Informe PESI GEU 2016-2017 
 
 
 
 
 
 
 
Pla Estratègic de Sostenibilitat Interna de la  Gerència d'Ecologia Urbana 
Primer Informe de seguiment 2016-2017 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Març 2018 
Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat - Gerència d'Ecologia Urbana 
 
 
 
                                                                                  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Coordinació: 
Mar Campanero, Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat - Gerència d'Ecologia Urbana, Ajuntament 
de Barcelona 
 
Redacció a càrrec de: 
Bettina Schaefer, Ecoinstitut SCCL 
Gemma Salvador, Ecoinstitut SCCL 
Benjamí Gauchía, Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat - Gerència d'Ecologia Urbana, Ajuntament 
de Barcelona 
Patrícia Lacera, Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat - Gerència d'Ecologia Urbana, Ajuntament de 
Barcelona 
 
Agraïments: 
Des de l’equip tècnic responsable del PESI GEU volem agrair l’esforç de totes les persones de les diferents 
dependències municipals que ens han facilitat les dades per tal de poder elaborar aquest informe. 
 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Índex 
 
1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 5 
 
2. AMBIENTALITZACIÓ INTERNA BÀSICA ................................................................................................... 7 
2.1. CONSUM D’ENERGIA DELS EDIFICIS ................................................................................................................ 7 
2.2. CONSUM D’AIGUA ...................................................................................................................................... 9 
2.2.1. CONSUM D’AIGUA ALS EDIFICIS MUNICIPALS: DIAGONAL I TORRENT DE L’OLLA ..................................................... 9 
2.2.2. CONSUM D’AIGUA DELS SERVEIS MUNICIPALS: MEDI AMBIENT I SERVEIS URBANS ............................................... 11 
2.3. CONSUM DE PAPER ................................................................................................................................... 13 
2.4. GENERACIÓ DE RESIDUS ............................................................................................................................. 14 
2.5. MOBILITAT INTERNA DELS TREBALLADORS..................................................................................................... 16 
2.5.1. HÀBITS DE MOBILITAT INTERNA ................................................................................................................... 16 
2.5.2. EDIFICIS AMICS DE LA BICI.......................................................................................................................... 17 
2.6. ANÀLISI QUALITATIU DELS INDICADORS DE SOSTENIBILITAT DE LA GEU .............................................................. 17 
2.7. FUTURES PRIORITATS D’AMBIENTALITZACIÓ INTERNA ...................................................................................... 19 
 
3. CONTRACTACIÓ PUBLICA SOSTENIBLE A LA GEU ................................................................................... 20 
3.1. AMBIENTALITZACIÓ DE PLECS DE LA GEU 2016-2017 ................................................................................... 20 
3.2. IMPLEMENTACIÓ DE LES INSTRUCCIONS TÈCNIQUES PER A L’APLICACIÓ DE CRITERIS DE SOSTENIBILITAT ................... 22 
3.2.1. PAPER .................................................................................................................................................... 22 
3.2.2. FUSTA .................................................................................................................................................... 23 
3.2.3. VEHICLES ................................................................................................................................................ 24 
3.3. ANÀLISI QUALITATIU DE L’AMBIENTALITZACIÓ DELS CONTRACTES DE LA GEU ...................................................... 25 
3.4. FUTURES PRIORITATS DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA SOSTENIBLE ......................................................................... 31 
 
4. ACTUACIONS PRIORITÀRIES DEL PESI GEU 2016-2017 ......................................................................... 33 
4.1. ESTRUCTURA DE LES FITXES DE LES ACTUACIONS ............................................................................................ 33 
4.1.1. APARTAT DE DESCRIPCIÓ ............................................................................................................................ 33 
4.1.2. APARTAT DE RESULTATS ............................................................................................................................ 34 
4.1.3. APARTAT DE SEGUIMENT ........................................................................................................................... 35 
4.2. TAULA RESUM ACTUACIONS ....................................................................................................................... 36 
4.3. ESTADÍSTIQUES DE LES ACTUACIONS ............................................................................................................ 40 
4.4. FITXES DE SEGUIMENT DE LES ACTUACIONS ................................................................................................... 42 
 
5. SEGUIMENT DEL PESI-GEU ............................................................................................................ 43 
5.1. SESSIÓ DE TREBALL ANUAL: REUNIÓ DEL COMITÈ DE SEGUIMENT DEL PLA .......................................................... 43 
5.2. ACCIONS ESPECÍFIQUES DE FOMENT I SEGUIMENT DEL PLA .............................................................................. 44 
 
6. VALORACIONS ............................................................................................................................. 45 
 
7. BIBLIOGRAFIA .............................................................................................................................. 47 
 
 
 
 
 
                                                                                  
 
 
 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
1. Introducció 
El Pla Estratègic de Sostenibilitat Interna de la Gerència d'Ecologia Urbana 2015-2022 (PESI GEU) és 
l'instrument estratègic que tradueix els grans objectius del Govern, del Compromís Ciutadà 2012-2022 i 
dels plans sectorials en actuacions concretes, que visualitzin i exemplifiquin els valors de l'organització com 
a impulsora de la transició envers una ciutat sostenible i una economia respectuosa amb el medi ambient i 
amb els drets socials. Mitjançant la implantació de les seves 52 actuacions estratègiques, es busca 
consolidar processos de millora, fomentar la integració de totes les fases de cicle de vida en els projectes i 
incorporar, de forma sistemàtica, tots els aspectes de sostenibilitat en les diferents àrees i gerències 
adjuntes de la Gerència. 
Per altra banda, la Gerència d'Ecologia Urbana duu a terme una gestió ambiental interna de les seves 
dependències i serveis urbans des d’una perspectiva de millora ambiental, a través del Programa 
Ajuntament+Sostenible (Programa A+S). En aquest sentit, es calculen periòdicament diversos Indicadors de 
Sostenibilitat que permeten mesurar i avaluar, de forma continuada, com es desenvolupa aquesta gestió 
ambiental interna a la gerència. L’àrea de Medi ambient i Serveis Urbans lidera, mitjançant l’establiment de 
criteris d’estalvi, eficiència, qualitat i sostenibilitat, la gestió del dia a dia en l’organització pública, i és un 
referent a seguir per a les altres àrees -mobilitat i infraestructures i urbanisme- i, sobretot, per a la resta les 
gerències.  
Després del primer any i mig des de l’aprovació del PESI GEU s’ha determina  que aquest Pla ha de ser sens 
dubte una molt bona eina per introduir la sostenibilitat a la GEU en el seu sentit més ampli i a tots els 
nivells de treball. És per aquest motiu que s’ha considerat necessari ampliar el seu abast i constituir-lo com 
una eina efectiva del Programa A+S, que serveixi per, a més de fer seguiment d’actuacions estratègiques 
identificades, impulsar accions d’ambientalització bàsica en l’àmbit de la GEU i fer un seguiment de la 
implementació de les Instruccions Tècniques per a l’aplicació del criteris de sostenibilitat en l’àmbit de la 
contractació pública. 
I és en aquest sentit que s’ha estructurat el següent Informe de seguiment, incloent aquesta visió més 
àmplia del PESI GEU com a eina per impulsar la sostenibilitat interna a la GEU, tant a nivell de projectes 
estratègics, com de foment d’accions d’ambientalització bàsica i d’impuls del compliment de les 
Instruccions Tècniques (IT) dins la gerència. 
Concretament l’Informe inclou tres apartats de diagnosi, els indicadors de sostenibilitat interna, 
l’ambientalització de la contractació i els projectes prioritaris, en els que s’han presentat els resultats 
obtinguts en aquests àmbits per el període objecte de l’Informe i que ens permeten conèixer quin és l’estat 
actual de la GEU en temes de sostenibilitat interna:  
 Pel que fa als indicadors d’ambientalització interna de la GEU s’han identificat com a prioritaris per 
realitzar l’anàlisi quantitatiu, el consum d’energia dels edificis, el consum d’aigua (edificis i serveis 
de Medi Ambient i Serveis Urbans), el consum de paper, la generació de residus i el foment de la 
mobilitat interna sostenible.  
 Per fer el seguiment específic de l’ambientalització dels contractes de la GEU, s’adjunten dades 
quantitatives de paper, fusta, vehicles i procedència d’electricitat, així com una valoració més 
qualitativa de la gestió de la neteja i recollida selectiva de residus, esdeveniments, vestuari, 
projectes d’obres, elements de comunicació, serveis d’alimentació, equips informàtics i mobiliari 
d’oficina, amb la intenció final d’obtenir dades per poder quantificar més acuradament aquests 
indicadors.  
 I en referència al seguiment de les actuacions, concretament s’han prioritzat executar, en aquest 
primer període de seguiment, 15 actuacions pel 2016 i 8 actuacions pel 2017, per tant un total de 
23 actuacions. Aquestes actuacions van ser prioritzades de forma consensuada per part dels 
diferents agents que tenen àmbits competencials per implementar-les. Conèixer el seu estat de 
desenvolupament, els seus principals resultats obtinguts i també els entrebancs sorgits és 
5 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
important perquè estableix el punt de partida per identificar les actuacions a prioritzar de cara a un 
futur i permet especificar quins són els propers passos per seguir desenvolupant d’aquest procés 
amb èxit. 
Per últim s’ha adjuntat un apartat de valoracions, en el que s’analitzen breument els resultats obtinguts i 
s’apunten fruit de tota aquesta diagnosi de l’estat actual, quines poden ser les línies de treball futures a 
desenvolupar durant el 2018 en el marc de desenvolupament del Pla. 
 
Imatge 1. Representació visual de les actuacions desenvolupades del PESI GEU durant el 2016-2017 
 
 
 
6 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
2. Ambientalització interna bàsica 
La Gerència d'Ecologia Urbana (GEU) impulsa la gestió ambiental interna de les dependències i dels serveis 
municipals de les diferents gerències sectorials i gerències de districtes de l’Ajuntament de Barcelona. Des 
del seu lideratge com a àrea de Medi ambient i Serveis Urbans, gestiona amb criteris de qualitat i 
sostenibilitat la prestació dels serveis urbans i el manteniment de l'entorn, d’acord amb els compromisos 
de preservació i millora del medi ambient i de lluita contra el canvi climàtic, per una qualitat de vida activa, 
saludable i sostenible de les persones. 
S’han identificat uns indicadors d’ambientalització interna bàsics de la GEU en els àmbits d’energia, aigua, 
residus i mobilitat, que periòdicament mesuren i avaluen de forma continuada com es duu a terme aquesta 
gestió ambiental interna dels seus edificis i serveis municipals. Concretament es detallen els resultats 
assolits durant el 20161 en la GEU envers el següents àmbits: 
 
 Consum d’energia dels edificis 
 Consum d’aigua: 
 Edificis (Diagonal i Torrent de l’Olla) 
 Serveis (Medi Ambient i Serveis Urbans) 
 Consum de paper 
 Generació de residus  
 Mobilitat interna dels treballadors: 
 Hàbits de mobilitat dels treballadors 
 Edificis Amics de la Bici 
 
2.1. Consum d’energia dels edificis 
Amb l’objectiu de reduir el consum d’electricitat, es monitoritza anualment el consum energètic dels 
edificis de la GEU. Concretament, es disposa de les dades dels dos principals edificis d’oficines (Torrent de 
l’Olla i Diagonal 220-240).  
En els següents gràfics s’observa l’evolució del consum d’electricitat (kWh) dels darrers quatre anys 2013-
2016.  
  
