2020 / 2 INFORME 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY Presentació L’economia circular està cridada a esdevenir una alternati- Així doncs, cal potenciar molts vectors de canvi i activar va sòlida als models de producció lineals. És l’aposta de les diversos processos de transició per emprendre el camí cap principals institucions internacionals, nacionals i regionals a una economia circular. També és necessari que moltes de tot tipus, que ja han preparat plans d’actuació i han de les capes de la societat s’alineïn per convergir vers una situat com una prioritat a l’agenda l’objectiu d’avançar cap lògica circular, perquè aquest model pugui esdevenir una a una economia circular. Aquesta fermesa i consens inten- alternativa real i significativa; un element deflector de totes cional se sustenten en uns arguments diàfans i demolidors: les amenaces lligades a la situació d’emergència climàti- l’esgotament dels recursos naturals, la contaminació a di- ca i, alhora, un model suficientment competitiu per poder verses escales (que amenaça seriosament la salut pública, mantenir i impulsar polítiques públiques que garanteixin especialment la de les àrees metropolitanes) i els efectes l’equitat, els serveis públics i la lluita contra les desigualtats. devastadors que es preveuen a causa del prominent canvi climàtic, que ja s’experimenta arreu del planeta. En conse- Es tracta d’una tasca que, sens dubte, requerirà molts es- qüència, a través de l’adopció de mesures per avançar cap forços i un temps d’implementació substancial, per pro- a un model econòmic circular, les institucions estan prenent moure mesures i polítiques públiques, fer campanyes de posicions per tal de combatre un conjunt d’amenaces ben sensibilització i generar espais institucionals (locals i inter- presents, que s’han generat principalment a causa d’un nacionals) compartits de cara a instaurar aquesta nova lò- model econòmic i de producció basat en plantejaments i gica, tant al si del teixit productiu com en l’estil de vida de lògiques que ja no ens podem permetre: el creixement il·li- la població, sense oblidar les alternatives a la mobilitat con- mitat fonamentat en l’esgotament dels recursos naturals. taminant i els models i escales econòmics internacionals. 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY Plans i estratègies institucionals que promouen iniciatives circulars • ODS 2030 (Nacions Unides) • BCN Green Deal (Ajuntament de Barcelona) https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/obje- https://www.barcelona.cat/infobarcelona/ca/tema/ tivos-de-desarrollo-sostenible/ empresa/bcn-green-deal-una-nova-agenda-econo- • Pla verd europeu (Unió Europea) mica-per-crear-103-000-llocs-de-treball-de-quali- https://ec.europa.eu/info/strategy/prioriti- tat_908669.html es-2019-2024/european-green-deal_es • España Circular 2030 (Govern d’Espanya) Exemples metropolitans https://www.miteco.gob.es/images/es/180206eco- nomiacircular_tcm30-440922.pdf • Ecoindústria. Economia circular al Delta • Impuls a l’economia verda i a l’economia circular del Llobregat (Generalitat de Catalunya) https://ecoindustria.net/ http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactu- • Jornada per una economia circular i competitiva acio/empresa_i_produccio_sostenible/economia_ver- a Gavà da/impuls_economia_verda/ https://porunaeconomiacircular.es/ • Els sectors estratègics a Barcelona (Ajuntament • Vallès Circular de Barcelona) http://vallescircular.com/ https://ajuntament.barcelona.cat/economiatreball/ • Taula d’economia circular de l’AMB sites/default/files/documents/WEB-Sectors-Estrate- https://agenciaeconomica.amb.cat/ca/projectes/de- gics-2018_0.pdf tall/-/projecteADE/7223545/7154508 Cronologia d’acords i impuls Estratègia Europa 2020 2008 d’estratègies circulars Directiva europea d’ecodisseny sobre productes relacionats amb l’energia 2009 2010 Towards a Green Economy. Pathways to Suistanable Development and Poverty 2011 Eradication (UNEP) Estratègia Catalunya 2020: acord 2012 estratègic per a la competitivitat de l’economia catalana i la millora de l’ocupació (ECAT2020) 2013 Estratègia catalana d’ecodisseny 2014 per a una economia circular i ecoinnovadora (Ecodiscat) Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible (ONU) 2015 Estratègia d’impuls a l’economia verda i circular (Generalitat de Catalunya) Tancar el cercle: un pla d’acció de la Unió Europea per a l’economia circular Plan Estatal Marco de Gestión 2016 de Residuos 2016-2022 Estrategia Española de Bioeconomía Horizonte 2030 2017 España Circular 2030. Estrategia 2018 Española de Economía Circular. Borrador para información pública Font: Fundació BCN Formació Professional 2 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY 1. L’ecodisseny en l’economia circular L’economia circular es fonamenta en tres principis, que al productiva i en la millora de l’eficiència i el comportament seu torn es concreten en set pilars (Lope; Moles, 2019). mediambiental de manufactures i serveis. L’ecodisseny se situa dins del principi de «Prevenir l’ús de matèria i energia», és a dir, preveure el cicle de vida d’un Segons la Comissió Europea, actualment hi ha una for- producte per minimitzar l’ús de matèria i energia. Però la ta disparitat d’interessos i preferències entre productors, concepció de l’ecodisseny impacta també en la resta de consumidors i actors vinculats a l’activitat del reciclatge, pilars, ja que té un paper clau en els dos principis res- que dificulten en gran mesura les