Secretaria General
COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS
Sessió de 14 de desembre de 2020
ACTA
A la sala virtual, amb pantalla central de control de la Sala Lluís Companys de la Casa 
Consistorial de la casa de la ciutat de Barcelona, el 14 de desembre de 2020, s’hi 
reuneix la COMISSIÓ DE DRETS SOCIALS, CULTURA I ESPORTS en sessió ordinària, sota 
la presidència de la Ima. Sra. Regidora Laura Pérez Castaño. Hi concorren les Imes. 
Sres. i els Ims. Srs.: Joan Ramon Riera Alemany, Joan Subirats Humet, Lucia Martín 
González, Gemma Tarafa Orpinell, Francesc Xavier Marcé Carol, David Escudé 
Rodríguez, Montserrat Benedí i Altés, Eva Baró i Ramos, Elisenda Alamany i Gutiérrez, 
Gemma Sendra i Planas, Neus Munté i Fernández, Ferran Mascarell i Canalda, Maria 
Magdalena Barceló Verea, Óscar Ramírez Lara i Eva Parera Escrichs, assistits per 
l’assessora jurídica, la Sra. Teresa Ordóñez Rivero, que actua per delegació del 
secretari general i que certifica.
També hi són presents les Sres. i els Srs.: Ima. Sra. Marina Gassol Ventura, Im. Sr. Max 
Zañartu Plaza, Ima. Sra. Francina Vila Valls, Sra. Maria Truñó Salvadó, comissionada 
d’Educació, i Sra. Sonia Fuertes Ledesma, comissionada d’Acció Social.
La sessió no presencial va ser convocada i se celebra en virtut del que disposa l’article 
46.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, segons 
redacció donada pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten 
mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la 
COVID-19.
La secretària constata l’efectiva connexió per via telemàtica de tots els assistents a la 
sessió mitjançant el sistema de videoconferència gestionat des de la referida sala 
virtual i acredita la seva identitat, així com l’existència de quòrum legal.
S’obre la sessió a les 09.35 h.
El Sr. RAMÍREZ indica que s’ha incorporat una esmena del Grup Municipal d’ERC a la 
declaració institucional i ha donat instruccions perquè se n’enviï una còpia als 
portaveus de tots els grups, així com perquè s’obri el Copérnico per poder començar 
de nou el circuit de signatures. Afegeix que hi ha acord de tots els grups.
La SECRETÀRIA confirma que si entra pel Copérnico i té la signatura de tothom, no hi 
ha cap problema.
El Sr. RAMÍREZ observa que potser al final de la sessió no tothom haurà pogut signar.
La Sra. PÉREZ diu que poden manifestar aquí la unanimitat de veu i fer la gestió durant 
CCM 12/20 DSocials 1/85
el dia.
La SECRETÀRIA ho confirma en atenció a l’acord unànim.
La Sra. PARERA indica que la proposició del Grup Municipal de BxCanvi ha estat 
transaccionada amb Cs i n’ha enviat el redactat final als grups per WhatsApp, però no 
l’han pogut introduir al Copérnico perquè no s’ha obert.
La Sra. PÉREZ comenta que per a proposicions normalment no hi ha problema perquè 
també hi ha la fórmula in voce, que s’intenta evitar però s’hi pot recórrer en cas 
necessari.
La Sra. PARERA diu que no té l’ordinador per signar, però que ha enviat la transacció a 
tots els grups.
La SECRETÀRIA respon que sent així, està tot correcte.
La Sra. PÉREZ afegeix que, en qualsevol cas, abans de començar el debat de la 
proposició del Grup Municipal de BxCanvi, en poden llegir la darrera versió.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
Es dona per llegida l’acta de la sessió anterior, sessió ordinària celebrada el 17 de 
novembre de 2020, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres de la 
Comissió; i S’APROVA.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les 
resolucions següents:
1. – (2003/2021) De la gerent municipal, de 29 d’octubre de 2020, que inicia expedient, 
aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió del 
servei d’educació ambiental 2021-2022 al Districte de Sant Andreu, per als exercicis 
2021-2022, i per un import de 211.913,00 euros (Iva inclòs). 
2. – (2019508) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 2 de novembre de 2020, que allibera l’autorització de la despesa del contracte 
relatiu als serveis de gestió dels processos d’homologació, preinscripcions i avaluació 
de les activitats i de suport en la tramitació de sol·licituds d’ajuts de la Campanya de 
Vacances d’Estiu, per a l’exercici 2020, i per un import de 7.359,75 euros (IVA inclòs). 
3. – (301/18) De la gerent de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, de 30 
d’octubre de 2020, que adjudica a Recerca i Desenvolupament Empresarial el 
contracte relatiu als serveis postals per a la Gerència de Cultura, Educació, Ciència i 
CCM 12/20 DSocials 2/85
Comunitat, per als exercicis 2020-2021, i per un import de 1.600,00 euros (IVA inclòs). 
4. – (20200045) De la gerent municipal, de 3 de novembre de 2020, que adjudica a Airun 
Serveis Culturals, SL el contracte relatiu a la gestió del servei d’organització i 
implementació del programa educatiu del Dia de la Diversitat a Barcelona, per als 
exercicis 2020-2022, i per un import de 122.620,66 euros (IVA inclòs). 
5. – (20170239) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 4 de novembre de 2020, que cancel·la i/o retornar a Joan Antoni Gutierrez Perez, la 
garantia definitiva d’import 1.089,57 euros constituïda per respondre del compliment 
de gestió financera i auditoria projecte europeu Urbact. 
6. – (20170239) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 4 de novembre de 2020, que cancel·la i/o retorna a Joan Antoni Gutierrez Perez, la 
garantia definitiva d’import 1.089,57 euros, constituïda per respondre del compliment 
de gestió financera i auditoria UIA. 
7. – (20170375) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 4 de novembre de 2020, que cancel·la i/o retornar a Notus-ASR la garantia 
definitiva d’import 1.700,00 euros, constituïda per respondre del compliment de 
servei d’assistència tècnica i suport a la coordinació transnacional del projecte 
europeu URBInclusion. 
8. – (20190227) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 6 de novembre de 2020, que prorroga el termini del contracte relatiu al servei de 
dinamització, coordinació i realització dels festivals de creació artística organitzats pel 
Departament de Joventut, adjudicat a Associació Bioritmo, per als exercicis 2020-
2021, i per un import de 17.450,00 euros (IVA inclòs). 
9. – (20200449) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 10 de novembre de 2020, que adjudica a Carolina Villalon Martin el contracte 
relatiu a l’activitat "Autocura per a dones", per als exercicis 2020-2021, i per un import 
de 8.000,00 euros. 
10. – (20200044) De la gerent municipal, d’11 de novembre de 2020, que adjudica a Airun 
Serveis Culturals, SL el contracte relatiu al serveis d’organització i implementació del 
programa educatiu el pregó dels infants de les festes de Santa Eulàlia, per els exercicis 
2020-2022, i per un import de 108.138,91 euros (IVA inclòs). 
11. – (20200236) De la gerent municipal, d’11 de novembre de 2020, que inicia expedient, 
aprova el plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu als serveis 
auxiliars de recepció dels edificis situats al carrer València 344, Passeig de Sant Joan 
75 i carrer Viladomat, 127 per als exercicis 2021-2022, i per un import de 118.639,52 
euros (IVA inclòs). 
12. – (20200044) De la gerent municipal, d’11 de novembre de 2020, que allibera la 
quantitat de 12.016,66 euros (IVA inclòs) relatiu al contracte als serveis d’organització
CCM 12/20 DSocials 3/85
i implementació del programa educatiu el pregó dels infants a les Festes de Santa 
Eulàlia, per als exercicis 2020-2022. 
13. – (418/18) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, de 
12 de novembre de 2020, que aprova, per motiu d’interès públic, la modificació del lot 
2 de l’acord marc per a l’homologació/designació d’entitats i de fixació de les 
condicions dels contractes relatius als serveis d’acolliment i suport per a persones 
sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional. 
14. – (0639/19) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, de 
12 de novembre de 2020, que aprova les modificacions del contracte relatiu a la 
gestió de les inscripcions, la producció, la direcció tècnica, la regidoria dels tallers, 
actes i activitats, així com el subministrament, adequació i muntatge 
d’infraestructures per la Trobada d’entitats BCN Ciutat, adjudicat a Airun Serveis 
Culturals, SL. 
15. – (20200045) De la gerent municipal, de 13 de novembre de 2020, que allibera la 
quantitat de 13.624,53 euros (IVA inclòs) en concepte de baixa en la licitació relatiu al 
contracte de gestió del servei d’organització i implementació del programa educatiu 
del dia de la Diversitat, per als exercicis 2020-2022, i per un import de 13.624,53 euros 
(IVA inclòs). 
16. – (20190029) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 13 de novembre de 2020, que acorda l’aixecament de la suspensió del contracte 
relatiu a la gestió i desenvolupament del programa "Sóc Blogger!!!". 
17. – (20200007) De la gerent de l’Àrea de cultura, Ciència i Comunitat, de 24 de novembre 
de 2020, que reajusta les anualitats de l’autorització i disposició de la despesa del 
contracte relatiu al subministrament, mitjançant arrendament, de material 
d’infraestructures necessari per al desenvolupament dels actes als quals dona suport 
o promou el Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, adjudicat a 
Iniciatives Events SL, per als exercicis 2020-2021, i per un import de 25.796,28 euros 
(IVA inclòs). 
18. – (20209207) De la gerent municipal, de 24 de novembre de 2020, que adjudica a 
Trinijove, Empresa de Inserción, el contracte relatiu al servei d’atenció al públic, 
informació i gestió dels espais compartits de l’Edifici Transformadors, per als exercicis 
2020-2021, i per un import de 99.458,60 euros (IVA inclòs). 
19. – (20200043) De la gerent municipal, de 24 de novembre de 2020, que adjudica a 
Teleduca Educació i Comunicació SCP, el contracte relatiu als serveis d’organització i 
implementació del programa educatiu Cicle de Cinema dels Drets dels Infants, per als 
exercicis 2020-2022, i per un import de 111.320,00 euros (IVA inclòs). 
20. – (0128/20) De la gerent municipal, de 24 de novembre de 2020, que adjudica a Etic 
Habitat, SCCL, el contracte relatiu al servei de suport grupal i individual amb dones en 
situació de precarietat a 5 barris, pel projecte "Dones Amunt", per als exercicis 2020-
CCM 12/20 DSocials 4/85
2021, i per un import de 115.200,00 euros (IVA exempt). 
21. – (0128/20) De la gerent municipal, de 24 de novembre de 2020, que allibera la 
quantitat de 30.000,00 euros (IVA inclòs), en concepte de baixa en la licitació, del 
contracte relatiu al servei de suport grupal i individual amb dones en situació de 
precarietat a 5 barris, del projecte "Dones Amunt", adjudicat a Etic Habitat, SCCL, per 
als exercicis 2020-2021. 
22. – (0553/19) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, de 
26 de novembre de 2020, que reconeix l’import d’indemnització per la suspensió 
parcial del contracte relatiu al servei de vigilància i seguretat de les dependències del 
Servei d’Atenció a Immigrants Emigri Refugiats, per a l’exercici 2020, i per un import 
de 3.215,15 euros. 
23. – (20209401) Del gerent del Districte de l’Eixample, de 26 de novembre de 2020, que 
adjudica a Judtih Valldosera Falo el contracte relatiu als serveis de disseny gràfic per a 
la difusió i divulgació d’activitats, actes i altres manifestacions del districte, lot 2, per 
als exercicis 2020-2021, i per un import de 27.225,00 euros (IVA inclòs), 
24. – (20209401) Del gerent del Districte de l’Eixample, de 26 de novembre de 2020, que 
adjudica a Antonio Castro Garcia el contracte relatiu als serveis de disseny gràfic per a 
la difusió i divulgació d’activitats, actes i altres manifestacions del districte, lot 2, per 
als exercicis 2020-2021, i per un import de 29.040,00 euros (IVA inclòs). 
25. – (20190469) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 30 de novembre de 2020, que anul·la part de l’autorització i disposició de la 
despesa del contracte relatiu al subministrament i col·locació de cortines per 
equipaments de vulnerables, adjudicat a Gallen Trullen y Compañia SA, per a l’exercici 
2020, i per un import de 18.089,29 euros (IVA inclòs). 
26. – (418/18) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, de 
13 de novembre de 2020, que aprova la modificació de lot 3 de l’acord marc per 
l’homologació/designació d’entitats i de fixació de les condicions dels contractes de 
serveis d’acolliment i suport per a persones sol·licitatnts i beneficiàries de protecció 
internacional. 
27. – (20190177) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 13 de novembre de 2020, que aprova les modificacions del contracte relatiu a la 
gestió del programa "Dedeuauna". 
28. – (177/2019E) De la gerent municipal, d’1 de desembre de 2020, que adjudica a 
Iniciatives i Programes, S.L. el contracte relatiu a la gestió i dinamització del casal del 
barri del Carmel, per als exercicis 2020-2022, i per un import de 275.209,25 euros (IVA 
inclòs). 
29. – (177/2019E) De la gerent municipal, d’1 de desembre de 2020, que allibera la 
quantitat de 12.542,30 euros (IVA inclòs), en concepte de baixa en la licitació del 
CCM 12/20 DSocials 5/85
contracte relatiu a la gestió i dinamització del casal del barri del Carmel, adjudicat a 
Iniciatives i Programes, S.L., per als exercicis 2020-2022. 
30. – (185/2018OR) De la gerent municipal, d’1 de desembre de 2020, que prorroga per un 
període comprès des de l’01.01.2021 fins el 31.12.2022, el contracte relatiu a la gestió 
de serveis relatiu a la direcció, promoció, dinamització i organització de les activitats 
del casal de barri Pirineu-Can Baró, adjudicat a Transit Projectes, S.L. i per un import 
de 267.440,56 euros (IVA inclòs).. 
31. – (20200447) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 3 de desembre de 2020, que inicia expedient, aprova el plec de clàusules i autoritza 
la despesa del contracte relatiu a realitzar les tasques d’impuls, seguiment i avaluació 
de totes les actuacions que conformen el Pla de Xoc de salut mental, per als exercicis 
2020-2021, i per un import de 87.480,14 euros (IVA inclòs). 
32. – (2019508) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 2 de desembre de 2020, que reajusta les anualitats del contracte relatiu al 
reajustament pressupostari dels serveis de gestió dels processos d’homologació, 
preinscripcions i avaluació de les activitats i del suport en la tramitació de sol·licituds 
d’ajuts de la Campanya de Vacances d’Estiu 2020, per als exercicis 2020-2021, i per un 
import de 4.398,00 euros (IVA inclòs). 
33. – (20200532) Del gerent de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, 
de 3 de desembre de 2020, que adjudica a Iniciatives i Dinamiques Comunitari el 
contracte relatiu a les accions formatives en competències de dinamització de grups 
de treball virtuals i suport tècnic en la facilitació en grups de millora o de discussió 
virtuals, per als exercicis 2020-2021, i per un import de 4.646,40 euros (IVA inclòs). 
Acords de la Comissió de Govern de 19 de novembre de 2020
34. – (20003296) INICIAR l’expedient per a la contractació del Servei de gestió del Centre 
Municipal d’Acolliment d’Urgències per Violència Masclista de la ciutat de Barcelona 
(CMAU-VM), amb núm. de contracte 20003296, mitjançant tramitació urgent, amb la 
utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació d’1.830.531,08 
euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 3.328.566,49 euros; DECLARAR la urgència en 
la tramitació d’acord amb la justificació que consta a l’expedient;APROVAR les 
actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i 
el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per 
a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat, amb pressupost net 
1.664.119,16 euros i import de l’IVA de 166.411,92 euros; i amb càrrec a les partides i 
als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 915.265,54 
euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària 
D/22731/23171 0200, un import (IVA inclòs) de 915.265,54 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22731/23171 0200; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos 
corresponents atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la 
seva autorització. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, 
CCM 12/20 DSocials 6/85
Cultura i Esports. 
35. – (104/2020) INICIAR l’expedient per a la contractació dels Casals de gent gran i Centre 
cívic Can Castelló, amb núm. de contracte 20002854, mitjançant tramitació ordinària, 
amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de licitació 
d’1.427.286,96 euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 2.359.152,00 euros. APROVAR 
les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte. CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació. AUTORITZAR l’esmentada quantitat, amb pressupost 
net 1.179.576,00 euros i import de l’IVA de 247.710,96 euros; i amb càrrec a les 
partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 
713.643,48 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23232 0605, un import (IVA inclòs) de 713.643,48 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23232 0605; 
condicionada a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os 
corresponent/s atès que l’execució d’aquest contracte s’iniciarà l’exercici següent a la 
seva autorització. DECLARAR la improcedència de la revisió de preus d’acord amb l’art. 
103 LCSP. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
36. – (18010057/18002097L01/002) RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic 
emès en dates 18 i 22 de setembre de 2020, l’import d’indemnització parcial a favor 
de l’empresa INCOOP SCCL amb NIF F60137411, del contracte 18002097L01, que té 
per objecte la gestió d’equipaments municipals de lleure infantil del Districte de Nou 
Barris Lot 1: Casal Infantil Ciutat Meridiana, Casal Infantil Vallbona i Casal Infantil 
Trinitat Nova, per la quantitat de 981,02 euros pel període comprés entre el dia 1 de 
maig de 2020 i el 20 de juny de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER 
l’obligació per l’import indicat, a càrrec de de la partida D/22611/23212 0608 de 
l’exercici 2020. ESTABLIR que per a la resta d’indemnitzacions parcials que s’hagin 
d’efectuar durant el període de suspensió, el contractista haurà de presentar 
mensualment una declaració responsable on s’especificarà, si s’escau, la variació o no 
dels imports i despeses indemnitzables que s’hagin produït en el darrer període de 
suspensió, per tal de procedir al seu reconeixement prèvia valoració tècnica i 
corresponent resolució. NOTIFICAR la present resolució al contractista. DONAR-NE 
COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
37. – (18010057/18002097L02/002) RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic 
emès en dates 21 I 22 de juliol de 2020, l’import d’indemnització parcial a favor de 
l’empresa Calaix de Cultura, SL, amb NIF B63033740, del contracte 18002097L02, que 
té per objecte la gestió d’equipaments municipals de lleure infantil del Districte de 
Nou Barris Lot 2: Ludoteca la Guineu, Casal Infantil Roquetes, Casal Infantil Canyelles i 
pati de l’escola Prosperitat, per la quantitat de 709,50 euros pel període comprés 
entre el dia 1 i 19 de juny de 2020, en el benentès que l’empresa no ha utilitzat els 
mitjans personals per a unes altres finalitats durant el període de suspensió del 
contracte. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació per l’import indicat, a 
càrrec de de la partida 226.12 232.12 06.08, de l’exercici 2020. ESTABLIR que per a la 
resta d’indemnitzacions parcials que s’hagin d’efectuar durant el període de 
CCM 12/20 DSocials 7/85
suspensió, el contractista haurà de presentar mensualment una declaració 
responsable on s’especificarà, si s’escau, la variació o no dels imports i despeses 
indemnitzables que s’hagin produït en el darrer període de suspensió, per tal de 
procedir al seu reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent resolució. 
NOTIFICAR la present resolució al contractista. DONAR-NE COMPTE a la Comissió de 
Drets Socials, Cultura i Esports. 
38. – (18010057/18002097L03/002) RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic 
emès en dates 18 i 22.09.2020, l’import d’indemnització parcial a favor de l’empresa 
Calaix de Cultura, SL, amb NIF B63033740, del contracte 18002097L03, que té per 
objecte la gestió d’equipaments municipals de lleure infantil del Districte de Nou 
Barris Lot 3: Casal Infantil Turó de la Peira, Casal Infantil Vilapicina-Torre Llobeta i 
Ludoteca Sóller, per la quantitat de 578,39 euros, pel període comprés entre el dia 1 
al 19 de juny de 2020, en el benentès que l’empresa no ha utilitzat els mitjans 
personals per a unes altres finalitats durant el període de suspensió del contracte. 
AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONEIXER l’obligació per l’import indicat, a càrrec de de 
la partida 226.11 232.12 0608 de l’exercici 2020. ESTABLIR que per a la resta 
d’indemnitzacions parcials que s’hagin d’efectuar durant el període de suspensió, el 
contractista haurà de presentar mensualment una declaració responsable on 
s’especificarà, si s’escau, la variació o no dels imports i despeses indemnitzables que 
s’hagin produït en el darrer període de suspensió, per tal de procedir al seu 
reconeixement prèvia valoració tècnica i corresponent resolució. NOTIFICAR el 
present acord al contractista. DONAR-NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
39. – (20002958) INICIAR l’expedient per a la contractació de Serveis de lleure infantil de la 
Franja del Besòs 2021 a l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Andreu, amb 
núm. de contracte 20002958, mitjançant tramitació ordinària, amb la utilització del 
procediment obert, amb un pressupost base de licitació de 385.310,54 euros (IVA 
inclòs) i un valor estimat de 525.423,45 euros; APROVAR les actuacions preparatòries 
efectuades, el plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions 
tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la licitació per a la seva adjudicació; 
AUTORITZAR l’esmentada quantitat, amb pressupost net 350.282,30 euros i import de 
l’IVA de 35.028,24 euros; i amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el 
desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 192.655,27 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23212 0609, un 
import (IVA inclòs) de 192.655,27 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23212 0609; condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest 
contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. DECLARAR la 
improcedència de la revisió de preus amb motiu de l’article 103 de la LCSP. DONAR 
COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
40. – (18001022) PRORROGAR per un període comprès des de l’01.01.2021 fins al 
30.06.2021, el contracte 18001022-003 que té per objecte la gestió i dinamització dels 
casals de gent gran del Districte de Sant Martí, adjudicat a l’empresa INCOOP, SCCL., 
amb NIF F60137411, per un import total de 251.048,33 euros (exempt d’IVA), d’acord 
CCM 12/20 DSocials 8/85
amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR 
la despesa de l’esmentat contracte per un import de 251.048,33 euros, exempt d’IVA, 
amb càrrec a l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el 
desglossament següent: un import net de 251.048,33,00 euros exempt d’IVA a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23232 0610, condicionat a l’existència de crèdit 
adequat i suficient del pressupost 2021. REQUERIR l’adjudicatari per tal que 
comparegui a les dependències de del districte de Sant Martí per a la seva 
formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la 
notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
41. – (2002/2005) RECTIFICAR l’acord de la Comissió de Govern de 23 de gener de 2020 que 
revisava el preu del contracte de lloguer del local ubicat al carrer Muntanya, 16-16bis, 
d’acord amb el que estableix l’article 109.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del 
procediment administratiu comú de les administracions públiques en el sentit de 
rectificar l’import de l’autorització i disposició de la despesa aprovat per un import de 
77.321,46 euros, quan l’import correcte és 92.072,12 euros com a conseqüència, 
AMPLIAR l’AUTORITZACIÓ i DISPOSICIÓ de despesa per un import de 14.750,66 euros 
a favor de Servicio de Alquileres, SA amb NIF B58280876 en concepte de rectificació 
càlcul import de la renda de la pròrroga del contracte de lloguer, ubicat al c/Muntanya 
16 i cedit a l’entitat Ateneu Farinera del Clot per desenvolupar les seves activitats 
socials, juvenils i comunitàries al barri del Clot, per reajustament dels metres quadrats 
del local i despeses generals, amb càrrec al pressupost 2020 i partida 
D/0610/20200/92011 per un import de 13.780,82 euros i amb càrrec al pressupost 
2021 i partida D/0610/20200/92011 per un import de 969,84 euros, condicionat a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en el pressupost posterior a l’actual. DONAR-
NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
42. – (20192000) PRORROGAR per un període comprès des de l’1 de gener de 2021 fins al 
30 de juny de 2021, el contracte 19000513L03 que té per objecte la gestió dels serveis 
de promoció, dinamització i organització de les activitats del Centre Cívic Drassanes 
del Districte de Ciutat Vella, adjudicat a l’empresa PROGESS Projectes i Gestió Serveis 
Socials SL, amb NIF B59960526, per un import total de 366.189,96 euros (IVA inclòs), 
d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i 
DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 366.189,96 euros, IVA 
inclòs, amb càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un 
import de 366.189,96 euros (IVA inclòs) a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0601, condicionat a l’existència de crèdit 
adequat i suficient del pressupost 2021. REQUERIR l’adjudicatari per tal que 
comparegui a les dependències del Districte de Ciutat Vella per a la seva formalització 
en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR 
compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
43. – (20192000) PRORROGAR per un període comprès des de l’1 de gener de 2021 fins al 
30 de juny de 2021, el contracte 19000513L04 que té per objecte la gestió dels serveis 
de promoció, dinamització i organització de les activitats del Centre Cívic Pati Llimona 
del Districte de Ciutat Vella, adjudicat a l’empresa Trànsit Projectes SL amb NIF 
CCM 12/20 DSocials 9/85
B59489351, per un import total de 310.003,78 euros (IVA inclòs), d’acord amb els 
informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la 
despesa de l’esmentat contracte per un import de 310.003,78 euros, IVA inclòs, amb 
càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import de 
310.003,78 euros (IVA inclòs) a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/33711 0601, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient del pressupost 2021. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui a les 
dependències del Districte de Ciutat Vella per a la seva formalització en el termini de 
15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE 
d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
44. – (20192000) PRORROGAR per un període comprès des de l’1 de gener de 2021 fins al 
30 de juny de 2021, el contracte 19000513L01 que té per objecte la gestió dels serveis 
de promoció, dinamització i organització de les activitats del Centre Cívic Barceloneta 
del Districte de Ciutat Vella, adjudicat a l’empresa PROGESS Projectes i Gestió Serveis 
Socials SL, amb NIF B59960526, per un import total de 352.392,04 euros (IVA inclòs), 
d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i 
DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 352.392,04 euros, IVA 
inclòs, amb càrrec a la partida i al pressupost amb el desglossament següent: un 
import de 352.392,04 euros (IVA inclòs) a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/33711 0601, condicionat a l’existència de crèdit 
adequat i suficient del pressupost 2021. REQUERIR l’adjudicatari per tal que 
comparegui a les dependències del Districte de Ciutat Vella per a la seva formalització 
en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR 
compte d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
45. – (20192000) PRORROGAR per un període comprès des de l’1 de gener de 2021 fins al 
30 de juny de 2021, el contracte 19000513L02 que té per objecte la gestió dels serveis 
de promoció, dinamització i organització de les activitats del Centre Cívic Convent Sant 
Agustí del Districte de Ciutat Vella, adjudicat a l’empresa Trànsit Projectes SL amb NIF 
B59489351, per un import total de 311.339,67 euros (IVA inclòs), d’acord amb els 
informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la 
despesa de l’esmentat contracte per un import de 311.339,67 euros, IVA inclòs, amb 
càrrec a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import de 
311.339,67 euros (IVA inclòs) a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/33711 0601, condicionat a l’existència de crèdit adequat i 
suficient del pressupost 2021. REQUERIR l’adjudicatari per tal que comparegui a les 
dependències del Districte de Ciutat Vella per a la seva formalització en el termini de 
15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR compte d’aquest 
acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
46. – (246/2018) MODIFICAR, a l’empara dels articles 204 i 205 de la LCSP, el contracte 
18005015-002 que té per objecte els serveis de gestió, dinamització i coordinació del 
Centre Cívic Vallvidrera Vazquez Montalban, del Centre Cívic l’Elèctric i del Casal de 
Barri Can Rectoret, adjudicat a l’empresa Calaix de Cultura, SL, amb NIF B63033740, 
per un import màxim de 17.500,00 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i 
documentació que consta en l’expedient. AMPLIAR l’autorització i disposició de la 
CCM 12/20 DSocials 10/85
despesa de l’esmentat contracte per un import de 17.500,00 euros, IVA inclòs, amb 
càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament 
següent: un import (IVA inclòs) de 17.500,00 euros a l’aplicació pressupostària 
D/22719/33711 0605. FIXAR en 723,14 euros l’import del reajustament de la garantia 
definitiva. REQUERIR l’adjudicatari per tal que formalitzi el contracte en el termini de 
15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR COMPTE 
d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
47. – (18003066L02) RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 2 de 
novembre de 2020, l’import d’indemnització parcial a favor de l’empresa PUÇA 
ESPECTACLES, SL, amb NIF B63715767, per una quantitat de 1.351,51 euros, pel 
període de suspensió parcial del contracte número 18003066L02, que té per objecte 
el servei de gestió del Centre Cívic Baró de Viver i l’Espai de la gent gran, pel període 
comprés entre el dia 1 i 14 de juny de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONEIXER 
l’obligació per l’import indicat, a càrrec de la posicio pressupostària D/22611/92416 
corresponent de l’exercici 2020. NOTIFICAR la present resolució al contractista. 
DONAR compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
Acords de la Comissió de Govern de 26 de novembre de 2020
48. – (20200064) EXCLOURE de la licitació del contracte núm. 20000589 que té per objecte 
la gestió del Servei per Adolescents i Famílies (SAIF) a l’empresa Iniciatives i 
Programes, SL amb NIF B59545913, atès que l’oferta presentada per aquesta incorre 
en valors anormals que no garanteixen l’execució de l’objecte del contracte de 
conformitat amb les previsions contemplades al Plec de Prescripcions Tècniques. 
ADJUDICAR l’esmentat contracte a l’empresa Fundació Acció Social Infància amb NIF 
G65212789 de conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació i d’acord amb 
la proposició que ha presentat en ser considerada l’oferta més avantatjosa, pel preu 
de 831.079,18 euros (exempt d’IVA), DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària 
l’esmentada quantitat amb el desglossament següent: un import de 415.539,59 euros 
a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 
0200; un import de 415.539,59 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0200. CONDICIONAR la seva realització a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. 
FIXAR l’import de la garantia definitiva en 41.553,96 euros. FORMALITZAR el contracte 
en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per 
part de l’empresa adjudicatària del requeriment per a la formalització, sempre i quan 
hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i 
no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a 
responsable del contracte a la senyora Alícia Aguilera Martínez. DONAR COMPTE 
d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
49. – (0709/17-ampliació termini i indemnització) CONCEDIR una ampliació del termini 
d’execució del contracte número 17002823 que té per objecte la gestió del servei 
d’atenció a homes de Barcelona per relacions no violentes (SAH) degut a que el retard 
no és per causa imputable al contractista, sinó a conseqüència de la suspensió pel 
CCM 12/20 DSocials 11/85
COVID-19 des del 14 de març del 2020 fins al 21 de juny del 2020. Aquesta ampliació 
suposa que el contracte queda ampliat des del 1 de juliol de 2020 fins el dia 8 
d’octubre del 2020. RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic emès 30 de 
juliol del 2020, l’import d’indemnització d’aquest contracte número 17002823 que té 
per objecte la gestió del servei d’atenció a homes de Barcelona per relacions no 
violentes (SAH), a favor de la Fundació IRES amb NIF G64147184 en una quantitat de 
47.571,92 euros pel període de suspensió a causa de la Covid 19 comprés entre el dia 
14 de març i el dia el 21 de juny del 2020. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per a la 
indemnització per import de 47.571,92 euros amb càrrec a l’exercici 2020 i i a 
l’aplicació pressupostària D/22611/23171 condicionat a l’existència de crèdit adequat 
i suficient en el pressupost de l’exercici. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
50. – (0709/17-pròrroga) PRORROGAR, de mutu acord, el termini de vigència del contracte 
17002823 que té per objecte la contractació de la gestió del Servei d’Atenció a Homes 
per la promoció de relacions no violentes (SAH), durant el període comprès des del 
09.10.2020 fins el 08.04.2021 adjudicat a l’empresa Fundació Institut de Reinserció 
Social, amb CIF G64147184, per un import total de 178.885,00 euros (IVA exempt), 
d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i 
DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 89.442,50 euros, IVA 
exempt, amb càrrec a l’exercici 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22731/23171 
0200, condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient del pressupost 2021. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 
89.442,50 euros, IVA exempt, amb càrrec a l’exercici 2020 i a l’aplicació pressupostària 
D/22731/23171 0200.REQUERIR a l’adjudicatari per a la seva formalització en el 
termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR 
COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
51. – (20170144) PRORROGAR, de mutu acord, el termini de vigència del contracte 
17001657-006 que té per objecte la contractació de la gestió del Servei per a 
adolescents i famílies (SAIF), durant el període comprès des de l’01.12.2020 fins el 
31.01.2021, adjudicat a l’empresa Iniciatives i Programes, SL, amb NIF B59545913, per 
un import total de 98.651,88 euros (IVA inclòs), d’acord amb els informes i 
documentació que consta en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de 
l’esmentat contracte per un import de 49.325,94 euros, IVA inclòs, amb càrrec a 
l’exercici 2021 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: 
un import net de 40.765,24 euros i import IVA de 8.560,70 amb tipus impositiu 21% a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0200, condicionat a l’existència de crèdit 
adequat i suficient del pressupost 2021. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de 
l’esmentat contracte per un import de 49.325,94 euros, IVA inclòs, amb càrrec a 
l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: 
un import net de 40.765,24 euros i import IVA de 8.560,70 amb tipus impositiu 21% a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0200. REQUERIR l’adjudicatari per a la seva 
formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la 
notificació. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports. 
CCM 12/20 DSocials 12/85
52. – (185/17-lot 1-pròrroga) PRORROGAR, pel període comprès des del 25 de desembre de 
2020 a l’11 de març de 2021,el contracte lot 1: Servei d’acolliment d’urgència de 
l’acord marc que té per objecte la designació/homologació d’entitats i de fixació de les 
condicions dels successius contractes de serveis d’acolliment d’urgència, llarga estada 
i fase d’autonomia per a dones víctimes de violència masclista i llurs fills i filles, així 
com designar les entitats homologades i adjudicatàries dels diferents lots de l’acord 
marc; en relació al qual han estat homologades les següents entitats: Fundació SURT, 
amb NIF G64404213, Associació IN VIA, amb NIF G64980501 i Fundació Salut i 
Comunitat, amb NIF G61878831. NOTIFICAR a les entitats homologades d’aquesta 
resolució. REQUERIR a les entitats homologades per a la seva formalització en el 
termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació d ela present 
pròrroga. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports.
53. – (185/17-LOT 2) PRORROGAR, pel període comprès des del 25 de desembre de 2020 a 
l’11 de març de 2021, el lot 2 de l’acord marc que té per objecte la 
designació/homologació d’entitats i de fixació de les condicions dels successius 
contractes de serveis d’acolliment d’urgència, llarga estada i fase d’autonomia per a 
dones víctimes de violència masclista i llurs fills i filles, així com designar les entitats 
homologades i adjudicatàries dels diferents lots de l’acord marc; en relació la qual han 
estat homologades les següents entitats: Fundació SURT, amb NIF G64404213, 
Associació Lligam, amb NIF G60688157, Associació IN VIA, amb NIF G64980501, 
Fundació Salut i Comunitat, amb NIF G61878831 i Filles de la Caritat, amb NIF 
R5800615F, NOTIFICAR a les entitats homologades d’aquesta resolució.REQUERIR a 
les entitats homologades per a la seva formalització en el termini de 15 dies hàbils, a 
comptar des de la recepció de la notificació de la present pròrroga. DONAR COMPTE 
d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports.