                                               
1
 Les dades dels indicadors responen només a l’any 2016, donat que la majoria de dades corresponents al 2017 no estan 
disponibles en el moment de redacció d’aquest Informe. 
7 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Imatge 2. Evolució del consum d’electricitat de l’edifici de Diagonal 220-240 
 
Font: Direcció de Recursos i Control de Gestió (Ajuntament de Barcelona) 
 
Imatge 3. Evolució del consum d’electricitat de l’edifici de Torrent de l’Olla 
 
Font: Direcció de Recursos i Control de Gestió (Ajuntament de Barcelona) 
L’edifici de Diagonal-Glòries i el de Torrent de l’Olla disposen de sistemes de climatització elèctrics, i el 
clima és un factor determinant en el consum. Observant comparativament les  gràfiques dels  dos edificis 
es pot observar la mateixa tendència en tots dos casos. L’any 2013 és el que presenta un major consum de 
la sèrie, una davallada l’any 2014, un nou increment de consum l’any 2015 i una disminució més acusada 
per  l’any 2016.     
Si es comparen aquests consums amb les temperatures mitjanes hivernals dels diferents anys  es pot 
comprovar que la temperatura més baixa de la sèrie correspon a l’any 2013, a continuació la de 2015, puja 
la temperatura mitjana de 2014 i la més alta de la sèrie és la de 2016, amb la qual cosa és comprova la 
relació directa entre temperatura i consum d’electricitat. 
Independentment de l’efecte de la temperatura també hi ha altres factors amb influència.  Concretament 
es pot observar a les gràfiques com per l’any 2016  la davallada de consum d’electricitat de l’edifici de 
Diagonal respecte al de Torrent de l’Olla és molt més rellevant. Aquesta disminució està molt possiblement 
relacionada amb la marxa de part del personal de l’edifici i amb el tancament provisional d’una de les 
plantes per la seva reforma abans de la reubicació  de nou personal. 
8 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
En quant a consum total  l’edifici de Diagonal pràcticament dobla l’edifici de Torrent de l’Olla. La relació 
entre el consum i la superfície útil de cada edifici per l’any 2016 és la següent: 
 
 Torrent de l’Olla:  473.499kWh/6.899m2= 68,63kWh/m2 
 Diagonal-Glòries: 870.643kWh/5.970m2=145,84kWh/m2 
L’edifici de Diagonal-Glòries disposa d’un soterrani de gairebé 2000m2, però no està climatitzat i el seu 
consum és baix per la qual cosa no s’ha considerat com a superfície útil de treball. 
Així doncs la relació de consum per superfície és superior al doble en l’edifici de Diagonal-Glòries respecte 
al de Torrent de l’Olla. 
Part d’aquesta diferencia tant significativa té a veure amb una menor mecanització del sistema de 
ventilació-climatització de l’edifici de Torrent de l’Olla respecte al de Diagonal. L’edifici de Diagonal disposa 
d’un sistema mecànic de ventilació i d’humidificació amb recuperació de calor,  mentre que en Torrent de 
l’Olla aquests sistemes no existeixen i la ventilació és natural a traves de finestres i altres obertures. 
Independentment del sistema de ventilació, l’edifici de Diagonal-Glories l’any 2016 també incrementa el 
consum perquè la climatització i ventilació de l’edifici incloïa els dissabtes. En qualsevol cas   és demostra 
que l’edifici de Torrent de l’Olla és en aquest sentit més eficient que no pas el de Diagonal. També cal 
assenyalar que l’edifici de Torrent de l’Olla s’han realitzat algunes actuacions d’eficiència energètica que no 
s’han dut a terme en l’edifici de Diagonal al tractar-se d’un edifici de lloguer. 
Tenint en compte el rati en funció del personal de cada edifici els valors per l’any 2016 són els següents: 
 
 Torrent de l’Olla:  473.499kWh/220persones= 2.152kWh/persona 
 Diagonal-Glòries: 870.643kWh/255persones=3.414kWh/persona 
En aquest cas la diferència entre els dos edificis és menor però en qualsevol cas està per sobre del 35%. 
 
2.2. Consum d’aigua 
2.2.1. Consum d’aigua als edificis municipals: Diagonal i Torrent de l’Olla 
En els gràfics següents s’observa l’evolució del consum d’aigua dels principals edificis d’oficines de la GEU 
(Diagonal 220-240 i Torrent de l’Olla) en els darrers quatre anys (2013-2016): 
Imatge 4. Consum total anual d’aigua (Diagonal 220-240) 
 
Font: Direcció de Recursos i Control de Gestió (Ajuntament de Barcelona) 
9 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
 
Imatge 5. Consum total anual d’aigua (Torrent de l’Olla) 
 
Font: Direcció de Recursos i Control de Gestió (Ajuntament de Barcelona) 
 
En el cas de l’edifici de Diagonal-Glòries no resulta explicable que es donin diferències de consum tan 
significatives com les que queden reflectides en la gràfica. Aquestes diferències tant sols poden ser 
explicades o bé per un problema en l’aparell de comptatge o bé per un trasllat en la comptabilització de 
consums d’un any a l’altre per part de la companyia d’aigua.  
En el cas de Torrent de l’Olla els consums interanuals són  més estables i poden atribuir-se  o bé a trasllats 
de consums més moderats entre els diferents anys o bé a variacions en el personal que utilitza l’edifici. Cal 
tenir en compte que en els edificis d’oficines  el consum majoritari d’aigua correspon a la utilització de les 
cisternes dels serveis i l’ús de les aixetes de les piques.  
El consum dels dos edificis doncs depèn principalment de la quantitat de persones que utilitzen els edificis 
entre treballadors i visites.    
La comparativa entre la despesa d’aigua i la quantitat de persones que treballen a l’edifici proporciona per 
l’any 2016 els següents valors: 
 
 Torrent de l’Olla:  1.126m3/220persones=  5,11m3/persona 
 Diagonal-Glòries: 3.016m3/255persones= 11,83m3/persona 
Com es pot veure el consum de l’Edifici de Diagonal  més del doble per persona y any que el consum de 
Torrent de l’Olla. En tots dos edificis es disposa de sistema presto per les aixetes,  i les cisternes dels 
inodors disposen de sistemes de doble descàrrega. Com a diferència significativa és que en l’edifici de 
Torrent de l’Olla hi ha urinaris secs en els serveis d’homes mentre que en l’edifici de Diagonal no en 
disposa. 
10 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
2.2.2. Consum d’aigua dels serveis municipals: Medi ambient i Serveis Urbans 
A continuació s’especifiquen els consums d’aigua dels serveis municipals de Medi Ambient i Serveis Urbans 
(GEU), concretament el volum d’aigua potable consumida anualment, el consum d’aigua freàtica de Medi 
Ambient i Serveis Urbans i l’evolució del consum total d’aigua (de xarxa més freàtica) 
Del total d’aigua potable consumida (2.525.751 m3), els espais verds és la dependència amb major consum 
(81,64%), seguida de les fonts ornamentals (14,92%), la neteja viària (3,40%) i la neteja de clavegueram 
(0,04%): 
 
3
Imatge 6. Consum d’aigua potable de Medi Ambient i Serveis Urbans 2016 (m ) 
 
Font: El consum d’aigua a Barcelona. L’aprofitament i els usos dels recursos hídrics. Any 2016 (BCASA) 
 
 Tal com s’ha esmentat Espais Verds és la dependència municipal amb un major consum d’aigua 
potable, fet que s’explica per la gran superfície de verd urbà (4,92 milions de m2). No obstant, la 
demanda d’aigua potable de xarxa s’ha reduït un 30,63% des del 1999. Aquesta reducció ha estat 
possible principalment per l’increment significatiu del consum d’aigua freàtica i per l’increment de 
la superfície amb reg automàtic que permet una gestió més eficient en l’ús de l’aigua. 
 Les Fonts Ornamentals han reduït el consum d’aigua potable en un 67,91% des de l’any 1999. 
Aquesta reducció com en el cas del verd coincideix amb un increment del consum d’aigua freàtica  i 
amb l’aplicació de sistemes estalviadors d’aigua i energia com recirculació d’aigua, sistemes de 
programació, etc. 
 La neteja viària també ha reduït el consum d’aigua total i en referència a l’aigua potable la 
disminució ha estat del 76,13%.  
 En relació amb la neteja de clavegueram, la despesa d’aigua potable és pràcticament nul·la (925m3) 
i gairebé tot el consum és realitza amb aigües d’origen freàtic.  
11 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Així doncs Barcelona ha incrementat significativament el consum d’aigua del subsòl en determinats serveis 
per tal de reduir l’ús d’aigua de xarxa. En la següent imatge s’observa l’increment del consum d’aigua 
freàtica de Medi Ambient i Serveis Urbans des del 1999, un total d’un 20%. 
3
Imatge 7. Consum d’aigua freàtica (m ) per usos municipals (Medi Ambient i Serveis Urbans) 
 
Font: El consum d’aigua a Barcelona. L’aprofitament i els usos dels recursos hídrics (BCASA) 
El percentatges d’utilització d’aigües freàtiques per l’any 2016 són els següents: reg de parcs i jardins un 
37,98%, fonts ornamentals (26,84%), neteja viària (23,05%), neteja del clavegueram (9,38%) i altres usos, 
com instal·lacions esportives i subministres a parcs de bombers (2,74%).  
 
L’augment del consum d’aigua freàtica per part dels serveis municipals, i la reducció de la demanda d’aigua 
de xarxa, ha suposat un augment significatiu de l’indicador de sostenibilitat d'aprofitament de l'aigua 
freàtica utilitzat per l’Ajuntament de Barcelona per a mesurar el reg amb aigua del subsòl.  
 
L’ Indicador de sostenibilitat és calcula de la següent manera [100 x consum aigua freàtica/consum total 
d’aigua (freàtica+xarxa)] L'any 2016 va ser de 18,18%, l’any 1999 aquest índex era del 3,43%. 
Imatge 8. Evolució de l’índex de sostenibilitat dels diferents usos municipals (%) 
 
Font: El consum d’aigua a Barcelona. L’aprofitament i els usos dels recursos hídrics. Any 2016 (BCASA) 
12 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Respecte al consum total d’aigua de Medi Ambient i Serveis municipals l’any 2016 (aigua de xarxa més 
aigua freàtica) va ser de 3.694.091 m3, xifra que representa una reducció del 23,66% respecte el 1999. 
Imatge 9. Evolució del consum total d’aigua (xarxa més freàtica) de Medi Ambient i Serveis Urbans 
 
Font: El consum d’aigua a Barcelona. L’aprofitament i els usos dels recursos hídrics. Any 2016 (BCASA) 
 
Altres actuacions impulsades per la GEU durant el 2016 d’estalvi i d’eficiència que comportin una reducció 
progressiva del consum d’aigua han estat les següents: 
 Mesures d’estalvi als parcs i jardins (sistema de gestió ambiental en la gestió i el manteniment de 
les zones verdes públiques i l’arbrat viari). 
 Regulació del cabal a les fonts de beure i ornamentals (dispositius reguladors de cabal i 
electrovàlvules reguladores de cabal i temps i d’elements de depuració) 
 Reducció del consum d’aigua potable de xarxa per a la neteja viària (la neteja viària i la de 
contenidors i papereres es realitza amb aigua freàtica) 
 Reducció del consum als edificis municipals (a través del Programa Ajuntament + Sostenible 
substitució de sistemes ineficients per mecanismes estalviadors d’aigua, instal·lació d’urinaris secs 
als centres de treball, aplicació -en mercats- de mesures concretes d’estalvi com la neteja 
mecànica, el control de fuites o el control de la demanda per punts de consum, etc.) 
 Estalvi d’aigua a les escoles (a través de “Escoles + Sostenibles” implantació de mesures d’estalvi i 
ús eficient de l’aigua en el marc de l’Agenda 21 Escolar). 
 Divulgació de consells i bones practiques (a través de “Barcelona + Sostenible” elaboració de 
materials divulgatius per fomentar l’estalvi i un ús responsable de l’aigua entre els ciutadans, i 
donar a conèixer les actuacions municipals més rellevants: guies d’educació ambiental, etc.). 
 
