AntigaE squerrad e l’Eixamplei amb el barri de Sant Antoni (amb qui comparteix Associaciód ev eïnsi faú sd ’equipamentsc oma rae ls mercats del Ninot i Sant Antoni). Lai nformació aquí representada gràficament ha estat el resultat de l’estudir ealitzatp erl ’equipR aonsP úbliquesp ert ald e recollir la percepció ciutadana en referència a una sèrie de qüestions acordades amb l'equip redactor d’aqueste studip ert ald ed efinire lp aisatgeu rbàd el a nova Esquerra de l’Eixample (veure l’Estudi de percepcióe n total a seva integritata l’annexd 'aquest document) N Límit percebut vs límit administratiu del barri ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida G1 P19 P23 
 P22 P26 P38 Variabilitat en la percepció de l'àmbit del barri La imatge central representa la complexitat Els gràfics individualitzats de la percepció dels --coincidènciai diferència--enl ai dentificaciód el 'àmbit límits del barri per part dels veïns i veïnes del barri per part dels propis veïns i veïnes. preguntats volen mostrar l’amplitud de l’espectre. Ambl a superposiciód e les diferentsd elimitacionsi la Les àrees reconegudes com a barri propi (en gradació en la intensitat del color es pot llegir claramentq uiné s l'àmbitc oincidente n la identificació colort urquesa)s ’hanc entrate ne lc ontexts egons delb arrip erp artd e lesp ersonesp reguntadesi quins els eu‘ centred eg ravetat’p ert ald ep oders eguir àmbits en son excepcions. comparant la seva variabilitat en dimensió i Elr esultatm ostral an oc oincidènciae ntree lp erímetre extensió, així com la seva aleatorietat respecte delb arrip ercebutp elsv eïnsi ell ímita dministratiuq ue del límit administratiu (en línia discontinua se li asigna:L’Avinguda Tarradelles, en sentit vermella) que defineix la Nova Esquerra de muntanya, es revela com el límit assenyalat més l’Eixample i que té una superfície de 133.77Ha. vegades coincident amb l’administratiu. Lap ercepcióc iutadanar esultantd e l’estudid uta L’AvingudaT arragonae s trobae n segonl locq uanta terme configura un mosaic divers que no es límit reconegut coincident amb l’administratiu. Tot i correspon,e ng airebéc apc as( elsd osc asosq ue que, excepcionalment, algunes de les persones mes s’aproximen a aquest li sumen el triangle preguntades estenen el límit del barri en sentit formatp elsc arrersU rgell-Tarragona-Avingudad e Llobregat per incloure l'Estació de Sants i part dels Sarrià), amb els límits que les persones barris de Sants i d’Hostafrancs. participants perceben com a part del seu barri. El carrer Urgell, en canvi, majoritàriament no es percep com a límitd el barri per part de la ciutadania PERSONA 19_ Sense nom, 25 anys [163.7 Ha] que tendeix a ampliar el perímetre del barri cap a P20_ Sense nom, 15 anys [64.18 Ha] l’Esquerrad el ’Eixample;a )s umant-lie lt rianglef ormat P21_ Mercè, 65 anys [340.78 Ha] pels carrers Urgell-Tarragona-Avinguda de Sarrià o P22_ Magda, 45 anys [322.43 Ha] extenet-lo fins a la Diagonal en sentit muntanya; i b) P23_ Maria, 65 anys [92.9 Ha] ens entitB esosf inse lsc arrersC asanova,M untanero P24_ Sense nom, 45 anys [98.13 Ha] EnricG ranados,p rincipalment,i finsi totm ése nllà,a l P25_ Paco, 45 anys [357.94 Ha] carrer Balmes. P26_ Sense nom, 45 anys [376.5 Ha] Quant a la Gran Via, en sentit mar, tot i que P27_ Sense nom, 65 anys [67.73 Ha] reconegudac oma límitd el barrip er a molts,t ampoc P28_ Sense nom, 45 anys [126.16 Ha] es percep com a límit per part de tothom i moltes P29_ Sense nom, 25 anys [332.04 Ha] P30_ Elena, 25 anys [67.62 Ha] personesp reguntadese stenene ls límitsd el barrip er P31_ Louis, 25 anys [434.62 Ha] inclouree l barrid e SantA ntonif insa la sevaR ondai P32_ Rolando, 45 anys [324.57 Ha] l’Avinguda Mistral, tot integrant el Mercat de Sant P33_ Sense nom, 45 anys [357.84 Ha] Antoni en la seva delimitació. P34_ Sense nom, 65 anys [214.92 Ha] A la dretae s destaquene ls perímetresi dentificatsd e P35_ Jordina, 45 anys [465.13 Ha] maneram és habitual,q ue inclouent otal ’Esquerrad e P36_ Oscar, 45 anys [268.88 Ha] l’Eixample,e lp erímetrei dentificatm ésp etite nq uanta P37_ Isabel, 45 anys [184.86 Ha] superfície( al ’entornd elP arcJ oanM iro)i elm ésg ran, P38_ Conxita, 65 anys [242.07 Ha] quea fegeixa l’Esquerrad el ’Eixamplee lb arrid eS ant P39_ Maria, 65 anys [88.97 Ha] Antoni. P40_ Belarmina, 45 anys [468.32 Ha] Com a conclusió podríem dir quee l ciutadà delimita P41_ Aurora, 45 anys [141.35 Ha] claramentl a NovaE squerrad e l’Eixamplea mbe ls eu P42_ Jordi, 45 anys [368.89 Ha] barriv eíd eL esC ortsi quel ’amplia,s ensed iferenciar P43_ Josep, 65 anys [141.8 Ha] moltesv egadesa mbl ’AntigaE squerrad e l’Eixamplei P44_ Andrea, 25 anys [332.91 Ha] P45_ Anjie i Lindsay, sense dades anys [75.24 Ha] amb el barri de Sant Antoni (amb qui comparteix P46_ Zaid, sense dades anys [123.84 Ha] Associaciód ev eïnsi faú sd ’equipamentsc oma rae ls P47_ Hussam, sense dades anys [61.63 Ha] mercats del Ninot i Sant Antoni). Lai nformació aquí P48_ Anna, 45 anys [134.21 Ha] representada gràficament ha estat el resultat de P49_ Albert, 25 anys [181.33 Ha] l’estudir ealitzatp erl ’equipR aonsP úbliquesp ert ald e P50_ Edurne, Jana, Lucia, Ada, sense dades anys recollir la percepció ciutadana en referència a una [107.14 Ha] sèrie de qüestions acordades amb l'equip redactor P51_ Eloy, sense dades anys [329.37 Ha] d’aqueste studip ert ald ed efinire lp aisatgeu rbàd el a P52_ Laia, 15 anys [274.93 Ha] nova Esquerra de l’Eixample (veure l’Estudi de P53_ Marta, 15 anys [101.69 Ha] percepcióe n total a seva integritata l’annexd 'aquest P54_ Carme, 45 anys [258.68 Ha] document) P55 (sense imatge)_ Ruben, 25 anys [392.62 Ha] N Variabilitat en la percepció de l'àmbit del barri ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida G2 Els espais públics i col·lectius reconeguts Enl ac artografiae ss intetitzene lse spaisp úblicsi col.lectiusr econegutsp elsv eïnsi veïnesd elb arri en l’estudi de percepció ciutadana realitzat per Raons Públiques. Es localitzen els espais d’estar, parcs, espais verds i jardins interiors d’illa (en verd) i els equipaments de gestió pública (en vermell) i autogestionats( en taronja)m és conegutsi usats per les persones preguntades. La mida de la icona representa la quantitat de citacions obtingudes. Associació de veïnes i veïns de l'Esquerra La informació aquí representada gràficament ha de l'Eixample estat el resultat de l’estudi realitzat per l’equip Raons Públiques per tal de recollir la percepció ciutadanae n referènciaa unas èried e qüestions acordades amb l'equip redactor d’aquest estudi per tal de definir el paisatge urbà de la nova Esquerra de l’Eixample (veure l’Estudi de percepció en tota la seva integritat a l’annex Piscina Sant Jordi d'aquest document) Jardins Rosa Deulofeu Escola Industrial Espai associatiu Lola Anglada Casal de joves Queix Jardins de Beatriu de Jardins de Montserrat Pinós- Milany Jardins de Duran i Reynals Hospital Clínic La Model Estació de Sants Jardins d'Ermessenda Casal popular de Carcassona Mercat del Ninot Lina Òdena Parc i equipaments de l'Espanya industrial Equipaments del Carrer Comte d'Urgell Espais d'autogestió Jardins de Safo Aula Viva Equipaments Parcs i jardins Antic Espai Nur Fàbrica Lehmann Parc de Joan Miró Biblioteca Joan Miró Mercat de Pagès Espai i hort Germanetes Jardins de Paula Montal N 0 20 50 100 200 Jardins d'Emma de Barcelona ESCALA 1:6000 Els espais públics i col·lectius reconeguts ESTUDI DE PAISATGE: Centre comercial Arenas NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR Centre Cívic bartumeus escala renau Casa Golferichs arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida G3 Els espais col·lectius autogestionats reconeguts Segons l’estudi de percepció ciutadana realitzat per l’equip Raons Públiques (veure l’Estudi de percepció en tota la seva integritat a l’annex d'aquest document) els espais d'autogestió que més persones coneixen han estat els horts de Germanetes (actualment traslladats a la cantonadam untanyad eC alàbriaa mbC onselld e Cent) i el mercat de pagès que té lloc habitualmente l primerd issabte de cada mes en el tram adjacent als horts del carrer Consell de Cent (davant dels Jardins Emma de Barcelona Germanetes,entre elsc arrers Viladomati Comte Borrell).P eròt ambéh ans igutm olta nomenatse l casald ej ovesQ ueixs ituata lsJ ardinsM ontserrat i, sobretot per part de persones adultes (25-64 anys)i grans (+de seixanta-cinc anys),e l Casal Popular Lina Òdena, que queda, però, fora del límit administratiu del barri. El quel a gentm és sembla apreciar del barri és justamentl am ateixag enti elb ona mbientq uee s genera gràcies a les relacions de familiaritat i confiançad el esq uee np arlent antp ersonesq ue duen tota la vida vivint al barri com d'altres de nouvingudes. Així mateix, també ha sigut molt comentat que la bona connectivitat del barri a través de transport públic i la gran varietat de comerç i serveis són de les coses que més s'aprecien. Els espais col·lectius autogestionats reconeguts ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida G4 Els espais i equipaments públics reconeguts Els equipaments i espais públics que més han sigut nomenats semblen ser aquells que combinen espais públics i un o diversos equipaments amb activitats per a persones de tota mena d'edats. Aquest seria el cas, per exemple,d elP arcd eJ oanM iróe ne lq uale s pot observar diferents espais per a petits, joves, adults i grans i molt proper a diversos equipaments públics (Institut Ernest Lluch, CEM Joan Miró,B ibliotecaJ oan Miró).T ambés eria el cas del conjunt d'equipaments del carrer Comte d'Urgell (Centre Cultural Teresa Pàmies, BibliotecaA gustíC entellesi Centre CívicU rgell) annexos als Jardins d'Ermessenda de Carcassona. Finalment,m algratq uee lb arric omptaa mbf orça espais públics (parcs, jardins, interiors d'illa i tramsd e carrerc onvertite n zonad e vianants)e l que més es troba a faltar al barri, i amb diferència, són espais verds i seguit per la reducció de trànsit rodat i el que comporta (pol·lució i soroll). La informació aquí representada gràficament ha estat el resultatd el ’estudir ealitzatp erl ’equipR aonsP úbliques per tal de recollir la percepció ciutadana en referència a una sèried eq üestionsa cordadesa mbl 'equipr edactord ’aquest estudi per tal de definir el paisatge urbà de la nova Esquerrad el ’Eixample( veurel ’Estudid ep ercepcióe nt ota la seva integritat a l’annex d'aquest document) Els espais i equipaments públics reconeguts ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida G5 5. PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ D´IDENTITAT URBANA G1_ CONN ECTOR DE NATURA G2_ CONDUCTORS DE MOVIMENT G3_ CONDENSADORS D ACTIVITAT G4_ ACTIVADORS DE MEMÒRIA I IDENTITAT COL·LECTIVA G5_ TRANSMISSORS DE BELLESA ’ 5. PARÀMETRES DE CARACTERITZACIÓ D’IDENTITAT URBANA La Nova Esquerra de l’Eixample es proposa i desenvolupa en un territori participat de les perifèries de Barcelona, Les Corts, Sants i Hostafrancs, on l’aplicació de la norma Cerdà fou inicialment qüestionada. La posició en relació a la ciutat la va abocar a contenir usos espuris, tant socials com industrials (caserna, escorxador, presó, industries, etc). Aquestes activitats, avui descontextualitzades han permès transformacions molt notables, en forma i escala. L’Esquerra de l’Eixample és part indestriable del Pla Cerdà, amb diferencies subtils observades en relació a la resta d’Eixample. La relació de la trama amb la resta de trames de l’Eixample és precisa i inqüestionable, amb escasses irregularitats. La trama entesa com estructura de carrers i mansanes, plantejada inicialment per Cerdà, es va anar estenent des de Gran Via i d’Urgell. Però la seva força i la geometria dels grans recintes ha fet que finalment resulti completada, constituint tota l’estructura de la Nova Esquerra. A la Nova Esquerra de l’Eixample, la trama continua sent molt versàtil i la perfecció del traçat respecte de les alineacions i rasants esdevé la seva força. Els carrers, perfectament proposats, plantejats, urbanitzats i plantats continuen sent l’estructura de suport de les illes de cases i de totes les activitats. Durant vuitanta anys la trama Cerdà conviu amb l’estructura ferroviària, però la força de la trama, finalment s’imposa. El soterrament de la via i els ponts, per a donar continuïtat a tots els carrers, sargeix les dues bandes de l’Avinguda de Roma i, de pas, tota l’Esquerra de l’Eixample. Inicialment, la condició perifèrica del sector va portar a una clara convivència entre usos: habitatge (a vegades marginal) i activitats industrials (algunes molt qualificades). Paulatinament s’imposa l’habitatge, amb les condicions de regularitat pròpies de la resta de tot l’Eixample, i expulsant els altres usos a les noves perifèries de la ciutat. Ha significat una profunda transformació de tot l’àmbit. L’habitatge, especialment dens en aquest barri, conviu habitualment, amb els usos i serveis adequats a la seva condició: comerç, equipament públic i privat, i verd públic. Algunes de les noves operacions d’habitatge són interessants pel seu valor experimental. Les reiterades transformacions, atentes a la trama i a les diferents ordenances han permès assolir una estructura urbana diversa i variada a la Nova Esquerra de l’Eixample, perceptible en les seves textures i els seus materials. Constitueixen un nou paisatge urbà, especialment en les seves vores més noves o transformades: Avinguda Tarradellas, Plaça dels Països Catalans i Carrer Tarragona. El barri conté alguns equipaments públics i espais comercials a l’escala de ciutat, grans generadors d’activitat. Són situacions excepcionals i sovint a les vores del nostre àmbit. Però el més habitual, com a la resta de l’Eixample de Barcelona és la convivència tranquil·la, a la mateixa illa, mateixa parcel·la i mateix edifici, dels diferents usos: habitatge, comerç i equipament. Alguns dels grans equipaments i espais urbans estan situats fora, però arran, del nostre àmbit. Per això són tinguts en compte com a part fonamental del paisatge de la Nova Esquerra de l’Eixample, ja que generen importants fluxos d’activitat. Els principals generadors de mobilitat general estan situats, en conseqüència, en el límit del nostre àmbit. Són portes del barri, però també són punts nodals de la ciutat: Plaça d’Espanya, Estació de Sants, Escola Industrial – Hospital Clínic. _temps: ritme dels semàfors per creuar carrers; més o menys aglomeració de vianants segons horari de trens al voltant de l’Estació de Sants; afluència de persones segons els horaris al voltant del Centre Comercial Les Arenas... També les grans vies actuen com els límits del barri, però a l’hora contenen la major mobilitat general. En aquest sentit condensen la mobilitat dels transports públics, afectant poc l’interior del nostre àmbit. atributs espacials que fan referència a la distribució a l’espai dels elements: L ’Avinguda de Roma és una via de gran mesura i capacitat estructuradora que no està usada en tot el seu _densitat: les condicions i qualitats de la urbanitat soterrada i aparent han permès contenir i sostenir una potencial. ciutat d’enorme densitat; densitat de l’edificació i de l’ocupació és alta; del verd es concentra al Parc de l’Escorxador, als Jardins Montserrat i a algun interior d’illa; densitat d’arbrat a la Gran Via; d’elements de Creiem que les diferents mirades, a les diferents escales, entorn i sobre el barri de la Nova Esquerra de trànsit (semàfors, senyals de trànsit, passos zebra…) i d’elements urbans ( bancs per seure, taules i cadires; l’Eixample, ens permeten confirmar que l’aparent uniformitat formal i social és efectiva. I que la vida urbana escocells d’arbres; rètols de publicitat, lluminàries, jardineres…) és molt elevada... flueix amb harmonia, cohesionant les persones i les seves reivindicacions per tal d’assolir notòries millores urbanes amb petits i possibles canvis. _compacitat: de la mansana i del parcel·lari de l’Eixample Cerdà; variabilitat en els plans de façana i la seva fenestració segons la tipologia edificatòria de les diferents èpoques; dels conjunts arquitectònics seriats o repetits; la homogeneïtat formal i social... ATRIBUTS _intensitat: del trànsit rodat és més elevada als carrers verticals com el carrer Tarragona, Entença i Urgell; a la resta dels carrers, degut a les interrupcions que provoquen els grans recintes que ocupen més d’una mansana, el trànsit es redueix considerablement; del trànsit de vianants té uns fluxes de vianants continus, L’anàlisi i observació del paisatge urbà des dels aspectes de forma, ús i percepció a les diferents escales segons zones; la de persones a l’interior dels patis és molt baixa durant el dia i augmenta a la sortida de classifica les variables característiques del paisatge urbà. Aquestes variables, però, no són definidores per sí les escoles; d’aglomeració de gent és alta, segons horari, a l’esplanada entre l’Estació de Sants i la Parada mateixes sinó que necessiten dels atributs que les adjectiven i qualifiquen. Aquests no són específics de de Bus de llarg; d'ús comercial és alta al voltant del centre Comercial Les Arenes; d’ús residencial és alta; possibles i diferents escales de treball, sinó que transcendeixen els límits de la classificació de la matriu en el ritme i seqüència dels arbres als carrers de la trama ortogonal; intensitat de verd a la Gran Via... d’anàlisi i es poden, per tant, aplicar a diferents variables i a escales. _profunditat: de les visuals nord-sud als carrers verticals; visuals més obertes des dels carrers horitzontals i L’estudi estableix tres tipus d’atributs: Avinguda Roma cap a l’esplanada de l’Estació de Sants; grans panoràmica des de l’eix del carrer atributs qualitatius que fan referència a les qualitats sensorials: Tarragona cap a la Plaça Espanya i la muntanya de Montjuic i des de la intersecció entre Avinguda Sarrià- Urgell-Paris cap a Collserola; sòcol urbà amb reculades de façana a les porteries i entrades als pàrquings... _rugositat: de la textura i el material de les façanes; dels murs que tanquen els grans equipaments; dels diferents paviments; del verd dels arbres... _porositat: del teixit amb accessos públics als interiors d’illa; de les plantes baixes amb petit comerç i amb atributs estructurals que fan referència a les condicions de jerarquia entre els elements i a la seva disposició: l’extensió dels bars a les terrasses; de les façanes, finestres i balcons que varien segons la tipologia _continuïtat: de les façanes de les mansanes i de l’alçada dels edificis; de la trama Cerdà; del traçat de la edificatòria de les diferents èpoques de construcció... Gran Via, dels carrers horitzontals i verticals quan no hi ha els grans recintes que els interrompen; dels _transparència: profunditat visual dels carrers verticals cap al Nord i al Sud, com el C. Tarragona cap a la eixos que fan de límit del barri i que són grans avingudes; dels murs que tanquen la presó Model i l’Escola Plaça Espanya i cap a Collserola, que contrasta amb les visuals més emmarcades dels carrers horitzontals Industrial; de l’estructura arbòria imaginada i plantada des del principi que confirma els carrers de de l’Eixample; a través de les copes dels plàtans; poca transparència a les plantes baixes... l’Eixample com un conjunt tramat de passejos urbans... _llum: diversitat d’ombres a través de les copes dels arbres segons les espècies: llum que es filtra entre les _discontinuïtat: dels carrers sense sortida interromputs pels grans recintes o que acaben, en sec, al C. fulles més clares dels plàtans i ombra fosca que projecta la copa dels lledoners; seqüència de llum i ombra Tarragona; de les visuals truncades pels murs dels equipaments històrics; en la permanència d’alguns als accessos als interiors d’illa i als aparcaments; més llum als xamfrans on hi ha més obertura visual i no es tallers i magatzems de pb i conseqüentment en l’aparició aleatòria de mitgeres desiguals. projecten ombres dels arbres... _unitarietat/ uniformitat: del parcel·lari de l’Eixample Cerdà; dels paviments de les voreres; de les façanes _color: poca variació cromàtica estacional en els arbres alineats als carrers; predominança del verd en els dels conjunts homogenis; dels materials en el paviment de les voreres.. arbres del Parc de l’Escorxador i als parterres vegetals de les avingudes i ampliacions de les voreres; esclat _diferència/ variabilitat: per la presència d’edificis singulars -des de la Casa Golferichs a l’Edifici de color a l’escultura Dona i Ocell del Parc; uniformitat de color a les façanes dels edificis; molta presència Mediterrani- que la contínua transformació ha permès que l’Esquerra de l’Eixample hagi estat un efectiu del vermell a la fàbrica de totxo de l’Escola Industrial i a alguns edificis moderns... laboratori d’habitatge urbà; per l’existència d’edificis aïllats de gran alçada; en les alçades dels edificis i _so: contrast entre àrees, so de fons del trànsit als carrers de l’Eixample, silenci absolut als interiors de remuntes provocades per la permissivitat de l’alçada reguladora; de nivells, al llarg del C. Tarragona, per la mansana; poc soroll de cotxes en carrers poc transitats com Rosselló o carrer Llançà o en els carrers presència de microtopografies (escales, rampes, sòcols, jardineres, ...) pacificats com Borrell; xivarri de nens i adults per les tardes al voltant de les escoles; trànsit de cotxes constant dia i nit... _dominància: de la trama Cerdà, de l’ortogonalitat dels carrers i de la presència dels xamfrans; traçat i amplada de l’Avinguda Roma; dels grans equipaments històrics i dels murs continus que els tanquen; dels _itineraris temàtics. El patrimoni arquitectònic i urbanístic i la construcció de l’Eixample Cerdà; el cotxes i del trànsit als carrers; de la presència de vianants a totes hores; d’elements de trànsit (semàfors, patrimoni industrial i editorial; els patis interiors d’illa; els grans equipaments històrics de Barcelona: La senyals de trànsit, passos zebra…) i d’elements urbans ( bancs per seure, taules i cadires; escocells Presó Model i la Plaça de toros Les Arenas, l’antiga fàbrica Batlló reconvertida a Escola Industrial, l’abans d’arbres; rètols de publicitat, lluminàries, jardineres…) del Parc de Joan Miró, el gran Escorxador Municipal) _límits/fronteres: les grans avingudes que fan de límit del barri; els murs que tanquen els grans recintes; les _fites visuals, fons escènics i horitzons persistents: la muntanya de Montjuic i la Plaça Espanya grans extensions com El Parc de Joan Miró; els obstacles a les voreres com les terrasses de bar... _connexió: els nusos de centralitat, nodes principals de la ciutat en mobilitat i usos (Estació Sants i Plaça connectors amb natura: Espanya amb el Centre comercial Les Arenes); els intercanviadors metropolitans i les galeries subterrànies del metro (Estació Sants, Plaça Espanya, Hospital Clínic); la proximitat a la Gran Via dota tot l’àmbit _connectors i elements verds (alineacions d’arbres als carrers, massa d’arbres als jardins i parcs, espècies d’estudi d’una extraordinària centralitat; els passatges i accessos als interiors illa... puntuals i singulars) _patrimoni verd i de l’aigua (les antigues rieres i els Dipòsits de retenció d’Aigua) GENERADORS D’IDENTITAT. De la mateixa manera que els atributs qualifiquen les variables, la _connectors visuals amb natura (fons escènics a la muntanya de Collserola i de Montjuic) combinació de determinades variables amb atributs positius qualifiquen el paisatge urbà i es converteixen en el que hem anomenat generadors d’identitat urbana: conductors de moviment: condensadors d’activitats (també condensadors socials): _itineraris històrics per descobrir el patrimoni del barri; itineraris temàtics i rutes en bicicleta, familiars o en _agents de barri (entitats socials, entitats de lleure, entitats culturals i centres esportius i centres educatius grups, com a activitat social públics i privats) _carrers pacificats/ carrers rodats amb places d’aparcament en línia o en bateria/ carrers principals/ carrers _centres comercials (Les Arenas); petit comerç dispers per la trama de l’Eixample; Estació de Servei Cepsa comercials/ carrers amb transport públic i parades d'autobús a l’Avinguda Sarrià _aparcaments en superfície o soterrats _espais lliures associats a equipaments (escoles, centres esportius i espais verds com el Parc Joan Miró o els patis d’interiors d’illa) _estació de servei Cepsa _espais públics existents (patis d’interiors d’illa, jardins i ampliacions de voreres) _accessos a l’estació de Sants i Parada Bus de llarg recorregut _espais públics fruit de reivindicacions veïnals (Illes Germanetes; més verd al barri i carrers pacificats) transmissors de bellesa: _espais públics temporals, espais públics a potenciar (recuperació de les parcel·les buides amb ocupació temporal, horts urbans, mercat de pagès als carrers Consell de Cent/Borrell ’La Rambla del Barri’) _patrimoni arquitectònic i urbanístic: La trama de l’Eixample Cerdà i els seus edificis; Els grans equipaments històrics reconvertits activadors de memòria i d’identitat col·lectiva (sentiment de pertinença a un lloc): _composicions arquitectòniques-urbanes harmòniques _patrimoni arquitectònic i urbanístic: La trama Cerdà; Edificis d’habitatge moderns com el de JL Sert, l’Edificio Mediterráneo d’A. Bonet; l’edifici Estel i el complex Roma 2000 de F. Mitjans... _patrimoni industrial i editorial. _patrimoni industrial. Antiga Fàbrica Batlló avui Escola Industrial, Fàbrica Lehmann, Fàbrica Bayer; els _el verd als jardins, al Parc Joan Miró, arbres alineats als carrers, “pasillos” de l’Eixample _l’escultura Dona i Ocell al Parc Joan Miró _patrimoni editorial. Editorial Salvat/ Editorial Gustavo Gili com a darrers testimonis _fons escènics i horitzons persistents: la muntanya de Montjuic i la Plaça Espanya _impacte en la memòria col·lectiva. L’ocupació del subsòl pel traçat ferrocarril i la utilització com a refugi antiaeri, durant la Guerra Civil, dels túnels del tren acabats de construir; recuperació de la Casa Golferichs; recuperació de l’espai de Les Germanetes; recuperació dels patis d’interior d’illa; recuperació en procés de l’espai de l’antiga presó Model. LES VISUALS DELS CARRERS VERTICALS AMB MONTJUIC DE FONS ESCÈNIC C. Vilamarí C. Viladomat C. Calabria C. Comte Borrell VVV LES VISUALS DELS CARRERS VERTICALS AMB COLLSEROLA DE FONS ESCÈNIC C. Viladomat Avgda. de Sarrià C. Comte Borrell C. Calabria CONNECTOR DE NATURA 50 50 -els connectors i elements verds: les alineacionsd ’arbresa ls carrers,e n especiala 50 la Gran via i a l’Avinguda Tarradellas 50 -massa d’arbres als interiors de mansana, i algunes espècies puntuals i singulars -el Parc de Joan Miró i la seva pineda 45 -connectorsv isualsa mbn atura( fonse scènics deC ollserolac apa ln ordi Montjuïcc apa ls ud; miradorsf ormalsa mbv istess obree lb arri,e ls 45 edificis de gran alçada) -lap resènciad ’elementsd ej ardineriau rbana( parterres, jardineres) 45 -elc amív erdc oma alternativas uperposadaa 40 40 la tramaC erdàq uec onnectae lse spaisv erds del barri i els interiors de mansana 45 C/ París 40 35 40 C/ Còrcega 40 35 C/ Rosselló 35 35 35 Plataner C/ Provença Altres espècies d'arbrat Espai públic i verd associat a equipament Vegetació 30 30 30 Parterre verd 32 C/ Mallorca Horts urbans 30 Corbes de nivell Antigues rieres C/ València Jardins de Safo 25 25 25 C/ Aragó 25 25 C/ Consell de Cent 29 N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 25 C/ Diputació 25 20 CONNECTOR DE NATURA 20 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR 20 bartumeus escala renau arquitectes 25 2025 Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida H1 20 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova CONDUCTORS DE MOVIMENT -les grans avingudes amb trànsit rodat ( Carrer tarragona, Avinguda Josep Tarradellas,Gran Via i Avinguda Roma) -carrers principals -carrers pacificats ( Carrer Comte Borrell i Carrer Consell de Cent) -carrersr odatsa mbp lacesd 'aparcamente n lí nia o en bateria -aparcamentsp úblicsi privats,e ns uperfícieo subsòl -estació de servei Cepsa -carrers amb transport públic i parades d'autobús -accessosa l'estaciód e Santsi a l’estaciód e busos; al Metro de l’Hospital Clínic; Plaça Espanya( escalesf ixes,e scalesm ecàniquesi ascensors) -camí amic de les escoles -fluxosd e zona( itinerarisd elsr esidentsi dels C/ París usuaris que travessen el barri) -camins experimentals (camí amic entre les escoles) -caminsv erds com a alternativas uperposada a la trama Cerdà que connecta els espais verds del barri i els interiors de mansana C/ Còrcega C/ Rosselló Parades de bus T Parades de taxi Parades de metro C/ Provença Parades de Rodalies- Renfe Aparcaments Línies de bus Eixos principals de connectivitat C/ Mallorca Eixos secundaris de connectivitat Eixos cívics Espais de connectivitat C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació CONDUCTORS DE MOVIMENT ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida H2 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova CONDENSADORS D'ACTIVITAT -agents de barri (entitats socials, entitats de lleure, entitats culturals i centres esportius i centres educatius públics i privats) -centres comercials i petit comerç(Centre Comercial Las Arenas, Mercat municipal del Ninot, petit comerç dispers pel barri) -estació de Servei Cepsa -espais lliures associats a equipaments, la majoria interiors d’illa (escoles i centres esportius) -espais verds com el Parc de Joan Miró,q ue acullen activitatsa l'aire lliured e ping-pongo ioga -espais públics existents (interiors de mansana i ampliacions de voreres) i la Plaça dels T Països Catalans -espais públics reivindicats (recuperació d'interiors de mansana- Jardins d’Emma de C/ París Germanetes;r ecuperaciód elc arrerc oma eix cívic- la ramblad el barri al Consell de Cent; recuperaciód ’espaisb uitsc oma hortsu rbans i Mercat de Pagès als carrers Consell de Cent/Borrell) -espais públicsp otencials( recuperaciód e les parcel·les buides amb ocupació temporal) C/ Còrcega -intercanviador Estació de Sants al subsòl Parades de bus T T Parades de taxi C/ Rosselló T Parades de metro Parades de Rodalies- Renfe Espais d'autogestió Línies de bus C/ Provença Equipament públic Equipament privat Escoles públ./ privades C/ Mallorca Escoles concertades T Potencialitats/ fragilitats Principals fluxes de trànsit C/ València T C/ Aragó C/ Consell de Cent N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació T CONDENSADORS D'ACTIVITAT ESTUDI DE PAISATGE: 10 NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida H3 C/ Tarragona C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Entença C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Casanova ÀMBITS DE MEMÒRIA I IDENTITAT COL·LECTIVA -patrimoni urbanístic i arquitectònic ( l’Eixample -la tramaC erdà,c arrersi xamfrans-i els edificis del Catàleg de Patrimoni) -patrimoni industrial (l’Antiga Fàbrica Batlló avui EscolaI ndustrial,l a FàbricaL ehmann,l a Fàbrica Bayer; els “pasillos”de l’Eixample) -patrimoni editorial ( el districte editorial que va ser: EditorialS alvat/E ditorialG ustavoG ilic oma darrers testimonis) -patrimonid ’espaip úblic( El Parc Joan Mirói la Plaça dels Països catalans, emblema de la recuperació de l’espai públic de Barcelona als anys 80) -les reivindicacions veïnals per a la recuperació de patrimoni (La casa Golferics, la primera victòria veïnal; recuperació de l’espai de Les Germanetes; recuperació dels patis d’interior d’illa;r ecuperacióe np rocésd el ’espaid el ’antiga presó Model) -impacte en la memòria col·lectiva ( l’Exposició Internacionald el 1929;L ’ocupaciód el subsòlp el traçat ferrocarril i la utilització com a refugi antiaeri, durant la Guerra Civil, dels túnels del tren acabats de construir) -presència de grans equipaments històrics de Barcelona: La Presó Model i la Plaça de toros Les Arenas, l’antiga fàbrica Batlló reconvertida a Escola Industrial,l ’abansd el Parc de Joan Miró, el gran Escorxador Municipal) -l’afectació urbana i social de la Presó Model mentre ha estat en actiu -fitesv isuals,f onse scènicsi horitzonsp ersistents ( carrersp ropist allatsp erl ap resènciad elsg rans equipaments; la proximitat de Montjuic) -els cinemes de barri, la majoria desapareguts -e l desarrollismo franquistai el boom immobiliari. L’apropiaciód el esc antonadesd el ’Eixample per Nuñez i Navarro. -elb arrix inèsp erfumat( el triangled elimitatp els Plaça dels Països carrersC omted 'Urgell,P rovença)i l’avingudad e Catalans Josep Tarradellas Espais d'autogestió Cinemes desapareguts *Horts urbansEditorials l Barri xinès Patrimoni urbanístic Límit barri Línia ferrocarril pont del mico m * Mercat de Pagès Parc de Joan Miró * k N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 ÀMBITS DE MEMÒRIA I IDENTITAT COL·LECTIVA w r n ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE a c b EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida H5 TRANSMISSORS DE BELLESA Font:i matgesp ròpiesi també extretesd e les pàgines web de les diferents entitats socials que configuren el barri TRANSMISSORS DE BELLESA ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arquitectes Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida H6 6. DETECCIÓ DE FRAGILITATS/ POTENCIALS 6. DETECCIÓ DE FRAGILITATS/POTENCIALS L’anàlisi i observació dels elements i valors del paisatge urbà de la Nova Esquerra de l’Eixample, la definició dels atributs que els adjectiven i la qualificació dels generadors d’identitat urbana existents (d’acord amb els criteris establerts en els Estudis previs per a l’elaboració del Catàleg per a la redacció de la Carta del Paisatge Urbà de Barcelona), ens permet detectar les fragilitats d’aquest àmbit, amb un ampli patrimoni urbanístic i arquitectònic vulnerable, i els seus potencials com a unitat o unitats de paisatge, amb uns eixos que, encara, avui tenen molta força: 5.- Vies ràpides: Els carrers verticals de connexió amb altres barris, d’un sol sentit nord, donen excessiva prioritat al FRAGILITATS: vehicle i per tant són carrers amb molt trànsit, sorollosos i hostils per al vianant. És difícil pacificar-los ja que són els carrers de sortida dels barris colindants (C. Tarragona, C. Entença, C. Urgell). 1.- Un barri de vora i de vores. L’encaix del la Nova Esquerra de l’Eixample entre els antics pobles annexionats a Barcelona i les 6.- El carrer València. grans avingudes d’escala metropolitana, el defineix com un barri de vora, però a la vegada les És l’únic carrer que creua en continuïtat l’Av. Roma. Al creuar de biaix perd la caixa, la seva secció interseccions entre aquests grans eixos configuren nodes de connexió i referència. s’amplia, i per tant, canvia la percepció. S’obren les visuals de manera molt descontrolada i costa Les grans avingudes que el limiten a nord i oest constitueixen barreres amb la resta de barris, tenir una referència clara del carrer fins que es torna a endinsar, passat el carrer Urgell, a la trama mentre que els carrers horitzontals són compartits amb la resta de l’Eixample i li donen continuïtat. Cerdà. 2.- Estació Sants i el seu entorn 7.- L’Avinguda Roma. El gran espai públic de l’entorn de l’Estació de Sants, amb la gran esplanada de recepció de les tres És un carrer aliè a la trama Cerdà, projectat com a pas de la línia fèrria, té una secció molt àmplia, grans avingudes que hi conflueixen (Av. Roma, Av. J. Tarradellas i C. Tarragona) i la desangelada uns edificis alineats de molta alçada amb poc caràcter i talla de biaix la resta de carrers de Plaça dels Països Catalans, és un espai de centralitat sense forma ni jerarquia. l’Eixample. La barreja d’habitatge i edificis corporatius, un comerç escàs i de poca qualitat, el trànsit i el canvi de caixa a la inflexió amb el carrer Aragó- que passa de 30m. a 50m- fan que es percebi 3.- Un paisatge de discontinuïtats visuals i de recorreguts intermitents enfront l’homogeneïtat del teixit com una barrera difícil de creuar. La intersecció amb els carrers ortogonals crea uns espais/ cruïlles Presència de les super-mansanes històriques enmig la trama: de voreres molt amples difícils d’urbanitzar _La Presó Model ocupa dues illes de l’Eixample i interromp la continuïtat del carrer Llançà. Ha estat 8.- Manca d’espai públic i d’espai verd una barrera visual i física enmig la retícula Cerdà. La seva condició de recinte emmurallat i la seva L’absència de places urbanes i jardins ha estat substituït per la recuperació dels patis interior d’illa pròpia idiosincràsia -un edifici tancat, controlat i amb accés restringit- l’han convertit en una millorant el Paisatge urbà. Tot i aquest tipus d’accions continua essent un barri amb escassetat fortificació sense relació amb l’entorn que ha centrifugat qualsevol activitat econòmica o social. d’espais públics d’estar. _L’Escola Industrial ocupa quatre illes de l’Eixample i per tant interromp dos carrers de la retícula 9.- Llindars poc visibles d’alguns interiors d’illa. que perden la seva continuïtat rodada i de vianants. El mur que delimita el seu perímetre té pocs Alguns dels llindars/accessos als interiors d’illa estan poc indicats, altres es confonen amb entrades accessos i l’han aïllat del seu entorn. d’aparcaments i d’altres són massa subtils. Aquesta fragilitat en la lectura dels accessos fa que en molts casos els vianants no siguin conscients del que s’amaga darrera d’aquests llindars. _El Parc de Joan Miró ocupa també quatre illes de l’Eixample que trenquen la continuïtat de dos carrers. La plataforma que cobreix el dipòsit d’aigües pluvials, l’aparcament i els nombrosos micro- 10- Sòcol urbà. desnivells acumulats en el seu perímetre el fan un parc poc accessible. Està condicionat pels accessos a aparcaments i porteries i per la presència de comerç. Sovint, la variació formal del sòcol urbà condiciona el ritme de les voreres, segons les continuïtats o La transformació d’escorxador a parc va ser incapaç de resoldre la integració d’aquesta gran peça al interrupcions que marquen els accessos. barri i, encara avui, no s’estableixen connexions clares amb el seu entorn més immediat, ni amb el carrer Tarragona ni amb l’esquena de les Arenes o el final del carrer Diputació. No ha aconseguit ni 11- Supervivència del petit comerç. tenir centralitat urbana ni aportar transversalitat, en definitiva, és poc parc. La ubicació dels punts de gran centralitat a les vores del barri: Les Arenes, el Mercat del Ninot o el Mercat de Sant Antoni i el seu potent entorn comercial han convertit aquests espais en pols _Els elements construïts que són barreres amb dificultat de superar límits: barrera visual i física del d’atracció fora del barri, qüestionant seriosament el petit comerç local. murs perimetrals que tanquen els grans equipaments/ elements de disseny urbà a l’espai públic com sòcols amb escales i desnivells, rampes de pàrquings (Ex. Carrer Tarragona); Canvis topogràfics 12.- Vulnerabilitat del patrimoni urbanístic i arquitectònic ( Ex: Entorn de les Arenes); parterres elevats o delimitats amb perfils o vorades ( Ex. Entorn Estació És provocada per la pressió immobiliària. Actualment encara existeixen edificis i elements no de Sants; Avinguda Roma) protegits, de caràcter ordinari: els “Pasillos de l’Eixample” i altres, d’interès patrimonial, que són testimoni de la memòria històrica i col·lectiva, arquitectures que caldrà protegir adequadament. 4.- Carrers discontinus: Els carrers discontinus, degut al tall provocat pels equipaments que ocupen més d’una mansana ( 13.- Gentrificació. Escola Industrial, Parc Joan Miró i la Model), són en molts casos carrers curts de caràcter local -no És un fenomen actual. Sovint, el resultat d’accions veïnals reivindicatives com la transformació de la traspassen als altres barris-i per tant amb poca activitat i pocs comerços. Model o de les Germanetes dels Pobres i la pacificació de carrers, podrien tenir conseqüències Concretament el tram curt del C. Rosselló -al darrera de la Presó Model- entre l’Av. J. Tarradellas i negatives, doncs la millora de les condicions del barri provoca l’augment dels preus dels habitatges el Clínic, ha quedat degradat i desert de comerços degut a la inexistència d’activitat al llarg de les com ja s’ha pogut comprovar abastament en barris propers com el de Sant Antoni o Poble Sec dues illes que ocupa La Model. POTENCIALITATS 1.- La ubicació de l’Estació de Sants i de l’Estació d’autobusos 7.- Les accions endegades per l’Ajuntament de Barcelona amb la pacificació de carrers i la creació Constitueix una àrea de centralitat que, posiciona el barri com a portal de la ciutat. El metro i les d’eixos cívics -les supercruïlles (superilles): línies d'autobús de llarg recorregut connecten l’Àrea Metropolitana amb la ciutat de Barcelona i el barri _L’eix cívic o Rambla de Barri entre Comte Borrell i Consell de Cent- n’és el primer exemple. S’hi realitza el mercat de pagès dels dissabtes o activitats lúdiques.Es pot complementar amb una xarxa 2.-La Plaça dels Països Catalans secundària d’itineraris verds i de vianants--alternatius al carrer--que enllacin jardins interiors d’illa És un dels principals vestíbuls de la ciutat, té la possibilitat de tornar a ser l’emblema de l’espai equipats, recuperant la idea promoguda pel GATPAC públic que va ser a la Barcelona dels anys 80, recordant el projecte original de la plaça per a fer el seu paisatge més amable _El projecte d’aparellament de dos carrers verticals de caràcter diferent, paral·lels i consecutius: el C. Comte Borrell com a alternativa pacificada del C. Urgell, un per a vianants i l’altre rodat. Es pot 3.- El Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de l’Eixample. proposar altres carrers pacificats com el carrers verticals de Llancà - connector verd i ecològic a Està format pels elements característics del paisatge urbà de l’Eixample, els carrers i els xamfrans,les escala de barri i de ciutat- i el carrer Rocafort -carrer equidistant entre Llançà i Comte Borrell- mansanes amb els patis d’interior d’illa, les super-mansanes ocupades pels equipaments històrics o els edificis ambinterès històric, són emblema de la ciutat i formen part del seu patrimoni cultural. _ La xarxa d’escoles i els camins amics de recorreguts entre escoles, com a itineraris alternatius superposats a la trama Cerdà, enllaçant els espais verds de la ciutat Les singularitats del barri, els miradors urbans -edificis torre, Les Arenes- iels tresors amagats - interiors d’illa, pasillos de l’Eixample, Fàbrica Lehmann...- li donen caràcter i identitat al barri 8.- La xarxa de patis interior d’illa Augmenta la porositat de les mansanes i incrementa l’espai públic amb la creació de nous espais El Patrimoni fabril i industrial vinculat al món editorial, tradicionalment articulador del d’estar -d’escala intermèdia- com a espais tranquils en contrast amb les voreres dels carrers, l’espai desenvolupament urbà i socioeconòmic de la zona. Alguns del edificis que encara subsisteixen són públic per excel·lència a l’Eixample, o amb el gran Parc de Joan Miró. testimoni d’aquest patrimoni dinamitzador del districte, com l’Editorial Salvat, situada a la cruïlla entre C. Rocafort i Av. Roma, que és una de les poques fàbriques editorials que malgrat la pressió _ la condició de contrast i d’aïllament dels patis respecte del bullici del carrer. Millora de la immobiliària, resisteix. llegibilitat dels llindars d’accés als patis -quant a la identificació des del carrer de l'existència d’aquests espais- i del seu propi paisatge urbà --sobretot els dels interiors d’illa ‘passant’--de forma 4.- Les super-mansanes històriques enmig la trama: clara, alhora que també subtil per no perdre el caràcter amagat Actuen com a referent de la memòria del barri. Incorporar-les als eixos cívics i realitzar projectes d’urbanització que les potenciïn dins dels recorreguts cívics _patis de les escoles públiques. Obrir-los durant els caps de setmana per guanyar aquests espais de joc per al barri, seguint l’exemple de l’escola Els Llorers. Crear una estructura urbana _ La transformació de la Presó Model, un nou parc i equipaments per al barri, un procés de interrelacionada d’espais verds urbans com els patis escolars o els patis reformats dinamització urbana 9.-Les plantes baixes dels edificis en cantonada/xamfrà _L’Escola Industrialcom ampliació de l’Hospital Clinic, la creació d’un node sanitari a escala de Ofereixen la possibilitat de nous usos que dilueixin de manera natural el límit que separa l’espai ciutat. La necessitat de creixement de l’Hospital Clínic i la possibilitat d’augmentar el rendiment privat de l’activitat pública i l’ampliació de les voreres de les cantonades o de les àrees davant de d’usos de l’Escola Industrial permeten pensar en un pol metropolità en l’àmbit sanitari. les escoles qualifiquen tots aquests espais 5.- L’Avinguda Roma 10.-El Patrimoni Ordinari del verd Entesa com a artèria d’entrada i sortida de la ciutat des de l'Estació de Sants, segueix pendent de la Situat en els patis interiors de mansana i jardins que formen part d’un dels corredors verds a escala transformació que l’articuli i la doti de centralitat al barri, tal i com en Jaussely preveia. I segueix de ciutat. El Parc de Joan Miró forma part de l’eix cívic del carrer Llancà com a connector verd i pendent d’urbanització, contrastant la proposta de gran avinguda ‘verda’amb els conceptes de ecològic a escala de barri i de ciutat. Aquest espai públic de gran superfície podria aportar el verd boulevardi de parc lineal central i les seves possibles variants hibrides entre les diferents que tant li manca al barri si s’establís una connexió més directa amb el seu entorn suprimint les alternatives. barreres existents. 6.- El carrer Rosselló 11._El teixit associatiu del barri És l’eix connectat a nivell de ciutat pel transport públic (Estació de tren i dues parades de metro) i És molt actiu en les reivindicacions veïnals, en les mobilitzacions per reclamar millores urbanístiques, connector de grans equipaments a escala de barri i de ciutat -en l’encadenament Estació de Sants- culturals i socials i en la recuperació d’edificis del patrimoni arquitectònic, és bàsic i necessari tenir- futura Model-Escola Industrial-Hospital Clínic i els satèl·lits menors que aquests generen-, té lo en compte per ser reforç a la cohesió social. pendent de potenciar el seu paper d’entrada del barri. La transformació de la Model en reforçarà l’accés i ajudarà a dinamitzar l’activitat del conjunt del carrer 7. OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA 7. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS DE QUALITAT PAISATGÍSTICA Una vegada detectades les fragilitats i potencialitats paisatgístiques del Barri podem definir quins han de ser els objectius de qualitat paisatgística per preservar i potenciar els valors identificats i establir criteris i possibles accions per facilitar millores al Barri i al seu entorn més immediat. Accions que tenen dos objectius principals: -Observar, conservar i millorar el Barri de la Nova Esquerra de l’Eixample com un lloc especialment equilibrat, pel que fa a l’habitatge, la mobilitat i les activitats, que de fet concentra les característiques de tota Barcelona. - Tenint en compte l’especial propietat d’aquest Barri, un bon lloc per viure a la gran ciutat, caldrà entendre totes les propostes d’aquest estudi en positiu, i tenir molta cura de que portin a la Nova Esquerra de l’Eixample a ser millor barri sense deixar de ser ciutat. 2 CAMÍ VELL DE SARRIÀ 3 JARDINS MARCOS REDONDO 4 PLAÇA ESCOLA INDUSTRIAL SANTS VESTÍBUL 1 LA MODEL PARC JOAN MIRÓ 2 M illores en la connectivitat longitudinal i tra nsversal en les grans avingudes: Sar rià, Tarradellas i del carrer Tarragona 3 Potenciar i incrementar la xarxa de transport 7.1. CONNECTAR ELS NODES DE CENTRALITAT AMB EL BARRI I LA CIUTAT. MILLORAR ELS CREUAMENTS DE 3 Potenciar i incrementar la xarxa de transport - metro i bus - teixint el Barri i la Ciutat. Seria bona cosa LES AVINGUDES I L’ACCESSIBILITAT ENTRE NODES I BARRI considerar que en sentit estricte només hi ha una parada de metro al mig del Barri. Hi ha només una sola línia horitzontal H-8 i una vertical V-8 de la xarxa de bus urbà, servint al Barri i relacionant Barri i Ciutat. Potser amb L’Esquerra de l’Eixample és idèntic en forma i figura, a la resta de l’Eixample, el teixit del que forma part. En noves línies verticals o transversals de metro i de transport urbà i tramvia a l’Avinguda de Roma es milloraria la efecte, el districte conté la Nova Esquerra de l’Eixample, la Vella Esquerra, la Sagrada Família i Sant Antoni. centralitat.. Constituint, entre tots quatre, el barri més poblat de la ciutat. Les diferències són de posició urbana i sobretot d’ús, però en tots ells es característica la barreja d’usos: comerç, equipaments, terciari i sobretot habitatge. En 4 Considerar especialment valuosa la barreja d’usos centrals i locals a tot el barri, propietat que hauria de tots els barris del districte de l’Eixample, l’habitatge,com hem dit, és l’ús principal. prevaldre en les futures transformacions de: la Plaça dels Països Catalans, l’Avinguda de Roma, la Model i el Parc de l’Escorxador. En aquest marc l’Esquerra del’Eixample està perfectament incardinat amb la resta del districte -Tots els carrers de la trama del Barri tenen continuïtat directa travessant la Gran Via (en vertical) o el carrer Urgell (en horitzontal) amb els teixits de Sant Antoni o amb els de l’Eixample Central respectivament. És a dir, la continuïtat i la integració viària és total. De tal manera que resulta difícil establir diferències notables entre els Barris de l’Eixample. Altre tema és la continuïtat amb la resta de teixits de les Corts i Sants - Hostafrancs. En vertical, només el carrer Entença vincula clarament l’Eixample i les Corts travessant Tarradellas, horitzontalment només ho fa el carrer de París. Al contrari, tots els carrers horitzontals de la trama s’estavellen contra la muralla, ara reforçada per gratacels, del carrer Tarragona a Hostafrancs. Reiterant que les grans avingudes que limiten la Nova Esquerra de l’Eixample -Avinguda de Sarrià, Avinguda Tarradellas i Carrer Tarragona- fan de barrera amb els altres barris amb qui les comparteix, amb una amplada, una urbanització i un trànsit que fan difícil de travessar-les. A la vegada, però, les interseccions entre aquests grans eixos configuren nodes de connexió i referència d’escala metropolitana que connecten el barri amb la resta de la ciutat: L’Estació de Sants i la Plaça Espanya. I ni que els usos siguin idèntics a ambdues bandes d’aquestes avingudes, la seva mesura i forma urbana les fan esdevenirun límit entre teixits - l’Eixample deCerdà sempre va acabar allí -. Passarà algun carrer, hi haurà algun xamfrà - al carrer Numància sobretot -. Però la claredat de la trama de Cerdà no és ja la pauta de construcció del Barri de les Corts ni d’Hostafrancs. Avinguda Sarrià Altre tema és la posició i proporció d’equipaments de barri i de ciutat. En efecte el nostre Barri disposa – sinó en el seu estricte àmbit, si a la vora, d’alguns dels equipaments centrals i vitals de la ciutat: Estació de Sants, Hospital Clínic i Facultat de Medecina, Mercat del Ninot, Parc de Bombers, Escola Industrial, Hospital del Sagrat Cor, Piscina Sant Jordi. Això porta la Ciutat al Barri, fet que cal aprofitar per fer millor Barri sense deixar de ser Ciutat. És per això que proposem potenciar les relacions i diferències de l’Esquerra de l’Eixample respecte a la resta de l’Eixample, tals com: 1 Millorar i incrementar la qualitat dels Grans Nodes: Sants i Plaça Espanya, repensant les relacions a establir entre els nodes de connectivitat amb el barri, per tal de redefinir l’accessibilitat des d’aquests punts d’intercanvi cap als equipaments, incrementant a l’hora la condició de node de l’Hospital Clínic. Avinguda Roma 1) SANTS VESTÍBUL C. Tarragona amb Avinguda Roma. 2) PARC JOAN MIRÓ C. Tarragona amb Parc Joan Miró (Rambla del Barri-Eix cívic C. Consell de Cent) 2 Establir millores en la urbanització que portin a incrementar la connectivitat longitudinal i transversal en les grans avingudes: Sarrià, Tarradellas i del carrer Tarragona, facilitant el creuament entre les dues bandes amb passos per a vianants i per a bicicletes. Determinar els creuaments amb els carrers de l’Eixample i qualificar-los amb projectes urbans d’escala petita, proposant vegetació i arbrat adequat, controlant les vistes, utilitzant el mobiliari urbà i la il·luminació addients… 1) LA MODEL Avinguda Tarradellas amb C. LLançà- C. Nicaragua- C. Rosselló. 2) CAMÍ VELL DE SARRIÀ Avinguda Tarradellas amb C. Rocafort- Camí vell de Sarrià. 3) JARDINS DE MARCOS REDONDO Avinguda de Sarrià amb C. Borrell- C. Londres. 4)PLAÇA ESCOLA INDUSTRIAL Avinguda de Sarrià amb C. Comte d’Urgell- C. Paris. Avinguda Tarradellas 7.2 QUALIFICAR L’ESPAI URBÀ A L’ENTORN DE L’ESTACIÓ DE SANTS I L’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS DE LLARG RECORREGUT i DOTAR-LO D’IDENTITATI CONFIGURAR-LO COM UN GRAN VESTÍBUL: LA GRAN PLAÇA. Com Maria Rubert diu i escriu: “ Si no hi ha plaça no hi ha ciutat”. L’Esquerra del’Eixample, amputada per sota 3 Imaginar una forma urbana més d’acord amb les propietats del lloc que possibiliti els múltiples usos que la de la Gran Via, no té ni places, ni places-mercat. Potser per això no sembla una ciutat, Però disposa, arran la centralitat permet i necessita. Sempre rehabilitant i posant en valor i al dia el magnífic projecte de Viaplana - seva porta, d’una de les majors i més actives places de Barcelona: la Plaça de Sants o dels Països Catalans, és Piñón. Mai prou estimat, ni mai amortitzat: la Gran Plaça de l’Esquerra de l’Eixample i de la ciutat. - incorporant la Plaça dels Països Catalans en aquest nou projecte d’urbanització, tot reconeixent-lo com l’emblema que és de la recuperació de l’espai públic de Barcelona als anys 80. En efecte aquest és un dels espais més cosmopolita de Barcelona. És principi i final de la majoria de trajectes - preservant i mantenint el disseny original de la plaça sense negar la possibilitat de fer el seu paisatge més ferroviaris: llarg recorregut, rodalies, AVE, i creuament de les línies 3 i 5 del metro amb la línia que mena a amable. l’Aeroport. I com totes les grans estacions del món, un lloc fascinant. I ho és, no per la seva qualitat formal, - estudiant l’ inserció d’elements verds lleugers, tals com pantalles vegetals--verticals o horitzontals--per tal arquitectònica, o funcional, sinó, per la concentració exagerada d’activitats. Activitats que ja no arriben a la d’incrementar la superfície de verd i generar frescor i ombra per combatre la duresa del paisatge actual magnífica Estació de França i no encara a l’Estació de Sagrera. Mentrestant l’Estació de Sants és la GranEstació sense comprometre l'excés de càrregues sobre la llosa existent. de Barcelona i un espai de concentració de la mobilitat, un punt nodal de la ciutat. Sempre en perenne moviment però quasi sense imatges, un lloc poc preuat, poc estimat. L’espai urbà que li fa de porta urbana, sobre tot cara l’Eixample – Plaça dels Països Catalans - no confondre amb Plaça de Sants -, fou objecte d’un projecte agosarat i fotogènic de Piñón – Viaplana, de 1983, que proposava amb la disposició molt acurada i encertada d’un seguit d’objectes: pali, pèrgoles, banc, font,.. construir un escenari urbà “chirichià” que mai fou entès ni estimat, com a tal, ni pel Barri ni per la Ciutat. Tothom, adduint la carència de verd, i la seva inexpressibitat, ha fet tot el que ha pogut per qüestionar-lo i degradar-lo fins a considerar-lo tant inadequat com insalvable. Ni la polèmica entre places dures i places toves - que el seu dia va generar - ha servit per esdevenir referent a la ciutat. Avui és un espai a l’espera, amb una activitat i centralitat inqüestionables, però poc usada. És la Gran Plaça de l’Esquerra de l’Eixample i la seva porta al món i un espai de relacions urbanes múltiples ple d’oportunitats. La seva monumentalitat és la varietat d’usos, la seva centralitat urbana i l’afluència dels fluxos viaris, ferroviaris i sobretot peatonals. Seria una gran carència d’aquest estudi no considerar aquest espai o conjunt d’espais com un dels majors actius del Barri. De fet, el gran espai - la construcció que el plànol de Vicens Martorell explica en els seus caòtics detalls -, potser no serà res mai, potser no el podrem anomenar mai plaça, si no hi ha un bon mercat, fix o temporal que li prefiguri la forma i doni sentit. És per això que proposem: 1 Considerar la Plaça dels Països Catalans, davant l’Estació de Sants, com Porta de la Ciutat i del Barri, assegurant que la gran connectivitat que l’Estació de Sants té a nivell de subsòl es faci efectiva també a l’exterior i al seu entorn: - redissenyant i unificant l’espai públic ara existent -donant forma a aquest gran espai obert sense cap ús definit, on perd la caixa el C. Tarragona - acotant els seus límits per atenuar la percepció de lloc informal i descontrolat -millorant la indefinició dels espais plens de desnivells, barreres i parterres elevats que impedeixen la seva connectivitat amb els carrers que hi desemboquen i dificulten el travessament dels vianants. - dotant l’espai d’identitat i d’ús ciutadà. 