54. – (185/17-LOT 3) PRORROGAR, pel període comprès des del 25 de desembre de 2020 a 
l’11 de març de 2021, el lot 3: Servei d’acolliment en fase d’autonomia de l’acord marc 
indicat, així com designar les entitats homologades i adjudicatàries dels diferents lots 
de l’acord marc; en relació la qual han estat homologades les següents entitats: 
Associació Prohabitatge, amb NIF G61964102, Associació Provivienda, amb NIF 
G79408696, Fundació IPSS, amb NIF G64836059, Fundació Salut i Comunitat, amb NIF 
G61878831 i Filles de la Caritat, amb NIF R5800615F.NOTIFICAR a les entitats 
homologades d’aquesta resolució.REQUERIR a les entitats homologades per a la seva 
formalització en el termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la 
notificació de la present pròrroga.DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de 
Drets Socials, Cultura i Esports. 
55. – (418/18 Lot 2) APROVAR, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 105 i 106 
del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós 
de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 20.2.1 del Plec de clàusules 
administratives particulars, la modificació del lot 2 de l’acord marc per a 
l’homologació/designació d’entitats i de fixació de les condicions dels successius 
contractes de serveis d’acolliment i suport per a persones sol·licitants i beneficiàries 
de protecció internacional, relatiu al Servei d’acolliment d’habitatges temporals i 
CCM 12/20 DSocials 13/85
d’intervenció especialitzada per a famílies; en relació la qual han estat homologades 
les següents entitats: 1. Fundació Privada Ficat. 2. Fundació Benallar. 3. Filles de la 
Caritat Fundació Social Llar de Pau. 4. Fundació Iniciatives Solidàries. 5. Asociación 
Comisión Católica Española de Migración (ACCEM). 6. Associació Prohabitatge, de 
conformitat amb les motivacions de l’informe emès per la Direcció de Serveis 
d’Immigració i Refugi, que suposa un increment de 198.109,40 euros IVA inclòs 
(180.099,45 euros, pressupost net, i 18.009,95 euros en concepte d’impost sobre el 
Valor Afegit al tipus del 10%), en relació a la despesa màxima per a l’exercici 2020 a 
executar mitjançant contractes derivats del present acord marc. REQUERIR les entitats 
homologades per tal que, en el termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció 
d’aquesta notificació, reajustin la garantia definitiva per un import global de 9.004,97 
euros, 1.500,83 euros cada entitat homologada, i COMPAREGUI per formalitzar la 
modificació del contracte a les dependències del Departament de Serveis Jurídics de 
l’Àrea de Drets Socials (Pg. de Sant Joan, núm. 75, 9è). NOTIFICAR a les entitats 
homologades d’aquesta resolució. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de 
Drets Socials, Cultura i Esports. 
56. – (418/18-LOT 3) APROVAR, per motiu d’interès públic, a l’empara dels articles 105 i 106 
del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós 
de la Llei de contractes del sector públic i la clàusula 20.2.1. del Plec de clàusules 
administratives particulars, la modificació del lot 3 de l’acord marc per a 
l’homologació/designació d’entitats i de fixació de les condicions dels successius 
contractes de serveis d’acolliment i suport per a persones sol·licitants i beneficiàries 
de protecció internacional, relatiu al servei d’acolliment d’habitatges temporals i 
d’intervenció especialitzada per a persones i/o famílies que requereixen d’intervenció 
d’alta intensitat per situacions complexes; en relació la qual han estat homologades 
les següents entitats: 1. FUNDACIÓ BENALLAR. 2. FILLES DE LA CARITAT FUNDACIÓ 
SOCIAL LLAR DE PAU. 3. ASOCIACIÓN COMISIÓN CATÓLICA ESPAÑOLA DE MIGRACIÓN 
(ACCEM). 4. ASSOCIACIÓ CATALANA PER A LA INTEGRACIÓ D’HOMOSEXUALS, 
BISEXUALS I TRANSEXUALS IMMIGRANTS (ACATHI), de conformitat amb les 
motivacions de l’informe emès per la Direcció de Serveis d’Immigració i Refugi, que 
suposa un increment de 198.109,40 euros IVA inclòs (180.099,45 euros, pressupost 
net, i 18.009,95 euros en concepte d’impost sobre el Valor Afegit al tipus del 10%), en 
relació a la despesa màxima per a l’exercici 2020 a executar mitjançant contractes 
derivats del present acord marc. REQUERIR les entitats homologades per tal que, en el 
termini màxim de 15 dies hàbils següents a la recepció d’aquesta notificació, reajustin 
la garantia definitiva per un import global de 6.137,23 euros, 1.534,31 euros cada 
entitat homologada, i COMPAREGUIN per formalitzar la modificació del contracte a les 
dependències del Departament de Serveis Jurídics de l’Àrea de Drets Socials (Pg. de 
Sant Joan, núm. 75, 9è). NOTIFICAR a les entitats homologades d’aquest acord. 
DONAR-NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
57. – (20172029) RECONÈIXER l’import d’indemnització del contracte 17002615 que té per 
objecte el Servei de dinamització del Casal de Joves Palau Alòs i Punt d’Informació 
Juvenil, a favor de l’empresa Progess Projectes i Gestió de Serveis Socials, SL, amb NIF 
B-59960526 per la quantitat de 5.992,53 euros pel període comprés entre el 14 de 
març de 2020 i el dia 14 de juny de 2020, de conformitat amb l’informe tècnic emès 
CCM 12/20 DSocials 14/85
en data 29 d’octubre de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER L’OBLIGACIÓ per 
l’import indicat, a càrrec de la partida D/22611/23222 0601 de l’exercici 2020. 
NOTIFICAR el present acord a l’empresa contractista. DONAR COMPTE de la resolució 
a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
58. – (20212000) ADJUDICAR el contracte núm. 20002951, que té per objecte la Gestió de 
l’Espai Jove Palau Alòs i del Punt InfoJove del Districte de Ciutat Vella a Progess 
Projectes i Gestió de Serveis Socials, amb NIF B59960526, de conformitat amb la 
proposta de la Mesa de Contractació i d’acord amb la proposició que ha presentat en 
ser considerada l’oferta amb millor relació qualitat-preu, pel preu de 808.543,74 
euros IVA inclòs, dels quals 735.039,76 euros corresponen al preu net i 73.503,98 
euros a l’IVA. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada quantitat amb 
el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 404.271,87 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0601; un 
import (IVA inclòs) de 404.271,87 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0601. CONDICIONAR la seva realització a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. 
FIXAR l’import de la garantia definitiva en 36.751,99 euros i RETENIR la garantia 
definitiva del preu del contracte. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 
dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de l’empresa 
adjudicatària del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no 
s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a 
responsable del contracte a Isabel Moreno Gómez. DONAR COMPTE d’aquest acord a 
la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
59. – (20212000) ALLIBERAR la quantitat de 38.654,26 euros (IVA inclòs), en concepte de 
baixa en la licitació, del contracte 20002951 que té per objecte la Gestió de l’Espai 
Jove Palau Alòs i del Punt InfoJove del Districte de Ciutat Vella, el qual ha estat 
adjudicat a l’empresa Progess Projectes i Gestió Serveis Socials, amb NIF B59960526, i 
retornar-lo a les partides i als pressupostos amb el desglossament següent: un import 
(IVA inclòs) de 19.327,13 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23222 0601; un import (IVA inclòs) de 19.327,13 euros a 
l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 
0601. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
60. – (20192001) MODIFICAR, a l’empara del l’article 205 apartat 2.b) de la Llei 9/2017 de 
Contractes del Sector Públic, el contracte 19000173 que té per objecte la gestió dels 
serveis de promoció, dinamització i organització de les activitats dels Casals de Gent 
Gran del Districte de Ciutat Vella, adjudicat a l’empresa ESPORT3 SERVEIS 
ALTERNATIUS SL amb NIF B62068713, consistent en alliberar la disposició parcial de la 
despesa per un import de 51.712,28 euros (IVA inclòs) corresponents a les prestacions 
que no es podran executar amb motiu de la situació sanitària generada per la COVID-
19. ALLIBERAR la disposició de la despesa del contracte 19000173 que té per objecte 
la gestió dels serveis de promoció, dinamització i organització de les activitats dels 
casals de gent gran del Districte de Ciutat Vella, per un import de 51.712,28 euros, IVA 
CCM 12/20 DSocials 15/85
inclòs, amb càrrec a la partida i pressupost amb el desglossament següent: un import 
(IVA inclòs) de 51.712,28 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació 
pressupostària D/22719/23232 0601, d’acord amb els informes i documentació que 
consta en l’expedient. REQUERIR l’empresa adjudicatària per tal que comparegui a les 
dependències de la seu del Districte de Ciutat Vella per a la seva formalització en el 
termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR 
COMPTE de la resolució a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
61. – (20219201) INICIAR l’expedient per a la contractació de "Servei de gestió, direcció i 
dinamització de l’Espai Jove la Bàscula del Districte de Sants-Montjuïc, amb objectius 
d’eficiència social", amb núm. de contracte 20003526, mitjançant tramitació 
ordinària, amb la utilització del procediment obert, amb un pressupost base de 
licitació de 567.350,06 euros (IVA inclòs) i un valor estimat de 716.594,93 euros; 
APROVAR les actuacions preparatòries efectuades, el plec de clàusules administratives 
particulars i el plec de prescripcions tècniques reguladors del contracte; CONVOCAR la 
licitació per a la seva adjudicació; AUTORITZAR l’esmentada quantitat, amb pressupost 
net 515.772,78 euros i import de l’IVA de 51.577,28 euros; i amb càrrec a les partides i 
als pressupostos amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 146.666,02 
euros a l’exercici pressupostari de l’any 2023 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23222 0603, un import (IVA inclòs) de 220.300,82 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0603, un 
import (IVA inclòs) de 200.383,22 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0603; condicionada a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en el/s pressupost/os corresponent/s atès que l’execució d’aquest 
contracte s’iniciarà l’exercici següent a la seva autorització. DONAR COMPTE d’aquest 
acord a la Comissió Drets socials, Cultura i Esports. 
62. – (93/2020) ADJUDICAR el contracte núm. 20002387, que té per objecte Gestió, 
dinamització, organització i coordinació de l’Espai Jove Casa Sagnier i del Punt 
InfoJove de Sarrià-Sant Gervasi a Transit Projectes, SL amb NIF B59489351 de 
conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació i d’acord amb la proposició 
que ha presentat en ser considerada l’oferta més avantatjosa, pel preu de 
1.053.576,88 euros IVA inclòs, dels quals 957.797,17 euros corresponen al preu net i 
95.779,71 euros a l’IVA. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada 
quantitat amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 526.788,44 euros a 
l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 
0605; un import (IVA inclòs) de 526.788,44 euros a l’exercici pressupostari de l’any 
2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0605. CONDICIONAR la seva 
realització a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s 
a l’actual. FIXAR l’import de la garantia definitiva en 47.889,86 euros. FORMALITZAR el 
contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la 
recepció per part de l’empresa adjudicatària del requeriment per a la formalització, 
sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la 
suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. 
DESIGNAR com a responsable del contracte a la Sra. Imma Sampé Soler. DONAR 
COMPTE d’aquest acord a la Comissió Drets Socials, Cultura i Esports. 
CCM 12/20 DSocials 16/85
63. – (93/2020) ALLIBERAR la quantitat de 127.176,32 euros (IVA inclòs), en concepte de 
baixa en la licitació, del contracte 20002387 que té per objecte la gestió, dinamització, 
organització i coordinació de l’Espai Jove Casa Sagnier i del Punt InfoJove de Sarrià-
Sant Gervasi, el qual ha estat adjudicat a l’empresa Transit Projectes, SL, amb NIF 
B59489351, i retornar-lo a les partides i als pressupostos amb el desglossament 
següent: un import (IVA inclòs) de 63.588,16 euros a l’exercici pressupostari de l’any 
2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23222 0605; un import (IVA inclòs) de 
63.588,16 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23222 0605. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
64. – (50001/2020) ADJUDICAR el contracte núm. 20C00013, que té per objecte la 
concessió de serveis d’explotació, gestió i organització del Centre Cívic Vil·la Urània, 
del Casal Infantil i de l’Espai Familiar La Saleta, ubicats al carrer Saragossa, 29-31, del 
Districte de Sarrià-Sant Gervasi, per un import de 1.141.664,87 euros, exempt d’IVA, 
de conformitat amb la proposta de valoració i classificació continguda en l’expedient a 
TRÀNSIT PROJECTES, SL amb NIF B59489351, i d’acord amb la seva proposició, en ser 
considerada l’oferta més avantatjosa, sotmès a la condició suspensiva d’existència de 
crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s a l’actual. DISPOSAR a 
favor de l’adjudicatari l’esmentada quantitat amb càrrec a la/es partida/es i al/s 
pressupost/os que s’indiquen en aquest mateix document. FORMALITZAR el contracte 
en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per 
part de l’adjudicatari del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no 
s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a 
responsable del contracte a la Sra. Imma Sampé. DONAR-NE compte a la Comissió de 
Drets Socials, Cultura i Esports. 
65. – (20200172) APROVAR el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Societat 
Catalana d’Educació Ambiental, amb NIF G58037862, amb la finalitat de Conveni 
Gestió Cívica Aula Ambiental Bosc Turull, que instrumenta l’atorgament de la 
subvenció de concessió directa nominativa, per un import de 80.000,00 euros, i per 
una vigència des de l’1 de gener de 2021 fins al 31 de desembre de 2022, de 
conformitat amb l’article 34 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta 
Municipal de Barcelona, el Reglament de Participació Ciutadana aprovat pel Plenari 
del Consell Municipal del 6 d’octubre de 2017 i amb la Normativa reguladora dels 
expedients d’autorització de l’atorgament de convenis administratius amb altres 
administracions públiques i institucions aprovada per decret d’Alcaldia el 27 d’abril de 
2011. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 80.000,00 euros, a favor 
de l’esmentada entitat per al desenvolupament del projecte de Gestió Cívica, a càrrec 
de l’aplicació pressupostària D/48785/17221, dels quals 40.000,00 euros corresponen 
al pressupost de l’any 2021 i 40.000,00 euros al pressupost de l’any 2022, condicionat 
a l’existència de crèdit adequat i suficient en la partida corresponent per a aquests 
exercicis. ABONAR les quantitats esmentades a la Societat Catalana d’Educació 
Ambiental, d’acord amb allò establert al conveni, prèvia signatura per ambdues parts. 
CCM 12/20 DSocials 17/85
REQUERIR a l’entitat beneficiària per tal que en el termini de tres mesos a comptar 
des de la finalització de l’activitat realitzada, presenti el balanç econòmic i la memòria 
de funcionament d’aquesta, i la justificació dels fons rebuts, de conformitat amb la 
clàusula Cinquena 2.1. d) del conveni. FACULTAR l’Im. Sr. Eloi Badia i Casas, regidor del 
Districte de Gràcia, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de tots 
aquells documents que se’n derivin. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, 
Cultura i Esports. 
66. – (16004298-002) RATIFICAR la suspensió parcial del contracte núm. 16004298-002 que 
té per objecte la direcció, promoció, dinamització i organització de les activitats de 
caire cultural, artístic i socioculturals del centre cívic Teixonera, des del dia 14 de març 
de 2020 inclòs i fins la data de l’aixecament de la suspensió, de conformitat amb l’acta 
de suspensió parcial del contracte de data 19 d’abril de 2020. RATIFICAR l’aixecament 
de la suspensió del contracte núm. 16004298-002 que té per objecte la direcció, 
promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i 
socioculturals del centre cívic Teixonera, des del dia 23 de juny de 2020 de 
conformitat amb l’acta d’aixecament de la suspensió del contracte amb número 
16004298 i amb la documentació presentada de seguretat i salut pública que 
s’acompanya a la mateixa acta. NOTIFICAR la present resolució al contractista. DONAR 
COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
67. – (16004298-003) PRORROGAR per un període comprès des de l’1.12.2020 fins el 
31.12.2020, el contracte 16004298-003 que té per objecte la direcció, promoció, 
dinamització i organització del centre cívic Teixonera, adjudicat a l’empresa QSL 
Serveis Culturals, SLU, amb NIF B60641925, per un import total de 23.385,07 euros 
(IVA inclòs), d’acord amb els informes i documentació que consta en l’expedient. 
AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa de l’esmentat contracte per un import de 
23.385,07 euros, IVA inclòs, amb càrrec a l’exercici 2020 i amb càrrec a la partida i 
pressupost amb el desglossament següent: un import net de 19.326,50 euros i import 
IVA de 4.058,57 euros amb tipus impositiu 21% a l’aplicació pressupostària 
D/22719/33711 0607. REQUERIR a l’adjudicatari per a la seva formalització en el 
termini de 15 dies hàbils, a comptar des de la recepció de la notificació. DONAR-NE 
COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
68. – (18003066L01) RECONÈIXER, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 5 de 
novembre de 2020, l’import d’indemnització parcial a favor de l’empresa Calaix de 
Cultura, amb NIF B63033740, per una quantitat total de de 10.463,19 euros, pel 
període de suspensió parcial del contracte número 18003066L01, que té per objecte 
el servei de gestió del Centre Cívic Bon Pastor, d’acord amb el desglossament següent: 
4.241, 53 euros, pel període comprès entre l’1 i el 30 d’abril de 2020. 4.242,04 euros, 
pel període comprès entre l’1 i el 31 de maig de 2020. 1.979,62 euros, pel període 
comprès entre l’1 i el 14 de juny de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER 
L’OBLIGACIÓ per l’import indicat, a càrrec de la partida D/22611/33711 0609 de 
l’exercici 2020. NOTIFICAR la present resolució al contractista; i DONAR COMPTE a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
69. – (20211000) ADJUDICAR el contracte núm. 20001101, que té per objecte el Servei de 
CCM 12/20 DSocials 18/85
prevenció i convivència en l’espai públic i en comunitats de veïnes i Veïns a la Franja 
Besòs del districte de Sant Martí a FUNDACIÓ PERE TARRÉS amb NIF R5800395E de 
conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació i d’acord amb la proposició 
que ha presentat en ser considerada l’oferta més avantatjosa, pel preu de 531.556,88 
euros, exempt d’IVA. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada 
quantitat amb el desglossament següent: un import 265.778,44 euros exempt d’IVA a 
l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22610/92414 
0610; un import de 265.778,44 euros exempt d’IVA a l’exercici pressupostari de l’any 
2021 i a l’aplicació pressupostària D/22610/92414 0610. CONDICIONAR la seva 
realització a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s 
a l’actual. FIXAR l’import de la garantia definitiva en 26.577,84 euros. FORMALITZAR el 
contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la 
recepció per part de l’empresa adjudicatària del requeriment per a la formalització, 
sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de 
l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la 
suspensió de la formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. 
DESIGNAR com a responsable del contracte al Sra. Núria Torres, tècnica de la Direcció 
de Serveis a les Persones i al Territori. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
Acords de la Comissió de Govern de 3 de desembre de 2020
70. – (20192000) RECONÈIXER l’import d’indemnització del contracte 19000513L01 que té 
per objecte la Gestió dels serveis de promoció, dinamització i organització de les 
activitats del Centre Cívic Barceloneta del Districte de Ciutat Vella, a favor de 
l’empresa PROGESS PROJECTES I GESTIÓ DE SERVEIS SOCIALS SL. amb NIF B59960526 
per la quantitat de 12.998,60 euros pel període comprés entre el 14 de març de 2020 i 
el dia 31 de maig de 2020, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 12 de 
novembre de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació per l’import 
indicat, a càrrec de l’aplicació pressupostària D/22611/33711 0601 de l’exercici 2020. 
NOTIFICAR el present acord a l’empresa contractista. DONAR COMPTE d’aquest acord 
a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
71. – (20192000) RECONÈIXER l’import d’indemnització del contracte 19000513L03 que té 
per objecte la Gestió dels serveis de promoció, dinamització i organització de les 
activitats del Centre Cívic Drassanes del Districte de Ciutat Vella, a favor de l’empresa 
PROGESS PROJECTES I GESTIÓ DE SERVEIS SOCIALS SL. amb NIF B59960526 per la 
quantitat d’11.423,05 euros pel període comprés entre el 14 de març de 2020 i el dia 
31 de maig de 2020, de conformitat amb l’informe tècnic emès en data 12 de 
novembre de 2020. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER l’obligació per l’import 
indicat, a càrrec de la partida D/22611/33711 0601 de l’exercici 2020. NOTIFICAR el 
present acord a l’empresa contractista. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió 
de Drets Socials, Cultura i Esports. 
72. – (14C00016-001) RECONEIXER l’import d’indemnització per la quantitat de 111.390,48 
euros a favor de Peninsula Corporate Innovations SL amb NIF B-66585613, 
adjudicatària de la concessió per la gestió i explotació d’un espai de connexió del 
CCM 12/20 DSocials 19/85
talent creatiu i la capacitat d’innovació de la indústria cultural amb el teixit 
empresarial i l’emprenedoria, que es portava a terme a l’edifici de l’antic Canòdrom 
de Barcelona (codi contracte 14C00016, exp. 2020/115), amb motiu dels danys 
ocasionats per la suspensió d’aquest contracte com a conseqüència de la situació de 
fet creada pel COVID-19 pel període comprès entre el 14 de març i el 21 de juny de 
2020 i de conformitat amb l’informe tècnic emès el 22 de setembre de 2020 que 
consta a l’expedient. AUTORITZAR, DISPOSAR I RECONEIXER l’obligació 
l’esmentat l’import a favor de Peninsula Corporate Innovations SL, i amb càrrec al 
pressupost municipal 2020 i l’aplicació pressupostària D/22611/92419 0800. 
NOTIFICAR la present resolució a les persones interessades en aquest procediment. 
DONAR-NE compte a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
73. – (20209210) ADJUDICAR el contracte núm. 20002024, que té per objecte "Servei 
d’educadors/es cívics/ques per a l’espai públic del Districte de Sants-Montjuïc amb 
mesures d’eficiència social" a PROGESS PROJEC. GESTIO SERVEIS SOCIALS amb NIF 
B59960526 de conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació i d’acord amb 
la proposició que ha presentat en ser considerada l’oferta més avantatjosa, pel preu 
de 394.407,64 euros IVA inclòs, dels quals 358.552,40 euros corresponen al preu net i 
35.855,24 euros a l’IVA. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada 
quantitat amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 197.203,82 euros a 
l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/92414 
0603; un import (IVA inclòs) de 197.203,82 euros a l’exercici pressupostari de l’any 
2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/92414 0603. CONDICIONAR la seva 
realització a l’existència de crèdit adequat i suficient en el/s pressupost/os posterior/s 
a l’actual. FIXAR l’import de la garantia definitiva en 17.927,62 euros i RETENIR la 
garantia definitiva del preu del contracte. FORMALITZAR el contracte en el termini 
màxim de 5 dies naturals a comptar del següent al de la recepció per part de 
l’empresa adjudicatària del requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin 
transcorregut 15 dies hàbils des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no 
s’hagi interposat recurs especial de contractació que impliqui la suspensió de la 
formalització o s’hagués acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a 
responsable del contracte Ariadna Ros Mas. ESTABLIR la durada del contracte en 24 
mesos comptadors a partir de l’1 de gener de 2021, o de la data següent a la 
formalització del contracte, si fos posterior. DONAR COMPTE d’aquest acord a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
74. – (20209210) ALLIBERAR la quantitat de 14.462,08 euros (IVA inclòs), en concepte de 
baixa en la licitació, del contracte 20002024 que té per objecte "Servei d’educadors/es 
cívics/ques per a l’espai públic del Districte de Sants-Montjuïc amb mesures 
d’eficiència socia"l, el qual ha estat adjudicat a l’empresa PROGESS PROJEC.GESTIO 
SERVEIS SOCIA, amb NIF B59960526, i retornar-lo a les partides i als pressupostos amb 
el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 7.231,04 euros a l’exercici 
pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/92414 0603; un 
import (IVA inclòs) de 7.231,04 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2021 i a 
l’aplicació pressupostària D/22719/92414 0603. DONAR COMPTE d’aquest acord a la 
Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
CCM 12/20 DSocials 20/85
75. – (20172040) RATIFICAR l’aixecament de la suspensió del contracte núm. 17C00002, 
adjudicat a Calaix de Cultura, SL, amb NIF núm. B63033740, que té per objecte la 
Gestió i explotació del Servei de tallers, informació i gestió de sales del Centre Cívic La 
Sedeta, de conformitat amb l’acta d’aixecament de la suspensió parcial formalitzada 
per les parts el dia 15 de juny de 2020, i amb la documentació presentada de 
seguretat i salut pública que s’acompanya a la mateixa acta. DONAR-NE compte a la 
Comissió de Drets Socials Cultura i Esports. 
76. – (20190007) PRORROGAR el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i 
el Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis, amb NIF G60573219, signat el 18 de 
gener de 2018, per a la Gestió Cívica de la FINCA SAN SALVADOR i DEL REFUGI 
ANTIAERI, des de l’1 de gener de 2021 fins al 31 de desembre de 2022 i de 
conformitat amb la clàusula tercera de l’esmentat conveni; AMPLIAR l’autorització i 
disposició de despesa per un import de 80.000,00 euros amb càrrec al pressupost i 
partida indicats en aquest mateix document, a favor del TALLER D’HISTÒRIA DE 
GRÀCIA CENTRE D’ESTUDIS, amb NIF G60573219, per la Gestió Cívica de la FINCA SAN 
SALVADOR i DEL REFUGI ANTIAERI, a càrrec de l’aplicació pressupostària 
D/0606/48787/33411 dels pressupostos dels exercicis 2021 i 2022, condicionat a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos del 2021 i 2022. 
REQUERIR l’entitat beneficiària, per tal que en el termini màxim de tres mesos a partir 
de la finalització de l’activitat, presenti el balanç econòmic i la memòria de 
funcionament i justificació dels fons rebuts. FACULTAR el Regidor del Districte de 
Gràcia per a la signatura de la formalització de la pròrroga del present conveni. 
DONAR-NE COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
77. – (20200171) APROVAR el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i el CONSELL DE LA 
JOVENTUT DE BARCELONA, amb NIF V08825804, amb la finalitat de CONVENI GESTIÓ 
CÍVICA ESPAI JOVE LA FONTANA, pel qual s’instrumenta l’atorgament d’una subvenció 
de concessió directa nominativa, per l’execució del projecte de Gestió Cívica ESPAI 
JOVE LA FONTANA per un import de 609.668,00 euros, equivalent al 86,33% del cost 
total del projecte que ascendeix a la quantitat total de 706.168,00 euros, i una durada 
des de l’1 de gener de 2021 fins al 31 de desembre de 2022, de conformitat amb els 
articles 22.2.a) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions i 
6.2 i 6.3.de la normativa general reguladora de les subvencions de l’Ajuntament de 
Barcelona, aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. DECLARAR la no-
inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic justificades en els informes 
que consten en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la despesa per un import de 
609.668,00 euros, a favor de l’esmentada entitat, amb el desglòs següent: a càrrec de 
l’aplicació pressupostària D/0200/48789/23222 aniran 33.504,00 euros del pressupost 
de l’exercici 2021 i 33.504,00 euros del pressupost de l’exercici 2022; i a càrrec de 
l’aplicació pressupostària D/0606/48789/23222 aniran 270.330,00 euros del 
pressupost de l’exercici 2021 i 272.330,00 euros del pressupost de l’exercici 2022, 
condicionat a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a 
l’actual. ABONAR les quantitats esmentades al Consell de la Joventut de Barcelona, 
d’acord amb allò establert al conveni, prèvia signatura per ambdues parts. REQUERIR 
l’entitat beneficiària per tal que en el termini de tres mesos a comptar des de la 
finalització de l’activitat realitzada, presenti el balanç econòmic i la memòria de 
CCM 12/20 DSocials 21/85
funcionament d’aquesta, i la justificació dels fons rebuts, de conformitat amb la 
clàusula Cinquena 3. d) del conveni. FACULTAR l’Il·lm. Sr. Eloi Badia i Casas, regidor del 
Districte de Gràcia, de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat 
Conveni, així com la de tots aquells documents que se’n derivin. DONAR-NE compte a 
la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
78. – (20200175) APROVAR el conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’ASSOCIACIÓ 
D’ENTITATS CARDENER, amb NIF G65508228, amb la finalitat de GESTIÓ CÍVICA CASAL 
DE BARRI CARDENER, pel qual s’instrumenta l’atorgament d’una subvenció de 
concessió directa nominativa, per l’execució del projecte CONVENI GESTIÓ CÍVICA DEL 
CASAL DE BARRI CARDENER, per un import de 140.000,00 euros, equivalent al 70% del 
cost total del projecte que ascendeix a la quantitat total de 200.000,00 euros, i una 
durada des de l’1 de gener de 2021 fins al 31 de desembre de 2022, de conformitat 
amb els articles 22.2.a) i 28.1 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de 
Subvencions i 6.2 i 6.3.de la normativa general reguladora de les subvencions de 
l’Ajuntament de Barcelona, aprovada pel Consell Plenari el 17 de desembre de 2010. 
DECLARAR la no-inclusió en convocatòria pública per raons d’interès públic 
justificades en els informes que consten en l’expedient. AUTORITZAR i DISPOSAR la 
despesa per un import de 140.000,00 euros, a càrrec de l’aplicació pressupostària 
D/48840/92412, dels quals 70.000,00 euros amb càrrec a l’aplicació pressupostària 
D/48840/92412 del pressupost de l’any 2021, i 70.000,00 euros amb càrrec a 
l’aplicació pressupostària D/48840/92412 del pressupost de l’any 2022, condicionat a 
l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. 
ABONAR les quantitats esmentades a l’Associació d’Entitats Cardener, d’acord amb 
allò establert al conveni, prèvia signatura per ambdues parts. REQUERIR l’entitat 
beneficiària per tal que en el termini de tres mesos a comptar des de la finalització de 
l’activitat realitzada, presenti el balanç econòmic i la memòria de funcionament 
d’aquesta, i la justificació dels fons rebuts, de conformitat amb la clàusula Cinquena 3. 
d) del conveni. FACULTAR al Il·lm. Sr. Eloi Badia i Casas, regidor del Districte de Gràcia, 
de l’Ajuntament de Barcelona, per a la signatura de l’esmentat Conveni, així com la de 
tots aquells documents que se’n derivin. DONAR-NE compte a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
79. – (09-CONV-584.1/2020) APROVAR la pròrroga del conveni de gestió cívica entre 
l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sant Andreu, i la Federació d’Entitats 
Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu de Palomar, per a la gestió de l’equipament 
del Casal de Barri de Sant Andreu, pel període 1 de gener de 2021 fins al 31 de 
desembre de 2022. ATORGAR una subvenció extraordinària mitjançant concessió 
directa de caràcter excepcional, a favor de la Federació d’Entitats Socioculturals i de 
Lleure de Sant Andreu de Palomar amb NIF G64770845, per un import de 207.709,39 
euros, per a l’anualitat 2021, i de 210.825,03 euros, per a l’anualitat 2022, equivalent 
al 77,15% del cost total del projecte, d’acord amb l’establert als articles 22.2.c) i 28, 
ambdós de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, i l’art. 6.2 de 
la normativa general de subvencions de l’Ajuntament. AUTORITZAR I DISPOSAR la 
despesa de 418.534,42 euros (amb el desglossament de 207.709,39 euros per a 
l’exercici 2021 i 210.825.03 euros per a l’exercici 2022) amb càrrec als pressupostos 
2021 i 2022 i l’aplicació pressupostària 48902/92416, condicionat a l’existència de 
CCM 12/20 DSocials 22/85
crèdit adequat i suficient en l’aplicació corresponent per aquests exercicis, per 
subvencionar l’execució del projecte que té per objecte la gestió cívica de 
l’equipament municipal CASAL DE BARRI DE SANT ANDREU; REQUERIR l’entitat 
beneficiària per tal que, abans del 31 de març de 2023, presenti la justificació dels 
fons rebuts, mitjançant un compte justificatiu amb aportació d’informe d’auditor 
condicionat al compliment dels requisits de l’article 74.1 del RD 887/2006, d’acord 
amb el què estableix l’article 10è de la Normativa general de subvencions de 
l’Ajuntament de Barcelona. FACULTAR la regidora del Districte de Sant Andreu per a la 
signatura de l’esmentat conveni, així com la de tots aquells documents que se’n 
derivin. DONAR COMPTE a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. 
80. – (20200204) ADJUDICAR el contracte núm. 20003106, que té per objecte els Serveis de 
gestió dels processos d’homologació, preinscripcions i avaluació de les activitats, de 
tramitació de sol·licituds d’ajuts econòmics i de preparació dels expedients d’ajuts de 
la Campanya de Vacances d’Estiu mitjançant contracte de serveis per procediment 
obert amb mesures de contractació pública sostenible a BRAD LEE SCP amb NIF 
J67025080 de conformitat amb la proposta de la Mesa de Contractació i d’acord amb 
la proposició que ha presentat en ser considerada l’oferta més avantatjosa, pel preu 
de 413.415,86 euros IVA inclòs, dels quals 341.666,00 euros corresponen al preu net i 
71.749,86 euros a l’IVA. DISPOSAR a favor de l’empresa adjudicatària l’esmentada 
quantitat amb el desglossament següent: un import (IVA inclòs) de 186.037,14 euros a 
l’exercici pressupostari de l’any 2022 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23213 
0200; un import (IVA inclòs) de 206.707,93 euros a l’exercici pressupostari de l’any 
2021 i a l’aplicació pressupostària D/22719/23213 0200; un import (IVA inclòs) de 
20.670,79 euros a l’exercici pressupostari de l’any 2020 i a l’aplicació pressupostària 
D/22719/23213 0200. CONDICIONAR la seva realització a l’existència de crèdit 
adequat i suficient en els pressupostos posteriors a l’actual. FIXAR l’import de la 
garantia definitiva en 17.083,30 euros i RETENIR la garantia definitiva del preu del 
contracte. FORMALITZAR el contracte en el termini màxim de 5 dies naturals a 
comptar del següent al de la recepció per part de l’empresa adjudicatària del 
requeriment per a la formalització, sempre i quan hagin transcorregut 15 dies hàbils
des de la tramesa de la notificació de l’adjudicació i no s’hagi interposat recurs 
especial de contractació que impliqui la suspensió de la formalització o s’hagués 
acordat l’aixecament de la suspensió. DESIGNAR com a responsable del contracte al 
senyor Carles Gil Miquel. DONAR COMPTE d’aquest acord a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports. 
b) Mesures de govern
c) Informes
1. – Covid-19 i infància a Barcelona. 
