Això no és un simulacre D   09/ / ÍNDEX » 0 Per què declarem l’emergència climàtica » 02. La situació actual Principals emissions Els primers passos: El Pla Clima Queda molt per fer » 03. Accelerem l’acció Més ambició El pas a l’acció » 04. Cal que treballem conjuntament » 05. Estalvi d’emissions i pressupost de les accions 1 w ww.bcn.cat » 01. Per què declarem l’emergència climàtica No estem en el camí que ens durà a assolir els objectius Estem davant d’un dels reptes més importants i complexos que ha hagut d’enfrontar mai la humanitat. Segons els últims estudis de Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), si no es produeixen canvis dràstics i es redueixen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), és “extremadament improbable” assolir l’objectiu de no superar l’increment de 1,5ºC de temperatura mitjana global de la Terra marcat a París respecte al període preindustrial. De fet, ja hem augmentat 1ºC, i aquest augment s’ha accelerat els darrers anys. Si se segueix el ritme actual d’emissions és probable que la temperatura mitjana del planeta pugui arribar a augmentar més de 3ºC a finals de segle. Els reptes són majúsculs tant en mitigació com en adaptació. Ens cal un replantejament del nostre model de producció i consum, la nostra cultura i del nostre estil de vida. De fet, els compromisos actuals dels Estats són insuficients per complir l’Acord de París (2015). Cal augmentar l’ambició i establir els mecanismes i instruments necessaris per descarbonitzar l’economia i arribar, al 2050, a ser neutres en carboni. Encara hi som a temps Tenim 10 anys per no arribar a incrementar 1,5ºC, punt de no retorn que si sobrepassem tindrà efectes irreversibles. És poc marge de temps per actuar. Per això calen mesures urgents, contundents i efectives. Hem d’actuar sense més dilacions i amb la implicació de la ciutadania. Per responsabilitat global Només 5 països emeten gairebé el 60% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle mundials. Per altra banda, només 20 empreses multinacionals n’emeten el 35%. La Justícia climàtica té a veure amb el fet que aquells actors que tenen una major responsabilitat com a causants de la crisi climàtica siguin qui majors esforços facin per fer-hi front. En cap cas es poden descarregar les responsabilitats sobre els que en pateixen les pitjors conseqüències, c     c c !c i tenen menys opcions per adaptar-s’hi. Té a veure, amb el repartiment injust d’impactes negatius entre països i regions, entre generacions, entre gèneres i entre espècies. En definitiva, té a veure amb les desigualtats i amb allò que condiciona la nostra capacitat de gestió i adaptació a la crisi climàtica. 2 w ww.bcn.cat Per reduir les desigualtats i tenir cura de les persones que són vulnerables L’emergència climàtica obliga a reconèixer que som vulnerables i radicalment ecodepenents. Atès que és un multiplicador de desigualtats socials, més que mai necessitem tenir cura d’aquelles persones que o bé per la seva situació socioeconòmica (a Barcelona s’estima que un 10% de la població està en situació de pobresa energètica, en el cas de Nou Barris aquest percentatge puja fins el 15,6%) o bé per la seva condició, salut o edat (gent gran i nadons) pateixen de manera més directa els efectes derivats del canvi climàtic. Per exemple, les dones són més vulnerables als impactes de la crisi climàtica, el 80% de les persones desplaçades per la crisi climàtica són dones, també són les dones les principals prestadores de cures. De fet, a Nou Barris és on trobem l’índex de Renda Familiar Disponible més baix de tota la ciutat. A més, els usuaris de Serveis Socials del districte pateixen pobresa energètica en un percentatge d’un 66,2%, la xifra més alta de la ciutat, seguida per Sant Andreu amb un 65,1%. Pel que fa a la salut dels veïns i veïnes del districte, vuit dels tretze barris es troben entre els divuit barris de la ciutat amb pitjors resultats respecte la situació de salut dels habitants i la situació de desigualtat en l’accés a recursos relacionats amb la salut. Per fer front a l’emergència climàtica, hem de transformar un model econòmic insostenible i injust. Cal defensar els valors i les polítiques guiades per les cures compartides i les relacions fraternals cap als altres éssers humans i cap a la resta dels éssers vius i ecosistemes, en els espais privats, públics i comunitaris. A més, és necessari que les mesures que es prenguin no demanin més esforços als sectors més vulnerables sinó als més privilegiats. Les ciutats hi tenen molt a dir i a fer La revolució és clarament urbana. Les ciutats són grans consumidores de recursos i d’energia (generen el 70% de les emissions de GEH mundials), però també tenen bona part de la solució a les seves mans. Les ciutats tenen un immens potencial i també una forta voluntat de canvi. Barcelona està fermament compromesa a escala local amb les polítiques climàtiques marcades tant en l’àmbit europeu com internacional. Ha subscrit tots els acords importants, entre ells el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per a l’energia i el clima, i treballa en xarxa amb altres ciutats per anar de la mà cap a la transició energètica. 