2 Establir i comprovar que l’espai es creuament i node de varies mobilitats: la ferroviària interurbana, la del metro urbà, la de les grans vies que hi arriben: Tarradellas, Roma, Tarragona i flux de persones amb l’obligació de la mobilitat del metro i especialment del tren: - convertint aquest espai de centralitat i node que vertebra les tres avingudes que hi interseccionen, en un gran vestíbul de l’estació i del barri - projectant una gran plaça a escala més humana que recepcioni i formalitzi l’encontre amb l’Avinguda Entorn Estació de Sants Roma. 7.3.- ORDENAR L’ENTORN URBÀ DEL CENTRE COMERCIAL LES ARENAS I LA CONNEXIÓ DE LA PLAÇA ESPANYA I GRAN VIA AMB EL PARC DE JOAN MIRÓ I EL BARRI L’Escorxador General de Barcelona es va situar, com totes les instal·lacions necessàries però no desitjades, en el límit de terme, molt a prop de l’Estació de Sants: a Hostafrancs. Fou construït a la Vinyeta - així s’anomenava el lloc - i ocupava quatre illes de l’Eixample. Va ser projectat per A. Rovira i Trias i Pere Falqués. Funcionà des de 1891 fins a 1971 - 80 anys -. Però no en queda rastre: no es va conservar cap edificació, algunes de prou valor, ni cap dels usos del barri propers a l’Escorxador. La pròpia Plaça de Braus de les Arenes – August Font 1900-1977 – podria ser considerada com un d’ells, plaça que substituïa la de Barceloneta i que ha acabat convertida en un exòtic centre comercial: Arenas de Barcelona actiu des de 2011. El concurs del Parc de l’Escorxador és el primer d’una llarga sèrie que proposen recuperacions i transformacions d’espais centrals de la ciutat, per esdevenir, espais verds. Segueix de prop les pautes marcades pel concurs del Parc de la Vilette de París (Bernard Tschumi 1982). És el primer gran concurs d’un parc urbà a la nova ciutat democràtica amb la presència de tots els millors projectistes de la ciutat. El projecte guanyador i construït – Beth Galí, Moisés Gallego, Màrius Quintana, Antoni Solanas 1978-83 - ha resultat ser un espai d’estructura i forma dèbils. Està plantat aleatòriament de palmeres i pinàcies que aparenten ser espontànies, com en una “sabana”, que sembla esperar les pautes de la posició dels equipaments i dels usos atzarosos que el parc permet. En efecte, els equipaments - parcs de bombers, biblioteca, dipòsit de vehicles - situats en els seus límits no contribueixen a integrar el parc: ni al barri, ni a la ciutat. El Parc de l’Escorxador, o de Joan Miró actual, no té, encara, ni l’estructura ni la força per ser un lloc amb veu pròpia: valuós per si mateix, ni per ser el vincle entre l’Esquerra de l’Eixample, Montjuic i Hostafrancs, i és en aquest sentit que proposem que es dirigeixin els futurs esforços. I malauradament l’actuació en l’edifici de Les Arenes -un punt d’atracció amb molts visitants- i els seu actual ús comercial, en comptes de ser un lloc de trobada i de connexió, no fa més que amplificar l’efecte barrera entre la Gran Via i el barri. En efecte, l’àmbit de carrer entre l’edifici Las Arenes i el Parc Joan Miró queda desert al no haver-hi pràcticament cap activitat comercial. Només s’hi ha situat les rampes d’accés a l’aparcament del Centre per un costat i a l’aparcament soterrat del Parc per l’altra, les zones de càrrega i descàrrega iun dispensador de gasolina Cepsa al mig del carrer Diputació, el que agreuja la segregació entre Les Arenes, el Parc i el Barri. És per això que proposem: 1 Assolir un veritable parc urbà, aprofitant la major quantitat possible de les espècies plantades, afegir nous materials vegetals, procurant aconseguir una varietat botànica, més rica i complexa, tal com pertoca a un parc urbà didàctic i ric. 2 Estructurar el parc de tal manera que sigui un lloc central de la ciutat i del barri i alhora un itinerari obligat i segur d’escolars i vianants. 3 Repensar, en ús i posició, els equipaments existents al Parc. Valorant la possibilitat d’una major barreja d’usos: culturals i socials, amb caràcter de barri i de ciutat. Cal donar-li al Parc una segona oportunitat. Potser aquest no ha estat sinó un pas intermedi, una plantació neutra i regeneradora, sobre la sang, a l’espera del veritable Parc. Només així assolirem: - millorar el darrera del centre comercial Les Arenes i l’espai-esquena que genera la inexistència d’activitat - millorar la relació entre el Parc de Joan Miró i el carrer Diputació. - integrar la plataforma que cobreix el dipòsit d’aigües pluvials i la rampa d’accés a l’aparcament el fan poc accessible. Entorn Las Arenas – Parc Joan Miró 7.4.- DOTAR DE CARÀCTER I D’IDENTITAT L’AVINGUDA ROMA: UNA FERIDA LLUMINOSA L’Avinguda Roma és avui la traça de la via del ferrocarril coberta. Abans fou descoberta i fins i tot una traça aixecada sobre els camps de cultiu. Després fou soterrada i encaixada, però durant molts anys va estar oberta en trinxera tallant la trama de l’Eixample. Aquest carrer esbiaixat, aliè a la Trama Cerdà, és entès, més com una concessió obligada que com una oportuna excepcionalitat. I mai ningú l’ha considerada un bon carrer. El bon carrer que per la seva posició i mesura està abocat a ser. Però avui encara és la senyal d’una ferida -necessària- mai ben cicatritzada. Ara es proposa ser una via verda, però, també, pot ser un bon carrer. A tal efecte, caldrà incentivar que s’obrin a l’ Avinguda: bones cases, bones façanes i bon comerç. Potser caldrà reprendre la idea de Jaussely i imaginar de nou l’Avinguda Roma com un bon carrer de la ciutat, imprescindible per a la seva vertebració urbana general. Amb una secció de bulevard i amb un tramvia al mig que uneixi l’Estació de Sants amb tota la ciutat. Potser llavors fluiran les bones cases, donant-li la cara: la seva posició i mesura ho permeten. Només cal imaginar l’Avinguda Roma, i el Carrer Aragó que la continua, com una oportunitat, no com un conflicte a superar. Hi ha altres ferides al Barri, túnels de metro i de l’AVE, estan soterrades, però hi són. L’Avinguda Roma, té una secció molt àmplia i una urbanització dels seus carrils i voreres de formes laberíntiques, de tal manera que la intersecció amb els carrers ortogonals es fa sovint complicada d’entendre i impracticable. Això fa que es percebi com una barrera difícil de creuar, fet agreujat per uns edificis amb poc caràcter i un comerç escàs de poca qualitat. Te alguns edificis singulars, de gran alçada, que han de ser considerat com a fita, oportunitat i observatori de la ciutat. És per això que proposem: 1 Assajar una secció complexa a l’Avinguda Roma i al Carrer Aragó entre Diagonal i l’Estació de Sants que permeti mobilitat rodada, compatible amb la peatonal, lineal i transversal, i reforçant l’avinguda com a arteria d’entrada i sortida de la ciutat, conformant en la seva arribada a Sants una gran plaça d’escala més urbana que l’actual. Aquesta nova plaça seria un punt singular i de referencial al final de l’Avinguda. Plaça i Avinguda tindran l’obligació d’incorporar el verd. 2 Contrastar els conceptes de boulevard i de parc lineal central i les nombroses i possibles variants hibrides alternatives, estudiant la possibilitat d’incorporar en la seva secció un transport col·lectiu de mobilitat lleugera, tipus llançadora o potser tramvia, que podem imaginar situat al centre de la calçada i amb les vorades plantades en la màxima proporció i varietat que permeti l’ample de la traça de via soterrada. 3 Considerar l’Avinguda Roma com l’oportunitat d’un carrer equipat, amb identitat i caràcter que relliga transversalment un entorn ampli, on es situen: escoles, espais verds, comerç, de tal manera que ell mateix sigui capaç i alhora de contenir usos centrals - per exemple un mercat temporal - que apuntalin la seva centralitat i complexitat. En aquest sentit seran especialment valuosos els edificis recuperats tal com l’Editorial Salvat, situada a la cruïlla entre l’eix cívic del C. Rocafort i Av. Roma. També ho seran els edificis singulars que pauten i focalitzen, a la manera de fites l’Avinguda. 4 Facilitar el creuament dels carrers verticals i urbanitzar els espais/cruïlles de voreres amples que les interseccions generen: - repensant especialment les voreres del tram del C. València al creuar Av. Roma - respectant la continuïtat i l’amplada del carrer quan aquest travessa la trama Cerdà - reforçant la continuïtat de la seva caixa amb la plantació de l’arbrat alineat - potenciant i estudiant els creuaments amb els nous eixos cívics de Llançà i Rocafort, així com la cruïlla amb Comte Borrell 7.5 INCORPORAR LA TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PRESÓ MODEL A LA PROPOSTA D’EIXOS CÍVICS I VERDS DEL BARRI. La Ciutat de Barcelona, més que el propi Pla de Cerdà, va anant situant a l’Esquerra de l’Eixample alguns grans recintes - Escorxador, Presó, Quarters, Ciutats Industrials - . Recintes d’usos, no volguts a la ciutat, però que requerien certa proximitat. Segurament és la magnitud d’aquests recintes, el que ha configurat el barri com una barreja de peces de mesures molt diferents. La permanència física i la transformació d’algun d’ells: Can Batlló (1869-1889) va consolidar la terra de ningú entre les Corts de Sarrià i l’Eixample incipient. Tancada a partir de 1908, va acollir la primera Universitat Industrial (1914). Encara és un Campus Tècnic que, mica a mica, esdevé un pol de serveis públics, usos socials i de lleure, amb una arquitectura modernista lluminosa (BCIL) Ocupa quatre illes de l’Eixample i és un exemple molt reeixit de permanència de forma amb canvi d’ús. Per contra, la Presó Model - Centre penitenciari d’homes de Barcelona - tenia una vocació molt més concreta: ser la gran presó de la ciutat. Ocupa només dues illes, allunyades del centre de la Trama de Cerdà, arran de l’Estació i envoltades de camps. Fou un projecte potent i novedós de Josep Domènech Estapà i Salvador Vinyals de 1904. Recull d’història de la repressió - amb execucions incloses -. Però aquest fet no ha evitat que la ciutat arribés mansament a les seves portes, consolidant - amb eficàcia i qualitat urbana - la trama regular proposada per Cerdà. El repte de la Model es planteja ara. Què fer amb aquest recinte erm i buit? la Ciutat i el Barri pugnen per encabir-hi tots els usos que li manquen: escola, verd, centres assistencials i socials, alhora. La Ciutat proposa usos més generals i novedosos - tipus Matadero de Madrid o Vilette a París-. Algú encara malda per esborrar l’estigma del lloc i actuar com a l’Escorxador: ensorrant-ho tot. És una polèmica interessantíssima, donat que es l’únic gran recinte que queda en peu al centre de la Ciutat, i del Barri. Però veient com han acabat els altres: l’Escorxador General de Barcelona i les Casernes, potser seria millor conservar la memòria del recinte construït de la Model amb les mínimes amputacions. Sembla que el Projecte consensuat de regeneració urbana de La Model i l’espai públic del seu entorn més immediat, i l’oferta d’equipaments bàsics, d’habitatge i de verd que se’n desprèn, és un projecte de ciutat i de barri, segons els Criteris i continguts per a la redacció del pla director de transformació de la presó Model de Barcelona Abril de 2009, redactats per l’Ajuntament de Barcelona. Però no està executat i planteja, encara, molts interrogants. És per això que proposem: 1 Considerar la transformació de la Presó Model com una gran oportunitat, no només pel Barri sinó per a tota la Ciutat, per tal de desestigmatitzar l’edifici i l’espai amb usos col·lectius –necessaris i novedosos, compatibles temporal i espaialment. L’exemple de la Ciutat convivint amb la Presó, amb naturalitat, ens ha de fer reflexionar: com la Model i el seu entorn poden, ara, esdevenir un nou pol d’activitats a escala de ciutat. 2 Repensar la forma de la potent i valuosa arquitectura que tindrà l’oportunitat de conservar les seves formes i reconsiderar el seu ús, preservant el patrimoni i la memòria col·lectiva que conté abastament. Es el moment d’entendre la Model en el seu sentit més positiu. Un lloc que cal esquarterar i recomposar – no físicament – sinó en usos, mantenint la forma. Serà una bona oportunitat per assajar una nova relació urbana entre vell i nou. Una bona oportunitat d’imaginar nous usos, nous materials en espais renovats o nous. 3 Aprofitar la potencialitat del verd en la transformació de la Model per tal de que els seus espais, abastament plantats, puguin esdevenir verd estructurant del propi edifici, del Barri i de la Ciutat. Espais que poden formar part de l’eix verd i cívic proposat a Llançà, fent de connector – en diagonal - amb l’eix verd proposat a Rosselló. Potser el verd, més que cap altra cosa, pot ajudar a desestigmatitzar el lloc. 7.6 CONSERVAR EL TEIXIT SOCIAL L’habitatge és el material essencial, la carn i el muscle de la Ciutat de l’Eixample i de l’Esquerra de l’Eixample – el districte de l’Eixample és encara el més poblat de Barcelona - 264.874 hab. el 2018, d’aquests, 57.899 hab. viuen a l’Esquerra de l’Eixample. És una població superior a la majoria de capitals de comarca: Vilafranca – 40.055 hab. el 2018 – o Vic -45.000 hab. el 2018 -. Per tant, el nostre barri és una veritable ciutat, pel que fa a la quantitat d’habitants i habitatges. En el cens de BCN, el Barri té gairebé17.000 habitatges aplegats en immobles amb usos compartits, sobretot amb els usos comercials, especialment ubicats en planta baixa. La majoria estan disposats i construïts sobre parcel·les de mesures regulars, però variades, ubicades sobre les illes establertes per Cerdà. Són tipològicament molt variades segons la seva tècnica constructiva i edat, els de 2 habitatges o 4 per planta són el més habitual. Constitueixen el gruix de l’habitatge, però el nostreBarri té encara alguna relíquia: des d’algun habitatge individual situat en condicions de privilegi com la Casa Golferichs, fins als habitatges als patis d’illa, característics d’aquesta part de l’Eixample. Hi ha pocs passatges. Però l’Esquerra de l’Eixample ha estat alhora un laboratori projectual. En efecte, alguns projectes: Edifici Mediterráni d’Antonio Bonet Castellana i J.M. Puig i Torné 1960- 66, Roma2000Francesc Mitjans 1972-76 o la cantonada d’Entença, 99 de Bohigas, Martorell, Mackay, entre d’altres, proposen una recerca tipològica i formal sobre l’habitatge urbà de gran valor referencial. És per això que proposem: 1 Valorar en positiu la varietat i qualitat de l’habitatge evitant de manera decidida la gentrificació que ha afectat ja a altres sectors de la Ciutat i de l’Eixample, i que sembla que, encara, no ha arribat amb virulència al Barri. 2 Considerar el Barri com a laboratori de l’habitatge urbà, on la presència d’experiències consolidades pot aportar i apuntalar noves oportunitats, on conviuen amb naturalitat les tipologies tradicionals de l’Eixample amb tot el ventall d’edificacions - algunes de valor - construïdes en posterioritat. 3 Entendre com a patrimoni fràgil els habitatges que, en planta baixa, es conserven a l’interior d’illa (“passillos de l’Eixample”). En aquest sentit caldrà revisar i actualitzar el concepte de patrimoni i la ordenança, tenint en compte el valor i l’ús d’aquestes relíquies, fossilitzades dins del conjunt homogeni. Aquest tipus d’habitatge no ha de significar un precedent per a la construcció de nous habitatges en planta baixa, que no considerem adients a la millora del paisatge urbà de la Nova Esquerra de l’Eixample. 4 Considerar que la millora dels serveis, equipaments, transport i comerç ha d’acompanyar qualsevol actuació en pro de l’habitatge. Només així podrem incrementar la qualitat real / social del Barri i la millora del seu paisatge urbà. C. ROSSELLÓ A VINGUDA ROMA C.CONSELL DE CENT 1 Xarxa principal de carrers verticals pacificats, complementaris i paral·lels als GRAN VIA carrers rodats 3 Xarxa secundària d’itineraris per a vianants CARRER TARRAGONA C. LLANÇÀ C. ROCAFORT C. COMTE BORRELL C. COMTE URGELL 7.7 REFORÇAR ELS NOUS EIXOS CÍVICS DEL BARRI Sants a escala de barri i de ciutat, i dels satèl·lits menors que aquests generen. Configurar-lo i urbanitzar-lo Com es mesura la bondat de la vida urbana? Com s’aconsegueix i com es millora? Quins són els paràmetres que perquè connecti peatonalment el recorregut entre l’Hospital Clínic i l’Estació de Sants, ampliant-lo amb el verd la sustenten? Són mesurables i objectius o només una percepció subjectiva que es tramet col·lectivament? previst en la futura ordenació de la Model per connectar amb el carrer Provença i l’Estació de Sants. Entenem que la bona vida urbana permet a cada individu ser el que vulgui ser, sense impedir-li en cap moment, cap aspiració, anhel o moviment. Per tant la ciutat, o fragment d’ella, que es proposi assolir aquest ideal ha de 3 Millorar la connectivitat amb una xarxa secundària d’itineraris per a vianants--alternatius al carrer--que contenir i fer fruir una enorme varietat d’usos, fent-los compatibles en l’espai i en el temps. Gràcies a unes enllacin jardins interiors d’illa equipats, aprofitin el veïnatge i la porositat d’algunes mansanes, afavorint regles de joc establertes i acceptades per tots - la trama -, la divisió entre privat i públic, l’ús dels serveis urbans, possibles encadenaments com a raïms. Serien uns passadissos verds urbans, uns nous itineraris cívics, unes les regles del comerç,... que són el marc de la llibertat individual. L’Esquerra de l’Eixample és un bon marc per connexions independents del trànsit motoritzat, permetent nous patrons de moviment per a connectar desenvolupar-hi una vida urbana excel·lent. físicament i visualment la ciutat, itineraris superposats a la trama regular de l’Eixample. Hem enumerat alguns dels dèficits del barri: el transport col·lectiu - metro i autobús - en el centre del Barri; la 4 Entendre les super-mansanes històriques com part dels eixos cívics manca d’espais centrals que, com el transport, es queden a les vores. Igual fan els grans equipaments urbans: - potenciant l’accessibilitat al recinte tancat, o poc permeable, de l’Escola Industrial, repensant els seus hospital, estació Central, mercat que, de fet, estan a les portes del Barri. Però la vida urbana que “poden tenir límits, accessos i tanques, encadenant-lo a l’eix Borrell. i de fet tenen” els privilegiats habitants de l’Esquerra de l’Eixample, és mèrit de la seva posició urbana arraulida - fent més accessible el Parc de Joan Miró i integrar-lo al Barri, amb connexions més clares amb el seu entre els altres parts de l’Eixample i els barris de les Corts i Sants -uns bons barris -. És a dir, a la seva “Centralitat entorn. Urbana” i a la claredat organitzativa de la trama de Cerdà. - realitzant projectes d’urbanització que potenciïn la continuïtat entre les vies i les superilles històriques: el Parc de Joan Miró i la Model a l’eix Llançà; La Model com a ampliació del node Sants Estació. En efecte, l’Esquerra de l’Eixample té totes les propietats i avantatges de la ciutat, en trama proposada per Cerdà, però al ser construïda més tard que les altres, té fins i tot algunes avantatges afegides. Té pocs 5 Fomentar l’activitat comercial, per assegurar la supervivència del petit comerç de Barri, en aquest sentit els monuments i pocs edificis valuosos pel seu ordenament o composició - només els sector sud té un notable eixos cívics, com a lloc de cohesió social i de trobada, haurien d’ajudar, ja que estableixen major quantitat de patrimoni construït de gran valor compositiu i formal -. Però la majoria d’aquest patrimoni - sobretot l’habitatge recorregut i més longitud de façana. Es a dir, major permeabilitat de les plantes baixes. - aquí especialment important i abundant, és molt nou i disposa de molt bona habitabilitat. Per tant podrà ser un bon aixopluc d’una bona vida urbana, concepte que està sempre en perenne discussió. En aquest sentit l’Ajuntament de Barcelona ha endegat el projecte de pacificació de carrers i la creació d’eixos cívics -les supercruïlles- amb la Rambla de Barri entre Comte Borrell i Consell de Cent, davant l’espai Germanetes, o l’eix cívic del C. Comte Borrell com a alternativa pacificada del C. Urgell. La Rambla del Barri és part del projecte “Recreant Cruïlles” que reivindica l’espai públic del carrer com a lloc de trobada per als veïns del barri i recupera la cruïlla com a plaça. El carrer es planteja com un escenari de trobada, d’espera, de comunicació i activitat, on les xarxes de bicicletes i els sistemes de senders per a vianants es poden concebre com a sistemes de transport funcionals. És per això que proposem: 1 Determinar una xarxa principal de carrers verticals pacificats, complementaris i paral·lels als carrers rodats: - el C. Comte Borrell com a alternativa pacificada al C. Urgell. Ja existeix i s’ha urbanitzat amb voreres amples i un sol carril. Queda partit per l’Escola Industrial, el gran equipament que incorpora en el seu recorregut. - el C. Llancà com a alternativa pacificada al carrer Tarragona. Seria un connector verd i ecològic a escala de barri i de ciutat, fil conductor entre el Parc de Joan Miró i el verd de La Model, aportant el verd que tant li manca al barri, donant continuïtat i sentit al recorregut i al Parc. - el C. Rocafort com a alternativa pacificada al C. Entença, equidistant entre els altres eixos cívics: Llançà i Comte Borrell. Potenciariaun eix vertical central que compensaria la manca d’equipaments en aquest sector del barri i ompliriaels ‘buits urbans’. També qualificariael creuament entre el carrer Rocafort i l’Avinguda Roma, configurant una nova plaça davant de l’editorial Salvat quesignificaria i dotaria de centralitat el lloc. 2 Reforçar el carrer Rosselló com a eix connector transversal. Potenciant el rol del carrer Rosselló com a eix connector de grans equipaments en l’encadenament Hospital Clínic-Escola Industrial- futura Model-Estació de C/ París C/ Còrcega C/ Rosselló C/ Provença Eixos cívicsC/ Mallorca Potencialitats/ fragilitats Verd C/ València C/ Aragó C/ Consell de Cent N0 20 50 100 200ESCALA 1:6000 C/ Diputació La porositat del teixit. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLEEQUIP REDACTOR bartumeus escala renau arEquiitxectes Gradient od'ascc ecssíibviliitcats a ls patis d'illa. Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida XX [Exclusivamente para uso académico] La cartografia no tan sols vol ressaltar el distintg rau d’accessibilitatq ue la classificació tipologicad elsi nteriorsd ’illac omportas egons l'úsq ue se li associa,s inoq ue volm apejarl a superficie transitable i ocupable que conlleven. 1615 C/ París 1 11 14 C/ Còrcega 2 17 3 12 C/ Rosselló Accessos interior d'illa públ. Interior d'illa4 Escoles públiques C/ Provença Escoles privades Escoles concertades 5 Accessibilitat interiors d'illa: "Per aprendre" C/ Mallorca 20 "Per estar""Per treballar" 6 "Per habitar" C/ València 21 C/ Aragó 19 C/ Consell de Cent 13 22 18 7 8 N 0 20 50 100 200 ESCALA 1:6000 C/ Diputació 23 Gradient d'accessibilitat als patis d'illa. ESTUDI DE PAISATGE: 9 NOVA ESQUERRA DE L'EIXAMPLE EQUIP REDACTOR 2bartumeuar qXuitaectrs xesacalaes d reenau patis interiors d’illa Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat de Vida C14 C/ Tarragona C/ Tarragona C/ Llançà C/ Llançà C/ Vilamarí C/ Vilamarí C/ Entença C/ Entença C/ Rocafort C/ Rocafort C/ Calàbria C/ Calàbria C/ Viladomat C/ Viladomat C/ Comte Borrell C/ Comte Borrell C/ Comte d'Urgell C/ Comte d'Urgell C/ Villarroel C/ Villarroel C/ Casanova C/ Casanova 7.8 ESTENDRE EL VERD PER TOT ARREU Barcelona s’ha imposat com a repte millorar la vida urbana fent entrar el verd a la ciutat. Fins fa poc, camp i ciutat eren conceptes autònoms. Ha de ser sempre així? Es clar que no. Les virtuts de la vegetació en totes les seves formes i atributs són conceptes inherents a totes les teories urbanes del s. XIX i Cerdà les incorpora entusiasta en el seu projecte d’Eixample. Eixample, d’altra part estès sobre els camps fèrtils del territori del pla de Barcelona i els municipis veïns. El Pla Cerdà dipositava en el verd urbà, plantat als carrers –un arbre cada 8 metres i a totes les voreres de tots els carrers o a tots els patis d’illa- veritables plaça-parc bona part del confort i l’èxit de la nova ciutat. La realitat va construir una ciutat més densa que la que imaginava Cerdà. L’estructura urbana ho permetia i així la densitat i el sostre varen créixer, triplicant la proposta inicial. Però el sòl fèrtil encara hi és. Quan s’aixeca l’asfalt vell, apareix sempre la terra antiga que conserva la memòria de les vinyes i dels horts, i que per això acollirà noves arrels i nova saó. És un camí a l’inversa, que cal recórrer amb alegria però amb seny per tal de no malmetre el que ha bastit un fet urbà excel·lent. En efecte l’Eixample de Barcelona és un fet urbà extraordinari gràcies, entre altres virtuts, a la seva especial estructura verda, arrelada a tots els carrers. Només cal posar verd on més fàcil sigui i més falta faci: als patis d’illa, a les places ermes, als balcons, als terrats. Provant d’encertar la mesura i l’acció. Entenem que els arbres són el millor material per les voreres. Altra cosa són els patis accessibles que permeten i demanen arbusts i arbres de flors. Les enfiladisses i les cobertes vegetals han de ser restringits als espais especials. Però tant de bo no quedi ni un terrat ni un balcó ni una finestra sense un test i una flor. És en aquest sentit que proposem: 1 Considerar l’estructura plantada de l’Esquerra de l’Eixample – i especialment els plàtans – com un patrimoni inqüestionable de l’Eixample i la Ciutat. 2 Relacionar la xarxa de patis interiors d’illa, augmentant la porositat de les mansanes i incrementant l’espai públic amb l’aportació de nous espais d’estar, d’escala intermèdia - respectant la condició de contrast i d’aïllament dels patis respecte del neguit del carrer, mantenint el seu caràcter secret - millorant la llegibilitat dels llindars d’accés als patis -quant a la identificació des del carrer de l'existència d’aquests espais- i del seu propi paisatge urbà --sobretot els dels interiors d’illa ‘passant’--de forma clara i subtil - imaginar una estructura urbana interrelacionada d’espais verds urbans i de patis escolars, oberts durant els caps de setmana per guanyar aquests espais de joc per al barri, seguint l’exemple de l’escola Els Llorers. 