Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris ACTA DEL PLE ORDINARI DEL CONSELL DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS Data: 12-12-2019 Horari: 19.01 h Lloc: sala de plens de la seu del Districte Presideix: Il·lma. Sra. Gemma Sendra i Planas, presidenta del Consell del Districte de Nou Barris Assistents: Il·lma. Sra. Margarita Marí Klose, regidora del Districte de Nou Barris Regidors adscrits: Sr. Jordi Martí Galbis (JxCat) Consellers: Socialistes de Catalunya (PSC) Sra. Sheila María Guerra Andrés Sra. Sara Belbeida Bedoui Sr. Sergio Nieto Sánchez Sr. Antoni Pallarès Davó Sr. Dídac Ramírez Casas Sra. Sonia Nieto Sánchez Sr. Andrés Rodríguez Domínguez Barcelona en Comú (BC) Sra. Carolina Recio Cáceres Sra. Esther Flaquer García Sr. Carlos Izquierdo Lázaro Sra. Alexandra López Lorente Sr. Guillem Gabarnet Colomines Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Sr. Joaquim Sangrà i Morer Sra. Montserrat Cuspinera Inglés Sr. Miguel Ángel Palos Nevado Ciutadans (Cs) Sr. Juan del Olmo Fernández Sra. Noemí Martín Peña 1 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Partit Popular (PPC) Sr. Javier Barreña Flores Barcelona pel Canvi (BxCanvi) Sr. Daniel Elicegui Serrate Gerent: Sr. Gabriel José Duarte García Secretari: Sr. Ricardo Fernández Aranda Desenvolupament de la sessió: La presidenta del Consell del Districte, Sra. Gemma Sendra i Planas obre la sessió. Informa que el punt 7 de l’ordre del dia es tractarà després de l’aprovació de l’acta per no repetir tota l’explicació que ha fet el Govern en el Consell Ciutadà que s’ha celebrat tot just abans del Consell Plenari. 1.- Actes: a) Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió extraordinària de cartipàs del 9-10- 2019 b) Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió ordinària anterior del 09-10-2019 El secretari pregunta si algun grup vol fer alguna consideració respecte a les actes. La Sra. Sendra, davant la manca d’observacions, les dona per aprovades. S’aproven. 2.- Cartipàs: a) Decret d’Alcaldia de data 15 d’octubre de 2019 de nomenament de regidors/res adscrits/tes de Districte b) Decret d’Alcaldia de data 11 de novembre de 2019 de nomenament del Sr. Carlos Izquierdo Lázaro com a vicepresident del Consell del Districte de Nou Barris El secretari dona compte dels dos decrets de cartipàs i afirma que els grups municipals tenen aquesta documentació a la seva disposició. Part informativa: A) Despatx d'ofici: 2 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris 3.- Despatx d'ofici: RESTAR ASSABENTAT dels contractes aprovats per la Gerència del Districte en el darrer període. El secretari pregunta si algun grup vol revisar alguns dels contractes de la llista facilitada. La consellera Sra. Noemí Martín Peña (Cs) indica que ho faran com sempre per correu electrònic adreçat al secretari. 4.- RESTAR ASSABENTAT de l’acord de la Comissió de Govern del 22 de novembre de 2019 d’aprovació dels preus públics per al Districte de Nou Barris per a l’any 2020. La presidenta del Consell del Districte dona la paraula al Govern. En la seva representació, el conseller Sr. Andrés Rodríguez Domínguez (PSC) assenyala que aquest és un punt informatiu, atès que, ja es va seguir el tràmit preceptiu d’aprovació a la Comissió de Govern. Destaca que el canvi de preus públics més important és l’increment del 4% de les activitats formatives als centres cívics, d’acord amb les indicacions de l’Institut de Cultura de Barcelona. Explica que hi ha un canvi de model en el sentit que s’han afegit unes franges que permeten als centres cívics triar la franja de preu segons els tipus d’activitats. Afirma que, al districte, aquest canvi afecta els centres cívics de Can Verdaguer, Torre Llobeta i Zona Nord, i que els centres de gestió cívica no s’hi veuen afectats. A més, assenyala que en el cas de la Zona Nord s’ha afegit una franja de preus que permet no incrementar-los, atesa la situació socioeconòmica específica d’aquests barris. Indica que a Nou Barris aquests canvis s’aplicaran a partir de l’1 de setembre de 2020. Manifesta que es manté la política de compensació en el cas dels aturats, així com la reducció de preus del 50% o el 75% per a persones amb algun tipus de discapacitat. Explica que s’incorporen alguns preus complementaris a l’Espai Jove Les Basses que ajuden a reforçar la seva proposta i que hi ha una nova modalitat de preus als casals de gent gran en consonància amb els de la resta de la ciutat, però que es manté el preu actual de les activitats. A més, indica que s’incorporen als preus públics equipaments que fins ara no hi eren, com el castell de Torre Baró. Finalment, afirma que es produeix un increment del 0,6% en els preus de la gran majoria dels equipaments esportius, tret de Cotxeres Borbó, on hi ha una compensació respecte a una mesura social de preu que s’aplicarà en aquest equipament. A continuació, la presidenta del Consell del Districte obre torn de paraula als Grups Municipals. El conseller Sr. Daniel Elicegui Serrate (BxCanvi) manifesta que en un pressupost expansiu que pretén buscar la igualtat s’haurien d’haver mantingut o, fins i tot, reduït els preus, tenint en compte que els preus públics no són progressius. Afirma que, per moltes bonificacions o exempcions que es facin, els preus públics no són la via ideal per tractar els augments de tipus impositiu. Opina que és molt millor fer més assequibles els serveis als ciutadans i, sobretot, no fomentar les taxes o tributs que penalitzen tothom de la mateixa manera sense tenir en compte la renda, i més en un districte com Nou Barris on hi ha tanta desigualtat. El conseller Sr. Javier Barreña Flores (PPC) expressa la disconformitat del seu grup amb els preus públics, principalment per tres motius. Manifesta que, en primer lloc, creuen que els preus públics s’haurien d’aprovar en el Ple del Districte, amb un procediment públic perquè els veïns, les entitats i els grups municipals poguessin fer-hi aportacions. Explica que, atès que els 3 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris preus públics s’aproven a través de la Comissió de Govern, el Govern no té en compte el posicionament dels veïns, les entitats i els grups municipals, ni té l’obligació de donar-los resposta, per la qual cosa no s’obre cap període d’al·legacions. Afirma que per això demanen un procediment més democràtic per aprovar els preus públics per al 2020. Explica que, en segon lloc, no estan d’acord en la forma d’aprovar els preus públics perquè el Govern hauria de facilitar la informació dels costos que justifiquen els preus. Recorda que la Llei d’hisendes locals estableix que els preus públics han de cobrir, com a mínim, el cost dels serveis prestats. Afirma que, atès que el Govern oculta aquesta informació, no poden valorar si els preus públics són molt superiors o molt inferiors als costos dels serveis prestats. Manifesta que, en tercer lloc, creuen que el Govern hauria de rebaixar els preus públics. Explica que, atès que els preus públics fixats superen els costos, consideren que el Govern té marge per abaixar-los el 2020. A més, remarca que en el període 2016-2019 l’Ajuntament ha acumulat un superàvit de més de 200 milions d’euros. Opina que, en conseqüència, pot reduir els ingressos públics sense causar cap perjudici en les polítiques i en la gestió del consistori. La consellera Sra. Noemí Martín Peña (Cs) manifesta que, tot i saber que des del 2012 no s’augmenten els preus públics dels equipaments del districte, no troben encertat que aquests preus s’apugin un 4% el 2020. Explica que creuen que s’hauria d’haver fet un increment dels preus més progressiu, proper a la variació de l’IPC, per no haver d’apujar-los de cop un 4%. A més, afirma que també s’oposen a l’increment dels preus públics per les característiques de Nou Barris. El conseller Sr. Joaquim Sangrà i Morer (ERC) assenyala que, tal com ja s’ha dit, el posicionament dels diferents grups municipals sobre els preus públics no és vinculant. Explica que la valoració que fan de la proposta és que no conté gaires novetats i que deixa passar l’oportunitat d’explorar noves formes d’aprofundir en la tarifació social, una qüestió sobre la qual el seu grup ha fet algunes aportacions en l’àmbit de ciutat en els darrers anys. D’altra banda, afirma que algun dia hauran de parlar dels preus que no són públics de les instal·lacions públiques, com ara el preu que alguns clubs i entitats paguen a les empreses gestores dels equipaments públics per a l’ús de les pistes al llarg de l’any, tenint en compte que són clubs i entitats sense ànim de lucre i que no tenen cap tipus de finançament regular propi. Opina que caldria saber què fa pagar cadascuna de les empreses que gestiona els equipaments als clubs, als veïns i veïnes i a tots els voluntaris que treballen sense rebre res a canvi. Seguidament, la presidenta del Consell del Districte pregunta al regidor adscrit de JxCat si vol dir alguna cosa sobre aquest punt. El regidor Il·lm. Sr. Jordi Martí Galbis, regidor adscrit de JxCat, respon que intervindrà en un altre punt de l’ordre del dia, per la qual cosa, la presidenta del Conslel del Districte dona de nou la paraula al Govern. La regidora del Districte, Il·lma Sra. Margarita Marí Klose remarca que l’efecte real de l’augment dels preus públics té una incidència bastant limitada. Assenyala que l’augment del 4% afecta sobretot dos centres cívics, el de Verdum i el de Vilapicina i Torre Llobeta, mentre que en el cas del centre cívic de Zona Nord es poden mantenir els preus, o fins i tot reduir-los, i els preus dels centres de gestió cívica es mantenen igual. 4 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Pel que fa als equipaments esportius de l’IBE, explica que el canvi de preus no afecta el poliesportiu de Valldaura ni els camps de futbol de gestió cívica. D’altra banda, afirma que als casals de gent gran tampoc no s’incrementen els preus. A continuació, la presidenta del Consell del Districte obre el torn de paraula del públic. El Sr. Pep Ortiz, en nom de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, remarca que els preus dels equipaments de gestió cívica no augmenten perquè aquests equipaments no són un negoci. En aquest sentit, assenyala que fa molts anys que els gestors cívics posen en qüestió que els equipaments de l’Ajuntament siguin gestionats per empreses, amb uns beneficis i unes possibilitats de costos interns bastant significatius. B) Informes: 5.- Informe de la regidora del Districte La regidora del Districte, Il·lma. Sra. Margarita Marí Klose saluda el públic i les entitats. Indica que presentarà bàsicament les línies d’actuació del Govern en els darrers mesos. Explica que en aquest inici del mandat han començat a visitar les associacions de veïns de tots els barris de Nou Barris per presentar-se com a Govern i exposar els objectius del mandat, però sobretot amb la finalitat d’escoltar les inquietuds dels veïns i veïnes i recollir les expectatives de les entitats, tenint en compte que a partir d’ara totes aquestes expectatives i inquietuds s’hauran de traduir als plans d’actuació del districte. Afirma que han convocat els 13 consells de barri i 9 dels 11 consells sectorials. Assenyala que en aquests consells de barri que s’han fet també han iniciat els processos d’elecció de les vicepresidències i la nova constitució de les comissions de seguiment. Manifesta que han presentat les polítiques que volen prioritzar en aquest mandat en molts consells de barri. Destaca que, sobretot, se centraran en la promoció de polítiques de qualitat de vida al llarg de tot el cicle de vida, des de la infància i la joventut fins a la tercera edat. Explica que volen desenvolupar espais d’oci i activitats que fomentin les relacions socials, l’envelliment actiu, l’accessibilitat i la formació. Afirma que les polítiques per garantir la igualtat d’oportunitats també formen part d’aquestes polítiques de promoció. Remarca que això representa, entre altres coses, impulsar projectes socioeducatius de qualitat i, sobretot, ampliar la xarxa d’escoles bressol. Explica que també és important l’atenció als col·lectius més vulnerables i, per tant, abordar les situacions de desigualtat donant continuïtat als plans de barri i incorporant-hi nous barris del districte amb la finalitat de reduir les desigualtats. Afirma que també volen abordar transformacions urbanístiques, que exigiran, entre altres coses, processos participatius relacionats amb modificacions del PGM en barris com Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona i Can Peguera. Explica que també volen donar molta preeminència a la provisió de grans equipaments, ja que és una manera de garantir l’accés a oportunitats, a formació i a activitats lúdiques i de generar cohesió social. D’altra banda, manifesta que volen fomentar la promoció econòmica i l’ocupació desplegant el Pla de desenvolupament econòmic, així com impulsar el comerç del districte donant suport als eixos comercials. Destaca que avaluaran totes les polítiques per tenir informació suficient per poder revisar-les i per gestionar l’acció de Govern de la millor manera possible. Recorda que a partir del gener del 2020 es declararà l’emergència climàtica a la ciutat i que, per fer-hi front, el Govern municipal activarà un paquet de mesures urgents acordades a la primera trobada de la Taula per l’Emergència Climàtica, en què participen 200 entitats, experts i 5 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris representants d’administracions. Destaca que es tracta d’un paquet de mesures molt consensuat i que una de les més immediates, la zona de baixes emissions, repercuteix en el model de mobilitat. Afirma que, segons l’informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, la contaminació va provocar 351 morts prematures el 2018. Remarca que, per tant, és necessari abordar aspectes que tenen a veure amb l’emergència climàtica, cosa que representa, entre altres coses, modificar el model de mobilitat de la ciutat i alterar l’ús que es fa dels vehicles. Anuncia que el proper 17 de desembre hi haurà una sessió informativa per explicar els principals aspectes de la zona de baixes emissions, i que amb aquesta mesura preveuen sobretot evitar, a partir del gener de 2020, que els dies laborables entrin a la ciutat 50.000 dels cotxes més contaminants. Assenyala que els veïns i veïnes podran plantejar tots els dubtes que tinguin sobre la zona de baixes emissions en aquesta sessió informativa, que es farà a la sala on se celebra el Plenari del Consell del Districte. Manifesta que també vol destacar les polítiques que tenen a veure amb l’ocupació i, específicament, amb l’impuls de serveis d’ocupació des del mateix territori. Assenyala que això s’ha fet fonamentalment des del nou centre de Nou Barris Activa, que ha atès 3.024 persones. Subratlla que el 43% d’aquestes persones són nous usuaris, és a dir, persones que fins ara no havien fet servir un servei d’aquestes característiques de Barcelona Activa. Afirma que això és especialment rellevant perquè posa de manifest la importància que té que els serveis estiguin pròxims al ciutadà i puguin respondre a les seves necessitats, especialment en temes relacionats amb l’ocupació, i més en un districte que té unes taxes d’atur elevades en comparació amb la resta de la ciutat, tot i haver-se reduït en els últims mesos. A més, remarca que el perfil de la persona usuària d’aquesta oficina és, en més de la meitat dels casos, el de dones en situació d’atur. Destaca que en aquest dispositiu de Nou Barris Activa es programen accions en funció de les necessitats específiques de les persones que s’hi adrecen. Afirma que això és especialment rellevant perquè, entre altres coses, s’ha detectat que una part significativa dels usuaris tenien dificultats per seguir itineraris d’inserció laboral per manca de competències digitals. Explica que, perquè això no fos un obstacle, s’ha fet un itinerari d’alfabetització digital adreçat a tothom per millorar els coneixements en aquest àmbit. Afirma que una de les línies estratègiques d’aquest mandat és ampliar l’oferta d’habitatge públic, preferentment de lloguer, amb la construcció de nous habitatges a la Trinitat Nova i a Torre Baró, i fer una recerca de noves oportunitats d’habitatge públic al districte. Assenyala que, en concret, a Torre Baró s’iniciaran les obres de 47 nous habitatges de lloguer social durant el primer trimestre de 2020. Destaca que Nou Barris és un dels districtes que compta amb més habitatges de lloguer per sota del preu del mercat, amb 2.620 habitatges, que representen el 3,8% del total d’habitatges principals, xifra molt superior a la que hi ha al conjunt de la ciutat. Pel que fa a l’accés a recursos municipals, manifesta que l’Oficina de l’Habitatge del districte té un ús força superior a la mitjana de la ciutat, encara que s’ha reduït en els darrers mesos. D’altra banda, afirma que és especialment important fer tot el possible per simplificar els tràmits per facilitar la prestació d’ajudes a la població en matèria d’habitatge. Finalment, indica que vol destacar les obres que es desenvolupen al districte, i mostra un quadre amb els principals projectes en execució i les obres amb previsió d’inici durant els propers tres mesos. Explica que les obres en execució més importants des del punt de vista de la inversió són la reurbanització de la plaça Sóller, la fase 1 dels interiors de la Trinitat i les escales mecàniques de Ciutat Meridiana. També es refereix als equipaments de la plaça Sóller 6 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris com una de les principals inversions en equipaments. Assenyala que els grups poden consultar la relació d’equipaments en el document. Finalitzada aquesta intervenció, la presidenta del Consell del Districte dona la paraula als grups polítics. El conseller Sr. Daniel Elicegui Serrate (BxCanvi) afirma que no tenen res a objectar respecte a la presentació que ha fet la regidora i que valoren positivament la feina en matèria d’habitatge, que creuen que és una qüestió molt important. Assenyala que volen fer una puntualització sobre la zona de baixes emissions. Manifesta que estan d’acord que cal reduir la contaminació, però que creuen que el cost de la transició econòmica cap a una economia verda i cap a una reducció de la contaminació a les ciutats no pot recaure en els col·lectius més vulnerables. Opina que, com a consistori, han d’estar preparats per afrontar aquesta transició amb ajudes, bonificacions i subvencions, si cal, per a aquelles persones amb menys recursos, que són les que tenen vehicles més contaminants per raons purament econòmiques. Explica que, si bé en les estadístiques i en la presentació que han rebut els grups es fa una especial referència al fet que els ciutadans amb menys poder adquisitiu són també els qui tenen menys vehicles, també és cert que probablement la població amb menor poder adquisitiu té un vehicle a la família, mentre que la que té un poder adquisitiu més elevat en té dos, i que segurament el vehicle de la família de Nou Barris serà estadísticament més contaminant que els dos vehicles de la família de Pedralbes o Sarrià. Afirma que, per tant, esperen que el Govern faci més progressos per ajudar les famílies amb menys recursos a fer aquesta transició. Manifesta que continua trobant a faltar altres problemes reals del districte en l’informe de la regidora. Explica que, si en el primer plenari es va deixar de banda la seguretat, sembla que avui s’oblidarà per complet, malgrat que els veïns d’alguns barris es refereixen reiteradament a la sensació d’inseguretat. Afirma que coneix les estadístiques i que ha escoltat dir al Govern i a altres grups municipals que a Nou Barris no hi ha inseguretat, però que ell es refia més del que diuen les persones que viuen als barris del districte. Opina que a vegades pequen de no voler veure una realitat que és tangible i que els veïns senten i expressen, i que cal donar-hi una resposta real. Afirma que en alguns barris del districte hi ha inseguretat i que la mediació no és una solució quan hi ha persones que no tenen cap intenció de conciliar amb els veïns perquè creuen que l’espai públic és seu. Explica que, per exemple, algú que es dedica a llançar excrements a les portes de les cases dels veïns no acceptarà una mediació i que cal una reacció més contundent per part de l’Ajuntament en casos com aquests. A més, remarca que la impunitat és quelcom que s’estén com una plaga i que acaba ocupant tots els espais de la vida civil. Afirma que també troba a faltar polítiques ambicioses en matèria de lluita contra la desigualtat. Opina que no n’hi ha prou de fer equipaments, exempcions o bonificacions, sinó que la lluita contra la desigualtat a Nou Barris exigeix, especialment en alguns barris en concret, grans plans d’inversió i grans mesures, que poden incloure fins i tot la participació d’altres administracions. Recorda que en el plenari anterior va preguntar quina valoració feia el nou Govern sobre el Pla de desenvolupament econòmic per a Nou Barris que va tirar endavant el Govern anterior i que la resposta va ser que havia funcionat molt bé. Afirma que aquesta valoració és sorprenent quan, segons les dades i les estadístiques, Nou Barris continua sense créixer, tenint greus problemes de desigualtat i sent el districte amb més atur. Opina que ara cal fer autocrítica i valorar els motius pels quals aquest pla ha fracassat. Manifesta que està convençut que el Govern anterior volia corregir les desigualtats i que aquest és un tema que preocupa molt els 7 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris membres del Grup de BC, però que cal provar altres mesures i que la resta de grups polítics han de participar-hi. Afirma que per això insisteix en la necessitat que els pressupostos siguin més consensuats i que es tingui en compte els grups municipals en els projectes. Assenyala que, per exemple, troba a faltar que els grups municipals i el Govern no s’hagin reunit per valorar les qüestions que poden plantejar en la proposta inicial del Programa d’actuació del districte (PAD). Afirma que ja saben que hi ha la plataforma digital Decidim i que després podran plantejar més propostes i hi haurà tots els tràmits que corresponguin, però que no costa gents fer una reunió en què els grups polítics de l’oposició puguin començar ja a fer les seves aportacions. Manifesta que no veu cap motiu pel qual s’hagin d’esperar a fer-ho més endavant quan ja podrien fer-ho. Opina que això seria positiu per al districte i per a la ciutat i mostraria un canvi en la dinàmica del Districte. Afirma que han d’anar tots més a l’una, en comptes de fer una política de bàndols i faccions, que no els portarà enlloc. Explica que creu que Barcelona Activa és una eina molt bona per a la promoció econòmica i perquè hi hagi més riquesa a Barcelona, però que no es potencia prou. Assenyala que la dada que se’ls ha donat sobre l’atenció de 3.000 persones al districte mostra un impacte molt petit si es té en compte la població del districte. Afirma que s’ha de valorar ampliar aquest servei i incentivar molt més altres fórmules d’activitat econòmica, com ara les cooperatives, que són una fórmula d’associació de treballadors molt interessant per promoure la igualtat, ja que reparteixen millor la riquesa. Opina que cal ser més ambiciosos en aquest àmbit i que tenen l’oportunitat d’abordar aquest tema en aquest mandat, sobretot tenint en compte que els plans anteriors no han funcionat. A més, destaca que Collserola pot ser un pol d’atracció econòmica i revitalitzar alguns barris. Afirma que, per tant, haurien d’intentar tirar endavant projectes en aquest sentit. D’altra banda, opina que el canvi de tarifes del transport és un augment encobert del sistema tarifari, ja que moltes famílies utilitzen la T-10 per a diversos membres de la família i, de fet, s’incrementen les tarifes de les targetes més usades. Afirma que això no és coherent amb una política contra la desigualtat i la lluita contra l’ús del vehicle privat a la ciutat. El conseller Sr. Javier Barreña Flores (PPC) manifesta que, per començar, el seu grup vol mostrar el seu suport als joves universitaris que ahir van ser atacats per un grup de separatistes violents a la Universitat Autònoma de Barcelona. Opina que els joves han d’anar a la universitat per estudiar i no per contramanifestar-se d’una manera violenta contra altres joves que volen aprofitar el temps i obtenir un títol universitari. Pel que fa a l’informe de la regidora, assenyala que no entrarà en el detall del que inclou o no inclou, però que lamenta que no reflecteixi les principals mancances que tenen els carrers i els barris del districte i que s’exposen en els diferents òrgans de participació. Afirma que si en aquests òrgans es repeteixen els mateixos temes és perquè no s’hi han buscat solucions. Remarca que, atès que ja han transcorregut set mesos des de l’inici del mandat, entén que ja es deu haver fet un diagnòstic de les mancances i les necessitats que té el districte de Nou Barris. Manifesta que, per això, vol fer una bateria de preguntes a la regidora. Li pregunta si considera que Nou Barris està net, és segur i és cívic, i quines eines aplicarà l’equip de Govern en relació amb aquests temes. D’altra banda, qualifica de curiós l’equip de Govern tenint en compte que en el mandat anterior el PSC va ser expulsat del Govern al cap de sis mesos. Manifesta que espera que aquesta vegada el Grup del PSC es mantingui en el Govern durant tot el mandat per una qüestió d’estabilitat política a la ciutat. 