línies de treball i les pos- tants: «Augmentar la durabilitat dels productes» i «Maxi- sibilitats reals d’implantar aquesta concepció del disseny mitzar la valorització de totes les matèries». de manera significativa. En aquest sentit, la Unió Europea (UE) aposta per generar normatives i directives que regu- El disseny dintre de la lògica circular té en compte els ma- lin l’elaboració de productes tenint en compte l’eficiència terials, les tècniques i els mètodes necessaris per generar energètica, el cicle de vida dels productes i els materials, productes i serveis més durables (augment de la durabi- conjuntament amb una sèrie d’incentius a la implantació litat). Així mateix, busca fer possible i facilitar-ne la repa- de l’ecodisseny en els processos de producció. Aquestes ració i l’actualització, així com el desmuntatge i la recu- mesures que la UE té planificades han d’assentar un en- peració dels components amb valor (màxima valorització torn normatiu, a tot el marc de la UE, que afavoreixi, reguli de totes les matèries). En definitiva, l’ecodisseny de béns i incentivi l’impuls de l’economia circular i la concepció de i serveis es basa en l’estalvi de recursos en la cadena l’ecodisseny en els processos productius. Tres principis i set pilars de l’economia circular Principis Pilars 1. Prevenir l’ús de matèria i energia 1. Ecodisseny 2. Servitització 2. Augmentar la durabilitat dels productes 3. Reutilització 4. Reparació 5. Refabricació o remanufactura 3. Maximitzar la valorització de totes les matèries 6. Reciclatge Principis de l’economia circular Resposta de l’ecodisseny 1. Prevenir l’ús de matèria i energia per • Reduir els materials i/o l’energia utilitzats per a l’elaboració de productes a través millorar i preservar el capital natural, d’incrementar l’eficiència dels recursos i disminuir-ne els residus. amb l’objectiu de controlar les • Augmentar la utilització dels productes per reduir la demanda de productes físics i reserves finites i equilibrar el flux de el consum de recursos. recursos renovables. • Potenciar el subministrament de recursos completament renovables, reciclables o biodegradables, que són la base de la producció i el consum circular. • Crear plataformes per compartir entre diversos clients i així augmentar la taxa d’utilització d’un mateix producte o servei 2. Augmentar la durabilitat dels productes • Allargar la vida útil dels productes i dels seus components mitjançant el per optimitzar el rendiment dels manteniment i la reparació. recursos i treure el màxim profit dels • Reutilitzar o remanufacturar els components dels productes per preservar-ne més diversos productes, components i el valor, en comptes d’optar per reciclar els materials. matèries. • Ampliar el cicle de vida dels productes i components a través de la reparació, actualització i reconstrucció de productes. • Eliminar l’obsolescència programada dels processos productius. 3. Maximitzar la valorització de totes les • Recuperar el valor romanent d’un producte al final del cicle de vida per alimentar-ne matèries per promoure l’eficàcia dels un altre de nou, revaloritzant els residus amb sistemes de reciclatge. sistemes i, alhora, detectar i eliminar del disseny els factors externs negatius. 3 7. Ecologia industrial i territorial 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY 2. Nous models de negoci basats en l’ecodisseny Tot i que, majoritàriament, l’entorn productiu actual es cuments, digitalització, anàlisi i programari al núvol, que basa en models de negoci i economies d’escala allunya- representa un vast ventall d’exemples de servitització vin- des de la circularitat, s’estan obrint pas certs models en culats a un bé, com és una fotocopiadora, i que ja repre- què la circularitat i l’ecodisseny són el nucli del concepte senten el 84 % dels ingressos de la companyia (Grupo de negoci. Aquests models, encara que representen un SPRI, 2017). petit percentatge de l’economia, estan creixent ràpida- https://www.xerox.com/en-eg/services/managed-print-solutions ment, i s’estima que entre el 2017 i el 2019 l’increment d’iniciatives econòmiques lligades a l’economia circular es va triplicar a la regió metropolitana de Barcelona (RMB) (Fundación Cotec, 2019). A continuació, s’exposen al- guns dels models de negoci que més s’adapten a un model de producció circular i que estan contribuint a impulsar-la. Servitització La servitització és el procés pel qual les empreses pas- sen de vendre productes a generar sistemes i models de negoci basats en «sistemes de producte-servei», en què s’associen serveis complementaris a productes i hi aporten valor afegit. Per exemple, serveis d’ús (lloguer), assessorament o manteniment. La servitització es basa a entendre i analitzar l’ús que dona el client a un producte o servei per poder-li oferir serveis complementaris. Aquest Rolls-Royce. TotalCare nou model fomenta la desmaterialització dels productes i Rolls-Royce va entrar en el sector dels motors d’avions a serveis, ja que l’usuari en alguns casos no ha de posseir finals de la dècada dels noranta. Actualment ofereix ser- el producte en si, sinó fer-lo servir temporalment (moto- veis de llarga durada associats als seus motors. El servei cicletes elèctriques, rentadores, electrodomèstics...). En TotalCare, que consisteix a fer un manteniment del motor altres casos, tot i que els productes s’adquireixin, els molt enfocat a minimitzar els temps d’aturada dels avions serveis que hi estan associats, com el manteniment o la i a incrementar-ne