2.3. Consum de paper 
Des del Programa Ajuntament + Sostenible es recopilen les compres de paper portades a terme pels 
diferents departaments de l'Ajuntament any rere any.  
A continuació es mostra l’evolució del consum de paper a la GEU en els darrers anys: 
13 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Imatge 10. Evolució del consum de paper total DIN A4 paquets 500 a la GEU 
9000
7775
8000
7000
6000 5740
5000 4375
4000 3700
3440
2630
3000
2000
1000
0
2011 2012 2013 2014 2015 2016
 
Nota: Fins l’any 2013 s’han considerat només les dades d’Hàbitat Urbà a partir de llavors, fruit d’una 
reestructuració, les dades pertanyen a la GEU.  
Font: Central de Compres (Ajuntament de Barcelona) 
 
Des de l’any 2013, el consum de paper de la GEU ha anat augmentant progressivament. Per revertir 
aquesta tendència d’increment en el consum es podrien aplicar mesures diverses com campanyes de 
conscienciació als treballadors, configuració per defecte de la impressió a doble cara, implantació total de 
les eines electròniques, etc. 
L’indicador respecte al consum de paper reciclat està inclòs en el següent apartat (Contractació pública 
sostenible).  
 
 
2.4. Generació de residus 
La reducció dels residus generats i la millora de la recollida selectiva als edificis municipals formen part dels 
objectius de millora interna inclosos en el Programa Ajuntament + Sostenible. En aquest sentit, destaca el 
seguiment mitjançant auditories de residus i la millora de la recollida selectiva interna que, a més de les 
fraccions de paper/cartró, vidre, envasos lleugers i matèria orgànica, inclou la recollida de tòners i cartutxos 
de tinta a càrrec d'empreses d'inserció social i laboral de persones amb dificultats especials. 
En la següent taula s’observa la disminució progressiva, des del 2004, en la generació dels residus 
municipals en l’edifici de Torrent de l’Olla: 
  
14 
 
DIN A4 paquets de 500
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Taula 1. Evolució de la generació de residus en edificis municipals (2004-2016) 
 Torrent de l’Olla Glòries-Diagonal 
Kg brossa/per any  2004 2008 2012 2016 2004 2008 2012 2016 
Brossa total (Kg)/pers any 53,6 50,3 41,1 34,8 - - - 65,0 
1
Fracció Resta (Kg)/pers any  11,8 9,2 9,0 11,8 - - - 12,6 
2 
Kg paper-cartró/per any 39,9 42,2 30,4 27,5 - - - 52,5 
1
Quantitat de residus recollits com a fracció resta, amb residus propis d’altres fraccions 
2
Paper/cartró total generat, independentment de la fracció en que ha estat recollit  
Font: Estudi de brossa a edificis municipals 2016 (Ecoinstitut SCCL) 
 
En les instal·lacions de Torrent de l’Olla ha disminuït considerablement la generació de residus. Segons les 
dades aquesta reducció seria imputable a una disminució significativa de la fracció paper. Tot i haver-se 
reduït la generació la composició del residus està clarament dominada pel paper-cartró, tant en pes 
(gairebé el 79%), com en volum (prop del 78%). La major part d’aquest residus es recullen a través de la 
recollida selectiva a excepció del paper d’eixugamans, que es troba integralment en la fracció resta. La 
segona fracció en importància és la matèria orgànica, que ha augmentat respecte als valors de 2012, bona 
part d’aquests residus són dipositats amb la fracció resta. Aquesta situació també es dóna en el cas dels 
envasos, tot i que en menor mesura. La generació d’envasos i residus d’envasos és relativament baixa i la 
generació de vidre és pràcticament inexistent.  
Respecte a l’edifici de Diagonal-Glòries, no es disposa de dades prèvies a 2016 per valorar-ne l’evolució. 
Igual que en l’edifici de Torrent de l’Olla  la fracció de paper-cartró és la majoritària  tant en pes (80%), com 
en volum (més del 72%). En general els residus es troben ben separats i es recullen a través del canals de 
recollida selectiva. La següent fracció en importància, tot i que a molta distància, correspon als plàstics 
(5,5% en pes i 16,7% en volum). Els residus orgànics són molt baixos i es recullen gairebé en la seva totalitat 
amb la fracció resta.   
Malgrat la quantitat de brossa per persona en tots dos edificis ha estat calculada en base a una estimació a 
partir de mostrejos, sobta la diferencia en la generació brossa persona any  entre Torrent de l’Olla (34,8 
kg/persona any) i l’edifici de Glòries que gairebé dobla aquesta quantitat (65 kg/persona any). 
En la següent taula s’observen els percentatges de recollida selectiva bruta (la que es recull mitjançant els 
contenidors de recollida selectiva) i neta (recollida selectiva bruta menys els impropis) dels edificis 
municipals de Torrent de l’Olla i d’Avda Diagonal-Glòries. Aquestes dades es comparen  amb les dades de 
Barcelona, Catalunya i dels objectius del PRECAT20. Aquests edificis presenten uns índexs de recollida 
selectiva bruta molt superiors a la mitjana de Barcelona i de Catalunya, i fins i tot superen l’objectiu de 
recollida selectiva bruta de residus municipals establert al PRECAT20 per a l’any 2020.  
Taula 2. Recollida selectiva en edificis municipals (2016) 
 Objectius 
PRECAT20  
1 1 
Diagonal-Glòries Torrent de l’Olla Barcelona Catalunya (recollida selectiva bruta) 
Recollida selectiva 
bruta total 80,7% 66,2% 36,2% 38,9% 60% 
Recollida selectiva 
* 
neta total 77,3% 65,8% 27,8% 30,5% - 
 
1Font: Agència de Residus de Catalunya. *
  Dada referent a l’AMB 
15 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
La fracció de paper/cartró és la que determina aquest bon resultat global, ja que els percentatges de 
recollida de les fraccions d’envasos lleugers i en especial de matèria orgànica encara es troben molt lluny 
dels objectius de la planificació de residus de Catalunya.  
El nivell d’impropis en la recollida selectiva tant de l’edifici de Torrent de l’Olla com de l’edifici de Diagonal-
Glories és molt baix 
Tots els resultats de l’estudi es poden consultar en aquest enllaç: http://www.ajsosteniblebcn.cat/estudi-
de-brossa-en-edificis-municipals-2016-_82633.pdf. 
 
2.5. Mobilitat interna dels treballadors 
El foment de la mobilitat interna sostenible és un dels objectius del Programa Ajuntament + Sostenible. 
Destaca, el projecte ‘A la feina BICIA't’ que promou els hàbits de mobilitat sostenibles i saludables a la feina 
entre els treballadors municipals mitjançant l'anàlisi de la mobilitat interna, el foment de l'ús de la bicicleta 
entre els treballadors municipals (préstec gratuït de bicicletes, formació en circulació i mecànica, 
l'organització de sortides, etc.), l'anàlisi de l'accessibilitat en transport públic dels edificis, espais i actes 
municipals, la planificació i difusió d'itineraris sostenibles i saludables i l'anàlisi i millora dels edificis 
municipals en relació a la mobilitat sostenible (certificat Edifici Amic de la Bici.) 
Per a millorar la sostenibilitat de la mobilitat interna dels treballadors, seria recomanable definir i 
implementar un pla de desplaçaments interns segons l’establert en el Decret 203/2009, de 22 de 
desembre. 
Segons aquesta normativa, el Pla de Desplaçaments és un conjunt d’actuacions definides per optimitzar la 
mobilitat dels treballadors i treballadores, afavorint l’ús de modes de transport alternatius al vehicle privat i 
racionalitzant l’ús del cotxe. Aquest pla concerneix als desplaçaments relacionats amb l’activitat laboral, o 
sigui tant els trajectes entre el domicili i el lloc de treball com als desplaçaments professionals dels 
treballadors, empreses subcontractades, col·laboradors i clients. En una primera fase, però, el pla es pot 
centrar en els desplaçaments de les treballadores i treballadors. 
2.5.1. Hàbits de mobilitat interna 
A finals del 2015 i a principis del 2016 es va dur a terme una enquesta en format online per  conèixer quin 
és el repartiment modal dels treballadors de la GEU. Segons aquesta, més de la meitat dels treballadors 
accedeixen amb transport públic; entre els vehicles motoritzats predominen les motos amb un 18% del 
total; i un total de 9% fan servir la bicicleta. Dins del transport públic destaca el metro, el tren de rodalies i 
la bicicleta, el Bicing suposa un 23%, és a dir, un 2% del total. 
Imatge 11. Mode de transport principal agrupat 
 
 
Font: Estratègia de promoció de la bicicleta entre els treballadors de l’Ajuntament de Barcelona. 
16 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
El principal mode de transport utilitzat per a la mobilitat in labore és el transport públic (65% dels usuaris). 
Els usuaris habituals de la bicicleta i la moto utilitzen majoritàriament el vehicle propi en els seus 
desplaçaments durant la jornada laboral, mentre els usuaris del cotxe utilitzen el vehicle propi en un 40% 
dels casos. Si l’Ajuntament posés bicicletes a disposició dels treballadors per a mobilitat in labore, la quota 
de la bici tindria actualment un sostre del 60%. 
2.5.2. Edificis Amics de la Bici 
Durant el 2016 el Programa A+S va impulsar la creació i implantació d’un distintiu d'Edificis amics de la bici 
o "Bike Friendly Building" emmarcat en el Projecte "A la Feina, Bicia't", amb l'objectiu de fomentar l'ús de la 
bicicleta entre els treballadors. Aquesta certificació s’emmarca també en el desplegament de la Mesura de 
govern de l’Estratègia de la Bicicleta que té l’objectiu  de donar més protagonisme a la bicicleta a la ciutat. 
A data de realització d’aquest informe, els principals edificis d’oficines de la GEU (Diagonal 220-240 i 
Torrent de l’Olla) han estat auditats seguint aquesta metodologia de certificació i es troben en fase 
d’implantació les mesures necessàries per a obtenir el distintiu. 
La rehabilitació de La Fàbrica del Sol realitzada durant l’any 2017, també ha permès incorporar les millores 
necessàries per a obtenir aquest certificat.  
 
2.6. Anàlisi qualitatiu dels indicadors de sostenibilitat de la GEU  
En aquest apartat es realitza un anàlisi qualitatiu dels resultats dels indicadors, destacant en cada tema, els 
principals punts forts detectats així com els punts febles, i valorant en conjunt la situació actual respecte a 
aquell àmbit. En aquest sentit, s’adjunta una barra de colors on els tons vermells assenyalen que els 
resultats d’aquell indicador no són bons i que hi ha molt camí per recórrer i els tons verds responen a una 
situació més positiva. 
 
CONSUM D’ENERGIA  
Punts forts Punts febles 
 Evolució del consum lleugerament a la baixa en  Mala sectorització 
els darrers 4 anys  Lluminàries/sistemes ineficients 
 Campanya a l’Ajuntament com a casa  Manca de conscienciació treballadors 
  
CONSUM D’AIGUA DELS SERVEIS MUNICIPALS  
Punts forts Punts febles 
 Reducció del 24% respecte al consum de 1999  Baixa reutilització d’aigües depurades 
 Tendència a la baixa 
 Increment del consum d’aigua freàtica en un 
20% des de 1999 
 
  
 
17 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
CONSUM D’AIGUA DELS EDIFICIS  
Punts forts Punts febles 
 Mecanismes d’estalvi d’aigua en lavabos   No reutilització d’aigües grises 
 Instal·lació d’alguns urinaris secs  Cal més conscienciació dels treballadors 
 Campanya a l’Ajuntament com a casa 
  
CONSUM DE PAPER  
Punts forts Punts febles 
 Consum molt per sota dels nivells assolits l’any  Tendència creixent des de 2013 
2012  Manca de criteris en equips multifunció (ex. 
 Implantació d’algunes eines de gestió impressió doble cara per defecte) 
electròniques (e-llicències)  Manca conscienciació treballadors 
 No implantació total d’eines electròniques 
  
GENERACIÓ DE RESIDUS  
Punts forts Punts febles 
 Criteris ambientals establerts al plec de  Manca conscienciació treballadors 
contractació del servei de neteja i recollida  Baix nivell de recollida selectiva (excepte 
selectiva de residus en edificis municipals paper i cartró) 
 Tendència a la millora en la recollida selectiva 
 Campanya A l’Ajuntament com a casa 
  
MOBILITAT INTERNA - HÀBITS TREBALLADORS  
Punts forts Punts febles 
 El principal mode de transport utilitzat és el  No es disposa d’un pla de desplaçaments 
transport públic (56% dels usuaris) intern 
 El 9% dels usuaris va en bicicleta (percentatge  
superior a la mitjana de la ciutat) 
  
MOBILITAT INTERNA – EDIFICIS AMICS DE LA BICI  
Punts forts Punts febles 
 Dos edificis de la GEU han estat auditats segons  Cap dels edificis de la GEU ha obtingut el 
la certificació Edifici Amic de la Bici i ja s’estan segell Edifici Amic de la Bici 
implantant mesures 
  
 
 
 
18 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
I per últim es realitza una anàlisi conjunta dels diferents indicadors d’ambientalització interna, indicant per 
a cada un dels aspectes quin és el seu estat actual. Aquells àmbits que presenten una puntuació inferior 
són els que tenen més camí a recórrer i en els que es necessari potenciar més actuacions. 
 