La Sra. PÉREZ indica que aquest punt es debatrà juntament amb el 23, el seguiment 
sol·licitat pel Grup Municipal d’ERC del prec que demanava justament la presentació 
d’aquest informe, que s’ha pogut enllestir en poc temps atès que ja s’hi havia 
començat a treballar. Dona les gràcies especialment a l’equip de l’Institut d’Infància i 
Adolescència, que ha col·laborat amb l’equip de la Tinència per elaborar aquest 
CCM 12/20 DSocials 23/85
informe que revisa fins a 28 recerques socials que analitzen l’impacte que ha tingut la
COVID en els drets dels infants, així com la resposta donada a la COVID i les decisions 
preses per diferents organismes institucionals mundials, europeus, estatals, 
autonòmics i locals.
Explica que aquesta resposta parteix de tres mirades:
1. Mirada adultocèntrica: com de costum, la majoria de les decisions que es 
prenen no tenen en compte, sobretot en una primera fase, les necessitats 
específiques dels infants i els seus drets.
2. Mirada de classe o etnocèntrica: no tots els nens i nenes estan en les 
mateixes condicions i van poder fer front a la situació de la mateixa manera, 
sinó que hi influïen les condicions de vida de la família i el grau de vulnerabilitat. 
Per exemple, en el confinament tenir casa amb balcó o amb finestra o no 
marcava una diferència, com també tenir una bona connexió a internet o no, i
formar part d’una família de tipus nuclear o no.
3. Mirada sanitarista, que ha caracteritzat principalment la resposta a la 
pandèmia.
Tot plegat ha tingut una afectació física, emocional i psicològica en els nens i les 
nenes, i l’informe ajuda a veure tots els elements que han quedat descoberts, i 
identifica exemples també d’actuació municipal que han permès seguir treballant per 
garantir els drets dels infants a la ciutat.
A continuació, destaca algunes de les dades de l’informe: les necessitats socials dels 
infants i adolescents que estan en situació de pobresa extrema s’agreugen; el volum 
de llars amb menors sense ingressos augmenta un 27% a escala estatal; gairebé la 
meitat dels infants veu deteriorada la seva salut física i emocional durant el 
confinament absolut i, al mateix temps, hi ha un impacte socioafectiu molt desigual en 
funció dels contextos personals, familiars i socials dels més petits; s’agreugen les 
desigualtats educatives, tant pel que fa a l’educació formal com pel que fa a l’educació 
no formal, i s’agreuja i s’evidencia la bretxa digital (quatre de cada deu infants i 
adolescents en situació de vulnerabilitat no disposen d’ordinador o tauleta a la llar).
Entén que el sentit de presentar aquest informe és parlar sobre les mesures que 
poden contribuir a arreglar la situació, i entre les actuacions municipals dutes a terme 
per mitigar els impactes de la COVID en els infants de la ciutat destaca els projectes 
destinats a la cobertura de necessitats bàsiques, com ara l’Alimenta o els ajuts 
d’alimentació concedits per Serveis Socials, 10.573 dels quals corresponen a llars amb 
infants i impliquen un import de 2,5 milions d’euros (els ajuts a llars amb menors 
d’edat respecte al mateix període de l’any anterior han augmentat més del 200% i, pel 
que fa a l’import econòmic, més del 320%).
En relació amb l’impacte en la salut, esmenta el programa «Estem en xoc», que 
incorpora la figura del psicòleg als centres oberts de la ciutat, i el programa «Cabàs 
emocional», amb desenes de projectes específics adreçats a famílies i infants.
Respecte a les desigualtats educatives, menciona la creació del banc de préstec de 
tauletes amb internet per a alumnat vulnerable en confinament: l’Ajuntament ha 
destinat mig milió d’euros del fons COVID per a la compra de 2.000 dispositius que se 
sumen als 300 que van quedar disponibles el curs passat després que es distribuïssin 
2.700 tauletes entre els alumnes en situació de vulnerabilitat social.
Destaca també l’obertura de les escoles bressol i l’atenció a la petita infància, que 
també es veu com un servei essencial per acompanyar les famílies en un moment 
CCM 12/20 DSocials 24/85
molt complicat.
Dit, això, comenta que, a parer seu, aquest informe ha de servir per establir les línies 
d’actuació que ja s’estan treballant per als propers anys. Afegeix que és un informe 
que recull dades molt preocupants que demanen respostes en un període de temps
curt, així com l’establiment de mecanismes per garantir l’interès superior de l’infant 
en totes les decisions públiques i socials que es prenguin d’ara endavant. Cal deixar de 
tractar la infància com un col·lectiu homogeni i tenir en compte les situacions de 
vulnerabilitat per dur a terme actuacions clares d’acord amb les especificitats de la 
infància i l’adolescència.
D’altra banda, observa que, si bé des del desconfinament fins ara s’han recuperat 
molts dels drets que havien quedat confinats, encara hi ha molts impactes del 
confinament dels quals no ens hem recuperat, de manera que han d’estar molt atents 
i presentar mesures específiques aviat.
Per acabar, dona la benvinguda a la Comissió a la Sra. Gassol, portaveu del Grup 
Municipal d’ERC, amb qui és el primer cop que coincideix aquí.
La Sra. GASSOL agraeix la benvinguda i la presentació de l’informe, i assenyala que el 
Grup Municipal d’ERC fa temps que avisa que el col·lectiu de la infància serà el gran 
damnificat per les conseqüències de la pandèmia i les mesures de confinament: ja
abans de la COVID, la pobresa infantil afectava 3 de cada 10 infants a Barcelona, el 
percentatge d’infants sota el llindar de la pobresa augmenta cada any, i la pandèmia 
ha agreujat la situació i està deixant seqüeles psicològiques en els infants, com també 
està tenint conseqüències econòmiques greus en moltes famílies amb menors (si bé 
els ajuts post-COVID han ajudat moltes famílies, la realitat és que no les treuen de la 
situació de pobresa). Observa, però, que aquest diagnòstic es feia sense dades 
tangibles, i per això era important i urgent disposar de les dades sobre la realitat 
actual de la ciutat. Aquest grup, al setembre, alertat per aquestes constatacions i 
davant la necessitat d’actuar urgentment sobre aquest col·lectiu, va demanar 
l’elaboració d’un estudi diagnòstic sobre la situació actual de la infància a Barcelona 
que ajudés a determinar l’impacte de la pandèmia i del confinament en aquest 
segment de la població, una informació molt valuosa que havia de permetre fer una 
diagnosi real i una anàlisi acurada per planificar i encarrilar les mesures adequades, 
més enllà de l’emergència social, i per evitar la cronificació de les situacions de 
vulnerabilitat.
Recorda que la Sra. Pérez va acceptar aquest prec i va coincidir en la valoració 
d’urgència que el Grup Municipal d’ERC feia de la situació, fins al punt que es va 
comprometre a tenir l’informe en un termini de dos mesos (s’hauria d’haver presentat 
al novembre i per això avui aquest grup en demanava seguiment, i agraeix que s’hagi 
presentat).
Tot seguit, explica que, si bé aquest grup està d’acord amb l’enfocament del 
document, que parteix dels drets inalienables dels infants i constata que s’ha fet una 
gestió de la pandèmia amb una mirada adultocèntrica, i coincideix també amb 
l’afirmació que encara no ens hem recuperat, especialment la infància, dels impactes 
del confinament i caldrà veure també els impactes sobre l’anomenada nova 
normalitat, això és només el punt de partida que fonamentava la urgència d’elaborar 
una diagnosi acurada de la realitat de la infància a la ciutat per poder afinar les 
actuacions de l’Administració local a mitjà i a llarg termini, i l’informe no és el que 
CCM 12/20 DSocials 25/85
aquest grup demanava: és un recopilatori d’evidències científiques que remeten a 
situacions a Catalunya, a l’Estat espanyol o a altres llocs del món, i el conjunt 
d’actuacions d’emergència que va posar en marxa l’Ajuntament, i el que més 
s’aproxima al que demanava aquest grup és la previsió de tornar a fer una enquesta 
als infants de la ciutat preguntant-los com estan mitjançant la segona edició de 
l’enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona. L’enquesta, però, es 
preveu fer el curs 2021-2022 (perquè acabi el curs 2021-2022 hi falten encara més de 
dos anys). Pregunta, doncs, quan hi haurà la diagnosi i què poden fer mentrestant, 
tenint en compte que les darreres dades del Baròmetre d’infància i famílies a 
Barcelona sobre les desigualtats en la infància són del 2014, i el darrer Informe anual 
de dades clau d’infància i adolescència de l’Observatori 0-17 és d’enguany, però no 
reflecteix els impactes de la COVID.
Aclareix que valora l’existència de l’Institut de la Infància i l’Adolescència i la tasca que 
fa com a observatori clau de la infància, però, com ha dit, el que demanaven en el 
prec no s’ha fet: lluny d’una diagnosi, l’informe és un recull de conclusions de 
diferents recerques socials d’urgència sobre l’impacte en els infants, i es presenten 
com a conclusions extractes d’altres estudis o de documents que no compleixen amb 
el rigor esperat d’un estudi sociològic. A més, la situació de l’habitatge s’emmarca en 
el conjunt de l’àrea metropolitana i l’agreujament de situacions de pobresa extrema 
s’afirma d’acord amb l’informe de Save the Children, d’àmbit espanyol, i no es parla
d’intervencions en la infància, sinó que es llisten tots els ajuts emesos. D’altra banda, 
l’estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre desigualtats educatives en el 
confinament, de segregació escolar, es basa en estudis a escala de Catalunya, de 
manera que, tot i que pot servir com a base, no és rigorosament vàlid per diagnosticar 
la situació de Barcelona.
Pel que fa a salut, també es revisen estudis d’àmbit català i mesures que l’Ajuntament 
ha activat, però no es fa cap diagnòstic en clau de Barcelona que indiqui on i com cal
actuar; en relació amb el dret al suport a les famílies, hi ha una molt bona anàlisi de 
com les restriccions han afectat encara més els adolescents i infants atesos en serveis 
del sistema de protecció —potser són els més invisibles, i celebra les accions de 
l’Ajuntament en aquest sentit—, però, un cop més, no hi ha dades locals; en l’àmbit 
de violència i maltractament a infants i adolescents, el mateix informe diu que hi ha 
indicis en un marc territorial més ampli, no de ciutat; en relació amb el dret a la 
informació adequada, el mateix, i pel que fa al dret al joc, tampoc no hi ha cap estudi
sobre els infants barcelonins, i el mateix informe reconeix que caldrà ampliar l’estat 
de coneixement sobre aquest aspecte.
En definitiva, l’informe és un compendi d’estudis sociològics que l’únic que tenen en 
comú són els termes «infància» i «impactes COVID», però no s’ha fet un diagnòstic, 
sinó que s’han aplegat conclusions de diferents recerques d’altres estudis que no es 
basen en la població barcelonina, que és el que es demanava. Per tant, pensa que el 
Govern no ha entès el sentit del prec.
Per acabar, subratlla que calia tenir la foto de l’impacte de la COVID en la infància a 
Barcelona ara, per saber què ha passat aquests mesos a la ciutat, on som, com està la 
infància i quines intervencions reals i efectives necessita i, a partir d’aquestes dades, 
començar a treballar immediatament. Afegeix que l’Ajuntament, com a poder públic,
no pot girar l’esquena a aquesta situació crònica i deixar tota una generació enrere:
els infants d’avui són els joves i adults de demà, i és responsabilitat pública facilitar les 
CCM 12/20 DSocials 26/85
condicions i proporcionar les oportunitats perquè tots els infants disposin de recursos 
i del benestar necessari.
La Sra. MUNTÉ agraeix l’informe, que és molt exhaustiu i ha de servir per adoptar 
mesures adients, i, en aquest sentit, assenyala que l’informe diu que nens, nenes i 
adolescents han quedat afectats físicament, emocionalment i psicològicament per les 
mesures preses durant l’inici de la pandèmia, una reflexió prou greu que ha de fer 
entendre que totes les administracions públiques hi han d’actuar.
Posa de manifest que la infància i la gent gran són els segments de població més 
afectats pel confinament i per les conseqüències de la pandèmia, i ara sabem que la 
malaltia no té una gran incidència en la petita infància, cosa que no se sabia durant la 
primera onada. Entén que aquesta manca d’informació o d’evidències científiques 
segurament justifiquen, en part, la resposta sanitarista o etnocèntrica que esmentava 
la Sra. Pérez. Així, amb el coneixement que tenim ara de tot plegat podem fer una 
lectura determinada de les actuacions, però cal tenir en compte que el que va succeir 
va sobrepassar totes les administracions, i es van prendre decisions en funció de les 
circumstàncies i amb l’objectiu molt clar de limitar el contagi.
Tot seguit, indica que l’emergència que es va generar va impactar molt en les llars 
amb una renda familiar inferior a la mitjana, i a la ciutat van aflorar problemes que 
són greus i que venen de lluny, com ara l’infrahabitatge o altres situacions de 
vulnerabilitat. A més, el tancament dels centres de Serveis Socials —només en va 
romandre un d’obert a cada districte—, dels centres educatius, dels centres socials i
de les activitats que fan les entitats socials va comportar que el seguiment dels infants 
en risc fos encara més difícil. D’altra banda, amb la manca de dispositius mòbils i de 
connexió a internet, i amb el fet que en habitatges petits hi havia tancades moltes 
persones, l’escenari de confinament que es dibuixava era efectivament molt 
preocupant.
Respecte a la bretxa digital, que ha estat una barrera per a moltes famílies, 
especialment per a les que tenen fills i filles en edat escolar, indica que, si bé les 
administracions, tant el Departament d’Ensenyament com l’Ajuntament, hi han fet 
esforços, s’ha posat de manifest que calen accions més contundents per garantir que 
ningú quedi enrere i que tothom pugui accedir a la informació i a la comunicació sense 
exclusions de cap tipus, ni econòmiques ni territorials.
A continuació, assenyala que moltes famílies no van cobrar en temps i forma l’ERTO 
que els corresponia i van veure com els seus ingressos s’aturaven.
En darrer lloc, subratlla que cal reforçar la xarxa de protecció social i dissenyar 
programes i serveis de prevenció que estiguin oberts a totes les famílies amb risc de 
caure en una situació de vulnerabilitat, ja que moltes de les accions que ha dut a 
terme l’Ajuntament estaven pensades només per a famílies en situació de pobresa 
cronificada, i cal preveure que moltes no ho estaven, però estan en risc de caure-hi.
La Sra. BARCELÓ explicita que la pandèmia té conseqüències socials, econòmiques i 
psicològiques en els infants i adolescents de la ciutat, i agraeix la presentació de 
l’informe, que el Grup Municipal de Cs, però, hauria fet d’una altra manera: primer 
hauria plantejat la situació d’abans. Per tenir-la, però, caldria disposar, per exemple,
del Baròmetre de la infància i les famílies, però l’últim que hi ha és de 2014. Aquest 
grup, concretament ella mateixa, va demanar en l’anterior legislatura que es 
CCM 12/20 DSocials 27/85
continués fent. A partir de la situació que hi havia abans de la pandèmia, caldria veure 
què ha empitjorat, quines han estat les conseqüències de la pandèmia i quines 
mesures s’implementen a curt, a mitjà i a llarg termini.
Subratlla que la pandèmia no pot ser una excusa per a les mesures que falten per 
garantir el benestar físic, psicològic i social dels menors de la ciutat, i observa que la 
mateixa Sra. Pérez feia reflexions sobre mancances que ja hi havia abans de la 
pandèmia. Per exemple, en relació amb la pobresa energètica l’informe diu que els 
punts d’assessorament energètic han atès 9.400 persones, un nombre insuficient si es 
té en compte que abans de la pandèmia un 24% de persones estaven en risc de 
pobresa o exclusió social. A més, l’assessorament només no és suficient, sinó que 
calen més mesures. D’altra banda, ja abans de la pandèmia hi havia moltes famílies 
vivint en assentaments a Barcelona amb menors que no tenen les mateixes 
oportunitats que la resta, un problema que el Govern en cinc anys no ha solucionat. 
Subratlla que s’ha d’intentar evitar que més famílies es quedin al carrer.
Pel que fa a l’educació i a la bretxa digital, qualifica de molt lamentable que hi hagi 
hagut d’haver un confinament domiciliari i una pandèmia per detectar que hi ha 
famílies els fills de les quals no tenen elements telemàtics per connectar-se i per fer 
els deures, cosa que ja passava abans de la pandèmia.
D’altra banda, esmenta un estudi de la Fundació Vicki Bernadet que posava de 
manifest que durant el confinament domiciliari i les restriccions hi havia molts menors 
que havien patit abusos i no havien pogut recórrer a cap suport. Entén que és un tema 
molt important per tenir-lo present per mirar cap al futur —tant de bo no hi hagi un 
altre confinament domiciliari— i evitar el patiment d’aquests menors. En aquest 
sentit, valora la gran feina feta pel SARA, però observa que encara li falta fer molt més 
per arribar a aquests menors, quan les treballadores continuen reivindicant 
condicions laborals i més recursos. 
Conclou que, si bé el Grup Municipal de Cs hauria fet l’informe d’una altra manera, ara 
no cal perdre ni un segon més a continuar el diagnòstic, i cal aplicar de manera 
immediata mesures a mitjà i a llarg termini.
El Sr. RAMÍREZ agraeix la presentació de l’informe, que posa en evidència l’impacte 
del confinament i de la crisi social derivada de la COVID-19 en la vida dels nens i en els 
drets dels infants i adolescents de la ciutat des del punt de vista de la salut mental, 
emocional i física: segons els experts en psiquiatria, un de cada quatre nens que han
patit aïllament per la COVID-19 presenta símptomes depressius o d’ansietat, per això 
és molt important aplicar polítiques públiques en aquest sentit, tenint en compte que
l’avorriment, la tristesa i la preocupació, que han estat els principals impactes 
socioafectius, són desiguals en funció dels diferents contextos socials.
Aquest grup celebra totes les mesures que ha implementat l’Ajuntament durant la 
pandèmia per tal de pal·liar aquests efectes i fer front a aquesta crisi sobre els 
menors, i coincideix que cal respectar els drets fonamentals dels infants i que 
l’Administració pública té l’obligació de continuar vetllant per la salut dels infants i 
adolescents.
D’altra banda, indica que la pandèmia ha posat de manifest la vulnerabilitat 
econòmica de la infància, que ja havia assolit quotes molt elevades a Barcelona abans 
de la crisi del coronavirus, però que ha augmentat i s’ha accelerat a causa de la 
pandèmia.
CCM 12/20 DSocials 28/85
Tot seguit, fa referència a l’excepcionalitat i els canvis constants viscuts, que han 
requerit una adaptació constant, han afectat especialment els col·lectius més 
vulnerables i han tingut un efecte molt negatiu sobre la salut i el benestar d’aquests 
nens i d’aquests infants.
Afegeix que, quan els nens no han anat a l’escola, han estat menys actius físicament i 
han passat més temps davant les pantalles, la qual cosa ha afectat negativament la 
seva salut mental i física. Davant d’això, el Grup Municipal del PP va proposar a la 
comissió conjunta de l’abril ampliar l’oferta d’activitats extraescolars, casals d’estiu i 
programes formatius, entre d’altres, per tal de donar una resposta a la situació i 
millorar la salut de tot aquest col·lectiu.
A continuació, subratlla que a la ciutat continua existint la bretxa digital, que perjudica 
de forma molt negativa els nens que es troben en situacions de més vulnerabilitat 
social, una dificultat afegida per garantir l’educació normal dels més petits, i el 
confinament ha posat de manifest la major preocupació per la violència exercida 
sobre els menors. Aquest grup entén que és necessari reforçar la plantilla de 
professionals que treballen amb la infància respecte a aquesta violència que reben per 
tal que els nens puguin ser atesos.
Per acabar, demana que es continuï treballant tenint en compte la situació, els 
rebrots, les mesures i les restriccions, per tal de corregir les polítiques públiques i 
adaptar-les a cadascun dels escenaris que vagin sorgint.
La Sra. PARERA subratlla que aquest informe ha de deixar tothom molt preocupat, ja 
que afirma que «s’ha vulnerat el dret a una vida digna, a l’educació, a la salut, a la 
protecció i a la família dels infants i joves», un fet gravíssim. Afegeix que si es reconeix 
això en un document vol dir que estem davant d’una situació de vulneració de drets 
gravíssima.
Tot seguit, remarca que els infants i els adolescents van ser els últims en l’escala de 
prioritats quan es va decretar l’estat d’alarma: se’ls va treure de l’escola, se’ls va 
deixar tancats a casa durant gairebé quatre mesos, i no es van tenir en compte ni els 
seus drets ni les seves necessitats, i, mentre que aleshores es deia que no podien anar 
a l’escola perquè era un perill —i les escoles no estaven preparades per seguir el 
trimestre des de casa—, ara es diu que les vacances de Nadal i el fet que els nens no 
vagin a l’escola és un perill, i els pares tenen la sensació que tothom els pren el pèl.
Subratlla que és important ser curós en els missatges que es transmeten.
A continuació, assenyala que el problema s’agreuja encara més en el cas dels nens 
amb necessitats especials: treure’ls de l’escola va ser un problema, tenir-los tancats a 
casa va ser un problema i ara reintegrar-los a l’escola torna a ser un problema, i 
aquests nens i aquestes famílies es van deixar absolutament abandonats, fins al punt 
que hi havia iniciatives privades de braçalets blaus per identificar els nens que 
necessitaven sortir al carrer per evitar que fossin insultats. Comenta que si com a 
mare es trobés en aquesta situació, es posaria a plorar, i subratlla que van fallar 
moltíssim.
Dit això, observa que l’informe no anuncia què es farà, sinó que simplement exposa el 
que s’ha fet bé i el que s’ha fet malament, i és important saber què es farà, com 
s’abordarà tot plegat, perquè encara no se sap la magnitud dels efectes que ha tingut
sobre els nens tota aquesta situació —això és greu—, però sembla que és bastant 
important.
CCM 12/20 DSocials 29/85
En darrer lloc, comenta que, si bé hi ha molts documents amb diagnosis, per exemple 
del Consell de Benestar Social o de les entitats del tercer sector, i propostes recollides 
a l’Estratègia d’inclusió i de reducció de les desigualtats socials a Barcelona 2017-
2030, cal posar tota aquesta feina en comú i traçar un pla de debò, amb credibilitat i 
amb un missatge de tranquil·litat i, sobretot, d’haver après la lliçó i de ser conscients 
que no es poden tornar a cometre els mateixos errors, d’haver entès que els infants i 
els adolescents no poden estar a la cua de les prioritats de l’Ajuntament a l’hora 
d’atendre les necessitats de la població.
La Sra. PÉREZ explica que quan es va començar a plantejar aquest estudi i se’n va fer 
l’encàrrec de l’esquema a l’Institut Infància i Adolescència, un equip especialitzat, que 
era amb qui es pensava que es podia tirar endavant aquesta proposta que demanava 
mesurar l’impacte de la pandèmia i del confinament, es van trobar 28 recerques, i això 
és el que va fer que l’equip triés aquesta metodologia, juntament amb l’Àrea de Drets 
Socials. Es va pensar que era important incloure a l’informe com s’havia donat 
resposta a la situació, però coincideixen que cal elaborar les línies d’actuació futures 
—ja ho estan fent— pel que fa a les desigualtats en la infància, un tema molt 
preocupant que s’agreuja en un moment de pandèmia.
A continuació, comenta que, quan parles amb els centres oberts, amb les entitats, 
etc., ets conscient d’històries personals molt colpidores, del gran patiment que hi ha 
dins les llars i que no es veu, relacionat amb qüestions de consum, de violència o 
d’extrema pobresa, entre altres coses, que requereixen actuacions de la societat amb 
coordinació institucional: les situacions són extremadament dures i cal unir tots els 
esforços. En aquest sentit, estan fent reunions amb la Generalitat, amb l’Alt 
Comissionat per la Lluita contra la Pobresa Infantil, amb la Vicepresidència de 
l’Estat, etc.
Tot seguit, indica que, a parer seu, l’esquema inclòs a l’informe pot ajudar a projectar 
les mesures per als propers mesos, i els drets de la infància seran una prioritat per a 
l’Ajuntament els propers anys, amb elements com la pobresa, l’impacte de la violència
o la manca de recursos econòmics en el centre, però també amb altres temes 
vinculats, com ara la bretxa digital, l’educació en el lleure o la cobertura de necessitats 
bàsiques, sempre amb una mirada molt més ampliada i integral que inclogui 
l’acompanyament psicològic i emocional.
Per acabar, assenyala que aviat es podran presentar les mesures que s’estan 
plantejant —esperen arribar a un consens sobre quina és la política pública que ha de 
marcar l’Ajuntament—, i agraeix totes les intervencions.
ES DONA PER TRACTAT
2. – Campanya 100% Estiu. 
El Sr. RIERA es mostra d’acord amb la crítica que ha sortit en el punt anterior sobre el 
fet que la gestió de l’emergència va ser molt adultocèntrica, i celebra l’interès de tots 
els membres de la Comissió per la infància i els reptes que planteja.
Tot seguit, assenyala que amb aquest informe es presenta la mesura de govern del Pla 
estiu extraordinari 2020, que es va impulsar al maig, juntament amb un annex que 
recull l’informe final de la campanya de vacances. Tot plegat dona lloc a una relació 
CCM 12/20 DSocials 30/85
molt exhaustiva d’actuacions que es van dur a terme a l’estiu per donar resposta a 
elements que s’han plantejat en el punt anterior.
A continuació, observa que, en termes generals, es confirmen les dades provisionals 
que es van facilitar al setembre en el marc d’una compareixença sol·licitada pel Grup 
Municipal de JxCat, i indica que aquest document recull tota la relació d’indicadors i 
l’avaluació de totes les actuacions que s’han anat fent tant pel que fa a l’oferta com 
pel que fa a la demanda.
Dit això, manifesta l’opinió que s’ha assolit l’objectiu polític plantejat, que era que cap 
infant que volgués fer una activitat d’estiu es quedés sense poder-la fer, i dona les 
gràcies a tots els tècnics i serveis que han participat en aquesta mesura, que ha estat 
molt transversal: s’hi han implicat des del Consorci d’Educació fins a l’Oficina del Pla 
de Barris, passant per la Regidoria d’Esports, l’Institut Municipal de Persones amb 
Discapacitat, l’Institut d’Infància, el Col·legi de Psicòlegs i els deu districtes de la ciutat.
Explica que cadascun dels serveis i òrgans de l’Ajuntament han anat desenvolupant 
diversos programes, com ara el «100% estiu», de la Regidoria de Joventut, la 
campanya de vacances, l’«Estiu per a tu», el «Barcelona t’acull», les activitats 
d’educació ambiental, els casals Baobab, la dinamització dels espais públics, les 
activitats en els equipaments, biblioteques, centres cívics i els patis oberts i el «Temps 
per a tu», de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. A més, el Col·legi de 
Psicòlegs ha publicat unes guies pedagògiques i uns materials que han de tenir més 
recorregut, més enllà d’aquest estiu.
D’altra banda, dona les gràcies a les entitats de lleure educatiu i a les associacions 
veïnals que hi han participat, en un estiu que no ha estat gens fàcil i en el qual el repte 
d’una banda era polític, però d’altra banda, i sobretot, era de gestió: quan es va 
presentar la mesura al maig la situació ja era difícil, i es va prendre una decisió molt 
valenta, ja que enguany les escoles no acabaven el 21 de juny perquè ja estaven 
tancades i, malgrat això, i malgrat tots els riscos i els neguits, el dilluns següent van 
començar els casals. Posa en relleu això, ja que l’experiència ha estat bona i, a parer 
seu, ha estat molt determinant perquè al setembre les escoles poguessin obrir amb 
més garanties: s’ha pogut contrastar durant l’estiu que els grups bombolla i les 
mesures profilàctiques en els casals funcionen, i que el nivell de contagis és molt baix.
Per acabar, dona les gràcies al regidor Escudé, a la comissionada Truñó i a la tinenta 
Pérez, perquè tirar endavant això amb les escoles tancades realment era una mesura 
atrevida, i ha permès normalitzar la tornada a les escoles.
El Sr. ZAÑARTU dona les gràcies a tots els treballadors i treballadores de Joventut de 
l’Ajuntament per l’avaluació de les polítiques públiques que duen a terme —
habitualment elaboren informes molt detallats i concrets sobre diferents polítiques i 
mesures—, i subratlla que tothom tenia molt clar que aquest estiu l’educació en el 
lleure era més necessària que mai. A parer seu, el lleure va rescatar, literalment, 
centenars de milers d’infants que feia més d’un trimestre que no anaven a classe, 
situació davant la qual el Grup Municipal d’ERC va presentar al maig un prec per 
demanar a l’Ajuntament que donés el suport necessari perquè es poguessin fer 
aquestes activitats. Com a resultat, es va fer la campanya «100% estiu», a iniciativa de 
l’Ajuntament, que va ser important per tornar a la normalitat educativa que 
s’enllaçaria amb una tornada a l’escola d’èxit al setembre.
Recorda que aleshores, quan hi havia molta menys informació sobre el virus, la 
CCM 12/20 DSocials 31/85
principal por era que el lleure no fos el màxim de segur possible davant la COVID. Per 
exemple, es pensava que potser els nens eren molt més contagiosos que altres 
col·lectius, però gràcies a la feinada i a la valentia dels molts monitors, monitores i
caps que van organitzar totes aquestes activitats, han estat segures, i s’ha demostrat 
que la incidència del virus és molt menor en joves i en infants i que l’educació, per 
sort, no és un focus de contagi.
A continuació, indica que, si bé l’informe sobre la campanya es va presentar a la 
Comissió, només un dels districtes va presentar un informe al juliol amb l’explicació de 
les activitats que es farien i els espais que se cedirien. Observa que sovint als districtes 
no hi ha mesures de govern i es passa directament a la part d’impuls i control, quan és 
important parar-se a debatre sobre aquestes mesures que són tan rellevants sobretot 
des del punt de vista del barri.
D’altra banda, comenta que, si bé la reducció en el nombre de participants (un 40% 
menys que l’any anterior) era esperable, caldria avaluar-ne els motius. Per exemple, 
caldria preguntar-se si es va fer prou per difondre totes les activitats, si es va donar 
suport a totes les entitats del lleure i si l’Ajuntament va dur a terme una campanya 
clara per defensar que no eren activitats de risc elevat.
Tot seguit, esmenta el problema de la bretxa digital, present en molts àmbits, i 
remarca que cal lluitar contra aquesta bretxa: totes les gestions relacionades amb un 
gran nombre d’activitats educatives es feien a través d’internet, i això no només és un 
problema per a les famílies, sinó també per a les entitats de lleure, moltes de les quals 
són petites i poc professionalitzades i de vegades tenen molts problemes per donar 
resposta als tràmits burocràtics necessaris. Per exemple, encara cal fer una feina 
ingent perquè tothom tingui accés al certificat digital i pugui fer tots aquests tràmits 
telemàtics.
No obstant això, felicita tothom per la feina feta, que agraeix, i convida tothom a 
continuar apostant per l’educació en el lleure.
La Sra. MUNTÉ agraeix la presentació de l’informe, que prové d’una mesura de 
govern, com ha dit el regidor, i recorda que a la comissió conjunta de l’abril el Grup 
Municipal de JxCat va presentar un prec sobre el lleure a Barcelona, que va ser 
negociat amb el Govern i que aquest va acceptar. Especifica que aquest grup 
demanava un pla per donar resposta a les necessitats de la infància i de l’adolescència 
i de les seves famílies, amb una campanya d’estiu excepcional per a un any que no ha 
tingut absolutament res d’ordinari, i que cobrís tot l’estiu, atès que moltes famílies 
havien de retornar el permís retribuït del 23 de març al 13 d’abril, ja que era clar que 
les dinàmiques d’estiu serien complexes per a moltes famílies, no només per la 
mateixa situació de la COVID-19, sinó també per les necessitats laborals i 
econòmiques. Per tot plegat, aquest grup considerava que calia oferir a infants i joves 
el màxim d’estones lúdiques i, sempre que fos possible, a l’aire lliure.
Dit això, qüestiona que s’hagi assolit l’objectiu, compartit per tothom, que cap infant 
es quedés sense activitat. El Grup Municipal de JxCat entén que caldria valorar les 
dades de participació, i està d’acord amb el que comentava el regidor del Grup 
Municipal d’ERC sobre la difusió que s’ha fet de la campanya.
A continuació, diu al Sr. Riera que durant la compareixença a la qual ha fet referència 
no es van resoldre alguns dels dubtes que s’hi van plantejar. Per exemple, aquest grup 
va demanar que les escoles bressol d’estiu obrissin a l’agost i els primers dies de 
CCM 12/20 DSocials 32/85
setembre i va demanar si s’havia consultat a les famílies que assisteixen a les escoles 
bressol municipals si tenien aquesta necessitat de portar-hi els infants durant 
aquestes dates. També va demanar que l’organització dels casals comptés 
especialment amb activitats organitzades per les entitats culturals i esportives dels 
barris, una qüestió que considerava molt important, i que es comptés amb els 
equipaments esportius i cívics més propers. No s’ha informat, però, ni aleshores ni 
ara, sobre quines col·laboracions específiques es van dur a terme.
D’altra banda, aquest grup entenia que la dotació pressupostària s’havia 
d’incrementar, cosa que s’ha fet, i que s’havia d’arribar no només a les situacions de 
pobresa més severa, sinó també a les famílies l’economia de les quals ha canviat 
abruptament com a conseqüència de la pandèmia. A parer d’aquest grup, la proposta 
realment valenta i desitjable hauria estat ampliar totes les activitats d’estiu que es 
plantegen no només als barris que formen part del Pla de barris, sinó a tots els barris 
de la ciutat amb una renda familiar disponible igual o inferior a la mitjana, així com 
garantir que la campanya d’estiu oferís activitats a tots els districtes també a l’agost i 
al setembre, i bressol d’estiu per a infants de 0 a 3 anys.
Per acabar, fa seva l’afirmació del regidor que aquesta campanya i aquestes accions 
han de tenir més recorregut més enllà d’aquest estiu, i agraeix la tasca feta per tots 
els professionals de les diferents àrees de l’Ajuntament i de les entitats de lleure.
La Sra. BARCELÓ agraeix l’esforç de totes les entitats, associacions, clubs i persones 
que han treballat perquè aquesta campanya d’estiu fos possible en un any molt 
complicat, i agraeix la presentació de l’informe, però diu al Sr. Riera que, si bé el Grup 
Municipal de Cs en un principi va valorar l’increment de la inversió i que aquesta fos 
de més de 7 milions d’euros per garantir les activitats d’estiu per a tots els infants de 
la ciutat, el veu massa complaent, quan els ajuts atorgats han baixat més d’un 20% i el 
nombre de sol·licituds, un 19,5%. A parer seu, davant la situació econòmica de la 
ciutat, que és preocupant, el que s’hauria de fer és intentar esbrinar què ha passat 
perquè les dades siguin aquestes i, per exemple, si no s’ha arribat a tots els infants 
que ho necessitaven, quan l’objectiu principal de la mesura era la igualtat 
d’oportunitats per a tots els menors de la ciutat.