la durabilitat, transfereix a Rolls Royce substitució, obliguen l’empresa generadora a establir un els riscos de les activitats de manteniment. procés senzill de reparació i manteniment i a prioritzar-ne https://www.rolls-royce.com/media/our-stories/discover/2017/ la durabilitat. Alguns dels avantatges ambientals vinculats totalcare.aspx a aquest model de negoci són: • Optimització i reducció de materials gràcies a la des- materialització de béns i serveis. • Racionalització de l’ús de matèries primeres gràcies a iniciatives com el lloguer o l’ús compartit. • Reducció de residus vinculada a l’augment de la dura- bilitat, gràcies als serveis de reparació i manteniment associats i a la concepció contrària a l’obsolescència programada. Xerox. Managed Print Services Amb els serveis d’impressió gestionada de Xerox, els clients no paguen per l’adquisició de fotocopiadores, sinó pel nombre de còpies que consumeixen. Xerox ofereix un ampli catàleg de serveis associats a la gestió de do- 4 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY Upcycling Separador Zebra Conegut també com a reciclatge creatiu, reciclatge de va- L’empresa ZICLA produeix el separador Zebra, que és un lor afegit o suprareciclatge, l’upcycling aprofita objectes separador de carrils de circulació molt visible perquè té per generar productes de més valor que l’objecte original gairebé un 40 % de la superfície retroreflectant i està fa- a través de l’ecodisseny: es tracta de transformar residus bricat a partir de residus de PVC d’origen postindustrial en objectes de valor emprant coneixements i tècniques i postconsum, com banderoles, retalls de mànegues o de disseny. Normalment l’upcycling es porta a terme amb recobriment de cables elèctrics, i també a partir de resi- materials que, d’una altra manera, haurien acabat a les dus plàstics d’origen municipal, com ara el rebuig de escombraries. Es diferencia del reciclatge tradicional en el les plantes de selecció de residus d’envasos plàstics. El fet que el reciclatge degrada o descompon els elements, separador ha obtingut el Distintiu de garantia de qualitat mentre que l’upcycling incrementa el valor d’un residu o ambiental, una etiqueta d’un sistema català d’etiquetatge el valor d’un objecte. ecològic que reconeix productes i serveis que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà El sector amb iniciatives més significatives en aquest sen- dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent. tit és el del tèxtil o la moda, en què una multitud de mate- https://www.zicla.com/ca/project/separador-de-carril-bici-zebra/ rials, fibres i peces de roba descartades donen lloc a nous articles tèxtils d’alt valor afegit. Però no només en trobem casos en aquest sector: podem veure altres iniciatives vinculades a l’upcycling en l’art, la música o la indústria, que genera polímers amb residus plàstics, per exemple. Alguns dels avantatges ambientals lligats a aquest model de negoci són que: • Redueix la utilització de matèries primeres i energia perquè aprofita un objecte o residu ja creat. • Aporta valor a un objecte o residu ja desestimat pel consumidor. • Allarga la vida útil d’un producte o objecte. Programa TherChem Cofinançat per la UE, consisteix a generar biogàs a partir Alguns dels avantatges ambientals lligats a aquest model del residu de gra utilitzat per a l’elaboració de cervesa, de negoci: un residu orgànic que es pot reintroduir en la cadena de • Contribueix a reduir la generació de residus. producció a partir de la seva gran capacitat per generar • Contribueix a reduir la producció. biogàs. D’aquesta manera, el recurs original transformat • Atorga valor a un element o residu que, d’una altra es pot retornar a les fàbriques de cervesa en forma d’un manera, hauria acabat a les escombraries. altre recurs natural, com a complement de les energies • Contribueix a reduir l’ús de matèries primeres. tradicionals. https://therchem.eu/ 5 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY Plataformes per compartir A més d’aquesta iniciativa, n’existeixen d’altres associ- Aquest model de negoci es basa en la socialització de béns ades a la mobilitat i de lloguer de vehicles entre particu- o serveis d’un particular o empresa, de manera que altres lars, com ara BlaBlaCar, Shareling, Amovens o Ubeeqo. usuaris en fan un ús temporal en comptes d’adquirir-los. Els beneficis es relacionen amb la reducció del trànsit i Alguns dels avantatges ambientals lligats a aquest model la contaminació a les ciutats, la disminució del parc de de negoci són: vehicles, la sostenibilitat de la mobilitat i l’eficiència de l’ús • Racionalitza i incrementa l’eficiència de recursos amb d’un recurs sovint associat a costos de manteniment i elevats costos d’adquisició o manteniment. adquisició elevats. • Ofereix accés temporal a recursos i permet reduir-ne la generació i l’adquisició. Parkapp • Contribueix a disminuir els costos ambientats de la ge- És un portal de lloguer de pàrquings entre particulars per neració i l’ús d’aquest tipus de béns. a períodes de temps flexibles. Un particular pot llogar el seu pàrquing en les franges de temps en què no el fa ser- Social Car vir a un altre particular que necessiti utilitzar-lo temporal- Es tracta d’una plataforma de lloguer de vehicles entre ment. La iniciativa incrementa la usabilitat d’aquest tipus particulars. El model de negoci es basa en la intermediació de bé immoble i descongestiona el parc d’aparcaments de l’ús d’un vehicle particular i a associar-hi serveis com