3 Estudiar la capacitat edafològica i hidrològica dels sòls dels espais urbans prèviament a la seva plantació. Per tal de plantar arbres –de variada condició i mesura- agermanats amb els plàtans – l’arbre de l’Eixample- als carrers per la seva capacitat de ser compatibles amb els usos urbans intensos del pla del terra i per la seva facilitat en costos i temps de manteniment. Reservant els materials més delicats – arbusts, flors, herbes - pels patis i espais protegits, singularitzant així l’espai urbà. 4 Activar tots els mecanismes cívics : concursos, bans, ajudes, ... per tal d’incentivar la plantació amb totes les plantes possibles de totes les terrasses, terrats, finestres i balcons. Es garantirà una vida millor. 7.9 VALORAR I PROTEGIR EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I URBANÍSTIC - El patrimoni industrial vinculat al món editorial. Editorial Salvat/ Editorial Gustavo Gili com a darrers El fet que més sorprèn de l’Esquerra de l’Eixample és la seva condició de barreja i varietat –irregularitats- i testimonis alhora de regularitat, fet provocat per la continuïtat inqüestionada de la trama de Cerdà. Mirar amb atenció el - Els grans equipaments que es van ubicar en aquest barri a cavall dels segles XIX-XX i com s’han reconvertit plànol de Vicens Martorell de 1930-40 és veure-ho encara tot a mitges i per fer: amb l’Estació fora del Barri, en nous usos: l’Antiga Fàbrica Batlló avui Escola Industrial; la presó Model en equipament per al barri; l’antic però amb la boca oberta i els budells - les vies - a l’aire, esteses i aixecades sobre els camps; l’Escorxador al sud, Escorxador en el Parc de Joan Miró i la Plaça de Toros en Centre Comercial gran i autònom, com una ciutat de la mort, tapada per les Casernes; i més a munt la Presó nova i activa, insinuant - Arquitectura contemporània:edificis d’habitatge com el de JL Sert;l’Edifici Mediterrani d’A. Bonet; l’edifici o prefixant una trama encara incipient damunt de torrents, camins, tanques, masies i construccions de tota Estel i el complexRoma 2000 de F. Mitjans... mena que acabaran engolides pel cos de la ciutat. - Fer visibles unes edificacions o unes façanes que habitualment no ho són. No perquè quedin amagades, sinó perquè no les veiem i jo en fem cas. És llavors quan ho entens tot. La Fàbrica Batlló, dalt de la figura - recolzada en l’Avinguda de Sarrià i el Carrer Urgell -, ja havia fet la feina: fer creure i consolidar l’Eixample. Aquest, al nostre entendre, és el gran mèrit i l’interès de l’Eixample Esquerre: tenir la trama Cerdà coma Pauta i complir-la amb eficàcia però sense el rigor 4 Entendre l’Esquerra de l’Eixample com una de Síntesi del model d’Eixample. On grans recintes i restes de l’Eixample Central. Pauta proposada primer pels Grans Recintes que imposen, des de la seva gran d’estructures territorials orgàniques han estat pautades pel rigor democràtic de la trama, on l’Habitatge envergadura, alineacions i sobretot rasants. Després hi ha poca cosa a dir. Però malgrat tot dins les illes, en la Col·lectiu - que ha variat constructiva i socialment, en el temps – ha establert la continuïtat urbana i ha fet parcel·lació i en abundants construccions, algunes magnífiques, les traces del passat hi són perfectament possible assolir la condició de ciutat: d’una bona ciutat. reconeixibles i presents, és ordre i desordre alhora: varietat dins la unitat. En aquesta situació el patrimoni arquitectònic és molt ric i històrica, temàtica i formalment variat. L’Escola industrial és un recinte d’arquitectures molt notables, avui amb usos educacionals i residencials, encara en actiu. Per contra, la presó Model està qüestionada pel seu ús caduc, que de retruc qüestiona la forma. Resten d’empeus alguns edificis fabrils, però pocs. Els caldrà protegir acuradament, però amb tota seguretat, on hi ha més feina a fer és en valorar els edificis tradicionals i moderns d’habitatges que, especialment, en el sector més propers a Gran Via – Diputació i al carrer Urgell presenten gran notorietat. En aquest sentit caldrà revisar i ampliar el catàleg d’edificis, el límit de protecció i discutir, peça a peça i en conjunt, la seva habitabilitat i la seva preservació. És per això que proposem: 1 Valorar i mantenir, com a Patrimoni del Barri, les qualitats indiscutibles de la Trama Cerdà que permet perennes canvis sense alterar la qualitat general de l’espai. Espai comú a tot l’Eixample, que és distintiu de la ciutat: especialment pel que fa a la urbanització i a l’edificació. 2 Descobrir i preuar les Particularitats del Barri: en la parcel·lació, l’ocupació del pati d’illa i en les tipologies construïdes pròpies que caldrà: evidenciar, classificar i conservar com a valuosa especificitat del Barri: - realitzant una diagnosi patrimonial, individual i del conjunt arquitectònic, arquitectures no incloses, encara en el catàleg de patrimoni vigent, valorant tant la seva qualitat arquitectònica com la diversitat tipològica, per raons històriques i socials, associades a la memòria del barri - especificant els elements característics de la Nova Esquerra de l’Eixample, com les supermansanes ocupades pels equipaments històrics, els conjunts homogenis edificats de manera unitària, els “pasillos” de l’Eixample com a exemple d’habitatge obrer o els edificis que fan referència al passat editorial del barri - identificant els microteixits urbans amb interès paisatgístic i localitzant les singularitats que doten de riquesa i diversitat al barri. Valorant els elements característics del paisatge urbà de l’Eixample, els carrers i els xamfrans, les mansanes amb els patis d’interior d’illa - repensar la “norma” pel que fa a cossos sortints, forma, material, dimensions, ... 3 Reforçar el caràcter de la Nova Esquerra de l’Eixample, creant itineraris temàtics. Les singularitats, els tresors amagats -interiors d’illa, pasillos de l’Eixample, Fàbrica Lehmann- li donen caràcter i identitat al barri: - El patrimoni fabril. Antiga Fàbrica Batlló avui Escola Industrial, Fàbrica Lehmann, Fàbrica Bayer. 7.10 POTENCIAR EL SÒCOL URBÀ COM ELEMENT DE PERCEPCIÓ DEL PAISATGE URBÀ L’ horitzó visible a escala humana està format i delimitat per Continent i Contingut. El Continent és l’envolvent És per això que proposem: de l’espai col·lectiu / públic (façanes de l’edificació, tanques, murs, voreres, calçada…). És la línia continua i plegada terrat-cornisa-façana-profunditat planta baixa-vorera-calçada-vorera-boca de metro-....El Contingut 1 Distingir clarament entre les indicacions propositives per la qualitat i us de la planta baixa, generalment està format pels elements que ocupen el Continent (vegetació, mobiliari urbà: enllumenat, quioscs,parades, d’ús privatiu o col·lectiu, de les normes d’ocupació de l’espai públic, tant per als agents públics com per als postes, anuncis, terrasses) i els que l’habiten: les persones. Continent i Contingut tenen una forma definida per agents privats. Es aquí on es produeixen el major nombre d’interferències i conflictes. aspectes dimensionals (la caixa o secció del carrer, l’amplada de vorera i calçada, l’alçada de les edificacions que hi fan vora) i aspectes morfològics (la multiplicació de la caixa, segons el tipus de teixit, tipus de fàbrica 2 Els arbres ja hi són, fan ombra i determinen la caixa, només cal tenir-ne cura. Les vegetacions afegides al construïda, dimensió de parcel·la - profunditat i front-, ritme de la façana, grau d’articulació del skyline i de la sòcol urbà (en vertical o horitzontal) tindran, si hi són, propietats i finalitats diverses a les dels arbres. Poden planta baixa, seqüència, pendent del suport...). delimitar espais, protegir, acolorir, perfumar, etc. La planta baixa de l’edificació, allà on la façana i la vorera es troben, determina el sòcol urbà. En la percepció 3 Definir criteris generals sobre: materials, portals, aparadors, tendals, cartells, ... que tinguin en compte la de la ciutat, el sòcol urbà és la franja que els vianants perceben, a l’alçada dels ulls, allà on la façana i la vorera diferent condició de les edificacions noves, construïdes amb sistemes contemporanis i tècniques molt diverses, expressen la riquesa i coherència urbana del teixit. La configuració de la planta baixa és determinant per a la de les velles edificacions, que sempre arriben al pla del terra de manera molt sòlida i sòbria, diferenciant bé percepció del sòcol urbà, que també ve definit per l’ús: botigues i aparadors, restaurants i terrasses de cafès i entre el ple i el buit. bars articulats entre les entrades als portals i als aparcaments. Són activitats que modifiquen la percepció del vianant, ja que aporten major o menor seguretat, alteren el flux de persones, promouen itineraris quotidians o 4 Organitzar els diferents usos de l’espai públic com un espai unitari. Espai cada vegada més ampli, però amb eventuals… més demanda i més complexitat. En aquest sentit caldrà dibuixar i projectar amb molta cura el pla del terra, evitant segregacions i entenent que és usat alhora per agents de molt diversa condició: vianants, vehicles de L’evolució en el temps dels estils arquitectònics i dels materials, els canvis tipològics, els canvis d’ús dels edificis tota mena, nens jugant, gent que dina, pren cafè o descansa ... Tenint en compte que cada tram de vorera és o la introducció d’aparcaments a les plantes soterrani han transformat el tractament de les façanes i en semblant i alhora diferent de tots els altres. També cal entendre que l’espai de nit serà usat i percebut amb conseqüència, han determinat l’ocupació i configuració de les voreres. El caràcter del pla de la façana, la seva il·luminació artificial. composició i continuïtat, la textura i color dels materials utilitzats o la composició de buits i plens, condiciona d’una manera immediata l’espai urbà que les ressegueix. Les noves arquitectures més flexibles i amb plantes baixes tridimensionals van substituir els primers edificis residencials que tenien una façana plana i més monòtona. Amb les noves construccions, la secció de la planta baixa es va optimitzar per guanyar superfície construïda. Es van introduir primer els semisoterranis i les plantes entresòl, després la retirada de l’entresòl i del portal que permetia la barreja d’usos, fent molt més ric i complex el sòcol urbà de les noves edificacions, alhora que es produïa el canvi d’ús de pisos senyorials transformats en oficines o entitats bancàries amb aparadors de comerços a les plantes baixes, amb l’alternança d’habitatge amb edificis administratius, públics i façanes contínues d’hotels i de grans equipaments. Als xamfrans, segons l’ocupació per un o dos edificis de les parcel·les en cantonada, o el tractament unitari o no de la façana, o la ubicació d’accessos únics a la meitat del xamfrà(no tots els edificis disposen el portal al xamfrà), les cruïlles adquireixen diferents qualitats. També, les voreres han observat una gran evolució dels paviments, des dels clàssics (panots de flor, quatre quadres amb cercles) als més innovadors, associats als nous canvis, dissenyats cap als anys 50 (panot de macarrons en biaix amb les línies diagonals que es podien combinar en diversos dissenys) que permetien singularitzar les noves construccions -l'entorn de l'edifici Estel que va acollir durant anys les oficines de la Telefònica, es va cobrir amb aquest disseny de panot-. Avui dia els paviments de les voreres es van substituint pels models de panot establerts. L’ordre de la composició i les continuïtats o interrupcions que marquen els accessos als aparcaments privats o públics als baixos de les cases, els accessos als interiors d’illa, les porteries reculades, les àmplies obertures que agrupen entrada de veïns i entrada de vehicles, les plantes baixes amb doble alçada que incorporen entresòls, els aparadors de les botigues,... condicionen la circulació i la percepció dels vianants. Els guals continus interrompen les voreres, organitzen la situació dels contenidors, l’agrupació de taules i cadires de les terrasses dels bars i la continuïtat o discontinuïtat de l’alineació dels arbres. 8. DESENVOLUPAMENT DEL PGM PER ILLES H1_ DESENVOLUPAMENT ILLA GERMANETES. PLANEJAMENT H2_ DESENVOLUPAMENT ILLA GERMANETES. SEQÜÈNCIA H3_ PLANS I EXPECTATIVES RELLEVANTS. ÀMBITS ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Font: Programa d’actuacions Superilles Pilot a Barcelona: Districte de l’Eixample, Barris de la Nova Esquerra de l’Eixample i l’Antiga Esquerra de l’Eixample. 2015. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE ILLA GERMANETES: ALGUNES NOTÍCIES 20 de novembre de 2006 https://elpais.com/diario/2006/11/20/catalunya/1163988439_850215.html “El antiguo convento de las Hermanitas de los Pobres de Borrell será zona de equipamientos La manzana contará con instituto, guardería, centro de día y pisos para jóvenes y gente mayor.” 23 d’octubre de 2010 http://barcelofilia.blogspot.com/2010/10/hermanitas-de-los-pobres-1881-2004.html “ASIL DE LES HERMANITAS DE LOS POBRES (1881-2004) * 1900's - Una imatge de l'asil a començaments de segle XX (Foto: Joan Martí) Aquest conjunt ocupava més de la meitat de l'illa Consell de Cent-Viladomat-Diputació-Comte Borrell. Els edificis van començar a buidar- se a començaments de 1996 amb el trasllat dels ancians asilats al centre que la mateixa congregació tenia a la plaça Tetuan. L'any 1998 la congregació va vendre el solar i l'edifici a l'ajuntament i a l'Hospital Clínic, que el van adquirir amb l'idea de fer-hi equipaments escolars i sociosanitaris. L'antic jardí del convent es va obrir al públic el desembre de 2000 com un interior d'illa, que després va ser dedicat a la religiosa Emma de Barcelona. S'inicià un debat per determinar si calia catalogar el conjunt com a patrimoni històric- artístic i així protegir-lo. Finalment va quedar descartada aquesta possibilitat i es va iniciar l'enderroc que es va completar l'any 2004 amb la desaparició del convent.” 7 de maig de 2012 https://www.lavanguardia.com/vida/20120507/54289741918/eixample-convento-hermanitas-de-los-pobres-barcelona.html “Los vecinos de l'Eixample piden una cesión provisional de estos terrenos municipales en desuso. Los vecinos de l’Eixample se resisten a perder el antiguo solar donde estaba el antiguo convento de las Hermanitas de los Pobres. Estos terrenos, ubicados entre las calles Consell de Cent, Comte Borrell, Diputació y Viladomat, pasaron hace años a manos del Ayuntamiento después de firmar un convenio con el entonces propietario, el Hospital Clínic. En el 2006 se planificó construir distintos equipamientos, como una guardería, un casal y centro de día, un instituto, viviendas asistidas para personas de la tercera edad y pisos públicos para jóvenes. Ha pasado el tiempo y en los 5.480 metros cuadrados de estos terrenos todavía no se ha construido ningún equipamiento público de los previstos.” ESTUDI DE PAISATGE NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Plans i estudis rellevants Estudi de diagnosi i suport tècnic en matèria de mobilitat i espai públic per a la implantació del model superilles en l’àmbit L’Antiga i Nova Esquerra de l’Eixample. Març 2015 La principal característica del treball és l’avaluació integral i la El document plasma el diagnòstic de l’àmbit pilot al voltant del projecció d’un escenari futur amb supermançanes a través d’un Parc Miró, amb un consolidat teixit participatiu i associatiu. . Es sistema d’indicadors de sostenibilitat. Maig 2014 situa dins d’una de les superilles i és adjacent a un eix de Abril 2019 corredor verd urbà que transcorre des de Montjuïc fins a Collserola. Novembre 2014. Recull de plànols amb informació de tota la ciutat i el model de barris. S’exploren els elements principals són capaços d’articular un model redistributiu de fer ciutat: els equipaments, les xarxes de mobilitat i transport públic i els espais públics i espais verds. Novembre 2018. Diagnosi estacionament a l’Àmbit de les superilles de l'Esquerra de l'Eixample. Data: 13/03/2015 Plantejament un model d’estacionament amb caràcter general per a les diferents Superilles ja proposades o que es puguin arribar a proposar en un futur. Es pretén definir la tipologia d’oferta de places a regular a les superi lles i la seva ubicació. Planimetria bastant exhaustiva dels àmbits de L’Antiga i El Pla d’indicadors i amidaments de superilles és un instrument Document per a l’aprovació inicial de la MPGM per a la Nova Esquerra de l’Eixample. per a conèixer els progressos adquirits en el desenvolupament Febrer 2015 transformació de La Model. Conté informació bastant completa del Programa de Superilles de Barcelona. 2018. i d’interès pel barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. A destacar l’Annex 5 i l’Annex 6. Març 2019 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE PLANEJAMENT D’APLICACIÓ GENERAL MPGM puntual de les NNUU per a l'adequació del règim urbanístic del Conjunt Especial de l'Eixample Codi Pla BE201A Expedient 99PC564 Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi PE de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat de Barcelona a l'àmbit del districte de l'Eixample Barris Hostafrancs, Sant Antoni, Sant Gervasi - Galvany, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sants, el Codi Pla B020117 Baix Guinardó, el Barri Gòtic, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Expedient 99PC580 Clot, el Fort Pienc, el Guinardó, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poble-sec, el Raval, l'Antiga Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família, Barris Hostafrancs, Sant Antoni, Sant Gervasi - Galvany, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sants, el la Vila de Gràcia, les Corts Barri Gòtic, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Fort Pienc, el Aprovació inicial 28/04/2000 Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poble-sec, el Raval, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de Aprovació provisional 21/09/2000 l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família, la Vila de Gràcia, les Corts Aprovació definitiva 12/12/2000 Aprovació inicial 24/03/1999 Data text refós 22/11/2002 Aprovació definitiva 26/05/2000 (BOPB 14/06/2000) MP del Text refós de l'Ordenança de rehabilitació i millora de l'Eixample de Barcelona en l'article 16 CONJUNT ESPECIAL DE L'EIXAMPLE Codi Pla BE201D Identificador 1486 Expedient 05PC1120 Nivell Protecció Béns amb elements d'interès(C) Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi Gervasi SECTOR DE CONSERVACIO DE L'EIXAMPLE Barris Hostafrancs, Sant Antoni, Sant Gervasi - Galvany, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sants, el Identificador 3211 Baix Guinardó, el Barri Gòtic, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Nivell Protecció Béns culturals d'interès local(B) Clot, el Fort Pienc, el Guinardó, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poble-sec, el Raval, l'Antiga Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família, - A més a més de les determinacions que es concreten per a cada un dels edificis, elements i conjunt catalogats o protegits de manera la Vila de Gràcia, les Corts individual (vegeu resta de fitxes d'aquest Pla Especial) en tot el seu àmbit, és d'aplicació l'Ordenança de Rehabilitació i Millora de Aprovació inicial 08/03/2005 (BOPB 17/03/2005) l'Eixample (articles 20 i 21 de l'Ordenança sobre Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de la ciutat de Barcelona) que no es Aprovació definitiva 27/05/2005 modifica. Per tant, en l'interior de l'àmbit del conjunt es manté el SECTOR DE CONSERVACIÓ, sobre el qual actua la Comissió de Manteniment i Millora de l'Eixample. La seva delimitació és: Av. Diagonal (del núm. 389 al 481-483), Còrsega (del núm. 312 al 436), pg. Sant Joan (del núm. 2 al 146 i del 1 al 129-147), Trafalgar (del núm. 1 al 63), Fontanella (del núm. 1-3 al 21-23), Pelai (del núm. 1 al 39), Ronda Sant Antoni (del núm. 1 al 63), Ronda Sant Pau (del núm. 1 al 79) i Comte d'Urgell (del núm. 1 al 261-263 i del 2-4 al 298-300). Inclou també els edificis de Gran Via Corts Catalanes (del núm. 373- 385 al 521 i del 699A al 765 i del 380-382 al 522 i del 708 al 828B) i de l'av. Diagonal (del núm. 296 al 272-274 i del 223 al 323). Text Refós de l'Ordenança de Rehabilitació i Millora de l'Eixample Modificació article 15, 24/11/2004 Modificació article 16, 27/05/2005 Codi Pla BE201 Expedient 01PC876 Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi Barris Hostafrancs, Sant Antoni, Sant Gervasi - Galvany, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sants, el Baix Guinardó, el Barri Gòtic, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Fort Pienc, el Guinardó, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poble-sec, el Raval, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família, la Vila de Gràcia, les Corts Aprovació definitiva 22/11/2002 Data text refós 22/11/2002 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE DESENVOLUPAMENT DEL PGM PER ILLES PMU per a la creació de dos nous espais públics interiors d'illa al passatge Simó 9-13 i a l'illa dels carrers València, Aragó, Castillejos i Padilla i per ampliació de l'interior d'illa de l'antiga carretera d'Horta Veure Sentència 988-2007 del TSJC (SENTEN011) Codi Pla B0609 Expedient 03P0820 Superfície del Pla 8112.91 m² Districtes Eixample ILLA SAGRAT COR : Comte Borrell / Londres / Viladomat / París Barris Sant Antoni, el Fort Pienc, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família Aprovació inicial 22/09/2003 (BOPB 01/10/2003) MPGM per a l'intercanvi de qualificacions urbanístiques entre els carrers d'Entença 198-200 i del Compte Borrell 303 Aprovació definitiva 28/11/2003 Codi Pla B020389 Clau 7a Qualificació Equipaments actuals Codi detall BOR PMU per a l'ordenació volumètrica de la parcel·la situada al carrer de Viladomat, núms. 299-301 Detall Comte Borrell, 303 Codi Pla B1213 Usos Sector B locals parroquials: cultural-religiós, docent Expedient 10PL15728 Sector A Temple Parroquial: cultural-religiós Superfície del Pla 901.78 m² Alçades Sector B locals parroquials: B+3 Sector A Temple Parroquial: PB+1P Districtes Eixample (1) Sector B locals parroquials: Superfície en planta 223,6 m2sòl. Ocupació en planta baixa 200 m2st. Sostre edificable plantes pis: 600 Barris la Nova Esquerra de l'Eixample m2st. Edificabilitat total 800 m2st. Fondària edificable: 25 m Aprovació inicial 05/10/2010 (BOPB 08/11/2010) A partir de la planta primera es permetrà l'obertura de finestres sobre l'espai de 3 m lliure amb l'edifici d'equipament públic. Es Aprovació definitiva 25/02/2011 (BOPB 25/03/2011) formalitzarà una servitud de llums i vistes per permetre l'obertura de finestres dels locals i vivendes parroquials sobre l'espai lliure de 3 m. de la finca d'equipament públic (c. del Comte Borrell, 305), de la que serà predi-servent el solar 7a cedit a l'Ajuntament i predi-dominant el solar propietat de l'Arquebisbat. (2) Sector A Temple Parroquial: Superfície en planta 711,5 m2st. Superfície edificable en planta pis 100 m2. Edificabilitat total 811,5 m2st. Fondària edificable: 26,1 m ILLA ESCOLA INDUSTRIAL : Comte d’Urgell / París / Viladomat / Rosselló (3) Veure plànols 01 i 02. PE d'ordenació del sector Sud-oest de l'Antiga Fàbrica Batlló, situada a l'illa delimitada pels carrers de Comte d'Urgell, ED d'ordenació del pati de mançana de l'Hospital del Sagrat Cor Rosselló, Viladomat i Paris Codi Pla BE208 Codi Pla BE187 Expedient 95P0179 Expedient 87P1433 Districtes Eixample Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Barris l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 11/04/1995 Aprovació inicial 08/11/1988 Aprovació definitiva 11/04/1995 Aprovació definitiva 02/05/1990 Data text refós 19/09/1990 PEU per a la concreció i l’ordenació d'un equipament al carrer de Comte Borrell, num. 305 Data resolució 19/09/1990 Codi Pla B0918 Expedient 06P2830 PEU per a l'ordenació del Centre Esportiu Municipal Piscina Sant Jordi i de l'aparcament en el subsòl Superfície del Pla 475.7 m² Codi Pla B1289 Districtes Eixample Expedient 11PL15859 Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Superfície del Pla 15207.36 m² Aprovació inicial 05/02/2007 (BOPB 08/02/2007) Districtes Eixample Aprovació definitiva 23/03/2007 (BOPB 24/04/2007) Barris la Nova Esquerra de l'Eixample L'ED procura la recuperació de part de l'espai amb front al c/Viladomat i la creació de dos nous espais interiors de mançana amb accés des Aprovació inicial 21/11/2011 (BOPB 17/01/2012) dels c/Londres, un a nivell de carrer i l'altre com a reutilització de la terrassa existent a la planta primera del bloc quirúrgic. El conjunt d'espais seran urbanitzats per la Quinta de Salut l'Aliança i quedarà recollit en el projecte executiu de l'edifici d'ampliació. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE PMU per a l'ordenació volumètrica de la finca núm. 70 al 82 del carrer París, i la creació d'un espai lliure públic a l'interior de l'illa (Bayer) Codi Pla B0684 Expedient 04P0292 Superfície del Pla 8808 m² Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 01/09/2004 (BOPB 08/09/2004) Aprovació definitiva 24/11/2004 (BOPB 31/01/2005) ILLA Comte d’Urgell / Mallorca / Comte Borrell / València MPGM per millores dotacionals al conjunt històric de l'Eixample Veure modificació BE189-3 Codi Pla BE189 Expedient 90PB391 Exp. Generalitat 1990/001973/B Districtes Ciutat Vella, Eixample Barris el Barri Gòtic, el Fort Pienc, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família Aprovació inicial 29/06/1990 (BOPB 18/07/1990) Aprovació provisional 30/11/1990 Aprovació definitiva 13/05/1991 Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana (PEUMU) per a la Regulació de diversos sòls d'equipament en l'àmbit del ILLA JARDINS ERMESSENDA DE CARCASSONA : Comte d’Urgell / Provença / Comte Borrell / Mallorca Districte de l'Eixample Codi Pla B1560 Expedient 17PL16455 MPGM d'actuacions i millora dotacional a l'Eixample en l'àmbit per les finques c. Rosselló 191, Provença 408-418, Comte Superfície del Pla 13528.4 m² Borrell 243-249 i 212-216, i Ronda Sant Antoni 19 (MYRURGIA) Districtes Eixample Barris Sant Antoni, el Fort Pienc, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra Codi Pla B020286 de l'Eixample, la Sagrada Família Expedient 98PC486 Criteris/Suspensions prèvies: 15/02/2017 (BOPB 17/02/2017) Exp. Generalitat 1999/001912/B Aprovació inicial 08/02/2018 (BOPB 12/02/2018) Superfície del Pla 7298 m² Aprovació definitiva 23/11/2018 (BOPB 27/12/2018) Districtes Eixample Barris Sant Antoni, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família Aprovació inicial 26/03/1999 (BOPB 27/03/1999) AA8.1 de Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana (PEUMU) per a la Regulació de diversos sòls d'equipament en l'àmbit Aprovació provisional 16/07/1999 del Districte de l'Eixample Aprovació definitiva 03/02/2000 (DOGCB 12/08/2005) Codi Pla B1560 Unitat d'actuació AA8.1 Estat DELIMITAT PEU i de milora urbana per a la concreció i definició dels equipaments de la parcel·la situada al carrer del Comte d'Urgell, Sistema d'actuació EXPROPIACIÓ núms. 145-147 Districtes Eixample Codi Pla B1052 Expedient 08PL15229 AA8.2 de Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana (PEUMU) per a la Regulació de diversos sòls d'equipament en l'àmbit Superfície del Pla388.78 m² del Districte de l'Eixample Districtes Eixample Codi Pla B1560 Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Unitat d'actuació AA8.2 Aprovació inicial 17/07/2008 (BOPB 30/07/2008) Estat DELIMITAT Aprovació definitiva 30/10/2008 (BOPB 27/11/2008) Sistema d'actuació EXPROPIACIÓ Districtes Eixample ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE ED per a l'actuació urbanística al pati interior de la mançana delimitada pels carrers de Comte Borrell, Provença, Viladomat i Rosselló Codi Pla B020061 Expedient 96P0604 Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 22/11/1996 (BOPB 29/01/1997) Aprovació definitiva 22/11/1996 (BOPB 09/04/1997) PEUMU per a la regulació d'escoles bressol municipals, als següents emplaçaments del terme municipal de Barcelona: Av. Roma, 98-106; c/ de Melcior de Palau, 134-136; c/ Joan Güell, 114-126; c/ del Reis Catòlics, 38; Av. de Vallcarca, 227-229; c/ de Nou Barris, 14; c/ de Vesuvi, 35; c/ de Ciutat d'Elx, 17; c/ de Fluvià, 253; c/ de Perú, 135; Rambla Prim, 215 i c/ del Concili de Trento, 249 Codi Pla B1125 Expedient 09PL15407 ILLA MODEL : Entença / Rosselló / Nicaragua / Provença Superfície del Pla 5290 m² Districtes Eixample, Gràcia, Les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant MPGM puntual en els terrenys ocupats per les presons a Barcelona Gervasi Codi Pla B000261 Barris Sant Martí de Provençals, Sants, Vallcarca i els Penitents, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, la Expedient 98PC556 Nova Esquerra de l'Eixample, la Prosperitat, la Sagrera, la Verneda i la Pau, les Corts, les Roquetes Exp. Generalitat 2001/001914/B Aprovació inicial 24/04/2009 (BOPB 11/05/2009) Superfície del Pla 66.9 m² Aprovació definitiva 24/07/2009 Districtes Eixample, Sant Andreu, Sant Martí Barris Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Trinitat Vella, la Vila Olímpica del Poblenou MPGM per a l’adequació de les infraestructures de telecomunicacions de Telefónica de España, S.A.U. Aprovació inicial 24/05/2001 Aprovació provisional 20/07/2001 Codi Pla B0837 Aprovació definitiva 30/10/2001 Expedient 05P1962 Exp. Generalitat 2007/025862/B Superfície del Pla 24724.23 m² MPGM Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació de La Model i modificació de la fitxa de l'element Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, 254 del Pla Especial de Protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg del districte de l'Eixample. Sarrià-Sant Gervasi Codi Pla B1634 Barris Horta, Sant Andreu, Sant Antoni, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el Camp d'en Grassot i Expedient 19PL16686 Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Putxet i el Farró, la Dreta de l'Eixample, la Nova Superfície del Pla 27723 m² Esquerra de l'Eixample, la Prosperitat, les Corts Districtes Eixample Criteris/Suspensions prèvies: 24/03/2006 (BOPB 01/04/2006) Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 17/05/2006 (BOPB 25/05/2006) Aprovació inicial 20/03/2019 (BOPB 13/05/2019) Aprovació provisional 24/11/2006 Aprovació definitiva 04/05/2007 MPGM a l'illa limitada pels carrers de Mallorca, Rocafort, Av Roma i Calàbria. PMU de concreció volumètrica de la finca al carrer de Rosselló, núms. 24-26 Codi Pla BE179 Codi Pla B1400 Expedient 88P0821 Expedient 14PL16171 Exp. Generalitat 1989/001436/B Superfície del Pla 635.96 m² Districtes Eixample Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 27/06/1989 Aprovació inicial 16/07/2014 (BOPB 11/08/2014) Aprovació definitiva 01/03/1990 Aprovació definitiva 30/01/2015 (BOPB 26/02/2015) Data text refós 21/03/1990 Data resolució 21/03/1990 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Suspensió de llicències, comunicats i altres autoritzacions d'obres. Àmbit Protecció Establiments Emblemàtics de la ciutat de Barcelona. PMU per a l'ordenació de les edificacions del carrer Comte de Borrell núm. 157-159 Codi Pla B1647 Codi Pla B0611 Expedient 19PL16712 Expedient 03P1519 Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants- Superfície del Pla 2167.71 m² Montjuïc Districtes Eixample Barris Horta, Hostafrancs, Provençals del Poblenou, Sant Antoni, Sants, el Baix Guinardó, el Camp d'en Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Congrés i els Indians, el Raval, la Aprovació inicial 22/09/2003 (BOPB 01/10/2003) Barceloneta, la Bordeta, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Prosperitat, la Sagrada Família, la Vila Aprovació definitiva 28/11/2003 de Gràcia Aprovació inicial 11/07/2019 (BOPB 12/07/2019) MPGM per a la incorporació al sistema d'habitatge dotacional dels sòls situats en els carrers de: Reina Amalia 31-33 i Lleialtat 1-9, Ali Bei 100-102, Viladomat 142 i Comte Borrell 159, Encuny 7, àmbit antiga Fabra i Coats, carretera de Ribes 51-65, Veneçuela 42-50 i Tanger 40-42 Escriptura compensació volums i servituds (Diputació, Comte d'Urgell) Codi Pla B0802HD1 Codi Pla B020056 Expedient 06PC1211 Expedient 9700346 Exp. Generalitat 2006/024021/B Districtes Eixample Superfície del Pla 11477 m² Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Districtes Ciutat Vella, Eixample, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc Aprovació definitiva 31/12/1963 Barris Provençals del Poblenou, Sant Andreu, el Fort Pienc, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Raval, la Marina del Prat Vermell, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Trinitat Vella Criteris/Suspensions prèvies: 24/03/2006 (BOPB 29/03/2006) Aprovació inicial 17/05/2006 (BOPB 25/05/2006) Aprovació provisional 21/07/2006 Aprovació definitiva 02/10/2006 PEU per a l'ordenació de nous equipaments a les parcel·les dels carrers de Provença, Casanova, Passatge del Mercat del Ninot i Villarroel (Caserna Bombers), i de Consell de Cent, Comte Borrell, Diputació i Viladomat (hermanitas) Codi Pla B0886 Expedient 06PC1261 Superfície del Pla 10484.12 m² Districtes Eixample Barris l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 28/09/2006 (BOPB 06/10/2006) ILLA GERMANETES : Comte Borrell / Consell de Cent / Viladomat / Diputació Aprovació definitiva 22/12/2006 MPE d'ordenació del sector de les 'Hermanitas de los pobres” i transferència d'edificabilitat a l'àmbit discontinu PEU per a la reordenació de les parcel·les d’equipaments situades a l'illa definida pels carrers del Consell de Cent, del conformat per les finques de c/ Provença 195 i 282-284, c/ Paris 152 i c/ Rosselló 265-269. Compte de Borrell, de la Diputació i de Viladomat (illa Hermanitas) Codi Pla B020388 Codi Pla B1188 Expedient 10PL15656 Expedient 00P1840 Superfície del Pla 5481.14 m² Superfície del Pla 11396.75 m² Districtes Eixample Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Barris l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 30/03/2010 (BOPB 14/04/2010) Aprovació inicial 05/02/2001 Aprovació definitiva 18/06/2010 Aprovació definitiva 27/04/2001 PE per a la creació d'un nou interior d'illa a la mansana delimitada pels carrers de Valencia, Aragó, Roger de Llúria i Bruc, i MPGM per a la reordenació dels sòls destinats a sistemes ubicats a l'àmbit discontinu: A-Illa Consell de Cent, Compte de transferència d'edificabilitat Borrell, Diputació, Viladomat (illa Hermanitas); B-Illa Ausiàs Marc, Roger de Flor, Alí Bei, pg de Sant Joan (Transformadors) Codi Pla B020462 Codi Pla B1242 Expedient 01P0677 Expedient 11PL15830 Superfície del Pla 3706 m² Exp. Generalitat 2011/044700/B Districtes Eixample Superfície del Pla 1527.1 m² Barris el Fort Pienc, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample Districtes Eixample Aprovació inicial 22/11/2001 Barris el Fort Pienc, la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació definitiva 15/02/2002 Aprovació inicial 17/02/2011 (BOPB 08/03/2011) Aprovació provisional 29/04/2011 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Aprovació definitiva 08/11/2011 (DOGCB 27/01/2012 PEU per a la regulació dels habitatges dotacionals i de l'equipament situat al carrer de Viladomat, núm. 142 Codi Pla B1432 Expedient 14PL16265 Superfície del Pla 624 m² Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 17/12/2014 (BOPB 09/01/2015) Aprovació definitiva 27/03/2015 (BOPB 28/04/2015) PEU per a la regulació dels habitatges dotacionals i equipament, al carrer de Comte Borrell, núm. 159 Codi Pla B1433 ILLA JARDINS DE SAFO : Vilamarí / Avinguda de Roma / Llançà / València Expedient 14PL16266 Superfície del Pla 1029.72 m² Districtes Eixample Proyecto de ordenación de la manzana comprendida entre las calles de Llansá, Valencia, Vilamarí y la Av. de Roma, de Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Barcelona. Aprovació inicial 17/12/2014 (BOPB 09/01/2015) Codi Pla BE127 Aprovació definitiva 27/03/2015 (BOPB 28/04/2015) Expedient BE127 Districtes Eixample MPGM en l'àmbit discontinu de les finques situades al carrer de Sepúlveda 50-52, Gran Via de les Corts Catalanes 657 B, Barris la Nova Esquerra de l'Eixample carrer de Consell de Cent 148 (LA FAVORITA) Aprovació definitiva 08/05/1967 Codi Pla B1440 Clau 6b Qualificació Parcs i jardins de nova creació de caràcter local ED d'ordenació volumètrica de la parcel·la sita a l'Avinguda de Roma 22-30 Es regularan per les disposicions sobre aquest tipus de sòl establertes per les NNUU del PGM. Codi Pla B020139 Aprovació inicial 22/01/2015 (BOPB 09/02/2015) Expedient 96PC317 Aprovació provisional 27/03/2015 Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació definitiva 10/07/2015 (DOGCB 07/10/2015) Aprovació inicial 25/09/1997 Aprovació definitiva 27/02/1998 Proyecto de la supermanzana Roma-Tarragona, delimitada por las calles de Tarragona, Valencia, Llansá y Av. de Roma. Codi Pla BE129 Clau 18 Qualificació Zona subjecte a ordenació volumètrica específica Pla Especial de canvi d'ús d'equipament existent a un nou, destinat a centre docent privat a la finca núm. 53-55 del carrer Tipus d'ord. VOLUMETRIA ESPECIFICA Aragó. Edificabilitat 3m2 Codi Pla BE198 Sostre màxim 64780.55m2 Expedient 92P0585 Usos (0) Districtes Eixample Ocupació 38.37% Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Alçades H= 35,75 m. (B+11) Aprovació inicial 30/10/1992 H= 52,25 m. (B+17) Aprovació definitiva 03/03/1993 (0) En aquesta zona i totes les subzones desenvolupades amb base a la clau d'aquesta zona, s'aplica la destinació parcial mínim del 30% del sostre urbanístic potencial d'habitatge plurifamiliar de les parcel·les a habitatge de protecció pública, en les condicions que es regulen en els articles 285 ter i concordants. (art. 3 de la MPGM per a l'obtenció d'habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat de Barcelona B1600) Estudi Detall de compensació de volums a la parcel·la situada al carrer de Vilamarí núms. 75 al 79 de Barcelona Alçades plantes pis: 2,50 lliure Alçades PB i locals comercials: 5, 50 m. Codi Pla BE200 L'edificabilitat de 64780,55 m2st correspon al reajust de l'ordenació de gener de 1970. Expedient 91P1376 Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació definitiva 15/07/1993 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Estudi detall de compensació de volums de la finca nº78-82 del carrer Tarragona cantonada amb carrer d'Aragó nº5. Codi Pla BE206 Expedient 94PA0265 Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 10/03/1995 Aprovació definitiva 05/07/1995 ILLA JARDINS DE PAULA MONTAL : Viladomat / Consell de Cent / Calàbria / Diputació PERI de delimitació i qualificació d'un nou interior d'illa i els seus accessos, usos i condicions d'edificació de l'equipament situat als carrers del Consell de Cent, Diputació, Viladomat i Calàbria Codi Pla B020489 Expedient 02P0481 Superfície del Pla 3321.41 m² Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 09/04/2002 Aprovació definitiva 26/07/2002 ILLA : Comte Borrell / Diputació / Viladomat / Gran Via MPPERI de l'interior de l'illa delimitada pels carrers Consell de Cent, Diputació, Viladomat i Calàbria MPGM per millores dotacionals al conjunt històric de l'Eixample Codi Pla B0636 Codi Pla BE189 Expedient 03P1696 Clau 7a Qualificació Equipaments actuals Superfície del Pla 3825.69 m² Veure modificació BE189-3 Districtes Eixample En els sòls d'equipament, la fondària i l'alçada màximes que estiguin fixades no podran ésser rebassades, encara que no es constitueixen Barris la Nova Esquerra de l'Eixample en alineació i gàlib obligat. Aprovació inicial 02/02/2004 (BOPB 13/02/2004) A l'equipament de l'actuació UA3, es podrà ocupar la totalitat sense ésser d'aplicació l'Ordenança de Rehabilitació i millora de l'Eixample Aprovació definitiva 30/04/2004 (BOPB 14/05/2004) pel que fa al pati interior d'illa (art. 20-2.e), donades les característiques de les instal.lacions que es proposen i la nova zona verda que es crea. Veure fitxes urbanístiques d'ordenació (Documents). MPGM per millores dotacionals al conjunt històric de l'Eixample Suspensió de llicències, comunicats i altres autoritzacions d'obres. Àmbit Protecció Establiments Emblemàtics de la ciutat Veure modificació BE189-3 de Barcelona. Codi Pla BE189 Codi Pla B1647 Expedient 90PB391 Expedient 19PL16712 Exp. Generalitat 1990/001973/B Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants- Districtes Ciutat Vella, Eixample Montjuïc Barris el Barri Gòtic, el Fort Pienc, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Barris Horta, Hostafrancs, Provençals del Poblenou, Sant Antoni, Sants, el Baix Guinardó, el Camp d'en Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Congrés i els Indians, el Raval, la Aprovació inicial 29/06/1990 (BOPB 18/07/1990) Barceloneta, la Bordeta, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Prosperitat, la Sagrada Família, la Vila Aprovació provisional 30/11/1990 de Gràcia Aprovació definitiva 13/05/1991 Aprovació inicial 11/07/2019 (BOPB 12/07/2019) ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE PEU d'ordenació del subsòl al Parc de Joan Miró, per a ubicar un Parc de Neteja Codi Pla B1342 Expedient 13PL16107 Superfície del Pla 3651 m² Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 03/07/2013 (BOPB 26/07/2013) Aprovació definitiva 18/10/2013 (BOPB 13/11/2013 ILLA : Viladomat / / Diputació / Calàbria / Gran Via PMPGM per a la reordenació de l'entorn de la Ronda de Dalt, entre el Parc de l'Oreneta i la plaça d'Alfonso Comín PE per a la creació d'un nou interior d'illa a la mansana delimitada pels carrers de Valencia, Aragó, Roger de Llúria i Bruc, i Codi Pla B050220A transferència d'edificabilitat Clau 13a Qualificació Zona en densificació urbana intensiva Usos Habitatge, Residencial, Comercial, Sanitari, Recreatiu, Esportiu, Religiós i cultural, Oficines, Codi Pla B020462 Expedient 01P0677 Industrial (art. 303 de les NU del PGM Superfície del Pla3706 m² En aquesta zona i totes les subzones desenvolupades amb base a la clau d'aquesta zona, s'aplica la destinació parcial mínim del 30% del Districtes Eixample sostre urbanístic potencial d'habitatge plurifamiliar de les parcel·les a habitatge de protecció pública, en les condicions que es regulen en Barris el Fort Pienc, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample els articles 285 ter i concordants. (art. 3 de la MPGM per a l'obtenció d'habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat de Barcelona Aprovació inicial 22/11/2001 B1600) Aprovació definitiva 15/02/2002 Actuació Av. Granvia-Llançà: aquesta actuació es regularà pels paràmetres establerts per aquesta zona segons les NNUU del PGM. Tanmateix el sostre edificable resultant un cop descomptat el 12% corresponent a la superfície de patis serà com a màxim de 4000 m2 de PEI per a la regulació de la Residència Francesc Layret, situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, núms. 475-477 sostre. (Art.26 de les ordenances de la present MPGM) Codi Pla B1403 Expedient 14PL16221 Superfície del Pla 823 m² 2ª Modificació puntual del Pla especial d'ordenació i determinació del tipus d'equipament del sector delimitat pels carrers Districtes Eixample de Tarragona, Diputació, Gran Via de les Corts Catalanes Llançà i el seu entorn PLAZA DE TOROS DE LAS ARENAS Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Codi Pla B0708A Aprovació inicial 23/07/2014 (BOPB 15/09/2014) Clau 7a Qualificació Equipaments actuals Aprovació definitiva 28/11/2014 (BOPB 22/12/2014) Edificabilitat Veure plànol normatiu de sostre edificable Usos Docent, cultural, esportiu, recreatiu i equipaments tècnic-administratius amb els seu usos complementaris. - Resulta condició imprescindible del conjunt el manteniment de la façana actual i la seva rehabilitació i/o reconstruccions corresponents. Al marge de la forma circular existent, podran disposar-se exclusivament els següents elements: * Nucli vertical a la cantonada Sud. PARC DE L’ESCORXADOR : Vilamarí / Aragó / Tarragona / Diputació * Nuclis verticals a les cantonades Nord, Est, i opcionalment cantonada Oest. * Cos annexe a la façana a c/ Llançà. PE de ordenació del Parc de l'Escorxador - Nucli vertical cantonada Sud (Gran Vía-Tarragona): destinat exclusivament a nucli comunicacio vertical. Gàlibs: veure pl. MPPE 04, MPPE Codi Pla BE147 05, MPPE 06, MPPE 07, MPPE 08, MPPE 09, MPPE 10. L'alçada màxima de qualsevol element en aquest nucli es fixa en 47 m. Clau 6b Qualificació Parcs i jardins de nova creació de caràcter local - Nuclis verticals en cantonades Nord (Diputació-Llançà), Est (Llançà-Gran Vía) i opcionalment Oest (Diputació-Tarragona): destinats Usos Parc urbà on només es permetran els usos públics i els usos col·lectius (Art. 275 PGM) exclusivament a escales lleugeres d'emergencia evaquació peatonal, amb possible incorporació de conductes d'instal·lacions. Gàlibs: la (1) Les edificacions no sobrepassaran l'ocupació del 5% de la superfície total del solar, corresponent per tant una ocupació per edificis ocupació màxima en planta queda definida en pl. MPPE 04, MPPE 05, MPPE 06, MPPE 07, MPPE 08. La seva alçada màxima serà de 27 m. d'equipaments de 2.889,5 m2 i la concreció definitiva d'aquests edificis es farà en els projectes d'urbanització i/o edificació. (Art. 7.1) - Cos annexe en façana c/ Llançà: destinat a E-Forum amb disposició de tot tipus d'activitats relacionades amb les noves tecnologies de (2) En el plànol de proposta, titulat 'Alineacions i ocupacions' (plànol 7) a més d'estar acotades les dimensions del solar i de les alineacions, computació i internet. Gàlibs: veure plànols MPPE 04, MPPE 05, MPPE 06, MPPE 07, MPPE 08, MPPE 09. ARM: PB+5P (22 m.). Veure es determina una línea de profunditat màxima d'edificació, la qual, junt amb l'alineació del carrer Vilamarí, delimita el perímetre de la plànols MPPE 15, MPPE 16 i MPPE 17. zona de possible ocupació d'edificacions, les quals adoptaran l'ordenació d'edificació aïllada o d'alineació de vial. (Art. 7.2) - Coberta de l'edificació circular: amb subestructura totalment independent de suport, sense cap contacte amb la façana existent. Usos: (3) Dins el perímetre definit en el punt (2), les edificacions no ultrapassaran els 2.700 m2 d'ocupació en planta, i la resta de superfície fins * 1ª Corona perimetral exterior: terrassa, mirador, en una franja mínima de 11 m. els 2.889,5 m2 totals es distribuiran en forma de pabellons dins el parc. En tot cas, el volum màxim edificable en tota la superfície del parc * 2ª Corona perimetral exterior: àrea de restauració i bars, en una franja de 10-12 m. Corona coberta. no ultrapassarà els 8.500 m2 de sostre. (Art. 7.3) * Àrea central: espai d'equipament multiús. Podrà ser compartimentable i disposarà de coberta tipus cúpula, mòbil parcialment de forma (4) L'alçada màxima dels edificis d'equipaments del parc serà de 10m i amb un màxim de B+2, amb possibilitat de formació d'altell en la optativa. Podrà disposar, de forma complementaria d'establiments, usos i activitats de restauració. planta baixa. (Art. 7.4) * Espai estructural sota coberta: serveis generals i instal·lacions. (5) Les alçades i les possibles construccions en el subsòl del parc, grafiades i acotades al plànol núm. 6, són orientatives. (Art. 7.5 i 7.6) Gàlibs: veure plànols MPPE 03, MPPE 04, diàmetre màxim serà de 102 m. ARM: 11.70 m. des de la cota 27 m. (6) El B1342 estableix actuacions en subsòl. - Espai central de l'edifici circular: intercomunicador visual de totes i cadascuna de les activitats generades en la edificació. Ús comercial associat a l'equipament. Gàlibs: ocupació màxima en planta, veure MPPE 03 al MPPE 09. Sostre màxim edificat 865 m2. - Corona circular perimetral interior a la façana existent: es disposa d'un passadís-corredor perimetral de dimensió 2.5 m. d'amplada lliure. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE PLANEJAMENT D’APLICACIÓ GENERAL MPGM puntual de les NNUU per a l'adequació del règim urbanístic del Conjunt Especial de l'Eixample Codi Pla BE201A Expedient 99PC564 Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi PE de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat de Barcelona a l'àmbit del districte de l'Eixample Barris Hostafrancs, Sant Antoni, Sant Gervasi - Galvany, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sants, el Codi Pla B020117 Baix Guinardó, el Barri Gòtic, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Expedient 99PC580 Clot, el Fort Pienc, el Guinardó, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poble-sec, el Raval, l'Antiga Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família, Barris Hostafrancs, Sant Antoni, Sant Gervasi - Galvany, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sants, el la Vila de Gràcia, les Corts Barri Gòtic, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Fort Pienc, el Aprovació inicial 28/04/2000 Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poble-sec, el Raval, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de Aprovació provisional 21/09/2000 l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família, la Vila de Gràcia, les Corts Aprovació definitiva 12/12/2000 Aprovació inicial 24/03/1999 Data text refós 22/11/2002 Aprovació definitiva 26/05/2000 (BOPB 14/06/2000) MP del Text refós de l'Ordenança de rehabilitació i millora de l'Eixample de Barcelona en l'article 16 CONJUNT ESPECIAL DE L'EIXAMPLE Codi Pla BE201D Identificador 1486 Expedient 05PC1120 Nivell Protecció Béns amb elements d'interès(C) Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi Gervasi SECTOR DE CONSERVACIO DE L'EIXAMPLE Barris Hostafrancs, Sant Antoni, Sant Gervasi - Galvany, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sants, el Identificador 3211 Baix Guinardó, el Barri Gòtic, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Nivell Protecció Béns culturals d'interès local(B) Clot, el Fort Pienc, el Guinardó, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poble-sec, el Raval, l'Antiga Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família, - A més a més de les determinacions que es concreten per a cada un dels edificis, elements i conjunt catalogats o protegits de manera la Vila de Gràcia, les Corts individual (vegeu resta de fitxes d'aquest Pla Especial) en tot el seu àmbit, és d'aplicació l'Ordenança de Rehabilitació i Millora de Aprovació inicial 08/03/2005 (BOPB 17/03/2005) l'Eixample (articles 20 i 21 de l'Ordenança sobre Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de la ciutat de Barcelona) que no es Aprovació definitiva 27/05/2005 modifica. Per tant, en l'interior de l'àmbit del conjunt es manté el SECTOR DE CONSERVACIÓ, sobre el qual actua la Comissió de Manteniment i Millora de l'Eixample. La seva delimitació és: Av. Diagonal (del núm. 389 al 481-483), Còrsega (del núm. 312 al 436), pg. Sant Joan (del núm. 2 al 146 i del 1 al 129-147), Trafalgar (del núm. 1 al 63), Fontanella (del núm. 1-3 al 21-23), Pelai (del núm. 1 al 39), Ronda Sant Antoni (del núm. 1 al 63), Ronda Sant Pau (del núm. 1 al 79) i Comte d'Urgell (del núm. 1 al 261-263 i del 2-4 al 298-300). Inclou també els edificis de Gran Via Corts Catalanes (del núm. 373- 385 al 521 i del 699A al 765 i del 380-382 al 522 i del 708 al 828B) i de l'av. Diagonal (del núm. 296 al 272-274 i del 223 al 323). Text Refós de l'Ordenança de Rehabilitació i Millora de l'Eixample Modificació article 15, 24/11/2004 Modificació article 16, 27/05/2005 Codi Pla BE201 Expedient 01PC876 Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi Barris Hostafrancs, Sant Antoni, Sant Gervasi - Galvany, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Sants, el Baix Guinardó, el Barri Gòtic, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Fort Pienc, el Guinardó, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poble-sec, el Raval, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família, la Vila de Gràcia, les Corts Aprovació definitiva 22/11/2002 Data text refós 22/11/2002 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE DESENVOLUPAMENT DEL PGM PER ILLES PMU per a la creació de dos nous espais públics interiors d'illa al passatge Simó 9-13 i a l'illa dels carrers València, Aragó, Castillejos i Padilla i per ampliació de l'interior d'illa de l'antiga carretera d'Horta Veure Sentència 988-2007 del TSJC (SENTEN011) Codi Pla B0609 Expedient 03P0820 Superfície del Pla 8112.91 m² Districtes Eixample ILLA SAGRAT COR : Comte Borrell / Londres / Viladomat / París Barris Sant Antoni, el Fort Pienc, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família Aprovació inicial 22/09/2003 (BOPB 01/10/2003) MPGM per a l'intercanvi de qualificacions urbanístiques entre els carrers d'Entença 198-200 i del Compte Borrell 303 Aprovació definitiva 28/11/2003 Codi Pla B020389 Clau 7a Qualificació Equipaments actuals Codi detall BOR PMU per a l'ordenació volumètrica de la parcel·la situada al carrer de Viladomat, núms. 299-301 Detall Comte Borrell, 303 Codi Pla B1213 Usos Sector B locals parroquials: cultural-religiós, docent Expedient 10PL15728 Sector A Temple Parroquial: cultural-religiós Superfície del Pla 901.78 m² Alçades Sector B locals parroquials: B+3 Sector A Temple Parroquial: PB+1P Districtes Eixample (1) Sector B locals parroquials: Superfície en planta 223,6 m2sòl. Ocupació en planta baixa 200 m2st. Sostre edificable plantes pis: 600 Barris la Nova Esquerra de l'Eixample m2st. Edificabilitat total 800 m2st. Fondària edificable: 25 m Aprovació inicial 05/10/2010 (BOPB 08/11/2010) A partir de la planta primera es permetrà l'obertura de finestres sobre l'espai de 3 m lliure amb l'edifici d'equipament públic. Es Aprovació definitiva 25/02/2011 (BOPB 25/03/2011) formalitzarà una servitud de llums i vistes per permetre l'obertura de finestres dels locals i vivendes parroquials sobre l'espai lliure de 3 m. de la finca d'equipament públic (c. del Comte Borrell, 305), de la que serà predi-servent el solar 7a cedit a l'Ajuntament i predi-dominant el solar propietat de l'Arquebisbat. (2) Sector A Temple Parroquial: Superfície en planta 711,5 m2st. Superfície edificable en planta pis 100 m2. Edificabilitat total 811,5 m2st. Fondària edificable: 26,1 m ILLA ESCOLA INDUSTRIAL : Comte d’Urgell / París / Viladomat / Rosselló (3) Veure plànols 01 i 02. PE d'ordenació del sector Sud-oest de l'Antiga Fàbrica Batlló, situada a l'illa delimitada pels carrers de Comte d'Urgell, ED d'ordenació del pati de mançana de l'Hospital del Sagrat Cor Rosselló, Viladomat i Paris Codi Pla BE208 Codi Pla BE187 Expedient 95P0179 Expedient 87P1433 Districtes Eixample Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Barris l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 11/04/1995 Aprovació inicial 08/11/1988 Aprovació definitiva 11/04/1995 Aprovació definitiva 02/05/1990 Data text refós 19/09/1990 PEU per a la concreció i l’ordenació d'un equipament al carrer de Comte Borrell, num. 305 Data resolució 19/09/1990 Codi Pla B0918 Expedient 06P2830 PEU per a l'ordenació del Centre Esportiu Municipal Piscina Sant Jordi i de l'aparcament en el subsòl Superfície del Pla 475.7 m² Codi Pla B1289 Districtes Eixample Expedient 11PL15859 Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Superfície del Pla 15207.36 m² Aprovació inicial 05/02/2007 (BOPB 08/02/2007) Districtes Eixample Aprovació definitiva 23/03/2007 (BOPB 24/04/2007) Barris la Nova Esquerra de l'Eixample L'ED procura la recuperació de part de l'espai amb front al c/Viladomat i la creació de dos nous espais interiors de mançana amb accés des Aprovació inicial 21/11/2011 (BOPB 17/01/2012) dels c/Londres, un a nivell de carrer i l'altre com a reutilització de la terrassa existent a la planta primera del bloc quirúrgic. El conjunt d'espais seran urbanitzats per la Quinta de Salut l'Aliança i quedarà recollit en el projecte executiu de l'edifici d'ampliació. ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE PMU per a l'ordenació volumètrica de la finca núm. 70 al 82 del carrer París, i la creació d'un espai lliure públic a l'interior de l'illa (Bayer) Codi Pla B0684 Expedient 04P0292 Superfície del Pla 8808 m² Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 01/09/2004 (BOPB 08/09/2004) Aprovació definitiva 24/11/2004 (BOPB 31/01/2005) ILLA Comte d’Urgell / Mallorca / Comte Borrell / València MPGM per millores dotacionals al conjunt històric de l'Eixample Veure modificació BE189-3 Codi Pla BE189 Expedient 90PB391 Exp. Generalitat 1990/001973/B Districtes Ciutat Vella, Eixample Barris el Barri Gòtic, el Fort Pienc, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família Aprovació inicial 29/06/1990 (BOPB 18/07/1990) Aprovació provisional 30/11/1990 Aprovació definitiva 13/05/1991 Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana (PEUMU) per a la Regulació de diversos sòls d'equipament en l'àmbit del ILLA JARDINS ERMESSENDA DE CARCASSONA : Comte d’Urgell / Provença / Comte Borrell / Mallorca Districte de l'Eixample Codi Pla B1560 Expedient 17PL16455 MPGM d'actuacions i millora dotacional a l'Eixample en l'àmbit per les finques c. Rosselló 191, Provença 408-418, Comte Superfície del Pla 13528.4 m² Borrell 243-249 i 212-216, i Ronda Sant Antoni 19 (MYRURGIA) Districtes Eixample Barris Sant Antoni, el Fort Pienc, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra Codi Pla B020286 de l'Eixample, la Sagrada Família Expedient 98PC486 Criteris/Suspensions prèvies: 15/02/2017 (BOPB 17/02/2017) Exp. Generalitat 1999/001912/B Aprovació inicial 08/02/2018 (BOPB 12/02/2018) Superfície del Pla 7298 m² Aprovació definitiva 23/11/2018 (BOPB 27/12/2018) Districtes Eixample Barris Sant Antoni, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família Aprovació inicial 26/03/1999 (BOPB 27/03/1999) AA8.1 de Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana (PEUMU) per a la Regulació de diversos sòls d'equipament en l'àmbit Aprovació provisional 16/07/1999 del Districte de l'Eixample Aprovació definitiva 03/02/2000 (DOGCB 12/08/2005) Codi Pla B1560 Unitat d'actuació AA8.1 Estat DELIMITAT PEU i de milora urbana per a la concreció i definició dels equipaments de la parcel·la situada al carrer del Comte d'Urgell, Sistema d'actuació EXPROPIACIÓ núms. 145-147 Districtes Eixample Codi Pla B1052 Expedient 08PL15229 AA8.2 de Pla Especial Urbanístic i de Millora Urbana (PEUMU) per a la Regulació de diversos sòls d'equipament en l'àmbit Superfície del Pla388.78 m² del Districte de l'Eixample Districtes Eixample Codi Pla B1560 Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Unitat d'actuació AA8.2 Aprovació inicial 17/07/2008 (BOPB 30/07/2008) Estat DELIMITAT Aprovació definitiva 30/10/2008 (BOPB 27/11/2008) Sistema d'actuació EXPROPIACIÓ Districtes Eixample ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE ED per a l'actuació urbanística al pati interior de la mançana delimitada pels carrers de Comte Borrell, Provença, Viladomat i Rosselló Codi Pla B020061 Expedient 96P0604 Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 22/11/1996 (BOPB 29/01/1997) Aprovació definitiva 22/11/1996 (BOPB 09/04/1997) PEUMU per a la regulació d'escoles bressol municipals, als següents emplaçaments del terme municipal de Barcelona: Av. Roma, 98-106; c/ de Melcior de Palau, 134-136; c/ Joan Güell, 114-126; c/ del Reis Catòlics, 38; Av. de Vallcarca, 227-229; c/ de Nou Barris, 14; c/ de Vesuvi, 35; c/ de Ciutat d'Elx, 17; c/ de Fluvià, 253; c/ de Perú, 135; Rambla Prim, 215 i c/ del Concili de Trento, 249 Codi Pla B1125 Expedient 09PL15407 ILLA MODEL : Entença / Rosselló / Nicaragua / Provença Superfície del Pla 5290 m² Districtes Eixample, Gràcia, Les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant MPGM puntual en els terrenys ocupats per les presons a Barcelona Gervasi Codi Pla B000261 Barris Sant Martí de Provençals, Sants, Vallcarca i els Penitents, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes, la Expedient 98PC556 Nova Esquerra de l'Eixample, la Prosperitat, la Sagrera, la Verneda i la Pau, les Corts, les Roquetes Exp. Generalitat 2001/001914/B Aprovació inicial 24/04/2009 (BOPB 11/05/2009) Superfície del Pla 66.9 m² Aprovació definitiva 24/07/2009 Districtes Eixample, Sant Andreu, Sant Martí Barris Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Trinitat Vella, la Vila Olímpica del Poblenou MPGM per a l’adequació de les infraestructures de telecomunicacions de Telefónica de España, S.A.U. Aprovació inicial 24/05/2001 Aprovació provisional 20/07/2001 Codi Pla B0837 Aprovació definitiva 30/10/2001 Expedient 05P1962 Exp. Generalitat 2007/025862/B Superfície del Pla 24724.23 m² MPGM Modificació del Pla General Metropolità per a la transformació de La Model i modificació de la fitxa de l'element Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, 254 del Pla Especial de Protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg del districte de l'Eixample. Sarrià-Sant Gervasi Codi Pla B1634 Barris Horta, Sant Andreu, Sant Antoni, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el Camp d'en Grassot i Expedient 19PL16686 Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Putxet i el Farró, la Dreta de l'Eixample, la Nova Superfície del Pla 27723 m² Esquerra de l'Eixample, la Prosperitat, les Corts Districtes Eixample Criteris/Suspensions prèvies: 24/03/2006 (BOPB 01/04/2006) Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 17/05/2006 (BOPB 25/05/2006) Aprovació inicial 20/03/2019 (BOPB 13/05/2019) Aprovació provisional 24/11/2006 Aprovació definitiva 04/05/2007 MPGM a l'illa limitada pels carrers de Mallorca, Rocafort, Av Roma i Calàbria. PMU de concreció volumètrica de la finca al carrer de Rosselló, núms. 24-26 Codi Pla BE179 Codi Pla B1400 Expedient 88P0821 Expedient 14PL16171 Exp. Generalitat 1989/001436/B Superfície del Pla 635.96 m² Districtes Eixample Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 27/06/1989 Aprovació inicial 16/07/2014 (BOPB 11/08/2014) Aprovació definitiva 01/03/1990 Aprovació definitiva 30/01/2015 (BOPB 26/02/2015) Data text refós 21/03/1990 Data resolució 21/03/1990 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Suspensió de llicències, comunicats i altres autoritzacions d'obres. Àmbit Protecció Establiments Emblemàtics de la ciutat de Barcelona. PMU per a l'ordenació de les edificacions del carrer Comte de Borrell núm. 157-159 Codi Pla B1647 Codi Pla B0611 Expedient 19PL16712 Expedient 03P1519 Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants- Superfície del Pla 2167.71 m² Montjuïc Districtes Eixample Barris Horta, Hostafrancs, Provençals del Poblenou, Sant Antoni, Sants, el Baix Guinardó, el Camp d'en Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Congrés i els Indians, el Raval, la Aprovació inicial 22/09/2003 (BOPB 01/10/2003) Barceloneta, la Bordeta, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Prosperitat, la Sagrada Família, la Vila Aprovació definitiva 28/11/2003 de Gràcia Aprovació inicial 11/07/2019 (BOPB 12/07/2019) MPGM per a la incorporació al sistema d'habitatge dotacional dels sòls situats en els carrers de: Reina Amalia 31-33 i Lleialtat 1-9, Ali Bei 100-102, Viladomat 142 i Comte Borrell 159, Encuny 7, àmbit antiga Fabra i Coats, carretera de Ribes 51-65, Veneçuela 42-50 i Tanger 40-42 Escriptura compensació volums i servituds (Diputació, Comte d'Urgell) Codi Pla B0802HD1 Codi Pla B020056 Expedient 06PC1211 Expedient 9700346 Exp. Generalitat 2006/024021/B Districtes Eixample Superfície del Pla 11477 m² Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Districtes Ciutat Vella, Eixample, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc Aprovació definitiva 31/12/1963 Barris Provençals del Poblenou, Sant Andreu, el Fort Pienc, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Raval, la Marina del Prat Vermell, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Trinitat Vella Criteris/Suspensions prèvies: 24/03/2006 (BOPB 29/03/2006) Aprovació inicial 17/05/2006 (BOPB 25/05/2006) Aprovació provisional 21/07/2006 Aprovació definitiva 02/10/2006 PEU per a l'ordenació de nous equipaments a les parcel·les dels carrers de Provença, Casanova, Passatge del Mercat del Ninot i Villarroel (Caserna Bombers), i de Consell de Cent, Comte Borrell, Diputació i Viladomat (hermanitas) Codi Pla B0886 Expedient 06PC1261 Superfície del Pla 10484.12 m² Districtes Eixample Barris l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 28/09/2006 (BOPB 06/10/2006) ILLA GERMANETES : Comte Borrell / Consell de Cent / Viladomat / Diputació Aprovació definitiva 22/12/2006 MPE d'ordenació del sector de les 'Hermanitas de los pobres” i transferència d'edificabilitat a l'àmbit discontinu PEU per a la reordenació de les parcel·les d’equipaments situades a l'illa definida pels carrers del Consell de Cent, del conformat per les finques de c/ Provença 195 i 282-284, c/ Paris 152 i c/ Rosselló 265-269. Compte de Borrell, de la Diputació i de Viladomat (illa Hermanitas) Codi Pla B020388 Codi Pla B1188 Expedient 10PL15656 Expedient 00P1840 Superfície del Pla 5481.14 m² Superfície del Pla 11396.75 m² Districtes Eixample Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Barris l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 30/03/2010 (BOPB 14/04/2010) Aprovació inicial 05/02/2001 Aprovació definitiva 18/06/2010 Aprovació definitiva 27/04/2001 PE per a la creació d'un nou interior d'illa a la mansana delimitada pels carrers de Valencia, Aragó, Roger de Llúria i Bruc, i MPGM per a la reordenació dels sòls destinats a sistemes ubicats a l'àmbit discontinu: A-Illa Consell de Cent, Compte de transferència d'edificabilitat Borrell, Diputació, Viladomat (illa Hermanitas); B-Illa Ausiàs Marc, Roger de Flor, Alí Bei, pg de Sant Joan (Transformadors) Codi Pla B020462 Codi Pla B1242 Expedient 01P0677 Expedient 11PL15830 Superfície del Pla 3706 m² Exp. Generalitat 2011/044700/B Districtes Eixample Superfície del Pla 1527.1 m² Barris el Fort Pienc, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample Districtes Eixample Aprovació inicial 22/11/2001 Barris el Fort Pienc, la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació definitiva 15/02/2002 Aprovació inicial 17/02/2011 (BOPB 08/03/2011) Aprovació provisional 29/04/2011 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Aprovació definitiva 08/11/2011 (DOGCB 27/01/2012 PEU per a la regulació dels habitatges dotacionals i de l'equipament situat al carrer de Viladomat, núm. 142 Codi Pla B1432 Expedient 14PL16265 Superfície del Pla 624 m² Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 17/12/2014 (BOPB 09/01/2015) Aprovació definitiva 27/03/2015 (BOPB 28/04/2015) PEU per a la regulació dels habitatges dotacionals i equipament, al carrer de Comte Borrell, núm. 159 Codi Pla B1433 ILLA JARDINS DE SAFO : Vilamarí / Avinguda de Roma / Llançà / València Expedient 14PL16266 Superfície del Pla 1029.72 m² Districtes Eixample Proyecto de ordenación de la manzana comprendida entre las calles de Llansá, Valencia, Vilamarí y la Av. de Roma, de Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Barcelona. Aprovació inicial 17/12/2014 (BOPB 09/01/2015) Codi Pla BE127 Aprovació definitiva 27/03/2015 (BOPB 28/04/2015) Expedient BE127 Districtes Eixample MPGM en l'àmbit discontinu de les finques situades al carrer de Sepúlveda 50-52, Gran Via de les Corts Catalanes 657 B, Barris la Nova Esquerra de l'Eixample carrer de Consell de Cent 148 (LA FAVORITA) Aprovació definitiva 08/05/1967 Codi Pla B1440 Clau 6b Qualificació Parcs i jardins de nova creació de caràcter local ED d'ordenació volumètrica de la parcel·la sita a l'Avinguda de Roma 22-30 Es regularan per les disposicions sobre aquest tipus de sòl establertes per les NNUU del PGM. Codi Pla B020139 Aprovació inicial 22/01/2015 (BOPB 09/02/2015) Expedient 96PC317 Aprovació provisional 27/03/2015 Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació definitiva 10/07/2015 (DOGCB 07/10/2015) Aprovació inicial 25/09/1997 Aprovació definitiva 27/02/1998 Proyecto de la supermanzana Roma-Tarragona, delimitada por las calles de Tarragona, Valencia, Llansá y Av. de Roma. Codi Pla BE129 Clau 18 Qualificació Zona subjecte a ordenació volumètrica específica Pla Especial de canvi d'ús d'equipament existent a un nou, destinat a centre docent privat a la finca núm. 53-55 del carrer Tipus d'ord. VOLUMETRIA ESPECIFICA Aragó. Edificabilitat 3m2 Codi Pla BE198 Sostre màxim 64780.55m2 Expedient 92P0585 Usos (0) Districtes Eixample Ocupació 38.37% Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Alçades H= 35,75 m. (B+11) Aprovació inicial 30/10/1992 H= 52,25 m. (B+17) Aprovació definitiva 03/03/1993 (0) En aquesta zona i totes les subzones desenvolupades amb base a la clau d'aquesta zona, s'aplica la destinació parcial mínim del 30% del sostre urbanístic potencial d'habitatge plurifamiliar de les parcel·les a habitatge de protecció pública, en les condicions que es regulen en els articles 285 ter i concordants. (art. 3 de la MPGM per a l'obtenció d'habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat de Barcelona B1600) Estudi Detall de compensació de volums a la parcel·la situada al carrer de Vilamarí núms. 75 al 79 de Barcelona Alçades plantes pis: 2,50 lliure Alçades PB i locals comercials: 5, 50 m. Codi Pla BE200 L'edificabilitat de 64780,55 m2st correspon al reajust de l'ordenació de gener de 1970. Expedient 91P1376 Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació definitiva 15/07/1993 ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE Estudi detall de compensació de volums de la finca nº78-82 del carrer Tarragona cantonada amb carrer d'Aragó nº5. Codi Pla BE206 Expedient 94PA0265 Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 10/03/1995 Aprovació definitiva 05/07/1995 ILLA JARDINS DE PAULA MONTAL : Viladomat / Consell de Cent / Calàbria / Diputació PERI de delimitació i qualificació d'un nou interior d'illa i els seus accessos, usos i condicions d'edificació de l'equipament situat als carrers del Consell de Cent, Diputació, Viladomat i Calàbria Codi Pla B020489 Expedient 02P0481 Superfície del Pla 3321.41 m² Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 09/04/2002 Aprovació definitiva 26/07/2002 ILLA : Comte Borrell / Diputació / Viladomat / Gran Via MPPERI de l'interior de l'illa delimitada pels carrers Consell de Cent, Diputació, Viladomat i Calàbria MPGM per millores dotacionals al conjunt històric de l'Eixample Codi Pla B0636 Codi Pla BE189 Expedient 03P1696 Clau 7a Qualificació Equipaments actuals Superfície del Pla 3825.69 m² Veure modificació BE189-3 Districtes Eixample En els sòls d'equipament, la fondària i l'alçada màximes que estiguin fixades no podran ésser rebassades, encara que no es constitueixen Barris la Nova Esquerra de l'Eixample en alineació i gàlib obligat. Aprovació inicial 02/02/2004 (BOPB 13/02/2004) A l'equipament de l'actuació UA3, es podrà ocupar la totalitat sense ésser d'aplicació l'Ordenança de Rehabilitació i millora de l'Eixample Aprovació definitiva 30/04/2004 (BOPB 14/05/2004) pel que fa al pati interior d'illa (art. 20-2.e), donades les característiques de les instal.lacions que es proposen i la nova zona verda que es crea. Veure fitxes urbanístiques d'ordenació (Documents). MPGM per millores dotacionals al conjunt històric de l'Eixample Suspensió de llicències, comunicats i altres autoritzacions d'obres. Àmbit Protecció Establiments Emblemàtics de la ciutat Veure modificació BE189-3 de Barcelona. Codi Pla BE189 Codi Pla B1647 Expedient 90PB391 Expedient 19PL16712 Exp. Generalitat 1990/001973/B Districtes Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants- Districtes Ciutat Vella, Eixample Montjuïc Barris el Barri Gòtic, el Fort Pienc, l'Antiga Esquerra de l'Eixample, la Dreta de l'Eixample, la Nova Barris Horta, Hostafrancs, Provençals del Poblenou, Sant Antoni, Sants, el Baix Guinardó, el Camp d'en Esquerra de l'Eixample, la Sagrada Família Grassot i Gràcia Nova, el Camp de l'Arpa del Clot, el Clot, el Congrés i els Indians, el Raval, la Aprovació inicial 29/06/1990 (BOPB 18/07/1990) Barceloneta, la Bordeta, la Nova Esquerra de l'Eixample, la Prosperitat, la Sagrada Família, la Vila Aprovació provisional 30/11/1990 de Gràcia Aprovació definitiva 13/05/1991 Aprovació inicial 11/07/2019 (BOPB 12/07/2019) ESTUDI DE PAISATGE: NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE PEU d'ordenació del subsòl al Parc de Joan Miró, per a ubicar un Parc de Neteja Codi Pla B1342 Expedient 13PL16107 Superfície del Pla 3651 m² Districtes Eixample Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Aprovació inicial 03/07/2013 (BOPB 26/07/2013) Aprovació definitiva 18/10/2013 (BOPB 13/11/2013 ILLA : Viladomat / / Diputació / Calàbria / Gran Via PMPGM per a la reordenació de l'entorn de la Ronda de Dalt, entre el Parc de l'Oreneta i la plaça d'Alfonso Comín PE per a la creació d'un nou interior d'illa a la mansana delimitada pels carrers de Valencia, Aragó, Roger de Llúria i Bruc, i Codi Pla B050220A transferència d'edificabilitat Clau 13a Qualificació Zona en densificació urbana intensiva Usos Habitatge, Residencial, Comercial, Sanitari, Recreatiu, Esportiu, Religiós i cultural, Oficines, Codi Pla B020462 Expedient 01P0677 Industrial (art. 303 de les NU del PGM Superfície del Pla3706 m² En aquesta zona i totes les subzones desenvolupades amb base a la clau d'aquesta zona, s'aplica la destinació parcial mínim del 30% del Districtes Eixample sostre urbanístic potencial d'habitatge plurifamiliar de les parcel·les a habitatge de protecció pública, en les condicions que es regulen en Barris el Fort Pienc, la Dreta de l'Eixample, la Nova Esquerra de l'Eixample els articles 285 ter i concordants. (art. 3 de la MPGM per a l'obtenció d'habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat de Barcelona Aprovació inicial 22/11/2001 B1600) Aprovació definitiva 15/02/2002 Actuació Av. Granvia-Llançà: aquesta actuació es regularà pels paràmetres establerts per aquesta zona segons les NNUU del PGM. Tanmateix el sostre edificable resultant un cop descomptat el 12% corresponent a la superfície de patis serà com a màxim de 4000 m2 de PEI per a la regulació de la Residència Francesc Layret, situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, núms. 475-477 sostre. (Art.26 de les ordenances de la present MPGM) Codi Pla B1403 Expedient 14PL16221 Superfície del Pla 823 m² 2ª Modificació puntual del Pla especial d'ordenació i determinació del tipus d'equipament del sector delimitat pels carrers Districtes Eixample de Tarragona, Diputació, Gran Via de les Corts Catalanes Llançà i el seu entorn PLAZA DE TOROS DE LAS ARENAS Barris la Nova Esquerra de l'Eixample Codi Pla B0708A Aprovació inicial 23/07/2014 (BOPB 15/09/2014) Clau 7a Qualificació Equipaments actuals Aprovació definitiva 28/11/2014 (BOPB 22/12/2014) Edificabilitat Veure plànol normatiu de sostre edificable Usos Docent, cultural, esportiu, recreatiu i equipaments tècnic-administratius amb els seu usos complementaris. - Resulta condició imprescindible del conjunt el manteniment de la façana actual i la seva rehabilitació i/o reconstruccions corresponents. Al marge de la forma circular existent, podran disposar-se exclusivament els següents elements: * Nucli vertical a la cantonada Sud. PARC DE L’ESCORXADOR : Vilamarí / Aragó / Tarragona / Diputació * Nuclis verticals a les cantonades Nord, Est, i opcionalment cantonada Oest. * Cos annexe a la façana a c/ Llançà. PE de ordenació del Parc de l'Escorxador - Nucli vertical cantonada Sud (Gran Vía-Tarragona): destinat exclusivament a nucli comunicacio vertical. Gàlibs: veure pl. MPPE 04, MPPE Codi Pla BE147 05, MPPE 06, MPPE 07, MPPE 08, MPPE 09, MPPE 10. L'alçada màxima de qualsevol element en aquest nucli es fixa en 47 m. Clau 6b Qualificació Parcs i jardins de nova creació de caràcter local - Nuclis verticals en cantonades Nord (Diputació-Llançà), Est (Llançà-Gran Vía) i opcionalment Oest (Diputació-Tarragona): destinats Usos Parc urbà on només es permetran els usos públics i els usos col·lectius (Art. 275 PGM) exclusivament a escales lleugeres d'emergencia evaquació peatonal, amb possible incorporació de conductes d'instal·lacions. Gàlibs: la (1) Les edificacions no sobrepassaran l'ocupació del 5% de la superfície total del solar, corresponent per tant una ocupació per edificis ocupació màxima en planta queda definida en pl. MPPE 04, MPPE 05, MPPE 06, MPPE 07, MPPE 08. La seva alçada màxima serà de 27 m. d'equipaments de 2.889,5 m2 i la concreció definitiva d'aquests edificis es farà en els projectes d'urbanització i/o edificació. (Art. 7.1) - Cos annexe en façana c/ Llançà: destinat a E-Forum amb disposició de tot tipus d'activitats relacionades amb les noves tecnologies de (2) En el plànol de proposta, titulat 'Alineacions i ocupacions' (plànol 7) a més d'estar acotades les dimensions del solar i de les alineacions, computació i internet. Gàlibs: veure plànols MPPE 04, MPPE 05, MPPE 06, MPPE 07, MPPE 08, MPPE 09. ARM: PB+5P (22 m.). Veure es determina una línea de profunditat màxima d'edificació, la qual, junt amb l'alineació del carrer Vilamarí, delimita el perímetre de la plànols MPPE 15, MPPE 16 i MPPE 17. zona de possible ocupació d'edificacions, les quals adoptaran l'ordenació d'edificació aïllada o d'alineació de vial. (Art. 7.2) - Coberta de l'edificació circular: amb subestructura totalment independent de suport, sense cap contacte amb la façana existent. Usos: (3) Dins el perímetre definit en el punt (2), les edificacions no ultrapassaran els 2.700 m2 d'ocupació en planta, i la resta de superfície fins * 1ª Corona perimetral exterior: terrassa, mirador, en una franja mínima de 11 m. els 2.889,5 m2 totals es distribuiran en forma de pabellons dins el parc. En tot cas, el volum màxim edificable en tota la superfície del parc * 2ª Corona perimetral exterior: àrea de restauració i bars, en una franja de 10-12 m. Corona coberta. no ultrapassarà els 8.500 m2 de sostre. (Art. 7.3) * Àrea central: espai d'equipament multiús. Podrà ser compartimentable i disposarà de coberta tipus cúpula, mòbil parcialment de forma (4) L'alçada màxima dels edificis d'equipaments del parc serà de 10m i amb un màxim de B+2, amb possibilitat de formació d'altell en la optativa. Podrà disposar, de forma complementaria d'establiments, usos i activitats de restauració. planta baixa. (Art. 7.4) * Espai estructural sota coberta: serveis generals i instal·lacions. (5) Les alçades i les possibles construccions en el subsòl del parc, grafiades i acotades al plànol núm. 6, són orientatives. (Art. 7.5 i 7.6) Gàlibs: veure plànols MPPE 03, MPPE 04, diàmetre màxim serà de 102 m. ARM: 11.70 m. des de la cota 27 m. (6) El B1342 estableix actuacions en subsòl. - Espai central de l'edifici circular: intercomunicador visual de totes i cadascuna de les activitats generades en la edificació. Ús comercial associat a l'equipament. Gàlibs: ocupació màxima en planta, veure MPPE 03 al MPPE 09. Sostre màxim edificat 865 m2. - Corona circular perimetral interior a la façana existent: es disposa d'un passadís-corredor perimetral de dimensió 2.5 m. d'amplada lliure. V. ANNEXOS _LA PERCEPCIÓ CIUTADANA. ESTUDIS _EL PATRIMONI ARQUITECYÒNIC LA PERCEPCIÓ CIUTADANA. ESTUDIS A partir de les dades observades i recollides d’estudis realitzats anteriorment sobre participació ciutadana, específicament, per aquest treball s’ha procedit a una doble tasca de recopilació de noves dades de molt diferent naturalesa. La realitzada per Raons Públiques, una cooperativa d’urbanisme, arquitectura i participació especialitzada en la construcció de la ciutat, és de fet una enquesta tradicional i clàssica, dissenyada per aquest treball. S’ha concretat en sis preguntes, realitzades directament en tres dies, i en tres llocs diferents; també s’ha difós en format digital, Instragram i Twiter. Els resultats s’han aplegat i considerat de manera homogènia i transcrit a continuació. L’observació realitzada per l’antropòleg Gaspar Maza sobre el mateix àmbit parteix, exclusivament de les dades obtingudes d’una recerca feta a través de la xarxa o “espai virtual” a l’Esquerra de l’Eixample, sobre les ressenyes versades lliurement pels usuaris i referides a diferents indrets del barri. De la primera recopilació, de Raons Públiques, malgrat la breu i curta dimensió de la mostra, podem constatar que: - La participació no és homogènia de gènere, però ho és més per edat i per procedència. - Pel que fa als límits, a la majoria d’enquestats els resulta difícil delimitar mentalment la Nova Esquerra de l’Eixample de la resta d’Eixample i de Ciutat. - Els espais i equipaments més usats i coneguts són: el Parc Joan Miró, i els equipaments de l’Espanya Industrial (fora del barri) i els del carrer Urgell (límit del barri). - Els espais d’autogestió són, en general, coneguts i participats, però no molt. - El que més s’aprecia del barri és la pròpia gent i el bon ambient, junt amb el transport públic i els serveis. - Les majors mancances són d’espais verds i demanen la reducció del trànsit rodat. Per contra, en el treball realitzat per Gaspar Maza, interessa i sorprèn el nombre de ressenyes (opinions) de cada tema. En aquest sentit conforma la condició oberta de la xarxa superant l’àmbit del barri i la restricció de la consulta als residents, i es constata que alguns llocs tenen gran visibilitat i interès i d’altres no. Entenent que els comentaris i la seva ubicació són lliures, la reflexió que se’n segueix permet constatar que potser els llocs que tenen menys comentaris (estacions de metro, Hospital Clínic, Escola Industrial) o no tenen interès o és que funcionen prou bé. No ens sorprèn que el Centre Comercial de les Arenes quintupliqui les ressenyes sobre el mercat del Ninot o el Parc Joan Miró. En aquest apartat del treball, les opinions, sovint anecdòtiques, adquireixen categoria pròpia. De la comparació d’ambdues reflexions se’n dedueix, que quan l’enquesta és reduïda i restringida a l’àmbit de treball (Raons públiques) els resultats també són restringits, però alguns espais – Parc Joan Miró – comparteixen notorietat, estima o problemàtica en ambdós treballs i alhora altres espais, tant o més notables que aquest – metro, estacions de metro o de tren – en cap dels dos treballs tenen gaire consideració. Es sorprenent la diferent vara de mesurar aplicada al Centre Comercial les Arenes, molt poc interessant pel barri, però molt present en les ressenyes urbanes generals i que, segurament, el turisme amplifica.   PERCEPCIÓ CIUTADANA Estudi de paisatge urbà de la Nova Esquerra de l’Eixample Març 2020 Institut Municipal de Paisatge urbà de Barcelona   www.raons.coop  +34 931 81 40 25  PERCEPCIÓ CIUTADANA c. concòrdia 30  08004 Barcelona  ESTUDI DE PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE   Sota aquests dos objectius s’han emmarcat les següents qüestions treballades en conjunció entre Context l’equip redactor de l’estudi i l’equip encarregat desenvolupar l’apartat de la percepció ciutadana:   ❏ Quins són els límit de la Nova Esquerra de l'Eixample segons l'experiència de les persones que El següent apartat descriu les accions que s'han dut a terme i les conclusions a les quals s'ha arribat en hi viuen i treballen. relació amb la percepció ciutadana pel que fa al paisatge urbà de l'àmbit de la Nova Esquerra de ❏ Quins són els espais públics i equipaments que la ciutadania del barri més freqüenta? l'Eixample. Cal puntualitzar doncs, que el següent apartat no és el resultat d'un procés de participació ❏ Quins espais d'autogestió existeixen actualment al barri? sinó d'un estudi de percepció ciutadana i que com a tal no busca ser complementari a altres processos ❏ Quines són les millors coses del barri? de participació anteriors o en curs en el territori sinó incorporar quina és la percepció ciutadana en ❏ Què falta al barri? referència a una sèrie de qüestions acordades amb l'equip redactor de l'estudi. Així doncs, el nombre ❏ Quin aspecte té el paisatge humà del barri? de persones participants no ha estat establert amb anterioritat a l'inici de l'estudi sinó que és el nombre màxim al qual s'ha pogut arribar amb els recursos, mitjans i temps del que es disposava per dur a Accions participatives dutes a terme terme l’estudi. En la base de tota acció de recollida de percepció ciutadana d'un territori és important arribar al nombre Introducció més gran de persones possible i representants d'una àmplia diversitat. Per aquest motiu el primer pas ha sigut contactar amb la persona tècnica del Districte i crear un mapa d'actors actius del territori. L’estudi de la percepció ciutadana s'entén com un procés complementari i sinèrgic als treballs tècnics El mapa d'actors generat ha sigut: de l’equip redactor que serveix per incorporar la percepció, coneixement i experiència del territori per part de persones que hi viuen i treballen, així com per donar a conèixer el procés de redacció i Públic en general Mercat de Pagès-Rambla de Barri" sensibilitzar així la ciutadania amb relació al paisatge urbà. Mercat del Ninot Les accions desenvolupades amb la ciutadania per aquest projecte tenine dos objectius simultanis: Poliesportiu Joan Miró Associacions Queix Jardins Montserrat a) I​ ncorporar la percepció​ que la ciutadania té del paisatge, el relat que en fa de la seva Espai Associatiu Lola Anglada estan als Jardins experiència i l'observació de l'ús dels espais de l'àmbit analitzat com a font d'informació Camí amic consultiva en l'elaboració dels PEUs. Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample Escoles Escola Xirinacs Allò que la ciutadania pot aportar és la relació quotidiana, la vivència diària o temporal i de Escola Entença contacte directe amb el paisatge. La ciutadania aporta el seu coneixement a partir de la seva Escola Auró experiència i dels usos i percepció que té del paisatge. Allò que no podem demanar als tècnics Escola Joan Miró especialistes (perquè no viuen i/o no són persones usuàries habituals dels territoris concrets) ni Instituts IES Viladomat tampoc a llibres o estudis (perquè fixen moments concrets), ens ho pot oferir la ciutadania. Es IES Ernest Lluch tracta doncs, d'oferir un lloc a les veus imprescindible del paisatge, les persones que l'habiten i IES Maragall l'habitaran. A més, s’han programat tres accions a peu de carrer per arribar a persones i col.lectius no organitzats b)​ Informar, sensibilitzar i conscienciar ​ a la ciutadana amb relació al paisatge. que poden aportar una visió addicional del territori respecte aquelles persones que tradicionalment estan més enxarxats i implicades amb les dinàmiques del barri. Aquestes han estat: L’estudis de la percepció ciutadana és una font d'aprenentatge. Si bé l'interès per el territori i el paisatge motiva a alguns moviments ciutadans, és cert que acostumen a succeir com a reacció Dissabte 8 de febrer 2020 Mercat de Pagès-Rambla de Barri" a canvis físics importants o també per activitats de gaudi i lleure. Així doncs, els estudis del paisatge poden ser útils a la ciutadania perquè els pot oferir una mirada estratègica i de futur Dimecres 12 de febrer 2020 Mercat del Ninot amb relació al paisatge, capaç d'identificar problemàtiques i potencialitats d'aquest. Alhora, tot procés de participació és una font per a desenvolupar capacitats pròpies i/o descobrir informació Divendres 21 de febrer 2020 Parc de Joan Miró del lloc que s'habita. Així, la participació pot potenciar l'orgull, la consciència, l'estima i el respecte amb relació al lloc i alhora, conèixer i connectar amb altres persones i/o projectes ciutadans col·lectius.         Pàg 1/10    www.raons.coop  +34 931 81 40 25  PERCEPCIÓ CIUTADANA c. concòrdia 30  08004 Barcelona  ESTUDI DE PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE   Materials emprats per a la recollida d’informació La difusió A fi de poder generar una base de dades rigorosa de les diferents aportacions de les persones Les accions i l’enquesta en línia s’han donat a conèixer a través de l’enviament de mails als contactes participants s'ha dissenyat una enquesta en format paper i digital que servirà per poder sistematitzar la obtinguts en la creació del mapa d’actors en actiu així com mitjançant la publicació de posts a xarxes informació recavada i així fer-ne una anàlisi i posterior visualització de les dades. socials (Twitter i Instagram). Enquesta en format paper utilitzada a les tres sortides  Posts a Instagram  Post a Twitter Enquesta en format digital         Pàg 2/10    www.raons.coop  +34 931 81 40 25  PERCEPCIÓ CIUTADANA c. concòrdia 30  08004 Barcelona  ESTUDI DE PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE   Informació bàsica sobre les persones participants Habitatge, lloc de treball o punt de referència de les persones participants Com a resultat de les accions a peu de carrer i del formulari en línia s'ha aconseguit una participació A l'hora de parlar d'un territori és molt important tenir en compte quina relació s'hi té, ja que d'aquesta total de 70 persones. variarà en gran manera la percepció que en podem tenir. Per aquest motiu, s'ha demanat a les persones participants que situïn en un plànol la ubicació del seu habitatge, lloc de treball o espai de referència dins del barri (en el cas que no vinguin ni treballin al barri). D’aquí se n’ha pogut extreure que el sobre el 60% de les persones participants viuen i/o treballen dins de l’àmbit administratiu de la Nova Esquerra de l'Eixample. Gènere El 67% de les persones participants s’identifiquen com a dones Edat El 44% de les persones participants tenen entre 25 i 44 anys Relació amb el barri El 67% de les persones participants viuen al barri         Pàg 3/10    www.raons.coop  +34 931 81 40 25  PERCEPCIÓ CIUTADANA c. concòrdia 30  08004 Barcelona  ESTUDI DE PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE   Els límits del barri d’acords amb l’experiència de les persones participants     Donat que un estudi de paisatge urbà busca detectar els valors intrínsecs d’un territori prèviament   delimitat, és important conèixer quins són els límits del barri d’acord amb l’experiència vital de les   persones participants. Aquesta informació ajuda a contrastar la similitud o d​ issimilitud ​ entre el límit   determinat en l’anàlisi tècnic i el o els límits percebuts per les persones que viuen el territori.     Perímetre més habitual   Perímetre més gran  Perímetre més petit  Plànol de la superposició dels límits del barri percebuts per totes les persones participants          Pàg 4/10    www.raons.coop  +34 931 81 40 25  PERCEPCIÓ CIUTADANA c. concòrdia 30  08004 Barcelona  ESTUDI DE PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE   Plànol dels equipaments i espais públics que més diuen utilitzar les persones participants   Vegades que ha estat Nom de l'espai nombrat Parc de Joan Miró 24 Equipaments del carrer Comte d'Urgell 14 Parc i equipaments de l'Espanya Industrial 10 Escola Industrial 9 Jardins Rosa Deulofeu 8 Jardins d'Emma de Barcelona 8 Jardins de Duran i Reynals 7 Mercat del Ninot 6 Jardins de Montserrat 6 Espai Associatiu Lola Anglada – Casal de Joves Queix 6 Biblioteca Joan Miró 6 Avinguda Roma 6 Mercat de pagès Consell de Cent 5 Parc de Montjuïc 4 Jardins de Montserrat Figueras 4 Plaça Enriqueta Gallinat 3 Jardins de Safo 3 Hospital Clínic 3 Plaça del Doctor Letamendi 2 Piscina Sant Jordi 2 Parc del Turó 2 Mercat de Sant Antoni 2 La model 2 Jardins de Beatriu de Pinós-Milany 2 Jardins d'Ermessenda de Carcassona 2 Estació de Sants 2 Centre comercial Arenas 2 Centre Cívic Casa Golferichs 2 Aquesta llista no inclou els equipaments i espais verds que han sigut nombrats una sola vegada         Pàg 5/10    www.raons.coop  +34 931 81 40 25  PERCEPCIÓ CIUTADANA c. concòrdia 30  08004 Barcelona  ESTUDI DE PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE   Plànol dels espais d’autogestió més coneguts segons les persones participant Vegades que ha estat Nom de l'espai nombrat Espai i horts Germanetes 9 Mercat de pagès Consell de Cent 8 Casal Popular Lina Òdena 8 Espai Associatiu Lola Anglada – Casal de Joves Queix 7 Espai Nur 4 Associació de Veïnes i Veïns de l'Esquerra de l'Eixample 4 Jardins de Paula Montal 3 Aula Viva 2 Fàbrica Lehmann 1 Espai d'Entitats de l'Esquerra de l'Eixample Anna Alabart 1 Centre LGTBI 1         Pàg 6/10    www.raons.coop  +34 931 81 40 25  PERCEPCIÓ CIUTADANA c. concòrdia 30  08004 Barcelona  ESTUDI DE PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE   El que més aprecien del barri les persones participants El que troben a faltar al barri les persones participants   Què és el millor del barri COUNTA de Les tres millors coses Què falta al barri? COUNTA de Què falta al barri La gent 15 Espais verds 35 El transport públic 12 Reduir el trànsit rodat 11 El bon ambient 12 Espais per a joves 7 Els serveis 9 Escoles bressol, primàries i secundàries 7 L'oferta d'oci i restauració 8 Civisme 7 El comerç 8 pacificació de carrers 5 La diversitat 7 reciclatge 4 L'ambient familiar 7 Més punts wifi 4 Els equipaments 7 Habitatge social 4 La seva centralitat 5 Centres i espais per a la gent gran 4 El parc de Joan Miró 5 Ajuts per a dinamització 4 El mercat del Ninot 5         Pàg 7/10    www.raons.coop  +34 931 81 40 25  PERCEPCIÓ CIUTADANA c. concòrdia 30  08004 Barcelona  ESTUDI DE PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE   Paisatge humà del barri (persones participants) Paisatge humà del barri (extret de l'Instagram #Barri de la Nova Esquerra de l’Eixample)             Pàg 8/10    www.raons.coop  +34 931 81 40 25  PERCEPCIÓ CIUTADANA c. concòrdia 30  08004 Barcelona  ESTUDI DE PAISATGE URBÀ DE LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE   Conclusions Imatges de les sortides a peu de carrer D'aquest estudi sobre la percepció que les persones participants tenen del barri de la Nova Esquerra de  l'Eixample se'n poden extreure algunes conclusions:  En primer lloc, es considera important destacar que la major part de les persones participants d'aquest  estudi han estat persones que viuen en el barri i que la seva motivació per dedicar uns minuts del seu  temps ha estat saber que el treball tenia a veure amb la definició del barri del qual se'n senten part. Per  altra banda, també ens hem trobat amb persones que no volien participar al·legant que no "eren del  barri" o inclús que sí que accedien a fer-ho però que el fet que només hi treballessin, les limitava a l'hora  de poder donar resposta a la majoria de les preguntes que se'ls feia.  Pel que fa al límit de l'àmbit d'estudi, s'ha pogut veure que aquest és un límit que no es correspon, en  gairebé cap cas, amb els límits que les persones participants perceben com a part del seu barri. Aquest  és un aspecte que considerem que hauria de ser abordat en tots els estudis de paisatge urbà, ja que  demostra la discordança que es dóna entre l'àmbit a estudiar i el límit difós que sorgeix de l’experiència  vivencial d’aquelles persones que hi viuen i treballen.  Els equipaments i espais públics que més han sigut nomenats semblen ser aquells que combinen  espais públics i un o diversos equipaments amb activitats per a persones de tota mena d'edats. Aquest  seria el cas, per exemple, del Parc de Joan Miró en el qual es pot observar diferents espais per a petits,  joves, adults i grans i molt proper a diversos equipaments públics (Institut Ernest Lluch, CEM Joan  Miró, Biblioteca Joan Miró). També seria el cas del conjunt d'equipaments del carrer Comte d'Urgell  (Centre Cultural Teresa Pàmies, Biblioteca Agustí Centelles i Centre Cívic Urgell) annexos als Jardins  d'Ermessenda de Carcassona.  Els espais d'autogestió que més persones han dit conèixer han sigut en primer lloc els horts de  Germanetes i el mercat de pagès que té lloc habitualment cada quinze dies en el tram de carrer  adjacent als horts. Però també han sigut molt anomenats el casal de joves Queix situat als Jardins  Montserrat i, sobretot per part de persones adultes (25-64 anys) i grans (+de seixanta-cinc anys), el  Casal Popular Lina Òdena.  El que la gent més sembla apreciar del barri és justament la mateixa gent i el bon ambient que es  genera gràcies a les relacions de familiaritat i confiança de les que en parlen tant persones que duen  tota la vida vivint al barri com d'altres de nouvingudes. Així mateix, també ha sigut molt comentat que la  bona connectivitat del barri a través de transport públic i la gran varietat de comerç i serveis són de les  coses que més s'aprecien.  Finalment, malgrat que el barri compta amb força espais públics (parcs, jardins, interiors d'illa i trams  de carrer convertit en zona de vianants) el que més es troba a faltar al barri, i amb diferència, són  espais verds i seguit per la reducció de trànsit rodat i el que comporta (pol·lució i soroll).  Per acabar, en aquest estudi s'ha volgut retratar a aquelles persones participants que ho han volgut per  poder generar un petitíssim mostrari del paisatge humà de l’àmbit. Això s'ha volgut fer perquè, tot i que  les persones retratades no són una mostra significativa de la demografia del territori, ens semblava  important que aquest estudi inclogués un petit "catàleg" del paisatge humà que, al cap i a la fi, és alhora  qui viu, forma part i dóna sentit als valors del territori que s'arribin a determinar mitjançant aquest  estudi.          Pàg 9/10    L’ESPAI VIRTUAL A L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE. Febrero 2020 Gaspar Maza Gutiérrez. Hace ya tiempo que desde las Ciencias Sociales estamos reivindicando la necesidad de incorporar y tener en cuenta el “No había estado nunca. Me agradó en general. El cine muy limpio y las instalaciones modernas y cómodas. El centro “espacio virtual” dentro de los análisis urbanos. El espacio virtual actualmente masificado, ha sido generado especialmente tras la irrupción popular de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación ( TIC) a principios del año 2000 comercial es fácil de recorrer. Variedad de tiendas y restaurantes. Y bien comunicado con el transporte público. “ (Asociación de medios de Comunicación 2017, Maza G, Camino X 2018, Maza G. 2014 ) 1. Los investigadores y trabajadores de campo, nos hemos encontrado con muchos incentivos teóricos para investigarlo y tenerlo en cuenta , véase • Prisión Modelo ( 868 reseñas). especialmente la teoría de Lucien Lefebvre2 referida al análisis espacial: “La producción del espacio” y posteriormente "Una visita curiosa y imprescindible para entender nuestra sociedad" retomada por geógrafos marxistas como David Harvey3 o Edward Soja4 a través de la denominada “trialectica espacial”, es decir, de la importancia a la hora de comprender el espacio de separar por un lado y buscar la síntesis por otro de los 3 "Fui en sabado por la mañana, una hora de cola para entrar." espacios principales: espacio construido, espacio vivido y espacio percibido. A pesar de estos importantes referentes "Un trozo de historia bastante grande." teóricos han sido bien pocos los ejemplos prácticos que nos muestran de una manera útil y fácil como tener en cuenta esta dimensión. • Recinto Escuela Industrial ( 22 reseñas). La popularización del tf móvil a partir del año 2000 ha convertido el espacio virtual en un lugar de encuentro y discusión “Espacio, arquitectura, conocimiento” masivo, al nivel de una nueva plaza pública. En definitiva el surgimiento de un espacio virtual autoconstruido, constable, ágora, esfera pública…. (Habermas5), de muchos ciudadanos/as. Un espacio importante e influyente a la hora de tomar • Hospital clínico ( 587 reseñas). diferentes decisiones sociales, políticas, económicas. Entre otros, la popularización y usos de aplicaciones que basan sus servicios en la geolocalización ( tipo “geogle maps”, “Strava” o “Waze” entre otras ) han contribuido también a animar los "En urgencias, los tiempos de espera para ser atendido suelen ser largos!" debates como por ejemplo los de la “movilidad”, “la velocidad” , o “el deporte en el espacio público” entre otros. "Grandes profesionales y atención personalizada" El negocio de las “apps” también sabemos que ha sido la construcción de “algoritmos” ( Finn ,Ed 2018)6, o bien podríamos llamarlo como las operaciones matemáticas masivas, que acumulan y resuelven los que nos dicen los datos extraidos de "Me operaron dos veces en 6 meses de prótesis de rodilla y me dejaron coja." forma individual. Así los “algoritmos” han llegado para sumar las preferencias individualizadas y después ofrecernos un conocimiento cuasi “estadístico” ya empaquetado y comercialado. • Marcado del Ninot ( 6.097 reseñas). A través del tf. móvil y del uso de este tipo de “apps· muchos ciudadanos/as, registran de forma gratis y voluntaria sus “Un lugar especial para comprar los productos más frescos y sanos. Hay tiendas en las que compras carne o pescado, opiniones sobre toda clase de negocios y aspectos de la vida cotidiana. Por ejemplo, desde “geogle maps” muchas te lo limpian y cocinan al momento y lo disfrutas allí mismo!! También hay bares con muy buena comida para almorzar. personas registran sus opiniones no solo sobre su restaurante favorito, que el algoritmo suma a través de los likes” de los Lo recomiendo” clientes , sino que también pueden registrar su opinión sobre una plaza, un parque, o una calle pública y determinar los días y las horas de uso mas intensivo por ejemplo….. Este tipo de registros son muy importante para los hemos intentado • Estación de metro C/ Entença ( 33 reseñas). comprender y evaluar de forma cualitativa, a través de la observación, el trabajo de campo o las entrevistas. Hoy también lo podemos valorar y consultar a golpe de “clik”. Para empezar a hacernos una idea tanto de lo vivido como de lo percibido, “Más o menos decente, no obstante la podrían tener un poco más cuidada” simplemente lo podemos hacer, siguiendo la información virtual que nos ofrecen algunas de las llamadas redes sociales. Veamos por ejemplo a través de la app “geogle maps” , el número de comentarios ( reseñas valorativas) de lo que dicen “Estación de metro con aspecto anticuado (1969). Le falta un control de acceso moderno y no torniquetes” algunos ciudadanos/as sobre algunos de los espacios mas importantes de la zona del Ensanche Izquierda a fecha de 4 febrero de 2020: • Parada Metro Urgell ( 49 reseñas). • Parc del Excorxador ( 6.348 reseñas). “Parada lúgubre y oscura. Desfasadísima como Rocafort y Clot para ejemplificar. Este lugar me trae malas "Un buen sitio para sacar a los perros o ir a hacer deporte." vibraciones!" “ "Buen parque para ir a correr, recrearse, pasear el perro o inclusive descansar." “Parada de metro nefasta, vieja, sucia, mal adaptada. De las peores de Barcelona” "En verano se hacen conciertos y espectáculos de música y baile." “Tienes la oportunidad de visitar el nuevo mercado de Sant Anton” • Plaza de toros de las Arenas de Barcelona ( 29.949 reseñas). El número de comentarios ( reseñas) como podemos ver es variable , pero también vemos como son casulamente los “ “Me gusta como han cambiado el concepto de plaza taurina a centro comercial, es un poco lioso, pero es muy bonito mercados” , los lugares que reciben mas comentarios, frente a los pocos comentarios que se hacen referidos a las estaciones de ver y con muchísimas tiendas para visitar. La zona de arriba tiene unas vistas preciosas de la ciudad, y si vas de de metro ( a pesar también de su frecuentación). Los parques son también bastante reseñados desde diferentes puntos de noche y…” vista. “El sitio es muy bonito, antiguamente era una plaza de toros y el hecho de que lo hayan reconvertido a centro comercial La calidad de los comentarios evidentemente es variable y discutible . En algunos lugares son mas las criticas positivas, me parece una gran idea. Se puede comer bien y el ambiente es muy agradable. Recomiendo visitar la terraza! “ que las negativas aunque algunas de las mismas (especialmente las negativas pueden ser útiles para evaluar la percepción del lugar y sus deficiencias. 1Asociación de Medios de Comunicación (2017): Estudio anual de los medios de comunicación 2017. 3 Harvey D. (2013) :Ciudades rebeldes. Del derecho de la ciudad a la revolución urbana (2013) Madrid: Akal. Maza G, Camino X : Deporte 2.0. Dispositivos deportivos y redes sociales en el siglo XXI: Congreso AEISAD Valencia. 4 Soja, Edward (2000) :Postmetropolis. Ed Akal. Maza G ( 2014): Esport popular i noves tecnologies. Diari L´Esportiu.17-1-2104. 5 Habermas Jürgen (1962): Historia y crítica de la opinión pública. ED Gustavo Gili 6 Finn Ed ( 2018): La búsqueda del algoritmo. Imaginación en la era de la información.Capitan Swing. 2 Lefebvre Lucien (1974) : “La producción del espacio”. Ed Capitan Swuing Veamos una comparación de comentarios sobre un espacio público primero y un espacio privado después y sus diferencias: • Jardins de Cesar Martinell C/ Villaroel ( 85 reseñas). “A mi nieta de un año le encanta el lugar. Al llegar siempre grita de alegría” .M.V “Muy dejado no lo cuidan y tendrina que pensar los niños que juegan en el”.J.G “Podría estar mejor conservado. Además depende que hora no es recomendable”.I.M “Muy chulo, me lo pase super bien”.C.C. “Bastante dejado”L. M. • Sauna Gay C/Casanova: “Buen sitio para algo rápido, pero MUY mal Staff. Repito MUY mal staff.” “Jordi el encargado y Antonio uno de los camareros de lo mejor que hay” “Dejan fumar en los pasillos”. Otra forma de obtener información virtual es ver el uso por ejemplo deportivo de las calles y plazas de la zona del Eixample. La app deportiva “Strava” a través de sus mapas de calor https://www.strava.com/heatmap#7.00/- 120.90000/38.36000/hot/all nos ayuda a clasificar desde la acción deportiva una serie calles y zonas en detrimento de otras, haciendo así aparecer una especie de topofília ( Yi Fu-Tuan7) deportiva de la zona. Estos mapas de calor , en ocasiones han sido aprovechados por las marcas comerciales para sitúar o potenciar sus negocios en los propios puntos calientes de estos recorridos. Por ejemplo en el actual Paseo de Gracia de Barcelona tienen sus negocios la multinacional “Adidas” ( passeig de Gracia nº 3 como la “Nike” Passeig de Gracia nº 29 . Ambas convocan cada a semana a muchos ciudadanos y ciudadanas a practicar deporte , a la vez que a visitar su tienda. A la vez que prueban la marca establecen recorridos y entrenamientos por las calles del Ensanche , la gran Via, e incluso Via Layetana. Estos espacios que hasta hace poco no eran considerados espacios no adecuados para la práctica deportiva son sin embargo, re- lanzados y re-actualizados y frecuentados desde las redes sociales de las empresas mas potentes del sector. Ver adidas runner Barcelona o app de nike Barcelona. El espacio virtual también puede ser observado desde la enorme cantidad de cámaras web que retransmiten en directo lo que pasa en esos lugares durante 24 horas ver : https://www.enterat.com/servicios/webcams-barcelona. La web cam es hoy en día uno de los indicadores mas fiables de algunos de los gustos culturales de la modernidad tardía como es el directo o el denominado “live”, al que muchos ciudadanos y ciudadanas prestan atención máxima en las cadenas de TV mas comerciales siguiendo fielmente sus “reality shows” temporada tras temporada. Otras posibilidades de analizar este espacio virtual como el de la Esquerra del Eixample, es cartografiar por ejemplo toda la geolocalización de las innumerables páginas webs, blogs….radicados en la zona ( que nos hablan de diferentes aspectos de la esfera pública del Ensanche). Desde estos medios en múltiples ocasiones se invitan a la ciudadanía al debate sobre lo que tiene que ser la reforma de una calle , o de una plaza…. 7 Tuan Yi-Fu (1974): Topophilia. EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC Com hem explicat amb detall al capítol 3.1 L’EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL BARRI EN RELACIÓ A LA DE BARCELONA, l’urbanització i edificació de la Nova Esquerra de l'Eixample no es va consolidar fins als anys trenta del segle XX, a banda de les tres grans peces que ben aviat van ocupar l’àmbit -la fàbrica Can Batlló, la Presó Model i l'Escorxador Municipal. La situació quasi rural dels terrenys i els conjunts dispersos de barraques, i la presència del ferrocarril i de les fàbriques van impedir la creació d’un traçat urbà consolidat fins a la postguerra. Tot i això, la Nova Esquerra de l’Eixample ha tingut un patrimoni arquitectònic fabril i d’habitatges molt valuós, malgrat que la pressió immobiliària i la manca de protecció per part de l’administració, va provocar la desaparició de molts d’aquests edificis emblemàtics. Als plànols E23 de CATÀLEG DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC i l’E24 EDIFICACIONS SINGULARS hem ubicat el patrimoni arquitectònic i urbanístic que forma part del Catàleg de Patrimoni així com alguns dels edificis que encara no estan inclosos al Catàleg patrimonial vigent i que hem considerat importants de ressaltar En aquest ANNEX, hem volgut complementar aquesta informació amb el pla`nol on hem ubicat les dades extretes de www.poblesdeCatalunya.cat (respectant els seus criteris de selecció des d'un punt de vista general i local ); les fitxes del Cataàleg de Patrimoni arquitectònic de Barcelona i per últim amb les fitxes d’edificis i elements singulars desapareguts. PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DESAPAREGUT (MEMÒRIA DEL BARRI) _ESCORXADOR GENERAL Arqu: Antoni Rovira i Trias (1816-1889) i Pere Falqués i Urpí (1850-1916) L’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888, va comportar grans canvis i nous projectes a la ciutat. Calia unes instal·lacions modernes adaptades als nous temps i la ciutat es va plantejar disposar d'un escorxador general únic, l’Escorxador General. Fins aleshores funcionaven els del carrer Ocata (destinat a la ramaderia de vaques, vedelles i ovelles) i el del carrer Pujades (destinat al sacrifici de porcs). L’espai escollit per edificar l’escorxador va ser el terreny que es coneixia com La Vinyeta, molt a prop de l’antiga creu de terme que havia separat els municipis de Sants i Barcelona, i que corresponia a quatre illes -entre els carrers Aragó, Tarragona, Diputació i Vilamarí- de la nova geometria generada del projecte Cerdà. Inicialment es van edificar les naus del costat de muntanya, paral·leles al carrer Aragó. Les diverses edificacions del recinte eren obra dels arquitectes Antoni Rovira i Trias (1816-1889) i Pere Falqués i Urpí (1850-1916) i al llarg del segle XX el conjunt fou objecte de successives ampliacions. Els arquitectes es van inspirar en les instal·lacions que durant els segle XIX s'havien construit en diverses ciutats italianes i la seva arquitectura tenia especial interès per les naus amb voltes semicilíndriques atirantades, revestides amb ceràmica vidriada. Es va inaugurar el 28 de juny de 1891. La presència de l'escorxador va condicionar la vida al barri amb la instal·lació de magatzems i naus dedicades al bestiar, especialment a la banda d’Hostafrancs. Al seu entorn l'olor de bestiar era permanent i envaia tot el barri. Al llarg del segle XX el conjunt fou objecte de successives ampliacions. L’Escorxador General va tancar portes l’any 1979. Executat l'enderroc, l'any 1980 el Col.legi d'Arquitectes fa fer públic el seu desacord. L’any 1984 es va construir un parc a l’espai on hi havia hagut l’escorxador, com a resultat del concurs públic d’idees per a donar nou ús a espais urbans amb equipaments obsolets, segons el projecte guanyador de l’equip de Ricard Bofill. L’any 1891 s’hi va instal·lar la darrera obra pública de Joan Miró, Dona i Ocell -una escultura de 22 metres d’alçada que s’aixeca sobre l’estany- com a nova icona per a la ciutat. El nou parc va rebre el nom de Parc de Joan Miró _EDITORIAL SOPENA. Provença 93-97 L’editorial Sopena va començar sent una impremta l’any 1894 a Vilanova i la Geltrú. El 1899 es va traslladar a Barcelona i es va convertir en editorial, ocupant una part de la mansana delimitada pels carrers Viladomat, Provença, Comte Borrell i Rosselló. A partir de 1906 van anar disposant de diversos edificis i entre ells un de marcat caràcter modernista, obra de l'arquitecte Bonaventura Pollés (1857-1919). L'any 1926 van reformar i unificar totes les dependències en un nou edifici obra de Melcior Viñals (1878-1938). Inspirat en l’estil noucentista, tenia una façana monumental que combinava detalls neorenaixentistes i peces de ceràmica vidriada. L'edifici i molt especialment la façana van convertir-se aviat en un dels referents d'aquell barri que va anar creixent entre l'Hospital Clínic i la Presó Model. L’any 1990 l'editorial va plegar i va vendre el terreny a una immobiliària (Metro-3) per construir-hi habitatges i l'any 1996, malgrat l'oposició veinal, que reclamava la preservació de la façana, va ser enderrocat. L'edifici no estava catalogat i l'ajuntament no va protegir ni el conjunt d’espais d'arquitectura industrial ni la seva façana. Algunes peces de la façana es van conservar i poden encara veure's en un mural que es va instal.lar dins l'interior d'illa que es va construir juntament amb l'edifici d'habitatges dedicat a Maria Mercè Marçal. _ FÀBRICA DAMM.C. Urgell 67-69. 