 
Font: Elaboració pròpia 
Llegenda (en sentit horari): consum d’energia en edificis municipals, consum d’aigua en edificis municipals, consum 
d’aigua dels serveis municipals, consum de paper, generació de residus, mobilitat interna treballadors i edificis amics 
de la bici. 
 
 
2.7. Futures prioritats d’ambientalització interna 
Durant la Jornada Ajuntament+Sostenible, celebrada al novembre del 2017, es van identificar èxits i 
barreres de la ambientalització interna a nivell de l’Ajuntament de Barcelona, i es van establir 7 
compromisos prioritaris del Programa Ajuntament+Sostenible de cara al futur: 
 
 l’ús de paper reciclat superior al 90%,  
 la configuració per defecte de la impressió a doble cara i en blanc i negre,  
 l’eliminació de gots, vaixella i envasos d’un sol ús,  
 l’assoliment d’una recollida selectiva interna de residus del 75%,  
 l’ambientalització dels principals esdeveniments i festes de la ciutat,  
 l’ús de materials reciclats en elements de comunicació de paper i 
 la certificació com a Edifici amic de la bici de mínim un edifici per districte i àrea. 
Així doncs, a partir del 2018, caldrà complementar l’anàlisi sobre l’ambientalització interna amb informació 
específica sobre la valoració de la situació d’aquests aspectes.  
  
19 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
3. Contractació publica sostenible a la GEU 
L’ambientalització dels contractes és un dels principals àmbits de treball del Programa A+S per incloure 
criteris ambientals i socials en el conjunt de la contractació municipal, reduir l'impacte ambiental i 
estimular una producció més sostenible.  
Durant el 2016 - 2017, el Programa A+S ha fet múltiples reunions amb els diferents actors de tot  
l’Ajuntament per tal de difondre les instruccions tècniques per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat en 
13 grups de productes i serveis i involucrar-los en la seva aplicació. Per donar compliment a les Instruccions 
tècniques per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat (2015 i 2016) i a la Guia de Contractació pública 
ambiental (2017), el Programa A+S dona suport a la incorporació de criteris ambientals en les 
contractacions de totes les àrees i gerències de l’Ajuntament que ho sol·liciten. 
A continuació es presenten els resultats de l’ambientalització de la contractació de la GEU dividit entre:  
 Ambientalització de plecs de la GEU 
 Implementació de les instruccions tècniques per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat a la GEU 
 
3.1. Ambientalització de plecs de la GEU 2016-2017 
Durant el 2016 - 2017, amb la col·laboració del Programa A+S,  la GEU ha introduït criteris ambientals en els 
següents plecs: 
 Assistència Tècnica i Control de Qualitat del Contracte de Conservació de l'Enllumenat Públic de 
Barcelona (2016-19): incorporant els aspectes ambientals en el control de la qualitat del contracte. 
 Conservació instal·lacions enllumenat públic a Barcelona (2016-2019), i el foment de l'ocupació de 
persones amb dificultats particulars d'inserció al mercat laboral: introduint criteris ambientals en la 
prestació del servei (eficiència energètica, qualitat dels productes, etc.), en el vestuari emprat pels 
treballadors i sobre la pròpia flota de vehicles que presta el servei. També s’han introduït criteris de 
gestió ambiental i bones pràctiques (reciclatge de residus, estalvi d’aigua, eficiència energètica, 
gestió de la flota de vehicles, etc.) en els centres de treball assignats que el contracte disposa per a 
la prestació del servei (oficina, magatzem, garatge i taller). 
 Serveis de manteniment dels paviments de les calçades de la ciutat de Barcelona (2017-2020), i el 
foment de l'ocupació de persones amb dificultats d'inserció al mercat laboral: introduint criteris 
ambientals en la prestació del servei i en les plantes on es produeix l’asfalt destinat a la reparació 
dels paviments (emissions de CO2). 
 Contractació de la producció de material d'impremta per a les diferents activitats de Parcs i Jardins 
de Barcelona, Institut Municipal, per a l'exercici 2018 i 2019, amb mesures de contractació pública 
sostenible: introduint criteris de paper 100% reciclat i de correcta gestió de residus.   
 Contractació per la producció o reparació i instal·lació de senyals informatives als parcs i jardins de 
la ciutat 2018-19 (prorrogable 2 anys), amb mesures de contractació pública sostenible: introduint 
criteris de certificació sobre la correcta gestió de residus.   
 Contractació de la gestió de l'equipament d’educació ambiental La Fàbrica del Sol-Ciutadania més 
Sostenible: introduint l'obligatorietat d'aplicació de les instruccions tècniques de contractació 
sostenible de l'Ajuntament en la subcontractació (en especial: les d'elements de comunicació, 
d'exposicions i de serveis d'alimentació), així com l'obligatorietat d'establir procediments de gestió 
ambiental (energia, aigua, articles reciclats, ecoetiquetats i prevenció i bona gestió de residus) i 
d'ús exclusivament de paper 100% reciclat.   
20 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
 Atorgament de llicències d’ocupació temporal a les platges de gestió municipal de Barcelona per a 
la instal·lació de serveis de temporada 2018: introduint criteris d'electricitat verda, fusta FSC, 
eficiència energètica A per llums i electrodomèstics, correcta gestió de residus, vàters i aixetes 
eficients i limitadors de soroll.  
 Contracte del servei de manteniment de la senyalització horitzontal, vertical, informativa urbana i 
abalisament de seguretat viària (2018-2022): introduint criteris de valoració  per la flota de vehicles 
adscrita al contracte de baixes emissions, i establint l'obligació d'aportar informació ambiental als 
Sistemes de Gestió Ambiental (SGA) de la gerència (consums d'energia, materials i emissions de 
CO2 associades), per la qual cosa s'estableix l'obligatorietat que l'adjudicatària disposi d'un SGA 
propi.     
 
A partir del juny del 2017 la Direcció de Coordinació de Contractació Administrativa de la Gerència de 
Presidència i Economia ha incorporat en el SAP contractes dades bàsiques de contractació ambiental, 
identificant quins expedients incorporen mesures ambientals definides en les instruccions de 
sostenibilitat o altres criteris de sostenibilitat. Entre juny del 2017 i gener del 2018 s’han incorporat 6 
expedients de la Gerència d’Ecologia Urbana i de la Gerència Adjunta de Mobilitat i Infraestructures 
que incorporen criteris ambientals:  
 Gestió de la Fàbrica del Sol (Instruccions tècniques per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat 
en els serveis d’alimentació, elements de comunicació i exposicions).  
 Obres de millora d'espais de Torrent de l'Olla, 218 (altres criteris de sostenibilitat) 
 Obres de millora d'espais de Nil Fabra, 20 (altres criteris de sostenibilitat) 
 Obres millora de galeries 22@ - Fase 4 (2017-2018) (altres criteris de sostenibilitat) 
 Manteniment senyalització (2018-2022) (Reducció o limitació de les emissions de gasos 
contaminants) 
 Obres escomeses xarxa semàfors, estacions E-Bicing (Instrucció tècnica per a l'aplicació de 
criteris de sostenibilitat en projectes d'obres) 
  
21 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
3.2. Implementació de les Instruccions tècniques per a l’aplicació de criteris de 
sostenibilitat 
Les 13 instruccions tècniques per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat estableixen els criteris ambientals 
a considerar en la contractació de productes i serveis prioritaris són els següents:  
 Paper 
 Fusta 
 Vehicles 
 Electricitat 
 Neteja i recollida selectiva de residus d’edificis 
 Esdeveniments 
 Productes tèxtils 
 Projectes d’obres 
 Elements de comunicació 
 Serveis d’alimentació 
 Equips informàtics 
 Mobiliari d’oficina 
 Exposicions 
De les 13 instruccions tècniques tant sols es disposa de dades quantitatives per 4 d’elles, concretament 
paper, fusta, vehicles i electricitat, per la resta d’instruccions es realitza únicament algunes consideracions i 
una  valoració qualitativa de cadascun dels àmbits de la instrucció  
3.2.1. Paper 
L’adquisició de paper es fa de forma centralitzada des de la Gerència de Recursos. El plec es basa en les 
especificacions de la instrucció i permet l’adquisició de paper reciclat i no reciclat. La instrucció estableix 
com a prioritat la demanda de paper reciclat per part dels diferents departaments i àrees municipals.  
 El consum de paper reciclat a la GEU des de l’any 2013 és del 100%. 
Imatge 12. Evolució del percentatge de consum de paper reciclat a la GEU (%A4) 
100% 4
90%
80%
48
70%
60%
50% 96 100 100 100 100 Paper A4 no reciclat
40% Paper A4 reciclat
30%
52
20%
10%
0%
2011 2012 2013 2014 2015 2016
 
Font: Central de compres (Ajuntament de Barcelona) 
22 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Nota: Fins l’any 2013 s’han considerat només les dades d’Hàbitat Urbà a partir de llavors, fruit d’una 
reestructuració, va passar a ser la GEU. 
3.2.2. Fusta 
Des del Programa Ajuntament + Sostenible es recopilen les compres de fusta i productes derivats portades 
a terme pels diferents departaments de l'Ajuntament. Amb l’entrada en vigor de la Instrucció tècnica per a 
l'aplicació de criteris de sostenibilitat en la fusta (2015) s’ha fet un pas endavant en determinar l'objectiu 
municipal d'adquirir el 100% de fusta d'origen forestal sostenible. 
En comparar el volum de fusta adquirit per cadascuna de les dependències de les quals s’ha obtingut 
informació de la GEU es pot observar com l’adquisició de BIMSA representa el 63% del volum total (130,44 
m3). El segon organisme que ha adquirit més fusta és l’Institut Municipal de Parcs i Jardins amb 70,30 m3 
(34%), gairebé la meitat que BIMSA. El 3% restant correspon a Infraestructures i Coordinació Urbana amb 6 
m3. 
Imatge 13. Volum de fusta adquirit per les diferents dependències de la GEU (%) 
 
Font: Informe sobre compra sostenible de fusta a l’Ajuntament de Barcelona, 2016 (Ajuntament de Barcelona) 
 
Respecte a l’origen de la fusta adquirida durant l’any 2016 s’observa que un 66% de la fusta  és certificada 
segons el sistema FSC, un 19%, segons el sistema PEFC, un 9% per ambdós (PEFC i FSC) i el 6% restant no 
presenta certificació. El percentatge de fusta adquirida l’any 2016 amb certificació FSC, PEFC o ambdós 
certificats és molt alt, ja que representa el 94%, que és 5 punts superior al percentatge de l’any  2015 
(89%). 
23 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Imatge 14. Percentatge de fusta amb certificació de la GEU (%) 
 