a la via pública. assegurances o entregues personalitzades, per a conduc- https://www.parkapp.com/ tors que necessiten fer servir un vehicle puntualment. https://www.socialcar.com/ 3. Sectors estratègics en l’economia circular Encara que tots els sectors són susceptibles de canviar Més enllà de les característiques particulars de cada sec- cap a una concepció més circular, l’Observatori de l’FP tor, tots quatre compten amb l’ecodisseny com a eina de la Fundació BCN Formació Professional, en la publi- per fer front als reptes que impliquen el plantejament de cació Els sectors econòmics emergents i la formació pro- producció i consum circulars, que són: fessional a la Regió Metropolitana de Barcelona. L’eco- – L’elecció de matèries primeres amb menys impacte. nomia circular, el cas de l’ecodisseny, va elaborar una – La utilització de les millors tecnologies en els proces- prospecció dels sectors més rellevants en termes de pes sos productius i la millora de les seves funcions. en l’economia, paper en la cadena de producció i poten- – La reducció del consum de recursos en la fabricació i cial de transformació. en l’ús. – La disminució de l’impacte ambiental en l’ús i al final Entre tots els sectors analitzats, se’n van identificar quatre de la vida útil dels productes. que complien les condicions plantejades anteriorment: – Fabricació de béns de consum final. A més, aquests quatres sectors són rellevants per a l’eco- – Construcció. nomia circular i l’anàlisi de l’ecodisseny pel fet que també – Envasos i embalatge. es consideren en l’Estratègia de recerca i innovació per – Tèxtil i moda. l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), que 6 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY recull la resposta de Catalunya a l’exigència de la Comis- Construcció sió Europea que els estats i les regions de la Unió Europea Malgrat la crisi econòmica, la construcció continua sent elaborin estratègies de recerca i innovació per a l’especia- rellevant a la RMB i és uns dels indicadors habituals de la lització intel·ligent (Research and Innovation Strategies for conjuntura econòmica. A banda de la seva importància Smart Specialisation, RIS3), que s’ajustin al seu potencial socioeconòmica, l’ecodisseny pot contribuir molt al sector d’innovació. perquè el 2020 s’assoleixi l’objectiu de reciclar el 70 % de les deixalles de la construcció i demolició que assenyala la Fabricació de béns de consum final Directiva Marc de Residus de la Unió Europea. Igualment, Es tracta de les activitats econòmiques industrials asso- existeix una altra directiva europea (2010/31/UE) relativa a ciades a les fases de fabricació final de béns de consum. l’eficiència energètica dels edificis que exigeix que el con- Aquest graó de la cadena de producció és molt suscepti- sum energètic dels edificis nous sigui gairebé nul. I també ble d’incorporar elements ecodissenyats. és d’esperar que les administracions públiques comencin a incorporar a les licitacions d’obra pública clàusules vin- L’any 2019, el sector econòmic de béns de consum aglu- culades a la circularitat i la sostenibilitat. Davant de tots tinava 47.000 treballadors i 2.100 empreses a la RMB. aquests reptes del sector, l’ecodisseny suposa una opor- Els béns de consum són estratègics en la transformació tunitat de canvi en el concepte de construir, ja que té en circular, ja que generen una gran quantitat de residus, compte tot el cicle de vida: construcció, ús i demolició. sobretot en dos moments del cicle del producte: el pro- cés de fabricació i el tractament final. En aquest context, Unes 110.000 persones i 12.000 empreses treballen en la l’ecodisseny és l’eina estratègica necessària per esta- construcció a la RMB, amb una mitjana de 6 treballadors blir canvis en el cicle amb l’objectiu de reduir i valoritzar per empresa. La petita dimensió de les empreses i el gran aquests residus. nombre d’autònoms que s’hi dediquen genera una certa atomització del sector, aguditzada per la crisi econòmica. L’any 2016, l’economia espanyola va generar 129 mili- ons de tones de residus (INE, 2017), valor un 0,1 % infe- Segons l’informe socioeconòmic de l’Institut Nacional rior respecte a l’any anterior. Per procedència segons el d’Estadística (INE) España en Cifras 2018, la reactivació sector, l’activitat industrial va generar el volum més gran de la construcció està generant un increment dels residus de residus (el 30 % del total), seguida de la construcció d’aquest sector: durant el 2015 la construcció va produir (28 %) i les llars (17 %). L’evolució de l’indicador de l’EU- 36 milions de tones de residus, davant els 21 milions del ROSTAT de generació de residus municipals per capita1 2013. L’augment de residus causat per un increment assenyala que el nivell de generació de residus de la UE- de l’activitat indica que no s’està fent la transició cap a 28 és d’uns 500 quilograms per persona. Espanya va un model de construcció sostenible o, en tot cas, no de començar a aproximar-se a la mitjana de la UE des del manera generalitzada, malgrat el caràcter innovador d’al- 2004 i es va situar per sota a partir de la crisi econòmica. gunes edificacions i infraestructures. En l’actualitat, els Malgrat el descens registrat en els darrers anys, el 2014 avanços en els processos de construcció no poden des- va tornar a augmentar com a conseqüència de la recupe- lligar-se dels reptes climàtics i del desenvolupament eco- ració econòmica. nòmic sostenible: cal buscar noves solucions basades en la innovació. Així