3 w ww.bcn.cat Cal unir forces Les evidències científiques irrefutables i els efectes de la crisi climàtica que ja estem patint, han creat un important moviment social a tot el món que reclama actuar de forma urgent i contundent. Aquesta demanda és una oportunitat per fer els canvis necessaris en les nostres maneres de viure. Cal la implicació de totes les persones per fer front al canvi. Cal unir forces amb tots els agents implicats. » 02. La situació actual La crisi climàtica afecta les nostres vides i ens afectarà molt més. A Barcelona, segons els escenaris analitzats, es preveu: • Increments de temperatura importants: si no actuem tindrem 16 vegades més onades de calor respecte a la situació actual. Tots els indicadors mesurats relacionats amb la calor evidencien un increment en els darrers 34 anys. En el cas de Nou Barris, es tracta d’una de les zones que presenta augments de temperatura diürna més elevats de la ciutat. A més, els mapes que fan referència als riscos i vulnerabilitat dels habitants de la ciutat per onades de calor, situen Nou Barris en una posició molt desfavorable. • Disminució de la pluja acumulada a la ciutat fins a arribar a un 26%. Si no actuem a nivell global, de cara a l’horitzó 2050 es preveu una necessitat de recurs addicional d’aigua potable de 18 hm3/any. A més, els esdeveniments de pluja extrema seran més freqüents, de manera que el que abans succeïa cada 50 anys, podrà succeir cada 35 anys. • Pèrdua d’entre un 30 i un 46% de superfície útil de sorra a la majoria de platges. En el pitjor dels escenaris, la platja de Sant Sebastià podria arribar quasi a desaparèixer. • Augment del risc d’incendi a Collserola i pèrdua de biodiversitat • Empitjorament de la qualitat de l’aire • Afectació a infraestructures necessàries pel correcte funcionament de la ciutat, com la xarxa de clavegueram, els emissaris marins, carreteres, etc. Ø No actuar no és una opció. Hem d’arribar a la reducció d’emissions de l’acord de París i anar més enllà. Com s’ha dit, Barcelona, com a ciutat densa, mediterrània i compacta, consumeix poca energia i genera poques emissions en comparació amb altres ciutats, però té molt camí per recórrer. Aquesta situació és deguda a que la major part de l’energia consumida a la ciutat es genera fora de Barcelona i té un origen nuclear (50%), essent d’origen renovable únicament un 5%. El mateix succeeix amb altres productes i béns de consum, que provenen de fora de la ciutat, el que provoca que s’indueixin emissions fora del territori. 4 w ww.bcn.cat B"#celona va consumir 14.995 GWh d’energia final l’any 2017, l’equivalent a 9,25 MWh de mitjana per habitant. Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de Barcelona l’any 2017, considerant el mix elèctric de Catalunya, van ser de 3.413.260 tones de CO2-e, 2,11 t CO2-e/hab. Emissions de GEH per sectors (2017) Font: Balanç d’energia de Barcelona, 2017. Agència d’Energia de Barcelona (Ajuntament de Barcelona) La reducció d’emissions s’ha d’abordar des de tots els sectors, però especialment des de la mobilitat interna (responsable de gairebé el 30% de les emissions), i des del sector domèstic (20,40%) i el de serveis (20,59%), és a dir, des de la reducció de demanda i consum en els edificis, ja sigui a partir de la implementació de mesures d’estalvi, d’eficiència energètica, o d’incorporació d’instal·lacions de generació renovable, i de l’ús, gestió i manteniment que se’n fa dels mateixos, entre d’altres. 5 w ww.bcn.cat Què ha passat en la darrera crisi sanitària provocada per la COVID-19 Durant la crisi de la Covid-19 s’ha produït una situació extraordinària que ha provocat una aturada de pràcticament tota l’activitat tan a nivell de serveis, productiu i industrial com a nivell de mobilitat que s’ha traduït de manera directa amb una reducció de emissions de gasos d’efecte hivernacle a la ciutat per una disminució en el consum d’energia. S’ha estimat que en el període de finals de març a començament de juny s’ha produït una reducció d’emissions de l’ordre de 196.208 tCO2 que suposa un descens del 35,7% de mitjana de les emissions de GEH si es calcula sobre una setmana Standard (setmanes del 16 i 23 de març). Per aquest càlcul s’han agafat les emissions estalviades del consum elèctric, gas natural, transport, tractament de residus, activitat associada al aeroport i port de Barcelona Durant aquesta situació evidentment no desitjada, si que s’han pogut comprovar diverses coses: - Per una banda que un altre model de ciutat és possible. S’ha pogut comprovar com ràpidament, donat la baixada dels nivells de contaminació per la davallada en la mobilitat amb mitjans de transport de combustió, ràpidament s’han tingut uns nivells de qualitat de l’aire òptims i que per tant la relació entre una mobilitat sostenible i el benefici en la salut de les persones és una evidència. - La importància de generar una ciutat de proximitat, la ciutat dels 15 minuts. On es pugui tenir a prop de casa els serveis essencials. Durant la crisi del COVID tenir els serveis a prop ha estat un element clau per a les persones. A més implica una reducció de la mobilitat important. La millor mobilitat és la que no és necessita fer. - Els problemes que genera una crisi sanitària d’aquesta magnitud, tant a nivell de salut, social i econòmic. Aquest tipus de crisis sanitàries tenen moltes més probabilitats de produir-se si no és lluita i es mitiga la situació d’emergència climàtica en la que estem ara mateix. 6 w ww.bcn.cat » 03. Accelerem l’acció 1. Més ambició En l’actual context d’emergència climàtica, Barcelona ha de donar una resposta contundent i ha d’estar a l’alçada del que el món científic alerta i del que la ciutadania reclama. Per això Barcelona pretén ser neutra en carboni l’any 2050, i per això ha començat a caminar. Però per assolir aquest objectiu cal fer més, millor, diferent i més ràpid. Amb la voluntat d’accelerar l’acció i la contribució de la ciutat a la reducció d’emissions globals, s’ha incrementat l’ambició, posant com a fita la reducció l’any 2030 d’un 50% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte els valors de 19921. Això implica reduir al voltant de 1.950.000 tones de gasos d’efecte hivernacle. A$%&'(s objectius, ambiciosos i que requereixen d’amplis esforços tant de les administracions com dels sectors econòmics i productius de la ciutat, dels nostres barris i )& la ciutadania, són necessaris per tal de poder afrontar l’actual crisi climàtica. S’està parlant d’una transició profunda en tots els àmbits que tenen a veure amb la ciutat, el sistema productiu, les persones, com funcionem, com ens movem, etc. El repte és majúscul, però no actuar és massa arriscat. Si els compromisos europeus i internacionals incrementen l’ambició, Barcelona es compromet a intensificar encara més l’acció per assolir-los. És per això que com a districte hem de contribuir amb la ciutat i deixar la nostra empremta amb accions valentes i innovadores. 