8 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Afirma que a partir de l’1 de gener el Govern impedirà entrar a la ciutat les persones que tenen un vehicle de fa molts anys perquè en molts casos no n’han pogut comprar un altre, quan els vehicles que més contaminen des del punt de vista atmosfèric i auditiu són els camions de les escombraries. Opina que caldria fer una auditoria del servei de la neteja en relació amb això, així com revisar les eines que utilitza per fer la feina. Pel que fa a això, critica que la neteja dels carrers consisteixi només a regar-los per sobre, sense recollir les fulles ni altres elements. Pregunta a la regidora què opina sobre el parc infantil del carrer Lliçà i si ha vist un parc d’aquestes característiques en altres districtes de la ciutat. Afirma que la zona de Can Dragó és una de les més concorregudes per practicar el running i que tots els grups municipals han coincidit en més d’una ocasió que s’hauria de fer algun tipus d’àrea esportiva a l’exterior en aquesta zona. Pregunta si el Govern té intenció de fer-hi alguna cosa. D’altra banda, recorda que el Grup Municipal del PSC va presentar fa poc més de set mesos una proposta d’acord per estudiar la possibilitat de reubicar l’àrea d’esbarjo de gossos de Can Dragó. Explica que sap que s’han mantingut dues reunions sobre aquest tema i que li ha arribat el rumor que s’està elaborant un informe que costarà molts diners, cosa que li resulta incomprensible quan hi ha l’espai lliure que apunten els responsables de la plataforma Reubica. Pregunta quins avenços s’han produït respecte a aquest tema. Recorda que es va aprovar una proposta relativa a la falta de vestuaris al camp municipal de futbol del Turó de la Peira, en què tots els grups municipals van coincidir que era una necessitat molt important, i que el Govern va dir que es compliria al llarg del 2020. Pregunta si el Govern té previst incloure aquesta proposta en el pressupost. Manifesta que el seu grup és partidari d’abaixar els preus del transport públic i que, en aquest sentit, celebra que s’hagi reduït el preu de dues targetes. Remarca, però, que la T-10 ha augmentat un 11% i ha passat a ser una targeta unipersonal. Afirma que ara una família de cinc persones haurà de comprar cinc targetes de T-10 o comprar bitllets individuals, ja que no creu que comprin la targeta familiar si agafen el transport puntualment. Indica que, segons dades de l’ATM, el 2017 es van vendre més de 250.000 tiquets de T-10 i que, d’altra banda, la TMB estima en 10 milions d’euros les pèrdues causades per les persones que es colen al metro. Opina que, més que augmentar el preu a les persones que paguen, potser la solució seria impedir que la gent es pogués colar amb tanta facilitat. Explica que el Grup Municipal de BC ja fa diversos mandats que es queixa de l’empresa Sagalés i demana que les línies 80, 81, 82 i 83, que cobreixen sobretot la zona de Torre Baró, passin a TMB. Afirma que això no els semblaria malament, però que fa poc van sentir en el consell de barri que s’havia tornat a adjudicar el servei a Sagalés. Pregunta si això és cert i per què s’ha pres aquesta decisió. Explica que ha vist la regidora del Districte en els tres consells de barri als quals ha assistit i que, per tant, vol agrair la seva presència. Afirma que els regidors anteriors no hi assistien tant i que creu que això és positiu per als ciutadans que hi participen, ja que tenen més facilitat per anar a aquestes sessions per motius de proximitat i les seves preguntes són respostes per algú que té la capacitat de poder executar el que diu, a diferència dels consellers. Manifesta que en la trobada recent del Consell Municipal de Gent Gran es van plantejar propostes molt interessants i que es reserven el dret de portar iniciatives sobre aquestes propostes en futurs plenaris. Explica que avui ha llegit al diari que a Barcelona una de cada quatre persones grans viu sola. Assenyala que es tracta d’un sector molt vulnerable i que 9 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris caldria enfortir alguns aspectes en relació amb aquest sector, tot i reconèixer que l’Ajuntament de Barcelona fa molts anys que treballa en aquest tema. El conseller Sr. Juan Del Olmo Fernández (Cs) afirma que crida l’atenció que el Govern de BC i del PSC continuï fent una anàlisi de la situació i prenent nota de les demandes dels veïns com si fos un nou govern, quan el PSC té una experiència de més de 30 anys de govern de la ciutat i en el mandat anterior va cogovernar amb BC. Manifesta que, per això, els demanen que deixin el discurs de les bones intencions i donin solucions als problemes del districte. Assenyala que en l’informe es parla de diàleg amb les entitats, però que els membres del Govern arriben als consells de barri sense conèixer les demandes de cadascun dels barris i fins i tot del districte. Remarca que la seguretat, l’habitatge, la neteja, l’estacionament, el manteniment dels carrers, la poda d’arbres i moltes altres coses continuen sent els temes que es plantegen any rere any sense que el Govern hi doni solucions. Explica que les persones es pregunten de què serveix tant diàleg i tanta transparència si després no es resolen els problemes. Opina que no es pot establir un diàleg real sense voluntat política i no hi pot haver transparència si el Govern és incapaç de donar una informació veraç. Assenyala que, per exemple, repetidament han preguntat per les inversions realitzades i no n’han rebut un desglossament clar i concís. Explica que també continuen esperant l’informe de seguiment del programa «Barri d’oficis», d’acord amb el que es va aprovar en el darrer plenari. Remarca que el Govern gasta 2,2 milions dels 3,5 milions d’aquest programa en la gestió i, en canvi, és incapaç de facilitar-ne un informe de seguiment. Manifesta que continuen sense entendre com és possible que el Govern continuï prioritzant l’augment d’impostos en comptes d’analitzar, gestionar i reorganitzar la despesa pública del Districte i de l’Ajuntament i, d’aquesta manera, evitar aquest increment. Demana que se’ls expliqui com repercutirà l’augment dels impostos, com ara l’increment del 5,46% de l’IBI, i com ho justificarà el Govern quan continua atorgant contractes públics a dit, de manera delegada, a empreses i entitats vinculades als seus partits i a excàrrecs municipals, o quan dona 10.000 euros a determinades entitats perquè celebrin el seu aniversari. Explica que des del Grup de Cs han insistit en la retirada d’aquests augments d’impostos perquè superen l’IPC anual i perquè les administracions públiques han d’imposar el sentit comú i la capacitat de gestió dels recursos amb criteris econòmics i de justícia social, a diferència del que fa el Govern. Afirma que cal reduir la contaminació de manera coherent i eficaç, però que el Govern continua imposant prohibicions per obtenir resultats a curt termini perquè fa molts anys que no fa res efectiu per reduir-la. Explica que, per exemple, si hi hagués un transport públic eficient per anar als polígons industrials, els treballadors no agafarien el seu vehicle per anar a la feina. Respecte a la mobilitat al districte i a la ciutat, afirma que hi ha un Pla de mobilitat caducat des del 2018 i un nou pla 2019-2024 que encara no s’ha presentat, una ciutat més col·lapsada i contaminada, i un districte amb un dèficit d’estacionament que el Govern ha trigat quatre anys a reconèixer. A més, opina que el Govern s’ha gastat molts diners en l’ampliació de carrils bici sense importar-li l’ús que se’n fa i, en alguns casos, la seguretat dels usuaris. També remarca que el nou servei del Bicing no arriba a tots els barris, tot i ser el més car d’Espanya. Opina que el canvi de tarifes del transport públic perjudica la major part dels usuaris, atès l’increment de la T-10 en més d’un euro i el fet que sigui unipersonal, cosa que implicarà que les famílies amb fills hagin de tenir una targeta per a cada membre de la família. Manifesta que el seu grup ha sol·licitat a l’ATM la suspensió dels increments anunciats fins que es consensuï amb la Mesa Social del Transport Públic un replantejament del model de zones tarifàries i la 10 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris redacció d’una llei de finançament del transport públic. Recomana al Govern que, si vol incentivar l’ús del transport públic, no n’incrementi els preus per sobre del cost de la vida i de les condicions salarials dels ciutadans, millori la xarxa d’autobusos de barri per complementar la xarxa ortogonal i corregir-ne les deficiències, o garanteixi l’accessibilitat en tots els vehicles. Pel que fa a l’habitatge, recorda que el Grup de Cs va donar suport al Govern en relació amb el Pla pel dret a l’habitatge i va advertir de la necessitat de ser més ambiciosos i ser més àgils en les tramitacions. Afirma que els serveis que ofereix l’Ajuntament a través de l’Oficina d’Habitatge, la UCER, la Mesa d’Emergència i altres organismes es limiten a fer un acompanyament de les famílies, quan aquestes necessiten solucions. Opina que el Govern continua sense adonar-se que aquests serveis no són efectius i necessiten una reestructuració en la seva gestió per ajustar-se a la realitat. Remarca que les dades que facilita l’informe de la regidora ho demostren clarament: de 238 casos a Nou Barris, en 201 casos la solució ha provingut de les mateixes famílies i en 37 de l’Administració. Quant a accessibilitat, manifesta que tots són conscients de la complicada orografia del districte, però que les mesures que es van adoptant no resolen els problemes. Afirma que cal deixar de fer pegats i donar solucions efectives per eliminar les barreres arquitectòniques que té Nou Barris. Explica que, per exemple, l’any passat es va fer un nou contracte per millorar el manteniment de les escales mecàniques i els ascensors, però que tot segueix igual. Pregunta al Govern què pensa fer respecte a això. Afirma que un altre dels grans problemes sense resoldre és la neteja de l’espai públic. Recorda que el 2018 es va anunciar un nou contracte de neteja que semblava que era la panacea, però que el Govern és incapaç de posar-lo en funcionament i que sembla que el 2020 tampoc no ho farà. Pregunta quan es posarà en marxa el nou servei de neteja i quant està costant aquest endarreriment als ciutadans. Explica que saben que l’atenció sanitària no depèn totalment del Govern municipal, però que no són acceptables les llistes d’espera que hi ha, amb 23 dies d’espera per a una visita al metge de capçalera. Pregunta al Govern què pensa fer per millorar l’atenció sanitària des del Consorci Sanitari de Barcelona i perquè la Generalitat reforci serveis com el de pediatria, on molts CAP tenen un servei mínim. Afirma que el Grup Municipal del PSC no es refia del seu soci de Govern, i que només cal recordar el que deia el Sr. Collboni el febrer d’enguany en la reprovació del Govern de Colau per la gestió del Pla de barris: «Les actituds del Govern de BC mostren la incompetència de la gestió. Per parlar de projectes de barri, polítiques socials als barris, s’ha de tenir una mínima credibilitat. Aquesta reprovació és pels seus incompliments, per la seva incompetència, però també per ocultar informació als grups de l’oposició i els veïns, perquè els ha enganyat. Més de 200 preguntes i vostès sense contestar, però gastant diners en xocolatades, i quan hem preguntat en alguna comissió vostès han enganyat sobre com s’estaven fent les coses. Quina vergonya.» Pregunta a la regidora què pensa del seu soci, BC, i opina que quan el PSC és a l’oposició tot està malament i quan comparteix govern tot és un «camí de roses». El conseller Sr. Joaquim Sangrà i Morer (ERC) manifesta que la celebració dels consells de barri els ha generat una certa inquietud perquè han observat una dicotomia molt gran entre el que deien els dos socis de Govern. Explica que en alguns consells de barri es parlava de continuïtat, mentre que en d’altres semblava que es començava totalment de nou. Afirma que, un cop passats uns quants mesos des de l’inici del mandat, creuen que no és un bon senyal que això segueixi passant i que agrairien que el Govern del districte marqués ja les seves estratègies 11 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris d’una manera consensuada. Explica que, encara que costi arribar a acords, pensen que és exigible una imatge més forta de continuïtat institucional. Remarca que als consells de barri o al Consell Plenari del Districte el Govern representa el Govern del districte, i no pas del partit que governa, i demana una mica més de credibilitat en aquest sentit. Assenyala que això també té conseqüències a la pràctica, com el fet que no se’ls hagi convocat a parlar dels pressupostos del Districte. Afirma que no és normal que avui s’hagin de pronunciar sobre els pressupostos sense haver-ne pogut parlar. Opina que també en pot ser una mostra que no se’ls contesti sobre la seva proposta de cartipàs, quan l’equip de Govern s’havia compromès verbalment a respondre’ls a l’informe de la regidora. Afirma que, per tant, no saben fins a quin punt l’actual Govern del districte considera necessari o no un consell de joventut i un consell de cultura per poder donar un nou impuls a aquests àmbits al districte, així com un supraconsell d’emergència climàtica que permeti coordinar la lluita contra l’emergència climàtica en els propers anys en l’àmbit local i ajuntar les aportacions ciutadanes i dels diferents sectors al districte per contribuir en aquesta lluita. Respecte a la zona de baixes emissions, manifesta que des del principi han dit que creien que s’havia d’adoptar algun tipus de mesura d’aquest tipus, tot i que segurament no és la mesura que el seu grup hauria pres si hagués governat. Opina que és evident que falten mesures addicionals a una mesura lineal que deixa molta gent en una situació difícil en els propers mesos. Remarca que aquesta mesura té en compte la potencial contaminació que pot provocar un cotxe, i no la quantificació de la contaminació que aporta cada cotxe. Explica que, com que els cotxes s’eliminen per edat, no es té en compte que aquella gent que fa servir més el cotxe, que és una cosa quantificable, podria aportar més a finançar la lluita contra la contaminació a la ciutat. A més, assenyala que no s’ha fet l’ampliació necessària de transport públic abans d’implementar la mesura i encara no està previst com es cobrirà la demanda que hi pugui haver. D’altra banda, explica que, per exemple, hi ha serioses dificultats per establir al llarg de l’àrea metropolitana els aparcaments d’enllaç (park and ride) que han de permetre que la gent pugui anar fins a una estació de tren i agafar allà el tren fins a Barcelona. Manifesta que, per tant, s’avança una mesura molt taxativa en la qual estan d’acord, però sense el context de mesures addicionals que podrien permetre’n una aplicació més encertada. Explica que es congratulen que s’hagi acceptat una de les al·legacions que va presentar el Grup d’ERC al text de l’ordenança en el sentit de facilitar l’adaptació a les persones amb baixos ingressos, la qual cosa creuen que beneficiarà molta gent al districte de Nou Barris. Afirma que, tal com ja ha comentat un altre grup, hi ha gent que té un cotxe de més de 15 anys perquè simplement no se’l pot canviar i, per tant, aquestes persones han de tenir un marge de temps per adaptar-se a la mesura. Manifesta que agraeixen molt que en cada plenari s’hagi mantingut l’informe periòdic sobre habitatge. Afirma, però, que els preocupa molt les dades que s’han presentat. Explica que no posen en dubte que els equips d’atenció a la precarietat habitacional de Nou Barris treballen molt, ja que és el districte que en el període de gener-agost ha treballat més de tota la ciutat, amb 238 temes gestionats, però que tota aquesta feina xoca després amb un embut on no es troba solució. En relació amb això, remarca que Nou Barris és el districte amb un major diferencial entre temes resolts i no resolts, de manera que és el que té més casos de persones que «s’han hagut de buscar la vida», cosa que ha permès tancar molts expedients. Opina que això mostra que algunes estratègies del mandat anterior no han funcionat i que cal fer un pensament molt seriós respecte al tema de l’emergència habitacional. Afirma que a Nou Barris hi ha alguna cosa que falla i que fa que no es doni sortida a 200 famílies en un període que no arriba ni a un any. Manifesta que pensen que això és preocupant, no ja pel problema de ciutat, 12 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris que és molt complex i requereix grans canvis estructurals, sinó pel que fa a la comparació entre districtes i al gran percentatge de casos no resolts a Nou Barris. A continuació, la presidenta del Consell del Districte obre el torn de paraula del públic. Assenyala que han demanat intervenir molts homes i només dues dones, i anima els homes a cedir la seva paraula a alguna dona. El Sr. Joaquín, en nom de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, recorda que en l’Audiència Pública que es va celebrar ahir es va dedicar bona part del temps a parlar del tema de l’habitatge a Ciutat Meridiana. Afirma que la desafortunada i brutal actuació tant dels membres dels jutjats com de la policia en el desallotjament d’una família va posar de manifest els malentesos entre l’Administració municipal i l’associació de veïns. Manifesta que, en primer lloc, vol agrair a l’Ajuntament, a la regidora i a l’equip de govern la rapidesa a l’hora de donar una alternativa a la persona afectada. Demana, però, que aquesta alternativa no esdevingui permanent, ja que la pensió on s’allotja aquesta persona es troba al carrer Muntaner, des d’on ha de portar els fills a l’escola a Ciutat Meridiana i després tornar enrere per anar a la feina. Assenyala que és una persona procedent de fora d’Espanya a qui ha costat molt aconseguir un contracte de treball, després de molt de temps de treballar en negre, i obtenir els papers. Explica que la proposta que fa l’associació en aquest tipus de situacions és que es faci l’apropament al lloc on els fills tenen l’escola com més aviat millor i amb la màxima col·laboració de l’Ajuntament, tal com sembla que ja s’ha mig pactat en aquest cas concret. Assenyala que, atès que el dia 22 l’escola tanca per vacances, ja no hi ha el problema de portar-hi els fills perquè el fill major d’edat es fa càrrec dels germans, però que a partir del reinici de l’activitat escolar el dia 8 de gener l’apropament hauria de ser un fet. Explica que des de l’associació exigeixen això perquè tenen l’experiència d’altres casos i saben que aquesta distància causa molts problemes i pot, fins i tot, comportar la pèrdua de la feina. Manifesta que sap que l’Ajuntament està disposat a ajudar en el pagament del lloguer d’un pis, ja que aquesta persona sempre ha estat disposada a llogar, però que no li queda clar si col·labora també en la cerca del pis. Afirma que, si no, aquesta persona pot trobar un pis amb un preu desorbitat o no trobar-ne cap proper al lloc de vida de la família. La Sra. Sendra assenyala que aquest problema es va explicar en l’Audiència Pública d’ahir a bastament però que no ha dit res atesa l’emergència del cas. Demana, però, que les preguntes se centrin el màxim possible en l’informe de la regidora. El Sr. Joaquín explica que al barri es repeteix constantment aquest problema i hi ha una gran necessitat d’equipaments. A més, remarca que és un barri amb molts pisos buits, alguns dels quals són de protecció oficial i de protecció social. Demana que es recuperi el circuit de relació entre l’Ajuntament i les entitats que treballen o col·laboren en el tema de l’habitatge i que sigui àgil per tal d’evitar els malentesos que ahir es van posar de manifest. Afirma que és un treball que han de fer les dues parts i en el qual han de posar el màxim interès perquè, si no, el conflicte serà permanent. La Sra. Neus manifesta que havien de tenir una reunió amb el gerent sobre l’interior del carrer Sant Iscle 75, però que es va anul·lar cinc minuts abans. Explica que la consellera Sra. Guerra Andrés els va dir que els donaria una resposta en unes setmanes, però que ja ha passat un mes 13 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris i mig i no en saben res. Afirma que ja fa cinc anys que tenen aquest problema i que tres consellers del Districte ─la Sra. Flaquer, el Sr. Barreña i el Sr. Sangrà─ han visitat la finca. Explica que els tres han pogut comprovar el mal estat del sostre de l’espai en qüestió, que si cau provocarà l’esfondrament de tot l’edifici. La presidenta del Consell del Districte a la Sra. Neus si va assistir a l’Audiència Pública. La intervinent afirma que hi van anar, però que no van rebre cap resposta. La Sra. Sendra explica que, a l’Audiència Pública, el Govern pren nota de tot i que, per exemple, ahir va donar resposta a les preguntes de l’audiència anterior, ja que necessita un temps per gestionar el que es planteja. Assenyala que ho diu perquè dubta que entre ahir i avui s’hagi pogut resoldre res. La Sra. Neus afirma que el problema és que truca moltes vegades a la Sra. Guerra i no pot parlar amb ella. La Sra. Sendra explica que ahir el Govern va prendre nota dels temes que van sortir i que entre ara i la propera audiència ha de respondre. Proposa a la Sra. Neus que si no obté resposta a la propera audiència, que es farà el mes de gener, torni a venir al plenari per exposar el seu cas. A més, recorda que l’últim punt de l’ordre del dia del plenari està dedicat a precs i preguntes dels veïns i veïnes. Afirma que ara caldria centrar-se en l’informe de la regidora. El Sr. Francisco Garrobo, en nom de la CUP Capgirem Nou Barris, manifesta que es continua vulnerant el dret habitacional i això expulsa els veïns de la seva ciutat. Afirma que el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) obre la porta a generar més places d’allotjament turístic, i no als recursos necessaris per fer front a alternatives d’habitatge. Remarca que hi ha una mesa d’emergència amb una llista d’espera de més d’un any que ara mateix no es pot solucionar perquè no entren més pisos; centenars de pisos buits que són propietat de bancs subvencionats pel Govern espanyol, i 5.000 llançaments de desnonaments anuals a la ciutat i més de 2.000 executats, molts d’ells al districte de Nou Barris. Així mateix, explica que hi ha una lluita al barri de Porta contra Núñez i Navarro, i que al mateix barri pateixen l’actuació d’immobiliàries i fons voltor com Engel & Völkers, que ja té un representant en aquella zona des de fa dos o tres mesos. Remarca que segons el cadastre al barri de Porta hi ha dos solars, al passeig Valldaura 222 i al carrer Eduard Tubau 28, però que en realitat hi ha dos edificis construïts i buits des de fa molts anys. Manifesta que volen saber en quin punt es troben els tràmits relatius a aquests edificis ja que, segons la informació de què disposen, s’han desbloquejat. Pregunta si hi ha hagut algun tipus de negociació política amb el promotor i si aquests edificis entraran dins del 30% d’habitatge protegit que ha aprovat l’Ajuntament. Afirma que és molt important que dos edificis buits tan importants siguin per a habitatge social. Destaca que La Meridiana Resisteix compleix avui el 60è dia consecutiu de manifestació a l’avinguda Meridiana. Explica que el tinent d’alcalde de Seguretat i Prevenció va dir primer que es reprimiria aquesta manifestació per falta de permís i, un cop sol·licitat, va dir que demanava a Interior que no el donés i que faria tot el possible per reprimir o posar fi a la manifestació, encara que disposés de permís, que justament s’ha donat avui. Manifesta que, si bé en el plenari anterior va fer servir un qualificatiu desencertat per al Sr. Batlle, creu que la seva actitud és pròpia d’un règim dictatorial. 