Aclareix que poden estar satisfets perquè s’han fet les activitats, però observa que a 
l’informe es parla d’una qüestió molt important, les activitats que permeten fer 
prevenció, i aquesta prevenció s’ha d’avaluar a curt, a mitjà i a llarg termini.
Tot seguit, posa de manifest que a tots els districtes no s’ofereix el mateix, i comenta 
que caldria fer una reflexió en aquest sentit per a la propera temporada d’estiu, per
garantir la igualtat d’oportunitats. En relació amb això, pregunta per què el projecte 
Baobab no es fa a més barris i a més districtes —només s’ha fet a deu barris—, així 
com per què no s’amplia al setembre, tal com va demanar aquest grup, per 
compensar totes les mancances del confinament.
En darrer lloc, demana, com ja ha fet aquest grup en diverses ocasions, que es revisin
els preus de les activitats per garantir la igualtat d’oportunitats, ja que una unitat 
familiar amb una renda de 9.001 euros no podria rebre cap subvenció per accedir a les 
activitats d’estiu, quan amb aproximadament 800 euros mensuals difícilment pot 
garantir les activitats d’estiu dels fills. A més, la pandèmia ha fet que la situació 
econòmica de moltes famílies canviés d’un dia per l’altre, i l’horitzó econòmic és 
complicat.
CCM 12/20 DSocials 33/85
El Sr. RAMÍREZ agraeix la presentació de l’informe de la campanya «100% estiu», així 
com l’esforç de les àrees de l’Ajuntament implicades en la planificació d’aquestes 
activitats d’un estiu molt especial en què les incerteses, les preocupacions i el neguit 
de les famílies en relació amb com es desenvoluparien les activitats i el grau de 
contagi han provocat que la participació hagi disminuït en 53.400 infants respecte del 
2019, una reducció del 42,4%.
El Grup Municipal del PP coincideix que en aquesta campanya hi ha aspectes a 
millorar, com ara la difusió i el fet d’explicar que són activitats segures i sense cap 
tipus de risc —hi ha hagut molt pocs contagis—, així com facilitar tots els tràmits per a 
la inscripció, ampliar les activitats i modificar els llindars de les rendes econòmiques 
de la unitat familiar per accedir als ajuts, ja que, com ha posat de manifest la 
Sra. Barceló, moltes famílies amb ingressos inferiors a 9.001 euros no hi poden accedir 
quan realment les necessiten i n’haurien de ser beneficiàries.
No obstant això, felicita l’Ajuntament pel nombre de casos registrats, que ha estat 
relativament molt baix en totes les activitats, i això ha servit com a preludi per tenir 
les garanties per a la reobertura dels centres educatius. Demana que es mantingui 
aquest reforç de les activitats a favor dels joves, que va ser una de les primeres 
preocupacions del Grup Municipal del PP, que va demanar aquesta ampliació de
l’oferta de les activitats extraescolars, casals d’estiu i programes formatius.
A continuació, assenyala que, com s’ha dit a l’informe anterior, l’ansietat, 
l’avorriment, la tristesa o la preocupació han estat els principals impactes 
socioafectius que han patit els infants i adolescents de la ciutat durant el confinament, 
i és molt important posar en marxa aquest tipus d’activitats que hi tenen un impacte 
positiu i que van vinculades a l’activitat física, les activitats d’esbarjo, etc. Per això, 
encoratja el Govern a continuar treballant en aquesta línia de la campanya «100% 
estiu» i a ampliar-ne l’oferta d’activitats.
Per acabar, comenta que aspectes com la digitalització i la capacitació digital dels 
joves i adolescents són millorables, i també cal fer un seguiment de la reducció de la 
demanda dels infants amb discapacitat, un col·lectiu pel qual s’ha de continuar 
treballant i que no es pot deixar sense veu. En relació amb això, demana que 
s’incrementin els monitors de suport.
La Sra. PARERA agraeix la presentació de l’informe i subratlla que aquest estiu era una 
època molt important per als joves, infants i adolescents, perquè venien d’un 
tancament forçat a casa de quatre mesos i l’estiu els permetia recuperar una mica els 
hàbits i l’entorn social, així com recuperar-se emocionalment del tancament, de 
manera que s’havia d’encarar amb molta determinació com es treballava aquesta 
campanya.
Dit això, manifesta l’opinió que ha estat una campanya insuficient, perquè s’hauria 
pogut aprofitar per integrar-hi la recuperació d’un trimestre perdut: tal com ja va dir 
el Grup Municipal de BxCanvi, era una bona oportunitat per ajudar els infants que hi 
participaven a recuperar una escolarització perduda en un trimestre en què es 
necessitava un reforç. Aquesta oportunitat, però, s’ha perdut.
D’altra banda, assenyala que les activitats culturals que es van fer als equipaments 
culturals, com ara els museus, només es van fer al juliol i, a més, eren de pagament, 
quan s’haurien d’allargar fins i tot a tot l’any lectiu i quan, com a mínim en algunes 
CCM 12/20 DSocials 34/85
situacions, haurien de ser gratuïtes i, en d’altres, s’haurien d’oferir a un preu rebaixat. 
Entén que si els nens poden entrar gratuïtament als museus per exemple amb el 
carnet del Club Súper 3, l’Ajuntament també podria oferir el mateix. Demana que s’hi 
reflexioni, i subratlla que l’Ajuntament ha de promocionar la integració dels joves en 
la cultura de la ciutat.
A continuació, qualifica d’error que el programa de casals d’agost als barris només es 
fes a set barris de la ciutat, ja que la priorització dels barris més vulnerables, que s’ha 
de fer, no hauria d’implicar que se n’oblidés la resta, ja que a tots els barris hi ha 
adolescents, joves i infants, de manera que caldria ampliar el programa a tota la 
ciutat.
Tot seguit, observa que encara no es coneix el balanç de les activitats programades als 
museus ni del programa «Èxit estiu», i tampoc no s’han facilitat les dades de les 
activitats dels centres cívics, quan és important disposar de tota aquesta informació 
per poder fer un balanç global de com ha funcionat tot plegat.
En darrer lloc, assenyala que cal reflexionar sobre la davallada en el nombre de 
participants, que no es deu només a la por dels pares, que al final apunten els fills a 
les extraescolars sense por, així com sobre els motius pels quals hi ha persones que 
n’han quedat fora. Subratlla que això és responsabilitat de l’Ajuntament, i, per tant, 
cal revisar els barems d’accés.
El Sr. RIERA diu a la Sra. Barceló que en cap cas no ha estat complaent, sinó que s’ha 
limitat a exposar els fets.
D’altra banda, indica que la igualtat d’oportunitats no es combat amb polítiques 
uniformes, sinó amb polítiques igualitàries, i és aquí on segurament es trobaran els 
desequilibris territorials en l’informe presentat.
Per acabar, agraeix totes les intervencions, de les quals ha pres moltes notes.
ES DONA PER TRACTAT
d) Compareixences Govern municipal
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
3. – (2SD/20) ESTIMAR les al·legacions de Foment del Treball Nacional i DESESTIMAR la 
resta d’al·legacions formulades en el període d’exposició pública del Reglament del 
Consell de la Formació Professional de la ciutat de Barcelona, aprovat inicialment per 
la Comissió de Drets Socials i Cultura i Esports de 14 de setembre de 2020, de 
conformitat amb les consideracions recollides en l’informe de la Comissionada 
d’Educació, de 24 de novembre de 2020. APROVAR definitivament el Reglament del 
Consell de la Formació Professional de la ciutat de Barcelona, d’acord amb el text que 
consta a l’expedient. PUBLICAR-LO al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i a la 
Gaseta Municipal. 
La Sra. PÉREZ enuncia la proposta.
CCM 12/20 DSocials 35/85
La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del Grup Municipal d’ERC i observa que les 
al·legacions a què fa referència aquesta proposta van sortir del Consell de la Formació 
Professional, del qual formen part.
D’altra banda, subratlla que l’FP és un dels reptes principals que tenen a la ciutat, així 
com una de les línies estratègiques que van marcar en el seu pla d’aposta per 
l’educació, i manifesta l’opinió d’aquest grup que cal tota la governança i tot el marc 
d’actuació per poder tirar això endavant.
La Sra. MUNTÉ indica que el Grup Municipal de JxCat fa reserva de vot en aquest punt.
La Sra. BARCELÓ expressa el vot favorable del Grup Municipal de Cs, i observa que la 
proposta fa referència a un reglament que es va fer en la legislatura passada en el 
qual es van acceptar les esmenes d’aquest grup, que també està d’acord amb les 
esmenes que havia presentat Foment de Treball.
D’altra banda, subratlla que les administracions públiques han de treballar per 
fomentar la formació professional, i manifesta la preocupació del seu grup per la Llei 
Celaá, que no sembla que vulgui potenciar la formació professional ni millorar-la.
El Sr. RAMÍREZ indica que el Grup Municipal del PP també vota a favor de la proposta, 
si bé no s’han acceptat algunes al·legacions presentades per algunes entitats ni les 
presentades per aquest grup, que demanaven la incorporació d’una persona referent 
de l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya tant a la Comissió Permanent 
com al Plenari del Consell de la Formació Professional. No obstant això, aquest grup 
entén la importància de potenciar la formació professional a la ciutat, i per això fa un 
vot de confiança i vota a favor d’aquest reglament.
La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup Municipal de BxCanvi.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels 
Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona 
pel Canvi i la reserva de Junts per Catalunya.
4. – (FD 2020-12/20) ACCEPTAR el càrrec de patró de la Fundació Parc Científic de 
Barcelona, pel termini de 4 anys, d’acord amb l’article 21 del estatuts de l’entitat. 
FACULTAR l’Alcaldia perquè nomeni el/la representant de l’Ajuntament de Barcelona 
en el Patronat de la fundació esmentada. 
La Sra. PÉREZ enuncia la proposta.
La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del Grup Municipal d’ERC, que entén que és 
essencial que l’Ajuntament es comprometi amb tot el que té a veure amb l’impuls de 
la ciència, no només pel que representa per a la ciutat, per a la seva economia i per la 
seva rellevància, sinó també perquè avui la ciència és la primera resposta als reptes 
globals i al futur de les ciutats.
El Sr. MASCARELL expressa el vot favorable del Grup Municipal de JxCat, que entén 
CCM 12/20 DSocials 36/85
que el Parc Científic Barcelona té una gran rellevància en l’ecosistema científic i de 
recerca de la ciutat, de manera que és important que l’Ajuntament hi estigui ben 
representat i, per tant, aquest grup troba bé donar suport a aquest nomenament, i 
demana que de tant en tant es faciliti als grups un balanç de l’actuació de 
l’Ajuntament dins d’aquesta entitat, que és privada, però que té una repercussió
enorme, motiu pel qual caldria conèixer les iniciatives que hi desplega la 
representació municipal.
La Sra. BARCELÓ indica que el Grup Municipal de Cs s’absté en aquest punt.
El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del Grup Municipal del PP.
La Sra. PARERA indica que el Grup Municipal de BxCanvi s’absté en aquest punt.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels 
Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i Partit Popular i 
l’abstenció de Ciutadans i Barcelona pel Canvi.
5. – (20149208 - 20XF0895) APROVAR els expedients de reconeixement de crèdit 
20149208 i 20XF0895 pels imports, conceptes i a favor de la empresa I la persona 
física que consten a l’annex, i per les factures i concepte que s’hi indiquen, atesa la 
necessitat de regularitzar les despeses realitzades i no reconegudes en l’exercici 
corresponent. AUTORITZAR, DISPOSAR i RECONÈIXER les obligacions de les despeses 
pels imports indicats a l’annex i amb càrrec al pressupost general de l’exercici 2020, i a 
les aplicacions pressupostàries en l’annex indicades.
La Sra. PÉREZ enuncia la proposta.
El Sr. ESCUDÉ indica que aquesta proposta fa referència a expedients de districte
relacionats amb reequilibris i indemnitzacions a l’empresa Llop Gestió Esportiva, fruit 
dels càlculs i de la negociació que ha dut a terme el Districte amb les instal·lacions que 
van haver de tancar i que, d’acord amb l’article 34.4 del Reial decret llei 8/2020, 
tenien dret a ser degudament indemnitzades pel període de tancament i pels dèficits.
La Sra. PÉREZ observa que el Sr. Escudé s’ha avançat als punts 6 i 7, i proposa tractar-
los per separat, atès que hi pot haver reserves de vot.
El Sr. ESCUDÉ explica que sense el punt 6 no hi podria haver el punt 7: el 6 reconeix 
que hi ha hagut un tancament per tot el temps de l’estat de l’alarma, i la posterior 
obertura, i el 7 és el reequilibri provocat per aquest temps.
La Sra. PÉREZ diu que, tot i així, els tractaran per separat perquè són punts 
diferenciats, i recorda que tenen accés a l’expedient i poden plantejar qualsevol dubte 
pel que fa als aspectes més tècnics i legals.
La Sra. SENDRA vota a favor d’aquest punt en nom del Grup Municipal d’ERC.
CCM 12/20 DSocials 37/85
La Sra. MUNTÉ indica que el Grup Municipal de JxCat hi fa una reserva de vot.
La Sra. BARCELÓ vota a favor d’aquest punt en nom del Grup Municipal de Cs.
El Sr. RAMÍREZ expressa el vot favorable del Grup Municipal del PP als punts 5, 6 i 7, 
atès que tots tres són d’equilibri financer.
La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup Municipal de BxCanvi a tots tres 
punts.
Es dictamina amb el posicionament favorable de Barcelona en Comú, Partit dels 
Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona 
pel Canvi i la reserva de Junts per Catalunya.
IV) Part decisòria / Executiva
a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
Districte de Sant Martí
6. – (20131005) RATIFICAR la suspensió del contracte núm. 13C00003, que té per objecte 
la gestió i explotació del Complex Esportiu Municipal Olímpia, adjudicat a Col·lectiu 
Esport per a Tothom CET 10, amb NIF G-60775715, d’acord amb l’acta de 6 d’abril de 
2020, amb efectes de 14 de març de 2020. AIXECAR la suspensió contractual, d’acord 
amb l’acta d’aixecament de suspensió de 4 de juny de 2020, amb efectes a partir de la 
mateixa data. NOTIFICAR la present resolució al contractista. 
La Sra. ALAMANY expressa el vot favorable del Grup Municipal d’ERC.
La Sra. VILA expressa el vot favorable del Grup Municipal de JxCat, que en el següent 
punt farà unes explicacions comunes per a tots dos punts i demanarà algunes 
qüestions al Govern.
La SECRETÀRIA posa de manifest que els punts 6 i 7 són resolutoris de la Comissió, no 
pas de dictamen.
La Sra. PÉREZ entén que l’única diferència és que no s’hi pot fer reserva de vot.
La SECRETÀRIA explica que, mentre que els punts 3, 4 i 5 són dictàmens de la Comissió
i passen al Plenari per a aprovació, els punts 6 i 7 són resolutoris de la Comissió, de 
manera que es decideixen aquí, i caldria obrir el debat i emetre el vot per a cadascun 
d’ells.
El Sr. ESCUDÉ comenta que el punt 6 és una mica complicat, perquè és un tema 
absolutament tècnic, però que s’ha de fer així, i repeteix que en aquest punt es 
reconeix que l’equipament ha estat tancat i que després s’obre, i en el 7 es reconeix el 
CCM 12/20 DSocials 38/85
dret a la indemnització per aquest període durant el qual ha estat tancat.
La SECRETÀRIA explica que, si bé l’expedient és el mateix, s’han fet dos punts perquè 
Intervenció ha volgut només informar sobre la part econòmica, no sobre la part de 
ratificació.
La Sra. PÉREZ observa que el 6 és la ratificació de la suspensió.
La SECRETÀRIA ho confirma, i assenyala que el 7 és la part econòmica (restablir 
l’equilibri econòmic i financer del contracte), i per això s’han separat, a instàncies 
d’Intervenció.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi. APROVADA
7. – (20131005) RESTABLIR l’equilibri econòmic-financer del contracte núm. 13C0003 que 
té per objecte la gestió i explotació del Complex Esportiu Municipal Olímpia, a favor 
de la concessionària COL.LECTIU ESPORT PER A TOTHOM (CET 10) amb NIF 
G62779935 en la quantitat de QUARANTA VUIT MIL TRES-CENTS SETZE EUROS AMB 
SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS D’EURO (48.316,68 Euros), com a conseqüència del 
tancament de l’equipament des del dia 14 de març de 2020 i fins el 4 de juny de 2020, 
ambdós inclosos, amb motiu de la pandèmia COVID, d’acord amb la documentació 
que obra a l’expedient i sense perjudici de la liquidació del contracte. AUTORITZAR, 
DISPOSAR I RECONÈIXER L’OBLIGACIÓ per l’import indicat a favor de la concessionària 
COL.LECTIU ESPORT PER A TOTHOM (CET 10) amb NIF G62779935, a càrrec de de la 
partida 0610 226.11 342.11 de l’exercici 2020. NOTIFICAR la present resolució al 
contractista. 
La Sra. VILA expressa el vot favorable del Grup Municipal de JxCat, conscient que la 
situació dels centres esportius municipals (CEM) és molt delicada i que s’està 
treballant amb cada un d’ells tenint en compte cada realitat. Com que no es pot fer 
una aproximació global de la situació dels CEM, sinó que cada cas és diferent (per la 
casuística social, l’indret on són, les característiques de la instal·lació, etc.), aquest 
grup demana al Govern que faciliti informació més detallada anticipadament sobre 
l’estat de reequilibri de cada centre, i li demana també celeritat en els pagaments. 
Entén que aniran aprovant reequilibris, i que han de ser molt ràpids a fer-los efectius.
D’altra banda, observa que els reequilibris financers en la gestió de les instal·lacions 
municipals és només un dels molts problemes que tenen les entitats esportives de la 
ciutat, sobretot relacionats amb qüestions de tresoreria. Per exemple, molts CEM 
encara estan pendents de rebre subvencions i de cobrar les beques.
Per acabar, insisteix a demanar celeritat, atès que el problema que tenen les entitats 
esportives és de tresoreria i de liquiditat.
El Sr. ESCUDÉ explica que l’Olímpia no és un CEM, sinó una pista esportiva que és de 
districte, de manera que això és més complex, i manifesta l’opinió que algun dia 
caldria encetar el debat —amb el Grup Municipal d’ERC n’han parlat sovint— sobre la 
CCM 12/20 DSocials 39/85
possibilitat de centralitzar-ho tot per poder-ho descentralitzar, ja que no té gaire 
sentit parlar d’un tema de districte en una comissió de l’Ajuntament, perquè a tots 
se’ls escapa una part de la informació, que està a disposició de tots els grups de 
districte.
Tot seguit, confirma les paraules de la Sra. Vila pel que fa a la manca de liquiditat, i 
comenta que ell es va oferir a fer una taula —s’ha de fer— per explicar la situació 
general dels CEM i com s’ha treballat tot el tema dels reequilibris. Explica, però, per a 
la tranquil·litat de tothom, que fins i tot es va fer una aprovació —la va agrair— prèvia 
al Plenari dels reequilibris per tal que, un cop acabin els terminis legals, comencin a 
cobrar totes les indemnitzacions.
Indica que alguns, els que estaven en situació més dramàtica, ja han començat a rebre 
aquesta liquiditat, i la resta, el gran gruix de CEM, la rebran al gener, que és quan 
legalment es pot fer.
A continuació, agraeix la immensa feina que fan els pocs treballadors que hi ha a l’IBE 
per poder arribar a temps i fer tots els pagaments, que són absolutament necessaris.
Quant a la subvenció extraordinària, comenta que han fet el que han pogut i entén 
que abans d’acabar l’any es faran els pagaments —l’ordinària la va rebre tothom 
abans de l’estiu.
Per acabar, assenyala que tots aquests detalls es poden ampliar a la pròxima reunió 
del Consell Rector de l’IBE, que se celebrarà properament, i remarca que és molt 
positiu que ho puguin treballar tots i totes, que facin una taula i valorin la situació.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi. APROVADA
c) Proposicions
V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
8. – (M1923/1523) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que totes les 
empreses i organismes municipals elaborin el Registre salarial per tal de detectar i 
calcular la bretxa salarial de gènere existent entre el seu personal, i que s’analitzin 
aquestes dades per tal d’aplicar els elements correctors necessaris per redreçar 
aquest biaix. 
La Sra. ALAMANY explicita que aquesta proposició parla sobre la bretxa salarial de 
gènere, que, malauradament, continua sent una realitat, i exposa que, segons les 
últimes dades disponibles de l’Institut Nacional d’Estadística, la diferència de sou 
entre dones i homes a Catalunya és del 23%, la qual cosa significa que des de l’11 de 
novembre fins al 31 de desembre les dones treballen de franc per fer la mateixa feina 
que els homòlegs homes, o, dit d’una altra manera, les empreses s’estalvien un total 
de 51 dies en sous de treballadores. Davant d’aquesta situació, calen normatives que 
CCM 12/20 DSocials 40/85
blindin la igualtat retributiva entre homes i dones, ja que la manca d’aquesta igualtat 
és una vulneració de drets flagrant que, entre altres coses, no permet que les dones 
puguin desenvolupar plenament la seva vida professional com fan els homes.
Tot seguit, fa referència a la recomanació de la Comissió de la Unió Europea de 2014 
que parla sobre el reforç del principi d’igualtat de retribució i que ja proposa que les 
empreses disposin de la informació retributiva dels nivells salarials desglossada per 
gènere. En la mateixa línia hi ha altres lleis, com ara la Llei orgànica espanyola de 2007 
per la igualtat efectiva de dones i homes, o la catalana del 2015 sobre la igualtat 
efectiva de dones i homes. Malgrat totes aquestes legislacions, però, el 2020 la bretxa 
salarial continua, i avui el gran repte de la discriminació retributiva per raó de sexe és 
també la discriminació indirecta.
Exposa que el Reial decret de 13 d’octubre de 2020, d’igualtat retributiva entre dones 
i homes, obliga totes les empreses a tenir un registre salarial i, les que tenen més de 
50 treballadors, a tenir una auditoria retributiva dins del marc del Pla d’igualtat. 
Aquest reial decret, en definitiva, estableix criteris de classificació professional lliures 
de discriminació, apel·la al principi de transparència i a l’obligació d’igual retribució 
per feines d’igual valor —caldria analitzar el concepte «valor» i qui atribueix el valor a 
les feines, però aquest és un debat molt llarg i avui no tenen temps de fer-lo—, i 
descriu els mecanismes necessaris que cal desenvolupar per tal d’identificar 
l’existència de bretxes retributives injustificades o clarament discriminatòries. D’altra 
banda, el Departament de Treball, d’Afers Socials i Famílies ja disposa d’una guia per a 
l’aplicació de la igualtat retributiva entre homes i dones i des de començaments d’any 
es posa en pràctica, i és una eina gratuïta per ajudar les empreses a confeccionar el 
seu registre salarial.
Subratlla que totes les administracions han d’empènyer per complir amb el principi de 
transparència i per detectar possibles bretxes salarials, i assenyala que el 2007 
l’Ajuntament va fer un estudi en el marc dels recursos humans propis, amb tot el 
personal municipal, algunes conclusions del qual convé destacar. En primer lloc, deia 
que, si bé aparentment els sous públics són iguals per a tot el personal funcionari, 
siguin homes o dones, els llocs més remunerats dins d’un mateix grup de titulació i 
nivell estan ocupats principalment per homes, fins i tot quan la presència femenina és 
superior a la masculina. En segon lloc, els complements associats als llocs de treball 
reforcen la bretxa salarial existent. En tercer lloc, el grau de dedicació laboral 
accentua la bretxa, atès que són majoritàriament les dones qui protagonitzen les 
reduccions de jornada. I en quart lloc, gran part dels llocs de treball ocupats per dones 
sovint són llocs sense possibilitat de promoció o molt limitats en aquest sentit (per 
exemple, places en educació bressol).
Entén que segurament s’estan treballant algunes mesures correctores, però el Grup 
Municipal d’ERC considera que cal anar més enllà, tenint en compte que l’Ajuntament 
té participació en més de quaranta entitats municipals (vuit organismes autònoms, 
cinc entitats públiques empresarials, tretze societats mercantils, dinou consorcis, 
fundacions i associacions), i tots aquests ens gestionen el 40% del pressupost 
municipal i compten amb més de 7.200 treballadores i treballadors.
Remarca que totes les empreses públiques municipals i els organismes haurien de 
tenir aquest registre salarial i anar en la mateixa direcció, i, si bé en alguns casos ja es 
deu haver iniciat, perquè disposar d’aquest registre és obligatori, el que proposa el 
Grup Municipal d’ERC és que s’assumeixi aquesta tasca com una iniciativa del conjunt 
CCM 12/20 DSocials 41/85
d’entitats municipals per donar compliment a tota la normativa en qüestió d’igualtat i 
perquè s’implementi com una prioritat dels recursos humans de totes elles. Alhora, 
aquest registre ha de servir per calcular i per identificar la bretxa salarial de gènere 
existent, que és una de les principals reivindicacions del feminisme: calen dades per 
després desenvolupar polítiques que facilitin l’assoliment dels objectius i, per tant, 
desenvolupar estratègies i mecanismes per corregir la bretxa salarial i prevenir-la.
En darrer lloc, manifesta l’opinió d’aquest grup que és molt important que Barcelona 
sigui referent en aquestes qüestions, perquè molts altres municipis, que ja fan molta 
feina i la fan molt bé, poden agafar-se a aquesta referència i a aquest lideratge de
Barcelona, la capital de Catalunya, també en aquestes qüestions que posen en el 
centre l’erradicació de la discriminació i, sobretot, la remuneració adient del talent 
femení.
La Sra. VILA posa de manifest que quan va ser regidora de Dona i Drets Civils de 
l’Ajuntament, el mandat va acabar amb l’arribada d’una informació sobre l’anàlisi de 
la bretxa salarial a l’Ajuntament que demostrava que, sorprenentment, hi havia molta 
feina a fer internament: semblava —i sembla— que una administració pública on els 
processos de selecció estan tan pautats hauria de ser molt més igualitària a l’hora 
d’escollir els seus treballadores i treballadores, de promocionar-los i, sobretot, de 
remunerar-los, i l’Ajuntament sempre ha fet un discurs demanant la igualtat efectiva i 
real entre homes i dones, específicament des del punt de vista salarial, perquè és una 
clau fonamental perquè les dones tinguin plena autonomia i independència, i amb les 
mateixes oportunitats que els companys, però, després de molts anys de predicar 
aquest discurs, realment hi havia molta feina a fer internament. Aquesta radiografia 
indicava que hi havia una bretxa i, a partir d’aquesta diagnosi, es va començar a 
treballar amb Recursos Humans, amb el CIRD, i després també amb altres àrees de 
l’Ajuntament, per fer una anàlisi més acurada i aproximada per àmbits, per 
departaments, per instituts, etc., per a tot el grup Ajuntament, i no n’han tingut més 
notícies, de manera que el Grup Municipal de JxCat entén que aquesta iniciativa és 
molt pertinent.
Subratlla que, més enllà del titular, que tothom comparteix, i més enllà de la realitat, 
que es coneix, i de la radiografia, caldria començar a treballar-hi, i la informació que 
demana el Grup Municipal d’ERC és molt rellevant per prendre mesures eficients i 
concretes —per àmbit, per sector, per grup Ajuntament, amb cada institut, empresa, 
etc.— que permetin seguir avançant. Així, per corregir la bretxa salarial cal conèixer 
dades sobre la dedicació a la cura, les dificultats de promoció —en moltes de les 
places feminitzades no es pot promocionar—, el progrés salarial, els plusos —alguns 
estan masculinitzats— o els processos de selecció en alguns àmbits que perjudiquen 
les dones.
Pels motius exposats, el Grup Municipal de JxCat vota a favor de la proposició.
La Sra. BARCELÓ, que entén que tots els membres de la Comissió estan d’acord que 
continuen existint desigualtats entre homes i dones, entre les quals hi ha la bretxa 
salarial, vota a favor de la proposició en nom del Grup Municipal de Cs, que sempre 
donarà suport a iniciatives com aquesta, com va donar suport al Pla d’igualtat que es 
va presentar a l’Ajuntament.
Posa de manifest que al novembre la Comissió Europea va dir que les dones de la Unió 
CCM 12/20 DSocials 42/85
Europea guanyen un 14,1% menys l’hora que els homes (per cada euro que guanyen 
els homes, les dones guanyen 86 cèntims), una realitat preocupant que requereix 
actuacions, i la bretxa salarial a Espanya és de l’11,9%, i a Catalunya, del 23%, dades 
que demostren que alguna cosa no s’està fent bé. Subratlla que totes les 
administracions públiques han de ser un exemple i que altres països de la Unió 
Europea, com ara Luxemburg o Itàlia, tenen bretxes salarials de l’1,4% o de l’1,2%, i 
remarca que no es pot ser conformista en aquest tema.
Dit això, explicita que el Grup Municipal de Cs està d’acord que les empreses i els 
organismes municipals han de tenir un registre salarial i aplicar mesures, i subratlla 
que l’Ajuntament no és un exemple pel que fa a garantir la igualtat de sou entre 
homes i dones: la bretxa salarial entre els treballadors i les treballadores de 
l’Ajuntament és del 15,89%, segons dades facilitades pel mateix Govern municipal, 
mentre que en acabar la legislatura anterior era del 13%. Insisteix que alguna cosa no 
s’està fent bé, o alguna cosa no s’està fent, perquè l’Ajuntament no sigui un exemple 
per evitar la bretxa salarial entre els treballadors i les treballadores.
Per acabar, manifesta l’opinió que és important que hi hagi un consens de tots els 
grups per aconseguir aquestes mesures, i observa que reivindicar el feminisme, la 
igualtat d’oportunitats i la fi de la bretxa salarial no és únicament penjar una pancarta 
o anar a una manifestació, sinó que també és que quan les mateixes persones que ho 
reivindicaven governen siguin capaces d’establir mesures per garantir la igualtat entre 
homes i dones, en aquest cas la igualtat salarial entre els treballadors i les 
treballadores de l’Ajuntament.
El Sr. RAMÍREZ exposa que del 2012 al 2018 la bretxa salarial es va reduir a Espanya 
gairebé quatre punts fins arribar a ser del 14%, la qual cosa situa el país per sota de la 
mitjana europea, que està al voltant del 15,7%, i la reducció a Espanya es va produir 
majoritàriament en els anys de govern del PP. Tot i així, cal continuar treballant 
perquè la bretxa salarial de gènere desaparegui.
A continuació, posa de manifest que, segons les últimes dades d’Eurostat, la 
desigualtat s’ha reduït un 1% els darrers anys —aquesta dada evidencia que l’evolució 
és més lenta del desitjable— i la bretxa salarial evoluciona amb l’edat: les dones 
menors de 25 anys i les que superen els 55 són les que pateixen amb més intensitat 
aquest fenomen.
D’altra banda, assenyala que la Comissió Europea té pendent la publicació d’una 
directiva de transparència salarial que ha d’anar acompanyada d’un registre salarial i 
d’un reforç de les inspeccions i sancions a empreses i entitats públiques que la 
incompleixin i que permetrà detectar amb més facilitat aquestes diferències si 
s’apliquen mecanismes correctors com els que s’han d’aplicar i s’estan portant a 
terme a l’Ajuntament.
Dit això, indica que el Grup Municipal del PP està d’acord que els governs han de ser 
conscients de la necessitat de combatre la discriminació laboral per gènere i corregir 
la bretxa salarial entre els homes i les dones, motiu pel qual aquest grup defensa 
l’impuls d’aquestes mesures per fomentar la contractació de dones, la conciliació i el 
suport a les emprenedores —el PP fa molts anys que aposta per l’emprenedoria 
femenina—, ja que una de les eines principals per lluitar contra la desigualtat és 
l’ocupació.
Tot seguit, comenta que aquest grup aposta també per un gran pacte d’Estat per 
CCM 12/20 DSocials 43/85
lluitar contra la bretxa salarial entre homes i dones a partir del diàleg social, ja que no 
hi ha cap tipus de justificació perquè hi hagi diferències de salari en funció del sexe
per un mateix lloc de treball.
Pels motius exposats, el Grup Municipal del PP vota a favor de la proposició, que vol 
afavorir mesures que condueixin a l’eliminació de la bretxa salarial.
La Sra. PARERA observa que la igualtat de sou està reconeguda des de fa molts anys
tant a la Constitució com a l’Estatut dels treballadors, de manera que la diferència de 
sou per a les mateixes condicions laborals és una clara anomalia, o una clara 
il·legalitat, i que això pugui estar passant a l’Administració pública és encara molt més 
greu. Per això, el Grup Municipal de BxCanvi vota a favor d’aquesta proposició: és obvi 
que s’ha de saber si això està passant, i, si és així, caldrà fer una reflexió molt 
profunda, ja que l’Ajuntament contínuament aprova mesures sobre igualtat i, per 
tant, si això passés significaria que alguna cosa està fallant.
Dit això, i sense voler ser polèmica, manifesta l’opinió que cal afrontar aquest debat 
amb molt de rigor, ja que igualtat no és uniformitat. Respecte d’això, explica que les 
dones tenen la gran sort a la vida de parir, i això comporta que tinguin baixes, i 
cadascuna aborda la maternitat d’una manera diferent: n’hi ha que agafen una 
jornada reduïda fins als tretze anys del fill, que és el que permet la llei; n’hi ha que no 
fan baixa laboral per maternitat perquè no poden, com li va passar a ella, o n’hi ha 
que fan una baixa per maternitat mitjana. Subratlla que cal prestar molta atenció a 
com es comptabilitzen i s’analitzen les jornades reduïdes, ja que no tota jornada 
reduïda és una bretxa salarial, sinó que hi ha una part que ve donada per la condició 
de dona, per la condició de mare i per la mateixa voluntat de la mare.
Per acabar, subratlla que hi ha una part de la vida de les dones, quan són mares, 
perquè tenen unes necessitats de baixes físiques, que les fan diferents dels homes, i 
insisteix que cal molt de rigor en parlar d’aquest tema. No obstant això, està d’acord 
que cal treballar molt més en l’àmbit educatiu i legislatiu, en relació amb el fet que la 
cura dels fills correspon tant a la dona com a l’home, que dones i homes s’han de 
poder reincorporar al mercat laboral en les mateixes condicions, i que el fet de ser 
mares no pot ser mai un problema a l’hora de tenir una igualtat laboral.