2. El pas a l’acció En aquest sentit la ciutat es planteja 7 grans canvis de model i 2 adaptacions d’acord amb els reptes plantejats a les sessions de participació de la Taula d’Emergència Climàtica als quals ens hi sumem des del districte: 1 Es pren de referència l’any 1992 ja que és el primer del qual es disposa d’un inventari complert. 7 w ww.bcn.cat 8 w ww.bcn.cat - Canvi de model urbà: L* +,-.*. 12.34546,.*7* 82 9*3+2647* és compacta, amb una elevada densitat residencial, un parc d’habitatges envellit, amb dèficit d’espais verds i una mobilitat excessivament depenent del vehicle motoritzat. El nostre districte té una densitat neta de 723 habitants/hectàrea residencial, més elevada que el conjunt de la ciutat, i on el verd està distribuït de forma heterogènia. Des la perspectiva del trànsit, Nou Barris, atesa la seva condició de porta de la ciutat, serveix com a zona de pas per a molts vehicles de fora, que no només fan servir la xarxa bàsica, sinó que busquen dreceres a través del vial local amb les respectives molèsties per a la vida dels barris. Tots aquests factors afecten negativament les seves condicions ambientals. Per revertir aquests factors, millorar les condicions ambientals i avançar cap a un nou model urbà és imprescindible que en tots els processos de transformació i gestió de la forma urbana, ja sigui d’espai públic o de teixits urbans, s’integri la variable climàtica. Pel 2050 volem un Districte amb barris equilibrats que fomentin hàbits de distàncies curtes i mobilitat saludable, amb un parc edificat i rehabilitat molt més eficient i sostenible. Volem un districte pacificat i confortable, amb molts més espais verds que contribueixin a la bona salut i el benestar de les persones i de la biodiversitat. Reptes més rellevants · Incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada en tot el territori. · Transformar l’espai públic per millorar les seves condicions ambientals i de salut, recuperant l’espai destinat al vehicle privat per a l’ús social i fomentant modes de mobilitat sostenibles i col·lectius , -7* ,7:3*2;.3-+.-3* *8*5.*8* * *a-2;.;< · Generar una ciutat policèntri=> ?@ C?CE FGE HIJ@=JH>GE EFIKFJE MN>O>ECJPF@CQ ?=JQ sanitaris i socials estiguin a una distància propera, sobretot en aquests barris 1m; 523,:R3,+;< · Dotar d’eines en clau climàtica als instruments urbanístics: normativa urbanística, indicadors, rapidesa i mecanismes de finançament · Evitar la pèrdua de biodiversitat en l’actual context de canvi global 9 w ww.bcn.cat Actuacions clau Transformació de l’espai públic STUVWXYWZ [\ l’espai públic destinat al vianant en detriment de l’ús individual del cotxe. Generar un espai públic més segur, que permeti una mobilitat sostenible com ara anar a peu, així com ajudar amb aquestes accions a fer una ciutat més sana, amable i que posi al vWX]X]^ XV Y\]^_\ [\ ^`^\b V\b U`Vd^Wef\b f_gX]\bh Promoure generació de superilles. Treballar per la transformació de Pintor Alsamora en un eix verd abans de 2030. j_`^\kW_ \] YVXf XTgW\]^XV W [\ b\kf_\^X^ lWn_WX l’entorn de les escoles. Actuació en diverses escoles del [istricte. o]^_`[fW_ \V l\Y^`_ \T\_kp]YWX YVWTn^WYX \] V\b ^_X]bq`_TXYW`]b \b^_X^pkWef\b urbanes com ara: Avinguda Meridiana, Via Favència (cobertura de Ronda de Dalt i solució dels laterals). o]^\_l\]W_ \n espais assolellats per proveir ombra i confort tèrmic a través de diferents solucions: vegetació, tèxtils, pèrgoles fotovoltaiques o solucions mixtes. Començar amb el rst uvtw x yz {|}~yx €xu‚x€xƒ Arran de la Covid-„… †\T acordat amb equipaments de proximitat solucions flexibles de provisió d’ombres. ‡tvˆxyyxt ‰vt yz‚€}tvrv€ wzŠv}‹tvv| wv uvtw ‰Œˆy‚} xy ‚|t‚}v Žsv ‰t~‰~t}‚~€‚€ elevats serveis socioambientals, prioritzant els llocs amb més dèficit: _\T`[\VXYWZ del Antic Camp de futbol de Ciutat Meridiana, _vr~wvyx}‚ wv yzv|‰x‚ ‰Œˆy‚} v€tv blocs a Trinitat Nova. També caldrà tenir†` \] Y`TU^\ \] ^`^\b V\b ]`l\b urbanitzacions dels espais públics. 10 w ww.bcn.cat Naturalitzar la ciutat ‘’“’”•–—˜™š› œ–’›ž’“ ’” ’Ÿ˜ ™š¡’”ž“   ¢š žšž£’“ š¡ “’›•’ “ Ÿ˜’  ”œ—–£˜ ” cobertes verdes, elements de captació d’energies renovables, dipòsit de recollida d’aigua pluvial o reflectants. ¤›’š› ˜” ”–¥’ ¥’  –¥ •’›“ žšž   ›’“’›•’“ ¥’ ”šž˜›š œ–¡ š ™š›ž ’“sencial de la infraestructura verda urbana. Protecció del Rec Comtal i la seva biodiversitat ¦¡™˜—“š› ’—“ œ–››’¥–›“ •’›¥“ ˜›š”“ š¡ ˜”š ’“™’œ š— šž’”œ § š— ¤–››’¥–› Ciutadella¨Collserola © ——–›š ¥’ —’“ ’”ž›š¥’“ š— ™š›œ ”šž˜›š— ¥’ ¤–——“’›–—š ¥’“ ¥’—“ nostres barris de muntanya. - Canvi de model de mobilitat i infraestructures: ªa mobilitat interna és responsable d’un 30% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que s’imputen a la ciutat. L’actual model de mobilitat té encara una forta dependència dels combustibles fòssils, especialment relacionada amb l’ús del vehicle privat motoritzat, però també amb el transport marítim i aeri. El model de mobilitat actual no només contribueix activament al canvi climàtic sinó que comporta una elevada emissió de contaminants a escala local que afecten a la salut de la ciutadania (NOX, i PM’s). És necessari un canvi radical del model de mobilitat a escala local i regional, alhora que un ús més racional de les grans infraestructures, com el port i l’aeroport. S’ha de treballar per a un districte amb un model de mobilitat més sostenible i amb una petjada de carboni menor, i que aquest canvi comporti en paral·lel una transformació de l’espai públic on les persones siguin les protagonistes. 