14 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El Sr. Pep Ortiz, en nom de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, afirma que les línies que ha marcat el Govern els seran útils per treballar el futur Programa d’actuació municipal (PAM), ja que, amb molts matisos, responen a les necessitats reals de Nou Barris. A banda d’això, assenyala que, no com a coordinador sinó com a veí, vol parlar de la zona de baixes emissions. Opina que s’ha «començat la casa per la teulada», ja que no s’ha tingut en compte que hi ha molta gent amb cotxes vells que treballa a polígons industrials. Afirma que si no es posen els mitjans perquè els treballadors no s’hagin d’aixecar dues hores abans per anar a treballar a un polígon industrial, aquests continuaran anant-hi amb el seu cotxe. Demana, doncs, que es revisi aquesta qüestió. Observa que els partits que negaven el canvi climàtic són els mateixos que avui qüestionen l’augment dels impostos. Afirma que cal apujar els impostos si es vol un estat de benestar social, i que s’ha de fer de manera esglaonada, de manera que pagui més qui més tingui i que això no repercuteixi en els treballadors. Remarca que l’estat de benestar no es manté sol i que comencen a estar cansats de la demagògia barata. El Sr. Adrià Ventura, en nom de JxCat, agraeix a la regidora i a l’equip de Govern actual que hagin adquirit el compromís de cobrir la pista del Club de Bàsquet Canyelles, que va ser un acord a què es va arribar en el mandat anterior. Agraeix també la feina del club, i afirma que, si no fos per la seva empenta, no s’hauria aconseguit la pista coberta. Pel que fa a l’informe de la regidora, manifesta que, atès que a Barcelona hi ha 53.000 motos que a partir de l’1 de gener no podran circular per la ciutat, voldrien saber si s’ha pensat algun tipus de moratòria per a aquests vehicles. Assenyala que aquests veïns, molts de Nou Barris, no poden canviar de vehicle i que no està clar que tots els que deixin la motocicleta vagin a partir d’ara en metro. D’altra banda, explica que els preocupa que la Trinitat Nova es converteixi en el park and ride del Maresme i del Vallès. Pregunta si s’ha pensat alguna alternativa perquè hi puguin aparcar els veïns de la zona. Respecte a l’habitatge, manifesta que els agradaria saber en quin punt es troben les promocions de 400 habitatges a la Trinitat Nova que es van anunciar. Recorda que en el darrer mandat es va aprovar una proposició per unanimitat en el Consell Plenari que deia que, si finalment es feien aquestes promocions, s’hauria de reservar el sòl i/o els baixos per als equipaments que necessitava la Trinitat Nova, ja que la població del barri s’incrementarà aproximadament el 20%. Pregunta per l’estat del projecte del Mercat de Montserrat, ja que no han pogut trobar les inversions corresponents. Explica que han vist que s’ha produït un canvi de criteri sobre les beques esportives que es donen a infants i adolescents de la ciutat i del districte. Afirma que s’han retallat perquè hi ha menys recursos, menys beques i menys infants i adolescents que s’hi podran acollir. Assenyala que en el curs passat una família que ingressava 12.000 euros tenia dret a aquesta beca, però que ara les famílies que cobrin 870 euros ja no hi tindran dret i, per tant, hauran de pagar 500 euros per fer una activitat esportiva a qualsevol club del districte, que és el cost mínim que té una entitat per poder desenvolupar l’activitat, i no rebran cap ajuda. Manifesta que, atès que Nou Barris és el districte amb més becats en l’àmbit esportiu, voldrien saber quants menors s’han quedat sense beca amb aquest canvi de criteri i si l’Ajuntament o el Districte de Nou 15 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Barris ha previst alguna alternativa perquè aquestes famílies puguin seguir portant els seus fills a activitats esportives. La Sra. Sendra assenyala que, quan demana que es parli de l’informe de la regidora, no vol dir que no es pugui parlar també d’allò que es troba a faltar en l’informe. La Sra. Fina afirma que l’augment de la T-10 és un abús. Explica que no entén a qui se li ha pogut passar pel cap la idea de fer la T-10 unipersonal, amb tants assessors que hi ha a l’ATM i a l’Ajuntament. Manifesta que, si es vol reduir la contaminació, s’ha de potenciar el transport urbà i no posar-hi traves ni apujar preus. Opina que s’hauria de fer un augment de preu més racional, tal com es feia fins ara, i que en comptes d’una T-10 es podria fer una T-12 o una T- 15, però tenint en compte que és la targeta que més es fa servir. Afirma que també cal millorar molt la neteja a Prosperitat. D’altra banda, explica que li sembla molt bé respectar el dret dels que es volen manifestar a la Meridiana, però que també s’ha de respectar el dret dels que hi circulen. Proposa que els que es volen manifestar tallin cada dia un carrer diferent de la ciutat perquè, si no, els perjudicats són sempre els mateixos. El Sr. Javier explica que es parla molt d’invertir en verd, però que quan hi ha un incendi a Collserola no es repobla el parc i es deixa amb els arbres caiguts. Demana que es plantegi una inversió d’aquest tipus a Torre Baró i que, quan hi hagi un incendi, es repobli Collserola per part de persones aturades. D’altra banda, manifesta que li agradaria saber per què els veïns de Torre Baró s’han de comprar un pis a poblacions com Terrassa, Sabadell o més llunyanes, quan s’estan fent habitatges de protecció oficial al barri. Explica que espera que, ara que es faran 47 habitatges de protecció oficial a Torre Baró, hi hagi com a mínim un percentatge significatiu per als ciutadans que han viscut en aquest barri tota la vida i s’hi volen quedar. El Sr. Julián manifesta que a l’informe de la regidora es donen xifres sobre el nombre d’habitatges de protecció oficial a Nou Barris, però que li agradaria saber quin és el pes que tenen aquests més de 2.000 habitatges en el conjunt d’habitatges de Nou Barris, i quina és la voluntat política no només d’anar incrementant els habitatges de protecció oficial, sinó també de fer habitatges públics de lloguer social i, sobretot, per als joves. A més, opina que s’hauria de començar a establir una línia estratègica per treballar conjuntament amb tots els sectors implicats en l’habitatge ─Administració, tenidors d’habitatge, entitats dels diferents barris...─ i arribar a un consens per poder pal·liar la greu situació actual i els casos urgents. Assenyala que, per exemple, avui també hi ha hagut tres o quatre desnonaments al barri de Porta. El Sr. Joan Rivas manifesta que està molt content perquè demà farà 91 anys. Explica que ha viscut molts anys, però que continua sent un inconformista perquè és un revolucionari. Recorda que la plaça Sóller la va reivindicar tot sol i que ningú no el va voler ajudar a recollir firmes, però que finalment la va aconseguir. Afirma, però, que avui la plaça està en molt mal estat i que els fanals estan podrits per l’orina dels gossos. Explica que té un cotxe de més de 20 anys que fa servir esporàdicament i que ara, amb les noves mesures sobre contaminació, no sap què en farà. Pregunta per què se’ls obliga a passar la ITV i pagar 50 euros cada vegada si els cotxes contaminen. Opina que amb els 100 euros que paguen els ciutadans entre la ITV i la renovació del carnet de conduir es podrien fer molts habitatges. A més, afirma que el que contamina el món és la indústria d’Amèrica, la Xina i l’Índia. 16 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El Sr. Manuel manifesta que els camions de les escombraries no són els vehicles més contaminants de la ciutat, tal com ha dit el Sr. Barreña. Explica que, en la contracta de neteja del 2010 al 2017, la majoria de vehicles per a la neteja són híbrids, elèctrics i, majoritàriament, de gas. D’altra banda, assenyala que les contractes tenen una durada de set anys i després hi ha una moratòria. Explica que en la contracta anterior hi va haver una moratòria de tres anys, temps necessari per fer tot el canvi de vehicles que es necessitaven per contaminar menys. Afirma que no sap quant durarà la moratòria de la contracta que va finalitzar el 2017, però que cal tenir en compte que durant aquest període no es fa un control de qualitat de les empreses contractades, cosa que sí que es fa durant la contracta. Remarca que, per tant, durant aquest temps la qualitat de la neteja baixa. En aquest sentit, opina que s’hauria d’evitar perllongar molt més temps la moratòria. El Sr. Juanjo Torres, en nom del Club de Futbol Turó de la Peira, agraeix la rapidesa amb què s’han canviat els llums del camp. Manifesta que n’estan molt contents perquè ja no s’hi veia gaire per practicar el futbol a la nit. Explica que, a l’apartat d’obres de l’informe de la regidora, no els ha semblat veure les obres del club. Manifesta que, per tant, voldrien saber si hi haurà la possibilitat d’arreglar els vestuaris, ja que ara tenen un equip més femení. Recorda que ja ho van plantejar l’any passat i que tots els grups hi estaven més o menys d’acord. Finalment, convida els membres del Consell del Districte a la presentació del club el proper dia 21 a les 13 hores. El Sr. David Herrera manifesta que vol donar les gràcies per la rebaixa de 40 euros de la T- Jove, ja que és un alumne de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha de comprar aquesta targeta tots els mesos. D’altra banda, assenyala que el representant del Grup del PP ha parlat d’un augment de l’11% de la T-10, però que també cal dir que aquest increment suposa un euro més. Finalitzada la intervenció del públic, la presidenta del Consell del Districte dona la paraula a la regidora del Districte. Li diu que disposa de 5 minuts per respondre les intervencions. La Sra. Marí agraeix les aportacions que han fet els grups polítics, i indica que intentarà cenyir- se als 5 minuts de què disposa. Manifesta que la zona de baixes emissions, que ha estat un tema recurrent, és un canvi de model. Remarca que aquest canvi és necessari i que el cost que representa no abordar la contaminació es tradueix en morts prematures. Afirma que això implica, entre altres coses, fer transformacions en el transport. En relació amb això, explica que l’ha sorprès que el representant del Grup d’ERC hagi dit que no s’han produït canvis en aquest àmbit, tenint en compte la xarxa ortogonal, el bus a demanda, el canvi de les modalitats tarifàries i l’augment considerable de les partides destinades a transport públic que preveuen els pressupostos. Assenyala que potser algunes persones no s’han assabentat de la creació de la T-Familiar, que representa un estalvi considerable per a les famílies. Explica que està dissenyada per a l’ús simultani d’una família de quatre membres i que té un cost de 10 euros i una durada de 30 dies des de la validació. Remarca que, si es vol canviar el model, s’ha d’incentivar l’ús intensiu del transport públic. Destaca que, amb les noves tarifes, l’usuari habitual es veurà premiat amb rebaixes de fins al 25%. Manifesta que els temes tractats a l’informe de la regidora són eixos primordials per a la política de Nou Barris, que no s’esgota amb el que s’ha presentat. Afirma que si la participació 17 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris ciutadana, la zona de baixes emissions, l’ocupació, la generació de promoció econòmica i emprenedoria i l’habitatge no són temes centrals, aleshores no sap quins ho són. Subratlla, però, que han tractat tot el que té a veure amb pressupostos, però no amb inversions. En aquest sentit, assenyala que alguns aspectes que s’han plantejat en el debat es refereixen al Programa d’inversions municipal (PIM), del qual no han parlat perquè encara s’ha de consolidar. En relació amb els impostos, remarca que si es vol més seguretat, més neteja, més manteniment, més transport públic i més habitatge, cal finançar tot això d’alguna manera. Manifesta que el Govern és partidari de fer-ho, en part, amb una recaptació fiscal progressiva, tal com es preveu en la modificació de les ordenances fiscals. Explica que, per exemple, el 2008 un pis de 85 m² i valor cadastral de 57.000 euros pagava 40 euros més d’IBI que un pis de 103 m² i de 70.000 euros de valor cadastral. Afirma que, per tant, estan ajustant l’IBI en funció del valor cadastral del pis, cosa que no es feia actualment. Destaca que un altre dels eixos de les ordenances fiscals és la lluita contra el frau fiscal. Manifesta que la seguretat és un tema que el Govern té molt present. Explica que, entre altres coses, han fet taules de prevenció i el Consell de Seguretat, estan pagant hores extres a la Guàrdia Urbana i es reuniran amb els comerciants de l’avinguda Meridiana. A continuació, la presidenta del Consell del Disetricte obre un nou torn de paraula als grups polítics, si bé assenyala que els grups de Cs i d’ERC disposen només d’1 minut més per intervenir. El conseller Sr. Del Olmo (Cs) remarca que l’augment progressiu de l’IBI que acaba d’explicar la regidora implica que els nous habitatges de la Trinitat Nova pagaran més. Pel que fa a la nova T-Familiar, de la qual s’han assabentat avui, assenyala que passa dels 10 viatges de la T-10 a 8 viatges i encara surt més cara. Opina que si el Govern vol incentivar el transport públic hauria de fer una tarifa plana anual de 50 euros per als menors de 25 anys, que és el que proposa el seu grup al Parlament català. D’altra banda, afirma que els grups de BC i del PSC van ser els culpables de l’increment de les desigualtats en el mandat anterior. El conseller Sr. Sangrà (ERC) precisa que no ha dit que no s’hagin fet canvis en el transport públic, sinó que no hi ha hagut prou previsió. Remarca que la xarxa ortogonal encara està en fase d’ajustament de la majoria de les línies; que Rodalies és un factor clau en la mobilitat de l’àrea metropolitana, tot i que sembla que per a l’Ajuntament de Barcelona no compti, i que s’han donat 90 milions d’euros a l’empresa que gestiona el tramvia. Destaca que el Grup Municipal d’ERC demanarà a TMB que, a banda de la rebaixa de preu, es pugui fraccionar el pagament de la T-Jove per tal de facilitar-ne l’accés. D’altra banda, explica que les esmenes del Grup Municipal d’ERC al pressupost inclouen les obres del camp de futbol del Turó de la Peira i que esperen que prosperin. Finalment, afirma que està molt orgullós que la manifestació que es fa cada dia a la Meridiana es produeixi a Nou Barris, i que no és casual que es faci a un districte treballador i lluitador. 6.- Informe diagnosi PAM i PAD Decau per acord unànime de la Junta de Portaveus. 18 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Part decisòria: 7.- INFORMAR sobre el projecte de pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona (ciutat i Districte) per a l’any 2020. La presidenta del Consell del Districte recorda que el Govern ja ha fet l’exposició sobre aquest punt en el Consell Ciutadà que s’ha celebrat tot just abans del Consell Plenari i, per tant, dona la paraula als grups polítics, que disposen de 3 minuts per intervenir. El conseller Sr. Daniel Elicegui Serrate (BxCanvi) explica que els hauria agradat votar a favor dels pressupostos, però que esperaven poder-se reunir amb el Govern per parlar-ne i això no ha succeït, tot i el compromís verbal del Govern que es reunirien per valorar conjuntament els pressupostos i intentar apropar posicions en algunes qüestions. Afirma que això és molt curiós tenint en compte que a la resta dels districtes on governa el PSC el seu grup s’ha pogut reunir de manera personalitzada amb el Grup del PSC i amb el Govern en general i, fins i tot, ha pogut fer alguna aportació interessant. Remarca que això fa impossible que puguin votar a favor dels pressupostos. Explica que creu que la política és un exercici de consens i de buscar punts en comú, i que hauria estat molt positiu haver pogut debatre els pressupostos amb el Govern, tenint en compte que el seu grup s’ha plantejat aquest mandat municipal des d’un punt de vista al més pactista possible. Remarca que, de fet, ho van demostrar a l’inici del mandat donant suport a un Govern que no era la seva opció ideal, però que era necessària. Manifesta que consideren que els pressupostos són continuistes i poc ambiciosos. Afirma que Nou Barris és un districte que té particularitats força remarcables i que el pressupost no acaba d’abordar les seves necessitats. Explica, però, que no bloquejaran el pressupost perquè conté inversions que creuen que són necessàries i que, per tant, s’abstindran. El conseller Sr. Javier Barreña Flores (PPC) manifesta que entenen que, per avaluar el projecte de pressupostos per al 2020 presentat pel Govern municipal, és fonamental tenir en compte el context econòmic actual i les perspectives futures. Assenyala que els principals organismes nacionals i internacionals coincideixen que la desacceleració econòmica serà més intensa del que es preveia, a la qual cosa cal sumar, a més, la tensió i la inseguretat causada pel procés separatista, la inestabilitat política per les reiterades convocatòries electorals i la paràlisi causada per la falta de reformes del Govern socialista de Sánchez. Afirma que aquesta situació de desacceleració econòmica provocarà, en el millor dels casos, una reducció en el ritme de creació d’ocupació i, en el pitjor del casos, la destrucció de llocs de treball. Opina que el Govern municipal ha de fer les reformes necessàries per afavorir l’activitat econòmica i generar les condicions per crear ocupació. En aquest sentit, afirma que no es cansaran de repetir que la millor política social és la creació d’ocupació. Explica que només amb més i millor ocupació es podran mantenir les polítiques socials per a aquells que més ho necessiten: les famílies – especialment les nombroses i les monoparentals–, les persones amb discapacitat, les persones amb les rendes més baixes, els aturats de llarga durada, els vidus i vídues amb pocs recursos, etc. Manifesta que, per tant, creuen que cal una reforma impositiva que redueixi la pressió fiscal que pateixen els barcelonins i que ofega l’activitat econòmica; una reforma de l’Administració que en garanteixi la sostenibilitat; un ús dels recursos polítics que sigui eficaç i que simplifiqui els tràmits i les ordenances municipals; una reforma de les polítiques de despesa i inversió que prioritzi la millora de la qualitat de vida dels barcelonins –especialment d’aquells amb més necessitats–, i l’impuls d’aquells sectors fonamentals per generar riquesa i ocupació. Afirma que, lamentablement, no veuen que el Govern municipal prioritzi cap d’aquestes reformes en el seu projecte de pressupostos. Explica que el Govern preveu un augment dels 19 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris ingressos basat en gran part en un increment fiscal de 82 milions d’euros, que inclou una pujada del 5,46% de mitjana en el rebut de l’IBI, cosa que farà que els barcelonins tinguin un IBI un 60% superior al de Madrid; un augment dels impostos dels vehicles i unes tarifes de l’àrea verda i l’àrea blava que perjudicaran les rendes més baixes, i un increment de fins al 400% en les taxes de les terrasses. Remarca que no es preveu cap reforma de l’Administració, mentre que el seu grup creu que la fusió, la dissolució o la privatització de determinats organismes municipals garantiria un augment mínim de 200 milions d’euros. A més, opina que reduint les despeses supèrflues i innecessàries es podria arribar a aconseguir un estalvi anual d’aproximadament 100 milions d’euros. D’altra banda, afirma que el Govern s’ha equivocat en les prioritats relatives a les polítiques de despesa i inversió de la promoció econòmica. Destaca que, per exemple, cap dels sis eixos estratègics sobre els quals s’ha concretat el pressupost fa referència a garantir i millorar la seguretat de la ciutadania. D’altra banda, remarca que, malgrat les destrosses que ha patit el comerç, la restauració en conjunt i l’economia de Barcelona a causa dels aldarulls que s’han produït a la ciutat, el Govern Colau ha disminuït en gairebé 1 milió d’euros la dotació de la promoció econòmica i en 400.000 euros la dotació de promoció del comerç. Finalment expressa el vot contrari del seu grup. La consellera Sra. Noemí Martín Peña (Cs) assenyala que els pressupostos que ha presentat el Govern municipal es basen en un increment dels ingressos de 137 milions d’euros, més del 12% respecte a l’exercici anterior, per la qual cosa les despeses poden augmentar en aquesta mateixa proporció. Afirma, però, que no hi ha la seguretat de poder rebre tots els ingressos previstos i que, per tant, és possible que no es puguin executar les despeses o que s’entri en dèficit. Manifesta que, a més, no estan d’acord en l’augment d’impostos i taxes, que perjudicaran els barcelonins i l’activitat econòmica de la ciutat en un escenari de desacceleració. Afirma que l’Ajuntament de Barcelona pretén dur a terme un «impuestazo» general a tota la ciutadania i especialment al sector de la restauració. En relació amb això, recorda que fa pocs dies els restauradors de Barcelona van fer un acte de protesta en què van mostrar la targeta vermella a Colau i Collboni. D’altra banda, explica que també hi ha un increment dels preus del transport públic, i que el seu grup rebutja l’augment de la T-10, el títol més utilitzat pels usuaris. Assenyala que, a l’augment d’impostos, cal sumar-hi l’increment de les taxes del clavegueram en el rebut de l’aigua i la nova taxa de recollida d’escombraries. A més, es refereix a l’increment de l’IBI i a l’eliminació d’extensions socials en les plusvàlues. Afirma que tot això significa un augment considerable del que hauran de pagar tots els ciutadans en diferents impostos sense tenir en compte les seves condicions econòmiques i laborals. Pel que fa als pressupostos en l’àmbit del districte, assenyala que hi ha algunes partides generalistes i sense cap tipus de concreció, com ara: «Pla de Barris Nou Barris», de 110.00 euros; «Pla de Barris Nou Barris, redacció de projectes», de 23.543 euros; «Equipaments Nou Barris, redacció de projectes», amb dues partides, una de 75.000 i una altra de 122.796 euros; «Equipaments Nou Barris, manteniment»; «Can Peguera, redacció de projecte». Manifesta que volen saber específicament a què es destinen els diners públics i, en relació amb l’última partida, pregunta si es refereix al Pla de futur i quin serà el cost total d’aquest pla. A més, explica que creuen que els pressupostos relatius a Nou Barris són una falta de respecte als veïns que fa anys que esperen que es destinin diners a aquelles demandes que fa molt temps que sol·liciten. 