La Sra. PÉREZ expressa el vot favorable de tots dos grups del Govern i puntualitza que, 
tal com explicava l’informe de 2017 amb el qual es va fer la primera anàlisi exhaustiva 
de la bretxa salarial a l’Ajuntament, la bretxa salarial no és que per a un mateix lloc de 
treball homes i dones tinguin un salari diferent, sinó que té a veure amb els factors 
que contribueixen al fet que els sectors feminitzats estiguin menys valorats i, per tant, 
hi hagi professions feminitzades que es paguen menys o que tenen menys 
reconeixement social i econòmic que les masculinitzades, i també té a veure amb els 
complements salarials de perillositat, de nocturnitat, etc. És a dir, té a veure amb una 
estructura social que fa que algunes posicions tinguin menys valor i, per tant, tinguin 
menys retribucions. 
D’altra banda, observa que les diferències no són perquè les dones es queden 
embarassades i volen ser mares i agafar una baixa —tant de bo fos això—, sinó 
perquè es dediquen a les cures, no només dels fills petits, amb qui estan encantades 
de passar el temps perquè és una part molt gratificant de la vida, sinó de qualsevol 
persona que en necessiti: tant a l’Ajuntament com a la societat en general, quan algú 
CCM 12/20 DSocials 44/85
ha d’agafar la baixa per un tema de cures, ja sigui d’una persona gran, d’una persona 
que ha tingut un accident o de qui sigui, ho fan les dones, i això les porta a una 
parcialitat que també els redueix el sou.
Subratlla que aquesta és la bretxa salarial que cal analitzar, ja que l’altra, que ja està 
reconeguda, evidentment a l’Ajuntament, que ho té tot molt pautat, no existeix (no hi 
ha un salari diferent per a un mateix lloc de treball en funció de si ets home o dona). 
El que sí que succeeix és que en un còmput global hi ha complements salarials, 
parcialitat i molts altres factors que fan que les dones estiguin cobrant menys tot i ser
més en moltes d’aquestes feines.
A continuació, exposa que per combatre aquesta bretxa salarial es va fer l’informe de 
2017, el segon Pla d’igualtat, així com mesures específiques, que ja s’han començat a 
treballar amb els sindicats, i manifesta l’opinió que el tercer Pla d’igualtat és molt més 
contundent que l’anterior i va molt més enllà que aquest, perquè així es va decidir a 
l’acord sindical. Concreta que el Pla preveu reduir el nombre de factors que 
afavoreixen les diferències retributives entre dones i homes i posa en relleu la 
necessitat de dissenyar un sistema d’informes —a parer seu, haurien de ser anuals—
que incorporin l’impacte de les modificacions retributives anuals en relació amb els 
indicadors. Observa que això inclou tot allò relacionat amb la valoració de feines, les 
RLT i la definició dels organigrames, una feina molt acurada que farà el Departament 
de Recursos Humans amb l’acompanyament dels sindicats.
Tot seguit, assenyala que la proposició fa referència a les empreses i els organismes 
públics, i indica que es posarà la màquina al màxim per arribar al cent per cent. A 
parer seu, de moment s’ha avançat d’una manera molt decidida amb empreses que ja 
s’hi han posat a treballar, algunes per obligació i d’altres perquè hi veuen una part 
positiva per al seu propi funcionament. Respecte d’això, és la Direcció de Serveis de 
Gènere i Polítiques del Temps qui està donant suport als ens participats i a les 
empreses públiques perquè puguin dissenyar els seus plans d’igualtat, i s’intentarà 
que a finals de mandat totes el tinguin.
En darrer lloc, subratlla que són molt importants els consensos en un moment en què 
el feminisme està trobant massa dissensos; agraeix que aquesta proposició hagi 
generat consens, i es compromet a treballar en aquesta línia.
La Sra. ALAMANY coincideix amb la Sra. Pérez que ens trobem en una etapa on 
s’auguren massa dissensos en una cosa que, a parer seu, és bastant de sentit comú, 
que és avançar per posar fi a la discriminació, en aquest cas laboral.
Dit això, celebra que avui aquesta proposició s’aprovi per unanimitat, agraeix el vot 
favorable de tothom, i convida tothom a posar-s’hi a treballar de seguida.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi.
APROVADA
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
9. – (M1923/1510) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports insta el Govern 
CCM 12/20 DSocials 45/85
municipal a: 1. Ampliar l’any 2021 el servei de consignes per tal que les persones 
sense llar puguin guardar les seves pertinences, ja que en aquests moments només 
disposen de dos espais en tota la ciutat. 2. Realitzar tots els esforços possibles, de la 
ma de les entitats que treballen amb les persones en situació de sensellarisme, per 
poder oferir més espais de dutxa, consigna i descans descentralitzats per la ciutat de 
manera excepcional pels primers mesos de l’any 2021 i de cara a fer front a la 
pandèmia de la covid-19.
La Sra. MUNTÉ manifesta el desig del Grup Municipal de JxCat que aquesta proposició 
s’aprovi i esdevingui una realitat, i, per tant, que el Govern també s’hi sumi, i posa de 
manifest que al llarg d’aquest any aquest grup ha presentat diverses iniciatives 
relacionades amb el sensellarisme: primer, una sol·licitud de compareixença per 
conèixer com s’estava desenvolupant el dia a dia en els equipaments de la Fira; més 
tard, un prec, que no va ser acceptat, per demanar l’elaboració d’un pla de xoc en 
col·laboració amb les entitats que treballen diàriament amb les persones sense llar 
per millorar l’atenció que reben aquestes persones.
Aquest grup és conscient de l’esforç que està fent el Govern municipal per donar 
resposta a un fenomen global, que afecta totes les ciutats i que l’Ajuntament no pot 
abordar sol, però entén que cal intensificar aquests esforços, amb l’objectiu de treure 
aquestes persones del carrer i, mentre això no sigui possible, donar-los la millor 
atenció possible. D’altra banda, com han dit en altres ocasions, també valoren
positivament els equipaments específics per a dones, per a joves o per a persones 
amb addiccions que s’han consolidat i poden passar a formar part de la xarxa estable 
de recursos de la ciutat, espais específics més petits que permeten abordatges
concrets i una atenció més personalitzada a totes aquestes persones.
Tot seguit, indica que fa unes setmanes es va fer el recompte de persones sense llar 
de la ciutat, organitzat, com des de fa anys, per Arrels: aproximadament 750 persones 
van sortir al carrer i van parlar amb unes 350 persones que estan en situació de carrer, 
i, si bé encara no es disposa de les dades definitives que surten d’aquestes enquestes, 
sí que se sap que les persones que viuen al carrer manifestaven tenir més dificultats i 
sentir frustració i impotència perquè la COVID ha alterat el funcionament dels centres 
públics i privats que habitualment les atenen. Com a conseqüència del tancament 
d’equipaments i de la reducció de les ocupacions, moltes persones es veuen obligades 
a passar més temps al carrer, al ras.
Observa que, precisament ara que comença l’hivern i, per tant, fa fred —i es preveu 
que els propers mesos en continuï fent—, aquestes persones tenen menys espais per 
descansar, dutxar-se, canviar-se de roba o carregar el mòbil per estar connectades, i 
alguns equipaments que ja han reobert després d’haver estat tancats, com ara les 
biblioteques, podrien tornar a tancar.
Aquesta proposició vol garantir el descans d’aquestes persones durant el dia, així com 
la higiene i que puguin guardar les pertinences —moltes d’elles porten a sobre 
objectes personals que per a elles són molt importants i, de vegades, és tot el que 
tenen, i també hi pot haver documentació—, ja que actualment a Barcelona només hi 
ha dos espais de consigna —entén que tothom està d’acord que és clarament 
insuficient—, un dels quals és el d’Arrels, que ha fet públic que al llarg del 2020 ha 
guardat pertinences de més de 400 persones. La proposició, però, no demana cap pla, 
sinó que es garanteixi, en previsió del que succeirà després de Nadal, l’oferta de més 
CCM 12/20 DSocials 46/85
espais de dutxa, de consigna i de descans, descentralitzats per la ciutat de manera 
excepcional per als primers mesos de 2021, per evitar desplaçaments innecessaris i
que les persones sense llar estiguin més estones al carrer —els espais que 
habitualment utilitzen estan tancats o amb restriccions d’ocupació—, i que l’any que 
ve s’ofereixin més serveis de consigna de manera permanent a la ciutat, perquè les 
persones que ho necessitin puguin guardar les seves pertinences sense necessitat de 
recórrer tota la ciutat.
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que, en el moment en què per mesures de seguretat i 
salut comunitària va ser decretat el confinament de la població, les persones sense 
llar corrien el risc de quedar absolutament indefenses davant del perill que suposa la 
pandèmia de la COVID-19. Per això, el Grup Municipal d’ERC ja va proposar aleshores 
que s’habilitessin nous equipaments més petits, amb menys places i repartits per la 
ciutat, per tal de donar resposta més específica a aquest col·lectiu, i es va alegrar molt 
de l’obertura dels recursos per a dones, per a joves i per a persones amb addiccions. 
Assenyala que aquests recursos han demostrat la seva eficiència, però el Grup 
Municipal d’ERC entén, ateses les xifres facilitades, que cal un augment de places.
Indica que, amb l’arribada de l’hivern, les persones que no accedeixen a aquests 
recursos pateixen encara més, ja que el fred s’afegeix als nombrosos riscos als quals ja 
estan exposades els 365 dies de l’any, com ara agressions, robatoris i infeccions. 
L’estat de salut d’aquestes persones es deteriora moltíssim i l’esperança de vida 
s’escurça en més de vint anys. Aquest hivern, a més, a causa de la COVID, els espais on 
es poden refugiar durant el dia han hagut de reduir l’ocupació, la qual cosa implica 
que les persones que viuen al carrer hagin de passar més hores al ras i, per tant,
exposades a molts riscos.
A continuació, qualifica de preocupants les primeres dades que s’han fet públiques 
arran de les enquestes que els voluntaris d’Arrels van fer fa tres setmanes a 
367 persones que viuen al carrer a Barcelona: vuit de cada deu persones sense llar 
diuen que durant la pandèmia la seva situació ha empitjorat. Davant d’això, cal buscar 
alternatives per a aquestes persones més enllà de l’operació fred. En primer lloc, cal 
prevenir perquè cap persona perdi casa seva i acabi al carrer, ja que ningú viu al carrer 
perquè ho vulgui, i, per a les que malauradament hi arriben, calen més centres de dia 
perquè s’hi puguin resguardar, així com més centres nocturns petits i repartits per la 
ciutat, espais adaptats als quals es pugui accedir amb animals, i més serveis de 
consigna i d’higiene.
Per acabar, vota a favor de la proposició en nom del Grup Municipal d’ERC, que dona 
suport a qualsevol iniciativa encaminada a millorar la vida de les persones que viuen al 
carrer a Barcelona, i diu a la Sra. Fuertes que saben que tenen aquest grup al costat en 
totes les reivindicacions que calguin.
La Sra. BARCELÓ anuncia el vot favorable del Grup Municipal de Cs, que comparteix
les preocupacions i les solucions recollides en tots dos punts de la proposició, i 
subratlla que aquesta nit a Barcelona més de 1.200 persones dormiran al carrer, i en 
deu anys el nombre de persones sense llar ha augmentat un 72%, dues dades que són 
molt preocupants, com també ho és que les conseqüències econòmiques de la 
pandèmia puguin fer que hi hagi més persones que hagin de sobreviure als carrers de 
la ciutat. Davant d’això, cal treballar conjuntament, amb diàleg i unió de tots, també 
CCM 12/20 DSocials 47/85
de totes les administracions —hi ha moltes administracions que no fan la feina 
correcta—, per donar una solució a les persones que sobreviuen als carrers. En aquest 
sentit, el Grup Municipal de Cs considera important augmentar les consignes i les 
dutxes, augments que aquest grup ja reivindicava en la legislatura anterior, conscient 
de la importància que aquestes persones tinguessin un lloc on tenir les pertinences, ja 
que sovint les persones sense llar es traslladen pel carrer amb totes les seves 
pertinences, que formen part de la seva vida, i han de disposar d’un lloc per guardar-
les. D’altra banda, el 2018 si una persona sense llar volia dutxar-se, només podia anar 
a una sala de venopunció.
El Grup Municipal de Cs entén que és molt important garantir aquests recursos i que 
l’abordatge sigui més global i es reforcin l’atenció i els vincles. Per això, en reiterades 
ocasions ha demanat que s’augmenti el nombre d’educadors de carrer —són els 
primers que estableixen el vincle amb les persones sense llar—, així com els 
programes d’inserció sociolaboral. Subratlla que és important acollir i connectar les 
persones amb els recursos que necessiten, i recorda que aquest grup, i ella mateixa, 
han demanat en nombroses ocasions que les places que s’habilitaven de l’operació 
fred estiguessin disponibles tot l’any, perquè dormir en un entorn adequat no ha de 
dependre de la temperatura, sinó que l’Administració ho ha de garantir sempre.
D’altra banda, aquest grup va valorar la feina que s’havia fet a l’espai de la Fira, que 
no és l’espai ideal, però calia recórrer-hi en la situació de pandèmia, però entén que 
cal apostar més per llocs que puguin oferir una atenció molt més individual. L’espai, 
però, oferia una oportunitat perquè les persones que mai no havien tingut contacte 
amb els Serveis Socials el poguessin continuar tenint. Pregunta al Govern si sap quin 
percentatge de persones que eren ateses per Serveis Socials per primer cop hi 
continuen vinculades.
Per acabar, afirma que el Grup Municipal de Cs sempre s’afegirà a la cerca d’esforços i 
mesures per ajudar les persones sense llar.
El Sr. RAMÍREZ assenyala que la pandèmia, l’estat d’alarma i el confinament han 
impactat especialment sobre les persones sense llar, que en molts casos no han pogut 
seguir el confinament de forma adequada i s’han vist soles al carrer, de vegades 
exposades a sancions i amb informació variable sobre l’obertura o tancament de 
centres. Per exemple, es van tancar alguns recursos que oferien dutxes, menjar o 
descans, i van passar setmanes fins que se’n van obrir d’altres. No obstant això, el
Grup Municipal del PP reconeix la gran tasca que ha dut a terme l’Àrea de Serveis 
Socials i la comissionada, la Sra. Fuertes, en aquest àmbit. Observa, però, que des que 
es va decretar el toc de queda, hi ha més persones que viuen al carrer i torna a ser 
més difícil estar al corrent de les restriccions i de les mesures que s’imposen.
Posa de manifest que al maig la Fundació Arrels va comptabilitzar 1.239 persones que 
dormien als carrers de la ciutat, xifra a la qual se li han de sumar les més de 500 que 
actualment es resguarden a les places d’emergència habilitades per l’Ajuntament.
Davant d’això, aquest grup està d’acord que cal augmentar els espais que ofereix 
l’Ajuntament perquè aquestes persones puguin dutxar-se, guardar les pertinences i 
descansar, atenent l’arribada de l’hivern i les previsions d’una propera onada de 
COVID a partir de les primeres setmanes de gener.
Tot seguit, exposa que el 14 de febrer de 2019 només hi havia quatre centres 
d’higiene de titularitat municipal, que donaven cobertura a 145 persones, nombre 
CCM 12/20 DSocials 48/85
totalment insuficient si es té en compte que amb la situació d’emergència derivada 
del coronavirus es va passar a més de 600 persones que necessiten places 
d’emergència. Aquest grup considera que cal continuar treballant per tenir aquests 
equipaments per atendre totes aquestes persones. D’altra banda, entén que, atenent 
el model d’acompanyament i de proximitat, és completament necessari incrementar 
el nombre de places de consignes, de dutxes i de serveis de descans, i descentralitzar
pels districtes de la ciutat, per tal que puguin cobrir les necessitats de les persones 
que es trobin en aquesta situació d’emergència.
Subratlla que, davant d’aquesta situació extraordinària, la resposta ha de ser 
contundent, i és necessària una estratègia catalana que inclogui una major dotació de 
recursos i una col·laboració entre totes les administracions, inclosa la Generalitat (de 
vegades es troben a faltar els seus recursos per incrementar aquestes places i aquests 
recursos amb la voluntat de permanència i no només per a un període de l’any).
Pels motius exposats, el Grup Municipal del PP vota a favor de la proposició.
La Sra. PARERA observa que el sensellarisme ja era una qüestió preocupant abans de 
l’estat d’alarma i, òbviament, la pandèmia ha agreujat encara més la situació. A més, 
malauradament, tot apunta que continuarà empitjorant. El Grup Municipal de BxCanvi 
dona tot el seu suport a aquesta proposta del Grup Municipal de JxCat, que ofereix 
unes solucions que són molt necessàries.
No obstant això, entén que cal tenir una visió que vagi molt més enllà dels propers 
mesos o de l’operació fred: a més de les solucions temporals, cal anar treballant 
solucions a més llarg termini, perquè quan acabi l’operació fred o després dels 
primers mesos de 2021 no es poden tornar a deixar aquestes persones al carrer o 
sense llocs on anar a dutxar-se. Subratlla que les mesures que s’adopten han de ser 
més efectives.
Per acabar, observa que, a més de les moltes persones que viuen i dormen al carrer, 
n’hi ha moltes en situació d’infrahabitatge, de sensellarisme ocult — avui aquest grup 
presenta aquí un prec per conèixer les xifres d’aquesta realitat per poder treballar 
amb mesures més efectives—, i es mostra d’acord amb el Grup Municipal de JxCat 
que és important col·laborar amb el tercer sector. Afegeix que calen polítiques que 
vagin molt més enllà de l’àmbit municipal: Barcelona, com a gran ciutat, és un pol 
d’atracció en aquestes situacions, i cal poder oferir una resposta molt més enllà de 
l’àmbit propi de la frontera de la ciutat, així com assumir un lideratge en matèria 
d’habitatge, ja que mentre no se solucioni el problema de l’habitatge, no se 
solucionarà el problema del sensellarisme.
La Sra. FUERTES explicita que avui parlaran de sensellarisme en tres moments 
diferents —en aquesta ocasió, de tot el que té a veure amb la higiene i els serveis de 
rober—, i vota a favor d’aquesta proposició en nom dels dos grups del Govern, que 
agraeixen el reconeixement que s’ha fet de la feina feta, especialment per part de
professionals i direccions de l’IMSS, així com per part de les com a mínim 37 entitats 
que formen el marc de la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL).
Dit això, observa que, com ja han comentat en diverses reunions, estan parlant d’una 
dinàmica global que requereix la col·laboració de totes les institucions. Entén que és 
important emmarcar sempre totes les reflexions a partir d’aquí.
A continuació, exposa que, durant la pandèmia, els serveis d’higiene i de rober van ser 
CCM 12/20 DSocials 49/85
part de les preocupacions de l’Ajuntament, molt conscient dels efectes que té en les 
persones, també subjectivament i en relació amb la promoció social, el fet de disposar 
d’un espai per canviar-se de roba i dutxar-se. Per això, es van habilitar espais com el 
Centre Assís, que es va gestionar amb la col·laboració de Suara; l’estació del Nord, que 
es va gestionar amb Formació i Treball, o el gimnàs social Sant Pau. Afegeix que, si bé 
alguns serveis de dutxa van haver de tancar, amb l’obertura de nous espais es van 
arribar a assolir 210 places diàries per fer serveis d’higiene i de rober.
Observa, però, que l’Ajuntament topa amb algunes limitacions i dificultats a l’hora 
d’ampliar aquesta oferta, o fan que com a mínim hagi de ser molt curós a l’hora de 
plantejar ampliacions, unes limitacions que sobretot tenen relació amb les consignes: 
d’una banda, la seva ubicació ha de formar part de la reconfiguració dels serveis, i, 
d’altra banda, cal tenir en compte que l’Ajuntament s’ha de fer càrrec de tot allò que 
s’hi diposita, un aspecte important tant pel que fa a la higiene com pel que fa a la 
seguretat.
Tot seguit, manifesta la voluntat de portar el servei que ofereix l’espai d’acollida de 
Nou Barris, que disposa de dutxes, de consignes i d’espai de descans i funciona les 
24 hores, a altres espais, com ara Zona Franca i Císter: amb les obres de millora 
previstes, es preveu la incorporació d’espais de descans, de consigna i d’acollida 
vinculats als serveis del Departament d’Intervenció Social a l’Espai Públic.
En darrer lloc, indica que el Govern municipal, a banda de treballar tots aquests 
aspectes amb el tercer sector, els anirà treballant amb tots els grups municipals i anirà
donant compte de tot tant en reunions i trobades com en aquesta comissió.
La Sra. MUNTÉ agraeix el vot favorable de tots els grups i comenta que, com ha 
explicat a la primera intervenció, la iniciativa fa referència a l’ampliació del servei de 
consignes —el Grup Municipal de JxCat és conscient dels elements de seguretat i de 
custòdia als quals feia referència fa un moment la comissionada—, així com dels 
espais de dutxa i de descans. Celebra que aquesta ampliació formi part del 
plantejament de reordenació de serveis.
Tot seguit, qualifica de molt interessants i complementàries les aportacions fetes per 
part de tothom: estem en uns moments molt crítics, amb persones que ja vivien al 
carrer, d’altres que hi poden acabar vivint com a conseqüència de la pèrdua de la 
feina o per altres circumstàncies, el col·lapse administratiu dificulta que puguin 
tramitar a temps una prestació o un ajut, i moltes altres qüestions que requereixen el 
treball conjunt de totes les administracions competents per lluitar contra el 
sensellarisme, amb l’objectiu final que ningú visqui al carrer i que aquestes persones 
trobin els mecanismes de seguretat, de confort, de dignitat i de qualitat que 
necessiten.
La Sra. BENEDÍ diu a la Sra. Fuertes que la ubicació de dutxes a la Zona Franca i a 
Císter, espais molt llunyans, d’alguna manera hi dificulten l’accés de les persones que 
les necessiten. Pregunta si s’ha pensat què es farà en aquests casos i si es podrien
buscar altres ubicacions en barris on l’accés sigui més fàcil.
La Sra. FUERTES respon que ara estan reconfigurant tot el mapa i per això en van 
donant compte de manera freqüent i continuada, perquè han posat en marxa nous 
equipaments, i n’hi ha que estan pendents d’ubicació a Barcelona ciutat, amb 
CCM 12/20 DSocials 50/85
projectes innovadors que es van posar en marxa durant la pandèmia. Un cop tinguin
el mapa més definit, en donaran compte, però en aquest moment no pot dir com 
quedarà el mapa de consignes i dutxes, perquè seria una mica precipitat. Sí que es pot
comprometre, però, a anar explicant com es va fent aquest mapa, que està en un 
moment de reconstrucció i redefinició.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi.
APROVADA
Del Grup Municipal Ciutadans:
10. – (M1923/1491) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Que el Govern 
Municipal insti el Consorci d’Educació a establir els mecanismes normatius necessaris 
per a la lliure elecció per part de les famílies i del centre a l’hora d’optar per la jornada 
contínua. Al mateix temps, donar trasllat d’aquest acord a les diferents plataformes 
de famílies que impulsen la jornada contínua en el nostre municipi. 
La Sra. BARCELÓ agraeix l’esforç que està fent la comunitat educativa durant la 
pandèmia i demana, un cop més, que s’augmentin els recursos per a educació.
Dit això, indica que la proposició parteix d’una demanda que fan diverses plataformes 
formades per famílies que demanen la jornada contínua en els centres on la majoria 
ho sol·liciti. Aquestes plataformes volen que s’apliqui l’horari lectiu de 9 h a 14 h i el 
menjador de 14 h a 16.30 h per a les famílies que sol·licitin aquest servei, i en cap cas 
no es vol tancar el centre educatiu, sinó que es mantindria obert amb activitats 
extraescolars o de reforç per als alumnes que ho necessitessin.
Considera curiós que la jornada contínua sigui una realitat a l’ESO i al batxillerat, però 
quan es parla d’educació infantil i de primària hi ha certa resistència per aplicar-la en 
algunes comunitats autònomes, com ara el País Basc o Catalunya, quan a la resta de 
comunitats autònomes del país sí que funciona.
A continuació, explicita que aquesta proposta vol evitar la interrupció de la jornada 
lectiva que suposa l’horari de menjador, i observa que la jornada contínua reduiria a la 
meitat el nombre d’entrades i sortides, un element molt important en època de 
pandèmia.
D’altra banda, posa de manifest que la pandèmia de la COVID va fer que els equips de 
diversos centres i plataformes formades per famílies demanessin al Departament 
d’Ensenyament i al conseller poder aplicar la jornada contínua, davant la negativa 
continuada del conseller, i assenyala que a Catalunya hi ha 25 escoles que estan fent 
una prova pilot. Pregunta quan acaba aquesta prova pilot i indica que totes les 
enquestes que s’han fet són molt favorables a la jornada contínua.
El Grup Municipal de Cs entén que és important reivindicar, tal com diuen les
plataformes de famílies, l’autonomia dels centres per escollir la seva jornada, així com 
donar veu a les famílies, que han de poder participar en una mesura tan important, 
que ajudaria a conciliar la vida laboral i familiar, un objectiu de totes les 
administracions públiques.
CCM 12/20 DSocials 51/85
Per acabar, enuncia la proposició.
La Sra. SENDRA afirma que el Grup Municipal de Cs utilitza tots els conceptes com un 
xiclet en funció del que li convé argumentar o justificar en cada moment: fa pocs 
minuts, quan feien el debat sobre la situació de la infància, la mateixa regidora 
Marilén Barceló defensava la igualtat d’oportunitats per a tots els nens i nenes i
adolescents de la ciutat com un bé màxim —això és el que defensa el Grup Municipal 
d’ERC—, però quan es tracta de prioritzar accions dirigides als barris o segments de 
població en situació de més vulnerabilitat, aquest grup apel·la a la igualtat 
d’oportunitats, mentre que quan es fan accions que van dirigides a l’equitat i a la 
igualtat d’oportunitats, apel·la a un segment de la població més benestant, de manera 
que sempre juga amb els conceptes i, en el fons, és un engany. En el cas d’aquesta 
proposició, unes famílies d’escoles en situació benestant demanen, perquè s’ajusta a 
les seves característiques, una jornada compacta, però no hi ha cap estudi que digui 
que aquesta sigui beneficiosa. De fet, el Consell Escolar ha fet estudis en què es 
demostra que una jornada saludable seria la que compagina espais d’aprenentatge, 
espais de descans i espais d’alimentació. Per tant, recomana que no sigui una jornada 
compacta, i fins i tot estableix el temps de descans per a l’alimentació entre les 12 h i 
les 14 h.
D’altra banda, comenta que, pel que va entendre dels debats que s’han dut a terme, 
tothom té clar que la prioritat en aquests moments de pandèmia és que les escoles 
obrin i, amb el màxim reforç de les plantilles, donin suport en el màxim horari escolar
possible, així com augmentar el suport públic a les extraescolars a tots els barris, 
sobretot als més vulnerables. També cal enriquir i enfortir les activitats d’estiu. És a 
dir, en aquest moment totes les accions van dirigides a allargar la presència dels nens 
a les escoles, que s’ha demostrat que són segures, de manera que qualsevol acció que 
vagi en contra d’això com a mínim no està a favor de l’equitat.
Pels motius exposats, i pensant en el bé comú i en la qualitat educativa, el Grup 
Municipal d’ERC vota en contra de la proposició.
La Sra. MUNTÉ assenyala que el debat sobre la jornada contínua fa temps que està 
present en aquest país i hi ha escoles que n’estan fent proves pilot, així com 
nombrosos estudis molt interessants, per exemple de la Fundació Jaume Bofill, amb 
comparatives de diferents països que poden contribuir molt al debat, que també 
s’emmarca dins la reforma horària, de la qual el Grup Municipal de JxCat n’és un ferm 
partidari i defensor. Observa, però, que, sens dubte, aquest és un debat més ampli 
que també implica en gran mesura el món del treball, ja que l’escola forma part de la 
societat i un debat d’aquestes característiques no pot ser només educatiu, sinó que ha 
de ser també social.
D’altra banda, aquest grup està d’acord que més d’hora que tard s’ha de fer aquest 
debat molt més seriosament del que s’ha fet fins ara des del Consorci: en aquests 
moments, els consells escolars de centre poden aprovar aquesta jornada contínua, 
però el Consorci l’ha d’autoritzar, i hi ha casos en què la valoració dels centres que ho 
estan fent experimentalment és positiva, però també és cert que l’Administració 
educativa, la Generalitat de Catalunya, ha de vetllar per l’equitat en l’educació, la 
igualtat d’oportunitats i l’equilibri de la xarxa del sistema educatiu català, i no es pot
permetre que el fet que alguns centres facin jornada contínua i d’altres jornada 
CCM 12/20 DSocials 52/85
partida generi diferències entre centres.
Insisteix que si abans no hi ha un debat públic potent, això no es pot abordar amb tots 
els elements que és necessari tenir sobre la taula, i comenta que, a parer d’aquest 
grup, en el Consell Municipal de Barcelona també es podria fer un debat més ampli 
aquest curs. Entén que és un espai idoni atès que hi conflueixen famílies, centres i 
administracions, és a dir, el conjunt de la comunitat educativa.
Per acabar, explica que el Grup Municipal de JxCat s’absté en aquesta proposició 
perquè en comparteix l’esperit, però entén que cal afrontar la qüestió amb una visió 
global per garantir els principis d’equitat i igualtat d’oportunitats, que han de marcar 
el full de ruta si de debò es creu —està convençuda que totes ho creuen— que 
l’educació és l’eina més potent per combatre les desigualtats.
El Sr. RAMÍREZ indica que el debat que planteja aquesta proposició el va obrir la 
Plataforma per la Jornada Contínua a Catalunya, que al març va presentar una 
iniciativa legislativa popular per modificar l’article 544.5 de la Llei 12/2009 per tal que 
cada centre escolar pogués escollir amb les famílies l’horari escolar que considerés
més adequat per al benestar dels nens, i constata que no hi ha cap informe sobre el 
resultat de la prova pilot que s’està fent a 25 centres de Catalunya, de manera que no 
hi pot haver unes conclusions.
Explica que els defensors de la jornada contínua argumenten que aquesta permet 
racionalitzar els recursos del món educatiu, afavoreix la conciliació familiar i laboral 
dels pares i permet que la jornada lectiva es desenvolupi de forma contínua al matí i 
que la resta d’horari es pugui fer una programació extraescolar d’acord amb les 
característiques de cada centre. Observa, però, que tal com està redactat l’articulat de 
la Llei 12/2009, la implementació d’aquesta modalitat podria comportar 
complicacions legals, sobretot pel que la norma preveu pel que fa als horaris lectius al 
matí i a la tarda, però també caldria veure com es gestionen altres qüestions, com ara
les activitats extraescolars. Per això, el Grup Municipal del PP no acaba de veure-ho 
clar. A més, els estudis al voltant de la jornada contínua també recullen l’evidència 
d’experts que asseguren que aquesta no millora el rendiment acadèmic i tampoc no 
és millor en termes de conciliació familiar, ja que moltes vegades obligarà les famílies 
a accedir a activitats extraescolars per garantir aquesta conciliació, i això podria 
generar desigualtats entre les persones que no tenen prou capacitat econòmica per 
poder-se pagar aquestes activitats extraescolars i les que sí. D’altra banda, les 
investigacions realitzades fins ara revelen que la jornada contínua empitjora els 
resultats acadèmics. De fet, la Societat Valenciana de Pediatria, davant del debat 
plantejat l’any passat sobre els avantatges i els inconvenients de la jornada contínua, 
va defensar la conveniència de la jornada partida, que s’adequa millor als ritmes 
biològics dels menors, ja que afavoreix el son i el rendiment acadèmic, particularment 
en els adolescents.
Afegeix que es recomana que els horaris de menjador se situïn entre les 13 hores i les 
14 hores per tal d’evitar problemes o trastorns alimentaris entre els menors —a 
Espanya de vegades l’obesitat és considerada una epidèmia.
Pels motius exposats, i atès que cal fer un debat amb la comunitat educativa per tal de 
valorar tots els elements, el Grup Municipal del PP s’absté en aquesta proposició.
La Sra. PARERA posa de manifest que, tal com ja va comentar el cap de setmana amb 
CCM 12/20 DSocials 53/85
la regidora Barceló, la proposició genera bastants dubtes al Grup Municipal de 
BxCanvi, que sempre defensarà absolutament la llibertat dels pares a l’hora d’escollir 
el model educatiu per als seus fills, però entén que el debat sobre el canvi de model 
educatiu va molt més enllà de l’àmbit municipal. Considera que aquest debat no s’ha
d’anar traient com bolets en diferents municipis, sinó que s’hauria de fer un debat 
integral en el conjunt del sistema educatiu.
Dit això, especifica que els primers dubtes que li sorgeixen estan relacionats amb la 
condensació de la jornada lectiva al matí fins a les dues del migdia. Per exemple, no 
sap —ella no hi és experta, simplement en té una opinió— si per als alumnes això és 
més productiu o més convenient que anar fent pauses i anar allargant el període 
lectiu amb la possibilitat de tenir descansos entremig, i és un tema que cal debatre 
amb tota la comunitat educativa, que és qui millor sap com pot afectar això els 
alumnes.
En segon lloc, té dubtes en relació amb el menjador, ja que hi ha moltes famílies que 
no utilitzen el servei de menjador, sinó que s’emporten els nens a casa i han de tornar. 
Entén que des d’aquest punt de vista hi ha un problema, però considera que potser 
s’haurien de centrar més cap a la utilització dels menjadors escolars i els ajuts perquè 
s’utilitzin. Subratlla que els menjadors escolars garanteixen una dieta equilibrada i la
socialització del pati amb els companys, una socialització que quan vas a menjar a casa 
no tens, i asseguren, sobretot en èpoques més d’adolescència, un control de 
problemes de trastorns alimentaris, que n’hi ha molts i generalment es detecten en 
l’àmbit escolar, la qual cosa permet fer un seguiment d’una situació que és 
problemàtica entre els adolescents.
Per acabar, indica que, atesos els dubtes que ha comentat, el Grup Municipal de 
BxCanvi s’absté en aquesta proposició, i insisteix que ella no és experta en el tema per 
decidir si és una bona proposta o no, però entén que cal afavorir la llibertat dels pares 
i dels centres per establir el que creguin que és més convenient, però amb un debat 
molt més ampli.
La Sra. TRUÑÓ assenyala que, tal com ja han dit diverses regidores, el debat sobre els 
horaris en l’educació vinculat a la reforma horària i als pactes del temps, 
específicament a la proposta concreta de l’organització de la jornada contínua o 
partida, és important i abasta una dimensió educativa tant dins com fora de l’escola, 
que no pot estar aïllada en aquest debat vinculat a molts aspectes relacionats amb la 
salut, l’alimentació, el descans, l’activitat física i, sobretot, l’organització del temps 
familiar i laboral. De fet, es mencionava la possibilitat de treballar-ho en el Consell 
Educatiu de ciutat, i precisament aquest tema ha motivat un dels grups de treball 
específic sobre el Pacte del temps, i potser seria una bona opció fer-ne un d’específic
sobre la jornada contínua.