11 w ww.bcn.cat Reptes més rellevants · ëìíîïðñòó ôò îóòõò öó÷òñò øìó òùòúðóïó öñ ûòñúï üì õðüìô üì õð÷ïôïîòî ýöì üìóïúï ìñ õþí ï õïôôðóí ìíøòïí øìó a persones vianants i per a ôò õð÷ïôïîòî òûîïúò ï íðíîìñï÷ôì. · Reduir les emissions del transport motoritzat. · ÿïôôðóòó ôìí ûðñüïûïðñí üì ûïóûöôòûïM øìó òô îóòñíøðóî ø÷ôïû ìñ íöøìóùûïì Iõøöôíòó ôìí ïñùóòìíîóöûîöóìí üì îóòñíøðóî ø÷ôïû õìîóðøðôïî · Reduir l’ús üìô úìdïûôì øóïúòî õðîðóïîòî ò ôò ûïöîòî ùïñí òííðôïó ìôí ð÷ìûîïöí òõ÷ïìñîòôí ìíîò÷ôìóîía íìñíì òöüïîòó ôìí üìíïöòôîòîí · Aííðôïó ôò ïõøôïûòûïMa ìñ îìóõìí üì ûðõøóðõïíðía òûðóüí ï ïñúìóíïðñía üì ôìí              raestructures · Afavorir el model d’última milla en el transport de mercaderies Actuacions clau «¬­­®¯°¯ ±­² ±²³°¬² ³±¯ ° ­±² ³±¯²®´±² µ¬°´°´¶² ¬ ­° ¸®¹¬­¬¶°¶ °º¶¬µ° »¼½½¾¿À¿ ½ÁÀÂÂÃÄļż½¼ÆÀÆÇ ÀÈɽ¼ÆÊË ¼ ¾Ì;¿Æ Ëà ½ÃÄ Î¾¿Ã¿ÃÄÇ ÀÊÏÈÃÌÆÀ¿ ½ÃÄ Ð¾ÌÃÄ Ëà vianants, millorar la mobilitat vertical (escales mecàniques i ascensors), incrementar els carrers pacificats, on la prioritat sigui per a les persones vianants. ÑÒÓÔÕÖ Ò× ØÖÙÚÛÕØ Ü× districte en general, per incrementar la seguretat viària i afavorir un entorn amable de menys consum energètic i menys emissions. Jerarquització de la xarxa viària, per tal que a la gran majoria dels carrers la velocitat de circulació sigui inferior a 30 kÝÞßà áâÖÕÖ Ò×Û ãÜÖÖÒÖÛ Ü×Û äÕÜÚÜÚØÛ åÒÖ ÖÒãÔåÒÖÜÖ ÒÛåÜÕÛ åÒÖ a la ciutadania un cap de setmana al mes en ÔÚ ãÜÖÖÒÖ æ äÕÜ ÕÝåæÖØÜÚØ ÓÒ× ÓÕÛØÖÕãØÒç èÜÛÛÒÕé êÜâÖÜ Õ èÔÕéà També quedaran oberts als vianants ãæÝ Ü ÕØÕÚÒÖÜÖÕÛ ÛÒéÔÖÛ: c/Cubelles al barri de Vilapicina i La Torre Llobeta; Pablo Iglesias (entre Via Favència i Tissó) al barri de la Prosperitat. En horaris diürns de 9-21h. 12 w ww.bcn.cat C !" ! #"!$%"&'%&"! ''%!  ("!" ! )&!%!%* ! '$'%+%!%  ! seguretat de la xarxa existent, t% o""%,!% $ $- $%"&'%&"! " $ ! -!"-!. N& '!"" .' $ '$-/ ,! Can Drago- R$#$ 0$" !! !(. '!"" $ R $ Janeiro per Pintor Alzamora i c/ Baltasar Porcel ambdós d’u12 3452 6789::7; 7 <98 consolidar la xarxa metropolitana del carrer Rio de Janeiro amb Passeig Santa Coloma. =>??@BDB > >EFG?HDB GJD @KLBOD PL QBDJHF@BO STU?>V W89X25528 91 2Y<5728 95 <84Z9:[9 69 Xu3 2 69Y2162 91 2\u9553 X28873 41 37]u7 necessari. ^u3 _217[287 `7554828 7 2Y<5728 953 :288753 Xu3 b62<[2:7; 69 593 rutes de proximitat cLPGir l’ús del vehicle motoritzat efghijkh lmhfgkngpqrn jmnsnktnvhigf r jmhfgntrwinvhig khqxlng nl districte, prioritzant aquelles zones on es detecti la necessitat i on hi hagi gran nombre d’estacionaments y48213z {3 :4Y91|28} <95 X2887 69 ~752<7:712 7 2 W4889 54X9[2z €ni‚nk hi lmnslrtntrƒ jh „ƒkvxlhf jh khjxttrƒ jh lhf ihthffrgngf jh vw…rlrgng obligada, aplicant estratègies de mobilitat laboral que tendeixin a disminuir la necessitat de desplaçaments a/per la y9712 †[959:41y98‡1:793ˆ [959[89X255ˆ desenvolupar plans de desplaçament d’empresa...) ‰vsxlfnk hfsnrf jhjrtngf n ln jrfgkr…xtrƒ jh vhktnjhkrhf shk ritkhvhignk lmh„rtrpitrn i reduir el seu impacte en les emissions de GEH en coordinació amb el comerç de proximitat. Consolidar el projecte “La Perifèrica”: Servei de transport a domicili des del Mercat de Montserrat a través del projecte de inserció laboral i transport elèctric. Estudiar la possibilitat de extensió del model a altres barris del districte, ta1 893<9:[9 253 Y98:2[3 :4Y 2 :4Y98|43 69 <84Š7Y7[2[ 91 ]919825 ^27Š28 2<28:2Y91[3 69 Y4[43 69 593 ‹489893 13 w ww.bcn.cat - Canvi de model d’energia: Œl model de consum i generació d’energia que tenim actualment, basat principalment en combustibles fòssils, és un dels principals causants del canvi climàtic. Revertir aquest model de consum i transitar cap a un ús racional de l’energia, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació renovable i local, on es prioritzi l’autoconsum i l’autogeneració, és bàsic per assolir els objectius i compromisos de la ciutat davant l’emergència climàtica. Cal fer una aposta decidida per la generació renovable a la ciutat i també al Districte, aprofitant qualsevol oportunitat per generar energia a partir de l’aprofitament dels recursos existents, tant renovables com residuals, alhora que millorar les condicions dels edificis i infraestructures i l’ús que es fa de l’energia, amb més consciència de l’impacte ambiental que deriva dels nostres hàbits de consum. La ciutadania ha de tenir-hi un paper cabdal i prendre el lideratge. Volem una ciutat on l’autogeneració i l’autoconsum estigui generalitzat, amb un model energètic just, democràtic i renovable, que ens permeti ser renovables i neutres en carboni al 2050. Reptes més rellevants · Assegurar els nivell de qualitat de vida i confort en els edificis sense incrementar la demanda i consum d’energia, i de manera que s’impulsi la millora i rehabilitació del parc d’edificis (públics i privats) amb criteris d’eficiència energètica i assegurar que els nous edificis que es construeixen tinguin un consum quasi nul. · Normalitzar la presència d’instal·lacions de generació a la ciutat i incrementar la demanda d’instal·lacions d’autoconsum solar en els edificis, facilitant la inversió i implantació de noves instal·lacions, tant a nivell públic com privat. · Fer realitat l’autoconsum compartit a través del desenvolupament de comunitats energètiques físiques i virtuals. · Aprofitar grans espais de la ciutat i dels entorns per a la generació d’energia, establint com a criteri a incorporar en nous plantejaments i urbanitzacions, i incorporant elements de generació en l’espai públic existent: pèrgoles, paviment paviment, etc. · Donar protagonisme social al model de generació i de consum d’energia. 