20 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Manifesta que el seu grup municipal votarà en contra d’uns pressupostos que no són realistes i en els quals s’incrementen els impostos i les taxes de manera significativa en un moment de desacceleració econòmica en què s’hauria de cuidar i fomentar l’activitat econòmica de la ciutat de Barcelona en tots els àmbits. Explica que també voten en contra d’uns pressupostos que manquen de concreció en algunes partides del districte massa generalistes i que no saben exactament a què es destinen, una cosa a la qual el PSOE ja els té acostumats. Afirma que sembla que els diners públics no siguin de ningú. El conseller Sr. Joaquim Sangrà i Morer (ERC) manifesta que, com sempre fan a la primera intervenció dels plenaris, volen expressar el seu record per a tots els representants legítims del poble que estan o bé presos o bé exiliats, tot esperant el seu retorn proper i la solució política d’aquest conflicte. Agraeix la presentació dels pressupostos en el Consell Ciutadà per part del gerent, i assenyala que es presenten com una qüestió tècnica i no tant com una qüestió política transformadora, quan no hi ha res més polític ni més ideològic que uns pressupostos, ja que cap projecte, programa, actuació o mesura pot tirar endavant si no consta en els pressupostos. Manifesta que els decep veure l’escassa potència política o ideològica que es dona a aquests pressupostos, especialment perquè pensen que són uns pressupostos poc ambiciosos, sobretot des del punt de vista de les polítiques de progrés. Afirma que creuen que no són els pressupostos que demana la Barcelona actual, que necessita un pressupost ambiciós, de transformació i amb polítiques decidides i progressistes que impulsin els àmbits clau per als propers anys a la ciutat. Explica que, tot i que el seu grup encara no ha pogut parlar dels pressupostos amb l’equip de govern al Districte, confia que això s’està començant a fer en l’àmbit de ciutat. Manifesta que les prioritats del seu grup van lligades als plans següents: un pla vinculat a la despesa social enfocada a plans d’ocupació i formació, especialment per a col·lectius actualment expulsats del mercat laboral; un pla de xoc contra l’emergència climàtica centrat en la rehabilitació d’edificis, en l’establiment d’instruments públics que permetin també la captació d’inversió privada per a l’obtenció de beneficis comuns per a tothom; un pla d’educació per garantir una oferta adequada i universal real amb una formació professional de qualitat i adequada a les necessitats de la ciutat; un pla per poder mobilitzar definitivament parc públic d’habitatge a la ciutat, repartit en tota la ciutat i amb qualitat, i un programa d’inversions al districte que inclogui un programa de rehabilitació energètica d’habitatges, un programa de rehabilitació integral o nova construcció d’escoles, l’habilitació al districte d’un parc de pisos d’emergència social que doni sortida almenys a una part de l’emergència real que hi ha als barris del districte, un programa d’habilitació i millora de locals per a les entitats del districte, un programa de conservació del patrimoni i la memòria històrica del districte dotat amb pressupost propi, i la construcció del nou casal de joves de Roquetes, entre d’altres. Afirma que, en espera de la negociació amb el Govern municipal, de moment s’abstindran. La presidenta del Consell del Districte pregunta al regidor adscrit del Grup Municipal JxCat si vol intervenir i, atès que aquest declina fer-ho, dona la paraula al Govern per a rèplica. En la seva representació, el conseller Sr. Andrés Rodríguez Domínguez (PSC) manifesta que es volen disculpar amb BxCanvi perquè és veritat que no s’han comunicat amb aquest grup per parlar dels pressupostos. Explica que no han pogut fer-ho per motius de calendari, però que reconeixen que és imperdonable i no volen defugir aquesta responsabilitat. 21 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Assenyala que sembla que el Govern i els grups de l’oposició parlin de pressupostos diferents, ja que presenten uns pressupostos expansius en un moment en què tots els indicadors econòmics apunten cap a una desacceleració econòmica al món en general. Remarca que, a més de ser expansius, aquests pressupostos es basen en dues prioritats: combatre desigualtats socials i donar resposta a l’emergència climàtica. Afirma que, en definitiva, aquests pressupostos estan destinats a superar una etapa de bloqueig pressupostari i a poder afrontar la nova etapa d’una manera més folgada. Manifesta que tenen quatre grans objectius: mantenir la línia de treball del mandat anterior en el frau fiscal, la progressivitat, la fiscalitat verda –qui més contamina més paga– i l’obtenció d’ingressos a partir de l’ús intensiu de l’espai públic. Explica que l’espai públic té un ús intensiu que moltes vegades no està gravat i que, en aquest sentit, ho han fet d’una forma proporcional pel que fa a la taxa de terrasses, que no afecta de la mateixa manera tota la ciutat, ja que els increments es donen on hi ha un ús més intensiu de l’espai públic. Precisa que al districte de Nou Barris no es produeix l’increment que hi ha altres zones de la ciutat i que la part que potser se’n pot veure afectada és Fabra i Puig. Destaca que hi ha una proposta de creixement en totes les àrees. Precisa que la despesa corrent augmenta en 194 milions d’euros; que les inversions fan un salt important, i que es produeixen els següents increments a les diferents àrees de política municipal: un 13,3% en medi ambient, un 8,6% en transport públic, un 12% en serveis socials i promoció social, un 10,8% en educació, un 4% en cultura i un 11% en promoció econòmica i generació d’ocupació. Subratlla que aquest darrer increment és, precisament, per fer front a la situació d’inestabilitat econòmica i d’incertesa per al 2020. El secretari manifesta que l’informe sobre el projecte de pressupostos s’aprova amb 12 vots a favor (BC i PSC), 3 en contra (PPC i Cs) i 4 abstencions (BxCanvi i ERC). Part d’impuls i control: 8.- Iniciativa ciutadana «Que l’Ajuntament de Barcelona iniciï els tràmits pertinents perquè el solar del carrer Maladeta, ubicat entre el carrer Alcúdia i el carrer Escultor Ordóñez, sigui declarat espai públic.» La presidenta del Consell del Districte dona la paraula a un representant de la plataforma veïnal que presenta la iniciativa ciutadana i li indica que disposa de 8 minuts per a la intervenció. El Sr. Albert Villacampa, en nom de la plataforma promotora de la iniciativa, assenyala que, atès que l’equip de govern i alguns partits no han donat suport a la seva proposta d’avançar aquest punt dins de l’ordre del dia, algunes persones grans, persones amb problemes de mobilitat o assumptes familiars han hagut de marxar i no han pogut escoltar la primera iniciativa ciutadana de tota la història del districte de Nou Barris en democràcia. Opina que els grups polítics els haurien pogut cedir un espai una mica més privilegiat, tenint en compte l’excepcionalitat de la iniciativa i que teòricament aquests grups traslladen les demandes de la ciutadania. Dona les gràcies a la gent que ha estat lluitant durant molts anys de manera incansable contra l’especulació urbanística i per recuperar el solar del carrer Maladeta. Recorda que fa més de vint anys que els solars que actualment ocupen el tram del carrer Maladeta comprès entre els carrers Alcúdia i Escultor Ordóñez estaven habitats per casetes dels segles XIX i XX. Explica que, 22 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris a causa d’una expropiació forçosa de l’Ajuntament de Barcelona, es va treure aquests habitatges a la gent del barri i, a partir d’un concurs, van quedar en mans d’un conjunt d’especuladors de la ciutat que bàsicament s’han dedicat a deixar en desús aquests solars. Afirma que, per tant, després de 20 anys de processos especulatius en què han col·laborat el sector públic i el privat, es troben que hi ha un solar desocupat al barri de Porta. Manifesta que, davant d’aquesta situació, els veïns i veïnes van ocupar els solars i van conrear la terra, cosa que al seu parer és un dels actes més revolucionaris que es poden fer avui a una ciutat. En aquest sentit, afirma que el sòl útil de la ciutat s’ha de fer servir per a una cosa útil per a la ciutadania i no només per a les butxaques dels especuladors. Explica que, per tant, avui hi ha, d’una banda, diferents iniciatives privades que expressen legalment que tenen interès a construir i, de l’altra, un veïnat que no vol que siguin els privats els que construeixin sinó que sigui la ciutadania qui defineixi els entorns de vida del barri on viu. Afirma que, a partir d’aquí, apareix l’associació de veïns i la iniciativa ciutadana, que no vol altra cosa que iniciar un debat públic en el qual la institució faciliti que els espais legítims per prendre decisions puguin determinar què s’ha de fer als terrenys de Maladeta a partir dels usos públics que es puguin plantejar. Precisa que demanen que s’iniciïn els tràmits necessaris per fer dels solars de Maladeta un espai de titularitat pública i que, a partir d’aquí, els veïns i veïnes puguin decidir què volen al seu barri. Remarca que l’associació de veïns té moltes idees, però que no volen imposar al barri una idea sinó escoltar el conjunt dels veïns. Afirma que aquesta possibilitat passa per una iniciativa que s’haurà de votar ara en el Plenari del Consell del Districte, amb la qual pretenen iniciar un debat públic institucional que arribi a la ciutat per poder generar una proposta consensuada. Demana als grups polítics que avui tinguin, si més no, la voluntat positiva de donar continuïtat a aquest debat iniciant els tràmits per elaborar una proposta que s’adeqüi als requeriments legals necessaris perquè l’Ajuntament de Barcelona pugui finalment justificar una compra, una expropiació, o la fórmula que trobi més adient per adquirir els terrenys. En relació amb això, assenyala que han rebaixat molt la seva exigència per buscar aquesta col·laboració publicocomunitària. Subratlla que el que demanen als grups municipals és que facin un exercici de democràcia i diguin si volen vetar un debat que pot arribar a espais que tenen la garantia de prendre decisions vinculants o si, per contra, volen vetar un debat que és al carrer i no permetre que la institució sigui permeable a les discussions que fa deu anys que es donen als barris del districte. Manifesta que espera que els grups actuïn amb consciència que això és un examen de democràcia i que en el Consell Plenari no hi són per prendre decisions, sinó per crear àmbits que treballin en una proposta a fi que els espais vinculants per prendre decisions ho facin. Els diu que votin en contra de la iniciativa si volen impedir que les propostes arribin a aquests espais, o que hi votin a favor si volen que el debat no sigui només al carrer sinó que la institució hi prengui part. Finalment, indica que es reserva uns minuts per fer el tancament. La Sra. Sendra diu al Sr. Villacampa que podrà tenir un segon torn de paraula perquè s’ha reservat 1 minut i dona la paraula als grups polítics tot recordant-los que disposen de 4 minuts i dues intervencions. El conseller Sr. Daniel Elicegui Serrate (BxCanvi) assenyala que farà la mateixa reflexió que va fer quan va assistir a l’assemblea de l’associació de veïns. D’altra banda, remarca que el seu grup ha defensat que es pogués presentar la iniciativa abans del que s’ha fet, però que no han tingut prou pes perquè s’adoptés aquesta decisió. 23 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Explica que el que el seu grup troba més atractiu de la iniciativa presentada és el fet de poder destinar aquest espai situat en una zona amb una alta densitat de població a alguna cosa que no sigui habitatge. En aquest sentit, remarca que el barri està molt per sobre de la mitjana de densitat de la ciutat i que aquesta és també superior a la mitjana del districte, per la qual cosa la construcció d’immobles pot suposar una saturació en serveis educatius i sanitaris i en transport. Manifesta que, per tant, valoren molt positivament que aquest espai es pugui dedicar a altres coses. D’altra banda, assenyala que aquest conflicte es remunta a molts anys enrere. Explica que hi ha hagut un pla especial de reforma interior (PERI), que diferents governs han plantejat propostes diverses que després s’han abandonat i que ara es troben en un moment en què la solució es molt més complicada. Manifesta que inicialment s’inclinaven per votar a favor de la iniciativa, però que hi ha hagut dos aspectes que els han fet decidir-se per l’abstenció. Explica que, en primer lloc, creuen que s’ha de tancar la possibilitat que en aquest espai hi pugui haver habitatge, i que hi hauria d’haver zona verda o una escola bressol o altres equipaments. Manifesta que l’altra raó que els porta a abstenir-se és que el cost que pot significar la compra d’aquests terrenys pot ser d’entre un 7% i un 10% de tot el pressupost anual de l’Ajuntament en matèria d’inversions. Pel que fa a això, afirma que creuen que al districte de Nou Barris hi ha altres necessitats i que potser és millor dedicar aquests diners a donar una alternativa habitacional a les persones sense llar o, per exemple, a reforçar el programa Housing First, que opina que és un programa molt interessant i que pot servir per donar solució a problemes més tangibles. El conseller Sr. Javier Barreña Flores (PPC) opina que avui s’han de sentir molt satisfets que l’Associació de Veïns de Porta porti la primera iniciativa ciutadana que es presenta al districte de Nou Barris, i potser a tota la ciutat de Barcelona. Subratlla que, amb el nou Reglament de participació ciutadana, les entitats també poden aportar el seu gra de sorra al consistori del districte. Agraeix al Sr. Villacampa i a tota la junta directiva de l’Associació de Veïns de Porta els aclariments que els han fet i les reunions que han tingut amb ells. Explica que els veïns saben que han estat al seu costat i els han intentat donar consells per portar la millor iniciativa al Plenari i per aconseguir que fos aprovada. Afirma que si ell avui hagués de fer un vot particular i del seu partit al Districte de Nou Barris donaria ple suport a la iniciativa, però que hi ha altres factors que afecten el vot final del seu grup, a banda de la disciplina de partit. Manifesta que, tanmateix, no hi votaran en cap cas en contra, i que abans d’emetre el vot volen escoltar el posicionament del Govern. La consellera Sra. Noemí Martín Peña (Cs) explica que fa més d’un any que el seu grup espera la resposta del Govern a una bateria de preguntes que van presentar per saber en quina situació es trobaven els terrenys del carrer Maladeta. Afirma que no els sorprèn el silenci del Govern, ja que forma part del seu modus operandi des que BC va començar a governar el 2015, però que esperen que avui, gràcies a la iniciativa ciutadana de l’Associació de Veïns de Porta, veïns i entitats, s’aclareixi la situació actual i futura d’aquests terrenys. Manifesta que, tenint en compte que els terrenys són de propietat privada, el seu grup estaria d’acord que es fes una reunió amb totes les parts implicades per intentar arribar a un consens. Explica que, atès que no tenen constància que l’Ajuntament hagi fet cap moviment per saber què s’hi podria fer, s’esperaran a conèixer la posició del Govern abans d’emetre el vot. 24 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El conseller Sr. Miguel Angel Palos Nevado (ERC) afirma que li fa especial il·lusió que la seva primera defensa de vot en el Consell Plenari estigui relacionada amb una iniciativa popular, la primera de la història de Nou Barris. Manifesta que, com a Grup Municipal d’ERC, sempre han intentat estar al costat dels veïns i veïnes per escoltar-los i ajudar-los. Explica que, durant aquests anys, han defensat l’ús públic dels terrenys del carrer Maladeta perquè els veïns i veïnes decideixin realment què volen fer amb aquest espai, tal com es va fer respecte a altres espais de la ciutat en el mandat anterior. Expressa el suport del seu grup a la iniciativa i insta la resta de grups a aprovar-la per tal d’obrir una nova porta de diàleg i resoldre el conflicte. La consellera Sra. Esther Flaquer Garcia (BC) felicita els veïns i veïnes per tota la feina que ha significat aquesta iniciativa i pel fet de poder-ne parlar en el Consell Plenari. Destaca que, independentment del resultat que tingui, ha estat un avenç i significarà un abans i un després per tractar diferents temes. Explica que aquest ha estat un tema que no han defugit i que la demanda dels veïns que l’Ajuntament comprés aquests terrenys perquè tinguessin un ús veïnal ha comportat bastantes discussions. Recorda que inicialment es va parlar molt d’una rambla verda i que el Govern sempre es referia a les dificultats de fer una compra o una expropiació forçosa perquè el PERI fa molts anys que està fet i ja hi ha unes llicències. Assenyala que aquestes llicències, que es van sol·licitar el 2018, encara no s’han autoritzat a causa d’alguns requeriments que s’han exigit, però que aquests s’han anat complint. D’altra banda, afirma que per fer una compra o una expropiació s’han de valorar diverses coses, com ara l’entorn. En aquest sentit, remarca que el barri on es troben els terrenys té espais verds limítrofes i ara disposa també del camp de la Damm, un espai de 6.000 m² on es faran equipaments. A més, recorda que la zona de construcció té un 25% d’habitatge protegit. Afirma que tot això fa que en aquests moments es trobin en una situació que és complexa i que pot ser molt onerosa pel dispendi que representa. A més, destaca que una de les principals necessitats i prioritats de l’Ajuntament de Barcelona és tenir terrenys per a habitatge públic. El conseller Sr. Andrés Rodríguez Domínguez (PSC) manifesta que, sigui quin sigui el posicionament del seu grup, celebren la iniciativa ciutadana i que aquesta sigui una via més oberta i important per a la participació del teixit veïnal de Nou Barris en el futur. Afirma que no comparteixen el relat que s’ha fet per part de la part proponent, ja que consideren que el PERI de Porta va suposar la dignificació del barri en un determinat moment. Recorda, a més, que el va fer un consistori d’esquerres on governaven en coalició el Grup del PSC i els antecessors del Grup de BC, que portaven l’àrea d’Habitatge. Opina que no és adequat parlar d’especulacions en aquell moment, quan el 37% dels habitatges que es van fer eren de protecció oficial, però que potser s’hauria d’haver fet una reserva d’habitatge públic que hagués evitat la situació actual. Remarca que en aquell moment hi havia problemes de drogoaddicció i espais mals dissenyats al barri, i que el PERI va reordenar els espais verds, els equipaments i les zones a construir. A més, destaca que es va fer amb l’acord dels veïns, que van estar molt satisfets amb el resultat d’aquest pla. Explica que després va venir la bombolla i que, tot i que la major part del barri va ser redissenyada per una empresa pública, REGESA, una sèrie d’actuacions fetes per promotors privats va portar a l’ocupació dels terrenys per part d’uns veïns. Afirma que mai no hi han estat en contra, però recorda que molts d’aquells veïns van dir en el seu moment que l’ocupació seria transitòria fins que el propietari decidís què feia amb els 25 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris terrenys. Assenyala que, fins i tot, hi va haver un acord verbal en aquest sentit, del qual s’ha parlat en diverses ocasions al Plenari. Manifesta que el fet de demanar que l’Ajuntament impulsi la declaració d’espai públic suposa l’expropiació o l’adquisició d’aquests terrenys. Afirma que aquestes opcions són desaconsellades per la legislació urbanística, ja que no es compleixen les condicions necessàries per al tempteig i retracte, per a l’expropiació o per a la compra. Explica que, la compra en concret s’hauria de basar en la utilitat pública o l’interès públic. Afirma que hi ha circumstàncies que ho podrien haver justificat en el passat, però no pas ara. En aquest sentit, destaca que Porta és un barri bastant esponjat i que s’han alliberat per procediments de permuta tota una sèrie d’equipaments públics, com el camp de la Damm, amb 6.000 m² lliures. Manifesta que, per tant, no hi ha raons especials que en aquest moment justifiquin l’interès públic per dur a terme aquests procediments, que suposarien, a més, una important inversió que s’hauria de treure d’altres possibles utilitzacions dels diners públics. A continuació, la presidenta del Consell del Districte dona la paraula al regidor adscrit present en aquest sessió L’Il·lm. Sr. Jordi Martí Galbis, regidor adscrit del Grup Municipal de JxCat al Districte de Nou Barris i portaveu del Grup Municipal de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona, agraeix l’exposició que ha fet el Sr. Villacampa i la feina que han fet els promotors de la iniciativa. Explica que ara no poden votar aquesta iniciativa perquè no tenen representació com a grup municipal al Districte, però que hi donaran suport en cas que es traslladi aquest debat a la Casa Gran. Manifesta que el seu suport polític s’orienta a intentar trobar entre tots un acord de mínims que permeti un recorregut de participació. Afirma que és veritat que aquest tipus d’iniciativa és la primera que es fa al Districte de Nou Barris, però no en l’àmbit de ciutat. Explica que a finals del mandat anterior hi va haver una iniciativa ciutadana que va provocar la modificació de l’ordenança sobre benestar animal i que a la darrera Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, que va tenir lloc la setmana passada a Casa Gran, es va defensar i debatre una iniciativa per construir un pont al carrer Santander. Remarca que, per tant, s’estan aprofitant les possibilitats que dona la normativa de participació. Explica que entenen que hi ha dificultats tècniques, pressupostàries i d’ordre urbanístic en relació amb la iniciativa que es presenta, però que els veïns no plantegen una possibilitat tancada sinó obrir el debat i que es permeti un aprofundiment d’aquest debat entre l’Ajuntament, el Districte de Nou Barris, les associacions de veïns i la plataforma promotora de la iniciativa. Manifesta que, per tant, creuen que encara que aquest procés no acabés amb la titularitat pública d’aquests terrenys, l’exercici que s’està fent avui, independentment del resultat final, és important. Afirma que, com a JxCat, donen suport al fet d’aprofundir en aquest «examen a la democràcia», que creuen que és un bon exercici pel bé de la ciutat i de la millora de les tècniques de participació real, ja que a vegades la participació és molt formal però poc real. Seguidament, la presidenta del Consell del Districte obre el torn de paraula del públic assistent, i demana que els membres de la plataforma que promou la iniciativa no facin ús de la paraula, atès que ja tenen un representant. El Sr. Jordi manifesta que celebra que puguin arribar al Ple del Districte de Nou Barris les iniciatives ciutadanes que s’hi puguin presentar al llarg del mandat, però que, segons l’exposició que s’ha fet i com a veí del districte, considera que els grups polítics s’hi haurien d’oposar, 26 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris basant-se en el que han dit respecte a l’inconvenient que suposa des del punt de vista pressupostari. Opina que aquests diners es poden destinar a altres necessitats més rellevants que té el districte, com les relatives a les persones amb discapacitat o els joves, que són dues condicions que l’afecten a ell directament. Explica que creu que l’Ajuntament ha de seguir impulsant mesures i treballant en línies d’actuació que millorin aspectes que siguin importants per a un nombre més elevat de ciutadans del districte. El Sr. Joaquín Esteban afirma que, com a veí del barri de Porta, està a favor de la iniciativa en el sentit que aquest espai sigui zona verda, però que està en desacord que es comprin els terrenys perquè això suposa una gran despesa de diners públics. Proposa que es faci una permuta de terrenys per la qual l’Ajuntament doni als propietaris dels solars la mateixa superfície de terreny en un altre espai de la ciutat, ja que, d’aquesta manera, es podrien obtenir els terrenys del carrer de Maladeta sense cap cost per al consistori. El Sr. Francisco Garrobo, en nom de la CUP Capgirem Nou Barris, remarca que, quan es va aprovar el nou decret de participació, sabia que la primera iniciativa de districte es produiria en aquest barri, amb veïns i veïnes que intervenen molt en el Plenari i que, fins i tot, de vegades han fet canviar els posicionaments dels partits. Dona les gràcies a l’associació de veïns per fer això possible. D’altra banda, recorda que, com a CUP Capgirem, no tenen dret a votar aquesta iniciativa en el Consell del Districte de Nou Barris. Remarca que l’edifici que es pot construir al carrer Maladeta és de Núñez i Navarro, una de les persones més corruptes del país i que ara tindrà un edifici al barri per especular. Subratlla que l’únic que proposa la iniciativa és debatre de quina manera es pot fer que aquests terrenys siguin públics de manera participativa, amb l’associació de veïns i amb tots els veïns, tant els que hi estan a favor com els que hi estan en contra, i que no parla d’expropiar ni de comprar. En aquest sentit, demana als grups que s’abstenen que reconsiderin el seu vot i que es plantegin que el que avui es vota és que una associació de veïns demana participar, seure i parlar. Afirma que la utilitat pública dels terrenys del carrer Maladeta pot consistir en moltes coses i que hi ha molt a debatre i a plantejar. Assenyala que s’hi podrien fer habitatges públics, tot i que ell no n’és partidari perquè comportaria diversos inconvenients. Explica que, per exemple, amb l’entrada de tants veïns, les noves parades de bus que hi ha a l’altura del carrer Maladeta es començarien a col·lapsar a primera hora del dia i, a més, això causaria problemes de mobilitat a les persones amb mobilitat reduïda als autobusos. Afirma que això ja suposaria segurament un cost extra en el 47, el D50 i el B29, que són autobusos que utilitza la gent per anar a treballar a zones on hi ha empreses. Subratlla que, per tant, no es tracta només de decidir construir o no construir, sinó de quina capacitat es dona als serveis que hi ha en aquesta zona. Assenyala que, per exemple, també cal tenir en compte si l’escola que hi ha al costat del solar de Maladeta podrà assumir l’arribada de més nens. Remarca que això és el que planteja l’associació de veïns, i opina que és vergonyós que avui el Ple s’oposi a fer aquest debat. Afirma que si això no s’aconsegueix per la via institucional, potser caldrà fer-ho a la manera de Can Vies. El Sr. Pep Ortiz, en nom de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, explica que és cert que en el seu moment l’Associació de Veïns de Porta es va posicionar a favor de destruir part del patrimoni històric de Nou Barris perquè es fessin habitatges nous i que, fins i tot, es va fer una manifestació en contra de la Coordinadora per aquest motiu. D’altra banda, afirma que també és cert que s’ha esponjat una mica el barri, però sense fer nous equipaments, perquè els que hi ha ja hi eren, com el camp de la Damm i l’escola Splai. 