1881 La primera gran instal·lació productora de cerveza Damm, abans del seu trasllat al carrer Rosselló, fou la del carrer Urgell 67-69, que arribava fins a la cantonada amb Diputació. La família Damm era originària d'Alsàcia. Fugint de la guerra franco-prussiana, van arribar a Barcelona el 1872 disposats a fer negoci amb la introducció del consum d'aquesta beguda a Catalunya1. La primera empresa la van crear el 1876. La fàbrica del carrer Urgell, inaugurada el 1881, estava distribuida en dos sectors ben diferenciats. D'una banda les oficines comercials ocupaven un edifici amb façana i entrada pel carrer Urgell que abastava tota la cantonada amb Diputació. I per l’altra, el sector de producció quedava a l'interior de l'illa, en una nau alineada en paral·lel amb el carrer Diputació i separada d'aquest per un pati on s'emmagatzemaven els barrils i les caixes per les operacions de càrrega i descàrrega i del que emergia una gran xemeneia. Amb el pas dels anys, aquell solar de l'originària fàbrica Damm va estar ocupat per magatzems, fins que als anys 1960's s'hi va aixecar un edifici de tretze plantes amb entrada pel carrer Diputació 142, que trencava la uniformitat d'alçada de l'Eixample. La compensació dels volums d'edificació va deixar la cantonada només amb planta baixa i una alçada. Aquesta part de l'edifici va ser ocupada anys després per la redaccio del diari El Periódico (anys 1980's- 1990's) i actualment (2012) per l'Hotel del Comte. _FÀBRICA TEIXITS JOSÉ BLANCH. C. Rocafort 116-122. Un altre exemple d'arquitectura industrial desapareguda és lafàbrica de teixits de cotó i mantes de llana de Josep Blanch ocupava gran part de l'illa delimitada pels carrers Consell de Cent, Calàbria, Aragó i Rocafort. Amb els anys, la zona va quedar envoltada per barraques i als anys 70' la constructora Nuñez i Navarro va adquirir la finca i hi va aixecar un bloc d'habitatges amb unes galeries comercials interiors. _FUNDICIÓ TALLERS DAMIANS C. Urgell/ Gran Via/ Borrell En tenim molt poca informació. L'empresa Talleres Metalúrgicos y Fundiciones Damians va ser fundada cap a finals del segle XIX i es va especialitzar en tota mena de maquinària. _ENGRANAJES FONT-CAMPABADAL Gran Via 490-494 _ANTIC VELÒDROM DE LES ARENES 1907 Carrers Aragó/ València/ Vilamarí/ Llançà Després del tancament de les dues pistes que hi havia a Barcelona -Velòdrom de La Bonanova i Velòdrom del carrer Aragó/Muntaner, l’estiu del 1906 -per iniciativa de l’industrial Josep Rex- començaren les obres d’un nou velòdrom al voltant de l’Escorxador municipal, entre els carrers Aragó, Valencia, Vilamarí i Llançà. Fou batejat com a Velòdrom de Les Arenes per la proximitat a la plaça de toros. La premsa de l'època va ser molt crítica amb la nova instal·lació perquè no reunia condicions suficients i és per aquesta rao que aviat va quedar en desús i el 1909 es va inaugurar una nova pista, el Parc de Sports, al carrer Muntaner. _ASIL DE LES HERMANITAS DE LOS POBRES (1881-2004). Carrer Consell de Cent-Viladomat-Diputació-Comte Borrell. L’any 1863 la congregació religiosa de les Germanetes dels Pobres obria la seva primera casa de la península ibèrica al Barri Gòtc de Barcelona. Només cinc anys més tard (1868) obririen a Reus -llavors la segona ciutat i centre fabril del país. Després d'una intensa campanya de recollida d'almoines, l'any 1881 es construiria un nou centre més gran a l'Eixample de Barcelona, que ocuparia la meitat de l'illa formada pels carrers Consell de Cent, Viladomat, Diputació i Comte Borrell. L'any 1998 la congregació va vendre el solar i l'edifici a l'ajuntament i a l'Hospital Clinic, que el van adquirir amb l'idea de fer-hi equipaments escolars i sociosanitaris. S'inicià un debat per determinar si calia catalogar el conjunt com a patrimoni històric-artístic i així protegir-lo, però finalment, el 2004, el conjunt va ser enderrocat. L'antic jardí del convent es va obrir al públic el desembre de 2000 com un interior d'illa, que després va ser dedicat a la religiosa Emma de Barcelona. Les reivindicacions de les veïnes i veïns i els procesos de ciutadania activa van aconseguir la cessió , per part de l’Ajuntament, del solar de l’antic convent de les Germanetes dels Pobres per a l’autogestió veïnal. Actualment a l’Espai Autogestionat Germanetes s’hi realitzen tot tipus d’activitats enfocades a la dinamització social del barri i a l’aprofitament de l’espai públic per part de les persones. _CONVENT DE LES PENEDIDES DE SANT AGUSTI 1872-1936. C/ Aragó 121. Arq.: Josep Barba. La construcció d'aquest convent va iniciar-se cap als anys 1860's al carrer Aragó, entre Comte Borrell i Viladomat i va ser ocupat per la comunitat de les Monges Agustines Penedides el 1872. El solar del convent donava, per la part del darrera, a la rasa ferroviària de l'actual avinguda de Roma, i l'església dedicada a Santa Maria Magdalena tenia l’entrada al carrer Viladomat. Durant la Setmana Tràgica (1909) l’edifici fou saquejat i incendiat, però un any després va ser rehabilitat i novament ocupat per les monges. El 1936, la revolta popular antifeixista va fer fora novament les religioses, va enderrocar l’església i l’edifici va acollir activitats docents. Acabada la Guerra Civil l'edifici fou reformat a fons i va acollir el Colegio Nacional Reyes Católicos, equipament escolar públic inaugurat a l'octubre de 1941, que amb l'arribada de la democràcia, va convertir-se en l'actual CEIP Els Llorers. _CASERNA DE CAVALLERIA D’ALFONS XIII 1889 Coneguda també amb el noms de Maria Cristina i Alfons XIII i d’Hostafrancs. Hi ha poca información. El 1931 el Patronato obté la cessió de terrenys per bastir cases militars al carrer València amb Vilamarí, al costat de les casernes. Es van construir 212 habitatges . Dins de la caserna hi havia també tallers, benzinera i aules. La Compañia Regional de Actuacions de la 4a Region Militar disposava d'un parc mòbil de camions i furgonetes al servei de la resta de casernes de Catalunya. Aquest espai es va transformar en els Jardins d’Illa de Safo _RELLOTGE-SIFÓ: Avinguda Roma 105. 1960. L’empresa familiar Geiser, ubicada durant dècades al número 105 de l’avinguda de Roma, va ser pionera en el repartiment a domicili de sifons, alguns dels quals encara es comercialitzen. El fundador del negoci va fer col·locar el 1960 a la façana un curiós rellotge com a reclam de la fàbrica. Va ser creada pels germans Puértolas, que van arribar de Saragossa el 1885 i van entrar a treballar a la fàbrica de gasoses del senyor Ferrer, al carrer d’Aribau. El 1894 li van comprar la fàbrica al senyor Ferrer i van crear la marca de begudes Puértolas. El 1932 un dels fills es va instal·lar, pel seu compte, al carrer de València, 103, i va crear la marca Agustí Puértolas. El 1948 va comprar el solar de l’avinguda de Roma i hi va instal·lar l’habitatge familiar i la nova empresa. El rellotge, que marca l’hora de Frankfurt, està identificat amb una placa d’acer integrada al paviment, senyalització proposada per l’Ajuntament per donar visibilitat als elements que formen part del Petit paisatge de Barcelona. _SEMÀFOR CARRER URGELL. Finals anys 40. Cap a finals dels anys 1940's un nou model de semàfor va aparèixer per regular el trànsit a les vies més importants de la ciutat. Consistia en un fanal instal·lat al bell mig de la cruïlla que concentrava en un sol punt la regulació lumínica de la circulació a les cruïlles on convergien dos carrers amb doble sentit de circulació. L'estructura comprenia una base octogonal de formigó pintada verticalment de blanc i vermell, un cos de base quadrada pintada de color gris-plata d'uns tres metres d'alçaria sobre el que s'ajustaven el llums dels semàfors sota un remat final cilíndric de tres metres més coronat per un fanal. D'aquest model se n'han conservat els dos exemplars del tram final del carrer Comte d'Urgell, a les cantonades amb Londres i Buenos Aires. L’Ajuntament de Barcelona el va incloure en el catàleg de Petits paisatges, un inventari de diferents elements paisatgístics que formen part de la memòria històrica de la ciutat. A finals de 2013, l’Institut del Paisatge Urbà els va restaurar. ESTUDI DE PAISATGE NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE https://www.poblesdecatalunya.cat/Barcelones/ Nom Adreça Any Autor Estil Parc de l'Escorxador Tarragona 74 1983 A Solanas, M Quintana, B Galí, A Arriola Dona i ocell Parc de Joan Miró 1983 Joan Miró Biblioteca Joan Miró Vilamarí 61 - Parc Joan Miró 1985 A Solanas, M Quintana, B Galí Plaça de toros de Les Arenes Gran Via de les Corts Catalanes 387 1900 / 2011 August Font / Richard Rogers Historicisme B-Hotel Gran Via de les Corts Catalanes 2005 Alfredo Arribas Contemporani Casa Fajol o de la Papallona Llançà 20 1912 Josep Graner Prat Modernisme Casa Joan Viladot Gran Via de les Corts Catalanes 413 1913 Emili Sala Cortés Modernisme Casa Josep Llevat Gran Via de les Corts Catalanes 401 1911 Josep Masdeu Puigdemasa Modernisme Cases Torres Grau - Mas de Xaxàs Vilamarí 54-56 1910 Jaume Torres Grau Modernisme Casa Rarimi Gènova (Vilamarí I) Vilamarí 57 1909 Joan Bruguera Roget Modernisme Cases Ramiri Gènova (Vilamarí II) Vilamarí 53-55 1911 Joan Bruguera Roget Modernisme Casa Antònia Casals Diputació 26 1915 Antoni de Facerias Marimon Eclecticisme Casa Joan Contijoch Diputació 28 1908 Enric Sagnier Villavecchia Modernisme Casa Emili Batlle (I) Diputació 30 1906-1907 Francesc Farriol Carreras Modernisme Casa Emili Batlle (II) Diputació 32 1906 Lluís de Miquel i Roca Modernisme Cases Batlle-Contijoch Diputació 34-36 1910 Ramon Ribera Rodríguez Modernisme Casa Francesc Vidal Galofré (I) Consell de Cent 89 1902 Rafael de Sorrain de Milans del Bosch Eclecticisme Casa Francesc Vidal Galofré (II) Consell de Cent 78 1904 Rafael de Sorrain de Milans del Bosch Modernisme Casa Josep Puig d'Asprer Entença 79 1905 Jaume Sanllehí Molist Modernisme Cases Joaquim Comabella Consell de Cent 88 -86 1900 Rafael de Sorrain de Milans del Bosch Modernisme Església de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa Consell de Cent 118 1941 / 1959-1971 / 1978 Joan Padrós Fornaguera / Josep M Artigas Basté / Josep M Pla Alastuey Contemporani Cases Orsola Calàbria 135-137 / Consell de Cent 120-122 1909-1913 Josep Carrera Miró Modernisme Cases Pujol-Mora Consell de Cent, 109-111 1906 Jaume Sanllehí Molist Modernisme Cases Miquel Costa Consell de Cent 94-96-98 1901-1902 Rafael de Sorrain de Milans del Bosch Modernisme Casa Antoni Vidal Rocafort 109 1916 Josep Masdeu Puigdemasa Eclecticisme Cases Julià Diputació 51-53-55 1913-1916 Antoni de Facerias Marimon Modernisme Tallers de la Unión de Fotograbadores Calàbria 107-111 1912 Eduard Ferrés Puig Art Decó Casa Pere Brias Gran Via de les Corts Catalanes 439 1903 Julián Jaime Garcia Núñez Modernisme Casa Joan Reig Gran Via de les Corts Catalanes 423 / Entença 55 1925 Enric Mora Gosch Beuax Arts - Monumentalisme Classicista Casa Ignasi Coll Portabella (I) Gran Via de les Corts Catalanes 449-451 / Rocafort 72-74 1905 Josep Graner Prat Modernisme Casa Ignasi Coll Portabella (II) Gran Via de les Corts Catalanes 457 1904 Josep Graner Prat Modernisme Casa Ignasi Coll Portabella (III) Gran Via de les Corts Catalanes 461 1912 Eduard Ferrés Puig Modernisme Casa Forcada Gran Via de les Corts Catalanes 453 1902 Josep Graner Prat Modernisme Casa Joana Coll Portabella Gran Via de les Corts Catalanes 481 1912 Eduard Ferrés Puig Modernisme Casa de la Lactància Gran Via de les Corts Catalanes 475-477 1908-1913 Antoni de Falguera Sivilla Modernisme Casa Jacint Cardús Gran Via de les Corts Catalanes 487 1910 Salvador Puiggròs Figueras Modernisme Casa Golferichs Gran Via de les Corts Catalanes 491 1900-1901 Joan Rubió Bellver Modernisme Casa Josep Soler Viladomat 122 1902-1904 Joan Pérez Terraza Eclecticisme Casa Joan Lledó Viladomat 132 1903 Josep Graner Prat Eclecticisme Casa Josep Rosés (Viladomat) Viladomat 136 1902-1903 Josep Graner Prat Eclecticisme Casa Agnés Ayné Comte Borrell 145 1901 / 1919 Miquel Modorell Rius / Josep Graner Prat Modernisme Casa Pascual Coll Gran Via de les Corts Catalanes 493-495 1912 Eduard Ferrés Puig Modernisme Casa Nebot Gran Via de les Corts Catalanes 509 1927 Francesc Guàrdia Vial Noucentisme Casa Josep Tarrés Viladomat 158-160 1916 Albert Juan Torner Eclecticisme Fàbrica Lehmann Consell de Cent 159 1891-1893 Dimas Vallcorba Eclecticisme Cases Lacalle i Cia Comte Borrell 162-164 1914 August Font Carreras Modernisme Edifici Mediterrani Consell de Cent 160-186 Antoni Bonet Castellana / Josep Puig Torné Racionalisme - Moviment Modern Casa Josep Filella (I) Consell de Cent 187 1901 Pere Bruqueras Rovira Eclecticisme Casa Josep Filella (II) Consell de Cent 189 / Urgell 95 1901-1903 Maurici Augé Robert Modernisme Escola Industrial Urgell 173-215 1927-1931 Joan Rubió Bellver Modernisme Escola Industrial - Fàbrica Batlló Urgell 187 1868-1869 Rafael Guastavino Moreno Escola Industrial - Escola del Treball Urgell 187 1927-1931 Joan Rubió Bellver Modernisme Escola Industrial -Residència d'Estudiants Urgell 187 / París 84-114 1928 Joan Rubió Bellver Eclecticisme Església de Sant Eugeni Papa Comte Borrell 303 1880-1883 Jeroni Granell Barrera Historicisme Editorial Gustavo Gili Rosselló 87-89 1954-1960 Francesc Bassó Birulés / Joaquim Gili Morros Racionalisme - Moviment Modern Casa del carrer Rosselló 36 Rosselló 36 1929 Josep Lluís Sert López Racionalisme - Moviment Modern Presó Model Entença 165 1881-1904 Josep Domènech Estapà / Salvador Viñals Eclecticisme Editorial Salvat Mallorca 45-49 1912-1916 Pau Salvat Espasa Modernisme Casa Salvat Calàbria 191-193 1912 Pau Salvat Espasa Modernisme Cases Joan Galofré Calàbria 202-206 1911-1929 Josep Granyer Modernisme Edifici Estel Avinguda de Roma 73-91 1973-1975 Francesc Mitjans Miró Contemporani VI. BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA. FONTS CONSULTADES A.A.V.V. (2009). Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs. Projecte. Barcelona, Spain: Diputació de Barcelona. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). AA.VV. Revista Jano Arquitectura núm 54. 1978. Barcelona: un “Eixample” virtual. A.A.V.V. (2009). La política pràctica. Cerdà i la Diputació de Barcelona. Barcelona, Spain: Diputació de Barcelona. AA.VV. Inicis de la urbanística municipal de Barcelona. Mostra dels fons municipals de Plans i Projectes d’urbanisme 1750-1930. Ajuntament e Barcelona, Corporació Metropolitana de Barcelona, 1985. A.A.V.V. (2016). Mapes i control del territorio e Barcelona, vuit estudis. Barcelona, Spain: Ramon Grau, Carme Muntaner. AA.VV. L’arquitectura dels anys cinquanta a Barcelona. Generalitat de Catalunya, Cambra de la propietat urbana de Barcelona, Fundació Caixa de Barcelona, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès. 1987 Ajuntament de Barcelona. Àrea d’Urbanisme. (1983). Plans i Projectes per a Barcelona 1981-82. Barcelona, Spain: Ed. Ajuntament de Barcelona. AA.VV. Catalunya la fàbrica d’Espanya: Un segle d’industrialització catalana. 1833-1936 Barcelona, imatges i records. Ed Viena Columna. 1998. AA.VV. La formació de l’Eixample de Barcelona. Aproximacions a un fenomen urbà. Olimpíada Cultural Bohigas, O. (1963). Barcelona, entre el Pla Cerdà i el Barraquisme. Barcelona, Spain: Edicions 62. Barcelona 92. 1990. Boix, E. (2002). Catàleg de targetes postals de Barcelona Ángel Toldrá Viazo. Barcelona, Spain: Editorial AA.VV. Barcelona, Arquitectura y ciudad, 1980-1992. Editorial Gustavo Gili. Barcelona 1990. AUSA & Ajuntament de Barcelona. AA.VV. La rehabilitació de l’Eixample. Ajuntament de Barcelona, 1991. Borja, J. (1972) Planificación y crecimiento urbano de Barcelona 1939-1958. Barcelona, Spain: Ed. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, n. 22. COAC Barcelona. AA.VV. Cerdà, Urbs i Territori: Una visió de futur. Catàleg de la Mostra Cerdà. Urbs i territori, setembre 1994- Busquets, Joan i Gómez, José Luis. Estudi de l’Eixample. Ajuntament de Barcelona 1983 gener 1995. Barcelona. Editorial Electa, 1994 Busquets, Joan (director) i AA.VV. La ciutat vella de Barcelona: un passat amb futur. Ajuntament de AA.VV. Ciutat verda. 1r Congrés Europeu. 2005. Generalitat de Catalunya. Barcelona i UPC. 2003. A.A.V.V. Historia del Urbanismo de Barcelona: del Plan Cerdà al Área Metropolitana. Comisión de Urbanismo Busquets, J. (1992) Barcelona. Evolución urbanística de una ciudad compacta. Madrid, Spain: Ed. Mapfre. y Servicios Comunes de Barcelona y otros municipios. Barcelona, Spain: Ed. Labor. (1970). Busquets, J. (2014). Barcelona. The urban evolution of a compact city. AR +D (Applied Research + Design A.A.V.V. (1978). Los ensanches hacia una definición en Arquitecturas Bis n. 14. Barcelona pp 44-48 y dos Publishing). Harvard University Graduate School of Desing. Ensanches F. El Ensanche de Barcelona, Monografías ETSAB-LUB n. 20 Barcelona. First English and Italian Traslation (1978). “Verso una definizione. Towards a definition” Lotus Internacional n. 19. Milano, pp 28-36. Busquets, J., Coromines, M., Eizaguirre, X., & Sabaté, J. (1992). Cerdà i el seu Eixample. Barcelona, Spain: Ajuntament de Barcelona MOPU. A.A.V.V. (1990). La formació de l’Eixample de Barcelona. Aproximacions a un fenòmen urbà. L’Avenç. Barcelona, Spain: Calders, P., & Català-Roca, F. (1984). Veure Barcelona. Barcelona, Spain: Edicions Destino. A.A.V.V. (1991). Guía de Arquitectura Contemporánea. Barcelona y su área territorial. 1928-1992. Quaderns Catàleg d’arbres d’interès local de l’ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Barcelona Ecologia, Urbanisme i d’Arquitectura i Urbanisme, n. 188-189. Barcelona, Spain: Ed. COAC. Mobilitat A.A.V.V. (2001). La constitución de la Gran Barcelona. La obertura de la Vía Layetana (1908-1958). Barcelona, Cerdà, I. (1856). La monografía estadística de la clase obrera de Barcelona. As an appendix in (1867) Teoría Spain: Ajuntament de Barcelona. General de la Urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas, a la Reforma y Ensanche de Barcelona. Madrid, Spain: Imprenta Española A.A.V.V. (2004). Abajo las Murallas. 150 anys de l’enderroc de les Muralles de Barcelona. Barcelona, Spain: MHCB Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura. Cerdà, I. (1867). Teoría General de la Urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas, a la Reforma y Ensanche de Barcelona. Madrid, Spain: Imprenta Española. A.A.V.V. (2009). Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli: 1853-1897. Barcelona, Spain: Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Cerdà i el seu eixample a Barcelona. Edicions UPC Laboratori d’Urbanisme/ Ajuntament de Barcelona/ MOPT 1992 Cirici Pellicer, A. (1971) Barcelona pam a pam. Barcelona, Spain: Editorial Teide. Reissue of the Barcelona pam González, A., & Lacuesta, R. (1995). Barcelona, 1929-1994. Barcelona, Spain: Ed. G.Gili. a pam & Per no perdre peu. González, I. (2012) Barcelona, Spain: Ed. Comanegra. Hernández-Cros, J. E., Mora, G., & Pouplana, X. (1985). Guía de Arquitectura de Barcelona. COAC. Barcelona, Corominas, M. (2002). Los orígenes del Ensanche de Barcelona Suelo, técnica e iniciativa. Barcelona, Spain: Spain: Ed. Plaza & Janès. Editions UPC. Llobet, J. (1984). Urbanització i planejament urbanístic: Barcelona, 1917-1936. (Unpublished doctoral Crosas, C. (2009). Variations in Regularity. The El Vedado Project and the Creation of Metropolitan Havana disertation, de Solà-Morales, M. Director). UPC-ETSAB, Barcelona, Spain. (Unpublished doctoral dissertation). UPC, Barcelona, Spain. Luque Valdívia, J. (2000). Constructores de la ciudad contemporánea. Aproximación disciplinar a través de las C.O.A.C. i Generalitat de Catalunya (1996) Registre d’Arquitectura Moderna a Catalunya, 1925-1965. textos. Pamplona. Spain: Universidad de Navarra. Cie Inversiones Editoriales Dossat. Magrinyà, F., & Marza, F. (2009). L’Eixample Cerdà. 150 anys de modernitat. Barcelona, Spain: Fundació Urbs Domingo, M., & Bonet, R. M. (1998). Barcelona i els moviments socials urbans. Barcelona, Spain: Fundació i Territori Ildefons Cerdà (FUTIC). Bofill, Ed. Mediterrània. Martí, F., & Moreno, E. (1974). Barcelona ¿a dónde vas? Collection Documentación y Ensayo, 4. Barcelona, Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte. Diputació de Barcelona/ CCCB 2009 Spain: Ed. Dirosa. Dossier-resum dels treballs d’anàlisi i diagnosi urbanistica dels nuclis antics dels barris tradicionals de Martorell Portas, V., Florensa, A. & Martorell Otzet, V. (1970). Historia del Urbanismo en Barcelona: Del Plan Barcelona Ajuntament de Barcelona. Sector d’Urbanisme i Infraestructures 2010 Cerdà al Área Metropolitana. Barcelona, Spain: Editorial Labor. Duran, A. (1975). Barcelona i la seva història. Volumes I, II y III. Barcelona, Spain: Ed. Curial. Mancomunitat de Catalunya. L’obra realitzada. 1914-1919. Els corredors verds urbans. Exemples i criteris de disseny. Ajuntament de Barcelona 2010 Montaner, Josep Maria. Escaleras, patios, sespensas y alcobas. Un anàlisis de la evolución de la casa artesana Espinàs, J. M., & Català Roca, F. (1974). Vuit segles de Carrers de Barcelona. De Montcada a Tusset. a la casa de vecinos en Barcelona. P 2- 12. Revista Arquitecturas Bis, núm 51. 1985. Barcelona, Spain: Ed. Destino. Estapé, F. (1971). Teoría General de la Urbanización: Facsimile of 1967 of the volumes I and II, with an added Ordenança municipal dels usos del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Des. textos olvidados. Barcelona, Spain: Ed. Ariel. Inst. Estudios Fiscales. 2014 E. Katzenstein, G. Natanson, H. Schvartzman. Bonet. Arquitectura y Urbanismo en el Río de la Plata y España. Permanyer, Ll. (2009). Barcelona panoràmica. Postals Àngel Toldrà i Viazo. Barcelona, Spain: Collection Espacio Editora SA. Buenos Aires. 1985 panoràmica. Editorial Efadós. Piñón, H., & Català-Roca, F. (1996). Arquitectura Moderna en Barcelona, 1951-76. Barcelona, Spain: Ed. UPC. Estudis previs al catàleg del paisatge urbà de Barcelona (set. 2017) Ajuntament de Barcelona Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona. Hàbitat Urbà, Medi Ambient i Serveis Urbans Ajuntament de Fabré J., & Huertas, J. M. (1988). La construcció d’una ciutat. Barcelona 1888-1988. Barcelona, Spain: Ed. Barcelona. Abril 2016 Diari de Barcelona. Porcioles, J. M. (1965). Palabras a la Ciudad. Volumes I, II y III. Barcelona, Spain: Ed. La Polígrafa. Feliu, R., & Gabancho, P. (2003). L’Eixample des de dins. Barcelona, Spain: Ajuntament de Barcelona. Ferrer, A., & Nel·lo, O. (1991). La transformació d’una ciutat industrial. Papers, 3. Barcelona, Spain: Ed. IEMB. Revista Papers núm 32. Regió Metropolitana de Barcelona. L’urbanisme municipal a Catalunya (1979-1999). Flores, C., & Amann, E. (1964-65). La Arquitectura de Barcelona. Hogar y Arquitectura, 55-56. Madrid, Spain: Entrevista a Miquel Corominas, p 43. Gràfic Pla Especial Diagonal – Poble Nou, a Barcelona (1989). Ed. Ediciones y Publicaciones Populares. Roca, F. (1977). El Pla Macià. Barcelona, Spain: Ed. La Magrana. Galera, M., Roca, F., & Tarragó, S. (1982). Atlas de Barcelona: segles XVI-XX. COAC. Barcelona, Spain: Ed. La Gaya Ciencia. Rodríguez, Carme; Torres, Jorge; Català –Roca, Francesc. Grup R. GG. 1994 Gómez, J. L., & Solà-Morales, M. (1977). Crecimiento urbano como inversión en capital fijo. El caso de Sagarra, F. (1996). Barcelona, Ciutat de transició. El projecte (1848-1868) Urbà a través dels treballs de Barcelona, 1840-1975. Ciudad y territorio, 2. Barcelona, Spain: Ed. Ministerio de la Vivienda. Barcelona, l’arquitecte Miquel Garriga i Roca. Barcelona, Spain: Institut d’Estudis Catalans. Serra, E. (1995). Geometria i projecte del sòl als orígens de la Barcelona Moderna: La vila de Gràcia. WEBS: Barcelona, Spain: Ed. UPC. https://enarchenhologos.blogspot.com/2016/02/lesquerra-del-ensanche.html Sica, P. (1981). Historia del Urbanismo. El sigol XIX (V. I). Madrid, Spain: Instituto de Estudios de la Administración Local. https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/12140 https://ajuntament.barcelona.cat/eixample/ca/el-districte-i-els-seus-barris/la-nova-esquerra-de- Solà-Morales, M. () Territori, idea, normativa, traçat. El pla Cerdà de Barcelona 1855-1993. Visions urbanes leixample/historia-de-la-nova-esquerra-de-leixample Europa 1870-1993. CCCB. Electa. Barcelona p.33-35. https://media-edg.barcelona.cat/wp-content/uploads/2016/02/Guia-terrats-CAT-baixa.pdf Solà-Morales, M. (1978). Querido Leon, ¿Por qué 22x22? Arquitecturas Bis, (20), 1-12. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-146(021).htm Solà-Morales, M. (2008). Deu lliçons sobre Barcelona. Ten lessons on Barcelona. Barcelona, Spain: Ed. COAC. http://orgullosademiciudad.blogspot.com/2014/01/la-avenida-de-roma.html http://barcelofilia.blogspot.com/2010/10/hermanitas-de-los-pobres-1881-2004.html Solà-Morales, M. (2010). Cerdà/Ensanche. Barcelona, Spain: Ed. Crosas, C., LUB UPC. http://fotosdebarcelona.com/historiagrafica/picture.php?/1656/tags/23-arquitectura_desaparecida Solà-Morales, M., Busquets, J., Domingo, M., Font, A., & Gomez, J. L. (1974). Barcelona, remodelación http://cartotecadigital.icgc.cat capitalista o desarrollo urbano en el sector de la ribera oriental. Barcelona, Spain: Ed. G. Gili. https://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/arxiu Solà-Morales, I. (1992) Arquitectura modernista fi de segle a Barcelona. Editorial Gustavo Gili. Barcelona http://territori.scot.cat Soley, R. (1998). Iconografia de la ciutat de Barcelona. Vistes i plànols impresos de 1572 a 1900. Vol II. Barcelona, Spain: Editorial Mediterrània. Tarragó, M., Brau, Ll., & Teixidor, C. (1972). Planificación y crecimiento de Barcelona 1959-1971. Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, n. 22. COAC. Barcelona, 1972 Tarragó, S. Grup 2C. El Plan Macià, sintesis del trabajo del G.A.T.C.P.A.C. para Barcelona. Revista 2c Construcción de la ciudad, núm 15-16. 1975. Tarragó, S., & Soria, A. (1976). Ildefonso Cerdà (1815-1876): Catálogo de la exposición conmemorativa del centenario de su muerte. Madrid, Spain: Colegio Nacional de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Madrid Tarragó, S. I Serratosa, A. Cerdà, urbs i territori. Editorial Electa. 1994 Terán, F. (1977). Notas para la historia del planeamiento de Barcelona. La era de Franco. Ciudad y Territorio, (2). Barcelona, Spain: Ed. Ministerio de la Vivienda. Terán, F. (1978). Planeamiento Urbano en la España Contemporánea. Historia de un proceso imposible. Barcelona, Spain: Editorial Gustavo Gili. Torres Capell, M. (1994). La Formación de la Urbanística Metropolitana de Barcelona. Barcelona, Spain: Ajuntament de Barcelona. Venteo, D. (2009). La Barcelona de Roisin. Fotografies inèdites, 1897-1936. Barcelona, Spain: Viena Edicions. IMATGES