14 w ww.bcn.cat Actuacions clau ŽŽ‘’“” Ž•–‘—˜Ž “ ˜•’‘˜ “ “™š›˜œ ‘ ˜ŽŽž“‘ –ŽŸ‘  ¡¡¢£¢¤¥¤ £¥ ¦§¨£¥©ª¥¡¦« ¬¢ ­¢©¢¤¥¡¦« ¤¢©®¯¥°£¢ ¥£± ¢¬¦²¦¡¦± §³©¦¡¦¨¥£± ¦ ¢£¥°®¤¥¤ un estudi que se centri en la possibilitat d’incorporar generació d’energia fotovoltaica en centres educatius, equipaments municipals i habitatges públics. ´§¨£¦¤ ¢£± ª¢¤¤ats del Districte d’instal·lacions solars, oferint des de l’Ajuntament facilitats per a la implantació (reinterpretació de normativa i alleugeriment de tràmits) i potenciant incentius econòmics com subvencions, bonificacions fiscals(IBI, ICIO, IAE) i o altres mecanismes de finançament per anar incorporant energia fotovoltaica i solar tèrmica en els edificis residencials i terciaris privats µ¶·¸¹º»º¼¸½º¾ ¿¢¤ ¥¡®§¨¥©À¥§¢©ª ¨¢£ ²®§¢©ª ¬¢ £¥ ¤¢Á¥°¦£¦ª¥¡¦« ¥£ districte, per poder arribar a ampliar el nombre d’habitatges / any amb ajudes (subvencions o crèdits) en rehabilitació energètica. Fer rehabilitacions sostenibles, eficients i generant nous espais als edificis; espais de cures i comunitaris, espais de teletreball. ¢­³¦¤ ¥§° ¨¤®­¤¥§¢s de Rehabilitació de Finques d’Alta complexitat acompanyant i donant suport a les comunitats per tal de facilitar processos de rehabilitació en els barris amb el suport de Pla de Barris. ÃÄÅÆÄ ÇÈÉÊÄÅË ÌÍÆÎÏÐÑÆÒÓÆÐÅÒÔ ÕÊÅ ÇÆÎÈÖÈÔÈÒ È ÆÎÏÒËÅÖÖÈÒ ËÏ×ÄÅ ÖÅË ¥¡ª³¥¡¦®©± ¬¢ rehabilitació que caldrà desenvolupar en funció de la tipologia de l’actuació i característiques de l’edificació on s’actua (rehabilitadors de capçalera) 15 w ww.bcn.cat - C éêëaìëíîìëï ðîðñòíóëìï n ôõvö÷øùúùû÷üùý þõÿ Rùúúÿ÷ÿ úõùüùüù÷ õõÿûùü÷ õú õùùüù d’habitatges amb seriveis del territori per aconseguir una mínima demanda energètica i màxima gen eració. C a Mùúnúÿ÷ÿ õú üRõÿ õ ÷þõüûõ õùüùüù÷ õõÿûùü÷ ÷üüõùøùúùû÷û ù ùR÷ûõ extverior i DÝ åÝß ÛÙä âç äß ÚâçÞ ÛçÚâãáä Ýç â Ù å ÜÝ ÞâÙÝ âÞÞáÞÙimatització en el sector com–ercial i de serveis, per evitar que es malbarati energia i per millorar la con scienciació. C a Gânçâßãáç Ùâ Ýåãá ÝßÝçãáÞâ Ý áÞáÝßã ÜÝÙå åÝç Ýáå ÚäßáÞá âÙå âååÛÞáâãå âÙ ÞáÞÙÝ ÜÝ l’aigvua i la recollida i gestió de residus, i optiÚáãmâç Ùâ Ýåãá ÝßÝçãáÞâ á ÝÙå søiRùùûÿ÷Rõû õ úõúúsRõ÷û þøúùü ù õú õùùüù ù õþõüùõ Rsùüùþ÷ú (inc loent les escoles d’infantil i primària), per assolir un estalvi del 10% del consum elèdctric en els edificis intervinguts. âßãÝßáç çÛgrama de substitució de úõeúúsRõ÷û þøúùü ÷ú lùûÿùüûõ þõÿ õÿ-lo més sostenible i eficient. - Canvi de model econòmic: ØÙ ÚÛÜÝÙ ÝÞÛßàÚáÞ âÞãäâÙ Ýå æâåâ Ýß äß ÞçÝáèÝÚÝßã ÞÛßãáßä âÚæ äß ÞÛßåäÚ ÞâÜâ vegada més gran de recursos naturals. Aquest sistema econòmic no només posa en perill l’equilibri ecològic del nostre planeta sinó que també ha multiplicat les desigualtats. Certament, la crisi ecològica global i, en especial, la climàtica es deuen en bona mesura a un consum excessiu dels països rics. L’emergència climàtica ens ha d’esperonar a fer canvis per assolir un model de desenvolupament que respecti els límits ecològics del planeta i garanteixi una vida digna per a tothom. La inacció comporta riscos molt més grans que la gosadia de fer canvis que ens posin en el camí d’un sistema més sostenible i més just. Volem una ciutat on es faciliti l’activitat econòmica i productiva fomentant un model d’economia circular i digital, amb una economia més justa, més social, més ambiental i que no deixi enrere ningú. 16 w ww.bcn.cat R eptes més rellevants · I   ! " ! !"#$ % &'  "'!(!$ )! ! !* les desigualtats i generi més ocupació de qualitat. Apostant també per +,/0121345 04607+568 · Avaluar la '' ! c!9 ':' !  ''  ""! ! '! "'!(! · Compatibilitzar i complementar la fiscalitat social i la fiscalitat climàtica · ;!! !' !"#   ""'!'  ''' % "'!(! '&<'  ='' c'$ !'' ! !  ! desigualtats i facilitant la implantació a la ciutat d’un model d’indústria verda  "'!(!i Actuacions clau E>?@?ABC FHJKC L/N4246 725 /OP65PQS45 T,/0121345 U/6T5 5+ L4OP640P/ 5V61N4P52P +/O O/U/O potencialitats (Collserola, Vallbona) i circular que es pugui implementar al Districte. W"9! ! !   !'&  !"#9 !''  "!<" ! "*'' XBY>CZB[C[ >ZBA\[B>C Aplicarem les mesures derivades de la norma general E>?@?ABC Social i solidària ]13/2P56 +,107V504^ U/6T5_ +,57P1107V504^ 4 +,/01/3V6/2/T1645 /2 O/0P16O econòmics vinculats al canvi climàtic (com la rehabilitació energètica, instal·lació i manteniment de plaques solars, alimentació sostenible, mobilitat elèctrica, !'! altres) I, acompanyament i suport a projectes de caire cooperatiu amb el suport de Pla de Barris. 17 w ww.bcn.cat - Canvi de model de consum i de residus: yf jhegd kpeqkf bd p`naqg bd jdpqja`a n` zkjk bd pj{h|dj h d|pdbdh| fk odf`pheke dn que el planeta els proveeix. A més, bona part del que consumim a Barcelona procedeix de cadenes de subministrament transnacionals molt llargues. Allò que consumim, sobretot les mercaderies, molt sovint arriba des de l’altra banda del món i és un element crucial per a la justícia climàtica global. El model de consum actual és ineficient i genera moltes externalitats climàtiques, ambientals i socials. El model d’economia lineal, d’usar i llençar, no té en compte els límits finits del planeta. Així, una persona de Barcelona genera anualment un total de 483 kg de residus anuals (1,32 kg/hab i dia) mentre que la recollida selectiva es troba estancada des de fa anys al voltant del 38%. Els plàstics, sobretot els d’un sol ús, són un clar exemple del model d’economia lineal, ja que tan sols un 10% s’acaba reciclant, a més dels impactes que generen a l'entorn, en la salut i en el benestar de la població i en la resta del món natural del planeta. Per això hem d’assumir els objectius de la UE pel que fa a la recollida selectiva i el reciclatge. Volem una ciutat que faci un consum crític i responsable i avanci cap a una economia social i solidària, amb un model circular on els residus no hi tinguin cabuda. Reptes més rellevants · Promoure un canvi de matriu