doncs, focalitzar l’atenció en l’eficiència Les darreres dades assenyalen que continua vigent la re- energètica, fer servir energies renovables i reduir l’impacte lació entre creixement econòmic i generació de residus. ambiental dels materials de construcció durant el procés Davant d’aquest fet, cal continuar adoptant mesures per de disseny ha de permetre dur a terme una construcció estimular l’activitat sostenible en sectors com la produc- sostenible que generi menys residus o, si més no, que ció industrial de béns de consum. L’ecodisseny permet en faciliti una gestió i tractament final adequats. A més a produir béns de consum més duradors i fàcils de repa- més, amb la construcció sostenible i el disseny per a la rar, actualitzar i reelaborar. Així mateix, possibilita que es gestió i el tractament final, es contribuirà a assolir l’ob- desmuntin els productes per recuperar-ne components i jectiu de reciclar el 70 % dels residus derivats de la cons- materials valuosos a l’hora de reciclar-los. trucció i demolició que indica la Directiva marc de residus. 1 Aquest indicador comptabilitza els residus generats per les llars, però també pot incloure residus similars procedents del comerç, les empreses i les institucions públiques. 7 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY Envasos i embalatge tria tèxtil i de la moda és un sector que, en general, con- No són un bé de consum final en si mateix, però són pre- tamina bastant i consumeix molts recursos, perquè per sents en la majoria dels productes que adquirim. Els en- fabricar productes requereix matèries primeres (naturals vasos i embalatges permeten que els productes vagin o sintètiques), un elevat consum d’aigua i un tractament des del productor fins al client d’una manera segura i ade- en finalitzar la vida útil diferent del de la indústria de béns quada, ajuden a conservar-los i, sovint, a comprendre’n d’altres materials. El sector tèxtil, de la moda i de la pell aspectes essencials, ja que en contenen informació. Com compta amb 19.000 treballadors i 9.000 empreses. a resultat de la gran utilitat que tenen, acaben generant grans volums de residus amb un impacte mediambiental Segons l’estudi A New Textiles Economy: Redesigning fas- divers segons la seva composició. En aquest sentit, les hion’s future, de l’Ellen MacArthur Foundation, el sistema estratègies que l’ecodisseny ofereix al sector són claus actual de produir, distribuir i utilitzar la roba és pràcticament per desenvolupar mecanismes de reutilització i aprofita- lineal. S’extreuen grans quantitats de recursos no renova- ment dels subproductes i, alhora, buscar l’eficiència en bles per produir-la i sovint s’utilitza només durant un perío- la utilització dels recursos i possibles sinergies entre els de de temps curt. La seva producció implica anualment, a diferents agents presents en la cadena de valor. escala mundial, el consum de 93 milions de metres cúbics d’aigua i l’emissió de 1.200 milions de tones de CO2. L’any 2019, 27.000 persones i 1.400 empreses treballa- ven al sector dels envasos i embalatges a la RMB. El re- Malgrat que s’estima que cada quilo de roba reutilitzat o ciclatge dels envasos i embalatges és un repte associat reciclat evita l’emissió de 3,17 kg de CO2 (Comissió Eu- als béns de consum, sobretot en relació amb el plàstic. ropea, 2001), el 73 % dels materials utilitzats per a la pro- Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimen- ducció roba s’envien a abocadors o s’incineren, i menys tació, l’any 2015 Espanya va reciclar el 44 % dels envasos de l’1 % és reciclat (European Sustainable Business Fe- i embalatges de plàstic consumits, enfront del 80 % dels deration, 2019). D’acord amb aquest context, i amb la de metall i el 77 % dels de paper i cartró. En aquest con- finalitat d’incrementar el reciclatge, la directiva europea en text, la Fundación Cotec assenyala que, malgrat que en matèria de residus estableix que a partir de l’1 de gener els darrers vint anys a Espanya s’han registrat avanços de 2025 cal implementar una recollida separada similar molt significatius en el reciclatge global d’envasos i em- a la d’altres materials, com el paper, el metall, el plàstic i balatges, avançar cap a pràctiques d’economia circular el vidre. A Espanya, la recollida selectiva de roba i el seu continua tenint una importància vital, no solament per po- reciclatge va evitar l’emissió de 57.000 tones de CO2 l’any tenciar l’augment del reciclatge, sinó per reduir la quanti- 2016 (Compromiso Empresarial, 2017). tat total d’envasos i embalatges i estalviar, així, materials, matèries primeres i recursos energètics. A Catalunya, el Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 estableix Tèxtil i moda diversos objectius específics per a la recollida selectiva i Els trets particulars d’aquest sector demanen una anàlisi la valorització del residu tèxtil, entre els quals fomentar la diferenciada de la dels béns de consum, ja que la indús- recollida selectiva, la reutilització i reciclatge. 