Tot seguit, explica que les proves pilot de jornada compacta que va iniciar la 
consellera Rigau a Catalunya el curs 2011-2012 es van aturar en la primària pels molts 
riscos que ja es preveien, mentre que a secundària s’ha generalitzat pràcticament a 
tots els centres, i posa de manifest que, d’acord amb els estudis i les anàlisis de les 
proves pilot que s’han fet, els principals perjudicats de la jornada contínua són els 
infants i adolescents d’entorns socials amb menys recursos econòmics, culturals i 
socials, així com les famílies que viuen en barris amb menys oferta assequible 
d’extraescolars, de manera que s’aprofundeix en les desigualtats. A més, a mitjà 
CCM 12/20 DSocials 54/85
termini pràcticament han desaparegut els menjadors i l’activitat fora d’horari lectiu en 
moltíssims instituts, i els infants i adolescents cada cop dinen més tard, pitjor i sols, la 
qual cosa afecta especialment la seva salut. Aquesta jornada no ha facilitat l’adquisició 
de ritmes i hàbits quotidians més saludables, i tampoc no ha evidenciat que es passi 
més temps amb la família, ja que els horaris laborals no han canviat. D’altra banda, a 
escala internacional tampoc no hi ha un clar aval d’aquest model, i alguns dels 
principals països europeus amb tradició de jornada matinal, com ara Alemanya, 
Suïssa, Finlàndia o Dinamarca, estan promovent dins del concepte d’educació a temps 
complet horaris més extensos.
En síntesi, la compactació d’horaris a secundària no parteix de considerar l’interès 
superior de l’infant, quan és una decisió que s’hauria de basar en l’afavoriment del 
benestar integral dels nois i les noies. A partir de l’evidència dels impactes negatius 
que ha implicat la jornada compacta, el Govern municipal no considera adient 
estendre-la. Sí que creu, en canvi, que la prioritat per enfocar totes aquestes 
qüestions seria recuperar els serveis de menjador i incorporar el dinar a l’horari dels 
instituts. En aquest sentit, a través del Consorci es treballa en el programa d’instituts a 
temps complet en alguns centres d’entorns desafavorits combinant dinar i activitats 
educatives de tarda, així com la recuperació progressiva de cantines menjador als 
instituts, i s’avança cap a una oferta articulada i territorial d’activitats extraescolars 
que sigui assequible i diversa per garantir que aquestes activitats de tarda cada cop es 
donen en condicions de més equitat i igualtat d’oportunitats.
Conclou que la proposta de jornada escolar contínua podria tenir sentit en unes 
circumstàncies que no són les que hi ha ara, però no en el context actual, per això el 
Govern vota en contra de la proposició.
La Sra. BARCELÓ agraeix les abstencions i, sobretot, la possibilitat de poder parlar del 
tema —en educació sempre és molt important obrir-se a parlar—, i pregunta als grups 
que hi voten en contra si creuen en l’autonomia dels centres educatius i si pensen que 
les famílies han de tenir veu.
La Sra. SENDRA confirma que creu en l’autonomia dels centres i pensa que les famílies 
han de tenir veu, com també pensa que cal donar prioritat al Pla de xoc contra la 
segregació, que fa que totes les famílies vulnerables es puguin acollir a tots els centres 
que tenen suport públic de la ciutat i, per tant, anar equiparant i igualant les 
oportunitats.
Dit això, subratlla que, a parer seu, una mesura com aquesta, que es fa de manera
aïllada sense tenir en compte com s’està comportant la societat, les dificultats que hi 
ha en l’àmbit laboral, els horaris de treball de les famílies, la capacitat d’atendre els 
infants i l’oportunitat d’accedir a les extraescolars, en aquest moment l’únic que fa és 
incrementar la situació de desigualtat que es va exposar fa uns dies en la presentació 
del Pacte per l’educació, que és un dels problemes actuals greus.
El Sr. RAMÍREZ agraeix les aportacions que ha fet la regidora de Cs i indica que el Grup 
Municipal del PP està obert a continuar debatent aquest tema a mesura que hi hagi 
conclusions de les proves pilot, i està totalment d’acord amb la llibertat d’elecció dels 
pares i dels alumnes pel que fa a l’educació que volen, de forma lliure i conscient.
CCM 12/20 DSocials 55/85
La Sra. TRUÑÓ subratlla que l’autonomia dels centres és un principi rector del sistema, 
i insisteix que el Govern està obert al debat que ja ha començat també al Consell 
Educatiu de ciutat, però és molt important protegir el plantejament que el sistema ha 
de comptar amb escoles, projectes i plantejaments equivalents i evitar la disparitat i 
les desigualtats, que hipotequen els aprenentatges i el benestar en els centres.
La Sra. BARCELÓ diu al Grup Municipal d’ERC que tant a la vida com a la política,
especialment en educació, les contradiccions són perilloses, i li pregunta per què a 
Catalunya hi ha 25 centres educatius que fan jornada contínua si aquest grup no hi 
creu. Subratlla que, si de debò es creu en la igualtat d’oportunitats, el que s’ha de fer 
és treballar-hi, i tant la Generalitat com l’Ajuntament tenen competències en educació 
per garantir-la. Demana al mateix grup que no li doni lliçons, i li diu que amb el seu vot 
contrari no està dient que no al Grup Municipal de Cs, sinó a la plataforma que 
proposa la jornada contínua, així com a l’autonomia del centre i al fet que les famílies 
tinguin veu.
Dit això, manifesta preocupació davant d’alguns discursos en relació amb l’educació, 
ja que, un cop més, s’està atacant les famílies: la Llei Celaá ja ha estat un inici de com 
s’ataca les famílies, i no millora gens l’educació del país. A més, ha eliminat el castellà 
com a llengua vehicular —l’únic que s’ha fet és posar una norma al que passa des de 
fa molts anys a Catalunya, que perjudica i menysté moltes famílies— i és un atac 
sense precedents a l’escola concertada. Respecte d’això, diu al Grup Municipal d’ERC, 
que governa a la Generalitat, que només amb les places de les escoles bressol 
públiques no es podria escolaritzar tot l’alumnat del país, de manera que no es 
garantiria la igualtat d’oportunitats. Afegeix que aquesta llei també ataca l’escola 
d’educació especial.
Conclou que per garantir la igualtat d’oportunitats i intentar donar lliçons és 
important no contradir-se, i recomana a la Sra. Sendra que llegeixi la literatura 
científica que avala el que demana la plataforma formada per famílies que demanen 
la jornada contínua.
Votació favorable de Ciutadans, desfavorable de Barcelona en Comú, Partit dels 
Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana i l’abstenció de Junts per Catalunya, 
Partit Popular i Barcelona pel Canvi.
REBUTJADA
Del Grup Municipal Partit Popular:
11. – (M1923/1506) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar el Govern 
municipal a elaborar un Pla estratègic específic sobre el futur del Castell de Montjuïc, 
adaptant i revisant, si s’escau, el Pla d’actuació de la muntanya de Montjuïc, i a 
presentar un calendari d’actuacions. 
El Sr. RAMÍREZ observa que el castell de Montjuïc podria ser una de les joies de la 
corona de la ciutat però una mala gestió l’ha convertit en una joia deslluïda i poc 
atractiva que, malauradament, passa molt desapercebuda per a la majoria dels 
ciutadans de Barcelona, que com a màxim el veuen a la llunyania com a part de la 
CCM 12/20 DSocials 56/85
fisonomia de la ciutat però no senten gaire entusiasme ni afecció per anar a visitar-lo.
Tot seguit, recorda que el Grup Municipal del PP ja va presentar una altra iniciativa 
per recuperar la idea de la Muntanya dels Museus aquest mandat, per tal que els 
ciutadans tornin a fer seva aquesta zona de Barcelona, i el castell de Montjuïc és un 
dels elements essencials de la muntanya i en ell se centra aquesta proposició.
Subratlla que, un cop més, els barcelonins són víctimes de la ideologia del Govern 
municipal, de l’aplicació del seu pla cultural i de les seves obsessions: des d’un punt de 
vista reduccionista, ha buscat la fragmentació de la societat i, en aquest cas, també de 
la ciutat; el Govern, sense un projecte cultural clar, acaba traient a equipaments com 
el castell de Montjuïc la importància que tenen i aquestes equipaments esdevenen 
figures que llangueixen a la ciutat.
Assenyala que, quan es va presentar el Pla d’actuació de la muntanya de Montjuïc, es 
partia d’un error de visió important: igual que en altres zones de la ciutat, s’hi aplicava 
la visió de reduir grans equipaments de ciutat a petits elements de barri o de districte 
per fer-los, segons el Govern, més accessibles als veïns dels barris adjacents. En el cas 
del castell de Montjuïc, el procés de participació del qual va comptar amb més de 
230 propostes, es van reduir les activitats i el contingut d’un equipament que per 
història, per ubicació i per format pertany a Barcelona i als seus ciutadans, així com als 
ciutadans dels barris adjacents. Remarca que no es pot suprimir el caràcter de ciutat 
del castell i convertir-lo en un castell irrellevant tant culturalment com històricament i 
pel que fa a la ciutadania. A parer d’aquest grup, el castell de Montjuïc hauria de tenir 
un protagonisme propi —això és el que busca aquesta proposició— i esdevenir únic 
en una muntanya amb potencial que moltes ciutats envejaran. Per això, cal adequar-
lo (actualment es troba en un estat de manteniment lamentable).
D’altra banda, aquest grup considera que el castell ha de ser un equipament amb prou 
força i capacitat d’atracció per disposar d’un pla específic propi per incentivar la zona i 
dotar-la de contingut històric i cultural, unes característiques que s’han diluït en el Pla 
d’actuació de Montjuïc que es va presentar, un document de diagnòstic tècnic i de 
procés participatiu en què es deia, entre altres coses, que es durien a terme un seguit 
d’accions i línies de treball per convertir la muntanya de Montjuïc en un parc equipat 
referent per als ciutadans de Barcelona. Això, però, no s’ha fet.
Davant del possible argument que ara no és el moment més adient per fer-ho, atesa la 
situació de crisi provocada per la COVID i el moment de replantejament d’imaginaris 
culturals i socials de Barcelona, manifesta l’opinió del Grup Municipal del PP que 
aquest és precisament el moment idoni perquè aquest projecte esdevingui un dels 
eixos fonamentals de la política cultural de Barcelona, especialment ara que s’està 
debatent quin serà el pla de cultura per a la ciutat.
Dit això, manifesta preocupació pel fet que el castell s’estigui convertint en un pou 
sense fons: els darrers anys s’hi han destinat nombroses partides per a la seva 
rehabilitació —van començar en l’època de l’alcalde Trias—, i algunes de les obres han 
acabat amb diversos sobrecostos. De fet, es va denunciar el contracte atorgat a 
l’empresa Arcadi Pla per un sobrecost de gairebé 300.000 euros, i el contracte atorgat 
a una altra empresa, Dragados, per a instal·lacions elèctriques per valor de més de 
2.600.000 euros va sobrepassar els 3 milions.
El Grup Municipal del PP considera que és el moment de deixar de posar pegats en el 
castell de Montjuïc que n’encareixen la rehabilitació, sobretot coneixent els imports 
que s’han gastat fins ara. El que s’ha de fer és implementar un pla integral que 
CCM 12/20 DSocials 57/85
permeti situar el castell entre els millors equipaments de la ciutat.
Subratlla que l’estat actual del castell és pèssim, tant en el fossat com en la muralla i 
en les zones empedrades. A més, hi ha mancances en la senyalització, les zones verdes 
estan totalment descontrolades, no hi ha cap manteniment i els canons Ordóñez, amb 
grafits i oxidats, es troben en un estat d’abandonament absolut. També hi ha 
esquerdes a l’estructura i mal estat a les garites del baluard, i res de tot això es pot 
permetre en un patrimoni cultural i històric com el castell de Montjuïc, que es posa en 
perill.
S’ofereix a facilitar les fotografies que li han fet arribar, que mostren el mal estat 
d’aquestes instal·lacions i posen en evidència la manca d’un pla estratègic d’actuació a 
tot l’entorn. A més, no hi ha cap mena de promoció de les visites, i qui s’atreveix a 
visitar-lo se n’endú una imatge deplorable.
Davant d’aquesta situació, avui el Grup Municipal del PP demana un pla propi que 
situï el castell on realment es mereix, com un dels grans equipaments de la ciutat.
La Sra. SENDRA expressa el vot favorable del Grup Municipal d’ERC, que entén que el 
castell de Montjuïc és important dins la memòria de Barcelona i també és un 
emblema cultural de la ciutat. Són 30.000 m² que en aquest moment necessiten un 
pla que sigui capaç de veure quina és la seva sostenibilitat i quina és la seva capacitat 
de manteniment. Afegeix que el castell, alhora que és un emblema de referència per a 
la ciutat, ha de tenir el vincle de la proximitat, i observa que cal una estratègia 
conjunta dels béns culturals.
Tot seguit, manifesta l’opinió d’aquest grup que caldria desenvolupar el Pla director 
que es va fer i veure de quina manera es pot fer sostenible i en quant temps, tant pel 
paper que té el castell dintre de la muntanya com a espai de jardins i d’esports, com 
pel paper que té en la memòria democràtica de la ciutat, pel paper que té com a espai 
de cultura —en aquest moment està exercint amb èxit un paper amb activitats de nit 
per a la música i per al cinema, un tema que es podria mantenir—, i, especialment, 
per la proposta que hi va haver en relació amb el Centre Internacional de la Pau. A 
parer seu, Barcelona té una història molt arrelada en aquest aspecte: té un gruix 
d’ONG, entitats i fundacions potents que treballen per la pau amb una concepció 
internacional, i també ha estat referent a escala ciutadana, amb el «No a guerra», com 
a ciutat acollidora i amb el «Volem acollir», etc. Entén que en aquest moment seria 
una característica forta de la ciutat si es fes amb ambició i es convertís en un espai de 
recerca, de formació i d’acollida de líders de tot el món, que en aquest moment es 
tenen en refugi i mal tractats a la ciutat. També podria ser un espai de treball conjunt 
de totes les entitats que treballen amb una mirada internacional sobre aquests temes.
Per acabar, subratlla que és una aposta de futur valenta que es va fer ja el 2010 i el 
que cal és més suport, més coordinació, més recursos i més connexió internacional, i 
observa que Barcelona té bons referents civils, amb persones que estan liderant 
projectes a tot el món en aquest sentit, i la ciutat hi hauria de donar suport: Montjuïc 
com a espai vinculat a la ciutat i a la muntanya, Montjuïc com a espai de memòria, 
Montjuïc com a espai de cultura i Montjuïc com a espai de referència en la pau 
internacional.
El Sr. MASCARELL expressa el vot favorable del Grup Municipal de JxCat, que troba 
adient desplegar un pla estratègic per al castell de Montjuïc, un tema que aquest 
CCM 12/20 DSocials 58/85
grup, en proposar fa més d’un any el Pla estratègic cultural per a la ciutat, pensava 
que calia incloure-hi (tant el castell com el conjunt de la muntanya de Montjuïc).
A continuació, es mostra d’acord que el castell té un potencial enorme i un valor 
simbòlic extraordinari, i exposa que Barcelona el va recuperar el 1960 i en seixanta 
anys mai no ha acabat de tenir un projecte sòlid i amb continuïtat. A parer seu, és una 
de les coses que la ciutat no ha sabut fer d’una manera correcta, i ara és el moment 
de fer-ho, sense perdre més temps, atès el grau de deteriorament.
El Grup Municipal de JxCat coincideix que el castell és un element que, tal com es va 
definir el 2005 o el 2006, podria ser un magnífic referent des del punt de vista de la 
pau, atesa la circumstància històrica que s’hi ha viscut: es podria recuperar una 
determinada memòria col·lectiva que té en la pau un referent que canvia el que han 
estat alguns elements històrics no justament galdosos per a la història d’aquest país.
Subratlla que s’han anat sentint coses i idees de fons sobre el parc de Montjuïc, però 
la idea global del que hauria de ser, com un parc de cultura, d’esport i de vida 
ordinària per a la ciutat, no s’ha aconseguit, i hi ha moltes iniciatives que,
malauradament, no s’han tirat endavant, i això és un element summament negatiu 
per a la ciutat, que podria tenir en el castell de Montjuïc un gran centre de referència 
cultural (es parla molt de la capitalitat cultural de Barcelona i s’està deixant de banda 
un dels referents d’aquesta capitalitat).
Per acabar, comenta que el Grup Municipal de JxCat, un cop més, es posa a disposició 
del Govern municipal per abordar una qüestió, Montjuïc i el castell, que segurament 
necessita un esforç tant de definició com d’inversió, així com de voluntat per tal que 
sigui un referent cultural indiscutible per a la ciutat.
La Sra. BARCELÓ assenyala que fa anys que tots els grups municipals demanen tenir 
un pla per al castell de Montjuïc i per a la muntanya, i, si bé hi ha hagut algunes 
reunions amb el Districte de Sants-Montjuïc, no hi ha realment un pla per a una 
muntanya que hauria de ser un eix cultural i d’esport principal de la ciutat, i la 
sensació és que molts veïns de Barcelona continuen trobant lluny la muntanya de 
Montjuïc, quan està a prop, tot i que encara hauria d’estar-ho més, amb una mobilitat 
molt més adequada.
Tot seguit, indica que, segons la informació de què disposa el Grup Municipal de Cs, el 
Pla de la muntanya de Montjuïc es trobava en fase quarta i acabava entre el gener i el 
març de 2019, de manera que aquest grup espera que es presenti el projecte, ja que 
s’ha dit que al Districte se n’ha parlat en alguna ocasió, però amb els grups municipals 
no se n’ha parlat ni s’ha especificat què es pretén fer pel que fa a la cultura.
Dit això, posa de manifest que quan el Govern municipal va entrar a governar es va 
trobar que el castell de Montjuïc s’havia privatitzat (es cobrava una entrada per 
veure’l) i no hi va fer cap canvi. Aquest grup demana al Govern que, a més de tenir el 
pla del projecte que té per al castell de Montjuïc, cuidi les instal·lacions i l’entorn, on 
la deixadesa és evident tant si s’hi va com si se’n veuen fotografies.
En darrer lloc, expressa el vot favorable del Grup Municipal de Cs a la proposició, i 
demana al Govern que especifiqui quan tindrà clar quin és el seu pla per a la 
muntanya de Montjuïc i quin és el projecte per al castell, així com que expliciti el seu 
compromís de presentar el projecte amb calendari i pressupost.
La Sra. PARERA expressa el vot favorable del Grup Municipal de BxCanvi i manifesta 
CCM 12/20 DSocials 59/85
l’opinió que el Govern no sap què fer amb l’entorn privilegiat i les instal·lacions 
privilegiades a què fa referència la proposició: no sap com tractar aquest espai i, 
mentre no hi fa res, no es cuida i es va degradant. Subratlla que Barcelona no es pot
permetre el luxe de perdre unes instal·lacions com aquestes. A més, si quan es vulguin 
recuperar estan molt degradades, adaptar-les costarà el doble.
Insisteix que l’entorn és absolutament privilegiat i remarca que cal connectar-lo 
realment amb la ciutat perquè sigui un espai d’ús habitual dels barcelonins.
Tot seguit, recorda que aquest grup en campanya ja proposava —i ho va proposar al 
Consistori un cop es va constituir com a grup— fer l’Observatori Internacional de 
Ciutats Mediterrànies contra el Canvi Climàtic en el mateix castell. Comenta que de 
propostes n’hi pot haver moltes altres, però és un debat que no s’acaba d’abordar: ha 
passat més d’un any des que va començar la legislatura i no es parla —com si no fos 
una cosa prioritària— sobre què es pot fer amb el castell, amb l’entorn i per connectar 
bé la muntanya amb la ciutat (en forma part i cal donar-li ús).
Per acabar, manifesta l’opinió que, ara que hi ha en marxa la negociació de 
pressupostos, cal començar a tenir clar què es vol fer amb el castell, amb l’entorn, 
amb les instal·lacions i amb tot l’espai verd que hi ha per tal de dotar-ho tot 
pressupostàriament i començar-hi a treballar. Subratlla que si acaba la legislatura 
sense que s’hi hagi fet res, el grau de degradació serà encara més alt del que ja és.
El Sr. SUBIRATS celebra, en nom del Govern —entén que l’alegria és compartida per 
tots els grups—, la designació de Barcelona i d’altres deu ciutats de la regió 
metropolitana per a la Manifesta de 2024, i agraeix la complicitat i el suport que han
tingut per part dels grups en aquesta qüestió.
Dit això, posa de manifest que des de 2007, quan es va tancar el museu militar, es va 
dissoldre el Patronat del Castell de Montjuïc i l’Ajuntament va començar a gestionar el 
castell i tot el recinte, l’Ajuntament ha invertit una quantitat significativa de recursos 
en relació amb el manteniment del castell: des de 2014 la xifra supera els 16 milions 
d’euros. Tot i així, l’abast de la instal·lació i la deixadesa de tots els anys anteriors fan
que aquestes quantitats no siguin suficients, i cal revitalitzar l’espai amb un projecte 
específic. El Govern hi està totalment d’acord i per això vota a favor de la proposició.
A continuació, observa que el castell ha tingut nombrosos usos significatius que potser 
no s’han posat en relleu en les intervencions anteriors: per exemple, té una gran 
significació en les Festes de la Mercè —és un dels escenaris més transitats—, acull el 
cinema a la fresca que es fa a l’estiu, enguany ha acollit la Sala Barcelona, i el pati 
d’armes ha estat un espai molt significatiu per a la música durant la pandèmia. A més, 
el castell té a l’entorn d’un milió de visitants anuals. Així, l’ús és significatiu i la inversió 
també, però cal —hi està d’acord— treballar més estratègicament, amb tots els grups,
quin és el sentit del castell dins del Pla director de la muntanya de Montjuïc, que 
preveu un pla d’acció 2019-2029. Afegeix que, en el marc de la fase 2021-2024, es 
preveu ubicar al castell el Centre d’Interpretació de la Muntanya de Montjuïc.
Per acabar, assenyala que, a més de treballar amb la resta de grups per redactar el 
pla, es treballarà d’acord amb la Regidoria del Districte de Sants-Montjuïc, que ha fet 
una feina prèvia molt important, i amb la Regidoria de Memòria Històrica de la ciutat,
que també té un encàrrec específic amb relació al castell de Montjuïc.
El Sr. RAMÍREZ agraeix el suport de tots els grups.
CCM 12/20 DSocials 60/85
La Sra. SENDRA reitera la disposició del Grup Municipal d’ERC per treballar en el marc 
del Pla de cultura, i observa que hi ha institucions que tenen una rellevància 
internacional per si mateixes, per la grandària i pel volum d’inversió que necessiten i, 
en aquest cas, s’ha de fer un projecte a aquesta escala: Montjuïc necessita un projecte 
internacional per trobar fons internacionals i tenir un paper internacional, i, si es 
treballa només amb la mirada de la ciutat, passaran molts anys fins que se li doni 
entitat i se li trobin els recursos necessaris. A parer seu, el caràcter de Barcelona en 
relació amb la pau i la defensa de la democràcia li pot permetre generar i 
desenvolupar un projecte en aquest sentit que, a més de recuperar la muntanya i el 
castell, exerceixi un paper juntament amb totes les entitats de l’àmbit de les ONG i de 
la pau que en aquests moments poden donar un paper molt rellevant a Barcelona.
El Sr. SUBIRATS comenta que cal tenir en compte els límits ambientals que planteja la 
muntanya: si parlen d’intensitat d’ús, també han de recordar el paper que té la 
muntanya des del punt de vista ambiental, un tema significatiu que han de considerar,
ja que l’espai té virtualitats i finalitats que van més enllà de la simple utilització.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi.
APROVADA
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
12. – (M1923/1499) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar el govern 
municipal a: - Vetllar per la preservació de la xarxa educativa per la petita infància 
formada per centres de titularitat pública i privada. - Impulsar un model de 
governança compartida amb el sector privat que planifiqui l’oferta pública 0 – 3 tenint 
en consideració l’oferta privada existent en cada barri o districte. I que treballi per 
l’encaix dels centres privats en el sistema públic en els barris i districtes on hi ha més 
demanda que oferta. - Oferir una ajuda econòmica de 100€ fins a 200€ per fill, en 
funció dels ingressos familiars, per aquelles famílies que no hagin aconseguit una 
plaça en una escola bressol municipal pública i s’hagin vist obligades a inscriure els 
seus fills a un centre privat. Aquesta ajuda es podria atorgar directament a les famílies 
o als centres. 
Es presenta el text transaccionat següent:
(M1923/1499) La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Instar el 
govern municipal a: - Vetllar per la preservació de la xarxa educativa per la petita 
infància formada per centres de titularitat pública i privada. - Impulsar un model 
de governança compartida amb el sector privat que planifiqui l’oferta pública 0 –
3 tenint en consideració l’oferta privada existent en cada barri o districte. I que 
treballi per l’encaix dels centres privats en el sistema públic en els barris i 
districtes on hi ha més demanda que oferta. - Comprometre’s a revisar els preus 
CCM 12/20 DSocials 61/85
de la tarifació social de les escoles bressol públiques que afecta a moltes famílies 
i més en aquest context de pandèmia. - Oferir una ajuda econòmica de 100€ fins 
a 200€ per fill, en funció dels ingressos familiars, per aquelles famílies que no 
hagin aconseguit una plaça en una escola bressol municipal pública i s’hagin vist 
obligades a inscriure els seus fills a un centre privat. Aquesta ajuda es podria 
atorgar directament a les famílies o als centres. 
La Sra. PARERA dona les gràcies al Grup Municipal de Cs per la transacció proposada, 
que el Grup Municipal de BxCanvi ha incorporat, i comenta que hi ha hagut problemes 
per introduir el text final de la proposició al Copérnico, però l’han facilitat a tots els 
grups. Per a qui no hagi tingut temps de mirar-la, explica que la proposta de 
transacció era introduir en la proposició un punt per demanar que es revisi i adapti el
sistema de tarifació social atesa la situació econòmica de moltes famílies. Aquest grup 
va considerar que aquesta era una bona puntualització.
Dit això, manifesta l’opinió, entén que compartida per tots els grups, que l’etapa de 
0 a 3 anys és clau per al desenvolupament dels nens, per a la seva integració i per a la 
seva adaptació social. Consegüentment, l’Administració no només hauria d’incentivar
l’escolarització en aquesta etapa, sinó que també hauria de vetllar perquè totes les 
famílies hi poguessin escolaritzar els seus fills, tot intentant evitar que la situació 
econòmica familiar, especialment en una època amb una crisi econòmica molt dura
com l’actual, obligui les famílies a renunciar a aquesta escolarització que, a més, 
facilita la conciliació. Afegeix que de vegades les famílies han de buscar alternatives 
com ara la xarxa de suport familiar o espais que estan fora de la regulació i del control 
de l’Administració pública i que, per tant, podrien suposar fins i tot un risc en funció 
del poc control que tinguin.
A continuació, comenta que, com sempre ha defensat aquest grup, les llars infantils 
privades complementen l’oferta pública de la ciutat, que en aquesta etapa és molt 
bona tant per les instal·lacions com per l’educació i l’atenció que ofereix als infants, 
però que és clarament insuficient: l’oferta pública no permet escolaritzar tots els 
infants que es volen escolaritzar en aquesta etapa, i hi ha tot un seguit d’escoles 
bressol privades que complementen aquesta oferta, que molts pares es veuen 
abocats a utilitzar perquè queden fora pel concurs de la petició que han fet en una 
escola bressol municipal.
Davant d’aquest context, el Grup Municipal de BxCanvi proposa, d’una banda, que 
s’impulsi una governança compartida i que s’entengui que les escoles bressol privades 
també són un benefici, ja que també estan oferint un servei essencial a la ciutadania i 
són un complement d’un servei que l’Administració no pot cobrir totalment, de 
manera que cal treballar-hi conjuntament per planificar les futures escoles bressol 
municipals tenint en compte aquestes escoles privades que, a més, són petites i 
mitjanes empreses que generen ocupació, i l’Ajuntament no ha de contribuir al seu 
tancament, sinó facilitar que es mantinguin actives. D’altra banda, aquest grup 
proposa que s’ofereixi un ajut que es podria donar directament al centre o 
directament a les famílies per complementar la diferència de cost que hi ha entre el 
preu de la privada i el de la pública en el cas de les famílies que preferien una escola 
pública però, malauradament, no hi han obtingut plaça i han hagut d’optar per una de 
privada. Observa que aquesta diferència de preu pot ser la diferència entre que un 
nen s’escolaritzi o no s’escolaritzi, en funció de la capacitat econòmica de la família.
CCM 12/20 DSocials 62/85
Puntualitza que aquestes mesures no impliquen deixar de reclamar ajuts a la 
Generalitat: hi ha hagut un pla de rescat i, a parer seu, cal demanar-ne un altre,
perquè les conseqüències de la COVID han deixat en una situació molt precària les 
escoles bressol privades, però seria una bona iniciativa per part de l’Ajuntament 
enviar el missatge que creuen en aquesta educació, en la necessitat d’aquesta 
educació i en la tasca que fan les privades, i mentre l’Administració no pugui oferir el 
100% de les places públiques, ha de facilitar que les famílies puguin portar els fills a 
una escola bressol.
La Sra. SENDRA està d’acord que tots els grups coincideixen en la importància que té 
l’etapa 0-3 en l’educació dels infants —per això aquest era el primer punt del projecte 
estratègic del Pacte per l’educació que van presentar fa uns dies—, i exposa que 
només el 44% dels nens d’aquesta franja d’edat estan escolaritzats i només un 20% 
estan a la pública, de manera que, certament, en aquest moment les escoles privades 
tenen un paper important, com ha reconegut el Departament d’Educació amb la 
donació, en aquesta situació de crisi, de 9 milions d’euros per garantir la sostenibilitat
de l’escola bressol privada, entenent que en aquest moment aquest era un servei que 
era important mantenir. El Grup Municipal d’ERC, però, entén que, tal com demanava 
en el Pacte, ara el més important és explorar i veure fins on són capaços d’abordar un 
compromís entre la Generalitat i l’Ajuntament per fer d’aquesta oferta una oferta 
realment universal i, per tant, fins on poden arribar pel que fa a recursos, a inversió i a 
planificació per dotar el màxim de famílies de l’oportunitat d’entrar en una escola 
bressol municipal.
Tot seguit, subratlla que les escoles bressol municipals tenen un model de qualitat i el 
que s’ha de fer és generalitzar-lo, i nega que l’escola privada estigui complementant 
en aquest moment l’escola pública: en els barris on hi ha mancança d’escola pública 
també n’hi ha d’escola privada, de manera que no hi ha un efecte substitutori per 
molt important que sigui el seu paper.
Per acabar, insisteix que ara el més important és explorar les possibilitats d’inversió, 
de compromís real de l’Ajuntament i de la Generalitat amb l’etapa 0-3 i amb
l’educació de la petita infància, i per això van posar el Pacte sobre la taula i van
demanar una taula de treball en aquest sentit.
La Sra. MUNTÉ explica que el Grup Municipal de JxCat va voler fer esmenes a la 
proposició per poder-hi votar a favor, però, si bé hi ha hagut voluntat de pacte per 
part del grup proposant, l’acord total no ha estat possible, de manera que aquest grup 
s’hi absté, ja que no comparteix la proposta sobre la manera d’executar els ajuts a les 
famílies que no han obtingut plaça en una escola bressol municipal. Recorda, però, 
que el Grup Municipal de JxCat ha presentat diverses iniciatives donant suport i 
demanant el suport de l’Ajuntament, del Govern de Barcelona, a les llars d’infants 
privades davant la greu situació que van patir quan es van tancar els centres 
educatius.
Tot seguit, exposa que a Barcelona hi ha més de 200 centres educatius privats 
acreditats per al cicle 0-3, amb 9.000 places i més de 1.500 professionals, i moltes 
famílies porten els seus infants a aquests centres per diversos motius (per decisió 
pròpia, pel projecte educatiu, per una major cobertura horària, perquè no han 
aconseguit plaça en una de les 102 escoles bressol municipals de la ciutat...), i observa 
CCM 12/20 DSocials 63/85
que les dades d’enguany pel que fa a les escoles bressol municipals estan
contaminades per la COVID-19, que ha causat que menys famílies hi demanin plaça.
A continuació, mostra l’acord del Grup Municipal de JxCat que cal revisar la tarifació 
social. Aquest grup considera greu que no s’hi hagi fet una excepció aquest curs, quan 
la renda que les famílies van presentar no reflecteix la realitat actual, fruit de la crisi 
generada per la COVID-19, i lamenta la manca de flexibilitat del Govern en aquest 
sentit. A parer seu, caldria revisar els trams 8 i 9, corresponents a famílies de classe 
mitjana que veuen que cada vegada cobren menys i l’Administració cada vegada els 
cobra més, per exemple amb les escoles bressol o amb l’IBI.
Aquest grup també està d’acord que la xarxa pública i la privada han d’anar de la mà, i 
no entén que no hi hagi cap comunicació de l’Institut Municipal d’Educació amb les 
llars privades de la ciutat, ja que això implica girar l’esquena a més de 9.000 famílies. 
Tampoc no creu que l’encaix hagi de ser que formin part de la xarxa pública, perquè 
són centres privats no sufragats amb diners públics, però considera que les propostes 
que es fan en el darrer punt de la proposició poden ser interessants. No obstant això, 
aquest grup intentava amb la seva esmena posar un import realista en relació amb els 
ajuts a les famílies que no aconsegueixin plaça en una escola bressol pública i es vegin 
obligades a inscriure els fills en una escola privada, i proposava lligar aquest ajut a la 
renda, perquè els diners no són infinits i les propostes que es fan s’han de poder 
adequar a la realitat. Per ser coherents, demana que es valori la renda en funció dels 
trams ja estipulats per la tarifació social de les escoles bressol municipals i que 
l’import sigui ajustat per no acabar generant un greuge cap a les famílies que són 
usuàries d’aquestes escoles. Aquest grup entén que l’ajut ha de ser un ajut directe a 
les famílies i no superior als 100 euros.
La Sra. BARCELÓ agraeix al grup proposant l’acceptació de l’esmena del Grup 
Municipal de Cs, per al qual és molt important garantir l’accés a les escoles bressol, 
una etapa que no és obligatòria, però que és clau per al desenvolupament dels 
menors i per afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar, fet que ha motivat la 
incorporació de l’esmena.
Posa de manifest que el Grup Municipal de Cs fa molts anys que reclama la revisió dels 
preus de les escoles bressol públiques, i exposa que fins al curs 2016-2017, el preu 
màxim de les escoles bressol era de 289 euros, però amb el Govern municipal de 
l’anterior legislatura, que és el mateix que hi ha ara, es va aprovar la tarifació social, 
amb la qual el cost màxim era de 395 euros, i la pujada afecta molt les famílies de 
classe mitjana (trams 8 i 9), que a més ara estan molt afectades per les conseqüències 
de la pandèmia. Insisteix que cal revisar aquesta tarifació i subratlla que si algú ha de 
ser flexible i adaptar-se a les necessitats de les famílies són les administracions 
públiques.