productiva així com del model de consum. · Visibilitzar i responsabilitzar-n`a bd e`eda fda dghaah`na jdfkehoda kf n`aejd p`naqg kgr qnk ohaht bd uqaevphk pfhgwehpk xf`rkf · Transitar d’una economia lineal a una economia circular. · Canvi de model cap a l’objectiu de residu zero · Promoure una nova cultura del consum 18 w ww.bcn.cat Actuacions clau }~€‚ ƒ€ ƒ„ …†€‡ˆ‰ ‚ƒ‡Š†€‡‹„ƒ Œ „ Š‚ƒ~ƒ€…Œ Žƒ ‚ƒ‡ŒŽˆ‡ ‘’“”‘•–— ˜™š› œ”““•“ ˜™‘ž’–Ÿ›‘– ‘•–— ˜™Ÿ¡˜Ÿ¢Ÿ›–žŸ›¡ “›£ Ÿ›”Ÿ ‘”Ÿ¡ coses, es treballi amb gots i vaixelles reutilitzables. - C ¤¥a¦§¨©ª« ©ª¬¬§«­ ®§ «§¯ª«ª°±² als centres cívics i biblioteques. n v ³“Ÿ›•–‘” Ÿ •“›¡šž ”Ÿ¡œ“›¡‘’Ÿ ‘ ”‘¢´¡ ˜Ÿ¡ žŸ”•‘¡ ˜™–›Ÿ”•‘›¢–£ ‘ž’ i ¯«¥®µ°©§­ ®§ ¯«¥¶±¦±©ª© ± °¥¦§«¸ ®§ ¯«¥¶±¦±©ª©¹ º¥©±»µ§­ ª »«ª¨§¬¹ ¼±«§­ ®§ °¥¨­µ¦ «§­¯¥¨­ªº¬§¹ §©°½ ¾¥©§¨°±ª« §¬ ¦§«°ª© ¿¦¯¥«©ª¹ Àª¨°­ ®§¬ Á§¦¯­ ± altres d “”žŸ¡ ˜™Ÿ•“›“ž–‘ ¡“•–‘ – ¡“–˜Ã”–‘Ä e ŀmŽŒ~ŒŽˆ„ŒÆÇ‚ „ ‚ƒ…†„„ŒŽ Žƒ ‚ƒ‡ŒŽˆ‡ ‰ˆ€Œ…ŒŠ„‡ Šƒ‚ ‰Œ„„†‚‚ „ ‚ƒ…†„„ŒŽ ‡ƒo„ƒ…ÆŒ~ C a Ȭªº¥«ª« µ¨ ¾¬ª ®§ ©«§ºª¬¬ ¯§« ¬ª ¦±¬¬¥«ª §¨ ¬ª »§­©±² ®§ «§­±®µ­ ± ¬ª «§°¥¬¬±®ª n selectiva d’acord al nou model de Gestió de Residus de Barcelona, amb l’objectiu C d’augmentar en % la recollida selectiva. a n É««±ºª« ª ª°¥«®­ Ê¥¬µ¨©ª«±­ ª¦º §¬ ­§°©¥« ¯«±Êª© ¯§« §­©ªº¬±« º¥¨§­ ¯«Ë°©±Ìµ§­ §¨ la reducció de envasos, malbaratament, plàstics d’un sol ús, elaborant un pla de treball ɵgmentar i fidelitzar les usuàries i usuaris de punts verds i deixalleries, donant a conèixer l’increment en la bonificació fins a un 14% en la taxa municipal de recollida de residus generats als domicilis per mitja de l’ús de la targeta d’usuari dels pun© ʧ«®­ ± ®§±¶ª¬¬§«±§­½ 19 w ww.bcn.cat - Canvi de model d’alimentació: ÍÎ ÏÐÑÒÓÔÔÕÖ Ò×ÎØÕÙÚÛÜÝ ÞÝ ÐÚÝÏÑÛÝÎßØÚ Ò×ÚÛÜÐÚ ÓÛ àÓÎÐÜ Õ ÓÛ ÜÚÐá ÒÚ ØÚÝ ÚÙÕÝÝÕÑÛÝ ÒÚ gasos amb efecte d’hivernacle a nivell mundial. A més, Barcelona no n’és productora sinó consumidora: es consumeixen 650kg d’aliments per habitant a l’any, però només entre el 10 i el 15% són produïts localment. D’altra banda, els experts coincideixen a dir que una dieta sana (que inclogui 500 gr de fruites i verdures, 500 gr d’hortalisses i verdures) ocupa un paper fonamental en la reducció dels índexs d'obesitat i dels riscos de malalties greus en l'edat adulta. No obstant això, a Barcelona, més del 10% dels infants de 3-4 anys tenen obesitat. Per aquesta raó és imprescindible tenir accés a una alimentació sostenible, suficient i apropiada amb hàbits saludables. Per disminuir la contribució del sistema alimentari a la ciutat i promoure dietes més saludables i baixes en carboni, cal apostar per la producció agroecològica local, augmentar l’oferta i l’accés als productes frescos ecològics i de proximitat, reduir el consum de proteïna animal i aliments ultraprocessats i oferir eines a tothom per facilitar la transició cap a una alimentació més saludable i sostenible. Volem avançar cap a una ciutat més ben integrada en el territori i que potenciï el valor agroecològic del seu entorn, amb menys dependència exterior dels aliments i amb una població conscient de la importància del seu model d’alimentació. Reptes més rellevants â Promoure ãäåæçèéê äëìãäê å çìëäíîåìê ïãìåäåéãèé äã ðåãñåäåéãé çìëèíæåìã å social de la pagesia i el comerç de proximitat a la ciutat, generant un æåääëò çóôåäåñòå éçòòåéëòåãä å ôè æëõçä ãîòëãäåæçèéãòå æöê êëêéçèåñäç÷ · Millorar l’accessibilitat (física i econòmica) d×ÎØÕÙÚÛÜÝ ÝÎÛÝø ùÓÝÜÑÝ Õ êëêéçèåñäçêú çêûçìåãäæçèé ã äã ûëñäãìåü çè êåéôãìåü õç ðôäèçòãñåäåéãé÷ · ýòëæëôòç õåçéçê æöê êãäôõãñäçê å ñãåþçê çè çæåêêåëèêÿ æöê ûòëõôìéçê frescos de proximitat i de temporada, més fruita i verdura, més producte çìëäíîåìú æçèeê çèðãêëêú æçèeê ôäéòãûòëìçêêãéêú òçõôåò çä ìëèêôæ õç proteïna animal (sobretot carn vermella) i prioritzar la carn de ramaderia çþéçèêåðã å çìëäíîåìã÷ · PÐÑÙÑÓÐÚ Ø×ÎÐÕÔÓØÜÓÐÎ ÓÐßÎÛÎ Õ ÏÚÐÕÓÐßÎÛÎ ÔÑÙ Î ÚÕÛÎ ÒÚ ÝÚÛÝÕßÕØÕÜÎÔÕÖ Ò×ÓÛ ÙÑÒÚØ ÎØÕÙÚÛÜÎÐÕ ÝÑÝÜÚÛÕßØÚ Õ Ôohesió comunitària. · Dçêçèðëäôûãò æëõçä ãîòëãäåæçèéãòå äëìãä å êëêéçèåñäç ûçò òçõôåò çêéòôìéôòãäæç èé çä æãäñãòãéãæçèé ãäåæçèéãòå÷ 20 w ww.bcn.cat Actuacions Clau              R    !"#  $$"%  $&  més saludables i baixes en carboni al 2021 a escoles i a tots els menjadors municipals: productes de temporada, proximitat i ecològics, reduir el consum de proteïna animal (sobr'()( *+r, -'r.'//+01 r'23**45 263/(r+7r)*'88+(89 I$&% $": % %$#   "#%  %&%#; Afavorir una logística per una alimentació sostenible T#%%  $%  protocols d’excedents i el malbaratament dels mercats del districte per l’aprofitament de productes frescos als bancs d’aliments del districte <"% &  =$% %$# &" "  & &  &"  =$%; >"% & % = %?@?  % &% A),+r 837)r( 4 7r).)3r' /6+Br4*3/(3r+ 3rC+,+ 4 '/ ('4E4( +Br)'*)/FB4* ', el districte. G+.7+,H+ 2' J).',( 2' /6+Br4*3/(3r+ 3rC+,+ ', K+C4(+(B'8 7+r(4*3/+r8 Lr).)3r' M),'8 26N)r(8 OrC+,8 ', '/ districte en general, i en l’àmbit de Collserola. 21 w ww.bcn.cat - Canvi del model cultural i educatiu QS UVWXVYS Z[ V\ ]W]^]\X UWSV _]Y S`Ya\XSY WS UYb[b UWb^cXbUSd SXf[ gV] ]W Ua\X]hX cultural és el marc de referència que modela la manera de viure i d’actuar de les persones. Tenim el repte de transformar una cultura basada en el consum creixent d’energia i recursos, que n’ignora els efectes indesitjables, tant sobre els ecosistemes com sobre les societats i territoris més vulnerables, en una cultura que reconegui els límits planetaris i aboni formes de vida sostenibles. L’educació, l’activitat cultural, la comunicació i el foment de l’acció ciutadana són instruments fonamentals per progressar en aquest camí. La implicació de totes les persones i la cooperació entre ciutats i regions, pot permetre que el canvi que necessitem sigui real. La xarxa Barcelona + Sostenible és una peça clau d’aquesta transformació. Cal enfortir programes, promoure l’acció climàtica als barris, incorporar sensibilització i la conscienciació envers l’emergència climàtica en l’educació i en la programació cultural de la ciutat i transmetre missatges clars. Volem una ciutat on les persones, organitzacions, institucions i empreses assumeixen la seva pròpia responsabilitat i, conjuntament, assumeixin la responsabilitat de la ciutat en minimitzar el seu impacte i revertir el deute ecològic. Una ciutat que aprèn, amb uns barcelonins i barcelonines compromesos i compromeses, que tenen clar que amb la seva acció poden canviar la realitat i protegir el futur per a les generacions que vindran. 