Font: Informe sobre compra sostenible de fusta a l’Ajuntament de Barcelona, 2016 (Ajuntament de Barcelona) 
3.2.3. Vehicles 
Pel que fa a la flota de vehicles de la GEU, durant el 2016, un total de 1.986 vehicles, entre turismes, 
furgonetes, camions, camionetes, tot terrenys, motocicletes, vehicles especials de serveis tècnics, etc., han 
prestat els diferents serveis a la GEU.  
Concretament, un 65% dels vehicles s’ha destinat a la neteja i recollida dels residus (per part de FCC, 
CESPA, CLD i Urbaser); un 15% a Parcs i Jardins; un 9% a la gestió del Clavegueram, manteniment de fonts i 
platges (BCASA); un 3% al manteniment de la xarxa d’enllumenat i reducció de la contaminació acústica, un 
4% al manteniment d’infraestructures i xarxes viàries, un 2% i de la xarxa semafòrica, manteniment de 
rondes i radars, i un 1% correspon a les flotes pròpies de la Gerència d’Ecologia Urbana, BIMSA, Urbanisme, 
així com als serveis de recollida d’animals.  
Aquesta flota de vehicles es propulsa mitjançant diferents tipologies d’energies motrius que engloben des 
dels combustibles fòssils fins a les tecnologies menys contaminants. Per ordre de menor a major impacte 
ambiental, la flota de vehicles està composada per vehicles elèctrics, híbrids (híbrids i híbrids endollables), 
propulsats per bifuel, Gas Natural Comprimit (GNC) o Gas Liquat del Petroli (GLP), per biocombustible 
(biodièsel), per benzina i per gasoil. 
Taula 3. Caracterització de la flota de vehicles de GEU per àrees o serveis 2016 
 
Neteja i 
Enllumenat i recollida Parcs i Infraes-
Energia motriu BCASA soroll residus Jardins tructures Mobilitat Altres Total % 
Electricitat 96 8 265 37 12 4 0 422 21% 
Híbrid 0 5 29 2 5 1 8 50 3% 
GNC / GLP 16 27 475 37 3 0 0 558 28% 
Biocombustible   440 0 0 0 0 440 22% 
Benzina 1 8 19 37 1 0 1 67 3% 
Gasoil 67 10 69 187 63 41 12 449 23% 
Total 180 58 1.297 300 84 46 21 1.986 100% 
% 9% 3% 65% 15% 4% 2% 1% 100%  
Font: Informe sobre compra sostenible de vehicles, 2016 (Ajuntament de Barcelona) 
24 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Si s’analitza per àrees o serveis, el 93% dels vehicles de Neteja i recollida de residus són propulsats per 
tecnologies de baix impacte ambiental, i casi un 70% dels vehicles de les categories Enllumenat i prevenció 
de la contaminació acústica (69%), i un 62% dels vehicles de manteniment del clavegueram i de fonts 
(BCASA).  De les flotes pròpies, un 38% correspon a tecnologies de baix impacte. En canvi, amb un 
percentatge inferior al 30%, s’identifiquen els vehicles de Parcs i Jardins i d’Infraestructures que tenen un 
25% i un 24% de vehicles amb baix impacte ambiental respectivament. En els serveis gestionats per 
Mobilitat (semàfors, rondes i radars), el percentatge baixa a un 11%.  
 
En resum el 74% de la flota de vehicles de la GEU és propulsada per tecnologies de baix impacte (vehicles 
elèctrics, híbrids, amb GNC/GLP i biocombustibles).  
 
Imatge 15. Caracterització de la flota de vehicles per àrees de la GEU segons motorització/combustible 2016  
 
Font: Informe sobre compra sostenible de vehicles, 2016 (Ajuntament de Barcelona) 
 
3.3. Anàlisi qualitatiu de l’ambientalització dels contractes de la GEU 
A continuació es porta a terme una valoració qualitativa de a situació actual pel que fa al compliment de 
cadascuna de les Instruccions per a la introducció de criteris de sostenibilitat en productes i serveis 
identificats com a prioritaris: 
 
 
 
 
 
 
25 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
AMBIENTALITZACIÓ CONTRACTES  
Paper  
Consideracions generals 
La compra de paper A4 reciclat de la GEU des de fa anys que es troba al 100%. Així mateix aquest percentatge ha 
assolit un màxim històric del 86% en totes les dependències municipals. L’informe mostra que en totes les 
dependències  el consum de paper d’oficina d’origen reciclat assoleix o supera el 50%. 
 
Punts forts Punts febles 
 Assolit el consum del 100% de paper reciclat  No es controla totalment el fet que algun 
dia algun departament pugui comprar fora 
del circuit establert (compra centralitzada) 
  
Fusta  
Consideracions generals 
L’alt percentatge de fusta certificada adquirida per la GEU (94%) té a veure amb què ha augmentat notablement 
tant la informació respecte a les diferents partides d'obres d'edificació, com el grau d'exigència i de qualitat de la 
documentació aportada pel que fa a l'origen sostenible de la fusta, mitjançant el lliurament de les factures o 
albarans on es detalla la quantitat de fusta adquirida i el seu origen sostenible. De la fusta no certificada  
utilitzada en obres, un percentatge superior al 10% correspon a fusta d’encofrats (reutilitzats) i a fusta no 
massissa d’elements altament industrialitzats, com portes o mobiliari d’interior. 
 
Punts forts Punts febles 
 Nivells alts de fusta amb certificat de gestió  Cal millorar el sistema de seguiment 
forestal sostenible (94%)  Manca formació directors d’obra 
 Tendència a l’increment de la fusta certificada 
  
Vehicles  
Consideracions generals 
El responsable del contracte per l’adquisició de vehicles o contractes de serveis ha de supervisar que es 
compleixin i s’executin les clàusules ambientals que s’estableixen en els plecs. Actualment no es disposa d’un 
sistema automatitzat de seguiment de l’ambientalització de la contractació i ha d’esser el responsable del 
contracte qui remeti al personal del programa A+S les dades relatives a l’adquisició. 
 
Punts forts Punts febles 
 El 74% de la flota de vehicles de la GEU és  Algunes àrees encara tenen flotes amb un 
propulsada per tecnologies de baix impacte baix percentatge de vehicles menys 
ambiental contaminants 
 
 
 
26 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Electricitat  
Consideracions generals 
El contracte de subministrament d’electricitat dels edificis de la GEU i dels serveis que depenen d’aquesta 
gerència (com per exemple l’enllumenat de la ciutat) formen part del contracte centralitzat gestionat per la 
Gerència de Recursos. Per tant, es pot afirmar que el 100% de l’electricitat contractada per la GEU és d’origen 
renovable. 
 
Punts forts Punts febles 
 Compra d’electricitat 100% d’origen renovable  Cal millorar el sistema de seguiment del 
(a través del contracte centralitzat de la compliment dels criteris ambientals  
Gerència de recursos)  
  
Neteja i recollida selectiva de residus  
Consideracions generals 
El servei de neteja i gestió de residus de la GEU forma part del contracte centralitzat de neteja i recollida selectiva 
de residus que coordina la Gerència de Recursos. 
Aquest contracte inclou criteris ambientals com la reducció de la càrrega contaminant dels productes de neteja i 
higiene i la recollida selectiva com una tasca més del servei. 
El repte en aquest àmbit de gestió està en assolir el compliment total dels criteris ambientals establerts en el plec 
per part de les empreses contractades. 
 
Punts forts Punts febles 
 Criteris ambientals establerts al plec de  Puntualment no es compleixen alguns dels 
contractació del servei de neteja i recollida criteris ambientals del plec 
selectiva de residus en edificis municipals  
  
Esdeveniments  
Consideracions generals  
La GEU generalment no organitza grans esdeveniments. La major part d’actes organitzats per aquesta gerència 
són jornades, cursos, sessions informatives, actes lúdics/educatius, etc. 
Alguns d’aquests actes inclouen alguns criteris ambientals (per exemple en la contractació dels serveis de 
càtering) o la utilització d’elements de comunicació amb criteris d’ecoedició. Tot i això, en la majoria d’actes no es 
defineix prèviament un pla d’ambientalització. 
 
Punts forts Punts febles 
 Criteris ambientals puntuals en alguns actes   No està generalitzada l’ambientalització 
dels esdeveniments 
 
  
 
27 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Vestuari  
Consideracions generals 
Parcs i Jardins va ser la primera empresa pública de l’Estat que l’any 2006 va introduir clàusules de responsabilitat 
social corporativa i criteris ètics en els concursos que convoca anualment per al subministrament de roba de 
treball. 
Així mateix, el contracte per al subministrament del vestuari d’aquest Institut inclou també criteris ambientals 
relatius a la limitació de la presència de substàncies químiques en els teixits i promou les fibres reciclades, 
d’agricultura ecològica i de comerç just. 
 
Punts forts Punts febles 
 Criteris ambientals i socials des de 2006 en el  Es pot millorar el seguiment i la 
plec de parcs i jardins  comprovació del compliment dels criteris 
establerts en el plec 
  
Projectes d’obres  
Consideracions generals  
Actualment tots els projectes d’obres contractats des de BIMSA incorporen l’obligació de donar compliment a la 
Instrucció tècnica per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat en projectes d’obres. No obstant, encara no es 
disposa d’informació sobre els criteris ambientals finalment incorporats ni dels beneficis ambientals obtinguts 
amb la seva aplicació. La implantació i consolidació de l’aplicació de la Instrucció tècnica de projectes d’obres 
forma part de les actuacions prioritzades del PESI GEU. 
 
Punts forts Punts febles 
 Incorporació compliment Instrucció en tots els  Cal implementar totalment el seguiment 
contractes de BIMSA   Cal fer-ho extensiu a tots els projectes de 
GEU 
  
Elements de comunicació  
Consideracions generals 
Gran part dels elements de comunicació contractats per la GEU incorporen criteris ambientals i d’ecodició, per tal 
de donar compliment a la Instrucció tècnica per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat en els elements de 
comunicació. 
Tot i això, no es disposa encara d’informació de seguiment concreta sobre els elements contractats i el 
compliment d’aquesta instrucció. 
 
Punts forts Punts febles 
 Criteris ambientals en gran part dels elements  Cal generalitzar i procedimentar el 
de comunicació  compliment de tots els criteris de la 
instrucció  
 
 
 
 
 
28 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Serveis d’alimentació (càtering i vènding)  
Consideracions generals 
Alguns dels càterings contractats en l’organització d’actes de la GEU incorporen criteris ambientals. No obstant, 
aquesta pràctica no està generalitzada a tots els serveis contractats i tampoc es disposa de dades al respecte. 
Pel que fa al servei de vending, actualment no s’ha iniciat encara l’aplicació dels criteris ambientals definits en la 
Instrucció tècnica per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat en els serveis d’alimentació. 
 
Punts forts Punts febles 
 Criteris ambientals en la contractació d’alguns  Cal generalitzar el compliment de tots els 
serveis de càtering  criteris de la instrucció a tots els serveis de 
càtering contractats 
 Desconeixement de la instrucció per part de 
tots els treballadors 
 La contractació dels serveis de vending no 
es gestiona a través de plecs ni incorpora 
criteris ambientals 
  
Equips informàtics  
Consideracions generals 
Es desconeix si els equips informàtics adquirits per la GEU (ordinadors i equips multifunció) donen compliment a 
la Instrucció tècnica per a l’aplicació de criteris de sostenibilitat. 
Manca la implantació de la impressió a doble cara i en blanc i negre per defecte en tots els ordinadors. 
 
Punts forts Punts febles 
 Alguns equips amb criteris d’eficiència  Cal generalitzar i procedimentar el 
energètica  seguiment del compliment de tots els 
criteris de la instrucció (ambientals i socials) 
 
  
Mobiliari d’oficina  
Consideracions generals 
Actualment es desconeix com s’està donant compliment a la GEU a la Instrucció per a l’aplicació de criteris de 
sostenibilitat en el mobiliari d’oficina. 
 
Punts forts Punts febles 
  Es desconeix l’aplicació dels criteris 
ambientals establerts en la Instrucció  
 
 
 
29 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Exposicions  
Consideracions generals 
Algunes de les exposicions contractades per la GEU (Fàbrica del Sol, On van els residus?...) incorporen criteris 
ambientals. No obstant, l’aplicació dels criteris de la instrucció no es porta a terme de forma generalitzada en 
totes les ocasions. 
 