27 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Remarca que els veïns de Porta no demanen que es compri el solar de manera immediata, sinó la possibilitat de tirar endavant una iniciativa ciutadana i parlar-ne. En aquest sentit, opina que la gent que parla de democràcia i de participació s’hauria de fer seva aquesta demanda. Afirma que ara els grups polítics poden negar o no negar aquest debat, però que, com a membre de la FAVB, també es planteja que sempre que una iniciativa afecta persones o empreses molt importants de la ciutat es rebutja, com en el cas d’Agbar o Núñez i Navarro. Explica que és veritat el que ha dit el Sr. Joan Rivas que la plaça Sóller anava a ser edificada pel Sr. Sanahuja, a qui recorda que l’Ajuntament democràtic va donar la Medalla d’Honor després que caigués un pis del Turó de la Peira. La Sra. Yolanda manifesta que és veïna del barri de Porta i que no està d’acord que l’Ajuntament compri aquests terrenys pel seu elevat cost, ja que hi ha altres necessitats més importants. La Sra. Ángeles explica que la posició inicial de l’Associació de Veïns de Porta era que no es construís en aquests terrenys, atès que és una zona molt densificada i que l’emergència climàtica requereix la creació d’un espai verd a Porta. Destaca que la rambla verda de Porta havia de ser una part de l’eix verd entre Collserola i el Fòrum i que, de fet, això és pel que han lluitat durant més temps. Assenyala que l’emergència climàtica és una realitat de la qual avui tothom és conscient i de la qual aquests dies se’n parla molt a Madrid. Afirma que, per disminuir les emissions de CO2, és vital fer més zones verdes a tot Barcelona, i que els terrenys del carrer Maladeta són l’únic espai que pot formar part d’aquest eix verd. Manifesta que ara l’associació proposa iniciar el debat i que aquest espai sigui públic, però que en el moment del debat defensaran dues raons d’interès general: la lluita contra el canvi climàtic i, en tot cas, l’habitatge de lloguer social. El Sr. Miguel explica que el primer que vol dir com a veí del barri de Porta és que l’Associació de Veïns no representa tots els veïns de Porta ni tot el districte de Nou Barris, sinó alguns veïns. Afirma que els terrenys del carrer Maladeta estan destinats a ser edificats i que això no es pot canviar perquè els veïns ho vulguin o no ho vulguin si no es fa una planificació general. Opina que és positiu que hi hagi iniciatives ciutadanes, però que és evident que aquests terrenys tenen un propietari i que hi ha unes persones que els han ocupat. Explica que ell no vol que amb els seus impostos es paguin uns terrenys perquè algunes persones tinguin un hort o una zona verda davant de casa seva. Opina que hi ha necessitats molt més importants i que s’hauria d’aprofitar la construcció d’habitatges perquè un 100% siguin habitatges de protecció pública. En relació amb això, remarca que Porta és un dels barris més esponjats de Barcelona i de Nou Barris. El Sr. Luis agraeix al Sr. Villacampa l’exposició que ha fet i opina que les iniciatives d’aquest tipus sempre han de ser benvingudes. Afirma que, no obstant això, no hi està totalment d’acord i no comparteix l’exposició que fa algun partit polític que no té representació al Districte i que, per tant, pot expressar posicions que no el comprometen. Explica que el fet que els terrenys del carrer Maladeta siguin propietat d’una o altra persona corrupta li és indiferent i que la seva posició és que pertanyen al barri de Porta. Recorda que abans un veí ha parlat de les dificultats de tenir accés a un habitatge digne al barri on ha viscut tota la vida, cosa que ha obligat els seus fills a marxar fora de la ciutat. D’altra banda, 28 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris assenyala que aquesta tarda també s’ha dit que un 40% de la gent gran viu sola. Opina que, per tant, es podria plantejar fer habitatges o una residència per a gent gran que viu sola en aquests terrenys. Remarca que cal que els diners que es destinin a aquests terrenys repercuteixin en tot el barri i que no només uns quants en treguin profit. El Sr. Manuel manifesta que és veí de Porta i que fa 27 anys que lluita perquè aquests terrenys siguin per al barri. Afirma que el Govern del PSC els va vendre quan eren unes torretes i va donar a les persones afectades pisos de protecció oficial allà on va voler. Explica que Núñez y Navarro va tenir més de dos mesos per construir-hi pisos però no ho va fer, i ara resulta que vol els terrenys. Opina que el que l’Ajuntament hi ha de fer són coses per al barri, com ara millores per a l’escola, on no hi ha cap espai on els nens i nenes puguin fer exercici físic. El Sr. Juan afirma que quan es va fer el PERI de Porta l’any 2000 es va enganyar els veïns del barri dient-los que els terrenys del carrer Maladeta serien zona verda. Explica que, si es mira el PERI, es pot veure que es va pintar de color verd la zona on s’edificava, i que els veïns es van assabentar que no era zona verda quan es va anunciar que es venia un dels solars. Afirma que va ser aleshores quan la gent es va començar a mobilitzar. Manifesta que calen menys avions, menys creuers, menys cotxes, menys electrodomèstics i, també, menys pisos a Porta. Afirma que el barri està saturat d’edificis i que demanen més espais oberts per no malbaratar energia. En aquest sentit, assenyala que si els posen murs davant les finestres consumeixen més energia. Explica que fa dues setmanes que hi ha una cimera sobre la lluita contra l’emergència climàtica en la qual tot són bones intencions, però que a l’hora de la veritat ningú fa res. Afirma que els temps canvien. Recorda que antigament les voreres eren amples, que després es van fer més estretes per encabir més places d’aparcament de cotxe i que ara es tornen a fer més amples. Subratlla, però, que abans els habitatges eren grans, mentre que aviat es construiran habitatges de menys de 30 m² i edificis de 15 plantes, i la ciutat serà un formiguer de persones en poc espai. Afirma que s’especula constantment i que hi ha partits polítics que hi estan implicats. Destaca que s’han recollit més de 2.500 signatures per a una iniciativa ciutadana i que esperen que aquesta iniciativa es respecti com a veu del poble que és. Remarca que no es tracta de comprar sinó de trobar una solució, tot i que en altres barris com el Poblenou, el Guinardó o les Corts s’han comprat solars. Pregunta si potser el Govern té por de Núñez y Navarro, ja que no s’ha intentat parlar amb cap dels propietaris. Afirma que n’hi ha que estan disposats a no edificar, però que no es vol buscar una solució per al barri de Porta. Remarca que els veïns fa molts anys que lluiten perquè es resolgui aquest conflicte i no volen més edificis de cinc plantes. Manifesta que estan disposats a col·laborar amb el Govern per buscar una solució, i demana que es deixi Núñez y Navarro amb el seu solar i es busquin solucions amb els propietaris dels altres solars. El Sr. Joan Rivas explica que viu a la finca on hi ha l’associació de veïns i que el pàrquing que hi ha entre els blocs abans era un hort sense cuidar amb herbes i rates. Afirma que, al final, el Sr. Sanahuja es va cansar de netejar i va vendre el solar, on ara hi un pàrquing per a 120 persones. Assenyala que explica això perquè els veïns embrutin el solar que ocupen i així, a causa de les multes que l’Ajuntament posarà al propietari, aquest l’avorrirà i l’acabarà venent. 29 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Explica que va anar a comprar el pis a un senyor que es deia Sanahuja fa uns 50 o 60 anys, que li va dir que li venia el pis amb una plaça, i que ell, que era taxista, va haver de demanar un préstec amb un interès del 21% per comprar-lo. L’Il·lma. Sra. Sendra demana que les intervencions se centrin en la iniciativa ciutadana que s’ha presentat, ja que hi ha gent que està esperant per intervenir en l’apartat de proposicions. El Sr. Joan Rivas afirma que el dia que va veure una filera de totxos a la plaça es va empipar i va reivindicar la plaça, ja que el Sr. Sanahuja li havia venut el pis dient-li que tenia una plaça. El Sr. Manuel explica que ell no creu que aquest tema tingui a veure amb la democràcia o el canvi climàtic, tal com s’ha dit, sinó que és una qüestió de diners i de necessitats reals del barri. Manifesta que ell no està disposat que els diners dels seus impostos es destinin a comprar aquests terrenys i edificar el que sigui, ja que no saben ben bé què s’hi vol fer. Afirma que el que necessita el barri són habitatges i que, en aquest sentit, estaria disposat a donar suport a la proposta. Demana, però, que es digui la veritat respecte al destí dels terrenys si passen a mans públiques perquè no s’acaba de creure que, en aquest cas, desapareixerien els horts. A més, pregunta si l’Ajuntament realment gestionaria el que es fes en aquest espai. Conclou que està en contra de la compra d’aquests terrenys tret que s’hi facin equipaments habitacionals per al barri. La Sra. Elena recorda que fa molts anys, a la zona verda de Prosperitat, els veïns no plantaven enciams però sí tres pins. Explica que cada vegada que es treien els pins per posar-hi ciment ells tornaven a plantar-los, i que finalment van aconseguir aixecar la zona asfàltica de l’ateneu popular. Opina que si els veïns de Porta volen espais verds al barri hauran d’aconseguir-ho així. Finalitzada aquesta última intervenció, la presidenta del Consell del Districte indica que tot seguit donarà la paraula al ponent, que disposa d’1 minut per a la seva intervenció, i que després obrirà l’últim torn de paraula dels grups. Assenyala que abans, però, el secretari llegirà el text de la iniciativa ciutadana que se sotmet a aprovació. El secretari llegeix el text: «Que l’Ajuntament de Barcelona iniciï els tràmits pertinents perquè el solar del carrer Maladeta ubicat entre els carrers Alcúdia i Escultor Ordóñez sigui declarat espai públic.» El Sr. Albert Villacampa remarca que el preu de conservar una alzina a Gràcia ha estat de 9 milions d’euros i que, per tant, quan es vol es pot. Afirma que la indiferència dels grups polítics, amb la seva abstenció, serà el pes mort de la història del Districte en el moment que es presenta per primera vegada una iniciativa ciutadana al Plenari en la història democràtica del consistori. Demana que no es veti o menystingui qualsevol debat que vingui del carrer i s’intenti aportar alguna cosa nova per desbloquejar la situació actual dels terrenys del carrer Maladeta. Diu als grups polítics, sobretot als que estan pensant a abstenir-se, que siguin conscients que amb aquesta iniciativa comença un inici i un final. Assenyala que la política no és un joc de suma zero i que el resultat de la votació tindrà conseqüències. El conseller Sr. Elicegui (BxCanvi) reitera l’abstenció del seu grup. El conseller Sr. Barreña (PPC) manifesta que el seu grup s’abstindrà. 30 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris La consellera Sra. Martín (Cs) lamenta que, davant un tema que fa molts anys que està sobre la taula i que els governs han anat deixant passar, s’assabentin avui d’alguns matisos dels quals se’ls podria haver informat un any enrere. Manifesta que, en vista de les discrepàncies que avui han pogut observar, s’abstindran. El conseller Sr. Palos (ERC) opina que el debat que s’està fent no és net i que, amb un debat serè i públic, es podrien tenir en compte moltes opcions que no s’estan explorant. Reitera que el que planteja aquesta iniciativa és obrir una porta al diàleg davant un conflicte que és innegable. D’altra banda, assenyala que s’està debatent què es farà en aquests terrenys si són d’ús públic, però no s’està considerant què hi farà Núñez i Navarro si no ho són. En aquest sentit, explica que s’hi podrien construir pisos turístics o es podria produir un procés de gentrificació al barri que expulsaria els veïns i veïnes, ja que s’apujarien els preus del lloguer. Subratlla que la iniciativa no parla d’expropiar ni de comprar, sinó d’intentar que hi hagi un debat públic en què hi participi tothom. La consellera Sra. Flaquer (BC) destaca que el fet que arribi una iniciativa al Plenari i la puguin debatre és un pas important, i que això els ha permès escoltar diferents opinions. Manifesta que els agradaria poder votar favorablement la iniciativa, però que s’abstindran perquè creuen que hi ha moltes altres coses a treballar al barri. L’Il·lma Sra. Sendra indica que el Grup del PSC disposa de 30 segons cedits pel Grup de BC. El conseller Sr. Rodríguez (PSC) destaca que si les llicències tiren endavant hi haurà una reserva del 25% per a habitatge de protecció oficial, d’acord amb el que estableix el PERI, i aquests terrenys tindran una utilitat social. Expressa el vot contrari del seu grup a la iniciativa ciutadana. El secretari manifesta que la iniciativa ciutadana no s’aprova amb 3 vots a favor (ERC), 7 en contra (PSC) i 9 abstencions (BxCanvi, PPC, Cs i BC). La presidenta del Consell del Districte demana a la gent que abandona la sala que ho faci en silenci, així com el màxim respecte per a tots els veïns i consellers, tinguin l’opinió que tinguin. 9.- Proposicions/declaracions de grup, precs i preguntes dels grups municipals del Consell 9.1. Proposició d'ERC relativa a: «El Consell del Districte de Nou Barris insta el Govern de la ciutat a estendre el Programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat a altres barris del districte de Nou Barris i que dins del pressupost corresponent al proper exercici 2020 s’inclogui una partida mínima de 3 M€ explícita per destinar a l’extensió del dit programa del districte.» El conseller Sr. Joaquim Sangrà i Morer (ERC) assenyala que, amb la proposició que presenten, volen predicar amb l’exemple de ser propositius i constructius. Explica que, si exigeixen al Govern que prioritzi uns determinats temes, ells han de ser els primers a assumir el repte i a fer propostes que considerin interessants i viables de cara que les pugui executar el Govern, fent- se així corresponsables de les coses que passen a la ciutat. Manifesta que, en aquesta ocasió, s’han coordinat per presentar a tots els districtes de la ciutat diferents proposicions relacionades amb la mitigació del xoc climàtic i, per tant, amb mesures destinades a la millora de la qualitat de vida, del rendiment energètic i del rendiment 31 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris d’emissions de la ciutat. Explica que en aquest cas es tracta d’incidir i de fer un salt endavant en un dels programes de rehabilitació energètica, però també sonora, ja que la rehabilitació energètica permet una rehabilitació sonora dels edificis. En aquest sentit, remarca que una de les queixes principals dels veïns arreu de la ciutat són els sorolls. Afirma que volen que es doni una empenta a la rehabilitació dels habitatges al districte a partir d’un programa que ja es va començar a aplicar amb el Pla de barris però que sembla que no acaba d’arrancar i que, a més, té una dotació insuficient per representar un fort impuls a la rehabilitació. Subratlla que la rehabilitació és avui una necessitat imperiosa, no només per la qüestió climàtica o per millorar el rendiment energètic, sinó també per altres temes colaterals, com la pobresa energètica. En relació amb això, assenyala que, a més de procurar que la gent pugui pagar l’energia que consumeix, també s’ha d’intentar que no necessiti consumir tanta energia en el seu dia a dia. Afirma que, al seu parer, aquesta és una línia estratègica que cal promoure molt especialment. Finalment enuncia el text de la proposició. A continuació, la presidenta del Consell del districte dona la paraula a la resta de grups polítics. El conseller Sr. Daniel Elicegui Serrate (BxCanvi) manifesta que està d’acord amb el Grup d’ERC sobre la necessitat d’aquest programa, però que, alhora, creu que aquest programa no ha funcionat bé fins ara. Opina que el problema d’aquest tipus de programes que subvencionen la rehabilitació d’un habitatge, o un canvi estructural que té un cost molt elevat, és que cal que les bonificacions o exempcions siguin prou elevades perquè les persones que se’n beneficien puguin realment dur a terme aquestes reformes. Explica que si l’Ajuntament només finança fins a un 40% la reforma d’una finca que requereix una forta inversió, és molt probable que hi hagi persones que no puguin afrontar aquesta despesa. Afirma que, per tant, s’abstindran respecte a la proposició, ja que consideren que aquesta mesura tindria sentit si s’ampliés el tram que es pot bonificar per arreglar els habitatges. Manifesta que creuen que és una bona mesura, però que no acaba de ser útil per a aquelles persones que més la necessiten. El conseller Sr. Javier Barreña Flores (PPC) explica que, atès que és tard i que hi ha ciutadans i ciutadanes que segurament voldran intervenir en el torn de precs i preguntes del final del plenari, es limitarà a emetre el vot en totes les proposicions que es presenten, excepte en el cas de la proposició del seu grup. El conseller Sr. Juan Del Olmo Fernández (Cs) manifesta que comparteixen la necessitat de mesures per treballar en el context de l’energia climàtica a la recerca d’uns resultats tangibles. Assenyala que la proposició esmenta el Pla Clima, el Pla de barris i els cinc barris que es veuen beneficiats per aquest tipus de mesures, i que estan a favor de continuar amb aquestes mesures i impulsar-ne de noves per reduir les deficiències energètiques dels edificis i els habitatges. Explica, però, que tenen un dubte que potser el Govern els pot aclarir, que és si els serveis d’acompanyament que es fan a través del Pla de barris es podrien establir en els serveis que ofereix actualment el Consorci de l’Habitatge. La consellera Sra. Carolina Recio Cáceres (BC) manifesta que per al Govern municipal les polítiques d’habitatge són prioritàries i que la rehabilitació és una de les qüestions importants que planteja el Pla pel dret a l’habitatge. Afirma que es tracta de garantir el dret d’accés a l’habitatge, però també el dret a viure en un habitatge digne. Assenyala que, a més dels temes energètics que ha esmentat el grup proposant, també són molt importants l’accessibilitat i l’adaptació a les llars. En aquest sentit, remarca que les polítiques de rehabilitació també consisteixen a fer possible que la gent pugui sortir i entrar a casa seva, perquè això evita 32 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris l’aïllament social i fomenta la cohesió social. En relació amb això, destaca que el Pla pel dret a l’habitatge també volia fer front al repte de l’envelliment de la ciutat. Explica que saben que la gent gran vol viure a casa perquè vol viure al seu entorn, però que hi ha districtes com Ciutat Vella, Nou Barris o Horta-Guinardó on més del 20% de les persones de més de 65 anys que viuen al seu domicili no tenen ascensor. A més, subratlla que el Programa de rehabilitació de finques d’alta complexitat incideix en la rehabilitació des de la perspectiva de la justícia social i dels drets socials. En aquest sentit, manifesta que la sorprenen algunes afirmacions d’altres grups, ja que precisament aquest programa innova en la manera de treballar les polítiques de rehabilitació. Remarca que ningú no pot quedar al marge de les polítiques de rehabilitació al seu habitatge, siguin quines siguin les seves condicions econòmiques. Destaca que aquest és el nou valor que aporta el programa, que subvenciona el 100% dels casos i que, a més, ho fa amb fórmules diferents. En relació amb això, afirma que ja no cal que les famílies avancin molts diners, que era un dels problemes amb què es trobaven a Nou Barris. Dona les dades de participació del programa: 23 finques han fet un conveni d’assessorament, cosa que vol dir que s’hi han mostrat interessades a participar; 14 finques ja han firmat el conveni d’obres, i 14 finques ja estan en obres. Afirma que l’aportació actual al programa és d’uns 2,5 milions d’euros. Manifesta que estan d’acord en la proposició que presenta el Grup d’ERC, però que volen demanar un petit canvi en el text. Proposa que, en comptes de parlar d’ampliar el programa a tots els barris del districte, es digui «ampliar a altres barris del districte». Recorda que actualment el programa s’implementa a la Trinitat Nova, Roquetes i els tres barris de la Zona Nord. Finalment, agraeix la proposició perquè es refereix a un programa de fa dos o tres anys que demostra que l’actual Govern municipal també té bones idees en matèria d’habitatge. La presidenta del Consell del Districte indica que el Grup del PSC se sent representat per la intervenció del Grup de BC. Pregunta si hi ha persones del públic que vulguin intervenir sobre aquest punt. Atès que no n’hi ha, dona novament la paraula al grup proponent. El conseller Sr. Sangrà (ERC) explica que pensen que aquest programa és una molt bona idea, però que el problema que té és que se cenyeix només als barris beneficiats pel Pla de barris ─tot i que la Trinitat Nova no té cap mesura explícita─, després d’un estudi molt interessant que es va fer sobre la vulnerabilitat dels edificis, en el qual es veuen les àrees de Barcelona afectades per aquest concepte, que barreja diversos factors (estat dels edificis, renda disponible, etc.). Afirma que es tracta de 16 barris de la ciutat i que les grans taques vermelles que queden en els mapes fora d’aquests 16 barris corresponen bàsicament a Nou Barris, Horta i Sants-Montjuïc. Remarca que a Nou Barris, a banda dels cinc barris beneficiats pel Pla de barris, hi ha una taca vermella molt gran de molts edificis afectats pel concepte de vulnerabilitat residencial. Explica que, en general, hi ha 15 milions de pressupost per a rehabilitació en el règim corrent de rehabilitacions, en el qual la subvenció només cobreix una part del cost de l’obra, que és al que es referia el Sr. Elicegui. Afirma, però, que en aquest programa en concret es cobreix fins al 100%. Remarca que, tanmateix, aquest 100% només són 2,2 milions d’euros per a 16 barris. Explica que potser ara participen més finques en el programa, però que en el moment en què es van presentar les dades hi havia 4 finques iniciades i no arribava al centenar el nombre 33 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris d’expedients iniciats. Afirma que, per tant, la dotació i l’extensió geogràfica del programa, que es limita a determinats barris del districte, són del tot insuficients. Manifesta que accepten l’esmena proposada pel Govern, entenent i esperant que s’actuï amb criteris tècnics i que el programa s’estengui a aquells barris on la taca vermella que ha comentat tingui més presència. Subratlla, però, que el que demanen no és que es continuï el programa tal com s’està fent, sinó que realment es doni una empenta a aquesta bona idea, de manera que s’intenti superar el centenar d’edificis cada any al districte. Afirma que és evident que això suposa un esforç i que segurament caldran més persones que acompanyin aquest procés, però que la feina de governar consisteix, entre altres coses, a prioritzar. Opina que si hi ha 15 milions a tot Barcelona per al règim normal de rehabilitació, que és al qual es pot acollir la gent amb una renda mitjana o mitjana-alta, hi ha d’haver un suport per als àmbits de la ciutat on les rendes no són mitjanes ni mitjanes-altes que vagi molt més enllà dels 2,2 milions d’euros per a 16 barris. Finalment agraeix l’esmena del Govern i els vots favorables. Donada de nou la paraula a la resta de grups polítics, el conseller Sr. Elicegui (BxCanvi) explica que ha extret les dades de la informació publicada a l’apartat de Transparència del web de l’Ajuntament, però que si el programa cobreix el 100% dels costos de rehabilitació votarà favorablement la proposició. D’altra banda, insta el Govern a completar la informació publicada. El conseller Sr. Barreña (PPC) expressa el vot favorable del seu grup. El conseller Sr. Del Olmo (Cs) manifesta que donen suport a la proposició. La consellera Sra. Recio (BC) explica que creu que potser les dades que té el Sr. Elicegui són d’un informe anterior i que, en tot cas, van donant informació sobre aquest programa. Manifesta que posa molt en valor aquest programa, no només pel que significa, sinó perquè des d’un Ajuntament de Barcelona que no té competències en habitatge s’estan buscant totes les escletxes per treballar i garantir el dret d’accés a l’habitatge i a viure en un habitatge digne. Finalment expressa el vot favorable a la proposició. El secretari manifesta que la proposició d’acord del Grup d’ERC s’aprova per unanimitat. D’altra banda, demana que se li faciliti el text esmenat per poder-lo fer arribar a tots els membres del Consell Plenari. 