22 w ww.bcn.cat Reptes més rellevants · ¬“‘ ’™­“‘“˜ “˜‘“ –££§ ”•“ Ž“¦ Ž –££§ ”•“ ®“¦š ¯“‘ ¦° ¤“–¥™¥Ž– interna dels compromisos adquirits en relació la crisi climàtica com a –¦Ž˜Ž‘–’Ž«±“˜Ž–±“¦¤‘“–š · Trobar vies per arribar a tothom, a tots els barris, i s•’Ž–‘ “£ ‹|ˆ{~|ˆ²z y †€}‹‹yŒ „‚ „†z yŠ„~„‚‰z z„‹‰|~z „ †} {|…†}‹yŒ · ³Š„~ˆ}~ †€„‹}‹yŒ {„~ †} z|z‰„‚y…y†y‰}‰ y †} ´z‰²‹y} œ†|…}† }† zyz‰„ˆ} educatiu formal. Prioritzar enfocaments de participació i apoderament “£ µ™¢“š ¶™“˜’Ž–‘ £– ®™‘¦–’Ž« “£ professorat. · ‡‚‹|~{|~}~ „†z ~„{‰„z „ †} z|z‰„‚y…y†y‰}‰ y †€„ˆ„~œ‚‹y} ‹†yˆž‰y‹} „‚ „† debat cultural. Guanyar complicitats amb diferents col·lectius com: intel·lectuals, artistes, professionals del cinema, ràdio, televisió, ’™¦•˜Ž’–™‘ª influencers i creadors d’opinió en general. · ¯–’Ž£Ž–‘ “£ ““˜¢™£•¤–¦“˜ “ ¤‘™µ“’“ ’™£¸£“’Ž• d’aprenentatge/acció i estimular la implicació de persones i ™‘¥–˜Ž¹–’Ž™˜š Actuacions clau ijklkmjn opqsstu sotlvwtsq xyz{|z}~ €‚ƒ} ~„z{|‚z}…†e de clima i sostenibilitat al districte i treballar per l’enfortiment de les aules ambientals del Castell de Torre Baró i la Casa de l’Aigua. ‡ˆ{†„ˆ„‚‰}~ y „‚Š|~‰y~ ‚ {†} €„‹}‹yŒ }ˆ…y„‚‰}† „‚ „† Ž‘Ž’“ ”•“ –‘‘Ž—Ž ˜™ només a les aules ambientals, sinó que també passi pels horts (municipals i comunitaris), els equipaments municipals (centres cívics, biblioteques i casals) i les escoles del dŽ‘Ž’“š ›~|ˆ|~„ }‹‹y|‚z {„~ †€„ˆ„~œ‚‹y} ‹†yˆž‰y‹} Ÿˆy††|~} „‚„~œ‰y‹}  œ}~}‚‰y} „ qualitat ambiental, mobilitat sostenible,...) des dels equipaments culturals gestionats per l’ICUB o amb participació municipal. ¡““˜¢™£•¤–‘ •˜ ¤‘™¥‘–¦– ¤“–¥§¥Ž’ ™—‘“ “¦“‘¥¨˜’Ž– ’£Ž¦©Ž’– ¤“£ ’“˜‘“ educatius del Ž‘Ž’“ª Ž˜’£™“˜ ¤‘™¥‘–¦“ “ ‘–˜Ž’Ž« ’£Ž¦©Ž’– ™‘Ž“˜–– – joves (secundaria, universitats) amb la col·laboració i suport de les Aules Ambientals. 23 w ww.bcn.cat ÏÐÑÒÓÔÕÖÒ ×ÒÖÑØÒÖÙ ÔØ ÒØÔÕ××ÖÚ ÔÛÖÜÝÞ×ÑØ ×ßÖÜàÑÖ× Ö áâØÐÔÞ ÔØ ÔØÙØÐãÓßÕÝÞÜØÐÑ sostenible 2030 en els grans esdeveniments de ÉÀÆÃÌÀ¼ÃÅ À »ÅÆ ÄÅÆÃÅÆ ÉÅ ä½ÌÌÀå Elaborar un ËÌÎÃμλ ½Áä »ÅÆ Å¾ÃÀýÃÆ æçèéêëìí îéêíçïíðíêñ òéóìí ôõ îìçòç îôçðöñçîõ ÷¾¼ÎÌËÎÌ½Ì À¾ÄÎÌÁ½¼Àø À ÉÅä½Ã ÆÎäÌÅ ÅÁÅÌùú¾¼À½ ¼»ÀÁÂÃÀ¼½ À ÁÎÉÅ»Æ ÉÅ ÄÇÃÇÌ ½ »½ programació de Cultura i amb la implicació dels equipaments culturals (biblioteques, museus, centres cívics, casals, espais joves) i dedicar dies i setmanes internacionals a la crisi climàtica treballant colze a colze amb centres cívics, biblioteques i altres equipaments municipals ûÓÐÞÒ Þ ×ÓÐüÖýØÒ ßÞ ÔØ×ßÞÒÞ×ÖÚ ÔÛØÜØÒâüÐ×ÖÞ ×ßÖÜàÑÖ×Þ ÞÜþ ÕÐÞ ØýÝÓÙÖ×ÖÚ itinerant que circuli pels diversos equipaments del Éistricte ºÆÞÉÌÅ Å» ¼Î¾ÅÀÿÅÁžà ÆÎäÌÅ »EÅÁÅÌùú¾¼À½ ¼»ÀÁÂÃÀ¼½ ÇÃÀ»Àý¾Ã Å»Æ ¼½¾½»Æ ÉÅ comunicació existents. Gíêíìõì îéêíçïíðíêñ Generar més coneixement al voltant de l’impacte de la crisi climàtica sobre les desigualtats globals, els moviments migratoris (refugiats climàtics) i els Drets Humans. - Tenir cura de la salut, el benestar i la qualitat ambiental: º» ¼½¾¿À ¼»ÀÁÂÃÀ¼ ½Äżý »½ ƽ»Çà À »½ Èǽ»Àýà ÉÅ ¿ÀÉ½Ê ËÅÌÍ ¾Î ½Äżý ½ tothom de la mateixa manera. La justícia climàtica té a veure amb les desigualtats: factors com l’estat físic, la salut, l’edat, el gènere, la situació socioeconòmica o les condicions dels entorns on vivim i treballem, condicionen el possible grau d’afectació del canvi climàtic sobre les persones. De fet, es considera que la crisi climàtica és l’amenaça més gran per a la salut d’aquest segle. La calor excessiva i sostinguda comporta un augment de la mortalitat i la morbiditat, especialment en els grups humans més vulnerables així com en la resta del món natural. A Barcelona, durant el període 1992-2015 s’han estimat 980 morts en homes i 2.729 en dones (morts naturals, de persones de 25 anys i més) atribuïbles a la calor extrema, en general en persones grans i fràgils. 24 w ww.bcn.cat P                       la continuïtat dels serveis i l’accés universal als subministraments bàsics, garantir el confort tèrmic tant a l’interior dels edificis (habitatges, equipaments, etc.) com a l’espai públic i millorant i adaptant els serveis a les persones més dependents. Cal avançar cap a una ciutat saludable, que garanteixi la salut i el benestar de la ciutadania. Una ciutat socialment justa, que redueixi les desigualtats. I una ciutat habitable, confortable i amb un espai públic de qualitat. Reptes més rellevants · Reduir la vulnerabilitat de les persones a la crisi climàtica, entesa com aquelles situacions que fan que certes persones puguin adaptar-se menys als seus efectes, ja sigui per la seva situació socioeconòmica (renda familiar, condicions d’habitatge, realització d’activitats físiques intenses al carrer), característiques (gènere, edat, solitud) o salut (persones amb autonomia limitada, amb malalties cròniques, etc.). · Disminuir les emissions de NOX, i PM’s, principals contaminants locals que afecten directament a la salut de la població de Barcelona i entorns. · Reduir la vulnerabilitat i la pobresa energètica · Millorar el confort tèrmic i acústic de la ciutat: a les llars, als equipaments sensibles i a l’espai públic · Millorar el coneixement de l’impacte del canvi climàtic sobre la salut i sobre les desigualtats socials i de gènere. · Prevenir i controlar la possible alteració de la distribució geogràfica i estacional dels vectors (mosquits i altres) i les malalties que poden transmetre. Actuacions clau Reduir les emissions dels contaminats D             les fases previstes i    a     25 w ww.bcn.cat Millorar les condicions de la població davant els episodis de clima extrem A equipaments municipals per actuar com a refugis climàtics en cas d’emergència per clima extrem (ampliar horaris, condicionar-los, garantir accessibilitat, informar a la població, dissenyar web, etc) i disposar d’un equipament de referència per districte. !"