Dit això, explicita que el Grup Municipal de Cs vota a favor de la proposició, i assenyala 
que l’escola bressol pública cobreix el 60% de la demanda, però hi ha un 40% de 
demanda que no cobreix, de manera que si no existissin les escoles bressol privades, 
no es podria garantir l’accés a les escoles bressol. Per això, és molt important reforçar 
la col·laboració amb les escoles bressol privades, una necessitat que al Govern 
municipal li costa molt d’acceptar.
En darrer lloc, indica que aquest grup, que vol saber quin serà el vot del Govern en 
aquest punt, troba bé que es pugui arribar a un acord econòmic, ja sigui amb les
CCM 12/20 DSocials 64/85
famílies o amb els centres, per garantir l’accés a les escoles bressol.
El Sr. RAMÍREZ assenyala que Barcelona disposa d’una àmplia xarxa d’escoles bressol, 
tant públiques com concertades, que no només ofereixen una educació de qualitat i 
de proximitat als petits, sinó que també afavoreixen la conciliació familiar i 
professional. A més, l’escolarització universal en l’etapa de 0 a 3 anys és clau pels 
efectes beneficiosos que té en els més petits i per reforçar la igualtat d’oportunitats 
per als nens més desafavorits, no només en termes educatius, sinó també en temes 
de salut i de benestar. En aquests moments, però, només el 36,4% dels menors de 
tres anys van a una escola bressol, i les taxes d’escolarització oscil·len entre el 62,5% 
entre les famílies amb més recursos i el 26,3% entre les famílies amb menys recursos.
A continuació, indica que el Grup Municipal del PP, com sempre ha dit, no està
d’acord amb el model d’escola bressol que ha aplicat el Govern municipal els darrers 
anys, un model que s’ha basat només a augmentar la xarxa d’escoles bressol 
públiques sense voler concertar places amb la iniciativa privada i sense voler 
implementar el xec escolar, i que ha estat un fracàs: la taxa d’escolarització en l’etapa 
0-3 no només no ha augmentat, sinó que ha disminuït, i els darrers anys hi ha hagut 
una mitjana de demanda no atesa del 44% (més de 3.500 alumnes s’han quedat sense 
plaça a les escoles bressol públiques, mentre que la demanda a l’escola bressol 
privada ha anat caient fins al 30% en alguns cursos escolars).
D’altra banda, el Grup Municipal del PP sempre ha demanat solucions que tinguin en 
compte la situació real del que succeeix a Barcelona, que és que l’escola pública no 
dona cobertura a tota la demanda i les onze escoles públiques previstes al darrer Pla 
de construcció d’escoles bressol 2016-2020 no poden arribar a cobrir la totalitat de la 
demanda no atesa any rere any, i si el finançament i el control són públics, la 
titularitat no ha de ser necessàriament pública: l’Ajuntament té l’obligació de 
controlar, no pot permetre que hi hagi cap escola bressol que no compleixi els 
estàndards de qualitat exigibles, i ha d’evitar que les condicions laborals siguin 
precàries, com succeeix en alguns casos.
Pels motius exposats, i perquè comparteix l’esperit de la proposició, el Grup Municipal 
del PP hi vota a favor, amb l’objectiu que, independentment que la titularitat i la 
gestió de l’escola bressol siguin públiques o privades, es compleixin els estàndards de 
qualitat, es doni una resposta a la demanda que hi ha a la ciutat i que tots els nens de 
0 a 3 anys que vulguin ser escolaritzats puguin obtenir una plaça. Per això, aquest grup 
està totalment d’acord a oferir l’ajut econòmic d’entre 100 i 200 euros que planteja la 
proposició tant a les famílies com als centres, perquè es pugui ampliar l’oferta de 
places i donar cobertura a la demanda existent.
La Sra. TRUÑÓ comenta que l’Ajuntament, convençut de la importància de l’educació 
infantil de primer cicle, s’esforça per mantenir i seguir ampliant la xarxa d’escoles 
bressol municipals amb la qualitat que la caracteritza i amb vocació de ser un servei 
d’equitat, alhora que reconeix la importància i el paper de les llars d’infants privades, 
que atenen un nombre rellevant d’infants de 0-3 anys de la ciutat. Per això,
l’Ajuntament té una interlocució oberta amb el sector, conjuntament amb el 
Departament d’Educació de la Generalitat, que arreu de Catalunya és qui subvenciona 
les places privades de llars d’infants i que enguany ha atorgat un ajut extraordinari al 
sector amb fons europeus en el marc de la COVID. A més, també ha facilitat la 
CCM 12/20 DSocials 65/85
connexió del sector amb Barcelona Activa, que ha posat a l’abast de petites empreses 
instruments de suport i microcrèdits, així com serveis de mediació per al lloguer dels 
locals, i les empreses que a més són d’economia social disposen també d’altres 
formes d’assessorament i acompanyament. El tema de fons que es planteja a la 
proposició, però, és el model de governança compartida amb el sector privat en 
l’etapa educativa 0-3, i aquest no és el marc de la Llei d’educació de Catalunya, on es 
parla clarament del servei públic format per centres públics i pels centres privats 
sostinguts amb fons públics només en els ensenyaments obligatoris.
A continuació, posa de manifest que a l’IMEB es treballa amb diversos criteris a l’hora 
de planificar les noves escoles bressol, i es té en compte l’oferta privada, si bé els 
criteris principals són la necessitat social i la demanda no atesa, així com la 
concentració de població de 0 a 3 anys no escolaritzada, ja sigui en centres públics o 
en centres privats.
Pel que fa a la proposta concreta d’oferir un ajut o una beca, el Govern comparteix la 
preocupació respecte als infants en situació de pobresa severa i amb una situació de 
més vulnerabilitat i exclusió social, que són, de fet, els que més es beneficien en les 
trajectòries vitals del fet d’haver anat a escola en l’etapa 0-3. En aquests casos, quan
no han pogut matricular-se en una escola bressol municipal i una plaça privada els 
resulta inassequible, el Govern opina que seria interessant estudiar un finançament 
en l’àmbit de l’acció social, sempre que hi hagi una línia d’acció compartida amb altres 
administracions: aquesta seria una mesura plantejable només amb la condició prèvia 
que la Generalitat i el Govern central es corresponsabilitzessin, ja que ha de comptar 
amb els recursos suficients per obrir una línia d’ajuts socials finalistes per a aquests 
infants en situació de pobresa, per assegurar l’accés a l’educació infantil de primer 
cicle.
D’altra banda, subratlla que la tarifació social ha vingut per quedar-se, i la possibilitat 
de retarifar perquè les situacions de les economies de les famílies canvien ja està 
inclosa en el mateix sistema des de l’inici, i enguany, per les situacions sobrevingudes 
d’empobriment de les famílies, s’han reforçat nous canals perquè no se saturin els 
Serveis Socials i el mateix IMEB recull les sol·licituds de retarifació que s’estan 
produint.
Tot seguit, observa que els propers mesos hi haurà ocasió de treballar el repte de 
ciutat, amb mirada llarga, de com s’aborda el dèficit d’oferta pública en l’etapa 0-3, en 
el grup de treball de la taula per l’acord d’educació 2020-2030, que va aprovar el 
Plenari Municipal a proposta d’ERC fa unes setmanes. A més, es treballa en una línia 
de mesura de govern que aborda aquests aspectes.
Pels motius exposats, el Govern vota en contra de la proposició.
La Sra. PARERA agraeix els vots favorables i l’abstenció del Grup Municipal de JxCat, i 
explica que no van acceptar l’esmena d’aquest grup perquè no volien limitar la forma 
en què es donava l’ajut, sinó que volien deixar-ho més obert per fer-ho més 
acceptable per part del Govern. Ara, però, veuen que així tampoc no ha funcionat, i no 
entenen el vot contrari del Govern. Subratlla que o es creu realment que cal 
escolaritzar els nens de 0 a 3 anys o no es creu, i emparar-se en l’excusa que com que 
no és educació obligatòria no s’ajuda és espolsar-se les qüestions de sobre d’una 
forma molt irresponsable.
Remarca que la proposició parla de donar uns diners al centre o a les famílies per 
CCM 12/20 DSocials 66/85
facilitar aquesta escolarització, i lamenta molt que, amb escoles bressol i famílies que 
tenen problemes econòmics, alguns es posin una bena i malbaratin diners en moltes 
ximpleries.
La Sra. SENDRA manifesta la sensació que sempre es volen consolidar les coses amb 
presses, quan ni estan consolidades ni estan ben travades, i comenta que van
presentar la proposta de pacte justament per fer una mirada llarga i per estructurar i 
donar solució a un repte i a un problema que té la ciutat, que tenen els ciutadans i 
que el Grup Municipal d’ERC considera prioritari. Els grups municipals de Cs i de 
BxCanvi, però, es van abstenir en aquesta proposta.
Subratlla que si ara es consolidés la governança en les escoles bressol privades, per
molt que tinguin un paper social, el que es faria és consolidar una xarxa que també té 
dèficits (salaris dels mestres més baixos del normal, problemes d’estàndards de 
qualitat, etc.), i observa que també és un sector que cal regular, ajudar i reconvertir,
però en aquest moment el problema més important no són els nens escolaritzats, sinó 
el 56% d’infants de Barcelona que no tenen oferta. És aquí on cal centrar-se i és aquí 
on es proposava el Pacte per comprometre a la institució recursos, planificació i 
programació, perquè aquest 56% de nens que no tenen escola en puguin tenir. El 
Grup Municipal d’ERC dona suport a això i a abordar el tema de l’escola privada i de la
relació que es pot crear.
Per acabar, indica que aquest grup vota en contra de la proposició.
La Sra. BARCELÓ diu a la Sra. Parera que els grups que voten en contra d’aquesta 
proposició ho fan perquè posen la ideologia per davant de les necessitats, i qualifica 
de sorprenent que no es garanteixi l’accés de totes les famílies que ho necessiten i 
que ho demanen a les escoles bressol públiques i no es vulgui fer una col·laboració 
publicoprivada. D’altra banda, qualifica de molt lamentable que no vulguin invertir en 
educació i, en canvi, es gastin més de 300.000 euros en «sis pedres» que no són el 
monument que calia fer a la presó de les dones de les Corts.
Lamenta que alguns grups parlin d’igualtat d’oportunitats, però no vulguin fer 
absolutament res per garantir-la i deleguin en els altres posant, com ha dit, la 
ideologia per davant de les necessitats.
El Sr. RAMÍREZ diu als representants del Grup Municipal d’ERC que el deute de la 
Generalitat pel que fa a les escoles bressol fins al 2018 era de més de 40 milions 
d’euros —el Grup Municipal del PP presenta avui un prec relacionat amb això—, i 
aquesta proposició plantejava una solució per al problema de les escoles bressol. 
Subratlla que la solució no és més escola bressol pública, ja que ni tan sols es finança 
per part de la Generalitat.
Votació favorable de Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel Canvi, desfavorable 
de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya i Esquerra Republicana i 
l’abstenció de Junts per Catalunya.
REBUTJADA
b) Proposicions amb contingut de Declaració institucional
CCM 12/20 DSocials 67/85
c) Precs
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
13. – (M1923/1520) Que la regidora de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de 
l’Ajuntament de Barcelona, com a màxima responsable política de l’Àrea de Serveis 
Socials, es reuneixi en breu amb els i les seves representants sindicals per tal de donar 
resposta a les reclamacions que han fet públiques en les darreres setmanes i de les 
quals en té coneixement el govern municipal. 
La Sra. BENEDÍ posa de manifest que la pandèmia de la COVID-19 té conseqüències 
socials i econòmiques terribles per a moltes famílies, i en molts districtes ha 
augmentat molt l’afluència d’usuàries als centres de Serveis Socials, tant d’usuàries a
les quals ja es feia seguiment abans com d’usuàries que hi van per primera vegada, 
augment que sobrecarrega i satura els centres i les treballadores, que han multiplicat 
les hores i han treballat en situacions precàries.
Assenyala que, si es vol evitar que les persones quedin desateses, cal fer dels Serveis 
Socials de Barcelona uns serveis més propers, operatius i accessibles a tota la 
ciutadania; cal reconèixer i posar en valor els Serveis Socials com la tercera pota de 
l’estat del benestar que són, amb una aposta valenta i una dotació compromesa de 
recursos econòmics i humans, els que siguin necessaris. Per això, el Grup Municipal 
d’ERC ha demanat en reiterades ocasions que es faci un esforç per reforçar els Serveis 
Socials.
A continuació, indica que, a través d’una carta, els sindicats, en nom de les 
treballadores, han reclamat tot un seguit de mesures perquè l’esperat impuls per a 
aquests serveis que el Govern va anunciar no acabi realment sent el seu enfonsament,
i també reclamen més transparència i rigor en les gratificacions que han rebut arran 
de la primera onada algunes treballadores i no d’altres.
Tot seguit, subratlla que ni l’Administració ni la ciutat no es poden permetre —ni és 
just— el malestar que tot plegat ha generat en una plantilla que els darrers mesos ha 
fet una feina ingent que se suma a l’esgotament acumulat prèviament. Afegeix que la 
feina que fan les treballadores dels Serveis Socials és primordial, ja que tenen cura de 
qui més ho necessita, i pregunta qui té cura d’elles. Remarca que és qui governa qui 
ha de tenir-ne cura, amb respecte, reconeixement i vetllant perquè puguin fer la seva 
feina en les millors condicions. Explica, però, que avui el Grup Municipal d’ERC no fa
un prec de màxims amb una llista de reclamacions —això correspon a les 
treballadores, que ja ho han fet a través de la representació sindical, i moltes d’elles 
són ara mateix a la plaça Sant Miquel protestant—, sinó que demana al Govern 
municipal que segui amb els sindicats, hi parli, els escolti, els informi i hi negociï el que 
calgui, tot complint la seva responsabilitat i donant resposta al que necessiten tant les 
treballadores com les veïnes i els veïns de la ciutat.
La Sra. PÉREZ afirma que el Govern coincideix molt en el diagnòstic sobre la pesada 
càrrega que estan sostenint les treballadores de Serveis Socials, així com en el 
reconeixement de la seva feina, i indica que ella aquestes setmanes s’ha reunit amb 
diferents perfils de treballadores, amb qui han fet grups focals, i ha visitat centres de 
Serveis Socials, directores, psicòlegs i treballadores socials, ja que entén que és 
CCM 12/20 DSocials 68/85
important escoltar-les de primera mà.
Tot seguit, observa que hi ha una sensació generalitzada del poc reconeixement que 
ha tingut l’àrea social a diferència —tot i que entén que no s’han de comparar— de la 
tasca més sanitària, de la qual s’ha parlat molt, quan les treballadores de l’àrea social 
han estat al capdavant d’una resposta que també ha estat molt dura, i han tingut 
moltes dificultats, com tots els serveis de la casa, per fer la seva feina de la millor 
manera possible amb la nova normativa i la nova situació. No obstant això, tant 
l’equip directiu de l’IMSS amb les treballadores com en els diferents espais formals i 
informals que hi ha amb els sindicats, han anat donant resposta a les diferents 
demandes, si bé no totes s’han pogut satisfer plenament encara. De fet, una que el 
Govern municipal ha compartit amb els grups és la que s’ha traslladat a la Generalitat 
sobre el desacord que hi tenen perquè posa l’excusa de no renovar el contracte 
programa, que és el que dona les ràtios, i aquí el Govern municipal veu la necessitat 
de reforçar: ho ha fet fins al desembre i ara està batallant per un pressupost per al
2021, ja que encara es necessita aquest reforç, i des del primer moment aquesta ha 
estat una prioritat i una emergència.
Per acabar, indica que en els espais de reunió formals, tant la mesa tècnica com la 
Comissió de Seguretat i Salut, s’ha anat tractant aquesta qüestió, i avui porta una llista 
de tots els temes que hi ha sobre la taula, ja que òbviament l’interessa que hi hagi les 
millors condicions laborals per a les treballadores i els treballadors del seu sector, que, 
a parer seu, ara mateix és el que està al capdavant de la crisi.
La Sra. BENEDÍ comenta que el poc reconeixement de l’àrea social és evident, com 
diuen i reivindiquen contínuament les persones d’aquest camp, i observa que la 
COVID ha evidenciat la fragilitat del sistema de Serveis Socials.
Pel que fa al contracte programa, diu a la Sra. Pérez que saben que poden contractar 
professionals i pagar-les l’Ajuntament: no tot ho ha de pagar el contracte programa, 
sinó que una part la paga el contracte programa i l’altra part va a càrrec del 
pressupost de l’Ajuntament. Per tant, si volen contractar més professionals, ho poden 
fer.
Dit això, li demana que accepti el prec. Entén que, com a responsable política de 
l’Àrea de Drets Socials, Feminismes, LGTBI i Justícia Global, té la responsabilitat de 
seure amb els delegats i les delegades sindicals, no només les gerències, sinó també la 
responsable política de l’àrea.
La Sra. PÉREZ respon que, com ja sap la Sra. Benedí, és la Llei de serveis socials la que 
estipula no només els termes econòmics sinó també quines són les ràtios que de 
manera igual per a tot el país han de tenir els Serveis Socials de Catalunya. Afegeix 
que això ho estipula la Generalitat, que en aquest cas posa l’excusa d’estar en un 
govern provisional, cosa que no té en compte a l’hora d’aprovar moltes altres coses.
Dit això, confirma que ella, que creu que no té cap fama de no reunir-se quan s’ha de 
reunir i de no posar la cara quan l’ha de posar, es reunirà en el moment en què ho 
consideri oportú, per les seves competències i de la mà del seu equip, amb els 
sindicats i amb qui calgui, però no perquè li ho demani el Grup Municipal d’ERC. Per 
tant, no accepta el prec.
NO ACCEPTAT
CCM 12/20 DSocials 69/85
14. – (M1923/1524) Que l’Ajuntament dugui a terme una campanya de difusió i informació 
a nivell de ciutat del Servei Municipal de Famílies Col·laboradores per tal que es pugui 
incrementar el nombre de persones voluntàries que hi participen. 
La Sra. GASSOL posa de manifest que l’Ajuntament compta amb un servei municipal 
de famílies col·laboradores únic a Catalunya que ofereix a famílies sense xarxa 
familiar, majoritàriament famílies monomarentals, el suport d’unes estones de 
canguratge per als fills per part de persones voluntàries que destinen temps de cura i 
atenció a aquests infants. Aquesta vivència és positiva i enriquidora per a aquests 
nens i nenes, ja que els permet conèixer un model diferent de família i altres maneres 
de funcionar i de relacionar-se.
El focus del projecte rau justament a detectar les necessitats educatives o relacionals 
de l’infant i trobar el millor suport possible, i en tot el temps de pandèmia s’han 
incrementat les demandes del servei, perquè moltes famílies són mares soles amb 
feines de cures o de neteja, dos dels principals sectors de serveis essencials, i algunes 
mares s’han hagut de fer càrrec de les cures d’altres persones malaltes i per això han 
requerit més que mai els serveis d’aquest recurs per tal que alguna família 
col·laboradora es fes càrrec dels seus fills en estones puntuals.
El servei compta amb una borsa de famílies voluntàries que volen col·laborar i 
destinar part del seu temps a cobrir aquestes necessitats puntuals de les famílies 
biològiques, però no es cobreixen totes les demandes: no hi ha prou estoc i això fa 
que costi més trobar l’encaix ideal entre el tipus de demanda que es fa i la 
col·laboració que es pot oferir. Com que no hi ha prou borsa per poder escollir els 
criteris de compatibilitat, sovint s’imposa només el criteri de proximitat, i avui només 
es cobreix el 53% de les demandes.
Per sort, a Barcelona hi ha moltes persones disposades a col·laborar, a donar un cop 
de mà sempre que poden, i fins i tot quan s’acosten temps difícils sorgeixen grans 
dosis de generositat per part de la gent.
El Grup Municipal d’ERC opina que moltes persones de la ciutat col·laborarien en 
aquest servei si el coneguessin, però no el coneixen. Aquest prec, que sorgeix d’una 
visita al servei, demana que es faci una crida a possibles famílies col·laboradores
mitjançant una campanya de difusió per tal que la informació arribi a la població 
objectiu que hi podria col·laborar.
La Sra. FUERTES manifesta l’opinió del Govern que el servei de famílies 
col·laboradores és un dels serveis que té més potencial d’implicació i de treball amb la 
ciutadania, no només per l’objectiu que mira d’assolir, sinó també perquè cerca una 
corresponsabilitat amb la societat, i coincideix que cal ampliar-ne la difusió. Per això, 
en el darrer contracte que s’ha adjudicat, aquest any, ja s’hi han inclòs accions de 
comunicació, com ara sessions informatives anuals a col·lectius veïnals, sessions 
informatives a escoles públiques, organització de la jornada de famílies 
col·laboradores, difusió a través de xarxes socials o la creació d’un nou vídeo molt més 
curt i amb més capacitat comunicativa perquè es pugui viralitzar. El Govern accepta el 
prec, arran del qual ha pensat afegir a les accions alguna comunicació formal amb la 
Federació Catalana de Voluntariat Social perquè ajudi a fer més difusió del servei, i 
està molt obert a introduir-hi altres accions de millora.
CCM 12/20 DSocials 70/85
La Sra. GASSOL agraeix l’acceptació del prec i manifesta el desig que aquestes
maneres de fer difusió del servei funcionin per tal d’ajudar moltes famílies.
ACCEPTAT
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
15. – (M1923/1513) Que es dissenyi un protocol consensuat i precís per a les institucions 
culturals, que descrigui amb detall com es fa la valoració objectiva de la tasca que 
realitzen, d’acord amb els termes pels quals se’ls va atorgar concessió, que porti a 
decidir si es continua, o no, amb la concessió i que se’ns expliqui els motius de la no 
renovació de la concessió de l’Escenari Joan Brossa. 
El Sr. MASCARELL comenta que darrerament s’ha sentit informació preocupant, o com 
a mínim no correcta, sobre diferents procediments a l’entorn d’algunes de les 
concessions culturals que la ciutat té en aquests moments. Per exemple, es va sentir 
parlar de canvis que es van anar produint en la concessió de la Sala Barts, i 
recentment s’ha sentit parlar de l’Espai Joan Brossa - La Seca, un espai amb una llarga 
trajectòria de 23 anys d’història que recentment ha perdut un dels seus fundadors, el 
Sr. Hermann Bonnín, i que ha perdut algunes subvencions que podien venir d’alguna 
administració per no poder assegurar que tindran l’indret en el moment de les 
subvencions.
Afirma que amb tot això no vol fer judicis de valor, sinó, simplement, formular aquest 
prec, que entén que el Govern pot acceptar i que demana que s’expliqui de manera 
precisa i detallada quines són les raons per les quals s’ha decidit no renovar la 
concessió a l’equip que fins ara ha estat liderant l’Espai Brossa; quin és el protocol 
precís, amb els procediments d’avaluació de l’activitat concessionada, de tots els 
centres concessionats —entenen que és una qüestió de fons—; quines són les 
motivacions dels canvis previstos per part de l’Administració, i quin seria el calendari 
de negociació.
D’altra banda, el Grup Municipal de JxCat demana que, si és possible, es posi a 
disposició de la ciutat un registre de concessions culturals que permeti saber qui les 
gestiona, en quines condicions i durant quin període. Aquest grup està convençut que 
això donaria molta més seguretat i benestar als concessionats, a les persones, als 
equips o als grups que gestionen concessions culturals a la ciutat.
El Sr. SUBIRATS indica que el Govern accepta el prec tal com està presentat.
Respecte a la no renovació de la concessió de l’escenari Joan Brossa, explica que el 
5 de novembre de 2009 es va signar el conveni entre l’Ajuntament i la societat 
limitada Bonnín Julve i es va atorgar al seu favor la concessió d’un ús privatiu de 
domini públic municipal de la finca coneguda com La Seca. Es va fixar un període de 
concessió de deu anys comptats des del lliurament efectiu de la finca al concessionari, 
un cop es van realitzar les obres de rehabilitació previstes. El 7 de juny del 2011 es va 
redactar i signar l’acta de recepció de l’obra, el lliurament de l’edifici, i la societat se’n
va fer càrrec. A partir del setembre es va començar a programar i en ple funcionament 
La Seca - Espai Brossa va entrar a formar part del programa de les fàbriques de creació 
CCM 12/20 DSocials 71/85
de l’Institut de l’ICUB. Com que el conveni establia una durada de deu anys, la 
concessió finalitza el 7 de juny de 2021, però l’Institut de Cultura preveu que la 
societat gestora pugui disposar de l’edifici fins a finals de juliol per tal que es pugui 
assegurar la finalització de la temporada i completar el projecte Escenari Brossa. 
D’altra banda, per al 2021 es preveu la signatura d’un conveni de col·laboració fins al 
31 d’agost que garantirà la viabilitat econòmica per acabar la temporada. Un cop 
finalitzada aquesta concessió, coneguda evidentment des de l’inici, el que hi ha és una 
voluntat municipal d’unificar tots dos projectes, el de la Fundació La Seca i el de la 
Fundació Brossa, de manera que hi hagi un projecte cultural singular únic amb cinc 
grans eixos: Joan Brossa; processos creatius i art en viu; paraula, imatge i acció; 
exhibició, creació i investigació, i espai educatiu i polític, i al Govern li consta que la 
direcció d’aquest projecte conjunt té previst mantenir la col·laboració amb la societat 
Bonnín Julve per mantenir aquestes activitats.
En relació amb l’elaboració d’un protocol, indica que ja n’hi ha un, que és el Programa 
de patrimoni ciutadà, que inclou tot un sistema d’indicadors que avaluen tant els
projectes com el retorn social de cadascun d’ells.
El Sr. MASCARELL agraeix l’acceptació del prec i comenta que convindria que 
l’Administració municipal assegurés la integració de la Fundació La Seca i la Fundació 
Brossa, ja que darrere del centre de La Seca hi ha 23 anys d’experiència, d’història 
teatral, que no poden quedar a l’atzar del que decideixi un altre centre. Subratlla que 
caldria intervenir per assegurar que les experiències d’ambdós sumen i que una 
d’elles no queda relegada.
ACCEPTAT
16. – (M1923/1512) Que el govern municipal es comprometi a incorporar dins del 
pressupost de 2021 les partides següents: - Mantenir la subvenció per activitats a 
clubs i entitats esportives amb una dotació mínima de 3 milions d’euros. - Generar 
una partida pressupostaria per fer front a les despeses de les llicències federatives 
dels clubs esportius de la ciutat. - Establir una subvenció destinada a facilitar que les 
persones en situació d’atur o ERTO puguin fer esport als centres esportius municipals 
així com a clubs i entitats esportives. - Incrementar la partida de les subvencions 
destinades a infants i adolescents entre 6 i 17 anys per a la pràctica esportiva fora 
d’horari escolar del curs. Així com modificar els tràmits per fer-los més eficients i 
simples de cara a les entitats homologades.- Crear una nova línia d’ajut municipal 
enfocada al suport econòmic dels centres esportius de gestió privada. - Ampliar els 
recursos econòmics destinats a la digitalització de l’esport. 
La Sra. VILA subratlla que les crisis actuals (sanitària, econòmica i social) requereixen
uns pressupostos municipals ambiciosos que cerquin donar resposta als efectes que 
aquestes estan generant, i manifesta l’opinió del Grup Municipal de JxCat que les 
prioritats en la negociació del pressupost per al 2021 s’han de basar en l’impuls 
econòmic i el suport social perquè sigui útil per ajudar famílies, empreses i sectors a 
sortir de la crisi. Així, aquest grup entén que és imprescindible ajudar a aixecar la 
persiana, ajudar les famílies i reparar sectors econòmics castigats, i l’Ajuntament no 
pot fallar en aquest pressupost. Per això, i conscient que l’esport és un sector 
CCM 12/20 DSocials 72/85
important per a la ciutat perquè és transformador social, perquè és un sector 
econòmic més, perquè vertebra els barris i perquè és salut, el Grup Municipal de JxCat 
presenta aquest prec, que incorpora una transacció del Govern municipal. Aquest 
grup agraeix aquesta transacció, com també la voluntat d’acceptar el prec i d’arribar a 
un acord.
Tot seguit, enuncia el prec, que demana un seguit d’ajuts per frenar l’impacte negatiu 
de la crisi, així com una mesura per construir el pressupost pensant en el futur, 
l’ampliació dels recursos econòmics destinats a la digitalització de l’esport, perquè 
sigui també una manera perquè les entitats esportives de la ciutat tinguin ingressos i 
no siguin tan dependents de l’Administració pública.
El Sr. ESCUDÉ entén que tots els membres de la Comissió comparteixen l’anàlisi i les 
paraules de la regidora Vila, a les quals afegeix —entén que la Sra. Vila hi estarà 
d’acord— que cal analitzar tots els ajuts que s’han atorgat ara, perquè algunes 
d’aquestes línies d’ajuts que ja existeixen han d’ajudar també a veure en quines s’ha 
actuat amb encert i quines caldria modificar per arribar a tot el sector.
Tot seguit, posa de manifest que l’esport escolar es troba en una crisi que ningú no 
s’hauria imaginat mai, per sobre fins i tot dels clubs federats (amb la subvenció 
extraordinària les fitxes federatives estaven integrades, com a part possible per fer 
subvencions), i comenta que diversos grups han presentat en format d’al·legacions als 
pressupostos algunes de les coses que comentava la Sra. Vila, de manera que es 
treballaran, juntament amb d’altres, en diversos àmbits.
A continuació, manifesta l’opinió que, quan es fa referència a les entitats o a les 
empreses que gestionen instal·lacions privades, no és tant l’Institut Barcelona Esports, 
l’àmbit esportiu, com l’àmbit de promoció econòmica, d’economia i empresa, que és 
prou solvent, qui també hauria d’entrar a ajudar. Per la resta, el Govern està d’acord 
amb el prec, que accepta.
La Sra. VILA agraeix l’acceptació del prec i comenta que és bo que siguin eficients i
sensibles davant la realitat d’un sector que ha patit molt des de l’inici de la pandèmia. 
La idea d’aquest prec és ser proactius, ajudar a contenir el problema i facilitar 
instruments al sector perquè pugui ser més independent i, per tant, pugui seguir sent 
referent a Barcelona. Per això, treballaran també en l’àmbit de les comissions i del 
pressupost per fer efectives totes aquestes mesures i que aquest sector tan rellevant 
pugui rebre la injecció de recursos que necessita i no deixi de ser una de les prioritats 
de l’agenda política del Govern municipal.
El Sr. ESCUDÉ entén que tots coincideixen que l’esport és un dels sectors més afectats 
per la pandèmia i és voluntat de tothom ajudar-lo.
ACCEPTAT
Del Grup Municipal Ciutadans:
17. – (M1923/1492) Instem el Govern Municipal a promoure, dins la xarxa d’atenció a les 
persones sense llar, projectes de col·laboració públic-privada que treballin amb 
l’atenció de persones sense llar i els connectin amb programes de reinserció socio-
CCM 12/20 DSocials 73/85
laboral. 
La Sra. BARCELÓ agraeix el diàleg mantingut amb la comissionada d’Acció Social, la 
Sra. Sonia Fuertes, per arribar a un acord en relació amb les persones sense llar, un 
tema que entén que preocupa i ocupa a tots, i posa de manifest que a Barcelona hi ha 
més de 4.000 persones que no tenen llar, i aquesta nit més de 1.200 persones 
dormiran al carrer. El Grup Municipal de Cs agraeix la feina que fan moltíssimes 
entitats per ajudar les persones que no tenen llar, entitats que demanen que 
s’incrementin els recursos.
A parer d’aquest grup, és molt important l’atenció a aquestes persones, l’acollida i 
que entrin en programes de reinserció sociolaboral, i també considera que és molt 
important la col·laboració publicoprivada, no només en relació amb això, sinó també 
en molts altres problemes socials. En aquest sentit, esmenta l’experiència del projecte 
de Homeless Entrepreneur, que acull persones sense llar i les connecta amb recursos 
d’inserció sociolaboral gràcies a la col·laboració amb empreses de l’àmbit privat.
L’objectiu d’aquest prec és que s’incloguin projectes com aquest en el marc de 
col·laboracions publicoprivades dins la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar.
La Sra. FUERTES indica que el Govern accepta el prec, i observa que, malauradament,
avui accedir al mercat laboral i disposar d’una ocupació no és garantia de poder sortir 
d’una dinàmica de sensellarisme. Així, malauradament, hi ha un gran nombre de 
persones que dormen en albergs que tenen feina, però són feines de molt baixa 
qualitat.
Dit això, exposa que, com s’ha vist per exemple amb la inauguració del centre La 
Llavor, gestionat per Serveis Socials i Sant Joan de Déu en col·laboració amb la 
Fundació ARED, l’Ajuntament fa una combinació d’acompanyament que inclou també 
l’acompanyament a la inserció laboral, i ho fa també mitjançant la col·laboració amb 
el programa Làbora, amb Mercabarna, amb formacions d’ocupació i amb tot el que té 
a veure amb les accions que fan en els centres de dia. Per tant, el Govern considera
que aquest és un àmbit a desenvolupar, si bé no sempre es pot dur a terme per les 
característiques d’algunes de les persones que reben aquest acompanyament, i 
perquè cal aconseguir una ocupació de més alta qualitat.
Conclou que el que demana el prec forma part dels objectius del Govern, que 
continuarà treballant en aquesta línia.
La Sra. BARCELÓ agraeix l’acceptació del prec i subratlla que és molt important 
garantir la inserció sociolaboral, així com avaluar-la després per saber realment què 
ha funcionat i què cal millorar. En aquest sentit, el Grup Municipal de Cs aposta per la 
col·laboració publicoprivada, sempre amb un exercici de transparència i amb 
avaluacions que permetin veure realment si les accions han funcionat o no.
D’altra banda, manifesta el suport total d’aquest grup a les entitats socials que, com
Homeless Entrepreneur, acullen persones sense llar i les connecten amb recursos 
perquè puguin desenvolupar el seu projecte de vida.
ACCEPTAT
18. – (M1923/1493) Que el govern municipal garanteixi que els agents socials que visiten a 
CCM 12/20 DSocials 74/85
les persones grans per donar-los recolçament i ajudar-los en els seus domicilis, portin, 
durant aquests dies festius, un ordinador o tablet amb accés a internet autònom, per 
connectar des de qualsevol domicili, facilitant la connexió de les persones grans per 
videoconferència amb els seus familiars durant l’atenció domiciliària. 
La Sra. BARCELÓ explicita que el col·lectiu de les persones grans és un dels més 
afectats per la pandèmia, amb la qual han augmentat la soledat i el sentiment de 
buidor que ja patien abans. Ara, durant el Nadal, moltes d’aquestes persones estaran 
soles a casa i per diversos motius no podran retrobar-se amb els seus éssers estimats.
Davant d’això, el Grup Municipal de Cs presenta aquest prec, que enuncia.