9.2. Proposició de Cs relativa a: «Arran de tot el que s’ha exposat amb anterioritat, instem el Govern del districte de Nou Barris i els ens oportuns a: Presentar durant l’any 2020 un Pla de comerç del districte de Nou Barris, amb entitat pròpia en el marc del Pla de desenvolupament econòmic, treballat i consensuat amb els comerciants del districte, en el qual es puguin recollir possibles objectius, com ara millorar la competitivitat i el dinamisme del comerç, les estratègies comercials, la implementació de les TIC, els incentius per a l’associacionisme, nous mecanismes de diàleg entre els comerciants i el Districte, etc.» La consellera Sra. Noemí Martín Peña (Cs) destaca que el comerç és un dels eixos fonamentals per al desenvolupament econòmic, la creació d’ocupació i la cohesió social del districte de Nou Barris, el teixit comercial del qual es caracteritza per l’oferta diversificada tant en productes com en serveis de proximitat als ciutadans. Recorda que el 2014, a iniciativa del Grup Municipal de 34 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris CiU, es va implantar el Pla de comerç del districte de Nou Barris, amb un conjunt de propostes basades en iniciatives públiques i privades, totes elles treballades i consensuades amb els comerciants del districte. Explica que les propostes tenien diversos objectius, com ara millorar la competitivitat i el dinamisme del comerç, implementar les TIC, incentivar l’associacionisme, estructurar mecanismes de diàleg permanents entre el sector comercial i el Districte, i coordinar conjuntament estratègies comercials, entre d’altres. Afirma que aquest pla servia com a eina per treballar en la promoció comercial i econòmica, s’adaptava a les necessitats actuals per convertir el comerç en generador d’ocupació integradora i sostenible en un districte amb uns índexs d’atur significatius, i ajudava el sector com a guia per poder planificar i establir les seves estratègies a curt i mitjà termini. Assenyala que aquest Pla de comerç 2014-2017 del districte de Nou Barris va deixar d’estar vigent el 2017 i que des d’aleshores s’han anat adoptant altres tipus de mesures més genèriques des del Districte que no incideixen específicament en el sector comercial, quan s’aproxima una nova crisi segons els experts en matèria econòmica. Manifesta que, per aquest motiu, creen que és necessari fer un nou pla de comerç o actualitzar el pla anterior, amb la partida pressupostària corresponent, perquè ajudi a afrontar els propers anys i a establir una dinàmica més activa de col·laboració entre els comerciants i el Districte. Informa que la proposició ha estat transaccionada amb el Grup del PSC i que la resta de grups polítics n’han estat informats prèviament. Finalment llegeix la proposició. A continuació, la presidenta del Consell del districte dona la paraula a la resta de grups polítics. El conseller Sr. Daniel Elicegui Serrate (BxCanvi) manifesta que votaran a favor de la proposició perquè la troben molt sensata. Afirma que és necessari un pla de comerç per al districte i que, sobretot, cal abordar l’extensió del comerç en algunes zones del districte que no tenen prou teixit comercial. D’altra banda, opina que el Govern ha fet algunes accions positives en matèria de comerç, com la mesura per aconseguir introduir l’e-comerç en els comerços de proximitat. El conseller Sr. Javier Barreña Flores (PPC) declina intervenir. La consellera Sra. Montserrat Cuspinera Inglés (ERC) manifesta que el seu grup també està a favor d’aquesta iniciativa i que volen demanar que no només es tinguin en compte les associacions sinó també els comerços particulars, ja que sovint el comerç no integrat en les associacions es queda sense informació de tot el que es fa al districte, i que es potenciï l’associacionisme. Assenyala que hi ha molts barris on no hi ha associacions de comerç i que aquestes són importants per fer xarxa i obtenir suport, sobretot en uns moments en què el comerç està en una situació de precarietat important i a les portes d’una possible nova crisi, quan encara s’arrossega una crisi anterior. La consellera Sra. Esther Flaquer Garcia (BC) indica que el conseller Sr. Andrés Rodríguez Domínguez (PSC) intervindrà en nom del Govern. El Sr. Rodríguez (PSC) agraeix al grup proponent la iniciativa i a la resta de grups el seu posicionament. Manifesta que comparteixen la inquietud que ha manifestat el Grup de BxCanvi sobre l’e-comerç, les qüestions de promoció econòmica que ha esmentat el Grup de Cs i que preveu la proposició que han transaccionat i, també, la importància de l’associacionisme comercial que ha plantejat el Grup d’ERC. 35 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Assenyala que el Pla de comerç aprovat el 2014, just al final d’un mandat, va quedar una mica arraconat quan el nou Govern va fer el Pla de desenvolupament econòmic. Afirma que el Pla de desenvolupament econòmic és vigent i inclou el comerç, però que entenen que a vegades per als comerciants és important que es tracti el comerç individualment. Destaca que el Pla de desenvolupament econòmic és important per a un districte que encara té una bretxa important respecte a la resta de la ciutat en termes de desigualtat i renda familiar disponible, però que el comerç és en aquest moment el teixit productiu tangible. Explica que el Pla de comerç va finalitzar el 2017 i que es va fer un pla d’accions de promoció del comerç del 2018 al 2020, en el qual es preveuen moltes de les coses que s’han comentat i d’altres, com la possible taxa per ús intensiu de la via pública respecte a plataformes i la possibilitat de desenvolupar les àrees de promoció econòmica urbana (APEU) a la ciutat. Recorda que ja ho va explicar, com a conseller de Comerç, en la darrera reunió del Consell de Comerç, però que pot tornar a donar una informació més detallada si els grups ho consideren necessari. La presidenta del Consell del Districte obre el segon torn d’intervenció del grup proponent i de la resta de grups. La Sra. Martín agraeix als grups polítics els vots a favor i als comerciants que hagin aguantat estoicament la sessió fins al tractament d’aquest punt, tenint en compte que demà s’hauran de llevar d’hora per tirar endavant el seu negoci. Afirma que el que pretenen amb aquesta iniciativa és que s’estableixin les bases perquè, amb el consens dels comerciants de Nou Barris i el Govern, puguin veure un pla comercial específic el 2020, amb una partida pressupostària per començar a treballar i recollir les necessitats del sector. L’Il·lma. Sra. Sendra explica que s’ha oblidat de donar la paraula al públic abans d’obrir el segon torn de paraula dels grups. Indica que donarà la paraula al públic abans que intervinguin la resta de grups, i demana a les persones que intervinguin que siguin al més breus i clares possible. El Sr. Bertrand de Five, president de la Fundació Adapta2, demana que el pla de comerç que es proposa tingui en compte l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat. Explica que hi ha molts comerços refractaris als canvis, sobretot a Via Júlia, que és on han treballat més per fer possible que les persones amb discapacitat puguin anar-hi a comprar, en comptes d’haver d’anar a grans espais com El Corte Inglés o d’altres a causa de la falta de sensibilitat dels petits comerços envers aquest col·lectiu. El Sr. Joaquín Esteban manifesta que a SOM Multiespai (l’antic Heron City) s’han fet una sèrie de reformes per a les quals suposa que el Districte haurà donat un permís d’obres o una llicència, però que hi ha una entrada d’El Corte Inglés a aquest edifici on tot són esglaons i només hi ha una escala automàtica. Explica que va exposar aquest problema a una arquitecta i li va dir que s’hi hauria de posar un ascensor o bé un elevador vertical fins al nivell superior per tal que les persones amb mobilitat reduïda poguessin pujar i baixar, cosa que no s’ha fet. A més, explica que s’ha canviat la ubicació dels urinaris de paret, que s’han situat a l’altre extrem, de manera que si una persona amb mobilitat reduïda té urgència d’orinar, i els lavabos estan ocupats, ha d’anar als altres, que no estan adaptats a les talles baixes. Demana que, atès que encara s’estan fent les obres, es reconsiderin aquestes qüestions. 36 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris D’altra banda, manifesta que, tal com ha dit el Sr. De Five, hi ha comerciants que es gasten molts diners per reformar el seu establiment i, en canvi, no fan una rampa, com a mínim als esglaons més baixos, ja que les rampes són més curtes com més baix sigui l’esglaó del carrer. Precisa que no diu que les botigues de 30 o 40 metres de superfície i un esglaó de 14 centímetres hagin de fer una rampa perquè els restaria molt espai a la botiga, però que hi ha establiments amb més superfície que la poden fer. Destaca que això beneficia tant els clients com els proveïdors de la botiga. En relació amb això, recorda que la rampa no només serveix per a les persones que van en cadira de rodes, sinó també per a persones que van amb un carret d’anar a comprar o un cotxet de bebè. Explica que fa poc va dir a un tècnic que quan donés un permís o una llicència assessorés la persona sol·licitant respecte a aquestes qüestions i que el tècnic li va dir que no estava autoritzat per assessorar ningú sinó només per donar permisos i llicències. El Sr. Jesús Mir, gerent de l’eix comercial Fabra Centre, felicita el Grup de Cs per aquesta proposta i la resta de grups per haver-hi donat suport per unanimitat. Explica que creu que aquest pla de comerç és molt interessant per al barri i que cal no oblidar que el comerç és el sector econòmic més important de Nou Barris. Manifesta que l’Administració comptarà amb la col·laboració absoluta de les associacions de comerciants per tirar-lo endavant. La presidenta del Consell del Districte pregunta als grups si volen afegir alguna cosa més. La consellera Sra. Martín (Cs) indica que enviaran el text transaccionat al secretari. La presidenta del Consell del Districte demana el posicionament del Grup del PPC. El conseller Sr. Barreña (PPC) expressa el vot a favor. La consellera Sra. Cuspinera (ERC) demana que aquest pla no es faci en paral·lel al PAD sinó que se li doni una certa prioritat. Expressa el vot favorable del seu grup. La consellera Sra. Flaquer (BC) manifesta que el seu grup vota a favor de la proposició. El conseller Sr. Rodríguez (PSC) expressa el vot favorable, i aclareix en relació amb l’observació d’ERC que la transacció que ha acceptat el grup proponent preveu l’allargament del termini fins a finals del 2020 perquè en el primer semestre de l’any estaran en ple procés d’elaboració del PAD/PAM, en el qual també sortiran temes de comerç, i volen marcar ritmes diferents. A més, afirma que aquest pla s’ha d’harmonitzar amb el Pla de desenvolupament econòmic perquè són les dues vies de promoció econòmica que el districte necessita potenciar. El secretari manifesta que la proposició d’acord del Grup de Cs s’aprova per unanimitat. 9.3. Proposició del PPC relativa a: «1. Que s’elabori al llarg dels propers sis mesos un estudi detallat de les principals barreres arquitectòniques del districte de Nou Barris; 2.- Que es dugui a terme un pla d’actuació per a l’eliminació total o parcial de les principals barreres arquitectòniques que té el districte de Nou Barris; 3.- Que es porti el pla a aquest ple municipal perquè sigui debatut i es pugui portar a terme d’una vegada per totes.» El conseller Sr. Javier Barreña Flores (PPC) manifesta que el seu grup presenta aquesta proposta sobre les barreres arquitectòniques de Nou Barris perquè aviat s’aprovarà el primer pressupost municipal que presentarà el Govern de BC i el PSC i tot just ara es comença a elaborar el PAM i el PAD per als propers quatre anys. Afirma que aquest tema és molt 37 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris preocupant a tot el districte, especialment a la Zona Nord, i ha de tenir unes partides pressupostàries importants. Explica que creu que, si s’aprova la proposta, no es podrà dur a terme en només quatre anys, però que, si es comença ja a elaborar un pla i a fer actuacions concretes per eliminar les barreres arquitectòniques, es podrà millorar la qualitat de vida dels veïns. A més, afirma que com més aviat comencin a treballar-hi millor. Finalment exposa el contingut de la proposició. A continuació, la presidenta del Consell del districte dona la paraula a la resta de grups polítics. El conseller Sr. Daniel Elicegui Serrate (BxCanvi) manifesta que votaran a favor de la proposició, ja que planteja una mesura útil i necessària per al districte. La consellera Sra. Noemí Martín Peña (Cs) explica que tots són conscients que el districte de Nou Barris té una orografia complicada per la seva situació en un entorn de muntanya i que hi ha tota una sèrie d’obstacles que dificulten la vida diària de les persones amb algun tipus de discapacitat o amb mobilitat reduïda. Remarca que el 2017 s’hauria d’haver acabat amb les barreres arquitectòniques, però que els governs municipals que hi ha hagut a la ciutat no han fet gaires coses per pal·liar aquesta situació. Afirma que en el mandat anterior el Govern es va dedicar a fer obres sense consens, com les escales del carrer Perafita a Ciutat Meridiana, que van costar 158.000 euros i per les quals no puja cap persona gran. Explica que aquestes escales es converteixen en un fangar totalment inaccessible quan plou i que s’han hagut de pagar 24.000 euros més per arreglar-les abans que faci un any que es van estrenar. Pregunta al Govern si, després de fer aquesta obra, ha avaluat l’ús de les escales i ha comptabilitzat quantes persones grans les fan servir. Afirma que les persones grans que no les utilitzen i agafen l’autobús per a una sola parada, tal com han fet tota la vida, i que no era tan difícil haver fet unes escales mecàniques, que era el que demanaven els veïns. Explica que un altre tema rellevant són els arbres situats en algunes parades d’autobús, que dificulten la sortida de l’autobús així com la maniobra d’aparcament que han de fer els conductors perquè les persones puguin sortir-ne fàcilment. Recorda que pocs mesos abans de finalitzar el mandat municipal anterior es va fer un procés participatiu per a la redacció del nou Pla de mobilitat, que encara no s’ha presentat, i pregunta quan es farà aquesta presentació. D’altra banda, assenyala que el seu grup municipal ha denunciat també les palanques dels contenidors de la ciutat, que no estan adaptades a les persones que van amb cadira de rodes o que tenen mobilitat reduïda. Afirma que aquest sistema de palanques està mal dissenyat, ja que les persones amb poca força muscular no poden accionar una palanca cap amunt, i molt menys una persona en cadira de rodes. Explica que fa temps que van comunicar aquesta situació a l’aplicació «La bústia ciutadana», però que la resposta que van obtenir va ser que els contenidors funcionaven correctament. Opina que aquesta aplicació, que es va implementar per agilitzar tràmits, només serveix per acumular deficiències sense donar-hi una solució real. Es refereix també a una barana que fa un any que està trencada. Explica que la solució que es va donar en el mandat anterior va ser posar-hi un mitjó i cinta aïllant perquè ningú no es tallés. Afirma que el mitjó es va desintegrar amb el pas del temps i la barana segueix igual. Manifesta que votaran a favor de la proposició perquè creuen que és justa i que ja fa temps que s’hauria d’haver dut a terme per facilitar la vida a les persones que es troben amb dificultats com les que han esmentat en el seu dia a dia. 38 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El conseller Sr. Joaquim Sangrà i Morer (ERC) afirma que aquesta és una d’aquelles proposicions que, per la seva lògica i per la seva justícia, ja no haurien de ser necessàries, però que persones que assisteixen al Plenari habitualment, com el Sr. De Five o el Sr. Esteban, els recorden constantment les dificultats amb què es troba un percentatge molt important de la població de la ciutat i, especialment, del districte. Opina que, per les seves característiques, Nou Barris necessita un plus més en tot perquè les seves condicions de vida es puguin igualar a les oportunitats i a les condicions de vida de la resta de la ciutat. En aquest sentit, assenyala que una mesura d’equitat seria donar una empenta a una proposta com aquesta i posar al dia en accessibilitat els establiments comercials, els carrers i voreres i els accessos mecànics, entre altres coses, per tal de millorar les condicions de vida de la gent amb dificultats al districte. Manifesta que, per tant, el vot del seu grup serà favorable. La consellera Sra. Alexandra López Lorente (BC) indica que la consellera Sra. Sara Belbeida Bedoui explicarà el posicionament del seu grup. La consellera Sra. Belbeida (PSC) manifesta, en relació amb el primer punt de la proposició – l’elaboració d’un estudi per detectar les barreres arquitectòniques–, que el Govern està fent un pla d’accessibilitat universal. Afirma que en aquest estudi s’ha realitzat una diagnosi de la via pública del districte de Nou Barris i s’està estudiant barri per barri. Explica que de moment s’han analitzat 64,7 quilòmetres de carrers i 522 creuaments. Remarca que, atès que les persones que no viuen a la falda de Collserola també tenen dret a l’accessibilitat, aquest estudi engloba tots els barris del districte. Pel que fa al segon punt de la proposició –l’elaboració d’un pla d’actuació per eliminar les principals barreres arquitectòniques que té el districte–, informa que, paral·lelament a la detecció, es duen a terme plans de reforma integral que preveuen l’accessibilitat dels espais, com la reurbanització dels carrers Inca i Canfranc al Turó de la Peira, del carrer Almansa a Verdum, del carrer Formentera a Prosperitat, i del carrer Mina de la Ciutat i la plaça del Pla de Fornells a Roquetes. En relació amb el tercer punt de la proposició, parla de la necessitat d’utilitzar un llenguatge correcte i adequat a l’espai on es troben. En aquest sentit, opina que expressions com «que se lleve a cabo de una vez por todas» són una mica grotesques i estan fora de lloc. Seguidament, la presidenta del Consell del Districte obre el torn de paraula del públic. El Sr. Bertrand de Five, president de la Fundació Adapta2, manifesta que el sorprèn molt que el Govern no els hagi cridat per col·laborar en l’estudi d’accessibilitat que diu que està fent. Recorda que el termini de la llei d’accessibilitat per adaptar espais i edificis era el 2013 i després es va perllongar fins al 2017. Afirma que, malgrat això, es continuen fent obres com les de la piscina del Turó de la Peira, on cauen per culpa de la terra que es posa perquè puguin passar, o continuen esperant la plaça de pàrquing al carrer Artesania. Així mateix, explica que els carrers s’estan aixecant per culpa dels arbres i que la gent ensopega. Manifesta que estan farts que no es facin les coses en condicions i demana que se’ls cridi per col·laborar. Remarca que els voluntaris no són enemics del Districte sinó que volen treballar amb ell, i que no cobren res. Explica que ho va dir fa quatre anys i que ho ha tornat a dir al nou equip de govern, però que no li fan cas. Afirma que el Districte de Nou Barris és el que tracta pitjor les entitats que treballen amb les persones amb discapacitat. Assenyala que, per exemple, al districte de Sant 39 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Martí els han donat un lloc per fer una tasca d’observació de les barreres arquitectòniques, igual que a la Zona Franca, però que a Nou Barris no es compta amb ells per a res. D’altra banda, opina que el sistema de subvencions d’ajuda a les persones discapacitades en l’àmbit esportiu no és just. Afirma que no es pot equiparar les entitats amb els poliesportius, que també ofereixen uns serveis, i que espera tenir una reunió amb el nou conseller d’Esports per parlar sobre com modificar aquest sistema. El Sr. Jordi explica que és una persona amb un 78% de discapacitat física des que va néixer perquè pateix una paràlisi cerebral. Afirma que estudia i treballa i que, per tant, surt al carrer, agafa el metro i té una vida quotidiana com qualsevol altra persona. Opina que és cert que el barri té unes barreres arquitectòniques que s’arrosseguen des de fa molt temps, però que si el Govern del districte i l’Administració municipal ja estan treballant unes línies d’actuació i es tira endavant la proposició del Grup del PPC, això ajudarà a pal·liar aquestes barreres de manera contundent i definitiva. Diu a la representant del Grup de Cs que ell, com a persona que pateix cada dia les barreres arquitectòniques, pot dir que els partits polítics que integren el Govern treballen i han treballat durant molt de temps per eliminar-les. El Sr. Joaquín Esteban es refereix a les dificultats que tenen les persones que van amb cadira de rodes per apropar-se als contenidors i per agafar la palanca. Explica que, per exemple, al carrer Lorena, on hi ha el pàrquing, els contenidors estan a dos metres de la vorera. Opina que caldria desballestar tots els contenidors, fer un cercle de 25 x 25 cm de diàmetre per sota d’on es llencen les escombraries, deixant el forat més avall, i posar plataformes amb forma de U entre el contenidor i la vorera. Afirma que, d’aquesta manera, el forat seria totalment accessible i les persones en cadira de rodes es podrien aproximar molt millor al contenidor. Finalitzada la intervenció del públic, la presidenta del Consell del Districte obre el segon torn de paraula dels grups polítics. El conseller Sr. Barreña (PPC) agraeix el to i les intervencions de tot els