Punts forts Punts febles 
Incorporació de criteris ambientals en la contractació  Cal generalitzar el compliment de tots els 
d’algunes exposicions criteris de la instrucció a totes les 
exposicions contractades  
 
 
I per últim es realitza una anàlisi conjunta del compliment de les diferents Instruccions per a la introducció 
de criteris de sostenibilitat en productes i serveis, indicant per a cada un dels aspectes quin és el seu estat 
actual. Aquells àmbits que presenten una puntuació inferior són els que tenen més camí a recórrer i en els 
que es necessari potenciar més actuacions. 
 
 
 
Font: Elaboració pròpia 
Llegenda (en sentit horari): Paper, fusta, vehicles, electricitat, esdeveniments, neteja i residus, vestuari, projectes 
d’obres, elements de comunicació, serveis d’alimentació, equips informàtics, mobiliari d’oficina i exposicions. 
 
 
 
30 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
 
3.4. Futures prioritats de contractació pública sostenible 
El passat mes d’abril del 2017 es va aprovar el Decret de Contractació Pública Responsable. La 
implementació del Decret és una de les actuacions prioritàries del PESI GEU (veure capítol següent, 
Actuació A.7).  
La Taula de Contractació Pública va aprovar el Pla de Contractació Pública Sostenible 2018, que estableix 
objectius quantificats i prioritats en la implementació a nivell d’Ajuntament.  
 
1. Electricitat: Mantenir l’adquisició del 100% d’electricitat verda amb Garantia d’Origen (GdO), de 
fonts renovables o de cogeneració d’alta eficiència. 
2. Paper d’oficina: Assolir un ús de paper reciclat superior al 90% per al conjunt de l’Ajuntament i 
garantir que cap àrea ni districte estigui per sota del 75% 
3. Fusta: Assolir un nivell de compra de fusta amb garanties de procedència d’explotacions 
sostenibles del 90% del total, i del 100% en cas de la fusta tropical.  
4. Projectes d’obres: Aplicar la instrucció tècnica d’obres en el 100% dels projectes de BIMSA. Revisar 
els continguts de les memòries de sostenibilitat dels plecs de redacció de projectes d’espai públic i 
d’infraestructures i de redacció de projectes d’edificació de BIMSA. 
Incloure en els plecs de redacció de projectes d’edificació una lletra mínima de qualificació 
energètica igual o superior a la lletra B. A partir de l’aprovació de la nova Instrucció tècnica per a la 
millora energètica de les actuacions municipals caldrà incloure en els plecs de redacció de projectes 
d’edificació els nous criteris ambientals definits en aquesta instrucció.  
5.  Esdeveniments: Elaborar un pla d’ambientalització i assegurar l’aplicació de les mesures 
d’ambientalització més rellevants (mobilitat sostenible, limitació de soroll, gots reutilitzables, gestió 
de residus i altres) en com a mínim 3 principals festes o esdeveniments (Mercè, Grec, festes de 
Districtes), i en com a mínim un dels grans esdeveniments gestionat per BSM al Fòrum.  
Assegurar l’aplicació de les mesures necessàries de reducció de la contaminació acústica en tots els 
esdeveniments organitzats per l’Ajuntament. 
6. Serveis de menjador:  Mantenir que en el 100% dels contractes de serveis de menjador d’escoles 
bressol municipals s’incorporin aliments frescos, de temporada i d’agricultura ecològica, d’acord 
amb els criteris definits en la instrucció tècnica de serveis d’alimentació.  
Estendre la incorporació de criteris ambientals en la contractació de serveis de càtering puntuals, 
fomentant els productes ecològics i de comerç just, així com l’eliminació de gots, vaixella i envasos 
de plàstic d’un sol ús. Iniciar la incorporació d’aquests criteris de forma uniforme en els serveis de 
vending dels edificis municipals. 
7. Tèxtils: Mantenir en els contractes de subministrament de roba de treball de personal propi (Parcs i 
Jardins, GUB, Bombers, BSM) l’obligatorietat d’acreditar la garantia que el tèxtils provinguin d’un 
procés de producció que respecti els drets bàsics en el treball recollits en la declaració de 
l’Organització Internacional del Treball relativa als principis i drets fonamentals. La forma 
d’acreditació està descrita en la instrucció tècnica de sostenibilitat en els productes tèxtils.   
En els contractes d’adquisició de vestuari, mantenir l’obligatorietat de limitació de presència de 
substàncies químiques dels principals teixits utilitzats en la confecció de roba de treball.  
Incorporar els dos criteris anteriors en els grans contractes de serveis externalitzats de 
l’Ajuntament de Barcelona (Ex. neteja i recollida de residus, enllumenat, .....) . 
31 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
8. Vehicles:  Doblar el percentatge de vehicles de baixes emissions (turismes i furgonetes elèctrics, 
híbrids o de gas) adquirits per a la flota municipal.  
Considerar les prioritats dels vehicles que cal adquirir establertes en la instrucció tècnica de 
sostenibilitat en els vehicles en la fase prèvia de totes les licitacions.  
Elaborar un Pla de compra de vehicles que inclogui com a objectius principals l’exclusió d’adquirir 
turismes dièsel, aconseguint una disminució mínima en les adquisicions de turismes per 2018 del 
50%) així com una reducció de l’adquisició de furgonetes dièsel, adaptant i actualitzant la instrucció 
de vehicles en aquet sentit.  
9. Neteja i Recollida de residus d’edificis: D’acord amb l’establert a la instrucció, i ja incorporat en el 
contracte actual, mantenir l’obligatorietat que els 4 productes de neteja generals tinguin el mínim 
de càrrega contaminant (amb ecoetiqueta). En cas de substitució de productes per part de les 
empreses contractistes, es farà una valoració del compliment de les característiques ambientals 
establertes en el plec.  
Igualment cal complir l’obligatorietat de desplegar i mantenir la recollida selectiva de residus 
(segons les fraccions definides en el plec) en els edificis municipals, tal com està establerta en el 
plec.  
10. Elements de comunicació: Mantenir els criteris de qualitat ambiental i d’economia circular per a 
elements publicitaris i de comunicació en el contracte general de la Direcció de Comunicació 
(Gerència de Recursos), seguint la instrucció.  
Aplicació transversal de l’ús de materials reciclats en els elements de comunicació de paper 
estàndards (díptics, tríptics, pòsters,...) en altres contractes de comunicació d’àrees i districtes. 
11. Equips informàtics: Aplicar els criteris d’eficiència energètica definits en la instrucció d’equips 
informàtics en l’adquisició d’estacions de treball, equips portàtils i equips multifunció.  
Per a l'adquisició d'equips multifunció considerar els criteris ambientals bàsics que permeten 
minimitzar el consum de recursos per tal d’aconseguir que estigui configurada la impressió a doble 
cara i en blanc i negre per defecte a tots els equips informàtics de l’Ajuntament. 
Implementar els criteris anteriors en tots els grans contractes i en com a mínim un 80% de les àrees 
i districtes de l’Ajuntament de Barcelona.  
12. Exposicions: Iniciar l’aplicació dels criteris ambientals definits en la instrucció tècnica per a 
l’aplicació de criteris de sostenibilitat en exposicions a l'ICUB. 
13. Mesures ambientals en altres contractacions: Són d’aplicació els criteris definits en la Guia de 
contractació pública ambiental. Caldrà valorar en la fase de definició de cada contracte quins 
criteris ambientals poden ser prioritaris per a la seva incorporació, seguint les indicacions 
establertes en la Guia.   
  
32 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
4. Actuacions prioritàries del PESI GEU 2016-2017 
Per tal d’assolir la consecució dels objectius marcats pel PESI GEU es van identificar 52 actuacions 
estratègiques. Concretament, 15 d’aquestes actuacions ja es trobaven incloses dins del sistema de 
seguiment de projectes de la gerència (el SEGTEMES) quan es van prioritzar i, per tant, són actuacions ja 
engegades i amb prioritat alta.  
Els motius per prioritzar les actuacions finalment escollides han estat variats, en alguns casos corresponen a 
actuacions que ja tenen un treball o recorregut efectuat i calia perfilar-les, altres són una prioritat legal i 
donen compliment a la legislació vigent, estan les que permeten introduir innovació en la gestió, o les que 
pretenen consolidar i replicar processos interns de treball exitosos o aquelles que presenten un 
enfocament holístic i/o estratègic. 
Alguna de les actuacions prioritzades s’ha modificat respecte a com estava descrita en un inici. Aquesta 
modificació respon a un canvi en la recerca d’objectius, o fins i tot en el procés  i metodologia per 
aconseguir-los i els canvis són bàsicament adaptatius a noves circumstàncies o prioritats que puguin haver 
sorgit.  Els canvis  s’han recollit en el seguiment de les actuacions i s’ha modificat la fitxa inicial per adaptar-
la a la nova realitat.   
L’any 2016, van ser 15 les actuacions prioritzades, mentre que en el 2017 van ser 8 les actuacions que es 
van sumar a les de l’any 2016 que encara estaven en fase d’execució. Un total de 23 actuacions 
estratègiques que actualment es troben a diferent nivell d’implementació. Per realitzar-ne el seguiment 
s’han dissenyat unes fitxes individualitzades.  Aquestes fitxes tenen una estructura amb una primera part 
identificativa i descriptiva, un segon bloc on s’especifiquen els resultats obtinguts i les passes a seguir i un 
tercer bloc de seguiment on s’inclou un apartat d’indicadors i el grau d’execució de l’actuació o la 
continuïtat del seguiment per part del PESI GEU. 
 
4.1. Estructura de les fitxes de les actuacions 
Per realitzar-ne el seguiment de les actuacions s’ha utilitzat la informació que els responsables designats 
recollien en el Segtemes. En el cas de actuacions que no tenien fitxa oberta en l’aplicatiu o en el cas de 
necessitat d’informació complementaria s’ha contactat amb els diferents responsables per recollir-ne la 
informació necessària.   
4.1.1. Apartat de descripció   
Codi: El Codi de cadascuna de les fitxes serveix per classificar  les actuacions indicant a quina àrea pertany 
dins de l'esquema de funcionament de la Gerència d’Ecologia Urbana: Entorn/Medi Ambient (E), 
Infraestructures (I), Espai Construït (EC), Espai Públic (EP), Projectes Urbans (PU), Mobilitat (M), Ciutadania 
(C) i Ajuntament (A).  El número posterior del codi defineix l’ordre d’aquestes actuacions.  
Nom:  Nom descriptiu de l’actuació 
Departament: Gerències adjuntes, direccions de servei, departaments i empreses municipals que de forma 
prioritària han estat les encarregades de dur a terme l’actuació concreta. En funció de a quina àrea pertany 
l’actuació estan assignats a: 
 Entorn / Medi Ambient: DS de Neteja i Gestió de Residus; Cicle de l'Aigua-BCASA; Espais Verds i 
Biodiversitat; Parcs i Jardins 
 Infraestructures: DS d'Energia i Qualitat Ambiental; DS d'Infraestructures i Espai Urbà, Xarxes 
Viàries, Projectes d'Obres; Resiliència Urbana, Informació de Projectes i Recepcions, Innovació 
 Espai Construït: BIMSA, IMPUQV, BAGURSA 
33 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
 Urbanisme / Espai Públic: DS de Gestió Urbanística; DS de Planejament; DS de Llicències 
 Projectes Urbans: DS de Projectes d'Ecologia Urbana 
 Ciutadania: DS de Comunicació i Participació 
 Mobilitat: DS de Mobilitat (interna) 
 Ajuntament: Recursos i Control de Gestió; DS Estratègia i Cultura de la Sostenibilitat; Comunicació 
Referent: Persona responsable de liderar l’actuació. 
Altres actors implicats: Altres departaments, gerències adjuntes, etc... que tenen de forma indirecte 
implicació en el desenvolupament de l’actuació. 
Descripció actuació: Permet explicar les actuacions incloent la informació de detall necessària per a la seva 
comprensió. La part descriptiva de la bona pràctica ha estat extreta de les fitxes estandarditzades que es 
van redactar quan es van definir inicialment les actuacions estratègiques. En les fitxes de resultats aquestes 
descripcions poden haver estat  adaptades per atendre a la realitat final de l’actuació que per diferents 
motius pot haver canviat respecte a objectius específics o a la metodologia primigènia. 
 