Aquest grup lamenta no haver pogut arribar a un acord amb el Govern municipal en 
relació amb aquest prec, que fa referència a un tema en què entén que ha d’estar 
tothom unit.
La Sra. TARAFA agraeix el prec, l’essència del qual comparteix el Govern, que entén 
que és important que l’Ajuntament treballi per evitar l’aïllament de les persones grans 
de la ciutat, un tema que han anat treballant i compartint també amb la Sra. Barceló 
els darrers mesos.
Tot seguit, remarca que s’ha fet una aposta molt important perquè tots els serveis 
municipals que garanteixen el no aïllament de les persones grans (Vincles, Radars, 
SAD, teleassistència, etc.) poguessin arribar a tots els racons de la ciutat de manera 
que es pogués augmentar el nombre de persones que gaudeixen d’aquests serveis i, 
consegüentment, que les persones grans estiguessin molt millor connectades.
Informa que recentment s’han enviat més de 60.000 cartes a persones que no tenien 
teleassistència i se n’estan rebent moltes respostes; de les primeres trucades, n’hi ha 
500 que ja han demanat el servei de teleassistència, i ara comencen 70.000 trucades a 
la ciutat a persones que no tenen cap servei municipal amb l’objectiu que no hi hagi 
ningú de més de 65 anys que ho vulgui que no tingui cap d’aquests serveis municipals, 
un objectiu que coincideix amb el que hi ha darrere d’aquest prec, que tothom estigui 
connectat d’una manera o d’una altra amb algun servei municipal i es pugui garantir la 
connexió social que les persones aïllades no tenen garantida.
Així, el Govern està d’acord amb el fons del prec, però entén que cal fer aquesta 
aposta en el curt i el mitjà termini per fer més presents aquests serveis municipals, 
per fer-los arribar arreu, ja que aquest és un problema que no només és del Nadal, 
sinó que és un problema de fons que s’està intentant solucionar amb una estratègia 
de fons, i en deu dies no es pot garantir el que demana aquest prec, si bé fa mesos 
que s’aposta per garantir el que tot just ha exposat.
La Sra. BARCELÓ agraeix la resposta, però observa que precisament el problema és 
que en deu dies no es pot garantir el que demana el prec, quan fa molts mesos que 
sabem que hem de conviure amb el virus, i l’Ajuntament, que fa una setmana va 
presentar a la premsa el programa «Com et trobes?», hauria de poder garantir que les 
treballadores socials o altres agents socials que atenen a casa seva les persones grans
que passaran el Nadal soles els facilitin la connexió amb els seus éssers estimats.
Afegeix que, evidentment, això s’ha de garantir també després del Nadal, i insisteix 
que és una pena que l’Ajuntament, que fa un mes va presentar una estratègia per 
lluitar contra la soledat i que parla d’un comitè d’experts, digui que no pot fer una 
CCM 12/20 DSocials 75/85
cosa tan fàcil com entrar a la llar de les persones grans amb un dispositiu mòbil 
perquè es puguin connectar amb els éssers estimats. Això fa que es qüestioni si 
realment podrien fer altres coses que també es necessiten per les persones grans.
La Sra. TARAFA demana que no es faci demagògia amb aquest tema, quan la 
problemàtica de les persones grans és molt complexa, i subratlla que l’Ajuntament ha 
fet una aposta importantíssima en aquest sentit amb l’augment de la teleassistència, 
el Vincles o el SAD, intentant vincular uns serveis amb els altres per poder garantir la 
connectivitat i la connexió de les persones grans. Comenta que continuaran fent 
aquesta aposta a curt i a mitjà termini, i remarca que ella en cap cas no en faria
demagògia ni simplificaria un tema que és molt més complex que el fet de facilitar un 
dispositiu per Nadal: el Govern municipal intenta treballar aquest tema de manera 
estable i estructural, i està aportant totes les eines al seu abast per poder-ho fer. A 
parer seu, els darrers mesos s’ha avançat molt en aquest sentit en tots els serveis que 
ha esmentat la Sra. Barceló, amb l’abordatge de 60.000 persones que no tenien 
teleassistència i que en molts casos la demanaran.
NO ACCEPTAT
Del Grup Municipal Partit Popular:
19. – (M1923/1507) Instar al Govern Municipal a quantificar el deute de la Generalitat amb 
les Escoles Bressol des dels cursos 2017-2018 fins l’actualitat, i a requerir a la 
Generalitat de Catalunya per tal de que procedeixi al seu abonament, com a pas previ 
a una futura reclamació judicial. 
El Sr. RAMÍREZ comenta que l’últim cop que aquest grup va preguntar per aquesta 
qüestió, a l’octubre de 2018, se li va contestar que l’Ajuntament havia interposat un 
recurs contenciós administratiu contra la Generalitat davant del Tribunal Superior de 
Justícia per un import de 41,8 milions d’euros en concepte de finançament de les 
escoles bressol i pel deute que tenia des del curs 2013-2014 fins al 2016-2017. 
Pregunta si se sap en quin estat es troba aquesta reclamació judicial, i recorda que la 
Generalitat té l’obligació de finançar un terç del cost de les escoles bressol de 
Barcelona, però la realitat és que no compleix amb aquest compromís i, en 
conseqüència, l’Ajuntament ha de fer un gran esforç econòmic per finançar aquestes 
places aportant el 74% del cost.
Especifica que el compromís del conveni inicial era que la Generalitat financés un terç 
de cada plaça d’escola bressol, l’Ajuntament un altre terç i les famílies l’altre, però el 
2010 la Generalitat va aportar 1.600 euros per plaça; el curs 2011-2012, 1.300; el curs 
2012-2013, 875, i a partir d’aleshores es van deixar de signar els convenis per establir 
aquestes quantitats que havia d’aportar i que va deixar de pagar.
Subratlla que el finançament de les places d’escoles bressol és fonamental per 
mantenir-ne la qualitat, donar més oportunitats a les famílies, ampliar el nombre de 
places i, per tant, oferir més possibilitats als més de 3.000 nens que cada any es 
queden sense plaça d’escola bressol.
Davant d’això, el Grup Municipal del PP presenta aquest prec, que enuncia.
CCM 12/20 DSocials 76/85
La Sra. TRUÑÓ agraeix el prec i posa en relleu que enguany, per fi, la Generalitat ha 
reprès el cofinançament de les places de les escoles bressol municipals arreu de 
Catalunya, un tema llargament reivindicat, si bé en el cas de Barcelona l’aportació de
1.300 euros per plaça queda lluny del terç que hauria de pagar (actualment el cost
d’una plaça d’escola bressol a la ciutat és de més de 7.000 euros).
El Govern celebra la recuperació d’aquest cofinançament reclamat i negociat 
políticament, que és el resultat d’un pacte al voltant dels pressupostos de la 
Generalitat per al 2020 en el marc del Parlament de Catalunya, que va portar a un 
acord de finançament general de les escoles bressol al conjunt de municipis, en virtut 
del qual es va modificar la Llei d’educació amb una disposició addicional trentena 
dedicada específicament al finançament de les escoles bressol municipals. Aquesta 
disposició addicional estableix el retorn del finançament que es va deixar d’efectuar a 
partir del curs 2012-2013 amb un import de 425 euros per infant i curs, alhora que 
recupera el finançament de les places de les escoles bressol municipals a partir del 
curs 2019-2020 amb un import que s’inicia amb 1.300 euros per curs i plaça i s’anirà 
incrementant fins als 1.600 euros. En el cas de Barcelona, això es creua amb el fet que 
l’Ajuntament té interposat un recurs per als cursos de 2013-2014 a 2016-2017. El curs 
2012-2013 no es va reclamar perquè el Govern municipal d’aleshores va decidir no 
fer-ho i va prescriure, i cal prendre una decisió sobre el deute corresponent als cursos 
2017-2018 i 2018-2019. La posició del Govern municipal actual, tenint en compte que 
hi ha aquest nou context de corresponsabilitat i que hi ha més d’un any de marge per 
a una hipotètica segona reclamació judicial abans que aquesta possibilitat prescrigui, 
resta en espera de veure el grau de compliment d’aquests acords del Parlament de 
Catalunya, i prioritza treballar possibles acords polítics amb el Departament 
d’Educació per recuperar el deute i estudiar totes les opcions amb els serveis jurídics 
municipals. En aquest sentit, el Govern comparteix la preocupació recollida en el prec, 
però el rebutja.
El Sr. RAMÍREZ lamenta que es rebutgi el prec, atès que convindria saber quin és 
l’abast del deute que té la Generalitat, i demana al Govern que no deixi passar l’any 
de marge que s’ha donat, perquè, si ho fa, no podrà reclamar els imports dels cursos 
2017-2018 i 2018-2019.
D’altra banda, assenyala que cal continuar fent força per, judicialment, aconseguir 
recuperar els 41,8 milions d’euros, i observa que la Generalitat, quan vol, sí que té 
diners per gastar-lo en altres coses, fins i tot en una NASA catalana i en dos satèl·lits 
que vol enviar a l’espai (s’hi ha gastat 18 milions d’euros), però no compleix amb els 
compromisos que té amb l’Ajuntament en una cosa tan essencial com són les escoles 
bressol.
NO ACCEPTAT
20. – (M1923/1508) Instar al Govern Municipal a redactar un Pla d’habitatge juvenil, que 
s’incorpori al Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021 amb polítiques públiques que 
apostin per garantir l’accés dels joves a l’habitatge. 
El Sr. RAMÍREZ posa de manifest que, segons les dades publicades pel Consell de 
Joventut, els joves d’entre 16 i 29 anys formen el col·lectiu amb l’índex de pobresa i 
CCM 12/20 DSocials 77/85
exclusió social més elevat, després de registrar el major increment en la darrera 
dècada: el 2017 més del 40% dels joves emancipats es trobaven en risc de pobresa o 
d’exclusió social, i el percentatge en els no emancipats superava el 30%; el 2018, 81 
de cada 100 joves menors de 30 anys vivia amb els pares, una proporció mai vista des 
que el Consell de Joventut ofereix dades, i en la darrera enquesta de Joventut de 
Barcelona 2020 realitzada per l’Ajuntament s’evidencia que la pandèmia ha doblat la 
taxa d’atur juvenil, que ha passat del 7,2% el juliol de 2019 al 13,3% el juny de 2020
(en els barris amb rendes més baixes la taxa d’atur ha passat del 6,7% al 13,3%). El 
mateix Pla d’adolescència i joventut 2016-2021 recull en l’eix de l’habitatge que cal 
conèixer i analitzar les necessitats en matèria d’habitatge jove als districtes i als barris 
per poder promoure la creació de plans territorials d’habitatge per als joves, però es 
manté encara en una fase molt embrionària, com també el desenvolupament d’alguns 
dels models d’accés a l’habitatge respecte als quals s’hauria d’avançar.
Davant dels greus problemes d’accés a l’habitatge que tenen els joves, el Grup 
Municipal del PP demana, a través d’aquest prec, que s’elabori un pla d’habitatge 
juvenil que comprengui les problemàtiques dels districtes de la ciutat, que s’elabori un 
cens de pisos buits i que es redimensionin els criteris d’accés a una borsa estable de 
lloguer jove. En aquest sentit, subratlla que les places previstes al Pla d’habitatge de 
Barcelona 2016-2025, menys de 1.000, són totalment insuficients, i moltes ni tan sols 
s’han executat. Per això, aquest grup entén que aquest pla s’hauria d’incorporar al Pla 
d’adolescència i joventut 2017-2021 i s’hauria de tenir present per a futures 
aprovacions de plans d’adolescència i joventut per tal de poder fer un seguiment de 
les polítiques i treballar conjuntament amb la voluntat d’assolir una millor política 
d’habitatge per als joves.
El Sr. RIERA indica que el Govern comparteix la preocupació i les dades —que van 
facilitar ells— que ha exposat el Sr. Ramírez, però no pot acceptar el prec tal com està 
plantejat (segurament si haguessin tingut temps de treballar-lo amb més profunditat 
haurien arribat a un acord), atès que ja hi ha un pla d’habitatge municipal que està en 
plena execució, amb més de 60 promocions en marxa, i es preveu destinar-ne moltes 
a persones joves. Observa que no només ofereixen habitatge públic jove les 
promocions directament destinades a joves, sinó que hi ha molts usuaris joves
d’habitatge de lloguer social a la Mesa d’Emergència (la pobresa a Barcelona sobretot 
és jove i és dona). Així, es preveu el compliment dels percentatges previstos de 
protecció de l’accés a l’habitatge jove en la cessió de sòl que es va portar a la darrera 
sessió del Plenari i que es va aprovar per unanimitat de tots els grups.
D’altra banda, observa que moltes de les promocions de cohabitatge són impulsades 
per persones joves i per a usuaris joves, però aquesta política, segurament a causa de 
la densitat de Barcelona i de la necessitat d’habitatge, no és suficient.
A continuació, posa de manifest que s’està treballant amb el nou operador 
metropolità d’habitatge.
Dit això, assenyala que el Pla d’adolescència i joventut, que finalitza l’any que ve, tal 
com diu el prec, a parer seu es podria donar ja per finalitzat, atès que s’està preparant 
un paquet de mesures —es facilitarà als grups— per definir com ha de ser el darrer 
tram d’execució del Pla de joventut durant la COVID i la post-COVID.
El Sr. RAMÍREZ lamenta que no s’hagi acceptat el prec, que oferia l’oportunitat, ara 
CCM 12/20 DSocials 78/85
que ben aviat finalitza el Pla d’adolescència i joventut, d’incorporar-hi el vessant de 
l’accés a l’habitatge amb aquesta mirada de la joventut, cosa que el Grup Municipal 
del PP considera totalment necessària ateses les especificitats dels joves.
Dit això, comenta que no té gaire confiança en el Pla d’habitatge aprovat pel Govern 
municipal, ja que l’alcaldessa es va presentar amb una promesa de 8.000 habitatges i 
en un mandat no en va entregar ni 800.
Respecte al conveni que es va aprovar fa uns dies sobre el cohabitatge i les 
cooperatives socials, observa que hi ha molts sectors afectats, no només els joves: hi 
ha molts altres col·lectius amb necessitats, com ara les famílies vulnerables i la gent 
gran. Per això aquest grup demanava una línia de treball de polítiques públiques 
destinades únicament als joves, perquè tinguessin accés a aquests habitatges, atès 
que les 60 promocions no seran suficients per cobrir la demanda d’habitatge que hi ha 
a la ciutat. Malauradament, els més joves seran els que tindran menys accés a aquests 
habitatges que s’estan construint i que són del tot insuficients per a Barcelona.
Per acabar, anuncia que el Grup Municipal del PP continuarà treballant perquè més 
aviat que tard hi hagi un pla d’accés a l’habitatge per a la gent jove a la ciutat.
NO ACCEPTAT
Del Grup Municipal Barcelona pel Canvi:
21. – (M1923/1498) Instar al Govern municipal a presentar en el proper plenari de 
desembre 2020, el balanç del Pla pel Dret a l’Habitatge 2016 – 2025 de l’any 2019 i 
2020, així com a actualitzar la informació disponible del web del Consorci d’Habitatge 
de Barcelona relacionada amb la memòria anual, el pressupost, els comptes anuals, 
convenis, convocatòries d’ajuts i subvencions gestionades o atorgades pel Consorci, 
etc. 
La Sra. PARERA subratlla que l’habitatge, com a tema prioritari, requereix la màxima 
transparència, i observa que, davant les posicions tan diferenciades que hi ha dins 
l’Ajuntament respecte d’aquesta qüestió, cal disposar de xifres ben adequades.
Sorprenentment, però, el Govern no ha presentat ni el balanç de 2019 ni el de 2020 
del Pla pel dret a l’habitatge. Mitjançant aquest prec, el Grup Municipal de BxCanvi 
demana que es presentin a la propera sessió del Plenari —entén que els documents ja 
estan preparats—, així com que s’actualitzin les dades del web del Consorci 
d’Habitatge de Barcelona per augmentar la transparència amb la ciutadania.
La Sra. MARTÍN agraeix el prec i reconeix que encara no s’ha presentat el balanç de 
2019 del Pla pel dret a l’habitatge, tot i el compromís adquirit en el moment de 
l’aprovació de fer informes anuals que recollissin les actuacions dutes a terme cada 
any. Afegeix que les dades necessàries per elaborar l’informe es van recollint durant 
tot l’any, però és a finals de desembre o a principis de gener quan es fan els 
tancaments als departaments i és aleshores quan es tenen totes les dades completes 
per poder començar a elaborar el balanç. En circumstàncies normals, els informes es 
fan durant el primer trimestre de l’any i es presenten al Consell de l’Habitatge Social, 
que normalment té lloc a la primavera, i així es va fer el 2017 i el 2018, però enguany 
el calendari s’ha trastocat, tot l’Ajuntament s’ha reorganitzat —Habitatge també— i 
CCM 12/20 DSocials 79/85
s’han hagut d’atendre altres urgències i altres prioritats, la qual cosa ha provocat el 
retard en la presentació de l’informe de 2019, que s’hauria d’haver presentat al març
o a l’abril i que finalment es presentarà a la propera sessió plenària del Consell de 
l’Habitatge Social, que es farà al gener, i el mateix mes es vol presentar al Plenari.
Pel que fa al balanç de 2020, assenyala que el Govern no es vol limitar a fer un 
informe d’aquest any, sinó que vol fer una anàlisi dels primers cinc anys i presentar 
l’informe a la primavera de 2021 per tornar a agafar el ritme perdut.
Dit això, es mostra totalment d’acord que cal actualitzar el web del Consorci de 
l’Habitatge de Barcelona, un web molt obsolet, i explica que el 2015, quan van arribar
al Govern, hi havia molta dispersió de la informació perquè hi havia el web de 
Bagursa, el del Patronat i el del Consorci, i s’ha treballat per tenir un nou web 
d’habitatge de l’Ajuntament (habitatge.barcelona), que s’actualitza permanentment 
amb tota la informació i és molt fàcil accedir-hi. Paral·lelament, al web del Consorci 
s’hi pengen els documents més rellevants i les memòries anuals —ben aviat s’hi 
penjarà la de 2019—, però, com ha dit, és cert que cal actualitzar-lo. Informa que ja hi 
ha un projecte que s’ha de compartir amb la Generalitat per fer-ho.
Així, amb relació al web del Consorci, el Govern, que treballa en la seva actualització, 
accepta el prec, i pel que fa a la presentació de l’informe, accepta la necessitat de 
presentar-lo, però en lloc de fer-ho al desembre, es faria al gener en el cas de 
l’informe de 2019, com ha dit, i a la primavera en el cas del de 2020.
Per tant, el prec s’accepta amb aquests matisos.
La Sra. PARERA agraeix que el prec s’accepti i que, per tant, hi hagi el compromís de 
facilitar les dades, encara que sigui en uns altres termes i que es faci amb un any de 
retard, i pregunta com pot el Govern fer polítiques d’habitatge sense tenir-ne les 
dades. Entén que o bé no tenen les dades i fan polítiques d’habitatge a cegues —això 
explicaria moltes coses—, o bé tenen les dades però són tan dolentes que no les volen 
compartir.
D’altra banda, subratlla que les dades de 2020 s’han de tractar de manera 
individualitzada, no només incloses en l’anàlisi global dels darrers cinc anys.
Per acabar, indica que el Grup Municipal de BxCanvi estarà atent a les dades que es 
publiquin —entén que en tornaran a parlar—, i lamenta que no hi hagi contrarèplica
per part de la Sra. Martín.
ACCEPTAT AMB MODIFICACIONS
22. – (M1923/1497) Instem al govern municipal que elabori, en col·laboració amb entitats 
del tercer sector, una diagnosi de l’habitatge compartit, sobretot posant especial 
èmfasi en el sensellarisme ocult en pensions, pisos rusc, etc. 
La Sra. PARERA posa de manifest que la síndica de Greuges de Barcelona ha mostrat 
preocupació pel sensellarisme ocult, de persones que viuen en condicions que no són 
d’habitabilitat, que estan rellogades en habitacions, amb molta gent acumulada, en 
infrahabitatges, en llocs amb sobreocupació, etc., una situació que requereix treballar 
amb el tercer sector, que la coneix de primera mà i té més facilitat de poder-hi 
accedir, per elaborar una diagnosi de l’estat en què es troba l’habitatge compartit, 
posant especial èmfasi en el sensellarisme ocult.
CCM 12/20 DSocials 80/85
La Sra. FUERTES confirma que aquesta és una preocupació compartida pel Govern, 
com han anat comentant en els diversos balanços que han fet darrerament, i posa de 
manifest que amb la COVID s’ha agreujat la situació de moltes persones que viuen en 
condicions de sensellarisme (no sense sostre). El Govern considera interessant, a més 
d’un exercici de responsabilitat, tenir accés a aquestes dades, que permetrien donar 
respostes més acurades. És conscient que conèixer el sensellarisme més invisible o 
ocult és molt difícil, però entén que és un esforç que s’ha de fer. Per tant, accepta el 
prec.
Tot seguit, esmenta tres situacions que s’ha identificat que es podrien quantificar des 
del punt de vista de l’estudi: situacions prèvies de les persones que s’han atès en el 
Programa municipal d’atenció a persones sense llar —caldria veure si es pot traçar 
algun itinerari—; persones ateses pels serveis municipals que es troben en situació de 
precarietat habitacional, i persones empadronades sense domicili fix o en domicilis 
atípics.
El Govern considera que aquestes dades ajudarien a tenir una foto més precisa de 
l’estat de la qüestió i, per tant, a donar una resposta més rigorosa, i compartirà la 
diagnosi amb la Comissió, concretament amb el grup que ha presentat el prec, com 
també amb el tercer sector social.
La Sra. PARERA agraeix l’acceptació del prec i la sensibilitat mostrada pel Govern, que 
comparteix l’esperit del que busca aquest grup i la necessitat de tenir una fotografia 
clara del que està passant a la ciutat, i indica que el Grup Municipal de BxCanvi està a 
la disposició del Govern per a tot el que pugui aportar en aquest tema.
ACCEPTAT
d) Preguntes
e) Seguiment Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal Esquerra Republicana:
23. – (M1923/1521) Que s’informi de l’estat d’execució del Prec atès a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports en data 14 de setembre de 2020 amb el següent contingut: 
(M1923/1148) Que en el termini de dos mesos es dugui a terme l’elaboració d’un 
estudi diagnòstic sobre la situació actual de la infància a Barcelona per tal de 
determinar l’impacte que ha tingut la pandèmia i el consegüent confinament en 
aquest segment de població, als diferents nivells (social, psicològic, econòmic, 
habitacional, educatiu, convivencial, de salut i de lleure). 
(Punt tractat juntament amb el punt 1 de l’apartat d’informes.)
ES DONA PER TRACTAT
Del Grup Municipal Junts per Catalunya:
24. – (M1923/1511) Que s’informi de l’estat d’execució de la Declaració de Grup 
CCM 12/20 DSocials 81/85
presentada a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes de novembre de 
2019 amb el contingut següent: (M1923/255) La Comissió de Drets Socials, Cultura i 
Esports insta al Govern Municipal a desplegar, a traves de l’ICUB i altres organismes 
implicats, amb la col·laboració del Consell de Cultura de la Ciutat, de BCN Activa, 
Turisme i Industries Creatives i tots els agents públics, comunitaris i privats de la 
ciutat, un “Pacte per la Cultura de Barcelona” de caràcter estratègic que promogui la 
implicació de tots els agents públics i privats del sector per potenciar el conjunt dels 
àmbits culturals de la ciutat, convertint-los en referents locals i internacionals per 
contribuir a la millora del consum cultural, al lligam entre la cultura i l’educació, al 
lligam amb la participació i la cohesió social i la prosperitat i benestar dels ciutadans. 
Per això, proposem encarregar a l’Institut de Cultura la concreció d’objectius, el 
disseny de l’estratègia i el desplegament de la iniciativa amb caràcter d’urgència, 
aportant un full de ruta calendaritzat i pressupostat al Plenari Municipal en un termini 
màxim de tres mesos. També es demana crear una Comissió d’impuls de regidors, 
amb representats de tots el partits, destinada a promoure la iniciativa de la manera 
més eficaç i acordada possible. 
El Sr. MASCARELL felicita el tinent d’alcalde per la Manifesta 2024, una bona notícia, i 
espera que se sàpiga encaixar bé amb la ciutat aquest esdeveniment internacional —
observa que no comença fent allò que tradicionalment feia el Grup Municipal de BC, 
dir que no se sabia fer altra cosa que anar a cop d’esdeveniment— i que l’experiència 
serveixi per fer una bona aportació a la ciutat.
Tot seguit, indica que aquest seguiment té a veure amb el pacte estratègic que el 
Grup Municipal de JxCat va proposar fa catorze mesos i que el Sr. Subirats coneix bé, i 
observa que el regidor en la presentació de la Manifesta deia que s’hauria de treballar 
a quatre anys vista, mentre que aquest grup en el pacte estratègic deia que seria bo 
treballar com a mínim a deu anys vista per tal d’incardinar i afrontar bé tots els reptes 
de la ciutat. El ritme lent amb què s’està avançant, però, fa que es perdin moltes 
oportunitats: ha costat catorze mesos fer tres informes, i donar forma al pacte com a 
mínim requerirà cinc o sis mesos, de manera que s’arribarà a l’estiu vinent, amb un 
context de COVID que encara s’estarà resolent, i s’haurà perdut el mandat.
A continuació, es mostra d’acord amb una cosa que ha dit avui en una entrevista el 
Sr. Subirats, que ha observat que estem treballant amb instruments del segle XIX i amb 
idees del segle XX i no estem afrontant els problemes del segle XXI, i assenyala que 
aquesta sol·licitud de seguiment vol que s’acceleri el ritme en la feina, que es treballi
d’una altra manera i que es faci del pacte estratègic cultural un element de referència, 
amb la qual cosa, a parer seu, la ciutat hi guanyaria.
Per acabar, subratlla que hi ha moltes coses pendents i que, a parer seu, tots els grups 
estan desaprofitant una oportunitat de treballar plegats al servei de la cultura de la 
ciutat.
El Sr. SUBIRATS diu al Sr. Mascarell que sap perfectament que no han estat catorze 
mesos per fer només tres documents, sinó que hi ha hagut sessions de treball amb el 
Departament d’Anàlisi de l’Oficina Municipal de Dades, reunions amb el Departament 
d’Estudis de Gerència —parla simplement de l’informe de l’impacte econòmic—, 
participació a les reunions de coordinació de l’ICUB, reunions quinzenals amb el 
gabinet tècnic i una sessió de treball amb portaveus el 9 de desembre. A més, en el 
CCM 12/20 DSocials 82/85
cas d’ICC Consultors, s’han entrevistat 165 referents sectorials, s’han fet vuit reunions 
amb museus, arts escèniques, arts visuals, cultura de proximitat, música, capitalitat, 
dades d’enquestes, reunions quinzenals i una sessió de treball amb portaveus el 10 de 
desembre. Demana que no se simplifiqui la feina feta i que no se suggereixi que 
aquests mesos s’han estat columpiant —sap que el Sr. Mascarell no ha fet servir 
aquesta expressió— per acabar fent uns documents que consideren molt importants, 
sobretot un, que recull dades molt significatives. Subratlla que, a parer seu, s’ha 
d’entendre aquest procés com un procés que s’ha fet amb la màxima voluntat de 
complicitat i de compromís per part de tots els grups, cosa que agraeix, així com per 
part de l’ICUB i de la regidoria en la qual és ell.
En darrer lloc, assegura que compliran els terminis que es van preveure i abans de 
final d’any hi haurà els tres informes, i comenta que el moment de canvi de cicle que 
pot significar l’arribada de la vacuna contra la COVID i el final d’aquest primer procés 
de la malaltia pot ser un moment molt interessant i important per posar sobre la taula 
les mesures que col·lectivament s’hi puguin incorporar.
El Sr. MASCARELL diu al Sr. Subirats que ja sap que ell acostuma a deixar-se convèncer 
pels responsables culturals, perquè sap com n’és de difícil fer anar aquestes coses, 
però avui ell no l’ha convençut, perquè té la impressió que ha fet referència a la idea 
que l’acusa de columpiar-se, i no és exactament així. Aclareix que el que li demana és 
que saltin de l’àmbit tècnic a l’àmbit polític, ja que el món tècnic ha fet bé la seva 
feina, i el que cal és que el pacte tingui una taula i una dimensió que no es pot fer des 
del món tècnic. Subratlla que això és el que el Sr. Subirats ha de posar sobre la taula 
als grups per donar-los l’oportunitat de construir, i això és el que avui li estava 
demanant.
El Sr. SUBIRATS respon que és conscient que el que estan fent és acabar una feina 
tècnica, que ell qualificaria de «politècnica», i ara han de trobar la dimensió política 
que el Sr. Mascarell reclama. Hi està totalment d’acord.
ES DONA PER TRACTAT
Del Grup Municipal Partit Popular:
25. – (M1923/1509) Que s’informi de l’estat d’execució del Prec atès a la Comissió de Drets 
Socials, Cultura i Esports del mes de desembre de 2019 amb el següent contingut: 
(M1923/317) Que el Govern Municipal insti a la Generalitat de Catalunya a construir i 
posar en funcionament la residència per a gent gran al carrer Benavent, i en el cas 
d’una resposta negativa per part de la Generalitat, que l’Ajuntament de Barcelona 
assumeixi la seva construcció, amb el corresponent traspàs dels recursos necessaris 
per part de la Generalitat. 
El Sr. RAMÍREZ indica que el prec del qual demana seguiment es va transaccionar amb 
el Govern, i explicita que fa referència a la construcció de la residència de gent gran al 
carrer Benavent, un equipament molt necessari al districte demanat des de fa molt de 
temps per persones i entitats del barri, com molt bé sap el regidor del Districte,
present a la sessió.
CCM 12/20 DSocials 83/85
Tot seguit, posa de manifest que el febrer de 2020 el Plenari de l’Ajuntament va 
aprovar definitivament el Pla especial urbanístic i de millora urbana que permetia 
iniciar la construcció d’aquesta residència, però cap govern no ha tingut com a 
prioritat la construcció d’aquest equipament, que tenia el consens de tots els grups de 
l’oposició i que va ser la proposta més votada a la plataforma Decidim Barcelona en el 
Pla d’actuació del districte.
D’altra banda, assenyala que la regidora Tarafa va acceptar el prec amb el compromís 
de reunir-se amb el secretari general de Benestar i la secretària general de Salut per 
abordar el tema i posar sobre la taula les opcions, entre les quals hi havia que si la 
Generalitat no assumia la construcció, però sí que hi havia pressupost, l’assumiria 
l’Ajuntament. Un any després de l’acceptació del prec, el Grup Municipal del PP en vol 
conèixer l’estat d’execució.
La Sra. TARAFA recorda que, en el marc del conveni 2005-2007, l’Ajuntament ja va 
cedir cinc solars de la ciutat, entre els quals hi ha el solar a què fa referència el 
Sr. Ramírez, per a la construcció de residències, i el Govern municipal en diverses 
ocasions ha dit públicament, com també en reunions amb les conselleries i amb 
diferents consorcis, que si la Generalitat no construïa aquesta residència i en cedia les 
competències i el pressupost a l’Ajuntament, aquest la podria construir. Com que la 
Generalitat ni ha construït la residència ni n’ha cedit les competències, l’Ajuntament 
hi continuarà insistint, atès que l’acord que es va establir al Ple i que es va compartir 
en una comissió segueix vigent.
D’altra banda, observa que l’aparició sobtada de la pandèmia ha mantingut aturat el 
procés per part de la Generalitat durant molt de temps, i aquest parèntesi ha permès
visibilitzar el model fallit de les residències.
A continuació, informa que fa pocs dies, en una reunió amb la Generalitat, 
l’Ajuntament demanava i esperava resposta a la petició que havia fet —la tinenta 
d’alcaldia Laia Ortiz l’havia fet molt activament fins i tot abans—, però aquesta 
resposta continua sense arribar.
En darrer lloc, assenyala que si realment es produeix la cessió, l’Ajuntament intentarà 
incorporar a la construcció de la residència la mirada de cap a quin envelliment es vol
tendir a la ciutat, després d’haver vist tan clarament les mancances del model 
residencial, que s’han de corregir en les noves residències, especialment en les 
destinades a les persones més dependents.
El Sr. RAMÍREZ agraeix la resposta i mostra l’acord del Grup Municipal del PP que cal
continuar insistint a la Generalitat perquè compleixi o amb la cessió o amb el 
pressupost, perquè sap perfectament quin és el dèficit de places residencials a 
Barcelona i concretament al districte de les Corts. A parer seu, convindria disposar 
d’un calendari per com a mínim saber en quines dates es pot fer aquesta inversió tan 
necessària en aquest equipament tan necessari per a les Corts que ha estat víctima 
d’incompliments històrics.
Demana a la Sra. Tarafa que mantingui els grups informats de qualsevol novetat 
respecte d’aquesta qüestió. Si no s’informa de cap novetat, aquest grup continuarà
fent seguiments per veure quina és la resposta que dona la Generalitat i si 
l’Ajuntament pot assumir la inversió.
CCM 12/20 DSocials 84/85
La Sra. TARAFA insisteix que l’acord continua vigent i manifesta l’opinió que si la 
Generalitat s’hi pronuncia, hauria de dir també quines millores es faran en el model 
residencial, després d’haver vist totes les importants mancances que s’han vist durant 
aquests mesos, ja que cal avançar sabent quin model d’envelliment digne es vol a la
ciutat.
ES DONA PER TRACTAT
VI) Mocions
VII) Declaracions Institucionals
Única. – La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports acorda: Primer.- Mostra el suport a la 
proposta presentada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya per la qual es 
sol·licita al govern de la Generalitat de Catalunya que reconegui que l’esport és un 
servei essencial i en prevegi les mesures adients perquè com a tal es pugui seguir 
practicant al màxim possible. Segon.- Trasllada el present acord a la Delegació del 
Govern de l’Estat, a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i 
als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya. 
La Sra. PÉREZ posa de manifest que no s’han pogut completar les signatures d’aquesta 
declaració i a més no hi és present ningú del Grup Municipal d’ERC. Per això, demana
el vistiplau de la secretària delegada de la Comissió per poder aprovar per unanimitat 
aquesta declaració.
La SECRETÀRIA indica que el Sr. Xavier Florensa, assessor d’ERC, ha comunicat que el 
Grup Municipal d’ERC ha tingut problemes amb el portasignatures. Tanmateix, hi ha 
acord unànim manifestat per tots els grups.
El Sr. RAMÍREZ llegeix la declaració.
Votació favorable de Barcelona en Comú, Partit dels Socialistes de Catalunya, 
Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Ciutadans, Partit Popular i Barcelona pel 
Canvi. APROVADA
La Sra. PÉREZ dona les gràcies a tothom i explicita que aquesta és la darrera sessió de 
l’any.
No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presidència aixeca la sessió a les 13.50 
hores.
CCM 12/20 DSocials 85/85