#$"%& '()* espai de jocs d’aigua per cada districte a l’espai públic Potenciar els %+,)%-" . #)*," '(%""/""$&%0/*, energètic com a punts d’assessorament climàtic (sobre cobertes verdes, alimentació baixa en carboni, etc.) i per continuar garantint els serveis bàsics de la població en situació de vulnerabilitat Vetllar pel confort t1 d’escoles públiques (Consorci d’Educació), residències municipals de persones grans i centres d'atenció precoç per a infants amb discapacitat. Augmentar la resiliència davant dels canvis en el subministrament d’energia en equipaments sanitaris, sociosanitaris i socials. T&/2%--%& #/& -(%+,!3%+!4 '()* #&$,$+$- '(/0/&56*+!% #/& $*%'/" '/ +%-$& /* /-" e7891e:; :e; 1?; 8=:e@=e; Protegir a la població més vulnerable Implantar com a mínim BC superilles integrals de cura, orientades al servei integral d’atenció a persones dependents, amb equips de servei d’atenció domiciliària de proximitat 26 w ww.bcn.cat - Tenir cura de l’aigua: FHI JK LMNON LJNHQRNLK JK HKSLK UV MVLWMOXO YZUMNLO RZ[NLa de les zones mediterrànies s’agreujarà. Per l’any 2050 es preveu una necessitat de recurs addicional d’aigua potable de 18 hm3/any per a la ciutat de Barcelona. El Pla clima preveu reduir el consum d’aigua potable domèstic fins a 100l/hab/dia. Es preveu un increment de les pluges intenses. Degut a l’elevat grau d’impermeabilització de la ciutat, es produiran més desbordaments de la xarxa de clavegueram, així com abocaments puntuals d’aigua sense tractar al mar. A més a més, l’increment del nivell del mar pot suposar per a Barcelona la pèrdua o reducció de part de les seves platges. De fet, els estudis mostren la pèrdua d’una part important de la Platja de Sant Sebastià a finals de segle. Volem una ciutat més resilient que sàpiga adaptar-se i sigui proactiva davant la manca de recursos, amb un consum més eficient que potenciï els recursos alternatius i que protegeixi el litoral i els rius del seu entorn. Reptes més rellevants · Garantir la capacitat d’abastament del municipi posada en risc pel previsible agreujament dels episodis de sequera i la disminució d’alguns dels recursos explotats en l’actualitat. · Reduir el consum UVJ d\] d’aigua potable de la ciutat per la seva substitució amb recursos hídrics alternatius (freàtica + grises + regenerada) pels usos en que sigui compatible. · Minimitzar els desbordaments de la xarxa de clavegueram i els abocaments d’aigües sense tractar al mar i als rius com a conseqüència de les pluges torrencials que poden veure’s agreujades amb el canvi climàtic. · Protegir el litoral davant de la inundació marítima agreujada pel canvi climàtic (augment del nivell mig del mar i increment dels episodis extrems). 27 w ww.bcn.cat Actuacions clau Reduir el consum d’aigua potable Assolir el consum de ^__ `bcfgbhif hjfiklf hmnopqirf smqfg`u mitjançant la implantació de mesures d’estalvi, campanyes ciutadanes i actuacions en els equipaments públics grans consumidors d’aigua. Protegir el litoral i els nostres rius vwxyz{|w | }|~€|yw ‚ ‚‚zw }z‚ ƒz„…„ | ‚ }z‚ †z‡ ˆx€y‚ ‚ „z‰ Š„ Šzw ‹‚‚Œx~ » 04. Cal que treballem conjuntament Aquesta declaració és fruit de l’adaptació de la mesura de govern de ciutat sobre emergència climàtica en el nostre territori. Vol ser l’inici d’un treball conjunt, tant pel que fa el seu seguiment com la seva ampliació, entre entitats ,serveis i àrees municipals del nostre territori. La primera conseqüència serà l’establiment d’una Taula d’Emergència Climàtica de districte a la que s’hi pot adherir qualsevol entitat i veïna a títol individual que vulgui aportar el seu coneixement i treball en la lluita contra l’emergència climàtica així com els grups municipals amb representació als plenari del districte. La missió de la mateixa serà a més a més de fer seguiment de les accions, rendir comptes dels avenços i acompliment dels compromisos adquirits. La ciutadania està compromesa i impulsa el canvi amb l’Ajuntament. Però no n’hi ha prou. Cal involucrar tots els agents, cadascú des de la seva àrea de responsabilitat. Cal la implicació de la resta d’administracions que actuen en el nostre territori, del sector econòmic, d’altres ciutats, de tots els estats, que han d’augmentar l’ambició dels seus objectius de reducció d’emissions i s’han de posar d’acord amb els instruments i les eines necessàries per assolir-los. Calen aliances que permetin reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i zw }z Žx‰ ƒww|„ | ‚ ‡|‰yy ‰~ ‚‚x‡ €„ wz„|‚|z~y x~ ‚ salut, la sostenibilitat i la eficiència siguin els ciments en la seva construcció. Cal facilitar el camí perquè cada persona, des de la seva àrea d’intervenció, pugui avançar en la lluita contra l’ emergència climàtica i fer el que li pertoca. Calen noves normatives, una fiscalitat que integri el cost ambiental, més inversió per revertir el model energètic actual i substituir els combustibles fòssils i les centrals nuclears per energies renovables i de proximitat. Cal coherència política. 28 w ww.bcn.cat » 05. Estalvi d’emissions i pressupost de les accions De totes les accions que apareixen a la Declaració d’emergència climàtica, les que tindran un efecte més gran en l’estalvi d’emissions son les que es detallen a la taula següent: Aquestes accions suposen conjuntament una reducció del 92%, del total de l’estalvi previst en la Declaració. 29 w ww.bcn.cat