Dins de l’apartat de descripció hi ha 2 subapartats: 
 
 Tipologia de l’actuació: Classificació de les actuacions segons la seva naturalesa. 
 Contractació: incorporació de criteris ambientals i socials en els grans contractes, així com 
processos de contractació innovadors o el procés concret d'implementació del Decret de 
contractació responsable. 
 Formació: processos de formació interna que inclouen nous formats de treball i de 
col·laboració interna, que permeten estendre la cultura de la sostenibilitat en l’organització 
o que generen coneixement tècnic específic relacionat amb l'ecologia urbana. 
 Treball en xarxa: consolidació de processos de col·laboració entre diversos actors, tant a 
nivell més tècnic (col·laboracions amb universitats, empreses i organismes internacionals) 
com dirigits a la ciutadania.  
 Procediment - procés intern: definició de nous procediments i formes de col·laboració 
interdepartamental que permetin la sistematització de les col·laboracions internes, els 
procediments d'ambientalització i el seguiment de la contractació i dels projectes. 
 Projectes: establiment d'estàndards d'excel·lència ambiental en l'espai públic i l'espai 
construït, basat en les Bones Pràctiques identificades i en el pensament de les fases del 
cicle de vida (visió de futur, definició del projecte, execució de l'obra i fase d'ús i 
manteniment) incloses en aquest procés. 
 Vectors d’incidència:  Vectors on l’actuació pot tenir més incidència. Concretament es contemplen: 
Aigua, Energia, Materials, Aire Mobilitat, Biodiversitat, TIC, Social. 
4.1.2. Apartat de resultats  
Principals resultats: Es descriu les principals accions que s’han dut a terme per assolir els objectius i quins 
han estat els principals resultats d’aquestes accions.  Les accions i resultats estan referides a l’any de la 
priorització de l’actuació. Si l’actuació pertany a l’any 2016 i es considera encara oberta respecte al 
seguiment del PESI-GEU inclou les actuacions realitzades durant el 2017. 
Properes actuacions: L’apartat  recull les següents passes que es preveuen desenvolupar per assolir o 
consolidar l’actuació. Si l’actuació es considera tancada a nivell de seguiment del PESI-GEU en aquest 
apartat es proporcionen les previsions del departament responsable respecte a la consecució de noves 
fites.  
34 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
4.1.3. Apartat de seguiment  
Indicadors: Percentatge de desenvolupament de l’actuació o fórmula que permet valorar quantitativament 
els avenços de la iniciativa. Si bé la majoria de projectes estratègics no seran objecte d’un seguiment 
posterior una vegada es consideri l’actuació tancada a efectes del PESI-GEU, en els casos que es valori que 
el seguiment d’una actuació concreta pot aportar informació rellevant de la sostenibilitat de la GEU aquests 
indicadors seran incorporats en el document de resultats del PESI-GEU com un indicador de sostenibilitat 
més i caldrà realitzar-ne el seguiment amb periodicitat anual. 
Seguiment: Indica el progrés i altres informacions relacionades amb la implementació de l’actuació. Aquest 
apartat té 3 subapartats: Estat de l’actuació, Acció periòdica i Continuïtat PESIGEU. 
 
 Estat de l’actuació: Proporciona informació de la situació actual de l’actuació. Es classifiquen com;  
 En execució.  Si l’actuació encara s’està desenvolupant. Dins de les actuacions en execució 
es troben aquelles que tenen un caràcter periòdic i es van repetint cada any, les que ja 
estan implementades i van assolint noves fites i finalment aquelles que estan en una fase 
prèvia a la seva implementació. 
 Finalitzada.  Actuació puntual o inclosa en un programa que ja ha deixat d’executar-se. 
 Posposada. Actuacions que per diferents motius han estat endarrerides en el temps però 
que es mantenen com a prioritàries i es preveu que s’iniciïn a curt termini. 
 
 Actuació periòdica: Actuació que es repeteix cada any sense termini preestablert de finalització  
 
 Continuïtat PESIGEU: Aquest subapartat proporciona informació de si es continua o no realitzant el 
seguiment de l’actuació per part del PESIGEU i del temps estimat de duració d’aquest seguiment. El 
fet que el PESIGEU deixi de realitzar-ne el seguiment no està relacionat amb la finalització de 
l’actuació. Si una actuació, que es troba en execució, es considera que està correctament 
implantada i va complint els seus objectius pot deixar d’esser objecte de seguiment per part del 
Pla. 
 
35 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
4.2. Taula resum actuacions 
La següent taula enumera i classifica per àmbits les actuacions implementades, i altres informacions rellevants de cada actuació programada: 
Any de Estat de Continuïtat 
Núm. Nom de l’actuació PESI GEU Àmbit Entitat responsable Indicadors 
priorització l’actuació PESIGEU 
Integració del vehicle elèctric al nou Entorn / Medi DS Neteja i Gestió de Oberta % de vehicles elèctrics/total de 
E.1 2016 en execució 
contracte de recollida de residus i neteja Ambient Residus (2018) vehicles:  20% (2016) 
 
Incorporació de telecontrol a les fonts Entorn / Medi Dep. Cicle de l'Aigua / % de fonts ornamentals amb 
E.3 2016 en execució Tancada 
ornamentals Ambient BCASA telecontrol/total:  5,47% - 17 fonts 
(2017)  
Seguiment i consolidació de l'aplicació % d’obres (>450.000 €) amb el Pla 
Entorn / Medi d’Ambientalització executat: 100% 
E.5 del Decret d'Ambientalització de les BIMSA 2017 en execució Tancada 
Ambient Obres de BIMSA (2017) 
Obres  
Implementació d’actuacions transversals 
Entorn / Medi P+J, Espais Verds i Oberta % Grau execució actuació:  50% 
E.6 internes del Pla del Verd i la 2016 en execució  
Ambient Biodiversitat (2018) 
Biodiversitat 
Dep. Resiliència Urbana i DS 
Redacció del Pla de Resiliència i Oberta % d’execució dels treballs del Pla:  
I.1 Infraestructures Estratègia i Cultura de la 2016 en execució  90% (2017) 
Adaptació al Canvi Climàtic (2018) 
Sostenibilitat 
% Grau execució actuació  
Taula de Resiliència Urbana: Processos Oberta 
I.2 Infraestructures Dep. Resiliència Urbana 2017 posposada Nº assistents a la taula/any 
Urbanístics (2018-2019) Nº reunions de la taula/any 
 
Millora i conservació de l’enllumenat % d’incorporació de criteris de 
públic. Ambientalització del nou sostenibilitat en la nova contracta: 
I.3 Infraestructures Dep. d’Enllumenat 2016 finalitzada Tancada 
contracte de conservació de les 95% (2016) 
 
instal·lacions 
% Grau execució actuació: 30% 
Oberta  Nombre de proves pilot on 
Implementació del Building Information Gerència Adjunta de s’introdueixi algun “Us BIM” (N) 
I.5 Infraestructures 2017 en execució (2018-2019-
Modelling (BIM) Mobilitat i Infraestructures Nombre de Plans d’Acció definits 
2020) 
(N): Sense dades 
 
36 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
Any de Estat de Continuïtat 
Núm. Nom de l’actuació PESI GEU Àmbit Entitat responsable Indicadors 
priorització l’actuació PESIGEU 
% d’edificis monitoritzats/total 
d’edificis 3,2% 
Monitoratge dels consums d’energia en 
DS Energia i Qualitat % instal: solars fotovoltaiques 
EC.1 edificis municipals i mesures Espai Construït 2016 en execució Tancada 
Ambiental monitoritzades/total instal 100% 
relacionades % instal solars tèrmiques 
monitoritzades /total instal. 45% 
Oberta  Grau execució actuació: 25% 
Definició de l’estàndard d’excel·lència 
EC.5 Espai Construït BIMSA 2017 en execució (2018-2019-
ambiental en obres % de projectes amb compliment 
2020) dels criteris de sostenibilitat.  
Desenvolupament aplicació per 
Mapificar la resiliència en l’àmbit de Oberta 
EP.2 Espai Públic Dep. Resiliència Urbana 2016 en execució mapificar la resiliència urbana: 60 
ciutat (2018) % 
 
Incorporar la sostenibilitat i la resiliència Gerència Adjunta Oberta  Grau execució  actuació 50% 
EP.4 en els instruments de planificació Espai Públic d’Urbanisme i DS Estratègia 2016 en execució (2018-2019-  
urbana i Cultura de la Sostenibilitat 2020) 
Elaboració del Pla de Mobilitat de la Oberta Grau execució actuació 
M.2 Mobilitat Gerència de Mobilitat 2017 posposada 
(2018-2019) Indicadors de seguiment del propi 
Gerència / Ajuntament Pla 
Oberta  
Grau d’execució de les tasques 
Foment de la bicicleta entre el personal 
M.4 Mobilitat Gerència de Mobilitat 2016 en execució  (2018-2019- anuals previstes (%): 75% 
de la Gerència / Ajuntament 2020) d’assoliment 
Consolidar un procediment de Núm. de fitxes presentades/any: 
81 fitxes  
PU.2 participació interna en projectes Projectes Urbans Gerència d’Ecologia Urbana 2017 en execució Tancada 
Projectes emblemàtics presentats: 
estratègics clau 9 (2017) 
Grau execució actuació:  50% (es 
troba en fase de disseny) 
E-Llicències: tramitació telemàtica dels Oberta  
C.2 Ciutadania DS Llicències 2016 en execució % tramitació electrònica dels 
expedients d’activitats (2018-2019) expedients d’activitats/ tramitació 
presencial (%): 0% 
 
Grau execució actuació: 60% 
Aplicació de la tramitació electrònica a Oberta 
C.3 Ciutadania DS Llicències 2016 en execució Tràmits electrònics/tràmits en 
informes urbanístics (2018-2019) paper (%): 0% 
 
37 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
Any de Estat de Continuïtat 
Núm. Nom de l’actuació PESI GEU Àmbit Entitat responsable Indicadors 
priorització l’actuació PESIGEU 
Definició d’un Pla de comunicació DS Estratègia i Cultura de Oberta 
A.1 Ajuntament 2016 en execució  Grau execució actuació: 50% 
interna del PESI GEU Sostenibilitat (2018)  
Integració dels sistemes de gestió i les 
A.3 Ajuntament Dep. de Millora Contínua 2017 en execució Tancada Grau execució actuació: 70% 
iniciatives de millora interna 
Oberta % d’execució de les actuacions 
Implementació del Decret de DS Estratègia i Cultura de 
A.7 Ajuntament 2016 en execució  anuals previstes al Pla 
contractació pública responsable Sostenibilitat (2018) d’Implementació 80% (2017) 
Nº de sessions de formació 
realitzades/any: 305 sessions  
Programa de formació general sobre DS Estratègia i Cultura de Oberta 
A.10 Ajuntament 2016 posposada  Nºd’assistents/any: 2397 assist 
sostenibilitat Sostenibilitat (2018-2019) Nº d’hores/any: 14.926 hores 
(2017) 
Nª. persones assistents/any:  431 
assistents 
Consolidar el projecte “Àgora” de la Dep. de Comunicació 
A.15 Ajuntament 2016 en execució Tancada Nª. persones assistents per debat 
Gerència Interna :  47,8 assistents 
Mitjana puntuació sessions: 8,2 
Creació d’una xarxa de referents DS Estratègia i Cultura de Oberta Grau d’execució de l’actuació: 
A.16 Ajuntament 2017 en execució  60% 
ambientals Sostenibilitat (2018) 
 
 
 
 
 
  
38 
 
                                                                                  
 
 
 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
4.3. Estadístiques de les actuacions 
 
Per ordre decreixent les actuacions formen part dels àmbits: Ajuntament (26%), Infraestructures i 
Entorn/Medi Ambient (17%) i Mobilitat, Espai Públic, Espai Construït i Ciutadania (9%) i tal i com s’observa 
en el següent gràfic:  
Gràfic 10. Àmbits de les actuacions del PESI GEU desenvolupades durant el 2016-2017 
 