8 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY 4. El talent necessari per a l’economia circular i l’ecodisseny La Fundació BCN Formació Professional, en el context Aquest conjunt de perfils professionals consta d’especia- de la publicació que hem esmentat abans (Fundació BCN listes i tècnics en: Formació Professional, 2020), va fer dos grups de treball, 1. Ecodisseny l’un amb empreses i l’altre amb professors de famílies 2. Materials amb poc impacte ambiental professionals associades als sectors estratègics assenya- 3. Optimització de processos de producció i distribució lats anteriorment (béns de consum, construcció, envasos 4. Comerç i màrqueting i embalatges i tèxtil i moda), així com diverses entrevistes 5. Manteniment i extensió del producte a experts. Durant aquesta investigació es van identificar 6. Seguretat i manteniment i desenvolupar els diferents perfils professionals que cal incorporar al catàleg formatiu per poder implementar pro- Ecodissenyador/a jectes vinculats a l’economia circular. Aquest és un as- Professional que s’encarrega de dissenyar objectes de pecte crític en el camp de les accions i iniciatives circu- consum o matèries per a la producció industrial, tenint en lars, ja que les competències i coneixements del model compte criteris ecològics pel que fa a materials, procés productiu lineal sovint difereixen de les del model circular, productiu, vida útil del producte i reciclatge posterior. Ha perquè les fases de producció són diferents, com també de tenir una visió integral de la circularitat del cicle de vida ho són les accions i processos que cal desenvolupar. del producte basada en els tres principis de l’economia circular: prevenir l’ús de matèria i energia, augmentar la Un dels frens més importants identificats per les empre- durabilitat i la utilització dels productes i maximitzar la va- ses participants en aquests grups de treball de cara a im- lorització de les matèries. D’acord amb aquests principis, plementar projectes circulars és, precisament, la manca ha de desenvolupar habilitats en: de talent. Fins i tot s’identifiquen casos en què es disposa • Disseny per incrementar la vida útil d’un producte a del finançament i d’un projecte de producció circular in- través d’una concepció modular que permeti actualit- novador, però que presenta dificultats d’implementació a zar-lo, deconstruir-lo, reutilitzar-lo i remanufacturar-lo. causa de la manca de personal tècnic capaç de materia- • Eficiència en l’ús de recursos materials en les fases de litzar els conceptes del projecte. producció i consum. • Desmaterialització de productes a través de l’alleu- Per canviar el disseny i la gestió dels fluxos de materials geriment o la incorporació de materials que causin del procés de producció, consum i tractament final, cal in- poc impacte ambiental per reduir la petjada ecològica. corporar al model de producció industrial recursos, eines • Reciclabilitat del producte i dels diversos components i mètodes de treball orientats a dotar el producte d’unes per facilitar el reciclatge del màxim nombre possible de característiques pròpies que compleixin les exigències de materials emprats. l’economia circular i dels consumidors als quals s’adre- ça. Per fer possible el canvi, es necessiten professionals Les titulacions que capaciten per dissenyar objectes de competents per analitzar el cicle de vida del producte i consum o matèries per a la producció industrial d’acord identificar-hi els canvis i millores que cal implantar-hi, mit- amb als principis esmentats són en general universitàries. jançant solucions innovadores per a cada etapa de la ca- No obstant això, els cicles formatius d’art i disseny i els ci- dena de valor del producte ecodissenyat. cles de formació professional del camp del disseny indus- trial poden ser una alternativa a les titulacions universitàries. Com a resultat del treball amb empreses, docents i en- titats vinculades al desenvolupament territorial, s’han identificat sis perfils professionals claus en el cicle de vida d’un producte ecodissenyat, que donen resposta a les necessitats del teixit empresarial que té com a objectiu implementar la circularitat en la cadena de producció. 9 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY Tècnic/a de materials amb poc impacte ambiental Tècnic/a en comerç i màrqueting Professional amb coneixements sobre materials amb baix Perfil que pertany a la família professional del comerç i impacte ambiental (materials renovables, reciclats, recicla- el màrqueting i que busca donar resposta als problemes bles o de baix contingut energètic) i sobre maneres de reduir derivats del comerç de béns a escala minorista, a través la quantitat de material emprat (reducció de pes i volum). de gestionar i promoure els passos i tràmits necessaris per reparar, reelaborar, reutilitzar i reciclar els productes Té la comesa d’incorporar nous materials als processos i els seus envasos. Així mateix, gestiona l’ampliació de productius, provinents de matèries primeres o de matèri- l’oferta de productes i serveis mitjançant la innovació en es primeres secundàries resultants de processos de reci- models de negoci circulars i, a la vegada, fomenta el canvi clatge i reutilització de residus o recursos. Ha de buscar de patrons de producció i consum amb la finalitat d’interi- la desmaterialització dels productes i reduir l’impacte am- oritzar-los i fer-los extensius a qualsevol àmbit. biental en els processos de fabricació i consum. També fa tasques de sensibilització, tant interna com ex- Cal que avaluï l’accessibilitat i disponibilitat dels materials terna, sobre els models circulars, així com sobre els bene- en termes de logística i preus. Per aquest motiu, és cab- ficis associats a aquest tipus de producció. dal que conegui plataformes emergents de compra de materials circulars i alternatius. En aquest escenari, l’oferta formativa en comerç i màr- queting té el repte d’adaptar-se als nous models de ne- Els cicles de la família professional