grups. Demana a la Sra. Belbeida que assisteixi a les sessions dels diferents òrgans del Districte ja que així podrà comprovar que en totes elles hi ha persones que han parlat de problemes causats per les barreres arquitectòniques. D’altra banda, explica que quan era petit els seus pares li van ensenyar que qual algú s’adreçava directament a ell l’havia de mirar a la cara i que mirar cap a baix era una mostra d’indiferència, tal com ha fet la consellera quan parlaven el Sr. De Five i el Sr. Esteban. Finalment, afirma que demanarà un diccionari de sinònims als Reis Mags per intentar no ferir la sensibilitat de la Sra. Belbeida en futures intervencions. El conseller Sr. Elicegui (BxCanvi) declina tornar a fer ús de la paraula. La consellera Sra. Martín (Cs) assenyala que el Govern ja ha pogut escoltar les deficiències que hi ha a Nou Barris amb les intervencions del públic, i li demana que vegi la realitat i busqui solucions reals. El conseller Sr. Sangrà (ERC) explica que ha entès que, més que un pla d’accessibilitat, el que està fent el Govern és un diagnòstic sobre l’accessibilitat dels carrers del districte. Afirma que l’estranya molt que no ho sàpiga ningú, quan cada vegada que hi ha hagut un pla o un 40 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris programa en els últims quatre anys s’ha anunciat a bombo i plateret des del primer fins a l’últim dia. Assenyala que una altra cosa que li ha grinyolat una mica és que el Govern ha donat uns exemples d’accions d’accessibilitat que no són més que accions ordinàries en les quals s’ha tingut en compte l’accessibilitat, cosa que no sempre es fa o no sempre es té en compte encertadament. Explica que, per exemple, al poliesportiu del Turó de la Peira s’ha fet una obra i després s’han adonat que alguna cosa ha fallat. Opina que en aquests casos és positiu encarar el repte i pensar que cal treballar d’una manera que eviti que això torni a passar. La consellera Sra. Belbeida (PSC) manifesta que el Govern és el primer interessat a eliminar totes les barreres arquitectòniques i que per això les estan identificant. Afirma que no és veritat que no es faci res, ja que l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat treballa aquest tema i ho fa amb la participació de persones del col·lectiu. Explica que s’està pendent d’invertir al carrer Artesania per fer les obres que esmentava el Sr. De Five, ja que una cosa és diagnosticar i una altra fer la inversió corresponent. Manifesta que també li consta que la consellera de Persones amb Discapacitat ha intentat quedar amb el Sr. De Five. Afirma que, per tant, sí que es compta amb la seva entitat. Diu al Sr. Barreña que el 7 de novembre es va dur a terme el Consell Sectorial de Discapacitat i que, si hi hagués anat, s’hauria assabentat que es va crear una comissió de mobilitat i accessibilitat que es reunirà al gener i a la qual s’han apuntat molts veïns i veïnes de tots els barris. Assenyala que el representant del Grup del PPC tampoc no va assistir al Consell Sectorial de Gent Gran. Explica que amb tot això vol dir que l’accessibilitat és sempre un tema molt important, i no només quan es fa el plenari. Agraeix les aportacions del Grup de Cs i l’insta a fer una pregunta o una proposició en el proper plenari. Explica, però, que les escales del carrer Perafita van a l’escola d’adults i que, per tant, sí que hi ha gent que les utilitza. Manifesta que el Pla d’accessibilitat universal de Barcelona del 2018-2026 es va presentar abans de l’estiu i que, si els grups tenen algun dubte, el pot mostrar. Finalment expressa l’abstenció dels grups del Govern. El secretari manifesta que la proposició d’acord del Grup del PPC s’aprova amb 7 vots a favor (BxCanvi, PPC, Cs i ERC), cap vot en contra i 12 abstencions (PSC i BC). 9.4. Proposició de BxCanvi relativa a: «Instar la Corporació local perquè sol·liciti a CatSalut, organisme dependent de la Generalitat, la instal·lació d’una base d’ambulàncies amb dotació suficient al CAP de Ciutat Meridiana; -Dugui a terme les gestions financeres, si algues, per facilitar el compliment d’aquesta petició, atès que es tracta d’una anomalia inadmissible en el servei sanitari universal que cal corregir amb la major diligència.» El conseller Sr. Daniel Elicegui Serrate (BxCanvi) expressa el seu agraïment i la seva satisfacció per haver pogut mantenir un diàleg prou extens i intens amb el Govern per arribar a un acord sobre la proposició. Afirma que a la Zona Nord de Nou Barris no hi ha un servei d’emergències mèdiques que compleixi els temps de reacció mínims que requereix aquest tipus de servei. Remarca que, a 41 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris vegades, les atencions mèdiques en casos d’extrema gravetat poden arribar als 45 minuts, cosa que és totalment inadmissible. Explica que la situació geogràfica i viària de la Zona Nord complica la comunicació ràpida entre els serveis d’emergències mèdiques i la ciutadania, així com el trasllat a les instal·lacions hospitalàries, i que els ciutadans han fet una petició recurrent sobre aquesta qüestió al Consell Sectorial de Salut i als consells de barri. Manifesta que, per tant, en la proposició original el seu grup instava la corporació local a sol·licitar al CatSalut la instal·lació d’una base d’ambulàncies amb dotació suficient al CAP de Ciutat Meridiana i a fer les gestions, fins i tot financeres si fos necessari, per facilitar el compliment d’aquesta petició. Explica que, després de les converses amb el Govern, han transaccionat la proposició, el text definitiu de la qual és el següent: «Que l’Ajuntament insti el Consorci Sanitari de Barcelona, organisme dependent de la Generalitat, a desplegar una base d’ambulàncies amb dotació suficient al CAP de Ciutat Meridiana o qualsevol altra ubicació que es consideri més idònia.» Assenyala que, si bé en la proposició inicial consideraven que l’Ajuntament pogués facilitar econòmicament la instal·lació d’aquesta base d’ambulàncies, creuen que el text final de la proposició recull l’essència del contingut de la proposició original i que poden acceptar que no s’han de condicionar els pressupostos municipals per un incompliment de la Generalitat. Afirma que aquesta greu anomalia del sistema sanitari no és responsabilitat de l’Ajuntament, sinó de la Generalitat, que reiteradament ha menyspreat el servei sanitari i no ha invertit prou en aquest àmbit. Explica que, després de consultar amb professionals de servei d’emergències mèdiques, han constatat aquesta mancança i que, per tant, demanen que des de l’Ajuntament es faci pressió i s’intenti aconseguir que hi hagi una dotació suficient per donar servei a la Zona Nord de Barcelona. A continuació, la presidenta del Consell del districte dona la paraula a la resta de grups polítics. El conseller Sr. Javier Barreña Flores (PPC) declina intervenir. El conseller Sr. Juan Del Olmo Fernández (Cs) expressa el suport a la proposició, que està en consonància amb les demandes del seu grup al Parlament, en el qual han presentat diverses mocions en la línia de demanar reajustaments en l’actual model d’emergències i del servei d’ambulàncies, ateses les dificultats que genera als diferents territoris, així com dins de Barcelona i els seus districtes. El conseller Sr. Miguel Angel Palos Nevado (ERC) subratlla que aquest tema no depèn només de la Generalitat, sinó que l’Ajuntament també hi té coses a dir. Manifesta que, tot i així, no tenen cap tipus de problema per fer front a aquesta situació i gestionar aquelles actuacions que creuen que són convenients per a les veïnes de Nou Barris. Afirma que votaran favorablement aquesta iniciativa perquè creuen que és una proposta que té consens i és necessària per a les veïnes, i perquè són favorables a tot el que suposi millorar la sanitat pública i fer que estigui a l’abast de tothom. La consellera Sra. Esther Flaquer Garcia, en representació dels Grups de BC i PSC agraeix al grup proponent el diàleg i la transacció. Recorda que a la Zona Nord hi ha un CAP que funciona de les 20 a les 8 hores i que, després de l’anàlisi que es va fer sobre aquesta qüestió fa tres anys, el Govern s’ha preocupat per millorar tota la comunicació visual dels carrers, atesa la complexitat de la Zona Nord, sobretot de Ciutat Meridiana, i s’ha treballat des del Pla de barris. Explica que el 9 de desembre es va acabar la instal·lació d’indicadors per als vianants sobre els serveis i els equipaments del territori i que, alhora, s’han posat senyalitzacions als blocs de 42 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris pisos per anunciar els noms i les numeracions dels carrers. Assenyala que a partir del mes de gener es continuarà treballant per millorar tota la senyalització de la zona, que en aquest cas anirà més adreçada als vehicles. Manifesta que ja fa temps que insten la Generalitat a través d’una comissió bilateral en què es tracten tots els temes de sanitat que tenen a veure amb el districte de Nou Barris. Explica que saben que el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha tingut una baixada d’ingressos, però que s’ha tornat a contractar personal arran de les pressions que l’Ajuntament està fent en relació amb aquest servei, i que ara instaran a instal·lar una estació d’ambulàncies a Ciutat Meridiana o a una zona que doni servei a més veïns de tot el territori de la Zona Nord. Seguidament, la presidenta del Consell del Districte obre el torn de paraula del públic. El Sr. Javier pregunta quina inversió es farà a Torre Baró, on fa molt temps que els veïns reivindiquen la construcció de voreres. Explica que fa 45 anys que viu al barri i que quan surt de casa amb els seus fills petits ha d’anar amb molt de compte perquè no hi ha voreres sinó barrancs. L’Il·lma. Sra. Sendra aclareix que estan tractant la proposició del Grup BxCanvi sobre el servei d’ambulàncies. El Sr. Javier afirma que parla de mobilitat perquè abans no ha pogut fer-ho. L’Il·lma. Sra. Sendra li diu que pot acabar la intervenció, però que obtindrà resposta a la part final de precs i preguntes. El Sr. Javier afirma que tant li fa quan li contestin perquè el que vol és que la persona adequada prengui nota del que diu. Remarca que fa més de 20 anys que demanen voreres, i que ho reclamen des dels temps en què el Sr. Manuel Vital va segrestar un autobús perquè els posessin els primers autobusos. A més, recorda que el Sr. Vital, quan va segrestar l’autobús, ja demanava escales mecàniques o un funicular. Explica que al barri no tenen cap escala, a diferència de Ciutat Meridiana, i que fa poc que disposen d’un autobús de barri que funciona molt bé, però que necessiten voreres. Demana als polítics que facin un passeig per Torre Baró per veure les deficiències que té, i afirma que cal una inversió urgent i extraordinària al barri. El Sr. Francisco Garrobo, en nom de la CUP Capgirem Nou Barris, assenyala que l’espai d’ambulàncies més proper a la Zona Nord és el del CAP de la Guineueta, fet que suposa sovint un problema per a la mobilitat a la nit. Remarca, però, que les ambulàncies que es van posar al CAP de la Guineueta van ser per cobrir el tancament de les urgències nocturnes. Per tant, demana que el que planteja la proposició no es faci a costa de les urgències nocturnes. Precisa que no diu que la proposició vagi en aquesta línia, però que vol recalcar que no es poden tancar les urgències nocturnes al CAP de Ciutat Meridiana perquè a la nit és impossible arribar al CUAP de Casernes de Sant Andreu. Conclou que les urgències i les ambulàncies que es demanen són molt necessàries, però que no poden anar en detriment d’altres serveis que ja té el CAP. Finalitzada la intervenció del públic, la presidenta del Consell del Districte obre el segon torn d’intervenció dels grups polítics. 43 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El conseller Sr. Elicegui (BxCanvi) manifesta que està totalment d’acord amb el Sr. Garrobo pel que fa a no condicionar el servei d’ambulàncies al servei d’urgències. Afirma que, de fet, la proposició que havia presentat inicialment el seu grup encara era molt més ambiciosa perquè plantejava fins i tot que l’Ajuntament participés econòmicament en la instal·lació de la base d’ambulàncies. Explica que el que pretenen senzillament és que els veïns de la Zona Nord rebin en cas d’emergència mèdica una atenció igual de ràpida que la que rebria qualsevol ciutadà de la resta de Barcelona, ja que no tenen cap culpa que la situació orogràfica o geogràfica de la zona dificulti l’arribada de les ambulàncies. Afirma que consideren que això és una anomalia del sistema sanitari que cal resoldre en la mesura del possible. Explica que també entenen que aquesta anomalia no l’ha pot resoldre directament l’Ajuntament sinó la Generalitat, que ha mantingut reiteradament una política de retallades en matèria sanitària que ha afectat la qualitat en tot el servei, especialment en aquelles zones més allunyades dels punts centrals del sistema sanitari. Afirma que, per tant, la corporació local ha de pressionar per intentar revertir aquesta situació. Remarca que des de la societat civil i des del món associatiu també s’ha de treballar en aquest mateix sentit. La presidenta del Consell del Districte pregunta a la resta de grups polítics si volen tornar a intervenir. La consellera Sra. Flaquer (BC) manifesta que està absolutament d’acord amb el que s’ha dit, i destaca que, a part de reclamar la base d’ambulàncies, també treballaran perquè millori el SEM a tot Barcelona, ja que altres barris del districte també han tingut problemes. A més, assegura que això no serà a canvi de tancar cap servei d’urgències. Conclou que el Govern dona suport a la proposició. Tanca el punt el conseller Sr. Elicegui (BxCanvi) agraeix els vots favorables de tots els grups municipals. Opina que la proposició és molt positiva per al districte de Nou Barris i, en particular, per a la Zona Nord, i que si tots treballen en aquesta línia podran aconseguir tenir el servei sanitari que mereixen els ciutadans de la Zona Nord en aquest mandat. El secretari manifesta que la proposició d’acord del Grup de BxCanvi s’aprova per unanimitat. 9.5. Prec d'ERC relatiu a: «Demanem al Govern del districte que, per facilitar la mobilitat dels veïns, faci les gestions oportunes per a l’adaptació de l’horari de les escales i els ascensors associant-lo a l’horari del metro i ampliï el servei com a mínim mitja hora més tard que aquest.» La consellera Sra. Montserrat Cuspinera Inglés (ERC) manifesta que els veïns de la Trinitat Nova ja fa temps que demanen un canvi d’horari de les escales mecàniques, i que el seu grup fa extensible aquesta petició als barris amb dificultats geogràfiques, com Roquetes, Canyelles i Ciutat Meridiana. Explica que en aquests moments l’horari de les escales és de 7 a 23 hores i que els veïns demanen que s’allargui i s’adapti a l’horari del metro. Afirma que hi ha llocs on les escales són importants perquè, si no funcionen, la gent ha de fer molta volta i, si és de nit, amb menys seguretat. Finalment explicita el text del prec. En representació del Govern, la consellera Sra. Sara Belbeida Bedoui (PSC) assenyala que no es poden englobar las quatres escales mecàniques que s’esmenten dins la mateixa tipologia, ja que unes depenen de TMB i les altres no, motiu pel qual no es poden gestionar de la mateixa manera. Afirma que l’horari de les escales mecàniques és de 7 a 23 hores a tota la ciutat i que aquest horari està establert a l’Ordenança municipal de medi ambient, on es regulen els límits de soroll a la ciutat. Explica que en aquesta ordenança es concep que de 23 a 7 hores els veïns 44 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris han de descansar, cosa que fa que l’horari nocturn tingui els nivells d’emissió acústica més exigents, i més quan hi ha habitatges a prop. Destaca que el Govern aposta per una mobilitat efectiva que faciliti l’accessibilitat a tots els veïns i que, per això, durà a terme un Pla de vianants, que farà èmfasi en la mobilitat vertical. Assenyala que la mesura d’impuls d’aquest pla es presentarà a l’abril. Explica que des del Districte volen treballar aquest tema juntament amb Mobilitat i amb tots els veïns, ja que són els principals afectats. Manifesta que per això demanen una transacció en la qual consti que es faran les gestions oportunes per modificar l’horari de les escales mecàniques sempre que això no afecti negativament els veïns. Remarca que volen treballar aquesta proposta, però que no volen que perjudiqui els veïns. La presidenta del Consell del Districte pregunta si alguna persona del públic vol intervenir sobre aquest tema. El Sr. Joaquín Esteban explica que no entén per què les escales mecàniques modernes tenen un horari si es posen en funcionament quan arriba una persona i es paren automàticament després, i no fan cap soroll. Opina que aquestes escales han de funcionar sempre perquè no se sap mai a quina hora les pot necessitar algú amb mobilitat reduïda o que tingui una patologia cardiovascular o pulmonar. La consellera Sra. Cuspinera (ERC) subratlla que justament el prec demana que s’ampliïn els horaris i que, en tot cas, a ella ja li semblaria bé que no hi hagués horaris. La presidenta del Consell del Districte pregunta si s’accepta la transacció del Govern. La consellera Sra. Cuspinera (ERC) manifesta que no els consta que hi hagi cap queixa sobre el funcionament de les escales. La consellera Sra. Belbeida (PSC) explica que al Govern sí que li consta que hi ha veïns que viuen prop de les escales mecàniques que es queixen del soroll i que aquest és el motiu pel qual diuen que volen treballar per allargar-ne l’horari sempre que això no afecti negativament els veïns. L’Il·lma. Sra. Sendra pregunta si el Govern accepta el prec. La consellera Sra. Belbeida (PSC) afirma que no l’accepten si no es transacciona, però que, de tota manera, treballaran aquesta qüestió. 9.6. Prec de Cs relatiu a: «Pels motius exposats amb anterioritat, demanem al Govern del districte de Nou Barris que posi en marxa de manera urgent mesures extraordinàries i consensuades amb els comerciants afectats per tal de promoure ajuts indirectes que contribueixin a la recuperació de la normalitat i fomentar el comerç de les zones implicades, com ara avinguda Meridiana, passeig Fabra i Puig i rodalies.» El conseller Sr. Juan Del Olmo Fernández (Cs) manifesta que, des de mitjans d’octubre, algunes zones del districte, especialment l’entorn del passeig de Fabra i Puig, pateixen diàriament a la tarda i a la nit disturbis que afecten el comerç, la restauració, la seguretat, la mobilitat i, fins i tot, el descans dels veïns. Afirma que aquests disturbis provoquen un impacte negatiu a les petites empreses que conformen el teixit comercial del districte, generador econòmic i d’ocupació. Explica que les actuacions policials que es duen a terme no resolen aquests disturbis perquè, segons els mateixos veïns, els agents fan de mers espectadors, i que el 45 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Districte tampoc no es mostra actiu pel que fa a aportar una solució o algun tipus de mediació i encara té pendent una reunió amb els comerciants de la zona per parlar d’aquest tema. Finalment exposa el prec. En representació del Govern, el conseller Sr. Andrés Rodríguez Domínguez (PSC) assenyala que els sembla exagerat fer servir el terme disturbis en aquest cas, tot i que no apareix a la part propositiva del prec. Afirma que no treuen importància al tema, però que és important qualificar les coses amb els termes precisos. Explica que han proposat una petita transacció en la línia d’una proposta aprovada a la ciutat per tots els grups menys ERC i JxCat respecte a la compensació necessària als comerciants en aquelles zones de Barcelona que s’han vist afectades pels fets esdevinguts a partir de mitjan octubre. Afirma que accepten el prec, atès que parla de consensuar les mesures amb els comerciants i ja han aclarit una mica a què es refereixen les ajudes indirectes, que consisteixen a facilitar la promoció comercial. Manifesta que el Govern també està preocupat pel que succeeix a l’avinguda Meridiana i que el fet que la regidora no hi hagi anat físicament no vol dir que ell, com a conseller de Comerç, no hagi estat permanentment en contacte amb els comerciants i sigui conscient de l’increment de la preocupació, i a vegades indignació, de la gran majoria de comerciants de la zona. Afirma que, a més, és especialment preocupant que alguns que volen exercir el legítim dret de manifestació no tinguin en compte que ho estan fent a costa del lliure dret de circulació en una de les entrades a Barcelona i precisament als districtes on hi ha més treballadors i la proporció d’independentistes és menor. Seguidament, la presidenta del Consell del Districte obre el torn de paraula del públic. El Sr. Bertrand de Five, president de la Fundació Adapta2, explica que tothom té dret a la vaga, però que la seva manera de fer vaga quan treballava a la SEAT era produir cent vegades més per no perjudicar la gent que estava al carrer ni les nòmines dels treballadors. Opina que el més lamentable és que aquestes manifestacions es facin en un barri d’obrers, i que són una falta de respecte pels veïns, que no poden circular lliurement. Pregunta per què aquestes persones no es desplacen a Sarrià i si el motiu és que potser els fa vergonya anar allà. El Sr. Joan Rivas afirma que sense sacrificis no hi ha història i que tothom té dret a fer vaga. Explica que els moviments obrers han lluitat molt, a diferència de la persona i el partit que presenta el prec. La presidenta del Consell del Districte demana respecte a qualsevol persona i opinió. La Sra. Loreto assenyala que té un comerç a la zona de Fabra i Puig, gairebé tocant al carrer Vèlia. Explica que no creu que la solució sigui que els manifestants s’hagin de desplaçar a Sarrià o a qualsevol altre barri, però que aquests talls de carrer els estan perjudicant molt econòmicament perquè a partir de les 19.30 hores gairebé no passen ni vianants per aquesta zona. La Sra. Encarna manifesta que ella també té la botiga al mateix lloc i que les vendes han baixat molt. Explica que no està en contra que la gent es manifesti, però que l’avinguda Meridiana és molt llarga i que, per tant, es podria anar canviant de lloc. Remarca que estan en plena campanya de Nadal, que és l’època de l’any que els assegura poder sobreviure uns quants mesos, i que és clar que enguany ja no podran comptar amb aquests ingressos. 