Font: elaboració pròpia 
 
La major part de les actuacions tenen una naturalesa de projectes (43%), seguit de les relacionades amb els 
procediments interns (22%), amb els procediments de contractació (17%), amb el treball en xarxa (13%) i 
amb la formació (4%) i tal i com es detalla en el següent gràfic:    
Gràfic 11. Tipologia de les actuacions del PESI GEU desenvolupades durant el 2016 - 2017 
 
Font: elaboració pròpia 
40 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
En el següent gràfic es detalla el grau d’afectació de les actuacions en relació als àmbits de la sostenibilitat, 
on predomina, lleugerament, Energia (17%) per sobre de la resta de vectors molt equilibrats d’Aire i 
Mobilitat (15%), Aigua, Materials, Biodiversitat i Social (14%) i TIC (13%): 
Gràfic 2. Afectació de les actuacions del PESI GEU sobre els àmbits de la sostenibilitat 
 
Font: elaboració pròpia 
 
El següent gràfic comptabilitza quantes de les actuacions estan actualment executant-se, quantes de les 
actuacions de tipus puntual han finalitzat i les actuacions que, per diferents motius, han estat posposades. 
Com es pot veure majoritàriament les actuacions estan en fase  d’execució. Cal tenir en compte que bona 
part de les actuacions prioritzades són de tipus periòdic o bé estan previstes perquè s’executin com a 
mínim en programes plurianuals. 
Gràfic 3.Percentatge actuacions segons estat actual             Gràfic 4. Situació actuacions a efectes seguiment PESIGEU
41 
 
                                                                                  
 
 
 
83% 16
7
13%
4%
 
Font: elaboració pròpia 
A efectes de seguiment del PESI-GEU es mantenen obertes 16 de les 23 accions prioritzades. D’aquestes 16 
accions obertes, dues encara no han estat iniciades i corresponen a les accions que han estat posposades.  
7 actuacions es donen per tancades a efectes de seguiment essent una d’elles l’actuació cancel·lada 
 
4.4. Fitxes de seguiment de les actuacions 
 
Les fitxes de seguiment de les actuacions prioritzades al 2016-2017  on es detalla l’estat de cadascuna de 
les actuacions,  els resultats obtinguts i les properes passes a desenvolupar durant els propers anys es 
troben a disposició per la consulta sol·licitant-les a  la Direcció d’Estratègia i Cultura de la Sostenibilitat al 
personal del Programa d’Ajuntament + Sostenible  
 
  
42 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
5. Seguiment del PESI-GEU 
Per tal que la implementació del PESIGEU sigui el màxim d’exitosa possible és necessari realitzar un 
seguiment acurat del seu desenvolupament, que ha de permetre, per una banda, treballar en continu en 
l’execució de les actuacions, i per altra, adaptar les accions en desenvolupament  a les novetats i 
necessitats que vagin apareixent en el transcurs de l’any. 
En aquest sentit, s’ha plantejat realitzar un seguiment a dos nivells diferenciats: a través d’una sessió de 
treball amb tots els referents del Pla que permeti anualment fer balanç i establir prioritats, i mitjançant el 
desenvolupament d’accions específiques de seguiment per part de l’equip tècnic responsable del Pla que 
fomentin l’execució de les actuacions a desenvolupar. 
  
5.1. Reunió del Comitè de Seguiment del Pla  
El PESIGEU va ser presentat el juliol de 2016, als diferents agents amb àmbits competencials per a la seva 
execució (DS Coordinació Territorial i Avaluació de Serveis, DS Recursos i Control de Gestió, Gerència 
Adjunta de Mobilitat i d’Infraestructures, Gerència Adjunta de Medi Ambient i Serveis Urbans, BIMSA, 
IMPU, BAGURSA i Ecoinstitut). 
Es va realitzar una primera sessió de treball, en la que en primer lloc es va explicar el context que emmarca 
el Pla, que és el Programa A+S, programa que treballa per introduir els criteris de sostenibilitat en les 
activitats i serveis de tot l’Ajuntament per tal d’incrementar la coherència ambiental i social de 
l'Ajuntament, liderar el canvi amb el propi exemple, reduir l'impacte ambiental i social causat per 
l'organització i utilitzar el potencial de l’administració per impulsar una economia i una producció verdes, 
sostenibles, i/o circulars. 
A continuació es va detallar com a través del PESI GEU es poden traduir els grans objectius de ciutat en 
actuacions concretes, visualitzant i exemplificant els valors de l’organització com a impulsora de la transició 
envers una ciutat i una economia sostenible, i  definint les actuacions internes per tal d'incorporar la 
sostenibilitat en el funcionament de la gerència de forma gradual, transversal i participativa.  
 
Imatge 16. Sessió de presentació del PESI GEU (juliol 2016) 
 
 
I per últim es van validar de forma consensuada les actuacions a prioritzar durant els anys 2016 i 2017, 
convertint-se per tant en un espai de treball, intercanvi i reflexió conjunta entre les diferents àrees de la 
gerència, valorat molt positivament per tots els assistents. 
43 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
5.2. Accions específiques de foment i seguiment del Pla 
Una vegada realitzada la sessió i validades i prioritzades les actuacions a dur a terme als diferents nivells, 
l’equip tècnic de la Direcció d’estratègia i cultura de la sostenibilitat serà el responsable de vetllar pel 
compliment de les actuacions i fer-ne el seguiment. 
En aquest sentit, anualment i després de la sessió de treball, es duran a terme les següents accions 
concretes: 
 Informació al/s responsable/s d’executar cada una de les accions a desenvolupar durant l’any en 
curs, amb l’objectiu de garantir la seva execució i iniciar les accions concretes que calgui dur a 
terme per fomentar-les. 
 Integració de les actuacions prioritzades en el seguiment de projectes de la Gerència (SEG TEMES), 
sempre que sigui viable.  
 Realització de reunions trimestrals i manteniment d’un contacte permanent amb els referents de 
cada actuació prioritària (organitzaran reunions bilaterals o d’equips) i els responsables d’executar 
les accions d’ambientalització bàsica i implementació de les IT. 
 Desenvolupament periòdic d’accions de comunicació relacionades amb el PESI GEU en el marc del 
Programa A+S i en base al definit en el seu Pla de Comunicació. 
  
44 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
6. Valoracions 
El Pla Estratègic de Sostenibilitat Interna de la GEU ha de ser una eina per aterrar els objectius del 
Programa A+S i estendre, d’aquesta manera, la cultura de la sostenibilitat entre tots els treballadors i 
treballadores de la gerència. Això s’ha de portar a terme impulsant les accions necessàries per a millorar 
l’ambientalització interna i l’ambientalització de la contractació, però també a un nivell més estratègic, 
actuant de catalitzador per enfortir sinèrgies entre departaments, millorar la comunicació, compartir les 
bones pràctiques i fomentar la implantació de projectes que condueixin a oferir uns serveis més sostenibles 
als ciutadans.  
El Pla Estratègic de Sostenibilitat Interna de la GEU recull, com bé indica el seu nom, la planificació que 
defineix les principals línies d'actuació que la Gerència vol assolir en termes de sostenibilitat interna pels 
propers anys. És per tant, un procés, un camí que s’ha de fer de forma gradual i que ha d’anar prenent 
forma alhora que s’implanten les diferents actuacions i s’assoleixen els diferents objectius específics. El 
PESI, com a eina del Programa Ajuntament + Sostenible, combina la ambientalització interna bàsica, la 
ambientalització de la contractació, i la implementació d’actuacions de sostenibilitat transversals. 
El recull d’indicadors de sostenibilitat de la GEU visibilitza la importància de monitoritzar i recollir la 
informació de forma sistemàtica per valorar la gestió interna dels serveis urbans des d’un punt de vista 
ambiental. Els resultats del 2016 mostren, per exemple, com la reducció del consum d’aigua potable de 
xarxa per a determinats serveis urbans (neteja viària i de contenidors), la millora de la recollida selectiva 
interna (amb l’auditoria de residus que el 2016 s’ha estès a un altre edifici duna altra gerència), l’aposta per 
una flota de vehicles amb tecnologies de baix impacte ambiental, la compra responsable de paper i fusta i 
l’ambientalització de contractes, són línies de treball consolidades que permeten minimitzar els impactes 
ambientals de la GEU. 
Per contra, la mobilitat és un dels àmbits on la GEU ha de millorar. En aquest sentit, és d’esperar que la 
recent creació del segell de certificació d’Edificis amics de la bici fomenti en els propers anys, un canvi 
modal cap a la bicicleta. Pel que fa al vector energia, i amb l’objectiu d’establir mesures concretes per 
optimitzar el seu consum, es podrien millorar els indicadors calculats, i disposar, per una banda, dels 
consums energètics dels edificis de kWh/m2 o de kWh/persona i del càlcul de les emissions de CO2 
associades a aquests consums; i, per l’altra banda, es podria comptabilitzar el nombre d’edificis de la GEU 
amb instal·lacions d’energies renovables i monitoritzar l’energia primària estalviada (i emissions de 
CO2/any).  
Les prioritats futures de l’ambientalització interna es centraran en els compromisos prioritaris de la Jornada 
A+S, com són la ambientalització d’esdeveniments, elements de comunicació, càtering i vending, així com 
l’ús de les impressores.  
Pel que fa a l’ambientalització de la contractació i la implementació del Decret de Contractació Pública 
Responsable, caldrà treballar en l’assoliment dels objectius fixats en el Pla de Contractació Pública 
Sostenible 2018, especialment pel que fa la adquisició de fusta, els vehicles adscrits a contractes de la GEU, 
roba de treball, elements de comunicació, l’adquisició d’equips informàtics i mobiliari, així com l’avaluació 
dels projectes d’obres ambientalitzats. 
La transversalitat del PESI GEU precisa de la complicitat de diferents actors per tal que els objectius 
s’assoleixin amb garanties. Aquests primers anys 2016 i 2017 d’implantació del PESI GEU han servit, 
principalment, per plantejar el full de ruta a seguir, per difondre els objectius estratègics a assolir, per 
mobilitzar tots aquests actors i generar un procés participatiu orientat a facilitar l’emergència d’idees i el 
seu encaix en un mateix espai comú i compartit.  
Recordar que la gestió dels sistemes urbans des d’un punt de vista ambiental impulsa noves formes de 
funcionament que tenen com a objectiu prioritari fer un ús eficient de tots els recursos i, addicionalment, 
impulsen el mercat amb l’oferta de productes i serveis respectuosos amb el medi ambient.  
45 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
Esperem que, en breu, el treball continuat i els resultats assolits del PESI GEU permetin consolidar la 
Gerència d’Ecologia Urbana com un referent de qualitat que incorpora la perspectiva ambiental en la gestió 
interna del dia a dia a les administracions públiques locals i, per què no també amb una clara projecció 
exterior que reforci el paper del món local envers la consecució del objectius de sostenibilitat a escala 
global. 
46 
 
                                                                                  
 
 Informe PESI GEU 2016-2017 
 
7. Bibliografia 
Informes 
 El consum d’aigua a Barcelona. L’aprofitament i els usos dels recursos hídrics. Any 2016. 
Ajuntament de Barcelona.  
 Estratègia de promoció de la bicicleta entre els treballador de l’Ajuntament de Barcelona. Resum 
executiu. Març 2016. 
 Estudi de brossa a edificis municipals. Programa Ajuntament + Sostenible (2017) 
 Informe sobre la Compra Responsable de Paper a l’Ajuntament de Barcelona 2016. Programa 
Ajuntament + Sostenible. 
 Informe sobre la Compra Responsable de Fusta a l’Ajuntament de Barcelona (2015). Programa 
Ajuntament + Sostenible. 
 
Webs 
 Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. Ajuntament de Barcelona. 
 Programa Ajuntament + Sostenible. Ajuntament de Barcelona. 
 Bicicleta. Ajuntament de Barcelona. 
 
47