química són els més adi- goci circular, en els quals l’empresa disminueix la seva ents de cara a generar nous materials i usos en l’elaboració dependència de la venda de productes i se centra a co- de productes. No obstant això, hi ha titulacions d’altres fa- brir les necessitats dels clients aplicant estratègies d’eco- mílies professionals que treballen amb materials que també disseny, com ara la conceptualització del producte com han d’incorporar aquests coneixements, com ara edificació a servei o la generació de sistemes de logística inversa. i obra civil, fabricació mecànica i tèxtil o confecció i pell. Tècnic/a en manteniment i extensió del producte Tècnic/a en optimització de processos de producció Professional que té l’objectiu d’augmentar la durabilitat i distribució dels productes mitjançant el tractament o la reutilització Professional amb competències en tècniques alternatives dels seus components per remanufacturar-los, actualit- de producció que permetin reduir el consum d’energia i la zar-los o reciclar-los. Porta a terme tasques orientades a generació de residus, tant en el procés de fabricació com perllongar la vida útil del producte, activitats de reutilitza- en el de distribució en la cadena de valor. ció del producte o remanufacturació de peces, tasques de recuperació de materials i accions que intensifiquen la Se centra en la gestió eficient de recursos mitjançant utilització del producte. tècniques alternatives de fabricació i de distribució: la competència en aquestes tècniques és fonamental per Per tant, es tracta de professionals amb necessitats for- optimitzar els rendiments del cicle. Així, ha de ser capaç matives associades al manteniment i l’extensió de pro- d’analitzar i gestionar transformacions en els processos ductes, d’acord amb els nous models de negoci i con- de producció, sovint mitjançant avanços tecnològics. Un sum. Alguns exemples formatius podrien ser cursos en dels reptes al qual s’enfronta és que ha de tenir un co- digitalització del manteniment o modelatge d’informació neixement profund de tecnologies i mètodes. Ha de fer de la construcció (BIM). front a la dificultat afegida de posar al mercat solucions innovadores, amb la incertesa corresponent sobre el seu Tècnic/a en seguretat i medi ambient comportament al llarg del cicle de vida del producte, i a Professional que gestiona i tracta els residus dels sectors l’encaix amb les normatives de seguretat ambiental. productius i de consum per facilitar-ne la reutilització i el reciclatge dins del cicle de vida a través de l’upcycling. Les titulacions d’FP associades a logística, programació de Té coneixements sobre recollida i classificació intel·li- la producció, automatització, digitalització aplicada al sector gent, reciclatge i incineració amb recuperació d’energia. productiu, robòtica industrial i indústria 4.0 són les més adi- De fet, la recollida intel·ligent és especialment rellevant, ents per treballar amb noves metodologies i recursos, així ja que és on s’estan produint més avanços tecnològics com per incorporar-les al cicle de producció i distribució. per aconseguir reutilitzar materials o subproductes que 10 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY tradicionalment s’han considerat deixalles, sobretot el La titulació que dota de competències en vigilància i con- material barrejat que presenta un valor econòmic escàs trol de la gestió de residus i recursos és el cicle de forma- pel cost excessiu del treball i el temps necessari per ció professional de grau superior de química i salut am- complir certs paràmetres exigits pel mercat. biental o el cicle de grau superior de química ambiental. Conclusions Tal com s’ha expressat en els diversos apartats d’aquest Des d’aquest espai de reflexió, i tenint en compte les ten- informe, l’economia circular necessita molts vectors i dències i bones pràctiques abordades en el procés d’in- agents de canvi per poder ser una realitat alternativa al vestigació i documentació portat a terme, plantegem cinc model productiu lineal actual. En aquest sentit, el canvi línies de treball prioritàries que observem també com a ja s’està impulsant des d’institucions de tot tipus i abast, bones pràctiques: i les iniciatives locals per promoure aquest concepte al 1. Crear espais de treball entre ens locals vinculats a un territori creixen ràpidament gràcies a la capil·laritat del mateix territori o espai amb necessitats i característi- món local. Paral·lelament, amb un volum modest però ques específiques que generin la capil·laritat neces- amb una evolució ràpida, s’estan implementant models sària per a la circularitat, tant entre el teixit productiu de negoci que afavoreixen la lògica circular, en els quals com entre la ciutadania, amb l’objectiu de concentrar l’ecodisseny té un paper molt important. els recursos i les oportunitats del territori. 