46 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris El Sr. Jesús Mir, gerent de l’eix comercial Fabra Centre, assenyala que les persones que han parlat abans són sòcies d’aquest eix comercial. Afirma que són comerciants però també persones i que, com a tals, defensen totalment el dret de manifestació. Assenyala que cadascú té la seva ideologia i que molts dels comerciants de l’eix Fabra Centre poden simpatitzar perfectament amb el que defensen les persones que tallen la Meridiana. Remarca, però, que cal tenir en compte que el comerç és el sector econòmic més important del districte i que cada dia se la juga contra l’e-comerç, Amazon i els centres comercials. A més, destaca que en aquesta època de l’any es concentren entre el 45% i el 60% de les vendes del comerç de proximitat a Barcelona. Explica que en l’últim mes han tancat cinc comerços al passeig Fabra i Puig, i que, tot i que segurament els talls de la Meridiana no en són el motiu, sí que poden ser la gota que fa vessar el got. Afirma que ja hi ha prou carrers amb desertització comercial a Nou Barris per posar en risc l’únic eix comercial que encara funciona. Explica que, tal com ha dit una companya abans, no tenen cap problema que la manifestació es faci a Nou Barris, però que sempre es fa a Meridiana amb Fabra i Puig, quan Nou Barris és un dels districtes més grans de la ciutat. Remarca que, d’aquesta manera, s’està perjudicant la zona de Fabra i Puig perquè les persones no poden accedir als establiments de restauració i a les botigues ni amb transport públic. Afirma que les persones que es manifesten haurien de pensar que, quan fan els talls, fan la guitza a persones que tenen comerços i moltes de les quals possiblement pensin el mateix que elles. El Sr. Xavi manifesta que lamenten enormement alterar la normalitat de la vida al barri, però que aquesta era la seva prioritat i ho han aconseguit. Afirma que, de fet, lamenten l’estat del petit comerç del barri. Explica que en són treballadors, però que també tenen una consciència política i han decidit aturar la ciutat per l’existència d’hostatges. D’altra banda, opina que és vergonyós que algunes persones parlin de portar el tall a barris que no són els seus. Afirma que ell és de Nou Barris i antifeixista, i que no té cap intenció d’anar a Sarrià. Explica que un dels arguments que s’acostuma a utilitzar per criticar el tall de la Meridiana és que molesta els veïns, quan es desconvoca a les 22 hores. En relació amb això, recorda que abans s’ha comentat que l’horari de descans a la ciutat és de 23 a 7 hores. Manifesta que, a part de treballar en el petit comerç, també en són consumidors. Afirma que els fa molta pena l’estat del petit comerç i que el responsable d’això és el gran comerç. Opina que és vergonyós criminalitzar els moviments socials i anar de la maneta dels grans tenidors, i critica la hipocresia d’aquells que s’omplen la boca de com ha de ser el petit comerç però després van a comprar a grans superfícies comercials. Remarca que el tall de Meridiana és estrictament de cotxes, ja que s’ha organitzat tot un dispositiu perquè els autobusos facin una ruta i perquè els sistemes d’emergència hi passin. Afirma que al petit comerç s’hi va caminant i que, de fet, hi estan portant veïnes de tots els barris i de totes les viles perquè el que intenta fer Meridiana Resisteix és agermanar totes les lluites dels moviments socials de Barcelona. Assenyala que no tenen data de caducitat i que funcionen de manera assembleària. Manifesta que, al seu parer, hi ha dues maneres d’actuar: criminalitzar el moviment o realment deixar d’omplir-se la boca del que està passant amb el petit comerç i actuar a favor d’aquest sector. Remarca que, de fet, amb el tall de l’avinguda s’ha portat a la pràctica una espècie de superilla a la Meridiana. El Sr. Francisco Garrobo, en nom de la CUP Capgirem Nou Barris, assenyala que avui es parla molt de comerç, però que ningú ha dit que l’única manera de promocionar el comerç de barri és 47 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris fer desaparèixer La Maquinista i l’Heron City, que és el que realment fa tancar comerços. Afirma que l’ampliació de l’Heron City i l’outlet d’El Corte Inglés és el que matarà el comerç. A més, remarca que només hi ha hagut disturbis a la Meridiana quan hi ha aparegut la policia. Manifesta que els disturbis tornaran únicament si la Guàrdia Urbana fa algun tipus de moviment per acabar amb la manifestació. Destaca que el barri ha viscut manifestacions de tot tipus i de tota ideologia, des de grans actes de partits espanyolistes fins a les marxes de la dignitat, i que en altres èpoques pitjors també n’hi va haver. Remarca que si es fan aquestes manifestacions en un barri obrer, i no pas en un barri benestant, és perquè els «pijos» surten un dia al carrer i se’n tornen a casa seva, mentre que els obrers s’hi estan fins a aconseguir la victòria. Tanca el punt el conseller Sr. Del Olmo (Cs) agraïnt que el Govern accepti un prec que beneficia els veïns i sobretot els comerciants. D’altra banda, explica que discrepa que l’ús de la paraula disturbi no sigui adequada, ja que segons la definició de la RAE és un «conflicte provocat per un grup de persones que altera la pau social», que és el que succeeix a l’avinguda Meridiana. 9.7. Prec del PPC relatiu a: «1.- Que se’ls faciliti a aquests organitzacions i col·lectius l’ordenança municipal sobre aquesta qüestió i que procedeixi a aplicar-la.» El conseller Sr. Javier Barreña Flores (PPC) manifesta que presenten aquest prec atesa la manca de neteja que pateixen els carrers de Nou Barris, tal com denuncien cada vegada més els veïns, i no només pel que fa al terra sinó també pel que fa a les parets i als elements arquitectònics; atès que hi ha organitzacions i col·lectius que es dediquen a empaperar el mobiliari urbà amb pamflets, cartells i grafits amb les seves proclames autoritàries, i atès que en molts casos aquests actes de vandalisme estan signats o tenen un distintiu que identifica l’organització o col·lectiu que els comet. Tot seguit formula el prec. En representació del Govern, el conseller Sr. Andrés Rodríguez Domínguez (PSC) afirma que la Guàrdia Urbana fa complir les normatives a Barcelona i imposa sancions per fets com els que descriu el prec, però que no hi pot haver un agent a cada farola. Diu al Sr. Barreña que pot trobar l’ordenança a l’enllaç ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/normativa i lliurar-la a qui vulgui. El conseller Sr. Barreña (PPC) manifesta que entén que la resposta al prec implica que s’accepta, ja que s’acaba de dir que la Guàrdia Urbana sanciona i compleix la normativa. D’altra banda, explica que ell ja sap on és la normativa, però que qui no ho sap o no ho vol saber són les organitzacions que se es dediquen a embrutar el mobiliari urbà, cosa que hauria de preocupar al Govern. El conseller Sr. Rodríguez (PSC) afirma que sí que els preocupa el civisme i el respecte de la normativa, però que ha respost així el prec perquè el que demana és que el Govern faciliti l’ordenança a organitzacions i col·lectius. La presidenta del Consell del Districte demana que s’expliciti el posicionament del Govern i el conseller Sr. Rodríguez (PSC) manifesta que no accepten el prec. 9.8. Prec de BxCanvi relatiu a: «Que es prengui en consideració la petició civil presentada en múltiples ocasions en diferents òrgans de participació ciutadana i el Govern prengui la decisió o 48 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris bé de tancar el parc del Turó de la Peira en horari nocturn i garantir que romangui en aquest estat, o bé reforçar la presència policial a la zona i a l’interior del parc.» El conseller Sr. Daniel Elicegui Serrate (BxCanvi) explica que els ciutadans han comunicat reiteradament la situació d’inseguretat que pateixen i l’incivisme que observen al parc del Turó de la Peira i els seus entorns en horari nocturn. Assenyala que aquesta situació afecta també el districte fronterer d’Horta-Guinardó. Tot seguit formula el prec. En representació del Govern, el conseller Sr. Guillem Gabarnet Colominas (BC) manifesta que, tal com van exposar al darrer Consell de Barri del Turó de la Peira, l’experiència positiva que ha suposat obrir el parc de la Guineueta els porta a mantenir el posicionament d’obertura dels parcs i no a tornar a tancar-los, com s’havia fet anys enrere. Explica que creuen que el fet que siguin més transitables i la consegüent ampliació d’usos afavoreixen la reducció de la sensació d’inseguretat i de clandestinitat, i, per tant, també la disminució de conductes incíviques en aquests espais. D’altra banda, afirma que consideren que l’ampliació de la presència policial, a més de ser complicada pel que fa al nombre actual d’efectius, no fa més que tapar o moure un problema en comptes de tractar-ne l’arrel. Manifesta que, tot i que aposten per l’ampliació de la figura de la policia de barri, pensen que la mediació funciona. Afirma que, per tant, continuaran apostant per l’equip de gestió de conflictes, que està demostrant uns molt bons resultats com a generador de convivència ciutadana i veïnal. Remarca que tant és així que s’està licitant un nou servei de gestió de conflictes, que es preveu que s’iniciï al gener o febrer de 2020. El conseller Sr. Elicegui (BxCanvi) destaca que en els diferents consells de barri els ciutadans han seguit expressant la seva sensació d’inseguretat, que al final és el que importa. Afirma que, si els ciutadans no se senten segurs en algunes zones, no les transiten a la nit o fins i tot durant el dia perquè consideren que no són segures. Explica que la presència policial és important perquè serveix per transmetre un missatge a aquells que corrompen l’ordre públic i trepitgen els drets dels altres que aquesta actuació no serà impune i que en algun moment se’ls enxamparà i hauran de pagar la multa corresponent. D’altra banda, opina que tancar el parc és l’opció més senzilla i més sensata. En aquest sentit, lamenta que el Govern no comparteixi la seva perspectiva. El conseller Sr. Gabarnet (BC) manifesta que la presència de la policia de barri és important, però que consideren que la resposta a aplicar per tractar l’arrel del problema passa per la gestió dels conflictes. Afirma que aquesta gestió es treballa des d’un equip de gestió de conflictes que està donant molt bons resultats, tal com es demostra palpablement i tal com manifesten l’associació de veïns i les entitats que treballen en això. La Sra. Sendra pregunta quin és el posicionament del Govern i el conseller Sr. Gabarnet (BC) respon que no accepten el prec. 9.9. Pregunta d'ERC relativa a: «Quines multes es té constància que s’han fet en aquest període de temps i si es continuarà imposant multes a les veïnes que aparquin a les zones habilitades a conseqüència de les obres?» El conseller Sr. Miguel Angel Palos Nevado (ERC) explica que els veïns i veïnes s’han queixat que en una zona molt concreta de l’avinguda Rasos de Peguera, a Ciutat Meridiana, la Guàrdia 49 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Urbana ha estat posant multes en una zona d’aparcament que s’ha habilitat com a alternativa a llocs actualment en obres. Tot seguit formula la pregunta. En representació del Govern, el conseller Sr. Antoni Pallarès Davó (PSC) assenyala que hi ha dos temes d’aparcament diferents que sovint s’han barrejat. Explica que, d’una banda, a causa de les obres de les escales mecàniques entre l’avinguda Rasos de Peguera i el carrer Agudes, es va tallar aquest últim i s’hi va prohibir l’aparcament de vehicles, però que fins que no es va habilitar i obrir l’aparcament alternatiu en una esplanada per sota del carrer Agudes hi va haver vehicles que van continuar aparcant en aquest carrer. Afirma que aquests cotxes no han estat multats en cap cas. Manifesta que, d’altra banda, es va pactar amb els veïns, a petició seva i després d’acordar-ne la viabilitat amb Guàrdia Urbana, que en una zona on estava prohibit aparcar a l’avinguda Rasos de Peguera hi podrien aparcar turismes les 24 hores. Assenyala, però, que s’està pendent que Mobilitat instal·li la senyalització definitiva. Afirma que, a banda d’això, en els darrers dos mesos hi ha hagut cinc vehicles mal aparcats en aquesta zona. Explica que TMB va fer un requeriment per tal de denunciar-los i que, a més a més, es van sancionar quatre vehicles aparcats indegudament en una corba una mica més amunt que impedien el pas dels autobusos. Remarca que aquesta darrera qüestió no té res a veure amb les afectacions produïdes per causa de les obres que s’estan duent a terme i que no s’ha multat ni es multarà cap vehicle que aparqui a les zones habilitades. Afegeix que, en cap cas, no és voluntat de la Guàrdia Urbana multar indegudament cap veí. El conseller Sr. Palos (ERC) agraeix l’aclariment. 9.10. Pregunta de Cs relativa a: «Pels motius exposats amb anterioritat, preguntem al Govern del districte de Nou Barris: Tindran en compte el districte i l’IMMB el projecte presentat pels comerciants del mercat de Canyelles per a la instal·lació d’un sistema de ventilació mitjançant hèlixs que evitaria les problemàtiques associades a les humitats i temperatures adverses que pateix el mercat, i, en cas contrari, quines mesures adoptaran per resoldre les diferents problemàtiques?» La consellera Sra. Noemí Martín Peña (Cs) destaca que els mercats municipals són una part important del comerç a la ciutat i que no només representen un lloc on la gent compra productes, sinó també un punt de trobada entre veïns de diferents barris de la ciutat. Afirma que algunes de les tasques municipals més rellevants en aquest àmbit passen per la remodelació, la creació i el manteniment dels mercats de Barcelona i pel foment de la seva dinamització comercial i la comunicació. Recorda que el 2017 es van fer reformes al Mercat de Canyelles, en les quals es va enderrocar la rampa per a vianants interior, es van instal·lar dos ascensors per permetre l’accés als dos nivells del mercat, es va canviar el paviment i es van arreglar els banys. Explica que actualment el mercat té problemes que es deriven de la reforma, com el fet que el nou paviment és molt relliscós i provoca un gran nombre de caigudes entre els clients i els mateixos comerciants quan plou o a causa de la humitat de certes zones. Afirma que s’han arribat a registrar més de 40 caigudes des que es va canviar el paviment el 2017. Finalment formula la pregunta. En representació del Govern, la consellera Sra. Sheila Maria Guerra Andrés (PSC) explica que tindran molt en compte la proposta dels comerciants i n’analitzaran la viabilitat tècnica per saber si és la solució adequada. Afirma que, si no ho fos, estudiarien altres possibles solucions. La consellera Sra. Martín (Cs) agraeix la resposta i manifesta que esperen que es resolgui com més aviat millor aquest problema. 50 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris 9.11. Pregunta de PPC relativa a: «1.- S’ha fet algun informe sobre la possibilitat d’enderrocar l’edifici en qüestió?; 2.- S’ha pres alguna decisió diferent al punt 1r per part del Districte per solucionar la problemàtica existent?; 3.- En cas afirmatiu, quina és la decisió i quan es durà a terme?; 4.- En cas contrari, què té pensat fer l’Ajuntament per solucionar aquesta problemàtica?» El conseller Sr. Javier Barreña Flores (PPC) assenyala que la pregunta es refereix a l’interior del número 75 del carrer Sant Iscle, on hi ha un edifici que es troba en una situació de degradació que posa en perill els edificis adjacents. Tot seguit formula la pregunta. En representació del Govern, el conseller Sr. Guillem Gabarnet Colominas (BC) afirma que aquest tema és un dels punts prioritaris que el Govern està tractant al barri del Turó de la Peira. Manifesta que des del punt de vista legal aquest edifici està considerat com a ruïna i, per tant, suposa un risc, però que no es considera que aquest risc sigui imminent. Explica que creuen que disposen de prou temps per estudiar els últims informes tècnics, que no estan actualitzats, per acabar de valorar l’acció que adoptaran. Afirma que de moment s’han començat a fer visites de caràcter tècnic i que, un cop tinguin l’actualització dels informes, decidiran quines mesures prenen i si cal fer el pressupost de l’enderroc, on s’ha de reubicar la gent, si escau, i què implica tota l’acció integral que requereix l’edifici. Conclou que la complexitat de la situació no els permet fer res de manera precipitada i immediata, però que són conscients que cal actuar-hi amb celeritat. El conselelr Sr. Barreña (PPC) agraeix la resposta i manifesta que agrairia rebre informació sobre aquest tema a mesura que hi hagi novetats. El conseller Sr. Gabarnet (BC) afirma que així ho faran. 9.12. Pregunta de BxCanvi relativa a: «Quina és l’actuació del Districte i el Govern local per resoldre aquesta situació i donar solució a les persones que es veuen obligades a pernoctar a l’exterior de l’alberg?» El conseller Sr. Daniel Elicegui Serrate (BxCanvi) posa de manifest la greu situació que hi ha als espais adjacents a l’alberg del carrer Marie Curie 20 com a conseqüència de la falta de capacitat dels centres especialitzats i la inacceptable deixadesa de la Generalitat respecte a les persones sense llar, ja que és l’Administració competent en aquesta matèria. Tot seguit formula la pregunta. En representació del Govern, la consellera Sra. Carolina Recio Cáceres (BC) explica que el centre del carrer Marie Curie 20 és un dels tres centres de primera acollida (CPA) que hi ha a la ciutat de Barcelona juntament amb el CANE, que s’obre en temporada d’hivern i que acaba d’obrir tot just ara a Sant Martí. Remarca que es tracta d’equipaments per a veïns i veïnes que viuen a la ciutat, ja que a vegades es parla de les persones sense llar com si fossin «ens» aliens, tot i que no diu això per la pregunta ni pel to del Sr. Elicegui. Manifesta que al Districte ja fa temps que hi ha una taula tècnica de persones sense llar des de la qual es fan tots els seguiments i actuacions relacionats específicament amb l’alberg i el seu entorn, ja que l’existència d’un equipament d’aquest tipus atrau gent que vol anar-hi a dormir. Explica que des del març de 2019 hi ha un projecte liderat pel Servei de Gestió de Conflictes de l’Ajuntament de Barcelona, que depèn de Drets Socials i que du a terme un treball molt intensiu coordinat amb altres serveis i actors del districte. Afirma que el servei del SIS que intervé en medi obert també hi treballa coordinadament i que la Guàrdia Urbana també fa tasques 51 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris relacionades amb aquesta qüestió. Manifesta que cal no ser autocomplaents, però que s’està fent un abordatge des de la comunitat, des d’entendre que aquestes persones són veïns i veïnes, i treballant amb tota la xarxa comunitària dels equipaments de l’entorn. Assenyala que, per exemple, hi ha projectes amb l’escola perquè les persones que pernocten i estan al voltant de l’alberg puguin entrar i sortir de l’escola. El conseller Sr. Elicegui (BxCanvi) afirma que és evident que es tracta de veïns perquè, si no, no parlarien d’aquestes persones i no viurien amb elles ni les veurien. Afirma que una ciutat com Barcelona, que és extremament rica si es compara amb altres ciutats del món, no es pot permetre la falta de humanitat que suposa tenir persones sense llar. A més, remarca que les estadístiques demostren que hi ha hagut un augment molt important de persones sense llar a Barcelona i que sovint es tracta de menors sense escolaritzar. Opina que, tot i que l’Ajuntament no té la competència directa en aquest àmbit, hauria d’intentar estudiar altres mètodes per abordar aquesta situació, que s’està perllongant massa en el temps, i treballar per aconseguir que les administracions col·laborin per donar una sortida a aquestes persones. Manifesta que ha tingut l’oportunitat d’assistir a alguns consells de barri en els quals s’han fet determinades declaracions que creu que posen en relleu la urgència d’intervenir en aquesta qüestió. 10.- Declaració institucional El Districte de Nou Barris ACORDA per unanimitat: 1.- Manifestar el rebuig i condemna de qualsevol forma de violència masclista que s’exerceix diàriament contra les dones i que representa una greu vulneració dels drets humans fonamentals. 2.- Instar el conjunt d’administracions a tramitar els pressupostos amb perspectiva de gènere i garantir partides per a la lluita contra la violència masclista. 3.- Mostrar el rebuig vers el discurs i els partits d’extrema dreta, que volen eliminar les polítiques de gènere així com les lleis en contra de la violència masclista. 4.- Crear vies d’informació, d’atenció i denúncia més properes al jovent, i vetllar pel compliment dels protocols d’atenció a les dones víctimes de violència masclista i treballar de manera coordinada amb tots els agents implicats i les entitats feministes. 5.- Instar els mitjans de comunicació a evitar aquells continguts que transmetin comportaments masclistes, a utilitzar un llenguatge no sexista i a visibilitzar la realitat de discriminació i violència masclista que pateixen les dones. 6.- Treballar, en el marc del Districte, les actuacions de la mesura de govern «Sumant aliances: Barcelona lliure d’agressions masclistes», presentada el passat mes de novembre, treballada des de la regidoria de Feminismes i LGTBI amb aportacions de tots els grups municipals. La consellera Sra. Montserrat Cuspinera Inglés (ERC) assenyala que la declaració ha estat transaccionada i ha estat signada per tots els grups polítics. Recorda que el passat dilluns 25 de novembre la ciutadania de Barcelona es va manifestar en contra de la violència masclista i en va demanar l’erradicació i la complicitat de totes les administracions i agents socials per fer-ho possible. Afirma que novament es posa de manifest 52 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris que la violència contra les dones persisteix any rere any en una societat que les situa en una posició de desigualtat quan un 52% de la població és reiteradament discriminada, violentada, violada i assassinada. Destaca que, segons les dades de l’enquesta de violència masclista del 2016, prop de sis de cada deu barcelonines ha patit una agressió masclista des dels 15 anys d’edat, i el 31% de barcelonines ha viscut fets de violència molt greus al llarg de la seva vida. Afirma que la violència masclista no té ni tindrà cabuda en la societat i el futur que volen, ni en la democràcia que han de consolidar. Subratlla que les dones han de poder viure en llibertat i igualtat d’oportunitats sense que la seva vida estigui en perill pel simple fet de ser dones, i que cal un estat que generi i aposti pels valors i les polítiques feministes. Manifesta que no permetran les intencions de sectors polítics i socials que pretenen invisibilitzar la violència de gènere i generar desigualtats estructurals. Destaca que la ciutat de Barcelona ha d’assegurar i garantir que totes les polítiques de gènere ja fetes i per fer no siguin contaminades, derogades i erradicades per l’aparició i l’augment de partits d’extrema dreta, masclistes i LGTBIfòbics. Afirma que, de la mateixa manera, la ciutat de Barcelona ha de garantir que els seus carrers, parcs, places i avingudes siguin espais segurs i sense violència masclista i sexual per a totes les dones, de manera que puguin ser igual de lliures que la resta de la ciutadania. Finalment, llegeix els acords de la declaració. 11.- Precs i preguntes del públic assistent al Plenari El Sr. Joaquín Esteban explica que fa uns vuit dies el terra era ple de fulles d’arbre entre els carrers Casas i Amigó i Valldemossa i no va aparèixer cap escombriaire, igual que a la Meridiana amb Rio de Janeiro i fins a Valldaura, o al carrer Piferrer. D’altra banda, afirma que és una vergonya que en el segle XXI encara hi hagi unes escales per baixar del carrer Pedret al carrer Vila-seca i que cap dels governs municipals que hi ha hagut no s’hagi dignat a instal·lar un ascensor com a via d’accessibilitat. La presidenta del Consell del Districte demana al Sr. Esteban que expliciti el prec o la pregunta que vol fer. El Sr. Joaquín Esteban manifesta, en nom de la nova entitat Manos Solidarias Nou Barris, que ha demanat dues línies d’autobús des del carrer Tissó i l’avinguda Rio de Janeiro fins a l’Hotel de les Arts, per on passava abans el 36, i ha obtingut una resposta negativa. Demana que es torni a posar una altra vegada aquest autobús, encara que tingui un altre nom, i un altre que vagi des del mateix punt fins a l’Hospital Clínic per la part baixa de Porta i Prosperitat. El Sr. Bertrand de Five, president de la Fundació Adapta2, afirma que no coneix cap de les persones que es manifesten a la Meridiana i que, si fossin del districte, assistirien als plens regularment i no només avui. Manifesta que, per tant, continua pensant que són de Sarrià i no pas de Nou Barris. Explica que, com a membre del Consell de Persones amb Discapacitat, no li consta que s’hagi pagat o contractat alguna empresa per fer un estudi sobre accessibilitat, i que tampoc no se’ls ha informat d’aquest estudi. Opina que, després del boom de carrils bici que hi va haver, cal començar a eliminar-ne alguns, com el del carrer Palamós, perquè no es fan servir i tothom va amb patinet elèctric. 53 Districte de Nou Barris Departament de Serveis Jurídics-Secretaria Pl. Major de Nou Barris, 1 08042 Barcelona 93.291.68.00 www.bcn.cat/noubarris Desitja un bon any als membres del Consell del Districte i els demana que comptin amb els voluntaris. D’altra banda, explica que venen números de la loteria per fer regals de Reis a persones amb discapacitat i que de moment han recaptat 2.700 euros. Convida els consellers i responsables del Districte a comprar números i a anar el dia 6 a l’Hospital Sant Rafael per veure l’ús que es fa d’aquests diners. La presidenta del Consell Plenari del Districte de Nou Barris aixeca la sessió a les 00.55 hores del 13 de desembre de 2019. Vist i plau La presidenta del Consell El secretari del Districte 54