2. Potenciar la via impositiva, el cofinançament, la compra Hi ha uns sectors econòmics estratègics claus que po- pública, les figures legislatives i els nous models de ne- den impulsar el canvi, però encara queda molt camí per goci que fan viable la propagació de l’economia circular. recórrer, tant en l’àmbit legislatiu, com impositiu, social i 3. Oferir suport tècnic des de les institucions a iniciatives formatiu. De fet, precisament en l’àmbit formatiu s’identi- circulars públiques o privades. fica un dels frens més importants per a la implantació de 4. Fer campanyes de comunicació, tant internes com models circulars que permetin donar resposta a projec- externes, sobre iniciatives i recursos vinculats a l’eco- tes i conceptes ecodissenyats, ja que sembla que encara nomia circular. manquen el talent i els coneixements necessaris sobre la 5. Començar a generar, de manera prioritària, el talent nova manera de fer de cara a implementar i materialitzar necessari per poder implementar i portar a terme pro- la nova metodologia de producció. jectes i cadenes de valor des de l’òptica circular. Referències i documentació addicional Comissió Europea (2001). Waste management options and Diputació de Barcelona i Fundació Fòrum Ambiental (2018). climate change. Office for Official Publications of the European Economia Circular i Verda al món local: Com passar a l’acció i Communities. Recurs en línia: eines pels ens locals. Recurs en línia: https://ec.europa.eu/environment/waste/studies/pdf/climate_ https://www.diba.cat/documents/63810/166310776/Guia_ change.pdf [accés 21/07/2020] ECiV_Final+rev+juliol+2018.pdf/1463e13b-f0cd-4134-bda8- e439daab3ab9 [accés 21/07/2020] Compromiso Empresarial (2017). Los españoles depositan 18.000 toneladas de textil en los contenedores de reciclaje. Re- Ellen MacArthur Foundation (2013). Hacia una economía circu- curs en línia: lar: motivos económicos para una transición acelerada. Recurs https://www.compromisoempresarial.com/tercersector/ en línia: ong/2017/01/los-espanoles-depositan-18-000-toneladas-de- https://www.ellenmacarthurfoundation.org/assets/downloads/ textil-en-los-contenedores-de-reciclaje/ publications/Executive_summary_SP.pdf [accés 21/07/2020] [accés 21/07/2020] 11 2020/2 ECONOMIA CIRCULAR. L’ECODISSENY Ellen MacArthur Foundation (2017). A New Textiles Economy: Generalitat de Catalunya i Agència de Residus de Catalunya Redesigning fashion’s future. Recurs en línia: (2013). Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i https://www.ellenmacarthurfoundation.org/publications/a-new- Recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20). Recurs en lí- textiles-economy-redesigning-fashions-future nia: [accés 21/07/2020] http://www20.gencat.cat/docs/arc/Home/Ambits%20 dactuacio/Planificacio/PROCAT20/PRECAT20.pdf Ellen MacArthur Foundation (2017). The New Plastics Economy: [accés 21/07/2020] Rethinking the future of plastics & catalysing action. Recurs en línia: Grupo SPRI (2017). «La servitización, otro nicho de mercado https://www.ellenmacarthurfoundation.org/publications/ más allá del producto». A: El blog de la empresa vasca. Recurs the-new-plastics-economy-rethinking-the-future-of-plastics- en línia: catalysing-action [accés 21/07/2020] https://www.spri.eus/es/basque-industry-comunicacion/la- servitizacion-otro-nicho-de-mercado-mas-alla-del-producto/ Ellen MacArthur Foundation (2018). Circular Consumer Electro- [accés 21/07/2020] nics: An initial exploration. Recurs en línia: https://www.ellenmacarthurfoundation.org/publications/ Lope Peña, A. (dir.); Moles Kalt, B. (2019). Perfils professionals i circular-consumer-electronics-an-initial-exploration necessitats de formació per a l’economia circular a la indústria. [accés 21/07/2020] Departament d’Empresa i Coneixement, Generalitat de Catalu- nya. Recurs en línia: Eneco2 (2014). Fòrum «Metodología de ecodiseño siguiendo la https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2019/211777/07_economia_ norma 14006». La Rioja. circular.pdf [accés 21/07/2020] European Sustainable Business Federation (2019). Circular fas- INE (2017). Estadística sobre Recogida y Tratamiento de Resi- hion advocacy. A strategy towards a circular fashion industry in duos. Recurs en línia: Europe. Recurs en línia: https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Es- https://ecopreneur.eu/wp-content/uploads/2019/03/EcoP- tadistica_C&cid=1254736176844&menu=ultiDatos&i- Circular-Fashion-Advocacy-Report-28-3-19.pdf dp=1254735976612 [accés 21/07/2020] [accés 21/07/2020] INE (2018). España en cifras 2018. Recurs en línia: Fundació BCN Formació Professional (2020). Els sectors eco- https://www.ine.es/prodyser/espa_cifras/2018/2/ nòmics emergents i la formació professional a la Regió Metropo- [accés 21/07/2020] litana de Barcelona. L’economia circular, el cas de l’ecodisseny. Recurs en línia: Unió Europea. «Directiva 2005/32/CE del Parlamento Europeo https://drive.google.com/file/d/1mxyvRtlsvzUeqmaRhMUxJBU- y del Consejo, de 6 de julio de 2005, por la que se instaura un reV6HjYS/view marco para el establecimiento de requisitos de diseño ecológi- [accés 21/07/2020] co aplicables a los productos que utilizan energía y por la que se modifica la Directiva 92/42/CEE del Consejo y las Directivas Fundación Cotec (2019). Situación y evolución de la economía 96/57/CE y 2000/55/CE del Parlamento Europeo y del Conse- circular en España. Informe 2019. Recurs en línia: jo». Diario Oficial de la Unión Europea. L 191/29 (22 de juliol de https://cotec.es/media/informe-cotec-economia-circular-2019. 2005) pdf [accés 21/07/2020] Unió Europea. «Directiva 2008/98/CE del Parlamento Europeo y Generalitat de Catalunya (2015-2020). Estratègia de recerca i del Consejo, de 19 de noviembre de 2008, sobre los residuos y innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS- por la que se derogan determinadas Directivas». Diario Oficial de 3CAT). Recurs en línia: la Unión Europea. L 312/3 (22 de novembre de 2008) http://catalunya2020.gencat.cat/ca/ris3cat/ [accés 21/07/2020] Coordinació del contingut ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL DE L’AMB Barcelona, octubre del 2020 12